Issuu on Google+

El 'diari* de Sant Cugat

EIS 4 CANTONS ••i

Destaquem

Súm. 3J> Any VII

225 pies.

M

El camp de futbol es trasllada a Coll Fava

Lliurament dels IV Premis Esport en Marxa al CAR Sant Cugat Pàgines 26 a 29

L'oposició qüestiona el primer any de planificació de CiU Pàgina 3

La Ciutat Energèticament Sostenible a debat Pàgina 12

3.000 persones amb Els Pets i el T O T Sant Cugat' Pàgina 16 í 17

Sant Cugat Comerç contra l'ampliació d'horaris Pàgina 42

Aquest núm. inclou el suplement

El projecte podria anar acompanyat d'un segon camp de futbol més petit, un poliesportiu i pistes de pàdel m 12 FOTO.X.L

Mercart a PEsbart reuneix 5 0 artistes i 1.500 obres de petit format I!acte inaugural serà aquest dissabte a la seu de rEsbart Sant Cugat /%. J.? AUTOMATISMES

Prestigi,

PER A PORTES

Seguretat

I PERSIANES...

AV. LLUÍS C O M P A N Y S , 50 (ABANS ALFONS SALA)

i Servei


[ EIS 4 CANTONS

CLUB DEL

SUBSCRIPTOR

El grup vodMGf?lfc§ 4 CADA

REGALEM ¥ V I P S

MES . 1 , . .1 i.

|

r

)l

)••

r i

i' i r T

Ja

# ítm fte$ í *mí> w sam&tte, perquè mptm mm i ;,

m»ttmpwe

que conec,

«**«»**»«*»«*»«***«»* ***»* « X «C» * * C * 4 « r » 4 « i *

A ml «'«nwfiw, ptetegefxm, aemim,.. Em fm *eas# ft&

GEMA 4

Les sa«* **es «anfofts&ftar / esttssifenfir «5» e/$*&»$£

'^i^#$ea««tora Qofts 4 sé» is» soiítòitiOntoq&ttme

amb els qu€|aifncl#i consumiciòii p É f e | .

•>*««*«« » « i * ^ « ) f * « « ^ « 9 * ^ t «

diumenge 2 de juliol, a les 19.30 h

Club Capitol. Sala 2 Rbla. Catalunya, 138. BCN

divendres 7 de juliol, a les 22.30 h

Tel. 93 412 20 38

v

>

_

ïMa setmana regaiem 1tiqitetiM!fa2fwrsoai»

Veniu a rep|i;l|i|í;|| (reservat el dreMdliiJJJJ Ctra. Sant Cugat-Cerdanyola, km. 4,6. Sant Cugat. Tel. 93 597 05 35

Si passeu aquesta FESTA MAJOR pel local de l'Esbart, MERCART us oferirà un W% de descompte mostrant el carnet de subscriptor

AtfRCART L**' &

PETIT FORMAT 5 L

Excursió de 2 h G R A T U Ï T A • Per ta muntanya • En grup i amb guia • Caps de setmana i festius

r

• Per fer amb els amics o la família • Només cal carnet B-l o Al

Ctra. de Cerdanyola, 43. Granja Baiard. Sant Cugat

in* • • ™ «ÜÍ «SP

n

<IHIT)«HJ{UII

""*

""" "»"" COMRAMY * * * • *

ENTRADES de franc per a la SESSIÓ GOLFA ENTRADES de franc (per a dies feiners)

GRATIS a recollir e n les nostres oficines

V

santcuqat

cines

CARNET amb punts per guanyar tiquets gratis cada cop que adquiriu una entrada

re ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR 93 589 62 82 • de dl a dv, de 9 a 14 h i de 16 a 20 h


ELS I CANTONS

Política Dijous. 2J (fe juny del 2000

Govern

L'alcalde confia a executar aviat els projectes planificats L'oposició acusa CiU de perdre un any des de les municipals

Rebutgen la creació d'una comissió que visiti Salamanca E. B. - Sant Cugat -

El dia 13 de juny es complia el primer any des de les darrers eleccions municipals. Un any en què, segons l'alcalde, Lluís Recoder, s'han començat a planifcar els projectes de ciutat alhora que s'inauguraven els que havia engegat l'anterior equip de govern. Un any en què CiU ha passat de la criticada interinitat de l'equip de govern a l'estabilitat al pacte amb el Partit Popular. Un any en què s'han aprovat uns pressupostos al mes de maig. Els partits de l'oposició valoren negativament aquest primer any des de les eleccions municipals dient que s'ha perdut i lamentant que no hi hagi projectes i que s'hagi trigat tant a aprovar el pressupost, entre d'altres. EMII.I BKU.A

- Sant Cugat L'alcalde, Lluís Recoder, ha valorat positivament el primer any des de les eleccions, que, segons ha dit, l'han centrat a definir els futurs grans projectes de ciutat i a fer els passos pertinents per executar-los. "Hem fet un esforç molt poc lluït però d'una gran eficàcia d'intentar actuar en l'àmbit intern per tal de limitar la despesa". Recoder ha manifestat la voluntat de l'equip de govern d'estalviar en la despesa ordinària alhora que es potenciaven els serveis procurant fer les màximes inversions possibles. En aquest sentit, l'alcalde ha destacat l'elaboració del pla d'equipaments esportius, "del qual molt r à p i d a m e n t es començaran a veure els efectes", la vianantització del centre, "que a partir de la Festa Major es comença a posar en pràctica", i el projecte d'urbanització integral dels districtes, amb el trasllat a Promusa de la responsabilitat d'executar les obres. Durant aquest any, CiU i, a partir del pacte, el PP, han estat treballant en planificació en alguns casos i en execució en d'altres. Tot plegat supeditat a l'aprovació del pressupost el passat mes de maig. Recoder ha reconegut que l'aprovació ha arribat tard, però ha puntualitzat que "el que seria preocupant és que el retard ha-

J. Menéndez (PSC) "Ha estat un any perdut quant a efectivitat"

g u é s s u p o s a t una p è r d u a d e temps per començar a executar projectes, i no ha estat així perquè els projectes abans d'executar-los s'han de planificar, que és el que hem estat fent". D'altra banda, al llarg dels dotze mesos, els membres del govern municipal han inaugurat les obres que ja estaven en marxa, com els jardins del Monestir, la deixalleria municipal o la planta de compostatge. També han finalitzat obres de menor envergadura, com la vianantització del carrer de Sant Esteve o alguna ac-

El dia .i He juliol Recoder complirà un any de mandat F: X. L. a la ciutat. El portaveu municipal socialista, Jordi Menéndez, ha remarcat que s'ha estat condicionat per la dificultat per fer un pacte: "Ha estat un any p e r d u t des del punt de vista d'eUfl esfofÇ fectivitat". M e n é n d e z ha laperò efkaç mentat que hagi calgut esperar un any: "Primer les eleccions al Parlament. després al Congrés, després el pacte". El més rellevant per al socialista és que "les assignatures pendents de la ciutat no s'han encarrilat. Hi ha hagut molts anuncis i concursos d'idees, però la seva traducció al pressupost ha estat enormement decebedora". Per tot plegat, Menéndez també carrega tintes contra la gestió de l'anterior equip de govern i demana explicacions sobre el "gir copernicà que vol seguir Recoder, que significa una desqualificació del que ha fet CiU en els

darrers anys". En aquesta línia, el regidor creu que "algú hauria d'assumir la responsabilitat i dir que les coses no s'han fet bé. Recoder ha dit que "una part de l'equip de govern és gent que ja hi era i una altra és nova. El primer que hem fet és posar-nos al dia de la feina que hi ha i això porta temps. Però aquesta feina l'h fet molt ràpid". El portaveu d'IC-V, Francesc Cïodàs, ha recalcat que "ha estat un any perdut per la paràlisi municipal provocada per la inestabilitat". En primer lloc, perquè el traspàs d'alcaldia "va ser incorrecte" i perquè "s'ha estat pendent d'altres eleccions". Godàs dubta q u e el pacte sigui prou dinàmic per arreglar els problemes de la ciutat. El president d'ERC, Eduard Pomar, ha dit que "no es pot fer una valoració d'un any d'interinitat, sense cap projecte important". Per al republicà, "el govern no ha governat" sinó que ha desenvolupat la tasca del dia a dia, ja que ha estat condicionat per la minoria.

B. Rodríguez (PP) F. Godàs (IC-V) "CiU estava obligat "La inestabilitat ha a dialogar per tirar provocat un any de endavant la ciutat" paràlisi municipal"

E. Pomar (ERC) "No es pot fer una valoració d'un any sense cap projecte "

Lluís Recoder:

tuació d'urbanització a la Floresta i les Pla- "Hem fet nes. __ Per la seva banda, pOC lluït, la sòcia de govern de CiU, Berta Rodríguez (PP), coincideix a qualificar el primer any de les eleccions municipals de "positiu", ja que "s'han començat a fer coses que havíem proposat en el nostre programa". Rodríguez ha destacat la tasca de diàleg per part de CiU, que "hi estava obligat per aconseguir acords puntuals per poder tirar endavant Sant Cugat". Un diàleg que va acabar amb la signatura d'un pacte CiU-PP el dia 18 d'abril passat.

per limitar la despesa "

Des dels partits de l'oposició han criticat la "paràlisi municipal" que ha fet perdre, al seu parer, un any

La moció del grup socialista pel retorn a Catalunya dels documents confiscats durant la guerra civil, depositats actualment a l'Archivo Histórico Nacional de Salamanca, no va prosperar. El PSC demanava la creació d'una comissió, encapçalada per l'alcalde, Lluís Recoder, que s'encarregués d'anar fins a Salamanca per establir converses amb l'alcalde d'aquesta població i de pressionar perquè es tornin els docum e n t s d e la G e n e r a l i t a t Republicana incautats com a botí de guerra, que anirien a parar a la seu de l'Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant Cugat. Amb això, els socialistes santeugatencs volien crear vies de diàleg amb el consistori de Salamanca potenciant el paper dels ajuntaments: "Les ciutats no es poden oposar a parlar", deia el regidor socialista Salvador Gausa. Tant Convergència i Unió com el Partit Popular es van oposar a la creació de la comissió. Concretament, l'alcalde, Lluís Recoder, opina q u e "l'alcalde de Salamanca ens tractarà molt bé, però tornarem sense res sota el braç perquè l'Ajuntament de Sant (Jugat no és competent per reclamar els arxius ni el de Salamanca té capacitat per decidir tornar-los". Per la seva banda, la portaveu del PP, Berta Rodríguez, va explicar després de la votació que el seu grup havia votat en contra de la moció del PSC perquè incloïa la creació de la comissió. En canvi, s'havia abstingut en la moció alternativa presentada per CiU, on es manifestava l'adhesió a l'acord del Parlament de Catalunya per fer retornar els documents en sis mesos, perquè la comissió no hi era contemplada. Rodríguez va reiterar que el seu partit prefereix esperar la resolució de la comissió mixta creada a la Cambra per tractar la qüestió. Eduard Pomar, d ' E R C , va expressar la seva disconformitat per la no ihclosió de termes com "confiscats per l'exèrcit franquista" en el redactat de la moció alternativa. Joan Balada, d'IC-Y, va assegurar que no hi ha impediments tècnics perquè els documents no siguin consultats "allà i més enllà".


Política

E L S / Q U V T O ^ S DIJOUS, 22 de juny del 2000

I X è

C o n g r é s

P S C • P S O E

La delegació local del PSC torna satisfeta del novè congrés del partit

CDC designa 9 militants per al congrés del mes de novembre

Els socialistes limiten la durada dels mandats i redueixen Fexecutiu K M I I . I BKI.I.A - S a n t Cugat -

I .a delegació local del Partit dels Socialistes al novè congrés de la Formació celebrat el cap de setmana passat -formada per la primera secretària Maria Sansa, els regidors Salvador Cïausa, Joan Carrasco, els militants Joan Cava i Pere Soler, el conseller nacional Jordi Menéndez i Carme Pérez com a representant de Valldoreix dins la delegació de Medi Ambient- pensa que s'ha aconseguit preparar el partit per governar Catalunya a partir de l'any 2(XW. Segons Salvador Causa, "ha estat un

congrés d'unitat; hem demostrat ser un partit unit". Cïausa ha destacat la reducció de l'executiva de 50 a 29 persones, 13 de les quals són cares noves. "Hi ha hagut Lina dosi de generositat de moltes persones que fa molts anys que són al partit que han donat el relleu a persones més joves", apunta Causa. En aquest sentit, destaca la feina feta pel fins aleshores secretari del PSC, el santeugatenc Narcís Serra. Els socialistes santeugatencs tenien dos objectius: la limitació de la durada dels mandats en càrrecs orgànics i executius a dos i el potenciament del paper de la dona dins el partit. Encara que la limi-

C o n f e r è n c i e s

EUiA proposa formes de participació ciutadana per elaborar el pressupost E. B. - S a n t Cugat -

Esquerra Unida i Alternativa (El'iA) va organitzar dilluns un acte públic informatiu per mostrar diverses experiències de participació ciutadana a l'hora d'elaborar el pressupost municipal. Per

això van convidar l'exregidor de participació ciutadana de Badia del Vallès, Albert Díaz, que va explicar com fa deu anys que s'elaboren els comptes municipals a la ciutat de Porto Alegre, al Brazin; una població amb més d'un milió d'habitants. També hi havia Josep Miquel Céspedes, treballador social especialitzat en par-

tació finalment ha estat a 3 mandats en càrrecs orgànics (diputat al Congrés, al Parlament, el Parlament Europeu i senador) i executius -excepte els municipals-, estan satisfets amb la reducció: "La posició d'entrada era limitar els mandats a dos, però ha estat llarg per la negociació". Els socialistes també es mostren contents amb la renovació de cares: "Era una de les qüestions pendents des de la democràcia. La renovació d'idees i persones era necessària", afirma Causa. D'altra banda, ha explicat que estan treballant per aconseguir més presència de la dona dins el partit. El congrés va acordar fixar la

presència de dones i homes als òrgans de direcció i execució entre el 60 i el 40%. Això es tradueix en una presència femenina d'un 40%. l'n altre dels punts clau van ser les incompatibilitats. Els socialistes es volen dotar d'un reglament perciuè no es puguin compaginar més de dos càrrecs executius dins les funcions del partit, una norma que haurà d'aprovar el Consell Nacional. La primera secretària del partit, Maria Sansa, ha explicat que s'han reduït també el nombre de representants al Consell: els 100 que havia nomenat el Congrés han quedat invalidats, i es dóna més presència als triats per les delegacions territorials.

ticipació i desenvolupament comunitaris, que va acostar la vintena d'assistents a l'acte a la realitat de Sant Adrià de Besòs, on l'anterior equip de govern - a m b representació d'ElHA- va engegar, juntament amb associacions de veïns i entitats ciutadanes un projecte de remodelació del riu Besòs. Segons el coordinador local d'EUiA, José Fernando Mota, en tots dos casos es mostra la voluntat dels governs respectius de fomentar processos participatius. Mota ha explicat que en el cas de Sant Adrià hi va haver la col·laboració de la Universitat de Barcelona, que també podria assessorar Sant Cugat.

Des d'EUiA proposen que s'apliqui l'exemple d'aquestes realitats a la nostra ciutat. En aquest sentit, Mota creu que els consells de districte no funcionen i que amb la participació ciutadana "s'obriria un camí perquè els tècnics expliquin on van a parar els diners i la gent decideixi on vol que vagin" i es practicaria realment la democràcia. Per Mota, existeixen "dificultats perquè els consells, associacions, entitats i persones del municipi participin" activament en l'elaboració del pressupost. També demana la potenciació de la participació en àmbjts temàtics, com són les comissions específiques, perquè d'aquesta manera funcionin realment.

K. B. - Sant Cugat -

L'assemblea ordinària de milit a n t s de C o n v e r g è n c i a D e mocràtica de Catalunya, celebrada el 15 de juny passat, va servir per triar els nou delegats del partit al congrés de la formació, que se celebrarà el proper mes de n o v e m b r e . Concretament, seran Montserrat Rumbau, Cemma Foj, Xavier Figueras, Manel Pardo, Marc Monells, Jaume Ferrer, la tinent d'alcalde d'Igualtat Política Social i Serveis Cenerals, Mercè Conesa, la regidora de Serveis Personals, Àngels Ponsa, i la de Participació. Comunicació i Promoció de la Ciutat, Marta Subirà. D'altra banda, també aniran al congrés set membres nats del partit -consellers nacionals-: l'alcalde Lluís Recoder, el president de CDC], Ramon Bonastre, Joaquim Ferrer, Daniel Clivillé, el conseller de la Presidència, Joaquim Triadú, Joan Franquesa i Santiago Miralles. El congrés està orientat a adequar el missatge als ciutadans de cara a les eleccions properes, també a definir l'estratègia a seguir al govern central ara que el Partit Popular té majoria, l'n altre punt important del congrés serà plantejar-se "formes de compromís de funcionament més importants" amb Unió Democràtica, ha apuntat el president local de C D C , Ramon Bonastre. "El congrés és d'una importància cabdal, diu el convergent.

E q u i p a m e n t s

La biblioteca serà la segona del Vallès en hores d'atenció al públic ERC denuncia la inconcreció temporal de la moció alternativa E/B.

L'Ajuntament va aprovar la moció alternativa que va presentar l'equip de govern referent a la biblioteca de la ciutat. Enguany es volen augmentar de 400.000 a un milió les pessetes destinades a l'ampliació del fons bibliogràfic. També es preveu la contractació d'un auxiliar que permetrà l'ampliació horària a l'agost i fins a les 21 hores cada dia. D'aquesta manera, s'arribarà a les 45 hores setmanals d'obertura, que situaran la nostra biblioteca en segona posició a la comarca quant a hores d'atenció al públic, després de la

de Terrassa. D'altra banda, l'Ajuntament manté converses amb la xarxa de biblioteques públiques de la Diputació de Barcelona per aconseguir més fons, Lina remodelació de l'espai i l'accés a Internet. També s'han instal·lat filtres solars i un sistema antifurts. i s'ha habilitat una sala d'estudi a la Casa de ( àiltura, oberta de les 8 h a les 2 h de la matinada. La regidora de serveis personals. Àngels Ponsa, va manifestar la seva voluntat de "continuar treballant pel conveni amb la Diputació" i la descentralització del fons als centres cívics. La moció alternativa també preveu la construcció d'una nova biblioteca d'acord amb el futur creixement de la ciutat.

Des d'Esquerra Republicana (ERC) consideren que la moció que havien presentat era més concreta quant a dates d'execució del projecte: demanaven que es duguessin a terme diverses millores a l'equipament actual en un termini de sis mesos i la construcció de la nova biblioteca en dos anys. Igualment, el portaveu del partit, Eduard Pomar, va argumentar que "no queda reflectida la construcció d'una nova biblioteca, només es parla de prioritzar, sense fixar els terminis". Amb la presentació de 3.200 signatures va culminar la campanya de les joventuts d'ERC per la nova biblioteca. El regidor d'Iniciativa per Catalunya-Verds (IC-V), Joan Balada,

Imatge de la biblioteca actual FOIX): XAVI1 ARRÒS \ creu que hi havia moltes coincidències entre la moció alternativa i la d'ERC, per la qual eosa IC-Y es va abstenir a la votació, alhora que demanava "buscar la fórmula de treballar conjuntament" en aquestes qüestions, com a les comissions informatives, per exemple. Al seu tom, el Partit dels

Socialistes (PSC-PSOE) també es va abstenir perquè a ('alternativa es contemplava la possibilitat d'adherir-se a la Xarxa de Biblioteques Públiques de la Diputació de Barcelona, que "és' el camí correcte", va dir el regidor Salvador Causa: "La cultura i l'educació es mouen en xarxa".


5

H S /CAIYIÜNS Dijous, >>iiejumiM>ú0O

COR INFANTIL SANT CUGAT

Fem 10

ni anys! Aquest és el títol del concert-celebració del desè aniversari que el Cor Infantil Sant Cugat i l'Escola Coral del Cor Infantil farem el diumenge 25 de juny vinent al Teatre-Auditori de Sant Cugat. En aquesta ocasió hi serem presents bona part de les seccions d'aquesta gran formació coral santcugatenca que després de deu anys d'existència ja ha fet de la nostra ciutat un referent ineludible de la música coral infantil dins i fora del país.

En acabar el concert i per celebrar aquests deu anys de trajectòria s'oferirà un petit refrigeri a tots els assistents al concert. Les entrades ja estan a la venda a les oficines de l'Associació Musical Aula de So

al preu de 500 ptes. (tel.: 93 589 76 40)

Propera representació de:

DIOGENES i EPICUR al teatre de La Unió Santcugatenca

24 de juny, a les 22 h 25 de juny, ales 19 h 30 de juny, a les 22 h 1 de juliol, a les 22 h 2 de juliol, ales 19 h

a RSC (Ràdio Sant Cugat) Preus especials a: Jubilats Estudiants Aturats Socis de La Unió Santcugatenca Col·labora:

J

I S 4 C A I N T O ] > g


OS f CANTONS

ODÍÏIÍO ••-

Dijous, 2' de juny del 2000

E d i t o r i a l

O S C4NT0NS Setmanari independent de Sani Client del Vallès

Planificació i execució

PREMSA LOCAL

Cirier Sjnt Amoni.42-44, 0K1W San! Cuil·it del \jllòs Tel. <J.Í W l <>-' K_> - l-js >/í <i74 20 24 Adicca ck'ciriïnKj eK4t jnfinsCdtmsantcuK.it com

N

Consell d'Administració Ramon (iran (president) Director Josep Maria Vallès Redacció Política/Entorn: Klïíih Bella: Opinió/Comarea: Josep M. Vallès; Societat: Kster Cast.\nyer i \lagda Méndez; r's|N»rlfi: Alex López; Cultura: Marga Almagro Kruiioniia: Micol Sabaté Comercial Carmen Kyaralar Consell Editorial Kanion (iran (president*. Josep M. Cabrenzo l\ icepresident).Víctor Alexandre, Francesc Carbó, Jordi Casas. Narcís Casranyer, Albert de Pablo. Xavier Fornells. Rovell Pedró. Ramon Pros, L.litis Pmg, Kmili René, Montserrat Rumbau. Paco Soler, Josep A. Teixidó. Joan Tortosa. Josep M. Sans Travé. Joan Troyano, Núria Zabala,

o ha passat encara un any del primer mandat del convergent Lluís Recoder - e s complirà el pròxim 3 de juliol-, però sí des de la celebració de les eleccions municipals que CiU va guanyar a Sant Cugat el 13 de juny de 1999: un temps més que suficient per fer balanç de la seva gestió. En aquest temps l'alcalde no s'ha cansat de repetir que l'equip de govern municipal estava reflexionant sobre les necessitats del nostre municipi i, posteriorment, planificant. Es obvi que aquest treball s'ha dut a terme, perquè tot just després d'arribar a un acord de govern amb el PP s'estan iniciant diferents tràmits administratius per executar projectes: el tras-

llat del camp de futbol, per remodelar la zona esportiva de la rambla del Celler i construir-hi un nou ajuntament i un hotel; la vianantització del centre històric, que comença en fase de proves durant aquesta Festa Major; el projecte del Museu; l'aprovació inicial de l'aparcament de la plaça de Lluís Millet; projectes d'urbanització dels districtes; la posada en marxa de la deixalleria municipal i de la planta de compostatge; l'aprovació del pressupost municipal, etc. D e ben segur que molts d'aquests projectes han estat fruit d'una planificació que Recoder sempre ha qualificat de necessària. Molts d'aquests projectes, criticats ara pels grups de l'oposició perquè no s'han engegat

abans, sí s'haurien pogut iniciar amb anterioritat al pacte de govern, però CiU estava en minoria i els projectes patien de feblesa en el seu recolzament. Des d'aquesta editorial no p r e t e n e m jutjar si el soci de coalició de CiU és el millor o el pitjor d'entre els que hi havia per escollir, el temps ho dirà, però el que està clar és que fins que no ha existit pacte C i U ha e s t a t en la interinitat. En aquests propers anys, els santeugatencs, doncs, hauran de veure i palpar les millores encara pendents que Recoder ha promès. Després de l'anunciat de tants projectes, ara és temps d'execució, el rellotge corre sense pausa.

Manel Pardo i Pepa Martin

Subscripcions Sinda Cïómez

Eh Premis, amb Vesport local

Fotografia \ . n i l.arrosa i hduard Farinves Disseny i maquetació Susanna Dicenta i Marta Cahrol

E

Correcció Blanca l'i i Núria Batllori

Impressió RotimpresTcl. <)72 4(1 05 l»5 Distribució Mailing Vallès S.I.. Tel. 58" 25 71 Dipòsit legal: CI-405-05 ispicss.i II lo -.l^iuis

ni la s o j upinn. enl'upimi'i dels

(ï)ACPC

(7 Man KadwHJn, I locd 7

H.faxSW2371 D i s t r i b u c i ó d'ELS 4 CANTONS als s u b s c r i p t o r s

Som Cugat

C a r t e s

l món de l'esport va tornar a evidenciar divendres passat a la sala d'actes del CAR de Sant Cugat que, malgrat tots els inconvenients que hagi pogut tenir, continua allà, al peu del canó. És un àmbit viu que treballa en silenci; els seus fruïts, però, són grans com el que significa l'esport per a tots els qui en gaudim i el practiquem. Sant Cugat té un munt de disciplines i molts esports en altes categories; però el més bonic i el que mereix millor reflexió és que els clubs es preocupen de mimar la base, el futur que ha de nodrir els primers equips de la ciutat. I per motivar, incentivar, potenciar i difondre l'esport santeugatenc van néixer ara fa quatre anys

d e l s

els Premis Esport en Marxa que, any rere any, homenatgen els millors esportistes i les millors entitats locals. Són uns guardons que valoren l'esforç dels qui treballen per l'esport de Sant Cugat, per aquells que, sabent el temps que hi dediquen i conscients del dur camí que encara els resta per recórrer, cauen però s'aixequen, perquè són esportistes que no només defensen un club sinó que encara van més enllà: defensen uns colors, els de la seva ciutat, Sant Cugat, a la qual estimen i volen donar tot aquell prestigi que es mereix. Ens agradaria però, destacar un dels guardons que es van entregar divendres passat. És el premi Força, que va ser lliurat a la

l e c t o r s

Kls textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, cl telèfon i el n ú m e r o d e D N I o passaport del seu autor. E L S 4 C A N T O N S es reserva cl dret de publicar els textos trameso i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Els tres de Collserola l'amic Josep Barberà

a

Estem fent aquest escrit al peu de la masia de Can Borrell, l'última sortida que vam fer. Recordem que marcàvem el camí del P.R. 38, al llibre en què vàrem col·laborar nosaltres tres; mai més se'ns esborraran de la memòria les bones estones que vàrem passar, sobretot les discutides amb en Jordi. Josep, el teu pas per l'excursionisme català no es podrà esborrar. T ú has deixat llibres de les nostres muntanyes, has fet un gran treball com a veguer i has passejat el nom de Sant Cugat i el del C l u b Muntanyenc per infinitat de racons de Catalunya, tan estimada per tu. D e la Flama de la Llengua Catalana en fa un escrit magnífic Mn. Pere Vivó (Els 4 Cantons núm. 340) al

qual nosaltres ens afegim. Teníem molts projectes per fer i els discutíem amb tu al peu del llit de l'hospital, fins els últims dies; nosaltres ens hem proposat complir-los. A part dels llibres, ens queda un llegat magnífic: el Museu Cavall Bernat, el qual, ara més que mai, hem de mimar i ensenyar, ja que ell q u e tan estimava Sant Cugat voldria que féssim que sigui un punt de visita de la futura ruta turística. Podríem escriure molt sobre la teva feina b e n feta, però ara abandonem Can Borrell i el nostre Collserola pensant en tu, Josep que nosaltres tan trobem a falta. Jordi Roca. Josep Castellví, Josep Rodríguez

Carta oberta al Colectivo

de miembros y simpatizantes del PP El col·lectiu d'amics del PP ens volia convèncer del seu multiproclamat "Espana nos va muy bietï" i amb proclames i afirmacions entusiastes i buides que no aclareixen gran cosa. Així que no m'he pogut estar de llançar-los a l'aire una sèrie de reflexions. Se'ls veu molt satisfets per l'evolució ascendent del seu partit. El PP compta amb uns magnífics assessors, i ha pujat una influent i poderosa claca mediàtica -l'última adquisició, 1/4 part de les accions de La Vanguardiaq u e pugui vendre'ls a un bon sector de l'opinió pública com a responsables de l'actual bonança en la macroeconomia espanyola. Lina bonança que no és més que una expressió concreta d'una fase econòmica mundial, (la

El

Coordinadora d'Entitats Esportives, una plataforma esportiva que engloba gairebé tots els clubs esportius del municipi i que vetlla pels seus interessos. Tenen molt clar quin és el seu objectiu comú, l'esport santeugatenc, i per això tots van a una. Van començar a treballar el maig del 99 amb il·lusió, una il·lusió que mantenen femia perquè saben que res no és fàcil, però lluiten per quelcom que senten. També volem felicitar el jove equip d'esports de Ràdio Sant Cugat, per la seva dedicació i gran professionalitat. I, evidenment, a Autocugat, l'empresa que ha ajudat a fer possible la iniciativa i molt concretament l'empresari Josep M. Negre.

S e v e r

i

en

T i i o


Opinió

n ü - / C A I V r O ^ Dijous. J.'t/rJiwyM.WO

C a r t e s remuntada de la crisi dels 90) i que no s'esdevingué gràcies a l'acció dels senyors del PP, sinó de la d'aquells que, de fet, governen els governants del planeta, els amos de les grans corp o r a c i o n s b a n c à r i e s i d e les empreses transestatals. Així i tot, la gestió del govern Aznar no ha ajudat gaire que aquests grans números, que afecten més les altes clits que a la majoria, es repartissin un xic entte tots. La privatització de les més importants empreses públiques, no sembla una bona manera de beneficiar a todo el país, com afirmen. Unes empreses que, de tan revaloritzades, ja s'han afanyat a fer les amèriques. Per cert, el comportament final del ministre Matutes en el procés contra el genocida Pinochet, té a veure amb pressions de macroemprescs espanyoles amb interessos a Xile? D'altra banda, la política fiscal del PP, abaixant els impostos directes, mentre apugen els indirectes, no fa sinó privilegiar els més rics. Importants sectors socials no s'han beneficiat d'aquesta prosperitat desigual. El 90 % del jovent actiu malviu treballant en precari, les F I T són el trist i habitual recurs de cada vegada més gent. les negligències en seguretat segueixen matant 900 treballadors cada any, el camp català naufraga... i això parlant només d'aspectes del món laboral. Són dades que no ocupen gaire l'atenció de la Disneylàndia mediàtica que dia a dia ens ofereixen els senyors de la informació, però que afecten a molts.

T o t i així, c o i n c i d e i x o a m b vostès que, tal com està tot, l'actual equip de govern es percebi sovint com de gent capacitada i honrada. Tenint en compte els seus antecessors, pressumptament d'esquerres, que de tant viraje al centro van acabar sortint-se per la dreta m e n t r e es veien esquitxats per una allau d'escàndols de corrupció i terrorisme d'estat. Així, actuacions com les d'Eduardo Zaplana quan era alcalde de B e n i d o r m ; els grans projectes especulatius de Rita Barberà (algun aturat per l'enorme mobilització ciutadana), com el quepretén destruir sencers els dos barris històrics del C a b a n y a l - C a n y a m e l a r , a València; els afers del PP balear, o Piqué i les irregularitats d'Ercros, seran vistes, encara, com poca cosa. De casos n'hi ha més. M'he centrat en alguns dins l'àmbit dels Països Catalans, allà on han accedit a notables quotes de poder. Mentre estic força d'acord -amb matissos, ja ho veieu- que el PP de Sant Cugat és força més cavernícola del normal. Un muntatge com el que es va perpetrar contra el jove independentista santeugatenc Bernat Pros és qualificable, com a mínim, d'anormal. D'amics i cxmilitants del partit com el Sr. Castaneda, que va treure una pistola a l'Ajuntament al 78, prefereixo estalviarme'n qualificatius. I de la trajectòria d'altres en el filofeixisme de P A D E no en tenia c o n e i xença, encara. Si, com el col·lectiu afirma, falta una certa fumi-

d &I $

S e c t o r s

gació entre algunes bandes un xic exaltades del partit. Si més no, cap al xenòfob PP d'El Ejido, que es va demostrar que tenia responsabilitats per activa i per passiva en els incidents racistes,; cap al Sr. Fraga, de sagnant i impune passat, el senador anticatalà Vidal-Quadras, i un llarg etcètera. En el tenemos PP para muchos anos també m'hi avinc, no tant content com ells, tanmateix. Però poc es pot esperar si CiU, amb la seva gratitud covarda i servil, està allisant-los el terreny perquè entrin decidits també a Catalunya (i St. Cugat), mentre el PSOE, podrit pel passat i sumit en lluites internes, supleix les seves mancances en un espanyolisme groller mentre s'alinia cada cop més al govern, enlloc de fer oposició i oferir alternatives. Realment, el pati està que fa pena. Al col·lectiu, pregar-li si vol tornar a fer arengues al seu partit, que ho faci amb arguments polítics, no amb verborrea estèril i eslògans de l'assessoria de màrqueting electoral del Paseo de la Castellana. Per seriositat i respecte als lectors deia premsa local. Xtrci

El 5: No

mataràs

Itàlia va ser un país pioner en l'elaboració d'una llei en què es prohibeix de forma total matar animals de companyia. Deu anys després la llei està donant uns resultats sorprenents i meravellosos.

La

7

No tan sols no han augmentat els a b a n d o n a m e n t s , sinó (pic amb un control de natalitat mitjançant Pesterilització han disminuït. La llei també ha donat com a resultat més sensibilitat envers els animals. Ara Itàlia' és un país on el respecte i civisme envers els animals és un model per a Europa. El projecte tampoc ha estat tan greu com es pensava ja que les sancions cap als propietaris d'animals es fan revertir directament en la protecció dels animals. Cada municipi té centre d'acollida on els animals recollits s'hi estan 60 dies per tal que els propietaris puguin fer-se càrrec. Si no se'n troben, passen a unes instal·lacions més grans i còmodes on poden ser adoptats i si no és així, passen la seva vida atesos i cuidats allà fins a la seva mort natural per envelliment o malaltia. Només se'ls pot aplicar l'eutanàsia en cas de malaltia greu. Aquests establiments són gestionats per protectores i particulars amb el suport econòmic i la supervisió municipal o estatal. Les colònies de gats són propietat municipal i és el municipi o l'entitat protectora designada' per aquest que controla la seva esterilització en un centre veterinari i la seva posterior devolució a la colònia. L'Ajuntament té cura que aquests gats estiguin vacunats i sans, i si està prohibit donar-los menjar, és perquè l'Ajuntament els en dóna en llocs adients. També vigila que no puguin ser capturats ni que ningú els faci mal i les sancions

per fer mal a les colònies poden ser de 300.000 a un milió de lliures. Els tutelatge de gossos inofensius i pacífics és un altre pas endavant cap al respecte i la convivència. Ja q u e els gossos de ningú que són pacífics poden deambular lliurement pels barris i zones adients sempre que una entitat o un grup de veïns els tuteli i estiguin correctament identificats amb tatuatge i vacunats. Aquests animals poden fer unavida feliç de gossos vagabunds sense cap perill per a ells i per a les persones. Els refugis serveixen per fer programes educatius a les escoles. I es fan campanyes de sensibilització cap al respecte als animals i d'esterilitazió d'animals de companyia. Els resultats després de deu anys han estat, doncs, sorprenents tant perl'èxit com pel poc cost que a la llarga pot comportar. Nosaltres, però, encara només entenem l'idioma de la repressió, l'animal és una molèstia per al nostre consistori, i el repecte cap al benestar dels animals no és de cap manera prioritari. L'Ajuntament només por entendre l'animal com una font de molèsties que s'ha de controlar i si cal, millor encara, assassinar. Si més no, aquesta és la impressió que vaig treure de l'últim ple municipal.

Montse Sant (Cau amic)

l l o t j a

No et banyis, que vull jugar al golf FONTClBKRTA

L

a qüestió de l'aigua sempre m'ha interessat. Primer perquè tres quartes parts de la superfície de la terra es líquida (això em van ensenyar a escola). i no he entès mai per què no s'avança de forma decidida en el tema de la dessalinització. M'amoïna que la major parr de l'aigua dels rius es perdi al mar. Penso en tot el que es podria fer si desviés a pantans o a conreus. Sempre m'ha indignat que a l'aigua s'aboquin les immundícies industrials o les porqueries de tot tipus (als rius, al mar, e t c , i que no passi absolutament res a qui ho contamina). Em poso negre quan m'assabento (encara que no les he patit mai directament) que les inundacions o les fortes pluges podien ser evitades de forma relativament fàcil si s'haguessin pres les mesures pertinents abans i no després de les desgràcies. I n contractista de Valldoreix, ja mort, em va explicar una vegada que les inundacions es deuen principalment al fet que les construccions que fa l'home (camins, carreteres, urbanitzacions, etc.) moltes vegades es fan sense respectar el sentit natural de la circulació de les aigües, traçat des de sempre per la mateixa naturalesa. Aquí cul afegir que la manca de neteja imprescindible del llits per on passen aigües provoca la formació de dics artificials que esclaten quan plou massa. La situació és s e m b l a n t a les dels incendis forestals (per cert, es netejen els boscos ara que encara hi ha incendis?). Això de Ics aigües té ara un fort component econòmic. Qui dis-

posa de l'aigua té una fortuna, encara que realment no pugui acreditar cap tipus de propietat. Si un riu passa per moltes poblacions (i per molts països) qui n'és el propietari real? Penseu en el Nil o en el Fajo. Es lícit desviar el seu curs i deixar un altre país o una altra població del mateix país que es quedi sense aigua? Aquí cal racionalitzar el consum i la utilització de l'aigua. És un bé que ens regala la naturalesa i que pertany a tothom. No val que es contamini l'aigua perquè es vengui més aigua en garrafes. Ni tampoc val que ens facin pagar a tots la contaminació. Cal urgentment una política global de l'aigua, sense fronteres, clara i transparent com abans era l'aigua. 1 tampoc val que la Generalitat faci una campanya dientnos que estalviem aigua quan sembla que el nostre estalvi només vagi a beneficiar la creació de camps de golf. A mi em sembla molt bé que estalviem aigua. I no només aigua: llum, gas, benzina, tot... Jo personalment ja ho faig. No necessito cap campanya. La malversació es sempre nefasta. Però el que no vull tolerar és que a mi em facin sentir malament si em banyo. Si la campanya publicitària tracta

de fer-me pensar que jo malverso l'aigua si em banyo, jo tinc el meu dret a pensar que qui la malversa són els camps de golf. El cas de les Illes Balears es paradigmàtic. Per una part es fomenta una política de creació de camps de golf per atraure un turisme d'elit, i per l'altra es transporta aigua des-de la península en vaixells. Aquesta contradicció la tenim també a casa nostra. No vull ficar-me en les qüestions econòmiques (subvencions, e t c , ni en els impactes ambientals) sinó només en cl tema de l'aigua. He llegit als diaris tjue un camp de golf gasta a l'any 940.000 m3 d'aigua. I na família normal i corrent pot gastar, fins i tot banyantse, entre 300 i 350 m3 a l'any. Portant les coses als extrems, si aconseguim que unes 3.100 famílies no gastin gens d'aigua, farem que un camp de golf funcioni a la perfecció. I quanta gent se'n beneficiarà? l'n centenar? Es per això que jo em seguiré banyant les vegades que vulgui..., si és que no es fan camps de golf amb l'aigua que em pertoca. Si visqués a Anglaterra, seria diferent. Füiitcubertíi

GESTIÓ DE SANCIONS «"•««•«va,

BELL & ASSOCJATS <M,p!

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral Serveis Jurídics

Plaça Barcelona, 11 • Tel. 93 674 17 M > Fax 93 590 30 10 • 08190 SANT CUGAT

MULTES NO PAGUI SI NO HI ESTÀ CONFORME!!!

193 789 34 36 www.gestionsanciones.com


8

Opinió

ELS /C4IYTONS Dijous. JJ t/f juny

M'iW

Un tomb pel Sant Cugat del segle passat ROOELI PEDRÓ I FONTANET

A

mb aquestes ratlles us convido a passejar pel Sant Cugat de fa cent anys: les seves cases i els seus carrers, el tipus d'alimentació i la forma de vestir, el caràcter dels seus homes i dones, les professions més comunes, la sanitat, l'índex de naixements i d'esperança de vida. Abans d'iniciar aquest recorregut cal tenir en compte algunes dades per tal de situar-nos dins el context social del nostre poble al segle passat. D u r a n t el p e r í o d e 1895-1904 van néixer 519 infants dels quals 271 eren nens i 248 nenes. En aquells m o m e n t s Sant C u g a t tenia 2.120 habitants. Segons els metges de l'època, la natalitat d'aquí era de 24 per 1.000, xifra molt baixa tenint en c o m p t e . . . les bones condicions de la localitat i el caràcter físic dels seus habitants. Segons la taula de n a i x e m e n t durant aquests anys, o b s e r v e m q u e la xifra més elevada de n a i x e m e n t s apareix als dos anys del darrer q u i n q u e n i , període, aquest, d e prosperitat de la població i en q u è la collita de raïm va ser molt bona. Ens referim a l'any 1899, m o m e n t en q u è el cep a n o m e n a t Peu americà donà molts bons resultats i generà riquesa a la població. També cal recordar que en aquell t e m p s no hi havia televisió i la gent anava a dormir d'hora. Tot i a m b això, cal dir que durant aquests anys Sant Cugat només va a u g m e n t a r en 21 individus i és q u e la mortalitat era important a causa de les malalties infeccioses com la verola, el xarampió, l'escarlatina, la diftèria, el tifus, la pulmonia, la grip i la t u b e r c u losi. La mitjana de vida era de 30 anys, per l'alta mortalitat infantil. Les cases santeugatenques de l'any 1900 eren, majoritàriament, de pagès i de construccions molt antigues. L e s habitacions solien ser espaioses i a m b molts finestrals per donar-hi entrada a la ventilació i la llum. Els edificis solien estar habitats per una sola unitat familiar i constaven de planta baixa i primer pis. A la planta baixa hi havia el trull o dipòsit de most, a continuació s'hi trobava la cuina a m b la llar de foc i el menjador. La part posterior de la part baixa l'ocupava el celler, un lloc per a les eines de pagès i els aliments recollits de la temporada ( m o n g e t e s , cigrons, patates, faves, e t c ) . E n quasi totes les cases s'hi trobava un pati més o m e n y s descobert on s'encabien els animals d o m è s tics (galliners, gàbies de conills, l'estable del cavall, la cort dels porcs, i ben a prop la comuna i el pou mort). El primer pis o part alta de la casa se solia destinar a dormitoris i graner. En les cases anteriors a l'any 1900 encara s'hi trobaven finestres d'una sola fulla a m b una obertura corredissa, sense vidre, a m b poca llum i suficient ventilació per renovar l'aire. A les cases de principi del segle passat s'utilitzaven les rajoles i la pedra per a la seva construcció. El morter fet de calç i sorra servia de base per bastir les cases. A n t e r i o r m e n t s ' h a v i e n c o n s t r u ï t a m b terra i runa units per compressió i s ' a n o m e n a v e n tàpies. Els pav i m e n t s eren d e rajola de fang rústec i, e n ocasions de mosaic fi. Els sostres eren de bigues de fusta i la coberta de t e u l e s , tot a b u n d a n t les terrasses i també els cels rasos. A gairebé totes les cases hi havia els canalons per recollir les aigües de la pluja provinents dels t e u lats i fer-los d e s e m b o c a r al carrer. E n alguns casos. la canonada anava adossada a la façana i no molestava tant com la q u e queia del teulat. L e s c o m u n e s , e n ocasions, e s t a v e n situades a poca distància dels pous d'aigua q u e nodrien les necessitats de la llar i per regar l'hortet. La poca distància e n t r e el pou i la c o m u n a feia q u e hi hagués til-

tracions q u e moltes vegades provocaren malalties infeccioses com les mateixes febres tifoides o tifus. L'any 1907 l ' A j u n t a m e n t estava situat al mateix edifici dels claustres. L'amenaça de ruïna feia urgent un canvi d'ubicació i de propietat de la Corporació tal com succeïa en d'altres poblacions. El cementiri estava situat al darrere del Monestir a la banda N E del poble, ben a prop, on avui hi ha la Casa de Cultura. Recomanacions sanitàries i per raó d'espai feien urgent cercar un altre e m p l a ç a m e n t que, definitivament, foren els actuals terrenys a prop del Mas Graells. L ' e n l l u m e n a t públic consistia en setanta-cinc fanals repartits per tot el poble d e manera q u e es feia insuficient. S ' e n c e n i e n les nits q u e no brillava la lluna plena, però quan s'apropava una t e m p e s t a i el cel quedava tapat, els carrers i les places q u e d a v e n t o t a l m e n t a les fosques. S'havia utilitzat el petroli i m é s e n d a v a n t el gas acetilè per a l'enllumenat domèstic, botigues, teatres, cafès, sales de ball..., però el més freqüent era el q u i n q u é de petroli i les bugies, tot i que, en algunes cases feien servir els llums d'oli, sobretot a la cuina. N o m é s llevar-se, els santeugatencs de fa cent anys enrere es menjaven una torrada de vi o mistela i un raget d'oli. Esmorzaven a les vuit del matí. D ' e n t r e els aliments m é s freqüents a a q u e s t a hora p o d e m destacar: la verdura i els llegums fregits, el bacallà, la cansalada..., segons l'època d e l'any. Solien dinar al migdia a base d'escudella i carn d'olla. A l'hora de berenar no els faltava l'embotit i la fruita del t e m p s . Sopaven a les set de la tarda a base de sopa, patates, cols, m o n g e t e s , faves, pèsols..., barrejats a m b carn de be o de porc, pa de casa i vi de la collita. Poca g e n t es tapava el cap a m b la barretina com en t e m p s anteriors, ara s'havia substituït per la gorra. Els pantalons solien ser d e vellut o d e pana, i duien e s p a r d e n y e s e m b e t a d e s , camisa de cotó i armilla. Les dones solien dur el mocador de cap a m b colors variats els dies de cada dia, i els d i u m e n g e s i festius feien servir la mantellina negra i el tapaboques, la capa, i mocadors d e llana. La dona, a banda, feia servir la cotilla, com a peça auxiliar, q u e no podia dur massa ajustada els dies feiners, per no dificultar els m o v i m e n t s del cos a l'hora d e treballar i moure's a m b certa comoditat. Els homes i les dones d'aquell temps eren de caràcter actiu, i n d e p e n d e n t i, en alguns casos, maliciosos i desconfiats. En termes generals eren alegres i graciosos, però sembla q u e renegaven molt i això no solament era patrimoni dels homes sinó t a m b é de les dones i la canalla. Hi havia força g e n t avariciosa i envejosa, explicava el doctor Bonifilio Garriga, i alguns q u e es jugaven els diners en j u g u e s q u e s o a les cartes. Al segle passat, la g e n t feia més cas dels xarlatans, e m b a u c a d o r s i curanderos, q u e de les persones de ciència i eficàcia comprovada, com era el cas dels metges. Q u a n t a les c r e e n c e s , cal dir q u e hi havia una majoria del poble q u e restava indiferent en matèria religiosa. Aquest fet contrastava molt a m b l'excessiva superstició imperant. Tot i a m b això, els santeugatencs participaven força en els oficis solemnes de la missa del gall, la festa de Sant Antoni, Setmana Santa, C o r p u s . . . Els agradava menjar bé. Hi havia pocs borratxos, encara q u e alguns, segons el doctor Bonfilio Garriga Puig, "conserven el mal costum de p r e n d r e un got de mistela en dejú. T a m b é se sap que algun personatge arriba a consumir fins a un litre i mig de vi diari."

T a m b é p o d e m parlar de l'esperit de treball i estalviador dels antics santeugatencs: la majoria treballaven de sol a sol i en arribar el cap de setmana (el d i u m e n g e ) treballaven al matí o anaven a Barcelona a peu a vendre fruita, verdura o vi. Sortien a punta del dia de Sant Cugat i no tornaven fins a la tarda. Això feia q u e no d e d i q u e s s i n gaire t e m p s a descansar. A l'estiu gairebé no dormien: molts es llevaven a les tres de la matinada i no se n'anaven a dormir fins a les deu de la nit. A l'hivern descansaven més perquè la foscor, el fred i les gelades que endurien les terres, i m p e d i e n el treball al camp o al bosc. U n sentit d e l'estalvi mal e n t è s feia q u e molts es privessin del menjar o la roba de vestir necessaris per comprar una finca per petita q u e fos. Sent l'agricultura el principal e l e m e n t de riquesa de la població, la immensa majoria dels habitants es dedicava a les feines pròpies del c a m p , tot i q u e hi havia algunes persones que treballaven a la indústria, la construcció i oficis més comuns, i d'altres al comerç de fustes, vins, gra i comestibles. Hi havia unes q u a n t e s dones q u e diàriament anaven a les fàbriques de Rubí a m b la finalitat d'ajudar a l'economia domèstica. A q u e s t e s joves operaries cada dia anaven i tornaven a peu, tant si feia fred com si plovia. L'any 1901, l'única fàbrica q u e existia a Sant Cugat a n o m e n a d a El Vapor i q u e elaborava teixits d e cotó, va haver d e tancar i a c o m i a d a r el p e r s o n a l . Aleshores moltes dones van haver d e traslladar-se a Rubí. L'any 1900 a Sant C u g a t hi havia d u e s escoles públiques e l e m e n t a l s de nens i n e n e s a m b professors titulars segons cqrresponia a la categoria de la vial. N ' h i havia d u e s més de particulars, una de nens i una altra d e nenes, la darrera, de les Germanes Franciscanes. Els pares retiraven molt d'hora els fills d e l'escola per posar-los a treballar e n les feines d e pagès, o en algun ofici. Aleshores el resultat era que la meitat de la població no sabia llegir ni escriure. Molts infants deixaven l'escola als d e u anys. A principis d e i e g l e a Sant C u g a t hi havia molts carrers on anava a parar tot: e s c o m b r a r i e s , aigües brutes, deixalles d e tota m e n a i fins i tot, animals morts. La g e n t no feia cas d e les o r d e n a n c e s m u n i cipals i el resultat n-'eren les malalties i infeccions dels habitants. El problema no es va començar a solucionar fins que;es va contractar un e m p l e a t m u n i cipal per netejar els carrers i es van començar a const r u i r d e s g u a s s o s , a l h o r a q u e es p r o h i b i a t i r a r escombraries al carrer. La gent d'aquell t e m p s deia q u e els carrers només es veien nets pef Corpus, m o m e n t en q u è es feien les catifes de flors p e r q u è hi passés la processó. Durant aquests anys (1905) encara no s'havien construït els safareigs de Can Villa, tot i q u e ja es començava a pensar en algun indret per rentar la roba dels malalts infecciosos i evitar contagis massa freqüents. Sant Cugat, qui t'ha vist i qui et veu. Bibliografia: D, Garriga Puig, Bonfilio: Topografia medica de Sant C u g a t del Vallès. Barcelona 1906.

Rogeli Pedró i Fontanet


Opinió

ELS·/CAIYrONS Dijous, 22dejunydel2000

La

f i n e s t r a

Sobre el refugi i eh drets dels animah a Sant Cugat IAUMK BUSQUETS

E

l proppassat dia 19, E R C presentava la ple municipal una moció en q u è es demanava la construcció d ' u n refugi per a animals a la nostra c i u t a t , la creació d ' u n a comissió per a aquest propòsit i l'establiment d ' u n calendari per tal de tirar e n d a v a n t l ' e s m e n t a t projecte de refugi. La moció, tot i comptar a m b l'aval de totes les associacions protectores d'animals actives a la nostra ciutat, no va prosperar. Al seu lloc es va aprovar una moció alternativa de l ' e q u i p de govern, a m b els vots de CiU-PP, mancada de tot compromís efectiu de dotar la nostra ciutat d'aquest e q u i p a m e n t al servei del animals i postposant el tema en virtut d'una suposada solució supramunicipal al problema. D'aquesta manera, al nostre parer, Sant Cugat perd m o m e n t à n i a m e n t l'oportunitat de situar-se com a ciutat capdavantera en l'adopció de polítiques de protecció dels animals a la nostra comarca i al nostre país.

El respecte i la compassió envers els animals són trets que distingeixen les societats avançades de les que encara es mouen en la barbàrie

Actualment, l'Ajuntament de Sant Cugat disposa d ' u n servei de recollida de gossos i gats a b a n d o nats q u e , de forma provisional, es va establir l'any 1996. Aquest servei, però, no constitueix la solució a un p r o b l e m a generalitzat - l ' a b a n d o n a m e n t d ' a n i m a l s - que al nostre municipi assoleix unes xifres alarmants a causa de l'important nombre d'animals domèstics existent (13.167 gossos i 11.000 gats) i al gran nombre d ' a b a n d o n a m e n t s i de pèrdues d'aquests (40 animals al mes de mitjana m e n sual). Les limitacions de l'actual servei que té contractat l'Ajuntament es c o n c r e t e n en disfuncions greus que han estat d e t e c t a d e s per les associacions protectores d'animals i pel gran n o m b r e d'animals q u e són sacrificats p e r q u è , a la fi, no són reclamats pel seus propietaris ni són adoptats per ningú.

gi com a alternativa lògica el sacrifici d'animals senz i l l a m e n t p e r q u è s'han p e r d u t o p e r q u è els han abandonat els propietaris i perquè fan nosa. Si la nostra societat té reglamentada la venda i la tinença d'animals, s'ha de fer responsable, t a m b é , de l'existència digna i de la vida d'aquests animals i no se'n pot d e s e n t e n d r e , ni molt menys eliminar-los per la negligència d'una part d'aquesta societat o p e r q u è és una solució menys costosa q u e la construcció d ' u n refugi. El respecte i la compassió envers els animals són trets q u e distingeixen les societats avançades de les que encara es m o u e n en la barbàrie. Malaurad a m e n t , la nostra és una societat on encara perviuen tradicions tan detestables com els toros o els correbous. En aquestes manifestacions o d'altres de similars es martiritzen uns éssers a m b una capacitat de sofriment física i psicològica molt elevada per a la diversió de la gent. Aquest fet només és explicable en funció del d e s c o n e i x e m e n t i de la inconsciència de la mateixa gent perquè, altrament, hauríem de parlar de tortura i de sadisme, fets q u e ens r e p u g n e n , e s p e c i a l m e n t quan s'apliquen a éssers en condicions d'inferioritat.

A les portes del nou mil·lenni no és tolerable q u e una societat q u e es considera avançada es plante-

Per dissort, el nostre país, Catalunya, no és aliè als maltractaments ni a les tradicions cruentes amb

els animals. E n a q u e s t sentit, l ' a b a n d o n a m e n t de gossos s'inscriu en la inconsciència i en la manca d e cultura de respecte als animals q u e encara perviu entre nosaltres. Cal q u e es treballi des de tots els àmbits, t a m b é des del municipal, per a l'estab l i m e n t d ' u n a nova cultura q u e incorpori el respecte a la vida i al benestar dels animals com a part essencial dels valors de la societat. Sant C u g a t c o m p t a a m b diverses associacions i entitats protectores dels animals ( A D D A , CAAN, Cau Amic, F E D A N , etc.) que c o n s t i t u e i x e n una manifestació e m e r g e n t d'aquesta nova sensibilitat i cultura q u e , lluny de la cursileria a m b q u è sovint s'ha volgut identificar els defensors dels animals, inscriuen la seva acció de defensa dels drets dels animals en el marc del progrés moral i ètic de la societat. Amb la desestimació per part de CiU i del P P de la moció presentada per E R C , a q u e s t e s associacions han vist frustrada una vella d e m a n d a , la proposta de construcció d ' u n refugi per a animals a la nostra ciutat, però ben segur q u e no cauran en el desànim perquè la seva és una lluita carregada de raó. E R C de Sant Cugat del Vallès promourà i donarà suport entusiasta a totes les accions d e s t i n a d e s a impulsar la cultura del respecte als drets dels animals a Sant C u g a t i treballarà al costat de les associacions protectores p e r q u è sigui possible la construcció d ' u n refugi per a animals a la nostra ciutat malgrat el nou gerro d'aigua freda q u e ha representat la proposta alternativa de Cil"-PP en el proppassat ple municipal i q u e posa de manifest q u e Sant C u g a t encara no aposta de forma seriosa ni pel m e d i a m b i e n t ni pels drets dels animals. Jaume Busquets és e.xregis/or i responsable de la secció de Medi Ambient d'ERC.

Pagament de tributs: ENTITAT MUNICIPAL DESCENTRALITZADA DE VALLDOREIX EMD Valldoreix

• TAXA PER ENTRADA DE VEHICLES Termini de pagament: del 22 de maig al 24 de juliol del 2000 • TAXA PER L'OCUPACIÓ VIA PÚBLICA Termini de pagament: del 15 de maig al 15 de juliol del 2000 Per a qualsevol informació podeu trucar al telèfon: 93 674 27 19 Servei de Recaptació: de dilluns a divendres de 8 a 14 hores Rbla. Mossèn Jacint Verdaguer 185 • 08197 - VALLDOREIX • A/e: valldoreix@diba.es


10

• * E L S 4 G U V I O > S Dijous, JJ dejuny del >ülh>

o Lee

golfes

9

Un 'scriptorium per a Sant Cugat? IOSKP M. FIGUERES

E

n el recent debat sobre el Museu de Sant Cugat (MSC) apareixen diverses veus fent notar la conveniència d'aprofitar l'oportunitat. En el text publicat la setmana passada aparegué una proposta que férem també a la reunió d'entitats i estudiosos que donaren idees al municipi sobre l'MSC. F.n escriure-ho fóra bo, potser, d'exposar com vèiem aquest scriptorium al Monestir dins el projecte global de l'MSC que vàrem desenvolupar i al qual no tornem a fer referència. Ara podem tenir un museu a l'entorn del Monestir per un conjunt de raons, principalment per voluntat municipal, per la predisposició actual dels patrocinadors i per l'espai dispon i b l e al M o n e s t i r . N o és el millor plantejament, és clan sens dubte, recursos generosos, un espai nou tic trinca i una idea també nova, generarien un Museu de més impacte, Però tenim el que tenim i podem reconvertir-ho o esperar temps millors. L'MSC ha estat una sentida necessitat. Molts santeugatencs amb la il·lusió de preservar el llegat d'un món que s'acaba i en el trànsit a un de nou, han volgut senar al futur el record i la vivència del seu passat a través d'objectes que han vençut el temps. Alguns són repetitius i d'escàs valor més enllà del simbolisme, en altres casos són peces úniques i, com a tals, dignes de ser exposades. En tots els casos el respecte i la gratitud dels contemporanis pel sentiment d'estima a la col·lectivitat i de pertinença a un indret amb l'esforç que han fet de conservar trossos de l'ahir. L'escriptori o scriptorium és l'indret on s'ubicaven estris, atuells, taules, e t c , per a una sola finalitat: l'escriptura. És a dir, per copiar més que redactar i per il·luminar i donar color. Quina paraula més bonica aquesta, en un concepte que ens remet al raig de llum enfocant vers la foscor o la grisor... i li dona vida. En aquestes sales es produïren les obres més suggerents, visualment, del món medieval, les que configuren la cultura que s'ha preservat i amb més impacte: beats i bíblies són autèntiques meravelles. La Bíblia de Sant Pere de Roda, la Bíblia de Ripoll (la primera a París i la segona al Vaticà) són segurament, amb el Beat de Girona, de les obres més rellevants. A Sant Cugat també es féu una bíblia amb el nom de la ciutat (conservada a Barcelona); aquestes obres ens acosten,

com a la pintura mural o la mateixa arquitectura, a un món que aporta al panorama cultural mundial una de les peces més rellevants: l'art romànic. No deixa de ser casual que hom demani el reconeixement de la UNESCO, que s'impulsi l'estudi i coneixement amb un centre d'interpretació, al costat mateix d'una església romànica al cor del Pirineu i, en conseqüència, que assistim a un renovellament del que és la imatge del romànic. Catalunya, com la Pau i Treva, els murals i tants altres aspectes, aportà a Europa una idea d'art, color, cultura. Sant Cugat també hi juga un paper. N ' hauríem de ser conscients del valor que està tenint la informació, la cultura, el coneixement, en la nova societat que es configura. El turisme cultural, els intercanvis científics, e t c , estan substituint, àdhuc financerament. el que era l'intercanvi primer de productes agraris, després industrials, i finalment de serveis; ara tornem als productes culturals, en una societat del coneixement a la qual se li obren portals generosos. A més, la distància privilegiada de Sant Cugat, potser la meitat de la població escolar catalana que ens pot venir a veure i anar i tornar a la seva ciutat en un mateix dia, la fa un marc privilegiat per establir un centre de visita didàctic que hauria de ser únic, és a dir, que no repetís el que ja existeix, ben fet, - q u e no vol dir luxós- didàctic, pedagògic i original. L'scriptorium pot arribar a ser una peça formativa essencial per al coneixement de l'edat mitjana, en les ciències socials d'ESO, com ho són les colònies industrials per al batxillerat. Un scriptorium amb maquetes, sales amb figures de cera, processos d'il·luminació en construcció, obres representatives de l'escriptura a Catalunya, mostres de pergamins i de l'escriptura medieval fins arribar als incunables. Tot un món que seria la delícia, per la virtualitat de la seva elaboració museística, dels professors, atenent que no existeix i podria ser el contrapunt del materialisme del maquinisme i la revolució industrial i alhora el coneixement de la mística, de la teologia, la religió medieval que apropà amb noms com Ramon Llull o Arnau de Vilanova una etapa esplenderosa de la Catalunya medieval, sobirana i capdavantera en un impuls comercial, bèl·lic, econòmic... en un creixement notable.

Estudiar el passat cultural no és només adequat per a la joventut estudiosa. L'home social utilitza l'escriptura en un estadi que li serveix per múltiples finalitats. Els historiadors considerem que amb l'escriptura hi ha documents, en el suport material que sigui, i gràcies a ells podem establir el que és el coneixement del passat. L'edat mitjana fou, a Europa, un període turbulent en el qual l'escriptura es refugià en unes sales sovint lligades a l'àmbit religiós de caràcter rural -cenobis o monestirs- o urbà -catedrals- i compartint en aquest àmbit amb els cronistes de la cort reial la descripció del més rellevant, fos present o passat. Els scriptorium són, doncs, unes sales dedicades en aquest noble art. Dels segles IX al XII hi destaquen Ripoll, Barcelona, Cuixa, Vic, Girona i la nostra ciutat al costat d'altres indrets com Reïms. Tours... hi excel·leix. Presentar una proposta assequible d'un passat important és una labor col·lectiva que hauríem de rumiar. Naturalment que un article no pot pretendre el que seria un projecte elaborat amb més amplitud. Serà un Museu de l'Escriptura - a m b mostres de la prosa des d'Ausias March o de qui es conserv, fins a manuscrits de Foix o Sagarra? Serà un Museu de la Història de l'Escriptura? Serà un museu mixt? Un scriptor i u m a fons i a m p l i i prou? C o m es vertebrarà amb les sales específiques de Sant Cugat? Nombroses preguntes que caldrà seguir debatent. Tanmateix, però, oferir al món d'avui un scriptorium real seria un servei que la societat santeugatenca faria, i en benefici propi també, és clar, a la col·lectivitat catalana i europea. A més, si es fessin, en una segona etapa, unes mostres virtuals, de la història de l'escriptura, de l'evolució de l'escriptura, de l'escriptura a Catalunya, seria una forma d'optimitzar i sensibilitzar les visites educatives. Un bolcatge, si fos possible, en aquestes pàgines web i/o CD-Roms de la Bíblia de Sant Cugat, sense oblidar la bateria de propostes didàctiques que optimitzin l'aprenentatge. Bib l i o t e q u e s , m u s e u s , arxius, e t c , són elements claus en els teixits de la nova societat que es configura i que han d'utilitzar tota la nova tecnologia sense caure en la facilitat de l'espectacle gratuït i sense substància. Tots aquests elements podrien fer del

Monestir de Sant Cugat un centre viu, visitat, actiu, dinàmic i amb futur. Personalment crec que la lectura i la cultura no quedaran arraconades per l'onada tan dinàmica de l'utilitarisme científic, de la tècnica i el materialisme dominants. Sembla que es debat si ara tornem als valors clàssics com la lectura, quan veiem que anem a la cua d'Europa i be caldrà posar-hi remei. No dubto, doncs, que una iniciativa d'aciucsta mena suscitarà entusiasme en insitucions sensibles, siguin la U N E S C O o la mateixa comunitat europea, tan procliu a estimular el que ens uneix amb passat, i res millor que els scriptorium que construiren a Europa la primera relació cultural estable basada en el classicisme, la còpia i també la bellesa de la creació de la il·lustració. Les il·lustracions i miniatures, del Liber Fcudorum Maior (s. XIII), al Llibre verd dels privilegis barcelonins (s. XIV) són autèntiques obres d'art, com Ics del (üòdex de la Paeria, cl Beat de Girona i tantes d'altres. A Sant Cugat hom produí una obra. segons Pere Bohigas, destacada. Fou pintada a Poblet per un miniaturista de l'abat de Sant Cugat. És tracta del Brev iari cistercenc del rei Martí (1403) que és un dels més rics monuments de la miniatura catalana. Més sumptuós que el Missal de Santa Eulàlia, editat en facsímil per la cambra de comerç barcelonina, també és a París (a la BNP) i potser fóra bo utilitzar-les, com tantes altres, com a peça clau en un projecte que fos alhora el centre que conservés la memòria de Sant Cugat, de tots els santeugatencs -dels camperols i els monjos, dels oprimits i els místics- de l'evolució de la ciutat i també, en uns espais prou qualificats, que fos la projecció de Sant Cugat a Catalunya, a la cultura europea, en un marc on hi ha des d'estudis de televisió fins a la seu de l'Arxiu Nacional o el Centre Borja, tot un món cultural que amb el Monestir adequaria per al món juvenil una eina d'indubtables beneficis -i no només espirituals, per a la ciutat- Pràcticament totes les ciutats volen fer un museu, del blat o del vi, de l'oli o de la roba, però cap no té un monestir important i al centre de les comarques del poblades. Josep M. Figueres és historiador


Opinió

ELS4CAiVIOfVS Dijous, 22 dejuny del2000

11

'Okupes ARNAU MONTSERRAT

A

lgunes comunitats camperoles de l'estat mexicà d'Oaxaca disposen de terres col·lectives - b i e nes comunales- que són propietat de tots els membres. Cada família treballa la porció que abasta però la terra no és seva, no entra en una lògica de mercat, perquè la supervivència a llarg termini és més important que el benefici a curt termini. Tenen memòria: qui avui ven la terra demà no tindrà més que unes monedes... i els diners no es mengen. Durant generacions cada família cultiva el seu tros, n'assegura la sostenibilitat i ningú no les hi pot prendre, però si marxen de la co- /T ' m u n i t a t , aviat aquelles hectàrees seran per a la sub- S '/ sistència d'una altra família Frontalment oposat, el gran te rratinent acumula terres, sem- / f pre més de les que necessita, i S multiplica així les hectàrees ocioses. El seu excés de terres comporta un benefici polític: / a més cultius més afluència de treballadors temporals, provocava així que les famílies, les /^S mateixes que p r o b a b l e m e n t han perdut les seves terres a mans d'aquell o d'altres terrat i n e n t s . s i g u i n d e p e n e n t s s. econòmicament, es a dir, polít i c a m e n t d o m e s t i c a d e s : qui paga, mana. T a m b é acumula una llista interminable de beneficis econòmics: la capacitat d'especular amb el preu de la terra, de provocar la misèria dels camperols - q u e és inversament proporcional al seu enriquiment: a més pobresa més facilitat per comprar-los les terres-. La capacitat de practicar la rotació de conreus a gran escala i enriquir-se amb latifundis d'exportació vinculats a la lògica depredora del mercat capitalista mundial i, en conseqüència, la capacitat de participar en el control dels preus, les xarxes de distribució... Per tot això no és extrany que els camperols i els indígenes mexicans s'hagin rebel·lat tantes vegades, amb i sense armes, al crit de "la terra per a qui la treballa". I per això mateix, no és extrany que els terratinents apuntalin la injustícia estructural amb guàrdias blancas privades que, en estreta col·laboració amb policies i militars, estan entrenades per desarticular les iniciatives .rebels. No estem a Mèxic, però si allà la terra ha de ser de qui la treballa, aquí les cases han de ser de qui les habita, les neteja, les rehabilita, les mima i les aireja. Això, que és fàcil d'escriure, és el que hem posat en pràctica okupant la masia de Torre Blanca. Hi ha altres paral·lelismes que ho expliquen: el terratinent mexicà són els constructors, els bancs i les inmobiliàries d'aquí. Comparteixien el mateix control estratègic sobre l'economia i, amb la mateixa visió a mínim termini i a màxim benefici, vinculen el creixement general al seu propi benefici. Però a més a més, l'assenyada oligarquia local, quan convé, fa de la gestió empresarial sinònim d'impunitat legal, en relació directament proporcional al seu poder ; N o és això una modalitat subtil de força bruta, una guàrdia blanca jurídica, armada d'advocatsmercaders i especialistes en màrqueting i psicologia de masses? Més paral·lelismes: tant aquí com allà regeixen legislacions progressistes... que conviuen sense massa friccions amb el poder, la dominació econòmica i les lògiques autoperpetuadores de l'establishment... que a l'hora de la veritat en fan paper mullat. D e fet, aquí prometen plena ocupació amb tanta demagògia com allà prometen la reforma agrària. Allà s'ocupen terrenys rurals i urbans per estricta misèria, aquí... és més

complicat, però si bé és cert que bona part dels okupes, no tots, treballem o estudiem i podem pagar-nos un lloguer baratet o viure amb els pares, el centre de la qüestió és, a quin preu? El preu és injust tant en relació amb els costos, el preu de l'habitatge i de gairebé tot, com en relació amb els beneficis, el mercat laboral. Però sobretot és un preu altíssim en relació a l'autonomia personal: et roben el temps i et roben el control sobre els processos personals i socials en què estem implicats... és un preu massa alt. I quina millor manera de no pagar-lo q u e fent-ho públicament, col·lectiva-

ment, treballant dur, com un acte polític de desobediència civil, sense amagar-se'n, amb orgull, alegria i austeritat comprovables. Altres rebotats d'aquesta societat hipernormativa escullen, des de la revolta individualista, jugar a la bonoloto, evadir impostos o practicar l'estafa financera a gran escala... i es tanca el cercle del poder. El dret a la propietat privada és, en principi, un pacte puntual entre persones (promocionat pels cjui tenen les de guanyar, per cert) però ha degenerat en un dogma indiscutible, automàticament per sobre de qualsevol altre dret. En tot cas, fins i tot si no entrem a discutir-ne l'essència, difícilment es pot justificar que el dret a la propietat privada legitimi, sota la protecció de la seva aurèola sagrada, l'especulació, la concentració de riquesa en poques mans, o la deixadesa i abandó d'espais,... i-menys quan tanta gent està hipotecant la seva vida per pagar cases sobrevalorades i lloguers cel·lulítics. Per això mateix la propietat pública ha de ser això, propietat de tots, no el patrimoni exclusiu dels polítics de torn i els seus projectes, menys encara quan són elitistes, neixen del mimetisme i es legitimen en la propaganda. Però si això trontolla per tot arreu, on buscar la legimitat que li manca ostentosament al desordre establert? Resposta: a la retòrica democràtica vigent, que iguala les decisions del poder, legitimades en eleccions-espectacle, a la delegació del poder de decisió. En conseqüència, des de dalt es pretén el monopoli de les decisions col·lectives, situació poc democràtica propiciada per una induïda apatia ciutadana. I quan les coses neixen des d'abaix, on estan els qui teòricament són el principi i el final de la democràcia, molesta. En l'esquema ideal, la societat civil són els empresaris, els colegis professionals, les unions de botiguers, les corals i com a molt les grans O N G , tot el-que te ha veure amb els diners, i tot allò inofensiu. Els altres moviments socials no compten en el joc d'equilibris del poder, més que com a molèsties domesticables. Per descomptat te més pes polític l'Associació de Fabricants de Plàstic que el CEPA, entre altres coses perquè exigeix menys

i paga més. Són només alguns exemples d'una llista inacabable q u e comença amb el referèndum de POTA N i segueix avui amb la prohibició de realitzar la consulta social ciutadana per l'abolició del deute extern a l'Estat espanyol. Molesta que es practiqui la desobediència civil, però si la legalitat vigent no ha estat escollida per tots i ni tan sols la compleixen els qui l'han redactada. Quina legitimitat existeix, i qui la pot tenir, per imposar una noció de drets i deures ciutadans unilateral? Més quan s'exigeixen els deures i no es respecten els drets: un habitatge digne, una participació real en les decisions polítiques, la < transparència d'un poder q u e "^** mani obeint, el control de les y grans multinacionals on avui •/• es couen les vertaderes deci• sions polítiques, una renda bà" sica q u e redistribueixi la ri3^ q u e sa acumulada per '"' generacions, una e d u c a c i ó i Lina sanitat desvinculades de la prepotència tecnològica i del saber monopolitzat, etc... etc... er tot això, i altres motius que es resisteixen a la simplificació de les paraules, transgredim les regles que ni s'han consensuat ni es respecten. Qui 40? vol, per exemple, que existei^ xi un mercat d'armes mundial? '* Però aquí segueix, impune, finançat pel mateix poder que diu representar-nos. I a escala local. Quina legitimitat té avui la classe político-financera, si ni tan sols activant l'enorme fàbrica del consens mediàtiç aconsegueixen un suport unànime a l'enorme esforç de deseducació política que són les consultes electorals. Per exemple, a les darreres eleccions santeugatenques, qui va guanyar? L'abstenció i el rebuig al deute extern amb els països empobrits... cinc-mil vots mes avall estava Convergència (La nostra minoria marginal i antisocial tindria més pes entre la gent que el que reflecteixen els grans portaveus?) Però és que, fins i tot si el pensament únic s'hagués començat a endrapar les intuicions llibertàries de la gent, seguiria sent legítima la nostra lluita. Per no dir necessària, encara que només fos per donar color. Lluita que es resumeix en un programa senzill i immediat: viure ara amb la màxima intensitat, amb la mínima por, desvinculats fins on puguem de la massificació consumista i del divorci amb la naturalesa, i de manera que no només nosaltres ho poguem fer, sinó que tots en posem a viure en direcció a la sostenibilitat, l'harmonia i l'autogestió, per a tothom i, sobretot, des de tothom, En relació a aquest darrer punt, recordo ara un veí que ens va venir a veure un dia a Torre Blanca, amb una sinceritat que és d'agrair, i ens va dir que som uns paràsits. Falta informació. Alguna auditoria independent d'aquestes que ara estan de moda hauria de calcular quin cost té la vida moderna d'alt nivell, internalitzant els costos ecològics i socials, i quina té l'autogestió, fins i tot una autogestió tan d'estar per casa com la nostra. La investigació també hauria de tenir en compte el valor, difícilment quantificable, de les nostres campanyes de denúncia, que mai estan dirigides al nostre benefici exclusiu (tot el contrari de la publicitat, per exemple) i la utilitat social del reciclatge i la reutilització. En altre article podem donar els resultats d'una auditoria exahustiva, de moment, una pista: si l'essència del funcionament autogestiu és la solidaritat, la responsabilitat i el respecte, quina és l'essència i quins són els estímuls del sistema econòmic actual?

Arnau Montserrat és okupa


EIS4CALNTONS

Entorn Dijous, 22 de juny del 2000

E q u i p a m e n t s

El camp de futbol marxa a Coll Fava L'illa comptarà amb una pista de futbol 7 i possiblement un poliesportiu L'Ajuntament de Sant Cugat ha anunciat que el camp

amb bons ulls un pavelló cobert. L'entrada al camp

de futbol que substituirà el de la rambla del Celler

serà a l'avinguda de Vullpalleres. La construcció del

anirà a parar a una illa del barri de Coll Fava de

camp a Coll Fava en un any i mig no implica que no

16.463 metres quadrats. L'equipament constarà tam-

es faci un altre camp de futbol a la futura ciutat es-

bé d'una pista de futbol 7 i altres instal·lacions es-

portiva. El ple de dilluns va aprovar per unanimitat

portives, que depenen de les negociacions que el

el pla especial de la zona d'equipaments de dues illes

consistori manté amb els veïns. Possiblement es

del barri, on es defineixen els usos d'aquests dos so-

tractaria d'una pista poliesportiva. encara que des

lars. Un és per al camp de futbol, mentre que l'altre

de l'Associació de Veïns de Coll Fava no es veu

serà per a la construcció d'una escola bressol.

un lloc cèntric, però se soluciona molt bé l'aparcament". Ara per ara, els tècnics municipals estan estudiant les possibilitats que té el solar d'acord amb Ics necessitats de la zona i de la ciutat, per aconseguir reduir al màxim les molèsties al barri. Així mateix, treballen per definir els usos de l'illa: mantenen converses amb els veïns per determinar quins equipaments esportius necessiten. C o n c r e t a m e n t , l'equipament tindria una alçada de 7.5 metres, un pis, a més de la planta baixa i 2.500 m- de sostre.

FMII.I BHI.I.A - Sant Cugat -

FI camp de futbol municipal ja té e m p l a ç a m e n t definitiu. Fs tracta d'una illa de 16.463 m- situada entre els carrers de Ventura Cíassol, Carrasco i Formiguera, el Pont de Can Vernet i l'avinguda de Vullpalleres del barri de Coll Fava. De moment, el ple de l'Ajuntament ja ha assignat usos esportius al solar, propietat del consistori. FI nou camp de futbol seria "molt semblant a l'actual", diu el tinent d'alcalde de Ciutat Sostenible, Joan (larbó. Inclourà una pista de futbol 7, i equipaments esportius per al barri, com ara una pista poliesportiva multiusos. D'altra banda, l'accés dels vehicles al camp serà per l'avinguda de Vullpalleres, tal com proposava el portaveu municipal socialista, Jordi Menéndez, perquè s'eviti el col·lapse circulatori a Carrasco i Formiguera. F n aquest sentit, el tinent d'alcalde Joan Carbó ha explicat que "és

port. Per la seva banda, el presid e n t de l'Associació d e Veïns (AV) de Coll Fava, José Antonio Jorques, s'ha mostrat molt content amb la notícia, però ha demanat que les instal·lacions siguin "modèliques del segle XX". Per Jorques, el camp de futbol ha de ser de gespa artificial, com el del Júnior. "Celebrem la instal·lació perquè apropa més Coll Fava dins la ciutat", diu Jorques.

El camp de futbol municipal de Coll Fava substituirà en un any i mig el que hi ha actualment a la rambla del Celler, que desapareixerà per donar pas a una zona d'equipaments municipals com el nou Ajuntament o l'hotel o la remodelació de l'actual zona esportiva. A la futura zona esportiva de la rambla del Celler hi haurà un altre camp de futbol municipal, però el de Coll Fava serà on, en principi, jugarà el Sant Cugat Es-

Medi

U n a n o v a escola bressol D'altra banda, l'illa compresa entre els carrers de Joan Maragall, Miquel Costa i Llobera, Carles Riba i Joan Salvat Papasseit, de 2.960 m 2 , es destinarà a un ús cultural docent, és a dir, a la construcció d'una escola bressol. Aquest fet va ser molt ben rebut per l'oposició, tot i que el portaveu municipal socialista va aprofitar per dir que no hi ha cap previsió d'una escola bressof a Sant Cugat a la llista d'actuacions prioritàries pactada entre el conseller Artur Mas i el president

a m b i e n t

Sant Cugat s'adhereix al Dia Europeu Sense Cotxes el 2 2 de setembre El ple de PAjuntament aprova una moció institucional E.B.

FI dia 11 de setembre se celebrarà a tot Europa el dia sense cotxes, en què es convida la gent a no agafar el seu vehicle. L'Ajunta-

ment de Sant ( lugat s'ha volgut sumar a la iniciativa i ha aprovat per unanimitat al ple de dilluns l'adhesió del consistori a aquesta mesura simbòlica. I ,a moció, proposada inicialment per Iniciativa per Catalunya-Verds, es va estendre a la resta de partits a la junta

de portaveus, fent-la institucional. Des d'IC-V, Joan Balada va explicar que es tracta d'una unificació a tot Europa "amb més fermesa que la jornada d'auto-reflexió" que ja es va fer el 29 d'abril passat. Amb això es pretén potenciar l'ús del transport públic i

Emplaçament del camp /fe futbol al barri de Coll Fava del Partit Popular català, Alberto Fernàndez Díaz "tot i la necessitat", va afirmar el socialista. Des d'IC-V, Joan Balada va demanar que s'estudiï la possibilitat de crear una altra zona d'equipaments educatius al barri de Torre Blanca, q u e j u n t a m e n t

amb Coll Fava i el nou centre del Pla del Vinyet formaria un complex educatiu. Des d ' E R C també veuen positiu el pla especial de la zona d'equipaments de les illes C.2.1. i C.3.1. del sector P o n t d e C a n Vernet-Coll Fava.

de la bicicleta -ja hi ha en marxa el projecte de xarxa de bicicletes!-. El regidor de Medi Ambient qe l'Ajuntament, Jordi Ferrés, emmarca la iniciativa en el procés per guanyar espais per als vianants i "fer una ciutat més humana". El sector de l'automòbil s'acaba fent incompatible a llarg termini amb els ciutadans", afirma. Ferrés centra el problema a guanyar espai per als vehicles sense haver de renunciar-hi: "Han de continuar existint, però no a costa que les relacions humanes s'empobrtíixin". Es per això que el consistori s'ha afegit a les directrius de la Carta Europea. Pel regidor, "el progrés

queda menjat per la contaminació acústica, hídrica, atmosfèrica i del sòl". Així, es demana als ciutadans que no utilitzin el vehicle privat si tenen l'opció d'anar a peu, en bicicleta o en transport públic el dia 22 de setembre vinent. Ferrés s'ha referit a l'estudi realitzat per la Fundació del RACC en matèria de mobilitat, que revela que hi ha un 25% dels trajectes interns que es fan en cotxe i que es podrien fer a peu. "No es tracta tant de posar més transport públic com que la gent prengui consciència que s'ha de canviar d'hàbit. Si aconseguim canviar això, seria un gran èxit", subratlla Ferrés.


HSÍCANTOT©

E n t o n i 13

DijoHi.&ili/mAlzom

Equipaments

Estudien crear una associació de propietaris a Torre Negra Elaboraran un informe per catalogar-lo com a Bé Cultural d'Interès Nacional

Designen l'edifici

K. B. -Sant Cugat -

plicat a E L S 4 C A N T O N S que el

E. B. -Sant CugatLa Direcció Cieneral del Patrimoni Cultural de la Generalitat ha designat l'arquitecte Josep I luguct i l'historiador Lluís M. Bou per elaborar un expedient sobre l'estat i les característiq u e s del C e l l e r C o o p e r a t i u . L'Associació C u l t u r a l C è s a r Martinell va demanar l'any 1998 la declaració d e Bé C u l t u r a l d'Interès Nacional els cellers cooperatius i les cooperatives agràries d'aquest arquitecte amb motiu del aniversari de la seva mort. Des del Servei del Patrimoni Arquitectònic es van elaborar uns primers informes sobre un total de 36 edificis de Martinell, que han estat estudiats pel Consell Assessor del Patrimoni Cultural Català, que va emetre un dictamen favorable respecte a 12 dels cellers, entre els quals hi ha el de Sant Cugat. El cap de servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat, Antoni Navarro, ha ex-

tàndem Huguet-Bou ha de redactar un document en què es demostri la vàlua del celler cooperatiu, que ha de passar dos filtres: l'Institut d'Estudis Catalans (IKC) i el Consell Assessor del Patrimoni Cultural Català, nascut de la llei catalana del patrimoni, format per entesos i experts en la matèria i presidit pel conseller de Cultura, Jordi Vilajoana. Els especialistes, que estudiaran els edificis globalment, treballen per documentar l'estudi, per presentar l'escrit a finals d'any. Amb l'aprovació -acord de governde l'informe es reconeixeria que l'edifici té un valor que sobrepassa l'àmbit local, segons Navarro. En aquest cas, no es podria e n d e r r o c a r , s ' h a u r i a d e demanar permís al Departament de Cultura de la Generalitat per fer-hi obres i es podria beneficiar dels ajuts econòmics per conservar l'edifici. L'Ajuntament de Sant Cugat ha destinat una partida enguany per rehabilitarlo, ja que mostra signes de de-

Els r e p r e s e n t a n t s dels propietaris a la comissió de Seguiment del Sector de Torre N e gra es van reunir la setmana passada a m b la resta de propietaris per discutir la conveniència de crear una associació específica de propietaris per poder defensar millor els seus interessos davant les qüestions econòmiques que es plantegen als punts 13 i 14 de la resolució de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona sobre el d o c u m e n t de protecció d'aquest espai.

Cni^ Í/I lmnniiin ilt jnililis d l'niiiiioi (liKillu l-OK) XI gradació pel pas del temps. finalitza al desembre, està desActualment, a l'interior del cetinat a formar paletes i té com a ller s'hi realitza un curs de forobjectiu l'adequació d ' u n bé comunitari: la rehabilitació de mació ocupacional per a 16 perpart del celler. Els treballadors sones (50% dones) majors de 45 ja han realitzat tasques de n e : anys, remunerat des del primer teja i buidatge de l'edifici i ara dia amb un sou mínim i mig. El es dediquen a construir lavabos curs, organitzat pel Servei d'Oper a l'equipament. cupació Municipal (SOM), que

Urfoanism0

Els veïns del carrer de la Creu c o l · l o q u e n banderoles identifícatives als c o m e r ç o s

Un dels propietaris, D o m è nec Miquel, explica que estan estudiant la possibilitat "d'augmentar les capacitats als representants dels propietaris per poder entrar en una dinàmica de negociació". Aquesta iniciativa es debatria a finals de juliol o principis de setembre en una nova reunió dels propietaris. D'altra banda, també es preveu elaborar una llista concreta de tots els propietaris de les 91 finques de Torre N e gra, que calculen que amb el canvi de mans per herències i per transaccions comercials hi ha més de 130 propietaris. A més, encara hi ha un parell o tres de Finques els titulars de les quals no estan registrats enlloc. Política de compensacions

E. B. -SantCugat Els veïns del carrer de la Creu s'han desmarcat de Sant Cugat Comerç i ja han senyalitzat els establiments comercials amb les seves banderoles, una mesura per identificar el carrer, ja que des que es van fer les obres del vial de connexió no hi ha les plaques amb el nom de la via. D'aquesta manera, el col·lectiu vol deixar palesa la desatenció històrica que pateix l'antic carrer de l'Arpa. D'una banda. es queixen perquè "l'única actuació en els darrers anys ha estat plantar-hi q u a t r e arbres", assegura un dels veïns, Josep Ca-

Els propietaris exigeixen solucions per desencallar la situació creada arran de la d e m a n d a d e la Comissió d'Urbanisme fa un any; un retard que "causa perjudicis als propietaris. No ens poden tenir paralitzats e t e r n a m e n t " , diu M i q u e l . Els propietaris presentaran possibles solucions si des del consistori no s'actua en aquest sentit. L'associació específica s'encarregaria d'entrar en el "joc econòmic", és a dir, les compensacions que s'hauran de realitzar per satisfer tots els propietaris si es vol protegir l'entorn des del consistori santcugatenc mitjançant la titularitat pública.

nals, des de l'Associació de Propietaris i Veïns del carrer. De l'altra, posen de manifest que a Sant C u g a t hi ha tres carrers a m b aquesta nomenclatura: el camí de la Creu, el passeig de la Creu i el seu carrer. "Des de l'Ajuntament ens diuen que som una prioritat, però no hi ha pressupost, ningú no ens fa cas", lamenta C'anals. A l'abril van començar els treballs de renovació de l'enllumenat amb menor impacte ambiental. La tinent d'alcalde de Serveis l rbans, Berta Rodríguez, ha anunciat que "durant el darrer trimestre d'enguany s'acabarà la remodelació del carrer" per fer-ne "la porta de la zona de vianants". •ei'ns denuncien In liru/i'iinele l/i aibina tl'tnu^ n íiipiiiuiimni 1-0 KJ \ I

11111^^ IWef er» el seu

COfVfPOraEMTS ELECTRÒNICS PER A LA fVtOTOCIGLETA

Av. Graelís, 35 Tel. 93 590 68 66 Fax 93 590 86 67 e-rnaíí: ieonelli@íeoneni-com web: wwwleonellí.com


Entorn

E1S 1 CANTONS

Dijous. 22 dejuny del 2000

C r e i x e m e n t

Sant Cugat celebra la primera jornada sobre sostenibilitat Antoni Subirà obre la trobada i Duran i Lleida la clou v.. ii. -SantCugat-

Sota cl títol La Ciutat Energèticament Sostenible, l'escola Municipal de Música Victòria dels Àngels va acollir al llarg de tot ahir la primera jornada tècnica organitzada des de l'Institut Català d'Energia i l'Ajuntament de Sant Cugat. I.'acte inaugural va comptar amb la presència del conseller d'Indústria. ('omerç i Turisme, Antoni Subirà, l'alcalde Lluís Recoder i el director general d'Energia i Mines, Albert Mitjà. Subirà va destacar que cal un esforç racional per pensar en mesures concretes d'estalvi energètic, com per exemple, seguir un criteri sostenible més que estètic a l'hora d'escollir el mobiliari urbà com els fanals. Per la seva banda, Recoder va destacar que "el concepte de sostenibilitat té el risc de quedar-se buit". Per evitar-ho, Recoder proposa incidir en els prob l e m e s concrets d e la ciutat: "Hem de pensar globalment i actuar localment".

I ,a trobada sostenible es va dividir en cinc sessions, a banda de la cloenda, a la qual va assistir el conseller de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat, Josep Antoni Duran i Lleida. I rbanisme i planificació energètica. edificis energèticament sostenibles, marc legal i tendències de futur de la valorització energètica dels residus, eficiència en el

El tinent d'alcalde de Ciutat Sosteniblefa una ponmeia en què anuncia la redacció d'un projecte de creixement sostenible

transport i el trànsit i l'estalvi de l'energia i la millora de les prestacions de l'enllumenat públic van ser els temes en què es van centrar les diverses ponències dels més de 25 especialistes en la matèria que van anar passant per l'Aula Magna de l'escola, entre els quals hi havia, a tall d'exemple, el di-

rector general de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM), Francesc Xavier Ventura o el tinent d'alcalde de Ciutat Sostenible, Joan Carbó, entre altres regidors, e x r e g i d o r s , t è c n i c s i professors. Sobre el creixement de S a n t C u g a t Carbó, en la seva intervenció titulada Criteris de sostenibilitat en el creixement urbanístic de Sant Cugat del Vallès, va anunciar que el consistori està treballant juntament àmb la Fundació Cerdà, en la redacció d'un projecte de creixement sostenible que es presentarà d'aquí a aproximadament un mes. Aquest estudi es divideix en sis parts que perfilen l'estratègia que s'ha de seguir. En primer lloc, pel tinent d'alcalde es necessita organitzar una ciutat respectuosa amb l'entorn, conservant espais no urbanitzables, aplicant una política del paisatge, conservant els corredors ecològics i fent que l'estudi de l'impacte ambiental sigui previ al planejament En segon lloc, es vol

Imatge de Pacte inaugural FOTO: X.L. definir la forma de ciutat, perquè sigui compacta i policèntrica: amb un sistema de tres centres al voltant de les estacions de tren. Un centre a Mira-sol, un altre en una futura parada dels Ferrocarrils Catalans prevista entre la de Sant Cugat i la de Sant Joan i un altre allà on se situï l'estació del Tren de

Gran Velocitat. Carbó va explicar també la necessitat que la ciutat sigui diversa i no segregada, amb una mobilitat sostenible -reduint els desplaçaments i potenciant el transport públic-, amb una política mediambiental i també econòmic igualment sostenible i amb una alta qualitat energètica.

M o b i l i t a t

La rambla del Celler canviarà el sentit de la circulació a partir del dia 8

E. B. -Sant Cuaat-

Paral·lelament al t a n c a m e n t del carrer de Santiago Rusinol, la rambla del Celler, el carrer de Bonaventura i el carrer del Dos de Maig canviaran el sentit de la circulació a partir del cap de setmana del 8 i 9 de juliol. Una altra d e les n o v e t a t s és q u e el tram final de) carrer de Rius i Taulet i de Francesc Moragas quedaran lliures d'aparcaments. D'aquesta manera, l'equip de govern vol que quedi equilibrat el trànsit i la mobilitat del centre de la ciutat. Els canvis de sentit i la reducció de places d'aparcament serien ja definitius de bon principi. Així mateix, se suprimirà la parada d'autobús de la plaça d'Octavià, q u e es traslladarà a la rotonda del Celler Cooperatiu, a la rambla del Celler. Com ja anunciàvem la setmana passada en aquesta publicació, el carrer de Santiago Rusi-

nol quedarà tancat al trànsit a partir del dia 8 de juliol, juntament amb el carrer de la Torre i la plaça d'Octavià. Es tracta d'un tancament provisional, de tres o quatre caps de setmana "segons la capacitat de conviure sense vehicles abans de fern e el t a n c a m e n t d e f i n i t i u " , afirma el regidor de Medi Ambient, Jordi Ferrés. L'objectiu és, a la llarga, convertir l'eix Lluís Millet-Octavià per a vian a n t s . La m e s u r a s'emmarca dins de l'estudi global sobre mobilitat realitzat per la Fundació del RACC i la comissió de mobilitat de l'Ajuntament i té per finalitat potenciar el comerç local, disminuir la contaminació acústica i atmosfèrica, entre d'altres. " H e m de recuperar àrees de centralitat, fer un centre urbà més agradable per passejar-hi. En definitiva, fer una ciutat més humana", ha apuntat l'alcalde Lluís Recoder. D'aquesta manera, es potenciarà encara més la plaça d'Octavià com a centre

per realitzar-hi exposicions d'art,

l'alcalde i t'l icudoi de sardanes, mostres d'entitats, él mercadillo setmanal, etc. Després de l'estiu es procedirà a fer el tancament del carrer de Valldoreix, en una segona fase del projecte de vianantitzacïó del centre que lligaria la plaça dels Quatre Cantons amb l'estació dels Ferrocarrils de la Generalitat al centre de la ciutat. C o n c u r s de vianantització El dia 6 de juliol es convocarà una reunió del jurat del concurs públic d'idees d'actuació urbanística a la zona, al qual s'hi han presentat 13 treballs anònims,

per determinar-ne el guanya-

\f utilitat FOTO: XJ. dor. "Per la qualitat dels treballs, estem segurs que hi ha al darrere signatures de prestigi", ha assegurat Recoder. Per la seva banda, la presidenta de Sant Cugat Comerç, Maria Eulàlia Egea, ha volgut deixar clar que demana l'ampliació del tancament dels carrers fins al carrer de Valldoreix, ja que és una reivindicació de fa anys. L'horari de tancament dels carrers serà de divendres a la mitjanit a diumenge a les 22 hores, exceptuant dissabte de 7 a 10 del matí per a càrrega i descàrrega. Aquest tipus de vehicles hauran d'accedir a la zona únicament pel carrer de la Torre.


15

ELS ÍCAIYTONS Dijous, 22 dejuny dtl 2000

LA G E N E R O S I T A T DE PENSAR EN ELS SEUS FINS

AMB

L'ÚLTIM

MOMENT

G E S T I S E P , ASSEGURANÇA I ASSISTÈNCIA

DE SEPELI, AJUDEM A ALLEUJAR ELS MOMENTS MÉS DIFÍCILS PER A LA SEVA FAMÍLIA I A DISMINUIR LA PRESSIÓ ECONÒMICA QUE QUEDARIA A LES SEVES MANS.

AMB UNA SOLA ['RUCADA AL 902

110

120

ENS FAREM CÀRREC DE TOTS ELS TRÀMITS: TRASLLAT. FÈRETRE, COTXES, CAPELLA. NÍNXOL, INHUMACIÓ/INCINERACIÓ. LÀPIDES, CORONES, REPATRIACIÓ, URGÈNCIES NACIONAL/INTERNACIONAL 24 HORES

GESTI Gestió i Assegurança de Sepeli

RAMBLA DEL CELLER, 25 BAIXOS - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS JOSEP TARRADELLAS, 33 "EDIF. FIATC" - 08029 BARCELONA

I·IÀXTC ASSEGURANCES


EIS4CANTONS

Societat

16

Dijous, JV de juny del 2000

A n i v e r s a r i

Els Pets enceten gira a Sant Cugat El grup revelació Niidea sorprèn els santcugatencs al 15è aniversari' del TOT'

Iji < t/incidència de quinzè aniversari delsetmanari l'I')'/'Sant Cugat'i del grup de ruci català K/s l'etsva fer queelcom ertde divendres fos moltespecial FOTO: EDUARD

L'actuació va despertar a més d'un. Kins i tot hi havia pares, que en principi anaven a acompanyar els seus fills, que van ballar i cantar amb moltes més ganes que alguns joves. Així doncs, un quinzè aniversari per partida doble que va acabar amb satisfacció com a tònica general. D'aquesta manera, Els Pets començaven a Sant Cugat la seva gira, ja que la del dia 10 a Cambrils es va haver de suspendre a causa de la pluja. Al final, però, l'esperit de les estrelles va tomar a Els Pets, que no van voler atendre la premsa local.

MACJDAMKNDKZ

Kl IOT Sant Cugat va celebrar divendres el seu quinzè aniversari amb un concert de rock català. El conegut grup Kls l'ets van actuar davant de prop de 3.000 persones, majoritàriament adolescents, al camp municipal d'esports de la ciutat. Precisament aquesta actuació va ser la que va obrir la gira d'aquest estiu de la formació de Constantí. amb què commemoren també el seu quinzè aniversari. Kl panorama al camp de futbol era força peculiar: un gran escenari amb una multitud de jovenetes davant esperant ansioses la sortida del gmp liderat per Lluís Gavaldà; i a les grades, centenars de pares que vigilaven que als joves, primerencs en el tema de concerts, no els passés res. Kl cert és que després d'estar-se des de quarts de vuit fent proves de so, els músics van arribar a l'hora del concert com a veritables estrelles: van fer entrar els seus vehicles particulars al recinte i els van

FARIXYES

Niidea agrada als snntnigatencs

/•'«

' Dnaut. de Niidea, durant la seva actuació al camp de futbol de Sant Cugat /* /• Dl \RD FARIXYF.S

deixar aparcats just al costat de l'escenari. Dins els vestuaris, Els Pets es van trobar amb totes les condicions que havien imposat de bon principi: 48 ampolles d'aigua mineral petites, 2 ampolles de whisky, 48 refrescos de cola i de taronja. 10 bosses d'un quilo de gel, etc.

Els Pets van aparèixer entre una espessa boira artificial que tan sols deixava veure la silueta i escoltar les primeres notes. Quan es va fer la llum, la gran sorpresa: Els Pets anaven vestits amb americana i corbata, una indumentària molt poc freqüent per un concert de rock. I és que per celebrar com cal un quinzè

aniversari valia la pena mudar-se i, de passada, sorprendre una mica el públic. Kl repertori va ser força variat, combinant algunes de les cançons més desconegudes amb d'altres que tot el públic seguia fil per randa, com Bon dia, Núria, Vespre o Jo vall ser rei.

l'n de les sorpreses de la nit va ser l'actuació dels grups santcugatencs Sultan i VieBoheme amb un repertori propi, que van demostrar un alt nivell. Els manresans Niidea van fer una posada d'escena que va connectar ràpidament amb els milers de joves santcugatencs que van gaudir de 40 minuts de rock fresc i creatiu.


Societat

ELS /GWYTOÍVS Dijous, 22 de juny del 2000

17

A n i v e r s a r i

IÍ llim in ili n siwrai&ireiitï Sliitnn h: 1:1)1 A RD l'ARIA) A.S

Aitiimwilh

m.imtMim Siulm t. 1:1)1 ARI) l·ARI.\YI:.S

Tres grups amb personalitat pròpia en el concert del 4 TOT' MAGDA MÉNDEZ -SantCogal-

L'acte més popular de la celebració del quinzè aniversari del TOT Sani Cugat va ser el concert d'Els Pets al camp de futbol. Però en aquesta ocasió van comptar amb una sèrie de telo-

ners de luxe que van connectar força amb el públic. Es tractava de dos grups santcugatencs, La Vie Bohème i Sultan; i del grup manresà Niidea. Els encarregats d'obrir foc i començar a escalfar el públic que arribava d e mica e n mica al camp municipal d'esports van

Actuaciódels fhmiants l// Viefíohème F: EDUARD

ser el grup La Vie Bohème amb un repertori variat. Aquests van deixar pas a l'altre grup local, Sultan, que van presentar el seu funky instrumental que va tenir una bona acollida entre el públic. Però el plat fort pel que fa a teloners va arribar una mica més

R 0 %f & t I I © S

Sant Cugat es prepara per celebrar la nit més llarga de Pany Els municipi acollirà més de 10 revetlles populars KSTKR CVSTAWKR - Sant Cugat -

Sant Cugat celebrarà demà la revetlla de Sant Joan amb una àmplia varietat tic revetlles tan al centre com als districtes, l'na de Ics

actuacions més destacades de la festa serà el concert del grup local La Marxa dels Nois. que es farà al Pla del Vinyet a partir de les dotze de la nit. Com cada any, l'Ajuntament de Sant Cugat ha organitzat diverses

activitats per celebrar la nit més llarga de l'any, l'n dels principals escenaris de la revetlla serà la plaça del Coll, on la formació Postres de Músic oferirà un ampli repertori de temes populars a partir de les onze. Ja a la mitjanit, i per als més

r A m a t Finques Des de 1948

FARIXí'FS

tard. La música de qualitat del grup manresà N i i d e a va sorp r e n d r e els s a n t c u g a t e n c s . Aquesta formació és una de lesque té més projecció de futur dins l'àmbit del rock català i va oferir una música força melòdica. Niidea havia actuat la setmana anterior a la Eira del Disc

del Col·leccionista a Reus. I entre actuació i actuació, els presentadors del concert, dos joves, ert Lluís i la Laura, que animaven el públic i presentaven els grups que passaven per l'escenari. 1 sempre amb constants referències al quinzè aniversari del TOT, amb bon humor.

joves, el grup La Marxa dels Nois serà l'encarregat d'animar el parc de Pla del Vinyet amb temes que aniran des dels anys 60 fins a l'actualitat. passant pel rock català o Vsht. Així ho ha explicat el cantant de la formació. Nico. que ha afegit que "hem preparat el concert per a un públic jove però també perquè enganxi gent de totes les edats". Aquest conjunt, format per sis persones, ja ha actuat en diverses ocasions a la nostra ciutat i també arreu de Catalunya i, segons cl tècnic de Cultura de l'Ajuntament, Rogeli Padró, "tenen l'aval de la seva trajectòria musical".

ha organitzat una revetlla popular que comptarà amb música i un sopar popular. Pel que fa als districtes, a la Floresta la revetlla començarà a les cinc de la tarda al Centre Social i Sanitari amb un berenar i un ball organitzat pel Col·lectiu de Cent Gran, i continuarà a les onze de la nit amb una festa a la l "nió Recreativa i d'Ksports. A les Planes, la plaça de la Creu d'en Blau serà enguany l'escenari de la revetlla, que començarà a les onze i comptarà amb una festa amb una disco mòbil. En el cas de Mira-sol, el col·lectiu de Cent (iran començarà la seva celebració a les nou de la nit al Centre Cultural.

També al centre de Sant Cugat, l'Associació de Veïns del Monctsir

Sant Cugat ^ „ , - „ , * « «^

Sant Just

PI. Can Cadena,2 Valldoreix

Bonavista 63-65 ) 93 480 36 00

Q) 9 3

5 9 0

68

80


18

Societat

ELS i CANTONS Dijous, 22 de juny del 2000

Festa

Campanya

Major

Entitats i institucions locals se solidaritzen amb Montserrat

I.'. \junttii>ieni i la ('omissió /It Festa. Major van presentaré! programa i el cartell c/'ci/gnany E: X.I..

La música i els nens seran grans protagonistes a la Festa Major La ciutat acollirà enguany 164 actes repartits per diversos espais Droerses entitats locals han volgut recordar els vincles amb Montserrat K: F.4C E.C.

La Festa Major 2000 acollirà enguany més de 160 actes entre activitats infantils i populars, espectacles de nit i actes tradicionals. Entre les principals propostes d'enguany, destaca un nou espai de música tradicional, un nou racó d'activitats infantils i un concert del cantautor valencià Raimon. En total, la festa grossa de la ciutat oferirà aquest any 164 activitats diferents que es concentraran entre els dies 28 de juny i 2 de juliol. "Com cada any, són activitats pensades per a un públic molt divers, quant a edats i quant a gustos, i tot això repartit en uns espais molt diferents", va explicar l'alcalde Lluís Recodcr durant la roda de premsa de presentació del programa de la festa. Entre les principals novetats d'aquest any, destaca un espai de música tradicional a la plaça Pep Ventura on actuaran nou grups diferents que aniran des de la música celta fins a l'occitana. També aquest any s'habilitarà un nou espai per als més petits que s'ubicarà a la rambla del Celler. Aquest espai, anomenat el Racó Infantil de Festa Major, acollirà una quinzena d'espectacles infantils que se sumaran a la resta d'activitats per a nens i nenes que es faran en diversos punts de la ciutat i que "oferiran

als més petits més de 30 activitats pensades molt específicament per aells". Pel que fa als espectacles de nit, un dels concerts centrals serà el del cantautor valencià Raimon, que actuarà al Monestir dins el cicle de Tres Nits de Cantautors. En total, les nits de Festa Major portaran a la ciutat més de 70 espectacles repartits entre balls de festa, obres de teatre o concerts d'havaneres, i als quals s'hi sumaran cinc espectacles de caràcter més intimista que es fa-

El concert del cantautor valencià Raimon serà un dels plats forts de la Festa Major 2000 ran al claustre del Monestir. D'altra banda, aquest any es repetirà per segona vegada l'experiència de les Barraques amb 26 estands i més de 20 activitats. Aquest espai, ubicat a la zona de la Pollancreda, comptarà enguany amb diferents propostes com un escenari boig on tothom hi podrà participar, diversos concerts de grups locals i de fora, i un espai dins l'escenari en què Ics entitats de la ciutat podran fer una demostració de Ics seves activitats. "Nos-

altres hem volgut crear un epsai on la gent jove, i no tan jove, pugui tenir el seu espai de festa, però també hem volgut crear un espai que sigui una mica un aparador de totes les activitats que es fan al poble", explicava un dels membres de la comissió de Barraques, Oriol Moliner. La Festa Major de Sant Cugat comptarà també amb els actes més tradicionals com el ball del Paga-li Joan, el pregó d'inici de festa, la Botiga al Carrer o l'arrossada popular. D'altra banda, també destaca la col·laboració de gairebé 40 entitats de la ciutat, que participaran en diferents actes com el ball de gegants, les cercaviles o el correfoc. Aquest any també, i com és habitual, es muntarà la popular fira d'atraccions, que s'ubicarà al parc de darrere de Coll Fava. Totes aquestes activitats, que han costat 20 milions de pessetes d'aportació municipal i més de 4 milions de patrocinadors privats, estaran repartides per diversos espais de la ciutat, amb l'objectiu que la festa arribi a tot arreu i a tothom. Amb aquesta mateixa voluntat, durant aquests dies s'iniciarà la vianantització del carrer Santiago Rusinol. "Nosaltres demanaríem a la gent que faci l'esforç de moure's sense cotxe i que vagi a peu" va afegir Recoder "segur que descobriran una ciutat més agaradable i més humana".

O F E R T E S SE NECESITA Administrativa con experiència

PATUFET particular San'vOrdi,22·Tei 93 674 12 39

Zona de ttobajc: Rubí Edad: 20-25 anos

ENVIAR Currículum Vltoe o Pol. Ind Cova Solera

Incorporación

C/ Roma, noves 4-M

inmediata

08191 Rubí

BOTIGA D'ARTICLES pet a festes L Lla.nxln.Ad.uH.es

E.C. - Sant Cugat -

"Sant C u g a t , solidària a m b M o n t s e r r a t " . A q u e s t és el lema d e la campanya q u e han engegat diverses entitats i institucions locals a m b l'objectiu de col·laborar econòmicament amb les obres de reconstrucció de Montserrat. D e s p r é s de les fortes pluges d e l dia 9 d e j u n y , d i v e r s o s col·lectius d e Sant Cugat han decidit engegar una campanya per ajudar en les obres d e reparació d e la m u n t a n y a i el monestir d e Montserrat, q u e van patir desperfectes import a n t s . A q u e s t a iniciativa solidària, e n q u è hi p r e n e n part la parròquia d e Sant P e r e Octavià, l'Ajuntament, els Amics d e la U N E S C O o e l C l u b M u n t a n y e n c Sant Cugat, e n tre d'altres, tindrà com a acte central un concert solidari cjue es farà al M o n e s t i r d e S a n t Cugat el dia 5 de juliol vinent. D u r a n t l'actuació, els músics s a n t e u g a t e n c s Francesc Ciarrigosa, Claudi Arimany, Antoni B e s s c s i M i q u e l Villalba oferiran un repertori a base d e cant, flauta i piano, i es farà una recol·lecta solidària. "L'objectiu d'aquest concert és q u e la gent es recordi del S

q u e ha passat i se solidaritzin", c o m e n t a el rector d e la parròquia d e Sant P e r e Octavià, m o s s è n Blai B l a n q u e r . q u e afegeix q u e "el q u e volem és q u e tothom que ho vulgui pugui ajudar p e r q u è farà molta falta. T o t i q u e encara cal f e r u n a a v a l u a c i ó d e l s danys i veure per on ha d e com e n ç a r la r e c o n s t r u c c i ó , d e m o m e n t tot és necessari i per això cal q u e tots hi c o l · l a b o : rem". El rector d e la parròquia ha r e c o r d a t t a m b é la i m portància q u e t é M o n t s e r r a t ja q u e "tant la m u n t a n y a com el monestir són u n símbol, un lloc e m b l e m à t i c p e r C a t a l u nya i pels catalans". A banda del concert, totes les p e r s o n e s q u e h o v u l g u i n també podran fer la seva aport a c i ó e c o n ò m i c a al c o m p t e c o r r e n t Sant Cugat Solidària amb Montserrat (2074 - 0012 1 - 9 - 2 1 1 7 7 3 0 9 9 6 ) d e la Caixa de Pensions. P e r promoure aquesta participació, les e n t i tats organitzadores d e la iniciativa i l'Ajuntament de Sant Cugat han iniciat una crida enviant cartes tant a les e m p r e ses i e n t i t a t s financeres com a la societat civil per donar a conèixer la campanya solidària i d e m a n a r la col·laboració d e tots els santeugatencs.

|j§t : |p:; *p:

nflTIUE TEflCHER RCQUIRED

> ZONA DE TRABAK) RUBf

molt nova i cèntrica per no poder atendre

• E.F.L. • Work In Sant Cugat

!' HQgAiyg m f e n a s y tardes

Tel. 655 17 52 48

609 603 200

%*m**mmVt4>·W * * COM JC*M

• INCORPORACIÓN i n m e d i a t a

38«l *u8l

'


19

ELS4 CANTONS Dijous, 22 de juny del 2000

Pregunta:

w

\f r>

'Hollywood fantasmal'. fi Hollywood els fenòmens paranormals no es limiten a ser tema de nombroses produccions. Quina d'aquestes anècdotes no és certa?

&JÍ

1. Diferents persones afirmen que l'esperit de John Wayne uaga pel iot que ua ser de la seua propietat. 2. fl la primera casa d'en Groucho IHarx hi han tingut lloc repetits fenòmens del tipus 'poltergeist'. 3. El culte a Eluis Presley barreja, en alguns casos, ritus propis de la Santeria.

Mi

%•<

r

# os Í . 9 S W - ' - » • " • — S M ^

\^\\-

BSO 'THe HURRICMIE' Lot dues pel·lícules Filma»


20

Societat

U S /CWTONS Dijous.» de juny del 1000

P u b l i c a c i ó

L'Ajuntament presenta el primer número del nou butlletí municipal No prospera la proposta de Foposició defer un consell editor Marta Subirà, durant la presentambé amb diferents espais detació del butlletí. "El que volem dicats als districte, les entitats o és crear una eina que concentri l'oposició municipal i inclou futots els mecanismes d'informalletons i grapables sobre temes ció i comunicació de l'Ajuntadeterminats com ara el tancament i reunir-los en un sol proment al trànsit del centre urbà. ducte: una revista que arribi a Aquesta publicació tindrà una tothom". Amb aquesta finalitat, periodicitat trimestral i un cost la rev ista té una tirada de 20.000 de més de 4 milions anuals. e x e m p l a r s , dels quals 18.556 La iniciativa d'editar un butEl min butlletí'serií trimestral F:\.L. s'enviaran per colletí municipal h a c s w t b c n rc K.C. rreu a cada una de Subirà: "Vokf?l Crear - Sant Cugat . buda pels grups les f a m í l i e s d e l municipi, mentre de q u e e l s 1.444 Sant Cugat Avui és el títol de la que totes les fornova revista d'informació muniexemplars restants m a c i o n s van cipal que ha presentat aquesta es podran consulcoincidir a desmateixa setmana l'Ajuntament tar a les diferents tacar la necesside Sant Cugat. La publicació, instal·lacions mutat d ' i n f o r m a r que tindrà una periodicitat trinicipals. els ciutadans somestral. s'enviarà a totes les faPel que fa als tebre els projectes mílies del municipi a m b l'obmes i al format la i les actuacions jectiu d'informar-les sobre els revista Sant Cugat Avui, aquesta que es facin des de l'Ajuntaprojectes que s'estiguin duent a és presenta en format din A4 en ment. Tot i això, PSC i KRC van terme i sobre els serveis i les inscolor i planteja temes d'interès presentar al ple de dilluns una tal·lacions municipals de la ciuper als ciutadans com poden ser moció per a la creació d'un contat. la Festa Major, la recuperació sell redactor - o un consell edidel Monestir o la campanya de "Aquesta és una revista bàsitor- del butlletí que actués com separació de la brossa orgànica. cament informativa", va expli"un mecanisme per garantir-hi D'altra banda, la revista compta car la regidora de comunicació, la participació de tots". Aquesta

una eina que concentri tots els mecanismes d'informació de rAjuntament"

i-oposició, ja

proposta va ser rebutjada per l'equip de govern perquè, segons va explicar Marta Subirà, "ja hi ha un òrgan, el consell general de l'OAMCIC, que s'encarrega de fer el seguiment de tots els elements informatius, com el butlletí o l'emissora municipal". Subirà va afegir q u e aquest consell es reuneix cada dos mesos i que, per tant. i tractant-se d'una revista trimestral, "els continguts ja estan garantits". Davant d'aquesta resposta, el portaveu socialista, Jordi Men é n d e z , va r e c o r d a r q u e la presència de tots els partits i de les associacions ajudaria a garantir un equilibri de la informació i va assegurar que "un òrgan com el que hem proposat només es pot rebutjar des de la por a la participació i la transparència". E R C i IC-V, per la seva banda, van demanar a l'equip de govern que el consell general de l'OAMCIC, si ha de ser qui s'encarregui de fer el seguiment del butlletí, es reuneixi amb una major regularitat.

S e r v e i s

Els m é s petits de Sant Cugat ja tenen la seva 6 Guia d e Serveis' K.C. -Sant Cugat L'Ajuntament de Sant Cugat va presentar dimarts una nova guia de serveis per a la primera infància on es recullen les diverses activitats i els serveis que s'ofereixen a la ciutat per als nens de menys de 3 anys. La guia compta amb una tirada de 3.000 exemplars, que es distribuiran entre totes les famílies del municipi que tinguin fills dins d'aquesta franja d'edats. L'objectiu d'aquesta iniciativa és informar els pares i familiars sobre les diverses activitats, programes i serveis que hi ha al municipi per als nens de 0 a 3 anys. Així ho va ex-

plicar la regidora de Serveis Personals, Àngels Ponsa, que va destacar que "la nostra voluntat és construir entre tots una ciutat per als nostres infants, que Sant Cugat esdevingui cada dia més un espai segur i educatiu on els nens trobin una resposta als seus interessos i necessitats". Amb aquesta finalitat, la nova publicació compta amb una tirada de 3.(XX) exemplars i es distribuirà entre les famílies de la ciutat que tinguin fills de menys de 3 anys. també podrà consultar-se a les instal·lacions amb serveis per aquesta franja d'edat. L'edició de la nova Guia de Serveis per a la Primera Infància s'inscriu dins un Pla a la Infància que està

I M presentació de la iina n^n/na la MM tem HI, 'I.' /,',!"''• l'.ih iuit< jx: a/\inii' I XI elaborant l'Ajuntament amb l'obi la creació de serveis alternatius), jectiu d'oferir unes millors condicom els serveis d'orientació fami^ cions per al desenvolupament dels liar", va assegurar Ponsa. Kntre els diversos serveis previstos per l'ejinfants i garantir l'existència d'uns quip de govern, la regidora de Serserveis de qualitat, tant públics com veis Personals va destacar la nova privats. "Des de l'Ajuntament hem prev ist un augment de places de les bebeteca, inaugurada cl mes de febrer passat i que. segons va dir, "està escoles bressol, una major difusió tenint una bona acollida". del coneixement del món de Tintant

Ofertes recomanades

j|jjQj^iiPViJB%nKr CE.NTRE_DE_ LAJ.M_AT.GE

'jm HjBKS

Plaça del Dr. Galtes, 9 - Tet. 93 675 56 74 - Soni Cugat Santa Maria, 14

Hflcligital H te" distribuïdor de cameres pomt' j material digital Kodak a Sant Cugat

fenttK Espia 928 Í9MÚ *tB«,«w nclòsl

anuncia solucions per a l'accés d e l'Angeleta

K.C. -SantCuaatLAjuntament incrementarà els efectius policials a l'avinguda Rius i Taulet. a l'alçada de l'IES AngeIcta Ferrer, amb l'objectiu de reduir el nombre d'accidents que hi ha en aquesta zona. Aquesta és una de les mesures previstes per l'executin local davant les demandes dels pares i professors, que des de fa temps reivindiquen més seguretat als accessos al centre. Fa dues setmanes, la junta de TAPA de l'Angeleta Ferrer va presentar a l'Ajuntament 376 signatures demanant mesures per reduir la v elocitat dels vehicles a l'avinguda Rius i Taulet, al costat de l'institut. Aquesta petició estava motivada pel nombre d'accidents que hi hagut als voltants del centre, el darrer dels quals va ser el passat divendres, quan un estudiant que anava amb moto va xocar contra un altre vehicle i va resultar ferit. Davant d'aquesta situació, el regidor de Seguretat Ciutadana i Mobilitat, Jordi Farrés, ha assegurat que s'incrementarà la vigilància policia) i que és previst d'instal·lar-hi un radar mòbil, cedit per la Direcció General de Trànsit. Farrés ha afegit també que "el problema ja s'ha plantejat a l a Comissió Tècnica de Mobilitat i estem pendents del seu dictamen. Una possibilitat seria posar una sèrie de radars fixos o incorporar elements físics a la calçada q u e obliguin a reduir la velocitat". Des de l'associació de pares del centre, han manifestat, però, la seva sorpresa, ja que segons un dels membres de la junta. Àngel de Vicente, "nosaltres no hem rebut cap resposta al document que els vam entregar". De Vicente ha afegit també que "sembla que l'Ajuntament no es pren seriosament aquest

à^ESBBBSÈÈi ÍZPSMaw-i . ^B

i

Tel. 93 675 57 24

L'Ajuntament

1

^

PI' P»ntM Espí» IJ8 2 2 . 5 0 0 Dt«. ítwtarti.1


Societat

ELS</C4IYroiNS Dijous, 22 ttejuny del'2000

Guardons

La Fundació Rafael Peris premia 4 Xaloc' de Ràdio Sant Cugat

Tercera campanya de solidaritat amb l'illa de Cuba

21

Creació d'un servei d'acollida d'animals

Lespai rep Faccèsit al millor programa sociocultural MAGDA MKNPHZ

E.C. -VaMorelx-

M. M. -Sant Cugat-

El programa Xaloc de Ràdio Sant Cugat va rebre l'accèsit al millor programa, dilluns a la nit, a l'entrega dels premis de la Fundació Rafael Peris. La raó per atorgar-li aquest premi, que ascendeix a 50.000 pessetes, va ser la valoració del seu contingut social i cultural. "És un bon començament, un reconeixement de la feina feta, que ha esta molta i gens fàcil", assegurava una de les directores i presentadores de l'espai, Laia Farrés. Xaloc fa un recorregut per pobles i ciutats catalanes a través dels seus escriptors i les seves tradicions. A més, l'espai també fa un repàs al més representatiu de cada localitat i un apunt històric. El director en funcions de Ràdio Sant Cugat, Albert Mallol va destacar "la qualitat del programa, que és fruit de la dedicació i professionalitat de les seves autores", Laia Farrés i Eva Romero. En el seu discurs, Mallol també va agrair a la Fundació Rafael Peris la concessió d'aquests premis, que

El pastor de l'Església protestant de Valldoreix, Josep Monells, és aquests dies a Cuba, on ha viatjat per portar material sanitari i ajuda econòmica per als nens de diverses ciutats de l'illa caribenya. Aquesta és la tercera vegada que l'església protestant de Valldoreix organitza una campanya solidària per ajudar la població cubana. En aquesta ocasió, Monells ha viatjat amb més de 100 quilos de medicaments, valorats en dos milions de pessetes, que seran gestionats i distribuïts per diversos hospitals des del Centre Martin Luther King. D'altra banda, el viatge de Monells també servirà per portar una primera part d'una ajuda econòmica destinada a alimentar durant tot un any prop de 2.000 nens de 4 ciutats cubanes. Aquests diners, recollits des de l'església protestant de Valldoreix, provenen de la mateixa comunitat religiosa però també de diverses empreses i particulars.

L'Ajuntament de Sant Cugat es va comprometre en el ple municipal de dilluns a treballar amb la Diputació de Barcelona i el Consell Comarcal en un projecte de creació d'un servei integral d'acollida d'animals. Aquesta proposta, aprovada amb els vots favorables de l'equip de govern, era una alternativa a la moció d'ERC, que volia la creació d'un refugi a la ciutat. El regidor de Medi Ambient i Seguretat Ciutadana, Jordi Farrés, va assegurar q u e la proposta d'ERC tenia "un cost massa elevat" i q u e p e r això c r e a v e n aquests serveis, que contemplen la conscienciació ciutadana, l'esterilització dels animals i la col·laboració amb els òrgans supramunicipals. Per la seva banda, ERC va votar en contra de la moció alternativa, ja que consideren que l'equip de govern "no adopta cap compromís en ferm". La resta de partits de l'oposició, PSC i IC-V, es va abstenir.

'Xa/w' s'emet a Ràdio Sant Cugat dn defebrer d'aquest ari \ !•'()'I'() X.I.. "són un estímul per als mitjans de comunicació locals". A més va aprofitar la presència del Conseller de Cultura, Jordi Vilajoana, per fer palesa la manca de recursos de què es disposa als mitjans municipals en general. Vilajoana va respondre al director en funcions de l'emissora

local assegurant-li que "recordo que RSC sovint guanya premis, i això vol dir que esteu fent una gran tasca que crec que heu de seguir fent i se us ha de valorar". El guanyador en aquesta categoria, de contingut social i cultural, va ser Notícies d'un segle de Catalunya Informació.

Griful Oil, s. L. Servei Estació

GASOLI CALEFACCIÓ CENTRE DE DISTRIBUCIÓ PER A EMPRESES I PARTICULARS - Gasolis A, B i C de primera qualitat - Ports gratuïts a partir de 400 litres - Descomptes a partir de 500 litres - Comptador volumètric homologat, exactitud en el subministrament - Servei personalitzat, fins a 60 m de mànega - Grans ofertes en funció del consum

A,B i C

- Telèfon D'URGÈNCIES 610 45 55 01

* * •

A

tSiaClOnS

d eS e r V d

E.S. CENTRE

E.S. CAN SOLÀ

al Centre de Sant Cugat (4 Cantons)

a la Crtra. de Cerdanyola

(93) 674 06 07

(93) 589 4 5 55

DISTRIBUCIÓ DE GASOLIS A DOMICILI 93 589 45 55


22

Societat

U S / CANTÍ HSS i)ijo«s, 22 d, •juny del2000

n q u e s i a

Creu que hi ha prou serveis per fer front a la violència domèstica? Tot i que la majoria de persones coincideixen a afirmar que està previst crear nous serveis per atendre i tractar els casos de violència domèstica, l'opinió general és que, actualment, a Sant Cugat no hi ha prou mecanismes per afrontar aquesta problemàtica i que la gent tampoc té coneixement de les opcions de què disposa. ( uluiiibnt amb luiinlhuia domèstiai FOTO.X.I.

M E R C È CONESA

AMPARO I N G L É S

A L F O N S O CARBALLO

GRISKLDA M A R T Í

M O N T S E R R A T ESPANYOL

T I N E N T D'ALCALDE D'IGI ALTAT

DONES CREL D'EN BLAI

RESPONSABLE POLICIA NACIONAL

P R E S . C O O R D . AMPAS

PRES. ATENA

"L'educació i la informació en igualtat i respecte a les persones serà el que ens ajudi a reduir la violència domèstica. Cal promoure més programes de prevenció implicant-hi els més joves."

"A Sant Cugat no hi ha res, s'està treballant per crear serveis però encara no hi ha res per ajudar les persones que necessiten parlar, un advocat o posar una denúncia per violència domèstica."

"En una reunió a la fiscalia de Terrassa es va decidir tramitar una còpia de tots aquests casos a la mateixa fiscal. Jo crec que això és un pas perquè, així, els problemes queden recollits."

"Jo no sé que hi hagi serveis d'aquests al municipi, però tampoc els he necessitat ni me n'he informat. Sí hi són, però potser caldria fer-ne més ressò perquè la gent ho sàpiga, que sàpiga que n'hi ha."

"Jo diria que ara Sant Cugat no pot afrontar el problema de la violència domèstica, no hi ha inffaestructures. Però s'està en vies de posar-hi remei, crec que s'està iniciant un servei d'acollida."

X e r r a d a

La reflexió sobre la violència domèstica centra la xerrada d'Atena La xerrada ha tancat la temporada d'activitats, que es reprendran al setembre

A n i v e r s a r i

El Cor de Missa Major celebra 1 3 anys amb un concert especial

MAGDA M É N D E Z

MAGDA M É N D E Z

- Sant Cugat -

- Sant Cugat -

La violència domèstica va centrar la xerrada mensual que organitza Atena-Dones de Sant Cugat. I ,a conferència va anar a càrrec d'una de les membres del grup Tamaia, que està especialitzat en el tractament dels problemes de violència d'aquest tipus. Aquesta conferència tancava les activitats de la temporada-d'Atena i s'inscriu dins la campanya de la Marxa Mundial de les Dones 2000. El principal objectiu d'aquesta xerrada era sensibilitzar la societat sobre aquest problema. "És un bon tema per tocar perquè sembla que no es gosi gaire parlar d'això", explicava la presidenta d'Atena, Montse Espanyol. "A més, d'aquesta manera també hem fet un primer pas per donar a conèixer aquest grup, on la gent que pateix aquest tipus de violència es pot adreçar", afegia. La ponent, Anna Chavarrías, va explicar que es tracta d'una problemàtica molt complexa que no

El Cor de Missa Major d e Monestir va celebrar d i u m e n ge passat el seu tretzè aniver suri a m b un concert especial. A la missa de dotze els m e m t bres del cor van interpretar al* g u n s m o v i m e n t s de la Missa Pontifica/is, d e L o r e n z o Perosi, davant de centenars de persones que assistien en aquells m o m e n t s a l'ofici religiós. La missa del p u n t del migdia d e d i u m e n g e , q u e es va c e l e b r a r el cap d e s e t m a n a passat al Monestir, va ser mé$ peculiar del que és habitual, El Cor de Missa Major va voíTtimtiiei i n atendre /'any passat unes 150 consultes per agressions F: X. IA RROSA ler c e l e b r a r els s e u s t r e t z e clic difícil d'erradicar. només afecta les classes baixes o les anys d'activitat ininterrompuDesprés del parèntesi estival Atefamílies desestructurades. A més. da d'una manera especial. Per na reemprendrà les activitats partambé va afegir que no és vàlida aquest motiu, l'ofici de dotze ticipant a les jornades de la dona l'excusa que "és la dona qui prode d i u m e n g e va ser cantat, í que organitza l'Ajuntament amb voca", perquè "no cal fer servir la la vintena de m e m b r e s del cor una conferència sobre la dona i l'eviolència per aconseguir allò que es van interpretar diferents moconomia, amb la doctora i profesvol". Chavarrías també va destav i m e n t s d e la peça d e L o r e n sora de l'UB Cristina Carrasco, el car la dificultat de recuperació dels zo Perosi. C o n c r e t a m e n t van dia 20 de setembre. violents, ja que és un problema císer el Kyrie i el Sanctus-bene-

dictus de la Missa Pontiftcalis d ' a q u e s t autor. D ' a q u e s t a m a n e r a es c o m m e m o r a v a l'aniversari d e la formació, q u e va néixer l'oct u b r e d e 1987 d e la mà d e mossèn Juli. La tasca originària d ' a q u e s t grup era animar a m b els seus cants la celebració eucarística d e d i u m e n g e a les dotze i d'altres solemnitats rellevants d e la parròquia de Sant Pere d'Octavià. L'activitat del cor s'ha portat a t e r m e de manera continuada des d'aquella data, i s'ha ampliat fins a vint m e m bres, q u e actualment estan dirigits per la soprano santeugatenca Marta M u n o z . C a d a s e t m a n a el g r u p prepara dues composicions a quatre v e u s q u e s ' i n t e r p r e t e n a l'ofertori i al m o m e n t d'acció d e gràcies, d e s p r é s d e la comunió. Aquest treball es concreta a c t u a l m e n t a m b un ampli r e p e r t o r i d e la f o r m a c i ó coral q u e a s c e n d e i x a m é s d'un centenar de peces.


Societat

& S 4 C A I V r o N S Dijous, >> de juny tiri >00ü

C o n f e r è n c i a

Final

de

23

c u r s

Balanç positiu del cicle de xerrades dedicat a les dones de Pedat mitjana

Exposició de fi de curs dels tallers del Centre Cívic de les Planes Els Amics de la UNESCO es plantegen repetir el tema l'any que ve E.C. - Sant Cugat-

Una xerrada sobre H i l d e l garda de Bingen va posar dijous passat cl p u n t final al cicle de xerrades sobre d o n e s de l'alta edat mitjana qtie havia o r g a n i t z a t l ' A s s o c i a c i ó Amics de la U N E S C O Valldorcix-Sant Cugat. Durant la conferència, la filòloga Isabel Segarra va parlar de la figura d'Hildelgarda de Bingen però, sobretot, de la seva aportació en els camps de la literatura, la poesia, la música i la rcligó. "Va ser una persona excepcional", c o m e n t a va després la presidenta dels Amics de la U N E S C O , Montserrat R u m b a u , q u e va afegir que "ha estat una xerrada molt i n t e r e s s a n t , ja q u e a q u e s t a dona tenia una sensibilitat extrema i va ser molt valorada pels seus escrits i pels seus con e i x e m e n t s d e medicina". Amb aquesta conferència, els Amics de la U N E S C O i l'Ar-

. 1 la Floresta també van celebrat illwaldt

Segarra va cloure el cicle F:X.L.

xiu Nacional de Catalunya van posar fi al darrer cicle de conferències de la temporada, que havia estat d e d i c a t a les dones de l'alta edat mitjana i en especial a les figures d ' E m m a i E r m e s s e n d a de Barcelona, i a Hildelgarda de Bingen. " H a n estat tres conferències molt especialitzades, dedica-

mi.

I-OIO

/• Dl \RD /• I A7.\ ) /-.S

des a una època molt concreta; però estem molt contents, la veritat és q u e la valoració és molt positiva", assegurava M o n t s e r r a t R u m b a u , q u e es mostrava molt satisfeta, tant per l'assistència i la participació del públic com pel nivell de les ponències. La presidenta dels Amics de la U N E S C O va explicar també q u e davant la bona acollida q u e han tingut els dos cicles dedicats a les dones q u e ha organitzat l'associació, la temporada vinent segurament repetiran la temàtica, tot i que en aquesta ocasió se centraran en t e m e s més actuals. R u m bau va destacar també que les tres conferències d'aquest darrer cicle es recolliran en un dossier j u n t a m e n t a m b d u e s d e les xerrades sobre la dona q u e ja es van fer l'any passat. " P e n s e m q u e és i n t e r e s s a n t donar-ho a conèixer, que q u e di per escrit per a totes les persones q u e hi tinguin interès o ho vulguin consultar".

Amb aquesta expòsit té s'htm tatuat els tallers del Centie Crt u h 0T0: E. F MAGDA MKNDKZ

Amb el mes de juny arriben per a gairebé tothom les esperades vacances. I per celebrar-ho, el Centre Cívic de les Planes va voler oferir una mostra d'alguns dels treballs que

s'han portat a terme al llarg d'aquests mesos als tallers del districte. Peces de costura i quadres comparteixen espai en aquesta peculiar exposició, que va tancar les activitats regulars del Centre Cívic. Un ball popular amb el gnip Postres de Músic va servir com a cloenda dissabte a la nit.

1 banda deia teta piopiaiiitnt tbta. lambéi\ la poder leun una mostra dib treballs realitzats F()TO:XAYI

IARROSA

Varietat al final de curs florestà

Música i ball per tancar el curs a Mira-sol

El Centre Cívic de la Floresta va ser l'escenari dissabte a la tarda d'un ampli ventall d'activitats per celebrar el final de curs. Els més petits van encetar les actuacions amb la representació d'una obra de teatre. Més tard va ser el torn de l'actuació de dos grups de dansa i d'un recital de guitarra. Aeròbic i curtmetratges van completar el festival.

Com la resta de districtes, Mira-sol no es va q u e d a r e n r e r e a l'hora de celebrar el final de curs. Els nois i les noies que durant tota aquesta temporada han treballat als diferents tallers que s'impartien al Casal Cultural del districte santeugatenc van poder mostrar els seus fruits dilluns en aquesta festa, q u e donava el tret de sortida per sa les vacances. La festa va arribar al seu p u n t culminant, a m b un ball, un berenar popular i jocs infantils, dilluns a la tarda. / M . M . (Mira-sol)

C&TALONIA CERÀMIC EXPOVENDES: fmm, Oro. Sant Cugat, km 3. Cerdanyola del Vallès. Tel. 93 580 15 00 Buenos Aires, 25. Barcelona. Tel. 93 419 08 46 Rocafort, 112. Barcelona. Tel. 93 426 00 08

• Ceràmica

CONEIXEU-NOS, ESTÏM AL VOSTRE SERVEI OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

• • • • • •

Sanitaris Aixetes Mobles de bany Banyeres d'hidromassatge Accessoris Materials per a la construcció


24

Societat

ELS /C\1\T<)NS /),,»

C à s t í m

e

i o

S a f? í

ü g a t

' dr/u»y del Jí\V

"Vaig ser 'punk' però sense disfressar-me"

Gerald Patrick Fannon. Programador del Centre Cultural

"Quan ets lluny del teu país, les teves arrels et reclamen de tant en tant"

EMILI BKI.I.A

- Sant Cugat -

- A coiúnuació ü diré una sèrie de noms i me n'haurà de dir IUI adjectiu: - Dulcinea del Toboso: Quixotesca. - h'eds: United. - Elvis Prcst/ry: Pelvis. - l·idl'J/w//v.'Tanga negra amb belem.

L'actual programador del Teatre-Auditori va presentar-se al 'Càsting' de Ràdio Sant Cugat el 22 de maig d'aquest any. Segurament un dels personatges més polifacètics dels que s'han atrevit a passar-lo. Amb una facilitat extraordinària per als idiomes (domina el castellà, el català, el francès. l'italià, el portuguès i, evidentment, l'anglès), ha exercit de professor, d'intèrpret, de traductor, entre d'altres. La seva tesi doctoral sobre el paper de Dulcinea del Toboso a 'Don Quijote de la Mancha' el van fer aterrar per primera vegada a l'Estat espanyol. Des de fa quatre anys viu a la

- l'odosobri mimadre: Pel·lícula amb

Floresta. A més, ara ha presentat una obra teatral escrita per ell mateix

algun defecte.

sobre Montgomery Clift a productores de Nova York, Londres i Dublín. \I\(,D\

MIADKZ

-Sant Cugat -

Kl meu nom ésíierald Patrick Fannon. Vaig néixer a I ,ecds, Anglaterra, cl 10 de marc del 1%2, sóc peixos. Kl meu estat civil és... bé... diria que ajuntat, i tinc quatre fills. Sóc programador teatral. - Continua celebrant les tradicionals troballes familiars que agraden tant als irlandesos? Ja fa temps que haig de fer que vinguin els amics aquí. perquè no tinc temps d'anar-hi. Aleshores em venen a visitar a la Floresta i aprofitant un pati bastantguapo de la casa on vivim, allà muntem festes irlandeses de tant en tant. - Per què es tan important la família per als irlandesos ? Suposo que és una qüestió cultural. Es un país molt religiós, i hi ha moltes famílies nombroses i acostumen a estar molt unides. Suposo que és la tradició, i és una cosa que realment atrau. 'Fot i que ets lluny del teu país, les teves arrels es fan sentir dins teu i et van reclamant de tant en tant. Ks veritat que la família és molt important i als pobles encara més. I jo sóc de poble total: sóc de família pagesa i de l'oest d'Irlanda. - Vostè diu que les famílies acostumen a ser molt nombroses, però al seu nucli familiar tan sols eren dos germans... Sí. perquè suposo que els pares es van deixar encomanar una mica per la manera de fer anglesa. Es van conèixer en un ball d'irlandesos a Leeds i va resultar que eren de pobles veïns. Quan es tenien dos fills ja es deia prou i es feien servir mètodes anticonceptius, que a Irlanda ja era més difícil, i mal vist. Per exemple, la meva tieta ja tenia set fills i aleshores podia optar pels anticonceptius, però per vergonya no ho feia. Així que resulta que al fi-

nal. com que nosaltres enviàvem la premsa anglesa cada setmana, la meva mare posava una carta a dins i. a més, també hi ficava uns condons a dins per la meva tieta. - Què fa mi exfutl>olista programant al Centre Cultural? I lome, fa molt de temps d'això. Trobo a faltar jugar futbol, fins fa sis anys encara jugava a futbol sala. Es un salt massa gran. Sempre m'ha atret molt la cultura i la màgia del teatre. De sobte, em va sortir aquesta opció i vaig venir a viure aquí. - Com va conèixer en Tom Seix? Fa uns deu anys que treballava en un col·legi britànic a Sarrià i tenia el seu fill a la meva classe. Resulta que un dia el seu fill Víctor, amb set anys, un dia estava cantant per casa Strangen in the night..., i en Tom li va dir que què cony feia cantant aquesta cançó. I es veu que també li va dir que a la meva classe, quan estaven berenant, van escoltar el Rèquiem de Fauré. I el Tom va al·lucinar una mica. A través d'un altre amic ens vam conèixer. Sempre em tenia al dia del que passava al teatre i em va ajudar amb el meu article sobre teatre a Barcelona que jo estava escri-

Les preguntes - Hem de veure ek espectacles que a vostè li agraden? De vegades sí, però no tots. Està molt bé que una cosa t'agradi però jo sempre intento pensar en una programació variada en què hi hagi espectacles que agradin a tothom. - P e r què n o estan programades les companyies d e Sant Cugat al Teatre-Auditori? Bé, ara comencem etapa nova i jo confio que serà així. Jo sempre he tingut la voluntat de progamar-les i em sembla que ja tenim reunió concertada amb

- Calixte Hieito: (ïenial. - Time Ou/: Molt informatiu. - Tom Seix: Molta visió. - (lerald Patrick Eanium: Fa cl que pot. - Àngels Punsa: N lolt càlida. - Els Beatles o els Rolling? - Ks molt difícil. M'encanten tots dos. - Anglaterra o Irlanda? - Nostàlgicament Irlanda. Ftiniion iii tstu/inii i/humà n In l mitrsi/a/di Diu ham l'OIX). XAM LARROSA - Com va descobrir que una pinta serveix per pentinar-se? cap de les dues coses. Això sí, trevint per a la revista Time Out. I un - (Riu). Fa bastant. ballava bastant en les traduccions dia em va comentar de fer de eo- El programador del Centre Culde ressonància magnètica. Trebaprogramador del Teatre-Auditori de tural va ser 'punk'? llava en un centre de Pedralbes i coSant Cugat, encara que ja hi havia neixia tots els jugadors del Barca, - Sí, però sense disfressar-me. M'envingut anteriorment com a especperquè anaven tots allà. Feia tracantava. tador. duccions pera publicacions capda- A quina edat es va independitzar? - Creu que la destitució de Seix vanteres del sector, i s'hi treballa bé. - Als 18, quan vaig anar a la uniha estat per problemes personals? - Quan anava a la Universitat de versitat. Jo sé que en Tom té altres projectes Durliam també va formar part - Els anglesos que van a Salou a i és una senyor que té molta visió, d'un grup de música... l'estiu són com vostè? molt intel·ligent. La veritat és que és Sí, 'l'he Fat's Elvis Període, que sig- No. Hi ha molts tipus d'anglesos una mica culinquiet. nifica "el període gras d'Elvis". Era i malauradament hi ha un tipus de un grup una mica heavy, cançons - També ha fet traduccions, no sé turisme que es ven molt barat des molt poètiques, però de vegades si encara en fa. Però com s'atred'allà, que pona els hoolïgans i no força duretes. Amb aquest nom vovia a traduir textos de medicina si els més o menys educats. líem deixar veure que ens agradava utilitzen uns termes tan tècnics? - Vostè veu molt de teatre gratis, la canva. També domina de medicina? oi? Realment m'hauria encantat. Per'Càsting' s'emet e/s dilluns de 23 a 24 h - Sí, de vegades pateixo perquè veig què primer volia ser metge..., i desRepetició de l'entrevista a Elsa Ankà, coses bastant dolentes i pateixo per dissabte a les 14 ha RS(\. la gent que hagi pagat per veure-ho, prés pilot d'avió i no em va sortir quan jo ho he vist com a programador. - Com va conèixer Rafa Sànchez de La Unión? les entitats per parlar-ne. Crec - En un dúplex a la Puerta del Sol. Jo vivia a la part de dalt i ell que hi ha molt de talent, a Sant JORDI RAMOS a la de baix amb la seva nòvia. Cugat. - En la primera prova, va haver Quan anava al lavabo, passava per - Com esperen afrontar la dade demostrar les seves qualitats davant de la seva habitació i els vallada de públic que ha patit com a escriptor plantejant el guió veia com D é u els va portar al el Teatre-Auditori? d'una pel·lícula. EI resultat va món. En general, jo crec que el que ser una comèdia romàntica pro- Ja han decidit com es dirà el fill s'ha de donar és una programatagonitzada per Daniel Day Le-i que esperen and) la seva dona? ció variada i que atregui la gent. wis i Julià Roberts. - Ho estem mirant, en tenim quaPotser el que sí s'està mirant és -Vam voler aprofundir en la seva tre o cinc. Potser quatre o cinc. fer un trimestre d'avaluació de afició musical tot fent-lo cantar el - Què hi té a veure la seva protrimestres passats i contactar que podria ser la representació fessió de programador amb la seva amb amb els abonats i amb el europea en un festival mundialj afició per la informàtica? públic. A veure si arribem al púde la cançó. En va cantar una d'ir-i - Fa que tot sigui més senzill. La inblic, com en altres ocasions, i fandesa que parla del terrorisme.} formàtica em sembla bestial. tornen al teatre.

de La Veu

Les

proves

i

TOTA LA M a M i f t C t O DE SANT (6U6AT • fc* «ItWM» MÚSICA * i S P O B t l

t

RSC

RADIO SANT CUGAT


ELS /CAIYTONS Dijous. 22 de juny de 2000

SANT CUGAT, SOLIDÀRIA AMB MONTSERRAT Benvolgut conciutadà, La catàstrofe que els aiguats del dia 9 de juny han causat a Montserrat —monestir que ha estat sempre lligat i compromès amb la historia del nostre pafs— i a altres indrets de Catalunya és la raó per la qual algunes associacions de Sant Cugat s'hagin decidit a preparar un acte de solidaritat. Les associacions que signen aquesta carta desitgen també que totes les altres associacions i tots els ciutadans de Sant Cugat col·laborin en aquest acte. Creiem, doncs, que la societat civil de Sant Cugat, en les seves diverses vessants com són les associacions culturals, cíviques, empresarials, religioses, polítiques i el contingent universitari i artístic, té una bella ocasió per a manifestar la seva solidaritat i subvenir, d'una manera especial, a les necessitats materials sorgides de les tempestes recents. Amb aquest mateix esperit, una sèrie de músics de gran prestància d'aquesta ciutat i de fora ha posat magnànimament a disposició dels santcugatencs la seva art interpretativa i ha dissenyat un esplèndid Concert per al

dia 5 de juliol, dimecres, a les 9 del vespre, a l'església del monestir de la nostra ciutat. Aquest concert comprendrà obres de cant, flauta i piano, que seran interpretades pels mestres Francesc Garrigosa, Claudi Arimany, Antoni Besses (coordinador) i Miquel Villalba. Els mitjans de comunicació en publicaran el programa concret. Davant, doncs, d'aquest fenomen unitari i ciutadà, demanem a les empreses i entitats financeres de Sant Cugat que participin en aquest acte cívic contribuint econòmicament i generosament, per tal de subvenir a les necessitats més immediates amb què es troba Montserrat. Igualment, també demanem a les associacions i ciutadans la seva col·laboració econòmica més generosa. El compte corrent bancari obert per a les donacions és el següent: SANT CUGAT, SOLIDÀRIA AMB MONTSERRAT 2074-0012-1-9-2117730996 Creiem que aquest acte solidari amb Montserrat és un gest tan significatiu que, sens dubte, contribuirà molt positivament a fer de Sant Cugat un bressol i un exemple d'autèntica conscienciació ciutadana i de sensibilitat social. Esperem i desitgem que també altres ciutats i pobles de Catalunya se sentin encoratjats a emprendre accions similars.

25


26

Societat

FLS4C4IYTÜNS Dijous. 2> dt juny del >Ú00

Gaudeix de la Festa més Major! L L I

,"N

Divendres 23 de juny, nit Venda anticipada E les mateixes Carpes. Informació: 9 0 2

10

2002

AUTOPISTA A-7 • Sortida Rubi-Sant Cuejat Entre el Sant Cugat Centre C o m e r c i a l i la Discoteca CHIC Sant Cugat (E-9 Sortida 5 Túnels de Vall v i d r i e r a )


Societat

ELS ÍCAJYTONS Dijous, 21 dejuny del 2000

27

n

L'ESPORT

TÉ MOLTA

DIR

La quarta edició dels Premis Esport en Marxa va posar el seu punt i final en aquesta temporada 1999/2000 ami? la Gran Nit de rEspot? de Sant Cugat, on es van lliurar un total de 23 guardons, distribuïts en set categories. Unes 300 persones del món de Fespo/t local van donar-se cita al CAR. Pàgines 28 i 29 FOTO: XA VI I.ARROSA

els mobles

carre

mobles

Francesc Moragas, 3 3 SANT CUGAT DEL VALLÈS


U S I CANTONS

28

Dijous, 22 dejuny del 2000

P r e m i s

E s p o r t

en

Marxa

2 0 0 0

Sant Cugat vibra amb Pesport La Gran Nit de l'Esport lliura 23 guardons als millors esportistes i clubs locals La IV edició dels Premis Esport en Marxa va entregar divendres passat un total de 23 guardons als esportistes i entitats que més han brillat aquesta temporada 1999-2000. El Centre d'Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat va ser l'escenari, per tercer any consecutiu, de la Gran Nit de l'Esport del municipi. Unes 300 persones van seguir en directe aquest certamen, que va

repartir 23 guardons distribuïts en set categories. Ràdio Sant Cugat i Opel Autocugat, coorganitzadors d'aquests premis, van guardonar entre altres el millor esportista de Sant Cugat, premi que enguany es presentava com a principal novetat Aquesta distinció, doncs, va ser per a la jugadora i capitana del sènior femení del Club Voleibol Sant Cugat. Altres premis

Kls 14 guardonats amb el premi Max Individual. I Mitra Gallego, segona per la dreta a baixja ha guanyat altres cops TKYi: Al.KX LÓPKZ l-OTOS: XAY1 LARROSA

l ' n any m é s , S a n t C u g a t va tornar a vestir-se d e gala d i v e n d r e s passat en la G r a n N i t d e l'Esport, un r e c o n e i x e m e n t públic als millors esportistes i clubs Urals d e la t e m p o r a d a 1999-2ÍXX). Els ux)r-

ganitzadors de la quarta edició dels Premis Esport en Marxa, Ràdio Sant Cugat i Opel Autocugat, van lliurar un total de 23 guardons distribuïts en set categories. La cerimònia de lliurament de trofeus va celebrar-se, per tercer any consecutiu, a la Sala d'Actes del Centre d'Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat amb la presència d'unes 3(K) persones. L'acte va ser presidit per Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat, Alfredo Bergua, regidor d'Esports, Juan Manuel Lumbreras, director general d'Opel Espanya, Josep Maria Negre, gerent d'Opel Autocugat, Francesc de Puig, director del CAR de Sant Cugat i també en aquesta ocasió repre-

sentant de la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya, i Albert Mallol, director de Ràdio Sant Cugat. L'acte, que va durar poc més d'una hora, també va comptar amb l'actuació de l'actriu santeugatenca Sílvia Sevan i el quintet femení Luna Negra. Entre els

Lluís Recoder: "A qualsevol ciutat l'esport és important, però a Sant Cugat encara ho és més. Som l'enveja" guardons, cal destacar el premi al millor esportista santeugatenc de la temporada, que va recaure a Maria Tortosa, jugadora i capitana del sènior femení del Club Voleibol Sant Cugat. Enguany, l'organització ha creat aquest nou premi. Tortosa va reconèixer després de la cerimònia que "la veritat és que no m'esperava gens ni mica

aquesta distinció. N o m'hauria imaginat mai que hagués sortit jo l'escollida". La santeugatenca, que també treballa en la formació del voleibol de base d e la ciutat, ha explicat que "durant aquesta temporada li he dedicat moltes hores i molt del meu temps a l'esport, tant a l'hora de practicar-lo com de treballar per la base, per la formació de noves jugadores". Finalment, Tortosa ha assegurat que "com a santeugatenca de tota la vida em fa molta il·lusió que la meva ciutat em reconegui com una bona jugadora". També cal destacar altres guardons importants que es van repartir la Gran Nit de l'Esport. La secció de gimnàstica rítmica esportiva del C l u b Muntanyenc Sant Cugat va tornar a ser premiada per tercera vegada, després de ser-ho també en la primera i segona edició, ambdues en la categoria mini. Divendres va rebre el premi Cugat, guardó que s'entrega a clubs o esportistes que hagin fet una gran tasca en l'àmbit esportiu del municipi. En aquest

significatius van ser per a la secció de Rítmica del Club Muntanyenc Sant Cugat, per als dos sèniors del Patí Hoquei Club Sant Cugat, pera la Coordinadora d'Entitats Esportives de Sant Cugat i per a la golfista del Club de Golf Sant Cugat Paula Martí. Els Premis Esport en Marxa celebraran la propera temporada la seva cinquena edició.

Josep Al. Vallès, director del 'TOTSantCugat' i ELS- 4CANTONS, amb Maria Tortosa

sentit, Paqui Leplat, màxima responsable d'aquesta secció, ha dk que "en aquesta edició s'ha fet un reconeixement a tota la tasck dels set anys que portem fomentant la rítmica a Sant Cugat". Lqplat també ha volgut matisar qufc "estem del tot convençuts que la base ho és tot".

fet moltíssima il·lusió". Per segon any seguit, el Patí Hoquei Club Sant Cugat també ha estat distingit en la mateixa categoria: la Max Col·lectiu. Si l'any passat era el sènior masculí "B", enguany han estat homenatjats els dos sèniors, el masculí i el femení. Antoni Pérez, president de l'entitat, ha detallat q u e "amb Maria Tortosa: "Com à aquests dos ascensos complim un projecte q u e vam iniciar ara fa santeugatenca de tota la quatre anys. Són els fruits del nostre treball constant". vida em fa molta il·lusió Un dels guardons més esperats que la meva ciutat em de la Gran Nit de l'esport va ser reconegui la feina feta" el premi Força, que va ser per a la Coordinadora d'Entitats Esportives de Sant Cugat. El seu president, també Antoni Pérez, va desQui també ha estat guardonada tacar per damunt de tot que la en tres ocasions -concretament plataforma esportiva "està totalen les tres últimes edicions-, ha ment lligada a la majoria de clubs estat la jugadora de futbol de fa esportius de la ciutat i això posa de Penya Blaugrana Sant Cugat, manifest que nosaltres estem treLaura Gallego. I ho ha aconseguit ballant pels interessos dels esen la categoria Max Individual. portistes de Sant Cugat". Gallego reconeix que "els Premis El premi Inter, per al millor esEsport en Marxa e m motiven portista local d'elit va ser per a la molt i guanyar un any més m'ha golfista Paula Martí.


Esports

ELS /CANTONS Dijous. 11 ttejuny flelli\\

/•/. M-IUDIS inavu/i i U mi ni Hi lPati Hoquei (,lub Sant Cugat ían irlneel' pienn \la\ (,<>l ledm de la ma di Invp Mami \'ig/i

29

Francesc de Puig, directordel'CAR, lliura el'premi Intera la golfista l'aula Marti

Premis Esport en Manta 2 0 0 0

Guardonats a la Gran Nit de l'Esport de Sant Cugat PREMI MINI Equip aleví masculí de tennis del Club Natació Sant Cugat Equip infantil masculí de rugbi del Club Rugbi Sant Cugat Equip juvenil femení d'hoquei herba del Júnior

PREMI MAX FUTBOL Sant Cugat Esport Francesc Bayo l'equip d'esports de Ràdio Sant Cugat va fer entrega del premi Fona a la (.ooidinadoia tíl ufitats F.sportives de Sant Cugat PB Sant Cugat (fem.) Laura Gallego L'alcalde de Sant Cugat, Lluís Per la seva banda, Josep Maria Cugtifi ELS 4 CANTONS, pretenen FUTBOL SALA Recoder, va comentar als parlaNegre, gerent d'Opel Autocugat, per damunt de tot promocionar i FS Winterthur Sant Cugat ments que els Premis Esport en que des del primer moment semdifondre l'esport local. Josep Gonzàlez Marxa "són una petita tradició a pre va apostat per aquests guarEl premi al millor esportista de Olimpyc Floresta la nostra ciutat. Són uns premis dons, "els Premis Esport en MarSant Cugat va ser escollit per voDani Martí que encara no són importants pels xa és una cosa que porto molt a tació popular. Així, Ràdio Sant Mas Janer anys, però sí que ho són pels seus dins". Cugat i Opel Autocugat han volElisabet Escrivà objectius, q u e són els de progut premiar la participació de la Finalment, Francesc de Puig, HOQUEI PATINS moure l'esport santcugatenc". A gent. Entre tots els que han votat director del CAR de Sant Cugat, Patí Hoquei Sant Cugat més, Recoder va voler incidir en es va sortejar diumenge passat en va adreçar-se també als assistents el fet que "a qualsevol ciutat l'esRubén Munoz directe i en el programa de Ràexplicant que "pel CAR és un orport és molt important, però a PH Sant Cugat (fem.) dio Sant Cugat, Esport en marxa gull celebrar la Gran Nit de l'EsSant Cugat l'esport encara és més Caria Sariol tercera edició, un radiocasset Kenport , especialment aquest any, important, perquè Sant Cugat és wood amb carregador de CI>. El HOQUEI HERBA que és un any olímpic". una ciutat molt jove i és l'enveja guanyador va ser Marc Albert PiJúnior (fem.) Els Premis Esport en Marxa, de moltes ciutats. El nombre de neiro. que compten amb la col·laboraGina Abelló practicants d'esport és molt sigció i el suport de l'Ajuntament de Els Premis Esport en Marxa ceJúnior nificatiu i, a més, és significatiu Sant Cugat i també dels mitjans lebraran la propera temporada la Fèlix Sent pel nivell que s'ha assolit. de comunicació locals TOT Sant seva cinquena edició.

GASOIL Ports gratuïts

HANDBOL UE Sant Cugat Juanjo Gonzàlez VOLEIBOL CV Sant Cugat (fem.) Samantha Santamaría CV Sant Cugat Sergio Martín BÀSQUET UE Sant Cugat Gerard Moreno UE Sant Cugat (fem.) Marta Puig

PREMI MAX COL·LECTIU Equip sènior Hoquei Club Equip sènior Hoquei Club

masculí del Patí Sant Cugat femení del Patí Sant Cugat

PREMI FORÇA Coordinadora d'Entitats Esportives de Sant Cugat

PREMI CUGAT Secció de rítmica del Club Muntanyenc Sant Cugat

PREMI INTER Paula Martí

PREMI MILLOR ESPORTISTA Maria Tortosa

Tel. 93 5801162 <T? y£\

^

y*l\

\s^\ Contestador les 24 h

ESPAI

Distribuïdor oficial


30

Esports

U S I CANTONS Dijous, 22 d, juny del 2000

E n t i t a t s

Motociclisme

Júnior, CE Valldoreix, CN Sant Cugat i Set Ball presenten el I Inter clubs El campionat esjugarà al Júnior del 30 dejuny al 2 dejuliol

Problemes als pneumàtics obliguen Xaus a abandonar A.L.

-Sant Cuaat-

Quatre clubs del municipi van presentar dimarts al Júnior FC1(M7 en roda de premsa la primera edició del Campionat Social Interclubs Sant Cugat de tennis i pàdel. Aquesta serà una de les principals novetats de les activitats esportives programàtics perla l'esta Major 2000. I .'acte de presentació va córrer a càrrec de Ferran Domínguez, cap de l'àrea d'F.sports de l'Ajuntament de Sant Cugat, Paco de Riba, gerent del Júnior FC-1917, Joan Miró. responsable de la secció tic Tennis del Júnior, i també els altres tres representants de les entitats locals que organitzen conj u n t a m e n t aquesta iniciativa. Aquests clubs són el Club Esportiu Valldoreix, representat en aquesta ocasió per Joan Farreras, el (lliib Natació Sant Cugat, per Paco Ferrer, i el Set Ball, que va comptar amb l'assistència de Gerard Domenc. lots els representants van coin-

l ii niiiiiiiiit de In imln ili p/tiiiwi <li t/imait·. alJiiiunr /•( 1017 FO'/O

cidir que aquesta excel·lent iniciativa havia de servir per "unir" els quatre clubs de la ciutat i treballar d'aquesta manera "d'una forma conjunta", tal com va apuntar el mateix Paco de Riba, gerent del Júnior, que també va voler remarcar la importància de "desfer qualsevol rivalitat entre les enti-

\l

tats". Per la seva banda, Joan Mimo, responsable de la secció de Tennis del Júnior, va emfatitzar que "Sant Cugat necessita coses com aquestes. És un important embrió i una iniciativa molt interessant". El 1 Campionat Social Interclubs

A e r ò b i c

Sant Cugat es disputarà en plena Festa Major al Júnior FC-1917. Serà el divendres 30 de juny. el dissabte 1 de juliol i el diumenge 2 de juliol. Divendres es jugaran els quarts de final, dissabte les semifinals i diumenge les finals, tant de tennis com de pàdel. Anteriorment, cada club ja ha jugat el seu social i presentarà així els seus dos millors jugadors en cada modalitat. F>n aquesta primera edició s'han establert dues categories: l'absoluta masculina i l'absoluta femenina. Amb tot, la comissió organitzadora, és a dir, els quatre clubs esportius, tenen previst que la propera edició el torneig també compti amb la participació de categories de base. Aquesta comissió, que compta amb el suport de l'Ajuntament de Sant Cugat, ja va decidir fa alguns dies la seu de les properes edicions. La segona es farà al CE Valldoreix el 2001, la tercera al C N sant Cugat el 2(X)3, i la quarta al Set Ball el 2003.

F u t b o l

- San Marina / SantCugat -

A Rubén Xaus tampoc l'ha acompanyat la sort en la sisena prova del Campionat del Món de Supersport. El pilot santeugatenc de motociclisme va haver d'abandonar quan faltavan només deu voltes al circuit de Misano a la República de San Marino a causa d'uns problemes als pneumàtics. D'aquesta manera, el jove pilot local no va poder puntuar. El vencedor d'aquesta sisena prova va ser l'alemany Chrstian Kelner. Val a dir que l'any passat Xaus va aconseguir la primera posició en aquesta cursa. Ara a la classificació general del mundial i quan falten cinc proves perquè finalitzi, Rubén Xaus és onzè amb 30 punts, mentre que el primer és el pilot alemany Jorg Teuchert amb % punts. Diumenge, a València i el circuit de Cheste, el santeugatenc provarà de deixar enrere els mals resultats i intentarà fer-se amb una de les tres places del podi.

s a l a

El Champion venç en les 1 2 hores de futbol sala de la Penya Blaugrana

, "*$£;£* j ^ .

Els• florestans guanyen la final als penals al Mira-sol ' w *B8K t K88KÏ\.

A.L. - Sant Cugat -

(Hm ntis Sinit C.u<!tit liti apostat un uny mes per Iti Miualo l<) l<): l·..l·.

Unes 2 0 0 persones s'apleguen en la V Marató d'Aeròbic - S a n t Cugat -

I -a cinquena edició de la Marató d'Aeròbic Ciutat de Sant Cugat va reunir diumenge passat al matí unes 2(X) persones al parc de Torre Blanca. Aquesta prova, que un any més ha organitzat Gimnàs Sant Cugat, no era competitiva i estava oberta a tothom a partir dels 6 anys i gratuïta fins als 12 anys. I )es de les deu del matí i fins a la una del migdia, tots els partici-

pants van poder gaudir d'una marató d'aeròbic amb monitors de molt nivell que van oferir als assistents diverses classes de diferents modalitats. 1^1 Ciutat de Sant'Cugat d'Aeròbic és un acte més,de les activitats esportives que engloba el programa de la Festa Major de Sant Cugat d'enguany. La Marató d'Aeròbic complirà l'any vinent la sisena edició), fet que demostra la seva consolidació a la nostra ciutat. /A.L.

El Champion és el nou campió de les 12 Hores de Futbol Sala que organitza la secció de futbol sala de la Penya Blaugrana Sant Cugat i que enguany ha arribat a la tretzena edició. Aquesta nova edició va jugar-se al llarg de tot el dia de dissabte a les dues pistes de Sant Francesc. L'equip de la Floresta va vèncer en la final d'aquest torneig el Mira-sol Boys, però a la tanda de penals, després que l'enfrontament acabés amb empat a quatre gols. En semifinals, el Champion va derrotar els Diablos Rojos, mentre que el Mira-sol Boys feia el mateix amb el Que Te ('alies Carmele. El-quadre del campionat estava compost per dos grups de cinc equips. Després de jugar tots contra tots en cada grup, els dos primers classificats van disputar directament les semifinals. La classificació definitiva d'aquestes 12 Hores de Futbol Sala

/.// trel·zenti edició va jugar-se dissabte ti les pistes r/e Sant Francesc FOTO: E.F.

de la Penya Blaugrana Sant (aigat va ser la següent: C h a m p i o n , Mira-sol Boys, Que Te Calles Carmele. Diablos Rojos, Frank's, Pi-, sala. Marc, SIC, Ximeli i desè i últim Martin's. I n cop acabat el campionat, l'organització va repartir un trofeu a tots i cadascun dels equips parti-

cipants. Tanibé va lliurar un trofeu al jugador que va marcar més gols del torneig, que va ser Joan Reixach, del Que Te Calles Carmele, i un altre trofeu a l ' e q u i p menys golejat, el Champion. Fls preveu que en la propera edició el quadre estigui configurat, com fins ara, per setze equips.


Esports

ELS í CANTONS Dijous, 22 de juny del .'000

31

F u t b o l

l'ns 300 jugadors van participar dissabte i diumenge al torneig de/ l'afí Hoquei Club FOTO: FDIA RD FA RLVYF.S

AI torneig lii han pres part catorze ee/i/ips en onze i alt t?// in I 0/(J /• /•

El Patí Hoquei venç en vuit de les dotze categories del XII Torneig

La Penya Blaugrana clou la XIII Diada

El Ciutat de Sant Cugat reuneix 29 clubs de Catalunya Ciutat de Sant Cugat d'hoquei patins. El C H Mataró, en sènior femení, el C H Caldes, en juvenil, el C P Vilafranca, en infantil "B" i el Sant Ramon de Vilafranca, en benjamí "A", van ser la resta de campions del campionat. El campionat, muntat pel PH Sant Cugat, es va jugar al pavelló

- Sant Cugat -

El Patí Hoquei Club Sant Cugat, en les categories sènior masculí, júnior, infantil "A", aleví, benjamí "B", i els tres equips prebenjamins, van imposar-se el cap de setmana passat en vuit de les dotze categories del XII Torneig

G i m n à s t i c a

El pavelló de Voleibol s'omple amb el festival del Muntanyenc pants. Però la secció de rítmica encara ha de participar en dues competicions oficials. La primera és el Campionat d'Espanya d'individuals a Córdoba del 29 de juny al 2 de juliol, i l'altra és l'estatal per equips del 7 al 9 de juliol a Orense. Un any rnés, aquesta secció del CM Sant Cugat organitza el seu campus d'estiu al CAR de Sant Cugat. Aquest començarà el 26 de juny i finalitzarà el 28 de juliol. /À.L.

La Penya Blaugrana Sant Cugat va posar punt final el cap de setmana passat a la 13a edició de la Diada de Futbol Base, un dels actes esportius immersos en la Festa Major de Sant Cugat. De fet, diumenge va finalitzar la segona i última fase d'aquest torneig de futbol base que organitza el club local al camp municipal

T e n n i s

r í t m i c a

I a *eaió de litmua t/i /ei el tradinonalfe\/nal FO'IO I; F

Unes 300 persones van presenciar diumenge a la tarda al pavelló de Voleibol de Sant Cugat a Valldoreix el festival de cloenda de la temporada de la secció de gimnàstica rítmica esportiva del Club Muntanyenc Sant Cugat. Unes 130 gimnastes, entre integrans de l'Escola, federades i la selecció catalana júnior, van prendre part en aquesta exhibició no competitiva que va finalitzar amb obsequis per a totes les partici-

municipal amb la participació de 29 equips. Els clubs de fora presents al torneig en van ser de, i en total uns 300 jugadors van prendre part al torneig. Alfredo Bergua, regidor d'Esports de l'Ajuntament de Sant Cugat, va presidir Pacte de lliurament de trofeus. /À.L.

- Sant Cugat -

efe

de Can Magí. La Gramenet, en categories prebenjamí, aleví "A" i infantil "A", PAlzamora, en benjamí "A", i la Damm, en cadet "A", han estat els guanyadors d'aquesta edició. Els trofeus a tots els equips participants els va entregar Jaume Tubau, regidor d'Instal·lacions Esportives de l'Ajuntament de Sant Cugat. /À.L.

t a u l a

F.nnc Hosch i Josep Antón són els dos puntals de la secció de Tennis de Taula FOTO: XI,.

Enric Bosch venç, per primer cop, el Campionat Intern de la UE Sant Cugat El palista derrota en lafinala Josep Antón en dos sets - Sant Cugat -

Enric Bosch, membre del sènior de la secció de Tennis de Taula de la U E Sant Cugat, va aconseguir diumenge per primera vegada imposar-se al XI Campionat Intern d'aquesta secció. Bosch va superar en la final el seu company d'equip Josep Antón, vencedor d'aquesta prova en les últimes tres

edicions, per 2 sets a 0. En semifinals, Bosch va eliminar Àlex Larrea per 2 sets a 1, i Antón va derrotar Joan Pareja per 2 sets a 0. Després del torneig, es va fer l'entrega dels trofeus als guanyadors. Aquest campionat s'ha disputat durant tot Pany i diumenge es va disputar la fase final amb els setze primers classificats dels 29 inscrits.

El primer equip juga aquest diumenge a Barcelona la final de la Copa. Finalment, la secció de Tennis de Taula de la UE Sant Cugat organitza, un any més, del 3 al 28 de juliol l'Escola d'Estiu, adreçada a tots aquells nois i noies a partir dels 8 anys. Les classes tindran lloc de dilluns a divendres al pavelló municipal. /À.L.


Esports

32

ELS /CAPST0!>8 Pi/ous. >> de juny del _Wí

Handbol

F u t b o l

Els vermell-i-negres van vencereu tres de les sis categories FOTO: E.E.

El Sant Cugat treu bona nota al XVIII Torneig -Sant Cugat -

HI Sant Cugat Esport FC, en benjamí "A" i "B", i juvenil "A", el Sant Andreu de la Barca, en juvenil "B", el Maurina Egara, en prebenjamí "A", i el San Cristóbal, en prebenjamí "B" són els equips vencedors de la primera de les dues fases del XVIII Torneig Ciutat de Sant Cugat de

futbol base. El torneig es va disp u t a r entre dissabte a la tarda i tot diumenge al camp municipal d'esports. El lliurament de trofeus va ser presidit per Jaume Tubau, regidor d'Instal·lacions Esportives. La segona fase del campionat ja va començar ahir dimecres i acabarà diumenge. Es jugarà en aleví, infantil i cadet. /À.L.

e s c o l a t

L'Arnau Cadell "/?". en infantil masculí, i el Centre Obert Sant Cugat, en femení, van ser els vencedors locals FOTO: E.E

Rècord de participació amb més de 4 0 0 jugadors a les Jornades En aquesta vuitena edició hi van prendre part 43 equips - Sant CagatLa vuitena edició de les Jornades d'Handbol Escolar, que cada any organitza l ' O M E T (Oficina Municipal d'Esport per a Tothom) amb la col·laboració de la IJE Sant Cugat, va tornar a batre aquest any rècord de participació.

Més de 400 jugadors distribuïts en un total de 43 equips en competició van omplir dissabte durant dotze hores el pavelló de Voleibol de Sant Cugat a Valldoreix i la pista poliesportiva annexa. A més a més, unes 100 persones van seguir en directe l'evolució d'aquest torneig.

F u t b o l

L'Escola Corazonistas de Barcelona, en categoria benjamí i aleví, l'IES Arnau Cadell "B", en infantil masculí, i el Centre Obert Sant Cugat, en infantil femení, en van ser els vencedors. El lliurament de trofeus va ser presidit per Alfredo Bergua i per Miquel Paraira. /À.L.

Àgora

El I Torneig CF Vnión Mira-sol-Baro substitueix l'antic Memorial Víctor Alonso de futbol FOTO: E.E

.4 Tacte hi van ser Bergua, Gonzalvo, Vrruti i Korneiev FOTO: E.E

Uns 6 0 0 futbolistes de base. a La tercera i ultima fase del I Torneig la V Diada de l'Escola Àgora Mira-sol clou amb èxit aquest campionat - Sant Cugat -

La V Diada de futbol de l'LF En aquesta fase vencen els equips locals alevíi infantil

La tercera i última fase del primer Torneig C l u b de Futbol l nión Mira-sol-Baco va posar el punt final el cap de setmana passat. Aquest campionat ha estat organitzat pel Mira-sol els últims tres caps de setmana a les instal·lacions del camp municipal de M'MM-sol

Els vencedors d'aquest torneig de futbol 11 han estat el Mira-sol, en categoria aleví i infantil, i el Ca n'Oriach de Rubí en cadet. En aleví, el Mira-sol va imposar-se en la final al Sant Cugat Esport FC per 3 gols a 0. i en infantil al Torrassa de Barcelona, a qui va superar als llançaments des del punt de penal després que cl partit acabés amb empat :t un gol. La final

en categoria cadet no es va jugar. Aquesta tercera fase del I Torneig C F Unió'n Mira-sol-Baco va reunir al municipal de Mira-sol quatre equips en categoria aleví, sis en infantil i sis en cadet. Tots els equips participants al campionat van rebre un trofeu per part de l'organització i tots els jugadors es van emportar una medalla./À.L.

Àgora va celebrar-se dissabte al matí a les seves instal·lacions anlb la participació d'uns 600 jugadors, segons fonts de l'organització, que van integrar un total de dotze equips, sis dels quals de Sant Cugat. Aquest campionat de futbol a 7. que no és competitiu, va ser seguit, segons xifres de l'organització. per unes 1J00 persones. Les categories que- es van establir van ser \r- de mini, preben-

jamí, benjamí, prealeví, aleví, infantil, cadet, juvenil i pares. Alfredo Bergua, regidor d'Esports de l'Ajuntament de Sant Cugat, Josep Maria Gonzalvo, entrenador del FC Barcelona "B", l "rruti, exporter del FC Barcelona, i Korneiev, exjugador del Barca i de l'Espanyol, van presidir Tacte de lliurament de trofeus a tots els equips participants. L'EF Àgora organitza del 26 de juny a I'l de juliol a Sant (!arles de l.i Ràpita cl Campus d'Estiu. ;'\.I..


EIS 4 CANTONS £

^\

Espectacles

Cultura

33

Dijous. -- //<• juny del 1000

Mpossctons

Tercera edició de Mercart Enguany exposen un total d'onze artistes santcugatencs D e s d e l 2 4 d e j u n y f i n s al 2 d e j u l i o l v i n e n t , l ' E s b a r t S a n t C u g a t acollirà e l t e r c e r A u t o s e r v e i d e P i n t u r a d e P e t i t Form a t . La m o s t r a e s t à o r g a n i t z a d a p e r P e t i t F o r m a t S L . En a q u e s t a t e r c e r a e d i c i ó p a r t i c i p a r a n un t o t a l d e 5 2 artistes, 11 dels quals seran santcugatencs. C a d a artista exposarà una trentena de les seves obres i també n'aportarà una de gran format.

intentem renovar els artitses que exposen a Mercart"

FCls preus de les obres de petit format oscil·larà entre les 9.000 i les 29.000 pessetes. Mentre que els quadres de gran format, identificadors de l'estil de cada autor, tindran un preu d'entre les 30.000 i les 50.000 pessetes. Tots els preus són molt econòmics, tractant-se de pintures de gran qua-

litat. Iotes les obres que ompliran l'Esbart des del 24 de juny fins al 2 de juliol són obres originals de petit format. Cadascun dels autors ha pogut presentar els seus quadres en el suport habitual amb què treballa: així. trobem obres fetes en tela, fusta o cartró. Però malgrat la gran diversitat de suports, el més utili/.at ha estat el paper, ja que és un suport amb què es treballa bé i es poden utilitzar tècniques diferents. Igual que els suports. Ics tècniques que es poden observar en els diferents quadres són diverses, des de l'aquarel·la fins a l'oli. Mercart està organitzat per Pettit Formar SL. q u e s'encarrega d'organitzar exposicions d'aquestes característiques des de fa 30 anys. Segons el gerent de Petit Format SL, "es tracta d'una iniciativa molt interessant i creiem que a Sant Cugat acabarà consolidant-se". Petit Format SL comptarà amb la col·laboració de Més Marcs, E L S 4 ( '.ANTONS. Ca-

ves Nadal i l'Esbart Sant Cugat, seu on es durà a terme l'exposició. Mercart és una manera diferent de presentar l'art, estem acostumats a visitar exposicions i veure les obres d'un autor i en alguns casos de dos autors en una mateixa galeria, però Mercart con-

Mercart recull més de 1.500 obres originals de petit format

voca més de 50 artistes, entre els quals ajunten més de 1.500 obres originals. Podríem dir que aquesta megaexposició és com un supermercat d'art de gran qualitat. Hi podem trobar estils de tota mena, al gust de tothom que visiti la mostra. Són moltes les obres que s'hi "" S5

ï ^^^^^^^B::

-•

Montserrat Calduch VI i t o d f

o i ET

Artístico Musical

1 r e n t> u

Música • Teatre; • Dansa

exposaran i, com explica Nadal. "és obvi que no es poden exposar penjades de la paret les més de 1.500 obres que formen Mercart, necessitaríem molt espai", per això cada artista comptarà d'un espai per a ell, en q u è hi haurà una megacarpeta que contindrà les seves 30 obres. A més, al costat d'aquesta carpeta, que contindrà les obres de petit format, s'exposarà un quadre de grans dimensions, que ha de ser identificador de l'estil de cada artista. L'exposició romandrà oberta des del dissabte 24 de juny vinent, dia en què s'inaugurarà la mostra, a Ics 11 hores, i s'obriran les portes de cara al públic, fins al diumenge 2 de juliol, coincidint d'aquesta manera amb la finalització de la Festa Major de la ciutat. Els horaris en què es pot visitar Mercart, la mostra de pintures de petit format situada al local de l'Esbart, comprenen els dies feiners de les 18 a les 11 hores, i els dies festius de les 12 a les 14 &í

íí-'Sjí:

:

:íï:.'

Síí

\

1

y

X::: -J:

e-mail: calduch(a retemail.t

Durant vuit dies, l'Fsbart de Sant Cugat comptarà a m b les obres de petit format d'un total de 52 artistes, 11 del quals seran santcugatencs: Adolf, Marta Belmonte. Tatiana Blanquc, Cèlia Conesa. Maria Fabre.Gaixet, Alícia Iglesias, l'omasa Mayordomo. Eugènia Mestre, lmma Pueyo, Toton Rosillo i Emma Sabadell. Aquests estaran acompanyats per 41 artistes vinguts d'arreu de Catalunya. L'any passat Mercart va comptar amb una subhasta, la recap-

Nadal: "Cada any

Menr/rt és una fira d'art en //nè es poden trobar mes de 1.500 nines de petit joniuit FOTO: l-'.Dl RAI) Í-ARÍ-M'ES

Tel. i Fax 93 589 43 20

l'n espai en què es poden adquirir obres de petit format per un preu raonable i econòmic, aquesta és la definició més adequada per explicar en què consisteix l'Autoservei de Pintura de Petit Format, Mercart. El gerent de Petit Format SL, Ramon Nadal, manifesta q u e "durant el primer any va ser complicat, durant el segon ens vam convèncer que era un aposta int e r e s s a n t per a Sant C u g a t i aquest any. el tercer, creiem que serà l'any de consolidació". Cada any compta amb un gran nombre d'artistes nous perquè, segons el mateix Nadal, "es tracta de donar una oportunitat als artistes i per tant els intentem renovar tot el que podem. Malgrat això hi ha diversos artistes que ja han exposat en edicions passades".

tació de la qual va anar destinada a l'Esbart, i també va comptar amb un concurs entre els participants. Enguany l'Autoservei de Pintura de Petit Format estarà compost per més de 1.500 obres, ja que cada participant presentarà un total de 30 pintures, i a més, cada artista hi exposarà un quadre de gran format, que acompanyarà la resta d'obres de cada autor. Nadal explica que "d'aquesta manera s'identificarà l'obra de cada autor amb les pintures de gran format i la gent que visiti Mercart podrà decidir, només mirant el quadre de gran format, si li agrada l'estil del pintor o no. En el cas que li agradi es podrà parar més tranquil·lament a mirar el treball de l'artista".

08190 Sant Cugat del Vallès

M. Al.MAfíRO - Sant Cugat -


Cultura

34

ELS/CArYTONS

juny del JihW

M ú s i c a

M ú s i c a

Trobada de Corals Infantils a la Casa de Cultura El concert va finalitzar amb una cantada conjunta

El Cor Infantil de Sant Cugat compleix 10 anys M . AlAI.ViRO - Sant Cugat-

10 anvs són molts anvs per algunes coses però molt pocs per unes altres. La veritat és que molta gent va apostar pel Cor Infantil ara fa deu anys, però molt pocs haurien posat la mà al foc si haguessin hagut d'afirmar que el Cor arribaria a on ha arribat. Segons Martí Marín, director del Cor Infantil, "s'han fet moltes coses i totes molt positives, però fa 10 anys n i n g ú hauria dit que arribaríem tan llum com ho hem fet".

/•'./' Kiinrl //< rurals rs in durn tenne u lu C.usti ileCultiirn l-'O'l'0:1:1)1 AKI) I .\i\l.\ i ; .> M . Al.MACKO -Sant Cugat -

Al llarg tic tot el curs l'Kscola Artístico-Musical Montserrat Calduch ha dut a terme activitats extraescolars a les escoles Joan Maragall de Sant Cugat i Ferran i Clua de Valldoreix. (iràcies a aquestes activitats extraescolars s'han pogut crear dues corals c o m p o s t e s per n e n s tic les m a t e i x e s e s c o l e s . La ('oral l'crits Músics de l'escola I e rran i Clua, i la ("oral Ginesta de l'escola Joan Maragall.

Amb motiu de la finalitzaciú del curs 19W-2000. dissabte passat es va organitzar una trobada de corals infantils. A més de les dues corals de les escoles a n o m e n a d e s , van participar la Coral Bella Harmonia de l'escola M o n t s e r r a t Cald u c h i la C o r a l P a t u f e t de ('erdanyola. Totes les corals menys la de Montserrat Calduch, dirigida per ella mateixa, van actuar sota la direcció de Mireia Gim é n e z . La ("oral P a t u f e t va cantar Dintre il'iiiiii poma, 1:1 titeli groc. El Tirol som alegres i

C r í t i c a

de

I.d vacu del pastor. La Coral P e t i t s Músics va i n t e r p r e t a r El cucut i l'ase. El cavall descalç, I, agulla i Kokoleoko. La (!oral (ïinesta va cantar les peces El caçador. El mico savi. \ n li el de primavera i Joc d'infants. Per la seva banda, la Coral H a r m o n i a d e l ' e s c o l a Montserrat Calduch va interpretar Ycstaday. {'na mica de sucre, Meinorx i (iotes de pluja. Per posar punt final al concert, totes les corals particip a n t s van c a n t a r c o n j u n t a m e n t la p e ç a d e I.a cahina telefònica.

I lan estat deu anvs de cants, de premis i d'activitats, però Marín afirma cpie "el premi més gran ha estat el treball realitzat durant aquests 10 anys i l'experiència que ha assolit la coral". Malgrat la curta edat del integrants del Cor Infantil, d'entre 11 i 15 anys, les activitats cpic han dut a terme han estat n o m b r o s e s . Kntre totes, Marín destaca els viatges a H o n g r i a , F i n l à n d i a i F.stònia. S e g o n s el director, "en aquests països vam aprendre unes altres cultures, però el que més impressionava era veure el nivell cultural i la humanitat que tenia la gent amb qui tractàvem". Però no només han partici-

Ma/tiMarín.

dir.C.or Infantil

l::X.l..

pat en diversos festivals europeus, l'F.scola Coral del Cor Infantil, va organitzar, l'any l'WS, un Festival Internacional. al qual van acudir nombroses corals d'arreu del món. Per celebrar aquests 10 anys. cl Cor Infantil i I'Kscola Coral del Cor Infantil faran, el d i u m e n g e 25> de juny. un concert al Teatre-Auditori. A més. el mateix dia s'inaugurarà, al Hall de l'Auditori, una exposició de M) plafons, els quals faran un resum de la trajectòria de Cor Infantil i de 1'Kscola Coral del Cor Infantil.

c s n e m

De la Terra a Mart Is.Mtl·.L SÀKZ Pel·lícula: Misión a Marte Director: Brian de Palma Actors: Gary Sinise, Connie Nielsen, Don C h e a d l e . T i m Robbins Durada:

127 m i n u t s

Misión a Marti: la darrera obra del director Brian de Palma, és la seva primera incursió dins del camp de la eiència-ficció. Per aquesta obra ha comptat amb un repartiment estel·lar, tornant a repetit col·laboració amb Gary Sinise. F^l director, que va seguir als seus començaments les petjades d'Alfred Hitchcock de manera més exitosa, ara rapinya de Kubrick, d'Steven Spieiberg, una influència que l'espectador pot descobrir al final, i d'un munt de pel·lícules de sèrie B, Star Trek inclosa.

La destresa tle De Palma i la presència carismàtica dels actors, que aporten personalitat on no n'hi ha. salven el que en realitat és una història linial, plena de tòpics, previsible i gairebé risible, amb personatges plans, planíssims. I listòria linial: hi ha un enigma per resoldre, la raó per la qual la primera missió a Mart amb idea colonitzadora ha tingut problemes. Aquest és el motor de la pel·lícula que, finalment. trobarà resposta a costa d'obrir una nova qüestió que ningú no es preocupa de respondre i que. com a espectador, tampoc importa gaire desp r é s d e la d e m o s t r a c i ó d e manca d'imaginació al llarg de tota la producció. Si cl resultat no és d'un avorriment total es deu a l'ofici del

director, al dels actors, muntador, encarregats dels efectes especials i a la resta de l'equip tècnic. Brian de Palma no es recrea particularment en plans sofisticats, com és habitual en ell. No ha fet Yencara me's difícil després tle Snake Eyes. Tampoc sembla patir d'una sobredosi d'adrenalina, una de les seves altres característiques. Està, en certa manera, contingut, molt mesurat, encara que la filmació dins de la nau i les passejades en l'espai porten el seu segell personalíssim. En resum, Misión a Marte és una clara mostra de la diferència entre una obra bona i una obra ben feta. Sense pal·liatius, la resposta és negativa en el primer cas però afirmativa pel que fa a la realització.

I JI coinf>iinviu I./.I zvi oferir mm nit de sarsuela iil(afí

\uditnii

l-OK)

\ 1

Sarsuela al Cafè Auditori VA dijous passat. 15 de juny. el Cafè Auditori es va convertir en una sala de cant, en què, els components de la companyia LIA van arribar al públic a m b el seu repertori de sarsuela. Aquesta actuació s'inclou dins de la iniciativa del Cafè

Auditori de donar l'oportunitat a aquelles persones o grups que estan començant a fer un pas endavant en la seva carrera artística. Durant la nit es van poder escoltar cançons tan conegudes com ara La Gran Via o La Canción del Olvido.j M.A. (Sant Cugat).


Cultura

ELS/CANTONS Dijous, 22 de juny dtl 2000

35

E n t r e v i s t a

Jordi Robert. Propietari de L· galeria Ariadna Robert

"Com m é s galeries siguem, millor" M.ALMAGRO - Sant Cugat -

El món de l'art és un món que l'apassiona des de sempre i ara per fi ha pogut veure complert el somni de dedicar-s'hi del tot. Jordi Robert ha escollit la ciutat de Sant Cugat, amb la qual manté relació des de fa més de 25 anys, per instal·lar la seva galeria d'art, que portarà el nom d'Ariadna Robert. La galeria està situada al carrer Santa Maria, just a la planta superior de la tenda Marhino. La inauguració serà el pròxim 27 de juny a les 21 hores. - Des de quan es dedica al món de l'art? - La veritat és que jo m'he passat la vida venent, encara que mai art. Sempre m'ha agradat molt el món de l'art, ha estat el meu gran hobby. Amb els anys m'he decantat més per uns autors cjue per uns altres però m'atrau tot tipus d'art. Per circumstàncies de la vida mai m'he pogut dedicar exlusivament a aquest món, però ara se m'ha presentat l'oportunitat i no l'he deixat escapar. - La galeria es troba a la primera planta de la botiga Marhino, d'on va sorgir aquesta idea? - Doncs la veritat és que la idea era fer una botiga en què es venguessin sabates, bosses i complements d'una mateixa línia. La gent troba sabates i bosses de tot tipus, però és molt difícil trobar-los d'una mateixa línia. Un cop instal·lada la botiga, el pis de dalt va

quedar buit i no teníem pensat aprofitar-lo per a res, llavors se'm va ocórrer la idea de muntar una galeria d'art. Pel fet de tenir una botiga en el pis de baix, no deixarem de tractar els clients de la mateixa manera que a qualsevol altra galeria. Que els clients hagin de passar per la botiga per poder visitar la galeria té avantatges i desavantatges, però considerem que són dues activitats que es poden complementar perfectament. — Quin tipus d'art acollirà? - L'objectiu de la galeria és portar obres a l'abast de tothom, per això donen l'oportunitat de finançar els quadres que els nostres clients comprin. Aquesta iniciativa l'hem adoptat perquè des

"Sempre m'he sentit atret pel món de Fart, però fins ara mai m'hi havia dedicat"

de fa temps observo que a molta gent a qui li agradaria comprar una obra d'art, no té els recursos necessaris. Davant d'aquest problema, jo intentaré donar facilitats de compra, finançant els quadres. - Quin estil seguirà a l'hora d'escoDir els artistes que exposaran a la galeria Ariadna Robert?

- La gent té gustos molt diferents i com que cl meu objectiu és arribar al màxim de gent possible, intentaré exposar pintura de tots els estils: expressionista, impressionista, realista, abstracta... Procuraré portar autors consagrats dins del món artístic, però també procuraré donar pas als joves artistes. Si veig l'obra d'un artista novell i m'agrada molt, potser m'arrisco i aposto per ell. - Qui serà el primer artista a exposar? - El primer pintor que exposarà a la Galeria Ariadna Robert, serà Salvador Pérez Bassols, un artista barceloní molt conegut i cotitzat. Aquesta és la primera vegada que exposa a Sant Cugat, però al llarg de la seva extensa carrera com a pintor ha mostrat les seves obres arreu del món. Entre altres països, ha exposat a Florida, Los Angeles, Japó, França i Itàlia. - Com és que s'ha decidit a muntar una galeria d'art a Sant Cugat, no creu que ja n'hi ha moltes? - Abans de decidir-me a obrir aquesta galeria, vaig parlar amb diversos propietaris d'algunes galeries santeugatenques i tots em van donar suport perquè la muntés. A més a més, a poc a poc he arribat a la conclusió que com més siguem, millor. Actualment, a Sant Cugat existeix un nucli cultural que cal consolidar i per això hem d'aconseguir que la gent que es vulgui comprar un quadre o que simplement vulgui visitar galeries vingui a Sant Cugat. Per aquest

Jordi Robert, propietari de la nova galeria d'art Ariadna Robert FOTO: X.L. motiu, penso que com més siguem, millor. - No creu que hi lla molta competència en aquest sector? - Jo crec que la competència sempre és bona, jo no tinc por deia competència. Si una altra galeria porta un pintor molt comercial i molt bo, doncs fantàstic.

"Donarem l'opció de finançar les obres que els clients vulguin comprar'

Però considero que l'art va a gustos i que per tant, la gent compra els quadres d'un pintor perquè li agrada l'estil i no perquè el quadre estigui exposat a una determinada galeria. Un avantatge del fet que a Sant Cugat hi hagi tantes galeries d'art és que els artistes voldran exposar aquí: Kls autors consagrats que volen exposar a

ciutats conegudes artísticament potser algun dia voldran exposar a Sant Cugat. - Com s'explica el gran creixement de l'interès de l'art a Sant Cugat i en general a tot arreu? - Considero que com més població hi hagi, més moviment hi haurà. En el món de l'art hi ha dos tipus de clients. Els entesos en art que visiten exposicions i compren quadres pel seu valor, i els clients que visiten l'exposició i que es queden enamorats d'un quadre, però que no se'l poden pagar. Per aquests darrers clients nosaltres oferim l'oportunitat de finançar les seves compres. - I el nom d'Ariadna Robert, d'on a sorgit? - L'Ariadna Robert és la meva filla gran. Tinc dues filles i estic enamorat de totes dues, però el que passa és que l'Ariadna és la primera i ens fa il·lusió que la galeria porti el seu nom. La veritat és que vam estar buscant noms que sonessin bé i el que més ens va agrada va ser el d'Ariadna Robert, creiem que és un nom maco.

M ú s i c a

Eduquem POïda, un curs per

CUSTO

millorar la recepció del so

- Pintura Jove 2000 fins el 27 de juny

Carme Talleda crea una nova coral santeugatenca M. ALMAGRO - Sant Cugat -

L'Escola de Música de Carme Talleda impartirà del 3 al 8 de juliol un curs que porta el nom d ' E d u q u e m l'Oïda. El curs té com a objectiu que la gent que fa música aprengui a percebre els sons i els sàpiga diferenciar. Segons la mateixa Carme Talleda, '"molta gent escolta música, però també molta gent no sap escriure els sons que escolta correctament". El curs va adreçat tant a adults com a nens, però amb certs coneixements musicals, ja que el

que s'intentarà durant el curs és treballar l'oïda. Carme Talleda explica que "a les escoles es treballa c o l · l e c t i v a m e n t i aquí el que volem és poder treballar individualment els problemes de cadascú". Tots aquells interessats a assistir a a q u e s t c u r s p o d e n adreçar-se de dilluns a divendres de 16.15 a 21.15 hores a la mateixa escola de música Carme Talleda. D'altra banda, l'escola Carme Talleda, té previst formar una coral oberta a la ciutat, és a dir, que hi podran accedir aquelles persones que ho desitgin, sen-

se la necessitat de ser alumne de l'escola. La directora d'aquesta coral serà Rosa Maria Ribera, m e m b r e d'Amics de l ' Ò p e r a de Sabadell. En aquests moments s'estan fent les proves als alumnes de l'escola i a partir del setembre es duran a terme les proves per a la resta d'interessats a formar part de la nova coral santeugatenca. A més a més, el dissabte 17 de juny passat els alumnes de 5 i 6 anys van interpretar el petit conte musical La cançó de la pastora, escrita per la mateixa Carme Talleda.

* IN

lel hose', o l i sobre k-la de 100 x 81 en

Santiago Rusiiïol, 52 - Sant Cugat

sínol

Horari ininterromput de dilluns a diumenge

Tel. 93 675 47 51


36

Cultura

ELS -1 CANTONS Dijous. 22 de juny del 2000

Tres artistes de Sant Cugat exposen a França

Des de la història Un espai de P e r e Vivó i Gili

Un monjo a fer les

Amèriques...

M . AlAI \(,Ko - Sant Cugat -

1 .levat d'alguns abats, són ben pocs els monjos de qui en retinguem el nom. I no és pas que no n'haguéssim tingut de ben originals. Avui parlarem de"" fra B e n e t M. d e M o x ó i d e Francolí, conegut, més que res, per ser l'autor de les Memorias históricas del real Monasterio de San Cucufate del Vallés. Llegint-les. hom ja s'adona de la singularitat del personatge: estil literari molt embafat i contingut històric molt sospitós. Ningú no se la creu, una història on tot són glòries, com ell ho fa. Mai no ha existit, ni religiosa ni civil. Desenganyemnos-en... Kl 1763 neix a Cervera, de família noble per tots cantons. Orfe de pare, estudia a Barcelona humanitats, filosofia i teologia. El 1782 retorna a Cervera per graduar-se. El 1783 professa com a monjo a Sant Cugat. El 1784 l'abat l'envia a

Roma per estudiar literatura: hi passa quatre anys. El 1789, retornat, pronuncia l'oració fúnebre en el solemne trasllat de Ics despulles monacals a la nova capella funerària. El 1792, després d'un quant temps de professor a Sant Pau del Camp, retorna a Cervera com a catedràtic de literatura. El 1803 Carles IV el presenta a Roma com a bisbe auxiliar de Michoacan, Mèxic. A la Catedral de la capital hi rep l'ordenació episcopal. Arribat a Michoacan, es troba que ei bisbe - d e l qual n'havia estat nomenat auxiliar— ja ha mort, quedant, per tant, sense cap valor el seu nomen a m e n t d'auxiliar. Passa dos anys: esperant, viatjant f escrivint. El 1805 és nomenat arquebisbe d e Charcas. Hi entra el gener del 1807. I n immens territori escampat per l'actual Perú, Bolívia, Paraguai, Xile i Argentina.

Les dificultats q u e va viure -cl nostre monjo-arquebisbevan ser enormes i de tots colors. Les explica en llarguíssimes cartes, pastorals i privades, amb l'estil embafat de costum: tragèdia sobre tragèdia! L'Amèrica llatina havia ja iniciat, amb força, les seves guerres d'independència: un bisbe, no indígena, espanyol i espanyolista fins a la medul·la - c o m ell- difícilment podia ser acceptat. Parla de dues grans fidelitats: al Papa, Pius VII. i al rei, Ferran VIL D'ombra de nacionalisme català, ni un borrall: per què la Renaixença encara no havia arribat? Per què la noblesa ja feia segles que en passava...? R e c u l l d i n e r s a favor d e l'exèrcit e s p a n y o l . E n t r e g a rendes eclesiàstiques a la causa, amb protesta del clergat indígena. Predica sense parar, de paraula, i per escrit en les anomenades Cartas a los america-

nos. proclamant: "Amèrica no és una colònia espanola, sinó un pedazo mas de Espanaü" I, és clar, enmig d'aquella febre, esdevé un predicador en cl desert... El 1815, és empresonat per un dels caps rebels. Acusat de complicitat a m b Espanya, se l'expulsa d e la diòcesi, i s'exilia en territori argentí. L'li d'abril de 1 8 1 6 - n o m é s un any després -mor, lluny de tot: de la diòcesi, del país, de Cervera i d e Sant Cugat... T e nia 53 anys. La seva despulla reposa a la cripta de l'Oratori de la ciutat de Sucre, capital de Bolí\ ia. Si hagués mort a Sant Cugat, avui els seus ossos mal reposarien en unes caixes de plàstic, dalt les golfes del Portal (ïran, e s p e r a n t : no sé q u è o no sé q u i . . . N'o és massa, però, alm e n y s en això, hi va sortir guanvant...

El C e n t r e d'Art Cóte Vernicille. situat a Port Vcndres (França), recollirà del 9 al 31 de juliol, la pintura de Tatiana Blanqué. Maria Fabre i (lelia ( lonesa. totes elles artistes s a n t e u g a t e n q u e s . Les tres pintores segueixen estils i continguts molt difer e n t s . Tatiana realit/.a una pintura d'espais, a m b colors molt vius; (lelia Conesa plasma en els seus quadres objectes i es va servir de colors grisos i apagats: i per la seva b a n d a . Maria F a b r e p i n t a façanes a través d'una pintura e x p r e s s i o n i s t a . A simp l e vista no t e n e n res en comú, però Michel (Joday va veure en l'obra de les tres artistes un nexe de connexió q u e donarà lloc a una exposició conjunta. Les tres pintores es mostren molt il·lusionades per poder exposar en un museu francès i donar a conèixer la seva obra fora de Catalunva.

E x p o s i c i o n s

E x p o s i c i o n s

Montse Sant mostra un recull de 2 5 fotografies del Camí de Santiago

El santeugatenc Lluís Dolz exposa a P Ateneu des del 17 de juny passat

"Vaigfer el Camí per celebrar que complia 50 anys "

Montse Stititexposti 25 fotugnifh·'i/ni .</ U • <!<<:,m' el(.'//mlde Santiago !•'(//() /' /• \K/.\)'l·..S M. ALMAGRO Sant Cagat -

Emprenedora com sempre, a Montse Sant. no li va costar gens agafar una motxilla i una màquina fotogràfica de butxaca i e m p r e n d r e el C a m í de Santiago des de Lleó fins a la

mateixa catedral gallega. Sant e x p l i c a q u e va fer el ( ' a m í "per celebrar «pic complia 50 anys i que encara era capaç de r e c ó r r e r 30(1 q u i l ò m e t r e s a peu". Al llarg del c a m í , M o n t s e Sant va realitzar unes 300 fotografies. de les quals n'expo-

/./«/'-• Dol; rxposii ii In suïn petitn de l'Ateneu FOTO: F..F.

sa 25 a l'Ateneu. Sant mostra" el seu treball un any després del viatge, per celebrar de nou

M. A I A I \ ( . I « )

el seu aniversari. Al llarg del c a m í va t e n i r temps, a més de fer fotografies. de recollir nombroses lleg e n d e s , les quals espera explicar o publicar algun dia

La sala p e t i t a d e l ' A t e n e u acull des de dissabte passat l'exposició del santeugatenc Lluís D«iz. Dolz presenta un total de 14 pastels en què representa dife-

- Sant Cugat -

rents bodegons plens de color. Segons el mateix artista, "malgrat qtie es tractin de bodegons. la meva obra no reflecteix la realitat cent per cent, no es tracta del típic quadre realista a què estem acostumats" La mostra és el treball dels darrers dos anys del pintor.


Cultura

ELS-íCArVTOP© Dijous. 22 dejuny del 2000

El

37

r e p o r t a t g e

Un equip de la facultat de Biologia Animal (UB) estudia, des de fa set anys, els toixons salvatges i en captivitat. Han construït una toixonera artificial i han aconseguit que aquests mamífers s'hi reprodueixin. A més han fet dues descobertes i en preparen la publicació en revistes científiques internacionals.

Toixons: descobertes d'un animal discret i secret 'Les muntanyes, el meravellós silenci...' (V. Erben) El teixó o toixó, un mamífer mustèlid FOTO: CEDIDA M A R I À N G E L A ROVIRA

-Sant Cugat-

El d e p a r t a m e n t de Biologia Animal de la facultat de Pedralbes té una entrada amagada. els passadissos plens d'armaris curulls de material i uns despatxos m í n i m s i atapeïts: l'evidència de la consideració que t e n e n aquí la investigació i el saber. -Kl Parc de Collserola ens ha m u n t a t la toixonera artificial que ha permès aquest estudi. S'hi practica la reproducció en captivitat d'aquest animal, que és l'unic mustèlid social. Altres mustèlids com la fagina, la llúdria i la mostela, aquests no són socials. José D o m i n g o RodríguezTeijeiro és el professor titular, i m'explica les descobertes que han fet observant la toixonera de sostre de vidre, on posen llums vermells que el toixó curoasiàtic - m e l e s m e l e s - , com els altres mamífers, no detecta. -EI nostre interès rau en la seva organització social, el seu cicle r e p r o d u c t o r i l ' a p a r e n t davallada de població. En cap-

tivitat s'han criat bé dos anys, a m b algun p r o b l e m a . . . H e m descobert que fan lactància comunal i adopció de cries. Insòlit : intercanvi de cries en l'alletament, i adopció d'una cria per part d'una femella q u e n o h a v i a p a r i t ; va c o mençar apropant-se al petit deia femella d o m i n a n t , q u e en tenia tres, i va consentir que l'altra li fes de mare. És una primícia perquè no s'havia descrit mai, tot i q u e ens porten anys d'avantatge en la investigació, per exemple, a la Gran Bretanya. -Pesàvem els animals de tant en tant, anestesiats, i les ecografies permeten seguir l'estat r e p r o d u c t o r de les femelles. Quan finalment vam alliberar cries, es q u e d a v e n pels volt a n t s p e r ò d e s p r é s es van allunyar i s'integraren perfect a m e n t al bosc. Són antropòfils. aguanten la presència humana. I, cosa estranya, viuen als pobles: a la Floresta, nien prop de les cases. Són molt nets, no deixen els excrements a l'habitacle, es fan llits a m b palla q u e van canviant i els caus passen d'una

generació a una altra, per molts anys, potser cent. Abans de parir, la femella fa cl llit diferent, amb més palla, i s'aparta del grup. Els parts són al febrer i al març després de 45 dies. Ten e n la p e c u l i a r i t a t q u e el blastòcit pot estar latent fins a onze mesos abans d'implantarse a l'úter. -Durant el dia s'estan amagats a la toixonera, fan vida de grup i dormen, de nit surten sols a menjar. Els va bé ser a prop de les masies per l'aliment, si els queda lluny han de gastar més energia. Els pagesos són força comprensius; un d e Sant Just e n s ajuda, i això que se li mengen les maduixes ! Abans de fer la toixonera artificial estudiaven les naturals, a m b l'ajuda de voluntaris de Collserola i guardes, a qui agraeixen la col·laboració en una publicació recent. Trobaren 151 caus a diverses zones prospectades. Els agrada fer-los a talussos arenosos fàcils de cavar, una litologia propícia de sediments detrítics. Però també n ' h a n trobat a roques ígnies, molt dures, que afloren al costat d'altres de toves; ex-

caven aquestes i usen la roca dura de sostre. Són espavilats. IT R T U S . -Fan poc mal als cultius, perq u è mengen fruits silvestres o ous de perdiu; si troba conills petits, no dirà que no. Amb els senglars c o m p e t e i x e n pel menjar, i n'hi ha molts... El toixó era una e s p è c i e c a ç a b l e , però ho van retirar i ja no ho és. El problema és q u e hi ha molt de furtivisme, a Collserola, la caça s'hi h a u r i a d e prohibir del tot. L'únic mustèlid europeu que viu en grups és discret, cautelós. polit, selectiu en el q u e menja i no destrossa els cultius. Es poc c o n e g u t p e r q u è de dia s'amaga, surt a menjar de nit guiat.més per l'olfacte i l'oïda que no pas per la vista. Medeix uns 70 o 80 c e n t í m e tres fins a la cua i pesa uns 10 o 12 quilos d'adult. La ratlla al morro és característica. A vegades apareixen morts i abandonats, l'n dels que seguien amb radiotransmissor al collar, després de ser alliberat, morí axafat a la R a b a s s a d a . L'altre ha arribat fins a C e r danvola, van rebre el senval

des d'una clavaguera però no en saben res més, caldria trobar el collar, perquè a vegades se'l t r e u e n . La jerarquia del grup ve donada pel físic, la femella més grossa és la dominant i la que té millor reproducció. -La seva funció ? Seria depredador. a la part alta de la p i r à m i d e tròfica. \ ' o s a b e m quants n'hi ha, ara se'n fa una tesi, però sembla que estan en davallada. Caldria, sobretot, no tocar les rieres, no e n c i mentar-les, perquè Collserola és un sistema tancat. Mirem si la població és endogàmica, l'Elena va ara a Sheffield per ferhi l'estudi genètic. "L'a selecció de masies pot explicar-se tant per l'aliment dels camps..., per la diversificació d ' h à b i t a t s i una c e r t a t r a n q u i l · l i t a t d ' a c c é s " , diu aquest estudi pioner. Aquesta nit, la més curta, els toixons veïns nostres la passaran treballant, e x p l o r a n t i m e n j a n t sense molestar la gent propera, fent la seva vida social amagats a sota terra. Mai vistos, discrets i d e s a p e r c e b u t s . Nit d e focs purificadors i màgia.

M ú s i c a

Festa de fi de curs dels alumnes d'instruments tradicionals catalans M.

ALMAGRO

- Sant Cugat -

Per segon any consecutiu Tudell, Cursos d ' I n s t r u m e n t s Tradicionals Catalans, ha impartit classes per a totes aquelles persones a qui els atrauen els instruments musicals que feien servir els nostres avantpassats i els volen aprendre a tocar. Amb motiu de l ' a c a b a m e n t de les classes, el integrants del curs van celebrar una festa de fi de curs, el 10 de juny passat, a l'Esbart Sant Cugat. La festa es va centrar en una audició, al llarg de la q u a l , els

alumnes van poder demostrar tot el que havien après durant el curs. Q u i m Pla, a l u m n e i m e m b r e de l'organització, valora molt positivament els cursos i afirma q u e " a q u e s t any h e m duplicat el n o m b r e d'alumnes i això significa q u e estem fent un bon treball i q u e és una activitat que interessa". Hi ha dos t i p u s d e m ú s i c a q u e es pot fer a m b els instruments tradicionals catalans. Un és la música de concert, la q u e van fer els a l u m n e s , i un altre la música d e ball, la q u e van dur a terme els professors. Tudell dóna l'oportunitat d'escollir e n t r e diversos ins-

Un moment de Infesta de fi de curs de Tudell FOTO: CEDIDA truments, per exemple aquest curs s'han impartit classes de tarota, sac de g e m e c s , gralla, timbal, acordió diatònic, flabiol i tambor. A m é s , t a m b é s'ha impartit un curs de llenguatge musical. El total d ' a l u m n e s q u e han assistit a les classes ha estat de

34, amb una franja d'edat molt variada, ja q u e hi havia alumn e s d e s d e l s s e t fins als 50 anys. A més, Q u i m Pla declara q u e "la majoria dels alumnes q u e assisteixen als cursos no formen part d'associacions o societats de Sant Cugat i això vol dir que ningú els ha incitat

p e r q u è v i n g u i n , sinó q u e el qui ve és p e r q u è li agrada". L'any vinent s'intentarà ampliar l'oferta d e cursos i si tot va bé, s'impartirà un curs de f o l k l o r e . S e g o n s Q u i m Pla, "tot depèn dels recursos econòmics i d e si t r o b e m un professor.


38 Cultura

O S í CANTONS

H i s t ò r i a

del

juny del 2000

E x p o s i c i o n s

còmic

'Hazanas béücas9

L-Higueras exposa la seva obra a l 9 Espai Gorina

JORDI FRONTONS

I mítNBk Av^K-' " ......... ' ^ > í

•.-

" ""

"•

'•'•HM

l.-lliminlii- , \/>nvipirjtrimeni ii^ailii /</ vrer/ nhcn h'OÏ'O: /•,. /-.'

Kti

M. AíAI.V'RO -Sant Cugat -

Vki.^^L· Ha-milas Béiicas va ser l'obra cim d'un gran dibuixant. í ï u illenno Sànchez Roix. conegut per Boixcar. EditoralToray va publicar-ne primer 29 exemplars, a partir del 1948. La segona sèrie data del 1950, i dins d'aquesta Boixcar va crear els primers 257 quaderns, a partir d'aquest número passà a fer-se càrrec de la col·lecció el seu germà Josep Maria, sota el pseudònim de Boix, que ja havia col·laborat passant a tinta els dibuixos des del número 172. Més endavant Vicente Farrés, amb guions d'Alex Simmons, i Alan Dover, amb guions del mateix Simmons i Eduardo Sotillos, van produir 280 quaderns més. El 1958 es va reeditar la col·lecció, recopilant les històries de tres en tres en l'anomenada sèrie azuh tanmateix, van aparèixer nous episodis el 1959, si bé creats per diversos autors i sense que obtinguessin ja l'èxit* dels inicials de Boixcar. D'aquesta última etapa destacaríem la setiemja, també de tres històries amb quadern, els principals personatges de les quals eren Johnny Comando i Gorila, a través dels quals es va introduir l'humor per primer cop a la sèrie. Hazanas Béiicas, al contrari del que era tradicional en les historietes de l'època, no tenien uns personatges fixos. Cada aventura comptava amb els seus propis protagonistes a través dels quals es desenvolupava un episodi autoconclusiu. Cal destacar que, en un moment en què les publicacions gràfiques es movien dintre d'uns paràmetres de molt baixa qualitat, Hazanas Bélkas va triomfar bàsicament pels minuciosos dibuixos de Boixcar, que reproduïen fidelment, sobre la base d'una àmplia documentació fotogràfica, les armes, eb uniformes, etc, de la Segona Guerra Mundial en tots els seus escenaris. Els guions reflectien situacions en què apareixia una greu contradicció ideològica, ja que la sèrie pretenia ser un exemple de pacifisme però tenia en la guerra el motiu de ta seva existència. A l'episodi titulat Posición Tres Sustos, es diu textualment: "Laguna es uno de los assotes de la humanidad, pern en ella cristahxan los mejotrs valores kumanos". La guerra no només es repudia sinó que arriba a afavorir l'existència d'uns valors que sense ella no sortirien a la llum. Lògicament amb aquests plantejaments es pretén Justificar la necessitat de la guerra

en si mateixa amb l'excusa de l'eliminació dels enemics de l'ordre establert. Els episodis es desenvolupen generalment en ei front rus, o "los buenos" són, lògicament, els alemanys, que reuneixen totes les virtuts, des de la noblesa fins a la lleialtat i el valor. Per descomptat, es fuig sistemàticament de qualsevol referència ideològica sobre el nazisme i el que va representar la figura de Hitler a la història contemporània. D'altra banda, els russos, comunistes, són cruels, covards i viciosos i, quan de tant en tant el protagonista és un rus, resulta que no és comunista i que l'han obligat a lluitar per la seva pàtria, no sent reprobable la traïció, ja que el que es traïciona és el comunisme i no la pàtria. Quan l'escenari és la guerra del Pacífic, canvia l'escala de valors i són els americans, aliats dels russos, els qui protagonitzen els valors de la dignitat i l'heroisme, mentre que els japonesos, aliats dels alemanys, són "suàas sabandijas amarilias" i "sintios amaríllos", amb la qual cosa el racisme passa a jugar un paper important, donades Ics contínues referències al color de la pell dels japonesos. La situació ja és definitiva a la guerra d e Corea, a la qual "fos malos" a més de grocs, són comunistes. Com escriu Salvador Vàzquez de Parga al seu Uibre Los cómia delfranquisme/."IMideologiapropagada en esta sèrie coincidia màs o menos con la opinió» ofiàal del franquisme Se desprecia et comunismo ruso, se ensalm elkeraismo de los americanos y se defiende a la Memania nazi, amiga del régimen, creandopor ultimo un tipodeheroesbHkossentimentalesalestilodelosidealesfranqtmtm^ Per acabar, cal destacar l'opinió que aboca Terenci Moix al tttbre Los còmics, artepara el consumo y/ormaspop, on diu textualment: "Sociológjcamenh\ la importància de Hazanas Béiicas radica en un progresismo fakifkado, que quiere llegar a la condena de la guerra después de haberacostumbrado al lectora no poder posar$in ella. Es extraíio que Hazafias BScaspretendactmdenarunos hechos sin los cuales no eàsrírialacolxdón." N o crec que es pugui resumir millor el que va significar la sèrie per a la història del nostre còmic.

.0

l'flMK IMAGINARI MiBiTauM.» M.SJSUMS2

RamMaddCdlcr.M M.»CH«tt

_-*S_G?

h

/8 í#»

a

i * còmic

Mari Carmen López Iligucras, c o n e g u d a a r t í s t i c a m e n t com L-Higueras, va començar fent manualitats al taller de l ' O b r a d o r . Allà es va sentir atreta per la pintura i de la mà d e l s seus fills es va e n dinsar en aquest món. Fa tres anys q u e és alumna de l'Escola d'Art Municipal de Sant C u g a t i per primera vegada ha d e c i d i t e x p o s a r la seva obra p ú b l i c a m e n t . D i v e n d r e s passat es va fer la i n a u g u r a c i ó , i a una sala plena de gent L - H i g u e r a s va

p r e s e n t a r el seu r e c u l l de q u a d r e s p a i s a t g í s t i c s . A la inauguració va assistir Àngels Ponsa, Regidora de Serveis Personals, que va destacar la valentia d ' H i g u e r a s perllançar-se a fer una exposició en solitari sense tenir e x p e riència en aquest món. Els q u a d r e s de L - l l i g u e r a s reflecteixen paisatges de tota mena, però l'artista confessa que "m'atrau l'aigua i en general el paisatge, però sobretot m'atrau la barreja de colors". I n total de q u a r a n t a quadres d'un estil entre l'abst r a c t e . el figuratiu i el real o m p l e n l'Espai Gorina.

Mposicions

La Galeria tanca la temporada amb l'obra de l'artista Raimon Sunyer M. ALMAGRO

R a i m o n S u n y e r va p r e s e n tar la seva obra a La Galeria el d i v e n d r e s 16 de juny passat. A m b aquesta mostra, La Galeria t a n c a r à la t e m p o r a d a 1999-2000. Sunyer, (pic ha exposat en diverses ocasions a La Galeria, t a m b é ha mostrat la seva obra a ciutats tan importants artísticament com són Nova York i Milà. Cal destacar q u e Sunyer és un dels 18 artistes espanyols seleccionats per participar en una mostra sobre el metarealisme itinerant per València, Barcelona i a la tardor a l'Spanish Instituts de Nova York. L'obra q u e exposa Sunyer a Sant C u g a t és una obra q u e va més enllà,del realisme, ja que l'artista traspassa la mirada objectiva del que ens envolta i i n t e n t a captar en els seus quadres "la bellesa ama-

Sunyer exposa a La Galeria F: E.F.

g a d a d e les c o s e s a p a r e n t m e n t insignificants". S u n y e r crea a través de la llum, les formes i els colors uns quadres harmoniosos en què malgrat q u e se'n diferencien clar a m e n t e l s e l e m e n t s , hi existeix una relació.


39

ELS4CANTOÏNS Dijous, 22 dejuny del 2000

AQUESTA FESTA MAJOR REGALA'T UN QUADRE

MCRCART a l'Esbart PETIT FORMAT S.L. del 24 de juny al 2 de juliol 2000

30 nrttete-s I >300 oírras <:te 9>0Q0 n Q9»000 p t ó »

LOCAL DE L'ESBART SANT CUGAT G Migdia, 6

INAUGURACIÓ

HORARI

Dissabte 24 de juny, a les 19 h

Feiners, de 18 a 22 h Festius, de 12 a 14 h 18a22h

3er AUTOSERVEI DE PINTURA DE PETIT FORMAT Patrocinadors:

135 4 CANTONS El «diari» de Sant Cugat

.CAV&.

Arribas, Jesús. BARCELONA

Blangué, Tatianna SANT CUGAT DEL VALLÈS.

ESPAI DÍIAWJKACIÓ • «ALA PAOT

Alba, Ca ríos. BARCELONA

Almirón, Pere SABADELL

A. Eresquet.Jordi. BADALONA

Aznar, Josep Manel. VILAFRANCA DEL PENEDÈS

Bausà, Joan. GIRONA

Belmonte, Marta. SANT CUGAT DEL VALLÈS.

Bonet, Josep. MANLLEU

Borrut, Anna. BARCELONA

Blorh, Beatriz. BARCELONA


40

ELSíCANTONS Dijous, 22 de juny del 2000

MCRURT a l'Esbart PETIT FORMAT S.L

(.arrio. Mansa. HARCELONA

Conesa, Celin. SANTCEC Ai' DEL VALLÈS

En/in: Mnna. SANTCVGATDF.L VALLÈS

Gaixet. ALLDORLIX

Ciima dit. l·iitlt

HARCELONA

Goiizdlez. Montse. CA LA EEI.L (Tarragona)

Güell. Josep. HARCELONA

. Iglesias, Alieia. SANT CEGAT DEL VALLÈS

. Mavon/omo, Tomasa. SANT CEGAT DEL VALLÈS

. Mestre. Eugènia. SANT CEGAT DEL VALLÈS

AIii/n el. Carme. HARCELONA

Miró, Jordi. VILAFRANCA DEL PENEDÈS

Nogué, Dolors. GIRONA (Girona)

Palou, Salvador. BARCELONA

Nadal. Carme. HARCELONA

Negrí, Susaiia. OLESA DE BONESVALLS

Pérez. Olga. CRESPIÀ (Girona)

Plerige. Mar/rel. BARCELONA

Pantalech. Fèlix. VILAFRANCA DEL PENEDÈS


41

ELS t CANTONS DIJOUS, 22 dejuny del 2000

J*?RURT a l'Esbart PETIT FORMAT S.L

Pueyo, lmma. SANT CUGAT DEL VALLÈS

Que/. Pep VILALR \ \(. \ DLL l'h SI-DES

Querol, Ros//. S. CARLES DE LA RÀPITA

Ral, Lourdes. BARCELONA

Raventós Es/el/e', Joan. VILA FRANCA DEL PENEDÈS

Riera, Sara. BARCELONA

Roldós, Montse. BARCELONA

Ros. lmma. MOLINS DE REI

Rosell, August. VILAFRANCA DEL PENEDÈS

Rosi/lo, Toton. SANT Cl :GA T DEL VALLÈS

Roura, Isabel. BARCELONA

Sabadell, Emma. SANT CUGAT DEL VALLÈS

Seguer, Miquel. TÍRVIA (Lleida)

Tate. GIRONA (Girona)

Valls, Anna. TERRASSA

mm r^>W r

~

"""x. -*<

* Velan/aza'u, Ricard. MOLINS DE REI

Villa, Carmen. BARCELONA

'ives, Montserrat. BARCELONA

Voramar, Daniel. S. MARIA DE PALAUTORDERA


OS 4 CANTONS

Economia

42

Dijous. 22 de juny del 2000

C o m e r ç

Polèmica per P ampliació d'horaris a les grans superfícies comercials

Programa de reducció de despeses de l'Ajuntament

La liberalització d'horaris afectaria uns 400 comerços de Sant Cugat M. S. M.S.

m e m b r e s de l'Associació de Botiguers de Catalunya (ABC) en què-es tractarà precisament aquest tema. L'Ajuntament de Sant Cugat t a m b é es m o s t r a c o n t r a r i a l ' a m p l i a c i ó d e l s horaris comercials i, en aquest sentit, el regidor de Comerç, Jaume Tubau, ha declarat que "l'oferta que hi ha actualment és suficient per cobrir les necessitats dels c o n s u m i d o r s i crec q u e l'únic que s'aconseguiria amb aquesta mesura és augmentar els costos dels botiguers i en conseqüència encarir els preus dels productes".

-Sant Cugat-

Kl govern espanyol està estudiant q u e el comerç tingui llibertat total d'horaris comercials. Aquesta nova proposta permetria a les mitjanes i grans superfícies obrir entre 16 i 20 dies festius com a mínim i ampliar l'horari d ' o b e r t u r a a 90 hores setmanals entre les 9 del matí i les 12 de la nit, de dilluns a dissabte. A c t u a l m e n t a C a t a l u n y a la normativa permet obrir 8 festius i 12 hores setmanals de dilluns a dissabte. Excepte totes les zones turístiques, que tenen permís per obrir tots els d i u m e n g e s de l'any. D'altra banda, el govern català té competències plenes en aquesta q ü e s t i ó i segons d e claracions del conseller d'Indústria, Comerç i Turisme, Antoni Subirà, la Generalitat no té previst aplicar la liberalització d'horaris comercials a Catalunya.

A Ctitiiltim/i lt\ ,'/////> \uperjúie\ patinentibiti enlieels 121 lf> tt\tiu\ /* XI.. M. Eulàlia Egea, presidenta del Sant Cugat Comerç, afirma que "si s'aprovés aquesta mesura, es veurien afectades unes 400 botigues de la nostra localitat ja que el petit comerç no pot competir amb aquesta liberalització d'horaris". A més, M. Eulàlia Egea considera que

"si el q u e es vol des del govern és r e a l m e n t millorar el servei de cara als consumidors, per què no obren els d i u m e n ges els metges, les delegacions d ' H i s e n d a , els A j u n t a m e n t s , etc., que potser seria més lògic?". Avui dijous té lloc una reunió e n t t e els d i f e r e n t s

La Tricamcral, formada per les c a m b r e s d e c o m e r ç d e Manresa, Sabadell i Terrassa, després de consultar les associacions de comerciants, esta en contra d'una liberalització total del sector ja que, segons afirmen, "és t o t a l m e n t i n n e cessària considerant que la situació actual és positiva, raof nable i racional des d'un punt de vista econòmic".

- Sant Cugat -

L'Ajuntament de Sant Cugat serà la primera administració del sector públic espanyol que entrarà a formar part del programa Visa Purchasing, després d'observar els resultats de l'estudi pilot realitzat per IESE en dues de les seves àrees. El programa Visa Purchasing està dissenyat per a la gestió de les compres diàries de baix valor com ara s u b m i n i s t r a ments, despeses de manteniment, missatgeria, etc. D'aquesta manera se simplifiquen els procediments de compra, els circuits de pagament, el control de despeses, e t c , i es poden reduir els costos en un 45%. L'Ajuntament de Sant Cugat i el BBVA començaran a treballar en la implementació del projecte tot i que, segons l'alcalde del municipi, Lluís Recoder, encara no hi ha dates previstes per a l'inici del programa.

E m p r e s a

Autocugat posa la primera pedra de les instal·lacions previstes pel 2 0 0 1 M.S. - Sant Cugat -

El passat divendres va tenir lloc l'acte de col·locació de la primera pedra de les futures instal·lacions d'Autocugat. El nou centre estarà ubicat a l'avinguda de Cerdanyola, cantonada amb Ronda Nord; una situació immillorable si es té en compte el gran nombre de vehicles q u e circulen diàriament per aquesta zona. Es calcula q u e el nou centre estarà acabat en el marge rf'un any i mig. El nou local d'Autocugat serà un edifici aïllat que disposarà de pàrquing privat, recepció d i r e c t a i servei ràpid d e

mecànica. I n a part d'exposició estarà destinada a la venda de vehicles d'ocasió. A l'acte van assistir-hi els principals dirigents d'Opel Espana, SA i els i n t e g r a n t s de la plantilla d'Autocugat. Durant els parlaments, Josep M. N e gre. gerent d'Autocugat, va destacar que "les futures instal·lacions d'Autocugat donaran als clients un servei que cap altre concessionari de Sant C u g a t ofereix" i va felicitar l'esforç de la plantilla d'Autocugat, ja que "són les persones de l'empresa qui, gràcies al seu servei de qualitat i de saber fer, han fet possible el creixement de l'empresa i el trasllat a unes noves

llllltl

Mtlllllll I UlllIlH'Ill·..

tiltlttOl gruutil'il'i')pd

i majors i n s t a l · l a c i o n s " . E n aquest sentit el gerent d'Autocugat va fer una menció especial a Maria Gil, cap de vendes, "pel seu gran esforç, a m b el qual ha fet possible tirar endavant l'empresa". A continuació el director general Comercial d'Opel Espa-

/• spanti, i losi'p M

Xrtfie. gereut d'Autocugat

na, SA, Juan Manuel L u m b r e ras, va destacar el treball q u e Negre està duent a terme a la nostra localitat i afirma q u e "aquesta empresa està donant

els passos adequats per ser competitiva en el mercat". T a m b é va qualificar d'important aquest acte perquè "de-

FOTO: XI...

mostra la confiança d'Autocugat en el futur". Per últim, va afirmar que "des d ' O p e l s'estan realitzant les aliances necessàries amb altres empreses per tal que al segle XXI la nostra empresa segueixi s e n t una e m presa capdavantera en el món del motor".


Economia 43

a S / C A l Y r o i N S Dijous, 22 de juny del 2000

Les empreses:

Caché-Caché

La cadena d e moda infantil Caché-Caché va ser una de les primeres a establir-se a Sant Cugat quan l'oferta e n aquest sector era molt reduïda. D'això fa 1 2 anys i durant aquest temps han anat instal·lant-se a Sant Cugat altres botigues de moda infantil. C a ché- Caché, situat al carrer Sant Jordi i a m b una superfície d e 6 0 metres quadrats, segueix treballant per tirar endavant e n un municipi que no dóna símptomes d'estancament pel que fa als naixements, ben al contrari.

Maria Bellido. Gerent de Caché-Caché a SantCugat

U

Les nostres clientes prefereixen un tracte més personalitzat" M.S.

- Sant Cugat-

- Quan va néixer i com va sorgir la idea d'instal·lar una botiga Caché-Caché a la nostra localitat? - La botiga va obrir el novembre de l'any 88, per tant té 12 anys. Aleshores l'oferta en moda infantil a Sant Cugat era molt escassa amb només una o dues botigues, al contrari d'ara que n'hi ha unes (juantes més. A part d'això, a Sant Cugat teníem un mercat potencial molt important perquè hi havia molts nens, i moltíssima gent de Barcelona venia a viure a Sant Cugat, parelles joves amb nens petits. - Quina podríem dir que és la filosofia del seu establiment quant a l'oferta? - Sempre ens hem decantat per la roba més esportiva. No som una botiga selectiva en aquest sentit, tot i que durant les èpoques de Nadal, Setmana Santa, e t c , també oferim una sèrie de roba perquè els nens vagin més arreglats. Però, en general es tracta de xandalls, pijames, camises i pantalons. Podríem definir-la com a "roba de batalla, roba de tot portar". - Comercialitzen algun altre tipus de producte a més de la

Maria Bellido és la gerent de l'establiment Caché-Caché de Sant Cugat FOTO: XAX11ARRÒSA roba infantil? - La majoria de la nostra oferta és roba infantil, però també tenim alguns productes de canastreta, roba de complement per al nadó i alguns bressols. - Veig que a la botiga hi tenen un parc per als nens... - Sí, fa uns vuit anys que ho tenim i la veritat és q u e és molt bona idea. Una dependenta que treballava amb nosaltres va pensar a posar algun joc per entretenir els nens mentre les mares fan les compres. D'aquesta manera els nens es distreuen i la mare pot

fer les seves compres tranquil·lament. - Quins creu que són els punts forts del seu negoci? - Crec que nosaltres oferim en els nostres productes sobretot una b o n a relació q u a l i t a t - p r e u . Aquests darrers dos anys hem pujat una mica els preus però és que durant molts anys hem mantingut els mateixos preus. De totes maneres, l'oferta és molt variada i tenim roba per a gent que no vol gastar gaire i roba per a qui vol gastar una mica més. - I el fet d'estar situat davant

d'una escola infantil creu que és un avantatge? - Crec que també en certa manera ajuda perquè, a més, nosaltres no ens trobem situats en un carrer comercial i d'aquesta manera els pares poden tenir un primer contacte amb el nostre establiment, sobretot les mares quan deixen els nens a l'escola. - Quin és el perfil del vostre client habitual? - A la nostra botiga acostumen a venir les mares. Els pares vénen menys i normalment són pares separats. D'altra banda, ac-

tualment la gent triga més a tenir un fill. La maternitat s'ha allargat i bastant. Les noies tenen el primer fill normalment entre els 30 i els 32 anys, tot i que també hi ha moltes dones q u e als 40 anys tenen el primer fill. També vénen dones que el tenen encara molt joves, però jo diria que en general la mitjana es troba entre els 28 i els 32 anys. - Durant els pruners anys de vida dels fills s'estableix una relació niés pròxima amb la clienta? - Penso que sí, crec que s'estableix una bona relació a m b la clienta que comença a ser habitual. Crec que la marc no només ve per la nostra oferta en moda infantil sinó també perquè cl servei que donem és bo. Hi ha un tracte personalitzat i durant els primers 10 anys del fill segur que m a n t e n i m un contacte més o menys continuat amb la marc. - Els afecta que Catalunya sigui una de les comunitats europees and) un índex més baix |>el que fa a naixements? - No, la veritat és que els últims dos anys a Sant (-ugat hi ha hagut un increment de la natalitat. Almenys crec que aquí cada 15 dies hi ha una sorpresa. - Pel que fa a la competència, com us afecten els grans centres comercials? - Als centres comercials la gent hi va pels horaris i perquè allí la mare pot fer totes les compres al mateix lloc, però crec que el tracte és més impersonal i Sant Cugat no deixa de ser un poble. Els nostres clients són mares que prefereixen aquest tracte personalitzat i per això tornen. Les petites botigues com la nostra que han anat proliferant al municipi ens afecten més que no pas les grans superfícies.

Ui fabricació de les 'commou raiP arriba a l'últim pas del projecte FOTO: XAVI LARROSA

Delphi inicia la producció en sèrie per al client Després de fabricar prop de 4.000 bombes common rail'per a prototips, proves i preseries, ha arribat l'hora de la veritat. Des de dilluns passat Delphi ha iniciat la producció en sèrie per al client, l'anomenat Job 1. En un acte de presentació celebrat divendres passat, tots els directius van voler agrair l'esforç a l'equip que ha fet possible iniciar "una nova època, que esperem que sigui tan brillant com ho ha sigut aquesta". Aquest ha estat l'últim pas per completar un projecte que es va iniciar l'any 97, i que espera recuperar a partir d'ara les grans inversions que ha comportat el common rail. /M.S. (Sant Cugat).

SERVEIS I N T E G R A L S DE

COMUNICACIÓ

Identitat Corporativa • Disseny Gràfic 1 Editorial • Publicitat Disseny de Pagines Web • Projecte i Muntatge d'Estands • Producció Periodística

Sant Jordi, 37 08190 Sant Cugat del Vallès Tel. 93 590 86 00 Fax. 93 590 86 25 E-mail: correu@pecomunicacio.com


OS 4 CANTON

44

Immobiliària Dijous, 22 de juny del 2000

E N A SA N ALQUILER • Piso C/ Rovellat (Z. Parc Central-El Colomer). 100 m2, 3 hab. dobles, 2 bafios completos con accesorios, gran salón-com. con terraza y toldo, corina con galeria, armarios y focos empotrados, parquet, calefacdón a gas, totalmente exterior, trastero, pàrking, piscina com., suministros contratados. Solo 9 vecinos . .135.000 • Piso z. Monasterio. 80 m2, 2 habitaciones dobles, bano completo, amplio y luminoso salón-comedor, cocina equipada, lavadero, totalmente exterior, calef. gas natural, suministros contratados y pi. pàrking . . . .75.000 • Piso a estrenar. C/ Sant Marti esquina C/ Castillejos (Zona Centro). 87 m2, 3 hab. (1 suite), 2 bafios comp., cocina-office equipada, gran salón-comedor, balcón en todas las habitaciones y comedor, armarios empotrados, carpinteria exterior de aluminio, calefacdón a gas natural, pàrking y trastero 95.700 • Local comercial. C/Castillejos, esquina c/ Sant Marti (Z. Centro), superfície 60 m2 y aseo 75.000 • Locla comecial C/ Domènech, zona Centro, superfírie 34 m2, diàfano, aseo y alarma 55.000

'Enctavallada. 2 1 bx • Tel. * 3 5 8 9 4 5 6 6

VENTA • Centro. Piso 102 m2, 3/4 habitariones, bano + aseo, salón 24 m2, 3° con ascensor... .23,3 M • Centro. Piso 105 m2, 3 hab., bano + aseo, parquet, todo ext., sol, calef. y pàrking .25,8 M • P. Baja. 98 m2 const. + 125 m2 jardín privado, sol t/día, z. com./pisdna y pàrking 44 M • C Europa. Àtico dúplex, 142 m2 útiles + terrazas 14 y 34 m2, sol t/día, impresionantes vistas panoràmicas, en perfecto estado (1,5 afios) z.

MUCHÍSIHOS MAS, üLLÀMANOS

YAÜ

s/mmereix, ss * m. m-MM.M m tíPm mmmmmMmmmmmmt-Mmmmm

A N

SL

comunitària con pisdna y pàrking 54 M ALQUILER • Estación. Apartam. 1 hab., amueblado . .55.000 • Cines. 90 m2 construídos, terraza, 3 hab., bano + aseo y pàrking. Solo 3 ahos 110.000 • Cines. 3 habitaciones, bano + aseo, salón 40 m2, jardín, terraza, soly pàrking . . . .130.000 • Pla del Vinyet NUEVO A ESTRENAR, 103 m2 + jardín 41 m2 + 49 m2 trza., sol y piscina 250.000

illMVlKciim

N E L

PISOS EN V E N T A • Z. Centro. 75 m2, 3 dorm., b., aseo, calef. a gas, ascensor, pk + trast., sal.-com. 22 m2, trza.-sol. 37 m2. 30,5 M • Z. Can Magí. Planta baja 98 m2 con jardín 40 m2 y terraza 40 m2, 3 dorm., 2 b., calef. a gas, ascensor, z. comunitària con amplio jardín y pisdna 36,350 M • P. Central. 110 m2, 4 dorm., 2 b., calef. a gas, ascensor, pk + trastero, z. com./pisc. y terraza 15 m2 . . .44 M

ALQUILER • A estrenar, junto FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., bano comp., aseo c/ducha y calefacción. Mucha luz y sol 123.000 + gastos • A estrenar, junto FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., bano comp., aseo c/ducha y calef. Mucho sol y luz. Perfecto estado 103.000 + gastos • Junto FGC. 4 dorm., comedor-salón, 2 bafios comp., amp. trza., z. comunitària c/pisc. Perfecto estado 1 0 0 . 0 0 0 + gastos

T O R R E S EN V E N T A • Valldoreix. Unifamiliar en z. centro, 340 m2, 3 dorm. 3 bafios, calef. a gas; sup. 242 m2, salóncomedor 28 m2 con chimenea-hogar, codna-offïce 55 M • El Colomer. Adosada 142 m2, 3 dorm., 3 b., aseo, calef. a gas, trza.-jardín 88 m2, sal.-com. 26 m2, amplia buhardilla, estado impecable 58 M

VENTA • Zona Edèn. A estrenar. 3 dorm. c / arm. ernp., amplio sal.-com., coc.-off., 2 b. comp., vestidor, lavad. y trast.. Acabados de calidad: parquet, màrmol, z. com. c/piscina .28,35 M • Ctra. Cerdanyola (cerca Monasterio). 3 dorm. (2 dobles), com.-sal., c o c , lav., bano comp. reform., terraza, calef. y aire acond. Mucha luz. Buen estado 23 M • Mira-sol. Torre. 140 m2, terreno 440 m2, 4 dorm., com.-sal., coc, b., aseo. M. sol 37, 75 M

íPlana Hasmtal, 10• * T

F I N :• • Jto. Estación, (a 2 min. FGC). 2 pisos de 75 m2, 3-4 hab., b. comp., altos y soleados, balcón, buen estado, uno de ellos c/ascensor 20-20,5 M • Can Gatxet (a 5 min. FGC) Piso seminuevo 100 m2, 4 hab. (1 suite), 2 b. comp., coc-off., saLcom. amp., trza. 20 m2, pisdna y pi. pk . .35 M • Can Cortès. 2 solares de 1.379 y 1.245 m2, en plena Sierra de Collserola, sol y vistas 17-20 M • Mira-sol. Solar 500 m2, calif. 20 a 10. Incluye proyecto arquitecte y permiso ayuntamiento .28 M • Can Montmany. Torre individual 200 m2, 5 hab., sal.com., 2 b. + aseo, garaje 3 pi. y solar 724 m2 .58 M

• Bellaterra. Torre individual 412 m2, 5 hab., 3 b., estudio, garaje 4 pi., sala juegos y solar 1.000 .75 M • Centro. Piso 85 m2, 3 hab., sal.-com., coc. , b. com., balcón, luminoso, calef. y ascensor .21,5M • Junto al Pinar. Parcela 975 m2, calificadón 20 a/10. Es edificable en el acto 30 M • Junto al Pinar. Casa indiv. 4 hab., com., coc y b. completo. Solar 685 m2.Z. Alta y soleada . . .40 M • Golf. Piso 140 m2, 4 hab., 2 b.+aseo, trza., z. com., 2 pi. pk, parquet, calef. y soleado 175.000 • La Floresta , junto Estación. Local 108 m2, dividido en 2 salas y terraza 50 m2. Céntrico 100.000

immmnssm

ALQUILERES • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com. Sal. - Coc. - 2 Dorm. Calef. - Ase. - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 110.000 • Coll Fava: Bajos con terraza. Nuevo a estrenar. 85 m2 - Com. - Sal. - Coc. - 3 Dorm. - Bano. - As. con ducha - Ase. - Calef. - Jard. y Pisc. comunitària 120.000 • C/ LI. Companys: Apto. amueblado - 45 m2 - Com.-SaL - Coc.am. - 1 Dorm. - Bano . . . .65.000 • C/ Monasterio: 100 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 4 Dorm. - 2 Ban. - Calef. - Ascensor 65.000 • C/ Oriente: 60 m2 - Com.-Sal. - Coc - 2 Dorm. - Bario - Trast. - Pk. 1 Coche 65.000 • P. del Hospital: Amueblado - 65 m2 - Com.-Sal. - Coc - 2 Dorm. - Bano - Ase - Calef. . .75.000 • Coll Fava: 85 m2 - Com.-Sal.- Coc. Off. - 3 Dorm. - Ban. - Aseo con ducha - Calef. - Ase. - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 110.000 • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com.-Sal. - Coc - 2 Dorm. - Calef. - Ase. - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 100.000

OiOital. Al • Tel. 93 5 8 9 0 3 07 / F. Macrià 69 • 9.» 6 7 4 24 69

VENTAS • Zona Centro. A 5 min. dels FGC. Totalmente reformado, buenas calidades, 4 habitaciones, bano, aseo, salón 34 m2 con chimenea, parquet, calefacdón, etc 34 M • Parque del Sant Crist. Unif. en parcela 707 m2, 2 pi garaje, zona Servicio, 7 hab. (3 suites), salóncomedor 100 m2, sala de juegos, salón individual ascensor, terrazas, solàrium y pisdna 185 M • Can Ganxet. Piso tot. exterior, 3 hab. (dobles y suite), 2 banys, codna-office, balcón esq., perf. orient., parquet, aire acond., calefacdón, trastero, pàrking opdonal, z. comunitària y pisdna 42 M • Torreblanca-Ctra. Cerdanyola. Totalmente rehabilitado, acabados calidad, 3 habitaciones, salón 2 niv., cerr. aluminio y PVC, parquet, gran terraza con zona solàrium, calefacción y ascensor .27,6 M • Cerca Cruz Roja. Obra nueva. Últimos pisos en venta. Aticos y planta baja, 3 habitadònes, zona comunitària con pisdna y pàrking incluido PREGUNTE PRECIÓS • Z. Centro. Amplio piso a ref., 4 hab. (3 dob.), 2 banys, coc-off. 3 m2, saló 2 amb., cerr. al. dob. cristal 3 0,8 M • Pt Rafael de Casanovas. Amplio piso 5 hab. (dobles y suite), 2 bafios y aseo, sal.-com. con chimenea, coc-off. 22 m2, cerramientos aluminio, doble acristalamiento, tot. exterior y 2 plazas pàrking . . 59 M

• 362 - Monasterio. Piso 90 m2, 4 dormitorios, bano y aseo, cocina-office, lavadero, todo exterior, balcón 5 m2, todo reformado, alto, con ascensor 20,5 M • Torreblanca. Piso 65 m2, 3 dormitorios, ascensor. A reformar 14,7 M • Vinyet. Planta baja 130 m2, 3 dormitorios, 2 bafios, l amplias terrazas, pàrking y trastero, zona comunitària. Todo_ reformado e impecable 44,2 M • 3 6 1 - Coll Fava. Àtico 120 m2, 4 dormitorios, 2 bafios, cocina-office, suelos de parquet, terraza 15 m2, 2 plazas de pàrking y trastero, zona comunitària y pisdna. A estrenar 38,8 M • 319 - Vinyet. Piso 150 m2, 4 dormitorios, cocina-office, terraza 10 m2, pàrking y trastero, zona comunitària con piscina, posibilidad de buhardilla . 43 M • 367 - Rius i Taulet. Piso 110 m2, 4 dormitorios (3 dobles), 2 bafios, salón 25 m2, cocina 15 m2, terraza 10 m2, suelos de gres y parquet. Para entrar a yivir 29,4 M • 373 - Estación. Piso 100 m2, 4 dormitorios, baíió y aseo, terraza 10 m2, suelos parquet, calefacción, pàrking 2 vehículos ; 30 M

Av. Rius 1 T a u l e t , 3 3 - Tet. 9 3 5 8 9 7 1 7 1

Rbla. del Celler. 2 • Tel. 93 5 8 9 o o 6 6

T EL LV I PISOS • Ctra. Cerdanyola. 75 m2, 3 dormitoris i ascensor • Ctra. Roquetes..Baixos, 85 m2 + 80 m2 terrassa i pàrguing (2 c ) • Av. Catalunya. Àtic triplex, 105 m2 + 50 m2 terrassa, 3 dormitoris i 2 banys • C/ Sant Eduard (Eixample). Àtic dúplex, 175 m2 i pàrquing • Can Picanyol. 200 m2, 2-4 dormitoris, 3 banys i pàrquing (2 c ) • Gatxet. 110 m2, 3 dormitoris, aire condicionat, piscina i .garatge UNIFAMILIARS • La Floresta. Solar 1.200 m2 i casa 90 m2 • Valldoreix (Montmany). 200 m2, 5 dormitoris i gas natural • Valldoreix (Mas Fuster). 235 m2, 4 dormitoris + estudi + garatge • Mira-sol (Can Rosas). 500 m2, solar 1.400 m2 i garatge (4 c ) • Matadepera (Alt Nivell). Junt a Golf, piscina i garatge

15,8 M 37M 44 M 60 M 75 M 45 M 35 M 58 M 65 M 160 M 130 M

C/ Santiaao Rusiftol. 3 2 • Tel. 9 3 6 7 5 1 0 1 0

V E N T A DE T O R R E S • Z. Estación. 240 m2 solar, 50 m2 edificados • Z. Privilegiada. Adosada 190 m2, zona com., piscina • Z. CoL Maragall. Adosada esquinera, 170 m2, 93 m2 jardín • Mira-sol. Finca senorial, 280 m2, 800 m2 solar V E N T A DE P I S O S • Rubí. Casco antiguo. 56 m2 + trza. pk ALQUILERES • Ctra. Cerdanyola. 70 m2, 3 hab. Reformado • Z. St. Francesc. Reformado, 4 hab : • Estación. 90 m2, 3 hab. Reformado • Colomer. Adosada alto standing con ascensor, 4 h + estudio + pk 5 pi., jardín

. S ffilVn Trav. -detall ( ' B S Z iarquet, aire acondicionado 150.000

• Parc Central. 4 habitaciones » Co» Fava. 3 habitaciones

Parc

65.000 80.000 90.000 300.000

VENDES • Z. Centre. 70 m2, menjador, cuina, safareig, 3 dormitoris, bany i terrassa

central. 3 habitaciones. .195.000 225.000 120.000

21,5 M

• Z. Centre. 105 m2, tot reformat, exterior, menjador, cuina, 4 dorm., bany, calef. i pàrquing . . .31,5 M • Z. Golf. 70 m2, menjador, cuina, 2 dorm. (1 suite), 2 banys, calef., terrassa, pàrquing i traster .36,5 M • Z. Centre. 150 m2, menjador 40 m2, cuina-of. 20 m2, 4 dormitoris (2 suite), 2 banys i pàrquing .45 M • Dúplex. Av. Can Picanyol. Per entrar a viure. Dúplex 250 m2, 4 dormitoris, 3 banys

ALQUILER . pjso

16.8 M

e/ Riwjs rmummmmiMmmmmmmZíAit ~ 93 e-74. *,3 '&m

VENTA • Piso c/ Vallès. 77 m2, 4 hab., comedor, cocina, lavadero y bano, totalmente reformado . .22 M • Dúplex en Parc Central. 128 m2, terraza cubierta, salón-comedor, cocina-office, lavadero, 4 hab. (1 suite) con armarios emp,. 3 bafios, mucho sol, solo 8 vecinos, pàrking, trastero y z. com. /piscina 50 M • Atico en Parc Central. 150 m2 vivienda, 100 m2 de terraza ajardinada, orientación sur, mucho sol, excelentes vistas, salón-comedor 40 m2/chímenea, cocina.-office, bodega-despensa, lavadero, 4 hab. dobles (1 suite)/armarios emp., 2 bafios y pequeno estudio. Ocupa toda la planta alta del edificio. Solo 7 vecinos, 2 pi. pàrking, trastero, sala y piscina comunitària 78 M • Local comercial. 85 m2 esquinero, mucha

37 M 44.2 M 46 M .78 M

78 M

• Adossada. El Colomer. Per entrar a viure. 320 m2, jardí 50 m2, 4 dorm. (1 suite), estudi, 2 pi pk 86 M • Unif. Can Gatxet. Nova a estrenar, 330 m2, solar 600 m2, 5 dormitoris i 3 pi. pàrquing

120 M


H E R

I M D E S A

F I N Q,Q U E S

PISOS • Rubf-Ca n'Oriol. Ref. 1527. 84 m2, 3 hab., 2 dobles, bano y cocina imp. galeria, ascensor, calefacción, puertas embero, ventanas aíuminio. Muy soleado. Ideal parejas 12 M • Rubí-Nueva. promodón z. Mercado. 90 m2, 3 hab., pàrking opcional y tastero, muy soleados. Acabados a l calidad. Últimos pisos a la venta desde 17, 52 M • Rubí Norte. Ref. 1452. 138 m2, 3 hab., bano, aseo y cocina imp., terraza, balcón, ascensor, calef., puertas embero, ventanas aíuminio. Impecable 26,5 M • Rubí-Can Fatjó. Ref. 1201. 80 m2, 3 hab., bano y cocina impecable , terraza 70 m2, ascensor, calefacción. Impecable 21 M CASAS Y TORRES • Rubí-Can Mir. Ref. 2752. Torre 134 m2, 4 hab., bano. aseo y 2 cocinas bien, parcela 550 m2, terreno Uano. Impecable. Para entrar a vivir 19 M • Rubí-Nueva promodón Can Roses. Casas unifamiliares 220 m2 + 90 m2 jardín, 4 hab. dobles, 3 bahos a comp., aseo, ascensor, garaje 2 plazas. Acabados l calidad. Ultimas casas desde 33,5 M

VENTAS • Valldoreix. Casa 145 m2, 4 hab. (1 de 25 m2), 2 b. , sal.-com., cocina, terraza y solar 630 m2 . .42 M • PI. Augusta. Piso 150 m2 útiles, 4 hab. dobles, 2 bafios, sal.-com. 45 m2, coc.-office, terraza, 1 pi. pàrking. Acabados V calidad. Perfecto estado 44,5 M • C/ Bergara. Piso 150 m2, 3-4 hab., 3 b., sal.-com. 40 m2, coc.-off., trza. 20 m2, 2 pi. pk, trast, z. com. c/ pisana. Comp. reformado, parquet, aire acondicionado en salón-comedor 67 M • Z. Golf. Torre 340 m2, 4 hab. (2 suites), 3 bafios, aseo cortesia, sal.-com. 40 m2, sala-estar 30 m2, terraza, bodega, garaje 2 c. y jardín con piscina. Solar 700 m2 95 M • Bellaterra. Casa singular, 315 m2, vivienda 1 sola planta, 4 hab. (1 suite con vestidor) + hab. Servicio con bano, 3 bafios, sal.-com. 45 m2, coc.-office, terraza, garaje, bodega, jardín con piscina. Magnifkas vistas. Solar 1.700 m2 110 M • Valldoreix. Torre 400 m2„ 5 hab., 3 bahos, aseo, sal.-com. 40 + 20 m2, buh. 40 m2, garaje, sala juegos, trastero, jardín muy cuidado c/piscina. Solar 900 rri2. Perf. estado. Acabados l a calidad. 125 M

Cervantes. &a, Rubí • Tel. 93 697 45 62

Placa Octavià. 8 • Tel. 93 6 7 5 4 3 02 - 9 3 6 7 4 57 0 4

F I N D

3Mfí PISOS • Rius i Taulet - En construcción, dúplex 130 m2 + 26 m2 terraza 39,5 M • 087 - Rbla. Celler. 3 hab. (antes 4), bario, aseo c/ducha, calefacción y terraza 80 m2 25 M • 131 - Z. Monasterio. 75 m2, 3 hab., bano, ascensor y gas natural Solo 15,5 M • 137 - Parc Central. Bajos 117 m2, salón 30 m2, 3 hab., 2 b., jardín 40 m2, pk, soleado. Ant. 2 arios .43 M • Can Gatxet 100 m2, 3 hab., 2 b., t. ext., parquet, aire acond., 2 pk, trastero y piscina com. .40,750 M TORRES ADOSADAS • 114 - Z. Estación. Adosada, garaje 2 c, z. lavado, 3 hab., estudio, piscina com. Perf. estado . .48,3 M • 014 - Z, residencial. Adosada a estrenar, disefio exc, garaje 2 c , 3 hab., 2 b., 1 a. l a calidades . .59 M • 138 - Z. Can Pícanyol. Adosada, salón 35 m2, 3 hab. 2 b„ 1 a., despacho, estudio, a.a. y pisc. com. .69 M

VENDES • Rbla. Celler. Pis 3 hab., bany comp., saló, cuina ref., ase, pk opcional, calefacció. P-3252 21 M • Centre. Pis 3 hab., bany comp., saló-menj., cuina + galeria, terrasssa, bones vistes. P-3223 . . .23,5 M • Av. Cerdanyola. Àtic 2 hab., b. comp., saló-menj., 2 g. trses. Tot. reformat. P-3185 27,250 M • SL Francesc. Pis 3 hab., bany complet, saló-menjador, gas, calefacció. P-3269 23,3 M • Torreblanca. Dúplex cant, 3 h. + est, 2 b., saló-menj., ena.-off., 2 trses., 2 pk. P-3274 46,2 M • Coll Fava. Pis 3 hab., 2 banys, cuina-offke, orientació sud i pàrquing. P-3217 40,8 M • Estació. Pis 3 hab., bany, saló-menj., parquet i ascensor. P-3083 28,5 M • Centre. Pis 3 hab., 2 banys, cuina, ascensor. A reformar. P-2972 23,5 M • Centre. Obra nova. 2, 3, 4 hab. i àtics Des de 34,4 M

Av. Lluís Comoanvs, 8 » Tel. 9 3 5 8 7 8 9 9 0 - 9 3 5 8 9 2 6 4 3

Dos de Maia. 2 5 . Tel. 9 3 5 8 9 8 4

I

LÍ LLOGUERS • Pis pL Sant Francesc. Nou, 3 habitacions, bany, aseo i calefacció (tot indós). 80.000 • Pis planta baixa. Parc Central, 2 hab., bany, calefacció, tot exterior, 150 m2 jardí privat, pi. pàrquing i traster (tot indós) 125.000 • Pis a prop Estado. 4 habitacions, bany, aseo, tot exterior i calefacció 90.000 VENDES • Casa a El Colomer. Adossada, 3 hab. grans, bany, aseo, calefacoó, pàrquing, jardí particular . . . . 45 M • Pis nou a estrenar. A prop estació, 4 hab., 2 banys, parquet, pàrquing, traster, calef., exterior, llar de foc . . . 37 M

OO

N M A

VENDES • Pisos. Cèntrics amb 3-4 dormitoris, des de 21 M • Pis z. Estado. 4 dorm., 2 banys, saló-menjador 35 m2, cuina 16 m2. Impecable 32 M • Àtic dúplex Rubí. 3 dorm., 2 banys, lavabo, gran cuina i zona rentat. Impecable 26 M • Àtic triplex. Cèntric, 3 dorm., 2 banys, lavabo, terrassa 60 m2 i vistes. Impecable 43 M • Adossada cèntrica. 3 dorm., 2 banys, mançarda, zona rentat, 2 pi pàrking, terrassa i piscina . . 41,5 M • Adossada C. Àlvarez. Costat estado, 4 dorm., 2 banys, lavabo, ascensor, pàrquing i t r a s t e r . . . . 65 M • Torre al costat de Montserrat. Solar 900 m2, 5 dormitoris, 2 banys, bodega, calefacoó i vistes . 30 M • Torre Mira-soL 4 dormitoris, 2 banys, mançarda, jardí, terrassa, 2 pi. pàrquing i zona rentat . . 53,5 M • Despatx. Cèntric z. Creu Roja, 100 m2, amb 5 divisions i molta llum 24 M • PLACES DE PÀRQUING en diverses zones en VENDA o LLOGUER

Valldoreix. 6 0 - Tel. 9 3 6 7 4 67 15 - 9 3 5 8 9 3 3 6 8

F I

N

I

D E N T E

I M M O B .

NUEVA PROMOCIÓN • • • •

Junto FGC Pisos y àticos 2 y 3 hab. + estudio Acabados de l a calidad

675

18

25,750 M

• Àtico triplex. Z. Monaterio, sup. const. 95 m2, 3 dorm., bfiao, estudio con solàrium

27,5 M

• Casa adosada. Sup. const. 200 m2, z. centro, 3 dorm., 2 bafios, corina-office, 2 bafios, aseo, terraza 55 m2 y 2 pi. pàrking 59 M • Casa individual. Cerca FGC Valldoreix, sup. const. 300 m2, jardín 800 m2, 2 pàrking, trastero, lavadero, 2 bafios, 4 dorm., estudio, salón, codna-offïce, z. com. c/pisdna, frontón y columpios 85 M

48

Placa Octavià. 4 * 9 3

LLOGUERS • PI. Mas Roig (Valldoreix) 80 m2, 3 habitadons, cuina i bany complets i jardí

62.000

• Ctra. Cerdanyola 95 m2, 4 habitadons, cuina i banys nous i calefacoó a gas nova. Pintat de nou

75.000

• C/ Pearson (La Floresta) 70 m2, 3 habitadons, cuina i bany complet. Al costat de l'estadó dels FGC

42.000

• C/ Pedraforca 85 m2, 3 habitadons, cuina y bany comp. reformats, traster, calef. gas nova i pintat de n o u . . . 72.000

Av. Lluís Corrmanvs. 22 - Tel. 9 3 6 7 4 3 4 9 1 - 9 3 6 7 4 14 97

T O R R E S EN

• Àtico bonitas vistas. Sup. const. 75 m2, 3 dorm., bano, calefacdón y terraza 25 m2

• Piso Z. Colomer. Sup. const. 105 m2, 4 dorm., 2 bafios, coc.-off., terraza, z. com. c/pisdna . . .38,5 M

DESDE 20.720.000 ptas. C/ CastWeios. 3 1 • Tel. 93

VENTA

589

SOLARES • Valldoreix. 1.000 m2, cerca estación y fachada a 2 dos calles 56 M • Valldoreix. 1.300 m2, fachada a 2 calles .40 M VENTAS • Apartamento Comedor, 1 hab., bano, cocina con electrodométicos, terraza, aire acondicionado, pi. pàrking 23 M • Torre en Valldoreix. 200 m2 edificados, 5 hab., bano, aseo, com.-living con terraza,

Tasaciones gratuitas. Necesitamos torres y terrenos para cubrír demanda de nuestros clientes. 19. Valldoreix

• Tel. 93

590 03

54

54 •

93

674 84

03

perf. estado, garaje y solar 728 m2

.58 M

SOLAR Equipamiento • Valldoreix. Junto ant. Hotel Rusinol, 2.200 m2. Apto residència g e r i à t r i c a , c l í n i c a , colegio, etc. Industrial • Salida túnel Vallvidrera/Chic, 2.200 m2, fachada ronda, edificio 3 plantas y 4.500 m2 de techo.

Villa, 1 - local 8 (entrada per Or. Murillo. 21) • Tel. 9 3 6 7 4 8 8 O I

LLOGUERS

• Coll Fava. Piso 3 habitadones, mejor que nuevo, plaza pàrking grande, soleado, vista ajardinada con pisdna interior, calefacdón y aire acondicionado 39,5 M • Sant Cugat Casco urbano. Completamente restaurada, 4 habitadones + estudio, codna, 3 bafios, patio interior. Buena zona 65 M • Valldoreix. Nueva construcción, 287 m2 edificados, solar 600 m2. , pàrking 2 coches, 4 habitadones, 2 bafios, aseo y codna completa 76 M • Valldoreix. Nueva construedón, 287 m2 edificados, parcela 1.000 m2, pàrking 3/4 coches, gran salón, 4 habitadones, 3 bafios, calefacdón y buenos acabados 76 M • Mas Janer. Torre a restaurar, parcela 420 m2, asfalto, todos los servidos 38 M

Rbla. Ms. Cinto Verdaguer.

&

• Av. Francesc Madà (Coll Fava). 55 m2. Ideal per a negod. • Molt cèntric. 32 m2.

PISOS • Rbla. del Celler. Pis en edifici nova construcció, 3 hab., 2 banys complets, saló-menjador, cuina moblada i plaça d'aparcament 125.000

PÀRQUINGS • Rbla. del Celler. En venda o lloguer. VENDES

LOCALS • Ctra. Cerdanyola. 300 m2, subministraments donats d'alta. Ideal per a negod.

79

OFICINES • Despatx. A 100 m2 Monestir, 52,25 m2 + 18,07 m2 terrassa 15 M

Passatge del Celler, s/n

• 93

589

49

44

M A VENDA PISOS • Ref. 176. Z. Torreblanca. 110 m2, 4 hab. (1 suitte, 2 dobles, 1 indiv.), 3 banys, aseo, pàrquing, z. comunitària i pisdna 39 M • Ref. 159. Z. Centre. Àtic dúplex, 1 hab., estudi, bany, terrassa i solàrim 31 M • Ref. 172. Z. Ribatallada. 4 hab. i 2 banys (m. bon estat), aseo, exterior, pk, traster i terrasa . . .47 M • Ref. 118. 3 hab., 2 banys, saló-menjador, cuina-office, terrasa, pàrquing, jardí com. i pisdna . . .40 M V E N D A CASES I TORRES • Ref. 177. Z. Can Barata. Casa amb parcela 500 m2, 1 hab. amb vestidor, pisdna, jardí, barbacoa, possibilitat d'ampliadó 23,9 M • Ref. 166. Casa adossada 180 m2, 3 hab., 1 suite, 2 banys, 1 aseo i acabats la qualitat 59 M LLOGUERS • Z. Centre. Pis 4 hab., 2 b., menjador, safareig, 2 pk, trsa. 100 m2, z. com. i pisdna 250.000 Dr. M u r i l l o . 6. Sant Cuqat • Tel. 9 3

675

62

75

- Empresa germano espanota de Servidos Inmobitiarios TENEMOS LA VIVIENDA A SU MEDIDA iQué hacemos?

Ofrecemos un servido de alquiter y venta de pisos y casas de alto standing. Nuestra seleedón cuida espedalmente el buen estado de codnas y banos. tCómo trabajamos? Nuestra filosofia de Servicio se basa en cuatro pilares bàsicos: • Calidad • Rapidez • Eficàcia • Trato y seguimiento personalizado tDónde operamos? En Barcelona, Pedralbes, Sarrià, Tres Torres, Eixample, Ciudad-DiagonaL Sant Just, • SANT CUGAT, Castelldefels, Sitges y en el Maresme. tNuestros dientes? Multinadonales, Entidades finanderas y Consulados. ildiomas? Alemàn, inglés, francès, holandès, italiano, catalan y castellano. HEMOS ALOJADO A MAS DE 100 FAMÍLIAS EXTKANJERAS A SANT CUGAT

Beltran i Rózpide, 8 . Barcelona •

Tel. 9 3 2 0 4 5 5 2 0


Salut

46

FI,S4 CANTOiVS ÍYijnm, >2 dr juny del 2000

Medicina i Salut GUIA

MEDICA MGC. Urg, 24 h, domicili

Centre de Rehabilitació SUSANA NICOLETTI San» Antoni. 74. » 9 3 6 7 4 7 4 37

Cirurgia OR. FERNANDEZ LAYOS Cirurgia general, aparell digestiu. ASCftcvíasa-SanitaB. Av. Toro Blanca, 2-8,2n. A1.

« 9 3 589 47 00

Geriatria

«935893926 « 6 0 9 331080

GERVAL, GERIATRIA D E L , VALLÈS SL Atenció a persones grans al seu domicili. Assessorament a llurs familiars. Gestió de residències i altres recursos. rnterrneria. Formació. C/ Àngel Guimerà, 3. «936740804

INPROSS Atenció i companyia a persones grans, "CANGURS" avis i nens, control de malalts, ajuda a la «ar. trastorns especials. Salut i reserves a domcS. Av. Torre Banca, 2-8,3r, desp. 11 i 12. «935893967

Consult. Centre Mèdic CENTRE MÈDIC SÀBAT Certificats de conduir i armes. Mwfidna interna, especialitats. Santiago Rustnol, 2, entr. 1a, » 93674 15 26

T E L E ASSIS. I N P R O S S 2 4 h Servei d'ajuda a les persones grans, malalts crònics o convalescents, a qualsevol hora del dia o la nit. Sistema senziB, ràpid, segur i de poc cost Av. Torre Blanca, 2-8.3r A. « 9 3 589 39 67

D r a MONTSERRAT GARRIGA Metge de capçalera. Vistes a dorradli-mútues. Major, 36,2n. 0 93674 0025

Pediatria

CLÍNICA DENTAL AUTRAN Odontologia general, implantologià, pròtesis. odontopediatria, ortodòncia, mútues. Av. Torre Blanca, 2-8,2a, 11. « 9 3 6 7 5 0803

AM. COROMINAS CASARAMONA Pediatria, asma infantil. Hores convingudes. Rbla. Ribatallada. 20.1r 3a. « 93 674 7216

CLÍNICA DENTAL OR. BRANDT Ortodòncia i odontologia generat. Santa Maria, 9,1r 2a. « 9 3 589 7 0 4 0

AINA-FHLAR CANOSA UBEOA Pediatria - Medicina adolescent. Av. Torre Blanca, 2-8.3r pis. « 9 3 589 35 48 « 649 93 59 37

CLlNICA ORTODÒNCIA t DISFUNCIÓ TEMPORO MANDtBULAR Av. Torre Blanca. 2-8,2n A, despatx 6. 95890396

« 6752212

CENTRE D'OBESITAT I MEDIONA ESTÈTICA Dra. Anna R. Cerdà • Dia. Rosario Sagarna • Dra. Uum Garcia Consultoris EdWci Torreblanca. Av. Torre Banca, 2-S. 2a planta. desp. 8-9.

« 93 589 43 57 T 93 589 43 58

Fisioteràpia SOFIA ROMA FERRÉ Fisioteràpia. Ass Sanitària, Fiatc, Asisa. C/Vila, 49.

« 93 674 48 72

Homeopatia HOMEOPATIA DE LA INFÀNCIA I L'ADOLESCÈNCIA Dra. Margarita Rabasa Hostench. Ce* 15.097 Rbta. Ribatallada, 20, Ir 3a « 93 674 7216

Laboratoris LABORATORI DR. ECHEVARNE Santiago Rusinol, 17, baixos. « 9 3 569 60 55

Metge capçalera J.R. ESQUIROL CAUSSA Geriatria. Av. Torre Blanca. 2-8 Assistència Sanitària, Agrupació Mútua, Sanitas. M. Fiatc, Previasa.. Mútua

DR. FERRAN FERRAN VILA Winterthur - Previasa - Assi3tència sanitària Medrfiac. Francesc Moragas, 48, ertt. 2a. « 93 675 48 53

Odontologia

Dietètica-Nutrició ORA. M. DOMINGO GALLART Medicina general, dietètica. Düfiuns, dimecres i rJvendres, hores convingudes. PI. Doctor Galtes. 5, 1r 3a. 1T 93 674 63 29 0935896483

Francesc Moragas, 25-27, 2n l a . « 93 674 36 53 « 9 3 418 48 48

Otorinolaringòleg

CLÍNICA DENTAL MAJOR PI. Unió, 3,2n 1a. (U. Companys/Colom) « 9 3 674 7 2 4 0

DRA. M. JAUME SAURA Ctintca dental Dl a dv 9-13 h i 16-20 h. Pg. Sant Magi, 22, baixos «936742336

CLÍNICA DENTAL VALLS - BULDÚ Dr. Ricardo Pifíeiro Lemoine Major, 2 3 - 2 5 . 1r3a « 93 675 64 77

Oftalmologia CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia- Conveni amb les principals mútues. Doctor Murillo, 2 i . « 9 3 589 5 1 0 6

INSTITUT PStCOMÈDIC S A N T CUGAT Psicologia clínica, psiquiatria, depressions, alcoholisme, toxicomania, trastorns d'ansietat, estrès, tabaquisme. Av. Torre Blanca, 2-8,3r A, desp. 11 i 12 « 93 589 37 87

M. D. CARRERES BENNASAR Centre Mèdic Sàbat. Santiago Rusinol, 2, ent. 1a. « 9 3 6 7 4 1526 « 93 674 01 47

C L Í N I C A DENTAL V

A

I

t

i

,

B

u

I

d

(

Dr.Ricardo Pineiro Lemoine

Major, 2 3 - 2 5 , 1 er 3a Tel

93 6 7 5 64 77

Tocoginecologia-Obstetrícia DRA. ANNA PUJIBETIALQES Pediatria. Vitalicio Salud Maplre. Endàvallada. 21. 1r. « 93 589 29 95 « 93 674 20 7 9

Podologia J O S E P M . FREIXEDES Malalties del peu, ortesls, plantilles ortopèdiques, papílomes, cirurgia del peu. Hores convingudes. « 9 3 589 6 3 1 3 « 6 2 9 16 9 5 3 6

Psicologia-Psiquiatria CT. PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia. Placa Dr. Galtes, 5,2n 3a. «935894051 DRA. PALERM Psicologia. Ansietat, depressió, dificul· lats de relació, trastorns a l'adolescència, psicoteràpia. Hores convingudes.

DR. JESÚS FERNANDEZ BAIZAN Tocoginecologlè. Hores convingudes. Av. Catalunya, 2 1 , 2n 1 a. « 93 589 48 08 « 9 3 6 7 4 7 4 0 9 Particular

DRA. MILAGROS MARTÍNEZ MEDINA I J.J. G Ó M E Z CABEZA Francesc Moragas, 125,1r2a. « 9 3 589 13 07

Sant Cugat

CENTRE D'AtFNCiò INTI

Airïa Dra. Pilar Canosa. Col. 7.201 Hi col·laboren: Dr. JESÚS CARNICER: Pediatre. Gastroenteròleg EVA W de LA PEfrA: logopeda Infantil SllVTA LLUMA: Psicòloga Infantojiiveml Av. Torre Blanca, 2-8, 3a planta, despatx 6

Traumatologia

Tel. 93 589 35 48

JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia, ortopèdia. Assistènr eia SanitàriarPreviasa, Medytec. Policlínic Torreblanca, 2-8, 2a-10. « 93 589 1 8 8 8

CENTRO DSALUD OCULAR DR. J . ARMENTIA D R A . A. M A T H E U

D R FERMfN A R A M B U R O Cirurgia ortopèdica traumatologies: Hores convingudes. Girona, 2 1 , 1r3a. « 93 674 43 46 « 93 569 05 34

OFTALMOLOGIA C/ D O C T O R M U R I L L O ,

21

SANT CUGAT DEL V A L L È S TEL. 9 3 5 S9S 1 0 6

el consell de la setmana: Començarem a parlar del sentit de l'oïda explicant el complex procés que es desenvolupa a partir del moment en què es produeix el so. Les ones sonores es desplacen per l'aire fins a arribar al pavelló de l'oïda i el conducte auditiu, d'aquí passen a la part intermitja, concretament al timpà, que, en rebre-les, comença a vibrar. La ressonància que produeix passa al cargol de l'oïda interna per la intervenció de tres ossos mtercomunicats. Un cop aquí, les vibracions activen la membrana basilar que estimul·la unes minúscules vellositats sensores que, alhora, vibren d'acord a les ones. El moviment de cadascuna d'elles origina un impuls nerviós que es transmet al cervell a través del nervi auditiu, on s'interpreten com a sons. En aquest moment el cervell processa els senyals rebuts per identificar si han estat escoltats anteriorment, comparant-los amb els enregistrats a la seva memòria. L'oïda és capaç de percebre molts nivells diferents de sons, els quals es mesuren en decibels (dB), tenint el punt més baix en els 0 dB, que l'oïda humana és incapaç d'escoltar. Alguns d'aquests tons serien el tic-tac del rellotge, que assoleix un nivell de 30 dB, el del walkman uns 80 dB de promig, però quan s'arriba a sentir una intensitat de 90

El sentit de l'oïda dB durant més de 2 hores resulta perjudicial, i rebre a! voltant de 130 dB farà mal a l'oïda; aquest seria el soroll d'un avió comercial, més de 130 dB, sentit de prop. D'altra banda, el nombre de vibracions senceres referides a una unitat de temps s'anomena freqüència que, per exemple, en una ona simple determina el to o altura musical, i en una de complexa, la combinació de tons simples produeix el timbre de la resultant. La nostra oïda capta una gamma de freqüències que va de 15 a 20.000 cicles per segon. Així tenim que ta freqüència musical pertany al grup de baixes freqüències. És important no demorar la visita a l'especialista davant d'una pèrdua d'audició perquè el problema no esdevingui crònic. La majoria de vegades es tracta d'una anomalia molt simple, com l'acumulació de cera o un procés d'envelliment, que comporta menor sensibilitat als sons de freqüències més elevades, però que es pot trobar una solució. Al moment d'examinar aquest òrgan s'utilitzen diferents mètodes, com l'aparell conegut com a audiòmetre, que transmet sons en diferents freqüències i intensitats a una persona a qui es manté aïllada en una habitació, sense oblidar el diapasó, la prova de Weber ni l'otoscopi.

Qui hauria de sotmetre's a un examen • Tots els nens, i en especial si tenen dificul tats en l'adquisició del llenguatge. • Quasevol persona amb dificulats per se guir una conversa o que escolti sorolls estranys a l'oïda interna. • Qui d'una manera regular hagi de supor tar un alt nivell de soroll. • Totes les persones grans amb símptomes de confusió.

Dra. M.Domingo Gallart DIETÈTICA M E D I C I N A GENERAL > dilluns, d i m e c r e s i d i v e n d r e s hores

convingudes

P / . I C J Dr. G,i/Í(>-, 7 .

h.i.i

'i i h~4 h.l 2l> - <A>' ->H9 64 « J

Si vol

Precaucions a tenir en compte • No es recomanable l'ús dels palets de cote per fer la neteja. • Si, per casualitat, s'introduís algun insecte a l'interior de l'oïda, feu-vos esbandideí amb aigua tèbia. ] • Quan s'hagi patit alguna infecció o interí venció quirúrgica de l'oïda caldrà consul-l tar el metge abans de viatjar amb avió. \ • No s'ha de bussejar si s'han patit problemes; d'oïda i, en general, cal evitar submergir-se; en aigües brutes per evitar una infecció! • Les persones que treballin a prop d'un llod molt sorollós, com un aeroport, una fàbrica, etc, haurien d'usar una protecció especial per protegir-se.

en aquesta secció, al telèfon


Estètica

'ELS / C A I Y I O > S Dijous ZZ de juny del ZOOO

ToT CAbEll

Estètica i Bellesa l'article:

Tractaments basats en la tecnologia

El millor manteniment de la bellesa és aquell que es basa en un plantejament global, combmant les atencions personals amb les dietes i els avenços que la ciència, la tecnologia i els laboratoris posen al nostre abast. Avui tractarem dels problemes que es resolen amb aparells estètics, que es troben en una contínua renovació i gràcies als quals s'evita que la persona passi pel quiròfan.

FACIALS Compacte Élite 2000. Aquest complet equip<Jtsp6sade diferents programes facials per tractar d'una ma» nera eficaç cada edat, constitució o problema (com el d'una zona muscular feble, venetes, peti apagada, etc).

veix del color i la llum. S'aplica per desbloquejar els centres nerviosos i millorar l'estat de la pell, la circulació i el to muscular.

p e r r u q u e r s PERRUQUERIA ESTÈTICA SOLÀRIUM Al servei de Sant Cugat des de 1955

Skin-Complex Efectua una neteja ultrssònica que fa que les impuresses més Sncrustrades desapareguin. Està construït amb materials procederotíe la NASA i funciona en tres fases eliminant les cèl·lules mortes, estimulant els fibroblasts i tonificant els músculs del rostre. Es recomana durant regímens d'aprimament per evitar el consegüent relaxament facial A partir de la primera sessió apareix un cutis més clar i fi Cyber 2000. És un equip dissenyat per reequilibriar bioenergèticament el rostre a través de la cromoteràpia (estimulació cutània), la musicoterèpta (eliminació de tensions i ansietat) i ínfrarojos {desinto* xicació de texitis) S'obté un resultat espectacular. Bioterapèutic Computer. Repara, tonifica i regenera la pell, arribant fins i tot a les zones més difícils (com les potes de gall i el llavi superior) i provoca un efecte lifting. Funciona amb microcorrents de baixísima freqüència i es pot aplicar a la resta del cos.

CORPORALS Aparell 90-W-90. És molt innovador i'combina i'ús de tres aparells, cada un amb una funció específica per combatre la flaccidesa, la cel·lulitis, el greix, Sa retenció de líquids i les estries. Endermotogia amb LPG. Es tracta d'un aparell que disposa d'un capçal amb dos rodets que pincen la zona afectada de cel·lulitis efectuant un massatge profund per activar el drenatge limfàtic i mobilitzar els greixos. Alhora escolpeix la zona corporal, perquè permet treballar localment i dóna elasticitat a la pell i al múscul. Cromoteràpia A part dels aparells que actuen amb làser, dels quals parlàvem en l'edició número 340, el raig que empra aquesta tècnica és potent i es ser-

TOT PER A TU ALS MILLORS PREUS

93 5 8 9 60 88 Cl Francesc Moragas, 23 bis l e r 08190 Sant Cugat del Vallès

i. Es tracta d'uns elèctrodes que ía uns punts estratègics, aconsegueixen cremar greixos, drenar toxines i endurir ets músculs. Es £in m $e$siorïs de 50 minuts.

\l

C/ Valldoreix, ó l - Tel 9 3 6 7 5 0 6 0 3 SANT CUGAT DEL VALLÈS

m

• Tractaments corporals • Mkropigmentació Tatuatges C/ DEL SOL, 22 08190 SANT CUGAT Tfno. 93 590 05 41

C/ Francesc Moragas. 25 • Tel 93 675 58 55 08190 Sani Cugat del Vallès

centre

Massatge biosmòtic Quiromassatge

Aromateràpia

Remodeling face Reestructura i rejoveneec les cèl·lules del rostre, amb el que l'oval de ta caraestorna més ferm. També porpordona una acció antiin* flamatòria, antmeuràlgica i cicatritzant. Té tinefecte semblant al d'un liftmg, però, a més a més, «equilibra, desintoxica i augmenta la longevitat cel·lular.

Es fan piercings universals

Oxifat. Aquesta màquina modela les formes çter eliminar-ne el greix localitzat, drenar els líquids i tonificar els músculs per ta seva acctó combinada dels rajos ínfrarojos amb l'electroesttmulació. Ultrasons. Són vibracions que exerceixen una acció xe les estructures cel iulars, i produei; que trenca els nòduls de greix a tray& <fun#força de tracoó-compressió. S'apliquen KOnflitiva durant 20 o 30 minuts.

Centre SPA ^ ^ ^ ^ éj\

Sdíut

, Actua emetent un flux de corrents que redueixen el volum t remodelen la figura actuant com sí d'un massatge drenant es tractés

Hidroteràpia {& VfatUTOÍ Tractament natural pels peus III ,• ,Tractaments facials l l i amb ^ Tractament anti-estrès | | | TtlünS Peeling corporal amb -^^^^^- r ^ ^

Corrents ï«terfere«tJals Actuen a través d'uns Sletrodes que s'apliquen als punts conflictius per ejryiar un trrtpufs profund que dísol el greix, referma el mfjscul i activa la circulació.

productes naturals

Ultrasonoteràpia. Emet unes vibracions mecàniques per fer penetrar a la pell diferents principis actius d'algues amb poder aprimant. Drepresoteràpía. És una teràpia natural innòcua que activa funcions metabòliques, mitjançant un massatge aspiratiu que produeix un buit controlat en una cànula que provoca una aspiració del teixit conjuntiu. Aquesta teràpia resulta essencial per tractar el linfoedema i la cel·lulitis.

i algoteràpla per: ciàtica i lumbàlgia contractures i tendinitis acne psoriasis artrosis artritis cel·lulitis i aprimament

Utt

• L·ontrol

Gimnàs especial per modelar la silueta femenina

Presoteràpia Es tracta d'unes botes que arriben a la cintura * proporcionen un massatge interior amb la pressió d'aire controlat. Resulta ideal per tractar la cel·lulitis d$ les cames, les cuixes, els malucs i l'abdomen. També eSmina la pesantor, el cansament i I seu massatge de drenatge ac-

Camera ajftimant És una combinació de termoíer^ía<p0\HfavofÍr l'eliminació d'adipoats greixoses i tc«'ne5)arnt> aromateràpia (per proporcionar olis essencial aprimants i relaxants). També inclou sessions dè yibroteràpia amb massatge muscular per <r#asürisId*02onoteràpta per obtenir un efecte bactericida: i descongestiu, i de musicoteràpia, per afavorir la relaxació.

Sant Cugat del Vallès

d'estètica

Tractament de fangoteràpla

Cl Les domes, 11 (cant. pi. Pere San) Tel. 656 890 149

t. La seva termoactvactó de calor interna, penetra al teixit conjuntiu subcutani per desfer ei greix superflu, activar la circulad^íírrifàtïca í sanguínia i afavorir l'eliminació dels residus gretxosos

. Consisteix en ficar-se düiïtre d'un vestit tipus granota, que realitza un massatgetfones semblant al de la presoteràpia. Actua arevelïidigsstíu,imfàtic, muscular i circulatori, al temps <^ie fieíaxai'es regeneren les cèl·lules per l'augment de reg sanguini. La seva intensitat depèn de cada cas I s'actua durant 30 minuts

47

Estètica hores convingudes

C/ Esperanto, 12 int. D. Tel 93 589 23 43

si vols anunciar-te, truca'ns al telèfon

93 589 62 82 el consell:

A base d'injectar

Fil d'or. D'antiga aplicació torna ara amb excel·lents resultats per remodelar les galtes, ja que millora la flaccidesa del pòmul i, indirectament, del surc nasogerià, activant les fibres elàstiques i de col·lagen amb injeccions d'agulles finíssimes que no deixen marques. També aporta gruixor a la pell i la vascularitza. Ei fil d'or és totalment pur, es combina amb un fil de seda, i s'aplica amb anestèsia local. ' Mesoteràpia. Està molt indicada en el tracament de la cel·lulitis. Per combatre-la s'infiltren extractes vegetals amb petites agulles a les zones delimitades. Omplir. Omplir correctament una arruga no ha de provocar inflamació, però si ha de tenir una llarga durada. Els materials més emprats són: el cql·la^ gen, el cyderm i l'àcid hialurònic, tots infiltrats amb una petita agulla in» dolora. Entre els d'última generació es troben- els gels acricils i els polímers d'àcid polilactic. Són de caràcter definitiu i s'implanten a les zones carnoses com les galtes, els pòmuls, etc.


Gastronomia

48

H J 5 í'CAIYRKVS Dijous. .'>dr juny del >00ú

La cuina de casa

La Jijonenca •

*

GELATS ARTESANS BAR. REST. ARNAU Passeig Francesc Macià, 71, local 4 93 589 03 76 Cafeteria i restaurant

EL JORDI'S Sant Jordi, 39 93 6741118 Amanides i entrepans

LA JIJONENCA Xerric, 30 93 67413 48 Gelats artesans

BAR BOKATA Plana Hospital, 35-3 93 58919 72 Cafeteria i entrepans

EL MESÓN Plaça Octavià, 6 93 674 10 47 Braseria i cuina de mercat

LA JIJONENCA Villa, 1, cant. Murillo, local 4 93 675 3402 Gelats artesans i cafeteria

Sabadell, 41 Tel. 670 55 40 01

C, Major, 29 - C. Xerro, 30 - Villa» t Tet. 93 6752586 - 936741348 * 93S75.34 (

ROSTIDORA LLENYA

OLIVER PLATS PREPARATS PER ENDUR

BACCO Manel Farrés, 97 93 674 30 69 Menú diari i pizzes

EL PEROLET Pg. Francesc Macià, 67 93 675 53 03 Cafè Restaurant

LA MASIA Av. les Corts Catalanes, s/n 93 589 3445 Cuina catalana casolana

Com si fos de tota la vida Sant

Martí,

9

{aSOmdtlCAFiCREUKOJAi

Tel. 93 589 82 75 BAR PICCOLO Valldoreix, 29 93 5891198 Cafeteria, pizzes i entrepans

EL PUNT Sabadell, 41 670 594001 Copes i sopars

la xocolata...

LA PASTA BOIXA Alfons Sala, 24 93 67515 03 Pizzeria, creperia

el cafè...

FRANKFURT LA PALTA Rambla Can Mora, 24 93 589 50 11 Frankfurts

MAS ROIG Plaça Mas Roig, 4 93 675 00 86 Xai, entrecot a la brasa

CAN EDO Lleó XIII 93 692 24 24 Carn a la brasa i calçots

GRANJA AUGUSTA Plaça Augusta, 4 93 589 88 90 Cafeteria

PA I PA Sant Jordi 93 5894945 Menú diari. Baguets calentes

CAN BARATA Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200 93 69706 52 Cargol llauna i arròs negre

ITALIANS Sant Bonaventura, 6 93 674 64 33 Menú diari

TORRADA GRILL Plaça Pere San, 6-8 93 589 72 74 Especialitat en brasa

CAN CASOLETA Sant Bonaventura, 39, baixos 93 67510 33 Peix i marisc fresc

LA CANTONADA Plaça Monestir, 1 93 584 23 32 Creps, amanides, menús

CABALLU PETIT Sant Jordi, 33 93 58914 56 Cerveseria

LA GRANJA

e l suís...

-ffvfK

ffv#fv

les p a s t e s . . . CABASSA CASTANO Puigmal, s/n 93 674 02 67 Cuina de mercat

-ffvfK

•Is entrepans...

f^fy.

ffv^K

PI. Barcelona Tel. 93 675 52 46

per carn de la bona Carrer cfefa"forre, 14 Tel. 93 674 12 85

St. Antoni - plaça Barcelona 93 675 52 46 Cuina casolana

* EL CASINET Camí de Can Ganxet, 47 93 589 5083 Menú diari i entrepans

LA JUONENCA Major, 29 93 675 25 86

Mercat Municipal Torreblanca Taula 1.6 Tel. 93 675 30 65 Arròs de conill

l a r e c e p t a d e M. Àngels Quadms

1/2 kg d'arròs 1/2 conill oli d'oliva cebes tomàquets alls pebrot verd llorer julivert farina cansalada viada

Quan ja esta quasi cuit,, afegiu-ht els ingredients ttets abans, dos a% * rodafixefes, llorer í dues o tres mongetes de fe classe perorsa, $eme fus i tallades. Després escaldeu tomàquets naturals per treure'ls la pell i els tireu a la cassola amb w pessic de farina ben desfe* ta.

- pèsols cuits - pebre negre -sal "aigup V

Cinc minuts més tard sofffipi l'arròs i seguidament poseu-hi aigua bullint. Finalment, afegiu-hi julivert, un all petit picat í una mfca de pebre.

^

**?%.

MENÚ

DEL

*

DIA

J H

PI. Pere San, 6

V,

Parada 1.04 Tel. 93 589 14 18j

B Jíeaón Passeig de Rubí, 108 Tel. 93 674 5747J

m

tradició

EL CASINET

(Mercat Vell I

Promoció vàlida del 16 de maig al 2 de juliol del 2000

RESTAURANT

TH. 93 .58») 72 7»

una

Pi. O c t a v i à , 6 T e l . 9 3 6 7 4 TO 4 7

2x500p.es

Si voleu que la paella sigui més gustosa, detxeu reposar el sofregit un quant temps abans d'afegir-hí Fatgua.També agafa un altre punt.si, un cop fet, es posa a gratinar un xic, amb el forn ben calent i mirant que no s'assequi gaire.

MASIA

Bar Restaurant Tota

McPollo

És important posar l'aigua justa per no haver d'afegirne, així com evitar remenar-ho {n'hi ha prou a sacsejar la cassola).

BAR «eSTAUBANT '•«.

Mercat Pere San

ConseB:

Elaboració: £n una cassola de fang amb o i sofregiu el pebrot i ta ceba a trossos regulars. A rrug fer poseu-ht una tira gruixuda de cansalada viada tallada i daureu-te peís dos costats. Retireu efe ingredients t àéxm el suc a la cassola. Poseu-hi una mica més d'oir i després el oon! taitet a trossos, amb sal í untat amb una rràqyeta de ilard.

Í1J.

w

Poseu-hí dues cullerades soperes de pèsols cuits I tapeu ta cassola amb un drap dos minuts abans de serwr.

-.

Tasta la nova carta Sopars d'empresa

Menú diari i entrepans

ESPECIALITAT EN BRASA

l l i t

Carns i verdures brasa Coques xapa ta Cargols a la llauna

Cuina catalana

( l l i t i

casolana

Menú diari; 1.100 ptes. Tel. 93 589 34 45

Camí de Can Ganxet, 47 Tel. 93 589 50 83

RESTAURANT C A N EDO Tel. 93 002 24 24 / 93 580 66 60 Bellaterra

Sant Cugat Centre comercial


EISíCAMWS

Guia Comercial guia pràctica ADVOCATS TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 P 33 67S 34 54 GARCIA JULIÀ Av. Catalunya, 22,1r2a g 93 674 41 64 EULÀLIA PINYOL Manel Farrés, 15 A - loc. D

g aa «74 44 «9 LI. GRIERA CABELLO Frsc. Moragas, 5, 3r 3a •B 93 fi74 44 94

BAR STOP Rius i Taulet, 56

P 93589*2 99 CUE SANT CUGAT Bar Musical Sant Martí, 10

CONGELATS L'ILLA CONGELATS M. Pere San. Pda. 125 g 93 589 38 Ofi

CABALLU PETIT Cerveseria P 93 589*4 56

BELLES ARTS CABANAS Santiago Rusihol, 54 P 93 674 06 49 CUGART Torrent Bomba, 14

P 93 6744390

ALUMINIS

BICICLETES CARDONA Valldoreix, 41 P 93 674 IS 09

P 33 675 29 0? SUN BIKE Can Matas, 2 g 93 5 8 9 * 7 5 7

ARQUITECTURA FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. La Mina, 17, L B g 93 6 7 5 * 8 35

£1 CLÀSSIC Av. Torre Blanca, 2 g 93 674 1 9 0 3 EL PUNT Copes i sopars g 670 S9 40 01

COPISTERIES ARPALI Valldoreix ,45

g 93 674 *2 85

DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada, 31 B3 4r 1a

g 93 675 30 65

•B <afj7Riftta JORDI CUFI BORRELL Av. Vall d'Or, 2

•B 03 674 26 01 JORDI FRONTONS Av. RiusiTaulet, 13 P 93 5 8 9 4 * 47

TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1-6 i 1-7

TUBAU Mercat Pere San Parada 104 g 93 589 «4 « i TUBAU Passeig Rubí, 108 Valldoreix B 93 674 57 47 SAGARRA Endavallada, 22 g 93 674 01 60

COPY-GRAFIC Can Matas, 8 g 93 675 36 53

PAPIOL Venda i neteja Cànovas del Castillo, 4 g 93 674 65 00

CRISTALLERIES CRISTALLERIA SANT CUGAT Av. Lluis Companys, 29 g 93 674 «3 98

AGENÇAT Sant Antoni, 18 P 93 675 0017

ASSESSORIES DIGEST ASSESSORS Manel Farrés, 15 D P 93 674 44 69 BELL & ASSOCIATS Plaça Barcelona. 11 P 9 3 6 7 4 1784

AUTOMÒBILS DELPHI AUTOMOTIVE SYSTEMS Ctra. Cerdanyola, s/n P 93 589 30 00 T.M.G. TALLERS Borrell, 6 P . Fa* 93 674 34 75 T.M.G. Exp. i vendes Av. LI. Companys, 36 P 93 675 56 53

BALLS DE SALO PEPE ASENSIO Anselm Clavé, 14 g 93 675 49 37

BAR PICCOLO Valldoreix, 29 g 9 3 5 8 9 1198

CENTRECOMERCIALM PRYCA Rubí-St. Cugat, km 4 g 93 565 49 00

FLORISTERIES FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 P 93 674 13 81 •B 936751820 FLORISTERIA L'AMAZÒNIA Dr. Murillo, 8 g 93 590 60 7*

FOTOGRAFIA.VIDEO FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 g 93 674 79 68 ZOOM Centre de la imatge Santa Maria, 14 g 93 675 56 74

FUSTERIA EBENISTERIA g 9 3 699 67 48 g 93 674 70 68

VILAR ELECTROLLAR Santa Maria, 20 g 93 589 02 7*

ENSENYAMENT ESFERA D'ART Arts Plàstiques i Acadèmia. Sant Ramon, 21 g 93 675 91 44

CERÀMIQUES VICAT 2 Cami Can Calders, 8 A g 93 675 20 01 RODÓ Rius i Taulet, 6 P 93 689 82 80 CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdanyola, km 3 g 93 580 «5 00 FOAP Rius í Taulet, 27 g 93 674 05 03 g 93 5893121

CLUB MUNTANYENC Plaça Barcelona, 5 g 93 674 5 3 9 6 CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n g 93 674 »453

GERD DIETÈTICA Raça Pere San, 9 g 93 674 00 60 SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1 Obert dissabte tarda g 93 675 59 53

HIDROCULTIUS HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54 Valldoreix

g 93 674 75 98

HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 g 93 674 11 40

mm SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, 8 g 93 589 22 64

WALL STREET INST. Av. Lluís Companys. 15 g 93 589 60 72

CANALS GALERIA D'ART De la Creu, 16 g 93 675 49 02 POU D'ART Balmes ,35

INFORMÀTICA

ESCOLA THAU Vial Interpolar g 93 589 81 08 CARME TALLEDA MÚSICA Martorell, 41 g 03 SRQ 78 33

GELATS ARTESANS LA JIJONENCA Major, 29 g 936752586

GIMNASOS ESPORTS ENTITATS BANCÀRIES CAIXA DE CATALUNYA Rius i Taulet, 33 g 93 675 19 04 CAIXA DE SABADELL Plaça Barcelona, 8 g 93 589 7 5 * 2

CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS Rbla. Ribatallada, 20 g 93 589 38 52

ENQUADERNACIONS M.TERESA GREGORY PLANDOLIT

CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n g 936741453 GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 g 93 674 61 72 GIMNÀS ST. CUGAT Anselm Clavé, 20 g 93 590 82 79 SANT CUGAT ESPORTS S.L. PI. Quatre Cantons g 936743081 SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 g 9 3 6 7 4 9 8 62

ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Major, 33 g 93 674 01 74

LLARS D'AVIS MIRA-SOL Victòria, 48 g 93 589 20 18 LA FLORESTA Pearson, 36 g 93 589 78 00 LES PLANES g93675 5í05

LLIBRERIES PAPERERIES

MOBLES DECORACIÓ CARRE MOBLES Frsc. Moragas. 33 g 93 674 09 95 g 93 674 »5 50 CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusinol, 37 Major, 6 g 93 589 22 32 EGA MOBLES Cànovas del Castillo, 2 g 935890014 MAJIK Sant Jordi, 29 B 935890266

MOBLES JARDÍ INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 g 93 589 00 23

MODA CONFECCIÓ BENETTON Santa Maria, 21 g 93 674 85 02 BLUE MOON Major, 16. g 93 675 02 67 Valldoreix, 43 "B 93 589 43 55 CAMPMANY Valldoreix, 16 g 93 674 14 82

LLIBRERIA MYTHOS Plaça Barcelona, 9 P93 5898617

MARBRES

TOT PUNT Sant Antoni. 19 g 93 6 7 4 0 0 97

PROGRAM ACCÉS Rbla Can Mora, 18 g 93 675 15 56

ATEUER BLAU Av. Torreblanca, 2 g 93 5 8 9 * 9 3 *

VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 g 935908060

MES MARCS Enric Granados, 15 g 93 5 8 9 * 4 2 9

A. ZAMORA, SJ_ Mn.Cinto Verdaguer, 18 g935892638 MANTSERV.SA Av. Catalunya, 18 g 93 674 60 58

INSTITUTS BELLESA ESTÈTICA P. RAMÍREZ Del Carme, 38 g 9 3 6 7 4 8 5 63

MAT, CONSTRUCCIÓ FOAP Rius i Taulet, 27 g 93 674 05 03 SUMINISTROS VALLDOREIX Mn.C. Verdaguer, 107 g 93 674 14 90

g 93 5900541

VORAVIU Sant Antoni, 25-27 g 9 3 589 88 55

TATER'S Sant Antoni, 62 g 93 675 55 06

PERRUQUERIES CARNÉIBOSCH Francesc Moragas, 29 " 9 3 589 6 0 8 8 DISON ESTILISTES Martorell, 12 g 93 589 56 57 ESTILISTA P. RAMÍREZ Del Carme, 38 g 93 674 85 63 FORMA'S Elies Rogent, 18 A g 93 675 40 06 JUANI Xerric,28

JEANLOUSDAVIO Plaça Dr. Galtes, 5 g 93 675 6* 70 PERRUQUERIA VERDI Castillejos, 11 Q 9 3 589 53 54 TOT CABELL Av. Primavera, 7 - ent. 4a Cerdanyola "B 93 692 79 04

VALLÈS NET Sant Ramon, 4 g 93 674 89 18

MENJARS PREPARATS ROSTIDOR A LA LLENYA OLIVER Sant Martí, 9 g 93 589 82 75

OBJ. REGAL BOHEMACRYSTALL Valldoreix. 49 g 935897202

OBRES CONSTRUCCIONS • CONSTRUALPA Santa Maria, 9 , 1r1a g 93 589 0 * 5 *

PESCA SALADA I LLEGUMS SALUMS Sant Antoni, 50 g 936745752

TALLERS MECÀNICS I COMPONENTS LEONEUJ, S A COMPONENTS ELECTRÒNICS PER A MOTOCICLETES Av. Graells, 35 g 93 590 66 66

TALLER ELECTROSOL Sol. 19 g 93 674 36 88 TALLER MECÀNIC C P . CANALS Sant Llorenç, 27 g 93 674 63 62 TALLERS TORNER Plana de l'Hospital, 35 g 93 674 69 50 TALLERESMENA Pg. Torre Blanca,13 g 93 674 53 01

AIR TELECOM Telefonia i comunicacions Ctra. de Cerdanyola, 49 g 93 589 87 02

TINTORERIES TMTORERIA ST. CUGAT Sant Antoni, 1 g 93 6 7 4 * * 8 2

FERRON Rius i Taulet, 20 g 93674 6 8 4 7

TINTORERIA ST. CUGAT Santiago Rusinol, 35 g 93 674 >>83

PISCINES SANT CUGAT Ennc Granados, 10 g 9 3 589 25 29

•nNTORERIA ST. CUGAT Rbla Ribatallada, 34 g 93 675 22 28 TINTORERIA ST.CUGAT Av. Uuís Companys. 2 g 93 674 41 67

POLLERIES POLLERIA SANT CUGAT Mc.Torreblanca.Pda. 1-5 g 93675138

TRANSPORTS ASS. RADIO TAXI 93 5 8 9 4 4 2 2 g 93 675 5 * 5 *

REPARTIDORS

VETERINARIS

MAIUNG VALLÈS, S.L. Mercè Rodoreda, 8 g 93 589 23 71

DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS, S.L. Urgències 24 h Sabadell, 23 Obert nit i festius P 93 674 69 45 Tel. urgències g 908 8 9 8 * 3 6 g 93 674 69 45

_

RESIDÈNCIES

RESIDÈNCIA 3a EDAT SANT SALVADOR Sant Salvador, 47 g 936744223

STANZA Valtíoreix. 10 g 93 674 65 98

VETERINOS Rius i Taulet, 31 g 93 589 7* 40

ROBA INFANTIL PROMUSA Av. Torre Blanca, 2-8 P 93 589 1732

TEIXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30 g 9 3 5 8 9 4 4 95

CUCARRÓ Santiago Rusinol, 30 g 93 674 55 80

ROBA PER ALA LLAR FALGUERA Villa, 1

g 93 675 24 01

MERCERIES LA PERLA Major, 3 g 93 674 01 38

SEGURETAT AUX-VYD Av. Lluís Companys, 50 g 93 5 8 9 * 7 9 9

TELEFONIA

MUSICAL ST.CUGAT Rosselló. 13 g 93 675 47 57

JARDINERIES GARDEN ROCAMORA Llaceres, 12 g 93 674 36 94

LA LIONESA Valldoreix, 79 g 93 674 07 71

MASSATGES ESTET. SALUT NATURAL AMB LES MANS (SPA) Les Domes, 11 g 656 89 01 49

KAILA CENTER Del Sol, 22

SILUET CONTROL Esperanto, 12, interior baixos g 93 5 8 9 2 3 4 3

g 93 675 32 74

LA MODISTA Plana de l'Hospital, 3-5 local 6 g 9 3 589 8 6 69 PEPA MARTIN Talles grans Valldoreix, 28 g 9 3 589 7232

MARMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons Campoamor,12 - Nau 3 g 93 675 5 * 0 8

g 93 675 12 99

g 93 674 6699

APPLE CENTER Plaça Unió, 3 g 9 3 590 80 60

g 93 590 60 86 ADOLF Taller d'art Pere Mas, 17. Valldoreix g 93 674 60 28

ADMINISTRACIÓ NÚM. 1 Valldoreix, 67 A g 93 589 4 7 4 2

IMMOBILIÀRIES

GALERIES D'ART

SALA RUSINOL Santiago Rusinol g 93 675 47 5 *

SANBER-5 Anselm Clavé, 20 g 93 674 45 71

TRINITY Rbla. Can Mora, 18 g 93 675 22 0*

INSTAL·LACIONS PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 g 9 3 6 7 4 f 2 39

CAIXA DE TERRASSA Valldoreix, 32 "B 93 675 31 00

CLUBS DE MUNTANYA I ESPORT

HERBOLARIS DIETÈTIC

AN FUS JOIERS Santiago Rusinol, 45 P 93 589 50 72

Vegeu pàgines 44-45

ESPAI LLUlS RIBAS Plaça Gorina, 13 g 93 5 8 9 5 7 76

MIREIA'S

Valldoreix, 33 g 93 674 99 40

FUSTERIES

CENTRES PSÍQUICS TALLER JERONI MORAGAS Av. Villadelprat. 79 g 93 674 50 48

JOGUINES NINS Villa, 9 g 93 674 13 96

MC DONALD'S C Comercial St. Cugat g 93 674 46 54

fi MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Plaça Joan Borràs, 1 g 93674 f 5 4 6

ELECTRODOMÈSTICS

ASSEGURANCES J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9 B g 33 675X12

FERRETERIES EL PONT Girona, 3

CONSTRUCCIONS BELSCONXXI, SA. Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixos bofecorucoSnexo.es g 93 675 32 67

TOBELLA Santiago Rusifiol, 49 g 9 3 S 9 0 69 8Q

MARTÍ FINET MIRA De la Creu. 25, 1r g 93 589 30 65 M. MAR EJARQUE Santa Maria, 38, 3r 2a g 93 « P 30 BS

COPISTERIA THER Sant Antoni, 24 g 9 3 589 7 4 4 2

CARNISSERIES

JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a g 93 589 65 6r g 608 49 4 5 * 9

CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 g 93 674 03 08

g 93 675 Oi 75

OFINOVA Lluís Companys, 18 g 93 675 23 73 TUBAU La Torre, 14

UESC Cànovas del Castillo, 9 g 93 675 23 90

HAMBURGUESERIES

P 93 589 47.90

g 93 674 96 02

ALUMINIS GARRIGA Orient, 65, baixos

Tota classe de llibres, tesis, fascicles, etc. «936742624 g 93 4 . 7 0 7 5 9

PARAMENT DE LA LLAR GENEVIEVE LETHU Villa 6

SÚPER HOGAR Plaça Octavià, s/n g 9 3 589 89 99

AIRTOUR Viatges per Catalunya amb avioneta Ptge. St. Salvador, 3. La Floresta g 66642 8 * 4 2 IBERPLAN VIATGES Valldoreix, 59 g 93 58916 78

USSIATOURS Rana Hospital, 10 g 9 3 5 8 9 6»50

g 93 674 03 16

JOGUINES JOGUINES MARGA Santa Maria, 44 g 93 674 *5 32

MISSATGERS MRW Ildefons Cerdà, 4 g 93 5 9 0 2 6 80

PASTISSERIES SÀBAT Santiago Rusinol, 46

SABATERIES REPARACIÓ DEL CALCAT SABATA Francesc Moragas, 6

XARCUTERIES CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26 g 93 6 7 4 0 8 * »


Cultura

50

US /CANTONS Dijous. JJt/c,,oi\M-\\v

De dilluns a divendres • Dc7.00haS.00h El despertador amb Salva Vallvé • D e 8.00 h a 10.00 li

Primera Planti, amb Ccni I .n/ami • De 10.00 h a 13.00 h Ctunbirotti. el mana/ín, amb ( Mura Borrell • De 13.00 a 15.50 h San! ('iiiítit. k•///': /'in/oriiititiu. amb Josep \ l . Miró • De 13.50 h a 1.1.40 li ActualitatEsportiva.

amb KLIII Pcnas

• De 13.40 h a 14.00 h \inh molt t/e gust. l'espai tir gastronomia. amb l'ep Blanes • De 14.00 h a 17.00 li Volt/rttirtla. amb Kste\e I ,lop • D e 17.00 h a 19.00 li

Vol t/r tarda, amb Iolanda Casas • De 10.00 h a 20.00 li \llloro, el musical, amb Salva Vallvé • I )e 20.00 h a 20.35 h Erspoitiu. amb (iemma Montero • De 20.35 h a 21.00 h /*.'/ millor drI magazln • D e 21.00 h a 22.0011 Sona clàssica (dilluns). Roc/t World (d'ima rts), Dauce I jgend (d i mecres), ChiII Oïtt (dijous), Jazz Cava (divendres). • De 22.00 h a 24.(K) h El que queda del dia. amb Joan Vallvé • A partir de les 24 h . Música al teu costat •De7a24h, Cada hora informació local als Bulletins Informatius. • D e 8.00 h a 10.00 h Es rap de setmana, amb Joan Vallvé • D e 10.(X)ha 13.00 h

Por frt. 1:1magazin d'humor. Amb Xavi Rodríguez • De 13.00 h a 14.00 h Aitint-miitx. l'informatiu d'espolis • De 14.00 h a 15.00 h Càsting (repetició) • De 15.00 h a 17.00h Àlbum. amb David Villena • De 17.(X)ha 18.50 li l'.estrella. 1:1 programa de einemti. amb Xavi Iórras. Jordina Reinon i Toni (ïarcia • De 18.30 h a 10.00 h Ràdio Pla): amb Sònia (Carmona • D e 10.00 h a 21.00 li

Pur d'assaig, amb Carles Roca • De 21.0<)'ha 22.00 h /•'.ntre haml'ol'nies. Kl programa de teatre • A partir de les 11 h Música al teu rostat

Diumenge • De 8.00 h a 9.00 h La missa del monestir • I )e 9.00 h a 9.50 h . Mites i llegendes de Sant Cugat • De 9.30 h a 10.00 li Esport en marxa la edició • D e 10.00 h a 13.30 li Nostra dansa/ L·i sarsuela! Roda d'amics amb Joan Fàbregas i Pere Pahissa • D e 13.30 h a 14.00 h F.spoil en mana Ja edició • D e 14.00 h a 16.00 h Tal com érem. amb J. M. Alvira • D e 16.00 h a 19.00 h Pon rotllo, presentat per Raquel Iniesta • D e 19.00 h a 21.00 h Buc d'assaig, amb Carles Roca • D e 21.00 h a 22.00 h Espoit en marxa .vi edició, amb (iarme Reverte • A partir de les 21 h Música al teu costat

D((QUS22

Isern

Pg. ta Floresta. 9

93 67418 63

Divendres 23

Domènech

Pg St Magí. 50

93 674 33 53

Dissabte 24

Llorens

Santa Mana. 27

93 67415 31

Diumenge 25

CuBetl

Ptge. Diputació, 6

93 674 03 64

Dilluns 26

Riera Riviere

Dr Mur*), 1

93 674 04 30

Dimarts 27

Salaven

Santiago Rusinol, 38

93 674 0645

Dimecres 28

Texido

Rrtta del Celler. 97

93 674 77 49

Foc i balls per la nit més llarga i màgica

de Vany

Demà a la nit arriba la tradicional revetlla de Sant Joan, segons diu la història, la nit més màgica de Pany. De fet, rarribada del solstici d'estiu és una bona excusa per sortir a celebraria nit de Sant Joan, allargant encara més la nit que té més hores de tot l'any. Les fogueres i els petards tornaran a ser els amos de la nit de bruixes catalana, juntament amb les coques de crema i de llardons i el cava. Evidentment que una revetlla d'aquest tipus mereix una gran celebració. A Sant Cugat tenim una àmplia oferta que podem triar: des de les festes de locals i discoteques privades, fins al concert de La Marxa dels Nois al Pla del Vinyet. Bona revetlla a tothom!!

f Dijous 22 Festa tradicional del Corpus Christi i St Pauli de Noia, b

Dilluns 2 6 Sis Pelai, nen, mr, Joan i Pau. germs mrs i Uavid, erm.

? Dimarts 27

Divendres 23 Sts Joan i Fèlix prevs , mrs Zenon mr i Jacob, patriarca

Ntra. Sra del F"erpetu Socors i Zoile i comps mrs i Samsó, prev '

Dimecres 28

Dissabte 24 Sts Teodult i Simplici. bs i Orenci sold i germs mrs

Sts Ireneu, b mr; Haulo I, p ; Argimir, mjo. mr i Marcel la, mr. %

Diumenge 25 Solemnitat del Corpus Christi i Sts üuillem, ab

, Dijous 2 9

^f"

r

^

^

'

Sts Pere i Peu, apòstols: Marcel, mrs i Sta Benedicta, vg *

í. ^ 4 ^ vJw^&S íí.0?'~^

ÏL

*"


Cultura

ELS /CANTONS Dijous, >>(/,• jmn- <M 2AV

Ctre. Cívic les Planes

93674 2018

AAPPiWMira-sol

93675 5105

Municipal (Valldoreix)

908 79 51 25

Sar* Cugat

93 58922 88

AAW V. Carme Mira-sol 93 S74 10 03

Cines Cinesa (reserves) 93 589 09 41

Comissaria St. Cugat

93 674 7612

Casa de Cultura

93 589 13 82

AAW St. Joan Mira-sol 93 674 71 03

Cines Yélmo (reserves! 90212 4134

DNI (Cita prèvia)

93589 3080

EMD Valldoreix

93 674 2719

Consumidors

OMiC PROMUSA

Club Muntanyenc

93674 5396

93 589 31 88

Coral de la Unió

936741006

93 58917 32

Esbart Sant Cugat

93675 26 52

Llar d'Avis Parròquia

9358905 98

Aigües la Floresta

93 674 2089

Piscina Valldoreix

93 675 40 55

Cataiana de Gas

93 725 29 44

Correus

93 674 70 96

ENHER Rubí

93 6991892

S3 268 45 67

BOMBERS Beliaterra

936928080

Generalitat

ASSISTÈNCIA SANITÀRIA

085

Rubí- Sant Cugat

93 69980 80

CAP

93 5891122

CAP - Urgències

93 58944 55

Centre Soc. San. LF

93 5897800

Ctre. «zheimer St. C.

93674 2383

ASOt

Creu Roja Sant Cugat

9367412 34

CPA

Creu Roja Valldoreix

93674 24 59

C.CastsIlano-Manchegc 93 589 7605

Dispensari la Floresta

93674 7615

Germanor Cavis

93589 5798

MITJANS COMUNICACIÓ

091

93 589 62 82

FECSA (atenció client)

900 73 7373

9367535 03

Ràd» Sant Cugat

93 675 59 59

FECSA (avariesl

900 74 74 74

93 589 16 74

Tot Sant Cugat

93 674 B6 61

Funerària

93 5895552

Repsol-Butà

93 6741580

SOREA

93 5890021

ORGANISMES OFICIALS

General de Catalunya

93 5891212

Grup Sup. Immigrants

936749314

Hisenda

935891155

93427 2000

Sant Cugat Comerç

93 674 0322

Jutjat

93674 66 96

Sant Joan de Déu

932034000 PARRÒQUIA

LLEURE

CASAL DE fa CULTURA DE 1111 VALLDOREIX

EMD Valldoreix

SERVEIS

Els 4 Cantons

ENTITATS

Vall d'Hebron

Telèfon de l'Esperança 93 4144848

Urgències

Informació i inscripcions De dimarts a divendres De 9 a 11.30 i de 17.00 a 19,30 h

CASALS D'ESPLAI . ....juny-agost-setembre ESTADES D'ESPLAI

.juliol

ESTADES D'AVENTURA

.juliol

ESTADES 0'ANGLÈS

.juliol

TRANSPORTS Aeroport

93 478 50 00

Carreteres

93 204 22 47

93674 2570

Les Planes

932047503

R3C

93 2051515

Arxiu Municipal

935890712

~"~St. PereOclavia

~WsmiW

"Grua

93 674 33 71

AAPP W Can Majò Vall. 93 674 50 49

Arxiu Nac. Catalunya

93 589 77 88

AAPP i W Valldoreix

93 674 21 97

Casal Cultural Mira-sol 935892018

Port

93 31887 50

AAPP Montserrat Vall.

93 674 21 05

Casal d'Avis SC

9358916 38

Ràdio Taxi

93 58944 22

AA Prop. i Via Floresta 9367420 89

Casal Valldoreix

93674 4599

Cuerpo Nacional

Taxis (parada)

93 6740997

-

AAW Àigualionga Flor

Ctre Cívic la Floresta

93 589 08 47

Municipal i Protecció Civil

Valldoreix (parada)

93 674 1111

93 674 51 29

Valldoreix

9367401:69

93 674 78 5 092

Sant Albert, 5 Tel. i fax 93 S89 82 69

INSCRIPCIONS

Arxiu Gav'in ASSOCIACIONS

51

COLÒNIES MUSICALS . . . .del 3 al 8 de j u l i o l

93 4900202

RENFE

TALLER D'IOGA ( j u l i o l ) A l Casal de C u l t u r a de V a l l d o r e i x Els d i m e c r e s , d e 2 0 . 3 0 a 2 2

h.

Org. E M D de Valldoreix

CONCURS de CARTELLS

CINESA SANT CUGAT

Sant Cugat 1

Yelmo3 5

iÈíiíiJSKSjLÇ^D?5]M^?^^lJ i^ll Sant Cugat 2 Misión a Marte

De la Festa Major de Valldoreix del 2000

~ " ^ ? Í 1 ^ ^ Gladiator Yelmo4 17.00-19.35-22.10 Misiona Marte

Sant Cugat 3

17.15-20.00- 22.40

Yelmo5

Gladiator

15.50 -18.50 - 21.50 Kfàmpack

SantCugat4

D h r i i i l n - 2.'i d«' j u m

16.00 -18.00 - 20.00 - 22.00 Soné con Àfrica

Yelmo2 jít^JJttie^

RE\KTI.L\ SAINT

Pokémon / Campo de batalla 16.15-18.15- 20.20-22.45

JVtelmo2

Destino final

16.00 -18.15 -20.30 - 22.50 Cort sartgre y fuego

V B I I i l IMMI «Mai ^ i l

16.00 -18.00 / 20.30 - 22.40 16^00 - l§J^--m2q.30 - 22.4£

Yelmo9

Tango para tres

_____ „ „ _ „ _ , . m _ 17.00-19.45-22.35

l'KK

DE

RECITAL DE

JOW \

I

.KINES

4a SETMANA

Soprano Jn.in.i \ il.i|il.in.i

\ Ics 2 ï M) M

l ' u i n i . ( .rrlcs \

\ la plata de) ( a s a l d c í u i rui.i de \ . i l l d o r c i \

-1""11 \ Ics , , Sant

Oi.u

I \ l l ) de \ a l l d . i r e i \ i

(;,,1. l - A l l > de Valldoreix i la

D l ' W (Joves de Y a l l d o r c i x I .

parrín|in.i de Sant (Cebrià.

ESTRENA

•.;•.,.

l v l . l l

"$È(M WH

IB

\\/3

ÍfT( :

SALA2 17.00-19.35- 22.10 GOLFA: 00.35 APTA

CINESH

SALA 1: 15.50 -18.05 - 20.20 - 22.35 GOLFA 00.50: DESTINO FINAL

Q Parfciftg 2f; -jtaíus

Cítr:«í d espiar* uniwrsit»»

SALA 4: 16.00 - 18.00- 20.00 - 22.00 GOLFA: 00.15 APTA

Wf injuries oransbJJ íinys

ÀïfcfiSSSï

rniny.svÀlrtís

Vtftj* afilerod

Xirmachs i

' m c s 21 h i l.i p.niiiiiiii.i de , , . , . ,, , ( e n n a de \ a l l d o r c i \

6a SETMANA

:' | * l < o í ! m m r * «itócHStOUSTt" .," llW fií»íl! *

(AVI

IMNINO

El cinema de casa teva

SANT CUGAT 2a SETMANA

D m ' m l r r * 7 <!»• j u l i o l

17.15-19.45-22.35

Yelmo7 YELMO SANT CUGAT

Data màxima d'entrega: 4 de juliol Al Casal de Cultura de Valldoreix, de dirnats a divendres, d'11 a 13 h i de 17 a 19 h

16.15-18.30-20.40-22.50

Yelmotj

^tuartliaJe^

16.3a-19.30 - 22.30

8í)


ELS4CALVTONS 52

Dijous, 22 de juny del 2000

S e t m a n a r i d e SANT CUGAT DEL VALLÈS

Nacho Gonzalvo. President de la Comissió de Festa Major

Mocions IOKDI CASAS

"La Festa Major d'enguany és la que té més actes, es pot triar més" Al.KX LÚl'KZ

- <^uè n'espera de la Festa Major d'enguany? - Com cada any, el que esperem és una participació més gran que la de l'edició anterior. - Doni un missatge al ciutadà. - Que participi al màxim i que transmeti el seu interès per una activitat o una altra. - 164 actes en cinc dies. - Aquest any, a diferència d'altres anys, tot i que sempre hi ha hagut moltes activitats, s'ha fet una distribució de molts actes i de tot tipus a difetents llocs de la ciutat. - Actes per a tots els gustos. - Espectacles, gastronomia, esports, etc. De tot una mica. Cada vegada ho volem potenciar encara més i fer encara més coses. - 3 8 entitats d e Sant Cugat han participat en l'organització de més de 6 0 activitats. - Aquest any, la comissió de festes ha potenciat el fet que les entitats participessin de la Festa Major, que també poguessin dir i fer la seva. I això ha fet possible que enguany hi hagi moltes més activitats que l'any passat. - Dels últims anys, la Festa Major d'enguany és la que té més activitats, la que es pot triar més? - Sí. Fer exemple, el que és a les nits comportarà que no es pugui participar en moltes activitats perquè realment hi ha tres, quatre i cinc activitats a la vegada. Els santeugatencs hauran de triar i diversificar, perquè no podran estar a. tot arreu. - (^uins seran els actes centrals de la FesUi Major i també els més tí|>i<-s? - Quant als actes típics, són els més clàssics, els que es fan sempre i que tenen més tradició. Començant pel pregó dimecres, el l'aga-li Joan dijous, la botiga al carrer dissabte i l'arrossada popular diumenge. D'altra banda, també hem de destacar els focs artificials el primer dia i el fet que cada dia hi hagi una orquestra important.

matinada. Per als no ja tan joves hi ha molts racons de música tradicional, música catalana i activitats des de jazz, blues, salsa, espais tradicionals. De tot una mica, perquè puguin participar del que més els agradi. En fi, és una Festa Major que està estudiada perquè hi pugui participar tothom i la festa sigui realment per a tot el poble. - Enguany la comissió organitzadora d e la Festa Major s'ha constituït en associació. Per què? - Fa dotze o tretze anys va néixer una comissió d'un grup d'amics que ja estàvem participant en altres activitats de la ciutat. Aquest any, però, per organitzar-nos una mica més hem cregut convenient muntat una entitat o associació, que és la Comissió de Festa Major. És una entitat més del poble. - Diu que la feina que comporta dissenyar la Festa Major és una feina d'un any. Doncs, Déu n'hi do! - Sí, és molta feina. Cal preparar el calendari amb molta antelació. Cal tenir present que hi ha activitats Saeho Gonzalvo espera un/i gran resposta delssanteugatencs FOTO:XI.. que s'han de programar tranfantil, que estarà ubicat a la ramquil·lament amb sis mesos d'anTambé vindrà un cantant català bla del Celler. Cada dia hi muntelació. reconegut, que és cl Raimon. A tarem una activitat. Per a la gent les Barraques, esperem que hi - On estarà la fira aquest any i jove hi ha hagut un buit imporhagi molta gent que hi participi. quina en serà la ubicació els protant: les activitats esportives. Tampoc no ens podem oblidar de pers anys? les Tronades Castellera i CJegan- Han apostat també per donar - Hi ha un sector important de tera. continuïtat a les Barraques. santeugatencs que la vol, perqwè - Per a la gent jove tornarem a fer la fira fa festa. El que està clar és - En línies generals, com defil'espai de les Barque la gent hi va i que té molt èMt, niria el prograsobretot si és a prop. Però, mjama? raques. L'any paslauradament, la fira és una activi- Es un programa j j sat ja vam fer un tat que tothom la vol tenir a prop esforç important i ajustat, però és el però que no faci nosa. I això és pressupost que hi h molt difícil. Estarà al davant qel p o d e m dedicar. col·legi Pins del Vallès. On estarà No tenim unes van donar la raó. la fira l'any vinent és una qüestió activitats que puVa tenir molt d'èque encara no sabem. guin ressaltar xit. Val a dir que molt a diferència els mateixos or- Enguany s'ha editat una prjod'altres ciutats, ganitzadors de les gramació de butxaca. i però podem dir Barraques ja s'es- D'observacions que hem fet tan preparant des del setembre i d'alttes anys, hem vist que la gent que estem en una línia intermèdia espero que encara hi hagi més resno acostuma a portar el programa perquè hi ha de tot una mica. posta que l'any passat, toti que ja de Festa Major a sobre. Llavors. - Es una Festa Major pensada va ser important. Pronostico que enguany hem decidit editar un per a tothom, dels més petits als l'èxit es tomarà a repetir. Ens hem programa de butxaca de quatre o més grans. adonat que per a la gent jove les accinc pàgines i tothom podrà saber - Sí, per a tothom. Cal ressaltar tivitats comencen a les vuit del quines són les activitats més imque aquest any per als més petits vespre i acaben a altes hores de la portants d'aquell dia. s'ha ideat un espai, és el Racó In-

"Els santeugatencs

hauran de triar i diversificarperquè no podran estar a tot arreu"

;ZZZ:i

Kls que coneixen la dinàmica de la màxima institució local, l'Ajuntament, saben que molts cops la relació govern/oposició s'assembla més a un joc de suma • zero, que no pas a un intent de síntesi democràtica. Del resultat, naturalment, se'n ressenteix la ciutadania. No cal dir que això resta representativitat a les decisions preses i a l'acció institucional. El nostre cas és un exemple prou clar. L'equip de govern, que reuneix la meitat més un dels regidors, però té menys vots que els obtinguts pel conjunt de l'oposició, està en condicions de governar d'esquena a la meitat dels votants. Des de l'oposició, per tal de dignificar el seu paper i revaloritzar la seva presència institucional, se sol recórrer a l'estratègia de les mocions. Quan escric això, al nostre Ajuntament se n'estan discutint quatre, si és que no ha canviat allò que anunciava la premsa local. Una sobre el trasllat dels fons de la Generalitat republicana, avui a Salamanca; una altra sobre la celebració a Sant Cugat, el 11 de setembre vinent, del dia europeu sense cotxes; una sobre la millora de l'actual biblioteca i la construcció d'una altra i, per acabar, una sobre la construcció d'un refugi per a animals de companyia. No sé si s'hauran aprovat, però és evident que aquesta pràctica aporta un funcionament a batzegades que fa difícil un treball a mitjà i llarg termini. En matèria d'equipaments, i dues mocions s'hi referien, no es pot improvisar, les decisions han de ser el resultat d'un debat més acurat, que ha d'anar acompanyat d'una previsió pressupostària. Ja tenim prou equipaments en cartera per anar allargant ia llista sense parar-nos a prioritzar. No nego, Déu me'n guardi!!, el dret a presentat mocions, però considero que en tema d'equipaments i infraestructures cal iniciar un altre sistema d e discussió. Cal consensuar institucionalment un pla d'equipaments a curt, mitjà i llarg termini, la qual cosa implica parlar també de com finançar-lo. l'n tema així no pot estar supeditat al fet que un 50% del consistori accepti o no les mocions presentades per l'altre 50%.


Diari de Sant Cugat 342