Diari de Sant Cugat 347

El 'diari' de Sant Cugat

27dt

julioldit2000

Destaquem

La rambla del Celler canviarà de fesomia

Els 'okupes' dormen al teulat, atents al nou intent de desallotjament Pàgina 14

La muntanya, destí de vacances de la majoria dels polítics Pàgina S

La Unió i Fila Zero negocien per reconduir la crisi Pàgina IS

Corretja condueix Espanya a la final de la Copa Davis

L9Ajuntament tindrà en compte la proposta de Varquitecte Joan Pasqual per remodelar la zona Pàg. u IL·LUSTRACIÓ: CEDIDA I FO

Pàgina 26

390 milions per a projectes esportius de la ciutat Pàgina 37

subscriptor

ELS4C4INTON3 OeSantCvOM

et surt a compte Entrades per al cinema 1 molts espectacles...

i tot per nuui

10.800 '?n,) TEL. 93 589 62 82

A debat els documents expoliats a la Generalitat republicana

Figueres i Sans Travé analitzen el conflicte dels papers de Salamanca Pàg.3

GAUSAC

num.16 ÀÉOÍ2Ü00

- Les darreres restauracions del Monestir de Sant Cugat del Vallès. Alfred Pastor i Mongrell. Arquitecte -- Les pintures murals de la Capel·la de la Pietat i el campanar de l'església del Monestir de Sant Cugat-del Vallès Albert Sierra i Reguera. Historiador del'A't.

-Joan Auladeil, In memoriam - La desapareguda església de Sant Pere d'Octavià. Joan Auladeit i Serrabogunyà. Historiador

Jks ha**** seaxms de DoaMnents, Ressenyes, Dkt)Oxa iMetítocai Opinió i Naaàes. foctotrt±würwfàatesmjKfkí·Alexandri%8laute DamathJonkAL^pe^Psickia.BQià^ia/R.^d^Paper.

•

CATALONIA CERÀMIC

CONEIXEU-NOS, ESTEM A l VOSTRE SERVEI OBERT DE DILLUNS A DISSABTE HORABI dl. adv.de 8 a 13 h i de 1 5 o 2 0 h di_tfe9ol3h • de 16 o 20 h

• • • • •

Ceràmica Sanitaris Aixetes Mobles de bany Accessoris

* Banyeres d'hidromassatge • Materials per a la construcció

EXPOV&CES: «*a* Clra Sant Cugat,fan3. Cwdonyolo oel Volfa.fel-93 580 15 00 Bueno» Aires, 25. BarceW W. 93 419 08 40 Rocafort, 112.Barcelona W.93 476CO08

2 Publicitat

ELS-Í CANTONS Dijous, H de juliol del 2000

EIS 4 CANTONS

Política Dijous. - 7 dr juliol f/cl 2L \ '<;

L í e u r

La plana política local es divideix entre la platja i la muntanya

L'Ajuntament no es queda buit per vacances

Tots els líders municipals marxen de vacances menys Berta Rodríguez Cerdanya, Jordi Menéndez es banyarà per

Els polítics també fan vacances. Arriba l'a-

llarg del curs polític. Un parell de viatges a

gost i els líders dels partits ja han decidit

l'estranger, i diverses sortides per la geo-

les terres tarragonines i Eduard Pomar viat-

què faran aquest estiu. Uns van a la platja,

grafia catalana, a la platja o a la muntanya,

jarà fora de Catalunya uns 10 dies. Hauria

uns altres a la muntanya, i uns altres es

sense concretar, són els principals destins

de passar una desgràcia important, una no-

queden a casa. Tots ells coincideixen a pas-

de les vacances estiuenques de la plana

tícia negativa, com l'incendi de 1994, perquè els caps polítics locals interrompin les

sar els pocs dies que tenen amb la família.

política local. L'alcalde se'n va a Futuros-

Tots els que tenen fills, els dediquen el

cope, Berta Rodríguez la podem trobar tot

seves vacances i tornin a la ciutat. La ma-

temps que no han pogut estar amb ells al

l'estiu a casa, Francesc Godàs ja és a la

joria volen descansar i desconnectar.

EMILI BKLLA E\m,i

Lluís Recoder, alcalde "Unes vacances molt normals, a la costa atlàntica francesa " Berta Rodríguez (PP) "Uestiu és quan pots gaudir delsfillsi ells patir dels pares " Jordi Menéndez (PSC) "Sempre passem una temporada a la platja amb les filles"

Francesc Godàs (IC-V) "Sóc un enamorat de la muntanya, me'n vaiga la Cerdanya'''' Eduard Pomar (ERC) "No tomaria, a menys que Falcalde m'oferís un pacte"

BELLA

-Sant Cugat -

"Sóc un enamorat de la muntanya", afirma Recoder. "La meva passió és pujar muntanyes, però sóc conscient que hi ha molts pics que no els pujaré", continua, sense metàfores. L'alcalde de la ciutat també aprofita les vacances per estar amb la família, i les seves tres filles. "Hi hauria d'haver alguna cosa molt grossa perquè tornés: un incendi, que desitjo que no passi", diu. El mes d'agost Recoder farà, com sempre, un viatge de quatre dies a la costa atlàntica francesa, a la Rochelle, i potser s'acostarà al parc temàtic Euturoscope, a Poitiers.

Quan tornin, la família Recoder també anirà a una casa que tenen llogada a la muntanya. "Són unes vacances molt normals", conclou.

Kn els 15 dics que té de vacances el portaveu socialista. Jordi Menéndez se n'anirà al Vendrell, a Sant Salvador, on gaudirà de la platja com cada any amb Ics seves tres filles de 13. 12 i gairebé 10 anys. Després. però, intentarà fer una escapada només amb la seva dona. encara que ai | uest projecte no està del tot definit. "Kspero que no hi hagi cap problema de cap mena que em faci tornar", apunta el socialista: "Kls que tenim una responsabilitat institucional hem d'estar disposats a interrompre les vacances", lamenta.

Berta Rodríguez, del Partir Popular, es queda a casa. Després de tants viatges amunt i avall, Barcelona-Madrid. i a la inversa, amb cl pont aeri, la diputada al Congrés prefereix quedar-se a la ciutat i descansar al costat de l'incomparable marc de la serra de Collserola. 'lambé és moment per dedicar-lo als sens quatre tilk. de 14. 1 1, 7 i 5 an\s. ja que. tal com diu. 'Testin és quan

es pot gaudit dels fills i ells patir dels pares". L'ecosoeialista Francesc Godàs ja ha començat la seva pròpia campanya estival, i ha marxat a la casa que té a la Cerdanya, als Pirineus, on fa excursions. L'any passat, per exemple, va compartir excursions amb el president d'Iniciativa per Catalunya-Verds, Rafael Ribó. Es tracta d'un altre enamorat de la muntanya. "Encara no ho tenim decidit, però volem fer un viatge fora de Catalunya, al nord d'Europa. Hem d'acabar-ho de parlar amb la meva companya", assegura Eduard Pomar d'Esquerra Republicana. L'independentista marxarà uns 10 o 12 dies i més tard, 4 o 5 dies més ja a Catalunya, a la platja o a la muntanya. "Sempre anem amb agència de viatges", diu Pomar. Amb un to més festiu que l'habitual, assegura que a nivell polític "el més greu que va passar va ser el pacte de govern, em va agafar de vacances i no per això vaig tornar. No tomaria a menys que l'alcalde ens oferís un pacte", bromeja Pomar.

El consistori no es quedarà buit per vacances. Quan l'alcalde marxi a França i a la muntanya, alguns membres de l'equip de govern el substituiran i faran guàrdia per tot allò que necessiti la seva intervenció. Entre els candidats hi ha la tinent d'alcalde de Serveis Urbans, Berta Rodríguez; el de Presidència, Joan Recasens, o el regidor de Promoció Econòmica, Pasqual d'Ossó. Al tancament d'aquesta edició encara no s'havia decidit quins seran els alcaldes accidentals. Diverses persones continuaran treballant a la plaça de Barcelona perquè el curs dels esdeveniments a la ciutat no s'atura. A més, els dirigents policies interromprien les seves vacances si ocorregués algun problema important, com ja va passar fa sis anys amb l'incendi a les Planes i la Floresta. La sala de plens no tornarà a acollir cap sessió fins el 18 de setembre. Serà. com sempre el tercer dilluns de mes.

VACANCES, FESTES, ÉS HORA

frestigi, Seguretat i Servei

Brama

AV. L L U Í S C O M P A N Y S . SO (ABANS ALFONS SALA)

nu 93 m% 1? m

Política

EIS l CANTONS Dijous, .' 7 de juliol del 1000

P a r t i t s

Vuit membres de les JERC acampen a Arbúcies

Satisfacció del PSC de Sant Cugat per la tria de Zapatero com a secretari general

E. B. - Sant Cugat KMII.I BKI.I.A - Sant Cugat -

Els m e m b r e s de l'agrupació local del Partit dels Socialistes (PSC) s'han mostrat molt d'acord amh el n o m e n a m e n t del diputat lleonès José I,m's Rodríguez Zapatero com a secretari general del PSOK en el 3Sè congres del partit que s'ha celebrat aquest cap de setmana passat a Madrid.

La primera secretària santeugatenca, Maria Sansa, ha dit que estan "contents de com ha acabat el congrés" ja q u e s'ha triat l'opció de futur: "És jove. a m b noves i d e e s , el recanvi que calia", assegura Sansa. Per la socialista. Rodríguez Zapatero encarna les línies d e renovació marcades també en el congrés del PSC. E n el mateix sentit, Sansa va anunciar fa poc q u e no vol tornar a ocupar el càrrec d e primera secretària, per afavorir t a m b é la renovació a nivell local.

Quant a l'encaix entre el PSC

i el PSOK, Sansa creu q u e el flamant secretari general " t é molt clara la qüestió del federalisme i les autonomies, i un dels seus principals avaladors és Pasqual Maragall". Així, segons Sansa, el PSC s'ha assegurat la possibilitat d'influir el PSOK. De la mateixa manera s'ha expressat el portaveu municipal del partit. Jordi Menéndez. que ha afegit que la inclusió del prim e r secretari del P S C . José Montilla i la diputada al Congrés Carme Chacón, a la nova executiva del partit continua en la mateixa línia que fins ara.

La proposta d e nova executiva de Rodríguez Zapatero. de la qual es van autoexcloure els guerristes, va obtenir un aval del 9 0 , 2 % d e l s a s s i s t e n t s al congrés, entre els quals hi havia el cap d e llista de Viladecavalls, Carles Canongia i el regidor de Terrassa José Zaguirre, representant del municipi amb m é s p e s d e la Kederació del Vallès Oest.

IJI primer/i seeret/iriei i el potlen·eu municipttl del PSC. n Stmt Cugat !•': XI..

"Estem francament contents, el resultat és magnífic", ha assegurat Jordi M e n é n d e z , q u e considera q u e "hem estat capaços d'apostar per la renovació". Per M e n é n d e z . s'ha evitat l'opció "prudent, esgotada i de continuïtat" d e la candi-

datura del president de Castella-la Manxa, José Bono. La resta d'aspirants a la secretaria general del P S O E eren l'eurodiputada Rosa Díez i l'exministra d'Assumptes Socials en l'era socialista al govern de Madrid, Matilde Eernandez.

Vuit membres de les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) van participar la setmana passada en l'acampada d'Arbúcies, organitzada pels independentistes ties de fa quatre anys. Quatre mil persones es van aplegar en aquesta localitat de la Selva des de dijous i fins diumenge assistint a concerts com el d'Els l'ets - q u e va reunir unes 8.ÍXX) persones- i participant en xerrades i tallers sobre temes d'actualitat política, com la immigració. Concretament, els membres de la secció local de les J E R(' van treballar fent tasques de vigilància en els concerts, que es feien en el marc del camp de futbol d'Arbúcies. A la carpa que s'havia habilitat al costat, hi va assistir, entre d'altres, el secretari general d'Esquerra Republicana, JosepLluís Carod-Rovira. El president de les JERC a Sant Cugat, Jordi Guimerà, ha explicat que s'ho van passar molt bé i que la trobada republicana combinava festa i feina.

Guimerà participava a l'acampada per tercer any consecutiu.

Griful Oil. Servei Estació CENTRE DE DISTRIBUCIÓ PER A EMPRESES I PARTICULARS - Gasolis A, B i C de primera qualitat - Ports gratuïts a partir de 400 litres - Descomptes a partir de 500 litres - Comptador volumètric homologat, exactitud en el subministrament - Servei personalitzat, fins a 60 m de mànega - Grans ofertes en funció del consum

A,B j C

- Telèfon D'URGÈNCIES 610 45 55 01

EstaCÍOnS d e SerVei

E.S. CENTRE

E.S. CAN SOLA

al Centre de Sant Cugat (4 Cantons)

a la Crtra. de Cerdanyola

(93) 674 06 07

(93) 589 45 55

DISTRIBUCIÓ PE GASOLIS A D O M I C I L I 93 589 45 55

5

Q S 4 CANTONS Dijous, 27 de juliol del 2000

LA G E N E R O S I T A T DE PENSAR EN ELS SEUS FINS

AMB

L'ÚLTIM

MOMENT

GESTISEP, ASSEGURANÇA I ASSISTÈNCIA

DE SEPELI, AJUDEM A ALLEUJAR ELS M O M E N T S MÉS DIFÍCILS PER A LA SEVA FAMÍLIA I A D I S M I N U I R LA PRESSIÓ ECONÒMICA QUE QUEDARIA A LES SEVES MANS.

AMB UNA SOLA TRUCADA AL 9 0 2 110 120 ENS FAREM CÀRREC DE TOTS ELS TRÀMITS: TRASLLAT. FÈRETRE. COTXES. CAPELLA, NÍNXOL. INHUMACIÓ/INCINERACIÓ.

LÀPIDES. CORONES. REPATRIACIÓ. URGÈNCIES NACIONAL/INTERNACIONAL 24 HORES

GESTI Gestió i Assegurança de Sepeli

RAMBLA DEL CELLER. 25 BAIXOS - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS JOSEP TARRADELLAS, 33 "EDIF. FIATC" - 08029 BARCELONA

I-IÀWC ASSEGURANCES

ELS4CANTONS

Opinió ^^^—

Dijous, JT ríe juliol del 1000

E d I t

ELS CANTONS

r s a I

Setmanari nulepeiulent tic Sant (.nn.it ilcl Villès PREMSA LOCAL

Carreguem pues lr

>

< ;.U!L·I Vmi \níi»ni.4_ -44, i ^ P ' n S.nil ( . j ^ n ilcl V J11 c ï e ! '»•> SH'Í ()J s : • | - . i \ lf> '>74 JO _»4 V.ÍK-ÇJ d n i r . . n i l · . i cU-k j i i i . . i W - i . . ' v M i u i t ; ; . i i n m i

Consell d'Administració K.minn (jr.ui ipreMilenO

A

Director Josep Maria Valies Redacció r<ilítira/Kntorn: Kmili Bella; Opinin/fUimarra: Josep M. Vallès;

SiH'iflal: l-.ster Castanyer i Magda Méndez; KH(MirlH: Alex López; ('ullura: Marea Almagro Ki-onomia: Micol Sabaté Comercial (larmcn Kyaralar C o n s e l l Editorial Ramon (írau (president), Víctor Alexandre, Francesc Carbó, Jordi Casas, Narcís Castanyer. Mbcrt de Pablo.

Rogeli Pedró, Ramon Pros. Lluís Puig, Fmili Renc.

Montserrat Kumbau, Paco Soler, Josep A. Teixidó, Joan Tortosa. Josep M. Sans Travé. Joan Troyano, Núria Zabala, Manel Pardo i Pepa Martín Subscripcions Sinda (iònic/.

Fotografia Xavi I,arrosa ï Rduard Farinyes Disseny i maquetació Susanna Dicenta i Marta Cabrol Correcció Blanca Pi i Núria Batllori Impressió Rntimpres Tel. 972 40 05 95 Distribució Ma.ling Vallès SL. Tel. 589 23 71 Dipòsit legal: (JI-405-9J l·.l· •/ (j/ni',n.< exprcisj únicament IJ SCVJ upimó en els editorials [ 1% .irtii !(••> siçruti cxprcsien l'opinió dels sem antirv <\uv h /• 4(.,tnt·in* un fj seva neieNsàrijnunt

(I)ACPC C Í H N B Í

de li Premsj Comarcal

\s.c. (/MenèIodor«lo.l.LKol7 Tel. ta M9 23 71 . Sait Cugat

D i s t r i b u c i ó d'ELS 4 CANTONS als subscriptors

C a r t e s

rriba cl mes d'agost i. en principi. toquen vacances. La gran majoria de la població abandona la ciutat per gaudir d'uns dies de descans fora de l'entorn santeugatenc. Kls polítics, uns amb mes concreció que altres, ens confessen on passaran les vacances i què faran durant aquests dies.

Els oktipts ho t e n e n molt clar. continuaran allotjats a la masia de Torre Blanca mentre la jutgessa de Rubí, que ha marxat de vacances, decideixi ordenar novament el desallotjament. Una acció que tot indica que es desenvoluparà durant aquest mes d'agost tot i que els okupes ja han advertit que hi tornaran. Kls grups polítics de l'oposició continuen donant suport a \'okuparió de Torre Blanca igual que els pares i les mares dels joves, i l'alcalde insisteix que cal desallotjar p e r q u è l ' e d i f i c i no r e u n e i x les condicions necessàries d'habitabilitat, seguretat i salubritat.

Més t e m e s . La situació de La Unió Santcugatcnca, tot coincidint amb la celebració del seu centenari, continua calenta. LI president de l'entitat està disposat a no expulsar l'emblemàtic grup de teatre Fila Zero sempre que els seus m e m b r e s compleixin la normativa de l'entitat i que el director de l'obra Diògenes i Epicur no torni a posar els peus als locals de La Unió.

Kl Museu de Sant Cugat. Ahir dimecres al vespre l'alcalde. Lluís Recoder. convocava les diferents entitats cultu-

d e l s

rals de la ciutat a una darrera reunió per concretar els continguts del museu de la ciutat que, com tothom sap, s'ubicarà al claustre superior del Monestir de Sant Cugat. Un projecte que ha passat d'un extrem a l'altre, aturat durant molts anys i ara es donen passes de gegant. Kl milionari patrocini que Recoder ha aconseguit per al museu i el Monestir no el vol deixar escapar, i aquest fet potser és la causa que s'agilitzi d'una manera exagerada. Tot sigui per tenir un gran museu que potenciï el Monestir i el seu entorn i, en definitiva. Sant Cugat.

"El setembre ens trobarem amb un munt de projectes encarrilats que necessitaran un darrer i decidit impuls per executar-los "

Sant Adjutori i el forn ibèric. L'Ajunt a m e n t e n u n c i a v a l ' i m m i n e n t acord abans de les vacances d'estiu, però per ara aquest no ha arribat o, com a mínim, no ha trascendit.

L'estació de Sant Cugat dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC). Tot just ara es compleix un any de l'inici de les obres. però aquestes encara no estan acabades.

Concursos resolts per iniciar-ne l'exe-

S e c t o r s

E l

Kls textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 2(1 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar a m b inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible <|ue hi figurin el domicili, el telèfon i el n ú m e r o de ON'I o passaport del seu autor. Kl.S 4 CAN T O N S es reserva cl dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Feixisme

cultural

Estic al·lucinat, no m ' h o puc c r e u r e , avui 14 d e juliol del 2000 m ' h e esborronat a m b la notícia que m'ha arribat q u e , crec, s'ha de d i f o n d r e en aquesta plataforma representativa de la tolerància, de l'associacionisme actiu, de representació activa de la democràcia. Avui el grup de teatre Fila Z e r o d e La U n i ó S a n t c u g a tcnca ha estat expulsat en ple per aquesta entitat, vaja, ha estat expulsat per la seva directiva. I us preguntareu per què; doncs perquè un cop analitzada la darrera obra presentada per aquest grup, Diògenes i Epicur, per la junta directiva, s'ha cregut que el seu missatge, el seu llenguatge i la seva posada en escena no és convenient per una entitat com La Unió, entitat centenària de Sant Cugat.

I q u è és el que es representava en aquesta obra?, doncs una crítica des del meu punt de vista divertida i planera, de la societat globalitzadora. competitiva, capitalista (del q u e s ' e n t é n capitalisme salvatge) des del p u n t de vista de dos captaires per tots coneguts que habiten a l'entorn del C e n t r e Cultural de la nostra ciutat, dos personatges coneguts de tots els lectors de la premsa local.

P e r ò la m e \ a i n t e n c i ó no és treure-li ferro al que és aquesta r e p r e s e n t a c i ó (ni d e bon tros) sinó d e n u n c i a r o b e r t a m e n t en a q u e s t fòrum l'actitud clarament feixista dels dirigents d ' a q u e s t a entitat q u e s'han permès C E N S U R A R una expressió cultural.

Fila Z e r o és una agrupació t e a t r a l q u e porta m é s d e 10 anys a La Unió Santcugatenca, que ha portat a l'escenari obres

com Terra Baixa, Xer Dama, l'Hostal de la Glòria, Antniperis, C.yrano... i m o l t e s m é s a m b èxits clamorosos i que han portat el nom de la nostra ciutat a altres poblacions veïnes, q u e ha participat a la Festa d e la Tardor a m b m u n t a t g e s originals com la romprà del Monestir per una multinacional Q arribada al poble d'una caravana de etngars..., i que van inaugurar el Teatre-Auditori unint esforços a m b les e n t i t a t s m é s r e p r e sentatives de la faràndula santcugatenca (aquest exemple es podria tenir en compte potser per la participació de les entitats locals al C e n t r e Cultural).

Es un grup d ' u n e s 30 persones e n a m o r a d e s d e la faràndula que potser han comès Terror d'organitzar-se d e forma assembleària, radicalment demòcrates, cosa q u e sembla que no agrada gaire a certs per-

cució. L'Ajuntament ja té els guanyadors dels concursos de vianantit/ació del centre històric i de la remodelació de la /ona esportiva de la rambla del Celler.

Projectes semiaprovats. L'Ajuntament també té aprovats els primers tràmits polítics i administratius per construir cl nou camp de futbol i altres equipaments esportius a Coll Fava, per construir l'aparcament de la plaça de Lluís Millet (plaça de l'estació dels FGC) i per construir l'aparcament de la plaça dels Quatre Cantons.

Yianantització. D e s p r é s de resoldre punts negres com la cantonada del carrer de Balmes amb la rambla del Celler i el vial de connexió amb la rambla del Celler, ara cal resoldre el punt negre. molt negre, del carrer de Valldoreix. El setembre hi serem tots i la congestió del trànsit es multiplicarà sense cap mena de d u b t e si no s'aplica alguna soluci viària.

En definitva, quan tornem al setcmbi ens trobarem amb un munt de projc tes encarrilats, més dels que reflectí en aquest editorial, que necessitaran i darrer i decidit impuls per executar-lc Ara, però, dediquem un temps tots pi gats a carregar piles, a llegir, a gaudir < la família i dels amics, almenys fins q> surti el proper número d'El.s 4 CANTO? dijous 7 de setembre, farcit d'actuali santcugatcnca, com sempre.

Fins aleshores, passeu tots un bon estiu i un merescut descans.

S e v e r

/'ESTÍC

t>eus

oKuees.

I

J**

BS"ïft*E

l

DE

V)MCM»CfcS

e n

T t t o

Opinió

aS-ICANTONS Dijous. >1 de juliol del 2000

C a r t e s

d e l s

7

l e c t o r s

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i cl número de DNI o passaport del seu autor. KLS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos. i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

sonatges q u e , d e m o c r à t i c a m e n t , han estat triats per dirigir una entitat que hauria d e ser lloc de trobada de la cultura santeugatenca (i q u e al seu mom e n t va encabir el lr C o n g r é s de la Ciutat) però que sembla q u e el tarannà triat pels personatges en qüestió no és aquest. Des d"aquestes línies s'ha de dir clarament que la directiva d'aquesta entitat representa aquesta part de la societat q u e no hauríem d'acceptar, la intolerant, la q u e no accepta expressions diferents al seu p e n s a m e n t , la q u e jo anomenaria d i r e c t a m e n t F E I XISTA. A7/L7 HotX

L'Ajuntament

no dialoga

I.'Ajuntament de Sant C u g a t del Vallès, governat per C i l ' i PP. ha demostrat clarament q u e no és capaç de m a n t e n i r un d i à l e g fructífer a m b el C S O Torre Blanca, q u e representa un part important del sector de la societat civil activa i constructiva de la ciutat. Davant l'experiència de 16 mesos de centre autogestionat ple d'activitats socials, l'alcalde Recoder opta pel desallotjament policial. Davant la originalitat del projecte okupa i de la diversitat que aporta a la vida social, Recoder opta per silenciar policialment els "rebels" i assegurar així que Sant Cugat continuï sent el paradís de l'especulació. I na ciutat dormitori de luxe sense espais per a les entitats, sense habitatges per als joves, sense vida cultural ni social - t r e t de l'elitista C e n t r e Cultural-, l'na ciutat on qui no tingui els milions necessaris, no hi té cabuda. I na ciutat tristament uniforme i espiritualment morta.

I.hu's l.lerena del Castillo

Torre

Blanca

Kstà el ambientc mas caldeado desde la última vez que escribí una carta.

Me llamo Jorge (iarcía Rojas, he venido desde Sevilla para visitar a unos amigos de la casa okupada del Pla del Vinyet, en Sant Cugat. Se llama Torre Blanca, es una masia antigua q u e estamos r e h a b i l i t a n d o . Me a b r i e r o n las puertas desde el primer m o m e n t o en que llegué. Pese a q u e me han ocurrido múltiples cosas, como por ejemplo. que me retiraran en Barcelona toda mi artesania, y tuviera q u e pagar 11.000 ptas. por un material q u e no llegaba ni a 5.000. y q u e en si lo q u e mas valia era la obra artesanal y el trabajo dedie a d o . S i e n d o lo mas importante la falta d e educación y respecto que en mi estimo la policia.

Kn Torre Blanca se h a c e n múltiples historias, desde obras de teatro hasta participar con asociaciones y colectivos, artistas de nuestro tiempo, que no se p u e d e n c o n o c e r a través de los libros...

Vivimos cada m o m e n t o con intensidad.

Somos asediados de vez e n c u a n d o por pandillas de chavales inconscientes, q u e no t i e n e n c o n s i d e r a c i ó n , ni d e cència... lo ultimo que se despacha, de ideologia fascista, nazis o neonazis. "no sé", los rapados, como aquí les llaman, ésos no los hay en mi tierra; otra de las capitales mas importantes de Espana.

E L VIAJE. Partí de Sevilla con ideas, con suenos e ilusiones que poco a poco se han ido concretando. En Sevilla me dedico a la escultura, una de las bellas artes. Aquí e m p e c é una figura hecha en barro q u e poco a poco iré t e r m i nando. Es un Ent. Q u é es un Ent? es un hombre mitad àrbol, mitad hombre.

Esto se lo comento en referència al paisaje que he visto y a la deforestación que se està causando en el entomo y en cl medio natural. Se vende la madera, la tierra; se especula en definitiva. Conozco la historia... en Andalncía pasa mucho.

El primer dia que llegué me encontre esta perenne masia, conservada a través de los tiempos con un intento de incendio y la policia venia a molestar con una chica en el hospital.

Aquí vivo ahora, teli/ por el estar aquí, y llegan rumores de desalojo. c 'Qué serà de todo el esfuerzo que todas estàs personas depositan aquí cada dia?

Pienso q u e la idea de q u e se haga un centro social es formidable, hay asambleas dontle se d e b a t e n multitud de ideas, normas simples de convivència, d e saber estar y administrarse. Reciclamos todo tipo de objectos para daries una utilidad pràctica... T e n e m n s una vivienda, biblioteca, taller... Kn definitiva, q u e mi perra Mancha, mi companera de viaje, también es teli/ merodeando por la casa y juega con un p e q u e n » gato blanco con manchitas rayadas... increíble.

Ayer nos desalojaron, me sentí mal por el maltrato de la policia, apenas nos dieron tiempo, todo pasó deprisa... impotència.

Conseguimos regresar a casa, que fue lo importante. Torre Blanca tiene que seguir hacia a d e l a n t e por(|iie en ella interactúan personas, nombres y niujeres <]ue luchan cada dia por mejorar y preservar el e n t o m o d e la masia.

Espero <|ue el Ayuntamiento de Sant Cugat del Vallès y el Sr. alcalde se den cuenta v encontremos una solución que no perjudi(]ue a nadie.

Sin mas, un saludo de un okupa. trabajador y artesano.

Jorge García Rojas

Aclariments Blanca

sobre

Torre

No pretenem que tothom estigui d'acord amb les nostres posicions vitals i polítiques. La pregunta que ens fem és: ; L a democràcia ens pot incloure a nosaltres?

Es a dir, ja q u e es parla tant de diversitat, p e r q u è nosaltres no p o d e m gestionar un espai d'una manera alternativa a la d'un constructor o la d'un Ajuntament? Q u e siguem crítics vol dir que se'ns ha de combatre? La violència policial és un argument?

C o n s i d e r e m que hi ha un conflicte. però q u e qui no el vol solucionar és l'Ajuntament. A l'editorial del darrer 4 C A N T O N S es feien d u e s afirmacions errònies. El seu aclariment servirà per informar la gent: -No és cert que nosaltres no ens vulg u e m legalitzar. Ja fa mesos vam ser els primers a proposar que es cedís la masia a una associació per treure així les responsabilitats penals a l'alcalde. L'associació, que es diu Les Masoveres i en Missifú, ja està registrada. Nosaltres hem fet una proposta de conveni per legalitzar-nos que es resumeix així: renunciem a la okupació A canvi de preservar l'autogestió. L'Ajuntament ha respost a m b un desallotjament. Ells han trencat el diàleg.

-No és cert que els okiipes no hem fet res per rehabilitar la masia. El mateix informe de l'Ajuntament (que mai ens han volgut ensenyar) diu que no hi ha problemes d'infraestructura, només deficiències tic seguretat interna i salubritat. Hem treballat molt intensament a q u e s t e s q ü e s t i o n s a l'interior de la casa, per no dir que h e m dignificat i alliberat 23 espais i hem començat a encalcinar les façanes i a arreglar el jardí. l'n incendi provocat s'ha aprofitat per desallotjar-nos com a mesura cautelar per risc d'incendi. Qualsevol casa a què s'hi vulgui calar foc té risc de cremar-se. A r q u i t e c t e s col·legiats i n d e pendents estan disposats a fer un estudi tècnic i ja han avançat que no cal abandonar la masia per acabar de rehabilitar-la i que n'hi ha prou amb clausurar temporalment clucs habitacions i no fer actes públics durant el temps que durin les feines. Nosaltres ho acceptem, l ' A j u n t a m e n t no ho vol ni t e n i r en compte. L'Ajuntament amaga un conflicte polític a m b excuses tècniques i jurídiques a les quals ja hem proposat solucions. L'Ajuntament s'està atrinxerant en el seu millor a r g u m e n t : la força, i en un c o n c e p t e reduccionista de la legalitat.

-Darrera notícia: L'Ajuntament ha par-

lat a m b la procuradora d ' u n dels encausats en la demanda, induint-la a no cursar el nostre recurs contra l'ordre cautelar de desallotjament. La procuradora ara es nega a complir amb la seva obligació.

N o s a l t r e s n o m é s d e m a n e m un any d'autogestió per, sense d e m a n d e s pel mig, decidir entre totes el futur de Torre Blanca. L ' A j u n t a m e n t és incapaç d ' e n t e n d r e la democràcia des d'abaix.

H e m treballat s e t / e mesos intensam e n t , sense cobrar un duro i a m b la casa oberta a tothom c'Això es viure de gorras? Vine a participar-hi.

/ 7u okupant

ERC amb el moviment

'okupa'

Davant el desallotjament de la masia okupada de 'Torre Blanca, E R C de Sant C u g a t expressa: • El profund desacord d ' E R C amb el desallotjament policial dels joves okupes de la masia de la Torre Blanca de Sant C u g a t portat a terme el dia IS d e juliol que mostra una vegada més la incapacitat política de l'equip de govern municipal Cil "-PP per trobar solucions dialogades als problemes de la nostra ciutat.

• El desallotjament policial de la Torre Blanca respon a les clàusules del pacte de govern municipal Cil -PP que imposa a la nostra ciutat una política cada cop més reaccionària i d'estiuencs a la gent, que es manifesta en els diversos àmbits de la \ i tia política municipal: rev isió del procés de protecció de la Torre Negra, retallada de les prestacions socials municipals, imposició dels símbols espanyols, etc.

• L'okupació de la masia de la Torre Blanca ha d e ser considerada com una resposta socialment positiva davant l'ab a n d o n a m e n t i manca d'ús social durant molts anys d'aquest e l e m e n t del patrimoni local i per aquesta raó E R C ha d o n a t i dóna suport al m o v i m e n t okupa.

• E R C insta l'equip de govern i els grups de l'oposició a trobar una solució al problema de la Torre Blanca q u e en cap cas passi pel desallotjament i que no exclogui els joves okupes de la gestió d'aquest espai.

Secció Local d'Esquerra Republicana de Catalunya de Sant Cugat

GESTIÓ DE SANCIONS

BELL & ASSOCIATS /

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral Serveis Jurídics

MULTES NO PAGUI SI NO HI ESTÀ CONFORME!!!

Plaça Barcelona, II • Tel. 93 674 17 84' Fax 93 590 30 10 • 08190 SANT CUGAT

www.gestionsanciones.com

Opinió

8

V1S f GMYTONS Dijous. 27 dt juliol de12000

L a

I i o t j a

Perquè Bassat ha perdut les

eleccions

Manifest del comerç català

FOMCIBERTA

P

rofessionalment parlant, el pitjor que li ha pogut passar a Bassat és perdre les eleccions a la presidència del Barca. Va ser una aposta excessivament perillosa per a un professional de la comunicació. Vista des de fora semblava com si fos el cim per a qualsevol publicitari: guanyar una campanya en la qual el producte anunciat sigui un mateix.

Potser per això, per convertir-se en producte, a Bassat li ha faltat perspectiva des de fora i s'ha equivocat d'estratègia i de tàctica.

C Àim a tota campanya de comunicació, Bassat haurà fet segurament un bricfmg. Aquesta paniulcta tècnica s'aplica al document on, després d'una anàlisi de totes les circumstàncies que cal tenir en compte per la campanya (competència, lloc que el producte ocupa en el mercat, punts dèbils de l'adversari o adversaris, persones a les quals es vol adreçar-se, etc), es defineixen les estratègies que cal utilitzar.

Aquí es on va començar a fallar Bassat. Anava canviant contínuament el seu briefing en funció dels esdeveniments, la qual cosa no seria greu si no fos perquè entrava en greus contradiccions. Acusava el seu adversari d'algun fet (només cal haver vist el debat a TV3 com a exemple) i després s'havia d'empassar les seves paraules perquè el seu adversari demostrava que no eren certes. Això el va portar a una manca de credibilitat. Semblava que fos un home que s'havia après una lliçó dissenyada en els despatxos i que només reci-

tés allò que havia après. Kren constants les seves frases fetes i buides de contingunt. Semblaven eslògans publicitaris.En el terreny del barcelonisme i del futbol -coneixement del club, dels jugadors històrics, de resultats, etcel seu opositor se'l menjava. Quan explicava alguna cosa ho feia des de la perspectiva d'una persona que l'acabava de descobrir, que no la sabia abans. El canvi de nom del camp del Barca ho va demostrar; fa anys ja s'havia entrat en aquest mateix debat i es va decidir deixar-ho com estava.

Creure que fitxar (ïerard per 3.250 milions en lloc de 4.(XX) era un fet important ho va refermar encara més. Què havia fet Gerard per valdré aquests diners?. Li van dir potser els seus assessors que (ierard era el símbol del barcelonisme?.

Akres errors d'estratègia: excessiva virulència en les seves intervencions. No deia res del que faria a la seva candidatura. Sempre atacava els seus adversaris. Es va equivocar quan va denunciar que els serveis de l'estadi eren impropis del club (demostrava que no els coneixia), i encara va ser pitjor quan va dir cjue s'hi traficava amb droga i culpabilitzà la Junta Directiva. Això era joc brut i si tenia proves havia de mostrar-les, cosa que no va fer ni en aquestes ni en cap de les seves denúncies. També va ser joc brut quan va denunciar Gaspart per les fallides d'algunes de les seves empreses. Si s'arriscava i volia en-

El

Nota

trar en allò tan nord-americà de la publicitat comparativa calia que ho demostrés, com és obligatori fer-ho als Kstats l nits i com segurament li hagués aconsellat en Davig Ogilvy, el fundador ja mort de l'empresa mare d'en Bassat.

No va calibrar ia presència negativa en un gran sector de socis de Johan Cruyff i el seu entorn. Tampoc va poder desprendre's del llast de la politit/ació de la seva candidatura.

HI seu suposat vet al cap d'esports de Radio Espana a Barcelona no el va ajudar a demostrar amb fets cl seu suposat tarannà liberal.

Des del principi a mi em va semblar que en Bassat s'equhocava. Ara que no digui que l'engranatge del poder consolidat l'ha perjudicat. En el llançament de qualsevol producte -fins i tot d'un líder polític o del president d'un club de futbol- cal tenir sempre en compte l'entorn (en Cruyff" ja ho sabia); si no fos així mai s'haurien produït canvis, Florentino Pérez, n'és un. Ni tampoc que els mitjans de comunicació van afavorir al seu contrincant; només cal veure com es recolzava la seva candidatura des d'alguns grups mediàtics. Bassat ha fet la pitjor campanya de la seva vida; va apostar molt fort i va perdre. Ara li costarà recuperar aquell guardó que li va otorgar una revista de publicitat proclamant-lo el millor publicitari del segle XX.

b a l c ó

aclaridora

LA UNIÓ SANTCIGATKNCA

A

la vista dels comunicats en diversos mitjans de comunicació, la Junta Directiva de la Unió Santcugatenca, vol ACLARIR: Referent al cessament d'activitats de la secció de Fila Zero, dintre de la nostra entitat, volem dir que N O T É CAP RELACIÓ amb l'última representació teatral.

L'Al T O R i el D I R E C T O R d'aquesta darrera obra són germans i, aprofitant aquest dilema intern, s'estan fent propaganda gratuïta d'aquesta obra, pregonant-la als quatre vents.

Amb les cinc representacions que es van fer aquí a La Unió, es van vendre un total d'entrades de: 133 generals a l.(XX) ptes. cadascuna, 133.000 ptes.; 103 de soci a 800 ptes. cadacuna, 82.400 ptes., amb un total de Z?t?t

persones i una recaptació de 215.400 ptes., segons la nota entregada per la Sra. Maribel Diéguez Valls de Fila Zero.

A La Unió hi ha vàries seccions que avui dia desenvolupen totes amb normalitat la seva activitat. El problema no és a La Unió, que no n'hi ha cap, sinó a una secció de La Unió.

Els acords i les decisions que s'han pres, han estat sempre en l'àmbit de la Junta Directiva, el que fem constar a tots els efectes.

Una vegada més reiterem que aquest afer és intern amb una secció de la nostra societat, per la qual tenim l'obligació de vetllar amb tots els nostres sentits.

Aprofitem per donar les gràcies a la gran quantitat de socis que ens han trucat per donar-nos ànim i suport. Us diem a tots, gràcies

i no patiu que no defallirem i lluitarem, perquè la raó ens empara i això dóna molta moral.

No hem anat ni anirem a buscar ajuts ni reforços a fora de la nostra casa. Tenim sobrats arguments que avalen la decisió presa.

Bon estiu a tots els socis i santeugatencs, igual que a la gent de bona voluntat i convivència. De veritat, només n'hi ha una i resplendeix sempre.

Amb aquesta nota donem per acabat tot aquest dilema sobre aquest assumpte.

Salutacions molt sinceres del

EI comerç català assumeix el progrés de la societat i els canvis necessaris per assegurar les necessitats presents i futures dels consumidors.

Aquest esforç renovat es pot constatar de forma evident als carrers i les places de Catalunya, on les botigues i els establiments comercials, pel seu dinamisme, tenen la confiança dels ciutadans del nostre país.

Per a un model de ciutat. Per a un model de comerç. Per a la qualitat del treball. Per garantir al consumidor una oferta comercial de proximitat moderna, eficaç i competitiva.

President, vice-president, secretari, comptable i resta de vocalies de Agrupament de Botiguers i Comerciants de Catalunya, Sant Cugat l/i Unió Santcugatenca

ftÜE ?E5ATSS5 !!

TDftHEN A SER ELS DEL DIARI ...

ESPEREM QÜE ELS ?0RTI L'ACUDIT

PE LA SETMANA AK& LA CALOR QÜE FA...!!

—

•;.>ife»*\3tJ

P

er un comerç urbà i de proximitat al servei dels ciutadans.

Per garantir als consumidors l'oferta comercial i de serveis.

Per assegurar un model de ciutat. de poble, de barri i de carrer, en què el petit comerç sigui una part important dels nostres signes d'identitat.

Per mantenir la qualitat i la dignitat ilel treball dels comerciants i dels treballadors.

Per afavorir l'estructura comercial que possibiliti plenament la llibertat d'elecció dels consumidors i la competència lleial de tots els comerciants.

El comerç català rebutja Ics mesures liberalitzadores del Govern del Partit Popular.

El comerç català reclama l'atenció que els correspon a les nostres justes demandes, que són compartides pels 110.000 comerciants i pels més de 300.000 treballadors del comerç.

El comerç català exigeix al Govern de la Generalitat de Catalunya que exerceixi les seves competències per ordenar el comerç i defensar els drets dels consumidors, competències que vol anul·lar el Govern de Madrid.

El comerç català convoca la societat catalana a mobilitzar-se per garantir el nostre model social de convivència, que es configura sobre la base d'una estructura urbana i territorial lligada a les nostres tradicions i als nostres costums.

-V

Opinió

ELS íCAlVIO>S Dijous, 17 de juliol del 2000

t e s

g o l f e s

Un cor massa petit per a un cos tan gran À N G E L CASAS

"a en un altre article de fa temps constatava q u e en el c e n t r e de Sant Cugat, delimitat dintre d'unSTzona de menys de 2 k m - , entre l'estació nazori el carrer Borrell en sentit longitudinal, i la rambla de Ribatallada i el passeig de Can Magí-Sant Francesc, en sentit transversal, s'hi prestaven quasi el 90% dels serveis q u e reben els ciutadans de tot el municipi, és a dir, els aproximadament 59.000 habitants actuals.

J

Tot això genera una sobresaturació de vehicles sobre les persones q u e , tant per raons mediambientals com de tranquil·litat per passejar, comprar i relacionar-se les persones, exigeix la supressió del trànsit de vehicles i l'habilitació per als vianants.

Per això m'ha sorprès q u e s'hagi encomanat un estudi de la circulació de vehicles i no se n'hagi fet cap de la mobilitat de persones en els carrers més transitats del centre, per determinar-ne la priorització o no en el pla de vianantització.

M e n t r e q u e comptar els vehicles és relativament fàcil a m b mesuradors de superfície, comptar a m b les persones no ho és tant, però si tenim en compte la motivació que tenen d'utilitzar serveis dels q u e es presten en els diversos carrers del c e n t r e , p o d r e m tenir una idea de la seva utilitat i priorització.

Comptats un a un tots els establiments que hi ha, en els carrers q u e es preveu vianantitzar, carrer de la Torre, plaça

Octavià, plaça Augusta i carrer Santiago Rusinol, i dos trossets del carrer Balmes i Sant Medir, en una primera fase. i des de la plaça Dr. Galtes, tot cl carrer Valldoreix, fins a l'estació en una sego-

guns altres de l'entorn d'aquests. Q u e cada establiment i servei té diferent capacitat d'atracció és veritat, però en l'elevat nombre d'establiments q u e estan situats en aquests carrers, n'hi ha de

Il.lustmfió: Susanna Dkenta na, p o d e m constatar que actualment hi ha, en els de la primera fase, 66 establiments i en els de segona, 78. Mentre que no s'han tingut en compte q u e l'avinguda Cerdanyola, des de Borrell fins al carrer de la Torre, q u e en té 75, i de l'avinguda Catalunya fins al carrer Major, passant per la plaça Pere San, n'hi ha 68, considerant el mercat.

Per si sols, són aquests establiments els q u e generen l'atracció de la gent i al-

La

tots tipus i, per tant, podem amb molt poca diferència, considerar l'atracció igual de proporcional per establiment en cada un dels casos q u e he considerat, de primera fase. de segona i d'ignorats. És aquesta ignorància en la seva planificació el que em motiva a fer-la palesa.

La supressió en superfície dels vehicles en aquests carrers és tant una qües-

tió de tranquil·litat per als vianants per poder passejar, comprar i gaudir del contacte amb les persones, com també mediambiental. És prioritari definir bé aquests llocs de més presència de ciutadans, per dotar-los d ' a q u e s t a qualitat. És a causa d'això q u e s'haurà de trobar els carrers i els sentits més adequats per a la circulació dels vehicles i el seu aparcam e n t . N'o fer això pot donar lloc altres vegades al q u e està passant ara al carrer Valldoreix, q u e sent un carrer previst per vianantitzar, se l'ha col·lapsat a m b una circulació afegida provinent de la rambla del Celler i Francesc Moragas. Espero q u e es resolgui aviat.

El nostre c e n t r e rep molta g e n t d e dintre i de fora en demanda de serveis, i això se li ha de poder prestar a m b comoditat i amb satisfacció. Passejar-hi i gaudir-hi vindrà com a conseqüència.

Ha d e fer com de cor q u e atrau la sang desoxigenada i la impulsa oxigenada a tot l'organisme. Ara tenim un cor petit i quasi infartat, cal operar-lo bé i eixamplar la seva capacitat d'oxigenar tota la ciutat.

A q u e s t a operació p o t costar d i n e r s , però e x c e p t e les de cirurgia estètica q u e no tenen pressa, aquesta q u e afecta el cor és urgent i necessària per posar-lo a la mida de la ciutat q u e tenim.

Àngel Casas és exregidor del PSC

f i n e s t r a

Ocupes amb C o amb K? N Ú R I A VIDAL D O M Í N G I :EZ

G

airebé de l a m e n t a b l e pot qualificar-se l'espectacle arrel d e la t a n s e g u i d a a c t u a c i ó dels ocupes a Sant cugat. I dic ocupes i no okupes, p e r q u è realment la seva actitud crec q u e desmereix e n molt en veritable sentit okupa i no avui, sinó des de l'inici.

D a v a n t d e l ' o p c i ó social q u e l'esm e n t a t m o v i m e n t representa, ens trobem a m b un grup de joves, tots a m b casa, aixopluc i m a n t i n g u t s p e r les seves respectives famílies, q u e decideixen instalar-se en un local de propietat municipal per tal d e realitzar-hi les accions "socials" corresponents. Això sí, a m b la seguretat q u e els dóna q u e , quan volen, poden anar a casa i oblidarse per una estona de tan preuada activitat. Els demanaria una mica més de seriositat i conseqüència a m b la seva opció.

L a m e n t a b l e t a m b é l'acció de les ma-

res i els pares dels n e n s . Sembla com administració local. si atesa la "malifeta" dels nens, aquests Ah! i com a premi l'Ajuntament adnecessitessin l'emmet reunir-se a m b parament (mai millor els seus pares.Es veu d i t ) d e l s papàs p e r tenim t e m e s "Què feien els senyors qs eurei ono tal q u e l'autoritat gos o s a la c i u t a t Menéndez, Godàs i Cía. per resoldre. v e r n a t i v a no actuï.

Grotesca l'acció de quan un ajuntament del I é s clar, n o p o d i a la policia i dels bomfaltar l ' a c t u a c i ó d e b e r s . A p a r e i x e n a seus grup polític, feia fora l ' o p o s i c i ó , q u e cal causa del mandat jutitllar de lamentable (aquí sí amb violència dicial i, en c o m p t e s e n tant q u e utilitza de procedir a la seva extrema) e/s okllpes (aquí ^ ' s i t u a c i ó per carrerealització, donen £j fa} Cinema Sar c o n t r a e l 8 o v e r n amf) municipal en c o m p m a n t e s als n e n s , Princesa? O bé els t e s d e fer c o h e s i ó menjar i crema solar! davant un tema com ( si, sí, crema solar) de Terrasa" aquest. p e r tal q u e els p o Q u è f e i e n els s e n brets no agafin una yors Menéndez, insolació.

Godàs i Cía. quan un a j u n t a m e n t del A més, tornem-hi, ocupen el hall de seus grup polític, feia fora (aquí sí a m b l'Ajuntament tot impedint q u e els ciuviolència e x t r e m a ) els o k u p e s (aquí tadans puguin realitzar gestions a m b

a m b k) del Cinema Princesa? O bé els de Terrasa. La seva incoherència a voltes é s m é s q u e i n c o m p r e n s i b l e !

E n fi, q u e q u a n v u l g u e m q u e l c o m e n t r e t o t s , ja e n s han e n s e n y a t q u è h e m d e fer: pressió, xantatge i, això sí, a m b els papàs darrere i un bon pot de crema solar! N o sigui q u e el sol e n s m a l m e t i les vergonyes.

Alguns/es estaven ben blanquets/etes fins i tot de les vergonyes.

Ara, tot plegat ha estat b e n divertit, una bona diversió p e r les v a c a n c e s .

Gràcies a tots! Pobre moviment ocupa.

P o b r e Sant Cugat! Aquest cop sí q u e ens han vist les vergonyes arreu!

Núria Vidal Domínguez

io

PuUicitat

ELS 'I CANTONS Dijous, 11de juliol del 2000

Participa en

el 3r concurs

100.000 ptes. en premis per a les millors fotografies.

U S 4 CANTOINS

Entorn

11

Dijous, 27 de juliol del 2000

Urbanisme

Un conveni uneix el 7 0 % dels propietaris del Turó de Can Matas

L'alcalde i les Planes celebren el final del PERI

La nova reparcel·lació compta amb el suport de la majoria dels afectats

E. B. -Les

conveni no es recollien les conclusions de l'auditoria i va destacar que "es van cometre més irreg u l a r i t a t s q u e no d e i e n les sentències". Els republicans, al seu torn, es van abstenir tot valorant positivament el treball de l'àrea de Ciutat Sostenible, però recordant que "encara hi ha molts punts foscos que l'equip de govern no ha tingut la valentia de reconèixer", diu el portaveu local d'F^RC, Eduard Pomar.

EMILI BELLA

- Sant CugatEl 70% dels propietaris del Turó de Can Matas estan d'acord amb el conveni urbanístic que l'Ajuntament va aprovar al ple de juliol amb els vots en contra del Partit dels Socialistes (PSC) i Iniciativa per Catalunya-Verds (IC-V) i l'abstenció d'Esquerra Republicana (ERC). L'acord determina que s'accepta la nova reparcel·lació de la zona i que es retiren els recursos presentats a la justícia.

Gairebé la totalitat dels propietaris del turó, excepte un, han subscrit el conveni de manera voluntària -el 75% dels terrenys-.

Des del PSC, el seu portaveu municipal. Jordi Menéndez, creu que "no es tracta d'una baralla entre veïns, sinó d'un cúmul d'errors conseqüència directa de Convergència i Unió, que no va saber tutelar cl procés". D'altra banda, el socialista ha remarcat que el conveni està "fet a mida dels interessos del propietari majoritari", l'empresa farmacèutica alemanya Boehringer Ingelheim.

El regidor del Partir Popular.

Jaume Tarragó va voler incidir en el fet que "ha canviat força la situació: Ea dos anys només s'havia convençut 7 dels 17 propietaris".

L'alcalde I vluís Recoder ha agraït la feina dels tècnics de l'àrea de Ciutat Sostenible en aquesta reEl Turó de Can Matas acull importants empreses internacionals F: xxxxx parcel·lació, tant de Joan Carbó com de Lluís Uosta. "que ha suA més, en cap moment es fa revan fer tan conscientment malaperat de molt el que es pot exigir ferència a l'auditoria externa al m e n t " . VA tinent d'alcalde de a un funcionari". Carbó va aposconsistori que evidenciava una Ciutat Sostenible, Joan Carbó, va tar per mirar endavant, cap al fusèrie d'irregularitats, i fins i tot, respondre que el conveni tracta tur creixement de la ciutat i va il·legalitats. M e n é n d e z va con"amb equitat" tots els propietaadvocar per deixar tancat el tema cloure que la nova reparcel·lació ris. del Turó de Can Matas: "Dediels sembla bé però que l'equip Per la seva banda, el regidor quem-nos a parlar del nou plad e govern no ha estat "capaç d'IC-V, Joan Balada, va justificar nejament de la ciutat". d'explicar per què les coses es el seu vot negatiu dient que al

Urbanisme

Un canvi del PGM permetrà circular en eh dos sentits per Francesc Macià

"l'estètica i la i m a t g e " d e la zona, en relació a m b l'ordenació volumètrica.

Segons el portaveu i president d'Esquerra Republicana (ERC), Eduard Pomar, cal una ordenació al centre de la ciutat per acabar l'eix viari de l'avinguda de Francesc Macià, que actualment està tallat a la circulació en una direcció a l'alçada del Monestir.

Pomar també demana que s'intenti arribar a un acord amb els propietaris dels habitatges q u e estan afectats i creu que aquestes mesures afavoriran la continuïtat del barri de Sant Franc e s c , el c a r r e r d e la C r e u i l'avinguda de Cerdanyola. Tot

La modificació també deixarà ampliar la Casa de Cultura E. B. - Sant Cugat -

La sessió plenària del mes dejuliol va servir per aprovar una modificació del Pla General Metropolità ( P G M ) , q u e data de 1976, a l'entorn nord-est del Monestir, per adequar-lo a di-

versos usos. Concretament, es vol recuperar sòl públic per a fer-hi habitatges, augmentar les places d'aparcament, de cara a la reducció de l'oferta que provocarà la vianantització, i per la futura ampliació d e la Casa de Cultura. Aquesta modificació s'origina en el canvi de situació

urbana de l'àrea amb el desenvolupament de l'eixample d e Coll Fava. D'aquesta manera es vol detallar l'estructura urbana d'aquesta zona central, "amb visió de conjunt", apunta el tinent d'alcalde de Ciutat Sostenible, Joan Carbó, que destaca la imp o r t à n c i a de t e n i r cura a m b

l na copa de cava i uns parlaments van servir per celebrar l'aprovació definitiva del Pla Especial de Reforma Interior (PERI) del districte de les Planes, que ha servit per legalitzar el barri i que permetrà la seva reurbanització sense traves legals, I na cinquantena de veïns es van aplegar a la seu del centre cívic per rebre l'alcalde Lluís Recoder i diversos representants del consistori, com el tinent d'alcalde de Ciutat Sostenible, i els presidents de les associacions de les Planes i de Can Borrull. I Jan estat anys de tenses negociacions entre els veïns, el consistori i la Generalitat-la Direcció General d'Urbanisme-, que han finalitzat amb la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de l'aprovació del PERI. "Les Planes ja és legal", va sentenciar Recoder, en el seu discurs bilingüe, i va afegir que "hem de continuar endavant i aconseguir que el districte vagi tenint tots els serveis que li falten". Josep Lara, de l'Associació de Veïns, va destacar també la feina que falta fer.

i així, el republicà no és partidari que l'avinguda de Francesc Macià es converteixi en una via ràpida "que tendeixi a separar el Monestir dels barris del darrere".

En aquest p u n t va coincidir el regidor ecosocialista, Joan Balada, que va afegir que es va "pel bon camí", si el que es vol és abordar en conjunt la zona.

Des del Partit dels Socialistes, el seu portaveu, Jordi M e n é n dez, es va sumar a Iniciativa per Catalunya-Verds i E R C , però va criticar q u e es vulgui adequar part del sòl per a places de pàrquing però que no hi ha un pla global d'aparcaments.

CONTRIBUÏM A FER DE SANT CUGAT UNA CIUTAT MÉS ECOLÒGICA Empresa ' líder en el seu

COMPONENTS ELECTRÒNICS PER A LA MOTOCICLETA

Av. Graells, 35 Tel. 93 590 66 66 Fax 93 590 66 67 e-mail: leonelli@leoneili.com web:

wwwleonelüxom

12

Entorn

ETS-f CANTONS Dijous, 27de julioldel 2000

U r b a n i s m e

Joan Pasqual guanya el concurs d'idees de la zona esportiva

presidit per l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, i comptava a m b les vocalies de la tinent d'alcalde de Serveis Urbans, Berta Rodríguez, el d e Ciutat Sostenible, Joan Carbó, els diversos tècnics municipals i c o n v i d a t s , el p r e s i d e n t del Club Muntanyenc, Narcís Castanyer i el president de la Coordinadora d'Entitats Esportives, Antoni Pérez. T a m b é en formava part el gerent de l'Ajuntament, Jordi Turull.

FJprojecte de Farquitecte preveu perllongar la zona verda KMII.I BKI.I.A - Sant C a g a t -

Kl guanyador del concurs d'id e e s per u r b a n i t z a r l ' a c t u a l zona esportiva de la rambla del Celler és l'arquitecte Joan Pasqual, a m b cl seu projecte Castrum Octavianum-l. Aquest treball, g u a r d o n a t a m b dos milions de pessetes, es caracteritza per una ordenació volumètrica "molt suggerent" en què els edificis projectats es rec o l z e n al c a r r e r d e l D o s d e Maig, retirant-se intencionad a m e n t de la rambla del C e ller. Amb això, el q u e es vol és allargar l ' a n o m e n a t eix verd d'aquesta via.

I In total de sis arquitectes, del grup d'Antoni Fierro, s'hauran de repartir el milió de pessetes amb q u è estava dotat el segon premi, q u e s'ha e n d u t el projecte Wta ar. 7/0 ma lo.rom.

Aquest conjunt d'arquitectes proposa un espai central obert a la rambla intentant integrar els edificis a m b l'entorn.

Kn tercer lloc, Jordi Romero i

Aspecte actual de les instal·lacions esportives de ta rambla del Celler F: X.L.

M i q u e l Roig han estat els guanyadors de les 500.000 pessetes de premi, a m b un treball titulat El cel i la terra q u e es caracteritza per la continuïtat que donen a la rambla de Can Mora fins a integrar-se a m b l'espai lliure principal.

T a m b é s'han repartit tres

mencions de 50.000 pessetes per als treballs presentats sota el pseudònim de Fòrum, Simplex i Travessa que, com a principals innovacions t è c n i q u e s proposen també l'adequació d ' u n espai central o b e r t a la rambla del Celler.

El jurat del c o n c u r s estava

Els criteris q u e s'han tingut en compte a l'hora de triar els g u a n y a d o r s han e s t a t , e n t r e d'altres, la qualitat arquitectònica, la integració d'aquest espai a la ciutat, l'estudi de l'ap a r c a m e n t en superfície q u e s'hi vol fer - i els accessos al pàrquing s u b t e r r a n i - i la preservació del medi ambient.

La zona en concret, compresa entre la rambla del Celler, el carrer del D o s de Maig, el de Cèsar Martinell i la rambla d e C a n Mora, de 27.000 m 2 , acollirà un nou equipament esportiu - a m b u n a piscina c o berta reglamentària de 25 m e tres, un pavelló esportiu, un club de condicionament físic, una zona termal i un solàrium-, l'ajuntament, un hotel de tres estrelles o més, un edifici destinat a activitats culturals, un e q u i p a m e n t per a serveis administratius i l'aparcament soterrat a m b capacitat per albergar uns 300 vehicles.

Fauna

El propietari de Cal Castillo, al barri de Sol i Aire, està disposat a cedir part dels seus terrenys perquè s'hi construeixi el refugi d'animals que va demanar E R C al ple de juny, amb el suport de diverses associacions protectores d'animals. Josep Castillo també s'ofereix a dedicar el seu temps a preocupar-se'n. D'altra banda. Cal Castillo ha presenciat el naixement de la primera daina mascle de Sant Cugat, que ha estat batejada amb el popular nom de Bambi. El cadell va néixer el 22 de juny passat i comparteix l'espai amb quatre exemplars més de daina,

La Generalitat i les administracions locals representades al consorci de comunicació Localret, que aplega més de 700 ajuntaments, han signat un acord per promoure i desenvolupar la societat de la informació a les administracions públiques catalanes. L'objectiu és el de potenciar les xarxes de telecomunicacions i la promoció de Ics noves tecnologies als municipis. Es en aquest sentit que el conseller de Governació i Relacions Institucionals, Josep Antoni Duran i Lleida, i el president de Localret, Jordi Valls, van firmar l'acord.

El consorci col·labora actualment amb el consistori de Sant Cugat en el Pla Director de la Societat de la Informació. /E.B.(Sant Cugat)

però també amb gossos, ànecs, paons, faisans, conills, coloms, emus -l'estruç australià-, cavalls i cabres nanes, porcs del Vietnam i dos membres del col·lectiu de burros catalans, una espècie autòctona en vies d'extinció. Alguns animals procedeixen d'Holanda, amb tots els papers en regla, mentre que d'altres són donatius. El propietari de tota aquesta animalada (amb permís del seu amo) vol muntar una mena de zoo a Collserola, en una parcel·la de dues hectàrees que té a prop de Can Borrull. però topa amb l'oposició del Consorci del parc i l'Ajuntament, perquè violaria algunes normes del parc. Castillo ha presentat un recurs contra l'Ajuntament LA primera daina de Sant Cugat ja té un mes H)lO

Ofertes recomanades CENTRE DE LA IMATGE PlaçaflefDr. Saltés, 9-TtL93 Santa Maria. U

«75 5tf 7* - Sant Cugat

TeL 93 675 57 24

|digital Eí teu distribuïdor de cameres poinf / material digital Kodak a Sant Cugat

El Grup de Natura del Club Muntanyenc ha titllat de "patètic" el paper del Consorci de Collserola en el projecte d'abocador controlat de residus urbans que es vol habilitar a l'antiga mina Berta. Els ecologistes han manifestat la seva indignació amb l'acord de la comissió executiva del consorci en què es posicionava a favor de modificar "a la baixa" i de manera "vergonyosa" el Pla Especial d'Ordenació i Protecció del Medi Natural de Collserola, que data de l'any 1987. A petició de l'Entitat Metropolitana de Residus, el parc ha decidit permetre el dipòsit de materials de classe II als terrenys de l'actual cantera Berta, tot i els diversos condicionants que ha posat el parc. Els ecologistes han reiterat la seva oposició al projecte i han demanat que l'Ajuntament de Sant Cugat també ho faci, en la línia del consistori del Papiol, i de l'anterior alcalde de la nostra ciutat, Joan Aymerich. També volen que el consorci rectifiqui la seva postura. /E.B.(Sant Cugat)

Generalitat i Localret, amb la societat de la informació

Cal Castillo està disposat a cedir part d e la seva finca al refugi d'animals E. B.

Indignació ecologista per la postura del parc sobre la cantera Berta

(l·l)ll)\

Entorn

ELS /CAJVTMNS Dijous, 37 de juliol del 1000

13

Entrevista Els arquitectes M a r t a Orts i Carlos Trullenque van ser els guanyadors del primer premi -valorat en dos milions d e pessetes- del concurs d e vianantització del centre d e la ciutat. Els dos guardonats, que també són parella fora del m ó n professional, van estarhi treballant tres setmanes. Orts i Trullenque acaben de sortir d e la facultat i ja han guanyat diversos concursos de la seva especialitat. Es van assabentar del de Sant Cugat gràcies al Col·legi d'Arquitectes de València, que passa informació de tot Espanya.

Marta O r t s . Arquitecte guanyadora del concurs d'idees per vianantitzar el centre

"Hem guanyat el concurs d'idees ner la senzillesa del proiecte" E M I L I BKI.I.A - Sant Citaat/VaKmcla -

- En què consisteix el vostre projecte?

- Ens van plantejar tres places que s'havien d'urbanitzar. A la primera [Octavià], on a sota hi ha un pàrquing, el que volíem era mantenir el mateix tipus d'ordenació que hi ha al voltant del Monestir, (jue és de parc, crear un accés amb zona verda. Com que sobre del pàrquing no es poden plantar arbres, volíem fer un tal·lús, que a més ampliava les vistes al Monestir, amb la inclinació. En comptes de fer una plaça dura, volíem fer-hi una zona verda. A més, com que les vistes que hi ha de les muntanyes [Collserola] són molt boniques, en pujar al tal·lús hi haurà vistes de totes les muntanyes. A l'altra plaça [del Rei], com que el que ens demanaven era una zona per fer-hi castells i altres esdeveniments públics, i els arbres que hi ha ara ens hi agraden molt, volíem fer una zona molt més oberta de cara al Monestir; darrere, tocant a les façanes dels habitatges, crear una trama d'arbres. Per fer-ho, ficàvem unes falques de fusta per posar-hi terrasses i el mercat ambulant. Com que ara hi ha força pendent, que està salvat amb graons, volíem evitar-la, de cara als minusvàlids. Per millorar l'accessibilitat proposem crear un

Orts i Trullenque estimen que l'execució del projecte costarà prop de 285 milions de pessetes FOTO: CEDIDA

pendent inclinat amb superfícies planes, les falques, amb vistes al Monestir. L'altra placeta [Augusta] la deixàvem dura, creant una línia d'arbres.

- Al c a r r e r d e Santiago Rusinol?

- Seguir a m b el mateix eix, col·locar-hi arbres i bancs i una il·luminació que, com que hi ha molta diferència d'altures en les edificacions d'aquell carrer, volíem configurar en una línia que irregularitzés les vistes al Monestir. Una mena de cables que van de façana a façana d'on penja la il·luminació de manera que quan tu vas pel carrer, amb la línia de terra i la línia dels fanals,

es marquen molt bé les vistes al Monestir i t'oblides que el carrer està una mica desordenat en alçades.

— Coneixíeu Sant Cugat d'abans?

— No, ens havíem de presentar al concurs i vam venir a veure'l.

Ens va agradar molt, sobretot el voltant del Monestir, els parcs.

El carrer el vam veure una mica agressiu tal i com està, pel trànsit. La plaça d'Octavià, amb la font, també ens va agradar. Però no vam veure gaire més. El que vam veure ens va agradar, en especial la intervenció que van fer al voltant del Monestir [rambla del Celler], tot verd, amb po-

llancres.

— Quins altres concursos heu guanyat?

- Nosaltres vam acabar la carrera fa tres [Carlos] i un any [Marta] a la Universitat de València, i ens hem presentat a diversos concursos, com el que vam guanyar de la seu del Col·legi d'Arquit e c t e s d e D è n i a , al costat d e València, o un d'habitatges on hem quedat finalistes. T a m b é hem participat al concurs de la Tyssen, col·laborant amb un professor, a la biennal de Venècia, l'any passat en un altre d'habitatges a València vam ser finalistes, i en un concurs d'una plaça a Carlet que ja està construïda.

- Esteu disposats a executar vosaltres el projecte?

- En principi sí, si e n s fan l'encàrrec. L'Ajuntament pot ferne el que vulgui; té llibertat per donar-nos o no l'obra. N o hem parlat amb l'Ajuntament encara.

La carta que ens van enviar ens deia que havíem guanyat i que ara hi havia un mes perquè es pugui impugnar o rebre queixes.

Suposo q u e d e s p r é s d ' a q u e s t mes es posaran en contacte amb nosaltres.

- Quina és la màxima dificultat?

- La plaça del Rei, perquè haurem de fer un suport en l'estructura del pàrquing per aixecar el tal·lús, que aixecarà, amb terra a sota, uns 3 metres d'alçada. La resta és força senzill.

- Quins materials utilitzeu?

- A terra pedra, que no està encara decidida però que serà un granit que sigui força resistent i que suporti bé la brutícia. També hem fet servir fusta.

"Hem intentat ser respectuosos amb el Monestir; que predomini" **§£* <-'-

- Per què creieu que heu guanyat el concurs d'idees?

- Jo crec que per la senzillesa.

H e m intentat valorar el Monestir, que crèiem que era el més important, i deixar de banda l'arquitectura, és a dir, q u e no intentem crear cap monument que sigui el referent de les places sinó que predomini el Monestir, sent respectuosos amb ell.

- Seguiu «Igima línia en tots els vostres projectes?

- Sí, intentem que predomini la vegetació i que els materials siguin resistents a l'ús; però, sobretot, busquem la senzillesa.

Imatge de les maquetes de l'equip Orts- Trullenque sobre la seva proposta de vianantització del carrer de Santiago Rusinol i de la plaça d'Octavià (vista des de dalt del Monestir) FOTOS:

CEDIDES

EIS4CAINTa>S

Societat

14

Dijous. 27 de juliol del 2000

*O k u p a c ï ó

Contínua el desacord per Torre Blanca L alcalde es manté ferm en la voluntat de treure els 'okupes' de la masia

l'alcalde i el rap de la poliria estatal a Sant Cugat FOTO: ARXIU F.4C La situació sobre I' 'okupació' d e la masia d e Torre Blanca s'ha estancat e n la setmana posterior a l'intent d e desallotjament. La tensió e n t r e l'Ajuntament i el col·lectiu d e joves s'ha fet més pronunciada. Diverses manifestacions i accions dels nois per aconseguir una reunió a m b l'alcalde d e la ciutat, U u i s Recoder, van tenir una repercussió relativa. M a l g r a t

K.CASTANYKR / M . M É N D K Z

- Sant CueatLa polèmica sobre la masia de Torre Blanca continua. La d e manda de desallotjament dels joves okupes continua vigent a l'espera d'una nova resolució de la jutgessa de Rubí que porta el cas. Mentrestant, s'ha produït un nou intent de diàleg, q u e ha estat del tot infructuós.

Després de l'intent frustrat de desallotjament, el cap de la policia estatal a Sant Cugat, Vic e n t e Carballo, ha manifestat que "el desallotjament no es va portar a t e r m e per motius d e seguretat davant del perill evident q u e podien córrer els tres

F.ls jirces van ocupar el vestíbul de TAjuntament rom a arte de protesta F.J.MA'

tot, es va celebrar una trobada entre el tin e n t d ' a l c a l d e J o a n R e c a s e n s i representants dels 'okupes' i dels seus pares divendres a la tarda, després d e l'ocupació simbòlica del vestíbul de l'Ajuntament, durant el matí. El resultat d e la reunió va deixar pales l'estancament d e la situació: per l'equip d e govern cal complir la premissa innegociable d'abandonar la casa,

joves de la teulada". Malgrat tot, la demanda continua el seu curs i, per tant, s'haurà de fer efectiva en els p r o p e r s dies.

Carballo va explicar que el tema ha tornat a mans del jutjat "i és la seva senyoria qui ha de decidir".

Per la seva banda, els okupes continuen demanant una solució dialogada al conflicte. Divendres al matí van tornar a protagonitzar una acció de protesta al vestíbul de l'Ajuntament, on van demanar una reunió urgent a m b l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder. L'ocupació del vestíbul va provocar q u e s'ajornessin dos dels casaments civils q u e e s t a v e n programats.

mentre que els joves no es refien que l'Aj u n t a m e n t continuï les negociacions un cop desallotjada la masia. Recoder assegura que l'actitud dels joves els darrers dies dificulta la possibilitat d'arribar a un a c o r d de futur per a l'immoble. Mentrestant, la d e m a n d a d e desallotjament continua el seu curs i la policia estatal està a l'espera d'una nova ordre del jutjat.

Després de refusar una trobada amb el tinent d'alcalde de Presidència, Joan Recasens, i de negar-se a marxar d e la casa consistorial sense parlar a m b l'alcalde, els joves van decidir marxar pacíficament abans de tenir un enfrontament a m b la policia antiavalots, q u e havia arribat a la plaça Barcelona. L'alcalde, per la seva banda, va accedir a reunir-se a m b una rep r e s e n t a c i ó de pares i mares dels okupes on es va fixar una nova trobada per aquella mateixa tarda entre Joan Recasens, el gerent de l'Ajuntament, Jordi Turrull, tres r e p r e s e n t a n t s del col·lectiu de joves i dos dels seus pares. Al final de la troba-

da, el tinent d'alcalde va explicar que l'acord "és complicat, perquè la condició prèvia que posa l'Ajuntament per iniciar una negociació seriosa és la desocupació de la masia". Recasens es va referir novament a la poca seguretat de l'edifici, mentre assegurava q u e " n o h e m trencat mai el diàleg i no tenim intenció de fer-ho. Podríem començar a arranjar la masia i parlar-ne". D'altra banda, un rep r e s e n t a n t d e l s okupes va assegurar que havien anat a la reunió "disposats a signar qualsevol proposta, però l'Ajuntament ja no veu possible signar cap conveni, ni el seu ni el nostre". A més, també van mani-

festar que creien que des del consistori "no s'ha tingut mai la v o l u n t a t d ' a r r i b a r a c a p acord".

Paral·lelament, l'alcalde va manifestar el seu desacord amb l'actitud adoptada aquests dies pels joves i va assegurar que accions com la de d i v e n d r e s o com la interrupció del ple del mes de juliol no afavoreixen el diàleg. R e c o d e r va assegurar que, tot i mantenir una voluntat de diàleg, "les accions d'aquests joves estan trencant les possibilitats d'una negociació" i va afegir q u e els okupes exigeixen que es retiri la demanda per dialogar i "jo no puc retirar-la mentre no es reoslguin els problemes que em van fer posar-la".

El posicionament d e l'oposició Els partits de l'oposició municipal c o n t i n u e n d o n a n t suport al col·lectiu okupa, i així ho han manifestat assistint a la manifestació i al debat sobre la masia que han organitzat els joves aquests darrers dies. En aquest acte hi van prendre part la majoria de les formacions d ' e s querra, entre ells el P S C , q u e des del desallotjament no s'havien manifestat públicament.

Tots els partits van coincidir a remarcar que cal desencallar la situació actual i buscar la via del diàleg.

D e moment, i a l'espera de la resolució del conflicte, els okupes segueixen a la masia. Davant la possibilitat d'un nou intent de desallotjament, els joves dormen aquests dies dalt de la teulada de la casa i recorden q u e "si ens t r e u e n d e Torre Blanca, x\ okuparem una altra".

EIS4CANTONS eis4c a n t o ris 11P t s § p t cugat.com "el diari de Sant Cugat"

Societat

E L S / C A N T O N S Dijous. 21 de juliol del 200

15

E n q u e s t a

Com s'hauria de resoldre el tema de la masia de Torre Blanca?

L"okupack>' de la masia de Torre Blanca i del seu desallotjament segueix generant

controvèrsia.

Mentre que els representants dels partits que formen l'equip de govern aposten per un diàleg però consideren que els joves han de sortir de la masia, des de les forces de l'oposició l'opinió més generalitzada és que cal buscar una solució negociada que passi per reconèixer la tasca que els 'okupes' han fet al llarg d'aquest any. Moltes de les formacions d'esquerres, igual que els representants dels pares i mares dels joves, consideren que l'Ajuntament hauria de retirar la demanda perquè hi pugui haver un diàleg sense pressions. Pel que fa a l'Associació de Veïns de Torre Blanca, el seu president assegura que aquest és un tema entre l'Ajuntament i els 'okupants' de la casa, sempre que no s'ocasionin molèsties als veïns, com ja ha passat en alguna ocasió. Des d'aquesta entitat, demanen que el problema es resolgui definitivament, si pot ser pacíficament.

RAMON BONASTRE PRESIDENT

CDC

"Crec que tota la gent necessitada de vivenda ha de tenir facilitats per trobar-ne. Però no es pot acceptar el xantatge en un espai que és de tots. S'ha de trobar una sortida negociada perquè es retorni la masia de Torre Blanca".

E D I ARI) POMAR PRESIDENT

ERC

"Per nosaltres, la solució ha de passar per retirar la demanda i després pel diàleg entre les dues parts.

Creiem que els oh/pes haurien de poder seguir a la masia, però cal veure com es vehicula això, buscar la millor solució per fer-ho".

JOAN RECASENS PRESIDENT

ÜDC

"Jo crec que el primer de tot és que els oh/pes surtin de la masia per evitar qualsevol tipus de problema de manca de seguretat.

Després, un cop hagin sortit, s'haurà de parlar de què es pot fer amb la casa".

MARIA SANSA

FRANCESC LI.ATJÓS

PRIMERA SECRETÀRIA

PSC

P R E S I D E N T PP

"Es difícil de resoldre perquè durant anys la casa s'ha deixat podrir per part de l'Ajuntament. Ks estrany que no s'arribi a un acord amb les persones que ocupen l'espai, que haurien de ser generoses, ja que la casa és de tots els ciutadans".

"L'única solució és el diàleg, cal explicar a aquests joves que hi ha una inseguretat i que entenguin que l'Ajuntament té una responsabilitat. És necessari un diàleg i mirar de trobar alguna solució que sigui bona per a les dues parts".

XAVIER BOIX PRESIDENT

IC-V

"Nosaltres sempre hem defensat una negociació, però això no es pot fer amb una denúncia o des d'una posició de forca d'una de les parts.

Per resoldre el problema, s'ha de retirar la demanda i llavors parlar de què es fa amb la casa".

JOSÉ F E R N A N D O M O I À

MARIONA B E N E T

JOAN RÍOS

COORDINADOR El IA

MARE D''OKI PA'

PRES. ASS. VEÏNS TORRE BLANCA

"El tema de Torre Blanca s'ha de resoldre amb el diàleg, un diàleg amb una associació que ha sabut engegar i aprofitar una propietat municipal que portava molt temps abandonada. Els joves han demostrat que ho saben fer funcionar".

"JO crec que cal un acord entre les dues parts, però fins ara només una de les dues parts ha tingut voluntat per dialogar, mentre que l'altra ha demostrat no tenir-ne. Això seria fàcil si les dues parts tinguessin aquesta voluntat".

"Ks un problema entre l'Ajuntament i els oh/pes. Nosaltres el que volem és que es resolgui aviat, si pot ser de forma dialogada, i també es podria tenir en compte el veïnat. Però el que em preocupa són els enfrontaments entre bandes".

/>isciNe<x SANT CUGAT J C O N V m u C C t O N S \ MANT«»4MiUnHTS

Inslal·lacinii>

J nin

ogumes

Al

amora. S.L.

ii^-e--*-****.*-**-*-*-*-^;!

servei a domicili Enric Granados. 10 I Manel Farrés, 103-105 Tel. 93 589 84 92 Tel. 93 589 25 29

V,l!a, 9 » Tel 93 674 13 96

Ali;. t ' m l f W'iiln^iifr. 18 7.7. M.Ï W > 2ó 38

RBLA. CAN MORA, 18 - LOCAL 1 TEL. I FAX 93 6 7 5 22 0 1

16

Societat

ELS /QWYTONS Dijous, 27 de juliol dri 2000

C o o p e r a c i ó

L'Ajuntament de Sant Cugat destinarà aquest any 2 1 milions a solidaritat

tat i que "sempre hi hagi un retorn amb l'objectiu d'explicar als ciutadans què s'ha fet amb aquells diners i en quin estat es troba el projecte".

La regidora de Serveis Personals va explicar també que "la filosofia de la comissió de seguiment és reservar un 10 per cent de l'aportació total per als programes d ' e m e r g è n c i a que surten al llarg d'un any". Aquest any, els diners reservats per a emergències són 2.100. 000 pessetes, mentre que prop de 4 milions, "estan pendents de proj e c t e s q u e e n c a r a no e s t a n aprovats o, en cas que no surtin, s'inclouran en el romanent per a l'any que v e " . Kntre aquests projectes, Ponsa va destacar cl d'un agermanament a m b una dàira del Sàhara. " C o n c r e t a ment, serà la dàira d'Argub ja que la majoria de nens i nenes sahrauís que hem acollit aquí a Sant Cugat són d'allà i hi ha una bona relació", va explicar Ponsa.

La regidora va assegurar que en el darrer fòrum estatal sobre el Sàhara celebrat el mes de maig Ponsti i Seiwan presenlai rl\ projettes queesfinançaranamb el'0,7percent F.X.L. passat a Barcelona ja es van iniciar els contactes amb els resamb el Poble Sahrauí o la caraPonsa, per a qui "això suposa ponsables de cooperació de la vana catalana per la pau al Sàuna major implicació". Altres RAS i amb el delegat del Front hara, impulsada per ACAPS. criteris importants, segons PonPolisario a Barcelona i va afegir sa, són la possibilitat de tenir alKls criteris utilitzats a l'hora que l'equip de govern té previst tres recursos i fonts de finançad'aprovar aquests projectes, desportar aquesta proposta d'agerm e n t a b a n d a de l'aportació taca la implicació d ' O N G locals. manament al ple d'aquí a dos o municipal, que es faci una camAixí ho va explicar la regidora tres mesos. panya de sensibilització a la ciud e Serveis Personals, Àngels

El consistori ha aprovat 9 projectes i està treballant en un agermanament K.C. - Sant CugatL'Ajuntament de Sant Cugat destinarà enguany 21 milions de pessetes, tres més que l'any passat, a projectes solidaris finançats amb el 0,7 per cent del pressupost municipal. Kntre les diverses propostes solidàries destaca el projecte de reconstrucció d tina escola a Bòsnia, una campanya per la creació de microe m p r e s e s a M e d e l l í n o un projecte d'autogestió agroforestal a la República Dominicana.

Kls projectes, <* en total, han estat aprovats per la ('omissió de Seguiment pel 0,7 per cent i comptaran amb més de 15 milions de pessetes.La partida més important, quasi 4 milions, s'ha destinat a la iniciativa de l'ONC Mestres per Bòsnia per a la reconstrucció de l'escola de Kula Grad, i concretament per al finançament de la instal·lació d'aigua i calefacció d'aquest centre.

La següent aportació més important és per als projectes d'au-

togestió agroforestal al Batey Palavé, Santo Domingo, presentat pel G r u p d e N a t u r a , i per la campanya de Mans l'nides destinada a potenciar la creació de mieroempreses per a la millora dels ingressos familiars dels recicladors del carrer a la ciutat colombiana de Medellín, que rebran quasi 3 milions cadascun. A banda d'aquestes campanyes, la comissió de seguiment també ha a p r o v a t a q u e s t any el finançament d'altres iniciatives solidàries com un projecte de la Creu Roja per a la formació de socorristes preparats per a desastres naturals a l'Kquador, una campanya per a la reforestació del Senegal impulsada per SKT E M o la campanya Adiós a las Armas de les O N G Amnistia Internacional, Metges sense Fronteres, Intermon i Greenpeace.

L'Ajuntament d e Sant C u g a t també finançarà aquest any la campanya de sensibilització per al comerç just i solidari del Grup Baula, les colònies dels nens sahrauís que organitza Sant Cugat

S o l i d a r i t a t

S & r v e t s

Sant Cugat col·labora en la reconstrucció d'una escola de Bòsnia

L'empresa Atento es farà càrrec del servei 0 1 0 de la ciutat 5 companyies van optarà la concessió en un concurs públic K.C.

L'Ajuntament de Sant Cugat ha adjudicat el servei d'informació i gestió ciutadana 010 a l'empresa Atento Tclecomunicaciones Kspaíïa SA. del Grup Telefónica.

I -única oferta d'una empresa santcugatenca va ser rebutjada per un defecte de forma en la presentació del seu projecte.

Atento ha estat la guanyadora del concurs públic convocat per l'Ajuntament després que finalitzés el període de la concessió que des de feia uns quants anys tenia l'empresa Sitel,que no va voler optar a la renovació de la concessió.

La companyia Atento, que es farà càrrec del servei 010 a partit del dia 1 d'agost, és l'empresa que disposa de més capacitat de servei dins l'àmbit del telemàrqueting en el mercat espanyol i és també una de les més grans d'Europa.

Així ho ha explicat la regidora de Participació, Comunicació i Protriíx-ió de la Ciutat, Marta Subirà,

que ha assegurat que "un dels motius pels quals vam escollir la companyia Atento és perquè el seu objectiu és proporcionar la màxima qualitat del servei". La regidora ha afegit també que una altra de les condicions plantejades per l'Ajuntament era que l'empresa que es fes càrrec de la concessió assumís el personal que ja treballa en aquest servei ja que n'estem molt contents, són persones que treballen molt bé".

Amb la concessió del telèfon 010, la companvia Atento es rara càrrec a partir d'ara de la formació específica del personal i la coordinació del servei i aportarà assessorament tècnic a l'Ajuntament, nous equips informàtics i estudis de qualitat i del grau de satisfacció dels usuaris.

D'altra banda, l'empresa concessionària també s'encarregarà de fer una auditoria sobre el funcionament intern del 010.

Kl servei telefònic d'informació i gestió ciutadana 010 funciona a Sant Cugat des de fa uns cinc anys i permet fer diferents consultes i

tràmits als ciutadans. D'una banda, aquesta línia permet demanar informacions generals com adreces, telèfons, faxos o horaris de Sant Cugat o d'organismes oficials, hospitals o hotels de fora de la ciutat. I )c l'altra, cl telèfon 010 permet també fer gestions de tipus econòmic i administratiu com pagar Ics multes o els impostos, domiciliar rebuts, fer diferents tipus de sol·licituds, empadronarse o censar els animals. Aquest servei també permet als ciutadans fer algun tiupus de suggeriment, avís, queixa o reclamació relacionat amb les diverses àrees de l'Ajuntament o amb la ciutat en general. "Nosaltres e s t e m molt satisfets de com funciona aquest servei", comenta Subirà. "cada vegada més permet fer diferents gestions des de casa sense desplaçar-se. i l'utilitza molta gent".

La regidora de Comunicació ha explicat també que amb la nova concessió a l'empresa Atento "esperem que aquesta qualitat del servei augmenti o almenys es mantingui com fins ara".

K.C.

"Aquesta escola serà com una primera pedra en el procés de reconstrucció d'altres escoles de pobles del voltant". Amb aquestes paraules. cl mestre bosni Irfan Mevzatovic agraïa a l'Ajuntament de Sant ( aigat la seva col·laboració en la reconstrucció de l'escola de Kula Gard. a Bòsnia. Mevzatovic, que ha passat deu dies a la nostra ciutat fent un curs de formació amb l'ONC Mestres per Bòsnia. va entrevistar-se la setmana passada amb l'alcalde Lluís Rccoder, i la regidora de Serveis Personals, Àngels Ponsa. a qui va agrair que l'Ajuntament financiï la instal·lació d'aigua i calefacció d'aquesta escola.

IrfanMmzatavic !•:XI..

Irfan Mevzatovic va explicat quedes de fa un temps ja s'ha iniciat el procés de retorn dels refugiats i de reconstrucció de les ciutats però que aquest és un procés molt lent. "La meva esperança és que això canviï aviat", va comentar el mestre, que va destacar la importància de les escoles en aquest retorn ja que "els

mesttes no fem diferències entre races i podem ajudar a fomentar la convivència entre èr.'.ies". Mevzatovic va entregar a l'alcalde una cinta de vídeo sobre la història de l'escola i hi va afegir també una llista amb els noms dels 96 alumnes que començaran les classes en aquest centre el proper mes de setembre.

Puhlieitat 17

Ï L S 4 C A I Y I W S Dijous, 21 de juliol del 2000

Ara tota

amb la

el

RACC

informació

tindràs a casa

teva

Fes-te soci del RACC. Serem sempre al teu costat. Per donar-te la millor assistència a tu i als teus arreu del món. I a més, com a soci gaudiràs de molts altres avantatges i serveis.

Ara, si et fas soci del RACC a la Delegació de Sant Cugat, et regalem una subscripció de sis mesos al diari EIS4CANTONS de Sant Cugat. Retalla i porta'ns aquesta sol·licitud i cada setmana et farem arribar a casa EXS 4 CANTONS

Nom: Adreça: CP: Telèfon

Població

RACC r r r CLUB

D e l e g a c i ó RACC a S a n t C u g a t : R a m b l a Ri b a t a N a d a , 20 • T e l . 93 495 50 71

18

Societat

ELS I G 4 I V I W B Dijous, 17 de juliol del 2000

E n t i t a t s

Continuen les negociacions entre La Unió Santcugatenca i Fila Zero

Solidaritat amb els acusats per la consulta del Deute Extern

Totes dues entitats es van reunir dimarts i esperen arribarà un acord debatre en assemblea. Així ho ha explicat una de les membres del grup, Tina Labrador, que després de la reunió amb la junta directiva de La Unió només ha volgut destacar el "tarannà negociador que hi ha hagut". Labrador ha explicat que des del seu punt de vista, "aquesta trobada ha servit per assentar les bases d'una propera negociació" i ha assegurat que la companyia es reunirà aquesta mateixa setmana per debatre la seva postura i que esperen poder tornar a parlar amb els directius de La Unió, també dins aquesta setmana. Des de Fila Zero han agraït també el recolzament que han rebut per part del seu públic i han escrit un comunicat on demanen disculpes a totes les persones que, dissabte passat, es van concentrar al carrer Santiago Rusinol com a acte de protesta, un acte que s'havia desconvocat per facilitar les negociacions amb la junta directiva de La Unió.

K.C. -Sant Cugat -

La l nio Santcugatenca i cl grup de teatre Fila Zero consideren que és possible arribar a algun acord, després tic la reunió que van tenir ahir representants de totes dues entitats i l'Ajuntament de Sant (lligat. Tant la junta directiva de La Unió com els membres de la companyia teatral han manifestat el seu interès a tenir una nova trobada, que es farà després que els integrants de Fila Zero debatin la situació en assemblea.

La trobada entre les dues entitats es va fer dimarts al migdia a l'Ajuntament de Sant Cugat, després que la regidora de Serveis Personals, Àngels Pons;i, es reunís amb cada una de les parts i els demanés una nova reunió conjunta per mirar de trobar una solució al problema. Com a fruit d'aquesta reunió, el president de La Unió Santcugatenca, Josep Puig. ha assegurat que des de l'entitat "estem disposats a arribar a un acord", sempre que els membres de Fila Zero assumeixin tres premisses: acceptar la junta directiva de La Unió. acceptar i respectar el reglament de l'entitat i formar una comissió d'enllaç amb La Unió. Puig ha fet una valoració positiva de la trobada i ha considerat q u e "l'actitud dels membres de Fila Zero era la d'arribar a una entesa". El president de La l Inió ha afegit també que, tot

D'altra banda, i pel que fa al paper de l'Ajuntament, que ha actuat com a mediador, totes dues parts han subratllat l'interès i la voluntat de l'equip de govern, que, segons hi damra obra de Fila '/tro, 'Diògenes i Epifur', ha estat un motiu de polèmica F: XI..

Tina Labrador, "ha facilitat molt Ics coses". Des de La Unió, Josep i haver suspès les activitats d'aha incomplert l'article número 11 Puig també ha agraït la intervendel reglament, pel qual tot soci pot questa secció, tots els membres de ció de la regidora de Serveis Perser expulsat per imputar fets falla companyia segueixen sent socis sonals, Àngels Ponsa, tot i que ha sos de l'entitat que repercuteixin de l'entitat a excepció del director recordat que La l Inió és una entinegativament en la mateixa. del darrer muntatge, Oscar Borràs, tat apolítica i ha expressat el seu de qui Puig ha dit que "a partir d'aPer la seva banda. Fila Zero no desig que en la propera trobada no ra és una persona non grata a La ha volgut fer declaracions sobre sigui necessària la presència de l'AUnió". Segons Josep Puig, Borràs aquesta qüestió ja que, segons han juntament. s'ha autoexpulsat de l'entitat ja que dit, és un tema que primer han de

E x p o s i c i ó

La grafologia desperta l'interès dels compradors del Sant Cugat Centre Comercial K.C.

L'exposició sobre grafologia del Sant Cugat Centre Comercial finalitzarà demà amb un balanç molt positiu d'assistència de públic. F^ntrc els diversos apartats de la mostra, els gabinets d'atenció personal han estat els que han tingut més bona acollida per part dels santeugatencs.

L'exposició sobre grafologia es va inaugurar el dia 17 de juliol passat a m b l'objectiu de donar a conèixer aquesta disciplina i les seves aplicacions. Amb aquesta finalitat, la mostra compta amb diferents apartats, el primer dels quals és una exposició sobre el

món de la grafologia, la seva història i l'explicació de com s'interpreta una signatura, una lletra o un dibuix. Aquest apartat inclou també un espai on s'analitzen les signatures de personatges famosos com Alejandro Lequio o Plàcido Domingo entre d'altres, que ha obtingut una bona resposta per part del públic. Així ho ha explicat la gerent adjunta del Sant Cugat ( ' e n t r e Comercial, Susana Pena. per qui "la gent té curiositat, ho troben interessant".

I y apartat que ha despertat més interès per part del públic han estat, però, els gabinets d'atenció personal, on un equip de professionals ha interpretat la personalitat dels assistents. "Aquest es-

Sombrvsos santeugatencs han visitat la mostra i s'han fet estudiar la signatura F: X.I..

pai ha funcionat molt bé", assegura Pena, "la gent ha vingut aquí, amb amics i familiars. Es una cosa tjue desperta la curiositat".

L'exposició sobre grafologia del Sant Cugat Centre Comercial s'ha complementat també amb una aula oberta amb minicursets gratuïts per a totes les persones que

vulguin conèixer Ics nocions més bàsiques d'aquesta disciplina.

Aquesta proposta, que, segons Pena, "també ha comptat amb un bon nivell d'assistència, tot i que és una cosa més particular", finalitzarà demà amb un segon curset que s'impartirà a partir de dos quarts de set de la tarda.

Actepro-Deute F.xtern F:X.I..

MAGDA MÉNDEZ

Una representació santcugatenca de la Xarxa Ciutadana per l'Abolició del Deute Extern va assistir el 13 de juliol passat al judici contra dos joves per la realització de la consulta social a Castellbisbal. D'aquesta manera es va donar suport als dos joves citats al jutjat número 3 de Rubí, com un dels primers que s'han portat a terme. Els representants santeugatencs han assegurat que continuaran dins d'aquesta línia de suport als joves q u e hagin de comparèixer a judici pel Deute Extern.

En aquesta ocasió es tractava d'una citació judicial, arran de la denúncia presentada per la Guàrdia Civil per desacatament a l'autoritat. Els joves de Castellbisbal van assegurar que no van rebre cap ordre escrita que havien de deixar les taules de la consulta social per l'abolició del Deute Extern. Per tant, tan sols no van fer cas a les paraules dels guàrdies.

"Sembla que la jutgessa estava molt receptiva i, a més, la versió de la policia i els joves coincidia. Això és un punt a favor", explicava un dels cinc santeugatencs que va anar a la vista, German Llerena.

En aquest punt és decisió del fiscal que es faci una demanda concreta i que la jutgessa l'admeti o la desestimi.

"A Sant Cugat no ens va tocar, però continuarem recolzant els nostres companys", manifestava I Jcrena. En aquesta campanya de suport, també es van enviar faxos per demanar al jutge que no es continuï amb aquest tipus de casos. A banda dels santeugatencs, hi van assistir com a recolzament membres de la xarxa ciutadana de Cerdanyola, Castellbisbal, Rubí i Terrassa.

Societat

E L S f C A M O N S Dijous. 27 dejuliol de 2000

19

E n s e n y a m e n t

Els universitaris tindran més facilitats per pagar la matrícula K.C. - Sant Cugat-

Els estudiants universitaris de la ciutat podran gaudir un any més del servei de finançament de matrícules que ofereixen diverses entitats bancàries del país a totes les universitats públiques catalanes. Aquest servei, que funciona des de fa tres anvs. és fruit d'un conveni signat entre la (ïeneralitat i algunes entitats financeres com ("aixa Penedès, La ('aixa o ('aixa de Catalunya, entre d'altres.

L'objectiu d'aquest programa és facilitar als estudiants universitaris el pagament de la matrícula així com l'adquisició de diferent material necessari per al curs. Amb aquesta finalitat, les caixes ofereixen crèdits d'un import màxim de 750.000 pessetes, que es podran retornar amb períodes d'onze mesos i que comptaran amb un interès del 5,75 per

cent i sense comissions. Pel rector de la Universitat Autònoma, el santeugatenc Carles Solà, "aquest és un servei positiu per als estudiants que necessiten fraccionar el pagament de la matrícula, ja que el sobrecost que els comporta és molt poc". D'altra banda, Solà ha destacat també que per a les universitats aquest és un bon sistema ja que "l'entitat bancària avança els diners de la matrícula de l'alumne i així, el centre no se'n ressenteix a nivell pressupostari".

En total, durant l'any 2000, un total de 2.500 estudiants de les diverses universitats públiques del país i de la Universitat Oberta de Catalunya s'han beneficiat d'aquest servei. Amb la voluntat de mantenir aquest servei i fins i tot incrementar aquesta xifra, la Direcció General d'Universitats i diverses entitats financeres van renovar el conveni de col·laboració, signat el dia 4 de juliol passat.

La Casa de Cultura informa fins avui sobre V adscripció universitària Els bons resultats de selectivitatfan pujar les notes de tall K.C. -Sant Cugat-

Prop d'una cinquantena d'estudiants han consultat aquests dies el servei d'informació sobre la preinscripció universitària que ofereix com cada any el Servei d'Informació Juvenil de la Casa de Cultura.

Aquest servei, que va entrar en funcionament el dia 17 de juliol passat i finalitza avui, permet als estudiants de secundària que han superat les proves d'accés a la universitat poden consultar les notes de tall i les dates de matriculació.

Així ho ha explicat la informadora juvenil Kstcr Salat, que ha comentat també que "aquest any hi han hagut menys consultes que altres vegades, segurament perquè l'accés a Internet ja és a l'abast de molta gent i no cal que vingui aquí". Aquest any, segons els resultats de la selectivitat, un 67 per cent dels estudiants podran accedir a la carrera seleccionada com a primera opció. Pel que fa als re-

.\vui finalitzen les matriculacions dels alumnes que han accedit a In primera opiió V.-.F.4C

sultats, les notes han estat més altes que les de l'any passat i per tant, les notes de tall de moltes de les titulacions també han pujat.

I ,a més alta és el 8,64 que es demana per estudiar comunicació audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra, mentre que els estudis

amb més sol·licituds són les ciències empresarials.

El termini per a les inscripcions d'aquelles persones que hagin entrat en primera preferència finalitza avui, mentre que la resta de matrícules es podran fer entre els dics 4 i 8 de setembre.

P&E

Sant Jordi, 37 08190 Sant Cugat del Vallès Tel. 93 590 86 00 Fax. 93 590 86 25 E-mail: correu@pecomunicacio.com

SERVEIS I N T E G R A L S

DE

COMUNICACIÓ

Identitat Corporativa • Disseny Gràfic 1 Editorial • Publicitat Disseny de Pagines Web * Projecte i Muntatge d'Estands • Producció Periodística

. A T I3EL V A L L È S

VENC PIS CÈNTRIC AL C/ SANTIAGO RUSINOL 3r PIS SENSE ASCENSOR DE 70 m 2 PER REFORMAR, /// Catorzena Trobada de Mecànics es va celebrar al restaurant Rancho el Paso de la Floresta F: CEDIDA

Els mecànics celebren Sant Cristòfor amb un sopar l In total de 64 persones van participar a la 14a Trobada dels Mecànics d'Automòbils de la nostra ciutat que es va fer al restaurant Rancho el Paso. La trobada es va fer per celebrar la diada del seu patró, Sant Cristòfor, el 14 de juliol passat. "Es fa bàsicament per mantenir una tradició que va començar una mica a l'atzar i que s'ha anat consolidant", explicava un dels organitzadors del sopar, Enric Tortosa. A banda del sopar, també es van sortejar alguns obsequis com un equip de música, un televisor o un cap de setmana a Andorra. (M.M/ La Floresta)

3 HABITACIONS 1 BANY.

PRELJ : 2 0 . 0 0 0 . 0 0 0 p i e s .

Mòbil ... 670 22 31 35 Abstenir-se agències

20

Societat

FJ.S /CANTON"! Dijous. 27de juliol del 2000

F e s t e s MAGDA MÉNDKZ

La Festa Major de la Floresta comença sense pregó

- La flmesla -

La Festa Major de la Floresta va començar d'una manera poc habitual. I és que el pregoner, Kmili Reíïé, que no va poder donar el tret de sortida per motius familiars.

Així doncs, sense el tradicional pregó van començar deu dies d'activitats, entre les quals, Ics esportives i culturals van tenir un paper predominant.

Un dels actes amb més tradició de qualsevol Festa Major és el pregó que marca l'inici oficial de la celebració. Enguany no va ser possible al districte, ja que uns imprevistos familiars van impedir que un dels florestans amb més implicació a la vida del barri, Kmili Reíïé, pogués llegir el pregó. Reiïé està vinculat des de fa molts anys a l'Associació de Propietaris i Veïns del districte i al Col·lectiu de la Gent Gran.

En el seu lloc van comparèixer els membres de la comissió de festes que van disculpar la seva absència i van fer un repàs a les activitats de la festa, que s'allargarà fins diumenge vinent Aquests primers actes a la Floresta van comptar amb la presència de l'alcalde de la ciutat, Lluís Recoder.

Els actes que es preveuen més multitudinaris es concentren aquest cap de setmana, amb el ball amb l'orquestra Plateria aquest divendres, i una nova proposta amb l'n memlne de la comissió de festes va fer un parlament en llor del pregoner ofiàal F: E. F.el dissabte jove de la Festa Major.

El pregoner, Emili Rem, no va poder obrir la festa per motius familiars

l'n dels ai tes típics de la Festa Major de la Floresta són les ames de Seakxtric F: F..F.

S o i i d a r i t a

t

Sant Cugat recapta més de mig milió per reconstruir Montserrat MM. - Sant Cugat La campanya Sant Cugat, solidària amb Montserrat ha donat els seus fruits. Concretam e n t s'han recaptat 550.000 pessetes gràcies a les entrades i donacions del concert q u e es va celebrar a l'església del Monestir de la nostra ciutat i de la venda de c e n t r e s florals. Kls diners ja han estat entregats a la c o m u n i t a t d e monjos q u e viuen a l'abadia de Montserrat, el d i v e n d r e s 21 de juliol passat.

"Valorem moltíssim, tant més p e r q u è s u r t d e la g e n t q u e s'estima Montserrat i q u e estan propers als valors q u e es p r e d i q u e n des de l'Abadia", destacava el cap d e premsa de la c o m u n i t a t , J o a n V i n y e t a .

"El més important és q u e sigui gent q u e s'hi senti vinculada", afegia.

Un dels aspectes més destacats d ' a q u e s t s d i e s ha e s t a t

q u e M o n t s e r r a t s'ha m a n t i n gut al marge d e l'opinió pública respecte a la necessitat d e recaptar fons per reconstruir els desperfectes causats per la pluja torrencial del 10 de juny passat. "NO ens hem volgut fer la víctima p e r q u è no és el nostre estil", assegurava Vinyeta.

"La gent es pensa q u e Montserrat és molt ric, però la seva riquesa es troba bàsicament en l ' à m b i t c u l t u r a l , no en l ' e conòmic", explicava el portaveu de Montserrat. El monjo b e n e d i c t í t a m b é va explicar q u e part de les donacions q u e ha rebut l'abadia aniran destinats a altres municipis de la zona que també van estar afectats per aquest desastre natural.

A b a n d a d e la c a m p a n y a santeugatenca, hi ha hagut alt r e s a c t e s d e s u p o r t a la reconstrucció dels desperfectes a Montserrat, l ' n d'aquests va ser l'actuació q u e va realitzar l'Esbart d e Rubí a la mateixa

Joan IVinyeta, rap de premsa del'monestirde Montserrat, acompanyatdelpriorsubstitutF.CF.DIDA

abadia.

Des del dia 24 d'aquest mes. l'abadia de Montserrat torna a estar oberta al públic. Malgrat tot, encara q u e d e n per arranjar algunes de les instal·lacions de l'abadia. Part d e la plaça Abat Oliva, algunes cel·les de l'edifici de l'Abat Marcet, l'e-

difici de l'escolania i alguns dels intruments que utilitzen, a m é s d e d e p e n d è n c i e s del Monestir, són les més urgents per arreglar.

Fs clar q u e tot té un vessant positiu i la catàstrofe del 10 de j u n y s u p o s a r à un i m p u l s a nous projectes. De fet, s'està

pensant en la creació d'una exposició interactiva p e r m a n e n t per explicar la vida dels monjos de Montserrat, similar a la de Temps de Monestirs q u e es va fer al M u s e u d'Història de Catalunya. Aquesta estarà ubicada al lloc on fins ara hi estaven les botigues.

Societat

ELS /CANTONS Dijous, 21dejuliol de 2000

E q u i p a m e n t s

La Cooperativa d'Aigües de la Floresta aprova la construcció de la piscina

21

Els manxecs preparen el seu dinar anual

Els socis van demanar una revisió de les mides perpoder-la cobrir en un futur E.C. - Sant Cugat -

'MAGDA MKNDKZ

- Sant Cugat Ea Cooperativa d'Aigües de la Floresta va aprovar dissabte en assemblea extraordinària la construcció de la nova piscina del districte. En aquesta reunió també es va assentir en el conveni proposat per l'Ajuntament pel finançament de les obres i la posterior gestió de l'equipament.

Un dels punts bàsics que es van tractar en l'assemblea va ser la necessitat de revisar les mides inicials de la piscina, que es preveu que faci 10 metres d'amplada per 20 de llargada. D'aquesta manera es podrà iniciar un projecte de futur per cobrir l'equipament, amb les subvencions de la Generalitat.

A banda dels matisos tècnics que es van determinar, l'assemblea extraordinària de la Cooperativa d'Aigües de la Floresta t a m b é va aprovar el conveni proposat per l'Ajuntament. En aquest s'expressa la voluntat del consistori santeugatenc de pro-

mi'·tiuiii'idi I/i junta de let ('imperativa d'Aigües de la Floresta va aioidai < o//nti(a/ le< ol'ii < di liiphiliiii IOIO /• /• moure la construcció de la pisEl projecte d'aquesta piscina cara la piscina. L ' e q u i p a m e n t cina al districte. Ea cooperativa ha anat a càrrec de l'arquitecte també comptarà amb una zona finançarà amb 33 milions de pesJosep Garcia, que determina que de control, uns vestuaris i un sersetes part del projecte, que té el seu emplaçament serà al carrer vei de bar als quals es podran acun cost estimat de 60 milions.

Estel, just al costat del Centre cedir tant des de l'interior com des de l'exterior del recinte. Es Un cop finalitzada l'obra, la pisCívic. El recinte ocuparà tota l'ipreveu que les obres comencin cina passarà a ser de propietat lla de cascs, i estarà dividida en el novembre i que es posi en municipal i estarà gestionada per dues parts. I na d'ajardinada i marxa l'estiu de l'any q u e ve. la cooperativa. una de pavimentada, on s'ubi-

El C e n t r o Castellano Manchego de Sant Cugat celebrarà el proper dia 9 de s e t e m b r e el seu dinar anual per les autoritats i els mitjans de c o m u n i c a c i ó l o c a l s . La f e s t a , q u e tindrà lloc al local de l'entitat, s'aprofitarà també per nominar els manxecs d'aquest any 2000. " D e s de ja fa anys, nosaltres organitzem un dinar típic manxec on convidem la premsa i tots els partits municipals", ha explicat el president de l'entitat. Juan Carrasco, q u e ha comentat que aquesta manera de reunir-se i d'"homenatjar" les autoritats municipals. La celebració servirà t a m b é per fer p ú b l i c s els n o m s d e les persones o entitats que enguany hagin e s t a t n o m i n a t s com a manxecs de l'any, una distinció q u e l'any passat van rebre La Caja de Castilla La M a n c h a i el d e t e c t i u privat F'ugenio Vélez-Troya.

T u r i s m e

F e s t e s

Ty Bilian es converteix en punt d'informació de la Bretanya

Les activitats infantils i els balls d e nit c e n t r e n la F e s t a M a j o r d e Sol i Aire

El restaurant ha estat escollit ambaixador de la regiófrancesa M.M. - Sant Cugat El restaurant Ty Bihan, especialitzat en cuina bretona, ha estat escollit pel Comitè Regional de Turisme de la Bretanya com a punt d'informació turística. Des del mes de maig passat, tothom que estigui interessat a conèixer més profundament què és i què es pot fer a la coneguda regió francesa. pot consultar els dossiers i llibres informatius que es troben a l'establiment.

"Aquí es pot trobar informació completa i gratuïta sobre la Bretanya i és un sistema molt més còmode d'utilitzar que anar a la Maison de la France, on és molt més general", explicava una de les propietàries del local. Montse Bosch. A més, va remarcar que "no es tracta d'una agència de viatges, sinó que és per informar a la gent de què pot trobar si vol viatjar a la Bretanya francesa".

A banda de dossiers amb foto-

M.M. - Sant Cugat Les festes majors del municipi continuen aquest cap de setmana. A banda de viure el final de la festa gran de la Floresta, el barri de Sol i Aire també celebra aquests dies les activitats de la seva Festa Major. Actes per a tots els gustos, marcats, sobretot, per una especial atenció als més petits i als balls d e nit.

La Festa Major de Sol i Aire començarà amb la lectura del pregó d'inici de festa que anirà a càrrec d'un dels veïns del barri. Serà a les nou del vespre d'aquest divendres, quan t a m b é F,lrestaurant aculltambéun centre d'informació sobre la Bretanya V<)'!'(): X.l.. s'inaugurarà l'exposició de pintura i artesania al local social. grafies i explicacions històriden consultar la informació que Després del pregó s'oferirà un ques, també es poden trobar inels oferim", recomanava Bosch. vi d'honor i a dos quarts d'onze formacions sobre rutes amb bi"És com una immersió total", de la nit hi haurà un karaoke i cicleta o a peu, o sobre afegia. una discoteca mòbil. allotjaments a la regió.

Aquest és l'únic punt d'infor" É s una experiència interesmació sobre la Bretanya a CataDissabte continuaran les actisant perquè mentre els clients lunya. Malgrat tot, el restaurant vitats amb animació i activitats estan degustant una típica crep i punt d'informació tancarà per infantils durant tota la tarda. Al bretona i una sidra en boulé povacances del7 al 24 d'agost. vespre hi haurà un sopar de ger-

Els actes començaran demà /•: ARX/I7 manor que precedirà el ball de Festa Major a m b l'orquestra Trèbol. La festa s'allargarà amb la disco mòbil q u e començarà a les quatre de la matinada.

D i u m e n g e serà el darrer dia de Festa Major amb una passejada pel Zoo de Collserola al migdia, i jocs a la tarda.

22

Societat

ELS

' C à s t i n g '

de

Ràdio

S a n t

Cugat

Elisa Anka. Presentadora de televisió, actriu i model

"Em sento incòmoda treballant aquí perquè no parlo prou bé el català"

í C A M Í Í>i5 Dijous, 21 de juliol de!

2000

"Sóc mare absolutament des de les cinc de la tarda" MAÍÍDA MKXDKZ

-Sant Cugat -

Lartista Elsa Anka, tal com es va definir ella mateixa, va ser la darrera candidata a passar el 'Càsting' de RSC aquesta temporada. D'aquesta manera, la coneguda presentadora de programes com 'Pilotes fora', 'El gran juego de la oca' o Todo en família', va posar el punt final a tota una sèrie d'aspirants a ser seleccionats per La Veu i el seu equip. Val a dir que la tria va ser difícil, ja que hi havia més de 30 possibles candidats, així que finalment es va optar per seleccionar-ne sis, que hauran d'encarar-se amb els sis que es triïn la temporada vinent. Els escollits van ser Piti Espanyol, Carles Solà, Enric Marco, Maribel Cayuelas, Griselda Martí i Patrícia de No.

JOIÍDI K.wios

- Sant Cugat Sóc l'Klsa Anka I.ardín. Vaig néixer a Barcelona, ta 34 anys. un 16 de desembre. Estic casada, tinc una filla i un altre en camí.

- Expliqui'ns la seva vida.

- Resumida, suposo. Bé. tinc records molt macos de la meva infantesa, al barri de la Sagrada Família, a Barcelona. A l'estiu, el meu pare ens portava en cotxe de vacances a qualsevol lloc. Bé, després va venir l'adolescència, que és aquella època tan dura on et poses tan lletja i llavors ningú no volia ballar a m b mi però que vaig superar, afortunadament. I el món de la televisió va arribar una mica de sorpresa. perquè jo estava fent de model i van arribar les televisions privades, i a m b elles un munt de càstings com aquest...

Bé, aquest és el resum ràpid.

- Quan es va a d o n a r q u e volia ser model?

- No me'n vaig adonar, tothom em feia gracietes p e r q u è era molt alta, però llavors es va girar la truita i algú em va dir: "Si ets alta, doncs podries ser model".

Tot i això, no em vaig atrevir, però acompanyant una amiga a fer-se unes fotos, em van seleccionar a mi. Per casualitat.

- Quin mèrit té, fer d e m o d e l , si tan sols és una cosa física?

- J o penso que està bastant definit, no? Realment, com a totes les f e i n e s , m a l g r a t hi ha molts enrhufes, es demostra qui té seny, qui té..., com la C i n d y Crawford, que t'agradarà més o m e n y s , però és cert q u e e m presària del seu cos, i per ser-ho has d e tenir cap. I si no el tens. no deixes de ser una noia que passa un temps a la cimera i que

després desapareix.

— Q u è és el pitjor q u e r e c o r d a en la seva professió r o m a model?

- Foca cosa. Potser el fet de viatjar sola..., moments de soledat, però tinc més bons records, la veritat.

— Li agraden els esports?

- Sí, m'agrada molt l'esport..., de sofà, d'aquests q u e jo puc veure estirada des de casa meva.

— I practicant?

- Sí, sí, també.

— Vostè va ser la imatge d ' u n gimnàs.... e n c a r a hi va?

- Sí, i tant. Deu ser una mica la decadència de l'edat que m'obliga a lluitar, però jo hi vaig des dels 15 anys. No em van deixar dir-ho a l'espot, perquè quedava massa vella si deia que feia molts anys q u e hi anava. Vaig estar molt contenta, de fer-ho.

— Va fer t a m b é un p r o g r a m a d'esports a televisió. Com va a n a r l'experiència?

- Va ser la primera vegada que treballava a Catalunya. Va ser fantàstic, tot i que després, per altres històries, no e m s e n t o massa còmoda treballant aquí.

Les preguntes -Considera que té mala sort perquè els darrers programes que ha presentat han fracassat?

Qui li ha dit a vostè que han fracassat? L'últim del Ramon Card a va estar molt bé. Ara mateix estic lliure però no estic d'acord amb La Veu. Quins altres programes han fracassat més, segons La Veu? -La seva professió l'obliga a ser una dona publica?

Amb uns horaris, sí. Quan estic treballant sí. El que no puc pretendre és que en algun acte no

- Per començar li diré una sèrie de noms i m'haurà de dir un adjectiu per cadascun d'ells.

E/sa Anka: l "na dona.

Jesús Vdzt/uez: l'n professional.

Waku-waiu: Núria Roca.

Pilotes fora: Un record fantàstic.

Mònica van Campen: Una companya de professió.

Lluís Recoder: No el conec personalment.

Ràdio Sant Cugat: Encantada de conèixer-vos.

El Gran Juego de la Oca: Cansament.

Ramon Garcia: Bona gent.

Roger Pera: Molt bona gent.

Hola: Què tal?

Iscturas: Diverses.

- Quan crearà la seva pàgina weh?

Segons A nk<i. el millor de Sant Cugat la seva és consciència ecològica FOTO XI - Doncs no trigaré.

Però aquella experiència va ser mi se'm repeteix molt la frase: si - Model o presentadora? molt positiva. el publico es necio, que pague su prv- - Ara ja presentadora. cio. I aquí hi estem inclosos tots, - Què canta a la dutxa?

- P e r q u è diu q u e no se sent ara mateix hi ha un interès per - No canto, ïúgplay-back. còmoda? coses que no hi hauria de ser; hi - Quina va ser la darrera vegada - A veure, el tema lingüístic és ha una gran diferència... Jo puc que va comprar La Farola? molt important. Jo, com que sóc ser un personatge públic, estic - Doncs no fa gaire. La compro de una persona que he viatjat molmolt orgullosa dels meus fills; tant en tant. tíssim, penso q u e hem de ser llavors, de la mateixa manera - Es va treure el carnet de conduir tots més tolerants, no? La meva que vaig pel carrer i en presu- a la primera? denominació d'origen és xarnemeixo, entenc que si sóc cone- -Sí. ga, i no tinc un català al nivell guda, a una persona de Cuenca - Quants fills vol tenir? que s'hauria d'estar a la televisió. li pot fer gràcia veure la meva - M'agradaria tenir-ne sis, però em He estudiat en castellà, he trefilla. Però no has d'explicar si penso que en tindré només dos. ballat en castellà i no parlo gait'estàs barallant amb el teu ma- - Practicarà el part natural? re bé el català. I això, malaurarit, per exemple! La premsa rosa - No puc. dament, és un handicap. hauria de ser una cosa limitada, - Divendres menja faves tendres?

- Vostè ha aparegut diverses una privacitat, però amb un lí- - No, sempre lïgfit. Però per provegades a la p r e m s a del cor. mit, no el que està passant ara. blemes digestius.

Què opina d'aquest gènere que Càsting tornarà a la sintonia de RSC - Quina va ser la darrera obra de molts consideren poc ètic?

(VI.5 F. 11/ el rues de setembre. teatre que va veure al Teatre-Au- Home, des de fa un temps, a ditori?

- Ni la darrera de teatre ni una pel·lícula. Sóc absolutament mare a partir de les cinc de la tarda.

- Quantes vegades li han preguntat si era la filla del Paul Anka? permetre que s'acosti a mi algun EMILI BELLA periodista, o que se m'acosti al- Moltes.

-Elsa Anka va interpretar molt guna àvia o un nen a demanar- Com es dirà el seu fill? bé diverses personalitats fememe una foto. Llavors sí que en - Miquel. nines alhora que presentava ditinc l'obligació com a conse- Pit o cuixa? ferents programes de televisió. qüència de ia meva professió.

- Pit i cuixa.

-També va haver de fer parelles Però després ja no, quan vaig al - Com l'anomenaven de petita? del món de la premsa rosa sense mercat... La gent t'ho recorda, - El meu pare "monete". connexió aparent Antonio David però llavors no en tens l'obliga- Per què?

Flores i l'actual Miss Espanya, ció. L'altre dia li comentava a - Perquè era molt mona... de fer el president José Maria Aznar i una noia que és agradable en el gràcies, eh?

Isabel Pantoja, o el príncep Femeu cas perquè pel carrer de ve- On es veu treballant d'aquí a lip i Mònica Pont van ser algunes gades la gent diu: "Mira aques10 anys? de les que van sortir. Cal destata és la... la... mmm...". La meva - Absolutament en una cosa que car la seva gran imaginació. és una popularitat suportable. no tingui res a veure amb això.

de La Veu

Les

proves

li f™ li TOTA I A INFORMlSCTO DE SANT CUGAT + LA MILLOR MUSICA + ESPORTS

w RÀDIO SANI CUGAT

HS4CANT01NS

Comarca

23

Dijous, 27 dejuliol del 2000

C i u t a t s

S a b a d e l l

Conveni entre Localret i Ajuntament per fer una xarxa de telecomunicacions de l'Ajuntament un cop al mes, L'Ajuntament de Sabadell, el condefinirà els subtrams específics sorci Localret i els operadors de d'execució d'obres. telecomunicacions Airtel, Aló, CaD'altra banda, l'Ajuntament està ble i Televisió de Catalunya, Catreballant en la redacció d'un retalana de Telecomunicacions i glament regulador de l'ocupació Jazztel signaran un conveni amb del subsòl de domini públic i oberl'objectiu de redactar un projecte tura de rases per a la prestació de executiu que permeti la construcserveis de telecomunicacions. Això ció i el manteniment a la ciutat varespon a la necessitat del municillesana de Ics xarxes de cablatge, pi de dotar-se d'una norma espetant la principal com Ics d'accés. cífica reguladora de la implantació Kl tinent d'alcalde de Via Pública d'aquest servei de telecomunicai Manteniment de l'Ajuntament cions. En aquest sentit, Joan fiarde Sabadell, Joan Carles Sanchcz, ies Sanchcz ha explicat que "el rei el de Serveis Interns, Montserrat glament, que es preveu que es (Capdevila, han explicat que el conpugui aprovar cl proper mes de seveni servirà per instal·lar una "intembre, garanteix, per una banda, fraestructura de comunicació d'alla lliure competència de les opeta tecnologia que permetrà el radores mitjançant convenis, i per traspàs de dades mitjançant la fibra una altra banda, garanteix també la òptica i que afavorirà la qualitat de universalització del servei i evita vida de les persones i de les eml'especulació de les empreses respreses que treballen a la ciutat". pecte el subsòl de domini públic Els regidors també han explicat mitjançant el que és la pròpia que l'Ajuntament ha encarregat al llicència per a la instal·lació del serconsorci Localret la promoció, covei". En aquesta mateixa línia, la ordinació i direcció d'una única actinent d'alcalde de Serveis Interns, tuació que permeti l'establiment ha dit que "la vod ' u n a infraesluntat de l'Ajuntructura comuna L objectiu és t a m e n t és q u e destinada a la imla construcció i aquesta infraesplantació de xartructura arribi a xes de telecomuel manteniment a tots els barris de nicacions amb el propòsit de reduir la ciutat vallesana de la ciutat per evial màxim l'imles xarxes de cablatge tar així l'exclusió social". p a c t e q u e les obres puguin teLa realització de nir. E n a q u e s t la xarxa troncal, sentit, i tal com estableix el conque consta de cinc fases amb una veni, els operadors signants trasduració d'uns dos anys i mig, tindrà lladaran als serveis tècnics de l'Auna extensió de tretze quilòmej u n t a m e n t i a Localret la seva tres, aproximadament, i una inprogramació concreta per a cada versió de 1.600 milions de pessetram del projecte. Amb aquesta tes. El programa de realització informació, Localret avaluarà i depreveu que durant el mes de seterminarà les coincidències de netembre es disposi del mapa deficessitats i proposarà un calendari nitiu de la xarxa troncal de la ciuper executar-los, que confirmaran tat. A partir d'aquest moment, els operadors i que finalment serà l'Ajuntament disposarà de 30 dies aprovat per l'Ajuntament de Saper aprovar-ne la viabilitat. La rebadell. alització de la xarxa troncal tindrà en compte el calendari de festiviEl conveni, que serà aprovat pel tats, actes i altres events que l'Aple de l'Ajuntament d'aquest mes, juntament consideri necessari. El també estableix la creació d'una projecte executiu preveu, en les comissió de seguiment per efecxarxes troncals i d'accés, dos contuar el control del desenvolupaductes de 125 mil·límetres i de 4 ment de la xarxa. Aquesta comismil·límetres de diàmetre exterior, sió estarà formada p e r u n respectivament, per a ús exclusiu representant de cada una de les de l'Ajuntament El cost total de la empreses signants i un represenrealització de la xarxa a Sabadell tant tècnic de l'Ajuntament, a més és de 3.000 milions de pessetes. a més d'un tècnic d'enllaç. La co/Intra-ACN missió, que es reunirà a instàncies

\iint ( u^iiih<i exfuiïnniïtat un imxement considetable tls d/iners /in\s FOTO: XavierLarrosa

La construcció, el sector que més va créixer el 1 9 9 9 , segons el BBVA Segons rinfotne, Focupació va millorar en tots els sectors El sector de la construcció va ser cl que més va créixer l'any 1999 al Vallès Occidental, segons ('Informe d'Evolució E c o n ò m i c a de C a t a l u n y a de 1999 elaborat pel Servei d'Estudis del BBVA. Segons aquest informe, l'ocupació va millorar en tots els sectors i el preu de l'habitatge va augmentar entre un 10 i un 15 per cent.

L'informe del BBVA assenyala que la inversió a la comarca del Vallès Occidental va créixer durant l'any 1999, especialment en el sector de la construcció, que es va mostrar com el més dinàmic, amb un ritme de creixement ascendent i ininterromput durant tot l'any 1999.

Pel que fa a la indústria, la inversió també va ser positiva, especialment en la segona meitat de l'any. El sector terciari va experimentar una evolució més modesta, tot i que es va accelerar durant els darrers mesos. Pel que fa a l'activitat primària es va caracteritzar per l'estabilitat al llarg de tot l'any.

Pel que fa a l'ocupació, la taxa d'atures va situar en el 7,14 per cent, gairebé un punt per sota d e la registrada d u r a n t l'any 1998, q u e va ser del 8,08 per cent, i una mica superior a la del conjunt d e Catalunya d u r a n t l'any passat, que va ser del 6,47 per cent. El nombre d'aturats va ser de 22.732, una xifra considerablement inferior a la d e 25.716 del 1998. En general, l'o-

cupació va millorar en tot els sectors, sobretot en la indústria i la construcció.

Finalment, pel que fa al preu de l'habitatge, va experimentar una tendència a l'alça. De mitjana, el preu de l'habitatge va augmentar entre un 10 i un 15 per cent a tota la comarca del Vallès Occidental. Com a exemples, a Terrassa va augmentar un 16,1 per cent, a Sant Cugat un 15,9 per cent i a Sabadell un

UInforme el BBVA explica que l'economia catalana va créixer Pany passat un 4,2 per cent

9,4 per cent.

L'informe d'Evolució Econòmica de Catalunya 1999 del Servei d'Estudis del BBVA explica que l'economia catalana va créixer l'any passat un 4,2 per cent si bé a q u e s t i n c r e m e n t es va concentrar en els darrers mesos de l'exercici ja que la indústria va compensar la desacceleració de la construcció. Amb tot, bona part del protagonisme es va deure al consum privat q u e va invertir en béns d'equipament ja que les rendes salarials van pujar per sobre dels preus, es van reduir les retencions en l'impost de la renda i va pujar la borsa.

Les exportacions de béns i serveis van créixer un 7 per cent, menys respecte de 1998, sobretot per la reducció en la demanda dels països de la l T E. Pel que fa a les inversions catalanes a l'estranger aquestes es van triplicar mentre que les inversions estrangeres a Catalunya van passar del 28 per cent de 1998 al 7 per cent de l'any passat.

Pel que fa a la creació d'ocupació, segons l'Enquesta de Població Activa, va pujar un 3,7 per cent i el d e persones afiliades a la Seguretat Social un 5,5 per cent, mentre que la taxa d'atur EPA es va reduir en 3,8 punts, q u e d a n t en un 10,6 per cent, dada que s'aproxima a la mitjana dels països de la zona euro.

Els sectors que més van créixer van ser la construcció, amb un 9 per cent, i els serveis amb un 3,5 per cent mentre que l'agricultura va patir un creixement negatiu.

Pep Ruiz Aguirre, un dels responsables del Servei d'Estudis del BBVA destaca la importància que els serveis van tenir en l'evolució econòmica de Catalunya l'any passat ja que el turisme es va disparar per sobre de qualsevol previsió superant els dotze milions de visitants però tamb é ha advertit del perill que pot comportar la inflació en el progrés econòmic del Principat ja que la diferència de l'IPC respecte als països de la « w * euro és d'un punt i mig./Intra-ACN

24

Societat

RS/CAIVIIONS Dijous. 27 de juliol del 2000

n LES MÀQUINES ENTRENA

CAL GERRER

ww CalGerrer, a l'antic número l del carrer de Sant Medir, està patint algunes modificacions en l'estructura, però només a la part del darrere, que no té el valor arquitectònic de la façana. Í£s màquines hi van entrar la setmana passada per retirar les runes d'una part de l'edifici queja estava en mal estat.

&

V7

* -

/ FOTO.XAVILARROSA

HlPERREALISME

* OKU PA*

D'aquesta manera tan artística van representar els okupes el seu victimisme en el procés de desallotjament de la masia de Torre Blanca. D'aquesta manera el col·lectiu iniciava una cercavila dissabte per donar a conèixer a la població la situació actual del procés i demanar que s'aturi el desallotjament.

Pàgina 14 FOTO: EDUARD

FARINYES

'EL NARCÍS S'HA TORNAT BOIG' El grup de teatre de la Floresta va estrenar, dissabte passat, com fa cada Festa Major des defa quatre anys, una obra de teatre. Enguany l'obra ha estat Kl Narcís s'ha tornat boig, una comèdia plena d'humor i dirigida per Àngel López, que ha fet de director per primera vegada. Pobra es va representar després de la celebració del sopar pera la premsa local, que es va organitzarà la UREF. Pàgina34 FOTO: EDUARD FARINYES

CONCERT DE CLOENDA El XXIX Curs Internacional de Guitarra José Luis Lopategui va finalitzar, diumenge passat, amb un llarg i emotiu concerta càrrec d'alguns dels alumnes que han participat al curs. El concert es va celebrar al claustre del Monestir, escenari en què els concertistes van fer gala dels coneixements adquirits.

Pàgina 33 FOTO: EDUARD FARINYES

Societat

ELS ÍCAIVIONS Dijous. >7 de juliol del 2000

25

EL PETIT CONTRA EL GRAN Els comerços de Sant Cugat van tancar ahir dimecres durant quinze minuts com a mesura de protesta per la decisió del Govern central que permet ampliar els horaris comercials i que, lògicament, només beneficia les grans àrees comercials que disposen de més recursos.

Pàgina 3 7 FOTO: XA VIL

ARRÒSA

DOLÇA

FESTA

MAJOR

La Festa Major de la Floresta va tenir un dolç migdia de diumenge. A banda del dinar popular, es va celebrar aquest peculiar concurs de postres, que van fer salivar a tots els presents. Una manera d'endolcir la festa que va començar de manera una mica magra, sense el tradicional pregó.

Pàgina 20 FOTO: EDUARD

L'IMPORTANT

ÉS

FARINYES

PARTICIPAR

La Comissió de Festa Major es va reunir fa uns dies amb les diverses entitats que han col·laborat aquest any en la festa grossa de la ciutat. Des de la Comissió i l'Ajuntament van felicitar a tothom per l'èxit dels actes i van entregar un petit obsequi com a record a totes les entitats.

FOTO: XA 17 LARROSA

tels

mobles

corre © mobles Francesc Moragas, 3 3 SANT CUGAT DEL VALLÈS

OS 4 CANTONS

26

Dijous, 27 de juliol del 2000

F u t b o l

T e n n i s

Àlex Corretja porta l'equip estatal a la final de la Copa Davis davant Austràlia Espanya doblega els Estats Units de John McEnroeper un clar El tennista santeugatenc Àlex Corretja disputarà

a la seva 45a edició, contra Austràlia, vigent cam-

nat número 1 estatal pel cos tècnic, va aconse-

per primera vegada, del 8 al 10 de desembre i

pió. A les semifinals jugades a Santander, l'e-

guir dos dels tres primers i definitius punts d'a-

quasi amb tota seguretat a Barcelona, la final

quip estatal va desfer-se dels Estats Units per un

questa semifinal. Corretja, setè a la Carrera de

del Grup Mundial de la Copa Davis, que arriba

contundent 5 punts a 0. El santeugatenc, desig-

Campions, lluitarà per fer-se amb la Copa Davis.

A L E X LÓPKZ

- Santander / Sant Cugat -

Alex ("orretja va escriure cl 30 de novembre de 1998 una de les pàgines d'or de la història del tennis mundiai en vèncer el Campionat del Món ATP Tour. I ara, cl tennista santeugatenc vol aixecar la (iopa Davis; se'ns dubte el trofeu per equips més prestigiós del món. I és que Espanya jugarà a casa del 8 al 10 de desembre la final de la 45a edició del Grup Mundial de la Copa Davis. Dissabte, en la segona jornada de competició, l'equip estatal va aconseguir el tercer i definitiu punt dels cinc en joc davant els Estats Units de John McEnroe. I l'artífex no va ser altre que el santeugatenc Alex Corretja, q u e va imposar-se en els seus dos partits i va sumar així dos punts màgics.

Divendres, en la primera jornada de competició, Albert Costa va obtenir el primer punt de l'eliminatòria. El lleidatà va derrotar Tood Martin per un triple 6-4.

Corretja va superar també el segon punt i partit davant Jan-Michael Gambill per 1-6,6-3,64 i 64 en 3 hores i 18 minuts de partit, Llavors, la semifinal quedava pràcticament sentenciada a favor de l'equip estatal.

Dissabte, tan sols es va jugar el decisiu enfrontament de dobles, que finalment donaria la victòria a l'equip estatal. Alex Corretja i el també català Joan Balcells van vèncer Tood Martin i Chris Woodruff per 7-6 (8/6), 2-6, 6-3, 6-7 (5/7) i 6-3. El xoc, que va ser seguit en directe per 12.500 espec-

Per primer cop, Àlex Corretja jugaràla final de la Copa Davis, del 8 al 10 dedesembre FOTO: XAVILARROSA pat des de l'any 19% en nou eliEl 31 de juliol sortirem de dubtadors, es va allargar per espai de minatòries de la Copa Davis amb tes; serà llavors quan es donarà a 4 hores i 2 minuts. un balanç d'l 1 victòries i 7 derroconèixer la candidatura escollida.

En la tercera i última jornada, tes.

En individuals han estat 8 Austràlia no és precisament una diumenge, ja amb l'eliminatòria a triomfs i 2 desfetes, i en dobles 3 selecció desconeguda.

Ha guanyat la butxaca, Juan Carlos Ferrero i victòries i 5 derrotes.

El tennista la Copa Davis ni més ni menys Joan Balcells van arrodonir aquesde 26 anys havia estat designat que en 27 ocasions i ha estat 17 ta magnífica victòria a m b dos pel cos tècnic estatal, conegut com cops finalista; ha disputat des del triomfs més. Total: Espanya 5 a G-4, el número 1 de l'equip.

I és seu debut en aquesta competició, Estats Units 0. q u e aquesta temporada, Àlex el 1905, un total de 81 xocs. A més, Aquesta semifinal es va disputar Corretja va fer-se al març amb el el conjunt capitanejat per John a la Real Sociedad de Tennis La torneig d'Indian Wells i en aquest Newcombe és l'actual campió. En Magdalena de Santander en terúltim mes ha guanyat el Camsemifinals va desfer-se de Brasil ra batuda. pionat d'Espanya i també el tortambé per 5 punts a 0. Espanya neig de Gstaad a Suïssa. jugarà 33 anys després la seva terAlex Corretja, líder cera final i, curiosament, davant Espanya jugarà contra Austràlia el mateix conjunt que el va vèndel 8 al 10 de desembre, també l na vegada més, el tennista locer en les dues anteriors finals. sobre terra batuda, la final de la cal ha estat qui ha liderat el comCopa Davis de tennis.

I molt probinat estatal. Corretja, setè a la Corretja juga aquesta setmana bablement ho farà a Barcelona.

Carrera de Campions, ha particia Kitzbühel (Àustria).

SERVEIS tl·lTEGRALS DE

Sast&nK,37 ttt&Sar&l

fttMmasasft&gi

El Sant Cugat inicia la pretemporada el 7 d'agost 5a0 À.L.

El davanter Óscar Moral, provinent de l'Sporting Martorell de Regional Preferent, és fins ara l'última incorporació del primer equip del Sant Cugat Esport FC. Amb tot, la junta directiva que encapçala José Ramon Alacid i el tècnic Àngel Blanco continuen en la recerca d'un lliure, demarcació que, segons Blanco, encara resta per cobrir.

D e moment, amb el fitxatge d'Óscar Moral la plantilla santcugatenca està integrada pels següents tretze jugadors: els port e r s Javier T a n t o s i Marc Figuerola (Júpiter de Tercera Divisió), i els jugadors Javi Gonzalez, Jordi Pujol, Alberto Alcaraz, Marc Llonch, David Martínez (Singuerlín de Primera Regional), Joan Colell, Nando Zamora, Juanele, Cristo, Raül Jodar (Can VIdalet de Regional Preferent) i Óscar Moral (Sporting Martorell de Regional Preferent). Respecte a la temporada 1999-2000, dels 23 jugadors que amb fitxa del primer equip han jugat amb el Sant Cugat, tan sols nou figuren en la plantilla de la temporada que ve.

Els homes d'Àngel Blanco iniciaran la pretemporada el dilluns 7 d'agost al camp municipal d'Esports. L'equip vermell-i-negre ja disposa d'un calendari de partits amistosos de pretemporada. Tots aquests xocs es jugaran a casa, excepte el que disputarà el 2 de setembre al camp de la U E Rubí, en el II Torneig de l'Amistat La resta de partits seran: Sant Cugat-Badalona (15 d'agost); Sant Cugat-Santa Eulàlia (19 d'agost); Sant Cugat-Granollers (20 d'agost); Sant Cugat-Júpiter (26 d'agost).

Esports

ELS4CAIYroN3 Dijous, 27 dejuliol del >000

27

Handbol

Trobada

Ajuntament i Coordinadora d'Entitats consensuen els criteris de subvenció

La UE Sant Cugat rebrà el Banyoles al Ambdós organitzaran la festa de l'Esport al Carrer el 23 i 24 de setembre debut a la Lliga que va allargar-se per espai de quasi dues hores de treball, Domínguez i la plataforma van valorar del tot positiva la trobada. El cap de l'àrea d'Ksports del consistori, Ferran I Domínguez, ha assegurat que "ara només falta acabar d'unificar alguns criteris per poder elaborar un document definitiu". Per la seva banda, Antoni Pérez, president de la Coordinadora d'Kntitats Esportives, ha dit que "amb l'Ajuntament coincidim en bastants punts, tot i que encara falta particularitzar en alguns criteris".

ÀI.KX Lói'Kz - Sant Cugat-

Ferran Domínguez, cap de l'àrea d'Esports de l'Ajuntament, va reunir-se avui ta una setmana amb la Coordinadora d'Kntitats Esportives en la segona reunió de treball per decidir quins han de ser els criteris de subvenció a entitats esportives del municipi.

També estava prevista l'assistència a la reunió d'Alfredo Bergua, regidor d'Fsports, però la mateixa tarda de dijous va patir una greu lesió jugant a futbol sala. Bergua va trencar-se la tíbia i el peroné de la cama dreta. Des d'aquestes línies li desitgem que es recuperi aviat.

Ferran Domínguez i la plataforma esportiva es van intercanviar els documents que havien preparat. Ambdós organismes han assentat quatre punts bàsics: el criteri d ' e q u i p s de base i deformació, els primers equips sèniors, estructura del club i activitats puntuals. Tant Ajuntament

F u t b o l

Sí a l'Esport al Carrer l.a Coordinadora marxa de vacances satisfeta pel bon treball fet FOTO: X.L. Ajuntament i plataforma esportiva ja han decidit que el cap de setmana del 23 i 24 de setembre com Coordinadora d'Entitats EsSegons ha assegurat Ferran Doorganitzaran conjuntament al Parc portives també estan del tot d'a- mínguez a Fi.s 4 CANTONS, els de Torre Blanca, a l'avinguda Pla cord en el fet que tindran dret a criteris de subvenció hauran d'esdel Vinyet, la festa de l'Esport al subvenció tots aquells clubs estar del tot redactats i clars a finals Carrer.

Per aquest esdeveniment, portius estructurats com a tals i d'octubre ja que l'Ajuntament ja el consistori invertirà un pressureconeguts a nivell federatiu i ad- els aplicarà aquesta mateixa tempost de dos milions i mig de pesministratiu sense ànim de lucre i porada 2000-2001. setes. que fomentin l'esport de base.

Després de la reunió de dijous,

À.L. - Sant Cugat -

El primer equip de la secció d'handbol de la Unió Esportiva Sant Cugat rebrà cl cap de setmana del 23 i 24 de setembre al pavelló municipal la visita en la primera jornada del campionat de Lliga de Primera Catalana de l'Handbol Banyoles. I,'equip gironí ja ha estat rival dels de Sancho en les últimes temporades.

La resta de conjunts que s'enfrontaran als vermell-i-negres després de dues temporades consecutives a Primera Nacional són l'Handbol Palautordera, el C E H Barcelona-Sants-UBAE, l'Handbol Sant Quirze, el C E Molins de Rei, l'Handbol Qsport Terrassa, el BM Cardedeu, l'Handbol Santpedor, l'Handbol Narcís Pardinyes, l'Handbol La Salle Montcada, l'I landbol Banyoles, la Fundació BM Cranollers, l'A. Sant Martí Esport, i el BM La Roca.

s a l a

El Deportivo guanya, per segon any consecutiu, la Marató de POlimpyc Floresta A.L. - La B o t — t a -

El C D la Floresta, més conegut com a Deportivo, va revalidar dissabte passat el títol que ja va aconseguir en l'edició del 99 de la Marató de futbol sala que enguany ha organitzat com a dissetena edició l'Olimpyc Floresta FS. El Deportivo, que va estar integrat, entre d'altres, pels jugadors del primer equip de l'Olimpyc com els germans Reixach, Joan i Jordi, Esteve Minarro, Dani Martí, Carlos Rueda i Ventura, va derrotar a la final el Nottingham per 5 gols a 2. Aquest equip va estar integrat, entre altres components,

pels jugadors de l'Olimpyc com Manolo, Rafa i Martí, el tècnic del primer equip Chelín, i també els jugadors del FS Winterthur Sant Cugat Xaloc Rion i Ruben Bosch.

Les semifinals les van disputar el Nottingham i Los Hijos del Sur, amb victòria dels primers per 5 gols a 0, i el Deportivo i Les Planes, amb triomf del Deportivo per 3 gols a 0. La final va ser presenciada per unes 75 persones.

La classificació final d'aquest torneig, que va començar divendres a les nou de la nit a les pistes municipals de Can Llobet i va finalitzar dissabte passades les onze de la nit, és la següent Deportivo, Nottingham, Les Planes, Los Hi-

l.a XVII Marató de l'Olimpyc Florestatornarà a organitzar-se com en els seus orígens FOTO: F.DUARI) FARISYF.S jos del Sur, Champion, Mas Gener, Eita Ezu, Maba, Garden Marden, Prosegurs, Catenaccio i Rubí Sur. Després de la competició, Joan Ramon Subirats, president de l'Olimpyc Floresta FS, va lliurar un trofeu als dotze equips participants. Subirats ja ha avançat la

seva intenció de potenciar aquesta competició l'any vinent tornant als orígens de la prova en què participaven 24 equips. "El que volem és fer aquest torneig més gran, tornar als principis del que era l'esperit de la Marató. Però per poder-ho dur a terme necessitem les dues pistes municipals en con-

dicions".

Respecte el campionat d'enguany, Subirats explica "que una vegada més, s'ha vist qualitat".

La XVII Marató de futbol sala organitzada per l'Olimpyc Floresta és un dels actes emmarcats dins de la Festa Major de la Floresta.

Excursions - Escoles - Empreses - Equips esportius ...

Ens adeqüem al seu pressupost.

Vehicles amb les últimes innovacions i el màxim confort.

LLOGUER

D'AUTOCARS

SarbuS Anys

i quilòmetres

d'experiència

Tel.

28

Esports

ELS i CANTONS Dijous, 11de julioldel2000

E s t a d e s

e s p o r t i v e s

Èxit qualitatiu important al II Campus de l'OMET amb una alta participació David Lizano: "Hem aconseguit un servei de moltíssïma qualitat" Des del 3 de juliol i fins demà s'ha celebrat a les dependències municipals de la ciutat el Segon Campus de Formació Esportiva, que organitza l'Oficina Municipal d'Esport per a Tothom

(OMET). Un total de 383 joves santcugatencs d'edats compreses entre els 6 i 12 anys han participat en aquesta segona edició, que organització i inscrits han coincidit a valorar d'altament

positiva, com a programa educatíu-formatiu. De fet, una enquesta valorativa proposada per l'organització i contestada pels mateixos inscrits dóna un excel·lent com a nota final.

A I . K X Lói'i-'.z

-SantCugat-

Kl II (lampus tic Formació Esportiva. organitzat per l'Oficina Municipal d'Esport per a'Iòthom (OMK'l'), finalitza demà. l'n total de 3K.i jo\cs esportistes d'edats compreses entre els 6 i els 12 anys han participat en aquesta estada esportiva. David Lizano, director del campus, ha valorat molt positivament aquesta segona edició: "1 la estat molt positiu en tots els aspectes. 1 Icm fet una sèrie de millores per aconseguir que aquest programa tos mes complet que el de l'any passat. Es per això que podem sentir-nos satisfets de l'evolució d'aquest programa en aquest segon any de funcionament. Hem assolit els objectius que en un principi ens havíem marcat".

De la mateixa manera que ja es va planificar en la seva primera edició, aquest campus, que va iniciar-se el 3 de juliol, es va dividir en dos grups segons el cicle formatiu dels participants: el grup d'iniciació poliesportiva i el d'aprenantatge esportiu. El d'iniciació poliesportiva ha estat dirigit a nens i nenes nascuts els anys 92 i 93, mentre que els de formació

Josep Fspar, ex/ugador del FC Barcelona d'handbol, ha participat al campus FOTO. XAVI LARROSA esportiva ha estat dirigit a les categories benjamí i aleví. El primer grup, que ha treballat en diferents activitats poliesportives, ha estat ubicat a la zona esportiva de Valldoreix, i el segon, que s'ha pogut especialitzar en un d'un total d e q u a t r e esports - f u t b o l ,

H o q u e i

handbol, bàsquet i voleibol-, ha estat a la rambla del Celler.

Els joves esportistes santcugatencs també han pogut fer altres activitats com piscina, activitats aquàtiques, tallers de joc, educació física de base, tallers de plàstica, anglès i reforç escolar.

Programa d'alta qualitat "Hem aconseguit un servei de moltíssima qualitat", ha assegurat Lizano. De fet, una enquesta valorativa contestada pels mateixos esportistes ha valorat de 4,5 sobre 5 punts el campus.

Espart "Aquí sí es treballa bé l'handbol" •Josep Espar, jugador del primer equip d'handbol del F C Barcelona en Ics últimes temporades i jugador la propera campanya del BM Altea d'Alacant, també de la Divisió d'Honor "A", ha estat durant les dues primeres setmanes coordinador d'Handbol del II Campus de Formació Ksporti\a. Espar ha destacat per damunt de tot que en aquest tipus d'estades "els nens són el més important.

Han après, s'ho han passat molt bé i han tingut entrenaments d e molt m\ell i molt b e n p r e p a r a t s " .

Aquesta ha estat la primera vegada q u e Espar ha col·laborat en aquest programa i no a m a g a q u e "aquest és un dels campus esportius de més qualitat que conec".

Uexjugador del Barca opina que ha notat que aquesta estada significa "alguna cosa important per a Sant Cugat i per això m'hi he bolcat des del primer moment i m'ha agradat participar-hi". Josep Espar tamb é ha volgut destacar cl fet que "he notat q u e a Sant Cugat es treballa molt b é l'handbol de base t m ' h e trobat a m b joves jugadors , SÍ pot,

faiiy viraeatrepetiifà. "Per gaaes i SMusio, segur que

•wàef.íhX»

p a t i n s

El PHC Sant Cugat clou avui amb èxit el IV Estiu Hoquei adreçat a la base Aquesta ha estat una de les edicions amb més participació A.I Sant

El Patí Hoquei Club Sant Cugat clou aquesta mateixa tarda el IV Estiu Hoquei, que des del 3 de juliol s'ha desenvolupat al pavelló municipal i a la pista Méndez. I li han participat un total de 52 joves jugadors i jugadores d'edats compreses entre els 4 i els 14 anys, corresponents a les categories d'escola, prebenjamí, benjamí i aleví. A mes a mes, alguns d'ells han repetit i han participat als dos torns organitzats.

Amb el pas d'aquestes quatre edicions on s'ha celebrat aquest Estiu Hoquei, cada any la parti-

cipació ha estat més alta. Per exemple, cal tenir en compte que en la primera edició van apuntars'hi 35 jugadors. Toni Sariol, coordinador de l'hoquei patins de base del Patí Hoquei Club Sant Cugat i director de l'Estiu Hoquei, ha assegurat que "a nivell de participació, aquest ha estat un dels millors anys". Sariol també ha constatat que el fet que hi hagi una alta inscipció demostra que "és evident que l'hoquei patins està funcionant molt bé i cada cop millor i que es treballa des de la base".

Aquestes classes han estat impartides per Toni Sariol, que també ha comptat amb el suport i la

col·laboració de monitors de l'entitat, entre aquests, jugadors del primer equip que la temporada vinent militaran a Primera Nacional Catalana.

Jugadors de fora, també Malgrat que aquest programa està destinat als jugadors de l'entitat local, enguany ha comptat també amb la presència de jugadors d'altres equips com el Noia, el Barcino, el M a r t i n e n c i el Laietà. Toni Sariol ha dit que "no fem cap promoció especial perquè s'inscriguin jugadors que no són del club, però això significa que les coses es fan ben fetes".

Toni Sariol supervisa els exeimis als jugadors FOTO: XAVI LARROSA

Esports

ELS -/CAIYIÜNS Dijous, 27 de juliol del 2000

F u t b o l

s a l a

G i m n à s t i c a

r í t m i c a

29

F u t b o l

El La Farga debutarà a la Lliga al camp de l'Andalueía A.L. - Sant Cugat -

H Un. (umt • V-.tfitttitn.iitltitnllOlO

l-Dl \RD EARIXYES

El Més 2 4 hores guanya la segona fase de les 2 4 hores del CE Mas Gener L'equip del Més 24 hores, integrat per jugadores del Club Esportiu Mas Gener "A", va proclamar-se d i u m e n g e passat vencedor de la segona fase de la desena edició de les 24 Hores de Futbol Sala femení, que munta el CE Mas Gener. La final entre el Més 24 hores i el Sant Andreu es va haver de decidir a la tanda de penals a causa de la pluja, que va impedir la disputa de l'enfrontament.

La classificació final d'aquest torneig ha estat la següent: Més 24 hores; Sant Andreu, Pony's; Vilafranca; Vilapiscina; PB Sant Cugat; M C Sant Cugat; Sporting Rubí; Mas Gener "B"; Rubí FS;

Sant Boi; i Lo Drintim. Després de la final, l'organització va lliurar trofeus als dotze equips participants.

Aquesta competició, que es va disputar a la pista municipal de Mas Gener, hi van participar majoritàriament equips de la Segona Divisió. Al torneig, que va començar dissabte a les onze del matí i va finalitzar diumenge a les cinc de la tarda, hi van ser presents quatre equips santcugatencs: els dos conjunts del C E Mas Gener, el M C Sant Cugat i la PB Sant Cugat.

El C E Mas Gener espera poder organitzar el setembre la primera fase d'aquest campionat que es va haver de suspendre per culpa de la pluja. /A.L.

Algunes de les gimnastes que han participat ui campus E( )'!'(): XA\ I I:\RROSA

Unes 7 0 gimnastes participen al campus del Club Muntanyenc - Sant Cugat -

Unes 70 gimnastes d'edats compreses entre els 7 i els 17 anys han participat des del 26 de juny al IV Campus d'Estiu, que ha organitzat la secció de gimnàstica rítmica del Club Muntanyenc Sant Cugat i que demà posarà el seu p u n t final, l ' n any m é s , aquest campus s'ha fet a les instal·lacions del Centre d'Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat.

La principal novetat que s'ha presentat enguany al campus ha estat la distribució en tres grups segons el nivell de les gimnastes: el nivell d'iniciació, l'escolar i el federat.

A banda de la gimnàstica rítmica esportiva, al Campus Estiu

2000 també s'hi han fet altres activitats com piscina, dansa i jocs.

Gemma Torrent, coordinadora d'aquest campus, s'ha mostrat sorpresa per "la molta afluència de gimnastes i, sobretot, per les seves ganes de treballar". Torrent ha destacat també 'Taugment del nivell del Campus d'Estiu 2000 respecte a les últimes edicions", a causa "dels resultats que estem aconseguint el Club Muntanyenc Sant Cugat". Torrent ha corroborat també que "hi ha hagut un canvi de filosofia al campus i això s'ha deixat notar".

La propera temporada, que la secció començarà el 15 d e setembre, està prevista la formació d'un equip aleví, un d'infantil i un de juvenil federats. /A.L.

El conjunt santeugatenc del La Farga, que militarà la temporada 2000-2001 al grup cinquè de la Segona Regional, debutarà en competició oficial de Lliga el cap de setmana del 9 i 10 de setembre al terreny de joc de l'Andalueía. L'última i 34a jornada del campionat el conjunt local visitarà la Universitat de Bellaterra.

Els santeugatencs esperen repetir una temporada tan bona com la passada.

A la primera volta del campionat, el La Farga rebrà a casa el Campoamor, l'EF Cerdanyola, el Ca n'Oriach, el Cabrils, la Pena Los Merengues, el Fontetas, el Sabadell i la Universitat de Bellaterra, mentre que haurà de visitar els camps de l'Andalueía, el Vilafranca Atlètic, el La Planada, el Badia, el Barberà, el Torre Romeu, el Llano, el Rómulo Tronchoni i l'Olímpic Can Fatjó.

Motociclisme

Xaus lluitarà pel podi a Brands Hatth -Sant Cugat -

T e n n i s

de

t a u l a

La UE Sant Cugat potencia P escola de formació amb una nova edició de l'Escola d'Estiu A.L. - Sant Cugat -

L'escola de tennis de taula de la l'nií') Esportiva Sant Cugat continua nodrint-se de jugadors de la cantera. Aquest és cl principal objectiu que des de ja fa alguns anys es proposa l'entitat santeugatenca a l'hora d'organitzar l'Escola d'Estiu de tennis de taula. Segons Josep Anton, jugador del primer equip de la secció i màxim responsable d'aquest curs, s'ha aconseguit, un any més, la principal fita que no és una altra que "la d'anar incorporant nous jugadors de base a la secció per continuar creixent".

Han estat un total de 22 palistes

els que han pres part a l'Escola d'Estiu 2000, que enguany s'ha celebrat per segon any consecutiu. Respecte a la darrera edició del juliol del 1999, el campus ha comptat amb més participació de joves jugadors que no formen part de l'escola del club.

En total han estat vint sessions - d e dilluns a d i v e n d r e s - q u e demà finalitzen al pavelló municipal després que comencessin el 3 de juliol. Josep Anton, jugador de Segona Nacional, i el jugador juvenil Alex Larrea han estat els encarregats d'impartir aquest programa.

També cal fer esment de l'augm e n t d e jugadores a l'Escola

Aquests són alguns dels palistes que van assistirà l'Escola d'Estiu EO'l'O: X.I..

d'Estiu i que l'organització hagi abaixat l'edat d'inscripció dels 10 als 8 anys. Les edats compreses dels jugadors que han assistit al campus han estat dels 8 als 14 anys, en categoria benjamí, aleví i infantil. El fet que finalment la mitjana d'inscrits al campus hagi estat de poc més de 10 anys és

molt important de cara a continuar potenciant la cantera. Anton ha avançat que a l'Escola d'Estiu 2000 hi han pres part alguns jugadors "que tenen futur i que si segueixen, poden arribar lluny".

El V Campionat de Festa Major del Vendrell comptarà amb representació local.

El diumenge 6 d'agost el pilot santeugatenc Ruben Xaus correrà al circuit de Brands Hatth la vuitena prova del Campionat del Món de Supersport. El jove pilot local té, quan falten tan sols quatre curses perquè finalitzi el mundial d'aquesta especialitat, molt difícil acabar el campionat entre els primers llocs a la classificació final dels més de trenta pilots que prenen part en el Campionat del Món.

Aquesta temporada 1999-2000, Ruben Xaus s'havia fixat com a principal objectiu lluitar per ferse amb el títol. Però després de tots els resultats que ha aconseguit fins ara, té pràcticament impossible acabar entre els deu primers.

Després de córrer a Brands Hatth, el pilot santeugatenc haurà d'afrontar les tres últimes proves del mundial a Assen (Holanda), el 3 de setembre, a Oschersleden (Alemanya), i el 15 d'octubre a Imola (Itàlia). /A.L.

EIS 4 CANTONS 4

^\

•

Espectacles

Luitura

30

Dijous, 27 dejuliol del 2000

Papers

de

Salamanca

Segueix el conflicte del retorn dels documents de Salamanca

Arguments en contra de la devolució Si els papers encara no han

estat retornats és perquè semL'ANC és la institució que ha d'acollir els documents històrics catalans

M. Al.MAÍiKO

La majoria de la gent ha sentit parlar en alguna ocasió dels famosos papers de Salamanca, però realment si se'ls pregunta què són aquests documents i els motius pels quals la Generalitat en demana la devolució, no saben exactament què respondre.1 és que aquest és un tema del qual s'ha parlat i s'han escrit pàgines i pàgines, però del (mal no s'entén el procediment q u e s'està portant a terme per solucionarho.

A mesura que avançava la Guerra (avií espanyola, l'exèrcit del general Franco anava conquerint territoris, alguns hi oposaven poca resitència. però uns altres requerien tot l'esforç, per part de l'exèrcit franquista. Aquest va ser el cas de Catalunya, que no va ser conquerida completament fins a l'any l939. just a les acaballes de la Guerra Civil. Kn les conquestes territorials, les tropes franquistes anomenades Servicio de Recuperación Militar es van dedicar a incautar documentació de tot tipus, no només de les institucions públiques, com ara la Generalitat, el Parlament, partits polítics, associacions culturals o sindicats de tot tipus, sinó que també saquejaven propietats privades de personalitats vinculades a m b els republicans. Iot aquest material i especialment els documents, van ser utilitzats pel Tribunal de Represión de la Masonería y el Comunismo per preparar expedients personals.

La finalitat amb

.l.M.Smislnrcé

l·OTO.X.l..

JM.l·'igaem

FOTO:XI,.

Documents a TANC Ei fons de la Generalitat durant l'època de la Segona República es troba actualment moll dispers. Una part d'aqttesta documentació es troba a l'Arxiu Nacional de Catalunya, la majoria, documents que vaa ser sostrets de les oficines o administracions. D'entre ta més important i nombrosa destaca: - Generalitat republicana.

Col·lecció de publicacions oficials.

- Generalitat republicana.

Comissionat de Propaganda (fotografies}.

- Generalitat republicana.

Cultura i Assisíèa^jaSwà^

Obtes i » Generalitat republicana.

Escalà d'Administració Pública.

procedència [...]. D i n t r e d'aquestes zones els lligalls estan ordenats correlativament i figuren en unes llistes seguits d'una breu descripció".

r e r o aquest no ]iiè s'ordenaven 20 ütiys de reclamacions va ser l'únic desels papers i altres tí d e la d o c u continuades no han mentació incauobjectes incautats va fer que aquests tada pel règim servit perquè no s ' a r x i v e s s i n franquista. Part el Govern retorni els dels documents d'una forma coherent. Josep Maria es va portar a la documents Figueres, historiaBiblioteca Nador santeugatenc, cional de Maexplica en el llibre drid, als arxius Els papers de Salamanca: història militars de Madrid i Àvila, diverduu botí de guerra, que "els do- sos fons de l'arxiu de la Generacuments estan guardats en baslitat catalana republicana passaran tants milers de lligalls; els lligalls a formar part dels arxius de les estan agrupats segons la zona de diputacions provincials catalanes,

- Generalitat republicana.

Protocols de disposicions.

- Generalitat republicana.

Serveis Tècnics d'Agricultura.

- Generalitat republicana.

Caixa de Dispòsits. Documentació de la Caixa de Pagamanents í Salaris i la Caixa de Dispostes i Pignoracions.

- Generalitat republicana.

Secció d'Arxiu$.

- Generalitat republicana.

Intervenció.

- Generalitat republicana.

Presidència, Agricultura, Asststèncb Social, Economia, Finances i Governació. t ^ïbta aquesta documentació fptücedeix generalment d'altres arxius públics d'institucions de Catalunya i es troben a TANC.

i una última part d'aquells documents va passar a l'exili. l'tia vegada desaparegut el règim franquista i recuperades les llibertats democràtiques, la Generalitat de Catalunya va fer públic el seu dret de recuperar tot allò que els havia estat incautat per la força durant la Guerra Civil. Però ningú no es podia imaginar que 20 anys després de les primeres reclamacions els papers encara es trobarien a la ciutat de Salamanca.

Nombroses replantacions Al llarg dels anys s'han fet moltes reclamacions. Algunes amb més èxit que unes altres, però cap ha tingut com a resolució el

retomament dels papers sol·licitats. I ,'argument que sempre han defensat els que han estat en contra de retornar els documents al seu lloc d'origen, és que a Salamanca s'ha constituït un dels millors arxius de la Guerra (avií espanyola, per tant, si es retornessin els papers es trencaria la unitat existent a Salamanca i l'arxiu acabaria desapareixent.

L'any 1482 el Departament de ( .ultura de la (ïeneralitat va firmar un conveni, amb el Ministeri de Cultura del govern central, en què es permetia microfilmar part dels documents, per tal que la (ïeneralitat en disposés d'un còpia. Però com manifesta l'historiador Figueres, "ningú que estimi la pròpia dignitat, a qui li robin unes fotografies de color de la seva família no se sentirà compensat si li donen fotocòpies".

L'any 1990, Joan Guitart, conseller de Cultura de la Generalitat, va aconseguir la devolució d'un fons fotogràfic que pertanyia al Comissionat de Propaganda de la Generalitat, corresponent al període 1936-1939 i que es trobava a la Biblioteca Nacional de Madrid, lots els grups parlamentaris. menys el PP, que es va abstenir, van votar a favor de la devolució d'aquest fons fotogràfic. argumentant que pertanyien a (.atalunya i que per tant, era el lloc on havien d'estar. Contradictòriament LI aquestes argumentacions. alguns grups parlam e n t a r i s mai han aprovat la devolució dels documents que es troben a Salamanca.

Situació actual Però l'any en què s'ha estat més a prop d'aconseguir la devolució va ser el 1995. I Javors la ministra sociiaista de ( ailtura, ('armen Alborch, va manifestar que el govern estava d'acord amb la devolució dels d o c u m e n t s a Catalunya, però que prèviament s'havia de seguir un rigorós procediment d'ordenació. Avui, cinc anys després, els documents encara es troben a Salamanca.

Han passat 20 anys des de la primera demanda de retomament dels papers de Salamanca, però

pre hi ha algú q u e s'hi ha mostrat en contra.

Mi ha institucions i partirs polítics que argumenten que si els documents incautats a Catalunya, durant la Guerra Civil es retornen, la resta de les autonomies que han viscut la mateixa situació també voldran els seus docum e n t s . Si això passés, la secció de Guerra Civil del Arxivo Histórieo Nacional de Salamanca desapareixeria i amb ell, un dels fons documentals més importants mundialment sobre la Guerra Civil Espanyola.

Durant els 20 anys que fa que es demana el retomament dels documents que hi ha a Salamanca, han estat en el poder tres forces polítiques diferents (LCD, PSOE i PP).

Però cap dels tres poders els han retornat.

Per Berta Rodríguez (PP). diputada al Congrés dels Diputats, és un tema "en el que hi ha múltiples factors a considerar" i, per aquest motiu, hi ha una comissió que estudia la necessitat de retornar els documents.

Josep Maria Sans Travé. director de l'ANC, afirma que "qualsevol persona amb una actuació honrada comprèn que una cosa que es pren per la força, si és té la voluntat de ser just, s'ha de retornar".

els documents encara continuen a la Secció Guerra Civil de l'Arxiu Nacional de Salamanca.

A l'Arxiu Nacional de Catalunya, situat a Sant Cugat, es poden trobar diversos documents del període de la Guerra Civil, però la majoria són microfilms dels originals.

E\ tema dels papers de Salamanca és molt delicat, del qual s'ha dialogat molt i del qual encara queda molt per parlar. Segons Josep Maria Figueres, "com més temps passi, més difícil serà que ens retornin els documents catalans, perquè ja se sap que amb el pas del temps la gent s'oblida de qui és el vertader propietari de les coses".

Cultura

ELS ICANTCP& Dijous, 11 de juliol del 1000

E x p o s i c i o n s

Gràcies a Internet, Adolf exposa a diversos països alhora

31

La Biennal Mostra d'Art deixa el Claustre

TV2 va emetre un reportatge sobre Adolf MARGA ALMAGRO

- Saat Cugat/Camprodon MARGA ALMAGRO - Sant Cugat -

L'artista santcugatenc Adolf està realitzant en aquests mom e n t s vàries exposicions simultànies a diferents llocs del món.

Adolf ha e s t a t s e l e c c i o n a t per segona vegada per formar part de la Feria Internacional de Arte C o n t e m p o r à n e o , MAC21, que es realitza a Marbella des del 19 de juliol i fins al 23 d e l m a t e i x m e s . Kn aquest concurs Adolf va presentar una imatge c o m p o s t a digitalment mitjançant l'ordinador. L'obra d'Adolf ha estat seleccionada per formar part del MAC 21 e n t r e milers d'obres r e b u d e s per I n t e r n e t .

Adolf destaca q u e l'any passat s'hi van p r e s e n t a r u n e s 5.000 obres entre les quals van escollir-ne 200.

Una altra de les exposicions en què participa és Seeds, una mostra col·lectiva q u e es rea-

es va inaugurar el 22 d'abril passat i la data de cloenda de la q u a l ja s'ha p r o r r o g a t e n dues ocasions. Kn un principi la mostra havia de finalitzar per la Festa Major, però la galeria va d e c i d i r d ' a j o r n a r la data d e cloenda fins al juliol, d a t a e n q u è es va t o r n a r a prorrogar.

Kn a q u e s t a m o s t r a , Adolf presenta 25 q u a d r e s formats tots per més de 300 fotografies. L'exposició es pot visitar al C e n t r e d'Art Knfoc.

A més. el programa de T \ 2, Continuarà, va e m e t r e el passat 14 d e juliol un p e t i t reportatge sobre l'obra d e l'artista santcugatenc.

Adolfamb una deles obres que es poden visitarà la Galerial·.nforFO'I'O: X.l.. M o l t pocs a r t i s t e s són capaços d'exposar alhora en ciulitza al Japó i a la qual Adolf (Itàlia) i portarà el títol de /// tats tant allunyades unes d'alparticipa amb 10 gravats. Part tres. Adolf a t r i b u e i x la seva Purís. Adolf hi aporta un didels beneficis recaptats en capacitat al fenomen d ' I n t e r buix relacionat amb l'erotisaquesta exposició aniran desnet, "sense Internet no podria m e , q u e és el t e m a c e n t r a l tinats a L N I C K F . conectar-me amb gent d'arreu q u e tracta la mostra. del món i participar en expoLa tercera exposició, s'inauL'última de les exposicions sicions q u e ells organitzen a gurarà el proper 29 de juliol. és l'anomenada Seqüències fodiverses c i u t a t s " .

A q u e s t a es realitzarà a Milà togrèifiques i fofopintures, q u e

E n t r e v i s t a

Aleix Molet. Poeta

"Les m e v e s poesies n o tenen un sentit amagat99 MARGA ALMAGRO

- Sant CugatAmb només 22 anys, Aleix Molet ja ha publicat el seu primer llibre de poemes. Es titula Res, però no és pas això el que es troba dins el llibre; aquest està compost per més de 40 poemes, tots ells amb una simplicitat extrordinària, que arriben a captivar el lector.

Aleix Molet va deixar la música per la poesia i sembla que ha encertat el camí, només s'ha de llegir el seu llibre Res per comprovar que ens trobem davant d'un magnífic poeta, que inspira les seves poesies en la música i en poetes ja consagrats.

— Des de quan et dediques a escriure poesia?

- Només fa dos anys que escric poemes, però sempre m'he sentit atret pel món de la poesia i del ritme.

— I per què poesia i no literatura o novel·les?

- Doncs, perquè m'agrada més.

La veritat és que jo formava part d'un grup de música i era qui composava les cançons. Per ferho feia moltes proves i, per tant, em sobrava molt material que no podia aprofitar per a les cançons del grup. Així és com vaig començar a fer poesies, aprofitant totes aquelles idees que no acabava utilitzant per fer les compo-

sicions musicals.

— Què intentes reflectir en els teus poemes?

- J o sempre tracto de reflectir el dia a dia. No busco metàfores ni coses estranyes; simplement dic allò que vull dir sense anar més lluny ni embolicar-me. Quan la gent llegeix les meves poesies entén allò que hi ha escrit i no hi ha de buscar el doble sentit ni la meva intencionalitat; els meus poemes no tenen un sentit amagat.

— Creus q u e actualment es fa poca poesia?

— Doncs la veritat és que sí. La gent que comença a escriure, com és el meu cas, es decanta més cap a les novel·les i les històries amb

Montserrat M t 1 od c

I r c ii t1 u

Calduch e g a r r

Música • Teatre • Dansa

usical

Alei\ Molel I-OIO CEDIDA un principi i un final. La poesia s'està deixant un mica de banda.

A la gent li agrada més llegir una història que un llibre de poemes.

— Tens algun referent a l'hora d'escriure els teus poemes?

- Els meus poemes tenen molt aire musical, ja que molts tenen com a origen una cançó. Però els

Després de dos mesos, la XII Biennal Mostra d'Art Contemporani Català deixa les parets del claustre del Monestir de Sant Cugat i comença el seu itinerari per viatjar per poblacions d'arreu de Catalunya i del Principat d'Andorra fins a principis de l'any 2001.

Kl punt i final de la mostra a Sant Cugat es va posar el 16 de juliol passat i una setmana després es va inaugurar a Camprodron, al claustre d'un Monestir d e l s . XII. Aquesta mostra d'art contemporani és una exposició, única a Kuropa, que recull l'art nascut amb la democràcia. La mostra recull l'obra de 33 artistes seleccionats per representar l'avantguarda del nou mil·lenni.

La Biennal està organitzada per C a n a l s G a l e r i a d'Art, i compta amb el suport de la (Jeneralitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i dels ajuntaments de les poblacions que la mostra visitarà.

meus referents dins el món de la poesia són Joan Brosa i P e r e Quart.

— Estàs satisfet del teu primer llibre?

- Sí que estic satisfet, però sempre passa que quan veus el llibre publicat t'adones que podria ser molt millor i que si el tornessin a publicar canviaries certes coses per tal que fos millor. Tot i això trobo que el llibre ha quedat molt bé.

— Quant has trigat a escriure Res! - Vaig estar gairebé un any escribint poemes i idees que em venien al cap. Després vaig trigar un any més a recopilar tot el que havia escrit i seleccionar allò que quedaria bé en el meu primer llibre de poemes. Perquè no només es tracta d'ajuntar les poesies i cditar-les; el conjunt de poemes ha de tenir un cert sentit i coherència.

Res està dividit en quatre parts, l'última de les quals està formada per frases fetes que jo mateix he creat.

32

Cultura

& S /CANTONS DIJOUS, J7 de juliol del .'000

El

r e p o r t a t g e

Els incendis devastadors dels darrers anys despertaren l'alarma i la conscienciació social.

Es manté l'alerta i s'avança en els estudis per decidir els millors tractaments regeneradors del bosc, quan hi ha passat el foc. La tendència ós a intervenir i replantar poc, perquè les arbredes tenen defenses naturals.

Foc i vegetació: regeneració natural "Bell és el bosc..." (Rovira i Virgili) Un incendi a Collserola FOTO: ARXIU E4C MARIÀNCÍKLA ROVIRA

-Sant CugatEls boscos de la Floresta que s'atalaicn des de la via del tren mostren les branques dels pins cremades, com quedaren fa uns quants estius després d'aquell foc. Branques que s'acostumen a tallar, cosa que no es féu aquí per desacord entre el Parc i els propietaris.

Fa no gaires anys, el bosc cremat es replantava. Ara no, s'ha vist que no cal sempre.

FI que es fa és confiar en la capacitat natural de regeneració i s'ajuda el terreny, es talla la v e g e t a c i ó aèria p e r q u è aquestes branques no facin nosa a la brostada nova. Si el sòl és inclinat s'aplana per evitar-ne l'erosió, que és el que més preocupa, per la pèrdua de llavors i terra fèrtil.

FI bosc primigeni d'alzinar, l'originari aquí, és rebrotador i per això més eficaç per refer-se que el pinar que creix per llavor. El tany és lent però segur, creix de mica en mica i va guanyant els pins, ràpids però menys forts. Una passejada per la muntanya que te-

nim propera permet veure aquesta lenta substitució, roures i alzines sorgeixen i ocupen l'espai, debel·len l'enemic plantat per la gent per fer llenya, pins que cauen vençuts per plagues com l'escarabat barrinador, llamps, vent o humitat.

Poc després d'un incendi a l'alzinar la vegetació arbustiva es refà : Llentiscle i aladern, marfull, arítjol i galzeran comencen a brostar i en pocs mesos fan una capa verda que es farà gemada, espessa i viva, mentre l'alzina creix lenta i segura.

A la pineda germinen els pinyons, les granes de bruc i estepes de tota mena, la gatosa i les altres espècies que s'hi fan. Bosc secundari o plantat, és de pi blanc o pinyoner, de pinassa allà on hi ha roures, pi roig a mitja muntanya i pi negre a les zones altes.

Els estudis de regeneració després dels incendis són aquí recents, cosa que fa que hi hagi desacords sobre els millors mètodes, però es respecta la manera natural de referse el bosc. No agrada la imatge

cremada i cendrosa, es voldria salvar la immemòria del verd, però cal tenir paciència.

El bosc abrusat i negre comença a omplir-se de verd amb la màquia que comença a créixer aviat. La màquia, que donà nom al maquis que s'hi amagaven, havia pres la denominació del mot italià de taca o màcula, clapa vegetal damunt de l'erm. Els arbustos es van fent amb els arbres, condicionats uns pels altres, i tots pel clima i aquest per l'orograia. l'nitat natural i equilibri.

Entre opinions oposades de si cal netejar el boscany o deixar-lo verge, passa la canícula amb l'espasa de Dàmocles dels incendis. Qui hi tingui la casa ha de prendre precaucions: els voltants nets, sense rames baixes els arbres propers i totes les altres normes que ja es divulguen. Mantenir aquest bosc variable que tenim és riquesa per a tots.

La paraula foc és documentada des dels orígens de la llengua, derivada del llatí focus. Té accepccions variadas com fogar o llar, foguera o bra-

ser. Els derivats arriben a un centenar, alguns molt poc usats com fogaril, fogardina, fogoneu, fogatèria, foguienc, fòcil...

Fogassa és el pa o farina pastada de forma rodona i plana.

Forana era l'abreujament de panisfocacius, pa cuit al forn o la llar arran de les cendres. El mot es troba documentat al Rosselló en una data tan antiga com el 980. Joan Coromines explica que del romànic passà a totes les llengües occidentals. A Mallorca fogassar és formatjar.

Milers d'anys d'evolució del llenguatge, milers d'anys d'evolució del bosc. L'alzina -olzina a l'època medieval- derivà del llatí ilicina i aquest d'iliceus però només designaven la fusta i el fruit fins que va passar a fer-se nom en substitució d'ilex.

FI bosc veí es veu que era abans un alzinar frondós. Més al nord les sureres fan la soca de suro per protegir-se del foc, expandit per tramuntanes. Estratègies de llavors que amb l'incendi exploten per escampar-se. Roures que creixen a

les zones on arriba la marinada per aprofitar-ne la humitat.

Arbres que no deixen caure les fulles per si a la primavera no tenen prou aigua per fer les noves. Heures que viuen al pi vigilant de no ofegar-lo...

A ciutat tot és soroll i incitació a la velocitat: non-stop, software, pack wap...,c\ shoic shop.

Al camp la naturalesa va fent, si la deixen, amb calma i sons plàcids. El biomecànic Steven Vogel diu que la natura crea quelcom per atzar i després observa i els humans cerquem la solució a un problema i després l'experimentem, disseny abans que realitat.

Al món natural hi ha adaptacions de coses creades accidentalment, que poden servir d'inspiració. El filferrat de punxes es copià de les espines de plantes, les dents de les serres elèctriques, de la mandíbula d'un escarabat i la fibra raió, de la seda. Formes i mecanismes perfectes que a vegades extingim sense haverlos ni estudiat. Riquesa i bellesa per admirar a l'ombra d'un om sentint la seva brisa.

Des de la història Un espai de Pere Viva i Gili

Eh ossos!

Gràcies a E L S 4 CANTOHS

hem sabut que els OB*O» dels monjos ja han estat reenterrats - o potser més ben dit, reeol·locats- a la Sala Capitular. I, com que des d'aquí hem mantingut tota una altra solució, no cas queda altre remei que fer-ne esment, ni que sigui mig en broma, perquè... Oi que sembla que ho hagi» fet: miga corre-cuita i mig pel civil... ? És clar que no calia organitzar-los un solemne funeral com el del 1789. Però...

La crònica diu que cfs han retornat al seu Hoc originat, Matitsem-ho: provenien, en principi, d'usa capella: aquell sí que era el seu lloc original! Ara retornen a una digna sala d'exposicions i etc. Per tant, mate-

rïalment, sí que hi han retornat, espiritualment, no! Pot passar que, aquella bona dona que els deia un parenostre quan passava per davant del Portal Gran, ho hagi de seguir fent...

Cadascú és ben lliure d'expressar la seva sensibilitat com li plagui» també la religiosa .Ho caldria sinó! Qui la tingui. És clar...

I, parlant de sensibilitat, la crònica diu també que ha estat aquest el motiu principat del canvi: Home, posats a posarnos sensibles, ja no venia d'un pam. L'església hi és a tocar. T, encara l'església del Monestir amb prou tombes disponibles, deu ser avui -ateses les circumstàncies- l'espai que tenim més semblant a l'original! 0

no? No crec que la Generalitat hi hagués posat cap inconvenient...

L'abat Gayolà convertí ta Sala Capitular, exclusivament, en Capella Funerària. Les Actes diuen que, ja abans, ets abats s'enterraven a l'església i els monjos al Capítol. En endavant, volia que fos Capella Funerària i prou: amb nínxols per als qui morissin en e! futur i amb panteó per a les despulles dels avantpassats. Tot plegat, bo posarà en execució -només a mitges- l'abat Montero, perquè, tant ell com l'abat Gayola, van voler ser enterrats a l'església.

Els únics enterrats a ia renovada capella, van ser un parell de monjos i el penúltim dels abats de la història: Andreu Casaus.

Diu, a més, ia crònica; "Que, si ets ossos s'estudien, podrien donar una visió i uns coneixements sobre com eren la vida i els costums de les ordres monàstiques (sie) que vivien al Monestir". Valga'm Déu i ta Ciència! Voleu dir que d'uns ossos se'n pot esperar tant?

Mirin; en el camp científic som molts els qui no arribem massa enllà, però, tanta llana al clatell tampoc no la portem.,.

Seguim amb la mitja broma!: a l'Arxiu Municipal tenim un important document, datat el 1221, que ens explica, amb detall, tota la vida i miracles del Monestir en aquells anys tan llunyans, incloent-hi et que menjaven i bevien a cada àpat i cada dia de l'any. Deuen ser

aquestes i poques més «amb el que se'n pugui deduir- les dades que ens pot arribar a donar el més afinat dels microscopis, ajudat de les corresponents barreges químiques, etc. No seria millor tirar per aquí? Qui sap si -sense moure'ns de casa- ens podria sortir me» ham, més nV pid i fins, potser, més cient*. tic...

I que, els ossos, de moment, e* quedin on són* Ves què hi far* mem! alguna cosa ha» guanyat, Tot esperant que eh arribi -un dia o altre» un nou trasllat més .. I bones vacances!

Cultura

ÍLS/CArYIUNS Dijous, 27 de julioldel 2000

M ú s i c a

Concert de cloenda del XXIX Curs Internacional de Guitarra de Lopategui

33

L'artista Magí C arrio exposa la seva obra a Berga

Cinc guitarres i una flauta travessera posen la música al Claustre M.A. M.A. - Sant Cugat El XXIX Curs Internacional de Guitarra de José Luís Lopategui va arribar a la seva fi diumenge passat, amb un concert d e c l o e n d a , c e l e b r a t al claustre del Monestir de Sant Cugat.

KIs encarregats de dur a terme el concert van ser alguns dels a l u m n e s q u e han impartit el curs d e L o p a t e g u i , al C e n t r e Borja. El concert, q u e va c o m e n ç a r m o l t p u n t u a l ment, a les deu del vespre, va e s t a r d i v i d i t en d u e s parts, a m b un petit descans e n t r e mig.

La primera part va estar protagonitzada per quatre guitarristes, cadascun dels quals va disposar de mitja hora per demostrar als assistents la seva qualitat. El primer a tocar va ser Ignacio Càncer, després va ser el torn d'Alejandro Balleta, seguidament va actuar Andreas Gomà i per últim, va ac-

L'artista santeugatenca Magí Carrió exposa, des del 14 de juliol passat fins al proper 30 del mateix mes a la ciutat de Berga.

La mostra té lloc a la Sala d'Exposicions de l'Oficina de Turisme de Berga, situada al carrer dels Àngels, número 7.

Magí ('.arrio, ha estat gran part de la seva vida vinculada al golf.

Va exercir de gerent del Club de Golf de Sant Cugat. Aquesta estreta relació amb l'esport es reflecteix clarament a les seves pintures, en què és fàcil trobar clements relacionats amb el món del golf.

L'exposició ha estat organitzada per l'Espai Gorina, que ja Un dels gutttini\te< etiiimrg/il\ e/e elm n terme el tom ert de eloene/n e/el nus deguittnra e/e 1.optitegui FO'I 'O: /:.ha I: tancat per vacances a Sant ('ugat. però que no per això deituar Erancisco Javier Martídel músic Boilart, a càrrec de i Martínez van interpretar Dos xa d'organitzar exposicions. nez. Tots ells van interpretar Maleta, Cromà, Robert i Marpreludis i fugues de C a s t e l l L'exposició de Magí ('arrio és p e c e s dels compositors Brotínez. S e g u i d a m e n t va ser el nuioco Tedesco. una mostra d'aquest fet. Es pot wer, Coste, Sor, Ponce, Scartorn de Borell, flauta travesvisitar de dimarts a divendres Lopategui estava molt satislatti, Smail i Amigo. sera i Gomà, guitarra, els ende 10 a 13.30 hores i de 16.30 a fet, tant del curs impartit duc a r r e g a t s d ' i n t e r p r e t a r una 19 hores. Els dissabtes i diurant deu dies al C e n t r e Borja, Després del descans, el conpeça d e Giulliani. Per posar menges l'horari és de 10 a 14 com dels concerts q u e s'han cert es va r e p r e n d r e amb Tres el punt final al concert, Gomà hores i de 18 a 21 hores. d u t a terme dins cl curs. peees per a quartet de guitarres

E x p o s i c i o n s

La santeugatenca Núria Colet participa en una exposició a Bellver M. A.

Fa tres anys un grup d'exestudiants de belles arts van crear el grup 7 amb set, amb la finalitat de fer treballs en comú. En una de les trobades que el grup hi organitza periòdicament, va néixer la idea de fer una exposició, que està muntada fins al 13 d'agost a Bellver de Cerdanya.

L'exposició que porta per títol La ruina-ralquímia és una mostra comú, amb un únic tema central i molts lleguatges diferents. Segons Núria Colet, artista santeugatenca que forma part d'aquest grup, "no es tracta d'una mostra

col·lectiva, és una exposició sobre un mateix tema, en què cadascuna de nosaltres ha plasmat les seves reflexions, seguint el seu estil".

A l'exposició es poden trobar 1<>tografies, gravats, pintures o escultures, però totes les obres est in relacionades amb el món de la cuina. Els treballs exposats estan acompanyats d'un text en què cada autora intenta explicar la seva obra, ja sigui mitjançant un petit text o poesies. Núria Colet explica que "d'aquesta manera intentem fer una mostra interactiva, int e n t e m q u e els v i s i t a n t s entenguin les obres que veuen".

L'artista santeugatenca ha participat a l'exposició La cuina-l'al-

l·ii tres anys que es va emir ei grup de doiie\ titil·li' T nm/tset' OTO:XAMIARR()SA F qutmia, amb una escultura que Nicolau, Gemma Arné. Àngels ció van acudir un centenar de perplasma d'una manera molt gràfiNolla i Neus Colet, esperen que sones i durant els dies que la mosca el procediment per fer una pitingui tant èxit com el que va tetra va romandre oberta al públic. cada. nir a Parets del Vallès, el febrer aquest no va parar de visitar-la.

L'exposició, que es va inaugupassat. Colet destaca que "Parets Núria ( À)let manifesta que "l'exrar el 23 de juliol passat, es podrà era la prova de foc, ja que era la posició va tenir molt ressò, i a més, visitar fins al 13 d'agost, i les set arprimera vegada que exposàvem a la gent li va agradar que cada tistes, Marta Agulló, Olga Grèvol, obra anés acompanvada d'una exel nostre treball". L'exposició va Rosa Martín Anfmns, Montserrat plicació". anar molt bé, a l'acte d'inaugura-

r A m a t Finques Des de 1 9 4 8

Sant Cugat PI. Can Cadena,2 Valldoreix

3) 93 590 68 80

Sant Just Bonavista 63-65 3 93 480 36 00

34

Cultura

ELS /CANTONS Dijous J7 de juliol del.

F e s t a

' /•;/ Sanis s Jui /ornat boig va ser interpretada a la I REF FOTO: F..E

M a j o r

Els subcampions d'Espanya van brillaren la seva actuació FOTO: EDI A RD FA RIS) FS

La Floresta celebra la seva Festa Major Gran participació en tots els actes M.A.

El cap de setmana passat, el torn va ser de la Floresta. Després deia Festa Major de Sant Cugat i Mira-sol, la Floresta es va vestir de gala i va demostrar que també sap disfrutar de la seva Festa Major.

La festa estava reservada per al cap de setmana, però els actes es van iniciar divendres a la nit, quan la Unió Recreativa i Esportiva de la Floresta (l 'REF), va acollir una exhibició de balls de saló, en què van participar els subcampions d'Espanya.

Però a banda d'aquesta exhibi-

ció de balls de saló, el tret oficial de la Festa Major havia de ser dissabte a dos quarts de nou, quan Emili Ranyé. membre de l'Associació de Propietaris i del Col·lectiu de Gent (iran del districte, havia de llegir el tradicional pregó de festa. Ranyé no ho va poder llegir per motius familiars.

A la nit, el torn va ser del grup de teatre de la Floresta, que va interpretar una divertida comèdia, E.l Narcís s'ha tomat boig. Els assistents a l'acte van poder disfrutar d'una bona estona amb l'actuació dels membres del grup de teatre.

Aquesta era la primera vegada que Àngel López exercia les fun-

cions de director i abans de l'estrena de l'obra va destacar que "fer de director és molt més difícil perquè no només has d'estar pendent del teu paper sinó que has d'estar atent perquè tots els actors ho facin bé". Els actors, Maria Jesús Costa, Victòria López, Maria Àngels Quadras, Ferran Agramunt, Xavier Garhard i Saud Rahman, no van deixar malament el seu director i cadascun d'ells va interpretar molt bé cl seu paper.

El cap de setmana va finalitzar amb l'actuació d'un grup d'actors de l'Apolo que van realitzar el Petit Músic Hall, espectacle en què van cantar i ballar en directe.

La Festa Major de la Floresta

/ >/ moment de l'espectacle 'Petit Músic Ha/f FOTO: EDUARD FARISYFS continuarà la setmana vinent amb moltes més activitats, entre les quals destaca la inauguració de l'orgue de l'església del districte.

Maria Àngels Quadras ha manifestat q u e el pròxim any hi haurà dues festes majors a la Flo-

resta, ja que ella vol recuperar la Festa Major que anys enrere es feia per Montserrat, el dia 27 d'abril. Maria Àngels explica: "Amb l'arribada dels estiuejants, la Festa Major es va al mes de juliol i es va deixar de banda la d'abril".

T e a t r e

'Vaya pleno municipal', una obra produïda pel Centro Popular Andaluz M.A. - Sant Cugat -

Vayapleno municipal'va ser l'obra que va interpretar el Grup de Teatre Alvarez Quintero, al Centro Popular Andaluz, dissabte passat. Gabriel Ruiz, president del C l \ \ . autor i director d e l ' o b r a , va d e s t a c a r q u e "aquesta es la quarta obra de producció pròpia q u e fem al CPA, nosaltres sóm un centre cultural i com a tal sempre intentem fer cultura".

L'obra de teatre va estar dividida en tres actes, al llarg dels quals els dos partits que formaven el ple. D'una banda, el partit masclista, format per homes, Cafè. copa i puro. i de l altra, el

partit feminista, en què militaven les dones, Saludpa miy curro pa mi mario, viuen en un constant enfrontament, en què acaben guanyant les dones, mitjançant les seves armes feministes. l'n enfrontament ple d'humor picaresc, que va fer que el nombrós públic assistent es fes un fart de riure.

Vaya pleno municipal scxi\ representada el proper mes d'octubre a la localitat sevillana de Montellano. per celebrar l'agermanament que s'està negociant entre Sant C lligat i aquest poble sc\ illa. \ finals d'aquest any serà un grup de teatre de la localitat sevillana que visitarà el CPA i representarà una obra de teatre.

•// -cvillana de Munti llaitn FOTO: EDI ARI) FARISYES

Cultura

ELS4CAIVroNS Dijous,27 dejuliol del 2000

H i s t ò r i a

del

Crit

còmic

fills

Pel·lícula: El patriota Director: Roland Emmerich Artors: Mel Gibson, Heath Lcdger, Joely Richardson Durada: 168 minuts

cle de transmissió de continguts diversos. És resaltable la sèrie, per exemple, Erase una vez... el hombre, amb guió d'A. Barillé i dibuixos de J. Barbaud, en què es dóna una visió de la història universal d'una manera certament atractiva per als nens.

Quant a emprar el còmic com a clement motivador d'atenció cap a un determinat tema, em permetré descriure la meva experiència personal. Donada la meva professió d'arquitecte i cl fet d'haver estat durant anys professor de l'Escola d'Arquitectura, em van proposar desenvolupar un cicle de conferències d'introducció a l'urbanisme en diversos instituts, en l'àmbit del batxillerat. La idea em va atraure, si bé vaig ser conscient de la dificultat que suposava captar l'interès dels alumnes per un tema que, aparentment, no en tenia per a ells. Fer aconsguir-ho, vaig emprar el mitjà audiovisual, a través de diapositives de vinyetes aïllades del context general de la història a la que pertanyien. Els resultats van ser francament satisfactoris, malgrat la precipitació del muntatge.

El dit fins ara és una mostra de com utilitzar el còmic en l'ensenyament, no obstant això no podem oblidar que encara avui la polèmica consisteix a discutir en quina mida els valors positius o negatius concorren en els tebeos. És obvi que en els mitjans de comunicació existeixen uns continguts latents, i és relativament tàcil, a través de les historietes, no només l'ensenyament d'aquests, sinó fins i tot la manipulació ideològica dels mateixos. D'aquí la necessitat no només d'utilitzar aquest mitjà en l'ensenyament, sinó d'ensenyarlo en si mateix; és a dir, programar en els centres escolars xerrades, col·loquis, etc. sobre cl tema, de manera que l'alumne vagi adquirint una capacitat crítica d'elecció i enteniment dels tebeos que assimila.

l'única motivació prou forta perquè Martin torni a agafar les armes després de molts anys, acabada la cruenta guerra dels britànics contra l'aliança franco-india.

El director Roland EmmeÉs curiós que directors alerich ha deixat de costat el ci- manys com Emmerich o Wolfnema fantàstic per una vega- gang Peterscn, de qui a l'agost da. Responsable de títols tan tindrem oportunitat de veure comercials com desastrosos la darrera obra, La tormenta des del punt de vista concep- perfecta, facin un cinema cent tual i creatiu com Stargate, In- per cent defensor dels valors dependence Day i Godzilla, on tradicionals americans, menha demostrat que més (efectes tre que un Oliver Stone o especials) és menys (contin- Martin Scorscsc passegen una gut), s'ha embarcat ara a re- mirada força crítica sobre la produir la lluita de ia inde- se\a societat. Per no parlar del pendència americana. gambernsme d'un Tim BurAmb el suport del guió de ton o els germans Coen.

Robert Rodat, autor també de Sense que FJpatriota sigui Salvar ai soldado Ryan, i amb una obra rodona, que mai arriun bon assessorament del ba al ni\ ell d'importància que Smithsonian Institute, insti- pretén tenir, tots els elements tució que conserva el patri- ajuden que es pugui seguir moni històric americà, Em- amb interès. La música del merich ha aconseguit una obra veterà John Williams sempre que equilibra els moments ín- és un valor afegit que fa pujar tims, les relacions de perso- la qualitat de les imatges; la natges amb tocs d'humor o fotografia és excel·lent; l'ed'emoció, i les grans batalles, quilibri en el muntatge de les plenes de sang i fúria. Com a diferents parts, dels petits deGladiator, no podem exigir ri- talls i els enfrontaments, petits gorositat històrica però Rodat i grans, no és feina fàcil però no ha comès l'equivocació de s'ha aconseguit, gràcies ai guió prendre com a personatges mil-limètric de Rodat. principals cap protagonista real L'actuació està molt ajustadels fets. Per crear Benjamin da, destacant un Mel Gibson Martin (Mel Gibson) s'ha ins- madur i pletòric, amb un repirat en diverses fonts. L'únic gistre que va des de la conpersonatge totalment verídic tenció a la ràbia assassina, dels és el general Cornwaliis (Tom dubtes a la més profunda deWilkinson) i el tractament és sesperació. Si algú encara no modèlic. Igual que a Salvar al ha descobert les seves qualisoldado Ryat/, destaca per so- tats d'actor, aquesta és una bre de tot el valor de la famí- oportunitat excel·lent per relia, la defensa dels fills i la llar, visar ia seva opinió.

EIS4CANTONS "el diari de Sant Cugat"

Bibliografia: La Bandc desinée peut-etre educative, d'Antoine Roux.

Las funciones de la imagen en la enserlanza, de J. L. Rodríguez

Es

/

L2!ü£ÍMflGÏMflRÍ Rius i Tailct, IJ W.MÜ·BHJJ

cinema

ISABEL SAEZ

FRONTONS

Actualment, els còmics, malgrat haver perdut terreny davant ia televisió, han deixat de ser una mera distracció per entrar a formar part de la cultura contemporània. Per aquest motiu, el que durant anys va ser reprimit per pares i educadors, és ara utilitzat com a mitjà per al que per a molts va ser un concepte antagònic, l'ensenyament. És evident que la recerca constant de nous mètodes pedagògics adequats a les coordenades actuals de lloc, espai i temps, es podria resumir en un únic principi, la recerca de mitjans motivadors per despertar l'interès del receptor pel tema ofert.

Això ha portat, a la pràctica, a un considerable augment de la utilització de la imatge en el material didàctic pels obvis avantatges que això ofereix.

En ser conscients del constant interès que despertaven els tebeos en els nens, era lògic que es comencés a utilitzar aquest mitjà com a instrument pedagògic; en principi, en les ducs vessants més elementals que ofereix. És a dir, d'una banda la creació del tebco didàctic en si mateix, ja sigui pel seu contingut específic com per la càrrega educativa que tot mitjà de comunicació porta, i d'altra banda, la utilització de vinyetes aïllades del context de la historieta, el contingut de les quals no versa sobre et tema, però que no obstant contenen imatges vàlides per il·lustrar algun punt del tema general, aconseguint per aquesta via la motivació necessària per part del lector o auditor, perquè el seu nivell d'atenció no descendeixi.

Exposat l'anterior, seria important establir uns criteris sobre la manera de dur-ho a la pràctica, cosa que realitza d'una manera vàlida Antoine Roux quan indica: "Si el tebco ha de ser utilitzat com a un continent susceptible de transmetre directament continguts, podrà ser-ho si compleix dues condicions: 1. No intentar transmetre cl que altres mitjans poden efectuar més fidelment, i 2.

No reíegar-ho a un paper de simple pal·liatiu, de mig segon ordre, per transmetre una informació depauperada."

Seguint aquests principis, existeixen còmics realitzats, amb major o menor encert, com a vehi-

d &

En el nom dels

El còmic ei l'ensenyament ïoRpi

t c a

35

s3> #

Rambla del CcHcr.M ftLSISHMM

/

història % del

m

còmic

e1s4cantons@totsanteugat.com

36

Publicitat

H M C A I Y I D N S Dijous, 21 de juliol del 2000

stronomia (Bases)

J

Q te

rec

*a

epta

. Hi pot participar qualsevol persona independentment del sexe i l'edat. Cada participant pot presentar un màxim d'una recepta per dues de les tres categories del concurs (lr plat, 2n plat i postres). És a dir, cada concursant pot presentar un màxim de dues receptes.

Les receptes que es presentin a concurs hauran de concretar el nom del plat, tots els ingredients i les quantitats utilitzades en un àpat per a 4 persones, tots i cadascun dels passos per cuinar el plat, el temps de cocció, etcètera. . El termini de presentació de receptes serà el 15 de setembre de 2000. Les receptes es poden lliurar a l'oficina del «TOT Sant Cugat», carrer Sant Antoni 42-44, o bé enviar per fax 93 674 20 24, indicant-hi la referència «2n concurs TOTgastronomia» i el nom i telèfon del concursant. . El jurat del concurs, format pel Club Gastronòmic Dom Cugat, farà una primera selecció de les receptes presentades i determinarà 3finalistesper a cadascuna de les categories. Els autors de les 9 receptesfinalistesseran convocats per cuinar els plats a la seu de l'esmentada entitat, a la Vil·la Sàbat de Sant Cugat, que posarà a disposició delsfinalistesels elements bàsics (aigua, sucre, oli i sal) i tots els estris de cuina; elsfinalisteshauran de dur la matèria primera del plat a cuinar i, si ho desitgen, els seus estris de cuina. Els membres del jurat valoraran la confecció, l'originalitat, la presentació i la degustaciófinaldel plat.

Després del procés de valoració, el jurat farà pública la seva deliberació al «TOT Sant Cugat», entitat organitzadora d'aquest segon concurs gastronòmic de la ciutat, i posteriorment es lliuraran els premis.

VMMP"

. El guanyador/a de cadascuna de les tres categories rebrà un microones Symbio Turbo CY6 17L, gentilesa de Moulinex, i una visita a les Caves Nadal amb una selecció dels seus productes.

Les 9 receptesfinalistesseran publicades a la secció de cuina del «TOT Sant Cugat».

Col·laboren:

Organitza:

^Sn^CuG**

c

-CAVA.

Dom Cugat Vil·la Sàbat

VffffffmV+JWJfJJM,

EIS4CANTOre

Economia

37

Dijous, 27 dejuliol dtl 2000

S e r v e i s

g e n e r a l s

Prop de 4 0 0 milions del pressupost s'invertiran en projectes esportius 320 milions s'invertiran en el complex esportiu de Coll Fava M.S. - Sant Cugat -

La comisió de govern i el ple de l'Ajuntament de Sant Cugat han aprovat diverses modificacions del pressupost 2000 que permetran agilitar la gestió p r e s s u p o s t à r i a d e cara a executar diferents projectes a la ciutat, segons s'afirma des de l'Ajuntament.

Aquestes modificacions s'han dut a terme gràcies a una major participació en els ingressos de l'Estat i a l'execució del romanent de tresoreria de l'any 1999. Per tant, aquestes modificacions no afecten cap tipus de projecte ja establert.

Segons J o s e p Martí Garcia, tinent d'alcalde de Promoció Econòmica i Hisenda de l'Aj u n t a m e n t de Sant Cugat, s'esperaven una participació d ' u n s 50 milions per part de l ' E s t a t i finalment han estat 160 milions. Per això, "tot i que hem demanat algunes subvencions per a d e t e r m i n a t s projectes hem decidit tirar-los

endavant, gràcies a aquesta major participació de l'Estat".

D e fet, segons afirma, el tin e n t d' alcalde, "l'objectiu de l ' A j u n t a m e n t a q u e s t any és aprovar el pressupost 2001 dins els terminis establerts, és a dir, abans que s'acabi l'any 2000, fet que tan sols ha succeït un cop des de la instauració d e la democràcia".

L e s modificacions d e p r e s supost aprovades suposen gairebé 390 milions de p e s s e t e s q u e es destinaran a diferents e q u i p a m e n t s e s p o r t i u s d e la ciutat i al projecte de vianantització del centre. Aquests 390 m i l i o n s s ' h a n d e s u m a r als 2.167 milions del pressupost inicial de q u è disposa l'Ajuntament per a la inversió de diferents projectes.

A u g m e n t a el p e r c e n t a t g e de c o b r a m e n t d e l'IBI El percentatge de cobrament de l'IBI en aquest primer semestre de l'any ha augmentat en q u a t r e p u n t s r e s p e c t e al

Inversions Ek^wdkmopwém

j

4è pfessapsst slaveíti* om b&sfc&m&ïjX. i pto^çc^ t&espúmm.ünwtéàs Ztesmmàmmwstilf»' biiinene de la piscina de la raiabla dd Cídlief, |>cr tai de stMtatóf ${ glofcos Jïiaírti&pçf les pluges del ttiesdcjtlïtyK

•

Ua m& 4c 31 «iíÍio»$ «6a rapomcíó íBumçipaï a la sota pisetaa q»« e* «onstrcifl * h Floresta, tlaa partida do 5 mh Kòfcs s'íavertirà al pm~ jeete 4c la sspa ©SJWÍÏÍva do $*»»£ Fr*t*«ese, aicatre que 3£8 milicsas &mmpcté&Mt<àim. .

4çméh$l&m$e&is$<gmiuàe CoB Fiarà. ' **') ^J&adbaéftt, 12 imlfoss s'invertima e» «I pBp|«c~ te de vianantitzacié del ce&tte de Sans CngpcMS, (Sant Cugat) Marti Garcia, tinent d'alcalde de Promoció Econòmica i Hisenda E: X. L. mateix període de l'any passat.

Concretament, durant cl p e ríode voluntari de p a g a m e n t de l'Impost de Béns Immobles (IBI) el p e r c e n t a t g e ha estat del 81,65% enfront del 77,50% de l'any 1999. Aquest percentatge inclou cl primer paga-

ment dels contribuents que paguen l'impost en dues vegades ( s e m e s t r a l m e n t ) i els q u e ho p a g u e n d ' u n a sola v e g a d a anualment.

L'increment d'enguany ha estat m é s significatiu en augmentar 4 punts, mentre que els darrers tres anys l'augment

era d e 2 punts.

El t i n e n t d ' a l c a l d e , J o s e p Martí Garcia, creu que "aquest a u g m e n t és degut a una major informació per part d e l'Ajunt a m e n t , més conscienciació dels c i u t a d a n s i una major eficàcia del sistema de recaptació".

C o m e r ç

Sant Cugat Comerç tanca 15 minuts com a protesta per la liberalització dels horaris M.S. - Sant Cagat -

Sant Cugat Comerç d'acord amb l'Agrupament de Botiguers i Comerciants de Catalunya (ABC) i la Confederació de Comerç de Catalunya (CCC) van tancar els comerços la jornada passada, durant 15 minuts, com a protesta per l'ampliació dels horaris comercials.

Aquesta primera jornada de protestes que va ser secundada per gran part de les botigues santeugatenques, va consistir en el tancament de les botigues a les 12 del migdia durant 15 minuts, apagant el llum dels aparadors i sortint al carrer per tal d e donar a conèixer l'oposició i la protesta

dels professionals del comerç.

Entre els vianants i consumidors es van distribuir un total de 7.000 còpies del Manifest del Comerç Català contra la liberalització dels horaris comercials, realitzat conjuntament per l'Agrupació de Botiguers i Comerciants de Catalunya i la Confederació de Comerç de Catalunya.

Aquestes accions van acompanyades de cartells com a expressió unitària d'oposició a les mesures del govern en matèria d'horaris comercials.

Aquesta és una primera acció per tal d'aconseguir que el govern del Partit Popular retiri l'esm e n t a t d e c r e t . Segons Maria Eulàlia Egea, presidenta del Sant

Lajornada de protesta es va dur a terme sense incidents F.OTO: XA VIL ARRÒSA Cugat Comerç, "es preveu que serà un lluita llarga i per això, encara que pugui semblar poca cosa, creiem que tancar 15 minuts és suficient".

D'altra banda, cada associació està enviant una carta al president del govern, José Maria Aznar, com una mesura més de pro-

testa davant la liberalització, segons afirma M. Eulàlia Egea.

Equip dinamitzador Tot i que la setmana passada el Sant Cugat Comerç va presentar el seu nou equip de dinamització, per causes que en-

cara n o han t r a n s c e n d i t a la premsa, les dues persones presentades no seran, finalment, les encarregades de la dinamització de l'associació.

Segons M. Eulàlia Egea, presidenta del SCC, l'associació espera trobar aviat un nou equip de dinamitzadors.

Economia

38

questa darrera quinzena s'han creat a «nt Cugat més d'una trentena de noves empreses i societats.

Un total de 4 empreses dedicaran l'activitat comercial a les places d'aparcament. Immobiliària Rabassada, SA ( D o m è n e c Orístrell, 5-7) comptarà amb 16 places, mentre que Veca-6, SL (Pompeu Fabra, 84-94) en constarà de 10. L'empresa Coll F a v a Parc, SA (Joan Maragall/Salvador Espriu) gestionarà 28 places d'aparcament. I, per últim, Olamat, SA (c/ Pahissa /Àngel Guimerà) gestionarà un total de 10 places d'aparcament.

D'altra banda, també s'han instal·lat diverses oficines a la nostra localitat. Fag Sales Earope GmbH (ctra. Rubí 88 planta 1), l'empresa Brain £sp a n a , SL S o f t w a r e & Consulting (ctra. Rubí Km 14,4 Edifici Horizon), o KoUm a n n E s p a n o l a , SL (ctra.

Rubí, 72-74), són empreses que han instal·lat oficines a Sant Cugat. Portes Automàtiques i Serveis del Voltes» SL (Sabadell, 35), també ha instal·lat oficines comercials al municipi.

La informàtica continua sent un dels sectors que més activitat econòmica genera també a la nostra localitat. En aquest sentit s'ban creat3 noves empreses dedicades a diferents branques de la informàtica. Goltemot, SA (ctra.

Rubí, 72-74, àtic) que es dedicarà a la producció de productes informàtics, l'empresa

x\s

ELS /CAJVTOT*» DIJOUS J7 de juliol del 1000

Vià Soft, SA (ctra. de Rubí, 72-74, 3a planta) es dedicarà a la informàtica wfi&an, mentre que Ubi Studios, SL (ctra. de Rubí, 7Z-74,3a planta) es dedicarà a la informàtica lmd~ •mare.

Una nova galeria d'art arriba al nostre municipi. Es tracta de Romo e Híjas, SL (Santa Maria, 31, lr).

Santiago Dorado Llorens (av. Cerdanyola, 25-27) és el titular d'una nova perruqueria que s'ha constituït també a la nostra localitat aquests darrers 15 dies.

Còrner Cafè, SCCL (Valldoreix, 57 -llicència provisional, Trans-lOa-) estarà dedicada a la comercialització de cafès i res.

D'altra banda el titular José Romero Tejero ha sel-í^hp.; una ampliació <ha« baÀéP"'" taurant (av. Francesc Macià, 67, local 4). Per últim, dins aquest mateix sector també neix un nou bar restaurant (Alcalde Ramon Escayola, 41) el titular del qual és Joan Santos Arroyo Mojeda.

També s'han constituït no* ves societats amb activitat» comercials no tan comunes com les citades fins ara. Per exemple, Yolanda Icart Òrhananos és la titular d'una nova ludoteca (Plana de l'Hospital, 25) que neix a Sant Cugat.

Estudi Ferran, SCP (Dos de Maig, 25 - 4A) és una empresa que dedica la seva:*ètlvtíaÉ a l'exposició de cuines.

També PAssociació Radio* Taxi Sant Cugat-Valldoreix (Joan XXIII, 34) destinarà la seva activitat econòmica ais

P r o m o c i ó

serveis de ràdio-taxi, L'exposició d'objectes de regal és l'activitat que desenvoluparà la nova societat Can Sfagi Park, SL (av. Francesc Macià, 70).

D'altra banda, Adfiaaa 8*rBBS Basomba és la titular d'un magatzem d'obsequis que estarà tancat al púbitc (cf dels marges» 11).

Motores Antomovites y Vehíeulo» ïndwstriaïes {MAYISA) (a% Cerdanyola» 73) es una altra de les noves empreses instal·lades a Sant Cugat i que dedicarà l'activitat comercial al lloguer de vehicles.

Dins aquest sector s'ha constituït també la nova empresa destinada al comerç d'automòhtts Sant Cugat Cars» SL(pg- de Rubí 33-35), Aquesta societat ba quedat constituïda arlab uti capital inicial de 13-200.000 pessetss* Francisco J. Muàoz Castro í Manuel M. Prado Uria seran els administrades d'aquest nou negoci establert a la nostra localitat.

El comerç d'apareüs electrònics és ^activitat econòmica desenvolupada per la nova empresa AÒ Eqrnipos Grafieos* S4(etra- de Rubí, 88, 2a planta).

Aquesta darrera quinzena a Sant Cagat íarobé s'ha constituït una nova societat dedicada a Texposició i venda d'aItiminj. Com a titular d'aquesta nova empresa consta BÍ. Lnas Carretero Pardo i estarà ubicada al carrer Adrià Gual, 10.

En la relació de comunicacions prèvies d'obertura i inici d'acttvitat d'establiments

també hi trobem la nova empresa Vieal-2 Ceràmiques, SL (camí de Can Calders, 8A) que estarà dedicat a la producció de material de construccióD'altra banda, s'ha contituït a Sant Cugat la societat Matrix Btomedtaeal Spain, SL (av. Torre Blanca 2-8, planta 1) dedicada al comerç de productes farmacèutics. Aquesta empresa ha estat constituïda amb un capital inicial de 3.100 euros i un dels seus consellers serà Martín A. Jordan, enrrc altres.

Mercasol Serveis i Repara* cions (cf Sol, 16) és una nova empresa que es dedicarà a la fabricació d'articles de pell i calçar- S'hacoastitiïït amb un capital inicial de 46,000curós, uns 7.500.000 milions de pessetes. Antoni de Llanos Espino i Ramon de Llanos Espino són els administradors d'aquesta nova societat.

Aquesta quinzena també s'ha creat una nova societat dedicada a la compravenda de finques. Es tracta de Jorapro* SL (c/ Enamorats, 5), que s'ha constituït amb un capital inicial de 30.050 curós. Irma Planas Griso i Lajos Planas Griso en seran els administradors.

Dins aquest sector s'ha constituït l'empresa Japs 2 1 , SL (Domènec Orbtretl, 63-73, bloc B escala E)que estarà dedicada a la compravenda de béns immobles. Aquesta societat ha aportat 90.148 euros de capital inicial. Josep Lluís Junyent Iglesias en serà l'administrador. D'altra banda, Pinbix Nuevo Müenio, SL (cf

Esteve Pila, 5,1-3) també dedicarà la seva activitat econòmica a l'explotació de béns immobles. Aquesta empresa consta amb un capital inicial de 36.060 euros i Eduard de Requesens Pérez, entre altres, en serà un dels-administradors.

El processament d'informació és l'activitat econòmica desenvolupada per la nova societat Informació Pób&ea Local, SL (c/Sant Antoni, 42-44) constituïda amb un capital inicial de 3.100 euros. Ramon Grau Soldevila serà l'administrador d'aquesta nova empresa.

Una altra de les empreses creades aquesta darrera quinzena és un nou centre d'ensenyament de dansa, Laura Esteve Centre de Dansa, SL (cf Sallés, 1-3). Laura Esteve Martínez serà l'administradora d'aquest nou centre que s'ha constituït amb un capital inicial de 10.052.516 pessetes.

STE Packaging Delelopment SL (Pol. Ind. Can Magí, Ctra Viaró 21) estarà destinada a la fabricació d'articles de plàstic. Aquesta nova empre- i sa ha esta constituïda amb un j capital inicial de 82 milions de I pessetes i el seu administrador és Joan Jané Mateu.

Per dlrim, cal citar la constitució d'una nova empresa relacionada amb el m&n de la construcció. Es tracta de €©n*trticeíones y Promoeiones del Ripollès y Ampurdan, SL (cf Tres plazasVl4) que s'ha constituït amb un capital inicial de 35 milions de pessetes i estarà dedicada a la construcció d e béns immobles.

c o m e r c i a l

nvocatòria per a la concessió d'ajuts d'activitat comercial a les petites i mitjanes empreses Demà finalitza el termini de presentació de sol·licituds M.S. - Sant C«tat -

El Departament d'Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya, per mediació del Consorci de Promoció Comercial de Catalunya (COPCA) ha fet pública una Resolució per la qual s'obre la convocatòria per a la concessió d'ajuts per a la renovació de l'activitat comercial i el foment de la cooperació empresarial en l'àmbit de la comercialització.

Donada l'evolució de la societat i els hàbits de consum que exigeixen, especialment a les petites i mitjanes empreses comercials, un gran esforç d'in-

formació i adaptació continuada per tal de ser competitius en la seva funció de distribució s'ha obert aquesta convocatòria.

El termini de presentació de sol·licituds finalitza demà i es poden presentar al Consorci de Promoció Comercial de Catalunya, a la Direcció General de Comerç i a les Delegacions territorials del Departament d'Indústria, Comerç i Turisme.

Les bases de la referida Resolució consten de 9 punts entre els quals destaquen el suport econòmic als Programes de Dinamització ja que l'objectiu és impulsar aquelles iniciatives que duguin a terme les Asso-

ciacions de Comerciants de caràcter territorial o sectorial, o qualsevol altra entitat representativa de les petites i mitjanes empreses comercials en l'àmbit territorial, encaminades al disseny, execució i implantació d'un Programa de Dinamització que els permeti millorar la seva posició competitiva en els mercats de la distribució.

D'altra banda, també es preveuen projectes de creació i desenvolupament de marques de canal que incrementin el valor aportat als consumidors, en termes de servei i producte, mitjançant mecanismes d'integració entre detallistes i/o amb

fabricants.

Un altre punt de les bases es refereix a posar a disposició del petit i mitjà comerç un mecanisme que faciliti l'adquisició de coneixements sobre la seva situació en un mercat cada vegada més internacionalitzat per millorar-ne la competitivitat.

L'anàlisi de l'evolució sectorial de la distribució és un altre punt de la Resolució.

També es volen impulsar aquelles iniciatives orientades a la identificació d'una zona comercial urbana a cel obert i prèviament delimitada, que funcioni sota una marca identificativa i que es desenvolupi en el context d'un pro-

El COPCA ajuda les Pimes F..X.L grama de dinamització territorial.

Per últim, cal destacar els punts que fan referència als ajuts de suport a centres comercials virtuals i iniciatives de negoci a Internet i els ajuts per a la creació i optimització d'aquest tipus de centres.

Economia

ELS /CANTONS DijousM de juliol del lih\

Empresa: Joieria

39

Tous

La joieria Tous és una de les més importants i reconegudes joieries instal·lades a la nostra localitat. Amb dues botigues ubicades a la rambla Ribataliada i al carrer Santa Maria, ofereixen un producte diferenciat sobretot si ens referim a l'osset de Tous, present a molts dels seus articles i que sembla que de moment no perd força en el mercat de les joies i complements.

À n g e l a P é r e z M e y a . Encarregada de la Joieria Tous ubicada a Sant Cugat

"L'osset de Tous segueix sent el producte amb més sortida" M.S. -Sant Cugat-

- ^Quait va instal·lar Tous la seva primera botiga a San Cugat i per què es van decidir per la nostra localitat?

- Fa uns 6 anys i mig q u e va néixer la primera botiga Tous ubicada a la rambla Ribataliada a Sant Cugat. Personalment, fa 6 anys que hi treballo, gairebé des que es va instal·lar.

D'altra banda, vam decidir obrir una botiga a Sant Cugat perquè és una ciutat en creixement, on hi ha un nivell adquisitiu més aviat alt que s'adequava a les nostres expectatives.

- I quina n'ha estat l'evolució fins ara?

- Ha estat una evolució molt positiva, com demostra el fet que fa uns 3 anys vam obrir una altra joieria Tous més gran al carrer Santa Maria. Tant aquí com a l'altra botiga estem molt contentes del funcionament i del nombre de clients del què disposem.

Aquí a Sant Cugat tenim força clientela i és una ciutat que creix i on cada cop hi ve a viure més gent de Barcelona.

- Podria descriure'ns quines són les característiques de les dues botigues a grans trets?

- La botiga que tenim a Ribataliada consta de tan sols uns 30

ductes que inclouen el motiu del nostre osset (marcs, anells, collarets, etc.) tenen molt bona sortida entre els nostres clients.

- I pel que fa als preus, quins són els productes més assequibles i quins els més cars?

- E n plata es p o d e n trobar anells a partir d'unes 3.000 pessetes i en or estaríem entorn de les 6.000.

Quant als productes més cars, cal dir que no els tenim exposats a la botiga. No són productes que es demanin gaire i poden arribar a valdré uns q u a n t s milions; depèn de si porten diamants o altres pedres precioses. La manera de treballar a m b aquests productes és a partir de catàlegs perquè no podem tenir aquí produetes tan cars.

"La gent que s'adreça a Tous és gent que ja ens coneix i sap el que ve a buscar" A ugela Pérez, encarregada de la botiga, acompanyada de Soemi'Armengol FOTO: XAVIIAKR0SA metres quadrats i hi treballem tres persones, mentre que l'altra botiga és molt més gran ja que disposa d'uns 80 metres quadrats de botiga. Allà hi treballen quatre noies.

— Quina és l'oferta que poden trobar els consumidors que vénen a la seva botiga?

— El més important són les joies però també tenim altres productes com poden ser els rellotges, les bosses de mà, les corbates, marcs de foto, objectes de regal, e t c , però podem dir que les joies (anell, collarets...) és el nostre article més important i reconegut.

— Quins diria que són els punts forts del seu negoci?

- Nosaltres intentem sempre donar el millor servei possible al nostre client. Per aquest motiu quan algú busca una cosa concreta fem el que podem per aconseguir-la.

Quant als canvis, a Tous no retornem els diners però donem un tiquet per la mateixa quantitat que no caduca i q u e permet al client bescanviar-lo quan vulgui pel producte que desitgi.

- Quina és la situació de la competència a la nostra localitat?

- A la nostra botiga ja tenim una clientela feta. La gent que s'adreça a 7'ous és gent que ja ens coneix i que sap el que ve a bus-

car. Tenim un nom a darrere que tothom identifica ràpidament.

- Quin és el perfil del client que compra al seu establiment?

- La veritat és que ve tot tipus de gent. Dones, homes que vénen a comprar el regal per les seves dones, però també gent jove; això sí, a m b un cert nivell adquisitiu.

- Quins són els produetes que més es venen a Tous?

- Doncs, tot i q u e la gent comenta que ja està "cansada" de l'osset de Tous, és l'article q u e més es ven, com ho demostra el fet que durant les festes de Nadal és cl producte que s'esgota més ràpidament. Tots els pro-

- Suposo q u e en un sector com el seu es deuen veure molt perjudicats pels atracaments.

- Sí, moltíssim. Tenim u n s avançats sistemes de seguretat amb alarmes, cameres, etc., però la veritat és que si et volen robar, troben la manera de fer-ho.

De fet, l'agost de l'any passat, mentre la botiga estava tancada, ens van robar utilitzant el mètode d'estavellar el cotxe contra l'aparador i es van endur tota una sèrie de rellotges. Van ser molt ràpids. Sabien el que volien robar, ho tenen molt estudiat. Per sort és l'únic robatori que hem patit a les dues botigues fins ara.

I n t e r n e t

L'empresa Intei\net inicia les seves activitats a Espanya des de Sant Cugat Inter.net espera triplicar la facturació el 2001 M.S. - Sant Cugat L'empresa multinacional Inter.net, a m b seu a H e r n d o n , Virginia ( E I A ) , proveïdora d e serveis d ' I n t e r n e t , inicia aquest mes les seves activitats a Espanya. Inter.net, amb uns actius de 2.000 milions de pessetes. ha situat la seva central espanyola a Sant Cugat. L e s activitas d ' I n t e r . n e t es divideixen en tres àmbits; connexió. serveis i un portal a Intern e t . ()f e r e i \ un t i p u s d e cim \\^ \ i(') s e g u ra i i n i n t e r r o m p u d a en t o t s els s e u s punts, que utilit/a \ a r \ e s amb garantia, i aconsegueix \ eloci-

tats d'alt rendiment.

EI setembre, Inter.net farà el l l a n ç a m e n t m u n d i a l del seu portal, i esdevindrà així la primera empresa q u e utilitza un portal d e tecnologia inversa.

En lloc de disposar d'un portal i de traduccions locals, la xarxa estarà formada per portals adaptats als continguts de més acceptació a cada país, amb la possibilitat d'accedir als altres portals (.rintcr.net. Lobjectiu del portal és evitar respostes infinites a una consulta, oferint respostes niés precises per ,i l'usuari. Inier.net també inclou innovacions pel que fa als serveis d'atenció a l'usuari, en introduir el rx/htiwie nnmbcr. és

a dir, la incorporació de lletres en els números de telèfon.

La previsió de c r e i x e m e n t d'Inter.net presenta un balanç econòmic sense pèrdues i espera triplicar la facturació al 2001, segons el seu country manager, el lleidatà Ruben Creus.

Inter.net ja és l'empresa proveïdora de serveis d'Internet per a particulars, petites empreses i professionals amb una p r e s è n c i a més gran a nivell mundial, en estar representada a més de 20 països.

Inter.net n e i \ a partir dels acords de tusió de tres importants proveïdors del mercat nacional: AB A l ' o R l M , Ciberia i Kncomix.

Nou director general d'Electrolux Espanya César de Santiago Polo ha estat nomenat director general del gaip Electrolux a Espana.Electrolux Espana és la companyia que aglutina les diferents empreses que la multinacional sueca té a l'Estat espanyol.

El nou director general és llicenciat en Econòmiques per la l Iniversitat Complutense de Madrid i professor mercantil. César de Santiago compaginarà aquest càrrec amb el de clueffinamiciloffner d'Elecrrolux a la península Ibèrica, tic conseller delegat d'Electrolux 1 lome Products Espana i d'Electrolux Financiera SA. De Santiago va néixer a Madrid i ha estat reconegut en nombroses ocasions com un acreditat professional de les finances.

EIS4CANTONS f«l diari de Sant Cugat"

O

u =3 U *•*

c

ro in

in

C

o ro u in OI

EIS4CANTOrSS

40

Immobiliària Dijous, 27 dejuliol del' JOOO

E N A SA N > Apto. nuevo. C/ Martorell {Z. Estació). 50 m2, hab. dob. c/arm. emp., bano comp. con espejo y acc, • Torre tot. amueblada. C/ Miranda del Vallés (St. cocina, sal.-com. 23 m2, focos emp., calef. eléc, Cugat-Valldoreix). 500 m2, jardin, barbacoa y pisc. trza. 40 m2, balcón, pk, solo 4 vecinos . . . .68.500 ind. , z. vallada/caseta y jard. para animal dom., 4 pi. con ase, 4 suites, desp. con aseo, buh. con aseo, > Torre adosada. amueb. (2. Golf). 450 m2, jardin priv. coc.-of. tot. equip, con elect. l a marcas, g. salón- 200 m2 y jard. com./piscina 1.500 m2, 4 hab. t. suite com. c/chim., TV pant. gigante, pk, sala màq./lav. y (1 c/vest.), 3 b., 2 a., coc.-off., tot. equip., g. sal.-com. sec, bdga., sala juegos/mesa pinq-pong, calef. a con chim., buh. 70 m2, arm. emp. y tzas./hab. 3 pk, gas/radiad., màrmol (salmón) y parquet, alarma, sala màq., calef. gas por rad., s. parquet y màrmol, acab. y mob. alto stand. Ocup. stbre. ...400.000 alarma y mob. alto standi n g . Sum. cont. . 360.000

ALQUILER

ndavellada, 2 1 bx • Tel, 9 3 5 » 9 4S..6.6

PISOS EN V E N T A • Z. Parc Central. Apartamento dúplex 67 m2, 2 dormitorios, bano, jardin privado 25,5 m2, cocina-americana.

Pràcticamente nuevo a estrenar 25,5 M • Z. Coll Fava. Estado impecable. 60 m2, 2 dormitorios, bano, calefacción a gas, cocina-office, salón-comedor 24 m2, pàrking + traste r o 28 M • Z. Parc Central. Magnifico piso en zona residencial. 114 m2, 4 dormitorios, 2 banos, calefacción a gas, cocinaoffice, salón-comedor 27 m2 con salida a terraza, pàrking, todo exterior y zona comunitària con piscina .38,5 M TORRES EN VENTA • Z. Vinyet. Adosada 210 m2, jardin 20 m2, 4 dormitorios, 2 banos, aseo, salón-comedor 27 m2, cocina-office exterior, buhardilla 33 m2, amplio garaje y zona comunitària 53,7 M • Z. Res.-Estación. Adosada 133 m2. 3 dormitorios, bano, aseo, jardin privado 33 m2, cocina-office, salóncomedor 28 m2, varias terrazas, buhardilla, amplio garaje 55 M

.... „ .,.„. „

„_, _ „ ,:

VENTA posible piscina 36 M • Monasterío. 80 m2, 3 hab., salón 22 m2, soleado A L Q U I L E R y totalmente reformado 22 M • Sol y Aire. 100 m2, 3 hab., salón 25 m2, sol t/día • Estación. 3 hab., salón 22 m2, cocina + lavadero y calefacción. Totalmente exterior 77.000 y parquet. Perfecte estado 28,5 M • Coll Fava. 3 hab., 2 b., balcón, arm. emp., sol • P. Baja. 98 m2 const. + 125 m2 jardin privado, t/día, calef. y pàrking 110.000 sol t/día, z. com./piscina y pàrking 44 M • Villa. Precioso apart, de diseho, 2 hab.+ 2 banos, • Valldoreix. Unifam. solar llano 605 m2, 150 m2 alto standing, 5 anos, pàrking 140.000 const., 3 hab.+estudio, 2 banos, sol t / d í a , • Golf. Apart.-dúplex, terraza, calefacción, a.a., z. com. piscina, trastero y pi. de pàrking 33 M con piscina y pàrking. Alto stanging 150.000 • Gran ocasión. 3 casas obra nueva, solar 600 m2, • Pla del Vinyet NUEVO A ESTRENAR, 103 m2 + jardin 4 hab., b. + aseo, garaje 26 m2, 2 plantas y 41 m2 + 49 m2 terraza, sol y piscina . . . .250.000 MUCHISIMOS

YAÜ

ALQUILER • A estrenar, junto FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., bano comp., aseo c/ducha y calefacción. Mucha luz y sol 123.000 + gastos • A estrenar, junto FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., bano comp., aseo c/ducha y calef.

Mucho sol y luz. Perfecto estado 103.000 + gastos • Junto FGC. 4 dorm., comedor-salón, 2 banos comp., amp. trza., z. comunitària c/pisc.

Perfecto estado 1 0 0 . 0 0 0 + gastos VENTA • Zona Edèn. A estrenar. 3 dorm. c / arm. emp., amplio sal.-com., coc.-off., 2 b. comp., vestidor, lavad. y trast.. Acabados de calidad: parquet, màrmol, z. com. c/piscina .28,35 M • Ctra. Cerdanyola (cerca Monasterío). 3 dorm. (2 dobles), com.-sal., c o c , lav., bano comp. reform., terraza, calef. y aire acond. Mucha luz. Buen estado 23 M • Mira-sol. Torre. 140 m2, terreno 440 m2, 4 dorm., com.-sal., coc, b., aseo. M. sol 3 7 , 75 M

jssmmsiim·m·í

• • > 4 P I Coleg.ado'700

• Bellaterra. Torre individual 412 m2, 5 hab., 3 b., estudio, garaje 4 pi., sala juegos y solar 1.000 .75 M • Centro. Piso 85 m2, 3 hab., sal.-com., coc. , b. com., balcón, luminoso, calef. y ascensor .21,5M • Junto al Pinar. Parcela 975 m2, calificación 20 a/10. Es edificable en el acto 30 M • Junto al Pinar. Casa indiv. 4 hab., com., coc. y b. completo. Solar 685 m2. Z. Alta y soleada . . .40 M • Golf. Piso 140 m2, 4 hab., 2 b.+aseo, trza., z. com., 2 pi. pk, parquet, calef. y soleado 175.000 • La Floresta , junto Estación. Local 108 m2, dividido en 2 salas y terraza 50 m2. Céntrico 100.000

• P. Centrat. Dúplex seminuevo, 70 m2, 2 hab. (1 doble), bano completo, salón-comedor con cocinaamericana y terraza 30 m2. Soleado 25,5 M • Jto. Estación, (a 2 min. FGC). 2 pisos de 75 m2, 3-4 hab., b. comp., soleados, balcón, buen estado, uno de ellos c/ascensor 20-21,5 M • Can Cortès. 2 solares de 1.379 y 1.245 m2, en plena Sierra de Collserola, soly vistas 17-20 M • Mira-sol. Solar 500 m2, calif. 20 a 10. Incluye proyecto arquitecte y permiso ayuntamiento .28 M • Can Montmany. Torre individual 200 m2, 5 hab., saLcom., 2 b. + aseo, garaje 3 pi. y solar 724 m2 .58 M

MAS, ;;LLAMAN0S

C/ Valldoreix. 5 8 • T « t 9 3 5 8 9 7 3 7 4 / A v . M i f t r a t 5 3

_5.

ALQUILERES • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com. Sal. - Coc. - 2 Dorm. Calef. - Ase. - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 110.000 • Coll Fava: Bajos con terraza. Nuevo a estrenar. 85 m2 - Com. - Sal. - Coc. - 3 Dorm. - Bano.

- As. con ducha - Ase. - Calef. - Jard. y Pisc. comunitària 120.000 • C/ LI. Companys: Apto. amueblado - 45 m2 - Com.-Sal. - Coc.arn. - 1 Dorm. - Bano . . . .65.000 • C/ Monasterío: 100 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 4 Dorm. - 2 Ban. - Calef. - Ascensor 65.000 • C/ Oriente: 60 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bano - Trast. - Pk. 1 Coche 65.000 • P. del Hospital: Amueblado - 65 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bano - Ase. - Calef. . .75.000 • Coll Fava: 85 m2 - Com.-Sal.- Coc. Off. - 3 Dorm. - Ban. - Aseo con ducha - Calef. - Ase. - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 110.000 • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com.-Sal. - Coc - 2 Dorm. - Calef. - Ase. - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc comunitària 100.000

&: 4 1 * T è í . S 3 Ü 8 9 0 3 0 7 = / f . Matrià. 6 9 « 9 3 6 7 4 2 4 6 9

P A S S A PISOS EN VENTA • Av. Cerd.-Torreblanca. Rehab., acab. calidad, 3 hab., salón 2 niveles, cerr. al. y PVC, parquet, g. terraza patio 85 m2, calef. iy ase. . .27,6 M • Z. Centro. Dúplex àtico, trza. 50 m2, 3 hab. (dob. y suite), 2 banos, aseo, salón 30m2, alum., doble cristal y espí. vistas 45,7 M • Rbla. del Celler. Piso 3 hab., bano, aseo, terraza 80 m2, ascensor, actualizar . .26,5 M • Z. Centro. Àtico dúplex, estudio ON, sal., cocamer., 1 h. suite, est. 33 m2, trza. sol., t . exterior, fca. modernista. Solo 5 vecinos 31 M • Can Gatxet. Finca 3 afios, t. exterior, perf. or.,

M U L T I

3 hab. (suite y dob.), 2 b., coc.-off. 13 m2, sal. c/balcón, cerr. dobles, parquet, bomba calor, pk, z. com./pisc. y jardin infància 40,5 M • Cerca Cruz Roja. Obra nueva. Últimos pisos en venta, àticos y planta baja, 3 hab., z. com. con piscina y pk incluido . .Pregunte predos CASAS EN VENTA • Z. Cruz Roja. Adosada, 3 pl.+ pk, 3 hab. (suite), sal.-com. 2 niv./chim., 2 b., trast., solàrium, jardin y estudio 40,3 M • Col. La Farga. Adosada 3 pi. + estudio 35 m2, 4 h. (2 d . ) , b., a., pk 40 m2, j d . , 2 anos.Ocupación inmediata 55 M

Av. Rius i Taulet, 3 3 •

Tet- 9 3 5 8 9 7 1

• 362 - Monasterío. Piso 90 m2, 4 dormitorios, bano y aseo, cocina-office, lavadero, todo exterior, balcón 5 m2, todo reformado, alto, con ascensor 20,5 M • Torreblanca. Piso 65 m2, 3 dormitorios, ascensor. A reformar 14,7 M • Vinyet. Planta baja 130 m2, 3 dormitorios, 2 banos, 2 amplias terrazas, pàrking y trastero, zona comunitària. Todo_ reformado e impecable 44,2 M • 3 6 1 - Coll Fava. Atico 120 m2, 4 dormitorios, 2 banos, cocina-office, suelos de parquet, terraza 15 m2, 2 plazas de pàrking y trastero, zona comunitària y piscina. A estrenar 38,8 M • 319 - Vinyet. Piso 150 m2, 4 dormitorios, cocina-office, terraza 10 m2, pàrking y trastero, zona comunitària con piscina, posibilidad de buhardilla 43 M • 367 - Rius i Taulet. Piso 110 m2, 4 dormitorios (3 dobles), 2 banos, salón 25 m2, cocina 15 m2, terraza 10 m2, suelos de gres y parquet. Para entrar a vivir 29,4 M • 373 - Estación. Piso 100 m2, 4 dormitorios, bano y aseo, terraza 10 m2, suelos parquet, calefacción, pàrking 2 vehículos 30 M

M

UNIFAMILIARS PISOS • Ctra. Cerdanyola. 75 m2, 3 dormitoris i calefacció a gas 24,5 M • La Floresta. Casa 250 m2, 6 dorm., piscina i • Vallès (junt a Kepro). 80 m2, 4 dormitoris i barbacoa 38 M reformaf.

23 M • Valldoreix (Montmany), 200 m2, 5 dormitoris • Ctra. de Roquetes. Baixos, 85 m2 + 80 m2 i gas natural 58 M terrassa i 2 parqujngs 37 M • Valldoreix (Mas Fuster) 235 m2, 4 dorm. + • Av. Catalunya. Àtic tríplex 105 m2 + 50 m2 estudi i garatge 65 M terrassa, 3 dormitoris i 2 b,anys 44 M • Sant Eduard (Eixample). Àtic dúplex, 175 m2 • Matadepera (alt Nivell). Junt a golf, piscina i garatge 130 M i pàrquing 60 M • Mira-sol (centre) 400 m2 (solar 800 m2, • Can Picanyol. 200 m2, 2-4 dormitoris, 3 piscina i garatge 6 c.)

130 M banys i pàrquing (2 c.)

75 M • Can Gatxet. 110 m2, 3 dormitoris, aire • Mira-sol (CanKosas) 500 m2, solar 1.400 m2 i garatge (4 c.)

160 M condicionat, piscina i garatge 45 M

mah*:,T*L.. 9 3 6 7 5...10..ilfli

VENTA • Piso c/ Vallès. 77 m2, 4 hab., comedor, cocina, lavadero y bafio, totalmente reformado . .22 M • Dúplex en Parc Central. 128 m2, terraza cubierta, salón-comedor, cocina-office, lavadero, 4 hab.

(1 suite) con armarios emp,. 3 banos, mucho sol, solo 8 vecinos, pàrking, trastero y z. com. /piscina 50 M itico en Parc Central. 150 m2 vivienda, 100 m2 de terraza ajardinada, orientación sur, mucho At sol, excelentes vistas, salón-comedor 40 m2/chimenea, cocina.-office, bodega-despensa, lavadero, 4 hab. dobles (1 suite)/armarios emp., 2 banos y pequeho estudio. Ocupa toda la planta alta del edificio. Solo 7 vecinos, 2 pi. pàrking, trastero, sala y piscina comunitària 78 M

R b l a . d e l C e l l e r , 2 * t e l . 9 3 5 8 9 OO 6 6

V E N T A DE C A S A S • Casa de pueblo C/ Sabadell, 144 m2, edificables 25 m2 consultar

V E N T A DE T E R R E N O S • Pere San Para construcción plazas de pàrking consultar

V E N T A DE P À R K I N G S • Santa Joaquima • Zona Cruz Roja

V E N T A DE LOCALES • Zona J. Maragall

100 m2

21 M

• Nueva promoción Z. 4 Cantons. 125 m2

Lifcfl!IM»flMkHaa.

• Piso Parc Central. 3 habitaciones . .195.000 • Parc Central. Bajos, jardin y 4 hab. . .250.000 • Amueblado. C/ Girona, 3 hab. y pk .140.000

mmmmm

25 M

C/ R i u s i T a u l e t . 4 • T o l . 9 3 6 7 4 1 2 4 1 - 9 3 6 7 4 1 3 6 6

L I A VENDES • Av. Catalunya. Reformat, 70 m2, menjador, cuina, 3 dorm., bany, sortida a l'exterior, sol i vistes . .21 M • Pg. Sant Magí. Reformat, 100 m2, 4 dorm., bany, aseo, calefacció, terrassa i pàrquing opcional . .31,5 M • Bxos. amb jardí. Z. Can Magí. 85 m2, jardí 80 m2, 3 dorm. (1 suite), z. com. amb piscina

31,5 M

• Dúplex Can Gatxet 150 m2, 3 dorm. (1 suite), terrassa. 90 m2, calef., 2 pk i z. com./piscina . . .58 M • Adosada Colomer. Per entrar a viure, 320 m2, jardí privat 50 m2, 4 dorm., estudi, 2 pi. pàrquing . .86 M

ALQUILER • Local comercial. 85 m2 esquinero, mucha fachada, c/ Xerric 250.000 • Oficina. 100 m2 en Trav. de Dalt (Barcelona), parquet, aire acondicionado 150. ooó

2 M 1,5 M

TRASPASSOS • OPORTUNITAT. Pizzería-Restaurant En ple rendiment. Molt ben ubicada • Botiga Z. Centre. 75 m2. Ideal per a qualsevol negoci. Ben conservat.

HER

F I N Q U E S

PISOS • Rubí-Ca n'Oriol. Ref. 1527. 84 m2, 3 hab., 2 dobles, bano y cocina imp. galeria, ascensor, calefacción, puertas embero, ventanas aluminio.

Muy soleado. Ideal parejas 12 M • Rubí-Nueva prom. z. Mercado. 90 m2, 3 hab., pàrking qp. y tastero, muy soleados. Acabados l a calidad. Últimos pisos desde 17, 52 M • Rubí Norte. Ref. 1452. 138 m2, 3 hab., bano, aseo y cocina imp., terraza, balcón, ascensor, calef., puertas embero, ventanas aluminio.

Impecable 26,5 M

I M D ES A

• Rubí-Can Fatjó. Ref. 1201. 80 m2, 3 hab., bano y cocina impecable , terraza 70 m2, ascensor, calefacción. Impecable 21 M CASAS Y TORRES • Rubí-Can Mir. Ref. 2752. Torre 134 m2, 4 hab., bano, aseo y 2 cocinas bien, parcela 550 m2, terreno llano. Impecable. Para entrar a vivir. .19 M • Rubí-Nueva promoción Can Roses. Casas unifamiliares 220 m2 + 90 m2 jardin, 4 hab. dobles, 3 banos comp., aseo, ascensor, garaje 2 plazas. Acabados l a calidad. Últimas casas desde 33,5 M

PISOS • Rius i Taulet - En construcción, dúplex 130 m2 + 26 m2 terraza 39,5 M • 087 - Rbla. Celler. 3 hab. (antes 4), bano, aseo c/ducha, calefacción y terraza 80 m2 25 M • 131 - Z. Monasterio. 75 m2, 3 hab., bano, ascensor y gas natural Solo 15,5 M • 137 - Parc Central. Bajos 117 m2, salón 30 m2, 3 hab., 2 b., jardin 40 m2, pk, soleado. Ant. 2 anos .43 M • Can Gatxet 100 m2, 3 hab., 2 b., t. ext., parquet, aire acond., 2 pk, trastero y piscina com. .40,750 M TORRES A D O S A D A S • 114 - Z. Estación. Adosada, garaje 2 c, z. lavado, 3 hab., estudio, piscina com. Perf. estado . .48,3 M • 014 - Z. residencial. Adosada a estrenar, diseno exc, garaje 2 c, 3 hab., 2 b„ 1 a. l a calidades . .59 M • 138 -Z. Can Picanyol. Adosada, salón 35 m2, 3 hab. 2 b., 1 a., despacho, estudio, a.a. y pisc. com. .69 M

VENTAS • Valldoreix. Casa 145 m2, 4 hab. (1 de 25 m2), 2 b. , sal.-com., cocina, terraza y solar 630 m2 . .42 M • PL Augusta. Piso 150 m2 útiles, 4 hab. dobles, 2 banos, sal.-com. 45 m2, coc.-office, terraza, 1 pi. pàrking. Acabados l a calidad. Perfecto estado 44,5 M • C/ Bergara. Piso 150 m2, 3-4 hab., 3 b., sal.-com. 40 m2, coc.-off., trza. 20 m2, 2 pi. pk, trast., z. com. c/ piscina. Comp. reformado, parquet, aire acondicionado en salón-comedor 67 M • Z. Golf. Torre 340 m2, 4 hab. (2 suites), 3 banos, aseo cortesia, sal.-com. 40 m2, sala-estar 30 m2, terraza, bodega, garaje 2 c. y jardin con piscina. Solar 700 m2 95 M • Bellaterra. Casa singular, 315 m2, vivienda 1 sola planta, 4 hab. (1 suite con vestidor) + hab. Servicio con bano, 3 banos, sal.-com. 45 rr>2, coc.-office, terraza, garaje, bodega, jardin con piscina. Magníficas vistas. Solar 1.700 m2 HO M • Valldoreix. Torre 400 m2„ 5 hab., 3 banos, aseo, sal.-com. 40 + 20 m2, buh. 40 m2, garaje, sala a juegos, trastero, jardin muy cuidado c/piscina. Solar 900 rn2. Perf. estado. Acabados l calidad. 125 M

VENDES • Rbla. Celler. Pis 3 hab., bany comp., saló, cuina ref., ase, pk opcional, calefacció. P-3252 21 M • Centre. Pis 3 hab., bany comp., saló-menj., cuina + galeria, terrasssa, bones vistes. P-3223 . . .23,5 M • Av. Cerdanyola. Àtic 2 hab., b. comp., saló-menj., 2 g. trses. Tot. reformat. P-3185 27,250 M • SL Francesc. Pis 3 hab., bany complet, saló-menjador, gas, calefacció. P-3269 23,3 M • Torreblanca. Oúplex cant, 3 h. + est., 2 b., saló-menj., ena.-off., 2 trses., 2 pk. P-3274 46,2 M • Coll Fava. Pis 3 hab., 2 banys, cuina-office, orientació sud i pàrquing. P-3217 40,8 M • Estació. Pis 3 hab., bany, saló-menj., parquet i ascensor. P-3081 28,5 M • Centre. Pis 3 hab., 2 banys, cuina, ascensor. A reformar. P-2972 23,5 M • Centre. Obra nova. 2, 3, 4 hab. i àtics Des de 34,4 M

Av. UuSü Comp»ny«, 8 * Tet. 9 3 5 8 7 8 9 90 - 93 589 26 43

LLOGUERS • Pis pi. Sant Francesc. Nou, 3 habitacions, bany, aseo i calefacció (tot inclòs). 80.000 • Pis planta baixa. Parc Central, 2 hab., bany, calefacció, tot exterior, 150 m2 jardí privat, pi. pàrquing i traster (tot inclòs) 125.000 • Pis a prop Estació. 4 habitacions, bany, aseo, tot exterior i calefacció 90.000 VENDES • Casa a El Colomer. Adossada, 3 hab. grans, bany, aseo, calefacció, pàrquing, jardí particular . . . . 45 M • Pis nou a estrenar. A prop estació, 4 hab., 2 banys, parquet, pàrquing, traster, calef., exterior, llar de foc . . . 37 M

D o * de Maia, 2 5 . Tel- 9 3

OO

VENDES • Pisos. Cèntrics amb 3-4 dormitoris, des de 21 M • Pis z. Estació. 4 dorm., 2 banys, saló-menjador 35 m2, cuina 16 m2. Impecable 32 M • Àtic dúplex Rubí. 3 dorm., 2 banys, lavabo, gran cuina i zona rentat. Impecable 26 M • Àtic triplex. Cèntric, 3 dorm., 2 banys, lavabo, terrassa 60 m2 i vistes. Impecable 43 M • Adossada cèntrica. 3 dorm., 2 banys, mançarda, zona rentat, 2 pi pàrking, terrassa i piscina . . 41,5 M • Adossada C. Àlvarez. Costat estació, 4 dorm., 2 banys, lavabo, ascensor, pàrquing i t r a s t e r . . . . 65 M • Torre al costat de Montserrat. Solar 900 m2, 5 dormitoris, 2 banys, bodega, calefacció i vistes . 30 M • Torre Mira-sol. 4 dormitoris, 2 banys, mançarda, jardí, terrassa, 2 pi. pàrquing i zona rentat . . 53,5 H • Despatx. Cèntric z. Creu Roja, 100 m2, amb 5 divisions i molta llum 24 M • PLACES DE PÀRQUING en diverses zones en VENDA o LLOGUER

mmm&rm^mmrniiimmmmm

Valldoreix. 6 0 • Tel. 9 3 6 7 4 67 15 - 9 3 5 8 9 3 3 6 8

I D E N T E

F I N

589 84

I M M O B .

VENTAS

&

• Atico bonftas vistas. Sup. const. 75 m2, 3 dorm., bano, calefacción y terraza 25 m2 • ZONA COLL FAVA

• Z. PARC CENTRAL Magnifico piso. 4 habitaciones, una tipo suite, 2 banos, cocina-office, salón-comedor, terraza, calefacción.

Muy soleado, pàrking Y zona comunitària con piscina. Alto standing.

38.500.000

25,750 M

• Àtico triplex. Z. Monaterio, sup. const. 95 m2, 3 dorm., bnao, estudio con solàrium

Fantastico àtico dúplex, 2 hab., salón-comedor, cocina, bano, 2 terrazasy calefacción.

Exterior, soleado, pàrking y zona comunitària con piscina. . 27.000.000

27,5 M

• Piso Z, Colomer. Sup. const. 105 m2, 4 dorm., 2 banos, coc.-off., terraza, z. com. c/piscina . . .38,5 M • Casa adosada. Sup. const. 200 m2, z. centro, 3 dorm., 2 banos, cocina-office, 2 banos, aseo, terraza 55 m2 y 2 pi. pàrking 59 M • Casa individual. Cerca FGC Valldoreix, sup. const. 300 m2, jardin 800 m2, 2 pàrking, trastero, lavadero, 2 banos, 4 dorm., estudio, salón, cocina-office, z. com. c/piscina, frontón y columpios 85 M

Placa Octavià. 4 - 9 3 5 8 9 5 4 5 4 • 9 3 6 7 4 8 4 0 3

C/ Castilleios. 3 1 » Tel. 9 3 6 7 5 1 8 4 8

T I L O LLOGUERS • PL Mas Roig (Valldoreix) 80 m2, 3 habitacions, cuina i bany complet i jardí

62.000

• Av. Cerdanyola 95 m2, 4 habitacions, cuina i banys nous, calefacció a gas nova i pintat de nou

70.000

• C/ Santiago Rusinol 60 m2, 2 habitacions, cuina i bany complets

55.000

• C/ Rosselló Local 80 m2

85.000

Av. Lluís Comoanvs, 22 - Tel. 9 3 6 7 4 1 4 9 1 - 9 3 6 7 4 1 4 9 7

TORRES EN

VENTA

• Mira-soL Solar 672 m2, edificados 250 m2, 7 habitaciones, piscina y garaje 57 M • Mira-sol. Solar 560 m2, edificados 80 m2, 3 habitaciones y pequena piscina 47 M • Valldoreix. Semirestaurada 150 m2, parcela 1.100 m2 y calle asfaltada 52 M • Coll Fava. Piso 3 hab., mejor que nuevo, pi, pk grande, soleado, vista ajardinada con piscina interior, calef. y aire acondicionado 39,5 M • Sant Cugat. Casco urbano. Completamente restaurada, 4 hab. + estudio, cocina, 3 banos, pa-

tia interior. Buena zona 65 M • Valldoreix. Nueva construcción, 287 m2 edificados, solar 600 m2, pàrking 2 coches, 4 hab., 2 banos, aseo y cocina completa . . . .76 M • Mas Janer. Torre a restaurar, parcela 420 m2, asfalto. Todos los servicios 38 M • La Floresta. Nueva construcción, solar 661 m2, edificados 118 m2, 4 hab., 2 banos y acabados de calidad 35 M

SOLARES • Valldoreix. 1.000 m2, cerca estación y fachada a 2 dos calles 56 M • Valldoreix. 1.300 m2, fachada a 2 calles .40 M VENTAS • Apartamento Comedor, 1 hab., bano, cocina con electrodométicos, terraza, aire acondicionado, pi. pàrking 23 M • Torre en Valldoreix. 200 m2 edificados, 5 hab., bano, aseo, com.-living con terraza,

perf. estado, garaje y solar 728 m2

.58 M

SOLAR Equipamiento • Valldoreix. Junto ant. Hotel Rusinol, 2.200 m2. Apto residència g e r i à t r i c a , c l í n i c a , colegio, etc.

Industrial • Salida túnel Vallvidrera/Chic, 2.200 m2, fachada ronda, edificio 3 plantas y 4.500 m2 de techo.

VIUà. 1 - local 8 (entrada per Or. Murillo, M) • Tel. 9 3 6 7 4 8 8 OI

LLOGUERS PISOS • C/ Sant Ramon. 3 hab., bany comp., aseo, salómenj., cuina moblada i pi. pàrquing . . .90.000 • Rbla. del Celler. Pis en edifici nova construcció, 3 hab., 2 banys complets, saló-menjador, cuina moblada i plaça d'aparcament 125.000

• Av. Francesc Macià (Coll Fava). 55 m2. Ideal per a negoci.

• Molt cèntric. 32 m2.

PÀRQUINGS • Rbla. del Celler. En venda o lloguer.

VENDES

LOCALS Tasociones gratuitos. Necesitamos torres y terrenos • Av. Cerdanyola. 300 m2, subministraments para cubrir demanda de nuestros clientes. donats d'alta. Ideal per a negoci.

Rbla. Ms. Cinto Verdaguer, 1 9 . Valldoreix • Tel. 9 3 5 9 0 0 3 79

OFICINES • Despatx. A 100 m2 Monestir, 52,25 m2 + 18,07 m2 terrassa 15 M

Passatge d e l Celler, s / n • 9 3 5 8 9 4 9 4 4

M A VENDA PISOS • Ref. 176. Z. Torreblanca. 110 m2, 4 hab. (1 suitte, 2 dobles, 1 indiv.), 3 banys, aseo, pàrquing, z. comunitària i piscina 39 M • Ref. 159. Z. Centre. Àtic dúplex, 1 hab., estudi, bany, terrassa i solàrim 31 M • Ref. 172. Z. Ribatallada. 4 hab. i 2 banys (m. bon estat), aseo, exterior, pk, traster i terrasa . . .47 M • Ref. 118. 3 hab., 2 banys, saló-menjador, cuina-office, terrasa, pàrquing, jardí com. i piscina . . .40 M V E N D A CASES I TORRES • Ref. 177. Z. Can Barata. Casa amb parcela 500 m2, 1 hab. amb vestidor, piscina, jardí, barbacoa, possibilitat d'ampliació 23,9 M • Ref. 166. Casa adossada 180 m2, 3 hab., 1 suite, 2 banys, 1 aseo i acabats la qualitat 59 M LLOGUERS • Z, Centre. Pis 4 hab., 2 b., menjador, safareig, 2 pk, trsa. 100 m2, z. com. i piscina 250.000 Dr. Murillo. 6. Sant Cuaat • Tel. 9 3

675

62

75

- Empresa germano espanola de Servicios Inmobitiarios TENEMOS LA VIVIENDA A SU MEDIDA iQué hacemos? iCómo trabajamos?

• Calidad ;Dónde operamos? ^Nuestros clientes? ildiomas?

Ofrecemos un Servicio de alquiler y venta de pisos y casas de alto standing.

Nuestra selección cuida especialmente el buen estado de cocinas y banos.

Nuestra filosofia de servicio se basa en cuatro pilares bàsicos: • Rapidez • Eficàcia • Trato y seguimiento personalizado En Barcelona, Pedralbes, Sarrià, Tres Torres, Eixample, Ciudad-Diagonal, Sant Just, SANT CUGAT, Castelldefels, Sitges y en el Maresme.

Multinacionales, Entidades financieras y Consulados.

Alemàn, inglés, francès, holandès, italiano, catalan y castellano.

HCMOS ALOJADO A MÀS DE 100 FAMÍUAS EXTRAHJERAS A SANT CUGAT

Beltran i Rózpide. 8. Barcelona •

Tel. 93

204

55

20

Salut

42

ELS ÍGWVTOÍNS Dijous, 27de juliol del2000

Medicina i Salut GUIA Centre de Rehabilitació

MEDICA HGO- Unj. 24 h, domieiB.

Geriatria

«935893926

Francesc Moragas. 25-27, 2n l a . « 93 674 36 53 « 9 3 418 4 8 48

Otorinolaringòleg

«609331080 S U S A N A NfCOLETTI Sant Antoni, 74.

OBERTA L'AGOST • 93 674 7 4 3 7

GER VAL, GERIATRIA D E L VALLÈS S L Atenció a persones grans al seu domicili. Assessorament a durs famjtiapa.

Gestió de residències i altres recursos. infermeria. Formació.

C/ Àngel Guimerà, 3.

«•938740604

D r a MONTSERRAT GARRIGA Metge de capçalera. Vistos a domci-mutues.

Major, 36, 2n. « 9 3 6740025

DR FERRAN FERRAN VILA Winterthur - Previasa - Assistència sanitària Medrftac.

Francesc Moragas, 48, ent. 2a. « 9 3 6 7 5 4 8 53

Cirurgia OR. FERNANDEZ LAYOS Cirurgia general, aparell digestiu. ASCPreviasa-Sanitas.

Av, Torre Blanca, 2-8.2n, A1. « 9 3 5 8 9 47 0 0

Pediatria INPROSS Atenció i companyia a persones orans, "CANGURS" avis í nens. corrtol de rrtalalts, ajuda a la «ar. trastorns especials. Salut i reserves a dormcUt Av Torre Banca, 2-8.3r, desp. 11 i 12.

«935893967

Consult. Centre Mèdic C E N T R E M È D I C SÀBAT Certificats de conduir i armes.

Medicina interna, especialitats.

Santiago RusFftot, 2, entr. l a . « 9 3 6741526

T E L E ASSIS. I N P R O S S 24 h Servei d'ajuda a les persones grans. malalts crònics o convalescents, a qualsevol hora del dia o la nit. Sistema aanzjfl, ràpid, segur i de poc cost.

Av. Torre Blanca. 2-8. 3r A. « 9 3 589 3 9 67

093074 6329 tr 93 589 64 83 C E N T R E D'OBESITAT I M E D I C I N A ESTÈTICA Ora. Anna R. Cerdà • Dra. Rosario Saga/na • Dra. Uum Garcia Consultoris Edifici Torreblanca.

Av. Tofre Blanca, 2-8. 2a planta. desp. 8-9.

» 93 589 43 57 « 93 589 43 58

Fisioteràpia SOFIA R O M A FERRÉ Fisioteràpia. Ase. Sanitària, Flatc, Astea. a Villa, 49. « 93 674 48 72

CLÍNICA DENTAL AUTRAN Odontologia general, implantologia, pròtesis. odontopedtatria, ortodòncia, mútues.

Av. Torre Blanca, 2-8-2a pt. - desp. 11.

«936750803

CLÍNICA DENTAL DR. BRANDT Ortodòncia i odontologia general.

Santa Marta, 9,1r2a. « 9 3 589 7 0 4 0

Homeopatia HOMEOPATIA DE LA I N F À N C I A I L'ADOLESCÈNCIA Dra Margarita Ftabasa Hostencrt.

Col: 15.097 Rbla.flibataJlada.20. 1r 3a « 9 3 674 7 2 1 6

Laboratoris

Metge capçalera J . R ESQUIROL CAUSSA Sertatria. Av. Torre Blanca, 2-8 Assistència Sanitària, Agrupació Mútua, Senitas, M. Ratc, Previasa., Mútua

V

A

I

CLÍNICA DENTAL VALLS - B U L D Ú Dra. Marta Buidú Freixa Major. 2 3 - 2 5 . 1r3a « 93 8 7 5 6 4 77

Oftalmologia CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia. Conveni amb les principals mútues.

Doctor Murillo, 21. « 93 589 51 06

s

-

B

i

I

d

i-

Dra. Marta Buidú Freixa

Tel. 9 3 6 7 5 6 4 7 7

DR. JESÚS FERNANDEZ BAOAN rocoginecologia. Hores convingudes. Av. Catalunya, 2 1 , 2n 1a. « 9 3 589 4 8 0 8 « 9 3 8 7 4 7 4 0 9 Particular

[unim J O S E P M . FREIXEDES Malalties del peu, ortesls, plantilles ortopèdiques, papítomes, cirurgia de! peu. Hores convingudes. « 9 3 589 6 3 1 3 « 6 2 9 16 9 5 3 6

Psicologia-Psiquiatria CT. PSICOTERÀPIA OEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia.

Placa Dr. Galtes, 5. 2n 3a. « 9 3 5 8 9 4 0 51 DRA. PALERM Psicologia. Ansietat, depressió, dificultats de relació, trastorns a l'adolescència, psicoteràpia. Hores convingudes.

DRA. MILAGROS MARTÍNEZ MEDINA I J . J . G Ó M E Z C A B E Z A Francesc Moragas, 125,1r 2a. « 9 3 589 13 0 7

Sant Cugat

CfrVTPF D'ATE NCIO I N

Ai fia Dra Pilar Canosa Col. 7.20 Hi col·laboren: Dr. JESÚS CARNICER: Pediatre. Gastroenteròleg EVA M ' d e LA PENA: Logopeda infantil SlLVIA LLUMÀ: Psicòloga infantojuvenil

Av. Torre Blanca, 2-8, 3a planta, despatx 6

Traumatologia JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia, ortopèdia. Assistència Sanitària.Previasa, Medytec.

Policlínic Torreblanca, 2-8, 2a-10.

«935691888

D R FERMÍN ARAMBURO Cirurgia ortopèdica traumatologies.

Hores convingudes.

Girona, 21, 1r 3a. « 93 674 43 46 « 93 589 05 34

La hiperactivitat alhora, desorganitzats Així doncs, el tractament de la hiperactivitat persegueix diferents objectius: tenir més control de l'activitat motora, augfrientar la capacitat d'atenció en una mateixa tasca durant més temps cada vegada i procurar la reflexió abans d'entrar en acció per tat de disminuir la impulsivitat.

Els nens hiperactius suposen un esgotament per als pares, ja que requereixen una atenció constant, però també sovint per als amics, ja que la forta activitat i la imputsMtat fa que sigui difícil que puguin jugar-M, í no és estrany que freqüentment presentin conductes agressives.

Per als mestres, aquests nens suposen un greu problema, ja que «5feomcil poder treballar-hi dins l'aula amb vint-i-tarifc nens més. Cal pensar que, a part de$|tà£>tt1s(ies de conducta que presenten, també els aprenentatges es ressenteixen de la patologia i moltes vegades presenten dèficits de lextoascriptura i retards en l'aprenentatge en jpMWHil. El tractament d'aquest trastorn cal que sigui multifactorfal.

Tractament psicològic, que inclou: • Teràpia cognitiva: ensenyar a resoldre problemes, ensenyar a raonar abans d'actuar y potenciar les autoinstruccions com a mesura continent de la conducta.

• Entrenament a pares: cal donar pautes als pares de com actuar davant el comportament

I

M a j o r , 2 3 - 2 5 , 1 e r 3a

DRA. ANNA P U J I B E T I A L D E S Pediatria. Vitalicio Salud Mapfre.

Endavallada, 21.1r. « 9 3 589 29 9 5 « 93 674 20 79

el consell de la setmana: Com el seu nom indica, la hiperactivitat es caracteritza per un augment de l'activitat motora i la inquietud. Els nens hiperactius són excessivament moguts, els costa molt entretenir-se amb alguna tasca i, fins i tot menjant o dormint mantenen un alt nivell d'activitat. Aquesta activitat sovint és desorganitzada i poc productiva, comencen jocs o tasques que no acaben, necessiten canviar sovint d'estímuls i qualsevol cosa els distreu. Aquesta és una altra característica del trastorn d'hiperactivitat: la manca d'atenció; els costa moft mantenir l'atenció un temps mínimament llarg en una mateixa ocupació. Fins i tot mirant la televisió o jugant amb la videoconsola, aguanten poca estona.

Un altre aspecte a tenir en compte quan es parla d'hiperactivitat és la impulsivitat els costa esperar el seu torn, normalment primer actuen i després pensen, això fa que tinguin més risc de patir accidents.

Per poder fer un diagnòstic d'hiperactivitat amb dèficit d'atenció, cal que tots aquests símptomes es presentin en tots els àmbits: a casa, a l'esçola, a casa dels avís, etc., i que es presentin des de sempre. L'hiperactiu no s'hi torna, neix hiperactiu i mor hiperactiu, i tot i que amb l'edat, sobretot a partir de l'adolescència, els símptomes es van mitigant, sí que queden unes característiques determinades: són adults actius, inquiets, que tenen entre mans diversos temes

M . D. C A R R E R E S B E N N A S A R Centre Mèdic Sàbat.

Santiago Rusinol, 2, ent. l a . « 9 3 6 7 4 1 5 26 « 9 3 6 7 4 0 1 47

AINA-PILAR C A N O S A ÚBEDA Pediatria - Medicina adolescent.

Av. Torre Blanca, 2-8, 3r pis. « 93 589 35 4 8 « 649 93 5 9 37

C L Í N I C A DENTAL M A J O R Dr. Ricardo Pifíeiro Lemoine Pt, Unió, 3, 2n 1a. ÍU. Companys/Colom) « 9 3 6 7 4 7240

DRA. M . J A U M E SAURA Clinica dental Dl a dv 9-13 h i 16-20 h.

Pg. Sant Magí, 22, baixos « 9 3 674 2 3 3 5

LABORATORI DR. ECHEVARNE Santiago Rusinoí. 17, baixos. w 93 589 60 55

J M. COROMINAS CASARAMONA Pediatria, asma infantil.

Hores convingudes.

Rbla. Ribatallada, 20,1r 3a. « 9 3 674 7 2 1 6

CLÍNICA DENTAL

Toíoginecologia-Obstetrícia CLÍNICA ORTODÒNCIA I DISf UNC I Ó T E M P O R O MANDSBULAR Av. Torre Blanca, 2-8,2n A, despatx 8.

«935890396 « 936752212

Dietètica-Nutrició DRA. M . D O M I N G O GALLART Medicina generat, dietètica DWuns, dimecre» i divendres, hores convingudes.

PI. Doctor Galtes, 5. U3a.

Odontologia

INSTITUT P S I C O M È D Í C SANT CUGAT Psicologia clinica, psiquiatria, depressions, alcoholisme, toxicomania, trastorns d'ansietat, estrès, tabaquisme.

Av. Torre Blanca, 2-8,3r A, desp. 11112 « 9 3 5 8 9 37 8 7

del seu fill, entrenar-los en tècniques de timeout, economia de fitxes, tècniques cognitives, moldejament del joc...

• Tècniques d'intervenció escolar.

• Aprenentatge d'habilitats socials i control de l'agressivitat.

Tractament farmacològk, si el cas ho requereix.

Pautes que poden utilitzar els pares per millorar el comportament i l'atenció del nen hiperactiu: • Veure el mal comportament com una excepció i no com la norma.

• Reforçar positivament el bon comportament..

• Ignorar aquell comportament fet per cridar l'atenció dels altres.

• Establir normes a l'hora de fer les tasques diàries, perquè això l'ajuda a organitzar-se.

• Deixar que les conseqüències naturals per les distraccions del fiil succeeixin.

• Donar-los recordatoris escrits de totes les seves responsabilitats.

• Reservar uf» te&ps cada setmana perquè el nen s'ordeni l'habitació.

• Quan se li dóna una ordre, fer que la repeteixi per assegurar-se que l'ha entès.

• Quan se'l corregeix, evitar criticar-lo.

• No ignorar-lo quan estigui explicant alguna cosa.

Silvia Llumà, ps/cò/opa infanto-juvenil del Centre AINA

Tel. 93 589 35 48 HOMEOPATIA DE LA INFÀNCIA I L ADOLESCÈNCIA

Dra. Margarita Rabasa Hostench Col:

15.097

Rbla. Ribatallada, 20 • 1 er 3a Tel. 93 674 72 16

o

INPROSS

« 93 589 39 67

CONSULTI'NS

Teleassistència • Atenció

domicilia a

"

e Infermeria Gent gran i malalts

Si vol en aquesta secció. al telèfon

Estètica

ELS /CAIVIO>S Dijous 21 dejuliol del 2000

Estètica i Bellesa

entre

d

43

estelica

C/ Francesc Muragas. 2S • Tel. 93 6^5 58 55 08190 Sani Cugat del Valies

l'article:

Ja en ple estiu i amb les vacances a prop, no podíem abordar altre tema que el de prendre el sol, una cita quasi obligada tant al mar com a la muntanya.

LES RADIACIONS Les radiacions solars incompatibles amb la vida són detingudes per la capa d'ozó abans d'arribar a la Terra.

Però en els últims anys aquest equilibri s'ha posat en perill perquè la capa s'ha vist reduïda en més d'un 20% pels experiments atòmics, els transports aeris, l'ús d'aerosols, els refrigeradors domèstics, etc. Per això, el sol ens arriba ara amb més força, i és més perjudicial. Només el 19% de fa radiació solar serveix per bronzejar-nos; la resta únicament envelleix la pell. És per això que l'actitud davant el sol ha canviat i ja no es concep una exposició solar sense control La radiació ultraviolada té diferents longituds d'ones, que son més o menys perjudicials per a la nostra pell Els 90% dels rajos es componen dels UVA, presents a tota hora i amb una capacitat d'infiltració molt alta Són els que provoquen un envelliment prematur i la majoria de les al·lèrgies solars Els rajos UVB, que suposen l'altre 10%, tenen uns efectes més intensos i immediats, per això provoquen cremades, entemes, etc Actuen sobre la capa superficial de la pell, donen calor i proporcionen un bronzejat indirecte que s'aprecia al tercer dia, però es desconeix encara una part dels seus efectes.

El bronzejat apareix per un pigment de color marró (melanina) que es precipita a la superfície cutània per contraatacar als rajos ultraviolats.

Però no per això hem de deixar de prendre el sol, ja que està demostrat que el sol té diferents avantatgesaugmenta l'autoestima, dóna vitalitat, aporta vitamines a l'organisme, etc.

LA HIDRATACIÓ A l'estiu, com que l'aigua interna s'evapora a major velocitat és necessari mantenir l'equilibri d'aigua tant per dins com per fora de l'organisme; per això es recomana beure almenys 2 litres d'aigua al dia.

Externament aquesta mancança es manifestarà en forma d'arrugues, descamació, pansiment i sensacions de tibantor a la pell. Per això, quan arriba la calor, i en especial quan es pren el sol, s'ha de proporcionar una aportació especial d'aigua, aplicant cremes molt hidratants (amb alts índexs de protecció solar) i reforçant-les amb màscares específiques (que en una sola aplicació poden restablir l'ordre perdut).

També ajuden els esprais d'aigua mineral que en humitejar el cutis li aporten oligoelements i sals minerals que hidraten, descongestionen i calmen la pell. Passats uns instants aquesta aigua es retira suaument perquè no s'evapori, ja que també arrossegaria l'aigua de l'epidermis.

EL BRONZEJAT Per aconseguir un bronzejat bonic abans de res convé fer una exfol·liació corporal per eliminar les impureses acumulades; no més, però, de 2 o 3 cops per setmana i mai en una pell irritada pel sol.

Els primers dies d'exposició no s'ha d'abusar del so) perquè la melanina necessita de 3 a 5 dies per acti-

Jornades al sol

var-se i només aconseguiríeu cremar-vos. Mentre que sí correu, camineu, nedeu o jugueu, us bronzejareu més uniformement que estirats a la sorra i estareu menys exposats perquè la suor actua de barrera.

Genèticament, tots naixem amb un mecanisme d'adaptació i defensa al sol que constitueix un capital solar.que es va reduint amb les successives exposicions, sense cap possibilitat d'ampliar-lo. Això junt al fet que amb el pas dels anys la producció de melanina disminueix fa que a partir dels 40 anys sigui convenient aplicar uns bronzejadors antiarrugues.

Per no consumir aquest patrimoni prematurament s'han establert uns índexs de protecció davant les radiacions (UVA/UVB) que cal conèixer per averiguar a quin dels 6 fototipus correspon la nostra pell i actuar en conseqüència: *• El fototipus 1 és el de les persones pèl-roges de pell molt blanca que sempre es cremen i mai es bronzegen. Convindria preparar ta pell amb vitamines d'autodefensa i protegir-la amb barrets i parasols. També s'hi inclouen les dones embarassades.

•: Index, entre 15 i 30.

-.;'• El fototipus 2 és el de les persones roses i de pell clara que solen cremar-se, es bronzegen lleugerament i que haurien de seguir els consells anteriors.

•: índex de protecció entre 15 i 30. * El fototipus 3 i 4 és el del grup de cabells castanys/morens de pell clara amb major o menor capacitat de bronzejat.

• : Index de protecció entre 10 i 15. * El fototipus 5 correspon al tipus de pell índia o sudamencana • :• Index de protecció entre un 6 i 10. * El fototipus 6 correspon a la pell de la raça negra, que també té capacitat de bronzejat.

Els nens menors de 3 anys, com ja sabeu, mai han de bronzejar-se i han d'estar protegits amb índex molt alts, barrets, parasols i samarretes de cotó, per evitar-los també una possible insolació.

Amb un producte de filtre alt, en acabar l'estiu, haureu aconseguit el mateix bronzejat que amb un de baixa protecció, i tot sense arrugues ni taques a la pell.

Recordeu que s'ha d'aplicar de 15 a 30 minuts abans de l'exposició, després de cada capbuçada, o cada hora, i no s'ha d'aprofitar el que va sobrar de l'any passat. D'un temps ençà es poden trobar productes d'ús diari que inclouen filtre solar, com els hidratants, que també eviten l'aparició de pigues. Tanmateix, algunes firmes d'alta perfumeria ofereixen colònies sense alcohol. I si l'ocasió ho demana, disposeu dels autobronzejadors.

ELS 'AFTER-SUN' Un bon bronzejat ha d'acabar amb un after-sun que calmi, hidrati i repari la pell dels efectes solars. Sí s'ha produït alguna cremada o eritema Heu, el producte hauria de contenir aloè vera, vitamina E o provitamina B5. Darrerament s'han incorporat a aquesta línia productes que fixen i intensifiquen el bronzejat a més d'hidratar ia pell.

p e r r u q u e

r

uff-Lonfro/

s

PERRUQUERIA ESTÈTICA SOLÀRIUM Al servei de Sant Cugat des de 1955

Gimnàs especial per modelar la silueta femenina

93 589 60 88 C/ Francesc Moragas, 23 bis l e r 08190 Sant Cugat del Vallès

Kstètica hores convingudes

O Esperanlo. 12 int. D. Tel 93 589 23 43

perruqueria

ÍUANi

If

• Tractaments corporals • Mkropigmentoció • Tatuatges C/ DEL SOL, 22 08190 SANT CUGAT Tfno. 93 590 05 41

Massatge biosmòtic Quiromassatge Aromateràpia Hidroteràpia Tractament natural pels peus Tractaments facials Tractament anti-estrès Peeling corporal amb productes naturals

C/Xerric, 28 Tel 93 674 66 99 SANT CUGAT

Centre SPA

^j Salut Natural' amè les mans

Tractament de fangotoràpla i algoteràpla per: ciàtica i lumbàJgia contractures i tendinitis acne psoriasis

Sant Cugat del Vallès

artrosis artritis cel lulitis i aprimament

Cl Les domes, 11 (cant. pi. Pere San) Tel. 656 890 149

SI VOLS ANUNCIAR-TE, T R U C A ' N S AL JJ TELÈFON ^ ^

93 589 62 82 el consell:

Altres

proteccions

Els cabells. El sol i altres agents com el salnitre alteren la composició dels cabells, sobretot la proteïna que els aporta flexibilitat i brillantor, í els tornen secs i trencadisos. Per això ia cosmètica ha ideat uns protectors capilars per aplicar durant les exposicions solars. També incorporen filtres solars els fixadors, com ara escumes i gels, o els olis secs, ideals per a les llargues estones a l'aigua. D'altra banda, així com la intensitat de les radiacions solars aclareixen el color natural dels cabells, quan aquests són tenyits també el clor de les piscines els alterarà, per això és convenient usar els productes amb filtre.

Els ulls. Per la major intensitat dels rajos ultraviolats, ara més que mai cal portar ulleres de sol, ja que s'ha comprovat que certes malalties oculars acceleren el seu procés (cataractes, etc). Les lents de sol han d'absorvtr el 100% dels rajos UVB, el 20% dels UVA, amortir ia llum invisible depenent de la refracció de la llum, a més de resistir els impactes, les agressions químiques i les altes temperatures.

Gastronomia

ELS / C A N T O N S Dijous. 27 de juliol dri 2000

La cuina de casa

Sant Martí, 10 08190-Sant Cugat del Valès Com si fos d e tota la vida BIUAK FRANCIS (CARAMBOLA) UUAK AMERICÀ - POCH 5 1

BAR. REST. ARNAU Passeig Francesc Macià, 71, local 4 93 589 03 76 Cafeteria i restaurant

EL CASINET Camí de Can Ganxet 47 93 589 50 83 Menú diari i entrepans

St. Antoni - placa Barcelona 93 675 52 46 Cuina casolana

BAR BOKATA Plana Hospital, 35-3 93 589 19 72 Cafeteria i entrepans

EL JORDI'S Sant Jordi, 39 93 674 11 18 Amanides i entrepans

LA JUONENCA Major, 29 93 675 25 86 Gelats artesans i cafeteria

BACCO Manel Farrés, 97 93 674 30 69 Menú diari i pizzes

EL MESÓN Plaça Octavià, 6 93 6741047 Braseria i cuina de mercat

LA JUONENCA Xerric, 30 93 6741348 Gelats artesans

BAR PICCOLO Valldoreix, 29 93 5891198 Cafeteria, pizzes i entrepans

EL PEROLET Pg. Francesc Macià, 67 93 675 53 03 Cafè Restaurant

LA JUONENCA Vïllà, 1,cant. Murillo, local 4 93 675 34 02 Gelats artesans i cafeteria

CABASSA CASTANO Puiqmal, s/n 93 674 02 67 Cuina de mercat

EL PUNT Sabadell, 41 670 59 40 01 Copes i sopars

LA MASIA Av. les Corts Catalanes, s/n 93 589 34 45 Cuina catalana casolana

CAN EDO Lleó XIII 93 692 24 24 Carn a la brasa i calçots

FRANKFURT LA PALTA Rambla Can Mora, 24 93 589 5011 Frankfurts

LA PASTA BOIXA Alfons Sala, 24 93 67515 03 Pizzeria, creperia

CAN BARATA Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200 93 697 06 52 Cargol llauna i arròs negre

GRANJA AUGUSTA Plaça Augusta, 4 93 5898890 Cafeteria

MAS ROIG Plaça Mas Roig, 4 93 675 00 86 Xai, entrecot a la brasa

CAN CASOLETA Sant Bonaventura, 39, baixos 93 675 10 33 Peix i marisc fresc

ITALIANS Sant Bonaventura, 6 93 674 64 33 Menú diari

PA I PA Sant Jordi 93 589 4945 Menú diari. Baguets calentes

CABALLU PETIT Sant Jordi, 33 93 589 14 56 Cerveseria

LA CANTONADA Plaça Monestir, 1 93 584 23 32 Creps, amanides, menús

TORRADA GRILL Plaça Pere San, 6-8 93 589 72 74 Especialitat en brasa

l a r e c e p t a d e M. Àngels

Ingredients: - 1 kg de patates - 4 ous durs - 1 llauna de filets d'anxova - 50 g d'olives negres - 50 g d'olives verdes -1/2 ampolla de cava sec - 400 g de mongetes tendres - 1 llimona -mostassa - oli d'oliva -sal -pebre

Amanida

Quadras

MENU DEL DIA

LA GRANJA

ò-

t

Elaboració: Es couentespatates, amb pel i tot, amb aigua saiada bullint durant uns 20 minuts; s'escorren, es pelen i es tallen a rodanxes fines.

Es trien tes mongetes, es renten i es deixen bullir amb f aigua salada bullint, durant 20 minuts, sense tapar, després s'escorren i es deixen refredar.

ROSTIDORA LLENYA

OLIVER PLATS PREPARATS PER ENDUR

Sant Martí, 9 (ms$mMCAHC*Ev*ojAi Tel. 93 589 82 75

la xocolata... <#fvfH els entrepans... « f f v f H • I eaffé... * * v # f i las pastes... -ffwffv el suís... > f t f f t .

Si encara no ens coneixes, La granja mereix una visita

PI. Barcelona 93 675 52 46

per carn de la bona Carrer de la Torre, 14 Tel. 93 674 12 85

fi Mercat Municipal Torreblanca Taula 1.6

al cava per a la Festa Major de la

Floresta

Es couen els ous, uns 10 minuts, es posen sota el raig de l'aigua freda, es pelen i se'n fan rodanxes. En una plata fonda o en un bol gran es va col·locant una capa de patates, una caoarje rodanxes d'ou dur, una de patates, una de moirçet& tentines ura de palates, tira ^ de patates, una d'ofives i, finalment una de patates.

Després s'hi aboca per sobre el cava, mirant que ho cobreixi tot, i es deixa que se n'amari unes hores.

Ai moment de servir-ho, s'amaneix amb la salsa següent es barreja ben barrejat oli, mostassa, el suc d'una llimona, sal i pebre. Se serveix ben fred. Si es vol que resulti més econòmica, en comptes de cava es pot fer servir vi blanc sec.

Tel. 93 675 30 65 t Mercat Pere San

Tasta la nova carta Sopars d'empresa

Parada 1.04 Tel. 93 589 14 18 •

Passeig de Rubí, 108 Tel. 93 674 57 47

XI ü:esnn Tota

Bar Restaurant una tradició

Pi. O c t a v i à , 6 Tel. 9 3 6 7 4 Í O 4 7

CAFETERIA RESTAURANT Consell; Aprofitant que teniu l'ampolla de cava oberta, brindeu per aquesta Festa Majo. I de postres, podeu escollir algun gelat deis molts que trobareu a diferents parades de la Floresta. * Ho dedico a la UREF, perquè mantingui la il·lusió i constència en totes les seves activitats.

C Sant Jordi, 33 - Tel. 93 589 14 96 AMB EL TEU SUPERMENÚ D'ESTIU UN PAQUET DE

6 M «ESTfcURXNT I T^. \

PI. Pere San, 6

Plaça Augusta, 4

IA M A S I A

ENTREPANS

(Mercat Vell)

ESPECIALS

Td. 93 589 72 74

PLATS COMBINATS

ESPECIALITAT EN BRASA

Carns i verdures brasa Coques xapata Cargols a la llauna

i I I t

( M M

Cuina catalana i casolana Menú diari: 1.100 ptes.

Tel. 93 589 34 45

Granja-Bar

BAR RESTAURANT CAFÈ

ARNAU

EL MILLOR DE LA FRUITA Promoció vàlida fins el 30 de setembre

MENÚ DIARI DE DILLUNS A DISSABTE

PLATS DEL DIA

Tel. 9H S 8 9 B 8 •><>

P Francesc Macià, 71 • L4 Tel. 93 589 03 76 Sant Cugat del Vallès

Wm-C

DE REGAL. EL CARMEL AMB

Sant Cugat Centre comercia

US 4 CANTONS

Guia Comercial guia pràctica ADVOCATS TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 P 93 675 34 54

BAR STOP Rius i Taulet, 56

* 93 5891299

L'ILLA CONGELATS M. Pere San. Pda. 125

CUE SANT CUGAT Bar Musical Sant Martí, 10 P 93 589 4 7 90

P 93 589 38 06

CABALLU PETIT Cerveseria

P 93 589*4 56 GARCIA JULIÀ Av. Catalunya, 22, 1r2a P 93 674 41 64

CONGELATS

BELLES ARTS

EULÀLIA PINYOL Manel Farrés, 15 A - loc. D P 93 674 44 69

CABANAS Santiago Rusinol, 54 P 93 674 06 49

LI. GRIERA CABELLO Frsc. Moragas. 5, 3r 3a P 93 6 7 4 4 4 94

CUGART Torrent Bomba. 14

P 93 674 43 90

ALUMINIS GARRIGA Orient, 65, baixos P 93 675 2902

BICICLETES CARDONA Valldoreix, 41 P 93 674 *S 09 SUN BIKE Can Matas. 2 P 93 5 8 9 * 7 5 7

ARQUITECTURA FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. La Mina, 17, L B P 33 675 18 35 JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a = 93 589 65 6* P 608 49 4 5 * 9

ai CLÀSSIC Av. Torre Blanca, 2 P 93 674 19 03 EL PUNT Copes i sopars P 670 5 9 4 0 0*

COPISTERIES ARPALI Valldoreix ,45

DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada, 31 B3 4r 1a P 93 675 18 03

" 9 3 674 260/

COPY-GRAFIC Can Matas, 8

CARNISSERIES

BELSCON XXI, S.A. Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixos bafeccmoo@nexo.es P 93 675 32 67

TUBAU Mercat Pere San Parada 104

TUBAU Passeig Rubí, 108 Valldoreix

CRISTALLERIES CRISTALLERIA SANT CUGAT Av. Lluis Companys, 29 P 93 6 7 4 * 3 98

P 93 674 5747 JORDI FRONTONS Av. Rius iTaulet, 13 1193510)4147

SAGARRA Endavallada, 22 P 93 674 01 60

MARTÍ FINET MIRA De la Creu, 25, 1r ° 8 3 589 30 65 M' DEL MAR EJARQUE De la Creu. 25 - baixos 0 93 674 5 * 11

TOBELLA Santiago Rusinol, 49 P 93 590 69 80

PAPIOL Venda i neteja Cànovas del Castillo, 4 P 93 674 65 00

AGENÇAT Sant Antoni, 18 P 93 675 0 0 * 7

ASSESSORIES DIGEST ASSESSORS Manel Farrés, 15 D

[ÇENTJjEÇOpÇIALH PRYCA Rubí-St. Cugat, km 4 P 93 565 49 00

P 93 674*784

AUTOMÒBILS DELPHI AUTOMOTIVE SYSTEMS Ctra. Cerdanyola, s/n P 93 589 20 00 T.M.G. TALLERS Borrell Front, 31-33 P / F a r 93 674 34 75 T.M.G. Exp. i vencies Av. LI. Companys, 36 P 93 675 56 53

BALLS DE SALO PEPE ASENSIO Anselm Clavé. 14 P 93 675 49 37

BAR PICCOLO Valldoreix, 29 P 93 5 8 9 * * 9 8

P 93 675 01 75

FLORISTERIES FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni.

P 93 674 13 81 P 93 675 18 20 FLORISTERIA L'AMAZÒNIA Dr. Murillo. 8 P 93 590 60 7*

MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Plaça Joan Borràs. 1 P 93 674 *5 4 6

FOTOGRAFIA.VIDEO FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 P 93 674 79 68 ZOOM Centre de la imatge Santa Maria, 14 P 93 675 56 74

TALLER JERONI MORAGAS Av. Villadelprat, 79 P 93 674 50 48

CERÀMIQUES VICAT 2 Camí Can Calders, 8 A P 9 3 675 20 01 RODÓ Rius i Taulet, 6 P 9 3 689 82 80 CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdanyola, km 3 P 93580*500 FOAP Rius i Taulet, 27 P 93 674 05 03 P 93 589 31 21

VILAR ELECTROLLAR Santa Maria, 20 P 93 589 02 7*

ENSENYAMENT ESFERA D'ART Arts Plàstiques i Acadèmia.

Sant Ramon, 21 P 93 675 9* 44

CLUB MUNTANYENC Plaça Barcelona. 5 P 93 674 53 96 CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n P 93 674 14 53

MIREIA'S Valldoreix, 33 P 93 674 99 40

HERBOLARIS DIETÈTIC

ANFUS JOIERS Santiago Rusinol, 45 P 9 3 5 8 9 5 0 72

GERD DIETÈTICA Plaça Pere San. 9 P 93 674 00 60 SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1 Obert dissabte tarda P 93 675 59 53

HIDROCULTIUS HIDROFLOR Av. Joan Borràs. 54 Valldoreix

P 93 674 75 98

li'l!

HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 P 93 674 1140

SANBER-5 Anselm Clavé. 20 P 93 674 45 71

SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, 8 P 9 3 S 8 9 22 64

ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Major, 33 P 93 674 0* 74

FUSTERIA EBENISTERIA P 93 699 6 7 4 8 P 93 674 70 68

GALERIES D'ART ESPAI LLUIS RIBAS Plaça Gorina, 13 P 93 589 57 76 SALA RUSINOL Santiago Rusinol P 93 675 4 7 5 * CANALS GALERIA D'ART De la Creu, 16 P 93 675 49 02 POU D'ART Balmes ,35 P 9 3 590 6 0 8 6

INFORMÀTICA

PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22

ADOLF Taller d'art PereMas, 17. Valldoreix P 93 674 60 28

CARME TALLEDA MÚSICA Martorell, 41 P 9 3 589 28 33

GELATS ARTESANS

PROGRAM ACCÉS Rbla. Can Mora, 18 P 93 675 *5 56 VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 P 93 590 80 60

A. ZAMORA, S.L Mn.Chto Verdaguer. 18 P935892638

GIMNASOS ESPORTS ENTITATS BANCÀRIES CAIXA DE CATALUNYA Rius i Taulet, 33 P 93 6 7 5 * 9 04 CAIXA DE SABADELL Plaça Barcelona, 8 P 93 589 75 12

CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS Rbla. Ribatallada, 20 P 93 589 38 52

ENQUADERNACIONS M.TERESA GREGORY PLANDOLIT

MANTSERV.SA Av. Catalunya. 18 P 93 674 60 58

LA JIJONENCA Major, 29

P 93 675 25 86

CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n P 93 674 14 53 GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 P 93 674 6* 72 GIMNÀS ST. CUGAT Anselm Clavé, 20 P 93 590 82 79 SANT CUGAT ESPORTS S.L. PI. Quatre Cantons P 93 674 30 81 SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 P 93 674 98 62

MAJIK Sant Jordi, 29 P 93 589 02 66

MOBLES JARDÍ INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 P 93 589 0 0 2 3

MODA CONFECCIÓ

MIRA-SOL Victòria. 48 P 9 3 589 2018

P 93 589 78 00 LES PLANES P 93 675 5* 05

LLIBRERIES PAPERERIES

BLUE MOON Major, 16.

P 93 675 02 67 Valldoreix, 43 P 93 5 8 9 4 3 5 5 CAMPMANY Valldoreix, 16 P 93 674 14 82 LA MODISTA Plana de l'Hospital, 3-5

INSTITUTS BELLESA ESTÈTICA P. RAMÍREZ Del Carme. 38 P 93 674 85 63 KAILA CENTER Del Sol, 22

LLIBRERIA MYTHOS Plaça Barcelona, 9 P 9 3 589 8 6 * 7

MARBRES

TOT PUNT Sant Antoni, 19 P 93 674 00 9 7

DISON ESTILISTES Martorell. 12 P 9 3 589 56 57 ESTILISTA P.RAMÍREZ Del Carme, 38

P 93 674 85 63

ATEUER BLAU Av. Torreblanca, 2 P 93 5 8 9 * 9 3» MES MARCS Enric Granados, 15 P 93589*429

VORAVIU Sait Antoni, 25-27 P 9 3 589 88 55

MUSICAL ST.CUGAT Rosselló, 13

P 93 675 47 57

VALLÈS NET Sant Ramon, 4 P 93 674 89 18

TALLER ELECTROSOL Sol, 19

JUANI Xemc, 28

TALLER MECÀNIC C P .

CANALS Sant Uonenç. 27 P 93 674 63 62

P 93 674 66 99 JEAN LOUIS DAVID Raça Dr. Galtes. 5 P 93 675 61 70 PERRUQUERIA VERDI Castillejos, 11 P 93 589 53 54

BOHEMACRYSTALL

Í J S E M . » P 65689 0 * 4 9

Valldoreix, 49 P 935897202

MAT, CONSTRUCCIÓ

SUMINISTROS VALLDOREIX Mn.C. Verdaguer, 107 P 93674 1490

MENJARS PREPARATS ROST1DORALA LLENYA OLIVER Sant Martí, 9 P 93 589 82 75

MERCERIES

OBRES CONSTRUCCIONS CONSTRUALPA Santa Maria, 9,1r 1a P 93 5 8 9 0 * 5 * STANZA Valdoreix,10 « 9 3 674 6 5 9 8 PROMUSA Av. Torre Blanca, 2-8 P 93 5 8 9 * 7 3 2

ÒPTIQUES TEMDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30

P 93 589 44 95

JOGUINES MARGA Santa Maria, 44 P 93 674 *5 32

GENEVIEVE LETHU Vila. 6

P 93 674 01 38

P 93 674 03 16

MRW Ildefons Cerdà. 4 P 93 5 9 0 2 6 80

TALLERESMENA Pg. TorreBlanca,13 P 93 674 53 01

TELEFONIA AIR TELECOM Telefonia i comunicacions Ctra. de Cerdanyola, 49 P 93 589 8 7 0 2

SALUMS Sant Antoni, 50 P 93 674 57 52

PISCINES FERRON Rius i Taulet, 20 P 93 6 7 4 6 8 4 7 PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10 P 9 3 5 8 9 84 92

POLLERIA SANT CUGAT Mc.Torreblanca.Pda. 1-5 P 93 675 13 8

REPARTIDORS MAILING VALLÈS, S.L. Mercè Rodoreda. 8 P 9 3 589 23 71

RESIDÈNCIES RESIDÈNCIA 3a EDAT SANT SALVADOR Sant Salvador, 47 P 93 674 42 23

ROBA INFANTIL CUCARRÓ Santiago Rusinol, 30 P 93 674 55 80

ROBA PER ALA LLAR FALGUERA V*à,1

P 93 675 24 01

TNTORERIA ST.CUGAT Sant Antoni, 1 P 93 6 7 4 * * 8 2 TINTORERIA ST. CUGAT Santiago Rusinol, 35 P 93 6 7 4 * * 8 3 TINTORERIA ST. CUGAT Rbla. Ribatallada, 34 P 93 675 22 28 TINTORERIA ST.CUGAT Av. Uuís Companys, 2 P 93 674 41 67

PASTISSERIES SÀBAT Santiago Rusinol, 46 P 93 6 7 5 * 2 9 9

ASS. RADIO TAXI 93 589 44 22 P 93 675 5* 5*

VETERINARIS DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS, S.L. Urgències 24 h Sabadell. 23 Obert nit i festius P 93 674 69 45 Tel. urgències P 9 0 8 89 8* 36 P 93 674 69 45 VETERINOS Rius i Taulet, 31 P 93 589 71 40

AIRTOUR Viatges per Catalunya amb avioneta Ptge. St. Salvador, 3.

La Floresta

P 666428*42 SÚPER HOGAR Plaça Octavià. s/n P 93 589 89 99

PARAMENT DELALUR

LA PERLA Major, 3

MISSATGERS

TALLERS TORNER Plana de l'Hospital, 35 P 93 674 69 50

LLEGUMS

JARDINERIES GARDEN ROCAMORA Llaceres. 12 P 93 674 36 94

P 93 674 36 88

PESCA SALADA I

OBJ. REGAL

LES MANS (SPA)

FOAP Rius i Taulet, 27 P 93 674 05 03

LEONELU, S A COMPONENTS ELECTRONICS PER A MOTOCICLETES Av. Graells, 35 P 93 590 66 66

TRANSPORTS

MASSATGES ESTET, SALUT NATURAL AMB

TALLERS MECÀNICS I COMPONENTS

FORMA'S Elies Rogent, 18 A P 93 675 40 06

POLLERIES

P 93 590 05 4* SILUET CONTROL Esperanto, 12, interior baixos P 93 5 8 9 2 3 4 3

PERRUQUERIES CARNE I BOSCH Francesc Moragas, 29 P 9 3 589 60 88

SEGURETAT AUX-VYD Av. L l i s Companys, 50 P 93 5 8 9 * 7 9 9

TINTORERIES PEPA MARTIN Talles grans Valldoreix, 28 P 9 3 589 72 3 2

MARMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons Campoamor, 12 - Nau 3 P 93 6 7 5 5 * 08

LA LIONESA Valldoreix. 79 P 93 674 07 71

local 6 P 93 589 86 69

APPLE CENTER Plaça Unió, 3 P 9 3 5 9 0 8 0 60

P 93 674*2 39 ESCOLA THAU Vial Interpolar P 9 3 5898*08

EGA MOBLES Cànovas del Castillo, 2 P 9 3 589 0 0 * 4

LLARS D'AVIS

IMMOBILIÀRIES Vegeu pàgines 40-41

CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusinol, 37 Major. 6 f 935892232

BENETTON Santa Maria, 21 P 93 674 85 02

TRINITY Rbla. Can Mora, 18 P 93 675 22 01

FUSTERIES

MOBLES DECORACIÓ CARRE MOBLES Frsc. Moragas. 33 P 93 674 09 95 P 93 674 >5 50

Sí ADMINISTRACIÓ NÚM. 1 Valldoreix, 67 A P 9 3 5 8 9 47 42

LA FLORESTA Pearson, 36

INSTAL·LACIONS

CAIXA DE TERRASSA Valldoreix, 32 P 93 675 31 00

CLUBS DE MUNTANYA I ESPORT

P 93 674 13 96

MC DONALD'S C Comercial St. Cugat P 93 674 46 54

WALL STREET INST. Av. Lluís Companys, 15 P 93 589 60 72

CENTRES PSÍQUICS

0 93 674 44 69 BELL & ASSOCIATS Plaça Barcelona, 11

FERRETERIES EL PONT Girona, 3

ELECTRODOMÈSTICS

ASSEGURANCES J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9 B P 93 675 3 0 * 2

CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 P 93 674 03 08

CONSTRUCCIONS

P 93 674*2 85

P 93 675 30 65

JOGUINES NINS Villa, 9

P 93 675 36 53

TUBAU La Torre, 14

P 93 589 *4 *8 JORDI CUFÍ BORRELL Av. Vall d'Or, 2

COPISTERIA THER Sant Antoni, 24 P 93 589 74 42

OFINOVA Lluís Companys. 18 P 93 675 23 73

TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1-6 i 1-7

UESC Cànovas del Castillo. 9 P 93 675 23 90

HAMBURGUESERIES

P 93 674 96 02

ALUMINIS

Tota classe de llibres, tesis, fascicles, etc.

P 93 674 26 24 * 934170759

SABATERIES REPARACIÓ DEL CALCAT SABATA Francesc Moragas, 6 P 93 675 32 74 TATER'S Sant Antoni, 62 P 93 675 55 06

IBERPLAN VIATGES Valldoreix. 59 P 93 5 8 9 * 6 78 USSIATOURS Plana Hospital, 10 P 93 589 6* 50

XARCUTERIES CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26 P 93 67408 í í

Cultura

46

tLS·/CAIYIDNS Dijous. 27 (te juliol del 2i\

*%,

r**-

^r-Xt, *!i r s * *-*¥% : :r

De dMuns a divendres • De 7.00 h a 8.00 h El despertador, amb Salva \allvc • DcKJXlha 1().(K)h Primera Plana, amb (ieni 1 ,o/ano • IX- 10.00 h a 13.00 h (iambirota. cl magazín. amb (llara Borrell • I X - 13.00 a 13.30 h Sant ('.inyit Azui: l'intormatiu. amb Josep \1. Mim • I X - 13.30 h a 13.40 h Actualitat Esportiva, amb Ivan l'enas • I X 13.40 h a 14.00 h Amb molt de gust. l'espai de gastronomia. amb Pep Blancs • I X - 14.(K)ha I7.00h Vol de tarda, amb F.stcvc 1 Jop • I X 17.00 h a 19.00 h 1 oi de tarda, amb Iolanda Casas • I X 19.00 h a 20.00 h Al lloro, cl musical, amb Salva Vallvé • I X 20.00 h a 20.33 h l'esportiu, amb Gemma Montero • I X 20.35 h a 21.00 h El millor del magazín • I X 21.00 h a 22.00 h Sona clàssica (dilluns). Roek World (dimarts), /J/·/wí,/vï?v/c/(dimeeres), ChillOut (dijous). Jazz Crrca (divendres).

•IX-22.00 h a 24.00 h El que queda del dia, amb Joan Vallvé • A partir de les 24 h .Música al teu costat •IX7a24h, (-atia hora informació local als Bulletins Informatius.

Dissabte • I X 8.00 h a 10.00 h Es cap de setmana, amb Joan Vallvé • De 10.00 h a 13.00 h

Poc fet. Etmagazín d'humor. Amb Xav i Rodríguez • D e 13.00 h a 14.00 h Avant-matx. Einfonnatiu d'esports • D e 14.00 h a 15.00 h Càsting (repetició) • D e 15.00 h a 17.00 h Àlbum, amb David Villena • I X 17.00 h a 18.30 h l.'estrena. El programa de cinema, amb Xavi Torras, Jordina Reinon i Toni Garcia • I X 18.30 h a 19.00 h Ràdio Pta\, amb Sònia Carmona • I X - 19.00 h a 21.00 h Buc d'assaig, amb Carles Roca • D e 21.00 ha 22.00 h Entre bambolines. VA programa de teatre • A partir de Ics 12 h Música al teu costat

Diumenge • De 8.00 h a 9.00 h l/i missa del monestir • De 9.00 h a 9.30 h . Mites i llegendes de Sant Cugat • I X 9.30 h a 10.00 h Esport en marxa Ja edició • De 10.00 h a 13.30 h Sostra dansa) l-a sarsuela/ Roda d'amics amb Joan Fàbregas i Pere Pahissa • De 13.30 h a 14.00 h Esport en marxa Ja edició • De 14.00 h a 16.00 h Tal com érem, amb J. M. Alvira • D e 16.00 h a 19.00 h Bon rotllo, presentat per Raquel Iniesta • D e 19.00 h a 21.00 h Ruc d'assaig, amb Carles Roca • D e 21.00 h a 22.00 h Esport en marxa 3a edició, amb Carme Reverte • A partir de les 22 h Música al teu costat

Dijous 27

Isern

Pg.de la Floresta. 9. LA FLORESTA

93 CM 18 63

Divendres 28

Domènech

Pg. St Magí. 50

93 6743353

Dissabte 29

CulieM

Ptge. Diputació, 6

93 674 03 64

Diumenge 30

Riera Rivière

Dr. Munllo, 1

93 674 04 30

Dilluns 31

Salaven

Santiago Rusiflol, 38

93 674 06 45

Dimarts 1

Beringues

Av. Uufs Companys, 46

93 569 37 08

Dimecres 2

Serret

Pg. Baixador, 78

93 674 23 72

MiftA·SOL

VACANCES:CuUeS(98.2000)«RieraFSwére i Satavert(11 82000) • Benngues(14&2000) t

Sol i Aire agafa el testimoni de les festes

majors

l'n dels battis més desconeguts de la nostra ciutat, Sol i Aire, tonia a prendte protagonisme aquest cap de setmana amb la seva Festa Major. El tret de sortida serà divendres amb la lectura delpregó, malgrat que el dia central de la festa gran serà dissabte. A les cinc de la tarda, els més petits seran els protagonistes amb activitats, animació i una xocolatada. El vespre serà el moment del sopar de germanor que precedirà el ball central de la Festa Mcijor amb l'Orqiiestra Trèbol. Dissabte la festa s'allargarà fins ben entrada la matinada amb una discoteca mòbil. Diumenge serà el darrer dia de lafesta gran de Sol i A ire amb una visita al zoo de Collserola ijocs i gresca. Bones vacances!

|Í:;, St. Cugat, mr i Stes Juliana i Semproniana vg mrs 2 Divendres 28 ' Sta Caterina Thomas vg agustina i Sts Nazan i Cels. mrs

Sts. Ignasi de Loiola, fundador dels jesuïtes i Fabi, mr i Dimarts 1 ' St. Alfons M., b., dr., fd., Feliu . mr. i Sta. Fe, vgs. mrs.

Dissabte 29 Stes Marta, vg , Serafina, St Olaf, rei, mr i Adam

£ï Dimecres 2 M Déu dels Àngels i Sts. Eusebi de Vercel li, bisbe.

m

Diumenge

*

Sts Pere Crisòleg. bisbe, dr i Abdon i Senen. mrs

f. Dijous 3 ^ Sts Gamaliel i Nicodem; Gustau, bisbe i Sta Lídia.

3 0

$:, ^f*

Ktr

V

a-

E L S / C A P Í T O N S Dijous,

Cultura

21dt juliol del 2000

AAPPiWMira-sol

936755106

Municipal fVaBdoreix}

C&ws~Cioesalíewrvè3) 93589~094Ï

CwnssaníSt Cyg*t ~ 9 3 6 7 4 7 6 Ï í T

Casa de Cultura

935891382

MWSt.JoanMira-sol 93674 7103

Cines Yelmo Reserves) 90212 4134

DNI (Cita prèvia)

EMOVaftfcraix

936742719

Consumidors

Qub Muntanyenc

93674 5396

Urgències

OMfC

935893188

Coral de la Unto

« 6 7 4 1 0 06

PRÓMUSA

935891732

Esbart Sant Cugat

9367526 52

Uar d'Avis Parròquia

9358905 98

Aigües la Floresta

93 674 2089

Piscina VaBdorew

9367540 55

Catalana de Gas

93 7252944

932684567

BOMBERS BeBaterra

936928080

Generafitat

085

Rubí- Sant Cugat

936998080

CAP

93S891122

CAP-Urgències

9358944 56

Centre Soc. San LF

935697800

Ctre Alzheimer St. C.

9367Ï5Í3 83 "

ASDI

936753503 935891674

MITJANS COMUNICACIÓ ~

Creu RÓjà Sant Cugat

938741234

CPA

Creu Roja VaSdorax

93 674 24 59

C.CasteBano-Manchego 93 589 76 05 *

Dispensan la Floresta

936747615

General de Catalunya

935891212

VaSrfHebron

"ÍB4272ÒQQ

SantJoandeOéu

932034000

Telèfon de l'Esperança

934144846

"Germanor Cavis"

" 9 3 5 8 9 57 98

'"

091

Correus

~93~67Ï7Ó"96~

ENHER Rut»

'93 699Ï892 900 73 73 73

Radio Sant Cugat

93 675 59 59

FECSA lavanes) ~

90074 74 74

"bt Sant Cugat " "

"936748661

ORGANISMES OFICIALS

Funeràna

93 589 5552

Repsol-Butà

93 6741580 93 5890021

SOREA

936749314

rtsenda

935891155

Sant Cugat Comerç

936740322

Jutjat

936746696

PARRÒQUIA

Aeroport

93 4785000

Carreteres

93 204 2247

9367425 70

Les Planes

93204 75 03

FGC

93 2051515

Arxiu Municipai

935890712

SI. Pere Octawà

936741163

Grua

93 674 3371

AAPP W Can Matf Vall. 93 674 50 49

Arxiu Nac. Catalunya

93589 77 88

Valldoreix

9367405 69

RENFE

93 4900202

AAPP i W Valldoreix

Casal Cultural Mira-sol

935892018

Port

93 318 87 50

Càsàtd'ÀvrsSC'

9358916 3B"

Radio Taxi Taxis (parada) Valldoreix (parada)

93674 2197

" AAPP Montserrat Vall ~ 93674 21Ï5 AAProp iV. la Floresta 936742089

Casal Valldoreix '

""936744599

AAWAigualtongaFlor. 93674 5129

Ctre Cívic la Floresta

93 589 08 47

POUCIA Cuerpo Nacional

9367478 58

Municipal i Protecció Civil

092

informació l Inscripcions De dimarts a divendres De9a11.30ide17.0Oa1d.0Oh

TALLERS A partir del 12 de setembre: OBERTES LES INSCRIPCIONS

Inici de classes: 2 d'octubre del 2000 Informació 1 Casal de Cultura de Valldoreix

Org.: EMD de Valldoreix Horari d ' i n s c r i p c i o n s . de dl a dv, 9 a 13 h

DNMIIX t M N t U i l A p w • l e v * * I adults fJaluns,deí9'«2lh

• O O Y BALAKCE dm i dj, de 10.40 a 11.40 h

93 58944 22

•

93 674 0997

onFcaMmiA

BALLS DC SALÓ i n l e t » l 6 t dv, de 22.00 a 23.30 h perfecció: dv, de 20.30 a 22 b

93 67411 11

dm,dal8a20ft;dtm., de18 a aOh i dj, de 18 a 20 h

• dimecres, de 20.30 a 22 h

•

CINESA SANT CUGAT

JAZZ Infantil 1 Í H M A Í I rJBrrterjres, d e 17.30 à 18.45 h

Yelmo 3 16.00/19.00-22.00 Búrtimo

StaartüttJe/Yo,yomisrooefrene Sant Cugat 2

16.00-18.00-20.16-22.35

16.15-19.20-22.00 Los

Sant Cugat 3

16.15-18.15 ~ 20,30- 22.46

Yelmo 5

Los PicapierJra en...

16.00-18.05-20.10-22.15 Yo,yomtsmoehw»

Sant Cugat 4

• JAZZ AfftÒftlC

Juvenil

Yefmo4

Misión: imposfote 2

17.15-19.45-52.40

dimecres, «te 18.50 * 20 20 » ¥ U t t T Taller «I* PLÀSTICA dimarts, de 17.30 a 18 45 h

17.00-20.40 rrgger.../Menose8màs

16.15/18.15-20.20-22.45

Yefmo7 YELMO SANT CUGAT

Fantasia 2006

Yelmo 1

Yelmo 8

16.30-18.30-20.30-22.50

16.00-18.05-20.20-22.50

Yelmo 9

Yelmo 2 Misión; Imposfcte 2

16.15-18.25- 20.25-22.45

17.15-20.00- 22.40 StaartLittte

SANT CUGAT

SALA 2:16.15- 19.00- 22.00 GOLFA: 00.30 13 Anys.

Vaa I Wyk SBMiaMBflil

SALA 4: 17.00- 20.40 GOLFA 00.05 13 Anys

Q Psritiíifi 2 h gratis

JOIERIA a I s « a r a perduda dimecres, de 18 a 18 h

• VITRALLS 9 E C O R A T I U 5 dimecres, de 12 a 13.30 h

• TEATRE p e r a nau»! cf.rje 17.30 a 19.00 h aar a Jove*: dj.de 18.30 a 20 fi h dim. i dv.,TAI-TXf de 9.30 a 10.30 h ESMALTS dijous, de 18 a 20 h

CICLE D K CINEMA

de Lasse l l a l K t r o m

A L ' A I R E L L U RE

• Divemlre» I d'ago-t

Entrada

lliure

nu i

de Roger M i i h c l l c

A les 2Z.M) h A lu plaça del Casal de

• Dnemlr»"» 11 d ' a g o - i

C u l t u r a de Valldoreix

\MI-RI\ I DUU IX de Claude Z i d i

Oru i : \ l l ) de \ a l l d n r e i \

• Divpiirlrri. ISd'apont /•/ SZ-X/O \l- XllllO • l l i w m l r c * 2 8 de j u l i o l ; t\ s'iííirn tu i \i m /;/ i.\ \u>m de \ I N'i^ht S l n a m a l a n

El cinema de casa teva 2 a SETMANA

4 a SETMANA

C»TAMt>ACl6s/roba, batut I seda dimecres, de 10.15 a 11.45 h

\uni\(.

16.00-19.10-22.20 Akjo casi perfecte

B patriota ftfissafcteconwtteu)

•

AGENDA

Yelmo 6

B patriota

OYM-AERÒSIC dm. id.j, deS.3Oa1O.30h

*

DWUiXtMfmillA per a nen* I {«ves dilluns, de 1?.38a 18.30 h

I0OA

Sant Cugat 1

SaníAÍjert.5 Tel. itex93 389 82 69

TRANSPORTS

ArxruGavtn ASSOCIACIONS

É

EMD Valldoreix

SERVEIS

FECSA latenciòeSentj

"

Grup Sup. Immigrants

LLEURE

93 5893080

93*58962 82

Els ÏCantons

ENTITATS

CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX

908 795125

M W V. Carme Mffa-sd 93 67410 03

ASSISTÈNCIA SANITÀRIA

"

Ctre. Cívic les Planes

936742018

935892288

47

Carnet d asíürtiaíif uravflfsftaíi

ESTRENA

SALA3: 16.00-18.05 20.10 GOLFA: 00:20. Apta

22 SJ

Csííial més Brarís £5 anvs

AÏCÍJSSÍJLÏ

mrnusvàlics

3 a SETMANA

SALA 1: 19:00- 22:00 GOLFA: 00:30 STUART LITTLE: 16:30

V*ntf* sflticfpsda

Q P»|»ir»nt«mtJ

E1S4CANIONS

48

Dijous,

.'7 de juliol del 1000

S e t m a n a r i d e SANT CUCJIT DEL VALLÉS

l í

^ i jpÇ.··4,! w, Çi

MM. E.

Antoni Almazor. Promotor de THotel Estela Barcelona

Torre

BL·iica

IOKDI CASAS

"Es imprescindible que Sant Cugat tingui un hotel emblemàtic" ca al m ó n .

- Fa tres mesos van venir uns periodistes de tot cl món i van assegurar que mai havien vist una cosa igual. Per Internet hem intentat localitzar algun hotel d'aquest tipus i n'hem trobat un a Nova York, que sembla que té algunes característiques semblants. És un hotel diferent, amb un art pop. Nosaltres, en canvi, tenim un estil a cada habitació.

L'Hotel Estela Barcelona dóna una s e n s a c i ó e x t r a o r d i n à r i a .

Quan el client hi entra ja es veu q u e està dins d'un hotel diferent.

AI.F.X L Ó P K Z

I ,'f lotcl Kstcla Barcelona de Sitges és una peça única i diferent, amb una vocació artística d'alta qualitat i amb una preocupació constant per l'art. Antoni Xaus va ser el primer artista a pintar una de les nou habitacions que actualment hi ha pintades. Va ser un acte d e protesta. L'artista santeugatenc Grau Garriga també ha pintat una suite de l'hotel.

- Com és l'Hotel Estela Barcelona. situat a Sitges?

- És un hotel que està dedicat al món de l'art. És a Sitges, situat a primera línia de mar, al costat del Port d'Aiguadolç. Uneix l'art, la gastronomia i la bona situació.

- El pintor i artista Antoni Xaus va ser el culpable i impulsor «l'aquest fenomen únic.

- Va ser l'artista que va pintar la primera de les nou habitacions que actualment hi ha pintades a l'hotel. Un dia es va tancar a la seva habitació durant tres dies i no va dir res. Era un acte de protesta perquè celebrava el centenari del Modernisme de Sitges.

Considerava que els artistes en a q u e s t a festa no estaven ben considerats. Aquest fet va ser realment important. A l'hotel es va crear, aleshores, un problema.

Ens havíem trobat una habitació tota pintada, fins i tot els llençols. Va venir la policia i es va organitzar un sarau molt important. Al final, però, tot es va arreglar i ens vam adonar que estàvem davant una obra d'art.

- Vaja, que aquest fet va ser el punt de partida.

- Sí, sí. L'hotel, però, ja tenia una vocació artística. A l'entrada de l'hotel hi havia una escala feta per Josep Maria Subirachs. I després de Xaus d e seguida vam continuar pintant habitacions d'una manera sistemàtica. El segon artista a involucrar-se en el nostre projecte va ser Marc Villalonga. I després també van ferho Xesco Mercè, Paco Duran, i

Antoni Almazor és un enamora! de l'Hotel Estela Barcelona FOTO: X.L. Josep Puigmartí, entre d'altres.

Puigmartí ha estat l'únic que ha pintat dues habitacions a l'hotel. Fa un any es va fer una exposició d'ell a Sant Cugat, que va tenir molt d'èxit i van venir els principals crítics d'art. Subirachs i l'artista santeugatenc Grau Garriga van p i n t a r també una suite cadascun d'ells.

Són dos grans artistes. Grau Garriga va pintar una

na gran qualitat. Pintar una habitació és difícil, fins i tot hi ha artistes que no s'hi atreveixen perquè és molt difícil. Una habitació no la pot pintar qualsevol. A part, l'hotel té obres de Puigmartí, Grau Garriga i Subirachs, entre d'altres, als seus salons. També fem exposicions temporals.

En aquest m o m e n t tenim la del Lorenzo Quinn,

"Quan li vaig demanarà Grau Garriga que pintés habitació que a TEstela va donar

quee à tenint

f.

significa la vivènmolt d'èxit, i una eia d'ell. La darel St de Seguida" altra e x p o s i c i ó de litografies rera h a b i t a c i ó d'artistes cataq u e s'ha pintat lans c o n t e m p o és la que va fer el ranis. És un hotel diferent, però fotògraf Joan Iriarte, que és un e v i d e n t m e n t també ens preohome de prestigi reconegut, i va cupem i ens en cuidem perquè fer un homenatge a Gaudi. hi hagi una molt bona gastrono- Són o b r e s d'estils diferent*, mia. També tenim pintat el gaperò tenen e n comú una quaratge de l'hotel. litat indiscutible.

- Del tot cert. Cada artista fa la — Podríem dir que l'Hotel Estela Barcelona és una peça úniseva interpretació, però són d'u-

- Una d e les dues suites pintades és de Grau Garriga. Com va sorgir la possibilitat de col·laborar-hi?

- Grau Garriga és una persona per qui tinc una admiració especial. He seguit sempre la seva obra. He estat enamorat del seu art. El dia que vaig poder parlar amb ell quasi vaig tenir una gran emoció. Va ser llavors quan li vaig demanar que pintés una habitació. Ell s'hi va engrescar de seguida i em va donar el sí al moment. T i n c por que, com q u e Grau Garriga viu actualment a França, el facin francès d'aquí a poc temps. Per això és interessant que des de Sant Cugat es potenciï la seva figura com a artista català i santeugatenc: Grau Garriga és sinònim de Sant Cugat.

- ^Sant Cugat i Sitges t e n e n punts en comú?

- Molts. Ambdues ciutats tenen molt interès cultural. Sitges té mar, té un clima molt bo, i Sant Cugat té muntanya i és a prop de Barcelona. La distància entre Sant Cugat i Sitges són vint minuts. Hi ha molta vinculació.

Són dos llocs amb un focus d'atenció molt important.

- A Sant Cugat li falta un hotel.

- Sí, sí. A Sant Cugat és imprescindible la construcció d'un hotel. M'agradaria que fos un hotel emblemàtic, no només que es dediqués a vendre habitacions.

Que tingués un sentit.

Hi ha temes, l'enverinament dels quals està cantat de bon principi.

Xlokupadó de la Torre Blanca es un d'aquests. I què dir, després del desallotjament judicial frustrat de fa deu dies!! Ara, més que mai, el diàleg o^w/tes-Ajuntamcnt pot convertir-se en enfrontament pur i dur. Correm el risc que cl contenciós es redueixi, per part de l'Ajuntament, a un tràmit legal o, en aquest cas per part dels okupes, a una qüestió de principis. El pragmatisme quedaria bandejat. Entenent per pragmatisme la voluntat manifesta de cercar una solució que convingui a tots: okupes, Ajuntament i ciutadania. El que he sentit recentment en una assemlea <ï okupes i convidats, em preocupa. Que l'Ajuntament, si vaig entendre bé el que es va dir, s'hagi desdit de la seva inicial oferta escrita, és greu. Que els okupes qüestionin el dret de l'Ajuntament a intervenirhi i, a més, posin en dubte la seva legitimitat democràtica per ferho, és tan greu com l'anterior. Tan greu com el fet que els ciutadans fem el paper d'espectadors en aquesta partida. Estem parlant de quelcom que té a veure amb la gestió de la cosa pública i que, a la curta o a la llarga, implicarà una inversió de cabals públics.

E s t e m parlant, com és sabut, d'un edifici municipal. Per tant, a la legitimitat adquirida pels okupes pel fet d'haver engrescat la vida a un espai condemnat a una mort lenta però segura, cal sumar-hi la que té l'Ajuntament com administrador dels interessos col·lectius. Ras i curt (ja que l'espai de què disposo no em permet matisar): 1. Si es vol exclusivament un espai okupa, cal posar les bases perquè ho sigui amb unes mínimes garanties estructurals i de seguretat i això, agradi o no, implica intervenció municipal; o 2) Si es vol convertir en un espai per a entitats, el debat ha de ser més profund i més ampli.

En aquest debat s'ha de poder qüestinar tot, començant per la idoneïtat o no del rnateix edifici. Probablement no he estat excessivament diplomàtic, però he de confessar que a aquestes altures això em preokupa ben poc (per què hauria de ser-ho jo més que les parts directament implicades?).