Page 1

ELSHCANIONS

Divendres, 23 de febrer de 1996

I Punt 1 seguit Els santcugatencs opinen sobre la programació dels Cinemes Sant Cugat a L'enquesta. Plana 4 L'última reunió dels responsables de la Guinardera amb els comerciants aclareix posicions. Plana 5 El tinent d'alcalde d'Urbanisme, Joan Franquesa, deixa el seu càrrec a l'Ajuntament enmig dels elogis de comiat de tot el consistori. Plana 7 Els veïns de la plaça de Barcelona i el president del CMSC difereixen sobre el futur de la plaça. Plana 9 Asdi col·locarà demà la primera pedra de la nova seu. Plana 9 El gerent d'Stanza Interiorisme, Àlex Barbero, explica a Les empreses que la decoració d'una casa dóna molta informació del propietari. Plana 12 El director del Centre Cultural, Tomàs Seix, diu a Casa de la vila que «la resta de teatres no busquen l'autofinançament». Plana 14

SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC

Núm. 134»Any IV • 115 pessetes

Els cinemes s'estanquen per sota dels 300 mil espectadors H 65% de les pel·lícules programades el 95 són nord-americanes Aymerich reconeix que les quatre sales actuals s'estan fent «insuficients» 1 S'«estudia» ampliar l'oferta obrint-ne de noves a Torre Blanca o a la Guinardera

LES DEU PEL·LÍCULES MES VISTES Títol

^

N. d'espectadora

«.718

Cai r

^

8.437 8.20»

UWites cfe *todfson Congo Jungla de ÇriMiai III. La Vi TwoMuch

Mlentras dormia» El primor Caballero Acoto

Nats Nus Dansa torna a actuar avui al Teatre-auditori amb l'espectacle Què dius que què?. Plana 15

7.396 7.31

7J0Í

m^jWtti*"

• Sant Cugat.— L'assistència als Cinemes Sant Cugat l'any 95 es va estancar lleugerament per sota de la barrera dels 300 mil espectadors. Concretament, el descens respecte del 94 és de 14 mil persones. Una altra dada significativa: un 65% de les pel·lícules que s'hi van programar l'any passat eren de producció nord-americana; la resta eren espanyoles i e u r o p e e s . Tothom es declara satisfet per les xifres, tot i que l'alcalde, Joan Aymerich, reconeix que l'oferta actual de quatre sales s'està fent «insuficient». Per això, s'«estudia» la possiblitat d'incrementar-la, bé ampliant l'edifici del Centre Cultural, o bé autoritzant un complex de multicines a la Guinardera. Plana 13

ENTITATS

• Adolfo Pérez Esquivel El premi Nobel de la Pau del 1980 i rector de la Universitat Internacional de la Pau de Sant Cugat, considera que al president del seu país, Carlos Menem, «se li ha de fer un judici polític». El coordinador argentí del Servicio Paz i Justícia va ser diumenge passat a Sant Cugat. Plana 11

I Esports El president del Club Voleibol Sant Cugat, Carles Castro, no descarta la possibilitat de traslladar l'equip de ciutat si no troba espònsor. Plana 20 La Unió Esportiva Sant Cugat destitueix el coordinador de la secció de bàsquet i entrenador del primer equip, Marcel·lí Massafred. Plana 22

• Apunts La radiografia explica avui la història i les activitats de l'Agrupament Escolta la Floresta. Planes 29 i 30

I Antigues pastisseries

Els mestres de les pastisseries Alegret, La Lionesa, Mora, Roura i Roura creen el Grup d'Antigues Pastisseries de Sant Cugat. Plana 28 *l T^SSftWw^ ftCHWBdítt ^^ÉH^VQ^^GA^

Més de 700 persones van assistir dissabte al Teatre-auditori pel festival pro Llar d'Avis de la Parròquia.Foto: MANÉ ESPINOSA.

Ciutadans, entitats, polítics i església, en la festa pro Llar d'Avis • Sant Cugat.— El festival pro Llar d'Avis de la Parròquia va reunir tots els sectors socials de Sant Cugat: autoritats polítiques i eclesiàstiques, representants d'entitats i ciutadans van omplir el Teatre-auditori.

Tot i que el públic va demostrar entusiasme des del principi, amb l'escenificació de la mort de l'Abat Viure, l'ambient es va escalfar al màxim amb la subhasta del bàcul escènic, que el primer comprador va tornar

per repetir-la i augmentar la recaptació. El violoncelista andorrà i veí de Sant Cugat Lluís Claret va arrodonir la nit amb el que era la seva primera actuació al Centre Cultural. Plana 26 i Editorial, plana 16

El TSJC anul·la l'adjudicació del CAP a Mútua de Terrassa La Generalitat obrirà un concurs públic per tornar a cedir-ne la gestió Els responsables de la Mútua diuen que el servei no es veurà afectat • Sant Cugat.— El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha anul·lat la cessió de la gestió del CAP Sant Cugat per part del Servei Català de la Salut a Mútua de Terrassa perquè es va fer per adjudicació directa i no per

concurs públic. Davant d'aquesta decisió, la Generalitat presentarà un recurs al Suprem i convocarà, paral·lelament, el preceptiu concurs públic. Mentrestant, el servei «no es veurà afectat». Plana 3 i Editorial Plana 16

issenyem i posem a la seva disposició els més avançats sistemes de reg automàtic, per mantenir el seu jardí en óptmes condicions.

I

ARA, SI VOSTÈ INSTAL·LA EL SEU REG AUTOMÀTIC, EL PROGRAMADOR U POT SORTIR GRATUÏT


ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

Cinema de franc Amb la targeta del Club podeu trucar per demanar una de les entrades de que disposem per a les sessions golfes que es fan a la Sala 3 dels Cines Sant Cugat. Aquesta setmana podeu demanar les entrades per anar a veure la pel·lícula «El Demonio vestido de azul», que es projecta en versió original el dissabte 24 de febrer a 2/4 d ' l de la nit.

Entrades per al Barca - Betis Els posseïdors de la targeta del Club podeu trucar per demanar una de les entrades de que disposem per veure el partit del Barca contra el Betis, que es disputa el proper diumenge 25 de febrer. Les entrades de que disposem són seient lateral, tercera graderia.

Demana la targeta

Posa 't a punt Amb la targeta del Club podeu assistir durant aquest mes a classes d'aeròbic. Taekwondo Squash, Hidromassatge Sauna i Piscina. Al Squash Sant Cugat (c/ Sant Jordi, 33-35), totalment de franc. L ' h o r a r i per als subscriptors és els migdies de dilluns a divendres de 2/4 de 4 a 2/4 de 5, les tardes de dilluns a dijous de 17 a 22 h i els dissabtes al matí de 10 a 12 h. Per obtenir els vals cal trucar al telèfon del subscriptor.

589 62 82

Tots els subscriptors d'Els 4 Cantons que no heu sol·licitat la targeta del Club, encara podeu fer-ho trucant al telèfon del subscriptor. La targeta no suposa cap cost addicional i us permetrà gaudir d'una gran varietat de serveis.

Hípica Severino Sortides a cavall cada diumenge on podrà gaudir del paisatge de Sant Cugat a cavall. Demani el seu val gratuït al telèfon del subscriptor

Informació m a t i n s : 9 a 10 h. (Si ta. Anna)

el. 589 62 82 INFORMACIÓ Srta. Anna Preu subscripció: 10.800 ptes. anuals Avantatges: Formar part del Club del Subscriptor on podrà gaudir d'una sèrie de serveis gratuïts: Cinema de franc (sessions golfes), sorteig d'entrades del Barca, sortides a cavall, tractaments capilars, classes de manteniment físic... i descomptes especials per adquirir els jocs d'«El Temps» i «El Savi». INFORMI'S! Si desitja més informació truqui al 589 62 82


3 . Divendres, 23 de febrer de 1996

PUNT I SEGUIT JUDICIAL/SANITAT

El Servei Català de la Salut obrirà concurs per tornar a adjudicar la gestió del CAP El TSJC anul·la la cessió a Mútua de Terrassa perquè es va fer per adjudicació directa CÈLIA CERNADAS

• Sant Cugat— El Servei Català de la Salut obrirà un concurs públic per tornar a adjudicar la gestió dels Centres d'Atenció Primària (CAP) de Sant Cugat i Olesa de Montserrat, La situació que ha provocat la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) es remunta a l'any 92. El Servei Català de la Salut va decidir endegar una experiència pilot als ambulatoris públics de Sant Cugat i Olesa, cedint la seva gestió a una entitat sanitària privada. L'adjudicació es va fer de forma directa a Mútua de Terrassa, que des de llavors s'ha encarregat de la gestió del CAP Sant Cugat «amb l'increment de la flexibilitat en els serveis que això ha comportat amb vista a la població», destaca el director del sector sanitari Sant Cugat-Rubí-Terrassa, Joan Martí. El sindicat CCOO va presentar un recurs contra l'adjudicació i el tribunal li ha donat la raó, argumentant que la cessió de la gestió dels dos CAP s'hauria d'haver fet per concurs públic. Davant aquesta decisió, el Servei Català de la Salut optarà, d'una banda, per presentar un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem i, de l'altra, per obrir un concurs públic que servirà per adjudicar de nou la gestió dels dos centres a una entitat privada. «No sabem en quins terminis ho farem, potser en tres mesos», assegura Martí. Per entendre aquesta situació, el responsable del sector sanitari del Vallès recorda que la cessió a Mútua de Terrassa «s'ha de situar en un context temporal determinat». L'any 92, tots els ambulatoris catalans estaven integrats dins la xarxa pública de l'Institut Català de la Salut. La dels CAP de Sant Cugat i Olesa va ser una experiència pilot que els responsables del Servei Català de la Salut van considerar «serveis especials», únic cas en què la llei permet saltar-se el concurs públic. En aquells moments, recorda Martí, «no teníem cap intenció

segons ha assegurat a aquest setmanari el director de l'àrea Sant Cugat-Rubí-Terrassa, Joan Martí. La decisió s'ha pres després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya hagi anul·lat el contracte de cessió que es

va fer l'any 92 a Mútua de Terrassa. En aquella ocasió, l'adjudicació va ser directa. CCOO ho va denunciar i els tribunals li han donat la raó. El Servei Català de la Salut presentarà a més un recurs al Tribunal Suprem.

d'infringir aspectes normatius». El responsable del Servei Català de la Salut, però, emmarca el recurs que va presentar CCOO en un debat més ampli: sanitat pública/sanitat privada. «Ara està clar que el finançament de la sanitat ha de ser públic i s'accepta que la gestió pugui ser, però, privada». Aquesta fórmula —que l'alcalde, Joan Aymerich, defineix com «un encert»— no estava tan clara l'any 92 i, de fet, s'ha anat perfeccionant durant aquest temps «amb una millora progressiva del servei». La prova és que les adjudicacions posteriors d'altres ambulatoris —el de Terrassa Sud, per exemple— s'han fet per concurs públic, tal com marca la llei.

El servei no es veurà afectat c.c. • La decisió del tribunal «no tindrà conseqüències en el servei que s'està oferint al CAP Sant Cugat ni en el personal», ha assegurat el gerent de l'àrea assistencial de Mútua de Terrassa, Rafael Barba. «Treballem amb aquesta perspectiva», diu Barba, que reconeix, però, que «haurà d'haver-hi un procediment de tipus administratiu perquè el contracte —renovable cada tres anys— entre el Servei Català de la Salut i la Mútua s'adapti a la legislació vigent». La mútua, una entitat sanitària sense ànim de lucre, gestiona el

centre de Sant Cugat amb un pressupost anual de 200 milions de pessetes que li transfereix la Generalitat, la qual es va encarregar de construir l'edifici del carrer la Mina en uns terrenys cedits per l'Ajuntament i d'equipar-lo. En el seu moment, l'adjudicació de la gestió a una entitat privada va provocar les protestes de la secció local d'IC. Des de llavors, s'han introduït serveis «que fins ara no contemplava la sanitat pública», defensa l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, que considera que tot l'afer «és una bogeria i una pèrdua de temps».

Les instal·lacions de la Casa Mònaco es presenten com a eina per optíniitzar Serveis Personals Reuneixen tots els departaments de l'àrea SÍLVIA BARROSO

C.C.

• Sant Cugat.— L'Hospital de Sant Pau de Barcelona podria vincular-se a l'Hospital General de Catalunya, a través del trasllat a Sant Cugat de la unitat de Barcelona destinada a tractaments d'alta tecnologia. La decisió, però, no està encara presa, segons una informació publicada al diari El País. Aquesta seria una fórmula possible davant les dificultats de finançament que estan sorgint per construir el nou edifici de l'hospital de Sant Pau, un projecte que s'està replantejant la conselleria de Sanitat. El plantejament és el següent: la Generalitat tenia la intenció de construir un nou edifici que substituís la construcció modernista del barri de la Sagrada Família de Barcelona. El deute acumulat al departament de Sanitat posa en dubte el projecte i està obligant a buscar alternatives. Si Sant Pau s'alliberés dels llits dedicats a tractaments de tercer nivell, és a dir, d'alta tecnologia, i els traslladés a l'HGC, a la part superior de l'actual edifici modernista es construiria una planta més modesta dedicada a pacients que necessiten tractaments de segon nivell. A favor d'aquesta alternativa existeix un argument clar: tota l'oferta d'alta tecnologia es troba actualment concentrada a Barcelona. Si una part es traslladés a la comarca del Vallès, es donaria també cobertura a pacients de les comarques interiors.

Fa més de tres anys que Mútua de Terrassa va assumir la gestió del nou CAP Sant Cugat. Foto: ELS 4 CANTONS

INFRAESTRUCTURES

• Sant Cugat.— El fet d'haver trobat unes instal·lacions on totes les seccions de Serveis Personals puguin treballar juntes garanteix «el funcionament interdepartamental que s'ha volgut donar a la nova macroàrea». Aquest és l'objectiu del trasllat al carrer Cànovas del Castillo de les àrees municipals d'Ensenyament, Cultura i Joventut, Sanitat i Serveis Socials i Esports, segons Àngels Ponsa, la tinent d'alcalde que les coordina des de les últimes eleccions municipals. Ponsa i l'alcalde, Joan Aymerich, van presidir dissabte la presentació oficial de l'edifici, on treballen 30 persones des del gener.

L'HGC podria assumir els llits d'alta tecnologia de Sant Pau

Segons Aymerich, «l'administració ha de fer que els funcionaris treballin en bones condicions, perquè el servei al ciutadà millora». La Casa Mònaco és un edifici postmodernista de principi de segle, i pertany al grup de residències d'estiueig que van proliferar a l'Arrabassada en aquella època. Sempre havia estat de propietat privada i els últims que el van ocupar van ser els pares espiritants. L'equip de govern del socialista Àngel Casas va adquirir-la per al municipi a principi dels 80, per 5 milions de pessetes. La rehabilitació de la Casa Mònaco significa la recuperació d'un edifici que forma part del patrimoni arquitectònic de la ciutat.

Solució per als vitalicis D'altra banda, el president de l'Hospital General de Catalunya, Pere Narbona, ha assegurat a aquest setmanari que l'entitat ha trobat una fórmula que «resoldrà a favor de tothom» el conflicte que encara està pendent amb els 1.200 socis vitalicis que no han volgut renunciar al dret de rebre assistència sanitària gratuïta durant tota la vida. Segons Narbona, la solució passaria per pagar una indemnització a cada soci, però no ha volgut anar més enllà «fins que no s'aixequi la suspensió de pagaments. Llavors faré públiques altres novetats que milloraran notablement la situació de l'Hospital». Narbona ha reconegut que si la Mútua de l'Hospital decideix trencar la relació d'exclusivitat que ara existeix entre les dues entitats i donar la possibilitat als seus afiliats de visitar-se a altres centres, això «podria repercutir negativament en l'hospital», que podria perdre una part d'un paquet de clients que ara té assegurat. Tot i això, recorda Narbona, «està per veure que això es faci. Les dues parts hem de pactar, perquè existeixen encara massa dependències que no es poden tallar de cop». Finalment, el president de l'Hospital ha confirmat que l'entitat està negociant convenis amb un total de tretze mútues.

34139.'06062

SEGURETAT

Portes Blindades

Aymerich i Ponsa, en una de Ics sales de la Casa Mònaco. Foto: J.A. MULA.

rai ÏM

Sant Cugat del Vallès, -a 589 17 9 9


4

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 23 de febrer de 1996

L ' E N Q U E S T A • La programació dels Cinemes Sant Cugat

LI AGRADA EL TIPUS DE PROGRAMACIÓ DELS CINEMES SANT CUGAT? *,"tíil$*yti\ .

Rosa Bemedo 42 anys Mestra

"J-

É

• «Els títols són molt comercials, però són actuals. És una programació correcta per a un cinema rfuna ciutat petita. Jo hi vinc poc perquè m'agrada veure les pel·lícules en versió original.»

27 anys Advocat

»> «La programació està molt bé, perquè cada setma'£ na canvien les pel·lícules i ,;^ trobes tot tipus de gèneres. i Ara ja no cal anar a una attra jT ciutat a veure cinema»

3a; •"'Sí

se?

ILCannon

B s Cinemes Sant Cugat es van inagurar el novembre del 1992 i, des d'aleshores, el nombre cfespectadors per any s'havia mantingut en prop de 300.000. Ara, però, la xifra ha baixat un 5%:

41 anys Mestressa de casa

dels 306.000 espectadors del 1994 als 282.000 del 1995. Malgrat tot, els santcugatencs enques-

• «La programació està bé, perquè van posanttesnovetats de la cartellera. Jo hi vinc bastant sovint, cada dues setmanes, més o menys.»

tats no mostren cap disconformitat amb el tipus de programació, basada en les produccions nord-americanes. Només en algun cas es reclama la projecció de pel·lícules menys comercials. L'enquesta ha estat feta per SMa Barroso davant dels Cinemes Sant Cugat ei dissabte 17 de febrer, ales sis de la tarda

41 anys AdrnWstraiive

i*

• «Jo la trobo irregular. Hi Vha vegades que vull anar ai cinema i aquf trobo el que busco, però hi ha altres ve- , gades que haig d'anar a Bar- _; ceionaoSàbadel.» *

•mJs

Connoii marun 39 anys Mestressa de casa • «A mi no m'agraden gaire les pel·lícules que hi veig, excepte unes quantes. Jo hi vinc més que res pertesmeves filles, però jo no ets trobo gaire substància, a les pel·lícules.»

'-« \ > •-**

-

Antoni Herranz

Vario Mesa

MeritxeH Solà

37 anys Empleat de banca

24 anys Paleta

18 anys Estudiant

• «Ami em semblajnolt bé, • «Jo la trobo molt bé. Jo vinc de Cerdanyola als Cine- ::.** jo N vinc socint, cada dues . setmanes aproximadament 1 mes Sant Cugat perquè aquí acostumo a portar-hi el meu hi ha una cultura de l'especfill.» tador més alta, la gent no fa tan soroll a la sala i els cinemes estan més nets.» _À: '-••

• «A mi m'agrada la programació, tot i que es limita a m pel·lícules populars, però són J" distretes. Potser es troba a V faltar el cinema espanyol. El •'. problema és que treuen les ! j pel·lícules molt ràpid.»

•».•..

»

Cristina Ctavijo

Albert 40 anys Industrial • «A mi m'agrada, però hi r » setmanes que la quattat taka i després puja de cop, i et trobes que tens massa oferta 1 pocs des per aproftt a r i * Jo manMnrjria algunes psi-Hcutes més temps.»

va*

18anys Estudiant

19 anys Estudiant

31 anys PubSctória

• «L'únic problema que hi trobo ós que treuen les pel·lícules massa aviat De vegades en vols anar a veure algunaiquan te n'adones ja r t w » * s t Però el tipus de rwa^BBcttesttmotbé.·

• «Canvien les pel·lícules massa sovint, però suposo que és qüestió del mercat Quan rrtí ha una que té més èx» dura més en cartel. Però la programació està bé pel que ós Sant Cugat»

• «L'oferta està bé, però hi ha algunes pel·lícules, menys comercials, que s'han d'anar a veure Barcelona. A més, canvien la programació massa sovint»

t

m-à

Ofaa 31 anys Administrativa

.

• «Jo vinc sovint al cinema i m'agraden, sobretot tes-flofe j fes del dissabte, en v e r * » original, i la resta de ta programaeró, tot i que és me* comercial, està bé per ver*-; | tí un cop per setmana.»

24 anys Secretària • «Les pel·lícules són massa cornsraata. Per veure e l que vul, haig tTanara Barcelona, i aquf hi vinc quan em trobo una tarda de drssabteo de dkjrnertgé que no sé què fer.»


5

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 23 de febrer de 1996

COMERÇ

Els comerciants aclareixen els dubtes envers el centre comercial de la Guinardera El dia 27 es clou el termini de demanda CATI MORELL

H Sant Cugat.— Els comerciants de Sant Cugat i els promotors del Centre Comercial de la Guinardera s'han trobat en una reunió aclaridora amb l'alcalde, Joan Aymerich. Després de les explicacions que van donar promotors, arquitecte i propietaris del centre, els comerciants de Sant Cugat tenen fins al dia 27 de febrer per presentar les seves sol·licituds. El responsable de la cadena Pryca a Catalunya, les Balears i el País Valencià, Joaquim Mançanet, juntament amb els propietaris del centre i els representants de Larry Smith, es va comprometre públicament a donar totes les facilitats als comerciants de Sant Cugat, ja que «aquesta no és la primera experiència d'aquest tipus que la cadena comercial afronta». Mançanet creu que la resposta dels comerciants de Sant Cugat serà bona perquè «en altres ciutats s'han implantat en condicions diferents, amb menys cabuda per a petits comerços, i ha funcionat». De fet, Mançanet va posar l'exemple de la ciutat de Manresa. Segons el directiu de Pryca, la capital del Bages va recuperar l'activitat comercial al centre gràcies a la implantació d'un hipermercat de la cadena francesa. Tant ell com els responsables de les galeries comercials del Centre Comercial Sant Cugat van repetir en diverses ocasions que la prioritat als comerciants locals està assegurada. De fet, després de la reunió, Joan

Aymerich es va mostrar satisfet pels resultats i va assegurar que hi havia comerciants que ja havien tancat el contracte amb la promotora comercial Larry Smith. Segons Aymerich, «aquesta segona reunió va resultar més profitosa per a tots, tot i que va suposar un retard en les previsions que havien fet els directius del centre de la Guinardera». De fet, el termini que tenien els comerciants locals per donar una resposta a la promotora —s'acabava el dia 15— s'ha allargat considerablement i no es tancarà fins d'aquí a quatre dies (27 de febrer), data que esperen les grans firmes comercials per fer-se un lloc al nou centre, que obrirà les seves portes a l'octubre del 96, si es compleixen les previsions. Aymerich assegura que es va veure obligat a allargar aquest termini, ja que en la reunió anterior que havien tingut els comerciants amb els representants de Larry Smith «s'havia aclarit poca cosa». Els comerciants es van mostrar escèptics en alguns moments de la reunió i alguns consideren «in-

Moment de la reunió en què l'arquitecte del centre explicava l'organització de les plantes. Foto: JA. MULA creïble que una cadena com Pryca no hagi fet un estudi d'impacte sobre el petit comerç a les ciutats on s'ha instal·lat», tal com va afirmar Mançanet a la reunió. Però, d'altra banda, pensen que es tracta d'un projecte «segur» ja que «Pryca és una cadena que respondrà en moments clau i que treballarà perquè el centre funcioni». Abaratir els túnels Joaquim Mançanet ha confirmat la intenció de Pryca d'arribar a un acord amb l'empresa concessionària dels túnels de Vall-

vidrera (Tabasa) per abaratir els costos del peatge —que ara costa 430 pessetes—. Aquesta mesura afavoriria l'entrada de visitants provinents de Barcelona al Centre Comercial Sant Cugat. Els promotors asseguren que volen arribar a registrar una xifra de 9.800 milions de visitants durant el primer any. Per fer-ho, s'han de seguir totes les estratègies possibles i, entre elles, hi ha la negociació amb Tabasa que, segons Mançanet, «de moment, va endavant i s'espera que acabi positivament per a l'empresa concessionària

dels túnels i per a les empreses instal·lades al centre comercial».

Extintors

Sant Cugat del Vallès, s

ONVERGÈNCIAI UNIÓ

ACTE POLÍTIC Dimecres 28 de febrer a 2/4 de 9 del vespre

UNIÓ SANTCUGATENCA Intervindran:

Joan Aymerich Lluís Recoder (Candidat al Congrés)

Miquel Roca i Junyent

5 8 9 17 99


6

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 23 de febrer de 1996

ENSENYAMENT T o r n a r a escola quan un ja no porta mitjons curts, no acostuma a esmorzar llet amb Cola-cao i té la responsabilitat de portar una casa o trobar una feina és una experiència que fa créixer, encara que un ja sigui gran. L'escola d'adults de Sant Cugat funciona amb l'objectiu de preparar aquelles persones que no han tingut l'oportunitat de fer-ho quan eren joves, i també dóna l'opció a molta gent d'ocupar el seu temps lliure amb activitats diverses.

Tornar al «cole» amb més de 14 L'escola d'adults permet recuperar o ampliar coneixements i fer amics ANGHLS CASTUERA

H Sant Cugat.— L'escola d'adults no és un centre habitual. Aquí, la majoria dels alumnes no vénen obligats per ningú, ni la mare els hi ha de portar a contracor i plorant desesperadament. Els alumnes són gent adulta, que han triat amb plena consciència anar a classe. El nom, escola d'adults, suggereix que només hi estudien persones que volen aprendre a llegir o a escriure, i allò bàsic que els que estudiaven fa quaranta anys anomenaven «les quatre regles»: sumar, restar, multiplicar i dividir. L'escola d'adults és això. però també moltes coses més: els gairebé 250 alumnes que van a classe són. sobretot, persones que passen unes hores aprenent delicioses receptes de cuina i després sorprenen la família, per exemple. Els tallers d'activitats tenen un èxit que gairebé ha desbordat les possibilitats del centre. L'últim que s'ha muntat, un de costura, està saturat, tot i que se n'han fet dos cursos. Aquest taller es va organitzar perquè moltes persones ho van demanar. De moment, ja han tallat el patró d'una faldilla. i encara que convindria que les principiants fessin la primera en paper, la professora les ha vist tan avançades que ha deixat que s'hi posin directament amb la roba. Fils tallers d'activitats no són una oferta que l'escola hagi de plantejar per obligació. La directora i les professores que hi treballen . però. consideraven que feia falta «aquest tipus d'activitats per a persones que disposaven de temps lliure i tenien ganes d'aprofitar-lo». Un punt de partida L'escola d'adults és un centre d'ensenyament reglat com qualsevol centre públic de Catalunya. L'escola depenia de la conselleria d'Ensenyament, però fa uns anys es va traslladar la competència a l'àrea de Benestar Social, un fet que demostra la idea que té l'administració sobre aquests centres. Les persones que hi treballen, la directora i les professores, en canvi, no ho veuen de la mateixa manera. «No creiem que aquesta escola sigui un reducte marginal per a persones grans o analfabetes. Tot al contrari. És un espai de trobada, un punt de partida on els alumnes que segueixen l'ensenyament reglat tenen l'oportunitat de posar unes bases», explica Andrea Sànchez. la directora. L'escola va instal·lar-se a Sant Cugat fa uns 18 anys, sota l'adscripció de la Generalitat. Les dependències, com és normatiu, les va haver d'aportar l'Ajuntament, que va cedir una part de la segona planta de la Casa de Cultura. Aquesta idea que l'escola és un espai on la gent pot anar a posar els totxos d'una columna, la tenen molt clara els integrants del grup més jove de l'escola. Fan el graduat als matins, cada dia una assignatura. Tenen entre 17 i 29 anys, i són aquí perquè no van poder obtenir el graduat escolar quan estudiaven a l'escola. Tot i així, alguns fins i tot van arribar a l'institut. «Aquí no ens tracten com nens, i com que som pocs, les profes-

L'ESCOLA D ADULTS

iré* I votpr*

Matí Graduat escolar

Graduat escolar

Pregraduat

Pregraduat Aula oberta: •; de cuina, manualitats. costura i lardineria

Aula oberta: fa//ers de cuina, manualitats. costura i jardineria

Iniciació a la lectura i a l'escriptura Certificat d'estudis bàsics

Anglès: Nivell d'iniciació I i II

Alfabetització per a estrangers Preparació per a la prova de maduresa FP1 (administratiu)

L'escola és oberta de 9 dol mati a 9 del vespre

•biUtateti

sores ens poden explicar les coses molt millor, tenen més temps per a nosaltres», explica una de les noies. En aquest punt coincideixen gairebé tots. També diuen que no passen vergonya per haver de tornar a classe quan els altres ja treballen o són a la universitat. Són conscients que s'estan preparant. No porten gaires deures a casa, la majoria els fan durant les classes i no troben a faltar tampoc el temps d'esmorzar al pati. «Sortim a fer un cigarret quan ja no podem més», i tots esclaten a riure. Un grup de dones fa unes classes semblants a la tarda, també a primera hora. Van a escola un altre cop perquè «havíem oblidat el poc que sabíem», i «ens hem

de moure amb seguretat per la vida. Jo no sabia ni omplir un document», assegura Isabel Cantero, una de les alumnes. La majoria són casades, tenen fills i néts, i les seves famílies estan molt orgulloses de la decisió que han pres. «El meu marit em porta cada dia», assegura una senyora que aviat tindrà dos néts més. Moltes asseguren que els seus fills o els seus néts els ajuden quan tenen dubtes. En aquest grup. d'unes dotze persones, només hi ha un home. Al grup que entrarà després només n'hi ha dos. «La nostra generació tenia uns pares que vetllaven més per l'educació dels fills que de les filles. Les nenes en tenien prou de saber portar la

Els alumnes de graduat de la primera hora de la tarda s'apliquen a fer unes divisions, en una de les aules de l'escola d'adults. Després vindran els del curs d'alfabetització. Al costat, s'estan fent tallers de jardineria amb una professora nova.Foto: JA. MULA.

casa i casar-se», assegura una de les alumnes de l'horari de tarda-vespre. La seva companya afegeix: «Als homes, els fa més vergonya admetre que no saben.» Tots els alumnes, homes o dones, assumeixen la seva situació i no s'avergonyeixen de dir que han tornat a escola. «És molt important aprendre, però és que, a més, ens ho passem bé». Tot i que són gent assenyada, les seves obligacions familiars els impedeixen, moltes vegades, seguir el curs amb continuïtat. Portar la feina a casa La majoria dels alumnes dels tallers també són dones. Els dimarts a la tarda, per exemple, només hi ha un home fent les activitats. Les tècniques varien cada quatre o cinc classes, i avui començaran la jardineria. Per a una de les senyores, la gràcia rau precisament en el fet que no s'avorreixen perquè sempre fan coses noves. El cavaller demana que s'aclareixi que «s'hauria de centrar el curs en el policromat, per exemple, que és amb el que vam començar, per poder dir que realment en sabem. Jo, ara, quan em pregunten sobre això que faig, només sé dir que he pintat una figureta». En aquest curs hi ha una dona de 84 anys que entra a classe amb molta disposició, fent gala que, quan es tracta d'aprendre, el problema no és l'edat, sinó les ganes. I la prova d'això és el que fa ella mateixa.

900 estudiants han seguit el cicle de conferències universitàries À.C.

• Sant Cugat.— Uns 900 alumnes de tercer de BUP i de COU dels instituts de Sant Cugat han participat des del dia 30 de gener en el cicle de xerrades d'orientació acadèmica i professional que han organitzat l'àrea d'Ensenyament i el Servei d'Informació Juvenil de l'Ajuntament de Sant Cugat. El cicle ha arribat a la seva cinquena edició. Aquesta programació pretén orientar els estudiants que han de decidir què volen fer quan acabin el batxillerat, i proporciona als pares i als alumnes la informació de les carreres més importants. Segons Manel Turón, responsable del SIJ i un dels creadors d'aquest cicle, els resultats són molt positius, tot i que la valoració definitiva es farà després que els tècnics s'hagin reunit amb representants dels instituts per discutir el desenvolupament del cicle. De fet, la programació encara no ha acabat perquè falta per fer-se una xerrada, la que es refereix a les ciències de l'educació: mestre, pedagog i educador social. Aquesta conferència no es podrà fer, segons Manel Turón, fins a finals del mes de març o començaments de l'abril. Enguany, la programació de les xerrades s'ha modificat en dos aspectes que han permès concretar la informació que es donava als interessats. En primer lloc, s'han afegit al cicle algunes diplomatures recents, com ara biblioteconomia o treball social. A més, han vingut més experts a explicar cadascuna de les especialitats. En el cas de les carreres de la Universitat Politècnica, per exemple, hi han participat tres ponents que -han explicat les diferenst disciplines que s'imparteixen en el campus. Les conferències d'econòmiques i empresarials, els cicles formatius de formació professional, ciències ambientals, veterinària i biologia, i també les enginyeries tècniques, han tingut la participació més gran. Des d'ara, tota la informació que s'ha exposat al cicle queda a disposició dels joves interessats al SIJ. Aquest servei és obert cada dia, de dilluns a divendres, de 4 a 8 de la tarda, a la Casa de Cultura.

Les targetes dels Ferrocarrils es poden comprar als caixers • Sant Cugat.— Els usuaris dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya podran adquirir a partir d'ara els abonaments a viatges múltiples més còmodament. La companyia ferroviària ha incorporat un nou sistema de compra d'aquests títols de viatge, i es poden aconseguir també als caixers automàtics. Les targetes multiviatge de la companyia Ferrocarrils de la Generalitat es poden comprar a més de 400 caixers automàtics de la Caixa des de dilluns. Les targetes que estan a la venda amb aquest servei són les de les línies del Vallès, entre Barcelona, Sant Cugat, Sabadell, Terrassa i la Universitat Autònoma. El sistema Servicaixa permet adquirir les targetes multiviatge durant les 24 hores del dia, tots els dies de l'any. EI pagament es pot fer amb llibretes de la Caixa, amb la targeta 6000 o amb les targetes de crèdit Visa o Mastercard. Segons fonts dels Ferrocarrils, també es poden comprar als caixers les targetes dels trajectes que cobreixen la línia del Llobregat i després de l'estiu s'incorporaran les de les altres línies de la companyia ferroviària. / À.c.


ELS 4 CANTONS / Divendres, 23 de febrer de 1996

L'àrea de Medi Ambient gestionarà un pressupost de 81 milions À.C.

• Sant Cugat.— L'àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament tindrà un pressupost de més de 80 milions de pessetes per gestionar la propera legislatura. Gairebé la meitat d'aquesta quantitat, un 42%, es destinarà a la gestió forestal i lluita contra els incendis. Segons va explicar en roda de premsa el tinent d'alcalde de Medi Ambient, Jaume Busquets, aquesta partida servirà sobretot per mantenir i ampliar el Pla Integral de lluita contra incendis que es va començar a aplicar fa un any. Un 37% del pressupost, aproximadament uns 30 milions de pessetes, es dedicarà a la protecció i gestió dels espais naturals del municipi. Un dels objectius de Busquets és precisament elaborar una relació de tots els espais naturals que hi ha a Sant Cugat i un pla per conservar-los. L'estany dels Alous, on es començarà aviat una segona fase de recuperació, rebrà 8 milions de pessetes. 22 milions de pessetes es dedicaran a la protecció de la Torrenegra i a l'elaboració d'una guia de les rieres i torrenteres més importants, que serveixen de corredors entre les diferents zones boscoses. Un 9% del pressupost de l'àrea de Medi Ambient es dedicarà al control mediambiental. La resta serà per sufragar les despeses d'educació i sensibilització, protecció dels animals i d'altres aspectes. Busquets va assenyalar que el pressupost d'aquesta àrea és un dels més elevats, en relació amb d'altres municipis de característiques semblants a les de Sant Cugat.

López Bulla participarà a l'Aula Cultural del CMSC • S a n t Cugat.— L'exsecretari de CCOO a Catalunya, Josep Lluís López Bulla, visitarà dimarts el Club Muntanyenc Sant Cugat per participar en el cicle de xerrades Aula Cultural que organitza l'entitat. López Bulla parlarà a la seva conferència sobre les relacions que hi ha hagut entre la cultura i el sindicalisme al llarg de l'evolució del moviment sindical. López Bulla ha estat durant molt de temps el secretari general de Comissions Obreres a Catalunya, després d'una llarga i compromesa lluita pels drets dels treballadors que el van portar en diverses ocasions a la presó. Actualment, López Bulla és el director de l'Escola de Formació de Comissions Obreres. La xerrada serà dimarts, a partir de les vuit, a la sala d'actes del Club./À.c

7

PUNT I SEGUIT RSC ofereix programació especial d'eleccions

POLÍTICA

Joan Franquesa s'acomiada enmig d'inevitables elogis a la seva tasca L'oposició diu que «lamenta» la dimissió de rexresponsable d'Urbanisme CÈLIA CERNADAS

• Sant Cugat.— El tinent d'alcalde d'Urbanisme i Obres Públiques, Joan Franquesa, va assistir dimarts al seu últim ple. La dimissió, anunciada fa un mes, es va fer efectiva enmig dels tradicionals i inevitables elogis a la seva gestió i tarannà polític. El d'ell «Aquest és un dels punts més difícils que m'ha tocat en aquests anys per la càrrega d'emotivitat que per a mi comporta.» Així començava el fins dimarts tinent d'alcalde d'Urbanisme, Joan Franquesa, un discurs d'acomiadament en què no es va oblidar ningú a l'hora de dedicar agraïments. Sobretot, als seus companys d'equip de govern —«els encoratjo a tots per tirar endavant amb la mateixa força i il·lusió que fins ara»— i als grups polítics de l'oposició: «Vull agrair el tracte que he rebut i també el nivell de debat que s'ha generat.» En el mateix to d'acomiadament evocatiu, va dir: «La meva màxima sempre ha estat buscar el diàleg amb els altres», un tarannà que tots els grups de l'oposició, sense excepció, li van reconèixer. L'extinent d'alcalde va acabar amb una afirmació ambigua: «Resto a la disposició de l'alcalde i de tots vostès per a tot allò que signifiqui en el futur la millora de la nostra ciutat.» Ningú de l'oposició va qüestionar els arguments que Franquesa ha donat per deixar el seu càrrec, resumits en motius «personals i familiars». «No és la meva intenció fer una valoració política d'aquest fet; acceptem com a sincers els motius que s'han esmentat», va afirmar el portaveu d'IC, Francesc Godàs, qui va assegurar que lamentava la dimissió de Franquesa. «És bo no perpetuar-se en els càrrecs públics», va dir, però «em sembla que la teva capacitat de treball i la teva il·lusió per la ciutat encara no estaven esgotades». També el portaveu del PP, Jaume Tarragó, va voler reconèixer que «la seva tasca ha estat positiva» i, tot seguit, va deixar anar una insinuació: «Si deixa el càrrec per raons de consciència, el nostre reconeixement serà més gran. El temps, jutge inapel·lable del comportament dels homes, ens ho dirà.» Va ser després el torn del portaveu d'Urbanisme del grup socialista, Joan Gaya, que va destacar «aquest especial tarannà dialogant que ens ha dut sovint a un contrast d'idees que per a mi ha resultat molt interessant i gratificant». També va tenir paraules pels motius que

va ser un discurs d'agraïment a companys d'equip de govern de CiU, membres de l'oposició, funcionaris i, fins i tot, premsa. Els de la resta de grups, un rosari de lloances: «ho lamentem», «li desitgem molta sort» i «la seva tasca mereix un reconeixement» van ser algunes de les frases més repetides.

• Sant Cugat.— Com és habitual en períodes de campanya electoral, Ràdio Sant Cugat ha organitzat una programació especial dividida en dos apartats. El primer, el d'espais gratuïts reservats als partits polítics, començarà dilluns vinent amb ERC i acabarà divendres amb el PSC, havent passat per IC-Els Verds, el PP i CiU. La participació en aquests espais, que s'emetran cada dia en directe de dos quarts de deu a les deu del matí, s'ha establert en funció dels resultats que les cinc formacions polítiques van obtenir a Catalunya en les eleccions generals del 93. La programació especial es completa amb el seguiment de la jornada electoral del 3 de març a Sant Cugat, des de les nou del matí fins a les vuit del vespre. A partir d'aquesta hora, l'emissora municipal emetrà un programa especial, conduït pel director de RSC, Xavier Fornells, per recollir els resultats de Sant Cugat, el Vallès, Catalunya i la resta de l'Estat. / C.c.

Miquel Roca presidirà l'únic míting de CiU a Sant Cugat H Sant Cugat.— El regidor de CiU a l'Ajuntament de Barcelona i exportàveu del grup nacionalista català al Congrés, Miquel Roca, presidirà el míting de campanya que la coalició ha organitzat per al dimecres 28. En l'acte participaran també el santcugatenc Lluís Recoder, número 5 de les llistes per Barcelona, i l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich. El míting, l'únic que farà CiU a Sant Cugat, començarà a dos quarts de nou al teatre de La Unió. / c.c.

Imma Mayol explicarà el programa dlC-Els Verds Encara que sembli un tòpic, Joan Franquesa no va saber amagar l'emoció durant el seu últim ple. Foto: J.A. MULA. han portat l'extinent d'alcalde a dimitir: «Entenem que arriba un moment que s'ha de prendre una decisió d'aquest tipus si es creu que no hi ha una altra manera de compatibilitzar actituds, opinions i professió» amb la política. L'equip de govern va ser el més breu. Jaume Busquets, per ERC, va felicitar Franquesa «per la part que li correspon en una obra urbanística que ha deixat una empremta de qualitat que estic convençut que mantindrem». Pasqual d'Ossó, portaveu de CiU, recordava que «la dedicació a la política local, i més si és al teu poble, sempre enriqueix. I des de l'àrea d'Urbanisme hi ha una oportunitat extraordinària d'enriquir-se», i l'alcalde, Joan Ayme-

rich —que assumeix la responsabilitat política directa de l'àrea d'Urbanisme—, es va referir a l'extinent d'alcalde com «l'amic Franquesa», agraint-li «el treball que ha fet a l'equip de govern, on hem estat companys quatre anys».

I Sant Cugat.— La diputada al Parlament de Catalunya Imma Mayol exposarà les línies mestres del programa d'IC-Els Verds, en un acte que la coalició ha organitzat per dimecres que ve a la Casa de Cultura. L'acte el presentarà el coordinador d'IC a Sant Cugat, José Fernando Mota, i començarà a les vuit del vespre. / c.c.

33027/236681

— B f e i i i

n

<®>omWGfo

, ALUMINI

1 I; ) l

1

VIDRE

EXPOSICIÓ I VENDA C/ Valldoreix,53 SANT CUGAT

Tel. 675 29 02 Fax 675 28 61

SERVEIS

Una empresa immobiliària edita un plànol amb els carrers dels districtes ÀNGELS CASTUERA

• Sant Cugat.— Una empresa immobiliària de Sant Cugat, Saka, ha publicat un plànol urbà que inclou exclusivament els districtes de les Planes, la Floresta i Mira-sol, l'EMD de Valldoreix i les urbanitzacions de Mas Janer i Can Cortés. El plànol, únic a tot el municipi d'aquestes característiques, recull els carrers i les numeracions dels edificis de les zones incloses. El dibuix dels carrers indica també els equipaments més importants de cada sector. Els responsables de l'API Saka

van decidir-se a editar aquest plànol en veure que era molt necessari per a molts ciutadans d'aquestes zones, que no disposaven d'un planell específic, amb les numeracions. La intenció de l'empresa immobiliària és proporcionar el màxim servei a tots els ciutadans de Sant Cugat. Aquest és un instrument que pot resultar moilt útil a tots els santcugatencs. El plànol, que està concebut i elaborat pels responsables de Saka, es pot trobar a les oficines de l'empresa immobiliària. L'última edició va sortir al novembre.

IMPORTANT EMPRESA DE SERVEIS D'ÀMBIT NACIONAL, VOL INCORPORAR AL SEU CENTRE DE TREBALL DE SANT CUGAT DEL VALLÈS, UN:

ENCARREGAT DE MAGATZEM REQUISITS: - Edat de 23 a 30 anys - FP 2on grau - Coneixement d'informàtica a nivell d'usuari. - Es valorarà experiència, però no és imprescindible. - Carnet de conduir. - Lliure del Servei Militar. - Preferentment amb residència propera al lloc de treball. Interessats enviar currículum vitae i fotografia a l'apartat de correus, núm. 6 de Sant Cugat del Vallès, 08190


8

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 23 de febrer de 19%

RESULTATS DE LES ELECCIONS GENERALS A SANT CUGAT Les agrupacions locals dels principals partits polítics tenen un paper modest e n unes eleccions generals com les del 3 de març: els seus militants s'espavilen per engruixir els voluntaris que hauran de penjar banderoles, fer d'interventors, emparar els líders i buscar donatius per finançar algun acte de campanya.

PSC 31%

IC-PSUC 17,2%

PSC 26,0%

ALTRES 27,41

A l'ombra dels grans líders Els partits kicals se les enginyen a la campanya Aquests dies de campanya electoral. els protagonistes tenen noms i cognom- clars: lelipe Gonyàlcz. José Mana Aznar i Julio Anguila comparteixen fanals i tanques amb Narcís Serra. Josep Maria Trias de Bes. Joan Saura. Joaquim Molins i Pilar Rahola. Ells s'emporten els aplaudiments d'incondicionais militants i simpatitzants i les etíliques dels adversaris: però. darrere seu. una maquinaria anònima es mou per aconseguir transmetre als electors el millor dels M'ih candidats. I quin paper tenen les agrupacions locals en una campanva d'eleccions generals.' l'oc. IX- tel. tant com doni de si cl seu voluntarisme i les ganes de col·laborar. I MI el cas de Sant Cugat, és la direcció de Barcelona -—o de la comarca, en el cas de les formacions nies municipalistes com KR( la que marca les directrius. Les agrupacions locals combinen les trameses que arriben des de les centrals dels partits amb la imaginació i els recursos propis —pocs-- per aconseguir a i.-. SL-\a ciutat una campanya més o minvs lluïda. Pancartes, banderoles i cartells

—cada cop menys- es dissenyen i reparteixen des de Barcelona a cada localitat. Als militants i voluntaris locals se'ls reserva el privilegi de penjar-los —com més visibles millor—. ERC. però, lloga una empresa que ho fa en l'àmbit nacional, tot i que eís seus militants no es deslliuren de tasques similars. Però no a tothom li agrada aquest sistema tradicional de campanya. «Ja se que s'ha de fer. perquè ho comporta tota aquesta parafernàlia. però tampoc no crec que serveixi per aconseguir massa vots», diu el portaveu del PP. Jaume Tarragó. També la central elabora les llistes censals per bombardejar les bústies de cada domicili amb fotos, programes i paperetes de vot. «Nosaltres esmercem bona part dels esforços a repartir propaganda pels carrers». explica el primer secretari de l'agrupació del PSC, Jordi Menéndez. Els socialistes han creat un comitè de campanya, integrat per unes cinquanta persones, a les quals s'hauran d'afegir, corn els passa a tots els partits, els que treballin com a interventors i apoderats el diumenge de les eleccions. A més, el PSC organitza

PSC-PSOE 40,3%

CiU 25,7%

PP 16,1%

O U IC-PSUC PP 18,3% 17,2% 4,2%

"

ERC

~ l i •l

IC 4,8%

PP 12,3%

*

ALTRES 29,7

IC 5%

ERC 2 £ %

ERC 4,1%

ALTRES 8%

ALTRES 9%

38%

PSC 26,7%

-r-

T

IC PP ERC 1 3 % 9% 2.7% -i-

-r

CiU 36,4%

PSC PP 27,3% 19,3%

'

ALTRES 10,7%

IC 8%

'-Z°

ERC

5,8% ALTRES 3,3%

Gràfic: EL PUNT. reunions restringides amb militants de cada barri i muntaran un autocar per assistir al míting de Felipe Gonzàlez a Barcelona. Recursos minsos El pressuposi que té cada partit varia. La majoria són incapaços de fixar-lo —o prefereixen no

Un moment de la presentació del programa d'ERC a Sant Cugat.Foto: JA. MULA

fer-ho—. Lis únics que donen números són el PSC —entre 300 i 500 mil pessetes— i ERC —92 mil pessetes—. La majoria d'aquests recursos surten del pressupost de la secció i de donatius especials. Altres més modestos. com explica el coordinador local d'IC-Els Verds, José Fernando

Mota, només es gasten «la cola i el cordill» necessaris per enganxar i penjar el material. I els més afortunats, com CiU. reben una aportació de la central «que no cobreix, però. el 100% de les despeses», puntualitza el president de la secció local de CDC, Joan Aymerich.

Joan Herrera durant la roda de premsa de dilluns. Foto: J.A. MULA.

Els candidats de la comarca presenten el El número 6 (TIC assegura que «l'únic vot útil per als joves programa electoral d'ERC a Sant Cugat ÀNGELS CASTUERA • Sant Cugat.— Una possible victòria del Partit Popular a les eleccions generals del dia 3 de març, podria canviar l'escenari polític a Catalunya, tant si la coalició Convergència i Unió arribés a un pacte amb la formació conservadora, com si no. Les relacions dels partits d'esquerra canviarien, i farien un front comú per contrarestar un possible augment de poder dels partits de dreta. Joan Ridao, parlamentari d'ERC, va assegurar això a la pre-

sentació dels candidats del Vallès Occidental a les llistes de la formació republicana per a les eleccions generals. Aquest acte es va fer dimarts a la seu local d'Esquerra Republicana de Catalunya. Joan Ridao va afegir que, pel que fa als interessos de Catalunya, una victòria del PP seria «com sortir del foc per caure a les brases», en relació amb la política del PSOE. Marta Nicolàs, Alfons Soriano i David Bajona, secretari executiu d'ERC de Sant Cugat, van pre-

sentar els eixos del programa republicà per actuar des del govern de l'Estat Espanyol. Francesc Sutries, el quart representant de la comarca a les llistes, no va poder assistir a l'acte. Joan Ridao va destacar que la participació d'aquestes quatre persones és un «signe inequívoc del potencial que té el Vallès Occidental» per a la implantació d'ERC. Les línies del programa de la formació republicana es preocupen de la recuperació econòmica del país i paren atenció al progrés social.

catalans és el nostre»

RAMON LUQUE • Sant Cugat.— Joan Herrera, candidat número 6 per la circumscripció de Barcelona d'IC-Els Verds, va presentar dilluns a la seu local d'aquesta formació el programa juvenil que han elaborat amb motiu de les eleccions generals del dia 3 de març. Herrera va assegurar que l'únic vot útil dels joves catalans «és el d'IC-Els Verds, perquè som els únics que defensem polítiques d'esquerra en favor del col·lectiu juvenil» i va

dir que les polítiques portades a terme pel PSOE i CiU han definit un trist panorama per als joves. El candidat va posar alguns exemples d'aquesta política, com el fet que el 45 per cent dels joves estan en atur o l'edat mitjana d'emancipació, que se situa en els 28 anys. Herrera va afirmar que el vot jove que se'n va a ERC «és superflu, perquè la independència és secundària i el que cal és fer política. A més, ERC s'acosta cada cop més a CiU».


PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 23 de febrer de 1996

9 Detenen un sanitari deTVEperuna presumpta falsificació de receptes mediques

URBANISME

S.B.

Una imatge de la plaça als anys vint. L'edifici on ara hi ha l'ajuntament, el local de Ca el Ventura. Foto: ARXIU MUNICIPAL La plaça d e Barcelona encara conserva, tot i que el temps n o perdona, el gust del Sant Cugat d'abans, el que es dedicava a la pagesia. En algunes de les cases encara es guarda la premsa de vi, i els carros que hi passaven es van substituir pels cotxes. Els veïns d e la plaça, especialment els que hi han viscut durant tota la vida, consideren aquesta plaça com alguna cosa molt pròpia, i no estan disposats a veure-la canviar de qualsevol manera.

La mare de totes les plaees Els veïns de la plaça de Barcelona reflexionen sobre el futur d'aquest espai emblemàtic ÀNGELS CASTUERA

• Sant Cugat.— «La plaça de Barcelona és la mare de totes les places.» Ho diu Pere Pahissa, un home que hi va néixer fa 52 anys, que hi va viure fins que es va casar i que encara hi passa cada dia per anar a treballar. «A la plaça jugàvem a arrencar cebes i a futbol», explica en Pere. Ell recorda que les nits d'estiu se sortia a prendre la fresca després de sopar, «un dia a casa d'uns, un dia a casa d'uns altres». Era a meitat dels anys 50. Aleshores no hi havia cotxes. Pere Català, un altre veí de la plaça de tota la vida, també ho recorda. «A Sant Cugat no hi havia cotxes, aleshores. Potser tres o quatre. El que sí que hi havia eren carros.» En Pere Català també va néixer a la plaça, hi va aprendre a caminar en bicicleta i a jugar a futbol. «Fèiem curses de bicicletes quan la plaça encara era de terra, i més d'una vegada havíem trencat els vidres de la consulta del doctor Riufrío.» Aquest metge passava visita on ara hi ha l'oficina del Banc Sabadell. Molt a prop, hi havia una Ueteria i un bar, i també una barberia. «A la part de dins de la Ueteria hi havia un jardí i els diumenges, després de missa, la gent anava allà a prendre el sol i, si calia, fer una mica de vermut. Era la nostra manera de passar-nos-ho bé», explica en Pere Pahissa. «Aleshores no hi havia ràdio ni televisió a les cases, i la nostra diversió consistia en el fet que les famílies es reunien i s'explicaven les coses», diu Pere Català. Convivència familiar Aquest sentit de veïnatge, que no s'ha perdut, i la convivència

sG» ^ *0^ tj£*

"

•rW·'jP7$§Jlp9|H|

&^\

>4*

Un moment de l'acció que s'hi va fer a finals del 1995. Foto: J. A. MULA. entre famílies són alguns dels aspectes que han donat personalitat a la plaça. «La plaça de Barcelona s'anomenava també d'Isabel, i es va projectar sobre una vinya que es deia Entre Rieres, per la seva situació entre la riera del Torrent de la Bomba i la de can Mora», expliquen els veïns de la plaça en una carta adreçada al president del Club Muntanyenc, Ramon Pros. «Les cases es van poder

construir amb els censos que la família Margenat va atorgar.» En aquells anys, les famílies es coneixien pel sobrenom, i encara avui es manté aquest costum. Així, la família Buscallà, a qui tots coneixien per cal Tartraner, va impulsar que es plantessin uns arbres per fer ombra els dies de més calor. «Cada veí va pagar religiosament 32 cèntims per cada un, i els van plantar a les seves portes».

Són els arbres que han acompanyat els veïns de la plaça tota la vida. «Són com de la família», afirma, contundent, Pere Pahissa. Un grup de 70 veïns de la plaça van signar una carta en la qual demanaven a Ramon Pros que no s'erigís en impulsor de cap iniciativa respecte a la plaça, perquè «la plaça de Barcelona és de tots i ens agrada tal com és». Els signants feien referència a l'acord que hi ha entre el Club i l'Escola d'Arquitectura del Vallès perquè els alumnes presentin projectes sobre les possibilitats de la plaça com a espai lúdic. El president del Club Muntanyenc els va convidar a un debat que es va fer dimarts al Club, però només hi van assistir unes 10 persones. L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va afirmar després del ple de dimarts que l'Ajuntament «no tenia res a dir, tot i que no ens han preguntat res com a veïns». Aymerich va dir també que «no entra dins els plans immediats de l'equip de govern fer un projecte de remodelació per a la plaça de Barcelona». «Als veïns que hi vivim de sempre no ens agrada que vinguin 50 estudiants i facin experiments a la plaça, perquè els experiments es fan amb graciosa», diu en Pere Català. «No és que els veïns estiguem tancats a les modificacions, sinó que les volem ben plantejades i discutides», afegeix. «Tampoc no es pot pretendre que tornem a tenir la mateixa plaça dels anys 40», perquè els temps canvien, som pràcticament al segle XXI i la plaça de Barcelona no es pot convertir en una illa per a vianants si no es troba un lloc per als cotxes.

• Sant Cugat.— Un assistent tècnic sanitari (ATS) que treballa al servei mèdic dels estudis de Televisió Espanyola a Sant Cugat ha estat detingut per la Policia Nacional com a presumpte autor d'un delicte de falsificació de receptes. Segons fonts de la comissaria, la dona de l'infermer ha estat detinguda també, com a còmplice. Els fets es remuntarien a principi de l'any passat, quan els serveis mèdics dels estudis televisius van detectar que desapareixien receptes del talonari que tenia el metge del centre. Els robatoris es produïen unes vegades forçant els calaixos on eren les receptes i altres vegades sense deixar aquests senyals. Segons la policia, de seguida es va deduir que els robatoris eren comesos per «alguna persona molt propoera als serveis mèdics de la casa». Les investigacions van anar descartant sospitosos fins que els agents encarregats del cas van arribar a la conclusió que el detingut era el presumpte culpable. Un cop detingut, es va comprovar que al desembre havia estat vist a Castelldefels, on havia anat a viure. Allà era on, segons la versió policíaca, utilitzava les receptes, falsificant-les amb un tampó i un segell del metge de Televisió Espanyola. D'aquesta manera aconseguia comprar diversos medicaments en diferents farmàcies, i solia adquirir diverses marques de psicotròpics. En algunes ocasions, feia les compres personalment, però d'altres vegades era la seva dona la que feia la gestió a la farmàcia. Per aquesta raó, ha estat detinguda també com a còmplice.

Asdi col·loca demà a Valldoreix la primera pedra de la nova seu B Valldoreix.— El conseller de Benestar Social, Antoni Comas, presidirà demà la col·locació de la primera pedra de la nova seu d'Asdi. L'associació pro disminuïts de Sant Cugat té planificat aixecar un nou esplai que es pugui inaugurar el setembre que ve, amb el nou curs i quan es compleixin els 15 anys de la creació de l'entitat. Així, els joves disminuïts d'Asdi podran passar del local cedit temporalment per la Creu Roja a una nova seu pròpia, després d'haver enderrocat el vell edifici de la carretera de Cerdanyola per fer-hi pisos i aconseguir finançament per a un local més ampli. Finalment, la primera fase del complex dissenyat per l'arquitecte Martí Finet començarà a construir-se immediatament en un terreny de 1.400 metres quadrats situat al carrer Mestra Casasnoves, una via oberta fa uns mesos al damunt de l'estació de Valldoreix. La resta del projecte preveu la construcció per etapes d'una piscina, un centre de dia per a complementar la tasca de les escoles especials, una escola bressol i una residència per a disminuïts orfes. Asdi i l'Ajuntament va començar fa uns mesos a estudiar vies de finançament per poder completar el complex. / s.B.

Extintors

Sant Cugat del Vallès, T T 5 8 9 17 9 9


10

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 23 de febrer de 1996

SERVEIS

POLÍTICA

Augmenten d'un 26% els serveis del L'EMD aprova el conveni parc de bombers de Rubí a Sant Cugat econòmic amb l'abstenció Els responsables diuen que els ciutadans tendeixen a avisar-los més de la representant del PSC SÍLVIA BARROSO

I Sant Cugat.— El nombre de serveis a Sant Cugat del parc de bombers de Rubí-Sant Cugat ha crescut d'un 26% l'últim any, segons es desprèn de la memòria de balanç del 1995 que s'acaba de fer pública. Durant el 95, el parc de Rubí va fer al municipi Dels serveis realitzats pels bombers del parc de Rubí-Sant Cugat durant el 1995, un 36% van ser a Sant Cugat, i un 48% a Rubí. Aquestes xifres, reflectides en el balanç anual del parc, varien substancialment de les de l'any passat, en què només un 26% eren fets a Sant Cugat, contra el 51% de Rubí. En total, el 1995 hi va haver 70 intervencions més dels bombers a Sant Cugat, en un any en què el nombre d'incendis forestals va ser molt inferior al del 1994. L'increment representa un 26% més d'avisos als bombers des de Sant Cugat. El cap del parc de Rubí, Jordi Pallejà, creu que és «la tasca de sensibilització que es va fer durant el 1995» el que ha facilitat la variació en les xifres i en l'actitud dels ciutadans de Sant Cugat. Pallejà assegura que «no és que hagin augmentat els incendis, els accidents o les situacions en què cal una assistència tècnica o un salvament», sinó que han atès casos que abans ja es produïen i no se'ls comunicaven. Segons elL «molts santcugatencs no sabien que tenien bombers fins fa ben poc». «Ara —afegeix Pallejà— ens avisen molt més, sobretot per petits problemes que abans solucio-

LA

70 intervencions més que al 94, tot i que l'índex de sinistres —especialment pel que fa als incendis forestals— va baixar. El cap de parc, Jordi Pallejà, atribueix aquesta nova tendència al fet que els santcugatencs «comencen a entendre que els bombers que hi ha a Rubí són els seus bombers».

naven els mateixos veïns o la policia municipal.» A partir dels incendis de l'estiu del 1994, especialment el de l'li d'agost a la Floresta i les Planes, la població s'ha mostrat més «receptiva», i Pallejà ha intensificat també les campanyes de divulgació i formació a les escoles i entre els grups de voluntaris forestals ocasionals i d'autoprotecció, creats arran dels sinistres del 1994: uns 300 ciutadans de Sant Cugat i Rubí van ser instruïts durant el 1995 amb les nocions bàsiques per reaccionar en un cas d'emergència, i aquest any «s'està estudiant la fórmula per fer sessions de recordatori abans de l'estiu», segons Pallejà. Antidpadé Aquest procés de formació i conscienciació de la població ha influït també en la capacitat d'anticipació als sinistres. Tot i que la meteorologia ser decisiva en la disminució d'incendis a la zona del parc de Rubí-Sant Cugat (de 680, el 1994, a 410, el 1995), Pallejà ha assegurat que hi ha hagut «molts focus que s'han pogut extingir de seguida perquè, a la primera petita columna de fum, s'avisava els bombers». Amb tot, els

incendis de vegetació (que afecten matolls però no arbres) continuen essent el capítol en què més treballa el parc: al 1995, hi va haver 112 serveis d'aquest tipus (enfront dels 140 del 1994), 61 dels quals van ser a Sant Cugat. Segons Pallejà, aquests petits focs de vegetació són «un clàssic» que els bombers van trobant al llarg de l'any, amb més o menys intensitat i quantitat, depenent de l'època de l'any. En el balanç de l'any, també s'ha destacat el parc d'estiu de Can Ribes, a Collserola, que va fer un total de 95 serveis en els tres mesos i escaig de funcionament, 58 dels quals van ser rutes de vigilància preventiva. Per continuar en la línia d'anticipació que marca FInfocat de la Generalitat —el nou pla d'incendis aprovat al setembre del 1994—, tant Pallejà com el cap de zona del Vallès Occidental, Antoni Lazaro, han demanat que augmenti l'ús del 085, el número que centralitza les trucades d'urgència dels bombers a Bellaterra. Segons Lazaro, «és un número molt més fàcil de recordar que les 7 xifres que tenen els telèfons d'urgències dels parcs i, si no es potencia, els ciutadans tendeixen a trucar a la policia local».

Carme Pérez afirma que és «poc concret» RAMON LUQUE

• Valldoreix.— La Junta de Veïns de l'Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Valldoreix va aprovar dimecres passat en sessió extraordinària el nou conveni economicofinancer amb l'Ajuntament de Sant Cugat. El document va ser aprovat amb el vots a favor de l'equip de govern, format pels tres representants de CiU, i del vocal del PP. La socialista Carme Pérez es va abstenir perquè considera que és «poc concret». Segons Pérez, el nou conveni «té poca concreció i no supera en aquest aspecte el del 82, encara que tècnicament és més modern i té més criteris». La representant socialista va posar alguns exemples de la manca de concreció, com és el tema dels residus urbans, «on no queda clar com es distribuiran els impostos», o l'emissora municipal de ràdio, «que és un servei que pagarem sense que arribi a tota la població de Valldoreix». El president de l'EMD, Jaume Santmartí, va dir que el document «supera les deficiències generades del del 1982 i intenta establir criteris de bona relació economicofinancera entre les dues administracions sigui qui sigui qui les governi». Per a Santmartí, el fet que el conveni sigui obert i es vagi determinant amb pactes bianuals «és molt positiu perquè permet la revisió i la mo-

Jaume Santmartí. difkació mitjançant el diàleg i el consens sense crear les discrepàncies de l'anterior». Pantaleón de Miguel, del PP, també es va mostrar satisfet amb el nou conveni perquè «confirma la bona voluntat de les dues parts de consensuar i parlar». Malgrat això, va assegurar que «podria ser tancat de forma més puntual i exacta en els percentatges».

SOLIDARITAT

CRÒNICA

Acord o solució? JORDI CASAS i ROCA

L

^ Ajuntament santcugatenc, amb molt bon criteri, va aprovar per unanimitat la continuïtat de l'E.L.M. (ara E.M.D) de Valldoreix al ple del 5 de novembre de 199U. Però a la vegada, i amb millor criteri encara, va incloure en el document aprovatori —no superat amb posterioritat— la necessitat del «replantejament de les relacions institucionals entre municipi i Entitat Local Menor». No cal dir que aquest replantejament afectava la distribució de competències i les relacions econòmiques entre amdós ens. La solució competencial ha estat complexa, tothom se'n pot haver fet una idea a través dels mitjans de comunicació. De fet, no es va solucionar fins al proppassat mes d'octubre, quan l'EMD va acceptar la proposta aprovada per l'Ajuntament un any abans. Aprovació que no cal atribuir a un canvi de direcció de l'oreig valldoreixí, sinó a la coincidència del color polític d'ambdós equips de govern. Però el tema de les peles és diferent, amb el diner no es juga. El conveni aprovat pel ple de l'Ajuntament el passat dia 13 no ha resolt un tema que, en teoria, ha tancat un contenciós que ha durat més de cinc anys. Sens dubte, ha superat amb escreix l'impresentable conveni de 1982, el qual —per exemple— no regulava la seva pròpia revisió, però ha traït l'esperit i la lletra del document municipal abans esmentat (vegeu-ne el punt 3r de la part dispositiva) i, sobretot, la declaració de lesivitat del conveni

de 1982 aprovada pel ple municipal del 29 de desembre de 1994, en el qual es parla —entre d'altres coses— de la necessitat de «cercar la major justícia tributària i evitar greuges comparatius entre la població resident a l'àmbit de l'EMD de Valldoreix i els habitants de la resta del municipi». No sembla que un conveni que significa —en termes pressupostaris— un augment del 40% de l'aportació municipal envers l'EMD, vagi en aquesta direcció. Sé perfectament que no es pot ofegar econòmicament l'EMD i comprenc les pressions de tot ordre que ha rebut l'equip de govern santeugatenc, però calia deixar el tema conceptualment aclarit d'una vegada. Un cop aclarit, encara que signifiqués la constatació que l'actual estructura de l'EMD és econòmicament inviable, es podien establir mesures (una disposició transitòria, per exemple) per no ofegar-la econòmicament. Però no és acceptable que l'EMD no participi amb els seus ingressos en una política global de redistribució tributària i en el finançament de les inversions de caràcter global que, a més, condicioni la contraprestació a alguns dels serveis que es paguen des de l'Ajuntament: escoles de música i arts i oficis, programes i plans d'ocupació, ràdio municipal, C e n t r e Cultural i t r a n s p o r t col·lectiu. En definitiva, s'ha amagat el cap sota l'ala, la qual cosa no és recomanable quan l'ala porta perdigons, com és el cas de la situació econòmica del nostre Ajuntament.

'.YJ*

*

•*> «t

41 *

A

M.

-i. A

«i

*•

m ét

• M.

•* *

^ ^

#

<**%

*

Més de mil santcugatencs van encendre una espelma a la plaça dels Quatre Cantons dissabte. Foto: J.A. MULA.

Mans Unides encén 1400 espelmes i arriba als 2 milions recaptats a mitja campanya SÍLVIA BARROSO

• Sant Cugat.— L'agrupació local de Mans Unides ja ha recaptat més de dos milions de pessetes per al projecte d'ampliació d'una escola de l'índia que ha de finançar. Fins ara, s'han comptabilitzat 1.800.000 pessetes recollides al Monestir, i s'hi han d'afegir les recaptacions de la col·lecta a la resta d'esglésies del municipi, que encara no han fet recompte. A més, s'han comptat

280.000 pessetes obtingudes en l'encesa d'espelmes de dissabte, en el primer acte públic de la campanya del 1996. Unes 1.400 espelmes es van encendre a la plaça dels Quatre Cantons formant la paraula abharmantó, un terme d'agraïment a l'índia. Així és com el grup va aprofitar l'acte per, a més dé recollir part dels 5 milions de pessetes pressupostats, difondre la seva tasca. Així ho va explicar

la coordinadora del grup, Maria Àngels Huguet, que va dir que l'encesa d'espelmes «és l'acte que permet un contacte més directe amb la població». Segons la regidora de Serveis Socials, Sílvia Flury, que també va ser a l'encesa, «Mans Unides ha fet sempre aquesta tasca pel Tercer Món, abans que les ONG proliferessin». La campanya de Mans Unides continuarà el 15 de març amb un sopar benèfic al Centre Borja.


11

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 23 de febrer de 19%

PACIFISME

És escultor i arquitecte, però fa més de 20 anys que va deixar l'art per dedicar-se a la lluita no violenta per la democràcia i a la pau. La seva activitat com a coordinador general del Servicio Paz y Justícia

li va costar el pas per les presons i les tortures argentines durant la dictadura dels generals. Però també ha estat reconegut amb premis com el Memorial Joan XXIII de la Pau, que atorga l'Institut

de Polemologia Víctor Seix de Barcelona, el 1977, i el Nobel de la Pau, el 1980. Actualment, als 65 anys, continua treballant per «exigir» als governs sud-americans una «democràcia real».

A D O L F Q P É R E Z E S Q U I V E L . Premi Nobel de la Pau i rector de la Universitat de la Pau de Sant Cugat «

S'ha de fer un judici polític a Menem» lacions dels drets humans a l'exigència d'una democràcia real.» —Parla de la comunitat internacional que permetia l'existència de la dictadura a l'Argentina mentre li donava a vostè el Nobel de la Pau. —«El premi va ser un toc d'atenció a la comunitat internacional sobre la greu situació a l'Amèrica Llatina. I, a més, tot i les seves deficiències, la solidaritat internacional ha fet que molts de nosaltres encara estiguem vius, si no, jo podria ser un desaparegut més. Ara, el fet que la solidaritat no hagi anat més enllà és cosa dels governs, i cal diferenciar l'actuació i els interessos dels governs del sentir dels pobles. Quan jo estava a la presó, a Espanya hi va haver moltes mobilitzacions, però el govern no va fer res. I hi ha una altra cosa més greu: a l'Argentina hi va haver moltes víctimes espanyoles de la dictadura. Això es va fer saber al govern del PSOE, que va ficar la informació en un calaix i la hi va deixar dormir.»

SÍLVIA BARROSO

I Sant Cugat.— Rector de la Universitat Internacional de la Pau de Sant Cugat, Adolfo Pérez Esquivel ha pogut assistir poques vegades a l'escola d'estiu dirigida per Frederic Roda i Arcadi Oliveras, però hi manté contactes freqüents. El cap de setmana passat va fer una de les seves visites a Sant Cugat, després que va participar a Madrid en un seminari sobre la «impunitat» en les noves democràcies llatinoamericanes. —El fet que no s'hagin completat els processos judicials sobre les dictadures és la causa que hi hagi ferides impossibles de tancar a l'Argentina i a la resta de Sud-amèrica? —«És que sobre la impunitat és impossible construir un procés democràtic real. I no em refereixo només a la impunitat del que va passar durant les dictadures, perquè molts governs que s'anomenen democràtics continuen violant els drets humans. A l'Argentina hi ha sectors molt maltractats socialment, com és el cas dels infants, amb molt risc social, i al Brasil hi ha bandes contractades per comerciants que maten els meninos da ma, considerats pels mateixos governs com a delinqüents i no com a víctimes socials. Aquestes matances queden en total impunitat, i la impunitat està marcant la vida dels nostres pobles. El poder judicial no funciona correctament perquè està supeditat al poder polític. I mentre no hi hagi independència dels poders és impossible consolidar un procés democràtic real.» —La imatge que s'està donant de l'Argentina de Carlos Menem és la del creixement econòmic. —«És que hi ha una Argentina per a l'exportació i una altra real. Menem ha traït el poble argentí. Va prometre unes coses i ha acabat fent tot el contrari. Ha afavorit un sector. Avui es diu que^a l'Argentina no hi ha inflació. És cert, però el cost social d'això és altíssim, sobretot en els sectors populars. Hi ha un índex d'atur molt alt, hi ha un aparell repressor molt fort contra les reclamacions socials. Però el que em preocupa també és que Menem no és l'únic responsable d'això, igual com no ho va ser Alfonsín. El problema és com els diputats i els senadors van votar lleis aberrants d'impunitat com la de punt final. Menem, però, és un personatge molt particular. El Parlament, per a ell, és un apèndix, perquè es mou directament per decrets, sotmet el poder judicial, interromp els processos judicials i genera un es-

La reunió amb Aznar

Adolfo Pérez Esquivel, a la plaça Barcelona. Diumenge va ser a Sant Cugat per visitar els organitzadors de la Universitat de la Pau. Foto: JA. MULA. —«És que la democràcia és un tat d'indefensió jurídica terrible. espai a construir, encara que ja Però hi ha una complicitat en els se'ns ha convertit en una utopia. jutges, que no reaccionen. Jo he Per arribar-hi, els dit que a Carlos Mep o b l e s han de nem cal fer-li un ju«Els pobles han de deixar de ser especdici polític, però nintadors per assugú no contesta, hi ha deixar de ser mir-se com a prouna complicitat del espectadors per tagonistes i reclasilenci, on estan inmar els seus drets. volucrats els jutges i assumir-se com a Si el poble no actua, els legisladors, que protagonistes i es van afirmant els haurien d'haver fet reclamar els seus règims autoritaris un judici polític al que decideixen les president. I això fa drets. Si el poble no coses a l'esquena que no hi hagi credibilitat de la societat actua, es van afirmant del poble. Cal subscap als partits políels règims autoritaris, tituir la cultura de l'autoritarisme per tics.» que ho decideixen tot la de la solidaritat, —Què pensa algú que ha treballat du- a l'esquena del poble» però amb una projecció política. Es a rant tants anys per la dir, que el poble ha democràcia quan de fer que la comunitat internadescobreix que el final de la dic cional condicioni els tractes amb tadura no ha portat el que s'esun estat amb antecendets de vioperava?

—Després d'aquesta manca de reacció del govern de Felipe Gonzàlez, espera una posició diferent del possible govern del PP, ja que la setmana passada es va entrevistar amb José Maria Aznar? —«Em vaig reunir amb ell perquè m'ho va demanar, i jo m'entrevistaré amb tots els dirigents socials i polítics a qui pugui explicar la importància de la cooperació d'Espanya amb l'Amèrica Llatina. El que passa és que no conec gaire les qüestions internes de la política espanyola. Només sé el que em pot arribar a través dels mitjans de comunicació. Però quan arribes aquí i comences a parlar amb la gent, veus que hi ha molts matisos, fins i tot dins dels mateixos partits.» —Però sí que deu saber que alguns sectors consideren el PP l'herència del franquisme. —«Home, jo crec que hi ha hagut una evolució en la política espanyola. El franquisme va ser una dictadura com moltes de l'Amèrica Llatina. El que és important és veure què proposa avui el PP, m'imagino que no deu proposar el mateix que Franco. I després, tot això queda en la consciència dels espanyols, depèn de com utilitzin el seu vot, depèn de si volen avançar o retrocedir. Això s'ha de tenir en compte, perquè a l'Argentina s'ha demostrat que molt sovint no hi ha memòria històrica i es voten polítics que havien estat en un règim repressor.»

El Nobel que ens va portar la Universitat de la Pau S.B.

• «En aquesta plaça, hi he ballat moltes vegades», va dir Adolfo Pérez Esquivel diumenge, en arribar al davant de l'ajuntament. I, fent memòria, va interpel·lar Arcadi Oliveras: «No era aquí, també, que vaig veure-hi una festa on hi havia animals que arrossegaven carros?». Tot i l'ambigüitat de la imatge que evocava, no hi havia cap dubte que es referia a la rua de Sant Antoni Abat, que va veure passar al gener del 1983. Frederic Roda, Arcadi Oli-

veras, Àngel Casas i Oriol Nicolau són, per part de Sant Cugat, els protagonistes de la història que va començar aquell dia i que explica la creació de la Universitat Internacional de la Pau. L'altre actor, tot i que amb un paper més passiu però fonamental, és Pérez Esquivel: després es convertiria en rector d'aquesta universitat, que cada estiu debat tècniques i modalitats del pacifisme al Centre Borja. El 1977, l'Institut de Polemologia Víctor Seix, integrat per un

grup acadèmic dirigit per Roda i Oliveras, havia atorgat el Joan XXIII a un llunyà lluitador per la pau argentí. Tres anys més tard el reconeixement es feia mundialment i se li lliurava el Nobel de la Pau. Quan al gener del 1983 va venir a l'Estat Espanyol i es va posar en contacte amb Roda i Oliveras, el van convidar a venir a Sant Cugat i l'aleshores alcalde, Àngel Casas, li va oferir una recepció a l'ajuntament. Allà va ser on va parlar el regidor de Cultura —i futur alcade— Oriol Nicolau,

que immediatament va suggerir a Roda i Oliveras que fessin «alguna cosa» sobre pacifisme a Sant Cugat: el resultat va ser la universitat d'estiu, que es va estrenar al juliol del 1984. Dotze anys després, Pérez Esquivel creu que el futur de la institució passa per aprofundir en l'anàlisi de les problemàtiques i la intercomunicació amb altres continents, «no quedar-se només a Europa i fer intercanvis amb altres centres que treballen per l'educació per la pau».

Ensenyament incia el trasllat dels mestres de secundària ELS 4 CANTONS

I Barcelona.— El Govern de la Generalitat ha aprovat aquesta setmana el decret presentat pel conseller Joan Maria Pujals que permetrà adaptar les plantilles de professorat dels centres públics al nou sistema educatiu. Aquesta normativa regula la mobilitat dels professors la plaça dels quals sigui suprimida i permetrà el trasllat d'uns 3000 mestres a la secundària. Un concurs de mèrits que convocarà Ensenyament la primera setmana de març distribuirà entre els candidats una part d'aquestes places, la necessària per completar les plantilles dels insitituts que inciiaran la nova secundària obligatòria. El número exacte de places que quedaran incloses en aquesta i en les properes convocatòries dependrà de les plantilles tipus de què disposarà cada centre, que quedaran ratificades l'última setmana de febrer. Les plantilles resultants en cada centre de primària després de la seva transformació al nou sistema seran publicades, com a màxim, tres mesos després de la publicació del decret, prevista per avui. Els mestres que passin al primer cicle (de 12 a 14 anys) de l'educació Secundària Obligatòria tindran una retribució similar a la dels actuals professors de secundària i d'aquí dos anys disposaran també de les 18 hores lectives setmanals. Els professors, per la seva banda, la plaça dels quals desaparegui en el procés de transició a la nova secundària —per exemple, professors de centres de primària que es converteixin en insituts— seguiran sent formalment propietaris d'aquesta plaça fins l'any 2001.

Maragall atribueix els accidents de les rondes al peatge de la A-7 • Sant Cugat.— L'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, atribueix l'alt número d'accidents de les rondes de Barcelona al peatge de la A-7 i als semàfors de la B-30, situats tots dos a l'altura de Sant Cugat. El peatge i els semàfors, en opinió de Maragall, provoquen que molts camions utilitzin els cinturons de la gran ciutat per creuar-la gratuïtament. «Les rondes han representat que quan, per exemple, un camió ha d'anar de Lleida a Mataró passi pel Moll de la Fusta perquè és més ràpid i més econòmic». Segons Maragall, l'Ajuntament de Barcelona està parlant amb els responsables d'ACESA —concessionària de l'autopista A-7— trobar una fórmula que eviti que els camions grans o articulats hagin de passar pel centre de la ciutat. L'any 93, l'Ajuntament de Barcelona ja va limitar la circulació de camions pesats a la Ronda del Litoral. Precisament, la presència d'un vehicle d'aquest tipus va ser la causa del sinistre mortal que es va produir dilluns a la Ronda de Dalt, on es van veure implicats dos autocars, un camió, dos turismes i una motocicleta. / c e .

SEGURETAT

Seguretat Electrònica Sant Cugat del Vallès, t r 5 8 9 1 7 99


PUNT I SEGUIT

12

ELS 4 CANTONS / Divendres, 23 de febrer de 1996

L E S E M P R E S E S * Stanza. Interiorisme i decoració La decoració d'una casa dóna molta informació de les persones q u e hi viuen. La llar és un espai íntim on un s'ha d e trobar còmode per sobre de tot. Els racons d e cada casa tenen u n sentit diferent, i encara que es canviï la decoració, segurament hi haurà detalls que n o canviaran mai, per temps q u e passi. Àlex Barbero en sap molt, de decorar cases. S'hi dedica des de fa gairebé vint anys i assegura q u e aquesta feina, que s'ha d e deixar en mans de professionals, és molt agraïda, perquè té a veure amb el benestar dels clients.

À L E X B A R B E R O . Gerent de Stanza

_ ^ _

«El rebedor d'una casa és com una targeta de visita» Àlex Barbero, el gerent de Stanza, diu que quan es van instal·lar a Sant Cugat molts s'estranyaven de la seva activitat.Foto:

ÀNGELS CASTUHRA

• Sant Cugat.— A què es dedica Stanza? —«La nostra activitat és l'interiorisme, des de la projecció, la idea, fins a la coordinació, la direcció i la realització integral dels projectes. Fem tot tipus d'obres, des d'aixecar la casa fins a acabar el pany de la porta; fem reformes i rehabilitacions. Aviat engegarem una altra empresa dedicada específicament a això.» —Tots aquests serveis requereixen la dedicació de professionals. —«A Stanza, hi treballen uns 25 professionals de tots els camps. Si se'ns encarrega una feina significa que s'ha de fer una reforma interior important. L'arquitecte fa el projecte, resol els problemes de construcció i els legals, i a partir d'aquí comencen a treballar tots els altres. És una feina complexa. perquè es comença un dia. no hi ha cap buit entremig i s'acaba un dia concret. Això se sap tres mesos abans i amb un pressupost tancat. El client sap quant li costa abans de començar la reforma, i després no hi ha sorpreses. Aquest és el nostre servei.» —Aquest va ser un dels primers establiments d'interiorisme que es van instal·lar a Sant Cugat. —«El 1977, que és quan vam venir a Sant Cugat, hi havia alguns col·legues. Però era una activitat encara poc coneguda, i molta gent ens demanava a què ens dedicàvem. perquè encara sobtava. Fa vint anys. Sant Cugat era molt diferent de com és ara.» —lil creixement urbanístic que ha experimentat el municipi, ha ajudat a la consolidació d'aquest negoci? —«Sí, hi ha ajudat. La ciutat ha augmentat espectacularment en nombre d'habitants, però també s'hi han instal·lat altres negocis que ens han obligat a empènyer el nostre. Evidentment, ens hauríem pogut equivocar, però Sant Cugat sempre ha estat una mica diferent. Jo, quan era molt petit, m'acostava aquí amb el tren i ja m'agradava. Es veu que aleshores, en el meu subconscient, ja hi era present que hi vindria a treballar, perquè ja veia a venir que Sant Cugat seria la ciutat important que és ara.» —Stanza treballa més en cases particulars o en establiments comercials? —«Nosaltres fem més reformes i rehabilitacions en habitatges que en locals comercials, perquè, evidentment, n'hi ha més. Però Déu n'hi do la quantitat de botigues i establiments comercials que hem decorat. A més, treballem a tot Catalunya i a fora: a les Balears, Madrid i Bilbao hem fet obres.» —És difícil fer un projecte que sigui realment del gust del client? —«La veritat és que no, perquè tothom, més o menys, sap què vol. El client ens dóna una idea, intueix què vol. Nosaltres, que som els professionals, donem forma a aquesta idea, hi posem la tècnica. Evidentment, no pretenem canviar res del que ens pro-

J.A. MULA.

Donar forma a les idees que cadascú té de casa seva Als professionals d'Stanza els agrada desenvolupar les idees que tenen els clients i convertir-les en comoditat i intimitat. El gerent de l'empresa assegura que els clients no acostumen a canviar els mobles si estan ben conservats. Sovint, incorporen a la distribució dels mobles alguna figura antiga que ha passat de generació en generació i que els propietaris no volen tenir guardada. Àlex Barbero creu que conservar les coses està molt bé, i anima tant com pot els seus clients perquè ho facin. Si volen canviar els mobles, la mateixa empresa s'encarrega de buscar els que més s'adeqüin al disseny. «Treballem amb fabricants industrials, que ens aporten la seva experiència, i també amb els artesans, que fan les coses amb les mans i amb temps. Però aquests costen molt de trobar. Cada cop n'hi ha menys», assegura. Àlex Barbero és un gran defensor de recuperar i restaurar els mobles. «Per què no s'han d'aprofitar els mobles, si es pot? Èl fet que canviem de casa no vol dir que també canviem de mobles. S'agafa el que es té, s'estudia, es mira d'encabir-ho als nous espais, i si cal, es restaura. És una cosa que nosaltres fem contínuament.» Àlex Barbero recomana que aquesta feina, la de dibuixar la distribució dels mobles o fer les reformes d'una casa, es deixi sempre en mans de professionals, per evitar sorpreses. / À.C.

posa el client, perquè el que està demanant és que li decorem casa seva, i és ell qui s'hi ha de trobar bé. Però és bo que deixin aquesta feina a les mans de professionals, i que hi confiïn.» —És una gran responsabilitat confegir la casa dels altres. —«És una feina molt maca, dóna moltes satisfaccions. Estàs molt en contacte amb el client; la feina que fem nosaltres no és la de despatxar només. Són treballs llargs, que ens permeten conèixer els membres de la família, la seva manera de ser i de viure. Aprenem els gustos del fill gran, de la nena... Ens diuenfAquesta butaca la vull aquí, perquè m'agrada escoltar la ràdio quan vinc de treballar'. És una feina que ens permet descobrir, sense entrar-hi massa, la intimitat de les persones. Això és molt gratifi-

cant.» —La manera com una família té muntada la casa diu molt d'aquelles persones? —«I tant! La primera impressió és molt important, a les cases. Per exemple, el rebedor és una de les peces més petites que hi ha, però és el primer que veiem d'una casa. És la targeta de visita d'aquella llar. El que veiem ens predisposa a pensar com deu ser la resta de la casa i com deuen ser les persones que hi viuen. Nosaltres hi donem importància; no es té en compte al final de tot, sinó al principi. Marca la pauta.» —La moda evoluciona molt? —«Les idees dels nostres clients són bàsicament clàssiques. Hi ha moltes maneres d'entendre el classicisme, i això no significa que s'entapissin les parets ni que es col·loquin decorats molt ba-

rrocs. Nosaltres no hem fet cases ni establiments espectaculars, perquè puguin sortir a les revistes. Només hem fet aquestes coses quan hem hagut de decorar una discoteca, per exemple. Al client, li agrada més quan coneix les coses, quan funcionen. Decorar la casa d'una altra manera seria rendibilitzar poc la inversió que fa el client, i és una inversió important. Les modes espectaculars són caduques. Es fan servir per a coses molt puntuals: uns llums, una butaca de lectura...» —És fonamental saber a què es dedicarà cada espai per decorar-lo adequadament. No és igual una discoteca que un despatx. —«No, és clar. Nosaltres plantegem les nostres idees, que bàsicament han de servir per a alguna cosa en concret, ha de ser

útil. Si no sabem prèviament per què es vol fer servir allò, no sabrem què hi haurem de posar. Les idees han de ser com més singulars millor, que no les trobin també a cal veí. No fem les coses estandarditzades. Per petit que sigui un moble, no n'hem fet mai dos d'iguals. Els espais, les persones i les necessitats són sempre diferents. En el cas d'un local comercial o en el qual s'ha de treballar, com un despatx, o divertir-se, com una discoteca, no ho decorarem com si allò fos la casa del propietari. Sí que és veritat que és casa seva, però no el lloc on viu. Una discoteca és un espai més fred. La professionalitat ha arribat al 100 per cent. En una sala de festes o en una discoteca sí que ens podem permetre el luxe de fer coses espectaculars.»


ELS 4 CANTONS / Divendres, 23 de febrer de 1996

13

PUNT ï SEGUIT

OCI

icia als cinemes s'estanca per L'afluència sota dels 300 mil espectadors a» ampliar l'oferta perquè les quatre sales comencen a ser «insuficients» L'Ajuntament «estudia» CÈLIA^OERNADAS OERNADAS

lucció ame• Sant Cugat.— Casper, la producció amein fantasma ricana que explica la història d'un l·lícula més que vol tenir amics, va ser la pel·lícula nt l'any 95, vista a Cinemes Sant Cugat durant Casper ostenta el privilegi d'haver estat la pel·lícula que més espectadors va aconseguir a Sant Cugat durant l'any passat. La segueix una altra producció infantil: Pocahontas, de la factoria Walt Disney. Waterwoiid, una de les grans estrenes del 95 —i també més criticades—, completa el paquet dels títols que van superar els vuit mil espectadors, seguit de molt prop per Els ponts de Madison, la història d'un amor impossible entre Clint Eastwood i Meryl Streep. L'única pel·lícula «espanyola» que aconsegueix entrar en el rànquing de les deu més vistes és Two Much. Però n'hi ha dues que no es queden enrera: La pasión turca, de Vicente Aranda, i l'última de Pedró Almodóvar, La flor de mi secreto. A partir dels títols —111— que Cinesa va programar durant l'any passat a les quatre sales de Sant Cugat, la balança s'inclina clarament a favor de les produccions nord-americanes. Un 65% de les pel·lícules provenien d'EEUU; la resta eren de producció espanyola o europea, majoritàriament francesa i anglesa. Analitzades les xifres sobre programació, queden les referides a espectadors. La davallada no és espectacular, però indica un estancament: l'any 94, 306 mil persones van passar per Cinemes Sant Cugat. L'any 95, la xifra es va quedar en 282 mil espectadors, uns 5.400 setmanals. Les explicacions són diverses. L'argument que té més força, però, que la qualitat de les pel·lícules que es van estrenar al 95 era inferior a les del 94. «Mentre els responsables de Cinesa estiguin contents, jo també ho estic», afirma

un any que es va tancar amb un lleuger descens en el nombre d'espectadors. Després de tres anys de funcionament, la xifra s'ha estancat lleugerament per sota dels 300 mil espectadors. Els responsables de l'empresa Cinesa qua-

el director del Centre Cultural, Tomàs Seix. L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, coincideix amb aquesta afirmació: «L'explotació de Cinesa està funcionant molt bé». Més gales Aymerich reconeix, però, que les quatre sales que hi ha a Sant Cugat s'estan quedant «insuficients». De fet, si un divendres s'estrenen sis títols, a Sant Cugat n'hi ha dos que no arriben mai i que, en canvi, sí que s'exhibeixen a altres cinemes de la comarca

lifiquen el balanç de «satisfactori», però l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, comença a pensar que l'oferta —quatre sales— s'està fent «insuficient». Per això, no està descartat el complex de multicines de la Guinardera.

—a Cerdanyola i a Sabadell, sobretot— o a altres sales que explota la mateixa Cinesa. A més, les pel·lícules es mantenen molt poc temps en cartellera. Tot i que les comparacions són difícils, l'oferta que hi ha actualment a Sant Cugat està per sota de la mitjana de les principals ciutats de la comarca: a Cerdanyola, amb un nombre similar d'habitants que Sant Cugat, hi ha onze sales de cinema amb una mitjana global de 5.200 espectadors setmanals. A Sabadell, la població és quatre vegades superior, hi ha onze sales

El termini per presentar treballs al premi Gausac de recerca acaba dijous ce. • Sant Cugat.— Aquest dijous, 29 de febrer, a les dues del migdia, acaba el termini per presentar treballs a la tercera edició del premi Gausac de recerca, que convoca anualment el Grup d'Estudis Locals (GEL) en col·laboració amb l'Ajuntament de Sant Cugat. De moment, i a l'hora de tancar aquesta edició, se n'havia presentat un, tot i que les previsions, segons el president del GEL, Jordi Casas, és que se'n presentin quatre. El jurat del premi Gausac de recerca està integrat per cinc membres: tres experts qualificats en la matèria, un membre del GEL i la responsable de l'andu municipal, Gemma Foj, que actua com a secretària. El seu veredicte no es coneixeràfinsal 29 de març: fins llavors no es faran públics ni els títols ni els autors dels treballs. El premi Gausac es convoca per estimular i premiar la recerca sobre qualsevol tema relacionat amb les ciències socials (història, antropologia, arqueologia i geografia, entre d'altres) i circumscrit a l'àmbit geogràfic de Sant Cugat i la comarca del Vallès. Els treballs han de reunir dos requisits bàsics: tenir una extensió mínima de cinquanta folis i ser inèdits. El guanyador s'emportarà un premi de 200.000 pessetes.

Grà5c:ELPUNT

La sala Rusinol inaugura una mostra d'olis de Josep Moscardo

i deu més a punt d'inaugurar-se. En definitiva, l'ampliació de l'oferta de Sant Cugat és un tema que «estem estudiant», assegura Aymerich. Les possibilitats per ampliar-la, segons l'alcalde, serien dues. La primera, destinar a un complex multicines l'espai per a activitats d'oci que s'ha reservat al Centre Comercial Sant Cugat, situat a la Guinardera. La segona, ampliar l'actual edifici del Centre Cultural per encabir-hi quatre sales més. «En tot cas, sempre comptaríem amb Cinesa», especifica Aymerich.

• Sant Cugat.— La sala Rusinol inaugurarà aquest proper dijous una exposició d'olis de l'artista nascut a Barcelona Josep Moscardo, que es podrà visitar fins al 19 de març. Moscardo va iniciar la seva formació artística a La Llotja de Barcelona, i posteriorment va estudiar a l'Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi, on va entrar a formar part de l'anomenat grup «10 pintors nous». L'any 76 exposa per primer cop la seva obra de forma global a la sala Vayreda de Barcelona i a partir de llavors ha viatjat per diversos països. / ce.

LITERATURA

PATRIMONI

Convocada per l'EMD l'edició 1996 del tradicional Premi Literari de Valldoreix

L'arqueòleg del Monestir «ensorra» el mite del «Castrum Octavianum» romà

El guanyador s'emportarà 150.000 pessetes RAMON LUQUE

• Valldoreix.— La Junta de Veïns de l'Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Valldoreix va aprovar dimecres passat en sessió extraordinària i per unanimitat la convocatòria i les bases del tradicional Premi Literari de Valldoreix que organitza cada dos anys aquesta administració. El tema del concurs, dotat amb 150.000 pessetes de premi, és lliure i de relats inèdits en llengua catalana. Els participants hauran de presentar a la seu de l'EMD els originals i 6 còpies. Els originals s'hauran de lliurar, fins a l'I d'abril, amb títol i lema, mentre que a les còpies ha de constar

el títol, el nom, l'adreça i el telèfon de l'autor. L'extensió dels treballs ha de ser d'un mínim de 15 folis i un màxim de 25, escrits a màquina a una cara i a doble espai. El jurat —format per Sílvia Alberich, Martí Roque, Josep Maria Gavín, Josep Maria Sese i Juanjo Cortès— serà l'encarregat de va-

lorar les obres presentades i elevarà una proposta d'adjudicació del Premi a la Junta de Veïns, que el farà públic i l'adjudicarà definitivament en la sessió plenària del 25 d'abril. El guardó es lliurarà a l'autor guanyador durant un sopar literari que es convocarà per part de l'organització. El text guanyador es publicarà sencer a l'Informatiu de l'EMD. Segons Mercè Calafell, vocal de Serveis Personals de l'EMD, «el remi recull les bases del que es va convocar al 94 i només hi ha canvis en el jurat». Carme Pérez, vocal del PSC a la Junta de Veïns, considera que «s'hauria d'haver fet un esforç per millorar les bases del premi del 94 i caldria més imaginació a l'hora de trobar el jurat, perquè són els mateixos de sempre i potser s'hauria de buscar gent qualificada de Valldoreix». Calafell assegura que el que s'intenta «és involucrar la gent del poble i per això el jurat són els representants de les associacions».

Diu que la primera referència al terme és de l'època feudal SÍLVIA BARROSO

• Sant Cugat— El gairebé llegendari Castrum Octavianum «no va existir mai», segurament. Així de contundent va ser Eduard Riu, l'arqueòleg del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat que ha excavat al Monestir durant la restauració. Riu va obrir la setmana passada un cicle de xerrades titulat Actuacions en el Monestir de Sant Cugat (1990-1996), organitzat per l'Associació Amics de la Unesco Valldoreix-Sant Cugat per «establir un pont de diàleg entre els tècnics que han fet la restauració i la població de Sant Cugat», segons va explicar Domènec Miquel, president de l'entitat. Riu va repassar els descobriments arqueològics que s'han fet al Monestir en diverses èpoques i va recordar que els treballs iniciats per la «malaurada» Generalitat Republicana van quedar interromputs per la guerra civil i les conclusions també es van perdre. Amb tot, Riu creu que ha

Eduard Riu

quedat provat que els precedents del Monestir arrenquen clarament del segle IV. Del període entre el segle I i el III s'han trobat

restes de ceràmica i d'un mil·liari dedicat a l'emperador Claudi, però no hi ha senyals que hagués existit cap estructura arquitectònica. A partir del segle IV, en canvi, segons assegura Riu, hi devia haver «una fortalesa notable», sense que se n'hagi pogut determinar la funció i ni tan sols si era privada o estatal. Sobre aquesta fortificació s'havia dit que era el castell anomenat Castrum Octavianum, però Riu assegura que fins a l'època feudal no apareix cap referència a aquest terme, que després es va confondre amb un mot romà. Després de la fortalesa, al pati del que seria el claustre, hi va aparèixer una basflica paleocristiana que es va anar complementant amb altres edificacions, fins que cap al segle XI es van començar a aixecar els edificis que definirien el pati del claustre, encara que inicialment estava buit. Les restes de les construccions anteriors van ser la base per a l'edificació del Monestir.


14

PUNT-I- S E G U I T

ELS 4 CANTONS / Divendres, 23 de febrer de 1996

C A S A PE LA V I L A

_ _

Tomàs Seixpresumeix de dirigir un dels pocs teatres d'Espanya «amb una exigència brutal d'autofínançament», obtingut mitjançant la creació de fórmules que permeten ingressar recursos propis: gravacions de programes de TV o de discos compactes són algunes de les activitats que el teatre-auditori realitza a banda de la programació estable. I recorda que Sant Cugat competeix on «en un radi de vint quilòmetres ens trobem amb la concentració de teatres més gran d'Europa».

T O M À S S E I X i S A L V A T . Director del Centre Cultural

«La resta de teatres no estan en la guerra de Vautofínançament» CÈLIA CLRNADAS

• Sant Cugat.— —Fins a quin punt condicionen les subvencions públiques el funcionament d'un teatre? —«L'aportació municipal té una exigència de retorn, que són la cura de l'edifici i els diners que invertim en entitats del poble. Són totes les funcions que fa l'Esbart, l'Orquestra o la Llar d'avis. Nosaltres no cobrem res, quan, de fet, som un centre de cost i benefici amb una autoexigència d'autofínançament brutal que no es dóna a cap altre teatre d'Espanya. A eap, perquè en realitat l'únic teatre privat que existeix és LI Molino. Des del moment que teatres oficials com el Centre Dramàtic de la Generalitat programen musicals absolutament comercials. vol dir que o esta fent la competència deslleial al teatre privat o resulta que estem tots al mateix mercat. Se suposa que. amb el temps, aquest diner públic liaurà de desaparèixer per convertir-se en diner privat». L·l model pel qual ha optat el Centre Cultural, buscant ingressos propis, és el millor? —«Si el que pretens és perdre el mínim de calés, el nostre és el millor model. Però la diferència amb altres teatres és massa gran mm per pensar que tothom és estúpid; i això em fa arribar a la conclusió que la resta no estan en la guerra de l'autofinançament. Són tontos per això? No, perquè no tenen aquesta intenció». —Hi ha una relació directa entre autofinançament i qualitat en la programació? —«Et posaré un exemple clar: Rubí. El director del teatre la Sala rep una quantitat de l'Ajuntament només per a programació. L'import de cada entrada que ven va directe a l'Ajuntament. Quin al·licient té un director de teatre per omplir-lo si no pot comptar amb la variable que suposen els ingressos que aporten els seus clients?» —Potser es juga la seva continuïtat al capdavant del teatre... —«O no. Potser els seus responsables polítics ni saben què passa en aquell teatre. Quantes vegades ha passat que es pren políticament la decisió de construir un teatre i ja està, ja hi és. Ningú pensa en els diners que costarà fer-lo funcionar». —Si comença a funcionar un Teatre Nacional, amb un pressupost milionari... —«Que des del meu punt de vista és una bestiesa...» —...amb grans muntatges i companyies, s'està ofegant la cultura privada? —«Sí, que quedi clar que l'únic teatre que no està subvencionat és el nostre. La sala Beckett en té més, per exemple: rep diners de la Generalitat, de la Diputació i del Ministeri. Només rebem de la Generalitat el que ens toca per dret. De fet, nosaltres col·leccionem denegacions». —I per què? —«Suposo que és que hi ha una tendència a pensar que Sant

Seix ha dirigit el Centre Cultural des que l'equipament va entrar en funcionament. Foto: JA. MULA M

Del llibre a la gestió cultural Tomàs Seix, 41 anys, prové d'una família d'editors il·lustres: per part de pare, l'editorial Seix Barral; per part de mare, l'editorial Salvat. I, no podia ser d'altra manera, es va iniciar professionalment en el món del llibre i la indústria gràfica. L'opció, però, no l'acabava de convèncer. «Vaig començar a saltar per descobrir què m'agradava més. En realitat, he tingut molta sort i moltes oportunitats». Va provar amb el disseny de mobiliari i va intervenir directament en el reflotament de l'Orquestra Simfònica del Vallès, amb seu a Sabadell. D'allà va saltar a la GeCugat és molt ric. Però Sant Cugat pateix igual que els altres. Per què nosaltres ho tenim més fàcil que un teatre de Sabadell, que té centenars d'anys amb aquesta tradició i tenen una població de 200 mil habitants absolutament estructurada? I, a més, quina és la nostra competència? En un radi de vint quilòmetres, on a Sòria hi ha desert, nosaltres ens trobem amb la concentració de teatres més gran d'Europa». —Aquest any baixa el pressupost de Cultura, algun comentari? —«No ens enganyem. L'any passat, Cultura tenia dotze milions per al Festival Internacional de Música, i aquest any no els necessita. En qualsevol cas, nosaltres ens hem de comparar amb

neralitat —«un dia em va trucar el conseller Guitart»— com a delegat de música. «Tenia ganes de conèixer el sector públic des de dintre». Va passar a TV3, on va participar en la creació del Club Súper 3, i finalment, es va fer càrrec de la direcció del Centre Cultural i ha acabat traslladant-se a viure a Sant Cugat, al carrer Eugeni Canas. Està casat amb una ballarina —«per la meva desgràcia, perquè treballen duríssimament»— i té dos fills, de 21 i 16 anys. Per a ell, la feina sempre ha estat «guanyar diners i divertir-me amb el que faig». / c.C

altres teatres, i no amb altres àrees de l'Ajuntament. Jo demano que l'esforç que estem fent nosaltres per trobar recursos propis es faci des d'altres àrees. I així, els dic als caps d'àrea que cada cop que es passen del pressupost, a mi se'm posa com una esgarrapada a l'estómac». •—Ha xuclat el Centre Cultural la vida social de la ciutat? —«Sí, i és normal, perquè concentra els quatre únics cinemes de Sant Cugat, l'única bibilioteca i l'únic teatre amb programació estable. L'àrea de cultura s'ha alliberat de l'oferta de gran format i professional i pot dedicar-se a l'altra gran muntanya inversa de necessitat que té la ciutat. El cert és que hi ha hagut clarament un

canvi d'hàbits». —Per què es fa una preestrena a Sant Cugat i ningú en parla, i es porta després a Barcelona, i omple planes de diaris? És el cas de Busco el Sr.Ferran, amb Ferran Rané i Emma Vilarasau. —«En això hi ha una confusió en la qual tots hi participem. És aquesta estupidesa de confondre Barcelona amb Catalunya. Barcelona exerceix amb molta força de capital, tots li hem donat una part de la nostra estimació personal; però això ens està fent mal. Els mitjans de comunicació ignoren el que no passa a Barcelona, o ho tracten, simplement, com una anècdota. És molt difícil lluitar contra això». —Vostè ha repetit sovint que

qui ve al teatre-auditori pot tenir una visió general del que s'està fent a Catalunya. Es programa producció catalana pel simple fet de ser-ho? —«En alguns casos, la producció és voluntàriament catalana. Dansa, per exemple. Quan vam arribar, donava la casualitat que en dansa l'única programació estable i seriosa que hi havia a Catalunya era la de la Caixa de Terrassa, basada en grans companyies internacionals. Les catalanes de contemporani no estaven contemplades. Aquesta ha estat la nostra especialitat i hem coproduït voluntàriament sabent que hi perdríem diners. Però no es allò de 'us estem donant els catalanets'. De fet, és el millor que hi ha actualment». —Però aquí mai no vindrà una Companía Nacional de Danza. —«Depèn. Companyies com la de Nacho Duato valen una fortuna. I, a més, exigeixen un paquet mínim de funcions. És difícil». —Existeix un perfil tipus de l'espectador del Centre Cultural? —«Hi hauria dos grups massivament representatius: el de la parella gran, que no tenen handicaps a l'hora de sortir, i el de la parella jove amb fills petits. Preval el concepte de parella, tot i que també tenim famílies senceres abonades».


püM-i'skGÍjff

ELS 4 CANTONS / Divendres, 23 de febrer de 1996

líí

El Centre Cultural coproduirà una sarsuela dirigida per Calixto Bieito

DANSA

Nats Nus Dansa torna a Sant Cugat amb un muntatge «més imaginatiu»

ce.

Toni Mira dirigirà també un assaig comentat de «Que dius que què?» al Teatre-auditori SÍLVIA BARROSO

H Sant Cugat.— El coreògraf barceloní Toni Mira i la seva companyia Nats Nus Dansa tornen avui al Teatre-auditori —l'any passat van presentar-hi Bolero— i ho fan amb un Tomàs Seix manté el tractament anunciat a la dansa contemporània, el que ell defineix com a «posició militant» i que assegura que «fa baixar l'índex d'ocupació» —d'èxit— del Teatre-auditori. El resultat d'aquesta presa de posició és que, després del cicle que es va oferir a final d'any per potenciar la disciplina, continua havent-hi més d'un espectacle de dansa per temporada i que es tornen a presentar els assajos comentats. L'objectiu és oferir una «programació seriosa i crear públic», intent al qual estan obligats «tots els teatres, i no només els públics», segons Seix. La clau del Teatre-auditori per aconseguir-ho és apropar al públic disciplines que tradicionalment han tingut dificultats de difusió, però sense «castigar» l'espectador. I és que Seix està convençut que algunes companyies de dansa contemporània han experimentat massa i ha maltractat el públic. Per això, si el Centre Cultural ofereix dansa, tria muntatges «amables», com el Que dius que què? de Nats Nus Dansa, que es presenta aquesta nit i a les quatre de la tarda, en un assaig comentat. El mateix Toni Mira, director i coreògraf de la companyia, està d'acord amb aquest plantejament. Sense voler caure en la «comercialitat», Mira afirma que si munta un espectacle és «per compartir-lo» i que l'espectador ha de poder-hi entrar sense gaires dificultats. Amb aquesta idea de partida, Nats Nus ha treballat sempre sobre històries quotidianes: Newton portava a l'escenari les teories del descobridor de la llei de la gravetat, Somcinc reflectia les relacions d'un grup de

espectacle «tan clar i homogeni com sempre», però deixant «més espai per fer volar la imaginació». Després de Nats Nus Dansa, una altra companyia tan veterana com la de Mira, Trànsit, actuarà el 15 de març, amb el muntatge

El punt de la memòria. I és que el Centre Cultural continua insistint a presentar «dos espectacles de dansa cada trimestre, com a mínim», i crear un públic per a aquesta disciplina, segons el director, Tomàs Seix.

Els integrants de la companyia Nats Nus Dansa, interpretant Que dius que què?. Foto: NATS NUS DANSA. ballarins preparant un espectacle, i a Bolero, l'eix argumental eren les relacions d'una parella. Imaginatiu, però homogeni Aquesta vegada, però, Mira i el seu equip han volgut fer un muntatge «més lliure, en el sentit que no es trobés sotmès a una història preexistent». Per això s'han deixat portar per imatges que els han portat «a altres imatges i a moviments del món dels somnis», que després han conduït a «moviments del món real». L'ú-

nica condició que s'ha autoimposat Mira és donar certa «homogeneïtat» a l'espectacle, a través de la música, l'escenografia, la coreografia i el vestuari, perquè sigui «clar». Per Mira, «el llenguatge de la dansa no ha d'ésser necessàriament complicat, sinó que pot resultar molt entenedor», si no es pretén dir «grans veritats». Com a creador, ell troba la solució expressant «més sentiment que pensament», un criteri que li sembla «més adequat per a la dansa, un llenguatge efímer».

L'estil de la companyia —treballat durant nou anys— és el fil conductor que relliga la diversitat d'elements que es troben a Que dius que què?: el gest, el moviment i la música, però també la paraula i el plaer de ballar, amb passos de claqué —una de les especialitats de Mira— i de tango. Mentrestant, es van desgranant dues petites històries: una amb dos homes enamorats de la mateixa dona i una altra que recull les reaccions d'un públic heterogeni en un espectacle de dansa.

• Sant Cugat.— El Centre Cultural, en col·laboració amb la productora Focus i l'exhibidora Balanà, coproduirà una sarsuela que, dirigida per Calixto Bieito, es representarà el mes de juliol al teatre Tívoli de Barcelona. A la idea, però, hi falten matisos per concretar. Per exemple, el títol que iniciarà el que el director del Centre Cultural, Tomàs Seix, ha definit com «la dignificació de la sarsuela». S'ha pensat inicialment en La verbena de la paloma, però l'aposta no és definitiva. També hi ha la intenció, segons Seix, que la sarsuela s'estreni a Sant Cugat, faci temporada a Barcelona i «volti després per Catalunya i la resta de l'Estat». Aquesta primera incursió del Centre Cultural en el gènere de la sarsuela no és, però, un fet aïllat. Forma part d'un projecte més ampli que Seix ha estat definint els darrers dos anys amb el director de la Jovcn Orquesta Nacional de Espana, Edmond Colomer, i el director teatral Ariel García Valdés, qui és, de fet, «el titular del projecte». La idea és ambiciosa: es tracta de «barrejar produccions de sarsuela i produccions d'òpera en la mateixa temporada». I també de donar un caire diferent a un gènere tan popular com la sarsuela, plantejant «l'escenografia i la posada en escena com si es tractés d'un musical». «En sarsuela s'han fet moltes marranades», sentencia el director del Centre Cultural. El cicle constaria, en total, de quatre títols l'any. «Amb això hem de guanyar molts diners; si no, ens haurem equivocat.»

Extintors

Sant Cugat del Vallès. « • 5 8 9 1 7 9 9

ART

Escenaris cinematogràfics I ANDRÉS FRANCESH MOYA Galeria: Sala Rusinol. Dates: Fins al 27 de febrer. Obres: Pintures.

E

JOSEP MOSCARDÓ del 29 de febrer al 19 de març

PERE PICH

l pintor Andrés Francesch Moya (1944) presenta una col·lecció sòlida pel que fa a la seva uniformitat tècnica i temàtica. Aquesta consistència, gairebé rígida per la seva repetició, requereix un cert temps per estirar el fil que ha d'unir l'obra amb l'espectador. Podem pensar que la seva pintura està dibuixada per acompanyar textos amables de països del nord. Es cert que algunes de les seves pintures estan més a prop de la il·lustració sensible que de la pintura pròpiament dita, però també és veritat que moltes de les seves obres aporten elements interessants, allunyades dels tòpics de l'estampa ben feta. Una de les principals contribucions, en algunes de les seves pintures, són les perspectives enlairades, gairebé en picat. Gràcies a aquest recurs, les imatges apa-

SOCIS FONS D'ART Servei taxació obres d'art

Pintura titulada Dinard, pintada a la Bretanya. Foto: ELS 4 CANTONS. reixen solemnes i s'apropen a una escenografia cinematogràfica. També destaquen els cels grisos i plujosos, que ocupen una part

important tant físicament com conceptualment. L'exposició podrà visitar-se fins al dia 27 de febrer.

Saljà Rius m o l Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat del Vallès

Horari: mati de 9 a 2 tarda de 5 a 9

Tel. 675 47 51


16

PUNT DE VISTA

EI rerefons d'un defecte formal

ELSïïiCANTONS Setmanari independent, català, comarcal i democràtic

^

ELS 4 CANTONS / Divendres, 23 de febrer de 1996

Premsa Local de Sant Cugat SL

U

na cosa és privatitzar la sanitat i una altra cedir a entitats privades la gestió de la sanitat pública. Aquest és el debat que existeix en el rerefons del recurs que CCOO va presentar contra l'adjudicació a Mútua de Terrassa de la gestió del Centre d'Atenció Primària de Sant Cugat. Un recurs que s'ha saldat en els tribunals a favor del sindicat a causa d'un defecte legal: l'adjudicació a Mútua de Terrassa es va fer per adjudicació directa i no per concurs públic i, per tant, no es va donar oportunitat a altres entitats a optar-hi. Quines conseqüències pot tenir per a l'usuari aquesta decisió —encara

Carrer Xerric. 5, Ir - 08190 Sant Cugat de] Vallès t 589 62 82- Fax 589 20 91

EoTtor Ramon Grau i Soldevila

Directora en funcions Cèlia Cemadas

Àngels Castuera, Catí Morell, Eduard Jeuer, Pere Pich, Montse Sant, Sílvia Barroso, Ramon Luque, Francesc Carbó

Cap comercial Gemma Bosch

no ferma— del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya? Segurament, poques. Es podria prendre com a referència el cas de la Guinardera, que és pràcticament idèntic: l'Ajuntament va adjudicar directament la venda del 10% d'aprofitament mig de la Guinardera a Dorn. Els tribunals van anul·lar l'adjudicació; es va obrir subhasta i només s'hi va presentar la mateixa empresa. En el cas del CAP Sant Cugat es produirà probablement aquest fenomen. Però això no treu que s'hagin de complir els requisits que marca la llei. Tornant, però, al principi, no s'ha de confondre privatització amb cessió de la gestió a un ens privat. Ningú

no dubta —o no hauria de dubtar-ho— que el finançament de la sanitat ha de sortir de l'erari públic. Sanitat gratuïta i igualitària ha estat una fita bàsica del qüestionat —per alguns— estat del benestar. Però el cost que aquest capítol suposa per al pressupost de les administracions i la burocratització funcionarial fan pensar que, si es demostra que el servei és millor i que el personal no resulta perjudicat, la fórmula de cedir a una entitat amb criteris empresarials la gestió dels CAPS no ha estat tan forassenyada. Un altre punt: sorprèn que cap regidor de l'oposició preguntés sobre aquest tema al ple municipal de dimarts.

Equip comarcial Rosa Maria Carrasco, Núria Olivé

Quan s'imposa la imaginació

Rotimpres © (972)400595

A

Distribució Mailing-Vallès SL Dipòsit legal: GI-405-93

Ek4Cn*»apT»iJuc»]mliCTCV·*m*td*nik&a1ldíafirm«s apoco l'opioiò des sens M*B, qat Eh 4 OMOM no h ten neceaannat.

tesa la situació econòmica de la majoria d'administracions públiques, és d'agrair l'esforç d'imaginació que fan algunes entitats per aconseguir recursos que els permetin autofinançar-se i tirar endavant sense necessitat d'haver de demanar contínuament subvencions. I encara té més valor si, en aquest esforç, aconsegueixen involucrar altres entitats sota el paraigua d'un

EL L E C T O R

objectiu comú. La llar d'avis de la parròquia ha fet les dues coses. Primer s'ha parat a pensar d'on treure els diners necessaris per, amb visió de futur, millorar i ampliar la seu de la plaça doctor Galtes. I, segon, ha engrescat l'Esbart, l'Orquestra de Cambra, el grup teatre Espiral, la Coral Sant Cugat i el prestigiós violoncelista Lluís Claret perquè participessin de-

sinteressadament en un acte en favor de la gent gran. La resposta a aquesta col·laboració conjunta va ser una assitència massiva al primer festival de la llar d'avis. L'experiència de dissabte és una mostra de com una entitat pot organitzar-se sense necessitat que l'organitzin des de fora. De fet, però, la llar, amb setze anys d'història a l'esquena, ja ho havia demostrat molt abans.

ESCRIU

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si bo sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

la riera del Torrent de la Bomba i la de Can Mora. (...) Al principi, • No feia gaire que m'havia insla plaça era un espai obert al tal·lat a Valldoreix. M'havien dit: cel i ple d'herbes que hi creixien «Si vols saber coses sobre Valllliurement, ja que ningú no se'n doreix vés a veure l'Altet». Hi cuidava, només hi havia un corriol vaig anar i, després de la primera hi fa el grup de la Penya Re- a punt d'esfondrar-se, a causa del bigues de fusta completament po- que travessava des de cal Calonio vegada, hi vaig tornar moltes més. galèssia i voluntaris. Han trans- mal estat en què es troba. Tant drides; l'aigua de la pluja s'hi es- a cal Boldú, i un altre més petit Em va cridar l'atenció el seu en- format tant l'ermita com el seu el sostre com les parets són plens cola i deixa el forn amb la su- que anava a cal Nyeu. tusiasme. Tot i ser una persona entorn, protegint-lo amb murs de de vegetació. A dins, és plena perfície completament tova i, si Més tard es van plantar uns gran, tenia una extraordinària vi- pedra que el fan un lloc molt de brossa i llenya i, alguns de- el sostre caigués a sobre del forn, plàtans que el besavi de cal Tarquedaria completament des- traner va anar a comprar a Bartalitat i s'entusiasmava parlant de adient per descansar-hi. Llàstima saprensius hi fan foc. Seria molt recomanable que al- fet. / B.S.M. Sant Cugat. Valldoreix, de la història de les que no hi hagi més grups com celona. Cada veí va pagar relimasies, del museu... El seu en- aquest que es dediquin a la con- guna entitat oficial, ja sigui local EI veïnat de la plaça giosament 32 cèntims per cada tusiasme s'encomanava. Amb ell, servació i restauració, tant d'a- o la mateixa Generalitat, fes els Barcelona a Ramon Pros un, i els van plantar davant les questa ermita com de les fonts possibles per salvar aquest patrivaig visitar el pou del gel que seves portes; amb el temps, els hi ha prop de can Busquets, les que han fet reviure. Fa poc he moni tan malmès que hem rebut • En primer lloc et farem una van fer servir d'estenedors llirestes d'un antic molí, on vam visitat, seguint la vall de Gausac, dels nostres avantpassats. Si no mica d'història de la nostra plaça, gant-hi unes cordes entre ells. Als discutir la localització de la pri- l'ermita de Sant Adjutori i el Forn s'hi posa remei, aviat no hi serem per si no la saps o te n'has oblidat. anys 60, es va proposar tallar els mitiva església d'Aquallonga, els Ibèric. He quedat decebut pel con- a temps per deixar-lo als nostres La plaça Barcelona, també ano- arbres, amb l'oposició dels veïns, camins de Collserola, les restes trast de la seva situació. La volta descendents. Pel que fa al Forn menada d'Isabel, es va projectar i per tant l'alcalde ho va desesd'una antiga masia de la Floresta, d'aquesta ermita circular tan va- Ibèric, es troba en la mateixa si- sobre una vinya que es deia Entre timar; per iniciativa privada, es el pont de can Vernet, el Forn luosa de la nostra història està tuació, ja que la teulada té les Rieres, per la seva situació entre va remodelar i cada veí va pagar Ibèric, Sant Adjutori... (...)Em sorla part proporcional que li tocava, prenia també la seva senzillesa segons la façana que tenia. Com LA P U N X A D ' E N J AP en parlar de temes humans i quopots veure [Ramon], aquesta platidians. M'havia parlat de com va ça sempre ha estat molt estimada conèixer la Isabel, la seva esposa, pels que hi van néixer, pels que de com l'estimava, dels seus fills, hi vivim i pels que hi han viscut dels horrors de la guerra que li alguna vegada. Per tant: no volem va tocar viure... Darrere d'aquella ni sentir a parlar de replanifipersona hi trobaves una gran hucar-la, no volem que se'n toqui manitat. Hi havia en ell la saviesa ni un pedrís, ni un banc, ni un de l'home gran, de la persona arbre, ni la terra. que ha viscut molt, i també hi La plaça ens agrada tal com trobaves comprensió i tolerància. és. (...) No ens vulguis relegar Era com parlar amb una persona a una plaça dura, asfaltada, amb molt més jove. Jo li havia proposat marbre i altres materials de moda. fer, entre tots dos, un llibre sobre Si vols fer hapenings del que po-les masies del nostre municipi i, dria ser o no ser la nostra plaça, com era habitual en ell, em va fes-ho en espais per urbanitzar, dir: «Quan vulguis!». Vam quedar i allí podràs fer les propostes més que, de seguida que jo acabés innovadores. La nostra plaça no el que tenia entre mans, ens hi ha d'ésser el pati de ningú, sinó posaríem. Ara ja no hi és. La un espai per a tothom. / CARME seva vitalitat i entusiasme no li SAGALÉS i 72 veïns més de la plaça Barhan valgut aquesta vegada per lluicelona. Sant Cugat. tar contra la malaltia. El trobarem

AVamlcAltet

a faltar./MONTSERRAT Sant Cugat.

RUMBAU.

F E

Posem-hi remei urgent • Sóc un enamorat de la nostra muntanya des que vaig venir a viure a aquest poble. Durant les meves excursions, tant en bicicleta com a peu, he visitat algunes vegades l'ermita de Sant Medir i quedo admirat per la tasca que

&*m

D ' E R R A D E S

I El càrrec d'Antoni Navarro noés cap del Servei Tècnic d'Arquitectura, com es deia la setmana passada a l'article sobre el final de la restauració de la façana sud del Monestir, sinó cap del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat.


L A

17

PUNT DE VISTA

ELS 4 CANTONS / Divendres, 23 de febrer de 1996

L

T R I B U N A

Professionals

P

De tant en tant —generalment cada quatre anys— uns professionals descongelen el seu entorn particular i s'acosten a la base, no sols com un simple apropament de dalt a baix, que ja és tota una proesa, sinó reclamant la col·laboració de tota aquesta massa anònima perquè els «ajudi» en la seva professió. I no ens causarà sorpresa, ni alarma, ni desconfiança, perquè això ho hem vist i heretat de la rutina. Per uns moments, tots ens haurem de sentir polítics. De cop i volta, ens hem fet imprescindibles. Els mitjans que fa servir el professional polític per permetre i demanar la nostra col·laboració són tan simples com els d'emprar totes les formes possibles de la dialèctica, la qual cosa vol dir que

ESTEVE RODÓ •

ticulars o circumstàncies socioambientals. Però no sempre es vol deixar veure que la professió és un mitjà per sobreviure. S'han inventat tota mena de subterfugis, com el d'anteposar l'ideal al material, però professió-subsistència continua sent un binomi inseparable, un condicionant que afecta arreu i tothom, fet que ha accelerat la cursa de la competitivitat en la qual, generalment, ningú es vol quedar a la cua. Ve al cas una anècdota que va tenir lloc al desaparegut Tadeo de Sant Cugat —fonda, restaurant i cafè— del carrer Santa Maria. Després d'un míting organitzat per l'ERC local, en què havia intervingut en Lluís Companys, aquest estava assegut al costat de simpatitzants i militants a l'entorn de la «taula rodona». Allà van començar a sorgir problemes de tota mena, així com les forçades incompatibilitats que als «aficionats» de Sant Cugat se'ls presentaven a l'hora d'intercalar la seva feina —molts d'ells eren pagesos amb horari de sol a sol— amb l'exercici de la política. Companys va ser força expeditiu i, tan sincer, que de cop i volta tirava les pedres a la seva pròpia teulada, quan va contestar al senyor X, que és qui li havia proposat les dificultats amb més cruesa: «Mireu: la política és per a aquells que s'hi volen dedicar professionalment, ja que sinó JOSEP DUDÍANS hi perdreu més que no hi guanyareu.» No se sap si Companys es el joc del llenguatge, hàbilment ma- va mossegar la llengua després d'hanipulat, podrà presentar una mateixa ver-se descalçat tant o si en un rampell qüestió de diversos colors. La dema- de sinceritat va voler dir allò que tants gògia pot fer miracles. altres callaven. El que sí que va quedar Però hi ha un aspecte important en clar és que la professió va per davant. les professions que sempre s'eludeix: Aquesta frase ignorada, dita en un igdir clarament què volem cada un dels norat bar d'un poble ignorat, no ha professionals. Es obvi i connatural as- quedat enregistrada com a frase cèlebre. pirar a viure de la professió que vo- Qui sap si és que no se'n va fer difusió cacionalment s'ha escollit o a la que o valia més oblidar-la, no fos cas. ens han portat condicionaments parU

I

G A L E R I A

Més diversificació en els cinemes

JOAN TORTOSA

oques, molt poques professions admeten ingerències i intrusisme. En general, tot professional, del que sigui, està gelós de la seva capacitat, dels seus coneixements i de la seva situació de privilegi respecte als qui no estan en el secret i en el domini del seu saber i habilitat. No és que aquí s'hi pugui encabir tothom, però sí que hi caben totes les varietats d'oficis, dedicacions o habilitats. Aleshores, partint d'aquest principi, hom hi estableix els estadis i categories estructurades piramidalment, de manera que aquells que es troben prop de la cúspide mai no cedeixen ni accepten que la base assoleixi, encara que sigui per simpatia, el seu nivell. Els recursos i les formes de distanciament poden ser diverses: des de la barrera econòmica —un preu alt allunya la base— a un entorn burocràtic dens, una actitud personal freda i distant, el menyspreu, la necessitat de domini o l'autoconvenciment de mite. Com en tots els casos i normes, aquí també hi ha les corresponents excepcions, altrament curioses.

A

LA

T

E

ls números ja estan sobre la taula. L'any 95, el nombre d'espectadors que han passat pels cinemes ha baixat respecte de l'any anterior. Està molt bé que tots estiguin tan «satisfets». Ara bé, per què el públic hi ha anat menys? Potser perquè els que menys «satisfets» estan són els espectadors. O una part. Aquesta podria ser una hipòtesi d'anàlisi del perquè de tot plegat, però cabrien altres teories que deixem anar perquè cadascú les analitzi com vulgui. L'alcalde diu que quatre sales potser són insuficients. Es clar que, si tenim en compte que a Cerdanyola o a Sabadell tenen cada setmana onze pel·lícules a la seva disposició i a Barberà deu, que a Sant Cugat només n'hi hagi quatre, objectivament, ja és insuficient i limita molt les possibilitats a l'hora de programar. Ara bé, s'ha pen„_*. i. r- . sat que el públic que «Potser dlMS$cant s W «tancat no és l'oferta s'aconseguirà tot el públic poten-

vperardsosKdels

^ £

£

^

300.000 espectadors i incorporar aqueBs que r ^ ^ no passen per la taquih de Saní Cugat perquè , . ,.; , no fan les pel·lícules que ek agraden» ^. . -• ...j...,.., "^

dors que van fer que a « $ « » gener Felpudo maldito fos la segona pel·lícula amb més recaptació de Barcelona o que altres títols com £/ cartem o Smoke entressin en el grup de les deu pel·lícules més taquilleres en el mateix període, segur que n'hi havia de santcugatencs que van haver d'anar a veure-les fora de Sant Cugat perquè aquí no han arribat mai. Potser diversificant l'oferta, combinant títols comercials a priori amb títols més minoritaris que han demostrat també un rendiment satisfactori, s'aconseguirà superar el sostre dels 300.000 i escaig espectadors i incorporar tots aquells que no passen per la taquilla de Sant Cugat perquè no fan les pel·lícules que els agraden. I no és tanta bogeria. Només penseu en els cinemes Verdi de Barcelona, que amb la fórmula de combinar rareses de gran qualitat amb cinema comercial (cal dir-ho, en VO) omplen ja diàriament, en aquests moments, F I N E S T Rnou A sales.

Cartes d'amor CARME GUASCH

D

e tant en tant, l'aprenent de periodista té una bona pensada, i aquesta pensada li proporciona una experiència gratíssima que no es veu en cor de guardar-se per a ell sol. Arran d'haver llegit les Cartes d'amor, d'en Pere Calders, i d'haver-m'hi entusiasmat, vaig sol·licitar una entrevista a la Rosa Artís, la dona que va compartir la seva vida durant més de cinquanta anys i que és, evidentment, la protagonista absoluta d'aquestes Cartes d'amor. Deixo de banda l'afecte i la cordialitat amb què em va rebre. La Rosa té aquell sentit de l'humor que ja coneixem i admirem en FAvel·lí Artís (Tísner), el seu germà, però el que més m'admirava d'ella era el devessall de records minuciosos amb què evocava, entre somriures i emocions, la vida en comú, el tarannà de l'escriptor, les anècdotes d'un exili on, precisament, «hi ha una sèrie de coses que ens han unit (...) i algunes d'elles han tingut l'aire de miracle». Vaig tenir la sort de conèixer en Pere Calders, la senzillesa i l'amabilitat del qual eren només comparables amb el seu talent. «Mai no va demanar-me que li portés un vas d'aigua», explica la Rosa Artís, «ni tan sols al servei, quan en teníem; ell se l'anava a buscar». Aquest sentit de la igualtat entre tots els éssers no el privava, tanmateix, de portar la seva devoció per la Rosa fins a extrems

increïbles: «Em va dur durant anys l'esmorzar al llit fins que vaig dir-li que a les cinc (que és l'hora que es llevava per escriure) el cafè em desvetllava i no podia dormir més». La vida d'aquestes dues persones singulars està plena de moments divertits, des del seu precipitat casament, un cop obtingut el divorci de la primera muller, gràcies als 500 pesos que, com a regla de bodes, el va donar l'Arcadi Artís, fins a la nevera de gel a la qual Tísner va afegir un cable perquè figurés que era elèctrica, tot batejant-la amb el nom de «Fred Astaire», amb una clara referència humorística al mot frigidaire. Els tres fills van ser rossos i en Calders se'n sentia orgullós. Quan pregunto a la Rosa si la tornada a Catalunya va ser traumàtica per a aquests fills, que ja eren grandets, em diu que no. «Jo no volia per res del món que algun dia em diguessin que eren mexicans. Per això, des d'abans d e -B&XSI, sAs feia c\ raonament

següent: 'Oi que si un gat neix en un forn no direm pas que és un pa? Doncs vosaltres heu nascut aquí però sou catalans». Una fidelitat al país demostrada al llarg de tota una vida, i en el gros d'una obra extraordinària que culmina, post mortem, en aquestes bellíssimes Cartes d'amor que tots dos van desitjar veure publicades per donar testimoni de la manera com l'amor a la fidelitat pot ser la raó de l'existència.


PUNT DE VISTA

18 L

A

T

R

I

B

U

N

ELS 4 CANTONS / Divendres, 23 de febrer de 1996

A

L

Anècdotes de la història

A

G

A

JOAN

un altre moment, quan explica el mateix Pau Porcet que, trobant-se amb la seva dona i una mula prop també de les propietats de «Can Busquets de Valldoreix», no van poder tornar a casa seva i van haver de passar la nit allí per culpa de les pluges que hi havia hagut. També podríem pensar que es tracta de propietats que tenia la masia de Can Busquets de Valldoreix prop del riu Llobregat, però aquesta masia de Valldoreix queda massa apartada de les terres del Pla del Llobregat, per tant, tampoc sembla vàlida aquesta suposició. Finalment, sembla que només ens queda pensar que es tracta d'un mas que es trobava relativament a prop del mas on vivia en Pau Porcet, i que tenia aquest nom de Can Busquets de Valldoreix, i potser fins i tot procedia del Can Busquets que nosaltres coneixem,

E

ls dos antagonistes de la pel·lícula més grotesca de l'era socialista, Boyer i Ruiz Mateos —aquella que comença amb l'espectacle de l'expropiació de Rumasa i que acaba amb un vestit de Superman pels carrers de Madrid i l'altre a sou de les Koplowitz, cobrant cinc-cents milions a l'any— ara estan moixos i aixoplugats com germanets sota les ales de l'ocellot. El fet ofereix, com a mínim, dues ensenyances: que a la política hi ha molta gent i moltes coses a les quals escau sobretot el sarcasme i que, quan des de bandes tan diverses corren a refugiar-se sota l'ocellot, vol dir que la bestiola es disposa,

* »*§*

L

T

R

Í

E

R

EVA VÀZQUEZ

Pla dues Can Busdiferenciar-les, una Valldoreix, era d'a-

E

L

Les cuixes de la candidata

MONTSERRAT RUMBAU

quest gut nus de Actualment de dels rius pràcticament ha desaparegut, perquè les preses construïdes controlen els cabals i eviten així els desbordaments. Però abans que existissin aquestes preses, res no podia aturar el creixement desbordant dels rius que provocaven les fortes tempestes. Tenim un testimoni de les inundacions del riu Llobregat a mitjan segle XIX. Ens descriu els fets un pagès, en Pau Porcet i Cases, masover d'un mas que es trobava en ple delta del Llobregat, a la Marina de Sant Boi, a la vora del terme municipal del Prat. El mas correspon a l'actual casa de pagès coneguda amb el nom de cal Nani, i al segle XIX se'n deia Casa Nova del Raguer. En els seus escrits, que acaben de ser publicats per l'Abadia de Montserrat, hi apareix un nom que no deixa de sorprendre'ns: Can Busquets de Valldoreix. Ens diu en Pau que el 20 de juliol de 1850 va haver-hi una forta tempesta, amb llamps i trons: «Va fer un aiguat (...) que lo dit riu Llobregat va baixar molt gros i ple, i anant creixent començà a desbordar-se lo dit riu. (L'endemà diumenge) lo barri de la casa de Can Busquets de Valldoreix, lo dit riu de Llobregat lo va fer caure a dintre de lo dit riu, que hi estava per masover un tal Cristòfol Vila, que va ser la causa que de Cal Madurell fins la casa de les monges de les Gerònimes, no s'hi va poder passar més, ni carros, ni animals, ni persones perquè lo dit riu s'havia menjat la carretera pel camí.» Què podem entendre pel «Barri (tanca) de la Casa de Can Busquets de Valldoreix»? Podríem pensar en un primer moment que potser es tracta d'una equivocació. Però aquesta hipòtesi queda descartada perquè en torna a parlar

A

P

T

I

El mes de setembre del mateix any va tornar a haver-hi inundacions. Segons el nostre pagès, 1850 va ser un any de moltes inundacions a tot Catalunya, que van provocar moltes pèrdues als pagesos. Al cap de tres anys n'hi va tornar a haver, aquest cop al mes de maig, concretament el dia 26. Aquell dia, «tot lo Pla del Llobregat que aparexia com si fos un mar, sitiats la gent de les cases de camp en les masies, l'aigua del riu va entrar en les cases, que moltes cases van haver de pujar lo bestiar a dalt, del modo que podien». Quan en Pau ens parla de les inundacions de les terres del Pla ens diu que mai ningú no havia vist una cosa semblant. LÓPEZ Però la inundació que més va afectar aquest pobre pagès del Pla del Llobregat va ser la de setembre de 1843, quan l'aigua s'endugué, prop del mas i davant de la mirada de tota la família, un fill seu de 22 anys. El pare explica en el seu diari com el corrent de l'aigua s'endú el fill i com aquest lluita per sortir-se'n, sense aconseguir-ho, fins que finalment s'ofega davant la impotència de tots els membres de la família, que no poden fer res per salvar-lo. Ara ens sembla que ens trobem molt més protegits dels desastres naturals. Però, com hem pogut veure aquests dies, ens continuen afectant i no podem evitar quedar consternats per la seva força i la nostra incapacitat per aturar-los. Pensem, però, que els nostres avantpassats vivien en unes condicions molt més precàries que nosaltres, i una mostra l'hem vista amb el que ens ha deixat escrit Pau Porcet.

L

a comissaria europea de Pesca, Emma Bonino, manifestava fa uns mesos algunes reserves sobre la discriminació positiva de la dona perquè, deia, no acabava de veure clar que les persones del seu sexe haguessin de beneficiar-se d'unes lleis semblants a les que s'apliquen a algunes espècies amenaçades, com ara els óssos bruns. Els partits polítics de l'Estat Espanyol han hagut de sospesar els avantatges d'aquest tracte de preferència perquè, ignorant la substància del comentari de Bonino, s'hi han inspirat per veure quin d'ells exhibeix els exemplars més vistosos del gènere femení. L'estratègia consisteix a presentar-se com una opció de progrés col·locant un cert nombre de dones a les primeres posicions de les llistes, encara que només en comptadíssimes ocasions aquesta exhibició d'audàcia arriba a l'extrem de confiar l'espai del cap de partit a una d'elles. Però allà «L'estratègia on s'ha imposat amb més insistència consisteix a aquesta tàctica és al presentar-se com Partit Popular, fins al punt que no fa pas una opció de gaire un diari estatal progrés col·locant dedicava la fotograun cert nombre de fia de portada a les dames més significadones a les primeres tives d'aquesta forposicions de les mació, quan assistien a un acte electoral. llistes» Aquella imatge, l'angut força prèdica en la presentació de candidates d'altres partits, enfocava en primeríssim terme el magnífic cuixam de les senyores. Elles semblaven satisfetes, ignoro si era a causa del discurs que pronunciava un dels membres masculins del seu partit o perquè se sentien plenament realitzades seguint el desig del seu líder: «D'un home espero que sigui responsable; d'una dona, que sigui dona.» Bé, al capdavall som dones i no pas óssos bruns. Si allò que s'espera de nosaltres és que acceptem la nostra presència en la política com un estricte compliment de quotes per la igualtat dels sexes, potser és hora que ens declarem vençudes i ens limitem a reclamar que algun diari dediqui la portada a ensenyar-nos, també en primeríssim terme, un pla mitjà dels candidats masculins marcant paquet.

C

Voceüot i Pestiracordetes MIQUEL PA1ROLI

ara sí, al festí i que tothom vol heure'n alguna víscera. Fins i tot aquests brillants intel·lectuals, com Fernando Savater o Rosa Montero, també malden per arreplegar algun tros de fetge o de freixura, en forma de conferències, cursets a la Menéndez Pelayo, etc, i baden la boca com pollets.

E

L

V

E

S

P

E

R

3/4 i 5 de 3 La principal contribució de Miguel Boyer no ha estat a l'economia espanyola sinó a la vida sexual. Va ser gràcies a ell, que l'experimentava, que es va difondre la tècnica coneguda com a carrete filipino, aquesta depravació que en català s'anomena l'estiracordeies. La popularització d'aquestes pràctiques nefandes, mercès a les relacions públiques de Boyer amb qui és avui la seva digna esposa, li garanteix una fama més llarga que la seva trista contribució al Tractat de Maastricht. A hores d'ara, doncs, tot hi cap, ja ho veieu, sota les enormes ales de l'ocellot, els bisbes i els concupiscents.

U

JOAN POYANO

n sondeig entre afectats pel miniterratrèmol del cap de setmana passat aporta dades científicament irrellevants però sociològicament reveladores. La primera conclusió és que la nocturnitat i tarambaneria del personal és menor de la suposada ja que, tot i ser la de dissabte a diumenge una nit de carnaval, el 99% dels que diuen que van sentir els tremolors eren a casa. També es constata que a més del 90% dels afectats el moviment sísmic els va agafar al llit (la resta de la mostra van comprovar què se sent assegut a una tassa de wàter que trontolla) i que tots tenen un despertador a la tauleta. Aquest darrer equipament és imprescindible per mantenir una actitud adequada en el moment que l'escala de Richter comença a moure's: tots, absolutament tots els enquestats van poder determinar amb un marge d'error de +/- mig minut que el terratrèmol els va acollonir a tres quarts i cinc de tres de la matinada. S'ha de tenir molta calma, estar molt adormit o sentir-se protagonista d'un fet històric per parar-se a mirar el rellotge quan tems que la casa et caigui al cim.


Jt°

HIQU I ROSIIÍ • Tractaments facials i corporals personalitzats • Quiromassatge • Drenatge limfàtic • Depilacions: freda, calenta, elèctrica • Solàrium • Presoteràpia • Gimnàstica passiva

(Depibcions - Cera - 'Elèctrica Tractaments faciaís Neteja de cutis Massatge facial i corporal - Quiromassatge - (Drenatge Maquillatge Manicura i pedicura

%m

Col·laboració mèdica i

Reservi hora al tel. 5 8 9 0 7 0 6 C/Valldoreix, 76 bis. Sant Cugat

t*

M^LA LA SE SEVA BELLESA

^VB Vr-

PROMOCIÓN 0T0N0 - INVIERNO • Limpieza cutis * 1/2 MASAJE = 7.500 (bono mes) • Por un peeling corporal, un peeling facial GRATIS • Por una limpieza cutis, un masaje

Hores Convingudes 1$la. del Celler, 87, 2°, 2" 08190 Sant Cugat dtí Valies

ROSARA

£.

M

& *

• Tractaments corporals anticel.lulítics i per aprimar • Massatge circulatori i de relax • Tractament per als pits • Tractaments facials regeneradors • Tractament de l'acné • Rehidratació-Cathiodermis • Depilacio a la cera, definitiva i elèctrica • Neteja de cutis • Sol artificial • Sauna finlandesa

circulatorio 20 min. GRATIS C/ Francesc Moragas, 25 Telèfon 675 58 55 - Sant Cugat del Vallès

Dos de Maig, 22, 2n 2a Tel. 674 43 47 SANT CUGAT DEL VALLÈS

ÀNGELS SAYOL Tractaments corporals: drenatge limfàtic, circulatori, tractaments anticel.lulítics. Massatge psicofisiològic (stress) lumbalgies (ciàtica), reflexoteràpia podal Depilacio higiènica.

PERRUQUERIA

FORMAS HOME

DONA

PILAR

HEREDIA

ESTILISTA

Tractaments per a la salud Dos de Maig, 9 08190 Sant Cugat del Vallès Tel. 589 44 80

Elies Rogent, 18 A (a tocar mercat Torreblanca) Tel. 675 40 06 Sant Cugat del Vallès


2 0 . Divendres, 23 de febrer de 1996

ESPORTS FUTBOL DE SALA

VOLEIBOL El Club Voleibol Sant Cugat va aconseguir l'ascens a divisió d'honor la temporada passada. Les jugadores d e l'equip santcugatenc van assolir la màxima categoria del voleibol femení, després de molts es-

forçós, i aquesta temporada h a n aconseguit mantenir-se al grup d e dalt. Després de la lliga regular, el CV Sant Cugat ha quedat cinquè classificat després d e proclamar-se com a u n a de les revelacions

de la temporada, capaç d e guanyar el líder, el Tenerife, i l'Albacete. A m b tot, el club encara n o ha aconseguit u n patrocinador i Castro no descarta un possible trasllat d e ciutat.

El Winterthur, ja sense possibilitats, rep un Martorell que s'hi juga molt ÀLEX LÓPEZ

• Sant Cugat.— El Winterthur Sant Cugat, 8è a la taula amb 21 punts, rep el Martorell demà a la tarda, en un partit de tràmit per als santcugatencs, ja que aquest conjunt, amb la derrota que va encaixar el cap de setmana passat a que ens aconseguiria una firma casa contra el Centelles per 2 gols i es va parlar de la possibilitat a 3, diu pràcticament adéu a la li— que fos Segura Viudas, però allò gueta d'ascens a divisió d'honor. no va quallar. I la junta directiva Després de la bona trajectòria que va veure com les promeses de últimament mostrava l'equip de la direcció general de l'Esport de Carles Navarro, semblava que el la Generalitat quedaven diluïdes.» somni de col·locar-se en alguna de —Què ha fet la junta? les quatre primeres posicions per —«De moment, la junta ha avaaccedir al play-off no era impossilat 6 milions de pessetes. Malgrat ble. S'havia, fins i tot, guanyat tres que l'aval és a llarg termini, no partits seguits —amb el Gavà, el deixa de ser un aval que s'ha de Bilbao i el Diario de Noticias Xoliquidar. El passat mes de gener ta— però, després de caure apavam arribar a la conclusió que llissat a la pista del Sícoris Portaiera necessària i urgent una enné i de perdre a casa contra el trevista amb l'alcalde per quanCentelles, sobre el paper un equip tificar i valorar com ha de seguir inferior al vermell-i-negre, les pol'equip o si hem de renunciar a ques opcions se n'han anat en la categoria —que suposaria queorris. En aquests moments, el condar com el betum—.» junt santcugatenc és a quatre —Què us ha dit l'alcalde? punts del quart classificat, el Ses—«Encara no ens ha dit res. tao, l'última posició que dóna acEns hi reunirem la setmana vicés a disputar el play-off d'ascens. nent. Volem que ens rebi perquè Amb aquesta 20a jornada de lliga, creiem que s'ha de clarificar la només queden tres partits per dissituació.» putar-se. El Winterthur Sant Cu—En el cas que l'alcalde no gat, però, només en disputarà dos tingui una solució, què passarà? perquè li toca descansar en la da—«Tota la feina que s'ha fet rrera jornada del campionat. Disamb la base se n'anirà a terra. sabte a la tarda jugarà al pavelló Per això, volem parlar-ne.» municipal contra el Martorell, cin—El deute actual és només d'aquè amb 25 punts, i el següent cap questa temporada? de setmana visitarà la pista del Sestao, quart també amb 25 punts. —«Sí. Estem molt endeutats, i no havíem tingut mai deutes Amb 4 punts menys i un partit menys, les possibilitats de classifiperquè amb el finançament dels car-se per al Futbol-Sala Sant Cusocis ja cobríem les despeses. Però gat són quasi bé nul·les. El Martoaquesta temporada hem fitxat rell, en canvi, sí que s'hi juga molt dues estrangeres que han suposat en aquest partit, ja que una victòdespeses de trànsfers, fitxes de ria seria per a ells un pas de gegant la internacional i de residència, a més dels desplaçaments de 12 amb vista a la classificació per a la lligueta d'ascens. El balanç fora de persones. Els nostres rivals diuen casa del conjunt del Baix Llobreque tenim una gran imaginació gat no és gens positiu: 2 victòries —hem convertit un autocar en davant l'Andorra de Terol i el dormitori— i és que la imaginació caries Castro al pavelló de Sant Cugat a Valldoreix, durant un entrenament Centelles, 2 empats amb el Bilbao de l'equip femení de divisió d'honor. Foto: J-A. MULA. s'activa quan no tens diners.» i el Diario de Noticias Xota i 4 de—Quin percentatge del presrrotes amb el Candesa Camargo, Igualment, tampoc no hem pogut supost suposa el deute actual? gut i hem contactat amb algunes l'Èpic Casino, el Sestao i el Sícoris empreses de Sant Cugat que ens comptar amb els ingressos d'una —«Ara tenim avalats 6 milions firma comercial.» podrien ajudar. Això suposaria de pessetes, però devem 3,5 mi- Portainé. L'estadística confirma que el Martorell és, amb 26 gols, una certa tranquil·litat amb vista —Com s'ha desenvolupat el lions a l'agència de viatges i tres l'equip menys golejat fora de casa, a la temporada 96-97.» procés de recerca d'una firma? mesos a les jugadores. De fet, però també és el que fa menys gols —«Quan l'equip va aconseguir hem estat viatjant tota la tem—Com es va fer el pressupost com a visitant —24 gols—. l'ascens, els responsables d'Esporada i hem fet dos desplaçadel club per aquesta temporada? ments a Canàries —750 mil pes—«Nosaltres vam plantejar el ports de l'administració em van dir que no tindríem problemes setes cada un—. Per això, hem pressupost tenint en compte uns per aconseguir un patrocinador presentat un projecte a la fedeBÀSQUET desplaçaments de l'equip sènior a Sant Cugat. Em parlaven de ració perquè la lliga de divisió i dels equips de base. Però a l'hora d'honor es pugui fer mixta amb El sènior Adela HE de la veritat, no es van anar com- tot un seguit d'empreses que surten als diaris i que registren uns els juvenils i abaratir els costos.» plint els ingressos que havíem Sant Cugat es beneficis considerables, a les quals previst.» —Quin és el futur del club? consolida com a cuer destinar una petita quantitat de —«De moment, nosaltres hem —Els ingressos previstos prodiners a un club de voleibol seriós, demostrat el que volem fer. Què • Sant Cugat.— El sènior A de la cedien tots de publicitat? no els havia de suposar cap mal pot passar? No sé si és el moment —«Els ingressos eren, una part U E Sant Cugat s'ha tornat a contràngol.» de dir-ho, però de moment hi per socis —que paguen una quota solidar com a cuer de la 2a Cataha dues ofertes de municipis molt —Qui li deia això? anual de 5.000 pessetes—, una lana després de perdre davant el propers a Sant Cugat que volen part que paguen els jugadors que —«Tothom, i en aquest tothom Círcol Catòlic de Badalona el cap tenir un equip a la màxima divisió. s'estan formant i una part que s'hi inclou l'alcalde de Sant Cugat. de setmana passat. Els santcugaA mi no m'agradaria perquè seria tencs reben aquest cap de setmana es descomptava del sou de les En principi, nosaltres havíem tintornar a començar, però si això jugadores de divisió d'honor. Però gut l'esperança de tenir un sol el CB Gavà, en un partit que aquesta última part no s'ha pogut patrocinador, i més quan, el mes comporta la continuïtat del sènior s'hauria de saldar amb una victòque, al cap i a la fi, és el mirall descomptar, entre altres coses, de desembre, vam parlar amb Firia dels jugadors de Massafred, si de la base, ho haurem d'acceptar.» perquè les jugadores no cobren. del Sust i ell ens va assegurar volen mantenir les aspiracions.

C A R L E S C A S T R O . President del Club Voleibol Sant Cugat «

La manca de diners activa la imaginació» CATI MORKLL

I Sant Cugat.— Quins són els objectius que ha assolit el CV Sant Cugat aquesta temporada? —«A principi de temporada, vam decidir intentar ser a la part mitjana de la taula classificatòria i hem aconseguit que l'equip s'hagi mogut entre els primers. Hem acabat la temporada a la cinquena posició, però hem tingut opcions pel quart lloc. Hem estat l'únic equip que ha guanyat l'Albacete, excepte el Tenerife, i hem guanyat el Tenerife juntament amb l'Albacete. Crec que hem estat un dels equips revelació.» —Com seran els partits? —«Home, ara tenim l'oportunitat de lluitar pel 5è i el 6è lloc. El que se'ns planteja ara és relativament fàcil. A més, hem de tenir en compte que nosaltres som els millor classificats.» —Un dels objectius era omplir la graderia del pavelló. —«Sí, i ho hem aconseguit. Hem arribat a tenir una mitjana de 200 espectadors i, fins i tot, hem arribat als 400. Aquesta és una prova que el voleibol s'ha guanyat un lloc a Sant Cugat.» —Quin públic ve? —«Ve molta gent de Sant Cugat, però també ve gent de Barcelona, de Sabadell, d'Esplugues... Crec que hem aconseguit que la gent relacionada amb aquest esport tingui consciència de l'existència del CV Sant Cugat i que la gent de Sant Cugat comenci a aficionar-s'hi.» —Quina influència han tingut els equips de base en el canvi? —«Jo recordo que, quan vam venir a Sant Cugat procedents de l'antic Sarrià, vam arribar amb 7 jugadores i ara tenim 9 equips i estem participant als Jocs Escolars —amb 15 equips més—. Penso que el Club Voleibol Sant Cugat està fent el caliu que ens permet mirar el futur amb un cert optimisme.» —Què ha fallat? —«Ha fallat el projecte global. Volíem tenir un equip sènior a divisió d'honor i un equip juvenil que aspirés a jugar la lliga de divisió d'honor juvenil, a més d'equips federats que voltessin per Catalunya portant el nom de Sant Cugat amb un cert xivarri, però ens ha fallat el pressupost econòmic.» —Quines són ara les possibilitats de jugar la copa de la Reina? —«Jo crec que amb l'entrevista que tenim previst mantenir amb l'alcalde trobarem alguna solució. Fa aproximadament un mes —22 de gener— que vam demanar audiència a l'alcalde, però, tot i això, una vintena de persones s'han mo-

MOTOR RALLY Ctra. Cerdanyola, 69 Tel. (93) 674 15 03 (Ventas) • Tel. (93) 675 18 53 (Taller) 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS su agente PEUGEOT

PEUGEOT


21

ESPORTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 23 de febrer de 1996

I CLASSIFICACIONS I

F U l i o i l i ^ A , DIVÏSiÓ 0É PíMm

mutiffifèti&mi. D'HONOR mifUNiNA E 0 0 0 0 0 0

Oskarbi

23 23

15 13 12 18 10 9 18 18 5 5 18

0 0

13 13

Granada

22

18

4

Las Palmes

19

18

1

0 0

Albacete Benidorm Ca ja Àvila Sant Cugat Caja Cantàbria San-Gar

Punts 34

J 18

33 31 30 28 27

18 18 18

Las Palmas-Oskarbi Benidorm-Albacete Caja Cantabria-Caja Àvila Sant Cugat-Tenerife Granada-San-Gar

GF GC 9 50

G 16

Tenerife

p 2 3

48 43 43 38 31

17 26 24 34 34 42 43

14

23 19 22

17

6

52

5 6 8 9

1 -3 3 —1 1 - 3 3 - 0 3 - 0

Punts Xota

38

Candesa Sicoris Martorell Sestao Bilbo

38 26 25

W. Sant Cugat Èpic Terol Gavà

j

G

F

p

12 13

4

1

26

17 16

0

3

GF GC 31 13 44 16

24

17

11

2

4

30

10

CE Terrassa

19

16

8

27

17

14

16 17

7 7

20

14

5 4

3 4

5

Polo Sardinero

19 20

Olimpia

14 10

16

6

8

16 1fi 17

4 7 0

12 14

28

Aldeasa C. Campo

Júnior Sevilla San Vicente

9 6

6 2 2

14

10 9

5 6

10 10

11

3

18 17 17 17

8 7 7 6

2 4 4 5

3 8

GF GC 98 69 94 69 77 75

6 6 6

61 86 66

51 78 58

18

7

1

10

83

18 17 17 17

6 6 5

3

9

71 65

1

10

77

92

2

10

73

89

5

2

10

54

80

19 17 17

1 - 3

La propera (25 febr.) San Vicente-R. Sociedad Sevilla-Sardinero CE Terrassa-Olimpia

32 26 36

P

2 2

Candesa-Bilbo W. Sant Cugat-Centelles La propera (24 febr.) Gavà-Epic Bilbo-Terol Xota-Candesa Centelles-Sestao W. Sant Cugat-Martorell

78

Júnior-Polo C. Campo-Aldeasa

Punts

J

G

AL Terrassa Egara

17 17

9 9

8 8

35

8

Polo

10

26

14

Jolaseta

P

GF 44

GC 7

TOTAL el Masnou Roses

47 43

Arbúcies Ripollet AL Valies Sant Cugat

41

J-

G

E

P

21

14 14

5 1 2

2 6

21 21

13 11 9 10

6 5 3 8

CASA GF GC 47 26 45 43

30 22 24 23 30

J-

G

P

10 11 11

8 10 7 6 7 7

3 1 1

2 2 2 2

E 1

10

16

18

CE Terrassa C. Campo

9

19

20

7

Aldeasa Júnior Barcelona Taburíente

7

11 15

15 22

6

5 11

25 24

8

7

36

1 1

0 2

FORA GF GC 27 14 30 25 21 28 22

J11 10 10

G

E

6 4 6

4 1

10 11

5 2

0 2 8

11 11

3 1

2 4

14

11

4

0

14 13 14 8 11 7

6 5 2

Sils-Sant Quirze

P

GF

GC

Canet Manlleu St. Celoni Bigues-Riells Mataró Barberà Tordera Premià Arenys Munt Sentmenat

12

Uoret-Uançà

o- 1

15 18

Abadessenc-Arbúcies

1- 0

At. VaUès-Canovelles

1- 1

3 1

16 17 21

16 9 10 15

Famers-Vtdreres

1-1

Sant Celoni-el Masnou

0 - 2

13

19 22

15

25

Abadessenc

33 33

9

6

29

11 10 10 10

8

2

0

Sant Celoni

30

21

9

3

9

37

39

10

5

3

2

26 22

Amer

27

21

7

6

8

28

37

11

5

3

3

19

18

10

2

3

5

9

19

Sils CanoveHes

25 24

21 21

6

7

36

11 11

3 4

4 2

10 10

3 2

3 1

4 7

18 14

18 24

Lloret

24

21

11

29

11

10

2

3

5

10

16

23 22 22

21 21 21 21

6 6 6 5 4 4

5 4 4

10 11 11

46 30 30

18 8 14

5 8 4

11 9 13

10 10 10 11 11

13 21 7 10

10

Centelles Farners Roda de Ter Sant Quirze

5 4

5 0

18 11

20

6 3

38 32

4

6 7

8 9

13 16 9

20 23 16

11 11 11 10 10

2 2 1 4 2

3 1 2 2 2

6 8 8 4 6

14 9 3 14 10

25 23 20 17 20

11

2

2

7

15

27

20 20 16

Llançà Vidreres

21 21

BÀSQUET • 2a catalana GRUP 2 CBColl-F. Fraga SL Fruitós-F. Castellana Artés-Laietà CB Gavà-Bufalà A Circol-Sant Cugat UE Claret-St. Nicolau S. Manresa-L. Francès Aracena-S. Condal Equip

PJ PG PP

Aracena BufalàA Artés Cfrcol F.Fraga CBGavà F. Castellana S t Fruitós UE Claret S.Manresa L. Francès St. Nicolau CBColl S.Condal Laietà SantCugat

19 19 19 19 19 19 18 19 19 19 19 19 19 17 18 19

17 14 14 14 13 12 10 8 8 7 7 6 5 6 5 4

2 5 5 5 6 7 8 11 11 12 12 13 14 11 13 15

6 6 70 70 7 8 93 82 PF 1395 1506 1411 1481 1426 1518 1287 1448 1327 1394 1407 1307 1297 1116 1187 1345

6 8 4 5 -

- 7 8 - 6 0 55 82 - 5 0 - 7 7 73 60

PC Punts 1221 1312 1272 1375 1402 1381 1158 1407 1462 1454 1478 1401 1486 1168 1298 1577

36 33 33 33 32 31 28 27 27 26 26 25 24 23 23 23

La propera (25 febr.): Bufalà A-Artés; Laietà-St. Fruitós; F. Castellana-Fraga; Condal-Manresa; L. Francès-UE Claret; St. Nicolau-Circol; St. Cugat-Gavà; Aracena-Coll.

H 3a catalana A GRUP 3 Pallejà-Sta. Eulàlia Monjos-St. Cugat B . Prat B-Cosmos Roses-St. Joan Despí Bellsport-Pardo ColIblanc-SantJust R. Castro-Joventut St. Gabriel-Sama Equip

PJ PG PP

Sant Just PratB

19 17 19 13

6 5 65 — 8 6 5 2 65 6 0 9 2 93 PF

4 4 76 7 8 6 0 62 6 7 8 0 86

PC Punts

1358 1136 1334 1221

36 32

32 17 17 27 26 24

37 43 43

St. Cugat B Collblanc Sta. Eulàlia Cosmos Pallejà Monjos Bellsport Roses Joventut St. Gabriel SL J. Despí R. Castro Pardo Sa ma

4 5 1 2 2

10

19 19 19 19 19 19 19 19 19 19 19 19 19 19

13 12 11 11 10 10 10 9 8 7 7 6 5 3

6 7 8 8 9 9 9 10 11 12 12 13 14 16

6 4

2 3 2

3 3 7 3 6

3 6 2

1300 1526 1182 1410 1317 1253 1278 1263 1489 1418 1284 1261 1225 1138

1189 1268 1156 1471 1246 1243 1270 1221 1540 1431 1414 1424 1332 1474

8

32 31 30 30 29 29 29 28 27 26 26 25 24 22

La propera (25 febr.): St. Joan-Prat; Cosmos-Monjos; St. Cugat-Sta. Eulàlia; Sama-Castro; Joventut-Collblanc; St Just-Bellsport; Pardo-Roses; SL Gabriel-Pallejà.

M 3a catalana B GRUP1 Montpedrós-Carmel Gramajove-Mira-sol Sta. Perpètua-Clot Castellet-Roquetes Barberà-Cubelles

6 2 - 3 6 59 — 65 81 69 suspès suspès

Abrera-Uor

59 -

Sagrat Cor-P.PIegamans Vilanova-Poble Sec

69 - 49 6 6 - 4 9

Equip

PJ PG PP

Barberà Sta. Perpètua Sagrat Cor Gramajove Roquetes Mira-sol Abrera Montpedrós Llor Clot Vilanova Carmel Poble Sec Cubelles P.Plegamans Castellet

16 17 16 16 15 17 17 17 16 15 16 16 17 16 17 0

16 14 15 10 10 8 8 7 8 8 6 5 4 2 1 0

0 3 1 6 5 9 9 10 8 7 10 11 13 14 16 0

PF 1296 1371 1176 939 1098 1070 1170 1019 1166 923 1014 894 1068 880 898 0

67

4 - 1

20

37 45 43 39

25 20

6 6 7

Centelles-Ripollet

La propera (25 febr.) Amer-Sant Quirze Uança-Roses Arbúcies-Uoret Canovelles-Abadessenc Ripollet-At Vallès Vidreres-Centelles el Masnou-Farners Sant Cugat-Sant Celoni Roda de Ter-Sils

I I 3a catalana fem. GRUP 3 ADRonda-Coll Sant Andreu-B. Horta B. Ribes-St Fruitós Sant Cugat-S. Gràcia L'Hospitalet-Covesa Ford Sant Feliu-Manlleu Sant Gabriel-Sant Just Equip

PJ PG PP

Sant Just S. Gràcia Sant Gabriel SantCugat L'Hospitalet Sant Andreu St Fruitós Coll Horta Prat AD Ronda Covesa Manlleu B. Ribes Sant Feliu

17 16 17 16 15 17 15 16 16 16 17 17 16 17 16

17 13 12 12 11 9 10 7 7 7 6 6 4 1 0

32 31 31 26 25 25 25 24 24 23 22 21 21 18 18 0

La propera (25 febr.): Poble Sec-Gramajove; Mira-sol-Montpedrós; Carmel-Sagrat Cor; P.PIegamans-Abrera; Llor-Barberà; Roquetes-Sta. Perpètua; Clot-Vilanova.

0-3

Roda de Ter-Sant Cugat

6 2 4 6 5 2 61 5 4 2 1 5 3 PF

4 8 4 4 5 8 73 2 5 4 3 7 4

PC Punts

0 1194 681 3 1127 723 5 1042 920 4 970 775 4 674 572 8 895 833 5 942 883 9 841 853 9 761 830 9 667 744 11 910 996 11 696 788 12 757 932 16 566 1030 16 470 952

34 29 29 28 26 26 25 23 23 23 23 23 20 18 16

Sils-Amer Sant Quirze-Llançà Roses-Arbúcies

HOQUEI S0ÉRE PATINS I I 1a catalana GRUPA Arenys Mar-Roda Horta-Sentmenat SHUM-Sant Feliu Mollet-GEiEG St. Cugat-Caldes Premià-Tordera Girona-Farners Voltregà-Vilassar

1— 7 6 3 1 4 — 9 1 -

Equip

PJ PG PE PP

Voltregà Caldes Tordera Girona

17 17 17 17

15 0 12 2 11 3 10 3

GF GC

2 107 3 76 3 94 4 90

40 53 63 57

3 3 3 7 5 4 3 0

Pts. 30 26 25 23

Sant Celoni-Roda de Ter

84 49 68 59 58 60 66 62 63 68 53 63 62 68 73 74 71 88 54 72 47 116 39 113

21 20 20 16 16 16 14 13 11 10 7 2

La propera (25 febr.): Sentmenat-Roda; Sant Feliu-Horta; GEiEG-SHUM; Caldes-Mollet; Tordera-SL Cugat; Farners-Premià; Vilassar-Girona; Voltregà-Arenys Mar.

IS 15 14 14 14 12 11 11 t 3

6—4 9—5 4 — 5 7 - 2 8 — 1 8 - 4 8—7

Equip

PJ PG PE PP

GF OC

Sant Andreu Prosperitat T.Cortada Ollmpyc Ripollet Ligton T-2 Gràcia Maristes Rubí Sant Vicenç

14 11 1 16 10 2 15 10 1 15 9 3 16 9 2 15 8 3 15 7 3 14 5 2 15 5 2 15 3 4

2 4 4 3 5 4 5 7 8 8

62 95 93 80 86 89 64 66 54 58

40 67 55 59 70 69 57 74 65 70

34 32 31 30 29 27 24 17 17 13

L'Esclop Barca SantJust Sicoris

15 14 15 16

10 8 11 12

40 51 51 46

76 66 95 72

13 12 12 1C

4 3 4 3

1 3 0 1

Pts

La propera (25 febr.): Ripollet-Sant Andreu, Sícoris-Prosperitat; Sant Vicenç-Sant Just, Ollmpyc la Floresta-Tallers Cortada; Rubí-Bar ça; L'Esclop-Ligton; T-2 Gràcia-Maristes.

I I 2a catalana GRUPI La Garriga-Prat Vic-St. Feliu Codines Maristes-JMJ Arenys Mar-Corbera St. Cugat-Sta. Isabel

6 6 5 — 11— 8 -

PJ PG PE PP

6 3 2 1 9

GF GC

Pts.

1 86 37 1 97 55 2 100 61 4 83 60 5 64 48 6 65 61 8 60 70 8 69 87 9 68 85 10 48 92 13 57 139

24 22 21 17 16 11 11 10 8 6 2

La propera (25 febr.): St. Feliu-Prat; JMJ-Vic; Corbera-Maristes; S. Isabel-Arenys. GRUP 2 Tordera-Taradell Bigues-Riells-Sentmenat Mataró-Sta. Perpètua St. Celoni-Arenys Munt Premià-Canet

3-11 8 — 2 5 — 5 2 - 0 suspès

Equip

PJ PG PE PP

Taradell Sta. Perpètua

14 14 14 9

0 3

89 48 81 62 63 63 80 85 64 72 78 105 88 92 59 80 43 74 45 113

SantAndreu-Sfcorís Prosperitat-SantVicenç Sant Just-Olímpyc la Floresta ... TallersCortada-Rubí Barça-L'Esclop Ligton-T-2Gràcia Maristes-Ripollet

Centelles-el Masnou Famers-Sant Cugat

2 0 3 3 2 1 1 2 0 0 0

3 6 7 7 7 8 8 7 10 13

GRUPI

Abadessenc-Ripollet AL Valiès-VTdreres

Vic 14 11 Sta. Isabel 12 11 St. F.Codines 14 9 Arenys Mar 14 7 Maristes 14 7 La Garriga 12 5 St. Cugat 14 5 Prat 14 4 M.Voltregà 13 4 Corbera 13 3 JMJ 14 1

1 1 2 0 2 0 1 1 0 1

• 1a divisió B

Lloret-Canovelles

16 9 3 4 17 9 2 6 17 10 0 7 17 6 4 7 17 6 4 7 17 7 2 8 17 5 4 8 17 5 3 9 17 5 1 11 17 4 2 11 17 3 1 13 16 1 0 15

9 7 6 7 6 6 5 5 3 1

FUTBOL DE SALA

L'altra ( 3 mar)

GEiEG Vilassar Mollet Sentmenat Premià SHUM Horta Roda Sant Feliu Arenys Mar Farners St. Cugat

13 14 15 14 15 14 14 13 13 15

La propera (25 febr.): Manlteu-Taradeü; Santa Perpètua-Bigues i Riells; Arenys de Munt-Mataró; Canet de Mar-Sem Celoni; Bar-

2 - 1

Equip La propera (25 febr.): Sant Just-AD Ronda; Prat-Sant Feliu; Manlleu-L'Hospitalet; Covesa Ford-Sant Cugat; S. Gràcia-B. Ribes; St Fruitós-Sant Andreu; B. Horta-Sant Gabriel.

PC Punts 899 1044 899 942 1028 1056 1166 1032 1181 932 1075 1007 1199 1160 1362 0

0 - 2

Rosea-Amer

1

5 9 3 6

0 —7 3 —1 4 - 1 2 - 2 1 - 2

L'altra ( 3 mar) La propera (25 febr.) C. Campo-CE Terrassa Taburierrte-Barcelona Aldeasa-Júnior Jolaseta-Egara Egara-Taburiente Júnior-C. Campo Polo-Jolaseta At. Terrassa-Aldeasa Barcelona-At. Terrassa CE Terrassa-Poto

5 4

21 21 21 21

38 36

L'altra ( 2 mar) Gavà-Martorell Epic-Bilbo Terol-Xota Candesa-SIcoris Sestao-W. Sant Cugat

Taburiente-At. Terrassa Jolaseta-Barcelona Egara-C. Campo Polo-Aldeasa CE Terrassa-Júnior

FUTBOL. REGIONAL PREFERENT

Punts

2 - 0 9 - 2 6-6 4 - 5 2 - 3

HOQUEI SOBRE HERBA. DIVISIÓ D'HONOR 0 - 1

23

E

22 21

HOQUEI SOBRE HERBA. DIVISIÓ D'HONOR FEMENINA R. Sociedad

G 12 12

25 23

Centelles

42

J 17 17

GF GC

0 127 2 85

32 71

Pts. 28 21

W 1a catalana la Massana-Europees Esp-92-Palamós Sant Cugat-Barceloneta Blanesport-Alfa 5 Puig-reig-Epic L'Endroit-Gràcia Sabadellenc-Montserrat

3 — 1 3 - S suspès 4— £ 1— £ 6 - E 5 — 2

Equip

PJ PG PE PP

Palamós Èpic Montserrat L'Endroit Blanesport Europees Sabadellenc Puig-reig Alfa 5 Gràcia la Massana Poble-sec Sant Joan SantCugat Esp-92 Barceloneta

17 13 2 2 86 17 11 4 2 92 17 9 4 4 88 17 9 3 5 109 17 9 2 6 85 17 9 1 7 64 17 8 2 7 82 17 8 2 7 76 17 7 3 7 67 17 6 3 8 61 16 5 4 7 50 15 6 0 9 59 16 4 1 11 52 16 2 1 13 43 15 1 2 12 59 0 0 0 0 0

GF GC 45 47 65 90 81 61 79 93 68 70 55 66 79 82 92 0

Pts 41 37 31 3C 2£ 2f 26 2í 21 21 IS 1£ 13 7 E C

La propera (24 febr.): Montserrat-Massana, Europees-Esp; Palamós-St Cugat; Barceló neta-Blanesport; Alfa 5-Puig-retg; Epk-L'En droit; Gràcia-P. Sec; St.Joan-Sabadell.


li'

ESPÒRÍS

ELS 4 CANTONS/Divendres, 23 de febrer de 1996

I UNIÓ ESPORTIVA SANT CUGAT I Els problemes econòmics de la U E Sant Cugat s'han convertit en una més de les preocupacions de la junta actual del club santcugatenc, que ha optat per solucionar les diferències entre els entrenadors de la secció de bàsquet seguint la via més ràpida. La junta del club ha destituït el coordinador de la secció i primer entrenador d e l'equip sènior A, Marcel·lí Massafred, per atendre les d e m a n d e s d'un grup de persones vinculades a l'entitat des de fa anys.

CM.

Desfan passes per fer camins La junta de la UE Sant Cugat destitueix Massafred a causa de la sol·licitud d'alguns tècnics CATÍ MORKl.l.

I Sant Cugat.— La situació econòmica de la UE Sant Cugat, punt central de l'assemblea que va celebrar cl club la setmana passada, ha passat a un segon terme durant els darrers dies. Ara el club pateix per la reconstitueió de la secció de bàsquet, que va quedar lligada només amb agulles dilluns a la nit, després que la junta gestora anunciés la seva Intenció de destituir el coordinador tècnic de la secció. Marcel·lí Massafred. L'exblaugrana no es va sorprendre de la decisió final i s"ha volgut mostrar optimista amb vista a pròximes temporades. Segons els representants de la secció a la junta. «si el canvi serveix per millorar la situació del primer equip i els ànims de tots els implicats a la secció, no haurà estat dolent". Els jugadors no tenen les coses gaire clares i la junta del club ha mostrat novament el seu interès a recuperar l'exentrenador santcugatenc Lluís Folch —volia tornar a Sant Cugat a principi de temporada, però no va arribar a un acord clar amb Massafred. • Situació esportiva La situació esportiva de les diferents seccions de la UE Sant Cugat és bona. Miquel Osul va explicar a l'assemblea que els resultats de la secció de gimnàstica rítmica, tennis de taula i handbol responien a les previsions. Igualment, tant Miquel Osul com Enric Tomàs van qualificar de «bona la feina que s'està fent amb la base de la secció de bàsquet», una secció que no ha cobert totes les previsions a causa de la situació del sènior A a la taula classificatòria. De fet, si el sènior A de la UE Sant Cugat es veiés obligat a baixar de categoria impediria el possible ascens del sènior B a 3a divisió catalana preferent. Però els problemes finan-

Miquel Osul, en un moment de l'assemblea de la UE Sant Cugat. Foto: JA. MULA. cers continuen sent la clau que determina la continuïtat del club, a causa dels deutes bancaris.

• Situació econòmica

La solució més ràpida i viable comporta la reconversió del deute bancari que venç a finals de març en un deute a llarg termini. Les gestions que ha intentat tancar la junta del club fins al moment han estat infructuoses, però l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va anunciar la setmana passada que «hi ha la possibilitat que una entitat financera accepti

la reconversió del deute sense la necessitat d'un aval d'un dels membres de la junta». Aymerich creu que «la solució del problema econòmic de la UE Sant Cugat no significa haver de lligar persones vinculades al club a pagar deutes que no són personals». El dèficit actual de la UE Sant Cugat és de 6.505.012 pessetes. El 50% correspon a les gratificacions que es deuen a entrenadors de temporades anteriors i el 50% restant correspon al deute amb entitats financeres. Aquesta

E N R I C T O M À S . Representant de la secció de bàsquet a la junta

«

Hem d'intentar seguir endavant» CM.

I Per què s'ha decidit que plegui Marcel·lí Massafred com a responsable de la secció de bàsquet masculí de la UE Sant Cugat? —«Bàsicament per raons tècniques.» —Com han influït en aquesta decisió les propostes que van fer els entrenadors a l'assemblea de dijous? —«Les propostes dels entrenadors han afavorit una reflexió que es va fer dilluns jn la reunió de junta. Allà JS va decidir que Marcel·lí Massafred plegués per intentar fer un canvi amb què s'aconsegueixi millorar la situació esportiva de la UE Sant Cugat.» —Què fareu ara? —«Ara el que cal és intentar tirar endavant la secJÍÓ. Jo crec que el més important és que tothom s'hi impliqui per aconseguir que això funcioni.» —Qui substituirà Massafred al capdavant de la banqueta del sènior A?

Enric Tomàs —«Hem contactat amb Lluís Folch i sembla que ell està disposat a fer-se càrrec del primer equip de la UE Sant Cugat.» —1 que passarà amb la coordinació de tota la secció? —«Hem pensat organit-

zar una coordinadora que estarà formada per un grup d'entrenadors i jo mateix. En principi, farem reunions periòdiques per aconseguir crear l'ambient que permeti motivar la gent del club.» —Què és el més important ara per al club? —«El més important i necessari és que se solucioni la situació global, perquè només així aconseguirem resultats de la feina que es faci. Per això, hem pres una decisió com aquesta a mitja temporada.» —Què es farà amb els jugadors que vulguin demanar la baixa del sènior A? —< Ara mateix només són rumors. Jo crec que podrem comptar amb tots els jugadors per acabar la temporada, i quan s'acabi la temporada. ja en parlarem i decidirem com organitzem la següent. Però hem d'anar pas a pas. De moment, ja hem aclarit alguns problemes importants i aquest és el primer pas.»

Jaume Espina assegura que la Fundació ajudarà quan pugui fer-ho

és la part que necessita una solució més ràpida perquè el termini venç a finals del mes vinent.

• Situació social Si els problemes econòmics i esportius no són suficients, la UE Sant Cugat es troba ara amb un problema afegit. El contracte de lloguer que el club tenia amb els propietaris de la casa que acull la seu ha finalitzat i l'assemblea —que no pot afrontar l'increment del lloguer— ha cedit a la reconversió de la seu per poder mantenir un espai destinat al club.

H La Fundació Unió Esportiva Sant Cugat es va crear, segons el seu president —Jaume Espina— amb la intenció de fomentar l'esport a Sant Cugat, per ajudar el club i per ajudar en activitats que estiguessin compromeses amb els seus estatuts. Espina assegura que aquesta és una feina que portarà un temps, «tot i que la gent vol que ràpidament aconseguim capital suficient per salvar els problemes econòmics de tot arreu». Espina afirma amb rotunditat que «si la Fundació tingués diners per evitar aquesta situació, ja serien a les arques del club». Quan es va constituir la Fundació —juliol del 95— es va enviar la documentació necessària al registre de fundacions de la Generalitat de Catalunya. Allà es fa una revisió. En la revisió que es va fer de la documentació de la Fundació UE Sant Cugat es van trobar dos errors —un petit, de forma— i un canvi necessari. El fet que en el moment de la constitució de la Fundació, la unió de botiguers, Sant Cugat Comerç —patró de la Fundació—, tingués una junta gestora «ha retardat l'ingrés de la Fundació en el registre», explica Espina. El president de l'entitat creu que «les funcions de la Fundació van quedar molt clares en el moment de la seva constitució». Per això, Espina diu que no entén «les preguntes que van fer alguns socis de la UE Sant Cugat a l'assemblea de dijous» i assegura que «tan bon punt la Fundació tingui diners, revertiran en benefici de qui els necessiti». De fet, segons el president de la Fundació Unió Esportiva Sant Cugat, tant ell com altres patrons de la Fundació estan intentant trobar diners que pugin ajudar l'organització del play-off d'ascens a la la divisió estatal. Espina assegura que la festa de cap d'any va generar alguns beneficis, però encara s'han d'acabar de pagar les despeses generades, juntament amb el pressupost de la societat general d'autors —arran del concert—.

VÍCTOR CARRETERO •Entrenador del júnior

femení

«Hem perdut una oportunitat» CM.

• Per què vau decidir fer públiques a l'assemblea les vostres queixes en la coordinació tècnica de la secció de bàsquet? —«Perquè creiem que s'ha de buscar una solució ràpida als problemes de plantilla de la UE Sant Cugat.» —Què voleu canviar? —«Nosaltres creiem que és necessària una revisió completa del funcionament intern de la secció. No és nou que els entrenadors marxin de la UE Sant Cugat i creiem que s'ha de buscar una solució ràpida perquè quan els jugadors del primer equip deixen de jugar no es queden a treballar al club. Nosaltres pensem que és important revisar la situació i trobar una solució o, almenys. preguntar-nos què és el que s'està fent malament.» —Per què marxen els entrenadors? —«En alguns casos les

Víctor Carretero raons estan molt clares. Fa tres temporades que s'estan perdent entrenadors... Alguns, també marxen per raons molt personals. Però sigui com sigui s'ha de buscar una solució.» —A principi de temporada us van dir que forma-

rien entrenadors de la casa? —«Sí. Aquesta temporada s'ha perdut l'oportunitat de formar entrenadors. Han vingut entrenadors de fora per portar els jugadors dels equips infantil, cadet i júnior, però els entrenadors de la UE Sant Cugat no estan treballant amb ells perquè han marxat. Això significa que, si els entrenadors que hi ha ara —que són molt bons— decideixen marxar del club, ens tornarem a trobar en la mateixa situació de fa dos anys.» —La secció femenina no d e p e n i a de M a s s a f r e d aquesta temporada? —«No. Va ser una decisió que vam prendre el Gero Montoro i jo perquè vam deduir que ell no tindria temps per coordinar tota la secció masculina, tota la secció femenina i entrenar el primer equip de la UE Sant Cugat. A més, tampoc no acabàvem d'entendre cap a on havíem d'anar seguint les seves idees.»


23

ESPORTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 23 de febrer de 1996

HOQUEI SOBRE HERBA

BÀSQUET

a donar els seus primers fruits amb els equips de la base aquesta temporada, però les derrotes del primer equip del club —2a catalana— han provocat la crisi esperada i la junta ha respost a les de-

Marcel·lí Massafred va arribar a la UE Sant Cugat la temporada passada amb l'objectiu de reorganitzar la secció de bàsquet del club i aconseguir canvis a mitjà o llarg termini. Els canvis havien començat

mandes dels entrenadors «de sempre» cessant l'exblaugrana. Massafred assegura que el bàsquet a Sant Cugat ha de continuar endavant tant si ell hi és com

M A R C E L - L I M A S S A F R E D . Excoordinador de la secció de bàsquet de la UE Sant Cugat

«Assumeixo la part que em toca» CATI MORELL

I Sant Cugat.— Quina explicació trobes al fet que la junta hagi decidit prescindir de tu per acabar la temporada? —«Quan jo vaig venir a treballar a la UE Sant Cugat, la feina que s'havia de fer responia a un projecte que havia de començar a donar fruits d'aquí a uns anys, i penso que els hauria pogut donar. El problema és que a dins de la UE Sant Cugat hi havia persones que ho tenien molt clar, mentre que altres socis potser no havien rebut les explicacions necessàries per entendre el projecte.» —El problema més important han estat les derrotes amb el primer equip? —«Sí, sens dubte. Però és que aquí s'ha ajuntat tot un grup de circumstàncies. Hem hagut d'afrontar la temporada amb un equip sènior que s'ha vist obligat a buscar reforç en l'equip júnior i sub-23 —jugadors de 3 o 4 anys menys— que s'han trobat amb equips formats per jugadors molt veterans.» —Com s'explica que la junta hagi decidit cessar la teva feina al club després que has presentat la dimissió en tres ocasions? —«Vaig presentar la dimissió com a entrenador la temporada passada i l'he tornada a presentar aquesta temporada. En aquella ocasió em van dir que el primer equip l'havia de portar jo i aquesta temporada ha passat tres quarts del mateix. Jo crec que no hi ha cap norma que digui que el coordinador ha de ser l'entrenador del primer equip. Per això mateix, quan jo he vist a mitja temporada que l'equip estava treballant, que només necessitava un revulsiu per començar a aconseguir resultats, he tornat a demanar

L'exentrenador Marcel·lí Massafred a la Sala Escolar del pavelló de Sant Cugat, moments abans de l'entrevista. Foto: XAV1HR l.ARROSA. que posessin un altre entrenador, però la junta m'ha dit que no. Ara els he de donar la raó perquè el primer equip no ha aconseguit resultats, però això mateix ho vaig facilitar jo i es van negar a prescindir de mi. Això és el que jo no acabo d'entendre.» —A la base s'han aconseguit els resultats previstos. Estàs tran-

quil per això? —«Això ho tinc claríssim. Una de les coses que no em poden negar és l'evolució en positiu dels equips inferiors. Els nens vénen a entrenar, aprenen el que han d'aprendre i juguen el bàsquet que correspon a la seva edat. Quan seran més grans ja tindran temps de jugar un bàsquet de con-

trol. Ara han de fer el que fan. Què vols que et digui? A mi, això m'ha sabut greu, però un greu relatiu perquè estic segur que els entrenadors que es queden —Carlos, Fernando, Julio— continuaran en la línia que hem treballat fins ara.» —Fins a quin punt creus que és correcta la decisió de la junta? —«La decisió és correcta perquè ha estat discutida i madurada per molta gent. A més, el que importa no és que em quedi jo o que hi hagi algú altre. El més important és que es faci bàsquet a Sant Cugat. Jo ja no li donaria més voltes, perquè la decisió ha estat presa per socis amb prou antiguitat i pes específic al club. Des del primer dia vaig dir que això no és qüestió d'un club o de dos, sinó que és qüestió d'un esport.» —Creus que la junta t'hauria d'haver donat més suport en moments clau de la temporada? —«Jo crec que el suport no me l'havien de donar a mi. Sóc una persona de 37 anys que ha assumit unes responsabilitats i ara assumeixo la meva part de culpa. Jo crec que la junta havia de donar suport als jugadors, no a mi.» —Amb tot, no t'has sentit com si ningú més del club pensés en la secció? —«No, no. S'ha de fer una distinció. Això és una unió —Unió Esportiva Sant Cugat—, no és un club. Crec que la gent ho ha de tenir clar perquè hi ha una diferència important de criteris. Un club busca més uns resultats i una competitivitat de nivell, mentre que una unió busca una part més lúdica de l'esport.» —Quan tu vas aterrar a Sant Cugat es pretenia fer un club competitiu de la UE Sant Cugat. —«Sí.»

El Júnior viatja a Madrid amb l'obligació de guanyar el Valdeluz B Sant Cugat.— El sènior masculí del Júnior es desplaça aquest cap de setmana a les instal·lacions de PAldeasa Valdeluz —Madrid— amb l'obligació de saldar el partit amb una victòria santcugatenca. Els santeugatencs van descansar el cap de setmana passat, ja que el partit corresponent a l'última jornada de la primera volta es va jugar el primer cap de setmana de febrer i es va saldar amb victòria del Júnior. En cas de perdre davant l'equip madrileny, el conjunt que entrena Andrés Barrientos patiria una aturada en el procés d'ascens a la classificació. L'entrenador santeugatenc tindrà la baixa de Marc Palau-Ribes, que encara no s'ha recuperat de la seva lesió, i tindrà Inaki Orsola i Enric Nogueras a un percentatge de rendiment baix, ja que han començat a entrenar però encara no poden rendir amb normalitat. Una victòria aquest cap de setmana col·locaria el Júnior per sobre de l'Aldeasa a la classificació, amb un punt més, mentre que una derrota l'allunyaria de la zona mitjana. / c.M.

FUTBOL AMERICÀ

Els Astors jugaran el primer partit amistós contra els Trons I Sant Cugat.— L'equip santeugatenc de futbol americà jugarà el primer partit amistós de la temporada dimecres vinent davant els Trons. Els santeugatencs tenen la intenció de negociar una possible unió d'ambdós equips amb vista a millorar el rendiment del conjunt per la temporada que ve. De fet, l'equip no té previst entrar en competició fins a la pròxima temporada, ja que des d'ara i fins a principi de la temporada vinent els santeugatencs només entrenaran i intentaran consolidar un grup de jugadors que puguin rendir i aconseguir resultats. El partit contra els Trons es jugarà dimecres a les instal·lacions que promociona Valldor-Sala a Bellaterra —on entrenen els santeugatencs—. / c.M.

L'AGENDA I HOG.UEI-HEBBA Divisió d'honor

12.00 Covesa Ford-UE Sant Cugat (Diu.)

Aldeasa-Júnior (Diu.)

FUTBOL

Divisió d'honor fem. Olímpia-Júnior (Pis.) Júnior-Polo (Pis.)

BÀSQUET • 2a Catalana SÈNIOR 19.15 UE Sant Cugat-CB Gavà (Pis.) SUB-23 17.30 UE Sant Cugat-CB Gavà (Pis.) JÚNIOR 16.00 UE Sant Cugat-CB Badia (Dis.) CADET 10.45 UE Sant Cugat-CN Sabadell (Dis.) 9.15 UE Sant Cugat-Sant Jordi (Dis.) INFANTIL 12.15 UE Sant Cugat-Maristes (Dis.)

11 3a Catalana A SÈNIOR 19.30 UE Sant Cugat-Santa Eulàlia (Dis.)

m 3a Catalana B SÈNIOR 19.30 Mira-sol-Montpedrós (Dis.) SUB-23 18.00 Mira-sol-Montpedrós (Dis.)

• 3a Catalana fem. SÈNIOR

HOQUEI-PATINS

JÚNIOR 10.30 Bellsport-UE Sant Cugat (Diu.)

H Regional preferent 11.45 Sant Cugat-Sant Celoni (Diu.)

M Sub-21 12.00 Masnou-Sant Cugat (Diu.) 12.00 PB Sant Cugat-Sant Cristòfol (Diu.)

W> Juvenils 18.30 18.30 10.00 12.00

Bordeta-Sant Cugat (Dis.) Sant Cugat-Maurina (Dis.) PB Sant Cugat-Matadepera (Diu.) PB Sant Cugat-Ripollet (Diu.)

11 Campionat de Catalunya l a CATALANA 22.15 Tordera-PH Sant Cugat (Div.) 12.45 Molins Rei-PH Sant Cugat (Diu.) 2a CATALANA 22.00 Sama-PH Sant Cugat (Dis.) 19.30 CH Sant Cugat-P Plegamans (Dis.) JÚNIOR PH Sant Cugat (Descansa) JUVENIL 16.45 PH SantCugat-S. Bonanova (Pis.) 19.30 Cambrils-PH Sant Cugat (Dis.) INFANTIL 15.30 PH Sant Cugat-Cubelles (Dis.) 14.15 PH Sant Cugat-Sfèric (Dis.)

l i Cadets

ALEVINS 12.00 PH Sant Cugat-Sfèric (Dis.)

16.45 17.00 16.45 9.45

BENJAMINS 11.00 PH Sant Cugat-Sfèric (Dis.) 17.30 Sant Josep-PH Sant Cugat (Pis.)

Sant Cugat-PB Sant Cugat (Pis.) PN Terrassa-Júnior (Dis.) Sant Cugat-25 Setembre (Dis.) Olimpic-PB Sant Cugat (Dis.)

Infantils 15.00 16.30 12.00 ^.OO 16.30

Sant Cugat-San Gabriel (Dis.) Ollmpyc-Júnior (Pis.) Can Parellada-Sant Cugat (Dis.) PB P i i t Cugat-CN Terrassa (Dis.) Olímpyc-PB Sant Cugat (Dis.)

i Alevins 11.30 12.30 9.30 9.30 11.00

Posa Terrassa-PB Sant Cugat (Dis.) CN Terrassa-Sant Cugat (Dis.) Júnior-Llano (Dis.) Sant Cugat-Sant Quirze (Pis.) PB Sant Cugat-Cerdanyola (Pis.)

9: Divisió d'honor Barcelona .

PRE-BENJAMINS 11.00 Sant Josep-PH Sant Cugat (Dis.)

FUTBOL-SALA Divisió de plata 18.30 Winterttiur-Martoretl (Dis.)

• 1a divisió B 18.00 Ollmpyc-T. Cortada (Dis.)

M 1a catalana 16.00 Palamós-PB Sant Cugat (Dis.)

Sant Andreu-Winterthur (Pis.)

I I 2a divisió 17.00 Torrelles-Ollmpyc (Dis.)

I I Juvenil 16.00 Parets-Winterthur (Pis.)

ALEVINS 11.00 Pins Vatlès-Schola (Pis.) INFANTILS Zona Nord-les Torres (Pis.) Santa Isabel-Ferran Clua (Pis.) Pins Vallès-Santa Isabel (Dis.) L. Polrtècnic-Torra Llebre (Pis.) Ribas-Catalunya (Dis.)

. .

.

CADET / JUVENIL 12.00 Leonardo-Pinar (Dis.)

HANDBOL 1a catalana SÈNIOR MASCULÍ 12.30 UE Sant Cugat-Manyanet (Piu.) JUVENIL MASCULÍ 11.00 UE Sant Cugat-Molins Rei (Diu.) CADET MASCULÍ Terrassa-UE Sant Cugat (Dis.)

4 0 C S ESCOLARS Bàsquet 13.00 10.00 9.00 12.00

BENJAMINS Joan Maragall-Agora (Pis.) Avenç-Sant Jordi (Pis.) Santa Isabel-Pins Vallès (Dis.) Sant Jordi-Maristes (Dis.)

10.00 11.00 11.00 12.00

ALEVINS CO Torreblanca-J. Maragall (Dis.) Avenç-Verdaguer (Pis.) Sant Jordi-Verdaguer (Pis.) Pins-Santa Isabel (Pis.)

INFANTILS 10.00 CO Torreblanca-Sant Jordi (Dis.) 11.00 CO Torreblanca-Sant Jordi (Dis.)

! Futbol de sala

Voleibol 10.00 11.00 12.00 10.00 13.00

ALEVINS Pinar A-Montessori (Pis.) Schola-Avenç (Pis.) Pinar-Montessori (Pis.) Pinar A-Montessori (Dis.) Torre Llebre-Ferran Clua (Dis.)

INFANTILS 11.30 Pinar-Pureza Maria (Pis.) 10.30 P. Farreres-CV Sant Cugat (Dis.) 9.30 J. Maragall A-J. Maragall B (Pis.)

Handbol BENJAMINS 11.00 Avenç-Catalunya (Dis.) 9.00 Sta. Isabel A S ta. Isabel B (Dis.) 10.00 F. Clua B-F. Clua A (Dis.) ALEVINS 12.00 J.Maragall-Pins Vallès (Dis.) 13.00 Avenç-Catalunya A (Pis.) 13.00 Catalunya B-Floresta (Pis.) PREJNFANTILS 12.00 Voramar-Avenç (Dis.) INFANTILS 11.45 J. Fuster-Avenç (Ois.) 9.00 J. Balmes-UE Sant Cugat (Pis.) 11.00 UE Sant Cugat-Esplai Ribas (Dis.)


E G A M O B L E S cl C a n o -

CREU.

Verdaguer. 107.

« 6 7 4 79 68

« 5 * 9 0014

compost d e 4 h a b dobles.

«

FW. 470001

FW 230001

cuina -otDce». d o s b a n y s i •

ZOOM.

Centre

d e la

imatge. C/ Santa

GUIA PRACTICA DISPENSARI

NARI

Elies R o g e n t . 5 2 .

VILA

FUSTERIA

« 5 8 9 61 83

EBENISTE-

A D M I N I S T R A C I Ó •

16. Horari d e 9 . 3 0 a 1 3 . 3 0

FW 090001

I d e 1 6 . 3 0 a 2 0 3 0 h.

FUSTERIA

mm

EBENISTE-

LS C/ Cami

d e la

14, baixos

1a

«

SANT

3 a edat.

Cl

Cugat.

Sant Salvador, 4 7 , torre.

« 5 8 9 47 53

S a n t C u g a t del V a e e s .

Fet 24X01

« 6 7 4 42 23

ller. 9 1 «

675 25 02

BAR-CAFETERIES Don

ENGLISH

CONNEC-

TION

«

S a n t D o m è n e c . 7. 1 r 2 a

FW 300CCOI

«74 3» 3«

• Can

COPY-QRAFIC

Mataa, 8.

BAR

DIU

GRANJA

Escola

ANTONI

F r a n c e s c M o r a g a s . 21

« 6 7 4 08 82

Alfons S a l a , 3 8 .

R a m b l a del celler

ÀGORA

d

Vailet. 674 71 42

Fix 674 2 4 1 6

CUGAT

CAFÈ

i a n t (elèctrica i clàssica).

FW I40C04

«sana ASSOCIATS

PI

GRANJA

LA SORT Sani

cl

Cugat

del V a l l è s

t r « 7 5 30 12 1220001

MERMELADA

a

EXPRÉS

CASTELLVÍ

22.000.000.-

frmSrrlCugrllFWFSC 10040041

S U P E R - N A T U R A L . C<

MARMOLES SANT CU-

G A T C a n Fatjó dels H u rons. C a r n p o a m o r , 1 2 , n a u

FW 33330003

3

S a n t C u g a t del V a M t .

«

675 51 0 6

« 6 7 5 57 55

Joan

C/

FW 1350001

wnomi

• •

C U G A R T Cl Torrent d e

WW0M

SANT CUGAT

Hospital,

41

08190

Sant Cugat. « 5 8 * 0 3 07/

FW 210OXI

Fax 589 11 0 4 •

GESTIÓ, S.A.

QRUP

VI

BELLES •

«

Sant Cugat

6 7 5 20 01

FW 1370X1

Servei

BLOCK a

Rosselló. 1 7 « 5 8 9 53 49

d'aMtMsorament

C

TERRANEU

Sent Antoni. 15. 0 8 1 9 0

Sant C u g a t .

odministrotiu. •

CICLES

CARDONA

fax 6 7 4 11 8 1

«6746202

Valldoreix. 4 1 .

generals i

CU-

G A T S a n t Jordi. 3 3 - 3 5

« 6 7 4 15 0 9

« 6 7 4 99 62

FW 1190001

administració

SANT

HOUSE

( / Santiago Ihjsanyol, 32. W. 67517 02-674 46 69 Fax: 589 27 74

CAL CABA-

Nova ubicació.

Cl

Plana Hospital. 3-5. «

674 01 6 9

ESTANC

MONESTIR

«

S O L cl S o l , n ú m . 1 9 .

INSTAL·LACIONS TE-

« 5 6 9 00 79 Mar-

torell. 4 1 .

J.P. PARRA

c/

Enric

G r a n a d o s . 1 5 . local 7 .

« 6 7 5 46 79

MÉS MARCS

VALLESTECNOLÒGIC

fffffflfft

MECÀNIC

« 674 63 62

Z o n a cl S o l s o n a .

FW 1320001

conslr. 1 5 8 , 5 0 n f . 3 h a b . .

TIE-

DIRECTA Emi-

q u e G r a n a d o s . 1 5 - local

PAPIOL-VENDA I NE-

T E J A Cànoves del Castillo. 4 .

D'ESTÈTICA

c/ F r a n c e s c

FW 2560001

blanca, 5 2 .

TEXIDO

gat. S O L S O N A Rosselló, 2

ÒPTICA

d

« 5 8 9 44 95

S O L - N E T P. T o r r e -

674 41 4 9

FW 790001 •

Rel 2560002

T A L L E D A R I C O M À C/ •

«

33

FW 2310001

FW «910001

INSTITUT

SA RVB O

TINTORERIA

SANT

874 56 62

ASSUMPCIÓ n

Monestir.

Francesc Mo-

TINTORERIA

M E L O D Y . Ctra. Cerdan-

yola. 2 4 . « 5 8 9 3 5 5 3

JOGUINES

MARGA

ROSA

M

Santa M a n a

SEGURA

c,

8

FORMAS

PERRUQUE-

Santa Mana. 44.

R I A c/ Elies R o g e n t , 1 8 A

« 6 7 4

( a tocar m e r c a t T o r r e b l a n -

15 3 2

FW l'fJOOO'

• Tapisseria

FW 2500001 PERRUQUERIA

A. SA-

FW 27000!

• Moquetes

BANA-

Moragas,

• Cortines

FW 198000I

Ret 175000' J O I E R I A Mireias. d Vall-

Rambla del

JOIERIA

AUGET

Santiago

«

40. « 6 7 4 5 8 5 4 Sant Cugat

674 76 81

FW3J330O01 •

Borràs, t

FLECA

MARÍ

Francesc Moragas, 4 (Quatre Cantons) Tel 674 38 92

c'

Rusinol, num

placa

Mrresol

fwaf»-te

589 36 35

VI-

CONSTRUCCIÓ d Rius i T a u l e t . 2 7 .

« 5 * 9 36 82

n

FW 1390X1

FW 50X001

FOAP.

A I F A Ctra

Cerdanyola.

JOIERIA S P A D A ' . Bal-

• C A R R E M O B L E S c/ Francesc Moragas. 33 Sant C u g a t del V a l l è s .

« 5 8 9 55 49

«

Sant Cugat.

JOIERIA

TOUS

Rbla

CASAJUANA.

RIES

Santiago

«

menjador, balcó,

saló

ascen

sor, exterior i a*ax>leeat. 12.700.000.« 5 8 0 86 5 9 / 5 8 0

9*64

S A N T C U G A T pis m a c o

exterior, pàrquing opcion a l , assoleHat. 14.800.000-

pis a m b e x c e l · l e n t s

« 5 8 0 ( 8 * * / 6 * 0 9 * 54

SANT CUGAT

preciós

pis a l Cr* AHons S a l a , a m b 3 h a b . , 1 1 0 rrr1, b a n y c o m plet r e f o r m a L l a v a b o , seJó 1

PLAÇA de

2

m e n j a d o r saló, cui-

calefacció,

exterior, flrteetres i i portes

tfsjumln

PLANTA

BAIXA amb

jardf a z o n a rerfldenctal, 4 dormitoris, 2 b a n y s , c u i n a , totarnerrt r e n o v a t , p i s c i n a , 38.000.000.-

B»m) FW s loomm •

PROP ESTACIÓ

SANT

asaotenat. exterior. 26.000.000.9=rr.«eS«eJ,FW FS 10120003 •

PROP HOSPITAL GE-

M D U L

d e C a t a l u n y a . Pis

petit, 3 h a b . . mort tranquH,

8.300.000.«(93) «74 «7 15 •

« S 8 0 * * * g / 9 * 0

1 1 0 0 0 0 0 0 - « 6 7 4 72 54

iFoBF^Ce»X«ira«|FWFro 090X4

9*S4

À T I C D Ú P L E X de luxe.

SANT CUGAT

preciós

pis d e 1 2 0 m * I 4 h a b . a

consta

saló menjador, cuina equi-

«

planxa,

6 7 4 41 6 7

FW I09OX1

U S S I A T O U R S plana de

PROP MERCAT NOU

(Pg. Toneblanca / Vallès). seminou, 3 hab., 1 bany,

de 4 h a b . . h a b . saló

menjador

AHons S a l a , 2 b a n y a .

pada, ascensor,

calefac-

11660.000.«(•3)674 6715 (tl-asiSrri) FW. FS 10120007 •

R U B ( Av. Estatut. E d .

a m b x e m e n e i a . 4 0 rrr1. E s -

ció. rxerqutng, aseoretlat, f i -

nou, 8 5 rrf, 3 h a b . , bany i

tudi e n dúplex d e 6 0 m 9 .

nestres

lavabo. Calefacció. Elec.

t e r r a s s a . B a r b a c o a , tres

26.50u.000.-

places de pàrquing

• • 5 8 0 86 « 9 / 5 * 0 « 6 54

Jardi i

tfarurntni.

Entreda 3.000.000 Pta.

(FrttHrxiCeràxe·ari.MrTtOlWI

49.000.000.-

« 6 7 4 06 97

«HasSutCilfti

Rel FSC 13040044

Z O N A C E N T R E . Àtic d e

« 5 * 8 4 0 1 7 / 5 8 8 54 99 P r e a » Vs*«tiarj.r»f.FV 441»

S A N T C U G A T Pag. Ca-

n o v a s , pis d e 4 h a b . ( 3 d o bles).

1

120 m , 2

banya.

R U B ( A v . L'Estatut. 7 5

r r f , 3 h e * . , m e * d e sol.

4 h a b , m e n j a d o r s a l ó , cui-

cuina «office». balcó, e n -

7J2SO.0OO- « 6 0 9 8 5 4 8

na, b a n y , l a v a b o , t e r r a s s a

tresolats. aacenaor, cale-

( t a » » FW. 190007

d e 3 0 rrr1.

f a c c i ó , exterior, p à r q u i n g ,

23.000 0 0 0 - « 6 7 4 72 54

asaoMat.

•rea GroneU). FW. FG 10010335

21.500.000.-

« 5 * 0 8 6 ( 9 / 5 * 0

9*64

R U B Í cl C a s p . P e r e s -

trenar.

Dúplex d e 118 I

135 n f . D e 4 a 5 hab . 2 1 3 banya, 2 terrasses. Cale-

L I A N A Francesc M o r a g a s » 674 06 81

FW 49000!

facció. G a s . Pocs veïns.

m

CANSALADERIA JU-

26

PNEUMÀTICS

10050012 •

(Brt»teSer-)FWFSI0i200O2

tfember.

19.000.000-

na, bany nou i terrassa.

Sant C u g a t del V a l l è s .

IKSA Qetrjo Irr.Txèesritl. Rel KSA

caletaccto, p t a ç a rjàrqujng,

C U G A T Afloris S a l a , 2 1

P E R R O N |ardms i pisci-

674 88 47

per-

11.600.000-

« « 7 5 33 5 5 / 5 * 9 26 43

C U G A T 4 hab., 2 banys.

(rottFteC4»a»»x*).Aet FPC « O M

Fax 5 * 9 5 9 6 5

FW 250X32

fecte e s t a t .

«(93)674 6715

« 6 7 4 72 54

Àtic

vistes a Montserrat,

«8741204/6741161

dues places d e pàrquing,

hab.,

m1, ascensor, sol t a r d e s ,

pàrquing.

menjador,

a s c e n s o r , c a l e f a c c i ó , tot

MONESTIR.

Zona

2 0 m1, cuina, 3 h a b . , 1

complets, saló

2 banys, lavabo, terrassa,

A LA VORA

PISOS OCASIÓ

Ivionestlr, 7 5 m 1 , m e r x a d o r

d e 9 0 m- i 3 hab.. 2 banys cuina «oflice». 2 balcons,

aca-

URBANITZACIÓ

A c a b a t s d e qualitat. *^&W^^Q^>

Aít

Sant

quing

opcional.

Nous.

14.20O.CF00.-

Pàr-

RFA.

« 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 54 99

Francesc, cantonera, se-

m i n o v a ; a! d a v a n t hi t è u n

C a s t U o . T é 1 6 0 rrr1, c o n s t a

jardí públic, 3 h a b . + estudi

de 4 h a b . , saló menjador

A P R O P c/Canovas del

|FTrjee»VelV»T«; FW FV 2X003 R U B Í d Duran i Bas. 9 0

SANT

^ 2 trasters. P à r q u i n g molt

d e 4 5 rrf. c u k i a - o f f i c e - . 2

rrf, 4 h a b . . c a m b r a

e s p a i ó s , j a r d i privat d'uns

banys complets, terrassa.

completa, sol de matins ,

bany

JORDI.

C/

C U G A T . Cl A n s e l m C l a v é .

Rusinol. 3 7

Cl

16-18

7 0 rrf, calefacció.

Pàrquing.

m e n j a d o r 2 4 rrf, p l a c e s d e p à r q u i n g opcionals.

SANT

Rbatallada, 2 4 C.

banys, cuina,

l'Av

«

GALE-

S A N T C U G A T prs d e 3

« ( 7 4 1 2 04/(7411 (1 iSerWFWSMOOOOOg

(Frcaa GecreM). FW FG10090036

SANT

<W 910002

FW1001I •

hab..

22.000.000-

bany, safareig, terrassa 4

« 6 7 4 72 64 (RrK».0jTXK*VFWreirX4WXni

c e - . ampli m e n j a d o r s a l ó ,

l'Hospital. 1 0 .

674 0 9 95 / 674 15 5 0

FWiOOOOOI

calefacció...

nes. C / Rius i Taulet, 2 0 «

m e s , 3 9 . 1 r dreta.

LA

6 7 4 0 6 0 3 Sant Cugat

banys

z o n a c/ À l v a r e z , 1 9 0 m ' ,

nSK

• Coordinats

674 99 40

Celler. 15 Sant Cugat

FW IS00001

LARÓ

TINTORERIA

« 5 8 9 61 5 0 /

FW9O1O0O1

DE

675 22 28

FLECA LA GARRIGA.

« 6 7 4 1 6 77

MATERIALS

SANT

Martorell,

« 5 8 9 46 51

doreix. 3 3

RATS TASTA'M

SUPERMERCAT

CEN-

piscina comunitaris.

PRESENZA

20.

de 2 a 5 h a b . . 2

m', ascensor,

L I N A S C / S a r r l Jordi, 2 5

• Parquets

nes d e Sant Cugat. Preo*

maris d e p a r e t , c u i n a «otfi-

« 6 7 5 40 06

PISOS NOUS PER ES-

T R E N A R . E n diverses z o -

T R A L n o u , 4 h a b . a m b ar-

« 6 7 4 8915

« 5 8 9 50 7 2 / 5 8 9 5 0 1 2

8.2n

PARC

FW 1540X1

ca). Sant Cugat.

ANNA FUSET JOIES C/

Santiago Rusihol. 4 5 . Sant

CL. DENTAL

«

« t a , pàrquing.

equipada, terrassa d e 2 5

Cugat.

« 5 8 9 64 75 Fat 140003

PREPA-

FW 56000'

ZONA

SANT

da, 3 4 .

P B D E 1 2 0 m - , 4 rjormi-

toria, 2 b a n y s , molt b o n a

mertjador d e 3 5 m , c u i n a

TINTORERIA

25 0 0 0 0 0 0 - « 6 7 5 43 2 4

|F»PteC»rxnpj>i FWFPC 900302

C U G A T S a n t i a g o Rusinol,

26.800 000« 6 7 5 43 24

« 6 7 4 09 97

46.000.000.-

« 6 7 5 58 66

FW 250005

MENJARS

a m p l i , luxe. Preinstal·lació

dia. Z o n a comunitària.

C U G A T R a m b l a Ribatalla-

O b e r t tot l'any

MICO»

tudi 1 0 0 rrr1, 2 b a n y s , s a l ó

« 674 11 83

FW 141000"

FW3C0CO1

« 6 7 4 62 99

conslr. 2 1 5 rrf, 3 h a b . , e s -

« 6 7 4 1 1 82

DE BELLE-

«

R E S Francesc

DÚPLEX NOU.

35.

6 7 4 3 6 51

tric, flnea n o v a : 3 a n y s .

cuina «offlce», terrassa,

b a t s , tot exterior, sol tot e l

ragas. 2 5 . Sant Cugat.

AUTOSERVICIO RU-

0*97

C U G A T Sant Antoni, 1 .

B. « 5 8 9 0 7 0 6

FW 510001

B I O , S C . C / V i l a , 1 . local

ÀTIC

Mora-

g a s , 4. « 6 7 5 0 7 5 4

m 1 jardi. 3 dorm.. 2 banys,

complets, menjador saló,

« 6 7 4

CENTRE ÒPTIC SAL-

Batmes. 1 1 . Sant Cugat.

Valldoreix. 76

« 6 7 4 66 00

5. Sant C u g a t d e l V a l l è s .

m1,

30

aire c o n d i c i o n a t , p a r q u e t ,

FW. 1470001

saló

Z o n a Parc Central. Superi.

C.B. Mc-

1 1 0 m', 4 hab.. 2

p à r q u i n g , aR, exterior, c è n -

F n x e i F t o l FWFR10360013

F r a » Set Cixjsl) FW. FSC10040057

FW 490001

CENTRE

Rel 1290001

banys,

Superi.

p r e i n s t a l lacro a i r e c o n d i -

31.000.000.-

« 5 8 9 32 89

• Papers pintats

« 5 9 9 24 81

Ctra. Cerdanyola. 55. « 5 6 9 26 49

DÚPLEX NOU.

. g i m S » t C j g X | FM FSC10040056 •

• Pintures •

ÀTIC

n a ccrrrunitaria.

FW 1200001

5 8 9 17 32

PIS

banya, parquet, armaris,

(FsxtJ«Hrxa).IW.ffltl|rjB0011

27.

6 7 4 53 01

RESIDENCIAL

PIS

Sant Uorenç.

TALLERES MENA F

Tracte

M23230OO2

2 p à r q u i n g a i traster. N o u

9

FW 1500001

2 - 8 , local g a r a t g e .

RENAULT-ACERSA

IBfSivt

P.

Sant Jordi. 3 0 . Sant C u -

B L A N C A Av. Torreblanca.

TALLER

OPORTUNITAT.

p l a n t a b a i x a 1 0 0 m" + 8 0

«

DON

TORRE-

FW 110001

(Rrr^tacTKei). Ret Rj 10090032

(Tros O r n ü l FW. FS 1003002!

C / Enric

FW 260X1

Min»

PAflQUINO

« 5 * 9 7410

« 6 7 4 72 54

674 72 54

31.000.000.-

« 5 6 9 06 42

FW. 140X01

29.000.000-

11.000.000.«

munitàries.

«5891429

« 5 8 9 33 00

674 01 7 4

FW.I10O03

Re! 1200002 NISSAN ROMAN

Possibilitat d e pàrquing.

rrassa. Sol. Piscines c o -

Granados, 15. Sant Cugat.

«

T E passatge Torreblanca.

« 5 8 9 2 9 29

ELECTRO-

FW 1460001

•RÍU

UaL e n c a s a a m b jardí.

FW 1340001

674 14 97 •

directe. P l a 4 h a b . , a s e o l e -

ITTCB G r c n * ) FW. FC 10090022

CA-

FW. 1170001

paret, t e r r a s s a , e t c . P i s c i -

675 49 43

( 9 3 ) 6 7 4 6 7 15

tat.

cionat, p a r q u e t , a r m a r i s d e

fW. 910003

(ft->»»Sira|.FW FS 10120004

exterior. A c a b a t s d e quali-

MONESTIR

6 7 4 3 6 8 6 S a n i Cugat

LlNEA

«

menjador saló, bany, lavarrr . P à r q u i n g i traster. T o t

2

5»« 10 83

S A S Martorell, 4 7

TALLER

15.000.000-

d e 3 hab.. cuina equipada,

2

PROP

seig T o r r e b l a n c a . 1 3 .

SERRALLERIA

c ó a m p l i , 1 b a n y 4- 1 l a v a -

ESTRENAR

na, bany, dues terrasses.

RRA I COMAS

ESTA-

h a b . , m e n j a d o r saló, cui-

« 6 7 4 63 08 Torre-

PIS PER

1

FW 570001 Av

MOLT A PROP

b o , jardf particular d e 1 5 0

«

6 7 5 0 6 0 9 i lax

Placa Octavià, 3.

QUIROS a

iFrouMS·ajFW FS 10120006

PROMUSA

04/67411*1

bo. S o l d e t a r d a . •

18.000.000.-

P V C , armaris d e parat, t e -

«

^igí

FW5OOO0I

« ( 9 3 ) 674 6 7 1 5

- Santa

- Torres - No-

ria.

« 589 03 74

Sant Cugat del Vallès.

V I N S N O E S A Baixada

n

« 6 7 5 55 06

«

ROJA,

tranquil·la ( s e n s e v e ï n s a

62.

Maria.

CONSTRUCCIONES

CREU

Vallès, 2 3 Sant Cugat.

S a n t S e v e r . 4.

PROP

5 * 9 70 28

|1^ro^$4ra).FW. FS 10120005

de 1 a qualitat, 2 dormito-

sobre).

THE CARTOON CEN-

FW 12100O!

C a n o v a s del Castillo, 34

S A P l a ç a U n i ó . 3.

FW. 1510001

FW 33330004 •

Antoni.

M A C H I N E pg

FW14O0O5 CELLER

LLU.

Sant

FM 213000! •

FW.t560OOi

d e finques. •

TATERS

FW 1330001

0*05

Barcelona. C/

(93) 6 7 4 6 7 15

ISartnL FW. S 1 0 0 0 0 0 3 1

zart. 9

VALLÈS

«

tot exterior, asaoleilet, molt

rreblanca. 2 « 5 * 9 1 9 3 1

MARCS

CONS-

h a b . . vista molt m a c a , b a l -

« 2 1 8 19 9 6

SQUASH

PIS D E N O V A

T R U C C I Ó 6 0 rrf, acabats

!>mW« a i F W l K H S

Torre-

FW 370001

A T E U E R B L A U Av. T o -

« 6 7 4 77 76

C I Ó S a n t C u g a t . 5 è prs. 4

«

MK •

exterior, assolellat. 15.000.000-

22 000.000.-

13.500.000.-

« 6 7 4 1 2 04/

• •

i F n y Real W FR 10060012

1 plaça d e pàr-

«67412

Relormes

FH10005

Assegurances

« 6 7 5 43 24

rrassa,

amb 3 terrasses, 3 hab.,

blanca, 2 - 8 .

Sant Cugat.

ESPORTS

estació

s a d e 1 2 rrr1, g a i r e b é l o t

àtic d ú p l e x d ' u n s 1 0 0 m 1 ,

F I N Q U E S S E R I N . Placa

MOLT A PROP

Sant C u g a l , 3 hab., terras-

Ctra. de Terrassa, 97 08191 RUBÍ

A u g u s t a , 4 . baixos. 0 8 1 9 0

M10D02 •

14.500.000.-

FW2S00O3

CANALS a

F W 33330007

A R T S Montserrat. 3 1 .

nei.

bo a m b d u t x a , 4 0 rrf d e t e -

FW 3020001

FINQUES BACHS SCP.

C/

674 43 90

Aitona S a -

« 6 7 4 0014

la B o m b a . 1 4 «

PIS ÀTIC a

FW 910001

W A Y - t N C / Girona. 16.

(FrmSMClr»l).FW-FSC 1004X42

exterior, pàrquing opció•

blanca.

FW. 5510001

Tel. 699 38 98 Fax 588 24 53

6 500 000« 6 7 4 09 97

FW 1540001

« 5 * 9

874 11 4 0

estil

claus

Sol-Mercat

de

Oportunitat estudi

« 6 7 4 8 9 18

F I O T T O c/ S a n t J o r d i .

còpies

VILLA.

CALÇAT

32. Sant Cugat

HlPtCA S E V E R I N O Pg.

FW 2010001

P I S 8 0 m*, n o u a estre-

nar, 3 h a b . , 2 banys, tol

a

m o n , 4.

i

DE

FW 2*00001

« 6 7 4 0 » 9 3 « u s i Taulet

V A L L È S N E T Sant R a -

« 5 8 * 2 2 64

EISA

674 06 97

10050011

la. 4 h a b . , 1 b a n y , 1 l a v a -

REPARACIONS

Calado. 12. IDIOMES

de

674 90 97

n a d a Valldoreix

SPRINT

(xrdréi) FW 110070C06

quing.

HÍPICA C A N CALDES

«

còpies

FW 250X2

FW 25410301

674 75 98

i

DE

claus. O d e l S o l . 1 6 «

P A R C C E N T R A L Pisos

« 6 7 5 33 5 5 / 5 8 9 26 43

REPARACIONS

CALÇAT

T E R c/ Martorell, 1 , canto-

Francesc Moragas. 8 .

6 7 4 12 41

AUTO-ESCOLA

R A N G O - 1 0 C / Pous. 3.

Valèe.

FW 14X02

iWES

675 32 74

(KSA Gestió IrMiobireria). M . KSA

local 1. Sant Cugat del

« 6 7 5 59 53

Av

Rel 140009 •

tarda

HIDROFLOR

«

FW 1450001

=«220031

dissable

1r1a. « 5 8 9 36 23

FW. 250004

Serveis

Admts. Rius t Taulet. 4.

674 57 04 / 675 43 02

a m e r i c à , bany complet i

« 5 9 * 0 0 46

FWKOOI

Valldoreix, 5 6 .

« 5 9 9 1 1 66

«

Apartament

« 5 9 * 2 9 1 9

quing. 24.150.000-

SABATA

Francesc Moragas. 6.

masia C a n C a l d e s , s/n.

•0,20.

terrassa, plaça de pàr-

m ! terrassa, 4 h a b . . saló

«

P A M O B E S L Sort. 3 2 .

MUSICA I DANSA FU-

Zona

p à r q u i n g . P r e u a convenir.

FW. 23X003

S I Ó cl C a n o v a s d e l CastJ-

DÚPLEX

comunitària I places d e

REPARACIÓ

CALÇAT

MARTlN DEL

« 6 7 6 21 61

ÀTIC

Mercat N o u . 120 n f * 2 0

preciós.

HNOS.

H a r m o n i a I crjrnprje-ció.

net58440001

RU-

1 1 0 m", 4 h a b . , 1

pàrquing i traster o p c i o n a l

de g u -

« « 7 5 28 64

SANTIAGO

parquet. P V C i cllmallt,

p i a n o i t e c l a t s electrònica.

d e la S o d . 3

Barcelona. 9 baixos

MUSICA t k n »

C/

j a d o r , c u i n a «Office» n o v a , •

menjador a m b xemeneia,

FW 148X0'

« 5 9 9 10 96

rnrr»t«.S«j FWI90010

bany, 1 lavabo, saló-men-

cl

«

cat

SINOL

589 23 71

FW 55000!

B o r r à s . 5 4 . Valldoreix

mer-

« 6 7 4 77 78

DE

edlllci

1 700.000.-

d e 1 2 0 m", 4 h a b . , piscina

FérrwiGulrola.lAl

08190 S a * Cugat del VaMs

Torreblanca, davant

HONDA

674 57 04 / 675 43 02

rurjasi) FW 11007001)4

MttUB

IdrMrtTVÏ) AYALA,

27.500.000.-

TORREBLANCA

lavabo, c a l e f a c c i ó , m a r b r e .

Anselm Clavé, 1. Sani C u

Cata-

10 - bai-

FW 1290001

« 5 8 8 05 01

C E Y L A N C/ Castiüejos.

CASTELLVÍ

ZONA

places d e garatge d e a de

MAILING VALLÈS, SL

« 5 8 * 3 2 1 1

lígon C a n J a r d í . R u b í .

W 090001

C a r m e , 3 1 Sant Cugat del

mm

«Office»,

plaça de pàr-

cuina « o f f i c e » . 1 b a n y . 1

«75 24 03

terrassa, quing.

« 6 7 5 53 53

Karao-

Cl R I U S I T A U L E T 1 6 0

menjador. cuina

Anselm

Rosselló, 1 5 .

V A L L È S StravmsM, 8. Po-

« 5 6 9 64 55

675 42 03

FW 1250001

«

rrr, 4 h a b . , 2 b a n y s , s a l ó -

blanca. parada 1-42.

D'ASSEGURAN-

95.

{Freixe Ftxa). FW. FFI1X60006

« •

Tel 5 9 ) 0 0 0 1

r,

cl

P A P E R E R I A G R A U av.

J . M I R E T Mercat Torre-

FW 2100002

1 6 0 . 0 0 0 Pta/rnes

« 5 8 9 52 40

Sant D o m è n e c

« 6 7 5 1 2 15

gat. O b e r t t a m b é

«

Pta o

« 6 7 5 43 24

xos

CAN

BAR MUSICAL

terior.

Pere S a n 6

FW 1310001

lunya. 14

«

Plaça

26.000.000

FW 090002

EL RODET

CAMPOS

Cl L a m i n a . 1 9 . S a n t

k e L a B o h è m i a , av

6 7 4 14 82

FW 1530001

LA B R A S E R I A

2 portes al c a -

«

Rel 10010 •

M

FW 530001

d'anglès

FW82OO0!

J O

L O C A L 1 7 0 m". cl C a m i

C l a v é , 1 4 . Sant C u g a l del

« 6 7 6 21 06

Cugat del Vallès

« 8 7 5 36 53

Valldoreix,

ufttnB'nitwB

S A N T C U G A T rambla C e -

Bar. c' Rosselló, 2 .

«

CAMPMANY

16.

RESIDÈNCIA

SALVADOR

St

ELÈCTRICA

« 5 8 9 74 42

FW loooa

pàrquing. Z o n a comunitària a m b jardf i piscina. E x -

FW 500002

FW I4O0C7

C O P I S T E R I A T H E R , cl

na «ollice», 2 places de

[ W e a | FW 11007001)5

BEBÉtt NOVA

MURILLO

2S.5O0.000« 6 7 4 67 04/675 43 02

Creu.

DOCTOR

Preu:

RIA

Sant Antoni. 2 4

DOMÈNEC

iMsifeos

08ILIARIES

FW 000X1

B L U E M O O N . Cl Major.

a

1 3 0 m*. 4 h a b . . 2 b a n y s .

rrer. e n v e n d a o lloguer.

FW 1990001

Sani Cugat del Vallès

s a l ó m e n j a d o r . 3 5 nV, cui-

674 60 56

FW. 33330002

« 7 4 7 0 «8

«

« 5 * 9 47 42

FW2S40OX1

«

rftcnSWOjaa-! FWFSCHX40045

Catalunya. 18.

N Ú M . 1 Valldoreix. 6 7 - A .

Rel '0007

FW 158X01

CES

« 6 7 4 08 97

« ELECTROLLAR

«74 13 06

D G

tat

43.000 000.« 675 43 24

Colomer.

(W 430001

37 000.000.-

IFinques Fxxal FW F R 1 0 0 6 0 0 1 4

S A Av.

menjador

d e 4 5 r r í . J a r d í d e 1 2 0 wf.

« 6 7 5 02 67

« 5 9 » 0 2 71

FAX 675 28 61

L A F A U N A Rambla del

MANTSERV.

u n l a v a b o , saló

q u i n g s , t o l e n perfecte e s -

Celler, 3 5 - 3 7

150 m',

« 6 9 9 67 48

S A Santa Maria. 4 0

TEL. 675 29 02

urgèn-

674 01 7 4

FW 50000!

A R W E N B O U T K 3 U E . Cl

FW 230003

TALLER: ORIENT, i»

SL

AONMISTRACIÓ NÚM.

FW 1520001

Saba-

FW250K1

«

«

D O L C E T S AHons S a l a .

cies 9 0 8 8 9 8 1 3 6

FW 1510X1

VALLDOREIX, 53

dell. 2 3 St. C u g a t . tr ( 7 4 19 45 Tel

FM.2S60001

2 Maior, 3 3 IJunt m o n e s t i r ) .

« 6 7 4 42 62

VETERIO

20

EXPOSICIÓ I VENDA:

DEL VALLÉS.

Urgències 24 h

« 5 8 9 26 38

« 6 7 5 56 74

CASA ADOSSADA 240

Pis de

n f , a p r o p e s t a c i ó , 2 pàr-

Ver-

d a g u e r . 1 8 . Valldoreix.

R I A f e i n e s per e n c à r r e c

mmm •

INSTALACIONES ZA-

M O R A Mossèn a n t o

Maria.

14. Sarrl C u g a t del V a l l è s

ALUMINI I VIDRE

PG. DE LA

v a s d e l CastHto. 2 . local 2 .

FW 1420901

FW3IO00I

<^^lm

A PROP

ve, 2 0 . « 6 7 4 4 6 7 1

6 7 4 14 9 0

F.R.

R a m b l a d e l Celler, 9 3

Mossèn

VÍDEO

S A N B E R - 6 Anselm Cla-

Jacint

SUMINISTR08

DOREIX

FOTO

VALL-

Major, 6 . Sant C u g a l .

«

34.000.000..

32.OO0.OO0.-

« 674 43 04

« 5 * 9 02 29

n

2 3 0 4 0 1 Mòbil

«

« 674 09 97

10.500 000.- « 6 9 9 6 5 48

FW 1440001

FW. 540001

FW 33330005

FW. 333X006

(FlrqmSeci/FW FS 10120009

F r o i S M Cixet). FW. FSC 10040043

nnojss) Ret I500OS

675 52 52 /

5 8 9 22 3 2

6 7 5 28 53 / 9 0 7

(93) 6 7 4 6 7 15


CLASSIFICATS

ELS 4 CANTONS/ Divendres, 23 de febrer de 1996 • R U B Í d Historiador Jos e p S e r r a , 9 5 rrr\ 4 h a b . ( 3 dobles), bany i lavabo, calefacció, exterior, 2 terrasses, pàrquing. 14.800 0 0 0 - 0 699 65 48 (Incust). Rel. l SOOM

• R U B Í z o n a la J o s a , t o cant mercat. 3 hab.. bany i lavabo . Ext. i persianes d'alumini. Calefacció. Gas, cuina nova. 10.500.000.9 588 4 0 1 7 / 5 8 8 54 99 (FtiquM V i B w i t j Ref. FV4595

• R U B Í c/ Lluís R i b a s , 4 hab. m é s entresolat. A m b pàrquing. Acabats de qualitat. P o c s veïns. Llar d e foc. 19.500.000.9 568 40 1 7 / 588 54 99 Iftque» ValKXWl}. Ral. FV 200010

• R U B Í Zona Les Torres, p r o p F F G G . Pisos des de 7.500.000 Pta. 3 hab. C a lefacció, gas, cuina, bany. 0 588 4 0 1 7 / 5 8 8 54 99 (FrquK Vatwrai. Rai. FV 200005

• R U B Í c/ M o n l u n o l , 3 hab, 8 9 m*. R e f o r m a t , fusteria ember. Porta blindad a . E x t . a l u m i n i . Mütor q u e nou. 8.500.0009 588 4 0 1 7 / 5 8 8 54 99 (FnqueiViiont|.R8Í.FV443Q • R U B Í tí P a u C t a r i s , A ta v o r a A j u n t a m e n t , 8 0 m», 3 hab., b e n conservat, exterior. 8 . 0 0 0 . 0 0 0 . « 6 9 9 65 48 (InoBa).fiat.l 50003 • R U B Í d Sabadel, impecable, 4 hab. {3 dobles), cuina equipada i reformada (cuina inlegrada, forn, e t c ) , sol d e matins. 9.000.000.0 699 65 48 (kcust). Ret. 150001

m

• R U B Í c/ V e r g e d e l P i l a r , A la vora d e Correus, 6 5 m', 3 hab., cambra de bany. 6.450.000.V 6 9 9 6S48 (IncuM). Ral 150005 • R U B Í tí Z a f i r o , 7 0 n r , 3 hab., cambra bany, exterior i a s s o l e l l a d a . 6.400.000.0 699 65 48 {IncuM). Re) 150008 • R U B Í Duplex per estrenar de qualitat s u p r e m a . Pocs veïns. 19.000.000.0 588 4 0 1 7 / 5 8 8 54 99 (Fnques Vaiwral). Ref. FV 200011 • R U B Í Edifici M e r c u r i , 7 5 m', 3 h a b . . c u i n a i c a m b r a bany reformats, pàrquing. 10.500.000.-

0 699 65 48 (•nosa). Rei 150009 • R U B Í local a L e s Torres, 4 0 rrf, b a n y , p a t i . 3.800.0000 6 9 9 65 48 (Incusa). Ref. 150010 • R U B Í pis d M a r g a r i d a Xirgu, 4 hab., menjador, cuina, gas, reformat, fusteria e m b e r i a l u m i n i . E x t 9.500.0000 588 4 0 1 7 / 5 8 8 54 99 (FfKpttS Vatwnrat). Rai FV4013 • R U B Í p i s n o u d e 6 1 rrr*, a Av. Estatut, 132. A m b 2 hab., bany, cuina equip. N o m é s dos veïns. A m b ter r a s s a . S u p e r i . 6 1 rrf. 11.000.000.0 588 4 0 1 7 / 5 6 8 54 99 (FtquesVafccrfali. W FV 200009 • R U B Í pis n o u d e 7 4 rrf. En Av. Estatut, 132. 2 hab., b a n y , cuina equip. Només d o s veïns.

12.000.000.9 588 40 1 7 / 5 8 8 54 99 (Finques Vaihomit). Hef FV 200006 • RUBÍ Plaça Progrés, 1 0 0 rrr\ 3 h a b . (2 d o b l e s ) , calefacció, pis exterior. 8 . 9 0 0 . 0 0 0 - 0 699 65 48 (tneusa! Ref 150002

• ZONA MERCAT NOU 9 0 m 1 , s a l ó 3 2 rrf a m b x e m e n e i a , 3 hab., c u i n a reformada, 1 bany, 1 lavabo a m b dutxa, sol i vistes. 14.500.000.9 675 33 5 5 / 5 8 9 26 43 (KSA Gflsíió immobiliari!). Rel KSA 1OO50OOS

• Z O N A P E A T O N A L 70 m1, menjador, cuina, 3 hab., 2 banys, calefacció, sol i vistes.

14.000.0000 675 33 55 / 569 26 43 {KSA Gestió Immobiliària) Rsf. KSA 10050004 • ZONA RESIDENCIAL 100 m?, saló amb x e m e neia, cuina -office», 3 hab., 2 banys, 1 pàrquing. traster. calefacció, jardí infantil. n o m é s 6 v e ï n s , tot exterior. 2 6 . 0 0 0 . 0 0 0 . 0 675 33 55 / 589 26 43 (KSA Gestió immobiliària}. Ref. KSA 10050007 •

ZONA

RESIDENCIAL.

P i s d e 130 m", 3 h a b . , menjador saló a m b terrassa, cuina totalment equipada, 2 banys complets, 2 pàrquings, traster, aire condicionat, calefacció. Materials d e 1a qualitat 38.000.0000 674 72 54 (RrcisGiromia). Rat FG10080033 • ZONA RIUS I T A U L E T . 4 hab., menjador saló. cuina «office-, bany, lavabo, terrassa, pàrquing i traster. 30.000.000.0 674 72 54 [RncasGtonella; Re) FG 10060034 • ZONA TRANQUIL LA 100 m2 + 160 m ' j a r d í privat, s a l ó - m e n j a d o r 3 0 rrf, 4 hab., 2 banys, calefacció, aire c o n d i c i o n a t , 1 p à r q u i n g + traster. 26.000.0000 675 33 55 / 589 26 43 (KSA Gestió Immobiliària). Rel KSA 10050006

StSJMOTOfl •

C/ E S P A R V E R ,

1.000

m*.

12.750.000.0 674 08 97 (Fincas Sant. Cugm Ret. FSC 10040047 • G O L F - E L P I N A R . C/ Enrique Lantranco. Superi. 6 0 0 rrf. 21.000.0009 674 08 97 IFincas Sani Cugat] Rel FSÇiQWW • LA FLORESTA rrf a l c / D a l m a u 9.000.000.9 674 08 97

1.000

(Frais Sant Cugat) Raf. FSC 100*0049 • M I R A - S O L 2 solars 605 i 6 5 0 m1. P g . C a m è l i e s . Magnífica vista. 0 674 57 04 / 675 43 02 (ImoBsa} Ral 110070010

• S O L A R residencial, 650 rrV Z o n a e s c o l a a r q u i t e c tura. Edificació immediata. 2 9 . 0 0 0 . 0 0 0 - 9 675 43 24 [Finques Roca) Rat FR 10080006

• AV. PLA DEL VINYET. Adossada de luxe, 5 hab., estudi. J a r d í privat i c o m u nitari a m b p i s c i n a . N o m é s 45.000.000.- 9 674 0 8 97 iFirtcas Sar< Cugat). Ret. FSC 10040040 • C/ G R A N O L L E R S adoss a d a a m b a s c e n s o r 2 2 0 m*. jardí privat, 5 d o r m . (2 - s u i les»), 3 banys, 1 lavabo, saló m e n j a d o r 4 0 rrr\ g a r a t g e traster. 48 0 0 0 . 0 0 0 - 0 874 77 76 (tawta. SA). r M l 60009 • M I R A - S O L t o r r e 3 5 0 rrf, solar 600 m', 6 hab., 2 banys, saló menjador. 60 m2, cuina - o f f i c e - , sala 6 0 m \ garatge 2 cotxes. 65.000.000.0 674 57 0 4 / 6 7 5 43 0 2 (Imdataj Rel 110070002 • M t R A S O L prop estació i col·legis. 4 hab., menjador saló, cuina, bany complet, traster. menjador d'estiu, s o l a r d e 4 0 0 rrf a m b p e t i t a piscina, hort. Possibilitat d'ampliació. 24.000.000- 9 674 72 54 (FtanGtonala). Ral. FG 10080019 • N O V A P R O M O C I Ó 10 torres a d o s s a d e s a m b jardí i p i s c i n a c o m u n i t à r i a , 2 4 0 m2, 6 m f a ç a n a , g a r a t ge 4 cotxes, 4 hab., estudi. 2 banys, 1 lavabo, parquet .marbre. 38.700.0009 675 33 55 / 589 26 43 (KSA Gestió Immobiliària). Rel. KSA 10050009 • PROP ESTACIÓ MIRASOL. Torre de 4 hab , menjador saló. cuina, bany, menjador d'estiu, traster. T e r r e n y d e 4 0 0 n r a m b p o u , hort i arbres fruiters. Possibilitat d'ampliació. 2 2 . 0 0 0 . 0 0 0 . 9 674 72 54 (Fmcas Girpnela). Ret. FG 10030039 • SANT CUGAT zona molt cèntrica i tranquil·la. 4 hab., menjador saló a m b x e m e n e i a , cuina «office», 2 banys complets, grans golfes, àmplia terrassa, garatge, celler, sala de j o c s . P a r c e l · l a d e 6 0 0 m*. 48.000.000- 0 674 72 54 (Finca&Gironeta) Ret FG 10030016 • S A N T C U G A T zona pg Valldoreix-Gotf Torre individual que consta de 5 hab., habitació estudi, saló menjador, cuina -office», 3 b a n y s c o m p l e t s i u n lavabo a m b dutxa. Garatge per a d o s cotxes. D o s trasters, cambra frigorífica. e t c . El s o l a r é s d e 5 0 0 m J . 52.000.000.- 9 674 08 97 (Fincas Sant Cugat). Ret. FSC 10040038 • SANT CUGAT zona Vinyet-c/ Sant Josep. Consta a m b : planta, saló menjador, cuina «office- i u n l a v a b o . A la p l a n t a s u perior hi h a 4 h a b [ u n a és -suite-l i 2 banys complets. A l'estudi, c o m que és g r a n , té 1 h a b . , saló i u n b a n y . A m é s al s o t e r r a ni hi h a u n g r a n celler. 1 hab. de planxa i safareig i garatge per a 3 cotxes. 63.000.000.- 0 674 08 97 Tncas Sant CugaK Re' FSC '0040039

• SANT CUGAT-COLOM E R adossada de 4 hab., estudi a m b xemeneia. Garatge per a dos cotxes. Jardí privat, etc. Es regalen tols els mobles. 35.000.000- 0 674 08 97 (Fitat Sant Cugat). Ref. FSC 10040037 • S T . C U G A T c/ S t a T e resa, a d o s s a d a 3 2 0 nV, 4 hab., 2 b a n y s , lavabo, s a ló- m e n j a d o r , 3 5 rrf, c u i n a «office», golfes, sala d'estar, l e r r a s s a , h a b . m à q u i nes, g a r a t g e 3 cotxes, jard í privat 1 0 0 nV i p i s c i n a comunitària. 57.500.000.9 674 57 0 4 / 6 7 5 43 02 (ImdBM) Ral 110070003 • TORRE A BELLATER R A 250 mJ, 9 0 0 m 1 de jardi, una antiguetat de 4 anys, 4 dormitoris, 2 banys, 1 lavabo, garatge, estudi golfes. 60.000.000.9 67412 04/674 1181 [Senti) Ral S10000004 • TORRE A BELLATER R A u n i f a m ü i a r 1 8 0 vrf, 4 hab., 2 banys, saló menjad o r 3 5 m ' , c u i n a 2 0 nV, p a r c e l · l a 4 0 0 rrf, 39.000.000- 9 674 77 76 Qmaif,SA).Ral.l600O6

• G A N G A , E S T U D I nom é s 30.000 ptes Sant C u gat. Assolellat. 9 5 8 9 84 60 •

• P I S O S , a p a r t a m e n t s , ton e s , locals i places d e pàrq u i n g de lloguer 0 6 7 4 12 0 4 / 6 7 4 11 81 (Senrii. Ret. S10000005

• A P A R T A M E N T S e n diverses zones de Sant Cugat. 1 hab.. menjador saló, cuina, bany complet i ter r a s s a . A partir d e 45.OOO/mes. 9 674 72 54 (FincasGironela). Rel FG iQ0a0Q2t

• PROP MONESTIR 3 hab., m e n j a d o r saló, cuina. bany, balcó. Àtic a m b molt a Bum i v i s t e s T i b i d a b o 70.000/mes.- 9 6 7 4 72 54

• T O R R E ADOSSADA A R U B Í per estrenar, 2 2 3 m? + 104 de jardí, 4 hab., 2 banys, 3 places de garatge, fusteria interior d e roure i exterior de P V C a m b vidre doble 26 000.0000 674 77 76 llnmarba. SAlRet 160004

(Casas) Rei C 1 Si30007

UKHÍOIlHLSOCliSD • LOCAL DAVANT CAP S A N T C u g a t , d M i n a . 1980rrf. 80 000/mes.-

9 674 15 66

• V A L L D O R E I X Torre Sola, parcel·la 6 0 0 m ; , c o n s truïts 2 2 0 nV, 4 d o r m . . 2 banys. 1 lavabo, menjador s a l ó 3 5 nV, s a l a d e billar. x e m e n e i a llar, b a r b a c o a , garatge. 46.500.000.0 674 77 76 <mmarba,SA|.Re(l6O0Oe

• L O C A L EN V E N D A 0 lloguer 112 m!. Preu venda: 10 m i l i o n s . L l o g u e r : 60.000 Pta'mes. 9 6 7 5 4 3 24

• L O C A L PER A OFICIN A o consultori, iloc t r a n quil, cèntric, aparcament f à c i l , l l o g u e r 6 5 . 0 0 0 p t e s .' mes. Opció venda. 0 6 7 4 7 2 0 8 / 6 7 4 72 5 4 Rel 2540001

• ZONA QUATRE CANT O N S . P l a n t a d e 5 0 nv m é s 2 5 nV d ' e n t r e s o l a t 1 2 0 rrf d e t e r r a s s a . Z o n a m o l l comercial i cèntrica. 1 0 0 OOO/mes.0 674 72 54 (Fincas Gironella' Ret FG 10080037

• C O L L F A V A . Pis per estrenar, de 3 hab , menjador saló. cuina '•oftice··, 2 banys complets terrassa. c a l e l a c i ó . A c a b a t s de q u a litat: p a r q u e t , m a r b r e , a n t e na parabòlica. Zona comunitària a m b j a r d í i p i s c i n a 100.000/mes 9 674 72 54 [Freas Giroreiai Rel FG •0030054

m. 33.000.000-

0 674 77 76 (Inrnarba. SA)- Ret i 60005

8 0 . 0 0 0 / m e s 9 6 7 4 72 5 4 fincas Gfroiella: Ret FG 1O080C2F

4

i n

RUQUEU 4 R A

El joc de la nació

MATE-*

catalana

A

LA

VORA

DE

LA

P L A Ç A M O N E S T I R . Pis de 3 hab., menjador saló. cuina, bany complet, balc ó . Pis t o t e x t e r i o r . 60.000/mes.- 9 8 7 4 72 54 [Fmcas Gironela) Ret FG 10080067 • A P A R T A M E N T e n lloguer. Molt cèntric i tranquil. P à r q u i n g o p c i o n a l . 55.000/mes.- 9 875 4 3 24 (KnquM ROM). Ret FR 10080016 • A P A R T A M E N T en lloguer d Montserrat, 1 hab., bany, cuina americana. 5 0 .OOO/mes.9 675 43 24 (Fin^w Roca) Rai Ffl 10080008 • A P A R T A M E N T moblat a la z o n a c o l · l e g i M a r a g a H C o n s t a de 3 h a b . , pati i ter r a s s a d e 3 0 m*. M o l t de sol. 6 0 . 0 0 0 / m e s . 9 674 08 97 i Freas Sant Cugat) Ref. FSC 10040054 • ÀREA CULTURAL 1 hab. a m b armaris de paret, m e n j a d o r s a l ó , c u i n a . bany complet. Apartament moblat, tot exlerior, a m b plaça de pàrquing. 75.000/mes 9 674 72 54 •FincasGinjnrta) Bel FG 1QO9O013

{Finques Roca! Ret FR 100600.;

• PIS S E M I N O U de 3 hab , gran menjador salo, àmplia cuina, bany, lavabo a m b dutxa, armaris d e paret i terrassa A c a b a t s de qualitat.

• Z O N A M O N E S T I R torre a d o s s a d a 140 m1. 5 hab., 2 banys, garatge i jardí 6 0 1

pis

• A 7 M I N U T S a peu de l'estació d e Valldoreix, 4 hab., exterior , assolellat, a m b pati privat d'uns 40 m', tranquil, aigua i llum ja d'alta. 85.OOO/mes.0 (93) 6 7 4 6 7 15 (RnquaiSaci).B<(.FStOiai0i0 •

(Fnas Gíonebl. Ret. FG 100900'r

• T O R R E S Zona tranquil·la, a d o s s a d a cantonera. 150 nV, g a r a t g e 2 cotxes, zona rentat, traster. saló estar en dos nivells, cuina «office», 1 bany, 1 l a v a b o , 3 h a b . (1 « s u f l e » ) , e s t u d i , j a r d í p r i v a l 4 0 m\ calefacció. 28.500.0000 675 33 55 / 589 26 43 (KSA Gestió Immobiliària) Rel KSA 10050013

A 5 MIN. ESTACIÓ

reformat, moblat, 3 hab., s a l ó , b a n y i c u i n a n o u s , 30 m ! terrassa. Exterior. Sol. 6 0 OOO/mes.- 9 6 7 4 0 8 9 7 (Fmcas Sant Cugat] Ret. FSC 10040056

• T O R R E A D O S S A D A C/ Bergara, 2 «suites-, 2 dorm. dobles, 3 banys, 1 lavabo, saló menjador 35 nV, 2 p l a c e s d e g a r a t g e i traster gran. 47.000.0009 674 77 76 (hroita, SA) Rel 160007

• TORRE ADOSSADA C A N T O N E R A molt cèntrica. a m b piscina comunitària, 3 d o r m . , 2 b a n y s , b o hardilla, sala de m à q u i n e s i hab. planxa. 2 places de garatge, A.A. 32.000.0000 674 77 76 (kmifaa. SA). Ref. 160003

25

^ . .

• BUSCO PIS DE LLOG U E R . Agències no. 0 5 8 9 8 9 46 Ret 23230001 • C/ A L F O N S S A L A 110 m \ 4 hab., 2 banys, saló menjador 2 0 n r , cuina i terrassa. Moblat. 90.OOO/mes.0 674 57 04 / 675 43 02 'Inoesa) Ref. 110070007 • C/ P L A N A H O S P I T A L , prop Monestir, pis 2 hab., menjador saló de 30 m!, cuina, pati. b a n y complet i t e r r a s s a . 65.OOO/mes. 9 6 7 4 72 5 4 :rrcasGtronetai.Reí FG 100800» • C/ V I L L A . O p o r t u n i t a t A p a r t a m e n t estudi estil americà, bany complet i terrassa. 45.000/mes.0 674 08 97 •Fincas SanCugal). Ref FSC 10040055 • C A S A A D O S S A D A c/ La Plana, 140 m ! , 3 hab . 2 banys, lavabo, salómenjador, 30 m!, cuina - o f f i c e - , golfes, traster, ter r a s s a 10 n r , j a r d í p r i v a t , 18 m : i p l a ç a d e p à r q u i n g . 170.000/mes.9 674 57 0 4 / 675 43 02 'ifTdesa; Rei i 10070009 • COSTAT ESTACIÓ T R E N I Z O N A G O L F . pis moblat. 3 hab.. menjador saló. bany, lavabo, cuina equipada, terrassa, calefacció. 90.000/mes 0 6 7 4 7 2 54 ;:tncasG*of»fe) Rel R3 10060014

Rel 2X30005 • L L O G O PIS E C O N Ò MIC. N o m é s particulars 9 5 8 9 7 4 10 Re* 23230003 • P L A D E L VINET 130 n r , 4 h a b . (1 - s u i t e » ) , 2 banys, saló menjador , 35 rrf, c u i n a - o f f i c e · , g a l e r i a , t e r r a s s a 3 0 m*. 2 p l a c e s de pàrquing. Zona comunitària a m b piscina. 175.000/mes.9 674 57 0 4 / 6 7 5 43 02 Pmdea). FM. 110070006 •

RBLA.

RIBATALLADA

160 nV, 2 terrasses, 4 h a b . , 2 b a n y s , 1 p l a ç a pàrquing, calefacció, assolellat, e x t e r i o r j a r d í + p i s c i n a comunitaris. 150.000/mes.9 (93) 6 7 4 6 7 1 5 (Fnques Saca). R * FS 10130008

• PLA DEL VINYET. 5 hab., estudi. Adossada de l u x e a m b j a r d í privat i c o munitari a m b piscina. 200.000Vmes.0 674 08 97 f Fincas Sant Cugat) Rel FSC 10040053

• F I A T U n o t u r b o , IE, BIK. 475.000.-

• P R O P C O L L FAVA. Torre a d o s s a d a de 3 hab més gran estudi, menjador saló a m b xemeneia, cuina -oflice-, 2 banys complets, terrassa, celler i jardí p a r t i c u l a r d e 1 0 0 rrf 150.000/mes.9 674 72 54 (Frica Gfonala) Rat FG 10080036

« 6 7 4 1 5 03

• SANT CUGAT. Tenim t o t a m e n a d e t o n e s d e llog u e r a partir d e 90.000/mes.9 674 08 97 (Fmcas Sart Cugat). Ret. F9C10040050

6 0 OOO/mes.0 674 72 54 F«ncas Gironella 1 Ret FG 10080030 • ZONA TORREBLANC A . Pis 3 h a b . , m e n j a d o r salo. cuina, pati, bany complet lavabo a m b dutxa, c a l e f a c c i ó , p à r q u i n g i traster. 90.000'mes.0 674 72 54 ^ Ttas Gawetel. Ref. FG 10080029

• F O R D Fiesta 1 1 , gris m e t . B-JT. 300.000.« 5 8 8 55 35 ^JteanW). Rel A 10100(03 • GOLF 1 8 GL, B J P . « 6 7 4 68 50 (Auto Conwu. <M VtUn). Rol ACV

i xerra • L A D A Niva, B-NL 550.000.-

• A L F A R o m e o 3 3 . B-IT 475000.W 5 8 9 09 91 (Fiaca s i ' Ref MOCKTCE • A L F A Romeo 75, 2 0 T w i n Sparfc. B - I U TT 6 7 5 3 2 5 7 lAuto Esletar.! Re) AE ^0030002 • AUDI Coupé 2 . 8 , ..full e q u i p - , 3.300.000.n 589 40 02

Quattro -

íAutc Esteban; Ref AE 10030003 • CITROEN AX 11, TRE B-IM. 350 000 • t r 589 0 9 91 ;Ftoca: s ; <=aí ^'CC2KG5 • F I A T Tipo. 16v LC.

A / A , B-

« 6 7 4 15 03 •Peuge? Molo Raly Rei oyo )2coo? • FIAT Uno 455, B-1600HU, plalejal. V 6 7 4 0 9 10 t&uj*.i Be) S10110005

• RENAULT btau.B-JJ 650 000« 5 8 8 55 36

21

TXE,

• R E N A U L T 5 G T turbo. negre, B+TT. 250.000.« 5 8 8 55 35 ( A a K » « f ) Ral AI0100IW • R E N A U L T C l » . RN-1.4. BOO. «6753257 |A«)EalBDan).M.AEI(]ra>))T • R E N A U L T d » 1.2,3 p., vermell, B-OM. 975.000.« 5 8 8 55 35 (AuKental). Rel A10100002

« 6 7 5 32 57 |AoBEsa«^l FM.tf irxrJotoB • S E A T Ibrza 1.2, n e g r e . B-JX. 400.000.« 5 8 8 55 35 (Ajlrjamil) FM A10100007 • S E A T I b i z a 1.5, 5 p . BKP

« 6 7 5 32 57 (AatoEaisban) Ral AE 100300M B-

350.000.-

(Tlacar si I Ref F iQgOQO'

« 5 8 8 55 35 lAutooanlral) Ref A10100003

• O P E L Corsa GSI, B-LK « 674 68 50 lAuto Comarca dal Vanes) Rel. ACV

• S U Z U K I S w i l t G T I . B1872-IP, blanc. « 674 09 10

• O P E L K a d e t t . 1.3, 5 ( B-HV. 450 0 0 0 « 5 8 9 0 9 91 (Ftttar.8l)IMF1002O0M

(Sumia) RafS 10110002

• O P E L K a r j e t t , 1.8 b l a n c , B-JZ. 600.000« 5 8 8 55 35

V O L K S W A G E N G o « 16

V. B-LM. « 6 7 5 32 57 (Auto Esletan) Rel AE H

GT.

<Ai,1ocertar, Ref A 10)00006

• F O R D E s c o r t d i è s e l . BHW.

• O P E L V e c t r a 1.6 I A . A . B-MN

(ftaaattMoWRalrlRotFMiimiM

« 675 32 57 lAuto Estóaol Rel AE KD3W06

(ex-

• R E N A U L T 21 2 0, aire condicionat, any 87. 475.000.« 5 8 9 40 02

• S E A T Terra, blanc, KT.

• O P E L Corsa. B I S . 475.000« 5 8 9 09 91

600.000.n 588 55 35 (Autocertrari Re) A1010C01C

• R E N A U L T 2 1 2 . 0 , AJA. B-IJ. « 674 68 50 (Auto Comarca M Valies) Rel ACV IDOSXKI

• S E A T I b i z a . 1.5 I, 3 p.. B-OB.

• M E R C E D E S B E N Z familiar 2 8 0 - T E . 7 places. Pocs quilometres- D e particular. « 6 7 5 1 1 12 Rel I0OMO5S

HES

TSE,

(Autocenirall Brt A10100004

« 5 8 » OS « 1 (Fiaa).tJ.).RelF10Cg00[l9

1.700.000.« 5 8 9 40 0 2

• CITROEN AX, GT tres) B-JU. •B 6 7 5 3 2 5 7

• COSTAT ESTACIÓ T R E N VALLDOREIX, moblada 4 hab., menjador saló amb xemeneia, cuina -office». 2 banys, lavabo, calelacció. porxo, despatx 1 jardí. En perfecte estat. 2 0 0 OOO/mes.0 674 72 54 ^ s M-.^Í 3tf FG 1008Ü020

Ptg* Mon nu,; a» pw iggg

• M E R C E D E S B E N Z 190 2 . 3 16 v , - t u l e q u i p » , a n y 87.

ÍMctorcjg,;) Be) MC3430C0CC2

• Cl R I U S I T A U L E T . M o b l a d a de 4 hab., estudi J a r d i privat 1 5 0 . 0 0 0 / m e s 0 674 08 97 jFinca; Sar C-jgatl Ret. FSC 10040052

B-

in«»,s.i)MFioiia]í)os

• A L F * 3 3 1 6 V , n e g r e . BLK. • Z O N A E S T A C I Ó . Pis 3 hab . menjador saló. cuina, b a n y complet, 2 terrasses

• F O R D Escort X R 3 . KV.

• L A N C I A Y-10. B-HO 325.000« 5 8 9 0*91

• ZONA MONESTIR 2 hab. a m b armaris de p a ret, m e n j a d o r saló a m b parquet, cuina, balcó. Tot exterior. 65.000/mes.0 674 72 54 fFncas Gironala) Ral FG 10080015

19

« 5 8 8 55 35

• L A N C I A PriBtna. T D S . O-AK. 75O.0O0.« 5 8 9 0 9 91 (Ftaar. sJ.| Rel F10020010

• ZONA CENTRE 2-3 hab , menjador saló, cuina bany, àmplia terrassa. 53.OOO/mes.- 9 6 7 4 7 2 5 4 (Fincas Gmnela). Rai. FG 10080016

RENAULT

blanc, B-LX 650.000.(A))ftxerti0.Ref.A1Oi0O3O5

• L A N C I A Delta, H F , lurb o . B-KY. 790.000« 5 6 9 0 9 91 (Ffcar,»L) Rel. F 1002g)07

• ÚNIC, NOMÉS 32.000 PTES. Duplex, d e particular a p a r t i c u l a r . S a l ó i 3 hab., a s s o l e l a t . 9 589 87 01 Ret 23230004

• ZONA TORREBLANC A . pis d e 2 h a b . a m b armaris de paret, menjador saló ampli, cuina, safareig, bany, calefacció i pàrquing. 75.000/mes.9 674 72 54 |Fnas Gtonella, Ret. FG 10080023

s 589 09 91 (FiBcar. si | Ref F1

• P A S S A T V a r i a n t 1.8. A.A. B-MG. « 674 66 50 ;Aulc Comaica del velles) Rel ACV •0090006 • PEUGEOT 205 GTI, A,'A, B-JT. « 6 7 4 1 5 03 iPeugeor Molor RafA/l, Ral PWR120003 • PEUGEOT 205 XL, B H W « 6 7 4 15 0 3

« 674 15 03 • N I S S A N Pairal 6 d l . diès e l , curt. B ^ f V . « 675 32 57 (Auto EslBban) Ral AE 1BB0OM • N I S S A N Vanette pràctic dièsel B-MS. « 6 7 5 32 57 lAutoEsteoarl. Ref. AE 10030005 • R E N A U L T Exprés, dièsel, B-JZ. 650.000.« 589 09 91 | B « l l f , l l . | RA F 10020008

l =9ugeot- Motor Raly) Rel FVR120001 • P E U G E O T 309 G T , A/A. B-HX. « 6 7 4 1 5 0 3 ;Peo9eot MoBrRatyl Ref PWR 120002 • R E N A U L T 11 G T L . GL

B-

« 6 7 4 15 03 Pejgeo) Moty Rafl>i Re) PMP 12(006

4x4 • L A D A N i v a 1.6, «full equip-, any 94. 700.000« 5 8 9 40 02 IMotocs-jaq Rel MC 30)00001


2 6 . Divendres, 23 de febrer de 19%

APUNTS LA VIDA SOCIAL

Els actors, cantants, dansaires i músics que van participar en l'escenificació de la mort de l'Abat Viure saludant. A la dreta, un moment de la subhasta del bàcul. A baix, els actors en un moment de la representació. A la dreta, l'Orquestra de Cambra Sant Cugat i Lluís Claret durant el concert que va tancar el festival pro Llar d'Avis. Fotos: J.A. MULA i MANÉ ESPINOSA.

Sant Cugat s'aboca en la festa pro Llar d'Avis La inesperada subhasta doble del bàcul escènic es converteix en l'anècdota de la nit i Lluís Claret triomfa amb el «Cant dels ocells» SÍLVIA BARROSO

• Sant Cugat.— Més de 700 persones es van reunir dissabte a la nit al Teatre-auditori en el primer festival pro Llar d'Avis de la Parròquia. Hi havia quatre entitats i un Cinc minuts abans, la pintura de Paco Minuesa que se sortejava havia tocat a Manuel Condeminas, amic de Montserrat Pantaleoni, membre de la junta de la Llar. Quan va començar la subhasta del bàcul —tallat en fusta per l'artista Paco Salas— les puges van anar superant ràpidament les 35.000 pessetes de sortida i diverses mans s'aixecaven alhora en competència.

artista amb projecció internacional —tots de Sant Cugat— damunt de l'escenari, i a la platea, ciutadans, autoritats polítiques i eclesiàstiques i representants de les associacions. I la història que s'explicava a

Quan, finalment, el bàcul es va adjudicar per 150.000 pessetes a Condeminas, el comprador va decidir tornar-lo a l'organització perquè se subhastés de nou. «Com que ja m'havia tocat el quadre —va explicar després— he pensat que seria una bona aportació». El seu gest, però, no va obtenir la resposta que ell esperava: tot i que hi va haver un murmuri de sorpresa i un

aplaudiment d'aprovació, la puja màxima de la segona subhasta va ser «només» de 75.000 pessetes. La festa va continuar amb el lliurament de recordatoris d'agraïment a l'Ajuntament i a entitats que han donat suport a la Llar d'Avis. A la segona part, l'actuació de l'Orquestra de Cambra Sant Cugat, dirigida per Josep Ferré, i amb l'actuació del violoncelista Lluís Claret

Un gall va cantar, el del peneu del Monestirdiment sempre a punt I la temperatura, —el muntatge ideat per Pep Blanes— forma per si no era prou alta, va acabar de pujar part de la història llegendària del poble: durant la subhasta benèfica del bàcul utia la sala es respirava identitat local i en- litzat pel grup de teatre Espiral a la retusiasme, amb un públic que tenia l'aplau- presentació de la mort de l'Abat Viure. —que trepitjava l'escenari del Teatre-auditori per primera vegada, tot i que viu a Sant Cugat— va fer que la sala esclatés en aplaudiments al bis: un Cant dels ocells que havia estat «premeditat i amb traïdoria» juntament amb Josep Ferré. Tot i que l'entusiasme era general, el que més ho estava era el president de la Llar d'Avis, Andreu Casals, que va assegurar que estava

vivint «una gran diada». Ca- tival acompanyat de tot l'esals i l'alcalde, Joan Ayme- quip de govern, però hi harich, van agrair la col·labo- via també altres polítics i ració desinteressada en l'es- membres del clergat- el recpectacle de l'Esbart, la Coral tor de Sant Pere Octavià, Sant Cugat, l'Orquestra Sant Pere Vivó, es va presentar Cugat i el grup de teatre acompanyat de Carles Soler Espiral. Per Aymerich, i Perdigó, bisbe auxiliar de aquesta resposta i la del pú- Barcelona, que va assenyalar blic, omplint el teatre de que la Llar d'Avis de la Pagom a gom, és una prova rròquia —creada per l'antic «de la importància de la so- rector, mossèn Juli— ha ascietat civil de Sant Cugat». solit «una gran implantació L'alcalde va assistir al fes- a la ciutat».


27

APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 23 de febrer de 1996

CARNESTOLTES 96

i

«

j

«

^

«

^

«

T

i

r

f

i

n

í

~mnrr~ T T

<

•• —•* • -

» T T f ^ T f T M T W

•^•^•«••Hk—^^^L—_^^BaaW

Un vegada més, els santcugatencs van participar activament en tots els actes de la festa de carnestoltes. Fotos: X.L.

Ocupació massiva dels carrers per celebrar el carnestoltes RAMONLUQUE

• Sant Cugat.— El carnestoltes que es va fer diumenge pels carrers de la riutat va ser un èxit. La jornada es va iniciar de bon matí amb una xocolatada popular als jardins del Monestir, punt de reunió dels partidpants en la rua. Precisament, la rua va ser una de les activitats més massives.

Des d'una balconada de la plaça Doctor Galtes s'apreciava perfectament el volum de partídpants. Mentre el cap de la rua enfilava el carrer Valldoreix, la cua encara estava a la plaça Dels Quatre Cantons ocupant tot el carrer Santa Maria. La comitiva la presidia el rei Carnestoltes, mentre la xaranga del Centro Castellano

Manchego, els bastoners de l'Esbart i un cotxe musical mòbil del grup Amadeu i Cia s'encarregaven d'animar els assistents. Els santcugatencs no van tenir cap vergonya per disfressar-se. Tant grans com petits es van engalanar amb disfresses de tot tipus. El recorregut de la rua pels carrers més cèntrics va acabar cap a quarts d'una

del migdia als jardins del Monestir, on Amadeu i Cia. feia els darrers preparatius damunt l'escenari per iniciar la gresca del bafi. Abans, però, el rei Carnestoltes finalitzava la seva curta vida cremat per lesflamesd'una foguera. Els organitzadors coinddien a valorar positivament la festa. Jordi Gonzalez, tècnic de l'àrea de Ser-

veis Personals, qualificava el carnestoltes de «modest però arreglat i amb una de les majors participacions dutadanes». Manel Turón, responsable del Servei d'Informació Juvenil i coordinador de les activitats, comentava que «tot ha sortit rodó i s'ha complert l'objectiu que la gent ocupi el carrer». A Valldoreix, el car-

nestoltes també va comptar amb una bona participació tant en el ball de màscares de dissabte a la nit com en la festa infantil de diumenge organitzades al Casal de Cultura. El Centro Popular Andaluz i el Casal de la Gent Gran de Sant Cugat també van celebrar festes i balls amb la participació dels seus associats.

Gabinet mèdic-quirúrgic

CLÍNICA DENTAL — Dr. Carlos R. Rosetti PRÒTESIS FUAYREMOVIBLE CIRUGÍA - ESTÈTICA BIANQUEAMIENTO MUTUALIDADES

• Cirurgia general sense ingrés • Cirurgia i medicina estètica Dra.M. Àngela Font Pons Dra.M. Neus Benito Bufosa

Rbla Ribotalodo, 20 - l r 3a Tai. 674 72 16 Sant Cugat saiwoeaoTumoporlMturclw

Cirurgia

Mútues

• DR. FERNÀNDEZ LAYOS Cirurgia general, aparell digestiu. ASC-PrevieeaSaiMas. Av. Torreblanca, 2-B. 2n, A1. Sent Cugat « 5 8 9 47 00

• U N I O N M U S E B A I B E S V I C O . Mútua d'accidents de treball núm. 271. Plaça Augusla. 3. Sant Cugat O 6 7 5 1 0 0 2 Fax 675 1 0 0 2

Consult. Centre Mèdic • CENTRE MÈDIC SÀBAT Cwtttcats de conduir i armes. Medicina interna, taaeneràpia. Santiago Rusttol, 2, ento.. 1a. Sant Cugat« 6 7 4 1 5 26

Dietètkü-Mutrkió

« 5 8 8 1 3 07 • ORA. M . DOMINGO G A L L A R T MarJdna general, dietètica. Disune, dkneone I dijous, tions convtngudee. Endavalada. 21,1er pis. S w Cugat. « 8 7 4 6 3 2 8 / 5 8 8 2 8 8 5

Fisioteràpia • S O R A ROMA FERRÉ

• ADEVILL CLÍNICA DENTAL OR. PEDRÓ V1LLALVA ADESA

« 8 7 4 4 8 72

OMNASMOCX

• GRF-GABtNET RECUPERACIÓ FUN-

i7·onuwitasi.uro«,7i

CIONAL

Tel. 589 53 48

natuWracta, lehsHeu» lo, aurtcutopureura. msasslgannpaulc rjorJotogla. Convara enl FrjidaifcToristtanca. Sant Cugat « 8 8 0 01 50

Metge capçalera

• CENTRE DENTAL I QUIRÚRGIC Av. Catalunya, 21, baixos. Sant Cugal

• CLÍNICA DENTAL AUTRAN Odontologia general. Implantoioaia, pròtesis, odontopedlatrfa, ortodòncia, mútues. Av. Torreblanca. 24.2a, 11 Sant Cugat 9 6 7 5 0 8 0 3 • CLÍNICA DENTAL MAYOR Odornotogia en general. Ortodòncia krrplantotogia De dsluna e divendres, de 10 h a 13 li I de 16 h a 20 h. Major, 23-25,1r, 3a. Sant Cugat « 6 7 4 7240 • DR. CARLOS ROSSETTI Odontologia nene I adults. Rbta. RÍMtasada, 20, 1r3a.SentCuost«674 7216 • DRA.LUZONOO atUca dental mfantt Exclusiu nans I ortodòncia Francesc Moragas, 5, entresol. Sant Cugat « 6 7 4 05 06 • DRA. M. JAUME SAURA Clnfca dental. Dl a dv, 9-13 h 11840 li Pg. Sant Magí, 22, baixos. Sara Cugat « 6 7 4 23 35

Oftalmologia

• DRA. EUGÈNIA FDEZ.-GOULA PFAFF. Pediatria. Sanltas, Ceja Salud. Agrup. MUT MEDIFIAT Av. Catalunya, 22, lr 1a. Sant Cugat« 589 31 13

Otorinoloringòleg

Ma)or, 38,2n San Cugat

• DR. F E R R A N F E R R A N VILA P i w t n a - Assistència sanitària MvcMac. Francesc Moragaa, 48, entr. 2. Sant Cugat

« 6 7 4 0 0 25

« 0 7 5 4 8 53

• Dr. J U A N J O S É G Ó M E Z C A B E Z A

CENTRE DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL

SUSANA NIC0LETTI

Obstetrícia i ginecologia. Hores convingudes Francesc Moragas, 25-27. 1 r 2a. Sant Cugat. « 5 8 9 1 3 07 • Dra. MILÀ MARTfNEZ MEDINA Obstetrícia i ginecologia Mores convingudes. Francesc Moragas. 25-27,1r 2a. Sant Cugat. « 5 8 8 1 3 07 • D R . J E S Ú S F E R N À N D E Z BATZAN

C/Sant Antoni, 74 Tel. 674 74 37

Trjooginecologia. Hores convingudes • PILAR CANOSA ÚBEDA Pediatria - Medicina adolescent Av. Torreblanca, 2 - 8,3r pis. Sant Cugat

« 674 57 96 - 588 35 48 • DRA. ANNA PUJIBERTI CALDES Pediatria. Vitalicio Salut Mapfre. EnrJavallada 21. ler pis. Sant Cugat « 5 8 8 2 9 9 5 - 6 7 5 47 99

Av. Catatunya. 21, 4rt1 a Sant Cugat « 5 8 9 4 8 0 8 . Particular 6 7 4 7 4 0 9 • DR. ENRrOUE C A Y U E L A FONT Ginecòleg, obetttrkia-ecogratta, esterlitat menopausa, revisions Francesc Moragas 1 -3, 3r 2a. Sant Cugat. « 6 7 4 6 6 1 1 Fax 5 8 9 11 4 5 • DR. A N T O N PESARRODONA

Psicologia

omecdogl» l obateeicla ASC. Medrrec

Institut Psico-Mèdic Sant Cugat

Av. Torreblanca, 8,3r 8. Sant Cugat «5881986

• CENTRE DE PSICOLOGIA CLÍNICA Trastorna d'aprenentatge i de la paria. Nana, adolescents i adults. Av. Catalunya 21, 3r 1a. Sant Cugat « 6 7 4 3 6 7 3

Trciumntoloqii

• CARMELA CASTILLO Pskxxogia. problemes d'aprenentatge. Vfje, 5-7, 1r2a. Sani Cugat. « 5 8 8 1 2 1 6

• DR. JOAN CASANOVA SALLARES Traurraadogta, ortoperM. ASC, Previasa, Medytsc Av. Torrettanoa, 2-8,2a-10. Sant Cugat «5891888

• CENTRE PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia. C/ Can Matas. 2-4, lr 2a. Sant Cugat « 5 8 9 40 51

• M L . QOZZI DE LA T O U R R O Y O Traumatologia. CrAumna l vaquen* Av. Torreblanca. 2-8. Poldtnte. Sant Cugat

• M. ANTÒNIA EDUARDO CARDONA Psicologia clínica. Rbla. Can Mon. 1. Sant Cugat « 5 8 9 43 4 4 - 4 3 0 9 6 2 5

«5W3828.

Muga da capçalera. VTsaes a donTrosVrnúlues.

Pediotrir

Pediatra, asma infantil. Hores convingudes Rbla. RibataDada. 20,1r 3a. Sant Cugat « 6 7 4 7216

• JJL E8OUHI0L CAUSSA OralsmolOBle. Conveni amb les prindpeJs mútues Capçalera, gerlatrla. ASC, AQRUP, MUT. C/Santa Mana, 10. Sant Cugat MFIACT, e t Av. Torrebtancs 2-8, 3r 10a. Sent « 8 8 8 51 06 Cugat

• Dr. MONTSERRAT GARRIGA

COMBAS

Tocoginecologia-Obstetrícia • JOSEP M. COROMINAS CASARAMONA

• CENTRE DE SALUT OCULAR

« 48713 31 Urgen» 24 h, busca 2.402

Pulmó i cor. Major. 36, 2n Sant Cugal TT 674 00 25

aprenentatge C/ Villa. 5-7, tr 2a. Sant Cugat

Matins I tardes. C/ Francesc Moragas, 23, baixos. Sant Cugat. « 674 01 48

FWotsrapui. Assistència sanUrta Ratc Asiea C / V m 48. Sant Cugat

• Dr. J O A N V A L L D E P E R A S

Pedagogia, logopèdia. Probtemee (lenguat.ge i « 589 12 15

• M A M A RIUS SOLER Francesc Moragas, 25-27, 1r 2a. Sant Cugat.

Av. Torreblanca 2-B • 3r A despatx 7 Tel. 58911 27 • 727 39 98 • St Cuoal

Pulmó i cor

• BEGONA VILALLONGA

Odontologia

« 5 8 9 0 0 00 Fax58903 13 Acupuntura, nutrició, dMMca. Hores convingudes.

Pedagogio-Logopèdia

• DRA. P A L E R M Psicologia. Ansietat aspres», rMcuRats de relació, trastorns a r adolescència, psicoteràpia. Hores convingudes. Francesc Moragas, 25-27, 2n 1a. Sant Cugat. « 6 7 4 36 5 3 - 4 1 8 4848

Servei de Psicologia Clínica i Psiquiàtrica Servei d'orientació i Tractament de les addiccions VJrn\a\ d e T a b a q u i s m e

« 6 7 5 57 56 • JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia, ortopèdia. Assistència sanitària. Previasa, Medytac. PoUalnlc Torreblanca. 2-8. 2o-10. Sant C u g a t « 5 8 8 1 8 8 8 • DR. FERMIN ARAMBURO Cirurgia ortopèdica traurnaMogtoa. Hores convingudes. Cl Qirona, 2 1 . 1r 3a. Sant Cugat. « 674 43 4 6 - 5 8 8 0 5 34

Edifici TORRE BLANCA Av. Torre Blanco, 2 - 8, 3r B 08190 Sant Cugat del Vallès (Barcelona)

Tel. 589 3 7 8 7 Fax 589 35 18


APUNTS

28

ELS 4 CANTONS / Divendres, 23 de febrer de 1996

LA VIDA SOCIAL

Neix el Grup d'Antigues Pastisseries de Sant Cugat El col·lectiu s'ha constituït com a entitat cultural i no empresarial RAMON LUQUE

• Sant Cugat.— Els mestres pastissers de les cinc pastisseries més antigues de Sant Cugat han decidit ajuntar-se per tirar endavant projectes de manera conjunta. Les L'important volum d'entitats que té Sant Cugat s'ha vist incrementat amb la incorporació d'una de nova i ben curiosa. Els mestres pastissers de les pastisseries Alegret, La Lionesa, Mora, Roura i Sàbat s'han ajuntat per crear el Grup d'Antigues Pastisseries de la ciutat. Aquesta nova entitat «cultural i no empresarial», que dimarts passat es va presentar als mitjans de comunicació, ajunta els representants històrics locals d'aquest gremi. Tots ells formen part d'una segona generació de pastissers que van continuar l'ofici heredat

pastisseries Alegret, La Lionesa, Mora, Roura i Sàbat han creat el Grup d'Antigues Pastisseries de Sant Cugat amb l'objectiu de recuperar els dolços autòctons de la ciutat i crear-ne un pastís propi.

dels seus pares i fins i tot, en algun cas, del seu avi. De fet, el mestre de la pastisseria Alegret encara té records «de quan el meu avi treballava» ja aquest establiment va ser fundat «a finals del 1800 però se'm fa difícil dir quan». L'objectiu que tenen és ben senzill. Ajuntar-se per parlar i discutir d'allò que més en saben, és a dir, de pastissos. De fet, aquesta activitat ja la portaven a terme feia anys i el que han fet ara és «donar-li un caràcter més institucional», assegura un representant del col·lectiu. D'aquestes reunions periò-

diques és d'on sortiran les idees que ja tenen en el cap. Entre les primeres accions volen recuperar la pastisseria tradicional de Sant Cugat, com els rosetons del Monestir, que de mica en mica és va perdent. Paco Mora, el mestre més veterà del grup, afirma que entre els projectes més ambiciosos està «la creació d'un pastís propi de la ciutat» del qual encara no han descobert cap secret de com serà i que té la intenció «d'arrelar-se com a una de les coses més típiques de Sant Cugat». La primera actuació que faran com a grup serà la xoco-

Els integrants del Grup d'Antigues Pastisseries de Sant Cugat presentant l'entitat. Foto: J.A. MULA. latada del dia de Sant Medir. De fet, ja fa molts anys que tots porten a terme aquesta activitat conjuntament però ara ho faran sota el nom de la nova entitat. El Grup

d'Antigues Pastisseries de Sant Cugat està tramitant en aquests moments amb la Generalitat la seva constitució legal com a associació. De moment, la iniciativa ja

RJi_S_T_A.U_R A N . T .

ha estat presentada a l'Ajuntament i consta en el registre municipal d'entitats. El grup compta amb un logotip que està elaborant un dibuixant professional.

T PARADA/ FQNDAir

La Nansa

Vingui aprovar els nosbes menús PRIMER, SEGON PLAT i POSTRES 950 +CAFÈ 990 PTA

| Fregidoria-Marisquerra R a m b l a C a n M o r a , s/n

Crta. Sabadell, 47 -08191 Rubí Telèfons 69 11 52

08190 SANT CUGAT DEL VAUÈS BELLATERRA CERDANYOLA DEL VALLÈS

692 24 24

Cam a la brasa i calçots

XEBCAVMS

580 31 29

Braserta, rostit, banquet

RESTAURANT CAN OLIVÉ.

580 88 39

Cuina de menat

REST.ELWEJOROBLE

6 9 1 7 3 55

Pep i marisc

Obert iota ia setmana

674_38J)3_

Cuina catalana, banquets

TancatoTum. nitlcW. nolertu» Tancat dimecres tarda

RESTAURANT CAN EDO

CJUeo.XIII

LA FLORESTA

REST. RANCHO EL PASO

D Pas Estació. 15

MIRASOL

MASJANER LAPONDEROSA

C/Gi

674_23 15 _

Cuina variada

CJ Victòria. 18-20

589 25 71

Braserta

LA NANSA

Ctm.SabadeH.47

69911 52

Paetes. marisc freqid.

Tancat dimarts nit i rjrnecre»

MACX1

C/Guaito. 2 0 - B » Avets

699 5 5 5 8 _

Menú, deoustaciò

Tancat drumenpe

ELPORTALET

PI.delDr.Quaroiet.14

588 54 6JL 588 42 81

Hzzerla. cuina catalana

Tancat rJumenoe-dMuna tarda-nit

Menú, carta I degustació

Tancat dissabtes excepte reserves

RUBÍ

14

HOSTAL DEL GALL SANT CUGAT DEL VALLÈS

a Santa Engràcia, 1 5

Tel. 5 8 9 2 9 71

0 8 1 9 0 Sant Cugat del Valies

LAPALTA

Rambla Can Mora. 24

589 5011

FranKfuns

Obert tots els dies

CAN AMETLLER

Camí can AmaUer. s/n

674 91 51

Cuina mercat

Especialitzat en bacaia

CHEZPMLIPPE

Placa Peo Ventura. 5 ._.

Í7494 84

Cuina francesa/menú diari Tancat diss. migdia i rjum,

CANTINA EL M E X I C A N O _

a Endavatada, 10

58918 25

Cuina i música autentica

LA GRANJA

a S t AntonKilaça Barcelona

675 52 46

Cuina casolana

SMPPEBS

C/Enric Granados. 7

675 31 41

Braserta

BOKATAS

Placa Hospital 35-37

58919 72

Entrepans especials

589 54 92

Esmorzarsftapes casolanes Obert de 8 a 10 nit

.

GRANJA BAH EL MONESTIR

RESTAURANT CAN

/ T ^ BARATA

Oro. de Rubí a Sabadell km 15,200 Tel. 497 04 52

VALLDOREIX

bViwct» ae r/Mba. 20 Tel 674 16 75 08190SI

C u g a t del Vallès

RESTAURANT PIZZERIA

PANXACONTENTA Passeig Olabama, 69 • Sant Cugat Tel.

5 8 9 0 6

0 7

VINGUI A CONÈIXER ELS NOSTRES SUGGERIMENTS CADA SETMANA

Dijous tancat excepte festius

mexicana. Tancat dilluns

CJ Sant Antoni, 13

Cuina catalan/imemac.

Servei de bar

MESPMENYS_ BAR REST. EL M O Ü

C/Eles Rogent 14

Mexlca-menú català

Obert al migdia

CAN BARATA LA CAHBONERIA

Ctra, Rubi a Sabadell, km 15.200

697 06 52

Cargol Hauria/arròs negre

CfVila.8

6751451

Tapes casolanes, torrades

LA CANTONADA

Plaça Monestir, 1

584 23 32

Creps, amanides, menús

ELTAST

g Alfons Sala.9

5891502

Marisc, menú, cuina mero. Repartirà partir de les 12 h

REST. PANXA CONTENTA _ PARADA I FONDA

Po. Olabarria, 69

589 06 07

Cuina de mercat

Obert tot el dia

Rbta. Can Mora, s/n

589 26 97

Cuina catalana

Dilluns vespre tancat

BRASEHIA LA B O L E B A —

C( Baixada de l'Alba. 20

674 16 75

La nostra esp. és qualit

Tancat diumenges nit

BAR RESTAURANT ELMESON

Placa Octavià, 5

6741047

Braseria i cuina de merc.

BRASERIA DEL MERCAT

589 52 40

Calçotada

Obert tot el dia

LA PASTA BOIXA

6 7 5 1 5 03

Pizzeria. creoeria

Tancat dilluns

TY-8IHAN

6 7 5 1 4 02

Crepena bretona

Menú de dimarts a dijous

58917 40

1H JReenn lòta una tradició PI. OcMà, 5. Tal. 6741*47168927 02 SAKT CUGAT DEL VALLÈS

Diumenge i test obert a partir 18h

RESTAURANT CA L'ÀVIA

Placa Pep Ventura. 3

ssrcwiaJeL 5 8 9 2 6 9 7

Menú diari i prod. ibèric

Obert cada dia

MINIGOLF BAR MGSC

Cj Santa Engràcia,;

589 29 71

Carn a la brasa, tapes

CAPfTANCOOK

PI. Lluís Millet. 1

569 61 61

Cuina colonial

SQUASH

Cf Sant Jordi, 33-35 _

589 14 96

Cafeteria, pizzes. menú

Pasta fresca

CASINET

Cami Can Ganxet 47

589 50 83

Menú diari i entrepans

Obert tota la setmana

FILMOTECA

Av. Torreblanca. 2-8. local 4

675 36 54

Menú diari

RESTAURANT VALL D'OR

Rambla M. Jacint Verdaguer, 185

67411 41

Dies festius bufet lliure

RESTAURANT MAS ROIG

Plaça Mas Roig, 4

675 00 86

Xai, entrecot a la brasa

LA 5Ï2A&EQIA DEL MERCAT VELL PI. Pere San, 6 - T e l . 569 5 2 4 0 08190 SANT CUGAT 3<°T"Xg20

Obert tots els rjes

. Karaoké Tancat diumenge nit

é'AFE G INA


ELS 4 CANTONS / Divendres, 23 de febrer de 19%

29

APUNTS

L A R A D I O G R A F I A • Agrupament Escolta la Floresta

Caps i intendents del campament, que totes les unitats de l'Agrupament van fer a Arbúcies el 1(W5. Excursió del pas de branca del curs 1993-94 a Llinars del Vallès. Unitat de raiers en els campaments de Setmana Santa l'any passat. Fotos: ARXIU AGRUPAMENT F.SCOLTA LA FLORESTA. Caminen cap als deu anys de la seva fundació, si bé des d'en fa sis anys pertanyen al moviment d'Escoltes Catalans. L'Agrupament Escolta la Floresta treballa per un projecte educatiu basat en el respecte, l'honestat, la sinceritat, la solidaritat, la responsabilitat i el compromís. El dissabte es troben als locals de l'Associació de Propietaris i Veïns de la Floresta i periòdicament programen sortides i campaments. Més de 15 caps vetllen per un projecte que està consolidat entre els 100 nens i joves de la Floresta.

Educar en la responsabilitat i el compromís Més de 100 persones, entre caps, nens i joves, viuen un projecte educatiu que es vincuL· a Escoltes Catalans FRANCESC CARBÓ

• L'Agrupament Escolta de la Floresta es va fundar el 1986. Inicialment eren 25 persones que, moguts per mossèn Toni, es van unir per tirar endavant un projecte d'educació per a la mainada. Mossèn Toni ja portava un Agrupament a Bellaterra i d'allà va animar que caps s'engresquessin a fer el mateix a la Floresta. Amb el temps són del municipi i la majoria fJorestans. Els dos primers anys es van

instal·lar a la parròquia de Nostra Senyora Verge de Montserrat fins al 1988 en què es van traslladar a la plaça del Centre. Van ser quatre anys en què el grup funcionava de forma independent tot fent trobades, sortides i campaments. El primer any es va començar amb els més petits i el quart ja havien consolidat dos grups prou estables. El 1990 l'entitat es planteja la necessitat de pertànyer a una associació i es

decideix formar part d'Escoltes Catalans, la coordinadora d'Agrupaments laics de Catalunya. Desvinculats ja de tot lligam parroquial es va haver de buscar local. Fou aleshores, i fins avui que l'AELF fa les seves activitats a la seu de l'Associació de Veïns i Propietaris de la Floresta. Estan ben acollits però el local els resulta petit. Hi ha una gran sala, un pati prou ampli i un magatzem on a vegades s'han de trobar els més

grans. Actualment s'ha creat una comissió de pares i caps per trobar un nou local. Va ser al 1990 que l'entitat va haver de plantejar-se tot el seu funcionament i fins tot van buscar uns nous colors, violeta i verd, per al nou mocador de coll. S'agrupen en follets de 6 a 9 anys, llops i fures de 10 i 11, raiers de 12 a 14, pioners de 14 a 16 i el clan, que són el més grans. Tots els grups tenen els seus caps que reben una formació a través

de cursos on se'ls forma en aspectes de pedagogia, sociologia, psicologia i tècniques de descobriment de la natura i d'animació. També periòdicament es reciclen i es troben per posar al dia la seva formació. L'Agrupament té un consell d'on s'escullen les dues persones que són els caps i que periòdicament es reuneixen amb els directius i representants dels més de 80 agrupaments d'Escoltes Catalans. Marc Beltran, uns dels caps d'A-

grupament actuals, ha comentat que es fa difícil trobar caps i que cal treballar per mantenir la continuïtat i el compromís dels que pugen des de petits. El projecte educatiu que porten a terme és força engrescador i motivador. Intenten treballar i revisar-lo contínuament. Es tracta de fer arribar als nens i joves, a través de gimcanes, jocs, tallers, descobertes, revisions, sortides i campaments, uns valors que es basen a saber-se esforçar per aconseguir el que necessiten, respectar-se a ells mateixos i als altres, ser sincers i honestos, responsables, treballar per la solidaritat, viure activament amb la col·lectivitat, protegir i descobrir la natura, estimar el seu país i adoptar un estil de vida auster, alegre i optimista. Tots uns valors que sempre han d'estar lligats a un compromís personal i de grup.


30

APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 23 de febrer de 1996

L A R A D I O G R A F I A ! Agrupament Escolta la Floresta

Una de les primeres sortides de l'Agrupament a Centelles. Campament a Horta de Sant Joan el 1989. Sortida amb tren des de Barcelona el 1992. El mateix any, campament a Martinet. Gimcana al Zoo el 1995 i Nadal a PURÉ el desembre passat. Fotos: ARXIU AGRUPAMENT ESCOLTA LA FLORESTA.

L'Agrupament celebra enguany els 10 anys de la seva fundació F.C. • Volen celebrar els seus 10 anys de vida amb tot un seguit d'actes que preveuen organitzar i vincular totes les unitats de l'Agrupament. Es tracta, ha comentat Marc Beltran, un dels caps de l'agrupament, «de vincular també els pares, muntar una exposició retrospectiva i fer una gran festa on es retrobin tots els escoltes que durant aquests anys han passat per l'entitaat». Des del 1986,

d'activitats se n'han fet moltes. Des de semnpre els campaments amb tendes els han fet tots junts, per tal de donar sentit d'equip i d'unitat a l'agrupament. Si bé cada grup fa la seva pròpia vida, els àpats, les vetlles i alguns jocs els fan plegats. Han estat des d'Horta de Sant Joan a Tavescan passant per Martinet, Saldes i l'estiu passat a Arbúcies. Recorden el trasbals del 1994 a Ulldemolins, on el foc va fer de-

sallotjar la zona d'acampada i van haver d'improvisar l'estada als locals on fan vida durant l'any. Des de fa ja dos anys surten també per Setmana Santa, si bé en aquest cas els grups ja ho fan per separat. Especialment emotiva va ser la trobada dels ràngers amb l'Agrupament Berenguer el Gran de Sant Cugat per reviure l'època dels castells i bandolers. El curs comença amb una

sortida conjunta que és el pas de branca. Es tracta d'acomiadar els que passen d'unitat i donar la benvinguda als nous. És un acte important i que vol ser un motiu d'integració. Paral·lelament cada dissabte tots els grups es troben als locals. Es procura que les quatre unitats no es trobin el mateix dia i un faci una sortida. Cada unitat en fa una al mes, ja sigui de cap de setmana o de dia.

De sortides, en fan contínuament, si bé en l'estructura que tenen Beltran recorda «que l'agrupament vol i se sent vinculat al barri i al municipi». Han estat a la Festa de Tardor amb parades on fan xapes i munten jocs de simulació. Han fet festes de Nadal i han participat activament en la festa major de la Floresta pel juliol. Durant tota una tarda, amb la tirolina com a gran atracció, organitzen un re-

guitzell de jocs infantils. Aquest any, amb motiu del 10è aniversari, els agradaria disposar de tot un dia per «fer-ne una de grossa», ha comentat Beltran. No obliden viure des de l'entitat el carnaval i Sant Jordi. És la vessant de vinculació d'un agrupament que segons el seu cap «viu un moment bo i engrescador, però cal treballar de valent per solucionar el problema del local».


31

APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 23 de febrer de 19%

LA VIDA SOCIAL Més de 500 persones al carnestoltes dels Balls de La Unió

EL PERSONATGE

Pere Grau Pla, «el Temerari» «El Temerari», enfilat dalt del seu carro amb faixa i barret, mig endormiscat i mentre el matxo anava al seu pas cap al tros, erafinsfa tres anys una imatge coneguda a Sant Cugat cotxe. Me'n recordo un diumenge que vaig baixar a Barcelona i vaig tornar molt tard a la nit, i el dilluns tenia molta son. Cap a les sis del matí, el pare em va fer marxar a treballar. Vaig pensar a anar a Sabadell a recollir material, perquè així podria dormir. Em vaig estirar dintre del carro i l'animal anava fent tot sol. Em vaig despertar al cap d'una mica i hi havia un guàrdia civil que anava a agafar les regnes. 'Estaba usted durmiendo', em va dir. I jo que contesto mig en castellà, mig en català: 'Sí senor, però es que tengo a mi padre enfermo i jo he de cuidarlo por la noche y treballar por el dia'. Jo tenia el pare delicat, però no era pas veritat que fos per això, que tingués son. Em va posar quinze pessetes de multa. Qualsevol no dormiria per quinze pessetes! Ara, últimament ja no era igual. Déu te'n guard d'adormir-te! Has d'anar amb quatre ulls. Sortien perills a cada passa. És per això que vaig deixar d'anar amb carro. Tothom em deia: 'Un dia tindràs un disgust, un dia et mataran', i al final els vaig fer cas i vaig plegar. El carro encara surt cada any, ben polit i ben pintat, per Sant Antoni.»

MONTSE SANT

• Sant Cugat.— El Peret de cal Temerari ha estat l'últim pagès que encara anava al tros amb carro i matxo. Una imatge que el tractor i el cotxe van fer desaparèixer fa molts anys dels pobles i que en Peret va conservar fins que fa uns tres anys el deteriorament progressiu de la seva vista el va fer prescindir del seu mitjà de transport tradicional. —A Sant Cugat tothom coneix el Peret Temerari. D'on ve el nom? —«No ho sé del cert, però en temps del meu avi tothom del poble tenia un malnom amb què se'l coneixia. Moltes vegades, el malnom era molt més conegut que el veritable nom. El meu avi era el Temerari i els de casa seva, els de cal Temerari. La meva mare deia que no sabia del cert per què. Potser perquè era un home molt decidit o molt geniüt. I com jo em dic Peret, com l'avi, també em van dir Temerari.» —Sempre heu treballat de pagès? —«Sempre. Anava a la vinya cada dia. Hi treballava de sol a sol. La feina de pagès és dura i mai no s'acaba. Per al pagès, no hi ha festes ni vacances. Sortia amb el sol i no tornava a casa fins a la posta. Menjava a la vinya, feia un quart de migdiada i un altre cop a treballar. Llavors el pagesos ens estimàvem tant les vinyes que arrencar un cep era com matar una dona, un crim impensable. Ara ja no és el mateix.» —Vós heu estat l'últim pagès que circulava en carro. Per què aquest mitjà, i no un tractor? —«La veritat és que quan jo tenia 25 anys, més o menys, un amic em va dir: 'Ens hem de treure el carnet' 'Per què?', li vaig preguntar jo. 'Perquè em vull comprar un tractor'. I jo que li dic: 'Si no en tenim ni per menjar...!' Llavors, a tot Sant Cugat potser no hi havia més de sis o set vehicles. Després, més tard me'n vaig pe-

El Temerari, al seu carro. Foto: J.A. MULA.

«Sóc pagès i m'agrada ser-ho» —Nom: Pere Grau Pla, Temerari. —Lloc de naixement: Sant Cugat. —Data de naixement: 21 de juny de 1924. —Estat civil: Casat. —Professió: «Pagès.» —Aficions: «No gaires. Ara, de més gran, faig excursions i m'agrada el futbol.» —Un llibre: «De llibres no n'he llegit

nedir de no haver-me tret el carnet, però llavors ja no vaig atrevir-me a fer-ho. I els matxos també eren un

pas gaires, però cada dia em miro el diari Avui.» —Una pel·lícula: «Cap. Les pel·lícules no m'agraden i no n'he vist cap sense adormir-me.» —Una música: «Les cançons del Serrat.» —Màxima aspiració: «Pau, tranquil·litat i democràcia.»

bon mitjà de transport. De vegades, jo anava dormint al carro i l'animal prou que sabia on anàvem i trobava

el camí tot sol. I si s'equivocava de trencall, només era qüestió de tornar enrere. Això no ho pots fer amb

—El meneu vós mateix? —«De vegades sí. Últimament ja no, el cedia a algun veí. Abans el decorava amb unes flors i rams, el carregava de quitxalla, i cap als Tres Tombs.» —Per què un matxo i no un cavall? —«Quan jo tenia 20 anys vaig voler un cavall, però el pare va comprar un burro català i em va dir que els cavalls eren per als senyors i no pas per als pagesos. Des de llavors, sempre he comprat matxos, que són animals molt més forts. Són intel·ligents, i si saps tractar-los bé, són dòcils i reconeixen l'amo. Jo els raspallava cada dia i encara que els feia treballar fort, com que els tractava bé, aviat mels feia meus.»

• Sant Cugat— Més de 500 persones van participar dissabte passat en la tradicional festa de carnestoltes dels Balls de La Unió. Durant la vetllada, un jurat va atorgar diferents premis. En la modalitat de disfresses per grup, els guanyadors van ser el que anaven de Sant Cugat famify circus. El segon premi va ser per al grup Majorets i la banda en el qual eren els homes els que anaven vestits de majorets i les dones, de representants de la banda. A la categoria de premis individuals masculí, va guanyar un assistent que anava d'escuraxemeneies i que curiosament quan es va treure la màscara va resultar que era una dona. El segon va ser per a la disfressa de La noia Martini. A la categoria femenina, la primera va ser La Mandela i la segona, una participant que anava amb un vestit típic de les Canàries. El premi a les parelles va ser per al Bisbe i la monja, i el segon, per als Flamencs. Finalment, el guardó a l'originalitat el va guanyar La noia dolça, amb un vestit ple de caramels enganxats. El segon de la categoria a l'originalitat va ser per a la disfressa de goril·la. /R.L.

Les Planes celebra el carnestoltes • Les Planes.— El districte de les Planes celebra demà el carnestoltes. La plaça de la Creu d'En Blau serà el centre de les activitats. Els actes s'iniciaran a 2/4 de 12 del matí. Els organitzadors han previst fer una rua de carnestoltes amb la banda de música, un concurs de disfresses, un aperitiu i l'actuació del grup infantil Cap i Tomba. /R.L.

Montse Sant explica contes a les escoles • Sant Cugat.— La santcugatenca Montse Sant ha iniciat un cicle d'explicació de contes tradicionals a les escoles del municipi. Sant intenta explicar als alumnes les llegendes més destacades de la ciutat de Sant Cugat i de Catalunya. Els primers contes els va explicar a l'Escola Pins del Vallès. /RX.

El Centro Popular Andaluz celebra demà el Dia d'Andalusia RAMON LUQUE

• Sant Cugat.— Les jornades del Dia d'Andalusia organitzades pel Centro Popular Andaluz (CPA) de Sant Cugat arribaran demà al seu punt culminant. A patir de les 12 del migdia, la seu del CPA tornarà a ser el centre de reunió de socis de l'entitat i autoritats en la celebració del tradicional Dia d'Andalusia. El president del CPA, Gabriel Ruiz, ha confirmat que a l'acte hi són convidats tots els representants polítics de l'Ajuntament encapçalats per l'alcalde Joan Aymerich, que ja ha confirmat la seva

presència. Les ambicions del president del CPA són elevades i per aquest motiu ha adreçat invitacions als tres màxims candidats a la presidència del govern de l'Estat espanyol: Felipe Gonzalez, José Maria Aznar i Julio Anguita. A més, també han rebut invitació diferents membres de la Generalitat, la Junta de Andalucía, la Diputació de Barcelona i els alcaldes de Montellano i les capitals andaluses, així com representants de les principals entitats locals. Després de rebre els assistents es faran els discursos que aniran seguits d'una actuació folk-

lòrica andalusa. Més tard s'oferirà un vi d'honor i el tradicional «potaje». A partir de les 5 de la tarda continuaran les activitats amb les actuacions del cos de ball i el Coro A Nuestro Aire de l'entitat. Les jornades del Dia d'Andalusia es van iniciar divendres passat amb la inauguració a la Casa de Cultura de l'exposició Testamento Andaluz, de Manuel Rivera. L'acte va ser presidit per la tinent d'alcalde de Serveis Personals, Àngels Ponsa, que va destacar la mostra com a «una excepcional demostració del que és la cultura andalusa».

La inauguració de l'exposició Testamento Andaluz va ser l'inici de les jornades. Foto: JA. MULA.


32

APUNTS

LA VIDA SOCIAL

ELS 4 CANTONS / Divendres, 23 de febrer de 1996

ELS ENTRETENIMENTS ENCREUATS Horitzontals: 1.- Persona que adequa la seva conducta a les circumstàncies del moment que siguin més afavoridores tot allunyant-se dels principis ideològics. 2.- Carota. Dir d'un home enutjós, repulsiu. 3 . - Emperador de Rússia, avui sense tron. Cada període en que és considerada dividida la vida de l'home. Vocal que fa mal. 4 . - Vocal de sort. Producte obtingut per decocció. Consonants de la ceba. 5 . - Sucós de mala manera. Estat africà que manté una política panarabista bel·ligerant sota el comandament de al-Daddafi. 6.- Germana religiosa. Que val zero. Amagades al mig de la palla. 7.Rasqui posat a l'inrevès. Estil mal emprat. 8 . - Nota musical. Escalfallits (plural). Sigla de l'est. 9 . - Vocal de malcarat. El dia en què som. Josep Sebastià... (1886-1962), poeta i escriptor rossellonès. 10.- Cabró. Nom d'home.

Un moment de la xerrada de l'especialista M. Josep Rosselló.Foto: JA. MULA

Xerrades sobre salut al centre Susana Nicoletti • Sant Cugat.— El centre de rehabilitació funcional Susana Nicoletti ha començat el seu habitual cicle de xerrades sobre salut. M. Josep Rosselló va iniciar la programació dimecres parlant sobre la nutrició a la menopausa i les millors maneres d'evitar l'os-

teoporosi, una malaltia degenerativa que afecta especialment les dones que es troben a l'edat del climateri. Les xerrades, que es programen segons la demanda dels usuaris del centre, continuaran amb una conferència sobre el reumatisme., À.c.

Verticals: 1.- Mot de vuit síl·labes. 2 . - Indret per on es pot passar. Bata d'escolà. Sigla de l'oest. 3 . - Bogeria. Gos de potes enlaire. 4 . - Coses molt poc freqüents. Consonants de favor 5 . Acaben fent disbarats. Renda

1

2

3

GIRALT

4

5

6 7

9 10 11

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 que les sinodals de cada diòcesi assenyalen per a la sustentació d'un ordenat in sacris. 6.- Empreu. Símbol de l'urani. Un gaig sense cap. 7.- Encaix de la mola on va la nadilla. Vocal de tururut. 8.- Llatina. El Vaticà sense cap ni peus. Fan pets. 9 . - Clot. Toll d'aigua. 10.- Dos quarts de tres. Dit de certs òrgans del globus de l'ull. Símbol d'un element metàl·lic de color blanc

SIS DIFERÈNCIES

SOPA DE LLETRES

8

gnsenc, magnètic, resistent a l'oxidació. 1 1 . - Darrers moments de la vida.

ijsnSv cog --<)I suod inAy V -'6 H sarad n - 8 HSXH 0"1! -X IIV VH »S

-•9 «Rn osnos --s ao W*HI o - t V »»Pa '-"«U -•£ '3JO «SSBUQ -z Eisnnuiodo -'I :s|C|OOZ)Uoq opii|os

M. ROS

ESCACS

GIRALT

En aquesta sopa hi podreu trobar el nom de vuit crits d'animal.

J. ESCUDER

La millor col·locació de les peces blanques els dóna el punt.Varga-Horvath, Odorheiu, 1995.

Els alumnes d'Agora assagen El retaule del flautista. Foto: BLS 4 CANTONS.

Àgora prepara «El retaule del flautista» • Sant Cugat.— Els alumnes i els professors de l'escola Àgora estan assajant l'obra El retaule delflautista,de Jordi Teixidor, per a la representació que han programat per al 17 d e març, a les set del vespre, al Teatre-auditori. L a funció forma part

dels actes de celebració del setè aniversari de l'escola i també de les activitats complementàries que el centre té com a norma dins de la seva línia acadèmica. A la representació, hi assistirà l'autor del text, Jordi

Y

Teixidor. / ELS 4 CANTONS

J

1 U A

Z

c s

La Xarxa presenta «El meu amic Txèkhov» al Teatre-auditori RAMON LUQUE

• Sant Cugat.— La Fundació Xarxa d'Espectacle Infantil i Juvenil presentarà diumenge a les 12 del migdia l'espectacle El meu amic Txèkhov de Zum-Zum Teatre. Aquest muntatge és un recull dels contes més divertits que Anton Paulovitx Txèkhov va escriure per a teatre. Sota la direcció de Ricard Reguant, El meu amic Txèkhov explica contes amb un aire fresc de manera enginyosa, intel·ligent i pròxima, a través dels quals es pretén descobrir al públic no tan sols un amic, sinó també un excel·lent drama-

G V G P M Ç K L Y D X 1 Q 1 N Q L X E H

turg. Jordi Alsina, membre de la Xarxa, considera que aquesta «és una obra amb un text de gran qualitat i especialment indicada pels nens i joves a partir de set o vuit anys». L'espectacle ha estat concebut com un musical. La història comença amb la cançó Anton Pavlòvitx Txèkhov, amb la qual Zum-Zum aprofita per explicar qui és Txèkhov, autor dels contes. Mentrestant, els actors munten el decorat del primer conte, Les pomes d'Eva, que explica la relació entre els homes i les dones des dels temps de la creació. El segon conte es diu L'es-

temut. Aquí Ivàn Cheryakov és un divertit personatge que descobreix com les relacions de poder poden dur a raonaments absurds. El tercer conte, El seductor, explica com tres joves casades cauen captivades per les armes de seducció d'un jove cavaller. El darrer conte, Un prometatge, narra les ventures i desventures d'un jove aprensiu que patirà les conseqüències del caràcter fort de la seva enamorada i futur sogre, quan vol demanar la mà d'aquesta. L'obra s'acaba amb la cançó Ritmes, ritmes on s'explica la màgia de fer teatre.

P U E Y E A L K F E 1 R T D U L J

S C

X Z R R 0

L Q G Ç B 1 R Ü O M J

N G E R A

L Z

X H E C L S R E G

c

B R S L L B E

1 X X

A Q T Q 0

K H A

E Y

-gunaitn 'apstií •]13n3s3'uiEjq'inuai'diref»'8!3nbo|D'3tupBn:opnios

JEROGLÍFIC

»«<JV8XX!+JJiO·9/W>I+VU'S/xira +3*1 WOXLVZl C / V I D J X r Z / a x a W K n iW^HOS

SOLUCIÓ DIFERENCIES

GIRALT

MUNICIPI DEL RIPOLLÈS Habitants: 157 Superfície: 48,91 Km2.

STEF mitja

sessió

(S3S) OISSHS VUM (<»*» saAaj |ï SBJ) jaLS SHSVaLHS

•<rp«v»s


33

APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 23 de febrer de 1996

ELS CINEMES «A casa por vacaciones»

• SAN CUGAT

Director Jodie Foster. Intèrprets: Holly Hunter i Robert Downy Jr. Sales: Rubí Palace 2, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell; Kursaal, de Cerdanyola ,i Eix Macià, de Sabadell. • Com cada any, Claudia va a veure la seva família el dia d'Acció de Gràcies, una visita que és més una obligació que un plaer. El que no sap és que la reunió resultarà més interessant del que esperava.

SantCugaU Heat SamCugst? Casino

4.15,9.00

Sant Cugat 3 Cazafegtl

4,15,8.15,8.15,10.15

Sant Cugat 4 Jumwf

4.00,6.10,8.20,10.30

«Casino» Director: Martin Scorsese. Intèrprets: Robert de Niro, Sharon Stone i Joe Pesci. Sales: Sant Cugat 2, de Sant Cugat; Euterpe, de Sabadell; Kursaal, de Cerdanyola, i Eix Macià, de Sabadell. • Ascensió i caiguda del jugador Sam Rothstein, que viu una aventura amorosa amb Ginger, la qual cosa amenaça la seva amistat amb el seu soci.

«Caza legal» Director: Andrew Sipes. Intèrprets: William Baldwin i Cindy Crawford. Recomanada: R/18. Sales: Sant Cugat 3, de Sant Cugat; Rubí Palace 1, de Rubí; Cineart-tres, de Sabadell; Kursaal, de Cerdanyola, i Eix Macià, de Sabadell. B Kate McQuean, una advocada de Miami, és un blanc mòbil per a uns assassins que estan disposats a eliminar-la. L'oficial Kirkpatrick l'ha de protegir.

«Diario de un rebelde» Director Scott Kalvert. Intèrprets: Leonardo DiCaprio i Bruno Kirby. Sala: Eix Macià, de Sabadell. • Pel·lícula basada en les memòries d'adolescent d'un heroinòman, l'escriptor Jim Carroll.

4,45,8.45

Sessions golfes de dissabte

Salal

12.15

Sala 2

Casino

1l«

Sala 3

Caza legal

12.15

Sala 4

B*mon1ovestidodeazuI{VO)

12.45

RUBÍ

,::Í

Rubí Palace 1 Caza legal

4.35,5.35,8.35,10,35

Rubí Palace 2 A casa por vacaciones

4.15,6.15,8.15,10.15

Rubi Palace 3 Bgranslalom

4.45,6.45,8.45,10.30

Rubí Palace 4 Heat

5.00,8.30

Rubí Palace 5 Babe.elceroltovatente

4.15,8.00,8.00,10.00

Director Sydney Pollack. 4.00,7.15,1050 Intèrprets: Harrison Ford, Oman», mm injecció: 10.45. UastUe; 11.00. Julià Ormond i Greg Kinnear. Recomanada: apta. Principal Seven 4.00,650,8.30,11.00 Sales: Cineart 5 sales, de Rambla ïtanca habtes con extranos 4.10,6.20,8.30,10.50 Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. MuWcines «''íSgransWom Horaris per determinar • Sabrina Fairchild, la filla del Eix Macià ||jCasino Horaris per deternwfflí xofer de la família Larrabee, jfjk casa por vacaciones Horans per determinar marxa a París, d'on torna cons habtes con extranos vertida en una sofisticada dona. Horaris per determinar Linus Larrabee és a punt de Caza legal Horaris per determinar firmar un contracte milionari, Horaris per determinar Dferiodeunrebakte però tot depèn del compromís Horaris per determinar de matrimoni del seu germà DaHoraris per determinar vid i Elizabeth Tyson. Però David coneix Sabrina i s'enamora • Una sala cerrada Horaris per determinar d'ella. • CERDANYOLA Casino

4.40,6.50,8.55,10.55

Kursaal 2

4.50,6.45, &/45,10.40

•ijunca habtes con extranos . p u a legal

4.35,6.35,855,10.50

Kursaal 5

4.25,6.25,8.20,10.45

Jtentes peügrosas

4.00,8.00,8.15,10.30 Kursaal 6 •^Steelve el padre detanovia 4.00,6.00,8.15,10.30 Kursaal? ;: %a isla de las cabezas cortadas 4.00,7,00,10.30 Heat 4.00,6.00,8.15,10,30 Sabrina KursafS l>ÍBbe, el cerdito... / Sabrina 4.00,8.00,8.15,10.30 Acasa por vacaciones Kursaal 9 Ï Í gran slalom/Seven DfcwrtM / SssaMs, úttra projecció: 10.45. Sessió golfa: 12.45. Kursaal 10 Heat 4.00,6.00,8.15,10.30

Caza legal

Qrrenrtes / dissabte, (Mm projecció: 10.45.Kursaal 11

«Gran slalom» Director Jaime Chavarri. Intèrprets: Juanjo Puigcorbé, Laura del Sol, Santiago Ramos i Pilar Bardem. Sales: Rubí Palace 3, de Rubí; Kursaal, de Cerdanyola, i Eix Macià, de Sabadell. • Un jove oficial de la Guàrdia Civil és traslladat a una estació d'esquí. En un moment de debilitat i a causa d'una avaria mecànica, el noi es veu embolicat en una aventura que l'obliga a vestir-se de dona.

«Heat» Director Michael Mann. Intèrprets: Al Pacino, Robert de Niro i Val Kilmer. Sales: Sant Cugat 1, de Sant Cugat; Rubí Palace 4, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

®í

Casino

• Relacions entre una fràgil i dolça institutriu, Jané Eyre, i el propietari de la tètrica mansió on comença a treballar.

«La isla de las cabezas cortadas»

«Jumanji»

«Jané Eyre»

4.30,650,8.40,11.00

«Vuelve el padre de la novia»

450,6.15,855,10.55 450,7.30,1050

Director Joe Johnston. Intèrprets: Robin Williams i Adam Hann-Byrd. Sales: Sant Cugat 4, de Sant Cugat; Cineart 5 sales i Eix Macià, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • El jove Alan descobreix per casualitat un tauler de joc anomenat Jumanji, i quan hi juga és empassat pel tauler i transportat a la selva de Jumanji.

• Una psicòloga criminalista que treballa en el cas de Max Cheski coneix un jove atractiu que aviat es converteix en el seu amant. De sobte, comença a rebre missatges amenaçadors i ella sospita de tothom.

Director Charles Shyer. Intèrprets: Steve Martin, Diane Keaton i Martin Short. Recomanada: apta. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. B George Banks se sent jove. La seva filla i el seu gendre estan feliçment casats i són molt responsables i treballadors. George sent que la seva vida està encarrilada. De sobte, tot canvia. Annie i Bryan li anuncien que seran pares aviat, i la seva esposa li confessa que ella també està embarassada.

1 5 Torreblanca Josep Puig i Cadafalch. s/n . T. 589 24 81

2f5() p i c s T O T / X I - A N U

Director Peter Hall. Intèrprets: Rebecca de Mornay i Antonio Banderas.

Tots els dissabtes SESSIONS «GOLFES»

3 S4TOIT CUGAT ESTRENA

ESTRENA

4.50,7.15,10.50

Sales: Rambla, de Sabadell; Kursaal, de Cerdanyola, i Eix Macià, de Sabadell.

«Nunca hables con extranos»

Director. Franco Zeffirelli. Intèrprets: William Hurt i Charlotte Gainsbourg. Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell.

4.40,6.40,8.40,11.00

4.10,755,10.40

• Neil McCauley i la seva banda s'enfronten al tinent Hanna i els seus homes després de l'atracament a un furgó blindat.

Director Renny Harlin. Intèrprets: Geena Davis i Matthew Modine. Recomanada: apta. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. • Morgan, filla d'un bucaner veterà, compra en una subhasta d'esclaus un jove perquè l'ajudi a trobar una fortuna enterrada en un lloc misteriós.

Director David Fincher. Intèrprets: Brad Pitt, Morgan Freeman i Gwyneth Paltrow. Recomanada: R/18. Sales: Principal, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. B Dos detectius de la brigada d'homicidis han de resoldre una enigmàtica sèrie d'assassinats basats en els set pecats capitals.

4.45,650,8.15,10.35

Kursaal 4 - 3§easa por vacaciones

Cineart 5 safesJumanji Jané Eyre

Cineart-tres

«Seven»

Kursaal 1 l J * ' m a n Í i

Kursaal 3

• SABADELL

«Èxtasis» Director Mariano Barroso. Intèrprets: Javier Bardem i Daniel Guzmàn. Sala: Eix Macià, de Sabadell. • Robert, Ona i Max decideixen dur a terme un pla pervers: robar a les seves famílies i fugir sense rumb fix.

I

SancofVO)

«Sabrina»

SABADELL

Euterpe

2a SETMANA ii r. i \

<tí 1,1

i i

3a SETMANA \*\\

j n ^ T ^ T '\,'y

4.45 - 8.45 DISSABTE GOLFA; 00.15 -18 ANYS

4.15 - 6.15 - 8.15 - 10.15 DISSABTE GOLFA: 00.15 -18 ANYS

4.00 - 6.10 - 8.20 - 10.30

4.15-9.00

APTA

DISSABTE GOLFA: 00.15 • 13 ANYS

Dissabte, 2 4 «GOLFA»: EL DEMONIO VESTIDO PE AZUL e n V.O. / Dissabte dia 2 «GOLFA»: LA U L T I M A SEDUCCIÓN e n V.O

©CINESR Al nrvti 4* l'tiptítidor

Qmmtmmmm^,

rarkhg 2kgnais

Dimecres dia de l'espectador

Carnet d'estudiant universitari

Carnet més grams 65 anys

Accessos minusvàlids

Comet Jove

Venda anticipada

«357

PopSnock

targeta crèdit


34

APUNTS

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 23 de febrer de 1996

L'AGENDA LA RÀDIO

9

SANTS

R

O

F

• Divendres 23

• Ràdio Sant Cugat • D e dilluns a divendres —de 7 a 7:30 h.Jïl despertador, amb Joan Vallvé. —De 7: 30 a 10 h.J£l gall del monestir. Revista d'actualitat De 7:30 a 9 h.,notícies d'àmbit general. De 9 a 10 h., la lera edició de Pinformatiu Sant Cugat avui. Dirigit i presentat per Xavier Fornells. —De 10 a 12:45 b.J)ies de ràdio, el magazine. Espais de divulgació, entreteniment i participació. Presentat per Maribel Cayuelas. —De 12:45 a 13 h., Amb molt de gust, espai de gastronomia amb Pep Blanes. —De 13 a 13:30 h.Jant Cugat Avui, l'informatiu,2ona edició. Edita i presenta Natàlia Linares. —De 13:30 a 14 b.Jïntitats. Dirigit i presentat per Xavier Casanovas. —De 14 a 18 h.,Vol de tarda. Música suau seleccionada per Albert Martín. —De 18 a 21 b.Al lloro. Un programa de Salva Vallvé. Els divendres, de 20 a 21 b.Jliff Raff. Música heavy amb Marc Picanyol. —de 21 a 21:20 b.Z'esportiu. Dirigit i presentat per Carme Reverte. —De 21: 20 a 23 h.Jons i estels. Presentat per Pere Pahissa. —de 23 a 24h: Dilluns^4<jues/ any, sí!. Un programa de Salva Vallvé. Dimarts: L'estrena. L'espai de cinema de RSC. Dimecres: Hores extres. Amb Eduard Garcia i Rosa Ma. Jané. Dijous: Viure a la terra. ProgTama de Xavier Casanovas, Natàlia Linares i Mònica Costa. Divendres: Vallès sense Fronteres. Presentat per Fatiha i Hamed Ben Hammou. —De 24 a 7 h.Música al teu costat. —De 7 a 24 h.,cada hora, connexions amb Catalunya Informació i butlletins de Sant Cugat i el Vallès dels serveis informatius.

—Policarp •-Dissabte 24 —Sergi. • Diumenge 25 —Modest. • Dilluns 26 —Valeri. • Dimarts 27

—Alexandre. • Dimecres 28 —Baldomer. • Dgous 29 —Romà.

1

23

©t ^

• Sant Cugat • C e n t r e Cultural —A les 4 de la tarda, assaig comentat de l'espectacle de dansa Què dius que què? de la companyia Nats Nus al Teatre-auditori del Centre Cultural. —A les 10 del vespre, espectacle de dansa Què dius que què? de la companyia Nats Nus al Teatre-auditori. • Espai Jove —A partir de les 6 de la tarda, partides de rol obertes a tothom. Organitza A Sak i hi col·labora l'Ajuntament a la Casa de Cultura. —A 2/4 d'li de la nit, actuació del grup Black Coffee i els professors del taller de música a la Casa de Cultura.

24

•Dissabte

—De 8 a 9 h.JSlgall del monestir, amb Xavier Fornells. —De 9 a 10 h.,Vture a la terra. (Repetició). —De 10 a 11 h. flores extres. (Repetició). —D'l 1 a 12 h.,Game Over. Amb Xavier Montero. —De 12 a 13 b.Jïl magatzem. Amb Oriol Costa i Amanda Sans. —De 13 a 14 h.Avant Matx. Amb Carme Reverte i la redacció d'esports. —De 14 a 15 h..Vallès sense fronteres. (Repetició). —De 15 a 16 h„ Aquells meravellosos anys Amb Josep Maria Alvira. —De 16 a 20 hjiuper DJ, presentat per Xavi Montero. —De 20 a 21 h Jiones vibracions Amb David Villena. —De 21 a 22 b.£almaia, amb Jesús Aguilera i Lídia Ceron. —De 22 a 8 h., Música al teu costat. •Diumenge —De 8 a 9 h.Jïl dia del Senyor. —De 9 a 9:30 h.£sport en Marxa, lera edició. —De 9:30 a 10 h„£7 racó de la poesia. Amb Joana Francesca Garcia. —De 10 a 10:30 b.Arrels. Un programa de Rogeli Padró. —De 10:30 a 14:30 h., Roda d'amics Amb Pere Pahissa i Joan Fàbregas. —De 14:30 a 15 b.,Esports en marxa, 2ona edició. —De 15 a 16 b.Aquells meravellosos anys. —De 16a20h..Su/)(>rDy. —De 20 a 21 h.,Bones Vibracions. —De 22 a 7 h„ Música al teu costat. —Dissabte i diumenge, de X a 22 h., connexions horàries amb Catalunya Informació i butlletins locals.

• Sant Cugat •Valldoreix —A les 7 de la tarda, selecció comentada de video-clips, música actual en imatges a càrrec de Jordi Turtós, periodista de TV3, al Casal de Cultura de Valldoreix.

La companyia actua avui al Teatre

Dansa amb Nats Nus

I Calçotada popular

A

R

quest cap de setmana torna la dansa al Teatre-auditori de la mà de la companyia Nats Nus Dansa, que hi representarà l'espectacle Què dius que què?, un muntatge sobre un text de Julio Cortàzar, La coreografia és de Toni Mira, la música, de Cristina Vilallonga, i la dramatúrgia, d'Albert Pérez. L'obra serà c o m e n t a d a a través de l'assaig de la companyia a les 4 de la tarda al mateix Teatre-auditori. / E.A.

(individual i comparsa), animació infantil amb Cap i Tomba, i el I Piscolabis de Carnaval.

Zum Zum, al Teatre-auditori del Centre Cultural. Organitza La Xarxa d'Espectacle Infantil i Juvenil. • Mira-sol

• Rubí •Conferència —A 2/4 de 6 de la tarda, conferència-col·loqui sobre la Màgia, adivinacion i filosofia a càrrec de Juan Montiel, a la seu de la Societat Teosòfica Espanyola al carrer Sant Pere, 13. •Teatre —A 2/4 d'li de la nit, representació de l'obra de teatre Sara i Eleonora de Carles Batlle a El Celler. • Matanza do porco —La Irmandade Galega de Rubí organitza durante I cap de setmana la tradiconal festa de la matanza do porco a la zona espotiva de Ca N'Oriol. L'entrada és lliure.

25

DIUMEN

G í

• Les Planes • S a n t Cugat • Carnestoltes

—A partir de 2/4 de 12 del migdia, rua de Carnaval amb la companyia de la Banda de Música, concurs de disfresses

Calçotada a Valls.

• La Xarxa

—A les 12 del migdia, representació de l'obra El meu amic Txèhov de la companyia

—Gran ball de Carnaval organitzat pel Col·lectiu de la Gent Gran. • Rubí • I Calçotada Popular

—A les 11 del matí, celebració de la I Calçotada Popular al col·legi Regina Carmeli. Hi haurà audició de sardanes a càrrec de la cobla Jovenívola Dos, i l'actuació dels Gegants de Rubí. Venda de tiquets als Serveis Personals del c/Justícia, al col·legi Regina Carmeli i a Viatges Unijet al c/ Llobateras. Hi col·labora: APA i Club d'Esports Regina Carmeli, Ajuntament de Rubí, Foment de la Sardana, Colla de Geganters de Rubí, Cansaladeries Aluju, Bodegas Rosas, Julià Material per a la construcció, Caves Aris Casanovas. •Inauguració de l'Hipica Can Pons —A les 11 del matí, inauguració de l'Aula Entorn Rural Hípica Can Pons a la finca situada al camí d'Ullastrell de Rubí. El programa de la inauguració comprèn un recorregut per les instal·lacions, l'exhibició d'un cavall d'arrossegament de troncs, així com les de cavalls d'alta-escola, de salt i de montura i la de

ubí celebra la I Calçotada popular al col·legi Regina Carmeli a partir d e les 11 del matí d'aquest diumenge. D u r a n t l'acte, hi h a u r à u n a audició de sardanes a càrrec de la cobla J o venívola D o s i una actuació dels gegants d e la ciutat. L'acte està organitzat p e r l'Associació de Pares de l'escola i el Club d'Esports Regina Carmeli. V e n d a de tiquets, al carrer Justícia, a l'escola i a Viatges Unijet. / E A .

carruatges.

28

•Teatre

—A les 7 de la tarda, representació de l'obra Sara i Leonora de Carles Batlle a càrrec de la companyia Dos d'Acord, al Celler.

• S a n t Cugat

• Sardanes —A les 12 del migdia, audició i concert de sardanes a càrrec de la coble Juvenívola Dos a la plaça Doctor Guardiet. • L a Sala —A 2/4 de set de la tarda, representació de l'obiaAmfitrió de Moliere a càrrec de la companyia del Teatre Lliure i dirigida per Calixte Bieito. Preu de l'entrada: 1700 pessetes.

•Cinema —A partir de les 9 del vespre, cinema musical modern a l'Espai Jove en què es farà un repàs a les pel·lícules destacades de la música rock, a la Casa de Cultura.

• S a n t Cugat

D I M A • Sant Cugat • A n e m de viatge —A les 10 del vespre, cicle de conferències i audiovisuals sobre Lourdes i entorns a càrrec de Lluís Puig, a la Casa de Cultura. Organitza: Ajuntament.

• C i c l e de conferencies —A les 7 de la tarda, conferència a l'entorn del Monestir de Sant Cugat sobre Els problemes estructurals del monument i les solucions adoptades a càrrec de Fructuós Manà, catadràtic de l'ETSAB-UPC, a la Casa de Cultura. Organitza: Amics de la Unesco Valldoreix-Sant Cugat • E s p a i Jove —A les 9 del vespre, videoforum a l'Espai Jove de la Casa de Cultura. Organitza el Grup

HORARI AUTOBUSOS • LÍNIA 1 . SANT CUGAT-MIRA-SOL-MAS JANER -Ofe* M M r a . 1a sortida; 06.10h-07.10h i als 10 minuts de cadatwmft»ales22.20h. L'úMm serveifinalitzael seu recorregut a l'estació de F.G.C. d* Sant Cugat -*tot»^lt*Síiua.lason1da:07.10h-08.1Clhiate10r^ fúlÉn servei ftattza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. da Sant Cugat SortidMdMderAvmgudaAHomSala. -Dies feinera. 1a sortida: 06.50h-07.50h i als 50 minuts de cada horaflnsates21.5Qh. L'últim servei Analitza el seu recorregut a l'estació de f\G,C. de Sant Cugat -^»itt»sltsetto».la3CfMa07.5«y{B.50t)Í8fe» L'úWm servei tkiafrtza el seu recorregut a l'estació de F.Q.C. de Sant Cugat. Recorregut UesJaner, Estació kBra-àH Plaça Can Cadena, Estació St. Cugat, Mercat Twal*ma,CAP,AfaSak&nCaama.Eslad6m*^UuJaner. • LÍNIA 2. NUCLI URBÀ DE SANT CUGAT

• LÍNIA 3. SANT CUGAT-LA FLORESTA-LES PLANES SOflMM A M 00 F• COfOffl* -Oiesfelrw^1asc<tite0í.30hdelrT»tíi«2tdarKimin^1irisales21.30h. -Dissabtes I festiu*. 1a sortida: oe.OOh delmatlic*iar«ra i mitjafinsates2L30h. SortMe* de* de l'Estació. - O I M fenen. 1a sortida: 07.20h del matí l i -Dissabtes I festius. 1a sortida: OH lffli iliil iiiiilíl i i i i l i l i i l T T f i i l f i ' i i l Recorregut F. Colom, la Floresta, Plaça Canta, A f e ^ C ^ A f e J f . Centre, La Floresta, F. Colom. '> .*,, T A 3 . SANT CUGAT-RUBÍ-TERRASSA -Dies feiners. 1 a sortida: 05.4Qh-06.25h i als 25 minuts de cada i -Dissabtes I festius. 1 a sortida: 06.25h i als 25 minuts d e < * h nora f -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55h, 07.55h i 11.55h.(fetoers) HMtaMO^

• A 3. SANT CUGAT-BARCEUHiA ^)le»ir4iiaf».1asortJcte06.1«MM6híafe^^ -Dissabte* I festius. 1a sortida: 09.16h-08.46h i ab 16 i 46 minuts de cada horafínsates22.16h. -J»*eWii*rs.1asatid&06.23h-06.53hials23i i i festius, la sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada horafínsa les 22.23h. SorMeedeederEstacióFOC. -Dies feiner*. 1 a sortida: 06.05h-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. -Dissabtes I festius, la sortida: 09.05h-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins ates22.35h. Recorregut Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, Plaça Coll, Mercat Torreblanca, Monestir, Estació FGC, Colomer, Sant Domènec.

-Dies feiners. 1a sortida: 05.1545.40 i als 40 minuts de cada hora fins a tes 22.10h-Dlssabtes. 1a sortida: 05.15-05.40 i 06.i0h i als 10 rrtoutsdeoada horatna atès 22.10h. -Diumenges i festius. 1a sortida: 07.1 Oh i als 10irtr)ute(tecattor»fa - fin»el«afun. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40h i 23.00h (feiners). 2&00h (dissabtes i festius). T A 3 . BASCELONASANT CUGAT -Dies feiners. 1a sortida: 05.45 i als 15 i 45 minuts de cada hora finsates21.45h. -Dissabtes. 1 a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada horafinsates21.45h. -Diumenges i festius. 1 a sortida- 06.45h i als 45 minuts de cada hora fins ates21.45h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners).


35

APUNTS

E L S 4 C A N T O N S / Divendres, 23 d e febrer de 1996

L'AGENDA de Natura del CMSC-Sant Cugat Ajuda Bòsnia. Col·labora l'Ajuntament

TELÈFONS

—A 2/4 de 12 de la nit, concert musical al Cafè de Belgrado amb el grup «Rocco y sus Hnos.».

ÜVSALA •Rubí —El dia 25 de febrer a 2/4 de 7 de la tarda, representació de l'obra de teatre Amfitrió a càrrec de la companyia del Teatre lliure dirigida per Calixto Bieito. —El dia 10 de març a 2/4 de 7 de la tarda, Concert amb l'Orquestra de Cambra de l'Institut de Bismarck (Alemanya). —El dia 23 de març a les 10 del vespre i el dia 24 a 2/4 de 7 de la tarda, III Mostra de Teatre d'Humor Internacional amb Buffo de Howard Buten.

TEATRE-AU0ITOR! • S a n t Cugat

—Divendres 23 de febrer a les 10 del vespre, Què dius que què? de Toni Mira. —Dissabte 2 de març a les 10 del vespre, òpera La Traviatta de Verdi a càrrec de l'Orquestar Simfònica de Catalunya. Hi participa el Cor d'amics de l'Òpera de Sabadell. Director del cor, Josep Ferré —Divendres 8 de març a les 10 del vespre, actuació de l'Orquestra Simfònica del Vallès sota la direcció de Jordi Mora. Narrador del conte musical per a infants Sergi Mateu —Divendres 15 de març a les 10 del vespre, espectacle de dansa El punt de la memòria de la companyia Trànsit. —Divendres 22 de març a les 10 del vespre, representació de l'obra Galileo Galilei de Bertolt Brecht. La direcció artística és de l'obra és de Calixto Bieito.

MiiMigi&tfmirs

Dia / Poble

SERVEIS

SERVEIS • Belgrado

Ajuntament

5692288

Ambulatori Les Planes Bombers BeHalemj

6741111

Valldoreix (parada)

1 Farmàcia (adreça)

Telèfon

•Canals Galeria d'Art

6740645

—Exposició de Joaquim Budesca del 1 al 29 de febrer.

1

SantCugat

Salave(t(S.Rusrnol,38)

6755105

ï

Cerdanyola

Pasto (Av. Catalunya, 51)

5809700

8928080

ï

Rubf

FyzfCrta. Sabadell, 95)

6995012

8743371

;

Montcada

Via (Jaume, I)

5645904

Papiol

A.V»(Av.Getwraïtat35)

6683967

085

Bombers QeneríBat

—Mostra de Francesch fins el 27 de febrer.

FARMACÈSDÉTORN

Grua

Bombers flubí

8988090

Aigües La Floresta

6742089

ï

CAP

5881122

AAPPiWMira-SO!

6742018

1

SantCugat

Teixtt5(Rbla.delCetef,97)

8747749

CAP urgències

589 44 56

AAW Verge Carme Mra-aol

67410 03

i

Cerdanyola

8924708

Casa de Cultura

5891382

AAW Sant Joan Mtnveo]

6747103

r. '

Rubí

UuMC/AMmira,18) Via (Conjunt f W 2000)

Casal Valldoreix

6744599

AAPP i W Valldoreix

6742197

l

Montcada

Pardo (Masia, Z)

5642139

Catalana de Gas

7252944

AAPPiWC.MorraarratVftll. 6742105

i

Paf**

A.vJà(Av.C3enarallaL35)

868 39 67

Centre Cívic La Floresta

5880847

AAPP W Can MajóVai.

6745049

1

SantCugat .,;

Berrfigue3(AloneSate,46)

6740483

6755105

AA Prop, i Vetos UFferesta

6742089

A CenJanyola

Sànenai (Passatge Xops, 2)

6823184

Centre Cu*uralt*MOl

5892018

MWAfciatonaaUFlor.

6745129

£

Cinemes SI Cugat (Rasar.)

5 » 09 41

Ass. Consumidors

2684567

Correus

8747096

DNI p a prèvia)

Creu Roja Sant Cugat

6741234

(91)5434704

SantCugat

Creu Roja Valdoretx

6742459

H. Genera der«atoy»

5891212

i

Cerdanyola

Dispensari La Horasta

8747615

H.VaKrHebrón

4272000

EntMuf^descentreJL

6742719

H. Sant Joan de WU

2034000

l

ENHER Rubi

88» 18 92

Centre Cívic Les Planes .

Unitat Coronària

2481040 4144348

S FM* z Montcada

Reca (Av. Barcelona)

6890953

Pardo (Masia, 2}

5842139

i

A.V»(Av.Gan8Taitat,35)

8883967

Moral (Sta-Tarasa. 40)

6753344

Papiol

5807858

Rubí

Oriol (Zafto, 28)

6694398

Montcada

E Ratat {Av Catalunya)

1

Papiol

A.VR(Av. Genera»*. 36}

6683967

SantCugat

Fomós(ManBlFafrts,95)

6740512

Cerdanyola

S e t a (Toronto, 12}

6918901

Giba1(TotTesOriol,4)

8986899

Montcada

PUg Penagut P o c Orquidia, 8)

S841481

Papiol

A.VIà(Av.QenBraBaL35)

688.39.67

SantCugat

Domènech (Pg Sant Magí, 50)

6743353

FECSA (atenció ai dent)

900313131

FECSA (avaries)

900212323

Infoirnttciò Canatevet

2042247

Í

r. Flubí

6741934

Informació Aeroport

4785000

.

Ordis (AvA^enlna, 17)

Teide l'Esperança

FFCC

8991301

Funerària

6740525

Informació REMRE

4900202

G.CM(Mna-«ol}

6742379

WormattóPort

3188750

Hisenda

5891155

OMC

Jutjat

6748696

rOttnnK TOtraDMIOB

5891732

\

CenJanyola

ÀJvarez(Galerr9BUnicentro)

6926721

PROMUSA

5891732

ï

Rubí

Pom(MaofRam9rttot)

6973456

-

Montcada

J Relat (Major, 89)

5841481

j

Papiol

A,VM(Av.Ganerate,35)

6683967

SantCugat

LLorens(Sta. Marta, 27)

6741531

l

Cerdanyola

Bacn(PgoetesCoraeles)

6922367

Oficina Municipal la Floresta 5890847

1

»31f

1

Parròquia Si Pere Octavi»

6741163

Parròquia Les Planes

2047603

Parròquia Valldoreix

6740S69

AStK

6753503

Piscina Municipal Valdoreix

6754055

Arxiu Gavln

6742570

Cuerpo Nacional de Pofcia

6747858

Casal d'Avis SC

5891638

É

Rubí

Garcia (Segòvia, 1)

091

Uar d'Avis Parròquia

5890598

£

Montcada

Capdevila (Conca, 10)

092

Club Muntanyenc

6745396

I

Coral de la Unió

6741006

Urgències PoWa Municipal i Prot. OvB PA M u n k ^ (Valldoreix)

908795125

ENTITATS

Comissaria de P o t a

6747812

Esbart Sant Cugat

6752652

Taxis (parada)

6740997

B Tol Sant Cugat

6746661

Ràdio Taxi

5894422

Grup Sup. Immigrants

6749314

Repsct-Buta

6741580

Ràdn Sant Cugat

675 5959

Sant Cugat Comerç

674 03 22

Televisió Sant Cugat

5895366

SAUR (Aigües)

5890021

Bs 4 Cantons

5896282

s

Papiol

A.Vüà(Av.Generaftat,35)

6883967

1

SantCugat

Cuftel(Ptge. Diputació, 6)

6740364

5

Cerdanyola

VaJrs(Avd/CàtaJunya,17)

6920676

Rubí

CaJsina (Nou S » de Lourdes, 35)

6992099

?

Montcada

Duran (Rbla Montcada, 37)

5751543

j

Papiol

A.VHà(Av.Generaïtat35)

6883967

(1) D'1/4 de 10 del matí d'avui a 1/4 de 10 del mati de demà. (2) D'1/4 de 10 del mati d'avui ales 10 de nit. (3) De tes 10 de I a nit a 1/4 de 10 del mati de demà.

•Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix —Mostra fotogràfica de Josep Maria Gavín sobre el Perú fins el 18 de febrer. •Ateneu Santcugatenc —Del 22 de febrer al 3 de març, mostra d'olis de Juan Martínez. •Espai Lluís Ribas —Exposició permanent d'obres de Lluís Ribas, al carrer Gorina, 6. •Estudi Ferran Martí —Exposició permanent d'obres de Ferran Martínez, al carrer Gorina, 6. •Col·legi Maristes-Rubí —Exposició sobre Igualtat en la diferència fins el 21 de febrer.

BIBLIOTEQUES •Biblioteca Centre Borja de Sant Cugat —Universitària. Oberta de 9 del matí a 2/4 de 2 del migdia i de 4 de la tarda a 8 del vespre. Telèfon: 674 11 50. • L a Floresta —Biblioteca de l'Associació de Propietaris i Veïns de la Floresta. Plaça d'Aiguallonga, número 1. Oberta de dilluns a divendres de 10 a 1. Telèfon: 674 20 89. •Biblioteca del Mil·lenari de Sant Cugat —Centre Cultural. Matins de dimarts a divendres d ' l i a 2. Tardes de dilluns a divendres de 4 a 2/4 de 9. Dissabtes de 10 a 2. Telèfon: 589 27 49. •Biblioteca Club Muntanyenc Sant Cugat

—Plaça Barcelona. Oberta de 5 de la tarda a 9 de la nit. Telèfon:674 53 96

• S a n t Cugat zació: AEEA L'Esplai i Ajuntament.

• C o r infantil i juvenil

—Nois i noies a partir de 4 anys. Informació i inscripcions a la Casa de Cultura, telèfon 589 13 82. Les activitats del cor inclouen concerts, sortides de cap de setmana i tallers complementaris. • C e n t r e Cívic de la Floresta —Tallers de ceràmica, expressió corporal, expressió plàstica, dans-jazz, guitarra, piano, solfeig i cant coral. Inscripcions de dilluns a divendres de 4 la tarda a 8 del vespre. Telèfon: 589 08 47. Organit-

•Centre Cívic de les Planes —Tallers de música de banda, de costura, manualitats, gimnàstica de manteniment i pintura. Casal per a joves i adults, i altres activitats. Informació i inscripcions, de 5 de la tarda a 9 del vespre. Telèfon: 675 51 05. Organització: AM L'Esclop i àrea de Cultura de l'Ajuntament.

teratura, còmics i veu i interpretació. Sessions de contes d'arreu del món i altres activitats. Informació de 5 de la tarda a 9 del vespre al telèfon: 589 20 78. • C a s a de Cultura —Taller de manualitats i cuina. Informació al telèfon 589 13 82. Organització: Escola d'adults.

EXPOSICIONS

• C a s a l Cultural de Mira-sol

• S a n t Cugat

—Tallers de teatre,, natura, plàstica, ceràmica, costura, li-

• C a s a de C u l t u r a

—Fins el dia 2 de març mostra divulgativa, «Anem al bosc», organitzada per l'Ajuntament, la Fundació La Caixa i La Generalitat de Catalunya. Es tracta d'un recooregut per l'ecosistema del bosc mediterrani. —Fins el dia 2 de març, exposició del CPA titulada Testamento Andaluz. Es tracta d'una col·lecció de còpies de l'artista Manuel Rivera acompanyada de poemes d'Antonio Gala i música del guitarrista Manolo Sanlúcar.

diumenge de cada mes, de 9 a 2, a la plaça del Monestir. •Monestir-Centre Cultural —Fins el 31 de març, exposició r e t r o p e c t i v a de J o s e p Grau-Garriga al Claustre del Monestir i al Centre Cultural. • Sales privades •Mercantic

—Fira permanent d'art i antiquaris. A l'avinguda Rius i Taulet. Obert els caps de setmana. Telèfon: 674 49 50.

• Firart

POBbESA

—Firart. Exposicions el lr i 3r

Si creus en la Humanitat, ajuda aquells que Unten SSrsgjJi pels seus drets.

• Sala Rusinol

•Arxiu Municipal de Sant Cugat —A l'Arxiu Nacional de Catalunya. Telèfon d'informació: 674 69 93. •Biblioteca de l'Ateneu —Plaça Pep Ventura. Oberta dijous, divendres i dissabtes, de 4 a 8 del vespre. •Biblioteca Martí i Tauler de Rubí —Edifici L'Escardívol. Horari: feiners de 4 de la tarda a 9 de la nit. Dijous i dissabtes: de 10 del matí a 2 de la tarda. Telèfon d'informació: 588 72 71.

CREACIÓ I DISSENY

OCTAVK) SARDA

JOIERS- TALLERS PROPIS teBREli,L,NG

ÜI Hamilton

KRONQS KRONQS

Santiago Rusinol, 40

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS RELLOTGES D'ACTUALITAT DE LES MILLORS MARQUES

MEGA

*JUNCHANS *JUNGHANS

Tel. 674 58 54

U*»****™**

Sant Cugat -SHBJHTHjr

^9ífif Servei * u P 4 n * Gratuït a /JfiSfc Domicili

Programes de Cooperació Internacional per al àsenvolupament. Ajuda'ns. TeL 20 0415

+Creí Roja

Menat Pere San, 120 5891448 Mercat Torreblanca, Parada 1-5 6751389 33032/01250

CINTRf D'ESTUDIS MUMCAIS I HUMANS

TALLEDA RICOMk Ensenyament, sorteig, piano, violí, orgue, flauta travessera, violoncel, guitarra, e k .

VENDA D'INSTRUMENTS MUSICALS C/ Balmes, 11 - Tel. 674 58 62 - Sant Cugat


ELS H CANTONS

36

Divendres, 23 de febrer de 1996

S u Oj(M dd \tthc a Xcmc, 5 » 589 62 81

L ' E N T R E V I S T A

LA

J O R D I V E N D R E L L . Periodista, conductor de «L'intemauta» a Catalunya Ràdio «

Això d'Internet és un bon embolic»

Se n'ha anat a viure al Montseny i només baixa a Barcelona per fer L'intemauta, el programa sobre Internet que emet Catalunya Ràdio quan el dissabte esdevé diumenge, a la una de la matinada. Assegura que ni enyora El lloro, el moro... ni EI mínim esforç ni L'orquestra, que l'apassiona el que fa i que les tertúlies l'avorreixen. I prefereix que li posem una foto una mica antiga perquè creu que tampoc no ha canviat tant. JORDI GRAU

• —Diuen que es passa el dia viatjant per Internet. —«Home, tant com això... No fotis! El que passa és que estic embardissat en un programa concret i això, no és que et condic i o n i , p e r ò t ' o b l i g a a informar-te.» —Sobre Internet... —«Això d'Internet és un bon embolic.» —Hi cntcn alguna cosa? —«Avui en dia puc preguntar, que de fet es pel que se'm paga.» —Quan s'hi va posar? —«Ep! Que des de l'agost fins ara ja porto 1.3(K) hores d'ordinador. Que no de navegar. Fins al juliol tenia un trasto per escriure, que és pel que jo necessitava l'ordinador, però llavors vaig decidir comprar-me un trasto millor per mirar això d'Internet.» —Per què? —«Bàsicament perquè això és el futur i com que quan jo sigui gran em vull guanyar la vida treballant des de casa...» —I va arribar el programa. —«Casualment, la cap de programes de Catalunya Ràdio em va encarregar un programa sobre Internet. Va ser oli en un llum.» —Dòmino! —«Noi, la vida em tracta bé. Saps què vull dir? Però em va obligar a forçar el ritme d'aprenentatge: un sistema operatiu nou, una màquina nova, un munt de programes nous...» —Pregunta de neòfit. Internet és el futur o quedarà desfasat? —«No, home. Internet és un nou mitjà de comunicació- Hi ha

Foto: EL PUNT.

«Per passejar, és més divertit fer-ho per la Rambla. De cuk beüugadíssims encara no se'n veuen a Internet i, si n'hi ha, són tan virtuak que no tenen interès»

la ràdio, la premsa, la televisió i Internet. Pots utilitzar-lo de moltes maneres i pots posar-hi tota mena de continguts. L'avantatge és que és multimèdia i fins a cert punt interactiu.» —Conviurà amb la resta? —«Segur. De la mateixa mane-

ra que la tele no va fer desaparèixer la ràdio, ni la ràdio els diaris. És una oferta més.» —L'intemauta ha aconseguit un públic fidel? —«És el programa que m'ha donat més feina i alhora el que m'està donant més resposta. És

un programa per a addictes, especialitzat i que, a qui li interessa, li interessa molt. Seran pocs o molts, però són fidels.» —I participatius... —«Com que el personal ens pot enviar correu electrònic, en rebo una gran quantitat, com en cap altre programa.» —S'ha tornat un convers a l'informàtica? —«No! Aquesta és un eina superpràctica. Jo escric i envio els meus articles per correu electrònic amb imatges i text, o per fax des de l'ordinador.» —Malgrat tot encara s'ha de passar per la Diagonal. —«Sí, és clar, encara he d'anar a l'estudi. Però en el futur, de cibertreball cada cop n'hi haurà més.» —Vol dir que no és addicte? —«Quan comences, tot això crea certa dependència i el primer mes t'hi penges hores i hores. Però això es cura amb la primera factura telefònica.» —Internet és útil? —«Internet és molt útil sempre que tinguis clar el que vols i ho sàpigues buscar. Per passejar, és més divertit fer-ho per la Rambla. De culs bellugadíssims encara no se'n veuen a Internet i, si n'hi ha, són tan virtuals que no tenen cap interès.» —Troba a faltar programes anteriors? —«No. Sóc home de fer feines i mentre em paguin bé, sóc obedient i faig el que em demanen. Estic encantat de la vida ara mateix.» —I de tertúlies, com anem? —«Cap ni una n'escolto. M'avorreixen molt. Quan en feia una procurava fer-me-les totes. Ara no ho necessito.» —L'orquestra era divertida. —«Ho procurava.» —Hi parlava poc. —«Sí, és clar. Però això és com un diari. La personalitat del director condiciona. I un programa de ràdio està condicionat a l'estil del tio que se n'encarrega.» —Jo crec que parlava poc perquè de fet cobrava el mateix... —«Home! Jo anava a divertir-me i a divertir el personal. Jo repartia els cromos, vaja.» —Ho enyora? —«En absolut.»

C O L U M N A

Numància EMMANUELCUYÀS •

M

iguel Delibes va publicar fa anys una novel·la que es diu El disputado voto del senor Cayo. Passa en un poble innominat de Castella que podria ser perfectament un poble de la província de Sòria. Uns joves militants d'un partit polític —d'un partit gran, de primera divisió— pugen al poble des de la capital per convèncer els seus habitants de votar la formació q u e r e p r e s e n t e n . D e s c o breixen que al poble només hi viu una persona, el senyor Cayo. Passat el desconcert primer, els joves es preparen per treballar-li el vot. Els joves són savis, són universitaris, coneixen bé el joc de la dialèctica i es pensen que el senyor Cayo, que és vell i porta boina i parla amb els animals i amb les plantes, rebrà d'ells una golejada. En realitat, qui guanya la partida és el senyor Cayo. La seva lògica feta d'observar la naturalesa i les seves regles mentals poden ser de tercera regional però són el pal contra el qual s'estavellen totes les pilotes inflades amb aire i fum dels joves setciències. El senyor Cayo de Delibes no està sol en la història de la cultura o de la vida quotidiana: és el Sancho de Cervantes, és el Càndid de Voltaire, és fins i tot el Forrest Gump d'una pel·lícula recent o és la història del Numància de segona divisió B jugant amb el Barca de primera. Els partits del Barca contra el Numància o viceversa han propiciat que una part important dels mitjans de comunicació espanyols s'hagin posat en contra de l'equip fort i a favor del dèbil i numantí. És normal, i no cal fer-ne més escarafalls dels necessaris: tothom es posa a favor del senyor Cayo, de Sancho, de Forrest Gump. El que no m'explico és per quin motiu, en bona lògica i reciprocitat, aquests mitjans de comunicació es posen a favor del partit polític que té totes les de guanyar en les pròximes eleccions i no es posen per exemple a favor dels més dèbils, dels partits que poden evitar que ei partit pompós de p r i m e r a faci golejada. Si segons eils són partits petits i regionals que porten boina o txapela o el lliri a la mà, més motiu per elevar-los a la categoria de numantins i aplaudir-los l'heroïcitat.

BONES VIBRACIONS Dissabtes i diumenges dedica't una hora a escoltar música suau. David Villena selecciona les cançons que et donaran més BONES VIBRACIONS. Soul, funk, slows. Els millors temes i les novetats de la setmana, cada cap de setmana, a BONES VIBRACIONS.

"BONES VIBRACIONS" Dissabtes i diumenges de 20 a 21 ha

RÀDIO SANT CUGAT 91.5 FM

Diari de Sant Cugat 134  

Diari de Sant Cugat nº134, 23 de febrer de 1996

Advertisement