Issuu on Google+

Avui S'ENCENDRAN LES 18.000 BOMBETES QUE AQUEST NADAL IL·LUMINARAN ELS CARRERS DE LA CIUTAT

PÀGINA 14

US 4 CANTONS

Divendres, 11 de desembre de 1998

El "diari" de Sant Cugat

Núm. 266 Any VI

223 ptos.

La direcció de Correus es planteja mantenir

SUMARI

P oficina de la rambla de Can Mora

Estratègies electorals eviten que IC i ERC carreguin contra l'elecció de Jordi Menéndez Pàgina?

El col·lapse del servei impulsa la direcció a buscar alternatives

Sant Cugat compta amb més de 500 places d'aparcament en zona blava

La inauguració de la nova seu es retarda fins a la primavera

Pàgina 14

La Unió Santcugatenca comença a preparar els actes del seu centenari

V. acumulació de cartes per repartir és el major handicap del servei actual. FO TO: F 4C

Pàgina 21

Pàgina 17

Pujol dóna suport a la candidatura de Recoder

El cantaor Miguel Poveda omplirà de flamenc la Casa de Cultura demà a la tarda Pàgina 38

Mísia, la veu més prestigiosa del món dels fados, cantarà aquest vespre al Teatre-Auditori Pàgina 39

en la

VAL

Rama ha al·legat motius personals perjustificar la dimissió. F: X. L.

compra de por

LLENYA CARBÓ a la benzinera Griful Oil, s L

£z

Serví! Ertadó

i

:

El president de la Generalitat va visitar dimecres el Centre Borja de la ciutat Pàgina 7

Tant si vostè és a casa com si no hi és... AUXVYD

CATALONIA CERÀMIC

continua vetllant per la seva llar

VISITI LA MÉS GRAN EXPOSICIÓ OBERT DE DILLUNS A DISSABTE Ctra. Sant Cugat a Cerdanyola, Km 3.

Tel. 93 580 15 00

• • • • •

S I S T E M E S DE SEGURETAT

Prestigi, Seguretat i Servei

SISTEMES DE SEGURETAT C3M«W:NIS COMOTKSiOtPIOlECDC

Ceràmica Sanitaris Aixetes Mobles de bany Accessoris

• Banyeres d'hidromassatge • Materials per a la construcció

Joan Rama deixa el sènior masculí de bàsquet de la UESC a mitja temporada Pàgina 32


ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR Griful Oil Servei Estació Atractius descomptes en benzina Amb la targeta del Club del Subscriptor podeu gaudir de descomptes de fins a 2 pessetes per litre de benzina, a la Benzinera Gríful de la carretera de Cerdanyola. A l'hora de pagar recordeu ensenyar la targeta del club juntament amb el vostre DNI.

HÍPICA SEVERINO Passejades de cap de setmana Recolliu els vals per a una esplèndida passejada a cavall, cada dissabte i diumenge, amb què podreu gaudir del paisatge de Collserola.

^0

Consumicions gratuïtes Podeu passar per la redacció i recollir el vostre VIP exclusiu i personalitzat de la Carpa, per poder obtenir consumicions de franc, en aquest local de moda de la nostra ciutat.

UiVIN

Especialitat* només en IDIOMES I TRADUCCIONS

Rius i Taulet 2. Pral. 1 • - Tel. (93) 674 82 15 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

Examen visual gratuït

Cursos d'idiomes gratuïts

Amb el val que us facilitarem a Els 4 Cantons podeu fer-vos un examen visual gratuït i gaudir d'un 15% de descompte en ulleres de sol.

Aviu en dia és gairebé imprescindible saber parlar més d'un idioma. L' acadèmia d'idiomes WAY-IN ofereix a tots els subscriptors (o familiars) un curs d'un mes totalment gratuït. El subscriptor pot escollir entre anglès, francès o alemany. Cal passar a buscar el val a la redacció.

Aprofiteu aquesta oportunitat immillorable per revisar la vostra vista.

#

••«.

f-„

Llaminadures de franc per a gossos Amb el val que us facilitarem a Els 4 Cantons podeu recollir de manera gratuïta un assortit de galetes per a gossos en aquest establiment.

(l

DERIVA EDITORIAL 75% de descompte en llibres Tots els subscriptors podeu consultar el catàleg de títols de Deriva Editorial, i recollir vals per obtenir descomptes del 15% en adquirir-ne qualsevol d'ells.

veterinos 1 Sessió gratuïta de desparasitació interna Tots els subscriptors que tingueu animals a casa, podeu gaudir d'un 10% de descompte en el servei de perruqueria canina i d'una sessió gratuïta de desparasitació per al vostres animals. Ara és el moment de fèr-ho.

Sessions golfes gratuïtes Vine a veure aquest dissabte a la nit La Màscara del Zorro, protagonitzada per l'actor de moda Antonio Banderas i Anthony Hopkins. Els subscriptors podeu venir a buscar les entrades, totalment de franc, a la redacció.

/ no oblideu que també hi han molts més establiments de la nostra ciutat que els hi ofereixen advantatges com

laperruquerUJ

Taboada, la botiga de roba infantil Nens, Sant Cugat esports, perruqueria i centre de bellesa DÍS0n.J

molts llocs més!

Vine a la redacció i informaíe 'n.

i^ÍFl'Jt^J^HFi


OS 4 CANTONS ^^^^

M

El tema de la

hetmana

3

Divendres. II deilestmlm de /VW

MM

gttgag

M e r c a t s

La vida marcada pel m e r c a t Els mercats municipals ofereixen productes frescos i el tracte directe amb el client La botiguera, la llum natural, el terra net i brut en poca estona, els crits, el futbol, la sèrie, la pel·lícula d'ahir a la nit, el sospitós mareig de la veïna, el Nadal, Tots Sants i Pasqua. L'alegria i la tristesa. Al mercat hi ha de tot. Però no tot es compra. qualitat i bons aliments.

GLÒRIA FRANCOLÍ

La història A Sant Cugat hi ha un mercat municipal que fa 88 anys q u e existeix. La construcció del mer^ cat de Pere San va fer-se onze anys després que es compressin els terrenys, i no va ser fins l'any 1911 que van entregar-se les primeres parades. El de Torre Blanca, molt més nou, fa onze anys que va néixer a la nostra ciutat Dinàmica onzetiiaaa? Onze vegades sí, perquè a les 11 normalment ja s'han fet unes 11 vegades les primeres 11.000 pessetes. Des de fa moltes vegades 11 anys hi ha famílies que han tingut parada en algun dels mercats municipals de Sant Cugat i, de la manera com es presenten les coses, sembla que falten moltes vegades 11 anys perquè aquestes institucions plenes de vida continuint oferint 11 vegades molta

Segons pot llegir-se als documents que es conserven a l'arxiu municipal de la ciutat, l'any que ve farà un segle que l'ajuntament de Sant Cugat va comprar els terrenys on un temps més tard construiria el mercat municipal. L'antiga església d e S a n t P e r e d'Octavià, molt malmesa pel pas del temps, i després de ser refugi durant els conflictes bèl·lics, va ser el lloc escollit per edificar el mercat cobert que durant tant de temps els santcugatencs havien demanat. Però sembla que el temps i el creixement no perdonen i malgrat les obres i reformes que es fan a Pere San va ser imprescindible la construcció d'un mercat a un altre lloc. L'ajuntament treu a concurs públic la gestió del nou

E/s mercats van ser i són un impur tant lloc de trobada i de leumó des que i ati néixer i fm<, als nou/es- dies E: X. L. mercat. Mercassa acaba invertint 169 milions de pessetes en la construcció d'aquest nou edifici. L'any 1987 s'inaugura el segon mercat de la ciutat. Passats tres anys d'esplendor, arriben les males temporades. Tant per al mercat nou com per al reformat Pere

Vino Penedès ERMITA D'ESPIELLS blanco 75 cl.

San. Però amb el pas del temps i el creixement de la ciutat la dinàmica torna a reprendre a tots dos mercats, i ara sembla que no pugui parar. La tradició encara tira. Els venedors són les cares més vistes d'aquests espais plens de productes. Però hi ha una impor-

Vino Ampurdàn BLANC PESCADOR blanco 75 cl.

4

475

850

Nueces de Califòrnia BORGES 750 gr.

Foie gras Ml CUIT DE CANARD 80 gr.

795 Salmón noruego PRYCA 250 gr.

913

359 •

\&&"\

V

Jamón ibérico bellota NAVIDUL Por piezas, el Kg..

3.895 1^^ O^j^A0

tant part d'aquest teixit mercadal q u e es veu molt poc. Es tracta dels carregadors, dels encarregats de manteniment, de les persones que el netegen i de tots aquells que, canviant bombetes i arreglant goteres, fan del mercat un bon lloc on comprar.

Queso curado de oveja FLOR DE ESGUEVA mini Por piezas, el Kg..

1.685

Vino Crianza YLLERA tinto 75 cl.

1.595


Setmana

ÏLS ÍCAIYTONS Divendres, 11 de desembre de 1998

Torre

Blanca

Les noves instal·lacions del mercat atrauran més públic Alguns dels botiguers no veuen clara aquesta inversió G. F.

El mercat de Torre Blanca és un mercat municipal molt nou i que, com a tal, ofereix també molts més serveis que els mercats municipals tradicionals. 1 li ha 58 llocs de venda, 13 locals comercials i un autoservei de 311 metres quadrats . En total, una superfície de 3.217 metres quadrats a la qual cal sumar l'espai que es guanyarà amb les reformes que s'estan fent i que acabaran el mes de juny de 1999. "Un cop acabades les obres, els nostres clients tindran un nou motiu per venir a comprar", explica Jaume Casanovas, president de la junta del mercat. Aquesta opinió, però, no la comparteixen altres co-

merciants del mercat. "Amb les botigues noves pot ser que hi hagi més competència i es perdran aparcaments", explica un dels botiguers del mercat, Narciso Crespo, qui, d'altra banda, valora molt positivament el fet que en un futur proper s'instal·li calefacció i aire condicionat en la infraestructura d e l'espai mercadal. En aquest sentit el president de la junta del mercat assegura: "L'alcalde va prometre la instal·lació dels aires freds i calents i també que canviaria el terra del mercat; nosaltres confiem en la seva paraula". L'empresa que fa 3 mesos va guanyar el concurs pel qual l'aj u n t a m e n t cedia la gestió d'aquests espais, Promotres, s'ha ad-

Pere

judicat durant cinquanta anys la concessió per gestionar un total de 1.000 metres quadrats distribuïts en 15 botigues. Les petites, d e 12 m e t r e s q u a d r a t s , valen 3.700.000 pessetes i les més grans surten al preu de 4,6 milions. Les obres inclouen també el canvi de lloc de la camera i de les càrregues, les quals s'estan traslladant sota terra. Segons explica Josep Maria Casas, de Promotres, "per ara ens trobem que les empreses interessades a vendre aquí són totes dels sector lúdic. La majoria de les empreses que han contactat amb nosaltres són bars". Onze anys enrere el creixement de la població i la renovació del mercat de Pere San no cobria la demanda mercadal santcugatenca. Així

San

El futur del mercat, a debat entre assentadors, comerciants i ajuntament Ledifici modernista està passant per un bon moment

El mercat ofereix la qualitat dels productes frescos i molt diversos serveis. F: X. I.. va ser com des de l'ajuntament va impulsar-se l'obertura d'un altre mercat municipal. El dia de la inauguració el principal responsable de la ciutat l'any 1987, el socialista Oriol Nicolau, va explicar que una altra de les raons que va motivar la construcció d'aquest segon mercat a la ciutat era "millorar les condicions de vida de tots els ciutadans", acostar els preus a aquells que no podien "accedir a la qualitat de vida de la ciutat". Temps més tard, l'actual president de la junta del mercat, Jaume Casanovas, assegura que "qui posa el preu és el client" i que, per tant, "la gent que ve al Mercat de Torre Blanca paga la

G. F. - Sant Cagat -

El primer q u e es nota caminant pels passadissos del mercat de Pere San és un bon amb i e n t , les g a n e s d e treballar d'uns i de comprar dels altres. La separació del peix per unes escales que baixen a la segona nau i cl fet que les fruiteries estiguin al mig de la primera planta dóna coherència a la distribució d e l ' e s p a i , q u e s'acaba d'omplir amb Ics carnisseries, les pastisseries i les merceries. Malgrat l'estretor, pot caminar-se amb tranquil·litat. "Kls problemes arriben quan els nostres clients han d'aparcar el cotxe", explica la presidenta dels assentadors de Pere San, Lluïsa Girbau. Aquest és el mateix problema que es veu des de l'associació de veïns i comerciants del nucli antic i Coll Fava. Ramon Pros, president de l'Ateneu, considera q u e "cal reestructurar el nucli antic perquè sigui un lloc còmode per a tothom" i proposa ampliar les zones d'a-

CENTRE DE LA IMATGE NQU SERVEI ZOOM. COPIES DES DE 7x10 ± FINS A 30x45 EN NOMÉS

1 HORA

Kl proper ple di l ajuntament donat a el \ i\ttplau a la reobertura de dos espais comercials del mercat. F.: X. L. parcament de prop del centre de salut. "Al CAP hi ha molt espai, està a dos minuts del nucli antic i al costat de la via ràpida de circumval·lació". Manel Gabaldà, regidor de comerç d e l'ajuntament, explica que "s'estan fent tràmits" per aquesta necessitat que es fa pa-

lesa cada cop que es torna del mercat amb 10 quilos de patates, la carn de la setmana i el sabó de rentar els plats. "Entre el carrer de la Creu i cl de la Torre es preveu construir un aparcament de 180 places, n'hi hauria un altre al centre, a tocar de Pere San, i potser un a

OFERTA: Per cada revelatge i còpies, et jalarem una ampliació de | en rodets de 135mm (el rodet tradicional) o unimn&i en APS.

l'estació". Aquest mateix regidor es mostra satisfet de la situació actual del mercat: "Tres anys enrere el mercat va passar per una mala època, p e r ò e n aquest moment funciona molt bé. S'estan fent petites remodelacions i es preveu que amb el temps puguem rentar la cara al

qualitat dels productes que adquireix" . La seva localització, entre la perllongació del carrer Sant Medir i del Passeig Torre Blanca comporta un dels principals avantatges d'aquest espai comercial: "Al centre de la ciutat està tot molt saturat. Aquí, en canvi, disposem de força espai i també oferim aparcament". Aquest mercat obre cada dia de vuit a dues del matí i totes les tardes, menys les de dilluns, de 6 a 9 del vespre "per conservar la clientela", explica un dels fruiters. I continua: " Hem d'adaptar-nos a la dinàmica de la gent que ve a comprar perquè, al cap i a la fi, són ells qui manen".

mercat i remodelar la plaça". Aquesta v o l u n t a t d e reforma també es valora i fins i tot s'amplia des de l'Ateneu. Segons assegura Pros, "avui Pere San no compleix la funció q u e ha de complir un mercat de ciutat, hauria de reformar-se de tal manera que oferís molts més serveis", i continua en la mateixa línia mentre proposa "que es repensi si és viable que 1' edifici modernista tingui altres funcions, i així el centre de la ciutat es converteixi en un gran mercat" Lluïsa Girbau, en defensa de les nombroses famílies que viuen del mercat, creu que "l'ajuntament no s'ha ni plantejat" que el mercat més antic de la ciutat pugui desaparèixer i s'empara en les reformes de 1990 i en les posteriors actuacions d'aquesta institució en aquest espai mercatil: " L e s continuades renovacions d e l'ajutament al mercat fan pensar en una reestructuració de l'espai comercial però mai e n e l t a n c a m e n t d e l'edifici". El debat està servit.

A ZOOM pensem en tu. Ara disposem del millor laboratori fotogràfic del món per poder oferir-te la millor qualitat en el revelatge de les teves fotos i, a més, el més nou en tecnologia fotogràfica: L'ADVANCED PHOTO SYSTEM. (APS) J ^ j £ N 0 U E-MAIL: 2oomcentre@anit.es PI. Dr. Galtes, 9. Tel. 675 56 74 - C. Santa Maria, 14. Tel. 675 57 24 SANT CUGAT DEL VALLÈS


Setmana

ELS/CANTONS Divendres, 11 de desembre de 1998

M e r c a t

al

c a r r e r

El nombre de paradetes ambulants es dispara en els últims tres anys G. F.

cat d e Torre Blanca, els d i m e cres, hi havia només sis parades a fora. Actualment n'hi ha 20 i s e m b l a q u e t o t v a g i a més". Els venedors q u e van de mercat a mercat r e c o r r e n t tot el Vallès o f e r e i x e n t a m b é als santcugatencs la possibilitat de p o d e r adquirir d u r a n t la setmana aquells productes q u e és difícil trobar al mercat m u n i cipal: roba de senyor, d e senyora i d e nen, roba interior i per a la casa...Com q u e s'acosta Nadal, també poden trobars'hi _ ... rp a r a d e s d e

- Sant Cugat -

L·ls mercats a l'aire lliure ofereixen mo/tt piodurtes que no es troben en el meiuit munn ipal i

Un

dia

al

\\M

I ARR<>\.\

m e r c a t

Llevar-se d'hora, proveir la parada i vendre molt són la dinàmica diària

Els d i m e c r e s i els dijous el mercat surt al c a r r e r . l n bon grup de parades ambulants s'instal.len a les rodalies dels dos mercats per tal de fer més àmplia l'oferta i atraure tamb é a més públic. Així el recorregut de les persones que norm a l m e n t v i s i t e n el m e r c a t e n t r e s e t m a n a "passen una estona més al voltant del recinte. Malgrat el fred de l'hivern i la calor d e l ' e s t i u sembla que joguines i de biaquest tipus de juteria. Es vevenda, que es reSOTl Un nen flors i e s p è m u n t a als inicis ^ cies, abrics i d e tos els m e r bufandes, bacats d e la històrrets i bosses, tot ria, els mercats a tipus de coml'aire lliure, p l e m e n t s per a # _ a t r a u e n , i molt. mercat municipal" la llar i les pefU n a b o n a prova sones. n'és l'augment ?'fTorre Blanca c o n t i n u a t d e parades q u e es té mercat exterior el dimecres, m u n t e n al voltant dels m e r i el dijous es repeteix la històcats, tant el dimecres com el ria al centre de la ciutat quan, dijous. Aquest creixement és tot al llarg del carrer endavadirectament proporcional a la llada, des de la plaça Pere San quantitat d e públic q u e atreu fins a la dels Quatre Cantons, el mercat. Segons explica Mai tot al llarg del carrer Major, nel G a b a l d à , regidor d e c o s'hi instal·len les paradetes.El merç de l'ajuntament de Sant principal atractiu del mercat a C u g a t , els m e r c a t s exteriors l'aire lliure és el tracte a m b la són " u n bon t e r m ò m e t r e del gent. L'ambient q u e es viu és funcionament del mercat m u fresc, sense massa formalismes n i c i p a l " i p o s a el s e g ü e n t i directe. El q u e q u e d a d e la e x e m p l e : "Als inicis del mertradició.

Manel Gabaldà: "Els mercats defora bon termòmetre del funcionament del

Mantenir les instal·lacions netes i ben cuidades és bàsic 1 4 : 0 0 Es neteja el mercat, que tot quedi en ordre. Esc o m b r a r , tirar les deixalles i arre3 : 0 0 La majoria glar la paradedels b o t i g u e r s ta, deixar-la a s'aixequen per punt per a la anar a Mercatarda o l'enbarna a comdemà. prar i carregar 1 4 : 3 0 Es els productes tanquen toq u e vendran tes les portes durant el dia. del recinte. Ho fan els peixa 1 5 : 0 0 La majoters, els carnissers i ria dels venedors els venedors de flors. 5 : 0 0 Es dirigeixen De O3:00h. a 07:00h van a dinar. Els fruiters ho fan a Mercabarna a Sant Cugat on començaran a . Ells encara han de por muntar la parada. tar els productes frescos 6 : 0 0 Es lleven els botiguers a la parada del mercat. que no han d'anar a Mercabarna Els altres ho fan a fins al migdia. casa seva o bé al bar 7 : 0 0 E s col·loca el gènere i es del costat. prepara.la botiga per començar a 1 6 : 0 0 Els fruiters vendre als clients més matiners. carreguen els pro8 : 0 0 S ' o b r e el ductes que abans mercat al pú han comprat. blic. Co Porten caixes menplenes de fruites cen a verdures trans- De venir portades per carros perde carregar amb rosodes, de gairebé dos nes metres d'alçada que 1 7 : 0 0 E s va cap al pormercat. Tothom torna a ten preparar la parada per al bars, matorn de tarda. Dires de fam lluns a la tarG. E

lia,

gent De 08:00h. a 14:00h.

que durant el dia té feina. 1 1 : 0 0 Durant tot el matí es va venent però si és dilluns, dijous, divendres o dissabte, aquesta és l'hora en què comença a entrar més gent i ja no para el trànsit fins a l'hora de tancar. Es també l'hora en què els fruiters ja t e n e n els pabellons de Mercabarna dedicats al seu producte. Durant el matí han venut el q u e havien c o m p r a t el dia abans a Mercabarna.

da és l'únic dia que els mercats munici pals fan festa. 1 8 : 0 0 Es torna a obrir el mercat al públic. A la tarda també hi ha mol ta feina. Si és cap de setmana gaire- ^ ®

i9:00h.

bé no s'hi cap. Moltíssima gent pensa que s'acosta el dia de festa setmanal i cal tenir-ho tot a punt per què no ens manqui res. Cal tenir present que els dissabtes a la tarda el recinte del mercat encara està obert. La majoria del públic de la tarda el formen persones que treballen durant el dia i que aprofiten les últimes hores del dia per fer la compra. Els dilluns a la tarda, dia de festa, és el moment que els encarregats de manteniment del centre aprofiten per canviar les bombetes foses o reparar els desperfectes

• PELUQUERIA - Especial Novias y Comuniones • ESTÈTICA - Limpieza de cutis - Depilaciones - Manicura

PELÜQUEROS 15:00h. a 18:00h. més tardans i es comença a tancar la paradeta. Es fa caixa per saber si ha estat un bon dia (hi ha parades que la caixa la fan dos cops al dia, al migdia i a última hora de la tarda). Quan ja no queda ningú, es tanca el mercat. 2 2 : 0 0 El mercat es neteja i es deixa llest per al dia s e g ü e n t . D u rant la nit el mercat també dorm, està cansat d e tot el dia. I sobretot d o r m e n els venedors i les persones que durant tot el dia han donat vida. aire i activitat a l'edifici.

a 21:00h.

Rambla Can Mora, 10 Tel. 93 589 57 85 Sant Cugat del Vallès

- Pedicura - Tinte y Permanente de pestanas - Tratamientos corporales - Tratamientos faciales - Maquillaje

- Quiromasaje Masaje - Aromaterapia • SAUNA - SOLÀRIUM

*22«.

MASKOTA'4 VILLA, 5 - TEL. 93 675 01 52 - SANT CUGAT DEL VALLÈS

Cursetss especials especials per per escoles. Laborables de 9:00 a 20:00h.

38H»


Setmana L

ELS4CAIVrM>S Divendres, 11 de desembre de 1998

' e n q u e s t a

Reconvertiria el mercat vell en un centre de cultura? tCwaat-

El mercat vell, a la plaça Pere San, està construït a començaments de segle i és de disseny netament modernista. Té una estructura molt bella, amb finestrals i murs d'obra vista i columnes i reixes de ferro forjat. El rellotge, malauradament fet malbé, és un dels més curiosos a causa de la seva esfera romboïdal. És un edifici força atractiu i digne de ser cuidat i mimat. El mercat vell està al bell mig del poble i reclama urgentment una bona i acurada

restauració i adequació del seu espai. A això s» sumen altres problemes, com la jubilació més o menys pròxima de molts dels seus venedors i la degradació de la plaça Pere San; però, què s'ha de fer amb el vell mercat? Alguns han parlat de reconvertir l'edifici per a altres equipaments, deixant per obsoletes les seves instal·lacions; d'altres volen que sigui un mercat, com sempre. Però, què vol la gent que se'n faci? La pregunta resta a l'aire. / M . S.

MONTSERRAT PASTORET 46 ANYS MESTRESSA DE CASA

ARANTXA ESCUDERO 36 ANYS MONITORA

NARCÍS OLEGUER 60 ANYS JUBILAT

M. DOLORS SOLÉ 49 ANYS MESTRESSA DE CASA

"S'ha de restaurar. Si cal, posar calefacció i refrigeració com han fet en altres mercats de Barcelona i Cerdanyola, però conservar-lo com a mercat. I abaixar una mica els preus no estaria malament."

"S'hauria d'arreglar una mica i fer que continuï, sobretot perquè està al centre del poble i és el de tota la vida."

"És necessari conservar-lo. Un mercat al mig del poble és una necessitat i el mercat nou queda molt lluny d'alguns ciutadans."

"S'hauria de restaurar o remodelar, sobretot, la plaça Pere San, i conservar el mercat en actiu com a mercat del centre del poble."

"Es podria modernitzar el seu interior i deixar-lo com a mercat A mi m'agrada molt més que el nou."

CARMEN FERRERI

ALBA GÓMEZ 23 ANYS HOSTAL ERIA

MARIA ANDREU 61 ANYS MESTRESSA DE CASA

LORENZA RINQUET 43 ANYS HOSTALERIA

CÈLIA RODRÍGUEZ 25 ANYS GEÒGRAFA

"El mercat és necessari. L'altre està molt lluny i no és fàcil anarhi; no tots tenim cotxe per anar a comprar."

"El mercat vell necessita una restauració a fons, però el deixaria com a mercat. Més arreglat i modernitzat per dintre, però sempre com a mercat."

"Crec que hi ha altres edificis per posar-hi serveis culturals. El mercat vell el restauraria i adequaria, però el deixaria cpm a mercat."

"Cedifici s'ha de conservar i arreglar perquè és molt bell i val la pena, però sempre conservant-ne la seva funció primitiva de mercat del poble."

MARIA JOSÉ LORENTE

44 ANYS MESTRESSA DE CASA

70 ANYS JUBILADA

"L'edifici és molt emblemàtic, però crec que s'hauria de mirar de restaurar i modernitzar conservant-ne la seva funció original de mercat del poble."

El nou establiment ple de solucions per moblar la seva llar -p I

ens trobarà a l'Avinguda Graells 23-25 al costat de Mobil Center.


EIS4GWTONS

Política Divendres, 11 de desembre de IWS

7

P a r t i t s

Pujol defensa la candidatura de Recoder c o m a alcaldable CDC el proclamarà dijous com a 'primer candidat" El diputat Lluís Recoder ha rebut aquesta setmana un altre suport de pes amb vista a la seva pròxima proclamació com a alcaldable de CiU a l'alcaldia de Sant Cugat. Ha estat el president de la Generalitat, Jordi Pujol, qui en una visita dimecres al Centre Borja va definir Recoder com a "molt bon ALBKRT BALANZÀ

"Necessitem tant i tant que gent especialitzada investigui d'on som, d'on venim i on anem". Amb aquest missatge al llibre d'honor del Centre Borja, Pujol va compatibilitzar la reflexió amb el suport al futur candidat a l'alcaldia de Sant Cugat per CiU, Lluís Recoder. Un suport més, i potser decisiu, amb vista al desencallament del pacte municipal a Sant Cugat.

candidat" i va apuntalar el seu raonament en la dilatada experiència política i l'empenta del dirigent de C D C . L'assemblea de Convergència designarà aquest dijous Recoder com a 'primer candidat' de CDC a la llista municipal, un eufemisme per precipitar el pacte municipal, segons la direcció local.

Pujol, com ja va expressar l'any passat quan va visitar l'Institut Leonardo Da Vinci, no va limitar l'elogi al nou cap visible de CiU, sinó que també va insistir en la vàlua personal i política de l'alcalde Joan Aymerich, de qui va dir que si hagués volgut continuar hauria tingut tot el seu suport. Sobre la proposta d'alguns dirigents per canviar consellers del Govern i per esgotar la legislatura fins al novembre, el president de la Generalitat va quali-

ficar de "fantasies" aquestes tesis que propugnen el relleu d'Antoni Subirà (Indústria), Xavier Marimon (Agricultura), Antoni Comas (Benestar Social), Joan Maria Pujals (Cultura) o Xavier Hernàndez (Ensenyament), dels quals va valorar tasques com l'arribada d'inversió estrangera, l'actuació durant la pesta porcina, el model de benestar social per a altres comunitats i l'aplicació de la llei del català o de reforma de l'ensenyament.

P o l è m i c a

IC i ERC eviten la crítica contra Menéndez amb vista a un futur pacte

Pujol vti lei unti visita completa a•italL·iionsdelCetitrettorja. les in, l·'OTO.X./.. Mentre el comitè de Govern gona raó, però, seria la voluntat de d'UDC] a Barcelona ha proposat la forçar la designació de l'alcaldacelebració d'un congrés extraorble i el tancament del pacte mudinari del partit per solucionar el nicipal entre CDC i UDC. Per pacte, a Sant Cugat, la secció local Recoder, aquesta proclamació ende CDC] proclamarà dijous que caixa amb l'advertència que va fer ve Lluís Recoder com a primer el secretari general del partit en candidat dels nacionalistes a les l'últim Consell Nacional de Bepròximes eleccions municipals. llaterra, però la decisió ha estat exEn l'únic punt de l'ordre del dia clusivament presa a Sant Cugat. de l'assemblea ordinària de de- Esteve va instar els alcaldables de sembre, l'alcalde Joan Aymerich CDC a preparar-se per iniciar la serà l'encarregat de presentar el precampanya de les municipals seu possible relleu al consistori. en solitari si la negociació del pacTant el candidat com la presi- te municipal amb UDC no prodenta del partit, Montserrat Rum- gressava. El dirigent nacionalista bau, han assegurat que el proce- va marcar el mes de gener com la diment és "el que toca", després data de posada en marxa de la maque UDC designés els seus can- quinària electoral de CDC per a les municipals del 13 de juny. didats ara fa quinze dies. Una se-

El Consell Nacional ratificarà el candidat aquest dissabte A. B. - Sant Cagat -

La tempesta política que es viu al PSC arran de la proposta de la direcció nacional perquè Jordi Menéndez sigui el guanyador de les primàries ha estat rebuda amb cautela a la resta de partits, si bé IC i ERC han estat els menys crítics amb la decisió que prendrà aquest dissabte el Consell Nacional dels socialistes. Els partits d'esquerra treballen amb el compromís expressat per Menéndez durant la campanya electoral interna d'oferir a IC i ERC una negociació per subscriure un "acord d'objectius comuns" amb vista a la configuració d'una majoria progressista a l'Ajuntament. En aquest sentit, el coordinador d'Iniciativa-Verds, Francesc Godàs. ha cregut "lògica" l'opció de la direcció nacional per Menéndez aplicant la màxima "un home, un vot", des del moment que s'ha convidat els simpatitzants a participar. Des d'Esquerra Republicana, el por-

taveu municipal David Sempere ha felicitat el candidat i s'ha mostrat partidari d'"un diàleg més profund amb el PSC, que s'incrementarà quan hi hagi una decisió ferma". El futur candidat a l'alcaldia per CiU, Lluís Recoder, no s'ha volgut pronunciar oficialment sobre la possibilitat de tenir com

IC i ERC treballen amb el compromís electoral de Menéndez d'oferir un 'acord d'objectius comuns' a contrincant Jordi Menéndez en les pròximes eleccions, però ha mostrat el seu interès pel procés dels socialistes. "Segueixo atentament el procés, però no vull dir res fins a saber el resultat final", ha indicat. Potser la reacció més dura ha arribat des de les files d'UDC, per boca del seu president Joan

Recasens. El dirigent democristià, que ja va protagonitzar ara fa tres setmanes unes explícites declaracions en què qualificava les primàries de "xou mediàtic", ha tornat a la càrrega definint Menéndez com "el candidat del PSOE". "L'aparell ha guanyat, com sempre", ha afirmat alhora que ha ironitzat sobre el poder de decisió que han tingut els militants santcugatencs. En últim terme, el portaveu municipal del Partit Popular, Jaume Tarragó, ha evitat pronunciar-se, com sol ser habitual, sobre "un assumpte intern". "Ja vam dir que les primàries eren precipitades, però no ens pronunciarem", ha conclòs.' La secció local del PSC ha viscut una setmana de calma tensa amb alguns moviments del grup de suport a Joan Gaya per discutir amb la direcció de Barcelona una solució favorable als seus interessos amb vista a la decisió definitiva que es coneixerà aquest dissabte en el Consell Nacional.

dkéémfins

tfunhome.mwf

Hagtm^atrapanll

è$&£6feniMn

- ~v *~

^


8

Política

ELS4CAiyrCK>S Divendres, II dedesembrede 1998

C o m m e m o r a c i ó

Maulets critica els perjudicis socials, lingüístics i nacionals de la Constitució

Campuzano parla de la supressió del servei militar

Una concentració va tancar divendres una setmana de xerrades A. B. - Sant Cugat -

Enteses com a jornades de denúncia però també com a eina de formació de la militància, M a u l e t s va tancar d i v e n d r e s passat una setmana de xerrades i actes diversos contra la Constitució espanyola. Les jornades van arrencar amb un manifest previ que criticava l'actual Carta M a g n a c o m " u n a reforma continuista que ha estat incapaç de canviar les estructures bàsiques del sistema: exèrcit, poder econòmic i cossos repressius". Sobre aquesta idea, l'insubmís santeugatenc Pere Sanjurjo i el portaveu del Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), Eugeni Rodríguez, van abordar dilluns els perjudicis socials que emanen de l'actual Constitució. Sanjurjo, que està inhabilitat durant deu anys per la seva condició, va valorar la desobediència civil com a via per fer progressar les lleis i la societat. Rodríguez,

No obstant això, Mayans va evidenciar que "el problema principal" per evitar perjudicis és que l'aplicació estricta de la llei "no es fa" i va posar com a exemple el món educatiu, "on el 80% de les activitats es fan en castellà". El to més polític va presidir la xerrada de dijous, en què van participar el portaveu de l'Asamblea da Mocidade Independentista (AMI) de Galícia, Miguel García Novales, i el membre del secretariat nacional de Maulets, David Caldeira. Novales va fer un repàs a la història del nacionalisme gallec i va criticar el "colonialisme polític i cultural" que l'Estat espanyol aplica a Galícia abans i després de la promulgava ser el de més assistència, h (jIO: X.L. ció de la Carta Magna. Caldeira L'acte amb els independentistes gallecs va mostrar-se partidari de "pactar "Espaíïa asimilada", segons un per la seva banda, va posar èmfasi poc i exigir sempre" en les nemapa de 1853, per tractar la disen la "lectura política" que es fa gociacions a m b un Estat q u e criminació lingüística del text del concepte de família, quan "posa l'exèrcit com a garant de constitucional. Segons Mayans, l'article 14 parla de la no discrila unitat i exerceix de presó de el "context de sabres" de 1978 minació per raons de sexe, entre pobles". Una trentena de persova donar peu a l'article 3, que exaltres. Dos dies després va ser el nes van tancar la setmana amb plicita el deure de conèixer el torn del professor Pere Mayans, una concentració reivindicativa castellà i només el dret a saber q u e va dissertar sobre els cona la plaça Barcelona. "les altres llengües espanyoles". ceptes d ' " E s p a n a uniforme" i

A. B. - Sant Cugat -

El d i p u t a t al C o n g r é s i resp o n s a b l e d e C i l " a la C o m i s sió de Defensa, Carles C a m puzano, tractarà aquest dilluns la supressió del servei militar obligatori i comentarà les d i f e r e n t s iniciatives parlamentàries que estan conduint a la formació de l'Exèrcit p r o f e s s i o n a l a l ' E s t a t e s p a n y o l a m b vista a l ' a n y 2003. L a xerrada s ' e m m a r c a en els c a f è s - t e r t ú l i a q u e C D C organitza cada q u i n z e dies al r e s t a u r a n t El M e s ó n d e la plaça Octavià. A q u e s t a é s la t e r c e r a c o n v o c a t ò r i a d ' e n g u a n y , d e s p r é s d e la visita a m i t j a n n o v e m b r e d e l'historiador J o s e p Maria Ainaud d e L a s a r t e , q u e va versar s o b r e les r e l a c i o n s C a talunya-Espanya, i del c o m i s s i o n a t p e r la S o c i e t a t d e la I n f o r m a c i ó , M i q u e l P u i g , q u e va t r a c t a r ara fa q u i n z e dies de l'adaptació d e l e s n o v e s t e c n o l o g i e s a la vida q u o t i d i a n a .

INFORMACIÓ MEDIAMBIENTAL ÍNDEX DE LA QUALITAT DE L'AIRE (IQA) A SANT CUGAT DEL VALLÈS Gràfic d'evolució de la qualitat de l'aire a Sant Cugat del Vallès BONA Excel·lent (*****): 75 <IQA<I00 Satisfactòria (****): 50<IQA<75

MILLORABLE Acceptable (***): 25<IQA<50 Baixa (**):0<IQA<25

POBRA Deficient (*): -50<IQA<0 Molt deficient (•): IQA<50

<

el 11 de desembre al 13 de (Excel·lent) Valoració de dades: La presència d'un anticicló a la Mediterrània amb poca ventilació ha provocat un augment de les temperatures; per tant, els nivells de contaminació han augmentat sensiblement. Malgrat aquestes variacions, l'IQA s'ha mantingut dins els valors «Excel·lents». 4»

Ajuntament de Sant Cugat del Vallès Àrea de Medi Ambient


Si t'interessa saber qu猫 passa

a SANT CUGAT

TRUCA AL

93

62 8

i et portarem tota la informaci贸 a casa

EIS 4 CANTONS El "diari" de Sant Cugat


U S 4CANTONS

Ooinió

10

^ ^ J ^ Divenr, en/f res, II de diriembre de 1998

E d i t o r i a l

ELS CANTONS Sffinjn.iri i r u l c p c m l c n t d e Sani C u g a t d e l Vallès

•:

PramM Local de Sant Cuçat, S.L.

C j r r c r S.mt Anti.rn. l.S. I u i \ n s - DHl'íO S j n t CiiRJl del Vallès k ' l . ^ " hi Sl - \ s\ >S'i 21) 41 Kilk-iu d e u m n u . i l m p . / , ' \ i l j w f l v t ' o m / s a n i c u K a t K - n u i l . ^antl· u>;at<í»\ i l j v v c b . u i m

Cons*!! d'Administració KatiHin C r a u i p r e s i d e n t ) Josep M (:j|iicri/n. Pere Ksqiierílu i \ j v i c r l-ornclls (editof delegat)

Directora AiirjCmu R*daccló IVuta A*- \m M»tiumui: (ilòria Francolí; Política / Krononiia: Albert BaUnza; K i i l o m / Opinió: Aura í losta; S o r i e l a t : Anna Borau; Oullura: Josep Maria Miró; E s p o r U : Alcx L ó p e z ; Radiografia í eDqueata: Montse Sant; Solidaritat: Mònica B c r n j b c ; Dialríclrs: Alícia D . Buj.

Com·rcial Anna M. B<incomptc CoiiMfl Editorial Ramon (irau (president) Josep M. Cabrcrizo (vicepresident) Víctor Alexandre.Fianccsc Carbó. Jordi Casas, Narcís Castanyer, Albert l ) c Pablo. Pere Ksqucrda, Xavier Fornells, Knsuan Herbolzhcimct, Rogeli Pedró, Ramon Pros, Lluís Puig, EmHi Rcfié, Marta Subtra. Paco Soler, Josep A. Teixidó, Joan Tortosa, Josep M . Sani Travé. Joan Troyano, Jaume Tubau. Hcctor Vall, Núria Zabala Aura Costa (secretària)

Subscripcions Laura Monter

Xavi Larrosa i Oscar Benito

I ( j e m m a Jurado

Mercats, una realitat amb dues velocitats n aquest numero tractem àmpliament una realitat comercial: els mercats municipals, uns centres plens d'oferta on conviuen tradicionalment clients i botiguers en un ambient proper i familiar. La construcció a finals dels vuitanta del mercat de Torreblanca en una zona, llavors, inhòspita i llunyana del centre, va despertar els rumors sobre el final de Pere San. El temps ha demostrat tot al contrari i avui conviuen ambdós equipaments amb clients i amb necessitats diferents però també -i cal dir-ho- amb velocitats diferents. El mercat de Torreblanca, tot i la

E

competència propera, ha sabut adaptar-se en aquests darrers anys a les necessitats del nou consumidor santeugatenc amb uns horaris més amplis i nous serveis, fent continuades campanyes de fidelització. Però no podem dir el mateix de Pere San, que ha triat una velocitat d'adaptació molt mes lenta per als nous temps. Torreblanca inicia ara una important remodelació que obrirà pas a una ampliació de la oferta amb la construcció de locals comercials al seu voltant. Té al seu favor una nova zona que augmenta de població sensiblement, uns equipaments lúdics propers que dinamitzen l'entorn, més facilitat d' apar-

cament i uns comerciants que s'adapten amb esforç. Pere San, tot i les seves grans possibilitats, manté encara tics del passat com, per exemple, la poca disponibilitat horària a favor d'aquest gran i nombrós consumidor que treballa fora de la ciutat. Per a què serveix obrir a les 6 del matí, si quan els clients tenen més necessitat de comprar el mercat és tancat? Pere San ha de ser la màquina que arrossegui tot l'entramat comercial del barri antic. T é els ingredients de la tradició, de la proximitat, és entranyable i gaudeix d'un entorn únic. Ara bé, Pere San ha de rebre el suport institucional amb la remodelació de

l'entorn i amb el projecte d1 ampliació d' oferta comercial que sembla que aviat serà una realitat. Les possiblitats del mercat del barri antic són úniques, però ha de comptar amb la modernització de les estructures i amb la reforma de les parades, a banda de la superació d'assignatures pendents com els horaris o el servei a domicili. Els mercats tenen grans reptes, però també un gran futur. Aquest treball individual haurà de compaginar-se amb línies d'actuació conjuntes i continua des d'on la confiança col·lectiva i l'associacionisme enriqueixin una oferta conjunta, diversa i única.

Cocrscdò Àlvar Masllorens

La llarga aventura de Correus

Rotimpres ( 9 7 2 ) 4 0 . 0 5 . 9 5

Mailing Vallès S.L. Tel. 589.23.71 Dipòsit legal: 01^*05-93

P

Is 4 ( j o i o m c x p m v J IIÍÍH j n i c n i I J K W optniA en c b editorial* EJ» cupreswn l'opinió del» v r » i JIIKMV i|ne F.li 4 <jn(o«tt no f i teva

(•)ACPC Attociacin Catalana de la Ptvmu Comarcal

V*niUtmtk,l\Kàl HFn5M23Jl CANTONS Salu*

Distribució d'ELS 4 als subscriptors

er tots els santeugatencs són conegudes les aventures i desventures que pot viure una carta o un paquet postal des que es diposita en una bústia de Mira-sol, per exemple, fins que arriba a una destinació tan llunyana com Barcelona. Florint-se sis dies a la bústia d'origen, amuntegada entre saques i saques a l'oficina de la Rambla de Can Mora... els camins són inescrutables. Ara di-

El

rectius, treballadors i sobretot usuaris poden començar a veure la llum alfinaldel túnel gràcies al pla estratègic de millora del servei que la direcció de l'ens ha dissenyat fins a l'any 2003. A manca de concrecions i pensant que qualsevol mesura mínima serà bona per a Sant Cugat, la proposta de mantenir l'actual seu com a sucursal de la nova oficina d'Ildefons Cerdà és com el pa que l'infant porta a

l e c t o r

sota el braç. Però no ha de ser l'únic. Fa vuit mesos i mig Aymerich va arrencar al secretari general de Comunicacions del Ministeri de Foment, José Manuel Villar, l'ampliació del servei al centre, als districtes i als polígons industrials, i encara no en sabem res. D'aquella reunió també es va extreure el compromís d'obrir la nova oficina a principi d'any, però ara sabem que un

inesperat canvi d'arquitecte ha comportat que les obres "estiguin a punt de començar", segons la direcció local. Tot plegat farà que no tinguem servei regularfinsa la primavera o l'estiu de 1999. Potser aquest pla de millores anunciat és el premi de consolació a l'adveniment de notícies fredes i calentes. Mentrestant, senyors i senyores, vagin enviant les seves postals de Nadal... per a l'any que ve!

e s c r i u

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de D N I o passaport del seu autor. E L S 4 C A N T O N S es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Postures sorprenents A la secció local d'ERC ens ha sorprès que alguns comerciants de l'avinguda d'Alfonso Sala, davant la petita o gran molèstia (jue pot representar un canvi de nom, prefereixen viure en un carrer el nom del qual és de trista memòria. Certament, no ho entenem. Com pot cap persona defensar un personatge que anà contra Catalunya, i al mateix temps menystenir un president de la Generalitat de Catalunya, escollit democràticament i afusellat pel feixisme? Qualsevol català hauria d'estar orgullós de viure en un carrer que portés el nom d'un president que donà la vida pel seu país. El nom del seu carrer no tan sols els afecta vostès, que hi viuen, sinó també a tots els sant-

eugatencs, perquè darrere els noms hi ha tota una filosofia de tot allò que ens identifica com a poble. Aprofitem l'avinentesa per convidar-vos molt cordialment a la xerrada que sobre el nostre president Lluís Companys i Jover farem el pròxim dia 17 de desembre a la Casa de Cultura, a les 20.00 hores. / SARA BERTRAN, membre del Comitè Polític Local d'ERC (Sant Cugat). Zones

blaves,

fins

quan?

No sé si estic més indignat o més astorat, el cas és que el cen-

tre de Sant Cugat aviat semblarà una gran taca de color blau si jutgem per la proliferació de les àrees d'aquest tipus. Els darrers carrers a caure sota aquest domini han estat la rambla de Can Mora i el carrer Vinyolas, on des de fa unes setmanes és obligat pagar si vols estacionar-hi el vehicle. Suposo que en certa manera aquesta és una mesura positiva que deu estar encaminada al famós condicionament per a vianants del centre urbà, del qual tant parlen els nostres dirigents. I suposo que no està malament que es reguli l'aparcament al

centre de la ciutat, a causa del poc espai que hi ha i la gran demanda existent. Però el que no em sembla just és que no se'ns doni una alternativa. La creació de tantes zones blaves ha vingut lligada amb l'atapeïment als carrers adjacents, de manera que ara no tan sols no es pot aparcar a les zones blaves -vull dir sense pagar, és clar- sinó que també és impossible fer-ho en tota la zona que les envolta. I els responsables d'aquest canvi segur que em diran: "millor, així acostumarem el ciutadà a desplaçar-se a peu quan vagi al centre". Una postura a la qual

JUVE, GAVARA, BECH i ROVIRA ASSOCIATS, S.A, Assessorament Fiscal i Comptable •*•**«•«

A^ SpOAl BELL^ & ASSOCIATS ,J1M,oV

Planificació Fiscal Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral Serveis Jurídics

Rambla del Celler, 17 • Tel. 93 6741784'

Fax 93 674 16 15 • 08190 SANT

CUGAT

dono ple suport. Però, i els qui treballem al centre? I els qui hi estudien? Què passa amb tots aquells que ens desplacem per força en cotxe fins al centre i que hi hem d'estar 8 hores. On hem d'aparcar?/ PERE PALAU (Sant Cugat).

Loteria de Nadal El Col·lectiu de la Gent Gran del Casal de Mira-sol regala 200 pessetes de Loteria de Nadal a tots els socis que estiguin al corrent del pagament de les quotes reglamentàries. A partir del dia 18 de desembre de 1998, els qui no estiguin al corrent ni hagin regularitzat el pagament d'aquestes quotes no tindran dret a fer cap reclamació. /JUNTA DIRECTIVA DEL. COL·LECTIU DE LA GENT GRAN DEL CASAL DE MIRA-SOL (Mira-sol).


Opinió 11

ELS / C 4 N I Ü N S Divendres, 11 de diriembre de 1998

La

i I o tj a

Parlem del Tren de Gran Velocitat (i III) RAMON G. BRAGADO

E

l cas d e l ' e s t a c i ó del T G V s'està tractant com el d ' u n abocador de residus industrials però al revés. M e n t r e q u e en a q u e s t últim cas es m a n t é la incògnita respecte a la seva instal·lació per evitar q u e s'organitzi el rebuig, en el cas de l'estació es manté la incògnita per mantenir les expectatives i evitar que finalment qui perdi l'opció s'alineï a m b els qui estan en contra del traçat. Amb ind e p e n d è n c i a d'aquesta m e n a de joc pervers en q u è ens han ficat, cal valorar q u è pot significar aquesta infraestructura per als c i u t a d a n s de Sant Cugat, els de tota la vida i els nouvinguts. En definitiva, h e m de reflexionar si aquesta i n f r a e s t r u c t u r a m i l l o r a r à la nostra qualitat de vida o l'empitjorarà, si tindrà efectes mediambientals controlables o incontrolables, i la pregunta del milió: com serà la nostra ciutat d'aquí a deu anys si posen l'estació, i quanta g e n t serem. Crec q u e existeixen d u e s opcions per situar l'estació del T G V al Vallès. La primera és situar-la a Cerdanyola, als ter r e n y s a n n e x o s al Parc T e c -

El

Sever

nològic del Vallès, e n t r e l'autopista i la carretera de Sant Cugat. Són t e r r e n y s en bona mesura propietat d e la G e n e ralitat i és on aniria a parar el projectat t ú n e l d ' H o r t a , q u e passaria a ser primera priori-

Val la pena tenir en compte la preservació dels espais lliures i corredors verds del voltant de la ciutat

tat. Si se situés aquí els impactes, positius i negatius, q u e d a r i e n en un altre m u n i cipi i nosaltres ens quedaríem n o m é s a m b les vies. C e r t a m e n t podríem anar a agafar el tren més a prop, malgrat q u e no hi ha cap tipus de transport p ú b l i c q u e faci el trajecte i q u e les cues de vehicles són força importants. D'altra banda, és segur q u e els preus del sòl millorarien (vull dir q u e augmentarien), especialment el residencial i el terciari.

i

en

La segona opció, última coneguda, és situar l'estació a la zona de l'Hospital General de C a t a l u n y a , en la i n t e r s e c c i ó a m b la línia dels F G C de T e rrassa. A q u e s t e m p l a ç a m e n t c o m e n ç a ja a ser força i n t e ressant per als propietaris dels t e r r e n y s del Polígon d e can Sant Joan, del Parc Augusta i de la mateixa Caixa de P e n s i o n s , q u e té u n e s q u a n t e s h e c t à r e e s , q u e v e u r i e n com els preus del sòl milloren (augm e n t e n ) de manera sensible (molt). En aquest cas, tots els beneficis derivats de l'estació q u e d a r i e n "a casa" i els altres es quedarien amb les vies. Ara bé, quins beneficis? De que i de q u a n t e s t e m parlant? N o és fàcil contestar aquestes preg u n t e s atès el grau d'opacitat amb què s'està treballant. Caldria conèixer amb detall quant sòl es destina a terciari (oficines), quant a residencial i q u a n t a activitats vinculades a l'ús ferroviari per poder pron u n c i a r - s e r e s p e c t e del q u e signifiqui tot això. En tot cas, p a r l e m d e milers de m e t r e s quadrats construïts a tocar d ' a l g u n e s d e les noves urbanitzacions q u e ha p r o m o g u t

T i t o

t--'i-'-.:

l ' A j u n t a m e n t . Ja p o d e m c o mençar a pensar en l'ampliació d e la n o s t r a p e t i t a R o n d a Nord. Pel q u e fa a l ' i m p a c t e m e diambiental, haurà de ser concretat per un estudi d ' i m p a c te m e d i a m b i e n t a l e s p e c í f i c , p e r ò val la p e n a t e n i r e n compte la preservació dels espais lliures i corredors v e r d s existents al voltant de la ciutat, i q u e e n t r e Sant C u g a t i B a r c e l o n a hi ha la s e r r a d e

Cal valorar què pot significar aquesta infraestructura per als ciutadans de Sant Cugat

Collscrola, que és precisament l'obstacle a superar per connectar l'Estació a m b el gruix dels viatgers. Amb una visió d e s a p a s s i o n a d a s e m b l a clar que la localització de l ' E s t a ció del Vallès comportarà una alteració radical de la realitat i

E f

el context del nostre municipi i de les seves magnituds bàsiques. Hauríem d e pensar si aquesta alteració la posem en l'actiu o en el passiu d e l'operació. A tall de conclusió, s'ha d e reconèixer q u e e s t e m davant d'un tema de primeríssima importància, t a n t p e r al n o s t r e municipi com p e r al c o n j u n t de la regió Metropolitana i de Catalunya. Crec q u e fa un mal servei a la nostra ciutat i al país qui intenta presentar el tema com un simple e n f r o n t a m e n t entre el municipi d e Barcelona i la comarca del Vallès. N o ens h e m de deixar agafar en aquesta visió maniquea i hem d'exigir, per començar al nostre Ajuntament, informació i transparència i q u e les decisions es p r e n g u i n t e n i n t e n compte el conjunt del problema. Crec que, atès q u e el proj e c t e d e traçat e l a b o r a t pel Ministeri està en a q u e s t s mom e n t s en exposició pública, és un m o m e n t e s p e c i a l m e n t idoni per exigir i rebre les primeres explicacions. Ramon García-Bragado és director general de Localret.

porxo

Militants i simpatitzants, tot ajuda! MIGUEL PEREZ-QUINTANU.LA

D

arrerament, als cercles polítics i socialment actius de Sant Cugat, un tema habitual de conversa és el resultat de les eleccions primàries del PSC. Diferents interessos i sensibilitats d ' í n d o l e partidista estan aprofitant una certa falta de previsió per part de la direcció del partit, que va posar en marxa un nou sistema d'eleccions internes -Ics primàries- sense tenir previst prèviament un mecanisme clar i concís per donar solució a les situacions electorals que poguessin sorgir.

ÍVRft QV>Í ENS

C\)LS..-

••;•

OCCA&iWA

TKT.—::"""^z""""":"'

Les decisions polítiques, quan es tracta d'impartir justícia, mai contenten tothom. I això és el que ha hagut de fer el Consell Nacional del PSC, aplicar una decisió política per resoldre el conflicte electoral de Sant Cugat. Un conflicte que amb l'aplicació d'una simple fórmula matemàtica, prevista amb anterioritat en la mecànica electoral de les primàries, no s'hauria produït.

Ara, davant uns resultats que han donat un clar guanyador, Jordi Menéndez, s'ha posat en qüestió el valor dels vots dels simpat i t z a n t s . S e m b l a del tot sorprenent aquest qüestionament "a posteriori", quan només s'ha de recordar que, durant la campanya, tots els afiliats i sim-

Sorprèn que davant uns resultats adversos es menyspreï el valor de la figura del simpatitzant patitzants u n rebre cartes d'ambdues candidatures demanant el vot, sense fer cap mena de distinció entre afiliats i simpatitzants inscrits per participar en la jornada de primàries internes. Va haver-hi trucades telefòniques de Gaya i Casas als simpa-

titzants demanant el seu vot. Això fa pensar que, abans de la cita electoral, el vot dels simpatitzants tenia un indubtable valor per a la seva candidatura... No deixa de sorprendre que, davant d'uns resultats adversos, es menyspreï el valor de la figura del simpatitzant, quan de l'ajut i l'esforç de simpatitzants i progressistes independents, sens dubte, se'n pot beneficiar el PSC en la línia empresa per fer un partit més obert i més plural. Tan sols, com a exemple, el nom d'una destacada i prestigiosa simpatitzant santeugatenca: Victòria Camps. Davant d'aquesta situació, el candidat Jordi Menéndez, amb bon criteri, no ha volgut pronunciar-se. La seva prudència i mesura, tan importants en política, són símbols d'una actitud que l'honora. Ara no és el moment de restar, ara convé sumar l'esforç de militants i simpatitzants: tot ajuda! Miquel Pérez-Quintanilla és periodista


12 Opinió

ELS<ÍCANroN5 Dhendres,lldediàembredel998

C a r t e s

d'un

s a n t c u g a t e n c

des

d e .

L 'e s p i t IIe ra

Roma (i IV): aquests romans

Llums

lOSEP M. lAUMÀ

ÀLVAR M A S L L O R E N S

E

ls italians són com uns cosins germans nostres una mica més grans. Hauríem de fixar-nos més en ells per aprendre'n moltes coses, fins i tot allò que no els hauríem de copiar. A mi em semblen, en general, una gent més culta, més enraonada i amb un bon gust en el fer, en el parlar i en cl tracte, superior al nostre. Per això mateix, l'estat de deixadesa pública que em sembla trobar per tota la Roma actual em desconcerta: innombrables indigents vivint als carrers i als parcs, molts grups de gent desvagada, brutícia, desorganització incomprensible. Pots seure una llarga estona en un bar o restaurant abans que el cambrer es digni venir a preguntar-te què vols; o, quan et serveix, portar-te els dos o tres plats calents tots alhora (!); al final, és freqüent que et tomi malament el canvi, etc. I ns alemanys, a una taula veïna, s'aixequen indignats després de mitja hora d'esperar (tots els cambrers semblen ser alhora a la cuina, al mostrador, a la

caixa i servint), i toquen el dos cridant: Això fa riure! Hi ha d'haver alguna raó misteriosa que fa que tota mena d'empleats i funcionaris actuïn com si els avorrís solemnement allò que fan. M'expliquen que un moble pot trigar quatre setmanes a arribar de la botiga a casa. L'únic venedor que e m serveix somrient és un indi que ven flors a la cantonada. Quan, ja de tomada, arribo al Prat i veig que el conductor de l'autobús explica amablement a uns turistes (italians, precisament) on és el seu hotel i on han de baixar, em sembla haver aterrat al país més ben educat del món. Em diuen que fa pocs anys jubilaven els funcionaris amb 20 anys de servei, als cinquanta. Ara, als qui tenen 30 anys de servei, els jubilen als seixanta. Podria ser que tota aquesta gent desganada i desvagada estiguessin pendents només de la jubilació? Mentre sóc a Roma, en un mateix dia s'escapa del calabós un dels capos de la camorra (el fax del govern que advertia de la seva perillositat va es-

El

tar cinc dies damunt la taula, sense llegir), i aquella mateixa nit roben els únics Van Gogh i Cézanne del museu, mentre les tres vigilants sopaven tranquil·lament, com cada dia, tancades en una habitació. Fins i tot als informatius de la tele sento frases com: "Ja se sap que els italians no fem cas de les lleis...". Què passa, aquí? Algú e m diu que es tracta només d'un posat, d'una espècie de coqueteria, que no respon a la realitat. Jo no ho he vist pas així. És clar que la meva pot ser una visió deformada, de visitant ocasional. El turisme massificat ho deforma tot. El porter de Villa Mediti, a qui faig una pregunta, em respon creuant amb el braç la porta oberta, barrant-me el pas - n o fos cas que m'esmunyís sense pagar. No ho sé; em sap greu. Tant de bo m'equivoqui. Però fins i tot molts rostres m'apareixen pàl·lids, com si no els hagués tocat mai el sol, i molts cossos com si no haguessin sortit mai al camp o fet exercici. Amb la notable excep-

ció d'alguns jubilats prematurs que evidentment viuen massa bé i apareixen morens i esportius, com arribats de la platja a totes èpoques de l'any. També em criden l'atenció nombrosos grups de nois sols, q u e semblen gaudir fent vida a part, a base de crits, empentes i bromes. O, en un altre ordre de coses, l'atenció que tothom, a totes hores i llocs, sembla dispensar als bambini. Exagerada fins a l'excés, quasi patètica, com no tenint altre lloc on agafar-se sinó a un clau roent. Qui sap si també nosaltres donem als visitants una imatge com aquesta. Sospito que no. Ha d'haver-hi alguna cosa - n o sé si ideològica, política (la corrupció mafiosa?), o econòmica i social- que hagi provocat aquest desencís visible en una bona part d e la societat. Els grafits anarquitzants i estripats, abunden. Fixeu-vos en aquest: "Per consolaré la tua desesperazione, l'estato ti dona eroina con limone". Terrible. Josep M. Jaumà és professora la UAB

s o t e r r a n i

Seleccionadors de coloms que volen FONTCUBERTA

H

aig de dir d'entrada que a mi em sembla molt bé que hi hagi seleccions esportives catalanes. I també seleccions esportives de totes les autonomies de l'Estat espanyol. El que no em sembla gens ni mica de bé es que se les utilitzi per fer volades de coloms. Es lícit i just que una nació tingui les seves seleccions esportives, però no és lícit ni just que se les vulgui utilitzar com a conines de fum per amagar insuficiències polítiques. Malgrat els avenços tècnics, les cases encara no es comencen pel terrat. Les possibilitats reals de tenir en aquests moments seleccions esportives que representin internacionalment Catalunya en competicions oficials són pràcticament

nul·les. Els mecanismes d'acceptació d'una nova nació en els organismes esportius internacionals (Comitè Olímpic, FIFA; FIBA, etc.) obliguen necessàriament que el peticionari sigui considerat oficialment una nació. Per entendre'ns. El dia que Catalunya sigui reconeguda com a nació a l'ONU no tindrem cap problema per ser acceptats en tots els organismes internacionals esportius. I aleshores no hi haurà tampoc cap problema per tenir les seleccions nacionals que vulguem o que ens convinguin. Aquest moviment reivindicatiu teòricament esportiu, a més, va en aquests moments contracorrent. Està desfasat. Les seleccions nacionals de qualsevol esport es-

tan perdent importància i protagonisme davant les societats esportives (clubs). Per als catalans té més importància el Barca que qualsevol selecció nacional. Tots els culés es queixen quan se'ls seleccionen jugadors del seu equip per jugar partis de la selecció. Pensen amb raó que qui paga mana. I aquesta lògica és la que s'està imposant a tot el món esportiu. Es potencien els campionats de club (només cal veure el canvi del proper any de les competicions europees) i sempre cal tenir present que pertanyem a la Comunitat Europea. La circulació de jugadors cada vegada és més lliure a tot el món i la Federació Internacional de Bàsquet l'acaba d'obrir del tot: s'ha acabat el concepte

d'estrangers i no hi ha cap limitació com fins ara. Tothom pot jugar on vulgui. Les seleccions nacionals estan tocades de mort. Si realment els seus promotors volen que Catalunya sigui una nació, per què no van directes al gra? Per què no es deixen de romanços i fan el que farien si fossin realment sincers? La independència territorial en una societat d e mocràtica s'obté únicament amb negociacions polítiques. Lluitar ara per una selecció esportiva catalana és una pèrdua d e temps que potser amagui intencions reals d'un altre caire. No crec que els seus promotors suguin tan ingenus. Penso que potser per allò de qui dia passa any empeny, els pot interessar fer volar coloms.

No es pot ser derrotista. No tot està perdut i cal confiar que les persones es preocupen pel seu entorn, l'immediat i el que ens queda lluny però no per això ens és aliè. Que allò que ensenya la TV deu ser un miratge, i la majoria de la gent es considera ella mateixa molt allunyada del prototip d'audiència. Aleshores surts a caminar pels carrers de la nostra ciutat, el fort fred d'aquests dies tallant el rostre, els llavis, mentre descabdelles els pensaments, ja nets de tragèdia, amb la lentitud i el rigor que l'època demana. Als carrers ja hi ha instal·lats els baldaquins de llums nadalencs, que somouen els records dels anys antics de la infantesa, i una música que ve d e lluny, d'un racó del temps, nuen en un sol feix el pensament i el record. Però és en va, perquè quan els llums a què al·ludia s'encendran, no vindran a il.luminar-nos per fer-nos més entenedores totes aquelles qüestions que ens volten, sinó que busquen únicament que ens llancem amb ferotgia a les botigues a comprar, encara que ens ho vulguin camuflar amb sentiments nobles, nadalencs, de bonanova. Aquest cap de setmana llarg, pel que sembla, els comerciants estan contents; han de fer calaix, i ho han aconseguit. Parlen de percentatges d'increment respecte l'any anterior, i suposo que els hauríem de felicitar per l'èxit aconseguit. Però em penso que som molts als qui no ens fa il·lusió de veure les botigues curulles de gent disposades a gastar, perquè toca, i els és indiferent allò a què destinen els diners. A allò, segurament, que haurà tingut al darrere una bona campanya de publicitat Foteses, majoritàriament, la utilitat de les quals és menor que qualsevol dels pensaments que, capcot, amb lentitud, hom pot anar descabdellant en solitud, el fred als llavis, al rostre, qualsevol dia que no vols deixar-te endur pel derrotisme i creus que no tot està perdut Ni tu, ni els teus, ni aquells que queden lluny i, amb tot, depenen encara de nosaltres, dissortadament.

\L' esport delit desperta tota mena d* iniereisos -»r~

km~ u. comm n

SESÜlAMEHTtí ...us EsmmTEs ** Eur c m cor mcTHitiE* Hist'Esaüf ELS HliàMAtilfEtU&àUiTf;


• S ELS4CANTCWS Divendres, 11 dediríembre de 1998

A

g r a n s

13

t r e t s

Gerald P. Fannon Eficàcia anglosaxona El dibuixant Frederic Cabanas i la grafòloga Eugènia Barrachina retraten la personalitat del responsable de les relacions externes del Teatre-Auditorl. L'estudi que ve a continuació ens revela els trets més ocults de la seva personalitat.

'i <L MSML^?VWÍUA.«.* Q,*»

O\S«. SA) MI** «\ w t a .

d«^

1*4 •» «*\ <<r

E

l grafisme de Gerald Patrick Fannon manté unes formes característiques del model anglosaxó, indicatiu que l'educació rebuda ha marcat la seva personalitat i, en conseqüència, la seva conducta. És una persona amb un accentuat sentit pràctic, amb una autoritat pragmàtica i assentat en la realitat. I això fa que les seves gestions resultin eficaces i que d?elles se'n derivin uns bons resultats. En l'àmbit intel·lectual, manté un bon raonament tant de fets com de xifres. No es tracta d'una persona càlida i afectiva, o almenys no ho aparenta. Tot i així, emmascara una notable sensibilitat perquè prefereix que les seves relacions es tecnifiquin de manera que quedi clarament separada la seva vida privada de la professional. Del traç de la seva lletra es dedueix que en Gerald és una per-

Retrat

del

C e n t r e

Cu

sona molt responsable, d'aquelles que quan dóna la seva paraula no és probable que defraudi. En aquest sentit és tal el seu rigor que es manté molt tens interiorment, una tensió i autoexigència que" acostuma a projectar envers els seus col·laboradors o relacions més directes, mostrant-se un xic crític i intransigent. Introvertit, controlat i reflexiu, es manté normatiu i correcte, encara que per a ell resulti un sacrifici personal. S'involucra d'una manera molt personal en les realitzacions de l'àmbit professional, essent una persona molt competent. A m b la col·laboració".

rQCRJPT SELECCIÓ - F O R M A C I Ó Aragó, 208, 3r3a-08011 Barcelona Tel. 93451 0439* • Fax93451 73 96

l t u r a /

L·i h è r o e " de Santiago Rusinol planteja la degradació moral del p rotagonista, u n bon noi, a c a u s a de la guerra o de la vida militar q u e aquesta comporta. XX istòria carregada, doncs, d'un fort missatge antimilitarista i que troba en la fein a el c a m í c a p al futur. l l i xplica el retorn del'heroi a la pàtria, enmig d'un clamor popular, on també assisteix el públic j u n t a m e n t a m b la família. A l llarg de l'obra, però, ens adonarem q u e l'heroi resultarà ser u n h o m e a qui la g u e r r a h a convertit en un individu despreciable, cínic, borratxo, j u g a d o r i q u e enfonsarà la família en la misèria i desesperació. R

usinol, a u t o r t a m b é de " L ' a u c a del senyor Esteve", v a escriure "L'heroe" el 1903 i es v a e s t r e n a r el 17 d'abril al Teatre R o m e a . L a seva estrena, però, va significar u n gran escàndol pel to d u r que té d'antimilitarisme. Fabià Puigserver la v a dirigir al Teatre Lliure el 1983, a m b Lluís H o m a r i E m m a Vilarasau com a protagonistes.

O

b r a poc coneguda i poc representada de Santiago Rusinol, i que reviu en el centenari del 98. P e r ò per sobre de tot és u n a b o n a oportunitat per revisar u n clàssic català.

l l i n el repartiment del muntatge que es podrà v e u r e el proper divendres 18 de desembre al Teatre-Auditori del Centre Cultural, destaquen F r a n c e s c Garrido com a L'heroe, P e p C r u z , Xavier Ripoll, Mireia Aixalà, À u r e a Màrquez, Jorgi Figueras... i fins a o n z e actors, dirigits per F e r r a n Madico.

C5


EIS4CAMON5

Entorn

14

Dkeiidnrs. 11 r/f desembre de 1'99H

D e c o r a c i ó

n a d a l e n c a

1 8 . 0 0 0 bombetes de Nadal Sant Cugat manté la tradició d'encendre eh llums a mitjan desembre en què els ornaments lluiran encesos durant tota la nit.

Ai RA COSTA

- Sani Cugat IS.000 b o m b e t e s d e colors s'encendran a les sis d'aquesta tarda per enlluernar els carrers de Sant Cugat amb els motius nadalencs més tradicionals. C a m p a n e s , estels o missatges de felicitació penjaran de balcó a balcó, sota por\ades i entre els arbres per anunciar als santcugatencs l'arribada de les festes de Nadal. Veïns i comerciants s'han afanyat aquests dies a treure la pols dels ornaments de l'any passat i els tècnics de l'Ajuntament han treballat fins a darrera hora instal·lant els últims penjolls lluminosos. Tot perquè a mitja tarda es pugui fer l'encesa oficial de les garlandes. A diferència de moltes poblacions i ciutats de la comarca, Sant Cugat s'aferra a la tradició d'encendre les típiques llumetes per Santa Llúcia i enguany n o m é s s'avança dos dies a la data tradicional, coincidint amb l'inici del cap de setmana cor-

Renovar-se Els comerciants de la ciutat van adquirir les garlandes lluminoses ja fa uns anys, però el canvi d'estètica els han fet replantejar aquesta tradició. "Segurament ha arribat el moment que ens plantegem alguns canvis", ha dit Recasens, qui ha assenyalat que alguns d'aquests ornaments haurien de substituir-se "per q ü e s t i o n s estètiques, de consum i fins i tot de contaminació lumínica ". I és q u e la indústria ofereix actualm e n t nombroses possibilitats, com ara el lloguer de diversos llums que s'adeqüin a les neLa majoria dels ornament!, llumínics de Nadal es concentren als carrers del centre de la ciutat. FOTO: XAVILARROSA cessitats i desitjós de cada grup de comerciants. responent a aquesta festivitat. ció a banda, la despesa energèdels grups ecologistes en geneEl tinent d'alcalde de serveis tica és un factor tant o més imral, els horaris d'encesa de les De moment, però, els carrers urbans, Joan Recasens, ho té portant a l'hora de determinar garlandes s'ha anat restringint d e la ciutat tornaran a repetir m o l t clar: "Si es c o n t i n u a a la data d'encesa: "No estan els en els darrers anys. Enguany els il·luminació nadalenca, amb la aquest ritme, acabaran encenent temps per anar malbaratant rellums estaran oberts des de les novetat del carrer Xerric, que els llums d e N a d a l a l'estiu. cursos d'aquesta manera", ha 6 de la tarda i fins a les 12 de la enguany s'apunta al club de les Aquí tenim molt clar quan toca assenyalat Recasens. Seguranit, a excepció de la nit de Navies decorades amb les bombeencendre les garlandes". Tradiment per això, i per la pressió dal, la de cap d'any i la de Reis, tes de les festes d'hivern.

A p a r c a m e n t s

Sant Cugat té més de 5 0 0 places d'aparcament en zona blava Els comerciants, principals simpatitzants d'aquests espais A. C. - Sant Cugat Durant les darreres setmanes, el bloc de carrers transformats parcialment en zona blava s'ha ampliat amb la incorporació de la rambla de Can Mora i el carrer Vinyoles, on s'acaben d'habilitar 54 espais d'aquest tipus, i l'avinguda Alfonso Sala que, després de la seva remodelació, ha quedat definida amb altres 31 zones blaves. Amb aquestes incorporacions, Sant Cugat arriba ja a les 529 places d'aparcament en zona blava, una xifra que dista molt de les que es troben en altres ciutats de la comarca, com ara Sabadell, Terrassa o Rubí.

"El que ens diferencia d'altres poblacions -diu Joan Recasens, tinent d'alcalde de serveis urb a n s - és que aquí hem triat els carrers de zona blava tenint en c o m p t e la mobilitat q u e s'hi produïa i les peticions dels ciutadans, m e n t r e q u e en altres ciutats es defineix un perímetre i tot el seu interior es converteix en zona blava". Aquest sistema evidencia, segons Recasens, l'acurada planificació que es fa de l'espai d'aparcament a Sant Cugat. "Si escoltéssim totes les opinions -especialment la dels botiguers- hi hauria molts més carrers amb zona blava, però des de la nostra àrea intentem trobar l'equilibri entre el que vol el c o m e r ç i la voluntat d e la

gent, que ha de deixar el cotxe en algun lloc o altre." Tot i que la majoria de carrers i places amb zona blava es concentren al centre de la ciutat, Recasens ha negat rotundament que hi hagi un pla per convertir aquest espai íntegrament en zona blava. "Si almenys tots els edificis del centre disposessin d'aparcaments, això es podria plantejar, però mai ens ho hem proposat". Així mateix, Recasens ha recordat q u e els tres aparcaments existents al centre de la ciutat -situats a la plaça del dr. Galtes, el carrer Colom i la rambla del Celler- no estan mai del tot plens, cosa que garanteix l'existència d'espai suficient per aparcar.

.4 Sant Cugat hi ha 20 carrers o places amb zones blaves. FOTO:X. LARROSA Algunes veus han relacionat la creació de zones blaves amb la necessitat d e recaptar més diners. Aquest extrem, però, ha estat d e s m e n t i t r o t u n d a m e n t per Recasens: "Puc assegurar que no hi ha cap voluntat mercantilista ni recaptatòria per part"

de l'Ajuntament, perquè les zones blaves no produeixen beneficis". Segons el tinent d'alcalde, els diners recaptats amb aquest sistema d'aparcament es dediquen exclusivament a sufragar els costos d e m a n t e n i m e n t d'aquest servei.


Entorn

HS4CANION5 Divendres, 14 de desembre 1998

15

Transports

Projectes

Els i n t e r n a u t e s d o n e n Paprovat a Peix vertebrador Un gran percentatge, però, prefereix actuacions als barris Els

A.C. - Sant Cugat (Jnè els sembla Els santcugatencs que habitualment naveguen per les webs vinculades a Sant Cugat han donat aquesta setmana el seu vot favorable al projecte de l'eix vertebrador impulsat per l'equip de govern municipal. Amb un 42% dels consultats a favor, l'opció partidària de tirar endavant aquesta iniciativa que permetrà urbanitzar l'espai comprès entre l'Arxiu Nacional de Catalunya i Catalana Occidente ha resultat la vencedora. Aquest percentatge de ciutadans considera que el creixement que està experimentant Sant Cugat justifica la urbanització d'aquest espai.

resultats

el projecte

'itcbrador?

<l<

Realista. La ciutat creix i necessita aquest espai 42% Necessari però difícil d'executar pel seu cost 0% Valdria més completar primer les deficiències dels barris i districtes ^ ^ ^ 33% Negatiu. Sant Cugat ja ha crescut prou

^ ^ ^ • • • B 24% FONT: VILAWEB SANT CUGAT

quells que valoren l'eix vertebrador de manera negativa perquè creuen que Sant Cugat ja ha crescut prou. Són partidaris d'aquesta opinió un 24% dels qui han participat en l'enquesta feta per Vilaweb Sant Cugat. És remarcable que una de les quatre opcions quedés deserta. Així, cap dels preguntats via internet

A l'altre costat de la balança, però, hi ha un gens menyspreable 33% dels votants que opina que abans d'engegar nous projectes urbanístics caldria contrarestar les deficiències que pateixen alguns barris i districtes de la ciutat. Radicalitzant aquesta posició, s'arriba a la tercera possibilitat plantejada: la d'a-

creu que aquest sigui un projecte difícil d'executar pel seu cost econòmic. Vilweb Sant Cugat planteja cada quinze dies una enquesta sobre temes d'interès local per conèixer el pols santcugatenc sobre aquelles qüestions que han saltat a primera plana de l'actualitat.

Urbanisme

El Bri11301 circula per Sant Cugat en diumenges alternatius FO TO: CEDIDA

El Metro del Vallès celebra els 1 5 0 anys del Ferrocarril A. C. • Sant Cagat -

Amb motiu dels actes de celebració del 150è aniversari del ferrocarril, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) ha tret al mercat un bitllet combinat per assistir a l'exposició Exprés cap al futur que es pot veure a l'estació de França de Barcelona. Per un preu de 1.275 pessetes els adults i 875 el nens i els majors de 60 anys

celona amb trens elèctrics dels anys 20 -coneguts com Brill 301 i Brilll8- i amb els combois anomenats "les granotes", els trens antics de color verd model UT-400 que van ser substituïts pel Metro del Vallès. FGC ha premiat tots els menors de 14 anys que van utilitzar algun d'aquests transports amb un viatge gratuït amb els trens de vapor que circulen entre Martorell-Enllaç i Monistrol. Els viatges es faran d u r a n t els

Segons el conseller Pere Macias

el bitllet permet mesos de gener viatjar a m b el i febrer i requeMetro del reixen una reVallès, el de serva prèvia. Barcelona, els FGC ÜSpiraria ü autobusos perti_ Projectes nents i entrar a explotar leS línïeS D'altra banl'exposició. En tre els atractius direcció de la mostra mmmmmmmmmmimm del M e t r o del destaca l'exhibil i l i i i B liWilil»* Vallès ha declició de la maqueta de tren més nat valorar l'anunci que va fer gran del món, la projecció fa uns dies el conseller de pod'un espectacle en 3D i la pos- lítica territorial i obres públisibilitat de veure reunits trens ques, Pere Macias, en el sendels segles XIX, XX i XXI. tit que FGC aspira a explotar D'altra banda, el passat 29 de les línies regionals del TGV. novembre es va fer una jorna- En concret, l'empresa proda molt especial en la qual tot pietària del Metro del Vallès de trens d'altres èpoques van podria encarregar-se dels trens circular per la línia del Metro que cobrissin el recorregut endel Vallès. Des de les deu del tre Lleida i Figueres, passant matí i fins a les dues del mig- pel Vallès, extrem que l'emdia, els ciutadans van poder presa no ha volgut confirmar viatjar entre Sant Cugat i Bar- ni desmentir.

regionals del TGV da, ia

Les obres s'han enllestit a temps per a la campanya de Nadal. FOTO: XA VI LA RROSA

S'acaben les obres d'Alfons Sala trica artèria de Sant Cugat ha incorporat il·luminació, arbrat, senyalització i calçada nova, a més d'unes quantes places d'aparcament en zona blava. Amb aquestes novetats la via afron-

Després de mig any d'obres, l'avinguda Alfons Sala estrena la seva nova cara. Complint els terminis previstos, aquesta cèn-

t*.^*

ta la campanya de Nadal que començarà d'aquí a pocs dies. Ara només falta per canviar el nom del carrer, que a partir de l'any vinent passarà a dir-se Lluís Companys. / A. C.

1

*?$£* ^WCyQJTES :naT#3irnKKlMr3l PI. Quatre Cantons, s/n • Tel. 93 674 30 81 08190 Sant Cugat del Vallès

dÉnB: |ium|u^bJL·iL·aV Compra - venia de antigüedades y tratamiento Mata carcoma con gas Desalojo pisos enteros

ALUMINI

i

VIDRE

EXPOSICIÓ i VENDA: PI. Ajuntament O Xerric, 2 Tel. 93 675 29 02 Fax 93 675 28 61

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

$s?f orit UEtaHSlal.; del Diari

, • - " Estación La Floresta

• Reparacions • Persianes • Canvi vidres Cl Valldoreix, 53 Tel. 93 590 00 25

Miguel Tef 93 590 61 22 La Floresta

:

C/Margant 6

'

TORRE


EIS 4 CANTONS

Societat

16

Divendres, 11 de desembre de 1998

Dies

f e s t i u s

Fent ponting per capitals europees Les sortides pel pont de la Puríssima no deixen, però, la ciutat buida Si fa uns anys quatre dies de festa equivalien al fet que Sant Cugat es quedés mig deserta, actualment la vida quotidiana continua per mantenir la ciutat en la mateixa línia que qualsevol altre cap de setmana normal. Així, mentre les agències de viatges confirmaven la partida de molts santcugatencs pel Pont de la Puríssima - a m b les capitals europees i les pistes d'esquí c o m a destinacions preferenc i a l s - , c o m e r c i a n t s i altres membres del sector t e r c i a r i afirmen que el ritme durant aquests dies no ha baixat. A\\\

HOKU"

- Sant (lugat Feia dos mesos que els santeugatencs no t e n i e n un cap d e setmana llarg i, segons els touroperadors de la ciutat, han aprofitat molt bé els quatre dies que la P u r í s s i m a ha facilitat e n guany. "Kls par/ts d e v i a t g e p e r a aquest pont s'han venut amb molta antelació" afirma Ramon llssia.de l'agència l'ssia Tours, "i ha estat molt difícil trobar lloc per als c l i e n t s d ' ú l t i m a hora". Però això no vol dir que no hi hagués pressa per marxar: d i v e n d r e s a la tarda les agències santeugatenques encara ultimaven els viatges de molts ciutadans, "sobretot", segons U n í s Carbonell - d e Viatges C a r m e - , " d ' a q u e l l s q u e \ e u e n que canvia el temps i volen sortir a esquiar corrent a l'últim m o m e n t " . Així, les pistes d'esquí han estat les protagonistes d'aquest cap de setmana llarg, compartint el rànquing de preferències ami) la visita a capitals europees (Londres entre les més sol·licitades, seguida de ['aris, Praga i Istambul) . Kls preus de mitjana per persona d'aquests viatges del pont han oscil·lat, segons les agències que els han expedit, entre les trenta mil i les c i n q u a n t a mil p e s s e t e s per als v i a t g e s "blancs" i entre les vuitanta mil i les cent mil per als "metropolitans". A més dels llocs visitats pels santeugatencs, els tour-operadors han coincidit a remarcar q u e el ritme de sortides d'aq u e s t a n y ha e s t a t " m é s o menys com s e m p r e " , però assenyalant en. alguns casos q u e "tampoc ha estat massa elevat". Fet que coincideix amb el mo-

v i m e n t q u e els m e m b r e s del sector terciari han pogut valorar a la localitat d u r a n t a q u e s t s quatre dics i que demostra, segons diuen, que "la ciutat ha crescut molt i ja no passa com abans, que no veies quasi ningú pels carrers". La ciutat no es queda buida De fet, no tan sols no es q u e da buida i es pot observar moviment pels carrers de la ciutat, sinó q u e per a alguns els dies d e festa s i g n i f i q u e n un augment de clientela. És el cas, per e x e m p l e , dels llocs de restauració de Sant Cugat, on va més gent els dies de festa. Així com també dels ci-

F.nguany eh quatre dies de pont no htm deixat buida la ciutat. FOTO: XAVl LARROSA. n e m e s : a m b d u e s companyies exhibidores han corroborat que la taquilla no ha disminuït durant el cap d e s e t m a n a , sinó q u e s'ha m a n t i n g u t " m é s o m e n y s igual" q u e altres dissabtes i d i u m e n g e s d'aquesta temporada, essent dilluns el dia que, comparant-ho amb altres

setmanes, es va apreciar millor que no tothom havia marxat. En la mateixa línia s'han manifestat molts comerciants. "Avui dia hi ha gent per a tot" afirma el president de Sant Cugat Comerç, J a u m e Tubau, "i a les botigues del centre això es nota perquè el pont no ha

fet baixar el ritme de sempre". Ritme que, segons Tubau, s'agilitzarà d ' a q u í a finals d'any "perquè des de l'associació es recomana q u e amb vistes a les festes s'obri sempre que es pugui, dintre de les possibilitats, perquè moltes vegades salven la temporada".

E n t i t a t s

El Club Muntanyenc compta amb un nou grup alpí cPescaladors A. BORAU - SJIU Cugat -

El Pedraforca va ser l'objectiu de la seva primera sortida, i la seva fita és aconseguir un grup ' d e gent que coordini i partipi en unes sortides a la muntanya centrades molt més en l'escalada. Es tracta del nou Grup Alpí d'Escaladors amb el que compta el C l u b M u n t a n y e n c Sant Cugat des de finals de novembre. "La idea va sorgir de membres de diferents sectors del Club", afirma un dels escaladors, en Quim Hernàndez. "Vam pensar que faltava un grup que cohesionés una mica més la franja d'edat d'entre els vint i els trenta anys dels q u e en agrada sor-

tir a la muntanya". Però, segons I l c r n à n d e z , la idea que centrarà aquestes sortides serà més la d'escalar -"fer més c r e s t e s " - que no pas la de caminar, "serà potser una mica m é s tècnic q u e una excursió normal a la muntanya". En principi, no tenen cap organigrama estructurat encara, ni tampoc cap programa d'activitats definit del tot, però la idea que tenen els seus components és la d'aconseguir un grup d e persones amb els quals fer sortides i marcar diferents propostes d'una manera més espontània, "almenys durant el primer any . A més d'organitzar de manera conjunta les sortides, també han decidit reestructurar la biblio-

El nou grup vol centrar-se més en l'escalada. FOTO: XAVI

teca i buscar ressenyes de muntanya per remodelar I'arxiu i tenir-lo p r e p a r a t per a tots els amants de l'escalada que el vulguin consultar. El nou Grup d'Escalada del Club Muntanyenc està obert a

LARROSA.

tothom qui hi vulgui participar, només han de passar per la seu de l'entitat santeugatenca els dimecres a partir de dos quarts de nou del vespre, que és quan es reuneixen per planificar les seves activitats.


Societat

Ï 1 S ÍCANTONS Divendres, lldedesembn 1998

E n s e n y a m e n t

C e l e b r a c i ó

Alta participació dels pares en les eleccions als Consells Escolars A. BORAU

peren (l'índex estatal se situa entre el quatre i el disset i tots els centres estan entre el deu i el vint-i-sis per cent). Dades que els respectius directors i directores han qualificat com a "molt positives". En aquests comicis s'han renovat la meitat dels representants dels pares i la meitat dels mestres (el nombre varia segons les línies/capacitat que té l'escola). Pel que fa a les concertades (El Pinar, Santa Isabel, Thau, i Pureza de Maria i

Els pares dels estudiants santcugatencs continuen implicantse en l'elecció dels seus representants al Consell Escolar del centre dels seus fills. Almenys així ho han demostrat els resultats atorgats pels darrers comicis, celebrats el proppassat dia dos a les escoles públiques i concertades de la localitat. La major part dels centres públics de primària (en total són Avenç), els reset: Joan Mara- EU pareS participen sultats s'han gall, Pins del Vallès, Collseromantingut mes la, Pla i Farreo menys en la res, Ferran i mateixa línia Clua, Catalunya que altres anys, i la Floresta) sense cap canvi han mantingut - ' -•* , _ destacable -exel mateix percepte als dos dacentatge de participació que en rrers, als quals encara no s'han les darreres eleccions, celebra- celebrat-, però que s'estima que des ara fa dos anys. Però en al- seran més o menys com semguns casos aquesta implicació pre-. ha estat més elevada. Un altre cas molt diferent són De tota manera, molts direc- els instituts. Tots tres centres tors coincideixen a assenyalar públics d'ensenyament secunque falta un xic més d'informa- dari (Arnau Cadell, Angeleta ció del procés, i destaquen que Ferrer i Leonardo da Vinci) teés força difícil atreure la presèn- nen una mitjana de participacia dels progenitors en unes vo- ció que, en el cas dels pares, és tacions celebrades en dia labo- més que baixa (entre l'u i mig i rable. el cinc per cent). Però, en canvi, els estudiants són molt parMalgrat això, les set escoles ticipatius, i enguany fins i tot santcugatenques, o bé estan entre la mitjana estatal o bé la su- ha pujat la mitjana.

més en les eleccions de les escoles que en les dels instituts

La U n i ó S a n t c u g a t e n c a p r e p a r a el s e u c e n t e n a r i Alguns actes coincidiran amb els de l'any Clavé A. BORAI

- Sant Cugat El 1999 farà 150 anys que Josep Anselm Clavé va crear el primer grup de cantaires i s'iniciava la llarga tradició del món coral a Catalunya. A més coincidirà amb el 175è aniversari del seu naixement i el 125è de la seva mort, i és per això que la Federació de Cors de Clavé ha organitzat una celebració d'allò més completa, que inclourà Sant Cugat entre una de les seves actuacions. I és que La Unió Santcugatenca també estarà de festa: l'entitat ja ha començat a organitzar el programa d'activitats que donaran a conèixer el centenari de la seva creació. Segons el president del Comitè Oganitzador, Pep Blanes, està previst que totes les seccions de l'entitat tinguin el seu protagonisme, amb l'objectiu final "d'aconseguir que s'impliquin, i ho celebrin, també tota la resta d'entitats i ciutadans de Sant Cugat". Així, una primera proposta encetaria el centenari amb la secció coral, amb un acte conjunt el mes d'octubre amb la Federacions de Cors de Clavé. La celebració continuarà més enllà del segle, i entre tots els actes programats per a l'any 2000 els organitzadors destaquen la "marató a l'Auditori":

La Federació de Cors participarà enel centenari. FOTO: XAV1LARROSA.

vint-i-quatre hores d'actuacions ininterrompudes on totes les entitats santcugatenques tindran el seu moment de glòria.

Els organitzadors volen aconseguir que els santcugatencs també hi participin D'altra banda, a més de tot el cicle d'actuacions, els membres de La Unió estan preparant t a m b é "dos grans records": un gran monument que

X e r r a d e s

al CMSC la situació actual a Cuba

Els assistents s'interessen pels pros i con tres del règim castrista A.B.

Àngel Almarales, expert en energia renovable de l'Organització No Governamental Cubasolar, va ser el convidat a la xerrada que va tenir lloc el proppassat dimecres al Club Muntanyenc Sant Cugat. En ella, el tècnic va explicar als assistents els diferents programes que l'entitat a què pertany està desenvolupant en l'actualitat, centrats tots ells en la recerca d'energies alternatives que puguin suplir la mancança de petroli produïda pel bloqueig que pateix l'illa des de fa uns anys. Producció d'energies renova-

bles amb la utilització de resi dus agrícoles i l'electrificació de consultoris mèdics de muntanya amb energia solar, així com altres tècniques ecologistes desenvolupades per les ONG cubanes, van donar pas a un torn de preguntes que Almarales no va dubtar a contestar. "El nostre problema", va afirmar el tècnic, "és que hi ha molta desinformació i tergiversació de la informació que es dóna sobre Cuba". Segons Almarales, és cert que totes aquestes alternatives ecologistes es van començar a buscar en els moments de necessitat, "però quan tinguem tot el petroli i tots els fertilitzants del món, continuarem aplicant el

anirà situat a la plaça de La Unió-de quatre metres d'alçada i amb una senyera, una lira i la cara d'en Clavé-, i un llibre amb la història de l'entitat que, segons afirmen, "és també la història de Sant Cugat". El volum, que estarà enllestit a principis d'any sota la supervisió de Tomàs Grau, corre a càrrec de l'historiador Climent Ribera, i anirà il·lustrat amb centenars d'imatges d'època que està recopilant Pere Calders. La Unió va néixer ara fa cent anys de la idea sorgida d'uns vint-i-set membres de la Coral La Lira i la Coral Progrés. Actualment l'entitat s'apropa als set-cents socis.

projecte que hem escollit". Segons l'expert en tècniques renovables, "a tot arreu hi ha poca comprensió sobre totes aquestes alternatives; sembla que és molt difícil estalviar energia quan ens diuen que en sobra pertot, però no és així, la terra ja no aguanta més". D'altra banda, durant el torn de preguntes, Almarales va respondre els dubtes dels assistents, des dels problemes de transport fins a la composició de les empreses mixtes a Cuba, passant per l'economia -que segons el ponent està millorant. Però sempre deixant clar que "la nostra revolució, el nostre projecte, no és perfecte, però és el nostre i el que necessitem no és caritat, sinó desenvolupar les estructures del país per continuar amb el nostre treball". Un treball que per a Almarales té l'objectiu de fomentar l'Educació i la Salut Pública de la societat de l'illa i que passa per donar més cabuLes alternatives ecologistes es van posar a debat. FOTO: XAVI LARROSA. da a l'ecologia.

Un expert en energia renovable explica

- Saat Casat -

17


Societat

18

ELS-/CAIYIDNS Divendres. 11 de desembre 1WX

T r a d i c i o n s

Santa Llúcia, preludi del Nadal Diferents activitats protagonitzen la celebració durant el cap de setmana Des d'ahir es pot visitar - p e r primera vegada a la plaça Pere S a n - la tradicional fira de Santa Uúcia que Ajuntament i comerciants del c a r r e r M a j o r organitzen c o n j u n t a m e n t des de fa un parell d'anys. Però no serà l'únic indicador d'aquest cap de setmana que s'apropa el Nadal: aquest vespre se celebra el tradicional concert al Monestir i demà, dissabte, i diumenge es pot visitar la fira que també organitzen anualment els veïns de la Floresta. A N N A BORAI

- Sant Cugat / la Floresta S e g o n s la t r a d i c i ó , era per Santa Llúcia quan es guarnien els carrers i començava la decoració de les cases. M e n t r e les modistes celebraven el dia d e la seva patrona, els comerciants i artesans sortien al carrer per oferir als seus c o n ciutadans les peces necessàries per deixar ben boniques les llars. T e m p s ençà, Santa Llúcia a n u n c i a v a la p r o x i m i t a t d e l Nadal i avui dia encara ho fa: els s a n t e u g a t e n c s c o n t i n u e n c e l e b r a n t a q u e s t a diada, eng u a n y a m b d i f e r e n t s activitats. D e s d'ahir a la tarda es pot visitar la Fira q u e des de 1996 organitza l ' A j u n t a m e n t a m b la col·laboració dels c o m e r ciants del carrer Major. Per primera vegada, els vuit participants d ' e n g u a n y ocupen la plaça Pere San, on els s a n t e u g a t e n c s podran trobar -fins al proper dimecres, dia 16- des de figures de pessebre fins a e l e m e n t s decoratius de la llar, passant per l'arbrat i Ics plantes t í p i q u e s del Nadal.

haurà c r e m a t per als grans i contes infantils per als més joves. Concert al Monestir D'altra banda, aquest vespre se celebra a l'Església dej Monestir el tradicional C o n c e r t de Santa Llúcia. Oriol E s p u n y a la p r i m e r a part i Escarlata Blanco a la seg o n a i n t e r p r e t a r a n al p i a n o obres d e Ravel, S c h u m a n n i Mozart e n t r e altres compositors. El concert començarà a partir d e dos q u a r t s d ' o n z e del vespre.

A la Fira de Santa Llúcia s'ht poden trobar tot tipus de guarniments nadalencs. F: XAVI LARROSA

E s p l a i s

La Fundació Pere Tarrés ofereix cursos per a monitors a Sant Cugat Les classes s'impartiran durant les vacances de Nadal

èàMú Wi

A. B. - Sant Cugat -

Qoaa

ijfyjntef.j|

T a m b é a la Floresta es podrà trobar aquest cap de setmana la fira típica d ' a q u e s t e s dates. Organitzada per l'Associació de Veïns, l ' A g r u p a m e n t E s colta i l'Associació de Monitors l'Esclop, a m b l'objectiu d e convertir-la en una festa del barri, la Fira de Santa Llúcia de la Floresta serà dissabte i d i u m e n g e a la plaça d e l ' E s t a c i ó , a m b la p r e s è n c i a d'artesans locals i t a m b é d'alguns convidats de Barcelona. El p r o g r a m a d ' a c t i v i t a t s d'enguany, però, presenta algunes novetats: a més dels tallers infantils i el dinar de germanor, dissabte a la tarda hi

Monitors i Directors d'Activitats de Lleure Infantil i Juvenil són els dos cursos que la Fundació Pere Tarrés impartirà a la Casa de Cultura de Sant Cugat durant les vacances de Nadal, època escollida "perquè la majoria de monitors treballen i estudien, fet que els impedeix adquirir una formació adequada durant el curs escolar". S e g o n s el seu c o o r d i n a d o r , Francesc Garreta, l'objectiu d'aquestes classes és "transmetre els coneixements bàsics per a qualsevol monitor, perquè sàpiga q u e no es tracta n o m é s d'omplir les hores dels n e n s , sinó d'educar-los i de transmetre'ls una sèrie de valors", en el cas dels monitors, i de "mostrar la problemàtica legislativa i les diferents dinàmiques que hauran d'assumir" en el cas dels directors. Si bé aquests ensenyaments teoricopràctics estan ideats, en

F.ls cursos estan orientats a monitors en actiu. F..-XAVI LARROSA principi, per a persones amb experiència e n el sector que coneguin tant els conceptes com la terminologia, l'assistència està oberta a tothom només amb la presentció d'una memòria escrita basada en la lectura d'un llibre que s'especifica en el moment de fer la inscripció.

Aquesta és la tercera vegada que la Fundació imparteix aquest tipus d e cursos intensius a la localitat. El de monitors serà del 19 de desembre al 9 d e gener i el d e Directors del 24 d e d e sembre al 10 d e gener, en ambdós casos tots els dies de la setmana exceptuant els festius.

Griful Oil, s. L.

4

Servei Estació

Gel Premsa Gelats

Gasoil calefacció Carbó

Llenya Butà

£035094555

EL PAGAMENT DEL GASOIL "C" SERVIT A DOMICILI ES POT FER EN EFECTIU O

Botiga 24 h Pa les 24 h Gel

Premsa Entrepans Congelats

Gelats Accessoris


EIS4CANT0NS

C I U T A T

Núm. 1 0

Fundació Sant Cugat Diari del Congres - Fundació Sant Cugat Plaça Pep Ventura, 1 Telèton 93 674 51 95 08190 Sant Cugat del Vallès e-mail: secretaria Fundació: secretarlaesteugat.org organització Congrés: congres9stcugat.org web: http://stcugat.or97

"Els reptes del nostre temps tenen alguna cosa a veure amb la sostenibilitat, l'ecologia i la solidaritat"

"La solidaritat és un dels temes que sembla moure la joventut o, almenys, la joventut que es mou "

Nosaltres i ells

El proper divendres 11 de desembre presentarem la 5a sessió del Congrés de la ciutat dedicada a la Convivència, la solidaritat i la tolerància, i deixem sobre la taula el debat que al llarg de les sessions preparatòries ha planejat entre nosaltres. Quan el segle XX està a les acaballes ens trobem desorientats. Els historiadors futurs tindran molt clar quines hauran estat les idees i tendències clau del nostre temps, però nosaltres, que ens limitem a viure-ho, no ho podem tenir ara tan clar. Només ho podem intuir... I intuïm que, acabada ja la història (...) els reptes del nostre temps tenen alguna cosa a veure amb qüestions globals com ara l'ecologia, la sostenibilitat i la solidaritat. I això ho intueixen sobretot els joves, que són acusats de no interessar-se per les nostres pretèrites batalletes estèrils, de no apuntar-se als nostres tinglados associatius, però que

semblen tenir clars quins poden ser els reptes del futur. Com tots sabem, la solidaritat és un dels temes que sembla moure la joventut... o, almenys, la joventut que es mou. Bé, així doncs, quan parlem de solidaritat, de què parlem? És obvi que no creiem que sigui aquest el lloc adient, ni tenim prou capacitat com per pontificar sobre la resposta correcta, però potser podem introduir alguna pauta que serveixi per ajudar-nos a plantejar preguntes. I aquestes pautes poden venir de la intuïció, i em sembla intuir que això de la solidaritat té alguna cosa a veure amb la pugna entre el "nosaltres" i l"'ells". Solidaritat amb qui? Amb ells, amb nosaltres. Qui són ells i qui som nosaltres?. Entenem que una bona societat és aquella en la qual la solidaritat té sentit, aquella en què la diferència entre jo

i nosaltres no és un dilema: què donar als altres i què conservar per a un mateix. Ja en una sessió del Congrés es va començar a plantejar aquest dilema, en una dimensió mes restringida. Va ser en la famosa ponència dels nouvinguts, nouvinguts que encara no són ""nosaltres", sinó que mantenen la seva condició d'"ells". Si ja ens és difícil considerar-lo un de nosaltres, imaginem que, a més a més, són en un altre continent, i d'una altra raça i costums, o simplement un infant del Raval o un rapat d'aspecte agressiu. Debatre aquestes qüestions i d'altres que, de segur, es plantejaran en la nostra dimensió local, i si ens atrevim també a escala global, és l'objectiu de la cinquena sessió del congrés.

"Els joves són acusats de no interessar-se per les nostres pretèrites batalletes estèrils "

"La solidaritat té alguna cosa a veure amb la pugna entre 'nosaltres'i 'ells'"

Neus Sotomayor Rodríguez, coordinadora de la 5 sessió

ESTUDIS PRÀCTIS DE TRADUCCIÓ CERTIFICAT I DIPLOMA PRIMERA CONVOCATÒRIA 1 de Febrer 99 Santiago Rusinol, 2 • Tel./Fax 93 674 15 01 • 08190 Sant Cugat del Vallès

Col·laborador del 1er. Congrés de la Ciutat


OS4C4IYIONS

Oberta

Núm. 10 De»!!*.»*!»»»

La convivència i la solidaritat centren la sessió d'avui Arcadi Oliveras participarà en la taula rodona santcugatenca. a través de la coordinadora d'ONG, i per plantejar-se si la interacció pot bastir un projecte comú al nostre municipi. La sessió començarà a les vuit del vespre amb Després de reflexionar sobre la cultura, el Congrés de la Ciutat celebra aquest vespre la la conferència titulada Solidaritat aquí i arreu: seva cinquena sessió, centrada en el tema de la una eina de convivència, a càrrec d'Arcadi cooperació i la solidaritat, una qüestió de ple- Oliveras, president de Justícia i Pau i profesna actualitat a tot el món i també a casa nostra sor d'Economia Mundial a la UAB. Oliveras, Vehicle tot terreny, comprat gràcies a la campanya d'ajut alpolbe sahrauí. FOTO: X.. LARROSA arran dels tràgics efectes de l'huracà Mitch a que té una llarga vinculació amb Sant Cugat per Centreamèrica. Com en altres conflictes i tragè- raons familiars i com a organitzador de la Uni-' mes de la dona immigrant que col·labora amb riència a la Diputació. La moderació de la taudies internacionals (Bòsnia, Rwanda o el Sà- versitat de la Pau, parlarà sobre el paper de la Càritas com a educadora sociocultural. Fati- la anirà a càrrec d'Ana Murillo, tècnica de prohara), el poble de Sant Cugat ha respost una ve- solidaritat en un context de globalització en ma, que va arribar a Sant Cugat fa dotze anys, moció econòmica. gada més solidàriament davant les campanyes què és freqüent estar més sensibilitzat per les parlarà sobre "La situació de la dona immiLa sessió sobre "Convivència, solidaritat i d'ajut i d'emergència de les últimes setmanes. tragèdies de l'exterior que pels problemes de grant ". La tercera ponent és Fatiha Benham- tolerància" ha estat coordinada per Neus SoAl marge de les aportacions que hagin fet els casa, sovint poc coneguts i poc divulgats. mou, mestra especialista en educació inter- tomayor i en la seva preparació hi han interciutadans a títol individual, impossibles de A continuació hi haurà la taula rodona en la cultural i una de les impulsores del grup de vingut Elena Bosch, Àngels Camps, Concha quantificar, la campanya de la Creu Roja Sant qual participaran un grup de persones com- dones de Vallès sense Fronteres, que centrarà Martínez, Jordi Molgó, Cristina MonteaguCugat ha aconseguit recollir prop de dos mi- promeses en aquests temes, vinculades totes la seva intervenció en el tema d'"Immigració do, Ana Murillo, Carme Talleda, Pilar López, lions de pessetes. D'aquesta xifra, una part co- elles a Sant Cugat. És el cas de Vicenç Fisas, i educació". La taula es completa amb Toni Ignasi Mestres i Mari Pau López de Liano. rrespon a donació popular i la resta a l'Ajun- titular de la Càtedra Unesco sobre Pau i Drets Baldi, membre de la coordinadora d'ONG de Sotomayor espera que el debat d'aquesta nit tament, que ha destinat 500.000 pessetes a Humans de la UAB i fundador de Vallès sen- Sant Cugat i Dolors Renau, cap de Coopera- compti amb més participació de gent jove que aquesta campanya per Centreamèrica. se Fronteres, que parlarà sobre 'Treballar pa- ció de la Diputació de Barcelona. Aquests dos les sessions precedents: El tema de la solidala pau". Fisas acaba d'enllestir el seu darrer lli- últims ponents explicaran de quina manera ritat és un dels que mou més la joventut avui Amb el cas de l'huracà Mitch com a teló de bre titulat Las ONG ante el comercio de armas s'enfronten les campanyes de cooperació i so- dia, juntament amb l'ecologia". La composifons, la sessió d'aquesta nit tractarà una sèrie v el desarme (Icaria), que presentarà el proper lidaritat des dels seusrespectiuscamps, la so- ció de la taula rodona, on la meitat dels ponents de temes relacionats amb la convivència i la sodilluns a Madrid. L'obra és fruit de la tasca cietat civil i les institucions. Toni Baldi ha par- són joves, és un bon exemple d'aquest fet, selidaritat. La immigració, l'associacionisme per la solidaritat, la implicació de la ciutat en el que ha fet els darrers quatre anys, coordinant ticipat en diverses campanyes locals com a gons la coordinadora.. Després d'aquest cinTercer Món, el 0,7%, l'esforç ciutadà i l'es- la campanya d'Amnistia Internacional, Gre- membre del grup Baula i SCAPS (Sant Cugat què debat, el Congrés de la Ciutat farà el parènforç institucional seran algunes de les qües- enpeace, Intermón i Metges sense Fronteres Amb el Poble Saharui), mentre que l'exdipu- tesi de les vacances de Nadal i les sessions es tions que es posaran sobre la taula. Serà una contra les mines antipersona. Una altra con- tada del PSC, Dolors Renau, parlarà d'"El pa- reprendran el 16 de gener amb el tema de La bona ocasió per saber com actua la solidaritat vidada és Fatima Ilyas, especialista amb te- per de les institucions" des de la seva expe- vida política aL·ciutat. Redacció

- Sant Cugat -

Solidaritat en acció, una experiència a Palavé El lloc on he estat aquests sis mesos és el batei Palavé, a Sant Domingo. Palavé és una comunitat agrícola on part de la seva població són immigrants haitians que treballen la canya de sucre. Com la resta de bateis del país, és un lloc indesitjable per als dominicans, on les condicions de vida són força difícils. A Palavé fa 10 anys que hi treballa Ujedo, una ONG dominicana amb l'objectiu de fer d'aquestes comunitats llocs mínimament habitables, mitjançant la participació de la comunitat en la resolució dels seus problemes i mancances. Gràcies a aquest treball, Palavé té unes mínimes infraestructures: aigua potable, llum, una escola, àrees de recreació i esport, un centre de salut... 1 què has fet? És difícil resumiren unes línies una experiència així. Se'm fa impossible traduir-la en paraules. Però és important fer-ho, intentar que la gent es faci seva la teva vivència, que conegui, encara que sigui superficialment, quelcom més del que has descobert dia a dia en aquells que t'acullen. Han estat sis mesos de convivència, de somnis viscuts i de frustracions, d'intercanvis i de malentesos, i sobretot d'aprenentatge. Sis mesos de confusions, on qualsevol petit soroll esdevé un nou descobriment i on dia a dia vas percebent, coneixent i entenent una cultura diferent, fet que només és possible a través de la convivència directa. Sis mesos durant els quals passes a formar part d'una comunitat, dels seus projectes de vida, de les seves alegries i tristeses. I com ha anat? Bé, no téresa veure el que t'expliquen o t'imaginaves amb la realitat que després descobreixes, potser per la dificultat de què abans parlava de traduir aquestes vivències en paraules. Potser ho diu tot el fet que ho tornaria a repetir, que no m'ho pensaria dues vegades. I ara què? Solidaritat, cooperació... Potser la paraula més adient que resumiria aquests sis mesos a Palavé seria intercanvi, convivència i aprenentatge. La solidaritat i la cooperació vénen posteriorment, quan un cop et situes de nou a casa pots començar a difondre l'experiència, a organit-

zar campanyes de suport, a implicar més persones en el projecte de vida que tu has descobert. S'ha de donar a conèixer la realitat no mediatitzada pels mitjans de comunicació. Hem de saber que no estem sols i que cal que ens comencem a moure.a plantar cara a moltes coses que estan perjudicant tres quartes parts del planeta. S'ha acabat la República Dominicana paradisíaca, on els turistes només coneixen les seves platges i hotels de luxe, on ens neguen el dret a conviure amb les arrels de la seva gent, trepitjar el fang dels seus carrers i banyar-nos sota els tàlvegs i les intenses pluges d'agost. Ja n'hi ha prou de plats de marisc i de pastes importades. Hem d'assaborir el gust de les guaiabes, dels guineus, la iuca i la papaia. La pluja sona diferent en les teulades d'uralita. L'arròs té un altre gust en plats de ferro. Ja és hora que descobrim que a l'Àfrica hi ha quelcom més que nens amb la panxa grossa, i a Santo Domingo altres coses a més de dones boniques i platges meravelloses. Però no sempre ens és possible fer un intercanvi directe. Hi ha altres tipus de cooperació, tot i que penso que són força criticables i s'han de canviar moltes coses encara. La cooperació per part d'organismes governamentals crec que ja s'ha demostrat que no és vàlida, que es mou més pels propis interessos que per la solidaritat. La cooperació ha de ser gratuïta, sense esperar-ne res a canvi, i això és quelcom que trenca els esquemes del govem. Si no hi ha reconeixement, uns interessos a la zona, un lloc per explotar... no és "viable" el projecte. Penso que encara ens queden moltes altres formes de cooperació per inventar, experimentant juntament amb les organitzacions del sud, conversant cara a cara sobre les dificultats de cada model de societat, per arribar a un nou paradigma comú, viable i vivible per a tothom. Difícil?... Sí, encara que ja som molts els qui hi creiem i volem treballar per aconseguir-ho. Montse Valderrama, cooperant santcugatenca

"La cooperació per part d'organismes governamentals es mou més per interessos que per solidaritat"

"S'ha de donarà conèixer la realitat no mediatitzada pels mitjans informatius " *a»ï> í

.(í

"A Santo Domingo hi ha altres coses a més de dones boniques i platges meravelloses"

"La cooperació ha de ser gratuïta, sense esperar-ne res a canvi"


EIS 4 CANTONS

NÚm. 1 0

L 'en tr e vist a

L antena

Solidaritat Avui torno al Congrés. A més, prometo no deixar-me emportar mai més pels atacs de caspa que em produeixen els intents de fabricar referents ideològics de pa sucat amb oli. Avui es parlarà de solidaritat, i també de convivència i tolerància. No sé per què, però em sembla que no caldrà divagar, com es va fer en parlar de cultura, sobre la necessitat de trobar-ne una defi-. nició. Com també em sembla, i tampoc no sé per què, que hi haurà moltes menys comunicacions escrites. Això vol dir que som molt més cultes que no pas solidaris? Ans al contrari, crec que se n'ha escrit poc, però s'ha practicat a bastament. Encara que, òbviament, aquesta solidaritat porti noms concrets. Un petit recordatori: l'acampada de finals de 1994 a favor del 0,7%, les concentracions de l'any següent a favor de la pau a Bòsnia, l'ajut als sahrauís i l'escampada de desenes de joves solidaris santcugatencs arreu del món, especialment pel continent americà. Avui m'he posat seriós, el tema s'ho val. Oleguer Bardissa

Programa Conferència:

Solidaritat aquí i arreu: una eina de convivència ARCADI OLIVERAS, president de Justícia i Pau. Taula rodona: • Treballar per la pau VICENÇ FISAS, Càtedra UNESCO per la pau de la UAB. ' La situació de la dona immigrant FATIMAILYAS, especialista en temes de la dona immigrant. - Immigració i educació FATIHA BENHAMMOU. Mestra especialista en educació intercultural. • Sensibilització, solidaritat i cooperació TONI BALDI. Membre de la Coordinadora d'ONG de Sant Cugat.. • Els papers de les institucions DOLORS RENAU. Cap de cooperació de la Diputació de Barcelona. Moderadora: ANA MURILLO. Tècnica de promoció econòmica. Secció patrocinada per: I N M O B I L I A B I A

Colonial

Omn*nd.1«Ó«

Arcadi Oliveres. Vicepresident de Justícia i Pau

"Es una mofa c o m m e m o r a r uns drets humans que no s'apliquen de cap manera" ANNA BORAU

Porta molts anys lluitant activament per aconseguir un món millor i pensa que encara falta molt per fer. Arcadi Oliveras, doctor en ciències econòmiques, vicepresident de la Fundació per la Pau i de Justícia i Pau de Barcelona, combina les classes a la universitat amb les xerrades que li demanen arreu de l'Estat. Sempre amb un peu a Barcelona i un altre allà on el necessitin, aquesta tarda aterrarà a Sant Cugat per parlar al Congrés de la Ciutat sobre el que ell defineix com una eina bàsica de convivència: la solidaritat. - Solidaritat com a eina de convivència... com ens ho explicaria, a grans trets? - Principalment la meva idea és parlar de tres àmbits de solidaritat: envers aquells que veuen violats els seus drets; envers el quart món -pobresa i marginació a casa nostra-; i envers el Tercer Món, tres temes i dins de cada un els seus reptes. Sóc conscient que l'àmbit de solidaritat permetria molts altres temes, que no tractaré aquest vespre perquè de fet ja vénen també altres convidats a parlar-ne. - Un dels reptes és potser que la gent no relacioni només solidaritat amb aportació econòmica eventual? - Evidentment, una de les respostes seria l'econòmica, però jo parlaré des de respostes educatives amb canvis de valors, fins a respostes de pressió política i acabant per actituds individuals... i entre aquestes sí que hi ha l'aportació econòmica. Però per a mi no és pas la més rellevant perquè d'una banda posem diners en comptes de solidaritat, i al mateix temps estem ingressant en uns fons de pensió que el que fan és especular amb aquests pobles i empobrir-los... no vull desautoritzar aquestes actuacions, sinó senzillament donar-los una dimensió més àmplia. -Pel que expBca, amés de ser solidari s'hauria de canviar tota l'estructura social. - Sens dubte això és el que intentaré dir. -La gent té feta una idea concreta de què vol dir exactament solidaritat ? - Sí, ho intueix bastant bé. A un primer nivell, que és aquest que dèiem abans,i fins i tot jo diria que hi ha un segon nivell que és força entès, que és el de donar temps. Ara, el tercer, el de canviar tota la nostra manera de veure les coses, aquesta és una base on cal apretar una mica. - Per què, potser la gent només s'enrecorda de ser solidària quan passa una desgràcia? - No, jo diria que s'enrecorda sempre, però reacciona quan passen aquestes desgràcies, o bé en moments memorables -com cada any per Nadal quan totes les televisions fan les maratons-... Cosa que no condemno pas, però només és una part petita de tot el que s'ha de fer... perquè tots tenim presents moltes coses que s'han de fer i que no fem. -En això seria molt important l'actuació del mitjans de comunicació... -Molt, i d'això també en parlaré, perquè els mitjans acaben configurant l'opinió pública... i d'aquesta configuració en surt la reacció. Es molt important la necessitat de contrastar la veracitat i la realitat de la informació que ens arriba, perquè de vegades és certa, però no se situa en la seva verita-

Arcadi Oliveras. FOTOGRAFIA: XAVILARROSA. ble dimensió, i de vegades es manipula. -Tot i això sí que surten a la llum algunes dades de com està el món~ i més aquests dies amb la celebració del cinquantè aniversari de la Declaració dels Drets Humans. Vostè com els veu? -Sí, són dades esfereïdores. És una cosa que no s'aguanta per cap costat. La veritat és que l'alta comissionada de les Nacions Unides pels Drets Humans, que és la senyora Margaret Robinson, va dir a principis de setmana una cosa que em va agradar molt: que no hi ha motiu per commemorar-los, perquè estan tan malament que quasi és una mofa intentar commemorar una cosa que no s'aplica de cap manera. Per exemple els drets individuals i les llibertats que abans deien que es respectaven al primer món, ni tan sols això: als EUA s'aplica la pena de mort sistemàticament, hi ha cent disset països on es tortura... Nosaltres vivim en un país on els drets encara es respecten més que en altres, però de tota manera hi ha llibertats que no s'han posat damunt la taula i estan en perill, com la individual, amb l'augment del control social. O sigui que en comp-

Perfil •Arcadi Oliveres i Btuukl! 1< Barcelona. 194?) és doctor en Cim; es Lcofiòiniques i professord'HcoiMP ia Mundial a lu Universitat Autònoma . ie Barcelona des de 1980. Haestal \incu .!i Jurant toia la se%ra vida a entitats i us •viacions que defensen i lluiten per un tu ni millor. F.n l'actualitat -i des de la v. 1 a creació ai 1983- és vicepresident d. la fundació per-la Pau i vicepresident de Justícia i Pau des de 1986, fet que >•I porta arreu de l'Estat a impartir con fe èiicies en favorde la pati. A Sant Cugat, on estiuej. seva infantesa, coordina d de la l'niversita! pci

tes de celebrar els Drets Humans si fem un balanç resulta que és un desastre. - En comptés de celebrar-los s'haurien de revisar i reformar? - No, reformar-los no. Tot i que la declaració no és pas la que a mi m'agradaria més, perquè a més està mancada de tot el que serien els drets anomenats de tercera generació, és a dir tot allò que ha aparegut després de l'any 48, no hi figura (autodeterminació, pau, conservació del planeta...) en aquest sentit, s'haurien de completar, però ja em quedaria tranquil si aquells que estan proclamats des de fa cinquanta anys es complissin i respectessin. D'una banda, cal avançar molt i, de l'altra, registrar els nous. - Quines serien, doncs, les reivindicacions principals amb vista al segle vinent? - Bé, de fet les reivindicacions no canvien pas gaire des de la Revolució Francesa: la llibertat, la igualtat i la fraternitat -que ara en diem solidaritat-, però al cap i a la fi no és pas tan diferent: les persones han de tenir possibilitat d'una existència digna, han de tenir llibertat i han de ser iguals entre elles. I si no poden ser massa iguals han de ser solidaris quan la igualtat falla. - Vol dir que encara estem igual que fa un parell de segles? - Bé, suposo que igual que fa dos mil anys. La humanitat no ha variat massa encara que les circumstàncies siguin diferents. Podem avançar més?, la meva impressió és que sí, però també tenim estris capaços de fer-ho anar pitjor que abans, i no parlo només de les armes nuclears, també s'hi podria incloure la perversitat de les borses, perquè fer anar malament les coses no vol dir només engegar una bomba atòmica, vol dir especular com especulen cada dia milers de milions, i que fan morir de gana milers de persones cada dia. - 1 les persones solidàries ho poden canviar? - Sí, individualment i col·lectivament considerat. Una persona individual sola ho té malament. Però si té una actitud de canvi i és capaç d'associar-se amb altres que tenen una actitud similar i una capacitat de fixar uns objectius i estructurar-se bé, aleshores tindrem canvis.


22 Societat

ELS /CANTONS Divendres.

La

! I de desembre de 1V9H

r a d i o g r a f i a

RUGBI CLUB SANT CUGAT

Poden trobar-se arrels d'aquest esport en un joc de pilota al qual les legions romanes ja hi jugaven

Un esport antic i modern MONTSK SANT

V

Entitat: Rugbi Club Sant Cugat. Any de fundació: 1987. Jugadors: 100 en tres equips Seu: Club Júnior. Carretera de Rubí.

El 1921 el senyor Baldiri Aleu, de Sant Boi de Llobregat, va començar a jugar amb un grup d'amics un joc força desconegut a les nostres terres. Encara que derivat de les mateixes arrels que el futbol, és un joc força diferent. Es jugava amb una pilota de forma oval, amb 15 o 13 jugadors, podent tocar la pilota amb tot el cos, en lloc dels 11 jugadors, la pilota esfèrica i la regla de no poder tocar la pilota amb les mans, com al futbol. L'esport s'anomenava Rugbi, un joc anglès l'origen modern del qual és netament universitari i

d'aquest país; però es poden tro- una preferència inequívoca pel bar precedents d'aquest esport jugador i l'equip amateur, així al calcio que es practica a Florèn- com pel fet de fer escola i crear cia des de el segle XV; i un pre- planter. cedent encara més antic en el El rugbi és un esport de païjoc del Vharpastum jugat per les sos freds, ja que exigeix un tropes de les legions romanes. camp de gespa i sempre es juga Aviat el nou esport va desper- a l'aire lliure a causa de les ditar una forta afició a Sant Boi i mensions del terreny de joc: 100 als ambients universitaris de metres per 60, amb petites vaMadrid i de Barcelona. riacions en les mides. ModerEncara que a les nostres terres nament, molts clubs mantenen no es pot parlar d'un esport po- equips masculins i femenins, pular, sí que és prou conegut i tant sèniors com juvenils i inpracticat a tot Catalunya, so- fantils bretot a la Catalunya Nord i, El Rugbi Club Sant Cugat, molt especialment, a la ciutat fundat l'any 1987, manté una de Perpinyà. escola amb equips alevins i caÉs un esport que, tot i moure dets i dos equips juvenils i un alpassions, ha mantigut sempre tre de sèniors. Hi havia hagut

també una secció femenina que malauradament va desaparèixer per dificultats de mantenir la plantilla. Com a camp de joc i d'entrenaments fan servir el camp del Club Júnior Sant Cugat, ja que un camp de gespa d'aquestes dimensions no es troba fàcilment i, sobretot, pot ser molt onerós per a un club esportiu totalment amateur, com són la majoria d'equips. Ja que l'esperit amateur es conserva molt en aquet esport, en el seu campionat més famós, el Torneig de les Cinc Nacions, jugat entre les seleccions d'Anglaterra, França Gal·les, Escòcia i Irlanda, els jugadors són tots no professionals.


Societat 23

ELS'ÍOVINTONS Divendres, 11 de desembre de 1998

La

r a d i o g r a f i a

RUGBI CLUB SANT CUGAT

m"*m

^^^^MJ^^ JAlfiSiS

El Rugbi potencia la convivència i la competició per sobre de la rivalitat personal

Un club i una escola esportiva M. S.

El Rugbi Club Sant Cugat té un equip de sèniors, que avui juga a la Segona Divisió B. Un equip de juvenil i un altre de cadets que juguen al campionat de Catalunya en les seves categories; i, sobretot, l'escola, que té un equip d'alevins jugant al campionat de Catalunya i al d'Espanya per a nens, així com competicions infantils, sobretot amb equips del Rosselló i la Cerdanya francesa, molt especialment amb la USAP de Perpinyà. Una de les activitats que més importància tenen dintre del

club és la potenciació de la continuïtat del club, comptant amb els antics jugadors i sobretot implicant els pares dels petits jugadors en l'esperit del club. Així, molts del entrenadors dels equips infantils i juvenils són exjugadors del mateix club que ara són pares i alhora entrenadors de llurs fills en aquest esport. Els equips dels alevins i dels cadets, de 12 jugadors, són la nineta dels ulls del club, que veu en els joves jugadors la base per fer més planter i eixamplar el club que, durant els seus 11 anys d'història, ha anat creixent a poc a poc però amb fermesa. La queixa és el desconeixement

que pateix l'esport del rugbi per part de molta gent i, sobretot, dels grans mitjans de comunicació que prefereixen altres esports, però alhora reconeixen que aquest desconeixement fa que es conservi més fermament l'esperit d'esport d'aficionats, poc comercialitzat i per això mateix molt més autèntic. Sorprenentment, i malgrat la fama que té el rugbi entre els no iniciats, tot i que és un esport rude i fort, no és violent; en ser col·lectiu, no és freqüent trobar joc brut entre el jugadors, i és apropiat per a qualsevol constitució física, ja que dins l'equip es troba fàcilment lloc per a tothom. Els partits de nens

es juguen amb 12 jugadors; són una mica més curts que els dels sèniors, de 80 minuts dividits en dues parts, en els quals les carreres pel camp se succeeixen molt ràpidament. El rugbi és, doncs, un esport ràpid i dur físicament, però també un esport prou vistós i interessant per gaudir-lo. En sçr un esport que necessita un terra tou, és un esport d'hivern i més aviat jugat en països de fred i d'herba verda. A la seva escola de rugbi, el Club de Sant Cugat, com en general tots els altres equips i jugadors d'aquest esport, es fa molt més èmfasi a potenciar l'esperit d'equip i d'amistat esportiva que no pas en la lluita per

guanyar. Un esperit que no és tan estrany de trobar en els clubs de rugbi, sobretot en els europeus, on compten amb més equips formats per gent aficionada, mai professionals, i sobretot poc amics de les rivalitats fora del camp. Tant és així que entre els jugadors i aficionats es diu que els partits de rugbi tenen tres parts: les dues primeres de joc, i la tercera el dinar de germanor entre els equips rivals. Al Rugbi Club de Sant Cugat hi ha jugadors internacionals, com el cas d'una jove jugadora femenina, Lourdes López, que ara juga amb el Club femení de rugbi de la Bonanova.


24 Societat

ELS /GUYTOïNS Divendres, 11 de desembre de 1998

L A S E T M A N A EN IMATGES

PUJOL VISITA EL CENTRE BORJA El president de la Generalitat, Jordi Pujol, ha visitat aquesta setmana el Centre Borja de la ciutat per conèixer-ne les dependències. En declaracions a la premsa, Pujol ha aprofitat la visita a Sant Cugat per manifestar el seu suport a Lluís Recoder com a possible candidat a Valcaldia de la ciutat. Amb tot, el president va lloar la tasca d'Aymerich al capdavant del consistori municipal. Pàgina: 7. Foto: XAVILARROSA

LA UNIÓ PREPARA ELS ACTES DEL SEU CENTENARI La Unió Santcugatenca celebra Pany vinent el seu centenari, motiu pel qual ha elaborat un programa d'activitats entre les que destaca una marató en la qual totes les entitats de Sant Cugat actuarien al Teatre-Auditori. A mes, es preveu editar un llibre sobre la història de ïentitat i construir el monument que mostra la imatge, per instal·lar-lo a la plaça de la Unió. Pàgina: 17. Foto.XAVI LARROSA

AFINAR L'ENGINY PER SUPUR MANCANCES La realitat cubana moltes vegades esforça diferent de com ens l'expliquen. Això va intentar demostrar el cubà Àngel Almarales, que abans d'ahir va oferir una conferència al CMSCsobre les ELS MAULETS FAN CAMPANYA CONTRA LA CONSTITUCIÓ energies renovables. En una exposició de més d'una hora El col·lectiu independentista Maulets va tancar el cap de setmana passat una setmana Almarales va intentar trencar amb el que va anomenar tòpics d'actes reivindicatius i de protesta contra la Constitució espanyola. Les jornades van cubans, indicant als presents la salut de què gaudeix una illa, "on posar èmfasi en les estructures del sistema actual que Maulets considera més no tot va tan malament com es diu ", segons ell. perjudicials: l'exèrcit, el poder econòmic i els cossos repressius. Pàgina: 17. Foto: XAVI LARROSA Pàgina: 8. Foto: XAVI LARROSA


Societat 25

ELS-4CANIWS Divendres, 11 de desembre de 1998

L A SETMANA EN IMATGES

PATRÍCIA DE NO ENREGISTRA EL SEU PRIMER DISC COMPACTE Amb només 24 anys, aquesta jove santcugatenca du a r espatlla el tercer premi Montserrat Alavedra i un munt d'actuacions arreu de Catalunya. Ara acaba d'editar el seu primer disc compacte juntament amb altres tres intèrprets de flauta travessera. El treball, anomenat Flautes d'Adri, surt a la venda demà. Pàgina: 38. Foto: XAVI LARRÒSA.

VIRTUOSOS INTÈRPRETS DE MÚSICS GENIALS El músic francès Régis Pasquierva mostrar divendres, al Teatre-Auditori, el que significa la paraula virtuosisme. Amb una habilitat fora del comú, l'artista va interpretar algunes de les millors peces de Bizet i Saint-Saens. L'orchestre de Picardie, amb la qual actuava Pasquier, tampoc va defraudar i el seu director, Edmond Colomer, va justificar sobradament el seu atribut com una de les figures més importants de la vida orquestral espanyola. Pàgina:39. Foto: OSCAR BENITO

LA GIMNÀSTICA SANTCUGATENCA DESTACA L'equip júnior del CMSC s'ha proclamat com el sisè millor grup de gimnàstica rítmica d'Espanya en classificar-se en aquesta posició en el campionat estatal que s'acaba de celebrarà Saragossa. Amb una puntuació de 28,450 punts, les gimnastes santcugatenques s'han convertit en el millor conjunt català dels tres que vau participar al campionat. Les de casa van superar el Club Patrícia de Lleida i el Nàstic de Tarragona, a més d'altres 27 equips espanyols. Pàgina: 33. Foto: CEDIDA.

TETRATEATRE

ASSAJA A RITME

FRENÈTIC

EL

MUNTATGE DE NADAL Si per a la majoria el Nadal suposa un petit període vocacional, de repòs i recolliment familiar, per als actors de Tetrateatre és tot just al contrari. Aquests dies assagen a ritme frenètic el recital de poesies de Lorca que oferiran els dies 25, 26 i 27 de desembre al clautre del Monestir, una cita en què cada any intenten superar-se. Pàgina: 41. Foto: XAVILARROSA.


26

Societat tcct&ficA í

WLAM^

ELS /CANTONS Divendres, 11 de desembre 1998

C o o p e r a c i ó

L'ajuda oficial de cada santcugatenc als països del 'Mitch' és de 746 pessetes

Sabia qm^f es-

panyol ha o?nee3&31*&rnè-

Un 88,2% d'aquests diners s'hauran de retornar IÏHS» amb FEstat espanyol. »Ei deute extern de Nicaragua* Hondures, El Salvador i doatemala amb el go\ern espanyol sumava 34.000 milions de pessetes abans de la catàstrofe del Mitch, L'executiu només ha perdonat xm 25% d*aquest deute.

MÒNICA. BKRNABK

-SantCugatKl govern espanyol ha donat més de 27.500 milions de pessetes als països afectats per l'huracà Mitch. l'cr la seva banda, l'Ajuntament .antcugatcnc i l'Entitat Municipal Descentralitzada de Yalldoreix han destinat un milió i mig i 200.000 pessetes, respectivament, a aquesta zona. Les xifres semblen espectaculars, però proporcionalment cada santcugatenc només ha contribuït a aquesta causa, a través de les administracions públiques. amb unes IMi pessetes. A més, ck països de l'Amèrica (lentral hauran de retornar el N8,2% del total de les donacions. Kls diners que el consistori santcugatenc i l'KMD han aportat a la zona devastada de l'Amèrica Central constitueixen una ajudà sense condicions, que els països beneficiaris no hauran de reemborsar. No passa el mateix amb l'ajuda del govern espanyol. En primer lloc, les xifres d'aquesta donació ballen perquè l'executiu va proporcionar les dades en dòlars i, segons el càlcul que s'hagi realitzat a l'hora de fer la conversió en pessetes, es parlen de quantitats diverses. l'na part d'aquesta contribució (8.537 milions de pessetes, concretament) correspon als diners que Nicaragua, Hondures, El Salvador i Guatemala havien de pagar a Espanya entre els anys 1999

La

Postals de Nadal per recaptar fons per Nicaragua El pintor nicaragüenc José Aragón, que resideix a Sant Cugat, ha fet postals de Nadal per recaptar fons per Nicaragua. Els diners es destinaran a l'Associació d'Educació Popular Carlos i 2001 en concepte de deute extern. Per tant, els 8.537 milions no suposen cap aportació econòmica, sinó simplement els diners perdonats que no es cobraran. El govern espanyol també donarà a aquesta zona 17.589 milions de pessetes en crèdits del Fons d'Ajuda al Desenvolupament (FAD), és a dir, en préstecs sense interessos que els països benefi-

Fonseca Amador. Les postals costen 200 pessetes i es poden trobar a les llibreries i papereries Paideia, Jordi, Antoni, Arpali, Racó de paper, Alexandria i l'Estel, a la pastisseria Alegret, a Flors ciaris hauran de tornarà Espanya abans de 30 anys amb la compra de serveis i productes d'empreses de l'Estat. Ks tracta, per tant, de diners que es reemborsaran a Espanya i que. a més, dinamitzaran el seu mercat empresarial. L'única aportació sense condicions que l'executiu ha realitzat als països de l'Amèrica Central és de menvs de 2.000 milions.

v i n y e t a

M. Segura, al Celler Santa Maria, Fotografia MAPE, Viatges Ecuador, Supor Natura, Veterinos, Mireia's, Cugart, Més o menys, La Carboneria, Baobab i Nakhla./M.B. Si es calcula la contribució real (no reemborsabie) que cada santcugatenc ha fet a aquests, països a través de l'executiu, resulta que només ha estat de 55 pessetes de mitjana, a les quals s'han de sumar les 33 pessetes que ha suposat l'ajuda donada per l'Ajuntament de Sant Cugat i l'EMD. Afortunadament, les aportacions particulars han estat superiors.

* L'Estat espanyol ha donat a l'Amèrica Central 17.589 milions de pessetes en nous ,cfe4ks. Si aquesta xifra se suma als diners que aquests països ja devien al govern i es tes» ei det*te extern perdonat, resíilea que ara Nicaragua, Hondures, El Salvador í Guatemala han de pagar més de 43.000 mi-

üú&s de pe&çtes a Espanya. Altern eTsè»rdewe extern em de 34.000 milions. • £ia nous c&dks <gue i'excctMH& jba concedit a i'Astt&k* Cemtal s*han de tt$@ra$r amb fa compra de " ^ t ó s e s i serveis a em- Les ONC proposen que els països devastat» per

rfetífaíà ffitdt comptin els p&Htoctes i serveis que ttc«Gttik^M zoaes de U ma-

,«eixa &$&rica Centra! amb robjeetjiu de reactivar la io-

O p i n i ó

D e s p r é s d e l 4 Miteh' IOAN GOMIS

• (...)Les reaccions oficials han estat com sempre modestes, perquè la solidaritat internacional i menys encara les reformes estructurals que comporta, no són prioritat a aquests nivells. La propaganda i les presses mediàtiques han presentat la reacció oficial espanyola com a admirable. No ha estat així. Hi ha hagut gent que ha cregut que Espanya condonava el deute extern d'aquells països. En realitat els donatius públics -fets per descomptat amb diners del contribuentno han arribat fins ara als dos mil milions de pessetes. La condonació del deute públic s'ha limitat de moment al pagament d'interessos fins a l'any 2001, uns 8.500 milions de pessetes. S'han d'afegir crèIl·lustració publicada al quadern Deute extern, deute etern?

dits FAD per uns 18.500 milions, però els FAD afavoreixen en primer lloc el comerç espanyol i, per descomptat, augmenten el deute extern. A tot això s'ha d'afegir algun gest, com el viatge del príncep Felipe i l'habitual desplegament de propaganda oficial (poca propaganda, en canvi, ha fet la Generalitat dels seus donatius, potser perquè han estat tan mesquins que resulta prudent la discreció). No diré que tot això no signifiqui res, però de cap manera n'hi ha prou com a aportacions oficials. Com ha advertit la campanya Deute extern, deute etern?, que realitzem diverses entitats i que tenen el suport de més de dues-centes ONG i associacions diverses, com ha

dit Intermón en presentar el seu anuari La realitat de l'ajuda, són necessàries altres mesures: condonar tot el deute extern d'aquests països i convertir els crèdits en donacions. (...) Si la conducta oficial espanyola davant el Mitch no ha estat brillant, el seu futur no està tancat. Deia que una part significativa de la nostra opinió pública ha crescut notablement en sensibilitat davant aquestes qüestions durant els darrers lustres. Per raons de justícia però també per atendre el sentir de la ciutadania, el Govern ha de modificar la seva conducta. Joan Gomis és president de Justícia i Pau. Fragment d'un article d'opinió publicat a "La Vanguardia"


EIS4CANTONS

Economia Divendres, II de desembre de 199S

27

A d m i n i s t r a c i ó

Correus adopta mesures d'urgència El pla podria incloure el manteniment de l'actual seu com a sucursal de la nova Els usuaris i els treballadors de Correus a Sant Cugat poden començar a veure la llum al final del túnel de les mancances del servei. La coneguda mitjana de nou dies per rebre qualsevol carta i les protestes de mesos enrere contra el poc espai per classificar els paquets i contra la nova Llei Postal entraran en vies de solució quan la direcció estatal de l'ens comenci a aplicar un seguit de miA. B. - Saat Cugat -

La direcció de Correus a Madrid ha decidit engegar des d'ara fins al 2003 un pla estratègic a totes les oficines, que posarà un especial èmfasi en Sant Cugat, a causa de les particulars mancances de l'oficina del municipi. Malgrat que encara no ha transcendit com es concretaran aquestes millores a ulls del públic, fonts de l'oficina de Sant Cugat han assegurat que la direcció territorial i local estan estudiant la possibilitat que l'oficina de la Rambla de Can Mora es mantingui com a sucursal un cop s'hagi fet el trasllat a la nova seu central del carrer Ildefons Cerdà, a Coll

OFERTA

Fava. Les mateixes fonts han advertit que "des de les més altes instàncies fins abaix", es té constància de la problemàtica específica del- municipi i dels retrassos exagerats en el lliurament del correu. Per això, indiquen, hi ha el compromís que la situació de Sant Cugat s'arregli. Correus ha viscut els darrers mesos un reguitzell de vagues a causa de la llei postal i per l'aplicació de reduccions de personal i protestes per l'acumulació consegüent de paquets i cartes, fet que ha comportat periòdicament la queixa dels usuaris amb el suport directe de l'alcalde Joan Aymerich. "No pot ser que una carta de Barcelona trigui nou

DE

BEQUES, AJUTS, PREMIS I SUBVENCIONS Convocatòria de la Japan Society for the Promotion of Science, JSPS, de Beques postdoctorals per a investigadors al Japó. Sol·licituds: fins al 31 de maig de 1999, a Yamato Building, 5-3-1 Kojimachi, Chiyodaku. Tokyo 102-0083 Japó. Telèfon:+03 32631721. Fax:+81332221986-

Sol·licituds; fins af 31 dejerarde $&&**' TecNito» U.TTecfcrifcn City. Hala 32S0ÒO Israel TeSèfon:+97248292560. Fax: +97S48231612. Convocatòria de la International Centre for Theoretical Physics, ICTP, de Beques ICTP en física teòrica. Sol·licituds: fins al 31 de desembre de 1999, a Strada Costiera, 11 PO Box 586, 34100 Trieste, Itàlia.

de 1999, af 162 a, Faieflcerie. 1511 JjüxarnbourQ,

llores que començarien per dotar d'una més gran comoditat l'oficina actual. Si aquesta és la notícia calenta, també n'hi ha una de freda: el canvi a última hora de l'arquitecte que ha d'executar les obres a la nova oficina d'Ildefons Cerdà ha fet que la inauguració es retardi a la primavera-estiu de l'any que ve, quan els terminis fins ara estipulats mai no havien sobrepassat l'any 1 9 9 8 .

15cfe la

dies", va declarar Aymerich en el seu dia. L'alcalde va arribar a reunir-se a Madrid amb el secretari general de Comunicacions del Ministeri de Foment, José Manuel Villar, de qui va extreure el compromís d'invertir 104 milions de pessetes a Sant Cugat i de descentralitzar el servei amb una oficina al polígon de Can Sant Joan. La manca d'espai per a classificació ha estat el motiu pel qual els empleats han demanat l'acceleració dels tràmits per condicionar la nova seu. Les fonts consultades han revelat que un canvi a darrera hora de l'arquitecte encarregat ha fet que a hores d'ara es treballi amb la hipòtesi d'obrir la nova seu a la primavera o a l'estiu de l'any

Convocatòria de SARL Folimage Valence - production, de Beques a projectes per a la creació de pel·lícules d'animació. Sol·licituds: fins al 31 de desembre de 1998, al número 6, rue Jean Bertin, 26000 Valence. Telèfon: 07.33.0475784868. Fax: 07.33.0475430692.

Correus oferirà solucions a curt termini pera roficina de Sant Cugat. FOTO: X. L.

que ve. Quant als tràmits burocràtics, tot just aquests dies l'Ajuntament ha d'atorgar el permís per iniciar les obres de la seu de Coll Fava. D'altra banda, i en un àmbit general, cl ministre de Foment, Rafael Arias-Salgado va

Washington, DC, 20037 EUA. Telèfon: 12028613200. Fax: 12022235971.

Cor^ocaíèriadelaCoJwssJódetes Comurtte#'Europees. Direcció Geneta* Xt 8-3, cfÀJute adrecatea «nginyers europeus per trebafar a comportes japoneses. Sd.fe«uds:#»saítde)9sarçdet999,apue

Convocatòria de la Irtaem - Gtoff, JMÉríistert de Cultura, «fe Seca d'Nwestigaeió en Folklore. Sol·licituds: fífta«d29dedeseHibr©o^1988tarAp Coreeus 46?t 06880 Badajoz. Telèfon: 92.424.37.46. Fase 92.424.54.34.

Telèfon: 07 322.2953990. Fax:

Convocatòria de la Fundació Jacint i Innocent Guerrero, del VII Premi Internacional de piano Fundació Guerrero 1999. Sol·licituds: fins al 5 de març de 1999, a Gran Via, 78,1r, 28013 Madrid. Telèfon: 91.547.66.18. Fax: 91.548.34.93.

Convocatòria de la Fundació, l a Caixa, del al Joan, núm. 108, £$037 Barcelona. Convocatòria de la Organització Mundial de la Salut. OMS - Who. World Health Organitzation. Regional Office for the American Sanitary bureau, de Beques de l'OMS. Sol·licituds: fins al 31 de desembre de 1999, al 525,23rd street, NW,

Convocatòria del Ministeri d'Educació i Cultura, del Premis Nacionals a la Investigació Educativa 1998. Sol·licituds: fins al 26 de gener de 1999, al Registre ' General del MEC, carrer dels Madrazos, núm. 15 i 17,28014 Madrid. Per a més informació al Ministeri d'Educació i Cultura.

Convocatòfiaí Cuéiià.deteï^^Narionats de g e r i i i i 1999, ai Registre < d'Educacky (Mura, carrer dels Mac núm. 15117. Pera mésfcmaeióY Minteten d'Educació i CuUtsa. CONSTITUCIONS I CONVOC A T Ò R I A DE J U N T E S Barberà del Vallès: Constitució de l'empresa Atropinsa, SL. Objecte social: la compra i venda de finques tant rústiques com urbanes, etc. (BORME núm. 226/26-11-98)

assegurar la setmana passada que la venda de Correus no s'ha plantejat encara i que el repte principal és que l'organisme estigui preparat per a la completa liberalització del sector, exigida per la Unió Europea a partir de l'any 2004.

~nm— Constitució en 11-98} Sant Cugat: Constitució de l'empresa C E C 3 Consulting Group, SL. Objecte social: treballs de comptabilitat, tramitacions, informes de gestió, etc. (BORME núm. 226/26-11-98)

Cerdanyola del Vallès: Constitució de l'empresa Easycontrol, SL. Objecte social: servei d'enginyeria de control industrial. (BORME núm. 226/26-11-98)

p&fmçm* \t*xfà Sfetemas,

DEP Selecció d Informació Oficial


28

Economia

Eleccions a les cambres agràries

ELS4CAIVIO>S Dhendres, 11 de desembre de 1998

LES EMPRESES: MUSICAL

SANT

CUGAT

Conegut com a director del Cor Aulos i com a integrant de Paquita's Nippies, respectivament, els germans Jordi i Ignasi Piccorelii pot dir-se que controlen totes les referències clàssiques i modernes de la música que es fa a Sant Cugat. Per això, ara fa un any i mig van decidir passar darrere el taulell de Musical Sant Cugat, perquè els músics locals ja no h a g i n de baixar a Barcelona, però sobretot per crear un ambient de cultura musical al municipi.

Jordi Piccorelii. Propietari

A. B.

El sindicat Unió de Pagesos parteix com a favorit aquest dium e n g e en les eleccions a les cambres agràries, que a Sant Cugat tindran lloc a la Casa de Cultura. El sindicat agrari ha fet campanya a q u e s t a s e t m a n a a Sabadell i a Santa Perpètua amb l'únic representant del Vallès Occidental per la demarcació, el rubinenc Josep Maria Cantó, i amb el número 1 de la llista a Barcelona, Joan Casajoana. Unió de Pagesos va assolir ara fa quatre anys 16 r e p r e s e n t a n t s , per 6 dÏACSl-ASAJA i 3 de Ramaders i Pagesos. Enguany, als comicis, a banda d'UP només s'hi ha afegit JARC, una coalició formada per Ramaders i Pagesos i altres organitzacions agràries.

Gestetner presenta nous directius La factoria santeugatenca d e Gestetner ha presentat la nova copiadora digital de consola amb disseny modular Gestetner 3265. La copiadora ofereix funció d'impressió làser per a xarxes i copiadores en tàndem que duplica la seva productivitat, amb la qual cosa pot assolir una capacitat de 30 còpies per minut i amb una resolució d'impressió de 600 dpi. D'altra banda, Gestetner Espanya ha incorporat dos nous càrrecs directius a la planta: Fulvia Vaccher serà la responsable de Màrqueting Directe i Comunicació, i Laura Cabré serà la nova coordinadora de suport tècnic dels productes que comercialitza la companyia de Sant Cugat. / A. B.

"Fem un servei per crear moviment musical a Sant Cugat ALBERT BAIANZÀ

- Com vau decidir encarregarvos del negoci? -Vam rebre cl traspàs de la família Barceló i hem continuat el negoci entre el meu germà i jo. Ara, la nostra activitat no queda limitada a la botiga. Quan tanquem, tots dos anem a assajar i a fer concerts. És difícil de compaginar, però ens n'anem sortint. - I com a empresari, com va el negoci? -Costa molt, els instruments són articles cars i ho reconec. Passa que amb el temps la gent t'agafa confiança, perquè la informació que dones és de primer ordre i que nosaltres ens hi hem trobat com a músics. Ara bé, quan es tracta de comprar un instrument, el món dels negocis és una selva i la competència de Barcelona té poder, estoc i experiència. - Us deu anar bé quan ara us traslladeu a un local més gran. - N o ens ho havíem plantejat, però les necessitats que s'estan creant demanen més magatzem i nosaltres pràcticament ho tenim tot exposat. Hem hagut de suplir això per un servei ràpid, que moltes vegades no ho pot ser del tot, perquè la distribuïdora triga més o menys, però hem aconseguit servir el material encarregat abans que les botigues de Barcelona. I amb el nou Ideal també es buscarà un estoc més interessant: que la gent vingui, provi l'instrument que vol i que es comenci a plantejar de quin mal ha de morir. - En tot cas, en una botiga de música preval més la venda després que el client hagi passat a informar-se diverses vegades.

Piccorelii aplica els seus cotteixemenrs musicals a la venda. FOTO: X.

-Òbviament. Quan una persona vol comprar-sc un piano, per exemple, s'ha de gastar tres-centes mil pessetes. I un s'ho ha de mirar molt bé. Al principi el client surt convençut del material que necessita, però és lògic que ho vulgui comparar. I és important que el qui compra ho pugui

Paquita's Nippies, que els segueix força gent i a través d'això ell pot donar referències de primera mà en música moderna; jo, d'altra banda, havia estudiat molts anys al Conservatori i ara estic en un altre de nivell superior, i com a "persona pública" de Sant Cugat molta gent pren com a

"Sup/im el magatzem petit amb un servei sovint més ràpid que a Barcelona "

veure i ho pugui tocar. Es una altra de les raons perquè ens canviem de local. Nosaltres coneixem la professió aquí a Sant Cugat i sabem quines són les necessitats dels professors. L'important és que el conjunt de la música a Sant Cugat vagi pujant, i nosaltres també volem col·laborar-hi.

- De quin client us nodriu més: de l'alumne del conservatori o del rocker del Connexió VO? - D'ambdós. Com a exemple, nosaltres: el meu germà toca amb els

LARROSA

referent el Cor Aulos i demana informació a la botiga perquè ens coneix. - En a q u e s t món us c o n e i xeu tots. f|!~7''^i|||| - E l s qui e n s d e d i q u e m a la música pràcticament sí, però sempre hi ha sorpreses. Sant Cugat ha crescut molt i ha entrat molta gent que en principi no coneixies i resulta que era el catedràtic de direcció del Conservatori de Saragossa o el director musical d'Els Pirates de Dagoll D a g o m . Tots han entrat, han

comprat, han vist la petita biblioteca que tenim on hi ha llibres puntals i han vist que n'entenem, de música. - I la resta sempre pot recórr e r a l'inefable tauler d'anuncis, que no falta a l'entrada de tota botiga d'instruments. —El tauler ens el plantegem com un espai més per crear ambient musical, perquè hi hagi intercanvi, un fluid d'estils i una culturització a la ciutat. Volem posar el nostre granet de sorra amb el tauler o amb l'expositor de maquetes. En tot cas, la base seria crear un moviment musical al municipi. No són serveis per fer negoci sinó per crear un flux. - Com és musicalment la població de Sant Cugat? -Molt heterogènia. De la meva generació al conservatori, n'ha sortit una quinzena de músics que ens hi dediquem professionalment. Uns amb més fortuna i altres amb menys. No hi ha molt terme mig, alhora que també fas autocrítica. L'ambició de millorar, però, hi és en tothom. - Per experiència, la veu continua sent el millor instrument? -Tots els instruments són bons, però la veu és el millor per introduir-se en el camp de la música. És l'instrument que tenim per naturalesa, juntament amb el nostre cos (mans, dits, ritme...). Pots fer música fàcilment sense tenir anys i anys de tècnica. Si aprens a tocar el violí, entre que poses els dits, intentes concebre el concepte de l'afinació en l'instrument o la dinàmica, passen dos o tres anys fins que no comences a fer una mica de música. Si es vol fer música, la veu és el millor instrument.

(D 93 589 71 Selecció de Personal

veterinos

Especialitzats en Empresa i Comerç

HORARI: de dilluns a divendres, de 9.30-14 i de 16.30-20 h; dissabtes de^O a 14 h HlrMdihll&líMBgiBa t 940 66 30 30, abonat 200244 «Bgratuit Rius i Taulet. 31 • 08190 SANT CUGAT * Consultes i hores <S 589 71 41

Directius, comercials, encarregats, dependents, administratius i tot tipus de persones amb qui vostè podrà confiar i la seva empresa créixer. PI. Unió, 1B. Sant Cugat del Vallès Tel. 93 589 57 55 Fax 93 589 58 15 E-mail sepal@sumi.es

41

^Disseny Ordinador c/ Sant Domènec, 7-1 r 1a

UluOtlN/ DISSENY

ç»8mé*iv*m*

ASSISTIT

Tel. 93 589 78 86 — SANT CUGAT DEL VALLÈS

Centre Col·laborador Dept. Treball / Servei Català de Col·locació


Generalitat de Catalunya Departament de Treball

FONS SOCIAL EUROPEU

Servei Català de Col·locació

En aquest apartat publiquem ofertes de treball del Servei Català de Col·locació que, per la seva complexitat, per l'especialització dels seus requeriments o per la seva localització geogràfica, exigeixen un tractament especial. Si està interessat en alguna d'aquestes ofertes, ha d'adreçar-se a un terminal de ServiCaixa, o bé ha de telefonar al telèfon 902 2211 11 o al 902 2210 44. En cas que ja sigui usuari del Servei Català de Col·locació només s'haurà d'identificar facilitant el seu NIF i la referència de l'oferta. Si no és usuari del Servei, sol·liciti la seva introducció urgent i doni també el número de referència de l'oferta per la qual s'interessa.

Les empreses poden passar ofertes de treball a l'adreça d'Internet

http://www.gencat.es/scc i també als telèfons 902 221111 i 902 22 10 44 oa qualsevol centre col·laborador del Servei Els demandants per donar-se d'alta al Servei es poden adreçar a qualsevol punt d'informació o ServiCaixa OreRAWÀRtADE REPARACIÓ D'ASCENSORS Sou txutaraiaf aproximat: 3.300.000 ^nitípt; Andorra la ve«a(Ando«ts). TÈCNJC/AD'ASCEHSORS

e<J3tdeiea30aoys FP2(etecfrictta».«ec)rofiiecé«icaoelectrt>nïca) Farmàcia a càrrec def empresa. Contracte en pràctiques de 18rrtes<>s,SíT* posterior con«r»ió en imíefiriri Souíjrutanuatapfoxtnat 2 500 000 Municipi: Barcetona.

,

S&SBffiS

LAMHSTA per a empresa de serveis i reparacions Edat 2Òa40 anys i any d'experiència en el sector. CametBt. Contracte «eeroesos.prorrooa&le. Sou bftrt anual aprO»rrv»t 2.000.000 Municipi: Girona R«f:1«7«« MUNTAOOWAOeTORfUES DE TELECOMUNICACIONS impresdfidlbl·scra^iniatt perelmuntetse d'estructures! línies de wlecomuncadó Formació: FP2 (electrònica). Contracte per obraoservei. Sou brut anuat aproximat: 2,500.000 Comarca: Barcelonès Ref-.MSMS Empresa de caldererte cert» CALMREWATRACAOOfWA Edat de 30 s 45 anys, Ofictatdeia. tOanys <fexperiència. Soubrut anuatapRMwnat: 2 500.000 Municipi: 8 Prat de Uouregal{Baix Uobreoat). HaftlBT·jrp Edat mínim»: 24 anys. Formació: FP2<electrk^tiet·«r6nica) 2arrysri'experièiK^enrnariairwnerittr8parao0 demaouirïana CametBl.

__cteoefimeso*.ti _„brutanualaproximat:3.C , Mun^:SatWBoto*Uc©nw»U8a«Uobrs9Bt)

Smpresa de mecanitzat de metalls de Terrassa cerca FWB8ABOWA edat de 20 a45 anys. Oficial de 1a. 3 anys d'experiència en el sector. Resic^nctaalVaSèsOccïdentai. ContracíeíndefinS. Sou brut anual aproximat 2.500.000 RafcattMO ELECTRICISTA peraempfesademuntataeifeparaaédeVIc Edat: de 26 a 60 anys. 1 any d*expertenda en ef sector. CametBt. Residència a Osona. Contracte de 6 mesos. rjrorTpoabte So_brutanoalapro»rr»8t:2.-OO.QG0 KefcaHS» FRESADOWAOECNC per «empresa de mecarttzaitSe peces Edat: de 20 a30 anys Ojneíwrriertisdamecanieattftwpretac^^ iprorjamacMencoi*rtMWúèr»he^T^^ Carnal 61 vehicle propi. Sou bnjt anual apró)dm8t 2.600.000 Murticipt SantAndreu deia Barca (Baix Llobregat). Ref: 100188 ENQHfreWATÉCÏ^ArWMMTRlAL Ed-t.de22a4.3Rys. Forrrvtóó: ertoinyaria tècnica industrial mecànica. Formació en 5npiement»c»de les normes de quaütatlSO-000. Sou brut anual aproximat 2.000.000 Municífji:Bariyote«(Ptadsf_stany). •HS_E__«eBi--i3-------l EN<aNYEWATÍCWC/AINDüSTRtAL o"es*uciuresd·»iumlni anocJttat 5a*tystfexperíènciaentíS·ctrxo^larr«nutew6í tranénc«i mecàrtcs. Corwxementtdemarquetina Aiirtr^tfanrjlèsidc^rtoWfyoorsmaCAD. VeNeíe propi. Sou bnjfamial aproximat 4 000.000 Mur*** Rubí f^atèsCccídental) ARQUrr-CTEATfeCWC/A peraempf·aatrarquHectura Edat de 25a3Sanys. 1 any rfexperierteiaenet sector. Carnet B1. ResWèncaava&tó Occidental, C^miracteo«6mesos,prorrogatte Srju brut anual aproitlrnal: 2.700.000 Municipi: Terrassa.

Mkt Oficiat de 1a. Sanysd'e-perienciaenet sector. Contracte per obrao servei. Sou bru» arwalaprwt-rBB: 2.800.000 Municipi: Merla** (BaixUobragat). Wet-.3tt1TS

0mA00WADSM0T038EftRA Edat de 23 a 45 anys, 1 any d'experiència, Veniote propi. Sou brutanualarxDXIrnat 2.100.000 Municipi: Rgueras(Ait Empordà),

flatitfWf

Edat: de 20 a 50 anys. FP2 (electrònica decomunic«oons)o cicle formatiu úegrau3upeto<elexJrlc*ati èiidispcflíu-iiatawat SouOrutarHjaTaproximar: 2.1' .000

OPERADOR/ADCMOTOSSeRRA Edat:de2.a46anys. 1 any d'experiència. ventde propi Seu brut anual ep«tómac 2.100.000 Muntcipl:l%prt(npoHs^

TECNtOAlNFORMÀTIC/A Edat. de 25 a3S anys. Formactó; FF2(lnlbrrrrt<ica}. VatoraWeexperièrtrjeenNO'ireilSO. Cametei ivehidepropi CorHractede6mesos,oostertorment indefinit. Sou brut anual aproximat: 2.600.000 Comarca: Barcelonès.

.SOLOAOORaVES de carrosseria de vehicles Oficialopeoespectafista. expertància en et sector. jornada completa. SCHjbrutanuataproximat: 1,800.000 MijrtópiArbúclesíSstvs).

Roftao-are LAimSTA lartydexperièncl». CametBt i vehicle propi. Contracte deSmesos. prorroüable. Sou brut anual aproximat: 2.000.000 Municipi. BaUrjueríNogueta) «efcl—54»

|S ^ M

SOUJAOOWA Edat de 20 a 40 anys. 1 any crexpenencía en ei sector. CametBt Residència a Osona. Contracte de 8 mesos, prorrogable. Sw brut anual aproximat: 2.700.000 Municipi: Vic (Osonal.

COMEftCUL peraempmsa d'assegurances Estarà càrrec d'una oficina. Sou brutamiat aproximat: 2.900.000 Munidpi: Vielha (Vatr/Aràn):

"MtHHW

50AQENT8COMERCIAU peraernpresad'utensilts domèstics Fcímacioa càrrec d» rempresa Jomadacompleta. Contracte mercantil. Sou brut anualaproximat 2000 000 Muntclpt: SantQ«r»delVa»6s(V. Occidental)

fttnwnmr

COHttKOAt perafen·t·ri· de Barcelona Edat: de25a36 anys. 2anys<f experiència en et eector. Vehítepropf. ReaidèriclaalmunlcipiorodaSes Contracta mercantil. Sou txutarnalaprcoómat 3.800.000 »*»«11 Empresa dectXTwafencro· d» dl material de lampisteria Icalelaxxft carca

AfiALtSTAP«X»AMAOO»A 2 arys d'experiència en Visual Ba^FrortttenrjB, aplicacionsvt^.rrwf^arinansaccional, Groupware.SGDBRimicWatr/oti·sies. Sou brut anual aproximat 3.000.000 Municipf:SanlJc^Oespf(Sa«Uooreoat). Ref:2t2472 Empresa text» deTerrassa cerca _ AOMMaTRATUWA Edat. de 20 a 35 anys Forrnaclil:FP2(tidrrtinistrBtív») 1 any d'experiència en el sector.

c^sir0'7

Residència al Vallès Occioenttl. ScvbrutanuaiaproximaeZSOO.OOO OIRECTORM DE PRODUCCIÓ Edat de35a45 anys Formació: FP2 IrneW lúrato) Sanysd'expertèntía en el sector. CametBl (vehicle propi. Contractades mesrj·.prwrogabte. Soubrutanuataproximat 3.700.000. Municipi: Barcelona, ADMNaffïÜWUnVA ÉATUaVA nlempreeadecomponems slec troni es Ie23a50ariys. nciénclw empresarials. I en el sector alValèsC

Souerol·rwBl—.... Municipi: Sant 6ói de:

Uobreoat).

pera ernpresad'Mees·aramMH financer Trebatoràambuna cartera de cSents. EdatmWma: 22 anys Contracta mercantil. Sroutartamta!arxc»imat3.eOO.OOO Mur»ciptVa3rrarKaC^Pl«ec**(A)t Penedès).

SCOMOtCttU dsserveisoetelecornunicacfons Edat de 24 a 35 anys. CametBt i vehictepropl. Formació a càrrec da l'empresa. Contracta ntercantif. Sou brut anual aproximat: 2.600.000 Comarca: Barcelonès. COMERCtALDEDEPARn peraemprasarJe" maquinària Edat de 30 a 35 anys. SanyítfexperSencíaenelsector. Formació en comercextenor. Ano^ifrancesmiíàns. ReBrJerK&aJVra·eaOrxiderttt SoulxvaarHiatap<TWimat4.Ú0a00G Municipi: Terrassa. Rar:»*»! SA»TRBeS|A peracorrxsrç de ves»* d'home FarilaWnaa domicili. lOarrysd·experiènciaenlocsirnrlar. Horària convenir. _ Sou t ^ anual aproximat 2900.000 MurtcxpiBaroetona. ^ ^

2 CAPS DlQUIPOE PROOUCCft5

l^^?^ta^5s<ft,e<^0rt,<1·oo,,,Formació: FP2. 3anysd'experten6iaenel»eekir. Carnet 81. ResidètK^alValèsOccxlenlal. Soubnjtaraial^rpxínat 2.800.000 Munítípr. Robi O^iès Occidental). Wafc.

iiTlL

SVMILA}n»Oe«MURCr A T Edat de 20a36 anys. Teuiacíódevtóilantdeseouratat lanycTexparlèticfa Swbrufanuai3p5xlrnet19«)000 FWdènc&alVWlèsOrlenlíl. Municipi-Gran inoeers. p Contrac» de6me»os, RèttaWèlT MtSSATQEItlA Eoatde18a40anys CametBi. Ra«)d*nclaa)Va»4sC«cldentaL Jornada completa. ConBt»ctede6mesos.proiiooeble. Soubrut anual aproximat 3.000.000 Muniopt Terrassa. SVtGMNTSDeaeSURCTAT Edat de 20a36 anys Titulació de vtaiterttde seguretat. 1arry d'experiència. FWdèrxialVa^Cicctdental. Contracte rje6rrx*sc«,rjrorroQabl«. Seu brut am<ai aproximat 1.900.000 Municipi: Sabadell

PARELLA PER ATASaünoOMESTKXIES Edat. de 30a 60 anys. FU8TBWA Un oets membres as respons abittUarà de les escates, etc, de 25 a 40 anys tasques de rnaritenirriefltl detenir cura deia firtca. CametBt i furgoneta pròpia. Residència ai mateix Soc de treML Crjrjè^KMrnercar&it. CametBt. Soubrut anual aproximat 2.100.000 Sou brot arwaí aproximat 1 800.000 MunldrjfcVttabtareíx«aronès) Mun)clpt Alella (Maresme! COHDUCTOlVAOeMAOU·tAAKAFANEU 'XBSStm. Edat màxima: 40 anys. MUSnAeOWAIWIXADOlttA Experiència en el mentererneMIWueWa! mecànic OfcialdBlaamb4anysrye(iperiènaaenelseclor en la conduedóde maquina^agrioala ien ta pràctica d'esquí nòrdic, valoraMes. í12meso«u WmentiridelWt Jornada completa. .brutanuai Soubrut anual aproximat 2.600,000 Municlr>.S3rtJoanD«^r»6:Urjbr803t). Murscsx. Tuixén (Alt Uroe|t

SANT CUGAT

| | | | Sant Cugat de

ISNtANIPULADORES

CAIXERA DE RESTAURANT

ASSKTENTA

Per a ETT amb contracte a Barberà del Valès. Sense fomracià especilica per a tasques vàries com a operaries. Dones, sense edat especilica. Es valorarà la lenença de vehicle per transport Mviduai Uns el lloc de treball. Possbüitat de diferents toms intensius. Contracte de 6 mesos. Retribució: 90.000 netes mensuals. Ret 500 INTERINA

Per a Empresa (f HOSTELERIA a la Zona del Vallès. Entre 20 i 40 anys AMB EXPERIÈNCIA AMB EL TRACTE AMB L' USUARI. Contracte de 9 mesos AMB JORNADA DE 35 HORES SETMANALS. Retribució de 100.000 netes al mes. Ret 511

Per a Particular amb vivenda a Sant Cugat del Vallès Caldrà tenir cura de dues nenes de 2 i 6 anys. Horari: de 7,15 a 12 dei migdia Retribució : 60.000 ptes netes.

Per a particular amb casa situada a Barcelona. Amb bona presència, responsable, tindrà cura de dos nens i un nadó. Edat max: 50 anys. Es valorarà experiència. Contracte indefinit. Retribució: 95.000 netes. Ref. 518

COMERCIAL IMMOBILIÀRIA Per a Entitat immobiliària situada a Sant Cugat. Amb experiència valorable Sexe indiferent. Edat entre 23 i 30 anys. Contracte laboramb comisions. Horari de 9,30 a 14 i de 16 a IB h.Retribució sobre conveni Ret. 537

Rel: 523 MECÀNIC FRIGORfeTA Per a empresa de motatge situada a Rubí. Cal tenir experiència en Fred rfHosleleria. ALTRES REQUISITS: Cal saber de mecànica, electricitat, soldadura... Viatjarà amb vehicle d empresa. JORNADA/HORARI Contracte per obre i servei RETRIBUCIÓ: 120 000 Rel 538

Si estàs aturat/da i el teu perfil professional concideix amb el descrit en alguna de les ofertes del C l u b d ' O c u p a c i ó , truca'ns. Servei d'Ocupació Municipal [ S ] Ajuntament d« iQpSeat C i « e t 4

OFICIAL DE PERRUQUERIA Per a perruqueria empresa a Sant Cugat Horari: de 10 a 19:30 h. Contracte de ties mesos i jornada de diuns a dissabte Arrtidos sexes Contracte de 6 mesosrenovable.Retribució: 112.000 netes al mes.

Et podem presentar com a candidat/ta Telèfon 93 674 40 60 Srta. Mireia

OESOSSADOR DE PERNILS Per a ETT amb contracte a Sant Quirze del Valès. Amb vehicle propi i experièncà al loc de trebal. Caldrà fer-se autònom. Contracte d'un mes renovable. Jornada de viu hores amb 130.000 ptes netes al mes. Ret 521

SOM (Servei d'Ocupació Municipal) Rambla Can Mora, 11, 3r 08190 Sant Cugat del Vallès Tel.: 93 589 18 17 i també el 010


EIS 4 CANTONS

Classificats guia pràctica

ASSESSORIES

•ASESORIA JURÍDICA GÓMEZ Montserrat, 37 935898306

ADVOCATS • EULÀLIA PINYOL RIBAS Manel Farrés, 15 D 93 674 44 69 • JOSEPA TORTOSA PUIG St. Bonaventura. 13 93 675 34 54

• J. PINYOL ASSESSORS Manel Farrés, 15 D 936744469

AUTOESCOLES • AUTOESCOLA PERELLÓ-FARRÉS Balmes, 32 93 5 8 9 4 » 7»

ALIMENTACIÓ • MENJARS PREPARATS TASTA'M

93 589 2929 93 589 35 35 • SUPERMERCAT VILARÓ Centre Celler 935893582

AUTOMÒBILS •LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n 93 5 8 9 2 0 0 0 • MOTO RALLY PEUGEOT Ctra. Cerdanyola, 67-71 93 s785 93 00

ANTENES PARABÒLIQUES •ANTENEX Àngel Guimerà, 2 93 589 22 4 7

• DANIEL CALATAYUO Rbla. Ribatallada 31 B3 4r 1a 93 675 »8 03 •GALERIA ARQUITECTURA Rbla. del Celler, 87 93 589 4 4 » » • JORDI CUFÍ BORRELL Av.Vall d' or, 2 93 674 26 01 • JORDI FRONTONS Av. Rius i Taulet, 13 93 589 4 * 4 7 • MARTÍ FINET MIRA Sta. Maria, 38 3' 2* 93 589 30 65 • M ' DEL MAR EJARQUE Sta Maria, 38,3r. 2a. 935893065 • RAMON SASTRE Escola d'Arquitectura Pere Serra s/n 93 40* 78 80

• ARXIU GAVÍN 93 674 25 70 • ARXIU MUNICIPAL Rbla Can Mora, s/n 93 5 8 9 0 7 * 2 • ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA Jaume I, 33 93 589 7 7 8 8

ASSEGURANCES • D.G. D'ASSEGU RANCES Rbla. del Celler, 95. 93 675 42 03 • J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9-B 93 675 3 0 J 2 • MEDIFIATC Seguro de assistència medica Rbla. del Celler, 25. 9 3 5 8 9 3 4 62

E-matt b»lsconxxiOnaxo.9s • FOAP S A . BANYS Rius i Taulet, 27 936740503

936755854 • SUBMINISTRAMENTS PER A LA CONSTRUCCIÓ Del Rio c / 1 núm. 61 Can Barata 935880249

CRISTALLERIES • GALVANY Alfons Sala. 29

33 6 7 4 * 3 9 8

DECORACIÓ • DECMIO DECORACIÓN, S.L. Francesc Moragas. 4

93674 3892

•CABANAS Santiago Rusiflol, 54 93 6 7 4 0 6 4 9

• NOVA ELÈCTRICA SANT CUGAT Rbla. del Celler, 91

D'INTRODUCCIÓ AL GUIÓ I ESCRIPTURA CREATIVA Av Portal de l'Angel. 1, 3er pis (Barcelona) 4*21939 93674

GIMNASOS ESPORTS • CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n 93 6 7 4 * 4 5 3 • GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11

93 674 6LZ2 •GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Clavè. 20 Baixos 93 6 7 5 0 3 5 » • S A N T CUGAT ESPORTS S.L. Pça. Quatre Cantons s/n 93 6 7 4 3 0 8 * •SOUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 93 6 7 4 9 8 6 2 •UESC Canovasdel Castillo, 9 93 6 7 5 2 3 9 0

9 3 6 7 5 2 5 02 • CUGART Torrent de la Bomba, 14 93 6 7 4 4 3 9 0

BICICLETES PI. Octavià 4 93 6 7 5 ! » * 5

Te/. 93 675 32 67 Fax. 93 675 32 09

ELECTRICITAT

908 4 9 4 5 * 9

• BONAVENTURA ARAN CORBELLA

•BELSCONXXI,&A. Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixos Sant Cugat.

BELLES ARTS

ARQUITECTURA • JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a 93 589 65 6 Í

CONSTRUCCIONS

•BICICLETES SANT CUGAT Xerric, 9 93 67405 53 •CARDONA Valldoreix, 41 93 6 7 4 * 5 0 9 • SUNBiKE Can Matas, 2 93589 »757

ARNISSERiES

ELECTRODOMÈSTICS • PASQUAL GARCIA GUILLÉN Valldoreix, 44-46 93674 7*64 • TOBELLA MILLAR Santiago Rusinol, 49 93674 0657 •VILAR ELECTROLLAR, &A. Maria, 20 9 3 5 8 9 0 2 7*

ENSENYAMENT Villa, 22 9358921 75

• TALLER QEROffl MORAGAS Av. Viladelprat, 79 936745048

CERÀMIQUES •VICAT-3ST. CUGAT S.L. Pg. Torreblanca, 29 9 3 5 8 9 5 4 43

COPISTERIES • ARPAU Valldoreix .45 93 674 9 6 0 2 • COPISTERIA THER Sant Antoni, 24' 93 589 7 4 4 2 • COPY-GRAFIC Can Matas, 8. 93 675 3 6 5 3 • OFINOVA Alfons Sala. 18 93 675 23 73

• ESTANC MONESTW Plaça Octavià, 3 936740*74

• E L PONT G»ona,3 9 3 6 7 5 0 » 75 •EUROPA Alfons Sala, 24 93 6 7 8 5 8 ar>

• F L O R S RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 93 674 f 3 8*

HIDROCULTIUS • HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54. Valldoreix

93 674 75 98

ÀGORA PB EESCt«_ AR.f GB-BUr-CXW Ferrer i Gulnüa. srti

Tel. «SW 00 01 Fu 9i 674 24 86 OBIWSamO

SívT

• L'ACADÈMIA Balmes, 39 936754458 • MÚSICA I DANSA FUSIÓ Canovasdel Castillo, 20 • NOVAULA Valldoreix 22 Sant Cugat 93 674 0 3 8 » • PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 93674*239 • SPRINT IDIOMES Francesc Moragas,8 • TRINITY Rbla. Can Mora, 18 93 675 22 0» • WAY-IN Rius i Taulet 2, pral Sant Cugat 93 674 8 2 »5

ESCOLA THAU SANT CUGAT ESCOLA THAU SANT CUGAT, DES DELS 3 ANYS FINS ALS I6ANÏS. ESCOLA CONCERTADA. ESCOLES ESPORTIVES. SERVEI DE TRANSPORT I MENJADOR Vu imerpolar s/n Tií 93 WÍ8I08

TALLERS DE RELAT I • CUINES J . DfAZ Rbla del Celler, 17

GUfOaoJEMATOGRAFlC

93674 7449

• TALLERS

• FLORISTERIA SANT JORDI Sant Jordi, 39 93 674 »0 5 3 • ROSA M. SEGURA Sta. Maria, 8

93 58964 75

ítlWl • MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Pça. Joan Borràs, 1 93 6 7 4 ) 5 4 6

FOT0GRAFIA.VIDE0 • F O T O VÍDEO F J l Rbla. del Celler, 93 93674 7968 • J . LLAMAS Valldoreix, 14 93 674 0 3 9 3 • ZOOM Centre d * la Imatge Sta. Maria, 14 936755674

• FUSTERIA EBENISTERIA 936996748 93674 7068 • FUSTERIA EBENISTERIALS Camí de la Creu, 14 baixos 1a 935894753

FRUITERIES • ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21

93674 0 6 8 2 • J. MIRET Mercat de Torreblanca, parada 1 -42

93675 5 3 5 3

WUílOTCT • GERD Raça Pere San, 9 9 3 6 7 4 0 0 60

93674 5854 •FUSET Santiago Rusihoi, 45 9 3 5 8 9 5 0 72 •MIREIA'S Valldoreix. 33 93 6 7 4 9 9 4 0 • SPADA Balmes, 39-1rdta. 935895549 •SANBER-5 Anselm Clavé, 20 9 3 6 7 4 45 7*

HÍPIQUES • HÍPICA CAN CALDES Masia Can Caldes, s/n 93589 0045^ i HÍPICA SANT CUGAT Av. Corts Catalanes Finca La Pelleria 93 674 83 85 • HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12

• ADMINISTRACIÓ NÚM. 1 Valldoreix. 67 A 93 5 8 9 4 7 4 2 •ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Major, 33 93674 0 * 7 4

LUDOTECA

93 674**40

IMMOBILIÀRIES

•SCOOTYLUDIC Xerric, 8

•ARENASAN Endavallada 21 bxs. 935894566 • FINQUES BACHS Hospital, 41 93 589 0 3 0 7 Fax 93 589 11 04 • FINQUES GIRONELLA Plana de l'Hospital. 10 93 674 7 2 5 4 • ÒRGAN Plaça Octavià, 7 93674 3208 •101 PISOS Valldoreix, 5B 9 3 5 8 9 73 74 •KSA

93 5 9 0 6 * 8 9

93 6753355

• MARMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels AuronsCarnpoarnor,12-htau3 93 675 5» 08

Fincas Sant Cugat Ari COMKAS VMAS Aiouasss VAIORAOONES ASESORAMENTO OKWMnU, 14 M.n*74»*7

LLARS D'AVIS •CASAL D'AVIS DE MIRA-SOL Victòria, 48 935892018 • CASAL D'AVIS DE LA FLORESTA Pearson, 36 9 3 5 8 9 78 00 9 3 5 8 9 78 60 •CASAL D'AVIS DE LES PLANES

936755*05

•ATEUERBLAU Av. Torreblanca, 2 93 5 8 9 * 9 3 * • MES MARCS Enric Granados, 15 93 589 »4 29

MATALASSERIES

93 675*820

93 589 28 »9 •PAPIOL Venda i neteja «novasdeiCasHfo,4 936746500

936740308

• COAP

•TUBAU La Torre, 14 93674*286 • MERCAT TORREBLANCA Parada 104 93 589 U 18 •SAGARRA Endavallada, 22 93 674 0 * 6 0 • MERCAT TORREBLANCA Parada 1,6-1.7 936753068

• C A L CRISPIN Santiago Rusinol. 23

• SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1. Obert dissabte tarda 93675 5953

INFORMÀTICA • APPLE CENTER Plaça Unió, 3 9 3 5 8 9 3 3 00 •PROGRAM ACCÉS Rambla Can Mora, 18 9 3 6 7 5 * 5 56 • 4G SERVEIS INTEGRALS Sant Marti. 32. entsol. 935892313 •VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 935893300 • SANT CUGAT DÍGIT Rbla. CeHer,29 L1 935906*96 • K M TIENDAS Xerric, 27 935900320

INSTRUMENTS • TALLEDA RICOMÀ Balmes, 11

93 674 58 62 • INSTRUMENTAL SANT CUGAT Alfonso Sala, 18-20 93 6 7 5 4 7 5 7

JARDINERIES • GARDEN ROCAMORA Uaceres, 12 9 3 6 7 4 36 94

M • JOGUINES MARGA Sta. Maria, 44 93 6 7 4 ! 5 J » • JOGUINES NINS Villa, 9 93674*396

•AUGUET Santiago Rusinol,40

•SOLSONA Alfons Sala, 10

935893289

MODA CONFECCIÓ •ARWENBOUTIQUE Bies Rogent 52

935896*63 •BENETTON Santa Maria, 21

MAT CONSTRUCCIÓ

9 3 6 7 4 ( 4 90

MISSATGERS •MRW Ildefons Cerdà, 4 local 11 93 675 10 í t

MERCERIES • LA PERLA Major, 3 93 674 0» 38

MOBLES DECORACIÓ •CARRÉ MOBLES Francesc Moragas, 33 93 6 7 4 0 9 95 93 674 15 50 • CASAJUANA. Galeries Sant Jordi. Santiago Rusinol. 37 Major, 6

93 589 2232 •EGA MOBLES Cànovas del Castillo, 2

93 58900*4 •MAJIK Sant Jordi, 29 9 3 5 8 9 0 2 66

MOBLES JARDÍ • INDUBRUC Av.Ragull.9-19 935890023

PARAMENT DE LA LLAR • GENEVCVELETHU VHa.6 93 674 0 3 * 6

93674 85 02 •BLUEMOON Major, 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h 93 675 0 2 6 7 •CAMPMANY Valldoreix, 16 Martorell, 15 93 674 14 82 • P E P A MARTIN TALLES GRANS Valldoreix, 28 93 589 7 2 3 2 •TOTPUNT Sant Antoni, 19 93 674 0 0 9 7 •VORAVIU Sant Antoni. 25-27 93 589 88 55

•MOTOS ÀLVAREZ Sant Domènech,28

93 674 06 36 • RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola, 55 93 589 2 6 4 9 •T.M.G. Tallers Borrell 6 Tel i Fax 93 674 34 75 •T.M.G. Exposició i vendes Alfons Sala 36 936755653

PERRUQUERIES •ANA CamidelaCreu14 Baixos. H. convenidas

935893589 •CARNÉIBOSCH Francesc Moragas, 29

93589 60 88 •FORMAS Efes Rogent 18 A 93675 4006 •LOURDES Monestr 33, enlresol4 9 3 6 7 4 4 0 2 6 __ • JUAM Xerric, 28 936746699 •SPLASH INVESTIMENT Martorell, 20 93589 4 7 * * •TABOADA Rbla Can Mora, 10 93589 5785 •DfSON ESTILISTES MartorelL12 935895657

PESCA SALADA I LLEGUM •SALUMS Sant Antoni, 50 936745752

PERSIANES •MUSICAL SANT CUGAT. Alfons Satal 8-20

93 6754757

•RANGO10 Pous, 13 - local 1 936755755 •VALLÈS N É T " Sant Ramon, 4 93 6 7 4 8 9 * 8

OBJ. REGALÍ •FIOTTO SantJorct32 935890605 • L A FESTA Santiago FUSTES

93 6753304 •AP Rius i Taulet 27 93 674 05 03 •SUMIMSTROS VALLDOREIX Mossèn Jacint Verdaguer, 107

93.590.61.19

•ONA Mapr,18 93 6 7 5 5 9 2 » MAVI Objectes de regal i bijuteria Alfons Sala, 12 Botiga 3

93 675 04 54

OBRESCONSTRUC •CONSTRUALPA Sta Maria, 9 - 1 r 1a

•COPERSE Avg. Francesc Macià, 81 (Col Fava) 935898129 90699638»

•FERRON Jardins i Piscines Rius i Taulet 20 93674 6847 •PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10

935692529

•POLLERIA SANT CUGAT Mercat Torreblanca, pda.1-5

ÒPTIQUES • TEXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30

93 589 4495

PASTISSERIES •SÀBAT Santiago Rusinyol, 46

•WSTALACWNESA ZAMORA, SJMrjesan Qritor Verdaguer, 18 935892638 • MANTSERV.SA Av. Catalunya, 18 936746058

•MAIUNG VALLÈS, S . L MercèFkxJoreda.8 93589237»

•CUCARRÓ Santiago RusInoL 30 936745560 • NENS Endevalada,12

9358964*6

•FALGUERA VM.1 936753401

93 674 0 7 7»

PAPELERIES •PAPELERWLUFA C(Va»doreix,23

•TATERS Sant Antoni, 62 9 3 6 7 5 55 0 6

SEGURETAT •AUX-VYD Alfons Sala, 50 93589*799

TALLERS MECÀNICS • TALLER ELECTROSOL Sol. 19 93 6 7 4 3 6 88 •TALLER MECÀNIC P. CANALS Sant Llorenç, 27 93 674 63 62 •TALLERS TORNER Plana de l'Hospital, 35 93 674 6 9 5 0 •TALLERESMENA Passeig Torreblanca,13 93 6 7 4 5 3 0 *

TELEFONIA • A R TELECOM Telefonia i conxjnicacions Carretera de Cerdanyola, 49 935898702

TINTORERIES •TMTORERIASANT CUGAT Sant Antoni, 1 93 6 7 4 1 * 8 2 •TMTORERIASANT CUGAT SartagoFUsirioi.35 93 6 7 4 1 * 8 3 •TMTORERIASANT CUGAT RUaRfcatalada,34 936752228 •TMTORERIASANT CUGAT Alfons Sala2 936744167

•ASSOCIACIÓ RADIO TAXI 935894422 93 675 5 1 5 1

VETERINARIS • DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS. S.L. Urgències 24 h. Sabadell. 23. Obert nit i festius 93 674 6 9 4 5 Tel. urgències 906898136 936746945 • LA FAUNA Rbla. del Celler, 35-37 936741305 • MASKOTA Villa. 5 936750152 • VETERINOS Rius i Taulet,31 9 3 589 7» 4»

•PERYBEN

Vafdoreix, 45-47 936745335 93 674 5» 04

•USSIATOURS Plana Hospital, 10 93589 6160

93675*299 • LA LIONESA Valldoreix, 79

Sol, 16

93 674 90 97

TRANSPORTS

O n i l LSHUVBi £*9

936740507 •PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8 93 5 8 9 * 7 3 2 •SERRALLERIATERRAICOMASCa Mozart.9. Barcelona 93 2 * 8 * 9 9 6

•REPARACIONS DE CALCAT i COPES DE CLAUS

93 675*389

93 589 0» 5» • D 4 CONSTRUCCIONS Valdoreix,10 93 6 7 4 6 5 9 8 •MARCOVE

93 675 32 74

Fa* 9 3 589 5 9 65 CALCAT I COPES D CLAUS

9367400*4

• REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA Francesc Moragas, 6

•CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26 93674068»


Classificats

mS4 CANTONS

nu i wi

•lllli!

o

K

A R E M A S A N • APARTAMENTOS TERRAZAS

• PISOS A ESTRENAR C/ Orient. Sup.: 105 m2. 4 hab. (1 suite), 2 banos, amplio salón-comedor, cocina office, tot. exterior, armarios y focos empotrados, caief., gas natural, balcón, pàrking, solo 6 vecinos. Alquiler: 95.000 ptas 3358945 66

A ESTRENAR CON GRANDES

S

A

3 p. pàrking, trastero. acabados de 1 a calidad. Precio: 48 Mill

PISOS

01 Martorell. Sup. 50 m2., hab.doble con armario empotrado,

Junto estación, Reforrnado, sup.65 m2. comedor.cocina, 3

1 bano completo , cocina, salón comedor, focos empotrados,

dormitorios, 1 bafio, buen estado. Precio: 12.600.000 ptas

calef., pàrking, terraza de 41 m2, solo 4 vecinos. Alquiler :

93 675 3355.

•Zona Parc Central. BAJOS DUPLEX., sup. 240 m2, 35 m2 de terraza, salón comedor, cocina, 6 hab., (1 suite), 5 dobles., 2 b., 2 a. con ducha, despacho, bodega., 2 p. pàrking, trastero., pisc. comunitària, orientación Sur. acabados 1a. calidad, ant., 2 anps. Precio: 55 MiH 11

desde 65.000 ptas.

935894566

• Coll Fava 3 y 4 habitacions, 2 banos, calefación, gas, parquet, armarios empotrados. Plaza pàrking. Zona comunitària y piscina. Alquiler desde 110.000 ptas/mes. 93 589 45 66

•TORRE ESOUINERA ADOSADA C/ Bergara. Sup.350 m2 + Jardín privado. 60 m2., 6 hab (2 suites), 3 bafios, 1 aseo, gran sal-com.{40 m2), coc. off. lavad.

LOCAL A ESTRENAR c/ Martorell, sup. 37 m2., 1 aseo. Alquiler: 55.000 ptas/mes.

tza. solàrium, garage, 3 coches, armarios empot., parquet, calef, gas, suminist. contrat. Alquiler.275.000

• Avda. Alfonso Sala. OCASIÓN, SUP75 M2, íotalmente reforrnado,comedor, cocina, 3 dormitorios, 1 baiïo, etc. Precto: 9.500.000 ptas

TORRES ADOSADAS •Cerca estación, superfície 160 m2, garaje, saton-comedor, cocina, 3 hab., 2 banos, estudio con terraza, calefacción, perfecto estado. Precio: 36.750000 ptas

93 «75 33 55. •TOTALMENTE REFORMADO, superfície 80 m2, comedor,

93 675 33 55.

cocina, 3 dorm (2 dobles), 1 bafio, aluminio. climat., vistas Tibidabo, para entrar a vivir, sin ascensor. Precio: 14.700.000

P

I

S

O

S

936753355.

-GRAN OFERTA EN ALQUILERES :

ALTO STANDING

-Pisos desde 55.000 ptas/mes con muebles

U GRANDES OCASIONES II

-Preciosa Unif. de època en el Golf de 209 m2 útiles, sol T/D, tambi'én ideal para Centro de Rehabilitación : 220.000 ptas/mes - Pisos, Adosadas y Unifamiliares, también de Alto Standing GRAN PRQMOCIÓN EN OBRAS NUEVAS DE PISOS: COLL FAVA, SANT FRANCESC, TORREBLANCA, CAN GANXET, SANT CUGAT, CONSTRUCCION TORRES

- Sant Domènech, piso de 120 m2, tza., 4 hab., bafto + aseo, todo exterior, sol T/D, calefacción, pàrking, vistas a Parc Centrar. 23 Mill II - Sant Domènech bajo de 100 m2 + 160 m2 jardín pivado {posible piscina). 4 hab., 2 baflos., sol T/D, calefacción, pàrking y trastero: 34 Mill

"Recuerde.... Hay 101 viviendas mas. i Posiblemente tengamos lo que necesita ! 93-589-73-74 / 93-589-81-61 F I I M C A S

S

A

N

T

C

U

G

A

• P* VALLDOREIX Casa individual de 300 m2. Estilo inglés . Consta de 6 habitaciones (5 son dobles y una "suite"), salón, comedor • JUNTO ESTACIÓN. cocina-office, 4 bafios completos. Estudio. Bodega, trastero, Piso àtico dúplex de 100 mZ. En planta baja consta de càmara frigorífica. Habftacion de plancha, etc. Garage para salón-comedor, cocina (nueva), una hab. doble y un dos coches. Jardin de 400 m2. M.UCHO SOL r V l S T A PANORÀMICA. CONSTRUCCION SENORIAL Precio: 67 Mill bafio. En la planta piso consta de un salón-estar o 93 6740897 e s t u d i o y una "suite" (bafto reforrnado). Terraza Calefacción a gas. Pàrking opcional. • PARCELA EN CAN CORTES Precio: 23 Mill. Tiene una superfície de 1.245 m2.Vistas a todo el Vallès. Precio: 20 MIL 936740897 93674 0 8 9 7 • ZONA GOLF ESTACIÓN Piso de 165 m2. Consta de 4 habitaciones dobles, salón- •COLL FAVÀ comedor de 45 m2, cocina-office, 2 bafios completos. Piso nuevo en alquiler, a estrenar de 90 m2, 3 hab., 2 bafios Dos plazas pàrking opc. Jardin comunltario con piscina y completos. Calefacción. Plaza de pàrking con trastero. Jardin cornunitario. Predo:24MB.6740697 " Dista de bàsquet. Precio: 3275 Mill 936740897 •ZONA GOLF • AVINGUDA PLA DEL VINYET Torre adosada de 4 habitaciones, salón-comedor con Torre adosada de 180 m2. Consta de 3 hab.(2 dobles), chimenea, cocina-office, estudio, 2 bafios y un aseo. Garage salón-comedor de 25 m2 con chimenea-hogar, cocina- para dos coches. Bodega, terraza, etc. Jardín privado. office, 2 bafios completos. Estudio. Terraza. Jardín Precio: 48.680.000 ptas. .__ privado de 40 m2. Garage para dos coches, trastero y •JUNTO ESTACIÓN lavadero. Local de 100 m2 utiles, dMdkto en S despachos mas 1 aseo. Precio: 37 Mill. 93 674 08 97 Aire acondlclonado. Precio: 12,5 ME •AVDA.PLA DEL VINYET-SANTA TERESA «EDTJKEHES Torre adosada de 280 m2. Consta de 4 hab. dobles (dos de ellas con "suite") mas otra hab. de Servicio, saíon- • JUNTO ESTACIÓN. Piso en alquiler situado en c/ Alfonso comedor de 35 m2 con chimenea, cocina-office, 3 bafios Sala, de 120 m2,4 hab., 2 bafk» completos. Servicio de alta. completos. Estudio de 30 m2. Terraza solàrium. Trastero. IMPECABLE. Precio: 80.000 ptas/mes. corhunidad incluida. Garage para dos coches. Jardín privado y comunitario con piscína.MUY SOLEADA Y BIEN ACONDICIONADA. • JUNTO ESTACIÓNLocal en alquiler, situado en calle Vaílòoreix, de 45 m2. Precio: 90.000 ptas/mesOtro local en Precio: 50 Mill. 93 674 08 97 c/Gerona de 132 m2 útiles. Precio: 150.000 ptas/mes

VENTAS

U E S

936747254 •ZONA GOLF 4 dormitorios, comedor-salon con parquet, cocina-qffice, lavadero, 2 banos completos, amplia terraza. Zona comunitana con piscina. 29.000.000 Ras. 936747254 _.__ •_

G

I

R

O

N

E

L

L

A

•COLL FAVA. NUEVO 3 dormitorios, comedor-salón. cocina-office, lavadero, 2 bafios, pàrking, doble. TODO EXTERIOR. .ZONA COMUNITÀRIA CON PISCINA. 24.000.000 Ptas.

93674 7254' CERCA NUEVO MERCADO • C. VALLÈS.

• ZONA RESIDENCIAL . , _, É1 3 dormitorios. comedor-salón 30 m2, cocina, lavadero, 2 banoscomunitària completos. armarios^empotrados. terrazaj.çaf DLEXÍ Zona con piscina. MÜC VISTAS. 21.000.000 Ptàs.

4 dormitorios, comedor-salón. ncocina, bafio completo, calefacción, balcón. BUEN ESTADO. 14.900.000 Ras. 93 674 72 54 • C. VALLÈS, ATTCO 4 dormitorios, amplio comedor-salón, cocina-office, 2 bafios completos. terraza 40 m2. SOL TODO EL DIA. 21.000.000 Ptas. 93 674 7254

A ESTRENAR, ZONA RESIDENCIAL amplios dormrtonos con armanos, comedor-salon. coctnaffice, 2 bafios completos, calefacción. terraza. Pàrking. _ona comunitària con piscina. ACABADOS 1 CALIDAD. 23.200.000 Ras.

«PARC CENTRAL A ESTRENAR. BAJOS CON JARDIN PARTICULAR DE 40 M2 3 dormitorios, comedor-salón 40 m2, cocina-office, lavadero, 2 bafios completos, calefacción, pàrking. TODO EXTERIOR. 32.600.000 Ras. 93674 7254

93 674 7254

«

• Can Picanyol, garaje 2 c , trastero, zona de lavado, salón comedor con chimenea, cocina-office, 3 hab., 2 banos, estudio, piscina comunitària. Precio: 41 MHI!!

93 6753355. __ __. • Zona tranquila, 110 m2, salón 35 m2,cocina, 3 hab. con armarios empotrados, 2 bafios, terraza 15 m2, calef. todo ext. TORRE UNIFAMILIAR 2 arïos de antiguedad, 2p.pàrking, jardín infantil, piscina • MIRASOL, solar 288 m2., cont. 250 m2., garaje 3 c , trastero. comunitària Precio: 30.500.000 salón-comedor con chimenea, cocina office. 4 hab., 2 banos, 93 675 33 55. a s., calefac, barbacoa, cerca estación, perfecto estado. Precio: 52 Mill l! • San Eduard, en construcció, sup. 25 m2 terraza, salón 93 675 33 55. comedor 37 m2,cocina office.4 hab., 2 banos, calefacción Ò

R

G

PISOS EN VENTA •Z. Centro. Sup. 70 m2, 3 dor., 1 bafio, sal-comedor de 23 m2, piso alto. con vistas, tranqu. Precio: 13.950 Mill 93 674 32 08 •Z.Parc Pollancreda. Àtico. Sup. 100 m2, 4 dor., 2 banos, ascensor, disponible de 1 bafio. Ttpo rastero.. sal-comedor 23 m2, amplia cocina 14 m2, terraza amplia y soleada de 44 m2, soleado y panoràmico. Precio: 18.050 MM 93 674 32 08 •Z. Arrabassada. Piso nuevo en zona residencial. Sup. 65 m2, 2 dormitorios., 1 bafio, calefacción, ascensor, sal-comedor. 22 m2, cocina exterior, g. zona com. con piscina y z. juegos infantiles. IMPECABLE. Precio: 19 MW 936743208 •Z. Centro. Piso bien cuidado. Sup. 100 m2, 3 dor., 1 barro . 1 aseo, ascensor, 1 pk., sal-com. 30 m2,19.500 Mill 93674 3208 •Z. Parc Pollancreda. Piso en muy bien estado. Sup. 110 m2, 2 dor.. 2 bafios, calefacción, ascensor, coc.office, amplio salcom. plaza de pk.+ trastero, z. ajardinadas y piscinas. Precto: 27.400 MHI 936743208

O F E R T E S • DIPLOMADA DÓNA CLASSES DE FRANCÈS Per a nens de 4 a 14 anys. També preparació d'examen DELF (Institut Francès) ^3580 7288 ESCOLA D EXCURSIONISME busca monitores/os de muntanya. Nens 6-15 anys. Mínim 18 anys. Interessats dirigir-se al Club Muntanyenc St. Cugat. • TRASPASSO BOTIGA A SANT CUGAT Zona comercial, SOm1 lloguer baix. 93589 64 16 (matins) ___ • OPORTUNITAT Es ven vitrina (3m). Expositora amb taulell. (Semi-nova) molt bon preu.

93 675 »4 53 • PERRUQUERIA DISON, necessita estudiants/ tes i oficials / les. Interessats truqueu al 93. 589.56.57. o passeu pel carrer Martorell, 12

A

N

TORRES EN VENTA •St. Quirze Jardi. Unif. Sup. 162 m2, 4 dor., 2 banos, 1 aseo, calefacción, jard. priv. De 411 m2, 30 m2 de terrazaporche, 1 pk. Precio: 39.500 Mill 93 674 32 08 • Z. Vinyet. Ados. Sup. 211 m2, jardín 25 m2. 4 dor., 2 bafios, 1 aseo, calefacción, amplio pk. (2 coches), estudio de 30 m2, 2 trzas (1 solàrium), muy tranquilo.Precio: 47 Mill 93 674 3208 • Z. Parc Central. Ados. Sup. 190 m2, 3 dor, 2 banos, 1 aseo, calefacción, 40 m2 de trza.+ jardín + solàrium, comedor amplio de 35 m2, con chimenea-hog., coc-office exterior, 2 pk + trastero, z. residencial. Precio: 48.800 MiH 936743208 • Z. Colomer. Ados. Sup. 230 m2, 3 dor.. 2 bafios, 1 aseo, calef., sal-com. de 40 m2 con salida a jard. pnv. de 30 m2, estudio abuhardillado de 32 m2, trza. solàrium 14 m2, perfecto estado. Precio: 58 Mill

9367432 08 •Z. Arrabassada. Ados. Sup. 301 m2. jardín de 52 m2, 4 dorm., 4 banos, 1 aseo, calefacción, g. coc-office exterior, g. com-salon de 40 m2, z. comunitària con piscina. Excelente ubícación. Precio: 83 MM 93 674 32 08

D E M A

N D E S

• MIRASOL- MAS JANER. Casa nueva, 800 m2 de terreno. Vivienda de 293 m2, salóncomedor, cocina-office, 3 habitaciones. 3 banos, calefacción, 3 trasteros, pàrking de 4 coches. pozo de agua. Con todos íos servicios. jZonatranquilal. Precio: 49.000.000 ptas. NO AGENCIAS 93.674. >3.05 Llamar de 17 a 20 h. • UCENCIADA EN INGENIERIA ELECTRÒNICA, da clases de Matemàticas, Física y Electrònica a todos los niveles. Mucha experiència. Gisela Espinosa : 93 590 62 5» / 919722021

• S'OFEREIX PROFESSOR DE MATEMÀTIQUES AMB MOLTA EXPERIÈNCIA, TOTS ELS NIVELLS. Genis 93.674.9f.92

6747254

ESCUDELLA I CARN D'OLLA COL·LABORA : M. ÀNGELS QUADRAS Preparació: (6 persones)

- Vedella

500gr. 1/2 - Gallina 250gr. - Cansalada - Orella i morro de porc 200gr. 100gr. - Carn Magra 250 gr. - Botifarra Negra 1 - Os de pernil 250 gr. - Cigrons - Ous, alls, julivert, sal i pebre, nap, api, pastanagues, un porro, xirivia, col d'olla, pa ratllat, molla de pa, farina i llet

Preparació: Rentem bé la vedella, la gallina, la cansalada, els ossos de vedella i el pernil, l'orella, el morro, l'api i la xirivia. Omplim una olla plena d'aigua i la deixem al foc amb tots els ingredients abans esmentats. Mentre ho deixem bullir fem la pilota: piquem la carn magra i de vedella tot barreant-hi els ous sencers i el rovell sol, el pa ratllat, el julivert, els alls picats, la molla de pa i la llet. Ho amanim amb sal i pebre en pols. En acabat, ho enfarinem. En una altra olla posem aigua a bullir. Quan arrenqui el bull hi tirem els cigrons, que han estat en remull des del dia abans amb aigua i sal. Quan els cigrons estan pràcticament cuits, sense que pari mai de bullir, hi afegim les pastanagues a trossos petits, el porro, la col, les fulles d'api i les patates tallades grans (perquè no es desfacin); finalment, cinc minuts abans, s'afegeix la botifarra negra. El caldo de les verdures (reservant-ne el just per poder mantenir-lo calent), es barreja amb el caldo de la carn. Primer servim l'escudella amb galets o fideus gruixuts. Després se serveix en una safata la carn, la verdura i els cigrons Aquest plat és el més antic i tradicional de Catalunya. El recomano per a la festa de santa Llúcia florestana.


EIS4CAINTON5

32

Divendres, 11 de desembre de 1998

B à s q u e t

Sobtada dimissió de Rama EI fins ara tècnic del sènior masculí deixa l'equip al·legant que no se sent motivat Qui era fins avui entrenador del sènior masculí de bàsquet de la UE Sant C u gat, Joan Rama, ha deixat d e ser el tècnic després d e presentar a la directiva

Al.KX LÓPKZ - Sant Cugat Joan Rama ja no és, des de diumenge. l'entrenador del sènior masculí de la l K Sant Cugat. A partir d'aquesta jornada, el màxim responsable del primer equip serà Xavier Campos. Campos va ser jugador la temporada passada del masculí de la ITK Sant Cugat. Un cop acabat el partit que l'equip santeugatenc va vèncer a la pista de l'Almeda per 58 punts a 73, el fins ara tècnic de l'equip vermelli-negre va comunicar als jugadors al vestidor que deixava el seu càrrec. Joan Rama, que no ha volgut fer declaracions, tan sols ha concretat que abandona el club "per motius personals", sense matisar quins són aquests problemes que l'han conduït a presentar la seva dimissió del tot irrevocable. Amb tot, el dimarts 1 de desembre Joan Rama i David Crespi, segon entrenador - q u e també ha dimititvan reunir-se amb la junta directiva de la UE Sant Cugat per explicar-los que no continuarien vinculats a l'entitat i que diumenge, un cop acabat l'enfrontament, farien saber als jugadors la decisió que havien pres. Tot fa pensar que la marxa conjunta del cos tècnic de l'equip masculí ha estat propiciada per algunes diferències amb alguns jugadors de la plantilla. Rama, però, ha negat qualsevol discrepància amb els jugadors o la directiva. Kl balanç esportiu de Joan Rama com a entrenador del conjunt masculí de la UK Sant Cugat ha estat curt però satisfactori. Des que va incorporar-se a l'entitat el passat mes de juny, Rama ha disposat d'un total d'onze partits en competició oficial, amb un balanç de sis victòries i cinc derrotes. Ningú no s'ho esperava Si alguna cosa en clar es pot extreure de la marxa de Joan Rama és que la notícia del seu abandó ha caigut al club com una gerra d'aigua freda. Ni jugadors ni directi-

la seva dimissió irrevocable. Rama ha indicat que han estat dos els factors que han influït en ta seva marxa: motius personals i la seva poca motivació per

va no s esperaven aquesta reacció de Rama, que ha deixat a tothom realment sorprès. Una de les persones que menys s'esperava aquesta postura per part del fins ara entrenador santeugatenc és el president de la UE Sant Cugat, Enric Tomàs. Tomàs ha declarat senzillament que "no m'ho esperava, ens ha agafat a tots per sorpresa". El mandatari ha explicat que aquesta decisió "no és gens positiva per al club", ara que travessa per un moment esportiu tan i tant dolç. A manca de quatre jornades perquè acabi la primera volta, el sènior masculí és sisè en zona d ' a s c e n s a Primera Catalana. Tomàs ha dit també que Rama li havia dit en la reunió que "no estava motivat" per continuar dirigint l'equip i que "no es trobava a gust amb ell mateix". Malgrat tot, Tomàs ha volgut "agrair els serveis prestats al club" per part d'aquest sabadellenc de 32 anys. Rama va comentar al president que si continuava la seva actitud podia repercutir i perjudicar l'equip. Campos coneix l'equip Des del dimarts 1 de desembre la junta directiva de la l ' E Sant Cugat va establir contactes amb diferents entrenadors. Finalment,

Xavier Campos, jugador santeugatenc la temporada passada, és el nou entrenador del sènior

el sondeig va acabar amb el fitxatge de Xavier Campos, després que Francesc Solana, entrenador la temporada passada del conjunt masculí i actual tècnic del júnior santeugatenc, participés en la primera presa de contacte amb el nou màxim responsable del primer equip vermell-i-negre. Campos va fitxar per la UE Sant

continuar dirigint l'equip. La marxa d e Rama ha sobtat jugadors i directius, ara que la situació esportiva del conjunt vermell-i-negre és òptima. David Cres-

pi, segon entrenador, t a m b é ha plegat. Xavier Campos, d e 2 8 anys, que la temporada passada va defensar la UE Sant Cugat, és el nou tècnic.

J M I I M M M HHlri viecslat i la IE tat CuftttaprésU gmaitir la tiatolé ptr "•r·kltats pHMute". h n : E4C

Cugat la passada campanya de la mà d e Francesc Solana, q u a n aquest va fer-se càrrec del primer equip, a finals de gener. El nou tècnic jugava de base i a causa d'una lesió al genoll, que el va apartar de l'equip un munt de jornades, va acabar deixant la pràctica activa del bàsquet a finals de temporada. Aquest tècnic barceloní de 28 anys és entrenador des dels 16 anys, ara en fa concretament 12. Com a jugador, ha defensat els colors del Mas Guinardó, de Primera Catalana, el Bàsquet Ribes, de Segona Catalana, el Sant Just, de Tercera Preferent, i la UE Sant Cugat, a Segona Catalana. Fa dues setmanes, Campos va deixar la direceció de la banqueta del SESE femení, que milita a Segona Nacional. Anteriorment, havia entrenat el cadet masculí preferent del SESE, el cadet masculí del Bàsquet Ribes, sent també el coordinador del club, i entrenant diversos equips del Mas Guinardó, a banda també de coordinar aquesta entitat. Xavier C a m p o s ha definit la

Dues Després de ï*w&m*'~4<& sènior masculí» Segona. de sondí»* ei conCatalana, eí tftcoíc Onís* Folch va continuar el se», reí projecte esportiu al setem-va «er l'encarregat aquest bre de l'aoy passat, H «w»porada 97/98. Eis rnals r e - ' multats o b t i n g u t s v a n facilitar que Folch i Enric Tomàs arribessin a un acord i que el tècnic deixés d e dirigir cl primer e q u i p masculí de l'entitat. Va ser llavors quan el fins aleshores •<egon entrenador, Óscar Izquierdo, va fer-se càrrec d e l'equip. Però e l s resultats plantilla del sènior masculí com "un equip de qualitat" però amb "una manca de treball important". El nou entrenador, q u e no farà funcions de jugador, ha explicat que li fa "il·lusió" dirigir l'equip i que el principal objectiu continua sent F "ascens a Primera Catalana". Campos, que dissabte diri-

ocupa* a finals de gener. Solana, pesrò, tal com ja havia advertit & Tomàs quan va srdfear, va deixar l'equip un cop acabada la temporada* JfO«n Rama va ser presentat at juny i només mig any despréa Xavier Campo» é* nomenat so» entrenador. / À.L. girà l'equip per primera vegada davant el Sant Medir, creu que la seva continuïtat a mig-llarg termini ho decidirà "el temps". La U E Sant Cugat ha d'afrontar abans de les vacances de Nadal dos partits consecutius a casa: Sant Medir, novè, i Casal Vilafranca, líder de la categoria.


Esports

ELS/CANTONS Divendres, 11 de desembre de 1998

33

Ten n is

F u t b o l

Les desfetes a casa impedeixen al Sant Cugat ser al capdavant Els locals vencen a Valls però perden al municipal amb el El S a n t C u g a t Esport ha s u m a t un cinquanta per cent d e punts després de la disputa de l'última doble j o r n a d a , durant la qual va vèncer diumenge a Valls per 1

gol a 2 , però va p e r d r e dimarts a m b el Tremp per 0 gols a 3 . El conjunt vermelli-negre, que diumenge visita el terreny de joc de la Gramenet " B " , és vuitè a la tau-

Alex Corretja venç Moya i s'adjudica el TrempMaster estatal

la a m b 2 4 punts, a tan sols set del primer classificat, el Girona. Hans Schonhòfer ha reconegut que si el seu equip guanyés els partits de casa seria en zona d'ascens.

ÀLKX LÓI'KZ - Sant Cugat-

El que el Sant Cugat Esport guanya fora de casa ho perd al camp municipal d'Esports. D'aquesta manera podríem resumir, fins ara. la temporada del conjunt santcugatenc, que és vuitè amb 24 punts. A casa, els de Schònhofer han aconseguit un balanç d'una victòria - a m b el Manresa-, tres empats i quatre desfetes, mentre que a fora han guanyat sis partits i tan sols n'han perdut un. Diumenge. l'equip vermell-i-negre va imposar-se a Valls per 1 gol a 2, mentre que dimarts va ensopegar al m u n i c i p a l d a v a n t el Tremp per 0 gols a 3, en una doble jornada que podia haver estat rodona per als interessos del Sant Cugat. L'entrenador-jugador del Sant C u g a t E s p o r t . H a n s Schonhòfer, ha reconegut que si el seu equip hagués guanyat els partits de casa disputats fins al moment, "segur q u e estaríem en zona d'ascens. Ens havíem col·locat en una situació òptima i tots teníem la il·lusió de ser al grup capdavanter". Un triomf davant el Tremp hauria col·locat els de Hans Schonhòfer als primers llocs de la classificació. Aquesta desfeta, la més grossa de la present tempo-

G i m n à s t i c a

El Saat Cagat Esport va tomar a perdre al camp Municipal d'Esports. El taato va superar dànarts e h vermell-i-negre. FOTO: XWIURROSA

rada, ha significat per al Sant Cugat, segons el tècnic, "un cop molt fort". De fet, la desfeta de dimarts -després de vèncer a Valls- ha suposat la pèrdua de dos llocs a la classificació. Set són ara mateix els punts que separen el primer classificat, el Girona, de l'equip santcugatenc.

Balanç positiu Schonhòfer ha parlat de l'última incorporació de l'equip, el migcampista Chus. Del nou jugador ha dit que és un jugador "de projecció", però ha advertit que "no tindrà molta continuïtat a l'equip" tot i q u e disposarà d'algunes

"oportunitats" per jugar. Diumenge al matí el Sant Cugat Esport es desplaça a Santa Coloma de Gramenet per enfrontar-se a la Gramenet "B", catorzè amb 16 punts. Per a aquest partit, el tècnic vermell-i-negre espera "que continuï la bona ratxa de resultats fora de casa".

À.L. - A Corunya / Saat Cegat -

Després de vèncer el Campionat del Món de l'ATP Tour a la ciutat alemanya de Hannover, Alex Corretja ha sumat el sisè títol de la present temporada en imposar-se al Master estatal, que va finalitzar diumenge al Palau d'Esports de Riazor, a A Corunya. El tennista santcugatenc va assolir per primera vegada el Master estatal, en derrotar novament el mallorquí (larlcs Moya, adversari també al Master de Hannover, per 6-7 (4), 7-5 i 6-4 despès de dues hores de joc. En l'últim torneig al qual participa Corretja aquest any. hi han pres part Ics vuit millors raquetes de l'estat: Alex Corretja. Carles Moya, Albert Costa. Fèlix Mantilla - d e fensor del títol-, Alberto Berasategui, l'ato (Ilavet. Carles Costa i Julian Alonso. Per acabar alçant un nou trofeu, el jugador de 24 anys va haver de superar anteriorment Julian Alonso i Albert Costa, aquest últim en semifinals. Aquesta mateixa setmana s'ha fet públic que Lleida serà la seu, del 2 al 4 d'abril, de la primera eliminatòria de la Copa Davis 99 que enfrontarà Espanya amb el Brasil. Les instal·lacions que acolliran aquesta primera ronda seran les del C T Lleida, de terra batuda. Gairebé amb tota seguretat Corretja serà un dels jugadors convocats per Manolo Santana per afrontar la primera ronda.

r í t m i c a

El júnior del C M Sant Cugat acaba sisè de 3 5 conjunts a l'estatal >"'" IML.lIlJL • « % • • " :£:

A.L. - Saragossa / Sant CugatL'equip júnior del Club Muntanyenc Sant Cugat ha acabat en la sisena posició de 35 equips participants en el XXIV Campionat d'Espanya de conjunts de gimnàstica rítmica que s'ha celebrat al pavelló Príncep Felip de Saragossa. Amb una puntuació final de 28,450 punts, les set gimnastes que han integrat l'equip s'han convertit en el millor conjunt català dels tres que hi participaven: CM Sant Cugat, Club Patrícia de Lleida, setè amb 27,950, i Nàstic de Tarragona, amb 27,600. El campió absolut en categoria júnior va ser el Montemar de la Comunitat Valenciana, amb un total de

29,700 punts. El GR Atzar de la Comunitat Valenciana, el C D Zaragozano d'Aragó, el CT" Pozuelo Alarcón de Madrid i el GR Marbella d'Andalusia han estat la resta d'equips que s'han classificat per davant del C M Sant Cugat.

i...-.

||)li

ví^iSSii;:!:'

.*. •. ' Sí

« • * . * >

T

Un altre èxit del club Paqui Leplat, màxima responsable de la secció de gimnàstica rítmica del CM Sant Cugat, ha qualificat de "triomf absolut" l'estatal. "Ha estat un bon resultat. El nostre ha estat un dels exercicis més complets que s'han pogut veure aquests dies a Saragossa". L'exercici de cinta ha estat la modalitat de què constava aquesta prova, que va començar dissabte

B coajwt júnior del CM Sant Caiat, aa l'exarcU de cinta, va acabar aa aa Meritori sisè llac a l'estatal de conjunts. FOTO: EM.

amb els entrenaments oficials i va posar el punt i final dimarts amb el tradicional lliurament de trofeus en la cerimònia de clausura. A banda de la categoria júnior, també es va competir en Primera Categoria, juvenil, infantil i aleví, amb la participació total de disset autonomies. Les set gimnastes

que han format part de l'expedició santcugatenca han estat Eriça García, Andrea Rubino, Marina Romero, Georgina Miralles^ Tània Santolària, Griselda Marfil i Noèlia Presedo. Cal recordar que el CM Sant Cugat es va classificar a l'estatal després de proclamar-se sotseampió de Catalunya a les ins-

tal·lacions del G E i E G de Girona. La propera competició que haurà d'afrontar el ciub santcugatenc serà la Copa Catalana, que començarà el mes vinent Andrea Rubino, de 13 anys, està concentrada amb la selecció estatal des d'ahir fins al 23 de desembre al CAR de Sant Cugat


34

Esports

ELS/CAIVTONS Divendres, U de desembre 1998

F u t b o l

H a n d b o l

s a l a

L'Olímpyc assoleix la millor classificació de la seva història Elconjunt florestà, sisè a la taula, goleja el Cambrils per 10 gols a

La UE Sant Cugat suma la setena 1derrota À.L.

Quatre han estat les victòries consecutives que ha assolit l'Olímpyc de la Floresta, que després de les onze primeres jornades de lliga al grup sisò de

Primera Nacional A, ocupa la sisena posició a la taula, a set punts dels primers. L'equip que dirigeix Àngel Ruiz travessa el millor moment de la tempo-

rada. Un exemple ben clar és la pallissa que va propinar al Cambrils el cap de setmana passat al pavelló municipal. El resultat final, 10 gols a 1 , ho diu tot.

A.L. - Sant Cugat-

L'Olímpyc de la Floresta encapçala en aquests moments la millor classificació que ha obtingut mai a Primera Nacional A en les tres temporades -les dues últimes, consecutives- que hi ha militat. Després d'apallissar dissabte al pavelló municipal el Cambrils per 10 gols a 1, el conjunt de la Floresta és sisè a la taula amb 16 punts, set punts menys que el CN Caldes i el Benicarló, equips que comparteixen el liderat del grup sisè d'aquesta categoria. Durant la temporada anterior l'Olímpyc tan sols va sumar 19 punts en tota la campanya, però finalment va assolir la permanència. L'entrenador santeugatenc Àngel Ruiz ha constatat que "som en el millor moment esportiu des que militem a Primera Nacional A" després que s'hagin disputat les onze primeres jornades del campionat de lliga. L'equip florestà, que havia quallat un inici de lliga molt irregular i fins i tot havia ocupat plaça de descens, ha guanyat els últims quatre partits davant el CN Caldes, el Girona, el Playas de Castellón "B" i el Cambrils, l'última jornada. Això no ho havia aconseguit mai en aquesta cate-

C o n s e l l

- Sant Cugat -

L'equip d'handbol de la UE Sant Cugat va sumar dissabte a les Illes Canàries la setena derrota a la lliga després d'onze jornades al campionat, en perdre davant el Teide per 29 gols a 21. l'n cop disputat el primer partit lluny de Catalunya, els de Joan Sancho perden un lloc a la taula i ara són desens amb vuit punts. En aquest enfrontament, el joc vermell-inegre va ser molt fluix davant un equip que tan sols ha cedit un empat a la seva pista, davant el Gavà. Aquest cap de setmana, la UE Sant Cugat torna a jugar com a equip visitant, i ho fa a la pista del cuer, el Pardinyes, que tan sols ha aconseguit dos punts en la present campanya.

V o l e i b o l

Triomf del Sant Cugat aOlot

rWspyc M It nMMtfl

goria. Per Àngel Ruiz, aquest canvi és degut a "un canvi de mentalitat i d'actitud dels jugadors". Els jugadors florestants van golejar l'equip tarragoní, i no sumaven més de deu gols des de març de 1997, quan van vèncer el Lloret per 11 gols a 4 a Primera Nacional B.

e s p o r t i u

Figueras anuncia que ja s ' h a n e m p r a t 6 0 milions p e r millorar instal·lacions sobre les inversions efectuades i per realitzar en instal·lacions esXavier Figueras, regidor d'Es- portives. En aquest punt, es va ports de l'Ajuntament de Sant parlar també del complex esporCugat, va confirmar al darrer Con- tiu que estaria ubicat a les Rosell Municipal d'Esports celebrat quetes, tot i que Xavier Figueras a la Sala de Plens de la Casa de la no va avançar-ne cap novetat Els Vila, que dels 121 milions de pes- clubs que van assistir a Tacte van setes del pla d'inversions per a queixar-se del poc marge de l'arranjament i millora de les ins- temps que disposen per lliurar la tal·lacions esportives ja se n'han documentació de sol·licitud de gastat aproximadament uns 60. subvenció per al 1999. La data Figueras, President del Consell, màxima de lliurament és el proper va assegurar que les dependèn- 22 de desembre. Al Consell Mucies que han estat remodelades nicipal, que va durar unes dues són la pista Méndez, la piscina hores, la UE Sant Cugat va fer municipal, la pista 2 de la Flores- una proposta d'adhesió a les seta i la 1 de sant Francesc. Dels set leccions catalanes, que va comppunts de què constava l'ordre del tar amb el suport de totes les endia de la sessió ordinària, el que va titats. Al llarg d'aquest any han aixecar més polèmica va ser pre- estat dues les vegades que ha escisament el punt 4: Informació tat convocat el Consell. /A. L.

La permanència, l'objectiu Mantenir-se per tercera temporada consecutiva a Primera Nacional A continua sent el principal objectiu de l'Olímpyc, malgrat els bons resultats. Àngel Ruiz qualifica de "quasi impossible" assolir l'ascens. Demà al matí, l'O-

H o q u e i

límpyc es desplaça a Calvià (Mallorca) per enfrontar-se a l'onzè classificat, amb 11 punts. Aquest enfrontament a domicili serà especial per al conjunt de la Floresta perquè, per primer cop en la història del club, el primer equip es quedarà a dormir en un desplaçament.

h e r b a

El Júnior masculí fuig del descens directe en vèncer el C D Terrassa a domicili

- Sant Caaat-

En la sisena jornada del campionat de lliga de Divisió d'Honor disputada dimarts, el Júnior va aconseguir la primera victòria al campionat en imposar-se a Les Pedritxes per 0 gols a 2 al Club Deportiu Terrassa. Dos gols de penal-còrner de Ricky Ruiz i Christian Wein a la primera meitat van decidir l'enfrontament. L'actuació del porter del Júnior, Antonio Bozal, va quallar una gran actuació i també va ser determinant per a la victòria final de l'equip santeugatenc. Dissabte, el Júnior va caure a casa davant l'Atlètic de Terrassa, segon a la taula amb 9 punts, per 0 gols a 1. El Júnior va fer un bon partit i l'equip ter-

rassenc tan sols es va poder avançar a la segona meitat. Amb la victòria d'ahir, el Júnior masculí abandona l'última posició a la classificació, que significa el descens directe de categoria, i passa a ocupar la penúltima posició, amb només dos punts, zona de promoció de descens. Diumenge al matí, el Júnior rep l'últim amb 2 punts, el FC Barcelona. L'equip santeugatenc és a només dos punts del RC Polo i l'Apóstol Orense. El conjunt femení, quart a la taula amb 11 punts, visita aquest cap de setmana el camp del Club de Campo a Madrid, que és setè amb 5 punts. Les de Núria Olivé són a només tres punts del primer classificat, la Reial Societat. / À. L.

Després de l'inoportuna derrota al pavelló de voleivol de Sant Cugat a Valldoreix, el sènior femení del CV Sant Cugat va imposar-se dissabte passat a la pista de l'Olot, cuer de Primera Nacional, per 1 set a 3, amb parcials de 14-16,15-5,10-15 i 8-15. Malgrat el triomf, l'equip santeugatenc va oferir novament un mal joc, amb falta de concentració per part del conjunt de Zoran Nikolovski. Demà a la tarda, el CV Sant Cugat, sisè amb 14 punts, rep l'Esplugues, tercer amb 15 punts. /À.L.

E s q u a i x

L'Esquaix acull el social absolut L'Esquaix Sant Cugat acull avui i demà la XVI edició del Campionat Social absolut. El torneig se celebrarà en les categories masculina, femenina, sub-16 i veterans de més de 35 anys. Els guanyadors de l'última edició van ser Marc Bieto, Anita Annandale, Raül Artigas i Vicenç Pardo. /A.L.


Esports

ELS/CANTONS Divendres, 11 dedesembre de 1998

Hoquei

Fu tbo i

patins

El sènior "A" patina a Caldes i encaixa la primera derrota

35 sala

Quinoà lloa l'actuació dels juvenils a Terrassa

Després de nou jornades, els dos sèniors del club continuen líders Malgrat pista d e l el sènior nua u n a

la d e r r o t a p e r 1 1 gols a 2 a la C H C a l d e s , s e g o n classificat, " A " del P H S a n t C u g a t contis e t m a n a m é s d e f e n s a n t el li-

derat del grup tercer de Segona Catalana. El t è c n i c Lluís S à n c h e z ha passat b a l a n ç d e l partit: " H a estat un enfront a m e n t o n h e m jugat molt malament, no

ens ha sortit b é res d e res i el m a r c a d o r així ho indica". D'altra b a n d a , el s è n i o r " B " d e l'entitat, q u e t a m b é é s líder, v a imposar-se al C P Sants p e r 7 gols a 2 .

A.L. - Sant Cugat-

El sènior "A" del Patí Hoquei Sant Cugat va encaixar dissabte la primera derrota de la temporada després de les nou primeres jornades a la lliga al grup tercer de Segona Catalana. Aquesta desfeta va produir-se a la pista del CH Caldes, segon a la taula, per un contundent l l gols a 2. D'entrada, el tècnic Lluís Sànchez qualifica cl partit d"'estrany" i comenta que "ha estat un enfrontament on hem jugat molt malament, no ens ha sortit bé res de res i el marcador així ho indica". Malgrat tot, Sànchez detalla que '"per molt que ho analitzo, encara no li he trobat una explicació al que ens ha passat". Es molt clar que algun partit havia de perdre el sènior "A" i per aquest motiu el tècnic santeugatenc afirma que "és millor perdre a la pista del Caldes que no pas a la del Universitari". A la mitja part, el PH Sant Cugat "A" perdia per 4 gols a- 2, però a la represa amb tan sols cinc minuts van encaixar cinc gols, fet que dificultava la remuntada. Sànchez, però, ha reconegut que onze gols "són molts gols" i que després d'aquest resultat tan ampli "és molt difícil

de jugar diumenge amb el CP Masquefa "B" en condicions òptimes". Sànchez no s'ha queixat de l'actitud de l'equip. Segons el tècnic, la responsabilitat de la derrota és dels jugadors i d'ell mateix. L'entrenador vermell-i-negre, malgrat tot, ha recordat que "continuem líders".

Tres rivals, a prop Els màxims perseguidors del conjunt santeugatenc, que té 15 punts, són tres: CH Caldes, CP Masquefa "B", que són a només un punt del PH Sant Cugat "A" i el Santa Perpètua, que té 12 punts però un partit menys.

Abans que s'acabi la primera volta, el sènior "A" ha de jugar amb el CP Masquefa "B" al pavelló municipal -diumenge a dos quarts d'una del migdia- i ha de visitar la pista de l'Universitari, penúltim amb 4 punts. El sènior "B" continua primer a la taula en vèncer el CP Sants per 7 a 2.

m:mmm

m

À.L. - Sant Cagat -

El millor de l'enfrontament entre el Frutas Martín, líder del grup, i el Winterthur Sant Cugat va ser la participació de cinc jugadors de l'equip juvenil del conjunt santeugatenc, que a causa de les moltes baixes per sanció i lesió del primer equip van haver de reforçar-lo. Aquests són el porter Guillem (16) i els jugadors de pista Alberto (18), Juanma (18), autor de dos gols de doble penal, Xaloc (17) i Albert (16). El partit entre terrassencs i santeugatencs va acabar amb victòria dels locals per 8 gols a 6. El tècnic José Luis Quinoà ha volgut destacar per sobre de tot l'actuació d'aquests joves jugadors: "Vull felicitar-los perquè en aquest xoc han aixecat l'esperit de l'equip. Han jugat amb molta il·lusió i així dóna gust treballar, amb gent que té ganes". Malgrat tot, l'entrenador ha avançat que un cop recuperi els lesionats i sancionats deixarà de convocar-los ja que "són líders en la seva categoria i l'objectiu és l'ascens a Primera Divisió". Per segona setmana consecutiva, el Winterthur va patir un altre polèmic arbitratge, que va acabar expulsant Carlos Sànchez i els dos tècnics, Quinoà i López. Després de dues derrotes consecutives, el FS Sant Cugat rep dissabte el FC Barcelona "B". Segons Quinoà, aquest equip és millor que el Frutas Martín.

a :'Í;:XÍ;

Premis Esport en Marxa 1 9 9 8 Ràdio Sant Cugat i Autocugat Opel Caria Sariol Marta García

FUTBOL

13 9

Joan Reixach José Luis Sànchez Jordi Reixach

SANT CUGAT ESPORT

Javí Gonzàlez JavierTantos Christian Albors

19 10 9

PB SANT CUGAT

Laura Gallego Sara Montero Laura Martín

11 8 7

HQOUEI HERBA

Christian Weiri Marnix Solleveld Joan Saliés

16 8 8

13 11 11

11

FUTBOL SALA

Dani Anton Gonzalo Munoz

10 7

WINTERTHUR SANT CUGAT

13

Paqui Sànchez Mai te Gómez Irene Sànchez

12 12 11

9 9 7

CV SANT CUGAT MASC.

Zoran Nikolovski Martirià Sergio Martín

12 lí Í0

BÀSQUET

Jaume Estrada Orioi Serra Pep Pinell

HANQBQL

VE SANT CUGAT

UK SANT CUGAT

Toni Ballart Nacho Afgento Brauiio Argento

Ignasi Solà Armand Mora Juanjo Gonzalez

Ton» Zaplana

PATÍ HOQUEÍ FEM.

MAS JANF.R FEMENÍ

Carlota Santamaría Samanta Santamaría Bibi Millàn

JÚNIOR FEMENÍ

PATÍ HOQUEI

Ncrea López

11 11 8 ;

JÚNIOR MASCULÍ

Eli Maragaü Katery Maragall Carol Abad

HOQUEI PATINS

OLf.MHYC: FLORESTA

14 11 6

*

VOLEIBOL CV SANT CUGAT FEM.

14 11 8

26 Í4 9

UE SANT CUGAT FEM.

Núria Oliver Marga Almagro Elisabeth Baldrtch

13 9 é


Esports

36

& S 4 C A I Y r o N ! > Divendres, 11 de desembre de 1998

H

I

B 74*

m

M

l a propera (13 de4«wt«bre):

Ot*ft JUpoBaMDwftelfti R&es-GcB«^Catòlic t*8o*pi»Iet; Ueus

.*

1

8

i

4*

l*

s

3

l

32

23

t*

J#

3

z

i

43

34

17

4

4

*

»

34

u

4

2

5

4?

4*

Í4

4

2

4

26

22

14

í#

4

2

4

ÍB

55

14

St

3

4

4

SI

37

ti

»

3

2

S

-44

43

H

10

3

í

A

31

ïe

10

2

£

6

34

47

10

Z

6

8

25

<a

«

1

i

«

24

42

* * *

32

íi

L a propera (12 de desembreï: CN Otides^tafè-Babar, Gitosa-SL'-

!-Pr<M^pcàï8t; CN

VOLEIBOL

- 3p^aj««es-L*lÍÍaÍordL......„3-2 .A^.^ií«ï(«3Wr^BarçeÍona,^()-3 FUTBOtSAtA 1* ••'•)»• 4-****.* *+ 4**ll·K4· A * * *

Cxi** Mwnou

Cutoto

)5 JU-^M^Sfi^ftl

Pítrfwgtlt $5 Irtrop

15

Pnf

IS

Rt*í

14

V,1ls

IS

^i^I*!^ '

GrortKact 15 Rípoflct

^Sfc

15

Gg*'

Gronottre 15 Mftftress

14

$

BasKxfetaet* 15

4

UHmpinla 15

!

Olot

2

IS

?

t

* ^ - i » . 34-<^t

t ( 0 4 e desembre)

L«í

lïaneaor. Laprcq5era(l3dedte9e«ibre>. Gramaier-Sam Cugat; RuÉ*·%8$G8&* I yatastRaçLa Faigs-júreor, Esproaced* Barcdbneta; UHaspitater-Jítpitet; Ripollet sa-Cometlà; Trcmp-Pcrelads.

10

w

.81-5S Ja 86^7f Va8*-Casal Vilafrat«sa.«»..·.í*8^f! Aiíaeda-UE SantOi^at*,..»J^?Í; Maragai-Reus Deporti^....J8S&7I SantMediHOastíadefels—66-7; -

<» *

0

12

7

4

««

a

is

Merengues 11

8

1

i*

a

25-

OítóeH Pthliisho

II

1

v> 3»

'-sT

- „

. tet»&«p<sBíot<)

« » --. «2

j»~ -

25

«> Cf

StaIsabel-Sar«Felio„....<aj«ïrr£at) Unrwrsítari-SantJoan_„_«..6-l()

"Polidepoftíve toàottm Rubí*Tàllerss Cortada; L« Muffa- arola;Wiateríh i Baícefóaai èpic i íaxon-TàtTíigstt AI&,

RCfttte

^àlàe»*ï$Sí»«Oigat , l A".ll-2

i»(W»«**-J

<

i

t

ti

»

7

a

2

*

*7 <4

•)(&^»a'.;*

?

6

2

34 14

»

í

»

a

42

2? » '

CaMte

*'4r

•W<4ïasí*;s" *

.cm*»£*$cit >í $.*Wm<* U

«SLC**....

«« «tt «

ISfe*íèC«tòlic-Rtpolkt....„l04-7/

Maurina-San Lojren«»«w„.„„4iè pg N>

OÜUP3 ja-Setttmen

> d ' H o n o r femenina

v' Segona Catalana 0 Grup 3 S·fttJordi-BàMiuvt Ribes....69-S3

Can Rutt-Cafdès Mantboï,—74 Badia-MiUenari.......... 14 La Planad«-Ruï&..rt..«»..««««,l4 Tibidabo-La Farta. Llano-Rómuïo Tronchoni..»..!-*!

• J pa

HOQUEI PATINS

BASOUET

Segona Regional GRUPS Lumen-SabadeB -3-2 Can Oriol-Barberà".- .«,«4«u«pe$

*»«¥

»RC Polo; CD"%», lée^ï»; Adético S*a

S

#

»

i J 2

793

W4

«7* *9

77»

{Hp**

H

7

,, Um*pa.

n

7

m 4' m

S&SMtiïifP&i

6

5

S»*.fM<8

11

«

5

752

-

tí»

«52

*

«*

IS

«4

i#

«02

SS

tm

vt

rm t7

lluïren

1*

7

i

2S

25

22

\tó»

14

ó

4

777

7JJ 1 6

Vm KuU

12

6

3

33

16

a

&mtM*d»

11

5

6

833

«16

Í6

R^muio

11

5

3

»

18

C»sKB<k!feb 11

5

6

744

7*1

16

Sabadell

12

5

3

?2!

1?

<* ,

R*es

11

5

6

846

W,^

1b

Maimn»

12

fi

í)

Í5

2K

IS

CamelLi

11

5

*

«VI

921

t.ljn..

12

4

5

21

t?

17

Atewdl·

II

4

7

«12

S24

15

Jmcwuiï

tt

4

1

25

27

» "

Gnoth

11

4

7

«20

HS7

15

-

^La propera {13 de desetnbre)í Oab de Campo-JtlnK»; RC PoioAtfètk Terrassa. Aiara-Saídtaero; Universitat de SeviUa-GD Terrassa; '^KJehiHS'Raal Socictar. HANDBOL

Primera Nacional GRUPC Sant Esteve-Castelló JSK33 Sant Quirze-Gavà ,„21-2i GEiKG-OAR Gràcia 38-27

Primera Nacional A GSUP6 CH&npyeFífflresla-

>'*/"!>-.", 4

«*4r BenK«í«

M Mi Pt n> V 7

CSCaide» 11

7

CF OC *WN»

2

0

32

Í4 2»

2

2

38

23 23

'9* 5 , 8

4

Stt

48

»

*-,« # ^-!^' *

4

D

6

» «

f

7

»

4*

4

« *

3*

m

4

2

8

7

37

85

4

* (

1

6

34

60

i

t

>* 2

EíèctócaCiwníGíroiwuL'Hospkalet-CNCaldes„ Català-Babar-Ripoflet.,..™.«.4-Í ÏJbpart-lSIanresa...,..»^,...^^.^ CN SabadelL

ts

*

6

6

'^qd&^^itttíi Perpètua; Sant Joanr ' % p y b b d ? I^etò-Uíúversitarí; PH Sant Qt#» "À*-Masqu«fa; Folgue-


Esports

E L S Í CANTONS Divendres, 11 de desembre de 1998

37

Te4X»er*^Samp. Cat. Í2M

La Parga-pMWíBHi,)

Juvenil fpitteili

Cadet 2a Divisió

Tercera Regionalj'

ÍIM

S»t<!SÍ4ftS*W. Sant Cugat (IHu)

12.00 PB SsatOigat-Lçs Foass Cf|í 10,00 U Fa^Jds«rsaPi»4

'

r">

-

Cadet masculí JHC-|úBàw

, .

'

i !*.<, '

4#A¥MMMWHfWrtMM^^

Infantil ineieiilf

Veterans

ípniofCbbEgai*

1a Divisió

Infantil li

12,15 N.Tcrfas*»-S*aí

2L09CM CafcteSrSaitcCagw "À" (ÏMj..)

8©,Fdo-júnior

Segona Cat* fatà* tZMGmt

hfónbr

m O i Ü £ Sast Oagàt-Espiugues * D k )

Seb 2 0

3a

Fametif

masc*

Otet<F<

iamí

•;v-

l a Divisió «aitet

TENNIS oe TAULA

> Terrassa ',<

2 0 i » ^ | p f c da^Esplagucs ÍDis.)

•»'-

Í2M

Tsrçsro Divisió

fem.

la

WVH\nimp*-mti**É—mm***mm

Cat

Sant Cugst-fèofec < 0 I ^

Tercera Provincial •^Wrt^í ^ff*^*TFT^ffw^(^ ^ W W T ^ ^ f r

mmt*mmiïtl·3í#m*m*iiU\*\it

#*n»

l a Nacional la

W

16. M

FUTBOL SALA ^WHWWWiWift

MWftil

ftiW*iirtMWWWW*WWi

l a Nacional A 2a Plvfsió infantil

ii

i%3

ISant Cuf3sí>%|Js|si( ÍDi*.)

19.00 Mí»^-Adcsa<ks!poamor{CSs.ï

l a Divisió aleví

«

A

4a Divisió fam*

Itil

Cadet femení

I Sant Oigtt-Saigjojte (Bis.)

*

Al

"HWRR ps^annMa'·wi^

! Sant Caga^SanífiBait ÍDht.) 11.30 Mtra-«ol-CanAa^3<Ja CÏÜsJ

*HM»*§de ta Bflvàa-Sant F**o*e$e CP

2a Divisió aievf

masc.

10,00 Sant C»g«<^Fa<:j<KDía.> . 12.00}ónior^ttlHaB (E&s.) 13.45 CEFSwCfc8»Gs» BoatkíOfe.)

a»1**er ÏDía.>

titaDfv»

wt M Bf B B B í

- ¥

F&TB&l

BALA

Aievf I&OO Torns Lfebrt&sttg t**et

(D«<)

IL00FcoMoau»-Av*oï..~ JtDis.» 10,00 Suropa-Moatsesat í£S«.) 12.00 Rubí SSíoKl··CatalHnya . {£&.} 09.00 JoanRim^rA".PauOasals...<r>H.)

tnfanül

Divisió d'Honor fem.

09MSa«t«l*a:ticé.Píns Vdte»„„ 12,00 Àfsooi^nt |ofdí iiàxas 11.00 CrtBtaíça^antJradi "B* ll,0OSia*J«itf "A"J-"er«B<3lua-.

(Dfe > (Dis. > „<DÏ!..I (I3is)

...M-í-A:::::^ C . 1 « |

A*-AmauC

IS T B O L

Wwnç

,*IÉ*#II!I

Femení

fl9J©·p*$^b^i!Íf^íí*sí»rer«lm40w.>

re Ob-^t-Barbí!ril..«ft^.,.„^)»,>

B À S 9 U BT TSBfMiS

13,00 ÀewA"*&*tï)ot*Mt>«!i»ç,

J[>KJ

10^0 CüaFa^ "8"-Àfíora "8"

<Uis.i

TAmrA

i}.o0üiiw«tcufr«-]·.f»cCji»tiww^(Dis.) tóa^r

,,«- •

Alavframawf infantit

,'

10.00UEÍÍB«ÇuíBt-Ai·.íi^ratCar™4r)R.)

H

11.00Osntfc<%ert-&w{e[aP5a"A",UDts.>

13,00 Avooç ^"-San Ped»!

13.00 KSSiSt Cugat (fem >-Us Cwts (Dts.)

10^0Avcsaç*»"-<3DTefraíw "D" ,4t)h.i

Juvenil

Aievf 09.00 A«S»í{«lí>ta··A«:rtç.

Z

<Di<t)

.,™4IMs.)

Aleví : Ofeett^CiVítJ} Setíra^.,4Dtó, > Efceal* Pia "A"-Puwía .M«ÍÍ,„«<DÍ»}

# ^ * | L*Fí6tc«a.H4gaft|K!9.ï|Í....iES*,> 10.00 À<f«nç.ft(»raCttSH<$*r,..~...„<I}ÍM

..(Dis.5

,.,.~^_i4»JÍl»f-)

7

/«HA*.

Aleví

" A"-< kincns Obe«ti.^„.<l3Ss.)

I n f a É t i l «f——-*-^!' 10.09

Prebenjamí

10.00 Sant/wS ^Ér<íB«*wí»>f(t..„4Dís.5

ÍljW(eVRaW1·A*-C,srS»tt«C«^í.„{í3Wvï

114»*^oddi - r ^ m ^ k )

1 iflO Sí»ta feabeM^wlaaya^w>>>.„„<Dtó.). f

Sil s |i JL*fL

BBW

I 10.1

Aleví 10.00 ^ a t e s Rt»bjí-VeniagBCf.«.»_.^DÍt.)

9M

mm

09,00 C#?>}w*ï»-Si<»« }síft?cL,™.!««..>tï)i*.) 12.00 Av«»ç "A"-AVW»Í " 8 " - ™ ÍG«à

Cadet

11.06 Fucntejítana-C*n^ialtBS..„ ...,{t«s.> 12,00 R.B.-Angeteta Vatia^. J8k$

Sant tiigat-íííaaié^is.)

Primera C. Cat. fem.

09.60 líísonatdü Vínà-l!R U»P5gRes.<tS%>

ï 1.00L·cnnatdaVinct-Qur MfintbUnc <Di*. ï

lanneí {fe k ítoms-Saat Francesc OP

l3.O0Cï»bíte O«tflj>o-J3fí«íor (Diu.) tt.38 VÚi^ojgiMtts^L·^s Planes Ois.)

i*l;#r-fe^PivO:- k

Sa Divisió fam»

6a.)

11.IS 1 > B ^ < ^ - O Í * P & K S I Ï ^ <!»$.}

2a Divisió femení

"B" PH Sap Cugat (Deseaissa)

14.00 F ^ ^ g m l · . . . ^

<Dís.)

|0,00 R«fPn*<im)e8.ï>UFaimÈ!!f^„.(tatS^


OS4CANT0NS £

T

m

_

Espectacles

LlUtlUU

38

Divendres, 11 de desembre de 1998

C o n c e r t s

La veu del "cantaor" Miguel Poveda arriba a la Nit dels cantautors

Flautes d'Adri presenta el seu primer treball discogràfic

El Jove artista barceloní oferirà un concert demà a la Casa de Cultura La carrera artística de Poveda va començar al 1993 al Festival Nacional del ("ante d e las Minas de la Unión, a Múrcia, i des d'aleshores la seva veu i el seu cant s'han deixat sentir en el Festival del Grec 94 de Barcelona, les Festes de la Mercè 95, al Mercat de la Música Viva de Vic al 96, e n t r e m o l t s altres. França, Dinamarca, Portugal, Palestina, Alemanya, Escòcia... fins arribar a terres nipones, on el seu "cante" va entusiasmar i captivar el públic i la crítica en el lr Festival de Flamenc de Tòquio.

AÜCIA.D.BUJ

- Sant Cugat Lu jove veu del "cantaor" Miguel Poveda serà la protagonista tic la Nit dels cantautors que es tara demà a l'escenari de la Casa de Cultura. Nascut a Badalona fa només vint anys, Miguel Poveda destaca sobretot per la seva maduresa i regularitat artística en l'art del cant flamenc. Tangos, alegries, buleries, martinctes, malaguenyes, can/e por .w/W/...són interpretats magistralment per un "cantaor" de veu clara i cristal·lina però, per sobre de tot, molt flamenca. Entesos i crítics concorren a descriure Miguel Poveda com un artista de gran talent natural, precís i transparent. Un home a m b r e s p e c t e per la tradició però que no s'atura a l'hora de fer un pas endavant. Un home q u e sap c o m b i n a r e n la seva obra art i tradició. Un "cantaor" català i no andalús q u e és "payo" i no gitano. Miguel Poveda és un artista

Miguel Pui ida presentarà el seu noudisc Suena a flamenco. F: CEDIDA. veda vénen avalats per un vast que sap estar dalt de l'escenari i brillant currículum que inclou i que, malgrat la seva joventut, festivals nacionals, internaciodestaca per la seva saviesa i ennals, teatre i fins i tot cinema, cant natural. En definitiva, un amb una col·laboració a la pel·líartista amb " d u e n d e " . cula de Bigas Luna La teta i la Però tots aquests elogis a la lluna. persona i al cant de Miguel Po-

Discogràficament, el seu primer treball, Viento del Este, va comptar amb la col·laboració de músics de la talla de P e p e Habichuela, Carles Benavent i José Soto. Amb Suena a flamenco, el seu darrer disc que veurà la llum en C D al 1999, Miguel Poveda ja triomfa a tota Europa. L'actuació del jove "cantaor" barceloní es podrà veure dissabte a dos quarts d'onze de la nit a la Casa de Cultura.

C o n c e r t s

El grup Elvira-Spanska posa la nota final al cicle de la Connexió VO 9 8 A.D.B.

l'entrada al concert d aquesta nit a la Casa àe Cultuta és gratuïta. F: CEDIDA

Uactuació del'gup Elvira-Spanska serà l'encarregada de posar punt i final a la Connexió VO 98. Un cicle de concerts de pop-rock que l'Ajuntament organitza anualment a l'escenari de la Casa de Cultura. Els tres components d'aquest

grup de Ripollet, el Jonny, el Jonah i l'Elvira, defineixen la seva música d'inspiracions electròniques com un projecte on es combinen diversos elements: el punkrock, tekno-snuff i els jocs arcade dels 80. El grup s a n t e u g a t e n c Silver Strings actuarà de teloner en el darrer concert de connexió VO, a dos quarts d'onze de la nit.

Patrícia De No. F: X. LARROSA

A. D. B. - Sant Casat -

La formació Flautes d'Adri, un quartet de flautes travesseres, presentarà el seu primer treball discogràfic el proper dissabte, 12 de desembre, a la Fontana d'Or (Girona). El prestigiós director i compositor Salvador Brotons serà l'encarregat de fer els honors en la roda de premsa que se celebrarà en aquesta localitat gironina. Aquest primer C D és el resultat d'una actuació en directe cjue el quartet de flautes travesseres va fer a l'estiu del % a l'església d'Adri (Girona). El disc recull obres representatives de diversos estils de música original per a aquesta formació, amb dues peces romàntiques de Kuhlau i Walkiers i tres del segle XX de Bozza, Guerra-Peixe i Damasc La santeugatenca Patrícia de No és un dels components d'aquest quartet que des de la seva primera actuació en públic, al juny de 1993, ha actuat arreu de Catalunya i ha guanyat el Tercer Premi Montserrat Alavedra.

Des de sempre donant suport a la vida cultural de la nostra ciutat

Lucas

_

Y/4UTV

Lucas Diesel Systems S.L.

Treballant des de Sant Cugat per a tot el món Cfra. d e C e r d a n y o l a , s / n

- Q 8 1 9 Q Sant Cugat del Vallés - (Barcelona)


Cultura

ELS ^CANTONS Divendres, 11 de desembre de 1998

39

Música

Mísia porta aquesta nit la tristesa i la melangia del fado al Teatre-Auditori JOSEP MARIA MIRÓ

La cantant portuguesa d'arrels catalanes, Mísia, presenta aquesta nit el seu quart treball discogràfic, Garras dos sentidos, al Teatre-Auditori en un concert que portarà els sons tristos i melancòlics del fado i les lletres d'alguns dels principals escriptors d'aquest país. Aquesta serà la primera vegada q u e la coneguda cantant, considerada com la reina del fado lisboeta, actuï en una població catalana q u e no sigui Barcelona. "El concert serà el mateix que oferiria a l'Olímpia de París o a Barcelona. La descentralització de l'art està molt bé perquè demostra q u e no tan sols es pot actuar als centres i a les grans capitals, on hi ha un públic que està privilegiat perquè té una oferta molt important", explica. Mísia reconeix sentir-se més a gust amb els concerts que amb les gravacions o les promocions de televisió per la possibilitat de "poder estar en contacte a m b el públic". La cantant també apun-

ta que se sent estretament lligada a Barcelona, on té les seves arrels familiars i on també va viure després de sortir per primera vegada de Porto, Portugal. " E m van fer adonar que volia cantar fado i que la cultura portuguesa és molt important per a mi. Són uns anys que em van fer sentir la nostàlgia, l'enyorança i q u e alhora t a m b é vaig conèixer les arrels de la meva mare i la meva àvia", explica Mísia.

ddfiuh L'ariges del fado (del lla1

Mísia presenta avui Garras dos sentidos al Teatre-Auditori FOTO: E4C

leshores, la cantant va ser considerada segons la crítica portuguesa d'outsideri polèmica, tant Consagració i quart disc per la seva imatge com per la lletra d e les s e v e s Garras dos sentidos, q u e pre- La cantantpresentarà c a n ç o n s . Mísia, però, es defineix senta aquesta els temes del seu nou com a "purista" nit a Sant C u p e r q u è treballa treball, Garras dos gat, és el quart a m b e s instrudisc d e la cansentidos, que l'ha ments lacústics i tant i també el consagrat en el gènere respecta les arrels que l'ha consai la tradició d'agrat en el gènequest gènere. La re del fado. La cantant ha escollit c a n t a n t es va per a les seves cançons les lletres donar a conèixer el 1991 amb el d'alguns dels escriptors més prestreball Mtsia. Més tard van vetigiosos de Portugal. "Hi ha fados nir-ne dos més, Fado i El fado anarquistes, d'esquerres, de dretanto menos, tanto mas. Des d'a-

tes... És un gènere emmarcat en un context social i jo crec que he d'interpretar el temps en q u è visc, i això ho puc fer a través dels poemes", explica. Entre les seves cançons també s'hi poden trobar peces tan conegudes com UnicornioAzulde Silvio Rodríguez o La gavina de Marina Rossell. La cantant portuguesa, com M a dredeus o Dulce Pontes, és un dels joves valors que en els darrers anys ha promocionat el fado. Mísia va actuar a Barcelona al Grec % - o n es va programar una funció més a causa de l'èxit de p ú b l i c - i, m é s r e c e n t m e n t , el passat novembre, al Teatre Principal.

però va assolir una gran popolaritat al segle passat i en PsetuaJ, gtàcíes atecantant Amàlia Rodríguez De fet, molts consideren Mísia com la seva hereva i alhora la nova «en dei íàdo. A diferència d'Amàlia Rodríguez (relacionada amb ta dictadura aalajarista), les seves cançons es caracteritzen per un clar compromís amb poetes i autors de mentalitat d'esquerres com Antonio Botto, Lídia jforge o el recentment guardonat amb «I Premi Nobel de lifemur*, Jo*é tie» m& sigMf&atmas és &# b« mtmt nm Ja eonçd

«$» nd^%üt$

dma-»s-

<m

Concerts

neès twrl·ld, Senseferaixecar eï vol, j»ssa A fandantmo on l'oboè aimmm*ríf>ka!ttertt faurta, i esclata en una sícimi/k SaistSams i $m$&j0i~,' Ik&ne de fluïda i ategïc mejodia, per acabar ert una marxa net, , ^jtaebrò, «n el moltó adagio, esdevé quasi transparent -:'••:>,

De la ml ó*ol nosoe jove di- Pasquier» q»e va començar la rector Edroond Ooiomer ens seva actuació' amb una peça de arriba aquesta formació amb força, VHavattaist de Saint34 músics permanents, És In- Sstéos, òn va poder lluir-se a teressant, però no freqüent; base de pianissimos portats poder escoltar grups sense es- fins a l'última conseqüència. pectaculars historials però tjue Va seguir la seva intervenció es prenen seriosament ia seva amb Introdttction et Rmdo cafeina. Com tampoc no és ha- pricwse del mateix autor, on els bitual veure un director de- fapids moviments fan obligamanar a! concertino recuperar tori un domini de l'instrument l'afinaci© dels diferents gru^s que en Pasquier va ser una deinstrumentals, com va fíçr Co- mostració de virtuosisme. La lomer alfinaldel pTimertcrnps segona part estava dedicada a la de la Simfonia de B&et, ja qm Simfonia ndm. 1 de Btzet, obra lü havia problemes «la fusta* du quatre moviments que el D*aixo se*n diurigori proÉss- musk vafçramb 17 anys. En cl primer moviment hi trobem EJ concert, estruetutat- amb' una evident admiració beeehovíarta, perdessis entrar en índsies: seu. món fAe de melodia, gemo-vimcoits cau«abíle*, foi(£ * vigor que Co~

L'Orchestre de Picardie interpreta la millor música francesa del segle XIX El violinista Régis Pasçuier, un dels protagonistes de la nit A.D.B -Sant Cuaat-

La música de la prestigiosa Orchestre de Picardie va arribar divendres a la nit a l'escenari del Teatre-Auditori. Sota la direcció d'Edmond Colomer, una de les figures més importants de la vida musical i orquestral espanyoles, la Picardie va interpretar peces clàssiques de Gabriel Fauré, Camille SaintSaèns i Georges Bizet. "Un repertori amb el més representatiu de la música francesa del segle XIX i de la gran literatura de tots els temps", afirma Colomer. Una de les actuacions més esperades i aplaudides de la nit va ser la del músic francès Régis Pasquier. Un virtuós del violí que amb una subtil articulació i un sentit innat del ritme va captivar les prop de tres-centes persones que es van aplegar entre el públic. Aquesta és la primera vegada que POrchestre Picardie visita la

Elprestigiós director Edmon Colomer dirigeix la Picardie des de setembre. F.:0. B. ciutat. N o així el seu director, Edmon Colomer, qui ja havia pujat a l'escenari del Teatre-Auditori per dirigir l'orquestra de Barcelona. Colomer, en aquesta ocasió, va tornar a destacar i agrair la bona acollida i el respecte del públic santeugatenc, "que una vegada més m'ha fet sentir com a casa".

E d m o n Colomer té sota la seva batuta la direcció de la Picardie des del passat m e s d e setembre. Una orquestra q u e va néixer a principis dels anys seixanta a partir d'un conjunt de cambra q u e ha crescut fins a convertirse e n formació Mozart, amb 34 músics permanents de reconegut prestigi internacional.


40

Cultura

ELS4CANrra>B Divendres, 1} (te desembre de 1998

L i t e r a t u r a

E n t i t a t s

Xavier Moret recorre Amèrica en la seva sisena novel·la

(.<.

Músics i la música a l'Ateneu", un nou racó per als joves intèrprets

UAteneu ofereix el seu local ah estudiants de música A.D.B

A.B.

pot evocar amb un paisatge una escena d'un film d e Hitchcock o sentir les notes d'alguna cançó de Tom Waits, la filla -admirant El viatge per la costa oest nordel mateix quadre- veurà els Paamericana d'una dona, la seva filla i una amiga és el mòbil de dres Forzosos o als Vigilantes de la playa. I és q u e per a Xavier l'última novel·la de l'escriptor florestà Xavier Moret, que la va Moret, aquesta sisena novel·la podria haver sortit editada en presentar públicament ahir en un disc m u 1 una llibreria d e Barcelona. Xavier Moret timèdia. "La idea era "Aquest llibre s'endinsa en la d e s c r i u r e t o t cl de viatges", temàtica dels llibres afirma Moret, viatge, a m b els seus p a i s a t g e s i deixa de viatges en la seva " n o les diferents exd ' i m p l i c a r al sisena novel·la p e r i è n c i e s " , exmateix t e m p s plica el t a m b é un viatge intefilòleg i periodis*' rior", tant d e les protagonistes de l'obra com ta, "però no em vaig voler condel propi autor, q u e va fer el formar a m b les imatges extermateix viatge el mes de juliol. nes, i es va anar configurant tota una història paral·lela a m b les L'escriptor -llicenciat en filologia anglesa- li agrada molt tot diferents sensacions de les protipus de manifestació cultural tagonistes". nord-americana, des del cineAmèrica. Amèrica es el títol d'ama fins a la música, "perquè els quest sisena obra que l'escriptor Estats l'nits no són només hambarceloní, veí de La Floresta burgueses i refrescs de cola", i des de fa quinze anys, treu al per això ha escollit aquest enmercat. Ks tot un homenatge torn per fer el seu primer llibre a la cultura nord-americana, la de viatges. qual. en paraules de Moret, "ha influenciat molt tota la nostra societat actual".

Segons explica el president de l'Ateneu, Ramon Pros. aquesta iniciativa sorgeix com a reflex de l'elevada cultura musical que any rere any creix i es respira a Sant C u g a t . L'existència del Conservatori i les diferents escoles musicals fan possible q u e cada dia hi hagi més practicants d'instruments. "L'Ateneu té un gran nombre d'espais que no fa servir, i que es poden convertir en llocs de trobada musicals on els artistes puguin intercanviar impressions i assajar en les ho-

Dic/t, El ma-

^ÉJHR^!

nuscrit

perdut,

V,Ateneu ampliarà la seva oferta amb concerts oberts al públic. FOTO h.4( res de lleure", afirma Pros. El n o u racó musical t a m b é comportarà, assegura Pros. obrir les portes d e l'Ateneu i d e la plaça Pep Ventura a sessions públiques i a concerts. Aquesta nova proposta vol ser també un lloc de divulgació de la música, després de sotir de

classe, fora de l'Aula Magna del Conservatori i de l'escenari del Teatre-Auditori. "Un nou espai ciutadà, un nou espai social", afirma Pros. Tots aquells que sentin debilitat per la música poden adreçarse a la Secretaria de l'Ateneu per informar-se d'aquest servei.

M ú s i c a

F i n s ara, Xa-

I!obra reflecteix la vier Moret hacultura nordamericana via publicat novel·les des de la perspectiva de cinc de ficció (L'adues protagonistes de mericà que estiMoby diferents generacions mava

Així, p à g i n a a pàgina i mentre la història avança des d e San Francisco per les highways d e la costa ,^ oest, nombroses *• reflexions, referències a tot un passat que molta gent ha viscut, van apareixent en el viatge que porta a les tres dones fins a Los Àngeles. Segons l'autor, "les referències culturals són constants, i les faig contrastar d e p e n e n t d e la g e neració". Així, mentre la mare

Tots els músics santeugatencs tenen des d'avui mateix un nou espai dedicat al seu art. "Músics i la música a l'Ateneu" és una crida, una nova proposta q u e l'entitat d e la plaça P e p Ventura fa a tots els artistes de la ciutat que desitgin un local per poder assajar, l ' n a invitació per a tota la gent jove que, en grup o en solitari, dediqui part de la seva vida a participar activament en la vida musical de la població.

El públic de Castellar del Vallès aplaudeix la Coral Tardor Els de la Floresta actuen davant d'unes 500 persones

x

^»*=™l!, <, Triangle blanc, L'impostor sentimental \ Qui paga mana). L a seva ú l t i m a obra, s'endinsa en el món dels viatges a m b una estructura pròpia d e les road movies i a m b una tècnica d e reportatge periodístic. Amèrica, Amèrica està publicada e n castellà (Península) i en català (Empúries).

A.C.

Els 28 m e m b r e s d e la Coral Tardor del Col·lectiu de C e n t Gran d e la Floresta han actuat a q u e s t a s e t m a n a a l'Auditori Municipal de Castellar del Vallès, en un espectacle de gai-

rebé dues hores d e durada.El muntatge, en què també va participar l'Esbart Dansaire de la ciutat veïna, va ser presenciat per un auditori de prop d e 500 persones que van celebrar amb molts aplaudiments l'actuació dels cantants amateurs de la Floresta.

Emili Rané, membre de la coral santeugatenca, ha anunciat la intenció d e fer un intercanvi amb l'Esbart Dansaire de Castellar o el grup d e teatre del Casal d'aquesta ciutat. Així, aquests grups actuarien al districte santcugatenc després que els florestans ho hagin fet a Castellar.

E s p e c t a c l e s

a N M D'ESTUWS MUSICALS I HUMANS

Música, teatre i poesia es fusionaran en el 2 8 Cafè de les Arts Les actuacions tornen a fer-se a la UREF

\ENDA D INSTRUMENTS MUSICALS Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue, flauta travessera, violoncel, guitarra, etc. C/Balmes, 11 -TeL 93 674 58 62 - Sant Cugat

A. C. - Sant Cugat Un còctel d e música clàssica, música pop, teatre i poesia se servirà aquest d i u m e n g e a les sis de la tarda a la Unió Recreativa i Esportiva d e la Floresta ( U R E F ) . Es tracta del 28è Cafè d e les Arts, organitzat per

l'Ocell Radiant, u n col·lectiu q u e pretén difondre la cultura i les diferents vessants artístiques. En aquesta ocasió actuarà el grup Fish and Chips, dins l'apartat d e música pop, i un grup de música d e cambra i el guitarrista Miquel Pérez Quintanilla e n l'apartat dedicat a la

música clàssica. L a tarda d'espectacle es completarà a m b l'actuació d e l'Agrupació Teatral d e la F l o r e s t a , q u e p r e sentarà l'obra Ganas de reír, i un recital d e poesia i música escenificat per Victòria López, Faustina Pérez, Jordi Traperho, E d u a r d Araujo, J u a n R e verte i Marcos Martínez.


Cultura

ELS4CANWNS Divendres, 11 de desembrt 1998

41

Dolors Vilarasau i Joan Berlanga. Estrenaran per Nadal un recital de Lorca al Claustre.

"La poesia té un punt de reflexió que la fa apropiada en aquestes festes" és molt. A mi el que m'interessa és que l'autor sigui contemporani i que, tot i haver viscut fa cent anys, digui alguna cosa avui mateix. A Tetrateatre ultima aquests dies Te mandaré mi corazón caliente, el reci- més, és un espectacle que ens permet treballar amb gent d'altres distal de poemes de Federic'o García Lorca que oferiran els dies 25, 26 i ciplines, i això ens interessa. -Quina és la lectura que n'ha fet 27 de desembre al claustre del MoTeatrateatre, de l'obra de Lorca? nestir. HI muntatge, dirigit per DoD . V: L'aposta es llegir Lorca però lors Vilarasau, està plantejat a partir extreure'l del seu lloc i fer la nostra de quatre veus solistes: una que repròpia proposta. Es un autor amb cita -Joan Berlanga-, un cantant, moltes facetes: Lorca agafat a les una guitarra i una ballarina. arrels del seu temps, místic, tràgic... -La veritat, aquest any no és esBàsicament hi ha dos temes: l'amor pecialment original això de fer un espectacle en homentatge a Lorca. "La nostra JOSEP MARIA MIRÓ - Sant Cugat -

-DOLORS VILARASAU (D.V.): Això és un dels reptes de l'espectacle: com fer un Lorca l'any Lorca i com dir alguna cosa que no s'hagi dit en els molts muntatges que s'han fet. -També hi ha el repte de la llengua. - D . V.: Sí, aquest és un muntatge ple de reptes. Per primera vegada agafem un poeta que, per molt respecte que li tenim, no és en la nostra llengua, cultura i tradició. En aquest espectacle tampoc podem fer veure el que no som. Per això hem agafat de Lorca tot allò que té de contemporani i universal, que

aproximació al poeta ha estat llegir la seva obra com si no en tinguéssim referents "

i la mort. El tema central de l'obra de Lorca és l'amor en les seves dues vessants. Hi ha poemes que, tot i l'homosexualitat de Lorca, el referent és la dona i d'altres, com Sonetos del amor oscuro, on és del tot explícit Sempre hi ha una vena tràgica que recorre els poemes de Lorca.

Art

-JOAN BERLANGA (J.B.): Volem donar una visió global des del nostre propi punt de vista. Hi ha un aspectre ampli de la seva vida. -A l'hora de preparar el muntatge heu tingut en compte els típics clements de l'estètic u lorquiana com la lluna, el verd...? - D . V.: Hem buscat una simbologia pròpia. La nostra aproximació a I jorca ha estat llegir els poemes com si no en tinguéssim referents. No ens interessa explicar la seva vida. L'obra ho explica tot per ella mateixa. - P o t s e r s ' h a donat niés importància a la vida que a l'obra. -J.B.: Es cert, la gent coneix més Lorca per la seva vida i mort que no pas per la seva obra. És lògic també perquè va morir molt jove, però és que el que va dir... imagina't què hauria arribat a dir si hagués pogut viure. Hauria estat l'hòstia. -D.V: El sexe, l'homosexualitat reprimida... són temes que en aquella època no podien ser. T é una sèrie d'elements que el fan mític. - E n la línia dels últims anys i com a recital de nadal considereu que, per la seva temàtica, és atípic? -J.B.: La poesia és adient per a aquestes festes, tot i ser atípica. -D.V: Sí, però fixa't que tot i no

I ov

Les obres de més 6 0 0 nens de Sant Cugat s'exposen a Mercantic Els dibuixos es vendran per recaptar fons per Togo AURA C O S T A - Sant Cagat -

650 nens d e la ciutat d ' e n t r e 4 i 7 anys tindran a partir d e demà l'oportunitat q u e molts artistes tarden anys en aconseguir: exposar la seva obra en una sala d ' a r t d e r e c o n e g u t prestigi. Això ha estat possible gràcies a la iniciativa d e M e r cantic que ha promogut aquesta exposició infantil "per acostar als nens, des d e ben petits, al m ó n de l'art", ha explicat Maria Masferrer, directora d e les activitats artístico-culturals de Mercantic. A q u e s t a exposició però té t a m b é una vessant solidària i és q u e els quadres exposats es posaran a la venda, a un preu de 500 pessetes, per recaptar diners p e r construir dos escoles a Togo (Àfrica). El projecte, coordinat per Mans Unides Sant C u g a t , té u n cost d e 8 milions d e p e s s e t e s i encara que no s'espera poder assumirlo c o m p l e t a m e n t a m b aquesta

exposició "sí q u e hi volem posar el nostre gra d e sorra", comenta Masferrer. Els infants són a l u m n e s d e les escoles C a t a l u n y a , Maragall, Els Pins d e l Vallès, Pla Farrereas, Àgora, La Floresta i T h a u , q u e han aprofitat l'ocasió per treballar les arts plàs-

Masferrer ha assegurat haverse sorprès gratament amb els dibuixos dels petits "que e s tan p l e n s d e color i f o r ç a " . P e r ò , s o b r e t o t li ha s o r p r è s "l'originalitat q u e expressen. És increïble perquè amb 4 i 5 anys estan fent dibuixos d'avantguarda que nosaltres hem tardat anys en concebre". T o t i així la directora d'activitats Els dibuixos es vendran artístico-culturals de Mercantic a 500 pessetes cada un i ha lamentat que quan els nens "perdin aquesta origiels diners recollits es creixen nalitat i transgressió en les formes i colors", fet que atribueix destinaran a la a l'educació escolar i artística onstrucció de dues escolesque corregeix els petits "convertint-los e n m é s realistes".

t i q u e s i, a més, introduir els petits en el camp de les accions solidàries. Tot i q u e Mercantic va donar-los carta blanca pel q u e fa a la tècnica i la temàtica dels dibuixos, molts dels petits han reproduit escenes d e la ciutat africana on es destinaran els diners fruit del seu esforç artístic.

Les obres d'aquests petits artistes estaran exposades a Mercantic fins el pròxim 3 de gener. La i n a u g u r a c i ó d e l'exposició es fa a q u e s t matí en un acte e n el q u e pasticiparan els m e n u t s i q u e estarà amenitzat a m b una gran xocolatada per a tots i l'actuació del cor del Club Muntanyenc Sant Cugat.

Joan Berlanga i Dolors Vilarasau. FOTO: XAVl I.ARROSA ser una cosa típica ja som al cinquè any i el recital de Nadal al claustre té una gran fidelitat per part del públic. Tot i així, cal dir que en la poesia hi ha un punt de reflexió que la fa molt apropiada per a aquestes festes. - Vaja, us agrada provocar. -D.V: L'art sempre ha de tenir un punt de provocació perquè, si no, és com un pastís... - J.B.: ...en el cas concret del teatre és art i compromís, si no no serveix de res. S'ha de fer pensar al públic. -D.V.: A vegades veus espectacles que formalment estan molt ben solucionats, però res més. Des del punt de vista de la direcció jo penso que cal incidir en el món dels sentiments. Hi ha d'haver una complicitat amb l'espectador: Potser la paraula no seria provocació. - Qoe els emocioni. -D.V: Exacte, que rigui, que plori... el que no pot ser és que es consumeixi teatre com si fos televisió. S'ha de rebre alguna cosa que et

demostri que has estat en un acte únic com és el teatre. -Tanqueu l'any amb Lorca i començareu el 1999 amb Havel. -D.V: El 16 de gener estrenarem El comunicat de Havel, una coproducció de Tetrateatre i el Centre Cultural Sant Cugat, al Tantarantana de Barcelona. El 26 de febrer el representarem al Teatre-Auditori. És una obra que es troba en la línia de teatre contemporani cenrreeuropeu. - J. B.: Parla de la llengua, de la incomunicació i del que passa quan incorpores llenguatges nous, aliens al matern, en el context d'una empresa que per fer més fàcil el llenguatge s'inventen un nou idioma: elpeditipet. Això desencadena el conflicte i la lluita de poder. - En els últims anys, prolifera la reflexió sobre la incomunicació. -D.V.: Tot plegat, sota la influència de les noves tecnologies, és un miratge que la gent no es comunica.

SARQUELLA fins el 15 de desembre

Socis fons d'Art Servei de taxació obres d'art

sinól Santiago Rusiftol, 52-Sant Cugat del Vallès

Horari: matins de 9 a 2 tardes de 5 a 9 Tel.9 3 6 7 5 4 7 51


42

Cultura

ELS I CANTONS Divendres, 11 de desembre de IMS

P i n t u r a

E x p o s i c i o n s

Doris Leussler inaugura una antologia de dibuixos de 1 9 7 4 - 9 8

Esperança Alsina exposa la seva obra més recent a Valldoreix A. BORAI

Aquesta tarda s'inaugura a l'Associació de Propietaris i Veïns la segona exposició individual d'Esperança Alsina a Sant Cugat. La mostra inclourà trenta-sis peces representatives de la darrera època d'aquesta pintora nascuda a Vic, però veïna de Valldoreix des de fa dinou anys. "Ks tracta de les obres que he realit/at en aquests dos anys i mig. des de l'última vegada que vaig exposar individualment", explica Alsina, qui reconeix estar "molt il·lusionada". "Tardor a Viladrau". "Puresa"

Un total de 51 quadres es presenten a la Casa de Cultura < 1 jN£1llWV!!tll!!li&!llt!>Vi&tStà^<W<1^^

I^^^%s^^^%^^^vtf ^^yy^:»l^'^/^7;^»•#.^g2^;

A.D.B.

o "Somni Floral" són alguns dels títols que es podran veure en aquesta exposició. "Sobretot pastels" destaca l'autora, "perquè el que més m'agrada és l'expressivitat de l'oli, però he estac provant amb la tècnica del pastel perquè mai l'havia treballada". Esperança Alsina va començar a dibuixar als 14 anys, però després no va retrobar la seva afició fins als cinquanta, ara fa cot just deu anys. En aquest temps, a part de "millorar molt" com ella mateixa afirma, ha participat en nombroses col·lectives a sales santeugatenques, així com a les que organitza Firart, entitat de la qual és membre.

- Sant Cugat -

Sy-peaÀjoLff efa dúlrudoseò c

j l M16 ÏÏ)ü^%JJ^^<ePucÀK Wb

La p i n t o r a a m a t e u r D o r i s Leussler i Roth presenta dilluns a les vuit de la tarda una exposició de dibuixos a la Casa de Cultura. Un total de 51 quadres de petit format realitzats en tècnica mixta, tinta xinesa per al dibuix i acolorits amb aquarel·la, que porten per tema "cases" i paisatges urbans, d'aquí, d'allà, d'arreu del món. Una mostra que vol ser una antologia, un recull en ordre cronològic de les obres realitzades per la pintora entre 1976 i 1998. La passió p e r les cases d ' a questa "pintora amateur, i no artista", com s'autodefineix Doris Leussler, va sorgir arran d'un viatge a l'índia al 76. Des d'aleshores la seva tècnica i el seu estil s'han anat definint, a m b tons forts els primers anys, fins a uns colors més suaus i cada vegada més reals.

E x p o s i c i o n s

L'exposició de Leussler és a la vegada un petit recull de més

tmKMxmwjr m m m #jryyi^^vai^Vfc'^l*.sacEaKy Els animals són l'element de continuïtat entre el paisatge urbà. FOTO: CEDIDA de vint anys d'història de Sant cord, com C a n Vullpalleres... Cugat. A través dels seus diL'únic element de continuïtat buixos, el visitant pot contemés, a banda de les construccions, plar l'ahir i l'avui d'edificis e m uns animals molt petits, sovint b l e m à t i c s c o m el M o n e s t i r , amagats. l'estació de Valldoreix... d e maL ' e x p o s i c i ó d e L e u s s l e r es sies i cases pairals supervivents podrà veure des del 14 de d e del pas del temps, com Can Trasembre fins al proper 10 de geval, i altres d'amagades en el rener a la Casa d e Cultura.

C r í t i c a

d ' a r t

Paral·lelismes artístics, colors i línies TATIANA B L A N O U É

Els quadres estan realitzats amb tècnica mixta sobre fusta. FOTO: CEDIDA

"Els quinze gats..." de Coté, la nova exposició de l'Escola d'Art al CMSC A.D.B

"Els quinze gats..." de Coté van inaugurar ahir a la nit la primera exposició de pintura del curs 98/99 que organitzen, per segon any consecutiu, l'Escola Municipal d'Arts i Disseny amb la col·laboració del Club Muntanyenc. Un total de divuit quadres amb la figura del gat domèstic com a protagonista figuratiu es podran veure des d'avui i fins al proper 22 de desembre al local del CMSC. Coté, alumna del taller obert de

l'Escola d'Art, va explicar q u e aquesta mostra, la primera que presenta en solitari, és el resultat d'una feina d e dos anys amb la que ha volgut fer una instrospecció. "Amb aquesta obra vull transmetre part de la meva vida, els meus sentiments. La tendresa de la maternitat, la saviesa de la gent gran, la família,... i tot això a través de la figura del gat", afirma la pintora. L'objectiu d'aquest cicle d'intercanvis culturals és donar a conèixer la feina dels alumnes de l'Escola i obrir nous horitzons.

lloc: La GaLeRia Autor: Josep i Ramon Moscardó. Obra: pintura i escultura. Dates: fins al 6 de gener. Dos móns paral·lels, dues visions d e q u e l c o m tan senzill com és el dia a dia. Sinceritat expressiva, realitats colorístiques i lineals, tot plasmat amb una espontaneïtat alarmant. E s c u l t u r e s pictòriques d ' e n Ramon Moscardó, en les quals l'artista ha aconseguit no desprendre's en cap m o m e n t del lligam entre ell i el seu pinzell escultòric per, a m b una mateixa línia, dibuixar allò q u e d e sitjava comunicar-nos. Escult u r e s s i m p l e s tant e n el seu resultat com en la seva visualització. Escultures lleugeres,

translúcides, àgils, escultures q u e representen instants q u e e n un m o m e n t donat van ser molt p e r s o n a l s , p e n s a m e n t s fets realitat. Escenes quotidianes. Pintures en u n entorn genial on la pintura i l'escultura s ' e n t e n e n p e r f e c t a m e n t . O n la p i n t u r a

L!escultura i la pintura es fusionen en aquesta exposició altament recomanable d ' e n J o s e p Moscardó reflecteix una vida plena d'observació d'allò quotidià, d'allò q u e sembla q u e cada cop m é s a n e m oblidant, q u e d a n t sempre relegat a un segon terme,

perquè n o m é s el procés sigui l'important. Paisatges urbans q u e en u n m o m e n t o altre van estar plens d e diferents personatges i dels quals el m o m e n t plasmat és l'únic q u e ha q u e dat documentat. És en aquests paisatges o n el color pren el seu m à x i n V p r o t a g o n i s m e . Composicions construïdes amb el color i on el negre delimita tot allò q u e l'artista ha cregut convenient. Pintures q u e desprenen moviment, alegria, gan e s d e v i u r e , quasi e x t r e t e s d ' u n c o n t e p e r a n e n s , o n el missatge és clar i directe. És, e n definitiva, u n a exposició totalment complementada, una exposició e n què l'escultura es presenta a la mateixa escala q u e s ' a c o s t u m a a fer a m b la pintura. N o se la deixin perdre.

Excursions - Escoles - Empreses - Equips esportius Ens adeqüem al seu pressupost. Vehicles amb les últimes innovacions i el màxim confort.

LLOGUER

• • •

D'AUTOCARS

SarbuS Anys i quilòmetres

d'experiència

Tel 93 580 «7 00


Cultura

ELS/CANTONS Divendres, li de desembre 1998

El

43

r e p o r t a t g e

Als afores de Sant Cugat, en l'extrem d'un dels ravals, hi ha unes pedres prop de la riera. Els passavolants que hi transiten no saben que són els murs d'una casa romana o potser ibera. Una domus o un taller que devia formar part d'algun poblat, potser fa dos mil anys.

El misteri d'uns murs amagats i mil·lenaris "Poblet quiet i amagat..." M A R I A N G E L A ROVIRA

- sant Cugat Havia plogut molt, una gran tempesta com la d'aquests dies, però d'aquella en fa més de dos anys. Aleshores algú va trobar un tros d e teula, e n m i g d e la terra remenada per l'aiguat. Res especial, un fragment com tants que es trepitgen. Cap tresor brillant. Però una mirada experta va saber que era d'una teula romana i la va agafar, i sota hi va trobar alguna m o n e d a . P e c e s gravades del segle II, amb els noms de l'emperador Adrianus i Antoninus. Arribem al camí, prop d'una riera. D e s p r é s d ' u n revolt veiem ja dues grans lloses a nivell d e terra i uns murs descoberts en part, no gaire lluny. - Aquesta paret continua més enllà, fa angle recte, havia de ser una íiotnus o un taller, o tot p l e g a t , p e r q u è allà hi ha un forn, es veu una mica. Dins hi ha restes d e ceràmica, els fragments sobrers de la cuita. Uns quants arqueòlegs han visitat les restes i les han certificat com a romanes. Si es troba una casa el m é s p r o b a b l e és q u e formés part d ' u n poblat, cosa q u e t a m b é lliga a m b la situació geogràfica, p r o p d ' u n curs d ' a i g u a . E n t r e els frag-

(J.

ments de ceràmica localitzats n'hi ha algun de l'època ibera. Sovint els colonitzadors llatins construïen d a m u n t o al costat d'edificacions dels nadius, els ibers que campaven per aquestes terres. Tres o quatre murs baixos que no criden l'atenció, q u e els caminants ni veuen. Enllà, la volta amagada del forn. Més lluny, el soroll del trànsit. El misteri amagat a sota terra, p r o p e r i recòndit, salvat i en perill... Un petit p r e s s u p o s t - Potser n'hi hauria prou amb 500.000 p e s s e t e s per fer una excavació de dues setmanes i veure què hi ha, perquè això es pot fer malbé i potser és molt important. S e m b l a q u e fa m é s d e dos anys q u e un organisme oficial va dir q u e el jaciment és romà, valuós i mereixedor d'una excavació d'urgència q u e es faria. D e m o m e n t tot és aturat, però. Un jaciment q u e podria ser tan o més interessant q u e el de can Cabassa. Alguna tegulae dorm amagada pels voltants. Mirem els murs i p r e g u n t e m com se sap q u e no són medievals. Els entesos ho v e u e n a cop d'ull, i se certifica en agafar un tros de ceràmica:

C r í t i c a

Pelegrinatge

de

Maragall) mires l'interior i la composició té uns punts de mineral blanc característics. - Fins allà dalt, turó amunt, s'hi ha trobat sigil·lata, devia continuar per tota aquesta part. Aquí, les parets farien un quadrat, un rectangle allà i després potser seguia, cap a la riera. Allà al f o r n hi h a v i a t r o s s o s d e l'escòria, dels residus de la cocció. Veiem un pegot de quitrà, restes d'alguna obra propera, que tapen parets amagades. Fa mil vuit-cents anys, o dos mil, o dos mil dos-cents, que corria la gent per aquí, entrant i sortint de les cases, no gaire lluny de les cases d'ara. Una vida q u e fou, quòndam que ara ignorem, d'aquells llatins que ens van canviar i enriquir la llengua i els c o s t u m s . A m b la q ü e s t i ó per dilucidar - u n quòdlibet- de si això serà excavat i rescatat a temps. Per saber una mica més el que é r e m i el que som.

fer la viu-viu. Els m u r s d u e s vegades mil·lenaris reposen ent r e m i g dels esbarzers, e s c è p tics i asèptics. - D'aquí n'han sortit unes peces ceràmiques estranyes, inèdites, d e les que no hi ha cap registre enlloc, ni al m u s e u d e T a r r a g o n a . F i n s i tot un arq u e ò l e g n'ha buscat referències a Itàlia i no hi ha trobat res. Són uns estris q u e sembla que no s'han trobat enlloc més, és molt estrany.

- Per Rubí hi ha algú que busca restes iberes, de manera pirata, i si trobessin això ho destrossarien. Mirem els voltants. Un gran arbre, p o t s e r un om, s e m b l a protegir les restes des de lluny. Fa fred, la riera mig morta potser guarda una mica de vida i algun organisme psicròfil hi pot

L a terra fa olor d e terra i fa olor d'història. P e r q u è ha plogut i perquè queden aquí a q u e s t e s p e d r e s p o s a d e s una d a m u n t d e l'altra, fa t a n t d e temps, per protegir del fred i de les feres, que devien ser més ferotges q u e els senglars q u e ara ronden per la riera, cada vegada més a prop del poble, per-

cine

per Vamor i la mort

Monedes documentades del jacimentindocumentat. FOTO: CEDIDA què ja els va q u e d a n t poc bosc. En aquells temps el poble devia ser poca cosa, potser cases disperses. Els romans feien les fortificacions o castrutns per protegir la gent i els camins. Q u e d e n les r e s t e s al M o n e s t i r , i aquestes i aquelles vil·les agrícoles. Si a les tombes s'hi troben només homes, d e d u e i x e n q u e eren soldats, sense les dones i nens que fan la vida quotidiana. Ara es passeja algú pel bosc i pel camí. Potser busquen algun bolet escadusser, o alguna flor. M e n t r e p e n s e n e n aquella, la més antiga, q u e s'ha trobat allà a la Xina, un fòssil d e fa 150 milions d'anys, q u e no té pètals però sí pistils, parenta de la magnòlia, q u e ha durat des del Juràssic i ha resistit fins aquí els afanys de cada dia.

SUBSCRIVIU-VOS A

ISABEL SÀEZ

Pel·lícula: Mas allà de los suefios Director: Vincent Ward Actors: Robin Williams, Annabella Sciorra, Max von Sydow Durada: 113 minuts Mas allà de los suenos tracta de l'amor que uneix Chris (Robin Williams) i Annie (Annabella Sciorra), sentiment que sobreviu a la mort. Chris farà tot el q u e sigui possible, i impossible si cal, per reunir-se amb la seva estimada Annie, el que li suposarà un viatge del qual mai ningú no ha tornat. Comèdia romàntica que entra de ple en el g è n e r e fantàstic. Les tres quartes parts del llargmetratge estan ambientades en el més enllà, en un recorregut des d'un paradís f e t a mida fins a endinsar-se en l'infern. Per fugir d'avorrits i repetitius

jocs de llums, ombres i boires, el director, Vincent Ward, recrea els quadres que pintava Annie, inspirant-se en nombroses obres d'art, destacant El Bosco i Botticelli, entre altres mestres de la pintura. El resultat, basat en un procés de gran complexitat d'efectes especials, és un festival en l'àmbit estètic, ple de color i a m b un tractament visual difícil d'oblidar. A més d'aquest aspecte més físic i aparent, estem davant d'un film agosarat, q u e segueix el camí d ' u n romanticisme sense e m b u t s , posant sobre la taula temes com el de les ànimes bessones, la mort, el cel, l'infern, el càstig, els vincles amb els éssers estimats...! Una fantasia q u e tracta dels sentiments i inquietuds de sempre i característicament humans

Un conte espurnejat de fets i frases q u e , com p i n z e l l a d e s lleugeres, conviden a la reflexió. Mas allà de los suenos su pera e m o c i o n a l m e n t i sense comp l e x o s eis e s t à n d a r s p o l í t i cament correctes des d'un punt de vista estrictament racional. Excepcional en la forma, conceptualment obert a la polèmica. La indiferència es fa difícil. El q u e val a dir és q u e estem davant d'una proposta interessant. Pel que fa als actors trobem un Robin Williams contingut (tota una proesa vist el t e m a de la pel·lícula) i una Annabella Sciorra que transmet amb una facilitat fora del comú un registre ampli d'emocions. Màs allà de los suenos és una de les pel·lícules més singulars que ens han arribat darrerament.

CAVALLi Una revista en català per a nois i noies Plaça de Lesseps 33, entresol 2a. 08023 - Barcelona Telèfon: (93) 218 65 66 i 218 62 20 Fax:(93)217 61 00

Subscripcions les 24 hores

ServiCaixa ;*

Ia( .aixa


44

E L S 4 C A M U N S Divendres, 11 de desembre de 1998

ON MENJAR? BAR GLOPS

Rosselló 2

93 674 36 36

Cuina cassolana

BAR MERMELADA

Valldoreix 56

93 589 11 85

Cafeteria i men|ars casolans

VALLÈS PA

BAR PICCOLO

Valldoreix 29

93 589 11 98

Cafetena, pizzes i entrepans

El pa de cada dia

BAR EL MONESTIR

Plaça Augusta, 2

93 589 54 92

Tapes casolanes

BARBOKATA

Plana Hospital. 35-37

93 589 19 72

Cafetena i entrepans

BOI BÉ

Rbla Celler 131

93 589 84 22

Marisquena

CA L'EUGENI

Alfons Sala, 9

93 589 19 01

Marisc menú cuina merc

CAN CABASSA CASTANO

Puigmal, s/n

93 674 02 67

Cuina de mercat

CAN EDO

Lleó, XIII

93 692 24 24

Carn a la brasa i calçots

CAN BARATA

Ctra Rubí a Sabadell, km 15 200

93 697 06 52

Cargol llauna/1 arròs negre

CAFl-^ARSOL

Rbla Mn Jacint Verdaguer, 113

9367T6~7 21

Jazz üve

CELLER STA. MARIA

Santa Mana, 17

93 675 28 97

Embotits i 320 vins i caves

CASINET

Camí Can Ganxet, 47

93 589 50 83

Menú dian i entrepans

CAN CASOLETA

Sant Bonaventura, 39 Baixos

93 675 10 33

Peix i mansc fresc

CHEZ PHIUPPE

Plaça Pep Ventura, 5

93 674 94 84

EL JORDI'S

Sant Jordi, 39

EL PEROLET

Av Francesc Macià, 67

93 67553 03

Tapes i menú diari

ELMESÓN

Plaça Octavià, 5

93 674 10 47

Brasena i cuina de mercat

ENTROÏOO

Plana de l'Hospital, 7

93674 58 60

Braseria

FRANKFURT LA PALTA

Rambla Can Mora, 24

93~589 50 11

Frankfurts

tTAUANS3

Sant Bonaventura, 6

93 674 64 33

Menú dian

KROXAN

Avda Catalunya, 15

93"5W8Ï"97"

Cafetena i pastes

LA CANTONADA

Plaça Monestir, 1

93 584 23 32

Creps, amanides, menús

LA LUNA

Sol, 25

93 6741)8 10

Tapes i plats combinats

L'ALBA

Ctra Cerdanyola, 13

93675 35 80

Cafetena, croissantena

LA GRANJA

St Antoni-plaça Barcelona

93 675 52 46

Cuina casolana

LA PASTA BOIXA

Alfons Sala, 24

93 675 15 03

Pizzena, creperia

LAMUSCLERA

Sant Bonaventura, 14

93 675 09 05

Entrepans vanats

MASIA MAS ROIG

Raça Mas Roig, 4

93 675 00 86

Xai, entrecot a la brasa

Passeig de Rubí, 108

MESOMENYS

Elies Rogent, 14

93 589 38 23

Mexicà-menu català

PARADA 1 FONDA

Rbla Can Mora, s/n

93 589 26 97

Cuna catalana

Tel. 93 674 57 47

SQUASH

Sant Jordi. 33-35

93 589 14 96

Cafetena, pizzes, menú

Carrer de la Torre, 14 Tel. 93 674 12 85 •

Mercat Municipal Torreblanca Taula 1.6 Tel. 93 675 30 65 •

Mercat Pere San Parada 1.04 Tel. 93 589 14 18 •

" 93 674 11 18

El p a d e Sant Cugat • FORN "LA CARRETERA" Ctra. Cerdanyola, 6 • FORN DE "COLL FAVA" Psg. Fcesc Macià, 57 • FORN "UAVINGUDA" Avda. Alfons Sala, 32 • FLECA LA RIERA Psg. La Riera, 15 • FORN DEL MERCAT Mercat Torreblanca, (exterior) • FLECA ROSSELLÓ Rosselló, 22 •FLECA TORREBLANCA Psg. Torreblanca, 14 • FORN MERCAT VELL Mercat Pere San (interior) • FLECA JOAN XXIII Joan XXIII, 27

Cuina francesa i menú dian Amanides i entrepans

• ELS FORNETS "DISTOP" Colon, 3 0 i Girona, 2 3

• FORN GABRIEL Plaça del Centre - (URorwta) • FLECA EUNICE Diputació, 3 1 - (la Floresta)

Centre Mèdic Sàbat M E D I C I N A GENERAL Dr. I. Sàbat Bonich Dr. /. Sàbat Santandreu Dra. M. Sàbat Santandreu RADIOLOGIA

Centre de Rehabilitació

fWWtrS», «ema imm.

j^iitffWMuji isfplkíiwpivkiiito&to» eàmamtt«tttjfflatrantatat,

Cirurgia

PSICOLOGIA

FettNANDGZ LA-

INFERMERIA

AvTan»Sant Cugat

•Teleassistència. servei 24 hores CÉUPi»

• "Cangurs" d'avis i nens

^ ^

$^lï!^KtteArïUtfiA&&tf^£fc^ptMli.

*.&-'$•*§•" s ^ S f s - t

&ròag«fe tir •**• *& $m Taoginecolog'ia Obsletnaa

GMMcd» * » eowfc* i ««MM.

•Atenció i companyia a persones grans

83 $74 SO?*

e/ dtrittwnftwiMW.2, «Mat.

Podologia

NEUROLOGIA i ELECTROMIOGRAFIA Dr. j . Serra Catafau

Dietetica-Nutrició

DERMATOLOGIA Dr. O. Servitje Bedate

MaScirn general, dwwaca. t>ftiKW, oSrnecre» i dijous, hora* ' e/ Endavaliada

• Controls a malalts: medicació, cures, sondes,,,

,*|jíOÈ(MS)r*IÍ.'lïíftÚ{KSftl- '

is oe ^Aim • 8tS5»iMt»tpeu, iiit*ti».iili>i

JM. OOM1NOO

"""" " -*"tnrrihi11iiii nin jeufllfeMÉAAü

-JS-

J|||MCísa»

• Ajuda ala llar: neteja, eria, compres, menjars..

TRAUMATOLOGIA CIRURGIA ORTOPÈDICA Dr.). Casanas Sintes Dr. I. C. Valdés Casas OTORINOLARINGOLOGIA Dra. M. Colomer Calafi

1hotawtfapr«o*M««í!» i<**6» Aft TofttMttc*, 2-#. 2aplama, d M g : t & O f t f » San» CuB*t

GINECOLOGIA Dr. RM. Soriano Camps PSIQUIATRIA

Odoiitologi Fisioteràpia

•GÜMCAi

RSJMÍWAentïdí.'lib

O . Tníeny

P W H ^ a , pikfuitórl*, <<>#>{*t*a.«aça0r,Q(iltíB.5jS!fiía», Sa« Cugat

Pedagogia-Logopèdia •seeo^wSAiJtONQ*

Geriatria

me* «WiBMaasf* I tptmw*#s« OfVm, S-?, %t 2a. S»*Cufl«. «W5$BtSt1*

«unitats <íe reíacíà, WMtwtM. a fa**«c*wí8, pei«*(ràpr«, HoMs. OORvIttgu*». « í F«W^

c«sc Mofogast, zü-ïr, 2» t*. V«S«7436SS<

TELS.

93 6 7 4 1 5 2 6 93 6 7 4 0 1 4 7

individuals i en grup

«dpfc A*. Cata«tty»íT,Sf i * .

[fe. W O l W i Jr^BWlW^A

Revisions pera armes Carnets de conduir i esportius Certificats especials

ASSISTÈNCIA A DOMICILI

**IWfi0War - nMKft&Mk 4Q9ÍÍ09WFL

Consult. Centre Mèdic •ecMnwMtaeswMrr PEDIATRIA Dr. ) . Barragàn Milàn

HO***

Pediatria WP 93 975 06 03

« « Í 0 3 I * M, COROÜI-

#^»lftTtTUT #«160-

3 ^ * 5 ^ | ( « | * i i * * « . **••

SURO Clrwflí» «rtoí>*Sc« ftswiïs»«SP*

•'

- • >

-

H«*seonif%ía·t.Gf3ifà(i»»

SALUT I SERVEIS A DOMICILI

7 Av.Torre Hanca 2-8,3r A, desp. 11-12 Sant Cugat del Vàs


Cultura 45

H S /CANTONS Divendres, II de desembre de 1998

YPARADA

FONDAïr

• CUINA CATALANA • SERVEI DE CARTA I M E N Ú • TANCAT DILLUNS NIT

RAMBLA CAN MORA S / N - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS T Tel. 9 3 5 8 9 2 6 9 7 »

II Jcrtn Bar Restaurant

'íl

' ^IL^.*!

Tota una tradició

CINESA

YE&MO

Sant Cugat 1

Yeimol

Menú diari, però de diumenge!! PI. Octavià, 6 Tel. 93 6 7 4 10 4 7

16,45-19,30-22,15

pas» con

Ef diari <fe casa.

La màscara ddZonro

-17,00-19,45-22,4

-t$,tO-18,15-20,20-22,20 Mula»

Mufeft

16,15-18,20-20,30-22,50

Yelmo 3 17,1$ -20,00-22,4$

TyaUwte«y^»Ca#iitt8 18^0-19,30 «32,1$ AJgopasac«>W^

08190 Sant Cugat del Vallès

Yelmo4 M0-I9«a0-22,00

Carrer Sant Antoni, 15, baixos

~U£-

MasaHédekastweos

16,00-18,15-20,30-22,45

YetmoS

Sessions golfes cie dissabte

16,00 ~í$t1S -30,30 -22,50 YelrmO

SantGuptl 00,30

<J0R

Antz

,,--, 16,15-1B;1$-2XL30-22,45

*sim©?

Sant Cugat 2

17J3D-1&45-22.45

00,45 Lanifiactetus*

Com si fos de tota la vida

DEMANA UN Me MENÚ

17,15-19.45-22,50

Y^mo9 "

'*-'•• • • - • ' •

0045 TAI a Londres yyoailifornía

la xocolata... f f v f f v •Is antrapans... * K # K • I cafè... *fv*f<. las pastat... -ffvffv al rals... f K # H

1?»0O- 20,00-

" 22,40

I guanya fins a 1.000.000 de ptes.

Si encara no ens coneixes, X

La granja mereix una visita

.'•

íí.-A'o

II PI. Barcelona ••Tel. 93 675 52 46

S SAftT ©II

SALA 1:16,45-19,25-22,00 13 ANYS

Ç/hnuiuuaf/VmBS/i.

*'

Dia de l'espectador

Me Donald's Sant Cugat Centre Comercial

CUGAT

SALA 2:16,10 -18,15 -20,20 APTA

Carnet Jove

Carnet d'estadant universitari

http://www.cinesa.es

Tots els Divendres i Dissabtes SESSIONS "GOLFES"

SALA 3:16,45-19,30-22,15 GOLFA: 00,45 13 ANYS

Venda anticipada

Carnet més grans de 65 anys

Reserva per telèfon

SALA 4:16,20 -19,10- 22,00 6OLFA:00,45 APTA

Venda les 24 h. als ServrCaixa

SALA 2:22,20-00,45 13ANYS

sa m m minusvi

Pagament amb targeta de crèdit

Sessions numerades

V

SSrcT

902-33 32 31


46 Cultura

ELS/CANTONS Divendres. 11 de desembre de 1998

De dilluns a divendres • De 7.00 h a <S.00 h El despertador, amb Salva Vallvé • De 8.00 h a 10..i() h Primera Plana, amb (icni Lozano i l'entrevista, amb Jofre Llombart • De 10.30 h a 13.00 h La revista. el maga/ine de Yanessa Raja • De 13.00 a 13.30 h Sant Cugat Avui: l'informatiu, editat per Josep M. Miró • D e 13.50 h a 14.00h \mb molt de gust. amb Pep Blanes • De 14.00 h a 18.00 h Vol de tarda, amb I. Casas i Ksteve Llop • De 18.00 h a 20.00 h Al lloro, el musical de Salva Vallvé • De 20.00 h a 20.35 h l'esportiu • D e 21.00 h a 22.00 h L'estrena (dilluns). Pasta Fullada (dimarts), Bon rotllo (dimecres), Buc d'assaig (dijous), Jazz Cava (divendres). • De 22.00 h a 24.00 h (divendres no) El que queda del dia. amb Joan Vallvé • De 22.00 h a 23.00 h (divendres) Mad time, amb Núria Bonvehí. • De 23.00 h a 24.00 h divendres) Vallès sense fronteres. • De 24.00 h a 24.35 h l'esportiu (repetició) • De 24.35 h a 7.00 h Música al teu rostat

Dissabte • D e 9.00 h a 10.00 h F.s rap de setmana, amb Joan Vallvé • D e 10.00 h a 12.00 h Tiramilles, el cornuts • D e 12.00 h a 13.00 h

Interiors amb Miquel Àngel Rodríguez • De 13.00 h a 14.00 h Avant-matx • De 14.00 h a 15.00 h Vallès sense fronteres (repetició) • De 15.00 h a 17.00h Cotton Club, amb David Villena • De 17.00 h a 18.30 h l'estrena • De 18.30 h a 19.00 h E/xip. amb Xavi Montero • De 19.00 h a 21.00 h Buc d'assaig, amb Carles Roca • De 21.00 h a 22.00 h l'op 91.5, amb David Villena

Diumenge • De 8.00 h a 9.00 h El dia del senyor • De 9.00 h a 9.30 h El racó de la poesia • De 9.30 h a 10 h. Esport en marxa 1"'edició • De 10.00 h a 11'. 00 h Nostra dansa • De 11.00 h a 12.00 h La sarsuela, amb J. Fàbregas i P. Pahissa • De 12.00 h a 13.30 h Roda d'amics • De 13.30 h a 14.00 h Esport en marxa 2" edició • De 14.00 h a 16.00 hTal com érem. amb J.M. Alvira • De 16.00 h a 19.00 h Bon rotllo, presentat per Raquel Iniesta • De 19.00 h a 21.00 h Buc d'assaig, amb Carles Roca • De 21.00 h a 22.0 h Espo/t en marxa Ja. edició

Santa Llúcia treu els comerciants

i artesans

al

carrer

Diumenge se celebra a tot arreu el dia de la patrona de les modistes. I a Sant Cugat, c o m cada any, la representació tradicional d'aquesta festa també hi serà present. Figures de pessebre fetes de diferents materials, garlandes decoratives i arbres de nadal, roba i productes tradicionals seran presents en dues f i res en les quals participen els comerciants i els artesans santeugatencs: una estarà a la plaça Pere San i l'altra a la plaça de l'estació de la Floresta. Totes dues tindran el seu moment d'esplendor durant el cap de setmana, obertes a tothom que s'hi vulgui apropar. Santa Llúcia i les seves fires ens porten un any més els aires d'un esperit nadalenc que ja és aquí. Exposicions SALES MUNICIPALS

• Xerrada sobre Sa #daa càrrec de TAssocíacid Blau) Cm: AM l'Esclop. SANT CUGAT DfL VALLÈ& CIUTAT • Ale*^&<59#sfS!ae& s • h k»^MÍkiàt Rodona. Amb Viecaç $ím>

DIVENDRES

* Conec* de tofk. Àçtaadó de SBver Strings la 2a. pare

* 0

__

__

V/wí^deM. piano, obres de AlNíonestifd»

& les 18 h. LoM de Joves de les Planes <pl> €km d'ea 1r

de convivència''

t-Spanska (Coíinesàé VG98) A te* 22.30 h, Cbopin i Liszt

•Petit format de grans firmes Obres de Dalí, Tapies,GrauGarriga... Canals Galeria d'Art. De l'I al 6 de gener.

«Matí Í tarda. Aiapk Estació de la Hores». Oifcí TaIk^mfiutóas<h»amtoteldJa/Diriarde Contes kifancíl» ïcreawr per *fs grans. Afe»J8rjíJ^f\;

DiSSAB I h

itt

•Qa^<kN«daàAsfeeÍ^I»í^ itoumàk.«fe», ^ t ^ f f>Wj|^pi^jgl30 h. Casa de CuHora de' * £;è^m^^í^itíé>Xít^mm^ÈÍ^k^2230 h. AlaUnió %

riiirjuiTBLp '*'' jtlfllf' *%&àupmüm. V^mq^km^m^^^^^Csúait^Oi^'.

13

*!»*«^p<*a)Íisei^ ,

DIJOUS

Ajuntaràs»»

•Pintures per Nadal. Galeria d'Art la Rosassa. Fins al 31 de gener. • Sala Rusinol: Sarquella. Fins al 15 de desembre. Org.: Sala Rusinol. (C. Santiago Rusinol, 52) Centre Cultural

Ales9k

I l i l i III SAftTA ÚL&ÜmX:--

VM******

17

ctifï'

SALES PRIVADES

•Jaume Carbonell, pintures. Canals Galeria d'Art. De l'I de desembre al 6 de gener.

FBtA OS SANTA LLÚCIA

_

•Exposició de Nadales de Lucas Vari/y. A la Gasa de Cultura.Dies 19 i 20 de desembre. •Exposició de dibuixos Doris Leussler1976-1998. A la Casa de Cultura. Del 14 de desembre al 10 de gener.

• ï i É f ; A Ja Ï ^ Estació d e f c i f c ^ O r g . : AAW 3&<H^^aÉ|s^AIeslÍH^^%ismfendIsdir^ttot^ ESPECTACLES INFANTILS • Titelles SABÍ. A les 12 h. Al Casal de Cultura de Valldoreix,

• La&kpé&Mndler. Ales 18 h. A l'Espai Jove del Centre Cívic de la Floresta. • PesmS&teti Elm Stmt. A les 21 h. A l'Espai Jove de la Casa de Cultura de Sant Cugat.

•Mtsia. Acompanyada de 5 músics. Acordió, piano, violí, guitarra portuguesa, guitarra espanyola i baix. Divendres 11 de desembre a les 10 h. del vespre. •L'Hèroe, de Santiago Rusinol.Dirigida per Ferran Madico. Divendres 18 de desembre a les 10 h. del vespre.


Cultura

U S / C A M O N S Divendres, 11 de desembre de 199S

'iHKti'^IMHHHIï Ajuntament

93589 22 88

Bomtars Beflalena

936928080

Grua

93674 33 71

085

Aigües U Floresta

93674 20 89

Bombers Rubí- Sant Cugat 93699 8080

AAPPiWMira-sol

93674 2018

CAP

935891122

AAW Verge Carme Mira-sol 93 67410 03

CAP urgències

935894455

AAW Sant Joan Mira-sol

93674 7103 93674 2197

Bombers Generalitat

Casa de Cultura

935891382

AAPPiWVaídoreix •

Centre Social i Sanitari LF

935897800

A«PP i W Ç. Montserrat Vaí.93 674 21 05

Casal Vaitdorelx

936744599.

AAPPW Can Majó Vall

Catalana *» Gas

937252944

AAProp. iVemst-a Floresta 93674 20 89

Centre C(«c la Floresta

935890847

MWArçuaBongalaFtor

9367451 ü?

Centra Cíwo les Planes

93 6755105

Ass> Consumidors

932884567

Casat Cutrur al Míra-$ol

935892018

Cinemes St. Cugat (Reser.

935890941

Correus

936747096

Cneu Roja Sant Cugat

9367412 34

Creu Ftoja Valldoreix

936742459

Dispensari U Floresta

DNt (Cita prèvia) Grssnpeacs

33674 7616

Ent. Municipal OescentraSt 93 574 V 1$ ENHER Rubí

936991692

FECSA (aterwà al oflenn

9D0737373

FECSA (avaries)

90074 7474

tnfotmació FGC

832051515

Funerària

9358955 52

Hisenda Jutjat

936745049

935B93B40

EMD Valldoreix

Divendres 11 • S a n t D a m a s i santa Ida Dissabte 12 • Mare de D é u de Guadalupe Diumenge 13 • S a n t a Llúcia Dilluns 1 4 • S a n t J o a n de la C r e u Dimarts 15 • S a n t Valerià i santa Cristina ( N i n a ) Dimecres 16 • S a n t a Adelaida (Alícia) i sant A n a n i e s Dijous 17 • S a n t a Iolanda i sant Llàtzer •Divendres 18 • M a r e d e D é u d e l'Esperança.

(91)5434704

H. General d» Catalunya

935891212

H.Vatld*Hebron

934272000

H. Sant Joan de Déu

932034000

Unitat Coronària

932481040

Tel, de l'Esperança

934144848

Informació Carreteres

93204 2247

Informació Aeroport

93478 5000

Informació RENFE

9349002 02

Informació Port.

93318 87 50

OMIC

93 589 31 88

PoAdintc Torreblanca

93 5891888

PROMUSA

93 5891732

ASDt

93 675 35 03

Arxiu Gavin

93674 25 70

Casat d'Avis SC

93 589 16 38

Llar d'Avís Parròquia

93 589 05 98

Club Muntanyenc

93674 53 98

47

CASAL DE CULTURA DE 4k VALLDOREIX

m

• Informació i inscripcions: De dimarts a divendres, d'11a13h.ide17a18h

Tel. i fax 93 589 82 69 (Casat de Cultura de Valldoreix).

• OBERTA LA I N S C R I P C I Ó DELS C A SALS D'ESPLAI DE N A D A L A L C A S A L D E C U L T U R A DE V A L L D O REIX. Dies: 24,28,29, 30,31 i 4,5,7 i 8 de Gener 99'. • Diumenge dia I 3 de desembre. Espectacle infantil amb t i t e l l e s . Hora: 12 hores Lloc: Casal de Cultura de Valldoreix • E X P O S I C I Ó D ' A R T FLORAL. De 12 a 20 h. •Dissabte 19 de desembre C O N C E R T DE NADAL. Hora: 21 h. Lloc: Parròquia de Sant Cebrià

935891155 93674 66 96

Parròquia St. Pere Octavià 93 6741163 Parròquia t es Plaïes

93204 75 03

Parròquia Valldoreix

936740569

P:scma Municipal Val dorem 936754055 Cuerpo Nacional de Policia 93674 78 58 Urgènces Policia Mune.p3l i Prot Civil PoL Municipi (Valldoreix)

091

•GIMJAZZPERA ADULTS • DIBUIX I PINTURA PERA JOVES I ADULTS

•JOIERIA ALA CERAPERDUDA •VITRALLS DECORATIUS •CANT CORAL • PUNT-TALLER DE •IOGA PLÀSTICA • ESTAMPACIÓ

092 Coral de la Unió

936741006

Esbart Sant Cugat

93675 2652

Tot Sant Cugat

93674 8661

GrupSup Immigrants

936749314

Ràdio Sant Cugat

936755959

Ete 4 Cantons

935896282

908 79 51 25

Comissaria de Policia

93674 7612

Taxis (parada)

9367409 97

Ràdio Taxi

93 58944 22

Repsol-Butà

936741580

Sant Cugat Comerç

936740322

SCflEA

935890021

- s .

HORARI AUTOBUSOS • UNIA 1, SANT CUGAT-MIRA-SOL-MASJANER

T LÍNIA 3. SANT CUGAT-LA FLORESTA-UES PLANES

Sortides des de Mas Janer. -Dies feiners. 1a sortida: 06.00h-07.00h-08.00h i afeshores en punt fins ates22.00h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.Q.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.00h-08.00h-09.00 i a les hores en punt-fins a ies 22.00h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sani Cugat.

Sortides des de F. Colom.

Sortides des de l'Avinguda Alfons Sala. -Oies feiners. 1 a sortida: Q6.40h-07.40h i als 40 minuts de cada hora Uns a les 21.40h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.Q.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.40h-08.40h i als 40 minuts de cada hom fins a les 21.401). L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. Recorregut. Mas Janer, Estació Mira-sol, Plaça Can Cadena, Estació St Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, Estació Mira-sol, Mas Janer,

-Dies feiners. 1a sorWa:05'45h del matí i cada hora i mitja fins a tes 22.15h. ' -Dissabtes i festius, 1a sortida: 07.15h dei matí i cada hora i mitja fins a les 22.15h. Sortides des de FBstÉCió. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.35h del matí i cada hora i mitja fins a les 21.35h. -Dissabtes i festius, t a sortida: 08.05h del matí i cada hora i mitja fins a les 21.35h. Recorregut. F. Cotom,feFloresta, Plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sala, Estació, Plaça Centre, La Floresta, F. Colom.

TERRASSA 3M£P -Oies feiners. 1a sortida: 05.40h-06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Dissabtes i festius, lasortida: 06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a Ies22.25h. -Sortides addicionava Terrassa: 06.55h, 07.55h i 11.55h.(feiners)

^M^«««^lH^c^i»^H»ttaMWwoa<ijgUM

DE SANT CUGAT

Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners. 1a sortida: 06.16h-06.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.16h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada horafinsa les 22.16h. Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners. 1a sortida: 06.23h-06.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. Sortides des de l'Estació FGC. -Oies femers. 1 a sortida: 06.05h-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada horafinsa les 22.35h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.05h-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h.

-Dies feiners. 1 a sortida: 05.15-05.40 i ais 40 minuts de cada hora fins a les 22.l0h. -Dissabtes. 1 a sortida: OS,Í5-05.40 i 06.10h i ais 10 minuts de cada horafinsa Ies22.10h. -Diumenges i festius. 1aà»tida: 07.10h i als 10 minuts de cada hora finsa les 22.10h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40h i 23.00h (feiners). 23.00h (dissabtes i festius}. ELONA-SANT CUGAT

-Dies feiners. 1a sortida: 05.45 i als 15 i 45 minuts de caria hora fins a Fes 21.45h. -Dissabtes. 1 a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora Uns a les 21.45h. Recorregut Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, Plaça Co//, Artercaí Torreblanca, Monestir, Estació -Oiumenges i fesfius.1a sortida: 06.45h i als 45 minuts de cada horafinsa tes21.45h. FGC, Colomer, Sant Domènec. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners),


OJ54CANIÜNS 48

S e t m a n a r i d e SANT CUCUT

Divendres, 11 de desembre de 1998

VALLÈS

T'-

Casa

J a u m e Aubia. Vicepresident del Col·legi de Metges

Aymat

loRDi CASAS

"La medicina n o és tan vocacional com es diu" de persones, i això no té cap sentit. - Quins objectius us heu marcat, al col·legi d e metges? - Aconseguir, d'una banda, que el metge se senti segur i protegit i, de l'altra, que la població tingui la seguretat que els professionals que l'atenen s'autocontrolen. Moltes vegades ens diuen que perquè no ho fa l'estat, i aquesta és una vella discussió que a tots els països occidentals s'ha resolt de la mateixa manera. Si ens deixéssim regular per altres, això significaria deixar en mans d'un tercer la celeritat de la feina que, per a nosaltres, és vital. La millor fórmula de control és l'autoregulació.

MARTA FAUÍUKRA

És de Santa Coloma de Queralt, fill de pagesos. Va estudiar la carrera de medicina mentre feia de mestre d'escola. L'any 70, a Barcelona, va conèixer la Montserrat Rumbau, amb qui va començar compartint la passió pel rus i ha acabat formant una família. La parella, amb els tres fills, es van traslladar a viure a Valldoreix l'any 84, en busca d'una millor qualitat de vida, i ja hi porten 15 anys. En Jaume és vicepresident del col·legi de metges de Catalunya des de fa 12 anys, tasca que compagina amb la docència a la universitat, la seva tasca a l'institut municipal d'investigació de Barcelona i l'atenció als malalts de l'Hospital del Mar, en la seva especialitat, la nefrologia. — I dins la nefrologia, vostè s'ha dedicat més a tractar les qüestions relacionades amb el metabolisme del calci i el fòsfor. Me'n fa cinc cèntims? -Sí. L'os, a més de formar l'esquelet, és una reserva de calç per a l'organime. I les nostres cèl·lules necessiten calç per fer totes les seves feines. A l'os tenim una àrea que té a veure amb el moviment mecànic, i tenim la part del teixit, amb unes cèl·lules encarregades de mantenir aquest calç al nostre organisme. Jo. com a nefròleg, controlo les malalties del ronyó i el q u e passa a m b les persones quan se'ls fa malbé el ronyó i, dins de la meva especialitat, estudio el metabolisme del calci. - Tota investigació li semblarà poca... - Q u a n s'investiga sempre penses que pots avançar més i que acabaràs trobant les grans respostes, però el cert és que hi ha un volum d'informació nova tan gran cada dos per tres, q u e fins i tot amb una cosa tan summament especialitzada com és la del metabolisme del calci és difícil mantenir-se al dia de tot absolutament. Això, d'una banda, ha accelerat

En Jaume, a casa seva. a Valldoreix. FOTO: XAVILARROSA - S'ha superat la mala premsa l'especialització, p e r ò ha restat vide la professió? sió global a la professió. - Sí. Per sort, això està canviant. - P e r q u è va triar la carrera Vam passar una època, als anys 80, de medicina? de molta massificació i això va con- M'ho he preguntat moltes vetribuir a deteriorar la imatge del gades i no ho sé. L'únic que sé és metge. Actualment s'ha reduït el que no ho vaig fer per vocació, nombre de metges que surten cada perquè penso que la medicina no any de la facultat i s'ha equilibrat la és tan vocacional com es diu. T é , balança entre els que es llicencien sobretot, molt d'ofici. Kl que pasi els que es poden especialitzar. sa és que durant molts anys ha esAixò ha fet, alhora, que els metges tat una professió de tradició familiar, però la joves puguin tenir vocació, e n unes perspectives molts casos, a 4 o 5 anys millors ha estat e n que les de les gecoberta. millOnS d'habltantS que neracions d e la /i v j rj / massificació, que - Se se-

"A Catalunya tenim més metges per 6

gueix la tendència per la tradi-

a i àrea de Pans, on vanscrmoltcasti. // 'hi viuen 14 milions " eadcs no tan sols

• "i CHK

- No. Avui dia, per les enquestes que tenim, el 75 per cent dels joves que fan la carrera no té cap altre metge a la família. És a dir, que només hi ha un 25 per cent que ho fa per seguir els passos d'algun familiar. Ara els ajuda a decidir-se més la nota detall de C()l que la tradició.

"""&.;;."';•

per aquest motiu, sinó p e r q u è es va deteriorar molt la

seva imatge. Kns estem recuperant però aquestes coses són lentes, tarden generacions a esmenar-se. Encara actualment som dels països amb més metges per habitant. Tenim més metges per 6 milions d'habitants que a l'àrea de la ciutat de París, on viuen 14 milions

- És suficient, l'atenció sanitària a Sant Cugat? - Jo crec que estem molt bé. Fixa't que la majoria de les vegades, quan parlem de sanitat a Sant Cugat, parlem de sanitat pública. Sant Cugat va ser dels primers llocs on es va fer la gestió dels serveis sanitaris públics a través d'entitats que no són el mateix institut català de la salut, i després s'ha anat fent en altres llocs. Jo crec que el servei públic està per damunt de la mitjana, i ja no parlem de la privada, perquè hi ha l'Hospital General de Catalunya, diversos centres mèdics privats que creixen constantment... Una altra cosa és que, pera segons quins barris o àrees de Sant Cugat, per rebre atenció mèdica la gent s'ha de desplaçar, i això pot ser una nosa. Però, en general, jo crec que la gent està contenta. - I, per acabar, posieioni's sobre el segregament d e Valldoreix. - Nosaltres hem evolucionat, en aquest sentit, perquè al principi de ser aquí ho enteníem molt bé perquè estàvem una mica deixats de la mà de Déu. Hi havia moltes diferències de servei entre Valldoreix i Mira-sol, per exemple. Però en els últims 4 o 5 anys això ha canviat molt i ara és molt probable que aquesta idea de segregació es vagi perdent. A més, físicament cada vegada estem més units.

Aquest és un cas paradigmàtic de com s'escriu la història al revés (i mai millor emprat el mot escriure, ja que els mitjans de comunicació hi han tingut un paper estel·lar). E n la gestió de la cosa pública l'aprovació d'un projecte sol seguir les següents passes: discussió al si de l'Administració, aprovació p e r part d e l'òrgan competent, exposició pública i projecció e x t e r n a . E n aquest procés, lògicament el grau de coneixement del tema sol anar de major a menor en funció de la proximitat al rovell de l'ou administratiu. Doncs bé, en aquest cas ha calgut el vot en contra de la majoria de l'oposició i el seu consegüent emprenyament davant el desconeixement del projecte cultural que hi havia darrere les obres (interpretat per algun mitjà de comunicació com un menyspreu al nostre artista viu més internacional), perquè s'hagi discutit el tema amb una certa profunditat. Ha estat gràcies a la Fundació Sant Cugat, la qual ha invitat l'artista a explicar el seu projecte, que els interessats han pogut conèixer de primera mà el que realment es cou. GrauGarriga ens ha parlat d'un Centre d'Art Tèxtil, del qual ja se'n considera el seu Directorin pectore, que vol revitalitzar l'expressió tèxtil i donar-ne en pocs anys una projecció internacional. Pel que m'han dit, la conferència va convèncer propis i estranys. També ha servit, pel que n'han dit els mitjans de comunicació, per saber que el tàndem alcalde-artista feia anys q u e hi treballava. Llàstima que no hagin volgut socialitzar la seva dèria tèxtil fins als darrers moments! Tots contents, doncs. Sí, però només en part. Manca l'essencial: la benedicció col·lectiva. I aquesta ens ha arribat en forma d'enquesta. A l'enunciat se'ns diu que "era una de les reivindicacions dels ciutadans de Sant Cugat" (home, què voleu que us digui!), per etzibarnos d'immediat un resultat contundent Els deu enquestats (dels quals, curiosament, quatre són assessors immobiliaris), es mostren coneixedors del projecte i absolutament a favor. El cercle es tanca d e forma brillant i incontestable. Realment, fantàstic!

PI. de la Unió, 3 - Tel. 93 590 80 60 Sant Cugat del Vallès www.valles.com

Hardware, Software & Webs


Diari de Sant Cugat 266