Diari de Sant Cugat 152

Divendres, 28 de juny de 1996

EiS 4 CANTONS

Núm. 152 Any IV

Setmanari independent de Sant Cugat del Vallès

2 2 5 ptoa

Comença la Festa Major El violinista Gerard Claret improvisa el Paga-li Joan en el pregó inaugural

Claret va soprendre al final del pregó amb una interpretació del tradicional Paga-li Joan. Al seu costat, l'alcalde, Joan Aymerich, se'l mira. Foto: XAVIER

-Sant Cugat -

Passaven tres minuts de les vuit del vespre i tal com estava previst, el violinista Gerard Claret i l'alcalde Joan Aymerich van sortir al balcó de l'Ajuntament per donar el tret de sortida als tres dies i mig de festa, o el que és el mateix: més de 150 espectacles que des d'ahir i fins diumenge a la nit canviaran la fesomia de Sant Cugat.

"La Festa Major és la festa gran, la més valuosa, popular i sentida de cada poble", va recordar el que també és director de l'Orquestra

de Cambra Nacional d'Andorra.

Claret es va referir poc, però, al petit país pirenaic. Només ho va fer per recordar la familiaritat al carrer que va viure en els anys d'infantesa a Andorra, un sentiment que, segons va dir, també ha trobat aquí. "Aquí a Sant Cugat he retrobat aquest caliu de poble, amb majúscula".

Per la seva banda, l'alcalde, Joan Aymerich va emplaçar els santcugatencs a què "participin" en una festa que continua avui amb el protagonisme del comerç en la

I.ARROSA

botiga al carrer i la cançó catalana de la mà de Josep Tero. El cap de setmana però seran els dies més intensius: demà diada de Sant Pere, serà el torn de Pacte més tradicional de la festa, el Paga-li Joan. La dansa serà demà, però la melodia ja es va poder sentir ahir durant el pregó. El violinista Gerard Claret va tancar el seu discurs interpretant unes notes "que fa més de tres-cents anys que se senten pels carrers de Sant Cugat". Plana 12 i suplement Viure Festa Major '96

• Més de la meitat dels 1 2 0 locals de te» galeries del Centre Comercial Sant Cugat i» estan.adjudicats.

La inauguració m farà a l'octubre. Plana 24

5 P Ü

H

-ii

• L'HGC acollir» a partir del setembre la titulació d'Odontologia de la facultat de Ciències de la* Saint de la Universitat Lliure. Plana 19

La Colla CasteUera de Sant Cugat del Vallès reben eh escuts oficials de mans de l'alcalde que a partir d'ara lluiran en els seus uniformes. Plana 19

• L'actriu Amparo Moreno tanca avui la temporada del teatre·audttfciwi del Centre Cx&mvL Pkma 29

c« in

fà

a

PROJECTEM LA SEVA VIVENDA CONTROLEM L'OBRA PRESSUPOSTOS TANCATS

I 5

S. 5?**

ce !«*> CCí o—• ac"3

¥1S 1 C4IVF0NS Dhendns, 28 de juny de 1996

2

Sumari

Un passeig unirà Valldoreix i Mira-sol pel traçat

La presentació del g r u p Mediterrània es va retardar per

d e l s t ú n e l s . Plana 9

l a p l u j a . Plana 13

Setmana

q u e es dissolgui i s'integri al Cavall. Plana 8

3

Cinc grups d'aficionats al teatre treballen a Sant Cugat amb el p r e c e d e n t d e l'Agrupació Maragall i la vista posada en la r e m o d e l a c i ó d e la sala d e la Unió. Planes 3 i 5

Política

6

Kl president de l'Kntitat Municipal D e s c e n t r a l i t z a d a d e Valldoreix per CiU, Jaume Sanmartí, afirma que "el millor per a Valldoreix és una entesa". Plana 6

Entorn

8

L'Ajuntament vol q u e el grup operatiu de l'ADF "s'ajusti" a la legalitat i descarta la possibilitat

Societat

12

Kl violinista andorrà Cerard ( Haret va donar el tret de sortida a les activitats de la festa major amb el pregó que es va fer ahir al vespre. Plana 12 i editorial, plana 10 Kl grup Mediterrània, de l'Esbart Sant Cugat, va haver de retardar l'actuació de presentació divendres passat, a causa de la pluja. Plana 13 Dos terços dels nens d ' E S O es volen quedar a dinar a l'institut, la qual cosa obliga a buscar solucions provisionals per a aquest curs. Plana 14

El Centre Comercial tindrà 110 firmes a les galeries. Plana 2A

La UE Sant Cugat estrena junta a la festa del desè aniversari. Plana 28

Amparo M o r e n o torna a Sant Cugat amb una comèdia d'intriga. Phma29

El judici a l'insubmís santcugatenc Ivan Ambrós queda en mans de l'Audiència Provincial de Barcelona. Plana 16

Escolans del Monestir de Sant Cugat. Planes 20 i 21

equip del club la temporada vinent. Plana 27

Els santcugatencs expliquen els seus plans per a les vacances d'estiu en la secció l'enquesta.

Plana 17 L'Hospital General de Catalunya acollirà la seu de la llicenciatura d ' O d o n t o l o g i a d e la Universitat Lliure de Catalunya a partir del curs vinent.

Plana 19 L'ajuntament diu que no podria arribar a suportar un augment de l'aportació econòmica que fa al conservatori. Plana 19 La radiografia fa un recorregut per la història del Cor d'Antics

Economia

24

Kl propietari d'El Pont Llar, Josep Pros, afirma a la secció L'empresa que "amb el Pont Llar ens hem posat al dia en productes i materials". Plana 25

Esports

26

La festa de l'esport per a tothom es va tancar amb èxit d e participació dimecres, després que uns 8(K) nens passessin per les instal·lacions e s p o r t i v e s .

Plana 26 Kl CV Sant Cugat haurà de decidir aquest cap d e setmana la categoria on jugarà el primer

Cultura

29

L'Ajuntament porta la SGAE al Consell de Cultura per advertir les entitats i aprofita la sessió per constituir oficialment la comissió d e patrimoni. Plana 29 Sergi Barnils obre la festa major a m b la mostra de les obres dels últims cinc anys del pintor santc u g a t e n c . L a mostra serà al claustre fins al 21 de juliol. Plana 31

La novel·la

35

Continua la novel·la per capítols Misteris de Sant Cugat, d ' E duard Jener. Plana 35

EIS 4 CANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR Subscriu-t'hi i demana la targeta d'EL CLUB d'Els 4 Cantons i tindràs un descompte de 4 ptes. per litre de benzina.

A la benzinera Gríful, de la carretera de Cerdanyola.

M00 t*i*

•

4 ^

ro«M I I M I M

EIS 4 CANTONS £

1

El tema de la

hetmana

3

Divendres. _> de juny de IV'/h

L ' e v o l u c i ó

d e l

t e a t r e

a m a t e n t

l o c a l

Josep Marfullés el'Cyrano de Pila Zero. .1 la dreta, a dalt, el monòleg Quan es cabells es fan seda a ses mans. d'Espiral, i a baix, L'Hostal de la Glòria de Mira-sol Teatre. Fotos: ELS 4 CANTONS

Tragicomèdia en tres actes Cinc grups d'aficionats treballen a Sant Cugat amb el precedent de rAgrupació Maragall i la vista posada en la remodelació de la sala de la Unió A c t e primer. C i n c c o m p a n y i e s a m a teurs treballen e n diferents barris d e Sant C u g a t i, a poc a poc, es van creant espectadors. A c t e segon. Els més veterans dels personatges r e c o r d e n els inicis d'aquest moviment: als lo-

cals d e la parròquia d e Sant Pere Octavià, un g r u p d'aficionats encaraven la postguerra escenificant els primers Pastorets i comèdies e n català. En esc e n e s p o s t e r i o r s , d i r e c t o r s c o m Ernest N a t é i Maria Dolors Vilarasau

nen un volum d'activitat menor, però tendeixen també a l'estabilitat.

I en l'àmbit professional, aquest últim any s'hi ha afegit Tetrateatre, format per antics membres de l'Agrupació Maragall i Fila Zero. Sota la direcció de Maria Dolors Vilarasau, volen recuperar amb aquesta nova companyia el teatre compromès socialment dels anys setanta.

Aquest ventall de possibilitats que s'ofereix a l'espectador santcugatenc-fora de la programació oficial del Teatre-auditori- és el resultat del procés de recuperació iniciat al 1988 per Fila Zero. que va trencar amb cl desert teatral que havia deixat l'Agrupació Maragall quan va desaparèixer. Però, tot i reconèixer l'esplendor ac-

S Í L V I A BARROSO

L'escenari del teatre amateur local ha canviat radicalment des que. al 1949, va començar l'activitat del q u e seria l'Agrupació Maragall. Després de diversos alts i baixos, cinc grups escampats per tot el municipi presenten muntatges amb més o menys regularitat.

Tres de les companyies -Fila Zero. Mira-sol Teatre i el Grup de Teatre Espiral-es poden considerar consolidats i mantenen una activitat ininterrompuda i freqüent des de fa més de cinc anys.

Ni ho somiïs Teatre, de l'Associació Esportiva i Cultural de la Floresta, i el Cuadro Esccnico del Centre Popular Andalús te-

convertiran l'Agrupació M a r a g a l l e n una companyia de teatre independent que crida l'atenció dels crítics i els intel·lectuals. Anys després el rector els farà fora a causa del caire reivindicatiu q u e pren el grup, i la companyia

tual, els històrics reivindiquen el caràcter del teatre dels seixanta i els setanta. En aquesta línia estarien els antics directors de l'Agrupació Maragall, Ernest Naté i Maria Dolors Vilarasau. "Ara cl teatre està més orientat cap a la cultura de l'oci, ha perdut la funció social i política que feia quan els partits polítics eren il·legals", afirma Vialrasau.

Naté s'afegeix al capítol de lamentacions quan insisteix que "Sant Cugat ha perdut pes específic en el panorama teatral, encara que hi hagi més grups. Abans era un punt de referència del teatre independent, i això s'ha perdut". L'opinió és compartida només a mitges pels protagonistes de la nova època. Guillermo Avesa, un dels directors que més tre-

ballen ara amb Fila Zero, està convençut que "és positiu que la funció principal del teatre sigui l'artística, però això no vol dir que no s'hagin de dir coses i fer crítica social en els espectacles".

De fet. Avesa reclama un "esforç qualitatiu per evitar la tendència a l'autocomplaença del teatre a m a t e u r " . La d i r e c t o r a d'Espiral Teatre. Trini Escrihuela, comparteix la idea. i per això

MAGRA sMtlj·

&

*

n s

S a l a ,

5 0

T e l .

5 8 9

ixUf c ttfm*

SUMINISTRO Y COLOCACIÓN DE MÀRMOL, GRANITO Y SILESTONE EXPOSICIÓNY OFICINA:

TALLER:

Ctra. de terrassa, 97 bis 08191 RUBÍ (BCN) Tel./Fax 699 78 02

C/Polit, 15 - Pol.lnd. La Llana 08191 RUBÍ (BCN) Tel. 699 94 56

C O N T R O L S VIA R A D I O PORTES A U T O M À T I Q U E S

I 7

9 9

busca sempre "textos amb contingut", però recorda que "el públic demana diversió, i de vegades cal cedir una mica".

La discussió, però, queda tancada amb l'observació de Rosa Sicart, la directora de Mira-sol Teatre: "Totes millorable, i sempre s'ha d'anar demanant més.

Però la situació actual és molt bona en cl que s'havia considerat una ciutat dormitori".

RUBÍ MÀRMOLES Y GRANITOS S.L.

— v n w

farta* BUndaÉs

es desmembrarà. Després d'un impàs, sorgirà Fila Zero. A c t e tercer. C o m a projecte d e futur, sorgeix la idea d e r e m o d e l a r un vell teatre, propietat d e la Unió Santcugatenca, p e r oferir-lo c o m a escenari habitual a les entitats.

S a n t

c U

« i

4 / X V I F E S T I V A L I N T E R N A C I O N A L DE M Ú S I C A P E T O R R O E L L A

EL PUNT / Estiu 1996

QUIN ÉS EL VOSTRE PARER SOBRI LES ACTIVITATS MUSICALS QUE SE CELEBREN A TORROELLA DE MONTGRÍ?

Fèlix de Azua

Maria àngels Anglada

Patrick Spaven

Escriptor

Escriptora

Director de British Council

Ramon Muntaner Delegat Gra!. SGAE a Catalunya

Albert Boadella Actor i director teatral

Albert Vancells I Noguer

Joan Surroca

Pres. Cons. Com. del Bah Emp. Dir. del Museu de la Pell de Vic

• «Qualifico amb un • "Fa uns quants anys que • «He tingut l'avinentesa • «L'oferta musical del Festi-• «Amb el Festival Interna- • «Quan les manifestacions• «En els pobles, les ciutats, excel·lent la tasca de JJMM assisteixo al Festival de To- d'escoltar un concert de val Internacional de Música cional de Torroella de Mont-culturals no són un invent tes comarques, es fan accions rroella de Montgrí per com- música de cambra a l'es- que se celebra, cada estiu, agrí, Joventuts Musicals ha artificial programat des de que e/s honom i que queden a Torroella. Aquesta bona nota queda justificada per partir un esdeveniment al- glésia de Torroella, i d'as- Torroella de Montgrí és estat capaç d'atreure e/s w- l'administració, sinó que co- reflectides en la seva història. rresponen a una tradició i Al Baix Empordà, una comarl'afany que ha tingut l'assotament civilitzat. Sembla sistir a la representació esplèndida. Cada any hi ha sitants que. sobretot a l'estiu, com si, després d'haver d'una òpera deliciosa, artistes de qualitat excepcio- es dirigeixen a l'Empordà sobretot a les necessitats ca hereva de la cultura medi-ciació de fer arribar la música a tothom i per haver endreçat les terres, el pai- «Apollo i Jacint', a la nal i programes variats al per assaborir els al·licients d'un públic, arrelen sòlida- terrània, al llarg de tot l'any es satge i les masies, els ciu- plaça de la vila. És, doncs, gust de tothom. La seva tas- turístics de la comarca i tam-ment, com és el cas del van fent actes de tot tipus, aconseguit demostrar que tadans de Torroella s'ha- potser superflu d'afirmar ca a favor de la difusió de la bé per gaudir de la música. Festival de Torroella. Com aperò n'hi ha un que sobresurtla descentralització cultural és possible. Una cosa i alguessin dedicat a endreçar que sóc una admiradora música -l'estrena d'obres de Després de quinze edicions,contrapartida d'aquesta per damunt de tots: el Festival tra és una realitat per les nits amb música vingu- del festival i dels seus or- compositors actuals, la pro- any rere any, el Festival ha solvència, les administra- de TorroeSa de Montgrí, que da d'arreu. La programació ganitzadors: converteixen moció de joves cantants i tjngut l'habilitat de combinarcions tenen avui la respon- és continuació de la tradició l'exigència exercida durant és intel·ligent i els intèr- Torroella de Montgrí en una músics i els cursos d'inter- sàviament el plaer turístic sabilitat de dotar-to d'un es- iréMcla en aquesta_^a fa se-anys i per la fe en un propai amb l'acústica digna de gle. Aquest eschvehfnenthajecte vàlid. No em sé imagipretació, entre altres activi- amb el cultural.» prets, d'altíssima qualitat. petita i vívida Siena.* la rigorosa programació. És provocat la protecció de la vila tats- és a la vegada extraornar quin país tindríem si totÉs difícil d'imaginar una una mancança que caldria i de la comarca aneu del món,hom planifiqués i treballés dinària i modèlica. L'estiu no manera millor de passar resoldre aviat, perquè l'afi- i ha fet que siguin coneguts amb el rigor de JJMM de seria estiu sense les memol'estiu. I, fins i tot, la vida.» ció i la bona música ja els coma Hoc de trobada musicat rables vetllades a la plaça i a Torroella.» posa el festival.» la bellíssima església de Toones rroella. " qualitat»

Modest Cuixart

Joan Maria Pujals I Vallvè

Xavier Rubert de Ventós

Pintor

Exconseller d'Ensenyament

Filòsof

• "No cal que jo sigui qui • «Amb l'organització de manifesti la importància en diferents activitats musitot l'àmbit nacional i interna-cals durant l'estiu, Torroecional d'aquest festival que lla de Montgrí ha esdevinJosep Lloret tan dignament gut una de les capitals presideix. Independentmentmusicals de Catalunya. de les magnifiques interven-L'extraordinària concencions musicals, la repercus-tració d'intèrprets i pedasió cultural i didàctica gogs del més alt nivell ha d'aquesta enorme tasca és permès que els nostres josummament positiva per po-ves músics, i el públic en tenciar la germanor entre elsgeneral, puguin conèixer de prop manifestacions pobles.musicals i experiències docents que difícilment haurien pogut abastar Sense cap dubte, les futures generacions de músics en seran les grans beneficiades.»

Pere Macias i Arau Exprés, de la Dip. de Girona

• «El reconegut impacte del• «La música és, per ella Festival internacional de Mú-mateixa, un dels signes sica de Torroella de Montgríd'identitat evidents d'un crec que es deu: al seu país. Catalunya, capdaversàtil (que no eclèctic) vantera en el fet musical piant&g. a la seva capacitat europeu, ho evidencia. de donar un argument a la Aquesta realitat es consèrie dàudicions, cicles o creta en un teixit de concursos, al fet d'haver reprèscerts, intèrprets, activitats la tradició musical, arqui- en conservatoris i, naturaltectònica • urbana del lloc i, ment, l'oferta de festivals, per sobre de tot, d'haver sa-concursos, estades arreu but difondre la música sensede les nostres comarques. la mena de concessions tri- En aquest ventall, Torroevials que acompanyen sovintlla es presenta com un punt emblemàtic i únic per aauesi intent.» conjunt d'activitats musicals. Des de la Diputació ens satisfà col·laborar-hi»

> J o

o o o

Antoni Serra i Ramoneda

Nadal i Farrera*

Pres. de Caixa d'Estalvis de Cat. Rector d»la Ur#r. * Q t o n a

Alcalde de Torroella de Montgrí

Joan

Guitart i Agell Exconseller de Cultura

• «Els torroellencs estem • «El Festival Internacioparticularment orgullosos nal de Música de Torroella del nostre festival. Alhora de Montgrí és un exemple que projecta la millor imatgede gestió eficaç. Jovendel nostre municipi i con- tuts Musicals de Torroella necta la nostra tradició mu- ha sabut implicar tots els sical amb la gran música estaments: institucionals. europea, ens ha fet més culturals, socials i comersensibles i oberts. L'exigèn-cials de la vila, en un procia de qualitat, la presènciajecte de qualitat. Les seentre nosaltres dels millors ves propostes, a par! músics i cantants lírics, de d'atractives, ofereixen un joves talents i dels bons afi- ventall molt ampli de poscionats del nostre pais, ge- sibilitats, donen prioritat a nera un intercanvi cultural obres d'autors i d'intèrcreatiu: es desvetllen novesprets catalans, i els prosensibilitats i nous valors jecten a nivell internacioque són un bon contrapunt nal, amb la incorporació, a a la intolerància que encara la vegada, d'una meritòria plana en el nostre món. tasca pedagògica.»

Salomó Marquès

Josep Armengol i Albanell

Exdegà d'Educació de la UdG

Metge de l'Hospital J. Trueta

• «Considero que són una demostració palpable de la voluntat d'un col·lectiu molt actiu per promoure música de qualitat, de molta qualitat, no només a i'estiu sinó tot l'any, i que demostra que per fer la feina ben feta no cal anar a grans ciutats. Difondre el gus; per la música entre la cioiajania i consolidar uns bons cursos de formació son algunes de les repercussions. Considero que es mereixen l'Auditori ja, se I nan guanyat a pols. >•

• «Joventuts Musicals de Torroella de Montgrí han sabut crear un caliu, any rere any, que perpetua la llarga tradició musical de la vila de Torroella. No solament ens han apropat a músics de categoria internacional. tant propis com forans, sinó que han aconseguit organitzar un gran nombre d'activitats que afavoreixen la cultura musica! de les nostres comarques i que donen valuoses oportunitats de formació i expressió als autors novells.»

Director del MNAC

• «La meva impressió és • «El festival de Torroella no»• «La labor de JJMM de Toque el festival ha tingut té, a diferència d'afcesactívi-rroella fen especial del seu efectes molt positius en tres tats d'aquesta mena, un president, Josep Lioret, una aspectes. En primer lloc, hacaràcter aristocràtic i eütista.labor rigorosa que es basa en potenciat extraordinària- Ni és tampoc un oasi en un un coneixement aprofundit i ment l'oferta cultural es- territori erm. Al seu voltant, professional i de la cultura mutiuenca de la Costa Brava i gràcies a la iniciativa dels or-sical, ha portat el (estival de ha contribuït a l'objectiu ganitzadors i de totes les música al més alt nivell eurod'atreure un turisme de qua-persones que hi treballen peu dels festivals musicals. litat. En segon lloc, ha signi-més o menys directament, Una extraordinària línia de ficat per a la vila convertir- s'ha generat una devoció programació del Festival, se en un centre de ressò in- unànime i sincera per la mú-completada ambfesactivitats ternacional i disposar sica. És per això que cal va- docents i els cicles especialitd'unes ínfraestructures, en-lorar Ao: per la continuïtat, per zats, han fet conèixer Torroecara que resta per assolir la l'intent d'assimilar qualitat i lla i també en part Catalunya construcció d'un auditori I popularitat, per tefecte del en el panorama internacional finalment, ha contribuït a mi-tot.beneficiós que té envers de la cultura de la música en llorar la formació dels nos- la població que l'acull, en- tots e/s seus aspectes. El cotres joves amb els cursos vers tota l'àrea gironina i ca- neixement i l'esforç. Magníd'interpretació musical.» talana.» fic.»

•>

Josep Ferrer i Cama

Eduard Carbonell

Lluís Alegre i Selga

•>

-)

01 O) O

KarIJ. Nlggestich

Exconselle- de Comerç i Turisme ; Dir. Institut Alemany de Cultura • «Dissociar Torroella de : • «Si pregunto als meus • «El Festival de Torroella Montgrí de la música no : compatriotes alemanys què respon, no al caprici ni ai és possible. La seva tradi- '•els recorda el nom de Torro-talonari, sinó a tina tradició musical ha estat sem- \ ella de Montgrí, contesten ció musical centenària. pre forta: primer, proba- : que és un poble de la Costa L'èxit li ve només de la blement d'una manera i Brava, però també n'hi ha -i música, que hi ha estat espontània, i al llarg ael ] cada vegada més- que el bona des del primer dia. temps propiciada por . relacionen amb la música i elVa començar com una mestres i compositors. :,a-: cinema mut. Jo trobo que modesta, però rigorosa, dius o vinculats per una '• Torroella de Montgrí és unaaportació toca/ / s'ha proraó o una altra a la via : petita vila catalana merave- jectat en una desconeguTots ells han deixat aquest llosa que ha sabut combinarda dimensió europea. Per cultiu que tan sàviament: la seva tradició medieval i la això ha adquirit un plus de ha sabut recollir JJMM : modernitat en l'àmbit arqui- simbolisme que el converque, des de fa uns anys, \ tectònic i en el cultural. Els teix en bandera d'una als'ha convertit en un dels \ concerts a l'església són tra Costa Brava: elegant i màxims exponents d'a- i inoblidables. Espero que el intel·ligent sense deixar questa activitat cultural a i festival tingui un futur esplèn-de ser popular.» casa nostra, potser la que l did per als torroellencs i els més apropa els homes.» catalans.»

XVI FESTIVAL INTERNACIONAL PE MÚSICA PE TORROELLA / 5

EL PUNT / Estiu 1996

EL PROGRAMA • Música orquestral

Tres prestigioses orquestres europees portaran la millor música al festival Intrerpretaran conegudes peces de Mendelsshon, Haydn, Bach i Mozart, entre altres compositors LLUÍS TRULLEN / ORIOL PÉREZ

• Música interpretada per tres prestigioses orquestres de cambra europees és la que es podrà escoltar a Torroella de Montgrí durant el festival. Programes que ens apro-

paran a la música de Bach, Gluck, Mozart, janacek o Schumann, entre altres autors, seran interpretats per formacions de la categoria de l'Orquestra de Cambra Martinu —integrada per solistes de la Filharmònica

Nacional de Brno— (divendres, 2 d'agost), de la Simfonia de Varsòvia (dijous, 8 d'agost) i de la Reial Orquestra de Cambra de Suècia (dilluns, 5 d'agost), dirigides, respectivament, per les batutes de Lubomir

ORQUESTRA DE CAMBRA MARTINU Director: Lubomir Cermak.

Programa: Octel op. 20, de Mendelsshon, Simfonia de Benda, Suíle per a cordes de Janàcek i Divertiment per a cordes de Mozart.

Dia: Divendres, 2 d'agost.

• El 15 d'octubre de l'any 1825, al Palau de Recksche de Berlín, Fèlix Mendelssohn posava el punt i final a YOctet per a quatre violins, dues violes i dos violoncels, en Mi bemoll Major op. 20.

Als setze anys, Mendelssohn havia escrit una partitura paradigmàtica del repertori cambrístic en un estil que, si bé rebia certes influències del classicisme, ja s'endinsava dins l'esperit romàntic.

L'esperit de la música bohèmia que respira la Simfonia en Si bemoll de Benda serà el preàmbul de la meravellosa Suite per a orquestra de cordes op. 3, escrita per Leos Janacek l'any 1877, una de les partitures que, juntament amb la Sinfonietta i la Rapsòdia per a orquestra Taras Bulba, destaquen amb nom propi en la producció de l'autor de la Missa Galgolítica, de Jenufa i del Cas Mitropoulos. Estructurada en sis moviments, aquesta obra, estrenada a Brno el 2 de desembre de 1877, segueix l'estil antic de les de dances.

Un retorn a l'univers clàssic es produirà amb el lluminós i representatiu Divertimento núm 10 en Fa Major per a dos trompes i orquestra de corda, Kv. 247, que Mozart va escriure l'any 1776, i que va ser estrenada a Salzburg el 18 de juny del mateix any de la seva composició.

Cermak, d'Eugene Prokov i de Mats Lijefors. Com a nota destacada, la participació com a solista de l'orquestra Simfonia de Varsòvia del destacat violoncel·lista xinès Jian Wang.

en què s'aprecia la puresa dels sons de les dances populars, la Suite txeca en Re Major, d'Antonin Dvorak, esdevé un retrat ple de color i plasticitat. Estrenada a Praga el 16 de maig de 1879, l'obra és estruturada en cinc moviments, un preludi de caràcter pastoral i bucòlic, una brillant polca, un allegro giusto, una melangiosa i evocadora r o m a n ç a , i una cloenda amb un presto portador de la lluminosa riquesa rítmica d'una dansa com el furiant.

L'estiu de l'any 1788, Mozart culmina el seu catàleg del gènere simfònic amb una rúbrica excepcional exposada en tres obres monumentals: la Simfonia núm. 39, l'univers de laJúpiter i, entre ambdues, la celebèrrima núm. 40, que podrem escoltar en aquest concert. Escrita en la tenebrosa tonalitat de Sol Menor, i disposant d'una orquestra que prescindeix de trompetes i timbals, la peça s'inicia amb un celebèrrim moltó allegro en Sol Menor enèrgic i vibrant, al qual segueix l'andante —escrit en compàs 6 per 8— més cèlebre de tota la producció mozartiana, perfecte retrat de la grandesa creativa de l'autor. La modèlica definició del món clàssic el trobem durant VAllegreto en 3/4, el Minuetto, sempre encisador per la seva puresa de línies i a l'hora caracteritzat per un perfecte treball polifònic, ornat amb Els integrants de l'Orquestra de Cambra Martinu, que tocaran al festival el divendres 2 d'agost. un passatge de les trompes de complexíssima execució. i baix continu en Do Menor l'escriptura contrapuntísti- und Drang d'una manera vi- Tieck o Novalis.

L'obra queda culminada BWV 1060, de J.S. Bach ca, les obres de Haydn (Sim- tal i en un període existen- SINFONIA VARSÒVIA amb YAIlegro assai, en Sol (1685-1750), que es consti- fonia núm. 44 en Mi Menor cial de joventut, perfecta- Director: Eugen Prokov.

Menor i compàs 4/4, recutueix com una de les pri- Fúnebre) i Gluck (música del ment adscrit a l'ansietat i Solista: Jian Wang, violoncel. perant la rítmica del primer Obres: Suite txeca, de Dvorak; meres indagacions de les ballet de Don Juan) ens por- autocomprovació dels límits moviment, amb la seva fipossibilitats de l'esmentat ten a la complexitat del món a què donava lloc l'esmen- Concert per a violoncel i joc dramàtic a què dóna peu de VSturm und Drang, el tada etapa. Obres com la orquestra de Schumann, Adagio gura melòdica de negres asper a cordes de Bloch i Simfonia cendents contrastada amb REIAL ORQ. DE CAMBRA la tonalitat de Do Menor. nom literari extret d'una famosa Simfonia núm. 25 en núm. 40 de Mozart.

DE SUÈCIA un episodi reflex de la puobra teatral de Friedrich Sol Menor KV 183 o la SimEl segon moviment del conDirector: Mats Lijefors.

Dia: Dijous, 8 d'agost. resa de línies del melodisme M a x i m i l i a n K l i n g e r fonia núm.

28 en Do Major cert, en canvi, ens porta a Solistes: Anna Maria Siren, mozartià. un món molt propi del Ba- (1752-1831) que serveix per K200, que tancarà el concert H Classicisme, Romanticisviolí, i Ulf Bjurenhed, oboè. rroc: el palimpsest i la in- designar la crisi musical aus- de l'Orquestra de Cambra me i nacionalisme arriben Obres: Don Juan de Gluck, Escrit l'octubre de 1850, Simfonia núm. 44 de Haydn, tertextualitat a través de la tríaca esdevinguda entre de Suècia, ens porten un en aquest concert represen- el Concert per a violoncel i Concert per a violí, oboè i cordesidentificació d'un tema no 1766 i 1775. El cas del ballet Mozart de 17/18 anys que tats per obres de tres autors orquestra de Schumann s'ha de Bach i Simfonia núm. 28 bachià més adscrit al món de Gluck (1761) constitueix apuntala una actitud que que per ells mateixos po- considerat com una de les de Mozart. la primera gran mostra de acabarà sent la materialititalià que no a la profunditat drien definir amb absoluta obres capdals del repertori Dia: Dilluns, S d'agost. zació sonora de moltes de plenitud les característiques per a l'instrument. La seva conceptual del mestre de la crisi.

W o l f a n g A. M o z a r t les idees que s'amagaren en de cadascun dels estils es- riquesa d'orquestració (amb • Si bé no fou fins a l'a- Leizpig.

(1756-1791), com a gran sin- personatges del primer mo- mentats. Impregnada d'un trompes, trompetes, timSi el concert de Bach no rribada del Romanticisme (segle XIX) que s'afirmà la deixa de ser una mostra de tetitzador de corrents esti- viment romàntic com ara perfum nacionalista, am- bals...) són el rerefons i al idea d'una música absoluta l'enginy arquitectònic en lístiques, va viure VSturm Jean-Paul, Wackenroder, bientada dins una atmosfera mateix temps complement d'un instrument que ha (això és, les infinites posd'enllaçar sense pauses els sibilitats d'expressió en l'art tres moviments de la parmusical), no menys cert és titura. L'Allegro (Nicht zu que en l'anomenat Segle de Schnell) dramàtic i expresles Llums (segle XVIII) havia existit un gran procés Ll.T. / O.P. les portes dels EUA i Wang fins a Jerusalem, passant pel concerts arreu del món. Una siu, escrit sota les pautes de de teorització i debat que, H El violoncel·lista xinès va actuar com a solista a festival d'Evian a França. La de les principals especialit- la forma sonata, és un ved'alguna manera, va prepa- Jian Wang, que actuarà el partir de 1982 al costat del seva carrera ascendent va zacions de Jian Wang és la ritable tour de forces tècrar el terreny a l'adveniment dia 8 d'agost amb la Sim- Gruppo Musicale di Shan- cridar l'atenció del recone- música de cambra; ha tocat niques i expressives per al del Romanticisme. Una fonia Varsòvia, va néixer el gai. L'any 1987, Wang va gut violoncel·lista brasiler al costat d'Isaac Stern i Ye- solista, que a més ha de culmostra d'aquesta teorització 1969. Als nou anys va ser tornar a tocar com a solista Aldo Parisot, que l'any 1985 fïm Bronfman en el curs del minar el moviment amb una preromàntica la trobem en admès al conservatori de als EUA al costat de l'Or- el va fer entrar en la Yale Mostly Mozart Festival al complexa cadència. Seguidael concert de la Reial Or- Xangai i el seu meravellós questra Filharmònica Cen- School of Músic (New Ha- Lincoln Center de Nova ment, VAdagio, (Langsam) questra de Cambra de Suè- estil va fer-lo famós a la tral de la Xina, en el curs ven, EUA), on Wang va aca- York. També ha tocat amb mostra el Schumann medicia.

Xina quan només tenia onze de la primera gira d'aquesta bar els estudis l'any 1989. Maria Joao Pires i Agustin tatiu, refleixu i poètic, abans L'any 1992 va realitzar, Dumais, formant un trio de que irrompi el Finale vivace Un primer exemple de les anys, després d'una memo- orquestra per Amèrica.

Poc després, els recitals al costat de l'Orquestra Sim- violí, violoncel i piano, i amb (Sehr Lebhaft), que mitjanpossibilitats dramàtiques rable interpretació del Cond'expressió el trobem en els cert per a violoncel, de de Wang van ser aplaudits fònica de Xangai, una llarga els quals ha gravat diferents çant la foscor del Re Menor moviments extrems del Con- Saint-Saéns. Un il·lustre del als més destacats escenaris gira per Europa, després de trios de Brahms per al segell ens conduirà a la brillant majestuositat del La Major. cert per a violí, oboè, cordes violí, Isaac Stern, va obrir-li del món, des de Nova York la qual va continuar oferint Deutsche Grammophon.

Jian Wang, un reconegut violoncel·lista

6 / XVI FESTIVAL INTERNACIONAL PE MÚSICA DE TORROELLA

EL PUNT / Estiu 1996

E L P R O G R A M A • Música antiga

"'<y; ,»-? „,

*,

-*&"•

^mg

X> V

. *J»

El Gabrieli Consort & Players, dirigits per Paul Me Creesh, actuaran en el festival el dia 13 d'agost.

La música antiga arriba amb els conjunts més destacats en la seva interpretació L'holandès Bob Van Asperen i el britànic Paul Me Creesh són les figures destacades d'aquests concerts l.I.l'ÍS TRULLÉN ORIOL PÉREZ

• La presència de tres dels conjunts més destacats un la interpretació regida pels criteris històrics dins el festival permet endinsar-nos en un univers en què la calidesa CAURÍEU CONSORT & PI.AYHRS Director: Paul Me Crcsh, director.

Obres: Missa festiva de Pasqua de la Capella Reial de Maria Tudor, de Sheppard-Tallis.

Dia: Dimarts, 13 d'agost.

B Dins del gran nombre de conjunts britànics immersos

en el món de la música antiga, The Gabrieli Consort and Players es configura com un dels equips musicals més rellevants apareguts en els últims anys. La seva excel·lència interpretativa i la important recerca musicològica portada a terme pel director del conjunt, Paul Me Cressh, ha donat un doble resultat.

D'una banda, l'assoliment d'un seguit d'atmosferes sonores amb la utilització dels instruments originals i de veus adequades als mateixos instruments. Per l'altra, i és en aquest camp on Me Cressh esdevé fascinador, la reconstrucció de cerimònies i oficis litúrgics on la música intervenia d'una manera diferent a la indicada per les fonts musicals arribades fins als nostres dies. Tenim a les nostres mans una missa a 4 veus, però com s'interpretava? Amb veus soles, amb

dels instruments originals i l'acurat treball vocal han esdevingut una premissa constant per assolir unes interpretacions plenes de càrrega emotiva, calidesa i expressivitat constant. Seran tres conjunts com el Cor

un doblament d'instruments? I quin cant pla s'afegia a la part polifònica?

Quin motet per a la comunió? Aquest seguit d'interrogants, en la proposta de Paul Me Creesh, esdevenen una resposta. Una resposta que no significa de cap manera una solució definitiva. sinó tan sols una proposta dels nostres dies (contemporània) per arribar a comprendre el que podien haver estat alguns dels esmentats oficis religiosos. Una mostra de la manera de fer de Crash es podrà veure a Torroella.

COR MADRIGAL DE BUDAPEST. HUNGARIAN VIRTUOSI Directors: Del cor, Feren Szekeres; del conjunt, Miklos Szcnthelyi.

Obres: Stabal Maler, de Pergolesi; Laudate Pueri Dumimtm, de Couperin; Cesate. omai cesate i Beatus Vir. de Vivaldi.

Dia: Divendres, 16 d'agost.

H El retorn a Torroella d'aquest important bloc musical hongarès, brinda l'oportunitat de realitzar un repàs de les distintes possibilitats expressives existents en la

Madrigal de Budapest, dirigit per Ferenc Szerkes. i els Hungarian Virtuosi, sota la direcció de Miklos Szethelyi, la perfecta pulcritud del Gabrieli Consort, amb la figura de Paul Me Creesh. i, finalment, l'Orquestra música religiosa del segle XVIII. Tres de les obres estan dins un context italià (la de Pergolesi, i les de Vivaldi) i l'altra mostra ens porta a la singularitat de la música religiosa versallesca.

Tot i la variabilitat de les propostes, un denominador comú és present en totes elles: la immersió en un tipus de composició que intenta transcriure el text que s'està proclamant. El que és el mateix: fer creïble, en una tasca gairebé més teològica que musical, el text utilitzat.

Tècniques provinents de

Barroca de la Comunitat Europea dirigida pel clavicembalista Bob van Asperen, els que ens traslladaran a obres representatives del catàleg de Sheppard, i de la música del segle XVIII.

la retòrica musical, com la inventio (correspondència dels afectes expressats amb un determinat context tonal, com pot ser-ho la patètica tonalitat de fa menor en el número que obre VStabat Mater de Pergolesi), VeL·boratio (és a dir, l'ordenació de l'obra musical a través de l'esquema del discurs clàssic: Exordium, Narratio, Propositio, Confutatio, Confirmatio i Peroratio —com a mostra de la confirmatio, reexposició d'una idea, podem parlar de la repetició del verset del Beatus Vir de

Un repertori paradigmàtic del segle XVIII ORQUESTRA BARROCA DE LA UNIÓ EUROPEA Director: Bob van Asperen.

Solista: Kate Clark, flauta.

Dia: Dilluns, 19 d'agost.

H L'Orquestra Barroca de la Unió Europea utilitza en les seves interpretacions reproduccions d'instruments del segle XVIII i ens immergirà en un repertori molt r e p r e s e n t a t i u del segle XVIII. El concert s'obrirà amb la interpretació de la

Battalia, de Biber, una pàgina plena d'elements descriptius que intenten, d'alguna manera, imitar onomatopeicament sons propis d'una batalla jugant amb els canvis i contrasts, característiques molt pròpies del període barroc. Seguirà el Concerto Armonico en Sol Major n:l de Wassenaer, una partitura que esdevé la més representativa de la seva producció. Tancarà aquesta primera part el cin-

què dels sis Concerts de Brandemburg de Bach. Amb una instrumentació concebuda per a un conjunt solista (violí, flauta i clavicèmbal), conjunt de cordes i baix continu, aquest cinquè concert de Brandemburg ha esdevingut un paradigma dins el repertori barroc. El fet que el clavicèmbal assoleixi un paper de protagonista i abandoni la tasca harmònica en el baix continu esdevé una de les primeres ocasions

en la història de la música instrumental. Ja a la segona part, ens trobarem amb una escriptura barroca de dissolució i que apunta vers l'escriptura galant i de l'estil sensitiu: la suite per a cordes en Sol Major La Putaine de Georg Philippe Telemann (1681-1767). Per acabar, la formació interpretarà el Concert per a flauta en Sol M de Manuel Pla (7-1766), un dels compositors clàssics catalans més destacats.

Vivaldi—) i la decoratio (utilització de figures retòriques, com pot ser-ho el cromatisme exacerbat per designar el dolor en diferents moments de VStabat Mater) ens parlen d'un intent que transcendeix el fet purament musical i s'endinsa en la recerca d'un absolut.

No és casualitat, així, que els romàntics veiessin en la música la possibilitat d'accedir a estadis més enllà dels límits de la raó. Mestres de l'irracionalisme religiós del segle X V I I I ( H a m a n n , Jung-Stilling o Lavater) havien arribat a teoritzar sobre una existència de Déu, únicament possible en l'interior de l'home. La música, en aquesta tasca, seria un camí d'accés. A través del text litúrgic, l'oient és endinsat en un espai que no intenta ni tan sols explicar-li una acció o fet (funció més pròpia de l'òpera o del teatre) sinó que és introduït en el món de la revelació, que el porta al recolliment, al silenci de la reflexió íntima en lloc de la paraula. Prou que ho havia entès això, Hàndel, quan digué que la funció dels seus oratoris no era delectar un públic, sinó fer-lo més bo.

XVI FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA PE TORROELLA / 7

EL PUNT / Estiu 1996

EL PROGRAMA • Dos solistes de prestigi

Jean-Pierre Rampal farà sonar de nou la seva meravellosa flauta a l'església de Sant Genis El pianista Joaquín Achúcarro interpretarà peces de Brahms, Ravel i Granados en el seu ja clàssic concert al festival LLUÍS TRULLÉN / ORIOL PÉREZ

I Un any més el Festival Internacional de Música de Torroella de Montgrí podrà disposar de la presència d'un dels intèrprets de flauta amb més prestigi d'arreu del món.

Es tracta del francès Jean-Pierre Rampal, que actuarà a l'església parroquial de Sant Genis el dijous 22 d'agost. Jean-Pierre Rampal interpretarà un repertori d'obres de Bach, Czerny, Kuhlau, Mozart i Martinu,

acompanyat d'un altre flautista de prestigi, el català Claudi Arimany. El pianista John Steel Ritter acompanyarà els dos intèrprets.

Un altre pianista reconegut arreu del món és Joaquín Achúcarro, que participarà de

nou en el festival, el dia 11 d'agost. Achúcarro, que també repeteix com a professor en els cursos internacionals de música, té previst interpretar peces de Brahms, Ravel i Enric Granados.

JEAN-PIERRE RAMPAL I CLAUDI ARIMANY Intèrprets: Jean-Pierre Rampal i Claudi Arimany,flauta;John Steel Ritter, piano.

Obres: Sonata pera dues flautes i piano, de Bach; Duo concertante, de Czerny; Sonata per a duesflautesi piano, de Mozart; Gran trio, de Kuhlau; Sonata per aflautai piano, de Martinu, i Gran fantasia di concerto, d'Hugues-Verdi.

Dia: Dijous, 22 d'agost.

JOAQUÍN ACHÚCARRO Obres: Brahms, Ravel i Granados.

Dia: Diumenge, 11 d'agost.

B Una representativa mostra de la literatura pianística de Brahms, Ravel i Granados integra aquest recital del mestre Joaquín Achúcarro.

Després d'interpretar les Dues ga votes en la menor i la major escrites per Brahms respectivament els anys 1854 i 1855, Achúcarro se submergirà en l'univers de VOpus 118. Les sis peces van ser escrites per Brahms en la seva màxima plenitud creadora, l'any 1893, esdevenint model del seu intimisme poètic i, pel reflex de la concepció simfònica del seu piano, una antològica mostra del seu estil. L'apassionat intermezzo inicial, amb un joc altern entre lluminositat i foscor, al que segueix un nou intermezzo, una de les pàgines més poètiques del seu catàleg, una Balada, que ens presenta el Brahms heroic, el monumental cànon que caracteritza VIntermezzo en fa menor, la serenitat mostrada en la romança o tota la dimensió tràgica, de desesperació, d'apassionament i vehemència de VIntermezzo en mi bemol menor, són el perfecte retrat de l'estil compositiu pianístic de Brahms.

• Un any més, i ja gairebé perdem el compte, la flauta d'or del marsellès Jean-Pierre Rampal tomarà a ser Torroella acompanyada, com ja ha estat habitual en les darreres ocasions, del seu deixeble més destacat: el català Claudi Arimany. Mestre i deixeble units, per tant, una vegada més per brindar al públic ja no tan sols un repertori que esdevé un recorregut per la literatura per a flauta o dues flautes amb acompanyament de piano (de Bach fins a arranjaments virtuosístics de temes extrets d'Un ballo in maschera de Verdi) sinó també la presència d'unes trajectòries artístiques que esdevenen glorioses i fornides d'èxits.

Figura cabdal en el panorama interpretatiu d'aquest segle, un dels principals artífexs en la difusió de tot el que envolta el món de la flauta travessera, Jean-Pierre Rampal es va formar a la seva ciutat de naixement. Més tard, va esdevenir flautista solista de l'orquestra de l'Òpera de Vichy (1946-1950), de l'Òpera de París (1956-1962), a més de ser un artista summament popular al seu país per les emissions radiofòniques de Ràdio París. Després d'aquesta etapa va iniciar una carrera brillantíssima que el va portar a actuar al costat de les més grans orquestres i a ser aclamat en els escenaris de major prestigi de tot el món.

Nomenat professor del Conservatori de París, l'any 1969, les seves interpretacions acompanyat pel clavicembalista i pianista Robert Veyron-Lacroix, la creació del Quintet de Vent Francès, i del conjunt Barroc de París, va revitalitzar el repertori de la música antiga reservada a instruments de vent, una tasca que a més de la recuperació d'obres de diferents autors permet elevar la flauta travessera al lloc de solista que semblava haver perdut al llarg d'un segle. Compositors de la categoria de Poulenc, Penderecki, Jolivet, han escrit per a aquest mestre en la interpretació del repertori clàssic que també ha popularitzat infinitat de partitures jazzístiques. Com a director d'orquestra ha actuat al davant de formacions tan destacades com l'Or-

El punt culminant del piano de Ravel és Gaspard de la nuit, una obra que neix quan el compositor francès decideix il·lustrar musicalment tres del poemes escrits per l'autor romàntic Aloysius Bertrand. Estrenada per Ricard Vifies el gener de 1909 a París, Gaspard de la Nuit és un viatge per tres paisatges diferents: l'atmosfera impressionista de l'Ondina, amb les notes que semblen diluir-se fluint sobre un pianíssimo encisador; les harmonies dissonants de Le Gibet (la forca), amb el rerefons sonor que ens mostra el toc d'una campana solitària i el patetisme del cos sense vida; i per acabar el món fantasiós dels follets: YScarbo, un dels moments tècnicament més temuts pels pianistes, amb les notes repetides a gran velocitat, i l'exigència de sonoritats d'una ampul·lositat considerable.

Claudi Arimany i Jean-Pierre Rampal, tocant a l'església de Torroella. questra Nacional de França, simfòniques de San Francisco, Montreal, Pittsburgh o Filharmònica de Los Angeles. Discogràficament la seva trajectòria resulta idènticament impressionant, amb més de 300 títols enregistrats.

Arimany, òbviament, no arriba als cims de Rampal, però ara per ara pot con-

siderar-se com un dels solistes catalans més internacionals. Solista de formacions tan variades com la Filharmònica Txeca, l'Orquestra Bach de Munic, l'English Chamber Orchestra, l'Orquestra Nacional de l'URSS o la Franz Liszt de Budapest, donen testimoni de la vàlua d'una trajectòria important també extensible

al món fonogràfic, com els primers enregistraments mundials de l'obra per a flauta i orquestra de François Devienne i dels tres concerts per a flauta dels germans Manel i Joan Pla amb l'English Chamber Orchestra. Obra cambrística de regust galant en la Sonata per a dues flautes i piano, de J.C.F. Bach, música a mig

camí entre la sempre difícil frontera de classicisme i romanticisme (Czerny) o el virtuosisme que tots esperem (Grande fantasia di concerto, per a dues flautes i piano sobre un tema de l'òpera Un ballo in maschera) són la proposta del concert de Rampal i Arimany que tancarà la setzena edició del festival.

Joaquín Achúcarro clourà el seu recital amb tres dels passatges més bells de Goyescas de Granados: la sentimental conversació amorosa establerta en El coloquio en la reja, la unió amorosa dels amants amb el rerefons rítmic de sonoritats properes a l'escriptura guitarrística i, finalment, el celebèrrim Pelele, el ninot mantejat del quadre de Goya, que ha esdevingut una de les pàgines més populars de Granados.

EIS 4 CANTONS

Entorn

8

Divendres, 28 de juny de 1996

Prevenció

d ' i n c e n d i s

L'Ajuntament insta el grup operatiu de l'ADF a "ajustar-se" a la legalitat La possibilitat que es dissolgui i s'integri al Gavall ha quedat de moment descartada

Impulsen la recollida d'ampolles de cava usades C.C. - Sant Cugat -

El suggeriment que l'Ajuntament va fer la setmana passada al grup operatiu de l'Agrupació de Defensa Forestal (ADR perquè s'integrés al Grup d'Autoprotecció de Valldoreix (Gavall) ha quedat de moment descartat. Ara, l'Ajuntament

exigeix al grup que, sí es vol legalitzar, introdueixi canvis en la seva estructura per ajustarse a les tasques que li corresponen. "Mai no els hem dit que marxin a casa seva", puntualitza el tinent d'alcalde de Serveis Urbans, Joan Reca-

sens, però el que sí que se'ls demana per poder integrar-se formalment a l'ADF són uns certs requisits. Sobretot, que eliminin tots els elements que poden portar els ciutadans a confondre el grup amb els Bombers.

Cl·l.l.v C|.R\ \!>\S - Sant Cugat/VaHdoreix l·l (|uc planteja l'Ajuntament és molt dar: es vol evitar equívocs <|tie puguin portar a contusions entre els ciutadans en cas d'una emergència forestal, "Estan descontrolats i t'ora del marc legal", afirma l'alcalde de Sant Cugat i president de l'ADK Joan Aymerich. l'er això. el tinent d'alcalde de Ser\eis l'rbans, Joan Recasens. adverteix que el grup operatiu ha de complir certs requisits "si vol incorporar-se legalment a l'Al )!•"", integrada per propietaris de terrenys. I ,a primera proposta de l'Ajuntament suggeria al grup <|ue s'integrés en el Grup d'Autoprotecció de Valldoreix, creat recentment. Per tant. i tot i que Recasens insisteix que "no es pot dissoldre el que no existeix" -el grup operatiu funciona des de fa un any però encara no està legalitzat-, a la pràctica, la primera proposta de l'Ajuntament suposava, precisament, la dissolució del grup com a força amb

IJI "disoluaó" delgrup operatiu es va plantejar per pnmer cop en la reunió dels grups antiincendis que es va fer la setmana passada. Foto: X.L. capacitat per extingir incendis.

Segons el seu responsable, Manel Gonzalez, l ' E M D els va comunicar divendres que "quedava anul·lat el que ens havien dit" i que, per tant, el grup va complir el servei habitual durant la re-

Aprofitar els recursos dins la legalitat

Que es delimitin les competències • Kl cap del parc de Bombers Rubí-Sant Cugat, Jordi Pallejà, considera que és a l'Ajuntament a qui correspon prendre qualsevol decisió sobre el grup operatiu de l'ADF. Fins ara, remarca Pallejà, "totes les queixes que hem tingut sobre l'actuació del grup les hem tramès a l'Ajuntament". Evita entrar en polèmiques, però recorda que les A D F amb capacitat d'intervenció -així ho preveu el pla Infocat de la Generalitat- es creen "on els parcs de Bombers són molt lluny, i aquest no és el cas de Sant Cugat". Pallejà reconeix que els moltesta que "confonguin" els Bombers amb el grup operatiu de l'ADF, i q u e aquests facin

vetlla. Un dia abans, s'havien distribuït per Valldoreix uns fulls volants on es demanava suport als veïns davant el que es considerava una nova agressió "a una iniciativa sorgida de Valldoreix". Una acció que Recasens atribueix a

"ments obtuses i mal intencionades". "El més normal és que ens haguessin dit que no acceptaven la proposta i hauríem buscat una alternativa". Ara, l'Ajuntament i l'KMD exigiran a l'ADF que compleixi una llista de requisits "que han plantejat els mateixos bombers", assenyala Recasens. Com a mostra, enumera el tinent d'alcalde, que "els avisin immediatament quan hi hagi una emergència" o que canviïn el color del cotxe o el número de telèfon "per ev itar confusions". "Si un veí té un problema amb ells, què passa? Qui se'n responsabilitza?", es pregunta. Aymerich, recorda, en el mateix sentit, que "si un dia hi hagués una desgràcia, la responsabilitat seria meva".

Respecte a altres actuacions, com pot ser apagar un contenidor que es crema, reclama "sentit comú" per discernir quan és suficient la intervenció estricta de l'ADF i quan s'ha d'esperar que arribin els Bombers. Gonzalez s'ha mostrat disposat a negociar una solució amb l'Ajuntament.

Jordi Pallejà "per sistema tasques que, segons Pallejà, no els corresponen, com és apagar contenidors o intervenir en accidents. Kl cap del pare de Bombers Rubí-Sant Cugat vol aclarir "Nosaltres som els bombers de tot el municipi, i potser la gent de Valldoreix no té tanta consciència d'això". / C . C .

• "Som partidaris que com més grups hi hagi fent tasques de prevenció i extinció d'incendis, millor", assegura el president d e l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, Jaume Sanmartí. En aquest context, el grup operatiu de l'ADF "és benvingut", sempre que "s'ajustin al marc legal que els correspon i assumeixin les responsabilitats que els pertoquen". Aquest és l'únic requisit, segons Sanmartí, que s'exigeix al grup, que actualment compta amb una col·laboració econòmica de l ' E M D que es destina, per exemple, a benzina. El president de l'entitat assegura que "farem el que calgui" i "ens reunirem tantes

El C e n t r e d'Ecologia i Projectes Alternatius (GEPA) és l'impulsor d'una nova campanya de recollida selectiva que servirà per reutilitzar les ampolles de cava usades i reincorporar-les al circuit de comercialització. De moment, la recollida es fa a vuit comerços de Sant Cugat: el Celler Santa Maria, Vins Noé, General de Begudes, el Celler Cal Caballu, la bodega Quirze i Alimentació Guimerà.

L'equip del GEPA recorda que. a diferència dels envasos de plàstic, tetra-brik o llauna, les ampolles de cava es poden fer servir fins a quaranta vegades abans de retirar-les de circulació.

L'empresa Labore de Sant Sadurní d'Anoia es fa càrrec de les ampolles que es recullin als comerços col·laboradors i en altres locals -restaurants, discoteques i càterings- que ho organitzen a nivell intern. La nova campanya del projecte d e recollida selectiva Residu Mínim segueix la filosofia habitual de reutilitzar els materials que puguin tenir més d'un ús.

El mercat Torre Blanca estrena horari d'estiu - Sant Cagat -

Jaume SaniHartí vegades com faci falta" per definir de quina manera ha de continuat el grup, i més tenint en compte, destaca Sanmartí, "que està situat a Valldoreix". "El que hem de saber exactament", afirma Sanmartí, "és com posar-los al servei del ciutadà en coordinació amb l'Infocat". / C.C.

A partir de dilluns vinent, dia 1 d e juliol, el mercat municipal T o r r e Blanca c a n v i a r à l'horari d'obertura al públic i s'adaptarà al d'estiu, com ja és habitual.

L e s parades del mercat estaran obertes tots els dies de la setmana - m e n y s d i u m e n g e de vuit del matí a dues de la tarda i de sis a nou del vespre.

Les úniques excepcions seran dilluns, q u e el mercat estarà tancat a la tarda, i divendres, q u e obrirà tot el dia ininterr o m p u d a m e n t . El nou horari d'estiu s'estrenarà dilluns, 1 de juliol, i estarà vigent fins al 30 d ' a g o s t . / C . C .

XVI FESTIVAL INTERNACIONAL PE MUSICA PE TORROELLA / 9

EL PUNT / Estiu 1996

EL REPORTATGE • Història del festival

Una fotografia històrica, del 1985. Junts a Torroella, entre altres personalitats, l'arpista Nicanor Zabaleta, el guitarrista Narciso Ycpcs i els compositois Xavier Monsalvatge i Frederic Mompou. Foto: JOSEP LLORET. El Festival Internacional de Música de Torroella de Montgrí arriba aquest any a la setzena edició. El festival, ara un esdeveniment plenament consolidat, va iniciar-se el 1980 a m b un cicle de cinc concerts. Des de llavors, cl festival ha acollit solistes tan prestigiosos com Yehudi Menuhin, Jean-Pierre Rampal o Jordi Savall, cantants com J a u m e Aragall i Thomas Quansthoft i un munt de formacions i orquestres d'arreu d'Europa.

Un esdeveniment musical consolidat El Festival Internacional de Música de Torroella compleix setze anys ORIOL PÉREZ

• E l Festival Internacional de Música de Torroella de Montgrí, organitzat per Joventuts Musicals de la mateixa població, es va iniciar el 1980 amb un cicle de cinc concerts aprofitant els marcs arquitectònics de l'església gòtica de Sant Genis, la plaça porticada goticorenaixentista de la vila i l'antic convent dels agustins (construït a final del segle XVII i desamortitzat el 1835).

D'aquells cinc concerts inicials, el festival de Torroella s'ha convertit en un important esdeveniment musical on tenen lloc, a part dels atractius concerts de diferents gèneres, els Cursos Internacionals d'Interpretació Musical —que aquest any arriben a la tretzena edició—, el Concurs Internacional de Cant Jaume Aragall —que compleix la tercera edició—, projeccions de pel·lícules mudes amb música en viu, un cicle de cinema musical, un cicle de música del segle XX, un cicle de joves intèrprets, a més de concerts dedicats al públic infantil.

El fet que en aquesta petita població empordanesa de poc més de 6.000 habitants hi hagués aquesta important oferta musical va ser definitiva perquè el 1993, a la ciutat de Pesaro, el Festival Internacional de Música de Torroella de Montgrí fos admès com a membre de la prestigiosa Associació Europea de Festivals, dins la qual s'apleguen els 60 esdeveniments musicals més importants d'Europa.

Prestigiosos solistes En aquests quinze anys d'existència del festival a Torroella de Montgrí han passat prestigiosos solistes i sòlides formacions que n'avalen la qualitat.

Els violinistes Yehudi Menuhin, Pinchas Zukerman, Ruggiero Ricci, el flautista Jean-Pierre Rampal, els cantants Victòria dels Àngels, Jaume Aragall, Renata Scotto, Katia Ricciarelli, Thomas Quansthoft, el pianista Joaquín Achúcarro, el viola de gamba Jordi Savall, el guitarrista Narciso Yepes i l'arpista Nicanor Zabaleta són alguns dels

de Espana o la del Gran Teatre del Liceu se sumen a altres formacions cambrístiqucs que han passat per Torroella: l'English Chamber Orchestra, la Franz Liszt de Budapest, l'Orquestra de Cambra de la Filharmònica de Berlín, etc.

Torroella, de fa uns anys, ha estat pendent de les noves fornades de conjunts historicistes i, sense cap mena de dubte, pot dir-se que a Torroella han passat els conjunts europeus més importants amb instruments originals: la Capella Reial de Catalunya de Jordi Savall, l'Europa Galante de Fabio Biondi, Musica Antiqua Kòln de Reinhard Goebel, II Seminario Musicale de Gerard Lesne, The Scholars Baroquc Ensemble, The Tallis Scholars, el Collegium Aureum i la Freiburger Barockorchester de Gottfried van der Goltz.

A la dreta, sota la geganta de Torroella, el violinista mundialment famós Yehudi Menuhin, que va tocar en el festival el 1988. noms que han passat pel festival.

Orquestres filharmòni-

ques com les de Minsk, Riga, Ostrava i simfòniques com la Martinu, la Nacional

Musica del segle XX Si la presència d'importants intèrprets en el festival és una de les preocupacions de Joventuts Musicals, també ho és la programació de

música del nostre segle. Torroella de Montgrí té un gran respecte per l'impuls de la música dels nostres dies i ha estat en el marc del festival on s'han estrenat obres de més d'una vintena de compositors catalans, entre els quals cal destacar Xavier Benguerel, Lleonard Balada, Xavier Montsalvatge i Jesús Rodríguez-Picó.

En tots aquests anys, a Torroella s'han pogut escoltar les obres més importants de la música occidental. Només la primera i la tercera simfonies de Beethoven són, a tall d'exemple, l'assignatura pendent per completar la integral de les simfonies beethovenianes executades a Torroella.

Wolfang Amadeus Mozart (1756-1791) ha estat el compositor més interpretat a Torroella, sense oblidar Johann Sebastian Bach, Antonio Vivaldi i Franz Schubert, que apareixen com uns compositors força programats en el festival.

Les dues obres més interpretades, totes dues en cinc ocasions, han estat la Simfonia simple de Benjamin Britten i la Serenata per a cordes, Op. 48 de Txaikovski, una dada que, juntament amb la realitat que Mozart, Bach, Vivaldi i Schubert han estat els compositors més programats, podria obrir una sèrie de pautes reflexives d'allò més interessants en el camp de la sociologia musical i en el reconeixement d'un hipotètic cànon de compositors occidentals.

10 / XVI FESTIVAL INTERNACIONAL PE MÚSICA DE TORROELLA

EL PUNT / Estiu 1996

CICLE DE MUSICA DEL SEGLE XX • Una aposta pel futur

Sis obres de compositors catalans seran estrenades en el Cicle de Música del Segle XX D Albert Llanas, Lluís Gasser, Josep Maria Guix, Josep M. Mestres Quadrenys, Anna Cazurra i Josep Manuel Rio Pareja F. TAVERNA-BECH

• Si el festival de Torroella de Montgrí ha assolit la consideració dels afeccionats musicals del país és perquè escull, sense prejudicis, les programacions. Veritable-

ment, en els concerts de Torroella pot dir-se que es recorre tota la història de la música en el ventall d'obres que s'hi interpreten.

Així, any rere any, tant les velles polifonies medievals com el jazz, l'òpera, les obres

dels clàssics i les partitures tot just acabades d'escriure dels nostres compositors hi tenen cabuda. Aquest és l'estil i la manera de fer dels grans festivals europeus i és aquesta també la manera d'atorgar al concert la

seva veritable dimensió cultural i no reduir-lo al pur esplai auditiu o bé a l'espectacle impactant que, a la llarga, de tant insistir en uns determinats repertoris, transforma la música en simple objecte de consum.

2111 GÒTIC BASS ENSEMBLE Obres: Qüestions and answers, de Montsalvatge; Divertissiment, de Barboteu; Sonades del vell record nou (estrena), de Mestres Ouadreny; Peni poema pera quintet de metall (estrena), d'Anna Cazurra; Four Sketches, de Plog; l'ettoriel, de Guinjoan; Suite Avalon, de Rio Pareja.

Dia: Diumenge. 21 de juliol.

donat a conèixer fa poc temps, pels volts del 1986, Llanas ha escrit ja una sèrie d'obres d'evident maduresa, en què amb fecunda imaginació i àgil intel·ligència crea un cosmos sonor personal i de vigorós contingut expressiu que difícilment cau en formulismes purament artesanals o bé en la simple intenció d'impressionar els erudits de la composició.

• E l grup de metalls 2111 Gòtic Brass Ensemble presenta un programa en què figuren obres tan significatives com Qüestions and answers de Xavier Montsalvatge, i. amb les seves interessants referències al món del jazz, el brillant Vectoriel, de Joan Guinjoan. A la vegada, el programa ens proposa tres estrenes d'obres catalanes. La primera és de Josep M. Mestres Quadreny, un dels nostres compositors més compromesos en la recerca de nous plantejaments creatius com també amb l'avantguarda artística. Amb un títol inqüestionablement poètic, Sonades del vell record nou, Mestres estructura la seva música per mitjà del càlcul basat en els números fractals, assolint crear un món sonor quasi de naturalesa galàctica i autònom, l'originalitat del qual posa de manifest la independència de l'autor davant dels <-ismes» que han anat proliferant en la nostra centúria. D'altra banda, la posició estètica de la jove Anna Cazurra (Barcelona, 1965) no té res a veure amb les idees de Mestres. Aquí, la música arrenca de plantejaments propers a l'expressionisme de la nova Escola de Viena, terreny en què Anna Cazurra es mou amb evident seguretat. El seu Petit poema per a quintet de metall, si més no. atrau per la seva lògica constructiva i la notable fantasia a l'hora de desenvolupar el material temàtic. Quant a Avalon, de Josep Manel Río (Barcelona. 1^73), s'adscriu a estètiques provinents del neoelassieisme. les quals queden més que justificades amb l'encert de l'equilibri formal de l'obra i el seu vital lirisme.

Cal remarcar que ambdues partitures han estat guardonades en el Concurs Frederic Mompou per a Joves Compositors de 1996 que anualment convoquen les JJMM de Barcelona.

GRUPO MANON Intèrprets: Víctor José Ambroa, violí; Josep Lluís Estellés, clarinet; Amparo Lacruz, violoncel; Andreu Riera, piano, i Salvador Martínez, flauta.

Obres: Trio per a violí, violoncel i piano, d'Yves; Canvas (estrena), de Guix, i Simfonia de cambra per a violí, violoncel, clarinet, flauta i piano, de Schoenberg.

Dia: Divendres, 9 d'agost • El Grup Manon, un dels conjunts que avui està fent una destacada carrera, ha inclòs, al costat de la Simfonia de Cambra de Schoenberg —en un magnífic i densíssim arranjament de Webern— i de la música lliure de prejudicis i personalíssima de Charles Ives, una obra del jove Josep M. Guix (1967). En la formació musical de Josep M. Guix han intervingut compositors de marcada diversitat estètica com són Gabriel Brncic. Benet Casablancas i Miquel Roger, un ventall pedagògic que, en certa manera, sembla apuntar cap a una posició eclèctica del jove autor en seu plantejament de la creació i, a la vegada, la seva voluntat d'allunyar-se d'actituds estètiques llargament seguides per l'ortodòxia contemporània. Canvas està estructurada en sis moviments i el seu llenguatge és de gran complexitat. L'obra va ser escrita el 1995 i ha estat guardonada a Alcoi.

A dalt, la compositora Anna Cazurra. A baix, Albert Llanas i Josep Manuel Río Pareja, de qui s'estrenaran obres al festival.

Intèrprets: Víctor Parra, violí; Josep Maria Tarrassó, violí; Carlos Sceo, violí; Lluís Heras, violoncel, i Jordi Masó, piano.

Obres: Quintet amb piano Op l, núm 1, de Dohnanyi; Quintet amb piano (estrena), d'Albert Llanas, i Quintet (estrena), de Lluís Gasser.

Dia: Dissabte, 3 d'agost B Un conjunt integrat pels brillants i joves solistes esmentats anteriorment serà

l'encarregat d'estrenar dues obres dels compositors catalans Lluís Gasser i Albert Llanas.

Lluís Gasser (Barcelona, 1951) pertany a una de les primeres generacions que, després de la dels quinze fundadors, es va incorporar a l'Associació Catalana de Compositors. Al marge, Gasser ha desenvolupat una

considerable carrera com a guitarrista i pedagog. Quant a l'aspecte compositiu, va tenir com a mestres Cristóbal Halftter i Mestres Quadreny. Globalment, les seves obres revelen un treball veritablement conscienciós, en què les audàcies de la recerca sonora —entesa aquesta en el bon sentit de la paraula— obeeixen a fi-

nalitats primordialment expressives a la vegada que han estat ben calibrades abans de fixar-les en el pentagrama.

Per la seva banda, Albert Llanas (Barcelona, 1957) pot considerar-se un dels creadors més interessants de les darreres promocions.

Conceptuació que ha assolit pel seu interès manifest, no

solament dirigit cap a les darreres tendències de la música electroacústica, sinó també pel seu coneixement del món del jazz i no cal dir dels moviments derivats del postserialisme. Això li ha donat una visió molt àmplia dels recursos dels quals es disposa avui per a la creació musical. Malgrat que la seva trajectòria creativa s'ha

Homenatge a Gerhard Dintre d'aquest cicle de música del segle XX tindrà lloc, el dia 27 de juliol, un concert d'homenatge al compositor vallenc Robert Gerhard, de qui aquest any se celebra el centenari, i el seu deixeble Joaquim Homs.

Olga Serra, soprano; Anton Serra, flauta; Emili Pascual, oboè; Joan Pere Gil, clarinet; Eugènia Sequeira, fagot; Enric Martínez, trompa, i Guerasim Voronkov, piano, seran els encarregats d'interpretar un seguit de peces d'aquests dos compositors, com són el Quintet per a flauta, oboè, clarinet, fagot i trompa i les SL· cançons populars catalanes per a soprano i piano, de Gerhard, i les Cinc cançons per a soprano i quintet de vent, de Carner-Homs, i el Quintet de vent núm. 2, d'Homs.

XVI FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA DE TORROELLA / 11

EL PUNT / Estiu 1996

EL PROGRAMA • Cinema muti musica

El gran actor expressionista Emil Jannings és el protagonista de Tartüff, una curiosa adaptació del drama de Molière, signat per F.W. Mumau.

El festival recupera la partitura original de Giuseppe Becce per al «Tartüff» de Murnau Serà interpretada en directe, com a acompanyament del film, pel pianista Ulrich Rügner ÀNGEL QUINTANA

• El Festival Internacional de Música de Torroella de Montgrí, fidel a la seva política de recuperació de clàssics del cinema mut amb acompanyament musical, va oferir-nos En els anys esplendorosos del cinema alemany hi va haver sempre una gran preocupació perquè les grans produccions tinguessin una gran banda sonora simfònica en perfecta sincronia amb les imatges. Entre els músics que van treballar per als grans estudis alemanys, una de les personalitats més curioses va ser el compositor originari de Venècia Giuseppe Becce. La llegenda afirma que Giuseppe Becce va arribar a Alemanya abans de la Primera Guerra Mundial i que va fer d'actor en un film de l'època, interpretant el paper de Richard Wagner. Becce es va especialitzar en l'escriptura dels anomenats cue sheets, partitures en les quals es recollien alguns temes melòdics que eren utilitzats com a guia per als pianistes o orquestrines que acompanyaven en directe algunes pel·lícules. Giuseppe Becce

va escriure per a Murnau la partitura de Der letze Mann {L'últim) (1924), de Tartüff (1925) i una primera versió, no acabada, de la banda sonora de l'obra mestra del d i r e c t o r , Faust (1926), la qual seria acabada pel compositor Werner Ri-

l'any passat la possibilitat de conèixer la banda sonora original de Gottfried Hupertz que va acompanyar l'estrena de Metròpolis (1927) de Fritz Lang. En aquesta edició, el festival ha decidit apostar per un altre

chard Heymann.

Murnau era una personalitat amb una sensibilitat especial per la música, que considerava com a part fonamental del producte fílmic final. Tal com ha recollit l'historiador Luciano Berriatura, en un article per a la revista Archivos de la Filmoteca, Giuseppe Becce va discutir amb Murnau tots els detalls de la partitura de Der letze Mann i de Tar-

tüff, demostrant en tot moment tenir una gran imaginació i disposar d'un gran domini de la dramatúrgia musical. Segons testimoni del mateix Becce, Murnau rodava algunes escenes amb una durada més llarga del que era habitual, dilatava el ritme fílmic per tal d'aconseguir que la partitura musical pogués desenvolupar-se amb tota comoditat.

Dins la filmografia de

gran clàssic del cinema alemany d'entreguerres, Tartüff (1925) de Murnau, recuperant la partitura original que el músic italià Giuseppe Becce va escriure per a les projeccions públiques del film. Tartüff, F.W. Murnau, Tartüff és un cas especial. La pel·lícula va suposar un repte important, ja que Murnau va haver de substituir l'elaborat text dramàtic de Molière per un sofisticat treball visual en el qual la gestualitat de l'actor i els moviments de la camera constituïen els elements expressius bàsics. Inicialment, Tartüff va ser pensada com una obra d'homenatge a l'art interpretatiu d'Emmil Jan-

considerat com un brillant exercici de transformació de la teatralitat en discurs fílmic, serà projectada el dissabte 10 d'agost a la plaça de Torroella, amb acompanyament al piano a càrrec d'Ulrich Rügner.

nings, el gran actor del teatre expressionista del període. Murnau va acceptar realitzar la pel·lícula a contracor, ja que la seva obsessió era fer un film de gran densitat visual, a partir del Faust de Goethe. Per tal d'evitar els condicionaments teatrals, Murnau va decidir amb gran encert proposar un joc de miralls a l'interior de l'obra, que servís per demostrar de quina manera el

Un apartat dedicat al cinema i la música ÀQ.

• Coincidint amb la celebració, en diversos indrets, del centenari de l'arribada del cinema a l'Estat Espanyol, el Festival de Música de Torroella ha decidit recuperar una de les grans joies del vell cinema musical, la versió que Benito Perojo va fer de la popular sarsuela de Ricardo de la Vega La verbena de la Paloma, l'any 1934. El film, considerat com una de les obres més importants del cinema de la segona República, constitueix un dels intents més dignes i reeixits de traslladar

els postulats musicals de la sarsuela, el gènere musical més popular a l'època, al cinema. El film, que va ser realitzat en l'època de desenvolupament del sonor, està interpretat per Raquel Rodirigo, Chro Leonis i Miguel Ligero i destaca per la seva habilitat compositiva i per la imaginació amb què són tractades les diferents peces cantades. La projecció del film serà presentada per Romà Gubern, catedràtic de Comunicació Audiovisual de la Universitat Autònoma i autor d'una monografia sobre Benito Perojo.

La verbena de la Paloma, de Benito Perojo, servirà per inaugurar un cicle de cinema musical que es desenvoluparà de forma paral·lela als concerts del festival. El cicle també inclourà la projecció d'Olvidar Mozart (1985), de SIavo Luther. Aquest film, de producció txecoalemanya, va ser realitzat poc temps després del popular Amadeus de Milos Forman i dissenyat com un intent de desmitificació de Mozart, centrat en les seves activitats maçòniques. El film parteix de la mort del compositor per tal de proposar, a partir

d'una sèrie deflashbacks, un recorregut pels aspectes més foscos de la seva biografia.

El cicle de cinema musical es tancarà amb la projecció de La flauta màgica (1975), la interessantíssima versió fílmica que Ingmar Bergman va realitzar de la popular òpera de Mozart. La flauta màgica d'Ingmar Bergman està considerada com una de les més brillants reflexions sobre les relacions entre el llenguatge operístic i el cinematogràfic. Bergman va desenvolupar-hi tota la saviesa adquirida en els seus muntatges teatrals.

tema de la hipocresia, que constitueix l'eix de la peça de Molière, era un tema vigent en les diferents èpoques. L'acció comença en l'època actual i presenta la història d'un vell avar que es deixa convèncer per la seva mestressa perquè deshereti el seu nebot. En assabentar-se de les estratègies de la mestressa, el nebot decideix fer-se passar per propietari d'un cinema ambulant i es presentarà a casa del vell avar per tal de projectar una obra, la qual no és altra que una adaptació del Tartufe de Molière. Al final, l'obra clàssica servirà de model per tal de canviar la conducta de la família i destruir la hipocresia. L'innovador joc de cinema dins del cinema va servir a Murnau per explorar visualment dues èpoques diferents i plantejar-se un sofisticat treball de representació que diluís la càrrega del text original. Com en totes les obres mestres de Murnau, la reconstrucció del passat apareix condicionada pel gran llegat de la representació pictòrica. Malgrat partir del teatre, Tartüff converteix la pintura en l'element bàsic de la representació.

*w«ai

.."•y .

*~,4

Í^M Mi-: $

EL FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA DE TORROELLA DE MONTGRÍ TÉ LA COL·LABORACIÓ I EL PATROCINI DE FUNDACIÓ CAIXA DE CATALU #•

* .

.«.

••'•üiP u??!mmmi

FUNDACIÓ CAIXA DE OXTALUNYA

.,?

Societat 13

ELS4CATVIW8 Divendres, 28 deJuny de 1996

E n t i t a t s

El dia 5 acaba el termini per als cartells de Valldoreix

Programació especial de festa major a la ràdio ÀNGELS GASTI IKRA

- Sant Cugat -

ÀNGKI.NCASTI KRA

- Sant Cugat Ràdio Sant Cugat ha preparat una programació especial durant els dies de testa major per poder cobrir totes les activitats que integren la festa. Del 11 al 30 de juny. Ràdio Sant Cugat és la ràdio de la festa major. Tots els treballadors de l'emissora municipal estaran disponibles per cobrir la informació que genera la festa major del municipi. Des de les 8 del matí fins a les 12 de la nit, la música es combinarà a m b la informació en directe de totes les activitats que s'inclouen en el programa, i de les incidències que hi hagi durant els dies de la festa major.

HI dia de Sant Joan, Ràdio Sant Cugat es va afegir a la iniciativa que van seguir 160 emissores de ràdio i televisió per assolir un nou rècord català. A un quart d'una de la tarda, el director de l'emissora. Xavier Fornells, va llegir un manifest en commemoració dels èxits d'or catalans. Després, es va emetre la cançó de Lluís Llach Un pont de mar blava, que va guanvarel premi èxits d'or l'any 1993.

Kls originals que optin al concurs de cartells per a la festa major de Valldoreix es poden presentar a la (lasa de Cultura fins al cinc de juliol. Segons les bases d'aquest concurs, les obres que es presentin hauran de ser inèdites, i cada autor només podrà presentar una peça.

Kls originals que es presentin hauran d'estar muntats sobre fusta, i les mides que s'han establert són de 67 per48 centímetres. I ,es bases indiquen també que els originals hauran d'estar fets amb el sistema de quadricomia. D'aquesta manera, es podran reproduir a quatre tintes.

Mediterrània es presenta en públic P r o b l e m e s tècnics d'última hora van fer ajornar divendres l'inici de l'actuació del nou grup de ball de l'Esbart Sant Cugat, iVlediterrània. L'espectacle, que va aplegar un centenar d e persones, va servir per presentar

en públic aquesta nova secció, q u e pretén donar cabuda als nous balladors q u e surtin d e l'escola de dansa i recuperar, a més, les coreografies de les primeres èpoques de l'esbart creades pel seu primer director ar-

tístic, Salvador Melo. La secció, q u e dirigeix Oriol Canas, va ballar, e n t r e altres danses, Xarxes i rems. Ca talo nia i l ' £ í punyolet, amb l'acompanyament de la cobla La Principal de Llobregat. / C.C.

Kls cartells hauran de tenir les llegendes "Festa major de Valldoreix" i "Dies: del 7 al 16 de setembre ". La data en què es donaran els premis es determinarà en ei programa de festa major de Valldoreix. Kls originals que es presentin quedaran exposats en una mostra que es farà al casal de cultura de Valldoreix durant tota la festa major.

PROHIBIT ENCENDRE FOC (Segons Decret 64/1995 de la Generalitat de Catalunya)

Entre el 15 de març i el 15 d'octubre a tot el terme municipal No es permet fer cap tipus de foc, excepte en jardins privats ben condicionats i emprant barbacoes amb mataguspires

4» Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

Telèfon Bombers 085

ÀREA DE MEDI AMBIENT

14 Societat

E1ÍVÍC4NTÜNS Divendres, IX de ium de 1996

E n s e n y a m e n t

Dos terços dels nens (PESO es volen quedar a dinar a l'institut Les solucions per acollir els alumnes seran provisionals aquest curs A p r o x i m a d a m e n t dues t e r c e r e s parts dels a l u m n e s q u e c o m e n ç a r a n l ' E S O al s e t m e b r e han d e m a n a t q u e d a r - s e a d i n a r e l migdia als c e n t r e s d ' e n s e n y a m e n t s e c u n d a r i .

Les x i f r e s es c o r r e s p o n e n a p r o x i m a d a m e n t

A M . K I . S C A S I Ï'KRA

- Sant Cugat I,'institut Leonardo da Vinci haurà d'adaptar la cantina que hi ha al centre per acollir els setanta nens que es volen quedar a dinar aquest curs. Aquesta xifra correspon als alumnes que passaran tot el dia a l'institut només quan hi ha^i classe a la tarda, tres dies a la setmana.

Però, a m é s , hi ha q u a r a n t a alumnes que dinaran a l'institut també els dos dics que només hauran d'anar a classe al matí. Per a aquests alumnes, s'han preparat activitats a la tarda, que permetran als nois ocupar el temps encara que no facin classes. Kls mateixos monitors que s'encarreguin dels nens a l'hora de dinar faran els jocs i activitats extraescolars.

Per solucionar el problema dels

a m b les p r e v i s i o n s , p e r ò els e s p a i s p e r inst a l · l a r els m e n j a d o r s no són d e f i n i t i u s . D'ac o r d a m b la d e m a n d a q u e s'ha f e t , s'establiran les o b r e s d ' a d e q u a c i ó , q u e no e s t a r a n a p u n t f i n s al c u r s s e g ü e n t .

però, no es faran fins l'any que

La demanda dels ve, durant el curs 97-98. serveis de menjador i A l'Arnau Cadell hi ha noranta alumnes d'ESO, i el percentatge transport s'ha calculat de nens que s'hi volen quedar a dinar és similar al del Leonardo. en funció de les L'institut Angeleta Ferrer té 150 alumnes d'ESO, i n'hi ha cent enquestes que es van * que es quedaran a dinar els tres trametre als pares en el dies a la setmana que pertoquen. nens, quaranta volen període d'inscripció D'aquests també dinar al centre tota la setmana. als instituts

àpats, l'institut Leonardo da Vinci ha contractat una empresa de càtering, perquè no hi ha cuina.

Aquest no és el problema, per exemple, de l'Arnau Cadell, on sí q u e n'hi ha, de cuina, però s'hauran de fer obres per construir un menjador. L e s obres,

El transport està garantit només a l'institut Leonardo da Vinci, perquè és el que està més lluny del centre del municipi. Segons el director de l'Angeleta Ferrer, Josep Lluís Domeyó, la majoria dels nens que faran ESC) aniran caminant a classe. L'Ajuntament reforçarà les línies dels autobusos, i es mirarà d'obtenir descomptes als ferrocarrils.

La pluja va deslluir la revetlla i va impedir els inridents. Foto: X. I.A RROSA

Un Sant Joan passat per aigua ANC;EI.S CASTUERA

-Sant CagatLa revetlla de Sant Joan va quedar passada per aigua, perquè la nit de diumenge a dilluns va caure un bon xàfec. I ,a discoteca mòbil que s'havia d'instal·lar a la

plaça del Coll no va funcionar, i Els Nois de la Mare, que havien d'amenitzar la revetlla al Pla del Vinyet, no van gosar ni tan sols fer les proves de so. La policia local i els bombers van tenir, en canvi, una de les nits de Sant Joan més tranquil·les dels últims anys.

r PARADA,

SQUASH

Vingui a provar els nostres menús PRIMER, SEGON PLAT i POSTRES 950 + CAFÈ 990 PTA Cafeteria Restaurant

Agraeix l'exit

BELLATERRA

RESTAURANT CAN EDO

C Lleó, XIII

692 24 24

Carn a la brasa i calçots

CERDANYOLA D E . VALLÈS

RESTAURANT CAN OLIVÉ

Av Flor de maig. 122

530 88 39

Cuina de mercat

REST. EL VIEJO ROBLE

C1'Altamira. 36

691 73 55

Peix, marisc

Obert tota la setmana

LA FLORESTA

REST. RANCHO EL PASO

O'Pas Estació, 15

674 38 03

Cuna catalana. banquets

Tancat diürn, nit i dill. no festius

MIRASOL

UASJANER

C.'Guadalajara. 14

674 23 15

Cuina variaaa

Tancat dimecres tarda

LAPONDEROSA

C.'Vctóna.18-20

589 25 71

Brasena

LA NANSA

Ctra Sabadell. 47

699 11 52

Paelles, marisc, f r egic

' a r c a t dmarts nit i dimecres

EL PORTALET

PI. del Dt Guardiet, 14

588 54 68

Pizze r a cuina catalana

Tancat diumenge-dilluns tarda-nrt

586 42B1

Menj, i:ana

d'acoNida que ha tingut el nostre menú diari de:

HOSTAL DEL GALL

950 Pts.

SANT CUGAT DEL VALIES

Club Sant Cugat C/Sant Jordi Tel. 674 98 62

la vida

C o m si

la x o c o l a t a . . .

^fvffv

els e n t r e p a n s . . .

•ffvff».

el c a f è . . .

t^rh.

les p a s t e s . . .

4f^fK

e l suií...

.ftxff*

|| ••

PI. Barcelona Tel 675 52 46

Vine a gaudir de la terrassa d'estiu

LA PALTA

Rambla Can Mora, 24

589 50 11

Franx'j-ts

degustació

Dijous tancat excepte festius

Rambla Can Mora, s/n 08110 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Tel. 589 26 97

TarcaJ c ssab'es excepte reserves ODert tots els dies

CAN AMETLLER

Camí can Ametller, s.'n

574 31 51

Cuina me-cat

Especialitzat en bacallà

CHEZPHILIPPE

Plaça Pep Ventura 5

674 94 84

CL'r-a i-a^cesa r r e n j ciar

Tancat diss. migdia i dium.

CANTINA EL MEXICANO

O Enoava ! laaa 10

589 18 25

C^ ra

'-,cxcana. Tancat dilluns

LA GRANJA

C' St Anton.-plaça Barcelona

675 52 46

Cuina casolana

SNIPPERS

C Enric Granados, 7

675 31 41

6-asena

GRANJA BAR EL MONESTIR

Plaça Augusta, 2

589 54 92

E;r-.j'zars ; tapes casolanes Obert de 8 a 10 nit

RESTAURANT CA L'AVIA

Cl Sant Antoni, 13

674 05 85

Cuna catalan.ïnternac

Servei de bar

MESOMENYS

Cr Elies Rogent, 14

589 38 23

Mexicà-rrenú català

Obert al migdia

BAR REST. EL M O U

Plaça Pep Ventura, 3

589 17 40

Menú diar i prod. ibèric

CAN BARATA

Ctra Rubí a Sabadell m 15.200

697 06 52

Cargol 'launa/arròs negre

LACARBONERIA

C Vila. 8

675 14 51

Tapes casolanes, torrades

LA CANTONADA

Plaça Monestir, t

584 23 32

Creps, amanides menús

EL TAST

C/AlfonsSala. 9

589 15 02

Marisc, menú, cuina rnerc.

Repa-tir a partir de les 12 h

REST. PANXA CONTENTA

Pg. Olabarna, 69

589 06 07

Cuina de mercat

Obert tot el dia

PARADA I F O N 0 A

Rbia Can Mora s/n

589 26 97

Cuina catalana

Dilluns vespre tancat

BRASERIA LA BOLERA

C Baixada de l'Alba, 20

674 16 75

La nostra esp és qualit

Tancat diumenges nit

BAR RESTAURANT EL MESON

Plaça Octava. 5

674 10 47

Brasena i cuina de mera

BRASERIA DEL MERCAT VELL

Plaça Pere San, 6

589 52 40

Calçotada

Obert tot el dia

LA PASTA BCHXA

C.'Alfons Sala, 24

67515 03

Pizzena, creperia

Tancat dilluns

TY-BIHAN

C: Indústria,27

675 14 02

Crepena bretona

Menú de dilluns a divendres

MINIGOLF BAR MGSC

C: Santa Engràcia. 15

589 29 71

Carn a la brasa, tapes

CAPITÀN COOK

Pi UuisMillet, 1

589 61 61

Cuina colomal

Obert tols els dies

SQUASH

C Sant Jordi, 33-35

589 14 96

Cafeteria o,zzes, menú

Pasta fresca

CASINET

Cami Can Ganxet, 47

589 50 83

Menú diar 1 ent-epans

Obert teta la setmana

ITALIANS 3

San; Bonaventura, 6

674 64 33

Menú diari

Diumenge matí tancat

ESPEC. EN BACALLÀ

RESTAURANT VALL D OR

Rambla M Jacint Verdaguer 185

674 11 41

Dies festius bufel ll.ure

RESTAURANT MAS ROIG

P aça Mas Roig. 4

675 00 86

Xai, entrecot a la brasa

Tancat diumenge nil

Tel. 699 05 60 • 588 42 81

musica autentiai

%X 'Hijtüu

/

f

* Obert cada dia

PI. Octavià, 5.

Tel. 67410 47/589 27 02 SANT CUGAT DEL VALLÈS

H

*Rt?ntemmnt

C U I N A DE MERCAT C/ Xercavins, 8 08191 RUBÍ (Barcelona)

QUALITAT

Cafè mòlt natural o mescla 250 Q jfí

ÚNIC

Oferta vàlida del 2 7 de juny al 8 [uliol de 1 9 9 6

16

Societat

E1S /CAMÏ)!NS Divendres. .'8 de juny de 1996

A n t i m i l i t a r i s m e

Onda Rambla El jutge de Terrassa traspassa el judici a Ivan premia el taller Ambrós a PAudiència Provincial de Barcelona Jeroni de Moragas Uinsubmís santcugatenc creu que no ha de serjutjat perquè "no sóc un delinqüent" -Sant Cugat-

CM. - Sant Cugat -

HI fisc.il demana nou anys d inhabilitació i 24 mesos de presó que es piulen substituir per una multa <le .í.ODH pessetes diàries durant aquest període

Z.loO.lKXI

pessetes- pel saimutytenc Ivan Ambrós. jutjat per insiibmissió.

La defensa \a demanar i|ue es "pensés que Ambrós representa un ^rup important de la societat ei\il". Segons lranccsc Arnau. advocat il'Ambrós. els insubmisos lluiten per un Hstat desmilitarit/at i aquesta és una causa social. 1-11 judici, però, s'haurà de celebrarà l'Audiència Provincial de Barcelona, després que el jutKe Macias hagi decidit que els jutjats de Terrassa no tenen competència per jutjar un cas en què es demanen penes tan elevades.

Per tant, el procés s'allarga, motiu que ha provocat les queixes de l'advocat de la defensa. Amb tot, Francesc Arnau se sorprenia a la sortida dels jutjats de la pena que va demanar la representant

Ivan Ambrós just abans que comencés la sessió als jutjats de Terrassa. Foto: XAVIER IARROSA viment antimilitarista" i que la prestació social substitutòria és un succedani que perpetua el servei militar i desafavoreix l'ocupació juvenil de manera clara.

L'insubmís santcugatenc va tenir el suport del CASC i del grup

del ministeri fiscal. Ambrós va rebutjar la possibilitat d'acollirse a qualsevol dels dos codis penals perquè, segons va argumentar, no es considera un delinqüent. Ambrós va explicar que "la inhabilitació mina el mo-

municipal ERC, que va fer públic un manifest en què expressa el suport a Ivan Ambrós i respon amb adhesió a ta demanda que el CASC va fer al darrer ple municipal que es va celebrar a l'Ajuntament de Sant Cugat.

HI programa sobre economia L·i p/aze/, d'Onda Rambla, ha premiat el taller-ocupacional per a disminuïts Jeroni d e Moragas "per la seva tasca social i per la contínua expansió de les seves activitats". Kn cl jurat del guardó, hi ha representants de l'economia catalana com el cap de risc de "laCaixa", 'lòmàsCasanovas. el subdirectot de Banca ( Catalana.

Ramon Juncàs, o el director general d'Indústria de la Ccncralitat, Jordi Conejos. Situat als afores de Sant Cugat, el taller Jeroni de Moragas ocupa vuitanta discapacitats en l'envasament de material de papereria i recanvis automobilístics. L'objectiu és donar una opció als diminuïts per continuar l'activitat quan surten de les escoles especials i dotarlos d'una font d'ingressos. D'aquesta manera, el taller s'autofinança i ha anat ampliant l'activitat Actualment, gestiona el servei de lloguer de vaixelles reutilitzables impulsat pel Centre d'Estudis i Projectes Alternatius (CEPA).

CENTRE DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL

Cirurgia • OR. F E R N A N D E Z L A Y O S Crorçpa general . . ' n " 'It-WJtiu A9CPfw/iaía-Sanrta". A\ Tnr'sblaiCB ï 6 2rt A1 Sara Cui»! n 5 8 9 4 7 0 0

Consult. Centre Mèdic

•^«OttWBOLCAUSSA c*M·*m>g«3kiA A S C A & W P MUT. M^AC&^A*T&J»t*nui2·6,3i·l0a S#*ÇU0«t ««Ï9S9S*. « 909 » 1 0 M j | ü i i B e n t 2 4 r f • Or. M O N T S E R R A T G A R H H 3 A MeÇ9*»capçalsni VetasidamaSi-mítieE MaftX. 38 2rt Sent Cugat

• CENTRE MÈDIC SÀBAT Certiífcats de coniiu-' i hrr» B interna, taíefter.tp.íi bantiagrç Rutftot,

• M A F 8 A » Ü * SOLER Act*pu«m mitneid «Me*» í t o w w t vingudes ft#MM6 * * * « $ • * . 23-87, »r ftfc S t t t

«Dr·.MUl H0M»«#«A9tttMt

CEHTRE0£8A«JT9CUtAR

Psicologia

palímitow —

—

• ^

m

j

"

ydft"^"'

Ortodòncia Olorinoloringòleg

_. .CtAnCADEünSt P§mQ ra.LAt.VA ADESA

c^mmnw...

*t)R. JOSEP M.FnetxeoES Mslsftras deí psa. oaaats, ftBrtfflo < ortopéckfaas, pBf*ïma4. orurg» de) peu Hores acojwsoíf.

1T 325 41 7 S - 9 0 8 6 8 1 1 2 6

Oftalmologia

SUSANA NICOLETTI

ZA Otjst·tóie 1 jjfo(icc*>gH Hoeas çüttta· guies F f M t M t Munaat, £S-27t*1tÜt.

Podologia

Pg Sant M»^, S8. twSwí. S ^ i ü l l B S

-

Odontologia

Tocoginecoíogid Obsletnria

« 5 8 9 3 9 98-«75 4 7 »

• DRA.M.JAUS

• trittlQNtJUStEBA IBESVICO. mlO/mÚmm Dt*Bb&t*m.Í!?i Plaça

Dietètica-Nutrició

tot-

ast nmmtM

Mútues

2 emoi 1a Sant Cuga!» 67415 28

iDflA.««ÍAPaaBB¥rtCALO€$

• DRA.t«Z0N0O CBnteiítenWf f todèneía , .

t

•OB.J

i

7 * ^ ^ ; W ; : Í ; I ^ ¥ J ^ . S S ^ W ; : :.;ScW

CJ Sant Antoni, 74 Tel. 674 74 37

* CENTRE OE PSICOLOGIA C U W C A TtwSWT» *«pt»iwii»^e i de Ü pasda. «erra-, attiotesoM» t t ó j t e ftv

«97436^ ««Sflara.

Mwtón* yvwlk * * * • » . Mkmh <*• •MMBS.et^·r^SÉMOvat

»«»KH*R0SWTALíOUetÚflQtC AmC»Wi»H¥«.ai ban»». Sawcaçttt

« « *

Institut Psico-Mèdic

l J B » . f w»08.!

Sant Cugat

•«MNWADCHTALAUTRAH QuiMrtNitttrMIM t i t í H * ^ ( f i , ^ i p j w

Traumatologia

OtMWufci^» flenwl, ropianiqtqaj«t)»feMm, a*wH{iÉjÉW».anotaficiB,<BatoB. A*1feMMKic·.2·&2>, •>' àantCaeat

aauML—. _ _ •CÜrtCAOCMTAl·lIAVOR QOMMnjei·ng·rmrat Drtodàmrf» Bft.

Fisioteràpia

Pediatria

'«9t»«M» Metge capçalera

««75 S 7 »

früÜfM»-4H4»«

Pulmó i cor X^S^ÚÍ

ww*nllrt·ÍtlH«mtl^i·lllll··'

F^wtfljw.AoSiliW.Humilií dHwfc«KJe

m,

•<|RÍMÍA8ÍNCÏBÉC<PW8W»$-' FUl·lOONAL ftftftrtffe, «àtbitMft, «uNMtapMto· i * «#»e«pieni>Bifeee«ie0tQMM»·

Tractament de les addiccions Unitat de Tabaquisme

0Nn4t. onMKmit» «xdb-

<*.<

Servei d'orientació i

« I M P I ^ t E A «DtlAmO C«>$<ÉtïAlt»te$e$ftaShic8 flbta. Can m,

ffJt1r.S&iSrsffi FílkltMftpfe. Al^Nttfltifc. ••flflM^ÍTWí A*i*.

- ^ ' .•-

Servei de Psicologia Clínica i Psiquiàtrica

• WtAR< p<^tesíÉ~wíditíttÉ.!ft<ww6·íít Ais. *fc* ««)l»n6S i £-e,3t«s.S·ntCü9»' ««74S79B-5MSW4»

Edifici TORRE BLANCA 1«9» • OR, Cirwgf«OW«)M(WÍ

somous » —

Av. Torre Blanco, 2 - 8, 3r B

^T

08190 Sant Cugat del Vallès

«B905

Tel. 589 37 87

IBarcelona)

Fax 589 35 18

Societat 17

ELS-ÍC4IVIONS Divendres, 28 dejuny de 1996

L ' e n q u e s t a

On va o on li agradaria anar de vacances aquest estiu?

Ja fa setmanes, per no dir mesos, que les agències de viatge estan col·lapsades i que costa trobar un bitllet d'avió amb el preu d'oferta, sobretot si és per volar a l'agost. A aquesta altura de l'any, els hotels i també els apartaments a la platja solen tenir gairebé tot l'agost compromès. És a dir, pràcticament tothom sap on anirà de vacances... o que no hi

PATRÍCIA NOCUKRA

22 ANYS

ANNA PÉRKZ 22 ANYS

anirà. Aquest és el cas d'alguns dels santcugatencs, sobretot entre els estudiants que preveuen que hauran d'estudiar. De fet, és una manera tan tradicional de passar les vacances com anar a la platja, sobretot a la Costa Brava, una altra de les opcions que han triat els enquestats. Ara bé, quan es parla del viatge hipotètic que voldrien fer, la majoria deixen anar la imaginació i citen un paratge exòtic i llunyà. La Xina, el Brasil o els Estats Units comparteixen el rànquing amb destinacions més clàssiques com Itàlia o París. / S.B

CARMK ROCA

RAMON FARGAS

ORIOI. MOI.INK

42 ANYS

11 ANYS

20 ANYS ESTUDIANT

"Aquest any no me'n vaig de vacances, p e r q u è m ' h a i g de quedar aquí estudiant, però espero poder sortir uns dies per aquí a prop. M'agradaria molt poder tornar a Itàlia."

ESTUDIANT

ESTUDIANT

ADMINISTRATIU

ESTUDIANT

" N o r m a l m e n t vaig a la Costa Brava i, si no, faig un recorregut per Europa, a m b la caravana que tenim. I el viatge que m'agradaria fer... seria a Austràlia o als Estats l'nits."

"A mi m'agradaria fer unes vacances per Itàlia o per Grècia, però habitualment vaig a la platja, a la Costa Brava, o a algun lloc de Catalunya o Espanya."

" A q u e s t any anem a París, i aprofitarem també per anar a veure Eurodisney. La resta dels dies els passarem a Sant Cugat, que s'hi està molt bé."

"Jo, depèn de l'any, viatjo per l'estranger o viatjo per Espanya.

I, a més, sempre fem uns dies a la platja. Aquest any m'agradaria anar al Marroc."

MÒNICA IBARZ

JOAN UVINA

R O C Í O ROUDÀN

CUGAT MARTÍN

MUNTANER FURIÓ

45 ANYS

20 ANYS

15 ANYS

19 ANYS

18 ANYS

COMERCIANT

ESTUDIANT

ESTUDIANT

ESTUDIANT

ESTUDIANT

"Aquest estiu anem de vacances a la costa catalana. Un viatge q u e m'agradaria fer seria a Itàlia."

"Normalment vaig a Andalusia i a la platja, però el meu somni és anar a Mèxic, o al Carib; sempre he pensat a anar allà, a aquelles platges."

"No vaig de vacances, em quedo a casa. Però m'agradaria anar a Amèrica del Nord o a la Xina, a algun lloc exòtic."

" A q u e s t any no surto d e vacances, em quedo a Sant C u gat. M'agradaria anar a Itàlia.

E l s m e u s amics hi han a n a t a q u e s t any de final de curs i diuen que està molt bé."

"Jo no crec que surti, perquè e m sembla q u e hauré d'estudiar. M'agradaria anar a un lloc molt lluny, on hi hagués platja, al Brasil."

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

* ,* * »*•* •**'• í * *»'« * * *.* » I . V « ' '' »* *

Cinema de franc.

Amb la targeta del Club podeu trucar per demanar una de les entrades de què disposem per a les sessions golfes que es tan a la Sala ?> dels Cines Sant Cugat. Aquesta setmana podeu demanar les entrades per anar a veure la pel·lícula ÍM ceremonia que es projecta en versió original el dissabte 29 de juny. a 2/4 d'I de la nit.

Vols passar un dia fantàstic?

Doncs; Vine a la Muntanya Màgica de franc.

Cada subscriptor, te dret a 1 entrada mensual per anar gratuïtament al Tibidabo.

Només cal Trucar al 589 62 82 i demanar-la.

Hípica Severino Sortides a cavall cada dissabte i diumenge on podrà gaudir del paisatge de Collserola a cavall. Demani el seu val gratuït al telèfon del subscriptor

L&D^^ Posa't a punt

PELUQUEROS

Amb la hirgeta del club del subscriptor podràs gaudir de sessions de sauna, solàrium i manicura. Totalment de franc.

Per obtenir els vals cal trucar al Tel. del subscriptor matins de 9 a I h. 589 62 82. Preguntar per Srta. Anna.

Amb la targeta del Club podeu assistir durant aquest mes a classes d'aeròbic, taekwondo esquaiv hidromassatge Sauna i Piscina Al Squasli Sant Cugat (c/ Sant Joidi, 11-35) ade franc. L'horari per als subsenp tors és els migdies cle dilluns a divendres de 2/4 de 4 a 2/4 do 5. les tardes de dilluns a dijous de 17 a 22 h i els dissabtes al matí de 10 a 12 h.

Per obtenir els vals cal trucar al telèfon del subscriptor.

Cursos Way-In Amb la targeta del Club podeu assistir durant aquest mes a classes d'anglès, francès, alemany a l'acadèmia WAY-IN, al carrer Rius i Taulet. 2 Pral. la. Totalment de franc.

Per obtenir els vals, cal trucar al telèfon del subscriptor: 589 62 82

589 62 82

Informació matins: 9 à 10 h. (Srta. Anna)

Societat

ELS /CANTONS Dizrudm, IS de juny di 1W6

Ensenyam&ni

19

E n s e n y a m e n t

privada de Ciències de la Salut

L? ajuntament diu que no suportaria un augment de Paportació al conservatori

La Universitat Lliure inicia aquesta experiència amb Odontologia

Les taxes s "han incrementat en un 25%

L'HGC acollirà la facultat

El conveni que ha signat l'Hospital General de Catalunya amb la Universitat Lliure de Catalunya tindrà els primers fruits a partir del setembre vinent. Un dels responsables de la Universitat, Marc Escolar, ha explicat a aquest setmanari que ja s'han fet aproxi-

CM. - S a n t Cugat -

La nova universitat catalana, Universitat Lliure de Catalunya, començarà a treballar él 30 d e s e t e m b r e a m b les primeres classes d e la llicenciatura d'Odontologia, tot i q u e no ho farà formalment fins al gener de l'any vinent. En un període de sis anys, la Universitat Lliure crearà un total d e quinze titulacions, tres de les quals es faran a l ' H G C : Odontologia, Medicina i Infermeria, en una facultat q u e rebrà el nom de Ciències de la Salut.

El conveni q u e la universitat privada ha signat amb l'hospital p e r m e t que els metges es puguin convertir en professors d e la universitat creada per la F u n d a c i ó Familiar d e C a t a -

madament 200 preinscripcions per a la nova facultat d'Odontologia. Segons Escolar, després de l'examen que es farà avui passaran un total de vuitanta alumnes, els primers que començaran a rebre classes a les instal·lacions de l'Hospital General.

lunya, i a canvi ofereix l'espai i la infraestructura necessària per donar algunes classes teòriques i algunes classes pràctiques als nous alumnes. Segons ha'explicat Marc Escolar, "aquest conveni resulta b e n e ficiós per a totes dues bandes, ja que posa a disposició dels alumnes la infraestructura i els recursos necessaris per a un bon e n s e n y a m e n t i, a canvi, rep una indemnització econòmica i el prestigi d'acollir la facultat d e la Universitat Lliur e " . Segons Escolar, des del p u n t de vista jurídic, tot està preparat perquè la universitat engegui els motors i tiri endavant, tot i q u e ara s'han d'atendre algunes qüestions protocol·làries, com ara la revisió d e la memòria q u e fa el Consejo de Universidades de Ma-

drid - ò r g a n (pic aglutina les quaranta universitats q u e actualment hi ha repartides per tot l'Estat espanyol-. Després del curs que començarà al set e m b r e , la Universitat Lliure engegarà les noves llicenciatures, q u e es faran en un percentatge elevat a l ' H G C , tot i q u e "els alumnes també faran pràctiques en altres hospitals de Barcelona i faran algunes assignatures teòriques a la seu central de la universitat, a Barc e l o n a " , segons ha dit Marc Escolar.

"L'aportació municipal al conservatori és del 6 1 % , i no pot anar més enllà", segons ha assenyalat la tinent d'alcalde de Serveis Personals, Àngels Ponsa, per explicar l'augment d'un 25% en les taxes del conservatori per al curs vinent. Els usuaris sufraguen un 28% de les despeses. Aquest és un dels motius principals que han obligat a apujar el preu, però no l'únic, segons Ponsa.

Escolar ha explicat que el projecte de la Universitat Lliure de Catalunya es convertirà en un gran engranatge que també posarà a d i s p o s i c i ó d e l s alumnes formació en Ciències Humanes - d e s de l'edifici central a Barcelona, la majoria.

El conservatori s'ha hagut d'adaptar a les necessitats de la reforma, i aquest ha estat un procés costós, " p e r q u è c o m p r è n l ' e n s e n y a m e n t individual de l'instrument, i això exigeix moltes hore per part del professor", segons la tinent d'alcalde Àn-

E n t i t a t s

L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va lliurar als 200 membres de la colla castellera les insígnies de la formació, durant Tacte de presentació de la colla. La presentació es va fer dis-

sabte a la tarda a la plaça de Barcelona. Els castellers van aixecar un pilar de quatre i l'alcalde, des del balcó del consistori, va recollir l'anxeneta, un nen de vuit anys.

D'aquesta manera, i segons el president de la colla, Pere Yllarasau, els castellers "van oferir-se a Sant C u g a t " .

ÀNGKLS CASTUKRA

- Sant Cagat -

gels Ponsa.

Tot i així, des de l'Ajuntament s'han volgut potenciar els cursos més nombrosos per reduir despeses i poder donar classes a més nens.

Altres condicionants que han provocat que s'hagin augmentat les taxes és "l'homologació dels professors respecte al conveni de l'ensenyament públic de la Generalitat. Això és un reconeixement de la professionalitat dels que ensenyen al conservatori", afegeix Àngels Ponsa.

L'aportació dels usuaris no anirà més enllà, perquè la intenció és r e p a r t i r les d e s p e s e s a parts iguals entre l'Ajuntament, els alumnes i la Generalitat. Aquesta és l'entitat q u e més haurà d'augmentar la seva contribució en els anys vinents, fins a arribar al 33%. '

Ensenyament

Els castellers reben l'escut de Pentitat A.C.

L'Ajuntament aporta el 6 1 % dels costos del conservatori i no pot superar aquesta xifra perquè seria una càrrega massa forta.

Aquesta és una de les raons principals, segons la tinent d'alcalde de Serveis Personals, Àngels Ponsa, que han obligat el consistori a augmentar el preu de les matrícules per al curs que ve. Aquest increment ha provocat la protesta d'un grup de pares d'alumnes, que han demanat explicacions.

L'escut q u e llueixen els membres de la colla reprodueix un anxeneta coronant una torre a m b els colors blanc, verd, vermell i negre.

Després que els castellers aixequessin la torre, l'alcalde va recordar que a Sant Cugat "faltaven els castellers, i ja els tenim".

Inauguració de Pescola Europa À.C.

"Aquest és un projecte personal que havia pensat amb il·lusió, que havia dibuixat en un paper i que avui es fa realitat." Així definia Eladio Herranz, director de l'escola Europa, com

és el centre durant la inauguració. En el seu parlament, Herranz va assegurar que les institucions "han d'anar sempre al davant de les exigències socials", especialment en l'ensenyament. L'escola Europa és un centre on els nens entraran als quatre mesos i

completaran la seva formació, fins a arribar als 18 anys.

Quan acabin, dominaran el castellà, el català, l'anglès, el francès i l'alemany. L'alcalde, Joan Aymerich, va demanar al director i a l'equip que "mirin d'integrar els alumnes en la vida de Sant Cugat".

20 Societat

ELS-ÍCANIONS Divendres, >H de juny de 1996

La

r a d i o g r a f i a

COR

•*;%:

TBMSWÏSIIÍIÍ^

3Ïs£»t'

^SjSÍV

,^·J8j8oq8s8ic8&

#•

D'ANTICS

ESCOLANS

DEL

MONESTIR

·JÉ:

.S*^

EscoUms el 1942 o 1943 darrere de Foto JOSEP CASTELLVÍ

Creat el 1990, el cor, integrat per 24 persones, el dirigeix des del primer dia Joan Auladell

Vinculada a la parròquia de Sant Pere Octavià, cada dimarts l'entitat assaja, a més de cant gregorià, algunes obres de composició polifònica

El cor ha recuperat el cant gregorià com a nexe d'unió dels antics escolans FRANCESC: CARBÓ Cor i'Amtct ffmihnt ^M Manual é*

:±Jfc Ï 5 ^

33Efï

Data de fundació: gener de 1990 Local: palau abacial del monestir Formalment no hi ha socis Junta actual: Josep Gonzàlez, Josep Castellví, Santiago Barnils, Josep Martín i Pere Barbany

"Tot això, i molt més, és un tros de la vostra vida, i de la nostra, de tots els qui som aquí. Un tros que, especialment avui, recordem i revivim fins eternament al voltant de l'altar. De l'altar de Déu, que va ser i ha de ser l'alegria de la vostra joventut. Perquè el cor sempre té dret i necessitat de ser jove." Aquestes paraules les deia ara fa més de sis anys el rector ac-

tual de la parròquia de Sant Pere Octavià en la missa de presentació del Cor d'Antics Escolans del Monestir de Sant Cugat. La idea havia sorgit l'any anterior, amb motiu de la jubilació del rector d'aleshores, mossèn Juli, quan un grup d'antics escolans li va cantar una missa d'homenatge en gregorià.

Diversos santcugatencs que havien ajudat els mossens Antoni i Francesc Xavier Griera, Joan Clerc o el mateix mossèn Juli van

anar polint la idea, amb la direcció del mestre Joan Auladell. Ell dirigeix també la Coral de la Unió Excursionista de Sabadell i havia cantat a l'Orfeó de Sant Cugat en l'època de Xavier Azqueta.

Des d'aleshores s'han convertit en un grup d'amics que, si bé la majoria són antics escolans, estan oberts a tots els entusiastes de gregorià. Tots fan la mateixa veu al grup i a vegades intercanvien per cant polifònic on hi ha baixos, tenors i barítons.

Assagen cada dimarts al palau abacial. El cor està vinculat a la parròquia i té una persona que periòdicament assisteix als consells pastorals.

Es van presentar en un acte solemne el gener del 1994 vestits amb sotana i roquet, que ja posteriorment han substituït amb vestits foscos, americana, camisa blanca i corbatí. Fa poc van celebrar els cinc anys de la fundació en un sopar on es van lliurar plaques commemoratives.

Societat 21

ELS4CAIVra>S Divendres, 28 de juny de 1996

La

r a d i o g r a f i a

COR D'ANTICS ESCOLANS DEL MONESTIR

Sortida a Navarra ar

otiu del cinquè amversar

Foto: CAEM

s.

• • ' •>

S

3=3

Alve, Regina, * fna-tcr mi-se-ri-oirdí·ae : Ví-ta, dul-

^=t

3qc

cé-do,

=*

et apea nostra, aalve.

Ad te dajnajnva,

Ï 3 3 exaa-

:;= nï: ^P ^ E fet, H-li- i Hevae. Ad te snspl·ramoa, geuiéntea et fléntes • •

• . * 1 , •

•-,_

in hac lacrimírum valle.

l·

•

X^

a

• • • "

* . .

a *

i

• • | ••"•§. i '

" I Jï

^ ^ ad nos converte.

Et

i

Í=Et

X

JcMim, bcncdicUiin írúctum véntris tíi- i, ^

-fc-^ exsí-li- uní osténde

El grup s'autofinança amb la rifa de Nadal i les col·laboracions que reben dels concerts que fan

E-la creo, Advod-ta nòatra,

fllos tfi-os mi-ae-ri-córdea óca·Ioa

tt "

**-L

~

Cada mes fan un concert o acompanyen alguna missa en diferents indrets del Principat o a l'exterior

nobis post hoc

1 f T

»

0 cldmens: O 'pi- a : O

•

'

•

1

*•q

' .. :.. i i

•

• -^

*«

dàlcis Vfego Ma-rl- a.

Còpia d'una partitura d e cant gregorià.

Foto: ARXIU CAEM

Membres del cor i altres nctors en l'obra "Històries de Sant Cugat". que va inaugurar el Teatre-auditori Foto: ARXIU TOT SANT CUGAT

Una colla d'amics que han recuperat amb intensitat el temps de la infantesa FC. - Sant Cugat -

El que canten no és fruit de la improvisació o d'una afició momentània. El Cor dels Antics Escolans ha volgut recuperar una tradició molt antiga i que fins fa poc es vivia en la majoria de misses que es feien en llengua llatina. EI cant gregorià, que actualment té força anomenada i que interpreten diverses corals catalanes, està escrit en un pen-

tagrama de quatre línies, a diferència dels tradicionals de cinc.

Les notes són les mateixes i les veus que hi intervenen sempre són iguals. Ha estat en el repertori posterior de polifonia que el cor distingeix entre baixos, tenors i barítons.

Amb el temps han ampliat el repertori de cants, entre els quals cal destacar les misses Oiiris Factor, Cum Jubilo o la de difunts.

T a m b é i n t e r p r e t e n YAngelus.

Respecte al polifònic. Lluís de

Victori i Bach són alguns dels compositors que el mestre-director Recasens escull per interpretar.

Des de sempre ha estat Matilde Gàlvez qui els ha acompanyat a l'orgue, únic instrument q u e necessiten. Generalment participen en misses i en acabar fan un petit concert com a complement.

Han estat a Navarra en un intercanvi de corals i han visitat Perpinyà a la Catalunya Nord,

l'església de Santa Anna a Barcelona, el Priorat, Ponts, Bellver, Aja i altres poblacions, a més de les diverses actuacions q u e han fet a la nostra vila.

En les sortides i activitats que fan els 24 membres del grup generalment van acompanyats. Volen també mantenir un estret lligam amb el poble, i a banda de la seva vinculació parroquial participen en el concert de Mans Unides i van col·laboraren l'obra Històries de Sant Cugat en la inau-

guració del Teatre-auditori.

Entre mans tenen un projecte d'envergadura: anar a cantar a Alemanya. Amb motiu del cinquè aniversari, ara ja fa un anv. una coral d'aquell país ja els va visitar. Els membres del cor hi estan engrescats i han començat a treballar en el projecte. I ' n s neguits i uns cants que són fruit d e la retrobada d'antics escolans q u e van participar en la vida parroquial quan eren més joves.

EIS4CANTWS

Classificats

??

Dkr/u/n-.s. -V t/c /«//) f/í' /í'Cí

C/ Carme. 31 674 71 42

guia pràc tica

•J.G. ASSOCIATS PI Barcelona.

9 - baixos 675 30 12

CAFMSSERES·PfXLERES •SAGARRA Cl Endavallada. 2 2 674 31 60

•TUBAU Cl Latone, 14 67-1 12 85

• ASESORIA JURÍDICA GÓMEZ C,.' Montserrat. 37 • MENJARS PREPARATS TASTA M

5898366 Mercat Torreblanca. pda. 104 589 14 IS

58929 25 569 35 35

• SUPERMERCAT VILARÓ 589 35 82

• DISPENSARI VETERINARI DEL V A L L È S . S.L. Urgències 24 h Cl Sabadell. 2 3 Sant Cugat 674 6.9 45 Tel. urgències 308 69 61 .£

Mercat Torreblanca. pdes. 1.6-1.7

• AUTOESCOLA CASAS C ; Martorell. 4 7 674 14 97

• POLLERIA SANT CUGAT Mercat Torreblanca, pda. 1-5 675 1389

•NOVAULA Ci Valldoreix 22 Sant Cugat 674 0 3 8 1 . . _ .

• PATUFET C; San; Jordi. 22 674 12 39

•SPRINT IDIOMES C Francesc Moragas, 8

•ANTONI CAMPOS C/ Francesc Moragas, 21

• ARMAN'S Plaça Augusta, 2 539 70 10-589 6999

• LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n • MOTO RALLY PEUGEOT Ctra. Cerdanyola 67-71

*S&H •PAPIOL -VENDA I NETEJA C Canovas del Castillo. 4 674 65 OC

tirs 36 53

EXPOSICIÓ I VENDA:

• COPISTERIA THER C Sant Antoni, 24 589 74 43

VALLDOREIX, 53 TALLER: ORIENT, 68

• TALLER GERONI MORAGAS Av. Viladelprat, 79

• CLUB NATACIÓ SANT CUGAT C/ Camí Crisi Treballador, s/n

•CL. DENTAL SANARES C/ Francesc Moragas. 8 - 2n

TEL. 673 B 02 • JORDI MERCADÉ C/ Creu, 6-8, 2n 3a

FAX675 2861

589656109084945

Sant Cugat del Vallès

• CUINES JAUME DÍAZ Rbla. del Celler, 17

• MARTI FINET MIRA Rbla del Celler 8 9 3r 3a

• GALERIA ARQUITECTURA Rbla de! Celler. 8 7

• JOSEP M. CASAS MEDINA Av Torreblanca 2-8 despatx 1F

589 .vi r.

• PARQUING TORREBLANCA Av. Torreblanca.

2 8 local garatge

c75 43 03

• DOMÈNEC AYALA

• SUBMINISTRAMENTS PER A LA CONSTRUCCIÓ DelRioc/1 núm. 61 Can Barata

c;f si ió. S.A.

• GRANJA LA SORT C, de la Sort, 3 675 28 64

• MERMELADA EXPRÉS C Va Irloreix. 56

d'assessorament administratiu.

•CABANAS C' Sintiagc Rusnol. 54 •CUGART C. To'rfc?<M de '3 B o m ba. 14 5~4 45-9C

•GERD Plaça Pere San. 9 • SUPER-NATURAL OATsernC1r*é.1.Cb3t farrtódfesaüfefeïuy 6Z559S3-

• CICLES CARDONA C'Valldoreix, 4 1 674 ;5 09

• CELLER CAL CABALLU Nova ubicació: C: Plana Hospital. 3-5

Tel. 58917 02 74

•HDROFLOR Av. Joan Borràs, 54 Valldoreix

• HÍPICA CAN CALDES Masia Can Caldes, s/n

vnmdz

•HÍPICA SANT CUGAT Av.CafeC*Ènes-Frt3l-a

•FINQUES GIRONELLA PànaderrbsptiiO

• ESTANC M O N E S T R Plaça Octavià, 3

5890642

-

• SANBER-5 C Anselm Clavé 2 0 6'4 45 7I

• ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Ci Major, 33 (Junt Monestir) 6741!

74

674 42 23 • EUROPA C / Alfons Sala, 2 4 675 52 60

•TIEN21 O Valldoreix. 44

COMUNITATS DE PROPIETARIS C7 Sant Antoni. 10 (Plaça Barcelona) T 6 7 ? 17 01

•TOBELLA C Santiago Rjsine* 49 674 36 57

• FLORISTERIA SANT JORDI C; Sant Jordi. 3 9 •5-4 'C 53

• L'ACADÈMIA C. Balmes. 39 • MÚSICA. Classes de guitarra (elèctnca i clàssica). piano i teclats etectrón c s Harmonia i composcio

• FLECA LA GARRIGA. Obert tot l'any Rambla del Celler, 15 674 7681

•FLECA MARÍ Plaça Borràs, 1.

Mira-sol • LA LIONESA C/ Valldoreix, 79

• MARMOLESIGRANTTOSGUIMAR Cl Stravinski, 8. Pol. Can Jardí. Rubí 5880501

i • MARMOLES SANT CUGAT C'1 Can Fatjó dels Au-

• RNQUES SERIN Plaça Augusta, 4 - baixos 67-1 12 34 -

FJA

674 1; 6:

• ÒRGAN Placa Octava 7

•ARWENBOUTIOUE C / Elies Rogent, 5 2 589 6163

• BLUE MOON C/ Major, 16. Horari: 9.30-13 30 h 16.30-20.30 h •CAMPMANY Cl Valldoreix. 1 6 Cl Martorell, 15 674 14 82 •ESTELA C/Santa Maria, 18 675 5309 • PAPARAZZI PI. Dr. Galtes. 2 6750652 • T O T PUNT G'Sant Antoni, 19 674 3097 •VORAVIU Sant Antoni, 25-27 5696655

• CASTELLVÍ HONDA C; Rosselló, 15 56S321I l i • RENAULT-ACERSA !

Ctra, Cerdanyola. 55

•T.M.G. Tallers C •' Borrell 6 T a'iFa*67434 75

C' POUS 13 -lOCdi i 67^5765 • VALLÈS NET C Sant Ramon, 4 c.74 89 18

Tel. 699 38 98 Fox 588 24 53 Ctra. de Terrassq. 97 08191 RUBÍ rons - C' Campoamor, 12-Nau 3

674 32 G8 • F O T O V Í D E O F.R. Rambla del Celler, 93 674 79 68

•ZOOM. Centre de la imatge -erre' i j'janw i " Te' àcsjOjl Fa. 674 21 36 - Sí't '• .3a* lel '.'aliés da.3-lT'.'2

58928 19

•INDUBRUC Av. Ragull, 9-19

•RANGO10

• RIVER IMMOBILIÀRIA* SERVICE PI O c t a v a

674 08 97

•ARENASAN Especialitats er. lloguers Endavallada 21 t x s .

Tet 583 45 66

• FUSTERIA EBENISTERIA. 699 67 46 -674 70 68

• ATELIER BLAU Av Torreblanca, 2 389 13 31

• MARCS VALLÈS C Valies, 23

• VALLÈSTECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 5893300

•MAIUNG VALLÈS, SJ_ a Sant Domènec, 10-baixos

• MAVI objectes d e r e gal i bijuteria O Alfons Sala. ^ B o t i ga 3 675 3154

•LABRASERIA PI. Pere San, 6

• LA FESTA C' Santiago Rusinol 8

• SOLSONA C/ Rosselló. 2 589 32 89

•CONSTRUALPA C / S a n t a Maria.

I 9-1r1a j 5890151

22-675515!

. . . -

•USSIATOURS Cl Plana de l'Hospital, 10 58961 50 -Fa* 589 59 65

• CANSALADERIA JULIANA C/Francesc Moragas, 2 6 6740681 -. .

•TEIXIDÓ ÒPTICA C/SantJorrJ, 3 0 539449

•PELUOUERIAANA Pge de la Creu 14 Baixos. Horas convenidas

•CUCARRÓ O Santiago Rusinol, 3 0 6Z455flQ.

583589.

•PELUOUERIA LOURDES C/ Monestir 33 entresol 4

•PERYBEN a Valldoreix, 45-47 674^.^-674^)04

674 4026 .

•V1RGINAPAIS S t Jordi 1 9 589 32352 -

• D G . D'ASSEGURANCES Rambla del Celler, 95.

6754203 • AQUILINO St. Jordi. 18 58950M_.

•FORMAS PERRUQUERIA C/Eïes Rogent 18 A(a tocar mercat Torreblanca)

•REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA Cl Francesc Moragas, 6 6Z5327*.

•REPARACIONS DE CALÇAT I còpies de claus C/Sol, 16 6749097

•REPARACIONS DE CALÇAT I còpies de claus C/Soi, Mercat de Torreblanca

6754006

6740014

• P E R R U Q U E R I A A. SALINAS C/ Sant JorrJ. 2 5 674 83 15

•SABATERIA BOLONIA C / S a n t JorrJ, 2 4 5892954 .

•TABOADA. PERRUQUERIA MASCULINA

•TATERS Cl Sant Antoni, 6 2 6253506

• ORNALLAR C / Martorell. 5 9 - cant.

C/ Alfons S a l a 675 44 96

ÀTICS • ÀTIC DÚPLEX. Zona Mercat Nou. 120 m2 + 20 m2 terrassa, 4 hab., saló menjador amb xemeneia, cuina «office», 1 bany, 1 lavabo, calefacció. marbre, parquet, PVC i climalit, parquing i traster opcional preciós.

22.000.000 67533,55^589^643 (KSA Gestió Immobiliària).

• P I S ÀTIC. Cl Alfons Sala. 4 hab..

1 bany, 1 lavabo a m b dutxa, 4 0 m 2 de terrassa. 1 plaça de parquing. 2 2 . 0 0 0 . 0 0 0 674 77 76 (Inmama, S.A.)

•PROP MONESTIR.

• PERRUQUERIA CARNÉIBOSCH C/Francesc Moragas, 29

•AUX-VYD a Alfons Sala, 5 0 589 1799 . . . ..

• PERRUQUERIA DURDAN Cl Santiago Rusinol, 2 entt.2 6752353

•TALLER ELECTROSOL OSd, 19

• PERRUQUERIA PRESENZA C/Martorel,20 • P E R R U Q U E R I A PATRÍCIA M A R Í N C ' S t a . Joaquima. 18 674 36 55

•PERRUQUERIA ANNA C/Major, 14 674 01 63

• PERRUQUERIA NUEVAIMAGENANA Y ENCARNA Decoraciones, Limpieza, aromoterapia St. Uorenç. 7 674 6288

•FIOTTO Ci Sant Jordi. 3 2 5890605 i •THECARTOON CENTER : C'Martorell. 1 -cant O Santa Maria 589 7028

589 44

« " " i

. .

•COPERSE C / S a n t Esteve, 11 5^46239-908996381

;•FERRON , Jardins i Piscines ! C ' Rius i Taulet 2 0

• APPLE CENTER Plaça Unió. 3 583 33 30 • PROGRAM ACCÉS C; Santiago Rusinol, 14 675 15 56

•VIATJES EUROCLOT Mercat Torreblanca

68900 14

•T.M.G. Exposició i vendes Alfons Sala 36 Te 675 5653

• FINQUES SAKA C Valldoreix. 6 0 674 57 15 589 33 36

• FINQUES SANT CUGAT Cl Dr Murillo, 14

•MANTSERV.SA. Av Catalunya, 18

Rbla. C a n Mora, 10 5635785

F 1R O M t

j 674 0771

•J. LLAMAS Cl Valldoreix, 14

• MUSICA I DANSA FUSIÓ C Canovas del Castillo, 20

• EGA MOBLES Cl Canovas del Castillo, 2 - local 2

•ASSOCIACIÓ RADIO TAXI

589 1026

•SERRALLERIA T E RRA I COMAS CJ3.

C/Mozart,9.

Barcelona 218 1996

TRANSPORTS

•NSTALAOONESA. ZAMORA, S.L C/ Mossèn Cintor Verdaguer, 18.

Valldoreix

6746058

589465) • ROSA M. SEGURA C Sorita M a n a 8

• VILAR ELECTROLLAR, S.A. C Santa Mana, 20

58921 15

• D 4 CONSTRUCCIONS O Valldoreix. 10 674í5_96l_

589 22 32

675 02 67

• ADMINISTRACIÓ NÚM. I C/ Valldoreix. 67 A

• RESIDÈNCIA SANT SALVADOR 3a Edat C Sant Salvador, 47 - torre

674 03 93

-local7

569 55 49

67-1 1361 675 1630

589 '983

•J.P. PARRA Cl Ennc Granados, 15

• JOIERIA SPADA Cl Balmes. 39 - 1rdta.

589 47 42

1' '34

• CASAJUANA. Galeries Sant Jordi.

C/ Santiago Rusinol.

37 - a Major, 6

• JOIERIA A U G U E T C / Santiago Rusinol, 4 0

• JOIERIA MIREIA'S C< Valldoreix, 3 3 674 9940

• FLORS RIERA Ptge Sant Antoni. 13

• VINS NOÉ. S.A. Baixada Sant Sever. 4

• INSTAL·LACIONS TETE Ptge. Torreblanca. 9

•ANNAFUSET JOIES C/ Santiago Rusinol, 45 589 50 72/589 50 12

Sm0307-Fix589

_ . _.

•CARRÉ MOBLES C/ Francesc Moragas, 33 674 0995-674 1550

• FINQUES BACHS C/ Hospital, 41

675 25 02

•COAP C; Villa, 22

589 00 79

/ Sonnogo Ruswnyoí, 32

674.16 04

• JOGUINES MARGA C/ Santa Maria, 4 4 674 15 32

•SANT CUGAT ESPORTS S.L. Pça QuaieCanfcnsSN

675 0175

generals i

d e finques.

•GARDEN ROCAMORA C/ Llaceres, 12

674 4704

• HÍPICA SEVERINO Pg. Calado. 12 674 1140

575 23 90

•NOVA ELÈCTRICA SANT CUGAT Rbla. del Celler, 91

Assegurances

administració

035!

• EL PONT C! Girona. 3

674 7: 64

674 L'I 69

Servei

675

674 05 03 6 7 5 5 8 5 4

• BAR GRANJA CAN DIM Cl La Mina. 19

575 44 58

S/W I C L'GAI

• GIMNÀS SANT CUGAT C; Anselm Clavè, 20 Baixos

. _ . ._

• EURASIA TOYS Plaça Coll, 9

6747598

588 02 49

• FOAP S.A. BANYS C/ Rius i Taulet, 27

• D G . D ASSEGURANCES Rambla del Celler, 95.

674ÚSJE

•SUMINISTROS VALLDOREIX Cl Mossèn Jacint Verdaguer, 1 0 7 674 1490

675,5353

• SQUASH SANT CUGAT C/ Sant Jordi, 33-35

674 03 08

ASSEGURANCES-

• MEDIACT Rambla deí Celler 25.

674 62 02

• CAL CRISPIN C; Santiago Rusinol, 23

589 49 13

6/5 3~ 37

674 58 62

INSTALACIONS •CONSTRUCaONES Reformes - Torres - Noves 674 63 '38

•PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8 5fl9.17.32

574 74 49

• BONAVENTURA ARAN CORBELLA Rbla. Ribatallada 6-5

• SANTIAGO CASANOVA NAVARRO Pg Habana, 41 Mirasol

• ESPORTS TERRANEU Cl Sant Antoni, 15

•UESC C/ Canovas del Castillo. 9

674 IS 77

• DANIEL CALATAYUD Rbla Ribatallada 31 B 3 4r 1a 675 W Ú3

• MATERIALS DE LA CONSTRUCCIÓ, FOAP C/ Rius i Taulet, 27

• J. MIRET Mercat de Torreblanca, parada 1 -42

674 9 8 6 2

ALUMINI I VIDRE

19

•TALLEDARICOMA C/ Balmes, 11

674 0882

674 [4 53

•ANTENEX C' Àngei Guimerà, 2

• COPY-GRARC C ; Can Matas. 8

MAIALS DE CONSTCUCCO

•MARCO VE O Sant Esteve, 2 9 674336337

589 22 64 • TRINITY Rbla. C a n Mora 18 6752201 _

INSTRMNISDEMUSa

en oa so • FILACAR Ctra. Cerdanyola, 8 56S 099!

.•35 93 'JO

Fox: 589 27

D "4 82 15 a 674 Ü6 93

58920 30

• LA FAUNA. Rambla del Celler, 3537,

::

• WAY-IN C Girona 16 C Rius I Taulet 2, pral.

Sant Cugat

• FUSTERIA EBENISTERIA LS C-'Cami de :a Creu 1 4 - baixos t a 589.4753

• PNEUMÀTICS SANT CUGAT C/ Anselm Clavé, 16-18 6752flS3/9D72304QlUd6t-

6743688 •TALLER MECÀNIC P. C A N A L S O Sant Llorenç, 27 6746362 •TALLERS TORNER C / P l a n a de l'Hospital, 3 5 6746950 •TALLERESMENA Torreblanca. 13 6745301.. . .

2 hab., menjador saló. cuina, bany, dues terrasses. Possibilitat de parquing. 11.000.000 674 7254 (Ftncas Gironella)

ÀTICS NOUS •ÀTICDÚPLEXNOU. Zona C/ Solsona. Superi, const 158.50 m2.

3 hab.. 2 banys, saló 3 0 m 2 , preinstal.lació aire condicionat parq u e t armaris de paret terrassa, etc. Piscina comunitària.

31.000.000 6IÍQ69Z (Bncas Sani Cugat)

• ÀTIC DÚPLEX NOU. Zona Parc Central. Superi. const. 215 m2, 3 hab., estudi 100 m2,2 banys, saló ampli, luxe. Preinstal.lació aire condicionat, parquet.

PVC. armaris de paret, terrassa. Sol. Piscines comunitàries.

31.000.000 SUOR 97 (Fincas Sant

Cugat)

•ZONA PARC CENTRAL. •ÜNEADHECTA Cl Enrique Granados, 15-local8 £890374

•TINTORERIA SANT CUGAT C / S a n t Antoni, 1 674 UB2 •TINTORERIA SANT CUGAT C/Santiago Rusinol, 35 674 1)83 •TINTORERIA SANT CUGAT Rambta Rbatalada, 34 62522.28

•TNTORERIASANT CUGAT O Alfons Sala, 2 6744167

Nou, 4 hab., a m b armaris d e paret cuina « e f l e e » , ampli menjador saló, 2 banys, lavabo, terrassa, dues places d e parquing, pis a m b excel·lents acabats, tot extenor, sol tot el dia. Zona comunitària. 4 6 . 0 0 0 . 0 0 0 67AJZM

ÀTICS OCASIÓ • A L A VORA PLAÇA MONESTIR. Àtic de 2 hab., menador saló, cuina, bany nou i terrassa.

11.000.000 SZ4J2S4

(Fmcas Gironella)

• ÀTIC DÚPLEX de

luxe.

Z o n a C / A t v a r e z , 190 m2, consta d e 4 hab., hab. planxa, saló m e n jador a m b xemeneia, 4 0 m 2 . Estudi e n d u -

E L S iCANTCfSS

Classificats 23

Divendres, 28 de juny (te 19V6-

ptex de 60 m2, terrassa. Barbacoa, tres places de pàrquing. Jardí i piscina comunitaris.

49.000.000 6Z40B97

(Fincas Sant Cugat) •ZONA CENTRE. Àtic de 4 hab., menjador saló. cuina, bany, lavabo, terrassa de 30 m2. 23 000.000 674 7254

Cuma-Office equipada, 3 Banys, Estudi 30 m2, Garatge, Calefacció.

Jardí privat 600 m2, Acabats i distribució al seu gust.42.500.000 Ptes VICOMÇA-RROME T 67517 01

(Srta. Maribel)

•ZONA TORREBLANCA. Places de garatge des de 1 700.000

•FIROME Comunitats de propietaris

674 77715

(Inmarba. S.A.)

T.675 1701

(Fincas Gironella) • ÀTIC Z. ALTA, 150 m2 + 18m2 terrassa, 4 hab.. 2 banys, calefac., llar de foc. 1 pi. pàrquing. molt bon estat. 29.000.000 674 67 15

ARENASAN

•FIROME COMPREM SOLARS

674 08 97

(finques Saka) • CASA A L A FLORESTA. 90 m2, 4 hab. + 1 hab. separada, jardí particular 200 m2,17.000.000

(Fincas Sant Cugat)

• CASA ADOSSADA 240 m2, a prop estació, 2 pàrquing, tot en perfecte estat.

43.000.000 6754324

• PIS 80 m2, nou a estrenar, 3 hab., 2 banys, tot exterior, pàrquing opcional. 14.500.000

(Finques Roca)

675 4324

•SANT CUGAT. Casa 3 hab., 16 000.000 ptas.. totalmente reformada, financiable, sin entrada. jAprovéchala! Trato directo.

• PIS DE NOVA CONSTRUCCIÓ.

60 m2. acabats de 1a qualitat, 2 dormitoris.

13.500.000

(Finques Roca)

5696701

674 67 15

(Finques Saka) •FIROME Comunitats de propietaris 1.675 I7QL

..

•LOCAL 170 m2.C/Camí Colomer. 2 portes al carrer, en venda o lloguer. 25.000.000 o 160.000 ptesAnes.

6Z5422.4

-

500 m2.

• CONJUNT RESOENCIALSet-Vall Valldoreix. A cinc minuts estació. Torre 235 m2,4-5 Dormitoris, Menjador-Estar 38 m2,

(Serin) • PIS PER ESTRENAR de 3 hab., cuina equipada, menjador saló, bany, lavabo, jardí particular de 150 m2. Pàrquing i traster.

Tot exterior. Acabats de qualitat 29.000 000 (Fincas Gironella)

• E S VEN LOCAL de

r_S75f?!)t

674 1204-674 1181

67A1254—

(Finques Roca)

•FIROME Venta pisos

(Fincas Gironella)

5808669-5809854

• SANT CUGAT pis de 3 hab., banys, cuina, saló menjador, balcó, ascensor, exterior i assolellat.

12.700.000 (Foto Piso Cerdanyola)

• PARC CENTRAL Pisos de 120 m2. 4 hab.. piscina comunitària i places de pàrquing. Preu a convenir.

(Finques Saka)

6IÍ67A5

674 7254

•SANT CUGAT P. Cànovas, pis de 4 hab. (3 dobles), 120 m', 2 banys, cuina «office», balcó, entresolats, ascensor, calefacció, exterior, pàrquing, assolellat. 21.500.000

5608668-58031554

T.6751701

.

•CASA EN VENDA Z.Can Cortés. 100 m2 + pàrquing, molt bon estat, terreny 500 m.2.

10.000.000

• PISOS NOUS PER ESTRENAR. En diverses zones de Sant Cugat. Pisos de 2 a 5 h a b . , 2banys complets, menjador saló, cuina «office», terrassa, calefacció...

570 1255

•EMPRESA NECESSITA LLOGAR MAGATZEM, de 200 a 500 m2. Zona entrades a Sant Cugat, fàcil accés, càrTega i descarrega.

• P I S RESIDENCIAL planta baixa 100m2 + 80 m2 jardí, 3 dorm., 2 banys, 2 pàrquings i traster. Nou a estrenar.

26 800.000.

6754224

(Finques Roca)

• SANT CUGAT pis maco de 90 m2 i 3 hab., 2 banys complets, saló menjador, cuina «office», 2 balcons, ascensor, calefacció, tot exterior, pàrquing opcional, assolellat.

14.800.000 °.c 580 86 69-580 96 54

(Foto Piso Cerdanyola) • SANT CUGAT preciós pis al c/ AKons Sala, amb 3 hab., 110 m2, bany complet reformat, lavabo, saló menjador de 35 m2, cuina equipada, terrassa de 25 m2, ascensor, calefacció, exterior, finestres d'alumini i portes tfember. 19.000.000 vtnfífifíp.vm 0» 14 iFcto Piso Cerdanyola) • SANT CUGAT preciós pis de 120 m*i 4 hab. A l'av. Alfons Sala, 2 banys, saló menjador, cuina equipada, ascensor, calefacció, pàrquing, assolellat, finestres d'alumini.

26.500.000

(Foto Piso Cerdanyola)

• PARTICULAR, planta baixa tot exterior, 70m2, zona Sant Francesc, cuina i bany reformats, 3 habitacions, saló menjador, pati exterior, 2 trasters Per entregar el 6/97.

12300.000 (de14a15'30h) TeL 674 51 70

• A PROP C/ Cànovas del Castillo. Té 1 60 rri, consta de 4 hab., saló menjador de 45 m*, cuina «office», 2 banys complets, terrassa. Pàrquing. 32.000.000 6740897-

.

(Fincas Sant Cuga!)

•C/.Mariné130m2 Menjador-Estar 35m2 3 Dormitoris (2 suite).

2 Banys complerts, Cuina equipada, Safareig. Terrassa, 2 Places d'aparcament (1 doble). Traster. Armaris encastats, Calefacció. Fusteria exterior d'alumini, Jardí comunitari amb piscina.

33.000 000 Ptes VICOMÇA-FIROME T.675 17 01

T.6751701

• C/ DOCTOR MURILLO 130 m2, 4 hab., 2 banys, salo menjador.

35 m", cuina «office», 2 places de pàrquing.

Zona comunitària amb jardí i piscina. Exterior.

28.500.000 674 57 04-675 43 02

(Imdesa)

• C/ RIUS ITAULET 160 nr, 4 hab., 2 banys, saló-menjador, cuina «office», terrassa, plaça de pàrquing.

27.500.000

• A PROP DE P. DE LA CREU. Pis de 150 rrr2, compost de 4 hab. dobles. cuina «office», dos banys i un lavabo, saló menjador de 45 m-~.

Jardí de 120 rrf.

37.000.000

• C/ SANTIAGO RUSINOL110m-,4hab., 1 bany. 1 lavabo, salómenjador. cuina "Office» nova, terrassa. plaça de pàrquing.

24.150.000

6740897-

674 57 Ü4-J75 43 02

(Imdesa)

(Imdesa)

(Fincas Sant Cugat)

T£75 17111

_

•FIROME Venta pisos í£751Zm.

5flQfl££9.-S9£L98_54

(Folo Piso Cerdanyola)

• C/ VILLA. Oportunitat. Apartament estudi estil americà, bany complet i terrassa.

6.500.000 6740897

(Fincas Sant Cugat) ._.

67AQB39

Economia

675 4324

(Finques Roca) • PIS DE 120 m ! , 4 dormitoris, 2 banys. molt bona vista, pàrquing. 22.000.000 674

1204--374UB1

(Serin) •HROME COMPREM SOLARS

674 5704-675 43 02

•FIROME Comunitats de propietaris

586 40 17-568 54 99

• PIS 110 rrf, 4 hab, 2 banys, parquet, armaris, pàrquing, alt, exterior, cèntric, finca nova: 3 anys. 25 000.000

• OPORTUNITAT. Tracte directe. Pis 4 hab.. assolellat, en casa amb jardí.

• RUBÍ. C/ Duran i Bas, 90 m", 4 hab . cambra bany completa, sol de matins menjador 24 rrf. places de pàrquing opcionals.

10.500.000 699 65 48

(Incusa) • PIS Z. ESTACIÓ, 80 m2. 3 hab.. 1 bany, tot exterior. 11.500.000.

674 67 15

•PISOS OCASIÓ.

Zona Monestir. 75 m-, menjador 20 rrf. cuina, 3 hab., 1 bany, safareig, terrassa 4 m . ascensor, sol, tardes, vistes a Montserrat. perfecte estat.

11.600.000 6753355^539.26 43

(KSA Gestió Inmobiliaria) • PLANTA BAIXA amb jardí a zona residencial, 4 dormitoris, 2 banys, cuina, totalment renovat, piscina, pàrquing. 38.000.000 674 12 Oà-STA 11 81

(Serin) • RUBÍ. Av. L'Estatut, edrf. nou, 85 m2, 3 hab.. banyi lavabo.

Calefacció. Elec. Entrada 3.000.000. Resta hipoteca.

5SS 4017 -Ses 54 99

(Finques Vallhonrat) • RUBÍ. Av. L'Estatut, 75 m 2 ,3 hab., molt de sol. 7250.000 699 6S4B-

(Incusa) • RUBÍ. C/Casp. Per estrenar. Dúplex de 118i 135rrf. D e 4 a 5 hab., 2 i 3 banys, 2 terrasses. Calefacció, gas, pocs veïns. Acabats de qualitat. Pàrquing opcional. RFA Nous 14200.000

588 74 10

La

(Finques Vallhonrat)

(Finques Saka) • PIS Z. CORREUS, 87 rrf, 3 hab., 1 bany. calefac, exterior. 2 pi. pàrquing. 18000.000.

674 67 15

(Finques Saka) • PIS Z. CORREUS, 90 rrf, 3 hab., 1 bany, calefac, pk opcional.

14.500.000.

674 67J5

(Finques Saka) • I O C A S K J N ! Directo

proptetario.

6.000.000 ptas. Piso 3 hab. Finandación: 45.000 ptas./mes. sin entrada. A 14 mm. de Barcelona.

• SANT CUGAT. Piso, part. a part., cerca estackxi. iOportunidad!

Diversas posibilidades de financiación, muy interesantes. Uamar al 5897410 .

•SANT CUGAT. Sin gtos. de contrato, piso 4 hab., balcón, exterior y soteado. iOportunidad! Uamar al 5697410

•SANTCUGAT. Por 90.000 ptas. Piso 3 hab., trato directo. jOcasión!

bano comp., aseo, sal•S'OFEREIX VIVENDA, nova.totalment equipada, per a compartir entre dues persones. a Castellar del Vallès la 7 km de Sabadell i a 27 km de Barcelona) Trucar a les nits T 580 30 10

com., con chim-hogar. cocina. lavad.. garaje, trastero. barbacoa, suminist contr Alq.135.000pts OPORTUNIDAD • DESPACHO. C/

•BUSCO apartament de lloguer a St. Cugat.

Màxim45.000Ptes Telf.588 61 02-908 94 99 54

Sant Domènec (junto mercado Pere San).

Sup 100 m2. con divisiones. totalmente iluminado, aire acondicionado. calefac. aseo, mobiliano, sumi-

ARENASAN Piso en Barcelona (Zona Gracia) C Montseny. 5 Sup. 90 m2.4 hab. bano completo, cocina nueva, Sal. com. parquet, terraza 40 m2. trastero. garage privado, 2 coches suministros cotr. recien pintado y reformado. Alquiler 115.000 ptas.

nist. contra!, ideal para escuela Alq. 75.000 pts • PISO. C/ Abat d'Avinyó (Z. Monasteno) Sup.: 80 m2. 2 hab. dobles, bano compl. amplio sal-com.

Cocina, lav. parquet. tot. ext.,calf. gas. sumi-

•PISOC/Estapé.

Sup. 70 m2,3 hab., bano, cocina, galeria, sal-com., trza., tot ext. calefac. gas, suministr. contr. Akq.65.000pts • DÚPLEX A ESTRENAR, C/ Santiago Rosíhol. Sup. 80 m2, 2 hab. dobles, bano, aseo, amplio sal-com., calefac. ,acab, alto stand.. Suministr contr. Alq. 80.000pts

nistr. contr. Alquiler: 75.000 Pàrking opcional.

•LOCAL Plaza Pere San (Delante Mercado) Sup. 82 m2. en 2 plantas, aseo, summistr. contr. Alquiler 100.000-Ptas.

• TORRE AISLADA CON JARDÍN Y PISCINA. C/ Pere Mas (z.EI Pinar) Sup. const.

100m2,3hab,

5893701

ELS^CANTONS Divendres, 28 dejuny de 1996

benzina

LA BENZINA TORNA A APUJAR-SE

Nou record del preu de la súper S'apuja fins a 119,6 pessetes per litre Kl preu màxim de la ben/.ina súper s'ha apujat deu cèntims i se situa en 119.6 pessetes, la q u a l cosa s u p o s a un nou record de preus en el mercat.

La b e n / i na n o r m a l i la benzina sense plom es mantenen en el preu anterior — 1 1 6 . 1 i 113.3 p e s s e t e s respectivament—. Kls gasolis s'abarateixen una pesseta. Kl gasoli t i p u s A q u e d a en 89,9 pessetes, 54.4 i e preus ; l'alci" -

utilitzada pel consum diari de l'automòbil a l'Estat Kspanyol. Kl mercat regula els preus de la benzina en funció de l'oferta i la d e m a n d a del producte. P r e c i s a m e n t per això. a q u e s t a notícia afecta bona part del . parc automobilístic espanyí»:'

""",',

Igualment, les benzines sense p l o m i n o r m a l es n i a n t ' perquè encar-

per

aconsepi,:

...MENYS PELS SUBSCRIPTORS DE ELS 4 CANTONS

URA TENEN UN DESCOMPTE DE 4 PESSETES PER LITRE FACIS SUBSCRIPTOR ARA I ACONSEGUIRÀ MOLTS AVANTAT6ES

d du****

589 62 82

EIS 4 CANTONS

Economia

24

Divendres. -'.V di mm r/e 1<)V6

m e r ç

Planta Ba/a Planta Alts

La Caixa de Terrassa col·labora amb la Mútua CM. - Sant Cugat/Terrassa -

"«L'i!»'

I /) . o/// ries ,• unim tali i/iu - 'iniiii<itintni>i n l'm tu In - hi luiurií mlre 120 i 130 louils. mi s'iiistiil·ltirnii ultimes de les firmes dt Sun I ('itgtit

Més del 50% dels locals del Centre Comercial Sant Cugat ja estan adjudicats

La Caixa de Terrassa i la Mútua de Terrassa Mutualitat de Previsió Social han signar un acord de col·laboració, mitjançant el qual l'entitat d'estalvi comercialitza l'assegurança sanitària M ú t u a Salut. q u e treballarà des de la nova clínica privada de la M ú t u a de Terrassa. Kl conveni s'emmarca dins de les relacions de col·laboració q u e m a n t e n e n tradicionalment les dues entitats. Mitjançant l'acord, la companyia de la (iaixa de Terrassa C a t a l ò n i a C o r r e d o r i a d ' A s s e g u r a n c e s i Reassegurances s'ha constituït en agent de M ú t u a de Terrassa i ofereix l'assegurança M ú t u a Salut, al m e r c a t f i n a n c e r . Kl producte es comercialitza bàs i c a m e n t a R u b í . Terrassa, Sant Cugat, Matadepera, Castellbisbal, Ullastrell, Viladecavalls, Olesa de Montserrat i Ksparregucra. Aquesta i n i c i a t i v a p o t e n c i a el catàleg de productes d'assegurances d e la Caixa de Terrassa, q u e e n g u a n y ha decidit introduir-se en el camp de les a s s e g u r a n c e s m è d i q u e s .

Els comerços de la ciutat competiran amb firmes de prestigi com Zara o Swatch Un total de 67 firmes comercials ja han fet pú-

En total, els promotors de la Guinardera han po-

la promotora Larry Smith, algunes firmes han

blica la seva instal·lació al Centre Comercial

sat entre 120 i 130 locals comercials a dispo-

optat per compartir local, mentre que d'altres

Sant Cugat, que obrirà les portes durant el mes

sició de diferents firmes, però, segons ha ex-

n'ocuparan dos. Segons Guilabert, els primers

d'octubre vinent a la zona de la Guinardera.

plicat Juan Carlos Guilabert, representant de

locals es començaran a lliurar el mes vinent.

CM. - Sant Cugat I,'estat actual tic Ics obres tic l'edifici permet pensar que es complirà cl calendari previst, segons ha explicat (íuilabert a aquesr setmanari. La promotora té la intenció d'obrir les portes al mes d ' o c t u b r e . Kn aquest moment, "s'estan comp a r t i m e n t a n t els locals", se-

gons \ a explicar Ouilabcrr. Kls locals es començar.m a lliurar a partir del mes vinent. C o n e gudes marques comercials com Zara, S w a t c h . M c D o n a l d ' s .

M a s s i m o D u t t i . (iaia l ' e r t u meries. Donkin Donuts, (!onformobel o Bang and Olufsen seran a Sant Cugat a partir de l'octubre en locals de Ics noves galeries comercials. A més, les galeries s'han assegurat un

important nombre de comerciants santeugatencs. Botigues conegudes a la ciutat com (!ebado, Centre Òptic Saldon.

C e n t r e F'uji-Knfoc II, Dinos.

Iberplan, Rústic Mobel o C a r toon C e n t e r seran a les galeries comercials. La promotora Larry Smith ha fet pública una llista amb un total de o7 firmes p e r q u è , s e g o n s ha e x p l i c a t Guilabert, "hi ha algunes em-

preses o comerços q u e estan pendents tic la central de la cadena a la qual pertanyen o són distribuïdores d'altres marques i no volen fer pública la seva instal·lació de m o m e n t " . Kn total, segons cl representant de Larry S m i t h , el C e n t r e C o mercial tindrà uns 1 10 rètols a niés de l ' h i p e r m e r c a t Pryca, però tot quedarà situat en el mateix edifici.

I m p o s t o s

Sis associacions de veïns presentaran recurs contra la taxa de sanejament Les al·legacions que van presentar al ple del desembre han estat rebutjades CATÍ M O R R I . I .

- Sant Cugat • l'n total de sis associacions de veïns dels disttictes (Mira-sol, Valldoreix, les Planes i la Floresta) han fet pública la seva intenció de presentar recurs de reposició contra la taxa de sanejament que l'Ajuntament de Sant Cugat va aprovar el desembre passat.

Kls representants de les associacions de veïns dels districtes

asseguren que continuen pensant que la taxa és "injusta" i, tal com van anunciar en el ple del mes de desembre, han decidit presentar recurs contra aquest nou impost. Segons van explicar divendres passat els representants de les associacions veïnals, el recurs que volen presentar és "de reposició", amb la qual cosa "cada un dels veïns que vulgui presentar recurs, independentment que hagi pagat o no la taxa,

ho podrà fer". Per facilitar aquesta mobilització, les associacions de veïns seran als casals de cultura dels districtes els dies 1, 2 i 3 de juliol, per ajudar i informar tots els veïns que vulguin fer pública la seva queixa. Alguns dels representants de les associacions veïnals creuen que l'aplicació de la taxa de sanejament ha estat contraproduent pet a la campanya de recollida selectiva de les escombraries. Per això, confir-

men la seva postura partidària d'accelerar cl procés. Les associacions de (^an Majó, la Colònia de Montserrat, la Floresta, les Planes, Mas Janer i Sant Joan de Mira-sol creuen q u e l'Ajuntament no ha donat la informació prou clara i es queixen perquè van adreçar una carta a l'Ajuntament de Sant Cugat sol·licitant l'aclariment de dubtes sobre la nova taxa, però, segons ells, l'Ajuntament no ha contestat.

S e g o n s Caixa de Terrassa, M ú t u a Salut és una assegurança mèdica particular q u e ofereix una atenció sanitària a m b cobertures de medicina preventiva, atenció primària de salut, especialitats m è d i q u e s i intervenció i hospitalització. La cobertura de m e dicina preventiva té l'objectiu d e fer un s e g u i m e n t m è d i c petsonalitzat de cada assegurat. A partir d ' u n reconeixement mèdic preliminar, es don e n les p a u t e s preventives i una orientació continuada per a una millor qualitat d e vida.

El pressupost d e l'obra social i cultural d e la Caixa d e Terrassa p e t e n g u a n y és d e 750 milions d e p e s s e t e s , xifra que suposa un creixement del 4 5 % en relació a m b l'any anterior. A q u e s t p r e s s u p o s t surt d e la dotació d e 600 milions d e la distribució d e resultats d e 1995 i la suma de 150 milions d e p e s s e t e s procedents del fons d'obra social que ha constituït l'entitat durant a q u e s t any.

Economia 25

ÏLS4CAIVroN5 Dwtndrt$,28dejunydel996

Les

empreses.

Cl Pont

Llar,

botiga

d'articles

per

a la

casa

A Sant Cugat feia falta un pont com aquest, segons diu l'eslògan pubacRari que promociona El Pont Llar. Aquesta nova botiga d'articles per a la casa ha obert aquest mes al carrer Girona, per oferir als santcugatancs el millor servei i una àmplia gamma de productes. Els amos de la ferreteria El Pont, que ja és un clàssic entre els comerços de Sant Cugat, van decidir passar a l'altra banda del carrer i obrir una botiga específica, on oferir tot allò que fins ara no cabia al primer Pont.

JOSEP PROS. Propietari d'El Pont Llar (,(.

Amb el Pont Llar ens hem posat al dia en productes i materials" risc que s'acabi convertint en una botiga de regals.

-"Nosaltres estem associats a Cofac, la cooperativa de ferreters de Catalunya, i això ens permet tenir els articles molt a l'abast, amb una gran diversitat. A més, cl subministrament és molt ràpid. Aquest és un gran avantatge per a nosaltres: podem tenir els articles en 24 o 36 hores a la botiga, a disposició dels clients. A més, l'experiència d'aquesta cooperativa ens fa anar sense risc quan hem d'introduir un article nou. Si és a Cofac, és una garantia que el producte es vendrà."

ÀNGHI.S CAS'IVKRA

- Sant Cugat - E l Pont Llar és una perllongació de la primera botiga?

- " E s podria considerar així. De i'et, hem fet coincidir l'obertura amb l'aniversari número tretze de la ferreteria El Pont. Fa tretze anys que estem junts."

- E l Pont és un clàssic. Va ser una de les primeres botigues del sector a Sant Cugat?

—"No, no. Ja n'hi havia. Érem gent vinculada a aquest sector i ens vam associar per poder donar empenta al negoci; així vam muntar aquesta ferreteria, q u e ha estat sempre al servei del poble. Des que vam començar. Sant Cugat ha crescut molt, i per això hem volgut sempre donar el millor servei a la gent del poble.

Això ens ha fet desviar el públic al qual ens havíem d'adreçar, per exemple. H e m deixat de banda els productes que podien interessar les indústries perquè no s'han instal·lat grans indústries, en el sentit estricte, i les necessitats ja estaven cobertes. \ a m haver d'adequar-nos a la realitat i dedicar-nos als productes de la casa i per al bricolatge."

-Així s'explica que hagi nascut El Pont Llar?

-"Bé, aquesta és una idea que teníem feia temps, era una assignatura pendent. Però les varietats en productes de bricolatge i parament han canviat molt, i cada vegada se'ns estava fent més petita la botiga. Fèiem tant com podíem, però havíem de tenir només una o dues gammes

.losvp l'ros entre articles r/e pot mut m n <« nuca botiga 1:1 Pont I Ja/: Foto: XAVIER I.ARROSA de cada producte, perquè a la primera botiga no ens hi cabia tot.

Quan vara veure el local que hi havia tot just davant de la ferre-

teria, e n s vam decidir a fer el salt."

—Ks difícil determinar quins productes s'han d'oferir? Hi ha el

CRU,,,,,»™

A9A2

OCTAVIO SARDA

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS RELLOTGES D'ACTUALITAT DE LES MILLORS MARQUES

JOIERS- T A L L E R S PROPIS BREITLING

Santiago

ü*r Hamilton RnsinvL

-Ara s'imposa més el disseny o la funcionalitat?

-Quin futur veus a aquesta nova botiga?

- " E l primer pont tenia clos ulls, ara en tindrem un amb tres. De moment, les coses van bé, només fa un mes que hem obert.

Hem d'esperar un any per veure els resultats."

-Tal com estan les coses, no és arriscat embarcar-se d'aquesta manera: -"L'objectm d'aquesta botiga és, com en el cas del primer establiment. donar el millor servei als santeugatencs. La gent de Sant Cugat compra a les botigues d'aquí. Crec que no hem de tenir por de les grans superfícies perquè l'atenció que dóna el petit comerç no es troba enlloc.

Aquest és el nostre avantatge respecte a Ics grans superfícies."

CENTRE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

TALLEDARICOMÀ Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue, flauta travessera, violoncel, guitarra, etc

K KRÒNQS 40

-L'assessorament que proporcioneu és un altre punt que teniu al vostre favor.

-"Sens dubte. FJs dependents han d'entendre per què serveix el producte q u e estan venent.

Per això, a Cofac fan cursets per preparar els venedors. La falta d'espai ens impedia tenir moltes gammes de productes i, a vegades, fins i tot ens havien demanat coses que no els podíem donar.

Amb El Pont Llar hem volgut resoldre aquests problemes, ens hem posat al dia en productes i materials.

- " T o t passa de moda, això s'ha de reconèixer, per començar. El cert és que els clients volen totes dues coses. Volen un disseny funcional. Sempre s'han de fer uns ous ferrats o carn a la brasa. Tenim diferents línies, perquè el client pugui escollir entre diverses qualitats. Nosaltres tenim articles que utilitzem a la cuina i a la casa diàriament. Com que es desgasten ràpidament, també es renoven sovint."

MEGA ^JUNGHANS

Tel. 674 58 54

ITIourlcc locfoíx

Sani

(ingat

VENDA D'INSTRUMENTS MUSICALS C/ Balmes. 11 - Tel. 674 58 62 - Sant Cugat

EL RACÓ DE LA POESIA Els diumenges les paraules encara són més protagonistes a la ràdio. Amb l'afany d'apropar-vos més a la poesia i al seu sentiment Joana Francesca Garcia us convida cada setmana al seu "Racó de la poesia".

Un espai i un temps per a la poètica. Per conèixer els autors i escoltar les seves creacions.

"El racó de la poesia" Els diumenges de 9.30 a 10.00 h a Ràdio Sant Cugat, 91.5 FM

EIS I CANTONS Els Reixach canvien

d'esport

Nova junta de la UE Sant Cugat

kls ueinians Joan i Jordi Ueixai. li. |IIL,UIMS • Ic l'cqnip ilc t'utlicil sala ili.' I'( >limp\e tic [..i l·lmesta, \nlen . .un ui cl 1111 liot de sala pel íntim], KK tl'nesians IKI \olcn juuar a qual se \ ni i.atei;<iiia. però no han rebut cup «ifcrta <lc i.ip club. l'himi 27

Enric Tomis presidirà l.i junr.i tic la l'K Sant Cu^at durant la temporada que ve.

La nova directiva es \ .i presentar divendres passat a la testa del Xe .ini\crsjri del club. Durant la celebració es van lliurar els premis de la temporada. l'Iana 28

26

Divendres, 28 de juny de 1996

Poliesportiu

V o l e i b o l

Cap de setmana decisiu per al C V Sant Cugat RAKA MORKNO

- Sant Cugat -

IM festa va aplegar molts participants. Foto: XAVIER LARROSA

Una festa "per a tothom" Uns 800 nens van participar als actes esportius "Aquesta festa ós un premi per a tothom que s'inscriu a les activitats físiques de l'Ajuntament". D'aquesta manera, Jordi Tomàs, un dels organitzadors de la festa, resumia una jornada esportiva que havia acabat amb

Al.KX LÓPEZ

La IV edició de la festa de l'esport per a tothom que es va celebrar dimecres passat va acollir entre unes 800 i 1000 participants, tots ells provinents de les escoles públiques del terme municipal de Sant Cugat: el Collserola, el Pla Ferreres, el Pins del Vallès, el Catalunya, la Floresta, el Ferran

N

O

U

èxit. Aquesta quarta edició de la festa per a tothom va acollir dimecres passat entre 8 0 0 i 1000 partcipants, provinents de set escoles públiques del municipi de Sant Cugat. Els esports habituals dels jocs escolars i d'altres

Clua i el Joan Maragall. Les escoles privades també van ser convidades però no van assistir a la celebració. Des de les nou del matífinsla una del migdia i des de les cinc de la tarda fins a les vuit del vespre tothom va poder gaudir d'un ambient agadable, i sobretot, festiu, una festa de l'esport que any rera any es va consolidanL Al matí, tots els nens es van repartir per poder practi-

P

E

U

a

E

com l'esgrima, el badminton, el judo, el tir amb arc, un rocodrom I castells inflables van ser les activitats que tots els nens van poder practicar. La gent gran també va poder endirsar-se a la festa amb una classe d'aeròbic.

car diferents esports. Al pavelló municipal, handbol i mini handbol, a la sala escolar, voleibol i mini voleibol, a la pista Méndez, bàsquet i mini bàsquet, a la piscina municipal, natació, i al camp municipal d'esports, futbol 7 per benjamins i futbol de sala per alevins i infantils. A la tarda, les activitats van ser recreatives. Aquestes activitats van ser esgrima, badminton, judo, tir amb arc, piscina, un

O

T

rocodrom i cinc castells inflables.

A la sala escolar hi va haber una classe d'aeròbic per a la gent gran.

A part d'això, hi va haber una exibició de bàsquet sobre cadira de rodes. Aquest partit el van jugar el Club Minusvàlid Horitzó de Rubí i una selecció de jugadors de bàsquetde les diferents categories de la UE Sant Cugat. Al final de la festa, es va fer entrega dels trofeus dels Jocs Escolars.

El CV7 Sant Cugat renunciarà a la divisió d'honor si no troba un patrocinador abans del dia 30 vinent, quan acaba el termini de presentació de les fitxes de les jugadores de la màxima categoria. Segons el president del club, Carles Castro, és possible fins i tot que l'equip sènior renunciï a la primera divisió, la qual cosa acabaria de desfer l'equip. El futur immediat del sènior es va perfilar ahir al vespre, en una reunió que no havia acabat a l'hora de tancament d'aquest setmanari.

Castro lamenta que l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, no hagi rebut els respresentants del club, tot i la carta que li van enviar fa més d'un mes en què li sol·licitaven una entrevista.

Segons fonts municipals, l'obligació de l'Ajuntament ja s'ha complert, ja que els diners corresponents a la subvenció es van lliurar en els terminis acordats. D'altra banda, les mateixes fonts asseguren que l'Ajuntament ha buscat amb interès i preocupació un patrocinador per a l'equip, però la recerca no ha tingut èxit.

Carles Castro ha explicat que "com a conseqüència d'aquesta situació, l'equip sènior es desfà a poc a poc". Ja fa uns mesos, Castro va declarar a aquest setmanari que al club a ningú li feia il·lusió la primera divisió.

106

EL M I L L O R Q U E ET POT P A S S A R , DE N O U ' DESCOBREIX-LO EN fi TEU CONCESSIONARI. . .

NOU 0ISSENY: -Diferent, atrevit, potent.

NOU EÍUIPANENT: -Doble Coixi de seguretat. taterats.

• Ant i engegada codi fi cada.

-Aire CERDANYOLA MOTOR NOVA SEHERACIÓ DE H0T0RS: 6AS0LINA (1.1,

C/ Sant Ramon 183, TeL 580 59 43 CERDANYOLA DEL VALLÈS 08290 EL SEU CONCESSIONARI PEUGEOT

TE L ' EMPORTARÀS VOLANT. -ABS. 1.4,

-Paddings d'absorció condicionat...

1.6) i DIESEL (1.5)

d'

impactes

« « A «El iaro«iMci4, TIOC»

«'

MOTOR RALLY Ctra, Cerdanyola, 69, Tel. 674 15 03 SANT CUGAT DEL VALLÈS 08190 EL SEU AfifJNl PEUGEOT

PEUGEOT

ELSíCWTONS /J/cWm,

Esports

UlfJI,

futbol

Li

sala

Joan i Jordi Reixach tenen previst deixar el seu equip de sempre, l'Olímpyc de la Floresta. Des que van començar a jugar a futbol de sala, fa cinc anys, sempre han defensat la samarreta de l'Olímpyc. S'acomiadan per canviar d'esport: del futbol de sala al futbol. No és un canvi fàcil i ho saben, però els seus 22 anys volen aventurar-se a provar un nou món. Joan Reixach s'ho podria repensar, en canvi, el seu germà Jordi ja ho té del tot decidit, l'any vinent vol jugar a futbol.

J O A N I JORDI REIXACH. Jugadors de /V/ímpyc de la Floresta

U

Deixem la sala pel camp"

ÀLEX LÓPEZ - Sant Cugat-Com és que heu decidit deixar rOlimpyc de la Floresta?

-Joan: "A finals de la temporada passada jo volia canviar d'aires perquè tot va anar bastant malament en tots els sentits. Llavors volia canviar d'esport, de futbol de sala jugar a futbol, més per la lesió que tinc d'abductors. Però bé, si no surt cap equip bó que juguyi bé a futbol doncs continuaré a rOlimpyc perquè m'agrada molt aquest equip".

- Jordi: "Jo ja tenia pensar-ho fer l'any passat, el que passa és que com vem baixar de categoria i havia una mica d'enrenou doncs vaig pensar en continuar un any més però aquest any ja intentaré passar al futbol.

- Algun equip s'ha posat en contacte amb vosaltres?

Joan: "No, no, de moment no.

Estem entrenant amb la P.B.. Sant Cugat i ens estan buscant un equip però de moment no hi ha cap equip que s'hagi interessat pels nostres serveis".

-A què es degut aquest canvi?

Joan: "Personalment per la lesió que tinc als abductors i també per canviar una mica d'aires".

Jordi: "Jo més que res vull provar de jugar a futbol perquè em sembla que m'agrada més".

-Quan t e m p s fa q u e heu pres aquesta decisió?

Ahora j"yL J» N C

'P

Joan i Jordi Reixach, davant la sala escolar. Foto: XAVIER LA RROSA Joan: " Jo vaig prendre la desició un cop va acabar la lliga, quan em vaig assabantar que el meu germà volia fer aquest canvi i ho vaig voler probar. A finals de maig, dues o tres semanes abans d'acabar la lliga, vaig parlar amb el nostre entrenedor, l'Angel Ruiz,i li vaig co-

municar la meva marxa".

Jordi: "Ja fa ben bé un any i mig que em rondava pel cap. i l'Àngel Ruiz ja ho sabia, nosaltres dos mai li hem amagat res"..

- A banda que volgueu canviar d ' e s p o r t , hi ha cap altra circumstància que us hagi decidit?

Joan: "No, no.

-Jordi: "No, no. Jo no tinc cap p r o b l e m a a m b ningú d e l ' O limpyc, jo no deixo l'Olimpyc, jo deixo el futbol de sala per pasarme al futbol".

-Esent dues peces claus en l'esquema de l'Olímpyc podeu desfer l'esquema?

-Jordi:" N o el que passa ara és que s'ha notat nolt que estàvem nosaltres perquè la gent sabia que nosaltres rendíem però quan nosaltres no hi siguem doncs rendirà un altra".

-Què en pensa l'Angel Ruiz?

-Joan: "Li sap greu clar. perquè a ell li agradaria que no marxéssim perquè ens coneix i sap com juguem" .

-Kl Winterthur s'ha posat en contacte amb vosaltres?

-Joan i Jordi: "No, no".

-l's agradaria jugar allà?

-Joan: "D'agradar-me si m'agradaria jugar amb ells però s'ha de veure les condicions, si compten amb tu per ser suplent o si compten amb tu per jugar".

-Jordi: "Jo, bàsicament penso el mat e i x , s ' h a u r i a d e parlar a m b l'entrenador".

-Quin futur augureu a l'Olimpyc?

-Joan: Jo molt bó, crec que d'aquí a un parell d'anys poden pujar tranquilament, sempre que l'any que ve no baixin però jo crec que amb un parell o tres d'anys sortirà un dels millors e q u i p s q u e ha sortit d e l ' O -

Solc la t e c n o l o g i a Honda p o d i a c o n s e g u i r l o : un c o c h e de g a s o l i n a con el c o n s u m o de un D i e s e l .

Però el Cívic 5 puertas no es solo sinónimo de bajo consumo, es un automovil construido con la màxima exigència Honda y es el úmco coche de su categoria con 4 anos de garantí.

V e n g a a p r o b a r l o . L o va a d i s f r u t a r . H a y u n H o n d a C i v i c 5 p u e r t a s

T e C n o v a l l é S , $.A.

16V, 9 0 c v a p a r t i r d e 1 . 8 9 0 . 0 0 0 P t s .

4vda Jaume /. 95-37 rei "3i 64 82 TERRASSA. Ctra de Terrassa 225 Tet 726 31 66. SABADELL.

Ora oe Ze'tiano'à 55 Te: 675 36 02 SANT CUGAT DEL VALLÈS.

limpyc, pel planter q u e té actualment.

-Jordi: "Jo penso que seguirà estant a la part alta de la primera B amb aspiracions a pujar la propera temporada perquè jo he parlat amb l'Àngel Ruiz i ja té previst l'equip de l'any vinent".

-En el cas que abandonéssiu l'equip florestà, que deixeu en rera?

-Joan: "Només el futbol de sala perquè els amics ho continuaran sent. Hi ha molts jugadors que ara ja no juguen a l'Olimpyc, que e s t a n en qualsevol e q u i p , el Champion, el Chess, e t c , i cont i n u e m jugant junts quan ens veiem i contiuem sent amics com érem abans, o sigui que només deixariem el futbol de sala".

-Jordi: "Penso que hem estat a l'Olimpyc de les millors temporades que ha tingut. Nosaltres els hi agraïm amb ells i ells suposo que també ens han d'afraïr a nosaltres el haver jugat i haver-nos esforçat per guanyar.

-Ara mateix, quina és la vostra situació, continuareu o no?

-Joan: "Jo estic pensant de continuar perquè de moment no surt cap equip. Continuaria un any més i l'any que ve ho tornaria a probar. Suposo que prendré la decisió a finals de juliol. Ara mateix, estic més a prop de l'Olimpyc que no pas fora.

-Jordi: "Jo esperaré fins a finals de setembre per decidir-me, si abans no he trobat res".

F» U

E

R T A S

M

2s Esports

EL*/CANTONS Drcnu,

Pol

i

e s p o r t i u

, -'.V t/r juny ,

Festa

í9'/6

Major

La Festa Major acollirà gran quantitat de cites esportives ÀI.I-A Loi'i:/ - Sant Cugat -

la nova junta directiva d» la l '!•'. Sant Cugat amb l'equip cadet df bàsquet. Foto: XAVIER I.ARROSA L'optimisme i la satisfacció van ser dominants en els actes de celebració del Xò aniversari de la UE Sant Cugat. La direcció del club va fer coincidir la festa del soci amb la presentació de la nova junta, sorgida després que l'única candidatura que es va presentar a les eleccions previstes per l'11 de juliol no tingués cap reclamació. La nova directiva, que presideix Enric Tomàs, vol ampliar ràpidament el seu nombre de membres. Segons Tomàs, "és necessari que hi hagi més persones implicades en les tasques organitzatives del club". La junta també vol eixugar el deute que arrossega el club des de principis de temporada.

Prodigis d'una dècada

Les activitats esportives tic la festa major d ' e n g u a n y contin u e n a v u i . A q u e s t m a t í , als camps de futbol del Sant Cugat i d e Can Magí tindrà lloc una Diada Internacional tic Futbol Base. Al Parc de Torre Blanca, de les onze a la una del matí. hi ha una classe oberta d'areròbic infantil. A la tarda, a partir deies cinc, continuarà cl torneig d'escacs per a gent gran. Dissabte al matí, a les nou. els esports començaran amb unes 12 hores de futbol de sala que es jugaran al pavelló municipal i a la pista Méndez. T a m b é a les nou del matí es remprendrà la Diada Internacional de futbol base. Des de les 10 del matí fins a les dues de la tarda es farà una matinal infantil d'escacs. També es disputarà el I Torneig Festa Major Interclubs Set Ball Natació, que començarà a les deu del matí i finalitzarà a les tres de la tarda. La tarda del dissabte s'encetarà a les cinc amb el T o r n e i g d'escacs per a G e n t Gran. Diumenge a les nou del matí començarà el Torneig de Petanca de la Festa Major que tindrà lloc a les pistes municipals de petanca de la Rambla del Celler. La Diada Internacional de Futbol Base es continuarà disputant al camp municipal d'esports des de les nou del matí i fins les nou de la nit.

D e les deu del matí a les dues de la tarda hi haurà una Matinal Interclubs d'Escacs.

La UE Sant Cugat clou els actes de celebrada del X aniversari RAI \ M O R E N O - Sant Cugat -

l ' n dels objectius de la nova junta, que es va presentar oficialment divendres passat durant la testa del soci, és solucionar c o m p l e t a m e n t el problema econòmic que arrossega el club des de l'inici de la temporada 95-96, quan el dèficit de la l ' E Sant C u g a t va provocar la dimissió de l'aleshores president del club, Jaume Kspina. La situació econòmica de l'entitat esportiva ha millorat molt els últims mesos, gràcies en part als ingressos de la loteria de Nadal i els sortejos de les fases de sector d'handbol. Knric Tomàs, nou president de la junta del club, ha exlicat que "s'han hagut d'ajustar molt les despeses per fer front al deute, i l'objectiu de la temporada que ve és solucionar definitivament aquest problema".

Dels 7 milions de pessetes de dèficit que tenia el club a principis de temporada, s'ha aconseguit eixugar 2,5 milions. De fet, el d e u t e m é s urgent —a curt termini— s'ha aconseguit reduir de 4 milions a només 1,5 milions.

Ampliar horitzons No tan urgents però molt més

importants són els altres dos o b j e c t i u s q u e es p l a n t e j a la nova direcció. Per Tomàs, "després de tot el q u e s'ha aconseguit en aquests 10 anys, ara cal consolidar l'estructura tècnica i organitzativa del c l u b " . Per a aconseguir això, "és necessari q u e s'incorporin més persones a treballar en el club". Tomàs creu que per atreure més col·laboradors l'entitat que presideix

ha d'implicar-se al màxim en tots els àmbits esportius, culturals i educatius de la ciutat.

La junta es marca un termini d'un any per ampliar el nombre de membres de la directiva, i poder llavors començar la feina de desenvolupament de totes les seccions del club. Segons Aureli Gonzàlez i Antonio Martín, dos dels m e m b r e s de la nova directiva, s'ha aconse-

Fitxatges fallits

guit molt pel que fa a consolidar els equips sènior i l'esport base, i ara és m o m e n t d e fer que "el jugador, un cop es retira de la competició activa, vulgui seguir implicat en el futur del club".

A més del p r e s i d e n t , E n r i c Tomàs, la junta tindrà dos vicepresidents — E m i l i Peralta i Josep Lluís Rius—, un secretari —Antonio Martín—, un tresorer —Aureli Gonzàlez— i un vocal —Joan Riera.

P r e m i s per a tots

• Lluís Folch, entrenador de l'equip de bàsquet de la U E Sant (aigat. no podrà comptar amb I-'ran Garcia la temporada que ve. L'ex-jugador del CB Sant C u g a t continuarà amb l'Sfènc de Terrassa, on ha jugat aquest any. El seu germà, Juan Garcia, necessita definir la seva situació laboral per acabar de decidir si fitxa per la l ' E Sant Cugat o no. lots dos jugadors prefereixen l'Sfèric perquè milita dues categories per sobre del Sant Cugat. Els dos germans, havien començat a entrenar amb el c l u b s a n t e u g a t e n c , i els hauria agradat tornar a jugar a la seva ciutat, sobretot després de l'oferiment de Folch, que es basava en el repte que

suposa portar el sènior de la U E Sant Cugat a primera catalana en dos anys. L'oferta d e c o n t i n u ï t a t de l'Sfèric, però, ha pogut més. Per altra banda, Miguel Àngel Munoz. una altra de Ics apostes de Lluís Folch per la temporada que ve, ha decidit fitxar pel Rubí. M u n o / preferix jugar en un equip que acaba de pujar a la segona divisió estatal, sobretot t e n i n t en c o m p t e que la temporada passada portava els colors del Mollet, equip de lliga EBA. Al tancament d'aquest setmanari l'entrenador santeugatenc encara no coneixia la decisió dels jugadors, raó per la qual no ha pogut valorar la situació en què queda l'equip. /R.M.

La junta va decidir divendres passat començar a estimular el suport de tothom al club mitjançant el lliurament de premis a la dedicació. Tot i això, tamb é es van d o n a r t r o f e u s als equips i jugadors que havien desenvolupat la trajectòria més brillant.

Amb la festa de divendres passat van acabar els actes socials de celebració del Xè aniversari de la l ' E Sant Cugat, tot i que els actes esportius van continuar el dia següent, quan es van disputar les IV jornades de mini-handbol al pavelló esportiu de Valldoreix.

Els campions van ser, en categoria benjamí, el Santa Isabel, i en categoria aleví, elCol·legi Catalunya.

Futbol

El "Ciutat de Sant Cugat" clou amb èxit El benjamí del Sant C u g a t Esport, l'aleví del F.C.Barcelona i Tinfantit i el cadet de l'Espanyol van ser els guanyadors del grup A del XIV torneig "Ciutat de Sant Cugat".

En el grup B, els vencedors van ser el benjamí del Rubí, Taleví del Sant Cugat Esport, l'infantil del Sant Cristóbal i el cadet del Ferran Martorell. El XIV torneig nacional "Ciutat de Sant Cugat", organitzat per l'escola de futbol base del Sant Cugat Esport, es va celebrar des de divendres passat fins dilluns./À.L.

HS4C4NT01VS L'SGAE i les entitats Quatre representants de l'SGAE van assitir dijous al Consell Municipal de Cultura a petició de l'Ajuntament per advertir-los dels drets d'autor que han de pagar per la utilització de la propietat intel·lectual. Plana 29

Espectacles

L'obra de Bamila, al claustre l'na quarenrena de peces del pintor Sergi liarnils es poden veure al claustre del monestir des de dimecres al vespre. La mostra Cicles dels jardins a/didals recull el treball dels últims cinc anys de l'artista santeusatenc. Plana M

29

Divendres, 28 de juny de 1996

Teatre

Amparo Moreno torna a Sant Cugat amb una comèdia d'intriga 'Laporta del temps' tanca la temporada del Teatre-auditori Després de la Shirley Valentine, Amparo Moreno ha tornat als escenaris amb una comèdia d'intriga d'Alan Ayckbourn, estrenada al teatre Gielgud de Londres l'estiu passat. La versió catalana de La porta del temps

que es veurà avui al Teatre-auditori, dirigida per Josep Maria Mestres, ha estat traduïda i adaptada per Joan Sallent i Ferran Toutain. A més de Moreno, protagonitzen la peça Jaume Comas, Pep Anton Munoz, Enric Pous,

Blanca Pàmpols i Anna Azcona. L'acció arrenca a la Barcelona de l'any 2 0 1 6 i, a través d e les p o r t e s d e l temps que van travessant els personatges, retrocedeix fins al 1996 i, després, fins al 1976.

SÍLVIA BARROSO

- Sant Cugat "I na comèdia amb clements de trfiillfr<\uc vol anar mes enllà del vodevil en ús, amb moltes entrades i sortides de personatges i amb canvis de maquillatge rapidíssims per envellir i rejovenir els actors." Així és com defineix Amparo Moreno l.ei porta del temps, l'última obra d'Alan Aycknourn que la companyia de l'actriu, Histriònic, presenta avui al Teatre-auditori, amb versió de Sallent i Toutain, i dirigida per Josep Maria Mestres.

Anna Azcona interpreta Poupée Dafne, una prostituta del 2016 que es troba en una habitació amb Enric Vidal, un client ancià i malalt que no vol sexe, sinó confessar l'assassinat de les seves dues dones. Quan entra en acció Claudi, el soci i còmplice de Vidal, i descobreix tot el que sap Poupée Dafne, la prostituta fuig per una porta comunicant q u e la du al 19%.

Allà es troba en una cambra idèntica a l'anterior, però ocupada per un Enric Vidal 40 anys més jove i la seva primera esposa, Amàlia, en la nit que va ser assassinada. Quan ella, en el seu torn per al viatge en el temps

L'actriu Amparo Moreno protagonitza La porta del temps. Foto: CENTRE CULTURAL q u e proposa l'obra, fuig també per una porta comunicant, arribarà a una altra habitació on hi ha Enric i la seva primera esposa, al 1976.

A partir d'aquest moment, comença un joc "trepidant" en què "les dones s'ajuden les unes a les altres per canviar un futur

q u e no els convé", explica Moreno. "Això és el que més m'agrada de l'obra", afegeix.

D e s p r é s d'haver interpretat Shirley Valentine amb un gran èxit de públic, Moreno i la seva companyia -productors del muntatg e - no han volgut fer l'intent de repetir-lo amb un altre monò-

leg, però sí q u e han escollit una altra peça " q u e dóna joc a les dones" i que fuig també de l'elitisme per "arribar amb facilitat a la gent i fer que es diverteixi". La porta del temps arriba a Sant Cugat abans de l'estrena a Barcelona, prevista per a l'octubre.

L'Ateneu Santcugatenc organitza el II concurs literari ÀNGELS CASTUERA

-Sant CiiaatL'Ateneu santcugatenc ha organitzat el segon certamen literari en motiu de la festa maj o r . La s e c c i ó d e c u l t u r a d'aquesta entitat guardonarà una obra literària en prosa, dins la modalitat tic narrativa o conte curt. i el tema q u e triin els autors és lliure. Les obres que es presentin podran estar escrites en català o en castellà. L'extensió màxima de les obres es de sis fulls de mida h o l a n d e s a . A més del treball, al sobre s'hauran d'incloure les dades de l'autor: el nom. l'adreça i el telèfon dels participants.

El jurat que qualificarà l'obra g u a n y a d o r a el c o m p o s e n la Comissió P e r m a n e n t i personalitats de les lletres. Segons les bases d'aquest concurs literari, les seves decisions seran inapel·lables. El premi per al guanyador i els diplomes a tots els participants es lliuraran en un a c t e q u e esfarà a principis del mes de s e t e m bre. El termini per presentat les obres acaba el 30 de juny.

Jordi Casas tanca el cicle Aula Cultural - Sant Cugat -

E n t i t a t s

L'Ajuntament porta l'SGAE al Consell de Cultura per advertir les entitats La sessió va servir tambéper constituir oficialment la comissió de patrimoni S.B.

Les entitats que dijous passat van assistirà la reunió del Consell Municipal de Cultura en van sortir amb un dossier de la Sociedad General de Autores Espafíoles (SGAE). En aquest document, s'especifica quins percentatges han de pagar en concepte de propietat intel·lectual els organitza-

dors d'actes en què s'utilitzi o es reprodueixi l'obra d'un autor viu, o mort fa menys de 100 anys.

La decisió de portar els representants de la SGAE al consell va ser presa per l'Ajuntament per evitar "els incompliments de la llei per manca d'informació per part de les entitats", segons ha explicat la tinent d'alcalde de Serveis Personals, Àngels Ponsa. "Si no els informem, l'Ajuntament

ha de pagar drets d'autor per actes que ha muntat una entitat i que són detectats pels inspectors territorials de l'SGAE".

Davant de l'advertiment, l'única entitat que va reaccionar va ser el Centro Popular Andaluz. Segons el seu president, Gabriel Ruiz, "encara que ho marqui la llei, és incomprensible que les entitats sense ànim de lucre hagin de pagar drets d'autor".

L'última reunió del consell de cultura va servir també per constituir oficialment la comissió de patrimoni, integrada per set entitats: Firart, Amics de la Unesco, APAC, Club Muntanyenc, el Patronat del Monestir, Amics del Casal de la Floresta i el G E L . El president, Jordi Casas, ha anunciat que la primera sessió de treball es convocarà en la primera quinzena de juliol.

L'historiador i president del Gurp d'Estudis Locals ( G E L ) , Jordi Casas, tancarà d i m a r t s q u e ve el cicle de c o n f e r è n c i e s Xerrades sobre Sant Cugat, q u e l'Aula C u l tural del C l u b M u n t a n y e n c ha organitzat d u r a n t a q u e s t curs. Sota el títol La transició democràtica a Sant Cugat, una lectura, Casas repassarà els fets d'aquest període q u e investiga el G E L , en conveni a m b el Club M u n t a n y e n c i la col·laboració de l'Arxiu M u nicipal, per tal d'elaborar un fons d o c u m e n t a l sobre a q u e s t s a n y s a la c i u t a t .

Abans d e la xerrada d e Casas, ell mateix presentarà el n ú m e r o 8 de la revista Gausac, q u e e d i t a el g r u p q u e presideix. / S.B.

jfc"l|TMC Repafacló

Ctra. de Cerdanyola, 67 - Tel. 675 18 11 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

DISTRIBUÏDOR OFICIAL

Reparació en general plantxa i pintura

Line MovíStar

ESPECIALITZATS EN

TELÈFONS GSM.

BMW

Dirigit pel Sr. Manich

AUTORADIOS

Exposició i vendes: Alfons Sala. 36 Telèfon 675 56 53

ROViRA

Tallers: Borrell, 6 Ap. Correus 21 Telèfon 674 34 75 Fax 674 34 75

; t ''

AUT0RÀDI0S-TELEFONIA MÒBIL-ALARMES

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

FILACAR, SL

# SUZUKI

SERVEI OFICIAL

aoaa

-<«*-

• LANCIA

Vendes Francesc Moragues, 13 Telf. 589 13 10 674 09 10 Fax 589 12 45

Vehicles a m b un màxim de 6 mesos,

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

pocs Kms. i garantia

Tallers J. Guix

de fàbrica.

Seat Marbella 3p Seat Toledo Seat Ibiza Seat Còrdova Opel Corsa Opel Corsa Swing Fiat Punto

12.656 35.586 26.462 36.701 33.710 25.196 24.920

FiatCoupe Lancia Y 10

71.202 21.835

VENDA-TALLERS-RECANVIS Ctra. de Cerdanyola, 8-10

Francesc Moragues, 42 Telf. 674 09 10 675 59 14 Fax 589 12 45 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Punt de Venda T M G Accessoris de l'automòbil CITROEN FORD PEUGEOT OPEL VOLKSWAGEN RENAULT

0 8 1 9 0 SANT CUGAT DEL VALLÈS (BARCELONA)

SOLÉ MECÀNICA - PLANXA - PINTURA

(^^

Tel. 589 09 91

§K

REPARACIÓ DE L'AUTOMÒBIL

C/de la Cruz, 2, 674 16 31 St. Cugat del Vallès i >• i i n vis Tel « i !>~r> Sd r i l Ki Ldnii clfCdlM .iliJt - I Tel 4 ) h"4 U " t l l l i r i 081 41) S.uil l uR.lt d(l \ulle* Bdnt'lona

Cultura 31

ELS4CAIVIO>S Divendres, 28 de juny de 1996

Art

l'ex/"

• 11 in V • . / . ' / ' '

•i/'

./ . iitstre del Monestir. A la dreta, el pintor i la tinent d'alcalde de Serveis Personals. Àngels Ponsa, durant la inauguració. Fotos: X.I..

Bamils com a preludi de la festa major La mostra amb les obres dels últims cinc anys delpintor santcugatenc serà al claustrefinsal 21 de juliol Les línies i les formes geomètriques d e

ritual corresponent a la mostra institu-

lament a què assistia. En el seu lloc, la

Sergi B a m i l s estaran confrontades al

cional q u e o b r e c a d a any la festa ma-

tinent d'alcalde de Serveis Personals,

nils va agrair l'oportunitat d e portar la

romànic del claustre fins al 2 1 d e ju-

jor, tot i que l'alcalde, Joan Aymerich.

Àngels, Ponsa, va recordar "la projec-

seva o b r a a un escenari c o m el mo-

Eol. L'exposició Cicles dehsjardme obli-

no va p o d e r a r r i b a r a t e m p s a I'acte

ció internactonaT de Sergi Barrars corn

nestir q u e , c o m la seva pintura, "vol

dats es va inaugurar dimecres a m b el

perquè e s va aftargar la sessió del Par-

a tnel fonamental i dfaUntJu d'aquesta ex-

ser un homenatge al Creador".

SÍLVIA BARROSO

- Sant Cagat -

D u e s peces de grans d i m e n sions presideixen la part de la mostra de Barnils instal·lada a la sala capitular. Una, Cel.les dels nivells inferiors, tot vermell, amb un relleu quadriqulat. L'altra, Gran configuració, és un oli so-

bre tela partit en quatre triangles pel color: negre, ocre, blau i blanc. A la resta de la cambra, una banda presenta el treball de formes geomètriques amb colors plens -negre, groc, blau cel intens, v e r m e l l - a m b què l'artista basteix dos dels seus sis cicles, Estudi de conformacions i Configuracions del camí del sojorn

lluminós. Són dues de les sèries més properes entre sí, i en totes dues examina les estructures i s'acosta a les formes gairebé arquitectòniques.

L'altra banda de la sala capitular està reservada per a peces de colors més foscos, menys lluminosos. I a la galeria superior del claustre, es troben les peces amb

posició. En el seu t o m d e paraula, Bar-

els tons més brillants i els més clars, que q u e d e n ressaltats per la llum natural que, en aquesta època, entra amb força fins gairebé les nou del vespre.

Cicles dels jardins oblidats s'acaba amb De les celles del tràfic, una pintura on la "dama" -sinònim d'ànima- que protagonitza tota la col·lecció lluita per sortir del

seu "captiveri" —el cos-.

Barnils va explicar aquest recorregut als assistents a la inauguració de la mostra que obria la festa major, i els va demanar que oblidessin "les dificultats q u e presenta la raó" per comunicarse " e s p i r i t u a l m e n t " i a m b la seva obra, que actua en un nivell fonamentalment intuitiu.

Exposicions

Colors intensament

quotidians

Nom de l'artista: Vil/adelprat Lloc: sala Rusiíiol Dates: fins al 2 de juiol

RUIZ GRIMA del 4 al 16 de juliol

PERE PICH

El treball que presenta la pintora Maria Dolors Villadelprat està inspirat en la prestigiosa escola catalana del pintor Sanvisens. Aquesta escola estava influïda pels corrents europeus que tenien el color com a centre d'investigació.

L'obra de Villadelprat és dins dels c a m i n s oberts per l'imp r e s s i o n i s m e . el fa u vi sine i l'expressionisme. i aporta unn visió mes tranquil·la i propera.

En l'obra de la pintora els colors primaris envaeixen la totalitat de la tela. Són especialment interessants els reflexos i projeccions que la llum fa sobre els motius pintats.

I )e nit a la cuina, títol d'una de les obres de la mostra. Foto: Rl'SI.XOI. L'artista dibuixa amb el color i utilitza una pinzellada gran i delimitadora. L'exposició és esp e c i a l m e n t r e c o m a n a b l e per als amants dels colors i dels te-

mes quotidians.

Dins d'aquesta línia trobem una sèrie d'obres sobre paper q u e m o s t r e n la realitat m é s propera.

SOCIS FONS D'ART Servei taxació obres d'art Sülb WUSIÏÏOI Santiago Rusiíiol, 52 -Sant Cugat del Volés

Horari: motí, de 9 c 2 h tarda, de 5 a 9h Tel.

675

47 51

32 Cultura

O S / C A N T O N S Divendres,

R \ i ) i o S \ \ r ( A c, vi De dilluns a divendres: • l ) c 7 .i 7:M\ h.. Kl D e s pertador. a m b Juan YalKc. • D e 7:.ÏU .i Hi h.. Kl (iall del Monestir. Uc\ ista d'actualitat. I )e 7: ïd .! <>:M) li.. repassa les prim ipals ni • f— t ties

Í | l ' n u l lli •_•>• in.-; i j l d e

'': s( i .i l'i iriv l ' i ; i.i primera t'ilu II i de I iiih i "Mtn i. S.im ( 'iij'.it V ni. .mili totes les límit ics tl àmbit !•. >f.il de Li t mt.it. l'.l pii IJIJIII.I el tline,ei\ i p r e s e m i \ r, v i l'i • !'•I

)e

\(

.hr

I'l

i ' I'.

'• !-• li . I ) : e s '

i

•• •.-.

I.

I"sp..|s

n i i li\ ui'j.atai', e n ; i e t e m m o n t i partit ipacu'i. P r e sent.!! pci M a n b c l (!a\ uelas.

• D e I J:4.s .i I í h.. \ml> Molt tic (íiist. l'.spai tle Li.istriiniimia a m b P e p b l a n e s .

• D e l.i.i l.v.iOh.. S a n t i ai^at .V ni. I ,'lnt'iirmatiu seHim.i edició. Kdirat i p r e sentar pels ser\ els informatius tle Kàtlio Sant ( aigat.

• D e \XM)A 14 h.. Kntitats.

Dirigit i p r e s e n t a t per Xa\ ier Miralles.

• D e 14 a IHh., Vol d e Partia. Musica suau sclcccionatta per J o s e p M a n a N o guera.

• D e 18 a 21 h.. Al P l o r o .

1 n programa tle Salva \ a l l \ c . P.Is tli\ e n t l r e s tle JO a J l li., inclou l ' e s p a i . Uitt Ratt. M u s i c a h c a \ \ a m b Marc Picanyol.

• D e J l a J P J O h.. P ' K s portiu. Dirigit i p r e s e n t a t per Patrícia Mota.

• D e 21:20 a 23 h., S o n s i Kstcls. P r e s e n t a t p e r P e r e Pallissa.

• D e 23 a 24: Dilluns: A q u e s t Any, Sí!.

I n programa tle Salva Yallvé.

D i m a r t s : 1,'Kstrena. L'espai tle c i n e m a d e R S C D i m e c r e s : H o r e s Kxtres.

A m b Kduard (ïarcia i Rosa Maria J a n é .

Dijous: C "LIPÒ lílue. Pa nit temàtica, a m b Oriol Costa.

D i v e n d r e s : Vallès S e n s e Proliferes. Presentat per l'athia i 1 l a m e d Ben H a m iiioii.

•I )e 24 a 7 li.. Música al teu costat.

• D e 7 a 24 h., cada hora, connexions amb Catalun\ a Informació i b u t l l e t i n s d e S a n t C u g a t i el Vallès dels ser\ eis informatius d e l'emissora municipal.

• D e S a lOh.. A P r i m e r a Hora. Música i informació per al cap tle setmana. A m b David Villena.

• D e 10a 11 h„ Hora Kxtra (repetició).

• D ' l i a l J h . , GameOver.

P r o g r a m a d e d i c a t al m ó n informàtic.

• D e 12 a 13 h.. PI Magatz e m , a m b Oriol ( msta i Amantla Sans.

• D e 13 a 14 li., \vant Matx.

I ,'avanc tic l'actualitat esportiva tle I c a p tic s e t m a na.

• D e 14 a PS h.. Vallès S e n se l ' r o n t e r e s ( r e p e t i t n i í D e 13 a Ió h.. . \ q u e l k Morav ellosos Anv s. \ml> Josep Maria Alv ira.

• D e 1 0 a 20 li.. S ú p e r DJ. Iota la m ú s i c a m à q u m .

I' , ! .,1 lat.

•I >c Jo a J l h.. Bones \ ï IM.ICÍI ais.

Amb

I )a\ iti

SANTS

La

28 de juny de 1996

p r o p o s t a

Divendres 2 8 • I re n e u Dissabte 2 9 • Pere i Pau Diumenge 3 0 • Marçal Dilluns 1 • l-.lionor Dimarts 2 • Martinià Dimecres 3 • T o m à s Apòstol Dijous 4 • Isabel d e P à d u a Divendres 5 • ' ! n aiel tlels S a n t s

\'i-

ilena.

• D e J l a J J h.. S a l m a i a . a m b Jesús Aguilera i Pítlia ('crón.

• D e J J a S h . . Música al teu t ostat.

Diumenge: • D e S a M h., Kl D i a d e l Se n \ or.

•I )e l» a l):M) li., Ksports en Marxa, primera edició.

• D e ^ : 3 0 a 10 h.. Kl Racó tle la P o e s i a . A m b J o a n a Pranccsca (iarcia.

• D e 10 a 10:30 h.. Arrels.

I n programa tie Rogeli P e ti ró.

• D e 10:30 a 14:30 h.. R o d a d'Amics. A m b P e r e Pallissa i Joan Fàbregas.

• D e 14:30 a 15 h., Ksports en Marxa, s e g o n a e d i c i ó .

• D e 15 a 16 h., A q u e l l s Meravellosos Anys.

• D e ld a 20 h.. S ú p e r DJ. • D e 20 a 21 h.. Bones Vibracions.

• D e 21 a 11 h., E s p o r t s en Marxa, tercera edició.

• D e 11 a 7 h.. Música al teu costat.

• D i s s a b t e i d i u m e n g e de 8 a 11 h., c o n n e x i o n s a m b (Catalunya Informació i butlletins a m b informació local i comarcal.

28

DlVKNDRKS

Contes • A les sis tle la tarda, a la Biblioteca del M i l · l e n a r i .

Contes de tots colors a m b el 'arup Rosa S e n s a t .

B o t i g a al c a r r e r • A les d e u del matí. inaug u r a c i ó tle la B o t i g a al Carrer amb xarangues i animació pels carrers de S a n t C u g a t . L a Botiga al (darrer s'hi estarà tot el dia.

Música • A les d e u d e l v e s p r e , al c l a u s t r e d e l m o n e s t i r , el eantautor Josep Tero pres e n t a r à el s e u ú l t i m disc, l./t/dre d'amor.

Animació • A les cinc d e la tarda, esp e c t a c l e i a n i m a c i ó al casal d ' a v i s d e S a n t C u g a t a m b u n e s p e c t a c l e d e varietats.

29 DISSABTE

• T o r n a l a f e s t a m a j o r d e S a n t C u g a t . Un any més, a finals de juny, torna la festa major de Sant Cugat. Des de divendres dia 27 a les vuit del vespre fins diumenge a la nit, hi haurà activitats per a tots els gustos. La programació no canvia gaire respecte a edicions anteriors. Els organitzadors han apostat per continuar amb aquelles activitats que ja van tenir èxit altres ays. La Botiga al Carrer es consolida. torna una fira amb cara i ulls i es mantenen els clàssics: el Paga-li Joan, l'arrossada popular del diumenge a la plaça de Barcelona, el concurs de pintura ràpida o els focs d'artifici. El músic Gerard Claret serà el pregoner aquest any. cesc \ ila i Trabal. A m b els Castellers de Sant Cugat.

• A tres q u a r t s d ' u n a del m i g d i a , pilar d e q u a t r e i s a l u t a c i ó a les a u t o r i t a t s a m b eis Castellers d e Sant (lligat a la llotgeta del m o nestir.

'Paga-li J o a n ' • A la una d e la tarda, es ballarà el Paga-li Joan a la creu del t e r m e . A m b la cobla S a n t J o r d i .

Gegants • A les sis d e la tarda, trob a d a g e g e n t e r a p e l s carrers d e S a n t C u g a t i cl Pla d e l V i n y e t . l i s farà u n a cercavila.

Castells

Concert

• A dos quarts de dotze, a la plaça P e r e S a n , pilar d e q u a t r e , h o m e n a t g e a Kran-

• A les d e u d e l v e s p r e , al Teatre-auditori, concert d e festa major d e la Coral

S a n t C u g a t . A m b la c o b l a Sant Jordi, l'Ksbart Sant C u g a t , els C a s t e l l e r s , els ( i e g a n t e r s . N a n s i Cirallers de Sant Cugat.

30 I)IIMI:\CI·,

t u r a . E l s p r e m i s es r e p a r t i r a n a l e s 7 d e la t a r d a .

Castells • A les sis d e la t a r d a , a la llotgeta d e l m o n e s t i r , p r e sentació dels Castellers d e S a n t C u g a t d i n s la 1 T r o b a d a C a s t c l l e r a . Hi participaran t a m b é els Xics d e Cïranollers i els Castellers de Barcelona.

Arrossada

Concert coral

• A les vuit d e l m a t í , i n s cripcions i repartiment de llocs p e r a l ' a r r o s s a d a p o pular, q u e c o m e n ç a r à a la una.

• A l e s s e t d e la t a r d a , concert del C o r Infantil i Juvenil de Sant Cugat, en c o m m e m o r a c i ó del seu c i n q u è aniversari. Kl c o n c e r t e s fatà al T e a t r e - a « ditori.

Concurs • D e vuit a d e u del matí, i n s c r i p c i o n s p e r al I X C o n c u r s de Pintura Ràpida Francesc Cabanas A l i b a u a la C a s a d e C u l -

Correfoc • A les d e u del v e s p r e . correfoc pels carrers de S a n t C u g a t a m b els dia-

«GfcARI AUTOBUSOS T Ü M A t , SAMT CWMT-NHRA-SOL-MAS JANER

• UNIA 3. SANT CUGATLA FLORESTA-LES PLANES

Sortides des de M M Jaaeb hora ftesa tes 22.20(1.

-Dies feiners. 1a sortida: Qfi.lOh·OT.'íOh íate 10 L'úHwn servatfinalitzael seu recorreguts atttCugai.

-Dissabte* i festius. 1a sortida: O7.tGM».10h i atefOnèiHtS{i9CSía}iorafin$ate$Z2ioh.

L'últim serveiflnafiteael seu recorregut a fastació de f\Q,i Sortides de* d* tAvinguda ABons Sala.

-Dies feiners. 1a sortida: 06.50h-07 50ft 1 afe 50 «ÉttS» dècada hora ftas ate»£l.50ri L uitim serve> finalitza el seu recorregut &fastattó<fe £.£.0, de Sant Cugat -Dissabtes i festius. 1as«f^Q7.50rí^.SQhiafíS&rrÍriut$^ca<ta)wtati{t$afes21 50h.

L'últim servet finaifcs etssu tec<a»gut alesteCkSífe fiG.G de Sant Cugat Recorregut MasJamr, Estació iCm'úot, Plaça Can Cadena, Estació St. Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sau), Can Caóeem, Estació Mra~sol, Mas Janer,

Sortides des de F. Colom.

-Mes fefriera, ta sotfeta: 06.30h del matí i cada hora; mitja fins «tes ZI.SÍSi. -Dissabtes I festius. 1 a sortida: QB.QOh dat matí i cada íK*a i ts$aUn*a tesatSOh. Sortides des de CEstaci*, -tüe» feiners, ta sortida; 0? ÈOh del matà i cada hora * ntftja fins ales 22.28*1.

-Dissabte* i festiu». 1a sortida: 08.50h del matf líàdatiwa fmt$*flrsate*2££0N. ReçorregtiL F. Colom, ta Floresta, Ptaca Centre, Uetcat, CAPtMom Sstó, £s&dÓ, Ptaca Cmtre, £a Floresta, F Colom.

V UNIA 2. NUCLI URBÀ DE SANT CUGAT Sortida* d M d» t a n t DomènM. -^jesf»teer*.laeff1ídKÜWeM»jefHa$16í4«r^^ -D!*»a4*esifef|íuM»;sorSEfe:e9.t8r^ Sottides de* de Sant Francesc.

-Oles feiners, lasortkifc 0f$.í3h-06.53h i at$ 23153 minuts dècada hora fins ates22.23h HM$sa)>te$lf*8tlmlasorÍda:Q9Z3h^&3hta)s23i53fr*^ Sortkfwd·sd·rEstactóFttC. hora fins ales 22.35h.

-Oiesfefners.JasofrJda:06.05íK)6.35rii»fsOSi35 de cada hoiagíBStesZ2.35h-Dissabtes i Matts. fa sorSdac 09.&5r»-09.35h t ate 05 i flecorregut Sanf Oofflèïwc, CAP, SmFrartcesc Plaça Ce#, ttecatTixrabtanca, Monestir, Estació FGC, Colomer,

• A 3. SANT CUOAT^UBÍ-TEplrtASSA -We*feiners. ía sortida. OS 4Gri-06-25h i als 2$ mwutstteca<Jaf«)fafÍnsa tes 22-25ti, -Dissabtes i festiu». 1a sortida: 06.25f» i ais 25 rnínutede ca^a howfff^fíettaa^Sh. -Sortides addicionals a Terrassa: 06 55h, 07.S5H f 11 ^$rt,^teer#. - - - - • • A 3.SANTCDOAT«AltCELONA -Dies feiners, U s o r í t e 05.15-06.4S1 ats 40 mtnutsdri<^i»»i -Dfssaotes. ta «ortKfa 0515-05 40106 tflh f ate «3«ír»té é « * d a -Diumenges i festius. 1a sortida: 07,l0ri t als 1u minats -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.4XÜ1123.0t3> ífefeeíslü • A 3. BMCELONA.SANT CUGAT -Diesfelners. ía sortida 05 45lais15l45irÉ**ted*fc*ÉÍÏ , -Dissebtes. la sortida: 05.45 i aís45mirw»dBCÉJaf5offlfi»àte»í1,JÍSi. -Diímeng»8tfe«lus,iasortt^;06..45htaJs45Ai^o^<^i ) o^ «Sortides addtóonsls a Cerdanyola; 2£1SBítaÍtW8f:

H S / C A N T O N S Divendres,

28 de juny de

Cultura 33

1996

WL^Í^^rSv^^và b l e s d e V i l a d e c a n s , cl Carme, cl ("lot i Sant Cugat.

Música • A Ics n o u d e l v e s p r e , al Bar D a d a . a c t u a c i ó d e Sergio O. Cascs i Amics.

SERVEIS Ajuntament Ambulatori Les Planes

6755105

Bombers 8eltaterra

6928088

Bombers GenetaM

08$

Aigües La Floresta

6742069

Dl«nées28

AAPFíWMta·sol

6742018

Saia*ert

M W verge Carme tófra-wf 8741003 AAW $ant Joan J*ra-sol

6747103

AAPPÍWVaSdorsw

6742197

AAFPiWC.Wofttíïen'SlVan

6742105

Bombers Rubí

699 80 80

CAP

588 1122

CAP urgències

58944 55

Casaoe&ituta

5891382

^Wt&Jil&W.

Casal Vafktaeix

6744599

AAProp, i Vélns La Floresta

8742088

Catalana de Gas

7252944

MWA$ua8aTpjUFior.

674829

Cens* Cívic U Floresta

5899847

Así-Coosutntctors

2684567

l'historia-

Centre CÍVIC Les Planes

675 5105

dor i m e m b r e d e l CïKL

Centre Cultural Mira-soi

5892Q18

Jordi C a s a s farà la xerrada

Cinemes SI Cugat (Heser i

5890941

La transició

Correus

674 70 98

Crea Roja Saní Cugat

«7412 34

sentarà cl número 8 de la revista Causar i clourà cl cicle Aula C u l t u r a l del Club Muntanyenc.

Conferència

Creu Roja vyidomix

674 24 59

Dispensari La Floresta

FECSAiateneéalcüent}

300313131

• A les deu del vespre, a la Casa d e Cultura, xerrada sobre la República T x e c a a càrrec de Lluís Puig. S'inclou dins el ci-

FECSA{av&fe$'

90023232»

DIMARTS

Conferència • A Ics v u i t del \ e s p r e , a la sala d ' a c t e s d e l C l u b Muntanyenc,

democràtica:

una interpretació.

c l e Anem de

E s pre-

viatge.

|

6745049

S- 1 **™ 0 1 '

6746645

Diumenge 30

5393060 (91)5494704 5891212

tt.§»ft4w<nleDéu

aBSftoo

Fornó$

£pt.Murtópa!deíee!*aiit

6742719

ünital Coronària

2481040

Manel Farrés, 95

ENHER Rubí

6991892

4H4S49

67*9512

6741934 «74 05 25

aCíviljSSflMSl}

6742379

Hisenda

mnm-

4Í6$$00

m

DIMECRKS

Cinema • A un quart de deu del vespre, a l'Espai Jove de la Casa de Cultura, continua el cicle de cinema espanyol a m b la projecció de la pel·lícula Días eontados, d ' I m a n o l ü r i be.

ALTRES ACTIVITATS Cor Infantil

• L e s activitats del cor, adreçades a nois i noies a partir de 4 anys, inclouen concerts, sortides de cap de setmana i tallers complementaris. Informació i inscripcions a la Casa de Cultura. Telèfon: 589 13 82.

#4. i m

ParrtxjuiaVaBtaaK

mnm tam&

PiS<*sJ*if*5ptó ¥(#*>*«»

87M05&

CuerpoNacionattlePeliria

6747858 *í*)Qa*

CasaÍtfAt*í£ *

mtm

«67IS1ÍS

•Curs-taller de dibuix i pintura a càrrec del professor Adolf, curs-taller de manualitats a càrrec de Maria Antònia Navarro, curs de m o d e l a t g e i escultura a càrrec d ' E . Llopart i filatèlia i numismàtica t o t s e l s d i j o u s .

Inscripcions al local d e l ' A t e n e u o als t e l è f o n s

^

&4Í&W)

87476 fò

IJBrtravfaPafl&jtlis

5880608

•feas {parada)

67409 «7

Cta&KtantBnyentr

&?4S396

RWíoTax

5694422

CoTaí*la1*»

6741006

RSpsof-Sulà

6T4158&

SafitCuíaCwierç

$740322

Esbart Sant Cap

Ç753SSZ

SAUR (Aigües)

5990021

S Tot Sant Cugat

6746661

Gnip Sgp. Irasiigfsrte

8749314

aa*) Sant Cugat

6765959

l·lk M:S,

SERVEIS

.mm 6741111

Vaüòoreix (parada)

Aions SaJa, 46 67404 ÍS

Te)«tei4$antCugtó

589 53 66

I ) l i ' -H" !(>[ l '

II,.

rn, tt.^ i \ l l i ^ i* I ' L M ' U - . i l . '< .

.

67433 71

Gn®

6 7 4 6 0 28. 6 7 5 43 88 i 6 7 4

675 47 76.

VALLDOREIX Casal d e c u l t u r a

•Cursos d e balls de saló per a persones majors d e

Qs 4 Cantora

16 anys. Informació i inscripcions al telèfon 674 45 99.

•Tallers de dibuix, pintura, artesania, teatre per a nens i joves, plàstica per a infants i ioga integral.

Informació al telèfon 674 27 19.

• Concurs de cartells d e la Festa Major de Valldoreix 1996. Fins el 15 de juliol. Bases, inscripcions i informació al 674 27 19.

• Cursos d e balls de saló.

Per a persones majors de 16 anys. Informació i inscripcions al telèfon 674

INTENSIUS DE

AUTOCAD

DISSENY ASSISTIT PER ORDINADOR

DISSENY GRÀFIC

(nivell bàsic)

lors \ i l l a d e l p r a t a la Sala R u s i n o l . F i n s al 2 d e j u -

~n

'

|K K lltS-

I . II •. i- • I iiiniL· ni^cs

- .i. \ i , . i . . .

l

» IIL

i i

un nou segle 5 a la galeria

• Activitats d ' e s t i u : t a llers de pintura i oli, balls de saló. iniciació al teatre, com buscar feina per a l'estiu i casals d'estiu.

Informació de 17 a 20 hores. Telèfon: 675 51 05.

Organitzen : AM l'Ksclop i l'Ajuntament.

C a n a l s fins al 28 d e juliol.

•Activitats d'estiu: casals d'estiu, tallers de dibuix i ceràmica per a infants i adults, còmic, flauta d e bec i fantasia literària per a nens. Informació i inscripcions al casal cultural de Mira-sol de 16 a 20 hores. Telèfon d'informació: 589 20 78.

• C o l ò n i e s d ' e s t i u a les Preses (la Garrotxa). Informació i inscripcions: de 16 a 20 hores. Telèfon d'informació 589 20 78.

• Concurs de fotografia organitzat per l'Associació de \ e ï n s de Mas Janer.

Telèfon 589 20 18.

I I Mil I i

I

NKL--

. • i '."i :s<7i

45 99.

• Taller d'informàtica a l'escola Ferran i Clua durant cl mes de juliol. Per a nens i nenes de 12 a 15 anys. Més informació als telèfons 674 45 99 i 674 60 28.

LA FLORKSTA

Centre cfvlc

•Activitats d'estiu: laboratori de cuina, campionat de tennis taula, taller exhibició d e malabars, curset de com buscar feina per a l'estiu, taller de jardineria, iniciació a la fotografia, taller d e gra-

• Divendres, 28 de juny, a les deu de la nit, la companyia Histriònic interpretarà La porta del temps, d'Alan Avckbourn.

EXPOSICIONS

•F,xposieió del VI Llibre Gegant, amb contes i dibuixos, fins al 7 de juliol a la Casa de Cultura.

•Exposició de treballs dels alumnes de l'Escola Municipal d'Arts Plàstiques i Disseny. Fins al 28 d e juny a la Casa d e Cultura.

• Exposició de Sergi Barnils al c l a u s t r e del m o nestir titulada Cicles dels

RUBÍ

• Exposició amb obres de Gonzaga Viana a l'Associació d e P r o p i e t a r i s i Veïns de Valldoreix.

• Estudi Ferran M a n í .

Exposició permanent d'obres de Ferran Martí.

• Fispai d'Art Lluís Ribas.

Exposició de nou artistes santeugatencs fins al 21 de juliol.

• Mercantic. Fira permanent d'antiquaris i d'art.

O b e r t tot el cap de setmana.

• Fírart. Exposició i venda d'art el primer i tercer diumenge de cada mes, a la plaça Octavià, als matins.

BIBLIOTEQUES Centre Borja

l'niversitària. Oberta tots els dies de 9 a 2/4 de 2 i de 4 a 8. Telèfon 674 11 50.

Biblioteca del Mil·lenari

C e n t r e Cultural. Oberta tot els matins del dimarts al divendres d'l 1 a 2. Fardes ilel dilluns al divendres de 4 a 2/4 de 9. Dissabtes de 10 a 2. Telèfon 589 27 49.

Biblioteca del CIHSC

Plaça Barcelona. Oberta de 5 a 9. Telèfon 674 r o 96.

Arxiu Municipal

A l'Arxiu Nacional de Catalunya. telèfon d'informació 674 69 93.

Biblioteca de l'Ateneu

Plaça de P e p Ventura.

Oberta dijous, divendres i dissabtes de 4 a 8.

Biblioteca de l'Associació de Propietaris I Verns

Plaça d'Aiguallonga, 1.

O b e r t a de d i l l u n s a divendres de 10 a 1. Podeui d e m a n a r i n f o r m a c i ó al telèfon 674 20 89.

EIS4CAINTON3 Si v o l a n u n c i a r - s e a E l s 4 C A N T O N S , truqui'ns

O St. Cusat, 1 -2n / Tel 697 25 52

• E x p o s i c i ó Artistes per a

Centre cívic

FREE HAND-PAGE MAKER

Per informació-.

AULA^DISSENY

5698282

lli

I .1 i i

l i ii .. • H \ l'n

CURSOS ^

•"'

CornssaríudePcieta

• Activitats d'estiu de l'at e n e u s a n t c u g a t e n c . II Certamen literari de Festa M a j o r . P r e s e n t a c i ó d'obres fins cl 30 de juny.

• Segona Marató F o togràfica. Del 5 al 14 de juliol.

• Jornades d'expressió plàstica de l'I al 12 de juliol. Informació al telèfon

Ateneu Santcugatenc

<ÏS^$03

m

11 0 8 .

82.

ENTITATS

Pofeà««nicçatíPrrt.Cr*S

• B a l l s d e saló i t a l l e r s d e formació al telèfon 589 13

.rt:

«rt-

Pot.Würaei()a{<ValifJoreiit)

Riera

^WWMH.lW***Wf »•'*••**>'

U<9»nci«4

Casa de Cultura manualitats i cuina. In-

ÏSr\'

5891732

a la Casa d e C u l t u r a .

al t e l è f o n 6 7 4 78 3 3 .

MlRA-SOI.

87<«696

Par*qui»le» Planes

3 0 tic j u n y al 23 d e juliol

• Exposició d'olis de Do-

Casal cultural

CteaMurecipaíLaftoresia 589 m 4?

Pw>t)<m$t>t>¥ecmito

cesc Cabanas Alibau. Del

liol.

6747615

Funerària

de pintura ràpida Fran-

Radiant.

L K S I'I.ANKN

«72000

FFCC

• E x p o s i c i ó d e Ics o b r e s participants al IX ( à i n c u r s

Informació i inscripcions

AtfonsSala 46 674S483

HSessrai de Catalunya

F i n s al 21

rari d e l ' O c e l l

• C u r s d e balls d e saló.

$74774

oblidats.

d e juliol.

ioga. k a r a o k e i cafè l i t e -

UREF

RbJa^Cefef.S?

jardins

• Exposició de l'obra inèdita de Miquel Cabanas a la Casa de Cultura, l'ins al 21 de juliol.

Texidó

H.*M4M»W»

Jtfp

fitti i cinema jo\ e. Activitats gratuïtes. Informació i inscripcions al C e n t r e C í v i c d e la F l o r e s t a . .Telèfon 589 OS 47. Organització a càrrec de AFF.A L'Esplai i l'Ajuntament.

FARMÀCIES DE TORN

TELÈFONS D INTERÈS

589 6 2 82

34 Cultura

O S ÍCATVIONS Divendres, 28 de juny de 1996

SANT

SABADELL

CUGAT

Sant Cagat i

LagoNess

400,6.05,515,10»

Sant Cagat 3

GoofyetBJo

400,6,05.805 10.05

Sa« Cugat 4

Dracula, un muerto muy..

S e s s s í» n $

415,6.15, «15,10.25

g o i í e s

de

d i s s a b t e

AüçntBras e n i a ^^ Sant Cugat 1

Cuando saïf de Cuba

1230

Sant Cugat 2

Lago Hess

12 30

Sam Cugat 3

La cereiTonia (V.O .;>

12 15

Sant Cugat 4

Dràcuia, un rruerio muy...

1230

DRACULA, UN MUERTO MUY

Dos por ei pree-o oa jna

CONTENTO Y FELIZ

féSide 6 amor 1

Rubí Patace 1 Thequest

4.30.6 30 6 30 10 30

OBMKIO salí de Cuba C t R D A N V O U

: 5.00.7,30.10.00

Rubí Palace 2 Donderestdeel amor

Kursaal

4.15.6,15,815,1015

Rubí Palace 3 LagoNess

:: 445,6.45,845,1030

Rubí Palace i Fourrooms

430,6.30,830.10.30

Rubí Palace 5 Dos por el precïo de una • g o l l e s

&j feyArturo

Corazones robades

« B B1

S íí % 5 ï a ft s

Steve Guttemberg.

Sales: Rubí Palace, Cineart-tres, Kix Macià, Principal (Terrassa), Kursaal.

I na òrfena trapella i una educada hereva es coneixen durant unes vacances.

415,7.00,10.05

Sani Cugat 1 Cuando sal de Cuba

de

Ai#flt*8*ífi íacortedeirey...

4,30,6-15,8.10,10.45

Làsdoscafasdetaverdad

4m?.2s,m3o

d i si s *t h l c

Rubí Palace 1 Thequest

1230

Rubí Palace 2 DoreJe re^de el ainor::.

1230

Rubí Palace 3 LagoNess

4.40,6.40,5.46.1040

430,6-20,5,20.10.20 el amor

4.15,6.30,5,45,11.00 4.50,6,35,850,1055

i Í2-15

4.45,6.45,5.45,10.45

12.30

Rubí Palace 4 Four rooms

Cfc»*#>a&NdeCuba

435,545,8,55,11.00

Baspetetpreetodeuna

5.00,6.50,8.35.10.40

DíàCuíà, un muerto muy..

4.40,6.30,850,10.60

12.15

Rubí Palace 5 Condenada S A B A Ü E t i Cinean

Oracula. un muerto muy...

4.00,6,00,815,10.30

Usdoscaraade$averda<t

406,6,00,815,10.30

Cuando sal de Cuba

408,6JBO,ai5JO^O

4.25.6.2Ü,8ÍM0J& T t S R S S S »

I )irector: Mel Brooks.

Intèrprets: Leslie Nielsen, Mel Brooks, Ami Vasbcck.

Sales: Sant Cugat, ( ancart.

Kix Macià, Kursaal.

I .'atractiu comte Dracula es trasllada a I .ondres per perseguir dames victorianes.

FUPPER

Director: Alan Shapiro.

I n t è r p r e t s : Paul I logan, Klijah Wood.

Sales: Kuterpe, Kix Macià, Kursaal.

I n noi passa unes vacances avorrides amb el seu oncle, que es dedica a pescar. Les coses canviaran quan conegui el dofí Klipper.

r^|»ec«ïdetjfia Donde restdeai a a w

, $ t & 7.45,1030

Magtaenstapa CüwatMres

48&«MkS.f%

GOOFYEHUO

Director: Kevin Lima.

Dibuixos animats.

Sales: Sant Cugat, Eix Macià, R a m b l a ( T e r r a s s a ) , Kursaal.

Goofy organitza un viatge per acostar-se al seu fill.

®M

' 4 Í : » , « W

Des por et preo» d* ar*

, 4«,Ç»,»m«).30

£ut«pe

FSpper

Principat

Cmxamj^tit

fl&ntfe

Ttoçm1$"ï%&^& ^

^^^SmS^92^MM '

418,6^0,8.30.1050

Dos lladres d'obres d'art busquen comprador en una illa aristocràtica.

cort del rei Artur.

AVENTURAS EM LA CORTE DEL REY ARTURO

Director: Michael

(iottlieb.

Intèrprets: Thomas lan Nicholas. Joss Ackland.

Sales: Kix Macià, Knrsaal. l ' n adolescent californià viatja en el temps fins a la

Director: Tim Bennett.

Intèrprets: Sandra Bullock, Denis Leary.

Sales: Principal (Sabadell).

Kix Macià, Rambla (Terrassa).

Director: Jocelyn Moorhouse.

Intèrprets: Winona Ryder, Anne Bancroft.

Sales: Rubí Palace, Cineart, Eix Macià i Kursaal.

I Ina noia intenta decidir si accepta o no una proposta de matrimoni.

O S A N T CUGAT

MÀGIA EN EL AGUA

Director: Rick Ste\enson.

Intèi'|irets: Mark Harmon, I larlev Jané Ko/ak.

Sales: (aenarr.

I na nena passa les vacances en cl llac d'un poble amb el seu pare psiquiatre, que s'adona que els habitants del lloc estan afectats per una estranya psicosi.

THEQUEST

Director: Jean-( llaude van Damme.

Intèrprets: Van D a m m e .

Roger Moore, Janet (iunn.

Sales: Rubí Palace, Rambla (Sabadell), Kix Macià. Rambla (Terrassa), Kursaal.

Un trapecista dels anys vint s'embarca en un vaixell que és atacat per uns pirates. Quan veuen les seves habilitats, el c o n v e n c e n p e r q u è participi en una competició centenària d'arts marcials.

Josep Puig i Cadafalch, s/n . T. 589 24 8 1

M ) lile-s

Tots els SESSIONS «

v

Director: John 1 Icnderson.

Intèrprets: Te d Danson, Joely Richardson. lan Holm.

Sales: Sant ( àigat. Rubí Palace, Principal (Terrassa).

Kursaal.

I n doctor en /ooloiiia rep Tencàrrcc de demostr.-.r i]ue no existeix el monstre del llac N'ess.

I ? Torreblanca

DOS POR EL PRECIO DE UNA

Director: Andy Tennant.

Intèrprets: Kristie Alien,

LAGONESS

\ I . / \ Nil 1

»

ESTRENA

2a SETMANA

4.00 - 6.05 - 8.15 - 10.25

4 . 1 5 - 7 . 0 0 - 10.05

4 . 0 0 - 6.05 - 8.05 - 1 0 . 0 5

4.30 - 7.15 - 10.00

DISSABTE «GOLFA-: 00.30 APTA

DISSABTE «GOLFA.: 00.30 APTA

APTA

DISSABTE -GOLFA-: 00.15- APTA

ESTRENA

Dissabto

EJCINESR Al • t r v · i d l

l'uptctldor

dia 29 a los 00.15

Q

Pàrking 2h. gratis

«golfa»:

Carnet d'estudiant universitari

La Corentonia

en V.O.

/ Dissabte

dia 6 «golfa»:

38 SE ÍHl 33

Carnet més grans 65 anys

Accessos minusvàlids

Carnet Jove

2a SETMANA

Venda anticipada

Jana Eyro an

S3 Reserva perteUfo* SS90941

PopSnack

V.O.

ÜS4CANTONS

Divendres, 28 de juny (k 1VW>

La Novel·la Cap

X i V

35

- F l H ARI) JKN'KR •

A

bans d'obrir els ulls al nou dia, Odó Taltavull va sentiren el record proper de la nit passada Ics paraules de la Montse i cl rebombori que van causar amb les reaccions irades dels seus pares, la indiferència d'en Jordi i la clara oposició de l'Oriol, que va arribar a insinuar que tothom sabia que la tal Núria era una fastigosa tortillerti, qualificació que la Montse va rebutjar mentre titllava el seu germà de feixista immund i masclista. El sopar, doncs, havia acabat com el rosari de l'aurora i, quan en Jordi i l'Oci ó es van desitjar bona nit a les dotze tocades, era molt clar que la trobada amb el pare Andreu seria per dir-li, categòricament, que no volien saber res, ni gens ni mica, d'aquella maleïda família.

El pis que havia llogat l'Odó Taltavull era un petit apartament de setanta metres quadrats situat al Parc Central i al carrer de Salvador Dalí. Aquestes dues característiques li feien certa gràcia: una referència a Manhattan, sempre emblemàtic però en els últims anys més mitificat per les pel·lícules de Woody Alien, que era un dels seus directors preferits, junt amb el nom del pintor surrealista empordanès q u e des de molt petit havia estat una mena d'obsessió difícil d'explicar.

Des de Ics finestres podia contemplar la serra de Collserola amb cl nou sky line de la torre Fostcr i el parc que la ciutat de Sant Cugat tenia des feia més de dos anys.

Un emplaçament realment privilegiat que li havia arribat gràcies a la filla d'un antic company d'estudis que, des de feia molts anys, vivia en aquell indret del Vallès Occidental.

Va arribar al Parc Tecnològic del Vallès, ja dins del terme municipal de Cerdanyola, cap a les nou del matí. Després d'una bona estona, el gerent de l'empresa on - s u p o s a d a m e n t - el cap tècnic feia espionatge industrial, el va rebre per intentar introduir-lo en tots els processos de fabricació, com si es tractés d'un client potencial molt important. A més, li va exposar, alhora, les seves sospites i el destí que ell creia que tenien aquestes accions infamants de l'alt empleat. Però el temps passava i, com una sobreimpressió que generava una estampa difosa, eixien en el seu pensament les imatges de Berenguer de Saltells amb malèfic somriure, de la seva neboda Núria agafada de la mà d'una Montse amb cara de fervor i de l'esposa del seu amic Jordi, Montserrat, amb l'horror pintat als ulls, mentre Johannes SeeUndGlas s'ho mirava amb sornegueria des de l'hamaca penjada en el jardí.

Les darreres paraules del gerent, un home gras amb un bigoti retallat meticulosament, van ser de caràcter apocalíptic la-

On retrobem el pare Andreu al Centre Borja quan els socis Odó i Jordi van a dinar amb el propòsit de fer-li saber que no continuaran la persquisició

Mònica J*nar

boral envers el seu assalariat.

Després d'anar al despatx de Torre Blanca, que li quedava de pas per arribar al Centre Borja, a fi i efecte de revisar les possibles novetats que hi hagués des de la tarda anterior, Odó va fer cap al notable edifici que albergava les facultats de Filosofia i Teologia de la Companyia de Jesús, instal·lades a Sant Cugat del Vallès des de 1949. En aparcar el cotxe, va veure q u e Jordi Puig ja havia arribat i, en efecte, se'l va trobar a la recepció esperant que els donessin l'autorització per entrar a veure el pare Andreu, que ja estava avisat. Van passar pocs minuts quan la figura inconfusible del jesuïta avançava per l'àmplia sala de recepció amb els seus passets regulars i el somrís tímid caracte-

CTots els personatges que apareixen en aquesta novella són ficticis)

rístic en el rostre afable.

-Estimats Jordi i Odó -els abraçava posant-se de puntetes-. Quina alegria, quina immensa alegria poder retrobar-nos tots tres!

Van entrar fins a arribar al menjador, una sala espaiosa ocupada gairebé tota per gent molt diversa: jesuïtes que tenien el centre com a residència, clergues visitants, joves estudiants que utilitzaven la residència com a lloc per preparar els exàmens i la comissió de la propera Universitat de la Pau, que tenia per seu el centre i que estava previst que tingués lloc el mes de juliol. Afortunadament, es van situar en un racó de l'habitació, una mica protegits d'orelles tafaneres.

-Tenia moltes ganes de parlar amb tu...

- F I parc Andreu s'adreçava a Odó-. \hir \ aig rebre una visita singular i molt significativa!

-Ah. sí! - O d ó s'abocava sobre la taula-.

Qui era?

-Fscolti, pare Andreu... - F n Jordi es va avançar a Ics explicacions del jesuïta-. No m'agrada gens haver de dir-li això, però després de considerar-ho molt ahir a la nit. l'Odó i jo hem decidit que no... - l i s notava la incomoditat de l'antic alumne davant del mestre estimat sincerament-. Bé. és dur dir-ho, però és inevitable: hem decidit no continuar amb aquesta mena d'investigació.

El capellà se'l va mirar incrèdul, després va girar la cara cap a Odó, que va fer un gest de "a mi que em registrin".

- D o n c s em sap greu... sí, molt greu, perquè jo confiava totalment en vosaltres. En qui, si no?

Es va fer un silenci enutjós que van intentar pal·liar a base de mastegar a consciència les patates bullides amb mongetes tendres que els havien servit feia uns instants.

- I digues, Jordi, com està la família? -va dir amb tota naturalitat i afecte el pare Andreu, després del llarg silenci.

- N o jugo! -l'afirmació va sorgir de l'Odó, que cada cop estava més nerviós-. Ho sento, Jordi, però no puc fer-ho!

- P e r ò tu ara què t'empatolles, home!

-Escolteu, escolteu, fills meus! No voldria ser la causa involuntària d'una baralla entre vosaltres... Després de tants anys voldria que el record que podeu tenir de mi, d'aquells anys al col·legi dels jesuïtes de Barcelona, restés sense malmetre's com una formosa imatge del passat, immarcesiblc!

Fi havia tocat la fibra sensible. F^n Jordi quasi Ilagrimejava i l'Odó va saber que allò estava fet. "Cony de jesuïta!", va pensar rient per dins i congratulant-se per la capacitat dissuasiva del pare Andreu.

- D e i x e m - h o córrer, li ho prego... Realment, no podem fer una cosa així, Odó!

-va dir en Jordi amb convicció, dirigint-se al soci, que ara se'l mirava com aquell que veu visions- Expliqui'ns qui el va visitar ahir i veurem què cal fer a partir d'aquest moment. Endavant!

- C o m sabeu, jo estic a la Biblioteca, collaboro amb la revista especialitzada Stud'ui Piipyrolugka, amb més de trenta anys de vida i una projecció internacional considerable. Bé, doncs ahir a la tarda treballava en l'evangeli copte de sant Joan, una peça excepcional del segle V, quan cl servei va venir a buscar-me perquè hi havia dos senyors q u e volien parlar a m b mi.

- P a u s a - . Eren el secretari de Saltells i un tipus amb indicis clarament mafiosos.

EIS 4 CANTONS

36

Divendres. >X de juny de IW6

Setmanari de Sant Cugat del Vallès

ASENSI GIMÉNEZ RODRÍGUEZ A Sant Cugat ha fet de tot. Sempre ha estat vinculat a escoles, entitats, empreses i aspectes que han afectat la vida santcugatenca. Ha tingut, però, una especial debilitat pel folklore i, de ben segur, sense ell el Paga-li Joan no hauria arribat on és.

"Qui no balla el 'Paga-li Joan' no es pot sentir santeugatenc" EKANCKSC C A R B Ó - Sant Cugat -

Se sent santeugatenc de cap a peus. Aquesta vila l'ha vist néixer i créixer. Ja als sis anys va ballar per primera vegada el Paga-li Jof/n i des de fa molts anys organitza i és una de les ànimes d'aquest ball que ha esdevingut tradicional i torça esperat en el marc de la testa major.

- D ' o n li ve l'afició al folklore?

- " Q u a n era petit vivia al carrer Castellví. Kl Club Muntanyenc, que aleshores estava a la plaça Oetavià, tenia un esbart com a secció. Molts dies, jo anava a veure com ballaven i a poc a poc em va anar agradant.

- Q u è té el folklore i en particular el ball que l'atregui tant?

- " S e g u r a m e n t jo sóc massa romàntic: buscar i saber trobar parella, dominar els ball i volerhi tornar, parlar tot dansant i enamorar-se sense saber com, tot això dóna a la dansa un caire fantasiós que m'admira.

- I vostè quan va començar a ballar?

- " J o de ben jove, encara no tenia la vintena, ja ballava.i ballava. Has de considerar, però, que als sis anys ja havia ballat a la Unió el Paga-li Joan.

- Q u è tenia aleshores que avui no té aquest ball?

- " L a música, els passos, el fet d'anar mudat i ballar en parella davant les autoritats són aspectes que no han canviat. Abans, però, no fèiem assajo.? previs i

Asensi Giménez és el professor de ball del Paga-li Joan / està molt content que aquesta dansa tradicional es recuperi entre els santeugatencs. Voto: XAVIER I.ARROSA

Nom: Asensi (Jiménez Rodríguez Lloc i data de naixement: Sant Cugat del Vallès, 30 de maig de 1943 Estat civil: casat amb dos fills Professió: mecànic Aficions: córrer i el folklore l'n llibre: Viven. "Em va impressionar molt" l'na música: "M'agrada tot tipus de música però destacaria la tranquil·litat que em dóna escoltar Vivaldi" Màxima aspiració: "Veure els fills casats i col·locats"

no sempre ballàvem al monestir."

- P e r ò l'estructura actual des quan existeix?

- " A r a fa trenta anys q u e els nens i nenes hi prenen part. I en fa deu, des de l'any del seu bateig, que els gegants tanquen el Paga-li Joan. Des de principi d e juny es fan els assajos a primera hora amb els més menuts i després amb els grans.

- Q u i balla el Paga-li Joan} - " G e n t de totes les edats i de molts orígens. Darrerament gairebé el 50% són joves, fet que ens anima i confirma la consolidació del ball. La majoria són gent que fa anys que viu a Sant Cugat, si bé també n'hi ha que fa poc q u e s'hi han instal·lat."

- E l troben complicat?

- " L a veritat és que la majoria agafen els passos el primer dia.

S'ho prenen amb força interès i sobre el mateix estil hi munten les formes. N o volen fallar i saben que el dia 29 seran el punt d e mira i de xafarderia de molta gent."

- I per què el ballen?

-"Molts per tradició. Ja ho han fet molts anys. Altres per reptes personals i tots perquè han sentit que qui no balla el Pagali Joan no es pot sentir santeugatenc."

- I quan deixarà aquesta feina?

- " N o em preocupa el futur.

Gent de l'Esbart que coneix el ball continuarà la tasca. Però, mentre a mi m'agradi tant i ajudi a la gent espero poder continuar col·laborant-hi".

TffVsfcïyAL. s-faM Ú S I C A T O R R O E L L A DE M O N T G R Í Costa Dimarts,

13 d'agost

Brava

4.000/3.000/1.300 PTA

GABRIELI C O N S O R T s PLAYERS Paol McCreesh, director Dissabte,

i} de juliol

i.foo/i.ooo/soo

PTA

G U A N Y A D O R S D E L III C O N C U R S INT. DE C A N T JAUME ARAGALL Amparo García, piano Osias Wilcnski, piano Àries d'òperes italianes i franceses Dissabte, 20 de juliol

S.ooo/í.soo/3.000 PTA

Jaume Aragall, tenor Hye Jin Kim, soprano Amparo García, piano Quella fiamma che m'accende (tenor) MarceUo Dolente immaginc di figjía mia (tenor) Bellini Malincunia, ni nia gentile (tenor) Bellini Solc e amorc (tenor) Pnccini Terra e marc (tenor) Paccini L'esule (tenor) Rossini Lascia ch'io pianga (soprano) Handel Stornello (soprano) Verdi L'Orphélinc du Tyrol (soprano) Rossini La Chanson de Zora (soprano), de Pécbès de vieillesse Rossini Di pescatore ignobilc (duo), de I.ucrezia Borgia Donizetti Pouríjuoi me réveillcr? (tenor), de W'erther Masseuct Sí, Mi chiamano Mimí (soprano), de IM Bobéme Pnccini AIIor...dirgli vorrei (tenor), de Le Villi Paccini Pour notre amour (soprano), de Guillaume Teli Rossini Vienni la serà (duo), de Madame Butterfty Paccini Divendres,

2 d'agost

s.500/2.

joc.//.000 PTA

O R Q U E S T R A D E CAMBRA M A R T I N U (SOLISTES FILHARMÒNICA N A C . DE B R N O )

Lubomir Cermak, concertino director Octet per a quatre violins, dues violes i dos violoncels, Op. 20 Mendelsshon Simfonia Bcnda Suite per a cordes, Op. 3 Janícck Divertiment per a cordes, K. 247 Mozart Dilluns,

f d'agost

j.100/2.100/1.000 PTA

REIAL O R Q . DE C A M B R A D E SUÈCIA Mats Liljefors, director Anna Maria Siren, molí Ulf Bjurenhed, oboè Don Juan, música de ballet Glnck Simfonia mim. 44, Fúnebre Haydn Oinc. per a violi, oboè i cordes, BWV 1060 Bach Simfonia núm. 28, K. 200 Mozart Dijous, 8 d'agost

f .000/3.s00/2.coo PTA

SIMFONIA VARSÒVIA Eugca Prokov, director Jian Wang, violoncel Suite txeca, Op. 39 Concert per a violoncel i orquestra, Op. 129 Adagio per a cordes, Op. 11 Simfonia núm. 40, K. 550 Diumenge,

11 d'agost

ORGANITZA

JMATdM joventuts Musicals de Torroella de Montgrí

Divendres,

16 d'agost

3.300/2.100/1.000 PTA

COR MADRIGAL DE BUDAPEST Ferenc Szekcres, director del cor H U N G A R I A N VIRTUOSI Miklos Szentheiyi, director Pergolesi Cooperin Vivaldi

Stabat Matcr Laudate Pueri Dominum Cessate, omai cessate Beatus vir Dilluns,

li) d'agost

Vivaldi 3.100/2.100/1.000 PTA

O R Q U E S T R A B A R R O C A D E LA COMUNITAT EUROPEA Bob Van Asperen, director Kate Clark, flauta

Dvorak Schumann Blocat Mozart

3.100/2.100/1.000 PTA

Brahms Brahms Ravel Granados

D E

del

1996 Dissabte, j

L ' A S S O C I A C I Ó

T

3ÍuM

d'agost

1.000 PTA

Víctor Parra, violí Josep Maria Tarrassó, violí Carlos Seco, viola Lluís Heras, violoncel Jordi Masó, piano Quintet amb piano, Op. 1, núm. 1 Dohnanyi ' Quintet amb piano Albert Llanas ' Quintet Lluís Gasser 9 d'agost

1.000 PTA

Trio per a violí, violoncel i piano Yves Canvas Josep Maria Guix Simfonia de cambra, Op. 9 Schoenberg ' Estrenes M s M O Ml s|( \1 Dl DK \ l ) \ \ l I'l l'.l K l \ l \ \ I II

Joan Rubinat, piano Dolça Vilallonga, narradora

Entrada

gratuïta

21 de juliol

1.000 PTA

Qüestions and answers X- Montsalvatge Divertissiment G. Barboteu * Sonades del vell record nou J. Mestres Quadrenys * Petit poema per a quintet de metall ACazurra lour Sketches Antoni Plog Vectoriel Joan Gninjoan ' * Suite Avalon Josep Manel Rio Parejo 1.000 PTA

H O M E N A T G E A R. G E R H A R D IJ. H O M S : MESTRE I DEIXEBLE Olga Serra, soprano A n t o n Serra, flauta Emili Pascual, oioi Joan Pere Gil, clarinet Eugènia Scqacira, fagot Enric Martínez, trompa Guerasim Voronkov, piano Quintet de vent Sis cançons populars catalanes Cinc cançons Quintet de vent núm. 2

COL·LABOREN Germans Radresa SA, Parròquia Sant Genis, Jorquera Pianos, Bósendorfer, Catalunya Música, The British Cooncil, Goethe-lnstitut Barcelona, Costa Brava Girona, Fundació: Girona, Universitat i Futur, Centro para la difusión de la Música Contemporànea, Associació Catalana de Compositors.

Gerhard Gerhard Carner-Homs Homs

PATROCINEN

gratuïta

20 d'agost

Entrada

gratuïta

Pablo de Naveran, violoncel Alessandro Tornincasa, piano Obres de Beethoven, Cassadó i Debussy

Dissabte,

Entrada

gratuïta

10 d'agost

too PTA

H E R R T A R T Ü F F ' A l e m a n y a , 1925) Friedrich Wilhelm Murnau, director Amb Emil Jannings i Li] Dagover Música segons lavo.de Giuseppe Becce Ulrich Rügner, piano ( K M

D l ( I M \ ! \ M l M< \ I

Dijous, 2$ de juliol

E L E F A N T , DE F R A N C I S P O U L E N C

Diumenge,

14 de juliol

Entrada

gratuïta

CAPELLA A C A D . D E B A R C E L O N A Fernando Marina, director Obres de Britten, Barber, Elgar i Nielsen Dilluns, 22 de juliol

Entrada

gratuïta

Josep Ramon Sancho, clarinet Jan Gruithuyzen, piano Obres de Rabaud, Schumann, Martinu i Lutoslavski Dimecres, 7 d'agost

300 PTA

LA V E R B E N A D E LA P A L O M A (Espanya, 1935) Benito Perojo, director Amb Roberto Rey i Raquel Rodrigo Música aV T o m é s Breton Llibret de Ricardo de la Vega O R Q , FiLARMÓNlCA D E M A D R I D J. Estevarena, director Dimarts,

Entrada

gratuïta

6 d'agost

300 PTA

O L V I D A R M O Z A R T (Alemanya, 1985) Slavo Luther, director Amb Tidor i Catarina Raake Música dt-W-A. Mozart Dimecres,

2111 G Ò T I C BRASS E N S E M B L E Francisco Colomina, trompeta Francisco Villaescusa, trompeta Enrique Martínez, trompa Francesc Sinche/, trombó de vares José Miguel Bernabeu, tuba

Entrada

LA H I S T Ò R I A D E BABAR, EL PETIT

Jean-Pierre Rampal, flauta Clandi Arimany, flauta John Steel Ritter, piano

Diumenge,

18 d'agost

Yukary Cousineau, violí Mac McLure, piano Obres de Telemann, Rodrigo, Ysaye, Brahms i Piazzola

Víctor José Ambroa, violí José Lluís Estellés, cL·rinet Amparo Lacruz, violoncel Andreu Riera, piano Salvador Martínez, flauta

Dijous, 22 d'agost

Sonata per a ducs flautes i piano J.C.F Bach Duo concertante, Op. 129 Crerny .Sonata per a dues flures i piano, K. 497 Mozart Gran trio, Op. 119 Kuhlau Sonata per a flauta i piano Martinu Grande fantasia di concerto, per a dues flautes i piano sobre un tema ò'Un ballo in maschera Hugues-Verdi

Diumenge,

Dimecres, 21 d'agost

GRUPO MANON

4 d'agost

F E S T I V A L S

d 22 d'agost

Dimarts,

Divendres,

D E

Obres de Mozart, Brahms i Ravel

Diumenge,

1.000/3.300/2.000 PTA

E U R O P E A

Rosario Hernandez, violi Mac McLure, piano

Bactalia Biber Concerto armonico, núm. 1 Wassenacr Concert de Branderburg núm. 5, BWV1050 Bach Suite per a cordes. IM Putain Telemann Concert per a flauta i orquestra, IV-2 Pla

Dissabte, 27 de juliol

Joaquin Achúcarro, piano Dues gavotes Sis peces, Op. 118 Gaspard de la nuit Tres peces de Goyescas

Reconstrucció de la missa festiva de Pasqua de la Capella Reial de Maria Tudor (1553-1558) ' Sheppard-Talli»

~

M E M B R E

14 d'agost

300 PTA

LA F L A U T A M À G I C A (Suècia, 1974) Ingmar Bergman, director Amb U. Cold, J. Kostlinger i B. Nordin Música i W A Mozart

Sebastià Bel, percussió Obres de Bach, Colgrass, Guinjoan, Carter, Musser i Stout Dilluns, 12 d'agost

Entrada

gratuïta

Xavier Laso, piano Marc-Antoni Mas, piano Obres de Scarlatti, Beethoven, Ravel, Debussy i Bartok Dimecres,

14 d'agost

Entrada

gratuïta

Assumpta Mateu, soprano Mireia Casas, soprano Rosa Mateu, soprano Vicenç Esteve, tenor Osias Wilenski, piano

Del 7 al IJ de juliol

Programa per determinar Dissabte,

ij d'agost

Entrada

gratuïta

D U O BERGERAC Karin Scholz, guitarra Pcter Ernst, guitarra Obres de Scarlatti, Sor, Kalbcrer, Ginastera, Walter i Burkhart

AJUNTAMENT DE TORROELLA DE MONTGRÍ

f~3k

Del 16 de juliol al 24 d'agost Claustre de professors: Vicenç Vttt» flauta, Joan Enric Lluna clarinet, Jan Gmïthuyzen piano (com a inst. de cambra), Jaume Aragall cant, Xavier Joaquin percussió, Joaquin Achncarro piano, Fèlix Ayo violi, Enrique Santiago viola, BanW AMuWsrn violoncel, Arran Pierri guitarra

PRESIDENT: Jaomc Aragall / JURAT Losgi Aha Tenor, Laos ntrarez Bartolomé President de la Asociación Asturiana de Amigat de la òpera, Bonaldo Gtaioed Baix. Mima Lacaaabra Soprano.

Presidenta de l'Associació Amia de l opera de Sabadell, Eduardo Locas Assesor mèdic, Antoni Ros Marbe Director d'orquestra. Director artístic del Teatro Real de Madrid, EanfioSagi Director artístic del Teatre de la Zarzuela de Madrid, Alberto Zcdaa Director d orquestra. Ex-director artístic de La Scala de Milà

Diputació de Girona

Gene^aíríaf óo Caíakjrya

de Cultura Í Departament Departament de Comerç,

FUNDACIÓ CAIXA DE CATALUNYA ^ f e

Consum f Turisme

i(\

]f) i 0 t T l

-ENTRADES

XVI FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA DE TORROELLA / 3

EL PUNT / Estiu 1996

L ' E N T R E V I S T A . mJaumeAragall U n a figura cabdal dins les diferents vessants musicals que es duen a terme a Torroella és el tenor J a u m e Aragall. La seva participació com a professor en els cursos internacionals, com a intèrpret dins la programació del festival i com a artífex del Concurs Internacional de Cant que porta el seu nom, han produït un nexe d'unió indivisible entre la vida musical de Torroella i aquest artista constantment admirat als m é s grans teatres lírics i escenaris de tot el món.

J A U M E ARAGALL. Tenor, president del jurat del Concurs Internacional de Cant Jaume Amgaü

«El que realment Importa d'un cantant és la seva sensibilitat» LLUÍS TRULLÉN

• —El públic podrà admirar Jaume Aragall a Torroella de Montgrí en tres disciplines diferents. La primera d'elles, com a president d'un jurat realment excepcional dins la tercera edició del Concurs Internacional de Cant Jaume Aragall.

Com es forma un jurat d'un concurs com aquest?

—«Sempre intentem buscar persones assequibles.

L'anem formant al costat de Sílvia Gasset (direcció artística del Festival) i Josep Lloret (direcció tècnica) fins a trobar un jurat que ofereixi categoria al concurs. En aquesta tercera edició tornem a comptar amb Emilio Sagi, director artístic del teatre de la Zarzuela de Madrid. Un membre fix del jurat és Eduardo Lucas, un otorrino que és especialista en tot el que es refereix a cordes vocals. Enguany també tenim en el jurat el tenor Luigi Alva. Busquem un jurat variat en el qual hi hagi directors de teatre, cantants o directors d'orquestra, com són Alberto Zedda o Antoni Ros Marbà.»

—Pel que fa als aspirants destaca, tal com va succeir en la passada edició, una nodrida presència de cantants coreans...

—«Els cantants coreans són bons i estan molt ben preparats, amb una base adquirida al seu país que posteriorment l'han consolidat amb estudis a Itàlia i a Espanya. [Per definir-los, Aragall ofereix un símil tennístic: 'Són grans passadors de pilotes, però els costa pujar a la xarxa'.] El que realment importa d'un cantant és la seva sensibilitat, la seva manera de cantar. El que veritablement impressiona és un color de veu de primera qualitat, complementada amb sensibilitat. Que quan canti succeeixi alguna cosa...»

—Part dels aspirants a obtenir premi en aquesta tercera edició del concurs, que se celebrarà entre el 7 i el 13 de juliol, ja han iniciat la seva carrera com a professionals...

—«Alguns dels cantants que es presenten al concurs ja han trepitjat escenari; això sempre ha passat als concursos. Quan vaig presentar-me als concursos de Bilbao i Bussetto, també vaig trobar-me amb cantants que ja havien actuat en un teatre.»

—El concurs ofereix als guanyadors a més de premis en metàl·lic una actuació al Palau de la Música Catalana.

—«Som un concurs jove però segueix el camí de ser un certamen summament

Jaume Aragall manté una vinculació molt estreta amb cl festival torroellenc. Foto: BARCELÓ.

important. El que és ben cert és que ha nascut en un període, econòmicament parlant, dolent i difícil. Però tenim persones, institucions (com el cas del Departament de Comerç, Consum i Turisme, entre d'altres) que sempre han donat suport al concurs.»

—Vostè oferirà un concert el dissabte 20 de juliol al costat de la soprano Hye Jin Kim, acompanyats de la pianista Amparo García. una setmana després que els guardonats de la present edició del concurs siguin els protagonistes en la inauguració del festival. I com sempre succeeix quan vostè canta, és previsible una gran mobilització de públic: fans, autocars que vénen de tot arreu...

—«Això són les coses que mantenen viu un cantant, cal fer vibrar el públic. Fa poc vaig cantar a Tolosa de Llenguadoc Madame Butterfly, en un espai adaptat com a segon teatre de la ciutat i amb capacitat per a unes dues mil persones. Hi havia quatre autocars vinguts expressament de Barcelona.»

—Els recitals de cant resulten més destacats fer-los en solitari o compartint escenari al costat d'altres veus?

—«Vaig cantar a Munic, a l'Hercules Saal, el primer recital en solitari acompa-

nyat de piano de la meva carrera. Hi havia crítics de tot Europa. Fins i tot un crític de Viena va escriure: 'Aragall: el quart tenor? No, el primer.' De totes maneres considero que per un cantant, i pel mateix públic, és

Un jurat de prestigi L.T.

• Seguint la tradició de les dues darreres edicions, el jurat del III Concurs Internacional de Cant Jaume Aragall, que un any més presidirà el mateix tenor, estarà format per personalitats estretament vinculades als diferents camps del món de la lírica. El tenor italià Luigi Alva, amb una de les carreres operístiques més extraordinàries i aplaudides internacionalment de les últimes dècades, el baix Bonaldo Giaiotti, un dels més grans intèrprets dels papers de les òperes de Verdi i de les òperes veristes que han esdevevingut referència obligada dins la història de la lírica o el prestigio di-

rector d'orquestra català i actualment director artístic del Teatre Real de Madrid, Antoni Ros Marbà, són tres dels integrants del jurat en aquesta tercera edició del concurs. Luis Alvàrez Bartolomé, president de l'Asociación Asturiana de Amigos de la Òpera; Mirna Lacambra, soprano i presidenta de l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell; Emili Sagi, director artístic del Teatro de la Zarzuela, de Madrid; Alberto Zedda, director d'orquestra i exdirector artístic de La Scala de Milà i finalment, Eduardo Lucas, assessor mèdic, completen el jurat del concurs, que es celebrarà entre els dies 7 i 13 de juliol.

bo que faci un recital, bé en parella o acompanyat de més cantants, tal com fa Plàcido Domingo. Permet que sigui més distret, que sigui mes variat. A Munic vaig afrontar un programa amb obres de dos autors barrocs, Caldara i Marcello, complementat amb àries i cançons de Rossini, Bellini, Verdi, Tosti, Cilea, Puccini, Curtis..., cançons de cambra d'aquests compositors. Més endavant m'agradaria incloure en els meus recitals cançons de Morera.»

—Què pot dir-nos sobre la soprano Hye Jin Kim, que l'acompanyarà en el recital previst pel dissabte dia 20 de juliol?

—«Té un exquisit gust vocal, és una veritable professional, i ja vaig cantar amb ella al Palau el duo de Madame Butterfly. És una cantant ben preparada. Tinc previst tornar a cantar amb ella dins la pròxima temporada de Palau 100 i també a Mallorca, en un programa integrat per obres de diversos autors a la primera part i la segona dedicar-lo monogràficament al Faust de

Gounod, en el qual també participarà el baix Stefano Palatchi.»

—Com treballa les classes magistrals que imparteix a Torroella?

—«Deixo que el cantant canti de dalt a baix una ària i després treballem sobre ella els problemes vocals determinats. Si no té problemes ens dirigim a qüestions expressives. I la millor manera d'exemplificar aquestes qüestions és cantant un mateix l'ària que interpreta l'alumne. Però això molts cops he hagut de cantar de soprano lleugera. Un dels aspectes fonamentals és la dicció. En el cant resulta fonamental la manera de dir, la pronunciació en francès, les dobles consonants en italià.»

—Sempre resulta adequat el repertori escollit pels alumnes?

—«Molts cops el que vol cantar estudia un repertori que no és adequat per a ell. També forma part de les classes magistrals aconsellar repertori, sobretot perquè hi ha molts cantants que volen córrer massa.»

Setmana

ELS4CAlVrfJ>S Divendres, JX de juny de 1996

L ' e v o l u c i ó

d e l

t e a t r e

a m a t e u r

l o c a l

La història Del teatre parroquial a la reivindicació social Sn.\ i \ Bvkkosn

locals parroquials de Sant ( àigat: aquí podrien veure un teatre gairebé clandestí, impensable a les sales comercials.

Abans d'arribar a aquest pmragonisme de l'Agrupació Maragall. però. encara passarien deu anvs. Kl principi del canvi va ser l'arribada accidental d'Krncst Xaté al grup, al 1959. "Kl que vaig trobar era teatre parroquial,

Kl casal parro<|uial va ser. al 1949, cl nucli tic germinació d'una nova etapa de l'activitat teatral de Sant ( àigat després de la guerra. Tant el grup parroquial com l'agrupació artística de la Unió Santcugatenca van posar en escena les primeres peces en català. Kls quadres d'actors havien , -, , / i el país necessitav a parde ser n o m é s d e l l·.ls locals r./s /o/ai.s . ., . ' nines, o homes sols. . lar clar , recorda. \a aci els / ' * « i les co- parroquials van c c p t a r d c d ] r ^ | r c „ , c s mèdics i n o l e i i M \ es ser Fescenari on obres, t. .t i que "no era eren l'únic permès. va néixer el teatre home de teatre, però sí molt L'activ i tat es va reivindicatiu aficionat" i amic d'Kstevc Polls, que tremantenir intensade ac iFAgrupació nvnipatiu ... , . . , . ,. ment durant tot el ballava amb Nuna Ks1949, però la tronoMaragall, que p e | t a r 0 r f c o (; r a c i e n c . lògia marcada pel portava fins Durant cinc anys, Nallibre S'aixeca cl teló a Sant Cugat els té va continuar fent "el teatrc c uc e (escrit permotiu Joan de Torl ' rector votosa amb la crítics barcelonins lia", codirigint amb Kuinauguració del Teageni Canas. N o va ser tre-auditori) assenyala un salt fins finsque a l'època del Concilirelativa Vaticà al 1955. L'any següent Eugeni II la permissivitat Cana impulsava de nou el grup del moment va permetre reconsota el nom d'Agrupació Teatral duir la situació. Al 1966, "quan Maragall. Així es posaven les ba- feia deu anys que es representascs per a un teatre independent va a París", l'Agrupació Maragall que arrossegaria els intel·lectuals va fer La cantant calba, d'Kugòne i els crítics de Barcelona fins als Ionesco. Va ser el tret de sortida.

La cantant calba va manar. al 1996, la turca orientació de l'Agrupació Maragall. Foto: del llibre S'aixeca el teló Després van venir Eh justos, d'Albert Camus, Terror i misèries del Tercer Reich, de Bertolt Brecht, o Aporta tancada, de Jean Paul Sartre, dirigida per Joan Llamas.

Quan Naté va deixar el grup, M. Dolors Vilarasaii va reilançarlo, al 1971. Va començar amb Muntatge poètic-sobte textos de Salvat-Papasseit, Kspriu i Joan Oliver- i va continuar amb Els herois i les grandeses, de Pitarra, L'inspector, de Gògol, i L·s mosques, de Sartre.Va ser l'època en

què també treballava a l'agrupació Emma Vilarasau, ara amb una carrera consolidada com a actriu profesional.

La línia estètica i política de les obres que es feien als locals parroquials havia canviat molt, "i aquest va ser el problema", assenyala Vialarasau. Mossèn Juli els va desnonar a final dels setanta i, malgrat els intents de de fer teatre de carrer, al novembre del 1979 es presentava l'Enterrament de l'Agrupació Teatral Maragall.

Van venir, aleshores, uns anys de transició amb espectacles de Vilarasau i, després, del grup de teatre de la LInió i del taller teatral de l'Esbart Sant Cugat. L'època actual del teatre amateur de Sant Cugat no va començar fins al 1988, quan es va crear Fila Zero. Joan Llamas, que havia estat a l'Agrupació Maragall, en va proposar la resurrecció a través d'aquesta nova companyia, que després adquiriria, però, personalitat pròpia.

Kl futur La sala de la Unió com a possibilitat

Santcugatenca

només I- ila / c r u .

Però la proposta topa. d'entrada, amb la necessitat de reKl director del ( ientre ( àiltuorganitzar el funcionament de ral. T o m à s S c i v va tocar el l'entitat en les últimes dècapunt feble de les infraestrucdes. Kl dissabte a la nit. la sala tures culturals de la ciutat en la està o c u p a d a pels p o p u l a r s seva anàlisi del cicle de Petit balls de la Lnió. A més, les cabaret al Teatre-auditori. "lla idees innov adores de quedat demostrat Les entitats N a t é necessitaven el - d e i a - que Sant consens de la testa de (aigat necessita una esperen que el la junta. segona . i assenya- teatre del carrer lava el teatre de la Anselm Cl avé es "El primer que cal la tinent l nió Santcugatenca remodeli per -adverteix d'alcalde de Serveis com a espai idoni. utilitzar-lo amb P e r s o n a l s , À n g e l s " D e tota manera afegia S e i x - tot regularitat i que Ponsa- és que es po depèn de la volun- els seus muntatges sin d'acord, i després s na tat dels propietaris assoleixin més ^ e plantejar com de la Unió". > _ /_ __•_..._.. ha de ser un teatre ressò a la ciutat La frase va resultar que, sobretot, hauria un ressort automàd'estar a disposició de tic. Ernest Naté, membre de les entitats." la junta directiva de la Unió Naté assegura que la resta Santcugatenca, i home de teade la junta, incloent-hi el pretre des que al 1959 va entrar sident, Jesús Gonzàlez, "ja en contacte amb l'Agrupació estan convençuts i ara només Maragall, va voler puntualitzar: queda posar-se a parlar per durant l'últim any, la junta de concretar el projecte". La fótl'entitat ha iniciat negociacions mula que ha buscat Naté per amb l'Ajuntament per elabofer compatible la tradició dels rar el possible projecte de reballs amb la futura nova acmodelació de la sala del carrer tivitat de la sala es basa en el Anselm Clavé, que ara utilitza v e n c i m e n t del contracte de S.B.

El teatre de la Unió es planteja cejtn el futur espai per als grups amateur. Foto: XAVIER LARROSA l'arrendatari actual del bat i la sala Clavé, el 31 de desembre de 1999. "A partir d'aquesta data -explica N a t é - , la Unió podria renegociar els tractes, derivar els balls cap a la sala Clavé i destinar el teatre només per fer-hi espectacles".

D'aquesta manera, la platea, que ara és totalment plana i amb butaques movibles, es podria remodelar i dotar-la de la i n c l i n a c i ó n e c e s s à r i a i de seients més còmodes i fixos.

L'últim retoc seria condicionar l'escenari i proveir la sala de tota la infraesttuctura n e cessària completa i, a més, canviar "adequar el bar al que ha de ser la cafeteria d'una entitat cultural".

Mentre el projecte s'estudia, els grups esperen que es materialitzi amb certa imp a c i è n c i a . Rosa Sicart, de Mira-sol Teatre, el qualifica de "supernecessari", i Ni ho somiïs ha d'estrenar a Mira-

sol perquè no disposa d'un local apropiat a la Floresta.

Per avaluar l'espai i posar en contacte totes les entitats culturals de la ciutat, Ernest Naté ha organitzat per a l'octubre una mostra de cultura en q u è participaran les corals, els grups folclòrics, l'esbart, la Jove Orquestra Sant Cugat, la Camerata di Phonasci i les cinc companyies de teatre amateur que treballen a la ciutat.

V\ ;

.

!

Tnlnt

..

• i. Úà

%

,-ï

A

L

U

BÉ HOMES

La Vostra Clínica Particular

,í- .-sr

Aquesta es la vostra Clínica Particular, la Clínica Mútua de Terrassa La Clínica Mútua de Terrassa es troba a la plaça del Doctor Robert de Terrassa, cèntrica i ben comunicada, amb accés fàcil des de qualsevol àrea de Terrassa o des de qualsevol indret de fora de la població.

I si us esteu preguntant, com hi podeu accedir?

La resposta és Mútua Salut.

La Vostra Assegurança Mèdica Particular L'assistència sanitària privada és una opció personal per assegurar-nos, quan la necessitem, la qualitat assistencial que mereixem, nosaltres i la nostra família.

Mútua Salut us ofereix una atenció sanitària integral, per a tota la família, amb les cobertures següents:

Medicina Pre venti va' Té per objectiu el seguiment mèdic, personalitzat i continu de cada assegurat i permet recomanar, en cada cas, les pautes preventives més adequades.

'Assegurança disponible en breu temps

Atenció Primària de Salut Amb Mútua Salut podreu escollir el vostre Metge de Família i el vostre Pediatre, que us atendran a la consulta particular.

Especialitats Mediques Quan necessiteu i'atenció d'un especialista, podreu escollir entre els més prestigiosos professionals de la medicina concertats per nosaltres, sense cap cost.

hxemplc pràctic Intervenció Quirúrgica i Hospitalització Mútua Salut ha seleccionat els millors professionals i la millor Clínica Privada, la Clínica Mútua de Terrassa, a prop del vostre domicili,

Aquest és un exemple pràctic d'una assegurança Mútua Salut per a tota la família amb les principals cobertures: Atenció Primària, Intervenció Quirúrgica i Hospitalització, Especialitats Mèdiques i Assistència en viatges.

Assistència Sanitària arreu del món DOSA Í3Q anys!

La confiança que proporciona Mútua Salut us acompanya allà on aneu. Quan viatgeu, podreu tenir la seguretat de rebre atenció sanitària urgent o tractament mèdic allà on us trobeu, arreu del món.

6.937 píesj'mes

lüiL iWHIIi W^^ffií

Postu la vostra salut en tes millors mans.

Truqueu-nos i us donarem informació àmplia de tot ei que pot oferir-vos Mútua TruqueU-nós i us informarem Salut.

Una assegurança feta 3 la vostra mida, pensada per a les vostres necessitats i les de la vostra família.

Truqueu-nos o aneu a la vostra oficina, i junts elaborarem una assegurança a la vostra mida, pensant en el present i en ei futur.

M 900 331111

CAIXA DE TERRASSA Persones. Servei. Qualitat.

EIS4GWIWB

Política Divendres, -8 de juny ile l't'/ft

La seva primera professió és la d'advocat; la segona, la de polític, defensant els colors de CiU a Valldoreix. Primer va ser vocal a la junta de veïns de l'EMD a l'oposició, quan Miquel Masanés n'ocupava la presidència. L'ha substituït gràcies als resultats de les eleccions municipals del 9 5 , però prefereix no fer valoracions sobre el seu antecessor. Després d'un any en el càrrec, ja ha arribat a algunes metes importants: en favor de l'"entesa" que tant defensa, l'Ajuntament de Sant Cugat i l'EMD han acordat les competències i les transferències econòmiques que corresponen a l'administració de Valldoreix.

JAUME SANMARTII ARGELICH Vresident de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix per CU '

"Estem entenent c[ae el millor per a Valldoreix és col·laborar" CÍJ.IACKKNADAS

- A s s u m i r la p r e s i d è n c i a de l'EMD és una feina pel partit <> per Valldoreix?

- " E n principi, és una feina pels ciutadans de Valldoreix. Al mateix temps, assumeixo la decisió que va prendre el partit pequè fos jo qui encapçalés aquesta llista."

- L e s eleccions municipals del 95 han marcat una nova etapa històrica. Un conveni entre l'Ajuntament i l ' E M D ha definit finalment les c o m p e t è n c i e s d e l'administració de Valldoreix. No ha quedat molt limitat el paper del president de l'EMD? - " X o crec que tingui capacitat de decisió limitada; al contrari, és extremadament il·limitada, perquè tenim la facultat d'accedir a les administracions que calgui per solucionar els problemes. La llei marca quines són les nostres competències, i tenim una feina cultural i urbanística amplíssima. El

moviment associatiu de Valldoreix, per exemple, és important, i d'aquí neixen activitats lúdiques o tallers culturals que requereixen fomentar la participació ciutadana. El territori de Valldoreix és molt ampli; hem d'asfaltar carrers i dotar-los d'il·luminació. Des que vam guanyar les eleccions, no hem parat de fer obres."

- " N o sé fer elucubracions. Jo miro el present i el futur, i no em giro cap enrere. M'imagino, però, que si la majoria va votar CiU és perquè la majoria volia oblidar els aspectes menys positius del passat. L'únic que vull és demostrar un tarannà i una forma de fer; el que és important és treballar i al final recollir els fruits."

- c "L'existència de dues administracions que tenen competències sobre un mateix territori, tan petit, no suposa un malbaratament de recursos o una duplicació dels esforços?

- " E l nostre objectiu, com a administració més propera al ciutadà, és l'atenció als veïns en tot moment. Som una administració petita, però important, i ha de ser eficient. Ara, hem d'evitar que el cost del manteniment de l'EMD sigui excessiu i reduir les despeses innecessàries per aconseguir que els recursos reverteixin en el mateix ciutadà."

- Q u i n llegat ha rebut del seu antecessor, Miquel Masanés?

- " J o sóc un polític atípic, i no entra en els meus objectius criticar els altres. El que em preocupa és la meva responsabilitat i pensar en positiu. Pensar que estem urbanitzant carrers i que els veïns paguen el 74%, i no el 90%, tal com vam prometre en la campanya electoral. Buscar recursos i subvencions. I voldria fer-ho més ràpidament, però l'administració és a vegades més lenta del que voldria."

-L'interessa el passat, a la gent de Valldoreix?

La

- A banda del conveni competencial, també se n'ha signat un d'economicofinancer que reconeix per a Valldoreix un tracte fis-

Sanmartíva

accedirà la presidència de l'EMD en les eleccions del 95

cal diferencial. És just això per a la resta del municipi?

- " S o m partidaris de defensar, preservar i potenciar aquesta administració. Amb aquest conveni, que deroga el del 82, el que paga en impostos Valldoreix reverteix en els mateixos veïns de Valldoreix, i l'EMD té autonomia per distribuir els impostos que paguen els seus administrats."

- H a establert CiU un pacte tàcit amb el PP? Com a mínim, es pot assegurar que la poca bel·ligerància de l'oposició a la junta de veïns ha facilitat la feina de

c r ò n i c a

(E)nutjosa (R)ecognitio (C)onciliar JORDI CASAS r ROCA

Això del nacionalisme sempre m'ha encuriosit. Primer perquè, mutilat el meu dret a exercir plenament de i en català, me'n sentia; després, perquè he arribat a la conclusió que és el cercle viciós més perfecte que hom pot inventar: què és, si no, fer de l'element d'identitat el punt de partida i arribada de totes les coses. I ,'ésser passa de circumstància a essència. Es més important allò que no ens deixen ser que no pas cl que soni o ens sentim.

A q u e s t e s reflexions, un xic provocatives, tot cal dir-ho. vénen a tomb arran de les declaracions de\ tinent d'alcalde de Medi Ambient (religiós?) i el seu secretari local de partit (amb

el qual manté una telació d'independència, i no independentista, amistosa). Llegeixo en tots els mitjans santeugatencs la seva profunda preocupació per l'ofensa que ha significat al fet nacional català la recognirío ligfitúc\ Concili de l'Església catalana per part del Vaticà. Ja vaig reivindicar en un altre article el caràcter laic del municipi i l'Estar en els quals ens ha tocat viure i no seré pas jo qui reivindiq u i la l a ï c i t a t del p a r t i t en qüestió, però, francament, m'h.» s e m b l a t un p è l e x a g e r a d a aquesta entrega en la defensa d'un nacionalcatolicisme ric i ple. Pensava que l'afirmació torrebagiana "Catalunya serà cristiana (catòlica, s ' e n t é n ) o no

serà" havia passat a millor vida.

A mi, francament, m'agradaria més veure aquests scnvors—que són gestors de la cosa pública santeugatenca, cal no oblidarh o - emprant la mateixa energia en la defensa d'espais d'int e r è s n a t u r a l a m e n a ç a t s per ben/.ineres i camps de golf o en l'anàlisi de les possibles conseq ü è n c i e s a casa nostra de les modificacions de la llei del sòl que estan impulsant els xicots del l'I', els mateixos que - p e r cert- volen potinejar el caràcter laic del nostre ensenyament públic. Espero que aquí sí que estaran amatents, perquè només faltaria que les classes de religió a casa nostra no estiguessin controlades pel concili

català. Fins aquí podríem arribar!!

Aprofitant aquesta preocupació politicoreligiosa i tornant a l'àmbit local, que és pel que em p a g u e n (és un dir, e v i d e n t ment), proposo que es pensi en la possibilitat de fer de la nostra tradició religiosa l'element central que eviti aquesta pèrdua d'identitat que darrerament tant preocupa alguna gent.

El fil conductor és molt llarg, podria anar des dels martiris de sant Cugat i sant Sev er fins a la v isita del beat Josep Maria Escrivà de Balaguer, l'any 1972.

Per no parlar de les també martirit/.ades ermites santeugatenques. Ben buscades, en podríem trobar una dot/eneta.

l'equip de govern...

- " N o existeix, evidentment, cap pacte, però la col·laboració per part dels altres polítics és benvinguda. Aquest mandat hem creat la junta de portaveus, que perm e t una relació h u m a n a m é s propera entre nosaltres i ofereix la possibilitat de discutir i parlar dels temes abans de les reunions de la junta de veïns. Això evita malentesos i allunya la temptació de fer oposició per fer-la. El que és clar és que tots estem entenent que el millor per a Valldoreix és que hi hagi una entesa."

Neix a Sabadell un grup de suport al País València -Sabadell-

Quatre persones de diferents associacions de Sabadell han constituït el primer grup que neix a Catalunya per donar suport al Bloc de Progrés Jaume I del País Valencià, nascut fa un any per defensar la unitat lingüística del català. A més, pretén ser una resposta per part de la societat civil valenciana al canvi de política cultural i lingüística que el govern del PP ha imposat amb la seva arribada al poder. La primera acció que durà a terme el grup de Sabadell serà una campanya amb el títol País Valencià n Sabadell adreçada a les entitats de la ciutat.

ÏHQUIROSIIÍ — -*•

??•

A°

t*

1

EtjAz-kicUrmE.

• Tractaments facials i corporals personalitzats • Quiromassatge • Drenatge limfàtic • Depilacions: freda, calenta, elèctrica • Solàrium • Presoteràpia • Gimnàstica passiva Col·laboració mèdica Reservi hora al tel. 5 8 9 0 7 0 6 C/ Valldoreix, 76 bis. Sant Cugat

'Depilacions - Cera - TlL·lrica 'Tractaments facials 9{eteja de cutis Massatge facial i corporal - Quiromassatge - Drenatge Maquillatge Manicura i pedicura 'Hores Convingudes lS(a. deíCelíer, 87, 2°, 2" 08190 Sant Cugat del Vaííh

ROSARA

M . LLA A SE SEVA BELLESA

•VAL 6 SESSIONS SOLÀRIUM • 1 CREMA SOLAR

• Tractaments corporals anticel.lulítics i per aprimar • Massatge circulatori i de relax • Tractament per als pits • Tractaments facials regeneradors • Tractament de l'acné • Rehidratació-Cathiodermis • Depilacio a la cera, definitiva i elèctrica • Neteja de cutis • Sol artificial • Sauna finlandesa

DE REGAL Cl Francesc Moragas, 25 Telèfon 675 58 55 - Sant Cugat del Vallès

Dos de Maig, 22, 2n 2a Tel. 674 43 47 SANT CUGAT DEL VALLÈS

ÀNGELS SAYOL Tractaments corporals: drenatge limfàtic, circulatori, tractaments anticel.lulítics.

Massatge psicofisiològic (stress) lumbalgies (ciàtica), reflexoteràpia podal Depilacio higiènica.

PERRUQUERIA

FORMAS HOME

DONA

PILAR

HEREDIA

ESTILISTA

Tractaments per a la salud Dos de Maig, 9 08190 Sant Cugat del Vallès Tel. 589 44 80

Elies Rogent, 18 A (a tocar mercat Torreblanca) Tel. 6 7 5 4 0 0 6 Sant Cugat del Vallès

8 / XVI FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA DE TORROELLA

EL PUNT / Estiu 1996

EL REPORTATGE • Tretze anys de cursos d'interpretació

A l'esquerra, Joaquín Achúcarro impartint un classe de piano. A dalt, Pinchas Zukerman dirigint l'orquestra del curs. A baix, Maria Curcio en una classe als anys 80.

Paral·lelament a la celebració del festival de música, Joventuts Musicals de Torroella de Montgrí organitza des de fa tretze anys uns cursos internacionals d'interpretació musical que, al cap de tot aquest temps, han assolit un important prestigi arreu d'íiuropa. lil claustre de professors està format per reconeguts músics com el pianista Joaquín Achúcarro, el tenor Jaume Aragall o el violoncel·lista Radu Adulescu.

Quan la pedagogia s'alia amb l'experiència Els cursos d'interpretació musical arriben a la seva tretzena edició ORIOL PÉREZ

H La presència d'importants professors en els XIII Cursos Internacionals d'Interpretació Musical de Torroella de Montgrí és el tret que es pot destacar d'uns cursos on la pedagogia i l'experiència dels professors s'alia amb la bona predisposició per a l'aprenentatge dels alumnes que hi assisteixen.

Vida musical Això, conseqüentment, enriqueix la vida musical de la vila com així també fa acte de presència alguna melodia inesperada pels carrers o places torroellenques en cl període temporal dels cursos: són les notes que sorgeixen de les hores de treball i assaig dels alumnes que, enmig de l'estiu, decideixen sacrificar el seu temps pel sempre ardu treball musical.

Un reguitzell ampli de sòlids professors de distintes disciplines (cant, flauta, clarinet o violí, entre moltes altres) resta a l'Acadèmia de Música de Torroella disposat a facilitar la formació dels futurs músics.

Del 16 al 25 de juliol, Vicenç Prats (flauta travessera) i Joan Enric Lluna (clarinet), dos importants instrumentistes dels Països Catalans amb dedicació pedagògica, en algun moment, a França i Anglaterra, compartiran, durant aquests dies, les hores de treball amb el pianista Jan Gruithuyzen

(professor del Conservatori de Rotterdam) que centrarà el seu treball en l'instrument del piano dins la disciplina de la música de cambra.

Jaume Aragall L'endemà mateix (26 de juliol) serà el gran tenor Jaume Aragall (ja present a Torroella dins del mateix marc

com a president del jurat del III Concurs Internacional que porta el seu nom i que, a la vegada, oferirà un concert a l'església parroquial el dissabte 20 de juliol) el que iniciï fins al 2 d'agost els cursos de cant d'enguany.

El percussionista català Xavier Joaquín (professor

del Conservatori Superior de Música de Barcelona) serà a Torroella en el període comprès entre l'I i el 10 d'agost per oferir les seves lliçons als alumnes assistents.

Joaquín Achúcarro Un dia després de l'inici de les sessions de percussió,

Un cicle dedicat als joves intèrprets LLUÍS TRULLÉN

• La possibilitat de gaudir de les noves generacions d'intèrprets del nostres país és una de les altres possibilitats que sempre han estat al punt de mira dels organitzadors. Seran set concerts, els que la setzena edició del festival reserva als joves intèrprets. Concretament, el diumenge 14 de juliol s'obre aquest cicle amb un concert a càrrec de la Capella Acadèmica de Barcelona, que dirigeix Fernando Marina, amb un programa integrat per obres representatives per a orquestra de corda de compositors

com Britten, Barber, Elgar i Nielsen. El clarinetista Josep Ramon Sancho i Jan Gruithuyzen al piano ens submergiran el dilluns dia 22 en un programa integrat per pàgines de Rabaud, Schumann, Martinu i Lutoslavski. El dimecres 7 d'agost el percussionista Sebastià Bel oferirà obres de Bach, Colgrass, Guinjoan, Carter, Musser i Stout, i ja el dilluns 12 d'agost l'Acadèmia de Música, seu de tots aquests concerts, acollirà un recital interpretat pels pianistes Xavier Laso i Marc A. Mas. L'epicentre de la programació del cicle de joves in-

terpretes tindrà com a protagonista l'òpera. Els segons premis i millors cantants catalans del II Concurs Internacional de Cant Jaume Aragall 1995 (Assumpta Mateu, Mireia Casas, Rosa Mateu i Vicenç Esteve, acompanyats al piano per Osias Wilenski), seran els protagonistes del cinquè dels concerts del cicle.

L'acollidora sala de l'Acadèmia de Música Anselm Viola, també coneguda popularment com el Cine Petit, serà el marc el dissabte dia 17 del recital del Duo Bergerac integrat per Karin Scholz i Peter Ernst, i que

inclou obres d'Scarlatti, Sor, Kàlberer, Ginastera, Walter i Burkhart. L'acadèmia serà escenari dels tres últims concerts del cicle; el primer, el diumenge dia 18, tenint com a protagonista la violinista Rosario Hernàndez, el dimarts dia 20, amb el clarinetista Pablo de Naveran, que oferirà un programa inegrat per variacions de Beethoven i sonates de Cassadó i Debussy, i l'últim del cicle, el dimecres dia 21, amb la violonista Yukary Cousineau i el pianista Mac Mclure amb obres de Telemann, Rodrigo, Ysaye, Brahms i Piazzola.

arribarà el gran concertista basc Joaquín Achúcarro (actualment professor de l'Acadèmia Chigiana de Siena), que impartirà les classes corresponents fins al 13 d'agost.

En aquest mateix període, Joaquín Achúcarro podrà mostrar clarament els seus dots pianístics als seus alumnes amb un concert que tindrà lloc el diumenge 11 d'agost a l'església parroquial de Sant Genis.

Els dies compresos entre el 15 i el 24 del mateix mes és el període escollit per a les disciplines de violí, viola, violoncel i guitarra. El violinista Fèlix Ayo (professor de l'Acadèmia de Santa Cecília de Roma, conegut pels seus enregistraments amb I Musici), el violista Enrique Santiago (professor del Conservatori de Stuttgart), el violoncel·lista Radu Adulescu (amb càtedra a la prestigiosa Acadèmia Menuhin de Gstaad) i el guitarrista Àlvaro Pierri (actualment treballa a la Magill University of Montreal) seran els últims mestres que passaran per aquests XIII Cursos Internacionals d'Interpretació Musical, on combinen la tasca pedagògica amb les seves importants carreres com a solistes.

Oferta que, òbviament, no pot passar per alt cap tenaç i voluntariós estudiant musical. L'oferta d'aquests XIII Cursos Internacionals de Música de Torroella de Montgrí, com cada any, es constitueix com a única i irrepetible.

Entorn 9

ELS /CWTOÏNS Divendres, 2Xdtjun?de 1VV6

O b r e s

p ú b l i q u e s

Un passeig unirà Mirasol i Valldoreix seguint el traçat dels túnels Es reserva espai per al centre sanitari L'Ajuntament ha aprovat finalment el Pla Especial que perm e t r à , a la llarga, habilitar un passeig d'un quilòmetre

que

anirà des de l'accés de Mira-sol als túnels de Vallvidrera

fins

a la plaça de C a n Cadena de Valldoreix. L'aprovació d'aquest pla ha fet necessari negociar amb una trentena d e propietaris que tenien terrenys a la zona afectada per a la construcció dels túnels on el Pla General Metropolità no permetia construir ni habitatges ni equipaments. L'Ajuntament, a més, ha previst una reserva de sòl de 3 . 0 0 0 metres quadrats per al centre sanitari que ha d e cobrir les necessitats dels dos barris.

CKI.IA CKRNADAS

- Mira-sol/Valldoreix -

Després de llargues negociacions amb-els trenta propietaris cpie tenien terrenys a la /ona, l'Ajuntament ha aprovat definitivament el Pla Especial q u e permetrà guanyar una part d'aquests terrenys, dels quals, segons el PGM, no se'n podia treure cap aprofitament urbanístic, i convertir-los a la llarga en un passeig. Aquest passeig, segons està previst en el pla, unirà l'accés als túnels de Vallvidrera per Mira-sol amb la plaça de Can Cadena de Valldoreix, l ' n tram de més d'un quilòmetre de llargada

que quedarà delimitat, entre d'altres, per l'avinguda Bilbao, l'antic camp de futbol de Mirasol i la masia de Can Ciatxet. I na part d'aquest passeig s'habilitarà. a la llarga, en una zona verda amb carril bici que passarà just per sobre del túnel de Vallvidrera. " D e m o m e n t , hem aconseguit guanyar aquests terrenys", destaca el director de l'àrea d ' I V b a n i s m e , Francesc Borràs. Falta, però, aconseguir finançament per urbanitzar la zona. L'alcalde de Sant Cugat i responsable de l'àrea d'Urbanisme, Joan Aymerich, recorda que amb aquest pla "s'ha consolidat una zona que havia que-

El passeig anirà a parar a la placa de Can Cadena de Valldoreix. Molt a prop hi ha espai per al centn sanitari. Foto: X.I.. dat afectada des de la inauguració dels túnels de Vallvidrera".

La zona, majoritàriament, és de propietat privada. Amb aquest pla, però, s'ha guanyat un terreny de més de 3.000 metres cjuadrats que es vol destinar, en un futur, a un centre d'assistència sanitària destinat als usuaris de Valldoreix i Mira-sol.

®.

•©^RiS^

ALUMINI

I

VIDRE

EXPOSICIÓ I VENDA C/ Valldoreix,53 SANT CUGAT

Tel. 675 29 02 Fax 675 28 61

QVITACIÓ

EDATS: A PARTIR DELS 10 ANYS

I, MOMR1.M WkM li. l l i ! l;:l^TA:.:.DllllÍT|ÍEl|íL|Í?l['l

1 :; IDELtlM-Ié'PtjitiJL 1 '!!

AMB LA GARANTIA DE:

HÍPICA SEVERINO

mi

IDIOMES • TRADUCCIONS

INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS A WAY-IN RIUS ITAULET, 2 Pral. la

Tel.: (93) 674 8215

EIS í CANTONS

Opinió

10

J^J^

Divendres, 28 de juny de 1 <) <J6

E d i t o r i a l

ELS iCArYTOiNS

Una festa

Setmanari independent de Sant Citrat de! Vallès

^

d* S«nt Cugat, Ï.L.

C o n s o l d'Administració Ramon í í r j u (president» Jicep \ 1 ( i . i h r e n / u . \ j \ i e r Fornells. Pere Ksqucrda Directora C'èfia (,'ernadas Redacció Sihu lljrrusu. i'Mi M Í . Í C I I . ÀiiKi·IsCjMitcra, F u n i c s i C a r b ó . K J Ú Moreno, \ | L - \ l...pe/.

Montse Sant. I V i v I V I i . Kduard Jencr Equip comercial NuriaOIivc. K u l ' o / n Consell Editorial Kjriinn í i r J u (president) Jt-M-p \ l ( I j b r e n / í i i \ icepresulcnt i Montserrat K u m b j u u k e p i e M d e r t t a ) l-ranecM.Curlió. Jnriii (\isas. V i r u s Ca%i;in>er. l't-re K M j i i f í d j , \ . m c i l-urnells, k m t i j n H c r l x i l / l i e i m e r , R.^eli [»L.,(n,. K.hii..n I'-MV (.luis l'un;, l'.mili Rcnc.

Jjume Salut. I'.,,.. Snler. Josep V l e i x i i l n .

Juan lortos... J..É-1 F-ovn..

Subscripcions i Club del Subscriptor \ „ : „ lijrm-d..

Fotografia

Responsable de disseny

maquetactó

Impressió S Vs

K.,1

Distribució M. l)<l

U'i.^-Tír,'

essencialista

lilk-sl 1W I M k-t.il- 1.1 41

E

n els darrers anys hom ha valorat positivament la Festa Major. La línia encetada per l'Ajuntament i la Comissió de Festes ha estat encertada. Va ser als anys 89-l>0 quan es va produir un tomb espectacular, amb una manera de fer i una nova embranzida que ens ha arribat fins a l'edició d'enguany. Qui no recorda les comparacions amb la Festa Major d e Rubí? A b a n s del p e r í o d e q u e analitzem, era un comentari habitual de cada Festa Major. En els darrers anys, ningú en parla, però el fet tenia la seva importància pel que fa a la situació de la identitat del m u n i c i p i . Per ell m a t e i x , exemplifica la situació de manca de cohesió ilcls estaments -polític, social, econòmic, e t c - de la ciutat. Avui, sortosament, podem parlar d'una realitat ben diferent. El comentari "aquesta nit me'n vaig a la Festa Major de Rubí" ha desaparegut.

Bàsicament, el canvi s'ha produït per una anàlisi i una valoració diferent del que és essencial i el que és accidental. Un canvi de tarannà que es va plasmar en la creació

de la Comissió de Festes, que integrada per representants del món associatiu i per tècnics de l'administració local, van concretar un model de Festa Major on el protagonisme havia de recaure en la ciutadania.

Com? Posant l'accent en allò més "nostrat" -el Paga-li Joan, l'arrossada, e t c . Això es va conjuntar amb les activitats de les entitats que han convertit la Festa Major en el seu aparador ciutadà per excelència -(,'oral Sant Cugat, Centro Popular Andaluz.etc-. Es relativitzava allò que no era essencial. Una orquestra amb més o menys nom no ha estat el tema de debat de la comissió. La dicussió s'ha centrat en com ofertar actes amb la màxima varietat possible: per a edats i gustos diferents i, també, pel que fa als espais.

Així, amb un pressupost molt controlat, i sense patums, tenim unes jornades de Festa Major on el protagonista és el santeugatenc que passeja pels carrers del poble, integrant-se en la moguda col·lectiva i vivint intensament la ciutat.

Des d'aquest mitjà de comunicació, de-

sitgem que aquest any no sigui diferent dels altres i que aquests dies, plegats, gaudim de Sant Cugat, única i indiscutible protagonista de la festa.

N o volíem desaprofitar l'ocasió per donar la benvinguda als Castellers de Sant Cugat. Enguany, ells seran una de les grans novetats d'aquesta Festa Major. L'arribada d'una nova associació al municipi és un bon senyal i una bona notícia per a la societat civil santeugatenca. Malauradament, en aquests darrers temps han sovintejat massa notícies que han fet referència a divisions internes d'entitats locals tan importants com el Club Muntanyenc Sant Cugat o l'Esbart Sant Cugat. Tot i la situació de crisi, però, les dues associacions ens aporten aquests dies novetats en positiu. Els Castellers han nascut al CMSC i, tot i la seva emancipació, no ho hem d'oblidar. L'Esbart, acaba de presentar una nova secció de dansa, el grup Mediterrània.

Benvinguts també. Els dos fets són un bon preludi de la Festa Major que acaba d'arrencar.

'T{£EiB'

l·.cdiIcruK E K J I K 4 1 \..ito««. l*i f. « v i

El El retorn al túnel del temps Tornem al túnel del t e m p s .

S'està i n t e n t a n t ensorrar una qüestió tan bàsica en tota democràcia com és l'Estat aconfessional.

Sí senvors. aquesta és la realitat pura i dura. 1 .'estratègia politicoidcològica del govern conservador espanvol. el qual pretén imposar-nos a tots l'obligatorietat de l'assignatura de religió tiitoliíii en l ' e n s e nya menr.

D'altra banda, també fa molta por q u e el conseller d ' E n s e n y a m e n t d e la G e n e r a l i t a t ( l D C ) afirmi als quatre vents q u e la religió ha d e ser una m a t è r i a a v a l u a b l e , q u a n la Constitució, en l'article 16.3, diu clarament que cap confessió podrà tenir caràcter estatal.

En definitiva, que la coalició P P / C i U està e s d e v e n i n t una mena de Santa Aliança neoliberal i insolidària en l ' à m b i t socioeconòmic, retrògrada i cavernícola en la defensa i garantia dels d r e t s i n d i v i d u a l s dels ciutadans i amb molts focs d'encenalls en la q ü e s t i ó autonòmica i nacionalista. / J O SEP MARIA L O S T E i ROMERO.

l e c t o r

escrtu

Quin és el paper de l'Ajuntament?

nicipi?/ M I Q U E L VALLMITJANA. Sant Cugat.

Des de fa aproximadament uns tres anys, l'Ajuntament de Sant Cugat ens demana que no llencem el paper, que el portem als contenidors blaus que estan escampats pels nostres carrers.

Però. aquest paper per a què serveix? Diuen que per ter-ne de reciclat. Si és així, cm pregunto. on és aquest paper reciclat? A les oficines de l'Ajuntament, segur que no; en la propaganda de l'Ajuntament, segur que no (heu vist el darrer cartell i el programa de la festa major?); en la informació que ens arriba a casa de l'Ajuntament, segur q u e no...

Llavors, quin és el paper de l'Ajuntament en el programa de recollides selectives del nostre mu-

El frau de "La

verbena"

En el Centre Cultural se'ns ha presentat una Verbena com si fos, més o menys, L'òpera de tres rals de Bertolt Brecht. Només faltava que, al final, baixessin sobre l'escena els retrats gegantins de Pablo Iglesias i d'Kduardo Dato, posem per cas.

El Madrid autèntic de la Verbena, o sigui, el sociopolític contemporani a la seva estrena, no era el de la sarsuela de Ricardo de la Vega, com no era Verona la de Shakespearc o la Manxa del Quixot. Si es vol parlar de la condició obrera de finals de segle es pot ben bé escriure un assaig (i prou que n'hi ha d'es-

U t i l i t z e u el diari

de casa.

crits), però està fora de lloc violar la condició escènica d'aquell Madrid inventat i que té una altra realitat. Bieito, a qui tantes vegades hem elogiat, no ha sabut què fer amb una obra com aquesta i s'ha limitat a passar-la pel sedàs del catecisme marxista materialista. Una cosa semblant a convertir les Rimas de Bécquer en les radiografies d'un tísic. I n'ha fet un espectacle depriment que només se suportava per la memòria col·lectiva en la música de Bretón. S'ha donat importància al text de Ricardo de la Vega, que, amb alguns encerts, és més aviat fluixet. S'ha matat els tipus essencials en el gènere per convertir-los en símbols. D o n Hilarión ja no és el vell xaruc i ridícul sinó el símbol del capitalisme més cruel. Cas-

Feu-nos arribar

les

v o s t r e s p r o p o s t e s , p r e g u n t e s , q u e i x e s de t o t a l l ò q u e us i n t e r e s s i i a f e c t i 5 8 9 62 82

EIS4CANTON5

ta i Susana perden la referència bíblica i esdevenen un parell de putetes de barri. I la senyora Antònia culmina la catarsi escridassant-se que Juliàn és "socialista": i això és, p u r a m e n t i simplement, un invent del director. Tothom sap com la censura f r a n q u i s t a feia q u e els amants fossin germans, com el teatre parroquial de primers de segle era només interpretat per homes. Formes de mentida que ara, a m b un altre signe, però amb el mateix esperit, s'han repetit. Per culpa d'aquesta deformació total l'obra grinyola: entrades, sortides, valor dels textos, encartronament general, vestuari. El mateix idioma: si s'ha dit que les obres dels germans Alvarez Quintero traduïdes al castellà queden en no-res, la descripció del dialecte madrileny d'aquesta Verbena li treu suc i sabor. D e fet, s'ha aconseguit posar en relleu tots els defectes de l'obra i se n'han dissimulat t o t e s les v i r t u t s . El missatge apostòlic de Bieito no passa i el públic es queda només amb allò que ja des de fa moltes generacions porta imprès en la memòria i que resisteix el frau i la traïció. / F R E D E R I C RODA. Sant Cugat.

Opinió 11

ELS/CANTONS Dnrndres, 'Sdejiwyde 1996

La

l l o t j a

Música catalana i sardana

Som uns soques conduint?

)()AN CASAJl'AW

JOSKP MARIA CABRKRIZO

AFANYAT, PAS.K ARA

£ •"W^^ïs&Mk 3) *

~1

9=\ •

X ftA

"Catalunya és pròdiga en artistes... fins i tot, incomprensiblement, en músics", opina cl crític musical Carles Guinovart. i una altra opinió també discutible: per què els músics catalans han fet tan poca música catalana? Tirant enrere, el Llibre Vermell ele Montserrat només pot considerar-se català pel seu simbolisme dels balls rodons; ni els Mateu Fletcha, vell i jove, assentats a la cort castellana del segle XVI. ni Antoni Soler, de l'Escolania de Montserrat i també establert a la cort del XVIII.

>

.4Cj

3

l^T

Jífe'^cV

S

om uns patates quan ens posem mans al volant? ^Som uns irresponsables temeraris, ens agrada jugar amb el pa de les nostres famílies circulant en cotxe? ...Què volen que els digui. A vegades sí que ho som, però d'altres, crec que ens hi ajuden les circumstàncies. Senyals poc visibles, punts conflictius mal resolts, falta de previsió i deixadesa al destí... "Si hagués anat més a m b compte!" Com a exemple, la cruïlla dels carrers de la Mina-Castillejos, just davant del CAP. No creuen que és hora que algú prengui mesures per rectificar aquell bunyol? Una mica més endavant, just a l'avinguda principal de Coll Fava, un estop que, potser el dia de demà tindrà sentit, però avui no. Baixada avinguda Bilbao, just a la plaça on hi ha la botiga del Llehí. Sembla com si el dia que van decidir posar-hi els senyals per regular la cruïlla només en disposessin d'un sol model: cinc can-

L

tonades i totes amb el mateix senyal... i això que fa baixadeta\ Sembla un carrer prioritari per inèrcia o per sentit comú. Dóna la sensació que de vegades es modifiquen o es posen senyals per ordenar el trànsit amb mala folla, com si la mà que decideix no hagi portat mai un cotxe. Destaco les que conec, però segur que molts altres conductors en saben d' un munt més i seria bo que ho fessin públic perquè els tècnics hi posin remei...

Ai, els tècnics! Ells sempre tenen raó, perquè coneixen el codi de circulació. Pregunto, saben si la carretera que surt de l'estació de Mira-sol i va cap a Mas Janer passant per la guàrdia civil és un carrer de sentit prioritari? Si hi ha una topada entre diferents cotxes, en la direcció d'anada o tomada i un altre que creuí, saben qui en tindrà la culpa? Ho saben els conductors? Sobretot aquells que es juguen la vida sortint de darrera dels contenidors d'escombraries

'Acudit

col·locats a les cruïlles. Ho saben els tècnics? i Han perdut una mica del seu temps a veure de quin costat surten més o menys cotxes per posar els contenidors? Amb el codi de circulació a la mà, sempre és fàcil trobar qui és el culpable quan hi ha una topada; per les rodades deixades al terra o si han deixat de fer cas d'un senyal. Però es busca també quins altres factors han propiciat l'accident? Recordo que en una altra ocasió vaig denunciar en aquestes mateixes planes el carril que porta de Mira-sol fins a Can Cabassa Castanyo. Entre d'altres coses, hi falten senyals. Si volen saber quins, ho endevinaran de seguida només per les frenades que hi ha a terra. Algun és de jutjat de guàrdia. Però què més podem fer-hi, a banda de queixarnos, si fins i tot els tècnics també duen cotxe. Espero no topar amb cap d'ells en un carrer qualsevol.

Q u e sigui, si el destí ho vol, en una cruïlla ben senyalitzada.

I, ja en el romanticisme, amb l'explosió de les escoles nacionalistes a tot Europa: Smetana i Dvorak a Bohèmia, Grieg a Noruega, el grup dels ciric a Rússia, e t c , qui fa la música espanyola? Sorprenentment i principalment, dos catalans: Albéniz, un dels grans virtuosos del piano del seu temps, amb la seva suite Iberia, culminació pianística... i andalusa de cap a peus. I Granados, creador junt a m b Albéniz de l'escola pianística catalana, però no com a compositor: les Danzas espanolas i Goyescas en són testimoni.

P o d e m afegir-hi Amadeu Vives, posant les bases i l'embrió de corals i repertori en fundar, amb Millet, l'Orfeó Català. Però ell mateix digué: "S'ha de menjar", i els Bohemios, Maruxa i Dona Francisquita són fruit del seu geni. Ah, i L'emigrant.

Base literària no ens en faltava, però mal aprofitada: Canigó, òpera ignorada del pare A. Massana, i una gran Atlàntida... però de Falla.

I els contemporanis? Montsal-

vatge dedicat al seu antillanismc. Es poden salvar Mompou (Cançons i Danses), un Toldrà amb uns lïeder preciosos i Pau Casals, però tots ells de popularitat limitada.

I expressament ens hem deixat cl gran nucli dels sardanistes, una música que no s'ensenya als conservatoris però que és l'autèntica nacional del país.

No és ambiciosa i la seva volada es limitada, però amb una sonoritat i personalitat úniques.

Sobre una dansa d'orígens mítics -probablement del Mediterrani oriental-, cercle màgic o rotllana infantil, és una de les poques danses tradicionals vives al món occidental. I una afortunada agrupació instrumental, la cobla definitiva d'en Pep Ventura, amb grans possibilitats expressives, ha donat una munió de compositors, encapçalats per Enric Morera, amb el bo i millor de la nostra música: L'Empordà, La sardana de les monges, La santa espina, etc.

I els Juli Garreta, Vicenç Bou, Joan Manen, Joaquim Serra, Pujol, Nicolau, Masats, Tarrida, Pérez Moya, Moreno Pallí i tants i tants. I segueixen.

La sort de la sardana ha estat molt lligada a les evolucions de la política, però en aplecs a l'ombra d'ermites o a les festes majors, ha estat baluard d e la resistència col·lectiva davant d'opressions que han patit. I tenim sardanes de gran contingut patriòtic, petó també en tenim de sentimentals, misterioses o burlesques.

Joan Casajuana és president de la Coral Sant Cugat

Concert e n gos major FONTCUBERTA

Quan arriba el bon temps i dormim a m b les finestres obertes, els veïns de Sant Cugat (i rodalia) gaudeixen d'un espectacle sonor únic, superior al d'altres localitats musicalment més prestigioses.

Són els concerts en gos major que, es produeixen cada nit i a qualsevol hora especialment a Mirasol, la Floresta i Valldoreix. Aquest e s e x q u i s i d e s e s musicals comencen amb un gos solista que (perdoneu que no sàpiga reproduir amb les meves pobres paraules les seves excel·lències sonores) fa: Guau! Imediatament. un altre gos fa: Guau, guau!, amb un timbre de veu de tiple. Tot seguit, un tercer gos solista fa el contrapunt Guau, guau, guauuuuu!, i un quart Uuuuuuuh! A poc a poc, i com si fossin dirigits pel mestre Ferré, tots els gossos intervenen en un concert d'una manera tan mera-

vellosa que sembla que hagin anat a estudiar al nou conservatori. El nombre de participants és digne de figurar al llibre Guinness, tant per la quantitat com per la qualitat. Els veïns es passen aquestes nits musicals sense poder dormir.

Però què importa que l'endemà no tinguin forces per treballar?

L'art ennobleix l'esperit, mentre que el treball és pur materialisme. A qui cal agrair aquest espectacle únic... i gratuït? Primer, als propietaris dels gossos, perquè no els reprimeixen. "Borda, gos, que amb la teva música fas cultura". No comprenc els veïns que diuen que els propietaris són uns irresponsables que no s'han molestat a educar-los perquè només bordin en cas de necessitat.

Incults! Però, sobretot, a qui hem d'agrair encara més aquests concerts és a l'Ajuntament, E M D i policia local. S'obliden, i fan molt

bé, de l'article 2, capítol 3 de l'ordenança municipal sobre tinença i circulació d'animals de companyia, que diu: "El gos no ha de causar molèsties, com excessius lladrucs i udols, per a la normal convivència entre veïns." Si fessin la feina per la qual els els paguem i fessin callar els gossos, no tindríem aquests meravellosos concerts, enveja de tot el món. Per això són reprobables les accions que diuen que fa gent que no estima l'art i envia notes amenaçant d'enverinar els gossos concertistes. Els animals no en tenen cap culpa. Es com si no t'agradés l'òpera i volguessis assassinar Pavarotti. Com també són criticables les d'aquests incults que només pensen a dormir i, com a venjança, truquen per telèfon als veïns dels gossos artistes a altes hores de la matinada. Quin país!

EIS4CAINT0NS

Societat

12

Divendres. _'# liejuny de 1996

F e s t a

Major

' 9 6

"A Sant Cugat he retrobat el caliu de poble" Una versió de violí del Paga-li Joan, interpretada pel pregoner, Gerard Claret, inaugura els tres dies de festa "Aquí, a Sant Cugat, he retrobat a q u e s t caliu d e p o b l e a m b m a j ú s c u les". A m b a q u e s t e s p a r a u l e s , el violinsta santcugatenc d'origen andorrà G e r a r d C l a r e t , p r e g o n e r d e la Festa M a j o r , va d o n a r el t r e t d e s o r t i d a al llarg c a p d e s e t m a n a q u e paralitzarà

la ciutat. C l a r e t v a r e c o r d a r els tretze a n y s v i s c u t s al seu país n a t a l , on " e n s c o n e i x í e m t o t s " , i la seva posterior arribada a Barcelona, on va reconèixer q u e li va suposar un "xoc a n a r p e l c a r r e r i no s a l u d a r - s e a m b ningú". Després va venir Sant Cu-

gat: " d e seguida e m vaig a d o n a r q u e seria un lloc a g r a d a b l e p e r viure-hi".

D'això ja han passat disset anys i a r a " j o i la m e v a f a m í l i a s e n t i m a q u e s t p o b l e c o m a n o s t r e " . La m i llor m o s t r a d ' a q u e s t s e n t i m e n t v a n ser les notes d e l Paga-li Joan, q u e

C l a r e t va i n t e r p r e t a r a l b a l c ó d e l'Aj u n t a m e n t , a l c o s t a t d e l'alcalde d e Sant Cugat, Joan Aymerich, que, c o m c a d a any, v a a n i m a r la c i u t a t a "participar intensament" en els més d e 1 5 0 actes q u e la Comissió d e Fest e s ha o r g a n i t z a t fins d i u m e n g e .

C.C./J.I..

-Sant CugatI .LI tarda va començar a m b una ceri a vila pels carrers ile Sant ( lligar que \ a ser\ ir de p r e l u d i al que era l'acte central d ' i n a u gurai ió de la f e s t a Major d ' e n g t i a i n : el preuo des del balcó de l ' A j u n t a m e n t q u e . c o m ja esta\ a anunciat, va recaure en el violinista santcugatenc i director de l'Orquestra de Cambra Nacional d'Andorra. Cerard ( l l a r c t . f'.l que no estava a n u n ciat. i que va sorprendre als centenars de persones que es van reunir a la placa Barcelona. \ a ser f i interpretació improvisada de la melodia saimugatcnca per excel·lència: el Pti^ti-li Joan. una mlisu a "que ta més de tresi ents anv s que sona pels carrers de Sant C u g a t " , f'.l gest va ser rebut a m b a p l a u d i m e n t s per pati del p ú b l i i i d'aquesta manera. ( llarct \ a voler demostrar que els disset anys que porta v i v i n t a Sant Cugat no han estat en \ a .

A dalt, el violinista Gerard Claret i l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich al balcó de l'Ajuntament davant una plaça Barcelona plena.

A sota, la cercavila que va precedir el pregó amb els gegants Joan i Marieta.

Fotos: XAVIER 1.ARR0SA

"Il·lusió" és el que Claret va sentir quan l'alcalde de Sant (Itigat, Joan Aymerich, el va escollir per ser el pregoner de la festa "més valuosa, popular i sentida" del poble. Però el que realment li ha produit un sentiment més "intens" ha estat , va dir. "veure'm considerat com un santcugatenc més". D e fet, gran part del discurs va girar entorn del fet de sentir-se part d'una ciutat on, segons Claret, "és agradable viure-hi".

Vinculat musicalment

Kl \iolinsta tampoc va oblidar en el seu parlament la seva gran devoció: la música. T a m b é en aquest punt, Claret va referir-se a l ' a r r e l a m e n t a m b la ciutat.

Així, va recordar les "classes de violí en els locals de l'antiga Casa de Socors" i com el va soprendre agradablement el fet que aquest local fos " l'embrió de l'actual conservatori Victòria dels Àngels". ¥.n el mateix sentit. Claret va reconèixer pú-

blicament la tasca q u e ha fet l'Esbart Sant Cugat amb la creació, i organització del concurs que porta el seu cognom i que es convoca anualment amb la col·laboració del seu germà Lluís.

Claret, però, no va ser el primer en demanar als santcugatencs que participin a la festa que tot

just ha començat fa unes hores i que s'allargarà fins la nit de diumenge. L'alcalde, Joan Aymerich. va formular a més una petició q u e ja és tradicional: "demano comprensió a tots els veïns davant les incomoditats que poden provocar els balls i a l g u n s p e t a r d s " . Al m a t e i x temps, va esperonar a tots els

santcugatencs a q u è surtin al carrer. "Hi ha actes per a tots els gustos, edats i horaris; per tant. no hi ha excusa-".

Sant Cugat del Golf El que sembla que s'està convertint t a m b é en una tradició és aprofitar el pregó per orga-

nitzar un acte de protesta. D'una forma més silenciosa q u e l ' a n y p a s s a t , e n el q u e el Col·lectiu Antimilitarista d e Sant Cugat (CASC) va desplegar pancartes en favor de la insubmissió, el representant del G r u p N a t u r a del C l u b M u n tanyenc Sant Cugat, Kristian Herbolzheimer, va repartir octavetes en contra del projecte d e construcció d'un nou camp de golfa terrenys de Can Monmany. "Volem més c a m p s de g o l f , es titulava irònicament i, e n el m a t e i x to, s u g g e r i a la construcció dún altte camp a la serra deCollserola. En la mateixa octaveta, el nom de Sant Cugat del Vallès quedava substituït per "Sant Cugat del G o l f i el polèmic escut canviava les claus i la corona per uns pals i una pilota de golf.