Diari de Sant Cugat 141 by Premsa Local Sant Cugat

Divendres, 12 d'abrilde 1996

EU34CANIÜNS independent de Sant Cugat del Vallès

Tema Judicial La por a l'aluminosi enfronta als tribunals una veïna d e Sant Cugat i d u e s immobiliàries d e Rubí. Plana 18

l a

Súm. 141 Any IV

225 ptos.

s e t m a n a

Comença el compte enrera per a la protecció de Torre Negra La comissió diu que s'ha de ser "realista" i tenir en compte els interessos dels propietaris

Consum En els darrers mesos han obert les seves portes quatre establiments que venen a preus increïblement baratos. Són els "Tot a 100". Plana 19

La defensa de Torre Negra i rodalies ha deixat de dependre únicament dels ecologistes i les entitats cíviques. El procés que, en principi, ha de comportar la seva requalifïcació en zona forestal s'ha sistematitzat en un document de

treball que marca el mètode i el calendari que s'hauran de complir. Durant els propers dos anys, diversos estudis ecològics, jurídics i econòmics determinaran si es possible preservar, com a mínim, les 140 hectàries de superfície que integren el que tradicionalment s'ha

considerat com a Torre Negra. Aquesta és la intenció de la comissió, tot i que alguns dels seus membres -representants de diferents partits polítics- adverteixen a priori que cal ser "realista" i tenir en compte, per exemple, q u e els propietaris particulars de la zona

no cediran fàcilment els seus drets. I que potser, fins i tot, s'haurà d'acabar autoritzant la construcció d'edificis d'equipaments. En tot cas, ningú no posa en dubte que la protecció de Torre Negra es una qüestió d"interès general" per a Sant Cugat. Planes 3, 4, i 5

Caramelles i mones centren el final de la Setmana Santa -Sant Cugat-

Cultura El treball guanyador d e la tercera edició del premi Gausac d e Recerca "desmitifica'' alguns aspectes d e la història del Monestir. Plana 34

Els cantaires de caramelles van complir una vegada més amb unti tradició que compta amb més de cent anys d'història. Foto: XAVIER LARROSA.

Handbol

Les APA tornen a presentar batalla als dèficits de PESO

El Sant Cugat lluita avui per la semifinal del sector

- Sant Cagat -

L'equip d'handbol de la U E Sant Cugat haurà de lluitar aquesta tarda per aconseguir el passi a la semifinal de la fase de sector. Després de la victòria que van aconseguir els santeugatencs ,en el partit que van jugar dimecres contra el Rótulos Plasneón ,per 10 gols de diferència —28 a 18—. Si els santeugatencs aconsegueixen imposar-se en el partit d'aquesta tarda, els vermell-i-negres passarien a la semifinal que es jugarà demà. Els equips que, en principi, tenen més possibilitats de ser entte els millors són el Cadagua Galdar (Canàries) que ha portat jugadors júnior de divisió d'honor, el Maravillas de Madrid i la U E Sant Cugat. Plana 28

Caramellcs. mones i el programa Xocolata per tutti van protagonitzar els darrers dies de la Setmana Santa d'enguany. La Societat (-oral La Lira i la ('oral La l'nió Santcugatenca van passejar pels principals carrers de la ciutat cantant les caramelles. Ràdio Sant Cugat va captar l'atenció dels santeugatencs el Dilluns de Pasqua amb el programa Xocolata per tutti .que arribava a la desena edició. Al mateix temps, els padrins omplien les pastisseries. Planes 20 i 21

Un moment delpartit que els santeugatencs van guanyar dimecres davant el Rótulos Plasneón (Aragó). Foto: XAVIER LARROSA.

La coordinadora d'Associacions de Pares d'Alumnes (APA) del municipi ha presentat aquesta setmana un manifest públic on es detallen, una per una, les deficiències que s'han detectat en l'aplicació de l'Ensenyament Secundari Obligatori (ESO). Tot i que les reivindicacions no són noves -s'havien plantejat anteriorment en diverses ocasions, especialment al Consell Municipal d'Ensenyament-, aquest és el primer cop que les associacions de pares presenten queixes de forma conjunta. En un document molt crític amb l'administració, els pares acusen l'Ajuntament i la Generalitat d'"irracionalitat" i "improvisació" a l'hora tant de de-

cidir l'adscripció de cada escola pública als instituts de secundària i com de planificar els serveis de transport i menjador. Així mateix, les APA es queixen que, cinc mesos abans de l'inici del primer curs d ' E S O , els alumnes de cinc escoles no saben encara a quin centre els tocarà anar. Finalment, els pares adverteixen que els compromisos per a l'ampliació de l'oferta educativa de Sant Cugat, prevista al Mapa Escolar, són només de caràcter verbal. L'Ajuntament, per la seva banda, recorda que no té competències en e n s e n y a m e n t i demana paciència, perquè els resultats de les preinscripcions no es podran conèixer fins el 22 d'abril. Plana 16

ELS ICAmONS

Divendres. 12 d'abril de 1996

Sumari

L'Ajuntament agilitarà algunes gestions a m b Internet. Plana 9

Setmana

Els santeugatencsopinen al'enquesta sobre els preus de l'habitatge a la ciutat. Plana 11

El termini per aconseguir la requalificació de Torre Negra i rodalies està marcat, però alguns representants polítics d u b t e n que sigui possible la preservació íntegra de la zona. Planes 3 a 5

Política

Societat 1 6 La coordinadora d'associacions de pares d'alumnes de Sant Cugat insisteix que no els han deixat participar e n l'adaptació a la reforma i la implantació d e l'ESO. Plana 16

E R C exigeix q u e es normalitzi el més aviat possible l'escut de la ciutat perquè l'actual es remet a una època "antidemocràtica". Plana 7

Entorn

L'Esbart, el C l u b Muntanyenc i el C e n t r o P o p u l a r A n d a l u z acolliran una entitat cultural de Bòsnia. Plana 16

El pànic de l'aluminosi enfronta una veïna de Sant Cugat amb immobiliàries d e Rubí en un judici amb sentència favorable a les empreses. Plana IS

Alguns veïns de \lira-sol s'han queixat q u e p a t e i x e n sovint irregularitats en la tensió elèctrica. Plana 10

Ajornen la creació del centre informàtic de La Caixa. Plana 2 6

La companyia Color actua avui al Teatre-auditori. Plana 3 2

Sant Cugat coordina Connexió V . O . aquest any. Plana 3 3

Les botigues de venda d'oportunitats i tot a 100 han proliferat a Sant Cugat en els últims mesos. Plana 19

El secretari de l'excorxador municipal, Jaume Tubau, diu a Les empreses que "cal potenciar la carn autòctona". Plana 27

s e r v e i x i p e r d e s m i t i f i c a r la història del Monestir. Plana 34

Les caramelles, les mones amb els personatges d e Disney i el programa Xocolata per tutti d e Ràdio S a n t Cugat van animar la Setmana .Santa dels santeugatencs que no van marxar d e vacances. Planes 20 i 21 La radiografia recull avui la història del grup amateur Mirasol Teatre. Planes 22 i 23.

Economia 2 6 L'Ajuntament repeteix el curs de gerència assistida per a persones emprenedores pel bon resultat del primer. Plana 26

Esports 2 8 L ' e q u i p d ' h a n d b o l d e ia U E Sant C u g a t s'enfronta avui aj Cadagua Galdar, u n d e l s equips qu« li poden ferTíflftbra a l a final del s e c t o r . Planà. £ 8 L'àrea d'Esports d e l'Ajuntam e n t ha iniciat els tràmits per reactivar el consell municipal d'esports. Plana 29

José Maria Valverde i Grau-Garriga inauguraran dilluns la mostra Versos d'una vida, organitzada p e r l ' A j u n t a m e n t c o m a homenatge al poeta. Plana 34 El Teatre-auditori estrenarà un muntatge sobre set poemes del recull Les anelles dels anys, d'Àlex Susanna, i amb música d'Enric Ferrer el 26 d'abril, com a complement d e la programació anunciada. Plana 35

La novel·la 39 Cultura 3 2 Els arqueòlegs guanyadors del Gausac volen que el seu treball

BAN

Continua Misteris de Sant Cugat. la novella d'Eduard Jener protagonitzada per Odó Taltavull. Plana 39

U E X S

masia ÀMEILLER Restauiant _..SÍ;.:;.

Camí Can Anirtllvi:

•,••-

s/n

Ti'l (>7t HI .5/ - ÓS!) L'L> 72

GAT DEL

YA1.LES

Un marc de prestigi per a la seva celebració

••• Vingui i consulti els nostres menús especials ••• Tenim el que vostè Salons • S

necessita

••• Espai

d'esbarjo

••• Terrassa ••• Excel·lents

comunicacions

.<£>

fins a 250 comensals

••• Vela exterior per a aperitius i banquets

•$• No oblidi el nostre servei de carta

diari

ELS /CAIYION3 Desacord» en el* límit» Polítics i ecologistes no es posen d'acord en la definició dels límits de la zona que cal preservar. Tots, però, coincideixen a l'hora de valorar la seva importància ecològica, social i patrimonial. Plana 4

El tema de la

hetmana

El» interesso» dels propietaris Gran part de la rodalia de Torre Negra és propietat de particulars i empreses. Trobar la fórmula de compensar-los és un dels principals esculls a l'hora de convertir Torre Negra en zona forestal. Planti 5

Divendres, 12 d'abril de 1996

f u t u r

Torre

N e g r a

Dos anys per resoldre les incògnites La comissió Torre Negra elabora un document de treball que perfila per fi el procés de requalificació de la zona Per primer cop, el futur de Torre Negra ha quedat definit en un document de treball que especifica el mètode que se seguirà i el termini per definir les possibilitats reals que hi ha de requalificar els rodals de Torre Negra i convertir-los en zona fores-

CÈLIA CKRNADAS

- Sant Cugat La zona: "Espai natural municipal rodals de Torre Negra". Els límits: l'espai comprès entre la carretera de Cerdanyola (est), la carretera de l'Arrabassada (oest), el parc de Collserola (sud) i el carrer de l'ermita de Sant Crist de Llaceres (nord). L'objectiu: elaborar els estudis ecològics, econòmics i jurídics pertinents per discernir els valors de Torre Negra i les possibilitats reals de preservar-la íntegrament i evitarne la urbanització. La data màxima: maig de l'any 98. Per primer cop, les accions en defensa de la conservació de Torre Negra s'han sistematizat i han quedat recollides en un document marc, elaborat per l'àrea de medi ambient de l'Ajuntament, l'n document que es va presentar en la darrera reunió de la comissió Torre negra, constituïda el mes de novembre passat amb representants de tots els partits polítics (incloent-hi l'alcalde, Joan Aymerich) i dos membres de la plataforma per a la defensa de la Torre Negra i rodalia. Realista o no -depèn de les opinions-, la comissió s'ha marcat un calendari per enllestir els seus treballs. La primera part, un estudi geogràfic i ecològic de la zona, servirà, segons el tinent d'alcalde de Medi A m b i e n t d ' K R C J a u m e Busquets, per "discriminar els elements d'inLes

tal. La data clau és l'any 98. Serà llavors quan es presentaran les conclusions dels estudis ecològics, econòmics i jurídics que encarregarà la comissió Torre Negra, integrada per representants de tots els partits polítics i de la plataforma ciu-

tadana que defensa la preservació d'aquesta zona. D'aquesta manera, comença a prendre forma una reivindicació que es va iniciar fa tres anys i que, fins ara, ha rebut el suport explícit de 10.000 signatures i de cinquanta entitats de Sant Cugat.

terès natural i patrimonial". A l g u n s són obvis a simple vista, i els ha recollit en div e r s e s ocasions la plataforma per a la defensa de la Torre Negra: el pi d ' e n Xandri -declarat arbre d'interès local i comarcal-, l'ermita de Sant Medir i la masia de Torre Negra, per posar algun exemple. A b a n d a d e la importància ecològica intrínseca que té aquesta zona, pel que fa a les espècies animals i vegetals q u e allà conviuen. Tot i aquestes evidències, no es tracta n o m é s d'elab o r a r un inventari - q u e

plex i entra en un dels aspectes més enrevessats q u e c o m p o r t a la requalificació de Torre N e gra: l'elaboració d'un estudi jurídic i econòmic sobre la zona. O sigui: les possibilitats reals q u e la Generalitat accedeixi a m o d i f i c a r el Pla G e n e r a l Metropolità, que qualifica els rodals d e Torre Negra com a terrenys urbanitzables, i quantificar els costos que això suposaria. I és q u e u n dels principals esculls per a la requalificació, tal com reconeixen totes les parts implicades, són les indemnitLa Festa de Tardor de l'any 93 ta ni,mar Tinut d una intensa campun\a zacions q u e , en defensa de Torre Negra. Foto: M.F.. arribat el cas, s'haurien de pagar als propietatambé es farà-. Busquets defenestudi detallat per actuar d'una o ris de la major part dels terrenys. sa que "en qualsevol àrea que es altra manera". "S'ha de reconèixer que Torre El segon pas és molt més comvol preservar, s'ha d'elaborar un

p o s t u r e s

Equip de govern ÍCIUi EfíC): defensa la preservació de la zona considerada tradicionalment com a Torre Negra. L'alcalde, Joan Aymerich, no descarta, a ia llarga, adoptar solucions intermèdies que limitin la urbanització a la construcció d'equipaments o a un nombre molt limitat d'habitatges. PSC: defensen la protecció dels límits tradicionals, tot i que consideren que, a la llarga, serà inevitable que s'hi construeixi alguna cosa. Defensen, però, que no s'hi construeixin habitatges, sinó que es busqui un aprofitament lúdic o de serveis. Demanen que l'Ajuntament elabori un pla d'actuació urbanística <)uc determini què s'hi pot fer, on i com, i que obri o tanqui les possibilitats d'edificar-hi. |£í_dcfensen la protecció integral dels rodals de Torre Negra i al mateix temps proposen l'elaboració d'alternatives que es puguin presentar davant la Comissió d'Urbanisme de Barcelona. Prefereixen esperar i veure com evolucionen ets treballs de la comissió. En desacord amb el Vial Sud i el Vial de Cornisa. PPAa. protecció integral seria ta solució idònia; t<W i això, es reclama realisme, perquè la requalificació de Torre Negra enfronta els interessos privats dets propietaris amb i'interès públic. Els estudis determinaran quina decisió s'haurà de prendre. Mootoglatmai consideren que els dos costats de h carretera son una unitat ecològica i denuncien les intervencions urbanístiques qué s'hi han fet, com art la urbanització de Can Trabal. Demanen una protecció integral sense matisos fli termes mitjans. .

Breu cronologia - Sant Cugat -

Era l'any 9.i. Per primer cop, 'lorre Negra es va convertir en el centre d'un debat públic. Va ser amb motiu de la Pesta de Tardor, que va dedicar aquella edició a reclamar la requalificació d'aquesta zona per convertir-la en forestal i evitar una urbanització futura. L'objectiu ecologista es plantejava com una lluita de David contra Goliat, però la perseverança -10.000 signatures, entre elles les del mateix Miquel Roca, i el suport d e cinquanta entitats- ha donat fruits: en aquests tres anys, els seus de-

Negra no està en les millors condicions jurídiques per requalificar-la", diu Busquets. Els treballs de la comissió culminarien l'elaboració d'un projecte de gestió futura de P'Kspai natural municipal rodals de la Torre Negra". Sota aquesta denominació, existeix la voluntat de convertir la zona en un àmbit destinat a una llarga llista d'usos: de lleure, turístics, educatius, científics i agrícoles, entre d'altres. M a p e s " v e r s u s " realitat El camí s'ha encetat, però amb algunes reticències. "Hi ha una comissió, hi ha un calendari i hi ha una direcció. La teoria està molt bé", accepta Marc Moliner. representant de la plataforma a la comissió, que considera que el document de treball "és un mínim punt de partida". Moliner reconeix que la creació d'aquesta comissió estableix un precedent important, perquè "sempre és difícil que els polítics s'obrin a la societat civil i escoltin les seves propostes". Per aquest mateix motiu, "no hi estan acostum a t s " . I quin és cl problema principal amb què s'enfronta Torre Negra: "Que hi ha una legalitat i uns mapes que no veiem, però que valen més que els terrenys que trepitgem", denuncia Moliner, en referència al Pla G e n e r a l Metropolità aprovat l'anv 76.

d'una

croada

fensors han aconseguit que Torre Negra es convertís en un tema recurrent en qualsevol debat polític. Una promesa electoral deies municipals del 95 s'ha complert: la constitució d'aquesta comissió mixta polítics-ecologistes. Pel mig ha quedat la proposta de, fins i tot, convocar un referèndum, prenent com a referència el de la platja del Castell de Palamós. De fet, s'han descartat "cops efectistes", segons Marc Moliner, membre de la plataforma per a la defensa de Torre Negra, en favor de la negociació. / C.C.

4 Setmana

ELS /C4TVTONS Dkmdres, 12 d'abril de 1996

f u t u r

H^ffi^SflQH

T o r r e

N e g r a

^ÉHft

• | • ZONA DE PROTECCIÓ INTEGRAL (Segons el pacte de govern entre CiU i ERC).

WKSt^^é^^t^^^^f

-3È «ALTRES ÀMBITS INCLOSOS ALS "RODALS DE TORRE NEGRA"

SUPERFÍCIES: ^^^^^^Q B£S

.^^••^^^^^^^^IB^^^B^^^^^^B^^^^^^^^^^^^^^V

• ÀMBIT DE PROTECCIÓ INTEGRAL: 140 Ha. •ZONAOEST: 103 Ha. • ZONA CENTRE BORJA: 14 Ha. • ZONA CTRA. CERDANYOLA: 8 Ha.

^ ^ B U ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ H ^ ^ ^ H V

TOTAL ZONA: 300 Ha.

^HT^^ ZONA OEST

wBKBs^^ Font: Plataforma per a la defensa de Torre Negra.

^MBMPS'^

Discussions a dreta i esquerra de l'Arrabassada Polítics i ecologistes discrepen sobre els límits que s'han de preservar, però ningú no dubta dels valors intrínsecs de la zona Tot no es pot tenir. La creació de la Comissió Torre Negra ha estat un pas endavant important, però això no treu que polítics i ecologistes mantinguin punts divergents en alguns aspectes. La

discrepància principal sorgeix a l'hora de definir quins terrenys es pretenen protegir. En tot cas, tothom coincidien en què Torre Negra és un dels últims espais oberts que queden al Vallès on es

combinen les zones preurbanes, les de conreus o rurals i les de bosc. Per tant, la seva protecció no és, tot i les dificultats, un simple caprici ecologista.

CÏU.IA CKKNADAS

- Sant Cugat Tots els integrants de la Comissió Torre negra estan d'acord en principi- en <)iiè s'ha d'aconseguir la preservació integral del costat esquerre de la carretera de l'Arrabassada, la qual, amb una superfície d'unes 14() hectàrees, és la que tradicionalment s'ha considerat com a Torre Negra. Aquests són els límits que contemplava el pacte de govern entre KRC i Cil . Ks la zona del C l u b N a t a c i ó Sant C u g a t , el Centre Borja, el l'i de'n Xandri o l'escola Avenç, entte d'altres. La majoria d'aquests terrenys, segons el Pla (Jencral Metropolità, aprovat l'any 76, són sòl urbanitzable no programat. Q u è passa, però, amb el costat dretr en aquest cas, conviuen zones forestal amb zones urbanizbles no programades, programades i actuacions urbanístiques ja consolidades, com ara la urbanització de Can Trabal, que els ecologistes q u a l i f i q u e n com "la destrucció més important de zones agrícoles a m b ambient de riera que s'ha fet darrerament a Collserola". O la projectada Costa del Golf, una urbanització de 22 cases que, temporalment, s'ha aturat, però que ja es va aprovar al ple. El tractament d'aquesta banda, per força, ha de ser diferenciat i requereix un estudi més detallat. Aquí sorgeixen les discrepàncies. (ladillo) Kl valor de la unitat

La Plataforma per a la defensa de Torre Negra vol que els dos costats de la carretera es considerin com una unitat perquè, precisament, el valor de Torre Negra rau, primer de tot, en la seva extensió. "Si comencem a

Els

usos

futurs

fragmentar-la, també disminuirà la seva importància", argumenta Marc Moliner. L'equip de govern -i la resta de grups de l'oposició- prefereix, en canvi, centrar-se exclussivament en els rodals de Torre Negra.

Torre

El tipus de terrenys és un altre valor afegit: Torre Negra és una de les poques àrees del Vallès per no dir l'única- on es combinen sis elements: espais erms, camps de conreu, habitatges aïllats i de serveis, elements de

Negra

No es difícil trobar-se un diumenge, a Torre Negra, una família que ha anat d'excursió, un genet a cavall o un ciclista empedernit. Actualment, la zona té uns usos socials que la Comissió intenta regular per poder, en un futur, ampliar-los. En aquest sentit. Torre Negra es reservaria per a les activitats següents: • P e lleure: /.tina de passeig (a peu, bicicleta i cavalll), observació de la natura, zona d'estada i restauració -masia de Can Borrell-, • Educatives: creació d'itineraris naturalístics per a ús escolar i de la població en general. Es podrien establir convenis amb entitats santeugatenques interessades en la conservació del patrimoni natural i l'ecologia. Possible ubicació d'un Centre d'Educació Ambiental i Paisagístic. • Científiques! convenis amb centres universitaris. • Turístiques:creació d'un itinerari turístic amb tres variants que enllacin el nucli històric de la ciutat (Monestir) amb la vall de Sant Medir. ?%-.

valor patrimonial i zona de prebosc. Per tant, actua de coixí entre la ciutat i la serra de Collserola, p r e s e r v a n t el b o s c d e l'agressió del creixement urbà i de perills com els incendis. A banda d'aquests valors intrínsecs de singularitat, zones obertes com Torre Negra, des d'un punt de vista estrictament ecològic, "són imprescindibles per a la supervivència de determinats tipus d'espècies animals i vegetals", recorda Moliner. El tinent d'acalde de Medi Ambient, Jaume Busquets, adverteix, però, que aquesta importància ecològica no s'ha de confondre amb els valors d ' u n espai natural verge. Torre Negra és un espai "humanitzat, resultat d'una acció de l'home sobre el medi" a través de diferents usos, com ara l'agrícola. La intenció dels que volen requalificar-lo, per tant, és preservar aquest espai tal com està actualment. En el q u e tots coincideixen és en oposar-se -més o menys categòricament- a altres amenaces que pesen sobre la conservació d e Torre Negra. És el cas del Vial Sud, el Vial de Cornisa o els túnnels d'Horta i Sant Medir. Es tracta de grans infraestructures de comunicació previstes pel P G M de l'any 76. Tot i que de moment estan aturades, els ecologistes adverteixen que projectes com l'ampliació del Parc Tecnològic podrien servir d'excusa per engegar-ne algun.

Setmana

ELS /CANTONS Divendres, 12 d'abril de 1996

f u t u r

T o r r e

N e g r a

Un tercer punt de vista: els propietaris Les indemnitzacions als particulars que tenen terrenys a la zona és un dels principals esculls per a la requalificació Gran part dels terrenys de les rodalies de Torre Negra són de propietat privada. Per tant, a l'hora de plantejar la seva requalificació, s'han de tenir en compte els seus interessos. L' alcalde, Joan Aymerich, ha advertit reiteradament que la requalificació de Torre negra tinCÈLIA CKRNADAS

-SantCugat-

La complexitat del procés de requalificació de Torre Negra es fa palesa si es para atenció en la propietat dels terrenys inclosos a la /.ona. Segons dades de l'àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament, a Torre Negra existeixen actualment 250 parcel·les de propietat privada, de les quals més de 160 tenen menys d'una hectària Un procés de requalificació implicaria expropiacions, i per tant uns costos econòmics que, com a mínim, s'haurien de negociar. És l'advertència que fa el cap d'àrea d'Urbanisme, Francesc Borràs. " É s molt còmode reivindicar; però en aquest cas s'ha de definir un punt de trobada entre els interessos del municipi, el planejament urbanístic exitent i unes propietats privades que s'han de respectar". Un d'aquests propietaris -sens dubte el més conegut-, és el president del Futbol

dria uns costos econòmics altíssims a causa de les indemnitzacions que s'hauria de pagar a particulars i immobiliàries. En aquest sentit, Aymerich considera fonamental la implicació de la Generalitat, l'única que, mitjançant la Comissió d'Urbanisme de Barcelona, pot autorit-

Club Barcelona, Josep Lluís Núnez. La seva immobiliària, Núnez y Navarro, a través de societats amb altres noms, va comprar l'any 88 uns terrenys q u e van quedar fora de la programació del PGM que va dictar la Generalitat a finals d'aquell any. La decisió de la Generalitat - ratificada l'any 90, quan es va aprovar la modificació del PGM que exigia el Pla Especial d'ordenació i protecció del Parc de Collserola-, va tancar m o m e n t à n i a m e n t les portes a una possible urbanització de la zona. Per aquest motiu, una d'aquestes societats, Mont S.A. i l'Associació de Propietaris de Torre Negra, van presentar un recurs al Tribunal Superior de Justícia on d e m a n a v e n q u e es declarés Torre Negra sòl urbanitzable programat i que aquesta zona s'exclogués del Pla Especial d'ordenació i protecció del parc de Collserola. La sentència, de l'any 93, desestima aquest

f^enftoiMr

PISCINES

zar la requalificació. La Plataforma dubte, fins i tot, que els propietaris tinguin dret a aquestes indemnitzacions. En tot cas, tal i com reclama Marc Moliner, membre de la Plataforma, "a vegades, cal sacrificar interessos particulars en benefici del bé col·lectiu".

cal que un promotor - seria el cas de Núnez y Navarro - presenti un pla parcial per poder urbanitzar. Si el pla complís tots els requisits legals. l'Ajuntament ho tindria molt difícil per denegar-lo. Kn canvi, si no està programat. no s'hi pot fer res fins que l'Ajuntament no elabori un Pla d'Actuació Urbanística. També es podria d o n a r el cas q u e la Generalitat, unilateralment, decidís programar els terrenys. És el que l'alcalde, Joan Aymerich, ha definit en diverses ocasions com "l'espasa de Democles" de Torre Negra. •'^S?

J.L·l. Núnez

recurs. Està pendent, però, la resolució del Tribunal Suprem. La diferència entre els dos conceptes urbanístics és aparentment complicada, però bàsica. Si els terrenys estan programats, només

La llista de particulars amb interessos a la zona és encara molt llarga. Esteve Miquel és el propietari de l'històric Pi de'n Xandri i els terrenys del voltant, en direcció a la masia de Can Borrell. Són aproximadament unes 20 hectàries que va heredar de la seva família fa "300 o 400 anys". ,Miquel afirma que, de moment,

no té cap intenció de tirar endavant un pla d'actuació urbanística. "No és un bon moment per construir; ja veurem a la llarga". Tot i això. considera que és una "burrada" pretendre evitar qualsevol tipus d'urbanització a la zona. "Estem impedint l'expansió de ics generacions futures". I recorda que els seus terrenys "són a 500 metres del poble, i per tant no podran mantenir-se verges tota la vida". Assegura que al llarg d'aquests anys ha rebut nombroses ofertes econòmiques a canvi de la venda dels seus terrenys -sempre per fer-hi equipaments, no habitatges-, però només un cop va sentir la tentació de fer-ho: va ser quan el que ara és el Centre d'Alt Rendiment Esportiu s'hi va interessar. Una llista no exhaustiva de propietaris es completaria amb l'empresari Leopoldo Rodés, la Companyia de Jesús o la masia de Can Calders.

LA SEGURETAT ABANS QUE TOT

Dedicada durant 20 anys a l'àmplia activitat del jardí i la piscina. Les necessitats dels nostres clients ens obliguen a l'especialització el sector servei en aquest camp. Rius I Taulet, 20. Tel 674 68 47 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

La construcció d ' u n a piscina és u n producte m o l t personificat, cada obra requereix un estudi previ. L'estandarització de preus i la guerra dels mateixos, al f i n a l es t o r n a en contra de tots els que intervenen en l'obra i encara que només sigui per veïnat, en cap m o m e n t ens hem plantejat construir u t i l i t z a n t el mateix sistema que la majoria deia nostra competència. Si per llei el recobriment d ' o b r a ha d'estar g a r a n t i t per d e u anys, a les nostres construccions ens m a r q u e m la g a r a n t i a moral d ' u n a estanqueïtat de per vida. Si el servei postvenda el d o n e m encara en piscines no construïdes per nosaltres, m o l t més obligats ens sentim amb les pròpies. Això vol dir q u e les instal·lacions han de ser d o b l e m e n t fiables, homolagades i a m b el mínim risc. QUÈ HAN DE TENIR EN COMPTE ELS USUARIS D'UNA PISCINA? Per assegurar-se una t e m p o r a d a estiuenca sense sorpreses d ' ú l t i m a hora, haurien de revisar la seva instal·lació per un professional de la seva confiança. Bàsicament han de controlar: PART ELÈCTRICA: L'estat del q u a d r e i de la b o m b a , consum elèctric i possibles fuites. PART HIDRÀULICA: Bateria de vàlvules, netejafons automàtic, dossificadors de clor. Filtre: verificar que la pressió de treball sigui l'adequada, tenir en compte que cada 3-4 anys, la càrrega de sílex ha de canviar-se i les crepinas han de ser revisades. PART QUlMICA: Realitzar un t r a c t a m e n t químic de l'aigua correcte, ja sigui de xoc o posthivernatge. Ajustar el rellotge p r o g r a m a d o r a un període de filtració adequat. En aquesta t e m p o r a d a de bany que s'inicia, hem llançat al mercat un variat programa de manteniment, en el qual, a més de la neteja de la piscina o el control de l'equip, s'inclou un ABONAMENT DE SERVEI PERMANENT de les instal·lacions hidràuliques i elèctriques, amb la seguretat i eficàcia que ens ha o f e r t la prova pilot d'anys anteriors. En aquest ABONAMENT DE SERVEI PERMANENT, està inclòs qualsevol tipus de reparació de la b o m ba, f i l t r e , netejafons automàtic, e t c , així com les revisions anuals i els canvis de sílex, fins i t o t , cobreix els recanvis necessaris per a qualsevol reparació. A m b aquest sistema a més s'aconsegueix un estalvi imp o r t a n t en el cost del m a n t e n i m e n t , ja que es realitza mitjançant un pressupost previ i repartit en mensualitats. Per exemple: per a una piscina de 50 m , l ' i m p o r t mensual de l ' a b o n a m e n t de bomba i f i l t r e seria de 1.900 ptes. Aquest any estem decidits a ajudar a rendibilitzar al màxim la inversió dels nostres clients. SOL·LICITI GRATUÏTAMENT EL NOSTRE M A N U A L D'INSTRUCCIONS

ïemm

¥ <• '

AGFA^

I *

istema

Icto

ÉBERIAR

M^AGRUPACIÓ MÚTUA

ówd XARXA FOKD DE CATALUNYA

Chupa

Winterthur

I ASEPEYO

(Eo tret In Ham—-

Museu del FC. Barcelona

Esport de Base

Futbol Base

Ja són 50 les empreses i 20.000 els membres promotors que, a través de la Fundació, donen suport al F.C. Barcelona. Gràcies a aquests, el Club pot mantenir les activitats i les obres socials que ens fan diferents de les altres entitats esportives. Un cop més, el nostre reconeixement a les empreses i a les persones que ho fan possible, i benvingudes al Barca del futur els que encara s'hi han d'afegir. A tots,

Fes-te'n promotor a qualsevol oficina de

% BANCA CATALANA FUNDACIÓ FC BARCELONA

Tel. (93) 227 82 81

EI^4CAIVrO]NS

Política Divendres, 12 d'abril dt 1996

ii'n^r nHiiinmiWii—miiiiiiiMiii .Hin

IIIIIIIIIIM^^

ERC exigeix que es norma-

Deu

,. . ,, *, , . ^ ^ JltZl 1 eSCUt d C l a ClUtat Rebutja qualsevol símbol que provingui de "l'herència franquista" sideren que una herència així sece. ria "antidemocràtica i mancada -SantCugat-

La secció local d'Esquerra Republicana de (Catalunya (ERC) ha emès un comunicat on expressa la seva postura favorable a la normalització de l'escut de la ciutat "el més aviat possible d'acord amb Ics normes i directrius de la Direcció General d'Administració local de la Generalitat juntament amb el reconeixement de l'Institut d'Kstudis Catalans". ERC fa referència a les recomanacions que s'expliciten en un informe elaborat per l'Institut fa deu anys amb l'assessorament del conseller heràldic de Catalunya, Armand de Fluvià, (veure Els 4 Cantons 29/3/96) per tal d'adequar l'escut de la ciutat a les normes actuals de l'heràldica catalana. El q u e r e p r e s e n t a a Sant Cugat en aquests moments data de l'any 76 i s'adapta a la norma-

Eduard Pomar

tiva vigent aleshores. En el mateix comunicat, s'afirma que " E R C es posicionarà sempre sense ambigüitats rebutjant qualsevol símbol que provingui de l'herència franquista". Els republicans con-

de caràcter propi del país". En realitat, segons ha explicat LI aquest setmanari el president de la secció local. Eduard l'ornar. cl més important no és si l'escut prové de la transició o no. El que vol el partit és que l'escut es normalitzi. i per això. afirma l'ornar, "caldrà instar a qui calgui". "No és que això sigui trascendental", diu, però "els símbols tenen una importància determinada". L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, ha afirmat, per la seva banda, que aquesta és una polèmica "tonta", i ha recordat que l'Ajuntament ja està treballant "amb el llibre d'estil i d'imatge corporativa, que és previst que s'acabi l'any 1997. Això voldrà dir que ja hi haurà un escut definitiu amb el consens de totes les forces polítiques".

Les cinc lleis fonamentals de 1 estupidesa humana, Anguita i un ex-regidor comunista santeugatenc IOAN RECASENS I GUINOT

En les dues darreres setmanes, m'han caigut a les mans dos escrits i un article de premsa. Els tres documents em van arribar, de forma casual, en l'ordre que indica el títol del present article. La casualitat, capriciosa per naturalesa, ha fet de la successió dels esdeveniments una qüestió surrealista en quant a la forma i adoctrinadora en quant als continguts. I m'explicaré: L'historiador Cario M. Cipolla, en el seu article "Les Lleis Fonamentals de l'estupidesa humana", analitza de forma irònica i sarcàstica l'evolució de les civilitzacions en funció de dos eixos fonamentals: -Eix "X": El guany que una persona "A" obté d'una acció seva. -Eix 'Y": Guany que una persona, o grup de persones, experimenta com a conseqüència de l'acció de la persona "A". el guany pot ser positiu, nul o negatiu. Un guany negatiu és una pèrdua. Segons aquests dos eixos, en tot col·lectiu podem trobar quatre grans grups d'individus, que corresponene als quatre quadrants que es perfilen per la intersecció

dels eixos de coordenades XY: -Els Beneits: Si "A" realitza una acció i en treu una pèrdua que, al mateix temps, proporciona un benefici a "B", el senyor "A" actua com un beneit. -Els Intel·ligents: Si "A" acompleix una acció de la qual en treu un profit i, al m a t e i x t e m p s , t a m b é procura un benefici al senyor " B " , l'individu "A" ha actuat de manera intel·ligent. -Els Bandits: Si el senyor "A" realitza una acció de la qual en treu un benefici causant una pèrdua al senyor " B " , l'individu "A" ha actuat com un bandit. -Els Estúpids: Una persona estúpida és una persona que causa danya a una altra persona o grup de persones sense que, al mateix temps, en tregui cap profit per si mateixa o fins i tot

treient-ne una pèrdua (Tercera lei fonamental de l'estupidesa). Al llarg de l'escrit del Sr. Cipolla, es desgranen les Cinc Lleis Fonamentals de l'Estupidesa: 1° Llei: sempre i inevitablement, tots nosaltres infravalorem el número de persones estúpides en circulació. 2" Llei: La probabilitat de què una certa persona sigui estúpida és independent de qualsevol altra caracterítica d'aquesta persona. 3" L l e i : V e u r e d e f i n i c i ó del col·lectiu dels Estúpids. 4" Llei: Les persones que no són estúpides infravaloren sempre el potencial nociu de les persones estúpides. En particular, els no estúpids obliden constantment que en qualsevol loc i mom e n t , i e n q u a l s e v o l cir-

.m.

: "i

ALUMINI

VIDRE

EXPOSICIÓ I VENDA C/ Valldoreix,53 SANT CUGAT

Tel. 675 29 02 Fax 675 28 61

J^f

dii nyinini i i

8des

III.I

n .ndinimn irniiimrn^rTifnTnfitfrnrïïiftrrTniíïïiir

« « * C«f*

participaran en la 3assemblea de JIC &

M m r à

a fmah

C.C. -Sant Cugat-

l na delegació integrada per deu militants de la secció local de Joves amb Iniciativa (JIC), q u e encapçala Enriquc de la Pezucla. participarà en la tercera Assemblea Nacional que la branca juvenil d ' I C celebrarà a finals del mes d'abril concretament els dics 19, 2(1 i 21- a Cornellà de Llobregat. Les discusions de l'assemblea se centraran entorn tres grans eixos: l'ensenyament, el món del treball i l'associacionisme j u v e n i l . D u r a n t el m e s d e març, la secció local de Joves a m b Iniciativa ha c e n t r a t la seva activitat en la preparació i discussió dels documents que es presentaran en aquesta tercera assemblea a m b la intenció, segons un comunicat q u e

ENSENYAR A PENSAR Hem de posar-nos la coherència com a objectiu a aconseguir. Cal un sistema educatiu congruent: l'escola, la família, el carrer, la televisió.Si educar és com una addició, hem de procurar que, per manca de coherència, aquesta addició no es converteixi en una subtracció o arribi, fins i tot, a desaparèixer. Oblidem que l'educand, nen o adolescent, mereix un respecte i aquest respecte s'oblida quan cada un de nosaltres li parlem amb un idioma diferent, marquem camins tan diversos que la trobada se'ns fa impossible. Aprendre és pensar. És un camí lent, difícil i amb interferències que no ens ajuden a interioritzar, ans ens evadeixen, ens fan borinejar i contribueixen a la creació de persones insegures. Haur-i-em de qüestionar-nos si els nens i adolescents troben el clima de reflexió i silenci que els ajudi a pensar, o si seguim els mètodes més adequats per obligar-los a pensar. Aprendre és molt més que entendre, és aconseguir modificar el sistema de coneixements, el comportament, la interpretació de la realitat i la manera de prendre decisions. Les vivències fan que es vagin gravant en la nostra memòria uns models simplificats de la realitat. La memòria és magatzem de coneixements.Aprendre vol dir enriquir la nostra memòria. Aprendre es converteix, doncs, en un art, un mètode per integrar coneixements nous a la saviesa anterior. Comprendre significa establir una relació entre una nova experiència i els nostres records. Comprendre és projectar relacions.EI gran problema re-

^aMl

Cornel,à

ha difós l'agrupació d' "aportar molt" al debat. Kn cl mateix comunicat. Joves amb Iniciativa consideren que en aquesta assemblea "es posarà tic manifest el creixement organit/atiu i la consolidació de JIC". En aquest sentit, destaquen algunes de les activitats que ha dut a terme la secció local en els darrers mesos: l'edició de quatre exemplars del butlletí l·.IMia\-<)s i l'organització de xerrades sobre solidaritat -amb t e m e s com el conflicte de Xiapas o la problemàtica de Nicaragua de fons- i d'un concert contra els "contractcs-basura", entre d'altres. En la tercera assemblea participaran delegacions d'organitzacions juvenils de l'esquerra europea.

lacionat amb aprendre a pensar ha estat sempre la manca de transmissió. Volem pensar massa coses alhora. Les informacions, les emocions, la lògica, l'esperança i les presses ens atabalen.L'home no pot viure sense orientar-se, sense pensar, sense raonar. L'exercici de la intel·ligència ha de ser l'objectiu de tota educació de qualitat. Ensenyar a pensar és posar fonaments, consolidar bases, combatre el fracàs escolar i contribuir a unes vivències d'èxit en l'aprenentatge. Tots som capaços d'aprendre a pensar. Hem d'aconseguir que amb esforç i imaginació, els nostres fills i alumnes assumeixin la importància d'aquest aprenentatge, vehiculació necessària per gaudir del saber, de la convivència harmònica i de viure coherentment i feliçment.

Política 8

ELS CAIYIDNS Divendres, 12 d'abril de 1996

cumstància. cl fet de tractar i associar-sc amb persones estúpides es mostra invariablement com un costossíssim error. 5" I .lei: La persona Kstúpida és cl tipus de persona més perillós que existeix, fins i ror més que cl bandit. 1 'historiador acaba, després d'una llarga disertació, concloent que. de tots els grups, el més antisocial, en una visió macroeconòmica, és el dels estúpids, ja q u e les seves accions e m p o breixen constant i radicalment la societat, més inclús q u e el grup dels bandits, ja que "si tots els membres d'una societat fossin bandits perfectes, la societat romandria en condicions estancades. Tot es limitaria a tranferències de riquesa i benestar en favor dels que realitzessin l'acció". Si bé cl to de Cipolla és sarcàstic i provocador, si bé els noms podrien canviar-se per d'altres que no tinguessin connotacions tan injurioses, el fons de l'article, encara que massa linial, no deixa de ser interessant, i no deixa de poder ser aplicable al segon escrit que em va caure a les mans i que tot seguit comentaré. Km refereixo a la conferència que va donar el Sr. Anguita a la l niversitat de Deusto el 20 de febrer de 1990 sota el títol "La apuesta de los comunistas espanoles", de la qual se'n desprèn una visió realment anacrònica del món, i un e n c a p a r r a m e n t

malaltís a no acceptar la síntesi (per utilitzar una paraula del lèxic marxista) qtie significaria canviar una ideologia desfassada. Les tesis del Sr. Anguita responen a l'exemple més clar d'una ideologia que defensa la perpetuació estructural d'un model Estúpid ("estúpid" en l'acepció Cipolliniana de la paraula), el c o m u n i s t a . En a q u e s t model es coharta subtil i paulatinament la llibertat de l'individu a d e c i d i r si vol o no vol pertànyer al moviment comunista, un model pretesament democràtic dintra de la pròpia democràcia a la que lentament vol fagocitar (Anguita així ho expressa de descaradament en la seva conferència). El model comunista, igual que el socialista, encara que en menor grau, falla precismanet perquè parteix de la basc q u e el primer q u e cal abordar és el de la problemàtica social, e n t e s a com un tot coneptural i unitari (encara que dinàmic i antitètic per definició), per acabar delimitant i subordinant el comportament individual. En actuar d'aquesta manera, limiten d'entrada les potencialitats d'una conducta "intel·ligent" massiva, i per tant, potencien el desenvolupament de conductes "beneites o estúpides". Per contra, la doctrina D e m ò cratacristiana, ideologia que sus-

Les cinc lleis de l'estupidesa

fonamentals humana

cric plenament, i per això milito desde fa molts anys a Lnió Democràtica de Catalunya, parteix de la basc que cal equiparar dos plantejaments igualment importants en l'inici de tot anàlisis social: l'individu i la comunitat.

Les tesis del Sr. Anguita responen a rexemple més clar d'una ideologia que defensa la perpetuació estructural d'un model Estúpid

l'home viu en societat i la necessita per al seu desenvolupament espiritual i físic. Paral.lel a m e n t , la societat n e c e s s i t a l'aportació dels seus membres per realitzar el bé que té encomanat: el bé espiritual i físic de tots ells. Per tant, el bé personal i comú no poden ser contraris.

Aquest postulat inicial rep el nom de Personalisme Comunitari, que no és altra cosa que el just equilibir entre el despotisme que exerceix sobre l'individu 1'"interès públic' de les doctrines comunistes o socialistes i la "factura social" que representa donar ales a l'egoisme individual i a la llibertat dels mercats que postula el liberalisme. Cal trobar la m a n e r a de promoure les conductes intel·ligents que analitzava Cipolla, cal que l'Estat es preocupi de garantir la seguretat necessària per evitar les actuacions dels bandits, i és necessari que es promogui en totes les actuacions desitjables la Justícia Social (concepte amb el que tant gent s'omple la boca). Però cal fer-ho amb el respecte més absolut a un altre principi bàsic de la Democràcia Cristiana, el principi de subsidiarietat. És a dir, no s'ha de confiar a un estament major o superior allò que puguin realitzar els inferiors. I aquí tornem a topar amb una praxis molt estesa dels governs comunistes i socialistes: davant d'un objectiu socialment desitjable, enlloc de crear els mecanismes per tal que el teixit socisl els acompleixi, l'Estat crea una gència, actuant com a administració públic gestora. A q u e s t plantejament, que en alguns casos pot ser necessari, aplicat de manera generalitzada, es con-

verteix en poc àgil, costos, íneficient i promou un Estat omnipresent, paternalista en excés i fiscalment asfixiant. A q u e s t e s consideracions ideològiques les faig perquè el tercer document que em va caure a les mans, va ser un escrit de l'ex-regidor comunista de l'Ajuntament de Sant Cugat, Jordi Casas. En aquest article se m'acusava de realitzar crítiques als partits comunistes, socialistes i convervadors per tal de posicionar-me en un espai de centre, i se'm retreia que ho feia sense un posicionament doctrinal propi. I això és precisament el que he intentat fer amb aquestes línies. De totes maneres, Jordi Casas coneix molt bé aquests pensaments, encara que no els comparteixi, perquè els hem discutit molts vegades asseguts davant d'un cafè. Per acabar, i aprofitant un tema q u e està d'actualitat, jo li demanaria que es replantejés la anacronia de la doctrina que va predicant per aquests móns de Déu el coordinador-califa d' Izquierda Unida, a la qual està supeditada Iniciativa per Catalunya a t r a v é s d e l s e u " j e f e " , monsieut Ribó. I posats a recomanar, li proposa q u e llegeixi "Les lleis fonamentals de l'estupidesa humana". Joan Recasens és president de la secció local d'Unió Democràtica de Catalunya.

Institució Cultural del CIC Fundació Privada

Nova Escola THAU a SANT CUGAT Educació basada en els principis de: Catalanitat Pedagogia activa Humanisme cristià

Data d'obertura: Curs 1996-97 P-3, P-4, P-5 (3, 4 i 5 anys) Primària (de 6 a 12 anys) Secundària (de 12 a 16 anys) amb aplicació de la reforma educativa

Reunió informativa per als pares i n t e r e s s a t s : Dies 17,22 i 25 d'abril . a les 8 de la tarda al c/ Martorell, 14 - SANT CUGAT Per a més informació—atenció individualitzada— podeu trucar al:

i :

"«

589 8108 DiUuas i dijous, de 9 del matí a 8 de la tarda Dimarts i dimecres, de 9 del matí a 3 de la tarda Divendres, de 9 del matí a 2 de la tarda

*"* ^ - %LÜ * •"í f «fS™ *"*

" - ' ^ *• Pi'** •y

^.u-"!*

-'•ssssvtóp élr^jfe^?:!^ • XM "%ïí$j

/fWVHSl*

•.

EU34GUNTON3 Fotocòpies molt cares El TSJC ha instat l'Ajuntament perquè lliuri als veïns de Mira-sol que han presentat recurs contra la planta de l'HGC la documentació sobre el cas sense haver de pagar les 120 mil pessetes que els hi van demanar. Plana 9

Irregularitat en la tensió Veïns de Mira-sol protesten per les pujades i baixades sobtades en la tensió elèctrica, que els provoquen, entre d'altres. problemes amb els electrodomèstics. Fecsa promet prendre mesures. Plana 10

Entoni Divendres, 12 d'abril de 1996

C o m u n i c a c i o n s

L'Ajuntament agilitarà algunes gestions amb de la xarxa Internet Algunes àrees del consistori s'hi incorporaran abans de Festiu L'a Juntament de Sant Cugat va connectar-se per primera vegada a la xarxa Internet al juny de l'any passat. La primera experiència va ser orientathra, ÀNGELS CASTUERA

El primer objectiu del consistori en connectar-se a la xarxa era poder accedir a tota la informació disponible en aquests moments a la xarxa. El segon, que s'està aconseguint, era que també els usuaris d'Internet puguessin conèixer Sant Cugat a través de l'ordinador. La informació q u e genera l'Ajuntament i que es pot fer pública s'ha classificat en set grups conceptuals, que es poden consultar directament a través d e m e n ú s desplegables. Els primers set conjunts s'ampliaran fins a déu. des del tres de març, els usuaris de la xarxa Internet poden introduir-se a la pàgina de l'Ajuntament i, el primer que trobaran, és una salutació de l'alcalde, Joan Aymerich. Després hi ha una breu ressenya històrica i una altra de geogràfica sobre Sant Cugat. Un altre calaix és un plànol d e la ciutat, a m b els districtes. Els altres calaixos es refereixen als equipaments de la ciutat, al funcionament i les persones que treballen al consistori, i a les dades de les eleccions:resultats i p e r c e n t a t g e s en relació a m b convocatòries anteriors. La primera vegada q u e es va poder connectar a Internet va ser, de fet, als últims comicis generals.

i va servir per conèixer aquest nou producte. Després d'una primera etapa, ja superada, en que s'havia d'aconseguir arribar a tots els webs, l'Ajunta-

ment es planteja a mig termini agilitar algunes gestions a través de la pantalla de l'ordinador, tot i que encara estan per determinar.

•

Una de les secrions de l'Ajuntament a ílnternetexplica

Des d'aquella data, la del tres de març, hi ha hagut unes 150 consultes, i algunes han deixat la seva impressió a la plana. El tercer gran objectiu que volia assolir l'Ajuntament quan vam connectar-se a la xarxa era, segons Farrés, "fer que l'Administració sigui tan interactiva

la història i la situació de Sant Cugat. Foto:XAVIER

com sigui possible, donant la informació al ciutadà, amb la possibilitat, a més que es pugui posar en contacte amb nosaltres a través del seu ordinador" L e s previsions i n d i q u e n q u e això serà possible abans de l'estiu. Les àrees de l'Ajuntament que tenen més contacte amb el

I.ARROSA.

públic o amb empreses podran accedir a Internet per agilitar les gestions. Es podrien fer algunes coses que ara es fan a través del 010, com pagar impostos, però això serà a més llarg termini. "Els usuaris haurien d'accedir només a la informació que necessiten", segons Farrés.

La Cambra es reunirà amb el conseller per parlar de peatges C.C. -Sant CugatUna comissió de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa es reunirà d i l l u n s a m b el conseller de política territorial i obres públiques, Artur Mas, per negociar mesures q u e permetin l'abaratiment dels p e atges de les autopistes catalanes. En concret, la delegació de la Cambra d e C o m e r ç d e Terrassa, que encapçalarà el seu president, Ramon T r e n c h s , té la i n t e n c i ó d'ac o n s e g u i r una r e d u c c i ó del preu del peatge dels t ú n n e l s d e Vallvidrera, q u e ara costa 445 pessetes i d e l'autopista Sant Cugat-Terrassa, el preu de la qual s'ha situat en 230 pessetes. El percentatge d'aquests increments són, segons la Cambra, excessius. Per pressionar a la Generalitat, amb l'objectiu q u e adopti fórmules p o l í t i q u e s i l e g a l s en a q u e s t s e n t i t , la Cambra lliurarà al conseller cl d o c u m e n t que van signar diversos alcaldes d'ajuntaments de la comarca del Vallès Occidental. així com el president i el vicepresident dels consells comarcals del Vallès i del Bages. L'alcalde de Sant Cugat, J o a n Aymerich, va a n u n c i a r t a m b é la seva intenció de ferho, tot i que no consta al comunicat que ha e m è s la Cambra. La reunió està prevista per dilluns a dos quarts d'una del matí a la seu de la conselleria de Política Territorial i Obres Públiques de la G e n e ralitat.

El TSJC obliga a l'Ajuntament a lliurar un expedient pel qual es demanaven 1 2 0 mil pessetes Es tracta de la documentació que van sol·licitar veïns de Mira-sol sobre la planta de FHGC C.C. -Sant Cugat-

A p a r e n t m e n t , és una simple anècdota. Però tres associacions de veïns de Mira-sol s'han ocupat de denunciar-ho i, al final, ha hagut d'intervenir-hi el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.Fa aproximadament un mes, Prudenci Gonzàlez, l'advocat que tramita el recurs que les asociacions van presentar contra la planta d'esterilització de residus sanitaris de l'Hospi-

tal General de Catalunya, es va adreçar a l'Ajuntament per sol·licitar la documentació referent a la llicència d'obres de la planta. Dies després, es va rebre una notificació d e l ' A j u n t a m e n t dient que per la documentació s'haurien d'abonar 119 mil pessetes en concepte de fotocòpies. "Si tenim en compte el preu d e cost d'una fotocòpia, aquest expedient deu estar format per milers de papers", assenyala irònicament Gonzàlez. L'advocat va

presentar una protesta davant el TSJC. La història s'ha acabat a m b un requeriment per part del Tribunal, instant a l'Ajuntam e n t a lliurar a q u e s t a documentació en cinc dies. El cap d'àrea d'Urbanisme, Francesc Borràs, s'ha limitat a aclarir que "els costos (pic suposa lliurar una documentació s'han de pagar, perquè el material costa uns diners". Aquests costos, insisteix, estan regulats per una ordenança pública.

UN SURTIDO COMPLETO DE HERRAMIENTAS DE REGENERACIÓN Y PARA UN BUEN ACABADO Para escarificar, pasar el rodillo, abonar, regar y cuidar el césped y las orillas. El césped conservarà su eterna ^ * è juventud.

SABADOS TARDE ABIERTO DE 5 A 8,30

io Entorn

ELS/CANTONS Divendres, 12 d'abril de 1996

S e r v e i s

La filoxera i la industrialització van canviar Sant Cugat

Veïns de Mira-sol es queixen d'irregularitats en la tensió elèctrica

À.c. - Sant Cagat -

La crisi de les vinyes d e finals d e segle passat va c o n v e r t i r Sant Cugat en un ciutat residencial, segons va explicar l'historiador i membre del Grup d ' E s t u d i s Locals, D o m è n e c Miquel, que dimarts va fer una xerrada dins el cicle Aula Cultural del C l u b M u n t a n y e n c . La c o n f e r è n c i a d e M i q u e l s'emmarcava en un cicle mensual, inclòs dins d'Aula Cultural, organitzat pel G E L i cent r a t e n la h i s t ò r i a d e S a n t Cugat.

Fecsa revisarà els transformadors per corregir les possibles anomalies A N ( ; K 1 . S C A . S H ERA

- Sant Cugat Alguns veïns de Mira-sol es queixen perquè la línia elèctrica d'alguns sectors del districte és irregular, a m b baixades i pujades imprevistes de la llum, que provoquen alguns incidents domèstics. Aquesta situació es perllonga des del marc de 1993, quan va nevar tan copiosament i les línies elèctriques es van haver de canviar. Segons aquests veïns, els electrodomèstics s'espatllen sovint i les bombetes es fonen molt més ràpidament del que seria habitual. Les anomalies no són generalitzades, i el moviment associatiu veïnal del districte no ha iniciat cap actuació conjunta per acabar amb aquesta situació. Segons Josep Maria Àngel, president de I Associació de Veïns de Sant Joan, fa tres anys es van produir unes pujades i baixades molt grans de la tensió elèctrica, coincidint amb els canvis dels cables d e s p r é s de la nevada.

Aleshores es va fer una reclamació col·lectiva a Fecsa. Les queixes que li han arribat últimament són, sobre tot, de comerciants, que veuen com els seus productes se'ls fan malbé a les neveres. "Jo haig de canviar les bombetes dia si, dia també, i cada cop que noto que hi ha una baixada de tensió truco a Fecsa. Els responsables em diuen que ells no en tenen constància", diu Joan Vallvé, un veí del Passeig del Baixador ". N o és l'únic que pateix aquestes baixades, però és cert que els veïns no estan especialment preocupats per aquestes anomalies. FI president d'una altra associació de veïns del districte, la de Mira-sol, Salvador Fenollar, assegura que els veïns del seu sector no s'han pronunciat sobre aquesta qüestió, i que no té constància de q u e al seu barri hi hagi problemes d'aquest tipus. La c o m p a n y i a F e c s a no t é constància que hi hagi aquestes

L'historiador va explicar q u e el Sant Cugat de mitjans del s e g l e d i n o u t e n i a u n a gran quantitat d e vinyes, similars a les del P e n e d è s . La construcció de la carretera de Gràcia va . 1 vegades, les anomalies que pateixen els vet'ns de Mira-sol provoquen avariesimpulsar als la industrialització, electrodomèstics. Foto: XAVIER LARROSA però també va significar un primer retrocés per a la vinya. Segons D o m è n e c M i q u e l , la baixades i pujades de tensió, i, comprovar quines son les irrecrisi de la filoxera va fer q u e segons els seus responsables, segularitats. "Fa un mes, quan es els pagesos abandonessin les ria bo conèixer exactament quivan fer uns treballs a la línia, es terres i les venguessin, a bon nes són les zones afectades per van instal·lar unes connexions preu, als estiuejants de Barcepoder fer una revisió acurada. Seprovisionals. Aleshores sí q u e lona, q u e van convertir Sant gons el responsable de servei de vam tenir constància de que hi Cugat en una ciutat residenFecsa a Sant Cugat, Manel Pujol, havia problemes, perquè algucial, tal i com s'ha conegut poss'iniciaran unes medicions a la nes connexions van fallar", seteriorment. xarxa i als transformadors per gons Pujol.

FUNDACIÓ UNIÓ ESPORTIVA SANT CUGAT Cànovas del Castillo, 9 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Tel. 675 23 90 Fax 675 23 90

LA FUNDACIÓ UNK> ESPORTIVA SANT CUG/^giaeix la col·laboració dels comrçoBJanM^^^í^^ gat que s'han adherit a la campanya d'orgaí^Zació d'una de les fases de sector fítfrra&fcsfts a 1* DlVISIÓ NACIONAL D'HANDBOL: J **»''• AJUNTAMENT DE SANT CUGAT

SUPERMERCAT MAS-ROIG

ORNALLAR

FOAP

FUNDACIÓ UNIÓ ESPORTIVA

MANUEL GARCIA. PINTOR

PANADERIA MARY

GIMNÀS SHAMBHALA

SANT CUGAT

BAR RESTAURANT TOPAZI

PAPELERIA CAMÍ

HELADOS PROS

ÀNGEL LAGUNA. CONSTRUCTOR

OGGI. MODA JOVE

PISCINAS SANT CUGAT

CAFÈ GLOPPS

BAR RESTAURANT BAO-BAB

RADIO SANT CUGAT

CAFÈ GINA

CONSTRUCCIONES BARÓ S.C.R

FLORS I PLANTES DEL VALLÈS DAHER 4, CONSTRUCCIONES

TOT SANT CUGAT

EBANISTERIA BRAVO

BAR LOS CHOPOS

BAR PAVELLÓ

RESTAURANT PETIT

ADM. DE LOTERIAS N° 3

FERRETERIA EL PONT

PELUQUERIA M.B.XIRÓ

SNNIPERS

AUTO-ESCOLA EN MARXA

MAQUINARIA BEL

BAR RESTAURANT EL MOLÍ

SANT CUGAT SPORTS

SALÓN RECREATIU DE SANT

TALLERES VALLDOREIX

BAR MERCAT DE TORREBLANCA

TALLOSA

CUGAT

SERVEI VETERINARI DEL VALLÈS

LIBRERIA EL PATÍ

TONY PASTISSER

CARNS ALFONS

BAR RESTAURANT TERRAMAR

TORRE DE PIZZA

USSIA TOURS

LA TABAQUERIA

CERRAJERIA DIEGO FERRERA

ANCANA. MERCERIA LIBRERIA

BAR RESTAURANT

GIMNÀS M.C.

SANTIAGO MARTÍNEZ.

PSI INFORMÀTICA

VIA CÍVICA

MASANA CONSTRUCCIONS

MATERIALES DE CONSTRUCIÓN

TALLERES JORDI

VICAT 3

DIARI 4 CANTONS

CONCESIONARI RENAULT

CONSTRUCCIONES BELMAN

CONSTRUCCIONES VICENTE BELM

ANIMALS

IMDESA

INMARBA

PROMOVALL

BAR RESTAURANT ART

CA LA MODISTA

LEVI'S SANT CUGAT

DISFER

AUXVYD, S.A.

PELUQUERIA LLONGUERES

LUCAS SPORT

ELEMAT

BAR LOS POZOS

CELLER CAL CABALLU

MAPE

ESTILMAN PARQUET

BAR EL BODEGON

CLIMA-GIL

RESTAURANT MARGOTIN

FEELDMAN

LUCAS SYSTEM

ADM. DE LOTERIAS N°2

ALIMENTACIÓN MARÍ

CONSTRUCCIONES FERNANDEZ

MERCROMINA LAINCO, S.A.

AUTO-ESCOLA SANT CUGAT

NOVAELECTRICA

FLECA LA GARRIGA

li Entorn

&S/CANTONS Divendres, 12 d'abril de 1996

L ' E n q u e s t a

Li va costar trobar un pis a bon preu a Sant Cugat? ÀNGELS CASTUERA Trobar un pis a Sant Cugat resulta ara d n c o sis anys enrera. El creixement 40% l'any 95 respecte al 94, i això ha així, el preu mitjà d'un pis a la ciutat

una mica més econòmic que de pisos ha augmentat d'un repercutit en els preus. Tot i no és una ganga, perquè se

situa en els 31 milions de pessetes. Hem preguntat a nou santcugatencs si els ha costat gaire trobar el pis allà on viuen. Les seves respostes, evidentment, depenen del temps que fa que van adquirir la casa. Els més Joves, que estan començant a buscar un lloc per vlure-hl, asseguren que trobar pis a Sant Cugat és més diffcll que en altres ciutats de la rodalia, perquè els preus són molt alts.

MONTSERRAT ABTRAIX ADMINISTRATIVA

MANUEL ARENAS DESOCUPAT

MARIO CÀCERES BIÒLEG

PEP PUJOL FOTÒGRAF

MONTSERRAT PUJOL ADMINISTRATIVA

"El vam trobar fàcilment. Vivim en un pis al costat de l'estació i no vam trigar gaire a trobar-lo. Ja vivíem al barri i vam veure un pis de segona mà que podíem comprar."

"Jo ara visc a les Fonts de Terrassa. Vaig haver de marxar de Sant Cugat fa cinc anys perquè no vaig trobar un lloc per viure-hi. Aquí trobar un pis és impossible, per més Promusa que lji hagi."

"Visc amb la meva nòvia en un pis de lloguer. Ens va costar una mica però no perquè tinguéssim problemes de diners, sinó perquè no trobàvem allò que volíem de debò. Sant Cugat és car, però té els seus avantatges."

"No estic informat sobre els preus dels pisos, perquè jo visc aquí des de fa quinze anys i llavors era una altra època. Crec que si ara m'hagués de canviar de casa, em costaria molt."

"Visc a Sant Cugat, en una casa de lloguer, des de fa setze anys, i ho vaig tenir més fàcil que ara per trobar un lloc per viure que s'adeqüés a les meves necessitats."

ERNEST JIMÉNEZ PROTÈSIC DENTAL

MIREIA ARTE ESTUDIANT

JOSEP ZAFATER ESTUDIANT

MONTSE IBÀNEZ ADMINISTRATIVA

"Jo ja fa temps que visc a Sant Cugat i no em va costar gaire trobar una casa. Reconec que aquesta és una ciutat cara, però no gaire més que altres, sobretot si la comparem amb Barcelona."

"La casa on visc la van triar els meus pares. Si m'hagués de plantejar anar a viure sola em costaria, perquè hi ha moltes cases que valen molts diners."

"Encara visc amb els meus pares. Si hagués de buscar una casa, el problema no seria la falta d'oferta, que n'hi ha, sinó els preus. El jovent d'avui no té diners per comprar o llogar un habitatge."

"A mi no cm va costar gens, perquè tinc un pis de Promusa i n'estic molt contenta. Jo no sóc de Sant Cugat però el meu nòvio sí que ho és. Els preus estan molt bé."

ELSÍCANIONS

nuo

Divendres, i i d'abrilde 1996

E d i t o r i a l

Reforma educativa i pares preocupats ELS

CALYTOÍMS

Setmanari independent de Sant Cugat del Vallès # k V » PrantM Loc* ^W d* Sant Cugat, S.L.

Consoli d'Administració K j m o n (irau (president) Jnsep M ( U b r e r i / d , X j \ i e r l'ornells. Pere Ksquerda Directora Cèlu<:ernad;^ Redacció S I I M J l l a m - v i , Cali Mnrell. \ n t ; d s Castuera. H.H11..11 L i x j i i c . I-'MIUCM (.jrlx'.. \ l c v López. M..titseS;int. Pere I V h . Kduard Jener Equip comercial N i i r u ( ) l i \ é . Kva [ V / o Consell Editorial R j i n t m ( Í M ( I (president! Jnsep \ 1 ( .,ihrcn/n (wix-prcMiienO Montserrat R u m l i j u Uicepresidenta) l·r.iiu·esi C.irlít'). Jiudi C i s a s . \ a a f s Castanyer. l'ere |-srpierda, Xavier I ometis. Knstian Herbolzheimer. Ruueli l'edr.i. R..nmn Pius. Llins I V m , K m i l i Refté, Jaume Sfihjt. I'.u.. S<.ler. Josep V ï e i x i d o . Juan Tortosa. Joan Tni\ani> C è l u C e rnjdjMNcererari.il Subscripcions i Club del Subscriptor Anna Hameda Fotografia Xa\ ler Karrusa Responsable de disseny i maquetacló Josep l e r m s o l j Impressió K..(impresi'í72)-Ul.(I.S.4.S

Distribució M.ulint: Vallès S.l. 'l'el VW..23.71 Dipòsit leiial- <;|-4l>5-*>3

La Coordinadora de Pares d'Alumnes de les escoles públiques del municipi ha fet públic un comunicat molt crític amb l'aplicació a Sant Cugat de l'ESO. Bàsicament, s'acusa a la Generalitat i a l'Ajuntament d'improvisar. Es queixen que l'adscripció als centres s'ha fet de manera irracional, que la zonificiació serà una font de conflictes, que el transport escolar per als dos primers cursos d'ESO serà insuficient o que el calendari d'inversions en ens e n y a m e n t només es basen en un compromís verbal. És de suposar que part d'aquestes queixes tenen fona-

Sóc una noia de ZJ> anys que, a aquestes alçades, renuncia a enfrontar-se a la trama burocràtica que aquest Ajuntament ha muntar e n t o r n a la c o n c e s s i ó d e llicències de bars. Es increiblo com la il·lusió per muntar un negoci amb tots els requisits necessaris pot acabar enterrada en una muntanya excessiva de paperam que sembla incrementarse i complicar-se a voluntat dels senyors que governen i maneguen les àrees corresponents d'aquest Ajuntament. Conec d'aprop casos de bars i locals que qualsevol podria recomanar als seus fills -o sigui, que no existeix la típica excusa de què són recuctes de perdició i alcoholisme- a qui l'Ajuntament els ha fet la vida impossible i que han hagut d'acabar tancant les seves portes. Amb els problemes que això comporta quan hi ha darrera una família que viu d'aquests ingressos. I també conec altres casos -em sembla que no sóc pas l'única- en què l'Ajuntament ha fet llargament la vista grossa fins que l'evidència de què, per exemple, s'estaven saltant tots els horaris, ha estat massa escandalosa. Estic d'acord que han

m o m e n t es fa corresponsable a l'Ajuntament de la situació generada per l'aplicació de la reforma. Potser té a veure el fet que a la coordinadora hi hagi membres destacats de partits de l'oposició municipal. Es sabut per tothom q u e els ajuntaments no tenen competències en matèria educativa o, que, en tot cas, són molt mijises. A cadascú, el q u e li toca. La imatge de qualitat que té l'ensenyament públic continuarà en un futur, però per això cal que, com s'ha fet fins ara, mestres, pares i administració vagin en la mateixa direcció.

El prestigi dels premis Premis com el Gausac de Recerca, que enguany arribava a la tercera edició, són, més enllà que una medalla en el currículum del guanyador, una forma de recompensar la investigació sistematitzada de la història local, menystinguda sense excepció en els tractats d'història general. A partir de les conclusions d'un treball poden discernirse les particularitats que cada fet històric va p r e s e n t a r e n u n a localitat

El Els camins només tenen pedres per a alguns

ment -l'aplicació de l'ESO no és fàcil, sobretot si bona part del problema, com sembla, és de finançament. Els diners lliguen de mans al conseller Pujals, però això no ha de servir d'excusa per a alguns temes que s'haurien d'haver afrontat amb més decisió, com ara, els menjadors i el transport. Tampoc no s'entén que s'hagi trigat tant a fer pública la zonificació i els criteris d'adscripció als centres. Els pares tenen raó en explicitar les seves preocupacions, però en el seu comunicat hi ha certes imprecisions que plantegen interrogants. E n tot

l e c t o r

determinada. Per tant, és cert, són absolutament necessaris, tot i que la seva difusió es redueixi, per força, a un cercle determinat d'interessats. Però sorgeix un problema: amb la intenció de prestigiar un premi es pot caure en una exigència excessiva que acabi per ferlo inaccessible als estudiosos que puguin voler participar-hi. Les bases es plantegen en els mateixos termes que una tesi doctoral: els treballs que s'hi

presentin han d'aportar necessàriament noves conclusions a un tema sobre el qual, potser, ja s'ha escrit molt És el cas del Monestir. Per tant, es planteja un esforç similar al que requereix una tesi doctoral, esforç que no tothom pot estar disposat a fer a canvi de les compensacions del premi. Per tant, el Gausac d e Recerca pot no constituir, de per se, un estímul per potenciar la recerca. Caldria reflexionar sobre això.

e s c r i u

Kls textus t r a m e s o s .i a q u e s t a secció no han d ' e x c e d i r de Ics 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar a m b inicials o p s e u d ò n i m si ho sol·licita, però l'original ha de \ c n i r signat i és i m p r e s c i n d i b l e q u e In figurin cl domicili, el telèfon i el n ú m e r o de I ) \ I o passaport del seu autor. K L S 4 ( C A N T O N S es reser\ i cl dret de publicar els textos t t a m e s n s . i el dret de resumir-los q u a n ho consideri o p o r t ú .

monia", "Èxtasis", " N i x o n " , " N a d i e hablarà d e nosotras cuando hayamos muerto", "Sospechosos habituales", ";ÇUic hora es?", "Othello", "Nelly y el Sr. Arnaud" etc. Les pel·lícules d'aquesta llista corresponen a alguns dels èxits cinematografies, o relativament exitosos. dels darrers mesos. CINRSA no ens els deixarà veure mai a Sant Cugat. Per sort. en els cinemes del Centre Cultural, abans de començar una pel·lícula, se'ns indica que podem anar a comprar, a sopar i al cine a "la sal de

d'existir normes reguladores dels locals nocturns per evitar molèsties i p e r i m p e d i r al m a t e i x temps que proliferin innecessàriament. Però que Ics regles siguin iguals pera tots. 1 sinó. ens les começarem a saltar. Gràcies. CRISI IS I Rnsi-.s. Sant Cugat

La sal d e Barcelona "El cartero (\ Pablo Neruda)", "Poderosa Afrodita". "Kelpudo maldito", "El ct'ecto mariposa", "La letra escarlata", "Smoke", "Blue in the face". "La cere-

TENS

SUGERENCIES,

Q Li E I X E S , P O S A ' T

SOBRE

informació. ! hiti santrugatenca cinèfila disposada a emigrar. MARIA QVIXTASA. Mira-sol.

La primera etapa d e Els 4 Cantons Només unes ratlles per trencar una llança a favor de Els 4 Cantons. La passada setmana, uan carta publicada en aquesta mateixa secció parlava de la primera

PROPOSTES,

LA TEVA

CONTACTE

Barcelona". Em diuen que els cinemes del " M a r e m à g n u m " són de CINESA. Gràcies per la

A M B

589 62 82

ELS4CATYIÜNS

CIUTAT, NOSALTRES

etapa del setmanari, deia que va ser un mitjà casolà i fet de qualsevol manera, casolà també l'és l'actual i que duri. Fet de qualsevol manera he d e dir, perquè em va tocar viure de molt aprop, que combé es diu a la carta, Déu no va fer el m ó n e n u n d i a . Menys es podia fer un diari a Sant Cugat en quatre dies com el q u e es va fer: sense e x p e riència professional ni tècnica, ni recursos econòmics, ni tan sols tradició a la nostra ciutat. Però es va fer. Això sí, amb una gran voluntat d e superació i treball com es va demostrar. Prova que ha estat molt positiu per als santcugatencs és q u e avui, si existeix, és gràcies, entre d'altres coses, a aquella primera etapa i al que s'hi posava a cada número: estima a Sant Cugat. Estima fins els últims moments. Li puc assegurar que on no arribaven amb la tècnica hi arribaven amb el cor. Avui, si tenim el setmanari, és gràcies a la primera etapa, per acabar, un consell; hi veu més un cec que no pas aquell que no sap mirar". Si ho desitja, pot tornar-se a mirar tots els números a la Biblioteca del Mil·lenari o a l'Arxiu Municipal. ISIDRE MOSER. Sant

Cugat.

Opinió

ELS/CANTONS Divendres, 12 d'abril de 1996

Posats a

l l o t j a

"enrotllar-se"... IOSEP M. CABRERIZO

Estarem tots d'acord que l'administració única és una possible solució per tallar amb la duplicitat de càrrecs, funcions i gestions; dit de manera planera, l'administració única és la simplificació del servei pel servei. Es el camí per minvar despeses i fer m é s lleugera la farragosa maquinària burocràtica de l'administració... en definitiva, la millor manera de gestionar i administrar els impostos i serveis que paguem els ciutadans. Sembla que com més simple sigui l'engranatge d e la cosa pública, més profit se'n pot treure. Es allò que demana CiU als populars per arribar a un acord i donar suport a Aznar: l'administració única, entre d'altres coses. Si bé del que es tracta ara és d'arribar a un pacte de governabilitat, sobre la taula hi ha qüestions de molta més transcendència q u e les e c o n ò m i q u e s ; les voluntats polítiques diferencials que existeixen, de fet. Possiblement, és el camí més assenyat en aquests moments: el diàleg i els compromisos. Tot i que la part econòmica i la fórmula de finançament de cada autonomia és el que més provoca frivolitat en els comentaris de

tertúlies, el cert és que en l'ambient penMat'MQje.flmisix es respira mar de u usçem ets seus vms... fons, tamborinades a l'horitzó. Temes molts més pun y e n t s q u e els econòmics són els que més poden escalfar el panorama polític d'aquí a poc temps. Sobretot, en ments recargolades a l'hora d'acíéomfi lomn a een/r, h tmcm-to, fi oenom. a ceptar les evidènseuPWAH&n PoiflcotiK-sefit DECTA BCOAMAIÍ. POT cies del moment umz ve MGAZ, POT rmm.-w m QUAH TORNI K polític en què ens meftNces, o vetm ome u RÉCWMW PÉE W K awsTEfwyrMewT i ejpewe cmc ANYS si ENCARA WÍKTSX, , trobem, el ressorPOT eSPESAItfiKK-HO l'ÚLVH DM HA8L.. giment de les nacionalitats, aquí i Il·lustració: J.M. CABRERIZO arreu del món. Pujol, doncs, sembla q u e fa bé, d e m o m e n t , d e més endavant. centrar els seus primers trets a I per què dic tot això, quan el aconseguir administrar els diners que vull és parlar de Sant Cugat? de Catalunya des de Catalunya Doncs perquè estic totalment sense haver de dependre únicad'acord que com més curt és el ment de l'administració central. viatge que acaba fent el diner-el La reivindicació de l'autoadmidiner públic, és clar- més pronistració avui, doncs, sembla la ductiu és. I l'administració única clau, com diria el president, per suposo que deu anar per aquí, caminar cap a unes noves fites més o menys. Si es reivindica - i

' A c u d i t

els santeugatencs segur q u e t a m b é ho fem- que els diners q u e p a g u e m en impostos tinguin un viatge curt, seria bo començar p e r aplicar-nos a nosaltres mateixos el c o n c e p t e d e productivitat quant al diner públic. Vull dir que a Sant Cugat t e n i m e x e m ples del q u e no hauria de ser, o del q u e p o t s e r e s fa malament com a gestió productiva des de l'administració local... Aquí és on volia arribar. Un exemple: es diu que el nostre Ajuntament és dels més endeutats de Catalunya, però resulta que per un altre costat també li d e u e n molts diners. Sobretot per impagaments en els impostos municipals. La pregunta, doncs, sembla òbvia. Com es pot arribar a aquesta situació? Alguna cosa no deu funcionar com hauria de funcionar a l'hora de cobrar, no? Pre-

gunto: passaria el mateix si aquest servei fos contractat com és el servei de recollida d'escombraries? Potser estic dient bajanades; si és així, demano disculpes per endavant. Segueixo amb el tema. Quantes vegades hem sentit dir "He anat a l'Ajuntament a reclamar un munt de vegades i cada any em surten els rebuts malament". Passaria això en una empresa privada? La veritat és que m ' h e enrotllat molt al principi per tot plegat dir q u e si arribés el cas que Pujol se sortís amb la seva, les administracions locals també haurien de fer canvis importants. És imprescindible feries més lleugeres i clares quant a la gestió. El seu caràcter de funcionariat, sovint, resta molt lluny de l'operarivitat i rigor empresarial i acaba sent una ruïna per al tresor municipal. No sembla just, doncs, que d'una banda es vulgui l'administració única, per estalviar i poder invertir més i millor, i de l'altra no es posi remei a aquesta maquinària, la municipal, sovint obsoleta i mancada d'al·licients -per dir-ne alguns, el lògic repte de ser efectius i productius, quasi res.

F i n e s t r a

Digui, digui FERRAN VILLASENOR

Ei,

-r-

SEVER I EL

Trro

Eh Sever, has vist el cometa Hyakutake?

Jsí, i tant

tf\

-i*»-*

Recordem, tirem enrera.cn la nostra memòria televisiva. Van apareixent en la nostra ment escenes en q u è de vegades ens costa trobar un argument o simplement un títol; personalment, se m'ha aparegut un P e p e Rubianes amb un accent inimitable i una asensual Ariadna Gil atalaiada en el seu silenci docent. Sí, era el programa Digui, digui!; un programa que tot i no deixar deserts els carrers, ni superar els nivells d'audiència dels sempre partits del segle entre el Barca i el Reial Madrid, va ajudar q u e nouvinguts i altres residents aprenguessin a escriure i parlar la nostra llengua. Pot semblar q u e aquest programa va ser un residu de la normalització lingüística de la transició, però la seva importància i el seu abast geogràfic e m b u s sen les nostres neurones quan creiem que hi ha gent a Valladolid o a Madrid que és possible que hagi après gràcies a ell. Normalització, immersió, drets humans, campanya electoral, examen, victòria als punts, pacte, governabilitat, corresponsabilitat

fiscal i... Digui, digui! Aquesta esbiaixada recepta de l'actualitat política de l'Estat espanyol ens ha portat a veure com algú que crèiem carnívor s'ha tornat vegetarià i a més té un hortet amb

Algú que crèiem carnívores declara vegetarià i a més té un hortet amb cebes, una caseta i una foto de l'avi Macià

cebes, una caseta i una foto de l'avi Macià. Els resultats d'unes eleccions poden generar situacions com a mínim curioses, en uns moments on la "mayort'a" no és tal i les minories s'han sobredimensionat.

Un es demana si els paradigmes canvien, muten o simplement nosaltres (ignorants de nosaltres) no havíem entès els no gaire subliminals missatges preelectorals, les celebracions al carrer Gènova i l'última beatificació política d'un senyor baixet amb un estil temporal semblant al d'un venedor de cupons de l'ONCE. A m b l'ànim d e m o c r à t i c d e col·laborar en una estabilitat interestatal i intercultural, proposo la recopilació i difusió en C D R O M dels capítols d e Digui, digui!, amb la presentació del proper habitant (suposo) de la part presidencial dels seients blaus del Congrés; un senyor que, gràcies al curs abans esmentat, ha après el català (i potser l'aranès) d'una forma realment ràpida i sobtada. Una de dues: o no hem entès el seu missatge o la governabilitat ens porta a la sublimació dels cops d'efecte, la publicitat dirigida i el màrqueting. Com si d'una obra clàssica es tractés: "Deus ex machina." F. V. és llicenciat en Història

14 Opinió E l s

m e m b r e s

ELS /CANTONS Divendres, 12 d'abril de 1996

d e l

C o n s e

E d i t o r i a l

•MÍST^-I

MONTSERRAT RUMBAU

JAUME SÀBAT

ROGEU PEDRÓ

JOAN TORTOSA

EMILI RENÉ

ESCRIPTORA

PASTISSER

TÈCNIC CULTURAL

ARTISTA

EMPRESARI

FRANCESC CARBÓ

JOSEP M. CABRERIZO

LLUÍS PUIG

JOSEP ANTON TEIXIDÓ

JORDI CASAS

MESTRE

EMPRESARI

METGE

HISTORIADOR

KRISTIAN HERBOLZHEIMER

NARClS CASTANYER

PACO SOLER

JOANTROYANO

RAMON GRAU

ENGINYER AGRÒNOM

ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

MÚSIC

HISTORIADOR

EDITOR

RAMONPROS

XAVIER FORNELLS PERIODISTA

PUBLICISTA

EMPLEAT DE BANCA

El Consell Editorial vetlla pels principis editorials del setmanari L integren divuit membres que aporten la seva visió des de diferents sectors professionals de la úutat - Saat Cagat -

En la línia d'acostar cada dia més el setmanari al lector des del mes d'octubre i coincidint amb el primer dilluns de cada mes, es reuneix el Consell Editorial de Els Quatre Cantons. Aquest format per divuit mem-

bres és un òrgan col·lectius de caràcter deliberant resolutiu i assessor de l'empresa editora. Hi són escollits per aquesta a títol personal i tots ells són persones de diversos àmbits que per la seva trajectòria poden fer aportacions que poden en-

riquir el setmanari. El Consell Editorial és una veu plural que ajuda a comprendre la realitat del municipi, que debat nous projectes del setmanari i que reflexiona sobre sobre el seu present i futur. Cèlia Cernadas sempre hi assiteix com a di-

rectora i si el tema a tractar és de la seva incumbència hi assiteixen altres membres de 1a redacció. Són també funcions del consell impulsar la millora del nivell de qualitat i l'acceptació del setmanari, valorar els projectes que suposin un can-

vi notori en la publicació i e els seus plantejaments u exercir una crítica raonada sobre el contingut, presentació i difusió. El seu president és Ramon Grau i els vicepresidents Josep Maria Cabrerizo i Montserrat Rumbau.

QUALITAT

"LI PARA LA TAULA" PER CADA 3000 PTES. DE COMPRA EN LA CAIXA CENTRAL LI DONAREM 1 PUNT SI VOSTÈ REUNEIX CINQUANTA PUNTS ENTRE EL DIA 11 D'ABRIL i EL 27 DE JULIOL DE 1996

LA V A I X E L L A ÉS SEVA

ELS/CANTONS Mones amb imaginació La tradició castellcra, l'ocahontas i els personatges de Disncv o creacions d'avantguarda són algunes de les construccions en xocolata i]iic s'han exhibit aquesta setmana cu la Mostra de la Mona de Pasqua Cornet Sàbat. Pàgina 13

La febre del "tot a 100" Les botigues de "tot a 100" han proliferat en els darrers any a Sant Cugat. Els preus assequibles i la facilitat per trobar coses variades d'ús habitual fan que els usuaris omplin diàriament aquest tipus d'establiments. Plana 19

Societat

Divendres, 12 d'abril de 1996

E n s e n y a m e n t

Els pares insisteixen que no han intervingut en l'aplicació de PESO

EICEPA proposa intercanviar llibres per Sant Jordi

Ualcalde recorda que VAjuntament no s'ha desentès de la reforma a Sant Cugat

À N G E L S CASTUERA

- Sant Cugat -

La coordinadora d'Associacions de Pares de les escoles públiques de Sant Cugat ha signat un manifest en el qual exposa alguns problemes que es deriven de l'aplicació de l'ense-

nyament secundari obligatori (ESO) als instituts, i la seva incertesa davant les solucions que ha plantejat l'administració. Els pares es queixen que. a hores, d'ara, no saben enca-

ra on aniran els nens de cinc escoles ni tenen clar com es resoldran les qüestions del menjador i el transport dels alumnes de primer d'ESO als instituts.

AMÍKI.SCVSTI·KRA

• Sant Cugat Kl primer dels aspectes que els pares no veuen gens clar és el de l'adscripció dels nens als instituts. Segons van explicar dimarts els pares en una taula rodona que es va fer a la Casa de Cultura, la /unificació portarà problemes. Kls pares consideren que han perdut el dret a escollir lliurement a quin institut volen matricular els seus fills. "Amb el repartiment per zones, corres un risc molt important, perquè si fas la preinscripcióen primer lloc al centre on voldries poftar el nen, si no hi ha lloc, després s'ha de matricular allà on càpiga. Ks a dir, que l'opció que t'agradaria és la que has de posar en segon lloc", segons va explicar Carme Ferrer, representant de l'APA de l'escola Pla i l'arreras. L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va recordar q u e l'Ajuntament no té cap competència en matèria d'ensenyament, i va lloar la feina que ha fet la tinent d'alcalde de Serveis Personals, Àngels Ponsa, q u e ha mantingut reunions amb el delegat d ' E n s e n y a m e n t i amb diferents directors generals per obtenir compromisos per part de la Generalitat. L'alcalde considera que l'Ajuntament ha fet tant com ha pogut perquè la re-

Isi coordinadora d'APA va exposa/ Ics seves queixes en una taula rodona a la Casa de Cultura. Foto: XAVIER

forma a Sant Cugat s'apliqui deia millor manera possible. "S'ha d'esperar q u e surtin les primeres llistes per veure els admesos a cada centre. No podem saber com han quedat repartits els nens ara. Sí que sabem que hi ha una demanda més gran que l'oferta, i això vol dir que a Sant Cugat la qualitat d e l'ensenyament públic és molt alta", va assenyalar Aymerich. Les llistes provisionals d'admesos i no admesos als tres instituts públics sortiran el dia 22.

Una de les reivindicacions que fan els pares és respecte de la falta de certesa pel q u e fa al transport. L'únic centre que té garantit un servei gratuït és el Leonardo da Vinci. L'Arnau Cadell i l'Angeleta Ferrer no tenen servei, perquè es considera que amb els Ferrocarrils de la Generalitat i el servei d'autobusos urbans ja es cobrirà aquesta necessitat. Segons els pares, aquestes solucions no són vàlides, i, ateses les característiques geogràfiques del munici-

LARROSA.

pi, s'hauria de garantir el servei gratuït als tres centres. Pel que fa als menjadors, el delegat d'F.nsenyament al Vallès Occidental, Ramon Farré, va explicar al consell municipal d'Ensenyament que es va fer al febrer que el servei s'adequaria a les necessitats de cada centre. Segons Carme Ferrer, "aquesta no és una resposta, perquè el que volem els pares és sabetsi podrem comptar amb el menjador, i quin sistema hi haurà. És un peix que es mossega la cua".

S o I i d a r i t a t

L'Esbart, el CMSC i el CPA acolliran dijous Pentitat cultural bosniana Zvonko Ceric RAMON L U Q U E

L'Esbart, el Club Muntanyenc Sant Cugat (CMSC) i el Centro Popular Andaluz (CPA) han ajuntat esforços per acollir l'entitat cultural Zvonko Ceric, de la ciutat de Tuzla, durant la visita que els seus membres faran dijous a Sant Cugat. La idea va sorgir de l'ONG Pont de Cultura, que es va posar en contacte amb l'Es-

bart, el C M S C i el CPA. La jornada d'acolliment ha estat presentada aquesta setmana pels presidents de les tres entitats locals i per Pedró de la Pezuela, membre de Pont de Cultura. Els presidents han destacat que tres entitats locals "hagin unit esforços per fer un acte solidari, sense rerefons de cap tijnis, com és acollir una entitat cultural de Bòsnia". Zvonko Ceric iniciarà

l'estada a les 5 de la tarda a la plaça d'Octavià. Des d'allà, seran acompanyats, pels representants de les entitats locals i per tots els santeugatencs que vulguin, a visitar el monestir. Posteriorment, aniran a la seu de l'Esbart, on presenciaran algunes pinzellades de danses catalanes. La jornada s'acabarà a la seu del C M S C amb un sopar. L'única seu que no visitaran serà

la del CPA. Segons el president d'aquesta entitat, Gabriel Ruiz, això és degut al fet que "en un dijous la nostra seu estarà buida i no és normal que vinguin només per veure el local, sinó que l'interessant seria que coneguessin la nostra gent i la nostra cultura". Malgrat això, el CPA serà present als actes que se celebraran durant la jornada i col·laborarà en tot el que sigui necessari.

El Centre d'Estudis i Projectes Alternatius (CEPA) participarà per primera vegada activ a m e n t en la D i a d a d e Sant Jordi a m b una proposta q u e combina ecologia i literatura. Els m e m b r e s del C E P A instal·laran una paradeta a la plaça del Monestir amb llibres utilitzats. Els interessats poden portar llibres vells q u e tinguin a casa que ja hagin llegit o utilitzat prou i els poden canviar per d'altres que portin altres persones. D'aquesta manera, aquells que ho vulguin es podran desprendre dels llibres que ocupen un espai a casa que es vol aprofitar per a altres usos. Aquesta activitat, segons el CEPA, enllaça directament amb la filosofia del Residu Mínim, basada en la jerarquia de les tres erres: reduir, reutilitzar i reciclar. Els m e m bres del C E P A p r o p o s e n als santeugatencs que facin neteja a casa dels llibres que no vulguin i el dia 23 d'abril els protin a la parada que instal·laran a la plaça del Monestir. Si ho desitgen, podran canviar aquests llibres per d'altres ja utilitzats.

Els Castellers de Sant Cugat canvien el local d'assaig R.L. Els Castellers de Sant Cugat han canviat el local d'assaig. D e s d e dimarts passat, e l s membres de la colla assagen al gimnàs de l'institut Angeletà Ferrer. Fins ara i des del moment de la seva formació, els castellers havien fet els assajos al gimnàs del col·legi Joan Maragall. Els membres de la colla han accelerat la preparació per a la primera actuació pública, que farin el 30 de juny. Actualment assagen els dimarts de 8 a 10 del vespre i els divendres de 9 a 11 de la nit. Els interessats a integrar-se a la colla només cal que passin un dia d'assaig pel gimnàs de l'institut Angeletà Ferrer i mostrin el seu desig de

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

\W|N IDIOMES TRADUCCIONS

Cursos WAY-IN

v--

Cinema de franc

Amb la targeta del Club podeu trucar per demanar una de les entrades de que disposem per a les sessions golfes que es fan a la Sala 3 dels Cines Sant Cugat. Aquesta setmana podeu demanar les entrades per anar a veure la pel·lícula «Citizen X», que es projecta en versió original el dissabte 13 d'abril a 2/4 d'l de la nit

Amb la targeta del Club podeu assistir durant aquest mes a classes d'angles, francès, alemany a l'acadèmia WAY-ÍN, al carrer Girona 16. Totalment de franc. Per obtenir els vals, cal trucar al telèfon del subscriptor: 589 62 82

Demana la targeta

Posa't

apunt

Amb la targeta del Club podeu assistir durant aquest mes a classes d'aeròbic. Taekwondo Squash, Hidromassatge Sauna i Piscina. Al Squash Sant Cugat (c/ Sant Jordi, 33-35), totalment de franc. L'horari per als subscriptors és els migdies de dilluns a divendres de 2/4 de 4 a 2/4 de 5, les tardes de dilluns a dijous de 17 a 22 h i els dissabtes al matí de 10 a 12 h. Per obtenir els vals cal trucar al telèfon del subscriptor.

Aquesta campanya començarà el 15 d'abril i és restringida a tots els subscriptors que tinguin la targeta. Cal portar-la a la benzinera Griful de la Ctra. de Cerdanyola, la targeta és gratuïta, la podeu demanar al 589 62 82 i, una vegada codificada, ja la podeu utilitzar. Presentant la targeta tindreu un important descompte sobre el litre de benzina, descompte que inicialment serà de 4 ptes. Amb la targeta d'El Club tindràs molts avantatges, informa-te'n al 589 62 82.

Hípica Severino Sortides a cavall cada diumenge on podrà gaudir del paisatge de Sant Cugat a cavall. Demani el seu val gratuït al telèfon del subscriptor

jfe

?*£&$&

.'•**

" ' $ * • % "

el. 589 62 82 INFORMACIÓ Srta. Anna Preu subscripció: 10.800 ptes. anuals Avantatges: Formar part del Club del Subscriptor on podrà gaudir d'una sèrie de serveis gratuïts: Cinema de franc (sessions golfes), sorteig d'entrades del Barca, sortides a cavall, tractaments capilars, classes de manteniment físic... INFORMIS! Si desitja més informació truqui al 589 62 82

18 Societat

ELSíCANTONS Divendres, 12 d'abril de 1996

J u d i c i a l

La psicosi provocada pel descobriment del que s'ha anomenat aluminosi va tenir un episodi particular a Rubí que va afectar una veïna de Sant Cugat. Maria Carme Tomàs va comprar un pis a Rubí i, al cap d'uns mesos, l'administrador els va comunicar que hi havia una biga de ciment aluminós a l'escala. Era el resultat d'unes proves que Tomàs desconeixia. Va demandar els propietaris del pis. Finques Colomer (com a administradora de l'edifici) i Finques Capmany, que va tramitar la venda. Amb tot, sense una patologia provada en l'edifici, la jutgessa va desestimar la demanda.

Guerra de confusions per una biga aluminosa Una santatgatenca perd un judici contra les immobiliàries de Rubí Finques Colomer i Capmany SÍLVIA BARROSO

- Sant Cugat/RuM Maria (larmc Tomàs diu que se sent estafada i víctima d'una injustícia. Però ni ella, ni el seu advocat, ni la jutgessa del número I de Rubí, Ana Cristina Lledó, han pogut d e t e r m i n a r q u e hi hagi un culpable a m b noms i cognoms. La història va començar quan, a principi de 1992, Maria Carme i el seu marit, Knrique Belman, van decidir el pis de lloguer de Sant Cugat i comprar un habitatge. Al carrer Isaac Albéniz de Rubí, van trobar un pis amb un preu "assequible" de 3.750.000 pessetes. "Calia reformar-lo totalment", recorda Maria Carme. L'escriptura de compra la van signar el 21 de maig del 1992, i a l'octubre s'hi van instal·lar. La venda havia estat gestionada per F i n q u e s (.apmany. F.l conflicte \ a esclatar quan. al març de 1993, a Maria Carme i el seu marit se'ls va convocarà una reunió de propietaris on Finques Colomer, com a administradora de l'edifici, els va comunicar que un test encarregat per determinar si hi havia bigues de ciment aluminós a l'imm o b l e havia d o n a t p o s i t i u . "Ningú no ens havia dit que hi podia haver aluminosi al pis — e x p l i c a Tomàs— i si ho ha-. g u é s s i m s a b u t no l ' h a u r í e m comprat". L'informe s'havia fet a proposta de F i n q u e s Colomer. "Era una mesura preventiva que, en aquella època de la psicosi per l'aluminosi, recomanàvem a tots els edificis que administràvem",

apunta Àngela Colomer, copropietària de la immobiliària. Colomer assegura també que la decisió final la va prendre el president de l'escala, del qual suposa "que segurament no ho va comunicar als veïns per no alarmarlos". El resultat de la prova "sobre una bigueta de l'escala" es va saber el març de 1992, segons consta en l ' i n f o r m e , p e r ò l'administradora recorda que "el president no va convocar els veïns per a cap reunió extraordinària i no ho van saber fins a l'ordinària següent, al març del 9 3 " . En aquell impàs va l'edifici del carrer Isaac Alhéniz de Rubí que va generar el conflicte entre la santeugatenca Maria Carme Tomàs i les immobiliàries de ser q u a n F i n q u e s Rubí Finques Colomer i Finques Capmany. Foto.XAV/FR Í.ARROSA C a p m a n y va fer la v e n d a d e l pis a Tomàs. J o s e p Capmany, proresponsabilitat de tipus solidari" els tres demandats: la sentènferma i q u e ja ha passat més pietari de la gestoria, sosté que i es deia que els codemandats cia, amb data del 13 de març de d'un any des que es va dictar, "desconeixia que s'estigués eshaurien de "descobrir quin 1995, argumentava que no haMaria Carme Tomàs no s'ha reperant el resultat del test de l'ad'ells va c o m e t r e l'error o el via quedat provada "la presènsignat, proclama "la injustícia" luminosi", i suposa que els andol". Finalment, Vidal demacia de cap patologia aluminosa de què es considera víctima i intics propietaris del pis "tampoc nava que la seva clienta fos inen l'habitatge venut" a Tomàs. sisteix que tenia dret a saber el no ho sabien". De fet, "d'haverdemnitzada amb 5.944.587 pesD e fet, Manel T o r r e n t , q u e que comprava. ho sabut —diu Capmany— ho setes, una xifra que incloia el aleshores era aparellador de l'AMentrestant, Josep Colomer, hauríem avisat al comprador per preu del pis i Ics despeses de juntament de Rubí, ha confircopropietari de Finques Coloevitar-nos problemes". les obres de reforma realitzades. mat que "el fet d'haver detectat mer, admet que entén "que la una bigueta de ciment alumiQuan Tomàs va decidir portar compradora es queixi que no se nós no vol dir que l'edifici tinAluminosi no provada el cas a judici perquè es consila va avisar q u e es feien les progui problemes". La demandant derava enganyada, el seu advoves", però afegeix: "Tanmateix, haurà de pagar "més de dos micat, Jordi Vidal, va d e m a n d a r Però si Vidal havia optat pel qui és el culpable del malentès, lions de pessetes" en concepte conjuntament els propietaris del concepte de "responsabilitat sosi és que n'hi ha?". Sigui com de les costes del judici dels tres pis i les dues immobiliàries. En lidària", davant la mateixa consigui, per a Capmany i Colomer, denunciats. l'escrit de conclusions de l'adfusió la jutgessa va decidir de"havent-hi una sentència fervocat, es feia referència a "una sestimar la demanda i absoldrema", el cas està tancat. Però, tot i que la sentència és

Aina Cadafalch i Grau, nascuda el dia 2 de gener de 1996, fou batejada per l'aigua i l'Esperit dissabte 6 d'abril a la parròquia de Sant Pere Octavià de Sant Cugat.

Albert Rivas i Guillén, fou admès a la comunitat ment de l'aigua i l'Esperit quia de Sant Pere Octavià

nascut el 23 d'abril de 1995, dels batejats amb el sagradissabte 6 d'abril a la parròde Sant Cugat del Vallès.

D.H.E., una nova botiga de roba. D.H.E. va inaugurar, el 21 de març passat, una nova botiga a Sant Cugat. La firma, que té diferents centres repartits pertot arreu, està especialitzada en roba jove de vestir. L'establiment de Sant Cugat, però, disposa únicament de moda per a dones: bruses, vestits, conjunts de punt i jaquetes, entre altres peces. D.H.E. ja té a punt les novetats de la propera temporada.

Societat 19

RIS ÍC4NTW6 Divendres, 12 d'abril de 1996

C o n s u m Les botigues de "tot a 1 0 0 " han proliferat darrerament a Sant Cugat. Aquest tipus de comerços s'omplen diàriament de persones que busquen entre les prestatgeries tot tipus de productes i remenen per trobar el que els interessa, al millor preu. El secret per fer negoci amb aquests establiments és vendre al màxim possible, perquè els preus s'apugen molt poc respecte al que els botiguers paguen als majoristes.

Posar-se a 1 0 0 . . .

i més Les botigues de "tot a 100" han proliferat a Sant Cugat durant el darrer any RAMON L U Q U E

El 100 sempre ha estat un número especial. Els percentatges s'acostumen a calcular sobre 100; "posar-se a 100" és una frase feta prou indicativa que s'utilitza per definir alguns estats d'ànim; el primer balanç d'una gestió sempre es fa sobre els primers 100 dies, i en els darrers anys, les botigues de "tot a 100" s'han posat de moda. A Sant Cugat, tot i que amb una mica de retard respecte a d'altres poblacions, també han arribat aquest tipus de botigues. Des de fa aproximadament un any han proliferat a la ciutat els comerços d e "tot a 100", que ara ja són quatre. L'èxit ha estat absolut. El fet de poder comprar a uns preus molt assequibles gairebé qualsevol tipus de producte ha cridat l'atenció al consumidor. Les botigues de "tot a 100" s'omplen diàriament de persones que van a comprar des d'un paquet de xiclets fins a un gerro decoratiu passant per tasses, gots, coberts, piles, espelmes, productes d e neteja, llibretes, bolígrafs... D e fet, són com petits supermercats. El que possiblement molts c o n s u m i d o r s d e s c o n e i x e n és com es poden oferir productes, de vegades iguals que els que ofereixen altres tipus d'-establiments, a uns preus tan barats. "Nosaltres fem el negoci en el conjunt p e r q u è , com q u e els

preus no estan gaire apujats respecte al que a nosaltres ens costa un producte determinat, la solució és vendre molt. Jo haig de fer una bona facturació al final del dia per guanyar calés, ja que només apujo un 25 per cent les coses que compro." Així explica el funcionament d'aquestes botigues Tomàs Sielmann, propietari de l'establiment Tot Preu del carrer Can Matas. D e fet, a q u e s t a és la gran diferència amb altres tipus de botigues. Un botiguer d'un establiment de decoració pot guanyar 200 pessetes en vendre una tassa, mentre q u e en un "tot a 100" en guanyaria molt menys però al cap del dia vendria més tasses.

A les botigues de "tot u 100 " es pot trobar una gran quantitat de productes a uns preus molt assequibles. Foto:XAVIER l.ARROSA. nom de Tot Preu, perquè encara que aquí venc el 75 per cent dels productes a 100 pessetes, havia de curar-me en salut", diu Sielmann. En la mateixa línia, Joana Cano comenta que "nosaltres posem 100 i oportunitats perquè el tot a 100 no és el nostre objectiu". Aquests dos botiguers consideren que Sant Cu-

gat és un bon indret per a aquest tipus de comerç perquè, encara q u e les rendes dels ciutadans són altes, tothom mira els preus. Ells ja tenen experiències anteriors i disposen d'establiments de "tota 100" a Barcelona. Així doncs, el negoci està servit i els clients no falten. "Hi ha coses q u e valen molt la pena, però

d'altres no tant. Jo tinc a casa coses del tot a 100 però quan vull un regal de categoria vaig a un altre tipus de botiga", comenta Isabel, una clienta. Josep explica que "aquí pots comprar una tassa per 200 pessetes, quan en un altre indret en costaria mil". Sens dubte, posar-se a 100 és ara més fàcil que mai.

Tenir contactes Per proveir-se de productes a bon preu cal tenir molta mà esquerra. "Obtenir bons preus és una qüestió de tenir bons contactes amb majoristes i saber-te moure", explica Joana Cano, encarregada de la botiga Etcètera..., del carrer Santa Maria. "Els majoristes v e n e n a molt bon preu coses que els sobren i potser hauran de llençar; ells venen molts estocs", comenta Tomàs Sielmann. Tot i que venen productes a 100 pessetes, també fan ofertes d'altres a preus una mica més elevats. "És obvi que això del 100 és un ganxo. Jo, de tota manera, vaig posar a la botiga el

Las comparaciones son odiosas, sobre todo para nuestros competidores

S o c i e t a t

Una santeugatenca vol reunir aquells que fan 4 0 anys el 1 9 9 6 N À N G E L S CASTUERA

Manoli Vergara, una santeugatenca que va néixer el 1956, ha tingut la idea de reunir en un sopar tots aquells veïns de Sant Cugat que també facin quaranta anys al llarg del 1996. Manoli Vergara va pensar q u e "els quaranta anys són una xifra molt significativa per a la trajectòria vital de les persones", i per això va pensar a aplegar tots els seus coetanis que visquin a la ciutat

en un sopar col·lectiu que es farà al juny. Aquesta santeugatenca, animadora de professió, ha anat fins i tot a l'Ajuntament per veure el cens i saber quants veïns hi ha q u e facin 40 anys el 1996. Segons les dades municipals, n'hi ha 764. El sopar s'ha fixat per al dia 14 de juny vinent al restaurant Can Cabassa Castano. Els interessats a assistir-hi poden trucar al 674 16 23 de vuit a deu del vespre.

E V

ACCOR D '9 6 Afortunadamente, usted es muy libre de comparar el nuevo Honda Accord con cualquier automóvil de su categoria. Compare la tecnologia, el confort, la seguridad, las garantías Compàrelo. Se lo comprarà aún mas convencido. Hay un Honda Accord 16v. 115 CVa partir de 2.680.000 Ptas.

Tecnovallés,

S.A.

Ora. de Cerdanyola, 55 Tel. 675 36 02 SANT CUGAT DEL VALLÈS Av. Jaume I, 95-97 Tel. 731 64 82 TERRASSA

20 Societat

US f CANTONS Divendres, 12 d'abril de 1996

T r a d i c i o n s

Ampa/v Moreno és la novafillolade la mostra de mones. Foto: XAVIER l ARRÒSA

Les caramelles animen la Setmana Santa dels santcugatencs que n o van m a r x a r d e vacances Els cantaires de la Societat Coral La Lira i la Coral La Unió Santcugatenca van ser els encarregats d'animar la Setmana Santa als ciutadans que van decidir quedar-se a casa i descansar durant els dies de festa. Complint amb una tradició que té més de cent anys d'història, Ics dues corals es van aturar, Diumege i Dilluns de Pasqua al matí, als principals indrets de la ciutat per cantar, entre d'altres, havaneres i sarda-

nes. La Uotgeta del monestir, la porta dels estudis de Ràdio Sant Cugat o la plaça Barcelona, on van ser rebuts per membres de l'equip de govern municipal, van ser alguns dels punts escollits per les corals per oferir les seves cançons. Els santcugatencs, com es habitual, van premiar els cantaires, guarnits amb la tradicional barretina catalana, amb algunes monedes, vi moscatell i pastes i galetes. / R.L.

Gabinet mèdic quirúrgic

XUNICADENTAr Dr. Carlos R. Rosetti

PRÒTESIS FUA Y REM0V1BLE CIRUGÍA- ESTÈTICA

Guia Mèdica

•Cirurgia general sense ingrés

BLANQUEAMIENTO

MUTUAUPAPES

Mútues • UNION MUSEBA IBESVICO. Mú-

• B E G O N A VINALLONGA

tua d'accidents de treball núm. 2 7 1 . Plaça

Pedagogia, logopèdia. Problemes llen-

Augusla. 3. Sant C u g a t

guatge i aprenentatge C/ V i a , 5-7, 1r 2a.

« 675 10 02 Fax 6 7 5 1 0 0 2

Sant Cugat, rt 5 8 9 1 2 1 5

Consult. Centre Mèdic Rbla. Ribatallada, 20 - l r 3 a Tel. 674 72 16 Sant Cugat Turno por las tardes

• CENTRE MÈDIC SÀBAT Certificats de conduir i armes. Medicina interna. laserteràpta. Santiago Rusinoi. 2, entol. 1a. Sant Cugat V 6 7 4 1 5 26

Dietèticu-Nutrició • MARIA RIUS S O L E R Acupuntura, nutrició, dietètica Hores convinFrancesc Moragas, 25-27, 1r 2a Sant Cugat. « 5 8 9 1 3 0 7 • DRA. H . D O H M O O G A L L A R T Medicina general. atenc*. Daura. dimecres i clous, hores convingudes. EndavaUada, 21,1er pis. Sant Cugat « 6 7 4 6 3 29/5892995

Odontologia

Fisioteràpia • SOFIA R O M A FERRÉ Fisioteràpia. Assistència sanitària Fiatc

Asea O VHè, 49. Sant Cugat. « 6 7 4 4 8 7 2

V Rosselló. 17 • ENTRADA PER SI. ANTONI, 78 Tel

589 53

• GRF-GABINET FUNCIONAL

RECUPERACIÓ

Fisioteràpia, rehabilitactó, auriculopunlura, massatge terapèutic, podologia. Conveni entitats sanitàries

• JOSEP M. COROMINAS CASARAMONA

• CENTRE DENTAL I QUIRÚRGIC

Rbla Ribatallada, 20,1r 3a. Sant Cugat « 674 72 16

Av. Catalunya, 21, baixos. Sant Cugat « 5 8 9 0 0 0 0 Fax5860313 • CLÍNICA DENTAL A U T R A N Odontologia generat, imptanlütogia, pròtesis. odontopeolatrla, ortodòncia, mútues. Av. Torreblanca. 2-6, 2a, 11. Sant Cugat. « 6 7 5 0 8 03 • CLÍNICA DENTAL MAYOR Odontologia en generat. Ortodòncia implantologia De dilluns a divendres, de 10 h a 13 h i de 16 h a 20 h. Major, 23-25,1r, 3a. Sant Cugat « 674 72 4 0

• DR. C A R L O S ROSSETTI Odontologia nens I adula. Rbla. Ribatallada, 20,1r 3a. Sant O i g e i « 6 7 4 7 2 1 6 • DRA. LUZONDO Clínica dental infantil. Exclusiu nens i ortodòncia Francesc Moragas, S, entresol. Sant Cugat « 6 7 4 05 0 6 • DRA. M. J A U M E SAURA Clínica dental. Dl a oV 9-13 h i 16-20 h Pg. Sant Magí, 22, baixos. Sant Cugat «6742335

PoNdínic Torreblanca. Sant Cugat

«5800150

Centre ginecològic Dr.

Cayuela

i Font

Especialitzat

Metge capçalera

Oftalmologia • CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia. C o n v e n i a m b les princi-

Pediatra, asma infantil. Hores convingudes

• DRA. E U G È N I A F D E Z . - G O U L A PFAFF. Pediatria Sanitas, Caja Salud, Agrup. MUT MEDIFIATAv. Catalunya, 22, 1r la Sant Cugat « 589 31 13 • PILAR C A N O S A Ú B E D A Pediatria - Medicina adolescent. Av. Torre-

blanca, 2 - 8,3r pis. Sant Cugat « 6 7 4 57 96 - 5 8 9 3 8 4 8 • DRA. ANNA P U J B E R T I CALDES Pediatria Vitalicio Salut Maptre. EndavaHada 21, 1er pis. Sant Cugat «5892996-6754799

Podologia • DR. J O S E P M. F R H X E D E S Malalties del peu, ortesis, planties ortopèdiques, dapilomes, cirurgia del peu. Hores a convenir. d Ricart, 48, baixos, 08004 Barcelona. «325 4175-908691126

Psicologia • CENTRE DE PSICOLOGIA CLÍNICA Trastorns d'aprenentatge i de la patia. Nens, adolescents i adults. Av. Catalunya 21, 3r 1a. Sant Cugat « 6 7 4 36 73 • CARMELA CASTILLO Psicologia, problemes d'aprenentatge. V i l a . 5 - 7 , 1 r 2a. Sant Cugat.

« 5 8 9 12 j 5

• J.R. ESQUIROL CAUSSA

pals m ú t u e s

C a p ç a l e r a , geriatria. A S C A G R U P . MUT.

C Santa Maria, 10 Sant Cugat

• C E N T R E PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS

MFIACT, etc. Av. Torreblanca 2-B, 3r 10a

« 5 8 9 51 06

Psicologia, psiquiatria, logopèdia. Plaça

I en tractaments I

Sant Cugat

I de m e n o p a u s a |

« 589 39 26. « 909 33 10 80 Urgent 24 h

i d'esterilitat

F. Moragas. 1-3. 3r 2a Sant Cugat Tel. 674 66 11

Pediatria

• ADEVILL CLÍNICA DENTAL DR. PEDRÓ VILLALVA AOESA Matins i tardes. C; Francesc Moragas, 23, baixos. Sant Cugat. « 674 0 1 4 6

• CENTRE D'OBESITAT I MEDICINA ESTÈTICA Dra. Ama H. Cerdà • Dra. Rosario Sagama • CLÍNICA O R T O D Ò N C I A O DIS• Dra. Uum García Consultoris EdHrJ Torreblanca. Av. Torreblan- FUNCIO TEMPORO-MANOIBULAn ca, 2-fl, 2a planta, desp. 6-9 08190 Sant Cu- Dr. Murillo, 21. San» Cugat «5894586-6752212 gat « 589 43 57 - 589 43 58

G I M N À S BIOCK

Pedagogia-Logopèdia

Cirurgia • OR. FERNÀNDEZ LAYOS Cirurgia general, aparell digestiu. A5CPreviasa-Sanitas. Av. Torreblanca, 2-B. 2n, A1 Sant Cugat. « 589 4 7 00

Dr. Galtes, 5, 2n, 3a. Sant Cugat.

OrtodònciaOtorinolaringòleg

« 589 4 0 51 • M. A N T Ò N I A E D U A R D O C A R -

• DRA. PALERM Psicologia. Ansietat, depresió. dificultats de relació, trastorns a l'adolescència, psicoteràpia. Hores convingudes. Francesc Moragas, 25-27,2n 1a. Sant Cugat. « 6 7 4 3 6 5 3 - 4 1 8 4 8 48

Dra. M. Àngela Font Pons Dra.M. Neus Benito Bujosa

Pulmó i cor • Dr. J O A N VALLDEPERAS C O M BAS Pulmó i cor. Major. 36,2a Sant Cugat. «6740025

Av. Torreblanca 2-B • 3r A despatx 7

Tocoginecologia Obstetrícia • Dr. JUAN JOSÉ GÓMEZ CABEZA Obstetrícia i ginecologia. Hores convingudes. Francesc Moragas, 25-27, 1r 2a. Sant Cugat « 5 8 9 1 3 0 7

CENTRE DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL

SUSANA NICOLETTI

• D i a . MILÀ M A R T Í N E Z MEDINA Obstetrícia i ginecologia. Hores convingudes. Francesc Moragas, 25-27,1r 2a. Sant Cugat « 5 8 9 1 3 0 7 • OR. JESÚS FERNÀNDEZ BA1ZAN Tocoginecologia. Hores convingudes Av. Catalunya, 21, 4rt 1a. Sant Cugat « 5 8 9 4 8 0 8 . Particular: 674 7 4 0 0

C/ Sant Antoni, 74 Tel. 674 74 37

• OR. ENRIQUE CAYUELA F O N T Ginecòleg, obstetrícia-ecografta, esterfBtat, menopausa, revisions. Francesc Moragas 1 -3,3r 2a. Sant Cugat « 6 7 4 6 6 1 1 Fax 5 6 9 1 1 45 • DR. ANTONI P E S A R R O D O N A Ginecologia i obstetrícia ASC. ModUet Av. Torreblanca, 8,3r 8. Sant Cugat « 5 8 9 1 9 66

Traumatologia • DR. JOAN CASANOVA LLARES

SA-

Traumatologia, ortopèdia. ASC, Previasa. Medytec Av. Torreblanca, 2 - 8 , 2 a - 1 0 . Sant Cugat

«5891888 • ML. GOZZI DE LA TOUR R O Y O Traumatologia. Columna i e s q u e n a Av. Torreblanca, 2-8. Policlinic. Sant Cugat

Institut Psico-Mèdic Sant Cugat Servei de Psicologia Clínica i Psiquiàtrica Servei d'orientació i Tractament de les addiccions Unitat de Tabaquisme

« 675 57 56 • J O S E P DOMINGO P E C H Traumatologia, ortopèdia. Assistència sanitària. Previasa, Medytec. Poücllnic Torreblanca, 2-8, 2a-10. Sant Cugat. « 5 8 9 1 8 88

• Dr. MONTSERRAT GARRIGA

• DR. FERRAN FERRAN VILA

Metge de capçalera. Visites a domicili-mútues

Previasa - Assistència sanitària Mediiiac.

Ma|or, 36. 2n Sant Cugat.

Francesc Moragas. 48, entr. 2. Sani Cugat

ra, 1. Sant Cugat

Cirurgia ortopèdica traumatológica. Hores convingudes. C/ Girona, 2 1 , 1r 3a. Sant

« 674 00 25

« 675 48 53

« 589 43 44 - 430 96 25

Cugat.« 674 43 4 6 - 5 8 9 05 34

D O N A Psicologia ciínica. Rbla. Can Mo-

•Cirurgia i medicina estètica

• DR. FERMIN A R A M B U R O

Edifici T O R R E B L A N C A Av. Torre B l a n c a , 2 - 8 , 3 r B 0 8 1 9 0 Sant C u g a t d e l Vallès (Barcelona)

Tel. 589 37 87 Fax 589 35 18

Societat 21

ELS /CANTONS Divendres, 12 d'abril de 1996

T r a d i c i o n s

El balcó de la parròquia

va ser l'escenari des d'on es van beneir les palmes i palmons

que portaven

molts santcugatencs,

sobretot nens. Foto: XAVIER

I.ARROSA.

Les mones de Disney i el programa "Xocolata per tutti" de RSC protagonitzen el Dilluns de Pasqua Una vegada més, els aparadors de les pastisseries de Sant Cugat es van omplir de mones referents al món Disney. Pocahontas, Mickey Mouse o els personatges de la pel·lícula Toy Story, fets de xocolata, van ser els grans protagonistes de Dilluns de Pasqua. El fet que aquests productes vagin dirigits principalment als petits fillols i filloles motiva que els mestres pastissers sempre escullin com a font d'inspiració els personatges de la fàbrica americana de somnis. L'altra gran protagonis-

ta de la jornada va ser el programa Xocolata per tutti, de Ràdio Sant Cugat (RSC), que enguany arribava a la desena edició. Joan Vallvé, Maribel Cayuelas i Eva Castro es van enginyar desenes de peripècies que gairebé un centenar de persones es van animar afer. Disfressar-se de cuiner, preparar ous ferrats o mostrar col·leccions d'alguna cosa van ser alguns dels requisits que els participants en el programa van haver de complir per aconseguir alguna de les mones que set pastisseries locals van regalar. / R.L.

R E S T A U RA N T

^PARADA/

La Nansa

Fregidoria-Marisqueria Crta. Sabadell, 47 -08191 Rubí Telèfons 69 11 52

FÜNPAïr

Vingui a provar els nostres menús

PRIMER, SEGON PLAT i POSTRES 950 +CAFÈ 990 PTA Rambla Can M o r a , s/n 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Tel. 589 26 97

MINI-GOLF

a Santa Engràcia, 15 • Tel. 589 29 71 08190 Sant Cugat del Valies

RESTAURANT CAN

r^{

BELLATERRA

RESTAURANT CAN EDO

a Lleó, XIII

692 24 24

Carn a la brasa i calçots

CERDANYOLA DEL VALLÈS

RESTAURANT CAN OLIVÉ

Av. Flor de maig. 122

580 88 39

Cuina de mercat

REST. ELVIEJOROBLE

C/ Altamira. 36

691 73 55

Peix i marisc

BARATA LA FLORESTA

REST. RANCHO EL PASO

Cl Pas Estació, 15

674 38 03

Cuina catalana, banquets

Tancat dium nit i dill. no festius

MASJANER

C/Guadalajara, 14

674 23 15

Cuina variada

Tancat dimecres tarda

LAPONOEROSA

O' Victòria, 18-20

589 25 71

Braseria

LA NANSA

Clra. Sabadell, 47

699 11 52

Paelles, marisc, fregid

Tancat dimarts nit i dimecres

ELPORTALET

PI. delDr. Guardiet. 14

588 54 68

Pizzeria, cuina catalana

Tancat diumenge-dilluns tarda-nit.

588 42 81

Menú, carta i degustació

Tancat dissabtes excepte reserves

HOSTAL DEL GALL SANT CUGAT DEL VALLÈS

RESTAURANT PIZZERIA

PANXACONTENTA Passeig Olabarria. 69 • Sani Cugat

Tel. 5 8 9 0 6 0 7

'VALLDOREIX

VINGUI A CONÈIXER ELS NOSTRES SUGGERIMENTS CADA SETMANA

Obert tota ta setmana

MIRASOL

RUBÍ

Ctra.de Rubí a Sabadell km 15,200 Tel. 697 06 52

Dijous tancat excepte festius

LA PALTA

Rambla Can Mora, 24

589 50 11

Frankfurts

CAN AMETLLER

Camí can Ametller, s/n

674 91 51

Cuina mercat

Especialitzat en bacallà

CHEZ PHILIPPE

Plaça Pep Ventura, 5

674 94 84

Cuina francesaJmenú diari

Tancat diss. migdia i dium.

CANTINA EL MEXICANO

Cl Endavallada, 10

589 18 25

Cuina i música autèntica

mexicana. Tancat dilluns

LA GRANJA

O St Antoni-plaça Barcelona

675 52 46

Cuina casolana

SNIPPER'S

C'Enric Granados, 7

675 31 41

Braseria

GRANJA BAR EL MONESTIR

Plaça Augusta, 2

589 54 92

Esmorzars/tapes casolanes Obert de 8 a 10 nrt

RESTAURANT CA L'ÀVIA

O Sant Antoni, 13

674 05 85

Cuina catalan/internac

Sen/ei de bar

MESOMENYS

C; Elies Rogent, 14

589 38 23

Mextcà-menú català

Obert al migdia

BAR REST. EL MOLÍ

Plaça Pep Ventura, 3

589 17 40

Menú diari i prod. ibènc

CAN BARATA

Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200

697 06 52

Cargol llauna/arròs negre

LA CARBONERIA

Cl Vila, 8

675 14 51

Tapes casolanes, torrades

LA CANTONADA

Plaça Monestir, 1

584 23 32

Creps, amanides, menús

EL TAST

C Alfons Sala, 9

589 15 02

Marisc, menú, cuina merc

Hepartir a partir de les 12 h

REST. PANXACONTENTA

Pg. Olabarria. 69

589 06 07

Cuina de mercat

Obert tot el dia

Obert tots els dies

s llJWm Tota una tradició PI. Octavià, 5. Tel. 67410 47/589 27 02 SANT CUGAT Dfl. VALLÈS

LA BKAéERlA DEL MERCAT VELL PI. Pere San. 6 - Tel. 589 52 40 08190 SANT CUGAT Horari de 7 a 24 h

Obert cada dia

PARADA 1 FONDA

Rbla. Can Mora, s/n

589 26 97

Cuina catalana

Dilluns vespre tancat

BRASERIA LA BOLERA

Cí Baixada de l'Alba, 20

674 16 75

La nostra esp. és qualit.

Tancat diumenges nit

BAR RESTAURANT EL MESÓN

Plaça Octavià. 5

674 10 47

Braseria i cuina de merc

BRASERIA DEL MERCAT VELL

Plaça Pere San, 6

589 52 40

Calçotada

Obert tot el dia

LA PASTA BOIXA

C/Alfons Sala, 24

675 15 03

Pizzena. creperia

Tancat dilluns

TY-BIHAN

Cl IndUstna, 27

675 ' 4 02

Crepena bretona

Menú de dilluns a divendres

MINIGOLF BAR MGSC

C'Santa Engràcia. 15

589 29 71

Carn a la brasa, tapes

CAPITAN COOK

PI. Lluís Millet. 1

589 61 61

Cuina colonial

SOUASH

C7 Sant Jordi. 33-35

589 14 96

Cafeteria, pizzes menú

Pasta fresca

CASINET

Camí Can Ganxet, 47

589 50 83

Menú diari i entrepans

Obert tota la setmana

RESTAURANT VALL D'OR

Rambla M. Jacint Verdaguer, '85

674 11 41

Dies festius bulet lliure

RESTAURANT MAS ROIG

Plaça Mas Roig. 4

675 00 86

Xai, entrecot a la brasa

Obert tots ets dies

Li ofereix degustar un bon cafè, te, sucs naturals, vegetals. Entrepans acabats de coure, pastes calentes. I a la nostra botiga pot adquirir cafès d'origen i complements. Sanluv·o R I M Í W 1 , 4 I

Tancat diumenge nit

22 Societat

¥1$ CANTONS Divendres. 12 d'abril de 1996

R a d i o g r a f i a

M I R A - S O L

T E A T R E

Des del 1989 al 1992 actors i actrius van treballar amb dificultats a l'hora d'assajar i de poder fer teatre en condicions acceptables

Trobar-se a Mira-sol per fer del teatre un món d'expressió i comunicació

D'una forma totalment amateur però plena de creativitat i entusiasme, Mira-sol Teatre ha posat en escena des d'obres clàssiques fins a altres de més actuals.

FRANCESC CARBÓ

Va néixer sense fer soroll. Com qui fa una representació al mig del carrer sense que ningú se n'assabenti. I ja fa més de set anys que fan teatre i que han aconseguit que la gent a qui l'interessen els muntatges teatrals, que vol expressar-se davant de públic, que desitja compartir il·lusions i participar de la dinàmica cultural d'un barri santcugatenc s'integri a Mira-sol Teatre. L'entitat va néixer el 1989 en un parlar entre veïns mira-solencs. La

majoria d'ells estaven integrats a l'Associació de Veïns i Propietaris d'aquest districte, i des d'aquesta entitat, i amb l'impuls de membres de la seva junta com Enric Renau i Salvador Fenollar, es va aconseguir generar un grup en què, si bé en part alguns havien fet teatre, la majoria volien aprendre'n i passar-ho bé. Del 1989 al 1992 es pot parlar de la primera etapa de l'entitat. És un abans i un després de la inauguració del Casal Cultural. En aquella època no hi havia local pròpiament dit i calia buscar llocs

on assajar, fer els decorats i representar les funcions teatrals. Inconvenients que se superaven amb grans dosis d'entusiasme. Sota la coordinació de Rosa Sicart, que venia del món del teatre, i amb la col·laboració constant de Pepa Cómez, es va preparar la primera obra, Blanca: vídua d'un vidu, que es va representar a la pista de l'AAW i Propietaris de Mira-sol per la festa major del barri. La Rosa explica que en aquella època "assajàvem a casa i els decorats els fèiem on podíem. Veritablement, alguns

dies tenia la meva vida, i la de la família, hipotecada per les obres teatrals que volíem dur a terme." Aquesta obra, a banda de portarla a diferents llocs del municipi, la van representar a Tartareu, un petit poble de les comarques lleidatanes. Una comèdia divertida a la qual acompanyarien, en la mateixa línia, els lJadres de camí ral el 1990 i La mare... quina nit, ja el 1992 . Mesos després, i sota la direcció, només per a aquesta obra, de Trini Escrihuela, es va representar a l'Escola Catalunya Retalls, una simbiosi de dues

obres d'Agustí Bartra. Dos anys abans, el Nadal del 1989 van fer a l'Escola Catalunya Els pastorets, amb un notable èxit de públic. Un seguit de peces que han tingut continuïtat i que han consolidat l'entitat, que viu de les entrades de les funcions -500 pessetes-, i de la col·laboració de l'Ajuntament a través del Consell de Districte, on participen representant les entitats culturals de Mira-sol. Tothom qui hi vulgui participar només ha d'acostar-se dilluns o dimecres a partir de dos quarts de 10 al Casal de Mira-sol.

Societat 23

ELS /CAJYTONS Dijous, 4 d'abril de 1996

M i R A - s o L

Radiografia

T E A T R E

Des del 1993, amb la inauguració del Casal Cultural,

l'entitat té un lloc estable per assajar i fer representacions en condicions acceptables

nfants i joves representen Els oto ARXIU MIRA-SOL TEATRE

:io del 1995 Foto ARXIU MIRA-SOL

Consolidar un lloc on de forma amateur es faci teatre de qualitat Els adults s'esforcen per transmetre a infants i joves el goig i la il·lusió de l'apassionant art del teatre i.c. - Sant Cugat -

Kl 1993, a m b l'esperada i d e sitjada inauguració del Casal Cultural, es va obrir una nova etapa per a Mira-sol Teatre. A partir d'aquell any es va disposar d'un lloc estable on assajar, d'un espai per guardar material i fer els decorats i, sobretot, d'un escenari on poder posar en e s c e n a les o b r e s q u e els c o m p o n e n t s d e la companyia escollien. l!nes obres que, per

regla general, tarden aproximadament tres mesos a ser preparades i q u e procuren repres e n t a r a m é s d ' u n lloc d e l municipi. I na nova etapa q u e comporta m é s m u n t a t g e s per any i major regularitat del treball del grup. Si bé dels inicis queda una bona part dels comp o n e n t s d e Mira-sol T e a t r e , a m b el t e m p s s'hi han incorporat nous actors. Ai Solé mio i La Commedia dell'Arte volen ser una explicació d e la vida mira-

solenca a partir de personatges quotidians. Kl 1993 i el 1994. porten h/s pastorets de Folch i Torres a la l'nió Santcugatenca. lis un repte, ja q u e només hi participa mainada de 4 a 12 anys, si bé, segons Rosa Sicart "'tenen més marxa i rigor q u e els grans". Ja el 1994 van representar la divertida obra de la Comèdia de Folla de Plaute, Kl somni d'una nit d'estiu, de Shakespeare, i El castell de focs i altres històries, de

Karl Yalentil. 'Iot un seguit de reptes per a un anv molt intens en el qual cal anotar també la participació en l'òpera C.atttlli Camíina, d e Karl Off, q u e al Teatre-auditori de Sant Cugat va portar a escena la coral del Club Muntanyenc Sant Cugat amb motiu del cinquantenari d'aquesta entitat. L'any passat van representar Quatre farses de T x è k h o v i darrerament han tingut un èxit notable amb l'hostal de la Glòria,

d'Angel íiiiimcrà. Durant aquesta època han estat dirigits per Manà Julià, (pic és professora d'art escènic i té la carrera sttperior d'art dramàtic. Kn el marc de la part més lúdica. han fet un drac força original q u e surt per cercaviles de carnesttjtes i festes majors. El va dissenyar Pepa (Jómez i en la seva creació hi han col·laborat força gent vinculada a aquesta entitat que ha fet del teatte una afició força engrescadora.

ELS I CANTONS

Classificats Divendres. 1> d'abril de 1996

BABARS • CAFETERIES

guia pràc tica

ALUNMMS

6ZÍ6SJE

MCflUÀRE •SQUASH SANT CUGAT C/ Sant Jordi, 33-35 6/4 96 62

• MENJARS PREPARATS TASTA'M

ALUMINI I VIDRE

35 35

• SUPERMERCAT VILARÓ 589 35 62

EXPOSICIÓ I VENDA:

• TALLER GERONI MORAGAS Av. Viladelprat, 79 674.SOM-

COKaTORS·DSFENSAHS

VALLDOREIX, 53

5B9Q3.Q7·Fax589

ANNALS •VETBHNAR6 < DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS. S L . Urgències 24 h. C/ Sabadell, 23. Sani Cugat

TALLER: ORIENT, M TEL. 675 29 02

• CUINES JAUME DÍAZ Rbla. del Celler, 17

Tel. urgènctes 9088981 36

674 13 05

ANÏBJES PARABÒLIQUES • ANTENEX C/ Àngel Guimerà. 2

«ÏÏSGRÀflÇUB.COflSWE

6/4 0 1 / 4

BAAS» CAFETERES

6 / 4 / 4 49

_ _

• FOAP S A . BANYS Cl Rius i Taulet, 27

• BAR GRANJA CANDIM C/Lamina, 19

674Q5.Q3.-.£75JB-54-

• BAR MUSICAL Karaoke La Bohèmia Av. Catalunya, 14 fi/5 24 03

ELECrUCïïAT • NOVA ELÈCTRICA SANT CUGAT Rbla. del Celler, 91 6Z52ÍQ2..

• CEYLAN C/ Castillejos. 9

674 1204-Fax£Z4

1181.

• ÒRGAN Plaça Octavià, 7 B7d329B

• FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 6/4 1361

6/4 1053

• ROSA M. SEGURA C/ Santa Maria, 8

WNSDfPA·PASTSSfflES

• GRANJA LA SORT C/ de la Sort, 3

675 36 53

6752884

• COPISTERIA THER C/ Sant Antoni, 24.

• MERMELADA EXPRÉS C/ Valldoreix, 56

589 74 42

. _

• TIEN 21 a Valldoreix, 44

589 U 85

ASSEGURANCES • D G . D'ASSEGURANCES Rambla del Celler, 95. 6/5 42 03 • DOMÈNEC AYALA Cl Carme. 31 674 71 42

BELLES ARTS .. __

•CUGART C/ Torrent de la Bomba, 14 fi/4 4390._

• J G . ASSOCIATS PI Barcelona, 9 - baixos fc/.T .30 12

• CICLES CARDONA C/ Valldoreix, 41 6/4 l i 09

SANT C U G A T

BODEGUES «V1HS

C , [ S T I Ó , S.A. Servei d'assessorament administratiu. Assegurances generals i administració ,

d e finques.

C/ Sanliogofttssinyol,32. W. «517 02-674 64 í? Fox: 589 27 74

"AUTOESCOLES

• CELLER CAN CABALLU Nova ubicació: C/ Plana Hospital, 3-5 6/4 01 69

• VINS NOÉ, S.A. Baixada Sant Sever, 4 589 1983

CAtffACOè • INSTAL·LACIONS TETE Ptge. Torreblanca, 9 589 00 79

• J.P. PARRA C/ Enric Granados, 15 - local 7 5890642

• AUTOESCOLA CASAS C/ Martorell, 47 674 14 97

AUTOMÒBILS • FILACAR Ctra Cerdanyola. 8

CAINSSEntS-PCUERES •SAGARRA C/ Endavallada, 22 fi/4 01 60 •TUBAU C Latorre, 14 674 '2 85

589 09 9 1

•LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n 5892000

• MOTO RALLY PEUGEOT Ora. Cerdanyola, 67-71 785 93 00

• PÀRQUING TORREBLANCA Av. Torreblanca, 2-8 - local garatge 5892461 • RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola, 55 58926 43

• FLECA MARÍ Plaça Borràs, 1. Mira-sol

K7d71KÍ

• LA LIONESA C/Valldoreix. 79

• TOBELLA C/ Santiago Rusinol. 49

674 07 71

6Z4.06S7.

• CABANAS Cl Santiago Rustftol, 54 6/4 06 43 .. _. .

ELECfflOOOMÈSTICS

• VILAR ELECTROLLAR.S.A. O Santa Maria, 20 58902 71

ENSENYAMENT •COAP C/Villà, 22 5S92115 _ • L'ACADÈMIA C/ Balmes, 39

FOTOGRAFIA «VÍDEO • FOTO VÍDEO F.R. Rambla del Celler, 93 6/4 79 88

• J . LLAMAS C/Valldoreix, 14 6/4 0393 • ZOOM. Centre de la imatge C Santa Mana. 14 6/5 56 74

fi/5 4456

• MÚSICA. Classes de guitarra (elèctrica i clàssica),

FUSTERES •FUSTERIA EBENISTERIA. Feines per encàrrec 599 6 / 46 • 6/4 70 66

M- :*tw

ÀGORA Ferrer i Gudrdtà. &n

T*5B9 00 01 Fn 674 24 86 0*1» SW Cugat del Valds (dmMTV2)

piano i teclats electrònics. Harmonia i composició 8752X81 • MÚSICA I DANSA FUSIÓ C/ Cànovas del Castillo, 20 589 28 19 • WAY-IN C/ Girona 16 C/Rius i Taulet 2, pral Sant Cugat

675 30 65

• PATUFET C/Sant Jordi. 22 6/4 12 39

Mercat Torreblanca. pda. 104 • POLLERIA SANT CUGAT Mercat Torreblanca, pda. 1-5 6/5 1389

.CAÏSHG • ARMAN'S Plaça Augusta, 2 «Ullll.WOMI»

CATÏES

•SPRINT IDIOMES Cl Francesc Moragas. 8 56922 64

ESPORTS» GIMNASOS • CLUB NATACIÓ SANT CUGAT C/ Camí Crist Treballador, s/n 6241453

«mAIS·DfitlQA •GERD Plaça Pere San, 9 c~-J 00 SQ

• SUPER-NATURAL C'AnsernOavé.1. Obert ïambé dssabe tarda 6/5 59 53

rCflOCLtflB • HIDROFLOR Av Joan Borràs, 54. Valldoreix fi/4 75 98 _

HftjUES

rons - C/ Campoamor, 1 2 - Nau 3 675A1Ü8

•HÍPICA SANT CUGAT Av. Certs Cafeteries-Frca La Petet) • HÍPICA SEVERINO Pg Calado, 12

•VORAVIUC Sant Antoni, 25-27 5898655

MOTOS •CASTELLVÍ HONDA C/Rosselló, 15

• RANGO 10 Cl Pous, 13-local 1 675Í755 674B9J&

• INSTALAdONES A. ZAMORA, S . L C/ Mossèn Cintor Verdaguer, 18. Valldoreix •MANTSERV.S.A. Av. Catalunya, 18

• MARCS VALLÈS C/ Vallès, 23 5/5 49 43

• FIOTTO C/ Sant Jordi, 32

• PROGRAM ACCÉS C/Santiago Rusinol, 14 •VALLÈSTECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 vam no

MATALASSERS • SOLSONA Cl Rosselló, 2 589 3289

589 7028

• LA FESTA Cl Santiago Rusinol, 8

• MATERIALS DE LA CONSTRUCCIÓ, FOAP Cl Rius i Taulet, 27 674Q5JXL

•GARDEN ROCAMORA C/Uaceres, 12 674J3SM

JOGUNES •DIDÓ C/Vinyoles, 10-12

• SUMINISTROS VALLDOREIX C/ Mossèn Jacint Verdaguer, 107 6/4 1490_..

MOà©»DKX)RAGfC>

6/4 4 / 04

• ANNA FUSET JOIES C/ Santiago Rusinol, 45 • JOIERIA AUGUET C/ Santiago Rusinol, 40 6/4 5854

• JOIERIA SPADA C/ Balmes, 39 - 1rdta. • SANBER-5 C/ Anselm Clavé, 20 6/4.45/1

LOTERIES • ADMINISTRACIÓ NÚM. 1 C/ Valldoreix, 67 A 589 4/42 • ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 C/ Major, 33 (Junt Monestir) fi/4 01 74

LLAR D'AVIS • RESIDÈNCIA SANT SALVADOR 3a Edat C/ Sant Salvador. 47 - torre

MAhTO·tWMIRCIAL • HNOS. MARTÍN DEL VALLÈS C/ Stravinski, 8. Pol. Can Jardí. Rubí 58805J11 • MÀRMOLES SANT CUGAT C/ Can FatyS dels Au-

• D 4 CONSTRUCCIONS C/Valldoreix, 10 ..

•MARCO VE Cl Sant Esteve, 29 6740507

• EURASIA TOYS Plaça Coll, 9

l l f ' RELLOTGER ES

•CONSTRUCaONES Reformes - Torres Noves 67463 06

674 d* 08

fi/4_5£L49.

• JOGUINES MARGA C/ Santa Mana, 44

•CONSTRUALPA C/ Santa Maria, 9-1r1a S89I1151

• • • • • • •

Tapisseria Papers pintats Pintures Parquets Moquetes \ Cortines l Coordinats

•PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8 589 1732 •SERRALLERIATIERRA I COMAS C.B. Cl Mozart. 9. Barcelona 218 19 96

5892371

XEMEN3ES

ROBAtftWl

• ORNALLAR C/ Martorell, 59 cant. Cl Alfons Sala

•CUCARRÓ Cl Santiago Rusifiol, 30

675 44.96

• CASAJUANA. Galeries Sant Jordi. C/ Santiago Rusinol, 37 - C/ Major, 6

• PERRUQUERIA A. SALINAS Cl Sant Jordi, 25

6754CÜ6

•REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA C/Francesc Moragas, 6 «7V<E>7,I

•REPARACIONS DE CALÇAT i copies de claus a soi, 16 67*9097 • REPARACIONS DE CALÇAT i còpies de claus C/Sol, Mercat de Torreblanca 674ÚQJ4.

. .

•SABATERIA BOLONIA C/ Sant Jordi, 24 5fl929ü.

67489Ï5

• EGA MOBLES C/ Cànovas del Castillo, 2 - local 2

• PERRUQUERIA CARNÉI BOSCH Cl Francesc Moragas, 29

589 00 14

5896066

• MAJIK Cl Sant Jordi, 29 - Rbla. Can Mora 5S9 02 66

MOBLES JARDÍ

• PERRUQUERIA DURDAN C/ Santiago Rusinol. 2 - entl. 2 675 23 53

• INDUBRUC Av. Ragull. 9-19

• PERRUQUERIA PRESENZA C/ Martorell, 20

589 0023

5894651

. .

•TATERS C/ Sant Antoni, 62 6/555 06

SEGURETAT • AUX-VYD C/ Alfons Sala, 50

• ARWEN BOUTTQUE C/ Elies Rogent, 52

• COPERSE C/ Sant Esteve, 11

589£163.

6/4 6239

• TALLER ELECTROSOL a soi, 19 674 3

•TALLER MECÀNIC P. CANALS C/ Sant Llorenç, 27 6146362

•TALLERS TORNER Cl Plana de l'Hospital, 35 674 6950

•TALLERESMENA Passeig Torreblanca, 13 6/4 53 01

TELEFONIA • LÍNEA DIRECTA Cl Enrique Granados, 15-local 8 569 03/4

MORERES

MODA* CONFECCIÓ

-908996381

•TINTORERIA SANT CUGAT C/ Sant Antoni, 1 6/4 11 82

• BLUE MOON C/Major, 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h 675fíP67

•CAMPMANY Cl Valldoreix, 16 Cl Martorell, 15 674 14 K>

RS0NES • FERRON Jardins i Pisdnes C/ Rius i Taulet, 20 6/4 6 8 4 /

ÀTICS • ÀTIC DÚPLEX. Zona Mercat Nou. 120 m2 + 2 0 m2 terrassa, 4 nab„ saló menjador amb xemeneia, cuina «office», 1 bany, 1 lavabo, calefacció, marbre, parquet, PVC i climalit, pàrquing i traster opcional preciós. 22.000.000 ^ « « . « n i m (KSA Gestió Immobiliària). • PIS ÀTIC. C/ Alfons Sala. 4 hab , 1 bany, 1 lavabo amb dutxa, 40 m2 de terrassa, 1 plaça de pàrquing. 22.000.000 874 77 78

(Inmarba, SA.)

_. _ . .

5892232

(Fincas Sant Cugat) •ZONA CENTRE. Àtic de 4 hab., menjador saló, cuina, bany, lavabo, terrassa de 30 m2. 23.000.000 674 7254-

(Fincas Gironella) • ÀTIC Z. ALTA, 150 m2 + 18 m2 terrassa, 4 hab.. 2 banys, calefac llar de foc, 1 pi. pàrquing, molt bon estat. 29.000.000 (174 87 11

(Finques Saka)

CASES

R06APER ALA LLAR

TALLETSrtóWÇS

• CARRE MOBLES C/ Francesc Moragas, 33 6/4 0995-6/4 1550 __.

• ÀTIC DÚPLEX de luxe. Zona C/Àlvarez, 190 m2, consta de 4 hab., hab. planxa, saló menjador amb xemeneia, 40 m2. Estudi en dúplex de 60 m2 terrassa. Barbacoa, tres places de pàrquing. Jardí i piscina comunitaris. 49.000.000

67455J0_._

PERRUQUERES • FORMAS PERRUQUERIA Cl Elies Rogent, 18 A (a tocar mercat Torreblanca)

589JJ12S

6740881

5891799

Francesc Moragas, 4 (Quatre Cantons) Tel. 674 38 92

VIATGES • VIATJES EUROCLOT Mercat Torreblanca

• CANSALADERIA JULIANA Cl Francesc Moragas, 26

• LA BRASERIA PI. Pere San, 6

ÒPTIQUES •TEIXIDÓ ÒPTICA 0 / Sant Jordi, 30 569 44 95

• ASSOCIACIÓ RADIO TAXI

•MAILING VALLÈS, SL Cl Sant Domènec, 10-baixos

•PERYBEN a Valldoreix, 45-47

«I8ÍÍ6DEC0NS1HJCCIÓ •TALLEDARICOMÀ C/ Balmes, 11

(Fincas Gironella)

bany nou i terrassa. 11.000.000

/i74 na 07

58906O5

•THECARTOON CENTER C/ Martorell, 1 - cant. C/ Santa Maria

6UAL6Z

• USSIA TOURS C/ Plana de l'Hospital, 10

OBÜECTESOEflEWL·FBTA

6747254

TRAnSRfclS

58SJ2Í1

NETEGES

•TINTORERIA SANT CUGAT O Alfons Sala, 2

fi7*vav*/an7nruntiM*a

• TOT PUNT C/Sant Antoni, 19

529 1931

674 4223

• HÍPICA CAN CALDES Masia Can Caldes, s/n 5890045

6748385

•ESPORTS TERRANEU C/Sani Antoni, 15 674JZS2

Ctra. de Terrassa, 97 08191 RUBÍ

589 55 49

• J. MIRET Mercat de Torreblanca. parada 1 -42 6/5 5353

6/4 OJ à ?

Mercat Torreblanca, pdes. 1.6-1.7

Fox 5 8 8 2 4 5 3

• PNEUMÀTICS SANT CUGAT C/Anselm Clavé, 16-18

6Z5Ú652

• ATEUER BLAU Av. Torreblanca, 2

674 99 40

• ANTONI CAMPOS C/ Francesc Moragas, 21 674 08 82

•PAPARAT2 PI. Dr. Galtes, 2

• APPLE CENTER Plaça Unió, 3 immna

•JOIERIA MIREIA S C/ Valldoreix, 33

674 82 15 0 67-1 :'-6 -U

•NOVAULA C/ Valldoreix 22 Sant Cuga'

Tel, 699 38 98

l^ORMÀTICA

58950 72/589 50 12

• FUSTERIA EBENISTERIA LS C/ Camí de la Creu, 14 - baixos 1 a 589 4/ 53

875 ça na

C/ Sani Ramon, 4

6/4 76 81

• COPY-GRAFIC C/ Can Matas, 8.

EN: YORANPPpSÍ • NMUMIttj

- 6 / 5 18 20

• FLORISTERIA SANT JORDI C/ Sant Jordi, 39"

• FLECA LA GARMGA. Obert tot l'any Rambla del Celler,15

589 64 55

• FINQUES SANT CUGAT C/ Dr. Murillo, 14 6/4069/ • FINQUES SERIN Plaça Augusta, 4 - baixos

GUNES·BAWS

674 69 45.

• LA FAUNA. Rambla del Celler, 35-37.

6Z4 03D8

•ESTANC MONESTIR Plaça Octavià, 3

• ESTELA C/Santa Maria, 18

6/4 009/

• FINQUES SAKA • C A L CRISPIN C/ Valldoreix, 60 C/ Santiago Rusinol, 23 6/4 6/ 15 - 589 33 86

FAX 675 28 61 SantCuat del Vallés

MUÉsí

67425*

• EUROPA C/ Alfons Sala, 24 6/55266

6IA1677

11 04

•FINQUES GIRONELLA Penada rHaepH, 10

FETfflETíflB

• CL. DENTAL BANARES C/ Francesc Moragas, 8 - 2n

^k) I

• FINQUES BACHS C/ Hospital, 41

•UESC C/ Cànovas del Castillo, 9 6752190

AUMBfflOÒ 589 2929/589

• PAPIOL -VENDA I NETEJA Cl Cànovas del Castillo, 4

•TINTORERIA SANT CUGAT O Santiago Rusinol. 35

• PROP MONESTIR. 2 hab., menjador saló, cuina, bany, dues terrasses. Possibilitat de pàrquing. 11.000.000 674 7254 ._ .. . . (Fincas Gironella) ÀTICS NOUS •ÀTICDÚPLÉXNOU. Zona C/ Solsona. Superi. const. 158,50 m2, 3 hab., 2 banys, saló 30 m2, preinstal.lacié aire condicionat, parquet, armaris de paret, terrassa, etc. Piscina comunitària. 31.000.000 aumsz. (Fincas Sant Cugat) • ÀTIC DÚPLEX NOU. Zona Parc Central. Superi, const. 215 m2, 3 hab., estudi 100 m2, 2 banys, saló ampli, luxe. Preinstal.lació aire condicionat, parquet, PVC, armaris de paret, terrassa. Sol. Piscines comunitàries. 31.000.000 6/4 08 97

(Fincas Sant Cugat)

•ZONA PARC CENTRAL. Nou, 4 hab., amb armaris de paret, cuina «office», ampli menjador saló, 2 banys, lavabo, terrassa, dues places de pàrquing, pis amb excel.lents acabats, tot exterior, sol tot el dia. Zona comunitària. 46.000.000 674 7254.

6/4 1183

ÀTICS OCASIÓ •TINTORERIA SANT CUGAT Rambla Ribatallada, 34 675 2228

• A LA VORA PLAÇA MONESTIR. Àtic de 2 hab., menjador saló, cuina,

•CASA EN VENDAz. Can Cortés, 100 m2 4- pàrquing, molt bon estat terreny 500 m2.10.000.000 (Finques Saka) • C A S A A L A FLORESTA 90 m2,4 hab. + 1 hab. separada, jardí particular 200 m2, 17.000.000 6Z4_B7JS

(Finques Saka)

CASESCCAStó • CASA ADOSSADA 240 m2, a prop estació, 2 pàrquing, tot en perfecte estat. 43.000.000 67Í02*

(Finques Floca) • SANT CUGAT. Casa 3 hab., 16.000.000 ptas., totalmente reformada, financiabJe, sin entrada. jAprovéchala! Trato directo.

LOCALSINEGOCfS • LOCAL 170 m2,C/ Camí Colomer, 2 portes al carrer, en venda o lloguer. 25.000.000 o 160.000 ptes ./mes. (Finques Roca) • ES VEN LOCAL de 500 m2. 37012.5a. . . .

^ _

• EMPRESA NECESSITA LLOGAR MAGATZEM, de 200 a 500 m2. Zona entrades a Sant Cugat, fàcil accés, càrrega i descàrrega 874 OR ,-M

. _

(Srta. Maribel)

PÀRQUNGS • Z O N A TORREBLANCA. Places de garatge des de 1.700.000. 674 77 76-

(Inmarba, S.A.)

fSOSNOUS • PARC CENTRAL Pisos de 120 m 2 , 4 hab., piscina comunitària i places de pàrquing. Preu a convenir. 824-aaaz (Fincas Sant Cugat) • PIS 80 m2, nou a estrenar, 3 hab., 2 banys, tot exterior, pàrquing opdonal.14.500.000 fmi3V4 (FmquesRoca)

Classificats

ELS í CANTONS Divendres, 5 de Gener de 1996 • PIS DE NOVA CONSTRUCCIÓ. 60 m2 acabats de 1a qualitat, 2 dormitoris. 13.500.000 674 12M -674 I I 6 1

(Serin) • PIS PER ESTRENAR de 3 hab., cuina equipada, menjador saló, bany, lavabo, jardí particular de 150 m2. Pàrquing i traster. Tot exterior. Acabats de qualitat. 29.000.000

En diverses zones de Sant Cugat. Pisos de 2 a 5 hab.,2 banys complets, menjador saló, cuina «office», terrassa, calefacció... 674 72.54

(Fincas Gironella) • SANT CUGAT pis de 3 hab., banys, cuina, saló menjador, balcó, ascensor, exterior i assolellat. 12.700.000

5247254

(Fincas Gironella)

(Foto Piso Cerdanyola)

• PIS RESIDENCIAL planta baixa 100 m2 + 80 m2 jardí, 3 dorm., 2 banys, 2 pàrquings i traster. Nou a estrenar. 26.800.000.

• S A N T C U G A T pis maco de 90 m2 i 3 hab., 2 banys complets, saló menjador, cuina «office», 2 balcons, ascensor, calefacció, tot exterior, pàrquing opcional, assolellat. 14.800.000

675 4.1 ?A

(Finques Roca) • PISOS NOUS PER ESTRENAR.

W> RftfiO- Sm OR >U

(Foto Piso Cerdanyola)

• SANT CUGAT preciós pis al cl Alfons Sala, amb 3 hab., 110m2, bany complet reformat, lavabo, saló menjador de 35 m2, cuina equipada, terrassa de 25 m2, ascensor, calefacció, exterior, finestres d'alumini i portes d'ember. 19.000.000 SBomea-sanaesi ___ {Foto Piso Cerdanyola) • SANT CUGAT preciós pis de 120 m2 i 4 hab. A l'av. Alfons Sala, 2 banys, saló menjador, cuina equipada, ascensor, calefacció, pàrquing, assolellat, finestres d'alumini. 26.500.000 560 8 6 . 6 9 - 5 6 0 . 9 6 54

(Foto Piso Cerdanyola) • SANT CUGAT P. Cànovas, pis de 4 hab. (3 dobles), 120

nf, 2 banys, cuina «office», balcó, entresolats, ascensor, calefacció, exterior, pàrquing, assolellat. 21.500.000 (Foto Piso Cerdanyola)

PISOS OCASIÓ • APROP C/ Cànovas del Castillo. Té 160 m', consta de 4 hab., saló menjador de 45 m', cuina «office», 2 banys complets, terrassa. Pàrquing. 32.000.000 6nma7 (Fincas Sant Cugat) • A PROP DE P. DE LA CREU. Pis de 150 m*, compost de 4 hab. dobles, cuina «office», dos banys i un lavabo, saló menjador de

45 m 2 . Jardí de 120 m2. 37.000.000

pàrquing. 24.150.000

6740897

(Imdesa)

(Fincas Sant Cugat) • a DOCTOR MURILLO 130 m2, 4 hab., 2 banys, saló menjador, 35 m2, cuina «office», 2 places de pàrquing. Zona comunitària amb jardí i piscina. Exterior. 28.500.000 674 5704 - 675 43 02

(Imdesa)

(Serin)

•Cl VILLA. Oportunitat. Apartament estudi estil americà, bany complet i terrassa. 6.500.000 674 08 97

(Fincas Sant Cugat) • OPORTUNITAT. Tracte directe. Pis 4 hab., assolellat, en casa amb jardí. 569 74 ÍQ

• C/ RIUS I TAULET 160 m 2 , 4 hab., 2 banys, saló-menjador, cuina «office», terrassa, plaça de pàrquing. 27.500.000

• PIS 110 m 2 ,4 hab., 2 banys, parquet, armaris, pàrquing, alt, exterior, cèntric, finca nova: 3 anys. 25.000.000

(Imdesa)

675 4 3 2 4

• Cl SANTIAGO RUSINOLUOrrí, 4 hab., 1 bany, 1 lavabo, saló-menjador, cuina «office» nova, terrassa, plaça de

• PIS DE 120 m 2 , 4 dormitoris, 2 banys, molt bona vista, pàrquing. 22.000.000

• PISOS OCASIÓ. Zona Monestir, 75 m2, menjador 20 nf, cuina, 3 hab., 1 bany, safareig, terrassa 4 m2, ascensor, sol, tardes, vistes a Montserrat, perfecte estat. 11.600.000 675 3 3 5 5 - 5 6 9 2 6 43

(KSA Gestió Inmobiliaria) • PLANTA BAIXA amb jardí a zona residencial, 4 dormitoris, 2 banys, cuina, totalment renovat, piscina, pàrquing. 38 000.000 674 Í2 04 - 6 7 4 . t í í l

(Serin)

(Finques Roca)

674 12 04 - 674 11 61

SB840 17-58834

(Finques

674 5 Z M . - 6ZS 43fl2_._.

• RUBÍ. Av. L'Estatut, edif. nou, 85 m2, 3 hab., bany i lavabo. Calefacció. Elec. Entrada 3.000.000. Resta hipoteca.

Vallhonrat)

• RUBÍ. Av. L'Estatut, 75 m2, 3 hab., molt de sol 7.250.000 699.65 48

(Incusa) • RUBÍ. Cl Casp. Per estrenar. Dúplex de 118 i 135 m2. De 4 a 5 hab., 2 i 3 banys, 2 terrasses. Calefacció, gas, pocs veïns. Acabats de qualitat. Pàrquing opcional. RFA. Nous

• PIS Z. ESTACIÓ, 80 m2, 3 hab., 1 bany, tot exterior. 11.500.000. 674 67 15

(Finques Saka) • PIS Z. CORREUS, 87 m2, 3 hab., 1 bany, calefac, exterior, 2 pi. pàrquing. 18.000.000. 674S7A5

(Finques Saka)

566 40 17-566 54 9S

• PIS Z. CORREUS, 90 m2, 3 hab., 1 bany, calefac, pk opcional. 14.500.000.

(Finques

6146715

14 200.000 Vallhonrat)

(Finques Saka) • RUBÍ. Cl Duran i Bas, 90 m2, 4 hab., cambra bany completa, sol de matins, menjador 24 m2. places de pàrquing opcionals. 10.500 000 (Incusa)

• SANT CUGAT. Piso, part. apart., cerca estación. jOportunidad! Diversas posibilidades de financiación, muy interesantes. Llamar al 589 74 10

• SANT CUGAT. Sin glos. de contrato, piso 4 hab., balcón, exterior y soleado. jOportunidad! Llamar al 569 74 10

• SANT CUGAT. Por 90.000 ptas. Piso 3 hab., trato directo. jOcasión! 58967 01

• jOCASIÓN! Directe propietario. 6.000.000 ptas. Piso 3 hab. Financiación: 45.000 ptas./mes, sin entrada. A 14 min. de Barcelona.

• A 14 MIN. DE BARCELONA. (Excepcional! Estudio directo propietario, 29.000 ptas/mes, pàrking incluido.

58984 60

EIS4CANTCBNS Ara, el PA I B OLLERIA que compris al "SÚPER" de la benzinera GRIFUL te un descompte de 50 Pts. / /

Premsa Local de Sant Cugat, S.L.

ELS

i * i

i i/J/

iÜ &*»

Pts.

CANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

Sutscriu-t'hi i demana la targeta d'EL CLUB d'Els 4 Cantons i tindràs un descompte de 4 ptes. per litre de benzina. AlaBenzineraGriful, de la Carretera de Cerdanyola.

440t * < •

•

pOftTA BMmE

PP P^

ELS /CANTONS Ajuda als e m p r e n e d o r s

La banca a Internet

I 'Ajuntament de Sant ( a m a t ha decidit rL'pcrir cl curs de festiu per a persones e m p r e n e d o r e s c|ue |.i es \ a ter des de l'àrea dT'.conomia la temporada passada. Jordi Farrés diu q u e s'ha de pontenciar l'aurocol.loi ai 10 I'IHMI -f>

El Banc de Sabadell ha decidit incorporar els serveis d ' I n t e r n e t a la xarxa d'operacions que es |iodcn fer a m b Infobanc. L'entitat vol afavorir les operacions bancàries amb les empreses i ha fet una pàgina electrònica. Viana 26

26 :«•?.,? v

Economia Diventlrrs. ÍJil'almlíle

" "T*

,Z .. «. «SÉKiíSSK* SSJWWS*<®s

1VV6

*ï·e**Kj>W»i'

F i n a n c e s

La instal·lació del centre informàtic de "la Caixa" continua en fase d'estudi Junt amb el projecte de Deutsche Bank, és una de les inversions més importants de la zona S a n t C u g a t havia d'acollir durant el primer semestre del 1 9 9 6 el projecte d'instal.lació d ' u n n o u edifici d e La Caixa d e Pensions d e Barcelona. Juntament a m b el c e n t r e d e d a d e s d e D e u t s c h e B a n k , el c e n t r e i n f o r m à t i c d e "la C a i x a " havia d e convertir-se e n un dels grans pro-

j e c t e s tecnològics instal·lats a S a n t Cug a t . D e m o m e n t , es m a n t é c o m un pla, p e r ò e n c a r a està e n f a s e d ' e s t u d i , seg o n s han explicat f o n t s d e l'entitat f i n a n c e r a . La inversió q u e havia p r e s e n tat l'entitat financera alemanya - D e u t s c h e B a n k - , d e m o m e n t t a m b é ha

q u e d a t p a r a d a . I, fa d o s m e s o s , e s v a a n u n c i a r un possible trasllat d e la c e n tral a D ü s s e l d o r f . A m b l ' e s t a n c a m e n t d'aquests dos projectes, Sant Cugat veu paralitzats, d e m o m e n t , d o s plans que podrien comportar la potenciació d e la zona e m p r e s a r i a l d e la c i u t a t .

C.M. - Sant Cugat -

Dos dels projectes més importants d'entitats financeres a Sant (lligat, de moment, es mantenen aturats. "I.a Caixa" continua la fase d ' e s t u d i del pla inicial i Deutsche Bank no descarta la possibilitat d'instal.lar la central de dades a Sant (Ingat, però, de moment ha retardat l'inici del projecte. Segons ha explicat l'entitat financera catalana, el projecte no s'ha parat, "el que s'ha parat és cl moment d'iniciar la instal·lació de la central informàtica". Segons els plans inicials, la central de dades s'instal·laria a la /ona empresarial de Sant Joan molt a prop dels e s t u d i s de T Y F . l'eio l'inici d'aquest proicete no re res a \ c u r e amb els plans de rcmodclació que ha tet l'entitat financera per a algunes oficines que té "la (!ai\u" a Sant ( àigat. Kls projectes de "la ('.aixa" i l )cutschc Bank es podrien convenir en les inversions més importants fetes fins ara a la zona empresarial tic Sant (lugat.

/,/ ^oini tmpiesanalde Sant Cugat ti Stint Imiti boto MAXh h M'/XÍJSA.

Fot

m a c i ó

Un 25% dels qui hi van participar l!any passat ja tenen empresa va fer Fanv passat p e r m e t e n pensar q u e es pot consolidar com a forma de p o t e n c i a r el mercat empresarial". T o r n a r a triomfar Jordi Farrés ha explicat q u e cinc de les 25 persones que van participar en el curs la temporada passada ja han obert una empresa. De fet, algunes d'elles ja havien iniciat un negoci abans d'acabar el curs; un exemple clar va ser el de la creació d ' u n a e m p r e s a de gestió informàtica. A més. algunes de les

- Sant Cugat L'Ajuntament de Sant Cugat ha convocat places temporals de treball per a agents d'empad r o n a m e n t i encarregats de grup. En total, segons ha explicat el tinent d'alcalde de Serveis Interns, Jordi Farrés, es convoquen quaranta places. L'inici de la feina serà el mes de maig vinent, m o m e n t en què l'Ajuntament començarà l'elaboració del padró municipal d'habitants i l'estadística de població de Sant Cugat. Aquesta podria ser l'última vegada que el consistori fa el padró d'habitants, ja que, segons Farrés, "és una tasca q u e fan els ajuntaments pel ministeri". Les condicions per poder accedir a les places que s'han convocat són: tenir el graduat escolar com a mínim o una titulació assimilada; haver fet treballs de caràcter administratiu o similars; ser més gran de 18 anys; saber català -escrit i parlat-; residir al municipi o a prop, i no haver estat separat de l'administració a causa d'expedient disciplinari. Ks pot accedir a les places convocades fins al pròxim dia 19 d'abril. / C . M .

El Banc de Sabadell entra a Internet

l a b o r a l

I? Ajuntament de Sant Cugat repeteix el curs de gerència assistida per a persones emprenedores CM. - Sant Cugat I .'Ajuntament de Sant Cugat ha convocat el segon curs de gerència assistida per a persones e m p r e n e d o r e s , a m b l'objectiu d ' i n c e n t i v a r la creació d'empreses i la formació d'empresaris a Sant Cugat. Aquest mateix curs es va fer l'any passat. com una iniciativa de l'àrea d'Kconomia de l'Ajuntament, i enguany ha passat a l'àrea de Serveis Interns. Segons ha explicat el tinent d'alcalde Jordi Farrés, "els bons resultats que es van obtenir en el curs que es

L'Ajuntament convoca places per a agents del padró

persones que van participar en el curs que va organitzar l'àrea d'Kconomia han m u n t a t empreses fora de l'Kstat espanyol. l ' n exemple és l'empresa que van crear a Mèxic. Segons Farrés, els cursos de gerència assistida p e r m e t e n orientar les persones que tenen projectes i q u e pensen que trobaran dificultats per desenvolupar-los. Per això, un dels requisits que es demanen a aquells que s'hi vulguin inscriure és que tinguin una idea o un projecte empresarial d ' a u t o o c u p a c i ó q u e es vulgui portar a la pràctica o que

ja s'hagi iniciat i estigui en una primera fase. Fes persones que vulguin assistir al curs de gerència assistida que es farà a través de l'Aj u n t a m e n t , hauran de fer una preinscripció -fins al 22 d'abril a l'Ajuntament de Sant C u g a t per poder passar per una selecció de candidats en funció de la viabilitat del projecte i de les aptituds i interès del promotor. I .'objectiu clar de l'àrea de Serveis Interns és "repetir l'èxit que va tenir el curs la temporada passada", ja que només així es podrà consolidar.

- Saut Cugat La banca electrònica del Banc de Sabadell, Infobanc, s'ha connectat a Internet perquè les empreses puguin accedir de forma més fàcil i amb menys costos a la xarxa de l'entitat financera. A més, el Banc de Sabadell ha creat una pàgina electrònica d'informació que inclou els serveis de l'entitat i treballa actualment en la creació d'una galeria comercial virtual que podrà oferir serveis als usuaris d'Internet en col·laboració amb altres entitats. Actualment, més de 6.000 empreses operen de forma diària amb el Banc de Sabadell a través d'Infobanc. Aquestes dades han suposat un creixement del 53% durant l'exercici corresponent al 1995. En aquest període es van comptabilitzar prop d e cinc milions d'operacions bancàries. / C M .

Economia 27

ELS /CANTONS Divendres, 12 d'abril de 1996

Les

Empreses

Sant Cugat és una de les poques poblacions catalanes que manté un escorxador per sacrificar vedelles. La meitat de les carnisseries de la ciutat venen carn que s'ha criat i sacrificat a Sant Cugat. Aquest és, segons el secretari de l'escorxador, Jaume Tubau, un fet que molta gent desconeix. Per a Tubau, l'escorxador és un luxe que les poblacions veïnes envegen, i considera que ara és el moment de reivindicar la denominació d'origen per a tota la carn catalana.

JAUME TUBAU, secretari de l'escorxador

"Cal que l'administració la carn autòctona"

potenciï,

À N G E L S CASTUERA

- Saat Cagat - P e r què Sant Cugat ha mantingut l'escorxador, si aquest servei ha desaparegut a la majoria de les poblacions catalanes? - " C a p a l'any 1988, quan l'Estat espanyol estava a punt d'incorporar-se al mercat comú, es va obligar els escorxadors a adequar-se a un seguit de normes. Això era molt costós, i a molts ajuntaments no els interessava fer-ho. Aquí vam tenir la gran sort que Josep Masó, un ramader de Sant Cugat, va pensar que a la ciutat no podia faltar l'escorxador. Ell va creure en un projecte, va tenir una iniciativa i alguns carnissers s'hi van afegir. La col·laboració de l'administració local va ser també molt important. Així, es va demanar a la Generalitat de fer-hi una sèrie d e reformes, i es va anar adaptant totalment a la normativa europea, fins a arribar a superar totes les inspeccions." - Q u i n s avantatges suposa tenir un escorxador? - " É s molt important. En produir la carn aquí, sacrificar-la i comercialitzar-la, tenim avantatges sanitaris i de qualitat. A l'escorxador hi ha una veterinària, Cristina Torres, q u e supervisa tots els animals, i no perm e t sacrificar-ne cap q u e no hagi passat la seva acurada inspecció. Els matadors treballen de nit, i ella és allà fins que acaben els sacrificis, per assegurarse que els animals estan en perfectes condicions. Això, molta gent de Sant Cugat no ho sap, i ara som l'enveja de molts po-

Un carnisser que reivindica el consum de carn catalana

Jaume Tubau, al despatx de l'escorxador de Sant Cugat, del qual és secretari. Foto: XA VIER LARROSA. bles veïns. Jo m'atreveixo, com a secretari de l'escorxador, a ensenyar en una visita comentada com funciona. Ensenyaria com són les noves tecnologies. La veterinària ens acompanyaria per respondre qualsevol pregunta que fes el visitant en l'àmbit sanitari. M'agradaria que la gent de Sant Cugat sabés que hi ha un escorxador q u e està obert a tothom. Ens encantaria ensenyar-los-hi." -^Aquestes visites permetrien tranquil·litzar els consumidors sobre l'origen de la carn que es ven a Sant Cugat? - " E n aquest sentit, els sant-

LLOGO PIS CÈNTRIC A RUBÍ 120 m*

cugatencs poden estar tranquils ja fa molt de temps, ara i sempre. Cal que es diferenciï la carn autòctona. S'han de promoure les carns catalanes. El consumidor ha de saber que té una garantia quan compra carn catalana. El departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca hauria d e fer a q u e s t a d i s t i n c i ó . C a t a l u n y a és el p r i m e r lloc d'Europa amb provisió de carn de vedella de gran qualitat, amb 430.000 caps anuals. Som exportadors i no importadors de carn de vedella. Penso que això pot tranquil.lítzar molt els consumidors. La tristament cone-

CREACIÓ [ DISSENY

OCttVK) SARDA

/#/£

guda malaltia de les vaques boges la t e n e n animals de trenta mesos o més. A Catalunya, les vedelles més grans que se sacrifiquen tenen un any, i a Sant Cugat matem animals de vuit mesos, no més. La malaltia de les vaques boges es produeix en vedelles que s'hagin alimentat amb pinso originari d'ovelles infectades amb l'escrapi. Aquesta malaltia no s'ha donat mai a Catalunya. A més, des del punt de vista científic, no es pot relacionar la malaltia de les vaques boges amb el mal de Jakobson, que presumiblement se'n deriva."

CENTRE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS REUOTGES D'ACTUALITAT DE LES MULORS MARQUES

TALLEDARICOMÀ Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue,

JOIERS-TALLERS PROPIS

59.000 pts.+ DESPESES ESCALA TL 453 16 35

BRE

!£- I N G

Santiago

flauta travessera, violoncel, guitarra, etc.

MEGA ^amdton Rusinol,

KRONQS

Jaume Tubau, com el popular cuiner Karlos Arguiiïano, defensa que com els productes de la terra no hi ha res. Reconeix que l'enrenou que s'ha aixecat amb les vaques boges no ha fet gaire bé als carnissers, però és optimista de mena i pensa que, a la llarga, beneficiarà els professionals de sempre que ofereixen la millor qualitat i coneixen els gustos del client que sempre els va a comprar. És un apassionat de la seva professió, i davant els arguments que ara exposen els vegetarians respecte a les toxines que un tros de carn pot aportar al cos, afirma que hi ha gustos per a tot, però que "els que no mengen carn es perden el plaer de gaudir d'un bon filet de vedella". A ell li agrada la carn, i assegura que les vedelles de la seva granja, si poguessin dir-ho, estarien orgulloses de morir a l'escorxador de Sant Cugat. "Tallo els animals amb cura i delicadesa. Encara q u e molta gent pugui pensar el contrari, jo els estimo molt", assegura. / À.C.

Tel. 674 58 54

VENDA D'INSTRUMENTS MUSICALS

Utourtw lowolx

•JUNGHANS

Sant

C/ Balmes, 11 - Tel. 674 58 62 - Sant Cagat

Cugat

AtMomatitxad» (to Portat . •Cl·lÜ SISTEMES I EQUIPS D'ALTA SEGURETAT

A l f o n s

S a l a

de Garatges

5 8 9

C O N T R O L S VIA R À D I O PORTES A U T O M À T I Q U E S

9 9

S a n t

C u g a t

i Persianes

V a I I i s

ELS/CANTONS Consoli Municipal d'Esporta Sant Cugat recupera el Consell Municipal d'Esports a través d'una iniciativa de l'àrea d'Esports de l'Ajuntament. De fet, ja es va crear fa anys, però havia quedat inactiu i ara es torna a engegar amb la col·laboració de les entitats. Plana 29

El Júnior a Madrid L'equip masculí d'h<x|uei sobre herba del Júnior s'haurà de desplaçar a Madrid per jugar el primer partit de la (lopa del Rei. Abans, però, els jugadors de Barrientos tenen un compromís a (ianirics i un altre a casa contra el CE Terrassa. Plana Z9

Divendres, 12 d'abril de 1996 Voleibol

Handbol

El Sant Cugat lluitarà avui per la targeta de la semifinal del sector El rival d'avui té jugadors convocats a la divisió d'honor aquesta temporada L'equip d'handbol de la UE Sant Cugat s'ha declarat ja un dels favorits per aconseguir l'ascens, després de la clara victòria de dimecres passat davant els aragonesos del Rótulos Plasneòn per 28 gols a 18. Al tancament d'aquesta edició no es coneixia encara el resultat del partit entre els ara-

gonesos i el Cadagua Galdar, però després dels partits de dimecres, tots els entrenadors dels equips visitants van coincidir a remarcar el bon estat de forma física dels jugadors de Joan Sancho i la rapidesa en el contratac de l'equip organitzador.

R.M./C.M. - Sant Cugat -

La clara victòria dels jugadors santeugatencs els permetrà avui divendres afrontar amb menys nervis el partit contra l'equip que parteix com a favorit del grup A, el Cadagua Galdar. KI conjunt canari compta entre les seves files amb homes que, tot i tenir fitxa júnior, han jugat aquesta temporada amb el primer equip, com ara l'extrem Pedró N o d a , i els primera línia Juan Jesús i Gustavo l,eón. Al tancament d'aquesta edició no es coneixia el resultat del partit de dijous entre canaris i aragonesos. I na segona derrota del Rótulos Plasneòn dóna a la UE Sant Cugat el passi a les semifinals de demà dissabte, sense haver-se d'esperar al resultat d'avui. De tota manera, com diu Joan Sancho, tècnic santeugatene, "tot i que l'ohjectiu és ara mateix assegurar-se la semi-final, és necessari q u e d a r prim e r s " . l'els santeugatencs és molt convenient quedar líders de grup perquè d'aquesta manera evitarien enfrontar-se al primer classificat del grup R, que molt probablement serà el Maravillas madrileny, un conjunt molt perillós. Kn canvi, cas d'aconseguir el primer lloc, els vermell-i-negres es veurien les cares amb els Maristes d'Alacant, un equip molt més asequible. Els jugadors de Joan Sancho van demostrar dimecres passat que són un equip digne de la primera divisió estatal. De tota manera, i malgrat la clara victòria per l ü gols d e diferència, Joan Sancho va declarar al final del matx que estava més content del resultat que del jcx', que segons ell havia estat irregular. Per Sancho, és normal que no s'agafi un ritme òptim de joc durant el primer partit d'una competició. Tal com es preveia, un dels factors clau de l'èxit del Sant Cugat en aquesta fase de sector és el suport que rep de l'afició, que acudeix massivament al Pavelló. Es preveu q u e tant en les

El CV Sant Cugat espera acabar la temporada amb un patrocinador ALEX LÓPEZ

El CV Sant Cugat es desplaça aquest cap de setmana a Àvila per enfrontar-se al Caja Àvila i al Las Palmas, en partits corresponents a la datrera jornada de la lligueta de la Copa de la Reina. En aquesta tercera jornada, l'equip dirigit per Víctor Hugo Rupil s'acomiadarà d'aquesta competició, després que el cap de setmana passat ensopegués amb aquests dos equips al pavelló de Valldoreix. D'aquesta manera, el conjunt santeugatenc perdia matemàticam e n t t o t e s les o p c i o n s p e r disputar la fase final de la Copa de la Reina, que enguany se celebrarà a finals d'aquest mes a Miranda de Ebro. Amb aquestes dues desfetes, l'equip santeugatenc encara no coneix la victòria en aquesta competició. El comiat d e la búlgara m

Lequip santeugatenc ho va donar tot per romençar amb bon peu la fase de sector que se celebra des de dimecres fins diumenge al pavelló municipal de Sant Cugat.

Foto: XAVIER 1ARR0SA.

semi-finals de d e m à dissabte com en la final de diumenge el Pavelló s'ompli. D e r r o t a dels m a l l o r q u i n s L'equip entrenat per l'exsantcugatenc Pere Arbona, el Calvià, va patir la primera derrota en el primer partit de la fase de sector que es va jugar. Els representants de les Illes Balears van caure derrotats davant els Maristes d'Alacant per un contundent marcador que, Arbona va qualificar d'exagerat. Segons l'entrenador mallorquí, l'arbitratge va desafavorir el joc dels verd-i-blancs i va donar a peu a una àmplia diferència que no va

ser mirall del joc real q u e poden fer els seus jugadors. Després del partit l'entrenador del Calvià va explicar q u e tot i la derrota "està satisfet amb el joc que van mostrar els seus jugadors a la segona part". Arbona reconeixia t a m b é q u e el seu equip és un dels que poden tenir més problemes per aconseguir les primeres posicions en aquesta fase de sector, ja que "el nivell de la lliga balear està molt lluny del nivell que hi pot haver a la lliga de la Comunitat Valenciana o a Catalunya". L'exjugadot blaugrana i actual enttenador dels Maristes d'Alacant, Xavier Cabanas, creu que el partit contra l'equip mallor-

quí els va sortir bé, precisament, "a causa de la diferència de nivell entre els dos conjunts". Ahir l'equip d'Alacant descansava — igual que els santeugatencs— i Xavier Cabanas es va dedicar a prendre notes sobre la resta dels equips que participen en aquesta competició. Segons Cabanas el joc que fan els santeugatencs, molt ràpid i fonamentat en una defensa forta i un contratac eficaç és molt similar al joc que pot fer el seu equip i, per tant, creu que els alacantis poden fer un bon paper. El que destaca Cabanas, juntament amb la resta d'entrenadors visitants és el bon estat de forma física de l'equip santeugatenc. De fet. a q u e s t e s un dels aspectes que poden donar millors resultats al conjunt de Joan Sancho que juga avui a partir de les 8 contra el Cadagua Galdar, un dels favorits de la competició, juntament amb el Maravillas de Madrid.

La fins ara jugadora búlgara del CV Sant Cugat, Kathia Atanasova, va marxar dimecres cap al seu país d'origen, Bulgària. Els problemes econòmics del club santeugatenc han impossibilitat acabar la temporada tal com s'esperava, i just abans del final de la lligueta de la Copa de la Reina, la directiva santcugatenca s'ha vist obligada a acomiadar-se de l'única jugadora estrangera que quedava a les seves files -la veneçolana Dianela Paz va marxar abans-, a causa de les despeses que suposa haver de mantenir una estrangera a l'equip. La directiva del CV Sant Cugat està treballant intensament per trobar un espònsor abans que finalitzi la temporada. De fet, la directiva del CV Sant Cugat preveia tenir un patrocinador abans de com e n ç a r la t e m p o r a d a actual, però ni les negociacions q u e s'han fet directament des de la junta del club, ni les converses que s'han dut a terme a través de l'Ajuntament han donat fruits. Segons ha explicat el president del CV Sant Cugat, Carles Castro, hi ha algunes reunions pendents amb l'Ajuntament i a m b tres empreses més per tal que ía temporada vinent comptin definitivament amb un patrocinador. Sembla, però, que una d'aquestes empreses podria arribar a un acord definitiu amb el club santeugatenc.

29 Esports

ELS4CAOT0NS Divendres, 12 d'abril de 1996

H o q u e i

s o b t e

Tennis

h e r b a

El Júnior jugarà a Madrid el primer partit de la Copa del Rei Els santcugatencs es desplaçaran al camp del Club de Campo L'equip masculí d'hoquei sobre herba del Júnior haurà de jugar contra el Club de Campo el primer partit de la Copa del Rei, que es disputarà el dia 2 8 d'abril. Passaran a la segona ronda del torneig

els equips que surtin vencedors del primer partit. Això significa que el Júnior només podrà passar a la segona ronda de la Copa del Rei si aconsegueix imposar-se al Club de Campo a domicili.

Però els jugadors d'Andrés Barrientos encara pensen en el final del campionat de lliga. Aquest cap de setmana, els blau-i-negres es desplacen a Canàries per jugar contra el Taburiente.

CM. L'equip masculí d'hoquei sobre herba del Júnior s'haurà de desplaçar al camp del Club de Campo per jugar el primer partit de la Copa del Rei d'hoquei. Els santcugatencs van perdre l'últim partit que van jugar a Madrid per la mínima - 1 gol a 0 després d'una relliscada del capità blau-i-negre, Carles Patllé. Però, amb tot, aquest va ser un dels partits on el Júnior ja es va mostrar més segur al camp i va gaudir d'un joc més ferm després de la primera volta que va encaixar l'equip santcugatenc. Els jugadors d'Andrés Barrientos van fer un joc igualat a l'equip madrileny. Per això, tot indica que l'equip de Sant Cugat podria fer un bon paper davant el Club de Campo, tot i haver de jugar en camp contrari. L'equip santcugatenc, però, encara pensa en els partits que queden per al final del campionat de lliga. El Júnior va aconseguir ascendir una posició a la taula classificatòria després de l'empat a un gol davant el RC Polo, en el darrer partit que es va disputar a les instal·lacions santcugatenques del Júnior abans del descans de

Moment d'un partit d'entrenament del Júnior. Foto: J.A. M ('I.A. la setmana passada. Amb tot, el Júnior ha d'afrontar dos compromisos importants. Aquest cap

de setmana es desplaça a Canàries, per jugar contra el Taburiente. L'equip canari surt com a

clar desafavorit. És el darrer classificat i aquesta temporada nom é s ha a c o n s e g u i t s u m a r 6 punts. El Júnior és antepenúltim, amb 10 punts, seguit del FC Barcelona, amb 9 punts. El Júnior es veu pràcticament obligat a guanyar si vol evitar la promoció. Els santcugatencs tenen el handicap que el Barca es desplaça al camp del Club Egara, que ha aconseguit situar-se al davant de l'At. de Terrassa i ara és el líder de la classificació. En l'últim partit de la lliga, els santcugatencs reben el Club Esportiu Terrassa, el primer equip que va caure davant el Júnior en l'actual campionat de lliga i l'equip que va derrotar l'At. Terrassa en l'última jornada abans del descans. De fet, la derrota de l'At. Terrassa davant el C E Terrassa va significar la pèrdua del primer lloc de la taula després d e conservar-lo com a líder imbatut durant tota la temporada. Sigui com sigui, si el Júnior vol ser entre els millors de la Copa del Rei, tot indica que s'haurà d'enfrontar també amb l'Egara i l'At. Terrassa, equips que l'han guanyat per golejada en tots els partits q u e han jugat aquesta temporada.

P o l i e s p o r t i u

Sant Cugat recupera el Consell d'Esports després d'anys d'inactivitat Totes les entitats esportives tenen la possibilitat de participar-hi

Àlex Corretja serà entre els millors del Compte Godó - Sant Casat El tennista santcugatenc Àlex Corretja s'ha desplaçat a Estoril abans de tornar a Barcelona per participar al torneig C o m p te de Godó de tennis que enguany se celebra amb el patrocini de la firma automobilística Seat. Àlex Corretja va debutar el cap de setmana passat amb l'equip espanyol de Copa Davis i va caure derrotat juntament amb Emilio Sànchez Vicario en l'eliminatòria de dobles davant l'equip israelià. El resultat final va ser de 7-5, 4-6, 4-6, 7-6 i 6-3. Tot i la derrota en l'eliminatòria corresponent al Grup 1 de la zona Euroafricana, l'equip espanyol va superar l'eliminatòria gràcies a les victòries dels germans Carles i Albert Costa en els respectius partits d'individuals. / C M . Futbol

Americà

Pau Coll no podrà debutar amb els Barcelona Dragons El jugador d e futbol americà P a u Coll no p o d r à d e b u t a r aquest cap de setmana amb els Barcelona Dragons en la presentació de la lliga mundial de l'especialitat que es farà a l'estadi olímpic contra els Amsterdam Admirals. El santcugatenc, que actualment juga de safety i xutador local de l'equip va patir una estrabada a l'abductor durant un entrenament la setmana passada. La baixa de Pau Coll seria molt important pels Dragons, ja que la lliga mundial obliga els equips a convocar un xutador local en cada partit. En el cas, que la lesió s'allargués, el substitut de coll podria ser Imbernón. / O M . reunís

taula

L'OMET organitza un campionat escolar de

CM. - Sant Cugat L'àrea d'Esports de l'Ajuntament de Sant Cugat ha recuperat un òrgan de participació de les entitats esportives de la ciutat que es va crear fa molts anys i que s'havia mantingut inactiu. El Consell d ' E s p o r t s d e Sant Cugat vol ser un motiu de participació de les entitats en temes q u e siguin d'importància global, segons ha explicat el regidor d'Esports, Xavier Figueras. Segons ell, s'ha fet un reg l a m e n t nou i s'ha c o n v i d a t totes les entitats a participar-hi. La intenció inicial és convocar el Consell d'Esports a principi i a final de temporada, segons Xavier Figueras. Els debats volen

convertir-se en una manera de solucionar els p r o b l e m e s q u e afecten totes les entitats esportives de Sant Cugat, ja que, segons el regidor d'Esports, "els problemes individuals de cada una de les entitats ja es tracten de forma individual". Per això, de moment, les reunions es faran per intentar p r e v e u r e els possibles problemes - a principi de temporada- i per fer balanç del que s'ha fet - a final de temporada-. Fa uns quinze dies, el Consell d'Esports municipal es va reunir per primera vegada en molts anys. Les entitats esportives interessades a participar-hi van nomenar un representant, però segons Figueras això no significa "que ja no hi

pugui entrar cap entitat més , ja que les entitats que creguin interessant participar en aquest projecte, la primera cosa q u e han de fer és nomenar un representant. De fet, les entitats que tenen més socis ja han participat en la primera reunió que hi ha hagut. U n òrgan d e consulta Els temes que es tractaran al Consell municipal d'Esports faran referència a decisions d e caràcter global, com plans d'inv e r s i ó - q u e poden ser d'interès per a totes les entitats- o temes q u e fan referència a formació (com els Jocs Escolars). Segons Xavier Figueras, "s'atendran te-

mes que siguin d'interès per a l'Ajuntament i d'interès per a les entitats esportives". El més important és consensuar els temes i que les entitats participin, entenent l'esport de forma global, segons explica el regidor d'Esports. Per això, des del Consell municipal d'Esports no es volen considerar problemes que siguin privats o que afectin d e forma molt accentuada una entitat o un club esportiu dels 44 que hi ha actualment registrats a l'Ajuntament de Sant Cugat. Xavier Figueras diu q u e per fer aquest tipus de tractaments ja es fan reunions a m b cada una de les entitats durant la temporada esportiva.

tennis de taula - Sant Cugat L'Oficina Municipal d'Esports per a Tothom ( O M E T ) ha organitzat un campionat escolar de tennis de taula per a totes les categories. El campionat se celebrarà el dia 20 d'abril des de les 9 del matí fins les 2 d e la tarda. Les inscripcions per participar al campionat — q u e se celebrarà al pavelló municipal de Sant Cugat— es poden fer a l'Oficina Municipal d'Esports, a la Casa de Cultuta des de les 5 de la tarda fins les 8 del vespre. La iniciativa ha sorgit des d e l'Oficina Municipal d ' E s ports per a Tothom i se celebrarà en horari d e jocs escolars/C M.

Esports 30

ELS i CANTONS Divendres, 12 d'abril de 1996

Futbol

L'AGENDA

Les juntes de l'Sporting i l'Adesa es queixen perquè han tancat el camp IIAjuntament assegura que s'han tancat totes les instal.lacions esportives durant una setmana

FUTBOL REGIONAL P R K F E R E N T 11.45 Sant Cugat-Ktncs ( D I U . )

SUB-21 16.00 Manresa-Sant < :u K at i D i u . ) 12.00 l'B Sani ('ucat-Vallcarca ( D i u . )

JUVENIL IN 30 12.00 10.00 09.45

Sant Cugat-Blanea Subur (Dis.) 25 Sclcmbrc-Sant Cugat (Oiu.) PB Sant C u g a t - M . K g a r a l D i u i Ccrdanyola-JúnioríDiíi.l

CADKI 16.45 Sani Cugat-Can Boada (Dis.l 09.45 Júnior-PB Sant Cugat ( D i u )

bol d e l'escola C a t a l u n y a d e s d e l dia 1

per tenir les instal.lacions t a n c a d e s . Se-

INFANTIL

l'Sporting de Mira-sol, juntament a m b

d ' a b r i l fins al dia 8 p e r v a c a n c e s . Tots

g o n s han e x p l i c a t els r e s p o n s a b l e s d e

els r e p r e s e n t a n t s d e l ' A d e s a , h a n f e t

d o s c l u b s c r e u e n q u e "és una falta d e

l'Adesa, "hi va haver un equip q u e es va

15.00 Sant C u g a t - M . i n r c s . n l j ï s . ) 16.00 PB Sant Cugat-Jímior (I)rs. I 15.00 St Cristòfnl-Sant (lligat I Dis. I

pública la seva queixa d a v a n t la decisió

consideració per part d e l'Ajuntament",

t r o b a r a m b els j u g a d o r s d e l'equip rival

ALFVÍ

d e l'àrea d ' E s p o r t s d e l ' A j u n t a m e n t d e

j a q u e , s e g o n s a s s e g u r e n , n i n g ú no els

a les portes del c a m p el d i m e c r e s 3 d'a-

S a n t C u g a t d e t a n c a r el c a m p d e fut-

va p r e g u n t a r quins e r e n els millors dies

b r i l , i no v a n p o d e r j u g a r el p a r t i t " .

14.45 Sant Pere L.-PB Sant Cugat (Dis.) 10.00 L e s F o n t s - S a n t C u g a t (I )is. I I 1.00 PB Sant Cii|jat-Sant C i m a l (l)is.l

Els

responsables

la j u n t a

BÀSQUET 2 a Catalana

C.M.

SÈNIOR 19.15 l ' K Sant Cugat-Bufala (Dis.)

- Sant Cugat -

SUB-23

Kls r e s p o n s a b l e s de l'Sporting de Mira-sol i d e l'Adesa es q u e i x e n p e r q u è c r e u e n q u e els e q u i p s q u e j u g u e n a Mira-sol no r e b e n el m a t e i x tracte q u e els e q u i p s q u e jug u e n al c e n t r e . Sigui com sigui, l ' A j u n t a m e n t a s s e g u r a q u e t o t e s les i n s t a l . l a c i o n s m u n i c i p a l s van estar t a n c a d e s d u r a n t el p e r í o d e q u e anava de 11 al 8 d'abril. Segons fonts de l'àrea d ' E s p o r t s tic l ' A j u n t a m e n t d e Sant d u g a t , "es van obrir alg u n e s instal.lacions per motius p u n t u a l s , p e r ò això no hauria d'afectar ni l'Adesa ni l'Sporting de Mira-sol, ja que no t e n i e n c o m p e t i c i ó el cap de s e t m a n a p a s s a t " , l ' n dels p r o b l e m e s q u e han d e s t a c a t José J u r a d o , com a r e p r e s e n t a n t d e l'Adesa, i M a i t e S a n / , en r e p r e s e n t a c i ó de l ' S p o r t i n g d e M i r a - s o l , és q u e " e l c a m p d e f u t b o l és u n a d e les z o n e s d ' e s b a r j o dels n e n s d e la z o n a " . S e g o n s Sanz i J u r a d o , "si el c a m p d e futbol e s t à t a n c a t , molts n e n s de Mira-sol no t e n e n on anar a jugar d u r a n t les v a c a n c e s de S e t m a n a S a n t a " . Per a i x ò , e l s r e s p o n sables de l'Sporting d e Mirasol v o l i e n q u e l ' à r e a d ' E s ports els p e r m e t é s t e n i r u n a

18.00 VE Sant Cugat-Bufalà iDis.)

JÚNIOR 16.00 l ' R Sant Cugat-Manyanet (Dis.)

CADET 10.30 S. K a m f l i a - r K Sant Cugat (Dis.) 09.30 Sant A n d t c u - l l K Sant Cugat ( D i u . )

INFANTIL 09.15 Sant Adrià-Sant Cugat (Dis.) 3 a Catalana A

SÈNIOR 12.00 J o v c n t u t - l ' K SantCugat B (Diu.) 3a Catalana B

SÈNIOR 19.30 Mira-sol-Vilanuva (Dis.)

SIIB-23 IH.00 Mira-sol-Vilanova (Dis ) 3a Catalana f e m .

SÈNIOR IK.3()Sant l-'eliu-l'K Sant Cugat (Dis .)

JÚNIOR 16.15 UK Sant Cugat-L'Hospitalct (Dis )

HOQUEI

SOBRE

PATINS

Campionat de Catalunya 1 a Catalana 12.30 l ' H SantCugat-Arcnys Mar (Diu.) 21.00 C l 1 Sant Cugat-Sftrk-(Dis.) 2 a Catalana I I . 0 0 P H Sant Cugat-Marisres (Diu.) 19.30 C H Sant Cugat-P. Blanu-i-Blava (Dis.)

JUVENIL 16.45 P H Sant Cugat-Martinenc (Dis.) 20.00 Vila-scca-PH Sant Cugat (Dis.)

INFANTIL 14.15 P H Sant Cugat-Sant Josep (Dis.)

ALEVÍ 12.00 P H Sant Cugat-Sanr Josep (Dis.) H O Q U E I SOBRE 11.00 Taburicntc-Júnior ( D i u . ) FUTBOL

Les instal.lacions que pertanyen a l'escola Catalunya van estar tancades des del dia 1 fins al dia 8 d'abril. Foto:XAVIER LARROSA. c l a u d e les i n s t a l . l a c i o n s i p o d e r e n t r a r a e n t r e n a r alm e n y s un dia dels set q u e hi va h a v e r d e festa. P e r ò l'Aj u n t a m e n t a s s e g u r a q u e no

e s p o d e n fer a q u e s t e s d i s t i n c i o n s i, tot i q u e l ' S p o r t i n g d e Mira-sol es va fer carrec d e la g e r è n c i a del c a m p d u r a n t u n a t e m p o r a d a , ara

" é s u n a instal·lació m u n i c i p a l i, l ' ú l t i m r e s p o n s a b l e n'és l'Ajuntament".

SALM

12.15 Blanesport-PB Sant Cugat ( D i u . ) 17.15 Bellsport-Wïmerthur (Dis.) Ea. •l—lK 11.45 Ollmpyc-Sant Vicenç ( D i u . ) ESPORT

ESCOLAR

•toflwr

BENJAMÍ 11.00 J. Maragall-M. Rubí (Dis.) 12.00 Pins Vallès-Sant Jordi (Dis.) 13.00 Caralunya-Santa Isabel (Dis.) 13.00 Àgora Avenç (Dis.)

ALEVÍ 11.00 Pins Vallcs-CO Torreblanca (Dis.) 11.00 Sant Jordi-Sarrta Isabel (Dis.) 12.00 Avenç-Verdaguer (Dis.) 12.00 Joan Maragall-Verdaguer (Dis.)

E s c a c s

INFANTIL

Michael Rahal guanya el Torneig Internacional d'Escacs de S e t m a n a Santa R.L. - Sant Cugat -

Kl santeugatenc d'origen britànic Michael Rahal ha estat el guanyador de la novena edició del Torneig Internacional d'Escacs de Setmana Santa, que organitza cada any el Club Escacs Sant Cugat al teatre de La Unió Santcugatenca. Rahal va mostrar la seva satisfacció perquè aquesta és la primera vegada que guanya un torneig internacional, i "això -va d i r - és molt important per a mi". El jugador es va imposar en la final al guanyador d e l'edició passada, el

gironí Jordi C.uadras. La tercera posició va ser per a Antoni Gual, un ilcis clàssics d'aquest torneig que sempre obté bons resultats. I ,:\ decepció la va protagonitzar el búlgar Atanas Kolev, gran mestre internacional i un dels millors j u g a d o r s del món, que només va poder ser c i n q u è . Els m e s t r e s internacionals Jorge Gonzàlez, de Colòmbia, i Eduard Formanec, dels Estats Units, t a m b é van quedar fora dels llocs d'honor. A la categoria B, la victòria va ser per a un altre jugador santeugatenc, Manuel Gonzàlez.

10.00 Sant Jordi-Vcrdagucr (Dis.) 09.00 C O Torreblanca-Caulunya (Dis.) 09.00 Sant Jordi-Montserrat (Dis.) 10.00 C:0 Torreblanca-Torrc Llebre (Dis.)

FUTBOL

SALA

ALEVÍ 11.00 Torre Llcbrc-Pins Vallès (Dis.) 12.00 Avenç-Verdaguer (Dis.)

INFANTIL 09.00 10.00 12.00 11.00

U s Torrcs-Zona Nord (Dis.) Ferran Clua-Sta Isabel (Dis.) Sia. Isabel-Pins Vallès (Dis.) Catalunya-Ribes (Dis.)

VOLEIBOL

ALEVÍ 10.00 10.30 11.00 12.00

Pinar-Torre Llebre (Dis.) Ferran Clua-Pinar B (Dis.) Monressori-Schola (Dis.) Avenç-Montessori (Dis.)

INFANTIL 11.30 Pla Farreres-J. Maragall (Dis.) 10.30 Pureza M l r í a - j . Maragall (Dis.) 09.30 C V Sant Cugat-Pla Farreres (Dis.)

HANDBOL BENJAMÍ 09.00 Sta liabel-Avenç (Dis.) 11.00 Collserola-Fcrran Clua (Dis.) 10.00 S a Isabel-Ferran Clua (Dis.)

ALEVÍ

El concurs d'escacs es va celebrar a la Unió Santcugatenca. Foto: XAVIER LARROSA.

13.00 Catalunya-J. Maragall (Dis.) 12.00 Pins Vallcs-Avenç (Dis.)

PREINFANTIL 10.15 Joan Fustcr-Avenç (Dis.)

HERBA

Seat Marbella 3p Seat Toledo Seat Ibiza Seat Còrdova Opel Corsa Opel Corsa Swing Fiat Punto FiatCoupe Lancia Y 10

12.656 35.586 26.462 36.701 33.710 25.196 24.920 71.202 21.835

VENDA-TALLERS-RECANVIS Ctra. de Cerdanyola, 8-10

Tel. 589 09 91 0 8 1 9 0 SANT CUGAT DEL VALLÈS (BARCELONA)

ELS/CATVION3 /// Premi de Recerca "Gausac"

Pere Lluís Artigas, Mònica Blasco i Maria Sardà, els arqueòlegs que van treballar en les excavacions al monestir, es \ a n presentar al premi (iausac. que finalment han guanvat, per difondre les seves conclusions a Sant (lu^at. Plana 34

Espectacles

Lultura

Dkendres.

l'd'ahnlde

Poesia musicada El Teatre-auditori ha anunciat per al 26 d'abril -fora de p r o g r a m a - l'estrena de l'espectacle les anelles dels anys, basat en una selecció de p o e m e s d'Alex Susanna musicats pel compositor Enric Eerrer. Plana 35

1996

D a n s a

Color mostrarà avui el ressorgiment de la dansa espanyola feta a Catalunya El Teatre-auditori comença amb "Agua de luna''' la programació trimestral Cinc coreografies dramàtiques es combinen amb t r e s p e c e s c a r r e g a d e s d'humor a Agua de luna, l'espectacle que obre aquesta nit la programació del segon trimestre de l'any al Teatre-auditori. La companyia Color busca així "un SÍLVIA BARROSO

- Sant Cugat Agua de luna és un espectacle q u e reuneix diferents coreografies "barrejant ambients i arg u m e m t s contemporanis amb accents clàssics". Rosa Maria (irau assegura que "es renega dels tòpics, però no de l'essència". Kls espectadors q u e recordin els m u n t a t g e s i l'estil d'Antonio (jades i Cristina Hoyos -"grans figures" amb qui la mateixa Grau ha treballat- trobaran avui una utilització més agosarada del flamenc i la dan-

contrast total entre la tensió i la relaxació" que comporta el "trencament de la rigidesa del flamenc clàssic''. Aquest es un dels recursos de Rosa Maria Grau, la coreògrafa i directora, per fer un muntatge "de concepte contemporani", on

sa espanyola. "El fet mateix d'incloure-hi elements humorístics -explica la coreògrafas e m p r e ha estat vist a m b reticències des del flamenc. Es considerava hortera, i s e m p r e s'havia treballat només amb el dramatisme típic del gènere." Soy artista, De mi Jaca al palillo espanol i Pas a deux (però no revueltos) són les peces en clau d'humor que s'alternen amb En la quietud, Nana, En flamenco, Soniquete i Carnós. Partint d'aquesta estructura, Grau barreja sense por músiques poc or-

utilitza compositors flamencs actuals, com Jorge Pardo, i d'altres que estan Muny de l'ortodòxia, com Tod Soler. Agua de luna forma part del que Grau considera el "ressorgiment" del flamenc avantguardista fet a Catalunya.

todoxes - c o m el fragment Sardana flamenca, compost, entre d'altres, per Tot i S o l e r - a m b peces com Fuego fatuo, de Manuel de Falla, o la Sinfonta sevillana de Joaquín Turina. L'opció d e Color - u n a companyia amb poc menys d'un any d'història- recull la manera de fer flamenc o dansa espanyola des de Catalunya, "més avantguardista que a Madrid", segons Rosa Maria Grau. La coreògrafa reconeix que en els últims anys hi ha hagut un buit en el gènere a Catalunya. "De balla-

rins, n ' h a n c o n t i n u a t sortint -puntualitza-, però no hi havia companyies i els professionals anaven marxant cap a Madrid". La "falta d'interès de les instit u c i o n s " davant d ' u n g è n e r e que es considerava "vinculat al franquisme" va agreujar la crisi. Ara, però, Rosa Maria Grau està covençuda que hi ha "un ressorgiment" del gènere que cal potenciar, perquè "el públic hi té interès, i perquè a Catalunya hi ha una escola pròpia i una manera de fer diferent que s'ha de conservar".

Rosa Maria Grau

Rosa Maria Grau (Barcelona, 1960) va començar els estudis de dansa amb Leo Ros i Rosario Contreras. El 1978 entra ala companyia de dansa de José de la Vega, i el 1981 és acceptada a l'Escuela de Ballet Nacional d Espanya. Ha format part del Ballet de Luisillo, ha treballat a la companyia de dansa de Paco Romero i amb Antonio Gades. Al final del 1994 va crear Color i ara, després de molts anys de trepitjar els escenaris, ha decidit dedicar-se únicament a crear coreografies i dirigir els espectacles de la companyia. A més, és professora de dansa espanyola a l'Institut del Teatre de Barcelona i dirigeix la seva pròpia acadèmia de ball, a Gavà.

Cultura 33

ELS/CANTONS Divendres, 12 d'abril de 1996

Música

Sant Cugat coordina "Connexió V.O." l'any que s'ha de consolidar S'han seleccionat una cinquantena de grups El c i r c u i t d e m ú s i c a r o c k

g a t . El t è c n i c d e l ' à r e a d e

Connexió V.O. torna a estar

Cultura i Joventut de

en marxa. A mitjans d e juny

j u n t a m e n t M a n e l Turon és

l'A-

c o m e n ç a r à la t e r c e r a e d i c i ó

q u i se n ' e n c a r r e g a , i asse-

d'aquest cicle de concerts

gura que l'objectiu d'aquest

p e r a g r u p s j o v e s d e la co-

a n y és c o n s o l i d a r la f ó r m u -

m a r c a , i la p r e p a r a c i ó s'està

la d e b o r s a d e g r u p s inicia-

coordinant des de Sant Cu-

d a e n l'última e d i c i ó .

SÍLVIA BARROSO

- Sant Casat -

U n s 75 grups d e tota la comarca van presentar una maqueta de prova per participar en la tercera edició del circuit Connexió V.O. i una cinquantena han estat seleccionats per formar la borsa d e grups d ' a q u e s t any. Això no vol dir, però, que tinguin la contractació assegurada. La fórmula experimentada l'any passat pels organitzadors del cicle tendeix a potenciar la lògica de l'oferta i la demanda que regiria un mercat contractual real. D'aquesta manera, "els millors grups faran més bolos", va explicar el coordinador general de l'edició, Manel Turon. Les sales privades o públiques q u e participin en la iniciativa podran escollir els grups q u e més s'adaptin a les seves necessitats dels q u e hi hagi a la borsa. Segons Turon, aquesta modalitat de programació per al cicle d e concerts només s'utilitza de m o m e n t al Vallès Occidental, i els organitzadors estan decidits a consolidar la fórmula aquest any. l o t i l'impuls que està prenent

aquest cicuit de "rock de base", com el defineix Turon, aquest any c o m e n ç a r à m é s tard per modificacions tècniques en el conveni legal q u e regeix l'organització i que ha establert terminis més llargs per a cada fase. Les previsions a p u n t e n q u e Connexió V.O. es presentarà a mitjans del mes d e juny i s'allargarà fins a mitjans d e novembre. En la majoria dels catorze municipis que aquest any s'han adherit a la iniciativa, a l'agost se suspendran les actuacions. D'aquesta manera, el circ u i t tindrà una p r i m e r a part d'estiu, on hi haurà actuacions a l'aire lliure, i una segona de tardor. Quatre dels sis grups q u e es van presentar a Sant Cugat han estat seleccionats per a la borsa de Connexió V.O. 96: Toca madera, Elefantes, T h e trail of tears i Hostil. Les dues formacions que han quedat fora, segons Turon, han estat descartades "per falta d e maduresa, però no pas perquè fossin dolents". Segons ell, molts dels grups q u e no són seleccionats en un primer intent, han de continuar tocant i tornarse a presentar al circuit.

Una de les actuacions del circuit Connexió V.O 95 a la Casa de Cultura. Foto: ELS 4 CANTONS

Cap a una xarxa de sales

alternativa

S.B. Occidental, o Baresme, al MaresL'objectiu és arribar a aconseme. D'entrada, als grups selecguir que els bars de Catalunya cionats, se'ls dóna n o m é s l'ofuncionin com a camp de cultiu portunitat de ser convocats per del pop-rock nacional. Així es reactuar a canvi de 30.000 pessetes nova contínuament el mercat anen c o n c e p t e d e d i e t e s i d e s glosaxó. La idea va sorgir de la plaçaments. Però el més imporDiputació de Barcelona i ara ja hi tant, segons Turon, és acostumar ha aquesta mena de circuits en les petites sales i el públic a "la cinc o sis comarques. El Circuit cultura de la música en directe a zero del Baix Llobregat en va ser petita escala, que no tot s'acabi el pioner i el model per a d'alamb els concerts de Mccano o tres, com Connexió V.O., al Vallès els Rolling Stones". Per al coor-

dinador de Connexió V.O. 96, a Sant Cugat, el repte principal és la creació d'una xarxa de sales que programin actuacions en directe, ja que el cens de quaranta grups registrat es considera acceptable per a les dimensions de la ciutat. Aquest any, és possible que el Cafè Belgrado participi a Connexió V.O.: serà la primera vegada que els concerts del circuit programats a Sant Cugat es faran fora de la Casa de Cultura.

Exposicions 99

"Marcelino pan i vino

BOSQUE Fins al 23 d'abril

Nom de l'artista: Marín Mercadé Galeria: Casa de Cultura Dates: fins al 19 d'abril Obres: pintures i retaules

PERE PICH

Recuperant la tradició de les Setmanes Santes d'abans, l'Ajuntament ha organitzat una exposició d'art sacre. La mostra de pintures feta per José Marín Mercadé és entre una obra expiatòria i eclèctica. L'exposició sorprèn per la seva gran fragmentació. En una mateixa sala el pintor exposa pintura-pintura i un conjunt d'icones i de pseudoretaules. L'apartat de pintura-pintura és una amalgama d'estils i d'intencions. T r o b e m referències d e l'expressionisme, d e l'impressionisme i fins i tot del cub i s m e o del constructivisme.

Una de les peces de Marín Mercadé que es poden veure a la Casa de Cultura El pintor també exposa l'obra religiosa, inspirada entre la tradició sud-america i les iconesortodoxes. Llegint el text del catàleg, com t a m b é o b s e r v a n t la p i n t u r a , veiem q u e l'artista utilitza la

seva obra com un ritu d'exorcisme. Tota la seva obra, la pintura de paisatge com l'obra religiosa, e s t à al s e r v e i d ' u n a digna causa mística, però aquest fet no pot amagar les mancances artístiques de l'exposició.

SOCIS FONS D'ART Servei taxació obres d'art

Sala Jusííícfl fanfagoteïaLS-SanKu|tf<Uftfc

^ í ' S i feL

675

34 Cultura

OS 1 CANTONS Divendres, 12 d'abril de 1996

P a t r i m o n i

Els guanyadors del "Gausac" 9 6 veuen el premi com una plataforma

Grau-Garriga i Valverde seran a Sant Cugat dilluns

Els arqueòlegs creuen que els santcugatencs han de conèixer els resultats de les excavacions al monestir

S.B. - Sant Cugat -

Els guanyadors del III Premi Gausac de Recerca ho tenen clar: aquest tipus de convocatòries locals han de servir per acostar els coneixements dels especialistes als ciutadans. En aquest cas, Pere Lluís Artigas, Mònica Blasco

i Maria Sardà creuen que el guardó servirà perquè les seves conclusions sobre les excavacions arqueològiques al monestir "no es quedin en el circuit tancat de les revistes especialitzades". D'aquesta manera, esperen anar fo-

mentant l'interès per l'arqueologia, una disciplina amb molt poca difusió. El treball d'aquests tres arqueòlegs va obtenir el guardó per unanimitat del jurat, que considera que "desmitifica" alguns aspectes de la història del monestir.

SÍI.Y! \ R\kk()S() - Sant Cugat I .a possibilitat de \ cure Ics seves uinclusions publicades en una revista com (u/nsac, que arriba a un cert volum de població, va fer decidir l'ere Lluís Artigas, Mònica Blasco i Maria Sardà a presentar-se al 111 l'remi de R e c e r c a c o n v o c a t pel G r u p d'Kstudis I .ocals. I .es excoz'acions an/ueològir/iics al monestir de Sant Cugat del Vallès o d'Octavià (1993IW4). I,a fortalesa romana, la basílica i la implantació del monestir és el títol, llarg i descriptiu, que els tres arqueòlegs -contractats pel Servei de Patrimoni Arquitectònic i coordinats per Eduard Riu durant la restauració del monestir- han escollit per al document que recull les seves anàlisis i conclusions. Segons Artigas, "sempre que es fa una excavació arqueològica s'ha tic fer un estudi sobre el material q u e s'ha trobat, i en aquest cas, a Sant ( aigat també hi havia interès cpie es fes públic, ja que el monestir és en el punt de mira de molta gent". Aquesta expectació és la mateixa a què es refereixen les conclusions del jurat sobre el treball. J a u m e Busquets, Germà Iturrate, Jesús Pic, Ramon Fillol i G e m m a hoj creuen que el text "està à m p l i a m e n t documentat", i que fa "noves aportacions respecte a la història del monument" que "sorprendran" els santcugatencs. Ks per això que el jurat creu que "per fi s'han posat les bases per desmitificar alguns aspectes d'aquesta història".

EJpati del claustre del monestir durant les excavacions dWrtigfis, Blasco i Sardà, coordinades per Eduard Riu. Foto:EL·S4CA.YlX)NS D e fet, les conclusions més punyents ja van ser enunciades pel coordinador de la Generalitat en les excavacions. Fxluard Riu, en una xerrada organitzada per Amics de la l ' N K S C O : allà es ja va posar en dubte que la fortalesa romana que és a la base del monestir sigui el que s'ha anomenat Castrum Octavianum, i que la tomba martirològica de sant Cugat sigui en aquest terreny. Ara. amb la lectura del treball guanyador del Gausac, es poden descobrir tots els detalls de Ics argumentacions que porten els autors a sostenir aquesta tesi. En el treball, Artigas. Blasco i

Sardà han recollit la documentació històrica existent fins ara sobre l'origen del monestir i l'han "comparat" amb les seves conclusions per fer una "periodització arquitectònica de l'indret". Fortalesa inacabada Han confirmat q u e va existir una fortalesa romana - q u e no es va acabar de construir ni tampoc no va entrar en funcionam e n t - , però insisteixen que no era el C a s t r u m U c t a v i a n u m , "un terme que no apareix fins al segle XII i q u e es refereix al que ja era el monestir i al seu terme feudal", explica Blasco.

Les últimes excavacions també han fet situar en una data més tardana la fortalesa, que és del segle IV o V segons Artigas, Blasco i Sardà i que, anteriorment. s'havia considerat del segle III. Per arribar a aquestes conclusions, l'equip ha refet i exhaurit les excavacions de Bosch i Gimpera als anys trenta i ha aix e c a t u n a nova p l a n i m e t r i a "acurada i e x h a u s t i v a " . Tant a q u e s t s plànols com la documentació fotogràfica inclosa al treball són "fonamentals" per entendre'l, i els arqueòlegs esperen poder-ne publicar a Gausac la versió íntegra.

La lluita pel prestigi (Tun premi S.B. " l ' n premi no és qualsevol cosa", insisteix Mònica Blasco, sobretot per als joves arqueòlegs que intenten sobreviure en un mercat laboral tan reduït com el d'aquesta disciplina. Kl fet de poder donar a conèixer els resultats d'una recerca d'aquest tipus és fonamental per a ells, i també ho és afegir un guardó al currículum. Però, en aquest cas, Blasco, Artigas i Sardà no són els únics beneficiats pel vere-

d i c t e del jurat del III P r e m i Gausac de Recerca. El mateix D o m è n e c Miquel, director de la revista que edita el Grup d'Estudis Locals, va recomanar als arqueòlegs que presentessin les seves conclusions a la convocatòria. Després de l'edició de l'any passat, que va quedar deserta perquè els treballs no s'ajustaven a les bases, Miquel està c o n v e n ç u t que aquest cop "s'ha aixecat el nivell" del guardó. "Fins ara - e x -

plica- ens havíem trobat q u e la majoria de treballs estaven a mig camí del reportatge periodístic i la literatura d'impressions personals, i la recerca és tota una altra cosa". Mirat estrictament, els treballs que aspiri'n al Gausac han d'oferir dades noves, una anàlisi i unes conclusions que modifiquin o ampliïn el coneix e m e n t q u e es tenia sobre el tema. Aquest esforç és el que el jurat i Domènec Miquel han vist en

el treball guanyador, i ho consideren l'única manera de consolidar un premi local i dotar-lo de prestigi. "Nosaltres creiem que s'han de potenciar aquests guardons. encara escassos, i la mateixa recerca local -assegura Miquel-, perquè sempre s'ha fet història des d'un àmbit general, i moltes vegades no s'ha comprovat si el que passava en un país en una època determinada estava passant realment en cada poble, en cada ciutat."

Josep Grau-Garriga i l'escriptor extremeny José Maria Valverde seran a Sant Cugat dilluns, per inaugurar la mostra Versos d'una vida, organitzada per l'Ajuntament com a homenatge a Valverde. L'exposició. que es podrà veure al vestíbul del Centre Cultural des del dia 15 i fins al 25 d'aquest mes. recull deu poemes de José Maria Valverde i la interpretació plàstica que n'ha fet Grau-Garriga. L'amistat entre el poeta i l'artista ve de l'època en què Valverde va viure a Sant ('ugat, entre cl 1956 i cl 1%7. Valverde ha triat per a la mostra que s'inaugura dilluns poemes amorosos i d'altres que aborden temes relacionats amb la religió. Per a Grau-Garriga, la mostra és un "homenatge" a Valverde. De les deu obres exposades al Centre Cultural, se'n farà una sèrie de cent litografies que es vendran en carpetes de deu. Els diners recaptats es destinaran a la investigació contra la sida.

Nus femenins al pastel, a Valldoreix La pintora de Valldoreix Lídia Carreté exposa fins al dia 26 la seva obra recent. F2s tracta, sobretot, de figures f e m e n i n e s nues al pastel. Aquesta temàtica és la més habitual en la pintura de C a r r e t é , però l'havia abordat sempre amb llapis. Ara està investigant el pastel i en mostra els resultats en una sala d'exposicions que ha muntat en una habitació annexa al seu domicili, una torre situada al passeig del Canari, número 26, a Valldoreix. / S.B.

Vicenç ViDatoro participarà a l'Aula Cultural El periodista i escriptor t e rrassenc Vicenç Villatoro, fins fa uns mesos director del diari Avui, serà d i m a r t s q u e ve al Club Muntanyenc, per participar a l'Aula Cultural amb una conferència titulada Llibres i cultura. Sant Jordi 96. L'acte començarà a les vuit del vespre, i serà presentat per Carme Gallego, del servei de català de l'Ajuntament. / S.B.

Cultura 35

ELS/CANTONS Divendres, 12 d'abril de 1996

M ú s i c a

Classe magistral de cant, a la Casa de Cultura

Àlex Susanna estrenarà a Sant Cugat una versió musicada de "Les anelles dels anysV)

S.B.

El Teatre-auditori presentarà el muntatge el 26 d'abril, fora de programa

- Sant Cugat -

És un d e l s e s p e c t a c l e s i n e s p e r a t s a m b

xi a ú l t i m a h o r a un m u n t a t g e a m b al-

q u è els r e s p o n s a b l e s d e l C e n t r e C u l -

guna peculiaritat: en aquest cas,

Les

dels anys. D e s p r é s d ' u n a p r i m e r a lec-

t u r a l s o l e n s o r p r e n d r e el p ú b l i c c a d a

anelles

dels anys a b o r d a el g è n e r e poc

t u r a d e l'obra, el c o m p o s i t o r Enric Fer-

temporada. Ja comença a ser habitual

usual d e la p o e s i a p o r t a d a a un esce-

rer va decidir treballar sobre el text

q u e , e n un d e l s c a p s d e s e t m a n a q u e

nari a m b una versió musicada.

p e r convetir-lo e n el m u n t a t g e m u s i c a l

q u e d e n sense programació,

Susanna va guanyar el premi Carles

s'introduei-

SÍLVIA BARROSO

La mezzosoprano Elisenda Cabero, la soprano Marta Clariana i el pianista Jesús Silvestre interpretaran el divendres 26 d'abril, al Teatre-auditori, Les anelles dels anys, l'obra de Ferrer basada en set dels poemes q u e formen el recull poètic d'Àlex Susanna a m b el mateix títol. Home sol, Intempèrie, Minotaure, Fuga, La desfeta, La veu i Comiat són les peces triades per al muntage musical. Ferrer va compondre la partitura entre el 1993 i el 1994. El projecte havia començat, però, el 1991 quan, després d'una lectura de l'obra guanyadora del premi Carles Riba de l'any anterior, Ferrer es va plantejar la possibilitat de compondre un cicle de cançons en la línia del lied c e n t r e u r o p e u . Tanmateix, un

Àlex

Riba d e poesia el 1 9 9 0 a m b Les

q u e a r a és a p u n t d ' e s t r e n a r - s e .

enllaça set poemes independents donant-los un fil conductor que els interrelaciona i els dóna cohesió interna. F e r r e r ha buscat també una dinàmica que reflecteixi, m u s i c a l ment, els contrastos de tensió i distensió que ha trobat en els Alex Susanna textos de Susanna. Per a la composició ha dues veus simultànies, una moutilitzat una metodologia tradidalitat poc habitual en aquest cional - o n domina la tonalitat tipus de muntatges. de sol majori ha volgut que la El resultat del procés seguit peça fos comprensible i accespel compositores una peça que

cop va haver començat a e s t u d i a r els textos de Susanna, el músic va decidir finalment construir una obra global, que comencés en el primer poema de la selecció i acabés en l'últim. També va ser en aquell moment que va escollir una fórmula a

anelles

sible per al públic. Però Les anelles dels anys serà només la segona part d e l'espectacle q u e es veurà al Teatreauditori el dia 26. En la primera part Cabero, Clariana i Silvestre interpretaran - a q u e s t cop amb una sola veu per a cada p e ç a - altres poemes musicats. Allerseelen i D'te Nacht, de Hermann Gilm, amb música de Richard Strauss, obriran el repertori de la nit. T a m b é s'interpretarà L'infantament meravellós de Schahraztida, de Josep Maria López-Picó i amb partitura de Robert Oerhard, i Combat del somni, de Josep Janés i musicat per Frederic Mompou. Aquesta primera part inclou també dos poemes més amb partitura del mateix Enric Ferrer: Les claus, d'Alex Susanna, i Vuelta de paseo, de Federico Oarcía Lorca.

L'Aula de Cant de l'Opera de Cambra de Sant Cugat ha organitzat per a demà una classe magistral de cant amb la soprano Maria Dolors Aldea. La classe començarà a les 5 de la tarda, a la sala d'actes de la Casa de Cultura, i és oberta a totes les persones interessades, tant si són e s t u d i a n t s d e c a n t com si es tracta d'aficionats a la música. Com a alumnes actius, ajudant Aldea en les seves demostracions pràctiques, hi haurà els estudiants de l'Aula de Cant. Maria Dolors Aldea és una de les cantants habituals en els concerts i actuacions organitzats per l'associació Opera de Cambra de Sant Cugat. Aldea es dedica, a més, a l'ensenyament de música i cant, com a catedràtica del Conservatori Superior de Música de Terrassa. FI preu d'entrada per a la classe magistral que farà demà a la Casa de Cultura és de 2.000 pessetes, 1.000 per als socis de l'entitat. Opera de Cambra és una associació creada a final de 1994. Ofereix petits concerts periòdicament i també ha actuat al Teatre-auditori. / S.B.

GRATIS En domiciliar 4 rebuts Característiques principals 75 min. d'autonomia en converea 23 hqws d'autonomia enaapera Carregador ràpid de bateries Tactes <faccési*pfct UeugerleigonàR* J

En domiciliar la nòmina o pensió En domiciliar el rebut d'autònom En formalitzar el vostre Préstec Personal En formalitzar el vostre Préstec Habitatge

Persones. Servei. Qualitat. És un producte ofert per Catalònia d'Inversions i Gestions Immobiliàries SL, distribuïdor del Servei MoviStar i MoviLine de ( gy per als Clients de la Caixa de Terrassa.

Telefónica

Móvites,

Cultura

USI CANTONS Divendres, 12

d'abrildel1996

Programa dedicat al món La p r o p o s t a informàtic. Divendres 1 2 • D e 12 a 13 h., F.l MagatRADIO S W I (li <; vi •Juli I zem. a m b ()riol Costa i De dHluns a d i n e n * » * ; Dissabte 13 \manda Sans. • D e 7 a 7:.i<> li., Kl Des• 1 l e r m e negild • De 13 a 14 h.. Avant Matx. pertador. amb Joan Villvé. 1 ,'a\ anc de l'actualitat cs- Diumenge 1 4 • D e 7:M) a 10 li., l·ll Gall porti\ a del cap de setma• Valerià ilel Monestir. Revista d'acDilluns 1 5 tualitat. De 7:M) A l):M) li.. na. • (Irescent • D e 14 a 13 h.. Vallès Senrepassa les principals notíDimarts 1 6 se fronteres (repetició).cies d'àmbit general i de '>:M) a 10 inclou la primera De 13a Ió li.. Aquells Mc• Torihi ra\ellosos Anys. Amb Jo- Dimecres 1 7 edicií'i de l'informatiu. Sant sep Maria AU ira. (iugat A\ ui. amb iotes Ics • Anicet notícies d'àmbit local tic la Dijous 1 8 • De 10 a 20 h.. Súper DJ. unr.it. l·ll programa el diri• F.leuteri 'Iota la música màquina geix i presenta Xavier ForDivendres 19 d'actualitat. nells. • Lleó IX • D e 20 a 21 h.. Boties Vibracions. Amb David Vi• D e 10 a 12:45 h.. Dies de llena. Ràdio. FI maga/ine. F.spais .i-ïj&r de di\ ulgaci('). entreteni• D e 21 a 11 li., Salmaia, ment i participació. Preamb Jesús Aguilera i Lídia sentat per \laribcl (layue(lerón. las. •De 11 a n h.. Música al teu • D e 12:45 a I .i h.. And) costat. DlVKNDRKS C o l o r D a n s a E s p a n y o l a presenta aquest divendres, a les 10 del vespre al TeatreMolt de (íust. Fspai tic gasauditori, el muntatge Agita de luna, sota la direcció artística de Rosa Maria Grau. La Dansa Diumenejes tronomia amb Pep Blancs. • A les H) del vespre, la companyia, formada per dotze ballarins, mostra diferents coreografies barrejant am• D e 8 ac> h.. HI Dia del •De 13 a 13:30 h.. Sant Cucompanyia Color Dansa bients i arguments contemporanis amb accents clàssics sense abandonar la seva naSenyor. gat Avui. [.'Informatiu seKspanyola presenta al Teturalesa flamenca. Com acostuma a ser habitual sempre q u e hi ha un espectacle de gona edició. Fditat i pre• De 9 a 9:30 h., Ksportsen atre-auditori del C e n t r e dansa al Teatre-auditori, divendres mateix a les 4 de la tarda els membres de la sentat pels serveis Marxa, primera edició. Cultural el mwntitgcAgua informatius de Ràdio Sant companyia oferiran un assaig comentat d'Agua de luna al mateix escenari on a la nit • D e 9:30 a 10 h., HI Racó de luna, sota la direcció de Cugat. faran la representació. / R.L. Foto: C F N T R K C L L T U R A L . de la Poesia. Amb Joana Rosa Maria Cirau. A les 4 Francesca Garcia. • De 13:30 a 14 h.. Fntitats. de la tarda es farà un aspiano del CSM de Músiinterpretació plàstica de • D e 10 a 10:30 h.. Arrels. Dirigit i presentat per Xasaig c o m e n t a t al mateix ca de Barcelona dirigits Josep Grau-Garriga. I n programa de Rogeli Pevier Miralles. escenari de la represenper Antoni Besscs. Cor I n f a n t i l i J u v e n i l • D e 14 a 18 h„ Vol de 'Far- dró. tació. • L e s activitats del cor, • D e 10:30 a 14:30 h., Roda da. Música suau seleccioadreçades a nois i noies a d'Amics. Amb Pere Pahisnada per Josep Maria NoDIMKCRES partir de 4 anys, inclouen sa i Joan Fàbregas. Concert guera. DIUMKNGK concerts, sottides de cap • A 2/4 d'11 de la nit, conConferència • De 14:30 a 15 h., Esports • D e IS a 21 h.. Al Floro. de setmana i tallers comcert-audició amb el grup Concert • A les 7 de la tarda, conen Marxa, segona edició. I n programa de Salva V'allplementaris. Informació Black W i d o w al C a s a l • A les 7 de la tarda, conferència, a la Casa de Cul• D e 15 a 16 h.. Aquells vc. Fls divendres de 20 a i inscripcions a la Casa de Cultural de Mira-sol. cert del grup Carmen i Ta- tura, sobre La importància Meravellosos Anys. 21 h., inclou l'espai, Riff Cultura. Telèfon 589 13 tuaje al bar D a d a de la de l'exercicifísic en la diabe• De 1 6 a 2 0 h . , Súper DJ. Raff. Música heavy a m b 82. Floresta. tis, a càrrec del doctor Isa• D e 20 a 21 h., Bones \ iMarc Picanyol. ac L e v i , d i a b e t ò l e g d e DISSABTE bracions. • D e 21 a 21:20 h., L K s l'Hospital Clínic de Bar•Balls de saló i tallers de portiti. Dirigit i presentat • D e 21 a 22 h., Ksports en celona. manualitats i cuina. Inper Patrícia Mota. Música Marxa, tercera edició. DILLUNS • D e 21:20 a 23 h., Sons i • A les 4 d&la tarda, audiformació al telèfon 589 13 •De 22 a 7 h., Música al teu Fstels. Presentat per Pere ció, a l'aula magna del Exposició Concert costat. 82. • A les 8 del vespre, inauPallissa. Conservatori Municipal • A les 7 de la tarda, con•Dissabte i diumenge de 8 guració, al vestíbul del Te- cert de música instruVictòria del Àngels, del •Curs-tallet de dibuix i a ZZ h., connexions a m b • De 23 a 24: atre-auditori, de l'exposiClave ben temperat i les mental barsilera amb Serpintura a càrrec del proCatalunya Informació i butDilluns: Aquest Any, Sí!. c i ó Versos d'una vida. Partites de Johan Sebasgio J u l e s e s i M a r c o s fessor Adolf, curs-taller lletins amb informació loI n programa de Salva VallComposicions poètiques tian Bach a càrrec dels Caldes al bar Dada de la de manualitats a càrrec de cal i comarcal. \c. de José Maria Valverde i alumnes de la càtedra de Floresta. Maria Antònia Navarro, Dimarts: F'Fstrena. L'espai de cinema de RSC. Dimecres: Hores Kxtres. Amb Fduard Carcia i Rosa Maria Jané. I Dijous: Viure a la Terra. CUGAT-LA FLORESTA-LES PLANES I n programa de Xavier (laSortides des de F. Colom. Sortides de« de Mas Janer. sanovas. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.30h del mati i cada hora i mitja fins a les 21.30h. -Dies teiners. la sortida: 06.10h-07.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.20h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: OS.OOh del matí i cada hora i mitja fins a les 21,30h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. Divendres: Vallès Sense -Dissabtes I (estius. 1a sortida: 07.10h-08.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 221 Oh. Sortides des de l'Estació. Fronteres. Presentat per L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dies feiners. 1 a sortida: 07.20h del matí i cada hora i mitja fins a les 22.20h. lathia i I lamed Ben Ilam-Dissabtes i festius. 1 a sortida: 08 50h del mati i cada hora i mitja fins a les 22.20h. Sortides dos do l'Avinguda Alfons Sala. mou. -Die» feiners. 1 a sortida: 06.50h-07.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21 50h. Recorregut. F. Colom, la Floresta, Plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sala, Estació, Plaça L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. •De 24 a 7 li.. Música al teu Centre. La Floresta, F Colom -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.50h-08.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21 50h. costat. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. • D e 7 a 24 h., cada hora, Recorregut. Mas Janer, Estació Mira-sol, Plaça Can Cadena, Estació Si. Cugat, Mercat -Dies feiners. 1 a sortida 05 40h-06 25h i als 25 minuts de cada hora fins ates22.2Sh. Torreblanca, CAP. Alfons Sala Can Cadena, Estació Mira-sol, Mas Janer. connexions amb Catalun-Dissabtes i festius. 1 a sortida 06 25h i als 25 minuts de cada horafinsa les 22.25h. ya Informació i butlletins -Sortides addicionals a Terrassa: 06 55h, 07 55h i 11.55h.(feiners) de Sant (lugat i cl Vallès Sortides des de Sant Domènec. dels scixeis informatius de -Dies feiners. 1a sortida: 06.16h-06 46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a Ies22.16h -Dies feiners. 1a sortida: 05 15-05 40 i als 40 minuts de cada hora fins a les 22.10h. l'emissora municipal. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.16h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22 16h. ~»

•

Dissabte: • D e ' h i 10 h „ \ iure a l a l è rra (rcpetici(')). • D e 1 0 a 11 h.. H o r e s F.xtres ( r e p e t i c i ó ) . • D ' 1 1 a 12 h., G a m c O v e r .

Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners. 1a sortida: 06.23h-06.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22,23h.

-Dissabtes. 1a sortida: 05.15-05.40106.l0h i als 10 minuts de cada hora fins ates22.10h. -Diumenges i festius. 1a sortida: 07.1 Oh i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.1 Oh. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40h i 23.00h (feiners). 23.00h (dissabtes i festius).

Sortides des de l'Estació FOC. ttÉ&s -Dies feiners. 1a sortida: 06.05h-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. -Dies feiners. 1 a sortida: 05.45 i als 15 i 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.05h-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. -Dissabtes. 1 a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora fins ates21.45h. -Diumenges i festius.la sortida: 06.45h i als 45 minuts de cada hora fins a les 21,45h. Recorregut Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, Plaça Coll, Mercat Torreblanca, Monestir, Estació -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners). FGC, Colomer, Sant Domènec.

Cultura 37

& S Í CANTONS Divendres, 12 d'abril del 1996

curs de m o d e l a t g e i escultura a càrrec d ' E . Llopart i filatèlia i numismàtica t o t s e l s d i j o u s . Inscripcions i detalls al local de l'Ateneu o bé als telèfons 674 60 28,675 43 88 i 674 72 08. • C i n q u e n a trobada de poetes. Recollida de les bases de participació a la seu d e l ' A t e n e u , plaça P e p Ventura, 1.

FARMÀCIES DE TORN

TELÈFONS D'INTERÈS SERVEIS Ajuntament

5892288

Ambulatori Les Planes

6755105

Bombers B é t e r a

6928080

Bombers Generalitat

085

Bombers Rubí

6998080

CAP

5891122

CAP urgències

5894455

Aigües La Floresta

6742069

Divendres 12:

AAPP i W Mira-sol

6742018

Fornós

AAW Verge Carme Mira-sol

6741003

Carrer Manel Farrés, 95

AAW Sant Joan Mira-sol

674 7103

AAPP i W Valldoreix

6742197

6745049

Passeig Sant Magí, 50 674 33 53

5891382 6744599

AA Prop, i Veïns La Floresta

67420 69

Catalana de Gas

7252944

AA W Aigualtonga La Flor.

6745129

Centre Cívic La Floresta

5890847

Ass. Consumidors

2684567

Centre Cívic Les Planes

675 51 05 5892018

DNI (Cita prèvia)

5893080

Casal de Cuitarà

Centre Cultural Mira-sol

•Cursos de balls d e saló per a persones majors de 16 anys. Informació i inscripcions al telèfon 674 45 99. •Tallers d e dibuix, pintura, artesania, teatre per a nens i joves, plàstica per a infants i ioga integral. Informació al telèfon 674 27 19.

Cinemes St Cugat (Reser.)

5890941

LA FLORESTA

Centre Chrfc

•Tallers de ceràmica, expressió corporal, expressió plàstica dansa-jazz, guitarra, piano, solfeig i cant coral. Inscripcions de dilluns a divendres de 4 de la tarda a 8 del vespre. Telèfon 589 08 47. Organització a càrrec de AEEA L'Esplai i l'Ajuntament.

6747096

Creu Roja Sant Cugat

6741234

Creu Roja VaMoreix

67424 59

Dispensari La Floresta

6747615

Ert. Muntóra! descentrant.

6742719

ENHER Rubí

6991892

FECSA (atenció al cient)

900313131

FECSA (avaries)

900232323

Greenpeace

(91)543 47 04

H.Vald'Hebron

4272000

H. Sant Joan de Déu

2034000

Cullell

Unitat Coronària

2481040

Passatge Diputació, 6

Tel. de l'Esperança

4144848

67403 64

Informació Carreteres

2042247 4785000

Funerària

6740525

Informació RENFE

4900202

5891155

Jutjat

6746696

Oficina Municipal La Floresta

5890847

Parròquia SL Pere Octavià

6741163

Parròquia Les Planes

2047503

Parròquia Valldoreix

6740569

Piscina Municipal Valldoreix

6754055

Cuerpo Nacional de Policia

674 78 58

Urgències

091

Policia Municipal i Prat. Civil

092

Pol. Municipal (Valldoreix)

908 795125

Carrer Santa Maria, 27

5891212

Informació Aeroport

6742379

Llorens

H. General de Catalunya

6741934

G. O S (Mira-sol)

Diumenge 14:

674 15 31

FFCC

Hisenda

Domènech

AAPP W Can MajóVall.

Casal Valldoreix

Correus

6740612

Dissabte 13: AAPP i W C . Montserrat Vaí. 6742105

Casa de Cultura

VALLDOREIX

Oilluns 15:

Dimarts 16: Riera Carrer Doctor Murillo, 1

Irrformació Port

31887 50

OMIC

5893188

Policlínic Torreblanca

5891732

Dimecres 17:

PROMUSA

5891732

Salavert

67404 30

Carrer Santiago Rusirïol, 38

6740645

ENTITATS ASDI

6753503

Arxiu Gavin

674 25 70

Casal d'Avis SC

58916 38 5890598

Dijous 18: Texidó Rambla det Celler, 97

Comissaria de Policia

674 7612

Uar d'Avis Parròquia

UHEF

Taxis (parada)

6740997

Club Muntanyenc

674 5396

• C u r s d e balls d e saló, ioga, karaoke i cafè literari d e l'Ocell Radiant. Informació i inscripcions al telèfon 674 78 33.

Ràdio Taxi

5894422

Coral de la Unió

6741006

Divendres 19:

Repsol-Butà

674 15 80 674 03 22

Esbart Sant Cugat

6752652

Beringues

Sant Cugat Comerç SAUR (Aigües)

58900 21

El Tot Sant Cugat

674 86 61

Grup Sup. Immigrants

674 9314

Ràdio Sant Cugat

675 59 59

Valldoreix (parada)

674 1111

L E S PLANES Televisió Sant Cugat

Centre Cívic

•Tallers de música de banda, costura, manualitats, gimnàstica d e manteniment i pintura. Casal per a joves i adults, i altres activitats. Informació i inscripcions, des de les 5 de la tarda fins a les 9 del vespre. Telèfon 675 51 0 5 . O r g a n i t z e n : AM L'Esclop i l'Ajuntament. MIRA-SOL

Casal Cultural

•Tallers de teatre, natura, plàstica, ceràmica, costura, literatura, còmics i veu i interpretació. Sessions d e c o n t e s d'arreu del món i altres activitats per a diferents edats. Informació des d e les 5 d e

6743371

Grua

la tarda fins a les 9 del vespre al telèfon 589 20 78. •Activitats per a joves: espai d e jocs, biblioteca i aula d'estudi, curset d'iniciació als jocs d e rol, curset d e t è c n i q u e s per apendre a buscar feina a l'estiu i tallers de malabars i d e circ. Informació i i n s c r i p c i o n s al C a s a l Cultural, de dilluns a divendres, des de les 5 de la tarda fins a les 8 del vespre. T a m b é podeu trucar al telèfon 589 20 18.

Els 4 Cantons

J885366

674 77 49

CarrerAlfonsSala, 46 674 04 83 _____ Durant tot cl mes d'abril. pels districtes i Valldoreix oberta els diumenges i festius de ( ' del matí a u de la nit la farmàcia l'mto del carrer Ksglèsia n' .1

58962 82

&i>««J*·*à·&·

•Divendres 19 d'abril, a les 10 del vespre, El visitant, d ' E r i c - E m m a n u e l Schmitt. Direcció: Rosa Maria Sardà. Intèrprets: E n r i c A r r e d o n d o , Rosa Vila, Jordi B o i x a d e r a s . Preu: 2.000 pessetes. • •Dimarts 23 d'abril, a les 10 del vespre, Concert de Sant Jordi, a m b la Jove Orquestra Sant Cugat i la C o t t o n C l u b Big-Band. Preu: 1.000 pessetes. • D i u m e n g e 28 d'abril, a les 12 del matí, Kei, Kei,

<i>?

les C2. Cicle Petit cabaret (aforament limitat). Preu: 2.000 pessetes. •Divendres 10 de maig, a les 10 del vespre, / Puritani, de Bellini. A m b la companyia dels Amics de l'Òpera de Sabadell. Amb S u n g - E u n Kim, Rosa Nonell, José Medina i Ramon d e A n d r é s . Preu: 6.000 pessetes. • D i u m e n g e 19 de maig, a les 12 del matí, Els tres mosqueters, a m b la companyia de La Faràndula. F u n c i ó m e n s u a l d e La Xarxa. Preu: 400 pessetes (350 per als socis). •Dissabte 25 de maig, a les 10 del vespre, Tos de pecho (repetició). • D i u m e n g e 26 de maig, a les 7 de la tarda, Aiguardent, de Marta Carrasco. D i r e c c i ó t e a t r a l : Ariel García Valdés i P e p Bou. Cicle Petit cabaret (aforament limitat). Preu: 2.000 pessetes.

de Valldoreix. Telèfon ()74 28 71.

de la companyia Toc de Retruc. Funció mensual de La Xarxa. Preu: 400 pessetes (350 per als socis). •Divendres 3 d e maig, a les 10 del vespre, Tos de perho, de la companyia El Espejo Negro. Cabaret de marionetes per a adults. Cicle Petit cabaret (aforament limitat). Preu: 2.000 pessetes. •Dissabte 4 de maig, a les 10 del vespre, Los domingos matan mas hombres que las bombas, de la companyia Fundiciones Teatra-

•Divendres 31 de maig, a les 10 del vespre, Recital de Jaume Aragall, cançons napolitanes. Preu: 3.500 pessetes. • D i v e n d r e s 7 de juny, a les 10 del vespre, Romeo y Julieta, de William Shak e s p e a r e . A m b la c o m panyia UR Teatro. Preu: 2.000 pessetes. • D i s s a b t e 15 de juny, a les 10 del vespre, La verbetia de lapaloma, de Tomàs Bretón. D i r e c c i ó d'escena: Calixt Bieito. Direcció musical: Miquel Roa. Preu: 5.000 pessetes. • D i v e n d r e s 28 de juny. La porta del temps, d'Alan Ayckbourn. Amb la companyia Histriònic, d'Amparo M o r e n o . D i r e c c i ó : J o s e p Maria M e s t r e s . Preu: 2.000 pessetes.

•Casa de Cultura. Pintures d e Marín M e r c a d é . Fins al 19 d'abril. •Vestíbul del Centre Cultural. Versos d'una vida, poe m e s de José Maria Valverde i interpretació plàstica de J o s e p G r a u Garriga. Del 15 al 25 d'abril. • C l a u s t r e del monestir. Claustre 144, una mostra de dibuixos de Joan

W&^Ç&M Pi. Dr. Gates,

T- local 5 Tel. i Fax 589 85 4 0 Sant

Cugat

Biblioteca del Centre Borja

Universitària. Oberta tots els dies de 9 a 2/4 de 2 i de 4 a 8. Telèfon 674 11 50. Biblioteca del Mil·lenari

Centre Cultural. Oberta tots els matins del dimarts al divendres d'l 1 a 2. Tardes del dilluns al divendres de 4 a 2/4 de 9. Dissabtes de 10 a 2. Telèfon 589 27 49. Biblioteca del CMSC

Plaça Barcelona. Oberta de 5 a 9. Telèfon d'informació 674 53 96. Cugat

GEOGRAPHIC '*///

•Valldoreix, passeig del Canari número 26. Lídia Carreté exposa una nova col·lecció de nus femenins al pastel. Obert fins al 26 d'abril, de 7 a 9 del vespre. •Estudi Ferran Martí. Exposició permanent d'obres de F"erran Martí. •Espai d'Art Lluís Ribas. Exposició permanent d'obres de L l u í s Ribas. •Mercantic. Fira permanent d'antiquaris i d'art. Obert tot el cap d e setmana. •Firart. Exposició i venda d'art el primer i tercer diumenge de cada mes, a la plaça Octavià. Des de les nou del matí fins a les dues de la tarda.

Arxiu Municipal de Sant

J3.XJL£ÏI

Tortosa, que fa una versió lliure de les imatges i els símbols dels capitells del claustre esculpits per Arnau Cadell. Del 19 d'abril al 19 de maig. •Canals Galeria d'Art. Anna M i q u e l . P i n t u r e s . D e l ' l al 30 d'abril. •Sala Rusinol. Olis d'Aguilar Morè. Fins al 9 d'abril.

A l'Arxiu Nacional de Catalunya. Telèfon d'informació 674 69 93. Biblioteca de l'Meneu

Plaça Pep Ventura. Oberta dijous, divendres i dissabtes de 4 a 8. LA FLORESTA

Biblioteca de l'Assodaclú de Propietaris I Veïna

Plaçad'Aiguallonga, 1. De dilluns a divendres de 10 a 1. Telèfon 674 20 89.

38 Cultura

US ÍC4NTON5 Divendres,} 2 d'abril del 1996

SANT

CUGAT

SABADELL Multicines eix Macià

Horaris sense determinar

Sant Cugat 1

Pena de muerte

4.30,7.15,10.10

Sant Cugat 2

Un vampiro suelto en Brooklyn

4.00,6.05,8.15,1055

Un vampiro suelto en Brooklyn

Sant Cugat 3

Mary Reilly

3.55,6.05,8.15,10.25

Toy story

Sant Cugat 4

Días extranos

4.00,6.50,9.45

Broken arrow

d i s s a b t e

Copycat

Ses s i o n s

Golfes

Sant Cugat 1

Pena de muerte

12.45

Ace Ventura

Sant Cugat 2

Un vampiro suelto en Brooklyn

12.45

Doce monos

Sant Cugat 3

Citizen X (V.O.)

12.45

Malena es nombre de tango

Sant Cugat 4

Días extranos

12.45

Un mes en el lago

RUBÍ 4.30,6.30,8.30,10.00

Rubí Palace 2 Pena de muerte

5.00,7.30,10.00

Rubí Palace 3 Ace Ventura

4.45,6.45,8.45,10.30

Rubí Palace 4 Malena es un nombre de tango

4.15,6.15,8.15,10.15

Copycat

4.15,6.00/7.40,10.00

Doce monos

Rubí Palace 5 Toy story / Copycat Ses s i o n s

Golfes

DÍAS EXTRANOS

Dias extra/tos

Rubf Palace 1 Alma gitana

Pena de muerte CERDANYOLA Kursaal

Ace Ventura

d i s s a b t e

4.35,6.30,8.25,10.40

4.00,650,8.40,11.00 4.20,5.55,7.30/0.05,10.55

Rubí Palace 1 Alma gitana

12.30

Braveheart

Rubí Palace 2 Pena de muerte

12.30

Broken arrow / Leaaving Las Vegas

Rubí Palace 3 Ace Ventura

12.30

La guerra

4.45,6.50 / 8.55,11.00 4.50,7.20,10.40

Malena es un nombre de tango

4.20,6.20,8.40,11.00

Malena es un nombre de tango

SABABEIL Cinearl

4.15,7.20,10.30

Pena de muerte

12.30

Rubí Palace 5 Copycat

4.30,6.35,8.35,10.45

Un vampiro suelto en Brooklyn 4.00,6.00,8.15,10.30 4.00,6.00,8.15,10.30

Ace Ventura

4.00,6.00, 8.15,10.30

Doce monos

4.00,6.00, 8.15,10.30

Toy story / Copycat

4.00,6.00/8.15,10.30

Cineart-tres

Un vampiro suelto en Brooklyn

4.00,6.00,8.15,10.30

Copycat

Euterpe

Días extranos

5.00,7.15,10.30

Toy story

Principal

Braveheart

4.00,7.20,10.50

Broken arrow

BRAVEHEART

Director. Stevc Ocdekçrk. Intèprets: Jim Carrey, lan McNeicc, Simón Callow. Sales: Rubí Palace, ( ancart i Kix Macià, de Sabadell, Principal. de Terrassa, i Kursaal, de Cerdanyola. Torna la paròdia del detectiu eficient, a I" \frica.

Director: Mel Gibson. Intèrprets: Mel (iibson i Shopie Marceau. Sales: Principal, de Sabadelí, i Kursaal, de Cerdanvola. Segle XII. Kl rei escocès mor sense hereu. Kls anglesos volen el tron. Sir

5.00,7.45,10.30

TERRASSA

Tesis

Broken arrow Rambla ACE VENTURA

4.40,6.40,8.45,10.50

Días extranos

Principal

Ace Ventura

Horaris sense determinar

Rambla

Malena es un nombre de tango

DISSABTE GOLFA 00.45- 13 A N Y S

BROKEN ARROW

I )irector: John Woo. Intèrprets: John Travolta. (Ihristian Slater. Sales: Rambla i Kix Maià, de Sabadell, Rambla.

ESTRENA

3.55

Director: Terry Gillian. Intèrprets: Bruce Willis, Madeleine Stowe i Brad Pitt. Sales: Cineart i Eix Macià, de Sabadell, Kursaal, de Cerdanyola. Any 2035. La raça humana ha estat exterminada en un 99%. Els que han sobreviscut viuen en refugis. Des d'allà, Colc és enviat fins a Pany 1996.

Horaris sense determinar

6.05-8.15 13 ANYS

MALENA ES UN NOMBRE...

Director: Gerardo Herrero. I n t è r p r e t s : Ariadna Gil, Marta Belaustegui, Carlos López. El procés que va des de

William Wallace lidera la rebel·lió escocesa.

S S £ N T CUGAT

4.00 - 6.05 - 8.15 - 10.25

DOCE MONOS

Un mes en el lago

4.00,6.20,8.30,10.50

ESTRENA

Director: Kathryn Bigelow. Intèrprets: Ralph Fiennes, Àngela Basset, Juliette Lewis. Trama d'intrigues en un món futurista dominat per la violència.

5.00,7.25,10.35

Toy story/Bcartero

Rubí Palace 4 No hi ha sessió golfa

aver, Holly Hunter. Sales: Kursaal, de Cerdanyola, Eix Macià i Cineart, de Sabadell, i Rambla, de Terrassa. Una policia i una psicòloga amb agorofòbia contra una onada de crims.

de Terrassa i Kursaal de Cerdaanyola. I n militar ha de pilotar un bombarder nuclear. No serà una missió rutinària. COPYCAT

Al n r v t i d i I t i p e c C ï ò o r

Pàrking 2 k. gratis

Carnet d'estudiant universitari

• Carnet més 1 grans 65 anys ?5SS"í?fiS»S#

Director: Stephen Frears. Intèrprets: Julià Roberts, John Malkovich, George Cole, Michael G a m b o n , Glenn Close. Sales: Sant Cugat 3 El doctor Jekyll vist per la seva criada. PENA DE MUERTE

Director: T i m R o b b i n s . Intèrprets: Susan Sarandon, Sean Penn i Robert Prosky. Sales: Sant Cugat 1, Rubí Palace 2, Eix Macià, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola. La monja Helen Prejean és c o n s e l l e r a e s p i r i t u a l d ' u n c o n d e m n a t a mort. UN VAMPIRO SUELTO EN...

Director: Wes Graven. Intèrprets: Eddie Murphy, Àngela Basset. Sales: Sant Cugat 2, Cineart-tres i Eix Macià, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. Un n o s f e r a t u a r r i b a a Nova York i intenta convertir una policia en la seva companya no-morta.

J o s e p Puig i C a d a f a l c h , s/n . T. 589 24 81

I )irector: >n Amiel Intèrprets: Sigourney We-

2 5 ( ) pt<

, \ I . / \ NI I I

Tots els dissabtes SESSIONS «GOLFES»

4 . 3 0 - 7 . 1 5 - 10.10 DISSABTE GOLFA 00.45- 18 ANYS

5a. SETMANA

4.00 - 6.50 - 9.45 DISSABTE GOLFA 00.45- 13 A N Y S

Dissabte, 13 a les 0O45h, «GOLFA»: CITIZEN X en V.O. / Dissabte, 20 «GOLFA»: A TUMBA ABIERTA en V.O.

©CINESR

MARY REILLY

I ? Torreblanca

ESTRENA

10.25

la infància de Malena fins a la seva maduresa.

Ü3L Vtnda anticipada

PopSuack

EUS4QVNT0NS

La Novel·la C a p

f i l

- EDI ARI) JKNKR avant d'una fragant tassa de cafè i una copeta d'Aromes de Montserrat, el pare Andreu continuava la seva explicació: -Vam caminar darrere seu. Semblava que no li tocaven els peus a terra, com si fos una ànima en pena que m'hagués rebut al rebedor del nou paradís o de l'etern infern. N o vaig poder evitar el record de Dante: "Lasciate ogni speranza vot eh 'entrate"... Finalment, a l'ala nord-oest de la torre, vam travessar dues sales amb el sostre artesonat i, a la tercera, davant d'una llar de foc insòlitament encesa per l'època de l'any, un home vestit amb una mena de clàmide vermella estava assegut en una voluminosa butaca ben a prop del foc, mirant-lo capficat. El jove havia desaparegut i el secretari va dir amb veu baixa, com si no gosés trencar els pensaments del seu amo: -Perdoni, senyor, he vingut amb el pare Andreu d'acord amb la nostra conversa telefònica. L'home es va aixecar i llavors es va fer palesa la seva corpulència descomunal, tot i que eren els seus ulls, negres com ala de corb, i la seva barba polida, també d'una negror esclatant, allò que de seguida cridava l'atenció. -Sigui benvingut a casa meva! Mentre s'acostava al jesuïta per estrènyer-li la mà amb foca potser excessiva, va fer un gest inequívoc al secretari perquè sortís de la cambra. -Segui, segui, li ho prego -va dir el propietari de la Torre Negra, assenyalant una butaca bessona de la que ell usufruetuava i que va tornar a ocupar de seguida. Aleshores, va mirar uns llargs segons al religiós i li va dir amb una veu modulada i agradable, com una persona molt acostumada a parlar en públic i per a la gent-: Un greu problema m'angoixa des de fa molt temps, potser massa temps... El pare Andreu se l'escoltava, enfonsada la seva petita humanitat en l'àmplia butaca, tot esperant les raons del seu interlocutor. - T i n c una neboda que ara acaba de complir els vint-i-cinc anys, és la filla d'una germana meva que, malauradament, va morir quan va donar a llum la criatura... No hem sabut mai qui era el pare, tot i que vam intentar esbrinar-ho. Jo vaig fer-me càrrec de la nena, ja que una segona germana que tinc, més gran que la desgraciada finada, vivia fora d'Espanya des de feia alguns anys, quan es va casar amb un anglès que va conèixer en un creuer pel Mediterrani. Tot i que sóc solter, la meva neboda ha tingut les atencions necessàries per a una bona criança. Sempre va disposar d'una dida quan era petita i, després,

On fem la coneixença de l'amo de la Torre Negra i de la seva jove neboda, amb certes digressions envers els efectes contradictoris de l'amor

Mònica Janer

d'una educació en els millors col·legis religiosos de la zona que penso que va ser molt acurada. A banda de la preparació complementària donada a casa per les p r o fessores particulars més escaients. L'amo de la Torre Negra va mirar de fit a fit el jesuïta, q u e començava a notar com la calor dins del seu cleiyyinan es feia més i més intolerable. Aleshores, en el silenci només trencat per l'espetegar del foc, li va arribar amb tota claredat i amb una dolcesa encisadora el so dc I.esp/enrs de Sainte Colombo. -Ah! -va fer el jesuïta-. Aquesta música m'enamora, és un disc que sempre escolto amb cert grau d'exaltació... - N o és pas un disc, es tracta de la meva neboda... Es una notable intèrpret de la

(Tots els personatges que apareixen en aquesta novel·la son ficticis)

viola de gamba, tot i que ella no n'està gens segura, d'això, segons diu. Vam romandre uns segons en silenci mentre la música era mestressa de l'ambient, i al pare Andreu li va semblar albirar una especial brillantor en els ulls del seu interlocutor. -Nosaltres, els descendents de la família Castells, tenim una ancestral predisposició per la música, i sembla que, sobretot, per tota mena d'instruments de corda. Fins i tot, un cosí llunyà està considerat uns dels millors luthiers de Catalunya. i fa per encàrrec rabcls, arpes, cspinetes, tamborins de cordes, violes de gamba, llaüts, viloins, contrabaixos i, crec. sacs dc gemecs. L'instrument de Ves ta està fet per aquest parent.

- H a dit Vesta? -pregunta cl jesuïta, per ategir sense esperar cap resposta-. Si no m'erro, Vesta era la deessa verge, guardiana del foc, servida només per donzelles i sense sotmetre's mai a cap baró. -Exactament; veig que coneix més coses, a banda de la seva religió. - L a meva religió, com diu vostè, no existiria sense el paganisme. - N o voldria haver-lo ofès amb aquesta observació. Sóc un bon creient. - N o estic ofès. Cal només saber on som i per això és imprescindible conèixer totes les dades: la por és filla de la ignorància i la veritat només arriba quan hom sap q u e mai es troba tota en un sol indret. - E s molt gratificant -va dir l'homenotescoltar aquestes paraules d'un representant de l'Església catòlica. -Encara que diu que és creient, em sembla endevinar un cert menyspreu per aquesta Església en les seves paraules. - N o li nego certa animadversió envers alguns membres de la comunitat. Penso que n'hi ha massa que no tenen en compte l'amor com a signe més representatiu de la manifestació de la seva fe en la transcendència humana. - L i accepto aquest judici... però ja se sap que cal estimar fins i tot aquells que potser no ho mereixen i, d'altra banda, qui som cada un de nosaltres per jutjar els sentiments dels altres? - E l jesuïta suava. ara de manera escandalosa, cosa q u e l'amo de la casa semblava no observar, q u a n va respondre: - L ' a m o r pot convertir-se en un patim e n t dc greus conseqüències, p e r q u è els s e n t i m e n t s d ' a f e c t e , i n c l i n a c i ó , amistat, tendresa, són molts cops veritables enganys de la percepció humana, p a r a n y s a q u e c o n d u e i x cl d e s i g incontrolable de trobar en l'altra persona tot allò q u e hom creu percebre dintre seu. - P o t s e r això li ha passat per esperar q u e l'estimessin abans d ' e s t i m a r - v a aventurar el religiós. - P e r ò és q u e el mateix amor necessita r e a l i m e n t a r - s e m i t j a n ç a n t l ' a l t r e amor, tot i q u e hi ha molts tipus d'amor... - E n silenci, l'homenot va agafar un cigar havà d'tina capsa q u e hi havia sobre la taula enmig d ' a m b d u e s butaq u e s i, aixecant-se pesadament, el va encendre amb una brasa de la llar. Quan havia fet un parell de bones xuclades per encendre'l bé, semblà adonar-se deia presència del pare A n d r e u - . Perdoni, no el molestarà pas que fumi? - C o m s e m p r e , oncle, les p r e g u n t e s després dels fets irreversibles. La noia, pèl-roja, alta i esvelta, d'ulls del color dc la mel, era a la porta del saló, desafiant.

E1S CANTONS 40

Divendres, 11 d'abrilde 1996

Setmanari de Sant Cugat del Vallès yi(Sffi#

FRANCESC ROCA ISERN Durant més de 33 anys va estar al servei del poble fent de responsable del mercat, de pregoner, de conserge a PAjuntament i de zelador municipal

"Algunes famílies només s'acostaven a PAjuntament per demanar diners" solucionava el problema. Recordo que hi havia famílies que només els vèiem en certes dates, quan s'acostaven a demanar ajudes econòmiques." -Quin record té dels diferents alcaldes? -"Tots van ser bons per a mi. Tots em van estimar i apreciar molt, i penso que si em van tenir atencions era perquè jo els corresponia. Alguns, però, només venien a signar. Tinc un record especial del Sr. Llatjós, que va organitzar un comiat el dia de la meva jubilació que, la veritat, no me l'esperava. Kl consistori i els treballadors em van emocionar quan van reconèixer la feina feta durant 33 anys."

KRYNCKSC CARBÓ

Kl gener passat va fer 85 anys. Des que va estar a la guerra ha tingut una salut força delicada. Així i tot, ha sabut superar-se constantment i treballar durant més de trenta anys en feines d'àmbit municipal que ja no existeixen o que amb el temps han canviat forca. -(Juan es \ a instal·lar a Sant (aigat? -"Va ser cl \Í>1H, amb motiu de l'Kxposició l niversal de Barcelona. Vaig anar a treballar a la construcció. Kn aquest ram, hi vaig ser fins que vaig anar al front. M'havia casat tm any abans. Kn tornar estava molt delicat de salut i vaig haver de ter repòs." - Q u è va fer aleshores? - " A m b la meva dona havíem d'aixecar una família. Vaig tenir la sort de poder entrar a l'Ajuntament com a funcionari." -Quina va ser la primera feina que hi va fer? -"Durant dos anys vaig estar de responsable del mercat municipal, on vam ter les neveres noves. Dos anys després em vaig encarregar de ser el pregoner del poble." -I na feina ja perduda. -"Certament. Kn una vila que encara era totalment rural em passejava amb la corneta i feia M parades en diferents carrers i places. (!ada vegada recitava el mateix: "Hando municipal: Yo, alcalde de esta vila, ordeno que..." I en la llengua que no era la meva donava les notícies sobre les contribucions, arbitris, permisos o aspectes que afectaven els

santeugatencs. - N o va durar gaire, però, aquesta feina. - " I ' n s tres anys. Després ja vaig anar a fer de conserge a l'edifici actual de l'Ajuntament. Hi vaig viure durant vint-i-quatre

anys. Amb la meva família vivíem a dalt, just sobre el rellotge actual. Teníem al costat dos policies municipals: en Carner i l'Alegret." -Era complicat, fer de conserge?

- " N o gaire. Feia l'horari establert. Ara bé, havia de conèixer bé els alcaldes de torn i tots el vilatans que venien a buscar informacions. Molt sovint, a algunes persones que demanaven parlar amb l'alcalde jo ja els

N o m : Francesc Roca Isern Lloc i d a t a d e n a i x e m e n t : Caldes de Malavella, 25 de gener de 1911 E s t a t c i v i l : casat amb dos fills, néts i besnéts P r o f e s s i ó : |ubilat A f i c i o n s : fer fotografies i col.leccionar-les. El món de la construcció Un llibre:

No he tingut gaire temps per llegir M interessen els llibres sobre Sant Cugat i pobles en general"

U n a p e l · l í c u l a : Allò que el vent s'endugué U n a m ú s i c a : Els valsos i les sardanes M à x i m a a s p i r a c i ó : "Voldria seguir explicant coses de Sant Cugat a tothom. Tot això acompanyat, com fins ara. per la meva estimada família''

-Però vostè es va jubilar sent conserge? - " N o exactament; abans vaig fer de zelador municipal. A principi de la dècada dels setanta em vaig encarregar de la brigada d'obres. Aleshores vaig deixar de viure a l'ajuntament i vaig anar a la carretera de Cerdanyola. M'encarregava d'una quinzena de persones amb les quals vam treballar plegats per fer o col·laborar en la construcció del camp de futbol, la canalització d'algunes rieres, el cementiri i diverses escoles públiques. També vam arranjar bastant l'enllumenat i vam col·laborar en festes a la via pública, com el Corpus, la de Sant Antoni o la de l'arbre." - I ara què fa? -"Després de jubilar-me, vaig ajudar un temps en una immobiliària i ara parlo molt amb la gent del poble i cuido al màxim la meva salut, que és molt delicada."

M A les illes, Salmaia és el lloc on conflueixen les aigües dolces i salades. A Ràdio Sant Cugat, Salmaia és el programa on s'interrelacionen les músiques ètniques i tradicionals amb les noves músiques. Dels timbals ancestrals al New Age, de les noves tendències musicals als sentiments dels pobles. Salmaia, la màgia de les altres músiques. Cada setmana amb Jesús Aguilera i Lídia Cerón.

"SALMAIA" Dissabtes de 21 a 22 h a Ràdio Sant Cugat, 91.5 FM

Diari de Sant Cugat 141

Published on Nov 15, 2011

Diari de Sant Cugat 141, 12 d'abril de 1996

diaridesantcugat

Similar to

Popular now

Just for you

Go explore