Diari de Sant Cugat 327

I)klftt'/ir..

/«' dt matxdfUOOO

EIS 4 CANTONS El "diari" de Sant Cugat

Sumari 44.864 santuugatcncs poden participar a les eleccions generals d'aquesl diumenge

mm, 327 A*y VII

225 ptos.

Coll Fava es desespera per l'augment d'accidents

Pàgim*9al0

Segons l'Ajuntament, la canalització de la riera de Can (iatxet acabarà el 31 d'abril Pàgina 17

El sènior femení del Glub Voleibol SC no disputarà finalment la promoció ascens Pàgina IS

Mor als 80 anys cl químic i historiador Joan Auladell i Serrabogunyà Pàgina 2H

Els empresaris opinen que la formació no s'adequa al mercat laboral

Per Recasens^ £A$sociacw de Veïns "s'haprecipitat" col·locant banderoles reivindica ? l-Ji/nri/rl i piigna 16

Pàgina 34

La historiadora Montserrat Rumbau escriu cl llibre 'Sant Cugat 100 anys* Pàgina 37

EIS 4 CANTONS el "diari" de Sani Cugat

et surt a compte

Entrades per al cinema i molts espectacles...

Benedicció multitudinària del recentment restaurat orgue del Monestir

LIorganista de la catedral de Tarragona ofereix el primer concert després de la benedi Pàgina 29 SiSTBMES Df SEGURETAT PORTES BLINDADES I CUIRASSADES

GARRIGA

CAIXES FORTES

ALuatmi

TRUCA I INFOBMA-TTN

(l'any)

10.800 Dtes

TEL. 93 589 62 82

n i í *

•

LA MÉS GRAN EXPOSICIÓ EN CAIXES FORTES

SISTEMES CONTRA

i tot per

i

Taller, fabricació pròpia

INCfiNJ CONTROL D'ACCÉS AUTOMAIISMES

SISTEMES 0Í SEGURETAT

'ORIES

SENSE Fil [VIA RADIO)

Av. Lluís Companys, 5 0 (Abans Alfons Sala) rel. 93 589 17 99 • 08190 Sant Cugat del Vallès

Exposició i venda C. Xerrlc, 2 (PI.AjunTament) T e l / F a x 93 075 29 02

Oficines I exposició Crta. Cerdanyola, 67-71

Tel7Fax93 589 18 78

06190 Sant Cugat del Vallès

EIS 4CÀNTQNS

(MUB

DEL^UBSCRIPTOR DOMNA

LEO BASSI

De la imatge a la veu

presenta

Instintos «Bàsicos tasevaésunafan^ie un moment «repeítblea

l'iwsi.i musica i dansa is lu^onm ,MI I in espectacle en que el mestissatge de cul tu n» i la donn actuen com a eix vvrtebrador £/s nostres instints són essencials per a l'equilibri psíquic, però no els podem expressar. Llavors Inventem elj<>c, l'humor.

Quan més organitzada és la vida, segura, ntioltal I prevhlble, més necessitem d'aquests jocs forts i humor primari.

Bosstiia descobert M poder dels sentiments I ha après a provocar+los I a manipular-los al seu criteri. La por, el fàstic, la tendresa o el desconcert afloren gràcies a la màgia d'aquest agitador de sensacions.

LEO BASSI

Allteatrweu {Sala Xavier Fàbregas) .&mm GoMiAfrrftwl

C/Terpl, 26 • -Barcelona

EL PERIÓOICO

D i s s a b t e 11 d é m a r ç , a l e s 2 2 h D i j o u s 16 d e m a r ç , a l e s 2 1 . 3 0 h

li visitant ijtiudtrti d'una col·lecció de maquinàna tèxtil excepcional i única a t atahmya. tant per la seva qualitat tècnica com pel seu estat de conservació.

•C'expostaó recrea l ambient de la fàbrica, et brogit i et moviment de la màquina de vapor, els telers i les màquines de filar, la iida quotidiana dels treballadors, així com les tensions iiscudes.

» ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR

93 589 62 82-

de dl a dv, de 9 a 14 h i de 16 a 20 h

OS 4 CANTON ^ ^ ^ j

wm

El tema de la

setmana Divendres, 10 de marc del 2000

P a t r i m o n i

•• íHWnBiiMi—imiiiF—-"••"•

"•••-

Vista aèria del jaciment de Tèpoca medieval de Can Rabelta, situat al costat de r Hospital General de Catalunya, a Mira \ol i OlO / / / A Mh STRKS

Un viatge al passat de Sant Cugat La ciutat disposa d'una nova Carta Arqueològica que recull 89jaciments d'èpoques diverses ESTER CASTANYER

Sant Cugat compta des d'aquest mes amb una nova Carta Arqueològica que recull els diversos jaciments trobats a la nostra ciutat.

La Carta,una iniciativa de l'Ajuntament que ha dut a terme el Grup d'Estudis Locals, recull un total de 89 jaciments d'èpoques molt diverses que van des de la prehistòria fins a la modernitat.

El projecte de fer una nova carta arqueològica va sortir l'any 1997, quan la Comissió de Patrimoni va posar de manifest la necessitat d'actualitzar la Carta feta anteriorment per la Generalitat, un

document de l'any 1988 en què constaven només 22 jaciments dins el nostre terme municipal.

A partir d'aquesta proposta, i després d'aconseguir l'aprovació de l'Ajuntament i de la Generalitat, els arqueòlegs santcugatencs Jordi Aguelo i Alba Rodríguez, i l'historiador local Domènec Miquel, van iniciar un procés de recerca i investigació que ha culminat en aquesta nova Carta. "Això no és només una actualització de les fitxes que ja hi havia", explica el president del G E L , Jordi Casas, "amb aquest estudi s'han anat descobrint nous punts d'interès i s'han fet prospeccions. El rçsultat és una carta nova". D'altra

banda, Casas afegeix també que "aquest document hauria de ser un instrument per poder desenvolupar una política patrimonial correcta, ara sabem quins són els

Casas: "Això hauria de ser un instrument per desenvolupar mm política patrimonial correcta"

punts d'interès i es podran tenir en compte per tal que el creixement urbanístic no malmeti llocs que requereixen una protecció

prèvia .

Una de les principals aportacions de la nova Carta Arqueològica, que s'ha presentat en paper i en CD-Rom, és l'inventari dels diferents jaciments d'origen medieval-prop d'una cinquantena-, que no etsaven inclosos en l'anterior Carta. D'altra banda, també cal destacar el descobriment de noves restes d'època romana que segons Casas, "han posat en evidència una important presència romana a la zona, tal com ja se sospitava". Pel que fa a la resta de jaciments recollits en aquesta Carta Arqueològica, n'hi ha 6 d'època prehistòrica, 10 del període ibèric, 5 d'època tardoantiga,

Ofertes recomanades CENTRE DE LA IMATGE Píoço del Or. Galtes, 9 - TeL 93 675 56 74 - Sant Cugat Santa Maria, 14 TeL 93 675 57 24

|digital H teu distribuïdor de cameres point' / material digital Kodak a Sant Cugat

N·fn&lrf·ro 3&90Qf*tt.(tm<·<ctM>

i hi ha també 20 punts d'interès d'època moderna. Aquestes dades posen de manifest una gran desproporció entre les restes trobades dels diferents períodes, una desproporció q u e segons l'arqueòloga Alba Rodríguez, respon a "la dificultat de localitzar materials d'èpoques més antigues, que acostumen a estar més enterrades i sovint no són fàcils de detectar sense una excavació". És per això que des del Grup d'Estudis Locals han comentat que aquesta no és una carta tancada sinó que s'hauria d'anar actualitzant d'una forma periòdica perquè sempre poden sortir coses noves.

Setmana

ELS /CANTONS Divendres, 10 de març del 2000

El

p r o c é s

La Carta revela l'existència de 67 nous jaciments respecte a la Carta del 1988 La recerca d'aquestes restes ha durat poc més d'un any E.C. - Sant Cugat -

La nova Carta Arqueològica de Sant Cugat recull un total 89 jaciments de diferents èpoques i situats tots ells dins el nostre terme municipal. Aquesta xifra, que representa la incorporació de 67 nous jaciments respecte a l'anterior document de l'any 1988, és el resultat d e més d ' u n any de recerca i de treball de camp dut a terme per t r e s i n v e s t i g a d o r s del G r u p d'Estudis Locals.

Des de l'any 1997, quan la Comissió de P a t r i m o n i de l'Aj u n t a m e n t va destacar la n e cessitat de revisar la Carta ja existent, s'ha seguit tot un procés de recerca que ha anat a càrrec dels arqueòlegs Jordi Aguelo i A l b a R o d r í g u e z , i l'historiador Domènec Miquel..

La feina d'investigació va començar cap a l'octubre del 98 i ha durat gairebé un any. Durant aquest període, els autors de la carta arqueològica han hagut de dur a terme dues tasques bàsiques: la documentació i la feina de camp. En primer lloc va ser necessària la recerca bibliogràfica i de tot tipus de doc u m e n t s relacionats amb jaciments existents a Sant Cugat.

"Aquest ha estat el treball més llarg, sobretot perquè cap dels tres ens hi dedicàvem de manera exclusiva i algunes coses

IM nova Carta ha anat a a'irrec de tresinvestigadors del GEL FOTO: X.I.. s'han allargat una mica", explitar les notícies que ens havien ca Alba Rodríguez. Per aquest donat, veure si trobàvem resprocés de recerca, els tres intes o si podia existir alguna cosa, vestigadors van fer un buidatge però sense eines perquè no es de tota la documentació escriva excavar, el q u e vam fer va ta, p u b l i c a d a o inèdita, però ser pentinar el camp i buscar també van recórrer al testimotrossos de ceràmiques, restes o ni de persones aficionades al qualsevol indici que indiqués que allà hi podia existir algun tema o al d'arqueòlegs que ja j a c i m e n t " . El resultat de tot havien treballat anteriorment a aquest procés és una carta arSant Cugat. D'altra banda, i un queològica que conté el nom i cop finalitzada l'etapa de rel'emplaçament de cada un dels cerca, la segona fase del projaciments, una descripció sobre jecte va ser el treball de camp, el tipus de jaciment i sobre les q u e es va allargar durant tres restes que s'hi han trobat, una mesos. "L'objectiu d'això era cronologia, i d iversos docuconfirmar que les dades que tements complementaris com ara níem eren certes", explica Rofotografies o plànols del lloc on dríguez, "el que vam fer va ser estan situats els jaciments. anar als diversos llocs i consta-

D e s c o b e r t e s

Ek jaciments medievals i romans són un element destacat de la nova Carta E.C.

Els jaciments d'època medieval són una de les principals aportacions de la nova Carta Arqueològica. El document, presentat ara fa unes setmanes, recull també l'existència d'algunes restes romanes recentment descobertes i inclou la gran majoria d'ermites de la ciutat que tampoc formaven part de l'anterior Carta Arqueològica de Sant Cugat.

En total són 47 els jaciments d'època medieval documentats a la nostra ciutat.La incorporació d'aquests jaciments és un dels aspectes més a t a c a t s de l'estudi, ja que fins ara, a q u e s t ites no formaven part de l'inventari arqueològic municipal.

Segons ha explicat l'arqueològa Alba Rodríguez, "la recerca d'arqueologia en època medieval és una cosa bastant recent. Actualment es treballa molt aquest període des del camp de l'arqueologia, ja que és una època que pot donar molt de si. És per això que nosaltres l'hem incorporat a la nova Carta". Rodríguez ha comentat també que una bona part del patrimoni medieval són cases o masies que s'han conservat fins avui, i que potser moltes d'aquestes construccions provenen d'èpoques més antigues tot i que això no s'ha pogut determinar. A banda dels jaciments medievals, la renovació de la carta arqueològica ha permès descobrir també l'existència de nous jaciments d'origen romà que fins ara no es co-

neixien. Un d'aquests nous punts d'interès està situat al costat de l'Arxiu Nacional de Catalunya i va ser descobert gràcies a la informació facilitada per una persona que, segons va explicar als tres investigadors, havia sentit a dir que allà s'hi havien trobat teules romanes. "Aquest jaciment és interessant perquè no es coneixia, nosaltres hi vam anar per veure si era veritat que allà hi podien haver restes i vam poder observar que en un dels talls del carrer es veia en secció un paviment tallat.

Per acabar, un darrer aspecte destacat de la nova Carta Arqueològica és la incorporació de totes les ermites que existeixen als voltants de Sant Cugat, com són Sant Medir, Sant Vicenç del Bosc o Sant Adjutori. "Nosaltres creiem important que totes aquestes esglésies estiguin dins la Carta Arqueològica" explica Rodríguez, "no és que siguin noves com a jaciment descobert, ja se sap que existeixen aquestes ermites, però creiem que no està explotat el seu vessant arqueològic".

IMstat de jaciments • Bobila de Santa Maria • Església de St. Sever (me(neolític) dieval) •Bosc de Liaceres • Forn de calç del tu«S de la (iberoromà) Torre Negra (modern) •Ca n'Ametller i església • Forn de St. Adjntori St. Llorenç de Fontçaçada (abans ibèric; romà?)

• Camí carretera d'Horta a •Llac del parc Central Can Borrell (romà) • Mas Fuster (medievali mo• Camí de Can Monroany dern) (romà) • Mas Roig (medieval i mo• Camp de la Figuera dern) (romà) • Molí de Can Calopa (me•Can Bada! (medieval) dieval i modern) •Can Baàter (medieval) • Molt de la Via (medieval i • Can Bell (medieval i mo- modern) dern) • Monestir de St. Cugat (romà i medieval) •Can BeHet (romà, alt imperi i medieval) • Monmany 35 (antiguitat tardana) •Can Borrel • Paratge de Can Borrel (baixa edat mitjana) (iberoromà) •Can Burra» • Pedrera de Campanya (medieval t modern) (romà i medieval) •Can Busearons (medieval) • Pedrera de Coll Fava •Ca» Gabassa (romà i medieval) (medieval i modern) • Pont de Can Vernet (me•Can Cadena dieval) (medieval i modern) • Puig Madrona (ibèric) •Can Calders (medieval i • Ronda Nord (romà) modern) • Sant Adjotori (medieval i •Catí Ganyameres (medieval) • Can d« l'Aire (medieval i • Sant Cebrià de Valldoreix modern) • Sant Domènec - El Colo•Can Domènec (romà) • Can Fatjó dels tirans (pri- mer • Sant Francesc (romà) mera edat del ferro) • Can Graells (ibèric i romà) • Saot Josa de Mora (medieval) • Can Jané (medieval) • Can Marcet (medieval, i • Sao* Martí de Bosquerons (medieval) modern) • Sant Medir, crmka i pa• Can Marcet (romà) • Can Matas (medieval i mo- ratge (medieval) • Sant Fere d'Oceavü (me* dern) • Can Monmany (medieval) • Can Rabella {medieval) • Can Sola (medieval i m&dern) (Íbèrkt romà i medieval) , •CanTraba! (medievals • Sepultures de Can Badal • Can Vilallonga - St, Cebrià d'Aíguallonga (medieval) (medieval) • Can Vullpalletcs (ibèric i • Sepultares deí mas Janer romà) 4e^ mas Roig • Can Vuiipallçres (medieval) • Carrer Alfons el Magnànim (ritmà) • Carrer de i* Avet (romà tat" • Sit|a de Can Xandri /»<?ífa. doantic) #' • Carrer Fedanc» (romà) •'iarre rsíCETíM • Carrer Llaceres (romà) •Carrer Oceà Pacífic (romà) • Carrer Pedraforca (fbero~ • %.r^ «s |a jfçrfe Negra (pntóstèm ititiròmmè} • Tttfé d-íel WJ^ftçt (medie• Castell de Canals val) . , . "'-' -/, • Centre Borja (romà) • UrbsatétaEÉçié F-olb Alfa • Condiesel • Cova de la Torre Negra (cak&lítk i bronze antic) *1 • Embassament al Torrent ékft de Can Vilallonga (descans • Yïató (ibtm romà) gat) •Vil·la romana Can Cabas• Ermita sa • Ermita de Ja Salut (tard* • Vil·la rojpamdeí Mas antic i medieval)

^-x*A '-

Setmana

ElS /CANTONS Divendres, 10 de març del 2000

E n t r e v i s t a

Gemma Foj. Arxivera municipal

"La Carta permetrà tenir un control sobre els jaciments i que no es perdin E.C.

Amb un total de 89 jaciments comptabilitzats, la nova Carta Arqueològica de Sant Cugat amplia molt el coneixement de la història i el passat de la nostra ciutat. D'altra banda, segons Gemma Foj, arxivera municipal, aquest document permetrà també controlar i recuperar bona part d'aquestes restes, evitant que es perdin alguns dels jaciments.

- Quin és l'origen de la Carta?

- Va ser a partir de la comissió de patrimoni de l'Ajuntament, que va posar de manifest que la Carta Arqueològica que existia sobre Sant Cugat estava incompleta, s'havia vist des de sempre que en comparació amb els municipi del voltant Sant Cugat tenia molt pocs jaciments, quan precisament la presència de les runes romanes que hi ha al Monestir i d'altres que s'han trobat donaven a entendre que hi havia molts més assentaments. El que es va proposar va ser l'actualització de la Carta Arqueològica que havia

fet la Generalitat l'any 1988, en què constaven un total de 22 jaciments.

- 1 com ha variat la situació?

- Home, ara ja és més important Han sortit nous jaciments romans, que confirmen que la presència romana a la ciutat havia estat important. Després el gruix dels que s'han inclòs són els medievals, que moltes vegades tenen restes anteriors però que estan formats generalment

Foj: "La Carta permetrà canviar el discurs històric " per masies, i si no es poden fer excavacions, és molt difícil saber-ho.

- Quina és la utilitat d'aquesta Carta?

- El primer és posar una mica d'ordre en el patrimoni cultural.

Nosaltres tenim un patrimoni cultural que es veu de seguida. A banda del Monestir, hi ha masies, ermites, cases d'un cert interès,

edificis amb interès artístic o històric demostrat, però faltava aquest aspecte arqueològic. Com que a Sant Cugat el procés de creixement i de construcció és bastant ràpid, hi havia el perill que es perdessin moltes d'aquestes restes si no s'hi posaven les bases. Ara, aquesta Carta permetrà tenir un control sobre el jacimenst perquè no es perdin , una persona que vulgui fer un projecte d'obres en una zona de possible interès arqueològic, haurà de controlar el moviment de terres per si surten restes i almenys el que surti en aquella zona no es perdrà.

- A qui serà útil?

- Es una eina de consulta per a gent molt especialitzada com són els arqueòlegs. El que sí que es consultarà seran els resultats de les excavacions i prospeccions que es facin, que és el que aportarà dades als historiadors. També serà una eina que es farà servir molt a l'àrea d'Urbanisme, per la concessió de permisos d'obres.

- I per exemple, a les e§coles?

- Potser els queda una mica lluny, no hi ha cap gran jaciment que pu-

C o n c u r s

Gemma Foj espera que els estudiosos locals puguin treure profit d'aquest estudi F: X.L. gui utilitzar-se més didàcticament, visitar-lo, etc. El que sí que permetrà és canviar el discurs històric sobre Sant Cugat, ja que ara ja podrem parlar una mica més de la presència dels romans i potser, a partir dels plànols que s'han aixecat, es podria fer una idealització de les vil·les romanes de per aquí. Això seria molt útil per a les escoles.

- Aquesta Carta ha ampliat molt el coneixement històric de Sant Cugat?

- Sí, de moment ja ha servit per confirmar la hipòtesi que Sant Cugat no estava aïllada, que no era un cas a part en referència a la resta de municipis sinó que estava, per exemple en l'època romana, igual

O s c a r s

1 9

de poblada que altres llocs. Han sortit vil·les romanes importants com la de Can Cabassa, que ja es coneixia, o unes altres al costat de l'Arxiu Nacional, que de mica en mica aniran donant resultats, a mesura que se'n vagin estudiant els materials.

- Es preveu desenvolupar més la Carta, per exemple, fent excavacions?

- De moment no n'hi ha prevista cap, però sí que es vol que la Carta es pugui desenvolupar en aquest sentit. No considerem que sigui una carta tancada, s'haurà d'anar ampliant, però això dependrà de les excavacions que es puguin fer i de l'interès dels estudiosos. Esperem que treguin fruit d'aquestes dades.

9 9

Èi! du c El 26 de març vinent es donaran els Oscars 1999, en la seva 72a edició. Amb aquest motiu proposem als nostres lectors la travessa següent (només es pot escollir una de les cinc opcions en cada apartat): MILLOR DIRECTOR:

MILLOR PEL·LÍCULA:

MHIOR ACTOR:

Í (Bftíng Oohn Malkovich)

America» Beaaty LaRriltaverde Et sexto seftthlo La$noaimd«tacas>iiela$t&*

SttttHetües (Awedeaa Beauty)

Rkhtttf farnsworth (Una historia verdadera), Stm ftm (Acordes y desacuerdos) KevÍR Spacey (American Beauty) fetfseii Crowe (El dilema)

««lema

M, ttf^Sfcyaau&R (Rsexto sentido)

Qtmti Washington (Huracan Carter)

MILLOR BANDA SONORA:

f/S posseïdors d'un sisè sentit que puguin enfarinar amb més precisió com pensen ris més de 6*000 acadèmics americans podran obtenir atotín d'aquests premis: 1. thmmotxitía de Toy$toty2, obsequi de Baena Vista International Spain 2. Tres BSO originals: £1 talento de Mr. Mptey, Acordes y desacuerdos i El hombre bk&ttenario, obsequi de Sony Músic 3. Pòsters de tes pel·lícules de moda, com Humçàn Carter.

4. imrades per als cinemes Verdi de Barcüona.

ínormasde ta...)

MILLOR ACTRIU: Keiyl Streep (Música det corazófl) ttilary Swanfc (Soys don't ery) Antiette Beníng (American Beauty) fonanne Moore (The entj of the affair) JanetttcTeer(íuwbteweeds)

Tfcomas Kewmaa (American Beauty) John WiltJams (Us cerrfeas de Àngela) lohQ CorigMarto (H violin rajo) Rzcttel Portman (Las rtormas de la casa de la sidra) Gabriel Yared (Et tatento de Mr. Ripley).

I Només cal que empleneu tes vraagss dades «i^ajiwstj^pó ]_ el feu |njbar_al dfi»^ fins aljJjyeridres_24 dej«ar£

NOM-

:

_

ADR£ÇAP08LACÍÓ

TEÜF0N.

TRAVESSA:

MILLOR ML·LÍCULA

MILLOR ACTRIU

MILLOR DIRECTOR

MILLOR BSO

MILLOR ACTOR

EIS4CANT01>$ el "diari" de Sant Cugat

cfb

C/ $A«T ARTOM, 44-44 $AHT CUüAT

Setmana

ELS-ÍCANTOP©

Divendres, 10 de mare del 2000

E n q u e s t a

Sap si a Sant Cugat hi ha gaires jaciments arqueològics i si estan ben conservats?

La nova Carta Arqueològica de Sant Cugat posa de manifest que a la nostra ciutat

existixen diversos jaciments, però poques persones saben situar-los o dir de quina

hi ha 8 9 jaciments coneguts actualment. La major part de la població, però, no té

època són. D'altra banda, tothom coincideix a dir que caldria dedicar més esforços

coneixement clar de tot aquest patrimoni. Una gran majoria afirma que sap que

a conservar i donar a conèixer les restes trobades a Sant Cugat.

MARTÍ MORANTK

SÒMA H K R R A

MIREIA NAVARRA

ANDRÉS TENGRA

48 ANYS

2 3 ANYS

23 ANYS

25 ANYS

5 6 ANYS

ADMINISTRATIU

ARQUEÒI.OGA

H I S T O R I A D O R A DK L'ART

H I S T O R I A D O R D K L'ART

ESP. CIÈNCIES HUMANES

"Se que hi ha restes al Monestir, que ja fa temps que estan conservats i crec que al claustre ara hi han trobat restes romàniques. Suposo que l'Ajuntament anirà fent el que calgui per recuperar-les".

"Sé que a Sant Cugat hi ha bastantes restes arqueològiques. Però jo crec que s'hauria de fomentar més, que l'Ajuntament es preocupés més per la conservació i que es facin més excavacions".

"Sé de l'existència de molts jaciments que s'estan estudiant i d'altres que no s'han aixecat, però jo crec que es podrien investigar més i també posar-los al descobert, donar-los a conèixer".

"Sé que hi ha diversos jaciments, com Can Cabassa o el de l'Arxiu.

Pel que fa a la conservació, crec que s'haurien de fer més coses, ja s'hi fa alguna cosa, però s'hi hauria de fer molt més".

"Sabem que n'hi ha bastantes, però hi ha hagut moltes expoliacions fins ara, s'han produït desastres. Sobretot cap a la banda de l'HGC, on hi havia molta cosa romana".

AM U.IA P O N S

GUIU.KM VIRGILI

ADOLF PRIANTE

FRANCESC O R R I O L S

51 ANYS

70 ANYS

35 ANYS

49 ANYS

19 ANYS

INFERMERA

ENGINYER INDUSTRIAL

PINTOR

COMPRES

ESTUDIANT

"Jo he fet algun curs d'història de Valldoreix, i també sé que a Sant Cugat hi ha restes al Monestir i a Valldoreix a l'ermita de Sant Cebrià. Hi ha coses, però suposo que sempre es pot fer més".

"Home, de jaciments arqueològics de la prehistòria no en recordo cap, però sí que hi ha esglésies romàniques i alguna altra cosa.

El que penso es que en aquest tema hi ha moltes coses a fer".

"Hi ha moltes restes, però caldria cuidar-les més perquè n'hi ha que estan molt malmeses, com el forn ibèric o Sant Adjutori, o com el castell de (lanals, que s'hauria de tancar".

"Sí, hi ha llocs com la Torre Negra, el forn ibèric i molts d'altres.

El que crec, però, és no es fan prou coses per conservar aquestes restes, caldria fer-hi molt més".

"Sé que a Sant Cugat hi ha algunes restes arqueològiques, sobretot a la zona del Monestir, però la veritat és que conec llocs com Tarragona. Potser aquí s'hauria de donar a conèixer més".

<%/ y^(t"j-?i %•;

Distribució a totes les llars i establiments del municipi Hi sortirà tota i'actívítat de !a ciutat Dades d'interès i la millor cartografia

MONTSERRAT V I D U .

IVAN P E N A S

Amb La Guia de Sant Cugat

Guies

locals

hi sortirem tots guanyant

3§«ttuG4i R E S E R V I EL SEU ESPAI

93 674 86 61

La forรงa positiva

EIS4CANTONS

Política

8

D/i en/ires, 10 de mure del 2000

La casa de la vila Francesc Godàs. Regidor d'IC-V

Recoder és incapaç de donar un pas valent per tenir un govern estable" JOAN SORIANO

- I el d e l'estació?

- Massa petit i soterrani; no el veiem com un pàrquing de transferència. Nosaltres pensem que aquests tipus de pàrquings han d'estar a l'aire lliure. La solució seria fer una estació nova a Coll Fava, on hi ha espai i superfície. A més, hem de tenir en compte que la zona de Coll Fava i de Roquetes, on la gent està actualment obligada a desplaçarse per agafar el tren, aviat serà el centre de Sant Cugat.

- Sant Cugat -

El regidor d'Iniciativa p e r C a talunya-Verds (IC-V) a l'Ajuntament de Sant Cugat, Francesc Godàs, diu que resideix a Sant Cugat -concretament a Valldoreix- des de 1970, "quan tots els progrés hi vivien". Es el seu segon m a n d a t a l ' A j u n t a m e n t i creu q u e la manca de majoria absoluta hauria de facilitar un ampli consens social que ajudaria a sortir a l'Ajuntament de la seva "paràlisi".

- IC-V té fama de ser la veu de consciència a l'Ajuntament?

- Aquesta és l'acusació més escoltada quean estàs a l'oposició.

Sempre hem dit, però, que som una força de govern. Les propostes que sempre fem són possibles. En aquest tema som molt seriosos i exigents. El grup municipal d'Iniciativa per C a t a lunya ha estat desaprofitat.

- Q u è vol dir?

- El grup d'Iniciativa ha comptat amb gent molt capaç. Quan als primers anys de govern CiU necessitava el vot, va obtenir el d'Iniciativa. Així es van poder fer coses q u e sense la nostra aportació no s'haurien pogut fer, com ara Promusa, les matriculacions en les escoles bressol, la descentralització...

- I ara?

- Als à m b i t s polítics p e t i t s - c o m el municipi-, les ideologies també es fan petites. Per tant, la recerca del consens, de l'entesa i de la participació és possible. Recoder pot ser un alcalde que accepti propostes d'altres grups polítics, de la societat civil... Quan algú té la majoria absoluta, de vegades, s'oblida, fins i tot, de l'educació.

- R e c o d e r e n c a r a està e n el termini de la cortesia o és que n o hi ha crítiques?

- La principal crítica que fem és que hi ha una certa paràlisi a l'Ajuntament, produïda perquè Recoder és incapaç de donar un pas valent i aconseguir un govern estable o d e cercar consens, uns acords institucionals que pu-

ciutat no es pot fer segons els desitjós dels c o m e r c i a n t s . El pàrquing del Monestir ja es va fer pensant q u e motivaria els consumidors i, en canvi, és buit.

La meva opinió és que la política de pàrquings al centre no pacifica el trànsit, al contrari, incita que n'hi hagi més.

A Francesc Godàs, regidor d'Iniciativa des del mandat anterior, li agrada més sumar que restar. FOTO: X.

guin tirar endavant Sant Cugat.

Tot el tema d'inversions està paralitzat p e r q u è d e p e n e n de la venda de patrimoni. En aquests exercicis passats només s'ha executat el 30% de les inversions previstes.

- Quin seria el pas endavant?

- N o es pot estar en minoria i portar al ple propostes d'acord sense tenir la garantia q u e es guanyaran. En cas contrari, és una feina perduda que només provoca el desgast de l'equip de govern i l'oposició. Suposo que estan esperant el resultat de les eleccions per pactar amb el Partit Popular; la solució fàcil.

- A més dels grans temes com la Torre Negra, el TGV i l'Eix Vertebrador, s e m b l a que les noves instal·lacions esportives són una prioritat?

- La Coordinadora d'Entitats Esportives ha fet una gran feina.

H a a c o n s e g u i t v i s u a l i t z a r la manca d'inversions. La població pràcticament s'ha doblat i tenim les mateixes instal·lacions de fa 20 anys. T a m b é ha aconseguit el suport unànime de totes les formacions polítiques per trencar aquesta situació.

- D ' o n sortirà el finançament?

- Aquesta és la qüestió. A part de les subvencions, els recursos

només poden sorgir de la venda del patrimoni municipal. Nosaltres vam proposar la venda del camp de futbol. Crèiem que l'operació urbanística ens permetria finançar la futura ciutat esp o r t i v a i, fins i t o t , u n n o u

DQI) s e n t i t 1»* <0*ca» 1 9 4 7 ) é* •i

jpaftiie». Aquest homes amï» aíïeres, d ' a i r e i ? « * efttoftada* é* ; (tf*r*rï d'un d W - : i» 4£tiÉo*ie de prole»ífc«tf»ïwd©r de «rea en «is «a itatius <g«e es xe» en les aïi «es crít^»e».ï;J^i|ii;;|s9títica lacat,

m:\f«&a**» com

:•$» «f«& $e«d$iíBgt&* té ei4»! £e governí rec

IARROSA

ajuntament. El camp de futbol no deixa de ser un tros de terra molt gran al mig de la ciutat que no la deixa travessar.

- Té solució, el centre?

- Nosaltres estem d'acord amb el projecte de vianantització del c e n t r e q u e proposa l'Ajuntament, que va des del Monestir fins a l'estació. Nosaltres, però, volem que s'estengui fins al passeig Torre Blanca. Creiem que la zona de la carretera de Cerdanyola s'hi pot incloure perfectament. En cas contrari estaríe m s e g r e g a n t un barri, les característiques del qual s'ajusten a les d e qualsevol altra via comercial.

- IC-V no va incloure el pàrquing dels Quatre Cantons al seu p r o g r a m a , p e r què?

- T e n i m d u b t e s sobre el fet que la ubicació del pàrquing dels Quatre Cantons sigui la millor.

Anar a aquest pàrquing des d'una via de circumval·lació fluida obliga als conductors a fer una volta immensa. Creiem q u e la rambla del Celler, per exemple a sota del camp de futbol, seria un lloc més adient.

- Aleshores p e r q u è el proposa tothom?

- Perquè és una pressió dels comerciants q u e volen el pàrquing a la porta de la botiga.Una

- No estan d ' a c o r d a m b el m o d e l d e ciutat-jardí d e CiU p e r a Sant Cugat?

- Quan ens oposàvem al túnel de Vallvidrera era perquè ja advertíem que dispararia el creix e m e n t de Sant Cugat socialment en una sola direcció. De fet, suposant que hagués volgut, l'Ajuntament podia fer poc per dirigir-lo, pel q u e fa a la tipologia de l'habitatge. A CiU, però, la ciutat-jardí ja li estava bé, perquè a la foto queda molt bonica.

Però, després passa el que passa, q u e els preus dels pisos es disparen i que els habitatges de Promusa són insuficients.

- Quina alternativa proposa IC-V? - Som partidaris de la ciutat compacta - q u e no vol dir aglom e r a d a - del tipus de Coll Fava o del parc Central, on el carrer torna a prendre protagonisme.

Es tracta d'un model q u e permet la diversificació social, que evita que tots els pobres visquin en una banda i els rics en una altra. El model actual té conseqüències socials. És excloent i provoca q u e molts santcugatencs se'n vagin a Rubí.

- R e c o d e r a c a b a r à el m a n dat?

- És clar, no hi ha cap altra alternativa. Ara per ara, l'únic dubte és si l'acabarà amb satisfacció o si li quedarà tot per fer. Ha de valorar si és més important el seu propi bé, el del partit o el de la ciutat.

—Vostè repetirà com a cap de Dista?

- Espero q u e no.

Política

ELS/CANTONS Divendres, 10 de marc del 2000

E l e c c i o n s

El PSC busca P avanç cap a V Estat de les autonomies Joan Marcet defensa les claus delfederalisme EMILI BELLA - Sant Cugat -

La seu del Partit dels Socialistes a Sant Cugat va acollir el 2 de març passat la presentació del programa de la campanya electoral del partit. El vicepresident del Congrés dels Diputats i número 5 a les llistes per Barcelona, Joan Marcet, acompanyat pel portaveu municipal del PSC, Jordi Menéndez, van fer un repàs dels eixos bàsics del programa, que se centren en l'avanç en el desenvolupament de l'Estat de les autonomies, que passaria per la reforma de la Cambra Alta. Tot plegat dins d'un projecte global d'Estat federal que reconeixeria la pluralitat d'Espanya.

A banda del federalisme polític i judicial, Marcet va apuntar també el fiscal, amb una reforma del finançament autonòmic, i el cultural, amb el reconeixement ple de les diverses llengües i cultures de l'Estat. A més, també va destacar la necessitat d'aconseguir l'aprovació de la Carta de

Jordi Menéndez i Joan Marcet presenten els eixos programàtics F: X.I..

Barcelona també al Parlament.

El vicepresident socialista sabadellenc va incidir també en el repartiment de manera equitativa del progrés. La millora de l'ensenyament i de la sanitat públiques són dos dels punts que els socialistes volen accentuar.

Eri l'apartat de crítiques al Par-

tit Popular, Marcet va explicar que "la privatització està a mans dels quatre amics de Josc Maria Aznar". En aquest sentit, Marcet va destacar q u e s'han fet "passos enrere" en política social al llarg del mandat del PP al capdavant del Govern.

Per explicar la importància d'a-

questes eleccions generals per a Sant Cugat, el portaveu de la secció local del PSC va relacionar Madrid amb la presa de decisions en temes que afecten el nostre municipi, com l'estació de RENFE de Coll Fava, l'obertura de la línia ferroviària Mollet-Papiol per a passatgers - q u e també depèn de R E N F E - , la ubicació definitiva de l'estació del Tren de Gran Velocitat a Sant Cugat (TGV) o la millora tant dels serveis postals a la nostra ciutat com dels judicials. "Volem assumir el compromís de millorar el servei de Correus i el de Justícia, reformarlos amb profunditat, i això s'arregla des del govern de Madrid". Amb un govern socialista al capdavant de l'Estat, Menéndez va assegurar que la Generalitat hauria de canviar la seva política en matèria d'F.ducació i de Sanitat.

El portaveu local va desqualificar els avanços econòmics del PP: "Hem de ser exigents amb el repartiment dels beneficis. Si l'economia creix, hem de repartir els diners entre tots", va dir, afegint-se a les crítiques del seu company de partit Joan Marcet.

Menéndez es va referir també a l'assassinat del socialista Fernando Buesa comès per ETA a l'inici de la campanya: " A m b aquest fet, ETA ha volgut condicionar la campanya". Segons Menéndez, l'atemptat ha de servir de revulsiu perquè tothom vagi a votar contra el terrorisme.

CU

I

Joan Puücercós

Josep-uuís Carod-Rovira

El 10 de març, INF0RMEU-U0S-EN AL 93 454 01 44

Nous col·legis electorals per les generals del 12 de març REDACCIÓ

Aquest diumenge 12 de març els electors santeugatencs estan convocats a les urnes per participar a les eleccions generals. José Maria Aznar (PP), Joaquin Almúnia (PSOE), Francesc Frutos (ILJ), Xavier Trias (CiU), Inaki Anasagasti (PNV) i Joan Puigcercós ( E R C ) són alguns dels caps de llista que s'hi presenten.

Pel que fa als col·legis electorals de Sant Cugat, hi ha alguns canvis respecte a eleccions anteriors. Així, els que fins ara votaven al Centre de Salut ho faran a la Casa de Cultura, els de la Unió Recreativa i Esportiva de ( U E R F ) al Centre Social i Sanitari, els que anaven a l'Associació de Veïns i Propietaris de Mira-sol aniran a l ' A N C i part dels electors que votaven a Volvo ho faran al Teatre-Auditori.

E L S 4 C A N T O N S de la setmana

vinent oferirà tots els resultats electorals. Ràdio Sant C u g a t emetrà un programa en directe el 12 de març de 22 a 23 h. per oferir les dades de Sant Cugat.

10

Política

ELS/CANTONS Divendres, 10 de març del 2000

E l e c c i o n s

Pactar amb CiU a Sant Cugat seria bo per al PP, segons Fisas

Puigcercós fa a Sant Cugat el míting central del Vallès Occidental

J.M.V. - Sant Cugat -

l'Allí.1 Bl-'.l.l.\ - Sant Cugat -

Kl cap de llista per Barcelona d'Ksquerra Republicana (ERC), Joan Puigcercós. va visitar diumenge Sant Cugat en un dinarmíting que va congregar prop de 250 persones al pavelló de l'Escola Catalunya de Mira-sol. "A hores d'ara encara no sabem quina és la balança fiscal entre Catalunya i Espanya. Madrid es nega a donar les xifres de l'expoliació del nostre país". Aquestes eren les paraules que el cand i d a t r e p u b l i c à va llançar al govern espanyol en el seu par-

lament. Puigcercós, va reclamar el concert econòmic, com el que tenen al País Basc, i va criticar el model de finançament autonòmic de què gaudeix Catalunya.

Cn model que, segons el cap de llista, és "un error que arrosseguem des de la transició". Puigcercós va recordar q u e va ser E R C qui, fa molts anys, va obrir el debat del finançament i va atribuir a E R C la denúncia de la " d e s e r t i t z a c i ó del s e c t o r energètic de Catalunya".

L'acte va comptar també amb la presència de la número dos de la llista, Àngels Coté, i la candidata del Vallès O c c i d e n t a l , Marta Aguilar, veïna de Mont-

E l e c c i o n s

Eldinar-mítinges va fer a l'h si nin Catalunya de Mira-sol' F: E.h cada i Reixach, del portaveu de la secció local, Eduard Pomar, a més del secretari general del partit, Josep-Lluís Carod-Rovira. ";CiU està en condicions d'assegurar que en cap cas tornaran a fer president Aznar, sí o no?" va ser la pregunta que Carod-Ro-

& necessari

vira va adreçar al cap de llista democristià, Xavier Trias, alhora que demanava a la coalició nacionalista que es posicioni i digui a qui donarà suport, ja que, segons els sondejos ningú tindrà majoria absoluta, i el nou govern dependrà de Cill.

«#*necesari©

Lucchetti justifica el pacte cTIU-PSC per aconseguir

Mentre a Sant Cugat el Partit Popular no acaba de veure clar un possible pacte de govern municipal amb Cal", des de Barcelona tot es veu més fàcil. Així, aquesta setmana, el regidor del PP a l'Ajuntament de Barcelona i cap de llista per al senat, Santiago Fisas, s'ha manifestat al respecte en un acte electoral a Sant Cugat. Segons Fisas, per al P P és "bo" ocupar càrrecs en els diferents governs perquè, segons diu, és la millor manera d e donar-se a conèixer. I, en aquest sentit, es va mostrar favorable a un pacte entre C i l i PP a Sant Cugat. Fisas, acompanyat per la candidata al congrés, Berta Rodríguez, el presid e n t local del p a r t i t i altres regidors del seu grup municipal, van participar en un esmorzar-roda de premsa amb els mitjans de comunicació. Fisas va insistir a no entendre el pacte al senat entre E R C i PSC: "Almúnia està en contra de la llei del català, i per Carod-Rovira s'ha quedat curta".

el gir a Pesquerra K. B.

El c o o r d i n a d o r d ' E s q u e r r a l'nida i Alternativa (El'iA), Antoni Lucchetti, va centrar el míting de dimarts a Sant Cugat en la defensa del pacte entre el referent espanyol del partit, Izquierda Unida (III), i el P S O E per concórrer a les eleccions generals del proper dia 12.

Lucchetti va justificar el pacte dient que tot i que hi ha punts en què discrepen i fins i tot estan en contra, és una manera "d'acabar amb la dreta i aconseguir el gir a l'esquerra". Segons

el coordinador general d'EUiA, l'acord de mínims servirà per augmentar la pressió dels diputats d'ILJ al Parlament: "Estem més a prop de les 35 hores, de l'augment del salari mínim", va afirmar Lucchetti.

La política social és una de les grans preocupacions d'EUiA, que, en referència a la política del Partit Popular (PP) en els darrers quatre anys, consideren molt minvada. "És veritat que pel que fa a xifres macroeconòmiques hem millorat, però està i n j u s t a m e n t r e p a r t i d a " , deia Lucchetti, tot afegint que des del goVern "volen que deixem el sistema públic i anem al privat".

A les generals del 9 6 van votar un 7 8 , 6 3 % de santeugatencs \ntoni Lurchetti a la Casa de Cultura F: X.L. Per la seva banda, la candidata d'Els Verds n ú m e r o l 3 a les llistes, Teresa Ramírez, va explicar quines són les línies generals del seu grup: la reordenació i equilibri de la societat.

Els Verds, coincidint amb EUiA, aposten per la reforma fiscal, la

regulació per llei de les 35 hores i s'oposen a la construcció de l'estació del Tren de Gran Velocitat. "La riquesa és allò que es produeix, però també allò que es té". Així doncs, la preservació de la natura també és riquesa, per Ramírez.

C o n f e r è n c i e s

Casassas obre el cicle de CDC sobre el nacionalisme català al segle XXI EMILI BELLA

-Sant Cugat La secció local de Convergència Democràtica ( C D C ) va començar dimecres passat un cicle d e c o n f e r è n c i e s s o b r e cl catalanisme polític al segle XXI.

El tret de sortida el va donar el catedràtic d'història contemporània de la Universitat de Barcelona, Jordi Casassas, que va explicar q u e no hi ha cap crisi actual dels estats perquè han demostrat, al llarg de la segona meitat del segle XX, una gran capacitat de transformació i

REDACCIÓ

- Sant Cugat -

FI catedràtic d'història, a la Casa de Cultura F: X.L. adaptació", causada per la pèrdua del control de l'economia i del sentit de col·lectivitat, a favor de la individualització. Segons Casassas, el c r e i x e m e n t dels nacionalismes d'estat no ha disminuït la força dels nacional i s m e s m i n o r i t a r i s , sinó q u e s'han revitalitzat. L'historiador

creu que per sota de la globalització els nacionalismes creixen: "les línies de permanència històrica rebroten, però a m b la incorporació d'elements nous". I va afegir q u e " s e n s e una e s tructura estatal és impossible pensar en la cohesió social que permeti el nacionalisme".

Les xifres de les darreres eleccions generals a Sant Cugat, convocades el març del 19%, van ser les següents. Dels 35.910 electors van exercir el seu dret un total de 28.237, és a dir, va votar un 78,63 % de l'electorat santeugatenc. Les Planes va ser el districte amb menys participació del municipi; va votar-hi un 66,87% de l'electorat. Les xifres de participació a les eleccions generals han estat sempre les més altes a Sant Cugat. El rècord de participació a Sant Cugat d'unes eleccions democràtiques correspon a les generals del 1982 que van votar un 80,4% dels santeugatencs, és a dir, 17.157 electors..

Els resultats electorals de les generals del 19% a Sant Cugat de cadascun dels partits van ser els s e g ü e n t s : CiU va obtenir 9.945 vots (35,66%), el P S O E 9.126 vots (32,72%), el PP 5.471 (19,60%), I U 1.838 (6,60%) i E R C 1.324 (4,74%). La resta de partits van obtenir una suma de 184 vots (0,70).

ELS Í C A I Y I W S Divendres, 1'0 de març del 2000

Publicitat n

Fes-te soci del RACC. Serem sempre al teu costat. Per donar-te la millor assistència a tu i als teus arreu del món. I a més, com a soci gaudiràs de molts altres avantatges i serveis.

Ara, si et fas soci del RACC a la Delegació de Sant Cugat, et regalem una subscripció de sis mesos al diari OS4CANTONS de Sant Cugat. Retalla i porta'ns aquesta sol·licitud i cada setmana et farem arribar a casa ELS í CANTONS

Nom:

DArr

Adreça: CP:

Població

WW r c L U B

Telèfon

D e l e g a c i ó RACC a Sant C u g a t : Rambla R i b a t a l l a d a , 20 • Tel. 93 495 50 71

EIS SGVNTOÏNS

nuo

12

Divendres, 10 de març del iúOd

E d i t o r i a l

ELS CANTONS Setnuiuiri independent de Sant Cugat del \alles

1B>

P r · m · a Locat d * Sani Cugat, S.L.

La pràctica, suspesa

í . j i i i r i S.H1I A n i ' i n i . 4 ^ - 4 4 . USI'M) S j n t C u t ^ t JL·I \ J 11 C S

ici 't\ >s'( »,j s: - l·.l\,/;w,74 :u J4

l-Mii-i-"- clL-un-nu-i l n r p . : ' ' M l . f u c l i <..nn,,·,ji\n.-iit;.it \II(L·I,.I i.'!(-••. t r i i m i .i. >J>4i j n t o n ^ t n t s . u i t i . u t ; j t . i i ) m

Consell d ' A d m i n i s t r a c i ó Ramon (i rau (.president) Josep M. (lahreri/o, Pere Ks<)iierda i Xavier Fornells (editor delegat) Director Josep Mana Vallès

E

l trànsit. Aquest és un tema que afecta el conjunt de totes les poblacions probablement civilitzades del món. I a Sant Cugat, és clar, no volem ser menys. Milers de vianants grans i menuts travessen diàriament els carrers de la ciutat. Aquest no és un fet ni cap invent del Sant Cugat actual, però si que el progressiu augment del nombre d'usuaris de la via pública s'ha de tenir en compte. Paral·lelament, però, hi ha altres usuaris que s'anomenen conductors i que van asseguts a l'interior o al damunt d'un vehicle (camió, cotxes, moto, etc.) que també tenen dret a viure i/o a circular. Part d'aquest segon col·lectiu, a banda de parlar pel telèfon mòbil, que està prohibit, a banda d'observar els senyals del codi de circulació, que no es miren gaire (de vegades estan amagades), hauria de complir totes les normes establertes dins la normativa vigent, sobretot la que afecta la velocitat.

Si a les autopistes la velocitat està limitada, als centres urbans encara més. Però aquest darrer aspecte no és respectat per una minoria del col·lectiu de conductors.

Una minoria que és més que suficient per provocar greus accidents de trànsit: topades entre vehicles, atropellament de ciclistes o vianants, etc.

Redacció IV niu t\v la M'tinana: l'.ster Castanyer; Polítiru: Kmili Bella i Joan Soriano; Opinió: Josep M Vallès; SoWetut: Kster Castanver i Magda Méndez; Kntorn: Kmili Bella: Kt-onomia: loni Montene^ro i Joan Soriano; Cultura: loni Montenet;ro; F>|M>rt»; Alex López; Comercial ('.armen Kyaralar C o n s e l l Editorial Ramon (Jrau (president), Josep M. Cabrcrizo (vieepresident),Víctor Alexandre, Francesc Carbó, Jordi Casas, Narcís Castanyer. Albert de Pablo, Xavier Fornells, Rngeli Pedró. Ramon Pros, Lluís Puig, Kmili Rcíïé. Montserrat Rumbau, Paco Soler. Josep A. Teixidó. Joan Tortosa, Josep M Sans Tra\é, Joan Troyano, Núria Zabala, Manel Pardo i Pepa Martín Subscripcions Sinda Gómez Fotografia Xa vi Larrosa i Eduard Farinyes Disseny i maquetació Joan Fuertes i Marta Cabrol

Correcció Blanca Pi Impressió Rotimpres Tel. 972 40 OS 95 Distribució Mailing Vallès S.L. Tel. 589 23 71 Dipòsit legal: CI-40S-93 /-,/> 4 (.tt/if·in· t-\prts<ij úniíunicnt b tc% a opinió en els editorials.

Kl*. anit les MunJtt cxprcsvrn l'opinió dels ÍCIIS autors, i]iic l·J· 4C.,niiini\ un l'j SC\J neu iSJiiameni.

I'MMKJCIÓ j d h e n d j j

(ï)ACPC de IJ Prenia

C/Mercè triomfa,), lool 7 UFa 5(123 71 SaMCnfOl

Distribució d'ELS 4 CANTONS als subscriptors

El

S e v e r

i

en

D'entrada, ha de ser cada conductor que individualment decideixi acomplir el codi de circulació, però l'administra-

T i t o

ció també ha de tenir cura de tot plegat.

Kstà bé que la policia local multi els vehicles mal estacionats o que fins i tot la grua se'ls endugui si entorpeixen la circulació, pf.rò també s'ha de multar l'excés de vf.locitat.

Tanmateix, l'Ajuntament ha de corregir les zones en què es produeixen més accidents. Està bé que l'administració

Ha de ser cada conductor que individualment decideixi complir el codi de circulació, però Vadministració també ha d'implantar les mesures correctives i sancionadores per garantir la correcta mobilitat

es preocupi de reduir el soroll dels vehicles amb l'objectiu d'aconseguir baixar el llistó de la contaminació acústica i fer un Sant Cugat més sostenible, però no es pot oblidar de controlar també els vehicles que corren. Anys enrere, l'Ajuntament, a petició dels veïns del camí de Can Ganxet, va aplicar mesures per alen-

C a r t e s

;

. ^ n ü | i i i . i i i j . . . i ^ H i ^ « l i

a

l e c t o r s

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar a m b inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible q u e hi figurin el domicili, cl telèfon i el n ú m e r o de U N Í o passaport del seu autor. K L S 4 C A N T O N ' S es reserva el dret d e publicar els textos tramesos. i cl dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Per què ningú no es recorda del deute extern de Moçambic?

, . ,

d e l s

tir la velocitat dels vehicles al seu pas per aquest sector i els accidents s'han reduït considerablement. Ara, des de fa dos anys, els veïns del barri de Coll Fava han aportat a l'Ajuntament nombrosa documentació sobre la perillositat d'alguns carrers que conviden a córrer i, per tant, a tenir greus accidents de trànsit.

Aquesta setmana des de l'Ajuntament es demana paciència als veïns i es diu que són els coductors els responsables de prémer l'accelerador, que no cal penjar banderoles perquè actualment l'Ajuntament està en converses amb els veïns d'aquest sector.

Però després de dos anys, si alguns conductors encara no volen pitjar el pedal del fre en passar per Coll Fava i, per tant, es continuen sumant el nombre d'accidents, és raonable que la desesperació broti.

Cal, doncs, posar fil a l'agulla i muntar l'operatiu necessari per sancionar els qui no acompleixin el codi de circulació, però també estudiar la mobilitat de Coll Fava, un disseny d'urbanització que responia més a una cursa d'obstacles que a la lògica viària. Cal veure si cal canviar el sentit d'algun carrer, si s'hi han d'afegir o canviar senyals de trànsit, si s'hi han de construir obstacles per obligar a reduir la velocitat, o més rotondes.

El problema ve de lluny i les solucions ja haurien d'estar damunt la taula.

Arran dels esdeveniments a Moçambic m'agradaria fer la reflexió següent. Segons les dades del Banc Mundial, el deute extern de Moçambic arriba als 5.781 milions de dòlars, cosa que suposa el 443,6% del seu Producte Interior Brut.

Dit amb altres paraules, això significa que cl diner que deu Moçambic als diversos governs i entitats financeres internacionals suposa més de quatre vegades la suma total del que aquest país produeix durant un any. Qui es dol per això?

Quan l'huracà Mitch va arrasar l'Amèrica Central diversos països van anunciaren cancel·lacions parcials i/o moratòries en el pagament del

deute. ;Ningú no parla ara del mateix en el cas de Moçambic? >Per què a més de fer una crida a les nostres butxaques ningú no diu res d ' a q u e s t tema? Està bé la col·laboració econòmica i millor encara l'esforç de molts professionals que treballen per pal·liar la situació, però, ja és hora que a més, com a ciutadans, exigim als nostres representants públics que prenguin mesures profundes perquè aquests pobles puguin sortir de la seva situació. ,jl què és millor que condonar-los el deute que ja han pagat amb escreix més de dues vegades amb el retorn dels interessos del capital prestat?

Precisament, el proper dia 12 de març tindrem l'ocasió d'expressar la nostra opinió respecte al deute extern que els països empobrits tenen con-

tret amb l'Estat espanyol. Simultàniament a les eleccions generals, en més de 300 poblacions de totes les Comunitats Autònomes es portarà a terme una consulta social per a l'abolició del deute extern.

En llocs pròxims als col·legis electorals, per no interferir en el bon desenvolupament de la jornada electoral, s'instal·laran taules i urnes en què les ciutadanes i els ciutadans també podrem votar a aquests altres milions de candidats a la vida. Més de 1.000 associacions de tot l ' E s t a t estan col·laborant amb aquesta consulta, que compta amb personalitats i entitats de prestigi reconegut com a observadors, que acreditaran la transparència del procés. És el primer cop que a Espanya la societat civil es mobilitza per organitzar un re-

E L S / C A N T O N S Divendres, ÍO de març

Opinió

del2000

C a r t e s ferèndum d'aquestes característiques. Encara que només sigui com a expressió real de participació democràtica, l'experiència ja compensa l'esforç.

Tant de bo serveixi, a més a més, per alliberar el deute que pesa sobre aquestes gents, "a les quals ens uneix la història i l'ànima".

Daniel Gómez-Olivé i Casas

Ha mort Joan

Auladell'

Crec que es pot dir ben bé que era qui més sabia sobre Sant Cugat i la seva història.

S'havia dedicat a estudiar-la des que era ben jove, ara tenia 80 anys, i encara continuava anant als arxius i recopilant dades sobre el passat de la seva ciutat. Encara que no tingués el títol d'historiador, perquè ell era químic, no vol dir que no ho fos, era un historiador apassionat de Sant Cugat.

I la ciutat li va saber reconèixer el seu treball al llarg de tants anys obsequiant-lo, l'any 97, amb el premi Santcugatenc de l'Any, en la seva versió especial a la trajectòria. El trobarem a faltar tots els que ens dediquem a estudiar el passat de la nostra ciutat, trobarem a faltar la seva cordialitat, la seva discreció, la seva senzillesa, la seva calidesa humana, i trobarem a faltar el seu saber. El que més em sorprenia d'ell era que no intentava mai demostrar el que sabia, treballava a la callada, i no buscava cap mena de protagonisme, quan publicava un treball l'entrcgava a la parròquia i al Centre Borja, no deia res a ningú i continuava treballant amb cl seu estil metòdic, ordenat i meti-

culós.

Jo li consultava moltes coses, m'agradava estar al seu costat i escoltar-lo parlar del passat de Sant Cugat, un passat que jo no he conegut, però que se'm feia present quan ell l'evocava. Vaig aconseguir convènce'l per fer entre ell, mossèn Pere Vivó i jo mateixa, un llibre sobre Sant Cugat, i em va costar que acceptés perquè era realment contrari a tota mena de protagonisme i perquè el que ell volia era seguir treballant tal com havia fet al llarg de tants anys calladament i a un nivell molt personal. Ens quèiem bé, encara que fóssim tan i tan diferents, tenia un somriure dolç i acollidor que sempre recordaré.

Montserrat Rumbau

El deute extern també és cosa de tots Aquest diumenge 12 de març totes les ciutadanes i tots els ciutadans de casa nostra i de tot l'Estat estem cridats a participar en una doble consulta.

Si se sap que la convocatòria d'eleccions generals hauria d'implicar tothom a manifestar una de la diversitat d'opcions possibles, és poc conegut el perquè de la consulta social sobre el deute extern, motiu pel qual ens cal fer col·lectivament un esforç de comprensió i de divulgació.

El deute extern és la quantitat de diners que els països del Sud deuen als països del Nord o bé a organismes financers internacionals per préstecs rebuts.

Hi ha una trentena de països el deute extern dels quals és

d e l s

"al diari de Sant Cugat"

guin albirar un futur més esperançat que l'actual.

Les noies i nois de 16 i 17 anys també estan cridats a participar en la consulta. La seva generació serà la que li tocarà d'anar donant nous passos de cara a la solidaritat mundial, un dels importants reptes d'aquest nou mil·lenni.

Els estrangers, amb papers o sense, també podran participar en la consulta. Ens imaginem el que pot representar per a elles i ells saber que s'està intentant donar un primer pas per millorar les condicions de vida de tants éssers estimats dels seus països d'origen?

Els que sovint hem viscut des de la primera línia les llargues jornades electorals hem experimentat la complicitat que es genera entre els diferents ciutadans en els temes de consens, com ho és el de la participació: en general, votants de totes les opcions polítiques, desitgem que sigui alta. En aquesta ocasió ben segur que hi haurà una complicitat afegida: la tasca que farem t o t e s i tots els q u e haguem captat aquest missatge a fi d'induir els nostres coneguts perquè també s'impliquin en una causa tan justa.

Francesc Serra

12 de març: no cal que ens vingui de gust Potser sí que el qui va a votar per primera vegada viu una experiència estimulant. Així va ser -fins a perdre la mesura- l'experiència de retornar a les urnes després de la llarga nit de dirigisme que impedia

»««*»«,,.

BELL k ^ & p c i ATS

Excursions en avioneta, només per 7.500 ptes.

/ IMIpl , *

Informació: 666.42.81.42 http-//oi rtourpvirt.com e-mail: airtourSairtel.net

E T VEIG AMB C M * PE fOCS AMICS ?! ÉS QÜE NOMÍS DE PENSAR OÜE s' ACABA LA CAMPANYA' ELECTORAL M'ENTREN TOTS ELS MALSÜ /

/

kKb

B/ai Blaiiquer i Cutrina prev.

Plaça Barcelona, 11 • Tel. 93 674 17 84>Fax93 590 30 10 • 08190 SANT CUGAT

ÉS PERQUÈ ENCARA NO

TENS DECIDIT A QUI DONARÀS £L VOTI!

les consultes.

Ara, sortosament, els afers públics han pres la seva autèntica dimensió. I hem anant veient que no hi ha cap projecte ni cap persona que ofereixi totes les garanties. Tots els ideals quan toquen terra mostren la seva limitació.

Quan ens refugiem en el desengany de la política ens fem irresponsables. La fugida al camp en dia d'eleccions és indicador d'immaduresa social.

No té per què venir de gust anar a votar. El dia que s'hagués de rifar un pernil entre els electors per contrarestar l'abstenció, seríem un país de cretins.

Cal que anem a votar simplement perquè tenim més de divuit anys i així s'organitza la societat adulta quan pot desplegar-se amb normalitat. Per més limitacions que comporti la democràcia.

A més, enguany podrem participar en una consulta paral·lela, per demanar la condonació del deute extern dels països que estan a la misèria.

Tampoc no sabem si els qui ostenten el poder en podran o no en voldran fer cas. Ni podem assegurar si els dirigents dels països endeutats gestionaran bé el deute que se'ls pugui condonar. Hi ha raons per dubtar de l'eficàcia d'aquest gest. Però no hi ha cap raó que justifiqui que no fem res. Mirem la cara dels desposseïts (Madagascar, per exemple) i segur que ens decantarem per la justícia. Encara que sigui a les palpentes.

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral Serveis Jurídics

\

AIRTOUR "Catalunya des de l'aire"

e\sAcantons@totsantcugat.com

l e c t o r s

superior al seu producte interior brut (PIB). La majoria són de l'Àfrica i de l'Amèrica Llatina. Moçambic, a banda del desastre actual, deu 4 cops més que el seu PIB. El deute extern ha provocat uns nivells de dependència, pobresa i desmembrament de les comunitats socials dels països del Sud sense precedents històtics. S'han retallat les despeses en educació, sanitat i assumptes socials. Per això han reaparegut malalties com la malària, el tifus i el còlera; l'analfabetisme ha augmentat i la seguretat alimentària és sacrificada enfront de l'exportació d'aliments per poder pagar el deute.

Anul·lar el deute extern dels països pobres no eradicaria la pobresa, però seria un primer pas que permetria donar-ne d'altres. El cost dels països rics no seria gaire gran: aproximadament un 1% del seu PIB. En el cas d'Espanya, la condonació del seu deute bilateral suposaria un 4,8% del pressupost.

En una de les preguntes de la consulta es fa referència al fet que l'import del deute cancel·lat es destini per part dels països empobrits al seu propi desenvolupament, i es creïn mecanismes de control, cosa que fins ara no ha succeït.

Aquesta consulta no tindrà valor jurídic però sí moral. Si aconseguim una alta participació (la consulta es farà en més de 300 municipis de l'Estat), el govern de torn es veurà induït, junt amb els dels altres països rics, a donar passos decidits, a fi que la comunitat internacional creï les condicions necessàries perquè la majoria dels ciutadans del planeta pu-

EIS ICWTOÏNS

13

li

U PROBLEMA S é N ELS DINERS QÜE EM COSTARX PODER DORMIR A PARTIR D' ARA... TÜ SAPS E t OÜE M' HE ARRIBAT A ESTALVIAR AMB PASTILLES AQUESTS ÚLTIMS MESOS?

14

VfpïtllO

La

l l o t j a

US/CANTONS Dwendres, 10 de març dtl 2000

(Homenatge

d ' E t s

4

CANTONS

a

Joan

A u l a d e f I )

L? orgue del Monestir ÍOAN AüLADELL I S E R K A B O G I N Y À

E

l Monestir benedictí de Sant Cugat del Vallès ha estat un dels centres musicals més notables del país, equiparable tan sols amb el de Santa Maria de Ripoll.

Ho demostren els preciosos llibres litúrgics i de cant, segles XI al XIII, avui conservats en l'Arxiu de la Corona d'Aragó, estudiats i divulgats per l'eminent musicòleg Higini Anglès, o l'obra singular del monjo Pere Ferrer (+1231), compositor de "versos, tractats, ritmes i proses". Ja en aquell temps es devia disposar de l'instrument idoni adequat, l'organum, orgue, que seria de més anomenada que no pas el que posseïa el petit monestir de Sant Benet de Bages, de l'any 972, mencionat per la documentació medieval.

-"orguer"- "que lo està composant, hi posa el registre de la corneta, llagut i clarins, però queda imperfecta". Es resolgué fer els corns nous "perquè els que hi ha són podrits i foradats"; afegir-hi algunes flautes de fusta i arreglar-ne algunes de podrides i dolentes, fer una manxa nova i adobar-les totes.

"El flautat de fusta és lo més armoniós". Efectuà les proves i comprovacions Josep Elias, organista de Sant Just de Barcelona. "gmndíssim home", valorat avui dia com el millor dels seus temps en l'especialitat. El cost global fou de l'ordre de cent lliures, xifra que va ser contrastada amb les soles disset dobles que costà la darrera vegada que s'havia espolsat "no fentse altra cosa".

L'instrument que ens ha arribat té uns inicis o precedents posteriors a aquella apartada i esplendorosa època. D'acord amb els actuals coneixements podríem situar-los a les acaballes del segle XV i primer quart del segle XVI. El 29 de setembre de l'any 1499, els monjos santcugatencs signaren capítols notarials amb Ermenter Brocà, de Barcelona, magister organum, per a la construcció d'un orgue. Novament, el 1523 i 1526, el prior del Monestir en contractà la reparació o reconstrucció amb el mestre d'oguens barceloní Miquel Cerdanya. Era aquest un notable i conegut orguener, i així mateix verguer (funcionari de verga o bastó) dels consellers de la ciutat, autor o reconstructor dels orgues de lesjerònimesde Barcelona (1510), dels Franciscans de Palma de Mallorca (1529), dels temples parroquials de Bàscara (1519), Terrassa (1520) i posteriorment, els de Puigcerdà (1531), Sant Vicenç de Sarrià (1534) i de Mataró (1536).

"Organo grande, de buena hechura y voces", el consideraven els monjos de mitjan segle XVIII. A l'estiu del 1771, per l'agost, va presentar-se un orguener, soldat de cavalleria del Regiment del príncep, oferint-se per a "componder y afinar lo orga"; comptava amb la recomanació de l'organista Magí Ràfols i d'algun membre de la Comunitat. El 10 de setembre, el soldat organer, Joan Cabezas, havia acabat el treball a plena satisfacció pel mòdic preu de 36 lliures. El Capítol no solament el gratificà, sinó que s'animà a ampliar els treballs afegint-hi dos registres nous, l'un de "cafietilla" i l'altre "de llengüeta" o bé un registre sol de "trompetes reals". El 25 de novembre, els dos registres nous estaven ja col·locats.

Les obres d'instal·lació en el parament lateral superior del temple, immediat al campanar, havien de causar el truncament i parcial desaparició d'una pintura mural al fresc, d'estil romànic bàrbar i tardà (segona meitat del segle XIII) que ornava la paret gòtica. Representava, sembla, una teoria de serafins portant candelers, arrenglerats l'un al costat de l'altre, en processó o sèrie d'uns quatre metres d'extensió per una alçada d'uns setanta centímetres que aparenten haver amidat, de cos sencer, aquestes figures seràfiques. Actualment se'n conserven -o conservaven fa poc- tan solament dos fragments ocultats per la barana o empit de la tribuna que sosté l'orgue.

Creiem que la caixa esculturada actual és, efectivament, l'obrada en aquelles primeres dècades del segle XVI. El tema plàstic de les cartel·les retallades i rutllades, les corones i garlandcs de fulles, flors i fruits, els putti joganers, petits nens despullats, les rodelles amb bustos vistos hedonísticament, els detalls en motllures i capitells són -com ha destacat Cirici (1979)- novetats renaixentistes a la italiana que, barrejades amb el goticisme, entraren al nostre país en aquella època.

La magnífica, exuberant, decoració de l'orgue major de la catedral de Tarragona, deguda a Pere Ostres i Jeroni Xanxo, és, evidentment, posterior (1562-1566).

Ens han pervingut els noms d'alguns músics organistes o mestres de la capella: Pere Armendia (1605), Damià Usach (1652), I >luís Molins (1666), Jaume Torras (1670), Pere Carreres < 1696-1701), Josep Ràfols (1709-1767), Josep Arderiu (+1792).

Magí Ràfols (1771-+1801). Pau Obradors (1801), Ignasi Roca (1802-1807), Pau Marsal, prev., de Terrassa, destacat compositor i executant (1803-1811), i Ignasi Roca (1820-1824). En aquests darrers temps en coexisteixen dos, un primer organista i un de segon. Eren contractats pels monjos reunits en Capítol, previ examen de comprovació de la seva habilitat i certificat d'admissió. Havien de ser solters i tenien residència en el Monestir. Ultra l'acompanyament dels cants conceptuals i de les solemnitats litúrgiques, havien d'ensenyar els escolans i participaven en els enterraments, novenes i caps d'any que se celebraven en el temple. En les quatre festes anyals més notables -Sant Benet, Corpus i vuitada, Sant Cugat- es cantava Ofici "ab música de tres violins y viola a lo menos, y las veus necessàrias"; l'organista n'era l'encarregat del compliment i percebia, l'any 1803, "tres duros en plata per quiscuna funció". El càrrec era considerat una de les Mongies equiparables als Oficis monacals; per aquesta raó, el 1751, a petició de l'organista, li fou concedit "que el metge del Monestir tenia l'obligació de visitar-lo a ell i a tota sa família".

En l'hivern del 1622 les fortes pluges causaren danys al campanar, resultant-ne perjudicat l'orgue, -"lo orga"-, "per la tanta aygua cau". En l'any 1723 necessità de neteja, millora i recomposició; "necessita d'espolsarse i acomdarse". L'orguener

Segons el dictamen del rvnd. Pau Vila, organista de Sant Jaume de Barcelona, en cas que fossin detectats alguns defectes o descuits per part de l'orguener, aquest s'oferia per fer un altre registre de "dolzainas" per unes 40 lliures, la meitat del valor real; faria també el necessari teclat nou de l'orgue gran per unes 25 lliures, la meitat del just valor, quantitats a percebre després de la comprovació. S'oferia, endemés, en suplir i compondre el registre de "trompetes reals" si en el decurs de dos mesos de tocar-se no s'hi hagués trobat millora, en el qual cas s'obligava de recompondre les flautes necessàries. L'equipament del registre de "dolsaynes" i el teclat fou aprovat pel Capítol i realitzat.

Posteriorment, el 1802, per a l'afinació periòdica de l'instrument, els monjos procediren a aconductar-se amb un orguener forà que havia de realitzar-ho dues vegades l'any. La comunitat disposava, endemés, d'un orguenet portàtil. El prestaven a la parròquia de Sant Pere d'Octavià a petició dels administradors, per solemnitzar les festivitats com ara Sant Medir, el 3 de març, i "per lo segon dia de la festa de la Germandat", l'abril de 1802 i 1804.

L'abat Montero, restaurador i embellidor del temple, dotà així mateix l'orgue després d'examinada i comprovada la seguretat per "persones peritas" (1806). Regalà un contrabaix al Capítol, que fou guardat en l'habitació de l'organista. La festivitat de Santa Cecília fou celebrada per "los aficionats a la Música" amb honres al matí, Salve a la tarda i completes "ab Mú-

sica" a la nit. El segon organista, Ignasi Roca, fou distingit i recompensat "per la fidelitat ab que ha servit sempre al Sr. Abat" (maig 1807). Entre els més notables no podem oblidar Josep Ràfols, de tan llarga actuació, cinquanta-vuit anys al servei de l'instrument. Era nat a Castellterçol el 1692, i ja de ben jove, als disset anys, fou admès per la comunitat. Residia en el Monestir i a més de l'orgue cuidà del rellotge del campanar, actuava sovint com a testimoni en actes o transaccions i arribà a ser arxiver del ric Arxiu patrimonial, complidor d'un utilíssim."Index" de les escriptures del Cartulari (ACA. Ms. 3803). Contragué matrimoni amb Josefa Bosch i, en segones, amb Paula Vilaseca, vídua de Font. Expirà el 10 de maig del 1767 "ab moltíssima devoció y resignació" essent soterrat en el mateix Monestir amb assistència de l'abat capítol i domer.

La data del traspàs fou consignada en l'obituari monacal per a constància i perpètua commemoració, "magister organi huius monasteri"; com ho fou, també, la del seu fill, Magí, que l'havia de succeir en el càrrec. Plàcid Ràfols, el darrer de la nissaga, convers o sagristà menor de la comunitat, va ser l'únic Hec present en el moment de l'exclaustració (1835). El nét Josep Forns i Ràfols, peller o sastre de la vila, expressà en les darreres voluntats, l'any 1831, els sentiments afectius i musicals familiars. Disposava "que el Capítol permeti assistir a mon funeral a dos Escolans de cada Cor de dit monastir, no com a escolans sinó com a particulars, vestits ab Capot, per ajudar a cantar los Oficis com se acostuman cantar en los Aniversaris majors de dit Real monastir."

Convertida l'església monacal en temple parroquial, l'any 1833, l'orgue continuà sent un element primordial en les excel·lències del culte i la seva conservació i manteniment un motiu constant de preocupació per als rectors. Els Llibres d'Obra registren les quantitats destinades a l'organista, a millores, reparacions o afinacions. El 1847, "per lo Organista" 4 lliures, 10 sous; el 1856, "per colocar la cadireta al Òrgan", 9 lliures, 7 sous 6 diners; en 1865, "al Organista per tocar totas les festes del any, 292 rals i al campaner, de ascombrar i manchà al orga, 160 rals", etc.

La breu descripció de la Vila i Monestir publicada per Pasqual Madoz en el seu notable Diccionario Geogràfico, l'any 1847, fa esment de l'orgue, "aunque antiguo, bastante bueno". El publicista Martí i Castro, eclesiàstic, que havia estat vicari de la parròquia, és quelcom més explícit (1856): "Se conserva todavía un órgano de muy buena constaicción. si bien que maleado por el necesario deservido en que le dejó la ausencia de sus duenos (exclaustrados)". Puiggarí (1862), acadèmic i historiador de l'art, es lamentava de l'endèmica i general deixadesa per manca de recursos de l'administració: "El coro, el órgano, .. .todo adolece de igual incúria. Qué otra cosa puede esperarse de la ignorància o peco celo, de ese punible olvido en que se tienen nuestros monumentos y sobre todo de la absoluta falta de recursos con que atender siquiera a sus reparaciones mas perentorias".

En els anys 1856-1859 l'organista era Josep Segura, de Cervera, avantatjat deixeble del pare Jacint Boada (1818-1828) a l'escolania de Montserrat, on havia estat company d'estudis del cèlebre Saldoni. El 1877 ho era el músic i mestre de minyons santeugatenc Gumersind Auladell i Trabal, que formà un estol de deixebles. Josep Borrell i Boldú, Pepet Sastre, en fou fins al 1901; Joan San i Vilaseca, el Noi de l'Estanc; l'Alfons Magrans, fundador de l'Orfeó de Sant Medir (1907) i director del Chorus Angelicus; Domènec Oristrell, director de l'Orfeó dels Pomells de Joventut (1922); Francesc Vila i Trabal...

S'havia donat la feliç circumstància d'haver-hí al front de la parròquia rectors experts en l'art musical o ells mateixos practicants instrumentals: e b mossens Marià Baita (1844-1854), Antoni Rigual (1857-1869) i Andreu Domènech (1907-1912), regent o vicari de Pau Terradellas.

Antoni Rigual -que tocava el contrabaix- ensenyà música i solfeig a un bon nombre d'infants i escolans valent-se de l'orgue. I fixà, vers el 1868, les obligacions i atribucions de l'organista, càrrec "en propietat exclusiva": tocar en les Pasqües de Resurrecció, Pentecosta, Nadal, Assumpció de la Verge i Corpus, per Sant Pere i Sant Joan i demés principals; donar ensenyament gratuït als nens de l'Escolania; fora dels dies expressats podria prendre part en les funcions foranes de l'Orquestra dels deixebles; en les funcions de cant tindria retribució a part... "Para la recomposición del órgano, fuelles y demàs,

Opinió

HLS /CANTONS Divendres, 10 de marc del 2000

como en todos los tiempos, el soplador correrà a cargo del Ayuntamiento o de la Iglesia."

El 1901, "la magnífica orgue" deixà de sonar. La reparació, valorada per l'acreditat orguener Francesco Tcpatti -instal·lat al carter de l'Estrella, 58, de Gràcia i constnictor de l'orgue per la parròquia de Santa Eulàlia de Bega (18%) d'excepcionals condicions, en substitució del cremat en la darrera guerra carlina- importaria no menys de 12.000 pessetes. El rector ho anunciava als feligresos junt amb les moltes altres coses que mancaven d'arreglar. «Procurem tots fernos dignes del temple que tenim y joyas que guardem". Tot i amb això, les úniques mencions de caràcter descriptiu que coneixem, subjectives i superficials, corresponen a aquest moment: "Assobre de la capella de la Pietat ne surt l'otgue amb una volada d'aprop de dos metres. Se diu si fou construit pels mateixos monjos. Els tres costats estan plens d'una finíssima i complicada esculptura. S'hi compten sobre unes vuitanta bocines. Preciós orgue de l'època de què data". (Farreras, 1904). "En el órgano se cuentan cerca de cien registros. Parece ser construído por los mismo monjes". (Comas, 1906). "Inmenso órgano, adornado de hermosas esculturas barrocas". (Barraquer, 1906).

"Barroch, però de bon gust". (Peray, 1907, 1931).

El 1907, en els Jocs Florals convocats en el claustre, el se-cretari mossèn Ramon Garriga hi feia al·lusió amb poètica i figurada semblança: "Dins l'orga muda y esgabellada fan niu les olives y les ratespennades". La recomposició la pogué dur a terme mossèn Andreu Domènech en finalitzar les obres de restauració definitiva del temple empreses pel Bisbat: un fuster organer auxiliat per un paleta hi treballaren en la setmana del 19 al 25 de març del 1911. Això fou possible, mercès a la generosa aportació pagesa, que hi destinà una part de la col·lecta del blat, l'agost del 1911; el campaner cuidà de percebre les almoines dels que no en cultivaren, els menestrals i dels "Senyors que'ns honran venint a passar l'estiu."

Les dades documentals precedents han estat confirmades per l'experiència personal d'en Cisco Vila i Trabal, segons recullen l'Eugeni Canas (1980) i en Xavier Azqueta (1959): "L'orgue restà silenciosa uns deu anys, fins que en temps de mossèn Andreu Domènech es decidiren a reparar-la. S'e n'en' carregà l'Estadella, de Barcelona. Per pagar-ne les factures en Pere Llunell, que era el sagristà, en temps de batre anà amb un sac a trobar els pagesos que havien segat; i qui li donava un quarta de blat, qui li en donava un mesuro... La gent ajudà d'aquesta manera a que l'orgue sonés de nou, potser més bé que mai". (Canas). La versió que en dóna l'Azqueta puntualitza d'haver estat construït en l'any 1908 i que l'orgue que deixaren els monjos "era més senzill".

Per les anotacions del Llibre d'obra es dedueix que la reparació i afinació del complex, monumental instrument devia prosseguir fins als anys 1913-1918. Caldria un estudi tèc-

nic i estilístic de l'aparell i de la part arquitectònica per detectar el real abast de l'actuació. Possiblement es limità als elements essencials, teclats i registres del pupitre de comandament o cadireta, pedals, secrets, tuberia i manxes, respectant bona part de l'obra anterior singularment l'escultòrica. En el Palau Rectoral es conserva una peça de fusta, identificada com la primitiva cadireta de l'orgue, renovada en aquest moment o bé en l'actuació del 1856.

Gaietà Estadella i Solé (1877-1944), orguener barceloní, deixeble d'Aquilino Amezúa, aconseguí notables perfeccionaments constructius. A més de constructor del tenovat orgue de Sant Cugat del Vallès, ho fou d'altres excel·lents en el país i la Península: Sant Pere de les Puel·les, parròquia de Sant Àngel Custodi, santuari del Cor de Maria, a Barcelona: el de Santa Maria de Mataró (del 1927, renovat per Lhote i Blancafort el 1974), Sant Andreu de Llavaneres, Tàrrega, Santa Maria de Vilafranca del Penedès (muntat perM. Aventin i Vidal), etc. En la seva orgueneria aprengueren l'ofici uns quants orgueners entre els quals Aventin i Lluís Camps.

Lluint restauració tant el temple com l'orgue, els Amics de l'Art Litúrgic convocaren ací, el 4 d'octubre del 1923, la gran Festa Inaugural de l'entitat. Més de dues mil persones arribades d'arreu i un bon nombre de destacades personalitats -Moragues, Valls i Taberner, Vallès i Pujals, Puig i Cadafalch, etc.-; el temple ornat exteriorment i interiorment amb gran cura: tapissos de l'Aymat, antependi de Marco, la nostra gran creu processional gòtica d'atgent, calze de Sunyer... L'acte litúrgic s'inicià amb el cant de Tertia per una massa de siscents cantors i processó pels claustres amb l'himne Lucis Creator. Solemne ofici celebrat pel Dr. Llovera -per sobtada malaltia de l'abat Marcet- i els canonges Gasia i Cardo, amb la Fons Bonitatis dirigida pel pare Sunyol, cor sacerdotal, l'immens estol de fidels i un petit cor d'una setantena de seleccionats gregorianisf.es que alternaven amb trenta escolans.

L'orgue a mans de mossèn Baldelló, homilia pel Dr. Carreras.

"De tal faisó-en comentari d'un qualificat especialista-, la Fons Bonitatis assolí la seva típica grandesa i solemnitat que potser mai s'havia pogut assaborir tan perfectament.".

Mesos després, el 15 de juliol, repetien la gratíssima vivència l'Acadèmia Catòlica de Sabadell, l'Orfeó de Sabadell, Scholae Cantorum de Sabadell i de Mollerussa, i amics de la Lliga Espiritual de Montserrat amb una nova Diada Litúrgica dirigida per mossèn Badle, Barcelona, Josep Clapés, Sabadell i mossèn Boixader, Mollerussa. A l'orgue, el reverend Josep Muset, director de l'Schola sabadellenca.

En la postguerra, el 1939 mateix, va haver de ser reparat de nou. Poc després, encara en aquells anys difícils, el 1943, la penosa manipulació de la manxa va ser substituïda per l'accionament i comandament per ventilador elèctric. "Apenas hay una parròquia que pueda disponer de un órgano y celebrar las

El

15

Solemnidades con el esplendor de nuestra iglesia", manifestava mossèn Antoni Griera; "debido a la incúria y a la acción de los aiïos se han producido eiertos desperfectos en los fuelles que reclaman una reparación cuyo coste no serà inferior a 5.000 pesetas." La llista de donatius (de devots, "amantes de la música", músics, etc.) va cloure's el mes de novembre amb una aportació global de 3.966 pessetes.

Hi actuaran d'ara endavant, en les solemnitats religoses, els músics organistes Francesc Vila, el polivalent Bal, Josep Clapés, de Sabadell, gregorianista, revitalitzador de l'Schola Cantorum; Antoni Pomes, format a Montserrat; el nostre Xavier Azqueta i Magrans, fundador de l'Ofeó de Sant Cugat, etc.

Ocasionalment s'hi fan audicions de música coral o d'instrument solista. El 21 de novembre del 1954, festivitat de Santa Cecília, les agrupacions locals La Lira, La Unió i l'Orfeó de Sant Cugat, conjuntament amb l'Orfeó Lluís Millet, de Barcelona, hi celebraren la festa de la patrona de la música. El mestre Joan Tomàs i el seu Orfeó barceloní oferiren una selecta audició de repertori religiós; i l'organista Antoni Pomes, diverses obres a l'orgue presentades i comentades pel mestre Tomàs.

A partir del 1958, i durant uns anys, l'Schola Cantorum del col·legi Màxim Sant Francesc de Borja, i l'Orfeó de Sant Cugat, presentaven per Setmana Santa concerts de música religiosa adient, amb acompanyament a l'orgue del pare Gàvez, S.J.; o en actuació solista del mestre Josep Borau: obres de: Palestrina, Victoria, De Lassus, Ravanello, Bach, Goicoechea, Otano i Gelineau.

En anys recents, la conservació i periòdica afinació del complex instrument ha estat confiada a Lluís Camps i Brasó, de Barcelona, Gràcia, veterà i experimentat restautador i fabricant que havia après l'ofici amb el seu pare i treballant a Casa Estadella.

En l'actualitat, enllestides les obres empreses per la Generalitat per a la consolidació definitiva de l'església monacal, es va procedir a la imprescindible neteja i revisió per posar novament en ús el preuat instrument. Mercès a la generosa aportació d'un espònsor ha estat signat contracte de reparació de l'històric i monumental orgue amb un dels millors orgueners del país, l'expert alemany Gerhard Grenzig, resident al Papiol, autor, entre altres obres, de la restauració de l'orgue barroc, del segle XVII, de Sitges (1982-1984).

Un afortunat eslògan afirma que Sant Cugat és poble d'artistes, sobreentenent com a tals els artistes plàstics o pintors.

Cal tenir en compte, però, que històricament l'afecció predilecta dels santeugatencs no ha estat pas la pintura sinó la música, coral o instrumental. En bona part, fruit de la secular presència i acció didàctica en la nostra "catedral del Vallès" del més noble, del rei dels intruments: l'orgue.

Joan Auladell i Serraóogunyà (1919-2000) era un apassionat de la història del Monestir

t e r r a t

El segle de les dones M E R C È CONESA I PAGÈS

A

quests últims dies els mitjans de comunicació ens han assetjat amb dades sobre les dones: percentatges d'atur femení, percentatges de reinserció en el món laboral, nombre de casos de maltractaments, e t c , tot assegurant-nos que el segle XXI serà el segle de les dones; el nostre segle.

Vull defugir el joc de les dades, però em sembla necessari fer-ne un breu esment, ni que sigui en termes molt generals, pel que fa al nostre municipi.

Segons dades del Servei d'Ocupació Municipal de l'Ajuntament, l'any 1999 hi ha hagut un increment significatiu del percentatge de dones que sol·liciten els serveis del Club d'Ocupació per tal d'inserir-se en el mercat de treball. De fet, de totes les sol·licituds per trobar feina, un 62% correspon a dones i només un 38% a homes.

Pel que fa al percentatge d'inserció efectiva, se situa, en el cas de les dones, en el 52%.

Aquestes dades rotundes i objectives ens mostren que en aquest àmbit encara hi ha molt camí per recórrer ja que, si bé podem

afirmar que més de la meitat de les dones que acudeixen a aquest servei municipal troben feina, també és cert que la majoria d'elles són dones amb càrregues familiars que es veuen abocades al món laboral per circumstàncies personals i familiars concretes. De fet, una gran majoria de dones sol·liciten el servei quan es troben en situació de trencament de la unitat familiar, fet que sovint comporta un deteriorament de la seva situació econòmica i un replantejament personal substancial.

Així doncs, a la tradicional manca de sensibilització empresarial s'hi sumen altres factors com les càrregues familiars, un nivell formatiu elemental, la manca de reciclatge i professionalització i una mitjana d'edat entre 39 i 40 anys.

Des que es detectà aquesta situació d'especial dificultat per accedir al món laboral, l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, a través del Club d'Ocupació, ha procurat donar un tractament diferencial altament especialitzat, realitzant un canvi metodològic de tractament cas per cas. La nostra tasca ara és assegurar que el treball d'a-

questa àrea municipal no quedi deslligat del treball que es fa des de les altres àrees, com ara l'àrea de Serveis Socials, intervenint en els casos que és necessari per reconduir situacions familiars determinades o l'àrea de Cultura, impulsant activitats culturals i de sensibilització envers les dones, arribant, fins i tot, a les àrees de Ciutat Sostenible i Serveis Urbans, en temes de mobilitat, creixement de la ciutat, etc.

Les polítiques municipals sobre les dones troben el seu punt de confluència en la regidoria de la dona, de la qual sóc responsable dins l'àrea de Presidència i Benestar Social, amb un objectiu clar: garantir-ne la transversalitat. Per això entenc que cap àrea de l'Ajuntament pot quedar deslligada del coneixement i la implicació en la situació de les dones al nostre municipi. En aquest sentit, des de l'àrea de Ptesidència i Benestar Social hem fixat tres grans línies o eixos per començar a treballar aquest any 2000 amb la voluntat que s'hi impliquin totes les àrees de l'Ajuntament.

Aquestes línies consisteixen en la creació d'un punt d'atenció, informació i assesso-

rament per a la dona; la incentivació i promoció d'estudis i recerca com a eina de sensibilització, divulgació i planificació i, finalment, la participació social de les dones en els diversos àmbits municipals.

Sóc conscient que l'inici del camí d'aquesta engrescadora tasca estarà ple de dificultats, que el fet que la situació de la dona hagi passat als primers llocs de l'agenda política no és casualitat sinó necessitat i que avui dia hem de seguir parlant d'allò que s'anomena "discriminació positiva" perquè, encara que com diu l'autora Sylviane Agacinski a Política de sexos "la revolució que ha alliberat les dones occidentals d'una subjecció ancestral és certament la més profunda i la més perdurable de totes les que s'han succeït en els temps moderns", ens queda molt per fer.

Aquesta revolució o canvi social no ha conclòs i per això em pregunto: Deu ser veritat que el segle XXI és el segle de les dones? Entre totes fem-ho possible.

Mera Conesa i Pagès és tinenta d'alcalde de Presidència i Benestar Social

EIS 4 CANTON

Entorn

16

Divendits,

10 tle març del 2000

P o l è m i c a

Indignació veïnal pels accidents de trànsit a Coll Fava Un cotxe va quedar bolcat dissabte en un xoc al barri KMII.I BKI.I.A - Sant Cugat -

L'Associació de Veïns de Coll Fava està indignada a m b l'Ajuntament perquè fa gairebé un any que estan demanant millores al barri pels problemes de trànsit diürn i nocturn que pateixen.

Segons el president de l'Associació, Ivo Güell, el barri té un problema geogràfic que afavoreix l'augment de la velocitat dels vehicles que hi circulen, l'n desnivell que s'ha de sumar a l"'incivisme" d'alguns conductors. Güell ha explicat que tant l'Ajuntament com la Policia Local coneixen les "carreres noc-

turnes organitzades al barri í la venda de drogues" de tot tipus.

El president del col·lectiu veïnal s'ha queixat perquè "els 25 regidors fan els ulls clucs" als problemes del barri. L'AV de Coll Fava va presentar una instància a l'Ajuntament queixant-se deia "caòtica i perillosíssima situació del trànsit" al barri. En aquest sentit, Güell ha recordat que el 25 de febrer passat hi va haver un accident en què un nen de vuit anys, que anava acompanyat per la seva cangur va haver de ser hospitalitzat per un traumatisme al cap amb pèrdua de massa encefàlica i una fractura al braç. Un altre episodi més recent

és l'accident ocorregut el cap de setmana passat, quan dos cotxes van col·lisionar.

Per la seva banda, el tinent d'alcalde de Serveis Urbans, Joan Recasens, ha respost als veïns dient que "s'han precipitat" posant pancartes en contra seva "de manera incomprensible", ja que estan mantenint converses.

Pel regidor, el responsable dels accidents al barri és "la persom que se salta Vstop". Recasens v i dir que d'aquí a dues setmanes s'hi haurà trobat una solució, pern no creu que "sigui el parer de 11 majoria de la gent" de l'AV, que compta amb unes 500 famílies segons el seu president.

quJar un vehicle després de l'accident de dissabte F: CEDIDA

B a l a n ç o s

B a l a n ç o s

La deixalleria registra més de 4 0 0

L'Ajuntament redueix u n 1 0 % la contaminació entrades des de la seva obertura acústica dels vehicles Un 64% dels residus lliurats a la deixalleria són recuperables K. B. -Sant CagatLa deixalleria de Sant Cugat ha recollit un total de 408 entrades d'usuaris, és a dir, particulars, comerços i indústries amb carnet, des del dia 23 de novembre de l'any passat, data en què va entrar on funcionament.

Segons dades de l'Àrea de Serveis Urbans de l'Ajuntament, els ciutadans particulars han estat els que més han acudit al centre de recollida de material, a m b 351 entrades. A continuació vénen les indústries, amb una cinquantena de visites a la deixalleria; i finalment, els comerços, amb set entrades de brossa orgànica.

El centre de Sant Cugat és la p r o c e d è n c i a majoritària dels usuaris de les noves instal·lacions - a m b un 549? dels casos-, seguida de prop pels valldoreixencs, que hi han acudit en gair e b é un 20%, i pels veïns d e Mira-sol, amb un percentatge del 15,5%, Un 83,2% de les persones que

han acudit a la deixalleria de Sant Cugat només han fet una entrada. Contràriament, un 4,3% dels usuaris n'han efectuat més de tres.

Més de la meitat del material recollit - u n 6 4 % - s'ha pogut recuperar totalment, mentre que un 21% de la col·lecta s'ha recuperat de manera parcial.

D'entre el material reutilitzable, hi ha un predomini marcat dels plàstics, que arriben al 36% de la brossa recollida en gairebé tres mesos. Els metalls de tot tipus també tenen un lloc destacat en el rànquing de materials recollits a la deixalleria, sobrepassant el 18% del total. Finalment, el paper i el cartró, juntament amb el vidre procedent d'ampolles de tota mena, aconsegueixen. respectivament un 16% i un 12%.

Des del consistori santeugatenc s'ha recordat que està prevista la construcció d'una nova deixalleria a la ciutat i que l'actual anava destinada als districtes de Mirasol i Valldoreix.

La deixalleria en xifres Entrades mensuals d'usuaris: Novembre: 37 Desembre: 153 Gener: 218 Total: 408 Balanç «l'usuaris: Particulars: 86% Industrials: 12% Comerços: 2% Balanç d'entrades d'usuaris: Una entrada: 83,2% Dues o tres entrades: 12,5% Més d e tres entrades: 4,3% Procedència: Centre: 54% Valldoreix: 19,5% Mira-sol: 15,5% La Floresta: 1,3% Les Planes: 0,9% Can Barata: 0,9%

E. B.

La campanya pel soroll que l'equip de govern de l'Ajuntament ha tirat endavant dirigida a reduir la contaminació acústica produïda pels vehicles de motor ha donat uns bons resultats, segons l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder.

L'ordenança preveia dues fases: la primera d'informació als infractors, especialment conductors de motocicletes, en què se'ls feia parar, se'ls sotmetia a una prova de sonometria i se'ls repartien tríptics. La segona fase, de sanció, ha vist reduït substancialment el nombre d'infractors, ja que s'ha passat del 31 % de sonometries amb un nivell acústic superior al permès per la llei -en la primera fase- a un 12% de persones amb vehicles que han donat positiu -en la fase de sanció-, Fn aquest sentit, Recoder ha explicat que la campanya ha demostrat la seva "eficàcia. S'ha notat una baixada de la contami-

nació acústica a la nostra ciutat.".

Si e n un primer m o m e n t es comptabilitzava un Z2>% de ciclomotors infractors, la xifra s'ha reduït a tan sols un 13%. D'altra banda, un 36% de les sonometries realitzades a ciclomotors de menys de 175 centímetres cúbics en la primera fase s'han rebaixat al 9%. Finalment, la policia ha registrat un descens dels vehicles de dues rodes amb més de 175 ce que han donat positiu, passant del 2 0 a l ' l % .

Concretament, el 26% dels conductors denunciats van reparar elseu vehicle durant la primera setmana, cosa que va fer que se'ls retirés la sanció. D'altra banda, un total de 272 vehicles haurien estat multats si no hagués estat p e r q u è es tractava de la campanya informativa inicial.

L'alcalde la ciutat, Lluís Recoder, s'ha mostrat molt satisfet amb els resultats de la campanya, tot i q u e ha anunciat q u e "cal continuar treballant perquè els santeugatencs no se sentin agredits" pels sorolls.

Entorn

ELS /CANTONS Divendres, 10 de març del 2000

O b r e s

La riera de Mira-sol quedarà coberta a finals d'abril Es vol convertir la zona en una avinguda EMILI BELLA

Les obres de canalització de la riera de Can Gatxet de Mira-sol finalitzaran el dia 31 d'abril amb la cobertura total de la zona. Les actuacions que es preveu fer a més de cobrir-la són la urbanització de la zona per a vianants, bicicletes i vehicles de motor, així com també l'adequació de l'entorn amb la plantació d'arbres.

I n cop quedin enllestides les obres d'aquest primer tram, que va des de la plaça de l'Estació fins al Col·legi La Farga, es procedirà a habilitar el segon. Aquesta segona fase preveu l'habilitació del tram que va a parar a l'alçada del Casal Cultural del districte, on la riera tornarà a quedar al descobert. Les obres, que tenen un pressupost de trenta milions i mig de pessetes, s'estan fent en dues etapes per possibilitar l'accés dels vehicles al centre escolar.

Segons l'alcalde de Sant Cugat,

Les obres a la riera van començar el dia 1 de febrer Lluís Recoder, un altre dels de canalització de la riera és d'aavantatges de la canalització del proximadament uns 50 metres mig quilòmetre de riera és que cúbics d'aigua per segon. El seu "els carrers que acabaven amb diàmetre permetrà el pas d'un una tanca ja no quedaran tallats, vehicle que passarà periòdicaara tindran continuïtat". Reco- ment a netejar-los. der va fer aquestes declaracions L'objectiu final és fer una avinen una visita a les obres dime- guda com la que ja hi ha a l'altra cres passat. La capacitat dels tubs banda de la via del tren.

17

CCOO edita La FAV vol una una guia per a regulació de empreses sobre la telefonia medi ambient E. B. E. B./lNTRA-ACN La Federació d'Associacions de Veïns de Sant Cugat (FAV) ha Comissions Obreres del Vallès presentat una instància a l'AjunOccidental acaba de publicar la tament demanant la regulació i la Guia de Bones Pràctiques Ambien- planificació de la instal·lació d'antals, amb què es vol conscienciar tenes de telefonia mòbil a la ciules petites i grans empreses sobre tat. la preservació del medi natural La FAV creu que les radiacions en totes les fases del cicle de proelectromagnètiques que emeten ducció. les antenes "poden ser perjudiLa guia és una iniciativa sorgida cials pels veïns de l'entorn". És del Pacte Territorial per l'Ocuper això que han demanat a l'Arpació del Vallès Occidental i acon- tea de Ciutat Sostenible que els sella sobre com s'ha de dur a terfaci arribar el mapa de la ubicame la protecció de la natura en ció de les antenes, una relació dels l'àmbit de la neteja, el mantenipermisos municipals d'insatal·lament o la formació, entre d'altres. ció, a més d'informació sobre les També es preveu la incorporació característiques tècniques i els d'un programa de reciclatge i conmecanismes de control dels emisservació en la neteja. sors. Igualment, volen que es proposi de manera urgent un pla de La gran novetat de la publicació regulació d'aquestes instal·lacions és la introducció del concepte d'eque contempli una ubicació concoinnovació, que consisteix en el junta dels operadors de telefonia. fet que el producte compleixi els requisits mediambientals. El doLa pteició de la FAV arriba poc cument vol incidir especialment abans que la Generalitat i Localen la reutilització,· reducció i reret hagin establert les distàncies ciclatge de la brossa acumulada, i de seguretat de les antenes resva adreçat a tot tipus de treballapecte els nuclis poblats. Entre els dors, tant els empresaris, que "són 100 i els 1.000 wats de potència els que han d'assumir la camcal un radi de 10 metres, i a parpanya", com els operaris. tir del milió de wats, 250 metres.

EIS4CANTONS

18

V o l e i b o l

El CV Sant Cugat s'acomiada de jugar el 6 play-ofP d'ascens en perdre a Alacant Quan falten tres jornades, elfemení ja no té cap opció matemàtica

Hoquei

herba

El Júnior encara el tram final a un punt de la promoció

El sènior femení del CV Sant Cugat no ha assolit l'objectiu que s'havia marcat per aquesta campanya: assolir l'ascens a la FEV. El club, però, ja treballa per fer-ho l'any vinent. Més equips, més tècnics i la tornada de Car-

A.L. - Sant Cugat-

lota Santamaría són el punt de partida de la temporada 2000-2001.

AI.IA Lóri./

- Sant Cugat Kl sènior femení del Club \ o leibol Sant ( 'ugat no disputarà finalment la promoció d'ascens i d'aquesta manera no assolirà l'objectiu que s'havia proposat per aquesta temporada: assolir l'ascens a la FEV. Kl conjunt santeugatenc no va saber guanyar diss a b t e a la pista del tercer, la l niversitat d'Alacant, per mantenir alguna petita opció de classificar-se. Les santeugatenques van caure per 3 sets a 2 i ja no tenen cap opció matemàtica de classificació. Els parcials d'aquest enfrontament van ser 25-14, 24-26, 25-22, 16-25 i 15-13 al tte-break.

Quan falten tres jornades perquè s'acabi la competició, el conjunt que dirigeix Zoran Nikolovski és quart a la taula, lluny ara

de les dues primeres posicions que únicament donen accés a jugar el/>/ir/y-í># d'ascens, 'lot apunta que el CV L'illa Jordi de València i el CV Quart seran els equips que jugaran aquesta promoció.

Valoració del president El president del CV Sant Cugat, Carles Castro, ha fet balanç de la temporada i ha valorat com a clau dues derrotes a principi de temporada a casa i la desfeta que va patir l'equip fa poques jornades a casa davant un rival del tot directe, el CV Quart. Respecte a aquest partit. Castro ha explicat que "les jugadores no van poder suportar una tensió tan gran. Crec que va ser el pitjor partit del CV Sant Cugat dels últims cinc anys".

El màxim responsable de l'entitat ha avançat que la junta directiva ja ha començat a treballar

B à s q u e t

La UE Sant Cugat mostra la seva candidatura a jugar el 6 play-ofiT en vèncer el segon Al.KX LÓPKZ -SantCugatL'equip sènior "A" masculí deia l ' n i ó Esportiva Sant Cugat ocupa per segona setmana consecutiva la quarta posició del grup segon de Primera Catalana, fet que ara mateix el faria jugar la promoció d'ascens. L'equip santeugatenc va apallissar dissabte a la Sala Escolar un altre aspirant a jugar aquest playoff, el CB Andorra, per divuit punts de diferència, 74 punts a 56. L'actual segon classificat a la lliga no va poder amb un equip que cada cop és més conscient de les seves possibilitats de cara a classificar-se.

Segons David Barbens, tècnic local, aquest era "un partit que necessitàvem guanyar per mantenir-nos a la part alta i a sobre ara el bàsquet azrn/ge és favorable a nosaltres. Crec que avui hem fet un pas important per ser a la promoció. No és un pas definitiu, però sí important. Cuanyar avui era clau". Barbens ha apuntat que l'equip es troba "en un dels millors moments de la temporada" i que "penso que els meus homes estan conscicnciats. L'objectiu és jugar el play-off d'ascens". Tal com ho indica la taula classificatòria, Barbens diu que "ara depenem de nosaltres mateixos i de la nostra regularitat d'aquí fins a finals de tempora-

L'equip masculí del Júnior manté les opcions de classificar-se per disputar la promoció d'ascens a Divisió d'Honor després de superar diumenge un adversari directe, l'EHC, actual segon a la taula, per 3 gols a 1. Quan falten tan sols tres jornades perquè finalitzi la lliga regular de Primera Divisió, els santeugatencs són a només un punt de les tres primeres places que donen accés a jugar elp/^y-o^d'ascens a la màxima categoria de l'hoquei herba estatal.

Els santeugatencs també compArri, quan falten in \ i·inuule\, el (X Sant Cugat espera acabar quart FOTO: E.Ften amb l'avantatge que fins a de cara la propera campanya. CarAbans que finalitzi la lliga, les tres equips de la competició no les Castro ja ha confirmat com a santeugatenques han de jugar tres tenen dret a jugar aquesta proprincipals novetats la tornada al partits i assegurar-se la quarta pomoció per la seva condició d'eprimer equip femení de Carlota sició final. Demà el sènior femequip filial. Aquests són l'Atlètic Santamaría i l'ampliació de més ní rep el CV Ciutadella, vuitè a la de Terrassa, el RC Polo i el Club equips al club i també del cos tèctaula i posteriorment hauran de Egara. Amb tot, únicament l'Atlènic. El mandatari també ha dit desplaçar-se a les pistes de l'Altic de Terrassa és en zona de proque hi haurà alguna baixa i s'ingar Surmenor, setè, i l'Hortons, moció ja que és líder. RC Polo i corporarà alguna nova jugadora. dotzè i últim.

Club Egara són a la part mitjana baixa de la taula classificatòria.

El calendari de partits que ha de disputar el Júnior fins a finals de campanya és el següent: a fora ha de jugar als terrenys de joc de l'Atlètic de Terrassa, primer a la taula, i Barceloní, dotzè i últim classificat amb tan sols 4 punts, i a les seves instal·lacions ha de rebre el Can Salas, tercer amb 24 punts, dos més que els santeugatencs. D'aquesta manera, els de Marcos P a l a u - R i b e s visiten aquesta jornada el camp del líder, en un enfrontament que pot marcar el desenllaç final del Júnior.

Per la seva banda, el conjunt femení del Júnior va tomar a perdre el cap de setmana passat, en partit corresponent a la penúltima jornada del Campionat de Catalunya. El Club Egara, finalista VI' Sant ('traït i CU \ntl·ma , //// oferir un r\i el lent partit FOU): h.F. junt amb el C D Terrassa d'aquest Català, va superar per la mínima da". El màxim responsable tècBarbens ha explicat que "no es a les de Núria Olivé. nic del primer equip masculí de poden deixar escapar oportunila secció creu que no es poden t a t s " i q u e n o m é s els val el L e s s a n t e u g a t e n q u e s reben perdre més de tres partits a partriomf. aquesta última jornada el RC Polo tir d'ara.

En les últimes setmanes, el jude Barcelona. Després del Català, gador del p r i m e r e q u i p Xavi el Júnior haurà d'afrontar com a Quan falten vuit jornades perFuertes ha decidit, per motius cuer de la categoria, les últimes què acabi la lliga, la l ' E Sant Cupersonals, deixar el primer equip set jornades de lliga, en zona de gat visita la pista del Club Nasanteugatenc. descens directe. tació Sabadell, onzè classificat.

Esports

ELS-ICAIVIONS Divendres. 10 <le març del 2000

19

H a n d b o l

La UE Sant Cugat té difícil la permanència a sis jornades del final Al.F.X LÓI'KZ - Sant Cugat -

El primer equip d'handbol de la Unió Esportiva Sant Cugat va encaixar d i u m e n g e al pavelló municipal la quarta derrota consecutiva a la lliga en caure davant el líder, La Roca, per un contundent 22 gols a 36. Aquesta derrota, combinada a m b la victòria del Gavà a la pista del Sant Quirze per un clar 18 a 29, ha provocat que el Gavà superi a la classificació la U E Sant Cugat, malgrat ambdós equips tenen 13 punts. Després de les prim e r e s vint j o r n a d e s d e lliga, l'equip vermell-i-negre és dotzè i antepenúltim, ara mateix en

zona de descens directe, en ser el pitjor tercer equip dels diversos grups de Primera Nacional "A".

Només val guanyar L'entrenador local Joan Sancho té molt clar que l'única manera de salvar-se és la d e " s u m a r punts". Amb tot, el tècnic considera que l'única manera d'assegurar-se la permanència a la categoria és "sumant més punts q u e el Gavà", malgrat aquest conjunt té un calendari més assequible que els santcugatencs. És per aquest motiu que l'entrenador ha reconegut que el seu conjunt "té moltes possibilitats" de finalitzar tercers per la cua,

F u t b o l

La Roca nu va li nu pit MI ilt la fet que l'obliga a sumar molts punts per no verure's afectat al descens a Primera Catalana.

La U E Sant Cugat ha d'afrontar el calendari següent: a fora ha de jugar a les pistes del València, novè, del Castelló, cinquè, del Sarrià de Ter, segon, i del Bordils, desè, mentre que a casa

UE Sant Cugat, que és en zona de descens FOTO: EDUARD FARINYES hauran de rebre el Sant Quirze, del migdia, la UE Sant Cugat vit r e t z è i a n t e p e n ú l t i m , i el sita la pista del València, un G E i E G , setè. Es a dir, que dels equip que amb 18 punts voldrà sis enfrontaments que ha de juassegurar-se la victòria perquè gar el conjunt local d'aquí a fid'aquesta manera no haurà d e nals de la lliga, quatre els han de patir per si es manté o no. Sancho disputar lluny del pavelló muniha assegurat que als dos propers cipal. compromisos signa treure "dos Diumenge a dos quarts d'una punts".

G i m n à s t i c a

s a l a

El Winterthur apallissa el Centelles (11-3) i es col·loca quart a la taula El FS Sant Cugat vol trencar el malefici de Menorca

La gimnasta Laia Sola guanya, en aleví, la segona fase de la Copa Catalana

A.L.

A.L.

- Sant Cugat -

- Sant Cugat -

El FS Winterthur Sant Cugat va recuperar-se amb total normalitat de la desfeta que havia patit l'equip la setmana anterior a la pista del segon, el FS Vilassar de Mar. Els vermell-i-negres van vèncer el Centelles per 11 gols a 3, aconseguint un altre resultat clar. L'entrenador-jugador del Winterthur, Jaume Estrada, ha afirmat que "som un equip que després d'una derrota no ens costa refer-nos per guanyar el proper partit de lliga". Amb aquesta victòria, dotzena a la competició, el Winterthur ha avançat un lloc a la taula i ara és quart, a sis punts del tercer, el Manacor, a vuit del segon, el Vilassar de Mar, i a onze del líder, el La Unión.

La gimnasta del Club Muntanyenc Laia Sola es va proclamar diumenge passat a les instal·lacions del Gimnàs de la Foixarda a Barcelona campiona en categoria aleví de la segona fase de la Copa Catalana de gimnàstica rítmica esportiva d'individuals. Al nivell II i en l'exercici de mans lliures, Sola va finalitzar en primera posició amb una puntuació total de 6,900 punts. En aleví, hi van participar quinze gimnastes.

Després de tres dies de competició va finalitzar diumenge a Vitòria una nova edició de l'EuskadiCatalunya, en què Euskadi va ser el vencedor. Les gimnastes juvenils del Club Muntanyenc Sant Cugat Ivette Climent i Georgina Miralles van ser cinquena i vuitena respectivament.

Diumenge, a l'escola Jesús i Maria de Barcelona, es durà a terme la tercera i última fase de la Copa Catalana dels nivells III i IV. Hi

El conjunt santcugatenc es manté en la bona línia dels últims mesos. En aquest sentit, Estrada considera que "tenim un equip molt potent". A diferència d'altres temporades. els vermell-i-negres es-

/ IWintirthm .oltitmai ,/wa/tíini/e \I,IH,I„I I OH)l·I)l\Rl) tan assegurant els punts de casa.

El Winterthur juga demà a la tarda a la pista del tercer, el Manacor.

Jaume Estrada espera que el seus homes aconsegueixin trencar els mals resultats que han aconseguit aquesta temporada a Menorca, on han perdut els dos enfrontaments

GAS Oli! Ports gratuïts

E\RI\)

I- V

que han disputat contra cl Calvià i l'Elèctrica Ciem. Segons el tècnic, en aquest xoc "tenim molt per guanyar i molt poc per perdre. Jugarem sense cap tipus de complex, de tu a tu". Cal recordar que els santcugatencs són el segon equip que marca més gols.

r í t m i c a

prendran part representants de la secció. Laura Escoda ho farà en la categoria aleví nivell III i en l'exercici de mans lliures, Gemma Peris i Cristina Cabrejas hi participaran en infantil nivell IV i en mans lliures i cèrcol.

En la segona fase de la Copa Catalana dels nivells III i IV que es va fer al Sícoris de Lleida les santcugatenques van obtenir resultats ben diferents. Al nivell III, l'aleví Laura Escoda va ser tercera en mans lliures. Al nivell IV7 va comptar amb la participació de sis santcugatenques. Les infantils Gemma Peris i Cristina Cabrejos van ser tercera i desena en pilota; les juvenils Ivette Climent i Georgina Miralles van finalitzar segona i tercera en els exercicis de corda i pilota; i les júniors Tània Santolària i Andrea Rubino van ser quarta i setena en cèrcol.

Les juvenils Climent i Mirall viatgen aquest cap de setmana a Kíev en una nova edició del Torneig Internacional Idina Durugina, que reuneix les promeses de la gimnàstica rítmica europea.

Tel. 93 580 77 62 C? >\ & ^K

V^^X

Contestador les 24 h

ESM|

Distribuïdor oficial

20

Esports

l·lS íCWnMNS Divtw/m, 10tlemai\iiel2000

P' ut boI

E n t i t a t s

La Coordinadora convoca una reunió conjunta amb tots els grups municipals La trobada tindrà lloc el 21 de març a la Casa de Cultura afirma que "han d'estar ben informats de què és la Coordinadora i què és el que reivindiquem a l'Ajuntament". El president creu que és molt important que aquestes associacions exposin a la plataforma què és el que en pensen i que evidentment exposin les seves inquietuds i preocupacions sobre un tema que els afecta molt directament.

ALKX LÓI'KZ

La Coordinadora d'Entitats Esportives de Sant Cugat va decidir dilluns en reunió interna convocar una trobada amb els grups municipals. Es preveu que aquesta reunió tingui lloc cl dimarts 21 de març a Ics 9 del vespre a la Casa de Cultura . La plataforma esportiva enviarà una convocatòria a tots els partits polítics, es a dir, al Partit Socialista de Catalunya (PSC), al Partit Popular (PP), a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), a Iniciativa per Catalunya (IC) i també a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i a Unió D e m o c r à t i c a de C a t a l u n y a (UDC). A la sessió, la Coordinadora no només els informarà de l'estat de les converses amb l'Ajuntament sinó que demanarà, una vegada més, "que tots els partits polítics prenguin consciència de la situació i que mostrin la seva actitud envers la situació actual de les instal·lacions municipals.

Els d e m a n e m el seu recolza-

La partida per esports, clau

L·i plataforma taml>ée\ reunit ei umb u·.·.oi nu ions de vti'ns i depairs FO'I ment". Aquesta serà, doncs, la tercera trobada entre la plataforma esportiva i els diferents grups municipals amb representació al consistori, tot i que fins ara la Coordinadora s'havia reunit individualment a m b cadascun dels partits polítics.

H o q u e i

La plataforma també vol exposar la seva problemàtica a les associacions de veïns i també a les associacions de pares d'escola perquè, com detalla Antoni Pérez, p r e s i d e n t d e la plataforma, "aquesta és una qüestió molt àmplia que ens afecta a tots". Pérez

Ben aviat, l'Ajuntament haurà de presentar els pressupostos de l'any 2000. La plataforma espera, tal com es va comprometre Lluís Recoder, a trobar-se amb l'alcalde abans que els pressupostos siOXI guin ja oficials. La plataforma espera una partida i m p o r t a n t destinada a l'esport local, ja que al seu dia el regidor d'Esports, Jaume Tubau, va anunciar que, en inversions, la prioritat número u són les inversions esportives.

La trobada de dilluns de la plataforma esportiva es va fer a la PB Sant Cugat.

p a t i n s

sala

L'Olimpyc empata després de cinc derrotes À.L.

D e s p r é s de perdre cinc enfrontaments consecutius al campionat de lliga de Primera Nacional "A", l'Olimpyc La Floresta va sumar un punt a la pista del Rubí, en empatar a tres gols. De fet, aquest ha estat el primer punt que els florestans han sumat a domicili als últims dos mesos.

El fet més negatiu d'aquesta jornada pels interessos florestans ha estat sens dubte la pèrdua de la quarta posició en detriment del Polideportivo Andorra, que ara suma 33 punts, un més que els d'Àngel Ruiz. L'Olimpyc continua cinquè, tot i que el setè és a només tres punts.

Dissabte, al pavelló municipal, el conjunt de la Floresta rep el Talleres Cortada, desè a la taula de quinze equips amb 23 punts.

Els locals provaran de trencar amb l'estadística i guanyar, cosa que no fan darrerament.

Futbol

El Patí Hoquei vol vèncer el líder, el Reus Deportiu,

El Sant Cugat i apropar-se així a les dues primeres places d'ascens fitxa el porter Alberto Rey Lluís Sànchez afirma que els xocs davant el Reus i el CP Monjos són "clau " ALKX LÚPKZ - Sant Cugat -

El sènior masculí del Patí Hoquei Club Sant Cugat afronta diumenge a dos quarts d'una del migdia al pavelló municipal un dels partits més transcendentals d'aquesca temporada. Kls de Lluís Sànchez reben ni més ni menys que el líder destacat del grup "A" de Primera Catalana, el Reus Deportin. Amb un balanç de 17 victòries, 1 empat i 2 derrotes, la diferència de punts entre un equip i l'altre és de set punts.

Lluís Sànchez, entrenador del conjunt vermell-i-negre, té molt clar que "sortirem a guanyar, no renunciarem a res". Sànchez ha apuntat que la clau del partit radicarà en una bona defensa i a saber sostenir els primers quinze minuts de partit en què està convençut que el Reus 1 )eportiu provarà de deixar resolt el xoc.

Els locals han sumat en les últimes tres jornades una victòria.

Després de la disputa de la darrera

hls vtntfunatenc. nnquens a hi multi, son n dos punts tle In ;nint il i/·n/is dueiir l·<)IO h l)t'\RI) l·ARLXYl·'.S jornada el cap de setmana del 26 i 11 de febrer, el sènior masculí, tot i havre-se imposat a la pista del CP Vilanova, va perdre un lloc a la taula i ara passa a ser cinquè. Kl Juneda ha estat l'equip que l'ha avançat a la taula, malgrat ambdós conjunts tenen els mateixos punts: 28. Els de Sànchez han es-

tat quarts un total de quati,. jornades consecutives, ror i que la constant evolució d'aquest'equip fa pensar que té Ics seves opcions de barallar-se per assolir una deies dues primeres places d'ascens directe a Primera Nacional Catalana. Els santeugatencs són a dos punts de la segona plaça, que ocu-

pa el CP Monjos. Així, que ara mateix el PH Sant Cugat és a només dos punts d'una plaça d'ascens directe.

Sànchez, que no té cap baixa per a aquest xoc, ha advertit que els dos propers partits amb el Reus a casa i el Monjos a fora són "clau" de cara a les possibilitats d'ascens.

Tal com avançava aquest setmanari en l'edició de divendres passat, la junta directiva i el cos tècnic del Sant Cugat Esport ha decidit incorporar Alberto Rey. un jove porter de 19 anys procedent de la UE Horta. D'altra banda, Roger Serra ha causat baixa.

El Sant Cugat Esport continua sense saber què és guanyar un partit a Primera Catalana des del 6 de gener, que va imposar-se al terreny de joc del Ripollet. Els de Hans Schonhófer, que han rebut set derrotes consecutives. continuen cuers de la categoria a quinze punts de la zona de permanència. Els locals compten amb un balanç a la lliga de quatre victòries, quatre empats i dinou derrotes.

Aquest cap de setmana, en partit corresponent a la 28a jornada de lliga, els vermell-i-negres visiten el camp del Castelldefels, que és cinquè per la cua amb 31 punts. El Castelldefels sí que s'hi juga molt.

Esports

E1S /CAlYroNS Divendres, 1V de març del 2000

21

Tennis

K à r t i n g

Els germans Campos i Cebriàn debuten al Fórmula com a aspirants al campionat La primera de les vuit proves es corre diumenge al Kartòdrom

Corretja torna a la competició un mes després Catalunya de la Davis

La novena edició del Campionat Fórmula Catalunya de Kàrting comptarà amb la participació de quatre pilots santcugatencs disposats a lluitar ja des de la primera prova a fer-se amb el títol. Oliver Campos s'estrena en categoria júnior, mentre que Marc Cebriàn correrà en cadet. Daniel Campos continuarà a la categoria cadet i David Cebriàn en l'aleví. Des de març fins a novembre se celebraran les vuit jornades que integren el Fórmula Catalunya. Un altre objectiu que s'han fixat els pilots és participar a les dues proves del Campionat d'Espanya, que tindran lloc el juny i el setembre.

A.L. - Sctottsdate / Sant Cugat-

va proclamar-se campió en aleví, tot i estrenar-se a una nova categoria. també s'ha marcat la fita de barallar-se pel títol.

Finalment, cl santeugatenc David Cebriàn, de 8 anys, que continuarà competint en aleví, prepara el seu assalt al número u de la seva categoria.

La pretemporada ha estat pels quatre pilots locals molt satis-

ALKX LÓI'KZ - Salt Cugat-

l'n tot;il de quatre pilots santcugatencs debuten diumenge al circuit Kartòdrom Catalunya de Lliçà de Mill en la primera de les vuit proves que configuren el IX Campionat Fórmula Catalunya de Karts. Aquests són els germans Campos i també els germans Cebriàn, que aspiren a lluitar pel títol de campió.

En categoria júnior hi militarà Oliver Campos, que enguany estrena categoria després d'haverse proclamat dos anys consecutius campió en cadet. En aquesta primera temporada en júnior, Campos, de 12 anys, s'ha proposat lluitar per acabar el campionat situat entre les tres primeres posicions.

Marr Cebriàn, Oliver Campus, David Cebriàn i Daniel (iimpo \ t'010

Oliver Campos estrena categoria júnior i Marc Cebriàn, la cadet, al Fórmula Catalunya

sa. El pilot santeugatenc podria participar en alguna cursa més d'aquest català de karts.

Enguany, el pilot Jordi Monserrat, que l'anterior campanya va ser segon en categoria sènior, no hi participarà.

L'estatal, ben present

factoria amb temps i resultats molt positius que fan que encarin la nova temporada amb bones perspectives. Marc Cebriàn, per exemple, va prendre part al circuit del Vendrell el 26 de febrer en una de les vuit proves que integren el Campionat de Catalunya de Kàrting. Cebriàn va finalitzar vuitè de setze aspirants a endur-se la cur-

En cadet, fins a dos representants locals competiran en aquesta categoria. Són Daniel Campos i Marc Cebriàn, que estrenarà categoria. Campos, de 10 anys, que, amb la seva tercera plaça de la darrera edició, presentarà la seva candidatura al campionat. Cebriàn, de 9 anys, que en l'última edició

Prendre part al Campionat d'Espanya és un dels altres objectius prioritaris d'aquesta campanya pels germans Campos i per Marc Cebriàn. Tots tres participaran en les seves diferents categories en les dues proves de l'estatal que s'han de dur a terme el juny i el setembre.

V/

El Kart Club Vallès va presentar aquesta novena edició del Fórmula l'I de març als mitjans de comunicació. Les principals novetats per aquesta campanya són un recent circuit asfaltat i l'ampliació del circuit que permet fer 24 traçats diferents. Quant a la puntuació de les curses, també presenta algunes novetats importants. Cada categoria continuarà celebrant dues mànegues però puntuaran de forma independent per a la classificació general. Amb tot, seguirà havent-hi només un guanyador per prova, que serà qui tingui una puntuació més alta després de sumar les dues mànegues.

Hi haurà vuit curses en total.

Després de la seva participació els dies 4, 5 i 6 de febrer a la primera ronda del Grup Mundial de la Copa Davis com a integrant de l'equip estatal, el tennista santeugatenc Alex Corretja ha tornat aquesta setmana a les pistes. Corretja participa des de dilluns al Torneig d'Scottsdale (Arizona), que reparteix 375.000 dòlars en premis i també punts per a la classificació mundial de l'ATP. D ' a q u e s t a manera, el santeugatenc inicia la temporada americana que obre el seu calendari precisament a Scottsdale.

A l'hora de tancar aquesta edició, Alex Corretja s'havia desfet en primera ronda de Blake amb un còmode 6-3 i 6-1. En segona ronda s'havia d'enfrontar ni més ni menys que amb Pete Sampras, cap de sèrie número 2 del torneig. Un cop hagi jugat aquest campionat, el santeugatenc té previst prendre part als tornejos d'Indianàpolis i Miami, que comencen el 13 i 20 de març resp e c t i v a m e n t . A continuació, Corretja participarà, quasi amb tota seguretat a l'eliminatòria de quarts de final de la Copa Davis q u e enfrontarà Espanya a m b Rússia. Aquesta segona ronda es jugarà del 7 al 9 d'abril.

Autocugat

| Ràdio Sant Cugat |

Premis Esport en Marxa 2000 HOQUEI PATINS P H S A N T C U G A T (masc.)

Pol Carulla 34 Rubén Munoz 30 Gonzalo Munoz 16 P H S A N T C U G A T (fem.)

Caria Sariol 23 Mònica Vidal 15 Maria Rosa Tamburini 14

HOQUEI MEWBA J Ú N I O R (fem.)

Gina Abelló Júlia M e n é n d e z Helena Maragall

16 13 11

J Ú N I O R (masc.)

Fèlix Sent

16

Joan Vidal Borja Campos

13 11

FUTBOL SALA W I N T E R T H U R SANT CUGAT Xaloc Rion 15 Javi Ramírez 14 Josep Gonzàlez 12 OLIMPYC FLORESTA Dani Martí 18 Joan Reixach 17 Jairo Romero 13 MASJANER(fem.)

Elisabet Escrivà Cristina Garcia Maite G ó m e z

29 25 19

HANDBOL UE SANT CUGAT Armand Mora Albert Rovira Eloi Safont

22 21 17

BÀSQUET UE SANT CUGAT (masc.)

Gerard Moreno 28 Toni Ballart 28 Abraham Carreras 25 UE S A N T C U G A T (fem.)

Marta Puig 27 Mabel Méndez 18 Elisabet Baldrich 12

FjnSSL SANT CUGAT

Francesc Bayo Nando Zamora Joan Colell

25 20 18

PB SANT CUGAT (fem.)

Laura Gallego 28 Mònica Martínez 23 Laura Martín 22 VOLEIBOL CV S A N T C U G A T (fem.)

Samanta Santamaría 37 Bàrbara Puigcalí 26 Maria Tortosa 20 CV S A N T C U G A T (masc.)

Lluís Moreno 25 Sergio Martín 22 David Izquierdo 18

Esports

22

H S /CANTONS Divendres 10 de març del >000

Segona Catalana

T e r c e r a Regional

RJTSQt

»Ult»«, JrWÍA

G R U P 1 Femení

G R U P 14

Primera Nacional A

Primera C a t a l a n a

GRUP 5 Masnou-Granollers

1-2

Iqwip

Sant Cugat-P. Mafumet

1-2

Sant Andreu 19

Palafrugell-Gastelldefels

5-0

Canl'atjó

68

Valls-Peralada

1-2

MkMolA. 20

14

62

JúpiterGramenet

3-0

«•far

19

13

80

26

42

Prat-Andorra

0-2

SanPedro

20

12

61

33

4(1

Vilassar-Sant Andreu

1-2

Rubí

f».

12

69

34

39

Vilafranca-lgualada

1-9

Can Boada

19

II

55

40

34

Ripollet-Manresa

2<# *

S. líijlrnzo

20

10

75

44

32

Vfoooctra

Ift

45

43

29

Depuradores 18

61

55

24

l .es P u n t s

40

51

23

Cerdanyola M.-Santboià . . .2-6

PJ

pe

St Andreu

n

is

6

Júpilci

n

17

4

Vilassar

27

15

4

GF

CC

.1

49

23

6

53

8

15

4

8

40

49

13

4

9

40

43

( .crdanvola 27

12

1

44

lli 12

39

49

d

III

48

. » ' •

Ripollet

27

12

3

12

14

39

27

IU

H

9

II

4

12

Manresa

27

11

3

2f>

10

fi

10

Mafumet

27

II

3

13

Granollers

27

(jMcllJcfcl. 27

9

5

li

38 39

Igualada

4

14

29

42

Valls

27

X

4

15

33

- li

30

43

MartoreU-L'Hospitalet

La Murga-Manresa

11-7

27

42

51-72

UESantCugat-CESB

...45-64

S t Nkxdau-Viladecans «A» 52-68 Santpedor-APB

.36-39

15

26

14

20

14

I

2

34

66

12

88

22

81

16

20

76

L'Hospitalet

II

93

14

Olesa

6 2

PC

20

16

20 20

Josep 'Ibus

9

PJ

4 1286

16

4 1188

15

PC

PiHrts

1075

.16

940

5 1102

36

1007

55

La prof*ra (12 de març): , foiàort L(oceris-Can Boada; Rubí-P. Nuevo; Júnior San Lorenzo; Montserrat-Les FSams^fíairiAiell-Matadeperenc; Sant An:dó^/$tp fedro; Sant Quir/e-Can Fatjri; -Mira-so) A.; PB .Sant Cugat•• '

Andorra

27

7

4

16

38

55

jí ,'.

24

54

.

•

-

53

35

Cl' Monjos

20

14

2

4

114

63

30

Tallers-Ind. García

Vilafranca

20

13

?

S

87

60

28

Rubí-Olimpyc F l o r e s t a . . .3-3

Juneda

20

14

0

6

90

64

28

Hospitalet-Corbera

P H S«nt Ciajo* 2 0

12

4

4

98

73

28

Mollerussa

20

12

2

6

84

60

26

Vila-seca

2(1

9

1

10

68

69

19

Ina Sant Just

20

8

7

10

65

63

18

Martinenc

20

8

2

1(1

72

93

18

Hospitaler

20

6

5

9

7(1

80

17

Cornellà

20

6

2

12

69

80

14

L'Kspluna

20

6

1

13

M

104

15

Vendrell

20

4

4

12

63

82

12

Gcniol el l'la

19

.5

1

13

45

71

11

Calafell

19

5

1

1.1

4.8

88

II

4

2

14

83

135

10

. í5 16

Primera Catalana

2

2

1.12

56

50

14

3

.1

98

54

45

Kpit C a s i n o

19

13

4

2

95

55

45

20

33

Almnnia

Vilanova

20

11

9 1051

1023

.11

1162

1178

30

Viladecans *A»

20

10

10

KU2

1048

30

AJ>B

20

8

12

877

988

28

Sant Nicolau

12

1101

1154

28

CESB

10

963

936

Sant Martí

13

1003

Martorell

1.5

965

U E S t . Cagat

17

Sant Gervasi

16

S a n t Jordi-Grup B a r n a

20

Les Corts-Ruhí

CRITS

PJ I .

22

PC

PP

GF

GC

. . . .63-68

La Murga

19

8

5

6

97

87

29

Corbera

19

7

3

9

64

66

24

Manresa

20

7

.1

ImiLil·ii

80

23

94

18

Montserrat

2(1

4

6

10

64

99

18

N.Sabadell

19

5

2

12

65

86

17

28

Rubí

20

4

5

II

59

%

17

1073

27

Hospitalet

20

3

.1

14

75

97

12

1119

25

874

1151

23

779

1027

22

GRUP 6

Sard i nero

ii

5

3

3

14

9

13

Clubílamrjt

ii

4

2

5

12

15

lli

Maxon-Barcelona

7-6

\t

ii

3

1

7

7

50

7

La l Inión-Babar Català

3-0

l'.St'villj

II

2

3

6

12

17

7

L'Esclop-Vilassar

2-6

KCttilu

ii

5

2

6

16

28

s

2

1

8

15

ij

5

2

0

9

11

2»

1

68

45

25-25

Manacor

19

14

1

4

86

.50

4.1

Primera Divisó

W. Sani < uirat

2(1

12

I

7

109

•)(>

37

Masculí

Barcelona

211

II

1

5

97

76

,14

Kah.,r Català

20

10

Klcc ( à c m

19

10

U E Sant Cugat-La Roca .22-36

C r u p Barna

H

-

I.a R o t a

20

14

11 1174 1447 51

JIIJIIWIII

I .es Curts

21

'l

Cal.lcs I..I K.-III.|" ,

I :,,.,, K,|,-ill.'i 1 .,.(.!/.„

2ll

San, M o l

21

"

12 1581 142')

32

30

Sarna Ter

20

1.1

Les U n í s

211

12

I..IMIIIl.il|.i- 2H Castelló 'IICSMJV..

PC

PP

GF

GC

570

469

510

Punt*

13 1416 1513

29

Ripollet

21

8

II 1514 1610

29

\ . Sabadell

21

8

15 1442 1412

29

I .leida

2d

8

12 1436 1392

28

21

2

l'i 11174 1529

25

rdi

Sr. K s t c i c

4X

6

8(1

77

.54

]

8

8.5

71

31

(Iràcia

0

11

.88

117

24

I.T.sclin

1

11

79

89

22

< kikles

5

11

'M

108

21

A D Rimas-Honigvogel

2-1

Llopart 5

1

12

75

X2

|9

Pedralbes-Barceloní S

3-1

82

10=

19

Línia 22-Polo

1-8

10

70

71

18

4S2

La propera (12 de març): Sant Jordi-I . ( Cerdanyola; (irnp BarnaRij*>l!et: ( àildo-N. leira^vi: \ . Subadclll K Sant Cugat: Andorra-Sedis Mansa: Sant Mcdir-Rubi; Sant Pere-Sf. letrass.i, LesCorts-Llcida.

Júnior-EHC

3-1

3

II

Mav.n

4

2

12

70

115

14

Equip

PJ PG

PE

PP

GF

GC

Puntm

211

10

Sani Vndreu

3

1

10

71) 108

10

At lerrassa

18

12

2

4

75

31

26

311

s

LIIC

19

11

3

5

44

29

25

Can Salas

19

10

4

5

4.8

58

24

Atlètic! 952

19

II

1

7

15

21

21

Jiiuior

19

H

6

:.

SI

.11

22

20

"

-20

"

51 II

1»

8

Bordils

20

6

5

Caci

20

5

3

51)4

-27

30 IS

lo

461

4S|,

is

')

43i,

|i."

17

47S

IM

l<

I

1 K S. Iiiaal 2 0

6

1

I:!

SI 9

Ti«,:>

1.1

SjmÇiiiir/c

5

I)

15

433

;;,,

|i

La propera (11 de març): Montsant-Llopart .V lïarrelona-Elèct.

Ciem; Babar Caralà-Maxnn; Vilassar-La I iiión; (iràeia-l ,'Ksclop; Manacor-W. Sant Ciiojt: Mctaliiox-Sunt Andreu; Caldes (descansa).

Vlillciui.

I .u propera (12 de març): I ,.i l·'jio.i-Kipnllet; Mil·lenari- ntiidalio; Lumen-Jmemiit Zx La Romànica-La Planada: Sabadell-I .lanó Sabadell; barlic-rà-Lsc. ( erdanyi 'la, Badia-Maiinna Kiyra; C ialdes-C lastcllarCaiiRnll-JuanXXIll.

2-2

Atlètic 1952-At Terrassa . . . .2-4

5

Valencià

C.iidcleii

Club Egara-Can Salas

Vlcl·ls.l.ll

II 1251 1,34') 29 (;l·.il·:c

8

La propera (9 d'abril): Júnior-l'niversitat Sevilla; R. Srxiedad-Club de Campo: R(." Polo-Cíub Í3tiara; Sardinem-Atlètic lerrassa; Cl) lerrassaAaldeluz.

48

PG

10 1532 1493

Júnior

n u

113

PJ

Caldes

2-7

(iiui) Hfíaw

13-6

Vlcl.ilni s

I.IIIIICII

11-3

'lerrjssj

3

Equip

lli

16

3

ii riu, lira :i»

11

14

14

í.i

21

24

211

iiN.iqui 21

21

2

Vilassar

15

1 . Ccrdansola

2

22-22

7

S o l í s Maii-a

7

Bordils-Tres de Mayo

14

( ..i, Kirtl

n

CCPunt*

21

lat t'araa

19

R. Soticiiid

77

27-25

32

5

GF

18-29

lli 1522 1526

32

3

Sant Quirze-( Java

II

1

PP

CasteUó-Laminados

21

1

I)

36

Kulii

9

PE

1402

•.„':,.,.kil

ii

16

I',.I5

34

21

Yaldcluz

PG

o

13.34

Puna,

10

19

15

149S

GC

48

PJ

21

is

GF

0

l . j I nióii

Santl'crc

13

PP

1

Equip

.Vi

21

PC

10

27-25

Punts

lorassa

PG

GEiEG-Sant Esteve

13' )4

.34

PJ

C l ) ItTrassa i i

Sarria de Ter-Cardedeu . . .25-19

PC

1571

Femení

5-2

Caldes-Metalnox

PF

1292

Divisió d'Honor

Elect Ciem-Monsant

Sant Andreu-Manacor CIUTC

H0QUeiM£RBA

«*«»* Primera Nacional A

20

La propera (12 de març): Ina Sant Just-Calafell; Hospitalet-Vilafranca; Vila-seca-Vendrell; Jimeda-Cornellà; Geniol el Pla-L'Espluga; Mollerussa-Vilanova; PH Sant Cugat- Reus Deportiu; Martinenc-CP Monjos.

La propera (11 de març): Sicoris C.-Èpic Casino; Manresa-N. Sabadell; Alfa 5-La Murga; La Almunia-P. Andorra; Industrias G.-Montserrat; Olimpyc Floresta-Tallers; Corbera-Rubí.

W. Sant Cugat-Gràcia

1330

St

24

5.5

i.

Mm,in.,

66

66

PP

I3l«>

57

11

15

21

10

Vilanova

II

PG

Un'.ei i

lillll.:

311

3

21

13-1

74

2

PJ

N.Terrassa

75

32

5

Andorra

14

I.II'I.HII.I.I

8

68

7

L e s Corts-València

Put**»

I , Inmila

3

70

33

.73-79 75-62

Lleida-Sf. T e r r a s s a

9

7

70

19

Primera N a c i o n a l

St. M e d i r - I T St. C u g a t .73-87 S e g o n a Regional

2

76

2(1

N . Sabadell-Ripollet . . . .76-67

S a n t Pere-Sedis M a n s a

10

5

Tallers

.42-74

..71-58

6

Ind. Garcia

Caldes-l". (Cerdanyola . .70-60

Andorra-N. Terrassa

9

19

GRUP 2 La propera (12 de març): 1'. Mafuniet-Granollers; Castelldefels-Sant (ai",at; Perelada-Palafruo.ell; (iran íenet-Valls; Andorrj-Júpiter; Sant Andreu-Prat; loaaalada\ ilasv.ir; \lanresa-\ ilaíranta: Sanrboià-Riptillct; (!erdanvnl.i \1 -M.isnnií.

GCPuMs

16

787

III

GP

211

7 92(1

10

PP

20

13

20

3-5

Sicoris

20

Vlhdeeans.B-

PG PC

4-3

Alta .5

Santpcílor

La propera (12 de març): Sant Cugat-Olesa; Sant Nicolau-Sant Gevasi; Construccions-L'Hospitalet; Josep Tbus-Manorell; Santpedor-Sant Martí; Bellsport-CESB; Vilanova-Sant Gabriel; Vilano va-Viladecans «A»; Viladecans «B»-APB.

•

PJ

O i u i p y c f.

31

GC P u m

Montserrat-Entreterrios . .6-3

3-2

PE

GF 118

34

958

PP ?

1056

11

9-0

1

6 1251

20

7-0

C P Monjos-Ina Sant Just

17

14

Bellsport

4-7

Reus Dep.-Martinenc

20

Construccions 2(1

956

Vilanova-PH Sant Cugat

PJ PG

I'. Andorra

9

3-3

Reus Deportiu

Vilanova-Sant Martí

61-49

4-6

L'Espluga-MoUerussa

•>**>

Bellsport-Viladecans «B» . .49-57

P. A n d o r r a - A l f a 5

VVI'

19

2-5

32'";

36

4

N. Sabadell-Sicoris

36

10

4

Josep Tous-Sant Gervasi . .62-53

J6 43

9

27

3

r >

7 IU

Cuauü

'

»' ,W:Sv

36

27

Si.

4

18

li

l'ral

13

58-65

49

29

78

Construccions-Olesa

Pwte

41

I!

27

2

tWQwirae 19

27

Masnou

1

19

P.Nucvo

(iranicnet

Santbotà

16

19

Carai Vell

49

55

26

5

GC

20

R. Llorens

55

27

12

PE

P B S. Cagat 1 9

('cralada

27

2(1

PG

Equip

60

Vilafranca

Palafrugell

PJ

Comellà-Geniol el Pla

20 20

1

2

15

4"7

-2-

Honi^vuiíel

19

S

6

5

28

17

22

ADRuuas

18

'i

3

6

11

27

21

l'olo

19

8

1

8

54

57

I"

ClubLeara

19

5

s

i,

28

.^:

15

Línia 22

18

4

4

lo

27

64

12

l'edralbes

18

2

4

12

20

53

8

Barceloní

19

I

2

10

17

71

4

1

Primera (àatalana CRIT A La propera (12 de març): Ires de Mayo-( 'iudad Kneaniada: Sant l\revc-BordilsjCardeden-GKiJ·IG.· (i.nà-Sarria de ler; I.aminadus-Sant IJtiii/.e: I ,.i Roea-( ;.IMC1I6; Yalòneia-l'L Sani Ctiuac.

Calafell-Hospitalet

3-1

Vilafranca-Vila-seca

4-5

Vendrell-Juneda

1-2

La propera (11 de març): Hnnigvogel-Polo; KHC-Rimas: At. 'lerrasa-Júnior: Can Salas-At. 1952: Brcelnní S.-Cltib F.oara: Pedralbesl.ínia ZZ.

ELS ÍCANTONS Divendm, 10 de març del 2000

VOLEIBOL

Primera Nacional Femení GRUPB Un. Alacant-CV St. Cugat Rubí-Terol Algaida-Dolores Santa Coloma-Algar Hortons-Quart Ciutadella-Dolores _-üí..

«** Illa Sant Jordi

19

Quan l'niv. Alacant

PC. ,.PP_

J£~

.3-2 3-0 3-0 3-1 0-3 3-0

Santa Coloma

19

9

10

39

39 28

Algar

19

9

10

34

35 28

Ciutadella

19

8

11

35

38 27

Terol

19

6

13

29

44 29

SRubí

19

6

13

26

47 25

Dolores

20

I.

19

11

59 21

Hortons

18

2

16

8

51 20

La propera (11 de març): CV Sant Cugat-Ciutadella; DoloresHortons; Quan Poblec-Algaida; AlgarUniv. Alacant; Illa Sant Jordi-Rubí; Terol-Santa Coloma.

ȴ Punta 15

17

2

55

36

19

16

3

54

17

35

19

15

4

47

21

34

CV Sant Cupal

19

14

5

47

25

33

Algaida

19

11

8

40

34

30

Primera Catalana Masculí St Pere i StPau-At Segre . . 3 - 0 Axxon-Almacelles 0-3

Prat-Llars Mundet Ceu Inefc-Montgat Arenys-Martorell Santa Coloma-CV S t Cugat •VpaV

PJ

Almacelles

PC

PP

MS

0-0 3-0 3-2 3-2

«•»

Pxu

Arenys

20

5

15

26

53

25

Montgat

20

3

17

20

56

23

La propera (12 de març): St. Pere i St. Pau-Santa Coloma; Ceu Inefc-Martorell; Prat-Montgat; ArenysCV Sant Cugat; Axxon-Llars Mundet; AL Segre-Almacelles.

20

19

I

59

11

39

SL Pere i St. Pau 19

16

3

53

19

35

Ceu Inefc

19

13

6

44

29

32

At. Segre

20

12

8

45

38

32

Martorell

20

II

9

44

42

31

Axxon

20

10

10

38

44

30

Tercera Nacional

Prat

19

8

11

35

43

27

GRUP1

TCNW3DE TAULA

Santa Coloma

20

7

13

35

45

27

CVS.nl Cugat

20

7

13

32

47

27

Nou Barris-Ssat Andreu

3-4

Llars Mundet

19

7

12

38

42

26

RipoOet-Horta

4-0

Esports

23

UEStCugat-Ateneu

.4-1

Falcons-Ciervo

3-4

*•..

PP

ff

UE Sant Cugat

12

12

0

48

9

24

Kl Ciervo

12

11

1

45

11

23

Falcons

12

9

3

38

27

21

Ripollet

12

5

7

30

30

17

Flor de Maig

9

5

7

33

33

17

St. Andreu

12

3

9

21

39

15

Horta

12

2

10

12

45

14

Nou Barris

12

1

11

11

44

13

«•*

PJ

PÇ Paata

La propera (19 de març): Falcons-Nou Baris; El Ciervo-UE Sant Cugat; Ateneu-Ripollet; Horta-Sant Andreu.

i $: 9 Q . *:! r ¥m: mmmmmr • :A $ mwm-m 12.00 Ramon Llorens-Sant Cugat (ds)

Sant Cugat «B» (descansa)

Aleví

2a Div. Aleví

Cadet femení

Olimpyc Floresta-Gavà

12.00 Castelldefels-Sant Cugat (dg)

14.45 Lumen-Júnior (ds) 16.00 PB Sant Cugat (descansa)

16.00 UE St Cugat-Esc. Carme (ds)

2a Regional

1a Div. Benjamí

FUTBOL 1a Catalana

12.00 La Farga-Ripollet (dg)

3a Regional 16.00 Júnior-San Lorenzo (ds) 17.00 Castellbisbal-Mira-sol Adesa (dg) 12.00 PB Sant Cugat-Depuradores (dg)

Preferent Juvenil

1a Catalana HANDBOL

Fòmines

12.30 PB Sant Cugat-Ca n'Oriach (ds)

10.30 Sant Cugat-Mollet (ds) 10.00 Roureda-PB Sant Cugat (ds) 10.00 PB St. Cugat-Sta. Perpètua (ds)

1a Divisió nacional

PH Sant Cugat (descansa)

12.30 València-UE Sant Cugat (dg)

Júnior

Preferent Prebenjamí

l a Cat. Juvenil

12.00 Sant Cugat-E. Blaugrana (ds) 13.30 Andalucia-PB Sant Cugat (ds)

1a Div. Prebenjamí

2a Div. Juvenil

10.00 La Romànica-Sant Cugat (ds) 10.30 Sant Cugat-La Concòrdia (ds)

FUTBOL

SALA

15.30 PH Sant Cugat-Horta (ds)

19.00 Sant Quirze-UE Sant Cugat (ds)

Juvenil

l a Nacional «A»

Cadet

18.15 Congrés-PH Sant Cugat (ds)

18.00 Manacor-W. Sant Cugat (ds) 17.15 Olimpyc Floresta-Tallers (ds)

UE Sant Cugat -B» (descansa)

Infantil

Juvenil femení

17.00 Congrés-PH Sant Cugat «A. (ds) 17.00 PH Sant Cugat «B-Horta (ds)

l a Divisió

2a Div. Femení

16.00 Enginyers-Chess (ds)

18.45 E. P Blaugrana-PB St Cugat (ds)

l a Divisió femení

1a Div. Cadet

UE Sant Cugat (descansa)

Aleví 16.00 Congrés-PH Sant Cugat -A» (ds)

09.00 Mas Janer-Gironella (dg)

13.45 CEF St Cugat-San Cristobal (ds) 17.45 PB Sant Cugat-Castellar (ds) 11.00 Júnior-Maurina Egara (dg)

PATINS

12.30 PH Sant Cugat-Reus Dep. (dg)

Preferent prebenjamí

12.00 La Salle-Sant Cugat (dg) PB St. Cugat-Jabac C. Jofresa Esc. Cerdanyola-Sant Cugat Mercantil-Júnior

HOQUEI

BÀSQUET

2a Divisió «A»

l a Catalana

Olimpyc Floresta-Gavà (dg) Champion Floresta-Gironella

Benjamí

VOLEIBOL

12.00 PH St. Cugat .B»-Sta. Isabel (ds) 13.00 PH St. Cugat «A-Caldes (ds)

1a N a c . femení CV Sant Cugat-Ciutadella

Prebenjamí

2a Divisió fem. «B»

l a Catalana CV Sant Cugat-Arenys

16.15 UE Sant Cugat-Olesa (ds)

12.15 W. Sant Cugat-Sanpedor (dg) 17.30 Les Planes-Mas Janer (ds)

PH St. Cugat «A» (descansa) PH St. Cugat «B» (descansa) PH St. Cugat -p» (descansa)

3a Catalana «B»

Femení b a s e

Hospitalet-CV Sant Cugat

11.00 W. S. Cugat-Aigüestortes (dg)

18.00 Sant Cugat-San Gabriel (ds)

17.00 Sant Cugat «B-Sant Miquel (ds) 19.00 St Cugat «A»-UE St Cugat «B. (ds)

1a Div. Infantil

Júnior masculí

09.00 Castellar-PB Sant Cugat (ds)

09.00 Bellsport-UE Sant Cugat (dg)

2a Div. Infantil

Júnior femení

16.00 PB Sant Cugat-Terrasa (ds) 10.00 Ullastrell-Mira-sol Adesa (ds) Júnior-Joan XXIII

12.15 Palcam-UE Sant Cugat (ds)

2a Div. Cadet 09.15 16.00 09.30 10.00

17.30 N. Sabadell-UE Sant Cugat (ds)

Sant Cugat-Can Boada (dg) Sant Cugat-Badia (ds) E. Sabadell-PB Sant Cugat (dg) Mira-sol-Les Fonts (dg)

Preferent Infantil

2a Catalana femení

14.45 Lumen-Sant Cugat (ds) 11.15 Can Anglada-PB Sant Cugat (ds)

RUGBI

Cadet femení CV Sant Cugat «A»-Wintermur

3a Categoria

11.45 Olimpyc F.-W. St. Cugat (dg)

Sant Cugat-Bonanova

3a Divisió 16.30 Mas Janer-Castellbisbal (ds)

HOQUEI

Cadet

Infantil 09.15 UE S. Cugat-Castellar (ds)

1a Div. Aleví

2a Div. Juvenil

Juvenil femení

Cadet masculí 09.00 Sabadell-UE St Cugat «A» (ds)

HERBA TENNIS

DE TAULA

Olimpyc Floresta-W. Sant Cugat

1a Divisió

Infantil

15.00 At. Terrassa-Júnior (ds)

l a Provincial

Camp. Cat. femení

UE Sant Cugat-Sallent

12.00 Olimpyc Floresta-Pallejà (ds) 10.15 W. Sant Cugat-Castellví (dg)

Júnior-Polo

:« £ S « Li:r : * T :«:: Rubí-Olimpyc Floresta

FUTBOL

Cadet masculí

l a Catalana

UE St Cugat «A»-Les Corts 54-53 UE St Cugat «B»-Sta. Perpètua . . . .73-56

2a Divisió fem. «B»

Cadet femení

Mas Janer-W. Sant Cugat Miami-Les Planes

Sant Cugat-Pobla Mafumet

1-2

2-5

1-4 10-0

UE St. Cugat-Regina Carmeli . . . .49-79 Esparraguera-W. Sant Cugat

FUTBOL

1a Catalana UE Sant Cugat-Andorra

74-56

3a Catalana «B» Sant Cugat «B»-Vilanova Sant Cugat -A-Barberà St Cugat «B»-Creu Sant Jordi

50-48 67-69 47-61

65-70

UE Sant Cugat-Vilassar

UE Sant Cugat

2a Div. Juvenil

1a Nacional «A» 11-3 3-3

W. Sant Cugat-CET 10 Rubí-Olimpyc Floresta

60-49

CVSantCugat-Premià

3-0

C a d e t femení 25-15

Camp Escolar-CV Sant Cugat «A» .. .3-1

4-6 4-4

descansa

HEHBA

l a Divisió

2a Cat. Cadet UE Sant Cugat-M. Rubí

HOQUEI

22-12

Júnior-EHC

3-1

3a Divisió 1a Divisió Chess-Alhefta

New Team-Mas Janer

5-2

3-3

l a Divisió femení Cardedeu-Mas Janer «A»

Júnior femení

22-36

0-11

2a Divisió ~A~

W. Sant Cugat-Rafa Granollers . . .6-4 2-2

Infantil 7-4

l a Catalana

DE TAULA

3a Nacional

1a Nac. femení Univ. Alacant-CV Sant Cugat

W. Sant Cugat-Sant Vicenç

TENNIS

VOLEIBOL

Cadet

Júnior masculí UE Sant Cugat-Sabadell

UE Sant Cugat-Sant Miquel

3-2

Juvenil femení

l a Divisió nacional UE Sant Cugat-La Roca

1a Cat. Cadet

SALA

W. SantCugat-Giacia Rubí-Olimpyc Floresta

CV Sant Cugat-Santa Coloma

1a Cat. Juvenil Femení b a s e

BÀSQUET

HANDBOL

UE SantCugat-Ateneu 3-2

l a Provincial Congrés-UE Sant Cugat

Esports

24

E L S í C A N T O N S Difetidres, 10 de març del 2000

11.30 Maristes -A-Avenv (ds)

Benjamí

BÀSQUET Infantil masculí 0 9 . 0 0 Centre Olx-rt-Dosa Salesians (ds) 0 9 . 0 0 Çastellbishal-Avcnc (ds) 11.30 Àgora-Sant Jordi (ds)

Infantil femení 1 2 . 4 5 l'KSt. Cugat-Dosa .Salesians (ds) 10.15 Avcnv-lKS'lcrrassalds) A^ora (descansa)

12.00 Golegi Europa-Jatm C. Jofresa (ds) 10.00 25 .Setembre «B-Avenc »C» (ds) 12.30 Maristes « B - T h a u «B» (ds) 0 9 . 0 0 Can Boada-I.a Farga «B» (ds) 13.00 Mira-sol «B-OlimpycC.K. (ds) 10.00 Ramon I.lorens-Júnior (ds) 0 9 . 0 0 Mira-sol «A»-Can Tries (ds) 11.00 Castellbisbal-F.E Foiró (ds) 13.00 Avenç « B - l ' h a u «A» (ds) 0 9 . 0 0 0 Avenç «A-Joan XXIII •• A- ids) l.a l'arga «A» (descansa)

Aleví masculí 11.00 09.00 09.00 12.00 10.00 10.00

Sant Jordi-I'ins Vallès (ds) Avenç-Fcrran Clua (ds) Regina ('.armcli-Santa [saticl (ds) Joan Mara^iH-Sant Jordi «B» (ds) l'la l'arrcras-( lentre ()hort (ds) Catalunya-I'urc/a de Maria (ds)

Aleví femení

FUTBOL

A-7

09.00 Ferran Clua «B»-J. Maragall «B» (dsl 10.00 La Floresca-Les Planes (ds) 11.00 Cultura Pràcrica-El Pinar (ds) 11.00 J. Maragall ..V-Pla Farreras (ds) Ferran Clua «A» (descansa)

Infantil

TENNIS

10.00 Viaró-Col. Carme -C> (ds) 11.00 Col. Carme «B-Ct. Obert t'm (ds)

Infantil

BE TAULA

Aleví K. Oliveras (C. Obert)-A. Muries (P. Estel) L. Camacho (Estel)-A. Ametller (C. Obert) A. Larrea (C. Obert )-A. Panes (Estel) A. Marcos (C. Obert)-M. Almirall (E. Pia) A. Panadcro (K. Pia)-M. Pérez (C. Obert) P Gracia (Èpic)-A. Farràs (C. Obert)

0 9 . 3 0 Maradcpera-Àgora (dsl 0 9 . 3 0 Club Racó-KK Foiró ulcM/.msjl

FUTBOL SMLM

UOLEIBOL

Cadet

Juvenil femení

Agora-Júnior

Santa Isabel-Ferran (:iua - C - (ds) F Clua «A»-Cataluma -X- (ds) F. Clua «B-J. Maragall A> (ds) Catalunya «B»-Avcnv (ds) Torre l.íebre-Sta. Isabel A» (ds)

1 1 . 0 0 Guadalhorce-I .eonardo da V. (ds) 0 9 . 0 0 Kseola Pia-KK Foiró (ds)

0 9 . 0 0 A. Ferrer-Montserrat Roig (ds)

Aleví

Cadet femení

KF, Foiró «B»-16Setembre 1-13 Avenç-FZscola Ribas 2-6 Mira-sol-Escola Pia «A» 2-3 Maristes -A—La Farga 2-0 Les Fonts «A»-EE Foiro «A» . . . .ajornat

Infantil

12.00 CV Sant C:ugat-Col. Martí (ds) 0 9 . 0 0 Santa Eulàlia-Àgora (ds)

Masculí F]E Foiró-Club Cimal Àgora

ajornat descansa

• Final territorial: 1.4.2000 • Final de l'equips: H.4.20IK)

Classificació Escola

ajornat

Benjamí

0 9 . 0 0 Rubí «B-Angelew Ferrer (ds) 10.00 Avenç-El Pinar (ds) 11.00 Les Planes-Rubí «C» (ds)

Aleví

FUTBOL 4 - 1 ?

FUTBOL 4 - 7

Infantil femení

1 2 . 0 0 Avenç-Col. Balmes (ds) 1 1 . 0 0 Castellnou-Thau (ds)

0-2 2-0 ajornat ajornat ajornat ajornat

Resultats

'mmmÈmmxm Femení

1 3 . 0 0 El Bullidor-Angcleta Ferrer (ds)

Prebenjamí

JOCS ESCOLABS ESCACS

09.00 11.00 13.00 12.00 10.00

Juvenil

2-0 2-0 2-0 ajornat ajornat ajornat

Èpic Casino-Centre Obert (ds)

Benjamí

Masculí

Júnior-Matadepera Pere Viver «A»-Mira-sol «A» Rubí «A-Avenç «A» Thau «B»-25 Setembre «BIliau .<A»-San Cristobal «B» La Farga «A·-Avenç «B»

Sant Cugat «B»-Rubí «B» Júnior-Roc Blanc Sant Cugat «A»-Agora <d)-> Àgora «C»-Terrassa Àgora «B»-N. Terrassa Jabac C. Jofresa-Agora «A»

HANDBOL

12.00 Pau Casals-Avenc «C» (ds) 12.00 Catalunya-Ferran (llua »A» (ds) 0 9 . 0 0 F. Clua «A-VcrdaRiicr -A» (ds) 0 9 . 0 0 Avenç «B-Ramon i Cajal «A» (ds) 13.00 Avenç «A·-Liceo Fgara (ds) 1 0 . 0 0 Joan Maragall-Viaró (ds) 11.00 Collserola-I.a Floresta (ds)

Sp. Rubí «B-Àfjora «D» (ds) Liceo F.gara-Sant Cugat «B- (ds) Rubí «B--Sant Cugat «A- (ds) Terrassa «B»-Àgora ••('.»(dsl Roc Blanc-Àgora «B» (dsl Júnior-Pctit Kstcl (ds) Rubí -A-Agora «A» (ds)

10.30 Jiínior-Col. FI Cim (ds) 10.30 Blanxart-Àgoraíds)

11.00 Kseola Pia «B»-KK Foiró «B» (ds) 13.00 KK Foiró «A.-Viladecavalls (ds) 10.30 l.a Farga-Mira-sol (ds)

Aleví

10.00 11.00 09.00 11.00 09.00 10.30 09.00

Femení Aleví

1 0 . 0 0 C;ol. C:arme-Agora (ds)

Aleví

FUTBOL Ü - I I

1 2 . 0 0 l'ins \allcs-IMa Farreras (ds) I 1.00 A\eiic-S.inr Jordi (ds) I 1.00 Ferran Cliu-Pins Vallès u).s> 1 2 . 0 0 \ 1 . Rul>í-('.ataliinva.·U>·ulsi 12.<K) l,a Floresta-Às^ora (dsl I ,'i.OO Catalunya - A - R . (i.irmeli (ds) 12.(M>Joan\lara W ill-C:nllserol.Hds) L·l.OO S.inr Jordi -li •-( .'entre (>bcrt (ds)

Rubí Norte «A»-J. Maragall (ds) E. Montserrat-F'erran Clua (ds) Europa-Santa Isabel (ds) U s Planes-Liceo Politècnic (ds) Pau Casals-Col. Balmes (ds) J. Maragall-Rubí Norte «B- (ds)

Prebenjamí

1 3 . 0 0 Avenç-Col. Atulersen (ds)

Benjamí

11.00 12.00 13.00 10.00 09.00 12.00

Avenç «C»-Vacarisses Mira-sol «B—Escola Ribas

0-2 2-0

m

Categoria Punts

A Adell Avenç I M. Carceller A F'errer 1 S. Pereira .. .Avenç A J. Said Avenç A Q. Llauger . .Avenç A A. Carceller J. Maragall B M. Méndez Avenç A M. Soria Pla i Farreras .. .B C. Zapata .. .Avenç A RGórriz ....Pla i Farreras .. B

6 4.5 4 3 3 2.5 2 2 1 1

A H D I.M. S.A.

EIS4CANTONS

Insp«cci6n y Mantenimiento, S.A.

NECESITA

| | s'encarregarà de | ; Cobraments Atenció telefònica

"el diari de Sant Cugat"

incorporar a s u plantilla

• Caixa diària Altres

CONSERJES

j es requereix

els4cantons@totsantcugat.com

Persona disposada • Bon nivell de català • Do de genis • Bona organització Persona dinàmica • Disponibilitat immediata

SI

KIQIHIKI

Persona de contacte fflv», tet*3 SOT *S20

VETERINARI OBERT NITS I FESTIUS

P'BHWlCMNr

• VS*ír«*ÍJK*»S»atC»l8Bt

Anunciar-se en aquesta secció costa molt poc

W A L i STREET INST1TUTE

Dispensari Veterinari del Vallès Al costal M h delsteus •m jt«tr* animals

fív. Lluís Companys, 15 Tel. 900 40 40 50 www.wsi.es mumsi

r/ SabtuMl, 2 3 Stml Cugat 93 674 69 45

<>:Ï

• k>&*pm^iimè$m

l a * ) (vz H2

eiiSTiieeil i

•

fettibuciónmaKiisEfattiia:

•1NTEIIIEIT Rius i Taulet, 20

URGÈNCIES: 9088981 36 -93 674 69 45

93 674

68

Interesados llamar al telefono 93 372 84 84, preguntar por Clara

47

Amb La Guia de Sant Cugat **sa «b/e, °íri-

Distribució a totes les llars i establiments del municipi

hi sortirem tots guanyant

Hi sortirà t o t a l'activitat de ia ciutat

Guies Dades d'interès i la millor cartografia

T

riïCuGq

-&&II RESERVI

Locals

EL S E U E S P A I

PUBLICITARI

9 3 6 7 4 8 6 61

25

EIS4CAIVION3 Divendres, 10 de març del 2000

Griful Oil. S.L. Servei Estació ÍÏÀSOÍJT CÀKF;FJ\f*f*fii

? >*

•*.*

CENTRE DE DISTRIBUCIÓ PER A EMPRESES I PARTICULARS - Gasolis A, B i C de primera qualitat - Ports gratuïts a partir de 400 litres - Descomptes a partir de 500 litres - Comptador volumètric homologat, exactitud en el subministrament - Servei personalitzat, fins a 60 m de mànega - Grans ofertes en funció del consum

A,B i C

- Telèfon D'URGÈNCIES 610 45 55 01

EstaCiOIlS

d e SerVei

E.S. CENTRE

E.S. CAN SOLÀ

al Centre de Sant Cugat (4 Cantons)

a la Crtra. de Cerdanyola

(93) 674 06 07

(93) 589 45 55

D I S T R I B U C I Ó DE GASOLIS A D O M I C I L I 93 5 8 9 45 55 ""1 DADES DEL

SUBSCRIPTOR

Nom .,.., Cognoms , Ciutat...... .

Carrer........... ....,..,..,..,.., Codi postal.... ............ Telèfon .....

NIFoDNI .......

Fax

II diari de casa.

DADES DE LA SUBSCRIPCIÓ Data d'alta Adreça d'entrega

Nombre de Subscripcions

FULL DE SUBSCRIPCIÓ

DADES DE LA SUBSCRIPCIÓ Banc/Caixa Adreça oficina „,..,..,..,„ EntitatDDDDoficinaDDrXJdcDn núm compteUUUL H J J D D Titular ..................................... d Comptat • Rebut domiciliat

Enviar-la per fax a\ 93 674 20 24 o portar-la

Sant Cugat del Vallès,

de

del 2000

SIGNATURA

al C. Sant Antoni, 42 - 44

26

Societat

E L S / . C A M D T 6 Divendres, 10 de març del -000

LA

S E T M A N A EN I M A T G E S

EL DIA DE LA FAVA Els santcugatencs van demostrar un any més que la festa de Sant Medir és una de les més populars de la ciutat. Petits i grans van acostar-se, a peu o amb cotxe, fins a l'ermita, on van passar el dia gaudint del sol i de l'animació. I és que una vegada més, la música. Ics tradicions i la gresca no van faltar en aquest dia d'un dels patrons de Sant Cugat.

Pàgina 28 FOTO: XAVII

FAVES

A COLL

ARRÒSA

FAVA

Dissabte passat es va produir un nou accident de trànsit al barri de (.oli Fava; la gota que va fer vessar el got pels veïns de la zona, que van penjar pancartes per queixar-se de la velocitat del trànsit diürn i nocturn. F/s veïns amenacen amb properes actuacions, com talls de trànsit o la instal·lació d'un sonòmetre.

Pàgina 16

FOTO:XAVILARROSA

L'ORGUE

JA SONA

Després d'una llarga restauració, l'orgue del Monestir ja torna a estar en condicions d'omplir de música l'església.

Així ho va demostrar l'organista de la catedral de Tarragona, Jordi Vergés, que va ser l'encarregat de fer sonar l'instrument per primera vegada.

Pàgina 29 FOTO: XAVI

. "•- ;-

•^ssaBÉSsm.

"i - "-j.*f"if".

yf^r' ' i

- ^CsSi^F-^Pt />NS&

DEL DESCONTROL

AL SENY

L'alegria i el descontrol es van desfermar aquest cap de setmana amb la celebració del Carnaval a la nostra ciutat. Dissabte, el rei Carnestoltes i tot el seu seguici van llegir el seu discurs i van donar vida a la nit santcugatenca amb ball fins a la matinada. El judici de l'endemà, però, va condemnar al peculiar monarca a morir a la foguera, donant pas a l'abstinència de la Vella Quaresma.

Pàgina 32 FOTO: EDUARD

FAR1NYES

LARROSA

Societat

U S Í CANTONS Divendres, 10 de marc del 1000

27

L A S E T M A N A EN I M A T G E S

LA VEU D'OR El tenor català Jaume Aragall va fer posar dempeus el públic del Teatre-Auditori amb una excel·lent demostració de les seves qualitats com a tenor. Tot i que el cantant va posar de manifest el seu cansament en diverses ocasions, Aragall va recompensar Facollida del públic amb quatre bisos al final del recital.

Pàgina 27 FOTO: EDUARD

FARINYES

EL DIA DE LA DONA

TREBALLADORA

Amb motiu del Dia de la Dona Treballadora, el personal de FAjuntament de Sant Cugat va fer una parada simbòlica i es van concentrar a la plaça Barcelona, on la regidora de Comunicació, Marta Subirà, va llegir un manifest en contra de la precarietat laboral i dels maltractaments.

FOTO:

INAUGURACIÓ DE LA ODONTOLÒGICA

XAVILARROSA

CLÍNICA

El conseller de Sanitat, Eduard Rius, va inaugurar dissabte al matí la nova clínica odontològica de la Universitat Internacional de Catalunya. Les instal·lacions, ubicades a rHospital General de Catalunya, compten amb TO 'boxes' equipats amb la tecnologia més moderna del sector bucodental.

Pàgina 31 FOTO: EDUARD

FARINYES

i els mobles CQfíB

mobles

Francesc Moragas, 33 SANT CUGAT DEL VALLÈS

EIS 4 CANTONS

Societat

28

Divendres, 10 de marc del Ji k h}

D i a d a

Els santcugatencs tornen a respondre a la tradició de Sant Medir Més de 3.000 persones van celebrar Sant Medir al voltant de Vermita Sant Cugat diu adéu al seu historiador

E.STER CASTANYER

- Sant Cugat "1 la estar un èxit. Jo crec que és una tradició que es manté, és una testa de famílies, de colles d'amics.

Ks una festa molt bonica, un dia per passar-ho bé". Amb aquestes paraules definia l'alcalde de Sant Cugat. Unís Recoder, la diada de Sant Medir, una celebració que enguany va reunir més de tres mil persones al voltant tic l'ermita dedicada a aquest patró de la nostra ciutat.

HI dia va començar amb tina xocolatada popular a la placa Octavià. i amb una cercavila fins a la plaça Barcelona, on va ser rebuda per l'alcalde de la ciutat. Des d'allà, els santcugatencs van em|x.'iidre la marxa cap a Sant Medir, on a les dot/e del migdia estava prevista l'arribada dels tres banderers i la tradicional missa. Un any més la celebració va reunir un gran nombre de santcugatencs dins d'una ermita que ja fa temps qu ha quedat petita per acollir tots les persoens que participen en aquesta festa popular. I és que, tal com va explicar el tècnic de

E S T E R CASTANYER

-Santi

FM voltants de S/nit Medi/ vt/ii miiplii-sedt íí/nttwjfiti·iii:. '/nrvriii, <ili> i·lih'ii' iipu -ta festa de la nostra ciutat FOTO.X.L.

Cultura de l'Ajuntament, Rogeli Padró, un dels aspectes més destacats de la festa va ser la presencia a Sant Medir de moltes persones que fa poc que viuen a la ciutat: "Hi ha moltes cares noves, i això vol dir que han respost a la crida que s'ha fet perquè la gent participi a la festa".

Com ja és tradicional, la diada de

Sant Medir va estar amenitzada per diferents col·lectius de la ciutat, com per exemple la (k)bla Ciutat de Sant Cugat o la Plataforma Adéu al Deute Extern de Sant Cugat, que aprofitar aquesta diada per oferir una representació sobre el deute. Tambéels castellers de Sant Cugat van voler contribuir a aquesta festa. "Per

nosaltres és obligat, tenim aquest desig de venir, perquè som santcugatencs i volem ser-hi presents", explicava un dels caps de colla, Ignasi Kscamilla. Amb un tres de sis, cinc pilars de tres i un pilar de sis, la colla local va posar el punt final a les activitats del matí i va donar pas a l'habitual dinar popular.

E d u c a c i ó

Tot a punt per posar en m a r x a el quart institut de Sant Cugat MAGDA M É N D E Z

- Sant Cugat El somni del quart institut a Sant Cugat ja comença a veure la llum com una realitat palpable. Dimarts es va fer la presentació oficial de l'equipament, que ha estat qualificat d'"un dels fruits més importants del Consell Escolar del curs passat", segons la tinent d'alcalde de Serveis Personals, Àngels Ponsa.

El quart institut, que encara està pendent de tenir un nom, neix amb Pobjectiu de "desmassificar" l'institut Angeleta Ferrer. D e fet, l'equip docent que serà l'encarregat de posar

en marxa el nou institut públic el formen sis professionals de centre ubicat al Parc Central.

En el primer any de funcionament, el quart institut impartirà les seves classes a l'edifici de l'actual escola Collserola, i comptarà amb dos grups de primer d'ESO i un de tercer. "Com que serà un institut de dimensions reduïdes permetrà un treball molt directe i personalitzat", explicava una de les professores encarregades de posar en marxa l'institut, Imma Oliveres.

En aquesta primera etapa docent que es farà a l'actual escola Collserola (i que s'allargarà durant dos anys), d'adequarà les

Àngels Ponsa va presentar el calendari previst per a les obres. FOTO: X.L.

instal·lacions a la demanda dels alumnes de secundària, abastintles amb la logística necessària.

Les instal·lacions compten amb prop d'una quinzena d'aules, a banda dels espais determinats per despatxos o el servei de menjador. Després d'aquest temps i un cop estigui construïda l'escola de primària del Pla

del Vinyet, es farà el trasllat a l'edifici del Pla i Farreras.

D'altra banda, fins divendres de la setmana que ve estan obertes les preinscripcions pels centres d'ensenyament públics i concertats de la nostra ciutat Per qualsevol dubte es poden realitzar consultes al número de telèfon 935892288.

Sant Cugat va dir dimecres l'últim adéu a l'historiador local Joan Auladell i Serrabogunyà, que va morir dimarts passat a l'edat de 80 anys. Auladell, que des de feia un mes estava hospitalitzat a causa d'una malaltia, va ser enterrat al cementiri de Sant Cugat.

Prop d'un centenar de persones van aplegar-se al Monestir de Sant Cugat per acomiadar un dels principals estudiosos de la història santcugatenca. La missa de comiat, presidida pel rector de la parròquia, mossèn Blai Blanquer.va comptar també amb la presència de l'antic rector, mossèn Pere Vivó, que va fer l'homilia. Vivó, amic personal i col·laborador d'Auladell. va recordar l'estimació que sentia l'historiador per la nostra ciutat i pel Monestir, i va destacar la importància del seu llegat, ja que segons va dir, "no només si'm pàgines i pàgines escrites sobre la història de la vila. ens deixa també el testimoni à'un home sen/ill. acollidor i respectuós". L'enterrament de Joan Auladell \a comptar també amb la presència de representants del món polític i cultural de Sant Cugat, entre ells. l'alcalde de Sant Cugat. Lluís Recoder també va remarcar la tasca duta a terme per Auladell: "Ha sigut una persona que ha contribuït al fet que Sant Cugat no perdés la seva identitat". Químic de professió, Joan Auladell i Serrabogunyà va dedicar bona part de la seva vida a l'estudi de la història i de les tradicions locals i va publicar diversos llibres, com ara un de dedicat al ball del Paga-li Joan. Recentment havia treballat també en el llibre del centenari de La Unió Santcugatenca, a la qual havia estat estretament vinculat Per tota la seva tasca, Joan Auladell va ser reconegut amb el premi Santcugatenc de l'Any 19% a tota una trajectòria.

Societat

ELS-Í CANTONS Divendres, 10 de març del 2000

E q u i p a m e n t s

Fusió acull les jornades interculturals de música

Uorgue del Monestir va posar fi al seu silenci davant centenars de santcugatencs

Larquebisbe de Barcelona va presidir Pacte d'inauguració d'aquest instrument recentment restaurat E.C.

IM benedicció de l'orgue es va fer coincidir amb la diada de Sant \ledit, una dt les principals festes de Sant Cugat F: X.L. gés, que va interpretar peces de Bach i Mendelssohn. Finalment, i com a cloenda, representants de les diverses corals santcugatenques van cantar VAl·leluia del Messiah de Handel.Totes dues actuacions van ser molt ben acollides pel públic, tal com va destacar mossèn Blanquen

"Crec que ha estat un èxit poder escoltar un concert de qualitat, que per a molts joves ha suposat la descoberta de l'orgue, mentre que els més grans han retrobat el seu orgue millorat". Mossèn Blanquer va comentar també que la seva intenció és que l'orgue pugui sentir-se de

forma regular, però que cal determinar com es farà això i qui el tocarà.

Per acabar, el rector de la parròquia va destacar la presència del retaule de Santa Maria, que, després de més d'un any de restauració, ha estat retornat al Monestir coincidint amb aquesta celebració.

Exposició

La Casa de Cultura acull des de dimecres passat un exposició dedicada a la malaltia de l'Alzheimer.

La mostra, una iniciativa de la Fundació La Caixa, ha estat portada a la nostra ciutat per la Coordinadora CAVIS amb l'objectiu d'informar i conscienciar la població sobre aquesta malaltia que afecta el sistema nerviós.

Sota el títol Espais de vida, l'exposició presenta una vintena de panells en què es poden veure diverses fotografies de malalts d'Alzheimer i dels seus cuidadors.

Les imatges, fetes pels fotògrafs Txema Salvans, Ricky Davila i José Ignacio Lobo, són el resultat d'unes convivències que va organitzar aquest estiu la Fundació La Caixa amb l'objectiu d'oferir un programa complet de teràpia per als malalts així com activitats informatives per als cuidadors i familiars.

Durant Tacte d'inauguració de la mostra, que va comptar amb la presència de diversos representants

de La Caixa així com de l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, la presidenta de CAVIS, Rosa Ribas, va recordar la dificultat que comporta haver de conviure amb una persona afectada per aquesta malaltia i va comentar la necessitat de crear més centres dedicats a l'atenció d'aquests malalts. Rosa Ribas es va mostrar molt satisfeta amb l'exposició de la Fundació La Caixa ja que, segons va dir, "dóna una visió de què és aquesta malaltia i de les possibilitats que hi ha per poder ajudar el malalt, però sobretot els familiars".

Relacionat amb aquesta exposició, i també amb l'objectiu d'informar sobre la malaltia de l'Alzheimer, dimarts passat els alumnes de quart i sisè curs de l'escola Collserola van poder veure l'obra Un amic entre les estrelles, un muntatge teatral de la companyia Teatre Nu que vol explicar als més petits què representa aquesta malaltia. El dia 14 de març, la mateixa coordinadora ha organitzat un cinefòrum sobre la pel·lícula Recuerdas el amor, que es farà a la Casa de Cultura.

L e s activitats c o m e n ç a r a n demà a les nou del matí, amb les inscripcions a la mateixa escola. Al llarg de tot el dia es podrà assistir a tres conferències, que aniran seguides pel seu corresponent debat. Diumenge al matí es reprendran les activitats a m b la presentació d'un projecte que entronca la música tradicional europea i africana a càrrec d e Franzina Turon.

D'altra banda, ahir es va commemorar el primer aniversari de la mort de la fundadora de l'escola, Pilar Roig, amb un concert a càrrec de Roger Sans (piano) i Marc Renau (violoncel) q u e van interpretar peces de Bach i Kodàly.

La Coordinadora CAVIS omple la Casa de Cultura amb nous 'espais de vida9 E.C.

MAGDA MÉNDEZ

L'escola de música Fusió acull aquest cap de setmana les Jornades de Música sobre l'Educació Intercultural. En aquestes jornades, diversos especialistes d'àmbit internac i o n a l e x p o s a r a n les s e v e s ponències sobre diferents aspectes d'aquest àmbit. En total seran quatre ponents que exposaran els seus estudis, entre ells, el professor de la Universitat de Texas, Pablo Vila. "La música és una eina molt bona per al coneixement de diferents cultures", explicava una de les directores de l'escola, G e m m a Navarra. "Fusió continua amb la nostra idea d'estar a l'avantguarda musical".

L'orgue del Monestir va tornar a sonar el dia de Sant Medir, després de molts anys de silenci. L'instrument, que feia més de dos anys que estava en procés de restauració, va inaugurar-se amb un acte presidit per l'arquebisbe de Barcelona, Ricard Maria Carles i va comptar amb la participació de centenars de santcugatencs, entre ells l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, i representants dels diversos grups polítics municipals.

El rector de la parròquia de Sant Pere d'Octavià, mossèn Blai Blanquer, va obrir la celebració agraint l'esforç a totes les persones que han fet possible la restauració d'aquest orgue del segle XVI. Per la seva banda, l'arquebisbe de Barcelona va voler recordar la importància de l'instrument, no només com a ele- ment de culte sinó també per la seva bellesa. Després de la benedicció, l'orgue va sonar per primera vegada de la mà de l'organista de la catedral de Tarragona, Jordi Ver-

29

Inauguració del n o u club d e bridge a Sant Cugat Lluís Caballé, de IM Caixa, Rosa Ribas i ralcalde durant la inauguració F: X.L

M. M. - Sant Cugat -

D e m à s'inaugura el primer club de bridge de Sant Cugat.

L'acte començarà a les nou del v e s p r e i servirà per d o n a r a conèixer als ciutadans les instal·lacions del local, ubicat a la rambla Jaume Sàbat, número 4. És indispensable la invitació.

A partir de demà, doncs, tots els interessats podran inscriure's a la nova associació. "Volem que sigui un club social", va explicar la presidenta, Montserrat Martín. S'ha distribuït en dos espais: una sala de joc (on es podrà practicar el bridge, el dòmino, la canasta, la botifarra, els escacs...), i una sala d'esbarjo.

F,l teatre de la Unió va ser l'escenari de l'obra Un amic entre les estrelles F: X.L

30

Societat

F1S4CANTONS Divendres, 10 de marc del 2000

P l e t s

C o l · l e c t i u s

Un any cP'okupacicT a la masia de Torre Blanca

Acusada de prevaricació una empresa de neteja

Els 'okupes' manifesten la voluntat de seguir a la casa E.C.

MAGDA MÉNDEZ - Saat Cayat/·are·l·aa -

- Sant Caaat -

El col·lectiu okupa de Sant Cugat celebra aquest mes de març el primer aniversari de Yoiupació de la masia de Torre Blanca amb diverses activitats, entre les quals destaquen els tallers, un sopar aniversari o la inauguració d'una sala d'exposicions.

"Al principi no sabíem gaire què passaria, hi havia molta empenta i molta il·lusió però era una mica caòtic, ara això està organitzat i continua havent-hi moltes ganes, això va a més". Així ho explicava en roda de premsa una de les membres de l'assemblea okupa de Sant Cugat, Maria Martínez, que comentava que ara, després d'aquests dotze mesos, estan més animats que mai i amb moltes ganes de tirar endavant aquest projecte. Tot i això, des d'aquest col·lectiu reconeixen que no tenen un projecte clar a llarg termini. Per Arnau Montserrat, "és clar que hi ha un cen esperit nòmada, tots sabem que això ara funciona però que no

santeugatenca

L'empresa santeugatenca Our Company, SL ha estat acusada de prevaricació en l'adjudicació dels serveis de neteja de la Guàrdia Civil de Barcelona. El titular del jutjat d'instrucció número 14 ha decidit arxivar el procediment contra dos regidors socialistes del consistori barceloní, però manté la imputació contra l'empresari i dos tècnics municipals.

Segons el jutge, un tècnic de l'Ajuntament de Barcelona va acordar amb el propietari de l'empresa de neteja, Albert F.B., "elaborar documents falsos utilitzant-los com a base" per a l'informe que va servir El col·lectiu 'okupa' vol seguir organitzant activitats per ah joves de la ciutat F: X.Lde suport per a l'autorització de l'adjudicació dels serveis. Aquests des de l'Ajuntament s'està elabosabem què passarà". El que sí que documents van ser emplenats per rant un projecte per a aquest estenen clar, i així ho van afirmar, és un altre veí de Sant Cugat, Joan pai: "Hem anat elaborant el nosque no volen que aquesta casa es S.S., que també ha estat imputat. tre propi projecte del que voldríem converteixi en un espai cogestionat que fos la masia Torre Blanca, la amb l'Ajuntament, tal com se'ls D'aquesta manera, sempre seidea és donar-li un ús social molt havia proposat en un principi. Per gons afirmacions del magistrat, en la línia de poder fer un casal la seva banda, l'alcalde de Sant Cu"culmina la prevaricació iniciada de joves, un casal vinculat a les gat, Lluís Recoder, va explicar fa en el pacte amb una empresa que, entitats culturals". uns dies en roda de premsa que per sistema, eludeix els impostos

E n t i t a t s

municipals.

D'altra banda, ja ha començat el judici al gestor d'una administradora d'Esplugues del Llobregat, Ramon Maria M.S., acusat d'estafar un veí de la nostra ciutat amb crèdit de consum. La fiscal demana quatre anys de presó per a l'inculpat, que presumptament oferia aquests crèdits, que no liquidava un cop cobrats del banc.

Els fets es remunten al 2 de maig del 19% quan el santeugatenc va signar una pòlissa amb el Banc de Santander que pujava a 370.000 pessetes per poder efectuar la compra d'un ordinador, però no va rebre els diners. El perjudicat va explicar que havia contactat amb el gestor a través d'un anunci en un diari, i que va negar-se a pagar les quotes que li volia descomptar el banc en concepte del préstec que no havia rebut Per tant, el perjudici econòmic ha estat nul. Per la seva banda, l'inculpat ha negat que tingui responsabilitats en aquesta empresa com a administrador, sinó que treballava de comercial i tan sols va fer un favor al titular de l'empresa.

S u c c e s s o s

Els Caparrots de Sant Cugat ja

Accident mortal i robatoris a repartidors de pizzes tenen un n o u capgròs marquen la setmana La figura no es donarà a conèixerfinsa finals de maig MM. - Saat Cugat -

Pep Miramunt

La primera votació popular per escollir el Caparrot de l'Any ha estat un èxit. M é s d e 600 persones han participat en aquesta iniciativa dels Caparrots de Sant Cugat, q u e tenia l'objectiu de triar un nou capgròs per a la ciutat. Aquest nou caparrot es donarà a conèixer durant la Festa d'Entitats, q u e se celebrarà el tercer cap de setmana d e maig.

A principis del mes de febrer, els caparrots de Sant Cugat van distribuir cinc bústies perquè els santeugatencs escollissin un candidat per fer un nou capgròs.

E l s cinc n o m s proposats per l'entitat van ser Josep Pros, Jordi Franquesa, P e p Miramunt, Joan Sànchez i mossèn Juli.

Aquesta proposta, una novetat d'aquest any, ha estat ben acollida per la població, que ha participat en la votació i fins i tot ha fet noves propostes. Així ho explicava una de les membres del grup de caparrots, Imma Bové, q u e es mostrava sorpresa per la r e s p o s t a dels s a n t e u g a t e n c s : " N o ens esperàvem que hi participés tanta gent. La veritat és q u e estem contents perquè ha anat molt bé i perquè la gent ha fet també les seves propostes".

Bové ha afegit t a m b é q u e la

seva intenció és repetir aquesta votació cada any perquè els ciutadans puguin participar en l'elecció dels nous capgrossos de Sant Cugat. Actualment, el grup local de Caparrots compta a m b cinc capgrossos, q u a t r e dels quals van ser recuperats dels que ja existien a la ciutat, mentre que el darrer és nou de l'any passat i representa l'avi de la colla. La darrera incorporació a aquest grup es donarà a conèixer a finals del mes de maig, durant la festa d ' e n t i t a t s , q u a n s'espera que la figura, que ja ha estat encarregada, estigui finalitzada i pugui sortir a passejar pels carrers de Sant Cugat.

Dos joves de 24 anys van morir dijous de la setmana passada en un accident de trànsit dins el terme municipal de Sant Cugat. L'accident es va produir quan el turisme en què viatjava la parella va xocar amb un camió al quilòmetre 6 de la carretera comarcal C-1413 al seu pas per la nostra ciutat.

En el xoc, el camió de la marca Iveco va esclafar la part davantera del cotxe, un BMW amb matrícula de Barcelona, i va causar d'aquesta manera la mort dels dos ocupants del vehicle, Mario S. i Cristina B.P. D'altra banda, la policia estatal de Sant Cugat va detenir dilluns un jove acusat d'haver perpetrat alguns robatoris amb intimidació a reaprtidors de pizzes a domicili.

Segons informacions de la policia, Miguel Àngel P.B., de 25 anys, actuava de la mateixa manera en els robatoris que se li imputen.

Els fets es remunten al 26 del mes

de febrer passat, quan, cap a les nou del vespre, l'acusat va robar amb intimidació amb una navalla a un repartidor de pizzes. El jove sol·licitava prèviament una comanda per telèfon, i adreçava les víctimes dels seus robatoris a un immoble de l'avinguda de Cerdanyola.

En el primer cas denunciat, la víctima va ser un noi, a qui va prendre el rellotge i els diners en metàl·lic que portava: un total de 15.000 pessetes que procedien de les pizzes venudes anteriorment al robatori.

El següent cas que va portar al cos de la policia estatal a detenir Miguel Àngel P.B. com a presumpte autor dels robatoris va ser l'endemà del primer assalt, és a dir, el dia 27 de febrer. El procediment va ser idèntic a la primera acció.

L'única diferència va ser que, en aquest cas, la víctima va ser una repartidora de pizzes a qui va intimidar i li va robar les 20.000 pessetes en metàl·lic de les altres entregues.

El detingut ja ha passat a disposició del Jutjat de Guàrdia de Rubí.

Societat

&S4CANTONS Divendres, 10 f/e marc del2000

31

S a n i t a t per la sanitat pública", va declarar.

En aquest sentit va explicar que també s'està estudiant "si és possible incrementar-la en el futur, i amb el desig que aquesta activitat estigui gestionada pels hospitals de la zona". Pel conseller, aquesta seria la solució més adequada per la gestió de l'HGC, malgrat que "ara queda veure si això encaixa amb el manteniment de l'atenció als malalts privats i si el projecte és viable".

Per saber-ho caldrà esperar el nomenament dels síndics i l'elaboració del conveni corresponent D'altra banda, i davant la possibilitat de convertir l'HGC en un equipament universitari, Rius va afirmar que "aquest seria un altre pas que està una mica més lluny en el calendari". En tot cas, el conseller va subordinar aquesta opció a la creació d'una nova facultat de medicina a Catalunya.

D'aquesta manera es posava en funcionament la clínica de manera oficial, malgrat que acull visites des de principis d'aquest curs. Les instal·lacions del centre odontològic compten amb 70 boxes equipats amb la tecnologia punta del sector. Els alumnes de tercer i quart curs de la XAVIER LARROSA Lalcaüe i el conseller de Sanitat van xAsitarles instal·lacions FOTO: tot referint-se a ,1a difusió entre la gat es pugui convertir en una im- alt nivell de qualitat entre els alum- llicenciatura seran els encanegats població d'hàbits de salut dental, a portant "ciutat universitària". nes, que són els futurs odontòlegs". d'atendre els pacients que s'hi acosl'atenció domiciliària d'aquelles perRius va aprofitar la seva estada a la tin, sempre sota supervisió de proPer la seva banda, el conseller de sones amb malalties dentals que no Sanitat, Eduard Rius, va destacar seu de la facultat de ciències de la fessors i professionals titulats. es poden desplaçar, i a la incorpo- que la posada en marxa de la clíni- salut de la UIC per parlar sobre la si- Aquest pas es fa després de practiració de les novgg tecnologies. Re- ca odontològica ha de permetre tuació actual de l'HGC. "Hem de car amb simuladors que permeten coder també va alegrar-se que amb "tant des del punt de vista pe- trobar una solució que passi per la conèixer els moviments que hauaquesta consolidació del campus de dagògic com tècnic un ensenya- seva continuïtat assistencial i el ran de realitzar posteriorment en la la UIC al nostre municipi, Sant Cu- ment més personalitzat i assolir un manteniment de l'activitat que feia consulta.

El conseller Rius inaugura la Clínica Odontològica de la UIC

Rius va dir que estudien la incorporació de rHGC a la xarxa pública MAGDA MÉNDEZ

El conseller de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat, Eduard Rius, va ser l'encarregat de fer la inauguració oficial de la Clínica Odontològica de la facultat de Ciències de la Salut de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) dissabte al matí. A Tacte també hi van assistir l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, el rector de la UIC, Jordi Cervós, i el degà de la facultat ubicada a l'Hospital General de Catalunya (HGC), Josep Argemí.

La jornada inaugural va començar amb unes conferències informatives a càrrec de prestigiosos professionals, a què van assistir centenars d'odontòlegs d'armeu de Catalunya.

A dos quarts d'una del migdia es va fer el descobriment de la placa commemorativa. Després de la visita a les instal·lacions va arribar el moment dels parlaments, amb què la clínica quedava inaugurada ofw cialment.

En el seu discurs, l'alcalde va destacar elfetque la nova clínica "funcioni de manera força exemplar",

Premis Es %

n 'ï L Hi cot laboren:

Ajuntament de Ull Sant Cugat del Vallès

Ràdio Sant Cugat

Sempre a prop tau

ELS C4t\TUiNS

Autocugat

El "du*-" de Sant CUÇRÍI

2000 volen premiar un any més els millors esportistes de Sant Cugat. Per primera vegada prendre-hi part votant santeugatenc de l'any.

32

Societat

FLS-! CANTONS Divendres. 10 de març del 2000

T r a d i c i o n s

Milers de persones surten al carrer pel Carnestoltes 2 0 0 0 M.u.m MKNDKZ - Sant Cugat -

Milers de santeugatencs \an participar cl cap de setmana passat en la celebració del (larnestultes a la nostra ciutat. La gran novetat d'aquest any ha estat, precisament, l'organització, que per primera vegada ha anar a càrrec de la coordinadora d'entitats de Cultura Popular i Tradicional (Catalana de la nostra ciutat. I .es activitats s'han ampliat per intentar engrescar els adults per tal que participin acti\ament en aquesta testa.

Però, com cada any. Tacte més multitudinari va ser diumenge al matí amb la gran rua. en què els protagonistes van ser els més menuts disfressats dels seus ídols de contes i dibuixos animats. Amb el judici al rei Carnestoltes i l'aplicació de la sentència d'haver de morir cremat públicament, van tancar els actes d'enguany.

limiti» <h !" 11"' 'li • 'ii >" '•'"l'i' "I«'i !>" < per l" rambla del Celler FO'I0 /• D('\RD l:\RI.X) l: \

Des de l'organit/ació, (Juim l'la destacava (|ue estan "molt contents de la participació, i lem vist que molta gent s'ha disfressat, que era el que no es veia altres anys". Malgrat tot, va lamentar que la resposta de la gent adulta tos "fluixa", però corresponent a les expectatives per ser el primer any. Les activitats van començar dissabte amb el discurs del rei Carnestoltes, una cercavila, la ballada popular de gitanes, un sopar i un ball a la plaça Pep Ventura.

Carnestoltes ala Floresta FOTO: EDUARD FAR1NYES

T r a d í c

Carnestoltes al Casal Cultural de Mira-sol FOTO: EDUARD FAR1NYES

ions

I n s t i t u t s

La Unió recupera la tradicional matança del porc

Finalitzen les funcions teatrals de TIES Angeleta Ferrer

200 persones van participar en el tast popular de diumenge

Unes 200 persones es van aplegpra la Unió Santcugatenca per participar a la matança F.E.F.

M.M. La Unió Santcugatenca va recuperar el cap de setmana passat la tradicional matança del porc, després d'anys sense practicar-se com una festa. L'activitat va començar

divendres, quan es va escorxar l'animal sota la supervisió de dos veterinaris. L'endemà es va portar a terme l'elaboració dels embotits i diumenge al migdia es va poder fer el tast en el dinar popular, que va aplegar unes 200 persones. A la tarda, un ball a la sala del teatre de La

Unió va posar el punt final a la festa. "Hem tingut una resposta excel·lent", explicava el president de l'entitat centenària, Josep Puig.

"Veient aquesta resposta creiem que la recuperació de la matança del porc podrà tenir continuïtat durant força més anys".

Imatge d'una de les representacions FOTO: CEDIDA M.M. CavatEls alumnes de l'institut Angeleta Ferrer van representar diverses peces teatrals la setmana passada.

Aquest va ser el resultat del treball dels dos primers semestres en l'au-

la-taller de teatre. Les obres Elmet& a garrotades de Molière i E/sastrr i el lleó de Shaw van ser les primeres. El grup de 3r d'ESO va representar El retaule del flautista, al Casal Cultural de Mira-sol, amb l'acompanyament de la coral del mateix institut

ELS /CANTONS

Societat

Divendres. 10 de març del 2000

' C à s t i n g '

de

R à d i o

S a n i

C u g a t

46,

Sóc un camell"

Jaume Sàbat» Pastisser

"Els pastissers anem contra direcció" El 29 de novembre es va presentar al 'Càsting' de Ràdio Sant Cugat un dels pastissers més prestigiosos de la ciutat: Jaume Sàbat. Un home molt directe i sincer que, malgrat que la seva professió no li venia per vocació de petit, actualment sembla que el tingui totalment captivat. Oe fet, és un dels pocs mestres de l'Estat que treballa el caramel d'una manera força artística, a més de dominar la tècnica de la xocolata i bomboneria. A banda de la seva professió, Sàbat també va manifestar la seva passió per la gastronomia (de fet, forma part de l'associació Dom Cugat) i pels cotxes antics. Un punt a favor: no carrega la fama del seu pare, sinó que l'ha assimilat perfectament.

MAGDA M É N D E Z

El meu nom és Jaume Sàbat i Grané. Vaig néixer a Barcelona el 30 d'agost del 1949. Sóc casat i tinc tres fills. La meva professió és pastisser.

- Quin record té de la primera vegada que va entrar a l'obrador del seu pare?

- El primer record...el tinc dibuixat, tu! Perquè es va fer una felicitació de Nadal que era el meu pare muntant nata i jo sortia de dins del perol. Jo no me'n recordo, però va ser la meva primera presència en un obrador de pastisseria.

- P e r ò , pel q u e veiem en el seu currículum, n o va començar a treballar en el món d e la pastisseria per vocació...

- No vaig entrar-hi de gust, per dir-ho així. La veritat, no és que fos una fera estudiant, vaig arribar al batxillerat, però em va costar una mica treure-me'l. Als 15 anys, com que sempre havia ajudat a casa meva i era el que tenia més a prop, m'hi vaig ficar.

- Com va ser el seu aprenentatge de la rebosteria?

-Primer vaig treballar una temporada a casa meva, però molt curta.Estic molt agraït als meus pares perquè em van fer fugir de casa, em feien treballar a altres pastisseries per no tenir aquells avantatges que es deien... I vaig voltar diversos obradors de pastisseria i en vaig treure molt profit. Sobretot per responsabilitat, puntualitat...

- Es bo conèixer les tradicions pastisseres de fora de Catalunya?

- Sí, és bo conèixer-ho tot. El que passa és que els catalans som els que estirem el carro de la pastisseria espanyola. Aprens a tot

arreu, i jo sóc de les persones que es fixa en totes les coses d'arreu on vaig. Fins i tot em fixo en les pastes que hi ha a les àrees de servei de les autopistes.

- Com ha influït la seva estada a diferents punts d e l'estat en la seva manera de cuinar?

- Sí, t'influeix perquè agafes una autonomia, et forma. A banda d'aprendre a fer pastissos diferents, aprens a ser més persona, a ferte gran.Jo crec que és interessant treballar a fora.

- Com definiria el seu estil a l'hora d e fer pastisseria?

- Home, una mica inquiet. M'agrada molt assaborir les coses, descobrir-ne el sabor. Faig molt cas dels sentits que tenim les persones i crec que si els eduquéssim els tindríem molt més accentuats.

Molta gent menja i encara no li ha passat pel primer sentit, que seria la vista. Després és el moment de l'olor i, finalment, el gust.

I m'hi fixo molt. Sempre m'agrada donar-li el toc personal. A casa sempre hem estat molt oberts pel que fa a donar les fórmules, però no estic d'acord en el fet que s'agafi la mateixa fórmula d'un llibre,

Les preguntes • Q u i n m è r i t c r e u q u e té aprofitar-se d e l'èxit deJ seu pare?

Jo no me n ' a p r o f i t o . Estic molt content q u e el meu pare fos famós. Però bé, pel que fa a l'èxit, ell va ser un gran professional i això c o s t a molt mantenir-ho i ampliar-ho.

•Troba just q u e s'hagi donat u n p r e m i a la t r a j e c t ò r i a d e la seva pastisseria q u a n n ' h i ha d e més antigues, a la ciutat?

Crec que tots els premis lliu-

Sàbat és un popular pastisser de Sant Cugat F: X.L. perquè llavors tots els pastissers faríem el mateix. Jo, quan n'agafo una, intento fer les meves proves, perquè m'agrada adaptar-ho al meu gust, que jo crec que és el que accepten els meus clients.

- Creu q u e la professió de pastisser és sacrificada?

- E l meu pare deia que la professió de pastisser és com la dels capellans, que és de devoció. I és veritat És sacrificada perquè vas una mica contradirecció, sobretot pel que fa a la vida en família.

- La pastisseria és una fornia d'art?

- Sí, sí, sí. Amb majúscules! Tenim d'aquelles èpoques que et pots lluir. Com per exemple la Pasqua, que ja preparem dibuixant els patrons que transforma-

de La Veu rats s'han pensat a consciència. Sí q u e hi ha pastisseries més antigues, però se li va donar el premi a la meva mare per més de seixanta anys de treball.

• P e r què és tan cara, la seva pastisseria?

No és q u e sigui tan cara, tenim un determinat nivell de pastisseria perquè la mimem.

Es la més cara de Sant Cugat, però no ho és en relació amb l'altura dels professionals que hi ha a Catalunva.

rem en peces de xocolata... T e nim ganes de demostrar que sabem treballar la xocolata. A banda de moltes altres coses...

— Però és art efímer...

- Però no ens sap greu.Els pastissers treballem perquè la gent sigui feliç. I els pastissos són sempre en ambients de festa. Jo quan vaig a casa d'algú hi vaig amb una capsa de trufes. Si treballés en una bòbila hi aniria amb una totxana, però no fa tanta gràcia.Jo tinc Una entrada més dolça.

'Càsting s'emet dilluns d'li a 12 de la nit a RSC (91.5 FM).

Repetició de l'entrevista a Ignasi Foj, aquest dissabte 11 de marca les 14h.

Les

proves

JORDI RAMOS

- Sàbat ens va haver d'explicar la recepta dels turrons de xocolata amb la boca plena de galetes. Hauria estat més difícil si els turrons tinguessin més de tres ingredients.

- Però si és tan aficionat a l'automobilisme com diu, havia de superar un test d'autoescola.

Ei resultat: tres encerts de nou preguntes. Ell mateix va reconèixer que "hauria de trenc a r é ! seu permís de conduir".

L has de sentir TftTA I A IftfSttttMArÍA 15fi Ü & T >1MSAT * I A Í**LLGR MÚSICA *i;

33

EMILI BELLA

- A continuació li diré una sèrie d e noms i h a u r à d e dir-ne u n adjectiu: Jaume Sàbat: Pastisser.

Pastisseria Alegret: Amic.

Lluís Recoder: Alcalde.

Ttger Woods: Golf.

Pastisseria Roure: Un altre amic, i de petit anàvem al col·legi junts.

Ràdio Sant Cugat: Un mitjà maco.

Lindt: Xocolata.

Pastisseria Mora: El Pacu!

Toni Mestre Pastisser: Professional.

- Sant Cugat és terra d'artistes fins i pot en la pastisseria?

-Sí.

- P e r triomfar e n el m ó n del menjar s'ha d'entrar amb gana?

- Sí, la millor salsa que hi ha és la gana.

- Cal estudiar, realment, per saber fer pastissos?

- No, però s'ha de ser eixerit.

- Si vius de la pastisseria t'acabes engreixant?

- No, no.

- Crema, la crema?

- Quan l'acabes de fer, sí.

- A qui b* clavaria una nata?

-AETA. - Acaba fet u n a coca després d'un dia de feina?

-Sí.

- Quin gust té la canyella?

- Ostres! Horrible.

- Quin gust té l'api?

- Horrible.

- Funcionen els menjars afrodisíacs?

-No. - Dolç o salat?

- Dolç i salat, - Quants bombons h a arribat a menjar e n un dia?

- Una animalada.

- Li preocupa la caries dels nens petits?

-No. - Si la xocolata crea addicció, vostè és un camell?

-Sí.

- Per què surten grans si es pren xocolata?

- Vols dir que en surten per culpa de la xocolata?

- D e q u i n a m a n e r a influeix l"efecte 2 0 0 0 ' en la pastisseria?

- Que la gent menjarà més pastissos.

- Els toros són un art?

- El toro no, però el torero sí.

- Li agrada tot el que es posa a la boca?

- No, no.

li ™_l

RSC RÀWO SANT CUGAT

U S I CANTONS

Economia

34

Dktiifliis,

O c u p a c

/:•'th

marçdel_Vi\>

0

La formació no s'adequa al mercat laboral, segons els empresaris FP i B UP no s'adapten al lloc de treball en el 67% dels casos T O M MOMKNKCRO - Sant Cugat -

Tot i que un de cada quatre joves catalans té titulació universitària, moltes empreses vallesanes t e n e n p r o b l e m e s per trobar personal qualificat.

Aquesta és una de les paradoxes que presenta l'actual mercat laboral de la demarcació, segons s'extreu d'un estudi de la Cambra de Terrassa que va ser presentat la setmana passada.

L'estudi, realitzat a través d'entrevistes a responsables de recursos humans i gerents d'emp r e s e s i n d u s t r i a l s d e la demarcació de Terrassa, incloent-hi Sant Cugat, pretén detectar les mancances professionals d e les companyies vallcsanes, i alertar d'alguns dèficits en la formació que reben els joves de cara a la seva incorporació al mercat de treball.

Segons els empresaris de la demarcació entrevistats, en l'actual mercat laboral es troba a faltar "la figura de l'aprenent", ja

que hi ha vertaderes dificultats per trobar joves disposats a aprendre un ofici. A més, els cicles formatius (tant professionals com universitaris) haurien de reforçar matèries com la informàtica o els idiomes, disminuir el pes de la formació teòrica s e n s e aplicació pràctica i potenciar una Formació Profes-

La meitat de les

del mercat laboral". L'estudi determina tres problemes principals. D ' u n a banda, alerta q u e l'actual oferta formativa és "incompleta", ja que es detecta la falta d'especialitats o branques de la Formació Professional que s'adaptin a certes professions - c o m la de fressador-, o a eines o mecanismes - c o m la serigrafia-. Segons Sònia Pastor, una de les-responsables de l'estudi de la Cambra, "és necessària una ràpida actualització de les eines" i dels coneixements que ofereixen els actuals plans d'estudi.

empreses creuen que els joves no s'integren hé dins l'entorn laboral sional (FP) més ben reconeguda socialment, més flexible i en constant contacte amb les noves tecnologies. És per això -conclou l ' e s t u d i - que la formació dels futurs treballadors hauria d'estar més en contacte amb les necessitats de l'empresa, atès que hi ha "desviacions entre l'oferta existent i les necessitats

Com a segon element que cal destacar, la majoria dels empresaris creu q u e hauria d ' h a v e r més pes de les pràctiques, tant en la formació professional com en la universitària, fet que ajudaria a cobrir una tercera mancança: la falta d'cines adequades en els cicles formatius per a la correcta integració dels treballadors en l ' e m p r e s a , segons constaten cinc de cada deu empresaris.

L'estudi també detecta greus

Cal més contacte entre el món laborallai formació, segons la Cambra /•.': X. !.. incoherències pel que fa a l'adera que s'ha de tenir en compdequació dels treballadors a les te la seva opinió a l'hora de denecessitats del seu lloc de trefinir els estudis. ball. El 40% i el 67% dels treSegons fonts de la Cambra de balladors amb titulació de grau Terrassa, que ja ha presentat el mitjà i amb formació ocupaciotreball al conseller d'Indústria, nal, respectivament, no s'ajusComerç i Turisme, Antoni Suten als perfils que requereix oribirà, l'entitat vol assumir en els ginàriament la seva feina. Pel propers anys el paper de mitque fa a les titulacions univerjancer entre els organismes dositàries, de les conclusions de cents i les empreses. En aquest l'estudi també es desprèn que sentit, la Cambra considera que hi ha una aclaparadora demanda les empreses han de participar dels titulats en ciències (94%), directament en la formació dels per sobte dels de lletres (6%). futurs professionals, i per això Però les xifres són concloents l'entitat demanarà a les admien relació amb el paper que vonistracions que estudiïn la poslen tenir els empresaris en la sibilitat d'aplicar rebaixes fiscals confecció dels cicles formatius. a les empreses que duguin a terUn 9 1 % dels empresaris cohsime aquesta formació.

I m m o b i l i à r i e s

Don Piso inaugura una segona delegació a Sant Cugat Farà augmentar lafacturació un 25% T. M. S. - Sant Cugat -

La companyia immobiliària D o n Piso va inaugurar dilluns passat la segona d e l e g a c i ó a Sant Cugat, en un acte que va comptar a m b la presència del director general de la companyia, Lluís Pérez, i del regidor de Comerç, Jaume Tubau.

Segons Lluís Pérez, la creació de la nova seu de la immobiliària respon a un "augment significatiu dels c l i e n t s " a la ciutat. Aquest fet és degut, segons el r e s p o n s a b l e de D o n Piso, al fet que Sant Cugat està considerat " u n barri de luxe Don I'ÍMJ es tlyjvp de comprti-venda rnà çran c/rpho.s <k .segona ma I V / q u e encara es pot pagar", amb

una " q u a l i t a t de vida s u p e rior".

Amb aquesta inauguració, la companyia preveu arribar a facturar enguany al municipi un 25%. més que el 1999. que va finalitzar a m b prop de 2.300 milions de pessetes de facturació. Don Piso incrementarà, a més, la plantilla al Vallès amb 6 nous treballadors. Don Piso és el g r u p i m m o b i l i a r i m é s gran de l'Estat en el sector de la compra i la venda de segona mà, a m b una facturació total de 85.000 milions de pessetes el 1999 i més de 150 delegacions a tot Espanya, on treballa una plantilla d'uns 1.000 treballadors.

im f*

La setmana passada es van constituir tres noves societats a Sattt Cugat, La repre- ! semseió comercial és l'acti- j vkat de Dryirats SL, una empresa dedicada al sector dels productes d*aümeata~ CÍÓ^ÍIOÍ! e« posa en marxa amb an capital social de 3.012 e^ros (mig milió de pessetes), La segona de les societats de nova creació és Euroínia SL, una empresa dedicada al negoci immobiliari, amb un capítaí somi de 240.000 euros. ($Í yòttaat de quaranta milions de pessetes).

• EPaltr* banda, ha estat constituïda també l'empresa £or|e» i Armaris Saiw €«g»« SL, que gestiona fa venda de portes i finestres. /TM.SL(Sant Cugat)

Economia 35

ELS í CANTONS Divendres, 10 de març del 2000

Les empreses;

EURROPA

Jordi Berenguer (Barcelona, 1952) dirigeix al número 35 de la carretera de Cerdanyola un negoci amb un nom original, Eurropa. Es tracta d'un establiment especialitzat en roba de treball, dedicat des de fa quatre anys a proporcionar confort i protecció a tots els oficis coneguts al mercat. Uniformes de mecànic, bates de fornera, camises de cambrer, pantalons d'infermera, davantals de perruqueria, armilles reflectores, botes d'encofrador i fins a bates escolars, Eurropa és un univers de teixits per anar a treballar. Berenguer ha detectat noves tendències en una àrea del vestit allunyada de la moda. "Fins i tot els treballadors autònoms es preocupen de la seva aparença quan estant treballant".

Jordi Berenguer- Administrador

"La indústria està introduint l'equip de protecció en el vestuari laboral" JOAN SORIANO

- Quina professió té m e s r o tació en r o b a d e treball?

- Seria lògic pensar q u e els mecànics necessiten més mudes que altres professions perquè s'embruten més, però l'hostaleria és el sector que necessita més mudes. El fet d'atendre el públic obliga fonamentalment els cambrers a cuidar el seu asp e c t e exterior. Hi ha establiments on els cambrers arriben a comptar a m b cinc peces per persona, perquè pugui tenir roba neta cada dia.

- Aleshores els professionals d e l'hostaleria són els millors clients?

- No. Encara que a Sant Cugat és el sector que millor abastem, el gruix del negoci és la indústria. El client més important de la confecció d'uniformes laborals ha estat sempre la indústria.

- Aquest ram t a m b é p a t e i x l'efecte d e la m o d a ?

- No hi ha modes, exactament.

Però cada vegada hi ha més emp r e s e s q u e t e n e n c u r a d e la imatge del seu personal, per diferenciar-se de la competència.

Aleshores volen que els colors de la marca de la corporació s'identifiquin en la roba de treball, o que aquesta incorpori el logotip de l ' e m p r e s a . A q u e s t a tendència també s'està estenent a la petita empresa.

- El cotó d e u ser el material més utilizat.

- Malauradament, no. Encara es demana molt polièster-cotó - m é s conegut per tergal— perquè és més fàcil de planxar. La

- Quina és l ' à r e a d e m e r c a t d ' u n establiment c o m E u r r o pa?

- Nosaltres importem roba de França que distribuïm a l'engròs a Catalunya, fonamentalment entre les indústries. En alguns casos, fabriquem models especials per als nostres clients. Pel que fa a la venda al detall tenim molta incidència a Sant Cugat.

- Quin interès té la importació?

- Vaig contactar amb aquesta empresa francesa en una fira i vaig trobar molt interessant la seva oferta. És diferent a la confecció que es fa aquí tanc en disseny com en qualitat. Ara, per exemple, estan preparant una col·lecció de roba de treball específica per a 20 oficis. Després Berenguer ha ampliat la tradicional àrea de negoci al camp dels equips personals de protecció personal FOTO: X.I.. d'entrevistar-se amb la gent de cada sector estan a d a p t a n t la roba a les demandes de cada un. va. La primera té més incidènnecessita vestir peces d'alta vigent té molta por a la planxa i Afegeixen e l e m e n t s q u e percia a la botiga; genera més mosibilitat; si és un paleta, ha de no es demanen tantes peces de m e t e n portar eines o reforcen viment al detall. Potser la peça portar un cinturó anticaigudes; si cotó com a l'estranger. Per rales zones de la roba que pateique hi venem més són els panés encofrador, necessita unes saons de seguretat, el cotó s'utixen més desgast o traus. talons blancs d'infermera, desbates amb la plantilla d'acer per litza molt pels soldadors, ja que prés la jaqueta de cuina o els - Els f a b r i c a n t s l o c a l s n o pantalons de cambrer. La línia acostumen a fer aquests estublava també està canviant. Si les dis? empreses ja tenen una certa di- El sector local no ha cuidat mensió es fa pràcticament obligaire ni el disseny ni les necesgatori anar a visitar-les. sitats reals del mercat. Això es deu al fet que la part més im— P e r q u è oferiu equips d e portant del negoci està en la deprotecció? manda de la indústria, i aquest — És un m e r c a t en gran exsector productiu encara busca pansió, mercès a l ' i m p u l s d e preu. Com que està obligada per l'administració pública i al proconvenis laborals a donar dos cés d'harmonització amb la leevitar q u e un clau li foradi el és un material d e baixa comjocs de roba cada any - u n d'esgislació e u r o p e a en a q u e s t a peu. Les mesures de protecció bustió. Gairebé el 90% del teitiu i un altre d ' h i v e r n - , la inmatèria.

Proporcionem equips personal estan en funció de risxit base dels uniformes laborals, dústria busca un preu que s'ade protecció individual, elecos concrets de cada treball. però, és polièster-cotó. justi als sis mesos de durada dels ments que necessita qualsevol — I q u i n e l e m e n t és el m é s - Què ofereix u n establiment uniformes.

La imatge s'ha cuidat treballador per estar segur a la sol·licitat? d e confecció d e r o b a de t r e més al sectors hospitalari, coseva feina. ball?

- Si de vestuari són els pantamercial o hostaler.

La indústria — Pot posar algun exemple? lons, en l'àmbit de la protecció - Hi ha dos camps fonamentot just està començant.

- S i l'operari treballa al carrer, és el calçat. Amb l'avantatge afetals: la línia blanca i la línia bla-

"El sector local ha prescindit del disseny i de les necessitats reals del mercat"

"La peça més venuda a la botiga són els pantalons blancs d'infermera"

D i s t r i b u c i ó

Mercadona va incrementar la facturació un 2 5 % el 1 9 9 9 i crea 2 . 0 0 0 contractes fixos REDACCIÓ

- Sant Cagat -

La cadena de s u p e r m e r c a t s Mercadona va registrar una facturació de 453.000 milions de pessetes el 1999 (2.723 milions d'euros), fet que representa un 25% més q u e l'exercici anterior. La companyia valenciana va obtenir uns beneficis nets de 6.851 milions de p e s s e t e s (41,17 m i l i o n s d ' e u r o s ) , u n

git que les botes de protecció actuals proporcionen el confort d'una sabata normal. Cada vegada més les empreses incorporen al vestuari del treballador l'equip de protecció: el calçat d e s e g u r e t a t , les u l l e r e s , els guants, les màscares. A q u e s t tema encara no es coneix gaire perquè no hi ha hagut una campanya de sensibilització en la qual es digui que es poden evitar molts riscos amb un equipament de protecció molt senzill.

3 1 % més q u e en un p e r í o d e igual d e l'exercici 1998.

Amb aquests resultats, l'empresa de distribució ha finalitzat l'any amb una xarxa de 400 supermercats repartits per tot l ' E s t a t , i n a u g u r a n t 48 n o u s centres, cosa q u e ha significat la creació de dos nous centres logístics, situats a Antequera (Màlaga) i Sant Sadurní d'Anoia, a c t u a l m e n t en construcció. Al final del 2000, la com-

panyia preveu estar present en un total de i2 províncies, tot i q u e la C o m u n i t a t Valenciana continuarà sent la zona a m b més presència de la cadena, ja q u e aporta, per exemple, més de la meitat de les vendes.

Amb una inversió addicional de més de 29.000 milions de pessetes, Mercadona té previst inaugurar d u r a n t a q u e s t any 100 n o u s e s t a b l i m e n t s , c a p dels quals, però, a u g m e n t a r à

l'oferta de Sant Cugat, segons la c o m p a n y i a , i crearà 3.000 nous llocs de treball. Es dóna la circumstància que la cadena d e s u p e r m e r c a t s p r e v e u que la totalitat d'aquesta ocupació es faci mitjançant contractes fixos.

D u r a n t el 1999, la c o m p a n yia, que compta amb un centre a Sant Cugat, situat al Sant Cugat Celler Center, ha finalitzat un pla de reconversió en fixos de la totalitat de la seva plantilla, formada per 18.000 treballadors, més de la meitat dels quals corresponen a la C o m u nitat Valenciana, creant, a més, 2.000 nous llocs de treball com a conseqüència de la seva po-

lítica d'expansió. Amb aquestes xifres Mercadona esdevé, segons fonts de la companyia, l'empresa "líder en l'àmbit nacional en creació d ' o c u p a c i ó estable".

Les inversions realitzades per la c a d e n a d u r a n t l ' e x e r c i c i 1999 van arribar a la xifra de 17.100 m i l i o n s d e p e s s e t e s (102,77 milions d'euros), fet pel qual la inversió acumulada durant els darrers sis anys supera els 65.000 milions de p e s s e t e s , autofinançats a través del rash-flow generat per la mateixa empresa, q u e el 1999 va elevar-se a 16.700 milions d e p e s s e t e s (100,37 m i l i o n s d'euros).

36 Economia

ELS/CANTONS Divendres, 1'0 de mare del 2000

O p i n i o

La primera d è c a d a del t e r c e r mil·lenni (i IV) Assaig prospectiu per a Fempresa espanyola L a telecomunicació El progrés espectacular de la tecnologia de la comunicació és un dels fenòmens que més està canviant i, sens dubte, canviarà els nostres hàbits de feina, de vida i d'oci en el primer decenni del tercer mil·lenni.

En una primera fase, ha estat l'ordinador personal, el telèfon mòbil i el correu electrònic.

A principis dels noranta apareix Internet, amb una irrupció fulgurant en aspectes tan diferents com ara la simple informació, la publicitat, cl comerç electrònic, la formació, el reclutament de personal especialitzat, les subhastes, els periòdics i revistes, les assegurances, l'edició, l'agricultura, etc.

La present campanya per a la presidència dels Estats l'nits utilitza per primer cop, i d'una manera creixent, Internet. Alhora, els sindicats organitzen la seva informació i el reclutament dels seus membres amb el mateix mitjà. Mentrestant, la tecnologia avança i d'aquí a molt poc temps podrem consultar la base de dades més gran a escala mundial a través de les pantalles de televisió, dels telèfons fixos i mòbils, i fins i tot. dels rellotges de polsera. D'altra banda, en un futur no gaire llunyà el videotelèfon serà tan popular, que els nostres néts no podran concebre que abans es podia parlar per telèfons sense veure l'interlocutor, mostrar-li un vestit nou o simplement, els primers passos d'un bebè. Actualment, la meitat dels llocs de treball en els Estats Units estan relacionats amb la telecomunicació. A Europa ens hi aproximem. A Espanya estem també reaccionant ràpidament. El 2010 la proporció serà més gran en tots els àmbits.

On Internet farà canviar més els nostres hàbits serà en el sector de les compres, amb el comerç electrònic. Des del domicili mateix es podrà comprar absolutament de tot. Estem davant un tren de gran velocitat al qual s'hi ha d'accedir en plena marxa. l'na oportunitat que l'empresa espanyola no hauria de perdre.

Efectes sobre l'empresa I arribem a l'objectiu fonamental d'aquesta sèrie d'articles.

Quins efectes pot tenir sobre les nostres empreses l'evolució, previsible en els propers deu anys, dels paràmetres analitzats? Quines mesures hem de prendre com a empresaris, per mantenir o augmentar cl nostre èxit.'

Al llarg de les meves projeccions he insinuat algunes pistes.

Ara intentaré eoncretar-les pel que fa a dos aspectes fonamentals per millorar la competitivitat de les nostres empreses: • Com hem d'adaptar els nostres principis d'organització i direcció empresarials.

• Com podem motivar i liderar millor l'element humà.

Però abans faré unes consideracions sobre com manejar el canvi, ja que segons hem vist, aspectes fonamentals dels cinc paràmetres analitzats experimentaran canvis de certa importància en el proper decenni.

Liderar el canvi "La manera més segura d'anticipar el futur és comprendre cl present". Aquesta frase de l'americà John Naisbitt ens in-

dica per on hem de començar. És a dir, per una anàlisi d'on som i d'on volem anar. Confio que les meves projeccions puguin servir-los de referència. Però el treball fonamental correspon a cadascun de nosaltres, empresaris. Introduint canvis d'una manera contínua i sistemàtica. Fins i tot en petits detalls. No com una acció esporàdica o espectacular quan el problema es presenta. Han de tractar d'intuir-Io. D'avançars'hi. I aquesta tasca ha d'anirmar-la el cap. Creant un clima d'innovació i de renovació. Perquè ja he dit que tractar d'endevinar i forjar el futur és arriscat, però encara és més arriscat no fer-ho.

Adaptacions en els principis de gestió i d'organització La meva primera recomanació consisteix a verificar si els principis de gestió i d'organització que apliquem en les nostres empreses ens permetran estimular el canvi. Entre els de gestió, es pot citar: • Donar més importància o més crèdit a Ics persones i als productes que als mètodes i sistemes. És clar que els mètodes i els sistemes són indispensables, però cal organitzar les activitats de l'empresa de manera que l'home (o la dona) tingui sempre alguna cosa important a dir, evitant els automatismes imposats pels sistemes, que resulten perjudicials.

• Aplicar una política que afavoreixi més el creixement a llarg termini que el de curt termini. En una visió prospectiva dels negocis, aquest enfocament tendeix a assegurar el futur de l'empresa, si bé obliga a invertir en investigació i a innovar. Cal no oblidar l'obtenció regular de resultats, cada any.

• Descentralitzar al màxim la responsabilitat de la gestió cap a les unitats perifèriques. Augmenta la rapidesa de l'acció, millora les possibilitats d'adaptació a les circumstàncies locals, així com la motivació dels executius.

Quant a alguns principis d'organització a tenir en compte, citaré els següents: • Una estructura d'organització del tipus "piràmide plana", en comptes d'una "piràmide clàssica", amb un nombre de nivells jeràrquics reduïts al mínim possible, però donant a cadascú un ampli nivell de responsabilitat. Facilita el treball en equip i la circulació horitzontal de la informació.

• Tenir a cada nivell de l'organització un equip amb un líder i no l'equip com a líder. És a dir, promoure el treball en equip amb un lideratge responsable.

Element humà. Motivació. Lideratge No hi ha dubte que l'element humà és l'actiu més important d'una empresa. És ell el que contribueix a definir i a obtenir els productes o serveis, a fer-los competitius, a renovarlos. a fer que, en definitiva, l'empresa sigui rendible i asseguri la seva perennitat. És per això que, tot el que es faci per mantenir aquest personal altament motivat, els ajudarà a obtenir aquells objectius.

Aquesta motivació comença amb una informació apropiada sobre les activitats generals de l'empresa i de la contribució que s'espera de cadascú. Tot canvi haurà d'estar degudament analitzat i explicat. S'ha d'incitar el personal perquè contribueixi al procés amb les seves pròpies idees. És im-

portant, de tant en tant, comentar individualment amb els executius el seu nivell d'acompliment i les possibilitats de carrera en l'empresa. Oferir oportunitats de formació addicional ajudarà a millorar la motivació. I, és clar, sense oblidar que el cap ha de jugar el paper de líder en tot aquest procés.

Conclusió Al llarg d'aquests articles he tingut l'oportunitat d'exposarlos les meves projeccions per als primers deu anys del nou mil·lenni, sobre els cinc paràmetres escollits.

Sent Europa l'àrea més propera a Espanya, crec que podem concloure que el mercat, el consumidor i els nostres productes (i serveis) seran cada cop més europeus. Però també ho serà el marc legislatiu en què ens mourem. Abans, un problema com el que hem presenciat recentment de les dioxines a Bèlgica, quedava circumscrit al mateix país i, com a màxim, a les regions frontereres dels països veïns. Ara és quasi instantàniament global.

Però, a més, el mercat únic ha obert també les portes de bat a bat a la competència. Així doncs, un dels primers aspectes en què l'empresa espanyola haurà de millorar és en la seva capacitat i habilitat per competir; la seva eficiència a tots els nivells, disminuint els costos i demostrant la seva capacitat innovadora. En aquest sentit, una assignatura, en general, encara pendent és la inversió que dedica i haurà de dedicar a la investigació i desenvolupament. Per realçar-la, el govern acaba d'anunciar nous incentius fiscals.

Una altra assignatura pendent és i serà la de la formació.

En un món tan canviant tecnològicament, es farà imprescindible el foment d'una mentalitat de formació permanent.

Entre els joves i els menys joves.

Al principi d'aquests articles he fet referència a dos fets fonamentals succeïts l'any 1989, que han marcat aquesta última dècada i seguiran marcant la propera: la caiguda del mur de Berlín i la introducció d'Internet.

La desaparició del comunisme ha impulsat la globalització de l'economia. Sortosament algunes empreses espanyoles han comprès l'oportunitat que se'ls presenta i han iniciat o accentuat la seva internacionalització. Moltes més hauran de fer el mateix en el primer decenni del tercer mil·lenni.

Però moltíssimes més, si volen sobreviure i progressar, hauran de prendre una part activa en les noves oportunitats que ofereix la telecomunicació en general i el desenvolupament d'Internet en particular. Connectar amb la xarxa per servir clients a la vegada connectats. A Espanya n'hi ha 10 per cada 100 habitants majors de 14 anys. La proporció als Estats Units és actualment el triple. Un dels frens en el nostre país han estat unes tarifes telefòniques massa elevades. S'ha de confiar que aquest problema quedarà resolt en el futur.

Per descomptat, algunes de les meves projeccions no es compliran. Però hi haurà noves situacions, perquè s'estima que l'evolució científica i tecnològica fa doblar el saber cada 5 o 6 anys. Tot això és impressionant Però la meva recomanació, modesta i realista, per tenir èxit en la propera dècada és aquesta: romanguin com més a prop millor d'aquests tres paràmetres: el seu consumidor, el seu producte i el seu personal. I actuïn en conseqüència, amb sentit d'anticipació.

Josep Daniel i Gubertés intendent Mercantil

m

"liililiÉiïHgiíiès^lj » Projlcti f"Miftti»tie:Í'i!fc!*# «Producció Htk&fàt&t''*'- '-

;;:S*lt|or|i, 37 08|90^rtrC||a|ÍeÍ}ValsS ÏTef 93 Sp $6 Otj Fà*. 93 59|> | | | t | f i y i

Íp|í|íig|||||i|p||pl[

US 4 CANTONS £

^

H

Espectacles

Cultura

37

Divendres, 10 de març del 2000

L / / í» r e s

Ja s'han repartit 9 . 0 0 0 exemplars de 'Sant Cugat 1 0 0 anys' El llibre commemora els IS anys del 'TOT Sant Cugat' REDACCIÓ

Sant Cugat 100 anys (19002000) ha estat r e b u t a m b un gran èxit. Això és almenys el que es desprèn de les xifres. En la primera setmana de distribució s'han repartit entre els santc u g a t e n c s 9.000 dels 12.000 exemplars editats. El llibre, distribuït per la publicació TOT Sant Cugat i de caràcter gratuït, és una de les iniciatives que ha dut a t e r m e aquest setmanari per c o m m e m o r a r els seus 15 anys d'existència, i presenta una relació dels fets més rellevants que han ocorregut a Sant Cugat durant el darrer segle, ordenats cronològicament, any rere any, i

a m b fotografies q u e il·lustren els llocs, esdeveniments i personatges més importants de la història de la localitat.

La construcció del pont sobre el Torrent de la Bomba, el 1916, l'entronització d e la Mare de D é u de Montserrat, el 1946, la forta pedregada, que va destruir els camps, el 1953... Els autors de Sant Cugat 100 anys, la historiadora Montserrat Rumbau i Tomàs Grau, r e s p o n s a b l e de l'arxiu fotogràfic d'ELS 4 CANTONS, han recopilat fets i gent per construir una obra que reculli, des de l'amenitat, la història de la ciutat. Un dels aspectes més complexos de l'obra ha estat concretar l'any d'algunes de les fotografies més antigues. Se-

gons Tomàs Grau, ha resultat una qüestió de vertader "desxiframent" d'aquestes dades, moltes vegades amb l'ajuda de l'Arxiu Municipal, que t a m b é ha aportat algunes imatges.

Per l'editor del popular setmanari q u e ha dut a t e r m e la iniciativa, Ramon Grau, el TOT Sant Cugat ha aconseguit esdevenir d u r a n t els seus q u i n z e anys "un integrador de la vida social" del municipi, i el llibre p u b l i c a t ara "és la prova del compromís que té el setmanari amb la gent de Sant Cugat".

El llibre es pot aconseguir presentant una butlleta apareguda al TOT Sant Cugat número 703 a la seu del setmanari, al carrer Sant Antoni, número 42-44.

H i s t ò r i a

Montserrat Rumbau. Autora de 'Sant Cugat 100 anys'

"Poques ciutats s'han transformat tan radicalment c o m Sant Cugat 55 T O M MONTENEGRO

- Sant Cugat -

Montserrat Rumbau FOTO X L

Acaba d'editar Sant Cugat 100 anys i ja està treballant en la publicació d'un altre llibre. La historiadora Montserrat Rumbau està p r o f u n d a m e n t implicada amb la història del municipi, no només a m b treballs de recerca sinó també sent part activa d'entitats com els Amics de la UNESC O Valldoreix-Sant Cugat.

- Què aporta aquest llibre de nou?

- Jo penso que una de les característiques d'aquest llibre és que adopta un punt d e referència: els cent anys, i va seguint tota la transformació q u e ha sofert

Sant Cugat en la seva història recent. D'un poble, el 1900, petit, tancat i de pagesos, de 2.000 habitants a l'actualitat, que tenim 58.000 habitants, hi han hagut molts canvis. Quan segueixes una línia tan definida com l'any per any és fàcil veure aquesta evolució. Incloure les fotografies ajuda a retratar molt bé determinades èpoques.

- Com ha estat aquest ampli treball de recerca?

- He de dir que jo he disfrutat molt fent aquest llibre, però també és cert que ha donac molta feina. Hi ha anys, com els de principis de segle, dels quals és molt difícil trobar fets de rellevància.

- Creu q u e hi ha un cert aug-

^Arriat Finques Des de 1948

Sant Cugat PI. Can Cadena,2 Valldoreix

El llibre, gratuït, ha tingut molt bona acollida FOTO: XA VI LARROSA ment d'interès per la història del municipi tant per part dels nouvinguts c o m p e r p a r t d e la resta?

- Sí, i aquest interès que té ara molta gent, l'he tingut jo també.

Vaig arribar a Sant Cugat fa setze anys, i, en voler revisar els antecedents de la ciutat on vivia, vaig trobar que no hi havia gaire cosa i per això ja vaig fer un primer llibre: Sant Cugat, abans d'ara. Jo crec que és molt interessant que tothom sàpiga com era la ciutat els anys vint, els anys trenta...

- H a canviat molt la ciutat?

- Es pot dir que hi ha poques ciutats que s'hagin transformat tan radicalment com Sant Cugat.

A més, s'ha fet un creixement realment modèlic, i per això és una ciutat que agrada. Haver aconseguit això, amb un equilibri entre poble i ciutat, no ha estat fàcil.

- Quins són els aspectes q u e més li han cridat l'atenció?

- Una de les coses q u e m é s m'ha sobtat és la falta d'aigua al Sant Cugat de principis de segle, fins que s'hi va fer arribar des de Barcelona. Com a fets curiosos t a m b é hi ha les profundes diferències que es van establir a principis de segle, quan al Sant Cugat rural van aparèixer les primeres residències d'estiueig barcelonines, Tencalament per higiene de totes les parets del poble poc després de la Guerra Civil...

1 93 590 68 80

Calvo guanya el Marçal de poesia

Lluís Cako FOTO: INTRA-ACN L'escriptor resident a Sant Cugat Lluís Calvo Guardiola, guanyador de premis poètics com el Ciutat de Palma, el Martí i Pol i el Miquel de Palol, va afegir dissabte a la seva trajectòria el segon premi d e poesia Maria Mercè Marçal, en un sopar literari a què va assistir el conseller de Cultura, Jordi Vüajoana, i representants del món de la política i la cultura del Pla d'Urgell.

Opus Spicatum, l'obra guanyadora, és, segons l'escriptor, una obra "metafísica", en què "el tema central és la utilització del llenguatge poètic" en tant que "forma d'entendre el món" i de relacionar-se amb "l'absolut". (T. M. S. ( S A N T C U G A T )

Sant Just Bonavista 63-65 :: 93 480 36 00

38

Cultura

BLS-iCANTONS Dizeiidres, 10 de marc del.

M ú s i c a

La veu de Jaume Aragall entusiasma el públic del Teatre-Auditori

Conferències a FANC sobre els reptes de l'ètica al segle XXI

Més de 700persones van assistir al concert del reconegut tenor T. M. S. - Sant Casat -

com la Medalla d'Or al Mèrit de les Belles Arts. El tenor català, que actuarà en breu al Gran Teatre del Liceu de Barcelona on tancarà la temporada, ja havia actuat anteriorment al Teatre-Auditori de Sant Cugat, on segons ha afirmat en alguna ocasió, "se s e n t molt c ò m o d e " .

D'altra banda, el tenor català acaba d'enregistrar un disc amb l'Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra, dirigida pel santcugatenc Gerard Claret. Aquest nou treball es preveu que surti a la venda cap al proper mes d'abril, coincidint amb la diada de Sant Jordi.

ESTKR CASTANYKR - Saat Cagat -

El t e n o r català J a u m e Aragall,va omplir el Teatre-Auditori divendres passat, a m b un concert que va aconseguir posar d e m p e u s el públic.

Més de s e t - c e n t e s persones van assistir al recital que va oferir a la nostra ciutat cl tenor català, acompanyat del pianista Marco Evangelista. Aragall, que ha estat qualificat en alguna ocasió com "la veu d'or", va demostrar una vegada més les seves qualitats com a tenor amb un reprtori a base de cançó italiana, napolitana i àries d'òpera. Durant la primera part, Aragall va delectar els santeugatencs amb temes de compositors com Donizetti, Verdi, Txaikovski i Di Capua. mentre que en el segon acte va cantar algunes obres de Tosti i de Puccini. L'actuació va aconseguir molt bona acollida per part del públic, que va acabar dem-

Jaume Aragall està considerat un dels millors tenors del món FOTO: E.F. peus i va dedicar-li una forta Aragall va oferir als espectadors ovació. Davant d'aquesta reacpeces com L'Oreneta, del mesció, Jaume Aragall va oferir fins tre Morera, o La Tavernera del a quatre bisos al final del conPuerto. cert, tot i que al llarg del conJaume Aragall, nascut a Barcert havia hagut de sortir en més celona l'any 1939, va iniciar la d'una ocasió de l'escenari a causeva formació a Venècia i al llarg sa del cansament. de la seva carrera ha estat guarCom a punt final del concert, donat amb diverses distincions

D a n s a

El ballet ucraïnès Virsky arriba aquesta nit al Teatre-Auditori

L'actuació de Jaume Aragall a la nostra ciutat havia estat prevista inicialment per al mes de gener però al darrer moment es va haver d'ajornar per una indisposició de l'artista. El concert de la setmana passada va substituir l'actuació de la companyia D a n a t D a n s a , q u e va anul·lar la seva funció del muntatge L'ull esbalaït a causa de la dissolució de la formació.

Tres treballs opten al premi Gausac

Un total de 110 ballarins realitzaran acrobàtiques danses tradicionals T ü N I MONTKNKCJRO

El cos de ball Virsky, el ballet nacional d'Ucraïna actuarà aquesta nit al Teatre-Auditori de Sant Cugat. El ballet Virsky, juntament amb el Ballet d'Igor fvfosseiev rus, està considerat un dels ballets més importants que han sobreviscut a la desaparició de la Unió de Repúbliques Soviètiques, i desenvolupa un repertori basat en la dansa tradicional de les diverses regions russes, fet que li dóna un aspecte molt heterogeni.

Sota direcció del coreògraf Miroslav Vantoukh, que produeix noves coreografies a la companyia des de la seva incorporació el 1980, el Ballet Virsky durà a terme aquesta nit un repertori basat en les coreografies del mateix Vantoukh i de Pavel Virsky, el coreògraf ucraïnès que va fundar la companyia el 1937, amb Nikolai Bolotov, i sota la tutela de l'estat soviètic. En un moment en què han desaparegut

molts dels ballets russos més importants, com el Kirov d e L e ningrad i el Bolshoi de Moscou, el Virsky manté encara avui l'esperit dels seus fundadors, i la seva estructura, conformada per més de 170 músics, tècnics i ballarins.

talons, en una peça titulada Povzounets, però també per les ràpides acrobàcies que interpreten a la Dansa de les panderetes. La primera part inclourà també una dansa russa circular que reunirà una multitud de ballarins, danses de festa popular, i coreografies originàries dels Càrpats que imiten el vol dels ocells.

La segona part s'inicia amb un recorregut per Precarpia, Boukovina i Subcarpacia, regions del Càrpats que els ballarins il·lustren a través de la seva indumentària, i de la coreografia, que al·ludeix als espais naturals del seu país d'origen. En una segona composició, la dansa crea un quadre escènic originari de l'antic teatre de titelles d'Ucraïna, en què un ancià intenta aconseguir els favors d'una noia jove.

L e s brodadores i els mariners són els protagonistes d'unes altres dues composicions. L'actuació finalitzarà amb un Gopak, una espectacular dansa cosaca, en què destaca la vitalitat dels ballarins.

Virsky està considerat un dels més grans representants de la dansa russa El programa, estructurat en dues parts, ofereix danses tradicionals ucraïneses, russes i cosaques, que reflecteixen la cultura popular d ' è t n i e s tan diferents com els pobles mariners russos o els de les regions dels Càrpats. Durant la primera part del programa hi haurà lloc per veure la famosa dansa burlesca cosaca en què els ballarins es mouen asseguts sobre els seus

T M. S.

Quan ha estat tancat ja el termini de presentació dels t r e balls de la setena edició del Premi G a u s a c d e R e c e r c a , són només tres els treballs que s'han presentat a la convocatòria organitzada pel G r u p d'Estudis Locals ( G E L ) i l'Ajuntament de Sant Cugat. Els treballs presentats, de caràcter científic però que poden tractar qualsevol tema relacionat amb la investigació en ciències socials, són: La tele agressiva, El Vallès Occidental, i Les rajoles historiades de Sant Francesc d'Assts a Terrassa, una anàlisi dels referents visuals i literaris de la burgesia catalana del segle XVIII. El Premi Gausac de Recerca, que es convoca cada novembre des de fa set anys, té una dotació econòmica de 200.000 pessetes, que seran lliurades en el transcurs d'un acte acadèmic el proper dia 27 d'abril. Vint dies abans haurà estat emès el veredicte. El treball guardonat serà publicat en el termini màxim d'un anv.

La reflexió bioètica: una necessitat, a m b aquest títol el doctor Marc Antoni Broggi va iniciar el dia 2 passat un nou cicle de conferències a P Arxiu Nacional de Catalunya. La iniciativa, i m p u l s a d a una v e g a d a més per Amics de la U N E S C O Valldoreix-Sant Cugat i pel mateix arxiu, sorgeix de l'èxit d ' u n cicle similar portat a terme l'any apassat, i té la voluntat de "fer una reflexió" sobre els "nous reptes q u e té l'ètica" avui dia, segons Montserrat Rumbau, vicepresidenta d'Amics de la U N E S C O . Per Rumbau, "molts dels e s q u e m e s q u e ens han q u e d a t del m ó n dels nostres pares i dels nostres avis no ens serveixen", fet q u e "ens provoca buits en a l g u n e s q ü e s t i o n s " .

La d o n a c i ó d ' h u m a n s , la interculturalitat, el canvi de valors, la crisi dels models econòmics, la revolució telemàtica... molts són els temes que plantegen preguntes ètiques en un entorn canviant com l'actual, p r e g u n t e s a les quals el cicle vol respondre mitjançant uns ponents "de gran rellevància", segons Rumbau.

Marc Antoni Broggi va plantejar en la seva conferència una reflexió sobre "els valors q u e s'estan creant a m b els canvis actuals". Per fer-ho, el cirurgià, p r e s i d e n t d e la Societat Catalana de Bioètica, va fer un repàs per la història dels drets h u m a n s , constatant-ne la validesa. Una segona qüestió q u e va aparèixer a la conferència va ser l'evolució i les relacions entre els m e t g e s i els malalts, un terreny q u e ha abonat als nous r e p t e s è t i c s i q u e ha sofert grans canvis en molts pocs anys.

La reflexió biològica va ser, en canvi, la visió q u e va triar ahir en una nova conferència el també neuròleg Pere Nolasc per abordar l'ètica e n l'ésser humà, en Consciència i caràcters dels humans. A través de l'explicació de l'evolució del cervell humà i dels elements que, com l'aprenentatge, " t e n e n a veure amb la consciència hum a n a " , Nolasc va donar elem e n t s per e n t e n d r e per q u è l'ètica és un fenomen exclusiv a m e n t h u m à , com ho és, per e x e m p l e , la vellesa o la capacitat d'organitzar o d'autocrítica. Per Nolasc, la vida en com u n i t a t d e l ' h o m e hauria fet necessari establir certes normes de convivència, l'ètica.

Cultura

ELS-fCANTONS Divendres, 10 de març del 2000

Les

sales

d ' a r t

Aquarel·les i olis de Rusy i Victòria Rocamora

Maria Fabre. Responsable de Pou d'Art U

Encara hi ha gent que pregunta si s'ha de pagar per entrar" T O M MONTENEGRO

Pou d'Art és un dels joves espais d'art més consolidats de la ciutat.

Amb una oferta suggeridora i fresca, exposant l'obra d'artistes que aviat tindran molt per dir, Maria Fabre, la responsable de la galeria, ofereix una mirada a l'art des del compromís amb l'artista, l'honestedat amb el públic i la qualitat en la programació exposada.

- A Pou d'Art hi exposa gent que no té espai en les programacions d'altres galeries?

- La diferència que hi ha entre aquesta i la resta de les galeries és que aquí moltes vegades exposen artistes que encara no han exposat mai a cap altre espai d'art, però amb una obra d'un nivell prou bo per començar a entrar en el mercat de l'art.

- De fet, a Sant Cugat hi ha poc espai per a l'abstracció...

- Potser sí. Nosaltres exposem algunes obres que són impensables en altres espais. Tot i això, nosaltres no ens tanquem a la figuració com a llenguatge, com no ens tanquem, per exemple, a l'escultura com a mitjà d'expressió.

- La programació de la galeria va néixer amb un esperit concret?

- Bé, Pou d'Art va sorgir de la nit al dia. Una primera idea que teníem clara era que l'espai havia de ser una galeria i un taller d'expressió plàstica alhora. Jo no m'hauria atrevit a engegar una ga-

leria d'art sense el recolzament de l'escola. La galeria només té sentit en relació amb l'escola, i a l'inrevés. M'agrada que els nens i els grans dels tallers s'acostumin a passar per la galeria, que vagin a veure l'exposició cada vegada que hi ha un artista nou..., tot això va cultivant un cert interès i aconsegueix que després no tinguin por d'entrar a una altra galeria.

- Què troba de nou qui entra per primera vegada a la galeria?

- El primer dia la gent mira més la galeria que els quadres. La gent que entra es comença a fer preguntes sobre la forma que té la galeria: les escales, el pou... Molta gent entra per curiositat i s'acostuma després a anar passant, perquè troba que és un espai agradable per estar-s'hi una estona...

- El pou ha determinat el caràcter d'aquest espai?

- Sí. En un principi no sabíem que hi havia un pou, i quan es va començar a fer la rehabilitació de l'espai i va quedar al descobert va ser un descobriment. El nom va sorgir espontàniament: Pou d'art.

- Hi ha prou espai a Sant Cugat per a la gent jove?

- Jo crec que sí, el que passa és que sobretot hi és a sales municipals. Jo sóc pintora i reconec que no és fàcil exposar en una galeria d'art. Hi ha espais, però molts artistes tenen certa por a entrar a una galeria i preguntar per exposar-hi. Això fa molt de respecte.

- Quin paper ha de fer una ga-

C r í t i c a

de

39

T. M. S. L'associació de propietaris i veïns de Valldoreix va inaugurar divendres passat una mostra d'olis i aquarel·les de les pintores Rusy i Victòria Rocamora.

L'exposició, en què apareixen una vintena de les obres més recents de les artistes vallesanes, presenta dos treballs pictòrics independents. Rusy Rocamora, d'una banda, exposa uns olis en què "el color és l'element més característic", segons diu ella mateixa. Temes que van des de Montserrat fins al paisatge i des dels jardins fins a la figura humana, aprofundits per una extensa paleta de colors, conformen les obres de l'artista.

Victòria Rocamora, en canvi, ofereix Pou d'Art exposa algunes de les propostes més innovadores E: X. LARROSA un bon nombre d'aquarel·les, caracteritzades per la leria jove avui dia?

- Normalment un fons d'art és el senzillesa i l'efectivitat de les - La definició clàssica d'una ga- conjunt d'obres que han anat deiseves composicions, aconseguileria és aquell intermediari entre xant a la galeria els pintors que des amb només un grapat de el públic i l'artista. En aquest sen- han hi anat exposant. El fons d'art traços, però que defineixen clatit, el que fem és donar l'oportu- té el problema que a la gent no els rament i netament la llum, la nitat que la gent exposi la seva pots demanar que es facin socis perspectiva i la resta dels eleobra, facilitant que la gent la pu- d'un lloc sense res a canvi, soments de les seves obres. Bogui comprar. A mi m'encanta veu- bretot en galeries joves, quan no degons i paisatges són els temes re la reacció de la gent quan entra es té clara una continuïtat. Per favorits de la pintora. a la galeria. Alguns tenen una mica això, a Pou d'Art engeguem ara de por, i encara hi ha gent que em una nova forma de fons d'art molt pregunta si s'ha de pagar. Ara dei- original tot i que una mica arrisxo la porta oberta perquè la gent cada per a la galeria. Des del prino hi trobi ni una mínima barrera. mer dia deixarem per als associats Tot això demostra que hi ha una al nostre fons una obra del fons certa incultura a l'hora d'entrar en d'art en dipòsit, fins que aquesta un espai d'art persona deixi de ser sòcia o tingui en propietat l'obra que ha anat - Quin sentit té un fons d'art en pagant. una galeria?

t e a t r e

Mi Chionumo Giacommo

Danésjordi 'CIUTATS D'EUROPA'

Música RECITAL JAUME ARAGALL Cançons de: Bellini, Donizetti, Di Capua, Puccinï, Tosti, Txaikovski i Verdí.

Piano: Marco Evangelisti Lloc i dia: Teatre-Auditori.

3 de març No sé si tothom ho sap, però, durant molts anys» aquells que Jaume Aragall va passar gairebé marginat del circuit operístic espanyol que, aleshores, era dir el Liceu de Barcelona i para de comptat, aquest fill de la Barcelona menestral era presentat en els cartells d'arreu del món com a Giaccomo Aragill Probablement era una manera de vendre ei producte per part del seu representant, però no hi ha cap mena de dubte que, vist el cantant que vam tenir ocasió d'escoltar di-

vendres, tothom podria cr<ftt«| aquest origen fui. La seva versM de J'íe vttrm vat$àtt cançó tfpip| i tòpica napolitana, eia uaa n&sfcf tra fefaent d'identificació en la idiosincràcia estereotipada de tenor italià.

El programa començava amb dues peces de Beilini, una popular napolitana, dues de Donizer* tL és a dir, línia belcantista, per seguir amb Vcrdi i l'esmentada de Di Capua. Després de cinc cançons, Aragall va fer un matis, habitua! est aquest artista que al* seus 60 anys (es diu a viatí) no resisteix mantenir-se una llarga estona sol en un escenari, tot í la magnífica i afectuosa rebuda del ptíblic, per tornar amb fesovada força a cantar ambel da$reajus~ tat, potència i afieac*& ictegular però a Sa massa vota, A la segona part va sorgir l'Ara-

gall mític. Tosti per començar, quatre caaçens conegudes (cxcel·le^àJStffostòr) t després Pueril», o»% iaia verista s'imposa i el públic s'entusiasma en les demostracions di bravura o els portamerttot que confirmen el bon moment del tenor que, una altra vegada, deixa l'escenari després ,de la primera de Puccíni per fer, en tornar* una creació memorable del Sok e Omore, en la línia de La Bdtèm, i cefofica cl recital amb la hellkskmAriad'Antnski (no Àrea deJenski que deia ei programa de mà) de Txaikovski, on l'admiració es desbordaiels aplaudiments i bravos obliguen quatre? bisos: Upmete, d'Esrk Moreraf £W/Ïma mmsfu, de Tost; Guon ingraíoiNopuedeser,ésLabémferade/ p*erte,éeSot(aébaí. £1 mestre Evangelisti va ser un i í atent acompanyant

dimarts 14 últim dia çÈ^ÉM&fflíité'i, •' 'VvX "ff f

%

V

i

f

''

'

' '

&

i

Veníeu (mercat). 65 x SO

Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat

sfiïol

Horari ininterromput de dilluns a diumenge

Tel. 93 675 47 51

Cultura

40

ELS4CAIVroNS Divendres, 10 de març del 2000

L'expressivitat i la força d e Ruz a Fausto

de la història Un espai de Pere Vivó i Gili

f

T. M. S. - Sant Cugat -

En la mort d en Joan Auladell

E

n Joan es mereix us record des d'aquest racó "Des de la història". I no sabria fer-ho d'altra manera que reproduint algun* fragments de l'homilia fwo* nunciada en el seu enterrament. Aquests són els q«e he triat; "Tota mort humans és tia gran crit. Un crit fïsk 0 moral, tan se val. t ho és perquè sempre la mort és un esqueix»ment, un trencament amb toia una vida i amb un tot mÓiit$gf; estimem, perquè és par*«te*»-' saltres mateixos. ;Aquesta tarda hem posat ei cos del Joan, com presidintnos, aquí, ai cor dei Monestir, ell, tan poc amic de presidències. Però, avui, aquest gestfcabituai en tots els enterraments, traspassa el simple ritu litúrgic. El seu cos reposant sdla aquestes voltes, ens recorda cl seu amor pel Monestir $ per la vila.

Convocant-nos i presidintnos, es fa centre dels nostres

sentiments, precisament ell, eft8g80f$&4e b discreció, del d'anys i anys, F-scmpre pcf 4e*. cobrir-nos- nbves dades per a ta.noajp història. ;rmeètó«#Mber

rosament. Estic segur que serà

el millor gest de record i de gratitud envers ell. El jfoart no acostumava a buscar els agraïments, però els agraïa... Em consta com «I v» ferfeliçel nomenament de Santcugatenc de l'Any, com a premi per la dedicació de tota una vidaí gam-Jes a>dir-r*p'sempre Ens deixa planes i planes essencaiano $%í$$$ les pedres crites aat^JÉÉí&òria del Momunts de 00nora^f «4;|i«iX«fl vèncer i e«' nestir i^^Stt fjjarlar» si cl nostr^ , tes prese|>'#sNí d'allà, que ens £6* el <k l'esforç rrüàí- b ítyamació. I aquest e»*\ í^'mort de la gent que estiatge del Joan. Si no c*9 mé» es també una mica la nost pedres callen. O el que «ai-aÉat. Perquè també és un .epl^pftbia que ens diuen, no tfGmftme&t per a nosaltres.

Se'n* eàdfi alguna cosa nostra. # . j ^ m w r i « l t » s i n ó la nostra.

Permeteu-me qut ho expressi Avui, e i aeu Cos és aquí, per tant, ben «tetescudament, no en un to una mica personal; mai, fins ara, no he publicat res sofeypçt c o s t u m í o ritus Unisobre la història del Monestir o ries» sine també - e n el seu casper drets ben adquirits i ben de la vila sense que abans no ho hagués llegit en Joan. Per tant, en algun sentit, tinc raó Q u e n o es perdi res de tot el de sentit-me una mica més pos e u t t e b a l t E s una part imporbre, perquè tindré, a més de tant d e te seva herència. Q u e les altres, aquesta raó per enels qui ens siguin responsables, yorar-lo.

I deixeu-me encara ho vetllin acuradament, amo-

dir-vos una altra confidència: El Joan estimava tant ei Monestir que, en la seia sensibilitat, íi dolia especialment que totes les seves pàgines no fossin del tot edificants, dites, transparents, cristianes... I, és clar, com en totes les històries humanes, en la del Mímestit, wmbé n'hi ha de ttm colors.

Fins, de vegades, tenia certs escrúpols que es publiqués segons què, i acabava dient-me -sempre respectuós-; *Potser sí que vostè ho pot dir...*.

Però, ell segurament que no ho haguera fet mai!

Per a ell, doncs, avui, k nostra pregària de comtat, feta des de la gratitud i des de l'esperança de vida nova, més enllà de tota mort. Amén.

La galeria Fausto va inaugurar divendres una exposició amb 24 de les obres més recents de Ruz. L'artista manifesta un interès especial per "donar força i volum a les seves composicions", com ell mateix diu, posant el color -barreja de càlids i freds- al servei de la llum i la figura. Segons el pintor, les seves obres, qualificades d'"escultòriques", estan posades al servei "del dramatisme, dels sentiments", fet pel qual utilitza sempre la figura humana en els seus olis, despullada i en contacte amb una natura cruel i simbòlica. El conjunt, una tensa reflexió sobre la naturalesa humana, el completen uns títols que pretenen ser "pistes" i que acaben de donar forma al simbolisme dels quadres.

E x p o s i c i o n s

Imatge de l'exposició inaugurada dilluns passat a la Casa de Cultura FOTO: CEDIDA

Bibiana Pedemonte i Dolors Serra s'instal·len a la "casa de la memòria" Les santeugatenques inauguren exposició a la Casa de Cultura T. M. S.

Feia deu anys que Dolors Serra no exposava quan, de sobte, Bibiana Pedemonte li tallà una classe d'Arts Plàstiques per preguntar-li: T'agradaria fer una exposició amb mi? Memòria de casa

és el fruit d'aquesta pregunta.

La mostra, que es va inaugurar dilluns passat a la Casa de Cultura, tracta el tema de la quotidianitat a través dels objectes més propers, i és el resultat del treball conjunt de les dues artistes, que pretén, en paraules de Dolors Serra "convidar a la

reflexió sobre les coses sencilles". El muntatge, realitzat expressament pr aquesta exposició, està composat per elements - u n a agulla, unes sabates, un rellotge...- que ens rodejen constantment o tjue formen part dels nostres records. Un consell: no s'oblidin el catàleg.

Color i volum són elements que treballen tots dos pintors F: XAVILARROSA

Herreros i Jensen inauguren a Canals Dues propostes tant diferents com igualment estimulants tenen com a ubicació les dues sales de Canals Galeria d'Art. L'obra més recent de Ramon Herreros, una desena d'olis amb l'arbre com a tema comú, ocupa el recinte principal. Les pintures d'aquest pintor, que assegura que és la seva primera exposició " a m b una temàtica tan unívoca", destaca per l'ús de colors primaris i per la superposició de capes de color, "que es van corregint entre si". Herreros no considera "agressiu" el resultat d'aquest contrast, ja que el seu procés creatiu està destinat

"que el quadre deixi de produirme neguit", segons diu l'artista.

El danès Frank Jensen, en canvi, utilitza la tècnica mixta en les seves composicions. Al llarg de vint quadres, de formats molt diversos, el pintor-per qui "és més important el conjunt de la composició que el detall"- recrea paisatges d'icones de colors suaus.

"El somni, la tranquil·litat, el silenci..." són elements que interessen molt Frank Jensen, i que transmet a través d'imatges que intenten recrear les textures "dels materials desgastats". / T. M. S. (SANT Cl'GAT)

Cultura

ELS Í-CANIÜNS Divendres, 10 de mart del 1000

41

E x p o s i c i o n s

La naturalitat i la senzillesa de P aquarel·la de Pastor a La Galeria Uexil·lustrador del 'NY Times' caracteritza temes quotidians T. M. S. - Sant Cugat -

El que ell anomena "incompetència total per a l'oli i la tela" ha fet que Perico Pastor utilitzi en les seves creacions una tècnica pròpia, basada en la tinta xinesa i el paper oriental, que l'allunyen sensiblement dels recursos que naturalment s'associen amb l'aquarel·la. Amb uns materials tan característics, Pastor aconsegueix dotar la seva obra d'una forta espontaneïtat, fet que, junt amb un gran domini de la tècnica, confereix a les seves aquarel·les un esperit que s'ha comparat al dibuix japonès.

Els colors "vius i contundents" i l'especial lluminositat que sorgeix del procés creatiu de Perico Pastor es posen al servei de temes extraordinàriament quotidians: el paisatge, la figura humana en l'espai, els estris personals... El pintor, que ha treballat com a il·lustrador per a diversos diaris nord-americans,

Mònica Pons i Marta Guasch van actuar dimarts a la Casa de Cultura E: X. L.

Música pel dia de la dona treballadora La vigília del dia de la dona treballadora a Sant Cugat va estar marcada pel concert que van protagonitzar Mònica Pons, al piano, i Marta Guasc, al saxó, a la Casa de Cultura. L'acte, que va comEls títols de les seves aquarel·les són elementfonamental per al pintor F: X. L. binar el to festiu amb la reivindicació, es va iniciar amb un breu entre els quals destaca The New para el títol del contingut del repàs històric dels antecedents York Times, estableix en les se- quadre, l'artista convida l'esque van propiciar la instauració pectador a crear històries, a ves obres "un joc" amb el seu d'aquest dia, per part de la presiespectador, no només a través plantejar-se l'univers que hi ha denta del col·lectiu de dones de de les sensacions que provoca darrere de cada imatge. De PaSant Cugat Atena, Montse Esrís a Tokio, passant per Nova l'aquarel·la -emmarcació inclopanol. Espanol va fer menció tamYork i Miami, Pastor ha exposa-, sinó amb uns títols que vobé del manifest "Aturem el món len ser elements de reflexió. sat per tot el món. Fins a l'abril per canviar-lo", en suport de la Mitjançant la distància que se- el tenim a Sant Cugat.

C r í t i c a

Marxa Mundial de les dones 2000, text que van rebre els assistents a l'acte. El capítol musical es va iniciar amb un recordatori de la incidència de la dona en el món de la música, parlant d'algunes de les més de 6.000 compositores que hi ha catalogades. Pons i Guasc van triar, precisament, peces de compositores dels segles XVIII, XIX i XX pel repertori. Tot amb un objectiu: "Fer una celebració festiva però reivindicativa" del Dia de la Dona Treballadora, segons Montse Espanol. / T. M. S. (SANT CUGAT)

d ' a r t

Color, color i sempre color TATIANA BL·ANQUÉ

Lloc: La Galeria Autor Perico Pastor Tècnica: Tinta xinesa i aquarel·la.

Dates: fins a l'abril del 2000 Bé, aquesta serà la meva última crítica, així és que he decidit, per acomiadar-me de tots vosaltres, escriure sobre una exposi| ció en la qual jo personalment em sento plenament identificada.

Es el color en aquest cas el mà' xim exponent i és amb ell amb qui sempre he tingut l'honor de poder gaudir d'una afinitat natural.

Es a través del color que Perico Pastor aconsegueix que ets seus espectadors no es quedin indiferents davant d'una de les seves peces.

Perico Pastor aconsegueix que

les seves aquarel·les transmetin una visió relaxada del fer de cada dia, són petits esbossos de situacions, posicions i algun o altre paisatge gens llunyans a les nostres vides.

Tot i que ell comentava a Eí Mundo el 22 de juny del 19% que el que més l'interessava era poder aprendre mirant com ho fan els seus espectadors, al meu parer, el que fa és que cada un de nosaltres ens impregnem d'una frescor quasi molla t cent per cent cromàtica, amb cada una de les peces que ens presenta. El seus rojos, les seves esplanades taronges així com els seus blaus intensos, ens endinsa en un món ple de força, de passió, d'una voluntat que evidencia les ganes de viure, l'ànsia de transmetre tot allò que duu a dins seu.

Els seus formats rodons ens

abracen de manera càlida per així fer-nos sentir estimats, són dibuixos senzills però que fàcilment ens els podem fer nostres.

Jo, la veritat no deixaria perdre l'oportunitat d'entrar en un espai plagat de vida cromàtica, de força lineal, on l'autor fa que ens fiquem en un somni de figures, postures i situacions quasi anecdòtiques i iròniques.

No crec que sigui necessari puntualitzar res més, ja que seria formidable que vosaltres mateixos fóssiu els següents protagonistes d'aquest paisatge cultural tan carregat d'aigües cromàtiques. Així doncs, us animo perquè feu una visita a La Galeria i compartiu per últim cop, setmanalment, l'estupenda experiència que suposa poder tenir ta sort de dísfrutar de l'art i així enriquir*se. Gràcies.

L'oòra a"Atre Teatre reflexionava sobre el món de la droga F.: F. FARINYES

Un 'Mal viatge' a Valldoreix L'obra Mal viatge de Francesc Luchetti planteja la situació d'un drogodependent que és vist per dos personatges: l'un el creu víctima, l'altre, culpable. Amb aquesta premissa, el grup de te-

atre Atre va portar diumenge al Casal Cultural de Valldoreix una reflexió sobre el món de la droga, en un muntatge marcat per l'expressivitat corporal del grup de Gavà. / T M. S. (VALLDOREIX)

CONTRIBUÏM A FER DE SANT CUGAT UNA CIUTAT IVIÉS ECOLÒGICA

O© Empresa ' tíderenetseu t sector i

COMPONENTS ELECTRÒNICS PER A LA MOTOCICLETA

Tel. 93 590 66 66 Fax 93 590 66 67 e-maíh feonelli@leoneiii.com web: wwwleonelli.com

42

Cultura

E L S / C A M I O N S Divendres, 10 de mare del 2000

El

r e p o r t a t g e

L'ermita de Sant Mamet o Santa Maria de Campanya és d'origen preromànic. Entre Sant Cugat i Rubí, s'alça dalt un turó a prop de la vella masia. Algunes restes romanes -trobades de fa temps- fan pensar en la vil·la que hi devia haver fa dos mil anys. Un espai carregat d'història i de valors.

Santa Maria de Campanya, l'ermita dalt el turó "E/ record és l'únicparadís " (J.L. Godard) MARIANCJKI.A ROVIRA

- Sant Cugat La vella ermita havia sucumbit a vents, temps i trons. La volta s'ensorrà fa uns cinc anys. feia pena de veure el gran forat, esvoranc a les estrelles que calia tapar, l ' n e s esquerdes havien avisat, el propietari Jordi M u i ï o z - C a s t a n y e r no havia a c o n s e g u i t ajuda per e v i t a r l'ensorrada. Ara s'acabà la restauració, fa uns mesos.

- Vam fer-ne la inauguració a l'agost, per la festa del dia 15.

N o , no vaig a c o n s e g u i r c a p subvenció de l'Ajuntament, ni de la Diputació ni la (ieneralitat. M'havien fet pressupostos de 60 o 70 milions, un arquitecte de nom, per revisar i enfortir tota l'estructura. Hem fet el mínim, arreglar el sostre i refer merlets i una mica els contraforts. Fixar-ho i consolidarho.

Kntrem a l'ermita q u e llueix preciosa, diferent. L'espai net i ampli e s p e r a els bancs i la gent. potser algun recital o concert. El sostre a m b l'embigat a la vista, de peces retortes, fa un aire menys religiós i més cívic. A una certa alçada de les parets, un sortint podia haver aguantat un sostre baix de fus-

ta, de q u a n l'ermita era m é s petita, a m b l'altar a l'est on ara hi ha la porta. Fa potser mil anys. Més a m u n t , la volta on hi havia el sostre que va caure.

- Ho vam acabar amb el sardinell damunt les vint-i-una fileres de maons. Sí que queda maca, així, la volta... Això és un calendari, mira, fins aquí (la part baixa de la paret) és del preromànic. Allà les pedres posades com una espiga. Cap a m u n t l'obra és ja del X V I XVII. Ks veu q u e les b i g u e s són ben fortes encara q u e siguin t o r t e s . N o les p o d i e n anar a buscar lluny, talaven els arbres del voltant, roures o alzines, noguers, potser algun castanyer. Els a n i m a l s de la masia ajudaven al transport des dels boscos propers. El lloc és ocupat ara pel polígon industrial amb el nom d'aquell sant Mam e t d e l ' e r m i t a , del qual es deia q u e era de la Capadòcia.

L'invocaven les mares noves per tenir llet.

pensàvem.

La restauració gairebé no es veu als contraforts de la dreta ni als merlets d'aquest campanar q u e va substituir, fa uns 400 anys, l'espadanya que devia haver-hi segles abans. Una reparació delicada que no destorba l'obra antiga. Voltem l'església, fa un vent que no feia al poble. N o molesta els dos cavalls que mengen herba davant de la silueta de Montserrat. El turó no és gaire alt però fa una perspectiva excel·lent de tota la contrada. La masia centenària queda una mica avall, prot e g i d a d e les v e n t a d e s d e l nord.

- L ' a n y 36 van cremar l'altar barroc, a q u e s t d e la fotografia. El meu pare aconseguí salvar el retaule, els va dir que les cares dels personatges eren dels seus avantpassats. D e les làmpares, els explicà q u e les usava per donar menjar als coloms, s'ho va inventar... Aquesta talla era a restaurar.

E n t r e m al cementiri, un espai amable vigilat per un vell xiprer. P u g e m al campanar, hi volen posar la c a m p a n a , q u e era ben grossa. Des d'allí guaitem a l'interior de l'ermita i la visió és distinta, la nau solitària a m b la llum acolorida del

- H e volgut deixar-ho com estava, no canviar les coses perquè sí. No sé si posar els bancs en una filera al mig, ho he vist a la Seu i m'ha agradat. VA pressupost de les obres finalment ha sigut més baix del que ens

C r í t i c a

La vella ermita llueix, re'\tau/ada

vitrall reflectida a terra.

- D e petits veníem a m b el meu germà a amagar-nos aquí, fumàvem fulles de plàtan asseguts d a m u n t de les bigues.

La teulada mirarem de referla.

AI costat de la masia ens mirem les pedres de la muralla que ara volen remuntar. Una muralla humil que potser amaga algun secret arqueològic, en un lloc que n'és ple a vessar.

Fòssils de fa milions d'anys incrustats a les pedres de la pedrera que era aquí a tocar, fins fa poc. Els mateixos carreus del Monestir. D ò l i u m , t a e g u l e s , Opus spicatum... Un espai que és un llibre d'història viscut, palimpsest inèdit.

E) vell xiprer, Cupressus sempervirens, perennifoli i monoic.

Es autòcton, més ample de forma. Kls cjue cal replantar seran d'aquesta espècie, les llavors creixen lentes allà a prop. Remirem la façana de l'ermita i l'arcada, estranyament tortes.

Santuari de t a n t e s c r e e n c e s ,

amorosament conservat.

Grans canvis, records d e fa cinquanta anys, quan es plantava trepadella i corrien serps i toixons. Es poden seguir rastres més antics del passat romà del país pels n o m s : Aquí un cònsol C a m p a n i a n u s , potser. allà una vil·la Corneliana (Cornellà). Vil·les d ' a q u í sense el refinament de llacs, columnates i mosaics d e Roma. Vida prosaica de collites i conserva d e g a r u m . Epigrafies p e r d u des...

Com vivia la gent d'aquí? F^squemes ibers d'urbanisme potser vigents, que p o d e m veure a Ca n'Olivé, excavació petita. amb plafons que ens en diuen coses. Individus subsumits en el col·lectiu, cultura q u e s'hereta, des d'aquelles destrals tallades fa dos milions d'anys. Ca n'Olivé és a Cerdanyola, aquí tot jeu e n t e r r a t en l'oblit, el tresor de s a b e r q u è é r e m fa tantes llunes, a prop del vell xiprer, sota un cel que mai no és el mateix.

c i n e m a

El joc de la vida Pel·lícula: Magnòlia Director. Paul T h o m a s Aaderson Actors: Tom Cruise, John C. Reilly, Juliannc Moore Durada: 188 minuts Tres hores de durada més títols de crèdit a part. Una pel·líc u l a d u r a . Kls m o r t s n o e s compten per dotzenes com a La jungla de cristal però veiem la cara de la mort; assistim en directe, en primer pla, a l'agonia d'Earl Partridge (Jason Robards). Assistim a l'angoixa d'un nen prodigi obligat pels adults a exhibir-se en un concurs televisiu. Una noia fuig dels seus fantasmes a cop de droga. Un home fuig dels seus desafiant ai món, provocant a l'opinió pública.Una dona comprèn massa tard que s'ha e n a m o r a t dél seu marit. Un

home té molt d'amor per donar però està sol. Veiem el mal que els p a r e s p o d e n fer als seus fills; com els fills maleeixen els seus pares. G e n t irada; llenguatge malsonant, ple de ràbia i impotència. U n policia intenta fer el bé però aquest no és un món senzill; un infermer va més enllà de la seva feina per ajudar el moribund Una pel·lícula q u e no ens deixa escapar, que ens r e p e t e i x que " n o s a l t r e s p o d e m d e i x a r el nostre passat però el passat no ens deixa a nosaltres". Això, i més, é s Magnòlia^ nom d e l'avinguda que creua la Vall de San Fernando, a prop Hollywood.

Nou personatges que necessiten ajuda, que necessiten ser perdonats o que, potser, només poden ser castigats per les seves faltes. N o u vides q u e

s'enllacen les unes amb Ics altres i construeixen un microcosmos amb tota la complexitat d e l'existència. Q u è és el que els ajunta, un seguit d e coincidències, l'atzar o hi ha alguna cosa més? Hi ha coses que passen, no sabem per què, però així són.

Magnòlia és una experiència q u e no es pot explicar. Pot resultar inquietant, provocadora o commovedora. Independ e n t m e n t d e la reacció q u e s e n t i m , e s t e m davant d ' u n a pel·lícula excel·lent, a m b una nominació als Oscars pel millor guió original més q u e merescuda. Enèrgica, histèrica, delirant, pausada, intimista, aclaparadora. Potser e m maleiran els ossos quan surtin del c i n e m a però no se la deixin perdre. Estem davant d'un clàssic.

/// simpatia i la disbauxa van caracteritzar el concert FOTO: XAV1IARROSA

La Coral celebra el Carnestoltes La Coral Sant Cugat del Club M u n t a n y e n c va organitzar dijous de la setmana passada un divertit concert al Teatre-Auditori per celebrar el seu especial Carnestoltes. L'espectacle, que

va incloure refrigeri i que va finalitzar amb un ball, va iniciarse amb un xou de varietats i amb un joc d'equívocs que va desembocar en concert final. / T. M. S. ( S A N T C K Í A T )

OS 4 CANTONS

Comarca

43

Divendres. 10 de nwrr del 2000

mmm

C i u t a t s

C i u t a t s

Els serveis concentren un 8 1 % de les autoempreses creades l'any 1 9 9 9 vN

Donen feina a 1.592 persones del Vallès Occidental Els serveis van concentrar un 80% de les set-centes autoempreses creades l'any passat al Vallès Occidental i que van ocupar 1.592 persones, un 17,7% de I'autoocupació generada a la demarcació de Barcelona, segons dades del programa d'Autoempresa del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya acumulades fins al mes de novembre.

Per sectors, a la comarca del Vallès Occidental es van crear tres autoempreses a l'agricultura i es va ocupar quatre persones, trenta-cinc a la construcció amb setanta-nou treballadors, noranta-cinc a la indústria que van donar feina a 317 persones i finalment 567, pel que fa als serveis, i es va generar una ocupació de 1.192 treballadors.

Més d e nou mil persones d e les c o m a r q u e s b a r c e l o n i n e s , 9.096 concretament, van iniciar l'any passat el procés d'assessorament per crear una empresa, segons d a d e s del programa d ' A u t o e m p r e s a del D e p a r t a ment de Treball de la Generalitat de Catalunya. D'aquests processos, 3.919 van acabar amb la creació d'una autoempresa que va donar feina a 8.969 persones, és a dir, un 77,2% i un 78% respectivament, en comparació amb les dades globals de Catalunya.

Un 83% de les empreses creades a la demarcació de Barcelona pertanyien al sector serveis, seguit de la indústria a m b un 10,2%, la construcció amb el 6% per acabar amb l'agricultura, que representa un 0,8%.

Per volum, la comarca que va generar més autoocupació va ser el Barcelonès a m b 1.105 e m preses i 2.597 treballadors, se-

•

guit del Vallès Occidental amb 700 empreses i 1.592 treballadors, el Baix Llobregat amb 497 empreses i 1.207 ocupats, el Maresme amb 403 empreses i 880 treballadors, el Bages amb 271 empreses i 615 ocupats, el Garraf amb 254 empreses i 528 ocupats, Osona amb 41 autoempreses creades i 108 treballadors, el Vallès Oriental amb 173 empreses i 376 treballadors, l'Alt Penedès amb 145 empreses i 365 treballadors, l'Anoia a m b 103 empreses i 102 treballadors, i finalment, el Berguedà amb 67 autoempreses creades i 169 ocupats.

Segons la mitjana catalana, els sol·licitants solen ser diplomats o llicenciats universitaris en un 29,3%, seguit dels que disposen d'estudis de Formació Professional en un 2 3 % dels casos, seguit dels graduats escolars amb un 21,5% del total o d'estudis d e BUP i C O U e n u n 20,7% dels processos iniciats. La resta disposen de certificat escolar o d'estudis primaris acabats.

Per sexes les diferències són mínimes ja que els homes han iniciat el 50,8% dels processos per un 49,2% corresponents a les dones.

Pel que fa a la situació laboral, hi ha més ocupats, un 52,4%, que aturats, un 47,6%, q u e comencen un procés d'assessorament per crear la pròpia empresa.

A Catalunya un 80% dels processos de creació d'autoempreses es van iniciar a la demarcació de Barcelona, seguit per un 8,3% de la demarcació d e Girona, un 6,4% corresponent a la de Lleida i un 5% a Tarragona. El 0,3% restant dels processos es van iniciar a la resta de l'Estat. /IntraACN

£' r-

A

Vtf"

Imatge de la presentació de /'exposició a Barcelona FOTO: INTRA-ACN

U e x p o s i c i ó 'Les d o n e s i les filosofies 9 visitarà Sant Cugat La Diputació de Barcelona va presentar dimecres, coincidint amb el Dia Internacional de la Dona Treballadora, l'exposició itinerant Les dones i les filosofies.

La mostra, creada per Conxa Llinàs, Anna Masó i Maria José Sànchez, es pot visitar des d'aquesta setmana a la seu de la Diputació. Després de l'estada a la corporació supramunicipal, l'exposició es podrà veure a Sant Cugat del Vallès en dates que

encara s'han d e confirmar.

L'exposició és una eina q u e la Diputació de Barcelona posa a l'abast dels ajuntaments de la demarcació per difondre entre els ciutadans i ciutadanes el paper de la dona com a transmissora d e cultura. La mostra recupera de l'oblit les aportacions de 24 dones que han expressat les seves idees des de l'antiguitat fins a l'època contemporània. Entre aquestes dones des-

C i u t a t s

La manca de pluges obliga la Generalitat a avançar la prohibició de fer foc al bosc El Govern català ha aprovat un projecte de decret pel qual s'avança la prohibició de fer foc.

Aquesta mesura es pren a causa de les condicions meteorològiques actuals, que es caracteritzen per una manca de pluges i pels forts vents, fet q u e augmenta el risc potencial d'incendis forestals.

Paral·lelament, i per reforçar els equips d'extinció del cos de

Bombers de la Generalitat, el Departament d'Interior ha acordat la incorporació immediata d e tres mitjans aeris, dos dels quals ja es troben operatius des del dia 1 de març passat, un helicòpter bombarder i un avió de vigilància i atac, i un tercer q u e és un avió de vigilància i atac que s'incorporarà d'aquí a uns dies tot i que en condicions normals no ho farien fins a mitjans

CATALONIA

CQPIXHMIOS,

C E R À M I C

WiWMVOSiKawi

EXPOVENDES: R -™t Gra. Sant Cugat, km 3. Cerdanyola del Vallès. Tel. 93 580 15 0 0 Buenos Aires, 25. Barcelona. Tel. 93 419 08 46 Rocafort, 112. Barcelona. Tel. 93 42ó 0 0 08

taquen algunes com Aspasia d e Milet (segle V a.C), Teresa d'Àvila (segle XVI) i d'altres dels segles XIX i XX com ara Flora Tristan, Clara Campoamor, Maria Zambrano, Simone Weil o Maria Aurèlia Campany. L'exposició inclou aportacions e n l'àmbit del p e n s a m e n t i de la reflexió filosòfica i científica, l'ètica, la sociologia, la política, la pedagogia o la psicologia. /Intra-ACN

OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

d'abril.

Igualment, la Direcció General d'Emergències i Seguretat Civil ja ha començat els tràmits per a la contractació de personal de reforç, auxiliars forestals per al 15 d'abril, avançant-la un mes del que inicialment s'havia programat. Aquests efectius s'afegiran als 139 nous bombers que es troben en procés de selecció. /Intra-ACN

• Ceràmica • Sanitaris • Aixetes • • • •

Mobles de bany Banyeres d'hidromassatge Accessoris Materials per a la construcció

EIS4C4NTWS

44

Immobiliària Divendres, 10 de marc de! 2000

E N A ALQUILER • Apartamento nuevo C/ Martorell (z. Estació) Superfície: 50 m2, habitación doble con armario empotrado, bafio completo con espejo y accesorios, cocina, salón-comedor 23 m2, focos empotrados, calefacción elèctrica, balón y plaza de pàrking. Solo 4 vecinos 65.000 • Piso nuevo z. Monasteno Superfície 80 m2, 2 habitaciones dobles, bafio completo, amplio y luminoso salón-comedor, cocina equipada, lavadero, totalmente exterior, calefacción, gas natural y suministros contratados . . . .70.000

A L Q U I L E R . GRAN Pisos Casas

CARTERA desde 69.000 hasta 250.000 desde 110.000 hasta 1.000.000

VENTA Pisos desde 17 hasta 91 M Obra nueva desde 19,8 M P. EJEMPLO: Estación. 92 m2, 3 hab., cocina + lavadero, zona tranquila, sol y calefacción 21.5 M • Sant Cugat Valldoreix, Mira-soly la Floresta. G R A N CARTERA Torres adosadas y unifamiliares de 2" mano Y/0 obra nueva

.desde 28.5 hasta 195 M desde 36 M

üCONSULTENOSÜ

^/MiM0MaUaúia,.Z%:Mt:MMímMmM&9::AM,Mm

€ / Valldoreix. 5 8 • Tel. 9 3 S 8 9 73 74 - 9 3 5 0 9 « 1 6 1

P I S O S EN V E N T A • Z,Torreblanca. Sup. 95 m2, 4 dorm., 2 banos, calefacción a gas, ascensor, 4 m2 de balcón, pàrking opcional 19 M • Z. Centro. Sup.109 m2, 4 dorm., 2 banos, ascensor, pàrking + trastero, terraza 9 m2, 1 pi. pàrking.

Estado impecable 26.5 M • Z. Coll Fava. Sup. 144 m2, 4 dorm., 2 b., calefacción a gas, ascensor, sal.-comedor 27 m2, terraza 4 m2, estudio 20 m2. Estado impecable 43.5 M

ALQUILER • A estrenar, iunto FGC. 3 dorm., com.-sal., coc.-off., bafio comp., aseo c/ducha y calefacción. Mucna luz y sol 123.000 + gastos • A estrenar, junto FGC. 3 dorm., com.-sal., coc.-off., b. comp., aseo c/ducha y calef. Mucho sol y luz. Perfecto estado 103.000 + gastos • J u n t o FGC. 4 d o r m . , c o m . - s a l . , 2 b. c o m p . , amp. t r z a . , z. c o m . c / p i s c . Perf. estado 1 0 0 . 0 0 0 + gastos

• Z. Can Gatxet Sup. 200 m2, 3 dorm., 2 b., aseo, calefacción a gas. pàrking + trastero, estudio 20 m2, con terraza solàrium 12 m2 48 M • Z. El Colomer. Sup. 136 m2, 3 dorm., bafio, aseo, calefacción a gas, estudio 20 m2, cocina-office, sal.comedor 26 m2 y jardín privado 48 M

VENTA • Zona Edèn. A estrenar.. 3 dorm. c/ arm. emp., amplio sal.-com., coc.-off., 2 b. comp., vestidor, lavad. y trast.. Acabados de calidad: parquet, màrmol, z. com. c/piscina28.350.O0O • Ctra. Cerdanyola (cerca Monasteno). 3 dorm. (2 dobles), com.-sal., c o c , lav., bafio comp. reform., terraza, calef. y aire acond. Mucha luz. Buen estado 23.000.000 • Mira-sol. Torre. 140 m2, terreno 440 m2, 4 dorm., com.-sal., coc, bafio, aseo. Mucho sol. . . .

37.750.000

• Centro. Piso 85 m2, 3 hab., sal.-com„ cocina, b. com., balcón, luminoso, calefacción y ascensor .21,5M • Jto. Estación. Piso alto 70 m2, 3 hab., sal.-com., coc. y b. completo ref., trza., sol t/dia 17 M • Mira-sol. Torre individual 100 m2, 4 hab., sal.-com., coc. reform., bafio completo reform. y aseo, garaje cubierto. Solar 340 m2 32 M • Junto al Pinar. Parcela 975 rn2. Calificación 20 a/10. Es edificable en el acto 30 M • Junto al Pinar. Casa indiv. 4 hab., com., coc. y b. completo. Solar 685 m2. Z. Alta y soleada 40 M • Vinyet Apartamento nuevo, 1 hab. doble c/arm., sal.-com. c/ cocina americana tot. equipada, bafio completo, calefacción, trza., jardín y piscina comunitària, pàrking y trastero 85.000 ptas./m • Sant Domènech. Àtico dúplex seminuevo, 132 m2, 3 hab., + estudio, sal.-com., coc.-offïce, bafio completo, trza., sol y vistas, piscina, parket, calef., pàrking 125.000 ptas./m • Vinyet-CoL Europa. Piso nuevo a estrenar, 4 hab. c/armarios, sal.-com., coc.-off. tot. equip., b. comp. y aseo c/ducha, trza., jard. y piscina comunitària, pàrking + trastero 150.000 ptas./m • La Floresta, junto Estación. Local 108 m2, dividido en dos salas i terraza 50 m2. Céntrico 100.000 ptas./m

ALQUILERES • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com. Sal. - Coc. - 2 Dorm. Calef. - Ase - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc comunitària 110.000 • Coll Fava: Bajos con terraza. Nuevo a estrenar. 85 m2 - Com. - Sal. - Coc. - 3 Dorm. - Bafio.

- As. con ducha - Ase - Calef. - Jard. y Pisc. comunitària 120.000 • C/ LI. Companys: Apto. amueblado - 45 m2 - Com.-Sal. - Coc.am. - 1 Dorm. - Bano . . . .65.000 • C/ Monasterio: 100 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 4 Dorm. - 2 Ban. - Calef. - Ascensor 65.000 • C/ Oriente: 60 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bafio - Trast. - Pk. 1 Coche 65.000 • P. del Hospital: Amueblado - 65 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bafio - Ase - Calef. . .75.000 • Coll Fava: 85 m2 - Com.-Sal.- Coc. Off. - 3 Dorm. - Ban. - Aseo con ducha - Calef. - Ase - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 110.000 • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Calef. - Ase - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 100.000

TORRES ADOSADAS EN VENTA

F I N 3.

mtimiímrmm.'

w^h^mmmïemm

VENTAS • Dúplex. 55 m? + 17 m2, 3° real, cocina amplia, mucha calidad. ascensor, todo impecable, puerta blindada, carpintería de aluminio, pàrking en la finca 23.900.000 • Piso especial 2 hab. (antes 3), comedor 43 m2, cabina de ducha con hidromasaje, cocina amplia, estado impecable, pàrking y trastero, z. comunitària con piscina 52.500.000 • Ctra. Cerdanyola. 90 m2, 3 hab., b. y coc, alto, b. orientado, com. muy amplio y ascensor. .21.500.000 • Ctra. Cerdanyola. Obra vista, 90 m2, 3/4 hab., actualizar, ext, ase. coc, lavad., bano comp. .18.500.000 • Rota. del Celler. 3 hab., bafio y aseo, trza., 80 m2, calef. Falta actualizar, muy tranquilo. . .26.500.000 • Z. Mira-soL Impresionante casa 350 m2 + golfas, 5 hab. (3 suites), garaje, cocina, espectacular. 40 m2.

Buenos acabados 99.000.000 • Z. Centro. Tríplex seminuevo, 3 hab., trza., mucho sol, mejor que nuevo, 3 habitaciones . .43.950.000 • Cerca estación. Centro. 3 hab., bafio reformado, cocina actualizada, 3° altura sin ascensor, da delante y detràs 16.400.000

• 362 - Monasterio. Piso 90 m2, 4 dormitorios, bafio y aseo, cocina-office, lavadero, todo exterior, balcón 5 m2, tòdo reformado, alto, con ascensor 20,5 M • Torreblanca. Piso 65 m2, 3 dormitorios, ascensor. A reformar 14,7 M • Vinyet. Planta baja 130 m2, 3 dormitorios, 2 bafios, 2 amplias terrazas, pàrking y trastero, zona comunitària. Todo reformado e impecable 44,2 M • 3 6 1 - Coll Fava. Àtico 120 m2, 4 dormitorios, 2 banos, cocina-office, suelos de parquet, terraza 15 m2, 2 plazas de pàrking y trastero, zona comunitària y piscina. A estrenar 38,8 M • 319 - Vinyet. Piso 150 m2, 4 dormitorios, cocina-office, terraza 10 m2, pàrking y trastero, zona comunitària con piscina, posibilidad de buhardilla 43 M • 367 - Rius i Taulet. Piso 110 m2, 4 dormitorios (3 dobles), 2 banos, salón 25 m2, cocina 15 m2, terraza 10 m2, suelos de gres y parquet. Para entrar a vivir 29,4 M • 373 - Estación. Piso 100 m2, 4 dormitorios, bafio y aseo, terraza 10 m2, suelos parquet, calefacción, pàrking 2 vehiculos 30 M

Av. Rius i Taulet. 3 3 • Tel. 9 3 5 8 9 7 1 7 1

Rbla. del Celler. 2 • Tel. 9 3 5 8 9 OO 6 6

PISOS • • • • •

C/ Orient. 3 dormitoris, 2 ascensors Pla del Vinyet. 84 mZ, 2 dormitoris, pàrquing (2 c), piscina Sant Eduard (Eixample). Àtic dúplex, 175 m2, pàrquing Can Picanyol. 130 m2, 4 dorm., 2 banys, pàrquing (2 c ) Can Picanyol. 200 m2, 2-4 dorm., 3 banys, pàrquing (2 c )

UNIFAMILIARS • La Floresta. Solar 1.200 m2, casa 90 m2 • Valldoreix (Montmany). 227 m2, 3 dormitoris dobles • Valldoreix (Mas Fuster). 235 m2, 4 dormitoris + estudi + garatge • Valldoreix (Montmany). Solar 750 m2, casa 255 m2 + terrasses • Mira-sol (Can Rosas). 500 m2, solar 1.400 m2, garatge (4 c )

19.000.000 35.000.000 60.000.000 44.000.000 75.000.000 35.000.000 55.000.000 65.000.000 89.250.000 160.000.000

V E N T A DE T O R R E S • Z. Estación. 240 m2 solar, 50 m2 edificados • Z. Privilegiada. Adosada 190 m2, zona com., piscina • Z. Col. Maragall. Adosada esquinera, 170 m2, 93 m2 jardín • Mira-sol. Finca sefiorial, 280 m2, 800 m2 solar

37 M 44.20 M 46 M 78 M

V E N T A DE P I S O S • Rubí. Casco antiguo. 56 m2 + trza. pk

16.8 M

ALQUILERES • Ctra. Cerdanyola. 70 m2, 3 hab. Reformado • Z. St. Francesc. Reformado, 4 hab • Estación. 90 m2, 3 hab. Reformado • Colomer. Adosada alto standing con ascensor, 4 h + estudio + pk 5 pi., jardín

3 2 • Tel. 9 3 6 7 5 1©

65.000 80.000 90.000 300.000

S i Taulet. 4 **M.;,«3 6 7 4 12 4 1 - 93 6 7 4 13 6 6

I L I A VENTA • Casa adosada en El Colomer Planta sótano: 2 plazas pàrking, lavadero y plancha.

Planta baja: salón-comedor con chimenea, aseo y cocina-office.

Planta 1 ' : 1 suite, 2 habitaciones, y bafio.

Planta V: estudio, solàrium y exceientes vistas.

Decoración y muebles a medida • Nueva promodón: "Les casetes de Can Ravella" Casas adosadas de 270 a 300 m2, en tres plantas desde

VENDES • Z. Estado. 80 m2, menjador-estar, cuina, 4 dorm., bany i terrassa • Parc CentraL 60 m2, 2 dorm., bany, pàrquing, traster. Z. com. amb piscina 57 M 59 M

A L Q U I L E R (gastos comunidad incluidos) • Àtico en Parc Central. 3 hab., 2 banos, parquet, calefacción, aire acondicionado, gran terraza solàrium, 2 pi pàrking, trastero, comunidad con gimnasio y piscina 185.000 • Piso c/ Vallès. 3 habitaciones y bano 65.000 • Piso c/ Xenric. 4 habitaciones, 2 banos y calefacción 95.000

21 M 31 M

• Adossada Parc Central. 230 m2, jardí 200 m2 amb piscina i 4 dormitoris

67 M

• Unifamiliar Mira-sol. En construcció, solar 611 m2 i vivenda 270 m2

95 M

LLOGUERS • Z. Passeig Sant Magí. 80 m2, 3 dorm. i bany

85.000

• Adossada Can PicanyoL 240 m2, jardí, 3 dorm., 2 banys, estudi, 2 pi pàrquing i piscina . . . .250.000 • Solar a Mira-soL Zona CasaL 700 m2 42 M

HER

I M D ES A

F I N Q U E S

PISOS , .

• Rubí-Ca n'Oriol. Ref. 1527. Piso 84 m2, 3 hab., 2 dobles, bafio y coona imp. galena, ascensor, calefacción, puertas embero, ventanas aluminio. Muy soleado. Ideal parejas 12.000.000 • Rubí-25 Setembre. Ref. 1907. Piso 80 m2, 3 hab., bafio, a. y coc. origen. Ideal parejas. 10.000.000 • Rubí-Can Fatió. Piso 80 rr\2, 3 hab., bafio y cocina imp. , terraza 70 m2, ascensor, calefacción.

Impecable 21.000.000 • Rubí-Nueva promoción Z. Mercado. Pisos 90 m2, 3 hab., pàrking opcional y trastero, muy soleado.

Acabados de pnmera calidad. Últimos pisos a la venta desde 17.520.000 CASAS Y TORRES „ , „ „ „ „ , , * • • Rubí-Ref. 2155. Casa 60 m2, bafio y cocina imp. Parcela llana 900 m2. Informese 18.500.000 • Rubí-Nueva promoción Can Roses. Casas unifamiliares de 220 m2 + 90 m2 jardín, 4 hab. dobles, 3 a banos comp., aseo, ascensor, garaje 2 plazas. Acabados l calidad. Ultimas casas desde. . . .33. 500.000

VENTAS • El Colomer. Casa adosada 200 m2, 3 hab. (1 suite con banera hidromasaje), bafio con ducha, aseo, sat.com. 30 m2 con chimenea, coc.-office, buhardilla 30 m2 con chimenea, terraza, garaje 2 coches, bodega, trastero, jardín privado 40 m2, semiamueblada 56.650 M • C/ Manné. Piso 150 m2, 4 hab., (1 suite), 2 banos, aseo, sal.-com. 40 m2, coc.-off. 25 m2, 2 trzas., 2 pi. pk, trast., z. comun. Comp. reformado, alarma, pers. eléct., parquet aire acond. en sal.-com. . . .60 M • C/ Bergara. Piso 150 m2, 3-4 hab., 3 b., sal.-com. 40 m2, coc.-off., trza. 20 m2, 2 pL pk, trast., z. com. c/ piscina. Comp. reformado, parquet, aire acond. en salón-comedor 67 M » Valldoreix. Torre 400 m2., 5 hab., 3 baiios, aseo, sal.-com. 40 + 20 m2, buh. 40 m2, garaje, sala a juegos, trastero, jardín muy cuidado c/piscina. Solar 900 m2. Perf. estado. Acabados l calidad. . .105 M • Bellaterra. Casa singular, 315 m2, vivienda 1 sola planta, 4 hab. (1 suite con vestidor) + hab. Servicio con bafio, 3 baiios, sal.-com. 45 m2, coc.-office, terraza, garaje, bodega, jardín con piscina. Magm'ficas vistas. Solar 1.700 m2 110 M

C«rva«t«»-,.»«, R«bí .• T«t. 9 3 697 45 6 ?

mmmmmmmmmmmmMmm F I N D

3Mfí PISOS • 888- Ctra. Cerdanyola. 78 m2, com., coc. ref., 3 h. (antes 4), 1 b., calef. radiad., ascensor, gas natural.

Ocuparien inmediata 18.200.000 • 897 -Av. Lliris Companys. 75 m2, com., coc, 3 hab. (2 ext.), 1 b., ascensor, soleado 19.500.000 • 923 - Pla del Vinyet. 80 m2, trza. 25 m2, cm., coc, lavadero, 2 h.r 1 b., parquet, calef., 1 pk, trast, pisc. com. Solo estrenado 33.600.000 • 785. Z. Golf. Sal.-comed. 30 m2, coc, 3 hab., 2 b., tza. 10 m2, 1 pk, trast, jardín com. . .34.500.000

VENDES

TORRES ADOSADAS • 919 - Z. Resid. 250 m2, garaje 2 c , sal.-comedor, cocina, 3 hab., 3 baiios, aseo, estudio c/bano y terraza, calefacción, etc 53.000.000 • 921 - Z. P. Central. Esquinera, 240 m2, jard. privado 200 m2 c/pisc, garaje 2 c, trast, saL-com. 40 m2, coc.-off., 4 hab., 2 b., aseo, estudio c/trza. Impecable 63.000.000

• Coll Fava. Pis 3 hab-, 2 banys, saló-menjador, cuina-office. P-2884

• • • •

FGC. Piso 3 hab., bany, saló-menjador, terrassa i parquet P-2998 17.500.000 Rbla. Celler. Pis 4 hab., 2 banys + aseo, saló-menjador, pàrquing, cuina-offïce. P-3001 .35.000.0000 Parc CentraL Pis 4 hab., 2 banys, saló-menjador, cuina-offïce, terrassa. P-2953 38.300.000 Coll Fava. Pis 3 hab., 2 banys, saló-menjador, cuina-office. P-2884 29.700.000

• Centre. Obra nova. 2, 3, 4 hab. i àtics

Des de 34.400.000 29.700.000

• Ctra. Cerdanyola. Pis 3 hab., 2 banys, saló-menjador, cuina. Com nou. P-2834 24.000.000 • Valldoreix. Casa amb solar 432 m2, 2 hab., saló, trsa., pk i piscina privada'. C-970 45.000.000 • Pinar. Unifam. en construcció, jardí 600 m2, 5 hab. + estudi, saló, cuina i pk 2 pLC-943 . .60.000.000 Dos d e M a i a .

25. Tel. 93

589

84

OO

A R B A

F I N VENDES

LLOGUERS • Pis nou a estrenar. Coll Fava, zona comunitària, 1 hab. + despatx, 1 pi. de pàrquing + traster • Pis moblat Ctra. Cerdanyola, 3 hab., bany reformat (comunitat inclosa) • Pis a prop estació. 4 hab., bany, aseo, tot exterior, calefacció

75.000 90.000

VENDES • Casa a El Colomer. Adossada, 3 hab. grans, bany, aseo, calefacció, pàrquing, jardí particular 45 M • Àtic A prop estació. 3 hab., bany, terrassa, calefacció, reformat 23 M • Pis nou a estrenar. A prop estació, 4 hab., 2 banys, parquet, pàrquing, traster, calef., exterior, llar de foc . . . 37 M

• • • • • • • • • •

Adossada z. St Domènec 5 dormitoris, 2 banys. OCASIÓ 33 M Adossada z. St Domènec 4 dormitoris, 2 banys, lavabo, terrassa, jardí 60 m2 i 2 pi pàrquing . 39,9 M Adossada cèntrica. 3 dorm., bany, lavabo, Mançarda, z. rentat, pàrquing, traster i terrassa . . . 41,5 M Adossada c/ Àlvacez. Costat estació, 4 dorm., 2 banys, lavabo, ascensor, pàrquing i t r a s t e r . . . . 65 M Torre ctaL Montserrat Solar 900 m2, 5 dorm., 2 banys, celler, calefacció i vistes 31,5 M Torre Valldoreix z. Estació. Solar 1000 m2, 7 dorm., 3 banys, calef. i gas. Bon estat 68 M Torre alt standing. Solar 950 m2, casa 575 m2, 7 dorm. (3 suites), 4 b, lavabo i piscina 155 M Despatx cèntric z. Creu Roja. 100 m2 amb 5 divisions i molta llum 24 M Local c/ Vallès. 250 m2, dúplex i lavabo. Bon estat 25 M PLACES DE PÀRQUING en diverses zones en VENDA o LLOGUER

WMmk^&^Mà>~'XMJ&mMAmn.m -Hmmm mm®* I D E N T E

F I N

R I V E R

NUEVA PROMOCIÓN • Junto FGC • Pisos y àticos

• 2 y 3 hab. + estudio • Acabados de l a calidad OESDE 20.720.000 ptas.

Ptaca Oclavià. 4 » 9 3

W "Casttttlelos:. ^ t t ^ l T e t , 3;T:6?S:.:.*8 4 »

i

G .

IMMOB.

• Casa adosada. Esquinera seminueva. Sup. const 170 m2 jardín, 100 m2, 2 pk, salón, coc.-office, aseo, lavad., 3 dormit., 2 banos, estudio, terraza 46.000.000 • Casa adosada. Esquinera junto FGC. Sup. const 250 m2, jardín 110 m2, salón, coc.-office, lavadero, aseo, 4 dorm., 2 banos, 3 pàrking, trastero 56.000.000 • Casa adosada. Zona Colomer. Sup. const. 250 m2, jardín 35 m2, salón 35 m2 c/chimenea, aseo, coc.office, 2 pk, trast., lavad., 4 dorm., 3 baiios, estudio, terraza, z. comunitària c/piscina 57.800.000 • Casa individual. Cerca FGC Valldoreix. Sup. const 300 m2, jardín 800 m2, 2 pàrking, trast, lavad., 2 baiios, 4 dorm., estudio, salón, coc.-office, z. com. c/piscina, frontón, columpios 72.000.000 • Piso frente Kampió. Sup. const. 110 m2, trza. 10 m2, salón, coc.-off., 4 dorm., 2 b 28.500.000 • Piso Rius i Taulet Sup. const. 150 m2, trza. 15 m2, salón, coc.-office, lavad., 4 dorm., bafio, aseo, reformado, parquet, pàrking 40.950.000 • Àtico tríplex. Zona estación. Sup. const. 280 m2, 4 terrazas, salón c/chimenea, comedor, coc.-office, lavad., 5 dorm., 3 banos, aseo, estudio, 2 pàrkings, trast., z. comunitària c/piscina 84.900.000 589

S . L .

54

•

93

674

84

03

ï

LLOGUERS • PL Mas Roig (Valldoreix). 80 m2, 3 habitacions, cuina i bany complets i jardí

62.000

• C/ Gorina. 60 m2, 3 habitacions, cuina i bany complets

60.000

• C/ Rosselló. 70 m2, 3 habitacions, cuina i bany complets

58.000

• C/ Carme. 70 m2, 3 habitacions, cuina i bany complets

54.000

• LocaL C/ Adrià Gual (Roquetes-Can Magí). 76 m2

60.000

• LocaL C/ Enric Granados. 145 m2

54

155.000

mm^mum:t<mr>smfé..:^z* *.mv...9s :&7.A **•<** ~ »a em.**,97./.

VENTA • Z. Centro-Estadón. 120 m2, e x t , soleado, total, reformado, impecable, 4 hab dob., bafio + aseo, salón-comedor, cocina + freg., trza, calefac. Para entrar a vivir 25 M • Z. Centro-Estadón. Av. Enlace. A reformar. Exterior. Bajos 76 m2, 3 hab., salón-comedor, bano, cocina + fregadero. Apto vivienda o despacho 14 M ALQUILER • C/ Solsona-Graells. A estrenar 93.000 ptas. Pk. opcional (+12.000 ptas) ESTABLECIMIENTOS • Bar-Restaurante en traspaso. Ocasión. Z, centro Sant Cugat* con todas las instalaciones, gran terraza, aire acond 240.000 alquiler.(Traspaso a convenir) SOLAR I N D U S T R I A L EN V E N T A • Sup. 1.900 m2. Fachada Ronda, jto.túnel Vallvidrera/Chic. Edif. 3 plantas, 3.702 m2 de techo.

P À R K I N G S EN V E N T A Y A L Q U I L E R : ! S r í l * a S * i - ; * o c a l 8 ,'<è$»i3&4a «Msr Or. i M » e r t t o , ; l 2 * y » T e t . 9 3 67A

88

O i

M A S LLOGUERS

VENTAS • Mas Janer. Torre con 3 habitaciones, baiio + aseo, cocina espadosa, garaje y jardín en perfecto estado.

Para entrar a vivir f 38.5 M • Sant Cugat Casa de pueblo completamente reformada, 4 habitadones + estudio, 3 baiios, patio interior 65 M • Valldoreix. Torre nueva construcdón, 276 m2 y parcela 1000 m2. Acabados de calidad, 4 hab., 3 banos, garaje amplio. Buena zona WH ::la^ííía:l*Íl;Ctnto

tfenfiaiiuer;

19- Valldoreix » TeL 93 S89

3:5

PISOS • Apartament. Al costat del Monestir . . .55.000 • Ocasió! Nous per estrenar a Coll Fava. 3 hab., 2 banys comp., saló-menjador, cuina moblada, safareig, terrassa, plaça d'aparcament amb traster, pisdna i jardí comunitari Des de 87.000

17

MassatgeiHieWiàÉWer.; .s/n:>:9a S89::49:.44

- Empresa germana espaüota de Servicios Inmobitiarhs -

135. Àtic dúplex, 5 hab., 2 banys, menjador 45 m2, 2 places de pàrquing, terrasses 139. Àtic dúplex, 1 hab., bany, aseo, menjador 30 m2, estudi amb solàrium, terrassa 141. Pis 4 hab., bany d'origen, terrasa. Molt a prop de l'estadó 143. Àtic, z. comunitària, 4 hab., bany, aseo, terrassa 80 m2, pàrquing 155. Torre amb pisdna, 3 hab., 2 banys, menjador 29 m2, pàrking, 3 terrases

73 M 30 M 17,5 M 45 M 42 M

TCNEMOS LA VIVIENDA A SU MEHDA iQué hacemos? iCÓmo trabajamos? iDónde operamos?

LLOGUERS • Ref. 133. Casa amb 3 hab., 2 banys, aseo, menjador 30 m2, pàrquing, trsa. 30 m2. .250.000 ptes./mes • Ref. 154. Pis a prop estado, 4 hab., b., aseo, menjador 32 m2, pàrking, terrassa. . .120.000 ptes./mes

Or. M u r i l l o . 6 .

• Despatx. A 100 m2 Monestir, 52,5 m2 + 18,07 m2 terrassa 15 M

A S A

M A S Ref. Ref. Ref. Ref. Ref.

PÀRQUINGS • Rbla. del Celler. En venda o lloguer.

VENDES

LOCALS • Av. Francesc Madà. 55 m2, ideal per a negod.

VENDES • • • • •

• Molt cèntric. 32 m2.

• Sant Tomàs, 104 m2 útils. Subministraments donats d'alta 70.000

m

- Tel. 9 3 6 7 5 6 2 7 5

tNuestros clientes? íldfomas?

Ofrecemos un servido de alquiler y venta de pisos y casas de alto standing.

Nuestra selecdón cuida esperiaüriente el buen estado de codnas y banos.

Nuestra filosofia de servido se basa en cuatro pilares bísicos: • Calidad' • Rapidez * Eficàcia • Trato y seguimiento personalizado En Barcelona, Pedralbes, Sarrià, Tres Torres, Eixample, Ciudad-Diagonal Sant Just SANT CUGAT, Castelldefels, Sitges y en el Maresme.

Muttinadonales, Entidades finanderas y Consulados.

Alemén, inglès, francès, holandès, ftaliano, catalàn y castellano.

HEMOS ALOMDO A MAS DE 100 FAMÍUAS EXTRANJERAS A SAHT CUGAT

Beltran i Róziïide. 8. Barcelona

»

Tel. 9 3 2 0 4

55

20

Sahit

46

ELS /CANTONS / W » , 10 de matx del '000

Medicina i Salut GUIA

MEDICA Fisioteràpia

Metge capçalera

SOFIA ROMA FERRÉ Fisioteràpia. Ass Sanitària. Fistc, Asisa.

O Vrflà, 49.

J.R. ESQUIROL CAUSSA Geriatria. Av. Torre Blanca, 2-8 Assistència Sanitària, Agrupació Mútua, Sànitas, M. Fiatc. Previasa., Mútua HGC Urg. 24 h, domicili.

Centre de Rehabilitació SUSANA NtCOLETTI Sant Antoni, 74. « 9 3 674 74 37

« 93 674 48 72

Cirurgia

Geriatria GERVAL, GERIATRIA DEL VALLÈS SL Atenció a persones grans en el seu domicili. Assessorament a llurs familiars. Gestió de residències i altres recursos. Infermeria, Formació: C/ Àngel Guimerà, 3. « 9 3 6 7 4 0 8 04

Dietètica Nutrició DRA. M . D O M I N G O GALLART Medicina general, dietètica.

DflHuns. dimecres i divendres, hores convingudes Plaça Doctor Galtes, 5, 1 r 3a

« 93 589 43 57 « 93 589 43 58

INPROSS Atenció i companyia a persones grans, "CANGURS* avis I nens, control de malalts, ajuda a later,trastorns especials. Sakjt i reserves a domicili.

Av. Torre Blanca. 2-8,3r, desp, 11112. « 9 3 5893967

TELE ASSIS. INPROSS 24 h Servei d'ajuda a les persones grans, malalts crònics o convalescents, a qualsevol hora del dia o la nit. Sistema senzill, ràpkl. segur i de poc cost.

Av. Torre Blanca, 2-8,3r A. « 9 3 589 3967

HOMEOPATIA DE LA INFÀNCIA I L'ADOLESCÈNCIA Ora. Margarita Rabasa Hostench.

CoT. 15.097 Rbla. Ribatallada. 20,1r3a « 93 674 72 16

« 93 675 63 39

Odontologia CLÍNICA DENTAL AUTRAN Odontologia general, implantotogía, pròtesis, odontopediatria, ortodòncia, mútues. Av. Torre Blanca. 2-8,2a, 11. « 93 675 08 03

CLÍNICA DENTAL DR. BRANDT Ortodòncia i odontologia general.

Sarna Maria, 9, 1r2a. « 9 3 589 7 0 4 0

CLÍNICA ORTODÒNCIA I DtSFUNCIÓ TEMPORO MAND1BULAR Av. Torre Blanca. 2-8.2n A, despatx a «5890396 « 6752212

CLÍNICA DENTAL MAJOR Pt. UniO, 3, 2n 1a (U. Companys.'Colom)

« 93 674 72 40

Laboratoris

J.M. COROMINAS CASARAMONA Pediatria, asma infantil.

Hores convingudes.

Rbla. Ribatallada, 20, 1r 3a « 93 674 72 16

Hi col·laboren:

Dr. JESÚS CARNICER: Pediatre, Gastroenteròleg

CLÍNICA DENTAL VALLS - BULDÚ Major, 2 3 - 2 5 . 1r3a « 93 675 64 77

SÍLVIA LLUMA: Psicòloga infantojuvenil

Av. Torre Blanca, 2-8, 3a planta, despatx 6

Tel. 93 589 35 48

Tocoginecologia-Obstetricia

AINA-PILAR CANOSA ÚBEDA Pediatria - Medicina adolescent.

Av. Torre Blanca, 2-8, 3r pis. « 93 589 35 48 « 649 93 59 37

DR. JESÚS FERNÀNDEZ BAIZAN Tocoginecologla. Hores convingudes. Av. Catalunya. 21, 4t 1a. « 93 589 48 08 « 9 3 6 7 4 7 4 0 9 Particular

DRA. ANNA PUJIBETI ALDES Pediatria. Vitalicio Salud Mapfre.

EndavaHada, 21, 1 r. « 93 589 29 95 « 93 674 20 79

DRA. MILAGROS MARTÍNEZ MEDINA I J.J. GÓMEZ CABEZA Francesc Moragas, 125,1r 2a. « 93 589 13 07 PRODUCTOS NATURALES PARA LA BELLEZA Y EL BIENESTAR

Podologia JOSEP M. FREIXEDES Malalties del peu. ortesis, plantilles ortopèdiques, papilomes, cirurgia del peu. Hores convingudes. « 9 3 589 63 13 « 629 16 95 36

NATUROPATÍA

I

Traumatologia

MASAJE

JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia, ortopèdia. Assistència Sanitària.Previasa, Medytec.

Políclinic Torreblanca. 2 - 8 , 2a-10. « 93 589 18 88

TERAPÉUTICO

REFLEXOLOGÍA KINESIOLOGÍA IRIDOLOGÍA

DR. FERMfN ARAMBURO Cirurgia ortopèdica traumatològica.

Hores convingudes.

Girona, 21, 1r 3a. « 93 674 43 46 « 93 589 05 34

CT. PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia.

Plaça Dr. Galtes, 5. 2n 3a. « 93 589 40 51

L

j

Ayw

imiento Tel. 93 675 63 39

¥ « « « « « « <

Consell de la setmana:

Dra. Pilar Canosa. Col. 7.201

M. D. CARRERES BENNASAR Centre Mèdic Sàbat.

Santiago Rusifiol, 2. ent. 1a. « 9 3 674 15 26 « 93 674 01 47

Psicologia-Psiquiatria

LABORATORI DR. ECHEVARNE « 93 589 60 55

Ai fia EVA M" de LA PENA: Logopeda infantil

DRA. M. JAUME SAURA Clínica denta). OI a dv9-13ti i 18-20 h.

Pg. Sant Magí. 22. baixes « 93 674 23 35

Santiago Rustnol. 17, baixos.

AL N E N I A D O L E S C E N T

INSTITUT PSICOMÈDIC SANT CUGAT Psicologia clínica, psiquiatria, depressions, alcoholisme, toxicomania, trastorns d'ansietat, estrès, tabaquisme.

Av. Torre Blanca, 2-8, 3r A, desp. 11 i 12 « 93 589 37 87

D R FERRAN FERRAN V I U Dra. MONTSERRAT GARRIGA Metge de C^JÇJ efa Visites a tíomictit-rrajtues. Winterthur - P'e.iasa - Assistència sanitària Mediftac.

Major, 36. 2n.

Francesc Moragas, 48, ent. 2a. o 93 674 00 25 « 9 3 675 48 53

Homeopatia

Ecomedicina AYUR PI. Ajuntament Naturopatla y masaje terapeuttco

Oftalmologia, Conveni amb les principals mútues.

Doctor Murillo. 21. « 93 589 51 06

Pediatria

« 93 67463 29 « 9 3 589 64 83 CENTRE D'OBESITAT I MEDICINA ESTÈTICA Dra. Anna R. Cerdà • Ora. Rosano Sagarna • Dra. Llum Garcia Consultoris Edifici Torreblanca Av. Torre Blanca, 2-8, 2a planta. desp 8 9.

CENTRE DE SALUT OCULAR

Otorinolaringòleg

Consult. Centre Mèdic CENTRE MÈDIC SÀBAT Certificats de conduir i armes.

Medicina interna, especialitats.

Santiago Rusinol. 2. entr. ta. « 93 674 15 26

CENTRE D ' A T E N C I Ó INTEGRAL

DRA. PALERM Psicologia. Ansietat, depressió, dificultats de relació, trastorns a PBdole&ceneia, psicoteràpia. Hores convingudes.

Francesc Moragas. 25-27,2n 1a. « 93 674 36 53 « 93 418 48 48

« 93 589 39 26 « 6 0 9 33 10 80

DR FERNÀNDEZ LAYOS Cirurgia general, aparell digestiu. ASCPreviasa-Samtas Av. Torre Blanca. 2-B. 2n. A1.

« 93 589 47 00

Oftalmologia

.

«

*

*

*

*

*

•

I

********"

Controlar les pigues

HOMEOPATIA DE LA INFÀNCIA I L ADOLESCÈNCIA

Les pigues són acumulacions de cèl·lules pigmentades. La majoria apareixen al moment de néixer, però també es poden anar desenvolupant en els primers anys de vida.

N'hi ha de tres tipus que es diferencien per la profunditat a què arriben en les capes de la pell, dels quals el més perillós és l'anomenat nevus, de mida gran i color fosc, susceptible de ser maligne, fet pel qual es recomana extirpar-lo com abans millor.

De vegades es decideix treure una piga perquè el pacient ho demana com a motiu estètic. Llavors caldrà tenir en compte que les intervencions comporten una cicatriu i que depenent del cas, podria enlletgir més que la mateixa taca.

Els casos en què una piga ha de mantenir-se sota vigilància són: • Quan té un color fosc i està sobreelevada.

• Si canvia de forma, color, gruix o mida.

• Si apareix sang, picor, dolor o ulceri.

• Sí sobrepassa els 8 mm.

Per això les persones que tenen un gran nombre de pigues petites tenen més risc de patir càncer de pell, melanoma, que un individu sense pigues, per això seria bo consultar amb el dermatòleg.

Es pot prevenir el 9 5 % de melanomes si es recorre a l'especialista amb temps, es controla l'evolució d'una piga o, arribat el cas, s'acaba extirpant.

Si arribés a ser maligne, es desenvoluparia el càncer de pell més greu, de gran poder devastador i una alta mortalitat.

Com a mesures de precaució: • Convé protegir la zona de la piga del sol.

• S'ha d'eliminar l'ús de les cremes exfoliants en les zones mencionades, així com els productes depilatoris.

• Cal evitar que les joies o bijuteria puguin fregar o irritar la zona en qüestió.

• No es pot portar roba o complements de vestir que premin o irritin la piga, com cinturons, peces elàstiques, etc.

Les berrugues, igual que les pigues, apareixen per una concentració de cèl·lules, són sempre benignes, tenen un origen víric i es manifesten en forma de pàpules i plaques. Algunes desapa reixen espontàniament, però unes altres són molt rebels. Poden disseminar-se per la mateixa persona per autocontagi quan aquesta es grata, o també encomanar-se a altres per contacte di recte o indirecte.

La berruga vulgar té una elevació bastant sor tint, apareix en el dors de les mans i dels dits, Í la cara., coll i a prop dels orificis naturals. També existeix l'anomenada berruga seborreica, que se'n presenta una o més d'una, en forma de protuberàncies arrodonides o ovalades, de color gris, marró o negre. Sol aparèixer a les espatlles cara i tronc.

Si vol ANUNCIAR-SE

Dra. Margarita

Rabasa

Hostench

Col: 15.097

Rbla. Ribatallada, 20 • 1 er 3a Tel. 93 674 72 16

en aquesta secció,

CLÍNICA DENTAL V

\

l

l

s

-

B

•

I

<l

TRUQUI'NS

al telèfon Major, 2 3 - 2 5 , 1er 3a Tel. 9 3 6 7 5 6 4 7 7

t

? * *Xj

Sant Cugat

t

Estètica

HLS4CAIVrCM>S Dvendres, 10 de matx del 2000

ToT

Estètica i Bellesa l'article: Les raons que poden animar una persona a practicar esport són moltes i molt atractives: aconseguir una millor figura, sentir-se més lleugera, optimista, etc, però de vegades el que falla no és tant la motivació per iniciar-se com seguir amb continuïtat.

El primer pas és realitzar un control mèdic per conèixer l'estat actuat. Després ca! seguir les indicacions d'un instructor perquè planifiqui els exercicis més adients i en segueixi l'evolució. Però quan la falta de temps o l'economia personal no ho permet, sempre es pot recórrer a una sèrie d'exercicis d'alguna publicació seriosa.

Perquè el cos s'adapti a l'esforç, el temps i la intensitat de l'entrenament s'ha d'augmentar gradualment. t recordeu que mentre es fa esport s'ha d'expirar en la fase d'esforç i inspirar tornant a la posició inicial.

La pràctica ha de resultar agradable i un indicatiu que es vol anar massa lluny és el fet de suar massa, d'una respiració feixuga o l'aparició de rampells Tampoc no us deixeu impressionar per la capacitat d'altres companys de gimnàs, ni sobrevaloreu les pròpies forces perquè podríeu fervos mal. Es tracta de marcar-se objectius raonables, d'observar els progressos i anotar-los en un diari d'entrenament. La regularitat juga un paper molt important i sempre és preferible practicar un cop a la setmana durant tot un any, que durant cada dra però només un mes.

Per trobar el temps necessari cal organitzar-se bé i acabar integrant l'esport com un aspecte més de la vida: treballar, estudiar, dormir, entrenar...

D'entre tots els esports la natació destaca per ser el més complet i per estar a l'abast de tothom, sense límit d'edat ni condició física.

Fer exercici ELS OBJECTIUS Segons ta finalitat marcada, es poden escollir uns esports o altres: Per perdre pes: aeròbic, ciclisme, carrera o marxa. Cal acompanyar-ho d'una dieta i no sobraria combinar exercicis tonificants.

CADEII Toí pel teu cabell Tot pel teu cos Tot per maquillatge lot en perfumeria

Q*WÍI$C4CÍ p e r r u q u e r s PERRUQUERIA ESTÈTICA SOLÀRIUM Al servei de Sant Cugat

TOTPERATU ALS MILLOR PREUS

des de 1955

93 589 60 88 C/ Francesc Moragas, 23 bis l e r 08190 Sant Cugat del Vallès

Cl Valldoreix, 41 - Tel. 9 3 6 7 5 0 6 0 3 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Per modelar la figura: fítness en sala de peses, aeròbic/sfep i natació, que aconseguiran fer guanyar massa corporal i fer perdre greix.

Per guanyar pes: musculació i alguns esports de lluita (judo i similars). Es tracta de menjar amb qualitat i quantitat però també de treballar el múscul amb càrregues una mica més pesants Per millorar la resistència aeròbica: esquí de fons, carrera, aeròbic/síep i ciclisme, bàsicament.

Per millorar les condicions físiques: els que alternen períodes de resistència i de força La flexibilitat es pot afegir amb sessions d'estiraments al final de la pràctica.

Per entreteniment: esports d'equip (futbol, bàsquet, etc.) o d'adversari (tennis, taekwondo, etc).

Per millorar la salut: sobretot fítness en sala de peses, natació i marxa. t'EDAT Oe 20 a 30 anys. És un bon moment per iniciarse, ja que en passar dels 25, cada any se substitueix 1/2 kg de massa muscular per la mateixa quantitat de greix.

I

RVB

• Tractaments corporals • Micropiginentoció • tatuatges

centre

C/ DEL SOL, 22 08190 SANT CUGAT Tfno. 93 590 05 41

Massatge biosmòtic

Cl Francesc Moragas. 25 • Tel 93 675 58 55 08190 Sant Cugat del Vallès

Centre SPA

Tractament de fangoteràpia I algoterapla per:

Süíut

ciàtica i lumbàlgia contractures i tendinrtis acne

Quiromassatge Aromateràpia

fi>\

H,droteràpia Tractament natural pels peus Tractaments facials Tractament anti-estrès Peeling corporal amb productes naturals

d'estètica

, J f III

í%f«ra/" r

r

III amb les mans

psoriasis artrosis

artritis Sani Cugat del Vallès

cel·lulitis i aprimament

C/Les domes, 11 (cant pL Per» San) Tel. 656 890 f 49

uet'Leontrol

De 30 a 40 anys. Es recomana fer 30 minuts per setmana d'una activitat moderada.

Gimnàs especial per modelar la silueta femenina

Oe 40 a 50 anys. En aquest període resulta especialment benèfic per contrarestar els efectes del relaxament muscular i cutani, que s'accentua en el cas de les dones per la menopausa i si s'ha abusat del sol. Cal iniciar la pràctica progressivament i amb els consells d'un professional.

ELS BENEFICIS Físics • Proporciona un bon estat físic general • Permet controlar de pes • Prevé hàbits tòxics (alcohol, tabac, etc.)

Després dels 50. En aquesta etapa importa més • Controla la pressió arterial la freqüència que la intensitat de l'exercici. N'hi • Millora els nivells de colesterol . hauria prou a caminar 20 minuts, de 3 a 5 vega• Estabilitza la diabetis des a la setmana.

• Prevé les malalties cardiovascutars, tendinoses i de lligaments LA ROBA i EL CALÇAT • Disminueix el risc de patir certs tipus de càncer Perquè l'exercici resultí satisfactori, és imprescin• Retarda l'envelliment físic dible comptar amb la roba i calçat adequat, que • Prevé la descaícificaió dels ossos variarà segons cada activitat.

Psíquics D'altra banda, és erroni creure que us aprimareu • Augmenta l'optimisme, l'autoconfiança i elimia base de suar portant massa roba o pantalons de na complexos plàstic que augmenten la sudoració, ja que en • Elimina les tensions de la rutina diària efecte, s'aconsegueix, però a canvi de perdre ai• Ajuda a superar depressions, ansietats, etc. gua i safe minerals, indispensables perquè els mús• Alenteix l'envelliment mental culs treballin eficaçment.

• Afavoreix la convivència i nous contactes

Estètica hores convingudes

C7 Esperanto, 12 int. D. Tel 93 589 23 43

si vols anunciar-te, truca'ns al t e l è f o n

93 589 62 82 el consell:

Per a uns bons resultats

• Contràriament al que es pensa, un cos ferm no indica necessàriament tenir un cos musculat. Segons això, últimament es fa massa esport junt a dietes híperproteïniques, que només aconsegueixen escolpir ef cos sense aportar-li fermesa.

• Mentre es fa exercici convé beure aigua o sucs de fruita per restituir les sals minerals que es perden suant.

• Efe enemics de ta fermesa són les fluctuacions de pes, un pes massa baix, la deshidratació de la pell, el tabac, una alimentació inadequada, els règims monòtons i les dietes pobres en greixos.

• Aquests últims també es necessiten per tenir una pell elàstica, però SOvint la pràctica esportiva s'associa amb dietes detesquals s'elimina tota la matèria grassa.

• En la bicicleta estàtica s'ha de tenir una postura dreçada i el seient ben regulat. L'ideal és que quan el pedal arribi al punt més alt, la cama estigui quasi completament desplegada.

• Quan es fan abdominals és fonamental no separar el coll del cap per evitar que es lesionin ets músculs cervicals.

Gastronomia

48

U S ÍC4IYIÜÍVS Divendres, 10 de març del 2000

La cuina de casa BAR. REST. ARNAU

EL CASINET

LA JIJONENCA

Passeig Francesc Macià, 71, local 4 93 589 03 76 Cafeteria i restaurant

Camí de Can Ganxet, 47 Menú diari i entrepans

Xerric, 30 93 674 13 48 Gelats artesans

BAR BOKATA

EL JORDI'S

LA JUONENCA

ROSTIDORA LLENYA

Plana Hospital, 35-3 93 58919 72 Cafeteria i entrepans

Sant Jordi, 39 93 674 11 18 Amanides i entrepans

Villa, 1, cant. Murillo, local 4

OLIVER

BACCO

EL MESÓN

LA MASIA

Manel Farrés, 97 93 674 3069 Menú diari i pizzes

Placa Octavià, 6 93 6741047 Braseria i cuina de mercat

Av. les Corts Catalanes, s/n

93 589 50 83

Com sí fos de tota la vida

Sabadell, 41 Tel. 670 55 40 01

93 675 3402 Gelats artesans i cafeteria

la xocolata... ff^^hels entrepans... f f v f K el cafè... f f v f f w fes pastes... f f v f f v el suis... * * v f f v

PLATS PREPARATS PER ENDUR

93 589 3445 Cuina catalana casolana

BAR MELMELADA

EL PUNT

LA PASTA BOIXA

Valldoreix, 56 93 5891185 Cafeteria i menjars casolans

Sabadell, 41 670 594001 Copes i sopars

Av. Lluís Companys, 24 93 6751503 Pizzería, creperia

BAR PICCOLO

FRANKFURT LA PALTA

MASROIG

Valldoreix, 29 93 589 11 98 Cafeteria, pizzes i entrepans

Rambla Can Mora, 24 93 589 50 11 Frankfurts

936750086

CABASSA CASTANO

GRANJA AUGUSTA

PA I PA

Puigmal, s/n 93 67402 67 Cuina de mercat

Plaça Augusta, 4 93 589 8890 Cafeteria

Sant Jordi

CAN EDO

ITALIANS

TORRADA GRILL

Lleó XIII 93692 2424 Carn a la brasa i calçots

Sant Bonaventura, 6 93 674 64 33 Menú diari

Plaça Pere San, 6-8 93 589 7274 Especialitat en brasa

CAN BARATA

LA CANTONADA

Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200 93 697 06 52 Cargol llauna i arròs negre

Plaça Monestir, 1 93 58423 32 Creps, amanides, menús

CAN CASOLETA

LA GRANJA

Sant Bonaventura, 39, baixos 93 67510 33 Peix i marisc fresc

St. Antoni - plaça Barcelona 93 675 52 46 Cuina casolana

CABALLU PETIT

LA JIJONENCA

Sant Jordi, 33 93 589 14 56 Cerveseria

Major, 29 93 675 25 86 Gelats artesans i cafeteria

Sant Martí, 9 <*s4mériCAfiCMBvtojA> Tel. 93 589 82 75

Si encara no ens coneixes, La granja mereix una visita

Plaça Mas Roig, 4 Xai, entrecot a la brasa

PI. Barcelona 93 675 52 46

93 5894945 Menú diari. Baguets calentes

per carn de la bona Carrer de blòrre, 14 Tel. 93 674 12 85 Mercat Municipal Torreblanca Taula 1.6 Tel. 93 675 30 65 #

Olla gitana

la r e c e p t a d e M. Àngels Quadras

Tasta la nova carta Sopars d'empresa

Mercat Pere San

Elaboració: Parada 1.04 &$ llegums es bytte» «separadament perquè cadascun té un temps d ^ w f * de cocció » a més, - 600 g de mongetes blanques úMe& a casamentre que els cigrons 6j$|feÉJb amb l'aigua by- • Tel. 93 5 8 9 1 4 1 8 (tint,tesmongetes es pos^lalÈeure mfo ai^ua - 600 g de cigrons aus 9 ém * # Jüsda;remeneu-honom#|ímb iaíaiüefa de pal- 500 9 de fBonçjetes temíres cuites acasa A continuació es fa ta* s#regít en una olta de Passeig de Rubí, 108 \tejuQ amb oi», amb Ifl·ji^/eriòmàquet i f'aíf -2 tomàquets Tel. 93 674 57 47 j$£at, eï pebre i lafengui:n'acabars'hi afegei-1 ceba *+" [ '•üíètt ets cigrons i les m&aÉ&ei series i tendres, amb una mica de suc é^:l|«güms secs. ~ 1 gra d'all tóemena tot b ^ . ^ t p e » ú«s minuts perquè -1 cutíerada 'agafi gust Ja a m$& ttmté-ho del foc, s'hi H^^^^VÇF£& *

Ingredients:

B M tean Tota Baru nRestaurant a tradició Pi. O c t a v i à , 6 Tel. 9 3 6 7 4 Í O 4 7

Ara! Me R I B - oli d'ofíva -sal

MENU

^ i Ü

DEL

Una recepta 2000, t no s'hl que savï per

DIA

les primeres eleccions del 3 dtr: "Val més boig conegut

«A«0 ^^B*

fe .vJy ^ ^ p

«*< <f*,t**i < • -*.,.*/ tvr-±>„ 91

T*. « 414 tO **

•FT-

.it^ 1 PI. Pere San, 6 » \

IA M A S I A

rttosort' HÍ «©* «<fc«A«f f un

OV0

%w-' <J^J« i+i

ttHti

=500.

EL CASINET

(Merral VeO)

RESTAURANT

Tel. 93 589 72 7»

ESPECIALITAT EN BRASA

SI I I

Carns i verdures brasa Coques xapata Cargols a la llauna

Cuina catalana

( I I I I i casolana

Menú diari: 1.100 ptes.

Tel. 93 589 34 45

Menú diari i entrepans Camí de Can Ganxet, 47 Tel. 93 589 50 83

RESTAURANT CAN EDO Tel. 93 692 24 24 / 93 580 88 60 Betaterra

EK4GWF0N5

Guia Comercial guia pràctica ADVOCATS TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 P 9 3 67S34S4 GARCIA JULIÀ Av. Catalunya, 22,1r2a P 93 67441 64 EULÀLIA PINYOL Manel Farrés, 15 A -toc.D P 9 3 B 7 4 4 4 68 LI. GRIERA CABELLO Frsc. Moragas, 5, 3r 3a « 9 3 6 7 4 4 4 94

ALUMINIS ALUMINIS GARRIGA Orient, 65, baixos P 93 «75 29 02

ANTENES PARABÒLIQUES ANTENEX Àngel Guimerà, 2 P 93 S89 2247

BARSTOP Rius i Taulet, 56

CUE SANT CUGAT Bar Musical Sant Martí, 10 P 93 5 8 9 4 7 9 0 CABALLU PETIT Cerveseria

P 93 589*4 56

BELLES ARTS CABANAS Santiago Rusinol, 54 P 93 674 06 49 CUGART Torrent Bomba, 14

P 93 674 43 90

BICICLETES CARDONA Valldoreix, 41 P 9 3 674 15 09 SUN BIKE Can Matas, 2 P 93 589 17 57

CONGELATS

•

L'ILLA CONGELATS M. Pere San. Pda. 125 paasaa.iaott

CLÀSSIC Av. Torre Blanca, 2 P 93674/903 EL PUNT Copes i sopars P 6 7 0 5 9 4 0 0*

ENQUADERNACIONS M.TERESA GREGORY PLANDOLIT Tota classe de llibres, tesis, fascicles, etc.

P 93 674 26 24 P 934*70759

ARPALI Valldoreix ,45 P 93 674 9fi 03 COPISTERIA THER Sant Antoni, 24 « 9 3 5 8 8 7442 COPY-GRAFIC Can Matas, 8

P 93 675 36 53 OFINOVA Lluís Companys, 18 P 99 675 23 73

JOGUINES NINS Villa, 9 P 93 6 7 4 * 3 9 6

UESC Cànovas del Castillo, 9 P 9 3 675 2 3 9Q

HAMBURGUESERIES

FLORISTERIES FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 «93674*38* «93675*320 FLORISTERIA L'AMAZÓNIA Dr. Murillo, 8 « 9 3 5 9 0 6 0 7*

ARQUITECTURA FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. La Mina, 17, L B P 93 «75 tfl 35 JORDI MERCADÉ

Creu, 6-6, 2n 3a » M 589 65 61 P .606 49 4 5 * 9

P 93 674 « 8 5 TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1-6 i 1-7

P 93 675 30 65

FOTOGRAFIA.VIDEO TUBAU Mercat Pere San Parada 104

DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada, 31 B3 4r1a

•"935091418

P 93 675*8 03

Valldoreix P 93 674 57 47

JORDI CUFÍ BORRELL Av. Vall d'Or, 2 P 93 674 2601

TUBAU Passeig Rubí, 108

M. MAR EJARQUE Santa Maria, 38, 3r 2a P 93 589 30 6S

ASSEGURANCES J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9 B 0 03 6 7 5 3 0 12

ASSESSORIES DIGEST ASSESSORS Manel Farrés, 15 D P 93 6 7 4 4 4 69 BELL & ASSOCIATS Plaça Barcelona, 11 P 93 6 7 4 * 7 8 4

AUTOMÒBILS LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n " 9 3 5 8 9 2 0 00 T.M.G. TALLERS Borrell, 6 « i Fax 93 674 34 75 T.M.G. Exp. i vendes Av. U. Companys, 36 = 93 675 5 6 5 3

BALLS DE SALO PEPE ASENSIO Anselm Clavé, 14 « 9 3 6754937

BAR PtCCOLO Valldoreix, 29 P 93 5 8 9 * * 9 8

CRISTALLERIES CRISTALLERIA SANT CUGAT Av. Lluís Companys, 29 P 93 674 «3 98

FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler. 93 « 9 3 6 7 4 79 68 ZOOM Centre de la imatge Santa Maria, 14 P 93 675 56 74

LA LIONESA Va»doreix,79 « 9 3 6 7 4 0 7 7*

EGA MOBLES Cànovas del Castib. 2 « 9 3 5890014

fil

MAJIK Sant Jordi. 29 « 9 3 5 8 9 0 2 66

Valldoreix, 67 A P 93 5 8 9 4 7 4 2 ADMINISTRACIÓ NÚM.2 Major, 33 « 9 3 674 0 * 7 4

HIDROCULTIUS

SAGARRA Endavallada, 22 P 93 674 0 * 6 0

SCOOTYLUDtC

Xerric, 8 «935906*89

MODA CONFECCIÓ BENETTON Santa Maria, 21 «936748502

HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 P 9 3 6 7 4 * * 40

LLARS D'AVIS BLUEMOON Major, 16.

Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h P 9 3 675 0 2 6 7

MIRA-SOL

Victoria, 48 « 9 3 58920*8 SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, « 9 3 5 8 9 2 2 64

LA FLORESTA

TRINITY Rbla. Can Mora, 18

LES PLANES « 9 3 6755*05

Pearson, 36 « 9 3 5 8 9 78 00

Q

LLIBRERIES

1

LLIBRERIA MYTHOS Plaça Barcelona, 9 «9358986*7

P 93 674 71 64

PAPIOL Venda i neteja Cànovas del Castillo, 4 P 03 674 65 On

CENTRE COMERCIAL

MILAR TOBELLA Santiago Rusinol. 49 «935906980 VILAR ELECTROLLAR Santa Maria, 20

P 93 58902 7*

CERÀMIQUES V1CAT2 Camí Can Calders, 8 A P 93 675 20 0 * RODÓ Rius i Taulet, 6 P 93 689 82 80 CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdanyola, km 3 P 93 5 8 0 * 5 00 FOAP

Rius i Taulet, 27 P 93 674 05 03 P 935393*2*

CLUBS DE VÜNTANYA

ESFERA D'ART Arts Plàstiques i Acadèmia.

Sant Ramon, 21 P 93 675 9 * 44 PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22

P 93 674*2 39 ESCOLA THAU Vial Interpolar « 9 3 5 8 9 8 ? OS CARME TALLEDA MÚSICA Martorell, 41 P 93 589 3 8 3 3

ESPAI LLUÍS RIBAS Plaça Gorina, 13 P 9 3 5 8 9 5 7 76

CANALS GALERIA D'ART De la Creu, 16 « 9 3 675 4 9 0 2 POU D'ART

Balmes ,35 «935906086 ADOLF Taller d'art Pere Mas, 17. Valldoreix « 9 3 6 7 4 6028

GELATS ARTESANS • LAJUONENCA Major, 29 « 9 3 675 25 8 6

GIMNASOS ESPORTS ENTITATS BANCÀRIES

|

IMMOBILIÀRIES

1

Vegeu pàgines 44-45

CLUB NATACIÓ SANT CUGAT

CAIXA DE CATALUNYA Rius i Taulet, 33 P 9 3 6 7 5 * 9 04

Camí Crist Treballador,

CAIXA DE SABADELL Plaça Barcelona, 6 P 9 3 589 7 5 * 2

GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 « 9 3 6746*72

s/n « 9 3 6 7 4 * 4 63

CLUB MUNTANYENC Plaça Barcelona, 5 P 93 674 5 3 9 6

CAIXA DE TERRASSA

Valldoreix, 32 P 936753*00

GIMNÀS ST.CUGAT Anselm Clavé, 20 « 9 3 690 8 2 79

CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n P 93 6 7 4 * 4 53

CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS Rbla. Ribatallada, 20 P 93 589 38 5 2

SANT CUGAT ESPORTS S L .

PI. Quatre Cantons «93674308*

APPLE CENTER Raça Unió, 3 « 9 3 590 80 60

TOT PUNT

MARMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels AuronsCampoamor,12 - Nau 3 P 9 3 6755J08

VORAVIU Sant Antoni, 25-27 « 9 3 589 88 55

ATEUERBLAU

MUSICAL ST.CUGAT Rosseló,13 «936754757

PROGRAM ACCÉS RUa Can Mora, 18 P 9 3 6 7 5 * 5 56 VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 « 9 3 5 9 0 8 0 60

INSTAL·LACIONS A, ZAMORA, SJMaChto Verdaguer, 18 «935892638 MANTSERV.SA. Av. Catalunya, 18 « 9 3 674 60 58

INSTITUTSJELLESA •

Del Carme, 38 « 9 3 6 7 4 8563 FORMA'S Elies Rogent, 18 A «936754006 JUAN Xerric, 28 « 9 3 674 66 99 JEANLOUIS DAVID Plaça Dr. Galtes, 5 « 9 3 675 6 * 7 0 PERRUQUERIA VERCH Castülejos, 11 « 9 3 589 53 54 TOT C A B E U Av. Primavera, 7 - ent. 4a Cerdanyola

« 9 3 692 79 04

PESCA SALADA I

Av. Torreblanca, 2 « 9 3 589*93* MES MARCS Enric Granados, 15 « 9 3 589*429

FERRON

Rius i Taulet, 20 P 93 6 7 4 6 8 4 7 PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10 « 9 3 589 25 29

POLLERIES POLLERIA SANT CUGAT Mc.Torreblanca.Pda. 1-5 «93675*38

OBJ. REGAL BOHEMACRYSTALL Valldoreix, 49 « 935897202

MAILING VALLÈS, SL. Mercè Rodoreda, 8 « 9 3 5 8 9 2 3 7*

MAT. O ^ R U C C I Ó H ^ — ^ H

SUMINISTROS VALLDOREIX Mn.C. Verdaguer, 107 « 93 6 7 4 * 4 9 0

CONSTRUALPA Santa Maria,9,1r1a «935890*5*

RESIDÈNCIES

STANZA Valdorete.10 « 9 3 6 7 4 6598 PROMUSA Av. Torre Blanca, 2-8 «93589*732

MENJARS

ROBA INFANTIL CUGARRÓ Santiago Rusinol, 30 P 93 674 55 8 0

ROSTIDORALA LLENYA OLIVER Sant Martí, 9 « 9 3 5 8 9 8 2 75

ÒPTIQUES TEDODÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30 « 9 3 5 8 9 4 4 96

ROBA PER ALA LLAR

TALLERS TORNER PlanaderHospital,35 « 9 3 6 7 4 69 5 0 TALLERESMENA Pg. Torre Bfenca,13 « 9 3 6 7 4 5 3 0*

TELEFONIA AIR TELECOM Telefonia i corrunicacicns Ctra de Cerdanyola, 48 «935898702

TINTORERIES TMTORERIA ST.CUGAT Sant Antoni, 1 «93674**82

TINTORERIA ST.CUGAT Rbla Hbatalada, 34 «936752228 TINTORERIA ST.CUGAT Av. LUs Companys, 2 « 9 3 6744*67

MERCERIES LA PERLA Major, 3 « 9 3 6 7 4 0*5

•

PARAMENT DE LA LLAR GENEVEVELETHU Wte.6

P 93 674 03*6

ASS. RÀDIO TAXI 93 5 8 9 4 4 2 2 «936755*51

VETERINARIS DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS, S.L Urgències 24 h Sabadell, 23 Obert nit i festius « 9 3 6 7 4 69 45 Tel. urgències «908898*36 « 9 3 674 6 9 4 5 VETERINOS Rius i Taulet, 31 « 9 3 5 8 9 7*40

AIRTOUR Viatges per Catalunya amb avioneta Ptge. St. Salvador, 3.

La Floresta «666428*42 BERPLAN VIATGES VaHòoreix. 59 « 9 3 5 8 9 * 6 78 USSIATOURS Plana Hospital «935896*50

FALGUERA vaà.1

« 9 3 6 7 5 2 4 0* JOGUMESMARGA Santa Maria, 44 g 9 3 6 7 4 f 5 32

Sant Llorenç, 27 P 936746362

RESIDÈNCIA 3a EDAT SANT SALVADOR Sant Salvador, 47 P 93 674 42 2 3

PREPARATS

JOGUINES

TALLER MECÀNIC C P .

CANALS

TMTORERIA ST. CUGAT Santiago Ruartol, 35 «93674**83

REPARTIDORS

SALUT NATURAL AMB LES MANS (SP A) Les Domes, 11 « 6 5 6 890*49

KALA CENTER Del Sol, 22 «93590054*

JARDINERIES

TALLER ELECTROSOL Sol, 19 « 93 674 36 88

LLEGUMS SALUMS Sant Antoni, 50 « 9 3 674 5 7 5 2

VALLÈS NET SantRamon,4 « 9 3 6 7 4 89*8

MASSATGES ESTET,

FOAP RJUS J Taulet, 27 P 936740503

GARDEN ROCAMORA Llaçares, 12 « 9 3 6 7 4 36 94

LEONELU, S A COMPONENTS ELECTRÒNICS PER A MOTOCICLETES Av.Gras«s,35 « 9 3 5 9 0 66 66

TRANSPORTS

ESTÈTICA P.RAMÍREZ Del Carme, 38 P 936748563

SILUET CONTROL Esperanto, 12, interior baixos P 9 3 589 2 3 4 3

ESTILISTA P. RAMÍREZ

PEPA MARTIN Talles grans Valldoreix, 28 « 9 3 5 8 9 7232 Sant Antoni, 19 P 93 674 00 9 7

INFORMÀTICA

SALA RUSINOL Santiago Rusinol «93675475»

ENSENYAMENT TALLER JERONI MORAGAS Av. Viladelprat, 79 P 93 674 50 48

FUSTERIES FUSTERIA EBENISTERIA •B93 699 67 48 P 9 3 6 7 4 70 68

GALERIES D'ART

PRYCA Rubí-St. Cugat, km 4 P 93 565 4 9 0 0

CENTRES PSÍQUICS

|

SEGURETAT

TALLERS MECÀNICS I COMPONENTS

Valldoreix, 16 P 93 674*482

«935898669

TATER'S Sant Antoni, 62 « 93 675 SS 06

DISON ESTILISTES Martorell, 12 « 9 3 589 5 6 57

LA MODISTA Plana de l'Hospital, 3-5

WALL STREET INS1

Francesc Moragas, 6 « 9 3 6 7 5 32 74

Francesc Moragas, 29 «935896088

CAMPMANY

« 9 3 6 7 5 2201

SABATERIES REPARACIÓ DEL CALCAT SABATA

AUX-VYD Av. Lluís Companys. 50 «93589*799

LUDOTEOUES

P 93 674 75 98

ELECTRODOMÈSTICS PASQUAL GARCIA GUILLÉN Valldoreix, 44-46

PERRUQUERIES CARNÉIBOSCH

MOBLES JARDÍ INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 « 9 3 589 0 0 2 3

HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54 Valldoreix

« 9 3 58960 72

JORDI FRONTONS Av, Rius i Taulet, 13 P 93 5 8 9 4 * 4 7 MARTÍ FINET MIRA De la Creu, 25, 1r TT 93 589 30 65

BELSCONXXL&A. Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixos bebconjodQnexo.es «936753267

MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Plaça Joan Borràs, 1 «93674*546

MOBLES DECORACIÓ

CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusifiol, 37 Major, 6

ADMINISTRACIÓ NÚM.1

SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1 Obert dissabte tarda « 9 3 675 59 53

HÍPIQUES CONSTRUCCIONS

SÀBAT Santiago Rusinol, 46 « 9 3 6 7 5 * 2 99

CARRÉ MOBLES Frsc. Moragas, 33 P 93 6 7 4 0 9 95 P 93 6 7 4 * 5 5 0

ANFUS JOIERS Santiago Rusinol, 45 P 9 3 S 8 9 5 0 72

PASTISSERIES

MRW Ildefons Cerdà, 4 « 9 3 5 9 0 2 6 80

« 9 3 5892232

GERD DIETÈTICA Plaça Pere San, 9 « 9 3 6 7 4 0060

CARNISSERIES TUBAU La Torre, 14

MIREIA'S

SANBER-5 Anselm Clavé, 20 P 93 674 45 71

• H E R B O L A R I S DIETÈTICA

EL PONT Girona,3 « 9 3 6 7 5 0*75

MISSATGERS

Valldoreix, 33 P 93 6749940

M C DONALD'S C Comercial St. Cugat P 93 674 46 54

CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 « 9 3 6 7 4 0308

FERRETERIES COPISTERIES

SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 P 93 674 98 62

SÚPER HOGAR

Plaça Octavià. am «935898999

XARCUTERIES CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26 « 9 3 6 7 4 08 *«

50

Cultura

ELS /CANTONS Divendres, 10 de març del Jt k V

,.W

DedHfcmsa • De 7.(K) h a 8.(X) h F.l despertador, amb Salva Vall ve • D e 8.00 h a H).(K)h Primera Planti, amb (ieni 1 ,ozano • D e 10.00 h a 13.00 h Cambirota. el magazín. amb Clara Borrell • De 13.00 a 13.">0h Sant Cugat Avui: /'informatiu. amb Josep M. Miró • D e 13.30 h a 13.50 h /^////rcw/V/(repetició), amb Geni Lozano • D e 13.50 h a 14.00 h Amb molt de gust. l'espai de gastronomia, amb l'ep Blanes • D e 14.00 h a 17.00 h Vol de tanta, amb Esteve Llop • D e 17.00 h a 19.00 h l'.andana, el magazín amb Iolanda Casas • De 19.00 h a 20.00 h Mllom, el musical, amb Salva Vallvé • De 20.00 h a 20.35 h Lespoitiu, amb Gemma Montero • De 20.35 h a 21.00 h El millor del magazín • D e 21.00 h a 22.00 h Sona clàssica (dilluns), Roc/t H«/·/r/(dimarts), Dancel /gend(dimecres). C/iillOnt (dijous), Jazz Cerca (divendres).

• De 22.00 h a 24.00 h El que queda del dia, amb Joan Vallvé • A partir de les 24 h Música al teu costat •De7a24h, Cada hora informació local als Bulletins Informatius.

Dissabte • D e 8.00 h a 10.00 h Es cap de setmana, amb Joan Vallvé • D e 10.00 h a 13.(X)h

Poc fet. El magazín d'humor. Amb Jesús Torné i Xavi Rodríguez • De 13.00 h a 14.00 h Avant-matx. Linformatiu d'esports • D e 14.00 h a 15.00 h Càsting (repetició) • D e 15.00 h a 17.00 h Àlbum, amb David Villena • De 17.00 h a 18.30 h l'.estnna. Elprograma de cinema. Amb Xavi Torras. Jordina Reinon i Toni Garcia • D e 18.30 h a 19.00 h Ràdio Pitet, amb Sònia (-armona • D e 19.00 h a 21.00 h Buc d assaig, amb (larles Roca • D e 21.00 h a 22.00 h Entre bambolines. Programa de teatre • A partir de les 11 h Música al teu costat

Diumenge • De 8.00 h a 9.00 h L·i missa del monestir • De 9.00 h a 9.30 h Mites i llegendes de Sant Cugat • D e 9.30 h a 10.00 h Esport en marxa la edició • D e 10.00 h a 13.30 h .Vostra dansa/ l.a sarsuela! Roda d'amics amb J. Fàbregas i \\ Pahissa • D e 13.30 h a 14.00 h Esport en marxa la edició • D e 14.00 h a 16.00 h l'al com érem, amb J. M. Alvira • D e 16.00 h a 19.00 h Bon ivtllo. presentat per Raquel Iniesta • D e 19.00 h a 21.00 h V>uc efasse/ig, amb Carles Roca • D e 21.00 h a 22.00 h Esport en marxa Ja edició • A partir de les 22 h Música al teu costat

La llum de la

solidaritat

La secció local de Afans Unides torna un any més afer una proposta solidària a tots els santeugatencs: la tradicional encesa d'espelmes. El lloc de trobada serà, com sempre, la plaça dels Quatre Cantons, on tothom qui desitgi col·laborar en els projectes que la ONG santcugatenca ha posat en marxa per aquest curs podrà comprar la seva espelma i col·locar-la a terra, formant un missatge de solidaritat.

Els diners que es recaptin aniran destinats a l'adquisició d'una clínica mòbil a la regió kenyana de South Hort: D'altra banda, part dels diners que es recaptin aniran destinats a la plataforma ADÉU Deute Extern.

SALES N U M C I P A L S (Casa de Cultura) • Bibiana Pedemonte i Dolors Serra, Memòria de casa. Fins al 15 de març.

• L'Alzheimer, espais de vida. Fins al 15 de març.

• Pep Blanes: 10 anys dibuixant amb grafit. Retrospectiva. Del 18 de març al 19 d'abril. Al claustre del Monestir.

§

SALES PRIVADES

* • Danésjordi, aquarel·les, Ciutats | d'Europa. Fins al 14 de març. A la I Sala Rusiíïol (c/ S. Rusinol, 42).

Laia Llom i Eugeni Vatquéz

• Subhasta. Club d'Art. 16 de març, a les 20.30 h. Exposició fins al 15 de març. A l'Espai Lluís I Ribas (c/ Gorina, 13).

Uttis Mandlon i Anna Minvieile

(

T , •t \

• Rusy i Victoria Rocamora. Fins al 19 de març. A l'Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix (rbla.Mn. C.Verdaguer, 18).

I I I &

• Ramon Herreros i Frank Jensen, pintures. Fins al 30 de març.

A Canals Galeria d'Art (c/ De la Creu, 16).

£ • Perico Pastor. Fins al 30 d'abril.

A La Galeria (c/ Sant Jordi, 14).

• Ferran Martí. Fins al 30 de juny. !I A l'Estudi Ferran Martí (c/ GoI rina, 8).

Xavi Martínez i Irene López

Jttlio Mte* i Motthetrat Pié

DANSA Ballet Virski. Danses tradicionals ucraïneses, russes i cosaques.

10 de març, a les 22 h.

Cidtura

ELS/CANTONS Divendres, 10demarçdel2000

51

EMD Valldoreix AAPPiWMira-sol

AJUNTAMENT

Ctm.Ó»ictesPianes

936742018

936766105

Municipal (Valldoreix)

908795125

Sant Cugat

93 589 22 B8

ÀÀWV.CarmeMira-soi 936741003

CliesineMt(reserves) 9^5890941

Comissaria St. Cugat

936747612

Casa de Cultura

93 58913 B2

AAWSt. Joan Mira-50) 936747103

Ones Í!Smà (reserves) 902124134

DNI (Cita prèvia)

93 5893080

Consumidors

C l * Murttarïïenc

9^674 5396;

Urgències

Coral de la Unió

936741006

"SatSaScügaT'

~93"67S2652'

EMD Valldoreix

93674 2719

OMIC

935893188

PROMUSA

935891732

932684567

BOMBERS

GeneraBtat

ASSISTÈNOA SANITARI*l

CAP

935691122

CAP - Urgències

9358944 55

Centre Soc. San. LF

935897800

Creu Roja Valldoreix

np^nlSatSoréfe

085 :

~9l67420'89~'

Í1Í36751555T

Catalana de Gas

937252944

Correus

93674 7096

ENHER Ftutoí

936991892

MITJANS COMUMCACtó EHTÍTATS

936753503

9367412 34

CPA

9358916 74

'936742459"

C.Ca^lano-Manchego 93 589 76 05

Bs4Camóns

935696282

FECSA (atenció client) 9007373 73

HàdioSart Cugat

936755959

FECSA (avaries)

93674 8661;

Funerària

935895552

Repsol-Bulà

936741580

; TotSantclgat OBGANiSMES OFICIALS

93674 7615

Germanor Cavis

General de Catalunya

935891212

GmpSup. Immigrants 936749314

Wsenda

93 5891155

Valíd'Hebron

9342720 'bo"

Sant Cugat Comerç

Jutjat

936746696

Sant Joan de Déu

93 20340 00'

93 674 03 22

93674 2570

Les Planes

93 204 7503

FGC

Arxiu Municipal

935890712

StPereOçtavià

93 6741163

Grua

AAPP W Can Ma^VaS: 93674 50 49

Arxiu Nac. Cataiuriya

9358977 88

Valldoreix

936740569

AAPP i W Valldoreix

Casal Cultural Mira-sot 93 589 2018 Casal d'Avis SC 9358916 38

93674 2197

'"À^'MÓntsenaVBÍ." "936742105" AA Prop. i V. la Floresta 93 674 20 89 AAWÀígualiongaFlot 9367451 29

Casal Valldoreix

936744599

Ctíe. Cívic la Floresta

ESTAMPACIÓ s/roba-batlk i seda

•

Dimecres de 10.15 a 11.45 h

Dimecres de 16 a 18 h

NiveP 1. Di|ousde 17.30 a 19.30 h

«

Nivell 2. Dimarts de 17.45 a 19.45 h

•

PATCHWORK

934785000

Dimarts de 10.30 a 12 n

"RENFE'

GYM-AERÒBIC Dimarts i dijous de 9 30 a 10.30 h

W2ot§;i' "' s l p l i l l ''93p3|p

•

IOGA

JAZZ Infantil Dimecres de 17.30 a 18.45 h

Dimecres de 20.30 a 22 h

pouctt""

93 674 78:58

Í*ni(jpWFTOÍeccióCivii

•

"Stíïotalí

^_J _ 0®

DIBUIX I PINTURA

Taxis (parada] "Vaüdoreíx (parada)

~ 93 674 09 87

PLÀSTICA Dimarts de 17.30 a 20.45 h

Dilluns de 19 a 21 h

93674ÍÍTf

D i m e c r e s 15 d e m a r ç Divendres 10

R. Rsvière

Doctor Murillo, 1

93 674 04 30

D i s s a b t e 11 Sts. Eulogi, prev., mr.; Sotroni i fcutimi, bs. i Sta. Aurea de Villavelayo.

Wssabte11

Salavert

Santiago Rusiiíol, 36

936740645

D i u m e n g e 12 ^_r__, Sts. Teòtanes, mj.; Innocenci I, p.; Egdun, prev., mr. i Mamilià, mr.

Diumenge 12

TexWó

Rbla. del Celler, 97

93674 77 49

D i l l u n s 13 Sts. Roderic, prev., mr.; Salomó, mrs.; Hamir, mg. i Patrícia, mr.

Di8uns13

Beringues

UuíS Companys, 46

93 674 0483

D i m a r t s 14 _ _ _ _ ^ _ _ _ _ ^ Sts. Afrodisi i tutiqui, mrs. i Stes. Matilde, reina i Florentina, vg.

Dimarts 14

Moral

Santa Teresa, 40

83675 3344

D i m e c r e s 15 r___7____________ Stes. Madrona, vg., mr.; Lluïsa de Maríllac, tdra. i St. Hamon de Fitero, b.

Dimecres 15

fornós

Dijous 16

Serret

M. Parres, 95 (P. Central)

936740512

< Pg. Baixador, 78. Mira-soi

93 67423 72

• ORFEBRERIA

Port

^Cuèrpíltoctonal"

93 589 08 47

Divendres de 9.30 a 10.30 h

JOIERIA a la cera perduda

Carreteres

ArxkiGavin ASSOCIACIONS

TAI-TXÍ

:Mt*74Ï«

TRANSPORTS Aeroport

LLEURE

Plaça del Casal, s/n.

Tel. i fax 93 589 82 69

De dimarts a divendres De9a11.30ide 16.30a 19b

9358900 21

SOREA

Dispensari la Floresta

Telèfon de l'Esperança 93414 48 46

93589 67 98

Informació i inscripcions

SERVES Aigües ia Floresta

93 699 80 80

ASO

Ctre.AÍzheimerSt. C. "93:6742383" Creu Roja Sant Cugat

4

Rubí-Sant Cugat

091

935890598

llar d'Avis Parròquia

936928080

BeKaterra

„,, CASAL DE P CULTURA DE U VALLDOREIX

CURS DE CULTURA EGÍPCIA: Mitologia egípcia, a càrrec de Marc Orriols i Llonch. A les 19.30 h. Al convent de les Missioneres dels Sagrats Cors de Jesús i Maria Org. Valldaurex (Centre d'Estudis Medievals). Col. EMD de Valldoreix.

'•

D i j o u s 16 rT_^_^_T_^^_ Sts. Hilari, b., mr.; lacià, diac. mr.; Heribert, b. i Abraham, erm.

D i v e n d r e s 17 Sts. Patrici, b.; Josep d'Arimatea i Sta. Gertaidis de Brabant, vg., ab.

ra de Valldoreix. Org. Grup de teatre Espiral. Col. ÈMD de Valldoreix.

D i u m e n g e 19 d e m a r ç FESTA DE PRIMAVERA. Org EMD de Valldoreix.

D i u m e n g e 19 d e m a r ç

• Taller de dibuix i poesia. De 10 a 12 h. Al Casal de Cultura de Valldoreix.

Cafè de les Arts de la UREF i col·lectiu L'Ocell Radiant: Poesia, musica, cant, teatre...

A les 18 h. Al Casal de Cultu-

• Animació infantil: A queixalada, amb Pentina el gat. A les 12 h. Al Casal de Cultura de Valldoreix.

YR.MG SANT CUGAT

CINESA SftltfT CUÜAÏ

El SaròCügatl

ínocenda teterrumptda

ToyStoty2/Laptaya

16.00-18.10-20.15/22.20

Sant Cugat 2

Yelmo2

Toy Stoty/ Bsextosentido

TrasFByeg 16.30-19.15- 22.00 ^ ( m o 3

American beauty Sant Cugat 3

16,10 -18.25 / 20.4(5- 22,50

16.00 -18.15 - 20.30 - 22.41 YÉÉDO 7

Huracàn Carter

Como ser John Matkóvtch

16.45-19.30-22.40

16.00 -18.15- 20.30 -22,45 Yetmo8

16.30-20.05-22.35 Ye»mo4 Sant Cugat 4

17.08-19.45-22.40

17.15-19.45-22.* Yermo6

LarreBaverde

17.30-22.00

17.15-19.45-22.41 Yelmo9

laptaya 16.00-18.10-20.15-22.20 Yelmo5

m

« I S / T N T CUGAT

m 2h. gratis

http://www.cinesa.es

2 a SETMANA

ESTRENA

C/bammiAMmaii.

16.00-18.15-20,30-22.50

respectador

Jove

Tots els divendres i dissabtes SESSIONS "GOLFES"

3 9 SETMANA

6§ SETMANA

6S SETMANA

s s ® m m sa o @ Carnet tfestuoïant urivemtari

Venda anticipada

Carnet més grans de 65 any»

Reserva per telèfon

Venda les 24 h. «isSérvtCaixa

Accessos mjnusvaftds

Pagament amb tanJMa de crèdk

Sessions numerades

ELS4CAMONS 52

Divendres, 10 de marc del 2000

S e t m a n a r i de SANT CUGAT DEL VALLÈS

Alberto Arribas. Director d'Admissions de /'MBA d'IESE

Un aprèn a prendre decisions, prenent-ne i equivocant-se" za. Però haig de dir que cada any e n s passa el m a t e i x . És molt difícil decidir-se per una persona o una altra. El que em sap greu és que hi ha gent q u e t'adones que valdria, q u e està del tot qualificada per l'MBA, però que no hi ha més places.

Això ens d ó n a una idea del prestigi q u e t e n i m fora d ' E s panya.

AI.KX LÓI·I:/.

- Sant Cugat -

Alberto Arribas es va instal·lar a Sant Cugat l'any % . Es el director d'Admissions de l'MBA (màster d'IKSK). un programa de d i r e c c i ó d ' e m p r e s e s q u e s'imparteix, e n t r e altres ciutats, a Barcelona. Arribas explica q u e quan va arribar provinent de Madrid no va dubtar ni un sol. m o m e n t a instal·lars'hi. Quan va trepitjar el nostre municipi per primera vegada no s'ho va pensar gaire i va decidir quedar-s'hi. Ara, uns quants anys més tard, no es penedeix de la seva decisió i es mostra satisfet pels serveis que li proporciona Sant Cugat.

- Què és IESE i què és el que ofereix?

- I E S E vol dir Institut d'Kstudis Superiors de l'Empresa.

Es l'escola de Direcció d ' E m preses de la Universitat de Navarra. D e p e n e m de la Universitat de Navarra però les seus de l'IKSK són Barcelona i Madrid. Els programes que oferim són programes sempre de direcció general, no específics.

Hi ha unes dades que cal tenir en c o m p t e , lots els anys, s u m a n t els dos c u r s o s , els a l u m n e s de l ' M B A són u n s 440. Però de directius que passen per les aules d ' I E S E per fer un programa de formació, a l'any en passen més de 3.000.

T a m b é i m p a r t i m altres programes, per e x e m p l e , fets a la mida de determinades e m p r e ses, fins ara f o n a m e n t a l m e n t amb empreses estatals. Aquest tipus de programes cada cop interessen més a empreses internacionals. Hi ha e m p r e s e s nord-americanes que estan disposades a enviar la g e n t aquí perquè els formem. T a m b é tenim altres programes que s'imparteixen en col·laboració amb altres escoles d e molt prestigi, com ara Hardvard.

- Quina és la peculiaritat que fa m é s i n t e r e s s a n t a q u e s t

Alberto Xrrilxis r's un enamoratde SantCugat

màster?

- N ' h i ha diversos, L'aprenentatge, per e x e m p l e . Amb aquest curs pots ampliar, i molt, els teus c o n e i x e m e n t s .

Cal valorar el claustre de professors, així com també el perfil dels alumnes. I E S E et proporcionarà un

FOTO:

ment. Una altra faceta que crec que és molt important és l'adquisició de valors, que compagini l'aspecte de d e s e n v o l u p a m e n t p e r s o n a l a m b el professional.

- El màster compta amb la presència de molts alumnes de paria no es-

ventall ampli "Araferun màster d'oportunitats és un projecte de desenvolupar una carred'inversió seriós. ra professional.

Abans era un any Els coneixem e n t s actuals més de carrera" d'aquí a tres anys ja hauran q u e d a t enrere, però la capacitat intuïtiva de cada persona sí q u e romanen. I això necessita un cert t e m p s per aprendre a d i r i g i r e q u i p s . Un a p r è n a prendre decisions, prenent-ne i equivocant-se moltes vegades. I aquesta és una adquisició d'hàbits, q u e necessita el seu t e m p s d e d e s e n v o l u p a -

aLl

XAVll'.ARROXA

panyoia?

Es cert que hi ha una gran varietat d e c u l t u r e s . El m a j o r percentatge prové d e l ' E s t a t , i d e s p r é s hi ha alumnes dels Estats Units, del Regne Unit, d'Alemanya. També tenim dos alumnes de la Xina, i un australià. Són també maneres diferents de dirigir una empresa.

- El màster ofereix 2 0 0 places i han rebut 1 . 3 0 0 sol·licituds.

- És cert q u e hi ha una imatge i un prestigi q u e ens recol-

è

- Cada cop la gent es preocupa m é s per la seva formació.

- He observat que tothom s'ho pren molt m é s s e r i o s a m e n t .

Estem en una fase de canvi i d'evolució. A Espanya, abans era tradicional fer un màster després d'acabar la carrera per diferenciar-te de la resta, així que al final, el màster es convertia en un any més de carrera. En canvi, ara és un projecte d'inversió seriós. El màster cal fer-lo quan un estigui més ben p r e p a r a t , q u a n hagi adquirit una sèrie d'experiències professionals. Hi ha una gran oferta sigui quin sigui el curs amb tot tipus d'escoles i programes. Al fina], el mercat va situant cadascú al seu lloc.

- Quin podria ser per vostè l'empresari tipus?

- Un dels missatges q u e intentem donar als nostres alumnes és que han de ser e m p r e nedors. No solament ho és qui m u n t a una empresa. Un e m p r e s a r i ha d e t e n i r u n g r a n caràcter innovador.

- Vostè va venir de Madrid.

Perquè va triar Sant Cugat?

- M ' h o havien recomanat. D e fet, va ser el primer municipi que vam visitar. Ens va agradar molt perquè s'ajustava a la perfecció a les nostres necessitats.

N o ens ho vam ni pensar. E m va agradar molt la seva organització: el tipus de cases, de carrers, les infraestructures i t a m b é el perfil d'habitant de Sant Cugat, jove i a m b n e n s petits. I l'estat actual és q u e em reafirmo a m b la meva d e cisió.

CDE IORDI CASAS

Condonació: "Acord entre creditor i deutor segons el qual el primer, espontàniament i amb ànim de liberalitat, renuncia als seus drets a favor del segon".

Deute: "Quantitat que una persona o un organisme (jo hi afegeixo país) deu a una altra persona o altre organisme, tant si es tracta de diners com de béns o de serveis". Extern: "Situat enfora, q u e ve de fora". Q u e d a clar, doncs, el que ens estan dem a n a n t els/les c o m p a n y s / e s d'Adéu al D e u t e Extern. Només caldria explicitar quins són els beneficiaris d'aquesta condonació. Però això ja és sabut. els països s u b d e s e n v o l u p a t s .

Crec que a hores d'ara no cal insistir sobre les causes històriques i econòmiques d'aquest subdesenvolupament. Per tant, em limitaré a donar algunes dades de l'any passat. í n d e x de d e s e n v o l u p a m e n t humà: països desenvolupats, 0,900; països subsaharians, 0,349. Mitjana d e c a l o r i e s d i à r i e s p e r habitant: països desenvolupats, més de 3.500; països subsaharians, de 1.500 a 2.499. Creixem e n t demogràfic: països d e senvolupats, 0,1-1,0%; països subsaharians. 2.1-4,0%. Situació de les grans àrees metropolitanes en creixement: el 70% se situen en països subdesenv o l u p a t s . Conflictes bèl·lics (guerres civils i guerrilles): la quasi totalitat se situen en països s u b d e s e n v o l u p a t s . Terratrèmols de 1999: el 66% s'han produït en països subdesenvolupats (és allò, i dem a n o p e r d ó als m o ç a m b i quenys, q u e sempre plou sobre mullat). Podria aportar més dades, però considero que no paga la pena.

D e m a n e m , doncs, al nostre govern que sigui "espontani" i "liberal". A més, qui ho vulgui té l'oportunitat de fer-ho doblement, ja que alguns partits ja ho han incorporat al seu programa. Amics i amigues, creieume, voteu el diumenge per la condonació del deute. Almenys aquest cop, encara que només sigui en això, segur q u e guanyarem tots (en dignitat i humanitat).

PI. de ta Unió, 3 - Tel. 93 590 80 60 Sant Cugat del Vallès www.valles.com

Hardware, Software &Webs