Issuu on Google+

MS4CANIÜNS

Divendres, 19 d'abril de 1996

independent de Sant Cugat del Vallès

Núm. 142 Any IV 225

La reconversió del centre comença pel Monestir El ple aprova la construcció d'un vial de connexió amb la rambla del Celler i d'un aparcament per a 260 cotxes a la placa del Rei

Amb un pressupost de 700 milions, el projecte permetrà convertir Santiago RusiAoi en carrer de vianants

Jordi Boixaderes

"En la vida normal tens més armes per seduir" L'actor català Jordi Boixaderes interpretarà a les deu d'aquesta nit el paper d'un soldat nazi a l'obra El Visitant, dirigida per Rosa Maria Sardà. Una proposta, segons explica l'actor en una entrevista, per "filosofar una mica sense cap altra pretensió que el plaer de conversar". El Visitant, basada en un text d'Eric-Emmanuel Schmitt, està ambientada en la Viena invadida per les tropes hitlerianes de l'any 38. EI psicoanalista Sigmund Freud rep dues visites sorprenents i a partir d'aquí comença una batalla dialèctica entre dues postures ideològiques: la fe i l'ateisme. Boixaderes, que la setmana vinent començarà a rodar una nova sèrie de T V E , considera que "vivim en una societat molt freudiana" i assegura que "en la vida normal tens més armes per seduir". Plana 32.

Per primer cop, l'inici del llargament anunciat pla de remodelació del centre històric de Sant Cugat es plasma en uns plànols i una maqueta. Dimarts, el ple municipal el projecte que permetrà connectar la zona de darrera del Monestir amb la rambla del Celler mitjançant

Les 13 farmàcies de Sant Cugat es queden al marge de la polèmica horària

Demanen sis anys de presó per a un presumpte traficant de la Floresta

Segons el projecte -i com espot veure a la maqueta- la rambla del Celler tindrà una amplada de 50 metres. Foto: MAN'É ESPINOSA -Saat Cagat-

un vial aeri que eliminarà els obstacles que fins ara dificulltavcn la comunicació entre el sector Nord i Sud de la ciutat. El projecte, que es va aprovar amb els vots en contra del PSC i d'ICEls Verds, preveu també la construcció d'un aparcament soterrat de 260 places, l'n cop finalitzades Ics obres, serà possible tancar el

La KF Mostra d'Art Contemporani selecciona una trentena d'artistes -Sant Cugat-

La discussió sobre la conveniència d'instaurar la llibertat horària en el sector farmacèutic no afecta els tretze establiments de Sant Cugat. Els farmacèutics de la ciutat prenen de forma conjunta qualsevol decisió que afecti el sector i fixen cada any els horaris de servei de forma consensuada. Actualment, les nou farmàcies que hi ha al centre urbà fan torns perquè cada dia n'hi hagi una d'urgències. Per tant, queda descartada la possiblitat q u e les farmàcies de Sant Cugat entrin en una guerra de competència perquè alguna d'elles decideixi unilateralment obrir les 24 hores quan li convingui. Plana 14

El fiscal demana dues penes de cinc anys de presó menor per un delicte contra la salut pública i un any per un delicte de tinença il·lícita d'armes contra el presumpte traficant Juan Aguirre de la Torre. Aguirre va ser detingut a la Floresta el mes de febrer de 1994. Després d'escorcollar el pis que ocupava en aquest districte, la policia estatal hi va trrobar, ente d'altres coses, 40 grams de cocaïna que, segons el presumpte traficant, anaven destinats únicament a consum personal i no per a la venda. El judici va quedar dimecres vist per a sentència a l'Audiènciade Barcelona. Plana 15

Els preparatius per a la desena edició de la Mostra d'Art Contemporani Català s'han accelerat aquest cap de setmana. El jurat ha escollit 33 dels 261 artistes joves que van presentar la seva candidatura per participar a la Mostra, que se celebra amb periodicitat biannual Aquest certament, q u e organitza el galerista Josep Canals des de fa vint anys, s'inaugurarà a Sant Cugat el 31 de maig i farà després un recorregut per Encamp (Andorra), Mollet,i Sant Feliu de Llobregat. La representació de Sant Cugat l'ostenten l'escultor José Luis Àlvarez Priego i el pintor Michel Goday. Plana 31

carrer Santiago Rusinol als cotxes i iniciar la conversió del centre en una gran illa de vianants. Aquest procés de transformació afecta també la rambla del Celler, que s'ampliarà a un gran passeig de cinquanta metres d'amplada amb carrils de doble circulació i un vial per a bicicletes. Planes 3,4 i 5 i Editorial Plana 20

• La diada de Sant Jordipotencia especialment les vendes d'obres que han guanyat premis li teraris en els darrers mesos. Edcriptors santeu gatencs també aprofiten la data per treure al carrer les seves darreres produccions. Els 4 Cantons n'ha fet una selecció en col·laboració amb les llibreries de Sant Cugat. Planes 37 i 38 •L'Agrupament Escolta Berenguer El Gran reviurà en una cercavila al carrer la llegenda del drac i la princesa. Plana 38 •La Jove Orquestra Sant Cugat i la Cotton Club Big-Band combinaran el jazz i la música simfònica en el Concert de Sant Jordi que es farà dimarts al teatre-auditori. Plana 33


a S f C A N I W S Divendres, 19 d'abrilde

1996

Sumari

Unes 4 0 persones treballaran en l'elaboració del padró. Plana 9

S'aprova la urbanització de dos carrers de Mira-sol. Plana 11

Veïns de la Floresta es queixen del retard del correu. Plana 10

Setmana

Els ajuntaments de Sant Cugat i Rubí treballaran conjuntament per eliminar els abocaments a la bassa dels Alous. Plana l i .

de l'Associació Veïnal Amics de Valldoreix . Planes 18 i 19

Societat

Les grans empreses instal·lades a Sant Cugat reinverteixen gran part dels beneficis en noves teconologies. Plana 22

3

El ple aprova cl projecte d e connexió entre l'avinguda Francesc Macià i la rambla del Celler, q u e implicarà, a més, la construcció d'un aparcament de 260 places. Es el primer pas cap a la conversió del centre en zona de vianants. Planes 3 a 5

Entorn

9

L'Ajuntament farà el recompte tlel cens per a l'Instituto Nacional de Estadística per última vegada. Plana l> Aymerich demana que es revisi la llei d'autopistes per solucionar el conflicte generat per l'augment de peatges ai Vallès i al Bages. Plana 10

16

Els farmacèutics de Sant Cugat asseguren que la polèmica per la llibertat d'horaris no arribarà a la ciutat. Plana 14 Demanen 6 anys de presó per a un presumpte traficant de drogues detingut a la Floresta el 1994. Plana 15 La Generalitat diu que obrirà noves línies de Bl 'P a Sant (lligat si es confirma que falten places per a 85 alumnes. Plana 17 La radiografia recull la història

Economia 22

L'Ajuntament refinançarà un crèdit de 1.800 milions de pess e t e s p e r convertir-lo e n un préstec a llarg termini. Plana 22 S'aprova un pla especial per instal·lar un supermercat de 2.270 a Coll Fava. Plana 22 La g e r e n t d e M o b l e s Carré, Lourdes Carré, diu a /'.es empreses que "comprar mobiliari és fer una inversió". Plana 23

S'inaugura el parc infantil construït en terrenys de Tabasa. Plana 12

Esports

26

L ' e q u i p d ' h a n d b o l d e la U E Sant Cugat no ha pogut pujar de categoria. El Cadagua Galdar va guanyar la fase de sector. Planes 26 i 27 Atanasova no descarta tronar a Catalunya després d'haver jugat una temporada al CV Sant Cugat. Plana 29

Cultura

31

Una trentena d'artistes joves participaran a la 10a Mostra d'Art Contemporani Català a Sant Cugat. Plana 31 Jordi Boixaderas, un dels actors que interpretaran avui El visitant al Teatre-auditori, diu que

Comença la rehabilitació de la masia Torre Blanca. Plana 12 "vivim en una societat molt freudiana". Plana 32 Valverde reivindica CJrau-Garriga en la inauguració d e la mostra Versos d'una vida dedicada al poeta. Plana 34 Sant Cugat prepara Sant Jordi a m b un concert (plana 33), la tria de llibres i altres activitats. Planes 36 i 37 Els santeugatencs expliquen les seves preferències sobre l'intercanvi de llibres i roses per Sant Jordi a l'enquesta. Plana 38

La novel·la 4 3 Continua la novel.la per capítols Misteris de Sant Cugat, d'Eduard Jcner. Plana 43

Dia de Sant Jordi, dimarts 23 d'abril, a les 12 del migdia a l'església de Sant Cebrià de Valldoreix

TETRA TEATRE i A M I C S DE LA UNESCO volen homenatjar Mossèn Cinto Verdaguer. Tetrateatre recitarà versos en un espectacle poètic musical. Selecció poemes i direcció: Dolors Vilarasau Música original: Toni Xuclà Actors: Joan Llamas, Joan Berlanga, Arpa: Núria Rifà

Carme

Gonzàlez

Amics de la Unesco entregarà el premi del concurs literari sobre la vida i obra de Mossèn Cinto Verdaguer que anava destinat als joves de la nostra ciutat


as4CAivroïNS Complexitats tècniques El projecte de connexió amb la rambla del Celler, que té un pressupost de 700 milions, és fruit de la col·laboració en els darrers quatre anys d'arquitectes externs a l'Ajuntament i els serveis tècnics municipals. Plana 4

L

l

Opinions contraposades PSC, PP i IC-KV reconeixen la necessitat del projecte, però hi troben mancances que afecten més a la forma que al fons, mentre l'equip de govern el presenta com un projecte trascendental. Plana 5

Et tema de la

hetmaiia Divendres. 12 d'abril de 1996

La

remodelació

del

centre

urbà

Llum verda per donar pas als vianants El ple aprova el projecte de connexió amb la rambla del Celler que permetrà tancar als cotxes una part del centre Més vianants i menys cotxes als carrers del centre històric de la ciutat. Aquesta és la filosofia que des de fa mesos predka l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich: de fet, va ser la principal promesa electoral de CiU durant les eleccions municipals passades.

La filosofia es posa ara a la pràctica a través d'un projecte que, amb un pressupost aproximat de 700 milions de pessetes, suposa l'inici indispensable per aconseguir convertir aquest centre en una illa de vianants: la construcció d'un vial que uneix la nova

avinguda Francesc Macià, procedent del barri de Coll Fava, amb la rambla del Celler, l'habilitació d'un gran aparcament soterrat i la creació d'una gran zona verda que suplantarà la riera. Aymerich promet que això només és el punt de partida.

CÈLIA CKRNADAS

- Sant Cugat Les promeses es tradueixen en fets i, finalment, una proposta que ja s'havia anunciat es posa sobre la taula del ple municipal i s'aprova. És el primer pas d'un mactvprojecte que, a llarg termini. ha d e convertir el c e n t r e històric en una gran illa de vianants, seguint una filosofia global, en paraules de l'alcalde de S a n t C u g a t , Joan A y m e r i c h , ''que la gent pugui aparcar al més a prop possible del comerç i d e les z o n e s d e p a s s e i g " . Aquest procés de transformació afectarà un rectangle irregular q u e comprèn des de l'estació dels F F G G fins a la carretera de Cerdanyola, i des d'Alfons Sala fins a la rambla Ribatallada. El m o m e n t en q u è els v i a n a n t s substituiran els cotxes trigarà, però, a arribar: Aymerich es marca un termini d ' e n t r e "cinc i quinze anys". Queda clar que la complexitat d'aquest procés obliga a organitzar-lo en fases. Kl projecte que es va aprovar dimarts no comporta la vianalització immediata, però marca les pautes necessàries per dur-la a terme. A grans trets, el projecte consisteix a construir un vial q u e c o n n e c t i l'avinguda Francesc Macià, q u e uneix el barri de Coll Fava amb la zona de darrera del monestir, amb la rambla del Celler. FI traçat del vial coincideix amb l'actual carrer Mirador, que va a donar al carrer Vallès. D'aquesta manera, s'aconsegueix desviar el trànsit que entra a Sant Cugat en direcció al centre per la carretera d e C e r d a n y o l a i, en c o n s e qüència, s'obre la possibilitat de tancar als cotxes el carrer Santiago Rusinol. De fet, segons Aymerich, aquest carrer "es pot fer de vianants l'endemà d'acabar aquestes obres". Paral·lelament, es construirà un aparcament soterrat de 260 places. El vial anirà a parar a la gran rambla de cinquanta metres d'amplada amb zona verda. Amb la realització d'aquest projecte s'aconsegueixen, segons l'equip de govern, tres objectius immediats. El primer, retornar al monestir la seva "centralitat ur-

A la maqueta del projecte es pot apreciar el vial de connexió des de darrera del monestir fins a la rambla del Celler que tindrà cinquanta metres d'amplada, dos carrils de circulació i zona verda. A sota, vista de l'actual carrer. Mirador, per on passarà el nou vial. Fotos: MA .\'F FS PIMOSA I .Vil 'IF.k I.ARROSA

Els matisos de Voposició C.C. • L'equip de govern de CiU i E R C no va aconseguir dimarts que cl projecte de connexió amb la rambla del Celler s'aprovés per unanimitat. Dos grups de l'oposició hi van votar en contra, argumentant qüestions que afecten la forma més que el fons del projecte.

banística". El segon, eliminar un obstacle com la riera de Sant Cugat, "una barrera física que impedia travessar la ciutat de nord a sud" i que dificultava la connexió entre el monestir i les zones de Torreblanca (on s'ha construït el Centre Cultural) i l'Eixample Sud. El tercer objectiu és recuperar per al centre la zona de la carretera de Cerdanyola i el barri de Sant Francesc, reconduint "un greuge històric". Arribar a aquest punt, recorda

Aymerich, "no ha estat fàcil". F n aquest sentit, l'alcalde recorda que hi ha hagut "una política prèvia" de previsió que permet, a hores d'ara, aprovar aquest projecte i plantejar-se la vianalització. Amb aquest objectiu, entre d'altres coses, es van construir les vies de comunicació q u e , com el cas de la Ronda N o r d , han servit p e r "desviar el trànsit que arribava de pas a Sant Cugat". T a m b é a m b aquest objectiu es va cobrir la riera.

El l'SC considera que, en lloc d'una vial descobert, hauria estat millor canalitzar el trànsit a través d'un túnel, una opció que "defineix igualment la c o n n e x i ó nord-sud de la ciutat", però que, per contra, "potenciaria Ics visuals del monestir i la superfície quedaria per a ús dels vianants", segons va explicar el portaveu d ' u r b a n i s m e socialista, J o a n Gaya. L'equip de govern ja va estudiar aquesta opció, segons va explicar Aymerich, i l'ha descartat, bàsicament, perquè el seu cost és més alt: concretament, 300 milions d e pessetes més. Després d'afirmar que estava d'acord amb "la necessitat" del projecte, Gaya va criticar que el projecte es presentés a aprovació

sense conèixer encara el pla de remodelació de tot el centre. Els socialistes consideren, a més, que s'hauria d'haver fet una exposició pública dels plànols i la maqueta perquè entitats, associacions de veïns i comerciants haguessin pogut opinar. Per la seva banda, el portaveu d'IC-FV, Joan Balada - q u e va qualificaré! projecte d'"en»rescador"- va reclamar ducs mancances: un estudi d'impacte ambiental i un altre sobre cl trànsit de la ciutat. FI r e p r e s e n t a n t d'IC-FV. a més, va advertir que el vial podria "accentuar les diferències que hi ha entre el davant i el darrera del monestir". Jaume Tarragó, en representació del PP, va reclamar també que s'hauria d'haver fet una "difusió màxima" del projecte abans d'aprovar-lo, especialment entre els veïns del carrer Vallès. Els tres grups van demanar que el punt quedés sobre la taula. Després que es denegués aquesta possibilitat, el PSC i IC hi van votar en contra i el PP s'hi va abstenir.


4 Setmana

ELS-ÍCAIVIÜNS Divendres, 12 d'abril de 1996

La

r e m o d e l a c i ó

del

c e n t r e

u r b à

7 0 0 milions per a un projecte llarg i complex La rambla del Celler es transforma en un passeig de doble sentit i 50 metres d'amplada El projecte de connexió amb la rambla del Celler no es fruit de la pensada d'un dia. Des de l'equip de govern - i en aquest punt s'hi insisteix- es va començar a parlar ja de l'elaboració d'un pla global de remoC.C. Abans de portar al pic l'aprovació del projecte de connexió amb la rambla del Celler, l'equip de govern va encarregar estudis previs a diversos arquitectes de la ciutat que treballen habitualment amb l'Ajuntament, com és el cas de Joan Carbó, q u e assegura, però, que ell no ha tingut res a veure amb la definició del projecte final. Kn tot cas, la col·laboració entre professionals externs i els tècnics i arquitectes municipals ha estat la base del projecte, que es va començar a gestar durant l'etapa en què Àngel I Casera ocupava la responsabilitat de l'àrea d'Urbanisme. Kn tot cas. el resultat barreja elements de distribució del trànsit amb la creació de zones verdes i vies de comunicació. Kl vial aeri que absorbirà el trànsit procedent de Coll Fava passarà per sobre del carrer Vallès, seguint el traçat de l'actual carrer Mirador, que actualment no té sortida. Paral·leles al vial, que

delació del centre històric entre els anys 87 i 9 1 . La solució que s'ha adoptat finalment per encetar aquest pla, signada per l'arquitecte Lluís Xavier Comerón, s'ha definit a partir de les aportacions de

tindrà dues direccions que permetran també que els cotxes pugin des de la rambla del Celler, s'habilitaran unes escales per als vianants. Pensant en una futura conversió del carrer Santiago Rusinol en exclusiva per a vianants, es construirà l'aparcament soterrat de quatre plantes, 260 places -la majoria d'elles públiques- i accessos d'entrada des del carrer

Vallès-rambla del Celler i des del monestir. D'aquesta manera, se soluciona, des del punt de vista de l'equip de govern, el problema d'aparcament que generaria el fet que tots els cotxes que volguessin accedir al centre des de les zones de darrere del monestir s'haguessin d'aturar, per força, a l'altura de la plaça del Rei. Segurament, però, el més es-

diversos tècnics i arquitectes externs a l'Ajuntament. El resultat es un projecte tècnicament complexe que, objectivament, suposa un canvi urbanístic trascendental.

pectacular serà la metamorfosi que experimentarà la rambla del Celler, que es converteix en una zona d e passeig de 50 metres d'amplada amb dos carrils de circulació, un exclusiu per a bicicletes, i zona verda amb arbres, que anirà des del carrer Borrell fins al parc de la Pollancreda. Per aconseguir aquesta amplada, s'ha hagut de guanyar espai als horts

La implicació dels comerciants c.c. • Hores abans que el projecte s'aprovés al ple, Aymerich es reunia a m b representants d e Sant Cugat Comerç per explicar-los els detalls. De la reunió en va sortir una valoració positiva. "Kl projecte demostra una voluntat d'arreglar el tema del centre", ha assegurat el president de l'associació, Jaume Roca, a aquest setmanari. Roca destaca que des de l'Ajuntament "s'ha tingut en comte un interlocutor q u e creiem essencial: el comerciant". I ha d e ser aquest comerciant el que porti a terme "una labor didàctica per explicar al consumidor que ha d'utilitzar l'aparcament". Kn principi, l'associació volia que aquest equipament es construís a sota de la plaça Octavià, però accepten la solució final perquè la seva "hagués costat deu vegades més".

AMPLADA TOTAL NOVA RAMBLA DEL CELLER: 50 METRES

que hi havia al llarg de la riera. La mateixa riera queda integrada en aquest passeig. Per tant, el vial de connexió anirà a parar a una zona verda que enllaçarà amb l'actual parc de l'avinguda del Vinyet. Queden encara, però, alguns punts per definir: per exemple, no se sap si des del carrer Borrell -on actualment s'està construint el supermercat del Celler Cooperatiufins al carrer Francesc Moragas s'imposarà direcció única o doble. Això es determinarà quan es comencin a prendre decisions en consonància amb el pla global de tot el centre, que encara no s'ha fet públic. Les dimensions del projecte fan suposar que el pressupost serà elevat: l'equip de govern el xifra aproximadament en 700 milions de pessetes, que es finançaran en gran part amb aportacions privades de, per exemple, els promotors dels pisos del barri de Coll Fava. Kl termini per fer les obres pot oscil·lar entre els deu i els dotze mesos.


Setmana 5

E L S 4 C A N I W B Divendrrs, 12 d'abril de 1996

La

r e m o d e l a c i ó

d e l

c e n t r e

u r b à

Una alternativa: Portaveu d'urbanisme del P P "Demanem que l'aparcament aprofitar la sigui de peatge tou, ja que és vialitat existent JAUME TARRAGÓ

J O A N AYMERICH Alcalde i responsable de l'àrea d'Urbanisme

"Elprojecte de connexió amb la rambla del Celler és el començament del procés per convertir el centre en una gran illa de vianants i retornar així al monestir la centralitat urbanística. Som davant d'una gran història que s'haurà defer per fases... Des del punt de vista tècnic, urbanístic, estètic i econòmic és la solució més viable"

fonamental per revifar la vida comercial... S'hauria d'haver fet una difusió màxima del projecte entre els veïns de la zona "

J O A N GAYA

JOAN M . BALADA

Portaveu d'urbanisme del PSC

Portaveu d'urbanisme d'IC-KV

"Estem d'acord amb la necessitat del projecte... però creiem que, atesa la seva envergadura, caldria una exposició pública no en un sentit administratiu, sinó mostrant la maqueta i els pla nelIs a entitats i associacions. L'acció de govern seria així més democràtica"

"Es un projecte engrescador i important, sobretot per les conseqüències i les possibilitats que se'n deriven. Seria convenient, però, la presentació d'una valoració d'impacte ambiental i un estudi del trànsit"

(:.c. • D e s d'àmbits externs a l'Ajuntament també s'han sotmès a anàlisi Ics alternatives de trànsit a Sant Ciliat. I Auquiteete Albert de Pablo, m e m b r e del gabinet Interlands, signava un dels tres treballs que es van presentar a la tercera edició del premi Causat de Recerca: "". De Pablo aposta per "fomentar l'ús de la vialitat existent " enlloc d e crear-ne d e nova: des d e l'any 87, recorda, "s'hi han invertit 21) mil milions de pessetes en infraestrucuira de carrer". "No es poden doblar tants recursos". Per exemple: "hi ha zones de ('oli Fava que no cal que siguin parcs; allà caben moltíssims cotxes en bateria". Un altre argument que esgrimeix De Pablo és que, amb aquest projecte. s'està permetent que els cotxes s'endinsin excessivament al nucli de la ciutat. Una alternativa seria tallar el trànsit a la rotonda de la carretera de Cerdanyola i convertir la Ronda Nord en l'accés a la ciutat per Coll Fava. "El taulell d'escacs existeix; falta establir les regles per utilitzar-lo", tants".

C A M P A N Y A C O N T R A ELS I N C E N D I S 1 9 9 6 CURSOS DE F O R M A C I Ó PER A VOLUNTARIS O C A S I O N A L S Enguany el Parc de bombers de Rubí-Sant Cugat torna a organitzar juntament amb l'Àrea de Medi Ambient de Sant Cugat del Vallès, uns cursos de formació de voluntaris interessats en col·laborar en les tasques d'extinció d'icendis forestals. La finalitat d'aquests cursos és la d'assolir una bona organtizació i coordinació entre tots els participants, sota el comandament dels propis bombers i de les autoritats municipals. És fonamental evitar que gent ben intencionada però sense la formació adient participin en aquestes tasques, pel perill que això suposaria per a ells i per els altres. S'han establert dos tipus de cursos, un primer per al reciclatge dels voluntaris formats l'any passat i un segon per a nous voluntaris. Es lliurarà certificat i acreditació als voluntaris que reunexin tots els requisits i hagin realitzat el curs de formació.

1.- CURS DE RECICLATGE PER A VOLUNTARIS DE L'ANY PASSAT Requisits: Haver realitzat el curs l'any passat Certificat mèdic Fotografia mida carnet Majors d'edat Data del curs: Dissabte 27 d'abril de 1996 Hora del curs: De 16:00h a 20:00h Lloc del curs: Casa de cultura de Sant Cugat

2.-CURS PER A NOUS VOLUNTARIS Requisits: Certificat mèdic Fotografia mida carnet Ser major d'edat Data del curs: Dissabte 11 de maig de 1996 Hora del curs: De 16:00h a 20:00h Lloc del curs: Casa de cultura de Sant Cugat

INSCRIPCIÓ La data màxima d'inscripció serà fins el mateix dia ddel curs, i els llocs on pot recollir l'imprès de sol·licitud i entregar-lo són els següents: Ajuntament de Sant Cugat: PI. Barcelona C/ Dos de Maig, 25 Servei d'Informació Juvenil. Casa de cultura. C/ Castellví, s/n Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix. Mossèn Cinto Verdaguer, 185 Oficines Municipals dels Consells de Districte: Mirasol: C/ Victòria, 42 La Floresta: Can Llobet, s/n Les Planes: C/ Molí, 2 ELS SOL·LICITANTS HAURAN D'ENTREGAR NECESSÀRIAMENT EL CERTIFICAT MÈDIC (demaneu-lo al vostre metge de capçalera) I LA FOTOGRAFIA MIDA CARNET. EN CAS DE MANCA DE DOCUMENTACIÓ NO ES PODRÀ REALITZAR EL CURS. Si us cal més informació podeu adreçar-vos a l'Àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament de Sant Cugat, telèfon 589.22.88

Ajuntament de Sant Cugat del Vallès Àrea de Medi Ambient


...u - MANEL BARRIS VILANU*. . - CARME MIRADA I SUAREZ - CARLES *H M. ESPINOSA i RODRÍGUEZ - PERE GARRIDO I .rtNOVAS MOLINA - MIQUEL SARDANS I RIBERA - JOStP JSEP JUERALT

BARBA I MAGRINÀ - CARME PUIG I ARTOLA - JOSEP ESCODA - JOSEFINA MATEU ROYO - MERITXELL QUERALT.

- ROSER PALAU CASALS - VICENÇ PIQUET FERRET - PAU PIQUET PLANTÀ AMADEU BONELLS I RIU - ANTONI ANDREU DEL AGUILÀ - LLUÍS ROS PI - ROSA VECIANA PUIGCERVER - FRANCESC RIBA ROCA - ANTÒNIA ROVIRA SALA 1 ESCRICHS - JOAN ANTONI NONELL CANALS - JOAN CARLES NONELL SENBR0S - JOAl ASANCH I RIBES - PEPA ARRUEBO CLAVERIA - LLUÍS SERRAVINALS QUERA - JOSEP .MASES I THIÓ - F. XAVIER JUAN CLAVEGUERA - Ma. ASSUMCIO TORTAJADA FERRER - JOAN > • t r»T /\ D ' ANELLA SUftE - LLUÍS F* B JOSEP BORRAC " * " * ' * AVEL-LINA CAMPI JFP nOLORS P'

JAUME-

\ TEP" T

Museu del F.C. Barcelona

Esport de Base

Ja són més de 20.000 promotors els que, a través de la Fundació, donen suport al F.C. Barcelona. Amb la Fundació, els barcelonistes han trobat la millor manera d'impulsar i protegir el Barca, perquè aquest no perdi la personalitat i els valors que el fan ser un club tbol Base

esportiu únic. EI nostre reconeixement a les persones que ho fan possible, i benvingudes al Barca del futur les que encara s'hi han d'afegir. A totes,

Fes-te n promotor a qualsevol oficina de

% BANCA CATALANA

K**

**

ÍO^ sftt» C ° W o* 5

.0? c

F U N D A C I Ó FC BARCELONA

Tel. (93) 227 82 81


EI54CAlVra>S

Política

7

Divendres. 19 d'abril de 1996

El conseller Pomes declara com a imputat en una negligència mèdica La denúncia correspon a la seva etapa com a gerent de FInstitut Català de la Salutt El conseller i santcugatenc Xavier Pomes va declarar dilluns davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya com a imputat en una presumpELS 4 CANTONS - Sant Cugat/Barcelona Kl conseller de Governació, Xavier l'omès, apareix com a imputat en un presumpte cas d e negligència mèdica que es va produir el mes d'agost de 1993. l'n jutjat va obrir diligències per una presumpta falta d'assistència mèdica després de rebre una denúncia de l'esmentat pacient, Francesc Peral. Peralva sentir molèsties a un ull i va recórrer a l'Hospital Vall d ' H e b r o n d e Barcelona, on l'havien operat de catarates. Li van diagnosticar un despreniment de retina. Malgrat la gravetat del cas, el van enviar a casa i li van dir que ja l'avisarien. Kl malalt va empit-

ta negligència mèdica que es va produir quan Pomes era gerent de l'Institut Català de la Salut. Un pacient, que patia desprendiment de retina, va per-

jorar i, davant la insistència de la seva dona, l'hospital es va comprometre a gestionar l'operació del Clínic. La intervenció, però, no va poder salvar-li l'ull. Durant la vista al Tribunal Superior de Justícia d e Barcelona, el conseller de Governació, que viu a Sant Cugat des de fa dos anys, va declarar q u e com a gerent q u e era e n a q u e l l s m o ments de l'Institut Català de la Salut, el cas no era d e la seva competència. Tot i això, Pomes , que es va mostrar tranquil en sortir del tribunal, va assegurar que en el seu m o m e n t va fer gestions per què el denunciant fos o p e r a t i m m e d i a t a m e n t . Pomes va declarar davant el jut-

dre la vista d'un ull perquè no el van operar: la raó és que els cirujans de l'Hospital Vall d'Hebron eren de vacances.

AV/L icr Pumes viu a Sant Cugat des di fa uns anys. Pota: EPS 4CANTONS

ge del tribunal. Lluís Puig i el fiscal cap en funcions. José Maria Mena. Kls defensors demanaran que

s'arxivi el cas, mentre que l'advocat del malalt, Marc Viader. d e m a n a r à q u e declari el cap d'oftalmologia de Vall d'Hebron.

Recasens diu s'ha de ser "mercantilista" respecte

alPP -Sant Cugat-

KI president de la secció local d'l nió Democràtica de Catalunya, Joan Recasens, defineix de "mercantilista" la postura que adopta respecte a la possibilitat que Cil* pacti a m b el PP. "Si s'ha de donar qualsevol tipus de suport, els compromisos han de ser justos, clars i p ú b l i c s " , ha m a n i f e s t a t a a q u e s t s e t m a n a r i el t i n e n t d'alcalde de Serveis Urbans. Recasens recorda q u e l'àmbit d'actuació propi de la colació nacionalista és Catalunya. "Kl q u e passi a Kspanya quedaria en un quart o cinquè lloc si no afectés també Catalunya". Per això, Recasens afirma q u e "no s'entendria que no fóssim decisius en un m o m e n t que se'n pot ser realment per als interessos de Catalunva. /C.C.

Singularitats IORDI CASAS I ROCA

L'àrea de Medi Ambient ens ha sorprès amb l'edició d'un cartell a m b una desena d'arbres santeugatencs singulars, del qual -al meu parer- el més destacable és el predomini de les manifestacions arbòries p e r t a n yents als districtes, el 50%. No sé si el número 1 del marge esquerra indica que és el primer d'una col·lecció, en tot cas proposa un segon número dedicat a un altre tipus de singularitat. Km refereixo als plafons informatius institucionals. Un recorregut per sant Cugat és francam e n t i l · l u s t r a t i u en a q u e s t sentit. Vegem-ho. Kntrant des de Cerdanyola, pod e m observar tres plafons de dues institucions diferents i situats entre vint i quaranta m e tres de distància, els quals ens anuncien la construcció d'una zona verda q u e va ser construïda i inaugurada fa anys. Si seguim un trajectes més o menys recte vers la carretera d e l'Arrabassada, podem observar el seg ü e n t . Tres plafons situats al llarg d'un espai d'uns 200 metres: el primer ens anuncia la cobertura de diversos trams de la riera, obra acabada fa mesos; el segon, de forma força lacònica i

potser perquè no és institucional, es limita a dir q u e es fan "Construcciones", la qual cosa com ha he dit- és falsa; i el darrer -o el primer, segons per on comencem- anuncia des de fa mesos la implantació d'un parc en un lloc on -per desgràcia si la situació econòmicofinancera no millora d e forma miraculosa- estem condemnats a veure durant força temps un llarg sacòfag de formigó. Més endavant, dos plafons situats a uns doscents metres de distància ens avisen que estem davant el Parc de l'Arboretum. Kl més curiós, i per no parlar de la seva frondositat i de l'aparició d'elements més propis de la desídia humana que no pas de l'espontaneïtat d e la natura, és q u e no conté cap d e les singualritats mostrades al cartell e s m e n t a t . Si seguim trobarem dos plafons més,

aquests situats a uns tres-cents m e t r e s de distància, q u e ens anuncien el futur Parc del Sant Crist. Aquí cal dir, en honor a la veritat, que hi ha una gran acumulació de singularitats vegetals, entre cartell i cartell, hi ha un 'Garden". I, per últim, si ens desplacem a l'altre extrem del nucli urbà, tot entrant des d e Rubí, trobarem un solar triangular, en un angle del qual hi ha una ermita-magatzem de restes de sofàs i cadires, on un cartell ens anuncia des de fa temps que són terrenys (sic) destinats a la urbanització d'una zona verda pública. Kl meu suggeriment, pel qual p r o m e t o no reclamar "copyright", no té altre objectiu que evitar q u e les nostres singularitat locals siguin monopolitzades per una sola àrea municipal.

M. ALUMINI

I

VIDRE

E X P O S I C I Ó I VENDA C/ Valldoreix,53 SANTCUGAT

Tel. 675 29 02 Fax 675 28 61

CENTRE DE REHABILITACIÓ SUSANANICOLETTI Sant Antoni, 74 - baixos Tel. 674 74 37 0819 Sant Cugat del Vallès

• Tractament del dolor d'esquena. •Tractament de fibromiàlgies, osteoporosi, artrosi i d'altres malalties reumàtiques. •Desviacions de la columna vertebral i alteracions de la postura dels nens, adolescents i adults. •Recuperació d'accidents traumàtics. Tècniques utilitzades: •Hipertèrmia profunda. •Electro-termoteràpia. •Massatge. •Gimnàstica específica (Mètode de Schoth) per al tractament de l'escoliosi i d'altres desviacions de columna. •Gimnàstica de manteniment.


QUALITAT

Ptes./kg

Oferta vàlida del 19 al 25 d'ABRIL de 1996


EL34GVTYION3 20.0O0 cartes sense

repartir

Entorn

Els veïns dels districtes fan pública la seva queixa del mal funcionament del servei de Correus. Segons els responsables de l'Organisme, s'han deixat de repartir 20.000 cartes, que és el que es reparteix a Sant Cugat en un dia. Plana 10

Urbanitzacions a Mira-sol El consistori aprova cl termini de presentació d'ofertes per part de les empreses interessades a urbanitzar el carrer Àvila i la Rambla del Jardí de Mira-sol. Les obres suposen lu continuació dels ponts que travessen els túnels. Plana II

Divendres, 19 d'abril de 1996

Padró

L'Ajuntament farà Púltim recompte del cens per a Madrid 40 persones visitaran cada casa per saber quanta gent hi viu L'Ajuntament de Sant Cugat ha de fer, a instàncies de l'Instituto Nacional de Estadística (INEl, el padró dels habitants que hi ha al municipi. Aquest recompte s'ha de fer, per llei, cada cinc anys. Les dades que es recullen després d'haver revisat la gent que viu a cadascun dels domicilis de Sant Cugat es traslladen al ministeri de l'Interior. Segons ha anunciat l'INE, aquesta vegada serà l'última que els ajuntaments hauran de comprovar tan exhaustivament les dades de població del municipi. À N G E L S CASTUERA

El consistori contractarà temporalment unes quaranta persones perquè executin la feina d'anar casa per casa i demanar les dades que sol·licita l'Instituto Nacional d e Estadística ( I N E ) per elaborar el cens de població. Aquest organisme recull el nom, els c o g n o m s , el sexe, la data de naixement, la nacionalitat en cas q u e siguin estrangers, la titulació acadèmica, el número del document nacional d'identitat i la lletra del número fiscal. En el cas dels estrangers, es demanarà també el número del document d'identificació. Aquesta informació es demanarà a cadascun dels membres de la unitat de residència. Amb el full del padró que remet l'Instituto Nacional de Estadística, la Generalitat n'adjunta un altre a m b dades q u e també han de respondre els enquestats. En aquest document es d e m a n a l'estat civil de les

persones, les relacions de parentiu entre els habitants d'una casa, i els estudis q u e tenen. A més, en el cas d e persones que siguin originàries d e fora de Catalunya, se'ls demana l'any d'arribada al país i el d'arribada a Sant Cugat. La Generalitat t a m b é té interès a saber fins a quin punt coneixen el català els ciutadans de Catalunya, les seves professions o l'activitat a què es dediq u e n . Altres a s p e c t e s es refereixen al lloc on es treballa o s'estudia i als mitjans de transport que s'utilitzen per traslladar-s'hi. A mesura q u e es van recollint les dades, es van processant i s'envien al ministeri de l'Interior, del qual depèn l'INE. Les enquestes que recull la Generalitat de Catalunya, en canvi, es retornen íntegrament i és allà on es processa la informació. La recollida de dades es farà durant el mes de maig, i els resultats s'enviaran a Madrid la primera quinzena de juny.

Una feina feixuga al servei • El ministeri de l'Interior reconeix que la feina ingent que cada cinc anys fan els ajuntaments per recollir les dades del cens i que paguen amb diners de la seva butxaca és immillorable. Reconeix, a més, que l'actualització del cens q u e es fa a m b les altes i les baixes q u e arriben a l'Ajuntament és suficient per tenir constància de l'evolució de la població en un municipi. Tot i així, a q u e s t any tornen a demanar un esforç perquè l'Ajuntament ho torni a fer. Diuen, però, que serà l'última, perquè ja no caldrà elaborar el cens a m b tanta exhaustivitat. El tinent d'alcalde de Serveis

d'Interwr

Interns, Jordi Farrés, confia que aquest gest de bona voluntat sigui cert. D'una altra manera, "el moviment associatiu dels municipis hauria de fer alguna cosa, perquè els ajuntaments es gasten molts diners per elaborarho". Farrés també destaca la imp o r t à n c i a d e c o n s c i e n c i a r la població n o u v i n g u d a p e r q u è s'empadroni. "Hi ha moltes gestions que obliguen els ciutadans a venir a l'Ajuntament i empadronar-se". El tinent d'alcalde creu que els nous santeugatencs són resposnables en aquest sentit, tot i que reconeix que hi ha un 10% d'habitants de Sant Cugat sense empadronar./À. C.

El cens de l'Ajuntament per a l'INE es farà el mes de maig.


io Entorn

&S/CANTONS Divendres, 19 d'abril de 1996

S e r v e i s

Veïns dels districtes denuncien que les cartes no arriben mai a temps Correus assegura que només ha estat un problema transitori

Creu Roja instal·larà caixes niu als jardins S.B

El servei de Correus als districtes he expe-

últimes setmanes, i que alguns documents

manes, i s'han produït perquè a l'oficina lo-

- Sant Cugat -

El gmp de natura de Creu Roja Joventut instal·larà caixes niu als jardins de Sant Cugat aquesta primavera en una iniciativa que té el suport de l'àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament. Segons el director de Creu Roja Joventut, Albert Civis, els objectius de la campanya són "afavorir el medi ambient i la reproducció dels ocells i conseienciar la població respecte aquests animals que viuen en el seu mateix hàbitat". Les caixes niu s'instal.laran en els jardins particulars de les famílies que ho sol·licitin. que hauran de fer el seguiment dels ocells q u e hi facin estada omplint unes fitxes. L'Ajuntament ha editat el pòster de presentació de la campanya "perquè té molt valor social que una entitat com la ('reu Roja es preocupi també pel medi ambient". segons ha explicat Jaume Busquets, tinent d'alcalde de Medi Ambien.

rimentat en els darrers dies irregularitats

fins i tot no han arribat mai al seu destina-

cal de Correus hi han hagut algunes baixes

considerables. Els veïns han manifestat que

tari. Segons la companyia de Correus, aques-

laborals dificis de supfir. Les mateixes fonts

l'arribada de les cartes s'ha endarrerit en les

tes anomalies només han durat tres set-

asseguren que el servei està normalitat.

A\(,l·i.s (;vs'ii I-.RA - Sant Cugat -

Teresa Sàrries és una veïna de la Floresta que es lamenta perquè li ha tocat pagar amb recàrrec l'impost de circulació. El motiu era completament aliè a la seva voluntat: cl rebut li va arribar a casa amb dos mesos de retard. Kl marit de la Teresa es queixa perquè està subscrit a la revista Time i moltes setmanes li arriben clos números: l'últim i cl de Li setmana anterior, que no va arribar a la data presista. "Kls dos primers dics pot t'er gràcia, però arriba un moment en q u è et canses de rebre dos números per setmana. No pots llegir els dos", explica. Aquesta situació es repeteix t a m b é a Mira-sol. I-'.I president de l'Associació de Veïns de Sant Joan té la intenció d'enviar sengles reclamaciosn a l'Ajuntament i a l'oficina de correus, perquè les cartes no arriben mai quan toca. Rebre el correu personal amb retard suposa algunes incomoditats. Massa vegades els veïns s'assabenten q u e estan convidats a un acte q u e va passar fa tres dies. La documentació que remeten les entitats bancàries i financeres i q u e no arriben a temps també porten problemes, que Correus no idemnitza. Segons Lourdes Móstoles, que ha presentat diferents reclamacions davant d e les oficines d e Correus d e Sant Cugat i de la central, els veïns haurien de denunciar aquestes anomalies davant un jutjat. "Potser tampoc no en treuriem res, però com a mínim hi hauria constància". Segons Móstoles, cada vegada i|uc lia presentat una queixa els

Les irregularitats han provocat quefinsa 20.000 cartes arribessin tard. Foto: MANE ESPINOSA responsables de Correus li han donat la raó. Però diuen que no poden fer-hi més. Carters inexperts Vicenç Ibànez, responsable de relacions exteriors de Correus a Barcelona, reconeix aquests retards, p e r ò assegura t a m b é que mai van durar més de tres setmanes, i que el repartiment als districtes està ara com ara perfectament normalitzat. "Es van detectar anomalies a Mirasol, la Floresta i una part de Valldoreix", explica Ibàiïez. A l'ofic i n a local d e C o r r e u s van

coincidir dues circumstàncies fatals: algunes baixes de personal i les vacances de Setmana Santa. "Les baixes no es poden cubrir fàcilment, p e r q u è com q u e som un organisme públic h e m de segui un procediment, i aixó sempre endarrereix les coses", assegura Ibànez. Segons el responsable d e les relacions exteriors de Correus a Barcelona, el fet q u e els districtes no estiguin urbanísticament tan ordenats com el cent r e d e S a n t C u g a t o b l i g a al carter a conèixer de prop el terreny que trepitja. Per aixó, els nous repartidors han tingut les

coses una mica difícils aquests dies, i és possible, fins i tot, que les cartes hagin aparegut al terra, fora de les bústies. "Aixó no té justificació. Es pot admetre que les cartes estiguin a bústies equivocades, però no fora", admet Ibànez. L'oficina local de Correus estima en unes 20.000 les cartes i documents que no s'han repartit a temps en aquests dies. " D e fet, aquest és el volum d e correu que es reparteix en un dia a Sant Cugat, de manera que es pot dir q u e el servei ha fallat només un dia", segons Vicenç Ibàfiez.

La Generalitat presenta a Sant Cugat el Pla d'habitatge c.c. El conseller de política territorial i obres públiques, Artur Mas, farà demà la presentació pública del Pla d e l'Habitatge 1996-1999. L'acte, en el que també participaran els presidents de l'Associació Catalana de Municipi, Pere Macies, i de la Federació de Municipis de Catalunya, Manel Mas, es farà al teatre-auditori del Centre Cultural i servirà per avançar les previsions que té la Generalitat respecte a la construcció d'habitatge públic a Catalunya durant els propers tres anys.

C o m u n i c a c i o n s

L'abaratiment del preu dels peatges de les autopistes s'ha de negociar amb el govern central RAMON Lrgi'K - Sant Cugat/Barcelona -

O B E R T D I S S A B T E S T A R D A !! P R E C A R I S l»l K L'ESTIU COBERTES PROTECTORES

MANTENIMENT PISCINA

Els ajuntaments, les cambres de comerç i els consells comarcals que protesten contra l'augment del preu dels peatges hauran de negociar amb el govern central. Aquesta és la principal conclusió de la reunió que alguns ajuntaments, les cambres de comerç de Terrassa, Sabadell i Manresa i els consells comarcals dels dos Vallès i el Bages van mantenir dilluns amb el conseller de política terri-

torial. Aquest col·lectiu va presentar a Artur Mas un manifest en què expressa la seva disconformitat amb l'augment. El manifest no l'ha signat l'alcalde de Sant Cugat. Joan Aymerich, perquè no va poder assistir a la reunió en què es va elaborar. L'alcalde ha assegurat que el manifest és incomplet perquè "no diu res del petage de la A-7, que és el més inútil de tots els que hi ha al nostre municipi". Aymerich, que tampoc va assistir a la reunió amb

el conseller, va declarar que el problema dels peatges implica "reformar l'actual llei d'autopistes". Per a ell, la solució temporal és "reduir o treure l'import de l'IVA dels peatges". Aquesta mesura es va estudiar a la reunió de dilluns, igual que l'allargament de les concessions. L'alcalde de Terrassa, Manel Royes, va rebutjar aquesta idea. El conseller Mas opina que el col·lectiu que lluita contra l'augment dels peatges "ha de fer un front comú".


Entorn

HLSíCANIWe Divendres, 19 d'abril de 1996

U r b a n i s m e

Aprovada la licitació per urbanitzar el carrer Àvila i la rambla del Jardí

L'associació de P P i W d e la Floresta convoca assemblea

El projecte significa la prolongació dels dos ponts que travessen els túnels de Yallvidrera El ple municipal va aprovar dimarts, per unanimitat, la convocatòria de licitació d'obres del carrer Àvila i la rambla del Jardí de Mira-sol. Això significa que els dies vinents es podrà iniciar el pro-

cés de presentació d'ofertes per part de les empreses interessades a fer aquest projecte. La urbanització d'aquestes vies correspon a la prolongació dels ponts que travessen els túnels de

Vallvidrera. El pressupost supera els 140 milions de pessetes i el finançament es farà mitjançant el sistema mixt de contribucions especials i aportació municipal directa de l'Ajuntament.

RAMON L U Q U E

El ple municipal ha donat el visti-plau. per unanimitat, per iniciar el procés d'urbanització del carrer Àvila i la rambla del Jardí de Mirasol després d'haver aprovat, fa uns mesos, el projecte. Concretament, el ple va aprovar el plec de clàusules administratives particulars de la convocatòria de licitació d'obres d'urbanització. Això suposa que s'han establert les regles del joc que permeten a les empreses de construcció presentar ofertes a l'Ajuntament. Un cop superat aquest tràmit, s'iniciarà la urbanització. Segons va anunciar l'alcalde, Joan Aymerich, durant la sessió plenària, la durada de les obres podria ser "de sis mesos". Els poc més de 140 milions de pessetes que costa el projecte seran finançats per la fórmula mixta en què el veïns es fan càrrec del 74 per cent del total -103,6 mi-

Medi

11

c.c. -Sant Cugat-

L'Associació de Propietaris i Veïns de la Floresta ha convocat assemblea general de socis per demà dissabte a les onze del matí. Durant l'assemblea, oberta a tothom, es proposarà l'aprovació de la liquidació del pressupost de l'any 9ó. així com Ics previsions d'ingressos i despeses per a aquest any % . A mes a mes, el president de l'associació. Jesús Martínez, informarà als socis sobre les activitats previstes per a aquest any. Fin a l m e n t . la r e u n i ó , q u e començarà a dos quarts de dotze en segona convocatòria, servirà per renovar la meitat dels integrants de la junta de l'associació.

TOT PREU

TOTA MENA D1 ARTICLES PER A LA LLAR DES DE Aspecte actual del carrer Àvila de Mira-sol.

lions- i l'Ajuntament assumeix el 26 per cent restant -36,4 milionsamb una partida inclosa en el pressupost del 96. Les característiques

100 pts.

Fato:J.A.MULA.

d'urbanització preveuen dues voreres de dos metres i una calçada de sis, la reposició i millora de l'arbrat, l'enllumenat i la formació de

OFERTA PER TOTA COMPRA SUP. A 2000 pts. LI REGALEM UNA AMPOLLA DE CAVA O VI.

guals i supressió de barreres arquitectòniques. Aquesta inversió és la principal de les que al % es faran als districtes.

Cl Can Mates, 2-4, Local I 08190 SANT CUGAT

A m b i e n t

Rubí i Sant Cugat col·laboren per eliminar abocaments al torrent dels Alous Procedeixen d'empreses dels dos municipis c.c. L e s àrees d e M e d i A m b i e n t dels ajuntaments de Rubí i Sant Cugat han establert contactes per treballar conjuntament en l'eliminació d'abocaments incontrolats al torrent dels Alous i a la riera del municipi veí. En el primer cas, segons el tinent d'alcalde de l'Ajuntament d e Sant Cugat, J a u m e Busquets, l'administració va detectar l'existència de residus procedents d'una fabrica tèxtil i d'olis que van a parar al torrent dels Alous. Aquest torrent, tot i que no desemboca en la bassa que porta el mateix nom, sí que passa per la zona aqüífera que es vol recuperar des de l'Ajuntament pels seus valors ecològics i ambientals. Segons Busquets, s'ha detectat que aquests residus "provenen d'empreses situades al tetme municipal de Rubí". D'altra banda, l'Ajuntament d'aquesta ciutat ha e m è s un comunicat on assegura que s'han detectat abocaments de residus sòlids urbans a la riera de Rubí

procedents d'empreses de Sant Cugat "sense que l'Ajuntament en faci el seguiment adequat". Busquets ha assegurat a aquest setmanari que aquest aspecte "s'està estudiant" i que encara no es pot d e t e r m i n a r la procedència d'aquests abocaments, tot i que hi ha la sospita que puguin venir de la zona de Can Calopa, a Valldoreix.

u piensns a 10

DRIHIDE.

Petició a l'Incasol En la mateixa línia, l'Ajuntam e n t d e R u b í ha d e m a n a t a l'Institut Català del Sòl que finalitzi les obres de canalització de la xarxa de clavegueram del Parc d'Activitats Econòmiques de Can Sant Joan, situat entre els t e r m e s m u n i c i p a l s de les dues ciutats. Aquesta xarxa, que està incomplerta, permetria que les empreses que hi ha a la zona i les q u e s'hi instalaran e n un futur dipositin els residus a les c a n o n a d e s . L ' A j u n t a m e n t de Rubí creu q u e d'aquesta manera s'evitaran els abocaments incontrolats.

El Nuevo Citroen Saxó es un coçhe para que pienses 9 lo grande. Porque te ofrece una seguridad y un confort desconocidos en coches de su categoria. Sistema de absorción de impactos laterales, estructura reforzada, barras estabilizadoras, plataforma antivibración y habitéculo insononzado. anltlo de segurïdad transversal cinturones de seguridad deíanteros ton bfooueadorei y pretensores, tercera fui de freno, «Mento de pasajero con memòria, arranque codificado antirrobo, dirección asistida etextrohidràulkm, frenos AB5 de cuatro captores. doble airbag Citroen.-. Si piensas a lo grande, ven a conocerlo.

CITROEN Alberto Vilarasau S.L. Francisco Moragas, 11 08190 Sant Cugat del Vallès Tel. 674 13 21

IITROEII


12 Entorn

BLS4CArVIDr« Divendres, 19 d'abril de 1996

Equipaments

I n f r a e s t r u c t u r e s

Comença la primera fase de rehabilitació de la masia Torre Blanca S'arranjarà Pexterior delfutur museu La primera fase de les obres de rehabilitació de la masia Torre Blanca, que han començat aquesta setmana, servirà per adequar l'exterior de l'edifici que l'any vinent s'ha de convertir en el museu de la ciutat. Les obres, amb un pressupost de disset milions, allunyaran el fantasma de la ruïna que amenaçava l'edifici i el deixaran enllestit per al condicionament interior. C.C. - Sant Cugat Durant els cinc mesos vinents -aquest és el termini d'execució de l'olira i|uc ha marcat l'Aj u n t a m e n t - , es netejarà el solar que envolta la masia Torre Hlanca. es reforçaran els fonaments i l'estructura de l'edifici, s'arranjarà la teulada i es tancarà l'entorn per impedir que hi entri la gent. Per tant, les obres, que han començat aquesta setmana amb un pressupost de disset milions de pessetes, serviran bàsicament per rehabilitar l'exterior de l'edifici, que amenaçava ruïna. F.K d i n e r s que s'hi destinen provenen d'una subvenció de la direcció general d'Arquitectura i Habitatge tic la (iencralitat.

La primera fase de la rehabilitació de la masia Torre Hlanca és el preludi del que serà el rovell de l'ou: el condicionament de l'interior de la masia, previst per a Tan\ l>7. amb l'objectiu de convertir-la en un museu i un c e n t r e de difusió cultural. El que encara no està c o m p l e t a m e n t d e f i n i t és cl contingut d'aquest futur museu. "Està decidit a mitges", reconeix l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich. "Jo li dic museu d e la ciutat, perquè ha de servir per recordar els nostres orígens". En aquest sentit, és segur q u e una part del museu es dedicarà a conservar i exposar instruments agrícoles i restes del sector de la construcció.

l'alcalde, Joan Ayniirií/i, va ajudar el primer usuari del parc infantil a estrenar el tobogan. Foto: XAVIER l.ARROSA.

S'inaugura un nou parc infantil prop de Pestació de Valldoreix RAMON L I ' O I T : - Sant Cugat -

Valldoreix té des d e dijous passat un nou parc infantil. La construcció d'aquesta infraestructura és fruit de l'acord que l'Ajuntament i l'Entitat Municipal Descentralitzada ( K M D ) de Valldoreix van assolir a m b

Tabasa, empresa gestora dels túnels de Vallvidrera, p e r q u è aquesta cedís un terreny de la seva propietat, proper a l'estació, en q u è s'ha c o n s t r u ï t el parc. L'alcalde Joan Aymerich, el president de l ' E M D , J a u m e Santmartí, i el director general de l'empresa Tabasa, Joan Deu,

van presidir Tacte d'inauguració de la infraestructura. El parc és l'inici d'un projecte de remodelació de l'entorn de l'estació de Valldoreix. Ara T E M D negocia amb Ferrocarrils de la Generalitat una ordenació de l'aparcament situat a la zona.


EUIll^CET ^^^^

m

^ ™ ^

^^™ ^ ^ "

«»•»—™———

- ^ ^ v

^ _ ^ _

_ _

ESCOLA UNIVERSITÀRIA DE NEGOCIS DE LA CAIXA DE TERRASSA

„ IHUPC LCIllie dUbtril d

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DFfiATAllJNYA

CARRERA UNIVERSITÀRIA DE

CIÈNCIES EMPRESARIALS Titulació espanyola

• Titulació britànica (Universitat de Gal·les)

SESSIONS INFORMATIVES SOBRE CARACTERÍSTIQUES I SISTEMA D'ACCÉS • Dies: 16, 23 i 30 d'abril i 2 de maig • Horari: de 19.30 a 20.30 h. • Lloc: Centre d'Estudis Empresarials de la Caixa de Terrassa (Edifici del Centre Cultural, Rambla d'Egara, 340. Tel. 733 19 20)

Sol·licitar participació a les sessions telefònicament


ELS4CA1NTCBVS Sis anys per a presumpte traficant

Societat

K! fiscal i l c n u m a MS a n \ s c\c presó m e nor per .1 un p r e s u m p t e traficant tic d r o ^UL'N. Juan A g u i r r e , d e t i n g u t a la l ' l o resta l ' a n \ l ' * l M . \ i pis del d e t i n g u t , la p i ' l i c i n \ a trobar una pistola i 411 cranis de c m .una.

l·Itjtirf

/5.

14

Divendres, 19 d'abrilde

Sobren 85 nens de BUP Knsenyamcnt obrirà noves línies als instituts Arnau Cadell i Angelet;! Ferrer p e r d o n a r plaça als K5 alumnes q u e . segons dades provisionals de la preinscripeió, en principi se n'han quedat sense. l·liínti 17

1996

S a n i t a t

El col·lectiu de farmacèutics de Sant Cugat no discrepa en matèria d'horaris

Els bars poden demanar autorització per a terasses d'estiu

Les farmàcies mantenen postures unificades davant les polèmiques que afecten al sector Els c i u t a d a n s d e S a n t C u g a t t e n e n el

c i e s , i el fet q u e a l g u n s p r o d u c t e s q u e

gat m a n t e n e n reunions periòdiques per

mateix s e r v e i f a r m a c è u t i c d e s e m p r e ,

es v e n i e n fins a r a n o m é s a les f a r m à -

d e b a t r e t o t s els a s p e c t e s q u e a f e c t e n

tot i les p o l è m i q u e s q u e h a n g e n e r a t

c i e s es p u g u i n a d q u i r i r t a m b é a d'al-

a la seva f e i n a , i s e m p r e a r r i b e n a c o n -

en els últims mesos les discussions so-

t r e s e s t a b l i m e n t s . Els p r o p i e t a r i s d e

clusions q u e g a r a n t e i x e n el millor ser-

b r e la l l i b e r t a t h o r à r i a d e les f a r m à -

les 1 3 f a r m à c i e s q u e hi ha a S a n t C u

vei p e r a l'usuari.

A\<;i·:i.s CAS i \ KK\ - Sant Cugat Els farmacèutics santeugatencs. davant la polèmica que ha aixecat la possibilitat de que qualsevol farmàcia obri Ics 24 hores, amb la competència que això suposaria, es mostren tranquils. L'atenció continuada quedarà garantida, igual com ho està ara. A Sant Caigut hi ha. cada dia de l'any, una farmàcia oberta les 24 h o r e s del dia. D e les t r e t z e farmàcies que funcionen a Sant ( aigat, Ics nou que estan al centre urbà són Ics que fan el torn de guàrdia. S e g o n s el c o l · l e c t i u d e farmacèutics. els problemes d'obrir a una hora o a una altra no es produiran a Sant Cugat, perquè en aquest sentit sempre s'ha arribat a un acord. Segons els professionals, la població de Sant Cugat ha crescut en els últims anys, però la implantació de noves oficines de farmàcia també s'ha adequat a les necessitats d'aquesta nova població. La demanda, segons els farmacèutics de Sant Cugat, està atesa. hi col·lectiu de farmacèutics de Sant Cugat es reuneix periòdicament per intentat que el servei s'adequi a les necessitats de la població. Així, a principis d'any sempre es decideix l'horari q u e ors farà i s ' e s t a b l e i x e l torn d e

Les farmades de Sant Cugat han augmentatfinsa 13 en els últims anys. Foto: M. E. guàrdies. Per exemple, a cada farmàcia que s'inclou en el tron li toca obrir 24 hores cada 9 dies. Aquestes mesures, com d'altres que puguin afectar al servei, es discuteixen en reunions a les quals participen tots els propietaris de les farmàcies i s'aproven

per majoria. Fa tres anys, la experiència dels farmacèutics els va fer adonarse de que l'horari a l'estiu, durant els mesos de juliol i d'agost, s'havia d'ampliar, p e r q u è en aquest temps els usuaris surten al carrer més tard, i és conve-

P r e v e n c i ó

d ' i n c e n d i s

nient que un establiment de serveis, com és quan farmàcia, estigui oberta d'acord a les necessitats del públic. Les farmàcies no tenen la mateixa regulació que els establiments comercials d'altres sectors. p e r q u è el s e r v e i q u e ofereixen és sanitari. En aquest sentit, el fet que uns determinats productes, com ara els dermofarmacèutics o els dietètics, es venguin a la farmàcia es signe de qualitat. Però això no significa. segons el col·lectiu de farmacèutics de Sant Cugat, que costin més diners. La decisió de distribuir els productes a una farmàcia i el seu preu és dels laboratoris, mai del farmacèutic. Respecte a la venda de llet infantil als supermercats, la posició dels farmacèutics santeugatencs és respectuosa, però deixen clars els desavantatges q u e suposa comprar aquest tipus d e productes fora de la farmàcia. Primer, els apotecaris ofereixen aquest servei ininterrompudament, les vint-i-quatre hores del dia. A més, no n o m é s v é n e n aquest tipus de productes sinó q u e a més assessoren sobre la seva utilització. Les farmàcies garanteixen, a més, la immobilització, en un període molt curt de temps, dels productes en els que es detectin problemes de fabricació.

Els bombers i l'Ajuntament organitzen nous cursos per a voluntaris ocasionals Síi VIA BARROSO

HI parc de bombers de Rubí i Sant Cugat i l'àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament han organitzat dos nous cursos de preparació per a voluntaris ocasional contra incendis. Demà, entre les quatre de la tarda i les vuit del vespre, es farà el curs de reciclatge per als voluntaris de l'any passat, a la Casa de Cultura. I dis-

sabte de la setmana que ve (27 d'abril) està previst que es faci un curset per a nous voluntaris, al mateix lloc i amb el mateix horari. Per participar-hi cal ser major d'edat i portar un certificat mèdic i una fotografia de carnet. La inscripció per als dos cursos serà oberta fins al mateix dia en què s'imparteixi, i la sol·licitud es pot fer a l'ajuntament, al Servei d'Informació Juvenil de la Casa de Cul-

tura, a l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix i a les oficines muncipals dels districtes. La finalitat dels cursos, que formen part del pla integral contra incendis, és donar una formació teòrica i pràctica als voluntaris "perquè la seva col·laboració en cas d'incendi sigui efectiva", ha recordat el tinent d'alcalde de Medi Ambient, Jaume Busquets. Aquesta filosofia en la manera d'a-

plicar la prevenció d'incendis al municipi es va posar en pràctica l'any passat a causa del gran nombre de voluntaris que s'havien concentrat a les Planes i la Floresta 1*11 d'agost de 1994, en l'icendi que va arrasar part dels dos districtes. L'any passat unes 200 de tot el municipi van participar al curset, i Busquets espera que "la resposta serà també molt bona aquest any".

c.c. -Sant Cugat-

L'àrea de comerç, consum i ind ú s t r i a d e l ' A j u n t a m e n t ha obert el període perquè els bars i restaurants que estiguin interessats en instal·lar una terrassa exterior durant la temporada d'estiu puguin demanar l'autorització necessària. Aquestes autoritzacions, segons l'Ajuntament, poden tenir com a màxim un any de duració en el cas dels establiments que volen tenir dret a terrassa fins i tot durant l'hivern. De totes maneres, les que es concedeixen ara són vàlides fins el 30 de setembre. En principi, qualsevol establiment que doni a un carrer on no hi hagi cap obstacle físic i amb una amplada mínima de vorera poden tenir autorització; a més. s'han de reunir uns requisits bàsics, c o m ara no p r o v o c a r molèsties als veïns i mantenir nets els espais públics que s'ocupen. El preu que s'ha de pagar està regulat per una ordenança fiscal, q u e d e t e r m i n a l'import en funció dels metres de carrer que s'ocupen i de si es tracta d'un carrer de primera categoria (corresponent als punts cèntrics de la ciutat) o no.

El CMSC lliura les ensenyes d'or i plata als socis antics Coincidint a m b la diada d e sant Jordi, el Club Muntanyenc Sant Cugat ha organitzat l'acte de lliurament de les tradicionals ensenyes d'or i plata que concedeix l'entitat als seus socis més antics. En concret, són dos els socis q u e compleixen cinquanta anys al club i vuit els q u e en fan vint-i-cinc. L'acte començarà el dimarts de Sant Jordi a les vuit del v e s p r e , i coincidirà a m b la presentació d e l'últim llibre de Josep Barberà, Excursionistes recordats. Barberà va ser f u n d a d o r del Club Muntanyenc i és veguer del Vallès de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya.


Societat 15

ELS/CArYTONS Divendres, 19 d'abril de 1996

E n s e n y a m e n t

Cal dir les coses tal com són Resposta al comunicat de la coordinadora de les APA ÀNGELS PONSA

No es pot restar callat quan les coses no es volen explicar tal com són. Em refereixo a les manifestacions de la coordinadora d'APA aparegudes la setmana passada als mitjans de comunicació locals. És faltar a la veritat quan reiteradament es menciona una manca de compromís o una ignorància dels temes que acompanyen l'aplicació de la reforma educativa al nostre municipi per part de l'Ajuntament. És faltar a la veritat dir que cinc mesos abans de l'inici del curs, els alumnes de primer d'ESO no saben a quin centre aniran, perquè acaba de finalitzar la preinscripció. El resultat ha estat que la gran majoria de nens i nenes de Sant Cugat tenen plaça en l'institut que han sol·licitat en primera opció. També és faltar a la veritat dir que els compromisos d'avançar el mapa escolar són de forma oral, ja que hi ha documents i actes del Consell Municipal d'Ensenyament que reflecteixen de manera escrita la voluntat de l'Ajuntament de fer uns determinats convenis amb el

departament d'Ensenyament de la Generalitat per tal d'avançar-se a les previsions. Tampoc no és dir la veritat quan s'afirma que l'Ajuntament ignora temes com el transport, els menjadors o els accessos a un dels instituts de secundària. Tots ells són temes que fa força temps que s'estan estudiant amb les administracions que realment en tenen la competència, la delegació territorial d'Ensenyament i el Consell Comarcal, per tal de donar-hi la millor resposta possible. Són estudis que tenen un procés llarg i pels quals es necessiten dades que tot just ara, després de la preinscripció, comencem a tenir. I que, evidentmnet, les diferents propostes seran presentades al Consell Escolar Municipal. No enumeraré les reunions que s'han fet amb totes les parts implicades en l'aplicació del primer d'ESO; tampoc no enumeraré les gestions que des de l'Ajuntament s'han dut a terme per aquest mateix motiu: seria massa extensa i qui les vol veure, ja les veu. Però, francament,

tinc la sensació que hi ha algun sector de la coordinadora d'APA que ha perdut la memòria i per tant no vol reconèixer el que s'ha fet, o que té interessos ocults a no dir les coses com són. I dic un sector, perquè quan parles amb altres pares i mares, i fins i tot els mateixos directors dels centres, reconeixen la tasca feta per l'Ajuntament: si més no, la d'estar treballant al seu costat per una causa comuna. Perquè encara que des de l'administració municipal no tinguem pràcticament competències en matèria d'educació, per a nosaltres això no és una excusa i no podem desentendre'ns d'un tema tan cabdal. Considerem que és la nostra obligació treballar en tots sentits perquè aquest nou cicle de la reforma educativa s'apliqui de la millor manera. Amb aquest convenciment ho estem fent. Permeteu-me una reflexió des del meu coneixement de l'ensenyament públic, camp en el qual he treballat des de l'any 80. Per tant, fa setze anys que en diferents municipis i en di-

J u d i c i a l

El club d'aeromodelisme farà una exhibició c.c. -Sant Cagat-

Aprofitant la inauguració de la nova pista asfaltada del camp de vol de Can Graells, el Club Aeromodelisme Sant Cugat organitza el proper 1 de maig una exhibició oberta al públic de les diferents modalitats i especialitats que engloba aquesta pràctica. La jornada, que és oberta a tohom, començarà amb una exposició i vol d'avions de tots els socis del club, seguida de les a c r o b à c i e s de Cristòbal Rombaud, campió d'Espanya en diverses ocasions en aquesta especialitat. A més, el club ha organitzat dues exhibicions més de vol d'helicòpters R.C. i d'avions ultralleugers procedents del Club Vol Rasant de Castellar del

VaJJès.

L'exhibició, que es farà l'I de maig, començarà a les 11 del matí al camp de vol de Can Graells. Per accedir-hi es es recomanable fer servir el camí del cementiri municipal.

D e m a n e n 6 anys d e presó per a u n presumpte traficant detingut a la Floresta el 1 9 9 4 El judici es va veure dimecres a rAudiència SÍLVIA BARROSO /Ui

El fiscal va demanar dimecres dues penes de cinc anys i un any de presó menor per al presumpte traficant de drogues de Sant Cugat Juan Aguirre de la Torre, detingut per la Policia Nacional a la Floresta, el 10 de febrer de 1994, quan sortia d'un pis amb la seva companya. En el judici, que es va veure a la secció setena de l'Audiència de Barcelona, el fiscal va sol·licitar la pena de cinc anys per un delicte contra la salut pública i la d'un any per tinença il·lícita d'armes. En l'escorcoll del pis on va ser detingut Aguirre, s'hi va trobar, segons la policia, una pistola, que estava descarregada però sense Ja corresponent llicència d'armes, i 40 grams de cocaïna. Segons la policia, aquesta quantitat de droga cal afegir-la als 10 grams de la mateixa substància que portava a sobre en el moment de la detenció. L'acusat va declarar al judici,

que ja ha quedat vist per sentència, que la cocaïna la tenia per a consum personal i no per vendre-la. Aguirre va especificar que els 10 grams que portava en el moment de la detenció els volia amagar al garatge on aparcava el cotxe perquè no els trobés la seva companya, que li havia demanat que deixés de cosumir drogues. Aguirre va explicar també que el mateix dia 10 de febrer del 1994, abans deia intervenció policíaca, havia rebut la visita de ducs persones, una de les quals li havia demanat que li tornes 200.000 pessetes que li devia des de feia 8 anys. Va ser després d'aquesta visita, segons l'acusat, quan ell i la seva companya van agafar el cotxe per anar a Barcelona. En aquell moment va arribar Ja Policia Nacional, que feia temps que investigava la parella, i va iniciar l'escorcoll del vehicle i del pis. Aguirre va estar en presó provisional des del 12 de febrer del 1994 fins al 28 d'abril d'aquell mateix any.

ferents àmbits -des de l'escola primària a la universitat- he desenvolupat la meva tasca professional. Us asseguro q u e m'hauria agradat trobar un ajuntament on l'acollida dels problemes dels centres educatius fos tan bona. I només posaré un exemple que no fa quatre dies que existeix: l'Ajuntament de Sant Cugat, des de l'any 87, fa anulament un pla d'obres per a les escoles consensuat amb els directors dels centres i els seus consells escolars, on es recullen les demandes d'aquests. Em pregunto: hi ha gaires municipis que facin quelcom semblant? Jo no he tingut la sort de trobar-los! Ja per acabar, vull manifestar que, malgrat aquestes actituds tan poc motivadores i encoratjadores cap a una institutció que els ha acollit, que s'ha fet seus els problemes -perquè, en definitiva, són dels ciutadans del municipi- i que els ha defensat on ha fet falta, continuarem lluitant i treballant perquè l'ensenyament públic a Sant Cugat tingui la qualitat que entre tots hem fet possible. ENSENYAR A PENSAR Hem de posar-nos la coherència com a objectiu a aconseguir. Cal un sistema educatiu congruent: l'escola, la família, el carrer, la fetevisió.Si educar és com una addició, hem de procurar que, per manca de coherència, aquesta addició no es converteixi en una subtracció o arribi, fins i tot, a desaparèixer. Oblidem que l'educand, nen o adolescent, mereix un respecte i aquest respecte s'oblida quan cada un de nosaltres li parlem amb un idioma diferent, marquem camins tan diversos que la trobada se'ns fa impossible. Aprendre és pensar. És un cami lent, difícil i amb interferències que no ens ajuden a interioritzar, ans ens evadeixen, ens fan borinejar i contribueixen a la creació de persones insegures. Hauríem de qüestionarnos si els nens i adolescents troben el clima de reflexió i silenci que els ajudi a pensar, o si seguim els mètodes més adequats per obligar-los a pensar. Aprendre és molt més que entendre, és aconseguir modificar el sistema de coneixements, el comportament, la interpretació de la realitat i la manera de prendre decisions. Les vivències fan que es vagin gravant en la nostra memòria uns models simplifícats de la realitat. La memòria és magatzem de coneixements. Aprendre vol dir enriquir la nostra memòria. Aprendre es converteix, doncs, en un art, un mètode per integrar coneixements nous a la saviesa anterior. Comprendre significa establir una relació entre una nova experiència i els nostres records. Comprendre és projectar relacions. El gran problema relacionat amb aprendre a pensar ha estat sempre la manca de transmissió. Volem pensar massa coses alhora. Les informacions, tes emocions, la lògica, l'esperança i les presses ens atabalen. L'home no pot viure sense orientar-se, sense pensar, sense raonar. L'exercici de la intel·ligència

Amics de laUlNESCO convida Magda Oranich S. B. L'advocada Magda Oranich participarà dijous que ve (25 d'abril) en una xerrada sobre la dona organitzda per Amics de la UNESCO Valldoreix-Sant Cugat. Sota el títol La dona post-Pequtn, Amics de la UNESCO prepara una xerrada per analitzar la situació de la dona al món després de la 4a Conferència Mundial sobre la Dona, que va reunir representants de tot el món aquest estiu, a la Xina. Al col·loqui, hi participarà, a més d'Oranich, l'antropòloga Maria Àngels Roque, que dirigeix l'Institut d'Estudis Mediterranis. Oranich centrarà la seva intervenció en l'experiència a Pequín i analitzarà les polèmiques que van sorgir en el si de la conferència mentre, paral·lelament, es feia un fòrum alternatiu d'organitzacions no governamentals sobre el mateix tema i a pocs quilòmetres de la capital xinesa. Roque, des d'un altre punt de vista, concretarà el tema parlant del paper de la dona a la Mediterrània. La xerrada serà a dos quarts de vuit del vespre, a la Casa de Cultura. ha de ser /'objectiu de tota educació de qualitat. Ensenyar a pensar és posar fonaments, consolidar bases, combatre el fracàs escolar i contribuir a unes vivències d'èxit en l'aprenentatge. Tots som capaços d'aprendre a pensar. Hem d'aconseguir que amb esforç i imaginació, els nostres fills i alumnes assumeixin la importància d'aquest aprenentatge, vehiculació necessària per gaudir del saber, de la convivència harmònica i de viure coherentment i feliçment.

PARVULARI - EDUCACIÓ PRIMÀRIA EGB-BUP-COU • Escola privada, catalana pOafeta i oberta • Treballem en tres llengües: Català, Castelà iAnglès

• • • •

Aprenentatge d'instruments musicals. Escola esportiva. Menjador Zona de boscos 4 Ha. - Autocar

INFORMACIÓ: Tel. 589 00 01 MATRÍCULA OBERTA

C/ Ferrer i Guàrdia, s/n (Davant de TV2) SANT CUGAT DEL VALLÈS


16 Societat

&S4CÀNIWS Divendres, 19 d'abril de 1996

B a t ej os

Lluís Montull Casas, fill d'K rnest i Mònica, va ser admès en la comunitat dels batejats el diumenge dia 14 d'abril a la parròquia de Sant Pere Octavià de Sant Cugat.

Josep Joan i de Justi • Laia Gispert Vila-Ferran, fi lla de Carles i d'Ana •Pau Güell Vila-Ferran, fill de Jordi i de Magali • Marc Díaz Vallejo, fill de David i de Yolanda • Marc Carbonell Padres, fill de Jordi i de Carme

\(|iicst d i u m e n g e , catorze i l \ i l i r i l , LI les sis de la tarda en la parròquia de Sant Pere Oeta\ ui, han rebut el sacrement de l'Aigua i l ' K s p e r i t : • A l e \ Fàbregas ( í r i e r a , fill de Jordi i de L í d i a .

• Carlos Pérez. Vallcera, fill de

*if

"KesUuirant DEL GALL»

^

• Pol Teixidó Grifell, fill de Joan i de Núria • Irene Soler Masó, filla de Josep Maria i de Maite • Cristina Reixach Ribas, filla de Jordi i de Rosa • Laura Martos Jover, filla d' Antoni i Montserrat.

Marta Rúbias Bedós, filla de Carles i Olga ha rebut el sagrament del baptisme diumenge dia 14 d'abril a la parròquia de Sant Pere Octavià.

t-lX-í")^

YPARADA/ FGNDAjr

n.t.-

Vingui a provar els nostres menús PRIMER, SEGON PLAT i POSTRES 950 +CAFÈ 990 PTA

CUINA DE MERCAT FSPIC. EN BACALLÀ i

I• 1

:

v.'i<

,i> .li-,

;

Rambla Can M o r a , s/n 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS Tel. 5 8 9 2 6 9 7

, W I « ",W, 42 í(l

• " • l ' i i KUHI i B . m H o i u I

H Mmím Tota una tradició V Santa Engràcia. IS • Tel. 589 29 71 08190 Sant Cugat del Valies

692 24 24

Cam a la brasa i calçots

Av. Flor de maig 122

580 88 39

Cuina de mercal

C/Altamira. 36

691 73 55

Peix i mansc

REST. RANCHO EL PASO

C/ Pas Estació ' 5

674 38 03

Cuina calalana. banquets

Tancat dium. nit i dill. no festius

MASJANER

Cl Guadalajara. 14

674 2 3 1 5

Cuina variada

Tancat dimecres tarda

LA PONDEROSA

C/Victòria, 18-20

589 25 71

Brasena

LA NANSA

Ctra. Sabadell 47

6991152

Paelles, marisc, fregid.

Tancat dimarts nit i dimecres

EL PORTALET

PI. del Dr Guardiet 14

588 54 68

Pizzena, cuina catalana

Tancat diumenge-dilluns tarda-nit.

588 42 81

Menú, carta i degustació

Tancat dissabtes excepte reserves Obert tots els dies

BELLATERRA

RESTAURANT CAN EDO

C/Lleo XIII

CERDANYOLA DEL VALLÈS

RESTAURANT CAN OUVÉ REST. EL VIEJO ROBLE

LA FLORESTA MIRASOL

RUBÍ

HOSTAL DEL GALL SANT CUGAT DEL VALLÈS

Ora. de Rubí a Sabadell km 15,200 Tel. 697 06 52

RESTAURANT PIZZERIA

PANXACONTENTA Paweig Olubarria. W • Sani Cugat

T e l . 5 8 9 «Mi 07^

VALLDOREIX

VINGUI A CONÈIXER ELS NOSTRES SUGGERIMENTS CADA SETMANA

Dt|Ous tancat excepte festius

Obert tota la setmana

LA PALTA

Rambla Can Mora, 24

589 50 11

Frankfurts

CAN AMETLLER

Camí can Ametller, s/n

674 91 51

Cuina mercat

Especialitzat en bacallà

CHEZ PHILIPPE

Plaça Pep Ventura, 5

674 94 84

Cuina francesa/menú diari

Tancat d s s . migdia i dium.

CANTINA EL MEXICANO

C/Endavallada. 10

5 8 9 1 8 25

Cuina i música autèntica

mexicana. Tancat düuns

LA GRANJA

C/ St. Antoní-plaça Barcelona

675 52 46

Cuina casolana

SNIPPER'S

C/ Enric Granados. 7

675 3 1 4 1

Brasena

GRANJA BAR EL MONESTIR

Plaça Augusta. 2

589 54 92

Esmorzars/tapes casolanes Obert de 8 a 10 nfl

RESTAURANT CA L'ÀVIA

C/Sant Antoni. 13

674 05 85

Cuina catalanfintemac.

Servei de bar

MESOMENYS

Cl Elles Rogent, 14

589 38 23

Mexicà-menú català

Obert al migdia

BAR REST. EL MOLÍ

Plaça Pep Ventura, 3

5891740

Menú dian i prod ibèric

CAN BARATA

Ctra, Rubí a Sabadell, km 15 200

697 06 52

Cargol llauna'arròs negre

LA C A R B O N E R »

Cl Vila. 8

675 14 51

Tapes casolanes, torrades

LA CANTONADA

Plaça Monestir 1

584 23 32

Creps. amanides, menús

Obert cada dia

EL TAST

C; Alfons Sa<a 9

5891502

Marisc, menú, cuina merc.

Repartir a partir de les 12 h

REST. PANXA CONTENTA

Pg Oiabarna 69

589 06 07

Cuina de mercal

Obert tot el dia

PARADA I FONDA

Rbla Can Mora s n

589 26 97

Cuina catalana

Dilluns vespre tancat

BRASERIA LA IIOLERA

& Baixada de l'Alba. 20

674 16 75

La nostra esp. és qualit.

Tancat diumenges nit

BAR RESTAUR ANT EL MESON

Placa Oclavia, 6

674 10 47

Brasena i cuina de merc

BRASERIA DEL MERCAT VELL

Plaça Pere 5an, 6

589 52 40

Calçotada

Obert tol el dia

LA PASTA BOIXA

C Alfons Sala, 24

67515 03

Pizzeria, creperia

Tancal dilluns

TY-BIHAN

C; Induslna. 27

675 14 02

Crepena bretona

MenU de dilluns a divendres

MINIGOLF BAR MGSC

C Santa Engràcia, 15

589 29 71

Carn a la brasa, lapes

CAPITÀN COOK

PI. Lluís Millet. 1

589 61 61

Cuina colonial

Obert tots els dies

SOUASH

Cl Sant Jordi, 33-35

589 14 96

Cafeteria, pizzes. menú

Pasla fresca

CASINET

Camí Can Ganxet, 47

589 50 83

Menú diari i entrepans

Obert Iota la setmana

RESTAURANT VALL D'OR

Rambla M Jacint Verdaguer, 185

674 11 41

Dies lestius bufet lliure

RESTAURANT MAS ROIG

Plaça Mas Roig 4

675 00 86

Xai entrecot a la brasa

1

UP 3 WM ^" ** * f » ,

v*

V?

--Vi

PI. Octau, 5. Tel. 67410 47/589 27 02 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Tancat diumenge nit

LA BRASERIA DEL MERCAT PI. Pere San, 6 - Tel. 589 52 40 08190 SANT CUGAT Horari de 7 a 24 h

CAFÈ G IN A I i iilrreix (lr'411-1,11 un linn i , m \ lc, siu •« n.-itur.iK \ l'iM't.iU.

nt'-tr.i l)oli'>,i |)i (Iquitir t .iit"


Societat

ELS4CANTONS Divendres, 19 d'abril de 1996

E n s e n y a m e n t

C o n f e r è n c i e s

Villatoro assegura que "toia novel·la té motivacions autobiogràfiques"

S'obriran més línies de BUP si es confirma que 8 5 nens no tenen plaça Les sol·licituds han desbordat les previsions

Va participar en í"Aula Cultural"

"Cap nen que vulgui fer B U P es quedarà sense plaça", ha assegurat a aquest setman a r i la t i n e n t d ' a l c a l d e d e S e r v e i s P e r s o nals, À n g e l s P o n s a , d e s p r é s d e c o n è i x e r e l s r e s u l t a t s p r o v i s i o n a l s d e la p r e i n s c r i p c i ó , segons els quals 8 5 nens que han demanat

SÍLVIA BARROSO - SaM Cugat -

L'escriptor i periodista terrassenc Vicenç Villatoro va definir els m e c a n i s m e s q u e motiven una novel·la com a "autobiogràfics" en la xerrada sobre literatura q u e va fer dimarts al Club Muntanyenc, dins del cicle Aula Cultural. Segons l'exdirector del diari Avui, "la trama d ' u n r e l a t é s n o m é s el revestiment q u e cobreix i dóna forma al tema del qual l'autor vol parlar". Com a exemple, Villatoro, va explicar q u e el tema de la seva última novel·la, Memòria del traïdor, és "el poder, la situació e n q u è es troba u n a persona que ha de manar". Per reflexionar sobre "el fet de manar", d e s p r é s d e la seva e x periència com a director de dia-

C.C./A.C. - Sant Cugat Segons aquesta puntuació, que des d'aquesta setmana està exposada als instituts de secundària, la previsió de places que s'havia fet pera l'Arnau Cadell i l'Angeleta Ferrer deixa sense plaça a 85 nens. Alguns pares s'han adreçat aquesta setmana a Kls 4 (lantons manifestant la seva preocupació. Ks el cas d e Miquel Barceló. "Dono per fet que un nen que opti per l'ensenyament públic no es quedarà sense plaça", reconeix Barceló, que considera, però,

ire/if Villatoro ri, Villatoro va escollir la història dels caps de guetto q u e els nazis nomenaven entre els habitants jueus d'aquests barris per mantenir l'ordre.

cursar primer d e B U P el curs vinent no tenen plaça disponible. Avui divendres acaba el t e r m i n i p e r p r e s e n t a r r e c l a m a c i o n s c o n t r a la p u n t u a c i ó q u e c a d a a l u m n e h a a c o n seguit d ' a c o r d a m b els b a r e m s establerts pel departament d'Ensenyament.

que "hi ha hagut una errada en les previsions". Ponsa assegura, després d'haver-se posat en contacte amb la delegació territorial d ' E n s e n y a m e n t , q u e si és n e cessari, s'obriran noves línies a tots dos centres. Fins i tot, hi ha possibilitats d'ampliar de 30 a 35 el nombre d'alumnes previstos per grup. La decisió es prendrà un cop es reuneixi la Comissió de Matriculació i es tinguin les dades definitives de la preinscripció. La preinscripció de BUP ha resultat finalment més problemà-

tica que la d'ESO. Segons dades provisionals, només uns vint nens dels que el curs que ve hauran de fer l'ESO es quedaran sense poder anar al centre que havien demanat en primera opció. Les llistes provisionals no sortiran fins al ZZ d'abril, però les primeres estimacions ja permeten avançar aquesta xifra aproximada. Segons Àngels Ponsa, aquesta és una quantitat força inferior a la que esperaven els responsables de la distribució dels alumnes d ' E S O als tres centres públics d'ensenyament secundari.

Gabinet mèdic quirúrgic

TÚNICA DENTAT Dr. Carlos R. Rosetti PRÒTESIS FUA Y REMOVIBLE CIRUGÍA-ESTÈTICA BIANQUEAMIENTO

Odontologia

Cirurgia

Pediatria • JOSEP M. RAMONA Pediatria, asma i Rbto Ribalalada.a&t

MUTUAUPADES Tel. 6 7 4 72 16 Sant Cugat

Tocoginecologia-Obstetrícia

•Cirurgia general sense ingrés •Cirurgia i medicina estètica

«6747216

OENTAfc Rbla. Ribatallada, 2 0 - l r 3 a

17

Dietètica-Nutrkió

Turno por las tardes

prtteimsiuM a-8, ï f c tfl·S·nt Cugai

3 1 :

--f» i ^l»-3

ilm-

IltïllQ'·i.ilHÉií

ild»

• ORA. EUGÈNIA)

Dra.M. Àngela Font Pons

PFAFF. Pediatria. AQíup MUT MED 1r1a Sant C u g a t » !

Dra.M. Neus Benito Bujosa

• PILAR CANOSA! Psdatna - Medicina « 2-8.3fpte.í «67457 98-5MÍ

Av. Torreblanca 2-B • 3r A despatx 7

• ORA. ANNA! Pedatna Vitalicio I ISdR21.lsrpte.SanH

.«meu- «6892996-6754 ' * - « '

•i·ií"*--

CENTRE DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL SUSANA NICOLETTI

• DR JOSEP W.I del pau, ( dlqiN·,daptenw«,< «CtM*w. e/Aent, 4». b a h o M «MS417S-

Fisioteràpia

C/ Sant A n t o n i , 74 Tel. 6 7 4 7 4 3 7

• eeNTRe CUMCATrí la porta Nen», Cantem 21,3M

«6743673 • tiMHMEUM Psicologia, problema* i VM.6-7 1r2a SantC «5891215

GIMNÀS BLOCK (/ tossdló, 17 • ENTUDA PH Sí. ANTONI, 78 Tel. 589 53 48

Òftalmologia

Servei de Psicologia Clínica i Psiquiàtrica

Metge capçalera

Servei d'orientació i Tractament de les addiccions Unitat de Tabaquisme

ifOrtodònciaOtorinolaringòleg

Mútues

Institut Psico-Mèdic Sant Cugat

Edifici TORRE BLANCA Av. Torre Blanca, 2 - 8, 3r B 08190 Sant Cugat del Vallès (Barcelona)

Pedagogia-Logopèdia

Tel. 589 3 7 8 7

SSí/ïïl5<*

Fax589 35 18


18 Societat

HS4CANTONS Divendres, 19 d'abril de 1996

La

R a d i o g r a f i a

A S S O C I A C I Ó A M I C S

V E Ï N A L

D E V A L L D O R E I X

^ix^} Í-& h

• .

«i*.-!

Fent escrtlaclíi a les

*

^

,*~..~r* J

igost de 1993

Foto ARXIU AVAV

o..\ L'Associació es va fundar per la doble l'enllumenat

i

. i. -Vr.

ft"v(

Veïnal Amics de Valldoreix el 1992 com a protesta taxa que es feia pagar per al veïnat de Mas Fuster

|,v Joc de pistes pei la sena de Ce

7V»i. • >. 4SA9IMÍ' T ' * :.pis del 1993 Foto: ARXIU AVÍ

Una associació bastant jove que pretén aconseguir la participació del veïnat de Valldoreix La qualitat de vida, la millora dels equipaments, el coneixement de l'entorn i la divulgació cultural fan de l'AVAV un lloc de trobades on es conjuga la tasca reivindicativa amb la pluralitat d'activitats

FRANCESC CARBÓ

Com en moltes poblacions i districtes, també a Valldoreix diverses associacions de veïns treballen per millorar la qualitat de vida dels seus habitants i fomentar la cultura i el coneixement del barri on es viu. Aquests objectius intenta durlos a terme des de l'any 1992 l'Associació Veïnal Amics de Valldoreix. L'entitat va néixer entre diversos habitants de Valldoreix que estaven descontents

pel caràcter que tenien les altres associacions d'aquest districte santeugatenc. "Volíem crear una entitat més participativa, més casolana i on hi hagués un veritable caliu associatiu", ha comentat Juanjo Cortés, el president actual. Pensen que ho han aconseguit i que ara com ara poden presumir que l'associació és plural i que tothom hi té cabuda. El seu naixement va obeir a una problemàtica concreta dels veïns del barri de Mas Fuster, que es queixaven de la doble taxa que

l'entitat local menor els feia pagar per l ' e n l l u m e n a t . En aquests tres anys han treballat en aquesta línia de protesta que comporta la millora de la qualitat de vida. Van aconseguir paralitzar unes obres del passatge de Rubí d'una indústria química que no tenia els permisos corresponents. Han treballat també pel problema de les línies d'autobusos que no atenien prou bé els veïns de la zona de Valldoreix propera a Mira-sol. En el seu moment van sol·licitar a la Generalitat que fes es-

tudis sobre el nivell de contaminació sonora que provoquen els túnels de Vallvidrera, i per la mateixa època es va dur a terme el treball que l'entitat va fer entre els veïns de Can Montmany per aconseguir pressupostos per a la millora de la urbanització del barri. Un seguit de reivindicacions q u e h a n anat paral·leles a la col·laboració que han dut a terme amb l'Entital Municipal Descentralitzada. L'entitat té una junta directiva i un petit local a la plaça de l'Estació s/n de Valldoreix. Ge-

neralment hi són els dissabtes a la tarda, si bé també es pot localitzar el president al telèfon 674 41 42, si es vol informació puntual. Actualment són 142 socis que paguen una quota de 3.600 pessetes anuals. Periòdicament editen un butlletí que informa de les activitats, les problemàtiques i convida la gent a conèixer aspectes de Valldoreix de tipus social, geogràfic o històric. Quan fan sortides o excursions editen un fullet informatiu de l'activitat titulat Per acut.


Societat 19

OS4GUVITO6 Divendns, 19 d'abril de 1996

La

ASSOCIACIÓ A M I C S

R a d i o g r a f i a

VEÏNAL

D E V A L L D O R E I X

SEGUIT ^ W ' ^ ' ü " *

%

" A v •Z. 'entitat col·labora sovint amb el Museu de Valldoreix fent exposicions temporals i amb l'EMD per organitzar la festa major, l'Aplec de la Salut i la cavalcada de Reis

Calçotada el 1993 ,i Valldoreix amb assistència de diveisos membres ds '' ntitat. Fotos ARXIU ASSOCIACIÓ VEÏNAL AMICS DE VALLDOREIX

El guardó Aqualonga vol premiar la gent que treballa desinteressadament per Valldoreix Sopars a la lluna, volades d'estels, fires de brocanters, excursions, calçotades i visites culturals omplen anualment el ritme imaginatiu de l'entitat

FC.

La part de difusió cultural i de l'entorn és una part important de la dinàmica de l'Associació Veïnal Amics de Valldoreix. Algunes van lligades a les que organitza l'Entitat Municipal Descentralitzada. La fira de brocanters s'ha dut a terme en el marc de la festa major del 15 de setembre. La van començar a fer el 1992 i amb alguna interrupció s'ha repetit a l'era de la rectoria

amb notable èxit d'expositors i de visitants. També dins de la Festa Gran ja van organitzar l'any passat una volada d'estels en col·laboració amb una organització barcelonina especialitzada en aquestes aficions. Es du a terme als patis del CEIP Ferran Clua i la pretensió és donar-hi continuïtat. En el marc de les festes populars, participen en la cavalcada de Reis amb una carrossa petita des d'on llancen caramels, i pel 12 d'octubre, en el tradicional

Aplec de la Salut, a més de dinamitzar la trobada ajLiden econòmicament a pagar la cobla. Amb aquest esperit de buscar la participació lúdica dels veïns amb força imaginació, el mes de juliol convoquen a la Salut la gent que vol fer un sopar sota la lluna plena. Els que s'hi animen porten el menjar, mentre que l'associació es fa càrrec de les postres i la beguda. Amb aquest esperit s'ha volgut recuperar una tradició dels anys seixanta que ja organitzaven estiuejants vall-

doreixencs. Les excursions i sortides, una per mes, han anat agafant adeptes entre el veïnat. A banda de donar a conèixer indrets de Collserola com l'antic casino, la cova dels Xampinyons o les escletxes del Papiol, on seixanta persones van participar en un curset d'escalada, s'ha anat a Collsacabra, a Sant Pere de Graudescales i a Tragó de Noguera, un poble abandonat de la Catalunya interior. A les sortides s'hi va amb cotxes particulars, amb una mit-

jana de cinquanta assistents. El 1993 l'entitat va crear el premi Aqualonga, que durant tres anys ha recaigut en valldoreixencs que treballen pel poble sense cap ànim de lucre i de forma desinteressada. Un premi que porta el nom d'un topònim d'un terme de Valldoreix i que el 1993 va recaure en Josep Altet, impulsor del museu local; el 1994, en Rosa Maria Marquès, dinamitzadora de moltes activitats, i el 1995, en Antoni Zamora, president de la Creu Roja local.


ELS4GVlVraNS

Opinió

20

J H ^

Divendres, 19 d'abril de 1996

E d i t o r i a l

Un projecte

rXS/CATVTOíNS Sctm.ui.iri independent de Sant ( i n ^ j t del V i l k S

històric

V T ó» SwH Cugat. SL.

Consell d'Administració R j m u n ( I Í . H I Ipre·.identí Ji^ep M (:.diren/o. \ J V KT I <>rnc]ls, l'erc Ks(|iicrda Directora ( élu("emjdj,% Redacció SIIM.I H.HI..M». (.AU M m e l l . \ni;els<:^tiiLT:i. R.HIH.H l·iupie. I x i m c » l.. t rh... \ ! e \ l . n p c / . M .in>e S.mt. l'ere IV li. I- J i u r d Jencr Equip c o m e r c i a l Vi.u

i - M t . . . ! •. , I ' . / , .

C o n s e l l Editorial K.iiiiniií.i.iiiipreMdenrt Inscp M ( . d n e i i / i ' i M ^ - p r e M i l e u t l MniifM.Tr.il líiiml·.iii i.\ iceprcsidenuil I Min i-s, ('.irh... J.,rdi < .ivis. Njreís Castanyer. l'c re I niiicída, \ . u ier l urncIU, k r i s t u n H e r h o l / h e i m e i , Rnneli l'eJrn. Ramon l'fos. L l u í - l»iii K , Knuli Re ne. j.tumc Vihar. l\io> Soler. Josep A. Teixidó. Jojn ' I t i n n s j . Ju;in l i o v j n d CèluCcni.uiLisiscí.rciJrijl Subscripcions i Club del Subscriptor •\nn.i H.irncd.i Fotografia Xavier L a r m s a Responsable de disseny I Jmcp lerriiv.b Impressió K w i m p r c s 19721 44I.O.S.M5

Distribució \ | . . i l i n y Vallès S i , . l e l SM J.V7I Dipòsit lenal: (il-Hí.S-W

HI-.VI i:in> .IIIU'IK IJ «-•- < ..iniin· i-ri e h ciluiiü-iU Kli j n n l c · . itgiuls

L'enllaç entre la Rambla del Celler i l'avinguda Francesc Macià a l'alçada del Monestir és un projecte que, objectivament, comporta un canvi històric en l'entorn urbanístic del centre. Per diversos motius. Primer. es recupera i revalorit/a una / o n a que havia quedat molt retrassada respecte LIIS nous barris q u e s'han creat a Sant Cugat. Segon, desapareixen definitivament els obstacles que de sempre havien separat els sectors Nord i Sud de la ciutat. El pas previ per aconseguir-ho va ser, evidentment, el cobrient de la riera. I, tercer, permet plantejar-se per primera vegada la possiblitat real de tancar als cotxes el carrer Santiago Rusinol, una experiència que ja s'ha viscut, puntualment, en les dues darreres Festes Majors. Més c o n t u n d e n t m e n t : sense la construcció del vial i l'aparcament que desviï el trànsit que arriba des d e la carretera de Cerdanyola i C o l l F a v a s e r i a i n v i a b l e la vianalització de Santiago Ruseinol. Per tant, és un pas previ imprescin-

E i

l e c t o r

dible cap al tancament del centre als cotxes. Com encaixa, però, el projecte d e connexió amb la Rambla del Celler en la remodelació global d e tot el centre d e la ciutat? F s evident que, a la llarga, reordenar el nucli implicarà introduir canvis en la circulació i la direcció dels carrers. F n principi. el projecte que es va aprovar dimarts no té perquè tancar cap possiiblitat: està previst que, tant el vial de connexió a m b la rambla com la rambla mateixa siguin de doble direcció. Per tant, no s'està condicionant en absolut la reordenació definitiva del trànsit. El projecte, però, no s'ha presentat contextualitzat en un pla més ampli, tal i com recorda el grup socialista. I d e fet, a hores d'ara, moltes preguntes no tenen resposta: com es definirà la Rambla del (leller en direcció al carrer Francesc Moragas -camp d e futbol i p o liestportiu inclosos-? l'na altra reflexió: apostar decididament a favor del vianant fa necessà-

ria una campanya d'informació exhaustiva que incideixi en les rutines de comportament que fins ara ha demostrat el conductor. A tothom li és familiar la imatge del cotxe que aparca e n segona fila -amb el risc conseqüent de multa- abans d' utilitzar algun dels aparcaments públics q u e existeixen a la ciutat. Un planejament que introdueix modificacions d'aquesta magnitud en l'entorn físic del centre ha de tenir en compte, per força, el factor didàctic. L'exemple podria ser la Ronda Nord, una via d e la qual, fins ara, no se n ' h a tret el rendiment q u e potencialment té. Potser millorarà un cop entri en funcionament l'avinguda Francesc Macià q u e connectarà d i r e c t a m e n t el barri d e Coll Fava a m b el M o n e s tir.En tot cas, les dades demostren que els cotxes creixen al mateix ritme q u e la població -quasi dos mil anuals- i q u e cal avançar-se al futur amb solucions si no volem que el futur ens atrapi. El projecte q u e s'ha aprovat n'és el primer pas.

e s c r i u

Sobre l'escola Avenç i els seus valors educatius Vull aprofitar aquest espai per denunciar un fet lamentable i significatiu que he viscut a l'escola Avenç de Sant Cugat. Fins fa ben poc hi he estat treballant com a monitor tic menjador; un parell d'hores diàries animant els nens a menjar i respectar-se mútuament... una barreja d'educador i vigilant. I )oncs bé, ara fa tres setmanes se'm comunica que per seguir treballant a l'escola he de canviar el meu aspecte físic, ja que, segons diuen, resulta "poc educatiu"... Poc educatiu? Puc admetre d e bon grat una desavínença estètica. Amb cabell llarg i despentinat, barba clapejada i pantalons foradats, no pretenc ser model de bones maneres. Però considerar que això resulta perjudicial per a l'educació dels nens és simptomàtic de quina és la línia pedagògica que està adoptant l'escola els darrers anys. Rebutjant les condicions que aquesta m'imposa, vull denunciar aquests valors, precisament molt poc educatius des del meu punt de vista. Si considerem que el pare-professor-monitor educa especialment a través del seu propi exemple, puc deduir que el meu model és negatiu per als nens; una invitació a la mola vidti o senzillament un exemple perillós en un món pro-

Kls textos trameses a aquesta secció no han d'excedit de les 20 ratlles mecanografiades. L'autot els podrà signat amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original lia de venir signat i és imptescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. KI.S 4 CANTI'ONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i et dret de resumir-los quan ho consideti oportú.

fessional competitiu on la imatge és condició prèvia de l'èxit. I na escola orientada a pujar nens competents i preparats no pot arriscarse a educar, de veritat, en la diversitat. d'És preferible aquesta uniformització empobridora a una educació que fomenti la creativitat i la llibertat, fins i tot en coses tan secundàries com l'aspecte físic? L'escola podria ser un bon lloc per desfer els prejudicis que relacionen certes imatges amb caràcters possotes, agressius, infantils... però m'han dit: "La societat és així i ens hi h e m d'adaptar..." Doncs, quina ambició educativa té un centre que es dedica a pre-

servar i enquilosar els valors dominants, siguin bons o dolents? Quan deixarem de valorar les persones per criteris tan simplistes, fàcils i injustos com el de la seva aparença externa? Els simbolismes que s'amaguen darrera cada opció estètica són un element més, no necessàriament negatiu, dels infinits trets externs i interns que dibuixen cada persona.

cessàriament capdavanter dels centres educatius. No vull fer bandera d'uns cabells llargs, que ni tan sols em queden bé, però si la societat fa bandera de la bona imatge, el tema es converteix en una qüestió de principis. / ARNAU M O N T S E R R A T VILASECA. Sant Cugat.

La intolerància en aquest tema està tan subtilment normalitzada que potser pensareu que els meus arguments són la cara amable d'un revers antisocial i rebel... Però jo tan sols vull reivindicar la llibertat en tots els àmbits i el paper ne-

Sóc una veïna de la Floresta que ja comença a estar cansada que el nostre barri estigui absolutament deixat de la mà de Déu. L'últim exemple d'aquest abandonament té com a protagonista el servei de Correus, que m'ha enviat el rebut

U t i l i t z e u el diari

de casa.

Deixats de la mà de Déu

Feu-nos arribar les

vostres p r o p o s t e s , p r e g u n t e s , queixes de tot allò que us interessi i afecti 589 62 82

EI^4CAINT0NS

de l'impost de vehicles amb dos mesos de retard, la qual cosa ha suposat per a mi haver de pagar el recàrrec corresponent. Fa uns mesos, el servei era immillorable, però d'un temps ençà, ja ens hem acostumat a rebre les publicacions setmanals de tres en tres (la primera amb tres setmanes de retard); les invitacions, dies després que tingués lloc l'esdeveniment al qual ens convidaven, i les cartes, tant personals com laborals, amb un retard considerable o, de vegades, mai (hem arribat a trobar cartes d'altres veïns llençades enmig del carrer). Diverses vegades he formulat queixes, i em consta que d'altres veïns també ho han fet, tant verbalment com per escrit al servei de Correus, però pel que sembla aquest problema no es resol. Amb aquestes ratlles m'agradaria encoratjar tots els usuaris d'aquest servei que reben el correu amb deficiències que vagin a Correus a formular les seves queixes, ja que tots tenim dret a rebre la correspondència puntualment i en condicions. Sóc subscriptora d'Els 4 Cantons i, per sort, no utilitzeu el servei de Corceus per ferme'l arribar, si no, vés a saber quan el rebria. Ah!, i aquesta carta l'envio per fax, no fos cas que es perdés o arribés l'any 2000. / Una florestana.


Opinió 21

ELS4CANIÜN5 Divendres, 19 d'abril de 1996

La

l l o t j a

"Made in Sant Cugat" IOSEP M.

N o fa gaire, ens trobàvem al restaurant El Mesón uns quants amics fent petar la xerrada, i, com passa en aquestes ocasions, si el tema és Sant Cugat, van sorgir idees d'allò més interessants del que convindria ara per donar una altra e m p e n t a al dinamisme santcugatenc. Un deia que ens cal un pavelló firal per acollir petits c e r t à m e n s , congressos i mostres d e tota mena. Q u e ens cal treballar sobre la base de fer participar el ciutadà en una idea d'imatge de la ciutat. Un altre deia que la situació tan propera a Barcelona és força bona per atraure projectes temàtics, q u e per costos i per situació geogràfica es p o d r i e n fer aquí. No va faltar qui opinava q u e el mític any 2000 era una bona fita per a la consolidació del model de ciutat de què tantes vegades hem sentit a parlar. Moguda sembla q u e és el q u e ens falta. Moguda, com es diu avui, que sembla que en els últ i m s m e s o s està en una fase d'estancament perillosa. Sembla com si un cop inaugurat el Centre Cultural, la ciutat hagi entrat en un cicle apàtic o de desinflament general semblant al q u e va viure Barcelona un cop acabats els Jocs Olímpics. Una situació que ara, gràcies a n o u s p r o j e c t e s c o m el M a remàgnum, sembla que ha superat. Salvant les diferències, a Sant Cugat també vam tenir un parell d'anys d e moltes inauguracions, de molta moguda. Al-

CABRERIZO

però és necessari trencar a m b aquest tòpic. Veient l'engrescament dels qui ens trobàvem reunits en aquella xerrada, p e n s o q u e és un tema que pot ser contagiós. Dit d'una forma entenedora, q u e si es vol i es parteix de bones idees, és possible emprendre nous projectes, per difícils q u e aquests semblin. Sobretot, tenint en compte que qui no mostra apatia en aquests m o m e n t s és el sector immobiliari, sector que a la nostra ciutat treballa a marxes forçades, com si la crisi no tingués res a veure amb ell. S a n t C u g a t , si no vol acabar convertint-se en un barri dormitori de Barcelona més, hauria de plantejar-se noves expectatives u r g e n t m e n t i, sobretot, assolir-les.

/ TAA/r oue TÍ ü>£h/oHf*/Aaó D'oA/aeu "7 jossr jefiNtL /i _____-J

c&i/tettito

Il·lustració: J.M. CABRERIZO gunes, fins i tot, qualificades de faraòniques, però a la vegada també embegades i necessàries, com s'ha demostrat. Noves vies de comunicació, nous espais públics, tots de mica en mica han anat canviant la fesomia del poble. Avui quasi ningú, quan en parla i en presumeix, l'assenyala com a poble. Potser només ho fem aquells que, com jo mateix, hi hem nascut, que per més que ens el canviïn s e m p r e serà el poble. Poble o ciutat, el que és c e r t és q u e S a n t C u g a t d e l

L

Vallès és un bonic municipi al peu mateix de Collserola a només un cop de pedra de Barcelona. Amb una població que, de la manera q u e sap, lluita per mantenir-se distant de la gran metròpoli barcelonina, no en quilòmetres, sinó, sobretot, en identitat. El que passa és que potser no en tenim prou lluitant sempre amb la mirada posada en el melic de la història, les arrels o les tradicions. Potser ens calen nous reptes, aixecar la mirada i posar els objectius

'Acudit

en l'horitzó per tal d'afrontar millor el futur, sense deixar de ser el que som i el que volem ser. E n s falten projectes q u e ens portin a consolidar-nos com a ciutat, d'acord. Però no qualsevol ciutat. Els santcugatencs, em consta, la volem cultural, residencial i, fins i tot, de serveis. Amb imatge pròpia i reconeguda arreu del món: quelcom semblant a Made in Sant Cugat. Per d e s c o m p t a t q u e la s i t u a c i ó econòmica actual no ajuda gaire a crear noves expectatives, L a

Es diu que hi ha setmanes que es fan moltes activitats: esportives, lúdiques, culturals... I això és un bon símptoma, però el sol fet de distreure i entretenir el personal no és per si sol garantia que anem en la direcció correcta. Ho seria, potser, si això signifiqués t a m b é més participació en les del dia a dia. I penso q u e no és així. Deixo anar una apreciació meva que no sé si és compartida, però la deixo anar per si algú té quelcom a dir... Em fa la sensació que quasi sempre trobo les m a t e i x e s persones, les mateixes cares, en els mateixos llocs, és cert? Si ho és, què vol dir, això? Algú pot explicar-ho?

F i n e s t r a

Versos gravats IOSEP M.

QV)£ S e v e w P AQuesT mes e r KEttefes I

ft

SeSCMNlSftR.--

ÍV

ftrtva

TÍTO

\\

E-LS Nfc-rs, Zft

Aé-crvotoj

EH u \HsÍTRft

eLS

€L· C f t S P l * - , En\

FPU.TR «*ft

0H>

tsrrncs, PiNTflR... Temes.

s&*

Quan fa poc parlava aquí mateix de les tres exposicions d e J o s e p GrauGarriga, no sabia que el final de festa encara havia d'arribar: aquest cap de setmana ens presenta uns gravats amb versos de José Maria Valverde. Q u e gairebé tot el q u e sé ho degui al professor i amic Valverde no m'invalida, crec, per celebrar aquesta tornada seva a Sant Cugat, on, durant deu anys, va bastir els pilars d e la seva vida i obra. Aquí va traduir els grans clàssics (Shakespeare, Goethe, Dickens, Melville, Txèkhov...) i va escriure versos meravellosos: siempre volarà el dial, siempre habrà prisa y sueno y agonia I Però astme conten to,/ con ver que esfiel la vida y canta y rezaf con su primer acento Ja sé q u e ens h e m tornat sords a la poesia. El soroll continu d e les ràdios, les teles i les músiques de fons, com el

IAUMÀ

sensacionalisme cada vegada més crid a n e r d e la premsa, han aconseguit q u e ja no sentim la veu q u e ens parla de veritat. Però sense ella perdem el fil i no som més que autòmats desorientats. J.M. Valverde, que va ser pioner a reflexionar sobre la importància del llenguatge, ens ha ensenyat q u e som en la mesura que trobem les paraules justes. El llenguatge és el nostre aire i aliment. Allò que recordem mot a mot és com la nostra carn i sang. Si no rec o r d e m res, és com si fóssim d e palla. Per això, una exposició de versos seus gravats esdevé simbòlica: hauríem de fer com Grau-Garriga i gravar al cor versos com aquests a la mort d e l'altre poeta santcugatenc Gabriel Ferrater: que aquella charla intermitente,! cortada, no se puede haberl acabado, y queda en el aire,I mensaje y clave de cuanto es,I y se harà un mensaje mas clarol para que hablemos otra vez.


HS4CAIYraN§ Reconvertir »l crèdit L'Ajuntament tic Sant Cugat ha decidit rcconvcrctèdit de l.HlXI milions de pessetes en un crèdit a llarg termini. I.'àrea d'Kconomia afronta el pagament a tres anys, amli la qual cosa enguany només s'hauran de pagar interessos. Plana 22

22

Economia

Amoblar la casa La propietària de la botiga de mobles Mobles Carré afirma a l'entrevista de la secció L'Empresa que "moblar la casa és un inversió" i que no s'ha d'entendre només com una despesa. Plana 23

Divendres, 19 d'abril tie 1996

In

v e r s i ó

Les noves tecnologies absorbeixen gran part de la reinversió

La Cambra de Comerç legalitzarà el llibres del Registre

Hewlett-Packard Espanyol destaca en el conglomerat internacional, pels seus guanys Les e m p r e s e s i multinacionals instal·lad e s a S a n t C u g a t han m o s t r a t un int e r è s e s p e c i a l e n la r e i n v e r s i ó d e l s beneficis e n noves tecnologies. Exemples clars d ' a q u e s t a d i n à m i c a són L u c a s i

CM. - Sant Cugat -

L'empresa que, sens dubte, ha sumat beneficis cada any des que s'ha instal·lat a Sant Cugat es I !ev\ lett-Packard Kspanyola. La divisió b a r c e l o n i n a d e la multinacional nordamericana no sap que és restar en els darrers anys. I, a més, les sumes de cada nou exercici li donen prestigi com a centre important de l'expansió empresarial. H e w l e t t Packard Kspanvola va facturar un total de 151.380 milions de pessetes durant l'exercici del 1995, un 40'í més del que va facturar al 1994. D'aquest total, l l i ' va r e g i s t r a r un t o t a l d e 91.750 milions de pessetes de les exportacions, xifra que significa un increment del 58% respecte a l'exercici anterior. Qui també suma és l'empresa Lucas —empresa q u e la temporada anterior va rebre la medalla al mèrit exportador—. Durant l'exercici del 1994-95, Lucas va registrar uns beneficis

H e w l e t t - P a c k a r d , p e r ò la t e n d è n c i a e s c o n f i r m a e n la m a j o r i a d ' e m p r e s e s d e la c o m a r c a . Els b e n e f i c i s e m p r e s a r i a l s d e Lucas han aconseguit q u e l'empresa recollís la m e d a l l a a l'èxit e x p o r t a -

empresarials de 2.450 milions de pessetes, xifra que va permetre fer inversions per valor de 1.150 milions de pessetes en noves tecnologies. L'exercici anterior, Lucas va tenir uns bene-

d o r l'any p a s s a t , i a q u e s t a t e m p o r a d a les v e n d e s a l ' e s t r a n g e r h a n s u p e r a t a m b e s c r e i x les d e l'exercici anterior. En el cas d e D e u t s c h e B a n k hi ha un dec r e m e n t a c a u s a d e les r e i n v e r s i o n s .

fitis globals abans d'impostos de 1.171 milions de pessetes. dels quals va destinar-ne 975 a la inversió en noves tecnologies. La seu d e la m u l t i n a c i o n a l D e u t s c h e Bank a Sant Cugat

Les exportacions com a base CM. • Les exportacions són una deies parts més importants dels ingressos de les empreses de Sant Cugat. Aquesta tendència no es pot mesurar en el cas d e les entitats financeres, ja que no hi ha dades d'importacions i exportacions. Però en aquest cas són les transaccions les q u e p e r m e t e n pensar en un mercat internacional sòlid. El cas de Deutsche Bank n'és un exemple. La instal·lació de Deutsche Bank a Sant Cugat va i n c r e m e n t a r les transac-

cions i n t e r n a c i o n a l s , p e r ò l'empresa q u e ha lligat més clarament les relacions amb l'estranger ha estat Lucas, ja que la planta d e Sant Cugat destina tot el que produeix a la venda a l'exterior. Igualment, la multinacional nordamericana va començar a treb a l l a r a B a r c e l o n a a m b la intenció d e destinar tots els productes a l'exportació, però l'èxit de les vendes a l'Estat Espanyol ha p e r m è s q u e la empresa pensés també en establir-se també al mercat intern.

t a m b é ha registrat xifres astronòmic] ties durant els dos darrers exercicis fiscals. La facturació de l'entitat fin a n c e r a a l e m a n y a va ser d e 1.266 milions de pessetes durant el 1995. 253 —1.519 milions de pessetes— milions de p e s s e t e s m e n y s q u e en l'exercici anterior. La diferència entre els dos exercicis fiscals es deu als "ajustaments que ha hagut de fer l'entitat per integrar les dues xarxes d'oficines que pertanyien als dos bancs que es van f u s i o n a r p e r c o n s t i t u i r Deutsche Bank Espanyola S.A. —Banco Transatlàntico i Banco de Madrid—. Amb tot, els responsables de l'entitat financera alemanya ha volgut destacar que la disminució dels beneficis registrats al final de l'exercici de 1995 no es pot llegir com un decrement d e la funcionalitat de la feina feta, respecte a l'exercici del 1994, sinó a causa de les reinversions fetes en la mateixa empresa.

Comerç

- Sant Cugat -

La C a m b r a Oficial d e C o merç i Indústria de Terrassa ofereix el servei de legalització de llibres al Registre Mercantil. La iniciativa, q u e es va engegar fa d u e s t e m p o r a des, continua vigent, p e r q u è . segons la C a m b r a , ha d o n a t bons resultats sempre que s'ha fet. El s e r v e i , q u e s ' e m m a r c a dins del conveni q u e la C a m bra de C o m e r ç d e Terrassa va signar a m b el Registre, perm e t evitar al màxim els desp l a ç a m e n t s i les p è r d u e s de temps que suposen aquests tipus de tràmits a causa de les cues que habitualment es formen a les oficines del Registre Mercantil, segons fonts de la C a m b r a d e C o m e r ç . Les empreses interessades a utilitzar aquest servei tenen fins al 30 d'abril p e r p r e s e n tar els llibres -mitjançant fulls enquadernats amb posterioritat a la realització d ' a s sentaments i anotacions-. M a l g r a t això, la C a m b r a d e Comerç, q u e ja t é a disposició d e les e m p r e s e s els impresos oficials, n o m é s a d m e t r à els llibres fins al dia 25 d'abril vinent. / C M .

F i n a n c e s

Es fa un pla especial per instal·lar un supermercat a Coll Fava

L'Ajuntament refinançarà 1.800 milions de crèdit en tres anys L'àrea d'Economia té el permís de la Generalitat

La superfície destinada al sector comercial s'ha reduït d'un 68,4% CM. CM. - Sant Cugat -

El pla especial d'ordenació que es va aprovar dimarts passat al ple de l'Ajuntament servirà per requalificar la superfície que es destinarà al sector comercial a la zona de Coll Fava. El pla d'ordenació incial contemplava dues parcel·les que suposaven un total de 10.800 metres quadrats, dels quals, 8.640 metres quadrats eren superfície edificable. Però la reordenació que suposa l'aprovació del pla especial d'ordenació ha suposat un decrement del 68,4% de la superfície d e s t i n a d a a i m p l a n t a c i ó comercial. Actualment, es contempla la possibilitat de destinar una sola parcel·la a aquest sec-

tor, la qual cosa suposa un total de 3.421 metres quadrats de superfície —2.720 metres quadrats edificables—. A més, el pla especial suposa la reconversió de l'alçada edificable. Segons l'àrea d'l rbanisme, els 12 metres d'alçada edificable passarien a ser n o m é s 6 metres d'alçada. D'aquesta manera el percentatge de superfície edificable s'incremenataria d e forma horitzontal. El [íla especial d'ordenació afecta exclusivament la illa delimitada pels carrers Salvador Espriu, Josep Vicenç Foix i Pau Ylè, i permetrà "modificar paràmetres, sense afectar l ' e d i f i c a b i l i t a t d e la zona", segons ha explicat el cap d'àrea d ' l rbanisme, Francesc

Borràs. La proposta inicial —aprovada per unanimitat al ple de dimarts passat— dóna peu a la presentació i exposició pública. Per tant, no es podrà parlar en termes més precisos fins d'aquí a uns mesos, segons ha afirmat Borràs. Precisament, aprofitant la situació el regidor socialista Joan Gaya va proposar a la resta del consistori "que es podria fer un estudi sobre la saturació de superfícies comercials que hi ha a Sant Cugat". L'alcalde. Joan Aymerich, creu que la idea del socialista "és bona, però — segons diu— s'ha de tenir en compte que la llei no permet que des dels ajuntaments s'hi faci res.

- Sant Cugat -

L'Ajuntament de Sant Cugat refinançarà un crèdit de 1.800 milions de pessetes per transformar-lo en un préstec a llarg termini. Segons es va aprovar en el ple de dimarts passat, l'àrea d'Economia ha demanat el corresponent permís a la Generalitat de Catalunya per refinançar un préstec sindicat, possibilitat que ja es preveia en el pla econòmico-financer que es va aprovar el mes de setembre passat. El préstec, q u e puja a un total de 1.8(K) milions de pessetes. complia el primer venciment aquest any. Això suposava que l'Ajuntament havia de fer efectius dos pagaments de 210 milions cada un - u n ara i

un altre a finals d ' a n y - . D e l s 210 milions de cada pagament, 92 milions corresponen a interessos i la resta a amortització, segons ha explicat el tinent d'alcalde d'Economia, Pasqual d'Ossó. El refinançament suposa q u e ara es pagaran els 92 milions corresponents a interessos, i la part corresponent a l'amortització no es començarà a pagar fins d'aquí a tres anys. Per poder demanar aquest refinançament, l'Ajuntament ha demanat la tutela financera d e la Generalitat, tot i que en un principi, l'àrea d'Economia no l'havia sol·licitat "per desconeixement", segons D'Ossó. La proposta es va aprovar per tretze vots a favor, cinc e n contra i tres abstencions.


Economia 23

ELS4CANTONS Divendres, 19 d'abril de 1996

Les

Empreses

L'empresa Carré Mobles funciona a Sant Cugat des de fa 47 anys. Gairebé amb el canvi de mil.lenni, complirà 50 anys. La gerent, Lourdes Carré, continua amb professionalitat la feina que va començar el seu pare en una botiga de la plaça del Monestir. Carré Mobles, una empresa pionera en el sector a Sant Cugat, exporta el seu estil arreu d'Europa. Lourdes Carré considera que comprar mobles és fer una inversió important. Per això, els clients valoren la qualitat del producte.

LOURDES CARRÉ. Gerent de Mobles Carré

"Comprar el mobiliari és fer una inversió per a la casa" ÀNGELS CASTUERA - Sant Cugat -

-Una bona part dels mobles que veneu en aquesta botiga els fabriqueu vosaltres mateixos. -"Sí, però no són els únics. El primer taller era a Rubí, després vam venir aquí, al carrer Francesc de Moragas. A la planta baixa hi havia el taller, que tenia gairebé mil metres quadrats. Aleshores eren unes dimensions considerables. A dalt hi havia la botiga. L'any 1975 vam inaugurar la fàbrica de Torelló, que és un altre món. Són 12.000 metres quadrats de fàbrica i hi ha més de cent persones treballant. Ara, la botiga està separada i no només venem mobles fabricats per nosaltres, sinó també d'altres primeres marques." -De la mateixa manera que els mobles que fabriqueu es venen en altres botigues. -"Exacte, van arreu del món. Aquest mateix cap de setmana anem a una fira de mobles a Luxemburg. Actualment estem exportant, i els nostres mobles es distribueixen arreu de l'Estat espanyol." - E l procés de fabricació ha canviat gaire, en aquests anys? -"No és que hagi canviat molt, és que no té res a veure amb el que es feia al principi. Actualment, la fàbrica està completament mecanitzada. Es una producció en una línia contínua; la matèria primera entra per un costat, unes màquines li donen forma, i després passa a la secció de vernís, a la de muntatge

Una empresa que va començar a fabricar mobles a Rubí

Lourdes Carré, gerent de Fempresa de mobles, a la botiga on s'exposen. Foto: XAVIER LARROSA.

i al magatzem." -EI material que es fa servir per fer mobles és conglomerat de fusta. Com es donen els tocs de qualitat? -"Avui en dia, mobles de fusta massissa es pot dir que no n'hi ha, i els que es fabriquen es fan artesanalment. El moble modern no pot ser tot de fusta massissa, s'ha de tenir en compte que el planeta s'està deforestant. El que dóna un segell de qualitat al moble és que tingui algunes parts, que acostumen a ser les més febles, de fusta massissa. Jo entenc que hi ha mobles d'estil clàssic, francès,

LLOGO PIS CÈNTRIC A RUBÍ 1 2 0 m2 5 9 . 0 0 0 pts.+ DESPESES ESCALA TL 453 16 35

castellà o català, que són massissos, però són peces individuals, que no han de casar amb res. Són peces d'ebenisteria." -Com ha canviat el gust de la gent? -"Actualment hi ha una oferta molt àmplia, ara trobem de tot. Quan jo acompanyava el meu pare a les fires fa molts anys, quedàvem bocabadats amb qualsevol cosa, no només amb els mobles. El moble clàssic presenta un problema, i és que no resulta assequible. El que la majoria de la gent busca és que el moble tingui una funcionalitat, un bon preu i que tin-

CREACIÓ I DISSENY

APA?

OCTAVIO SARDA

gui un disseny acurat i ben fet." -Un bon moble és necessàriament car? -"Un moble és una cosa que ha de durar molt, és una inversió, des del meu punt de vista. Per aquest motiu, la gent no compra d'una manera lleugera. Hi ha molta gent que és exigent, però en el fons no sap gaire el que està comprant. Actualment, per exemple, és moda la melamina, que no és altra cosa que paper, i dura molt menys. Per això els mobles són molt més econòmics. És molt important que la gent sigui conscient d'això."

CENTRE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS RELLOTGES D'ACTUALITAT DE LES MILLORS MARQUES

TALLEDARICOMÀ Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue,

JOIERS- TALLERS PROPIS

flauta travessera, violoncel, guitarra, etc.

MEGA BREITLING

KRONOS

JlamiLton

Santiago Rusinol, 40

L'any 1949, Carré Mobles va obrir una petita botiga a Cal Gerré. a la plaça del Monestir, on ara hi ha un restaurant. Amb els anys, el propietari va decidir instal·lar una botiga i després un taller a Rubí, al carrer de la Justícia. L'any 1965, el taller i la botiga es van traslladar al carrer de Francesc Moragas, a Sant Cugat. Van ser els primers. Deu anys més tard, al 1975, el taller es va transformar en una gran fàbrica a Torelló. Des de les primeres passes de l'empresa, cinquanta anys d'història contemplen l'evolució de Sant Cugat. L'any 1999, Carré Mobles farà mig segle. A la botiga, a l'escala que comunica amb la planta subterrània, hi ha una petita mostra dels instruments que es van utilitzar al principi. Un cartell indica: "Quan aquestes eines es feien servir, Carré ja fabricava mobles." /À.C.

m u

Tel. 674 58 54

A

VENDA D'INSTRUMENTS MUSICALS

° S;í..'5 c , c , i I

ífJUNCHANS

Saní Cugat

C/ Balmes, 11 - Tel. 674 58 62 - Sant Cugat

glM'?-

Auttmmtzsctt

&

SISTEMES I EQUIPS D'ALTA SEGURETAT

n

s

S a l a ,

S O

T

e

CONTROLS VIA RADIO PORTES A U T O M À T I Q U E S

5

8

9

1 7

9

9

S a n t

C

u

g


El^4CAIVraNS

Classificats Divendres, 19 d'abril de 1996

pda. 1-5 675 13 89

TORREBLANCA Av. T o r r e b l a n c a . 2 - 8 - local g a r a t g e 589.'4 SI

guia pràc tica

• MENJARS PREPARATS TASTA'M

ALUMINI I VIDRE

• ARMAN'S P l a ç a Augusta, 2

•SQUASH SANT CUGAT C / S a n t Jordi, 3 3 - 3 5

589 70 1 0 . 5 8 9 8 9 8 9

6 7 4 98 62

•PAPIOL -VENDA 1 NETEJA C/Cànovas del C a s t r o , 4

EXPOSICIÓ I VENDA:

8748500

VALLDOREIX, 53 TALLER: ORIENT, 68 • DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS. S . L Urgències 24 h C/ Sabadell. 23. Sant Cugat

Tel. urgències 906 89 81 36

5896183-

• TALLER GERONI MORAGAS

T E . 675 29 02

Av. VUadetprat 7 9 fi74.SH 4 *

FAX675 2 8 6 1

• HÍPICA SEVERINO Pg. Calaòo, 12 674 11 4Í1

-

• GIMNÀS SANT CUGAT Cl A n s e l m C l a v è , 2 0 Baixos 6750351

• FINQUES BACHS O Hospital, 4 1

• LA FAUNA. R a m b l a d e l Celler, 35-37.

C/Francesc Moragas, 8 - 2n

•FINQUES GIRONELLA RsiaddIHoGpkl 10

• CAL CRISPIN CJ Santiago Rusinol, 2 3

• F I N Q U E S SAKA a Valldoreix, 60

6740308-

• CUINES JAUME DÍAZ RNa. delCeler, 17

suma

6 7 4 14-82-

•ESTELA a Santa Maria, 18

•PAPARATZI PI. Dr. Galtes, 2 KTKtK·a • T O T PUNT Cl Sant Antoni, 1 9

• ESTANC M O N E S T R Plaça Octavià, 3 874 0 1 74 __

• EUROPA C / Alfons S a l a , 2 4 6755260

•FMQUESSANT CUGAT C/Dr. Murillo, 14

• F M O U E S SERIN Plaça Augusta, 4 - baixos K74 1?nt-FMxfi74

R7ÀX7QR

• HNOS. MARTÍN DEL VALLÈS Cl Stravinski, 8 . Pol. C a n Jardí. R u b í 58885.01

• FLORISTERIA SANT JORDI Cl S a n t Jordi, 3 9

• BAR GRANJA CAN DIM C / L a m i n a . 19

• COPISTERIA THER C / Sant Antoni, 2 4 .

• BAR MUSICAL Karaoke La B o h è m i a Av. C a t a l u n y a , 14

5B9 74 42

67524 03

• NOVA ELÈCTRICA SANT CUGAT Rbla. d e l Celler. 9 1 KKXtB

_

• TIEN21 • JORDI MERCADÉ Cl C r e u , 6-8. 2 n 3 a 5 8 9 6 5 61 0 908 49 45 19

• BONAVENTURA ARAN CORBELLA Rbla. Rivatallada 6 - 5 569 49 12

• CEYLAN C/ Castilleps, 9 589 64 55 • GRANJA LA SORT C / d e la Sort, 3 675 28 64 • MERMELADA EXPRÉS C / Valldoreix, 5 6 589 II

C / Valldoreix, 4 4

• MSTALACtONES A. ZAMORA, S J a M o s s è n Ctntor Verdaguer, 1 8 . VaMoreix

•CASTELLVÍ HONDA C/Rosseló, 15

•MANTSERV.SJL Av. Catalunya, 1 8 Kr*ms&

• ROSA M. SEGURA C/ Santa Maria. 8 589 64 75

• F L E C A LA G A R R U A . O b e r t tot l'any R a m b l a d e l Celler, 1 5

• PROGRAM ACCÉS C/Santiago Rusinol, 1 4

• ATEUER BLAU Av T o r r e b l a n c a , 2 589 1931

5898211

•RANGO10 O Pous, 13 -local 1 6Z55Z.S5

•FKJIIO a Sant Jordi, 32

• MARCS VALLÈS C/ Vallès, 2 3 6/5 4943

5S9JJ300_

5897028

•SOLSONA C / Rosselló, 2 5833289

•CABANAS C / Santiago Rusinol, 5 4 674 06 49

•COAP Cl Villa. 2 2

• MATERIALS DE LA C O N S T R U C C I Ó ,

• LA LIONESA C / Valldoreix, 7 9 674 07 71

• GARDEN ROCAMORA C / U a c e r e s . 12

R a m b l a d e l Celler. 9 3 674 7968 .. -

•J. LLAMAS Cl Valldoreix, 14

5 8 9 2 1 15

CUGAT

C'.FSTIÓ, S A .

•CUGART Cl Torrent d e la B o m b a , 14 6 7 4 43 90

ÀGORA

administratiu.

Fefrei t Guàraia slf-

• CICLES CARDONA C/Valldoreix, 41 674 15 09

Assegurances generals i

• L'ACADÈMIA C/ Balmes, 3 9

administració d e finques.

• CELLER CAN CABALLU N o v a ubicació: Cl Plana Hospital, 3 - 5

• VINS N 0 6 . S A . Baixada Sant Sever, 4

• MÚSICA. C l a s s e s d e guitarra (elèctrica i clàssica), piano i teclats electrònics. H a r m o nia i composició.

589

6752181

674 01 69

[ / Santiago Russinyol, 32. Tel. 6 7 5 17 02

474 óó 4 9

Fnx: 589 V 74

• DOMÈNEC AVALA C/ Carme. 31 67* 71 42 • J.G. ASSOCIATS PI. B a r c e l o n a , 9 - baixos 675 30 12

• AUTOESCOLA CASAS C / Martorell, 4 7 674 14 91

6254438

1963

• INSTAL·LACIONS TETE Ptge. T o r r e b l a n c a , 9 5890075 • J.P. P A R R A C / Enric G r a n a d o s , 15-local 7 58906 42

• MÚSICA I DANSA FUSIÓ C Cànovas del Castillo, 2 0 5892819

• WAY-IN C/ Girona 1 6 C / Rius i T a u l e t 2 , pral. S a n t C u g a t

6 7 4 0 1 SO

589 47 53

•NOVAULA C / Valldoreix 2 2 Sant Cugat

• PATUFET O Sant Jordi, 2 2

674

i Moquetes

4 7 0 4 -

• ANNAFUSET JOIES Cl Santiago Rusinol, 45 5 8 9 5 0 7 2 7 5 8 9 5 0 12

•JOIERIA AUGUET C / Santiago Rusinol, 4 0 6746854

• ANTONI CAMPOS C/Francesc Moragas, 21 &7LÜBJ2

•J. I Mercat de Torreblanca, parada 1-42 mi

K*

.«a

.

•TUBAU C/Latorre, 14

5390991

6 7 4 12 as

• LUCAS AUTOMOTIVE C t r a . C e r d a n y o l a , s/n

Mercat Torreblanca, p d e s . 1.6-1.7

• SPRINT IDIOMES Cl F r a n c e s c Moragas, 8 5892264.

67531165

• JOIERIA SPADA Cl Balmes. 39 - 1rdta. 5 8 9 5 5 49

674 4 5 71

•GERD Plaça Pere San, 9 674 00 60

• HIDROFLOR Av. J o a n Borràs, 5 4 Valldoreix 674 7 5 9 8

• MOTO RALLY PEUGEOT Ctra. Cerdanyola, 67-71 735 9 3 0 0 • PÀROUING

• POLLERIA SANT CUGAT Mercat Torreblanca,

C / C a m í Crist Treballador, s/n 674 1 4 5 3

FOAP Cl Rius i Taulet, 27

• HÍPICA C A N CALDES M a s i a C a n Caldes, s/n 589 00 4 5 .

•SERRALLERIA T E RRA I COMAS C.B. C/Mozart9. Barcelona 21819a6__

•REPARACIONS DE CALÇAT i còpies de d a u s C/Sol, 16 _ . .

• REPARACIONS DE CALÇAT i còpies de claus C/Sol, Mercat de Torreblanca 674 00 14 _ • SABATERIA BOLONIA a Sant Jordi, 2 4 589,2954

•TATERS Cl Sant Antoni, 6 2

674 05 03

K76 6K06

• SUMINISTROS VALLDOREIX C / M o s s è n Jacint Verdaguer, 1 0 7 ..

5894495

• AUX-VYD C/Alfons Sala, 5 0

_

«"'«

• CARRÉ MOBLES Cl F r a n c e s c Moragas, 3 3 674 09 95-

674

1550

• CASAJUANA. Galeries Sant Jordi. C / Santiago Rusinol, 3 7 - C / Major, 6 5892232

•FORMAS PERRUQUERIA O Elies R o g e n t 1 8 A (a tocar mercat Torreblanca) 6754006^._. . • PERRUQUERIA A. SALINAS Cl Sant Jordi, 2 5 6 7 4 8 9 15

• ADMINISTRACIÓ NÚM. 1 Cl Valldoreix, 6 7 A 589 4 7 4 2 • ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Cl Major. 3 3 (Junt Monestir)

• EGA MOBLES Cl C à n o v a s del C a s tillo, 2 - local 2 5 8 9 0 0 14

• MAJIK Cl Sant Jordi, 2 9 - Rbla. C a n M o r a

• RESIDÈNCIA SANT SALVADOR 3a Edat C / Sant Salvador, 4 7 - torre 674.4223..

•TABOADA. PERRUQUERIA MASCULINA Rbla. C a n M o r a , 1 0 5895785

•PERRUQUERIA CARNÉIBOSCH

5690266

C/Francesc Moragas, 2 9

• INDUBRUC Av. R a g u l l , 9 - 1 9

•PERRUQUERIA DURDAN C/ Santiago Rusifiol, 2 -entl. 2

• TALLER ELECTROSOL a Sol, 19 674 3 6 8 8 • TALLER M E C À M C P. C A N A L S C / Sant Llorenç, 2 7

•TALLERS TORNER Cl Plana d e l'Hospital, 3 5 6746950 •TALLERESMENA Passeig Torreblanca, 1 3 674 53 01

5898088

• ARWEN BOUTIOUE

589-48-51

• PIS ÀTIC. C / Alfons S a l a , 4 h a b . , 1 b a n y , 1 lavab o a m b dutxa, 4 0 m 2 d e terrassa, 1 plaça d e pàrquing. 22.000.000 674 7776 (Inmarba, SA.) • PROP MONESTIR. 2 hab., m e n j a d o r s a ló, cuina, b a n y , d u e s terrasses. Possibilitat d e pàrquing. 11.000.000 674-7254

(Fincas

Sant

Cugat)

• Z O N A CENTRE. Àtic d e 4 h a b . , m e n jador saló, cuina, b a n y , lavabo, terrassa de 3 0 m 2 . 23.000.000 674 7? 14

(Fincas

_

Gironella)

• ÀTIC Z. ALTA, 1 5 0 m 2 + 18 m 2 terrassa, 4 h a b . , 2 b a n y s , calefac., llar d e foc, 1 pi. pàrquing, mott b o n estat. 29.000.000 674 6 7 1 5 (Finques Saka)

• CASA A LA FLORESTA. 9 0 m 2 , 4 hab. + 1 h a b . s e p a r a d a , jardí particular 2 0 0 m 2 , 17.000.000 674 67 15

(Finques

Saka)

• C A S A ADOSSADA 2 4 0 m 2 , a prop e s t a ció, 2 pàrquing, tot e n perfecte estat. 43.000.000 875 4 8 2 4

.

(Finques

Roca)

.

.

.

• SANT CUGAT. C a s a 3 hab., 1 6 . 0 0 0 . 0 0 0 ptas., t o talmente r e f o r m a d a , f m a n d a b l e , sin entrad a . lAprovéchala! Trato directe 58987-01

ÀTICS NOUS • ÀTIC DUPLEXNOU. Z o n a O Solsona. S u p e r i . oonst. 1 5 8 , 5 0 m2, 3 hab., 2 banys, saló 3 0 m 2 , preinstal.lació aire condicion a t p a r q u e t armaris d e p a r e t terrassa, etc. Piscina c o m u nitària. 3 1 . 0 0 0 . 0 0 0 fí7d OH Q7 (Fincas Sant Cugat) • ÀTtCDÚPLEX NOU. Z o n a Parc C e n t r a l . S u p e r i , oonst. 2 1 5 m 2 , 3 h a b . , estudi 1 0 0 m 2 , 2 banys, s a ló a m p ü , luxe. Preinst a l . l a d ó a b e condicionat, parquet, P V C , armaris d e paret, t e rrassa. Sol. Piscines comunitàries. 31.000.000 (Fincas Sant

• LÍNEA DIRECTA C/ Enrique Granados, 15 - kxal 8

• C A S A E N V E N D A z. C a n Cortés, 1 0 0 m 2 + pàrquing, molt bon estat, terreny 5 0 0 m2. 10.000.000 6748715 (Finques Saka)

Gironella)

fl74U8-9?

74

• PERRUQUERIA PRESENZA a Martorel, 20

• ÀTIC OÚPLEX. Zona Mercat Nou. 1 2 0 m 2 + 2 0 m 2 terrassa, 4 h a b . , saló menjador a m b x e m e neia, cuina "Office», 1 b a n y , 1 lavabo, c a lefacció, m a r b r e , parquet, P V C i climalit, pàrquing i traster o p cional preciós. 22.000.000 675 3 3 5 5 - 589 26 43 (KSA Gestió Immobiliària).

(Fmcas

•TEIXIDÓ ÒPTICA Cl Sant Jordi, 3 0

5690023

• CLUB NATACIÓ SANT CUGAT

Cl Francesc Moragas, 6

67.18362.

5692000

Mercat Torreblanca, pda. 104 589 14 IB _ _

Francesc Moragas, 4 (Quatre Cantons) Tel 6 7 4 3 8 92

8749940

674 1 2 8 9

• F1LACAR Ctra. Cerdanyola, 8

•PROMUSA Av. Torreblanca, 2 - 8 5891732

I Coordinats

• J O I E R I A MIREIA S C / Valldoreix, 3 3

• SANBER-5 C / Anselm Clavé, 2 0

• SUPER-NATURAL aAnBarnaBvé,1.0bert

•MARCOVE a Sant Esteve, 2 9 674 0 5 0 7

i Cortines

6 7 4 14 9 0

674 8 2 ! 5 o 8 7 4 0 6 8 3

674 0 3 8 1

•SAGARRA C / Endavallada. 2 2

• FUSTERIA EBENISTERIA LS Cl C a m í d e la C r e u , 14 - baixos 1 a

-

• REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA

67490S7-

• FUSTERIA EBENISTERIA. F e i n e s per e n c à r r e c 699 6 7 4 8 - 6 7 4 7 0 8 8

ÀTICS

•CONSTRUALPA O Santa Maria, 9-1r1a

• D 4 CONSTRUCCIONS C / Valldoreix, 1 0 6746598

i Papers pintats

i Parquets

8 7 4 15 3 2

Tel 589 00 01 Fa» 674 2186 08190 Sani Cugal del Valies ldavan|TV2l

• ORNALLAR a Martorell, 59 cant. C/ Alfons Sala 675 44 96

•CUCARRÓ Cl Santiago Rusinol, 3 0 fiZ4_55ai

5890151

• EURASIA TOYS P l a ç a Coll, 9

• JOGUINES MARGA C / Santa Maria, 4 4

ew cou

Servei d'assessorament

•LABRASERIA PI. P e r e S a n , 6

6745335-6745104-

•CONSTRUCaONES Reformes - Torres Noves 674 83 08

i Pintures

• ZOOM. Centre d e la Imatge C S a n t a M a r i a , 14 675 56 74

• USSIA TOURS Cl P l a n a d e l'Hospital, 1 0

•CANSALADERIA JULIANA C/Francesc Moragas, 2 6 6740881 _ _

i Tapisseria •DIDÓ C/Vinyoles, 10-12

674 03 93

SANT

•MAILING VALLÈS, S.L. C / S a n t Domènec, 10-baixos 58923_7t_ -

•PERYBEN a Valldoreix. 4 5 - 4 7

674J16 9 4

6 7 5 42 03

•VIATJES EUROCLOT Mercat Torreblanca txainx

8753304

• F O T O V Í D E O F.R. • D.G. D ' A S S E G U RANCES R a m b l a del Celler, 9 5 .

-

• À T t C D Ú P L E X de luxe. Zona C/ ÀJvarez, 190 m2, consta de 4 hab., hab. planxa, saló menjador amb xemeneia, 40 m2. Estudi en dúplex de 60 m2, terrassa. Barbacoa, tres places de pàrquing. Jardí i piscina comunitaris. 49.000.000

• L A FESTA Cl Santiago Rusinol, 8

•TALLEDARICOMA Cl B a l m e s . 11 67458.62

85

58944-22.- S 7 Í 5 1 5 1

<pQfW0ff

•THECARTOON CENTER a Martorel, 1 - cant Cl S a n t a Maria

• VALLÈSTECNOLÒGIC Plaça Unió, 3

674 7 8 8 1

• FLECA MARÍ P l a ç a Borràs, 1 . Mira-sol

• ASSOCIACIÓ RADIO TAXI

589-2638

6748918

674 0 6 5 7

• VILAR ELECTROLLAR, S.A. C/ Santa Maria, 20 5 8 9 0 2 71

a Anselm Clavé, 16-18

•VORAVUC Sant Antoni, 25-27 «n»»«

.

674 7 ) 6 4

•TOBELLA O Santiago Rusifiol, 4 9

•TINTORERIA SANT CUGAT C/AHonsSata.2 674 41 67 -

• APPLE CENTER P l a ç a Unió, 3

6 7 4 10 5 3

• COPY-GRAFIC C/ Can Matas. 8 fi/5 36 53

624S84Z

• A LA VORA PLAÇA MONESTIR. Àtic d e 2 h a b . , m e n j a d o r saló, cuina, b a n y nou i terrassa. 11.000.000 674 7 2 3 4 (Fincas Gironella)

6740897

• MÀRMOLES SANT CUGAT Cl C a n Fatjó dels Aurons - C / C a m p o a mor, 12 - N a u 3 67551-08

6 7 4 13 8 1 - 6 7 5 1 8 2 0

• F O A P SJX. B A N Y S Cl Rius i T a u l e t , 2 7

675PP9R

11 81 .

•ÒRGAN Plaça Octavià, 7 • FLORS RIERA Ptge. S a n t Antoni, 1 3

•TINTORERIA SANT CUGAT Rambla Ribatallada. 34

S74O0S7

C / Sant R a m o n , 4 • ANTENEX C / Àngel G u i m e r à , 2

ÀTICS OCASIÓ •FERRON Jardins i Piscines Cl Rius i T a u l e t 2 0

-

« 7 4 M 77

6 7 4 13 05

•TINTORERIA SANT CUGAT O Santiago Rusinol, 35

6748239-908996381

•PNEUMÀTICS

•UESC C/ Cànovas del Castillo, 9 6 7 5 2 3 90

87408SZ

•RENAULT-ACERSA Ctra C e r d a n y o l a , 5 5

• COPERSE C / Sant Esteve, 11

dues places de pàrquing, pis amb excel·lents acabats, tot exterior, sol tot el dia. Zona comunitària. 46.000.000 674 7254

674 1 1 8 3

•CAMPMANY Cl Valldoreix, 1 6 Cl Martorell, 1 5

Sant C u p l i W Vallès • C L DENTAL BANARES

•TMTORERIASANT CUGAT C / Sant Antoni, 1 674 1182

-

• BLUE MOON C / M a j o r , 1 6 . Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h 675 02 67 ._ _

674 6 2 0 2

5 8 9 2 9 2 9 / 5 8 9 3 5 35 • SUPERMERCAT VILARÓ 5B93SB2

C / Elies R o g e n t , 5 2

• HÍPICA SANT CUGAT Av. Corts Cüfafcf us-Ffica La Balena

• ESPORTS TERRANEU C / S a n t Antoni. 15

Cugat)

• Z O N A PARC CENTRAL Nou, 4 hab., amb armaris de paret cuina •office», ampü menjador saló, 2 banys, lavabo, terrassa,

• L O C A L 170 m 2 , C / C a m í C o l o m e r , 2 port e s a l carrer, e n v e n d a o lloguer. 25.000.000 o 1 6 0 . 0 0 0 ptes ./mes 8254024 (Finques Roca) • E S V E N LOCAL de

500 m2. S2D_12-55^

•EMPRESA NECESSITA LLOGAR MAGATZEM, de 2 0 0 a 5 0 0 m 2 . Z o n a entrades a Sant C u g a t fàcil a c c é s , c à r r e g a i «MMM (Srta. Maribe))

• ZONA TORREBLANCA. Places d e garatge des d e 1.700.000. 8Z4-ZZ7B

(Inmarba, SA.)

• PARC C E N T R A L


Classificats

ELSíCANTONS Divendres, 19 d'abril de 1996 Pisos de 120 m 2 , 4 hab., piscina comunitària i places de pàrquing. Preu a convenir. 67U8S7

(Fincas Sant Cugat) • PIS 80 m2, nou a estrenar, 3 hab., 2 banys, tot exterior, pàrquing opcional. 14.500.000 fi7S i* ?4

.

(Finques Roca) • P I S DE NOVA CONSTRUCCIÓ. 60 m2, acabats de 1a qualitat, 2 dormitoris. 13.500.000 6741204-674

1161

(Serin) • PIS PER ESTRENAR de 3 hab., cuina equipada, menjador saló, bany, lavabo, jardí particular de 150 m2. Pàrquing i traster. Tot exterior. Acabats de qualitat. 29.000.000 6ZL7254

(Fincas

Gironella)

• PIS RESIDENCIAL planta baixa 100 m2 + 80m2jardi, 3 dorm., 2 banys, 2 pàrquings i traster. Nou a estrenar. 26.800.000. 6154024

(Finques Roca) • PISOS NOUS PER ESTRENAR. En diverses zones de Sant Cugat. Pisos de 2 a 5 hab., 2 banys complets, menjador saló, cuina «office», terrassa, calefacció... 674 7254

(Fincas Gironella) • SANT CUGAT pis de 3 hab., banys, cuina, saló menjador, balcó, ascensor, exterior i assolellat. 12.700.000 SBOMSS-5809654

(Foto Piso Cerdanyola) • S A N T C U G A T pis maco de 90 m2 i 3 hab., 2 banys com-

plets, saló menjador, cuina «office», 2 balcons, ascensor, calefacció, lot exterior, pàrquing opcional, assolellat. 14.800.000 %5Baa6£9

• 5609854

.

(Foto Rso Cerdanyola) • SANT CUGAT preciós pis al d Alfons Sala, amb 3 hab., 110 m2, bany complet reformat, lavabo, saló menjador de 35 m2, cuina equipada, terrassa de 25 m2, ascensor, calefacció, exterior, finestres d'alumini i portes d'ember.19.000.000 560 66 69-560 B3 54

(Foto Piso Cerdanyola) • SANT CUGAT preciós pis de 120 m*i 4 hab. A l'av. Alfons Sala, 2 banys, saló menjador, cuina equipada, ascensor, calefacció, pàrquing,

assolellat, finestres d'alumini. 26.500.000

• A PROP OE P. DE LACREU. Pis de 150 m 2 , com(Foto Piso Cerdanyola) post de 4 hab. dobles, cuina «office», • S A N T CUGAT P. d o s banys i un lavaCanovas, pis de 4 bo, saló menjador de hab. (3 dobles), 120 45 m'. Jardí de 120 m 2 , 2 banys, cuina nV. 37.000.000 «office», balcó, en62*0637tresolats, ascensor, (Fincas Sant Cugat) calefacció, exterior, pàrquing, assolellat. • C/ DOCTOR MURI21.500.000 LLO 130 m2, 4 hab., 2 banys, saló menja(Foto Piso Cerdanyola) dor, 35 rrr\ cuina «office», 2 places de pàrquing. Zona comunitària amb jardí i piscina. Exterior. • APROP 28.500.000 C/ Cànovas del Cas6745704-875 4302 tillo. Té 160 m 2 , cons- (Imdesa) ta de 4 hab., saló menjador de 45 n f , • C/ RIUS I TAULET cuina «office», 2 160 m', 4 hab., 2 banys complets, tebanys, saló-menjarrassa. Pàrquing. dor, cuina «office», 32.000.000 terrassa, plaça de 674mjZ pàrquing. 27.500.000 (Fincas Sant Cugat) fí7i57m. (Imdesa)

• C/SANTIAGO RUSINOL 110m'. 4 hab., 1 bany, 1 lavabo, saló-menjador, cuina «office» nova, terrassa, plaça de pàrquing. 24.150.000

• PIS DE 120 m \ 4 dormitoris, 2 banys, molt bona vista, pàrquing. 22.000.000

edif. nou, 85 m2, 3 hab., bany i lavabo. Calefacció. Elec. Entrada 3.000.000. Resta hipoteca

ces de pàrquing opcionals. 10.500.000

tt7d \?m .fí7i 11/11

5BSJÚJ7 • 568 54 99

(Serin)

(Finques

67i570i-fí7<;i.1np

• PISOS OCASIÓ. Zona Monestir, 75 m ! , menjador 20 m*. cuina, 3 hab., 1 bany, safareig, terrassa 4 m ! , ascensor, sol, tardes, vistes a Montserrat. perfecte estat. 11.600.000

• RUBÍ. Av. L'Estatut, 75 n f , 3 hab.. molt de sol. 7.250.000

• PIS Z. ESTACIÓ, 80 m2, 3 hab., 1 bany, tot exterior. 11 500.000.

((mdesa.) • C/ VILLA. Oportunitat. Apartament estudi estil americà, bany complet i terrassa. 6.500.000 674 08 97 (Fincas Sanf Cugat) • OPORTUNITAT. Tracte directe. Pis 4 hab., assolellat, en casa amb jardí. SB9 74 10

• PIS 110 m', 4 h a b , 2 banys, parquet, armaris. pàrquing, alt, exterior, cèntric, finca nova: 3 anys. 25.000.000

675 3355.-58826 43

(KSA Gestió Inmobiliaria) • PLANTA BAIXA amb jardí a zona residencial, 4 dormitoris, 2 banys, cuina, totalment renovat, piscina, pàrquing. 38.000.000 674 12 04 -£74ALB]

(Serin)

675 4324

(Finques Roca)

• RUBÍ. Av. L'Estatut.

Vallhonrat)

699 65 4S

entrada. A 14 min. de Barcelona. 569BAM

(Incusa)

674 67 15

(Finques Saka)

• SANT CUGAT. Piso, part. a part, cerca estación. jOportunidad! Diversas posibilidades de financiación, muy interesantes. Uamar al 569 74 10

699 65 48

(Incusa)

• PIS 2 . CORREUS, 87 ma, 3 hab., 1 bany, calefac, exterior, 2 pi. pàrquing. 18.000.000. 674 67 15 (Finques Saka)

• RUBÍ. C/ Casp. Per estrenar. Dúplex de 118 i 135 nf. De 4 a 5hab.,2i3banys, 2 terrasses. Calefacció, gas, pocs veïns. Acabats de qualitat. Pàrquing opcional. RFA. Nous 14.200.000

• PIS Z. CORREUS, 90 m', 3 hab., 1 bany, calefac, pk opcional. 14.500.000

568 40 17 - 5865439 _

674 67 !5

(Finques

(Finques Saka)

Vallhonrat)

• RUBÍ. Cl Duran i Bas, 90 m ! , 4 hab., cambra bany completa, sol de matins, menjador 24 m ! , pla-

• jOCASIÓN! Direct e propietario. 6.000.000 ptas. Piso 3 hab. Financiación: 45.000 ptas./mes, sin

• SANT CUGAT. Sin gtos. de contrato, piso 4 hab., balcón, exterior y soleado. jOportunidad! Llamar al 589 74 10

• S A N T C U G A T . Por 90.000 ptas. Piso 3 hab., trato directo. jOcasión! 58967 01

• A 14 MIN. DE BARCELONA. j Excepcional! Estudio directo propietario, 29.000 ptas/mes, pàrking incluido. 5898460

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR Cursos WAY-IN

Cinema de franc

Amb la targeta del Club podeu assistir durant aquest mes a classes d'anglès, francès, alemany a l'acadèmia WAY-IN, al carrer Girona 16. Totalment de franc. Per obtenir els vals, cal trucar al telèfon del subscriptor: 589 62 82

Amb la targeta del Club podeu trucar per demanar una de les entrades de que disposem per a les sessions golfes que es fan a la Sala 3 dels Cines Sant Cugat Aquesta setmana podeu demanar les entrades per anar a veure la pel·lícula «Citizen X», que es projecta en versió original el dissabte 13 d'abril a 2/4 d'l de la nit. Demana la targeta

Posa't apunt Amb la targeta del Club podeu assistir durant aquest mes a classes d'aeròbic. Taekwondo Squash, Hidromassatge Sauna i Piscina. Al Squash Sant Cugat (c/ Sant Jordi, 33-35), totalment de franc. L'horari per als subscriptors és els migdies de dilluns a divendres de 2/4 de 4 a 2/4 de 5, les tardes de dilluns a dijous de 17 a 22 h i els dissabtes al matí de 10 a 12 h. Per obtenir els vals cal trucar al telèfon del subscriptor.

589 62 82

Aquesta campanya començarà el 15 d'abril i és restringida a tots els subscriptors que tinguin la targeta. Cal portar-la a la benzinera Griful de la Ctra. de Cerdanyola, la targeta és gratuïta, la podeu demanar al 589 62 82 i, una vegada codificada, ja la podeu utilitzar. Presentant la targeta tindreu un important descompte sobre el litre de benzina, descompte que inicialment serà de 4 ptes. Amb la targeta d'El Club tindràs molts avantatges, informa-te'n al 589 62 82.

Hípica Severino Sortides a cavall cada diumenge on podrà gaudir del paisatge de Sant Cugat a cavall. Demani el seu val gratuït al telèfon del subscriptor

Informació matins: 9 a 10 h. (Srta. Anna)


n^cAJvravs L'adéu d'Ekatarina Atanamaova La jugadora búlgara del CV Sant Cugat Ekaterina Atanassova deixa el club santcugatenc a causa dels problemes econòmics de la junta. Tant l'entrenador com la directiva no descarten cridar-la en pròximes temporades. Plana 29

La PB Sant C u g a t • Paria El grup de seguidors blaugrana de Sant Cugat que es van afegir a la resta de l'afició per animar cl Barca a la final europea que es va disputar a París, van passar hores de desconcert i d'impotència davant l'afició nrc^n. Plmiii Jti

26

Divendres, 19 d'abril de 1996

Handbol

El Sant Cugat veu esvair-se el somni de l'ascens de categoria Ris jugadors de Joan Sancho van caure en la semifinal davant el Maristes d'Alacant L'equip d'handbol de la UE Sant Cugat no va poder fer realitat el somni de l'ascens després de cinc dies de partits que, si més no, van demostrar la superioritat tècnica del Sant Cugat i van confirmar la feina que l'equip ha fet en CM. - Sant Cugat Kl factor pista va demostrar no ser decisiu a l'hora de determinar la classificació dels aspirants a l'ascens a la prunera divisió estatal. Amb tot. cl pavelló municipal de Sant < iugat \a vibrar el cap de setmana passat com no ho fe i LI des de fa anys. Kls jugadors de l'equip d'handbol de la l K Sant (lligat van poder g;iudir d'un públic incondicional i emocionat davant d'un gran e s p e c t a c l e . Sis d e l s millors equips de l;i la divisió regional \ a n disputar amb sang. suor i llàgrimes els partits que havien de fer realitat el somni de tota la temporada. Al Sant Cugat no li \ LI costar gaire posar-se el púlhic LI la butxaca. Kn el primer pLirtit de la fase, els santcugatencs van fer un joc ràpid i efectiu -habitual en ells- i van repetir el bon paper en el partit anterior a la semifinal. Per això, la semifinal que enfrontava el Sant Cugat - c o m a campió del seu g r u p - i el Maristes d'Alacant -com a segon classificat del grup 2 - va ser vibrant. Kl públic que havia vist els jugadors de Joan Sancho en els partits anteriors no en va dubtar. Però el cansament dels jugadors clau i, sobretot, l'estratègia intel·ligent q u e va plantejar l'entrenador alacantí, Javier Cabanas -exju-

N

set mesos de lliga. De fet, en tot el campionat a la l a catalana, el conjunt santcugatenc només va perdre dos partits, exactament el mateix nombre que a la fase de sector. Els santcugatencs van caure a la semifinal davant el Maris-

El Sant Cugat va ser capaç de vèncer el Cadagua Gàldar abans de la semifinal davant els Maristes d'Alacant. Foto: XAVIER LARROSA.

gador blaugrana i internacional en diverses ocasions-, van ser decisius. Kl Maristes va saber contagiar l'equip local d'un ritme lent i cansat que va trencar la concentració habitual del joc vermell-i-negre. Kls jugadors santcugatencs van jugar a remolc del rival i van caure d e rrotats en el partit més important de la fase de sector. Amb la derrota a la semifinal, el Sant Cugat veia com s'esvaïa qual-

sevol possibilitat d'aconseguir l'ascens i es veia obligat a lluitar diumenge pel tercer i quart lloc. Kl vestidor santeugatenc després del partit de dissabte ja feia preveure una derrota en el partit següent davant el Maravillas de Madrid. L'entrenador vermell-i-negre assegurava que no li quedava més remei q u e fer una feina psicològica que no li agradava fer. De fet, al Sant Cugat no li ha importat la classifi-

U

EL M I L L O R Q U E ET POT P A S S DE PESCOBREIX-L 0 EM EL TEU CONCESSIONARI. .. TE L EMPORTARÀS VOLANT. MOU DISSENT: • Diferent, atrevit, potent. MOU EQUIPAMENT: -Doble Coixf de seguretat. -ABS. -Paddings d absorció laterals. -Antiengegada codi ficada. -Aire condicionat... MOVA SEMERACIÓ PE MOTORS: SASOLIMA (1.1, 1.4, 1.6) i DIESEL (1.5)

CERDANYOLA C/Sant Ramon

tes. Amb la derrota, els jugadors de Sancho perdien l'oportunitat de pujar. Diumenge, perdien davant el Maravillas. "El consol que queda és saber que el resultat de la fase no reflecteix la feina que s'ha fet", diu Joan Sancho.

cació final i prova d'això és el fet que els locals perdessin l'últim partit. Segons Joan Sancho, "tant és ser tercers com quarts, quan ja no hi ha opcions de lluitar per l'ascens". Després d'aquesta fase de sector, tant la directiva com els jugadors ja han començat a pensar en el futur i ningú no descarta la possibilitat d'intentar-ho novament la temporada q u e ve. A b a n s , p e r ò , s'haurà de definir l'equip.

El resultat d'un dia va trencar la bona ratxa d'una intensa temporada de feina CM. • L a bona ratxa del Sant C u gat des de principi de t e m p o rada és indiscutible. Kl Sant Cugat va aconseguir eliminar un dels e q u i p s q u e ja s'havia previst com un dels perdedors de la fase de sector, el Rótulos Plasneón (Aragó), amb una victòria clara per 10 gols de diferència. Igual q u e l'equip aragonès, el Calvià t a m b é va caure en la primera tanda de p a r t i t s - C a l v i à 11-Maristes 2 3 - . Ris a l a c a n t i n s , dirigits per un exjugador blaugrana (Javier Cabanas), van aconseguir fer el paper de jugadors v e t e r a n s a m b pocs recursos tècnics, imatge que es va confirmar en el partit q u e els va enfrontar d i v e n d r e s a m b el Maravillas d e Madrid - M a ristes 17-Maravillas 2 7 - . Kl mateix dia l'equip santeugat e n c s ' i m p o s a v a d a v a n t un dels favorits del grup, el Cadagua Gàldar, per 4 gols d e d i f e r è n c i a - S a n t C u g a t 26Gàldar 2 2 - . D e s p r é s dels res u l t a t s d e les tres p r i m e r e s j o r n a d e s , les semifinals e n c r e u a v e n el G à l d a r a m b el Maravillas de Madrid i el Sant Cugat a m b els Maristes d'Alacant. L ' e q u i p canari es va imposar per 23 gols a 20 i va e l i m i n a r d e la final l ' e q u i p madrileny, i els Maristes d'Alacant van e l i m i n a r el S a n t C u g a t , a m b la qual cosa la final estava cantada. Els canaris s'ho van passar tan b é com van poder i van aconseguir el títol i l'ascens q u e b u s q u e n des d e fa d u e s t e m p o r a d e s i q u e ha estat benvingut.

X06 d

impactes Pit

A HtS M F O t H A C I Ó ,

TtUCA

A*

M0TO8BAUY Ctra. Cerdanyola, 69, Tel. 6741$ 03

PEUGEOT


Esports 27

ELS4CANIÜP6 Divendres, 12 d'abril de 1996

Handbol

Cadagua Gàldar es proclama campió i es confirma com un dels favorits A més dels canaris, els Maristes d'Alacant, botxins del Sant Cugat, també podrien aconseguir plaça L'equip del Cadagua Gàldar va confirmar les previsions i es va alçar amb la primera posició a la fase de sector, després de vèncer clarament els Maristes d'Alacant per 23 gols a 19. Els canaris, tot i que havien estat derrotats diC.M./R.M. - Sant Cugat La temporada passada el Cadagua Gàldar va viure una situació de decepció similar a la dels santcugatencs aquest any, perquè va perdre la semifinal de la fase de sector. Kls canaris van arribar a Sant Cugat amb la intenció que no es repetís la història. Dijous van tenir un bon començament, en vèncer clarament el seu primer rival, el Kótulos Plasneón d'Aragó, però l'endemà es van trobar al davant els jugadors del Sant Cugat. Kls homes de Joan Sancho van saber guanyar els canaris amb un partit en el qual als santcugatencs els va sortir tot bé. Aquesta derrota situava el Cadagua segon classificat, i per tant els va tocar enfrontarse en semifinals a m b el campió de l'altre grup, que va ser el Maravillas de Madrid. Els jugadors canaris van vèncer sense dificultat els madrilenys, i van aconseguir així el passi a la final, que els havia d'enfrontar als botxins del Sant Cugat, els Maristes d'Alacant. Després de veure jugar els alacantins el dia anterior, el Cadagua va saber contrarestar el joc dur dels Maristes, amb jugades lentes i elaborades q u e els rivals no podien aturar. Domingo Velàzquez, entrenador del Cadagua, havia declarat en arribar a Sant Cugat que l'equip local era el favorit. Segons ell, tot i q u e s e n t i m e n t a l m e n t li hauria agradat disputar la semifinal a m b els j u g a d o r s d e Joan Sancho, professionalment preferien els Maristes, perquè, a més de ser un e q u i p inferior, s'adaptava millor al joc del seu conjunt. E l s b e n s v a n s e r llops Javier Cabanas, entrenador d e l'equip dels Maristes, q u e va eliminar els santcugatencs, reconeixia poca estona després d e la semifinal q u e "el S a n t Cugat és un millor e q u i p " . Segons Cabanas, el q u e ha passat és q u e el seu conjunt va "saber jugar, el dia adequat, millor q u e els s a n t c u g a t e n c s " . L'entrenador alacantí, exblaugrana i i n t e r n a c i o n a l , ha d e mostrat una gran astúcia en fer veure, abans de cada partit, que el rival era el favorit i, fins i tot, després d e proclamar-se fina-

vendres pels santcugatencs, van demostrar ser dignes de l'ascens. Domingo Velàzquez, entrenador del Cadagua, va saber contrarestar el joc dur dels alacantins com no ho havien pogut fer el dia anterior els jugadors de Joan Sancho.

Tant el tècnic canari com la resta d'entrenadors han coincidit a considerar injust que el Sant Cugat no hagi aconseguit la plaça, perquè l'equip té prou nivell per jugar a la primera divisió nacional.

La defensa dels alacantins no va poder parar el bon ritme de l'equip de Domingo

Velàzquez. Foto: XAVIER LARROSA

El plaer de la lluita RAI A M O R K N O

Els canaris van guanyar clarament la final.

lista es mostrava reservat sobre les possibilitats q u e tenien els seus jugadors d'aconseguir el títol de forma directa.

ficat en la segona jornada de la fase d e sector, però tot i això es va quedar fins dissabte per veure fins a on podien arribar alguns dels seus excompanys.

El r e t o r n a l'origen Els germans pobres L'exentrenador santeugatenc i actual e n t r e n a d o r del Calvià, Pere Arbona, va reconèixer des del primer dia la superioritat tècnica de l'equip de Joan Sancho í va destacar la bona preparació dels locals sobretot en defensa i contraatac. Pere Arbona no va poder negar la il·lusió q u e li feia tornar a la ciutat on "havia entrenat per primera vegada". Arbona va veure com el seu equip quedava desquali-

Sens d u b t e , els germans pobres del grup van ser els jugadors del Rótulos Plasneón. L'entrenador aragonès va parlar del Sant Cugat i l'equip canari com a favorits després de jugar el primer partit de la fase, partit que el seu conjunt va perdre contra els locals. Els aragonesos van haver d'afrontar molts problemes d e plantilla i van arribar tal com van marxar.

• Algú em comentava fa uns dies que l'esport és un reflex de les injustícies de la vida. Fa curt. L'esport és la representació de tots els aspectes de la vida, però, més concretament, de la lluita de l'home per superar-se sense cap objectiu específic, només per l'ànsia de millorar, de vèncer el pas del temps, d'ajornar la mort. Aquests dies hem vist al pavelló municipal de Sant Cugat l'esforç dels jugadors d'handbol de la U E Sant Cugat per aconseguir l'ascens de categoria. Amb quin propòsit? Per descomptat, no pels diners, perquè ningú a l'equip no viu de l'handbol. Tampoc per prestigi, perquè ja en tenen per dar i regalar. Llavors, quines són les raons que fan que uns homes renunciïn als caps de setmana de diversió? Quins són els motius que els porten a entrenar-se al vespre després de la feina? Per què hi ha un jugador amb una estrebada al braç i un altre amb una fissura al dit i continuen jugant? Això, em podríeu contestar, ho fan perquè s'ho passen bé, perquè és la seva manera de fer amics, de divertir-se. Però, algú em pot dir per què uns homes que han vist com s'enfonsava en 60 minuts tota la feina feta amb

esforç i constància durant set mesos es declaren il·lusionats per tornar-ho a intentar la temporada que ve? O, més senzill encara: algú em pot explicar com és possible q u e , p e r d e n t d e 4 gols menys d'un minut abans del final del partit, uns jugadors segueixin corrent i movent-se igual que el primer segon de joc, quan tota la resta de mortals ja tenim clar que tot està perdut? Els aficionats de la UE Sant Cugat van fer molt soroll dissabte, quan l'equip jugava la semifinal. El rebombori el va sentir el responsable d'una empresa santeugatenca que, poc després, prop o s a v a als o r g a n i t z a d o r s fer propaganda el dia de la final, en cas que el Sant Cugat la jugués, és clar. Els representants polítics només van ser presents cinc minuts abans de la clausura de la fase de sector, quina casualitat!, per lliurar els premis. Hi ha gent en aquest món que només s'apunta als èxits. A. mi no em molesta apuntar-me als fracassos, perquè em donen l'oportunitat de tornar a lluitar, i el veritable plaer no és en l'efímer moment del triomf final, sinó en els incomptables i inoblidables moments de la lluita.


28 Esports

HS4CANTONS Divendres, 19 d'abril de 1996

B à s q u e t Vint-i-dues

persones

bé d'Osca

i València,

sada

a París

d'arreu

de Catalunya,

van viatjar

per seguir

el Futbol

Club

a la "final four" de la Lliga Europea una expedició

organitzada

quet de la Penya

Blaugrana

i tam-

la setmana

pas-

Barcelona

de bàsquet

per la secció

de

en bàs-

de Sant Cugat. Els afi-

donats quena

van veure vegada

el millor

club

dels col·legiats que hauria plantejament

com

el Barca

l'oportunitat

perdia

del continent.

Un estrepitós

que no van concedir

donat el títol als catalans tàctic

per

de transformar-se

del tècnic

una

cinen error

cistella

i un

excel·lent

del

Panathi-

serbi

naikos,

Boxidar

santcugatencs grana culés

Maljkovlc.

van viure, Juntament desplaçats

el patiment, pertar

ho van impedir.

que van presenciar

amb la resta

a la capital

la por

en pocs

la derrota

francesa,

i la impotència

minuts

dels la

mil

il·lusió,

que pot

el món de la

Els blau-

des-

cistella.

París-Sant Cugat: viacrucis de propina La PB Sant Cugat viatja a la capital francesa per veure com es frustra el somni europeu del Barca El camp es va convertir en un clam grec a la recerca de la victòria

JoFRE Ll.OMBART - Paris/Sant Cagat (!ares llargues, ràbia, veus ronques i a l g u n a l l à g r i m a . És el v i a t g e tic t o r n a d a eap a Sant Cugat. O u e d c n unes tretze hores de viatge en autocar i l'únic 11 no desitgen els 11 culés d e c e b u t s és a r r i b a r a casa p e r d o r m i r bé i o b l i d a r el malson de l'aris. N i n g ú no vol parlar. D e fet, tampoc cal. N i tan sols cl fet <|ue les cameres de T V 3 p u g i n a f i l m a r anima cap dels santcugatencs, i d e i x e n que un parc de f a m í l i a , q u e

encarna

p e r f e c t a m e n t la moderació i el saber perdre, faci de portaveu de la desesperació

blaugrana.

I I Marta ha tornat a pertlre una final, i de totes, aquesta ha estat la mes injusta. I J u n y queda ja el viatge d'a-

Membres de la PB Sant Cugat amb Dan Godfread, pivot del FC Barcelona, a la Torre Eiffel Foto: JAUME BARTUAL

nada. en q u e els c à n t i c s , els h i m n e s , els i n s u l t s a l ' e t e r n e n e m i c m a d r i l e n y (rival a sem i f i n a l s ) i el bon h u m o r fer més curts els 1.100

van

quilò-

metres q u e separen la nostra ciutat tic la de la l l u m . U n cop arribats a la c a p i t a l

francesa,

l ' e x p e d i c i ó s'allotja en un petit poble residencial dels afores. V i l l c p i n t e . Allà, els 11 màrt i r s tic

la c a u s a

blaugrana

viuran and) impaciència les ho-

fXNAlB Jf AvrH1M6

res p r è v i e s al p a r t i t q u e ha d ' e n f r o n t a r el Barca a m b e l Reial M a d r i d ; un matx

que

Aquesta és l'entrada de la cinquena Final a quatre

acostaria els catalans a la gran f i n a l i e n f o n s a r i a els m e r e n gues al d e s m o t i v a t

partit

pel

tercer i quart lloes. L'arribada al palau d ' e s p o r t s de Mercy el dia de

semifinals

va marcar la resta de l'estada a l'aris. La v i o l e n t a rebuda que els v a n o f e r i r els

aficionats

L'AGENDA

grecs del Panathinaikos, el posterior comportament dins el pavelló i sobretot la terrible sensació de desprotecció que van tenir en sortir, els van amargar profundament. HI dia de descans dels j u g a d o r s t a m b é va ser-ho per als seguidors. Era un

bon dia per fer turisme, anar a comprar i escriure postals, però els distintius blaugrana havien desaparegut. Feia por ser del Barca a París. Arribaven notícies que els grecs s'havien encarregat d e destrossar E u r o disney. Al vespre, l'hospitalitat

BÀSQUET

HOQUEI

SÈNIOR

REGIONAL P R E F E R E N T

19.00 C H C o l l l K S a n i ! ' u g a t l D i s .1

12.00 Sant Ciuir/c-Sant Cugat ( D i u . )

Sl'B-23

Scn-21

17.30 O B C o l l - l K Sant Cugat 1 Dis !

17.0(1 Reus Kspnrtiii-Sant Cugat (Dis.)

JÚNIOR

Jl'VKNIL

10.30 Sta Perpètua 1 1 Vint (amat i D i n I

lS.30.S.iiii(:ugat-Oan Boada ( D i i . l

CADET

( l ' U l l 1 , o 1 ••ninv-l'B Sant ( aigat ( D i u . )

10.45 l ' K . S a n t i ugat-H

O'MSJiiiiioi-Oampoamor i D i u . )

09.15 l ' K San:( aitat ( M I I . I I t l ) i , i

U im < : J „ K U I I - I ' B Sant Cugat i D i l i . )

INFANTIL

CADET

12.15 l'K. S a n t C u g a i . B e l s . i i i l . i i D i s i 3 a Catalana Jl

19.30 l'H Sant Cugat-l'uig-Reig (Ois. 1 DhrisiA d'honor de Barcalana

12.00 COTotreblanta-Cataliinsa (Dis.)

00.00 W i n t e r t h u r M a c s l'ils (Dis.)

FUTBOL

19.30 l'la Sta Maria -(.11 San; ('. mat (I )ls.)

18.00 C e r v e l l ó ! J l f n i p M ( O i s . )

ALEVÍ

12.30 M o l l e t - I ' H Sani Cimal i D i u . l

JlVENIl.

10.00 Avenç-Pins Vallès (Dis.)

112.00 Vïc-PH S a n l C u g i r l l l h . i

00.00 W ï n t e r t h u t - B i i i g a s l D i s . l HANUUH.

INFANTIL

19.151'niversitari-CII Sam ( aitatlDis.)

16.4STH Sant Cugat-Valls (Dis.) \liueda (Dis.l

00.00 CK Sant Cugat-

JUVENIL

Jl'VKNIL 18.00 Molins K c i l K San! Cugat lDls.1

ESPORT

SÈNIOR

17.-4S l'U Sant ( amat -l'H R 1 .lorem, (Dis.l

INI W T I L

19.30 l ' K Sant Cugat H-Sania li >i- I 3 a Català»» •

18.00 Mereanril-Sani Cugat ( l l i s . )

SÈNIOR

17.15 Tcrrassa-I'B Sant Cugat 1 Dis.)

12.00 O l n t - M i t a - s o l l D i u )

BENJAMÍ

SUB-23

10.30 Manstes-I'H Sant Cugat li >.s ) 12.00 l'U Sam Ciigal-Stl-'clinDis.i

11.00 Jiiiiiiir-Sjnt l . l n i e n s ( l ) i s >

Al.EVÍ 0 9 . 3 0 Sant <aig.it-S Sabadell i D i s . l 11.(10 l'B Sant Cugat-K. K Sabadell!Dis.) 09.30 Sant Cugat-Terrassa tDis.)

10.30 C l o t - M i t a - s o l l D i u . ) 3 a Catalana f a m .

SÈNIOR 1 8 . 0 0 1 K. Sant Cugat 1 .'Hospitaler 1 Dis. 1

BÀSQUET

0 9 . 0 0 Kcrran C l u a Z o n a Nord (Dis.)

12.00 Torre Llebre-Pinat (Dis.) (Diu.)

15.30 l'U Sani ( amat -Sia Isabel I Ois.)

18.00 Noia Krcis.enet-1'll Sant Cugat (Dïs.l

SALA

11.00 Pins Vallòs-Sta Isabel (Dis.)

10.15 Oramaner l ' U Sant Cugat (Dts.l

INFANTIL

13.00 Torre 1 -lebrc-Montscrrat (Ois.))

11.00 Sta lsabel-l.es Torres (Ois.)

Copa Catalana SÈNIOR

JÚNIOR

l b . 3 0 < an Vamlada-Jiiniot l O i u )

15.00 Sant C u g a t - R u b i l Dis.)

PATINS

Campionat de Catalunya

FUTBOL

H).4S Sam Ciiuat-l.cs l·imts (Dis.l

SOBRE

d'un p u b irlandès va permetre q u e els santcugatencs veiessin via satèl·lit com el futbol feia de premonició a la desfeta del b à s q u e t . L'Atlético d e J e s ú s Gil guanyava la Copa del Rei. I l'endemà va arribar la trista jornada de la final. Un nou dia negre per a les vitrines del F C Barcelona. Com si es tractés d'una tragèdia grega, els santcugatencs, com la resta de barcelonistes, van tenir el cel a les mans però van tornar a la m e diocre terrenalitat d e ser sempre els segons. Les imatges d e la injustícia ja han donat la volta al món. Els santcugatencs ja e s t a n a casa sans i e s t a l v i s . Aquesta és la millor notícia que es pot donar.

J.L. • E l Palau de Bercy va ser un autèntic feu del Panathinaikos grec. Així ho van aconseguir els més de 8.000 seguidors grecs que van fer el que van voler a dins i a fora del pavelló parisenc. L'expedició santeugatenca estava situada a la part superior de la graderia destinada al públic procedent de Catalunya. Des d'allà van poder veure com alguns incontrolats hel·lènics van sembrar la por entre els aficionats culés. El pillatge indiscriminat tle bufandes, pancartes, banderes i altres objectes com màquines fotogràfiques o bosses de mà es va transformar en l'activitat preferida dels seguidors verdi-blancs durant la primera jornada de la final'four. Alguns dels culés de Sant Cugat tampoc es van lliurar de les bretolades dels grecs i la final ja van haver de seguir-la sense els característics atuells blaus i granes. Després de constatar la violenta omnipresència grega, el Barca va decidir prendre mesures de cara al partit de la final que els emparellava amb el club atenenc. Va haver de ser el FC Barcelona el que vetllés per la seguretat dels simpatitzants. En aquest sentit, les autoritats policials franceses i sobretot els responsables de la FIBA van caracteritzar-se per la seva passivitat. Amb una pressió tan gran com la que exercien els grecs, ningú s'estranya que els àrbitres decidissin no concedir el bàsquet triomfal del Barca, la qual cosa va ser una victòria per a la integritat física dels catalans.

CADET/JUVENIL 12.00 Lconardo-Teresa Altet

ESCOLAR

VOLEIBOL INFANTIL 1 1 J 0 Pla Farrcres-Pinar (Dis.)

18.30 l > i e i . i - l ' I I S . „ i : ! . t m a t ! D i s . l

BENJAMÍ

ALEVÍ

11.00 J Mar.mi!l-Sant Jnrdi ( l l i s . ) 12.00 M.,i„K-s-Si.i Isabel (Dis.)

09.30 l'la Farreres-Joan Maragall (Dis.)

13.00 C a l a l i . m a - V e n i i D i s . )

HAMOBOL

13.00 Sant Joidi-\«ora t l ) U . )

BENJAMÍ

ALEVÍ

11.00 C o l l s c r o l a - A v c n t l D i s . )

17.30 l'ieta-l'H Sant Cugat I Dis. I

PREBENJAMÍ 11.00 l'I I Sani ( a.gat-Sant 1 d i u 11 )is I

HOQUEI

SOBRE

09.30 Júnior-Scrragalltncrs ( D i s >

JÚNIOR

12.30 Júnior-OK Terrassa ! l ) i u . )

l h . 0 0 l'B Sant Ougat-Jabae (Dis.)

16.15 l ' K Sant Cugat-l.'HospitaletlDis.)

FUTBOL

SALA

HERBA

10.30 C V Sant Cugat-J. Matagall (Dis.)

13.00 Sam l..r,l,-(:() Torreblanca (Dis.)

12.00 Sta Isabel B-Sta Isabel A (Dis.)

ll.tXl V c i v l ' i i i , Ullés ( l ) i v )

13.00 Kcrran Clua A-Kerran Clua B (Dis.)

10.00 Joan Mai mall -Sta Isabel (Ois.)

ALEVÍ

12.00 Ycidaguer A-Yerdaguet B (Dis.)

10.00 l'ins-J. Maragall (Dis.)

INFANTIL

09.00 l.a Floresta-Catalunva B (Dis. 1

11.00 ( X ) lotreblanca-Verdaguer (Dis. 1

PREINFANTIL

12.00 Sant Jotdi (M)-Sant Jordi (C) (Ois.)

11.00 Voramar-Avenç (Dis.)


Esports 29

ELS4CANIW6 Divendres, 12 d'abril de 1996

Bàsquet

V o l e i b o l La jugadora búlgara Ekaterina Atanasso-

mics del d u b . Atanassova t é actualment

kademic Sofia ( 1 9 8 8 - 1 9 9 5 ) . La j u g a d o r a

va ha deixat el C l u b Voleibol S a n t C u g a t

2 8 anys i aquesta ha estat la seva prime-

v a triomfar c o m a internacional al C a m -

just una setmana abans que l'equip fina-

ra experiència e n una lliga e s t r a n g e r a ,

pionat del M ó n juvenil d e S e ü l el 1 9 8 7 i

litzés la seva primera temporada a divisió

d e s p r é s d'haver jugat sis anys a l'Aka-

ha estat diverses vegades convocada amb

d'honor, a causa dels problemes econò-

demic V a r n a ( 1 9 8 1 - 1 9 8 8 ) i sis més a l'A

la selecció absoluta ( 1 9 8 8 - 1 9 9 0 ) .

David Barbens haurà de pagar una multa de 3 0 . 0 0 0 pessetes i deixar la banqueta - Sant Cugat -

EKATERINA ATANASSOVA. Exjugadora del CV Sant Cugat ii

No descarto tornar a CatalunyaII O R I O L VIDAL

- Q u i n e s raons han motivat la seva marxa del club abans d'acabar la temporada? -"KI club té problemes econòmics i no pot permetre's pagarme l'últim mes de la temporada, tenint en compte que hem perdut tota possibilitat de classificar-nos per les semifinals de la Copa de la Reina. M'hauria agradat acabar la temporada, però no ha pogut ser." -Quant temps pensava quedarse quan va arribar a Sant Cugat? - " D u e s o tres temporades, si hagués estat possible. De totes maneres, ni el club ni jo no tanquem les possibilitats que tomi la temporada vinent, si els problemes econòmics s'han resolt." -Ks va pensar en algun moment que els problemes econòmics condicionarien tant la trajectòria de l'equip? - " S é que són temps difícils a tot arreu, també a Bulgària. Però no em podia imaginar que el Sant Cugat tingués tants problemes en aquest sentit." -Malgrat tot, se'n va contenta? - " S í . molt contenta, 'lot i els problemes que el club ha tingut en l'àmbit econòmic, mai no han deixat de pagar-me el meu sou i tothom ha estat molt correcte amb mi, tant el president com

Hoquei

q u e són com nosaltres i h e m p o g u t guanyar-los en a l g u n a ocasió." -Com valora la cinquena posició de l'equip a la lliga? - " N o m'ha sorprès. Primer pensava que no ens classificaríem gaire amunt, però ara crec que hauríem pogut estar e n t r e els quatre primers. Hem estat l'equip revelació d'aquesta lliga, en aquesta temporada." - E l nivell de joc de l'equip ha baixat sensiblement a la Copa de la Reina. Per què? - " E s normal q u e a finals d e temporada les jugadores comencin a pensar en altres coses. Es una qüestió de cansament psicològic." -Repetirà l'experiència de jugaren una lliga estrangera? -"Sens dubte. M'agradaria tornar a jugar fora de Bulgària la temporada vinent, perquè allà l'esport passa per una situació diEkaterina Atanassova amb Rupil i Castro abans de marxar. Foto: O. V. fícil. No hi ha diners, i per això tots els bons esportistes juguen a tar-s'hi? l'estranger." l'entrenador i les jugadores." -"Jo crec que hauria pogut con-Quin ha estat l'acord a què ha - L i ha costat adaptar-se a Catatribuir molt més a l'equip. \ o he arribat amb el CV Sant Cugat? lunya? estat del tot Fina. probablement - " H e m acordat que em tornaran -"Sí, bastant, perquè Catalunya més per raons d'adaptació psia trucar si resolen els problemes és molt diferent d e Bulgària. cològica que no pas tècnica." econòmics. El club ha q u e d a t Quan vaig arribar no sabia ni una - Q u è li ha semblat el nivell de satisfet amb els meus serveis i paraula de castellà i, a més, ha esla lliga espanyola? em guardarà la plaça d'estrangetat molt dur haver de viure lluny -"Força bo. Hi ha tres o quatre ra si l'equip continua a la divisió del meu fill." equips realment bons i d'alcres d'honor." - I a l'equip, li ha costat adap-

s o b r e

herba

El tècnic Horst Wein deixa la per raons econòmiques Lalemany ha engegat un macroprojecte deformació de base

L'entrenador del sènior B de la l ' E Sant Cugat, David Barbens, ha rebut una sanció de sis partits per part del comitè de competició a causa del comportament del tècnic en l'últim partit abans de les vacances de Setmana Santa. En aquella ocasió. Barbens es va dirigir a la parella arbitral amb to amenaçador, segons fonts de la Federació Catalana de Bàsquet i, el comitè ha decidit sancionar-lo a causa de la r e i n c i d è n c i a del comportament de l'entrenador de la l ' E Sant Cugat. El comitè ha decidit que Barbens no tornarà a dirigir l'equip en el que queda del campionat de lliga -sis partits- i, a més, ha enviat la notificació al club d'una multa de 30.000 pessetes. Segons la federació catalana, s'ha decidit sancionar econòmicament el club perquè el comportament de Barbens no es pot tolerar. La decisió del comitè de competició. però. no ha sorprès cl club santeugatenc, que ja s'esperava una sanció d'aquest tipus, segons ha explicat la junta. De fet, aquesta no és la primera vegada que David Barbens té problemes amb la parella arbitral aquesta temporada. Des d'ara i fins q u e acabi la t e m p o r a d a , Barbens s'haurà de buscar un substitut - q u e el cap de setmana passat va ser Leo Soler-, però els problemes amb la Federació Catalana de Bàsquet podrien produir-se de cara a la temporada q u e ve, si és q u e Barbens continua com a tècnic de la l ' E Sant Cugat. / C M .

Futbol

Josep Alonso es queixa perquè els jugadors no cobren des de fa 4 mesos El club espera els diners de FAjuntament

CM. L'exseleccionador d'hoquei sobre herba, l'alemany establert a Sant Cugat Horst Wein, ha deixat la selecció espanyola, on era màxim responsable de l'hoquei de base. Els responsables de la federació han decidit prescindir dels serveis de Wein per raons purament econòmiques. El tècnic alemany havia creat en els darrers anys un model propi de desenvolupament i formació de l'hoquei en funció de les edats dels jugadors. Kl sistema s'ha exportat a setze països, però a l'Estat espanyol ha trobat resistència. La federació diu que no té prou diners per destinar-los a aquest programa. Sigui com sigui, la conti-

Horst Wein

nuïtat de Wein en l'estructura federativa ha estat descartada. L'alemany ha estat una de les persones més crítiques i amb una visió de futur clara sobre el camí de l'hoquei estatal. Horst Wein

es mostra dolgut amb la situació que s'ha creat però assegura que la seva reputació i la feina feta fins ara li permetran continuar lligat a l'esport, tot i que no sigui a través de la Federació Espanyola d'Hoquei sobre Herba. Horst Wein va començar a jugar a hoquei sobre herba als 8 anys. Va ser internacional als 22 amb la selecció alemanya. Més tard cl van nomenar seleccionador del seu país i el 1973 va arribar a l'Estat espanyol com a director tècnic de la selecció estatal, on va treballar durant deu anys. Durant aquest període va aconseguir la medalla de plata als Jocs Olímpics de Moscou (1980), el títol de campió d'Europa el 1974 i la cinquena plaça a la Copa del Món cl 1978.

CM. - Sant Cugat -

El Sant Cugat Esport va aconseguir frenar el que podia haver estat la visita del Roses al municipal de Sant Cugat el cap de setmana passat i va saldar el compromís amb un e m p a t a dos gols. Tot i la suma d ' u n punt a la taula classificatòria, el tècnic vermell-i-negre creu que els seus jugadors no tenen h motivació que tenien a principi de temporada i ha afirmat q u e una de les possibles raons és " q u e no cobren d e s d e fa quatre m e s o s " . L'entrenador del Sant Cugat creu que el fet que es retardi tant la part del pressupost q u e avala l'Ajunta-

m e n t "està empitjorant la situació al vestidor", ja que els jugadors poden rebre ofertes d'altres clubs fins q u e q u e d i n sis jornades per al final de la lliga. Josep Alonso creu q u e si algun club ofereix més seguretat econòmica, els jugadors no ho dubtaran i marxaran. De fet, els santeugatencs encara tenen una setmana per poder fitxar per qualsevol altre e q u i p de la c a t e g o r i a . A l o n s o

ja ha abandonat l'objectiu d e l'ascens, però no es vol resignar a p e r d r e la posició alta d e la classificació que té actualment el Sant (Jugat. Per això, Alonso vol conservar la plantilla fins a final de temporada.


30 Esports

ELS4GUVIWS Divendres, 19 d'abril de 1996

CLASSIFICACIONS FUTBOL

El Roses empata davant el Sant Cugat remuntant una diferència de dos gols

2

49, 65-56, 81-73.

Pardo

26

7

19

1.670 1.805

33

d o m i n a d o r s d e t o t e l p a r t i t . A la p r i m e r a p a r t

A r b i t r e s : G ó m e z i Rojas.

Sarna

26

3

21

1 5 1 9 2 0,30

28

e s v a n a v a n ç a r al m a r c a d o r p e r ò e l s c a n a r i s

Públic: Unes 20 persones L a p r o p e r a ( 2 1 a b r i l ) : Pallcjà-Pardo; St. J. I ) e s p í -

c o m p t e , J a n n y Vidal i M a r c o s H o í T m a n v a n

l o c a l a m b l ' e x p u l s i ó d e C o m a s al m i n u t 1 9 d e

Sant Just, C o s m o s - J o v c n t u t , l ' K Sant C u g a t - S a m a ,

rematat el b o n joc s a n t e u g a t e n c a m b d o s gols

la s e g o n a p a r t . I 2 6 f a l t e s p e r s o n a l s p e l s b a -

Santa Bulàlia-St. (íabricl, Monjas-Castro, Prar-<>ill-

més. L a victòria blau-i-negra. c o m b i n a d a a m b

Llança

d a l o n i n s a m b l ' e x p u l s i ó d ' A r q u é al m i n u t 4 0

blanc, Roscs-Bellsport.

( M n n n é 70'), M i q u e l , ( i ó i n c v . [>jni ( N a n -

d e p a r t i t i B a f t o s i C a b c o i c l n al m i n u t 1 8 d e

Pàmies. Jacobo,

la s e g o n a p a t t .

i Rnbén

Sant Cugat

3a Catalana

B

A r s e n i , K i k o , Kti(;cni ( T o n i 5 4 ' ) . Vila,

E l s è n i o r A d e la l ' K S a n t C u g a t h a c o n f i r -

H e m a n d e / . , M o n t s e r r a t i V'ÍLtor ( A r i a s 5 6 ' ) .

m a t la b o n a r a t x a d e r e s u l r a t s a c a s a d e s p r é s

3-5

Premià-Mollet

2-6 ajornat

d e la v i c t ò r i a q u e e l s s a n t e u g a t e n e s v a n a c o n -

Mira-sol- V i l a n o v a

1 K i k o ( 6 3 ' ) . Z-l

seguir el c a p d e s e t m a n a passat. D e s q u e

Carmelo-Clot.

Tordera-Sant Feliu

63-53 Divisió d'honor

59-65 83-74 41-61

masculina

Taburiente-Júnior

2-4

Jolaseta-At. Terrassa

0-2

P. Plegamans-Roquetes

69-70

Polo-Club Campo

Llor-CubeUes

89-43

C E Terrassa-Valdeluz

3-0

6-1

f a c t o r p s i c o l ò g i c d e la p i s t a r e s u l t a d e t e r m i -

p a s s a t t o m g a i r e b é al final d e l p a r t i t , e l s e g o n

cosa e s c o m p l i c a . E l s b a d a l o n i n s v a n sortir

Sagrat Cor

e l a s s i f i e a t d e la r e g i o n a l p r e f e r e n t , e l R o s e s ,

d i s s a b t e c o m a f a v o r i t s a c a u s a d e la s i t u a c i ó

Sta. Perpètua

PJ

PG

23

22

PP

P C Pi·irts

PF

1 1.661 1 2 3 9

45

E«l-lp

4 1.911 1.497

44

C l u b Kgara

PJ PG

PE P P

17

15

72

PJ

PC

PE

PP

Voltrepà

24

20

0

4

150 66 40

3

4 4

132 86 37

GF GCP>»ta

Caldes

6

112

91 .3»

drona

6

129

81 33

CKiKC

6

126

77 32

8

112

90 27

Sentmenat

24

Vilassar

24

13

32

Mollet

24

II

GF C C P a M i 0

Eq-ip

Tordera

.3-2

Egara-FC Barcelona.

n a n t e n e l s d a r r e r s p a r t i t s , i u p a r t i r d ' a r a la

2-9

Grupl

L l u í s F o l c h e s fa c à r r e c d e la b a n q u e t a v e r -

g a t n o h a n p e r d u t c a p p a t t i t a la s e v a p i s t a . E l

7-2

Farners-Sentmenat

suspès

m e l l - i - n e g r a , e l s j u g a d o r s d e la l ' K S a n t C u -

diumenge

4-6

cens ditecte. / C M

Grama-Sta. Perpètua

C o l s : 1-0 K s c o h a r ( 4 6 ' ) . 2 - 0 K i i h é n (.S4'l. Z-

Ki S a n t C u g a t K s p o r t va v e u r e

8-5

Girona-Shum

Caldes-GEiEC Poble-Sec-Abrera

Sant Cugat

3-10

Voltregà-Horta

e l T a b u r i e n t e c o m a e q u i p c o n d e m n a t al d e s -

Grup 1

Sagrat C o r - B a r b e r à

À r b i t r e : V a / q u e / l'orras.

la d e r r o t a d e l B a r c a al P l a d e l B o n a i r e , s i t u a

Vilassar-Roda

e l J ú n i o r f o r a d e la z o n a d e p r o m o c i ó i d e i x a

R o s e s : M i r a n d a . (Carnós, A t b u s i , M a s p l à ,

KikolH.V)

P 1

P H Sant Cugat-Arenys

d o 7(1'), l ' a q u i t o , K s c u b a r ( ( L a r i o s H 6 ' ) , B a y o

2

Catalana

G R l

v a n p o d e r e m p a t a r , i ja e n t e m p s d e d e s -

I n c i d è n c i e s : 2 8 faltes personals p e r l ' e q u i p

Sant Cugat:

la

99

87 27

86

85 25

9

era capaç d e r e m u n t a r u n e n c o n t r e ipie els lo-

a la t a u l a c l a s s i f t c a t ò r i a , p e r ò n o m é s v a n s e r

Barberà

(I 1.730 1.209

42

A L Terrassa

17

14

1

75

14

30

Shum

24

II

74

89 24

cals g u a n y a v e n p e r 1 g o l s d e d i f e r è n c i a . A la

c a p a ç o s d e d e s t o r b a r e l s locals e n d o s m o -

Clot

10 1.449 1..375

36

RCPolo

17

8

6

43

27

19

Premià

24

10

89

98 23

p r i m e r a p a r t e l S a n t ( l l i g a t e s v a a v a n ç a r al

m e n t s p u n t u a l s - a l p r i n c i p i d e la s e g o n a p a r t

Llor

10 1.691 1.633

36

RCJolaseta

17

7

8

23

41

16

Roda

24

II

115 107 21

m a r c a d o r a m b I'l a 0 . t o t i i | u c e l s g i r o n i n s v a n

i al

Roquetes

10 I 589 1.543

36

C E Terrassa

17

7

8

28

33

16

St F e l i u

24

14

100 117 18

fer u n j o c d u r i e f e c t i u e n d i v e r s e s o c a s i o n s

caixat el c a p d e s e t m a n a passat, el S a n t C u -

Abrera

13 1.629 1.630

35

Club Campo

17

5

7

19

27

15

Horta

24

14

87 108 16

d a v a n t la p o r t e t i a

g a t h a a c o n s e g u i t s o r t i t d e la z o n a d e d e s -

Mira-«ol

12 1.464 1.460

34

Valdeluz

17

5

7

30

37

15

F'arncrs

24

17

72 150 13

cens directe, però a partir d ' a q u e s t c a p d e

Vilanova

12 1.488

1.499

J4

Júnior

17

4

9

18

47

12

Arenys

23

17

70 114

9

setmana, els jugadors d e Lluís Folch s'hau-

Gramajove

10 1.317

1.356

34

F C Barcelona 17

3

II

17

42

9

21

55 162

3

ran d ' e n f r o n t a r als rivals d i r e c t e s d e la z o n a

Montpedros

14 1.395

1.470

32

Taburiente

2

1.3

14

58

6

vermell-i-negra.

A la s e g o n a p a r t . e l s l o c a l s v a n f e r e l s e g o n g o l q u e h a v i a d e d o n a r t r a n q u i l · l i t a t al c o n j u n t de Josep Alonso.

Tot i n d i c a v a q u e e l p a r t i t

acabaria a m b v ictòria clara d e l s s a n t e u g a t e n e s , p e r ò e l R o s e s v a r e a c c i o n a r a la p a r t f i n a l d e l matx.

Kls gitonins n o e s van d o n a r p e r

final-.

A m b els resultats q u e s'han e n -

b a i x a d e la c l a s s i f i c a c i ó . P e r t a n t , e l s s a n t e u -

Poble Sec

18 1.471

1.634

30

gatenes e s veuran obligats a guanyar e n c a m p

Carmel

18 1 252

1.485

28

contrari./ELS 4 C A N I O N S

Cubelles

18 1 2.31

1636

26

P. Plegamans

11 1 2 0 5

v e n ç u t s i v a n p o d e r r e m u n t a r la d i f e r è n c i a . Van marcar d o s gols i v a n p o d e r m a r x a r d e l

1.817

24

G R U P

Clot-Mira-sol, Vilanova-Gramajove, Sta.

t è c n i c s a n t e u g a t e n c J o s e p A l o n s o va e x p l i -

S. M a n r e s a - A r t é s

83-89

Perpètua-Montpedrós, Castellet-Sagrat Cor,

c a r q u e la d e s m o t i v a c i ó d e l s s e u s

Aracena-St Fruitós

88-72

Barberà-Abrera, C u b e l l e s - P . P l e g a m a n s , Llor-

65-62

Poble Sec.

podria ser u n a explicació dels últims resul-

S. C o n d a l - F . F r a g a

tats. J o s e p A l o n s o està p r e o c u p a t p e l fet q u e

L. F r a n c è s - F . C a s t e l l a n a

73-79

e l s s e u s j u g a d o r s n o c o b r e n d e s d e fa q u a t r e

St Nicolau-Laietà

73-70

mesos. / K L S 4 C A N T O N S .

U E Sant Cugat-Bufalà

81-73

Claret-Gavà

81-76

O R I

C. Catòlic-CB Coll

Preferent

L a p r o p e r a ( 2 1 a b r i l ) : Arcnys-Caldcs, CíKiF.C-TorL a propera ( 2 1 abril): At. Terrassa-Taburiente, F C Barcelona-Jolaseta, C l u b C a m p o Egara, Valdeluz-Polo, Júnior-CE

L a propera ( 2 1 abril): R o q u e t e s - C a r m e l ,

2

p e r a la c l a s s i f i c a c i ó . D e s p r é s d e l p a r t i t e l

Regional

1

Terrassa.

dera, S t . F c l i u - I ' a r n c r s , S e n t m e n a t - V i l a s s a r . RodaVoltregà, Horta-Girona, S h u m - P r e m i à . Mollet-St. C u gat.

2a Catalana

municipal d e Sant Cugat a m b un punt m é s

jugadors

17

P H St Cu«at23

3fl C a t a l a n a F e m e n f .

L'Sferic s'endú els punts de la v i c t ò r i a g r à c i e s a l'encert dels últims segons

8 9

rino ( 2 ) , M u i í o z ( 3 ) , E s p o t ( 1 ) , J o a n M a r c ,

Sant Just-L'Hospitaltt

97-77

FUTBOL SALA

El Winterthur Sant Cugat descansa i l'Olímpyc golej a a la pista de l'Esclop

C H S a n t C u g a t : Torrens, Hernan, M e -

GRUP 3

P 1

HOQUEI PATINS

54-41

Sant Feliu-UE Sant Cugat

32-42

Ronda-Sant Andreu

69-58

Sant Cugat

R o b e r t R u é (2). Sftric::Carull, G i n é s (2), Pérez (1), G o -

E l W i n t e r t h u r S a n t C u g a t va d e s c a n s a r el c a p

rina. F a v a (3), Z a n ó n (2),Àlias (1), A g u s -

d e s e t m a n a p a s s a t i l ' O l í m p y c d e la F l o r e s t a

1-2

E,.ip

PC

PF

tín, M e s t r e s i Ferrer.

e s va i m p o s a r p e r 1 g o l a 5 a la p i s t a d e l ' E s -

Sant Cugat-Roses

2-2

Araccna

22

1.956

1.674

48

Prat-Bosco Horta

57-43

P a r c i a l s : 1-1, 2 - 1 , 3 - 1 , 3 - 3 , 3 - 4 ; 4 - 5 , 5 - 5 , 6 - 6 ,

clop d e Sabadell. L ' e q u i p d ' À n g e l R u i z e s va

Roda Ter-Lloret

1-0

Artés

20

1.917

1.747

46

Covesa Ford-S. Gràcia

30-76

8-7, 8-8, 8-9.

m o s t r a r m o l t s u p e r i o r al rival s a b a d e l l e n c i

Sant Celoni-Abadessenc

1-0

Círcol

19

2.1)40

1 .«l'J

Manlleu-St Fruitós

50-56

Àrbitre: Toni Cort.

2-0

K Fraga

17

I 927

I.KX5

43

Centelles-Sils

1-3

Bufalà A

16

2.003

1824

42

Canovelles-Arbúeies

2-1

K C a s t e l l a n a 26

16

.K(I7

1.651

Eqalp

Ripollet-Llancà

5-0

Cavà

15

usi

I 912

Vidreres-Amer

0-0

St. Fruitós

13

13

2.(XJ6

1 922

lli

15

1.7,15

Masnou-St Quirze

Farners-At. Vallès

S. C o n d a l Equip

PJ PC

PE PP

CC

PanU

II

l ' K Claret

PCPui·l*

45

Coll-St Gabriel

Sant Cugat PJ

PG

Sant J u s t

23

2\

Sant Gabriel

24

I 789

S. Gràcia

24

15 1.806

1.98.1

Sant Cugat

23

2K

1K

7

1

12

61

L. F r a n c è s

17

1.89.1

2.1111)

L'Hospitalet

23

Kosgs

28

16

4

K

39

52

S. M a n r e s a

18 1 9 2 7

2.063

Sant A n d t c u

24

\rl»Rics

2B

Is

i

.1

il

50

Sant Cugat 26

18 1.897

2.138

Laietà

18 1 7 5 9

Ripollet

2K

14

X

6

j o c i va a c o n s e g u i r a v a n ç a r - s e al m a r c a d o r .

6 1061

882

.38

L a igualtat va m a t c a t el partit i e l s darrers

1385 1401

37

s e g o n s va ser decisiva p e r q u è e l s terrassencs

11

23

14 941,

1064

32

als v i s i t a n t s / E L S 4 C A N T O N S

2.3

14 119(1

S a n i N i c o l a u 26

18

1.769

1.933

34

C B Coll

19

1 786

2.039

33

A D Ronda

M i a u e s s c n i 2S

II

H

'I

41

H

40

L a p r o p e r a ( 2 1 abril): C B C o l l - U E

II

39

Cugat, Bufalà-Sant

.56

40

s ' e m p o r t e s s i n e l s d o s p u n t s d e la v i c t ò r i a ,

42

III

Grup A.

6 13S4 1121

a m b n o m é s u n a diferència d ' u n gol favorable

42

i)

j u n t s a n t e u g a t e n c va c o m e n ç a t d o m i n a n t el

.36

45

2S

4.3

.35

55

SiK

Lligueta p e r la permanència.

5 1569 1053

1223

10

Nicolau,

t i m m i n u t d a v a n t l'Sfèric d e Terrassa. E l c o n -

1209

1(1

10

E l C H S a n t C u g a t va c a u r e d e r r o t a t e n l'úl-

44

12 1257

6

10

46

1 I 1266

6

II

879

4 1423 1172

contrària. / E L S 4 C A N T O N S

24

12

2X

I) 1591

P..1»

23

12

2X

PC

Sant F r u i t ó s

Sant C e l o n i 2X

Ai V.llcs

victòria d e l ' O l í m p y c p e r golejada e n pista

PF

Prat

34

SantCuKul2H

Canovelles

PP

1.892 .V»

Coll

26

n o m é s la b o n a a c t u a c i ó d e l p o r t e r l o c a l i e l desencert dels florestans van impedir u n a

Ma-nou

26

42-51

Sant

Laietà-L.

Francès, FontCastellana-SalleCondal,

Fin-

1302 32

Covesa Ford

23

15 1022 11.30

B. Bosco

24

15

934

Manlleu

23

16

979 1215

26

B Ribes

2.3

20

739 129.3

24

Sant Feliu

2.3

23

31

la

1077 31

685 1378

23

Molins Rei-Reus Ploms

Roda ICT

12

.16

sa, A r t è s - U E C l a r e t . G a v a - C Catòlic.

l.lorci

13

L a propera ( 2 1 abril): Sant

II

B o s c o - C o l l , S a n t G a h r i c l - R n n d a . B. R i b e s -

Cornellà-Flix

S a n t F e l i u , l ' E S a n t C u g a t - I . ' H o s p i t a l e t , S.

Igualada-Reus

6-2

G r a c i a - C B M a n l l e u , C o \ cs.t F u r d - S a n t J u s t .

L'Espluga-Vila-seca

2-5

\mer V.nt (J.ui

3a

.15

Mancà

1 i

5H

V ufrercs

19

65

17

Catalana

Castro-Prat

83-77

St. C a b r i e l - M o n j o s

87-69

Sama-Sta. Eulàlia

53-98

Joventut- Sant Cugat

74-91

Sant Just-Cosmos

85-97

búcies-Ripollet. Llançà-Vidreres, Amer-Mas-

Pardo-St Joan

57-56

noti, Sant Q u i r z e - S a n t C u g a t ,

Collblanc-Roses

86-64

L a p r o p e r a ( 2 1 a b r i l ) : Sils-Canovelles, Ar-

Roses-Roda

Ter, L l o r e t - S a n t C e l o n i . A b a d e s s e n c - F a m e r s , At

HOQUEI SOBRE HERBA

El Júnior guanya i evita la promoció quan falta u n a jornada per acabar la lliga

2

BÀSQUET

f

Eqalp

PJ

PG

PP

PF

••c

P«at»

Sant Just

26

21

5

1.854

1.608

47

l'rar 1!

26

19

7

1 911 1.740

45

(iiiMims

26

18

8

2.010

1.976

44

Collblam.-

26

18

8

2.11.3

1.701

44

/

0 ( 2 4 ) , Arqué (12), Hanos(4), Olivares

26

12

14

1.651

1.643

58

26

11

15

1.993

2.059

57

Bellsport

25

12

13

1.669

1.692

20

1

Tallers Cortada-St J u s t

4-3

Barcelona-Prosperitat.

4-3 9-6

Ligton-St Andreu Marïstes-Sícoris

1-6

R e u s I'l(,ms24

137

90

34

T-2 Gràcia-St Vicenç

4-4

Cornellà

24

125

76

33

L'Esclop-OKmpyc

1-5

Igualada

24

113

71

30

Rubí-Ripollet

7-2

Vilafranca

22

102

67

30

PE

PP

16

5

3

84

28

Ligton

ZZ

4

cía II. G u i d o b o n o , D a n i e l s (2-2). R e y .

Vila-scea

23

lli

110

23

J ú n i o r : Boz.al, R a g u n y à . N e g r e , \ o g i i e -

L'Kspluga

24

126

128

23

ras. O r s o l a . P a t l l é . R o m a g o s a , W e i n . S e r -

St C u g a t

23

112 138

19

Calafell

24

111

116

18

4

ra ( 1 - 2 ) . S c r r a h u n a ( 0 - 1 ) , V i d a l I ( 2 - 5 ) . V i d a l , (2-41.

Sant CuoatrGran Canària L'equip masculí del Júnior ha aconseguit

57

s a l v a r la p r o m o c i ó g r à c i e s a la v i c t ò r i a c l a r a d'Andrés

CF.S

22

%

106

16

Reus

24

98

128

15

Flix

24

97

156

Andorra

22

62

165

G F JSÇPvnt· 95

67

50

136 100 46

Prosperitat

2Z

5

116

83 43

T. Cortada

22

7

128

85

43

T-2 Gràcia

22

6

96

81

40

Olímpyc

22

5

106

8 0 39

F C Barcelona22

8

84

87 34

Ripollet

22

9

97

92 33

Rubí

22

12

88

97

Maristes

22

12

98 113 24

St. V i c e n ç

22

12

89 104 20

Sfcoris

22

16

67

Sant J u s t

22

17

68 120 15

L'Esclop

22

17

59 127 15

24

L a p r o p e r a ( 2 1 abril): CK.S-Cornellà, FlixIgualada, Reus-L'Kspluga, Vila-seca-Molins

1(1

15

1.721

I.7i2

35

26

9

17

1951

2(HI

35

B a r r i e n t o s e n el s e u d e s p l a ç a m e n t a ( i r a n

tia-St C u g a t , Sfèric-L Blava. Calafell-Vila-

34

Canària. Kls s a n t e u g a t e n e s es v a n mostrar

franca.

1 930

14

37

PC

25

1.766

3

13-2

St. ( l a b n e l

18

1

la Estatal

Pallejà

8

0

GRUPB

/ . u e l o ( l O ) , l'unti (2l.

26

4

G C P unta

4-2

(21 - c i n c i n i c i a l - , R i v a s ( 0 ) , P i n t o r ( - ) , C a b e -

St. J. Despí

3

Gavà

ajornat

que van aconseguir els jugadors

P a r c i a l s : 7 - 4 . 1 7 - 1 4 . 3 0 - 2 3 . 3 4 - 3 8 ; 4 1 - 4 4 , .50-

4

10

89

- c i n c i n i c i a l - . A r g e n t o P í l . B a l l a r t . A. (K).

Roses

9

10

Molins Rei li

(4),

Joventut

7

0

N a v a r r o , S u a r e z , T o s h i o Aoki, Benítez.. G a r -

A r b i t r e s : Morales i Mena.

Tejedor

1

3

4

Palau-Rihes, Collien i Hoffman

B u f a l à A : ( i o n / . a l e / IV»,

l

0

PP

41

^

1

3

16

44

^

3

Centelles

PG

1.6.31

(5).

Winterthur

22

1.655

18

6

PJ

1.635

40

14

St A n d r e u

1.820

1 929

16

M"'p

8

1.735

i

29

II

1.812

0

29

15

1.782

2

80

18

14

7

3

112

26

12

11

F.pic (àisino

88

26

12

17

107

Sta Kulàlia

14

GF

0

23

Sant Cugat

26

p

i

59

Sfcrie

" | l ' E S a n t C u g a t : C r e s p i (6). C o m a s

26

i

2

GCPUM»

24

P. Sta Maria 24

- L ( I O ) , Soler (h). M u n c r a (17). H i d a l g a

Monjos

G

3

112

PJ

M a r t í n . D e n Í A (l.irdcn.is, \ a r a n j o , Iiosa.

Q

(lascro

PJ

Sícoris

GF

Equip

T a b u r i e n t e : Cihr.il, d l , García I (1-1).

O

T o r r e s ( 7 ) . Q u i n t o ( 9 ) . C a l c e r r a d a (-), S a l v a t

8-9

Vilafranca-CES

I.. Blava

Bellsport-Pallejà

\'allès-Centelles.

La U E Sant Cugat s'im»osa al Bufalà i confirma a bona ratxa a casa

Sant Cugat-Sftric

Llista Blava-Calafell

(irtip 3

41

descansa

Equip

1-9

ques Fraga-Aracena, Sant Fruitós-S. Manre-

Fruitós-Prat,

Winterthur Sant C u g a t

3-5

Andorra-Pla Sta Maria C H

4-6

2

36

2X 1(1

3-3

Gavà-Epic

Catalana

G R U P

12

Farners

Centelles-Sfcoris

Rei,

R e u s P l o m s - A n d o r r a , l'la d e S t a . M a -

91

16


ELS4CALVIÜNS Concert d» Sant Jordi Dues orquestres de Sant Cugat, la Jove Orquestra i la Cotton Club Big-Band, estrenaran la peça Rapsòdia de Sant Cugat en cl concert de Sant Jordi que oferiran conjuntament dimarts, al Teatreauditori. Plana 33

g^i

f

Espectacles

Cultura

Valverde i Grau-Garriga El poeta José Maria Valverde va reivindicar la figura i l'obra de Grau-Garri^a en la inauguració de la mostra que l'Ajuntament li ha dedicat, on es presenten deu de Ics seves poesies amb dibuixos de l'artista santeutratenc. Plana 3-1

31

Divendres, 19 d'abrilde 1996

A r t

Trenta artistes joves participaran en la X Mostra d'Art Contemporani El jurat els va seleccionar dissabte d'entre els 261 candidats que havien presentat el currículum

La sala Rusinol homenatjarà Serrasanta i Miquel Gabanas S.B.

El 3 1 d e m a i g , una i n a u g u r a c i ó a m b so-

supost total d e vuit milions d e pessetes

m a n a a la C a s a d e C u l t u r a , d e s p r é s

- Sant Cugat -

Josep Serra Santa i Miquel Cabanas Alibau seran els protagonistes de les ducs exposicions d'homenatge a aquests pintors que la sala Rusinol prepara per celebrar cl desè aniversari de la galeria. Nascut a Buenos Aires el 1916 i establert a Valldoreix des de fa 25 anys. Serrasanta -com signa en les seves pintures- fa ara la seva primera exposició individual a Sant Cugat, tot i que li han dedicat exposicions en ciutats d'arreu del món. des de Terrassa i Barcelona fins als Estats Units i el Japó.

par a l'aire lliure inclòs p o s a r à e n mar-

q u e C a n a l s dubta "que s'arribi a cobrir",

d'haver revisat les 1.700 fotografies dels

xa la 1 0 a edició d e la M o s t r a d ' A r t Con-

la preparació d e l'exposició és en la rec-

2 6 1 dossiers presentats. La mostra serà

t e m p o r a n i , la b i e n n a l d ' a r t j o v e q u e el

ta final, un cop han estat seleccionats els

un mes a S a n t C u g a t i d e s p r é s f a r à un

galerista J o s e p C a n a l s organitza des d e

3 3 a r t i s t e s q u e hi h a n d e participar. La

recorregut per Mollet, Encamp (Andorra!

f a vint anys a S a n t C u g a t . A m b un pres-

t r i a l'ha f e t el j u r a t , a q u e s t c a p d e set-

i S a n t Feliu d e l Llobregat.

Síi.viA BARROSO - Sant Cugat -

Trenta-tres artistes dels 261 que es van presentar són els seleccionats per participar en la X Mostra d'Art Contemporani Català. El jurat, format pels crítics Josep Maria Cadena i Conxita Oliver, el vicedegà d e la Facultat d e Belles Arts d e la Universitat de Barcelona, Pere Falcó, l'artista Daniel Argimon i el mateix director de la mostra, Josep Canals, es va tancar dissabte a la Casa de Cultura per fer la tria: divuit pintors i tretze escultors exposaran al claustre del monestir a partir del 31 de maig, i només dos dels seleccionats treballen altres d i s c i p l i n e s , com la c e r à m i c a (Maria Pallejà, d e R e u s ) i el m u n t a t g e ( E n r i c Massot, d e Barcelona). Segons l'acta d e la reunió del jurat, Sant Cugat serà a la mostra representada per l'escultor José Luis Alvarez Priego i pel pintor Michel Goday. L'origen de la resta dels participants és, majoritàriament, Barcelona, tot i que hi ha també seleccionats de Terrassa, Ponts, Granollers, Olesa o Tarragona, i també d'Andorra: dos dels seleccionats, que permeten q u e la convocatòria es continuï definint com una exposició feta a Sant Cugat per mostrar art jove d e Catalunya i el Principat d'Andorra. Aportacions innovadores L'objectiu de la deliberació del jurat era, segons van explicar en una pausa q u e van fer dissabte després de dinar, buscar aportacions innovadores, evitar, almenys, les "relectures fàcils de coses ja vistes", va explicar Conxita Oliver. Segons Canals, s'han seleccionat "els estils més personals dins dels fregits i refregits d'aquest final de segle". "Almenys -afirma el galeristahem eliminat referències o influències massa directes a estils o artistes concrets." Amb tot, els mateixos m e m -

La mostra de la Rusinol (del 25 d'abril al 12 de maig) recull l'obra recent de l'artista, que als vuitanta anys continua fent la pintura colorista elaborada amb pinzellades directes i amb molta pasta. Així és com reflecteix ta seva visió dels paisatges, les natures mortes i les figures que pinta. Per completar l'homenatge, la sala Rusinol ha editat una monografia il·lustrada en color sobre l'obra actual de Serrasanta, escrita pel crític d'art Francesc Galí. I immediatament després d'aquesta exposició, el 13 de maig, la família Cabanas penjarà a les parets de la galeria l'obra pictòJosep Maria Cadena i Josep Canals, membres deljurat de la 10a Mostra d'Art Contemporani Català, dissabte a El rica de Miquel Cabanas i AliMesón, després de dinaren la jornada de deliberació. Foto: XAVIER LARROSA bau, el pare del propietari de la sala, Ignasi Cabanas. La mosbres del jurat van reconèixer tra oferirà una visió global dels que la tria, tractant-se d'art jove darrers deu anys de l'artista i es i, per tant, no consolidat, és diconvertirà, t a m b é , en un ho• Al llarg de vint anys d'història, jors en què les subvencions ni fícil i sovint intuïtiva, sobretot menatge que arriba en el prila Mostra d'Art Contemporani en una època "marcada per l'eexistien i, a més, no hi havia llimer aniversari d e la mort del Català que organitza Canals ha clecticisme". Pere Falcó, però, b e r t a t " , va recordar d i s s a b t e pintor i poeta. estat a punt de deixar-se d'orcom a vicedegà de la Facultat l'artista Daniel Argimon. Josep ganitzar en més d'una ocasió. d e Belles Arts q u e conviu amb Maria C a d e n a s'hi va afegir: Els paisatges d e Sant Cugat, D e fet, de la primera edició, al els artistes joves cada dia, va as"Els joves que ara c o m e n c e n els ambients quotidians i els es1977, fins a la segona, al 1982, hi segurar que s'observa "sensibino han de pensar que la lluita pais tranquils de Miquel Cabava haver un salt de quatre anys. litat i investigació" en el treball de la generació de fa vint o trennas, sempre amb l'aire naif que Ara, Josep Canals continua ind'aquestes generacions i en les ta anys els va obrir un camí que distingeix la seva obra, es posistint en el "desencís" general "noves tendències que s'apunja està consolidat, ells s'han de dran veure fins a l ' l i de juny. q u e hi ha en el món de l'art. ten i q u e q u e d a r a n definides fer el seu." Conxita Oliver, críF,s tracta d'una mostra que es Amb tot, organitza l'exposició més clarament d'aquí a uns tica del diari Avui i membre del presenta com a excepcional ja per "estimular i educar la miraanys, a m b la perspectiva q u e departament de Cultura de la en la durada, de gairebé un mes: da de l'espectador i potenciar dóna el t e m p s " . Generalitat, va sentenciar la distrenca així els ritmes marcats el treball de l'artista". Així és De fet, molts dels participants cussió assegurant que "durant per la sala, que habitualment no com, segons ell, "s'ha portat en la mostra són alumnes de la anys hi ha hagut un excés d'amanté les exposicions més de Sant Cugat a la m o d e r n i t a t " . facultat on treballa Falcó. "Per juts institucionals per fer funquinze dies. La mostra d'hoM e n t r e s t a n t , la r e s t a d e l s als alumnes de Belles Arts -va cionar el món de l'art, però ara menatge a Miquel Cabanas membres del jurat oposen redir el vicedegà- és una oportuja hauria de començar a autoreanirà acompanyada també d'un sistència al desencís de Canals nitat única poder participar en gular-se". llibre catàleg escrit per Zeneii, malgrat "la falta de recursos i aquesta mostra, una plataforma da Sardà i Francesc Galí, que Per unanimitat, el jurat va dede suport de les institucions" molt més àmplia q u e qualsevol han recollit la pintura de Cabacidir que cal estimular l'especq u e denuncia el galerista, asseconcurs dotat de diners i q u e nas d'entre el 1985 i el 1994 i la tador i el c o m p r a d o r p e r q u è guren q u e no és cap impedis'ha d'anar a buscar a Sant Cuhistòria dels primers deu anys c o m p r e n g u i q u e l'art no s'ha m e n t per a l'evolució de l'art. gat, perquè no hi és ni a Barcede la sala Rusinol en un volum d'entendre com a inversió, sinó "Hi ha hagut èpoques molt pitlona ni enlloc més." que es pot adquirir a la galeria. "com a producte sensible".

Estimular Vartista i

l'espectador


32 Cultura

H S 4 C A N I W S Divendres, 19 d'abril de 1996

Teatre Jordi Boixaderas interpretarà avui al Teatre-auditori un soldat nazi en la comèdia filosòfica El visitant, del francès EricEmmanuel Schmitt i dirigida per Rosa Maria Sardà. A més, la setmana vinent començarà a rodar una sèrie de TVE, dirigida per Rosa Vergés, i posteriorment participarà en la versió castellana de L'hostalera de Goldoni, sota la direcció de Sergi Belbel.

JORDI BOIXADERAS. Actor

"Vivim en una societat molt freudiana" PkP 'I'l (.1 ks

- Sant Cugat / Barcelona Jordi Boixaderas es una persona que somriu per dintre, mentre contesta amb ironia. Normalment no exterioritza els seus sentiments, i quan ho ta. ens cngan\a. perquè som ,il teatre, i allà, amb la seva \ e u , els detalls dels seus personatges i els seus moviments, ens captiva. -Ks més fàcil seduir o ser seduït en un escenari que en la vida real: - " S í , perquè tens molts elements que t'ajuden. Dalt d'un escenari tothom t'està mirant, amb una llum, un fons musical, un vestuari i un text; per tant, tens més armes per seduir que en la vida normal." - Q u a n va comunicar als seus pares que es dedicaria al món de l'espectacle, què li van dir? - " N o els ho vaig dir mai, més aviat m'ho vaig anar trobant. Decidir que volia ser actor, de fet [riu], encara no ho he decidit." -Ks fan amics dins del seu món professional? - " S í , molts! És una professió gairebé familiar. L'experiència d'estrenar una funció i encararte cada dia amb el públic és una mica taurina. I anar de gira amb altra genr crea una vinculació molt especial i una complicitat molt maca." - O n estudia els papers que interpretarà? - " D e s que comences a fer-te'n una idea, sempre el tens al cap. Tot el que veus, ho incorpores i et dóna una informació. Parles molt del paper i és una preocupació constant." - C o m a actor, té gaire cura dels detalls del seu personatge? -".S'ha d e ser precís p e r q u è l'espectador ho veu tot." -Va llegir alguna cosa sobre els nazis per preparar el seu paper a El visitant} -"Vam llegir i comentar obres de Freud, i ens vam documentar molt perquè l'obra ho està molt, de documentada. No hem d'oblidar que vivim en una societat molt freudiana i tots fem servir el seu llenguatge i els seus conceptes: 'estic deprimit", 'no em vull reprimir', 'tinc complex de no sé què", 'haig de dominar la libido'... Tenim aquest univers molt assumit, però t'hi has de posar dins per entrar en el llenguatge de l'obra." -L'escenografia de l'obra té

com a base la pintura. - " K s una escenografia molt suggerent, però gens encotillada en un lloc i època determinada, fent referència al món i a la cultura occidental, al subconscient i a tota una sèrie de coses que són presents en l'obra, amb una sensació d'irrealitat. I això és bo perquè la nostra versió és aquesta: la irrealitat i els somnis intervenen en allò que passa, i el subconscient també li juga una mala passada a Freud." -Kl divan, és imprescindible que hi sigui? -"Imprescindible com a símbol del món de Freud, de la superioritat dels psicoanalistes, del domini una mica diví que tenen sobre els seus pacients." - S ' h a sotmès mai a una sessió de psicoanàlisi? - " N o , mai. Em fa una mica de por per això que deia." - E n tot cas, l'actor és el personatge de la societat que menys necessita un psicòleg? -"Podria ser, perquè això d'asseure's i vomitar ho podem fer amb tota impunitat. D'una manera més ordenada i metòdica, trèiem tot allò que tothom necessita treure per higiene interior." -El visitant és una comèdia filosòfica? -"Sí. És filosofar una mica sense cap altra pretensió que el plaer de conversar, com podria ser jugar als escacs. La invitació és, després d'una hora i mitja de funció, iniciar una conversa durant la vetllada." -Si Déu fos el visitant, creuria

en Déu? 66

Jordi Boixaderas a la porta del Cafè de l'Òpera, a la Rambla de Barcelona. Foto: JJ. MULA. - " É s un Déu que tothom compraria, amb sentit de l'humor, que pica l'ullet, que és simpàtic i intel·ligent i estima particularment Freud. Si se m'aparegués segur que acabaria per seduirme." - H a estat mai al 19 del carrer Bergasse de Viena? - " N o . N ' h e m vist fotografies, com era la seva habitació... Però penso anar-hi, percjuè Viena en aquesta època era formidable." Por de la dreta - D e qui té por? - " E n aquest moment, tinc una por raonable de la dreta espanyola, i que la compartim tots perquè, quan manin, no sabem què faran amb la cultura. Hi hauria d'haver una sensació d'estabilitat que, mani qui mani, els

mínims es mantenen. Espero no tornar a la caverna!" - E l millor remei de la ignorància és amagar-la? - " É s admetre-la. C o m diu Freud en la funció, 'si visqués cinc-cents mil anys més que les estrelles, les tindria comptades, però em continuaria preguntant què faig en aquesta terra amb els peus en aquest fangar'. Sempre som ignorants, però hem d'aprendre que és necessari, sa i divertit conèixer." - Q u a n s'avorreix un espectador al teatre? - " Q u a n li expliquen coses que no e n t é n o no es creu; q u e li semblen mentida i veu la trampa." -Defineixi Rosa Maria Sardà amb tres adjectius. -"Exuberant, intel·ligent i elegant."

El visitant^ o el teatre de text amb escenari únic

• Jordi Boixaderas és un dels dos visitants que, en l'obra d'Eric-Emmanuel Schmitt, rep Sigm u n d F r e u d (Enric Arredendo) la nit del 11 d'abril de 1938. És un oficial de la Gestapo que li destrossa la biblioteca, li fa x a n t a t g e i d e t é la seva filla Anna. Som a la Viena envaïda per les tropes hitlerianes. amb un Freud malalt de càncer i cansat que no trigarà a marxar cap a París, fugint del Tercer Reich. Però després de l'oficial de la Gestapo, al número 19 del carrer Bergasse encara hi arriba un altre visitant aquella mateixa nit: un personatge misteriós

-interpretat per Pere Arquilluéque sembla que coneix a la perfecció els records més íntims i llunyans del doctor i també el seu futur immediat. El visitant es desenvolupa en temps real i en un escenari únic, i és teatre de text en estat pur, el que s'anomena una conversation piece, una batalla dialèctica entre dos p e r s o n a t g e s q u e són t a m b é dues postures ideològiques, dues maneres de p e n s a m e n t : l ' a t e i s m e , d e f e n s a t per Sigmund Freud, i la fe, argumentada per D é u , el p e r s o n a t g e misteriós q u e visita el doctor. El marc històric, fixat per la pri-

mera seqüència e n t r e F r e u d , l'agent de la Gestapo i Anna, introdueix la idea que serveix d e leit motiv: com es pot concebre l'existència d'un D é u que permet el nazisme i l'holocaust? Mentrestant, al carrer se senten els cants nazis, q u e recorren Viena detenint jueus. Un d u b te plana sobre l'espectador i sobre el mateix Freud durant l'obra: el visitant és Déu encarnat en el cos d'un home, o és un boig que ha fugit d'un manicomi? Rosa Matia Sardà dirigeix aquesta comèdia filosòfica, no exempta d'ironia i humor en el seu tractament. / S.B.

-L'obra passa la nit del 22 d'abril del 1938. Casualitat, no? - " L a data ve donada pel dia en q u è els oficials d e la Gestapo van trucar a casa de Freud per emportar-se la seva filla; no exactament com s'explica en la funció, però l'Anna els va acomp a n y a r a fer u n r e g i s t r e . L a d e t e n c i ó és el fet q u e fa q u e s'esdevingui el conflicte de la funció." - A partir d'aquí, l'obra podria ser un somni del mateix Freud? - " N o s a l t r e s no ho imposem, però ho suggerim." -Vostè interpreta els seus somnis? -"Penso que no tenen gaire importància i no me'ls prenc gaire seriosament. N o vull reconèixer que tinguin cap mena de jerarquia sobre la voluntat humana. És com quan algú t'imposa la seva visió, això pot afectar-nos i modificar-nos el nostre comportament. En el cas dels psicoanalistes, crec que és així; quan algú que n'està molt segur et diu que les coses són així i et passa això, probablement es fa realitat perquè en ho creiem." - Q u è trobarem a El visitant? -"Parlar de Déu és un tema superat. I l'autor Eric-Emmanuel Schmitt ha sabut presentar-ho com una conversa de cafè, sense perdre el rigor. El punt de vista de l'ateu i el del fidel estan molt ben documentats amb referències a diferents filòsofs. Així com El món de Sofia de Jostein Gaarder és un exercici filosòfic en clau de novel·la juvenil, El visitant és un exercici filosòfic en clau de comèdia."


EÏS4CANKINS

Cultura 33

Divendres, 19<fabril de 1996

Música

P o c a assistència al cicle sobre el Monestir La Jove Orquestra i la Cotton Club Big-Band actuaran al Teatre-auditori dimarts S.B.

Dues formacions de Sant Cugat tocaran "jazz simfònic" per Sant Jordi

-Sant Cugat La xifra d'assistents a les xerrades del cicle Actuacions en el M o n e s t i r d e S a n t C u g a t (1990-1996), o r g a n i t z a t p e r Amics de la Unesco ValldoreixSant Cugat, ha estat "francament baixa", segons el coordinador de la iniciativa, Domènec Miquel. Segons Miquel, "el resultat és estrany perquè semblava que hi havia molt d'interès per saber tot el que s'ha fet en el Monestir, però els que més cridaven demanant aquesta informació, no han vingut a les confetències, i han perdut una oportunitat única d'assabentar-se de totes els detalls del procés de restauració que no s'havien explicat mai en públic". En aquest sentit, Miquel ha assenyalat que a part de la informació exhaustiva q u e s'hi ha ofert, "el cicle ha permès que els santeugatencs poguessin discutir personalment amb els responsables de la restauració les solucions estètiques triades". El cicle es va tancar la setmana passada a m b una xerrada del mateix Miquel sobre la història del Monestir com a monument (des que va deixar d'estar regit Cohí i Grau, García Acín, Barceló i Ferré en /'acte de presentació del concert de Sant Jordi. Foto: MANÉ ESPINOSA per una comunitat de monjos) i com hi han influït els usos pútot el projecte arriben també a la Acín ha escrit una rapsòdia que swing, q u e s'inicia amb un alblics i privats. Segons la revisió mateixa estructura de la rapsòcomença amb una obcrtura-ragtre diàleg: en aquest cas entre històrica de Miquel, "està comdia. Segons García Acín, tot i restime que és un "diàleg entre dos el bateria de la Cotton Club Bigprovat que la institució que inpectar les normes de la melodia pianos, un mecanisme totalment Band i el timbalista de la Jove vertit més en conservar el moi l'harmonia, "les peces que s'esatípic en aquest tipus de comO r q u e s t r a S a n t C u g a t . La n u m e n t és l ' A j u n t a m e n t " , criuen actualment no han de seposició". Rapsòdia Sant Cugat s'acaba amb contràriament a la creença poguir necessàriament els esqueun final on es revisen tots els En el fragment s e g ü e n t - e l pular Amb tot, l'historiador va mes repetits una vegada i una temes apareguts en els t e m p s t e m a - el paper més actiu és per recordar que "encara s'ha de fer altra". El compositor afirma que anteriors i on es van incorporant a l ' o r q u e s t r a s i m f ò n i c a . La la definició exacta del que es vol "innovar", tot i que admet tots els instruments de les dues rapsòdia continua amb un blues, considera monument des que, que d'aquesta manera "es pot formacions: uns seixanta músics "inspirat en Leonard Bcmstein" al 1931, es va declarar d'interès triomfar o fracassar del tot". seran a l'escenari tocant alhora i que té un acabament sobtat. nacional". Aquesta concreció, Amb aquest objectiu, García en aquest moment. Així es dóna pas a l'oberturaque s'ha compromès a fer el patronat del Monestir, "permetrà fer un pla per arranjar l'entorn", Joventut va explicar Miquel.

La Jove Orquestra Sant Cugat tornarà a protagonitzar el concert de Sant Jordi que cada any programa el Centre Cultural. Després d'haver interpretat l'òpera infantil La flor l'any passat, dimarts portaran al Teatre-auditori una altra proposta inusual: una actuació SÍLVIA BARROSO - Sant Cugat -

Són dues orquestres creades a Sant Cugat que no havien entrat mai en contacte fins q u e van coincidir actuant en l'última edició de la Festa de l'Espectacle, al Teatre-auditori. "Aquell dia ens vam proposar fer un concert conjunt -recorda Josep Ferré, el director de la J o v e - i ens vam posar el dia de Sant Jordi com a termini." A partir d'aquell moment va començar la recerca de F~erré i Jordi Barceló - el director de la Cotton Club Big-Band- per trobar un repertori que poguessin interpretar les d u e s formacions. Però, tot i "haver consultat totes les fonts i partitures a l'abast", Ferré assegura que es va detectar només "una obra de Liberman que tampoc no s'adaptava al q u e es volia". Paral·lelament, Víctor García Acín ja havia començat, a proposta de Jospe Ferré, la composició d'una peça que havia de ser "complementària". "L'entusiasme" de García Acín - q u e l'havia portat a escriure una peça molt més llarga del previsti la falta de resultats en la recerca per trobar repertori han fet que la Rapsòdia Sant Cugat, instrumentada per Agustí Cohí I Grau, sigui el tema central del concert de Sant Jordi. Les intencions innovadores de

conjunta amb la Cotton Club Big-Band, una formació també santcugatenca, en quò s'estrenarà la Rapsòdia Sant Cugat, composta especialment per Víctor García Acín com a peça per a orquestra simfònica i banda de jazz. Asseguren que és una combinació inè-

dita i la defineixen com a "jazz simfònic". I, per marcar contrastos, el concert s'obrirà amb la Serenata per a cordes d'Edward Elgar i la Simfonia número 1 de Beethoven, dues peces clàssiques que tocarà només la Jove Orquestra.

L'Espai Jove presenta una programació continiiista per a aquest trimestre El servei d'intercanvi Xarxanet és la novetat més destacada RAMON L I ' O I Í K

- Sant Cugat L'Espui Jove de la Casa de Cultura ha fet públic el nou programa d'activitats i tallers per a aquest trimestre. Segons Manel Turón, tècnic de l'àrea de joventut de l'Ajuntament, l'oferta "té una intenció de donar continuïtat a la gent que ja estava fent tallers, sempre amb la voluntat d'anar afegint els nous". Aquesta línia respon també "al fet de no arriscar-nos a iniciar gaires coses noves -explica Turón-, en un trimestre que no és el més

indicat ja que coincideix amb els exàmens de final de curs dels estudiants i el volum d'inscrits acostuma a ser més baix". Així doncs, l'Espai Jove torna a oferir pràcticament els mateixos tallers. Es continuarà amb els de guitarra -elèctrica i acústica-, bateria, baix, solfeig, còmic, interpretació actoral i iniciació a la fotogtafia. També continua obert el Labo-club, en què es poden fer revelats i treballar tot allò relacionat amb la tècnica fotogràfica. Entre les novetats, es recuperen els tallers de teatre i el de

malabars que ja s'havien fet en d'altres ocasions. Pel que fa a l'apartat d'altres activitats, les novetats són el curs Com buscar feina a Festiu, que ja es va fer l'any passat, i cl servei Xarxanet. Aquest servei consisteix en un taulell d'anuncis en el qual els joves podran anunciar intercanvis de c o n e i x e m e n t s . "Es tracta que si una persona sap tocar la guitarra pugni anunciar q u e s'ofereix a ensenyar-ho a una altra a canvi que aquest darrer li pugui ensenyar una altra cosa que l'interessi", explica Ma-

nel Turón. D'altra banda, diumenge es va inaugurar, al passadís de l'Espai Jove, l'exposició dels treballs de còmic i fotografia realitzats pels alumnes participants en el trimestre anterior. El programa obert de concerts i pel·lícules t a m b é funcionarà aquest trimestre. Els interessats a inscriure's en alguna activitat o rebre més informació han d'adreçar-se a l'Espai Jove de la Casa de Cultura del dilluns al divendres de 6 de la tarda a 10 del vespre o bé trucar al telèfon 589 13 82.

El premi "Gausac" 9 6 es lliura dilluns - Sant Cugat -

F^I tercer premi d e recerca Gausac es lliurarà dilluns, a les 8 del vespre, a la Casa de Cultura. A l'acte, que serà presidit per l'alcalde. Joan Aymerich, hi assistiran Pere Lluís Artigas, Mònica Blasco i Maria Sardà. els arqueòlegs autors de l'obra guanyadora. El jurat va atorgar el premi per unanimitat al treball titulat Les excavacions arqueològiques al Monestir de Sant Cugat del Vallès o dVctàv'ú (19931994). I SM.


34 Cultura

ELS4CANIW6 Divendres, 19 d'abril de 1996

A r t

Joan Tortosa presenta avui l'exposició "Claustre 144" - Sant Cugat -

José Maria Valverde, Josep Grau-Garriga i Joan Aymerich observen una de les obres de la mostra. Foto: XAVIER LARROSA

Valverde reivindica Grau-Garriga en la inauguració de la mostra d'homenatge al poeta "Versos d'una vida " serà al vestíbul del Centre Culturalfinsal dia 25 El poeta i professor d'estètica José Maria Valverde va recordar els "onze anys Intensos" viscuts a Sant Cugat dilluns, en Tacte d'inauguració de Versos d'una vida. En el mateix viatge sentimental, Valverde va reivindicar també la fiSÍLVIA BARROSO

-Sant Cugat"Grau-Garriga és el meu artista predilecte i em sento molt orgullós que hagi utilitzat poemes meus com a punt de partida per a obres seves". Així va definir José Maria Valverde la sensació provocada per la mostra Versos d'unti vida q u e li dedica Sant (lligat, la ciutat on va viure "els anys més intensos" de la seva vida. l'n dels "grans descobriments" d'aquella època, entre cl 195d i el 1%7, va ser GrauGarriga. que aleshores s'iniciava en el tapís, l'obra "major" i

gura de Josep Grau-Garriga, l'artista santeugatenc a qui "la crfttca espanyola encara no ha col·locat en el lloc que es mereix, tot i el reconeixement internacional". Valverde, Grau-Garriga, l'alcalde, regidors i molts santeuga-

més "mal valorada" del santeugatenc, segons Valverde. Amb aquest discurs, l'escriptor convertia el seu homenatge en un reconeixement a Grau-Garriga. A Versos d'una vida (al vestíbul del Centre Cultural fins al dia 25), es pot descobrir que Gabriel Ferrater, a més de ser el nom d'un poeta vinculat a Sant Cugat fins a la seva mort, és tambéel títol d'un poema de Valverde: un intent d'apropar-se a l-'errater, tot i que cl poeta de Reus ja s'havia suïcidat quan el va escriure i malgrat Ics diferències que els separaven en la manera

tencs es van trobar al vestíbul del Centre Cultural, per inaugurar l'exposició d'homenatge organitzada per l'Ajuntament: deu poemes de Valverde i la interpretació plàstica que n'ha fet GrauGarriga.

d'entendre la vida i la fe, fonamental en Valverde i rebutjada per Ferrater. Grau-Garriga observa aquesta relació i en fa un dibuix tenyit de colors foscos. Aquesta és la dinàmica de la mostra, a m b d e u p o e m e s d e l'escriptor extremeny i la interpretació plàstica de l'artista. Segons l'alcalde, Joan Aymerich, és una manera d'agrair al poeta "la consciència ètica i estètica que va desvetllar a la ciutat i de la qual es van i m p r e g n a r intel·lectuals com Gabriel Ferrater. Victòria Camps i cl mateix Grau-Garriga".

L'artista ha volgut participar en la mostra fent "interpretacions lliures" dels poemes de Valverde. "En cap cas no vull que es considerin il·lustracions, perquè aquestes poesies no ho necessiten", va puntualitzar. Els dibuixos exposats són encara un "projecte" de la sèrie de litografies que s'està preparant. 1 aquesta provisionalitat és la causa que alguns dels poemes es mostrin acompanyats de dues interpretacions plàstiques, mentre Grau-Garriga no decideix quina s'incorpora definitivament a la sèrie.

Fotografia

Comença la "Primavera fotogràfica" amb Pobra de tres santeugatencs a la Casa de Cultura

La mostra de dibuixos Claustre 144, una "reinterpretaeió" de Joan Tortosa dels capitells esculpits per Arnau Cadell, s'inaugurarà avui, a les vuit, en un acte que serà presidit per l'alcalde, Joan Aymerich. L'Ajunt a m e n t ha organitzat aquesta exposició que l'artista i exprofessor de l'Escola Municipal d'Art ha estat preparant durant cinc anys i que es podrà veure al claustre del monestir fins al 19 de maig. P e n s a d a t a m b é amb objectius didàctics, l'obra de Tortosa va acompanyada d'una v i n t e n a de fotografies de Mané Espinosa que recullen els capitells més representatius i una breu explicació que resumeix la tasca d'investigació teòrica q u e ha fet el d i b u i x a n t . Dels 144 capitells que hi ha al claustre, Tortosa n'ha dibuixat 97 i n'ha emmarcat, per a aquesta exposició, 65. La segona selecció respon, simplement, a les limitacions de l'espai. La primera tria, en canvi, ha estat determinada pel mateix material de partida i per l'interès de Tortosa d'evitar la repetició. En Tacte d'inauguració de la mostra també es presentarà el llibre de Tortosa Pas apas, tres itineraris per Sant Cugat, que acaba d'editar el Grup d'Estudis Locals. / S . B .

Una coral de París cantarà al monestir - Saat Cuaat -

La coral Jean Cocteau de París oferirà un concert al monestir diumenge, a les 10 del vespre. La formació visita Catalunya convidada per la coral Sant Cugat del Club Muntanyenc. De fet, el concert s'obrirà amb una actuació de la coral Sant Cugat, dirigida per Enric Azuaga, que interpretarà peces clàssiques i populars catalanes harmonitzades per compositors com Frederic Monpou. Després, la coral Jean Cocteau (estructurada en dues formacions: la Chorale de l'Est Parisien i TEnsemble Vocal de l'Est Parisien) interpretarà un repertori integrat majoritàriament per peces per a coral d'autors francesos. El concert acabarà amb dos cants comuns. Abans de l'actuació nocturna, la coral parisenca farà una primera demostració en la missa de 12 de diumenge. / S.B.

Les imatges de Joan Cabanas, Pep Pujol i Angelina Solà es podran veure fins al 16 de maig C.C. / S . B . - Sant Cugat l ' n c s 200 fotografies inèdites de Joan Cabanas es podran veure a la Casa de Cultura a partir de dilluns que ve. Aquell dia c o m e n ç a r à la Primavera fotogràfica a la ciutat amb la mostra de Joan Cabanas i Alibau, primer fotògraf de Sant Cugat.

Però, a més d e C a b a n a s , els santeugatencs podran descobrir dos autors més, l'ep Pujol i Angelina Solà, en una altra exposició que s'inaugurarà dijous, 25 d'abril, també a la Casa de Cultura. Les tres mostres s'inclouen en el cicle q u e el departament de Cultura de la Generalitat coordina cada dos anys

sota el títol genèric de Primavera fo to gràfica. D e les tres mostres preparades a Sant Cugat, la que recull l'obra de Joan C a b a n a s serà, p r o b a b l e m e n t , la de més repercussió, per la seva magnitud - a m b més de 200 imatges- i per la popularitat del que va ser el primer fotògraf de la ciutat. La

selecció de les fotografies que integren l'exposició ha estat feta pel seu fill Carles Cabanas, que ha triat les fotografies costumistes "més representatives" del fons que va deixar el seu pare - a m b 35.000 negatius- per mostrar "el que passava al llarg de l'any al Sant Cugat de mitjan segle".


Cultura 35

ELS4C4NT0N5 Divendres, 19a"abril de 1996

Dansa

Exposicions

L'encís del mestissatge intel·ligent .46'f7.4 DE LUNA, amb fa companyia Color

U

Coflage" de símbols onírics

Dansa F.Sparlyola Ballarins:.Mans/t.\darne.

Cristina Blanco. Síl-

zra Calvo. Canncri Ftrridndcz. Frannsro Cania. Fàt'imaGonzillrz-.

Filo

Cama.

Dazrdlsón,

Helena Martín, Afn/a Padiat. Rafael Pera! i Yolantla Ramon Direcció artística: Rosa Maria (irait Muntatge musical: Gestrntísir F.ndemol SA Disseny de llums: Roger Puiggener Disseny vestuari: Assumpta Taule'i Color Dansa F.spanyota Lloc: Teatre-auditori Dia: 12 d'abril

El·ll ARDjRNER El grup Color Dansa Espanyola és de creació recent però la seva directora i fundadora, Rosa Maria Grau, nascuda a Barcelona, és una jove i lúcida veterana en això del ball anomenat espanyol i q u e molts confonen en una reducció, molts cops induïda, al flamenc. L'espectacle comença amb En la quietud, música de Diego Carrasco amb Enrique Morente i cors de Las Cigarreras de la Hermandad de Sevilla. L'essència de la Setmana Santa, els moviments quasi hicràtics, els jocs de llums tenebrosos, la tragèdia del Crucificat, X&jondura del sentiment que sembla sortir de dins dels cossos tensats i rígids fins a l'esclat anorreador dels trets per matar un cop més l'innocent, ara amb els fusells-creus. Estem encara clavats al seient quan comença Soy artista, amb Filo García que fa voleiar el seu mantón i Carmen Fernàndez amb les castanuelas, i ens adonem de la suau ironia, lluny del sarcasme, que mostren les artistes, i això ens revifa i, després, Nana, amb quatre dones que mostren diverses maneres d'entendre el fet pro-

Un moment de ractuació de Colnr Dansa Espanyola al Teatre-attditori divendres passat. Foto: MANF. F.SPIXO.S'A fund de la maternitat i ara, tot i la tristesa de la dona estèril, els moviments són tendres, les llums menys dures, la sensació d'harmonia i dolcesa ens impregna i relaxa. En flamenco segueix la percepció que ens trobem davant d'una creadora plena d'intuïcions i certeses, des d'un irreverent i divertit Mijaca, versió karaoke, fins a la utilització de la música del poc reconegut Tbti Soler amb tota la companyia a l'escenari que finalitza amb una renovada Tararà, d'una força impressionant. Soniquete, a m b la música d e Marc Grau, és una mostra de ritme que aixeca l'espectacle a un nivell coreogràfic remarcable amb

fites estètiques d'una qualitat i vigor que arriben al públic i, finalment, a Cac/ios, hi trobem fragments de Falla i Turina amb sevillanes i alegries populars. Així culmina aquesta amalgama de músiques tòpiques i típiques que Rosa Maria Grau ens dibuixa amb uns moviments de cossos i de braços que ens captiven per la seva proximitat i aparent senzillesa. Creiem que Color té un futur esplèndid tot i que, probablement, molts puristes no ho tindran gaire clar, contràriament al que va passar divendres al Teatre-auditori, amb un públic absolutament entregat i entusiasta que va demanar dos bisos.

! 'rt dels diferents quadres de Bosque que trobem en la mostra. Foto: SALA RUSINOL Nom de l'artista: Sergio Bosque Cama •Galeria: Sa/a Riisiüttl fiates: tiris al S.i d'abril Obres: Pintures

PERE PICH

Bosque exposa uns quadres en els quals domina la presència dels objectes amb presumpció d'elegància i bon gust. Són, e n conjunt, composicions aleatòries amb elements naturals i ins-

truments musicals q u e estan al servei d'una plàstica que pretén seduir-nos per la via d e l'amabilitat. El pintor posa el seu v i r t u o s i s m e al servei d ' u n e s o b r e s d e r e b e d o r , fetes a m b composicions equilibrades i objectes refinats. L e s obres ens recorden els t e m p s e n q u è la pintura estava feta per a la contemplació sense grans compromisos.

Exposicions

La dansa del lliri

SERRASANTA EXPOSICIÓ - HOMENATGE

Nom de l'artista: Anna Miquel Galeria: Canals Galeria d'Art Dates: Tot el mes d'abril Obres: Pintures

del 25 d'abril al 12 de maig

PERE PICH

La pintora Anna Miquel proposa, en l'exposició de Canals Galeria d'Art, un treball típic dels artistes c o n t e m p o r a n i s . Aparentment, la mostra és un conjunt de pintures centrades en la representació de la natura morta. Cal recordar que pintors d e la mateixa g e n e r a c i ó fan servir aquest motiu, però la diferència amb les generacions anteriors és que l'aborden sense esquemes prefixats. La natura morta és per a la pintora una bona excusa per fer un exercici de pintura intimista. Les aportacions realment importants són, d'una banda, una cal·ligrafia d'inspiració japonesa i, de l'altra, una coherència en el color que demostra un llarg treball

A Van Gogh és una de les obres d'Anna Miquel exposades a la sala Canals. Foto: CANALS GALERIA D'ART d'investigació. Dos excel·lents treballs són les variants d e Lliri rosa. Aquestes obres demostren un nivell d'abstracció de l'essèn-

cia molt important. Un model tan simple i senzill com és un lliri és, per obra i gràcia de la pintora, una dansa de sensualitat.

1

SalMusínol Sortngo Rusinol, 52 - Sant Cugat del Volis

SOCIS FONS D'ART Servei taxació obres d'art Horari: mati, de 9 a 2h tarda, de 5 a 9h

Tel. 675 47 51


36 Cultura S a n t

J o r d i

ELS4CAIYIÜNS Divendres, 19 d'abril de 1996

9 6

w

Les llibreries de Sant Cugat, Paideia, Alexandria i L'amic imaginari, preparen el dia de Sant Jordi. La selecció que s'ofereix en aquesta plana ha estat feta amb els seus suggeriments. Dimarts, segons les seves previsions, els llibres més venuts seran els que han rebut recentment un premi literari i els dels autors més consolidats. També han recomanat títols molt recents que poden ser el llibre revelació que hi ha cada any per Sant Jordi.

Les recomanacions

de les llibreries de Sant

Cugat

: NÈJ3BS8ELUIAN-'

El patró Sant Jordi

Cita a Tombuctú

NÉSTOR LUJAN

DANIEL PENNAC

VICENÇ VILLATORO

NARCIS SAYRACH I FATJO DELS XIPRERS

PEP SUBIRÓS

COLUMNA

EMPÚRIES

EDICIONS 62

EDICIONS 92

DESTINO

1.850 PESSETES

2.900 PESSETES

1.600 PESSETES

11.000 PESSETES

2.600 PESSETES

•Premi Sant Jordi 1995. L'última novel·la de Néstor Lujàn, mort l'any passat. Relat d'intriga amb fenòmens paranormals i recreació històrica.

•Novel·la policíaca on molta gent és assassinada per robar una pel·lícula que s'està rodant des de fa setanta anys. Repàs a la història del cinema.

•Acostament a lafiguradel cap de guetto jueu que els nazis utilitzaven per mantenir l'ordre en aquests barris. Una nova visió del poder i l'holocaust.

•Publicació de la Generalitat que recull amb grans il·lustracions en color la història de Sant Jordi, la llegenda, la presència universal i la festivitat.

•Premi Josep Pla 1996. Novel·la que s'acosta també al gènere del llibre de viatges a través de l'Àfrica i d'uns personatges que s'han citat a Tombuctú.

El premio

Lo peor de cada casa

El cartera de Neruda

JOSEP MARIA BALLARIN

PEDRÓ MAESTRE

MANUEL VÀZQUEZ MONTALBÀN

T O M SHARPE

ANTONIO SKARMETA

PLANETA

DESTINO

PLANETA

ANAGRAMA

PLAZA & JANÉS

2 . 4 0 0 PESSETES

1.900 PESSETES

2.600 PESSETES

1.800 PESSETES

1.900 PESSETES

• I n dels que més es vendran. Premi Ramon I.lnll 1996. Mossèn Ballarín repeteix l'èxit de Mossèn Tronxo recreant l.i \ida de Li Mare de Déu.

•Premi Nadal 1996. Miiitiiuto tünostiurios aní tinichimis es cl llarg títol d'aquesta novel·la sobre les solucions impossibles als problemes dels joves urbans.

• Cjrvalho assisteix al lliurament del premi literari més ben dotat, on el promotor del guardó és assassinat. Retrat del món de les finances i les editorials.

•Sharpe torna a atacar amb el seu humor sarcàstic, aquest cop, amb el relat de la caiguda A\m fill de papà poc brillant introduït en les finances artificialment.

•Història intimista d'un carter d'una illa solitària influït pel poeta, l'únic a qui porta correspondència. Retrat del Xile convuls dels anvs setanta.

El mico entremaliat

Ninos como yo

Les joies de la princesa berbe.

Entre el cel í la terra

Males terres

Gus CLARKE

BARNABAS I ANNABEL KINDERSLEY

MONTSERRAT BELTRAN

PONÇ PONS

JORDI SIERRA I FABRA

TIMUN M A S

BRUNO

CRUÏLLA

LA GALERA

CRUÍLLA

1.550 PESSETES

1.700 PESSETES

955 PESSETES

1050 PESSETES

955 PESSETES

•Llibre actiu en què els nens han de

•Llibre amb missatge educatiu sobre

«Premi Gran Angular 1995. Introduc-

•Històries sobre Menorca vistes a través

«Relat tràgic sobre la mort d'una ado-

col·locar els objectes de la casa al seu lloc, després que un mico entremaliat

la tolerància editat pel Fons de les Nacions l'nides per ala Infància amb mo-

ció a la cultura berber a través d'una història d'intriga que viuen tres ado-

de les aventures i els relats de Damià, un jove de l'illa, i els personatges que

lescent, atropellada després d'un concert de Bruce Springsteen. Sierra és un

els hagi desordenat.

tiu del 50è aniversari de ITNICEF.

lescents en un viatge al Marroc.

va trobant.

dels autors més llegits pels adolescents.

Els fantasmes del Tnanon

El senyor de Malaussene

Santa Maria, pa de cada dia Bjjjl Matando dinosaunos con.

Memòria del traïdor


Cultura 37

ELSíCArYTOIXS Divendres, 19d'abril de 1996

S a n t

J o r d i

96

Títols per a un dia del llibre amb literatura local SÍLVIA BARROSO

Llibres sobre Sant Cugat, fets per santcugatencs o escrits aquí. És l'aparador local de Sant Jordi, on aquest any hi apareixen set obres. I In d'aquests llibres és Pas a Pas, 3 itineraris per Sant Cugat, de Joan Tortosa, el primer títol d'una sèrie de monografies que editarà el Grup d'Kstudis Locals. Amb més 40 fotografies, Tortosa proposa tres recorreguts (el medieval, el romàntic i el de la modernitat) q u e uneixen m o n u ments, edificis singulars o punts d'interès diversos. I dimarts, el mateix dia de Sant Jordi, es presentarà al Club Muntanyenc Excursionistes recordats (Publicacions d e l'Abadia d e Montserrat), un nou volum de Josep Barberà on s'amplien les biografies de muntanyistes iniciades a Montserrat pam a pam. Mossèn Cinto Verdaguer i Pau Vila són dos dels 45 personatges retratats. Però els autors més prolífics vinc u l a t s a m b S a n t C u g a t són, aquest any, el guionista i escrip-

EXCURSIONISTE! RECORDATS"

1

-

1

-w~^l v

li'S . , "

1 ^

PU60CAOONS DC tAMMADt

Excursionistes m i

tor Piti Espanol i la il·lustradora Marta Balaguer. A La pista africana (La Magrana), Espanol explica per primera vegada els seus records dels anys que va passar com a trapezista en un circ, actuant a la Sud-Africa de Yapartheid. Ell, que es defineix com un dels "casos estranys en què un

guionista es converteix en escriptor i no al revés", ret un homenatge humorístic al seu modus v'rvendi a Discu/pi// les molèsties (Columna), una sèrie de relats curts on la televisió hi té sempre un paper central. I també des de Sant Cugat però parlant de temes universals, Marta Balaguer ha publi-

cat recentment Terrosos de sucre (Publicacions d e l'Abadia d e Montserrat) i Roberluxtiba i la reunió de bruixes (Cruïl la). L'aparador es tanca amb Perseo, patrón de Cataluna, de la madrilenya Josefina de Silva. L'autora reconstrueix el tram mediterrani de la rutaxacobea en una novel.la

^

.•':

*

• • • • ' I

•"??•

'

'

-

i^B

que passa en el dia de Sant Jordi. La recerca d'informació va portar de Silva al Museu de Valldoreix, i allà hi va trobar els camins medievals reconstruïts per Josep Altet. El resultat és que una part important de la novel.la passa a Sant Cugat, i el Monestir n'és la il·lustració de la portada.

La cercavila de Sant Jordi canvia el lloc de sortida Música, poesia i espectacles infantils centren les activitats de celebració del 23 d'abril RAMON L I Q I K

-Sant Cugat I JÍS activitats de la Diada de Sant Jordi d'enguany s'han distribuït en diferents dies. D u r a n t tot aquest cap de setmana, dimarts -dia de Sant Jordi- i diumenge vinent, els santcugatencs podran gaudir d'una oferta variada que inclou, entre d'altres, concerts de música, recitals de poesia, presentació de llibres i espectacles infantils. Tot això, evidentment, acompanyat de les senyeres i les parades de llibres i roses que dimarts ompliran els principals carrers de la ciutat. Una vegada més, com des de ja fa 21 anys, l'Agrupament Escolta Berenguer El Gran -conegut popularment com el C a u - és l'entitat que centralitza la major part de les activitats organitzades. Demà dissabte serà el punt d'arrencada de la celebració del Sant Jordi d'enguany. El foc s'obrirà al Casal Cultural de Mira-sol, on a partir de les 6 de la tarda hi haurà un recital de cant i poesia - a càrrec de Joana

Vilaplana (soprano) i Carles V. Xirinachs (pianista)- i un recull de poemes d'autors catalans - a càrrec del grup Mira-sol Teatre, acompanyats al piano per E. Eckhart-. A les 10 del vespre entrarà en acció la primera activitat del Cau. Es tracta del tradicional concert de rock de Sant Jordi als jardins del monestir, en el qual per primera vegada participaran grups locals. Paquita's Knipples i T h e Apples And Filter Co. són els grups convidats. Segons Josep Manel Manzano, membre de l'Agrupament Escolta Berenguer El Gran, enguany "hem volgut donar a conèixer grups d'aquí, a diferència d'altres anys en què es portaven grups de fora de Sant Cugat". Diumenge serà un dels dies estrella perquè es faran les tradicionals cercaviles de sant Jordi, el drac i la princesa, organitzades pel Cau. Com acostuma a ser habitual, les cercaviles del drac i la princesa sortiran a les 11 del matí de la plaça del Coll i de la plaça Doctor Galtes, respectiva-

Sant Jordi i el drac tom/iran a lluitardiumenge ahjardins del monestir. Foto:MANÉ ESPINOSA. ment. El canvi el protagonitzarà la cercavila de sant Jordi, que enguany sortirà de la plaça situada a l'avinguda Pla del Vinyet, just a l'altra banda d'on és la plaça del Mil·lenari. Per a José Manuel Manzano, el canvi en la cercavila de Sant Jordi "és degut al fet que abans sortia de la rambla del Celler i allà era una mica estret". Les tres cercaviles s'ajustaran als jardins del monestir, on hi haurà la batalla final entre el drac i sant Jordi, seguida d'una xocolatada i

l'actuació del grup d'animació infantil Àngel Daban. També diumenge al matí, hi haurà activitats al Casal Cultural de Mira-sol amb l'actuació - a partir de les 12- de l'Estenedor Titelles i el seu muntatge Mediterrànies. El mateix dia de Sant Jordi, Binixiflat Titelles presentarà, a partir de les 6 de la tarda als jardins del monestir, l'espectacle El peix d'or. Dues hores més tard, el Club Muntanyenc serà el centre d'atenció a m b la presentació del llibre Excursionis-

tes recordats, a càrrec de l'autor, Josep Barberà. La Diada s'acabarà al Teatre-auditori amb el tradicional concert de Sant Jordi. Les celebracions finalitzaran diumenge vinent amb l'espectacle infantil Kei, Kei!!, que el grup Toc de Retruc, presentat per La Xarxa d'Espectacle Infantil i Juvenil, farà a partir de les 12 del migdia al Teatre-auditori, i el segon assaig al carrer que els Castellers de Sant Cugat faran també a les 12 a la plaça de Barcelona.


38 Cultura

QS4CANIÜN5 Divendres, 19 d'abril de 1996

L ' E n q u e s t a

Per Sant Jordi, prefereix que li regalin la rosa o el llibre? SÍLVIA BARROSO - Sant Cugat -

Com cada any per Sant Jordi, els carrers s'ompliran dimarts de paradetes on es venen roses. Tot i que el preu d'aquesta flor augmenta en aquesta data, les catalanes estan acostumades a rebre una rosa el 23 d'abril, i els catalans lellsl a regalar-les. Seguint la tra-

dició, elles els han de regalar un llibre a ells. Hem preguntat als santcugatencs les seves preferències en la manera d'aplicar la tradició: el resultat és que les santcugatenques esperen també el llibre, però són reticents a regalar elles la flor. Ells esperen el llibre, sovint regalen les dues coses i els sorprendria rebre una rosa, tot i que alguns diuen que els agradaria.

N I A ( i o i ZKNS

J O S E P SAGAI.ÉS

JOSEP R O U R E

ADELAIDA AGUILERA

43 anys

11 ANYS

27 ANYS

74 ANYS

32 ANYS

PSICÒLOGA

ESTUDIANT

PROFESSOR

MESTRESSA DE CASA

ADMINISTRATIVA

"La rosa que no falli. I després, m'agraden molt els llibres, també. Kl llibre és una altra mostra, potser més d'amistat, que també m'agrada. Jo espero que no em falli cap de les dues coses."

"Home, a mi em toca el lllibre. Però potser també m'agradaria que em regalessin una rosa, tot i que la tradició és al revés. N o estaria malament fer innovacions en aquest sentit."

"Jo prefereixo un llibre, o totes dues coses, de fet. Toc és bonic. Si em regalessin Lina rosa cambé m'agradaria molt. I pel meu compte, jo procuro regalar les dues coses."

"Home, sempre s'ha regalat roses a Ics senyores i un llibre als senyors. A mi m'agrada que la tradició continuï així, tal com és. A mi m'agrada molt el dia de Sant Jordi, tot i que no sóc catalana de naixement."

"Una rosa, i el llibre també. En principi em regalen una rosa, però un llibre també escaria bé. En canvi, regalar jo una rosa a un home, no ho faria."

E M I L I O SUBIRA

MARIA T E R E S A ESPINAL

Esi'HER C O S T A

SÒNIA G O N Z À L E Z

DANI MONTOBIO

26 ANYS

.W ANYS

20 ANYS

22 ANYS

18 anys

E S T U D I A N T I CAMBRER

LINGÜISTA

ESTUDIANT

ESTUDIANT

ESTUDIANT

"JO prefereixo el llibre. Es que m'agrada molc llegir. La tradició ja m'agrada tal com està. I jo regalo les dues coses, fins ara sempre he fet això."

"Jo espero les dues coses. A casa, la tradició és que em regalin la rosa i el llibre. I jo regalo només el llibre. Personalment, m'agrada fer-ho així."

"Jo prefereixo el llibre, és més útil que una rosa. Ésv clar que seria perfecte que tothom regalés les dues coses, tant als nois com a les noies. Però també t'hi ha d'arribar la butxaca, que ja és un altre problema."

"Jo prefereixo que em regalin un llibre. Però de fet, el q u e m'agradaria més és rebre les dues coses. En canvi, jo no regalaria una rosa a un noi."

"Jo estic acostumat a la idea que a mi m'han de regalar el llibre. Però si em regalessin una rosa, no em semblaria malament."

MARIA JOSEP O T E R O


pada

a,E ORN J « Ja

ireia s

Joiós ei Soní Cu^ot dcsüc 194,

Joieria Rellotgeria Alta bijuteria Horari: de dilluns a divendres Tardes de 5 a 8 h Matins hores convingudes

Taller de joieria i rellotgeria

14 febrer Sant Valentí. Per un regal amb amor.

propi

Avda. C a t a l u n y a , 1 • Tel. 6 7 4 0 0 26 cl Valldoreix, 33 - Tel. 6 7 4 9 9 4 0

SANT C U G A T DEL VALLÈS (Barcelona)

t/Balmes, 39, 1 r dreta Tel. 589 55 49 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

oie un espai on trobareu joia d'autor, tina àmplia mostra de tendències que netfcen de |a creació artístida.

C. dels p e u t j r 6 8 1 9 0 S a n t e d a t del Vallès CUCAI

I I II I I I I I I I I I I I I I I I ,1

A9/^

OCTAVIO SARDA

TRADICIÓ I DISSENY, UN NOU ESTIL DE JOIERIA F^V

&

RAYM0NDWE1L

BHEiTi.iNG

BERTOI.UCCI

dflPïfc A N N A

F U S E T

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS RELLOTGES D'ACTUALITAT LES MILLORS MARQUES 6 ANYS AL VOSTRE SERVEI

*fc J O I E S

c/ SANTIAGO RUSINOL, 45 • TEL. 589 50 72 - 589 50 12

Hamilton

MEGA • JUNCHANS

m

KRONQS ÜL

""-"SS^OCOI.

Santiago Rusinol, 40 Tel. 674 58 54 SANT CUGAT


40

Cultura

Q S / C A N I W 6 Divertí/res, 19 d'abril del 1996

L ' A G E N D A LA RADIO

RÀDIO S A N T C U Í A T

• D e 7 a 7:30 li.. Kl Despertador, anili Joan Yallvé. • D e 7:30 a 10 li.. Kl Call del Monestir. Revista d'actualitat. De 7:30 a ( ':30 li.. repassa les principals notícies d'àmbit general i de 0:30 a 10 inclou la primera edició de l'informatiu. Sant ( aigat A\ui, amb totes les notícies d àmbit local de la ciutat. Kl programa el dirigeix i presenta Xavier Fornells. • D e 10 a 12:43 h., Dies de Ràdio. Kl maga/ine. Kspais de divulgació, entreteniment i participació. Presentat per Maribel ("ayiielas. • D e 12:45 a 13 h.. Amb Molt tic Cust. Fspai de gastronomia amb Pep Blanes. • D e 13 a 13:30 h., Sant Cugat Avui. I,'Informatiu segona edició, l-.ditat i presentat pels serveis informatius de Ràdio Sant ( aigat. • D e 13:30 a 14 li., Kntitats. Dirigit i presentat per Xavier Miralles. • D e 14 a 18 h„ Vol de Tarda. Música suau seleccionada per Josep Maria Noguera. • D e 18 a 21 li.. Al Lloro. I n programa de Salva Vallvé. Kls divendres de 20 a 21 h., inclou l'espai, Riff Raff. Música heavy amb Marc Picanyol. • D e 21 a 21:20 h., I .'Esportiu. Dirigit i presentat per Patrícia Mota. • D e 21:20 a 23 h., Sons i Estels. Presentat per Pere Pahissa. • D e 23 a 24: Dilluns: Aquest Any, Sí!. Un programa de Salva Vallvé. Dimarts: L'Estrena. L'espai de cinema de RSC. Dimecres: Hores Extres. Amb Eduard Carcia i Rosa Maria Jané. Dijous: Viure a la Terra. I in programa de Xavier Casanovas. Divendres: Vallès Sense Fronteres. Presentat per F'athia i l·lamed Ben Hammou. •De 24 a 7 h.. Música al teu costat. • D e 7 a 24 h., cada hora, connexions amb Catalunya Informació i butlletins de Sant Cugat i el Vallès dels serveis informatius de l'emissora municipal.

• D e O a 10 h.. Viure ala Ferra (repetició). • De 10 a 11 h.. Hores Extres (repetició). • D ' l l a 12 h.,Came()ver.

La

Programa dedicat al món informàtic. • D e 12 a 13 h., El Magatzem, a m b Oriol Costa i Amanda Sans. •De 13 a 14 h.. Avant Matx. L'avanç de l'actualitat esportiva del cap de setmana. • De 14 a 15 h.. Vallès Sense Fronteres (repetició).De 15 a 16 h., Aquells Meravellosos Anys. Amb Josep Maria Alvira. • D e 1 6 a 2 0 h . , Súper DJ. Iota la música màquina d'actualitat.

p r o p o s t a

Divendres 19 • LleóX Dissabte»

• Agnès Diumenge 21 • Anselm Dilluns 22 • Caius Dimarts 23

• Jordi Dimecres 24

• Fidel de S. DIJOUS 2 5

• Marc Divendres 2S

• Isidor

• D e 20 a 21 h.. Bones Vibracions. Amb David Villena. • D e 21 a 22 h., Salmaia, amb Jesús Aguilera i Lídia Cerón. • D e 22 a 8 h.. Música al teu costat.

ACTIVITATS

19 DlVENDRKS Exposició

• A les 20 del vespre, al claustre del monestir, inauguració de l'exposició de Joan Tortosa Claustre 144. Organitza: l'Ajuntament.

• D e 8 a 9 h., El Dia del Senyor. • D e 9 a 9:30 h., Esports en Marxa, primera edició. • D e 9:30 a 10 h.. El Racó de la Poesia. Amb Joana Francesca Garcia. • D e 10 a 10:30 h.. Arrels. Un programa de Rogeli Pedró. • D e 10:30 a 14:30 h., Roda d'Amics. Amb Pere Pahissa i Joan Fàbregas. • D e 14:30 a 15 h., Esports en Marxa, segona edició. • D e 15 a 16 h., Aquells Meravellosos Anys. • D e 16 a 20 h.. Súper DJ. • D e 20 a 21 h., Bones Vibracions. • D e 21 a 22 h., Esports en Marxa, tercera edició. • D e 22 a 7 h., Música al teu costat. •Dissabte i diumenge de 8 a 22 h., connexions a m b Catalunya Informació i butlletins amb informació local" i comarcal.

• L l i b r e s i r o s e s p r o t a g o n i t z a r a n l a d i a d a d e S a n t J o r d i . L e s llib r e r i e s d e S a n t C u g a t i n s t a l · l a r a n p a r a d e t e s a la p l a ç a del M o n e s t i r p e r p r e s e n t a r les últimes n o v e t a t s editorials. A q u e s t any, la cercavila q u e r e u n e i x als J a r d i n s del M o n e s t i r a S a n t J o r d i , la p r i n c e s a i el d r a c , t i n d r à u n a s o r t i d a diferent, p e r ò n o faltarà a la cita. A b a n d a de la literatura, la m ú s i c a t a m b é s e r à p r o t a g o n i s t a p e r S a n t J o r d i . L a J o v e O r q u e s t r a S a n t C u g a t i la C o t t o n C l u b Big B a n d o f e r i r a n u n c o n c e r t , d i m a r t s a les 10 d e la nit, al T e a t r e - a u d i t o r i . Fil j a z z , el s w i n g i la m ú s i c a simfònica es b a r r e j a r a n e n a q u e s t e s p e c t a c l e .

20

21

DISSABTE

Sant Jordi 96

DIUMENGE

• A partir de les sis de la tarda, Joana Vilaplana, sop r a n o , i Carles V. Xirinachs, piano, oferiran un concert. Després, m e m bres del grup Mira-sol Teatre i el pianista E. Eckhart faran un recital de poemes d'autors catalans, al casal cultural de Mirasol. • A les deu de la nit, concert d e rock e n d i r e c t e a m b els grups musicals Paquita's Knipples i T h e Apples and Filter Co, als jardins del monestir. Organitza: A j u n t a m e n t de Sant Cugat.

Sant Jordi 9 6

• A partir d e les onze del matí, gran cercavila. Sant Jordi sortirà d e la plaça dels Cegants, davant de la biblioteca del Mil·lenari. El drac ho farà des de la plaça del Coll, i la princesa, de la plaça del doctor (ialtés. La cercavila acabarà als jardins del monestir, on es farà un torneig final. • A partir de les dotze, xocolatada per a tots els nens i animació infantil a m b Àngel Daban. • Durant tot el matí, repartiment de roses i aperitiu per al col·lectiu d e

gent gran del Casal Cultural de Mira-sol. • A les dotze del migdia, la companyia L'Estenedor T i t e l l e s p r e s e n t a Mediterrànies, al casal cultural de Mira-sol. •A les deu del vespre, al monestir de Sant Cugat, concert de Sant Jordi de la Coral Sant C u g a t del C M S C . La coral actuarà amb la Chorale et Groupe Vocal de l'Est Parisien. Ball g e n t g r a n • A les cinc de la tarda, ball per a la gent gran al casal Cultural. Videocinema •A les sis d e la tarda, sessió gratuïta de videocinema, dins les activitats per a gent jove q u e organitza

l'Ajuntament al casal. •A les set de la tarda, al bar Dada de la Floresta. S e r g i o O. C a s a s a n d F r i e n d s actuaran en directe.

nii.UNS Fotografia

•A les vuit del vespre, a la casa de cultura, inauguració de l'exposició Joan Cabanas i Alibau, primer fotògraf d e Sant Cugat.

DIMARTS

Sant Jordi 96 •A dos quarts de set de la tarda, animació infantil

HORARI AUTOBUSOS T LÍNIA 1 . SANT CUGAT-MIRA-SOL-MAS JANER hora «nsalw 2 ^ 2 » .

Sani Cugat decaoahorsfJnsalesa210h. :. de Sant Cugat •QfMMMtt. Ja*ortd^èSSu^Íu^p»56 minutB tte cada hora fins a les 21.501). • ÍfaM|lU»lliit.tg»»ftfc^ tmnewwiftiaaBet seu i l u i w f * | p s i i M d» EaC.de Sani Cugat

'

- * -

-

'

^

-

-

T LÍNIA 2. NUCLI URBÀ DE SANT CUGAT

T A 3. SANT CUGAT-RUBI-TERRASSA - D ü * feiners. 1a sorattar QS.4Ch-0S.aBh i -DfessbtM 1 l e s * » - 1 » sonSfe: 06JZ5h i als -Sortides addicionals a Terrassa: 06 55h. 07J • A 3. SANT CUGATBARCELONA

- f R M M M r t . la sortida: 06.T6M».4ehiats 16 i 46 minuts de cada horafinsa les 22.16h. ' 11 t—nu». 1a sortida: 09.16h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada horafinsa to 22.16te - M M M m * , ta sortida: 06.23h-08.53ri i ais 23 i 53 minuts dècada nora fins ates22£3h. Ilf·«au·.1asor&te()923r^09.53hials23i53(r*i^decadar«rafïisatee22.23h.

,'farritMiié ntt - O M f i i l t e l a eor&Ja: 0 6 . 0 5 M ) 6 . ^

-Dlet feiners. 1 a sortida: 05.1 S-05.40 i t -Dissabtes. 1 a sortida. 05.1545 «0 i 06 lOn t -Diumenges i festius. 1a sortida 07.10b 11 -Sortides addicionals a Csrdarswar 22>Hh (

"or-**

T A 3. BARCELONA-SANT CUGAT 3:V:: ^ > : - --.'i;.:-- \*"?£™t^&**ï<

^f>v^4^#%m

-Otos feiners. 1 a sortida: ( -Dissabtes. 1a sortida: 05.45i«M t datada ta* ftwt tos 2t.4Sh. ; San* Ownénec, CAP, Sant Francesc, Plaça Coí, Mercat Torreblanca. Mones*, Eetactf > TM D » W U UV UENB llWia W » H -Sortides addfcioaal* é Cerdanyola: 2£l5h (feiners). FGC. Cotoner, Sant Domènec.

(||«·«BS.1asortida:09.05M)9.35hials05i35nnimtódBcadar«fafinsalBs22^Si


Cultura 41

ELS4CANroPS Divendres, 19 d'abril del1996

L ' A G E N D A

amb Binixiflat Titelles. La companyia presenta El peix d'or als jardins del monestir. •A les vuit del vespre, al Club Muntanyenc Sant Cugat, Josep Barberà presentarà el seu llibre Excursionistes recordats. •A les deu de la nit, al Teatre-auditori, concert de Sant Jordi amb la Jove Orquestra Sant Cugat i i la Cotton Club Big-Band. Conferència • A les deu de la nit, a la Casa de Cultura, conferència audiovisual de Lluís Puig.

FARMÀCIES DE TORN

TELÈFONS O'INTERES SERVEIS :ifirfBtaM# »s? í

i ffWBI»

tÍÉi^aV(irt n i rihfïi

'ÍW * ^•HhKftfr

flpWWWïWflHBW( nVnVàaVcvaTJ'^nnBi·BBaat

fBWUtlWW . ,

#r

«*i*ndW «M*0*A <ji*tm«fc; #ttmfli&i

AEEA L'Esplai i l'Ajuntament. UKB=

r m mm

•Curs de balls de saló, ioga, karaoke i cafè literari de l'Ocell Radiant. Informació i inscripcions al telèfon 674 78 33.

mm

Centre Chrtc

LES PLANES

6744599

•Tallers de música de banda, costura, manualitats, gimnàstica de manteniment i pintura. Casal per a joves i adults, i altres activitats. Informació i inscripcions, des de les 5 de la tarda fins a les 9 del vespre. Telèfon 675 51 05. Organitzen: AM L'Esclop i l'Ajuntament.

TÍ62944 5»M<?

$jm»cMcu*to*g

8» 5108

flwMfrdfrfHHHtn mi

5» 201*

24 DIMECRES

Música

MIRA-SOL

• A les set de la tarda, al bar Dada de la Floresta, música en directe amb l'actuació del grup Bars Reflex.

Casal Cnltural

fe^ftfr^ifc;

t8ta»7>

25

DIJOUS

Conferència

• A dos quarts de vuit del vespre, a la Casa de Cultura, l'advocada i exparlamentària catalana Magda Oranich participarà en una xerrada col·loqui sobre la seva experiència a Pequín. En aquesta xerrada intervindrà també Àngels Roque, presidenta de l'Institut de la Mediterrània. Fotografia • A les vuit del vespre, a la Casa de Cultura, inauguració de l'exposició de fotografies d'Angelina Sola i Pep Pujol.

ifr alifcl ililBaaltnatÉÉTlKíri

li

-

IIHi J l J M

•»«* ^hkMaa>B··MHBa«kaaiÍHatfWNVM>MaM«aMaM«MnMUdw

<»—;.fc

•••••^JB,

lft»WIPlfBr*»·'?1*

'à..ai

^«BfflIBIMrTTi iffWtfflrlt

$40465 I )ni ii

11 ip

I il ni |u Is distric-

tes i Valldoreix oberta els diumenges i festius de li del matí a 9 de la nit la farmàcia Pinto del carrer Ksplèsia n° 3

26

Espai J o v e

Altres activitats Cor Infantil

•Les activitats del cor, adreçades a nois i noies a partir de 4 anys, inclouen concerts, sortides de cap de setmana i tallers com-

Teatre-auditori

de \alldoreix. Telèfon (.74 28 71.

DIVENDRES

• A dos quarts d'onze de la nit, dins les activitats que organitza l'àrea de Cultura a l'Espai Jove, es farà un concert doble de música en directe, amb els grups Cunt 2000 i Paseo Matutino por el Jardín de un Amigo.

•Tallers de teatre, natura, plàstica, ceràmica, costura, literatura, còmics i veu i interpretació. Sessions de contes d'arreu del món. Informació des de les 5 de la tarda fins a les 9 del vespre al telèfon 589 20 78. •Activitats per a joves: espai de jocs, biblioteca i aula d'estudi, curset d'iniciació als jocs de rol, curset de tècniques per apendre a buscar feina a l'estiu i tallers de malabars i de circ. Informació i inscripcions al Casal Cultural, de dilluns a divendres, des de les 5 de la tarda fins a les 8 del vespre. També podeu trucar al telèfon 589 20 18.

plementaris. Informació i inscripcions a la Casa de Cultura. Telèfon 589 13 82. •Balls de saló i tallers de manualitats i cuina. Informació al telèfon 589 13 82. •Curs-taller de dibuix i pintura a càrrec del professor Adolf, curs-taller de manualitats a càrrec de Maria Antònia Navarro, curs de modelatge i escultura a càrrec d'E. Llopart i filatèlia i numismà-

tica tots els dijous. Inscripcions i detalls al local de l'Ateneu o bé als telèfons 674 60 28, 675 43 88 i 674 72 08. •Cinquena trobada de poetes. Recollida de les bases de participació a la seu de l'Ateneu, plaça Pep Ventura, 1. VALLDOREIX

•Cursos de balls de saló per a persones majors de 16 anys. Informació i inscripcions al telèfon 674 45 99.

•Tallers de dibuix, pintura, artesania, teatre per a nens i joves, plàstica per a infants i ioga integral. Informació al telèfon 674 27 19.

•Divendres 19 d'abril, a les 10 del vespre, El visitant, d'Eric-Emmanuel Schmitt. Direcció: Rosa Maria Sardà. Intèrprets: Enric Arredondo, Rosa Vila, Jordi Boixaderas. Preu: 2.000 pessetes. Exposicions

LA FLORESTA Centre Chric

•Tallers de ceràmica, expressió corporal, expressió plàstica dansa-jazz, guitarra, piano, solfeig i cant coral. Inscripcions de dilluns a divendres de 4 de la tarda a 8 del vespre. Telèfon 589 08 47. Organització a càrrec de

i Fax 589 85 40 Sant Cugat

•Casa de Cultura. Pintures de Marín Mercadé. Fins al 19 d'abril. •Vestíbul del Centre Cultural. Vasos d'una vida, poemes de José Maria Valverde i interpretació plàstica de Josep GrauGarriga. Del 15 al 25 d'abril.

•Claustre del monestir. Claustre 144, una mostra de dibuixos de Joan Tortosa, que fa una versió lliure de les imatges i els símbols dels capitells del claustre esculpits per Arnau Cadell. Del 19 d'abril al 19 de maig. •Canals Galeria d'Art. Anna Miquel. Pintures. D e l ' l al 30 d'abril. •Valldoreix, passeig del Canari número 26. Lídia Carreté exposa una nova col·lecció de nus femenins al pastel. Obert fins al 26 d'abril, de 7 a 9 del vespre. •Estudi Ferran Martí. Exposició permanent d'obres de Ferran Martí. •Espai d'Art Lluís Ribas. Exposició permanent d'obres de Lluís Ribas. •Mercantic. Fira permanent d'antiquaris i d'art. Obert tot el cap de setmana. •Firart. Exposició i venda d'art el primer i tercer diumenge de cada mes, a la plaça Octavià, als matins. Biblioteques Biblioteca del Centre Berta

Universitària. Oberta tots els dies de 9 a 2/4 de 2 i de 4 a 8. Telèfon 674 11 50. Biblioteca del Mil·lenari Centre Cultural. Oberta tots els matins del dimarts al divendres d' 11 a 2. Tardes del dilluns al divendres de 4 a 2/4 de 9. Dissabtes de 10 a 2. Telèfon 589 27 49. Biblioteca del CMSC Plaça Barcelona. Oberta de 5 a 9. Telèfon d'informació 674 53 96. Andn Mnnlcipal de Sant ÇjMjat

A l'Arxiu Nacional de Catalunya. Telèfon d'informació 674 69 93. Plaça Pep Ventura. Oberta dijous, divendres i dissabtes de 4 a 8. L A FLORESTA

Biblioteca de l'Associació de Propietaris I Veïns

Plaça d'Aiguallonga, 1. De dilluns a divendres de 10 a l . Telèfon 674 20 89.


42 Cultura

ELS4C4NTONS Divendres, 19 d'abril del 1996

C I NE SANT

SMÉGaatl

CUCUT

MES

SABADELL

Ui

COPYCAT

UBERTARIAS

Director: Jon Amiel. Intèrprets: Sigourney Weaver, Holly Hunter. Sales: Kursaal (Cerdanyola), Eix Macià i Cineart (Sabadell), i Rambla (Terrassa).

Director: Vicente Aranda. I n t è r p r e t s : Ariadna Gil, Ana Belen, Victoria Abril, Loles León. Sales: Kursaal (Cerdanyola), Cineart-tres, Eix Macià (Sabadell) i Principal (Terrassa). Hisstòria d'un grup de milicianes anarquistes que, al juliol del 36, van sortir de Vic i van incorporar-se a la (Columna Durruti.

Una policia i una psicòloga amb agorafòbia contra una onada de crims a San Francisco. DÍAS EXTRANOS

fWPÈmS

Director: Kathryn Bigelow. Intèrprets: Ralph Fiennes, Àngela Basset, Juliette Lewis. Sales: Kursaal (Cerdanyola), C i n e a r t i Eix Macià (Sabadell). Trama d'intrigues en un món futurista dominat per la violència.

AçeVaniaca/

RuMPabc«4 Toystocy/Matena.. BuMPataceS Penademoerte S e s s i o n s

Golfes

de

d i s s a b t e

RubiPatac8l No hi ha sessió goMa RubfPalace2 Unvamptrosueao9n8iòoi#i»y:1fca0 Rubí Palace 3 Alma gitana

" **'

RublPalace4 Matena es un nombre de tango

\m - Mtt''

Rubí Palace 5 Pena de muerte

FUERA DE ONDA

SABADELL

Cmeart

Libertanas

. . « P Ü K A · M S . 10.30

Matena es un nombre

m, 8.15,10.30

UnvatnpirosueSoen

&00,8.15,10.30

TERRASSA

.Jl^^pttetwroinar a

Días extranos

Rambla

Toy story / Copycat Cmeart-tres

Fuera de onda

Euterpe

Antes y después

Pnncipal

Braveheart

Rambla

City HaB

t t*

M*·JÍ»a8 ^Hft^laetamanecef

*-Jiimiia.ift»

* " >

.:. m ^ t t S , 10.30

...... :mmv>*>

• Copiat

* - 5y;4«itao, 8.3o, 1050 CITY HALL

ABIERTO HASTA EL ... I )irector:

Robert

"•SttNpi» derroto»

JÉI»»***

Rodrí-

guez.

Intèprets: (icorgc (!loone\. il.ir\e\ Keitel, Owcntiu I arantino. Sales: Kursaal (Cerdanvola), Kix Macià (Sabadell) i Rambla (Terrassa). ( Comèdia d'horror adoles-

cent i descontrolat. amb el segell personal del tàndem Rodríguez- Taranti no. ANTES V DESPUÉS

Director: Barbet Schroeder.

Intèprets: Meryl Streep. Liam Nesson.

Sales: Rubí Palace, Sant Cugat. Kursaal (Cerdan\ola), Kuterpe, Eix Macià (Sabadell) i Rambla ('l'errassa). I na mort estranya i l'acusació d'assassinat sobre el fill desorienta una família model americana.

ai SANT CUGAT ESTRENA

ESTRENA

4.00 - 6.05 - 8.15 - 10.25

3.55 - 6.10 - 8.20 - 10.30

D I S S A B T E G O L F A 00.45- 13 A N Y S

DISSABTE G O L F A 00.45- 13 A N Y S

Director: Amy Heckerling. Intèrprets: Alicia Silverstone, Stacey Dash. Sales: Sant (Cugat, (Cineart- tres, Eix Macià (Sabadell). (Comèdia adolescent sobre una noia de bona família matriculada en un institut on hi ha més telèfons mòbils q u e c a r p e t e s . La protagonista es dedica a intentar que tothom ha de ser feliç al seu voltant.

Director: Harold Becker. Intèprets: Al Pacino, John Cusack. Bridget Fonda. Sales: Kursaal ((Cerdanyola). Kix Macià (Sabadell) i Principal (Terrassa). Alta política i repartiment de poder a l'Ajuntament de Nova York.

At i t r v t i d t

l'ttptctidor

Q 2 h. gratis

r<»«ti>ci«»\

Dimecres Ma

Carnet d'estudiant universitari

as Carnet més grans 65 anys

Director: (ierardo Herrero. I n t è r p r e t s : Ariadna Gil, Marta Belaustegui, (Carlos López. Sales: Sant (Cugat, Rubí Palace. Kursaal ((Cerdanyola) i Cineart (Sabadell). El procés que va des de la infància de Malena fins a la seva maduresa. UN VAMPIRO SUELTO EN...

Director: Wes (Craven. Intèrprets: Kddie Murphy. Àngela Basset. Sales: Sant (Cugat 2, (Cineart-tres i Kix Macià, de Sabadell. i Kursaal, de (Cerdanyola. Un n o s f e r a t u arriba a Nova York i intenta convertir una policia en la seva companya no-morta.

I ? Torreblanca J o s e p Puig i C a d a t a l c h , s/n . T. 589 24 81

25() pics T O T A .

Tots els dissabtes SESSIONS «GOLFES» ESTRENA

4.15-6.15-8.15-

I.A

IN I T

405 22 22

2a. SETMANA

10.15

DISSABTE GOLFA 00.45- APTA

4.00 - 6.05 - 8.15 - 10.25 13 ANYS

Dissabte, 2 0 a M M 0O43h, «GOLFA»: A TUMBA ABIERTA en V.O. / Dissabte, 27 «GOLFA»: SOMEBODY TO LOVE en V.O.

ÜCINESR

MALENA ES UN NOMBRE...

PopSnack


E1S4CAIVIONS

la Novel·la C a p

I V

43

- ElM'AKO JKNKR -

N

omés volia acomiadar-me, vaig al concert del Teatre-auditori. - I , dirigint-se al religiós-: Perdoni la interrupció. Adéu. L'amo de la Torre Negra es va aixecar amb una agilitat insospitada, es va atansar cap a la noia i la va agafar pel braç per, suau però convincent, acostar-la fins a un sofà, on la va obligar a seure. - T i n c ganes que parlis amb el pare Andreu. N o tindràs pas tanta pressa q u e no li puguis dedicar uns minuts...Que jo sàpiga, els concerts no comencen fins a les deu del vespre i ara només són les vuit. -Havia quedat per sopar amb una amiga abans d'anar al concert. - B é , només serà una conversa curta. Jo els deixo, crec que és millor que parlin sols. El jesuïta va i n t e n t a r aixecar-se per convèncer el Sr. Castells que no era la millor manera d'iniciar un contacte d'aquestes característiques, però l'inidividu havia desaparegut per una porta situada al fons de l'habitació. El silenci va restar entre els dos presents. - A quin concert va, senyoreta? -Avui canta Victòria dels Àngels acompanyada per Albert Guinovart al piano. - A m b quin programa? - É s un recital de lieders i cançons de Schumann, Brahms, Hugo Wolrf, Richard Strauss, Toldrà... - L a noia va parar d'enraonar per afegir tot seguit-: ...Però, de veritat l'interessa tot això? -Sí, m'agrada força la música... Abans he escoltat la seva magnífica interpretació de Lespleurs... - N o és veritat, vostè és molt amable, però crec sincerament que em falta molt per poder dir que sóc una intèrpret mediocre de la viola de gamba. -P,m sembla que és excessivament humil i avui, per desgràcia, aquesta és una virtut que no es cotitza gaire a la nostra societat... La jove es va aixecar de cop i volta del sofà i va caminar una mica cap a la butaca on seia cl pare Andreu. Encreuant els braços per sota del considerable bust, li va dir en un to una mica irònic: - B é , digui'm d'una vegada d e q u è va la història aquesta vegada. Tinc una mica de pressa i, tot i que no voldria ser mal educada, m'ensumo que caldrà desfer el malentès que el meu oncle li ha engiponat. - N o la comprenc, senyoreta Vesta... -Vesta? Li ha dit que el meu nom és Vesta? - U n a riallada un pèl extemporània va estremir el seu cos esvelt, abillat amb un vestit llarg fins als turmells i estampat de flors de tots els colors-. El meu nom és molt més corrent. Em dic

On l'exorcista té una conversa inicial amb la presumpta endimoniada, sense poder t r e u r e ' n l'aigua clara, ans al contrari: amb novetats sorprenents

- L i demano, si us plau, que no em jutgi tan malament. Només volia ser amable amb vostè, perquè tinc la sensació que li convé tranquil.litzar-se. Probablement, el to i les paraules del jesuïta, com també el seu aspecte absolutament inofensiu, van fer modificar l'actitud inicial de rebuig. —No em faci cas, li prego que em perdoni, però cada vegada és més difícil suportar la situació en què visc. -M'agradaria poder ajudar-la. La jove, sense dir res, li va fer un gest perquè la seguís i va sortir de la sala caminant amb idèntic estil que el jovencell androgin que els havia rebut a l'entrada de la casa. També, com ell, semblava levitar, com si les lleis físiques que regnen en aquest món no comptessin. Van passar per un llarg passadís fins que va obrir la porta d'una habitació i el va convidar a entrar. Era una estança molt àmplia dividida en dos sectors clarament diferenciats. El primer era una espècie d'estudi on hi havia prestatges amb llibres, peces de ceràmica i objectes decoratius, una viola de gamba recolzada a la cadira prop d'una finestra i un faristol de peu on encara hi havia una partitura, una taula quadrada amb llibres i papers i una butaca. L'altra part, separada per la llibreria, era el dormitori. - N o volia seguir parlant amb vostè a la sala. Probablement, per no dir segurament, ell estava espiant. Ho té tot controlat i aquest és el meu problema -va dir la Núria, parlant en veu baixa. Va fer seure cl jesuïta a la butaca mentre ella ho feia en una cadira-. Ara digui'm, per què l'ha fet venir?

Mònica Jtnar

Núria, sap? Senzillament, Núria. Hi ha cops q u e sóc Euterpe, altres Cal.líope i, fins i tot, Juno, germana i esposa de Júpiter... Això és el que voldria, el molt porc! El jesuïta no sabia quina posició adoptar. - L a veritat és que m'ha semblat que el seu oncle estava preocupat per la seva salut... - E s t i c perfectament, pare, estic molt millor del que podria imaginar qualsevol si sabés q u i n a és la vida q u e faig en aquesta casa maleïda per culpa d'aquest ésser maligne. -Vol dir que no en fa un gra massa? -va aventurar el jesuïta. -Miri, no voldria ser desagradable amb

(Tots els personatges que apareixen en aquesta novella són ficticis)

vostè. Tinc la sensació que és una bona persona, però qualsevol cosa que vingui del meu oncle està enverinada des de la seva gènesi. Cregui'm, no hi ha exageració: és el dimoni! Li aconsello que se'n vagi d'aquí i s'oblidi per sempre més d'ell, d'aq uesta casa i de Ics seves històries perverses...! .i prego que em faci cas, ara que encara hi és a temps... - T i n c la impressió q u e vostè està una mica fora de si... - M e n t r e li parlava, el pare Andreu es va aixecar i es va acostar a la jove amb intenció de calmar-la. - N o em posi les mans a sobre! -Ara la veu s'havia enfilat i la noia havia reculat unes passes fins a arribar a la porta d'accés al saló-. Li adverteixo que no ho penso consentir...

- N o sé si puc trair la confiança del Sr. Castells, però crec que la sensació de control i setge que vostè pateix ho fa aconsellable: el seu oncle té la convicció que vostè té uns problemes de comport a m e n t p r e o c u p a n t s , que d e m a n e n la meva col·laboració. Suposo q u e des de la seva pràctica religiosa, considera que és millor un sacerdot q u e no pas un psiquiatra. En definitiva, com bé sap, en aquests moments nosaltres som complementaris... La jove va acostar-se les mans juntes a la cara, com si pregués, i va respirar profundament. Després d'uns segons que al pare Andreu li van semblar llarguíssims, va dir amb veu serena: - H a de saber que el meu oncle no es diu Castells, sinó Saltells. És descendent directe de l'assassí de l'abat Biure, hereu d'una nissaga maleïda que va tornar fa uns anys a aquesta, la seva terra, encara no sé per quins estranys designis... Només puc assegurar una cosa: o bé és el dimoni o bé té un pacte amb el diable!


Ï1S4CANIONS 44

Divendres, 19 d'abril de 1996

S e t m a n a r i de Sant Cugat del Vallès

3&

•Tar

CARLES SOLA I FERRANDO Rector de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

"Faig més d'alcalde que de rector" Va néixer fa 50 anys a la localitat valenciana de Xàtiva i en fa molls que viu a Sant Cugat. És doctor en Ciències Químiques i va accedir al càrrec de rector de la UAB el març del 94. Abans de dirigir aquesta universitat ocupava una plaça com a catedràtic de la seva especialitat al mateix centre. Casat i amb dues filles, té com a afició jugar partides al joc de cartes de la botifarra. R \ M O \ L r o i i: - UAB -

-Dirigir una universitat amb més de 3.000 alumnes suposo que ileu ser com fer d'alcalde d'una ciutat... - " D ' a q u e s t a universitat en concret haig de dir que sí, perquè, com que té la característica de ser un campus, segurament tai» més d'alcalde que de rector. L'enjardinament, les \ ics de circulació, el transport, l'electricitat, el clavegueram, la seguretat... són coses que depenen del rectorat i d'alguna manera són qüestions de les quals també s'ocupen els alcaldes de les ciutats." - P e r tant, tindria una certa experiència com a alcalde de Sant Cugat? -"(riu) Segurament, sí." - ( ) sigui, que vostè fa una tasca molt política? - " S i la política l ' e n t e n e m com el fet de prendre decisions per tirar endavant un projecte, és evident que fer de rector és una tasca de política universitària." -1 com és la relació que té la l AB amb els polítics? - " L ' e q u i p de govern de l'Autònoma. almenys des que jo me'n vaig fer càrrec, ha volgut tenir sempre una relació intensa amb els polítics no universitaris. Penso q u e és molt important la relació entre la univeisitat i la societat que la manté." -Quina és la situació de la universitat catalana en aquests

Cuir, So!,/ ui seu despatx d, la l Afí. Foto: XAVIER

moments: - " P e l que fa al Comissionat per a la Universitat i Recerca, hi ha una relació fluida, tot i que a vegades tenim punts de desacord, sobretot quan es toquen temes econòmics. Tam-

I.ARROSA.

bé haig de dir que hi ha un bon clima de relació entre les universitats catalanes perquè s'ha superat una etapa de confrontació per entrar en una etapa de col·laboració." - A m b la Pompeu Fabra tam-

bé és així? - " T a m b é hi ha una bona relació, actualment, amb la Pompeu. Nosaltres vam marcar, fa dos anys, quina era la línia d'interessos de la l'AB i que calia defensar-la sense preocupar-nos tant pel que estava passant en altres llocs." - P e r tant, s'ha acabat el suposat privilegi per a la Pompeu? - " N o ho sé. No em preocupo pel que passa a la Pompeu més enllà dels projectes que pod e m tenir en comú." - Q u i n és el principal objectiu de la UAB ara mateix? - " M a n t e n i r i millorar una universitat pública de qualitat." -Parlem de Sant Cugat. ;Ha deixat en els darrers anys de ser ciutat universitària, tot i la implantació de la UPC? - " J o ahir vaig tornar amb tren a casa i Déu n'hi do la gent que va baixar a l'estació de Sant Cugat. Em va sorprendre perquè tenia la mateixa sensació que vostè apunta." - T o t i ser una ciutat atractiva per als estudiants, per proximitat amb la UAB i l'elevada qualitat de vida, potser per a molts no és econòmicament al seu abast? - " H i estic p l e n a m e n t d'acord. Segurament no s'ha fet un programa per atreure estudiants a Sant Cugat, una ciutat molt ben comunicada no tan sols amb la UAB sinó també amb Barcelona. No sé per què

no s'ha produït aquesta iniciativa, però com a política de ciutat seria interessant. Ks evident que hi ha Promusa. però no sé quin efecte té. Més aviat sembla que els joves han de marxar quan s'independitzen. Això és el que es dedueix de llegir, per exemple, Kls 4 (lantons." - P e r cert, en quina situació es troba el projecte de fer un carril bici que connecti Sant Cugat amb la UAB? - " A q u e s t projecte està planificat, el que calen són els recursos econòmics. Dins les poques possibilitats econòmiques existents, és lògic que la prioritat sigui el carril bici Autònoma-Cerdanyola, on tenim més de 2.000 persones, entre estudiants i personal, que hi viuen. De tota manera, m'agradaria que també es fes el tram fins a Sant Cugat i estic compromès que quan estigui fet aniré, com a mínim un dia, amb bicicleta fins a la l AB." - H i ha altres projectes comuns entre la l'AB i l'Ajuntament de Sant Cugat? - " D i g u e m que hi ha una relació cordial amb l'alcalde. Joan Aymerich, i ens ha ajudat en algunes ocasions donant-nos suport polític. Jo diria que ell té molt clar que la universitat de Sant Cugat és l'Autònoma i per això ens ha ajudat sempre que ha pogut. Possiblement la col·laboració que estaria bé seria intentar que Sant Cugat fos atractiva per als estudiants."

M A les illes, Salmaia és el lloc on conflueixen les aigües dolces i salades. A Ràdio Sant Cugat, Salmaia és el programa on s'interrelacionen les músiques ètniques i tradicionals amb les noves músiques. Dels timbals ancestrals al New Age, de les noves tendències musicals als sentiments dels pobles. Salmaia, la màgia de les altres músiques. Cada setmana amb Jesús Aguilera i Lídia Cerón.

1

"SALMAIA" Dissabtes de 21 a 22 h a Ràdio Sant Cugat, 91.5 FM


Diari de Sant Cugat 142