Cultura
ELS4CANIÜNS Divendres, 28 de maig de 1999
El
47
r e p o r t a t g e
Al bell mig de Collserola i equidistant de Sant Cugat i Barcelona hi ha can Jané, carregada d'història i de boscos. Nombrosos documents testimonien el llegat de la masia, un d'ells del 2 0 d'agost de l'any 1 5 3 7 . Els turons del Maltall i de Valldaura reforcen els seus lligams amb la carena.
Can J a n é , la calma entre muntanyes ombrívoles "Turons de pins i vinya..." (S. Espriu) M A R Í A N O K I . A ROVIRA - Sant Cugat -
l na tarda de llum i aire m'arribo a can Jané, aquesta masia tan propera a l'ermita de sant Medír. El senyor Isidre Jané me n'explica una mica la història. Nombrosos documents parlen de vendes i cessions, algun encara en llatí. "Confessió cumplimentària feta, firmada i signada per Sebastià G u à r d i a Pagès, de la parròquia de sant Pere, Terme del Castell d'Octavià, a favor del venerable D. Joan Gassius." El paborde major del monestir en rebia ducs peces de terra, al lloc del Vinyet i la Bosquina. Corria aleshores cl segle XVI i encara que no en sabem tot l'"intríngulis", sí sabem que el monestir era el senyor, el poder. - H i hem fet moltes reformes per fer la casa més còmoda; una part vella va anar a terra... Aquí a l'era hi ha una pedra amb la data de 1834. Sí q u e és maco, el jardí, l'he anat fent jo, en deu o dotze anys. Estic molt distret, els dies se'm fan curts. Jo dic que no em canviaria pel rei. Admiro la bellesa d'uns blaus marins i turqueses e n m i g del gris, vano espectacular de plomes obertes, el paó que es pas-
seja festejant. I ns quants animals més completen el corral, proper a aquest camí q u e era l'inveterat lloc de pas de Sant Cugat a Barcelona, d'abans que existís la Rabassada, fa només c e n t - v i n t anys. Q u a n els avis dels avis - d e la gent del p o b l e penjaven en una paret d'aquí els seus llums per recollir-los a la tornada, venudes ja les hortalisses a la capital. - Molts camins pels quals passava jo de jove ara s'han perdut. Tardava una hora, fins a Barcelona; ho feia corrents, quan la mili. Sempre hem estat més de Barcelona que de Sant Cugat, allà hi anàvem a vendre la llet de les vint vaques q u e teníem. Jo li havia dut a bast, a les sàrries. A Sant C u g a t no m ' h a n tractat mai gaire bé, em volien cobrar les escombraries que no em recullen! T a m b é em comptaven els corrals com a vivenda, (pels impostos) per una foto aèria que havien fet. C o m e n t e m que el seu noi ja no coneix les partions de la finca. Com el bosc és brut - i perillós pels incendis- perquè no es neteja, potser burocràcia i males polítiques. - Si ho volen com un parc, que se'n cuidin... Els pares i els avis deien que s'havia de conservar,
C r í t i c a
de
Uestranya
pel creixement de Barcelona. Vaig fer un avantprojecte i me'l van denegar. El lloc és tranquil, bucòlic al fil del captard, els nens jugant al pati per on abans passava el camí... Del bosc ja no se'n viu. Boscanes sense les seves funcions d e s e m p r e , aviat caldrà mantenir muntanyes i camps com una agricultura de jardí. -Al 1951 el pare el va tallar i en va fer 600.000 pessetes, que eren com ara 15 milions. Eixi's, li oferien una casa de vint pisos per 500.000 pessetes! Ara, si hi h a g u é s un incendi, jo tinc la bomba aquí, per la casa. però com que treuen cl corrent... Al bosc, jo no hi podria fer res. Les 60 hectàrees no estan pas segures, sense pluges. Parlem de les ovelles i les cabres, que són utilitzades per netejar els voltants d'herba, espantades sovint pels gossos que els passavolants no d u e n lligats. Dels canvis haguts en la fauna: ara abunden els senglars i abans no i les p e r d i u s i conills d ' a l t r e t e m p s quasi han desaparegut ara. Les genetes vénen i maten gallines i no se les pot caçar. -Ve una guineu, et mata una oca i se'n menja un tros i ja no te'n mata més, però la geneta sí. Els del Parc em diuen que
c i n e
parella
l.SABKL SÀKZ
la seva promesa, la Bridget (Maura Tierney), dins l'ortodòxia més estricta. La cerimònia es prepara amb tots els ingredients necessaris d'una "merenga", segons l'encertat adjectiu que profereix Kristin Scott-Thomas a Quatre bodes i Per fi Sandra Bullock canvia el un funeral. Sigui com sigui, a Ben registre del qual ha abusat fins a ja li està bé. Ell és estructurat, senl'avorriment en pel·lícules com Mien trets dormitis, Siempre queda el zill i tímid; tan tímid que es posa amor'x Prdrticamente màgia, en què nerviós pels excessos que tenen lloc a la seva festa de comiat de era sempre la noia bona, boníssisolter (res a veure, doncs, amb la ma, fràgil i dolça com un terròs de de Very badthings). És a dir, Ben és sucre. Com l'huracà que planeja un noi reprimit al qual fa falta una sobre cl sud-est dels Estats l'nits, miqueta de marxa. la pluja i altres fenòmens naturals, Sarah (Sandra Bullock) és una La situació canvia p e r q u è la amenaça autèntica per a homes i vida sembla tenir les seves pròbèsties; ella ho trastoca tot per allà pies regles de joc i fa que a Ben on passa. Com el cavall d'Atil·la, li toqui la Sarah com a companper exemple. ya de viatge. Des d'aquest moment els desastres plouen sobre El tranquil Ben (Ben Affleck) va el seu cap. El llarg recorregut es de camí des de Nova York a la ciutransforma en una carrera d'obstat de Savannah per casar-sc amb Film: h/s fuerzcis de la neitiirtileza Director: Brotmen Hughes Actors: Sandra Bullock, Beti Affleck, Maura T/erney Durada: 112 minuts
Una casa amb segles d'històries FOTO: MARÍ ÀNGELA ROVIRA no les puc caçar, em porten una trampa autoritzada per agafaries, però no et paguen el mal que t'han fet. L'avi m'explicava que per aquí hi havia hagut toros, hi tenien la manada que duien a torejar a Barcelona, els veien com anaven al barranc a beure. La vinya l'arrancaren tips dels problemes, boletaires q u e no en trobaven i se n'anaven cap al raïm i conills q u e es menjaven els brots t e n d r e s . R o v e l l o n s q u e ara no s u r t e n p e r q u è no creixen pins joves, e m diu l'Isidre que per culpa del bosc brut... Mirem fotografies velles i un diari esgrogueït. "Diario Gràfico. Pàginas extraordinarias. 29-4-1928." P a p e r fràgil amb la foto de la verge que ara és al monestir, vinguda a la casa des de sant Adjutori, guardada anys i anys aquí la valuosa talla. - L a teníem a la sala d a m u n t una taula, jo sempre l'hi havia
M . MAYORAL G . EXPOSICIÓ COMMEMORATIVA XIII ANIVERSARI SALA RUSINOL
Fins VI de juny
tacles de tot ordre. h/s ftierzasde la natura/na és una comèdia romàntica amb escenes humorístiques que busquen la rialla de l'espectador. Encara que li sobren les influències visibles dels espots televisius i videoclips, que la directora Bronwen Hughes havia realitzat al començament deia seva carrera, i que l'argument és del tot previsible, his fuerzas de la naturaleza té alguns girs i escenes que la converteixen en un producte agradable amb tocs punyents; tothom sembla d'acord en parlar malament de la institució del matrimoni o mostrar els seus desavantatges, fins i tot l'avi d'en Ben. Però el noi aguanta. Encara que quedi a anys llum d'un film clàssic amb el qual té alguns paral·lelismes argumentals, l.as ftierzas de la naturaleza entreté i relaxa, sense fer història.
vist. Durant la guerra va ser allà, amagada al paller. Aquell temps el pare, quan anava cada dia a Barcelona, trobava molts morts a la carretera... N o van saber que teníem aquí una monja que van trobar ferida. La preciosa imatge va dormir a la palla i ara llueix restaurada a la gran església. La parròquia de sant Medir havia tingut set masies al segle XIV, q u e van ser només tres al XVIII. Ara és el destí de festes i romiatge. Històries de bandits i d e parents, com un que se'n va anar a Montevideo i ja no va tornar, t e m p s passats, vides de treball i de menjar monòton -vinga cig r o n s i m o n g e t e s - i l'orgull d'explicar com la néta li diu que no es vengui mai la casa. Roq u e t e s , la Soleia, Ribes i Ral d e Buit, llocs i fontanes i un cirerer de cireres que els ocells es menjaran, cara a l'estiu ombrívol sota muntanyes.
Socis fons d'Art Servei de taxació obres d'art
Sal
isínól
Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat del Vallès
Horari: matins de 9 a 2 tardes de 5 a 9
Tel. 93 675 47 51