Issuu on Google+

El 'diari9 de Sant Cugat LYiimt &4tjun$$l30ÓO

EIS 4 CANTONS

Destaquem

Nttm- S40 Any VII

225 pies.

El Mercat Torre Blanca estrena imatge

Alberto León, exadministrador de la Cooperativa, mor als fauna77 17 anys Entrevista a Xavier Boix, president d'IC-V Pàgina 4

La Comissió TN, expectant amb el nou equip redactor Pàgina 12

Entrevista a Alfredo Bergua, regidor d'Esports Pàgina 27

El Teatre Espiral de Valldoreix compleix 10 anys

Abans de l9agost finalitzaran les obres de remodelació interior i exterior del Mercat Torre Blanca &&#***.$&

Els pares de PIES Angeleta Ferrer reclamen seguretat a Paccés al centre Darrerament han atropellat alumnes a la sortida de Finstitut m **

Pàgina 30

Mega concert

5/ e i trobes pots comptar

perdut amb mi

AUTOMATISMES PER A PORTES I PERSIANES...

ELS PETS Divendres 16 de juny 22.30 1

JT\

ÜRACC

AV. LLUÍS C O M P A N Y S , 50 (ABANS ALFONS SALA)

Prestigi, Seguretat

i Servei


Excursió de 2 h G R AT U IT A • Per la muntanya • En grup i amb guia • Caps de setmana i festius

• Per fer amb els amics o la família • Només cal carnet B-l o Al

santcuqat c i n e s

Ctra. de Cerdanyola, 43. Granja Baiard. Sant Cugat

Els diumenges podeu gaudir d'un

L# d S> 3 t ï Jl

a cavall

HÍPICA SEVÈRINO

•» ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR

QUALSEVOL SALA DIES F E I N E R S (EXCEPTE: d i m e c r e s , f e s t i u s i vigílies de

festius)

93 589 62 82 . de dl a dv, de 9 a 14 h i de 16 a 20 h


EIS 4 CANTONS

Política Dijous, (V tir juny tlel JAV

C o n s i s t o r i

L'Ajuntament gasta 2 . 2 3 4 milions del pressupost en despeses de personal

cepte de dictes per la presidència de les sessions d'òrgans col·legiats". igual que Recoder. (loncrecament. els titulars de les regidories delegades reben entre 7,5 milions -com la de Serveis Personals- i 6,2. la de Participació, Comunicació i Promoció de la Ciutat. Els regidors en règim de dedicació parcial perceben 3 milions -Comerç, Consum, Indústria i Serveis, Instal·lacions Esportives i Parcs, J a r d i n s i [Descentralització— i 2 milions -Esports-. Referent al personal eventual, de gabinets, s'hi destinen quasi 67 milions. El cap de Gabinet d'alcaldia. 6,2 milions de pessetes; i la secretària particular, 5 milions. El conjunt de personal funcionari guanya 890 milions, repartits en 24 paquets. Els més destacats. Seguretat C i u t a d a n a - 1 % milions-i Urbanisme -90 milions-. El personal laboral gaudeix de 549 milions. dels quals 138 van a parar als serveis urbans. Els incentius al rendiment se separen en ampliacions horàries -20 milions-, en complements de productivitat i gratificacions -92 milions- i canvis de categoria i valoracions -10 milions-. Finalment, les quotes, prestacions i despeses socials costen a l'Ajuntament 498 milions (entre seguretat social, assistència sanitària o jubilacions anticipades).

Es redueix el sou de l'equip de govern, però s'augmenta la plantilla •i,

EMILI BKI.LA

L'Ajuntament de Sant Cugat es gastarà un total de 2.234 milions de pessetes en despeses de personal en l'exercici d'enguany, tal com constn al pressupost aprovat el 26 de maig passat. Aquesta partida es divideix entre els alts càrrecs del consistori -retribucions als òrgans de govern, el personal eventual de gabinets, els personal funcionari, el labiral, en incentius al rendimenti en quotes, prestacions i despeses socials. Als òrgans de govern es destina una partida de gairebé 106 milions, que es reparteixen entre les tinències d'alcaldia -7,5milions de pessetes brutes anuals en règim de dedicació exclusiva-, els regidors de l'oposició-amb 1,8 milions als portaveus i 1,5 als altres regidors-, i els grups polítics municipals -900.000 pessetes, igual per a tots els grups-. Pel que fa a l'alcalde Lluís Recoder, se li assigna una retribució de 2 milions i mig de pessetes. Cal dir que renuncia al jornal d'alcalde, ja que percep el que li pertoca com a parlamentari a la cambra catalana. El mateix fa la tinent d'alcalde de Serveis Urbans i Descentralització, Berta Rodríguez, que prefereix cobrar el sou del Congrés dels diputats a Madrid, tot i que rep 2,5 milions "en con-

Alple de l'Ajuntament hi ha 25 representants dels electors stintcugateni •. F \\

Menys diners per a més gent L'equip de govern ha reduït els costos dels seus membres. En l'anterior legislatura els tinents d'alcalde rebien 8 milions bruts l'any, mentre que ara passen a percebre mig milió menys. A més, s'ha reduït el nombre de tinències d'alcaldia a cinc, encara q u e , a m b l'entrada del Partit Popular al govern municipal ha augmentat el nombre de regidories delegades, que en l'anterior mandat rebien 6,2 milions.

L'alcalde Lluís Recoder, va afirmar en el ple de pressupostos q u e el cost econòmic del p a c t e C i U - P P no havia augmentat significativament, i va proposar comparar la suma dels sous actuals de l'equip de govern amb la d'abans del pacte - c o m p t a n t els jornals dels quatre membres del PP com a regidors-. Un factor per tenir en compte és l'augment dels càrrecs de confiança, que cobren més que alguns regidors.

D i s i r i c

Els problemes de mobilitat centren el ple ordinari de l'EMD de Valldoreix E. B. - Valldoreix La darrera sessió plenària a l'Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Valldoreix va posar de nou de manifest la problemàtica de la circulació dels vehicles pel districte. Alguns veïns van fer arribar les seves queixes al president de l'EMD, Miquel Paraira,

que va respondre que aquest problema s'anirà solucionant amb les actuacions urbanístiques que hi ha previstes a la zona, gràcies també a l'aprovació del pressupost de f E M D - d e l.(K)4 milions de p e s s e t e s - . Paraira va posar com a exemple la construcció de la rotonda de la plaça de Can Cadena, les obres de la qual es començaran enguany.

Una altra de les queixes dels veïns anava encaminada a demanar la millora de l'autobús del barri. En aquest sentit, Paraira va anunciar que estan fent passos per canviar l'actual per un de nou i més petit, "més adequat a les necessitats de Valldoreix i preparat per les persones grans i minusvàlids". També s'estudia variar-ne el recorregut.

Alcalde: Renuncia al seu sou. Tinents d'alcalde: 7,5 M Regidors: Entre 7,5 i 6,2 M (dedicació exclusiva) i entre 3 i 2 M (dedicació parcial) Regidors oposició: - Portaveus: 1,8 M - Regidors: 1,5 M Caps de gabinet: 6,2 M Gerent: 10,6 M Directors d'àmbits de gestió: Entre 10 i 7 M Director Centre Cultural: 9,9 M

El vocal del Partit Popular, Pantaleón de Miguel, va explicar que "la gent es queixa del tema de la circulació, del qual jo fa temps que em queixo, perquè és un desastre, és l'anarquia total i absoluta, no es pot circular". De Miguel també va carregar contra l'autobús, que qualifica de "vergonya". Segons ell, Valldoreix en necessita dos "de manera immediata". D'altra banda, el popular va criticar la política general de l'EMD: "Jo crec que a petites velocitats s'estan fent coses. És un problema de ser una mica valents. Em queixo, no perquè no es facin coses, sinó perquè se n'haurien de fer moltes més". De Miguel ho

D'altra banda, el personal directiu dels àmbits municipals de gestió del model gerencial que vol implantar l'equip de govern per separar la gestió política de l'administrativa preveu un règim retributiu de 10,6 milions al gerent i entre 10 milions i 7 als vuit àmbits de gestió. Al pressupost s'especifica què va a parar al director del Centre Cultural (OAMCC), avui sense nomenar gairebé 10 milions.

atribueix a la manca "d'ambició i de capacitat de visió". Quant a la numeració dels carrers, Paraira va explicar que hi estan treballant, però que és un procés llarg, ja que s'ha de ratificar al ple de l'Ajuntament i que ha de passar el cadastre. La sessió plenària va servir, entre d'altres, per ratificar l'adhesió de l ' E M D al protocol general de la Xarxa de Barcelona, Municipis de Qualitat, de la Diputació de Barcelona. Com a nota anecdòtica, un veí va demanar q u e s'actualitzi el quadre del rei que presideix la Sala de Plens de l ' E M D per un en què surti vestit de paisà, ja que li fereix la sensibilitat.


Política

ELS i CANTONS Dijous. 8 de juny del 3000

E n t r e v i s t a

Xavier Boix. President

local d'IC-V

"Hem de ser capaços d'apostar per una llista única d'esquerres" Fvni.i BKI.I.A

- Sant CugatXa\ ier lioix, 33 anys, nascut a Terrassa, va començar Geografia i I listòria, però no ho va acabar. És el president local d'IC-Y des del novembre de l'any passat. Fa 11 anys que viu a Sant Cugat. — Faci balanç del temi*- q u e |K>rta sent president local d'ICA. - Kl relleu a ICA' es va fer per([iiè la persona que n'era el president també n'és el portaveu. Li vam treure feina, que en tenia molta. Vam valorar que s'havia de fer un canvi generacional. La meva tasca és la de coordinar, m'he dedicat a estructurar ICA7. Tenim avançada la remodelació del local. l ' n dels reptes més importants que tinc és, a partir del setembre, fer del local un lloc de trobada. — I quins són els reptes políties? - EI més important és que d'aquí a tres anys estiguem a totes les institucions per governar. Com que ICA' no hi pot entrar sola, cal treballar perquè la gent vegi que la proposta dels partits d'esquerra és clara, vàlida i amb fonament. Una

altra cosa és que ens posem d'acord. Però per això hem de començar a treballar ara. - Hi ha «•«diverses amb els altres partits? - 1 lo vam fer explícit abans de les eleccions, votant al Menéndez i presentant mocions conjuntes, entre d'altres. Però crec que s'ha d'anar una mica més enllà. — I això com es tradueix?

"Es bastant poc honest repartir el govern de la ciutat com ho han fet"

- En un futur més o menys proper, espero que abans de les eleccions, ser capaços de muntar una llista única i representativa de les forces d'esquerra sense perdre la personalitat de cadascú. La diferència entre centre-drcta i esquerra és que ells són un i nosaltres som molts. Fs pot aconseguir, sobretot en l'àmbit municipal.

I lem de ser capaços, cadascú des del seu partit, d'apostar per una llista única en què es representin totes les famílies d'esquerra. No dic que sigui fàcil: segur que serà molt difícil perquè tothom ha de cedir per rebre. Però si no ataquem per aquí i esperem que el centre dreta es fumi la patacada, perdrem el temps. A més, crema molt estar a l'oposició. Desgasta. Els regidors, arriba un moment que no se senten útils, perquè et van tombant les mocions. De vegades, només pel fet que les presenti l'oposició. — Quines perspectives hi ha que s'acabi l'era dretana al govern municipal? - El PP és un partit perillós: són gent sense experiència en política municipal. Però si són capaços de solucionar temes que molesten a la gent, com la neteja dels carrers, 0 que als districtes hi hagi participació democràtica als òrgans de gestió, serà el gran beneficiat del pacte. C D C i sobretot Unió en sortiran escaldats, perdran molts vots. 1 ?n govern, a més de ser honest, ho ha de semblar, i em sembla que és bastant poc honest repartir el govern de la ciutat com ho han fet.

"Prefereixo no serrrgidorde moment, sembla que no, però e's molta feina" !•'.: X.I..

- Sant Cugat «3S realment d'esquerres? - Sí. El moviment social de Sant Cugat és històricament d'esquerres, però no està mobilitzat. Hi ha una part important de la població a la qual no hem sabut arribar la gent nova i els joves, que no van a votar. Voten al referèndum del deute extern, però no a les municipals. Els hem de donar motius per votar i explicar les coses amb els mitjans de comunicació, als quals els interessa que governi qui governa. Per això ens deixen de banda, perquè no els interessem. La majoria de mitjans ens tracten molt malament. - Quin és el gran problema de la ciutat?

- Que hem crescut en població però no en mitjans ni en infraestructures. I a més s'ha gestionat malament i.no tenim diners per solucionar-ho perquè s'han prioritzat altres coses, com el Centre Cultural. - Digui'm una bona o b r a de l'actual equip de govern. - És difícil. No vull ser catastrofista, però tampoc ha governat encara amb majoria. Però van tard. Una bona cosa pot ser l'estructura gerencial que volen fer, però no pot ser que hi hagi estructura gerencial i tants càrrecs de confiança. Si són receptius a les nostres propostes, pot ser que l'equip de govern faci alguna bona obra; però ho dubto bastant.


5

ELS-1CAIVIÜNS Dtjous, 8 de juny del 2000

LA G E N E R O S I T A T DE PENSAR EN ELS SEUS FINS

AMB

L'ÚLTIM

MOMENT

G E S T I S E P , ASSEGURANÇA I ASSISTÈNCIA

DE SEPELI, AJUDEM A ALLEUJAR ELS M O M E N T S MÉS DIFÍCILS PER A LA SEVA FAMÍLIA I A D I S M I N U I R LA PRESSIÓ ECONÒMICA QUE QUEDARIA A LES SEVES MANS.

AMB UNA SOLA TRUCADA AL 902 110 120 ENS FAREM CÀRREC DE TOTS ELS TRÀMITS: I RASI.LAT. L L R I . 1 R I , C O I XLS. CAPLLLA. N Í N X O L INML'MAC K') INC INLRAC I Ó IÀIMDI'S. CORONLS. Rl l'ATRlACTÓ. URGÈNCIES NAÍ'K )NAL .•TNTl·'RNAC T< )NAI 2\ H( )RLS

GESTI Gestió i Assegurança de Sepeli

RAMBLA DEL CELLER, 25 BAIXOS - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS JOSEP TARRADELLAS, 33 "EDIF. FIATC" - 08029 BARCELONA

FIATC ASSEGURANCES


O S ! CANTON

Opinió ^ ^ ^ H

Dijous, <V de juny del 2000

E d i t o r i a l

ELS CANTONS Setmanari independent de Sant Cugat del \allès

Més Torre

Carrer S j m \ n t o n i . 4 2 - 4 4 . 0819(1 Sant C i m a l del Vallès Icl. (J.Ï SH9 hi H2 - I-"J\ <í3 674 : i ) ZA Aïlrc^J cIctrrÒDK'a: d s 4 t j n t o n s ( * i i > r v i n U ' U K J t . i ; n m

Consell d'Administració Ramon Crau (president)

E

Director Josep Maria Valle Redacció P o l í l i r a / K i i t o r n : Emili Bella; Opinió/Comarca: Josep M. Vallès: Soeietat: Ester (Castanyer i Magda Méndez; Esport*: Alex López; i ' u l l u r a : Marga Almagro Eü-onomia: Micol Sabaté

Comercial Carmen Eyaralar Consell Editorial Ramon (iran (president), Josep M. Cubrcrizo lvitepresident).\ íetor Alexandre. Francesc Carbó. Jordi Casas. Narcís Castanyer. Albert de Pablo, Xavier Kornells. Rovell Pedró. Ramon Pros, Lluís Puig. Emili René. Montserrat Rumbau, Paco Soler. Josep A. Teixidó, Joan Tortosa, Josep M. Sans Tr.né, Joan Troyano, Núria Zabala, Manel Pardo i Pepa Martín Subscripcions Sínda Gómez Fotografia Xa vi Larrosa i Eduard Farinyes Disseny i maquetacló Susanna Dicenta i Marta Cabrol

ls anys passen i als rodals de Torre N e g r a no s'hi c o n s t r u e i x . Aquesta realitat indiscutible, però, no significa que demà passat s'hi col·loqui la primera pedra d'una futura promoció de luxe. Aquest és un tema que ve de lluny, del qual fa anys que en parlem, se n'elaboren estudis, s'organitzen debats, se'n fan comissions de seguiment, n'opina la Generalitat, Núnez y Navarro hi presenta recursos..., però tot està igual. No hi ha cap paper oficial signat per ningú que digui que a Torre Negra no s'hi construirà ni una placeta malgrat ser la voluntat dels darrers consistoris i de la gran majoria de la població. De fet, ni tan sols ningú s'atreveix a preveure quan es podrà signar la requalicificació de Torre Negra que asseguri la preservació d'aquest magnífic entorn natural. La història va començar durant la Festa

Correcció Blanca Pi

de Tardor de 1993, fa set anys, quan a instàncies del Grup de Natura del Club Muntanyenc Sant Cugat, es reivindicava "Torre Negra, zona forestal". Darrerament, els últims mesos, concretament des de l'inici d'aquest mandat de l'Ajuntament, s'han produït notícies que haurien de comportar una reflexió objectiva per plantejar el futur immediat d'aquest sector en qüestió d'una manera decidida per evitar qualsevol dubte o malentès sobre la voluntat d'uns o altres en aquest afer. Primer es va donar entrada a representants dels propietaris del sector de Torre Negra a" la comissió de seguiment, després l'equip redactor de l'estudi de preservació de Torre Negra encapçalat per Albert Cordina va abandonar l'esmentada comissió de seguiment, després va ser el grup municipal d ' E R C qui també va deixar buida la seva cadira en aquest òrgan de debat. Ara,

Distribució Mailm*; Vallès S.L. Tel. 589 23 71 Dipòsit legal: G1-405-93 I-1- -t' (.nuiittiy c\pfc^.i l'iniuincm h SCVJ opinió en c l \ cilunruls. KU jrtií I f i SIJ;I\JI\ t:\pf C-MCII l'opini» uYh •.cus juinrv .pic /-./• 4 < itiitmi. \v> í.» u u nt-vc-ivirunicnt. l'ul·lu J I U I adherida j

(a)ACPC

(/«ertèloémiM.laol? W.F«5J?2371 . SonCugol D i s t r i b u c i ó A'ELS 4 CANTONS als s u b s c r i p t o r s

C a r t e s

N

ovament aprofitem aquesta finestra d'opinió per destacar i felicitar per la tasca feta a una entitat de casa que enguany celebra el desè aniversari. Es tracta del grup de teatre Espiral de Valldoreix, un col·lectiu de ciutadans que estimant el teatre l'han volgut fomentar i compartir amb els seus conciutadans. Aquella iniciativa nascuda de l'esforç de l'entusiasta Trini Escrihuela, sempre davant de cjualsevol iniciativa hi ha l'entusiasme d'uns quants, avui representa una de les entitats amb més força

d e l s

de les que en el municipi es dediquen a posar en escena els nostres autors. El grup que va començar molt humilment a l'escenari del Casal de Cultura de Valldoreix, avui l'ha fet petit. Espiral en aquests anys ha fet possible una trentena de muntatges que han rebut l'elogi de tots, fins i tot de bona part dels mateixos autors; el grup també ha impulsat la Mostra de Teatre de Valldoreix, una activitat destacada de la Festa Major del districte amb la participació de diverses companyies d'altres ciutats catalanes. Sant C lligat i la seva

l e c t o r s

El

l-'.ls t e x t o s tramesos a aquesta secció no h a n d ' e x c e d i r de Ics 2.(1 ratlles m e c a n o g r a f i a d e s . L'autor els podrà signar a m b inicials o p s e u d ò n i m si ho s o l · l i c i t a , però l ' o r i g i n a l ha de v e n i r signat i és i m p r e s c i n d i b l e i|tic hi f i g u r i n el d o m i c i l i , el t e l è f o n i el n ú m e r o de O N 1 o passaport d e l seu autor. K L S 4 C A N T O N S es reserva el d r e t de p u b l i c a r els t e x t o s tramesos, i e l d r e t d e r e s u m i r - l o s q u a n ho c o n s i d e r i o p o r t ú .

Tomàs

La f a m í l i a L e ó n T o m à s agraïm t o t e s les m o s t r e s de respecte, h o m e n a t g e i apreci cap a Alberto L e ó n J i m é n e z , q u e va morir a Sant Cugat l'I d e j u n y p a s s a t als 77 a n y s . Sempre recordarem totes aquelles persones q u e particularment o en representació de diferents col·lectius, associacions i institucions li van fer costat les darreres setmanes de la seva vida i a t o t e s aquelles q u e després del seu funeral encara s'interessen per la seva pèrdua. Moltes gràcies a tots.

\ng(Tit<i Towiís. fills i nét

bastants mesos després, d'una banda la Generalitat torna a dir que el futur de Torre Negra depèn exclusivament del que determini l'Ajuntament de Sant Cugat i, d'una altra, es presenta un nou equip redactor que haurà de refer el que sigui necessari i continuar el treball iniciat per l'equip anterior. Però ningú no veu la fi d'aquest camí o ningú vol q u e se sàpiga abans d'hora com acabarà aquesta història. Agafar el brau per les banyes d'una vegada és el que cal si tenim en compte que en acabar aquest mandat portarem deu anys parlant i escrivint sobre Torre Negra i la seva preservació. Alguns grups municipals ja han manifestat algunes reserves davant el procés de preservació que ara, amb el nou equip redactor, es reinicia. Hi insistim, cal que aquest afer s'expliqui a la ciutadania amb pèls i senyals i sense embuts.

Una Espiral de 10 anys

Impressió

Rntimpres Tel. 972 40 05 95

Família León

Negra

Neix una nova associació de nens hiperactius al Vallès Som pares d'un nen hiperactiu a m b dèficit d'atenció diagnosticat i tractat al C A P Sant C u g a t per C AP1P. Gràcies a ells h e m pogut e n t e n d r e q u è li passa al nostre fill. Vam entrar en un programa de reun i o n s de g r u p s de p a r e s d e nens i n e n e s a m b la mateixa problemàtica i això ens ha ajudat encara niés a saber c o m tractar-lo, sense angoixes i culpabilitats. A partir d'aquestes reunions neix. de la iniciativa d'un grup de pares de nens a m b aquest trastorn, una Associació tic Pares (AP.DA1I) davant la manca de cap t i p u s d'associació

d'aquest tipus al Vallès. T é la seu a Terrassa, ciutat en q u è el 16 de m a i g passat v a m p r e sentar-la en societat, a la Sala d ' A c t e s d e la M ú t u a d e T e rrassa. E s t e m molt il·lusionats per la tasca q u e h e m engegat, volem arribar a altres pares q u e es trobin p e r d u t s . El T D A H és un trastorn sovint desconegut, q u e no rep cap tipus d'atenció a l'escola i els nens pat e i x e n la i n c o m p r e n s i ó . P e r això estem preparant xerrades per a p a r e s i e d u c a d o r s . . . , i això n o m é s es cl c o m e n ç a ment. q u e d ' e m p e n t a no ens en falta. A reveure.

Moii/sr i Muní I

activitat teatral pròpia hauria de tenir d'exemple la continuïtat i la tossudesa d'aquest col·lectiu, que ens demostra que amb molt pocs mitjans i molt esforç personal es pot fer una tasca molt digna. Un bon colofó d'aquest aniversari podria teer que l'escenari del Teatre-Auditori acollís un dels seus muntatges. Això a banda de facilitar que tot el municipi conegui el treball d'Espiral, impulsaria la línia de facilitar que les nostres entitats siguin acollides per la porta gran de l'equipament municipal.

S e v e r

i

e n

T í i o


Opinió

ELS /CANTONS Dijous, 8 de juny del2000 C a r t e s

Acta d'una trobada esportiva avorrida El dijous dia 25 de maig els directors de les escoles públiques d'aquest municipi vam ser convocats per la regidoría d'esports a una reunió que tenia com a objectiu la presentació i debat de les activitats esportives als centres educatius per al curs 2000-2001. D'una banda estàvem els set directors/es de les escoles públiques i de l'altra tres regidors, dos tècnics municipals i tres representants de l'OMET. Vista la quantitat de responsables municipals es donava un equilibri numèric que permetia organitzar dos equips de joc. Només faltava llançar una pilota i segur que ens ho podíem passar d'allò més bé. De fet, el Sr. Tubau, després de saludar amb estil esportiu i dinàmic, oferint la mà (palmell avall) a l'extrem d'un braçenèrgic, va comentar: "Avui us guanyem!", referint-se, suposo, al nombre de jugadors de l'equip municipal. Començà el joc amb una passada molt pertinent d'en Rafael Cao, director del C E I P Pla Farreras, que més o menys deia: «c'Algú em pot explicar quins són els plantejaments generals de l'esport escolar al nostre municipi?». La pilota es va quedar penjada a l'aire i per un moment vaig pensar que no era una pilota sinó un globus d'heli que no acabava d'aterrar. Vaig tenir temps de veure les cares desconcertades de l'equip municipal fins que en Ferran Domínguez, un tècnic municipal que jugava de defensa, va saltar i va donar un cop de cap que va deixar bocabadats els regidors davanters que haurien d'haver resolt aquella jugada. Cap a la meitat de la primera part i aprofitant l'avinentesa, el regidor Sr. Jaume Tubau va anunciar que el Sr. Alfredo Blecua, que fins llavors havia estat a la banqueta, també jugava amb ells i també com a davanter. Aquesta maniobra ens va fer sospitar que l'equip municipal intentava la vella estratègia d'anar recollint pilotes perdudes i així marcar gols sense haver de córrer gaire, però la veritat és que no en rascaven gaires, perquè tota l'estona el joc es desenvolupava a l'àrea de la seva porteria i els seus defenses i porter estaven molt enfeinats desviant pilotes a fora del camp. Els directors d'escola, veient la desorganització de l'altre equip - n o hi havia ordre (del dia), ni estratègia de joc- es llançaven darrere la pilota que s'anaven passant s u c c e s s i v a m e n t m e n t r e explicaven les deficiències acadèmiques de l'esport municipal, de les instal·lacions esportives..., de tal manera (tan extensa i variada) que el partit va durar tres hores. Dels projectes esportius pel curs 2000-2001 que era l'objectiu de la trobada no en sabem res i hau-

ríem de tornar a jugar una altra vegada. Pel que es veu, després d'un any d'entrenament, l'equip municipal encara no està en forma, la qual cosa no m'estranya, considerant la política de fitxatges, i l'absència d'idees i d'estratègies de joc i la preponderància de les «figures» per sobre del treball d'equip... tot això només per poder seguir guanyant, que sembla que és el que de veritat importa. Això sí, la propera vegada penso portar un monopatí, perquè he decidit no tornar a jugar a futbol. A més a més, si la reunió és com la passada, podré sortir fugint per les escales i carretera avall. Ismael Lecria Lanau és director CEIP Joan Maragall

d e l s

l e c t o r s

gat. Espero que aquesta preocupació sigui compartida per l'Ajuntament i que la solució a la mobilitat dins del municipi passi per una xarxa integrada de tren i autobús que eviti al màxim la concentració de vehicles dins la ciutat. Rosa Fornell

La celebració Sant Cugat

del Corpus a

La forma en què es va celebrar el Corpus l'any passat em va sorprendre. Crec que tota activitat lligada al culte cal fer-ho sense barrejar gent aliena al mateix i que es pugui sentir incòmoda o mo-

Carta per a

un edifici tot un passat, cosa que no s'ha fet per diferents interessos, sobretot especulatius. No obstant això, també és veritat que a la ciutat no hi ha hagut fins ara aquests prohoms que es diuen col·leccionistes i mecenes, que es preocupen per la cultura i que a base de molt esforç acumulen, al llarg de tota una vida, un important patrimoni que posteriorment passa, en la majoria dels casos, a ser públic. Avui, en un nou segle, la concepció d'un museu ja no és com la de fa cent anys, i un recull de la història de la col·lectivitat que es guardi en un edifici d'aquestes característiques ha de ser recull del passat i viu present. No hauríem de caure en els errors d'altres que

l'alcalde

Senyor alcalde: sóc un nen de Sant Cugat de 10 anys i sóc un SKATER. Normalment vaig a la plaça de l'Auditori. Es una pena que els meus amics i jo destrossem la plaça i ens podem fer mal i fer mal a algú. A mi i a tots els nens ens agradaria que posessin una plaça especial per anar amb SKATE. Pobles més petits i més pobres que Sant Cugat tenen una plaça per a SKATES. Si poguessin posar la plaça especial jo i tots els de l'Auditori ho agrairíem molt. Gràcies per tot i espero que ho faci! Gràcies!

Joan IJuis Femandrz P/a

Transport

urbà

Ja fa temps que es va anunciar a t r a v é s d ' a q u e s t mitjà q u e el RACC estava fent un estudi de mobilitat a Sant Cugat per tal d'adoptar una sèrie de mesures de millora de la circulació de vehicles i vianants. Jo voldria remarcar la necessitat urgent de racionalitzar la xarxa d'autobusos. Si es vol descongestionar la ciutat de cotxes, cal que tots els que vivim allunyats del centre i de les estacions dels FGC, tinguem a l'abast un servei d'autobús ràpid i freqüent. Mentre l'autobús de barri passi cada hora o hora i mitja, continuarem utilitzant el cotxe per anar a comprar, al banc, acompanyar els nens a fer extraescolars o veure botigues. No pot ser que una ciutat amb un terme municipal tan extens, amb un creixement demogràfic espectacular en els darrers anys tingui les mateixes línies d'autobús amb els mateixos recorreguts, sovint solapats a l'interior de la ciutat, que quan era un poble d'estiueig. És més fàcil anar a Barcelona, per exemple, que desplaçar-se d'un barri a un altre de Sant Cu-

lesta. A la nostra parròquia tenim espai suficient a l'església, al claustre o en el recinte del Monestir per no haver de sortir als carrers. La sortida als carrers públics provoca rebuig a la religió de moltes persones que no tenen aquest sentit religiós. Al nostre país ja vam patir, no fa gaires anys, les conseqüències d'aquestes manifestacions externes de culte. Pel que fa a les catifes de flors als carrers, és una tradició popular que cal ajudar i fomentar, però no barrejar-la amb l'aspecte religiós.

en crear el seu museu tenen molt en compte la construcció d'un edifici magnífic, però s'obliden dels fons. Per tenir un museu cal aconseguir un patrimoni que s'adquireix a poc a poc, i anar conformant el que amb el temps serà el fons del museu. És a dir. un museu no es pot fer en quatre dies o tres anys. És una tasca lenta i sistemàtica de reunió d'un patrimoni explicatiu de la vida i costums d'una societat, així com de la seva història. L'equip Recoder, sensible a voler fer una ciutat cultural, no pot córrer en un tema de tanta importància ja que les presses no són Francesc Carbó i Ratet és antic mai bones, i encara menys per fer un museu en tres anys, que són membre del desaparegut els que falten per a les pròximes consell pastoral municipals. F"ins i tot es podria donar el cas que, per intentar arrencar algun vot perdut del món intel·lectual, lany 2003 ja tinguem el desitjat primer museu de la ciuEl museu de Sant Cugat tat amb les parets totalment pintades i res més. Avui aquesta ciutat viva i alhora dormitori, carregada d'història i En temes tan seriosos, però, no cultura, vol el seu museu, i l'As'hauria de córrer, i més quant en juntament vol resquitar-se dels els pressupostos de Cultura del oblits en el camp dels museus que 2000 no hi ha cap partida destil'han precedit. F2n aquesta ciutat nada a l'adquisició d'obra, i si això hem tingut moltes oportunitats, no existeix, anem malament en durant el segle XX, de recollir en el món de la cultura. En canvi, sí

que caminem ràpidament cap als 90.000 habitants, i naturalment, amb els nivells que assolirà la ciutat, ara ens cal amb tota pressa mesures per no ser només un lloc dormitori. D e p è n de la participació de la societat civil santeugatenca que el primer museu de Sant Cugat marcat per l'equip de govemsigui el dels nous temps. Sense la seva participació pot ser un museu dormitori, com tants d'altres del país. Josep Canals

Més diners per al

futbol?

Ja hi tornem a ser. Com cada any per aquestes dates, la junta directiva del club de futbol de Sant Cugat torna a amenaçar de plegar si l'Ajuntament no hi posa més diners per poder pagar els seus jugadors. No em sembla gens malament que l'Ajuntament doni suport a l'esport de la nostra ciutat. Fins i tot penso que es podria potenciar una mica més. Però el que no entendré mai és per quina raó amb els impostos de tots els santeugatencs hem de pagar uns jugadors de futbol que, a més a més, ni tan sols són de Sant Cugat. I això sense oblidar les categories en les quals es competeix. Que no hi ha jugadors de Sant Cugat que vulguin jugar a l'equip de la seva ciutat? Demanaria als gestors del club de futbol que realment intentessin quadrar millor els seus comptes. No pot ser que cada any, per aquestes dates, escoltem sempre la mateixa cantarella. L'Ajuntament ha de donar suport a l'esport que practicjui la gent de Sant Cugat a Sant Cugat.

Un aficionat

FE D'ERRATES Rectifiquem algunes de les dades publicades en el número anterior d'Ei,s4 CANTONS sobre l'actuació dels Castellers de Sant Cugat a Eivissa. L'actuació va ser a Portmany i no a Permanyer. Van fer un 4 de 7 i no un 3 de 7 i van fer un 4 de 7 amb pilar i no un 4 de 6 amb pilar, tant a Vara de Rei com al parc de Reina Sofia.

GESTIÓ DE SANCIONS as.«*v •>S«*S:ÜÍS,K,

BELL&4é^OC|ATS

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral Serveis Jurídics

Plaça Barcelona, 11 • Tel. 93 674 17 84'Fax93

MULTES NO PAGUI SI NO HI ESTA CONFORMEU!

590 30 10 • 08190 SANT CUGAT vww.gestionsanciones.com


8

Opinió

ELS /CANTONS Dijous, K de juny del 2000

La

f i n e s t r a

Ei

El xiu-xiu de la xaranga

Pressupostos Murúcipah: una proposta d'IC-V F R A N C E S C G O D A S BASTIDA

L

'aprovació dels pressupostos municipals és un dels debats més importants de l'any. Es cert que l'economia municipal no és matèria divertida, però és prou important per deixar-la només a mans d'entesos, ens afecta a tots els ciutadans i ciutadanes, i per tant, seria convenient el seu coneixement, si més no per saber dels nostres límits i adequar-hi les nostres exigències. D e i x e u - m e dir q u e la informació periodística sobre les propostes de cada grup en el debat del ple no aporta gaire al seu coneixement, i que l'editorial d'aquest setmanari la falseja. Per exemple, no sé d'on conclou q u e jo vaig titllar el pressupost de "despilfarro". Si vaig fer servir aquesta expressió era referent a la despesa en Òrgans de Govern i càrrecs de confiança inherents, conseqüència del pacte de Cil" amb PP, que es traduirà en 50 milions anuals de sobrecost. Això només és la visualització de la feblesa política del pacte, de l'aferrament a quotes de poder, però no deixa de ser una important anècdota. La nostra aportació al debat pretenia anar m é s enllà q u e la descripció partida per partida, p r e t e n i a a p u n t a r unes idees q u e inspiressin l'acció política municipal dels pròxims anys: • La necessitat d'una institució forta, a m b prestigi humà, a m b solvència econòmica, per generar idees fortes, per consensuar un projecte de ciutat. Durant massa anys, des dels equips de govern s'han limitat a buscar una majoria aritmètica al ple en lloc d'encetar un diàleg sincer a m b els ciutadans. • La història ens condiciona i resulta difícil fer uns pressupostos rad i c a l m e n t d i f e r e n t s . És n o r m a l , doncs, q u e siguin continuistes, q u e no puguin satisfer les demandes ciutadanes. I "na gestió dolenta i una falta de previsió han fet que encapçalem

els rànquings dels deutes municipals. Però també un model de ciutat q u e s'ha anat gestant durant aquests anys, cara de mantenir, excloent, sense uns serveis adequats. Unes dades a tenir en compte: els nostres ingressos ordinaris seran 1.100 M superiors als que havia previst el Pla EconòmicFinancer (a causa en la seva major part de l'augment de població), però gastarem 1.200 M més del q u e el mateix pla preveia. Aquesta és la principal acusació que fem als governs de CiU: una bona gestió ens hauria permès de destinar 1.000 M anuals a inversions i nous serveis.

"Són prop osfes que estan fetes des de la lleialtat a una institució i als ciutadans que hi són representats, fetes per una formació política que no renuncia a ser opció de govern de la nostra ciutat"

I una altra dada: dels ingressos d'aquest any, el 2 1 % , 1.590 M, són deguts al c r e i x e m e n t de la ciutat. En podrem prescindir els pròxims anys?. No, si no es controlen les despeses, si no aconseguim un estalvi equivalent. • A m b aquest escenari tan difícil, les inversions, tan reclamades després de tants anys d'incompliments (en 10 anys només s'han realitzat el 35% de les inversions previstes) són el q u e es podia esperar: insuficients i decepcionants per a molts ciutadans. 373 M procedents de recursos ordinaris (destinats en la seva major part a equipaments) i 353 M de venda de

VEUS COM ?ER FI LA GENERALITAT 5' HA MULLAT A FAVOR DELS SANTCÜGATENCS AMB L' AFER DE TORRE NEGRA, E « ?

Això

SEMBLA!»

patrimoni. La resta és maquillatge: subvencions incertes, aportacions de particulars. Si el finançament de les inversions ha de procedir de la venda de patrimoni, de sòl en definitiva, aquest model està acabat, perquè ara per ara no en queda gaire, uns 800 M. Q u è es pot fer? Créixer desaforadament per obtenir patrimoni? No, en coneixem els resultats. Cal una altra estratègia si volem solucionar en uns terminis acceptables les d e m a n d e s ciutadanes. • Aquesta nova estratègia ha de ser la superació dels estrets marges del Pla Econòmic que vetava qualsevol increment de l ' e n d e u t a m e n t . La solvència que aporta el gruix dels nostres ingressos ordinaris, IBI e s p e cialment, han de possibilitar la renegociació del d e u t e bancari, allargant la carència del mateix. D'aquesta forma es podrien destinar a inversions bona part del superàvit g e n e r a t en pròxims exercicis. D'altra banda, el percentatge d ' e n d e u t a m e n t s'acosta al normal en ciutats d'una certa magnitud, fet que ha de permetre un cert increment de l'endeutament. Per ferho entenedor, és el q u e deia Johan Cruyff: "Els diners, al c a m p " , o sigui, a Sant Cugat. No cal dir que sense renunciar gens a l'estalvi ordinari i a la millora de la recaptació, q u e segueixen sent insuficients. Són propostes q u e no són de confrontació, sinó que estan fetes des de la lleialtat a una institució i als ciutadans q u e hi són representats, fetes per una formació política q u e no renuncia a ser opció de govern de la nostra ciutat.

M A R T Í OLAYA

... i el xiu-xiu de l'anxaneta fent l'aleta al capdamunt del castell, ferm per dins. tremolenc per fora. VA xiu-xiu de la xocolata calenta, olorosa i compartida, plena de dolçor solidària. Un xiu-xiu de complicitats q u e s'esbomben. Els jardins del Monestir ("Ja era hora!", diu la gent) s'inauguren la tarda lluminosa i freda del dia 15 d'abril. El xiuxiu de la festa el fa vistent la xaranga, que sona força pel seu poc metall; i el viuen els castells, amb més ambició que pinya, amb fadrins ardits i noies ben plantades, amb anxanetes valents, donant la cara i mantenint el gest. FM xiu-xiu s'escampa amb l'aroma subtil de la xocolata... El xiu-xiu de la gent: "Ara ve l'alcald e . . . " . Hi ha un respecte. També una curiositat. "És tan jove! Fa tan poc que ostenta el càrrec!... Diu que de problemes se n'ha trobat... no volgueu saber!". L'alcalde ens saluda a m b la mirada, a m b un somriure, a m b un cop de cap, a m b un gest, a m b una paraula... Jo diria que hi ha un xiu-xiu de confiança. I el xi-xiu dels nens petits q u e -ells q u è saben, innoc e n t s ! - pretenen passar entre els planter d'arbusts autòctons. I el xiu-xiu d'uns frares del Monestir (morts des de fa anyades, llurs ossos guardats en cistelles recòndites) q u e en forma de bufades fredes, esbullen els arbres i fan apujar els colls dels abrics. Un xiu-xiu d'expectació, l'alcalde talla la cinta, solemne i quatre-barrada, i així inaugura els jardins, solemnes de verdor, barrats de camins q u e apropen distàncies. Queda enrere un problema insoluble de voluntats aturades. Un xiu-xiu d'aprovació. Els frares de l'aire fred ara exhalen tebiors de primaverenques pires. Retalls de bandera van de mà en mà: gent de l'equip de govern, alguns caps ben visibles d'oposicions q u e hom ateny constructives ... Fa bonic. Ni tan sols et vols adonar qüe no hi són tots en el repartiment del pa de la cinta i el vi dels colors, malgrat que el jardí és per, a tothom. El xiu-xiu de la xaranga es fa difús, camí enllà.

Marti Olaya es escriptor

Francesc Goc/às Bastida és pintàveu del grup IC-V

...?ERÒ, FALTA VEURE EM 0ÜINES CONDICIONS, HO P

b a l c ó

CoMm,

TIO, COM?TE ?Í

A VEURE SI € s EH COMPENSACIÓ T>E DONAR AL SR. WJMEZ UNA CANTONADA DEL MONESTIR ?ERQÜÈ HI FACI PI&OS...H

£>&£tJS.v<fe>


Opinió

ELS /CANTONS Dijous, 8 dejutiy del 2000

l a

l l o t j a

Un museu al Monestir ÏOSEP M. FIGUERES

H

e llegit atentament el document que resumeix la reunió convocada per l'Ajuntament a propòsit del futur museu local i detecto un int e r è s m u n i c i p a l a utilitzar n o m é s el Monestir com a recinte museístic i no considerar altres opcions. El fet em sembla pertinent, legítim i coherent amb la voluntat erudita -ratificada per part dels assistents a la trobada-, que el cenobi té prou força i valor per ser alhora contingut i continent. Aquest simple fet, per mi, i no deixa de ser una opinió més, tot i que durant trenta anys m'ha preocupat la projecció local de la nostra ciutat, d'aquesta primigènia terra d'artistes és ben important. Utilitzar el Monestir per aprofitar l'interès de la seva visita incentivar que hom visiti alhora unes sales amb materials sobre el món dels monestirs, la vida local, e t c , no deixa de tenir una gran utilitat pedagògica, recreativa, en fi, formativa, pel món de l'ensenyament, del turisme cultural i dels qui vulguin conèixer el passat. En conseqüència, sóc partidari que es potenciï el Monestir i al seu redós fer-hi una àrea que expliqui els aspectes següents: què va ser el Monestir, què feia, quina es la seva importància, història, e t c , i que es faci de forma espectacular però vetllant pels continguts, com va fer el Museu d'Història de Catalunya, un centre que encara avui desperta l'admiració tècnica pel valor del projecte, una funcional fusió entre fons i forma, entre contingut i continent, entre ideologia i estètica. A Sant Cugat hauríem de treballar pensant per un públic triple: - Alumnes escolars que puguin desplaçarse fàcilment des d'un radi d'una hora en autobús. D'altres podran venir de més lluny però no seran, segurament, el gruix de visites. Els dos crèdits Història de Catalunya. (segles VIII-XVIII) que hi ha a l'ensenyament dels nostres joves, tindrien en el nostre centre museístic, si ho sabem fer bé, un punt d'atracció central, com el tenen les colònies industrials del Llobregat, ben a la vora, per la Història de batxillerat (segles XIX i XX). Sempre que es dotés de continguts pedagògics, amb criteris metodològics correctes i es comptés amb el suport de les institucions necessari. El món medieval no té cap museu pensat per als joves tot i que n'hi ha força que agrupen peces o són sectorials. Però alhora el món cultural, religiós, ideològic que configurava la vida intel·lectual i mística de l'Edat Mitjana no està tan ben reflectida, museísticament parlant, com la vida agrària i industrial, que compta amb mitja dotzena de centres: ferro a Ripoll, paper a Capellades, eines agràries a Sabadell, l'Espluga... Pensant en la tipologia dels visitants hauríem de fixar l'atenció en els sectors se-

- Públic escolar que fa visites didàctiques de forma habitual. - Públic de la comarca que vol conèixer com es va fundar el Monestir, quina en va ser la importància, com va evolucionar la ciutat al seu redós, etc. - Públic constituït per turistes i viatgers il·lustrats que cada vegada cerquen més el món del romànic, el gòtic, el modernisme, amb la qual cosa Catalunya esdevé punt de referència del turisme cultural. A partir d'aquests criteris, les línies centrals d'opcrativa haurien de basar-se en la creació d'un discurs de continguts i conceptes adequats a la programació oficial d'ensenyament -precisament ara tenen

menys en relació amb altres projectes fets a l'Ajuntament com el museu de la comunicació, que no es va arribar a materialitzar. Tanmateix la presència d'una certa espectacularitat sense caure en la frivolització de l'exposició buida (tipus d'aquest model antipedagògic tot i que entusiasma a la quitxalla seria la de la ràdio, que és més espectacle que altra, i una vegada feta l'exposició, poc coneixement hi ha de l'origen, evolució, incidència, etc, de la ràdio). En aquest centre podria dipositar-se tot el que fa referència al patrimoni local. Tots els vestigis, no els hem d'anomenar pejorativament relíquies, que siguin dignes de ser conservats. Cal vetllar per la seva conservació. El telescopi de Galileu o l'espa-

una hora més de socials a la setmana i la consellera va dir-me que moltes escoles faran un any geografia i un any història. Si el fet de les socials avança, i el decret d'Humanitats, polèmiques a banda, fan sospitar encara més que la tendència és d'increment per les retallades (llatí i grec, filosofia, etc.) que s'ha patit. Així hom aconseguiria la presència sistemàtica, constant i habitual dels alumnes d'ESO al museu amb l'excusa d'aprendre història amb facilitat. Un acurat muntatge audiovisual, uns retallables, unes maquetes i/o diorames, unes cronologies i gràfics, infogrames amb l'evolució de la construcció, e t c , tot plegat facilitaria una utilitat ben nítida d'ajuda al professorat i al servei dels alumnes. Considerar aleshores el museu com un centre didàctic, al servei de l'ensenyament és potser la fórmula més segura, barata -al-

sa de Napoleó per algú poden ser andròmines però, sense caure en la veneració, són materials dignes de ser conservats com ho és la roba (Museu de la Indumentària), els estris (Museu de la Ciència), etc. Tanmateix, conservar no vol dir exposar, i aquestes col·leccions podrien ser la base de futures exposicions monogràfiques que sectorialment podrien anar configurant una projecció del passat a la població del present, per exemple, la poesia, el teatre a Sant Cugat, el comerç, el tapís..., a Sant Cugat, i així hom veuria un projecte, fet en col·laboració amb altres instàncies locals (ANC, Borja, Arxiu...) que dinamitzaria la vida cultural local oferint un espai de conservació i projecció del passat. Si un altre dia (o any) pot fer-se un museu de projecció internacional ja es veurà, de moment hom podria assumir - p e r l'espai i diners de què es disposa- la possibi-

güents:

litat de jugar amb la projecció d'una ciutat al seu entorn. Si hi hagués possibilitat d'espai, els tres mil metres, quan es descompten magatzems, sales de recepció, oficines, e t c , no q u e d e n en gaire, podria pensar-se a fer, a més, un centre col·lateral, un museu erudit, més específic, més de projecció nacional. Podria implicar-se al costat del centre didàctic sobre el món del Monestir (dels monestirs) que hi hagués un centre, en creixement, un, diguem-ne, museu de l'escriptura que, ultra conservar autògrafs dels escriptors de totes les èpoques, explicar l'evolució de l'escriptura, de la ibèrica a la carolíngia, de la romana a l'actual, fos un element de servei cultural, digne de ser visitat, seria en la línia del llibre que sobre l'escriptura feu la professora Sefa Arnall en què mostrava l'evolució del contingut de pergamins amb la voluntat que hom veiés el patrimoni de l'escriptura catalana. Aquest museu estaria lligat. per raons de l'Scriptorium, al Monestir i mostraria com l'escriptura va salvar la cultura i alhora la va projectar. (Jorn l'escriptura. el saber reproduir trets, fixa i serva la cultura, cl patrimoni pel futur. Un museu que permet, també, espectaculars giragonses visuals, epopeies en èpoques de meravelles virtuals, i que. sens dubte, seria delícia de visitants i eina formativa per als més joves. Una tradició europea del coneixement en simbiosi amb l'espectacularitat que hom cerca, ara, en els nous museus, que no són recol·lectadors d'objectes sinó espectacles -cultes-visuals, sensitius. I "na línia, doncs, oberta al Monestir i que promouria al mateix temps l'apropament del centre al poble, podrien fer-sc exposicions específiques, entrar en circuits d'intercanvi amb altres museus d'altres ciutats i fer que Sant ('ugat fos també present al món cultural museístic. Una proposta que formulem, en la línia d'elaborar la construcció d'un espai cultural de recerca i de projecció amb tres grans finalitats: - Projectar al món de l'ensenyament la vida, art, cultura, economia, vida monacal centrant-se en el cas local. - Conservar i exposar les col·leccions locals d'objectes emblemàtics. - Constituir un centre que fos expositiu de la història de l'escriptura a Catalunya, en la línia didàctica del que va fer la Biblioteca Nacional de París de forma virtual però que fos, a Sant Cugat, real. Si som capaços d'analitzar serenament el paper que pot fer una de les ciutats en creixement més notable de Catalunya, podrem ser capaços d'aportar el nostre museu al mapa general, a la xarxa del país.

Josep M. Figpenes és historiador

Ofertes recomanades CENTRE DE LA IMATGE Plaça del Dr. Galtes, 9 - Tel 93 675 56 74 - Sant Cugat Santa Maria, U

TeL 93 675 57 24

|digítal £i teu distribuïdor de cameres point" / material digital Kodak a Sant Cugat

tortafel*»«tt 2&$00 l rWI.{f»*MÍWJ


10

Opinió

ELS i C\1VIÏK>S Dijous, <V ttejuny del 2000

El

porxo

Quants transports públics et porten a Sant Cugat? FONTCIBKRTA

N

o és cap p r e g u n t a del milió. potser afegirien q u e els Ferrocarrils de E s una p r e g u n t a a m b u n a la Generalitat són un orgull i funcionen resposta molt fàcil q u e se sia la perfecció. D e l ' a u t o b ú s , seguratuaria a la fase prèvia de qualsevol conm e n t no dirien res, perquè igual q u e curs televisiu. Constantino Romero ho molta gent q u e viu al nostre municipi preguntaria a m b el seu to d ' h o m e imi rodalia, en saben molt poca cosa i potportant i el concursant diria d e seguiser molt pocs l'han utilitzat. Sembla da: Dos. Els Ferrocarrils de la G e n e quasi segur que aquest senyors mai ho ralitat i un a u t o b ú s . Això d e s de han fet, tret dels viatges inaugurals. Barcelona, naturalR e d u i n t la resposta m e n t . Si preguntessin en funció de la quaquins transports púlitat, n o m é s els F e blics et porten a Cerrrocarrils de la G e n e "Reduint la resposta en ralitat aconseguirien danyola, a Granollers, a Sabadell, a Manresa, l'aprovat. Aleshores funció de la qualitat, e t c es reduirien en ale n s q u e d e m e n un guns casos a un, a cap només els Ferrocarrils de sol transport públic. E m s e m b l a francao una sèrie de com bi- la Generalitat aconseguí ment una resposta nacions kafkianes. rien l'aprovat. Aleshores molt pobra pel q u e S e g u r a m e n t si e n representa no només Constantino Romero ens quedem en un sol Sant Cugat, sinó tamho p r e g u n t é s als restransport públic" bé el Vallès Occidenp o n s a b l e s dels transtal i poblacions d'alports públics catalans tres comarques, que (desconec qui són perencara ho t e n e n pitq u è encara no sé gaijor. Conec una noia de Sant Cugat que re b é q u i n e s són les s e v e s i n c o m treballa a Sant Just D e s v e r n . Triga un petències, perdó, competències, parell d'hores llargues per anar-hi cada exactes) s e g u r a m e n t dirien q u e sí, sí dia després d ' u n a complicada combique és cert..., però q u e Sant Cugat està nació de diversos transports públics. molt ben comunicat: T e n i m el túnels, Un altre q u e treballa a Sant Andreu accessos per autopistes, les carreteres agafaria l ' a u t o b ú s p e r ò p r e f e r e i x la de Vallvidrera, la de l'Arrabassada... I

Des

del

Turó

combinació més segura de Ferrocarrils guin tan eficaços com proclamen cont í n u a m e n t en els seus discursos elec1 metro, encara q u e en principi semtoralistes. Per acabar, n o m é s un detall bli q u e trigui més. q u e no té res a veure a m b els diners i Acabo de tornar d ' u n viatge de Maq u e són molt significatius: els transdrid i m ' h e q u e d a t bocabadat a m b el ports públics de Madrid són nets, teseu t r a n s p o r t p ú b l i c . E s pot anar a nen una magnífica llum q u e enlluerna, qualsevol lloc e n metro, autobusos o tenen horaris i les indicacions són pertrens de rodalia de forma ràpida i baf e c t e s . Vaig t o r n a r p e r l ' e s t a c i ó de rata (fins i tot a Guadalajara, El EscoSants i, malgrat que rial o Ciudad Real, ciula c o n e c , e m vaig tats dormitori de tornar mico per troMadrid). M'he quedat bar com s'entrava al verd d'enveja. I lògica"Paguem massa metro. Evidentm e n t m ' h e fet la p r e m e n t , no d e i a res gunta obligada -aquella impostos per exigir de com es podria q u e no posaria mai e n que els nostres governants venir a Sant Cugat. Constantino Romero-. Q u a n t s transports púsiguin tan eficaços com En el m e u camí d e r e t o r n a casa vaig blics et p o r t e n a S a n t Cugat?. No m'agradaria proclamen contínuament veure q u e les estacions eren brutes i q u e els polítics de torn en els seus discursos fosques. Això no té em contestessin amb els electoralistes" res a veure a m b els tòpics de s e m p r e : q u e j|| !l"§| diners. Vaig pensar no e n s d o n e n d i n e r s , m !;:; ! s;iii!:: que Madrid té el suport ' *' q u e , com en altres de l'Estat espanyol per coses, després de ser la capital del reino, q u e si patatim, l'obligat boom del 92, en q u è es van q u e si patatam... Això no deixen de ser crear i m o d e r n i t z a r m o l t e s infraesexcuses d e mal pagador, mitges veritruetures, Barcelona s'ha oblidat d e la tats, q u e en la majoria d e casos (i acpart més important: la seva conservaceptant-les) com a mínim amaguen una ció. I això no és una simple qüestió de mala gestió. P a g u e m massa impostos diners. per exigir que els nostres governants si-

de

Can

Matas

Pels fets els coneixereu ÀNGEL CASAS

E

scric aquest article a m b vuit dies de retard respecte a la meva freqüència, a causa un viatge que he fet pel País Basc, del qual una vegada he tornat no m e ' n sé desvincular, malgrat la meva habitual dedicació a t e m e s de la nostra ciutat. Tenia en el programa visitar, entre altres llocs, Gernika pel seu gran significat històric i representatiu i a poca distància d'allà, la vall d'Orna, on l'Agustín Ibarrola havia cobert de colors centenars de pins creant un bosc encantat de e a p u t x e t e s i llops corrent i t ò t e m s arcaics. De Gernika només voldria remarcar aquí que els hillets explicatius, a més de en diverses llengües europees, estaven en castellà, euskera, català i gallec. Del bosc pintat per Ibarrola cal dir q u e uns dies abans havia estat assaltat pels terroristes. Malgrat això, i encara més, vaig voler anar a veure'l. L'espectacle des de la distància i m e n t r e t'hi aprop e s , és i m p r e s s i o n a n t , p e r q u è els colors diversos a m b q u è estan pintades un bon tros d e les soques dels altíssims pins a m b diversitat d'al·legories, et deixa sense alè d u r a n t una llarga aproximació. A la vida majestuosa dels alts pins, l'artista hi ha afegit el pols de l'home e m p e l t a n t - h i la seva ànima a través

d e la imatge i el color. É s r e a l m e n t un lligam d e d u e s vides q u e feia elevar-te a un altre estadi de pau i d'harmonia, que junt amb el silenci de bosc, només acompanyat de la lleugera remor del vent, era una sensació i n e n a r r a b l e d ' è x t a s i . P e r ò q u a n t'hi apropes i comproves q u e aquells monstres de l'art han estat assassinats a cops de destral, tallant part de l'escorça pintada i dos dels alts pins tallats en rodó i q u e aterrats, els talls només feien q u e plorar reina. Jo t a m b é vaig plorar. D e crims n'hi ha hagut molts, i aquest ha estat un crim contra l'art, contra la natura, contra la llibertat d'opinió, contra la llibertat d'expressió. A Euskadi no hi ha llibertat. Agustín Ibarrola ha dit q u e no s'han d e curar ni dissimular les ferides dels arbres i pintures danyades. A Gernika els danys del bombardeig i ametrallament van ser restaurats i no es veu per enlloc el que va passar, p e r q u è van ser t a m b é més les persones q u e no pas els edificis els que van morir, perquè van triar pel b o m b a r d e i g el dia de mercat p e r q u è hi havia molta g e n t de la comarca. Però el bosc d'Orna, ni q u e sigui dolorós veure'l com ha q u e d a t , crec molt encertat deixar-lo tal com l'han ferit, però no l'han mort i continuarà vivint i e n s e n y a n t el q u e l'home és ca-

paç de fer a m b a ^ o r i a m b odi. C o m q u e el terra estava ple d e trossos d'escorça arrencats a destralades, jo n ' h e recollit mostres dels cinc colors prindipals. P e r mi seran per s e m p r e una relíquia del que mai més hauria de tornar a passar ni a Ics persones ni a l'art, ni a la natura. En una nekazalturismoa (casa rural) d'Hondarribia (luicnterrabia) he parlat a m b el seu propietari, q u e per cert és regidor del P N B encarregat d e la cartera d'Agricultura i Medi Ambient, i he sabut per ell que tant a Irún (|60.000 hab.) governat pel P S E , com a Hondarribia, q u e hi és al costat (17.000 hab.) governat pel P N B ; i q u e tots dos t e n e n molts caseríos repartits per la f&lda de la muntanya Jaizquibel, malgrat estar separats entre si per algun quilòmetre, tots t e n e n la carretera asfaltada i aigua corrent del servei públic fins a casa. A més, cada q u i n z e a vint caseríos, un frontó d^l popular esport de pilota basca al bell mig d e prats i boscos. Pels fets els c o n e i x e m més.

Àngel Casas és exregidor del PSC


ELS ÍCANTOUSS DIJOUS, H r/e juny del .'000

11

1985 - 2000

VENDA D'ENTRADES ANTICIPADES: • TOT Sant Cugat - C/ Sant Antoni, 42 Ràdio Sant Cugat - C/ Sant Jordi, 5 Casa de Cultura - C/ Castellví, s/n (costat monestir] • Compàs - C/ Santiago Rusinol, 20 • TOT Cerdanyola - C/ Rambla Montserrat, 32

VENDA ANTICIPADA: 9 0 0 p t e s . VENDA TAQUILLA: 1 . 3 0 0 Ptes.

40 Principals Catalunya Central

Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

„ , ^ .._ T „,^-_,.^ EIS 4 CANTONS

RADIO SANI CUGAT

ERDqny

CLUB25 FM 95.6


EIS 4 CANTONS

Entorn

12

Dijous. <v rlr juny del 1000

E c © I o

m e

El Consell Consultiu del Parc de Collserola s'oposa al túnel d'Horta

i de caràcter emotiu o sentimental". Miquel va carregar contra el mateix Consell dient que "no hi ha representades les entitats que hi hauria d'haver", i va posar l'exemple de l'Institut d'Kstudis Catalans, davant d'altres "no tant potents". A banda, també va criticar que no hi havia cap mena de projecte general de futur: "O es plantegen t e m e s més seriosos, d e caràcter general o no té cap mena de sentit", va dir en relació amb les petites reivindicacions dels col·lectius representats al Consell. l ' n altre tema que es va discutir a petició dels ecologistes santeugatencs va ser el projecte de reompliment de la cantera Berta com a abocador de residus controlat. Segons ells, el gerent del parc va explicar que el Patronat va presentar al·legacions contràries al projecte ja que actualment l'Entitat Metropolitana del Medi Ambient ha demanat a la Diputació de Barcelona que es modifiquin alguns aspectes del Pla Especial, que actualment no admet abocadors que no siguin inerrs dins el parc. Kl col·lectiu ecologista va avisar del perill que hi ha que el Consorci "comenci a rebaixar plantejaments del Pla Especial i treballi només en la conservació del parc".

El nou organisme celebra la primera reunió amb 42 dels 54 membres KMII.I BKI.I.A

- Sant Cugat/Barcelona. L'oposició total a la construcció del túnel d'Horta va ser el centre del debat que van dur a terme els membres del Consell Consultiu del Consorci del Parc de Collserola. en la primera reunió que celebrava aquest òrgan després de la seva constitució. A la reunió, que es va fer cl .i 1 de mai" passat al (Centre d'Informació del mateix Parc. hi van assistir 42 dels 54 membres del Consell, entre els quals hi havia el president del (irup d'Kstudis Locals (GKL), Domènec Miquel, el president de l'Associació de Propietaris de Sant Cugat, Max Puncernau o el C irup de Natura del Club Muntanyenc. Per la seva banda, el tinent d'alcalde de (àutat Sostenible, Joan C larhó. nova poder ser-hi present. Kl (Consell v a decidir per unanimitat elevar als òrgans de govern del Parc -la (.'omissió Executiva i l'Assemblea del Consorci- l'oposició al traçat del futur túnel d'-

l.a ii'/ini'idij(Jifist'IK'i/iisii/tiii iil ( m/fi d'/iifonfimiiidell'nu Horta, que travessaria la serra de Collserola des del Barcelonès, i desembocant al terme municipal de Cerdanyola, segons es preveu al Pla General Metropolità! PCM) de l'any 1 c>7f>. L'òrgan del parc també reclama que tota la informació sobre els projectes que hi ha estiguin a la seva disposició, i alE C O I O

§ s m

hora, demana que se li concedeixi la possibilitat de poder participar en les reunions vinculades al projecte. Des del Grup de Natura pensen que "va quedar palès q u e cal una revisió global del PGM en l'àmbit de Collserola" i van repartir el seu manifest Per tina llei deprotrn ió dels espais natu-

/• V / \RROS'\ rals di Collserola. Respecte al túnel d'Horta, el president del Cïrup d'Kstudis Locals (GKL), Domènec Miquel, va explicar que "no ens hi podem oposar totalment. Ks pot demanar que tingui el menor impacte possible, però ni el podem evitar ni podem adoptar aquesta postura irracional

e

La sessió també va servir per nomenar el vieepresident del Consell, Ramon Terricabras, format per associacions de veïns, entitats ecologistes, universitats i administracions.

c o i o g i s m e

L'equip redactor de Torre Negra ha

El 1 9 9 9 se balda amb quasi un centenar d'incidències estat rebut amb reserves a la comissió al Parc de Collserola S'adaptarà el document als criteris de la Generalitat de repoblacions, actuacions de K. B. -Sant Cugat -

El nou equip redactor per la realització dels treballs tècnics relatius a la modificació del Pla General Metropolità (PGM)al sector de la Torre Negra va ser presentat dilluns a la comissió especial dedicada a la protecció d'aquest entorn. L'escudi de Sebascià Jornet, arquitecte i professor del Departament d'l'rbanisme de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, i Jordi Miró, advocat, reprendran ara la feina que va deixar l'equip d'Albert Cortina. El primer pas, segons el mateix Miró, serà fer un estudi i "adaptar el document redactat per l'Ajuntament als requeriments de la Generalitat". El

seu nou soci. Sebastià Jornet, va explicar que el que cal es "donar un pas endavant i desbloquejarel procés", que es va paralitzar "quan s'havia d'aprovar definitivament el document per la preservació integral de I oi re Negra". Per la seva banda, l'alcalde i president de la comissió va explicar que es tracta d'un equip redactor d una gran competència professional, jurídicament i tècnicament, i que "la seva qualificació ens permet afrontar el procés de canvi" del terreny a no urbanitzable "amb les millors garanties". Els representants de l'oposició es plantegen el tutur amb cautela i es mostren crítics amb la nova situació. El regidor del PSC, Jordi Menéndez, va sortir preocupat de la reunió perquè

"estem en una cruïlla que pot derivar en una via de revisionisme i de correcció de l'anterior propòsit. Estic preocupat". Des d'IC-V. Joan Balada està avisa que els suggeriments de la Direcció General d'l'rbanisme "poden suposar una revisió del projecte a fons que pot desvirtuar el projecte inicial". Des de Ciutat Sostenible, Joan Carbó ha deixat clar que el nou equip seguirà l'encàrrec del govern municipal, que té "el mateix esperit": protegir de manera integral la zona. El (irup de Natura encara no s'ha pronunciat, mentre que un dels propietaris, Domènec Miquel. diu que "ha canviat molt cl to. Procuraran que ningú se senti perjudicat, perquè hi ha el perill que es presenti un recurs".

E. B. - Sant Cugat -

A la primera sessió del Consell ( àmsultiu del Consorci del Parc de Collserola es va pre sentar la memòria de gestió l'any IW'i. L'anv 1999 es U n detectar 94 incidències. 1.1 de les quaL ja s'han resolt, <iom l'abocament de runes i fuites sobre la vegetació a Ics C^ses de la Mina Berta o la estassada de vegetació a la Reserva Natural de la Pont Groga pdr la instal·lació d'un recinte per a animals exòtics a la urbanització de Sol i Aire. Tasques tic restauració dd zones cremades, estudis, activitats de recerca, m a n t e n i m e n t

millora silvícola - e n zones de perill de caiguda de b r a n q u e s a Sant Medir o el Tibidabo són altres de les activitats d e s e n volupades l'any passat. També s'ha netejat la riera de Sant Cugat i la riera dels Gorgs, en una longitud de 6 km, s'ha elaborat un projecte de millora de les àrees d'estada, com la de l'ermita de la Salut de Valldoreix i s'ha soterrat un tram de línia elèctrica a la serra d'en Julià. El 1999 es van recollir 105.000 quilos de brossa, un servei que va costar 20 milions de pessetes del pressupost de 1.009 milions de pessetes de l'exercici de l'any passat. El 2000, puja 833 milions.


Entoni

ELS I CANTONS Dijous, 8 de juny del 2000

13

S o s t e r t i b í i s t a t

1 l'i \pmiiniIn lun ui i thn/i". \oL·irs, elèitru > pur \ / hibnd\ l V / \RROS \

,

/ \\tmin iMiilht i/iur lai>l<i{ii(l'()ttmi<i /* l: l·ARIXYI·.S

Exposen 15 vehicles elèctrics pel dia del Medi Ambient La plaça d'Octavià va ser l'escenari divendres i dissabte d'una exposició de 15 cotxes elèctrics vinguts de tot Espanya. Es tractava de la segona trobada a Sant Cugat d'aquest tipus -la primera es va fer a Valldoreix-, per commemorar el Dia Internacional del Medi Ambient. Una cercavila i una demostració van tancar els actes, organitzats per l'associació Volt Tour. L'Ajuntament s'està plantejant adquirir cotxes elèctrics per a la policia local i per a altres serveis municipals.

EMILI BELLA

Coincidint amb el Dia Internacional del Medi Ambient, que va ser dilluns passat, la segona trobada de transport sostenible va servir per acostar, divendres i dissabte, els santcugatencs al món de l'energia elèctrica aplicada als vehicles d'automoció. La concentració i demostració dels 15 automòbils es va centrar a la plaça d'Octavià, encara que dissabte al matí es va fer una cercavila de 10 quilòmetres pels carrers de la ciutat fins a Valldoreix. Precisament, l'any passat ja es va fer una concentració de vehicles al Casal de Cultura del districte, però es tractava d'una exposició de tot tipus de vehicles, no tan sols d'elèctrics. Després de la benvinguda oficial amb les autoritats, l'exposició va quedar inaugurada a la plaça d'Octavià, per on van anar passant centenars de curiosos i interessats en la matèria. Amb la demostració i la cercavila es van complir els tres objectius que s'havien proposat des de

l'associació Volt Tour, organitzadora de les activitats: sensibilitzar els santcugatencs de la importància del transport sostenible, veure i provar la tecnologia d'aquest tipus de vehicles i demostrar que també estan fets per al transport urbà. L'estrella de la trobada va ser un automòbil de la marca Toyota que va venir expressament de Madrid. D'entre els quinze vehi-

Patrick Renau: "No es tracta d'una suplència del cotxe de gasolina. El cotxe elèctric ha de ser-ne un complement urbà "

eles, de tipus solar, híbrid o elèctric pur-segons el tipus d'energia d e l q u a l p a r t e i x q u e es transforma per desplaçar-se-, n'hi havia també de la comarca, quatre dels quals eren de la nostra ciutat. l T n dels automòbils pertanyia al president de Volt Tour, Patrick Renau. "Esperem que hagi estat prou profitós per

lM cercavila ocupava 10 quilòmetres F:E. FAR/XYES als que han participat i per als que estan interessats a conèixer una mica més la nova tecnologia", va dir el president de Volt Tour. Des de l'Ajuntament s'estan plantejant l'adquisició d'aquest tipus de vehicles. El regidor de Medi Ambient, Jordi Ferrés, va explicar que, d'acord amb la política de sostenibilitat del consistori, s'estan plentejant adquirir vehicles d'aquestes característiques per al cos local de policia, però també "per a serveis que han de donar presència i no rapidesa", i va suggerir els vehicles de neteja diària, de recollida d ' u n s certs residus. L'Ajuntament tractaria de finançar-ho amb els plecs de condicions dels concursos per a emp r e s e s . F e r r é s va dir q u e es puntuaria favorablement l'ús d'aquestes tecnologies als certàmens. El regidor també va afirmar que la trobada era un punt d'inflexió: "A partir d'aquí canviaran molts hàbits. I nosaltres com a Ajuntament estem dis-

posats a liderar-ho, amb exposicions, certàmens, etcètera", per fer de la iniciativa "un punt de referència a Catalunya", de cara als propers anys, "amb alguna variació". Un altre dels avantatges de la concentració ha estat, segons Ferrés, la posada en comú dels

Jordi Ferrés: "Farem d'aquesta concentració un punt de referència a Catalunya. Canviaran molts hàbits"

diferents aficionats i persones vinculades al ram, "que estaven desconnexes", diu Ferrés. Pel q u e fa al preu d ' a q u e s t s vehicles, normalment, en no tenir una producció establerta, tenen uns preus elevats. "Aquest és un problema, però no fonamental". assegura Renau: "Estem acostumats a gastar molts

diners en altres coses i en canvi per això no hi estem disposats. Es un problema de mentalitat". Renau va apuntar que a la llarga els vehicles elèctrics seran el futur. Segons Renau, la cultura de l'automobilisme elèctric naixerà primer a les àrees urbanes. "Des de l'associació promovem el vehicle elèctric urbà". L'electromòbil, el seu nom tècnic, intenta cobrir les necessitats del ciutadà en els seus recorreguts u r b a n s . " N o es t r a c t a d ' u n a suplència del cotxe de gasolina, sinó d'un c o m p l e m e n t " , subratlla Renau. El p r e s i d e n t d e Volt Tour ha assenyalat que els "agradaria poder consolidar aquesta dinàmica p e r q u è ens consta que en altres països existeix". En aquesta línia, el regidor d e M e d i A m b i e n t va valorar molt positivament la iniciativa, considerant-la "important, amb una gran acceptació de la ciutadania" ja que es va poder veure "que és possible tenir aquests vehicles circulant i sent útils, amb uns preus molt raonables".

liÉill^^

ZEíBàÜ/2A.

COMPONENTS ELECTRÒNICS PER A LA MOTOCICLETA

•' Empresa "< líder en el seu sector i

Av. Graells, 35 Tel 93 590 66 66 Fax 93 590 66 67 e-rnaií: leoneííí@leoneHi.com web: wwwleonelH.com


EIS4CANTO1NS

Societat

14

Dijous, iV de juny del ~t h \ '

' O k u

a c í o

La demanda de desallotjament segueix endavant a l'espera d'un acord Els 'okupes' presentaran una contraproposta al conveni de

VAjuntament

afegit també que el tema de la d e m a n d a els p r e o c u p a molt - " a n i n g ú no li agrada tenir una d e m a n d a p e n d e n t " - però que per ells el més important és el diàleg i la participació de t o t e s les e n t i t a t s i v e ï n s de Sant C u g a t . Es per això q u e actualment els okupes estan debatent amb diversos col·lectius

F.Sl I.R C.VSlWYHk

- Sant CugatLa d e m a n d a de desallotjam e n t dels okupes de la masia de Torre Blanca continua endavant a l'espera q u e l'Ajuntament i el col·lectiu d e joves arribin a un acord per a la cessió temporal de l'ús de la casa. Tal com ja van anunciar ara t'a unes setmanes, els okupes de Torre Blanca estan treballant a q u e s t s dies en una c o n t r a proposta de conveni que presentaran a l'Ajuntament a finals aquest mes de juny. Des tic l'assemblea okupa van decidir no acceptar la proposta presentada per l'equip de govern per considerar que limitava el procés de diàleg i l'aut o g e s t i ó d e la casa q u e h a n demanat, i per això van decidir p r e s e n t a r una nova proposta de conveni. Tot i q u e aquest d o c u m e n t encara no s'ha lliurat, des de l'assemblea han explicat q u e es tracta d'un text molt senzill q u e planteja només un acord e n t r e l'Ajunta-

Els 'okupes' debaten amb les entitats el contingut d'un segon conveni de la ciutat la seva proposta de conveni abans de presentar-la d ' a q u í a uns dies a l'Ajuntament. "Aquests dies s'està parlant molt, s'està debatent molt, a m b gent de dins i fora de la casa, i això és bo. E s t e m plantejant una cosa molt més participativa", comenta el portaveu de l'assemblea. Ek 'okupes'estem preparantuna nova pnposta deninveni que pmenttnà a IA/untamentde\pn\ de paí lai -ne amb les entitats F.X.I.. Per la seva banda, des de l'Ala d e m a n d a i p u g u e m iniciar les entitats i veïns de Sant Cuj u n t a m e n t han reiterat q u e esment i l'assemblea okupa per la un diàleg sense pressions", ha gat amb l'objcctiu de decidir peren una resposta del col·leccessió t e m p o r a l d e la casa a explicat un dels portaveus d e què s'ha de fer amb la masia. tiu okupa e n r e l a c i ó a m b la una entitat legal que serà qui l'assemblea okupa, "nosaltres " N o s a l t r e s p e n s e m q u e el proposta d e c o n v e n i q u e els assumirà les responsabilitats vam proposar fer el c o n v e n i conveni només ha d'incloure van presentar per poder reinilegals, cosa que permetrà a l'Ap e r t r e u r e p r e s s i o n s , no p e r això, q u e la r e s t a d e p u n t s , ciar el d i à l e g i a r r i b a r a u n j u n t a m e n t q u e r e t i r i la d e parlar de tot això, q u e ja ho facom poden ser els antecedents, acord q u e els p e r m e t i , finalmanda. El d o c u m e n t planteja rem d e s p r é s " . s'han de parlar després de sigm e n t , retirar la d e m a n d a de també q u e s'obri un procés de Des del col·lectiu okupa han nar el conveni, quan es retiri desallotjament. participació llarg i obert a totes

r Proposta de conveni de VAjuntament per a cessió en ús temporal de la masia Torre Blanca •Primer.- Objecte del conveni i obligacions assumides per ambdues parts. 1.1.1!Ajuntament cedeix temporalment ert ús i amb caràcter de precari en els termes previstos a l'art. 75.1 i concoidaiits del Reglament del Patrimoni dels Ens Locals, aprovat per Decret 33611988. de 17 et octubre, a l'associació privada l'immoble masia Tortr Blanca, ubicada a tavinguda Pla del Vinyet, núm.85, pera la realització d'activitats de caràcter social i cultural. 1.2.1!Ajuntament es compromet amb caràcter immediat en el mateix dia de la firma del conveni o, si no fos possible, l'endemà mateix, a retirar la demanda interposada i que actualment es substància davant el Jutjat de la Instància núm.l de Rubí, amb el núm.12512000. d'Autos. 1.3.1!associació privada amb caràcter immediat a haver entrat en possessió de la masia Torre Blanca, permetrà l'entrada de personal tècnic municipal i d'operaris de la Brigada. Municipal d'Obres, per tal d'estudiar les mesures constructives de seguretat i condicionaments mínims imprescindibles pel que fa, entre altres extrems, a la instal·lació elèctrica, en ordre a evitar danys a les persones de-

rivats de les deficiències interiors de l'immoble així com do- ra de riscos, en els termes legalment procedents. tar-lo, quant a serveis, d'unes condicions mínimes de salubritat i higiene. • Segon.-Durada de la cessió en ús. La durada d'aquest conveni es condiciona a la redacció d'un 1.4. l'associació privada es compromet a autogesnou conveni on constin amb més detall els acords presos entionar la masia amb compliment, pel quefa a desplegament tre l'Ajuntament i /"associació privada ien tot cas qued'activitats, de la corresponent normativa legal aplicable i darà sense vigor el 30 de setembre del 2000. a respectar el descans dels veïns. 1.5. LAjuntament es compromet a realitzar un estudi so• Tercer.- Ratificació del present conveni. bre l'estat de conservació actual de la masia Totre Blanca. Aquest estudi incorporarà un llistat de les mesures que cal La virtualitat del present conveni quant a les obligacions prendre (per a la seva correcta conservació i eliminació dels assumides per part del representant de l'associació privada possiblesriscosper a la seguretat dels usuaris i de les usuàresta subordinada quant a la seva eficàcia a la ratiries). l'Ajuntament es compromet afer arribar una còpia d'a- ficació per part de fa seva junta, assemblea general o òrgan quest informe a l'associació privada abans de l'I de rector de l'associació privada que segons els seus estasetembre i aquesta s'obliga a facilitar l'accés a l'edifici a tuts tingui atribuïda la competència. l'arquitecte municipal per realitzar l'estudi. Pel que fa a l'Ajuntament, l'eficàcia jurídica del conveni 1.6. l'associació privada assumirà les responsabiliresta subordinada de conformitat a allò que duposa l'art.214 tats civils i penals que es puguin derivar de les activitats que de la Llei 811987, de 15 d'abril, municipal't de règim local es duguin a terme a la masia Torre Blanca. de Catalunya, a la corresponent aprovació per majoria ab1.7. L'Ajuntament, com apropietari de l'immoble, consoluta delple en la mesura que comporta una transacció sotractarà la corresponent pòlissa d'assegurances de cobertubre un bé de propietat municipal.


ELS JCANTONS

Societat

Dijous, X de juny del >000

15

Enquesta

Què opina de la situació actual dels ' okupes' Torre Blanca? Moltes entitats i veïns de Sant Cugat es mostren a favor de les negociacions entre l'Ajuntament i els 'okupes' per arribar a un acord sobre l'ús de la Masia Torre Blanca. La majoria de gent considera que la casa portava molt de temps tancada sense que l'Ajuntament hi fes res i que el col·lectiu de joves està donant a la casa l'ús social que ja se li havia destinat.

Part de l'interior de la masia Torre Mania !• :X.I..

llk A L F O N S O CARBALLO

JOAN F R A N O I K S A

JUAN CARRASCO

J O R D I CASAS

RAMON P R O S

IXSPF.CTOR KN CAP POLICIA

VOCAL J I N TA Ass. PROPIETARIS

PRES. CENTRO CASTFLLANO-

PRESIDENT GRI P ESTUDIS

PRESIDENT ATENEU

NACIONAL

DF SANT CUGAT

MANCHEGO

LOCALS

SANTCUGATENC

"Personalment, crec que tot el que es pugui solucionar des del diàleg, entre l'Ajuntament i els okupes està molt bé. Si s'arriba a un acord perquè es puguin quedar a la casa. em sembla perfecte".

"Aquest cas és singular perquè la casa és de titularitat pública i estava destinada a un ús social. Si això s'aconsegueix a través d'uns joves que volen donar-li aquest ús, crec que ja està bé".

"Si fossin necessitats, se'ls hauria de donar la casa, però són nois de classe mitjana-alta i és diferent. Però crec que si així evitem que vagin d'un lloc a l'altre, doncs és positiu".

"És positiu que s'estigui negociant. Els okupes s'han carregat de raó en donar ús a una casa que portava temps tancada. En l'aspecte patrimonial la casa està molt deteriorada i no permet usos alternatius".

"Torre Blanca ha de quedar com un centre per a joves, i si s'ha començat així, cal tirar cap a l'autogestió. L'Ajuntament ha de facilitar espai a les entitats i donar més suport a les que fan aquesta funció".

Griful Oil. S. L Servei Estació CENTRE DE DISTRIBUCIÓ PER A EMPRESES I PARTICULARS - Gasolis A, B i C de primera qualitat - Ports gratuïts a partir de 400 litres - Descomptes a partir de 500 litres - Comptador volumètric homologat, exactitud en el subministrament - Servei personalitzat, fins a 60 m de mànega - Grans ofertes en funció del consum

A,B i C

- Telèfon D'URGÈNCIES 610 45 55 01

EstaClOnS d e Servei

E.S. CENTRE

E.S. CAN SOLÀ

al Centre de Sant Cugat (4 Cantons)

a la Crtra. de Cerdanyola

(93) 674 06 07

(93) 589 4 5 55

DISTRIBUCIÓ DE GASOLIS A D O M I C I L I 93 589 45 55


16

Societat

FJ>S MANTONS Di,o

.vikjum i/i·l JÍW

E n t r e v i s t a

José Antonio Jorques. President AV Coll Fava

"Aconseguir el conveni ha estat una gran fita per a l'Associació de Veïns" K.C. - Sant Cugat Des de fa uns anys viu al barri de Coll Fava. Ks advocat, té 4 fills i s'ha convertit en el nou president de l'associació de veïns d'aqeust barri, després de ser nomentat per unanimitat a l'assamblea. l'na de les seves principals preocupacions és millorar la seguretat del barri i augmentar la participació dels veïns. - Vostè substitueix en el càrrec Ivo Güell. Hi haurà na contuïtat entre les dues juntes? - J o havia estat en l'equip de l'Ivo, i hi ha una voluntat continuadora però renovadora. Volem buscar la participació dels veïns sobretot en unes línies bàsiques com les campanyes de caràcter cívic, Mou-te a 40per Coll Fava o. Moute contra l'inrkisme, perquè hi ha gent que les normes de conducta no les té, i és perquè no les han après, perquè no els hi han ensenyat. - Quins són les principals objectius d'aquesta etapa? - La principal preocupació és la seguretat: la seguretat viària, des

del put de vista de la velocitat dels cotxes que circulen per aquí, la seguretat quant als nanos, ja que pensem que a Coll Fava, i a tot Sant Cugat, hi ha molts nens i cal preocupar-se per aquesta seguretat en els parcs infantils, i la seguretat en el camp de l'ordre públic. Reclamem el que tots els partits polítics han assegurat per totes bandes, que

"A/s que hem vingut a viure aquí ens agradaria una mica de vida de poble" és la policia de barri, i l'estem esperant. — Després de moltes negociacions, han acordat ja el conveni de reconstrucció del barri. Què suposa això? - Assolir el conveni podem dir que ha estat una tasca sòrdida, callada, però aconseguir-lo ha sigut una gran fita per l'associació de veïns. Crec que des de l'associació

S u c c e s s o s

La p o l i c i a c o n s i d e r a fets aïllats els d a r r e r s a c t e s d e v a n d a l i s m e a Sant Cugat E.C. - Sant Cugat La policia estatal de Sant Cugat investiga aquests dies els diversos actes de vandalisme comesos contra vehicles estacionats a la nostra ciutat. FI darrer va ser el cap de setmana passat i va afectar un total de tres vehicles q u e estaven aparcats al carrer Elisenda. D e s de fa unes setmanes, hi ha hagut a l g u n e s d e n ú n c i e s per danys i desperfectes ocasionats en vehicles estacionats al carrer. Fn la majoria dels casos, els cotxes són apedregats i colpejats e x t e r i o r m e n t a m b blocs de ciment i altres objetes, tot i que en algunes ocasions t a m b é a p a r e i x e n d e s trosses a l'interior del vehicle. D e s d e la policia estatal, de Sant Cugat, q u e està investigant els fets, se sospita que els autors d'aquests actes són un g r u p d e j o v e s d e la c i u t a t , d ' u n s disset anys d'edat, i q u e es desplacen a m b moto. Així

ho ha explicat el responsable de la comissaria estatal de la nostra ciutat, Alfonso Carballo, qvie ha afegit q u e aquests són actes de vandalisme q u e t e n e n per objectiu "molestar però no robar". D'altra banda, des de la mateixa comissaria estatal s'està investigant també l'autoria d'altres incidents produïts els darrers caps de setmana, com l'atac q u e hi va haver ara fa deu dies contra una oficina de la Caixa de Pensions del barri de Coll Fava. F n aquest cas, els fets es van produir la matin a d a d e l 11 al 28 d e m a i g , quan uns individus van entrar a l'entitat bancària i van llenyar un còctel Molotov contra un dels caixers automàtics, provocant diversos desperfectes en l'oficina. Des de la policia estatal, Carballo ha volgut destacar que aquests incidents són "fets aïllats" q u e no han d e preocupar ja que des del mes d'octubre hi ha hagut només dos casos així a Sant C u g a t .

de Coll Fava podem estar satisfets d'haver aconseguit que es realitzés el conveni, i això perquè s'ha demostrat que teníem raó. Jo no crec que haguem tingut èxit, perquè quan es té èxit vol dir que falta talent, i nosaltres hem tingut raó. - Anib aquest conveni, han aconseguit tot el que volien? - Majoritàriament hem aconseguit tots els punts. Quan hi ha una transacció sempre hi ha un estira-iarronsa, i nosaltres hem afluixat en el més lleu. Torno a dir que podem estar contents, som la primera associació de veïns que hem aconseguit un èxit d'aquest tipus, perquè una de les coses que s'ha intentat evitar ha estat el tema judicial. - Una reivindicació del barri era que es traguessin els pollancres. Com està aquest tema? - Esperem que l'Ajuntament s'agafi molt seriosament aquest tema, la decisió la tenen ells. Això no s'ha inclòs en el conveni, això és una política de disseny, de qui ho va crear, qui ho va admetre i de qui ho va obligar, i això recau doncs sobre els responsables. - I quina esperen que sigui la

Per Jorques, un dels temes prioritaris és millorar la seguretat al barri /*.'.- .V. /.. resposta? - Amb aquest nou Ajuntament les coses van d'una altra manera. Amb l'anterior consistori, el tema anava com anava. Des del mateix Ajuntament es va aconsellar que no es posessin els pollancres i alhora es va ordenar que els posessin i qui els havia de posar, i no podien esperar que les coses anessin bé. Però jo ara veig un canvi d'actitud, ara es dialoga, i espero que això serà positiu. - Un cop en marxa la reconstrucció, quines són les principals necessitats del barri? - Cal impulsar una sèrie d'equipaments i serveis que no hi són. Estan previstos en el pla parcial però ara no hi són. En això, l'Ajun-

tament ha de fer un pas endavant, cal veure que farà. Nosaltres sempre esperem que compti amb la nostra opinió, que en definitiva som els que hi vivim. - Quin futur voldríeu per a Coll

Fava? - Coll Fava és un barri resindencial amb tot el carisme que té un barri. El que ens agaradaria és que deixi de ser una zona impersonal, tenir una mica de vida de poble. Coll Fava és a 100 passes del Monestir, és a dir, Coll Fava és centre de Sant Cugat i per tant, l'Ajuntament és a la perifèria. Deixem de ser, doncs, barris perifèrics. Als que hem vingut i venim a viure aquí, ens agradaria tenir una mica de vida de poble, i no quedar aïllats.

Rivera deixarà de ser delegada de Mans Unides el setembre E.C.

La delegada de Mans Unides a Sant Cugat, Francesca Rivera, podria deixar el càrrec el proper mes de setembre, segons va explicar en la darrera reunió de la delegació, celebrada fa dues setmanes. Rivera, que n'és la delegada des de fa quasi dos anys, ha explicat que ha de deixar aquest càrrec per motius personals i laborals, ja que "compaginar el fet de ser delegat amb una feina fixa i amb la família és molt complicat". Es per això que des de la delegació local s'està buscant ja una persona que, a partir del curs vinent, pugui fer aquesta tasca. "De moment s'està pensant ja Des del mes d'octubre, hi han hagut dos incidents contra entitats bancàries /'.': -tC en alguna persona que se'n posi al capdavant, però entre tots també Carballo ha c o m e n t a t t a m b é la seva feina és vetllar per la l'ajudarem", ha afegit Rivera. Tot i q u e aquests incidents sempre seguretat ciutadana i que per que encara no s'ha volgut fer púestan relcionats amb dates això. durant les nits de caps de blic el nom d'aquesta persona, Rimolt concretes com el dia de la setmana, q u e és quan es provera ha assegurat que podria ser un Hispanitat, o en aquest cas, el d u e i x e n més incidents d'acol·laborador que no porta gaire dia d e la desfilada militar a q u e s t e s característiques, intemps vinculat a Mans Unides de Barcelona. Tot i això, el resc r e m e n t e n la vigilància en els Sant Cugat però que té experiència ponsable de la comissaria de punts de niés aglomeració com en altres ONG. policia estatal ha assegurat que poden ser les carpes de Chic.


Societat

ELS/CANTONS Dijous, 8 de juny del2000

17

D e f u n c i ó

Darrer comiat a Alberto León, home clau del Celler Cooperatiu Nascut a Sòria, vivia a Sant Cugat del Vallès des de 1944 Alberto León Jiménez va néixer a Sòria l'any 1 9 2 2 i vivia a Sant C u g a t des dels 2 2 anys, on es va casar a m b Angelita Tomàs i va tenir cinc fills i cinc néts. Parlava d e S a n t C u g a t c o m el millor lloc on es pot viure, però s e m p r e que la salut li ho va perm e t r e mai no va faltar a la festa d e la v e r g e del poble d e M a tasejun. V a ser secretari general d e la P r e f e c t u r a S u p e r i o r d e Policia d e Barcelona, tinent d'alcalde d e l'Ajuntament d e S a n t Cugat, administrador de la Cooperativa Vhivinícola de Sant Cugat i secretari d e l'Associació d e Propietaris d e S a n t Cugat. J O S E P M . VALLÈS - Sant Cugat -

Rigor, honradesa i treball van ser tres de les màximes que Alberto León Jiménez va aplicar fins al darrer dia de la seva vida, l'I de juny passat. L'església del Monestir de Sant Cugat es va omplir l'endemà de gom a gom de familiars, amics, representants del Sant Cugat més pagès, d'empreses i de dirigents del Cos Nacional de Policia entre altres col·lectius, associacions i institucions en un funeral oficiat pels pares Josep Maria Rocafiguera i Josep Sugranes. Alberto León Jiménez (Soria, 1922), va venir a viure a Sant Cugat a l'edat de 22 anys, va con-

traure matrimoni amb Angelita Tomàs Nennertheim l'any 1953 i va tenir cinc fills i cinc néts. León Jiménez va ser un personatge clau en la història de la Cooperativa Vicivinícola Celler Cooperatiu de Sant Cugat del Vallès, des de la postguerra fins a l'arribada de la democràcia. Home treballador i metòdic en la feina, afable en el tracte i amb un esperit equànime i íntegre, va dedicar 33 anys de la seva vida a administrar el Celler C o o p e r a t i u . En aquest temps va ordenar tota l'administració del que llavors era la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos i va promoure i aconseguir la constitució de la Cooperativa Vitivinícola com a continuadora de l'antic Sindicat

Dies enrere ja no va poder acudir a la Diada del Soci de La l'nió Santcugatenca per rebre la me1'són Jiménez durant l'homenatge di I Vwiaiindt Propietaris, juny 1999FOTO: F..F. dalla d'or. Durant els seus 77 anys de vida, Vitivinícola i Caixa Rural de Sant treball de la Cooperativa amb el Alberto León Jiménez va destaMedir. Així, la nova situació crede funcionari del Cos Nacional car pel gran interès i curiositat ada sota la presidència de Josep de Policia on va desenvolupar dique demostrava per tot allò que Grau i Rodó oferia una sola uniferents responsabilitats fins a asl'envoltava, per les ganes de tretat administrativa per ambdues solir la Secretaria General de la ballar, la responsabilitat que poentitats que, per a la resta d'asPrefectura Superior de Policia de sava en tot el que feia i el seu tapectes, eren independents. Barcelona, càrrec amb què es jurannà d i a l o g a n t i o b e r t a m b Alberto León va compartir el bilaria l'anv 1984 amb un hometothom.

C a m p a n y a

2a Trobada de Lleidatans del Vallès

Maulets d e m a n e n als santeugatencs que pengin la senyera per la Festa Major

MAGDA MKNHKZ

- Sant Cugat -

L'assemblea local de Maulets vol potenciar una campanya de cara a la Festa Major de la nostra ciutat. En aquesta ocasió es tracta d'aconseguir q u e el màxim nombre de santeugatencs pengin la senyera o l'estelada al seu balcó durant els dies d e la festa grossa del m u n i c i p i . D i n s d ' a q u e s t a iniciativa, el col·lectiu també ha presentat una instància a l'Ajuntament per tal que per la Festa Major no onegi la bandera espanyola en el balcó del consistori. Paral·lelament, també es farà una

petita crida els dies d e la festa santcugatenca per aconseguir més participació del poble. L'objectiu d'aquesta campanya és " q u e es vegi claram e n t q u e p e r t a n y e m als Països Catalans i reivindicar una sèrie de drets q u e ens pertan y e n " , explicava un dels m e m b r e s d e M a u l e t s d e la nostra c i u t a t , Aniol P r o s . A banda d'instar la població perquè s'adhereixi a aquesta camp a n y a p e n j a n t la s e n y e r a a cada balcó, el g r u p d e j o v e s també repartirà manifestos explicant la campanya e n els actes més concorreguts, com el pregó.

E.C. - Sant Cugat -

Major

Prop de 120 persones assistiran demà a la nit a la Segona T r o b a d a de L l e i d a t a n s d e l Vallès, que es farà a l'Hotel Bcllaterra. Aquest sopar, q u e té l'objectiu de reunir els lleidatans q u e viuen actualment al Vallès, va organitzar-se per priMaulets tampoc volen que onegi la bandera espanyola a íAjuntament h. X. IA RROSA mera vegada l'any passat arran de la iniciativa d'un grup de Dins aquesta campanya, de poder aconseguir", malgrat santeugatencs nascuts a LleiM a u l e t s t a m b é ha p r e s e n t a t q u e a q u e s t a petició serà d e da, entre els quals el director una instància a l'Ajuntament batuda en el ple d ' a q u e s t mes de l'Hotel Bellaterra, que van perquè del 28 de juny al 2 de de l'Ajuntament. coincidir per casualitat en un juliol tan sols es puguin veure Finalment, durant els dies de sopar. La trobada començarà a al balcó del consistori les banla Festa Major, Maulets té preles nou del vespre i permetrà deres de Sant Cugat i la de Cavist posar a la venda unes saals assistents gaudir d'un sopar t a l u n y a . P r o s va q u a l i f i c a r marretes en q u è es reivindica típic de les terres lleidatanes. aquest fet com a "molt difícil una festa més participativa.

r A m a t Finques Des de 1948

natge presidit per l'aleshores governador civil de Barcelona, Ferran Cardenal. També va ser primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès entre els anys 1961-67, amb l'alcalde Josep Barnils i Solà. León Jiménez va refusar en diferents ocasions ser alcalde de Sant Cugat. León Jiménez també va ser un dels fundadors de l'Associació de Propietaris de Sant Cugat l'any 1985 intervenint en diferents processos urbanístics com la cessió de l'edifici del Celler Cooperatiu a la ciutat de Sant Cugat, el projecte dels túnels de Vallvidrera o diferents plans parcials de Sant Cugat com el de Torre Blanca o el de Coll Fava. Va exercir de secretari de l'Associació de Propietaris amb Miquel Àngel Ros de president fins a mitjans de l'any 1999, data en què la malaltia començaria a ser més difícil de suportar.

. ia senyera &\ balcó!!!

Sant Cugat PI. Can Cadena,2 Valldoreix

3) 93 590 68 80

Sant Just Bonavista 63-65 3 93 480 36 00


18

Societat

ELS ,f CANTONS Dijous, 8 de juny del 2000

F e s t a

R e i v i n d i c a c i o n s

CAngeleta Ferrer demana mesures per evitar els accidents al voltant del centre Tres alumnes van ser atropellades fa un mes a la sortida de classe E.C. - Sant Cagat -

La junta de l'Associació de Pares d'Alumnes de l'IES Angeleta Ferrer ha presentat un escrit i 3 7 6 s i g n a t u r e s a l'Ajuntament demanant que es prenguin mesures per garantir la seguretat dels alumnes a la zona d'accés a l'institut. Aquesta petició ha estat motivada pels diversos accidents que hi ha hagut als voltants del centre, el darrer dels quals va ser ara fa un mes. D e s de ja fa t e m p s , pares i professors de l'Angeleta Ferrer reivindiquen millores pel que fa a la regulació del trànsit a l'avinguda Rius i Taulet, a l'alçada d e l s a c c e s s o s al c e n t r e . Aquesta d e m a n d a , q u e es va plantejar poc temps després de construir l'institut, vol evitar q u e hi hagi accidents com el que es va produir ara fa un mes, quan una motocicleta va atropellar tres estudiants de quart curs d ' E S O . Després d'aquest darrer incident, tant el consell

escolar del centre com la junta de l'APA van decidir iniciar noves accions per demanar a l'Ajuntament que es posin les mesures necessàries per garantir la s e g u r e t a t dels a l u m n e s . "El problema és l'excés de velocitat", explica un dels membres de la junta de l'APA d'aquest

"El que dematiem és que es faci alguna cosa o es resolgui el problema dels accessos" institut, Àngel de Vicente, que afegeix q u e " n o m é s hi ha un semàfor del qual ningú en fa cas, i no s'han pres solucions com posar bandes rugoses a la calçada o desviar els vehicles perquè redueixin la velocitat". Totes aquestes d e m a n d e s ja es van presentar a l'Ajuntament l'any 1996 però, segons D e Vicente, " vam demanar diverses

actuacions i de m o m e n t només se n'han fet dues i tampoc tenen gaire a veure amb la velocitat dels vehicles ni la seguretat als accessos". Ara, i amb l'objectiu d'aconseguir aquestes millores, alumnes, pares i professors de l'Angeleta Ferrer han iniciat una nova campanya i han presentat al registre de l'Ajuntament 376 signatures dels estudiants de quart d ' E S O demanant les mesures necessàries per garantir la seva seguretat. D'altra banda, des del consell escolar i la junta de l'APA han demanat als responsables d ' e n s e n y a m e n t de l'Ajuntament que aquesta qüestió es tracti durant la propera r e u n i ó d e la P e r m a n e n t del Consell Escolar Municipal, que se celebrarà el proper dimarts. "Aquest és un problema fàcil de resoldre", comenta De Vicente, "hem vist com s'han aplicat mesures similars en altres centres. És per això que deman e m q u e es faci alguna cosa i es resolgui d'una vegada el problema dels accessos".

C i v i s m e

Tercer concurs de gossos al parc Central - Sant Cagat -

L'Associació de Veïns del Parc C e n t r a l va celebrar dissabte, per tercer any consecutiu, un concurs de gossos. L'objectiu principal de la festa és conscienciar els veïns del barri de la n e c e s s i t a t d e ser c o n s c i e n t s q u e cal m a n t e n i r el parc n e t dels e x c r e m e n t s dels animals. En aquesta ocasió, el concurs d e m a s c o t e s va r e g i s t r a r u n n o m b r e m é s baix d ' i n s c r i p cions q u e e n les edicions an-

teriors, malgrat que és una festa que acostuma a aplegar bona part dels veïns del barri. E n aquesta ocasió van ser una vint e n a d e g o s s o s els q u e van c o m p e t i r en tres c a t e g o r i e s : simpatia, millor disfressa i millor e n s i n i s t r a m e n t . Per cada categoria es van concedir tres premis, però els animals q u e van quedar en primera posició van ser la Quica, la P e q u e i la Dana, respectivament. Potenciar el civisme entre els ciutadans és la principal preocupació dels m e m b r e s de l'As-

L'espai de Barraques de la Festa Major creix en el seu segon any MAGDA M É N D E Z - Sant Cagat -

L'espai d e B a r r a q u e s d e la Festa Major de la nostra ciutat ocuparà gairebé el doble d'espai q u e l'any passat. A banda del c r e i x e m e n t físic, les barraques t a m b é han augmentat pel que fa al nombre d'entitats que han decidit participar-hi: un total de 25 associacions de la ciutat muntaran la seva parada. La diversitat d'activitats programades és un altre dels punts destacats del segon any de barraques a Sant Cugat. Enguany es repeteix localització: el parc de la Pollancreda, perquè "és un lloc q u e queda prou apartat dels veïns, encara q u e s'hi pot accedir fàcilment c a m i n a n t " , explicava una de les membres de la comissió de Barraques, Elena Sanfeliu. L ' o r g a n i t z a c i ó d e l ' e s p a i ha comptat enguany amb la col·laboració de la comissió de festes i el s u p o r t d e l ' A j u n t a m e n t "que han permès q u e tinguéssim m é s r e c u r s o s q u e l ' a n y

passat . La filosofia d e B a r r a q u e s , p e r ò , c o n t i n u a i n t a c t e e n la seva segona edició. A banda del q u e cada entitat, associació o partit polític faci a la seva parada, s'han organitzat actuacions a l'escenari i activitats paral·leles per a l'espai. Pel que fa a l'entarimat, s'ha programat un ampli ventall d'activitats, que aniran des del teatre fins als concerts de rock amb grups novells santeugatencs i alguna sorpresa més en l'àmbit de les actuacions. Entre les activitats paral·leles destaquen la publicació d'un fa/izit/e sobre les activitats que es facin a les Bar r a q u e s i la c r e a c i ó d ' u n a pàgina web, que encara s'està creant. El paper del Residu Mínim torna a ser ben present en l'edició d'enguany de les Barraq u e s , a m b el lloguer de gots de plàstic per evitar fer residus innecessaris. Un altre aspecte destacat serà la prohibició de venda d'alcohol a menors d'edat dins l'espai.

P r e s e n t a

F.«aquestatenetuediciódel'comundelpart (.eiituilhi um partí.iptii umiiinlenade&oòsos h. l·.DUARDl·ARISYbS

MAGDA MÉNDKZ

M a j o r

sociació de Veïns del parc C e n tral, ja que, en moltes ocasions, els excrements dels gossos dificulten els jocs dels més petits a l'aire lliure. "Creiem que amb l'organització d'aquest c o n c u r s any rere any e s t e m aconseguint que els propietaris dels animals siguin m é s resp o n s a b l e s " , e x p l i c a v a la secretària de l'entitat veïnal, Maribel Moscardó. El concurs del parc Central va c o m p t a r a m b la presència de la tinent d'alcalde de Polítiques Socials, Mercè Conesa.

C I O

Us infants del//t/m: an.«/ tl~ pnitwmmstes de la festa de presentació oficial ck ía^tn uu in I./../

L'AV Torre Blanca escull logotip MAGDA MÉNDKZ - Sant Cugat -

L'Associació de Veïns de Torre Blanca es va presentar oficialment dissabte amb una festa popular, adreçada especialment als més petits. L'acte, a més, va servir per escollir el logotip de l'entitat veïnal entre els dibuixos presentats en cl concurs infantil que es va celebrar. Una nòria plena de cares de nens somrients serà l'anagrama de l'AV de Torre Blanca, fruit del dibuix guanyador del concurs que va realitzar Mireia Màrquez. La resta

de nens premiats van ser Teresa Baena, Sara Pacini i Marc Ríos. L'artista local Mercè Diogène va actuar com a jurat en l'elecció d'aquest logotip. "Aquestes festes donen peu perquè la gent del barri es conegui. Tothom està molt content, satisfets de la iniciativa i això és el que ens interessava", explicava el presdident de l'associació, Joan Ríos. Els dibuixos participants i les fotografies de la festa s'exposaran properament en algun local del barri, com podria ser el Telefèric o el Teatre-Auditori.


Societat

ELS f CANTONS Dijous, 8 de juny del 2000

C o n f e r è n c i a

C e r t a m e n

Sant Cugat acollirà el vintè monogràfic de gossos d'atura

Els Amics de la UNESCO reivindiquen la figura de la dona Les dones de Pany 1000 centraran la xerrada d'avui

MAGDA M É N D E Z

E.C.

- Sant Cugat La presentació del llibre Emma de Barcelona. Una dona als inicis de la història de Catalunya va servir per inaugurar dijous passat I darrer cicle de xerrades dels Amics de la I N E S C O Valldoreix-Sant Cugat, que en aquesta ocasió està dedicat a les dones a l'Edat Mitjana. La filòloga Joana Ripollès i la teòloga Maria Pau Trayner, autores del llibre, van ser les encarregades de fer aquesta primera conferència dedicada a Emma de Barcelona i al paper que han jugat les dones en la nostra història. "Nosaltres, el que volem és posar de relleu una dona que va fer molt per la història de Catalunya i de la qual no se'n coneix la tasca", va explicar Joana Ripollès. Amb aquesta voluntat, les dues autores del llibre van recordar algunes de les fites més destacades de la filla dels comtes de Barcelona, Emma, com són el fet d'haver estat abadessa del Sant Joan de Ter (conegut després com Sant Joan de les Abadesses) o

Ripollès i Tra\nervan inaugurar el'cicledels Amics de la l'XKSCO

la seva tasca com a fundadora de més de vint pobles a la Catalunya central. Durant la seva xerrada, que es va fer a l'Arxiu Nacional de Catalunya, Ripollès i Trayner van voler destacar la importància de donar a conèixer la tasca feta per moltes dones al llarg de la història. "Hem d'aconseguir que hi hagi una igualtat entre els homes i les dones,

19

FOTO: XI..

en aquest sentit", va comentar Ripollès, "nosaltres, des del col·lectiu de dones en l'església treballem per donar a conèixer dones que han estat importants en la nostra societat i que han estat silenciades per la història". La segona xerrada del cicle serà avui a les vuit del vespre i tractarà sobre les dones de l'any 1000.

El C l u b del Gos d'Atura Català d ' E s p a n y a ha organitzat per a q u e s t d i u m e n g e 11 d e j u n y l'exposició monogràfica d'aquesta raça de gossos autòctona del nostre país. E n g u a n y s'arriba a la vintena edició del certamen i s'ha escollit el marc del parc Central per realitzar aquesta peculiar mostra. Es tracta d'una exposició de bellesa en què es podran cont e m p l a r més de c i n q u a n t a exemplars de gos d'atura. Enguany, en la seva vintena edició, han escollit S a n t C u g a t per celebrar la Monogràfica d e Raça. "Sempre ens havia agradat, p e r q u è està molt b e n com u n i c a t i té espais a m p l i s " , e x p l i c a v a la s e c r e t à r i a d e l C l u b d e Gos d'Atura, Isabel Gomis. Aquesta mostra es farà a partir de les 10 del matí a la zona del parc Central que toca a la carretera. El guanyador d'aquesta M o -

nogràfica g u a n y a r à u n d e l s punts imprescindibles si es vol optar a ser el c a m p i ó estatal en matèria de gossos d'atura, l'única raça d ' a q u e s t animal que és d'arrel totalment catalana. Els gossos q u e estan inscrits en a q u e s t a m o s t r a c a t a l a n a p r o v e n e n de diferents p u n t s d e l'Estat i d ' E u r o p a : se n'hi podran veure des de francesos fins a gallecs, passant per madrilenys, alemanys i, evidentment, de diferents poblacions del nostre país. Per participar en aquest concurs, els gossos estan inscrits en d i f e r e n t s c a t e g o r i e s : cadells, joves, oberta (masculina i femenina), campió (masculí i femení) i v e t e r a n s . E n aquest concurs de bellesa es valora els a n i m a l s a nivell anatòmic i morfològic, basantse en l'estàndard q u e hauria de complir el gos d ' a t u r a . A més, de manera opcional, també podran participar en tres proves de caràcter.

C o l · l e c t i u s

L'Ajuntament fa un balanç positiu de la tasca que fa la Cooperativa D o b l e Via E.C. - la Horssta/Les Planes -

L'Ajuntament de Sant Cugat fa un balanç molt positiu de la tasca duta a terme per la Cooperativa de serveis socioeducatius. Doble Via. que des del mes de setembre passat es fa càrrec de la gestió de diversos espais com els centres cívics de la Floresta i les Planes. "Ha estat i és una col·laboració sempre molt positiva", va comentar la regidora de Serveis Personals, Àngels Ponsa. durant l'acte oficial de presentació de la Cooperativa, que es va fer dijous passat a la Casa de Cultu-

ra. "Crec que els resultats són molt bons, i en àmbits molt diferents com els centres cívics, les ludoteques o els casals de joves", va afegir. Ponsa va destacar també la importància que associacions i col·lectius com Doble Via es facin càrrec d'alguns dels serveis i programes d'atenció a les persones ja que això permet "oferir més especialització , professionalització i diversificació en aquests àmbits d'actuació que des del sector públic hem i volem oferir". Des de l'Ajuntament la regidora de Serveis Personals va valorar també la importància que Doble Via estigui formada per gent jove i

CATALONIA CERÀMIC

; d fei la vt a p/esenla/ ió oficialen presència de la regidora de ServeisPersonals, Àngels Ponsa FOTO:X.I,.

sorgida del mateix teixit associactiu del municipi: "És molt positiu que hi hagi gent jove capaç de desenvolupar projectes socials com aquest, i que sigui g e n t c o n e g u d a per nosaltres, amb una gran experiència que els avala". La Cooperativa Doble Via va néixer el mes de setembre pas-

CONEIXEU-NOS, ESTEM AL VOSTRE SERVEI

EXPOVENDES: p,-^. Ora. Sant Cugat, km 3, Cerdanyola del Vallès. Tel. 93 580 15 00 Buenos Aires, 25. Barcelona. Tel, 93 419 08 46 Rocafort, 112 Barcelona Tel 93 426 00 08

sat de l'Associació de Monitors l'Esclop amb l'objectiu de treballar per la promoció social de les persones i del grups. Així ho va explicar el seu president, Raimon Badia, per qui la finalitat d'aquest col·lectiu és "incidir en l'entorn comunitari a través de les relacions amb les persones. Volem que això ens porti a

OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

• • • • • • •

una millora de la qualitat de vida i del benestar social". Entre els diversos serveis que ofereix Doble Via, destaquen la gestió integral de centres cívics, la gestió educativa de menjadors i activitats extraescolars, la gestió de casals infantils i ludoteques o els programes de tallers i cursets per a la gent gran.

Ceràmica Sanitaris Aixetes Mobles de bany Banyeres d'hidromassatge Accessoris Materials per a la construcció


20

Societat

ELSÍCANTONS Dijous, Kdr juny del 2000

A n i v e r s a r i

L'Escola Ferran i Clua celebra el vint-i-cinquè aniversari

El mercat de Torre Blanca celebra un animat 1 3 è aniversari MAGDA MKNDKZ

- Sant Cugat -

Kl mercat de Torre Blanca va celebrar dissabte el seu tretzè aniversari amb una testa molt animada i regals per als seus clients, l'n grup d'animació va posar el toc més divertit a la festa, amb la seva música i muntatges entre els compradors.El sorteig de tres viatges de cap de setmana per a dues persones a Mallorca, però, va ser la gran estrella de l'aniversari. D'aquesta manera es recuperava la festa d'aniversari després de quatre anys de no celebrar-se. El mercat nou ja té tretze anys, i ho va celebrar amb molta alegria amb els seus clients habituals. Per celebrar-ho de manera important, els assentadors van voler premiar els compradors amb la possibilitat de guanyar un viatge a Mallorca. La participació en aquest concurs va ser molt elevada, però entre les centenars de butlletes,tan sols se'n podien extreure tres. Els afor-

tunats van ser Jaume Uriach, Teresa Bosch i Enric Gaspar, que podran gaudir, juntament amb la seva parella, d'un cap de setmana a les Illes. El sorteig es va realitzar el mateix dissabte al migdia, i els encarregats de portar-lo a terme van ser els membres del grup d'animació Els Llunàtics.Van ser ells, precisament, els que es van encarregar de fer festa entre els compradors, amb la música de percussió i els seus comentaris als compradors. Cadascun dels membres del grup anaven disfressats de diferents personatges que es poden trobar habitualment en un mercat: des de venedores fins a matrimonis amb carret, passant per una peculiar excursió de nens petits, amb professora inclosa. D'aquesta manera es recuperava la tradició de celebrar l'aniversari, que feia uns quatre anys que s'havia perdut."Hi ha hagut una renovació de junta i l'anterior havia decidit no celebrar res aquests anys. Nosaltres

E.C. - Valldoreix L'Escola J.Ferran i Clua de Valldoreix celebrarà aquest dissabte el vint-i-cinquè aniversari a m b una festa per a pares, alumnes i personal del centre. La festa, que començarà a les sis i s'allargarà durant tota la tarda, comptarà amb actes com la descoberta d'una placa commemorativa, un concert de cant coral a càrrec dels alumnes de l'escola, una actuació del grup d'animació infantil Xip-Xap o un ball amb el Conjunto Veracruz. T a m b é amb motiu d'aquesta celebració, la comissió del vinti-cinquè aniversari de l'escola Ferran i Clua ha preparat una exposició retrospectiva sobre la història de l'escola i els principals esdeveniments generals de l'època. D'altra banda, l'escola compta també amb una mostra d e d i c a d a al d o c t o r F e r r a n i Clua, fundador del centre, que ha estat cedida pel Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa, i que dissabte comentarà el mateix nét de Ferran i Clua.

I si festa tf aniversari es recuperava després de 4 anys sense celebrar-se F: E. F

li donem més importància. Qualsevol motiu per fer una festa és bo i el primer que hem fet és aprofitar l'aniversari", explicava el president de la junta, Antonio de Llanos. La festa també va servir per valorar aquests anys de vida del mercat, on va desta-

hi mostra fotogràfica sobre Chiapas es podrà veure a l'At, in u fins t/1 proper dia 20 de juny FOTO.XAVI

1ARROSA

car que "hem anat creixent, perquè el barri també anava creixent, i hi ha més gent. La valoració global és bona, encara que tenim molta competència exterior de grans magatzems que han obert, però a g u a n t e m i anem fent".

l'.eumdipttttit de Cil' va fer dues conferències a l'Àgora FO'IÜ.-CF.DIDA !

v

La realitat revolucionària de Chiapas, en fotografies

Gasòliva, conferenciant a VÀgora

Chiapas, Justícia i Dignitat enfront al Neoliberalisme és el nom de la darrera exposició que ha preparar l'assemblea local de Maulets a l'Ateneu. Fotografies que mostren el contrast de les generacions i de cada bàndol de la guerra omplen la sala de la seu de la plaça de Pep Ventura . La mostra permet veure diferents situacions de la vida dels habitants autòctons de Chiapas, i la seva dedicació a la lluita per la independència. Fln aquest sentit, les imatges permeten veure com la idea de revolució passa de generació en generació, i tant nens com avis es bolquen en la causa. L'exposició de Maulets es va inaugurar dijous dia 1 de juny i es podrà veure fins al dia 20 d'aquest mes../ M.M. (Sant Cugat)

L'eurodiputat per CiU, Carles Gasòliva, va oferir dues xerrades a l'escola Àgora dijous de la setmana passada sobre l'estructura i funcionament de la Unió Europea. La; primera conferència va ser als alumnes de quart d'ESO i batxillerat^ als quals va remarcar la necessitat de conèixer diferents idiomes i els va explicar que tenien possibilitats de treballar arreu de l'UE. Més tard va fer la cloenda d'un projecte d'investigació dels alumnes de sisè de primària./ M.M. (Sant Cugat)

EIS4CANTONS eis4c antons@totsantcugat.com "el diari de Sant Cugat"

\


Societat

ELS /CAIVIDNS Dijous. 8 dtjitny del àW

21

a

Prop d'un centenar d'avis i àvies, a la festa de Pescola El Gargot dinant junts i fent diverses activitats, com explicar contes o representar petites escenes de teatre. "Amb aquesta jornada també volem destacar el paper actiu dels avis en la societat i els ho expliquem als nens i nenes", remarcava Insa. "Els avis i les àvies poden transmetre moltes coses, per la seva experiència, i ensenyar nous valors que amb els canvis generacionals es poden perdre", afegia. Malgrat tenir un dia especialment dedicat, des d'El Gargot procuren mantenir una col·laboració constant amb els avis i àvies durant tot l'any amb diferents activitats, com la confecció de disfresses per carnestoltes.

MACÍDA MKNDKZ - Sant Cugat -

L'escola bressol El Gargot va celebrar divendres la cinquena Festa dels Avis i les Avies. La jornada va permetre que més de 90 persones participessin en diverses activitats de l'escola i coneguessin de ben a prop l'entorn en què es mouen els seus néts cada dia. "És una festa molt entranyable, molt maca i serveix perquè els avis es desengoixin una mica en conèixer el lloc on porten els seus néts", explicava la coordinadora de l'escola, Àngels Insa. Durant la diada, els avis i àvies van poder acompanyar en tot moment els nens,

Aquesta era la cinquena edició de Infesta dels avis i les àvies a l'escola bressol El Gargot de la nostra ciutat E: A'4I7IAROSSA

DU-TE A

PER CDLL FAVA Tan son

"•/ i' I' • •• presentació d'aquest muntatge, que estava ol>ert a tota la gent del poble E: CE.DIDA

Cartells com aquestes poden veure per les parets del'i/arri des de divendres passat

Teatre amb humor a Fescola Àgora

Campanya per reduir la velocitat

El grup de teatre de l'escola Àgora va ser l'encarregat de posar en escena dues obres còmiques divendres a la nit a l'escenari del mateix centre. Els actors eren els alumnes d ' E S O i batxillerat, pares i professors, i van representar Diamant en brut i Dorm, t'ho mano de Georges Eeydeau, sota la direcció de Robert Torres i davant d'unes 200 persones. Les obres eren un reflex de la societat de principis de segle, fent una paròdia entre els criats i els amos.L'actuació va estar acompanyada de la música en directe d'un violí, un contrabaix, un clarinet i un piano, coordinats per Manel Sales. M.M.(Sant Cugat)

L'AV de Coll Fava ha engegat una campanya per conscienciar els veïns sobre la necessitat de reduir la velocitat en el seu pas pel barri. Les grans avingudes rectes que predominen a Coll Fava fan que moltes vegades els vehicles augmentin la velocitat, incrementant la possibilitat d'accidents. A banda de la campava, l'entitat veïnal té nova pàgina web: www.collfava.org/ M.M. (Sant Cugat)

Fins a un Ci

0 / de descompte / O si avances 60 dies la reserva del teu viatge. RACC Vine i informa't de les condicions d'aquesta promoció

rrr

CLUB

agència de viatges

Delegació RACC a Sant Cugat: Rambla Ribatallada, 20 - Tel. 93 495 50 71


22

Societat

E L S / C A I Y L O N S Dijous. X de juny del 2000

' C à s t i n g *

d &

Ràdio

S a n t

Cugat

U

Estic orgullosa de dir-me Montserrat"

Montserrat Calduch. Professora de música

"He fet venir l'Escolania de Montserrat, ja em puc morir" Tot i els problemes amb què s'ha trobat Montserrat Calduch al llarg dels seus 59 anys. se la veu una persona senzilla, honesta, alegre i molt vàlida. Pràcticament sola ha aconseguit crear i consolidar una escola de música a Sant Cugat, amb un professorat de gran prestigi. Calduch deixa clar que no són les escoles de música que fan baixar el rendiment dels nens. Una dona amb empenta que caldrà tenir en compte en posteriors ocasions per si ens cal una persona com ella. Una dada: va fer venir l'Escolania de Montserrat a Sant Cugat, una de les fites més importants en la vida d'aquesta poblenovina. Per cert, l'objecte de la seva vida és el cotxe. EMILI

\\\-\\.\

Sóc la Miitserrat Calduch i Triguem. Vaig néixer al Poble N'mi el 17 tic novembre de l'HO. Tinc tres fills. - Per què no es va dedicar al mon de la d a n s a ' - Perquè aquells anys les coses eren prou difícils i a casa els semblava que com que ja feia música. la dansa era un altre món i no estava gaire ben vist que una nena es dediqués al món del ballet. - Quina disciplina prefereix, la clàssica o la tradicional? - La clàssica m'apassiona, la tradicional la porto dins al cor, com a catalana. - Vostè va estar molts anys a l'esbart de Rubí. - Déu n'hi do, sí. Hi vaig estar sis o set anys. Eren uns moments de la meva vida dels més meravellosos, tant per la dansa com per les amistats que allí vaig trobar, i que algunes encara conservo. - Quina dansa li agradava nitVí - La gal·la, la bulangera. Precisament, en aquesta dansa em van posar de parella amb el que ara és un famós actor. l'Enric Major. i ens vam equivocar els dos i vam fer un solo. - Com és que ballava a l'esbart de Rubí i no al de Sant Cugat? - En aquell moment Sant C lugat no tenia esbart. Vam anar a Rubí perquè funcionava i va ser en el seu m o m e n t esplendorós.Vaig plegar per motius familiars. El meu fill, el gran, de petit, una nit ens va donar un ensurt. No teníem telèfon i vam pensar: què passarà si això li passa un dia dels que no hi som? I aleshores vam plegrar. - \A\ passió |>er la música és

TOTè 1* iHf

hereditària? - \ o ben be. perquè jo vaig fer música i no sé perquè. A casa no hi havia ningú que fos músic. El que sí que eren és molt sardanista. Això sí que ho vaig heretar, perquè quan sento una sardana els peus se'm belluguen sols. I ,a meva filla és la única que segueix, però els altres no. - Vostè de petita era molt ploranera? - M'han explicat que el primer concert que es va fer de sardanes després de la guerra al Palau de la Música, m'hi van dur, no veia res. i em vaig posar a plorar. ("ns senyors de la primera fila cm van deixar canviar de lloc i la resta del concert vaig estar callada com una estàtua. - Tandïé plorava quan no sentia tocar el piano a la veïna. - Recordo que plorava perquè volia anar a casa la senyora Petita a tocar el piano. Posava l'orella a la paret i la sentia. Vaig entrar al col·legi de les Franciscanes perquè passava per allà i sentia tocar el piano. Recodo que parava i plorava perquè hi volia anar.

Les preguntes - INo lé res m é s a fer que dedicar-se al món d e la música? Doncs..., a veure. Això m'ocupa moltes hotes, evidentment, tant en el vessant d e l ' e n s e n y a m e n t com si p u c anar a algun concert. - Considera q u e Sant Cugat n o té p r o u cultura musical p e r q u è la s e v a e s c o l a n o està p r o u r e c o n e g u d a ? N o crec que Sant Cugat no tingui cultura musical. A l'F,stat espanyol hi ha mol-

IORDI Rwio.s

- IVr començar li diré una sèrie de noms i m'haurà de dir un adjectiu. - Poble \'oit. Encantador. - Mira-sol. No m'agradava perquè quan jo hi vivia encara estava per fer. - A/>/ci clcCaldlii. \ na gran manifestació catalana. -Josefina Mastamïas. I na «iran santcugatenea dedicada a la música. - Oriol Camps. El meu nebot. -Josep Fetre'. Director de l'Orquestra Simfònica de Sant (àigat. - Escolania de. Montsemit. \] n gran c< >r internacional, porta el nom de Catalunya al món. - Banda de música de les Planes. No els conec prou. Sé que hi són i benvinguts. - Ràdio Sant Cugat. Una gran amiga. - Es penedeix d'haver deixat Poble Nou? - No el vaig deixar, me'l van fer dei. Montseirat Calduch ha pujat una escola dr música a Sant Cugat FOTO: A. l/i/jvsa xar. - Retreu a les monges que pro- L'Escolania de Montserrat és - Ha nimat mai? voquessin que no continués esla nineta dels meus ulls. Quan - No. I sóc antitabac. tudiant? van venir a Sant Cugat, tecordo - Com hauria estat la seva vida amb que em vaig dir: Ara ja em puc - Va ser una fallada. La supedos ronyons? morir, he fet venir l'Escolania a riora deia: Aquesta nena, com que - No ho sé. Sort que me'l van treure Sant Cugat. li agrada la música no cal que esi ara estic la mar de bé. tudiï res més per no treure-li - Vostè ha dit en alguna ocasió: - Cal caminar endavant per no cautemps dels estudis musicals. Ales"En moments h e tingut molta re aterra? hores van començar amb els batsort de la musica". Quins? -1 tant! xillerats i a mi ja no me'ls van dei- En els moments tristos la mú- Com ha influït el seu nom en la xar fer. sica t'ajuda a supottar el dolor. seva passió per Montserrat? Funciona com una teràpia. Està - Quina relació hi ha entre la - Moltíssim. Jo estic orgullosíssima comprov adíssim que a través de música i la religió? de tenir aquest nom. la música hi ha diversos tracta- La religió, ben entesa, sense - Triï* una nota musical. ments terapèutics. fanatismes, és una cosa que la por-La. tes dins de l'ànima i la vius. La - Per què? música també, t'arriba a l'espe'Càsting s'emet cada dilluns de 23 a 24 h - No ho sé. rit. Sí que van bastant units. al 91.5 de lh'M i es repeteix els dissoltes a - Sant Cugat o Rubí? les 14h. EJproper dissabte. Enric Marro, - Ara m'has posat en un dilema per- Què sent quan escolta l'Essupeixheiit cTiin camp de concentració nazi. què les dues me les estimo molt. Sant colania de Montserrat? Cugat com a conjunt arquitectònic és més bonic però a Rubí hi tinc bons amics. - Va ser vostè qui va plorar amb un any al Palau de la Música perquè no veia l'escenari? t e s m a n c a n c e s , m o l t a igMAGDA M É N D E Z -Sí! norància, començant per les - Qui no plora no mama? mateixes institucions i moltes - Com a professora de musica, escoles i mestres. Sí que de Calduch està cspeeialitzad i e n - Exacte. vegades em queixo, perquè els infants. Per això se li van pre-ÉsfeÜç? jo sempre procuro tenir una sentar fragments de cançonjssin-Sí. qualitat extraordinària, busfantils que havia de com]plctair. -Què és la darrera cosa que ha comcant els millors professors i, La seva timidesa a l'hora de canprat? d e vegades, com q u e hi ha tar va fer que superés; just et la - Doncs ara no ho sé. una ignorància, no t'ho valoprimera prova. - Li afecten les crítiques? ren, i això d e s a n i m a una -1 Ina de Ics seves passions és et - A vegades sí, depèn de qui vénen. mica. teatre. La segona prova va con-Es tossuda? sistir a llegir interpretant am - Una mica bdi- Q u è , c o m ha anat tot? ferents actituds, una recep a de - Existeix l'amor? Mira, força bé. (Riu) pollastre amb fruites i verdures. -Sí, i tant! Gràcies, me n'alegro.

de La

Veu

Les

prove^


U S I CANTONS

Comarca

23

8 de juny del 2000

C i u t a t s

C i u t a t s

Analitzat per primera vegada el sector de la c o m u n i c a c i ó L'Institut de la Comunicació de la l "niversitat Autònoma de Barcelona ha presentat aquesta setmana el seu Informe de hi comunica c'ió 2000, q u e analitza per primera vedada la situació del sector a Catalunya. La publicació, elaborada per 44 experts de quatre universitats del país, destaca els canvis que la implantació de les tecnologies digitals han tingut en el sistema comunicatiu català, i destaca aspectes com l'ús encara minoritari del català a la premsa o l'alt índex català d'ús d'internct, superior fins i tot al del Regne l'nit. "L'estat de salut de la comunicació a Catalunya és com la d'un jove, amb moltes possibilitats però també amb molts riscos". Aquesta és la principal conclusió que el director de l'Institut de la Comunicació, Miquel de Moragas. va destacar de l'estudi, que servia alhora per presentar públicament la institució. "Volem ser una eina que amb les seves dades ajudi a formular polítiques de comunicació al país", va reconèixer Mora gas. Aquest Informe de lacomunicació 2000, que tindrà un

caràcter anual, té com a objectiu oferir una visió global del que ha passat al país en l'àmbit de la comunicació social durant els anys 1998 i 1999. El seu punt de partida és la incidència que la consolidació de les tecnologies digitals està tenint en el sistema comunicatiu, q u e ha provocat canvis en les nitines de producció professionals, noves estratègies empresarials, un augment de la competitivitat o noves formes de distribució, així com la consolidació de la comunicació de proximitat. Dins aquest àmbit l'anuari destaca especialment la tasca duta a terme amb la creació de nous mitjans com l'Agència Catalana de Notícies. "Catalunya compta amb un sistema de mitjans força consolidat, amb mitjans propis, i gràcies a això podem continuant dient la nostra en aquest món globalitzat", va manifestar el conseller de la Presidència, Joaquim Triadú, durant la presentació de l'anuari a la Casa de Convalescència de l'Hospital de Sant Pau, seu de la l'niversitat Autònoma a Barcelona. /Intra-ACN

Inint»! tic In lOHlti'tiinti iiilhinin/u ii /(J/O

Demanen la suspensió de les obres del TGV al tram Ueida-Martorell La Coordinadora de Plataformes per una Alternativa al Tren d'Alta Velocitat (COPALTAV) ha sol·licitat a l'Audiència Nacional que decreti la suspensió cautelar de les obres del T G V entre les ciutats de Lleida i Martorell. La COPALTAV agrupa un conjunt d'entitats contràries a la construcció del T r e n de Gran Velocitat (TGV) i compta amb el recolzament de més de cinc-centes associacions cívi-

ques. I -a ( X )PAI \ I"AV entén que el projecte del T G V te un elevat cost e c o n ò m i c , m e d i a m biental i social. La COPALTAV dóna així el segon pas en la lluita judicial que porta a terme contra el projecte de construcció del TGV. El 13 de d e s e m b r e d e l'any 1999, la COPALTAV va tramitar un contenciós administratiu contra el Ministeri de Foment que va ser admès a tràmit per

C i u t a t s

C i u t a t s

Vint entitats reben equips informàtics del programa d'informatització

La FAPAC qüestiona els ajuts de la Generalitat a les escoles bressol

La consellera de Benestar Social, Irene Rigau, va lliurar dies enrere els equips informàtics a vint entitats de la comarca d e l Vallès O c c i d e n t a l q u e s'han acollit al Programa d'Informatització d'Associacions per tal q u e les a s s o c i a c i o n s sense afany de lucre puguin disposar de maquinari i programari informàtic en condicions favorables. El PIA és un programa creat el 1998 pel D e p a r t a m e n t de B e n e s t a r Social, a traves de l'Institut Català del Voluntariat. i la Fundació Catalana de l'Esplai per tal d'informatitzar Ics entitats sense afanv de lucre q u e s'estalvien la meitat del cost. Aquest programa ja

ha fet tres lliuraments de material informàtic, a m b connexió a Internet i amb la instal·lació del sistema o p e r a t i u Windows 98 en català i el programari Office 2000. L'oferta s'adreça a les entitats s e n s e afany d e lucre de Catalunya que, preferentment, treballen e n sectors socials i econòmics desfavorits com fundacions, federacions o entitats dedicades a integració social. infància, joventut, dones, tercera edat, immigració, cooperació per al d e s e n v o l u p a ment, defensa dels drets ciutadans, promoció cultural. esport de base, educació amb i e n t a l o e m e r g è n c i a i socors./Intra-ACN

Intuí- H \

La delegació de Barcelona de la Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC) ha mostrat la seva "disconformitat" amb cl programa d'ajuts a les escoles bressol per part del Departament d T n s e n yament de la Generalitat i ha denunciat la "manca de sensibilitat" envers les famílies no ateses en la matriculació per al curs 2000-2001. La delegació de Barcelona ciutat de la FAPAC també ha mostrat el seu "desacord" amb el pla presentat per la conselleria per a la creació de 6.000 noves places de llar d'infants cl curs vinent. La FAPAC ha emes un comunicat de premsa en què destaca que des de fa temps la conse-

lleria fa "manifestacions i ofereix idees amb una certa lleugetesa i manca de sensibilitat vers les 1.700 famílies afectades a la ciutat de Barcelona a qui no els ha estat possible obtenir una plaça a les escoles bressol públiques". La FAPAC ha lamentat que la consellera d'Ensenyament. Carme Laura Gil, manifestes que la creació de 6.000 places d'escoles bressol per a l'any 2000 quedin relegades al curs vinent. Segons la FAPAC'. "és absolutament insuficient l'augment dels ajuts per tal de subvencionar el sosteniment de les places existents i l'aportació de fins a 225.000 pessetes per a cada plaça de nova creació". /Intra-A( 'N

l'Audiència Nacional. Segons l'advocat de la Coordinadora, Albert Calduch, la COPALTAV ha presentat una demanda de suspensió cautelar de les obres del tram entre Lleida i Martorell. Calduch explica que el Ministeri de F o m e n t "encara no ha portat la part que li manca per presentar de l'expedient administratiu i per tant no hem pogut començar a discutir i debatre a l'Audiència". /Intra-ACN

T e r r a s s a

Multat per atracar un menor L'Audiència de Barcelona ha m u l t a t a m b 45.000 p e s s e t e s un noi de Terrassa que va atracar, en companyia d'un altre menor d'edat, una noia de 16 anys, en una plaça de la localitat. ' El processat, J.C.F., va confessar els fets en un breu judici celebrat a la secció sisena de l'Audiència de Barcelona, i va acceptar la pena sol·licitada pel fiscal, que ha modificat la petició inicial. L'acusació demanava en un primer m o m e n t una pena de 14 mesos de presó, però en saber que el processat només tenia 17 anys quan van passar els fets, ha decidit rebaixar-li la pena./Intra-ACN


24

Societat

E L S / C A M T K N S Dijous. üdtjuny

m

del 2000

n 13 ANYS

A BON

RITME

El Mercat de Torre Blanca no va estar-se de res per celebrar el tretzè aniversari i va voler que els seus clients s'ho passessin d'allò més bé. Per això el grup Els Llunàtics es van camuflar entre els compradors normals i els van fer passar una estona ben divertida. El sorteig de viatges a Mallorca va posar el punt final a una celebració amb molt bon ritme. Pàgina 20 FOTO: EDUARD

UN PASTÍS

PER

FARINYES

CELEBRAR-HO

10 anys són pocs en la vida d'una persona, però si parlem de programes radiofònics, significa tota un eternitat. Encara que sembli mentida, el programa de Ràdio Sant Cugat Didascàlia va complir 10 anys i com en qualsevol aniversari, no hi va faltar el pastís i el cava per celebrar-ho Pàgina 31 FOTO: XA VI

LARROSA

SOSTENIBILITAT

AL

VOLANT

L'alcalde de Sant Cugat experimenta sense casc noves experiències dalt d'una moto ecològica a la trobada de vehicles d'aquest tipus que es va dur a terme divendres i dissabte de la setmana passada a la ciutat. L'excusa va ser el Dia Internacional del Medi Ambient, que va ser dilluns. Altres membres de l'equip de govern també van provar aquests vehicles, com el regidor de Medi h^mbient, Jordi Ferrés. Pàgina 13 FOTO: XA VI

ENCARA

QUE ES VESTEIXI

DE

SEDA...

Potser aquest gos sempre havia tingut aspiracions de ser ànec, o potser és un gran nedador. FI que és segur és que no és habitual trobar un gos amb aquesta aparença. Malgrat tot, no sorprèn gaire si pensem que va ser un dels participants de dissabte al concurs de gossos del pair Central. Fs fa el que sigui per guanyar! Pàgina /<V FOTO: EDUARD

FARIXYFS

LARROSA


ELS4 CANTONS

Societat

Dijous, 8 de juny del 2000

25

m 10 ANYS MOLT

RECARGOLATS

El grup de Teare l'Espiralde Valldoreix va celebrar el cap de setmana passat el desè aniversari amb una marató de teatre en què es van poder veure fragments de les diverses obres que han preparat al llarg d'aquests anys. Per agafar forces per a deu anys més, la festa va comptar també amb un dinar de germanor. Pàgina 30 FOTO: EDUARD

FARINYES

NO

A LA

VIOLÈNCIA

L'Ajuntament de Sant Cugat ha tornat a expressar el rebuig a la violència, després de Vatemptat d'ETA que va acabar amb la vida de Jesús Maria Pedrosa. Amb un minut de silenci, personal i regidors de FAjuntament van demanar una vegada més que s'instauri al País Basc la cultura de la pau. FOTO: XAVI LARROSA

ELS

PETS

A SANT

CUGAT

Després de 15 anys voltant per escenaris de tot Catalunya, Els Pets han decidit celebrar els 15 anys a Sant Cugat perquè el setmanari local T O T Sant Cugat també compleix 15 anys. Pàgina 32 FOTO: XA VI LARROSA

Mels

mobles

carre

mobles

Francesc Moragas, 3 3 SANT CUGAT DEL VALLÈS


EIS I CANTONS

H o q u e i

h e r b a

f e m e n í

Núria Olivé dirigeix el seu últim partit

El CD Terrassa mostra que és el millor i guanya la Copa de la Reina al Júnior Joaquim Serrahima: "Tots els equips ens han felicitat per l'organització" La quinzena edició de la Copa de la Reina, que des de divendres i fins diumenge es va disputarà les instal·lacions del Júnior FC-1917, va coronar com a nou campió de la Copa de la Reina al Club Deportiu Terrassa. L'equip egarenc va

ALIA

LOI·I,/

- Sant Cugat -

Kl ('lul) l )epc irriti Terrassa va proclamar-se diumenge a ICS instal·lacions del Júnior FC-PM7 campió tic la W ('opa de la Rcina. Kl conjunt egarenc va tornar .i demostrar <|iie ara mateix es el millor e q u i p femení d'hoquei herba de IT'.stat en aconseguir aquesta campanya el doblet: Lliga i (.opa. 1 )e fet, per primera vegada en la seva història d'aquest club. el C l ) Terrassa ha assolit aquests dos títols en una mateixa temporada. Després de tres jornades, el C D Terrassa va disputar la final de la Copa de la Reina amb el Reial Club de Polo de Barcelona, que havia entrat en competició gràcies a la renúncia del Sardinero de Santander. Però l'equip egarenc no va donar opcions a les barcelonines i els va endossar un clar 5 a 0. Així que el C D Terrassa jugarà la propera campanya la (-opa d'Europa i el RC Polo la Recopa d'Europa. Si l'equip femení del Júnior va finalitzar la Lliga ta dues setmanes en la desena i última posició baixant de forma directa a Primera Divisió, a la Copa ha estat setè per davant tan sols del (-ïub Egara. Amb aquest resultat, les jugadores santeugatenques no han pogut superar la classificació de l'any passat, que van ser terceres a les instal·lacions del Club de Campo de Madrid. L'entrenadora-jugadora del Júnior. Núria Olivé, ha reconegut que "no hem fet un bon torneig. 1 lo teníem tot a favor jugàvem a casa i havíem tingut molta sort en el sorteig de quarts de final". Amb tot, Olivé ha manifestat que "en aquesta competició hem mantingut la mateixa línia que aquesta temporada. La valoració del torneig és negativa perquè crec que hauríem pogut lluitar per una medalla". La màxima r e s p o n s a b l e del primer

superar amb molta comoditat a la final el Reial Club de Polo per 5 gols a 0. D'aquesta manera, el C D Terrassa ha aconseguit enguany el doblet: la Lliga i la Copa. El Júnior, en canvi, només va poder acabar setè i penúltim en aques-

ta última competició de la Copa de la Reina, després de perdre en quarts de final amb el RC Polo per 2 gols a 1. Aquest torneig ha estat la competició més important que mai ha organitzat l'entitat santcugatenca.

equip femení tic l'entitat ha constatat que la primera ronda del torneig amb el R( \ Polo "va ser del tot clau". Segons Olivé, "va ser una derrota injusta. Nosaltres vam perdre cl partit, no el va guanvar el RC Polo". L'equip santeugatenc s'havia fixat com a objectiu principal acabar entre els quatre primers del torneig, després que en quarts de final els toqués jugar el passi a semifinals amb el R( \ Polo, tercer per la cua al campionat de Lliga.

Tot i que Núria Olivé ja ha fet pública la seva decisió de no continuar entrenant cap equip, la propera campanya el president del Júnior FC1917, Joaquim Serrahima, ha afirmat que "Núria Olivé no s'ha posat en contacte amb la secció d'hoquei herba del Júnior per comunicar que no continuarà entrenant el primer equip femení'. Serrahima assegura que "no he parlat amb Núria Olivé" i diu que "encara hi h e m de parlar" ./À.L.

Organització excel·lent El president del J únior FC-1917, Joaquim Serrahima, ha analitzat molt positivament l'organització de la Copa de la Reina per part de la seva entitat: "Tot ha anat molt bé. Estem molt contents i satisfets perquè tots els equips ens han felicitat per l'organització i això ens anima a adonar-nos que podem fer-ho molt bé". I és que la Copa de la Reina ha estat el torneig més important que mai ha muntat el Júnior FC-1917. Serrahima constata que "ens fa molta il·lusió continuar organitzant esdeveniments d'aquestes característiques". L'entitat local ja lia muntat també dues competicions prou importants com el (Campionat d'Espanya de Primera Divisió femení i també l'estatal juvenil femení. Però esportivament parlant, no tot ha estat negatiu per al Júnior ja que ha estat l'equip que més gols ha marcat en un partit - e n va endossar sis al Club Egara en l'enfrontament pel setè i vuitè lloc-— i va tenir la juvenil Maria Romagosa, juntament amb dues jugadores més, la màxima golejadora de la Copa de la Reina amb un total de .i gols. L'alcalde de Sant Cugat. Lluís Recoder. i Joaquim Serrahima van lliurar diumenge els trofeus del que ha estat l'última campetició oficial de la present temporada.

Tal com ja va avançar Ei.s4 ( : w T O N S en l'edició del 25 de maig passat, l'entrenadora-jugadora del júnior, Núria Olivé, no dirigirà la propera temporada el júnior. Olivé, que sí podria continuar com a jugadora, ha afirmat que "s'ha acabat una etapa. Hedisfrurat molt. Vaig arribarà! Júnior per estar-m'hi una o dues temporades i n'hi he estat cinc. Al Júnior m'hi he trobat molt a gust. Dono Ics gràcies al club pel seu vot de confiança que al seu momentem van donar. Durant aquests cinc anys el Júnior m'ha tractat molt bé.

Et Júnior FC no va poder superar en quarts definalel RC Polo FOTO X.L.

•Í^Í-

0* íf ^

y *

'

<ï^r+ '*

de m

Piveodres 2 de junv (quarts d e final) Universidad d e Sevilla 2 - Club Egara 0 Reial Societat Z - C D Terrassa 3 Júnior F C 1 - RC Polo 2 San Pablo Yaldeluz'51 3 - Club de (Jampo 1

C üub Deportat Terrassa (Terrassa) Reial O s b jàe Pofc (Ifeuaceteria) San Pablo %!dduz'51 (Madrid)

Dissabte 3 de junv

Univcísid Posicions del 5è al 8è lloc: Club de Campo 2- Júnior F C 2 (C. Campo p.p.) Reial Societat 3 - Club Egara 1 Semifinals: RC Polo Z - Universitat de Sevilla 0 San Pablo Valdcluz'51 0 - C D Terrassa 3 Diumenge 4 de juny júnior F C 6 - Club F.gara 5 (7è i 8è lloc) (lliib de í lampo 1 - Reial Societat 3 (5è i 6è lloc) l'. de Sevilla 0 - S.P. Valdcluz'51 3 (3cr i 4t lloc) R(: Polo 0 -(:D Terrassa 5 ( l e r i 2n lloc)


Esports

ELS 1 CANTONS Dijous. 8 de juny M 2000

27

E n t r e v i s t a

Alfredo Bergua. Regidor

d'Esports

"El primer dels meus reptes és presentar un pla de patrocini" és la de treballar per als altres. - Compartir la regidoria d'Es|>orts és un inconvenient o un avantatge? - No hi ha cap problema. Crec que és un avantatge perquè ens podem complementar molt bé amb Jaume Tubau. Es un recolzament mutu. - Ha a r r i b a t a la regidoria

Al.KX LÓI'KZ - Sant Cugat - (Cuines són «>xa«,laiiient les seves responsabilitats coïn a regidor d'Esports? - I .es que se m'han encarregat, que és la de dirigir tota l'oferta esportiva de l'Oficina Municipal d'Esport per a 'Tothom (OMKT) i també aquells temes que estiguin relacionats amb subvencions i esponsorit/.ació. - Chiè és el que pot prometre al ciutadà' - Que ho faré el millor que pugui. Posaré tota la voluntat a intentar trobar solucions als problemes que es puguin presentar, tant en el vessant esportiu, com en l'econòmic. - Vostè va dir en una ocasió que per ser regidor cal una imprescindible exigència personal... - Continuo estant'hi d'acord i ho ratifico. Una persona que vol dedicar-se a la política ha de tenir clar que la seva principal prioritat

C 0 n f

"La Coordinadora d'Entitats Esportives és una eina boníssima per controlar els governants" d'Esports en el pitjor moment dels últims anys. - No hi estic d'acord. Hi ha voluntat per sortir-se'n i estic convençut que tirarem endavant i tot anirà molt bé. Penso que és un repte. Per què no podem aconseguir-ho?

t

& ïï G

— Quins són els objectius que s'ha proposat? - D ' u n a banda promocionar l'esport d'una manera activa. T a m b é treballar en el món de l'esponsorització. Kn aquest sentit, tinc la intenció de presentar un pla de patrocini. Aquest és el primer repte. Kn aquest pla tenim com a principal fita vendre Sant Cugat. — Quines són les primeres decisions que ha pres i quines són les que aviat prendrà? - La primera és engegar el pla de patrocini i la segona és començar a preparar els Jocs Esportius Escolars del curs vinent. — I què ens pot dir de les subvencions? - De moment tenim el mateix pressupost que l'any passat. La meva primera idea es esponsoritzar els Jocs Esportius Escolars i en una segona fase entraríem a ajudar les entitats. - 1 els clubs? -Vull conèixer un a un tots els clubs de la ciutat. Vull conèixer la problemàtica de cadascun i po-

Alfirdo lïtv^iiti promet trefxillnrdeïeileiitper /'esport sdiitm·íiiu·iif l·O'l'O.X.l'.. der ajudar-los tanc com pugui. - Les entitats es queixen que volen saber quin model segueix l'Ajuntament a l'hora de donar una subvenció. - La meva intenció és oferir molta transparència. Aquesta és la nostra voluntat, que així sigui. No tindrem cap inconvenient que cada entitat sàpiga per què se'ls dóna uns diners i per què no uns altres. - Quins són els objectius que es marca a m b l'OMET? - De moment donar continuïtat a la labor que s'està fent. Vull ser continuista en la metodologia que s'està portant. Crec molt en els professionals que hi ha en l'ac-

tualitat a l ' O M E T . En el poc temps que porto m'han demostrat que són persones molt vàlides. - Què li sembla la Coordinadora d'Entitats Esportives? - La Coordinadora és una eina boníssima per controlar els governants. Ens ha de marcar. Si no tens algú que et punxi, a vegades pots caure en un relaxament que no convé. Trobo q u e són molt bona gent, que tenen clar quins són els seus interessos i saben el que volen. Realment és el que convé per al municipi. Crec que hi ha d'haver un contacte permanent entre la Coordinadora i l'Ajuntament.

a

Xavier O'Callaghan, jugador d'handbol del Barca, ofereix una xerrada a F Escola Avenç AI.KX Lórez -Sant CugatEl jugador del primer e q u i p d'handbol del FC Barcelona, Xavier O'Callaghan, que aquest mateix dilluns va saber que havia estat convocat per disputar els Jocs Olímpics de Sydney amb la selecció espanyola, va oferir divendres passat a l'Escola Avenç una xerrada sota el títol Els Valors de l'Esport als alumnes de primer i segon de secundària. Aquest ha estat precisament un dels actes de cloenda de les activitats esportives i culturals de l'Escola Avenç d'aquest curs 1999-2000. O'Callaghan, que és al FC Barcelona des de fa catorze anys. va explicar a la conferència com és un esportista d'elit.però sobretot,

va remarcar que els valors de l'esport que cal tenir més presents són el treball, el sacrifici, el plaer de jugar, la companyonia, la responsabilitat i la disciplina són, entre d'altres, alguns dels valors que un bon esportista sempre ha de tenir en compte. Un cop finalitzada la xerrada, O'Callaghan va dir que "per ser un esportista d'elit s'ha de treballar moltíssim, però alhora també s'ha de disfrutar molt. Si fas les coses per obligació i no les vius, és molt difícil arribar a dalt de tot perquè al final els obstacles et superen. També és cert, però, que cal tenir una mica de sort". Durant l'acte, el dorsal número 2 del Barca va assegurar que "quan es disfruta es millora, i quan es millora, s'arriba amunt".

GASOIL Ports gratuïts

Xavier O'Callaghan va fermiii roiiferèiidii \nl·it i/\ * al'//1 rlt l'espot /•O/O t \ 1 1 / / \RROS 1 Aquest jugador blaugrana de 28 ca activa de l'handbol, que Josep activa d'aquest esport i que mai anys va finalitzar la conferència I Juís Núnez sempre ha recolzat la no fitxarà per cap altre equip. responent les preguntes que els secció d'handbol i que si enguany O'Callaghan, que viu a Mira-sol alumnes li van formular. Entre el seu equip ha vençut en les set des de fa dos anys, va entrar al elles, Xavier O'Callaghan va excompeticions en què ha pres part, Barca als 14 anys en la categoria plicar que el seu entrenador, Vaés perquè s'ho mereix. Kl jugaCadet i des de fa deu campanyes lero Ribera, és un gran tècnic, que dor barcelonista també va deixar juga amb el primer equip. El miraentén i respecta la decisió d'Inaben clar que el dia que deixi el solenc és, a més a més, diplomat ki Urdangarin de deixar la pràctiBarca serà per deixar la pràctica en empresarials.

Tel. 93 580 77 62 G

s*\

& s*\

v ^\

Contestador les 24 h

ESPUI

Distribuïdor oficial


28

Esports

l·lS

E s p o r t

c o l a t

El pavelló municipal s'omple a vessar en Tacte de cloenda dels Jocs Escolars Més de 1.700joves santcugatencs han participat enguany en aquesta edició A u . \ Loi'i-z -Sant Cuaat-

s'CAINTÏMNS Dijous,

Xrtejitny/IrL'iW

Moíoclcllsme-

Xaus és segon a Hockenheim i ja se situa novè al mundial À.L. - Hockenheim / Sant Cuoat -

l'nes 1.000 persones van aplegar-se dissabte al matí al pavelló municipal en la festa de cloenda dels Jocs Escolars, que enguany l'Oficina Municipal d'Esport per a lothom ( O M E T ) ha organitzat per dinovena edició. Abans ilel lliurament de medalles i trofeus als equips vencedors es van fer dues exhibicions: la primera del grup d'acròbates T h e Crazy Jumpers, i la segona de la secció de gimnàstica rítmica esportiva ilel Club Muntanyenc Sant Cugat. Després, sí que es va fer el tradicional lliurament de trofeus als conjunts vencedors dels Jocs Escolars, als guanyadors del concurs de dibuix-mascota i del I Cros Ciutat de Sant Cugat d'atletisme. I.,'acte de cloenda va estar presidit per Àngels Ponsa. regidora de Serveis Personals de l'Ajuntament, Alfredo Bergua, regidor d'Esports, Ferran Domínguez, cap de l'àrea d'Esports, i Xavier Requeno, coordinador de l'OME'F. Alfredo Bergua va passar balanç a la jornada destacant la "moltíssima gent" que havia seguit en directe aquest acte i va assegurar que aquest fet no deixa de demostrar que "cada cop anem a més". A Tacte es van fer entrega de 1.470 medalles i 48 trofeus als participants que ho han fet en un esport col·lectiu. Després que en els dos últims

FI pilot santeugatenc de motociclisme Rubén Xaus va pujar diumenge al podi al circuit alemany de 1 lockenheim. En la cinquena prova del Campionat del Món de Supersport va finalitzar en segona posició, a només 0.026 del vencedor, l'alemany Jorg Teuchert. Després d'aquesta prova i a falta de sis proves encara per disputar-se, Ruben Xaus és ara novè a la classificació general del mundial amb 30 punts. El líder és ara per ara el britànic Whitham amb un total de 88 punts. Àngels Ponsa, Alfredo Rergua i Ferran Domíiv^u^ ,.,<// lliurar els trofeus als guanyadors VOTO: FDl'ARD FARLM'FS Dissabte el jove pilot local va estar a un pas d'aconseguir hpo/e hagi més nombre de participants. position després de fer el tercer anys s'hagi celebrat a la zona esports avança que "és una xifra FI regidor d'Esports confia que millor temps tant en els entreportiva de Valldoreix la festa de per celebrar però espero que es aquesta xifra "s'incrementi més naments lliures com en les voltes cloenda dels Jocs Escolars, enpuguin celebrar moltes més ediel proper curs". Enguany, la comcronometrades. g u a n y s'ha p r o d u ï t un canvi cions dels Jocs Escolars perquè petició ha pogut comptar amb la d'instal·lació i de programa. Bervoldrà dir q u e t e n e n un grau La propera i sisena prova d'apresència de totes les escoles púgua. però. ha afirmat que aquest d'acceptació molt alt. És clar que quest Campionat del N lón de Subliques i privades, que en són di"és un bon canvi perquè creiem farem una celebració especial". persport tindrà lloc el 18 de juny nou, així com també amb el suque és bo concentrar-ho tot en L'Oficina Municipal d'Esport al circuit de Misano, a la Repúport de nou clubs esportius del un matí. l o t h o m ho agraeix p e r a Tothom ( O M E T ) coblica de San Marino. municipi. més". mençarà a informar molt aviat sobre el que serà el curs escolar viSis han estat els esports indivinent els XX Jocs Escolars. duals pareticats als Jocs, mentre Màxima participació F u t b o l que un total de deu els col·lecEn els propers dies, l'OM.ET tius. Els participants que hi han presentarà en roda de premsa als Si el curs passat van participar pres part ho han pogut fer des de mitjans de comunicació una nova als Jocs Escolars unes 1.200 perla categoria benjamí fins a la juedició de les Estades Esportives sones, enguany ho han fet 1.752 venil. de l'estiu 2000. D'altra banda, fa joves esportistes. Bergua argupoques setmanes ja van presenmenta aquesta xifra explicant El curs 2000-2001 els Jocs Estar el II C a m p u s de Formació q u e "quan una cosa es ta ben colars compliran la seva edició Esportiva. feta" és lògic que cada any hi número vint. El regidor d ' E s -

Arriba la XIII Diada de la PB Sant Cugat

F u t b o l

El CF Union Mira-sol-Baco s'imposa en el seu primer Torneig Quadrangular A.L.

El Club de Futbol Unión Mirasol-Baco va guanyar diumenge passat al camp municipal de futbol de Mira-sol el 1 Torneig Quadrangular, que organitza aquest mateix club. El primer equip del Mira-sol, que enguany ha acabat quart al grup catorzè de Tercera Regional, va superar a la final el ( T Bordeta, equip que aquesta campanya s'ha proclamat campió de Lliga al grup vintè de Tercera Regional i que l'any vinent militarà a Segona Regional. Els jugadors d'Enrique Fortes van vèncer per 4 gols a 1.1 .'enfrontament per la tercera i quarta posició tinal no es \a jugar, per incomparei-

xença de l'Al". Pere Gol. Així doncs, la tercera plaça va ser per al C F Monopol. A les semifinals d'aquest torneig, cl (-I' Bordeta va derrotar l'AE Pere Cols a la tanda de penals després que el xoc acabés amb empat a 1 gol, mentre que el Mira-sol \ a \cncer per un clar 4 a OelCF Monopol. Al final del torneig es van lliurar trofeus per als quatre equips participants. Amb aquest torneig s'ha acomiadat el tècnic del primer equip Enrique Fortes. El I Torneig Quadrangular CF Unión Mira sol-Baco va disputarse també en categoria juvenil. FI vencedor va ser el Sant Pere I aimen de Terrassa que a la tinal va superar el juvenil "B" del Sant

Des de demà i fins diumenge la Penya Blaugrana Sant Cugat organitza al camp de futbol de Can Magí la primera de les dues fases de la XIII Diada de Futbol Base, que finalitzarà'el diumenge 18 de juny. Aquesta primera fase comprendrà un total de sis categories: benjamí "B", aleví "B", infantil "B", cadet "B", juvenil i femení. Cada categoria jugarà un triangular. En benjamí "B" s'enfrontaran la PB Sant Cugat, el Ripollet i el Sabadell; en aleví "B" la PB Sant Cugat, el Ripollet i THorta; en infantil " B " la PB Sant Cugat, l'Agrupació de Pe/'.// semifinals, dissabte el. Mira-sol va vètit er el CF. Monopol per 4 a 0 F(> 'l'O: I:. F. nyes del F'C Barcelona i el Sant Cugat Esport per 2 a 0. La tercebrar-se entre dissabte i diumenge Andreu; en cadet "B" la PB Sant ra posició final va ser per al Mirapassat és la continuïtat ilel MeCugat, TAlzamora i el Sant Ansol, després que el CE Monopol modal Víctor Alonso, del qual dreu; en juvenil la PB Sant Cuno es presentés en el partit pel l'any passat va fer-se la vuitena i gat, el Terrassa i THorta; i en fetercer i quart lloc. Les semifinals última edició. mení la PB Sant Cugat, el Sant d'aquesta categoria van deixar els Aquest cap de setmana, l'entitat Gabriel i el RCD Espanyol. resultats següents: Mira-sol 2mira-solenca continua aquest torDesprés de la disputa de cada Sant ("ugat Esport 4, i Sant Pere neig en categoria benjamí futbol triangular es farà el corresponent • .unien S - Cl* Monopol ,\ 7 amb la participació d'un total lliurament de trofeus als tres Aquest campionat, que \a celede vuit equips. equips participants. ,/A.L.


Esports

U S /CANTONS Dijous, 8 de juny del 2000

C o o r d i n a d o r a

d ' E n t i t a t s

E s p o r t i v e s

29

T e n n i s V

Antoni Pérez: "Exigim que la partida d'Esports es gasti com abans millor"

Alex Corretja cau en quarts de final de La plataforma requereix a PAjuntament que comenci afer cosesja Roland Garros ALF.X LÓPEZ -SantCugat-

"Ja hem dit moltíssimes vegades que 205 milions de pessetes són poquíssims, però evidentm e n t el q u e e x i g i m és q u e aquests diners es gastin tots, i com abans sigui, molt millor". Aquestes són declaracions d'Antoni Pérez. president de la Coordinadora d'Entitats Esportives. I és que dimarts, la plataforma esportiva va trobar-se per primera vegada en una reunió interna de treball després que el 26 de maig passat s'aprovessin de forma ja definitiva els pressupostos municipals per aquest any i com a conseqüència també la partida d'Esports, que és de 205 milions de pessetes. La plataforma esportiva creu que ara és el moment de començar a moure peça i per tant reclama a l'Ajuntament que "comencin a fer els arranjaments que s'han de fer o l'inici d'aquelles construccions noves d'instal·lacions esportives". Pérez detalla

El dilluns 18 de juny tindrà lloc la propera reunió interna FOTO: X.L. que "a partir d'aquest mateix moment la Coordinadora d'Entitats Esportives se centrarà fonamentalment en aquest aspecte". Un altre dels temes que van tractar-se a la reunió de dimarts a la seu de la Penya Blaugrana Sant

Cugat va ser la possibilitat que la plataforma esportiva i l'Oficina Municipal d'Esport per a Tothom ( O M E T ) organitzin de forma conjunta una diada esportiva a mitjans o finals de setembre, malgrat que aquesta proposta encara

no ha estat confirmada. Antoni Pérez ha apuntat al respecte que "donat que per Festa Major no se celebrarà la Festa per a Tothom, el que provarem de fer el setembre és una jornada esportiva per donar a conèixer a la ciutat els molts i diversos esports que es practiquen a Sant Cugat". I JA veritat és que ja fa alguns mesos la Coordinadora ja va plantejar-se a nivell intern la possibilitat de fer una diada esportiva el setembre pels carrers del municipi amb l'objectin de promocionar els esports i les entitats. La plataforma esportiva també va llegir a la trobada la petició que va fer Salvador Gausa, regidor del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), a Jaume Tubau, regidor d'Instal·lacions Esportives, al ple extraordinari on s'aprovaven definitivament els pressupostos. Gausa va demanar a través de la plataforma que el criteri de les subvencions a les entitats siguin del tot transparents i públiques.

À.L.

A l'igual que en l'última edició del Roland Garros, el tennista santcugatenc Alex Corretja va acomiadar-se dimarts d'aquest Grand Slam sobre terra batuda amb una derrota en quarts de final. El seu botxí va ser el també jugador estatal Juan Carlos Ferrero, que va imposar-se en tres sets, 6-4,6-4 i 6-2. En l'edició de l'any 98 però, Corretja va acabar segon després de perdre la final davant el mallorquí Carles Moya. Abans de disputar els quarts de final, el tennista santcugatenc havia el·Iiminat l'espanyol Beto Martín, el brasiler Meligeni, l'holandès Krajicek i el suïs Federen També cal recordar que Alex Corretja podria jugar al juliol les semifinals de la Copa Davis que ha d'enfrontar a Santander en terra batuda el combinat espanyol amb els Estats Units.

Autocugat

; Ràdio Sant Cugat

Premis Esport en Marxa 2000 HOQUEI PATINS PI 1 SANT Cl (iAT (masc.) 49 Rubcn Munoz Pol Carulla 48 23 Pepon Meneses P I L S A N T G U G AT (fem.) 29 (larla Sariol Maria Rosa Tam xirini 27 18 Mònica Vidal Carme Balcells 18 18 Marta Garcia HOQUEI HERBA JÚNIOR (fem.) Gina Abelló Júlia Menéndez Luci lópez JÚNIOR (masc.) Fèlix Sent Joan Vidal Pablo Negre Ricki Ruiz Borja Campos Charli Patllé

FUTBOL SALA W I N T E R T I 1 1 R SANI' CUC A'l Josep Gonzalez 20 Sorgio Garcia 18 Xaloc Rion 18 Javi Ramírez 16

UE SANT CUGAT (fem.) 49 Marta Puig Mabel Méndez 21 Esther (.'usó 13 13 Júlia Villar

OLIMPYC FLORESTA DaniMartí 24 Joan Reixach 21 José Luís Sanchez 20

FUTBOL SANT CUGAT Francesc Bavo Nando Zamora Olius Garcia

MASJANER(fem.) Elisabet Escrivà Cristina Garcia Pitu Gil

PB S A N T CUGAT (fem.) Laura Gallego 46 Laura Martín 34 Mònica Martínez 30

34 33 22

38 29 26

PREMIS ESPORT EN MARXA 2000 Ràdio Sant Cugat i Opel Autocugat busquen el millor esportista santcugatenc de l'any (modalitat individual). Participa lliurant aquesta butlleta a RSC (c/ Sant Jordi, 5 i baixos) i entra en el sorteig d'un radiocasset KENWOOD | amb carregador de CD. Nom i cognoms:

29 25 20

16 13 13 11 11 11

VOLEIBOL HANDBOL UE S A N T CUGAT Juanjo Gonzalez Armand Mora Albert Rovira

30 26 25

BÀSQUET UE S A N T CUGAT ( masc.) 34 Gerard Moreno Toni Ballart 32 Pau Riera 30

CV S A N T CUGAT (fem.) Samanta Santamaría 38 Bàrbara Puigcalí ?>í Montse Carvajal 26 Maria Tortosa 26 CV S A N T CUGAT (masc.) Sergio Martín 30 Lluís Moreno 27 Jordi Piques 21

El meu vot es per a:


EIS 4 CANTONS £

^\

H

Espectacles

Cultura

30

Dijous, 8 de juny del -W(>

Teatre

1 0 anys d'Espiral a Valldoreix El cap de setmana passat la companyia va fer una gran festa

Els Bastoners col·laboren en un concurs de la BBC M . AlAIA(ik() - Redacció -

M. Al.MAÍJRO - VaMoreixDes d'ara i fins al novembre, el grup de tatre de Valldoreix L'Espiral celebrarà el desè aniversari. El grup va començar ara fa deu anys, quan Trini Kscrihuela va deixar la coral I larmonia i va decidir crear una companyia de teatre amateur. La primera obra que van representar va ser El Drapaire, representació que els ha acompanyat a totes les celebracions importants que han fet fins a l'actualitat. Trini Escrihuela manifesta que la fita que es van imposar quan el grup començava a donar els primers passos en el món de l'espectacle s'ha complert; Escrihuela explica que "el nostre objectiu era donar un nivell acceptable de teatre i que el teatre amateur servís perquè la gent s'endinsés en el món del teatre en general". Són moltes les obres que han arribat a fer durant els deu anys que fa que actuen a dalt dels escenaris i, segons Kscrihuela, "si n'hagués d'escollir una, no sabria per quina decantar-me, perquè totes les hem fet amb molt d'afecte". Molts dels actors i actrius que avui formen el grup de teatre Espiral ja estaven en els seus inicis, altres han arribat més tard, però tots viuen la celebració d'aquests deu anys amb molta il·lu-

sió i ganes d'agradar al públic. l'er demostrar-ho tots ells van participaren la festa que l'Espiral va celebrar el cap de setmana passat, per donar el tret de sortida a la celebració del seu desè aniversari. Durant el cap de setmana passat, el grup de teatre Espiral va arribar a representar cinc de les obres més significatives de la seva trajectòria. Així, dissabte, els Gegants de Sant Cugat es van desplaçar fins a Valldoreix per inaugurar la gran festa teatral. Posteriorment hi va haver un vermut popular i ja a la tarda el grup de teatre va representar El drapaire i fragments de la poesia i vida de J. Salvat Papasseit. A la nit van posar en escena l'obra Revolta de bruixes.

atre". Espiral ha estat testimoni de la gran evolució del teatre a Catalunya i particularment a la nostra ciutat, van veure néixer el Teatre Auditori i han presenciat com els santeugatencs cada vegada s'interessen més pel món artístic. A partir d'ara, els més de 30 components de la companyia començaran a preparar el pròxim grup d'obres que representaran el pròxim mes de n o v e m b r e , quan la companyia Espiral finalitzarà la celebració dels seus 10 anys d e vida. Algunes d e les obres que es posaran en escena seran La Casa de Remarda Alba i El verí del teatre.

un vila de poques cases al voltant del Monestir. En els darrers anys. l'Arxiu Municipal ha incrementat notablement les seves troballes, segons la seva directora G e m m a Foj, que afirma que "això es deu al fet que ara la gent que coneix o té alguna cosa relacionada amb Sant (Aigat ens n'informa, llavors, a partir d'aquí nosaltres negociem". Kl fet d'anar recopilant llibres. col·leccions, papers o qualsevol tipus de document relacionat amb Sant (aigat està fent que cada dia l'Arxiu Municipal disposi de nies material. Gemma Foj valora molt positivament

aquest increment, perquè considera que "malgrat el pressupost de què disposem, s'estja recuperant el patrimoni de la ciutat i això fa que creixi la importància de l'Arxiu, que cada vegaqa és més visitat per curiosos o per estudiosos d'algun tema". L'Arxiu intenta recopilar obres relacionades a m b la vida i la història de Sant Cugat, és a dir, obres inèdites, llibres antics, col·leccions de revistes com la que ha comprat fa poc temps, o documents originals. D'aquesta manera, segons la directora de l'Arxiu. "a poc a poc estem engreixant el patrimoni cultural de la ciutat de Sant Cugat".

Escrihuela: "Hem hi havia cap aco n seguit les fites

La prova en què van participar els Bastoners consistia que el grup santeugatenc havia d'ensenyar a les parelles britàniques algun dels balls populars catalans que ells solen interpretar. Els Bastoners van optar per ensenyar-los el Birulet, el ball que solen aprendre els més petits. Després de mitja hora d'actuació per part dels Bastoners, els concursants de Come fly ícit/i me, es van posar la vestimenta adequada i van intentar fer una bona actuació. Segons els mateixos Bastoners, els intrèpids concursants se'n van sortir prou bé

Dilluns van començar els assajos del Paga-li Joan M. ALMAGRO

L'Arxiu Municipal de Sant Cugat c o m p r a la c o l · l e c c i ó de la revista 6 UAvenir'

L'Arxiu Municipal, que fins ara només disposava de dos números de la revista EAvenir, ha comprat els 27 números restants d'aquesta revista,que es va publicar a Sant (aigat entre els anys 1932 i 1934. i:Avenir tracta, en la seva majoria, temes relacionats amb La Lniú Santcugatenca, però tam-

El president de l'EMD de Valldoreix amb Trini Escrihuela FOTO: E.F,

. Escrihuela va explicar que acDiumenge la festa va continuar. tualment el món del teatre és un al matí el grup de teatre va remón obert a tothom, però fa deu presentar E.l petit grau príncep i a anys, quan va néixer el grup de la tarda, després del dinar de teatre Espiral, no germanor, van representar Teranyines. mena de tradició. La directora KsE I I s es van procrihuela estava posar iniciar al molt contenta de C/UC dlS VCWI marCür públic: segons la com havia anat tot . "aj? d i r e c t o r a , i va m a n i f e s t a r ÜEÜ j ü fü (leU ütiyS quells q u e fem q u e "ha s i g u t teatre amateur molt l'esforç que h e m d e fer-ho hem hagut de fer molt bé, perquè tots per posar en escena aquests si nosaltres agradem, el públic cinc espectacles, però ara que ja anirà a veure obres de teatre més s'ha acabat estem tots molt saprofessionals, però si nosaltres tisfets dels resultats. no els motivem, no aniran al te-

Documents

M. ALMAGRO

Els Bastoners de Sant Cugat van participar, dimarts de la setmana passada, en el concurs britànic de la BBC Come fly urit/i me. No. els bastoners santeugatencs no van viatjar fins a Londres per concursar en el programa sinó que. van ser els concursants, quatre parelles, les que es van haver de desplaçar fins a Barcelona per superar les proves imposades pel concurs i guanyar una estada a la mateixa ciutat.

bé parla sobre la cultura de l'època en general, la política, les activitats que podien fer els pagesos, els casaments o batejos i fins i tot en alguns números es tracten els avenços tecnològics que es p r o d u ï e n . l'er tant. la col·lecció suposa una important font d'informació per conèixer les arrels tic la ciutat i saber com vivien els nostres avantpassats quan Sant ( aigat no era nies que

Des del dilluns passat, aquells santeugatencs que ballaran el popular i tradicional Ball del Pagali Joan a la Festa Major de la ciutat, van començar els assajos. Enguany els assajos es duran a terme els dies 5, 7,12, 14 i 16 de juny a la plaça del Celler Cooperatiu i els dies 19, 21, 26 i 27 de juny als jardins del Monestir, al costat de la Casa de Cultura. L'horari dels assajos seran, per al grup dels petits, de 19.30 a 21 hores, i per al grup dels grans de 21 a 22.30 hores. Kl Ball del Paga-li Joan es durà a terme a la Festa Major.


Cultura

ELS íCArYTONS Dijous, 8 de Juny del 2000

M ú s i c a

31

T e a t r 0

El Teatre-Auditori es va omplir de ritmes i colors africans

Queda suspesa Pobra de teatre 4 Tot esperant Godot'

Doumbia tanca la temporada del cicle Músiques del Món E.C. -Sant Cagat-

M.ALMAGRO

La cantant de Mali Nahawa Doumbia va actuar la setmana passada al Teatre-Auditori de Sant Cugat davant d'unes 150 persones. Aquest era el primer concert que la cantant feia a Catalunya. C o n e g u d a c o m la Veu d e Mali. D o u m b i a va oferir a la nostra ciutat una selecció dels seus temes més populars, tots centrats en la seva vida, en el seu país i en la situació de les dones de Mali. "Jo he tingut una vida molt dura, i això em dóna p e u per les m e v e s c a n ç o n s , p a r l o d e la m e v a infància, de la pobresa o de la vida d'una dona atrapada en un matrimoni que no la fa feliç", va explicar Nahawa Doumbia després del concert. La cantant, que ha hagut de superar diversos obstacles per tirar e n d a v a n t la seva carrera musical, va explicar també que les seves cançons són conegu-

Tot esperant Godot, l'obra de teatre que s'havia de representar el proper divendres dia 16 de juny, a les 22 hores al TeatreAuditori de Sant Cugat ha quedat suspesa per la inhabilitació de l'actor Tortell Poltrona. L'actor es va trencar la clavícula i per aquest motiu ha hagut de suspendre totes les actuacions q u e tenia programades fins a mitjans de juliol. L'accident va succeir el cap de setmana passat, quan Tortell Poltrona participava al Festival d'Humor al Carrer que es celebrava a Leioa, al País Basc. L'actor i pallasso, q u e va presentar els seus espectacles i va estar guardonat a m b la Bruja de Bronce, va relliscar sortint de la dutxa i es va trencar la clavícula. Tot esperant Godot és una obra de Samuel Beckett posada en escena per la companyia de te-

IJI cantant va animar elpúblic perquè racompanyés cantant i ballant F: F.F. des pel seu to reivindicatiu i blic amb el seu ritme i va aconq u e les autoritats de Mali teseguir posar drets els espectanen por de les seves cançons: dors, que van acabar ballant i "Una vegada, vaig pronosticar corejant algunes de les cançons. un cop d'Estat en una cançó, i Tot i que aquesta actuació era després va ser realitat; des d'ala primera que feia a Catalunya, leshores, t e n e n por q u e canti". D o u m b i a és una d e les veus En el cas de Sant Cugat, i tot més conegudes de l'Àfrica i ha i no e n t e n d r e les lletres, Naactuat també en diverses ocahawa Doumbia va seduir el púsions per Amèrica i per Europa.

C r í t i c a

d 0

l'obra s'ha suspès F: CF.DIDA atre Circ Crac i dirigida per Frederic Roda. Els actors que participen en Pepectacle són Claret C l o w n , M ò n i c a van Campen, Joan Armengot, Víctor Àlvaro i l'accidentat Tortell Poltrona. Haurem d'esperar a la pròxima temporada per poder disfrutar de l'obra.

t 0 & t r 0

Ça va?.,, ae, ae9 aelï Músiques del món ! NAHAWA DOUMBIA ; Músics: N.'Gou Bagayoko, Mo' riba Koïta, Alhassane Sissoko, Issa Coulibaly, Souleymanc Otittara í Issa Dembelé. j I Per cloure aquest petit festival I de músiques exòtiques que ens ha ofert el CCSC repartides en actuacions diverses aquesta cemI porada, va actuar el divendres i una cantant malinesa acompanI yada de sis intèrprets amb guitarra acústica i baix, a la manera occidental i instruments com el balafon karignan, una mena de xilòfon, el dundum (nom prou descriptiu del so) o el n'gpni, pe! tità guitarreta i el djembé, una segona percussió doble. Hi ha, penso, tres maneres d'assistir a concerts com aquest. La

primera consisteix a distanciarse, escoltar i veure d'entendre la cosa a partir dels teus paràmetres tècnics i emocionals. La segona, anar sense cap mena de prejudici, és a dir, forçar la teva percepció amb l'ànim distès de diletant obert a les noves sensacions. La tercera suposa la predisposició absoluta que allò que vas a veure és el que toca, la música del moment, i que cal anar a gaudir i passar-ho d'allò més bé, perquè són gent del Tercer Món, els pobres!, i s'ho mereixen i era la li, tra la là! Òbviament no sóc dels tercers, m'hi trobo millor amb els segons i, ai las!, no puc evitar totalment la primera posició. Vull dir, doncs, que l'espectacle vist el divendres va ser d'una pobresa musical considerable, temes senzills amb el suport d'una

rítmica percussió, que convertia cl discurs musical en una pesada monotonia indiferenciada en el temps i l'espai, unida a l'incomprensió dels continguts, tot i que Nahawa Doumbia va explicar breument el sentit de dues de les cançons en francès. 1 ,a veu, anunciada com a fina i preciosa, no era precisament la característica del dia. Potent, energètica i vitalíssima sí que ho era, amb l'afany d'arribar a l'escàs però participatiu públic que molt aviat va intentar apropar-se al missatge estimulant del grup de Mali, fent cors, ballant amb la col·laboració espontània d'una noia de la platea i aplaudint les intervencions de l'artista que, també (tot i dient que ella era només cantant) va ballar els ritmes calents del seu país.

10 anys de 'Didascàlia' El programa sobre arts escèniques, que emet setmanalment Ràdio Sant Cugat, va complir 10 anys en anrena cl 2 de juny passat, amb un programa especial. Segons Pep 'lúgues, presentador de Dtdascèiha: "El programa

M ont ser r a t C a l d u c h Miliidi

1

I r t- ii i- II

S e g a r r a

Música • Teatre • Dansa

Üsïcal

ha anat molt bé, tot ha anat sobre rodes, el més emotiu ha estat quan en acabar el programa alguns oients han vingut a felicitar-nos". El programa número 400 va finalitzar amb una festa./M.A.


Cultura

32

& S /CANTONS Dijous, 8 de juny del 2000

C o n c e r t

Niidea, Sultan i La Vie Bohéme., teloners d'Els Pets Els tres grups catalans estan molt il·lusionats El grup de rock català Els Pets oferirà un concert a Sant Cugat del Vallés, el pròxim 16 de juny, amb motiu del quinzè aniversari del setmanari local 'TOT Sant Cugat'. Els encarregats de fer de teloners del popular grup català seran Niidea, Sultan i La Vie Bohéme, tres grups formats per joves músics que tindran l'oportunitat de demostrar els seus

dots musicals al Camp Municipal d'Esports de Sant Cugat. El més conegut dels tres és el grup Manresa Niidea, conjunt molt seguit a la comarca del Bages. Però a més de Niidea, actuaran el grup santcugatenc Sultan i el de la Floresta La Vie Bohéme, dos grups dels quals ja hem pogut dtefrutar en altres acasions a la nostra ciutat. F.ls Pets disposaran de tres grups teloners FOTO: X.I..

M.ALMAGRO

Kl pròxim 16 de juny, els membres dels conjunts musicals Niidea, Sultan i La Vie Bohéme actuaran davant un n o m b r e de públic al qual no hi estan acostumats, però això no els espanta. Iots tres han manifestat la seva il·lusió per aquesta actuació, en el cas de Sultan i La vie Bohéme, la més important fins ara. Niidea és una de les bandes més joves del pop-rock en català. Els seus components, Ferran Debant, Xavier Ccntellas, Ferran Delgado i Moisès Porto, tenen entre 16 i 21 anys. Des de la seva

formació, el grup ha tret al mercat un disc del qual ja s'han venut unes 700 còpies. Actualment estan a p u n t de treure el seu segon disc, del qual Debant explica que "amb comparació del primer en què la majoria de cançons eren lentes, en aquest nou disc hi ha més influències en la línia del pop i l'electrònica". L'actuació d'aquest grup a Sant Cugat anirà acompanyada de tot un xou, propi dels grans grups de música. Debant ha manifestat que "intentarem fer participar el públic de la festa, tenim preparades cançons i una mena de jocs perquè el públic es deixi anar i

disfrutide la nostra música". Els altres dos grups, Sultan i La Vie B o h é m e , d i s p o s a r a n de menys temps per actuar, però no per això tenen menys il·lusió. Sultan, el grup santcugatenc format des d'uns dos anys, per Jordi Bacaria, Xavi Viadí, Ignasi, Helena i Xavi Grau, delectaran el públic assistent amb la seva música instrumental. l'er la seva banda, el grup de la Floresta La Vie Bohéme, format per Raül Campos, Jordi Bacaria, Jaume Coll i Carlos Belgrado interpretaran les seves cançons d'un estil que ells mateixos anomenen "música tradicional de la Floresta".

Components del grup de Manresa Niidea FOTO.CF.DIDA

T a l l e r s

El Taller Marina Caycedo organitza tallers, per a nens i adults, el mes de juliol M . Al.MACRO - Sant Cugat -

El Taller Marina Caycedo ha organitzat, per al pròxim mes de juliol, uns tallers d'arts plàstiques. Els tallers aniran dedicats a nens d ' e n t r e 6 i 1 1 anys i a adults. Els nens tindran l'oportunitat de deixar anar la seva imaginació i podran realitzar tota mena de figures amb fang, filferro, material reciclat i paper maché. D'altra banda, els adults treballaran les tècniques del dibuix, la composició, el carbó, l'oli i l'a-

quarel·la, també hi haurà un dia dedicat a l'elaboració de figures. Els horaris que ofereix el taller Marina Caycedo són molt variats. Els tallers es podran realitzaren horari de matí o de tarda. Al matí els nens podran escollir entre anar-hi cada dia, dos dies o tan sols un dia a la setmana i l'horari serà d e 10 a 13 h o r e s . KIs adults només podran escollir entre anar-hi tres o dos matins per setmana de 10 a 12 hores. A la tarda, les opcions seran les mateixes per a adults i nens, és a dir, tres o dos tardes a la setmana de 17 a 19 hores.

Durant el mes de juliol, tallers de phhti/a per a nen\ i adulta l-OTO XAVI LARROSA Els tallers es duran a terme del 1 al 15 de juliol al mateix centre Taller Marina Caycedo, situat al carrer Villar, número 7. El període de matriculació per aquests tallers es va iniciar di-

lluns passat. L'horari per inscriure's és de dilluns a divendres de 19 a 21 hores al Taller. El telèfon per a més informació és el 936745306. El pròxim mes de setembre e|

Taller Marina Caycedo organitzarà les classes de pintura de paisatges que s'havien de celebrar el mes de maig passat, però que per falta de gent no es Van poder realitzar.

O C A S I Ó venc

nflTIUE TEflCHER

Volkswagen E s c a r a b a t

fUOUiíUD

Hiliilllil Anunciar-se en aquesta secció costa molt poc €

í ï ^ « « i W2

S I NECESITA CHICO

N / E M C

para deporta menti» d e hobby

Citroen AX (B-NB)

• Edad entre 18 \ J í ai'o• Con experienna o a:u. inn.uio a r sle sui 'or

En perfecte estat Tapisseria nova

Ü2 > Trabajo en Pryta Sani C~u4.it > Horario: de lune> .i v erne-, pur Ij torde y sibados todo el dia

•JEf <*l r,K7 20 14 - 93 586 24 77

r

en perfecte estat

O C A S I Ó

250.000 ptes.

Tel. 9 3 415 O<o <òO 009 80 ee 5&

Tel. 616 38 00 72

(Pregunteu per Xavi)

• F.F.I. • Wtrk in Sant Cugat

609 603 2 0 0


Cultura 33

ELS /CANTONS Dijous, 8 de juny del 2000

E x p o s i c i o n s

E x p o s i c i o n s

ELS 4 CANTONS

Canals Galeria d'Art

La Sala Rusinol dedica

exposa obres de Rosa

el mes de juny a la jove

Agenjo i Tharrats

artista J. Custó

publica les poesies guanyadores M.ALMAGRO - Sant Cugat -

La Sala Rusinol recull l'obra de Custó F: XAVILARROSA

Agenjo exposa el seu darrer treball a Canals Galeria d Art F.X.L. M.ALMAGRO

Els artistes T h a r r a t s , un clàssic c a t a l à d e l'art c o n t e m p o r a n i i Rosa A g e n j o , professora d'art a la Universitat A u t ò n o m a de Barcelona, e x p o s e n d e s d e d i j o u s passat a Canals Galeria d'Art. T h a r r a t s és un dels pintors amb més prestigi internacional, moltes de les seves obres reposen en alguns dels museus més i m p o r t a n t s del m ó n , c o m ara la G a l e r y d e L o n d r e s , el National Galery a W a s h i n g t o n . T a m b é cal destacar q u e T h a r r a t s va ser

el p r o p u l s o r d e l m o v i m e n t avantguardista Dau a Set. L'artista exposa a Sant Cugat algunes d e les obres inèdites q u e va pintar durant els anys 80. D'altra banda, la Sala 1 de la galeria, acull una mostra dels d a r r e r s t r e b a l l s d e l'artista Rosa A n g e n j o . La m a t e i x a pintora explica q u e : " H e interioritzat el m e u propi estil i em costa m e n y s d i b u i x a r allò q u e vull t r a n s m e t r e " . Angenjo mostra una sèrie de p i n t u r e s e x p r e s s i o n i s t e s en què d e s t a q u e n siluetes i uns colors vius q u e descriuen el seu propi estat d'ànim.

C r í t i c a

de

Somni

M. ALMAGRO - Sant Casat -

La Sala Rusinol va iniciar, dijous passat, el projecte Pintura J o v e 2000. A q u e s t a és una iniciativa que durà a term e la g a l e r i a p e r d o n a r a c o n è i x e r p i n t o r s joves i no gaire coneguts en el món de l'art. Pintura Jove 2000 consisteix que cada mes de juny, la Sala Rusinol donarà l'op o r t u n i t a t a un artista jove p e r q u è d o n i a c o n è i x e r la seva obra. L'encarregada d'obrir aquesta nova iniciativa ha estat J. Custó, que per primer

cinem

cubà

Pel·lícula: Lista de espera Director: Juan Carlos Tabío Actors: Vladimir Cruz, Thaimí Aivarírio, Jorgc Perugorría Durada: 106 minuts Arriba a les nostres pantalles - a una concretament- una coproducció de Cuba, Espanya i Mèxic, en què domina netam e n t l ' a c c e n t c u b à . Antics components dels èxits Fresa y ckocoiate i Guantanamera s'han aplegat per portar al cinema el conte d'Arturo Arango Lista de espera. Any 1993. L'URSS comença a ser una aventura del passat i la tensió entre les dues primeres potències mundials passa a convertir-se en una amistat vigilada. Aquest canvi de situació va afectar especialment Cuba, donant pas ai que els cubans van anomenar "periodo

La pròxima edició L'any que ve serà molt més difícil guanyar aquest concurs i és que, segons va afirmar l'alcalde durant l'entrega de premis a la Casa d e C u l t u r a , aquests s'ampliaran a tot Catalunya i per tant, hi podran participar escoles de tota la regió. D'aquesta manera es vol potenciar la ciutat de Sant Cugat com una ciutat que estima la figura de Gabriel Ferrater, poeta que va viure arrelat a la ciutat els

CUSTO

ENTRK SOMNIS I REALITATS

ISABEL S À E Z

especial". A Lista de espera aquest fet és el rercfons de la història. Una història que es desenvolupa totalment en una terminal d'autobusos p e r d u d a al mig del camp, al costat del mar, en un punt indefinit e n t r e La Havana i Santiago, les dues puntes de l'illa. La gent espera mentre els autocars passen de llarg i els empleats estatals tracten d'arreglar la \c\la guagi/a de la t e r m i n a l . Una relíquia a m b molts anys al d a m u n t per la qual no hi ha peces de recanvi perquè "entre els russos i els americans, ja se sap!". Una situació, literalment, sense sortida. Els viatgers s'han apuntat a una llista d'espera i alguns no es donen per vençuts malgrat totes les dificultats, Si cal, arreglaran ells mateixos el m u n t

c o p e x p o s a la s e v a o b r a a Sant Cugat. L'artista ha pres e n t a t a la Sala R u s i n o l un recull d ' u n e s 50 obres, q u e plasmen a la perfecció el seu e s t i l i els s e u s s e n t i m e n t s vers la pintura. Segons la mateixa Custó "la meva pintura és expressionista, d o n o molta importància als colors, m'agraden molt els colors vius, sobretot barrejar els colors directes amb els colors treballats". E n t r e Somnis i Relitats, títol amb què J. Custó defineix la mostra, romandrà a la Sala Rusinol fins al 20 de juny vinent.

Una setmana després d'haver estat galardonats a m b el Premi Literari Gabriel Ferrater, els poemes guanyadors han estat publicats en aquest número d'Els 4 Cantons a la pàgina 6. D'entre els 70 treballs presentats, només van ser escollits 4 poemes, tots ells d'un contingut molt emotiu i propis d'artistes professionals. Així doncs, els treballs guanyadors parlen de temes com ara les guerres, l'amor, la bellesa o la naturalesa, de colors i de sentiments, temes molt importants q u e t a m b é preocupen els més joves. Els joves afortunats van ser Laura Durbà, Marta Balaguer, Lola Espill i M i g u e l Àngel Gonzàlez, tots alumnes d'escoles santcugatenques.

d e ferralla. Lista de espera esdevé un retrat de personatges, de relacions, d'actituds personals, salpcbrat per un to humorístic i ple de picaresca. Què es pot destacar del con^ junt? La vitalitat, la màgia i el sentit de l'humor. La naturalitat dels actors, els diàlegs plens de frescor. La quotidianitat que es converteix en reflex d'un poble. Lista de espera respira, vibra i ens apropa a uns personatges netament humans, en una situació kafkiana des d'un punt de vista positiu, a les antípodes del nihilisme tan europeu. Podem apreciar la comèdia, entretinguda, divertida, una història ben contada; o podem veure, a més, la metàfora del somni cubà, d'allò que podria h a v e r e s t a t i la realitat q u e s'imposa.

- Pintura Jove'2000-

fins el 20 de juny

Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat

SaliHiusínol

Horari ininterromput de dilluns a diumenge

Tel. 93 675 47 51


34

Cultura

ELS /OWVTOVS Dijous. S de juny del 1000

El

r e p o r t a t g e

Fa molt i molt de temps, si fa no fa uns 1.600 milions d'anys, començà la vida a la Terra. Els eucarionts -animals i plantes- n'eren els reis; cèl·lules amb nucli diferenciat al cap de 1.000 milions d'anys es van fer mul-

Arbres i arbustostuna botànica que sembla tel·ligent V.heroi s "endinsà al bosc..." (Text de Mesopotàmic) In ttiparera, veïna de l'hetira. I-'OÏ'O: M. .1. ROVIRA M A K I À M . H . A ROVIRA -Sant Cugat-

Kls j a r d i n s d e l M o n e s t i r l l u e i x e n ara b e n a r r e g l a t s (menys algun racó brut), tot i a m b una gespa estranya, lli ha una certa varietat vegetal, amb pins i al/ines junt als plàtans, ,i més d'altres espècies usuals i alguna d'estranya. - Aquí vaig comptar-hi unes 50 espècies... Aquesta és una troana normal i la del costat. de t'ulla verda i groga, té una malaltia genètica q u e és curiosa perquè no es localitza al nucli de la cèl·lula sinó al citoplasma. S'aprofita en jardineria p e r q u è aquesta varietat agrada. Miquel Yallmitjana fa un treball d'investigació per la seva tesi doctoral de biologia i la botànica és la seva afició. - L e s p l a n t e s són la major part de la matèria viva i són molt eficients. La 'l'erra seria un sistema tancat, s'acabaria l'energia si el Sol no ens alim e n t é s . Kls vegetals són els únics q u e capten la llum so-

lar per transformar-la en energia. C u p r é s , castanyer d ' í n d i e s , lledoner, saüc, acant. rogeta, boix, grèvol. palmera, baladre, llorer, pollancre... l ' n a taparera. raríssima al terme, viu a la pedra preparant els capolls per fer u n e s p r e c i o s e s flors blanques que només es veuen a la muralla i al terrat, perquè busca l'clement calcari. - Kls arbres dioics són masculins i femenins en dos peus diferents, els monoics t e n e n els dos g è n e r e s en un peu <> tronc... Aquest boix és parent de la troana autòctona, l'olivereta malalta de jardineria. Hermafroditisme, estratègies, evolució i tot el que vulguis. Kt mires el grèvol amb les fulles envoltades de punxes, però si alces el cap, el fullam de més a m u n t no en té c a p . d e p u n x a . A dalt no hi arriben les cabres o bens q u e se les m e n g e n . - Com saben l'alçada. per ferhi espines o no fer-n'hi ? Deu ser per les hormones. Si agafo una fulla i li faig una ferida, la planta e m e t missatges de fe-

rida i la crida s ' e s c a m p a , l'hormona estimula les fulles. Perquè faci punxes, potser hi llança aigua. Q u a n creix bé, les h o r m o n e s ho sintetitzen. L'acant és ara florit, mirem sèpals i pètals, blanes i verds. tot fulles que es converteixen en flors que fan pol·len per alimentar insectes i ocells. Mires un ocell q u e vola i pots imaginar-te tot el cicle vital. Les flors —bàsiques per fer la classificació- sovint evolucionen a m b els animals a qui alim e n t e n , per afavorir la pol·linització. Les fulles són com motors de fotosíntesi. - Kls p l à t a n s a c u m u l e n la contaminació a la fulla, a m b la fulla seca expulsen la merda. Als arbres no els cauen les fulles, les llencen. El pollancre com que és a zones humides, no necessita l'aigua, pot llençar les fulles verdes plenes de n u t r i e n t s q u e es podreixen aviat i q u e passen al sòl; en canvi l'alzina, de terra seca, agafa tot l'aliment de la fulla abans de llençar-la. Més lluny hi ha la pollancreda plantada fa uns anys. Ar-

I'// moment de la iiitiugumeiú de l/i .mostni de Jordi Tortosa i Montserrat Cómrz l:07'(J: /•../'. 1 RI.X) A.S'

Exposició a Valldoreix La seu de l'Associació de Propietaris de Valldoreix acull, des de divendres passat, l'exposició de pintura dels artistes Montserrat (iómez i Jordi Tortosa.

Montserrat (iómez, metgessa de professió, exposa per primera vegada la seva última obra pictòrica. Per la seva banda, Jordi Tortosa ha volgut plasmar a

les seves pintures m o m e n t s i llocs quotidians que passen, en moltes ocasions, inadvertits, però que ell recull amb un significat especial./M.C.

bres q u e no son a u t ò c t o n s i per això no fan flors ni llavors perquè, amb el clima diferent, sempre pensen q u e és un mal any i no hi neixen arbrets. Bal a d r e s a m b v e r í p e r no s e r menjats. Fruits q u e s'asseguren la clientela p e r q u è se'ls cruspeixin uns sí i els altres no. H o r m o n e s q u e m a r q u e n quan han de caure les fulles. - La soca i l ' e s c o r ç a s ó n cel·lulosa, cèl·lules mortes disp o s a d e s com c a n o n a d e s per transportar l'aigua cap a les fulles i per defensar-se, com les resines, per enverinar els insectes. Els arbres més podats tenen menys capacitat per pujar l'aigua, acaben foradats i podrits. E n s m i r e m els p l à t a n s , alguns amb tares q u e potser no sanaran. Fustes dures q u e sov int j e u e n e n t e r r a d e s al bosc centenars o milers d'anys abans de podrir-se. Fusta q u e molt de t e m p s després de ser tallada encara conserva la capacitat de regenerar-se. - La soca d ' a q u e s t e s alzines l'havien tapada i s'haurien mort. estan acostumades al sol

i no a la h u m i t a t d e t e r r a . Mira, c r e i x e n e n t o n g a d e s . d u e s v e g a d e s l'any. Hi han plantat les mateixes espècies q u e ja hi havia, marfull i heures, està bé. però no planten altres a r b r e s a u t ò c t o n s com serveres i aurons. La planta floreix p e r q u è un brot s'organitza per fer un capoll. Passa cada dia. inadvertidament. FI que no hauria de passar i n a d v e r t i t és q u e els jutges del Tribunal Superior d e J u s t í c i a no t r o b i n g a i r e cruel ni aterridor que un home matés la seva dona després de trepitjar-li el cap 17 vegades, estrangular-la, arrancar-li les d e n t s i esquarterar-la. H o m e s q u e no volen q u e s'acabi el seu d o m i n i sobre les d o n e s . Atavismes. L'òrgan suprem de la justícia de C a t a l u n y a impartint la seva justícia... Als jardins i al bosc la primavera fa la seva via. roses i margarides florides, e s t e p e s , arç i argelaga, arítjol i bruc. lligabosc i roldor amb els sols infinits de les ginestes.

.hm me l'orrent durant el rom ert i/t« va oferir divendres passat C.ídduehF.: l·'.A·.

Concert de Jaume Torrent Jaume Torrent, conegut guitarrista i compositor, va oferir divendres passat un concert a Tescola de Música M o n t s e r r a t (ialduch. El concert va ser Tacte

d'inauguració del curs de perfeccionament de guitarra que va impartir Jaume Torrent, durant el cap de setmana passat, a l'escola Montserrat Calduch./M.(;.


Cultura 35

ELS-Í CANTONS Dijous, 8 dejuny del 1000

Des de la història Un espai de P e r e Vivó i Gili

'Tristesa al Cavall BernatV

Amb aquest tícol - b e n simbòlic i expressiu- l'Editorial d'Els 4 Cantons recordava en J o s e p Barberà: un altre bon santçugatenc q u e ens deixa en ben poc temps. L'autor de l'Editorial ens dibuixava a m b precisió i encert qui era i com era. Fent-me-les meves, en reprodueixo un fragment: "Parlar de Josep Barberà és parlar d'un dels ciutadans destacats, m e m bre d'una generació a qui cal agrair tantes i tantes coses, una generació forjada en la lluita i el sacrifici, plena de valors i d'estimació cap al seu Sant Cugat, entrega a canvi d e res, només de la satisfacció personal d'estimar ta seva ciutat i el seu país, i en això Barberà n'ha deixat un gran mestratge." Avui, també necessito dedicar-li les meves ratlles: al cap i a la fi, són els homes com ell els qui escriuen l'única història dels pobles q u e val la penal

Des de la rectoria, vaig tenir ocasió de tractar-lo: ja fos perq u è volia q u e els seus llibres -sobre tants camins i muntany e s - hi fossin presents, ja sigui per qualsevol altre motiu lligat a k vila i, per tant, difícilment deslligat del Monestir. Sempre a m b la seva conversa amable, apassionada per tot el que estimava, però lliure també de cap espurna d'estridència, D e i x c u - m e ' i recordar a m b una anècdota que el dibuixava profundament. Ni sé quin any era. Algun dels noranta... Es tractava de la festa de la Flama de la Llengua Catatana: tan viscuda en els temps més difícils, però llavors ja a m b entusiasmes ben esllanguits. I, per en Barberà - é s clar- també aquesta festa havia d e ser la seva festa. I, aquell any, s'havien inventat - p e r revifar-laque la flama -baixada del Ca-

nigó i passada per Montserratfes estada a Sant Cugat: de monestir a monestir. La imatge era prou bella i profunda! Abans» amb en Barberà i algú més, ens vam trobar per preparar-ho tot, i, aquell dia, vaig rebre una lliçó de senzillesa i d'humilitat. Acostumat a les litúrgies solemnes, esperava grans signes per al trasllat, rebuda Í hostatjament de la "flama" al nostre Monestir: Potser el trasllat es faria amb una gran torxa - r e c o r d a n t les olímpiques— plena i rica de simbologia i de llum? Doncs, no! Kn Josep, se'ns presentà amb un fanalct de llautó que, niés que suggerir grans gestes, recordava els usats per anar a buscar cargols després de la pluja. Potser funcionava a m b petroli? L e s proves per comprovar si s'encenia, les va haver de repetir qui sap les vegades. Però, en Josep, impertorbable, hi tor-

E x p o s i c i o n s

L'artista Regaíío mostra el seu darrer treball a l'Espai Gorina

nava. I, al final, el fanalct es va encendre... L'endemà -devia ser prop d e migdia- que la "flama" ja arribava... De les autoritats convidades. no sé pas si n'hi havia cap. Com a poble, a la llotgeta, en Balanyà i pocs m é s . . . I va aparèixer en Barberà, rodejat d'un petit grup d'acompanyants, amb aquell fanalct - q u e segurament s'havia apagat mil vegades pel c a m í - entrant, s o l e m n e m e n t i impertorbable com sempre, al recinte del "'reial i imperial Monestir de Sant C u g a t " . . . Kn guardo una fotografia q u e avui m e la miro a m b tendresa i gairebé amb devoció! Aquell fanalet - c o m a símb o l - de debò que no era gran cosa! P e r ò , d e g e n t com en Barberà, amb tot el que porten dins, sí que ho són. Q u e mai no ens e n faltin!

La Casa de Cultura acull l'exposició de J.L. Alvarez M. Al.MAGRO - Sant Cugat Josep Lluís Alvarez, artista santeugatenc, exposa des de dimarts passat a la Casa de Cultura. Alvarez és un artista que combina l'escultura amb el dibuix p e r q u è , segons ell mateix, "amb l'escultura busco la tridimensionalitat i la sensualitat. en canvi el dibuix és molt més energètic i a través del traç busco el moviment". Alvarez manifesta que "l'escultura és un art poc explotat. Per exemple, a Sant Cugat es fan moltes exposicions de pintura però en canvi costa molt exposar escultura".

E x p o s i c i o n s

Marta Ballvé exposa per segona vegada a la galeria P o u d'Art El 21 de juny s'inaugurarà la mostra de fi de curs M.ALMAGRO

-Sant Cugat -

L'Espai Gorina s'omple dun gran realisme FOTO: X.L. M. ALMAGRO

El p i n t o r R e g a n o e x p o s a des del 31 de març passat i fins als proper 14 de juny, a l ' E s p a i G o r i n a . El p i n t o r mostra les seves pintures realistes. a través de les quals

intenta evocar diferents sent i m e n t s . R e g a n o fa servir la tècnica a l'oli per plasmar e n els seus q u a d r e s la màxima perfecció. A partir del p r à x i m 16 d e juny exposarà a l'Espai G o rina l'artista s a n t e u g a t e n c a L-Higueras.

Per posar fi a aquesta t e m porada, la galeria Pou d'Art va inaugurar d i s s a b t e passat la darrera exposició. La galeria acollirà fins al p r o p e r 11 de juliol les d a r r e r e s o b r e s d e Marta Ballvé, que presenta un conjunt de trenta obres q u e neixen del desig de fer i de la necessitat de crear. Són obres que recullen l'expressió de l'essència del pas del t e m p s i de la nostàlgica m i r a d a del passat. L'aparença tranquil·la d'aq u e s t e s obres a m a g u e n d e s ordre i caos. En cert m o m e n t de l'evolució del q u a d r e a q u e s t pateix una regressió, un antagonisme e n t r e les seves parts i una vegada fet malbé, es torna a c o m p o n d r e donant com a resultat una obra tranquil·la on no ha passat res però l'energia hi és latent. Auesta és la segona vegada q u e la s a n t e u g a t e n c a Marta

?&

ít- ^

Marta Batketanca la temporada de la Galeria Pou d Art F: F.F. Ballvé exposa a la galeria Pou d'Art, i en aquesta ocasió l'artista presenta una trentena de q u a d r e s , alguns de gran format i uns altres de petit format. A més, la galeria està preparant l'exposició de fi de curs

d ' a q u e s t segon any de tallers de pintura per a nens. Aquesta mostra s'inaugurarà el proper 21 d e juny a les 19 hores i recollirà tots els treballs q u e els a l u m n e s de Maria Fabre han fet al llarg del curs 19992000.


36

ELS /CANTONS Dijous, 8 dejuny del 2000

III PREMI LITERARI GABRIEL FERRATER

(in/p / (Iri >n ESO) Títol: Des de la meva finestra Avenç Laura Dur/u) Companys

Grup ><3ri4tESO) Títol: La nena d'aigua fliati Marta Balaguer Sala

Des d e la meva finestra

Grup J (batxillerat i cicles formatius) Títol: Blau Àgora 1 r batxillerat Mireia Giménez San Andrés

La n e n a d'aigua Blau A la prop va filant la

Des de la meva finestra veig el color, Verd del blat, Blau del cel, Groc del sol i, Negre del desconsol. A través de la meva finestra sento, La remor del vent, La calor del sol, La fredor de la neu i, El dolor del dol. La meva finestra encara no e m deixa, Acostar-me al patiment, Resoldre la tristor, Acabar amb les guerres i, Actuar lliurement. La meva és una finestra petita.

La lluna clara entretant es mira en l'aigua que emmiralla somrient la seva cara pàl·lida. Va cantant el rossinyol cançons galanes, les granotes al compàs fan la tonada. La nena va filant fil d e plata per teixir-se un vel d'estiu per anar a la rotllana. La lluna no en sap res, somriu mirant-s'ho, mentre es van minvant els seus raigs de matinada.

Grup 3 (batxillerat i cicles formatius) Títol: De cos i d'esperit IES L·onardo da Vinci Miguel Àngel Gonzalez Romero

De cos i d'esperit

Cafè negre i esclat blanc Tan prompte el dia llevi.

(D Amarga absenta, licor Fruït del cos llirat, Tasta-la de ma blanor! Deslliura'n, estimat, De la meva donzellor!

;Pot ser que pari boig? Un anhel m'arrossega: Apiada't del meu plor!, Meva ànima manlleva Teu desinterès sord.

Damunt tendre llit Faré de mi penyora: Encetada la nit, Serem sola persona, Tots dos sol esperit.

(II) No hi hagué ans aquest Amor tan dolç sentit. Ni Déu fes hom més bell, Ni cap un millor guarnit D'esguard i pensament.

Esplendirà tina llunera Entretant dormim la son. Inlassable de mena, Somniaré, avorat teu cos, Quefer de nits properes. Llavi fregarà llavi Quan densa obscuritat esdevingui matí tevi:

vora d'un rierol de la muntanya, els cabells d'argent nena d'aigua.

(lap paraula prou exacta, Ni mot per encertar, Delera, necessitat i falta: Joiós patir que turmenta Mort i vida de l'amant. Desorientat no em sento, Més al contrari!

Renascut d'amor, temo L'amor em mati De tant amor pateixo... ;Sap ell del meu amor? -jPercep migjorn la suavitat amb què gronxa la flor?;A qui demanar llibertat si sóc pres del propi cor? Tal cop m'ha rebregat en vida Com bestiar verges brins esmorça Que no ha de brotar en mi alegria Doncs en mala hora comença La meva fi; per tu follia. Epíleg castellà Acaricié el celeste con los dedos. jAy de mi!, que por tocar cielo, Hice a mi el dolor ajeno Y perdí el placer entero...

Què és el blau? Un enorme buit il·luminat per un astre? Massa superficial! Una gran quantitat de líquid d'on prové la vida? Molta responsabilitat! Una combinació de colors? Força senzill, no trobes? Un símbol de noblesa? Quina hipocresia! Ells diuen: el blau és aigua, el blau és cel, el blau és color, el blau és símbol. I jo penso: i res més? El blau és aquella imatge que t'omple quan estàs trist, t'acompanya quan estàs sol, t'escolta quan ho necessites... El blau és qui hi ha darrere de confidencials converses, necessàries reflexions, llargues cartes... El blau és l'amistat. El blau és la vida.


37

H S 4 C A N I O N S Dijous, S de juny dtl2000

I

Pregunta: 'Hollywood fantasmal'. fi Hollywood els fenòmens paranormals no es limiten a ser tema de nombroses produccions. Quina d'aquestes anècdotes 110 és certa? S-

1. Diferents persones afirmen que l'esperit de John Ulayne uaga pel iot que ua ser de la seua propietat. 2.fila primera casa d'en Groucho IRarx hi han tingut lloc repetits fenòmens del tipus 'poltergeist'. 3. El culte a Eluis Presiey barreja, en alguns casos, ritus propis de la Santeria.

>*

<* •v*

x^:^--'—--

Premi: BSO 'THE HURRICflllE· Lot dues pel·lícules filmax

s

^H4?^

£?'" mÉ JF

Resposta: nom i cognoms: Adreça:

.?57ÏF:


EIS J CANTCKNS

Economia

38

Dijous, (V rfejiw\ del -000

O b r e s

p

u e s

Finalitzen les obres d'ampliació del Mercat de Torre Blanca

Més comerços •15 és ei nombre total de nous locals que s'ubicaran a l'entorn del Mercat de Torre Blanca i que completaran Paferta de servei del Mercat. La majoria dels locals estaran dedicats a la restanració, que engloba des d'establiments on es faran plats preparats per endur fins a bars. Dfakra ba»da, a banda dels establiments destinats a la restauració, també hi podrem trobar un videoctnb, una botiga de roba de Sa llar i una modista, També «"obrirà un forn i una botiga, una kwse nature^ on es comercialitzaran productes naturals com sabons, complement* naturals, articles per fer massatges, etc. Hi ha encara dos locals que encara no han estat venuts, perd la 'gran majoria esta acabant d'adaptar els estabíinients í-està : f roaJít*an-t les ultimes t obres p«* tal d'obrir les portes ai píSoliçcom abans.

Tubau: "Grades a les obres s'ha millorat la imatge exterior del mercat" El pla de renovació del Mercat de Torre Blanca i l'ampliació de l'oferta comercial als seus voltants amb l'ampliació del nombre de locals comercials finalitzarà abans de les vacances d'estiu, a l'agost. Les obres, que es van iniciar a finals de l'any 1998, ja estan acabades pel que fa a l'obra civil. No obstant això, encara queda la finalització de les obres per part dels locals comercials que estan duent a terme les últimes adaptacions abans d'obrir les portes al públic. M.S. -Sant CugatAmb la idea de renovar tot l'espai del M e r c a t d e T o r r e Blanca i la rodalia, s'han dut a terme al llarg de gairebé dos anys tota una sèrie d ' a c t u a cions (pic han contribuït a convertir el barri de Torre Blanca en una zona lúdica, cultural i d'oci tranquil. Fa tan sols uns quants anys, el barri de Torre Blanca era un espai on s'hi abocaven totes les d e i x a l l e s i una d e les p a r t s menys cuidades del municipi. Gràcies al pla de renovació de la zona que s'ha dut a terme impulsat per l ' A j u n t a m e n t "s'ha rentat la cara del mercat i s'ha millorat la imatge exterior del barri", segons afirma el regidor de Comerç de Sant Cugat, Jaume Tubau. Segons Tubau, la idea bàsica del pla ha estat "convertir el Mercat de Torre Blanca i els seus voltants en unes galeries comercials en què el mercat en

sortís beneficiat. Aquesta nova oferta comercial serà una deies claus per tal de potenciar el mercat." En a q u e s t s e n t i t , C o n c h a Martínez, cap de Serveis del mercat, afirma que "gràcies a les obres s'ha millorat la imatge exterior del mercat".

Aquesta renovació converteix el barri de Torre Blanca en una zona lúdica, cultural i d'oci tranquil

njtlíof. ,

l!oferta exterior del menut s'ampliarà en 15 establiments FOTO: X. I.. D'altra banda, als voltants del mercat també s'hi han realitzat altres actuacions com la incorporació del carrer Flias Rogent com a carrer de vianants. El regidor de (iomerç de Sant Cugat afirma que "és important el fet que el mercat es trobi situat a prop del Teatre-Auditori. de la Biblioteca i dels

c i n e m e s perquè fan d'aquest nou espai un lloc ideal on sortir a passejar, anar de compres, etc. En definitiva una zona lúdica i cultural" Fa uns mesos el Mercat de Torre Blanca ja va e m p r e n d r e la seva renovació a m b l'ampliació de cameres, la inclusió

La immobiliària Vèrtix adquireix V antic magatzem de Sharp FJ local es dividirà en mòduls per a oficines M.S. - Sant Cugat I /empresa d'electrodomèstics de petit format l.hiin marró. Sharp, ha venut l'antic mag a t / e m q u e tenia ubicat als \oltants del Sant ('ugat Centre Comercial per instal·lar-se en un local de lloguer de la / o n a

Franca. Vòrtix. la promotora immobiliària q u e a c t u a l m e n t gestiona un percentatge molt alt de les construccions del barri de ('oli Fa\ à de Sant (lugat i de gran part tle la nostra localitat. ha estat l'empresa que ha comprat l'editici. Vòrtix ha adquirit la nau amb

la idea de llogar els diversos espais interiors per a oficines. Ara. doncs, es troben en una primera fase d'obres per ral de recondicionar la nau. nrganit/ar-la en mòduls: cada mòdul serà llogat com a espai d'oficina. l,a compra es va formalitzar a finals del mes de gener d'a-

d ' u n moll de càrrega i descit rrega més actual, e t c , q u e e van fer millorar considerabl ment la qualitat de servei Ari a més del servei, també ha m llorar la imatge exterior am una nova façana, situada d vant de l'avinguda del Pla d Yinvet.

quest mateix any. Segons Míriam Quadrado, adjunta a la presidència de l'empresa Sharp, les raons que lia tingut la seva empresa a l'hora de v e n d r e la vella fàbrica d ' e m m a g a t z e m a t g e "no hi tingut res a veure amb la ma|r xa tle l ' e m p r e s a q u e actuajl ment funciona molt b é " . Segons declaracions d'Igna si Fraile, subdirector financer tle S h a r p , q u a n fa uns anys l ' e m p r e s a es va t r a s l l a d a r à unes altres instal·lacions a Saht Cugat, l'antiga fàbrica en què es p r o d u ï e n un t o t a l d e 650.0(1(1 televisors, es va convertir en un magatzem de log í s t i c a . Fa nau en q ü e s t i ó .

L'empresa encarregada de fer, les concessions és Ute ï'rojaotre* 99, SLZe-foeo*, SA, } *ïo^s aíjlests comerços . y caé@faéétm f oferta dels partir ífaia, passaran a ser com' ones galeries comer- ektfe. D^aquesta manera toía.ífc«9h3 « H sortirà be-

però, presentava alguns problemes ja que estava pensada com a factoria i no estava condicionada com a magatzem. La seva'alçada, de tan sols 4,5 metres, feia poc rendible la utilització d'aquest edifici a l'hora d'emmagatzemar televisors o altres productes. A causa de tots aquests prob l e m e s , S h a r p ha o p t a t per traslladar-se a un local de lloguer de la Zona Franca de Barcelona. El nou local compta amb una alçada de 12 metres. Això li permet emmagatzemar molt més material en un espai m é s r e d u ï t , de m a n e r a q u e s'han reduït també els costos de manera considerable.


Economia 39

ELS /CANTONS Dijous, S de juny del >000

t e s empreses:

La Carpa Sant

Cugat

J a fe uns quants anys que Jordi Cererols i J o s e p Carol, juntament a m b Josep Font i Fatjó dels Xiprers, propietari dels terrenys d e la carpa i accionista, van apostar per u n nou projecte: una c a r p a d'estiu oberta durant tot l'any. Gràcies al seu esforç per oferir un servei de qualitat als seus clients i gràcies a una renovació constant, s'han creat un nom dins l'oci nocturn del Valies i Barcelona i ara gaudeixen d'aquest èxit totes les nits dels caps d e setmana.

Jordi C e r e r o l s i J o s e p Carol. Gerents de la Carpa Sant Cugat

"La Carpa Sant Cugat, una carpa d'estiu oberta tot l'any" M.S. - Sant Casat/Cerdanyola -

- Quan va néixer la Carpa Sant Cugat i com va sorgir la idea d'obrir tot l'any? - L'estiu del 93, i quasi com a hobby vam obrir la Carpa Sant Cugat amb altres socis. Només vam obrir dos estius ja que vam veure que no era rendible. Més tard, en Josep, a qui jo coneixia des de feia molts anys, em va donar la idea i l'empenta necessària per crear una carpa que obrís tot l'any i així va començar una segona etapa de la Carpa Sant Cugat. Vam inaugurar la carpa el febrer del % , ja amb el nom de la Carpa Sant Cugat i el mateix logo que tenim actualment. Jo la definiria com una discoteca oberta, a l'aire lliure, una carpa d'estiu oberta tot l'any. - Quina ha estat la seva evolució fins ara? - Vam començar amb un local petit de 150 metres quadrats i a m b una inversió molt petita. Arran dels beneficis que es van anar generant, al cap de quatre mesos ja estàvem fent obres perquè ens feia falta un guarda-roba. A poc a poc es van anar fent inversions per tal de donar la qualitat de servei que es mereix el

nostre client. Actualment la carpa disposa de 650 metres quadrats i ara mateix hem renovat una barra que havia quedat antiquada. — La Carpa Sant Cugat es troba ubicada al club d e tennis Set Ball ^Condiciona d'alguna manera la seva oferta, aquest fet? - Per nosaltres és un privilegi estar situats dins aquest club de tennis ja que a més d'estar rodejats de natura, estem en contacte amb gent relacionada amb l'esport. En aquest sentit hem organitzat diverses festes vinculades al món del tennis amb la presència d'Alberto Berasategui i Alex Corretja, o al món del motor amb l'assistència de Carles Checa i Marc Gené. A més, són gent que habitualment ve a la carpa els caps de setmana i amb qui tenim un tracte i una amistat moltes vegades des d'abans de ser famosos. P e n s e m q u e tots aquests esportistes són un mirall per a la joventut i no els protagonistes de Gran Hermano que tan de moda està ara convidar-los als locals. — Com és el client q u e habitualment omple el local e k caps d e setmana? - És gent la majoria d'entre 25 i 35 anys. Es un client amb un

P&E

Jordi Cemvls i Josep Carol en el mare de la Carpa Sant Cugat FOIX): XJ.. cert nivell adquisitiu que els mesos de gener i febrer se'n va a esquiar i que l'agost marxa de vacances, molts a la Costa Brava. Conscients de tot això, tenim tractes amb diferents discoteques de Begur, Calella de Palafrugell, etc, perquè el nostre client pugui entrar gratuïtament presentant el

nostre VIP - Quines creieu q u e són les claus d e l'èxit d e la Carpa Sant Cugat? - A la nostra discoteca no fem pagar entrada però en canvi fem una selecció a la porta en què l'únic que exigim és una correcció en el vestit. Creiem que al client

Illilli;il;fM iïililll^

Sant Jordi, 37 08190!

Projectí i

Éiiríttt»^

Tet 93 590 66 00 Fax. 93 590 86 25 E-maH:

se l'ha de cuidar i per això quan entra és com si entrés a casa nostra i ha de tenir tots els serveis al seu abast, des de copes a un preu raonable fins a una seguretat garantida dins del local. Si s'ha ampliat tant la Carpa és perquè les coses s'han fet bé; s'ha seleccionat i el client que ens visita se sent a gust. - El fet q u e vosaltres sigueu molt joves, d e u ser u n factor positiu... - Sí, aquest fet ens permet ser aquí a la Carpa els caps de setmana i la gent ho valora. La gent que ve és de la nostra edat i pràcticament coneixem el 50% de la gent q u e ens visita, molts són amics nostres. Tenim un noi que treballa amb les qüestions de màrqueting però nosaltres fem aquesta tasca de relacions públiques. - Quina és la situació pel que fa a la competència d e locals d'oci nocturn? - Els divendres baixa molta gent a Barcelona però crec que cada cop més gent es queda a Sant Cugat. Des que nosaltres vam obrir, hem vist com els locals s'omplen ja que hem ampliat l'oferta que abans s'acabava a les 3 de la matinada. D'altra banda, també hi ha gent que es desplaça des de Barcelona, gràcies a diferents campanyes que s'han fet o perquè han sentit parlar bé de la Carpa Sant Cugat. - P e r acabar, alguna anècdota... - Recordo especialment el dia que vam iniciar la segona etapa de la Carpa Sant Cugat, ja que el dia abans de la inauguració encara faltava col·locar el sostre i pràcticament a l'últim moment estàvem omplint neveres, netejant, acabant de clavar quatre claus..., però finalment, tot va sortir bé.


ELS 4 CANTON

Immobiliària

40

Dijous, M de juny del iOCO

E N A S A N ALQUILER • Dúplex. C/ S. Rusinol (Z. Centro). 75 m2, 2 habitaciones dobles, 2 banos, amplio sal.-com., cocina equip., armarios empotrados, focos empotrados, calefacción elèctrica, trastero, suministros contratados . . . .90.000 • Piso Z. Monasterío. 80 m2, 2 habitaciones dobles, bario completo, amplio y luminoso salón-comedor, cocina equipada, lavadero, totalmente exterior, calef. gas natural, suministros contratados y pi. pàrking . . . .75.000 • Piso a estrenar. C/ Sant Marti esquina C/ Castiilejos (Zona Centro). 87 m2, 3 hab. (1 suite), 2 banos comp., cocina-office equipada, gran salón-comedor, balcón en todas las habitaciones y comedor, armarios empotrados, carpinteria exterior de aluminio, calefacción a gas natural, pàrking y trastero 95.700 • Local comercial C/Castillejos, esquina c/ Sant Martí (Z. Centro), superfície 60 m2 y aseo 75.000 • Local comercial. C/ Domènech, zona Centro, superfície 34 m2, diàfano, aseo y alarma 55.000

:.;€;/;Eir*aai^l;lada»J^

sm,

ALQUILER • La Floresta. 2 hab., 2 terrazas, chimenea, reformada, calefacción y aire acondicionado • Cines. 90 m2 construídos, terraza, 3 hab., bano + aseo y pàrking. Solo 3 anos • Rbla. del Celler. 4 habitaciones, 2 banos, amueblado, cocina-office y parquet • Pla del Vinyet NUEVO A ESTRENAR, 103 m2 + jardin 41 m2 + 49 m2 terraza y sol

80.000 110.000 110.000 250.000

VENTA • Centro. Piso 102 m2, 3/4 habitaciones, bafio + aseo, salón 24 m2, 3° con ascensor 23,3 M • Centro. Piso 105 m2, 3 hab., bano + aseo, parquet, todo exterior, sol, calefacción. y pàrking . . . .27 M • P. Baja. 98 m2 const. + 125 m2 jardin privado, solt/dia, z. comunitària/piscina y pàrking 44 M • C. Europa. Atico dúplex, 142 m2 útiles + terrazas 14 y 34 m2, sol t/dia, impresionantes vistas panoràmicas, en perfecto estado (1,5 afios) z. comunitària con piscina y pàrking 54 M

MUCHÍSIMOS MAS, ;;LLÀMAN0S YAÜ

a vwmmjmmJm.miMm>v» m •£m*:<mmmmmmmmmm,m<Èmím F I N

PISOS EN VENTA • Z. Centro. 75 m2, 3 dorm., b., aseo, calef. a gas, ascensor, pk + trast., sal.-com. 22 m2, trza.-sol. 37 m2. 30,5 M • Z. Can Magí. Planta baja 98 m2 con jardin 40 m2 y terraza 40 m2, 3 dorm., 2 b., calef. a gas, ascensor, z. comunitària con amplio jardin y piscina 36,350 M • P. Central. 110 m2, 4 dorm., 2 b., calef. a gas, ascensor, pk + trastero, z. com./pisc. y tenaza 15 m2 . . .44 M

ALQUILER • A estrenar, junto FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., bano comp., aseo c/ducha y calefacción. Mucha luz y sol 123.000 + gastos • A estrenar, junto FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., bano comp., aseo c/ducha y calef. Mucho sol y luz. Perfecto estado 103.000 + gastos • Junto FGC. 4 dorm., comedor-salón, 2 banos comp., amp. trza., z. comunitària c/pisc. Perfecto estado 100.000 + gastos

TORRES EN VENTA • Valldoreix. Unifamiliar en z. centro, 340 m2, 3 dorm. 3 banos, calef. a gas; sup. 242 m2, salóncomedor 28 m2 con chimenea-hogar, cocina-office 55 M • El Colomer. Adosada 142 m2, 3 dorm., 3 b., aseo, calef. a gas, trza.-jardín 88 m2, sal.-com. 26 m2, amplia buhardilla, estado impecable 58 M

VENTA • Zona Edèn. A estrenar. 3 dorm. c/ arm. emp., amplio sal.-com., coc.-off., 2 b. comp., vestidor, lavad. y trast.. Acabados de calidad: parquet, màrmol, z. com. c/piscina .28,35 M • Ctra. Cerdanyola (cerca Monasterío). 3 dorm. (2 dobles), com.-sal., c o c , lav., bano comp. reform., terraza, calef. y aire acond. Mucha luz. Buen estado 23 M • Mira-sol. Torre. 140 m2, terreno 440 m2, 4 dorm., com.-sal., coc, b., aseo. M. sol 3 7 , 75 M

• Junto al Pinar. Parcela 975 m2, calificadón 20 a/10. Es edificable en el acto 30 M • Junto al Pinar. Casa indiv. 4 hab., com., coc. y b. completo. Solar 685 m2. Z. Alta y soleada . . .40 M • La Floresta , junto Estación. Local 108 m2, dividido en 2 salas y tenaza 50 m2. Céntrico 100.000 • Golf. Piso de lujo, 5 hab., sal.-com. amp., coc-off., 2 b., 2 trzas., z. com. c/piscina, 2 pi pk + trast., calef., parquet, muy soleado y con vistas .275.000 • Can Rosas. 2 Torres ind. alto standing, 4-5 hab. dob., amp. sal., jardin y pisc, antena sat, alarma, aa, parada autocar colegios internac. 500-750.000

ALQUILERES • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com. Sal. - Coc. - 2 Dorm. Calef. - Ase. - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 110.000 • Coll Fava: Bajos con terraza. Nuevo a estrenar. 85 m2 - Com. - Sal. - Coc. - 3 Dorm. - Bano. - As. con ducha - Ase. - Calef. - Jard. y Pisc. comunitària 120.000 • C/ LI. Companys: Apto. amueblado - 45 m2 - Com.-Sal. - Cocam. - 1 Dorm. - Bano . . . .65.000 • C/ Monasterío: 100 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 4 Dorm. - 2 Ban. - Calef. - Ascensor 65.000 • C/ Oriente: 60 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bano - Trast. - Pk. 1 Coche 65.000 • P. del Hospital: Amueblado - 65 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bano - Ase. - Calef. . .75.000 • Coll Fava: 85 m2 - Com.-Sal.- Coc Off. - 3 Dorm. - Ban. - Aseo con ducha - Calef. - Ase - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 110.000 • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Calef. - Ase - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 100.000

J • Can Cortès. 2 solares de 1.379 y 1.245 m2, en plena Siena de Collserola, sol y vistas 17-20 M • Mira-sol. Solar 500 m2, calif. 20 a 10. Incluye proyecto arquitecto y permiso ayuntamiento .28 M • Can Montmany. Torre individual 200 m2, 5 hab., saLcom., 2 b. + aseo, garaje 3 pi. y solar 724 m2 .58 M • Bellaterra. Torre individual 412 m2, 5 hab., 3 b., estudio, garaje 4 pi., sala juegos y solar 1.000 .75 M • La Floresta. Torre ind. c/ inquilinos, 2 viviendas indep. de 3-4 hab. Solar 400 m2 45 M • Centro. Piso 85 m2, 3 hab., sal.-com., coc. , b. com., balcón, luminoso, calef. y ascensor .21,5M

l. 41 - Tet. 93 589 0 3 O ? / F. Marfil. 6 9 • 9 3 6 7 4 Z4 6 9

L T I VENTAS • Zona Centro. A 5 min. dels FGC. Totalmente reformado, buenas calidades, 4 habitaciones, bano, aseo, salón 34 m2 con chimenea, parquet, calefacción, etc 34 M • Parque del Sant Crist. Umf. en parcela 707 m2, 2 pi garaje, zona servicio, 7 hab. (3 suites), salóncomedor 100 m2, sala de juegos, salón individual, ascensor, terrazas, solàrium y piscina 185 M • Can Ganxet. Piso tot. exterior, 3 hab. (dobles y suite), 2 banys, cocina-office, balcón esq., perf. orient., parquet, aire acond., calefacción, trastero, pàrking opcional, z. comunitària y piscina 42 M • Torreblanca-Ctra. Cerdanyola. Totalmente rehabilitació, acabados calidad, 3 habitaciones, salón 2 niv., cerr. aluminio y PVC, parquet gran terraza con zona solàrium^ calefacción y ascensor 27,6 M • Cerca Cruz Roja. Obra nueva. Últimos pisos en venta. Aticos y planta baja, 3 habitaciones, zona comunitària con piscina y pàrking incluido PREGUNTE PRECIÓS • Z. Centro. Amplio piso a ret., 4 hab. (3 dob.), 2 banys, coc-off. 3 m2, saló 2 amb., cerr. aL dob. cristal 3 0,8 M • PL Rafael de Casanovas. Amplio piso 5 hab. (dobles y suite), 2 bafios y aseo, sal.-com. con chimenea, coc-off. 22 m2, cerramientos aluminio, doble acristalamiento, tot. exterior y 2 plazas pàrking . . 59 M

AV. RIUS

• 362 - Monasterío. Piso 90 m2, 4 dormitorios, bano y aseo, cocina-office, lavadero, todo exterior, balcón 5 m2, todo reformado, alto, con ascensor 20,5 M • Torreblanca. Piso 65 m2, 3 dormitorios, ascensor. A reformar 14,7 M • Vinyet. Planta baja 130 m2, 3 dormitorios, 2 banos, 2 amplias terrazas, pàrking y trastero, zona comunitària. Todo reformado e impecable 44,2 M • 3 6 1 - Coll Fava. Atico 120 m2, 4 dormitorios, 2 banos, cocina-office, suelos de parquet, terraza 15 m2, 2 plazas de pàrking y trastero, zona comunitària y piscina. A estrenar 38,8 M • 319 - Vinyet. Piso 150 m2, 4 dormitorios, cocina-office, terraza 10 m2, pàrking y trastero, zona comunitària con piscina, posibilidad de buhardilla 43 M • 367 - Rius i Taulet. Piso 110 m2, 4 dormitorios (3 dobles), 2 banos, salón 25 m2, cocina 15 m2, terraza 10 m2, suelos de gres y parquet. Para entrar a vivir 29,4 M • 373 - Estación. Piso 100 m2, 4 dormitorios, bario y aseo, terraza 10 m2, suelos parquet, calefacción, pàrking 2 vehículos ] 30 M

i Taubmmmwmimmmmmrwmirm

Mim^4iïm£&mM.%MtfM..&$:.51St9.

00 66

T E L LV I

I N I PISOS • Ctra. Cerdanyola. 75 m2, 3 dormitoris i ascensor • Ctra. Roquetes..Baixos, 85 m2 + 80 m2 terrassa i pàrguing (2 c.) • Av. Catalunya. Àtic triplex, 105 m2 + 50 m2 terrassa, 3 dormitoris i 2 banys • C/ Sant Eduard (Eixample). Àtic dúplex, 175 m2 i pàrquing • Can Picanyol. 200 m2, 2-4 dormitoris, 3 banys i pàrquing (2 c ) • Gatxet. 110 m2, 3 dormitoris, aire condicionat, piscina i garatge UNIFAMILIARS • La Floresta. Solar 1.200 m2 i casa 90 m2 • Valldoreix (Montmany). 200 m2, 5 dormitoris i gas natural • Valldoreix (Mas Fuster). 235 m2, 4 dormitoris + estudi + garatge • Mira-sol (Can Rosas). 500 m2, solar 1.400 m2 i garatge (4 c.) • Matadepera (Alt Nivell). Junt a Golf, piscina i garatge

15,8 M 37M 44 M 60 M 75 M 45 M 35 58 65 160 130

M M M M M

'€/...Sàn;HaflA..ftl««f*lite3;a:;#^

VENTA DE TORRES • Z. Estación. 240 m2 solar, 50 m2 edificados . . . . • Z. Privilegiada. Adosada 190 m2, zona com., pisetia • Z. Col. Maragall. Adosada esquinera, 170 m2, 93 ifi2 jardin • Mira-sol. Finca senorial, 280 m2, 800 m2 solar

37 M 44.2 M 46 M 78 M

VENTA DE PISOS • Rubí. Casco antiguo. 56 m2 + trza. pk

16.8 M

ALQUILERES • Ctra. Cerdanyola. 70 m2, 3 hab. Reformado • Z. S t Francesc. Reformado, 4 hab • Estación. 90 m2, 3 hab. Reformado • Colomer. Adosada alto standing con ascensor, 4 h + estudio + pk 5 pi., jardin

65.000 80.000 90.000 300.000

.(M..RiMi«íie*i &*mÈàmmimm.x2:::*úí -.9.3 «7,4 tmm. I M M O B I L I A

VENTA • Piso c/ Vallès. 77 m2, 4 hab., comedor, cocina, lavadero y bano, totalmente reformado . .22 M • Dúplex en Parc Central. 128 m2, terraza cubierta, salón-comedor, cocina-office, lavadero, 4 hab. (1 suite) con armarios emp,. 3 banos, mucho sol, solo 8 vecinos, pàrking, trastero y z, com. /piscina 50 M • Atico en Parc CentraL 150 m2 vivienda, 100 m2 de terraza ajardinada, orientación sur, mucho sol, excelentes vistas, salón-comedor 40 m2/chimenea, cocina.-office, bodega-despensa, lavadero, 4 hab. dobles (1 suite)/armarios emp., 2 banos y pequeho estudio. Ocupa toda la planta alta del edificio. Solo 7 vecinos, 2 pi. pàrking, trastero, sala y piscina comunitària 78 M ALQUILER • Local comercial, 85 m2 esquinero, mucha fachada, c/ Xerric 250.000 > Oficina. 100 m2 en Trav. de Dalt (Barcelona), parquet, aire acondicionado 150.000

• Piso Parc Central. 3 habitaciones. .195.000 • Parc Central. 4 habitaciones 225.000 • Coll Fava. 3 habitaciones 120.000

VENDES • Av. Catalunya. 70 m2, t o t reformat, menjador, cuina, 3 dormitoris, bany, sol i vistes

21 M

• P. Central. 60 m2, menjador, cuina, 2 dormitoris, bany, parquet, calefacció, pàrquing, traster i piscina

31 M

• Baixos amb jardí. Can Magí, 85 m2, jardí 80 m2, 3 dormitoris, 2 banys, 2 pL pàrquing, traster i piscina

36,5'M

• Baixos amb jardí. P. Central, 120 m2, jardí 60 m2, 3 dorm., 2 banys, pàrquing, traster i piscina.47,5 M • Centre. Dúplex, 220 m2, 5 dorm., 3 banys, 2 terrasses de 12 m2 i 75 m2

90 M

• Unifamiliar Mira-sol En construcció, vivenda 418 m2, solar 600 m2, 5 dormitoris i piscina . . . .110 M • Urrif. Valldoreix. 240 m2, solar 980 m2, 4 dormitoris (1 suite), 2 banys, aseo, garatge i piscina 140 M


HER

F I N [Q f U E S

I M D E S A

PISOS • Rubí-Ca n'Oriol. Ref. 1527. 84 m2, 3 hab., 2 dobles, bafio y cocina imp. galeria, ascensor, calefacción, puertas embero, ventanas aluminio. Muy soleado. Ideal parejas .12 M • Rubí-Nuevapromoción z. Mercado. 90 m2, 3 hab., pàrking opcional y tastero, muy soleados. Acabados a l calidad. Últimos pisos a la venta desde 17, 52 M • Rubí Norte. Ref. 1452. 138 m2, 3 hab., bafio, aseo y cocina imp., terraza, balcón, ascensor, calef., puertas embero, ventanas aluminio. Impecable 26,5 M • Rubí-Can Fatjó. Ref. 1201. 80 m2, 3 hab., bafio y cocina impecable , terraza 70 m2, ascensor, calefacción. Impecable 21 M CASAS Y TORRES • Rubí-Can Mir. Ref. 2752. Torre 134 m2, 4 hab., bafio, aseo y 2 cocinas bien, parcela 550 m2, terreno llano. Impecable. Para entrar a vivir 19 M • Rubí-Nueva promoción Can Roses. Casas unifamiliares 220 m2 + 90 m2 jardín, 4 hab. dobles, 3 bafios a comp., aseo, ascensor, garaje 2 plazas. Acabados l calidad. Últimas casas desde 33,5 M Cervante». 5 3 . Rubí •

VENTAS • Valldoreix. Casa 145 m2, 4 hab. (1 de 25 m2), 2 b., sal.-com., cocina, terraza y solar 630 m2 . .42 M • PI. Augusta. Piso 150 m2 útiles, 4 hab. dobles, 2 bafios, sal.-com. 45 m2, coc.-office, terraza, 1 pi. pàrking. Acabados l a calidad. Perfecto estado 44,5 M • C/ Bergara. Piso 150 m2, 3-4 hab., 3 b., sal.-com. 40 m2, coc.-off., trza. 20 m2, 2 pi. pk, trast, z. com. c/ piscina. Comp. reformado, parquet, aire acondicionado en salón-comedor 67 M • Z. Golf. Torre 340 m2, 4 hab. (2 suites), 3 bafios, aseo cortesia, sal.-com. 40 m2, sala-estar 30 m2, terraza, bodega, garaje 2 c. y jardín con piscina. Solar 700 m2 95 M • Bellaterra. Casa singular, 315 m2, vivienda 1 sola planta, 4 hab. (1 suite con vestidor) + hab. servicio con bafio, 3 bafios, sal.-com. 45 m2, coc.-office, terraza, garaje, bodega, jardín con piscina. Magníficas vistas. Solar 1.700 m2 110 M • Valldoreix. Torre 400 m2., 5 hab., 3 bafios, aseo, sal.-com. 40 + 20 m2, buh. 40 m2, garaje, sala a juegos, trastero, jardín muy cuidado c/piscina. Solar 900 m2. Perf. estado. Acabados l calidad. 125 M

T e l . 9 3 6 9 7 4i> 6 2

Octavi*. 8 - Tel. 93 6 7 5 4 3 0 2 - 9 3 6 7 4 57

F I N D

3m*i PISOS • Rius i Taulet - En construcción, dúplex 130 m2 + 26 m2 terraza 39,5 M • 087 - Rbla. Celler. 3 hab. (antes 4), bafio, aseo c/ducha, calefacción y terraza 80 m2 25 M • 131 - Z. Monasterio. 75 m2, 3 hab., bafio, ascensor y gas natural Solo 15,5 M • 137 - Parc Central Bajos 117 m2, salón 30 m2, 3 hab., 2 b., jardín 40 m2, pk, soleado. Ant. 2 anos .43 M • Can Gatxet 100 m2, 3 hab., 2 b., t. ext., parquet, aire acond., 2 pk, trastero y piscina com. .40,750 M TORRES A D O S A D A S • 114 - Z. Estación. Adosada, garaje 2 c, z. lavado, 3 hab., estudio, piscina com. Perf. estado . .48,3 M • 014 - Z. residencial. Adosada a estrenar, diserio exc, garaje 2 c, 3 hab., 2 b., 1 a. l a calidades . .59 M • 138 - Z. Can Picanyol. Adosada, salón 35 m2, 3 hab. 2 b., 1 a., despacho, estudio, a.a. y pisc. com. .69 M Av. Lluís Comoanvs. 8 • Tel. 9 3

58 7 89 90 - 93

589

26

04

VENDES • Rbla. Celler. Pis 3 hab., bany comp., saló, cuina ref., ase, pk opcional, calefacció. P-3252 21 M • Centre. Pis 3 hab., bany comp., saló-menj., cuina + galeria, terrasssa, bones vistes. P-3223 . . .23,5 M • Av. Cerdanyola. Àtic 2 hab., b. comp., saló-menj., 2 g. trses. Tot. reformat. P-3185 27,250 M • SL Francesc. Pis 3 hab., bany complet, saló-menjador, gas, calefacció. P-3269 23,3 M • Torreblanca. Dúplex cant, 3 h. + est., 2 b., saló-menj., cna.-off., 2 trses., 2 pk. P-3274 46,2 M • Coll Fava. Pis 3 hab., 2 banys, cuina-office, orientació sud i pàrquing. P-3217 40,8 M • Estació. Pis 3 hab., bany, saló-menj., parquet i ascensor. P-3081 28,5 M • Centre. Pis 3 hab., 2 banys, cuina, ascensor. A reformar. P-2972 23,5 M • Centre. Obra nova. 2, 3, 4 hab. i àtics Des de 34,4 M

43

Dos de Maia.

25. Tel. 93

589

84

OO

I N M A LLOGUERS

VENDES

• Pis pi. Sant Francesc. Nou, 3 habitacions, bany, aseo i calefacció (tot indós). 80.000 • Pis planta baixa. Parc Central, 2 hab., bany, calefacció, tot exterior, 150 m2 jardí privat, pi. pàrquing i traster (tot indós) 125.000 • Pis a prop Estació. 4 habitacions, bany, aseo, tot exterior i calefacció 90.000

• • • • • • • • • •

VENDES • Casa a El Colomer. Adossada, 3 hab. grans, bany, aseo, calefacció, pàrquing, jardí particular . . . . 45 M • Pis nou a estrenar. A prop estació, 4 hab., 2 banys, parquet, pàrquing, traster, calef., exterior, llar de foc . . . 37 M

Pis z. Estació. 4 dorm., 2 banys, saló-menjador 35 m2, teuina 126 m2. Impecable 32 M Pis z. Golf. 4 dorm. 2 banys.saló 30 m2, terrassa, 2 pi. pàrquing, traster. i vistes 49 M Àtic tríplex. Cèntric 3 dorm., 2 banys, lavabo, terrassa 60 m2 i vistes, Impecable 43 M Adossada cèntrica. 3 dorm., bany, lavabo, Mançarda, z. rentat, pàrquing, traster i terrassa . . . 41,5 M Adossada c/ Àlvarei. Costat estació, 4 dorm., 2 banys, lavabo, ascensor, pàrquing i t r a s t e r . . . . 65 M Torre ctat Montserrat Solar 900 m2, 5 dorm., 2 banys, celler, calefacció i vistes 30 M Torre Valldoreix r. Estació. Solar 1000 m2, 7 dorm., 3 banys i calefacció a gas. Bon estat 68 M Torre alt standing. Solar 950 m2, casa 575 m2, 7 dorm. (3 suites), 4 b, lavabo i piscina 155 M Despatx cèntric z. Creu Roja. 100 m2 amb 5 divisions i molta llum 24 M PLACES DE PÀRQUING en diverses zones en VENDA o LLOGUER

mmmàmm^-mmmwrméimm: m* m. *&•:-• 93 s s s usa.GS F I N

I D E N T E • Casa adosada. Esquinera seminueva. Sup. const. 170 m2 jardín, 100 m2, 2 pk, salón, coc.-office, aseo, lavad., 3 dormit., 2 bafios, estudio, terraza 46 M • Casa adosada. Esquinera junto FGC. Sup. const. 250 m2, jardin 110 m2, salón, coc.-office, lavadero, aseo, 4 dorm., 2 bafios, 3 pàrking, trastero 56 M • Casa adosada. Zona Colomer. Sup. const. 250 m2, jardín 35 m2, salón 35 m2 c/chimenea, aseo, coc.office, 2 pk, trast, lavad., 4 dorm., 3 bafios, estudio, terraza, z. comunitària c/piscina 57,8 M • Casa individual. Cerca FGC Valldoreix. Sup. const. 300 m2, jardín 800 m2, 2 pàrking, trast., lavad., 2 bafios, 4 dorm., estudio, salón, coc.-office, z. com. c/piscina, frontón, columpios 72 M • Piso frente Kampió. Sup. const. 110 m2, trza. 10 m2, salón, coc.-off., 4 dorm., 2 b 28,5 M • Piso Rius i Taulet. Sup. const. 150 m2, trza. 15 m2, salón, coc.-office, lavad., 4 dorm., bafio, aseo, reformado, parquet, pàrking 40,95 M • Àtico tríplex. Zona estación. Sup. const. 280 m2, 4 terrazas, salón c/chimenea, comedor, coc.-office, lavad., 5 dorm., 3 bafios, aseo, estudio, 2 pàrkings, trast, z. comunitària c/piscina 84,9 M

NUEVA PROMOCIÓN • • • •

Junto FGC Pisos y àticos 2 y 3 hab. + estudio Acabados de l 3 calidad DESDE 20.720.000 ptas.

C/ Castlllelos. 3 1 - Tel. 9 3

675

18

48

Octavià, 4 • 9 3 5 8 9 5 4 54 • 9 3 6 7 4 8 4 0 3

T I L LLOGUERS • PL Mas Roig (Valldoreix) 80 m2, 3 habitacions, cuina i bany complets i jardí

62.000

• Ctra. Cerdanyola 95 m2, 4 habitacions, cuina i banys nous i calefacció a gas nova. Pintat de nou

75.000

• C/ Pearson (La Floresta) 70 m2, 3 habitacions, cuina i bany complet. Al costat de l'estació dels FGC

42.000

• C/ Pedraforca 85 m2, 3 habitacions, cuina y bany comp. reformats, traster, calef. gas nova i pintat de nou. . . 72.000

Av. Lluís Comoanvs. 22 • Tel. 9 3 6 7 4 14 9 1 - 9 3 6 7 4 14 9 7

T O R R E S EN V E N T A • Sant Cugat Casco urbano. Completamente restaurada, 4 habitaciones + estudio, cocina, 3 bafios, patio interior. Buena zona 65 M • Valldoreix. Nueva construcción, 287 m2 edif., solar 600 m2. , pk 2 coches, 4 habitaciones, 2 bafios, aseo y cocina completa 76 M • Valldoreix. Nueva construcción, 287 m2 edif., parcela 1.000 m2, pk 3/4 coches, gran salón, 4 hab., 3 bafios, calefacción y buenos acabados 76 M • Valldoreix. Torre completamente restaurada, solar 480 m2, 2 hab. (posibles 4), baho c/banera y ducha hidromasaje, corina-salón. Muy buen estado 42 M • Ripollet. Mejor zona. Àtico muy soleado 80 m2, 3 hab. (1 suite), bafio y aseo, coc.-off., parquet calef. a gas, armarios emp., puerta blindada, vídeo portera, antena parabòlica, posibilidad pi. pàrking . .23 M • Mas Janer. Torre a restaurar, parcela 420 m2, asfalto, todos los servicios 38 M Tasadones gratuïtes. Necesitamos torres y terrenos para cubrír demanda de nuestros clientes. Rbla. Ms. Cinto Verdaquer.

19. Valldoreix

• Tel. 93 5 9 0 0 3

79

SOLARES • Valldoreix. 1.000 m2, cerca estación y fachada a 2 dos calles 56 M • Valldoreix. 1.300 m2, fachada a 2 calles .40 M VENTAS • Apartamento Comedor, 1 hab., bafio, cocina con electrodométicos, terraza, aire acondicionado, pi. pàrking 23 M • Torre en Valldoreix. 200 m2 edificados, 5 hab., bafio, aseo, com.-living con terraza,

perf. estado, garaje y solar 728 m2

SOLAR Equipamiento • Valldoreix. Junto ant. Hotel Rusinol, 2.200 m2. Apto residència g e r i à t r i c a , c l í n i c a , colegio, etc. Industrial • Salida túnel Vallvidrera/Chic, 2.200 m2, fachada ronda, edificio 3 plantas y 4.500 m2 de techo.

V I U à , 1 - l o c a l 8 ( e n t r a d a p « r Or. M u r i l l o , 3 1 ) • T e l . 9 3

LLOGUERS

.58 M

674 88

OI

• Av. Francesc Macià (Coll Fava). 55 m2. Ideal per a negoci. • Molt cèntric. 32 m2.

PISOS • Rbla. del Celler. Pis en edifici nova construcció, 3 hab., 2 banys complets, saló-menjador, cuina moblada i plaça d'aparcament 125.000

PÀRQUINGS • Rbla. del Celler. En venda o lloguer. VENDES

LOCALS • Ctra. Cerdanyola. 300 m2, subministraments donats d'alta. Ideal per a negoci.

OFICINES • Despatx. A 100 m2 Monestir, 52,25 m2 + 18,07 m2 terrassa 15 M

Passatqe del Celler, s / n • 9 3

589

49

44

M A VENDA PISOS • Ref. 176. Z. Torreblanca. 110 m2, 4 hab. (1 suitte, 2 dobles, 1 indiv.), 3 banys, aseo, pàrquing, z. comunitària i piscina 39 M • Ref. 159. Z. Centre. Àtic dúplex, 1 hab., estudi, bany, terrassa i solàrim 31 M • Ref. 172. Z. Ribatallada. 4 hab. i 2 banys (m. bon estat), aseo, exterior, pk, traster i terrasa . . .47 M • Ref. 118. 3 hab., 2 banys, saló-menjador, cuina-office, terrasa, pàrquing, jardí com. i piscina . . .40 M V E N D A CASES I TORRES • Ref. 177. Z. Can Barata. Casa amb parcela 500 m2, 1 hab. amb vestidor, piscina, jardí, barbacoa, possibilitat d'ampliació 23,9 M • Ref. 166. Casa adossada 180 m2, 3 hab., 1 suite, 2 banys, 1 aseo i acabats la qualitat 59 M LLOGUERS • Z. Centre. Pis 4 hab., 2 b., menjador, safareig, 2 pk, trsa. 100 m2, z. com. i piscina 250.000 D r . M u r i l l o . 6 . S a n t Cuctat - T e l . 9 3

675

62

75

- Empresa germano espanota de Servicios InmobUiarios TENEMOS LA VWIENDA A SU MEDICA £Qué hacemos? Ofrecemos un servicio de alquiler y venta de pisos y casas de alto standing. Nuestra selección onda especialmente el buen estado de cocinas y bafios. iCómo trabajamos? Nuestra filosofia de servicio se basa en cuatro pilares bàsicos: • Calidad • Rapidez • Eficàcia • Trato y seguimiento personalizado iDónde operamos? En Barcelona, Pedralbes, Sarrià, Tres Torres, Eixample, Ciudad-Diagonal Sant Just, SANT CUGAT, Castelldefels, Sitges y en el Maresme. ^Nuestros clientes? Wultinacionales, Entidades financieras y Consulados. ildiomas? Alemàn, inglés, francès, holandès, italiano, catalan y castellano. HEHOS ALOJADO A HAS DE 100 FAMÍUAS ÍXTRANJERAS A SANT CUGAT

Wm&^i^mksk»i^^L·MMlKJMcMMtkiik.

*.. X<&L·'&à\?&®Mt,%5...z&...


Salut

42

ELS í CAJVTMNS Dijous, 8 tir juny dei 2000

Medicina i Salut GUIA Centre de Rehabilitació SUSANANICOLETTI

Sant Amoni. 74 « 9 3 6 7 4 7437

Cirurgia DR.FERNÀNDEZLAYOS Cirurgia general, aparell digestiu. ASCFtavi&aa-SaTitaG. Av. Torre Blanca, 2-8,2n, A1.

« 9 3 5 8 9 4 7 00

MEDICA HGC. Urg. 24 h, domicili. « 9 3 589 3926 « 6 0 9 331080

Geriatria GERVAL, GERIATRIA DEL VALLÈS SL Atenció a persones grans en et seu domicili. Assessorament a Hurs familiars. Gestió de residenciee i attroe recursos. Infermeria. Formació: C Àngel Guimerà, 3. « 9 3 «740604

rNPROSS Atenció i companyia a persones grans, "CANGURS" avís i nens. control de malate, ajuda a h Sac trastorns especials. Salut I reserves a dorrudh. Av Torre Sanca. 2-8,3r, desp. 11 i 12. «935893967

Consult. Centre Mèdic CENTRE MÈDIC SÀBAT Certificats de conduir i armes. Medicina interna, especialitats, Santiago Rusinol, 2, errtr. 1a. » 93 67415 26

TELE ASSIS. INPROSS 24 h Servei d'ajuda a les persones grans, malalts crònics o convalescents, a qualsevol hora del dia o la n i t Sistema senzill. ràpid, segur i de poc cost Av. Torre Blanca, 2-8,3r A. « 9 3 589 3967

Dra. MONTSERRAT GARRIGA Metge ce capçalera. Visites a oomiclhnutue». Major, 36.2n. 0 9 3 674 0 0 2 5

Pediatria

CLÍNICA DENTAL AUTRAN Qcontatagia general, irnplantDloçaa, pròtesis, odontopediatria. ortodòncia, mútues. Av. Torre Blanca. 2-8.2a. 11. « 9 3 675 0803

JM. COROMINAS CASARAMONA Pediatria, asma infantil. Hores convingudes. fibla, Ribatatada, 20,1r 3a. « 9 3 674 7216

CLÍNICA DENTAL DR. BRANOT Ortodòncia i odontologia general. Santa Maria, 9,1r 2a. « 9 3 589 7 0 4 0

AIKA-PILAR CANOSA U8EDA Pediatria - Madkana adolescent Av. Torre Blanca, 2-8,3r pis. « 93 589 3 5 4 8 « 649 93 59 37

CLÍNICA ORTODÒNCIA IDISFUNCIÓ TEMPORO MANDIBULAR Av. Torre Banca. 2-8,2n A. despatx 6. «

6752212

Dietètica Nutrició DRA. M. DOMINGO GALLART Medicina general, dietètica. DiKurs, dimecres i divendres, hores convingudes Plaça Doctor Galtes, 5,1r 3a.

«936746329 «935896483 CENTRE D'OBESITAT I MEDICINA ESTÈTICA Dra. Anna fl. Cerdà * Dra. Rosario Sagama * Dra. Uum García Consultoris Edifici Torreblanca. Av. Torre Blanca, 2-8.2a planta, desp 8-9.

« 93 589 43 57 « 93 589 43 58

HOMEOPATIA DE LA INFÀNCIA I L'ADOLESCÈNCIA Ora. Margarita Rabasa Hostench. Col: 15.097 Reto. Ribataüada. 20,1r3a « 9 3 674 7216

Laboratoris LABORATORI OR. ECMEVARNE Santiago RusMoi, 17, baixos. « 9 3 588 60 55

Fisioteràpia

Metge capçalera

SOFIA ROMA FERRÉ Fisioteràpia. Ass. Sanitària. Fíatc, Astea. 0/ VM. 49. « 9 3 6 7 4 4 8 72

J.R. ESQUIROL CAUSSA Geriatria. Av. Tom» Blanca. 2-8 Assistència Sanitària, Agrupació Mútua, Saratas, M. Fietc, Previasa., Mútua

DR. FERRAN FERRAN VILA Winterthur - Previasa - Assistència sanitària Medrfiec. Francesc Moragas, 48, ent. 2a. « 9 3 6754853

Odontologia

95890396

Homeopatia

Otorinolaringòleg

CLÍNICA DENTAL MAJOR PI. Unto, 3, 2n 1a. (LI. Companys/Colom) « 93 674 72 40

DRA. M. JAUME SAURA Clinicadental D t a d v 9 - 1 3 h i 16-20h. Pg. Sant Magí, 22. baixos « 93 674 23 35

CLÍNICA DENTAL VALLS - BULDÚ Dr. Rtcardo Ptfleíro Lemoine Major, 23 - 25. 1r 3a « 9 3 67564 77

Oftalmologia CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia. Conveni amb les principals mútues. Doctor Munllo, 21. « 93 589 51 0 6

INSTITUT PSICOMÈOIC SANT CUGAT Psicologia clínica, psiquiatria, depressions, ajcohofisme, toxicomania, trastorns d'ansietat estrès, tabaquisme. Av. Torre Blanca, 2-8,3r A, desp. 11112 « 9 3 5 8 9 3787

M. D. CARRERES BENNASAR Centre Mèdic Sàbat. Santiago Rusifíol, 2, e n t t a . « 9 3 6741526 « 93 674 01 47

CLÍNICA DENTAL V

A

I

I

s

-

B

u

I

cl

i

Dr.Ricardo Pineiro Lemoine

Major, 2 3 - 2 5 , 1er 3a

Tel. 9 3 6 7 5 6 4 7 7 Tocoginecologia Obstetrícia

DRA. ANNA PUJIBETIALDES Pediatria. Vitalicio SeJud Mapfre. Endavafiada, 21,1r. « 9 3 589 29 95 » 93 674 80 79

Podologia JOSEP M. FREIXEDES Malalties del peu, ortesls, plantilles ortopèdiques, papilomes, cirurgia del peu. Hores convingudes. « 9 3 589 6 3 1 3 « 629 16 95 36

Psicologia-Psiquiatria CT. PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia. Plaça Or. Galtes, 5,2n 3a. « 9 3 5 8 9 4 0 51 DRA. PALERM Psicologia, Ansietat, depressió, dificultats de relació, trastorns a l'adolescència, psicoteràpia. Hores convingudes.

DR JESÚS FERNANOEZ BAIZAN Tocoginecologia. Hores convingudes. Av. Catalunya, 2 1 , 2n 1a. « 9 3 589 4 8 0 8 « 9 3 6 7 4 7 4 0 9 Particular

DRA. MILAGROS MARTÍNEZ MEDINA I J.J. GÓMEZ CABEZA Francesc Monges, 125,1r2a, « 93 589 13 07

de granets que formen un cercle rogenc i escamós, així com picor entre ets dits dels peus, de la mà o de zones suades. La intensa picor incita a rascar-se molt, amb el que la pell queda danyada i el fong s'assenta a tes capes mitjanes i profundes de l'epidermis. Si bé la infecció micòtica sot ser banal, resulta molt insidiosa i difícil d'eliminar, per això els especialistes recomanen iniciar i respectar un tractament davant el primer símptoma, perquè si no es fa, podria esdevenir crònica. Les conseqüències serien greus si afectés el sistema respiratori, nerviós o digestiu. En acabar l'estiu tot sovint sembla que la persona se salva de la infecció perquè desapareixen ets símptomes, però normalment ho és només en aparença, ja que són molts els casos que es mouen en un cercle sense sortida, i arrosseguen el problema de micosi durant anys, amb un tractament cada cop més durador perquè els fongs van impregnant de mica en mica les capes mes profundes dè la pel). No és clara la inoquïtat dels medicaments

Sant Cugat

CrNTRi n ' A r f M C ' O

Airta

AL

NtN i

A D

HI col·laboren: Dr. JESÚS ÇARNIgR: Padlatl». Gartrotnteròlag EVA M* d« LA KkK: logoped» infantil SÍLVIA LLUMÀ: Psicòloga Infantojuvonil Av. Torre Blanca, 2-8, 3a planta, despatx 6

Traumatologia JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia, ortopèdia. Assistència Sanitària.Previasa, Medytec. Policllnic Torreblanca. 2-8, 2a-10. «935891888

DR FERMfN ARAMBURO Cirurgia ortopèdica traumatotògica. Hores convingudes. Girona. 21, 1r3a. « 93 674 43 46 « 93 589 05 34

Els fongs

el consell de la setmana: Es calcula que el 25% de la població mundial pateix algun tipus dJinfecció per fongs, que rep el nom de micosi. Els fongs són éssers vius pertanyents al regne vegetal, i de les cent mil espècies que se'n coneixen, només uns cinquanta són patògens per a l'home. Els que s'instal·len a la pell actuen igual que els bolets comestibles, que es troben tot l'any en estat latent a l'espera que es donin les condicions adequades per desenvotupar-se: un augment de temperatura, d'humitat, de brutícia o una pell sensible (per exemple per una higiene exagerada, que la deixa desprotegida, per haver-se cremat pel sol o per prendre medicaments o substàncies químiques, com ets corticoides o les cremes antibiòtiques). A més a més, un cop els fongs han passat a la pell, la dermis perd bona part de la seva capacitat defensiva. Per instal·lar-se escullen sobretot la pell (dels peus i llavors es parla de peu d'atleta), les mucoses (com a la vagina), i en menys grau les ungles. Es caracteritzen per aparèixer en forma

Francesc Moragas, 25-27, 2n 1a « 93 674 36 53 « 93 418 48 48

que s'apliquen en el seu tractament, ja que el 10% d'aquests es consideren altament tòxics, ja sigui pel producte en si com pels excipients que conté i cada cop és més freqüent atacar la infecció amb antibiòtics orats en lloc de les cremes o pomades que s'utilitzaven. Focus d * contaminació • L'aigua de la piscina perquè els líquids desinfectants que conté contribueixen a la irritació de ta peti, debilitat que aprofiten els fongs per traspassar-la. • La sorra de les platges, perquè pot quedar infectada pel microorganisme i tot i i$iB&-$eà$3m de desinfectant, l'encertada meSUfà'eeotògica de remenar la sorra a la nit no acaba de ser efectiva a l'estiu perquè no dóna temps perquè s'assequi convenientment a causa de la invasió de nous visitants que hi instal·len la tovallola. • La crema solar que queda flotant a l'aigua de la platja o de la piscina provinent d'una persona amb micosi. • Les dutxes d'instal·lacions esportives; per això es recomana l'ús de sandàlies de plàstic.

Tel. 93 589 35 48

ES1I D CENTRO SALUD • OCULAR m m

D R . J. A R M E N T I A DRA. A. MATHEU OFTALMOLOGIA C/

DOCTOR MURILLO,

21

S A N T CUGAT DEL V A L L È S TEL. 9 3 5 8 9 5 1 0 6

CLÍNICA DENTAL ORTODÒNCIA Dr. Rainer Brandt Metge i Odontòleg Odontologia General

Si vol

en aquesta secció, al telèfon


Estètica

ELS /CANTONS Dijous 8 fit juny del >Ú00

Estètica i Bellesa

ToT NOVETAT: EXTENSIONS Melena extrallarga en unes hores 100% cabells naturals Tel. 93 589 46 51

l'article:

La 'màgia' del làser

La ilum làser va ser creada artificialment per l'home cap al 1960 i es tracta d'una emissió electromagnètica que, aplicada sobre un teixit biològic, es pot reflectir o absorbir. Existeixen diferents tipus de làser segons la substància que l'activi (sòlida, líquida o gasosa), però bàsicament es classifiquen en els d'alta o baixa potència. Els primers tenen una missió quirúrgica, depilatòria, etc, i la utilitat dels segons és terapèutica, antiinftamalòria, combativa del dolor, etc. De moment s'han descobert ets làser Argó, C02, Neodimi-Yag, ErbiYag, Coiorant polsat, Holmi, Diode, Robí, Exdmer i Alejandrita, però les investigacions encara continuen per descobrir noves propietats. Es diferencia de la lium convencional perquè així com aquesta disposa de diferents freqüències i longituds d'ona, la làser és monocromàtica i emet en una sola freqüència i longitud, amb una intensitat molt alta, de manera uniforme i unidireccional, concentrant molta energia en mort poc espai. Quan el seu efecte s'absorbeix, ho fa en funció de la qualitat i quantitat de l'aigua, col·lagen i melanina de la pell i la millor època per rebre'ls és l'hivern, per evitar que l'efece del sol pugui tacar la pell. PER A LES TAQUES I TATUATGES Làser Robí La seva llum absorbeix la melanina de la pell, i amb això destrueix les partícules d'aquelles taques o tatuatges que troba al seu pas. L'aclariment es constata des del primer moment. Actua en molt poc temps, sense anestèsia, amb una energia molt alta emesa amb impactes circulars, que de vegades provoca que estructures molt petites quedin danyades í s'hagi d'evitar el contacte del sol momentàniament. Els tatuatges necessitaran d'l a 8 sessions per ser eliminats i pel que fa a les dents tacades o enfosquides, també se soluciona amb el làser, Làser Ç02. .L'aigua de la pell absorbeix l'emissió làser i en convertir-lo en vapor, escombra superficialment el teixit cutani per esborrar una taca, cicatriu o reparar, per exemple, una pell danyada pel sol. Làser Erbi-Yag Fa desaparèixer les taques fosques i lesions produïdes a la pell, extirpa petites lesions cutànies, esborra tot rastre de tatuatge i corregeix les orelles tallades per una arracada. La seva tècnica l'expliquem en un apartat de més avall. Làser Neomidi-Yag Consta de tres aparells: el primer està indicat per a lesions vasculars profundes i així s'evita passar pel quiròfan, necessita, però, recórrer a l'anestèsia. La segona unitat esborra lentígens

te té un radi de 10 mm de diàmetre, que ve precedit d'un altre molt ràpid, amb un gas fred que fa d'anestèsic. Aquesta solució no presenta cap inconvenient, a banda que la zona es torna una mica blavosa i inftamada, però desapareix en pocs dies. CONTRA LES VARIUS (vermelles) Làser Coiorant. S'aplica a les varius d'1 rhm, en un primer moment es tornen blaves i s'inflamen un xic, però passa en poc temps. Aquesta recuperació és més lenta que la facial. Perquè no deixi cap senya! a la pell, s'utilitza, com a molt, tres cops a l'any. CONTRA LES VARIUS (blaves) Làser Alejandrita Elimina les varícutes blaves de les cames

(a la cara, escot i mans), nevus, tatuatges, etc, fragmentant la melanina. Els lentigens necessiten una sola sessió; els nevus, quatre o cinc, i els tatuatges entre 3 i 8, després de les quals apareix un petit edema que desapareix de seguida. Làser Alejandrita. Aquest raig d'última generació també esborra les taques fosques' i els tatuatges. L'energia lumínica que emet és captada per la melanina de la pelj i resulta més efectiu en les pells blanques de pèl fosc; en les zones bronzejades no s'ha d'aplicar perquè resultaria massa agressiu. PER A LES VERMELLORS FACIALS Làser Colorant. Elimina les patologies d'origen vascular i color vermell a la cara, com cuperosis, telagtectàsies, angiomes plans, etc. La seva acció produeix un escalfament selectiu de la xarxa capil·lar que només capta el pigment vermell de l'hemoglobina. Requereix entre 1 i 3 sessions i el seu impac-

CONTRA LES ARRUGUES Làser C0 2 i Erbi-Yag. Eliminen les capes superficials de la pell i, amb aquestes, les arrugues, cicatrius, taques pigmentades, etc. Es va iniciar amb ei làser C02, i posteriorment amb l'Erbi-Yag, però així com el pnmer aconsegueix un efecte tèrmic més profund i més tibament, el segon proporciona més elasticitat, una reepfteiilzació més ràpida i amb menys vermellor. El làser Erbi redueix les bosses de les parpelles, l'excés de pell del voltant i en corregeix la flaccidesa. Ambdós rajos es manipulen per ordinador, amb la qual cosa la selecció dels límits i profunditat a tractar es fa mil·limètricament. Actuen evaporant l'aigua de la pell, eliminantla capa per capa a través d'impulsos que duren microsegons. Mentre el làser C02 presenta un postoperatori més llarg (de dos mesos), l'Erbí és més ràpid (quinze dies), durant els quals, tots dos necessiten una bena oclusiva les primeres 24 hores, així com l'ús de pomadestòpiquestesprimeres dues setmanes. En cap cas durant el primer any s'exposarà la peli al sol sense protecció. Làser Heli-Neó. Actua a nivell cel·lular, regenera els teixits,per això atenua les arrugues, millora l'acne, la cuperosí i accelera l'absorció dels productes que es combinen en els tractaments estètics. CONTRA LA FEBLESA DELS TEIXITS Làser Heli-Neó Corregeix la fermesa de les parets cel·lulars i dels teixits musculars, afavoreix el drenatge límfàtic i actua com un important antiinflamatori. Làser Erbi-Yag. A més de permetre augmentar lleugerament el llavi superior, sense haver d'injectar-hi cap material, referma la pell de la cara i elimina el despenjament o flaccidesa del contorn oval.

43

CADEII Tot pel teu cabell Tot pel teu cos Tot per maquillatge Tot en perfumeria,

p e r r u q u e r s PERRUQUERIA ESTÈTICA SOLÀRIUM Al servei de Sant Cugat des de 1955

TOT PERA TU ALS MILLOR PREUS

93 589 60 88 C/ Francesc Moragas, 23 bis l e r 08190 Sant Cugat del Vallès

C/ Valldoreix, 61 - Tel. 9 3 6 7 5 0 6 0 3 SANT CUGAT DEL VALLÈS

• Tractaments corporals • Micropigmentació • tatuatges

K

C/ DEL SOL, 22 08190 SANT CUGAT Tfno. 93 590 05 41

Massatge biosmòtic Quiromassatge Aramateràpia Hidroteràpia Tractament natural pels peus Tractaments facials Tractament anti-estrès Peeling corporal amb productes naturals

centre

d

'estètica

Cl Francesc Moragas, 25 • Tel 9J 675 58 55 08190 Sani Cugat del Vallès

Centre SPA Tractament de tangoterapia ^^^^^^^i^r^s,f I algotaràpla pen ciàtica i lumbàlgia ç\ SdCut f contractures i tendinitis J»%aturaf\ III rr 1 acne

mans Sant Cugat del Vallès

psoriasis artrosis

artritis cel·lulttis i aprimament

Cl Les domes, 11 (cant. pi. Pere San) Tel. 656 890 «49

uet-L·onirol

Gimnàs especial per modelar la silueta femenina Estètica hores convingudes D Esperanto. 12 inl. D. Tel 93 589 23 43

si vols anunciar-te, truca'ns al telèfon

93 589 62 82 el consell:

La fotodepilació

El làser com a mètode per eliminar o retardar el creixement dei pèl és potser l'avenç que més agraeixen les dones i algun o altre home que ha volgut eliminar el pèl de l'esquena, pit, orelles, nas, etc. DEPILACIÓ DEFINITIVA Làser Alejandrita. És molt eficaç i permet depilar qualsevol zona en molt poc temps. DE LLARGA DURADA Helio-neó Perquè sigui efectiu, s'ha d'aplicar un cop depilada la pell amb cera, llavors emet un raig que destrueix les cèl·lules germinatives de! pèl. Es tracta d'un aparell molt eficient i no es corre cap risc de lesió. El procés s'ha de repetir durant un quant temps i els resultats es noten a partir de la segona sessió. Làser Robí. Acaba amb el borrissol fosc, perquè la seva lium és absorbida per la melanina de la pell. L'única condició és que es tracti d'un pèl fosc en una pell clara, perquè un de clar no conté melanina i si la pell estigués molt pigmentada, competiria amb el follicle pilós.


Gastronomia

44

ELS /CANTONS Dijous, 8 rle juny M -Vth>

La cuina de casa BAR. REST. A R N A U

EL JORDI'S Sant Jordi, 39 93 67411 18 Amanides i entrepans

LA JIJONENCA

Passeig Francesc Macià, 71, local 4 93 589 03 76 Cafeteria i restaurant

BAR BOKATA

EL M E S Ó N

LA JUONENCA

Plana Hospital, 35-3 93 58919 72 Cafeteria i entrepans

Plaça Octavià, 6

Villa, l.cant. Murillo, local 4

93 6741047

93 675 34 02

Braseria i cuina de mercat

Gelats artesans i cafeteria

Xerric, 30 93 674 13 48 Gelats artesans

Sabadell, 41 Tel. 670 55 40 01

ROSTIDORA LLENYA

OLIVER PLATS PREPARATS PER ENDUR

BACCO

EL PEROLET

Manel Farrés, 97 93 674 30 69 Menú diari i pizzes

Pg. Francesc Macià, 67 93 675 53 03 Cafè Restaurant

LA M A S I A Av. les Corts Catalanes, s/n 93 589 34 45 Cuina catalana casolana

BAR PICCOLO Valldoreix, 29 93 589 11 98 Cafeteria, pizzes i entrepans

EL PUNT Sabadell, 41 670 59 40 01 Copes i sopars

LA PASTA B O I X A Alfons Sala, 24 93 675 15 03 Pizzeria, creperia

CABASSA CASTANO Puigmal, s/n 93 671 02 67 Cuina de mercat

FRANKFURT L A PALTA Rambla Can Mora, 24 93 589 50 11 Frankfurts

M A S ROIG Plaça Mas Roig, 4

C A N EDO Lleó XIII

G R A N J A AUGUSTA Plaça Augusta, 4 93 589 88 90 Cafeteria

PA I PA Sant Jordi

Cargol llauna i arròs negre

ITALIANS Sant Bonaventura, 6 93 674 64 33 Menú diari

T O R R A D A GRILL Plaça Pere San, 6-8 93 589 72 74 Especialitat en brasa

C A N CASOLETA

LA C A N T O N A D A

Sant Bonaventura, 39, baixos 93 675 10 33 Peix i marisc fresc

Plaça Monestir, 1

93 692 24 24 Carn a la brasa i calçots

CAN BARATA Ctra. Rubi a Sabadell, km 15.200

93 697 06 52

Sani Martí, 9 i-somd,n·M·,ini\ KVMI Tel. 93 5S9 82 75

Com si fos de tota la vida

la xocolata... - f f v f f v «Is entrepans... >ffvM*· el cafè... # H f H les pastes... - f f v f K el suís... 4fK4f%,

Si encara no ens coneixes, La granja mereix una visita

93 675 00 86 Xai, entrecot a la brasa

PI. Barcelona 93 675 52 46

93 589 49 45 Menú diari, Baguets calentes

per carn de la bona

isispyi*^

93 584 23 32 Creps, amanides, menús

FTOJrfs M*~~;

Carrer de la Torre, 14 C A B A L L U PETIT Sant Jordi, 33 93 589 14 56 Cerveseria

LA GRANJA

EL CASINET

L A JIJONENCA Major, 29 93 675 25 86

Tel. 93 674 12 85

St. Antoni - plaça Barcelona 93 675 52 46 Cuina casolana

Camí de Can Ganxet, 47

93 589 50 83

Mercat Municipal Torreblanca Taula 1.6 Tel. 93 675 30 65

Menú diari i entrepans

Salsa de tomàquet a la catalana

l a r e c e p t a d e M. Àngels Quariras

l'oli sobrant t s'hi afegeix una mica de pebre vefmefl, procurant<f#e no estremí, la farina, ques'ha de das^ „ rar una mica, i efe tomàquets pelats, pj&tatnei&fS'· \ caldats t sense llavors, fregint-ho pot. Es posa aproximadament i Itoe d'aigua a buSir amb l'os, t quan estigui freda, s'hi tira un pessic de pebre negre, sal i sucre. Uavors es barreja amb la salsa de tomàquet obtinguda abans i tot junt es pos3 a buflir a foc reguJar, tirant a fluix. Al cap d'uns 3/4 d'hora, és tritura tot {sense les cotnes ni les herbes), es remena i es deixa ÍG minuts més a foc lent.

15 ingredients {1 per cada aniversari def TOT):; - 1 culterada de farina - 1 os poc gustós

3 alls 4 porros • 3 cebes grosses • 8 pastanagues • 1 fulla d'api • cotnes o pelí de cansalada fresca • herbes (farigola i llorer) oli d'oliva pebre vermell i negre

-sucre -sal - 3 kg tomàquets naturals o, si no n'hi ha del temps, de llauna, però naturals, sense triturar i de molta quajitat

Com que és una saisa molt rica i un xic laboriosa, s'aprofita per fer-ne prou quantitat perquè acompanyí diferents plats: bacallà, mandonguilles, etc, a més de la recepta de calamars de la setmana passada. Es pot conservar a la nevera durant més d'un mes, sempre que sigui en vidre, ceràmica o porcellana, mai en alumini.

Elaboració: En una cassola d'alumini de base gruixuda, es fregetxen a trossos irregulars les cebes, els porros, les pastanagues, l'api, les cotnes i els alls pelats Després s'hi afegeix la farigola i el llorer Un cop estigui, se'n treu

BAR «eSTAUWANT I I . l ' e r r San. í i

i ';» ^

-"-wïmj

LA

MASIA

Mercat Pere San Parada 1.04 \

*

Tel. 93 589 14 18

I I Mtsan Passeig de Rubí, 1Ó8 Tel. 93 674 57 47

Bar Restaurant Tota u n a t r a d i c i ó Pi. O c t a v i à , 6 Tel. 9 3 6 7 4 Í O 4 7

McPollo 2 X 5 0 0 p,es

Promoció vàlida del 16 de maig al 2 de juliol del 2000

Menú diari i entrepans

ESPECIALITAT EN BRASA C«M|lll> \;il>:ll!l C.ar&oU a Li l l a u n a

Tasta la nova carta Sopars d empresa

EL CASINET RESTAURANT

:WÍ :J : I

(•ariiK i v · ' i · d u i r - l i r a s

i •TTW*BBH

CONCURS; A causa de l'èxit del concurs de la setmana passada, tornem a regalar un lot de llibres al primer lector que endevini t'ingredient que falta a la llista

iMi·iTiitV'ih v i . <>:t

*»-f-r^^3a

Cuina

catalana

i

casolana

M e n ú d i a r i : 1.100 p t e s . Tel. 93 589 34 45

Camí de Can Ganxet, 47 Tel. 93 589 50 83

Sant Cugat Centre comercial


ElSf CANTONS

Guia Comercial guia pràctica ADVOCATS TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 P 93 675 34 54 GARCIA JULIÀ Av. Catalunya, 22,1r2a P 93 674 41 64

BAR STOP Rius i Taulet, 56

P 03 «89 12 99 CUE SANT CUGAT Bar Musical Sant Martí, 10 P 93 5 8 9 4 7 9 0

CONGELATS L'ILLA CONGELATS M. Pere San. Pda. 125 P 93 589 38 06

CABALLU PETIT Cerveseria p < j 3 . « a g t 4 5B

Tota classe de llibres, tesis, fascicles, etc. P 936742624 P 934170759

CLÀSSIC Av. Torre Blanca, 2

CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 P 9 3 6 7 4 03 08

HERBOLARIS DIETÈTIC/ BELLES ARTS CABANAS Santiago Rusinol, 54 P 93 «74 06 49

U.GRIERA CABELLO Frsc. Moragas, 5, 3r 3a P 93 674 44 94

CUGART

Torrent Bomba. 14 P 93 674 43 90

EL PUNT Copes i sopars

P 670 59 40 01

FERRETERIES EL PONT Girona, 3

CARDONA Valldoreix, 41 P 93 674 IS 09

COPISTERIES ARPALI Valldoreix ,45

COPISTÉRIA THER Sant Antoni, 24

SUN BIKE Can Matas, 2 P i

ARQUITECTURA FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. La Mina, 17, L B p 03«7ST7»3S JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a P 93 589 65 6) P (808 4 9 4 5 19 DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada, 31 B3 4r 1a

P 93 «75 18 03

P 03 «74 2601

P 93 589 7442 COPY-GRAFIC Can Matas, 8 P .03 675 36 53

CARNISSERIES TUBAU La Torre, 14

P 93 675 30 65

BELSCON XXI, S-A. Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixos ftateconxxi@nexo.es P 93 675 32 67

TUBAU Mercat Pere San Parada 104

TUBAU Passeig Rubí, 108 Valldoreix

CRISTALLERIES

SAGARRA Endavallada, 22

P 03 674 01 60 MARTÍ FINET MIRA De la Creu. 25, 1r

P 03 .««9 30 65 M. MAR EJARQUE Santa Maria. 38. 3r 2a P 33 set 30 65

PAPIOL Venda i neteja Cànovas del Castillo, 4 P 93 674 65 00

FLORISTERIA L'AMAZÒNIA

Dr. Murillo, 8 P 9 3 5 9 0 6 0 71

MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Plaça Joan Borràs, 1 P 93 674 15 46

FOTOGRAFIA.VÍDEO FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 P 93 674 79 68 ZOOM Centre de la imatge Santa Maria, 14 P 93 675 56 74

ELECTRODOMÈSTICS TOBELLA Santiago Rusinol, 49 P 93 590 69 80 VILAR ELECTROLLAR Santa Maria, 20

P o3fi«9nP71

FUSTERIA EBENISTERIA P 93 699 6 7 4 8 P 93 674 70 68

GALERIES D'ART H ESPAI LLUÍS RIBAS Plaça Gorina. 13 P 93 589 57 76

AGENÇAT Sant Antoni, 18 P 03 675 00 17

ASSESSORIES DIGEST ASSESSORS Manel Farrés. 15 D P 93 674 44 69 BELL 8. ASSOCIATS Plaça Barcelona, 11 P 93 674 1784

AUTOMÒBILS DELPHI AUTOMOTIVE SYSTEMS Ctra. Cerdanyola, s/n P 93 5 8 9 2 0 0 0 T.M.G. TALLERS Borrell. 6

P i Fax .93 674 34 75 T.M.G. Exp. i vendes Av. LI. Companys, 36 P 93 675 56 53

BALLS DE SALÓ • PEPE ASENSIO Anselm Clavé. 14 P 93 675 49 37

BAR PICCOLO Valldoreix. 29 P 9 3 5 8 9 1198

CARRÉ MOBLES Frsc. Moragas, 33 P 93 674 09 95 P 93 674 15 50

CENTRE C O M E R C I A L » PRYCA Rubí-St. Cugat, km 4 P 03 565 49 00

ENSENYAMENT ESFERA D'ART Arts Plàstiques i Acadèmia. Sant Ramon, 21 P 93 675 91 44

CENTRES PSÍQUICS TALLER JERONI MORAGAS Av. Viladelprat, 79 P Q3 «74 50 48

CERÀMIQUES VICAT2 Camí Can Calders, 8 A P . 0 3 67S20 01 RODÓ Rius i Taulet, 6 P 93 6 8 9 8 2 8 0 CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdanyola, km 3 P .93 580 1500 . FOAP Rius i Taulet, 27 P 93 674 05 03 "B 935893121

CLUB MUNTANYENC Plaça Barcelona, 5 P 93 674 53 96 CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT Cami Crist Treballador, s/n P 93 674 14 53

HIOROFLOR Av. Joan Borràs, 54 Valldoreix

P 93 674 75 98

HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 P 93 674 11 40

PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 P 03 R74 12 39 ESCOLA THAU Vial Interpolar P 93 589 81 08 CARME TALLEDA MÚSICA Martorell. 41

CAIXA DE SABADELL Plaça Barcelona, 8 P 93 589 75 12

CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS Rbla. Ribatallada, 20 P 93 589 38 52

ENQUADERNACIONS1 M.TERESA GREGORY PLANDOLIT

P 93 58922 32 EGA MOBLES Cànovas del Castillo, 2 P 93 589 00 14

SANBER-5 Anselm Clavé. 20 P 93 674 45 71

MAJIK Sant Jordi, 29

P 93 589 02 66

SI ADMINISTRACIÓ NÚM.1 Valldoreix, 67 A P 935894742

MOBLES JARDÍ INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 P 9 3 589 00 23

ADMINISTRACIÓ NÚM.2 Major, 33 P 93 674 01 74

MODA CONFECCIÓ BENETTON Santa Maria, 21 P 93 674 85 02

LLARS D'AVIS BLUEMOON Major, 16.

MIRA-SOL Victòria, 48 P 93 589 2 0 1 8

SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, 8 P 9 3 589 22 64 TRINITY Rbla. Can Mora, 18 P 93 675 22 01 WALL STREET INST. Av. Lluís Companys, 15 P 93 589 60 72

LES PLANES P 93 675 51 05

INFORMÀTICA

POU D'ART Balmes .35

ADOLF Taller d'art Pere Mas. 17. Valldoreix P 93 674 60 28

A. ZAMORA, S.L Mn.Crto Verdaguer, 18 P 9 3 589 26 38 MANTSERV.SA Av. Catalunya. 18 P 93 674 60 58

GELATS ARTESANS LA JIJONENCA Major, 29

P 93 675 25 86

INSTITUTS BELLESA ESTÈTICA P. RAMÍREZ

Del Carme, 38 P 93 674 85 63

CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n P 93 674 14 53

MAR MOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons Campoamor,12 - Nau 3 P 93 675 51 08

GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 P 93 674 61 72 GIMNÀS ST. CUGAT Anselm Clàvé, 20 •B 93 590 82 79 SANT CUGAT ESPORTS S.L. PI. Quatre Cantons P 93 674 3 0 8 1 SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35

P 93 674 98 62

Francesc Moragas, 29 P 93 589 6 0 8 8

ESTILISTA P. RAMÍREZ Del Carme, 38 P 9 3 6 7 4 8 5 63 FORMA'S Elies Rogent, 18 A P 93 675 40 06

MAT, CONSTRUCCIÓ FOAP Rius i Taulet, 27 P 93 674 05 03 SUMIN ISTROS VALLDOREIX Mn.C. Verdaguer, 107 P 93 674 14 90

MENJARS PREPARATS ROSTIDOR A LA LLENYA OLIVER Sant Martí, 9 P 93 589 82 75

JOGUINES MARGA Santa Maria. 44 P 93674 15 32

MRW Ildefons Cerdà. 4 P 93 590 2680

MISSATGERS

TALLER ELECTROSOL Sol, 19

P 93 674 36 88

P 93 674 66 99

TALLER MECÀNIC C P. CANALS Sant Llorenç, 27 P 93 674 63 62

JEANLOUtS DAVID Plaça Dr. Galtes, 5 P 93 675 61 70 PERRUQUERIA VERDI Castillejos, 11 P 93 589 S3 54

TALLERS TORNER Plana de l'Hospital, 35 P 93 674 69 50 TALLERESMENA Pg. Torre Blanca, 13 P 93 674 53 01

TELEFONIA A R TELECOM Telefonia i oonxjnicacions Ctra de Cerdanyola, 49 P 93 589 87 02

PESCA SALADA I LLEGUMS SALUMS Sant Antoni, 50 P 93 674 5 7 5 2

TINTORERIES TMTORERIA ST. CUGAT SantAntoni, 1 P 93674 1182

FERRON Rius i Taulet, 20 P 93 674 68 4 7

TINTORERIA ST. CUGAT Santiago Rusínol, 35 P 93 674 1 1 8 3

PISCINES SANT CUGAT Enric Granados. 10 P 93 589 25 29

TINTORERIA ST. CUGAT Rbla. Ribatallada. 34 P 93 675 22 28 TINTORERIA ST.CUGAT Av. Uuis Companys, 2 P 93 674 41 67

POLLERIES

P 93 675 47 57

VALLÈS NET Sant Ramon. 4 P 93 674 89 18

OBJ. REGAL BOHEMACRYSTALL Valldoreix. 49 P 93589 7202

POLLERIA SANT CUGAT Mc.Torreblanca.Pda. 1-5 P 93 675 1 3 8

STANZA Valldoreix, 10 P 93 674 65 98 PROMUSA Av. Torre Blanca. 2-8 P 9 3 5 8 9 1732

ÒPTIQUES TEIXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30 P 9 3 589 44 95

PARAMENT DE LA LLAR GENEVIEVE LETHU Villa, 6 P 93 674 03 16

REPARTIDORS

VETERINARIS DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS, S.L. Urgències 24 h Sabadell, 23 Obert nit i festius P 93 674 69 45 Tel. urgències P 9088981 36 P 93 6 7 4 6 9 45

RESIDÈNCIES

RESIDÈNCIA 3a EDAT SANT SALVADOR Sant Salvador, 47 P 93 6 7 4 4 2 23

VETERINOS Rius i Taulet, 31 P 93 589 71 40

ROBA INFANTIL CUCARRÓ Santiago Rusinol, 30 P 93 674 55 80

AIRTOUR Viatges per Catalunya amb avioneta Ptge. St. Salvador, 3. La Floresta P 6664281 42

ROBA PER ALA LLAR FALGUERA Vilà.1

P 93 67524 01

IBERPLAN VIATGES Valldoreix, 59 P 93 589 16 76

SÚPER HOGAR Plaça Octavià, s/n P 93 589 89 99

USSIA TOURS Plana Hospital. 10 P 9 3 5 8 9 6150

^ ^ • ^ • • ^ ^ M SABATERIES ^ " ^ PASTISSERIES REPARACIÓ DEL SÀBAT Santiago Rusind. 46

TRANSPORTS ASS. RADIO TAXI 93 589 44 22 P 93 675 51 51

MAILING VALLÈS, S.L. Mercè Rodcreda. 8 P 93 5 8 9 2 3 71

OBRES CONSTRUCCIONS^ CONSTRUALPA Santa Maria, 9,1r 1a P 9 3 5 8 9 0 1 51

MERCERIES LA PERLA Major, 3 P 93 6740138

LEONELU, S A COMPONENTS ELECTROWCS PER A MOTOCICLETES Av. Graells. 35 P 93 590 66 66

MUSICAL ST.CUGAT Rosselló, 13

JARDINERIES GARDEN ROCAMORA Llaceres, 12 P 93 674 36 94

TALLERS MECÀNICS I COMPONENTS

JUANI Xerric,28

MASSATGES ESTET.

P 65689 0149

SEGURETAT AUX-VYD Av. Lkis Companys, 50 P 93 5 8 9 1 7 9 9

DISON ESTILISTES Martorell, 12 P 93 5 8 9 5 6 57

P 93 692 79 04

VORAVIU Sant Antoni. 25-27 P 93 589 88 55

SALUT NATURAL AMB LES MANS (SPA) Les Domes. 11

KAILA CENTER Del Sol. 22 P 935900541 SILUET CONTROL Esperanto. 12. interior baixos P 935892343

PERRUQUERIES CARNEIBOSCH

CAMPMANY Valldoreix, 16 P 93 674 14 82

TOTPUNT Sant Antoni, 19 P 93 674 00 97

APPLE CENTER Plaça Unió, 3 P 93 590 80 60

INSTAL·LACIONS

TATER'S Sant Antoni, 62 P 93 675 55 06

TOT CABELL Av. Primavera, 7 - ent. 4a Cerdanyola

PEPA MARTIN Talles grans Valldoreix, 28 P 93 589 72 32

LLIBRERIA MYTHOS Plaça Barcelona. 9 P 93 589 8 6 1 7

MES MARCS Enric Granados. 15 P 93 589 14 29

LAUONESA Valldoreix, 79 P936740771

Valldoreix, 43 P 9 3 5 8 9 43 55

P 93 589 86 69

LLIBRERIES PAPERERIES

VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 P 93 5 9 0 8 0 60

P 93 675 32 74

LA MODISTA Plana de l'Hospital, 3-5 local 6

IMMOBILIÀRIES Vegeu pàgines 40-41

P 93 675 12 99

P 93675 02 67

P 93 589 78 00

CANALS GALERIA D'ART De la Creu. 16 P 93 675 49 02

GIMNASOS ESPORTS ENTITATS BANCÀRIES

ANFUS JOIERS Santiago Rusínol, 45 P 93 589 50 72

ATEUER BLAU Av. Torreblanca, 2 P 93 589 19 31

P .03 589 28 33

CAIXA DE CATALUNYA Rius i Taulet. 33 P 93 675 19 04

CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusinol, 37 Major. 6

PROGRAM ACCÉS Rbla. Can Mora. 18 P 93 675 15 56

P 93 590 60 86

CAIXA DE TERRASSA Valldoreix, 32 P 93 675 31 00

CLUBS DE MUNTANYA I ESPORT

HIDROCULTIUS

MIREIA'S Valldoreix, 33 P 93 674 99 40

SALA RUSINOL Santiago Rusinol P 93 675 47 51

ASSEGURANCES J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9 B PJ

MOBLES DECORACIÓ

LA FLORESTA Pearson, 36

CRISTALLERIA SANT CUGAT Av. Lluís Companys, 29 P 03 674 13 98

P 93 674 57 47 JORDI FRONTONS Av. RiusiTaulet, 13 P 93 5 8 9 4 1 4 7

FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 P 93 674 13 81 P 93 6 7 5 1 8 2 0

CONSTRUCCIONS

P 93 674 7? 85 TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1 -6 i 1 -7

FLORISTERIES

SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1 Obert dissabte tarda P 93 675 59 53

HÍPIQUES OFINOVA Lluís Companys, 18 P 03 675 23 73

P 93 589 14 18 JORDI CUFÍ BORRELL Av. Vall d'Or, 2

GERD DIETÈTICA Plaça Pere San. 9 P 93 674 00 60

P 93 675 01 75

P 93 674 96 02

BICICLETES

JOGUINES NINS Villa, 9 P 93 674 1396

HAMBURGUESERIES MC DONALD'S C Comercial St. Cugat P 93 674 46 54

P 0.3 «74 19 03

EULÀLIA PINYOL Manel Farrés, 15 A - loc. D P 33 674 44 69

ALUMINIS GARRIGA Orient, 65, baixos g03fi7Sgg02

UESC Cànovas del Castillo, 9 P 93 675 23 90

CALCAT SABATA Francesc Moragas. 6

XARCUTERIES CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26 P 9367408 11


Cultura

46

De dilluns a divendres • De 7.(K) h a 8.00 h hi despertador, amb Salva Yallvé • De 8.00 h a 10.00 h Primera Plana, amb Geni I ,iw;m(i • De lO.OOba 13.00 h Gambin/tu, el maga/.ín, amb (,'lara Borrell • D e 13.00 a 13.30 h Sant Cu\git Avui: /'informatiu. amb |osep M. Miró • D e 1130 h a 13.40 b Actualitat hsportiva, amb Ivan Penas • D e 13.40 h a 14.00 h Amb molt de gust. I'.espai de gastronomia, amb Pep Manes • De 14.00 h a 17.00 h Voldetarda, amb Ksteve Llop • De 17.00 h a 19.00 h Vol de tarda, amb Iolanda ( "asas • D e 19.00 h a 20.00 h Al lloro, el musical, amb Saba Yallvé • De 20.00 h a 20.35 h {'esportiu, amb Gemma Montero • De 20.35 h a 21.00 h hi millor del magazín • D e 21.00 h a 22.00 h Sona clàssica (dilluns), Rock World (dimarts), Daiicel^geiid(úimcuTcs), C/iillOut (dijous), Jazz Cava (divendres). • De 22.00 h a 24.00 h hi que queda del dia, amb Joan Yallvé • A partir de les 24 h Música al teu costat •De7a24h, Gada hora informació local als Bulletins Informatius.

Dissabte • D e 8.00 h a 10.00 h h.s cap de setmana, amb Joan Yallvé • D e 10.00 h a 13.00 h

ELS /CAlVrCKVS Dijous, X de juny rtel 1000

Poc jet. hi magazín d'humor. Amb Xavi Rodríguez • D e 13.00 h a 14.00 h Avant-matx. l'informatiu d'esports • D e 14.00 h a Í 5 . 0 ( ) h Càstitig (repetició) • D e 15.00 h a 17.(X)h Àlbum, amb David Villena • D e 17.00 h a 18.30 h I'.estrena, hi programa de cinema, amb Xavi Torras. Jordina Reinon i Ton i Garcia • D e 18.30 h a 19.00 h Ràdio Plax. amb Sònia Garmona • D e 19.00 h a 21.00 h Puc d'assaig amb Garles Roca • De 21.00 h a 22.00 h hiitir bambolines. Kl programa de teatre • A partir de les 11 h Música al teu costat

Diumenge • De 8.00 h a 9.00 h La missa del monestir • De 9.00 h a 9.30 h . Mites i llegendes de Sant Cugat • De 9.30 h a 10.00 h Esport en marxa la edició • D e 10.00 h a 13.30 h Nostra dausal La sarsuela/ Roda d'amics amb Joan Fàbregas i Pere Pahissa • D e 13.30 h a 14.00 h hsporten marxa 2a edició • D e 14.00 h a 16.00 h Tal com érem. amb J. M. Alvira • D e 16.00 h a 19.00 h Bon tvtllo, presentat per Raquel Iniesta • D e 19.00 h a 21.00 h Buc d assaig, amb Garles Roca •De21.0Òha22.00h Esport en marxa 3a edició, amb Carme Reverte • A partir de les 111 .Múóca al ten costat

Dijous 8

Moral

Santo Teresa, 40. SANT CUGAT

93 675 33 44

Divendres 9

Fomús

Manel Farrés. 95 {Parc Central). ST. CUGAT

93 67404 30

Dissabte 10

Serrat

Pg Baixador, 78 MIRA-SOL

93 674 23 72

Diumenge 11

Isern

Pg. La Floresta, 9. LA FLORESTA

93 674 18 63

Dilluns 12

Domènech

Pg. St. Magí. 50 SANT CUGAT

93 674 33 53

Dimarts 13

Llorens

Santa Mana, 27. SANT CUGAT

93 674 15 31

DimecrBs14

Cullell

Passatge Diputació, 6 SANT CUGAT

93 674 03 64

Desenes de gossos d'atura ompliran el parc

Central

La raça autòctona de gossos catalans, els coneguts gossos d'atura, seran els grans protagonistes del diumenge a la nostra ciutat. I és que el club que aplega els apassionats d'aquests animals ha escollit Sant Cugat per realitzar el seu acte més important, la Monogràfica de la Raça. Aquest any arriba a la vintena edició i es farà en el marc del parc Central a partir de les 10 del matí. Pdi aquesta exposició de gossos d'atura es podran veure els animals classificats per classes, des de cadells a veterans, passant pels joves i els adults (que poden competiren dues categories per cada sexe), que entraran a concurs per escollir-ne el millor de cada nivell.

•~i Dijous 8 ^ Sts. Guillem, Maximi i Heracli, bisbes i Sta. üal liope, mr.

i Dilluns 12 F Sta. Antonina, vg.; Bta. Iolanda (Violant) mja.; i Onofre, anac

^ Divendres 9 _ ^ -I Sts. Efrem, diaca, dr; Felicià, mr.; Hicard, bisbe i Vicenç, mr ?

• _ Dissabte 10 Sts. Maurici, ab., mr; üetuli, Crispul i Hestitut, mrs. i Asten, bisbe K Diumenge ige_ 1 1 St Bernabé, ibèT ap ; Parisi, mjo; Parisi, mjo i Sta Alicia, vg mr

Dimarts 13 ^_^^_^_^__^_^ St. Antoni de Hadua, franc, dr.; Iritili, bisbe i Aquilina, vg. mr Dimecres 14 St L·liseu, prol; Fèlix, mjo mr;fctert,bisbe i Sta Digna, vg mr


ELS / C A N T O N S

Mimis.

<V de juny

Cultura

del 1000

47

EMO Valldoreix

AJUNTAMENT

AAPP i W Mira-sol

93674 2018

Ctre, Ciwic les Planes

93 675 51 05

Sant Cugat

9358922 88

AAW V. Carme Mira-scJ 93 67410 03

Cines Cinesa (reserves! 93 589 0941

Comissaria St. Cugat

93 6747612

Casa de Cultura

935891382

AAW St. Joan Mira-sol 93674 7103

Cines Yelmo (reserves)

90212 4134

DNI (Cita prèvia)

93 589 30 80

EMD Valldoreix

93674 2719

Consumidors

Club Muntanyenc

93 6745396

Urgències

OMIC

93589 3188

Coral de la Unió

93 6741006

PROMUSA

9358917 32

Esbart Sant Cugat

93 6752652

Üar d'Avis Parròquia

93"58?¥9Í"

Aigües la Floresta

93674 20 89

Piscina Valldoreix

936754055

Catalana de Gas

93 725 2944

BOMBERS Beüalerra

ASSISTÈNCIA SANITÀRIA

93692 8080

085

GeneraStat

CAP

93 5891122

CAP - Urgències

93 589 44 55

Centre Soc. San. LF

93 589 7800

Ctre. Alzheimer St. C.

93674 2383

9326845 67

Rubí- Sant Cugat

93 69980 80 MITJANS COMUNICACIÓ

Correus

93 674 7096

ENHER Rubí

936991892

Ets 4 Cantons

93 58962 82

FECSA (atenció cient)

900 73 73 73

93675 35 03

Ràdio Sant Cugat

936755959

FECSA (avaries)

900 74 74 74

9358916 74

fot Sant Cugat

93'674866Í

Creu Roja Sant Cugat

9367412 34

CPA

93674 24 59

C.Castellarto-Manchegc 93589 76 05

Dispensari la Floresta

93674 7615

Germanor Cavis

93 589 57 98

General de Catalunya

935891212

Grup Sup. Immigrants

93674 9314

Hisenda

93 589 Í1 55

Vall d'Hebron

93427 20 00

Sant Cugat Comerç

93674 03 22

Jutjat

936746696

ORGANISMES OFICIALS

9320340 00

Telèfon de l'Esperança 93414 48 48

SERVEIS

ASDI

ENTITATS

Creu Roja Valldoreix

Sant Joan de Déu

091

PARRÒQUIA

LLEURE

Funerària

93 589 55 52

Repsol-Butà

93674 15 80

SOREA

9358900 21

TRANSPORTS Aeroport

93478 50 00

Carreteres

93204 2247

Arxiu Gavin

93'674 25"70

Les Planes

93204 7503

FGC

93 2051515

Arxiu Municipal

935890712

St. Pere Octava

936741163

Grua

93674 33 71

AAPP W Can fviajó V a í 93 674 50 49

Arxiu Nac. Catalunya

935897788

Valldoreix

93 67405 99

RENFE

934900202

AAPP i W Valldoreix

936742Í 97

Casal Cultural Mira-sol 935892018

Port

9331887 50

AAPP Montserrat Vaí.

93 674 2 Ï 0 5 "

ASSOCIACIONS

POLICIA

Casal d'Avis SC

935891638

AA Prop. i V la Floresta 93 674 20 89

Casal Valldoreix

936744599

Cuerpo Nacional

AAWAiguaflongaFlor. 93674 5129

Ctre. Gfvic ta Floresta

935890847

Municipal i Protecció Civil

CINESA SANT CUGAT

93 874 78 58 092

CASAL DE CULTURA DE àL íïíi VALLDOREIX Informació i inscripcions De dimarts a divendres De 9 a 11.30 i de 17.00 a 19.30 h

Sant Albert, 5 Tel. i fax 93 589 82 69

INSCRIPCIONS • CASALS D'ESPLAI

lloradi d'inscripcions: De dimarts LI divendres, de 9.1 11.311 i de 17a 19.30 h

• ESTADES D'ANGLÈS

Llor: Casal de Cultura de Valldoreix

• ESTADES D'AVENTURA Organitza: EMDde Valldoreix • ESTADES D'ESPLAI

Diiiamilza: Ass. de Monitors l.a CULI

C O L O M E S MUSICALS

Ràdio Taxí

935894422

Taxis (parada)

936740997

Horari d ' i n s c r i p c i o n s : D e dimarts a d i v e n d r e s ,

Valldoreix (parada)

936741111

de 9 a 11.30 i d e 17 a 19.30 h

Organitza: E M D de Valldoreix

Lloc:

Dinamilza:

Casal de C u l t u r a de Valldoreix

Ksenla de Músiea A n d a n t e

16.00-18.15-20.30-22.50

Tango para tres Yelmo 3

Sant Cugat 1

Campo de batalla: la Tierra

Destino final

16.00-18.10-20.20-22.30

Sant Cugat 2

Yelmo 4 Destino final

15.50-18.05- 20.20-22.35

Lista de espera Sant Cugat 3

17.30-20.00-22.40

16.00-18.15- 20.30- 22.50

de V a l l d o r e i x . Or». E M D d e

D e l ' I al 1o d e j u n y e x p o s i c i ó de m a t e r i a l s h i s t ò r i e s de

Yelmo 5

l'escola, i el d i a 10, a n i m a c i ó

Soné con Àfrica

17.15-19.45-22.35

17.00-19.30-22.00 yelmo 6

jSofljéojr^Àjrica

Dissabte 1 O d e juny • 2 3 è ANIVERSARI CEIP FERRAN I C U A

p e r a n e n s . música... A l ( : E 1 P Jaume Eerran i C l u a . O r » . A P A i Escola. Col. E M D d e

Sant Cugat 4

Pokémon / Bats (Murciélagos)

Gladiator

15.50-18.50-21.50

Dumieufïe I I d e juny

Yelmo?

Elgigoló

16.15 -18.30 - 20.40 - 22.45

YELMO SANT CUGAT

^lmo8^

Yelmo 1

Pàsate a... / Hasta la victorià

Gladiator (consufteuPhorael dissabte)

16.00 -18.15 / 20.40 - 22.50

16.30-19;30- 22.30 Yehjroj^

Yelmo 2

28 días

CINESR SANT CUGAT

16.00 -18.15 - 20.30 - 22.40

TALLER

INFANTIL

DE

• E X P O S I C I Ó D E FI I ) E C U R S DKLS T A L L E R S D E L CASAL D E C U I T I RA D E VAI.LDOEIX

D ' l i a 14 h al Casal d e Cultura de Valldoreix. Or;;. Professors dels lallcrs i E M D d e Valldoreix.

D i v e n d r e s 1 6 dv juny •

A U D I C I Ó DK FI DK C U R S

DESASTROSES

D E L ' E S C O L A D E Ml'.SICA

CIRKl S

ANDANTE

D e 10 a 12 h a l a placa d e l C a -

A les 19 h LII Casal de C u l t u -

CIRC a m l >

sal ( . u l t u r a l d e V a l l d o r e i x .

ra de V a l l d o r e i x .

O r » . E M D de V a l l d o r e i x .

Or».-

d a n t e d e l ( asal de ( aütura de

KSl'KCI A < X E

INFANTIL

Escola de M ú s i c a A n -

a m l i DF.SASTROSI S CIRKl "S

Valldoreix.

A l e s !_' h al C a s a l

Col. E M D d e

Cultural

Valldoreix.

El cinema de casa teva 3 a SETMANA

2 a SETMANA

Valldoreix.

16.00 -18.15 / 20.30 - 22.45

Valldoreix.

3a SETMANA

4 a SETMANA

"VIESSíífeiasir

SALA 2: 15.50 -18.05 - 20.20 - 22.35 GOLFA: 00.50 APTA

CINESR < ^ W » « « r 7 UNIVERSAL

SALA1: 16.00 -18.10 - 20.20 - 22.30 GOLFA: 00.35 18 ANYS

SALA 3 17.00 -19.30 - 22.00

GOLFA: 00.20 APTA

Q s m m

2 i- gratis

0ffS»tfí!5 dÍQ àv. (ffsp*cí»diïi

Carmí S'esturia-ft

Carnet mfe* üiansfiSsí^s

SALA 4: 15.50 - 18.50 - 21.50 GOLFA: 00.50 13 ANYS

22 Ü3 8 amkig·itt WWMWWWHW

Ssscres

Ptptmsa »mb

^BKMntmm

TWBRfflWW


as4CÀNroNS

48

DIJOUS.

X de juny del Ji 'l'i'

S e t m a n a r i de SANT CUGAT DEL VALLÈS

J o s e p Segura. Mestre d'escola

"A la Creu Roja he pogut complir la voluntat de servir als altres" Al.KX LoPKZ -Sant CugatVa arribarà Valldoreix l'any 1964. Des de llavors, s'ha entrenat amb cos i ànima al Jaume Ferran i Clua i a la Creu Roja de Valldoreix. Demà se celebren els 25 anys de l'escola, mentre que el 19 de maig passat va retre un emotiu homenatge per part de la Creu Roja de Valldoreix. - Eaci'ns cinc cèntims de com va iniciar-se la seva intensa activitat a Valldoreix. - Vaig arribar a Valldoreix el 2 de setembre de 1964 destinat com a mestre nacional, -cl primer de la població-a l'escola unitària de nens. Vaig començar amb una matrícula d'uns 37 nens. De seguida, vaig adonar-me que Valldoreix era un lloc de creixement i vam posar-nos ràpidament en marxa per fer una ampliació, que en aquest cas seria la construcció d'una escola de nenes. Això ho vam resoldre tres anys més tard obrint aquesta escola de nenes. Ires anys després, vam ampliar amb una tercera unitat i vam passar a fer el que se'n diu una escola graduada mixta de la qual em van nomenar director. - I va continuar treballant... - Com que la matrícula anava creixent d'una manera exponencial vam buscar la manera de trobar un lloc per fer-hi una escola més àmplia. Això va succeir a principis dels anys 70. Efectivament, després de buscar moltíssim i de moltes hores de treball. vam poder trobar el terreny on avui està el Jaume Ferran i ( 'lun. Va ser l'anv 72 quan vam comprar els terrenvs. FI 24 de setembre del 74 es va obrir el Jaume Ferran i Clua, tot i que les obres encara no estaven acabades. L'autorització oficial no va venir fins al febrer del 75. Vaig ser director d'aquesta escola del 74 al 77. - I va arribar fins al final. - Però aleshores em faltaven fer escoles de pàrvuls i després de

em fico, fer-ho el millor que sàpiga. Abans de posar-m'hi m'ho penso molt; ara, un cop prenc la decisió, hi poso tota la meva voluntat i tot el meu saber. Tinc molt clar que la meva vida a Valldoreix han estat quatre coses: la família, el Jaume Ferran i Clua, la ("reu Roja i les meves creences religioses. - Demà el Jaume Ferran i O u a celebra el vint-i-cinquè aniversari. Segur que per a vostè serà im dia molt especial. - I lo és per dos motius. VA primer, per retrobar-me amb la gent i en segon lloc, per veure com ha crescut. Avui en dia, l'escola no només fa un gran servei a Valldoreix sinó també a tot el municipi de Sant (Jugat. - Ha dit abans que ha estat vinculat també molt directament a la Creu Roja Valldoreix. De moment, lú porta ja 3 6 anys... - Així que vaig arribar, vaig veure que la Creu Roja Valldoreix era una institució ben volguda. Va néixer en un moment en què el 1/ifamília, el Ferran i Clua. la Creu Roja i la religió són la .<na vida FOTO: X.I.. poble estava desassistit sanitàriament i facultativament. No hi haa Valldoreix. molt anar i venir vam aconseguir via cap servei. Llavors, el senyor - He procurat intervenir i ajudar que s'obrissin tres unitats de pàrJosep Martí i (iràs. que havia essempre que se m'ha demanat. vuls on hi ha actualment el Casal tat alcalde de Sant Cugat, va busPuc parlar, per exemple, de la de Cultura. Aquestes unitats no car la manera de crear la ("reu meva col·laboració a la (íreu Roja estaven prou ben ubicats acausa Roja. 1 així va ser a l'agost del 62. des del primer moment, també de la distància que hi havia fins al Quan jo vaig arribar a Valldoreix, en la constitució d'una junta que Jaume Ferran i Clua. Llavors, ja feia dos anys que havia nascut va portar a terme vam buscar un alla Creu Roja. Quan vaig adonarun pessebre vitre solar per pome de la importància que tenia vent durant tres der-hi construir la Creu Roja i els molts serveis anys, en la forl'actual parvulari que feia. llavors vaig actuar des mació del Club que està dav ant del primer moment dedicant-li Ksportiu Valldodel Jaume Ferran les hores lliures com he anat fent reix, del qual i Clua separat fins a l'actualitat. avui en dia encaavui per un tera guardo un gran rrenv \<|iicst es - El 19 de maig passat, la Creu record a m b el va inaugurar el Koja el M\ homenatjar. Va sfr un n ú m e r o 17 de 79. que així queilia emotiu, stqioso? soci, i no cal dir dava completada - No m'ho esperava. Va ser una amb Fesglésia l'obra de l'escola gran sorpresa. No vaig poder dir d'aquell temps, que col·laborava i així vaig continuar al Jaume Feres. tan sols vaig donar les gràcies. amb el rector amb tot el que porran i (llua fins al 84 que, per juAixò sí. amb el compromís que dia. bilació forçosa, vaig causar baixa mentre pugui, hi seguiré trebaa l'ensenyament. llant. La (!reu Roja és una gran fa- D i u e n d e v o s t è q u e és u n — P e r ò . des que va arribar aquí home sempre a m b ganes d e fer mília. Per mi la Creu Roja ha esno ha parat de fer coses. Ha estat el lloc on he pogut entregar la coses. tat una |iersona molt vinculada meva voluntat de servir als altres. - El que m'agrada és que allà on

"Avui, el Ferran i Clua no només fa un gran servei a Valldoreix. També a tot el municipT

Respecte IORDI CASAS

Encara estic corprès: a Buda (no el confongueu amb el fundador del budisme) s'ha inaugurat una placa en honor dels voluntaris catalans que, a finals del segle XVII, van participaren la reconquesta de la ciutat, aleshores a mans dels turcs. Sens dubte, la majoria dels habitants de la capital hongaresa mai no coneixeran la placa, ni veuran el deteriorament al qual la sotmetrà el pas del temps. Però no tot el mobiliari urbà, si és que una placa pot rebre aquesta qualificació, ha estat pensat per excitar l'orgull patri. N'hi ha que forma part important d'un lloc d'encontre i/o d'esbarjo, com és el cas de les dues escultures situades a l'entorn del (üentre Cultural. Per això dol, i profundament, la manca de respecte que alguns hi mostren. I na vegada més han estat o b j e c t e de m a l t r a c t a m e n t . Aquest cop un dels dos caps ha aparegut pintat de vermell, amb una significativa esvàstica al front. Probablement l'autor no sigui un nazi, però ben segur que és un brètol menyspreable. Sóc intolerant amb els que no respecten el patrimoni públic. Aprecio massa l'esforç que representa la gestió de la cosa pública per acceptar a m b c o m o d i t a t una pràctica que es basa en la concepció que el que és de tothom no és de ningú. I ja que estem situats a la plaça dura de l'entorn del Centre Cultural, no em puc estar d e dir q u e l c o m q u e fa temps que tinc al pap. Quin dia s'atrevirà l'administració a insinuar que no és un lloc per practicar un esport de risc (de risc per al mobiliari urbà, s'entén)? Veure lloses escarbotades, mig enr u n a d e s o, senzillament, no veure-les al seu lloc, no constitueix precisament un plaer per a la vista. Jo, per qüestions que ara no vénen al cas, no sóc pare i suposo q u e això m'estalvia de ser comprensiu i/o consentidor en aquest tema, però em considero un bon contribuent i m'agradaria saber q u è costaria m a n t e n i r aquesta pista esportiva en bon estat. Potser pagaria la pena fer-ne una de nova i autèntica en un altre lloc. Encara que, certament, aleshores desapareixeria la possibilitat d'escarbotar escales.


Diari de Sant Cugat 340