Cultura
ELS4CAIVroNS Dijous,27 dejuliol del 2000
H i s t ò r i a
del
Crit
còmic
fills
Pel·lícula: El patriota Director: Roland Emmerich Artors: Mel Gibson, Heath Lcdger, Joely Richardson Durada: 168 minuts
cle de transmissió de continguts diversos. És resaltable la sèrie, per exemple, Erase una vez... el hombre, amb guió d'A. Barillé i dibuixos de J. Barbaud, en què es dóna una visió de la història universal d'una manera certament atractiva per als nens. Quant a emprar el còmic com a clement motivador d'atenció cap a un determinat tema, em permetré descriure la meva experiència personal. Donada la meva professió d'arquitecte i cl fet d'haver estat durant anys professor de l'Escola d'Arquitectura, em van proposar desenvolupar un cicle de conferències d'introducció a l'urbanisme en diversos instituts, en l'àmbit del batxillerat. La idea em va atraure, si bé vaig ser conscient de la dificultat que suposava captar l'interès dels alumnes per un tema que, aparentment, no en tenia per a ells. Fer aconsguir-ho, vaig emprar el mitjà audiovisual, a través de diapositives de vinyetes aïllades del context general de la història a la que pertanyien. Els resultats van ser francament satisfactoris, malgrat la precipitació del muntatge. El dit fins ara és una mostra de com utilitzar el còmic en l'ensenyament, no obstant això no podem oblidar que encara avui la polèmica consisteix a discutir en quina mida els valors positius o negatius concorren en els tebeos. És obvi que en els mitjans de comunicació existeixen uns continguts latents, i és relativament tàcil, a través de les historietes, no només l'ensenyament d'aquests, sinó fins i tot la manipulació ideològica dels mateixos. D'aquí la necessitat no només d'utilitzar aquest mitjà en l'ensenyament, sinó d'ensenyarlo en si mateix; és a dir, programar en els centres escolars xerrades, col·loquis, etc. sobre cl tema, de manera que l'alumne vagi adquirint una capacitat crítica d'elecció i enteniment dels tebeos que assimila.
l'única motivació prou forta perquè Martin torni a agafar les armes després de molts anys, acabada la cruenta guerra dels britànics contra l'aliança franco-india. El director Roland EmmeÉs curiós que directors alerich ha deixat de costat el ci- manys com Emmerich o Wolfnema fantàstic per una vega- gang Peterscn, de qui a l'agost da. Responsable de títols tan tindrem oportunitat de veure comercials com desastrosos la darrera obra, La tormenta des del punt de vista concep- perfecta, facin un cinema cent tual i creatiu com Stargate, In- per cent defensor dels valors dependence Day i Godzilla, on tradicionals americans, menha demostrat que més (efectes tre que un Oliver Stone o especials) és menys (contin- Martin Scorscsc passegen una gut), s'ha embarcat ara a re- mirada força crítica sobre la produir la lluita de ia inde- se\a societat. Per no parlar del pendència americana. gambernsme d'un Tim BurAmb el suport del guió de ton o els germans Coen. Robert Rodat, autor també de Sense que FJpatriota sigui Salvar ai soldado Ryan, i amb una obra rodona, que mai arriun bon assessorament del ba al ni\ ell d'importància que Smithsonian Institute, insti- pretén tenir, tots els elements tució que conserva el patri- ajuden que es pugui seguir moni històric americà, Em- amb interès. La música del merich ha aconseguit una obra veterà John Williams sempre que equilibra els moments ín- és un valor afegit que fa pujar tims, les relacions de perso- la qualitat de les imatges; la natges amb tocs d'humor o fotografia és excel·lent; l'ed'emoció, i les grans batalles, quilibri en el muntatge de les plenes de sang i fúria. Com a diferents parts, dels petits deGladiator, no podem exigir ri- talls i els enfrontaments, petits gorositat històrica però Rodat i grans, no és feina fàcil però no ha comès l'equivocació de s'ha aconseguit, gràcies ai guió prendre com a personatges mil-limètric de Rodat. principals cap protagonista real L'actuació està molt ajustadels fets. Per crear Benjamin da, destacant un Mel Gibson Martin (Mel Gibson) s'ha ins- madur i pletòric, amb un repirat en diverses fonts. L'únic gistre que va des de la conpersonatge totalment verídic tenció a la ràbia assassina, dels és el general Cornwaliis (Tom dubtes a la més profunda deWilkinson) i el tractament és sesperació. Si algú encara no modèlic. Igual que a Salvar al ha descobert les seves qualisoldado Ryat/, destaca per so- tats d'actor, aquesta és una bre de tot el valor de la famí- oportunitat excel·lent per relia, la defensa dels fills i la llar, visar ia seva opinió.
EIS4CANTONS "el diari de Sant Cugat"
Bibliografia: La Bandc desinée peut-etre educative, d'Antoine Roux. Las funciones de la imagen en la enserlanza, de J. L. Rodríguez
Es
/
L2!ü£ÍMflGÏMflRÍ Rius i Tailct, IJ W.MÜ·BHJJ
cinema
ISABEL SAEZ
FRONTONS
Actualment, els còmics, malgrat haver perdut terreny davant ia televisió, han deixat de ser una mera distracció per entrar a formar part de la cultura contemporània. Per aquest motiu, el que durant anys va ser reprimit per pares i educadors, és ara utilitzat com a mitjà per al que per a molts va ser un concepte antagònic, l'ensenyament. És evident que la recerca constant de nous mètodes pedagògics adequats a les coordenades actuals de lloc, espai i temps, es podria resumir en un únic principi, la recerca de mitjans motivadors per despertar l'interès del receptor pel tema ofert. Això ha portat, a la pràctica, a un considerable augment de la utilització de la imatge en el material didàctic pels obvis avantatges que això ofereix. En ser conscients del constant interès que despertaven els tebeos en els nens, era lògic que es comencés a utilitzar aquest mitjà com a instrument pedagògic; en principi, en les ducs vessants més elementals que ofereix. És a dir, d'una banda la creació del tebco didàctic en si mateix, ja sigui pel seu contingut específic com per la càrrega educativa que tot mitjà de comunicació porta, i d'altra banda, la utilització de vinyetes aïllades del context de la historieta, el contingut de les quals no versa sobre et tema, però que no obstant contenen imatges vàlides per il·lustrar algun punt del tema general, aconseguint per aquesta via la motivació necessària per part del lector o auditor, perquè el seu nivell d'atenció no descendeixi. Exposat l'anterior, seria important establir uns criteris sobre la manera de dur-ho a la pràctica, cosa que realitza d'una manera vàlida Antoine Roux quan indica: "Si el tebco ha de ser utilitzat com a un continent susceptible de transmetre directament continguts, podrà ser-ho si compleix dues condicions: 1. No intentar transmetre cl que altres mitjans poden efectuar més fidelment, i 2. No reíegar-ho a un paper de simple pal·liatiu, de mig segon ordre, per transmetre una informació depauperada." Seguint aquests principis, existeixen còmics realitzats, amb major o menor encert, com a vehi-
d &
En el nom dels
El còmic ei l'ensenyament ïoRpi
t c a
35
s3> #
Rambla del CcHcr.M ftLSISHMM
/
història % del
m
còmic
e1s4cantons@totsanteugat.com