LES DEPRESSIONS I EL DOÍ.OR, PRINCIPALS AFECCIONS &BÜS SàNWUGATENCS QUE RECORREN ALS CENTRES MÈDICS' D£ LA CIUW

Divendres, 20 de novembre de 1998

EIS4CANTON3 El "diari" de Sant Cugat

Núm. 263 Any VI

2 2 5 ptes.

Sant Cugat programa les últimes 2 0 0 hectàrees pendents d'urbanitzar

SUMARI Joan Recasens serà el número u de la llista d'UDG dins la coalició nacionalista Pàgina 7

L'Ajuntament aprova una ordenança municipal per regular el soroll ambiental Pàgina IS

L'agrupament escolta Berenguer el Gran, forçat a abandonar la seu després de 15 anys Pàgina 21

Alex Corretja: "No necessito guanyar un Grand Slam o ser el número 1 per ser feliç" Pàgina 36

El tàndem Roger Pera i Lluís Soler recrea avui al Teatre-Auditori la rivalitat à'Amadeus

Pàgina 14

La nit del comerç premia Anton Juliana per 6 2 anys de servei a la societat

Pàgina 42

en ta compra de

LLENYA

Icaro home i Carnisseries Tubau reben el guardó

CARBÓ a la benzinera .AGrifulOiW i

al millor aparador i al comerç més simpàtic Anton Juliana és el propietari de la cansaladeria Juliana. FOTO: X. I.

:

Pàgina 31

PERQUÈ CREIXI SA... DÓNA-U PA

sigui més rendible?

DIMONI: El Seu Soci Tecnològic, li dóna la solució.

ÉS NATURAL!! ,,

DIMONI acaba de llançar al mercat la Sèrie 99 en Windows, el seu nou software de Gestió Econòmica. Comptable, Industrial i de Punt de Venda, que pot adequar-se segons les seves necessitats, absolutament innovador, escalable, flexible, modular i preparat per adaptar-se als canvis tecnològics sense necessitat de reinstallar dades. I naturalment AMB LA SOLUCIÓ PER A L'AMY 2000 I L ENTRADA DE L'EURO.

VALLÈS P A , S. A . Monestir. 58-60 08190 Sant Cugat del Vallès

I

EL NOSTRE PA DE CADA DIA

Només pel tel de ser-ne client, DIMONI esdevé el Seu Soci Tecnològic, és a dir, algú en qui confiar per aprofitar, a'a i en el futur, els beneficis de les noves tecnologies.

, | SISTEMES DE SEGURETAT SISTEMES DE SEGUIEUT C0V;!HiMS DCltoKPlCIKOC

A». AKon» Solo, 50-W. 93 589 17 99-Sont Cugat <M Vallés

Truqui'ns ara o visiti la nostra web per demana'

&

C\rup

de

Sefveis

Jntt^jrtiU

Seriçgg SA1EST. SX. M. FOSALBA » A»octaào», SJ-.

Carretera de Barcelona, 150-154 08025 Sabadell-Tet. 93 710 09 54 Fax 93 710 05 71 e-mail 4gsiOintercom.es

ELS HCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR Griful Oil, Servei Estació GRIFUL OIL, S.L.: Atractius descomptes en benzina Amb la targeta del Club del Subscriptor podeu gaudir de descomptes de fins a 2 pessetes per litre de benzina, a la Benzinera Griful de la carretera de Cerdanyola. A l'hora de pagar recordeu ensenyar la targeta del club juntament amb el vostre DNI.

k;V

Kspn-ialit/als minin i n

HÍPICA SEVERINO

L A

C

A

R

P

A

LA CARPA: Consumicions gratuïtes

HÍPICA SEVERINO: Passejades de cap de setmana Recolliu els vals per a una esplèndida passejada a cavall, cada dissabte i diumenge, amb què podreu gaudir del paisatge de Collserola.

Podeu passar per la redacció i recollir el vostre VIP exclusiu i personalitzat de la Carpa, per poder obtenir consumicions de franc, en aquest local de moda de la nostra ciutat.

tai

ffffip

f i

dl:

ÍDIOMKS I T K A D l CCIONS

Rius i Taulet 2. Pral. 1' - Tel. (93) 674 82 15 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

DISON Estilistes i Perruquers : Cursos d'idiomes gratuïts Aviu en dia és gairebé imprescindible saber parlar més d'un idioma. L' acadèmia d'idiomes WAY-IN ofereix a tots els subscriptors (o familiars) un curs d'un mes. El subscriptor pot escollir entre anglès, francès o alemany. Cal passar a buscar el val a la redacció-

Vine a veure un dels millors taautors de flamenc.

can-

MIGUEL POVEDA Trio. Dins la programació de "La nit dels cantautors" el dissabte dia 12 de desembre a les 22:30 h. actuarà a la Casa de Cultura aquest jove artista innovador i de gran talent natural. Els primers subscriptors interessats poden passar a recollir les seves entrades gratuïtes i un val per a una consumició de franc, a la nostra redacció (c/ Sant Antoni, 15).

Descomptes del 10 % i el 15 % en serveis de perruqueria i estètica Tots els dimarts i els dijous els subscriptors tenen un 10% de descompte en qualsevol servei de perruqueria i estètica. Els dimecres un 15% de descompte en els mateixos serveis. Ara és el millor moment per fer-te un canvi d'imatge!

Entrades limitades

lETOR

'*&

lÉli5S9ï6IÏIiiil bK

,,-.•»>?•<*.

EH2J Refugis

Casetes

Pèrgoles . Tanques Tarimes Bancs

Mobles de fusta tropical Pàrquings Pals rodons

Planxes perfilades i ranxeres Sorrals i casetes per a nens...

Complements de fusta tractada per aljardí

-

'

*

.

.

•

Productes

INDUBRUC, S A . Ctra. Sant Cugat a Rubí Rotonda Centre Comercial Tel. 93 589 13 47 Fax93 674 79 16 Apartat de Correus 403 SANT CUGAT DEL V.

Jt..

EIS4CAINTON5 ^^^^

wm

El tema de la

hetmana Divendres, 10 de novembre de I Mli

San

i t a t

Les àrees sanitàries de Sant Cugat pateixen estrès

'si Cala!? a Salut

El treball en equip i la bona gestió són un bon calmant Un CAP, 2 ambulatoris, 3 sectors professionals: pediatria, capçalera i especialistes, 4 infermeres distribuïdes pels districtes i unes quantes més dins l'ambulatori, 5 metges, i 10 més repartits entre les difeGLÒRIA FRANCOLÍ

Sant Cugat és una ciutat equilibrada sanitàriament parlant: disposa de molta oferta mèdica privada però compta també a m b una important i molt utilitzada sanitat pública. El creixement de la població santcugatenca ha sobrepassat les capacitats del Centre d'Atenció Primària (CAP), i sembla que es preveu d'aquí a poc construir-ne un segon. Mentrestant, el CAP de la ciutat, cada cop amb més usuaris, intenta aconseguir nous facultatius per alleugerir el pes d ' a l g u n d e l s 12 m e t g e s q u e s'encarreguen de solucionar els problemes de salut dels santcugatencs. La tàctica q u e se segueix des de dins l'ambulatori és treballar en equip i optimitzar al màxim el temps que te-

rents àrees de salut, i més de 6, 7, 8 i 9 centres privats, molts més. conformen l'oferta santcugatenca dirigida a tots aquells que volen recuperar la salut 10 que gaudien ahir mateix. No es tracta de números.

nen els metges per poder reduir les llistes d'espera. Pressupostos milionaris i una important planificació per les amortitzacions dels e q u i p s tècnics ajuden la Mútua de Terrassa, gestionadora del CAP dirigit per Carles Martí, a tirar endavant aquest important centre sanitari q u e ofereix els seus serveis a les més de 50.000 persones que viuen a Sant Cugat. Dos dels districtes de la ciutat compten també amb un dispensari. A Valldoreix el tenen des de fa 4 anys. Abans estaven situats a la Creu Roja i visitaven 3 dies la setmana. Ara tenen obert tots els matins, i potser ampliaran l'horari a la tarda. Aquest centre sanitari compta ja amb 2.400 històries obertes a les quals cal sumar els 300 desplaçats que no viuen sempre a Valldoreix. Segons explica Lourdes Majem, inferme-

ra del centre, "la població està molt contenta amb nosaltres. Fins i tot hi ha gent que provenen de l'àmbit privat i acaben quedantse amb el públic". Això ho demostra el fet que cada setmana hi ha deu persones que es converteixen en usuaris del dispensari. Aquest centre compta amb un metge, una infermera, un auxiliar i un administratiu. A la Floresta, en canvi, disposen d'un metge de capçalera, d'un pediatre, de dues infermeres, d'un auxiliar i d'un administratiu. Durant tres anys i mig aquest centre ha obert un total de 2.000 històries. Les llistes d'espera en aquesta població "no passen els 5 dies" explica Eulàlia Tort, component de l'equip facultatiu d'aquest dispensari. Això ho provoca potser el fet que el pediatre visita tres matins la setmana i que les visites d'infermeria es concerten per

Iss ri4es, les llistes d'espera i la burocràcia compliquen l'ús de l'ambulatori

telèfon. El metge de capçalera de la Floresta visita cada dia de 9 a 12 del matí. El centre pot atendre urgències de primera necessitat, però si el problema és major els pacients han de traslladar-se al CAP de Sant Cugat o a Rubí. La situació d'aquests dos districtes difereix de la que hi ha a Mira-sol i a les Planes. En cap d'aquestes dues poblacions compten amb un dispensari tot i que "l'hem demanat en nombroses ocasions", asseguren els presidents de les associacions de veïns de tots dos nuclis poblacionals.Tot i amb això, a les planes d i s p o s e n d ' u n A T S q u e s'instal·la al C e n t r e Cívic una hora cada tarda. 1 li ha també una

F. XI.

consulta barcelonina q u e els veïns d'aquest districte utilitzen des de la seguretat social. Pel q u e fa a Mira-sol, a q u e s t d e p è n completament del CAP de Sant Cugat. "L'única pega que trobem és que tenim el consultori de la seguretat social a tres quilòmetres", es lamenta Josep Maria Àngel, qui demana un dispensari per a Mira-sol: "ja que suposaria poc cost econòmic i en canvi molt benefici social" i proposa la caserna de la guàrdia civil com un bon lloc on situar aquestes instal·lacions. Tothom demana i sol·licita, i des de l'ajuntament es contesta que "el municipi hi té interès, però no sempre competències".

Setmana H o s p i t a l

E I S 4 C A I V I W B Divendres, -V de novembre de 1998

General

de

Catalunya

El

CAP

Les noves tecnologies són el gran L'ambulatori obre motor d'aquest centre mèdic m é s de 1 0 0 històries cada setmana

Els santcugatencs són bons clients d'aquest hospital GE

G.F.

11 na bona part del 45 % de la facturació de l'Hospital General de Catalunya prové de les mútues a què estan adscrits un elevat nombre de pacients santcugatencs. Aquest centre especialitzat en cardiologia, oncologia i radioteràpia compta des de fa 5 anys amb un dels millors equipaments mèdics. Les noves tecnologies que faciliten les intervencions no invasives -que permeten operar sense obrir físicament el pacient- i la reducció del temps de les intervencions a partir de la medicina ambulatòria són les principals inversions proposades pel president de l'hospital, Pere Narbona. Això ha facilitat al centre ser, possiblement, "el primer hospital d'Europa que rebrà l'acreditació de la Joint Comission, la qual garanteix el nostre bon servei i organització" comenta Narbona.I continua: " Els problemes actuals de l'hospital són la baixa ocupació -s'utilitza un 4()% de les instal·la-

Pere Narbona confia en la dinamització de l'Hospital General. F.: X.L.

cions- i la dificultat que tenim amb les amortitzacions". En teoria, els propietaris de l'hospital són els antics socis, però el deute amb l'administració és tan important que, segons el president de l'hospital, "només podem tirar endavant amb pactes de l'administració i s(x:is que apor-

C o n s u l t o r i s

tin capital i activitat". Justament per això s'està fomentant l'entrada al Servei Català de la Salut, que ara ja suposa un terç de l'hospitalització, i s'obre el centre a mútues i consultes externes. "Tota activitat serà ben rebuda", conclou el president de l'Hospital General.

p r i v a t s

"El Centre d'atenció primària de Sant Cugat està passant per una situació difícil" assegura el director del centre, Carles Martí. Cada setmana entren a formar part del gruix d'usuaris del CAP més de 100 persones. Cada un dels metges que treballen a l'ambulatori de Sant Cugat s'ocupa d'entre 2.500 i 3.000 pacients, quan la ratio o nombre de pacients desitjable per metge són 2.000. Tot i amb això, "l'avantattlcs del CAP ge del nostre La ratio desitjable per s envien a 1 hoscentre -explica metge són 2.000 pital general de Carles Martí- és Catalun a que els habi- pacients,però a Sant > tants de Sant La dinàmica Cugat no l'uti- Cugat cada professional interna del cenlitzen tant com n'atén 2.500 tre preveu unes en altres zones. ! sessions infor^ $ K matives clíniAixò s'explica per la quantitat de medicina privada que es tro- ques diàries on s'expliquen les ba a la ciutat i també per l'ele- tècniques bàsiques per atenvat nivell cultural dels usuaris. dre els pacients encara que no A un altre lloc la gent aniria 10 se'n sigui especialista. En vegades al metge, quan amb aquest tipus de centres "és fonamental el treball en equip",

Serveis que ofereix el CAP

La immediatesa del servei és el que més es valora dels centres privats

EQUfPD'ATENCSÒ

PítïMàaïA

•Assistència Sacial*Cure» •Infermeria 'injectables •Medkiaaúenefal

Els quadres depressius són les malalties més freqüents G. F. - Sant Cugat -

Sant Cugat té una important oferta de medicina privada. Aquests centres ofereixen les més diverses especialitzacions que es toben a la pública, però amb dues diferències bàsiques. La primera és que en els centres privats s'ofereix un servei més immediat. La segona, que cal pagar igualment la seguretat social i a més el que valen els serveis que s'utilitzen de la medicina privada. Segons fonts sanitàries, una de les malalties que pateixen amb més freqüència els santcugatencs són els quadres de-

pressius. La psicòloga de l'institut psicomèdic Sant Cugat, .Marisa Melgarejo, assegura que quan li arriben els pacients abans ja han anat a la seguretat social "per tractar els símptomes que els provocaven aquests problemes, i al final decideixen acudir a nosaltres per intentar solucionar el problema d'arrel". Tractar un cas de depressió costa unes 30.000 pessetes al mes, depenent de la freqüència i del tipus de tractament. Melgarejo assegura que "tots els pacients que vénen al centre tenen seguretat social i pertanyen a una mútua". Les mútues són el resultat de

GASOIL Ports gratuïts

la conjunció entre el sistema públic i el privat. La mútua UMI (Unió Museba Ibasvico) de Sant Cugat, per exemple, és una de les moltes organitzacions que col·laboren amb la seguretat social, amb gestió privada. La intenció del mutualisme és prevenir les baixes i cobrir les malalties i accidents que poden patir els treballadors. Segons explica el doctor Coromines, pediatre, "el bon funcionament del mutualisme a Catalunya explica la bona acollida que té la medicina privada en pediatria", utilitzada per un elevat percentatge de la població infantil santeugatenca.

vantatge d'aquest sistema s'explica perquè el metge de guàrdia ja coneix la població". El dia que el metge de capçalera fa guàrdia no rep els seus pacients en consulta normal. Segons les estadístiques, a Catalunya el 40% de les persones que van a urgències podrien esperar al dia de visita per ferse mirar pel metge. Això mateix també passa a Sant Cugat, on a urgències es troben tant amb pacients que van a fer receptes com amb aturades cardiorespiratòries. Els casos crí-

Metge aefSspÇwom

•Odontòleg •Pediatria *Pbatenci*·IÍUtM« ~girtecobg# i

B^WtL·TTZACKMS DgLC&NTiUí •Dtartttòtotogia •Endoafoofcfgfa *Exln*Èfl* èet salut escolar *Pa<ma]tdtagí& •l^afcJÉà^ familiar *8dtafetiitm6 *Retii»fttologia , * *®&^Ww$£mï&i ••'^mmméQ^t

, *ïJiÉÉ*«<kS*ï«t Mental -t<xdk^<eï»i&jfàf) - ' ,, '•' *lïefwès«ïofts -tarda jove, 4*aacÍ$ r "•Osàsdfcs psiquiàtrics

1 adolescents. 1 *Senci i domicili

de diferents graus "Urologia

i i

dues o tres ja n'hi ha prou". Per tal de pal·liar aquesta mancança, el CAP ha sol·licitat més personal: "Per a aquest any hem aconseguit un nou pediatre", comenta Martí. Les guàrdies del centre se les reparteixen els metges de capçalera a jornada intensiva. Es fan dos torns diaris. "L'a-

explica el director. L'institut Català de la Salut, l'ens amb més autoritat sanitària a Catalunya, concerta en altres entitats la gestió dels centres d'atenció primària. En el cas de Sant Cugat és la Mútua de Terrassa, una entitat sense ànim de lucre, qui gestiona el centre d'atenció primària.

Tel. 93 580 7? 62 O / A

& ^\

\S^K

Contestador les 24 h

ESPAI

Distribuïdor oficial

Setmana

R S /CANTONS Divendres, 10 de novembre de 1WH

F a r m à c i e s

i

p a r a f a r m à c ï e s

Sant Cugat veu en les farmàcies una bona alternativa al metge Les parafarmàcïes reclamen la seva regularització G.F. - Sant Cugat -

"Les principals raons que té la g e n t per acudir a la farmàcia abans d'anar al metge són no fer cues, no perdre hores i no pagar". Així d e contundent es mostra la farmacèutica, Montserrat Moral, davant d'aquesta realitat. D e fet, des de la farmàcia "s'intenta donar teràpia de primer nivell", continua, i assegura que el que també mou al client és "la confiança q u e inspiren les farmàcies". Per la seva banda, la portaveu dels farmacèutics de Sant Cugat, Isabel Riera, explica: "Som "un col·lectiu molt ben avingut, sense problemes" i posa com a

exemple la nova llei introduïda l'octubre de 1996 que regula les guàrdies. Segons aquest decret, totes les farmàcies de la mateixa àrea, que cobreix 75.000 habitants, han de participar en els torns de guàrdies encara q u e dins a q u e s t espai poblacional hi hagi districtes. Mira-sol i la Floresta s'han adherit a aquesta normativa, però les farmàcies d e Valldoreix i de les Planes, no. "Cal explicar la lògica d'aquesta legislació", diu la portaveu. La pràctica la comenta Montserrat Moral: "Quan una de les farmàcies dels districtes fa guàrdia, n'hi ha una del nucli que obre des d e les 9 del matí fins a les 10 de la nit". Aquest tipus de solucions han

propiciat unes "molt bones relacions entre l'ajuntament i les farmàcies", comenta Montserrat Moral, entre altres coses perquè des d'aquest col·lectiu "ens anticipem als problemes", l ' n altre dels possibles punts conflictius en potència des de fa uns q u a n t s mesos, el cop d e medicament, a Sant Cugat no ho ha estat. "Tothom s' ha agafat de manera molt positiva la reducció dels medicaments que cobreix la seguretat social, entre altres coses perquè s'han tret els més barats i es m a n t e n e n els més cars". Parafarmàcïes A Sant Cugat hi ha tres cen-

Actualment Sant Cugat, nucli i districtes, disposa de 13 farmàcies .E: X.L. tres que venen tots els complements farmacèutics menys medecines. Aquests centres no disposen d e cap normativa legal que les reguli. Segons explica M o n t s e r r a t A m e t l l e r , farm a c è u t i c a n u t r i c i o n i s t a al

Sílvia Flury, regidora de sanitat i serveis socials "Hi ha la perspectiva de construir un nou ambulatori amb gestió de la Generalitat" G.F. - Sant Cugat -

"Kl municipi, per la gestió dels seus interessos i en l'àmbit deies seves competències, pot promoure tota mena d'activitats i prestar tots els serveis públics per satisfer necessitats i aspiracions de la comunitat de veïns". Així comença un dels paràgrafs de l'article 63 de les lleis de règim local català on s'expliquen les competències municipals. En termes sanitaris, qui més entén del tema a Sant Cugat és Sílvia Flury, regidora de sanitat i serveis socials de l'ajuntament. — Creu possible la construcció d'im altre ambulatori? - Tot i que nosaltres no fem atenció als malalts, això és cosa de la G e n e r a l i t a t i la m ú t u a , l'any 1987 ja vam dir que s'implantarien consultoris a tots els districtes. Aleshores, des que es van fer totes les compensacions urbanístiques, molt a prop de l'estació de Valldoreix hi ha un espai reservat per fer un ambulatori que serviria tant per a Valldoreix com per a Mira-sol. Kl de Valldoreix s'ubicarà a un punt més equidistant. Hi ha la perspectiva de fer un nou ambulatori amb gestió de la Generalitat. —Quina és l'activitat d e l'aj u n t a m e n t , en t e r m e s sanitaris? - N o s a l t r e s ens hem concentrat molt en la salut escolar. Dins el pla de dinamització que oferim a les escoles p ú b l i q u e s i

Sílvia Flury treballa amb 2 tècnics, un veterinari i un famacèutic. I\: X. I,. concertades hi ha el comitè de salut, que és el vehicle de coordinació amb les escoles públiques. format per un membre de cada col·legi. També fem revisions mèdiques i programes de v a c u n a c i ó . En t e r m e s d ' a l i mentació i nutrició controlem els menús de totes les escoles públiques per assegurar-nos que els menjadors ofereixen una alimentació equilibrada. Aquests programes són un oferiment a les escoles. Al final de l'any es fa avaluació. Sempre han tingut molt bona acollida. - I fora d e les escoles, quines actuacions destaquen? - Els professionals de sanitat que tenim dins el departament imparteixen conferències sobre tot tipus de malalties a diferents

col·lectius, i t a m b é ofereixen consells sobre com alimentarse. A més, fem control sanitari de les aigües i les inspeccions sanitàries partinents a edificis municipals — Quin tipus d e relació hi ha e n t r e el CAP i l'ajuntament? - Tín un principi el municipi no hauria de fer atenció assistència), aquesta tasca correspon a la Generalitat. Tot i amb això, part del personal del CAP depèn de nosaltres. Tenim planificació familiar amb una gineeòloga i una ATS i també portem la tarda jove, que ofereix atenció i consell als adolescents. Des de l'ajuntament col·laborem amb el CAP oferint-los dades poblacionals. - D e s de l'ajuntament es p r e -

nen mesures q u a n s estén unvirus que afecta a una part important de la població? -Nosaltres fem vigilància epidemiològica. Es tracta d ' u n a campanya informativa i també educativa. Es procura explicar bé què passa al nen, per que ha sorgit el problema i què s'ha de ter. Aquestes informacions les reben tan els pares com la comunitat educativa. T a m b é es donen les claus bàsiques per tal de prevenir la malaltia. Aquesta vigilància, però, no és periòdica. Es fa només quan surt el poblema: grips, meningitis... Aquests casos s'expliquen fins i tot a les escoles privades. H e m de tenir en compte que la població escolar la formen uns 6000 nens. I això és important.

capdavant de Farma Natur, "s'ha demanat en nombroses ocasions formar una vocalia d e parafarmàcia dins l'organització farmacèutica, però sempre se'ns ha contestat que no era el moment adequat".

Les frases "Controlem els menús de les escoles públiques per assegurar-nos que els menjadors ofereixen una alimentació equilibrada"

"Tot i que nosaltres no fem atenció als malalts, Pany 1987 ja vam dir que s'implantarien consultoris a tots els districtes"

L ASSOCIACIÓ CATALANA DE LA PREMSA COMARCAL (ACPC) CONVOCA: un concurs destinat a totes aquelles empreses dedicades a la creació de planes WEB a Internet. DEMANA: presentin una proposta a l'ACPC per a la confecció de la SEVA PRÒPIA PLANA WEB CONDICIONS: Els interessats, s'hauran d'adreçar a l'ACPC Via Laietana, 46 A pral 2a 08003 Barcelona per a la sol·licitud de les bases de participació, que es lliuraran com a màxim, fins el dia 9 de desembre de 1998. Telèfon 93 268 14 58 Fax 93 268 47 33

Setmana L

BLS4CAlVra>S Divendres, 20 de novembre de 1998

' e n q u e s t a

Què opina del funcionament de la Sanitat a Sant Cugat? La sanitat, un tema ben espinós per fer una enquesta. La sanitat, tant pública com privada, ens ofereix els serveis necessaris per tenir cura de la nostra salut? Hem sortit per copsar en viu com veuen aquests serveis els ciutadans, i ens hem trobat amb un bon embolic. Sembla que la gent no està gaire disposada a constestar el que pensen, si més no donant nom i cognom i amb la seva fotografia. Els que opinen que realment la sanitat no

funciona tan al dia com caldria es neguen a fer-ho; només els qui estan satisfets accepten sortir. Tot i que les grans queixes no són per la qualitat dels metges, que la majoria reconeix com a bona o excel·lent, és el sistema el que no funciona. Pel que fa referència a la sanitat pública, les queixes provenen dels retards per visitar-se i de la manca d'especialistes al CAP. Quant a la privada, per l'alt preu i per la falta d'hospitals. / M. S.

TERESA GÓMEZ 32 ANYS COMERCIANT

FRANCESC; SOLER 36 ANYS HOSTALERIA

NACHO SERRANO 20 ANYS ESTUDIANT

NÚRIA G I L 31 ANYS EDUCADORA

TERESA BOLDÚ 62 ANYS MESTRESSA DE CASA

"Estic contenta de com funciona. Les vegades que l'he necessitada funciona molt bé. Encara que si vas al metge de capçalera tens problemes d'espera de tres i quatre dies."

"Encara no puc opinar. Fa tres mesos que vivim aquí i sortosament encara no hem necessitat el servei mèdic."

"Hi vaig poques vegades, el menys possible; però trobo que està molt normalitzat i funciona prou bé."

"Jo crec que falten metges, sobretot especialistes, i manquen mitjans, sobretot per a la població actual. Manquen serveis i mitjans." '

"Déu n'hi do. Funciona prou bé. Es pot trobar alguna cosa que falta, però en general funciona prou bé."

ÀNGELS MORA 51 ANYS MESTRESSA DE CASA

MANUEL INIESTA 65 ANYS JUBILAT

JOAN LLAMAS 58 ANYS FOTÒGRAF

JOAN CINTES 66 ANYS JUBILAT

"El servei funciona prou bé. És un funcionament normal i jo mai no hi he trobat cap inconvenient en com funciona."

"No hi tinc res a dir. Crec que en general funciona prou bé i que globalment tenim un bon servei de metges i d'atenció."

"Funciona i va fent. Crec que hi ha coses millorables i que efectivament s'haurien de millorar en el seu funcionament."

"Està bé i funciona. Crec que la sanitat pública funciona i té suficient qualitat com per atendre la gent."

CARMEN SANTOS 51 ANYS . COMERCIANT

"Funciona molt malament. Hi ha moltes hores d'espera, manquen molts especialistes i la demora en visites col·lapsa els serveis d'urgència."

El nou establiment ple de solucions per moblar la seva llar

S A N T

ens t r o b a r à a l'Avinguda Graells 23-25 al costat de Mobil Center.

EIS 4 CANTONS

Política

1

Divendres, 20 de novembre de 1998

P a r t i t s

UDC aposta pel contimiisme en la llista per a les municipals de CiU Recasens, Farrés, Cortès i Paraira repetiran candidatura L'assemblea d'Unió Democràtica (UDC) va donar ahir el vistiplau a la llista presentada per l'executiva local amb els noms que hauran d'integrar-se a la candidatura de CiU a les pròximes eleccions municipals del 13 de juny. Els set primers candidats d'una llista ja qualificada com a "continuista" són, per aquest ordre, Joan Recasens, Jordi Farrés, Xavier Cortès, Cristina Paraira, Carles Brugarolas, Jordi Villalta i Salvador Montes. ALBKRT BALANZÀ

- Saat Cagat -

El president d'UDC a Sant Cugat i futur primer candidat democristià per CiU, Joan Recasens, ha assegurat que els candidats que encapçala "esperem seguir governant en la mateixa línia i confiem que la

Mota entra al comitè central del PSUC Viu al Xè Congrés A. B. -Saat CasatEl desè congrés del PSUC Viu (anomenat així per reclamar-se hereus del PSUC, ara integrat a la coalició EUiA) va escollir aquest cap de setmana els santcugatencs José Fernando Mota com a membre del Comitè Central i Jaume Rodríguez com a secretari polític a Sant Cugat. De caire constituent i preparatiu per a una futura unió amb el PCC (escindits el 1981), el congrés va respirar un clima d'entesa i va aprovar l'informe del secretari general Antoni Luchetti, els estatuts reformats i el nou document polític. Els dos representants locals van introduir una esmena als estatuts per convocar el conclave cada tres anys en lloc de cada quatre, i van esmenar la declaració política amb una autocrítica d'episodis de la història del comunisme com el

paper de l'estalinisme o la marginació del POl'M. Des del nou càrrec, Mota ha donat suport a la línia general adoptada per la direcció i ha indicat que "la feina prioritària del PSUC Viu és Esquerra Unida i Alternativa".

Les aspiracions d'UDC partirien de renovar els tres càrrecs electes actualment a l'equip de govern i, en una negociació encara no tancada pel pacte municipal amb CDC, aspiraria a situar Cristina Paraira, que ja va ser quarta el 1995, entre els deu primers llocs de la llista de la coalició. Els democristians celebren aquest cap de setmana el Consell Nacional, on podria prendre's una decisió final sobre el pacte.

gent ens continuï donant suport". Recasens ha destacat la joventut de la majoria de candidats, amb una mitjana quevoreja els 31 anys, per bé que els sis primers provenen anteriorment de l'executiva d'Unió de Joves i gaudeixen d'una dilatada e x p e r i è n c i a política.

Ple

JoanRecasens, Jordi Farrés i Xavier Cortès ostenten actualment les carteres de Serveis Urbans, Serveis Interns i Descentralització Municipal. En el número quatre, Cristina Paraira és membre de l'executiu. Carles Brugarolas, Jordi Villalta i Salvador Montes són militants de base i col·la-

municipal

Els partits voten contra el nazisme per la c o n d e m n a de l'ultra P e d r ó Varela nunciar aquests focus d'intolerància "que no podem admetre de cap manera". "AquesE-n un vespre de mocions ins- tes mocions són adients, però titucionals i particulars, el ple petites per a tot el que volem va subscriure dimarts una pro- expressar", va afegir. Com a inspirador de l'acord posta de rebuig al nazisme, en institucional, el portaveu d'IC relació amb la condemna de l'ulFrancesc Godàs va advertir l'etradretà Pedró Varela per genocidi i violació dels drets fona- xistència actual de grups neomentals aquesta mateixa nazis organitzats al nostre país, alhora que va setmana. L'acord institucióUüCOrdpOSürÒ els tenir un espenal preveu posar ^ ^ • cial record pels p els noms d Ansantcugatencs na Frank i de AmiCülde MathüUSen Josep Marquès i l'associació AmiJosep Ambròs, cal de Mathausupervivents al sen a dos carrers camp de conde Sant Cugat i centració de comunicar la reflsKfïsP -- " Dachau. David solució a la PlaSempere, taforma cívica contra la difusió d ' E R C , va definir l'episodi de l'odi: nazisme mai més. històric del nazisme com "una El portaveu de CiU, Pasqual de les experiències més exed'Ossó, va afirmar la predispo- crables de l'altra cara de la nasició de la coalició a "denun- turalesa humana. El portaveu ciar la intransigència o els efec- del PP, Jaume Tarragó, va anuntes de les injustícies". Pel PSC, ciar per al pròxim ple la preÀngel Casas va qualificar les sentació d'una altra moció "més persones com Varela com a àmplia, tot i que amb aquesta "enemics del poble" i va de- hi estem plenament d'acord".

Recasens i heines repetiran com a I iJ d'Unió a la llista de CiU. FOTO: X. L. boradors de la comissió política municipal del partit. El període de tensió amb CDC viscut ara fa unes setmanes per les dificultats sobre el pacte municipal ha trobat el seu moment de distensió a les portes dels consells nacionals de les dues formacions: el d'Unió aquest cap de setmana i el de Convergència el dia 29. En aquests conclaves, Recasens ha advertit que no forma part de l'ordre del dia tractar el pacte amb l'altra part de la coalició nacionalista, però sí que pot sortir a col·lació si en els

propers dies hi ha alguna notícia al respecte. El que és segur, al seu parer, és que el pacte amb CDC serà un tema segur als passadissos. El dirigent democristià no ha volgut apostar per un possible acord en els pròxims deu dies. "La negociació és global i se'ns escapa, però és possible que aquest cap de setmana hi hagi alguna cosa", apunta. Si no fos el cas, Recasens ha fet una crida a "no atabalar-se", tot precisant que encara "ens podem aguantar, però no molts dies".

A. B.

- Saat Cugat -

a dos carrers de Sant Cugat

Servei d'Ocupació Municipal

ESTÀS SENSE FEINA I VOLS TREBALLAR? AL SOM t'ajudem! •Estudiant les teves possibilitats reals de trobar feina •Donant-te suport en el teu procés de recerca de feina. •Informant-te sobre les ofertes de treball. •Inscrivint-te al Servei Català de Col·locació. -Oferint-te possibilitats de formació. •Animant-te a crear noves empreses.

INFORMA-TE'N SOM Rbla. Can Mora, 11, 3r. Sant Cugat Tel. 93 589 18 17 - Fax 93 675 40 16

Que trobis feina, çés tambçe la nostra feina. Saat Cuart M VaMè»

8

PoKÜca

H S 4 C A N r M V S Divendres, 20 de novembre de 1998

P a r t i t s

Servei

m i l i t a r

El P P disposa d'enquestes que li auguren resultats 'excel·lents'

Tres de cada quatre mossos santeugatencs 9 Líders del partit visitaran el municipi d'ara fins al gener faran la 'mili a casa A. B.

A. B.

-SantCugat -

Sant C u g a t rebrà e n t r e d e sembre i gener diversos pesos pesants del Partit Popular disposats a propulsar la candidatura de J a u m e Tarragó, o del seu substitut encara no anunciat, amb vista a les eleccions municipals del 13 de juny. La primera cita serà el 12 de des e m b r e pel tradicional sopar de Nadal, en què hi ha confirmada l'assistència, com l'any passat, del secretari d'Estat per a les Administracions Territorials, Jordi F c r n a n d e z Díaz, i de la delegada del Govern, Julià García Valdecasas. El president provincial, Antoni Ainoza, va anunciar dilluns en roda de premsa que els conservadors treballen a m b primeres e n q u e s t e s q u e els auguren resultats "excel·lents i espectaculars" en els comicis al municipi, després dels quals " n o es podrà governar sense tenir en c o m p t e el P P " . Una comissió electoral de cinc persones, sota la coordinació del regidor Ramon Gaspar d e Valenzuela, ha rebut ja bona part dels s u g g e r i m e n t s dels milit a n t s per trobar un relleu adient o repetir el cap d e llista. Segons Ainoza, la candidatura de Sant Cugat està considerada com a "prioritària" per la direcció provincial i reflectirà un equilibri entre l'experiència

ga excepcional però igual d'admissible. És el cas d e R u b é n Carpio, que hauria d'incorpoTres de cada quatre joves rar-se al n o v e m b r e de 1999 a santeugatencs faran el servei la regió Pirenaica. Carpio exmilitar a prop de casa, segons es plica que va optar per la PSS desprèn dels resultats del sorara fa un mes, després d'haver teig de quintos celebrat dijous complert diverses pròrrogues passat. D e s d'Abellan Martíal servei militar. "Tinc una bonez fins a Zarza Espejo, són tiga i anar ara a la mili em xafa 117 els joves santeugatencs que els plans", indica. han entrat enguany al bombo Altres casos són els d'al·legad'un procediment q u e podria ció de malaltia, com Antoni ser l'últim, si fructifiquen les B u r g u é s , q u e s'incorporaria noves negociacions entre CiU t a m b é al novembre a la regió i el PP perquè s'avanci la forPirenaica. Burgués s'ha mosmació de T ir , r ' i trat confiat que l'exèrcit proLü lliSta OfiClül el recurs que ha p r e s e n t a t l'exc l o g u i ja q u e , 2000. Dels 117 . v per aquesta raó. mossos, 87 esva obviar fer la tan destinats a P S S . Burgués la r e g i ó P i r e ha a dmès que naica, 19 aniran "de ganes de fer a la regió Nordla m i l i n o en oest, 5 a Baletinc cap ni una, però pel destí ars, 3 a Canàries, 2 a Centre i 1 que m'ha tocat, també he tina Melilla. gut sort". Un cas a m b menys Aquestes xifres, però, a d m e sort, però q u e s'ha pres a m b ten algunes matisacions, ja que optimisme, és el de Pedró Jean el Ministeri de Defensa ha de M a i r e t , d e s t i n a t a la r e g i ó pronunciar-se encara sobre alNord-oest a l'agost. "Estic esguns dels mossos. La llei estitudiant però, a banda de Catapula que un jove pot declararlunya, Galícia és l'única zona se objector fins a dos mesos on m'agradaria anar a fer el serabans del sorteig i esperar la vei. Hi tinc amics". Les llistes resolució encara q u e entri en completes d e destinacions poel b o m b o a causa d e l'impàs d e n c o n s u l t a r - s e al d e p a r t a administratiu. Si el termini de m e n t d e P a dró de l'Ajuntadeclarar-se és inferior a dos mem e n t o al Servei d'Informació sos, fins a un dia abans, el tràJuvenil d e la Casa d e Cultura. mit acostuma a ser per pròrro- Sant Cugat -

fcssionai a íany encara ha de resoldre

Ainoza va reunir-se amb els militants la enseva visita a Sant Cugat. FOTO: X. /..

Ainoza adverteix que no es podrà governara Sant Cugat sense tenir en compte el PP

paper de defensa o de mig i altres, de davanter") i va afirmar la utilitat de votar el P P també com a força municipal, la seva assignatura p e n d e n t , en les més de 200 llistes que presentaran a la demarcació de Barcelona. "La nostra sensibilitat e s t à p e r f e c t a m e n t d e mostrada i ho h e m constatat a m b fets i no a m b paraules", va concloure.

com un partit d e govern i com a "partit català de c e n t r e " , Ainoza va considerar s u p e r a d a Petapa sota la presidència de Vidal Quadras ("hi ha èpoques q u e s'ha d e desenvolupar un

Ainoza encara va voler pronunciar-se sobre les dificultats per designar l'alcaldable a CiU i el PSC al municipi, en què va assegurar que el PP serà el partit que es presentarà a les eleccions amb una estructura més cohesionada i amb més ordre intern.

i la joventut dels militants. Dins de l'estratègia de presentar-se davant l'electorat

/ impas de diversos casos d'objecció declarats recentment

EL CLAUSTRE SANT CUGAT DEL VALLÈS MÉS ENLLÀ DE LES FORMES

Presentació del llibre per Joan Tortosa dimarts 24 a la Sala Capitular del Monestir a les 20,00b. HI ESTEU

CONVIDATS!

lÉfí^Ifl·

&f*

j&

S&,'*-

*«fiC

.* .

>

3K tfc

*• *

v^

^

*r

_**"**

- «,

.5*

~

I '/<2P^«r

l't

<#*s

»• • *

= »

Ai

Ara els nostres rius desemboquen al Palau Robert. Els rius de Catalunya són molt més rics del que t'imagines. Són tot un món per descobrir. Amb el seu misteri. Amb la seva pròpia fauna. Amb la seva mitologia. Amb el seu passat. I també, amb molt de futur. I és que ara, a Catalunya, els rius tenen i ens donen vida. Redescobrim i conservem la seva màgia. Perquè els nostres rius són un patrimoni de tots. Ara. a Catalunya, els rius són vius. Viu-los al Palau Robert a partir del 6 d'octubre a I' — X p O S i C Í O

FfTTBGenera|itat WPJ

de Catalunya

Ara és demà

L

©

S

V

G

U

S

C i G l

1*111

/\gbar

ELS i CANTONS

Opinió

10

^ ^ ^ L ^ , Divendres, 20 de novembre de 1998

E d i t o r i a l

ELS CATYTONS St-rnunarj independent de Sant Cugat del Valtts

%

i Sant Cugat, 3 . L crS.uH \nr.mi. 1^. k i n m - 08190 Sani Cugai del Vallès l'cl smt.2f.2- F«51W20 9! KdiiinelcurcriK J hrtp ,','viljwcb.com/untcugit \. -nuíi sjnii ugjr&viljwcb.com

Aprovat!

Consoli d'Admlntotraclò Riimon (UAU (president) Josep M. Cabrcri/íi, Pere K * | u e r d j i Xavier Fornells (editor delegat)

Dlr·ctora A u r j Costa

D

Redacció Tema de la K t m u i a : Glòria Francolí; Política/ E c o n o m i a : Albert Balanza; E n t o r n / O p i n i ó : Aura Costa; Soeielal: Iolanda Pàmies; C u l t u r a : Josep Maria M i r ó ; Emporta: Alcx López; Radiografia i enquc*ta: Montse Sant; Solidaritat: Mònica Bernabé; D i a l r i c l e s : Alícia D. B u j

Cowwctol Anna M ' Boncompte

CofiMll Editorial Ramon Cruu ípresidcntl Josep M . Cabrcrizo (vicepresident) Víctor Alexandre,Francesc Carbó. Jordi Casas, Narcís Castanyer, Albert De Pablo, Pere Ksquerda. Xavier Fornells, Kristian Merbol/.hemier. Rogch Pedró, Ramon Pros. Lluís Puig, E m i l i Refie. Marta Subirà. Paco Soler, Josep A. T e i x i d ó , Joan Tortosa, Josep M . Sans Travé, Joan Troyano, Jaume Tubau, Hector Vall, Núria Zabala Aura Costa (secretària)

Subscripcions I.aura M o n t c r

Xa v i [.airosa i Oscar Benito

Dlsaany 11 Gemma Jurado

Àlvar Masllorcns Impressió Rotimprcs (972) 40.05.95

Distribució Mailing Vailet S L l'el. 589.23.71 Dipòsit ICIÍJI• ( i 1-405-93

c KK4 < U

Ix cditonjU. Eh aniciet M(RM> AI no fj acvj nercMih·ncnt PublicJOA adhendi «:

(i)ACPC Associació t a u l i n i tk la Premsa Comircil

'C/«ecnWon*,ll»d7 HFo5«Í37l

Distribució d'ELS 4 CANTONS als subscriptors

^ ^ \

e s p r é s d'anys de discutir sobre la necessitat de reformar i tornar a omplir de contingut la Casa Aymat; després de tant parlar de l'escola del tapís, finalment el ple municipal ha aprovat la reforma que ha de dur el futur centre d'investigació del tèxtil Fundació Grau Garriga a la nostra ciutat. I aquesta decisió no pot fer més que satisfer-nos perquè de tots és sabut la importància d'aquest centre tant estretament lligat a la nostra història més r e c e n t , gràcies sobretot a la figura de Josep Grau-Garriga. A casa nostra, tant la cultura com la història han tingut sempfe un paper predominant com a símbol d'identitat nacional. I l'escola del tapís, no forma part de la cultura i la història? Es més, no és part del passat de la nostra ciutat? Un passat, però, que ha de tenir futur amb el centre d'investigació

El

del tèxtil que s'ha d'instal·lar a la Casa Aymat.

que part dels diners públics no es poden gastar en habitatges privats. I és que dins del projecte s'hi contempla un habitatge-taller perquè Grau-Garriga hi faci llargues estades i, és clar, investigui i treballi. No cal tornar a recordar l'aportació d'aquest santeugatenc a la ciutat i al món de l'art contemporani. No serem nosaltres els que insistirem en el seu reconeixem e n t i vàlua, c o n e g u d a arreu del món. Ens refermem, però, en l'opinió expressada en anteriors editorials, on l a m e n t à v e m

Elple municipal ha aprovat la reforma que ha de dur el futur centre d'investigació del tèxtil a la ciutat Cap partit polític nega la importància i el relleu que aquest centre donarà a Sant Cugat. Ben al contrari, tots c o i n c i d e i x e n en la importància del projecte. EI que sorprèn és que s'hagi tardat tant temps en aprovar-lo si tots hi estaven d'acord. I encara sobta més el motiu d'alguns partits polítics, com PSC, IC i ERC, per votar-hi eh contra. Les tres formacions estan d'acord en la necessitat del centre, però les tres hi voten en contra perquè consideren

l e c t o r

Cap partit polític nega la importància i el relleu que aquest centre donarà a Sant Cugat

l'actitud estreta de bona part de l'oposició, que es mostra d'acord amb el projecte però s'encalla en el tema que té més poca transcendència. Ara bé, per la petitesa i pel que representa en l'àmbit personal per a en Grau Garriga pot fer-li repensar la generosa aportació d'obra i treball que vol fer per al seu poble. La gran discussió política en el projecte és el de si l'artista gaudirà amb diners públics d'un espai de 85 metres q u a d r a t s per a ús personal, que vol dir treballar, investigar i residir-hi en les seves estades a Sant Cugat com a motor i ànima d'aquest centre. Crèiem que la generositat i visió oberta d'uns protagonistes i d'un projecte rebria el suport unànim de tots els nostres representants polítics. Llàstima que la retrobada entre Grau Garriga i la seva ciutat comenci amb una picaresca tan galdosa.

escriu

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Coll Fava Il·lustríssim Sr. alcalde, La Junta de l'Associació de Veïns de Coll Fava es veu obligada, molt a disgust seu, a fer aclariments, en resposta a les seves declaracions a alguns mitjans de premsa. 1. L'objectiu de la nostra revista (no butlletí) era informar els veïns dels temes que ens preocupen, que ells ens havien fet conèixer i que l'Ajuntament no havia solucionat La rotonda era coneguda pels veïns, a través de la premsa local. 2. Estem sorpresos de saber que hi havia un diàleg obert, si bé és cert que l'única trobada que hem mantigut (no com es diu "converses i reunions") amb vostè va ser positiva, no esperàvem un tall de 3 mesos sense cap resposta als problemes plantejats en els nostres escrits, fotografies i vídeo que té en el seu poder. Tot i això, després de llegir les seves paraules, estem esperançats per la voluntat de comunicació que expressa.

3. No entenem que sens titlli de demagogs, quan el que hem denunciat i demanat són fets evidents i demostrables: només cal contrastar-ho i constatar-ho. Recomanem als qui fins ara han fet periodisme de saló que exerceixin el d'investigació, i així puguin objectivar els fets. El contrari s'aproxima força al maniqueisme. 4. Senyor alcalde, l'època electoral s'acosta per a vostè, nosaltres la patirem i els polítics la gaudiran. Però aconseguirem que tots ells girin el cap i mirin el nostre barri. Només hem de dir: "No hi ha cap mena d'interès polític en les nostres demandes". Es pot dir més alt però no més clar. Si veu fantasmes darrere les nostres accions, busca excuses per llançar acusacions (excu-

satio non petita, acusation manifesta). La junta de l'AV es va comprometre davant del veïnat que es mantindria al marge de la juguesca política. Tema a part és que pugui haver-hi persones concretes que formin part de I junta de l'AV i tinguin els seus ideals polítics; les seves accions individuals no representen l'associació, com s'ha intentat divulgar malintencionadament. Això, però, entenem que no justifica la seva valoració, subtil en la forma, inoportuna i peregrina en el contingut, què aquí tot el que es fa és política. Amb aquest discurs es menysté la tasca dels ciutadans anònims, en un 95% sense adscripció política, que se senten enganyats i desprotegits davant d'una situació injusta. Tot això no hauria arribat si

el govern municipal i la resta de partits del consistori haguessin vetllat perquè una de les Operacions immobiliàries més importants s'hagués desenvolupat amb eficàcia i correcció. On era tothom, govern i oposició, mentre s'anaven produint irregularitats de tota mena? 6. Ens posem a la seva disposició per al diàleg, per concretar solucions a tots els problemes sense dilacions i amb compromisos en ferm. Li fem avinent el nostre desig d'acabar al més aviat possible amb tot això, i poder construir Sant Cugat amb la resta de la ciutadania./ LA JUNTA DE L'AV. DE COLL FAVA

ció d'economia i en la primera de les editorials es van cometre una sèrie d'imprecisions que voldríem corregir: Quan parlàvem de les inversions que la Generalitat farà l'any vinent a Sant Cugat, vam assenyalar que

es destinarien 2'9 milions de pessetes a l'institut Leonardo Da Vinci, quan en realitat aquesta partida s'atorgarà a l'Angeleta Ferrer. Pel que fa a la utilització d'aquests diners cal indicar que es tracta del romanent d'unes obres fetes al centre educatiu. També hem de precisar que, si bé és cert que l'Escola Gollserola l'any vinent només rebrà una partida de 149 milions, en pressupostos posFe d'errates teriors s'espera que se li assigni la En el passat número, dins la sec- resta de diners fins a completar els 271 milions que el Govern havia JUVE, GAVARA, BECH i ROVIRA ASSOCIATS, S.A Assessorament Fiscal i Comptable promès destinar per a la reforma del Planificació Fiscal col·legi santeugatenc. Serveis d'Assessorament Financer Que quedin així aclarides les imprecisions, disculpant-nos pels maAssessorament i Planificació Laboral BELL.&4É9pdATS lentesos que s'hagin pogut produir Serveis Jurídics A Rambla del Celler, 17 • Tel. 93 674 1784» Fax 93 674 16 15 • 08190 SANT CUGAT per la informació publicada.

^J^Jj »w

Opinió

E1S / C 4 N T O N S Divendres, 20 f/e novembre de 1998

La

11

l l o t j a

La clau diferencial VÍCTOR ALEXANDRE

E

ntre Catalunya i Espanya hi ha notables diferències, però n'hi ha una que demostra fins a quin punt la proximitat geogràfica no constitueix, necessàriament, un factor predeterminat de parentiu ideològic entre dos pobles, ni configura simètricament la seva actitud davant la vida. A Catalunya, per exemple, li agrada pensar que el tret més definitori de la seva especificitat és la llengua. N'està tan segura, que fins i tot n'ha persuadit Espanya, la qual cosa explica l'esforç, sortosament fallit, que aquest país ha esmerçat a convertir el català en un simple vocabulari de relacions domèstiques. Per a Espanya, en canvi, no hi ha res més important que l'Estat, l'Estat és el déu omnipotent, principi i final de totes les coses. Si per als catòlis primer fou el Verb, per als jacobins primer fou l'Estat. Així com el primer es féu carn, el segon es féu poble. L'un va donar nom als animals, l'altre identitat als humans. Amb aquest poble, però, no és fàcil entendres'hi, i no només perquè menysprea tot allò que ignora, que és molt, sinó perquè per a ell el rebuig dels catalans a ser espanyols resulta tan irreverent i provocador com ho seria una hipotètica revolta de les formigues a ulls del

El

S e v e r

Creador. No, no serà per il·luminació divina, - q u e tants ingènuament esperen- que Espanya reconeixerà l'espoli i el genocidi cultural de Catalunya. El reconeixement de la seva personalitat, inclòs el dret de les nacions adultes a decidir

La diferència entre Catalunya i Espanya és que la primera "és" demòcrata i la segona "està " en democràcia lliurement el seu destí, només li arribarà com a culminació d'un procés de maduresa. Ser el narrador d ' u n c e n t e n a r d e documentals de T V 3 sobre el regne animal m'ha ensenyat moltes coses que no sabia, però una de molt important és que no és cruel la naturalesa, simplement li és indiferent qui neix i qui mor. La vida és dura, és clar que sí, per això només sobreviu aquell que és conscient dels seus drets, i la primera condició per defensarlos és creure-se'ls. Catalunya no inspira respecte. Euskadi, Escòcia o el Quebec, sí

i

en

que n'inspiren, Catalunya no. No n'inspira perquè encara vol i dol, i aquest deslliurament de responsabilitats suposa per a ella un mal negoci i una bicoca per a Espanya. Totes dues, però, es troben en un atzucac. La primera, immersa en una dilatada pubertat ideològica; la segona, rabiüda per la percepció dels símptomes de la senectut. L'una té por de fer-se gran, l'altra té por de morir. Per si ens serveix de consol, la vellesa no està pas renyida amb la ignorància. Per llarg que hagi estat el viatge de la vida no tothom arriba a porr havent desxifrat els reptes de la travessia. Més a prop del Cid Campeador que d'Ulisses, l'odissea espanyola s'acaba, sí, però amb les xarxes patèticament buides. Tot i així, la diferència clau entre Catalunya i Espanya no és homèrica sinó semàntica: Catalunya és demòcrata, Espanya està en democràcia. No és pas el mateix. Un dels principals esculls de la nostra llengua és la subtil diferència que separa dos verbs d'aparença tan fraterna com ser i estar. Sense ànim d'esverar els filòlegs per la simplificació, el verb ser (o ésser) precedeix sempre aquells adjectius que indiquen característiques permanents o definitives (és viu, és mut, és mort)

T i t o

mentre que el verb estar expressa situacions transitòries (està malalt, està rient, està nedant). Igualm e n t , no é s el m a t e i x ser d e m ò c r a t a q u e estar e n d e mocràcia. Els pobles q u e són demòcrates no conceben cap altra força que la parlamentària, els pobles que estan en democràcia utilitzen les llacunes del sistema per imposar la seva concepció feudalista de la vida. Mai no t'ensenyen la destral, només et recorden que la tenen. D'exemples n'hi ha molts. El risc de revolta social i militar a Xile arran de la demanda d extradició de Pinochet ha servit per

Catalunya no inspira respecte perquè encara vol i dol. Euskadi, Escòcia o el Quebec sí que n'inspiren posar en evidència la fràgil cultura democràtica d'aquell país, convertit, amb el guiatge d'experts de la CIA disfressats de directors artístics de Hollywood, en una democràcia de cartró-pedra. Algú pot imaginar, fins i tot en

El

els somnis més delirants, una Catalunya captiva d'una altra voluntat que no sigui la de les urn e s ? H o m p o t dir el m a t e i x d'Espanya? Fets reals, no pas somnis delirants, com l'esperpèntic 23-F, només són possibles en pobles que estan en democràcia, mai en aquells que són demòcrates. Per sort, el marc de la Unió Europea n'impossibilita la reedició, però no garanteix que Espanya, atès el cas -basant-se en una Constitució redactada sota la coacció implícita d'una força armada-, no oposarà el seu exèrcit a la voluntat autodeterminista del Parlament català. Com cal interpretar l'article segons el qual l'exèrcit és el garant de la unitat de lafiàtria? I qui financia aquest exèrcit? Francament, només un poble que es nega a despertar del son dels infants és capaç de contribuir econòmicament a fornir l'exèrcit que un dia podria ser el seu botxí. La distància que hi ha entre ser demòcrata i estar en democràcia és la mateixa que hi havia entre Glenn Ford i Leslie Nielsen en un film de George Marshall dels anys 50. Nielsen li deia a Ford: "Saps quina és la diferència entre tu i jo? Jo sé que mai no em dispararàs per l'esquena; tu, en canvi, no pots estar-ne tan segur".

p o r x o

Made-in-Catalonia IORDI GARRIGA

N

o es comprèn que s'ha entrat en una altra era i, per desgràcia per a uns i per sort per als altres, és la nostra era i l'hem de viure plenament. Es una nova era que demana als catalans que deixem d'una vegada de mirar-nos el melic. Ens han dit que érem treballadors i homes de seny. quan tots plegats, amb l'ajuda dels ponts, ens hem tornat una mica mantes. La dita "pencar com uns negres" es considera una al·lusió a l'apartheid. N o m é s amb la lluita diària, l'ordre, la metodologia i el seny es podrà navegar en el mar de l'any 2.000.

L·- -

?ïv'

»

•$ |

•Jf n &$

Estem envoltats d'urgències, i aquestes no resolen les coses importants, que se solen ajornar sine die. L'obra ben feta dels futurs productes i serveis catalans ha de ser la seva marca d'origen. L'obra ben feta ha de ser el "Made in Catalonia". Pijoan afirmava que els catalans som una barreja d'almogàvers - h o m e d'aventura i risc- i

botiguer tipus Senyor E s t e v e - h o m e del dia a dia. És la clàssica lluita entre el risc i el seny. En el punt mig hi ha l'ideal. La reacció es fa lenta, ja que es vol modificar l'avui, fruit de l'ahir, i no s'empra la tasca d'influir en el demà que comença avui a mitjanit. Falta prospectiva -amb " o " - per fer front al futur. El secret del miracle japonès ha estat només saber aprofitar el millor de les altres societats, una fam insaciable d'aprendre dels altres (llibres, conferències, congressos, viatges col·lectius d'estudis), disposició d'arribar a un acord a través del pacte (això és molt català), no prendre cap determinació fins que tots els interessats hi estan d'acord (d'aquesta norma de managementtn diuen el nemawashi, és a dir, embolicar amb tendresa les arrels d'un arbre per poder trasplantar-lo) i, finalment, mai sacrificar el llarg termini pel curt. La conquesta quotidiana d e Catalunya cada català la té a l'a-

bast, només és qüestió d ' e m p r e n d r e el camí q u e - j u g a n t amb el seu sinònim francès, route, no té res a veure amb la rutina- d e m a n a c r e a t i v i t a t q u e , contràriament al que es creu, no significa crear del no-res -això només pertany al creador- sinó desestructurar de nou tot allò que hagi quedat obsolet o rovellat, assumint el progrés amb la profunditat i la serietat que cal: amb seny i optimisme. La nostra producció ha de ser competitiva, en qualificació diferencial i en increment quantificable. A partir d'ara ja no val la suor, és a dir, la transpiració, el que ens demana el moment és imaginació. Però el primer que demana la imaginació és oblidar-nos de les tristes perspectives, sempre basades en una òptica del passat, i aprendre a preveure amb sentit prospectiu, que és la forma més positiva d'estudiar i preveure el futur, no tan sols per comprendre'l, sinó, el q u e és més important, per influir-lo.

12 Opinió C a r t e s

H S - M A y n W N S Dkrndres, 20 de novembre de 1998

d ' u n

s a n t c u g a t e n c

des

d e ,

L ' e s p i t l I e r a

Roma (I): moltes ciutats alhora

Suports

lo.SKI' M . I.M'MÀ ÀLVAR MASLLORF.NS

L

a meva segona parada és Roma. Si a Frankfurt era gairebé impossible perdres'hi, aquí em perdo quasi cada dia. lis una ciutat molt bella, molt digna (la mare de totes les ciutats, diuen), molt agradable, però, per a mi, caòtica. I n caos ric, simpàtic -però caos, al capdavall. I no em refereixo pas al trànsit romà, que és abundant però que es regeix eficaçment per les sexes pròpies lleis (el més decidit passa el primer, i els altres ho accepten sense protestar); jo el trobo més àgil que el de Barcelona. No: em refereixo al caos organitzatiu en molts altres aspectes de la vida. No aconsegueixo que m'expliquin clar com anar des d'on visc fins al centre: cal fer un parell de combinacions amb autobusos que no se sap quan surten, ni si surten. N lés d'un cop m'he trobat tornant a peu a mitjanit perquè l'autobús s'havia esfumat, i a Roma no hi ha taxis lliures pels carrers; cal trucar-los per telèfon (i cal que el telèfon funcioni). No pretenc donar cap imatge ne-

gativa; Roma és un plaer continu. Però la deixadesa, o apatia, o no sé com dir-ríe, m'ha sorprès. Als transports públics no sembla pagar gairebé ningú. En un mes no hi he vist cap revisor. Sovint és difícil comprar el bitllet, perquè a moltes parades no hi ha la màquina. "Vada gratis!" em diu alegrement —us ho juro- un conductor. Quan ho explico a una amiga romana s'enfada amb mi i em diu: "Es cosa de la consciència de cadascú". Seria fantàstic viure en un món q u e funcionés segons la consciència de cadascú. Intueixo que deu respondre a una política deliberada per fomentar el transport públic. Però, si és així, per què no dir-ho clarament? El fet és que em faig un tip de caminar, i els primers dies, com que no distingia en el mapa allò que són els set turons, acabava rebentat de tant pujar i baixar. Va ser una sort, p e r q u è així vaig conèixer millor la ciutat que, com totes les mil·lenàries, consisteix en diverses ciutats, una dins de l'altra: la Roma clàssica, de la qual,

El

irònicament, gairebé només en queden senceres les basíliques cristianes; la Roma medieval, pràcticament inexistent (fora d'unes poques esglésies romàniques i, m'imagino, el preciós barri del ' 1 histevere); de gòtic no n'he sabut veure quasi res. M'expliquen que Mussolini destruí molta part medieval perquè no era el seu model estilístic preferit. La Roma ren a i x e n t i s t a i barroca són impressionants. I la moderna, tan sorollosa (qui sap, però, els sorolls que devien fer les altres?), amb els seuspahzzos (blocs de pisos) de colors ocres, a mi em sembla força digna. Sense oblidar "l'Estat del Vaticà", és clar, que començà essent una basílica més o menys com les altres, enderrocada al Renaixement per bastir-hi l'enorme construcció actual. És residència del Papa només des del segle passat, quan va haver de ser tret per la força del Quirinal "sense poder endur-se'n ni la vaixella", segons ens explica el guia. El diari radical La Reppubíua encara ara no ho paeix: "Una parte del territorio na-

zionale italiano è stata alienata ad una potenza straniera" escrivia l'u de juny d'enguany, queixant-se de la invasió d'actes i de turistes previstos per al Jubileu del 2.(KK) que amenaça, segons ell, deixar K.O la ciutat. En preparació d'aquest Jubileu hi ha en aquests moments unes 500 obres públiques de neteja i de restauració en marxa; cadascuna amb un cartell que la cobreix totalment, on consta que es fa per encàrrec de l'Exc. Signore Presidente delia Reppublica, de l'il·lustríssim Consiglio di Ministri, del molt digníssim Sindaco e Comune da Roma, e t c , i com que ja no hi cap res més, en lletra tan petita que cal posar-se les ulleres, el nom del monument que s'hi amaga al darrere i que estan restaurant. Em diuen q u e els romans n'estan agraïts perquè és la primera vegada que se'ls donen explicacions del que s'està fent. Durant llargues dècades la deixadesa semblava no tenir fons. Sembla que ara s'inicia una dinàmica diferent; tant de bo.

s o t e r r a n i

La moda, l'anorèxia, l'estupidesa M O N T S E R R A T RUMBAI

E

ls qui no teniu fills adolescents. aneu a veure la roba que es ven a les botigues on aquesta canalla compra o, més ben dit, voldria comprar. Perquè el cert és que la gran majoria d'aquests joves, parlo de noies, no poden comprar res. Per què? Doncs perquè tot el que es ven és supercsqiiifit. les talles són tan petites que sembla que els únics clients siguin les noies que van pel camí de ser anorèxiques. Els qui teniu filles adolescents, sabeu de què parlo. Amb una mica de sort, les vostres filles tan sols sortiran de la botiga acomplexades; si no hi ha tanta sort. sortiran decidides a apriniar-se com sigui per poder anar mínimament a la moda i "ser com les altres". 1 .'altre dia anunciaven per la TV

un programa dedicat a l'anorèxia, i com Catalunya feia front a aquest problema, cada vegada més estès. El que a mi em sorprèn és que no n'hi hagi moltes més, de noies anorèxiques. Aquesta roba esquifida i de miniatura només es troba a les botigues on venen roba per a noies, no a la dels nois. Aquests es poden veure lliures de l'estupidesa de la moda, poden comprar tot el que vulguin, perquè les talles són les nomials. Ens pensem que les noies tenen ja els matexios drets que els nois, doncs no és així, en el món de la moda les noies estan esclavitzades a seguir les últimes novetats, el que es porta, el que està "de moda", per molt irracional i antinatural que aquesta sigui. Una adolescent normal rep con-

DEU fltu ...COltM CANVIAT SANT CUGAAAT»!

tínuament el bombardeig de la televisió, on surten noies d'una bellesa escultural, primes, esveltes, perfectes. Potser s'adonaran que al seu entorn no n'hi ha gaires, d'aquestes belleses, i per això aquest fet no les angoixarà gaire, però quan vagin a comprar roba i vegin que els és totalment impossible de comprar res perquè simplement no els cap, el més normal és pensar que són elles el problema, no que la moda d'aquest any sigui per a raquítiques. Tot i que les mateixes d e p e n d e n t e s reconeixen que aquest any tota la roba els ha arribat extremadament petita. Tothom s'estranya que tinguem en la nostra societat cada vegada més casos d'anorèxia, però realment ens ha de sorprendre aquesta realitat? Molts adolescents són

TT

fràgils, insegurs, no s'accepten com són, i la nostra societat només els ofereix uns models que són excepcionals, uns models perfectes amb qui no poden competir, uns models que els farà crear encara més angoixa i més inseguretat. L'adolescència pot ser un dels períodes més interessants i més rics de la persona, però també pot arribar a ser un infern. Hauríem de saber sortir-nos d'aquests paranys que estem creant als nostres joves. Com? Difícil respondre-hi; estem tots massa immersos intentant sobreviure en la dinàmica imparable de la nostra realitat. Si tingués una botiga o estigués dins el món de la moda, anunciaria roba per a gent normal, roba que anés bé a tot tipus de persona, roba per a gent sana i normal.

RfcCOKPO QUE .„ OUI lítíftVlST ANàVE/ft A ÍA VINYA \ QUI 61 VfcUUDu™ \\ * * B CAKHO,.. COtt SI FOS AHIÏU

Feta la llei. feta la trampa, diuen. I pel que fa al suport institucional per a les publicacions en català, el panorama no és l'excepció. Fóra bo que tots plegats ens anéssim acostumant a produir cultura sense que al darrere hagi d'haver l'ajut institucional de torn, i sense que convertim la producció en català en el conte de la pena. Sóc el primer a reconèixer (i a patir) les dificultats amb què topem aquells que ens hi dediquem. però d ' a q u í a d e f e n s a r q u e aquests ajuts han de ser condició sine qua nou, hi ha un abisme. El que és enganyós, amb tot, és aquest suport genèric que esmentava suara: les condicions estan pensades perquè no s'hi colin produccions dels anomenats autors-editors, és a dir, d'aquelles persones que s'editen un llibre i que podrien comptar per a això amb l'ajut institucional. Però el cjue s'aconsegueix amb les premisses que es demanen és que únicament se'n beneficiïn aquells a qui, en realitat, no els caldria; sabem que hi ha qui pot aguantar estructures faraòniques gràcies a aquest suport, o editar certs llibres perquè hi ha una part de la producció que ja tenen col·locada d'entrada. Però els petits editors, que són els que no tenen mitjans i aquells a qui realment podrien ajudar aquests suports (sempre que la seva tasca ho justifiqui per un interès manifest, com hauria de ser sempre, en tots els casos), es veuen bandejats ja d'entrada. Gràcies a aquest muntatge us podreu explicar perquè a la Biblioteca del Mil·lenari hi ha la penosa dotació q u e hi ha. No us heu preguntat mai per què hi ha en existències llibres prescindibles (per ser benevolents) i en canvi en falten altres de fonamentals? El Centre Cultural, segons tinc entès, destina una part del seu pressupost per a la dotació de l'esmentat centre. Des d'aquí, voldria demanar a qui correspongui que ampliï al màxim aquesta partida i, sobretot, que deixi en mans dels professionals de la biblioteca la tria dels llibres que han de formar part del seu fons.

mAmAAAAA A L'AVI U TORWAl AGAFAR LA CUGATITISSS 11

CéÜt&tX,

Opinió 13

H S 4 CAMIONS Dwendres,20 de novembre de 1998

A

g r a n s

t r e t s

Josep M. Àngel Contundència i emotivitat El dibuixant Frederic Cabanas i la grafòloga Eugènia Barrachina retraten la personalitat de Josep M. Àngel, president de l'Associació de Veïns Sant Joan de Mirasol. L'estudi que ve a continuació ens revela els trets més ocults de la seva personalitat.

Wt~

(A/U^ \AC<V

a t o ^ c i o ^ £o!c

<\"-*-

>-1

COM -

1. Ce. ^ •

L

'estudi grafològic de Josep Maria Àngel ens deixa entreveure un esperit curiós, amb enginy, creatiu i ràpid en la presa de decisions i la improvisació; aquests són aspectes genèrics en la seva personalitat, tant a nivell d'intel·lecte con en el seu caràcter. Es un home que sempre està atent als successos del seu entorn i que té una rèplica fàcil en el terreny verbal, que fins i tot a vegades el porta a ser contundent i incisiu. Es mostra nerviós i emotiu però, no obstant això, se sap controlar i mantenir a la defensiva, amb una actitud reservada i cauta quan ho creu convenient. La rapidesa mental li permet atendre amb agilitat diversos temes a la vegada. És una persona creativa i amb recursos,

««fjb^w^í»

R e t r a t

d e l

C e n t r e

activa, amb força de voluntat i bastant autònoma, tant en la seva manera de pensar com d'actuar. El seu sentit pràctic el manté amb els peus a terra i l'enfronta a la realitat amb una actitud força crítica, tant amb ell mateix com amb les persones del seu cercle més proper. El traç de la seva lletra ens el mostra com un home intel·ligent i que té un bon nivell de maduresa, tot i que en algunes ocasions es pot trobar alguna ambivalència al seu interior i pot tenir una mica de mal geni. Amb lu col·laboració:

OZJPJ SELECCIÓ - FORMACIÓ Aragó, 208, 3r 3a - 08011 Barcelona Tel. 93 451 04 39" - Fax 93 451 73 96

C u l t u r a l

SL 1 text, escrit per Bernard Pomerance, es va estrenar a Broadway el 1979.

ll< 1 doctor Treves rescata John Merrick de les grapes del seu propietari Roos.

L·i a història és la vida de John Merrick, un home que patia neurofibromatosi.

L

J J umiliat i vexat com a monstre de circ en una fira. O

CJ xhibit com a monstre de saló, serà cuidat, alimentat i vestit per l'alta societat de la seva època. F

inalment, però, viu en un ambient de respecte i confort.

A.

nna Duato interpreta una famosa actriu anglesa, Mrs. Kendal, de la qual s'enamorarà, com en el mite de "La bella i la bèstia"

bra configurada per vint personatges, interpretats per vuit actors.

JVI ariano Barroso dirigeix la versió de Juan Cavestany. D

arreja i símbol de l'àngel i el monstre.

J \ epartiment on sobresurten Anna Duato, Vicente Díez, Pere Ponce, Maria Pujalte... Jji n aquest muntatge trobarem uns personatges que busquen apassionadament, bé l'amor, o bé el poder per aconseguir l'amor.

'explotació passa de mans d'un fïraire a la societat victoriana.

pM o és un animal, és un ésser humà, un home víctima d'una malaltia incurable. 1

racta de la dignitat humana i uel triomf d'aquesta sobre la ignorància, l'odi, la mentida i la por.

lli n quest cas, la cara no és el mirall de l'ànima.

i

EISÍ CANTONS

Entorn

14

Divendres,, JC t/e novembre de IV9H

m

Eix

Siubanitnirun prop de dos milions de iir deterreny. FOTO: XAY! /.. 1RROS. 1

v e r t e b r a d o r -

l'alcalde va presentar oficialment el projecte aquest dimecres. FOTO: XAVí LARROSA

El gran projecte d'Aymerich La urbanització d'aquest espai comportarà una inversió d'uns 85.000 milions Sant Cugat veurà finalment ordenat urbanísticament tot el seu territori, després que s'hagi donat llum verda al projecte que pretén convertir l'àrea de terreny compresa entre l'ANC i Catalana Occidente

Ai IRA COSTA

Prop de 5.500 nous habitatges, més de 150.000 metres quadrats destinats a nous equipaments, un volum de 85.000 milions de pessetes d'inversió estimada... Amb les xifres a la mà no es pot negar que l'eix vertebrador és un projecte de gran envergadura que segurament determinarà substancialment la fesonomia de la ciutat. Ha nascut després de dos anys d'estudis i treballs i ara arriba a la ciutat "amb la voluntat de vertebrar-la al temps que estructura un sector fins ara mancat de tota programació", segons ha dit el seu promotor, l'alcalde Joan Aymerich. Damunt els plànols, la iniciativa afecta quatre grans sectors: el de la Guinardera-Can CanyameresCan Vailet, el de Can Vulpalleres Oest, el del Turó de Can Matas i la zona de Can Ametller. Quatre àrees on s'hi construiran habitatges, empreses, negocis, equipaments i s'hi crearan zones verdes en funció de la seva distribució i possibilitats. Així, a l'àrea de Can Ametller s'hi preveu una actuació bàsicament residencial a m b la

en un autèntic eix vertebrador de la ciutat. Es tracta d'un projecte ambiciós que estructurarà l'últim gran espai que quedava a la ciutat sense ordenar. Una iniciativa que vol convertir 2 milions de metres

possibilitat d e construir-hi un equipament hoteler. A Can Vulpalleres s'apostarà per una proposta d'equilibri entre habitatges i usos terciaris - e m p r e s e s , comerç... La zona de la Guinardera serà bàsicament residencial, tot i que destinarà un 30% del territori a usos terciaris. I l'àrea del Turó de Can Matas acollirà majoritàriament habitatges.

quadrats de sòl en una zona àmpliament equipada, que disposarà d'una superfície de zones verdes que duplicarà la del centre de la ciutat i que mantindrà l'equilibri entre el sector terciari i industrial amb

gat que es troben en aquest espai: Can Ametller, Can Castanyer o Can Vailet, entre altres, així com l'ermita de Santa Maria de Campanya i els antics ponts sobre els FGC. Un eix vertebrador Una de les principals caracterís-

el residencial. Una idea que ha estat potenciada per un nom: Joan Aymerich, l'impulsor d'una actuació urbanística que segurament serà recordada com la més important dels seus 12 anys d'alcaldia.

nicipi i, alhora, permetent l'accés als districtes sense haver de passar pel nucli de la ciutat. "Això permetrà mantenir la ciutat més ben comunicada alhora que descongestionarà el trànsit del centre", ha explicat Aymerich. Les bones comunicacions dins d'aquesta àrea s'acaben de completar amb el desdoblament de la carretera d e Vallvidrera - t a m b é previst dins el projectei el pas del TGV just pel centre d'aquest sector, amb la possibilitat q u e s e ' n construeixi una estació a l'àrea de la G u i n a r d e r a .

El futur real d'aquests espais, * zonos vi però, pot variar aequi] lleugerament en funció dels interessos que desenvolupin els principals p r o m o t o r s >%&ml que hi operaran. A banda de la gran quantitat de petits d'habitants: Víjm propietaris que Com i quan de pessetes p o s s e i x e n terrenys en aquest Per bé que els FONT: AJl 'NTAMENT DE SANT Cl 'GAT gran e s p a i , cinc tècnics del congrans empreses disposen de la sistori feia més de dos anys que riques d'aquesta actuació urbamajor part del territori: La Caixa, treballaven en aquesta idea, el nística és que aconseguirà verteRoca Radiadors, Grup Dom, Viprojecte tot just s'acaba de prebrar la ciutat. Com?, incorporant cinco S.A i la multinacional Winsentar. El ple d'aquesta setmana tres noves vies d'entrada a la ciuterthur. Val a dir, però, que el prova donar llum verda als plans partat -actualment s'hi penetra per la jecte preveu protegir el conjunt cials i d'actuació urbanística que carretera de Rubí- que afavoreide masies històriques de Sant Cuafecten els quatre sectors implixin l'enllaç amb el centre del mu-

cats i el del mes anterior va aprovar el tràmit 125 que permet modificar el P G M d'aquesta àrea. Però aquests dos passos encara han de superar l'aprovació inicial, la provisional i el vistiplau definim de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya. Un procés que es calcula que pot estendre's fins al març de l'any vinent. Serà a partir d'aleshores quan es podrà començar a demanar la llicència d'ob r e s p e r tal d e c o m e n ç a r a transformar el projecte en realitat. Segons l'acalde, "la urbanització segurament s'allargarà uns 4 anys", dada amb la qual Aymerich ha desmentit les previsions d'un creixement sobtat de població que havien plantejat alguns grups de l'oposició. "És cert que aquesta zona pot absorbir uns 18.000 habitants nous, però en un període d'entre 15 i 20 anys", ha matisat l'acalde. Segur d'una iniciativa de la qual se sent orgullós, Aymerich ha indicat: "Fins i tot els qui més s'hi oposen - e n al·lusió al P S C - han reconegut que és un bon projecte per a la ciutat. El que passa és que els sap greu no haver-lo pogut fer ells".

Entorn

ELS / CANTONS Divendres, 20 de novembre de 1998

C o n t a m i n a c i ó

15

a c ú s t i c a

S'aprova una ordenança per regular el soroll ambiental La policia local aplicarà la normativa en pocs dies Després d'anys d'estudis previs, l'Ajuntament ha aprovat una ordenança municipal que permetrà controlar el soroll ambiental a la ciutat. La mesura es començarà a apliA.C. - Sant Cugat L ' e q u i p d e g o v e r n ha fet aquesta setmana un pas decisiu per combatre la contaminació acústica en aprovar, amb el suport de totes les formacions polítiques, una ordenança municipal que regularà l'emissió de soroll. H a n e s t a t n e c e s s a r i s molts mesos d ' e s t u d i s abans d'arribar a aquesta aprovació, que es basa en la normativa establerta per la Generalitat des de 1995 i que es recolza en el mapa sònic de la ciutat que ha elaborat un e q u i p de tècnics municipals. La normativa establirà l'índex de decibels permesos per a les activitats que es desenvolupin a l'aire lliure, així com el to màxim autoritzat pels sorolls efectuats per persones, vehicles a motor i ciclomotors. Per fer efectiva l'ordenança, la policia local farà controls - s e m p r e q u e ho cregui p e r t i n e n t - en els quals mesurarà el soroll efectuat per les diferents fonts, podent sancionar aquells ciutadans que no

c a r d'aquí a poques setmanes, després que es faci una campanya d'informació al ciutadà i que els agents de la policia local siguin formats en l'aplicació de la normativa.

respectin la normaciva. Tot i així la intenció d'aquesta mesura és més la d'educar q u e no pas la de sancionar: "No es tracta de començar a multar tothom", ha dit Manel Gabaldà, tinent d'alcalde de Medi Ambient, "per això primer farem una campanya de conscienciació ciutadana que permeti a tots els santcugatencs conèixer la normativa i poder-la aplicar". S'espera que la població aculli la mesura amb molt bons ulls a jutjar pel nombre creixent de denúncies que la policia local ha registrat sobre aquesta qüestió en els darrers anys. Si al 1995 els agents van haver d'atendre 416 queixes d'aquest tipus, al 1996 ja van ser 418 i l'any passat la xifra de denúncies va pujar fins a les 478. El control que exigien els veïns ha estat secundat per tots els grups polítics, q u e ara no han pogut més que felicitar-se per l'esperada regulació. Des d ' E R C , David Sempere ha vaticinat: "Aquesta norma permetrà demostrar que Sant Cugat es preocupa per la qualitat de

vida dels seus ciutadans". PP, IC i P S C s'han expressat en termes similars. L'alegria compartida, però, no ha impedit que es fessin alguns apunts: "Cal que els policies aprenguin ràpidament la normativa per poderla aplicar tan aviat com sigui possible", ha demanat el regidor del PP, Ramon Gaspar de Valenzuela, un prec que es complirà sense preàmbuls. Gabaldà ha anunciat ja que els agents de la policia local seguiran uns cursets de capacitació per aprendre els processos de medició que estableix la normativa. Aquesta és la segona ordenança en matèria de contaminació acústica q u e aprova l'Ajuntament de Sant Cugat, ja que actualment n'és vigent una altra q u e controla el soroll a les indústries. L'últim escull que queda per superar és la regulació sonora a l'interior dels edificis (límits de soroll permesos per a aires condicionats, ascensors, electrodomèstics, ràdios...), un tema en què l'àrea de medi ambient ja està treballant, segons ha avançat Gabaldà.

Impostos

El ple desestima suprimir la taxa de sanejament per un vot de diferència

AA etclomotors sovint superen el llindar de soroll permès. F:X. LARROSA

T r a n s p o r t s

IC-VERDS es queda sola en demanar que el TGV no passi per Sant Cugat A.C. - Sant Cugat La moció q u e la secció local d ' I C - V E R D S ha p r e s e n t a t aquesta setmana al ple demanant el replantejament del proj e c t e del T G V i, e n c o n s e qüència, del seu traçat, ha estat rebatuda per la resta de partits locals a m b c o n t u n d è n c i a . A banda de la mo-

el temps, Aymerich va comparar el projecte del T G V amb el dels Túnels de Vallvidrcra, indicant que en aquella ocasió també molta gent s'hi va oposar "i ara tothom l'utilitza". I va tancar la seva intervenció advertint al grup d'IC que rebutjar el pas del T G V per Sant Cugat " e l s pot comportar c o n s e q ü è n c i e s , p e r q u è hi ha molts ciutadans

derada absten- E l p a r t i t defetíSÚ que hi estan a fació d ' E R C , PP, vor PSC i CIU han coincidit a rePeti b u t j a r la p r o posta i a consiTot i el suport derar que el pas implícit q u e totes del T G V per les formacions van donar al TGV, els Sant Cugat serà llllilllilll partits no es van un factor de del i ï l i i i i i i l l l WM estar de fer algunes demandes. senvolupament i projecció d e El regidor d ' E R C va fer èmfala ciutat. si en l'impacte ambiental sol·liEl p o r t a v e u d ' I C - V E R D S , citant que "s'intenti reduir el Francesc Godàs, va defensar la màxim possible", i des de les moció al·legant l'impacte amfiles del PP es va apuntar la posbiental q u e tindrà el TGV, la sibilitat de construir les vies del insostenibilitat econòmica del tren en una rasa, "per si en un projecte i el fet q u e es tracti futur es vol cobrir". d'un model, segons el polític, poc consolidat a la resta d ' E u ropa. Les seves tesis, però, no van convèncer els seus homòlegs que van fer prevaler la projecció que suposarà per a la ciutat aquesta nova infraestructura. El portaveu del PP, Jaume Tartst des d'aquesta seunasa ragó, va afirmar a m b seguretat amb una pàgina on es recuq u e les i n f r a e s t r u c t u r c s d e llen notícies referents a la transport són imprescindibles implantació del TGV Sota per al desenvolupament d'una el títol de TAV» Ja pàgina ciutat. I Jordi Casas, del PSC, d'informació recull notícies, va arribar a parlar de "mitjà útil comentaris, opinions... que al qual seria absurd que es resuscita aquest projecte i que nunciés". Òbviament, l'alcalde, són aportades des. d e les <&Joan Aymerich, va refutar aJ farems vilawebs locals qs*e cent per cent la proposta d ' I C hi sjSa connectades. Aquest V E R D S i va indicar que aquesta informació pot consultarta moció "és més lògic q u e es se a h«p;//vi]a#e&eomf,samdugui a altres instàncies [en recugat, pulsant el boto on es ferència al Parlament de Catallegeix TAV./A.C. lunya]". Fent un pas enrere en

la substitució del TGV per Trens d'Alta Velocitat

CIU i ERC voten afavor de Fecotaxa i PSC, PP i IC en contra A.C.

La presentació d'una moció socialista d e m a n a n t la supressió de la taxa de sanejament ha situat altre cop en primera línia de debat aquest controvertit impost municipal. Una discussió q u e ha quedat tallada després que C I U i E R C , per coherència política, continuessin donant suport a l'impost i aconseguissin així fer fracassar la moció socialista q u e en d e m a n a v a la supressió. Tot i que el portaveu del PSC, Àngel Casas, va recuperar vells arguments per carregar contra l'ecotaxa - l ' a u g m e n t dels impostos que ha comportat i el fet que en incloure-la dins l'IBI suposi pagar dues vegades per un mateix servei, segons al·lega el PSC" local- la seva petició no va prosperar. El tinent d'alcalde d'economia i finances, Pasqual D'Ossó, va trobar absurd que el PSC recorregués al ple aquest

impost q u a n a c t u a l m e n t està pendent q u e el Tribunal Superior de Justícia d e Catalunya (TSJC) es pronunciï sobre aquest. D'Ossó va etzibar: "La presentació d'aquesta moció fa la impressió que vostès no es refien de la justícia". Casas, però, va defensar-se assenyalant que l'únic que pretenien era agilitzar el procés "perquè la justícia és lenta i els vulls donar l'oportunitat (a l'equip de govern) que quedin bé davant els ciutadans". Conceptes a banda, altres dos grups municipals, IC i P P (2+3 vots), van donar suport a la moció socialista de manera que la proposta es va desestimar només per un vot de diferència. El portaveu d ' I C - V E R D S , Francesc Godàs, va apel·lar al gran nombre de morosos pel que fa al pagament d'aquesta taxa i al fet que sigui "injusta". Jaume Tarragó (PP), per la seva banda, va justificar el seu vot indicant: "Si som capaços de reduir els impostos en l'àmbit nacional, tam-

bé ho hem de poder fer en el local". Els defensors d e la taxa La demanda socialista va ser rebutjada per la unió de forces de C I U i E R C (10 + 1) que van oposar-se a la moció. Un esperançat David Sempere va assegurar confiar molt "en una taxa dura però que ha servit per fer front a una situació econòmica molt greu", tot i que va deixar la porta oberta a una possible futura reducció o supressió d'aq u e s t impost " p e r q u è confio molt en l'eficàcia del pla economicofinancer actual". En el torn de rèplica als grups polítics de l'oposició, cl responsable de l'àrea d e finances de J'Ajuntament va recordar que amb la taxa de sanejament es recapten gairebé 200 milions de pessetes, una quantitat que, de suprimir-se, "provocaria un desequilibri massa fort en les finances de l'Ajuntament".

El MVu la xarxa virtual

ÜS4CANTONS

Societat Divendres, 20 de novembre de 1998

Habita

17

t g e

Nova llei per a velles reivindicacions Els administradors definquesaproven la modificació legalper cobrar morosos El primer trimestre del 9 9 podria haver-hi més harmonia a les reunions de comunitats de veïns, ja que s'agilHzaran les preses de decisions i e s facilitaran els cobraments de morosos. I é s que la setmana passada el Congrés de Diputats va aprovar un text previ a la modificació de la llei sobre la propietat horitzontal amb un gran consens, segons el diputat Uuís Recoder, ponent de la llei per part de CiU. Molts administradors de finques santcugatencs havien demanat aquesta modificació, amb professionals de tot l'Estat. IOLANDA PÀMIKS

- Sant Cugat Si bé la majoria d'administradors de finques santcugatencs expliquen que a la ciutat hi ha poca morositat, també asseguren que la modificació de l'actual normativa sobre propietat horitzontal serà molt beneficiosa, no tan sols per al sector, sinó també, i sobretot, per als veïns. D e fet, abans d'aquesta aprovació, els administradors havien presentat una iniciativa p o p u l a r a c o m p a n y a d a d e 830.000 firmes d e m a n a n t el canvi, un d o c u m e n t q u e van signar tant professionals com propietaris de la ciutat. Morositat Lluís Recoder explica que els

trets fonamentals de la reforma són tres: d ' u n a banda reforçar els poders de la comunitat davant els veïns incívics; de l'altra, promoure la cultura de la rehabilitació de l'immoble; i, finalment, facilitar la presa de decisions d i n t r e d e les comunitats. D ' a q u e s t a manera, el diputat santeugatenc explica q u e es crearan procedim e n t s p e r tal q u e les comunitats p u g u i n actuar judicialment contra els veïns incívics com aquells q u e fan fest e s fins a l e s q u a t r e d e la matinada. A m é s , i aquest és un dels punts més celebrats, es facilitatan els c o b r a m e n t s de morosos, d'una banda agilitzant els p r o c e d i m e n t s p e r p a g a r deutes i, de l'altra, obligant les persones q u e vulguin vendre un pis a dur un certificat de la

pis és per a tota la vida, però requereix una renovació periòdica", segons c o m e n t a Recoder. En aquest sentit, Francesc Guimerà, d'Iniciatives Sant C u g a t , e x p l i c a q u e ara h a n a c o n s e g u i t q u e s'arregli una façana que comportava perill, i q u e no s'havia pogut fer abans per oposició d ' u n veí. És un cas força semblant al q u e explica Sandra San Agustín, d'Assessoria Sant Cugat, quan recorda q u e en l ' e s t a t u t d ' u n a comunitat es deia q u e tots els pisos havien de tenir el mateix tendal, però no q u e calia posar-ne; donat q u e fins ara les decisions que afecten la façana s'han de prendre per unanimitat, un veí s'hi va oposar i no es podia instal·lar. Per aquest Molts administradors de la ciutat van demanar la renovació. F: X. IARROSA motiu, un altre dels punts importants de la modificació és comunitat on s'especifica si és que una persona pot comprar q u e en molts casos no caldrà o no morós. En aquest sentit, un pis sense que al registre hi unanimitat per p r e n d r e decil'administrador Javier Pérez del consti encara que hi ha deutes. sions com la instal·lació d ' u n Pulgar, d'Organ, comenta que a s c e n s o r , t r e u r e el p o r t e r o "sobretot es busca que la gesRehabilitació i c o n s e n s adaptar l'accés a l'immoble als tió per embargar preventivaminusvàlids. Per a aquest darment un pis amb deutes es faci Un altre dels punts d'aquesta rer punt només caldrà la majomés ràpidament". I és que fins renovació pretén "conscienciar ria simple ara, segons explica, és tan lent les comunitats de veïns que un

Pau

Els alumnes de segon de batxillerat s'informen sobre els Drets Humans Arcadi Oliveras parla de la tercera generació de drets i. p. - Sant Cugat En un a c t e o r g a n i t z a t p e l s Amics d e la Unesco d e Valldoreix-Sant Cugat, els a l u m n e s de segon de batxillerat van omplir la platea del Teatre-Auditori per informar-se sobre els Drets Humans. En aquesta q u a r t a j o r n a d a escolar sobre l'estat del món, hi van assistir Arcadi Oliveras, vicepresident de Justícia i Pau; Raül Romeva, i n v e s t i g a d o r del C e n t r e L n e s c o d e Catalunya i Anna D o m è n e c h , p r e s i d e n t a d'Amics d e la Unesco. Arcadi Oliveras va posar especial èmfasi en la necessitat

de tenir en c o m p t e la tercera generació d e D r e t s H u m a n s . I és que, segons Oliveras, en la declaració actual n'hi han entrat dues, la dels drets civils i polítics i la dels econòmics i socials, però els t e m p s han canviat en els darrers c i n q u a n t a anys i Oliveras assegura q u e durant aquest temps havia nascut aquesta tercera generació, q u e estaria formada per drets com els q u e fan referència a la llibertat i a la intimitat, a la dem o c r à c i a o al d e s e n v o l u p a m e n t . E n aquest sentit, apuntava q u e a m b l ' e x c u s a d e la possible perülositat, els ciutadans e s t e m vigilats per totes bandes: pel telèfon, per inter-

net... Sobre la democràcia recordava, per exemple, que dins del Fons Monetari Internacional el vot està determinat per l'economia. I quant al desenvolupament, va posar de relleu que una minoria té la major riquesa. Sobre aquest punt, Raül R o m e v a r e m a r c a v a q u e actualment també és violència el fet de no tenir recursos. EI desarmament " A m b el que es gasta en arm a m e n t , es podria destruir el planeta 17 vegades", explicava Romeva, qui afegia q u e el d e s a r m a m e n t dóna confiança als veïns territorials. I posava

PeraOlkeras. cal tenir en compte el dret al desenvolupament. F.:X. LARROSA èmfasi en convertir aquests diners i aquesta confiança e n cooperació i millores internes. E n definitiva, l'investigador deixava una porta oberta a la reflexió e n comentar q u e tot i q u e el 10 d e d e s e m b r e d e l 1948 es va signar la Declaració dels D r e t s H u m a n s , a c t u a l -

m e n t hi ha oberts m é s de 50 conflictes. D'altra banda, la informació als n e n s t a m b é es va complem e n t a r a m b una pel·lícula explicativa de c a d a s c u n dels Drets H u m a n s ; eren documents audiovisuals realitzats per professionals d'arreu.

18

Societat

ELS /CANTONS Divendres, 20 de novembre 1998

Debat

D e s i g u a l t a t s

Ferrer: "Viure a Cuba és la cosa m é s fàcil que hi pugui haver"

La desigualtat laboral incita un intens debat

Ple total en la conferència sobre la Cuba del dòlar

LAteneu acull una catedràtica de sociologia

IOLANDA PÀMIES

i.p.

Els quatre ponents van compartir protagonisme a m b el públic que omplia la sala d'actes de la Casa de Cultura en la conferència titulada hi Cuba del dòlar. I és que van ser moltes les persones que van voler intervenir, ja fos per comentar la seva experiència al país caribeny. ja fos per preguntar alguna qüestió als ponents. A la taula hi van seure (Carles Solà, rector de la ( AH; Felipe Aranguren, president de l'Associació CatalanoCubana d'Intercanvis Culturals; la periodista Sílvia Ferrer; i un cubà, Juan Cuesta, professor de psicologia de l'esport. La moderadora va ser la periodista Mònica Bernabé, organitzadora de Tacte.

La catedràtica de Sociologia de la UAB Maria Dolors Izquierdo va ser la segona conferenciant del Grup de Dones de l'Ateneu, que en aquesta ocasió va reunir una seixantena de persones - e n t r e elles alguns ho-

La importància de la dignitat nacional per sortir de la crisi després de la caiguda del bloc soviètic o la bona qualitat de la sanitat i l'educació van ser dels pocs aspectes en què tothom semblava estar d'acord. h n canvi, no hi va haver tanta unanimitat en qüestions com

per la reestructuració social, segons Izquierdo. El tema que més preocupava els assistents era el laboral, i es va fer molta insistència en el problema de la poca flexibilitat horària. A més, també es va comentar el paper de les àvies del present i del futur; algunes d'elles plantejaven

que ara moltes m e s - d e totes les Una Seixantena de dones joves poedats. La ponent _ den mantenir la # va provocar els as- perSQUeS ÜSSlSteiXen feina perquè les sistents amb afirseves mares no macions tant contreballen i els pot u n d e n t s com den cuidar les que "El patriarcat criatures. Però, i és baratíssim peren el futur? Quan què només causa les àvies també 90 morts a l'Estat", mentre que la siguin dones treballadores? indústria de l'automòbil en proEn definitiva, es va posar de revoca unes 4.000 cada any. Ara bé, lleu que cal una reestructuració abans de fer aquesta afirmació exsocial en el sentit invers de la que plicava que "la desigualtat de les es va produir amb la revolució indones és una característica de la dustrial al segle XIX. I és que l'acnostra societat i la violència contra tual sistema de patriarcat arrenca dones i la seva mort pel seu comd'aquesta època, ja que en l'antepany o marit és una conseqüència rior societat agrícola les tasques de d'aquesta desigualtat". La solució casa es compartien entre tots els a aquest problema, doncs, passa components de la família.

a la xerrada del Grup de Dones

Públic i ponents van compartir protagonisme. F.OTO: XAVILARROSA l'afirmació de Ferrer que "Quan un viu realitats tan complexes, viure a Cuba és la cosa més fàcil que hi pugui haver", si hi havia molta o poca prostitució infantil o la importància del dòlar. Quant als ponents, Solà defensava la qualitat de la investigació universitària; Aranguren defensa-

va una possible tercera via com a sortida a l'actual situació, que no passés ni per aferrar-se al sistema socialista ni per l'entrada ràpida al capitalisme; per la seva banda, Cuesta va oferir una visió castrista de la situació al seu país i Ferrer va remarcar la qualitat humana i l'esperit de lluita del poble cubà.

S o l i d a r i t a t

La República Dominicana centra la conferència d'avui al CMSC Montse Valderrama explicarà la seva experiència i. p

La vetllada començarà amb un sopar dominicà a les nou del vespre al Club Muntanyenc i continuarà amb una xerrada que oferirà Montse Valderrama -una santeu-

gatenca que ha passat uns mesos a la República Dominicana. Valderrama explicarà la seva experiència en aquest país ajudada de diapositives; però també hi haurà temps per comentar la situació en què es troba el país després del pas de l'huracà Georges i per re-

JOIERIA A LA CERA PERDUDA Inici Gener 9 9 Coneixement de les matèries primeres, disseny i realització. Models en cera, modelat, motlles, treball sobre el material que es desitgi: plata... Repassat, polit i acabat. Horari: dimecres de 17,30 a 19,30h.

cordar a tothom que continuen obertes les diverses campanyes d'ajuda. I és que la Montse es queixa que a Palavé, on ella va estar, "estan força animats, però encara no els ha arribat res d'ajuda humanitària", i es queixa que tothom s'ha bolcat en el Mitch.

Els nens van ser el centre d'atenció de Valderrama al país. E: CEDIDA

Professora: Marite Evarísto

al Casal c/e Cvltora de Valldoreix Inscripcions i informació al Casal fe Cultura de Valldoreix Tel 9 3 5 8 9 82 6 9 de dimarts a divendres d ' i l h a 1 3 h i d e 1 7 h a 18h

S'aprendran les tècniques necessàries per tallar els diferents tipus de vidres. El curs està dirigit tan a alumnes sense cap tipus d'experiència, com a alumnes amb coneixements. Horari: dimecres de 12h a 13,30h. Professora: Marite Evarísto VITRALLS

societat

ELS /GWTONS Divendres, 20 de novembre 1998

19

P u b l i c a c i o n s

Nova imatge per al Tot Sant Cugat Zoom acull una exposició de fotografies de la publicació fins al 30 de novembre I. P.

Tot Oci, dirigida a la gent jove i que inclou entrevistes i llistes dels discos més venuts, o una crítica de cine q u e escriurà el periodista Víctor A l e x a n d r e . Per apreciar a q u e s t s canvis i veure l'evolució del Tot Sant C u g a t al llarg d ' a q u e s t s 13 anys, els responsables de la publicació han organitzat una exposició de fotografies que ja es pot veure a Zoom fins al proper 31 de novembre.

- Sant Cugat -

El T o t S a n t C u g a t ha c o mençat la celebració dels seus primers 13 anys de vida. I ho ha fet a m b diverses accions. D e s d'una renovació de la publicació, amb una exposició de fotografies, fins a un augment del tiratge, p a s s a n t pel regal d e més de 8.000 barretes de pa. El p a i el Tot "EI pa té uns atributs s e m blants al Tot perquè és proper als santcugatencs i està molt arrelat a la ciutadania". A m b aquestes paraules Ramon Grau, editor d e la publicació, explicava el motiu pel qual div e n d r e s passat es van regalar més de 8.000 barretes als ciutadans. I es va fer des de la parada q u e es va instal·lar a la plaça d ' E l s 4 C a n t o n s . D ' a questa manera, el regal tenia un sentit simbòlic d'amistat. La simbologia també es va donar en el marc de la roda de premsa que es va fer per pre-

La presentat presentada ió del iot Sant Cugat es tiaa <n u i ,il tina:... lunit „ •I! Monestir. FOTO: Fi XAYI LARROSA sentar la renovació d e la p u blicació i els actes de celebració d ' a q u e s t s p r i m e r s t r e t z e anys de vida. I és que es va fer al terrat de l'església del Monestir, just als peus del cimbori. El motiu va ser q u e "el Monestir és un símbol q u e forma part de nosaltres, q u e és a la nostra capçalera, i a més, des

d'aquí tenim una visió diferent de la c i u t a t " , segons Ramon Grau. La r e n o v a c i ó A q u e s t a festa va servir p e r p r e s e n t a r el canvi en la maquetació del Tot Sant Cugat, q u a n es c o m p l e i x e n 13 anys

cdel seu naixement. Aquest és, ssegurament, l'aspecte que més rnotaran els lectors, ja que a m b 1;la nova aposta la publicació respira més i ha canviat el tipus f de lletra per tal que es llegeixi amb més facilitat, segons exJl plicava el director del Tot, Joí sep Maria Vallès. A més, s'han s creat n o v e s seccions, c o m A c

quota del 255% 5 % de música en català

Ei CAR rep uní uns 2 0 0 visitants en la jornada de portes obertes

s locals Unes 30 emissores localsdebaten debatenaquest aquesttema temaa alalaciutat ciutat

Participa en la Setmana Setn de la Ciència I. P. - Sant Cugat -

I.P. - S a n t Cugat -

Maribel Cayuelas, directora de Ràdio Sant Cugat, assegura que l'emissora ja compleix des de fa temps la quota del 25% de música en català. C a y u e l a s va fer aquestes declaracions després que una trentena d'emissores de la Federació d'Organismes i Entitats de Ràdio Local de Catalunya es reunissin a Sant Cugat per debatre aquest tema i parlar de ràdio i música. La trobada es va fer en el marc d'un seminari que va dur per títol "La música a la ràdio" i que tindrà continuïtat en un curs de reciclatge adreçat als responsables de la programació o programes musicals de les emissores federals, segons es va acordar. Ara bé, Cayuelas comenta que a Ràdio Sant Cugat ja hi ha un criteri musical ben definit i que sonen tres temes en català cada hora. Ara bé, la directora de Ràdio Sant Cugat expressa la dificultat que hi ha hagut durant temps per trobar música en català i comenta

D'altra banda, per tal q u e el Tot Sant Cugat en paper pugui arribar a més gent, els responsables n'han a u g m e n t a t el tiratge fins a 15.000 exemplars.

D ii f f uu s i ó

E m i s s o r e s

rit Cugat ja compleix la Ràdio Sant

Mentre això passa en l'edició de paper, la virtual també es va renovant i aposta "per un funcionament cada cop més dinàmic", segons comentava Vallès. I el responsable d'aquest canvi, Xavi Grau, hi afegia q u e cada cop més s'aposta per introduir a internet seccions q u e no es puguin trobar a la publicació d e paper, a més de fer una selecció d e les notícies més importants de la setmana o d'oferir un llistat amb les web de Sant Cugat.

Unes 200 persones van participar dissabte passat, d u r a n t tot el matí, en la jornada d e portes obertes que es va fer al C e n t r e d'Alt R e n d i m e n t d e Sant Cugat. L'acte s ' e m m a r cava d i n s la S e t m a n a d e la Ciència, que s'acaba avui. Francesc de Puig, director del CAR, assegura q u e esperaven més assistència; d e fet, l'any passat hi va haver més persones q u e no pas enguany q u e es van acostar al C e n t r e per conèixer-ne les instal·lacions. D e Puig c o m e n t a q u e hi van anar algunes famílies, però sobretot g e n t d e mitjana e d a t , per bé q u e d u r a n t tot el matí La música en català espromociona a les emissores locals. R: XAVI LARROSA s'hi van acostar persones b e n converses posteriors i que van anar diverses a qui se'ls van m o s que després de la baixada del a càrrec de Joan Gil, cap de protrar totes les instal·lacions, que boom del rock no ha estat fins ara moció de l'àrea Mediterrània de van agradar força els visitants. que han començat a sortir nous Sony Músic, que va parlar de les Ara b é , tot i r e c o n è i x e r q u e grups. Perquè aquests músics purelacions amb les discogràfiques; tothom mostrava molt d'inguin sonar, però, també es va acori de Patricio Sànchez, cap de proterès en aquestes instal·lacions dar intensificar les relacions amb gramació de RKOR Ràdio, que del C e n t r e , Francesc d e P u i g les discogràfiques. va centrar-se en la programació reconeixia q u e t o t h o m tenia Previ al debat, hi va haver dues musical. m o l t d ' i n t e r è s p e r la b i o ponències q u e van orientar les

mecànica, un apartat q u e s'ha vist reforçat pel p r o t o t i p d e l'agència espacial europea amb el qual es treballa. D e fet, a q u e s t és un dels motius pels quals el CAR participa en la Setmana de la Ciència, "és el segon any que hi som p e r q u è nosaltres sempre col·laborem en projectes científics, com els de nutrició o ressonància m a g n è t i c a e n els q u a l s h e m treballat, i ara s'ha vist reforçat per aquest prototip d e l'agència espacial e u r o p e a " , explicava Francesc de Puig. El CAR és l'únic centre santcugatenc que ha participat en aquesta Setmana d e la Ciència q u e s'ha fet per tota la geografia catalana.

Comipra - v&ríla de aiAigueóaOes y ttaxainienlo

Mata carcoma con gas Desalojo pisos enteros

MÉlCWSta...'.4 del Diari .,••''' Estación 'feu- ".. í .s'-'J La Floresta Miguel T e T n 590 61 22 La Floresta

l

< * * * * * T0RRE

Societat

20

U S /CANTONS Divendres, 20 de novembre 1998

S o l i d a r i t a t

C r e u Roja r e c u l l p r o p d ' u n milió de pessetes pel Mitch 1.1'. - Sant Cugat -

Kn total. Creu Roja Sant Cug a t - R u b í va recollir d i u m e n ge 971.500 pessetes en la cursa q u e van o r g a n i t z a r e n t r e m o n e d e s d e 100 i d e 500 per r e c a p t a r fons d e s t i n a t s als damnificats per l'huracà Mitch. Va ser un acte s i m p à tic q u e t a m b é p r e t e n i a c o n s cienciar i informar els ciutadans, i molt e s p e c i a l m e n t els nens. 1 sembla que aquest objectiu es va aconseguir, ja q u e tota la canalla q u e passava pel carrer Major i posava alguna m o n e d a , p r e g u n t a v a als seus pares p e r q u è es feia allò, se-

g o n s e x p l i c a P e r e P a u Balanyà, c o m p o n e n t de l'ass e m b l e a local de Creu Roja. Les guanyadores d'aquesta cursa, i per molt, van ser les m o n e d e s d e 100 p e s s e t e s , q u e van o m p l i r u n total d e 120 m e t r e s , m e n t r e q u e les d e 500 n o m é s e n van p o d e r fer 5,5. A q u e s t e s distàncies e q u i v a l e n a 48.000 m o n e d e s de 100 ( q u e es van col·locar e n q u a t r e fileres d e 30 m e tres c a d a s c u n a ) i u n e s 1.400 d e 500. P e r e Pau Balanyà explica q u e a m b a q u e s t a cursa es van recollir un total de 691.500 p e s s e t e s , a les quals s'han de sumar dues donacions anònimes q u e es van fer

Els més petits van ser participants aituts que van voler saber perquè es feia aquella cursa tan curiosa. F.: CEDIDA a q u e s t mateix dia, una de 250.000 p e s s e t e s i una altra d e 30.000. D'altra banda, també comenta q u e l'hora de més afluència va ser e n t r e la una i dos quarts de tres del migdia, per b é q u e d u r a n t tot el matí va ser u n d e g o t e i g c o n s t a n t d e g e n t ; d e fet, explica q u e

T r a d

E d u c a c i ó

Uns 3 0 0 nens s'informen sobre la prevenció de la salut dental i. p. - Sant Cugat -

l ' n s 300 n e n s d ' e n t r e 5 i 6 anys de les escoles santeugat e n q u e s han a p r è s a q u e s t a s e t m a n a la i m p o r t à n c i a d e rentar-se Ics d e n t s i cuidar-les e n una e x p o s i c i ó taller prom o g u d a per l ' A j u n t a m e n t . Q u e l'activitat és efectiva es demostra amb l'explicació que feien el Sergi i la Clara, de sis anys, e n acabar el taller; i és q u e tots dos tenien molt clar q u e s'havien de rentar bé les dents perquè sinó els sortirien c a r i e s " q u e es m e n g e n les d e n t s , i llavors no pots mastegar", explicava la Clara. Kn a q u e s t s e n t i t , E u l à l i a Sancho, la tècnica de l'Ajunt a m e n t que imparteix aquests tallers, explicava que "amb els anys que portem fent-los, hem notat diferències, p e r q u è ara e l s n e n s e s r e n t e n m é s les d e n t s q u e abans, q u a n els nanos no se les cuidaven i hi havia m é s c a r i e s " . D e fet, segons sembla, a tot Catalunya hi ha h a g u t un d e s c e n s im-

portant de la caries, la malaltia infecciosa més freqüent en els n e n s , s e g o n s c o m e n t a Eulàlia Sancho. Aquesta opinió la comparteix Sílvia Flury, regidora d e S e r v e i s Socials, per a qui " a m b els anys, la caries s'ha estabilitzat bastant, sobretot perquè aquí fem molta insistència a les escoles". I recorda q u e a més d'aquesta exposició-taller, t a m b é es fan fluoracions als col·legis, és a dir, q u e els n e n s " p r e n e n el seu gotet de fluor cada dia". I entre els altres programes que s'ofereixen a Ics escoles, n'hi ha q u e t a m b é t e n e n una relació m é s o m e n y s directa a m b la s a l u t b u c o d e n t a l . c o m el q u e fa especial èmfasi en els hàbits a l i m e n t a r i s . 1 és q u e Sílvia F l u r y p o s a d e r e l l e u q u e , sobretot, el q u e es fa des de la institució municipal és prevenir i protegir. I afegeix q u e a m é s d ' a q u e s t s , s'organitzen altres programes com el de s e x u a l i t a t p e r a s e cundària, als quals les escoles t a m b é s ' a p u n t e n voluntàriament.

Gasoil calefacció Carbó

Llenya Butà

captar fons pels damnificats per l'huracà Mitch, segons informen les oficines d e la Caixa " q u e h a n d i t q u e e s t a n molt d e s b o r d a t s " , c o m e n t a , i afegeix q u e molta g e n t truca a C r e u Roja d e m a n a n t el n ú m e r o , q u e és el s e g ü e n t : 2100-0600—85 -0201960066.

i c i o n s

Els joves de la Parròquia ja comencen a preparar els Pastorets Convoquen els nens que hi vulguin sortir elproper dia 28 i. p. - Sant Cugat -

El Grup de Joves de la Parròquia ja ha començat a preparar el Pessebre Vivent, com cada any. I per tal q u e pugui ser al més lluït possible, convoquen tots els nens i nenes de la ciutat a

participar-hi en manifestar que els agradaria comptar amb el màxim nombre de nens possible. Per poder intervenir en aquest Pessebre Vivent, tan sols cal que els nanos tinguin entre sis i nou anys i presentar-se al primer assaig, el proper dia 28 d e n o vembre, a partir de les onze del

matí. La resta d'assajos seran el proper 29 de novembre i 12, 13, 19 i 20 de desembre, entre les onze del matí i la una del migdia. Tot per poder preparar bé el futur Sant Josep, la Verge Maria i tots els personatges d ' a q u e s t Pessebre Vivent organitzat pels joves de la Parròquia.

S o l i d a r i t a t

Baula inicia una campanya de comerç just a les botigues Molts ciutadans comprarien productes socialment equitatius i. p. - Sant Cugat -

El g r u p Baula i n c r e m e n t a la seva campanya en relació amb el comerç just a m b un seguit d ' e n q u e s t e s e n t r e els ciutadans, els botiguers i els cafès per saber si estan disposats a

à Gel Premsa Gelats

ja abans de començar, a quarts de deu del matí, m e n t r e m u n t a v e n , hi havia g e n t p o s a n t monedes. D ' a l t r a b a n d a , Balanyà r e marca q u e els s a n t e u g a t e n c s estan aportant molts diners als c o m p t e s c o r r e n t s d e la Caixa d e s t i n a t s t a m b é a re-

T i

^d935&94555

v e n d r e i consumir p r o d u c t e s de comerç més equitatiu. El resultat de l'enquesta que es va fer als ciutadans d u r a n t la Festa de Tardor mostra q u e molts santeugatencs comprarien productes de comerç just, encara q u e siguin m é s cars. Ara b é , T o n i Baldi, c o m p o -

n e n t de Baula, c o m e n t a q u e no és un resultat massa fiable ni susceptible de generalitzar, ja q u e les persones q u e assisteixen a la Festa de Tardor ja estan conscienciades en temes socials. Per aquest motiu, faran l ' e n q u e s t a d u r a n t m é s

temps.

Griful Oil, s. L. Servei Estació EL PAGAMENT DEL GASOIL "C" SERVIT A DOMICILI ES POT FER EN EFECTIU O

Botiga 24 h Pa les 24 h Gel

Premsa Entrepans Congelats

Gelats Accessoris

Societat

ELS i CANTONS Divendres, 20 denovembre 1998

E n t i t a t s

L'agrupament escolta Berenguer el Gran es queda sense local Els joves denuncien la manca d'infraestructures per a les entitats IOLANDA PÀMIES - Sant Cagat -

Dos són els problemes que preocupen els joves encarregats de l'agrupament escolta Berenguer el Gran, l'un conseqüència de l'altre: aquest curs es queden sense el local on han estat en els darrers 15 anys perquè el propietari no els vol renovar el contracte. L'altre és que arran d'aquest fet, ja s'han començat a moure per trobar nova seu i denuncien que a Sant Cugat no hi ha infraestructures per a entitats. Roger Casadellà i Martí Lecina, encarregats de la comunicació externa i caps del Cau, expliquen que, fins ara, pagaven 30.000 pessetes al mes per l'actual local, on eren des de fa 15 anys amb un contracte de lloguer que es renovava automàticament cada any. Però, pel motiu que sigui, ara el propietari no els el vol renovar, de manera que, en principi, el proper 1 de desembre han de deixar la casa. Ara bé, es mostren

ENTROIDO BHASERIA Especialidad en: Ternera Gallega Ternera de Àvila

•••••••••••

Ja hem començat la temporada dels calçots •••••••••••

Plana de l'Hospital,7 Reservas: Tel. 93 674 58 60 ••••••••••• 08190 Sant Cugat del Vallès

Eh caps de Vagrupament ja busquen nou local hOl'O: XAVI Í.ARROSA

optimistes en afirmar que estan negociant amb el propietari per poder-se quedar durant tot el curs, "i sembla que serà possible", comenten. Però posen de manifest que si es produeix aquesta pròrroga, l'únic que aconseguiran és més temps per poder buscar un altre lloc,

"però el problema el tenim igual" perquè ens quedem al carrer. Lloguers elevats Els components del Berenguer el Gran ja han començat a buscar un nou local, però de

moment no han pogut trobar res per menys de 150.000 pessetes. A més, asseguren que ja han parlat amb l'Ajuntament per demanar-los ajuda, però "tot són bones intencions i bones paraules, però ens diuen que no disposen de locals". Per aquest motiu, denuncien la manca d'infraestructura per a les entitats, ja que ells no són els únics que es queden sense local. Per aquest motiu, ja han començat a parlar amb les altres associacions que es troben en situacions similars a la seva per buscar alguna solució, si cal conjunta. A més, expliquen que l'elevat preu dels lloguers de Sant Cugat els obligaria a-augmentar les quotes dels socis i per tant temen que l'agrupament es converteixi en un lloc elitista, quan la seva filosofia és agrupar persones de tots els estrats socials. D'altra banda, comenten que pel tipus d'activitats que realitzen necessiten, per anar bé, un local d'uns 150 metres quadrats, amb unes set habitacions.

Contes dels cinc sentits a la Biblioteca i. p. - Saat Cagat -

Demà, a partir de les 12 del migdia, la Biblioteca municipal s'omplirà d'històries que parlaran dels cinc sentits. Serà dins del cicle l'Hora del conte quan arribaran aquestes històries explicades per la vilafranquina Pilar Arboç, que ja va ser a Sant Cugat en una altra ocasió, també per explicar contes. Pepa Forn és bibliotecària d'aquest equipament municipal i explica que, habitualment, s'apunten entre 30 i 50 nens a sentir els contes, més tots els que decideixen anarhi a darrera hora. "Normalment demanem que tinguin almenys 5 anys, però hi ha cops que en vénen de més petits i molts cops és conflictiu p e r q u è tampoc a g u a n t e n molt", explica la bibliotecària. Quan s'acabin els contes, els nens, com sempre, faran un dibuix sobre el que han sentit, sobre aquestes històries que els parlaran del gust, de l'olfacte, del tacte, de la vista i de l'oïda.

RESTAURANT CAN EDO Si a CAN EDO anem, bons calçots hi menjarem Lope de Vega, 5 • Tel. 93 580 66 60 • Fax 93 692 24 24 • Bellaterra

21

'•vJgiPdB·*^^

OS 4 CANTONS

L'Arnau

li

Divendres, JO de novembre de 199H

•MBl»

K s | t a i <«M1ÍI p e r KU I ( a n i o n s a l s l i i s l i l u l s <!»• S a n i C U J Í I I I d e l \ allí-s

Beatriz Martín. Representant dels alumnes al Consell Escolar.

"Molts alumnes se'n renten les 99 mans i després exigeixen FABIOLA RKVKS

- Sant Cugat Beatriz Martín és una e s t u diant d e lr d e Batxillerat d e l'Arnau Cadell. Pertany al Consell Escolar d e l'institut i, en ell, representa els alumnes. La seva feina pot semblar una tasca molt fàcil, però en realitat no ho és t a n t . H a v e r d e fer d'intermediària entre l'institut i els alumnes no és fàcil, ja que moltes vegades el q u e ella i\\ no es valorat per altres alumnes; fins i cot hi ha persones q u e no saben ni d e q u è tracta el que ella ta. - (!oni \ a a r r i b a r a f o r m a r p a r t del <!IIM'1I Kscolar ?

- J o era delegada de classe i el Jordi Beltran, el director del centre, cm \ a proposar presentar-me a les eleccions de fa 2 anys; així q u e m ' h i vaig presentar i vaig guanyar. - (^íianles p e r s o n e s s'hi van p r e s e n t a r , a les eleccions? - Ks van presentar quatre persones. Tres nois i jo. - Creu q u e va influir d'ulgu-

•iria 1 d Hreitnz ta tres tm \s 'ja/ t s aeie^í, n a m a n e r a q u e fos l ' ú n i c a noia? - Sí, e n ser l'única noia, tenia el vot quasi segur d e la majoria de les noies de l'institut. - Li a g r a d a el q u e fa? - Sí, p e r t a n y e n t al Consell, prenc part en la majoria de les decisions q u e es prenen. Però

de classe. FOTO: SAVI IARROSA

d'altra banda penso que per part de molts alumnes hi ha una pèssima 'col·laboració a l'hora d'organitzar moltes coses. - C o m creu que haurien de c o l · l a b o r a r més els alumnes? - Primer de tot posant més ganes. Molts alumnes se'n renten les mans i després exigeixen.

Quan s'ha d e fer alguna activitat, tothom està d'acord, però després quan arriba el m o m e n t de posar-se a organitzar la gent passa de tot i acabo fent la feina jo. Aleshores, si al final hi ha alguna cosa que no s'ha pogut fer o q u e no els acaba d e convèncer, t'ho retreuen tot a tu. — Q u i n és el s e u p a p e r p e l q u e fa a les activitats i o r g a nització d e festes? - Jo no organitzo res. Únicam e n t d e m a n o p r o p o s t e s als alumnes per a la Castanyada, Sant Jordi, C a r n e s t o l t e s , e t c . Després, quan es decideix fer alguna activitat, hem de ser tots que ens posem d'acord per organitzar. D'alguna manera ens hem pogut fer la idea del treball q u e ha de fer un alumne q u e pertany al (lonsell Escolar d'un institut. Moltes vegades a q u e s t treball no es valora, sobretot per part de la resta d'alumnes, quan en realitat gràcies a aquest treball els alumnes gaudeixen de festes, activitats i sobretot d'un esperat viatge.

Uaplicació del nou batxillerat desconcerta Testament educatiu Els alumnes reclamen una millor organització Els alumnes que aquest any cursen primer de Batxillerat a l'Arnau Cadell s'han trobat amb la imposició d'un nou sistema d'ensenyament, totalment diferent a l'antic B l ' P que havien conegut fins aleshores. Molts joves es queixen, ja ni tan sols pels canvis q u e comporta aquest curs, sinó sobre la mala organització que s'ha demostrat fins ara. Hi ha nois i noies que consideren que el nou sistema podria estar bé, ja que comporta un nivell de classe més baix i una major especialització; altres opinen que haurien preferit acabar Bl'P, amb més

hores per cada assignatura, i professors experts en el sistema. Aquest serà el primer any que es fa Batxillerat a Sant Cugat, i la novetat no tan sols comporta un canvi per als joves que no faran tercer de BLIP com tenien previst, sinó per als profesors mateixos, que fan front a un canvi important en la seva tasca d'ensenyar l'alumne. Un altre punt que cal esmentar i que els nois no esperaven, és el fet que el curs escolar s'allargui un mes més del que els joves haurien fet al BUP, com a conseqüència d'haver entrat a formar part de la reforma escolar, com els alumnes que fan ESO al mateix institut A gairebé un mes i mig d'haver començat les classes, no se sap a.

FABIOLA REYES /JOAN P I J O L

Els alumnes de l'Arnau Cadell volen col·laborar a la millora de les víctimes de l'huracà Mitch, mitjançant una donació de 180.000 pessetes aproximadament, obtinguda gràcies a l'aportació de 200 pessetes per alumne. Aquests diners seran destinats a la recuperació dels països afectats: Nicaragua. Hondures, El Salvador i Guatemala. Amb un objectiu similar s'ha posat en marxa un pla d'ajuda per als damnificats i víctimes del George, que consisteix en una recoleeta de "paquets higiènics" que contenen una pastilla de sabó per a la roba. una pastilla de sabó per a la higiene personal, pasta i raspall de dents. Cal dir també que els alumnes de lr de batxillerat han estat guanvant diners per al seu viatge i que part d'aquests aniran destinats a la reorganització dels països afectats. D'aquesta manera l'Arnau Cadell ha posat el seu graner de sorra per ajudar a l'Amèrica Central; una ajuda que ara, més que mai, no els pot faltar. S'espera la màxima col·laboració dels alumnes, ja que la causa ho requereix.

Cultura

E du c a c i o

Si SANA M O N T

CArnau Cadell ajuda les víctimes del Mtch

ben bé com serem avaluats, ni quanta matèria donarem al llarg dels set mesos i mig que ens queden per endavant. A partir d'aquest any, s'incorpora t a m b é la novetat q u e no hi haurà exàmens de juny ni de set e m b r e , la qual cosa implica menys probabilitats a l'hora de passar de curs per a moltes persones i, per tant, el fet de no poder desaprofitar les possibilitats que els alumnes disposen durant el curs. Tenint en compte els esforços del centre per evitar els inconvenients clarament visibles, cal plantejar-se si realment el nou Batxillerat comportarà una millora en l'ensenyament per a les properes generacions.

La gran oferta cultural ha transformat la ciutat e n un punt de referència DAVID M O R E U

En els últims anys, Sant Cugat s'ha embarcat en una frenètica activitat cultural que ha transformat el poble. S'ha deixat enrere una etapa relativament passiva i s'ha adoptat una postura molt activa, culturalment parlant, que ha agradat i sorprès a tothom. Aquest renaixement cultural del nostre poble ha vingut determinat pel gran nombre d'associacions, entitats i agrupacions que s'han preocupat d'oferir un gran ventall d'activitats culturals (teatre, música, art, cinema...) amb molta varietat i'comprenent tota mena de públic. Tota aquesta oferta cultural no

hauria sobreviscut si no fos per la gran promoció que es fa en els mitjans de comunicació i d e la gran acollida per part de la gent, que ha acudit en massa a la major part de les activitats santeugatenques, principalment al Teatre-Auditori i als concerts multitudinaris de les festes majors. Cal destacar que últimament han tingut lloc a Sant Cugat unes quantes activitats de ressò internacional, com per exemple el Festival Internacional de Cant Coral, Europa Cantat, q u e es va celebrar al juliol passat, o multitud de representacions de grans artistes al Teatre-Auditori. Aquest ressorgiment ha transformat Sant Cugat en un important punt de referència cultural.

HS4C4NTQT6

Glt·íUïíff

Ài$i

Fundació Sant Cugat Diari del Congrés - Fundació Sant Cugat Plaça Pep Ventura, 1 Telèfon 93 674 51 95 08190 Sant Cugat del Vallès e-mail: secretaria Fundació: McretarlaOstcugatorg organització Congrés: congre*Oelcugalorg web: http://steugat.or97

tenca, en abordar la necessitat de tenir una gran zona central per a vianants, que podria anar des de la carretera Cerdanyola fins a l'estació dels ferrocarrils de la Generalitat, passant per la plaça dels Quatre Cantons i el carrer Santa Maria. La gent gran de Sant Cugat va ser un altre dels temes tractats en l'anàlisi de la societat santcugatenca. Segons dades aportades per la psicòloga Montserrat Caminal, Sant Cugat té una població més jove que la resta de Catalunya. Al 1998 la població

L'associacionisme, la gent gran, els "nouvinguts" i la identitat, són alguns dels temes tractats

La societat santcugatenca, a debat Redacció La societat santcugatenca va ser la gran protagonista de la tercera sessió del lr Congrés de la Ciutat que la Fundació Sant Cugat organitza quinzenalment, els divendres, al Teatre de La Unió. Una conferència sobre "Gremis, esbarts i ateneus: biologia afiliativa en teixits urbans", a càrrec del psiquiatre i catedràtic de la UAB Adolf Tobena, va inaugurar la sessió sobre l'associacionisme santcugatenc. Una exposició que, lluny d'acostarse a l'anàlisi d'aquest tipus d'associacions tan característiques de les antigues viles rurals, va girar al voltant de tres grans temes: la realitat biològica de la tendència humana a afiliar-se; la manca de nervi associatiu que pateix la societat santcugatenca; i el tercer i més polèmic dels punts va ser la lapidària definició de Sant Cugat com a suburbi residencial de Barcelona, en lloc de com una ciutat.

major de 65 anys representa el 10,44 per cent de la població, mentre que a Catalunya aquest col·lectiu suposa un 16 per cent. Tobena va justificar aquesta afirmació Cugat no té un sentit pejoratiu. Segons Caminal, el perquè d'aquest fet l'al·legant la manca de tot un seguit d'inAl llarg de la seva exposició, Tobena va hem de buscar en l'important augment de fraestructures i elements cohesionadors explicar que el problema de l'associacio- la població santcugatenca com a consecom l'absència d'un club esportiu fort i nisme prové de la manca de sintonia en- qüència de l'arribada al municipi de pareaglutinant de la societat santcugantenca; la tre les velles entitats de la vila rural amb lles joves amb fills. manca d'un campus universitari urbà, o la els col·lectius que han sorgit els darrers Un altre dels ponents, Xavier Laborda, falta d'una rambla o Higfr street al centre anys, com ara nous clubs de golf, de ten- professor de lingüística a la Universitat de del municipi com a eix vertebrador. Tot nis, i els lobbies religiosos i dels negocis. Barcelona, va posar sobre la taula la qüestió "El problema és que les noves associa- dels anomenats "nouvinguts" a Sant Cucions avui no acaben de quallar i fins i tot gat, i els problemes d'identitat que això getopen amb les noves", va afirmar Tobe- nera. Una identitat que es va convertir en un dels temes de debat d'aquest lr Conna. Una de les propostes que va defensar el grés de la Ciutat Per a Xavier Fornells, diponent va ser ei condicionament per a via- rector de la Fundació Catalana de la Ràdio nants del centre urbà, amb la instal·lació i la Televisió locals a Catalunya i exdirector d'infraestructures, com una gran botiga de Ràdio Sant Cugat, aquesta manca d'identitat que pateixen els santcugatencs és cultural, A aquesta postura hi va donar suport el un problema de referència al qual hi conpresident de l'associació Sant Cugat Co- tribueixen els mitjans de comunicació, que un seguit de propostes de futur que, se- merç, Jaume Tubau, en la seva ponència defineixen Sant Cugat com a "ciutat vallegons Tobena, "donarien caràcter a un su- a la taula rodona que es va celebrar després sana", com a "població del cinturó", com a "suburbi de la regió metropolitana"... "Tots burbi gran com és Sant Cugat, i cohesió al de la Conferència. Tubau va tractar el tema seu teixit associatiu". Per al conferenciant, del comerç com un dels elements impor- busquem espais de pertinença per fer-nos el terme suburbi residencial referit a Sant tants en l'anàlisi de la societat santcuga- sentir part d'alguna cosa", explica Fornells.

"Sant Cugat no és una ciutat, és un suburbi residencial", afirma el

psiquiatre Adolf Tobena

VETERINARI

Aquesta

OBERT NITS I FESTIUS

empresa

Dispensari Veterinari del Vallès C/ Sabadell, 23 URGÈNCIES 24 H

Al costat dels teus animals

dóna suport al Congrés de la Ciutat

nS4CANTO>S

OrJerta

^ ^

Núm. 7 Novembre* 1996

Un banquet de societat per defugir els tòpics L'èxit del Congrés de la ciutat és irrefutable. com es va demostrar a la sessió sobre la societat santeugatenca, perquè va deixar insatisfets els assistents. Val a dir que les causes de la insatisfacció són dues, les del marc i les del contingut, que tenen un sentit tant positiu com esperonador. Pel que fa al marc de l'encontre, és a dir. al temps disponible i als assumptes debatuts, s'instal·là en el nostre ànim la sensació que allò tractat era un preàmbul, un camí de tempteig i error recorregut entre tots, que érem molts i amatents, per tal de reconèixer interessos i neguits comuns, per tal d'esbrinar què vol dir ser capaç de respondre d'aquestes coses davant els altres. El que va passar. i és honrós admetre una feblesa, és que la sala es va quedar petita per encabir-hi tot el que ens sembla rellevant sobre la nostra societat santeugatenca. I, encara més, la llarga sessió es va fer curta i fugissera a l'hora de parlar dels vells, dels moviments associatius, de la comunicació mediàtica, del diàleg entre les comunitats o del vessant mercantil del comerç i els serveis. I, tanmateix, va ésser una presentació de qüestions densa, substanciosa, com testimoniaran els papers i la memòria de l'encontre. I, pel que fa als continguts, vam aconseguir establir una bona colla de desacords i de posicions discordants, que és la primera tasca de tot debat, la més lú-

cida. la més constructiva. I ja tenim dissens sobre el paper dels mitjans de comunicació locals (comuniquen o tan sols informen?, són guardians de tabús i de fetitxes?), sobre l'avaluació de ciutat oberta (és oberta o segregadora?, democràtica o elitista?), sobre la natura de ciutat (és realment una ciutat, o bé estem vivint en un suburbi residencial?, esdevindrà alguna volta ciutat?). A la vista d'aquesta relació elemental de dubtes, hem de felicitar-nos perquè el Congrés serveix per trair la nostra història recent, per defugir els elogis d'una imatge de ciutat impecable, i per acostar-nos a la percepció quotidiana dels homes i les dones de la població. Quan no es vol servir el mite de la ciutat que s'enlaira per sobre de totes les poblacions veïnes, i per sobre de tots els seus barris descurats i decaiguts; quan es va a l'examen dels tòpics grandiloqüents, el resultat pot ser sorprenent i, fins i tot, decebedor, perquè, com brillantment va sostenir l'Adolf Tobena-en la menció del qual voldria significar la presència altruista de ponents i contertulians de platea- encara no som una ciutat. encara no hem assolit la plenitud d'una població oberta, cohesiva i que té comunitats que sàpiguen conversar entre elles sense brandar qualificacions que, a més de vilatanes, són estigmatitzadores -vulgueu llegir aquí l'etiqueta de "nou-

Participants en la taula rodona de la sessió "La societat santeugatenca ". FOTO: X. LARROSA

vinguts"-; com que encara no som una població comunicativament madura, pel que fa als hàbits de lectura de premsalocal i comarcal i a la pluralitat ideològica d'aquesta; o que, dissortadament, Sant Cugat és una població de noumarxats, perquè perd per migració la meitat de la població que hi arriba per instal·lar-se, i aquest fenomen oblidat afecta especialment els joves i els més pobres. En definitiva, aquestes notes provisionals de la sessió sobre la societat santeugatenca fan avinents unes insatisfaccions, que són les dificultats per arribar a uns acords immediats sobre l'estat de la ciutat i, també, pel desencís de desco-

brir o de manifestar força gent que no som l'exultant i madura ciutat que proclama la llegenda oficial de Sant Cugat. Aquesta capacitat de descobrir coses noves, aquesta mateixa insatisfacció, però, és la condició per obrir la ciutat a moltes més veus i projectes. Es per això que opino que el Congrés és una convocatòria afortunada i un banquet que faria les delícies intel·lectuals i gastronòmiques del sorneguer Sòcrates, venturosament representat per Oleguer Bardissa, el benigne i enigmàtic cronista del Congrés. Xavier Laborda, ponent de la sessió "La societat santeugatenca "

El concepte de cultura Forma, manera, utilitat, finalitat... Què defineix què és cultura? Qui ho defineix? Quan conversem, quan llegim, escoltem, sentim parlar de cultura amb adjectiu o complement: cultura de masses, cultura grega, cultura mediàtica,; també cultura de l'oci, cultura del "pelotazo", i un llarg etcètera, que acabaria representant, d'una banda, la cultura com una catalogació de fets històrics, amb obres d'art incloses; i d'altra banda, una significació de costums o hàbits practicats com a conseqüència d'unes determinades pressions.

Hi ha també un punt de vista que s'expressa breu i curt: cultura és tot. Des d'una pintura de Velàzquez fins a un recipient de fusta per prendre la sopa, passant per l'erudició en l'exposició d'uns determinats temes, o pel costum de cantar nadales quan cal. Pel que es veu, existeix una distinció habitual entre cultura i cultura popular: referint-se aquesta darrera a allò que practica la massa, la plebs, i que té un gran contingut de festa i expansió col·lectiva. Seria doncs conseqüent pensar que cultura, sense popular, es referiria a cultura d'elit, aristocràtica, de minories. Si les paraules són el vehicle que ens podria ajudar (condicional) a comprendre i expressar idees, pensaments, sentiments, podria ser

bo i desitjable posar-nos davant la paraula culta i treure'n l'entrellat; a mi particularment, m'interessa la relació cultura=cultiu. Coneixement, conreu, vigilància i també, per què no?, producte, obra. És una gran multinacional de la música o del llibre un element que crea cultura? La cultura, es crea a causa de l'entorn? Les cues per entrar al museu del Prado, representen un fet cultural? Es cultura l'observació dels ocells i conèixer-ne els noms i els costums? Comprar un diari, tocar el violí, és allò que anomenem cultura? Cultiu, conreu; és a dir, treure la brossa, netejar, remoure, sembrar, adobar, vetllar, recollir; i, qui sap si el més important, compartir el fruit. Som espectadors de productes culturals o protagonistes de l'obra? Som consumidors passius de la collita o esforçats treballadors del conreu? Rebem endormiscats el fruit que ens ofereixen (tant li fa el color, la flaire, l'origen, les propietats...) o repartim ben desperts i joiosos el que entre tots hem fet? Pròxima sessió del Congrés: Les expressions de la cultura. Serà una oportunitat per al debat. Siguem protagonistes! Montserrat Obiols, directora d'escola d'idiomes

"Una gran multinacional de la música o del llibre, crea cultura?"

"Existeix una distinció habitual entre cultura d'elit i cultura popular"

"M'interessa particularment la relació entre cultura i cultiu "

OS4CANTWS

Oberta

NÚm. 7 - 'Novàmbra d* 1906

L'antena

L 'en t re vísta

Identi...què?

Tomàs Seix. Director del Centre Cultural

Com ja vaig anunciar, la tercera sessió del Congrés va ser moguda. Segons m'informen, el debat va ser extens, divers i, fins i tot, divertit. Que en una sessió sobre la societat santcugatenca es parli del món dels felins, concretament de l'altruisme lleoní, no és poca cosa. Una vegada més va sortir l'eterna qüestió de la nostra identitat (la dels santcugatens. s'entén). Sembla que no se sap ben bé si la pèrdua d'una suposada identitat primigènia ha estat motivada per la invasió dels bàrbars barcelonins (altrament dits nouvinguts) o si cal cercar-la en un món permanentment en canvi, on la foto fixa d'allò que ens agradaria ser és un impossible. Sigui com sigui, el debat continua. A mi em sembla un toma de tal envergadura -el de la discussió, no pas el de la suposada pèrdua d'identitat- que p r o p o s o el següent canvi en aquella frase que ens ha fet famosos: "Sant Cugat del Vallès, tothom en parla però ningú no sap el que és". Oleguer

Bardissa

Programa 4a sessió (27 de novembre a l t s 20.00 h.) Conferència:

La cultura i l'Estat del benestar ORIOL PI DE CABANYES, escriptor. Taula rodona: L'art a Sant Cugat JOSEP GRAU-GARRIGA. Artista plàstic. • Els conceptes de cultura MONTSERRAT OBIOLS. Directora d'escola d'idiomes. • La gestió cultural TOMÀS SEIX. Director del Centre Cultural Sant Cugat. • La dinamització cultural RAMON PROS. President de l'Ateneu. • Les tradicions i la cultura popular JOAN TORTOSA. Cronista local. Moderador: JOSEP MARIA BALCELLS. Periodista.

Secció patrocinada per:

Fundació BancSabadefl

os

66

En aquest país se subvenciona la mala gestió"

Al.BKRT MAI.I.OI.

- Sant Cugat Tomàs Seix és director del Centre Cultural Sant Cugat des de la seva inauguració al setembre de 1993. Al llarg d'aquestes cinc temporades el Teatre-Auditori ha programat uns 2(X) espectacles i s'ha convertit en un dels teatres públics que més coprodueix de l'Estat espanyol. Seix participarà en la propera sessió del Congrés sobre "Les expressions de la cultura". - Com es compagina el lliure accés a la cultura a m b el fet que moltes manifestacions culturals (llibres, discos, cinema, espectacles) costen diners i en molts casos no són precisament barates? - Cultura ho és pràcticament tot. L'accés lliure vol dir que no es pot limitar per condicionaments polítics o d'altra índole. Dins el món capitalista, gran part de la cultura ha anat a parar al món del comerç i de la indústria. Per tant, no ens ha d'estranyar que la cultura, en moltes de les seves representacions, signifiquin un cost per al consumidor final com a usuari. - I la cultura gratuïta? - També n'hi ha i és simultània. La televisió o Internet, encara que no siguin completament gratuïts, en són dos exemples. El món de l'espectacle, com el món del llibre, necessita d'una estructura industrial i per tant hi ha uns costos que algú ha de cobrir. - Les administracions han de subvencionar aquestes manifestacions culturals? -Sempre és desitjable que hi hagi subvencions, que hi hagi diner fàcil, perquè així es pot accedir a més gran públic. Crec que les subvencions haurien de seguir una línia decreixent: més diners per als teatres que comencen i anar disminuint a mesura que vas assolint un nivell de públic. Però en aquest país funciona al revés i el que se subvenciona és la mala gestió, lamentablement. Com més calers perds, més diners et donen. Es paguen butaques buides en lloc de butaques plenes. - El Centre Cultural persegueix l'autonomia financera? - No total, perquè és molt difícil. La nostra aposta des del primer dia ha estat arribar a tres terços: una part d'aportació municipal, una de patrocinis i una tercera de recursos propis. - S ' h i ha arribat? - Els patrocinis no acaben de funcionar per la falta d'una llei de mecenatge. Tot i això, aquest any esperem arribar a cinquanta milions amb patrocinis. Estem prop dels 300 milions de pessetes de pressupost general, dels quals 85 els aporta l'Ajuntament, i la resta és aportació pròpia del centre. El nostre compromís és que l'aportació municipal no creixi.més i, de fet, ha baixat de 100 a 85 milions perquè ha crescut la facturació pròpia. - Patiu el centralisme cultural de Barcelona? - És una cosa brutal. Després de tants anys de lluitar contra el centralisme de Madrid, resulta que els catalans som encara més centralistes que ells. En el món de l'espectacle, la diferència d'inversió entre Barcelona i la resta de Catalunya és patètica. És tan bèstia com que el Teatre Nacional rep 1.500 milions, per a la Ciutat

Ii»nti<, .SVM / OTOGRAFIA- X.W1 IARROSA. del Teatre s'està parlant de dos mil milions d'ordinari, contra els cincuanta milions que s'han de repartir la resta de teatres catalans. Què passa? Que s'està sobredimensionant Barcelona en detriment de totes les altres poblacions. - Per això us ignoren els mitjans de comunicació barcelonins? - Crec que respon també a una falta de professionalitat. Hi ha molts espectacles que s'estrenen aquí i no es parla d'estrena fins que van a Barcelona. Però nosaltres fem la nostra i la realitat és que en només cinc anys ens hem con-

Perfil • Nascut a Barcelona e> 1954. Tomàs Sei\ ha dedicat mitja vida al món editorial. Ah 14 anys entrà a treballarà l'cmptvsa familiar (Sei\ Barra!. Indústria* (iral icas. Difusora Irttcrnaeionalï "perquè no em quedava nies remei" í ais 25 anys es v;i \eure amb el dihcil paper de tane.n la nau insígnia del gnip. IndiKtrias Gràíicas. on ha\ ia apie- iot el que sabia. Al'eclal per aquella " ! | lumàtica" experiència. decidí mar\ai •.> Catalunya i ins tal•lur-.sc a Mcvie. on \.- wuiv tres an\s i va fer diners ença dms cl món editorial. Als />0 an\ s d; culcix canviar totalment d'ofici "per t r e n a r tots ets \ Í;K les amb l'empresa familiar", i s'assoeia a una eomereialit/adoia de mobles de disseny. En aquella ep; va lanvs 801 \a entrar en contacte amb i 'Orquestra Simlònicadel Vallès, que \a rellotarde la crisi convertint-la en la pi ÍI; era orquestra amb estatut de societat anònima laboral. Durant dos anys tou delegat de Música de la Generalitat amb cl conseller Joan Guitart. i d'allà se'n \ a anar a TV3 com a cap d'operacions especials, lis directoi del Centre Cultural de Sant Cuita! des de a inauguració, el 19l>."

vertit en líders d'exhibició i programació. Hi ha moltes coses que van a Sant Cugat i no van a altres llocs. El cas més il·lustratiu és el de Stanislav Richter, que va tocar aquí en comptes de Barcelona, o la Companía Nacional de Danza amb Romeo y Julieta. -Ja ningú diu que el Centre Cultural és una obra faraònica, com criticaven alguns al principi. - Home, les xifres canten. Tenim una ocupació consolidada del setanta per cent, i hem assolit un bon nivell d'autofinançament. El 75 per cent del nostre públic és de Sant Cugat. Això vol dir que la gent necessitava un espai com aquest i a més demostra sobradament que estava justificat fer un esforç com el que va fer la ciutat. A més, cal recordar que part del finançament és possible gràcies a les dimensions que té el Teatre-Auditori. - Alguns sectors s'han queixat que les entitats no tenen el seu espai al Centre Cultural. - No entenc d'on ve aquesta crítica. Des que jo sóc aquí, tota aquella entitat que ha volgut fer una activitat, ho ha aconseguit. No s'ha quedat ningú al carrer, tothom qui ha presentat un projecte, l'ha fet. Hem escoltat a tothom que tenia alguna cosa a dir. - Així, hi ha portes obertes. - N o és ben bé això. Per fer alguna activitat aquí cal tenir un projecte amb sentit. I nosaltres hem ajudat a donar sentit a molts projectes que ens han arribat. -Troba a faltar més col·laboració amb la resta de teatres de la comarca? -Sí, moltíssim. Penso que aquest és un problema molt greu que hauríem de solucionar. Aquesta mania dels programadors d'actuar amb secretisme, al final afavoreix el canibalisme i fa mal. Encara que nosaltres som els menys perjudicats perquè tenim una situació de clar avantatge. Seria desitjable i necessari que ens poséssim d'acord, però els únics que ens hem mogut per fer-ho som nosaltres. Els altres han trencat els acords sistemàticament i és una cosa que no entenc.

26 Societat

ELS fCAIYTONS Divendres, 20 de novembre de 1998

L A S E T M A N A EN IMATGES

13 ANYS

FENT-HO

TOT

Ha recollit tots els actes que han passat a la ciutat, ha entrevistat tots aquells ciutadans que s'han destacat per alguna qüestió, s'ha fet ressò de les activitats de totes les entitats i associacions que hi ha a la ciutat i ho ha fet durant 13 anys. Es per això que ara el Tot Sant Cugat es pot permetre el luxe de mirars'ho des de les alçades, després que la societat li hagi reconegut la important tasca informativa que ha desenvolupat. Per molts anys! Pàgina:!9. Foto: XAVILARROSA

DE MICA EN MICA S'OM PLE LA PICA

CORRETJA S'ENFRONTA ALS MILLORS

Amb aquest sistema Creu Roja Sant Cugat-Rubíha aconseguit recollir gairebé un milió de pessetes en un acte simpàtic i alhora educatiu, que va organitzar el cap de setmana passat. V.entitat va fer una mena de cursa entre monedes de 100 i de 500 pessetes, recollides com a aportacions voluntàries entre els ciutadans. La quantitat recaptada es destinarà a les víctimes de Vhuracà Mitch. Pàgina: 20. Foto: CEDIDA

El tennista santcugatenc no ho deu estarpassant massa béa hores d'ara, ajutjarpelgran esforç que li espera; ni més ni menys que el Campionat del Món de tennis, que comença la setmana vinent a Hannoveri on Corretja s'haurà d'enfrontar amb els millors 8 tennistes delplaneta. Aquests dies s'ha entrenat al CAR buscant la confiança que li donen els de casa per derrotar els estrangers. Pàgina: 37. Foto: XAVI LARROSA

^ » I

CELEBRAR L'ANIVERSARI

*CÍ»~

VIATJANT

El fundador i director de l'Arxiu Gavín, Josep Marta Gavín, i bona part dels seus col·laboradors van visitar dijous passat la bonica ciutat de Besalú, en una sortida organitzada per celebrar la festa anual de l'arxiu. El col·lectiu va fruir, a més, dels paisatges i edificis històrics de Beuda, Palera, Sous i la Mare de Déu del Mont. Foto: CEDIDA

Societat 27

ELS /CANTONS Divendres, 20 de novembre de 1998

L A SETMANA EN IMATGES

"i,I t s r f i í

f .1 II:

^

^

UNA AÏDA POC CONVENCIONAL Al públic que assisteix a V òpera no li agraden massa les innovacions, i menys quan es fan en les peces clàssiques. Segurament aquí rau l'explicació de les xiulades que va rebre la interpretació d'Aïda que es va fer al Teatre-Auditori aquest cap de setmana. El públic va rebre amb fredor i en ocasions irritabilitat les innovacions que el director escènic Stefano Poda va incloure a l'espectacle. Pàgina: 43. Foto: XAVILARROSA

LA CURSA ELECTORAL S'ENLAIRA La cursa electoral ja ha començat per a la majoria de partits, i aquesta setmana s'hi ha afegit el PP local. La seva estratègia passa per rebre, al municipi, algun dels peixos grossos de la formació, per allò d'aixecar expectativa. El primer ha estat Antonio Ainoza, president provincial de la formació. FI grup polític, però, ja ha anunciat la visita del secretari d'Estat per a les Administracions Territorials, Jordi Fernàndez Díaz, i de la delegada del govern, Julià Garcia Valdecasas. Pàgina: 8. Foto: XAVI LARROSA

EL COMERÇ LOCAL CELEBRA LA SEVA GRAN NIT Uns 150 comerciants santcugatencs van celebrar dissabte passat la seva gran nit amb un sopar en el qual es va premiar Anton Juliana per 62 anys de treball; a Icaro Home, com a guanyadors del concurs d'aparadors de la Festa Major; i a la carnisseria Tubau per ser el comerç més simpàtic de la ciutat. El sopar va estar presidit pel director general de comerç, Jaume Angerri, el vicepresident primer de la COCIT, Manel Paniello, l'alcalde Joan Aymerich i el president de Sant Cugat Comerç, Jaume Tubau. Pàgina: 31. Foto: XAVI LARROSA

TRENCAR

ESQUEMES DALT

L'ESCENARI

Es el que més agrada al músic Adrià Puntí, que dissabte passat va presentar el seu darrer disc "Pepalallarga i... " a la Casa de Cultura. Teatralitat, espontaneïtat i música autèntica van ser els signes identificatius d'un concert al qual van assistir una trentena de persones. Els assistents, però, van poder veure el seu líder en essència. Pàgina: 43. Foto: OSCAR BENITO.

28 Societat

Q S / C A N T O N S Divendres. .V (te novembre de 1998

La

r a d i o g r a f i a

T O T SANT CUGAT

El TOT és una petita publicació que cada vegada és més gran i que ha sabut créixer al ritme del poble

Neix una revista MONTSE SANT

^ r i f a iGtf Mitjà de comunicació: To/Saní Cugat. Any de fundació: 1985. Tirada: I5.0Ü0 Seu: Carrer Sant Antoni, 42-44.

Fa 13 anys, el mes de novembre, sortia als caners de Sant Cugat una petita revista de només 16 pàgines, amb una guia de serveis i anuncis de botigues del poble. A la portada, una fotografia de la rosassa del Monestir, tractada a dues tintes. A l'interior, a més de la petita guia de serveis, s'hi podien trobar 10 telèfons d'urgència del municipi, quatre notícies breus del que havia passat els últims dies al poble i alguns petits escrits sobre temes diversos, com ara jardineria, decoració i estètica i una reduïda agenda d'actes i festes

de la setmana. Tot plegat, 16 pàgines d'informació i publicitat. Allò es deia Tot Sant Cugat i era de repartiment gratuït en botigues i establiments del poble. La primera tirada va ser de 5.000 exemplars. El pare de l'invent va ser en Ramon Grau, i el personal que realitzava la publicació no passava de tres o quatre persones; entre totes feien la feina com millor sabien, fent possible la revista. L'èxit de la publicació va ser immediat. Aquells anys, fora de la ràdio local, ningú informava del que passava al poble, i el fet de trobar els divendres a les botigues una publicació que po-

dies consultar per assabentar-te del que succeïa era una bona idea, i molt útil per a la majoria. Els entusiastes van ser molts, i aviat al contingut s'hi van anar afegint moltes més coses. El quart número va incorporar per primera vegada dos personatges que, amb el temps, van prendre cos i s'han fet populars i entranyables per a tothom: el Medir i el Cugat. En un primer moment tenien una fesomia un xic diferent; dibuixats per R. Tubau i no per en Solivelles, com ara, però ja amb el seu aire habitual de mordacitat i de mirada irònica i reivindicativa revestida d'innocència i tendresa. L'acudit era sobre l'abandó i la des-

curança en què es trobava el Monestir. La revista, sempre amb el seu còmode i petit format, va anar creixent al mateix ritme que la nostra població i va assolir una presència molt especial per a la gent del poble, que esperava la seva distribució per "anar a buscar el Tot", on trobaria una mica de tot per llegir i assabentar-se del que passava A partir de l'any 1989, aproximadament, s'hi van incorporar fotografies, es va anar ampliant el contingut i el nombre de pàgines. I amb ressenyes i notícies breus del que passava al poble, així com la llista de serveis i d'informació.

Societat 29

ELS4CAIVro!>S Divendres, 20 de novembre de 1998

La

r a d i o g r a f i a

T O T SANT CUGAT

Una publicació santcugatenca d'arrels profundes, que estima el seu poble i amb vocació de servei

TOT. Tot de tot M. S. - Sant Cugat -

El T o t d ' a v u i , a 13 anys d e distància del seu naixement, és igual però prou diferent. Les 16 pàgines s'han multiplicat per 10, i ara en són 160. La presentació, encara q u e a p a r e n t m e n t molt semblant, incorpora molta més informació. Un nou tipus de lletra més clara i llegible i, sobretot, els últims avenços tècnics en el camp de la informàtica i els mitjans de comunicació escrita. Noves seccions i més imatges són algunes de les novetats més interessants de la revista, que s'ha fet per a molts imprescin-

dible i el complement habitual que es recull en fer la compra del divendres. Poca gent deixa de fer el gest setmanal d e recollir el Tot en comprar el pa, i no són pocs els qui entren expressament a algun establiment per p r e g u n t a r " q u e ja t e n e n el Tot?", o "ha arribat el Tot?" En aquests anys han sorgit un bon munt de col·leccionistes, fans i seguidors fidels, i cada setmana se n'incorporen d'altres. Per la seva banda, el Tot, a m b un afany de poder donar tot allò q u e pot ser d ' i n t e r è s per a la gent, no ha deixat d'incorporar noves seccions, algunes d ' u n gran interès per a la gent del poble, com la secció "mirant en-

rere", una pàgina que redacta Tomàs Grau i que fa recordar als uns, i ensenyar als altres, com era el Sant Cugat camperol i tranquil de fa uns anys, i que rememora i recupera històries i fets oblidats que són importants per no perdre la nostra identitat. Altres seccions que compten amb un creixent nombre de seguidors són les notícies del poble i la col·lecció de fotos antigues que el Tot va publicant de tant en tant en las seves portades, i q u e molta gent col·lecciona i recull. L'arxiu fotogràfic del Tot acull més de 12.000 fotografies del poble i dels esdeveniments importants o singulars, i guarda fo-

tografies tant recents com antigues, convertint-se així en un dels arxius gràfics més importants del nostre poble. Últimament, el Tot també ha creat una pàgina web, molt visitada, que facilita l'accés a les pàgines web d'entitats i de serveis del poble. La pàgina rep una mitjana de 400 visitants al mes. Ara per ara, l'emblemàtica revista es distribueix a més de 625 punts del municipi, i es fan dos repartiments setmanals; un, els divendres, el dia q u e s e m p r e s'ha distribuït, i l'altre els dilluns, perquè molta gent no el trobava en marxar fora el cap de setmana. La distribució es fa en

dos vehicles que treballen durament per arribar puntuals a la seva cita setmanal. L'equip del Tot el componen 24 persones, sense comptar-hi els col·laboradors que hi aporten articles. Un canvi molt remarcable respecte els seus orígens de petita publicació, amb quatre persones comptades i una distribució feta pel mateix Ramon amb la seva furgoneta atrotinada. El Tot, en aquests anys, ha sabut créixer al ritme de la nostra població i fer-se imprescindible per a la gent. Ara, després d e 13 anys, canvia d'itmage però sense perdre mai les seves arrels de servei per al poble i una distracció agradable per a tothom.

US 4 C4NTONS

Economia Divendres, JO de novembre de 1998

Laboral

Tímida puja del contracte indefinit Maig ijuny ajuden a incrementar un punt les xifres durant els últims sis mesos ALHKRT BAI.AN/.A

- Sant Cugat La contractació indefinida a Sant Cugat, com a la resta d e Catalunya, continua sense aportar resultats espectaculars respecte l'abassegadora xifra d'ocupació t e m p o r a l , en una proporció d ' u n a nou. En un m o m e n t q u e les centrals sindicals han pactat a m b el govern les c o n d i c i o n s del nou contracte a t e m p s parcial, l ' a u g m e n t general d e la contractació no ha revertit encara significativament e n els contractes indefinits. Les estadístiques de l'Oficina de T r e ball de la G e n e r a l i t a t ( O T G ) e n t r e els m e s o s d ' a b r i l i s e t e m b r e han revelat un tímid i n c r e m e n t fins al 1 3 , 1 % d e mitjana, un p u n t m é s respecte al mateix p e r í o d e de l'any passat. Si bé el maig i el j u n y s'han confirmat a l'alça a m b xifres n o t a b l e m e n t superiors a la mitjana (18,1% i 14,47%, r e s p e c t i v a m e n t ) , els mesos p r ò p i a m e n t d'estiu han t e m p e r a t c o m era p r e v i s i b l e les

dades fins a tres punts per sota d e la m i t j a n a (al j u l i o l , 10,12%). E n n ú m e r o s a b s o luts, l'últim s e m e s t r e ha servit perquè Ics e m p r e s e s locals contractin indefinidament 904 treballadors, q u e es disparen fins a 6.037 en el cas dels contractes temporals. Entre aquests últims, la durada majoritària dels c o n t r a c t e s ha q u e d a t e s t i p u l a d a e n t r e un i tres mesos, excepte en els mesos de juliol i agost, proclius a la contractació curta, e n q u è s'ha imposat l'ocupació per a un únic m e s . Home» en p r e c a r i Per sexes, la situació ha tendit a l'equilibri respecte a xifres anteriors. Si l'any passat la proporció vorejava el dos de cada tres a favor dels h o m e s , e n g u a n y els p e r c e n t a t g e s s'han resolt en una relació de sis a q u a t r e . Així, al j u n y les dones p a t i e n una diferència d e 3 8 % d a v a n t el 6 2 % masculí, però al s e t e m b r e s'assolia el resultat més equilibrat dels úl-

E n funció dels sectors, aquest tram d'any continua abocantse a m b el pas dels anys al sector serveis d ' u n a m a n e r a indiscutible. La proporció arriba a u n s l í m i t s d e l 7 2 % e n els contactes indefinits i del 8 7 % e n els c o n t r a c t e s t e m p o r a l s . E l s p o r t a v e u s locals d e les centrals sindicals han coincidit a trobar "insuficients" a q u e s t e s xifres. Pel secretari general per a l'Administració local i portaveu d ' U G T a l'Ajuntament, Ferran Cabezuelo, les dades són " m é s realist e s " q u e no les q u e es donaven anys enrere, abans de l e s m o d i f i c a c i o n s d e la n o r m a t i v a laboral, q u e h a n afavorit la- contractació indefiniEk contractes indefinits estan lluny de ser majoritaris a Sant Cugat. FOTO:X. L.d a i h a n m a r c a t u n c a m í a seguir. Per la seva b a n d a , el portaveu de CC.OO., Frantims anys: un 4 9 % contra el joves: un terç dels nous concesc Garcia, ha destacat com 5 1 % . L e s d o n e s han retallat tractes temporals s ' a c u m u l e n a "molt l e n t a " l'evolució dels gairebé quatre punts en un e n la franja d ' e d a t d e 19 a 24 contractes e n l'últim any, e n any, ja q u e al s e t e m b r e d e anys. L'esperança d'aquesta c o m p a r a c i ó a m b la t a x a d e 1997 la relació va ser de 4 5 % e d a t és la s e g ü e n t franja, d e c r e i x e m e n t del país, situada contra 5 5 % . 25 a 30 anys, q u e pugna a m b en u n 3,8%, i ha apel·lat a una La distribució per e d a t s no la d e 30 a 45 p e r la majoria certa i n s e g u r e t a t del m e r c a t ha fet més q u e confirmar q u e dels contractats indefinidad e contractació. la temporalitat preval entre els ment.

Ple

municipal

Una ajustada votació rebutja una proposta per derogar la llei d 9 ETT La marxa de protesta concentra una trentena de persones A. B. - Sant Cugat Deu vots en contra de CiU, vuit a favor de PSC, IC i ERC i les tres abstencions del PP van rebutjar dimarts una moció favorable a la derogació de la llei reguladora deIM Plataforma assegura que continuarà amb les reivindicacions. FOTO: X. I.. ies Empreses de Treball Temporal, presentada per IC a proposta de la Plataforma contra les ETT. Minuts abans de la discussió del punt en el ple, una trentena de joves de la plataforma, integrada per Maulets, EUiA i CASC, van concentrar-se davant del consistori sota el lema "Tanquem les c/ Sant Domènec, 7-1 r 1a ETT. Fora explotadors!". Tel. 93 589 78 86 SANT CUGAT DEL VALLÈS La moció va demanar també la DISSfNY ASSISTIT declaració d'empreses non grates C a n t i * Col·laborador Dapt. Trwoall / Sarval Català da Col·locació

Disseny Ordinador

DISSENY

per a les tres E T T del municipi i la discriminació de l'Ajuntament quan contracti personal o proveïdors provinents de tals oficines. El tinent d'alcalde de Serveis Interns, Jordi Farrés, va defensar la modificació davant la derogació per avançar en qüestions salarials o de formació. " L e s E T T donen un servei i faciliten la inserció", va adduir. Farrés va retreure el vot al PSC, quan va ser fa quatre anys el principal instigador d e la llei. L'alcalde Joan Aymerich va i n t e r v e n i r també per qualificar d'"electoralista" el vot del PSC i del PP. Més tard, el portaveu municipal d'IC, Francesc Godàs, advertiria que CiU i PP també van donar

suport a aquella llei. El portaveu socialista Àngel Casas va argumentar el vot a favor pels "abusos" que comet la llei actual, de la qual cal corregir les deficiències per aprofitar de manera justa el servei d'aquestes empreses. Més dur va ser David Sempere (ERC), en titllar de "deplorable" que hi hagi empreses que usin les E T T per "fugir d'una sèrie de drets socials". "Sembla que ser jove impliqui viure en la precarietat i temporalitat perpètua". El PP, per boca de Jaume Tarragó, va admetre la problemàtica com a "preocupant", però va considerar que no cal "satanitzar" aquesta figura, "que encara cobreix les necessites de moltes empreses".

Economia

ELS í CAIYR MNS Dke/ielns. -'0 c/e novembre ele IWS

31

C o m e r ç

El pla de dinamització centra el debat a la Nit del Comerç Anton Juliana, premiat per 62 anys de dedicació Vuit mesos després d'haver escollit nova junta, que va coincidir amb l'anterior Nit, Sant Cugat Comerç va aplegar dissabte 150 comerciants a Can Cabassa amb un horitzó de futur marcat per l'aplicació del pla de dinamització, la introducció de l'euro i l'impuls del comerç electrònic. Sota la presidència de l'alAl.BKRT BAI.ANZÀ

- Sant Cugat Si en l'anterior edició de la Nit del Comerç l'encara no president Jaume Tubau parlava de convertir el comerç de pas de Sant Cugat en una "passada" de comerç, enguany aquesta aspiració ja té noms i cognoms amb el pla de dinamització comercial. El pla de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa (COCIT), presentat al març. i designat ja Juan José

calde, Joan Aymerich, la Nit del Comerç 1998 també va servir per lliurar premis al comerciant més antic (Anton Juliana), al millor aparador de la Festa Major CÍcaro Home) i al comerç més simpàtic (Carnisseries Tubau), premi atorgat per votació popular i en col·laboració amb el Tot Sant Cugat.

Sànchez Villalobos com a tècnic que l'ha d'executar, va centrar aquest dissabte bona part dels comentaris dels comerciants i de les autoritats presents a la Nit del Comerç. Tubau va reivindicar una associació "forta i gran econòmicament" per afrontar aquest i altres canvis, constants en el sector, i l'entrada a l'euro a quaranta dies vista de l'inici del període transitori de tres anys fins a la seva plena introducció. Segons el presi-

d e n t de Sant Cugat C o m e r ç , aquesta fortalesa associativa ha d e tenir com a primera causa l'augment dels associats i com a conseqüència l'autoritat de l'entitat davant de les administracions. Precisament la Generalitat, representada pel director general de Comerç, Jaume Angerri, va anunciar que Sant Cugat serà una de les primeres ciutats a aplicar el pla, per al qual la Generalitat ha destinat 7.000 milions de pesse-

Anton Juliana ha complert 62 anys darrere el taulell. FOTO: X. LARROSA tes en el període 1998-2001. Va ser Angerri qui va treure a debat una altra de les assignatures actuals de Sant Cugat Comerç: el comerç a través d'Internet. "Els petits han de prendre posicions abans que ho facin els grans", va indicar. L'alcalde Joan Aymerich, en la seva última Nit del Comerç com a polític ("ens veurem l'any que ve encara que sigui en condició de comerciant"), va felicitar l'associació de comerciants pel clima d'entesa assolit entre la nova junta i la municipalitat. Aquesta nova e t a p a d e relacions ha permès tancar acords per la participació de SCC a la mostra Sant Cugat Actiu, als futurs punts telemàtics Sant Cugat Obert i al Consell 'I cenològic i per la col·laboració de l'Ajuntament a la implantació del pla de dinamització.

El vicepresident primer de la COCI'l'. Manel Paniello, va considerar actes com la Nit del Comerç com a "molt necessaris" per superar les dificultats diàries que afronta el sector i alhora, per aniI.es autoritats, ami) tots els premiats pel concurs d'aparadors, pel comerç simpàtic i pel comerciant més antic. FOTO: X. I.. mar-se mútuament en els valors

OFERTA DE TREBALL BEQUES, AJUTS, PREMIS I SUBVENCIONS

Convocatòria del Ministeri d'Assumptes Exteriors de Beques de la Fundació Stevenson per estudis a universitats escoceses 1999-2000. Sol·licituds: fins al 30 de desembre de 1998, al carrer Salvador, núm. 1,28071 Madrid. Telèfon: 91.379.97.62, ext: 9556 o 9062, també al telèfon: 91.379.98.99. Convocatòria de ta Fundació Enciclopèdia Catalana, de Beques d'Ajut a l'escda, primària í secundària. Sol·licituds: fins al 15 de desembre de 1998, al carrer Diputació, núm. 250, pral., 08007 Barcelona- Telèfon: 93.301.76.31, Convocatòria de la Fundació Mercè Rodoreda, d'Ajuts Mercè Rodoreda per a la elaboració de treball. Sol·licituds: fins al 4 de desembre de 1998, al carrer Carme, núm. 47,08001 Barcelona Telèfon: 93.270.16.20. Fax: 93.270.11.80. Convocatòria del Centrat Donafions Commitlee. Aican Alurniníum limlted, de

Beques Alcan en relacions Industrials, matemàtica aplicada i ciències físiques. Sol·licituds: fins ai 12 de desembre de 1998, al 118 Sherbrooke Street West Montreal. Quebec H3A2G2 Canadà. Telèfon: +1.514.8483494. Fax; +1.514.8481536, Convocatòria de l'Ajuntament de Tàrrega, de Beca Manel de Pedrolo Ciutat de Tàrrega. Sol·licituds: fins al 30 de desembre de 1998, a la Plaça Major, núm. 1, 25300 Tàrrega, Lleida. Telèfon: 973.31.16.08.Fax: 973.50.05.52. Convocatòria de la Fundació Maximílià Soriano Jiménez de Beca MaxinjiHà; Soriano Jiménez de formació en el camp

detesmalalties infeccioses. Sol·lcftads: fins al 30 de novembre de W9B, a ía, Ronda dei General Mitre, núm, 147, $nv 4t, 08022, Barcelona. Telèfon: 93.451,44.38JFax; 93.451,44.38. Convocatòria del Ministeri d'Assumptes Exteriors, Comissió d'Intercanvi Cultural, Educatiu i Científic entre Espanya i USA, d'Ajuts econòmic dins de l'ampliació del conveni de cooperació científica i tecnològica entre Espanya i els Estats Units. Sol·licituds: fins al 1 de desembre • de 1998, al Passeig del General Martínez Campos, núm. 24, bis, 28010, Madrid. Telèfon: 91.308.24.36.Fax: 91.308.57.04.

Convocatòria de la Fundació Mapfre Medicina, d'Ajuts d'investigació en ames mèdiques 1998-99.s Sol·licituds: fins ai 3b de novembre de 1998, à la Carretera de Pozuelo a km 3 ^ 0 , 2 8 2 2 0 Telèfon: 91.626.57.04Fax: 01.626.58.25. Convocatòria de la Fundació Domingo Martínez, d'Ajuts a la investigació. Sol·licituds: fins al 20 de novembre de 1998, al carrer Gamazo, núm. 9, sisè dreta, 47080 Valladolid. Telèfon: 98.339.19.82. Fax:98.339.19.26.

CONSTITUCIONS I CONVOCATÒRIA DE J U N T E S Sant Cugat: •Constitució de l'empresa Ecogest 2000, SL Gfcjecte social: prestació de serveis de publicitat, relacions pdbiique*, promoció de *&80ss pubifcSàries i serveis 3© comunicació, etc (BORME na&rn, 214/1011-98) Rubí: Constitució de l'empresa Aluminium Center, . SA. Objecte social: la compra i venda, distribució i transformació d'alumini, coure, etc.

de "simpatia, dedicació i atenció personalitzada" que prevalen al comerç local davant del de grans superfícies. A banda dels parlaments, el capítol de guardons també va acaparar bona part de l'atenció dels comensals. En primer lloc, el reguitzell de premis del concurs d'aparadors de la Festa Major 1998 va c u l m i n a r a m b Icaro Home, que es va endur el primer premi. Després, el trofeu i el xec de l ()().()()() pessetes en publicitat per al comerç més simpàtic, atorgat en col·laboració amb el Tot Sant (higat, va anar a parar a (íamisseries Tubau. Val a dir que aquest comerç va ser escollit com el mes simpàtic a través d'una votació popular en la qual van participar 485 persones. I ,'ovació més gran. però. se la va endur Anton Juliana, de Cansaladeria Juliana, per haver dedicat més de 50 anys, concretament 62, al comerç local, però que dissabte no va poder estar present al lliurament del premi per raons de salut. La seva filla. (Conxita Juliana, va recollir cl premi i va recordar l'emoció del seu pare en conèixer la notícia.

(BORME núm. 214/10-11-98) Cerdanyola dei Valies: Constitució de i'empresa Sant Andreu Sam, SL. Objecte social: la construcció i promoció immobiliària, així com la compra, venda, lloguer o qualsevol altre acte d'explotació comercial, etc. . (BORME núm. 214/10-11-98) Barberà del Vallès: Constitució de l'empresa José Luis Ayuso Andújar, SL. Objecte social: fabricació de pròtesi, peces dentals i similars. (BORME núm. 214/10-11-98) Cerdanyola del Vallès: Constitució de l'empresa Alter Qesüon, SL. Objecte social: la prestació dé serveis comptables i financers, etc. (BORME núm. 214/10-11-98) Rubí: Constitució de l'empresa Construcciones e Instalaciones Mantenimiento de Viviendas en General, SL. Objecte social: adquisició, explotació, alienament de solars, terrenys i finques rústiques i urbanes, etc. (BORME núm. 214/10-11-98) DEP Selecció d Informació Oficial

Economia

32

Novotel ha estat seleccionat per a la convenció anual a París

ELS4CANIÜNS Divendres, 20 de novembre de 1998

LES EMPRESES!

CAMPMANY

Corria l'any 1948 quan la Maria Teresa Farrés va obrir la botiga que portaria els primers jerseis i camises a Sant Cugat. Cinquanta anys després i amb el premi al comerciant més antic que va aconseguir l'any passat, poca gent no coneix la qualitat de Campmany a l'hora d'arreglar-se. En tot aquest temps, Maria Teresa Farrés ha venut de tot, fins i tot aquell dia que una clienta volia un Hac per a la seva filla d'un color que no en quedava, i va acabar quedant-se unes calcetes per adaptar-les. "Si el client està convençut del que compra...", assegura Rosa Maria Campmany, la seva filla i relleu natural en el negoci. Mare i filla s'han fet tips de fer confiança amb els clients i de portar encàrrecs d'allà on fos, però es confessen escamades davant l'arribada de l'euro.

M a r i a Teresa Farrés i Rosa M a r i a C a m p m a n y . Propietàries

A. B.

L'empresa hotelera Novotel ha seleccionat el seu establiment de Sant Cugat i onze centres més dels 400 que té per participar en la convenció anual de l'empresa, que enguany es fa a París. L'establiment aporta un plat inspirat en la cuina mediterrània. La tria que ha inclòs Novotel Sant Cugat es fa a partir de criteris de qualitat del servei que ofereixen als clients, així com per la qualitat de la seva cuina. Per complementar aquesta presentació, que es farà al nou estadi de Saint Denis, s'ha contractat el grup d'havaneres L'Kspingari, format per veïns de Ripollet i Montcada i Reixac.

Hisenda no secunda la vaga de subinspecció L'administració d'Hisenda de Sant Cugat no va secundar dimecres la primera de les aturades matinals i tancaments nocturns als centres de treball anunciades contra el pacte sobre els subinspectors entre Agència Tributària i els sindicats l ' G T i CC.(X). 'lot i que l'oficina local no té personal d'aquest rang, la decisió afecta els funcionaris del grup B de gestió, que es troben a l'espera de prendre una decisió ferma sobre la polèmica. Després que Hisenda pactés la setmana passada una millora professional dels subinspectors amb la minoria dels sindicats, la central majoritària CSIF ha criticat l'acord que, al seu parer, "pretén rentar la cara a \ lisenda a canvi d'unes pessetes per productivitat, i carregar-se Ics especialitats del Cirup (V./A. 1).

"Per més internet que hi hagi, Vatenció personalitzada sempre quedarà" però cal e n t e n d r e que aquí hi ha un comerç petit i no es pot treballar sempre. No dóna tampoc el c o m e r ç com per contractar d e p e n d e n t s per a tantes hores. I els festius a m b permís d ' o b e r t u r a , n o m é s v e n e n les grans àrees, que és el pecat del nostre comerç.

A L B E R T BALANZÀ : Cagat -

- Q u è li sembla c o m p a r t i r el p r e m i al c o m e r c i a n t més antic a m b Anton J u l i a n a ? - M.T.F.: Molt bé. La seva mare ja tenia la botiga i ara van fer els 75 anys. Es una persona molt agradable i amable. —I vostè com el porta, aquest premi q u e li van a t o r g a r l'any - M.T.F.iEI p o r t o molt b é , perquè ja fa molts anys que estic darrere el taulell i sempre he intentat tractar les persones al millor possible. - R.M.C.: Crec que sempre és bonic que et facin un reconeix e m e n t , però ella no se l'esperava. - M . T . F . : E m va v e n i r molt gran. Ara, l ' h o m e n a t g e m é s gran a mi me'l fan els clients cada dia. Jo, v e n e n t sóc feliç, perquè a més és un ofici q u e m'agrada, el sento i és de tota la vida. —Com era aquell c o m e r ç d e Sant Cugat als anys 5 0 ? - M.T.F.: Amb tres mil pessetes vaig posar la botiga: d u e s mil de gènere i mil per anar pagant lletres. Veníem merceria i espardenyes. Diumenge al matí venien les senyores a comprar una pesseta de brillantina, dues o tres de perfum i d u e s de colònia, a granel. Ha estat una lluita. - R.M.C.: P e r ò això va anar pujant. Va treure les espardenyes i va començar a vendre retalls. - M.T.F.: I els retalls es van acabar quan es van acabar les

Mare i filla han mantingut el negoci durant cinquanta anys. FOTO: X. L. modistes. Des q u e ens vam nia roba de casa: llençols i totraslladar del carrer Martorell valloles. Vam portar els primers al d e Valldoreix l'any 1978. jerseis a Sant Cugat, d e s p r é s —I aleshores ja amb un conunes camises d'home i uns cepte totalment diferent? quants pijames, fins ara. - R.M.C.: És clar, a m b con- R . M . C . : La m a t e i x a g e n t fecció i gènere de punt. També t'ho d e m a n a v a . E t d e i e n : no havíem tingut roba a metres, tens pijames? I si tens pijames, era el típic comerç de poble. per q u è no tens batins? I sabaA i x ò ha a n a t tilles? I roba de evolucionant, M.T.F.: Des que vaig nit? Anàvem p e r q u è la g e n t ampliant la d e l c a r r e r vol obrir amb tres mtl gamma. una especialit- I el nouvinzació en el copessetes, cada dia ha gut que descomerç i això ens breix la botiga, ha fet canviar. estat una lluita" té diferents N o es pot viure costums? de temps passat. - M.T.F.: Són - H i ha algú els q u e comq u e no conegui C a m p m a n y ? pren el dissabte. Tota la set- M.T.F.: Ara seguríssim. La mana treballen i el marge que nostra botiga va ser la primera tenen és aquest. en confecció, perquè només hi - R.M.C.: Hi ha qui no e n t é n havia La Fabriqueta, q u e veq u e no s'obri e n d i u m e n g e ,

- M.T.F.: Ens han fet la punyeta. —Però vosaltres t a m b é teniu altres a r m e s . Diuen q u e l'at e n c i ó personalitzada n o morirà mai. - M.T.F.: N o . Jo mateixa si vaig a comprar no tinc vocació per anar-hi com si fos un supermercat. Les grans àrees ens han fet molt mal. I tenim sort dels q u e v é n e n e n d i s s a b t e , q u e nosaltres l'atenem com a una persona, i amb el temps fas amics. - E n 4 0 dies ja tenim l'euro, i tornarem a comptar amb cèntims. - M.T.F: N o m'agrada gens. Abans teníem les dues" monedes de 5 i 10 cèntims i les pessetes. Però ara ho veig molt malament. - R.M.C.: Sí q u e ens e n sortirem, però al principi perdrem la noció del que és car o barat. És qüestió d'acostumar-se. —I la v e n d a e l e c t r ò n i c a enc a r a la deveu veure més complicada. - R.M.C.: En una botiga acost u m a d a a un tracte personal, q u è ens ha de vendre una màquina? - M . T . F : No m'hi sé adaptar. És una altra època. Crec, però. que l'atenció personalitzada sempre quedarà.

®22«.

Selecció de Personal Especialitzats en Empresa i Comerç

MASKOTA'4 VILLA, 5 - TEL. 93 675 01 52 - SANT CUGAT DEL VALLÈS

Directius, comercials, encarregats, dependents, administratius i tot tipus de persones a m b qui vostè podrà confiar i la seva empresa créixer.

PI. Unió, 1B. Sant Cugat del Vallès Tel. 93 589 57 55 Fax 93 589 58 15 E-mail sepal@sumi.es

SANT CUGIT ESPORTS Rbla.delCeller,23·Tel.936747215 PI. QuatreCantons,s/n·Tel. 9 3 6 7 4 3 0 8 1

Generalitat de Catalunya Departament de Treball

FONS SOCIAL EUROPEU

Servei Català de Col·locació

En aquest apartat publiquem ofertes de treball del Servei Català de Col·locació qüe, per la seva complexitat, per l'especialització dels seus requeriments o per la seva localització geogràfica, exigeixen un tractament especial. Si està interessat en alguna d'aquestes ofertes, ha d'adreçar-se a un terminal de ServiCaixa, o bé ha de telefonar al telèfon 902 22 Í 1 11 o al 902 22 10 44. En cas que ja sigui usuari del Servei Català de Col·locació només s'haurà d'identificar facilitant el seu NIF i la referència de l'oferta. Si no és usuari del Servei, sol·liciti la seva introducció urgent i doni també el número de referència de l'oferta per la qual s'interessa.

Les empreses poden passar ofertes de treball a l'adreça d'Internet

http://www.gencat.es/scc i també als telèfons 902 2211 11 i 902 22 10 44 oa qualsevol centre col·laborador del Servei Els demandants per donar-se d'alta al Servei es poden adreçar a qualsevol punt d'informació o ServiCaixa VENEDOWA tf<fflpfW><dNort>f Edatda20a50anys.

OPERAm&NMDEREPAftACIÓ INSTAL·LACIÓ DE GAS ExpaitèrKiaenraparaciad·CF·marJor·. Soubfutanual·pro»mat:2600000 MuridptUaida.

Re·Mèneí·alPlacrUigel. Sou Mul anual aproximat 2.500.000 Mtrtcjpi: Mctanina. «*Mtt127 COMERCIAL. paraampraaaarJlorial Edat de20 «45any». Formació. dotomMur··nmaai·Mri Ratfd·nefaalmunicipionxlaftM. JJcanarJatXMitlaiB. Sou brut anual aproximat 2.900.000 MuridptUajd·. HaftWttM WMEDOftM a · r · · m p r · M «Mortal Edatda20afi0anys.

WafclSW» TÉCNrOAOCUNEANT para ampr·tad'arfictM da la lar Oficial de 1a. Formació: rT(e»naadooairnilar), vakxaMa. Sou brut anual •prtndm·t 3.000.000 Murtdpi:SartFa«ud·Uobr·g8t(8aixUobi·aal). Waf: 11174* MATNICCIVA

Edat d a » a 5 0 any*. ODelatda2·. Formad6;FP2(rr*ricari*lrno«·*). CuraoatfaipacialfaaclòanmaWcaria. SoubnJtanuataprraimat 3.000 000

FUHIMKJÒ: dptomaluniaftfRaQNNafl.

RatidtncteajMOarriguM jQmadaoofnpMB. SoubMtanual·pnsdmat 2.500.000 Murè^:La·Bógat8MnquM.

EnaxtMdattrtcKttd·m·ojuifAtaíndu·lríalda LMoaotaMda UofaraoatfBarcatatàè) carca Edat d«24a Manya Fcnnactr): Fre(da*Maci6) 1 anyd'·xp·rt·neiaan·i «actor. CamaiBlw·hldaprapi. Oap>nlblMva»)arparCatahrwa.

^K^u. EdetdaïOaSoarry». TiMniai'Irt rirtornahiaatiniarilalail RaakMncia·lScc·anas. Jornada oofnpJalB. Soubrut anual aprwimat 2 500.000 Murirjpi: Sotana. i HHfwrwi . ••mpraa·darn·qulnartdaearcatana Edafda! ExpÉfMnChl 4R4t MMSkyT. Bons cofMriMfTwid <fïr#onn Me i • CamatBl ivahUapropi. SoubmtanualajBrQsdin·tr^ 2omdatraba*Cataturtya.

.000

LAMPBTA Edatda21«50any*. 2 any»tfaKpanàrtdaangat, aigua, aiacwcttati JomadacoRi0attJL Conwcladaemaaoa. prorrogaria. Sou brutanualapiwdmat 2.400 CQO MunldpkL^oiplal«ldaLWiraBK(aaroalonè»>. Raf:1«H32 ««OJBCniTAOeiiATltlCÍWAlirnLLATOeS Edatd·26a55any». CiiuliiyailalÉ»iii<an»in>li<<' «P2<dalnaaei6lnduakM). Cona6aMnank)d'Auk>oad. SoubrutanualaprcKimat 3.790000 ConwcftVaMaOocirJaiitfal. •JafefUM T*cmc>Aoe MMAMTEMMSNTOE IA0VUECTRO««nCINA HAOUMAMAt Formario:FP2(·teclr6niea) 4 any»tf•xp·rtancia anal aactor. * ^ . . . • •• • • . • » . . iracflnaBcaianrjaa nau, vporacaaa. CamatBl ivart&prop). RaalOanctealBalxÜrAraDat S<w6rut»nualaprw*natZ400000 Muras^EarjluguMd·Llriragat

M±mm

VBWBORM para arnpraaa arJtaiat £datd»20aS0ary« _^ímà. Forfnaca% dipfooialu'aanriMMjtalarl. RaaidÉrKNiérURjaK. jornada oonnplata. Soubrutanualwmdrnat 2.500 000 MurtdptTaYraga. MCMTtfASSECXmAMCES Edat da2Sa45 any* Fcrmad6:aUPoCOU. 1 anyd'axparlénoiafnlnirfL VWiictapropL Soutrutanualaprorimat £300.000 Munidotarona. JBffrlrffW

EXPtmMOtPMeVBtCIÓOeNtCOS LABORALS par··mpfaaadaiarmadodaUaida Ei¥Éiyaria»upanoroi>cntca. FonnaManpr·vanéio^rlacottalMrai·. RaaWnQtoal8agTHL

8$

íbnrfanÏÏaproBmat: 7.680 000 d* ••fv·í· dt fn·cB wibtont ds T W M M

MOUSTMM. Edatda23a36any». Liaja ryana aTCnaxaiouaviairnacanica. 1 anyffaxparfènoHianal aactor. CamatBl. Scutatarw·lapra*nat2Joaooo

par&antpfaasoojtofiíl E^atdaZSaSOanya. iSOar fannaci&d^àDmaayBBnfnaflialari. Rafjdtncia a la Saújtrn. Jornadaoornplaia. Souj^anuataprorJir^Z 600.000 MurticfpfcCaftrara. Waf:imT3

Olcir»d·lami4tíac*S««aCotoma (Principat dlAndbrra)difca _L. -*.-••• r,

FarAirnunlarérAloliluiiirMJiúa. Expananda anal «actor. Soubfutanuatapraidmat 2.200000 Mun)cipr.LWrJa. RafcUCTW

Experiència, valoraMa. ConMctaparooraoaafvaf. Sajbruar*a<aproi*tia(:2.100000 Muniefp): OandainrrarwAIH). RaMtftrM

LfcancíaluniartfMtnAGia. 1 any d'auparlancia art Hoc similar. ContatArartrat. SaubrUanualaprakJmat 2,100.000

monMOR» «WBOTAU

| S ^Jam

0ECORA0OWA Experiéodaeoprojacteatflnt·rionsmo. Sou brut anual aproximat 2.400.000 Municipi: UakJa RaT-UMS» REfARTOOWA psfaampnMadabagudes Edat: de 23«35 anys. CametCi Experiència. vatorabte Sou brut anual aproximat 2.100.000 Municipi: Girona. Raf:1«440 ENCARRBÏATíAOA DE MAGATZEM tle material oecatefacetó Eda*: de 30 a 35 any» 5any»d'exparfandaanat aactor. CamatBl. RatkiendaalVaa^OcridanW. Sou brut anual aproximat: 2.500.000 Municipi: Tarratsa. WHi1t»H» CONOUCTOWADETAW Edat da 27a 45 any». 2any*d'axpariència. Soubrut anual aproximat' 2.300.000 Wunéctpi: Tarragona. Raf:1tMJK XOFEWADETUAl·ER peratrantportnadonel Experiència «n «oc similar. CamatC2. Soubrut anual aproximat 2400.000 Municipi: Cwwa{S*8arra). BafiUM» MútualaboraldaPairiada TÍC CMOAJ««®r!ï*aOW Edat minfma: 25 any». Formaci6t·cníc«»up·rtoranpr8v·rx*ictertsco« l»bonris,llirjsneJalu»anr4umcao8r«inyaria superior o tècnica. Contracte anprèotiojua«da12inaao(. Sc<i brut ariual aproximat 3.900.000 JSEC«ETAWS/Al»JMO€D«ECC»Ó Edat: d* 30*40 any». 5anf»o"experlèrtía»nm^amrJecornuriicacio. Ccnalxarnarittd'ar^ila^iMnca·. ODmatea a rívaS d'usuari. Sou brut anual aproximat 2240.000 Municipi: Barcelona. ^ ^ «AMAUSTESIMF0WejATIC8/IQUE8 Conaixarrtentsd'alrjunad'acMaiai programa»' SAP R2, «3,Adatuw, Cobot C^CsTOba»» 2 . 0 + , Vauai Basic Orada. Unix. OS-2,AS400: Sybase i Informix. Jwriadecompleta. Sou brut «u^aprowmat 3.500.000 Ltocdatrabati: BarcelonaiMadrld. PROORAMADOWAWS1STEMESCAM Edat: de 25aSS anys Formació; erKwiyeriateenieao FP2(d«lineaci6 industrial). Exp^èrK^anelpronainaCirna·ronVS. Conabtamantsda ONCad. Cata, Sou bnjt anual sproxirnat 3.750.000 Comarca: Vallès Occidental.

.daTarrassa cerca Ernpi»sa dar·paracjddacotsju Edatde2Sa40anvs. Janystfexperièocw anal aactor. M u n u i .

»MÍdfciciaalVailè*Occ«anjal. Sou brutanusj aproximat 2.300.0C

Es «axècarracda la Innpnjaslo en mèquma plana, nracUdeixwtamícontroldequattat. ^de20a$0artys. Jaldela. . ' . ^ jbiutanualssxc«»nat2.loaO0O Mur»Spi:GrarioSr»(yalès Oriental), aB^ESSC4WSO0«lAF»OA peraernpr»*ade»»rior»fi« Edat de25 «45any». 3«nysa°axpenènci»enel sector. CamatBl. Residència ai VasesOccidentai Sou brut anual aproximat: 2.000.000 Municipi:!Pcinya.

Mg»» XARCUTERIA 1 any r/experiència enltocsifniar. ReeidèociaarAltEmporrJè Soubrut anual aprcaómat 3.S0O.000 Municip): Figueres.

OPERAIWAWAXARCUTEWA Edat de25a30 any*. Conaixamerfed'alemany. Soubrutaprcodmat 3.000 000 Municipi: Viladecans (Baix Llobregat).

ser, m m CWeSUA Edatdal8a65ams. Residència al Baix Ebre <-simr»ru*rt*Rt<hT,*

* Ajuntament de I j f l Sant Cugat dpi Va

CAIXERA DE RESTAURANT

ASSISTENTA Per a Particular amb vivenda a Sant Cugat del Vallès Caldrà tenir cura de dues nenes de 2 i 6 anys. Horari: de 7,15 a 12 del migdia Retribució : 60.000 ptes netes.

COMERCIAL IMMOBILIÀRIA Per a Entitat immobiiaria situada a Sant Cugat. Amb experiència valorable. Sexe irtdfferent. Edal entre 23 i 30 anys. Contracte laboramb corrosions Horari de 9,30 a 14 i de 16 a 16 h.Retribució sobre conveni Ret. 537

nmmynbla

Soubrut anual aproximat 2 800.000 MunfciptDettebre W«f:H»372

w

Per a Empresa a" HOSTELERIA a la Zona del Vallès Entre 20 i 40 anys AMB EXPERIÈNCIA AMB EL TRACTE AMB L' USUARI. Contracte de 9 mesos AMB JORNADA DE 35 HORES SETMANALS. Retribució de 100.000 netes al mes. R»f:511

OFICIAL DE PERRUQUERIA Per a perruqueria empresa a Sant Cugat Horari: de 10 a 19:30 h. Contracte de tres mesos i jornada de rjluns a dissabte. Ambdós sexes. Contracte de 6 mesos renovable. Retribució: 112.000 netes al mes. Ret: 523

Re): 532 MECÀNIC FRIGORfSTA Per a empresa de motatge situada a Rubí. Cal tenir experiència en Fred d'Hosteleria. ALTRES REQUISITS: Cal saber de mecànica, eiectricitat, soldadura... Viatjarà amb vehide d'empresa. JORNADA/HORARI Contracte per obre i servei. RETRIBUCIÓ: 120 000 Ref. 535

Si estàs aturat/da i el teu perfil professional conciderx amb el descrit en alguna de les ofertes del C l u b d ' O c u p a c i ó , truca'ns. Ajuntament de Sant Cugat dal VaDèi

^PflfioWA

Edat de23a50anys. i ary d'experiència anal sscur. CamatBl. Residència alVafèaOcoidantal ContractedeSmeso». prorrogable Soubnit anual apradmat2.SO0.OOI .000

SANT CUGAT

15 MANIPULADORES

Servei d'Ocupació Municipal

mmm

PALETA peraamprasa da construcció Edat da25aS0 any*. 1 any d'expertènriaenel sector. RasWèTKSaalv^tt·Occiderital. Contracte de6 masos, prorrogable. Soubrut «r»ial·prtB*»ar2.eÒO0OO Mur*dpi:Terra»»e. Kaf:1>2407 Empr·s·tfaplieax* rjaptri»jr·»rje Terrassa carca

waünma

Per a ETT amb contracte a Barbeta del Valòs. Sense (oimadó específica per a tasques varies com a operaries. Dones, sense edat especifica. Es valorarà la tenença de vehide per transport individual fins el loc de trebal. Possibilitat de dferents toms intensius. Contracte de 6 mesos. Retribució: 90.000 netes mensuals. Ret: 500 INTERINA Per a particular amb casa situada a Barcelona. Amb bona presència, responsable, tindrà cura de dos nens i un nadó. Edat max: 50 anys. Es valorarà experiència. Contracte indefinit. Retribució: 95.000 netes. Ret. 518

PALETA Edat: de 18 a60 anys Rasidènaaal murtkapio rodalies Jornada completa. Contracte de 3 me*o*, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 2.137.000 Municipi L'AmetSadeMarfBatxEbre). Ref: 1*2331 OPBlArXX^IXMACIUMADEROTOPERCUSSIÓ peraempreia de perforacions Edatdeiea55Bnys. 1 any d'axpariènotaan «I sector. CamatBl Contracte de 3 mesos, prorrogable. Sou bnrtanua! aproximat 2.200.000 Municipi: FonrJosa (Baga*). Raf:1f«»2 PALETA Edat mínima: 20 anys. Oficial de 1a. 3 anys d'experiència. Contracte per obra o servei. Soubrut anuat aproximat 3500.000 Municipi: L'Hc«pltaletrj»UobreB»t(Barc»ton*s)

Et podem presentar com a candidat/ta Telèfon 93 674 40 60 Srta. Mireia

DESOSSADOR DE PERNILS Per a ETT amb contracte a Sant Quirze del Valès. Amb vehJde propi i experiència al loc de trebal. Caldrà fer-se autònom. Contracte Jun mes renovable. Jornada de vuit hores amb 130.000 ptes netes al mes. Ret: 529

SOM (Servei d'Ocupació Municipal) Rambla Can Mora, 11, 3r 08190 Sant Cugat del Vallès Tel.: 93 589 18 17 i també el 010

O S í CANTONS

Classificats guia pràctica

ASSESSORIES • ASESORIA JURÍDICA GÓMEZ Montserrat, 37 93 589 83 66

ADVOCATS • EULÀLIA PINYOL RIBAS Manel Farrés. 15 D 93 674 44 69 • JOSEPA TORTOSA PUIG St. Bonaventura. 13 93 675 34 54

• J. PINYOL ASSESSORS Manel Farrés, 15 D 93 674 44 69

AUTOESCOLES • AUTOESCOLA PERELLÓ-FARRÉS Balmes, 32 93 589. 4 ) 7 )

ALIMENTACIÓ • MENJARS PREPARATS TASTA'M 93 589 2929 935893535 • SUPERMERCAT VILARÓ Centre Celler 93 589 35 82

ANTENES PARABÒLIQUES • ANTENEX Àngel Guimerà, 2 93 589 22 4 7

ARQUITECTURA • JORDI MERCADÉ

Creu, 6-8, 2n 3a 93 589 65 6)

AUTOMÒBILS •LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n 93 5 8 9 2 0 0 0 • MOTO RALLY PEUGEOT Ctra. Cerdanyola, 67-71

93 s785 93 00

BELLES ARTS •CABANAS Santiago Rusinol. 54 93 6 7 4 0 6 4 9 •CUGART Torrent de la Bomba, 14 93 6 7 4 4 3 9 0

908 49 45 19 • BONAVENTURA ARAN CORBELLA PI. Octavià 4 93675 11 15 • DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada 31 B3 4 r 1 a 93 675 IB 03 • GALERIA ARQUITECTURA Rbla. del Celler, 87 93 589 44 f f • JORDI CUFl BORRELL Av.Vall d ' or. 2 93 674 26 0 * • JORDI FRONTONS Av. Rius i Taulet. 13 93 589 41 47 • MARTÍ FINET MIRA Sta. Maria. 38 3 2" 9 3 5 8 9 30 65 • M" DEL MAR EJARQUE Sta Maria. 38,3r. 2a. 93 589 30 65 • RAMON SASTRE Escola d'Arquitectura Pere Serra s/n 93 40» 7 8 8 0

ASSEGURANCES • D.G. D'ASSEGU RANCES Rbla. del Celler, 95. 9 3 6 7 5 42 03 • J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9-B 93 675 3 0 ) 2 • MEWF1ATC Seguro de assistència mèdica Rbla. del Celler, 25. 9 3 5 8 9 3 4 62

CONSTRUCCIONS • BELSCONXXL&A. Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixos Sant Cugat. Tal. 93 675 32 67 Fax. 9 3 6 7 5 32 09 E-mat: belsconxxi@nexo.es • FOAP S.A. BANYS Rius i Taulet, 27

93 674 05 03 93 675 5854 • SUBMINISTRAMENTS PER A LA CONSTRUCCIÓ Del Rio c/1 núm. 61 Can Barata 9 3 5 8 8 0 2 49

CRISTALLERIES • GALVANY Alfons Sala, 29

93 6 7 4 ) 3 98

DECORACIÓ • DECMIO DECORACIÓN, S.L. Francesc Moragas, 4

9367438 92

ELECTRICITAT • NOVA ELÈCTRICA SANT CUGAT Rbla. del Celler. 91

• BICICLETES SANT CUGAT Xerric, 9

93 6740553 •CARDONA Valldoreix, 41 93 6 7 4 ) 5 0 9

•TALLERS D'INTRODUCCIÓ AL GUIÓ I ESCRIPTURA CREATIVA Av Portal de l'Àngel, 1, 3er pis (Barcelona}

4)2)939 936749435

GIMNASOS ESPORTS • CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n 93 674 14 53 • GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11

• PASQUAL GARCIA GUILLÉN Valldoreix, 44-46 93674 7 ) 6 4 • TOBELLA MILLAR Santiago Rusinol, 49 9 3 6 7 4 0 6 57 •VILAR ELECTROLLAR, &A.

• GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Clavè, 20 Baixos 93 675 03 5 ) • SANT CUGAT ESPORTS S.L Pça. Quatre Cantons s/n 9367430SL •SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 93 674 9 8 6 2 •UESC Cànovas del Castillo, 9 93 675 2 3 9 0

• CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 93674 0308 •ESTANC MONESTIR Plaça Octavià, 3 93 674 0 ) 7 4

FERRETERIES

Maria. 20 9 3 5 8 9 0 2 7)

• SUN BIKE Can Matas, 2 93589)757

ca, parada 1 -42 93675 5353

93 67436 94

JOGUINES • JOGUINES MARGA Sta. Maria, 44 93 674 15 32 • JOGUINES NINS Villa, 9

HERBOLARIS DIETÈTICA •GERD Plaça Pere San, 9

93 67400 60 • SUPER-NATURAL Anselm Clavé. 1. Obert dissabte tarda 93 675 59 53

93 674 13 96

HIDROCULTIUS • HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54. Valldoreix 93 674 75 98

93 674 61 Z2__

93 675 25 02

ELECTRODOMÈSTICS BICIC.ETES

HÍPIQUES • HÍPICA CAN CALDES Masia Can Caldes, s/n 93 589 00 45 • HÍPICA SANT C U GAT Av. Corts Catalanes Finca La Pelleria 93 674 83 85 • HÍPICA SEVÈRINO Pg. Calado, 12

93 6 7 4 ) ) 40

IMMOBILIÀRIES •ARENASAN Endavallada 21 bxs. 935894566 • FINQUES BACHS Hospital, 41

•COAP Villa, 22 9 3 5 8 9 2 * )5

•MERCAT TORREBLANCA Parades 1.6-1.7 93 675 3 0 6 5

• FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 93 6 7 4 ) 3 8 )

93 675)820 • FLÒRISTERIA SANT JORDI Sant Jordi, 39 93674)053 • ROSA M. SEGURA Sta. Maria, 8 93 5 8 9 6 4 75

• MERCAT TORREBLANCA Parada 104 93 5 8 9 ) 4 ) 8 •SAGARRA Endavallada, 22 93 6 7 4 0 ) 6 0 •TUBAU La Torre, 14 93674)285

• PAPIOL Venda i neteja Cànovas del CasMo, 4 936746500

m • TALLER GERONI MORAGAS Av. Viladelprat, 79 93 674 5 0 4 8

CERÀMIQUES •VICAT-3ST. CUGAT S.L Pg. Torreblanca, 29 935895443

COPISTERIES •ARPALI

Valldoreix ,45 93 6749602 • COPISTERIA THER Sant Antoni, 24. 93589 7442 • COPY-GRÀFIC Can Matas, 8. 93 6 7 5 3 6 5 3 •OFINOVA Alfons Sala. 18 9 3 6 7 5 2 3 73

• L'ACADÈMIA

Balmes, 39 93675 44 58 • MUSICA I DANSA FUSIÓ Cànovas del Castillo, 20 93 5 8 9 2 8 ) 9 • NOVAULA Valldoreix 22 Sant Cugat 93^674 03 81 • PATUFET PARTICULAR Sant Jordi. 22 93674)239 • SPRINT IDIOMES Francesc Moragas,8 9 3 5 8 9 2 2 64 • TRINITY Rbla. Can Mora, 18 93 675 22 01 • WAY-IN Rius i Taulet 2, pral Sant Cugat 93 674 82 15

ESCOLA THAU SANT CUGAT ÍSCOLA THAI SAHTCLVAT. DES DELS J ASTS FINS ALS I6ANYS ESCOLA CONCERTADA ESCOLES ESPORTIVES SERVEI DE TRANSPORT I MENJADOR

TALLERS DE RELAT I • CUINES J. DÍAZ Rbla. del Celler, 17

FLORISTERIES

iGUrOONEMATOGRAFlC

íi • MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Pça. Joan Bonàs, 1 93674)546

PASTISSERIES • LA LIONESA Valldoreix, 79 93 674 07 7 )

FOTOGRAFIA VÍDEO • F O T O VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 93 674 79 68 • J. LLAMAS Valldoreix, 14 93 6 7 4 0 3 93 •ZOOM Centre de la imatge Sta. Maria, 14 9 3 6 7 5 5 6 74

FUSTERIES •FUSTERIA EBENISTERIA

93 5894753

FRUITERIES • ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21 93 674 0 8 8 2 • J. MIRET Mercat de Torreblan-

fil • ADMINISTRACIÓ NÚM. 1 Valldoreix, 67 A 935894742 • ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Major, 33 93674 0 ) 7 4

LLARS D'AVIS

93 589 03 07 Fa» 93 589 11 04 • FINQUES GIRONELLA Plana de l'Hospital, 10 93 674 72 54 • ÒRGAN Plaça Octavià, 7 9 3 6 7 4 32 08 •101 PISOS Valldoreix, 58 93 589 73 74

Sant Jordi, 29

•MARMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dete Aurons &rnpoamor,12-Nau3 93 675 5 ) 0 8

• ATEUER BLAU Av. Torreblanca, 2 93 5 8 9 ) 9 3 ) • M E S MARCS Enric Granados, 15

Fincas SantA Cugat \>\ COMPRAS

93 5 8 9 ) 4 29

VENTAS ALQUILERES

MOBLES JARDÍ • INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 93 5 8 9 0 0 2 3

MODA CONFECCIÓ •ARWENBOUTIQUE Elies Rogent. 52 93 589 6 ) 6 3 • BÉNETTON Santa Maria. 21 93 6 7 4 8 5 02 •BLUEMOON Major, 16. Horan: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h 93 6 7 5 0 2 6 7 •CAMPMANY Valldoreix, 16 Martorell, 15 93 6 7 4 ) 4 8 2 • PEPA MARTÍN TALLES GRANS Valldoreix, 28 93589 7232 •TOT PUNT Sant Antoni, 19 93 674 0 0 9 7 •VORAVM Sant Antort, 25-27 935898855

•MOTOS ÀLVAREZ Sant Domènech,28

• RENAULT-ACERSA Ctra Cerdanyola, 55 935892649 •T.M.G. Tallers Borrell 6 Tel i Fax •T.M.G. Exposició i vendes Alfons Sala 36 93675 5653

•MUSICAL SANT CUGAT. Alfons Salal 8-20

93675 4757

•RANGO10 Pous, 13-local 1 93 675 5 7 5 5 • VALLÈS N E p Sant Ramon, 4 93 6 7 4 8 9 ) 8

•SOLSONA Alfons Sala. 10

Doctor Mimllo, 14 Tel. 9 ! 674 OS 97

93589 3289

93675 3304

• APPLE CENTER Plaça Unió, 3 935893300 • PROGRAM ACCÉS Rambla Can Mora. 18 9 3 6 7 5 15 56 • 4G SERVEIS INTEGRALS Sant Martí, 32. entsd. 93 589 23 13 • VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió. 3 93 589 33 00 • SANT CUGAT DIGIT Rbla Celler,29 L 1 935906)96 • KM TIENDAS Xerric, 27 935900320

• TALLEDA RICOMÀ Balmes, 11 93 6 7 4 5 8 6 2 • INSTRUMENTAL SANT CUGAT Alfonso Sala, 18-20 936754757

JARDINERIES •GARDEN ROCAMORA Llaçares, 12

H

MAT, CONSTRUCCIÓ •AP Rius i Taulet, 27 93 674 05 03 • SUMINISTRÒS VALLDOREIX Mossèn Jacint Verdaguer, 107

93 6 7 4 ) 4 9 0

MISSATGERS •MRW Ildefons Cerdà, 4 local 11

93 6 7 5 ) 0 ) )

MERCERIES • L A PERLA Major, 3

93 674 01 38

MOBLES DECORACIÓ • CARRÉ MOBLES Francesc Moragas, 33 93 674 09 95 9 3 6 7 4 ) 5 50 •CASAJUANA. Gateries Sant JorrJ. Santiago Rusinol, 37 Major, 6 93589 2 2 3 2 •EGA MOBLÉS Cànovas del Castillo, 2

93589 0 0 ) 4 • MAJIK

9a 590.61.19

PARAMENT DE LA LLAR •GENEVtEVELETHU Viüà.6

93674 0 3 ) 6

PERRUQUERIES •ANA Cami de la Creu 14 Baixos. H. convenidas 93 589 3 5 8 9 •CARNÉIBOSCH Francesc Moragas, 29

93 589 60 88 •FORMAS Efes Rogent 18 A 93 6 7 5 4 0 0 6 •LOURDES Monestir 33, entresol 4 936744026 •JUANI

Xerric, 28 936746699 •SPLASH INVESTIMENT Martorell, 20

9358947)) •TABOADA Rbla Can Mora, 10 93589 5785 _ •DtSONESTlrSTES Martorel, 12 93 589 56 57

I LLEGUM •SALUMS Sant Antoni, 50 936745752

PERSIANES •COPERSE Avg. Francesc Macià, 81 (Col Fava) 93 5 8 9 8 ) 2 9 90999638)

•FERRON Jardins i Piscines Rius i Taulet 20 936746847 •PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10

93 67504 54

OBRES CONSTRUCCIONS^

ÒPTIQUES • TEXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30

9358944 95

935892529

93 6 7 5 ) 2 99

93674 90 97 •TATERS Sant Antoni, 62

93 675 55 06

SEGURETAT •AUX-VYD Alfons Sala 50 93 5 8 9 ) 7 9 9

TALLERS MECÀNICS • TALLER ELECTROSOL Sol, 19 93674 3688 •TALLER MECÀNIC P. CANALS Sant Llorenç, 27 9 3 6 7 4 63 62 •TALLERS TORNER Plana de l'Hospital, 35 9 3 6 7 4 69 50 •TALLERESMENA Passeig Torreblanca 13 93674 5 3 0 )

• A R TELECOM Telefonia i comunicacions Carretera de Cerdanyola 49 9 3 5 8 9 8 7 02

JNTORERIES •TINTORERIA SANT CUGAT

•TINTORERIA SANT CUGAT Santiago Rusinol, 35 93 674 T183 •TNTOREMASANT CUGAT Rbte. Ribatalada 34 936752228 • TNTORERIASANT

POLLERIES •POLLERIA SANT CUGAT Mercat Torreblanca, pda1-5

93675)389

CUGAT Alfons Sate. 2 93 6744167

TRANSPORTS •ASSOCIACIÓ

INSTAL·LACIONS •INSTALACIONESA. ZAMORA, S J Mossèn CHor Verdaguer, 1a 935892638 •MANTSERV.SA Av. Catalunya 18 93674 6058

REPARTIDORS •MAIUNG VALLÈS, S A . Sant Domènec, 10-baixos 9358923 7)

ROBA INFANTIL •CUCARRÓ Santiago Rusinol, 30 936745580 •NENS Endevateda12

9358964)6

ROBA PER ALA LLAR

RADIO TAXI 9358944 22 93675 5151

VETERINARIS • DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS. S.L. Urgències 24 h. Sabadell, 23. Obert nit i festius 9 3 6 7 4 69 45 Tel. urgències 90889 8 ) 3 6

93674 6945 • LA FAUNA Rbla del Celler, 35-37 93674)305 • MASKOTA Villa, 5 93675 0 ) 5 2 • VETERINOS Rius i Taulet,31 93589 7 ) 4 )

•FALGUERA

VBà.1 93 6 7 5 2 4 0 ) •PERYBEN VakJoreix, 45-47 9 3 674 5 3 3 5 936746)04

PASTISSERIES •SALVAT Santiago Rustnyol, 46

•REPARACIÓ DEL CALCAT SABATA Francesc Moragas, 6 93 675 32 74 •REPARACIONS DE CALCAT i COPIES DE CLAUS Sol, 16

SantAntoni, 1 936741182

•IONA Major, 18 93 675 59 2 ) MAVI Objectes de regal i bijuteria Alfons Sab, 12 Botiga 3

•CONSTRUALPA Sta Maria 9 -1r 1a 93 599 0 ) 5 ) • D 4 CONSTRUCCIONS Valdoreix,10 9 3 6 7 4 65 98 •MARCOVE Sant Esteve, 29 93 674 £K 07 •PAÒMUSA Av. Torreblanca 2-8 93 5 8 9 ) 7 3 2 •SERRALLERIA T E RRA I COMAS O B . Mozart.9. Barcelona 932)8)996

93674 0 0 ) 4

TELEFONIA PESCA SALADA

OBJ. REGAL FESTA

ASESORAMIENTO

INFORMÀTICA

•PAPELERWLUFA. C(Va·doreix,23

• Fwno Sant Jordi, 32 93 589 0 6 0 5 • L A FESTA Santiago Rusinol, 8

MATALASSERIES

VALORACIONES

PAPELERIES

935890266

93 675 5105

3

936996748 93674 7068 • FUSTERIA EBENISTERIALS Camí de la Creu, 14 baixos 1a

•AUGUET Santiago Rusinol,40 93 674 58 54 •FUSET Santiago Rusinol, 45 93 589 50 72 • MIREIA'S Valldoreix, 33 93 674 99 40 • SPADA Balmes, 3 9 - 1rdta. 93 5 8 9 5 5 49 •SANBER-5 Anselm Clavé, 20 93 6 7 4 4 5 7 )

• CASAL D'AVIS DE MIRA-SOL Victòria, 48 93 5 8 9 2 0 1 8 • CASAL D'AVIS DE LA FLORESTA Pearson, 36 93589 7800 9 3 5 8 9 78 60 •CASAL D'AVIS DE LES PLANES

ENSENYAMENT

CARNiSSERIES

• ARXIU GAVfN 9 3 6 7 4 25 70 • ARXIU MUNICIPAL Rbla. Can Mora. s/n 93 589 0 7 ) 2 • ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA Jaume I, 33 93589 7788

93 674 74 49

• REPARACIONS DE CALCAT I COPES DE CLAUS

• USSIATOURS Plana Hospital, 10 935896150 Fax 9 3 589 5 9 65

XARCUTERIES •CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26 93674 0 8 8 )

Classificats

ELS4GUVTOÍVS

nu •;

M

©>

B

M

;; R

A R E I M A S A N 3 p. pàrking, trastero. acabados de V calidad. Precio: 481 LOCAL A ESTRENAR cl Martorell, sup. 37 m2., 1 aseo. Alquiler: 55.000 ptas/mes.

• PISOS A ESTRENAR C/ Orient. Sup.: 107 m2. 4 hab. (1 suite), 2 banos, amplio salón-comedor, cocina office, tot. exterior, armarios y (ocos empotrados, calef., gas natural, balcón, pàrking, solo 6 vecinos. Alquiler: desde 95.000 ptas 93 589 45 S6

• APARTAMENTOS

A ESTRENAR CON QRANOES

O I

1 bano completo , cocina, salón comedor, focos empotrados. calef., pàrking, terraza de 41 m2, solo 4 vecinos. Alquiler : desde 65.000 ptas. 9358945 66

R I S O S

-GRAN OFERTA EN ALQUILERES:

H QRANDES OCASIONES II

-Pisos de 3 hab. desde 68.000 ptas/mes con muebles

- Sant Domènech, piso de 120 m2, tza., 4 hab., baflo + aseo, todo exterior, sol T/D, calefacción, pàrking, vistas a Parc Central: 23 Mul I!

-Pisos, Adosadas y Unifamilíares incluso de Alto Standing. GRAN PRQMOCIÓN EN OBRAS NUEVAS DE PISOS: COLL FAVA, SANT FRANCESC, TORREBLANCA, CAN GANXET, SANT CUGAT, CONSTRUCCION TORRES ALTO STANDING

- Sant Domènech bajo de 100 m2 + 160 m2 jardín pivado (posible piscina). 4 hab., 2 banos., sol T/D, calefacción, pàrking y trastero: 34 Mill

"Recuerde.... Hay 101 viviendas mas. Posiblemente tengamos lo que necesita !

93-589-73-74 / 93-589-81 -61 F I I M C A S

S A

• P° VALLDOREIX Casa individual de 300 m2. Estilo inglés . Consta de 6 habitaciones (5 son dobles y una "suite"), salón, comedor • JUNTO ESTACIÓN. 4 banos completos. Estudio. Bodega, trastero, Piso àtico dúplex òe 100 m2. En planta baja consta de cocina-office, friqorifica. Habitación de plancha, etc. Garage para salón-comedor, cocina (nueva), una hab. doble y uncàmara coches. Jardín de 400 m2 M.UCHO SOL AVISTA bano. En la planta piso consta de un salón-estar o dos PANORÀMICA. CONSTRUCCION SENORIAL Precio: 67 Mill estudio y una " s u i t e " (bano r e f o r m a d o ) . Terraza 9 36740897 Calefacción a gas. Pàrking opcional. Precio: 23 MiH. • PARCELA EN CAN CORTES 93 674 08 97 Tiene una superficie de 1.245 m2.vistas a todo el Vallès. Precio: 20 Mill. • ZONA GOLF ESTACIÓN Piso de 165 m2. Consta de 4 habitaciones dobles, salón- 93 67408 97 comedor de 45 m2, cocina-office, 2 banos completos. Dos plazas pàrking opc. Jardín comunitario con piscina y • COLL FAVA Piso nuevo en alquiler, a estrenar de 90 m2. 3 hab., 2 barïos pista de bàsquet. completos. Calefacción. Plaza de pàrking con trastero. Jardín Precio: 32,5 Mul. comunitario. Precio: 24 MMI. 674 08 97 936740697

VENTAS

• ZONA GOLF Torre adosada de 4 habitaciones. salón-comedor con chimenea, cocina-office, estudio, 2 banos y un aseo. Garage para dos coches. Bodega, terraza, etc. Jardín privado. Precio: 48.680.000 ptas. . •JUNTO ESTACIÓN Local de 100 m2 útiles, dividido en 5 despachos mas 1 aseo. Aire acondicionaida. Precio: 12,5 Mil. •AVDA.PLA DEL VINYET-SANTA TERESA ALQUILERES Torre adosada de 280 m2. Consta de 4 hab. dobles (dos• JUNTO ESTACIÓN. Piso en alquiler situado en c/ Alfonso de ellas con "suite") mas otra hab. de Servicio, saloncomedor de 35 m2 con chimenea, cocina-office, 3 banos Sala, de 120 m2, 4 hab., 2 banos completos. Servicio de alta. completos. Estudio de 30 m2. Terraza solàrium. Trastero. IMPECABLE. Precio: 80.000 ptas/mes, comunidad incluida. Garage para dos coches. Jardín privado y comunitario con piscína.MUY SOLEADA Y BIEN ACONDICIONADA. • JUNTO ESTACIÓNLocal en alquiler, situado en calle Valldoreix, de 45 m2. Precio: 90.000 ptas/mesOtro local en Precio: 50 Mill. 93 674 06 97 c/Gerona de 132 m2 útiles. Precio: 150.000 ptas/mes

• AVINGUDA PLA DEL VINYET Torre adosada de 180 m2. Consta de 3 hab.(2 dobles), salón-comedor de 25 m2 con-chimenea-hogar, cocinaoffice, 2 banos completos. Estudio. Terraza. Jardín privado de 40 m2. Garage para dos coches, trastero y lavadero. Precio: 37 Mill. 93 674 08 97

U E S

Junto estación, Reformado, sup.65 m2, comedor.cocina. 3 dormitorios, 1 barïo, buen estado. Precio: 12.800.000 ptas 936753355.

•Zona Parc Central, BAJOS DUPLEX.. sup. 240 m2, 35 m2 de terraza, salón comedor, cocina, 6 hab., (1 suite), 5 dobles., 2 b., 2 a. con ducha. despacho, bodega., 2 p. pàrking, trastero., pisc. comunitària, orientación Sur, acabados la. calidad, ant., 2 aftos. Precio: 55MMK _

TERRAZAS C/ Martorell. Sup. 50 m2., hab.doble con armario empotrado,

• Coll Fava 3 y 4 habitacions, 2 barïos, calefación. gas, parquet, armarios empotrados. Plaza pàrking. Zona comunitària y piscina- Alquiler desde 110.000 ptas/mes. 93 58945 66

PISOS

G I R O N E L L A

• Avda Alfonso Sala. OCASIÓN, SUP.75 M2, totalmente reformado.comedor, cocina, 3 dormitorios, 1 bano, etc. Precio: 9.500.000 ptas 936753355.

TORRES ADOSAOAS •Cerca estación, superficie 160 m2, garaje, salón-comedor, cocina. 3 hab., 2 banos, estudio con terraza, calefacción, perfecto

•TOTALMENTE REFORMADO. superficie 80 m2, comedor, cocina, 3 dorm ( 2 dobles), 1 barïo, aluminio, climat., vistas Tibidabo, para entrar a vivir, sin ascensor. Precio: 14.700.000 936753355.

93 675 33 55.

estado. Precio: 36.750.000 ptas

• Can Picanyol. garaje 2 c , trastero. zona de lavado, salón comedor con chimenea, cocina-office, 3 hab., 2 banos. estudio, piscina comunitària. Precio: 41 Mul!! 93675 3355.

• Zona tranquila, 110 m2, salón 35 m2,cocina, 3 hab. con armarios empotrados, 2 barïos, terraza 15 m2, calef. todo ext. TORRE UNIFAMIUAR 2 afïos de antiguedad, 2p.pàrking, jardín infantil, piscina • MIRASOL, solar 288 m2., com. 250 m2., garaje 3 c . trastero. comunitària Precio: 30.500.000 salón-comedor con chimenea, cocina office, 4 hab., 2 barïos, 93 675 33 55. a s., caiefac. barbacoa, cerca estación, perfecto estado. Precio: 52 Mill I! • San Eduard, en construcció, sup. 25 m2 terraza, salón 93 675 3355. comedor 37 m2.cocina office,4 hab., 2 banos, calefacción

Ò R G A N PISOS EN VENTA •Z. Centro. Sup. 70 m2, 3 dor., 1 bano, sal-comedor de 23 m2, piso alto, con vistas, tranqu. Precio: 13.950 Mill 93 674 32 08 •Z.Parc Pollancreda. Àtico, Sup. 100 m2. 4 dor., 2 banos, ascensor, disponible de 1 bano- Tipo rastero.. sal-comedor 23 m2, amplia cocina 14 m2, terraza amplia y soleada de 44 m2, soleado y panoràmico. Precio: 18.950 Mill 93 674 32 08 «Z. Arrabassada. Piso nuevo en zona residencial. Sup. 65 m2, 2 dormitorios., 1 bano, calefacción, ascensor, sal-comedor. 22 m2, cocina exterior, g. zona com. con piscina y z. juegos infantiles. IMPECABLE. Precio: 19 Mil 93 674 32 08 •Z, Centro. Piso bien cuidado. Sup. 100 m2, 3 dor., 1 bano., 1 aseo, ascensor, 1 pk., sal-com. 30 m2,19.500 Mill 936743208 •Z. Parc Pollancreda. Piso en muy bien estado. Sup. 110 m2, 2 dor., 2 banos, calefacción, ascensor, coc.office, amplio salcom. plaza de pk.+ trastero, z. ajardinadas y piscinas. Precio: 27.400 MIM 93 674 3208

O F E RT ES • DIPLOMADA DONA CLASSES DE FRANCÈS Per a nens de 4 a 14 anys. També preparació d'examen DELF (Institut Francès) 935807288

TORRES EN VENTA •St. Quirze Jardi Unif. Sup. 162 m2, 4 dor.. 2 banos, 1 aseo. calefacción, jard. priv. De 411 m2, 30 m2 de terrazaporche, 1 pk. Precio: 39.500 Mill 93 674 32 08 • Z. Vinyet. Ados. Sup. 211 m2. jardín 25 m2. 4 dor., 2 banos. 1 aseo, calefacción, amplio pk. (2 coches), estudio de 30 m2. 2 trzas ( 1 solàrium), muy tranquilo,Precio: 47 Mill 93 674 3208 • Z. Parc Central. Ados. Sup. 190 m2. 3 dor, 2 barïos, 1 aseo, calefacción, 40 m2 de trza.+ jardín + solàrium, comedor amplio de 35 m2, con chimenea-hog., coc-office exterior, 2 pk + trastero, z. residencial. Precio: 48.800 Mill 93674 32 08 • Z. Colomer. Ados. Sup. 230 m2, 3 dor., 2 banos, 1 aseo, calef., sal-com. de 40 m2 con salida a jard. priv. de 30 m2, estudio abuhardillado de 32 m2, trza. solàrium 14 m2, perfecto estado. Precio: 58 Mill

93 674 32 08 •Z. Arrabassada. Ados. Sup. 301 m2, jardín de 52 m2, 4 dorm., 4 bafios, 1 aseo, calefacción, g. coc-office exterior, g. com-salon de 40 m2, z. comunitària con piscina. Excetente ubicación. Precio: 63 MiH 93 674 32 06

O E M A ND E S • PERRUQUERIA DISON, necessita estudiants/ tes i oficials / les. Interessats truqueu al 93. 589.56.57. o passeu pel carrer Martorell, 12.

• TORRE JUNTO ESTACIÓN MIRASOL 5 dormitorios, amplio comedor-salón, cqcina-office, 2 banos completos, terraza. estudio, jardín 400m2. TODO REFORMADO. MUCHA LUZ Y SOL. 37.000.000 Ptas. 93 674 7254

• COLL FAVA. NUEVO 3 dormitorios, comedor-salón L cocina-office, lavadero, 2 barïos, p à r k i n g doble. TODO EXTERIOR. ZONA COMUNITÀRIA CON PISCINA. 24.000.000 Ptas.

ESCOLA D EXCURSIONISME busca monitores/os de muntanya. Nens 6-15 anys. Mínim 18 anys. Interessats dirigir-se al Club Muntanyenc St. Cugat.

• ESTUDIANT AMB EXPERIÈNCIA s'ofereix per fer de cangur tardes i nits.També donc classes de piano a nens i nenes. BLANCA 93 674 11 28

• ZONA GOLF 4 dormitorios, comedor-salón con parquet, cocina-orfice, lavadero, 2 barïos completos. àmplia terraza. Zona çomunitana con piscina. 29.O00.000 Ptas. 93674 7254

93674 7254'

« TRASPASSO BOTIGA A SANT CUGAT Zona comercial, 50m ; lloguer baix. 93 589 64 16 (matins) . _ . ^ ^ _ _ _ _ _ _ .

• MIRASOL- MAS JANER. Casa nueva. 800 m2 de terreno. Vivienda de 293 m2, salóncomedor, cocina-office. 3 habitaciones, 3 banos, calefacción, 3 trasteros, pàrking de 4 coches, pozo de agua. Con todos los servicios. jZona tranquila!. Precio: 49.000.000 ptas. NO AGENCIAS 93.674.13.05 Llamar de 17 a 20 h.

• ZONA RESIDENCIAL „ 3 dormitorios. comedor-salon 30 m2, cocina, lavadero, 2 barïos completos, armarios empotrados. terraza, calefacción. Zona comunitària con piscina. MUCHO SOL, EXCELENTES VISTAS. 21.000.000 Ptas. 93 674 72 54 • A ESTRENAR, ZONA RESIDENCIAL 2 amplios dormitorios con armanos, comedor-salon. cocinaoffice, 2 banos completos, calefacción terraza. Pàrking. Zona comunitària con piscina. ACABADOS 1 CALIDAD.

&6»54RaS-

• C. VALLÈS. CERCA NUEVO MERCADO 4 dormitorios, comedor-salón. ncocina, barïo completo, calefacción, balcón. BUEN ESTADO. 14.900.000 Ras. 93674 7254 • C. VALLÈS. ATICO 4 dormitorios, amplio comedor-salón, cocina-office, 2 banos completos, terraza 40 m2. SOL TODO EL DIA. 21.000.000 Ptas. 93674 72 54 • PARC CENTRAL A ESTRENAR. BAJOS CON JARDÍN PARTICULAR DE 40 M2 3 dormitorios, comedor-salón 40 m2, cocina-ofrice, lavadero, 2 banos completos, calefacción, pàrking. TODO EXTERIOR. 32.600.000 Ras. 93 674 7254

• PROFESSOR DE MATEMÀTIQUES AMB MOLTA EXPERIÈNCIA. Genis

• OPORTUNITAT Es ven vitrina (3m). Expositora amb taulell. fSemi-nova) molt bon preu. 93 675 U 53

LLUÇ A LA CASSOLA COL·LABORA : M. Àngels Quadras i José Ramírez. "BAR JOSÉ" Ingredients: - rodanxes de lluç berr fresques - oli d'oliva - ceba -julivert - farina - llet - sal Preparació: Col·loquem els trossos de peix tallats a rodanxes en una cassola de fanc. Ho fregim a volta i volta amb oli d'oliva. Un cop fregit, ho traiem de la cassola amb precaució, procurant que les rodanxes estiguin senceres i no es trenquin. Enrossim la ceba a trossos i la triturem amb el julivert. A banda, en una tassa, desfem la farina amb el brou del cap de lluç o aigua. Hi afegim a poc a poc el líquid i, finalment, llet freda. Desprès col·loquem el lluç dins la cassola i hi afegim la salsa del lluç. Un pessic de sal a discreció. Ho deixem coure deu minuts. Consell: S'ha de deixar coure a foc lent per impedir que el lluç s'agafi.

EIS 4 CANTONS

36

Divendres, 20 de novembre de 1998

Hoquei

herba

Debut amb derrota del Júnior Els d'Andrés Barrien tos afroten aquest cap de setmana una doble jornada La primera jornada del campionat de Kga a la Divisió d'Honor masculina ha estat desfavorable per als interessos de l'equip masculí del Júnior. El conjunt

A l . l A Lol'KZ - Sant Cugat -

L'equip masculí del Júnior va d e b u t a r d i u m e n g e a Divisió d ' H o n o r a m b una desfeta al camp del San Pablo Valdeluz, equip que la temporada passada va finalitzar en un meritori tercer lloc. Finalment, el conjunt santcugatenc va caure per 5 nois a 2. L'entrenador Andrés Harrientos ha explicat que la derrota es deu principalment "a la ingenuïtat dels jugadors", que en jugades aïllades no van respondre. Amb tot, el tècnic s'ha mostrat satisfet "amb el joc de l'equip". Després de la disputa d'aquesta primera jornada del campionat, el Júnior ocupa l'avantpenúltima posició a la classificació per davant del FC Barcelona i el Sardinero. Malgrat tot, aquests no són els únics conjunts que no han sumat cap

santcugatenc ocupa en aquests moments l'avantpenúltima posició, sense punts, en perdre a Madrid al terreny de joc del San Pablo Valdeluz, equip que

la passada campanya va acabar en la tercera posició. Els d'Andrés Barrientos encaren aquest cap de setmana una doble jornada, que els enfrontarà

punt: els acompanven Apòstol Orense, Vallès Deportiu i RC Polo. Aquest cap de setmana hi ha doble jornada a la Divisió d'Honor masculina i el Júnior rep dissabte el Jolaseta de Getxo, cinquè amb dos punts, i diumenge l'Atlètico San Sebastiàn, que és quart amb dos punts. El rival de diumenge dels blau-i-negre torna a militar a Divisió d'Honor després de ser més de deu anys a Primera Divisió. Kls jugadors locals Guillem Serrahima, Inaki Orsola, Joan Vidal i Alex Serra són baixa per a aquests enfrontaments. Segons Barrientos, aquests dos rivals són "directes" i només val aconseguir els sis punts en joc. El Júnior femení, que va imposar-se a la Universitat de Sevilla per 2 gols a 0, visita aquesta jornada l'Aiara, nou equip de la màxima categoria.

L'equip RIKCHII V I aardra a lladri!* ai la primari (anada U tllsa. i « • afrwta M M daUa jareada. Fata: E4C

Handbol

Triomf de la UE Sant Cugat després de quatre derrotes Lequip visita el Manyanet, líder de Primera Nacional - Sant Cugat -

D e s p r é s de q u a t r e d e r r o t e s consecutives al campionat d e lliga a Primera Nacional, l'equip d'handbol de la UF, Sant Cugat va trencar aquests últims resultats negatius i va imposar-se diumenge al pavelló municipal davant el G E i E G de Girona per 27 gols a 22. Aquest és el tercer enfrontament que l'equip que dirigeix Joan Sancho ha guanyat en la present temporada, després de fer-ho a m b el Gavà a la seva pista i l'OAR Gràcia de Sabadell al pavelló municipal. Jordi Tomàs, segon entrenador del sènior masculí, ha asegurat que "el canvi d'actitud dels juga-

al Jolaseta i al Atlètico San Sebastiàn. L'equip femení del Júnior, que entrena Núria OHvé, va vèncer a la Universitat de Sevilla per 2 gols a 0 .

dors" va ser fonamental perquè els seus jugadors guanyessin el partit. Tomàs també ha comentat que finalment el conjunt va "retrobar-se a m b el bon joc". gràcies en bona part a la seva "concentració". Cal tenir present que el GF^iFXí de Girona militava la temporada passada a Divisió d'Honor " B " . Visiten el líder El Manyanet Les Corts, líder del grup C amb 12 punts i un balanç a la c o m p e t i c i ó d e sis victòries i d u e s d e r r o t e s , rep demà a la tarda la visita de la U E Sant Cugat. Per a aquest xoc, el cos tècnic santcugatenc

no podrà comptar amb els lesionats Xavi Sayós i Jordi F"spanyol. L'adversari dels vermelli - n e g r e s va d i s p u t a r la temporada passada el pl·iy-off d'ascens a la segona màxima categoria de l'handbol estatal, la Divisió d'Honor " B " . ¥A Manyanet, però, no va poder superar la fase d'ascens. Malgrat la dificultat q u e presenta el rival, la Unió Esportiva Sant Cugat es desplaça demà a la tarda amb l'objectiu de puntuar, tot i que el rival els mereix tot el seu respecte. Com a mín i m , els t è c n i c s d e l p r i m e r equip confien en què els seus jugadors continuïn en la bona línia de l'última jornada./ A. L.

Esports

ELS / CANTONS Dnr/idm, Ji' de novembre de 1WH

37

Alex Corretja. El tennista santcugatenc debuta dimarts al Campionat del Món de Hannover

"Tinc clar que a Hannover he d'aspirar al màxim" Àl.Kx'LÓPKZ - Sant Cugat-

Dimarts serà a Hannover. Alex Corretja, sisè classificat a l'ATP, lluitarà amb els vuit millors tennistes professionals al Campionanat del Món. Kl santcugatenc, de 24 anys, amb vuit títols com a carta de p r e s e n t a c i ó - q u a t r e aquesta temporada- marxa demà cap a Alemanya després d'haverse preparat aquesta última setmana a les instal·lacions del Centre d'Alt R e n d i m e n t de Sant Cugat. Kl mallorquí Carles Moya, que també serà present al Màsters, ha compartit les sessions preparatòries amb el nostre tennista. - Q u è suposa jugar el Masters? - " É s una il·lusió gran i un objectiu important. Quan comences la temporada aquest és un dels objectius que et fixes. Fot això demostra que he fet Ics coses ben fetes i això és el que hem d'intentar repetir l'any vinent". —En quin m o m e n t arribes al mundial? - " É s un bon moment". —Quin és l'objectiu que et marques al Masters? - "Intentar guanyar el màxim de partits possibles. Està clar que serà difícil perquè cada partit hauré de guanyar un dels vuit millors jugadors del món, però tinc molt clar que he d'aspirar al màxim, amb convicció". - Q u i n a és la millor arma de Corretja a m b vista al Masters? - " L a il·lusió, perquè després de molts anys de sacrifici he acomplert una altra fita".

- Q u i és el favorit per a aquest Campionat del Món? -"Ks difícil donar algú com a favorit. però potser destacaria Pete Sampras, p e r q u è l'ha guanyat moltes vegades i té una experiència per sobre de la resta de tennistes que potser l'ajuda en moments importants". -Aquesta és la primera vegada que participes al mundial. Creus que la inexperiència et pot perjudicar? - " N o ho crec. Mai se sap el que pot passar. Estic preparat per donar la cara en qualsevol moment". -Guanyar el mundial completaria el teu historial com a tennista? -"Per a mi realment era una il·lusió jugar el Masters, però després de tot el que he aconseguit m'he adonat que no necessito guanyar un Grand Slam o ser el número 1 del món per sentir-me feliç. Estic donant tot al màxim de mi mateix". - L a superfície d e Hannover la coneixes prou be... —"Hi he estat jugant durant l'últim mes. Després de guanyar a Lió, en l'únic que m'he preocupat és a jugar bé el Campionat del Món. Estic força acoblat a aquest tipus de pistes". -Has somniat en algun moment jugar la final de Hannover amb Sampras? - "No ho he fet, però si m'hi convides, ho faré. M'agradaria que així fos. Jugar-la seria un somni, però si es donés el cas i pogués guanyar-la em trauria aquella petita espina del partit de quarts de

final a l ' O p c n l SA de fa dos anys". - P e r què després d*uqut>ll partit podem parlar d'un abans i IUI després d'Alex Corretja? -"Va ser un punt d'inflexió. Vaig començar a jugar millor, va canviar la meva mentalitat i la meva ambició. Des d'aquell dia tot m'ha anat molt millor". - Q u è és més especial \wr a tu, jugar el Masters o l'Open USA? -"Són dos torriejos diferents. És com triar entre la Champions.League i la Lliga. Si guanyes el Masters és el fruit de tota una temporada, d'haver lluitat i patit. L'Open l SA és un dels quatre Gran Slam i guanyar-lo és molt difícil. Realment, no tinc cap preferència. Si guanyes el Masters em sentiria igual de satisfet que si guanyés l'Open USA". Alex Corretja ha entrenat aquesta setnana alCARdeSaatCuiat. FOTO: XAVIUUWOS»

"Després de molts anys de sacrifici, he acomplert una altra fita important"

—Aquesta ha estat u n a molt bona temporada... - " H a estat excel·lent. He vençut quatre tornejos, he jugat la final d'un Grand Slam. Roland Carros, i he format part de l'equip estatal de Copa Davis. A més, durant tota la temporada m'he mantingut entre els deu primers. Gairebé és

immillorable". —Aquesta ha estat la millor temporada d'Alex Corretja? -"Sense cap dubte". —Repetir aquesta t e m p o r a d a serà difícil... -"Sí, molt. La temporada passada, però, va ser una temporada molt bona, i aquesta l'he millorat. Així que la temporada que ve podria també millorar aquesta". -Havies somniat alguna vegada amb ser en aquesta situació? - " D e s de ben petit. Al final he arribat a una etapa que estic gaudint d'una situació privilegiada". -Millorar la quarta posició de l'ATP assolida al juliol de fa dos anys és un altre objectiu? - " N o és una obsessió, però en-

cara puc millorar l'actual sisè lloc". —Abans eres un especialista en t e r r a batuda. Ara, podem dir que h o estàs fent bé e n totes les superfícies... - " H e millorat. Sóc més agressiu i em moc més bé en totes les pistes. Com més ampli és el teu tennis, millor". -Aquesta última setmana has entrenat a la pista coberta del CAR de Sant Cugat. Què te'n sembla? - "Les instal·lacions, impressionants. Estic molt agraït al CAR perquè és l'única pista que tenim a l'Estat per poder entrenar en pista ràpida. Espero que finalment construeixin les quatre pistes ràpides".

K à r t i n g

Oliver Campos s'adjudica el Fórmula Catalunya de Karts Aquesta és la seva primera temporada com a pilot À.L. - Ulça de Vall / Sant Cugat -

El pilot santcugatenc Oliver Campos, que aquesta temporada s'estrenava en el món del kàrting, és el nou campió, en categoria cadet, de la VII edició del Campionat Fórmula Catalunya de Karts, després de vèncer les últimes quatre proves. "Per ser campió, només podia guanyar d'aquesta manera", ha ressaltat el jove pilot. Campos, de només 11 anys, va imposar-se diumenge al Kartòdrom Catalunya de Lliçà de Vall. En la seva primera temporada com a pilot, Campos ha fet altres coses tan importants com participar en el

Campionat d'Espanya o aconseguir establir una nova marca, en categoria cadet, al Kartòdrom Catalunya. Concretament, ha rebaixat el registre fins a un temps de 58'660. En les voltes cronometrades de l'estatal, Campos va fer el segon millor temps per darrere del guanyador de la cursa, Rafael Gallego. Oliver Campos ha resumit la seva campanya com a "molt bona" i n'ha destacat "la ràpida progressió" que finalment l'ha dut a proclamar-se guanyador d'aquest campionat, al qual han participat 14 pilots en categoria cadet. Oliver Campos rebrà el trofeu de campió el proper 19 de desembre a Lliçà de Vall. Xavier Illa, q u e aquesta tem-

porada, s'estrenava als 125 c.c, no ha pogut quallar una bona temporada a causa de constants problemes mecànics i ha acabat en el dotzè lloc. Diumenge va acabar en l'onzena posició en no poder disputar la segona mànega. Illa ha explicat que "vam començar el campionat amb molta il·lusió, però el material d'enguany no ha estat prou competitiu". Segons el pilot, de 17 anys. "m'he adaptat molt bé a la categoria, he agafat experiència i estic convençut que si el kart m'hagués respost bé, hauria acabat entre els cinc primers classificats". Finalment, Sandra Bel, en 125 c.c, ha estat dinovena, Jordi Monserrat, en júnior, quart, i Daniel Campos, en cadet, novè.

Mmr Campat és el

eicataf^riaca^MFt«iMibCatalMyaa>Kartt.FaTI:X.L

38

Esports

ELS /CAMXMVS l)h ànim. 20 rk novembre de 1MX

Hoquei

E n t i t a t s

A S D I satisfà les necessitats de la Unió Esportiva Sant Cugat Tomàs: "Disposar d'una seu socialpròpia és el nostre gran somni" Des de principis de setembre, la Unió Esportiva Sant Cugat té com a seu provisional el local que li cedeix ASDI. El president de la UE Sant Cugat s'ha mostrat

agraït per les facilitats que li ha proporcionat ASDI i, a més, ha afirmat que "la filosofia d'ASDI és molt oberta respecte les altres entitats de la ciutat, i en aquest

sentit nosaltres donem suport a aquesta política". Recuperar la Festa del Soci i el projecte de l'Escola d'Entrenadors són ara mateix el punt de mira d'Enric Tomàs.

Al.KX LÓI'KZ

El president de la l'nio Esportiva Sant Cugat, Enric Tomàs, ha passat balanç als quasi tres mesos que fa que el club santeugatenc és a la nova, però provisional, seu social. La primera setmana de setembre la l ' E Sant Cugat es va instal·lar a la seu d'ASDI (Associació de Disminuïts Físics i Psíquics), després d'un acord verbal amb la seva presidenta, Enriqueta Guarch. Tomàs ha volgut deixar constància del seu '"agraïment a ASDI. Hi tenim una relació molt cordial i estem molt contents de scr-hi". Però 'Tomàs encara ha volgut anar mes lluny tot afirmant que "la filosofia d'ASDI és molt oberta respecte les altres entitats de la ciutat, i en aquest sentit nosaltres donem suport a aquesta política". Cal recordar que anteriorment ASDI també va estar integrada durant algun temps a la seu social de la l ' E Sant Cugat. El local que ASDI ha cedit a l'entitat santeugatenca és un despatx "molt ben equipat". Enric Tomàs ha reconegut també que respecte l'anterior etapa, durant la qual el club ha estat un any sense local social, hi ha hagut "una millora molt important, sobretot en la gestió diària del treball d'oficina". D'aquesta manera, ha remarcat que "el balanç és molt positiu en tots els sentits. En primer lloc, per la capacitat de gestió que genera disposar d'un espai ben equipat i fix i, segon, perquè la relació amb ASDI és excel·lent". L'horari d'oficines és els dilluns, dimarts i dimecres de sis de la

Nou triomf del PH Sant Cugat, que continua líder À.L. - Sant Cugat -

El Patí H o q u e i Sant Cugat, a m b 11 p u n t s , c o n t i n u a e n capçalant el liderat del seu grup a Segona Catalana en imposarse dissabte a la pista del Laietà a Barcelona per 3 gols a 5, en partit corresponent a la sisena j o r n a d a d e lliga. El c o n j u n t santeugatenc no va assegurarse la victòria fins als últims minuts. A la mitja part, el lluminós registrava un e m p a t a 3 gols. Vista l'evolució del partit, el tècnic Lluís Sànchez ha qualificat el partit de "molt complicat", però que els seus jugadors van vèncer gràcies "a la seva lluita i entrega". Fins al moment, el P H Sant Cugat tan sols ha cedit un punt. Aquest el va perdre al pavelló municipal davant el Santa Isabel, en la primera j o r n a d a d e lliga. D i u m e n g e al m a t í , el c o n j u n t vermell-i-negre visita la pista del Cerdanyola, equip que en l'última jornada va desfer-se del Santa Isabel per 3 gols a 10.

El president i* la IE Sait beat, Earfe N M M i li S H stc al d'Ull. FOTO: XJUfl UIROSA

tarda a nou de la nit a la seu social, i l'horari d'atenció al públic és els dijous i divendres amb el mateix horari però al pavelló municipal. Un afer pendent En els últims anys, la seu social de la U E Sant Cugat estava ubicada al Pla del Vinyet cantonada Cànovas del Castillo, però l'octubre de 1997 van haver d'abandonar el local perquè l'Ajuntam e n t va fer u n e s o b r e s q u e afectaven els terrenys. D e s de llavors, Tomàs explica que "hem estat molt de temps buscant algun local" que compleixi els requisits q u e l'entitat busca. Bàsi-

F u t b o l

cament, aquests són dos: que estigui a prop del pavelló municipal i que el local permeti tenir-hi un despatx i un espai per guardar el material. El màxim responsable de l'entitat santeugatenca ha arribat a considerar que "tenir una seu social pròpia és el gran somni de la UE Sant Cugat", malgrat afirmar q u e "ens costarà, però tard o d'hora tindrem un espai propi, que és molt important". Enric Tomàs no s'ha plantejat el temps que el club pot ser a ASDI, però opina que "és una llàstima que no existeixi un local d'aquest . tipus al centre del municipi". El president de la UE Sant Cugat ha matisat que "no sé si trigarem

molts anys a aconseguir-ho però de moment no és un afer que ens plantegem en aquest cicle de l'actual junta directiva, que acabarà la propera temporada. Ha de ser la nova junta directiva que surti escollida aleshores la que haurà de resoldre aquest afer". En l'aspecte social, Tomàs vol recuperar la Festa del Soci, que tindria lloc tot just abans de la Festa Major de la ciutat. En l'àmbit esportiu, el president santeugatenc té en estudi un nou projecte. Es tractaria d'una Escola d'Entrenadors que, amb la col·laboració de l'OMET (Oficina Municipal de l'Esport per a Tothom), formaria tècnics al club.

s a l a

L'Olímpyc s u m a el primer triomf a la lliga i el Winterthur continua sense c o n v è n c e r Girona i Indústrias García, propers adversaris dels santeugatencs - Sant sant Casat CautL'Olímpyc de La floresta i el W i n t e r t h u r S a n t C u g a t van aconseguir sumar els tres punts en la darrera jornada de lliga. Així, l'Olímpyc va assolir després de vuit jornades la primera victòria a la lliga va derrotar a domicili el C N Caldes, líder de

patins

la categoria, per un clar 0 a 3. 3. la Els florestans passen a ocupar la quarta posició a la taula amb 7 punts i abandonen així la zona de descens. El conjunt que dirigeix Àngel Ruiz rep dissabte el Girona, tercer, a m b les baixes per lesió de Jordi Reixach, Carlos Rueda, Manolo i Oriol. El tècnic ha lloat el comportament

dels seus jugadors jugadors i n'ha destacat "el canvi d'actitud". Ruiz ha explicat q u e "sempre juguem m o l t millor a m b e l s e q u i p s grans". V\ Winterthur va apallissar dissabte al pavelló municipal la PR Montserrat per 6 gols a 1 i ara és sisè amb 12 punts. L'entrenador santeugatenc José Luis

Quinoà continua queixan-se queixan-s del rendiment dels seus jugadors i ha reconegut q u e "els manca esperit de lluita i sacrifici. L'actitud és la principal assignatura pendent". Quinoà ha recordat que "els q u e han de donar la cara són els més veterans, els que l'any passat van perdre la categoria. /À.L.

V o l e i b o l

El Sant Cugat s'imposa a Castelló - Sant Casat -

Amb la victòria de dissabte a la pista del CV L'Illa Jordi de Castelló, el sènior femení del CV Sant Cugat torna a ocupat les primeres posicions a la taula. Concretament, se situa quart amb 10 punts, a tan sols dos del líder, el Winterthur Barcelona. L'equip santeugatenc va imposar-se per 1 set a 3, amb parcials de 15-6, 11-15, 11-15 i 10-15. Així, el tècnic Zoran Nikolovski va en el bon camí per acomplir l'objectiu q u e es va fixar abans d'afrontar el xoc amb el Winterthur fa dues jornades: vèncer dos dels següents tres partits. El primer, el va perdre amb el Winterthur al pavelló de voleibol de Sant Cugat a Valldoreix, i el segon l'ha vençut aquesta última jornada a Castelló davant l'Illa Jordi. En partit corresponent a la setena jornada de lliga, el CV Sant Cugat es desplaça a la pista del CV Sant Martí, que és segon a la taula amb un punt més que les santcugatenques. En aquesta lliga el Sant Martí tan sols ha cedit una derrota. /A.L.

Esports

ELS /CANTONS Divendres, 20 de novembre de i 998

Jocs

B à

F u t b o l

39 Escolars

Cànovas, Cascalló i Fio guanyen el cros comarcal À.L. • Terrassa / Sant Cugat -

B Sant Cugat Esport C M Ü M M sense guanyar aquesta temporada al municipal. FOTO: BSCM BENITO

N a n d o i J o a n t o r n e n a un S a n t C u g a t q u e continua a p o s t a n t pel planter - Sant Cugjat-

El davanter Nando Zamora i el migcampista Joan Colell tornen a defensar la samarreta del Sant Cugat Esport, des que el passat juliol van comprometre's amb el Castelldefels de Josep Alonso, extècnic de Pequip santeugatenc. Aquests dos joves jugadors de 19 i 20 anys, respectivament, no han disposat d'oportunitats per demostrar la seva vàlua a l'equip que milita a Regional Preferent però que ocupa la primera posició a la taula. Mentre aquests dos jugadors han fitxat pel Sant Cugat, el fins ara jugador vermelli-negre Juan Carlos s'ha compromès amb el Castelldefels on, anteriorment, durant set anys, ja havia jugat. Nando i Joan, que coneixen a la perfecció la majoria de components

del primer equip, han assegurat que els fa "molta il·lusió tornar a jugar amb l'equip de la seva ciutat. Amb aquestes dues noves incorporacions la junta directiva del Sant Cugat Esport continua fent una seriosa aposta per la gent de casa. Nando reconeix el mèrit de la junta i afirma que "els resultats els estan donant la raó", mentre que Joan considera que "com més gent de casa, molt millor". El Sant Cugat Esport continua sense conèixer la victòria al camp municipal d'Esports aquesta temporada. L'últim triomfes remunta al 8 de març de la temporada passada. Diumenge, el conjunt de Hans Schonhofer va perdre per 0 gols a 1 amb el Guíxols, i aquest cap de setmana visita el camp del Masnou, segon classificat a la taula. /À.L.

La ÜE Sant Cugat va desfer-se del Cornellà B a la Sala Escalar. FOTO

D e s p r é s d e set m e s o s , la UE S a n t C u g a t lluitarà p e r v è n c e r fora d e c a s a - Sant Cugat-

L'equip sènior masculí de la UE Sant Cugat va sumar dissabte a la tarda a la Sala Escolar la tercera victòria a la lliga de Segona Catalana -tercera consecutiva com a equip local- en imposar-se al CB Cornellà "B" per 89 punts a 83, en partit corresponent a la vuitena jornada. El tècnic vermell-i-negrc, Joan Rama, ha ressaltat el paper dels seus jugadors en aquest enfrontament: "Destaco la seva intensitat, lluita i entrega i, sobretot, saber estar en els moments més difícils. En moments clau, han sabut reaccionar i sortir-se'n". Guanyar fora de casa és la gran assignatura pendent de la UE Sant Cugat, que des del passat 26 d'abril no venç lluny de la Sala Escolar. En aquella ocasió va desfer-se del Cosmos de Bar-

1 0

H

celona. L'equip santeugatenc es desplaça a la pista de la UE Gaudí i afrontarà aquest xoc com a avantpenúltim classificat, amb un balanç de tres victòries i cinc desfetes, mentre que el seu adversari ocupa dues posicions per damunt dels vermell-i-negre. Segons Rama, "ja s'ha acabat. Aquest cap de setmana hem de sortir a guanyar". El tècnic ha emfasitzat la "progressió" del seu conjunt en els últims partits, que ha jugat "a un alt nivell". L'equip femení de la UE Sant Cugat no va disputar el seu partit de lliga dissabte davant el Bàsquet Ribes perquè aquest equip no va comparèixer. A falta que el comitè de competició es pronunciï al respecte, les jugadores d'Oscar Pédroche són cinquenes a la taula, amb un partit menys. /À.L.

Ester Cànovas, en categoria cadet femení, Oriol Cascalló, en cadet masculí, i Àngela Fio, en aleví infantil, tots ells atletes del Club Muntanyenc Sant Cugat, es van imposar dissabte en la final del Campionat Comarcal de Cros Escolar dels Jocs Esportius Escolars. Aquesta prova, que amb 3.202 atletes va batre el seu rècord de participació, es va celebrar a la zona esportiva de Can Jofresa a Terrassa. Els altres santcugatencs que van ocupar les deu primeres posicions a la classificació són els següents: Bernat Navarro, que va acabar segon, del CM Sant Cugat, en categoria cadet masculí; Lluís Sols, que va ser segon, del Pins del Vallès, en categoria benjamí masculí; Pol Sòria, que va finalitzar segon, del CM Sant Cugat, en aleví masculí; Eduard Noneu, que va acabar tercer, del CM Sant Cugat, en aleví masculí; Guillermo Serrano, que va ser sisè, del CM Sant Cugat, en aleví masculí; i Mireia Cuesta, que va finalitzar vuitena, del CM Sant Cugat, en infantil femení. En la classificació final per equips, el CM Sant Cugat va endur-se la primera posició en la categoria cadet masculí. Els primers quinze classificats de cada categoria i sexe s'han classificat per participar en la Final Territorial. Aquesta competició tindrà lloc a Sabadell el 7 de febrer.

^mifi;s;:.E:··:o; o Ht jt.m?

Premis Esport en Marxa 1 9 9 8 Ràdio Sant Cugat i Autocugat Opel Caria Sarioi

FUTBOL

9 9

Nerea López SANT CUGAT E$«»ORT

Javi Gonzàlez Chrístiart Albors Javier Tantos

19 9 7

PB SANT CUGAT

Mònica Martínez Sara Montero Laura Gallego

5 5 - 5

ÜOtllIEt BflflHUi .

JÚNIOR MASCULÍ Joan Salíés Christian Wein Joaa Vidal

HOQUEI PATINS

8 8 4

7 6 ' -3

PATI HOQUEI FEM.

to

8

Marta Garcia

9

WINTERTHUR SANT CUGAT

Jaume Estrada Oriol Serra Eduard Màyral

Cristina Garcia Irene Sànchez Matte Gómez

8 8 8

14 8 3

jéssiça Paz Carlota Santamaría

Zoraa Nikolovski Marti Mercader "Sergb Martín

UE SANT CUGAT

UE SAMT CUGAT

12 7 5

14 7 6

UE SANT CUGAT FRM.

Ndria Oliver Marga Almagro; Elisabet!* Baldïiefe

WQLEIB01

7 4 4

VflKVsfil

Toni Ballart Pau Riera Braulio Argento

Ignasi Solà Juanjo Gonzàlez Javi Montilla

4 3

CV SANT CUGAT FEM.

HANDBOL 10

PATÍ HOQUEI

Dani Antón Sara Jul Toní Zaplana

10 5 5

MAS JANÉR FEMENÍ

JÚNIOR, FEMENÍ

Eli Maragall Katery MaragaÜ Nüria Olivé

QLÍMPYC FLORESTA

José Luis Sànchez Jordi Aranda Dani Martí

11 7 3 -

' CV SANT CUGAT FEM.

Bifai Milian

7

t

Esports

40

FUTBOL

. Primera Catalana Palafrugell-Ma«nou,.„„„..„...„0-0 Barceloneta-Valls...»............... I-1 Júpíter-Gramenet.... ...,.....,4-4 lgualada-Rubí... (no acabat) Olot-Girona.......... .2-2 Comellà-GranoUers..... 7-3 Perelada-Pratw. 1-1 Tremp-L'Hospitalet 2-1 Manresa-Ripoilet'. 1-0 SantCugat-Guíxofs ...........0-1

E L S 4 C A I V I Ü N S Divendres, 20 de novembre de 1998

Kl&íesstfi; Cas Rutf-La Faiga; Badia» Saïit Medir-Ripoltet Rótnulo Trouchoni; Tibidabo-R»b^ H0QUE{S06RE HERBA Lbao»Saa Lorenzo; La Planada-Maa» rina Bgara. DÍ3^K,d'H W ,or masC ulmfl Jolttseta-V aliés Ekpottiu„....3-2 T«rc«ra Regional A|)os*ol-At. San Sebasttàn„„.2-4 GRUP 14 VaideiuzJiínior.^........™,.....^^ JuanXXÏÍI-PB Sant Cugat.,44) Sfea^dbeKvOufe S ^ m . .0-8 PuebloHaevo-CastelUir „..!-4 0-1 Mataóspei-enc-Uliastrell..... 6-2 B € ï*ok>-CD Tetrassa. Atfetfc;-PC Bareefona........»„.4-0 La Farga-Les Ponts. «~JWÏ' Bspt«óeed&Mtra·sol Ade8a..._0-2 JZÍJGL. E.Cerdanyola-San Pedro......„2-2 fSabXgiatt l 1 C*n Fa^é-Wontserrat »«3"3 Can Boada-Júnior 4-5

P*

H»

or

ee

7

\

1

21

t

6

4

I

20

5

f,

3

?

-2

14

21

II

0

1

3

17

10

2»

ju»xjaa 7 i

o i 39

fguabda

II

f>

I

4

18

<i

1»

fLCodlttyofe?

5

1

1

I»

13

Cíuíjwb

II

0

1

4

13

Gwell» • 6

3

0

1

21

«15-

IttMil

7

4

1

2

2»

10

13

Lesftaa

6

4

I

1

13

11

13

Sa»?***

7

3

3

1

17

9

f2

K>

Uf*9

W

G\K>M

11

M»fwu

II

Corocite

II

Pcrcltóa

na» 24

li

•**»

1»

II

5

3

3

It

7

i*

Jripttcr

II

4

5

i

1*

15

17

Prat

11

-4

4

14

14

16

BaStO**

11

4

3

*

12

1*

1$

Yaíi*

II

i

4

4

16

21

13

íifíuncMst

11

3

.i

S

It

it

12

ittxnp

11

3

">

12

15

11

Rubí

1(1

i

3

4

17

2}

U

Manresa

10

1

:

3

14

15

11

Ripollet

II

2

4

5

11

18

10

Granollers

II

2

Bdrcciottttt I I

3

4 1

S 7

17 II

24 24

10 10

t,Hospitalet I I

1

f>

4

14

1/

<»

CHnt

2

1

»

II

20

7

It

1 ja propera (22 de novembre): Masnou-Sant Cugat; Valb-Palafrugeii; Gfamenet-BaFcekmeta; Rubí-Júpieeí; Girom-Iguakda; Granolkís-Okrt; Pf«Cornelia; L'Hospitalet-Peíelada; Rípollet-Tremp; Guíxols-Manresa.

M

»

C*

OC « N a *

i ts, 10

CUTwríwa 1

(

D

SC Pol»

l

0

«*

1

0

0

í

0

0

0

0

Af&xot

10

FCBaredooa I

ï

11S 175 12

7

4

0

3

2(i

II

12

i

8

í

14

13

9

3

9

4

17

l'J

9

*k$tQ«* 7

S

O

4

13

17

9

L a propera {21 de novembre):

8

2

1

228

0«R<Sttói 8

l

-SatïíS ' ï «

8

2

Teide

7

2

1

1«! ÍÏ4

1»

SímEl·love 8

2

1

22»

211

10

1

!»

1<«

CanettS GEiBG

M«*fcp.

6

i

I

3

H

23

7

Atlètw ]nèrtassa-.^>óstal Ctemse; CD

7

2

(t

5

13

2fi

6

üeaassa·Vytès Deporau; RC Polo-

RNUcW!

7

2

1)

i

II

24

6

^iídèÍBí; FC Banceloaa-SafdirKiro;

M v

7

2

»

.3

12

2S

6

Utirg»

7

1

1

3

17

28

4

J&aor-Jotaseta; Club Egea-Atíétiço

USiBft^

7

t

0

6

12

34

3

Sa» Sdbastiàn. L ^ propera (22 de novembre):

W

pç,

Atl^tica San Sebastiàn; ("]«b

itCPoto-Real Sociedad..—1-5

OC I

M

Ciklei

'»

7

12

Barberl

8

7

6

Mtrtugwci

**

N

8

'1 ifwljho

W

*

3

5

S7S

«2

6

Bordils

8

3

5

1S4

«A

6

Gat*

»

1

3

18»

212

4

& Sd£lMH>

R 1

6

161 2 * .

4

ï'jfdítitKS

8

7

1«

1

Primení Nadbn*l A GEOPS» L'A^ietü^P.Aridorra, T.CkatadarFC B a m f o ^ ^ ^ J » ^ Centelles-Frntas Martía-—S<S Rubí-Tàrrega. La Murga-Indóstria*. W. St Cu^b-PB Mordsemit.6-1 Èpic Casino-Vaassar Mar..„3-3 Maxon-Alfa 5. J-3

63y

15

I»

Alfa 5

CjMclktelV.-K % i Cmeelti

»>

23

3

4

12

34

i

L a propera (22 de novembre); Barbcrà-Sabadctt; Sao Pedró LumenJuventud 25 Septiembrc; Can OriolCaldes Montbui; Los Merengues-

17

> -

29

14

*• a c ^ « a

3*

34

12

Vilimar M «

8

»

29

15Ü

R

M

5S1

701

11

TC«*»d»

8

»

-3S

8ul)í

8

10

22

s

ia

14

11

10

(,

4

2

d

4

e

ti.Steífb

6

3

7

Ss«6>wro

t> 2

6

2

3

d

I

D

L a propera (22 de novembre): RGPóto-GIub de Campo; Atara-Júnior; Universidad de Sevitla-Atlètu

IKi»

11

Terrassa: V\ildcliiz-Sardincfo: Reial

Almt-ilj

<

í'JS

11

Societat-Ci) 'lerrassa.

Ciutuli

K

l'i?

11

7

B

4'rt. 3<W

II 11

Hofl»

X

í'W

1(1

Oclhía

s

712

8

L a propera-(22 de novembre): Sant jordi-Horta; Centre f'atòlic-Ge&Ía;Co0ielfò-Casa} Mbfranca; GaudíUE Saat Qagp& Valls-Almeda; Casteildefds-Ribes; Maragall-Ripoller:

immmí Prinera Nacional GRUPC Sarrià Ter-Sant Quirze„..22-13 La Rfisea-Sant Bsteve,....,.29-29 OAR Gracia-Bordils. 29-25 Gavà-Gasteltó.,. 25-2S Puerto Sagunto-Pardinyes. JO-17 Telde-Manyanet»»... ....24«21

,1-3 3-0 W

*•

O M »

6

í,

ts

3

12

6

5

17

6

Íf

ft

4

15

7

lfi 10

N

SaatMaiW

W

N>

*

4

13

10

l,'lll«Iorí6

4

3

It

9

Han!

*

i

11

IB

ÜíftttOstorn»

i> .3

10

11

t?B«t

6

V

11

3

;

2&

(ífet

Hom*»

8

Í4

é

ïè

0

16

4

K

t-Winwsttfe»rBa«;dbf»a; BspÍ«gues-Hor«ii^ C«aa<ietk··L*Í3la Jordi; Algar S»cmeaoH) 1 *»^ Tcrot-Santa Coloma.

GRUP3 %aàà ï«abel»C«rdanyola....3-lO

»

StaPerpetaa*UmversÍtari...l6-3

La propera (2ï de tkmaéxs&t'

iasquefa.....

8

jÇtl*íiiaipu !• i »

0-3 3-1 ..,.0-3

HOQUEI PATINS

ta

•-

VJII*

»

48

Rilx;^

rKStCu*M

H

2?

3!»

12

14

ft

í*

2»

Wi

It)

20

20

23

35

12

Sjnt^oicn/ii 8

1Í

8

ílï

7

41 44

iTAnretSa

13

23

»

PeaaMurg» 8

2-2

•*6

<>

&

3»

34

1

7

8

r*(:í«rceli»a íf

42

23

(i

. *

Ías-Naiàonai femenina „ GRUPB

w *«„ i»., i*„jar.

8

AàtK

«

Rubí

1.74

vouaaot.

Hortona-OloL..

fi An*»w

13

<)

CanOnnl

1

L a propera (21 de novembre): UHospitalet-Català-Babar; Elèctrica € ï ( ^ - R ^ e < ; Beaicarló-CN Caldes; C8fi*|>3fç f^oíesta-Gírona; Prosperi«t-Plí?fflSdç Ontellúni i.kjpart-Camferita; C N ^badeltCatvià; Manresa (desç^isa).

1 V

ASI«kt Terrassa-Vaidehtz....„(>-4

I)

2

9

2\

Santa Coloma-Algar,

»

13

Homulu

Mil k r u n

7

0

La prunera (22 de iwvembre): Puerto Saguato-Teide-Manyanet- UE Sant Cugat; € £ $ & $ * & & : ' ' Ter; Sant Quim-hn Roca? Saat l s teve Sesrovítes-OAil: Gïàxà»; B&í-;- <

3*

i?2

Lljno

9

»

210

14

Í82

S

Rcun Ï3ep<>rti« 7*

f.J l'tjlUcfe

1

8

hVI

16

0

188

Montscitat

f>27

8

*

4

»

SantMcdif

7

Jí

8

s tm aoi

3*

I»

17

18

189

9

^S

2

16

a

42

8

(• 1

15

*í

32

<6

^fet<^n

Mtok

III

B,KII4

&

7

jS^àor-Univei-àdad Sevüla.....24>

13

17

i j . l'ari»

7

CamWf»

»

H

14-

2II

17

2S

5H4

i.timçn

N

7

3»

t>22

Síiajoídi

imermul

Olímiíj ii

17^

SW

12

33

J7

'IÍII

18

10 »

33

9

Centre Ca6bc 0

20

18

*

8

CawlVa3fV»»ea&

Can Rull

'I

7

»

l?ro:ga

IS

ftipoltet

MitiniM

8

tt

«

r

5

25 10

21*

»

Cettrel)ç&

>

M

?

í

CSM> Campo-Aiara«...l........>H.4-0

KBMi

I»

Salijrfcll

7

ma, ¥C Barcelona-V^ldeiuz; Jíinior-

8.SÍKS**

79

2 «*

SantOuitSK 8

s*iAp6stol Orense: RC Polo»Sardí-

Sardínero-CD Terrassa.

il

7

Í2

\yfésrAt!ecic Terrassa; C D Térras-

IMvbió d'Honor femenina

. Segona Catalana Grup 3 Valls-Sant Medir —6S^Ï Almeda-Gaudí. ..77-4 UBSaat Cugat-a>rnellà....SSM83 CSMraúe»Cetíirc Catòlic.85-eS Ge&l»^aiïtJordi„.. „,.79-8S .80-83 as 74-59

U

1*

t%

fcpieOaStíK) 8

BÀSQíffiT

13

24

0

OttFa^S

.64-72 t**>

$

tíK8>Ca(~t 8

in<}tl<itii»s

Segona Regional GRUPS Juv. 25 Sept,-Barberà.(no acabat) Caldes Montbu{-Lumen.....~».4»I Mü.lenari-Can Oriol..„.......„...l-S La Farga-Merengues»..........«.1-2 Rómulo-Can RuB ZA Rubí-Badia„...... „.„,.„„....I-4 San Lorenzo-Tdndabo..(no acabat) Maurina Egara-I Jano..........,..4-l Sabadell-La Planada. „.....3-ü

41

8

Cavà

FUTBOL SALA

rj

L a propera (22 de novembre): PB Ssnt Cttgat-Í'an Boada; < ^stcllarJoaiïXXiU; liHsatrdl-Pitebfo Noevo; Les Font$;Matadcj3crcnc; M.ira-solAd<?sa-La Farga; San Pedro-Kspmneeda; Montsçnat-K. (ürdanyola; Jú-

«

LdRoc*

<

0

&p«Mce& 7

M»»y«ttM , 8

1

Haosetm

CaitSottk

5

« I N

3

30

1

•»>

Calsfrugett

i

I

U I Sant C^at-GEiEG...27-22

.5-8

Fe&aCk)dirie»C;aUe8.^.1-10 FC BarceUona-Cem t&t-Rubf; Tanega-Pe&i La Maga;;; lndítscnias Gareia-WiníefíÍ!«»SbRé',' Cugat; PB Monsenat-èpic CSàfeoj' Vilassar de NJar-MaiaMit Poftdepofk th'oAndorra-AHàS. -, Primera Nacional A GRUP 6 Català-Babar-Elèctrica,., .4-3 Ripollet-Beniearló CN Caldes-Olímpyc 0-3 Girot»a-Montsant..,..w..^....,.8-7 Playas Castetlón-Llopart.....4-$ (:arobn1»-CN Sabadell 2-9 í >alvià-Mat»re8a,.„,....,.„„,.,.10»4 L'Hospitalet...

fJNOi!*»

8

«

I

I

30

Ben*»)»

7

5

2

0

U

24 119 W !t7-

Gttun»

6

5

0

1

»

íí

«

UHospialtii 7

4

I

i

K

8

D

.7-4

Laietà-PH Sani Cugat "A"..3-5 --•''• - v v .

$

1

I

A

£»

U

*

i

S0-

1$

10

6

1

58

ÍS

10

'26 ei *

4

M

33

11 CotdaOgMto 6

3

""*

'i

'21

38

.* Í -$ 1

2*

45

11

a

SífíWiwàtA Ü ' 1

24

47

*.jriptir/

t^ntvsirian 4

1

3»

19

3«

L a propera (22 de novembre): San^ísabcl-SsrifsPerpeíwa; Unívetsifaíi^Scntmcnàt; Masquefa! ; % n ï F<dfí« dé Codtaes; Caldes; ,-8àat jloaaí Folpieroles-Laíetà: Cer"daayois-PH Sant Cupt "A".

Esports

ELS 1 CANTONS Divenrim. -'i' de novembre r/e 199X

wmmm Primera Catalana 12.00 Masnou-Sani Cugat (Diu.)

Segona Regional 12.00 Can 8uir-U Farga (Diu.)

Tercera Regional 12.00 PB Sant Cugar-Ca« Boada (Diu.) 12.00 yira-sol-A<fesa-La Fatga íDtu.) 16,00 Icnior-Can F a # (Ois.)

Veterans 19.00 Gavà.Sam Cugat (Bt$.)

l a Divisió juvenil 18.00 Sajít Cugat-CÜnwàsrif íDis.)

14.00Sant jnlil-PB Sto» CugStjt (Dis.) 14.45 Sant Pere LiHnsa-JíroiaríDïs.) 12.45 Atl. Madrid Agmta-ÍSt CuRat (Dís.) 13.00 E,Cerd»nyol8<:BF St Cugat (Dis.)

2a Divisió femení 12.30 PB &ntOi^-E.CerdanyuMDiu.)

Benjamí Adefub© 11.30 Badia-Sanc Cagat *A" (Dis.) l O i » PBSaia.O^t.rA , '-lVíaurtr«(0is.} 1 0 3 0 Sant Cugat *^'*4.g(Jfa {Bis.) 1230 PB Sant Cugat «T-MoBet (Dt*.)

Segona Divisió "B"

Juvenil 2 a Catalana

Prebenjamí M B"

17.00 Mas Janer-Parets (Dis)

Calella-H-: Sant Cugat (Dis.)

12.00'Pl í Sant Cugat-Soges (Dis.)

Primera Divisió fem.

Cadet 2a Catalana

remms mut*

1 1 3 0 Ma* Janer-Can Cl«s <f >iu.)

Í&0O UE S.mi Cugat-Manstes Rtúbí (Ds.)

Segona Div. "B" fem.

Cadet Lliga Catalana

18.00OIo-Les r'tancs <bis.) l230MCSantC«gat*CN c dides (l>(u.) 17,MMíami-MasJaner{Dk>

Llagostera-I li Sant Cugat (Diu.)

Primera Categoria

Juvenil 2a Divisió

Prebenjamí Adefube

1L3&W. SantC»nat-Parcts (Diu.) 11.4S OtóB^py^Èp^ Casi no (Diu )

12.00 Àfiota-Pft Sant CSetgat *A" (£?!«.} 10.30 StaPerpètua-StCwgít "*" <Ot*-> 13.00 Pajaïil-P&Sast Cagat *B" {Dis<> L2.00 S a n Cufcat "S^-ítóm^o (Dis.)

Cadet 1a Divisió

Segona Catalana

3a Divisió juvenil

Segona Cat. fem.

O&mpye Floresta (Descansa) 0 9 3 0 W* Sant Çugat-Rubí í Di u.)

l a Divisió cadet

Sub 2 0

Aleví

10.00 Can Anglada-Sam C«Rat <£>iu.) 12,00 Ripollet-júftíoïíOiB.) 19.00 BadkrCEF SsatCsgat {Diu.}

10.4S Bm PastwUE Saat Cugat (Bfe<)

lO.^OOLaCafparOlfmpyc Floresta (Dis.)

****WHiy*HWiWHi>iWWMH»Wfrw

12J O G*u<Jí-U K Sai* C % K (Dau.)

Infantil

16.00 Matadepera-Mira-sol (D«.) 09.00 Tera»ssa.P& Sant Cugat (DH).) 09.10 Sani Cugac-Castcttw (Dis.)

Divisió d'Kooor masc.

JímioríDis.)

12.09 ^ t M a t t í - C V Sant Cugat (Diu.)

Cadet

Segona Divisió masc.

Cadet femaní .

Juvenil fem. C. Cat.

wma

Veterans

2 1 3 0 Sant Cugat-Rocafwt (D3v)

panm

P£TAN€A

OatUm < &-PH StCugat "A" (Wu.) JÉÉlPi I St Cugat "B"-SaMÜorenç(Dts.)

19,00 m $ t C u ^ * ^ - J . T e i i ^ < D K . ) 1730 UE StCugat * B \ í . Teaas» {Dia,}

BIUHÍOCV Saot Cugat (DH,. )

Jénior t 0 . ^ C*rdanydía-PH Sw»t Cugat (Diu.)

lft|^Ccrdajayf)ia-PH Saat Cugat (Dis.)

1&90Cerdàriynia-PH SSB« Cugat (Dis.)

Sant Matíí-CV Sanc Cugat {Dis.)

ÀÍeví"B"

16.4© W Samtísíiat-IiJíhísaia*^ 174S (Mtmpyc fíatsàt-OítoMCDís.)

t$0

l a Divisió aleví 16.00 Saac Qigat-RipdtettDís.) 11.15 PB Sant Cugat-Sadía (Bis.) 16.00 Jsv. t'ï S^t.-Mífa-i^l (Pïs.í

123GMBftyatj«*UE Sant Cug.it (Diu.)

R^eta Dia^onal-Saat Cugat C P

4a Divisió fem. Mira-sol CP-Vk-Santa Aana

5a Divisió bes Fonts-Atlèík; .Sant Cugat Sa|jt Gcnfo-Sant Francesc CP Mka-soJCP-Fatíma

Saat Genís-Sant Francesc CP

6a Divisió

lt^OCcr<iam«ia-PHSatttCtigat(D«s.)

l a Nacional A

3a Divisió

Sft Divisió fem.

infantil

Cadet fem. Camp. Cat. Aleví "A"

»"»

11.00 HE SaatCugat-VUanova (Dtu.)

Pemení

Juvenil

\kVtts Hebf&^CV Sant Ciliat

*É*ÉÉ<I

Infantil

2 1 3 0 Sant Cagat-Badalona {Div.)

tflúí® Sant jordt-PH Sant Cugat (Dís.)

1a Nacional

2a Divisió aleví

1 L 0 0 OE Saat Gugat-tól Cie«vo {D!u.)

HERBA

|ona Catalana

1a Nacional fem.

1830Sam<3«vasí-ïrESa»t Cugat (Diu.)

«Mim

mçita

Fèmines

Júnior femení

2a Divisió infantil

Comarcal

uflior

Júnior

l a Divisió infantil 13.45 CEFStCu®«-í>BR.U««)ç{DS».> 16.00 PB Sant Gu^ii-Saa Lorenzo (Dis.) 12.00 júnior-EF Boflaws (Dis.) 09.15 RipoUet-SsntCugat (Dis.)

MenrJwM *K Sant Cugat ( D B )

1a Divisió fem.

i.)

10.00 Saat Cugat-^Can Fatjó (Dta.) 10.00 < ^tdanvola-CEF Sant Cugat (Diu.) 17.45 PB Sant e»gat-N.Tcfcssw <Xfc.}

11.00 UESantCagat-CaÍaf<Diu.)

1030W. SantCugat-La Marina {Diu.)

13.45 CEFSantCagac^an Colarà <Dis.)

2a Divisió cadet

Cadet 2a Cat. fem.

Divisió d'Honor fem.

Cadet 2a Divisió

11.09 JttmwMC/omarç CfeuíDüï.) 12.00 P S IUJ«e«ç-Sam Cugat {Diu.) 10.00 PB Sant Cugat-N.T«rta«*a (Diu.) 10.00 Mirasot-Aticsa-Can Ratt {Diu.)

A.Congrés-UE Sant Cugat {Diu.)

Tercera Categoria

16J0O Jümor-Jolascta CDís.) l34fòJúnÍLir--\dídcoí»«t) Sefaastíàn{Diu.)

lt4$Cít»la-Bat>af-Òlímp\c (Diu.)

2a Divisió juvenil

41

PH Sant Cqgtt&nt RamoR (Dis.)

íltwdaas.Mita.s^CP Sant Cugat CP-Aeer Olesa Sant Francesc CÍM2asapoamor Adètic Sant € M ^ * T « t e n t e

jamf t&m Cerdanyola-PH Sant Cugat (Dis.)

3a Catalana

Segona Divisió "A" 1&00- <**aa$ €uadi«j«·Ofò«|J5«i (Bfc.)

1030tSE&int Cugat-Fianquci.es (Wii)

ia^Sai«Cigat*JérA»'-TartagMa{Dj».)

Prebenjamí "A" l#8to Totdera-PH Saat Csigat (Dia.)

•M^mmM mmx:mmmmmmmm$k m: wm:®k;» mmm

mmmmimm FUTBOL Aleví

SALA

10.00 Toiicdt UcbrcFcnanClo».—<H«».) 11.06 Èunipj-Bttlmex <ÍJ*t> 12.00. Robí Nord-Avens ,íí)is.> 13.00 Joan Mira^ll-MoottemM (Ois-i 10.00 Psu<rasals-CaEí!u(*5ía...». „... (Dis.)

HANDBOL

Aleví

13.00 FwïsaCtoa "C^AWMÍ "A".«

09.00CqfiwMa-Cawtàws*.-- .-«.- ,.<DÍS.) 11.00 Joan Marasili-Sí»»a tswfeef-— IZM Fetta«*Ci<í» "A^Avees *»"«.

Aleví

13.00 LaPforcsta-ÍMnrj Isabc-I 10.00 Àgpra-AvtHic11.06 C*teltiBya.fte£'ui<i Cumu h. 89.CI0SaíitJwdj''A".í»íi»V.(His 09.00l·'etMmClua.SantJordi irnxti 11.00 S«(t Jordi "B"-J™m M.ir.i^l

12.00 cm>cttAz *B^Ma(í«í*Rabí„ iÇM&vta; *B"-«tt«a ísabd™.—

Infantil

¥ &T& ú l Prebenjamí

12.00 Ru(>tN*ord-teo«MdoVÍ«cL.,.i,.(ES«.) ILOOAv t«,PlaoevAv.E}P«af. „„{DM,)

13.00 Assota **A"-{lm Boada 1130K*sB:l3lÈsçara.Àgi>n< "H"

Cadet 12.00 Bubf 128-Leom>ftío Vmtí,. ,.„.(D«Í.) Tc« (ÍCIH.)- FS St Cugat (fen».).(Dís.>

Juvenil 11.00 ft.B.-FitenreViviana.™ „„..„.<{>».) 12.00 /Vagcleta Fciraí-í)acM<jott*»n(c<Dk)

•,ÍJ?LtL«Ll.X™-. Benjamí 11.00 Ca*»lwiya rA*.MjG.Vcn}s»ii!*{EïB.) 12,00 Sm Jotàí - A - ^ « K J W } Í ' « " ^ W a . ) I3»O0C*^íi«*^ "B"-F<s«ai>çM*,«VDÍis.) 1 2 ^ 0 Avtíl«HFc«aiiCttt»*A,L.,^..„..{Dís.)

Cadet

infantil Masculí

tnfantil Femení

0 9 J D 0 V<sr^aga«r·JG»tabi«s».,—i-.».-

10.00 VuJtó-ftw C»aí«._»; «i—» 11.00 Terts»Alt*t-AiaWí*^tV..™.„<Dte.) 13.00 fioílsiaob "A**-fçrraaOi ^

(DIN.) t 1>I«. ) ^„ <Dis.) . J t >>•>. > 14.00 Àgora-i-iídte Pia., ,.TO (Dis.) ...,U ht.) . (I )ív) l%tÒ Carme "8·'-Amaaea<tell "A"...(iïis.) 1ÍE|Í| IKK Bhmxart-Cer«rfiGfeeit -,.(ï>a.> ^WAwsnï-('.Pritetk*'·A"— „(Iüs.) tAAtnau Cadell "P,'·Af«t«fe»>^,a)ri.) IMÇbAU

7 (i)is.) ii)i'-.>

Benjamí 1230 MíWia Atmiííarf' lí.00Av«>ç"A,"-P<feVïver''A'\ 10,00 Avenç " r ^ i m Parlada..

il·lisi 11 )ís. i

AlevI 09.00 Ss**b-Av«nç..»

(lh^

fir acia-Ceow Obert.

TmmmiS

Ateví

(Dís.)

• F<rijsnC3it»-Teresa Alr«t.,..~^,...{Dis.) 10,15 CP^Ja-gÉaFarreres^.. .<D».)

Infantif remení Cadet Femení 09,45 Manf-CV SmtCsRat,.....,» (Dis.) 09,00 AngeJer» Fcrx<f-&igrarCof ...^.(Dis)

Juvenil Femení 13^)0 ï»»«a >íarMSen«rienat.

<D'tó.)

f 4 s g u Er

Femení TMÍHA Aleví 10.00 ïhircaa WarVl<an)0<tíl fi"....<Dk.) v

í JjOO liK Som r:tiftat.K'ii.-ofcbr,ia "B". ..{Dis.)

13» £ € # , * H I . Àléví ojj-Joají MantgdL· "I^CrrÀ-tica-Av. Letï*lancs

(DIÍ.» (Dia.)

Infantil Masculí lO^OtSF. Sttkifiat"A*,-Tor(e def PaíaiL.{f)ïs.} 11.00 W: Sfeini Ççgac "»"•<:. Otie«....íOi&.) 13.00 Avenç-IKS Pteiwsrf. ...„ „..(Di») 09.00 C»gJc-À«|ra„ „ (Ois.)

Infantil Femení 12.00 CwTCOben-ïESTetfassa. Wt>.) 1100 Cot.tígi Oosa-Agors ...» ....ÍD») O^.OBAveuç-tSSMatadftpera.,.-. 4Dts) 11.00 N. tS&pèrHWuresia Maík (B&)

Excursions - Escoles - Empreses - Equips esportius ... Ens adeqüem al seu pressupost. Vehicles amb les últimes innovacions i el màxim confort

LLOGUER

D'AUTOCARS

SarbuS Anys

i quilòmetres

d'experiència

Tel 93 580fi700

EIS 4 CANTONS Espectacles

42

Divendres, 20 de novembre de 1998

Teatre

La rivalitat i la música de Mozart i Salieri, avui al Teatre-Auditori El Teatre-Auditori acull aquesta nit la representació d'Amadeus, l'última gran producció de FOCUS, pressupostada en 8 0 milions de pessetes. A l'obra, amb text de Peter Shaffer i versió teatral d'Àngel Alonso, hi participen els actors Roger Pera (Amadeus), Lluís Soler (Salieri) i Olalla Moreno (Constanze). El muntatge combina el teatre amb fragments d'òpera, ja que inclou quinze fragments vocals d'algunes de les millors peces de la història de la música. JOSKI' M A R I A M I R Ó

- Sant Cugat L'obra Amadeus, coneguda sob r e t o t per la versió c i n e m a togràfica de Milos Forman, ja és considerat un clàssic de la dramatúrgia del segle XX. "Parlar d'Amadeus és molt complicat, ja que els referents q u e hi ha són tan espectaculars i grans. Crec que hem fet un treball hu-

mil però alhora ambiciós", explica el seu d i r e c t o r , À n g e l Alonso. El director afegeix que no han volgut establir comparacions amb la pel·lícula de Forman que qualifica d'"autèntica meravella". Alonso pensa que el text d e Shaffer és comparable a qualsevol S h a k e s p e a r e per la c o m p l e x i t a t dels s e u s principals personatges: Amadeus, Salieri i Constanze. En

Amadeus, l'última producció de Focus, ha suposat un acurat treballen el vestuari i l'escenografia. F0T0:X. LARROSA a q u e s t a versió el p e r s o n a t g e ga). L'acurada escenografia i el i drama, i l'òpera, a m b els seus d'Antonio Salieri dóna la seva vestuari són alguns dels e l e codis d'amplificacions i absènparticular versió dels fets a tram e n t s més atractius d ' a q u e s t cia de matisos". Una de les parvés del record. El tractament m u n t a t g e . Per a q u e s t motiu, ticularitats d e l'espectacle és que se li ha donat, però, ha essegons Alonso, "es tracta d'una q u e ha començat a m b la gira i tat diferent, ja que fins ara no posada en escena on el mestisel 25 de d e s e m b r e començarà s'havia acomanyat mai el text satge de dos elements és l'obles actuacions al Teatre Tívoli de Peter Shaffer amb cantants jectiu: el teatre, a m b els seus de Barcelona. F O C U S té la ind'òpera (amb música enregissignes purs d'interpretació, mat e n c i ó d e r e p e t i r de forma trada de la Filarmònica de Pratís, insinuació, poètica, tensió anual aquesta fórmula.

Pera) innmèmm ipimmèdgeni

Antonio Salieri (IMs Soler) La part fosca de la història • "És un personatge dels grans", explica ri, l'actor Lluís Soler, que en aquesta obra pensa qne dóna vida al compositor italià. £1 director "dóoa una del muntatge, À^clAJonsc%Ífti<*or con- imat^; vàlida Cessen tenir "autentica passió per Safie- en qualsevol n"\Amadmsmosm.umvm6dclcwnp<>· època í Soc". sitor Pany 1823, ja veli, enfollit i "Segttrament profundamentamatptacausade40aïïys cada on de de solitud Es tracta d'un "personatge gò- nosaltres té tic", segons ei director de! muntatge, que ui* petit i rifa un repàs de la vida d'Amadeus a través dícul Mozart, i de iasevespròpksexperièrtcies i records. per© que ens Per això, Antonio Saüeri juga amb els dt- creiem, í un ferents personatges que f han envshat en Saíïeri basia seva vida, entre eüs Amadeus, arno qui tant potent. bi ha l'autèntica trama de la història. Per El joc d'a~jff^jj·jjfeyn!1^1" ficar-se dins de la peS del personatge, quests dosésel qúe^N^fcJwíaoBttr'', diu t*^Sc^*'l»doeum«WB*exte»saïnent l'aetswv "V^.-". sobre elHfks i tot va viatjar fins aLeg- ALiuís Solar selp^fcWrfe actualment aano, la seva ciutat natal. Cobjectiu de en les &t&iemè*Eísi&m!Íéa$ d'ApeMes l'actor era '"impíegnaf-me d\in personat- Mesaws»iafoseiie laà^tfQmím. Enge amb referents, que històricament ha tre els papçiS: n^destaeafecnitrajectòria En referència *laiformaamb ($& Peter mm&krík Mw&àNi* Siarïcrrtfcsmta el tàndem Mojart-^alie- &jrm<^d«BenetÍj^m|Í*M.M.

- "Sincer i transparent. Tot li .passa del el seu p*í# cor al cap. És com un nen gran a qui toc s<Sn aíg»»s se li escapa: h seva música quan compon, els acudits, les bromes, les rialles...en què inciés molt sincer*, expïksa Roger Fera, Pre- deix Vi cisament aquestes un dels aspectes en eb quals treballat l'actor perquè "cada frase meüttiaecf· tingui molta veritat*" i això *en teatre é* nua Haitaee* molt difícil". Roger Pera explica que ha tre Mozmi anat creant mica a mica el seu propi Mo- Salieri es un zart, tot i que tindrà algunes coincidències dels ele» amb ei de la versió cinematogràfica de ments- qm Milos Forman. Per això Pactar assegura tamfeéhftjàfc· que ha estudiat, llegit i sobretot escoltat teressat a molta muska de Wolfgang Amadeus Mozart. Pera diu que ha descobert "molta qutassegura, £&#&** WWQ.x.i, generositat, passió i sinceritat" i això bo que "dea3$è-que í» ito#àm*àus per molt ha volgut traslladar a dalt de l'escenari de temps pest^ètòJhcmtreballat molt i en ei seu personatge. La peculiar rialla eas ho passem mdt bé*. de Mozart, element obligat t que cita Roger Fet* & coaegttt pel seu treball Shaffer en el text teatral, és un altre dels trets del personatge en els quals ha inci- Senètemfa^m&'fatMHkét tocar dit Pactor. El seu matrimoni {l'esposa de Som <^m^msïi, Gàl·lic Gaiikiàt Mozart, Constanze Weber, l'interpreta Brecht ofa»sèrie» «meses per TV3 Pof actriu Ülatia Moreno) i les relacions amb

Des de sempre donant suport a la vida cultural de la nostra ciutat

Lucas

_ WRIiy

Lucas Diesel Systems S.L.

Treballant des de Sant Cugat per a tot el món O r a . de Cerdanyola, s / n

- 0 8 1 9 0 Sant Cugat del Vallés - (Barcelona)

Cultura

E L S 4 Q U V I W S Divendres, 20 de novembre de 1998

Ò p e r a

Divergència d'opinions en la funció d'Aïda al Teatre-Auditori

43

C r f t i e a

Com nrntur Aïda Mme

aeomsegm^hú

èPMftà* Mfa JdÉssK?« ée €toh et^va seteloqSeer e» ^«««tsenÚtr^méetcèmm,

«tcmografta

thjyttsm Poda voíjqualsevol cosa

A&k, mb-ptm i mm gtót per íAïda) va mostíar-sc sobrada de

fjbciMvTtm··Awlmri. i4de

«S

ttemilar ja es va produir el dia de la seva estrena a Sabadell. Tot i aixíla presidenta dels Amics de La representació d'Aïda al Tea- l'Òpera de Sabadell, Mirna Latre-Auditori va despertar reaccions cambra, assegura que en aquella diverses entre els santeugatencs. ocasió era un grup de Barcelona Mentre que alguns qualificaven que "ja venia amb aquesta inde "brillant" l'arriscada esceno- tenció". Lacambra va mostrar-se satisfegrafia de Poda, que prescindeix ta del resultat d'aquesta última de la iconografia clàssica, d'altres opinaven ben bé al contrari. Al fi- producció, que ja han vist gairebé nal de l'espectacle, el públic va 6.000 persones (A Sant Cugat les fer-ne una mostra ben explícita entrades estaven exhaurides dues d'aquesta divergència d'opinions. setmanes abans de representarQuan va aparèixer el director escè- se). També va explicar que Els nic i responsable del vestuari i Amics de l'Òpera de Sabadell han l'escenografia, Stefano Poda, el tomat a apostar per Stefano Poda públic el va rebre amb una soro- per al seu pròxim muntatge amb llosa esbroncada.Una reacció si- vista a la temporada vinent. J. M. M.

ito&apcsets&i ««$fesòperes teom si rel» Rotant pasaaws i ém è^mot tr-8c m mimm>

àmgpfcà'pef: Ükeíém Poda per

màïm,M$. mà ben ponderats &^&¥ppmét$è®à<MqWi veietlÉ-ÉÍ ïbssrc Audkori. Perdo» m&¥4é®èí&ék però sembla que dsíab^cíííitsífetekitsdefachi-

aasto)irasçr4)^va<)I^Ílitttant stítób h<m èd sw v-mút* w®my$míi mltóm &galbt h

m>m cl &#*& Jamans~ iBmiïh) ï

dors d'supest aoí. El gremi fofii els aiuntatges unífonsialtàteaSdel'esee- jrígjdapdríse^fcAïpddvsttefesuíí e i tacBrcs de tela de tota dfe«dfoíiii»^-p«tsuggerir $ixm- »»alg«nes doa«s al m%$ de nit 4e m, úm 4*m mq$mxú ' teMm'w^éqpm, fa«cmr l'basa- r» i teníryaaac^«<3Ómc- preJadi és faci© íïl &>* «I defat, à í í e l ^ | t ^ perd massa repetitiu j. egéíièes; creador. La divisió

*uj^|>eíifoem

t ^ jj$f)ÉiíÍc al'fisai de k fun-

|mÍaeosegaé*d»€Sï^

T r o b a d e s

C o n c e r t s

Adrià Puntí inaugura amb música i teatre la primera 'nit dels cantautors'

ctó de ns«^:t.bf destapi

Sam Abrams representa Catalunya en el simposi sobre llengües minoritàries a Gal·les

El cantautor ja prepara un nou disc que podria sortir7'any vinent ALÍCIA. D. Brj - Sant Cugat -

Les lletres i la música de "Pepalallarga i...", el nou disc del cantautor i exlíder dels "Umpah-pah" Adrià Puntí, van ser les encarregades d'inaugurar dissabte a la nit el cicle "La nit dels cantautors" que l'Ajuntament organitza anualment a la Casa de Cultura. Prop d'una trentena de persones es van concentrar a la sala d'actes de la Casa de Cultura per gaudir d'un espectacle intimista i diferent, on Adrià Puntí va voler oferir "un recull de Pepalallarga i...", "en un format que no acostumo a fer. Aquí no hi ha grup amb elèctric, sinó una guitarra i les cançons despullades", afirma el cantant. Puntí va obrir la nit dels cantautors amb una vintena de cançons que repassaven alguns dels temes del seu primer disc en solitari, cançons dels Umpah-pah, algunes peces o format de les obres de teatre en què el músic ha actuat, a més d'algun nou "embrió". Precisament la teatralitat és una de les marques d'identitat d'un músic a qui no li agrada avorrir: "Amb una guitarra o un piano has de ser molt virtuós per mantenir captivada l'atenció de la gent, i jo el que

J.M.M. - Sant Cugat -

"L'Estat de salut del català és privilegiat si el comparem amb altres llengües minoritàries d'Europa. Tot i així encara hi ha molts aspectes pendents i en els quals cal continuar treballant". D'aquesta forma resumeix el poeta i traductor santeugatenc, Sam Abrams, la seva visió del simposi sobre llengües minoritzades que va celebrar-se el passat cap de setmana a Gal·les, en el qual va participar com un dels representants de Catalunya. La trobada va reunir més de 70 personalitats procedents d'indrets de tot Europa amb casos de llengües poc parlaL'excantant dels Umpah-pah va presentar el seu disc en solitari. FOTO: des O.Bo de nació sense estat. DuSam Abrams. FOTO: E4C rant dos dies es van presentar di- Abrams pensa que cal arribar a faig és introduir pinzellades formació, suposa un canvi i un versos estudis, que posteriorment una situació d'autèntic bilingüistrencament. Una manera de teatrals". es van debatre en taules rodones me que permeti equiparar els usos Lletres que parlen de desa- concebre i entendre la músii entre tots els participants. A par- del català amb el castellà Abrams mor, de sexe, o de la perversió ca que va portar a la dissolució tir d'aquest simposi es trauran treballa des de fa anys en la dis'escriuen amb música a "Pe- dels Umpah-pah, "ja se sap, conclusions i es crearan grups de palallarga i..."el primer treball sis caps, sis barrets i com tot vulgació de poetes i escriptors catreball que s'encarregaran de teen solitari d'Adrià P u n t í . Un el que comença a la vida arritalans a l'anglès. El poeta va pumes concrets. En referència a la sidisc titllat de pessimista i que ba un moment que s'acaba. blicar el passat any Calculations, tuació de la llengua catalana, Sam Un dia vam prendre una deciel músic prefereix definir com el seu primer llibre de poesia. a planer, "on s'hi pot trobar sió comuna perquè vam veure una mica de tot, des de que no teníem la trempera que cançons de denúncia fins a te- havíem tingut en un principi, mes amb racons d'optimiste", tot i que les coses ens anaven bastant bé, no tan sols a Cataexplica el músic. Adrià Puntí, exlíder del grup lunya, sinó fins i tot a la resta A L U M I N I i VI DRE de rock Umpah-pah, des de d'Espanya" va explicar Puntí. Un jove músic i actor que asEXPOSICIÓ VENDA: 1989 i fins fa aproximadament • Reparacions un any, va explicar que aquest segura que es troba treballant • Persianes PI. Ajuntament C/ Xerric, 2 • Canvi vidres nou disc, tot i que descobreix en un nou disc que podria veuTel. 93 675 29 02 C/Valldoreix, 53 alguns elements de l'anterior re la llum l'any que ve. 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS Fax 93 675 28 61 Tel. 93 590 00 25

44

Cultura

FLS ÍCANTONS «,;•,*/„,

Música

V// iidi-nnliir tic l'><>,'·

T e a i r e

El g r u p Espiral acomiada la 5 a Mostra de Teatre de Valldoreix Prop de 700persones han visitat les obres d'enguany A.D.B - Valldoreix -

/•/> IIK i \ i/i/h/rs i't/ii uil,i pi i /ni•peus //'autors clàssics. I•'() TO: 0.11

La música del violí i el piano puja al "pòdium de joves intèrprets^ .*>•>

A.D.H - Sant Cugat -

F.l violí i cl piano van ser els protagonistes del pòdium de joves intèrprets que es va celebrar, d i u m e n g e a la tarda, a la sala d'actes de la Casa de Cultura, l'n concert que després de dotze anys s'ha convertit en el tradicional penúltim acte de la Festa de l'ardor q u e enguany arriba a la seva 23a edició.

Talleda, "donar a conèixer la gent jove q u e estudia música en aquest poble i que s'hi vol dedicar d ' u n a manera seriosa". Prop de cinquanta persones van poder gaudir de la música ilel piano i el violí en comunió en una primera part. per donar pas a la melodia del piano com a instrument solista a Ics mans de set estudiants, en la segona part del concert.

Elverídc/Tnitri: de Rodolf Sirera, va ser l'obra escollida pel Grup Teatre Kspiral per acomiadar la Mostra de Teatre de Valldoreix que enguany clou la seva cinquena edició. Prop de set-centes persones han visitat el Casal de Cultura de Valldoreix per assistir a la representació de les cinc obres escollides per la Mostra d'aquest any i que, segons la directora de la companyia amfitriona i organitzadora de l ' e s d e v e n i m e n t , T r i n i F2scrihuela. "cada any posen el llistó més amunt i més difícil de superar". Escrihuela va voler destacar també cl fet que després d'un mes de teatre, i havent superat el cinquè any, "el públic va sabent que a Valldoreix fem una mostra de Teatre d'un cert nivell, que valora, i això s'agraeix" Un centenar de persones van gaudir dissabte a la nit i diumenge a la tarda de les dues re-

Kl verí del 'Teatre ni baixat el tel» deIaia Mnstia l'O 10: Oscar Benito presentacions que el grup amTrini Escrihuela, va explicar fitrió de la Mostra va fer de l'oq u e havia triat a q u e s t a obra bra de Sirera. Una obra d'intri"pel contingut del seu missatga i sorpreses que va enlluernar ge, i és que els diners i el poder el públic per la seva especial i en mans de segons qui poden acurada posada en escena. Un fer molt de mal". decorat i un vestuari q u e va El g r u p d e T e a t r e E s p i r a l traslladar a l'espectador fins al obrirà la seva programació conParís de mitjan segle XVIII. t i n u a d a al febrer del pròxim La directora de la companyia, any.

E s p e c t a c l e s

L'any passat el P ò d i u m va l'n total de Talleda: "Sempre hi ha estar dedicat a deu joves sant/(/ves promeses en tots e/s obres interprecugatencs d'edats compreses camps i és bo ijust que t a d e s a m b 1 a guitarra, perquè e n t r e els 12 i tothom tingui sempre les c a d a anv s'inels 20 anys \ an pujar a l'escemateixes opoitunitats " tenta donar un m à x i m tic vanari per interr i e t a t a l'hora pretar pe c e s d'escollir els d'autors clàsinstruments. "Òbviament, sics com J.S Bach. A.Moffat, sempre hi ha joves promeses Mo/.art. liartok, Vivakli, Momen tots els camps, i és bo i just pou, C h o p i n o Granados. que tothom tingui sempre les I-'objectiu d ' a q u e s t acte és, mateixes oportunitats", assesegons explica l'organitzadogura CarmeTalleda. ra d ' a q u e s t p ò d i u m , C a r m e

V,obra de C.arhx I/opis es in representin u la l'nió Recreativa i d'Esports d'aquest districte. EO'I'O: XAVI I.ARRO.SA

Una trentena de persones veuen 6 Diàlogos de un hombre solo' VENDA D'INSTRUMENTS MUSICALS

La interpretació va ser de l Agrupació Teatral La Floresta REDACCIÓ

Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue, flauta travessera, violoncel. guitarra, etc. C/Balnies. 11 - Tel. 93 674 58 62 - Sant Cugat

- La Floresta Dissabte passat es va representar a ki l nió Recreativa i d ' E s p o r t s d e la F l o r e s t a ( l ' R K F ) l'obra Didlogos de un

hombre solo, escrita per Carlos D o p i s . Els artífex d ' a q u e s t a posada en escena van ser disset actors d e l'Agrupació T e atral la Floresta, q u e va actuar sota la d i r e c c i ó d e P.J. Martín i ajudats p e t tot l'e-

q u i p tècnic. A q u e s t a història basada en les vivències d ' u n h o m e del carrer, va fer gaudir d ' u n a nit de teatre a la trentena de persones q u e es van aplegar a la IREF'dissabte.

ELS4CANTOP8

Cultura

Dhxndns,20denavmbndel998

P a t r i m o n i

Valldoreix celebra Santa Cecília amb un concert

El ple aprova el projecte de la Casa Aymat amb els vots de CiU i el P P J. M. M.

El ple de l'ajuntament, celebrat dimarts passat, va aprovar amb els vots favorables de Cil! i el PP i els contraris del PSC, IC i ERC, el projecte definitiu de reforma i ampliació de la Casa Aymat, que acollirà el futur centre d'investigació del tèxtil. L'alcalde, Joan Aymerich, va criticar l'actitud del PSC, IC i ERC, que va qualificar d'incomprensible, perquè van mostrar la seva conformitat amb la importància que tindrà el projecte per a Sant Cugat però, en canvi, hi van votar en contra. La regidora socialista, Maria Sansa, va dir que el seu partit està d'acord que l'edifici necessita una reforma urgent, que el projecte és important per a Sant Cugat i que cal aprofitar la subvenció de 97 milions de pessetes del programa F E D E R de la Unió Europea. Tot i així, Sansa va dir que no estan d'acord en el projecte perquè contempla un habitatge per al futur director del cent r e , el s a n t c u g a t e n c , J o s e p

Grau-Garriga i que per això hi voten contra. "Els diners públics no són per gastar en temes d'habitatges privats", va dir. En termes similars es van expressar el portaveu d'IC, Joan Martí Balada, i el regidor d'ERC, David Sempere, que tot i el seu vot contrari va dir que considera que "és important que Sant Cugat tingui aquest equipament". Com a resposta, Joan Aymerich va fer una crida a "la responsabilitat" i va dir que no entenia "com es pot estar a favor d'un projecte, però en canvi votar-hi en contra". En aquest sentit va dir que no es pot desaprofitar una subvenció de 97 milions de p e s s e t e s d e la U E i menys quan "tothom coincideix a destacar el valor cultural del projecte". En referència a les diferents crítiques sobre l'habitatge del futur director de la Casa Aymat, l'alcalde va fer una comparació amb altres artistes com Subirachs, que va fer-se un estudi a la Sagrada Família de Barcelona, on treballa des de fa anys en les tasques de finalització de les obres del tem-

J.M.M.

Lrf Casa Aymat va patir un petit i me•ndi la passada setmana. FOTO.X. L. ple barceloní. Aymerich va recordar que aquells partits que voten en contra del projecte neguen l'habitatge a Josep Grau-Garriga i "sense la seva presència i renom seria impossible poder parlar d'aquest projecte". L'alcalde va recordar que l'artista Josep GrauGarriga deixarà cl seu actual habitatge a Anjou, França, per desplaçar-se fins a Sant Cugat i poder dirigir el centre. Joan Aymerich va dir que aquest projecte és important per a Catalunya i sobretot per a Sant Cugat, on va produir-se la renovació de l'escola catalana del tapís. "Un centre com aquest dóna prestigi a Sant Cugat. L'ajuntament va adquirir aquest edifici l'any 1989 i se li ha

Estudis

Tortosa publica el llibre 6E1 claustre de Sant Cugat, més enllà de les formes' La presentació del treball es farà dimarts vinent al claustre J.M.M.

L'artista santcugatenc Joan Tortosa presentarà dimarts vinent al claustre del Monestir el seu llibre El claustre de Sant Cugat del Vallès, més enllà de les formes. Tortosa ha dedicat 10 anys a aquest treball que l'ha portat a visitar diversos monuments de diferents èpoques per tal d'establir nexes i comparacions amb el claustre de Sant Cugat. L'artista explica que va interessar-se per una sèrie d'elements, com els animals mítics amb influències d'Orient, i sobretot "per saber d'on venien i la simbologia d'alguns d'ells". Per això. Tortosa va viatjar per claustres d'arreu de Catalunya, el Nord de l'Estat espanyol, cl sud de França i fins i tot els centres arqueològics d'indrets com Mèxic, la Xina o Egipte. L'artista va trobar diversos trets comuns amb el claustre i aquest, assegura, és un dels fets que més l'ha sorprès. "No és coincidència sinó transmissió d'elements, simbolismes i

45

una de les seves conclusions és que aquests capitells tenen un simbolisme concret i que s'hi ha volgut expressar "el sentit de caritat, humilitat i també els monstre, que representen el mal en el món". A partir d'aquesta anàlisi, Tortosa afirma que el claustre té "un estil personal, però no massa singularitats". De Ics poques particularitats que destaca l'artista són els elements florals, vegetals i fruits que apareixen representats als capitells del claustre del Monestir. l'n dels aspectes que ha estudiat l'artista és el simbolisme del claustre a partir de la seva estructura general. "El claustre està construït d'acord amb la idea del Jerusalem / 'artista. Joan To/tosa. l·'OTO:E4C celestial que veu Sant Joan a l'Aidees", afirma. Per fer aquest es-' pocalipsi", explica. A més, Tortosa afegeix que hi ha hagut "l'intudi, Tortosa ha fet una anàlisi acuterès especial que sembli quadrat rada dels capitells del Monestir, quan, realment, no ho és". tant els de les galeries interiors, exteriors, figurats i no figurats. El llibre d e Joan Tortosa es L'artista reconeix que ha comcompletarà amb una exposició de provat que entre ells no "hi ha l'artista que es podrà veure a paruna seqüència per explicar una tir de dijous vinent a la sala Més història". Joan Tortosa diu que Marcs.

de donar un ús", va afegir. El projecte de reforma i ampliació de la Casa Aymat va aprovarse després que hagi finalitzat el termini d'exposició pública, en el qual s'ha presentat una única al·legació per part del president del Grup d'Estudis Locals (GEL), Jordi Casas. Aquesta al·legació incloïa dos punts en els quals fa referència al pla especial de protecció i modificació de la fitxa del catàleg del patrimoni arquitectònic i, un segon, sobre l'habitatge que s'hi farà.

EI Casal de Cultura de Valldoreix celebra aquest diumenge el tradicional concert de Santa Cecília, patrona dels músics. El c e n t r e acollirà a partir de les cinc de la tarda una actuació a càrrec de diferents intèrprets del districte, i també d'altres punts de Sant Cugat i la comarca. El concert, dividit en dues parts (on es combinen música i poesia), inclourà un variat repertori amb peces d'autors com Beethov e n , H a y d n , Puccini o Bob Dylan, entre altres. L'actor ja havia presentat anteriorment al Casal diverses actuacions d'aquest recital.

Petit incendi a la Casa Aymat Dues unitats del parc de bombers Sant Cugat-Rubí i una de Cerdanyola van extingir divendres passat un petit incendi que va produir-se a l'interior de la Casa Aymat El foc, però, no va causar desperfectes importants ja q u e únicament va cremar un matalàs i diversos objectes personals d'una parella que havia entrat en diverses ocasions a dins de l'immoble.

Enguany, i a m b motiu del centenari del naixement del poeta granadí Federico García Lorca, el director i actor de Teatre Obert, Eduardo Araujo, recitarà diversos poem e s del recull d'El canteJondo. L'actuació està oberta a totes aquelles persones vinculades a m b el m ó n de la m ú s i c a i abarca des de nens de 7 anys fins a adults. "Els intèrprets són molt variats perquè pot participar-hi tothom qui vulgui", explica la responsable del Casal, Núria Stenger. La responsable del Casal explica que "aquesta és una de les formes de fer més poble, que la gent es conegui més i de crear un ambient agradable".

ARIMANY fins el 24 de

novembre

Socis fons d'Art Servei de taxació obres d'art

usïnol Santiago Rusinoi, 52 - Sant Cugat del Vallès

Horari: matins de 9 a 2 tardes de 5 a 9

Tel. 93 675 47 51

46

Cultura

ELS4CANTON5 Divendres, >0 de novembre de 1998

A r t

Andreu Solivelles 4 exposa al CMSC La sala, un anticforn, acollirà mostres de totes les disciplines artístiques

L'obra de Lluís Blanc inaugura P e s p a i La Terra' de Mercantic

REDACCIÓ - Sant Cugat -

J. M. M.

què està fent l'artista en aquell moment, però sense carregarlo". La terra acollirà diverses exposicions de forma periòdica. De moment, els organitzadors ja en tenen algunes de programades de pintura, escultura i fotografia, tot i que l'objectiu és ampliar el ventall amb el temps. Antigament, en aquest espai de Mercantic s'hi cóïen els maons i s'ha volgut conservar la mateixa estructura perquè als seus propietaris els va semblar la més indicada per fer-hi exposicions d'art contemporani.

L'exposició de l'escultor Lluís Blanc inaugurarà demà a la tarda La terra, la nova sala d'art de Mercantic. Blanc és un artista consagrat que té diverses obres públiques i que treballa bàsicament amb marbre blanc italià. L'escultor juga amb la textura i el tractament de la llum a través de les possibilitats que ofereixen cada un dels materials amb què treballa. Una de les particularitats de la seva obra és que s'hi poden veure superfícies llises amb insinuacions rugoses.

Demanda creixent I.n sala conserva l'antiga estructura cieforn. FOTO: XAVI l.ARRÒSA

El nou espai

tura, la fotografia o la pintura. A la sala també s'hi podran veure exposicions més inusuals sobre joieria, orfebreria o performance. "Pretenem que sigui un espai molt heterogeni. Volem donar una idea de tot allò que s'està gestant en el camp artístic", explica la di-

La Terra és un espai circular, de petites dimensions, que conserva l'estructura d'un antic forn. Aquesta instal·lació acollirà mostres variades d'autors contemporanis, ja siguin consagrats o novells, que treballin tècniques com l'escul-

C r í t i c a

rectora d'activitats artisticoculturals de Mercantic, Maria Masferrer. L'objectiu final és mostrar un reflex de l'art i la societat en general. El nou espai tindrà capacitat per a unes set obres perquè així, segons Maria Masferrer, "l'espectador pugui fer-se una idea de

d ' a r t

Un crit d'angoixa

E x p o s i c i o n s

silenciosa

TATIANA BI.ANOUÉ

Lloc: Pou d'Art Autor: Christian De la i re Tècnica: pintures Dates: fins al 10 de desembre L'angoixa és una sensació com qualsevol altra, l'angoixa pot ser una opressió al pit, quelcom que no et deixa respirar, quelcom que et sorprèn. Angoixa és el que em va crear aquesta exposició quan m'hi vaig trobar. És fascinant que algú pugui arribar a desbordar, a deixarse anar fins a arribar al seu més profund interior i vomitar de manera salvatge una s e n s a c i ó tan e v i d e n t com aquesta, encara que potser no fos la intenció de l'artista. Així és com d e f i n i r i a jo aquesta exposició, una mostra total, on la força del crea-

dor desborda, en i durant el seu exercici pictòric, sempre basant-se en el món del pollastre, un crit angoixant de creativitat, una necessitat de fer arribar a la gent allò que en Christian Delaire dur dins seu, un potencial matèric, gestual, agressivament sensual i curiosament compositiu, on el color pren el protagonisme que es mereix, ni més ni menys, el gust per destacar exactament allò que la peça li demana. Sempre fent'ho amb un estilàs atrevit i sense cap tipus de mirament. Una cascada ferotge de colors de diàlegs "pollatresvisitants". Una exposició ben muntada, ben distribuïda, on l'artista ha expremut els seus personatges fins que aquests han acabat m e i t a t h o m e s ,

Maria Masferrer explica que el nou espai respon a "una demanda creixent d'art entre la població santeugatenca". La directora artisticocultural de Mercantic afegeix que "Sant Cugat té l'avantatge que continua sent un municipi amb un centre molt actiu en aquesta vessant".

A partir de demà. Andreu Solivelles exposa al Club Muntanyenc Sant Cugat una vintena de pintures a l'oli que representen diversos indrets de la ciutat. Les persones que vulguin veure els paisatges i les pintures d'Andreu Solivelles tenen de temps fins a finals de mes, concretament fins el proper dilluns M) de desembre a la seu del Club Muntanyenc Sant Cugat. Kls horaris de visita d ' a q u e s t a exposició són en els dies feiners de sis a nou de la tarda; els dissabtes d'onze a dues del migdia i de sis a nou del vespre; i diumenges, des de les onze del matí i fins a les dues del migdia. Andreu Solivelles és el pare de Sergi Solivelles, il·lustrador del Tot Saní Cugat i creador de personatges tan coneguts per tots els ciutadans com són el Medir i el Cugat, que cada setmana ens ofereixen la seva història.

meitat pollastres, un espai que ens permet gaudir de totes i cada una de les peces que l'artista ens presenta. En Delaire utilitza sempre d i f e r e n t s formats aconseguint, en els grans, una explosió total de gestualitat formal que no ens deixa gens indiferents. Mentre que en els petits formats tot queda ben reduït en el detall d'allò que a l'artista li ha interessat de mostrar. És potser l'altra cara de la moneda en la personalitat d'a.quest nostre protagonista. No se la deixin perdre. Què carall!, cal experimentar un esdeveniment com aquest. N o s e m p r e una exposició aconsegueix fer reaccionar de la manera com sigui a qui l'està contemplant.

La Rosassa acull a partir de demà una col·lectiva de pintura i escultura J. M. M.

La recentment inaugurada galeria La Rosassa, propietat de Paco Salas, presenta a partir de demà una exposició col·lectiva de set pintors catalans i una selecció d'escultura del mateix Salas. En total es podran veure prop d'una quarantena d'obres d'artistes catalans. A l'exposició s'hi poden veure temàtiques i tècniques diferents que, segons el propietari de la sala, tenen un únic punt comú: la qualitat. Aquest és el principal criteri amb què treballa la galeria, segons Paco Salas, que pensa que "sovint hi ha molta con-

fusió artística". L'escultor i propietari de la sala presenta unes 10 figures de terracota de temes variats. En el recull pictòric, en canvi, hi ha un clar predomi de la temàtica paisatgística. La galeria La Rosassa va entrar en funcionament ara fa escassament un mes i el seu propietari en fa una valoració molt positiva. "Estic tremendament il·lusionat amb aquesta sala perquè ha estat el somni de tota la meva v i d a " , explica Paco Salas. Tot i així, l'artista i galerista també reconeix que aquest és un sector difícil i que l'afluència de públic no és continuada, sinó més aviat esporàdica.

A Z O O M pensem en tu. Ara disposem del millor labo-

CENTRE DE LA IMATGE NQU SERVEI ZOOM. COPIES DES DE 7x10, FINS A 30x45 £H NOMÉS

1 HORA

« » OFERTA: Per cada revelatge i còpies, et regalarem una ampliació de 30x45, en rodets de 135mm (el rodet tradicional) o iinfrW&M en APS.

ratori fotogràfic del món per poder oferir-te la millor qualitat en el revelatge de les teves fotos i, a més, el més nòu en tecnologia fotogràfica: L'ADVANCED PHOTO SYSTEM. (APS)

•ït

NOU E-MAIL: zoomcentre@anit.es

PI. Dr. Galtes, 9. Tel. 675 56 74 - C. Santa Maria, 14. Tel. 675 57 24 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Cultura

ELS ÍGÜVTONS Divendres, 20 de novembre de 1998

£ I

47

r e p o r t a t g e

La nostra zona geogràfica és molt rica en restes arqueològiques, com s'ha evidenciat en les excavacions fetes a Rubí i Cerdanyola. A Sant Cugat sembla que s'han perdut alguns jaciments per la febre constructora, i potser una falta de vigilància pel patrimoni.

Jaciments arqueològics perduts o inèdits "Quipot destriar la terra de la cendra" (S. Espriu) MARIANGELA ROVIRA - Sant Cugat -

Molt a prop de Can Monmany hi ha una necròpoli visigòtica valorada com una de les més importants de Catalunya, amb sis tombes excavades. La població a què devia p e r t à n y e r no ha e s t a t localitzada. El professor de la l'AB, Joan Josep Cortés, ens parla d'aquest i d'altres jaciments. - Als anys 50 es construïen cases i van sortir les tombes del segle VII; no en van dir res i taparen els ossos amb ciment. També van aparèixer restes de mosaics i un sarcòfag de marbre. Tenim un potencial arqueològic important i fet malbé. L'any 90 es va planificar el clavegueram, vam dir a l'Ajuntament que calia anar amb cura i l'únic que volia l'EMD era tirar endavant les obres. Estava catalogat i no hi va haver cap interès a fer un seguiment ni conservar-lo. - Hi ha més jaciments fets malbé o desapareguts ? - Doncs al Mas Fuster, Puig Madrona, Campanya, Mas Janer, castell de Canals, Pla del

Vinyet, Mas Roig, forn ibèric, a Mira-sol, can Cabassa, església de sant Cebrià, can Vilallonga... Els més importants, potser can Monmany i el Puig Madrona, on s'arrasà el petit assentament iber - e n unes tres quartes parts- en aplanar per fer la torre de vigilància dels incendis. L'historiador es pregunta com és que Sant Cugat, si és més gran que Cerdanyola i Rubí, només té catalogats la Cova Negra, les sitges del pla del Vinyet, el Monestir i.parcialment can Monmany. - És impossible un terme com el nostre sense nivells històrics. A Sant Cugat hi ha hagut un boom urbanístic i ha interessat més l'especulació i l'enriquiment ràpid d'alguns i els ingressos dels permisos per a l'Ajuntament. A Cerdanyola ho han fet més acuradament i han sortit la tira de j a c i m e n t s , van crear el col·lectiu d e recerques arqueològiques. A Rubí cada intervenció pública és seguida pel Museu i han conservat restes romanes i medievals. De can Campanya té diapositives de tombes antropomorfes de l'alta edat mitjana

C r í t i c a

Desventures

de

d'on sortien ossos. Hi ha una vil·la romana i la pedrera de la pedra del Monestir i d'altres monuments. A can Cabassa, després de les llaurades la gent s'emportava ceràmica, ara s'hi ha començat a excavar. - Al carrer Major, que era el nucli antic, si es demana un permís d'obres, per què no hi ha un seguiment per l'Ajuntament ? Estem perdent informació important... Ells donen els permisos i un \7< ha d'anar destinat a Cultura. No ha-interessat el patrimoni, només es fa el Centre Cultural i prou. - I els altres jaciments... - Al Mas Fuster van sortir tegules d'una vil·la romana i s'ho van passar pelforro i s'hi construí al damunt. Al Mas Roig hi havia un grup de tombes amb tegulae i es van tapar. A can Monmany, si surten mosaics i monedes, hauria de ser una zona acotada. A Can Vilallonga han tapat amb ciment una paret d'opus spicatum. Damunt de Can Trabal, a un senyor que hi plantava un xiprer li va sortir un molí, ossos i tres dòlia romanes, segur que hi sortirien coses...

c i n e

a VAlemanya

nazi

Vn esquelet visigot donn <i Valldoreix des del segle XII. FOTO: M. ROVIRA

Creix la construcció i perdem informació. Mira un plànol, quan queda per urbanitzar? En divuit anys, s'ha anat perdent la possibilitat de conèixer el passat. Hem preguntat a l'Ajuntament si tenien constància d'alguna pèrdua de jaciments. "No es té constància que hi hagi hagut cap destrucció de jaciments arqueològics. Ara l'empresa Còdex fa treballs a can Cabassa per encàrrec de l'Ajuntament. De controls sí que n'hi ha, la inspecció d'obres d'urbanisme, si troba cates, ho fa saber a la Direcció

General. La carta arqueològica es va encarregar al GEL i ara al desembre s'acaba". S'han perdut moltes restes importants, almenys que no se'n malmeti cap més. Que es pugui conservar i conèixer el que encara queda d'un patrimoni històric que era molt ric. Després de saber el que hi ha, es pot planificar una campanya d'excavacions. Les fotos per satèl·lit informen d'on pot haver-hi restes, segons com creix la vegetació, els nivells del terreny, etc. Prop del forn iber sembla que n'hi ha un altre enterrat i localitzat.

SUBSCRIVIU-VOS A

ISABEL SÀEZ

Pel·lícula: La nifw de tus ojos Director: Fernando Trueba Actors: Penélope Cruz, Antonio Resines, Jorge Sanz. Durada: 121 minuts Basant-se en fets reals, Trueba, secundat per un bon grup de guionistes, ha portat a la pantalla una pel·lícula sobre els problemes d'un grup d'espanyols que van a rodar una espanyolada, com ells mateixos la defineixen, a l'Alemanya nazi, als antics estudis UFA. La pel·lícula tindrà dues versions, una per a cada país. L'únic denominador comú és la protagonista, una formidable Penélope Cruz en el paper d'una morena a l'estil de les que pintava Julio Romero de Torres. Un alter ego, també, d'Imperio Argentina. El que ttoba l'equip d'asto-

rats espanyols que surten d'una terra en plena Guerra Civil és la realitat d'un país que tenien idealitzat, almenys uns q u a n t s d ' e l l s , de clares tendències però poc fervor feixista, cas de Jorge Sanz en un

zis. Així, sobre uns fets dramàtics que inclouen la utilització de presoners gitanos i jueus com a figurants en una pel·lícula on els rossos teutons canten (una altra escena impagable), Trueba construeix una comèdia en la qual no resulta difícil trobar-li punts de semblança amb Ser o no ser d'Ernst Lubitsch. On trobem també referència a un altre títol mític del cine, Casablanca, és al final. Comèdia coral on tot el grup d'actors tenen la seva oportunitat de lluir-se, la qual cosa aprofiten sobradament, destacant Penélope Cruz en la seva millor i més flexible interpretació davant de les cameres. Una pel·lícula rodona, amb grans moments, i en la línia de l'autèntica comèdia, el vehicle més eficaç per a la crítica.

La pel·lícula tindrà dues versions, una per a cada país, i l'únic denominador comú és la protagonista paper que guarda uns certs paral·lelismes amb l'actor Alfredo Mayo. Emblemàtica l'escena en la qual es fiquen en un restaurant jueu per menjar un plat de llenties i es troben enmig d'una batuda dels na-

CAVALL Una revista en català per a nois i noies Plaça de Lesseps 33, entresol 2a. 08023 - Barcelona Telèfon: (93) 218 65 66 i 218 62 20 Fax:(93)217 61 00

Subscripcions les 24 hores

ServiCaixa íK la ( a i x a

BAB GLOPS

Rosselló, 2

93 674 36 36

Cuina cassolana

BAR MERMELAOA

Valldoreix, 56

93 589 f 1 85

Cafeteria i menjars casolans

VALLÈS PA

BAR PtCCÒLO

Valldoreix, 29

93 589 1 í 98

Cafeteria, pizzes i entrepans

El pa de cada dia

BAR EL MONESTIR

Plaça Augusta, 2

93 589 54 92

Tapes casolanes

BARBOKATA

Plana Hospital, 35-37"

93 589 19 72

Cafeteria i entrepans

BOI BÉ

Rbla. Celler. 131

93 589 84 22

Marisqueria

CA L'EUGENI

Alfons Sala, 9

93 589 19 01

Marisc, menú, cuina merc.

CAN CABASSA CASTANO

Puigmal, s/n

93 674 02 67

Cuina de mercat

CAN EDO

Lleó. XIII

93 692 24 24

Carn a la brasa i calçots

CAN BARATA

Ctra. Rubí aSabadell, km 15.200

93 697 06 52

Cargol llauna/ i arròs negre

CAFE-BAR SOL

Rbla. Mn. Jacint Verdaguer, 113

93 674 6 7 2 1 "

Jazz Live

Santa Maria, 17

93 675 28 97

Embotits i 320 vins i caves

Camí Can Ganxet, 47

9358950 83

Menú diari i entrepans

Sant Bonaventura, 39 Baixos

93 67510 33

Peix i marisc fresc

CHÉZ PHÏUPPE

Plaça Pep Ventura, 5

93 674 94 84

Cuina francesa i menú diari

EL JORDI'S

Sant Jordi, 39

9367411 18

Amanides i entrepans

ELPEROLET

Av. Francesc Macià, 67

93 675 53 Í 3

Tapes i menú diari

ELMESON

Plaça Octavià, 5

93 674 10 47

Braseria i cuina de mercat

ENTROIDO

Plana de l'Hospital, 7

93 674 58 60

Braseria

FRANKFURT LA PALTA

Rambla Can Mora, 24

935895011

Frankfurts

ITALIANS 3

Sant Bonaventura, 6

93 674 64 33

Menú diari

Avda. Catalunya, 15

93~589 81~97~~"

Mercat Pere San

KROXAN

Cafeteria i pastes

LA CANTONADA

Plaça Monestir, 1

93 584 23 32

Creps, amanides, menús

Parada 1.04

LA LUNA

Sol, 25

93 674 08 10

Tapes i plats combinats

L'ALBA

Ctra. Cerdanyola, 13

93 675 35 80

Cafeteria, croissanteria

LA GRANJA

St. Antoni-plaça Barcelona

93~675 52 46

Cuina casolana

LA PASTA BOIXA

Alfons Sala, 24

93675 15 03 " '

Pizzeria, creperia

LAMUSCLERA

Sant Bonaventura, 14

93675 09 05

Entrepans variats

MASIA MASROIG

Raça Mas Roig, 4

93 675 00 86

Xai, entrecot a la brasa

Passeig de Rubí, 108

MESOMENYS

Elies Rogent, 14

93 589 38 23

Mexicà-menú català

PARADAI FONDA

Rbla. Can Mora, s/n

^3589 26 97

Cuina catalana

Tel. 93 674 57 47

SOUASH

Sant Jordi, 33-35

93 589 14 96

Catetena. pizzes, menú

• ••• • • • • t l f l · • • • Illlllllllllllllllllllllllt ••••••••••••••I

Carrer de la Torre, 14 Tel. 93 674 12 85

""CEIÏERSTA. MARIA

•

CASINET "~ CAMCASOLEXÀ

Mercat Municipal lbrreblanca Taula 1.6 Tel. 93 675 30 65 •

Tel. 93 589 14 18 •

El pa pa dde Sani ít Cui Cugat • FORN "LA CARRETERA" Ctra. Cerdanyola, 6 • FORN DE "COLL FAVA" Psg. Fcesc Macià, 57 • FORN "L'AVINGUDA" A v d a . Alfons S a l a , 3 2 • FLECA LA RIERA Psg. La R i e r a , 1 5 • FORN DEL MERCAT Mercat Torreblanca, (exterior) • FLECA ROSSELLÓ Rosselló, 22 •FLECA TORREBLANCA Psg. Torreblanca, 14 • FORN MERCAT VELL Mercat Pere San (interior) • FLECA J O A N XXIII Joan XXIII, 27 • ELS FORNETS "DIST0P" Colon, 3 0 i G i r o n a , 2 3 • FORN GABRIEL Plaça del Centre - {La Floresta) • FLECA EUNICE D i p u t a c i ó , 3 1 - (La Floresta)

W»r

-Sa~3 INPROSS Centre M è d i c

Sàbat

MEDICINA GENERAL Dr. I. Sàhat Homch Dr. I. Siih.it Santandreu Dr.i. M. Sàliat Santandreu

Centre de Rehabilitaci • SUSAMAtflCOLETTi Sant Amoni. 74 « 93 674 74 3?

RADIOLOGIA

Cirurgia

PSICOLOGIA

« DR.FERNÀNDEZ LAYOS Cirurgia general, aparell diflftfitiu, ASC-Previasa-Sanitas. Av. Torreblanca, 2-B. 2rt. A1. Sant Cugat • 935884700

INFERMERIA Conveni a m b les principals companyies d'assegurances mèdiques.

Certificats de conduir i armes. Mediona interna, especiajttats. 0/ Santiago Rusíftot, 2, «ntol. f}Sa«

936741546 NEUROLOGIA i ELECTROMIOGRAFIA Dr. /. Serra Catafau

70 40 m TELE A$SL • Ç L N t C A ORTODÒNCIA INPROSS 24 HORES. Servei d'aiuda a las persones. Í 8 f è n » N C l O T E M P O R O grans, malalts crònics o con»*- I MÀNtMBULAn feècents, a qualsevol hora deUH*. A t ÏJrraUanca, 2-8,2n A. rjaspatx 0 la ntt Sistema senzill, raptí, 6. Sant Cugat segur i de poc cost. Av. 1pïr»+ « 8 0 6 0 3 9 8 - 6 7 5 2 2 1 2 blanca. 2-B 3er. A. G | t » ~ ' Cugat W.. « 9 3 5 É É I

Dietetica-Nutricio \A.m.

tm^

• LABORATORI DRJSCSWBV VARNE Santiago ftuslflot 17 « 9 3 5 0 9 8 0 56.

Metge capçalera •

DOMINGO

Medicina generat, dietètica Ditafta. dimecres í d^ous, hores MWwngudes c/ Sndavatfada, ai.íerpts

DERMATOLOCIA Dr. (). Scnitjc Bedate

seéHé&T

LABORATORIS Consult. Centre Mèdic •CENTRE MéDiC SÀBAT

PEDIATRIA Dr. j. Barraran Milan

grans, 'CAMOUftS" avis i AOKNTAL control de malalt», ajuda a la fer, ORBRANDT. transtorrtsespaOBls. Salut i sanat)) OrtadòfSSa i Odontologia g«a domicili. Av. Torral IWal. GT SafSs Maria 9, ier. 2a 3ar,dep t1112 SarrtCuoat'

GINECOLOGIA Dr. RM. Soriano Camps

« D R A . M . J A U M E SAURA CSrtea denta) Oi a dv, &-13 h í i$-2Gti Pg $ant Magf, 22. bai«S-. Sant Cugat « 93 «74 & 36

« % §6943 57 93 « 9 4 3 58

Oftalmologia • CENTRE DE SALUT OCULAR Qftaimatoçjte. Conveni amb tes prindparí mútue» c / Sart-

Odontologia

• MARIA COLOfcWRCALAF. Canti* Mèdkt Sàbat. Santiago RusíiolAeníaoI. 1a>

#^ÜNKS^fMf*$OUt?#B% tfc T J ^ í W o e t . f>*#t(m> tuiíiwtulOüBi. T))i). UaThltei Vhti «93«>4162e • { t o m R O M A flERRÉ FWoWrspíe. Assistència * * * « - «**>&tq«*$0rtQdon6Ja, C/Jc- * W « Ï 4 0 1 4 ?

Revisions pera armes Carnets oe conduir i esportius Certificats especials M

TELS

93 6 7 4 15 2 6 93 6 7 4 0 1 4 7

ttefiatcAuto. ü£ V » % & 9 w » Cugat. « 9 3 6 7 4 4 8 7 2

Geriatria RVAL, GERIATRtA Atendó» persones gran» «net *«u doratcíB Asèesaotarnem a Hut* fawííiats.Gesttó d * fl#~ . i p n e t o » ! íTafWee ofJa«f»}>»·i»v t tém^»formació. e/ Àngel " " «•*& 3 fAlSD Sant Cugat

•BJWtóSS

'

Atenció i companyia a pemma»

CALDES Pediatria. Vitalicro Satut Mapfre. Endavallada 21, ler p». Sant

Cugat « 9 3 5892995 93 074 20 79

*ftMÍBV1«.SSt* Cugat. '««W96B42

• CENIftE

Pedagogia-Logopèdia

OENTAL I

• BEGONA VJNAitONGA

Av.Cat«unya,2t,cí»as Sant Cugat « 9 3 SOS 0 0 0 0 &tx93Sc3 0313 ...._.„ • O U N I C A D E N T A t AJU-

Pedagogia, logopèdja. Protíemea 8eog«aíae i aprenentatge CtVm, 6-7,1r 2a. Sant Cugat. t*93e»l21S

mm Odontalogsa general, tmplantDlogat, jMHeeis, otjootopediatrls. Ortodòncia, mútues Av TorreBIgpoa« Z-6,8a, 11. Sam Cugat «930750803

Pediatria • 40SEPM.

COROMI-

• MARCA D O L O R S C A R R E f i E S B S N N A S A f l Centre Mèdic Sàbat. Santiago Ftusifíolí, entsol. 1a. Sant Cugat «938741026 «980740147

MsJafttés del peu, ortests, ptantíltes ortopòdques, papfomaa, «irurgla dot peu. Hores a convanír. « 9 3 989 6 3 1 3

• CENTRE D E PSICOLOGIA C L Í N I C A Trastorn* d'aprenentatge i de la parla Nans, adolescents » adults Av Cat8SJnys2l,3rlft, Sani Cugat. « 9 3 0 7 4 3 0 73 • CENTRE PSICOTERÀPIA D E L VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia Plaça Dr. Gaites. 5, 2n, 3a Sant Cugat. « 9 3 5 8 9 4 0 51 • DRA. PALERM Psicologia. Ansietat, depresio, dificultats do relació, trastorns a l'adolescència, psicoteràpia. Hores convingudes, c/ Francesc Moragas, 25-27, 2rt l a Sani Cugat « 9 3 874 36 53 934104848 PSICO-

ASSISTÈNCIA A DOMICILI • Teleassistencia

servei 24 hores • "Cangurs" d'avis í nens

Taoginecoogkl·Obstelricia

Bmm

* JOSEP M. FREIXEDES

• INSTITUT MEDtC

SANT CUGAT Psieofogja dfnfca, pslqtóatría, depressions, atconoftstne, toxicomania trastorn» tfansíetat, estret, tabaquísrnè. Av. Torrebtanca>8 Ser. A dasp. I t i 12 Sant Cugat.' «93SS093707

• D i t JESÚS PEHNAWOEZ

Podologia

•DaBSWANFERRAKVILA InrJnterthur - Prevíasa - Assistència sanitària Medtfrac. Francesc Moragas, 48, entr. 2a. SentCugat « 9 3 0 7 5 4 * 53 •

Om, A n m R. Cerdà • Or». Ro«arittSagama»Dra-Üumfiaic(a CéneuSoriB Ettrfroi Torreblanca. Av. Torreblanca, 2-#, 2a $tant*r

Fisioteràpia

PSIQUIATRIA

Santiago Rusinol 9 cnr'.c

Cf Major. 33-25,1°, 3° ^«387472400

929 16 95 36

TRAUMATOLOGIA CIRURGIA ORTOPÈDICA Dr. j. Casanas Sintes Dr. j. C Valdés Casas OTORINOLARINGOLOGIA Dra. M. Colomer Cala fi

• PILAR CANOSA Ú B E DA PexSelna - Medicina adolescent, Av. Torreblanca, 2 - 8, 3r pis. Sant Cugat « 9 3 674 57 98 93 589 35 48

• C t f N I C A DENTAL MAJOR • D R A . A N N A PUJ1SET I

J.R. E S Q U I R O L C A U S -

Gertatna. Av Torreblanca» í«$ Ass. sanrt. Agr. Mútua, SSottaS, M. Fiatc, Prev.Mut HOC «935893020. «909331080 Urg. 24 h, domfc».

NASCASARAMONA ; Pediatria, asma IrHamti Hores convingudes fibla. Rlbatattacfa, 1 20. tr 3a. Satfl Cugat 1» 9 3 674 7 2 1 6

lofiogstegotogiB. Marea convingudes Av. Catatunya, 2 t , 4tt l o . San) Cugat

«93S894B60 ParWufar: 93 674 74 09 • D R . ENBtOUIE C A m f e LA PONT Qitwcoj·g, obs»»*tei«-«<»gfaSa, ettaríStat, menopausa, nwimm. Prartceee Moragas 1-3, 3r2a. SartCugW. «93S740B11 Fía93aB91í4S

Traumatologia mmt. QOZZI DE LA TOURRWO •&aumatoloBtei. Oalotwm) Av. Torfebianca, ^-B. foBeàiio. Sant Cugat « 9 3 6 7 6 $ 7 SO •JOSEP PSCH Tíajírpa&logta, ortopèdia. Assistència sanitària. Pnevíaca., Medytec. Poitaümc Toneblaaoa, 2-8,29-10. Saní Cue « 9 0 6 W « « F

•Atenció i companyia a persones grans • Controls a malalts: medicació, cures, sondes,,. •Ajudaala llar: neteja, bugaderia, compres, menjars... •Transports especials: individuals i en grup

SALUT I SERVEIS A DOMICILI

* DR. F E R M I N A R A M BURÓ Cirurgia ortopèdica tawroatoiogioa. Hores coftvingudè». Ç / Qjronà, 21,1f3atS»n1Ctnat

« 9 3 674434» 93 589 0 5 3 4

Av.Torre Blanca 2-8,3r A, desp. 11-12 Sant Cugat del Vallès

Cultura 49

ELS /CANTONS Divendres, 20 de novembre de 1998

.>;*',< f «r

PELUQUERIA

posa

FORMAS

S^

C / . Elias Rogent, 18A (junto mercado nuevo) Tel. 9 3 6 7 5 4 0 0 6 - 0 8 1 9 0 St. Cugat del Vallès

flJtfóón Bar Restaurant

Tota una tradició

«TCUM 1

1

BstowdeTrurrtm

Menú diari, però de diumenge!!

16,10-18,20-20,30-22,40

-2LL %»parac^lÉ#

16,45-19,30-22,15

Mulan

'

Atgo pasa con Mary

:

16,00-18,15 » mm - 22,50

£1 diari de casa. •Ma«MHa«HB«a«BBsMh

16,00 -18,15-20,30 - 22,50 T

Yelmo 3

Pl. Octavià, 6 Tel. 9 3 6 7 4 10 4 7

16,30-18,15-22,10

SnakeEyes

-

16,00 - 1 % 1 S - 20,30 -22,50

08190 Sant Cugat del Vallès

Yelmo 4 16,16 - 1 M 5 - 20,20 -22,26

Carrer Sant Antoni, 15, baixos

Ante

-16,10-18,10-20,20-22,45

Yelmo 5

Sessions golfes de dissabte

Ronin

17.00-19,45-22.45

Yelmo 6

Sant Cugat 1 0045

BshowdeTnsnan

8 $how de Thama»^

17.15-19.45-22.45

Yelmo 7 $0,4$

AlgO; pasa eo» Mary

Üncrimen perfecte

2 HM MACTx 500

17.30-20.15-22.45

Yelmo 3 00,46

Com si fos de tota la vida

U nina defa»ojos \T Yelmo §

la xocolata...

ffvtf*

po^p

Muiart

Ifc ' 16,00 -18,tS<> 23,30" 2,8

"

*~~ DISSABTES VARlAjSflARl DE L'ÚLTIMA SESSIÓ

ffvff* * 8s diumenges ifesÉlssssionsmatinals afes12.00

iMWIIfCItIS P H I ME L*iSP££TAif&II

los pastos... f f v f K • I suís...

•tíTiiríír-

Mi nombre es Jee

ItjjwiwiwiWMwjiwiWtWWW»^*»

•Is ontrepans... f f t f f t • I cafè...

17.15»IjMg.-22,50

fKfK

TPARADA

Si encara no ens coneixes, La granja

FONDAïr

• C U I N A CATALANA • SERVEI DE CARTA I M E N Ú • TANCAT D I L L U N S N I T

mereix una visita

I I Pl. Barcelona ..Tel. 93 675 52 46

j WM I Me DOMHY i celebra amb MNHret {S53£. il30a>«emri(hlBigMMf

RAMBLA CAN MORA S / N - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS T Tel. 9 3 5 8 9 2 6 9 7 Iff

S SJTNT Si»

CUGAT

http://www.cinesa.es

Sant Cugat Centre Comercial na«»alU.ttl.ttj?4«S4 c t e l d b n n .

Tots els Divendres i Dissabtes SESSIONS "GOLFES"

mm

" le

razofi lleve

MUIAN SALA 1:16,10-18,20-20,30-22,40 APTA

m

Q

•àJaZCÏt3

^a*S*

Dia de

SALA 2:16,45 -19,30 -22,15 GOLFA: 00,45 13 ANYS

Carnet Jove

SALA 3:16^0-19,15-22,10 GOLFA: 00,45 13 ANYS

SALA 4:16,10-18,15-20,20-22,25 GOLFA:00,30 APTA

SALA 1:00,45

18 ANYS

33 aaaasiïïQaE imet d'estudiant universitari

Venda anticipada

Carnet més grans de 65 anys

Reserva per telèfori

Vendates24 h. als ServiCaixa

minusvàikte

Pagament amb targeta de crèdH

Sessions numerades

Venda antic nada

Carnet més grans defiSanvs

Reserva per talàlnA

Vendates24 h. alc Sonriroiva

Accessos mininu&iiric

Pagament amb ,.i3£í.^L: .SXSu

Sessions r.ríSSTri,iL,

Venda per telèfon 902-33 32 31 v

fB?JLEï telèfon

50 Cultura LA

ELS /CANTONS Divendres, 20 de novembre de 1998

R A D I O

*: :: t, : ,!S:;\ :* M

I;

Pasta Fullada De dilluns a divendres • De 13.00 ha 14.00 h • De 7.00 h a 8.00 h Avant-matx El despertador, amb Salva Vallvé • D e 8.00 ha 10.30 h • D e 14.00 ha 15.00 h Primera Plana, amb Geni Lozano i l'en- Vallès sense fronteres (repetició) • De 15.00 ha 17.00h trevista, amb Jofre IJombart • D e 10.30 ha 13.00 h Cotton Club, amb David Villena La revista, cl magazine de Vanessa Raja • De 17.00 ha 18.30 h • D e 13.00 a 13.30 h l'estrena Sant Cugat Avui: I"informatiu, editat per • De 18.30 ha 19.00 h Elxip. amb Xavi Montero Josep VI. Vliró • D e 19.00 ha 21.00 h • De 13.50 h a 14.0<)h Buc d'assaig, amb Carles Roca Amb molt de gust, amb Pep Blanes • D e 21.00 ha 22.00 h • D e 14.00 ha 18.00 h Vol de tarda, amb I. Casas i Esteve Llop Top 91.5, amb David Villena • De 18.00 ha 20.00 h Al llom, el musical de Salva Vallvé Diumenge • De 8.00 h a 9.00 h • De 20.00 h a 20.35 h El dia del senyor l'.esportiu • De 21.00 ha 22.00 h • De 9.00 h a 9.30 h V,estrena (dilluns), Pasta Fullada (di- El racó de la poesia marts), Bon rotllo (dimecres). Buc d'assaig • De 9.30ha 10h. (dijous), Jazz Cava (divendres). Esport en marxa /"edició • De 22.00 h a 24.00 h (divendres no) •De 10.00 h a 11.00 h Nostra dansa El que queda del dia, amb Joan Vallvé • De 22.00 h a 23.00 h (divendres) • De 11.00 ha 12.00 h La sarsuela, amb J. Fàbregas i R PahisM'adtime, amb Núria Bonvehí. • De 23.00 h a 24.00 h divendres) sa • D e 12.00 h a 13.30 h Vallès sensefronteres. Roda d'amics • De 24.00 h a 24.35 h • D e 13.30 ha 14.00 h L'esportiu (repetició) • De 24.35 h a 7.00 h Esport en marxa 2" edició • De 14.00 h a 16.00 h Música al teu rostat Tal com érem, amb J.M. Alvira • D e 16.00 ha 19.00 h Dissabte Bon rotllo, presentat per Raquel Iniesta • D e 9.00 h a 10.00 h Es cap de setmana, amb Joan Vallvé • D e 19.00 ha 21.00 h • De 10.00 ha 11.00 h B«r d'assaig, amb Carles Roca • D e 21.00 ha 22.0 h Ttramilles, el concurs Esport en marxa 3a. edició • De 11.00 h a 13.00 h

20 DIVENDRES

• ActuacífS del grup "Houston Tup* A Ics Zl :30 a la Casa-

La

p r o p o s t a

Els castellers celebren la seva tercera diada La temporada castellera s'acaba i els castellers de Sant Cugat, per celebrarho, faran aquest cap de setmana la UI Diada de la Colla. Dissabte, la colla farà la VI Assemblea, on s'aprofitarà per escollir els nous presidents i cap de colla per ala temporada vinent. Diumenge, el programa d'activitats començarà a les 9 del matí amb les tradicionals matinades pel poble, a càrrec de les colles de grallers. Després es farà un esmorzar popular i una cercavila poc abans de fer l'exhibició de castells, a les 12 als Jardins del Monestir, amb els castellers de Sant Cugat, que estaran molt ben acompanyats pels Castellers de Sants i la Colla Castellera de Figueres. Acabada l'actuació, la colla farà un dinar de germanor. Els Castellers volen demostrar a Sant Cugat el gran moment de forma pel que passen, que es va demostrar el passat diumenge a Figueres, on van descarregar el tres, el quatre amb l'agulla i el cinc de set, així com un vano de cinc que va arrodonir la millor actuació de la colla en la seva història. Diumenge, doncs, es presenta una excel·lent ocasió per donar suport a la nostra colla.

Grg.: Espai Jove.

Cot: &j$mi&mit de Sant Cuga f CAMHK A PRlftAsSÇH·

t-sot Preu; 8001

« EICàsHMM tres Dragons. A ks 22.00 h. Casat

Gr&; Mka-soí Teatre. Cob Ajuntament de Sant

21 DISSABTE

DH-MKNGE

24 DIMARTS

25 DIMECRES

TEATBEA MIRA SOL

t

• El CúStélMtm Dragons. A les 22,00 h. Casal CultuïatdeMtta-sQt Preu: 800 ptes. Oig,: Mka-sol Teatre. Col.: Ajuntament de Sant Cugat EXCURSIONS •Passe^porCoUsetola: Valldoi^4^gMadroímEtï*gp*)lAles9k ; (Plaça Barcelona, 5) •? r MÚSICA CLÀSSICA • Concen; de San» Cecília. A les 17.00 h. Casal de Cvkm de Valldoreix. Org.; EMD Valldoreix 27à CAFÈ A L'ATENEU •Musica Pc&t»r8f> de Cambra Frascfc, Cançons Clàssiq^Mexicartes, Recital de poesia i música. A les 18.00 'tí. Ateneu »S^tc»gatçnc (PI. Pep Vèncer», DOrg,; I? Qee " " DIADA CASTELLERA * IB Dtada dels castellers de Sant Cugat A ks 9.u0||§§|ti»ades, a les 12.00 h exhibició castellera. Als jardins del

del £>f> Ignacio Conget, Endocrínòleg de l'Hospital Clínic •"Novetats en la investigació'de la diabetis* a < ;$$ 'Monestir, s/n) Or&: Ajuntament de Saot Cugat de Barcelona. A les 19,00 h. Casa de Cukura Qm í Jove de la Floresta (Baixada de Can Llobet, s/n) •^Adolescència i sexualitat" De 18.501» a 2030 I Tel; 38908 41. Qk&: A M L'Esclop.

•Francesc Marruecos {Acrílics). A la casa de Cultura. Fins al 29 de novembre. •Què pinta la SJDA? Exposició de dibuixos. Fins al 4 de desembre CAP Sant Cugat. •Espectres, de Josepa Alvaro. Escola Municipal d'Art. Fins al 27 de novembre SALES PRIVADES

•Tatiana Blanqué, pintures. Canals Galeria d'Art. C. de la Creu, 16. Fins al 30 de novembre. •Ch. Delaire, exposició de pintures. Pou d'Art (Balmes,35). Fins al 10 de desembre • Arimany, olis sobre paper. Fins al 24 de novembre. Sala Rusinvol. Centre Cultural

• Piesentacïódel llibre de Joan' Tortosa Eïi 'tSatttCugatc&ÍVaHès, mèmnllà de ksformes. Ales 20.00hClaus- •Amadeus, de Peter Shaffer. Roger Pera en el paper de Mocre del Monestir-Sala Capitular. zart i Lluís Soler en el de SaCONGRÉS DE LA C IUTAT ben. Divendres 20 de no• Debat sobre "El parc rural de la' fbrre Negra". Amb l'arquitecte Antoni Casamor, els advocats Albert Cortina, vembre a les 10 h. del vespre. Joan M. Gonzàtez i Rafael Jiménez, el propietari Manuel Garriga, 1 enginyer agrícola Kristian Herbokheimer i el •El hombre elefante, de BergeògRtíf Oriol Nel·lo. A les 20.00 h. A la (:asa de Cultura. Acte complementari al Congrés de la Ciutat. nard Pomerance. Aquest clàssic tracta de la dignitat CrQPnrpsi'wsNCrlA humana i del triomf d'a• "La unitat de les esquerres: un repte necessari". Amb la partkipaió de Jordi Guillot i Francesc Godàs. questa sobre la ignorància, A ïe* 20 h. Casa de Cultura. l'odi i la por.

Cultura

¥1S MAIYIKWNS Dizriitlirs. -V f/r mnrmbrrrirIV'Ai

EMD Valldoreix

^SfittJ^^HBKB Ajuntament

93 5892288

Valldoreix (parada)

936741111

Bombers Beilaterra

93 692 8080

Grua

93674 33 71

085

Aigües La Floresta

9367420 89

Bombers Rubí- Sant Cugat 93 6998080

AAPPíW Mira-sol

93674 2018

CAP

93 5891122

AAW verge Carme Mira-sol 93 67410 03

CAP urgències

93 58944 55

AAWSant Joan Mira-sol

93674 7103

Casa de Cultura

93 5891382

AAPPíWVWkJonsix

936742197

Centre Social i Sanitari LF

93 5897800

AAPP ï W C. Montserrat VUI.93 674 2105

Casal Valldoreix

93674 4599

AAfPWCaflMajoWíl.

937252944

AA Prop. i Veïns La Floresta 936742089

Bombers Generalitat

Catalana de Gas

93 674 50 49

Centre Civic la Floresta

935890847

AA W AjguaBonga La Flor, 936745129

Centre Cívic les Planes

936755105

Ass. Consumidors

Casal Cultural Mira-sol

935892018

DNI p t a prèvia)

93 674 7096

Creu Roja Sant Cugat

93 6741234

Creu Roja Valldoreix

93 674 24 59

Dispensari l a Floresta

93 6747615

Ent. Municipal Descentra» 93 674 2719 ENHER Rubí'

93 6991892

FECSA (atenció a'cnerrtl

900 73 73 73

FECSA (avaries)

900 74 74 74

Irtfornacio FGC

93 2051515

Funerària

93 589 55 52

Hisenda

93 5891155

9358930 80 (91)54347 04

Greenpeace

Cinemes St Cugat (Reser.) 935890941 Correus

932684587

Divendres 2 0 • Sants Octavi, Adventor i Benigne Dissabte 21 • Sants Honori, Maür i Albert Diumenge 22 • Santa Cecília Dilluns 2 3 • Sant C l i m e n t i Santa Felicitat Dimarts 24 • S a n t e s M a r i a i Flora Dimecres 25 • Santa Caterina i Sant Gonçal Dijous 2 6 •Sants C o n r a d i Silvestre Divendres 27 • M a r e d e D é u d e la M e d a l l a M i r a c u l o s a

H. General de Catalunya

935891212

H.VaSd'Habron

93427 2000

H. Sant Joan de Déu

93203 40 00

Unitat Coronària

932481040

Te), de l'Esperança

93414 4848

Informació Carreteres

93 204 2247

Irttormació Aeroport

93 4785000

Informació RENFE

93 4900202

Informació Port.

9331887 50

OMIC

93589 3188

Pobclfnic Torreblanca

9358918 88

PROMUSA

9358917 32

ASDI

936753503

Arxiu Gavín

93674 25 70

Casal d'Avis SC

935891638

Llar d'Avis Parròquia

935890598

Club Muntanyenc

93674 5396

Goraf de fs Unió

93 $74 1006

Esbart Sant Cugat

9397576 52

Tot Sant CU93(

93*748661

Gnip$up.*nrnfgraiH$

939749314

i 4li

CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX

• Informació i inscripcions: De dimarts a divendres, d'11at3h.ide17a18h

•

51

Tel. i fax 93 589 82 69 (Casal de Cultura de Valldoreix).

Dimarts 24 de novembre, OBERTA LA I N S C R I P C I Ó D E L S C A S A L S D'ESPLAI DE N A D A L A L CASAL DE C U L T U R A DE V A L L D O R E I X . Dies: 24, 28, 29, 30, 3 I i 4, 5, 7 i 8 de Gener 99'.

• .Dia 22 de novenbre. C O N C E R T DE S A N TA CECÍLIA . A les 17 h. Casal Cultural de Valldoreix. O r g : Isabel Castells

93 674 6696

Jutjat

Parròquia St PereOctavià 93 674 1163 Parróqja Les Planes

93 204 7503

Parròquia Valldoreix

93 6740569

Piscina Municipal Valldoreix 93 675 40 55 Cuerpo Nacional de Policia 93674 7858 Urgències

091

Policia Municipal i Prot. Ovil

09?

Pol. Municipal (Valldoreix)

908795125

Comissaria de PoBda

93 6747612

Taxfc (parada)

93 6740997

RàdíoTaw

935894422 ' 9 3 6741580

fiepsol-Butà Sant Cugat Comerç

936740322

SOREA

935890021

• ~ " - ™ · - ^ · ^

- : • • " — •

Radio Sanf Cugat

939755959

Bs4 Cantons

935899282

•GIMJAZZPERA •JOIERIA ALA ADULTS CERAPERDUDA • DIBUIX I PINTURA •VITRALLS PERA JOVES I DECORATIUS ADULTS •CANT CORAL • PUNT-TALLER DE •IOGA PLÀSTICA • ESTAMPACIÓ

• • ^ ~ ™

iÓRARt

MTBÍÚSQS

1. SANT CUGAT-MIRA-SOL-MAS JANER Sortides des de Mas Janer. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.00h-07.00h-08.00h i a les hores en puntfinsa les 22.00h. l'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.00h-08.00h-09.00 i a les hores en punt fins a les 22.00h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. Sortides des de l'Avinguda Alfons Sala. -Dies feiners. 1a sortida: 06.40h-07.40h i als 40 minuts de cada hora fins a les 21.40h. L'últim serveifinalitzael seu recorregut a l'estació de F.6.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: G7.40rt-08.40h i als 40 minuts de cada hora fins a les 21.40h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. Recorregut. Mas Janer, Estació Mira-sol, Plaça Can Cadena, Estació St. Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Seda, Can Cadena, Estació Mira-sol, MasJarm.

3. SANT CUGAT-LA FLORESTA-LES PLANES Sortides des de f. Colom. -Dies feiners. 1a 5Qrl$ÉÍa:0545h del matí i cada hora i mitja fins ates22.15h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.15h del matí i cada hora i mitja fins a ies 22.15h. Sortides des de l'&Macïó. -Dies feiners. 1a sortida: 06.35h del matí i cada hora i mitja fins a les 21.35h. -Dissabtes i festius, 1a sortida: 08.06h del mati i cada hora i mitja fins ates21.35h. Recorregut. F. Cokir% la Floresta, Plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sala, Estació, Plaça Centre, La Flomta, F. Colom.

• A 3. SANT CUGAT-RUBt-TERRASSA -©ies femers. 1 a sortirJ| 05.40h-06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Dissabtes i festius, làsortida: 0625h i als 25 minuts de cada hora fins ates22.25h. -Sortides addicionat* a Terrassa: 06.55h, 07.55h i 11.55h.(feiners)

DE SANT CUGAT Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.16h-06.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.16h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners. 1a sortida: 06.23h-06.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. -Dissabtes i festius. 1a sortida; 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. Sortides des de l'Estació FGC. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.05h-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.05h-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h.

-Dies feiners. 1a sortida: 05.15-05.40 i als 40 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Dissabtes. 1 a sortida: 05.15-05.40 i 06.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Diumenges i festius. 1a sortida: 07.10h i als 10 minuts de cada hora fins ates22.10h. -Sortides addicionals 9 Cerdanyola: 22.40h i 23.00h (feiners). 23.00h (dissabtes i festius).

-Dies feiners. 1a sortida: 05.45 i als 15 i 45 minuts de cada hora fins a les 2145h. -Dissabtes. 1a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora fins a les 2145h. Recorregut, Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, Plaça Coll, Mercat Torreblanca, Monestir, Estació -Diumenges i festius. 1 a sortida: 06.45h i als 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners). FQC, Colomer, Sant Domènec.

EUS4CANIÜNS 52

Divendres, .V de novembre de 1998

S e t m a n a r i de SANT CUGAT OH. VALLÈS

Nouvinguts

Anna Maria Zahonero. Biòloga

IORDI CASAS

"Cal replantejar-nos el model de ciutat que volem

•)•)

- Com a mínim hi ha una sensibilització especial difícil de trobar en altres ciutats, i jo crec que és degut al fet que els ciutadans de Sant Cugat sempre s'han involucrat en la defensa del medi ambient perquè tenen clar que això vol dir qualitat de vida. - 1 fem parròquia amb els nouvinguts? - Sí, però això és tan senzill d'entendre com que et fa vergonya tirar un paper a terra en una ciutat neta, i no consideres que sigui tan greu quan veus que a terra n'hi ha un munt. Els nouvinguts, i m'hi incloc, ens hem trobat una ciutat mediambientalment civilitzada, ens ha agradat i ens hi hem sumat.

M A R I A FALGUKRA

Va néixer a l'Hospitalet de Llobregat, però porta mitja vida a Sant Cugat. Es va llicenciar en Biologia l'any 82 i més tard va fer un màster d'Arquitectura del paisatge, matèria que coordina a la Universitat Politècnica de Catalunya des de 1993. Recentment ha publicat, amb el també biòleg Martí Boada, Medi Ambient. Una crisi civililztidora, un llibre de debat sobre l'estat de! medi ambient i el futur que li espera. - I q u è n'espereu, vosaltres, del llibre? - Incitar al debat i animar la gent en qüestions mediambientals. Cada dia som testimonis de notícies, pels mitjans de comunicació, que causen pessimisme i alarma davant de temes que afecten el medi ambient. Ks dóna massa protagonisme a algunes notícies negatives, i se n'obvia de bones que, sovint, passen desapercebudes. És trist però és així. Ens assabentem abans del vessament de petroli al mar que de la recuperació d'una espècie en llibertat. És més, es parlarà abans del naixement d'un panda a la Xina que d'una espectacular nidificació d'ànecs als aiguamolls de l'Empordà. - P e r ò també és una bona notícia, encara que vingui de lluny. que hagin nomenat un ministre verd a Alemanya? - Sí, però això és una gota en un oceà. Els polítics s'han de conscienciar més i assolir acords internacionals, però la veritat és que tenen un altre ordre de prioritats i que no s'adonen que ens estem acabant els recursos naturals. No volen veure, per exemple, que la benzina s'hauria de vendre a preu d'or perquè ens l'estem polint. I després vénen els pobres del Tercer Món queixant-se perquè els països rics els volen com a pessebre del planeta i no els deixen industrialitzar perquè les indústries del primer món porten dos segles contaminant.

I!Anna té setze anys d'experiència en mediambient i paisatge. E: X.

I.ARROSA

— El futur d e l'ecologia està en dinador i el més ràpid, perquè amb això aconseguim anar només mans d e l ' e d u c a c i ó niediam30 segons més ràpid i arraconar biental i dels joves... un ordinador que encara pot fer - Sí, perquè són els qui crearan servei. el futur. Jo penso que si antiga— El t u r i s m e ment ser modern era ser "QuOtl COUStrUeiXeS etl r u r a l es fa p e r economia o per revolucionari / / . • i j ecologia? - Per les dues ara es ser amcoses. És una bientalment bona alternativa responsable. perquè ha Crec que totpermès que es reh o m ha d e

políticament, qualsevol espai has de tenir en compte les compensacions que li hauràs de donar al fer les coses paisatge per mantenir vkaiitzin moltes zones que potser p e n s a n t en la mateixa qualitat ara estarien abancom repercud o n a d e s . Però, teix la seva ambientar actuació e n l'entorn i en la resta de la societat. L'actitud personal és més important que els grans moviments. S'ha de trobar valor a coses tan senzilles com no deixar oberta l'aixeta de l'aigua mentre et neteges les dents. S'ha de canviar l'actitud consumista de mirar sempre de tenir el millor or-

d'altra banda, la falta de planificació i la massificació d'algunes zones rurals, sobretot en ponts i festes de setmana santa, posa seriosament en perill que la Garrotxa, per exemple, s'acabi convertint en la Costa Brava. - A Sant Cugat som tan solidaris com diuen les xifres?

- Com a projectista de paisatges, què opines de la transformació de la ciutat els últims anys? - Penso que hem arribat a un punt en què potser cal replantejar-nos el model de ciutat que volem, perquè Sant Cugat ha crescut molt i hem d'evitar que es trenqui l'equilibri que teníem. A Sant Cugat s'han perdut moltes àrees agrícoles que estaven en desús i s'han anat ocupant amb grans obres. Però quan construeixes en qualsevol espai també has de tenir en compte les compensacions que li hauràs de donar al paisatge per mantenir la mateixa qualitat ambiental. Tinc la sensació que estem començant a ser massa gent i em fa por que això ens resti una mica d'identitat. Ens podem trobar amb nuclis d'habitants que només vénen a dormir, una idea de la qual hem fugit sempre. - Hauríem de ser més inflexibles amb els interessos immobiliaris de la Costa del Golf o la Torre Negra? L'arrel del problema és que es volen ocupar espais vitals per a la qualitat de yida del poble perquè són zones que ens permeten mantenir el nostre equilibri. Pensar en construir allà ja no vol dir aprofitar unes terres que agrícolament no es poden explotar més, sinó que significa entrar en territori de valor ecològic.

Esplèndida comunicació la que es va presentar a la darrera sessió del lr Congrés de la Ciutat: una rigorosa digressió lingüística sobre un terme l'ús del qual sembla que ens és propi, el de nouvingut. Fins a vuit usos diferents de la condició de ciutadà santcugatenc ens va fer avinents el ponent. Com no podia se d'altra manera, aviat el debat va transcórrer per l'ampli marge d'especulació cívica traçat pel binomi nouvingut/vella identitat. A partir d'aquí, que cadascú hi posi cullerada. A mi, que m'agrada sucar arreu, m'ha semblat que podria ser interessant aportar algunes definicions més que ens ajudin a avançar pels difícils viaranys del ser o no ser. Proposo les següents. N O U P O R T A T : nous santeugatencs que han vingut empesos pels elements d'atracció, més que no pas pels d'exp u l s i ó del seu lloc d ' o r i g e n (pràcticament podria substituir el de N O U V I N G U T ) . V E L L VINGUT: aquell que ja no recorda quan va venir, però que encara és considerat un V I N G U T (o PORTAT, segons la proposta anterior). MALMARXAT: a més d'un antònim de N O U V I N GUT, definiria la persona que ha hagut de marxar en contra de la seva voluntat i per forces majors (el problema de l'habitatge, per entendre'ns). Vindria a complementar el terme NOUMARXAT aportat pel p o n e n t esmentat. (IBI)ESTANT: aquell la relació del qual amb la realitat santeugatenca es defineix fonamentalment a través del pagament de la contribució urbana (a la que fes un mínim esforç, podria pujar a la categoria de N O U V I N G U T O NOUPORTAT). TARDV I N G U T (o TARDPORTAT): el que ja arribarà tard, quan no q u e d i ni un pam quadrat per construir (aquest, per descomptat, serà el m é s desgraciat de tots). N o cal dir que només es tracta d'aportar alguns elements metodològics per a un debat que no m'interessa al més mínim. No és que e m consideri un apàtrida, però sóc conscient que he vingut a topar a Sant Cugat com podria haver-ho fet a Pernambuco (si l'atzar m'hagués parit al Brasil, òbviament).

PI. de la Unió, 3 - Tel. 93 590 80 60 Sant Cugat del Vallès www.valles.com

Hardware, Software &Webs KSSp- r i