Setmana
ELS4CANTONS Dijous, 21 de març de 1997
Els nens són els veritables protagonistes de hi festa. Foto: XAVIER I,ARRÒSA.
. Milers de santcugatencs es van aplegar al monestir. Foto: XAVIER l.ARRÒSA.
Milers de palmes al monestir Els santcugatencs que van quedar-se a la ciutat diumenge no van faltar a la tradició Fa 1964 anys, Jesucrist va entrar a la ciutat de Jerusalem per continuar la seva tasca com a predicador de la paraula de Déu. Els jueus de la ciutat el van ANGKLS CASTUERA
- Sant Cugat La Hotgeta del Monestir i la plaça cTOctavià es van omplir de gom a gom per reproduir l'entrada de Jesús a Jerusalem. Com cada any, els santcugatencs es van concentrar als peus del balcó del palau abacial, des d'on el pare Bayés va fer la benedicció de les palmes i branques d'olivera i llorer que portaven els congregats. El rector va fer una benedicció general des del balcó, i els participants van respondre a les seves aclamacions sacsejant les palmes. Després, el pare Bayés i els seus ajudants van baixar fins a la plaça, que estava plena de gom a gom, per beneir algunes de les plames personalment. La cita va ser, com sempre, a les dotze del migdia, abans no comencés la missa gran de diumenge. Tot i que la Setmana Santa està perdent cada cop més el seu sentit religiós, els que no marxen a la
rebre amb branques de llorer i olivera, donant-li la benvinguda. La tradició religiosa cristiana ha convertit aquesta rebuda en la festa de Diumenge de
platja o a la neu mantenen les tradicions. I aquesta de la palma, com la de la mona, és una excusa per mantenir els lligams familiars: els padrins regalen la palma o el palmó, segons hi hagi fillol o fillola, i a Sant Cugat es concentren a la plaça del Monestir. Mentre cl rector estava oficiant la missa que segueix a la benedicció, la majoria dels milers de persones que atapeïen la Hotgeta hi van continuar, per fer-se les fotografies de rigor amb els nens i la palma. Una minoria van seguir amb el precepte q u e mana l'Església catòlica de sentir la missa. La festa de la palma es converteix així en una excusa per torbar-se amb la família. A Sant Cugat no hi ha traidició d'instal·lar un mercat del Ram, com és habitual a altres pobalcions catalanes, però a les floristeries no han faltat aquest any les plames i palmons més vistosos. Alguns dels q u e es van beneir al Monestir, a banda de tenir les
MULTI-VAL
MUNTURA i VIDRES PROGRESSIUS
lenrs d'dNa defatkfó
garantia d'adaptació.
Lents blanques VÀLID FINS al 30/3/97 No acumulabk o d'altrei ofertes.
trenes molt treballades, estaven guarnits amb caramels, ninos i regals. El preu mitjà d'una palma era aquest any de 2.500 pessetes. La feina d'artesania q u e cal per elaborar una palma mínimament treballada s'ho val. Una altra tradició, aquesta mes pagana, ha marcat en els últims anys la pràctica obligació, impulsada des del sector comercial, que els nens estrenin alguna peça de roba primaveral. Així, els santcugatencs van acudir diumenge de rmas a la cerimònia de la benedicció vestits amb les millors gales. La festa serveix, en ocasions. per unir persones que potser fa temps que no es veuen. Un dels participants de la cerimònia va reconèixer-ho així: "Fa setze anys que sempre e m trobo amb els mateixos amics el Diumenge de Rams, sota el palau abacial. Venim tota la família amb la palma, i ens trobem amb altres famílies d'amics q u e també participen d'aquesta cerimònia". L'entorn
ta: la benedicció dels Rams. Era la primera vegada que el rector provisional de la parròquia, mossèn Gabriel Bayés, presidia la benedicció.
del monestir és atractiu per als santcugatencs, i també per a la gent de fora. Entre els que van anar diumenge a beneir la palma hi havia una família de Sabadell que van escollir el monestir perquè "l'ermita de la Salut està sempre massa plena".
També ho estaven les rodalies del monestir, que es van convertir en un batibull quan va acabar la benedicció i els santcugatencs tornaven cap a casa. Enguany, la majoria dels que s'havien congregat al monestir van triar el cotxe per complir amb la tradició.
Diumenge • Antigament, s'anomenava el dia d e Rams d i u m e n g e dels ases, en homenatge a l'ase que muntava Jesús quan va entrar a Jerusalem. Aquest dia, a més, és l'únic que els gossos poden entrar a l'església. L'alegria de beneir les palmes els fa passar inadvertits, segons indica Joan Amades al Costumari Català. Les palmes teixides i treballades no van estilar-se fins pels volts del 1860. Els primers que les van teixir van ser els cistellers del pla del Llobregat, q u e van imposar la
CAMPANYA ANIVERSARI!!
d'ases moda als de la ciutat de Barcelona, i així es va estendre per tot Catalunya. Als pobles de pagès, els rams i les palmes s'adornaven amb figures d e pasta de pa, amb arengades o amb fruites confitades, segons la comarca. Les figures d e pa eren tan variades com els ho permetia la imaginació. Encara avui es poden veure aquest tipus d'ornaments a les palmes. La tradició d i u q u e el ram beneït s'ha d e penjar a una finestra o al balcó Fins a l'any següent. /À.C.
MUNTURA I VIDRES
: OPTI-VAL
Qualsevol graduació en lents incolores, oraàniques o minerals. Per veure-hi be. Lents d'alta OpticjueS definició, sense reflexos i amb la Salclón màxima transparència. ' Francesç Moragas, 4 • Tel. 675 07 54 - SANT CUGAT DEL VALLÈS Estreni les seves ulleres en 1 h. (* Local 152 Centre Comercial SANT CUGAT - Tel. 674 70 60 i nlwntorlpropi. ru™i Laboratori
i 3.250';-
Lents progressives amb
4.000'-
Rams. Milers de santcugatencs es van reunir diumenge a la Hotgeta del monestir per complir amb una tradició que obre la celebració de la Setmana San-
Per veure-hi bé a totes les distàncies. W Qualsevol graduació en lents incolores, * orgàniques oraàniaues minerals i d'alta definició definició.
ESTRENI LES SEVES ULLERES A R A ! !
' |$£s d'a&H defNd# -
:
2.000»-
i
Lents blanques
L _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
VÀUD FINS al 30/3/97 I') Consulti possibilitats
X