Page 1

ELS E CANTONS

Divendres, 2 de febrer de 1996

I Punt i seguit L'Associació Catalana de Caps de Policia acusa l'inspector en cap en funcions de la policia municipal d'usurpació de funcions. Plana 4 Lluís Maria Xirinacs critica la democràcia actual en una xerrada al CMSC perquè «no compleix la voluntat del poble». Plana 4 La pluja fa saltar l'asfalt fred provisional d'Alfons Sala i provoca un accident. Plana 4

SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC

Núm. 131»Any IV • 125 pessetes

Joan Franquesa dimiteix però ÇW que hi hagi crisi al grup de QU El tinent d'alcalde d'urbanisme deixa l'equip de govern per «motius personals»

L'alcalde assumeix l'àrea vuit mesos després de les eleccions municipals

Els santeugatencs diuen en què s'hauria d'invertir el pressupost municipal a L'enquesta. Plana 8 El gerent d'Asepeyo, Jordi Guix, diu, a 4 mesos d'inaugurar el centre de Sant Cugat, que la seva entitat està «al servei del mutualista». Plana 9 El Tribunal Superior de Justícia atribueix les competències del transport de Valldoreix a l'EMD quan un acord ja ha tancat la polèmica. Plana 9 David Planes, de l'empresa de jardineria Pre Blau, diu a Les empreses que el mercat de Sant Cugat «és més difícil del que sembla». Plana 10 Amfitrió arriba al Teatre-auditori després d'haver-se convertit en l'èxit de la temporada a Barcelona. Plana 13 Canals diu que s'ha d'eliminar la venda d'art fora de les galeries per poder ser competitius a Europa. Plana 13 L'Àlbum recull les imatges de les esglésies de Sant Cugat. Plana 14

I Mort de Josep Altet L'historiador local i fundador del Museu de Valldoreix, Josep Altet, va morir dissabte, als 76 anys, a causa d'un F *i tumor al fetge que patia des de feia temps. Centenars de veïns de Valldoreix van assistir dilluns al funeral que es va oficiar a l'església de Sant Cebrià. Planall i Editorial, plana 16

Joan Franquesa, en primer terme, i l'alcalde, Jona Aymerich, durant la roda de premsa de dimarts. Foto: JA. MULA • Sant Cugat.— El tinent d'alcalde d'urbanisme i obres públiques, Joan Franquesa, ha anunciat aquesta setmana que deixa l'equip de govern, senzillament, per «motius personals i familiars» i ha negat que

la seva dimissió estigui relacionada amb cap crisi política. Quasi cinc anys després d'assumir l'àrea i vuit mesos després de les eleccions municipals, Franquesa, de 32 anys, reconeix que es tracta d'«una decisió

difícil». L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, serà el nou responsable d'urbanisme quan la dimissió es faci efectiva en el pròxim ple municipal ordinari, el 20 de febrer. Plana 3.

La inversió d'aquest any es mantindrà en els 2.000 milions

I Esports Horst Wein, tècnic d'hoquei herba professional instal·lat a Sant Cugat, diu que «l'esport és la droga més sana». Plana 22

H Sant Cugat.— La inversió de l'Ajuntament per a aquest any es manté entorn dels 2.000 milions de pessetes, dels quals més de la meitat es destinen a la promotora municipal Promusa. Bona part de les despeses cobriran projectes que ja han començat o, fins i tot, acabat. Plana 6

L'última derrota del Sant Cugat Esport complica les possibilitats d'ascens de l'equip. Plana 23

I Apunts El Carnestoltes se celebrarà amb una cercavila, un espectacle infantil i festes a les entitats. Plana 27 El Centro Castellano-Manchego organitza un concurs de cartes d'amor per al 14 de febrer. Plana 27 La maqueta del Centre Comercial Sant Cugat. Foto: ME.

La Radiografia recull la trajectòria del grup d'aficionats a l'escalada Cavall Bernat. Planes 30 i 31

Els promotors de la Gumardera deceben el comerç local

Presència As* aquesta e^ció os doearasan eseanplar de la reràta Presència

• Sant Cugat.— La reunió que s'havia convocat dimarts entre un centenar de comerciants i els promotors del Centre Comercial Sant Cugat va acabar com el rosari de l'aurora. Al comerç local se li havia promès que tindria prioritat a l'hora d'instal·lar-se a les galeries, però el

que va explicar l'empresa Larry Smith no confirmava aquesta promesa. L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va sortir de la reunió dient que s'havia intentat «desmotivar» els comerciants i que se'ls havia «menyspreat». Plana 6 i Editorial, plana 16.

Al padró de Sant Cugat hi ha inscrits més de 47.000 habitants I Sant Cugat.— La població ha crescut de quasi set mil habitants en els darrers cinc anys, segons les últimes dades del padró. En total, a Sant Cugat hi viuen poc més de 47.000 persones, una tercera part de les quals tenen menys de 25 anys. Plana 5.


ELSSCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR Una proposta per divertir-se amb la meteorologia Els posseïdors de la targeta del Club podeu trucar per demanar el joc Quin temps fa?, al preu especial per als subscriptors de 3.800 ptes. Quin temps fa? us proposa fer un recorregut lúdic i didàctic pels fenòmens atmosfèrics de trenta ciutats d'Europa a través del qual els jugadors es veuen obligats a a p r e n d r e les nocions indispensables per fer d'«home del temps». El joc porta incorporada una edició especial del llibre Quin temps fa? del meteoròleg Alfred Rodríguez Picó.

Cinema de franc Amb la targeta del Club podeu trucar per demanar una de les entrades de que disposem per a les sessions golfes que es fan a la Sala 3 dels Cines Sant Cugat Aquesta setmana podeu demanar les entrades per anar a veure la pel·lícula «Los amigos de Peter», que es projecta en versió original el dissabte 27 a 2/4 d'l de la nit.

Demana la targeta Tots els subscriptors d'Els 4 Cantons que no heu sol·licitat la targeta del Club, encara podeu fer-ho trucant al telèfon del subscriptor. La targeta no suposa cap cost addicional i us permetrà gaudir de gran varietat de serveis.

589 62 82

Informació matins: 9 a 10 h. (Srta. Anna)

el. 589 62 82 INFORMACIÓ Srta. Anna Preu subscripció: 10.800 ptes. anuals Avantatges: Formar part del Club del Subscriptor on podrà gaudir d'una sèrie de serveis gratuïts: Cinema de franc (sessions golfes), sorteig d'entrades del Barca, sortides a cavall, tractaments capilars, classes de manteniment físic... i descomptes especials per adquirir els jocs d'«El Temps» i «El Savi». INFORMIS! Si desitja més informació truqui al 589 62 82

C

O

N

E

C

R

T

COR DE CAMBRA DEL PAUU DE LA MÚSICA CATALANA I ORQUESTRA NACIONAL 0E CAMBRA D'ANDORRA

• PERG0LESI

Primer Concertino en sol major

GABRIEL FAURÉ EDUARD TOLDRÀ

10 de febrer ales 22.00 h. Teatre-Auditori Centre Cultural Sant Cugat Informació i venda d'entrades amb targeta de crèdit, tel. 93/ 58912 68 FUNDACIÓ CAIXA DE CATALUNYA

Rt-ismem^B Quartet en do menor Ter l'Art"


3 » Divendres, 2 de febrer de 1996

PUNT I SEGUIT I POLÍTICA I

Joan Franquesa se'n va de l'equip de govern vuit mesos després de les eleccions El responsable d'Urbanisme al·lega motius «familiars» i Aymerich diu que no hi ha crisi interna SÍLVIA BARROSO / CÈLIA CERNADAS

H Sant Cugat.— «Motius personals i familiars sobrevinguts» i que no es poden concretar més. Això és el que va al·legar per explicar la seva «demanda de substitució» l'encara ti«Aquesta és una decisió important en la vida d'una persona, després de tants anys de dedicar-me a la política», va reconèixer Franquesa, que ocupa la tinència d'alcaldia d'Urbanisme i Obres Públiques des de l'any 91. Abans, però, ja formava part de l'executiva de CDC i havia presidit la secció local de les Joventuts N a c i o n a l i s t e s de C a t a l u n y a (JNC). Franquesa, que opta així per dedicar-se a la seva feina com a advocat, reitera, però, que continuarà vinculat al partit i «sempre a la seva disposició». Un cop es faci efectiva la dimissió en el ple del 20 de febrer, Aymerich assumirà les responsabilitats d'Urbanisme amb l'assessorament del director de l'àrea, Francesc Borràs. D'aquesta manera s'omplirà el buit que deixa el tinent d'alcalde en la seva àrea, ja que el regidor que ocuparà el seient de la sala de plens ha de ser Enric Renau, el número 11 en la llista presentada per CiU a les eleccions municipals. A Renau se li atorgaran les tasques de Seguretat Ciutadana, fins ara en mans del mateix Aymerich. Amb aquesta decisió, s'aconsegueix «tocar al mínim possible un organigrama molt pensat, en què cadascú va rebre la tasca més adequada». «El que no puc fer ara —va assegurar l'alcalde— és començar a moure fitxes i canviar tothom de funció». La situació de CDC La dimissió de Franquesa no té res a veure «amb cap crisi interna en l'equip de govern», segons va dir Aymerich com a president de la secció local. El fet que la tinència d'alcaldia eliminada sigui de Convergència tampoc no té cap repercussió per al partit. «En l'equip de govern continua havent-hi la mateixa representació proporcional de les tres formacions que l'integren [CDC, UDC i ERC], amb majoria de Convergència, i hi ha també un independent [Àngels Ponsa] proposada per nosaltres».

nent d'alcalde d'Urbanisme i Obres Públiques, Joan Franquesa, en una roda de premsa convocada juntament amb l'alcalde, Joan Aymerich. Amb un nerviosisme evident, tots dos van aclarir d'entrada que «no hi ha cap pro-

blema polític ni cap crisi interna en l'equip de govern». Aymerich, que assumirà la responsabilitat de l'àrea, va confessar, però, que «saber això en el moment de confeccionar les llistes» li hauria «facilitat molt la feina».

LES FRASES «És una decisió motivada per circumstàncies familiars i personals sobrevingudes; no es tracta d'un tema polític, sóc militant de CDC des de fa molts anys i penso continuar-hi involucrat» JOAN FRANQUESA tinent d'alcalde d'Urbanisme

«Es una decisió que pren ell i el que jo pugui pensar no té importància. Com a responsable de les llistes, saber això m'hauria facilitat les coses, perquè ara no és gens fàcü substituir-lo» JOAN AYMERICH, alcalde i president local de CDC

«Lamento que hagi plegat i lamento que ho hagi fet pocs mesos després de les eleccions» JOAN RECASENS, tinent d'alcalde de Serveis Urbans i president d'UDC

«Manifestem el nostre respecte per les raons personals que han provocat la dimissió i dipositem la nostra confiança en la reordenació del cartipàs» JAUME BUSQUETS, tinent d'alcalde d'ERC Franquesa i Aymerich, en la roda de premsa en què van anunciar la dimissió del tinent d'alcalde. Foto: JA. MULA.

L'abans i el després ce. • Joan Franquesa, que té 32 anys, va assumir l'àrea d'Urbanisme després de les eleccions municipals de l'any 1991, que van donar la majoria absoluta a CiU. I ho va fer en substitució d'un dels homes forts de l'anterior equip de govern: Àngel Llasera, de qui l'alcalde assegura: «Sempre he comptat amb el seu assessorament i ho continuaré fent.» De moment, però, no sembla que aquest assessorament s'hagi de concretar de forma oficial: «Des que vaig deixar l'Ajuntament, n'he estat desvinculat», afirma l'exresponsable d'Urbanisme. Llasera, arqui-

LA

tecte de professió, afegeix que no sabia res de la dimissió i assegura que si des de l'equip de govern li demanessin alguna cosa «m'ho hauria d'estudiar». La marxa de Franquesa deixa en mans de l'alcalde la gestió directa de dos temes: la remodelació del centre i el pla d'ordenació de l'entorn del monestir. Precisament, la importància d'aquests projectes fa que el portaveu d'IC, Francesc Godàs, dubti que la dimissió hagi estat provocada «només per motius personals». Àngel Casas, portaveu del grup del PSC, diu que és «una valuosa pèrdua per a l'equip de govern, tant per

l'àrea que afecta com per la persona, que havia demostrat una capacitat i un saber fer importants». El fet que sigui Aymerich qui assumeixi l'àrea demostra, segons Casas, «les dificultats que té el govern de CiU per trobar persones amb experiència suficient». El portaveu del PP, Jaume Tarragó, s'ha manifestat en el mateix sentit i, finalment, ERC —integrada a l'equip de govern— assegura en un breu comunicat que «respecta» les raons personals que han portat Franquesa a la dimissió i afegeix que confia en la reordenació del cartipàs que ha fet l'alcalde.

«Jo no en sabia res. Durant aquest temps he estat desvinculat de l'Ajuntament i si em proposessin res m'ho hauria d'estudiar» ÀNGEL LLASERA, extínent d'alcalde d'Urbanisme

Extintors

Sant Cugat del Vallès, -zr 589 17 99

CRÒNICA

La dificultat d'omplir el buit

SORTIT EL «UM*

c.c.

P

rimera conseqüència immediata de la dimissió de Joan Franquesa: dels cinc tinents d'alcalde que queden, només un —Pasqual d'Ossó, responsable de l'àrea d'Economia i Hisenda— és de Convergència Democràtica, a banda del mateix alcalde. De Ja resta, dos són d'Unió Democràtica, una és independent i el quart és d'Esquerra Republicana de Catalunya. Segona conseqüència (menys immediata) de la dimissió del responsable de l'àrea d'Urbanisme: tot i que ell prefereixi dir només que sempre ha estat i està «a disposició del partit», Franquesa va ser, durant un

temps, un dels successors naturals de Joan Aymerich en el si de CDC. Ara es fa cada cop més difícil posar noms i cognoms a possibles recanvis per als càrrecs pesants de l'equip de govern, inclòs el del mateix alcalde. En realitat, sense voluntat de menystenir ningú, sembla que Aymerich va dipositant la seva confiança en persones que no pertanyen al seu partit, cosa que no és necessàriament negativa per a la gestió municipal, però que afebleix el poder del partit majoritari de la coalició nacionalista. Tercera conseqüència: què passarà amb l'àrea d'Urbanisme, una de les més com-

plexes i transcendentals en l'acció de govern de CiU? És fàcil suposar que Aymerich no tindrà temps per seguir el dia a dia dels projectes. Per tant, hi ha dues possibilitats: que es busquin assessors externs —i un d'ells podria ser l'extinent d'alcalde Àngel Llasera— o que, a la pràctica, el control de l'àrea recaigui en el seu cap, Francesc Borràs, un dels càrrecs de confiança més antics que queden a l'Ajuntament des que Aymerich va guanyar per primer cop les eleccions, l'any 87. S'haurà d'esperar, com a mínim, que passi el ple municipal del mes de febrer.

Estudis: - PAS A PAS. UN ITINERARI PER SANT CUGAT (II i III). - DE SUPLANTACIONS, MENYSPREUS I REVERSIONS - ASPECTES DEL PODER POLÍTIC LOCAL A LA BARCELONA DEL TRIENNI 1820-1823. - EL MONEST/R DE SANT CUGAT: DESAMORTITZACIÓ I GESTIÓ EN EL SEGLE XIX, - QUIN MUSEU PER A SANT CUGAT?

A la venda a les següents llibreries santeugatenques: Alexandria, Cami, El Quiosc, Jordi. López Paideia, Paper paper. Planas i Xamfrà.


4

PUNT I SEGUIT

POLÍTICA

ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de febrer de 1996

POLICÍAC

Xirinacs diu al Club Muntanyenc que L'Associació de Caps de la democràcia actual «no és vàlida» Polieia acusa Àngel Pastor Afirma que els governants «no apliquen la voluntat del poble» d'usurpació de funcions ÀNGELS CASTL'LRA

I Sant Cugat.— El filòsof, pacifista i excapellà Lluís Maria Xirinacs va denunciar que la democràcia de què presumeixen els països occidentals i especialment l'Estat Espanyol no és real, perquè tot i l'etimologia de la paraula, «poder del poble»,

la democràcia que impera és la que interessa als governants i no la que convé als ciutadans. Xirinacs, que va ser un aferrissat lluitador a les acaballes del franquisme i va col·laborar en la redacció de la Constitució espanyola, va participar dimarts en el cicle Aula Cultural del Club Muntanyenc.

Lluís Maria Xirinacs va explicar que la democràcia és un pràctica que en la societat actual no és gaire habitual. Xirinacs, que va ser senador durant els anys de la transició i va participar en la redacció de la Constitució, va assenyalar que les accions que porten a terme els polítics queden molt lluny de la voluntat del poble, que no té representativitat ni iniciativa per expressar allò que vol realment. El conferenciant Lluís Maria Xirinacs, que en els últims anys del franquisme va estar empresonat i es va manifestar moltes vegades davant la presó Model per demanar l'alliberament dels presos polítics, va recordar que el poble ha d'arribar a la informació a través de les vies extraoficials, perquè allò que expliquen els polítics és oficial però no públic. «El poble, que és qui ha de tenir el domini de la cosa pública, ho sap tot», va destacar Lluís Maria Xirinacs. Foto: J.A. MULA. Xirinacs. El convidat, que va ser candidat al Nobel de la Pau el 1975, va exhortar la societat a voluntat. buscar informació fora de les vies Xirinacs va atribuir una part habituals, perquè és així com es de la responsabilitat d'aquesta coneix el que passa, i va demanar manca de comunicació als ina la societat civil que emprengui tel·lectuals. «En conec que s'han iniciatives per expressar la seva venut, per rebre subvencions o

per tenir un sou, i s'han acostumat a dir només allò que els poderosos volen sentir.» Segons el conferenciant, l'opinió pública és el resultat del procés d'informació i de creació d'opinió que es produeix en les diferents comunitats. L'individu té una opinió, la comenta amb la seva comunitat més pròxima, que és la família; a partir d'aquí la comparteix i discuteix amb la gent del barri, i aquest corrent va fluint a través dels estaments fins a arribar a l'estructura política, que assumeix aquesta opinió i que, en teoria, hauria d'actuar en conseqüència. Per reafirmar aquesta posició, Xirinacs va assenyalar que la transició a l'Estat Espanyol no va ser modèlica. «Els governants es van reunir per traçar algunes línies d'actuació i decidir com s'havia de portar el país. Però la voluntat del poble no ha quedat expressada.» El filòsof va afegir que, «en el cas que es demostri, com sembla que diuen els jutges, que hi ha indicis que el govern és responsable dels GAL, em semblaria abominable». Per Xirinacs, aquesta seria una prova que la societat «no viu en un estat democràtic».

El sergent diu que desconeix el conflicte SÍLVIA BARROSO

• Sant Cugat.— El gabinet jurídic de l'Associació Catalana de Caps de Policia ha fet pública una acusació d'«usurpació de funcions i presumpta falsedat» contra Àngel Pastor, el sergent de la Policia Local de Sant Cugat que, des del mes d'abril, ocupa el lloc d'inspector en cap en funcions del cos municipal. Tot i que encara no s'han pres mesures judicials, el despatx d'advocats Melero —contractat com a gabinet jurídic de l'associació— no descarta aquesta possibilitat «si no hi ha una rectificació per part del sergent», segons Maria Dolors Melero, advocada del bufet. Melero ha assenyalat que la revista editada per l'Ajuntament per fer balanç de l'actuació de la policia municipal durant el 1994 presenta Pastor com a inspector en cap del cos. Aquest càrrec, segons els advocats, «és fals, ja que durant el període de temps a què es refereix la Memòria el cap de la Policia Local era Moisès Simón». Malgrat que va marxar a Tortosa en comissió de serveis el 31 de març, Simón continua sent l'intendent en cap i ocupa una plaça de funcionari que té en propietat. És per això que, segons Melero, «pot constituir una falta greu el fet d'atribuir-se un càrrec que no és el real, en un document que es distribueix

públicament». L'interès de l'associació de caps de policia és, segons el gabinet jurídic, «que la població de Sant Cugat sàpiga qui és el responsable de la seva policia municipal», ha dit Melero. La llei de policia local, aprovada al 1991, va regular la jerarquia dels cossos municipals. «Des d'aleshores —assegura l'advocada— és molt important no saltar-se el que està establert.» L'afer és especialment greu, segons Melero, perquè el càrrec d'inspector «queda molt lluny del de sergent, ja que per accedir-hi cal tenir una diplomatura, fer un curs a l'Escola Catalana de Policia i aprovar unes oposicions». Silenci oficial Encara que ha dit que «abans de portar el cas als jutjats s'establirà contacte amb Àngel Pastor i l'Ajuntament», el bufet ha admès que de moment no ha notificat el que es considera «presumpta falsedat i usurpació de funcions» als responsables municipals. Per aquesta raó, Pastor ha dit que no farà «cap declaració fins que no rebi una notificació i hagi analitzat el problema». Igualment, Els 4 Cantons ha intentat reiteradament posar-se en contacte amb l'alcalde, Joan Aymerich, com a màxim responsable de seguretat ciutadana a Sant Cugat, però no ha obtingut cap reposta.

OBRES

Dimarts, els forats apareixien descoberts després de la pluja. Dimecres al matí, la brigada els havia tapat amb asfalt fred. Foto: J.A. MULA.

Tapen provisionalment els forats d'Alfons Sala Una noia que conduïa una moto va resultar ferida lleument a causa dels sots dimecres c.c. • Sant Cugat.— Una noia que circulava en ciclomotor per l'avinguda Alfons Sala va resultar ferida dimecres a primera hora del matí a causa d'un dels forats que hi ha enmig de la calçada d'aquest carrer. La noia va patir contusions i va ser traslladada en ambulància al servei d'urgències del centre d'atenció primària de

Sant Cugat. L'accident, segons fonts de la Policia Municipal, va passar quan faltaven cinc minuts per a les vuit del matí, a l'altura del carrer Martorell i en direcció a l'estació dels ferrocarrils. Precisament, aquest és un dels punts on la calçada està en pitjor estat. Hores després, els forats apareixien tapats amb asfalt fred. Segons el tinent d'alcalde de Serveis

Urbans, Joan Recasens, la coincidència temporal entre l'accident i l'actuació de la brigada municipal d'obres és casualitat. Recasens ha explicat a aquest setmanari que la pluja ha provocat que els forats quedin contínuament al descobert, després que la brigada els ha tapat en repetides ocasions. Per evitar-ho, s'hauria de retallar el forat i ,.mplir-lo d'as-

falt calent, però, segons Recasens, la brigada no ha pogut fer aquesta operació a causa del mal temps. En tot cas, dilluns està previst intentar-ho.

nades per manca de pressupost. El projecte, que preveia una inversió de 75 milions de pessetes, es va aprovar al ple municipal de desembre de l'any 94: el tinent d'alcalde d'Urbanisme, Joan Projecte ajornat Franquesa, va anunciar que l'aLa remodelació de l'avinguda vinguda Alfons Sala es pavimenAlfons Sala ha estat una de les taria de nou i es convertiria en inversions previstes per a l'any un passeig amb voreres més am95 que van quedar finalment ajorples i arbres.


5

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de febrer de 1996 POBLACIÓ

SITUACIÓ DEL PADRÓ DE SANT CUGAT EL 31-12-95

La població de Sant Cugat ha crescut de 6.994 habitants en cinc anys Hi ha 47.104 persones inscrites al padró CATI MORELL

Evolució de la població del municl "Z "'' '" mà 1992

aooo •»«a» tf 40.000 • * •

Saldo doMogrific 4.000 »*~

• Sant Cugat.— El creixement del nombre d'habitants inscrits al padró municipal en els darrers cinc anys ha suposat un increment d'aproximadament el 4%, segons ha fet públic l'Ajuntament de Sant Cugat en un estudi sobre la revisió del padró municipal que es fa cada cinc anys. A finals del 1990, Sant Cugat tenia 38.937 habitants i amb data d'l de gener del 96 la població és de 47.104 persones. Segons el tinent d'alcalde de Serveis Interns, Jordi Farrés, el més important és que «les xifres demostren que Sant Cugat no és una ciutat excloent» i que el total de la població creix a un ritme previst gràcies a la qualitat de vida que s'ha aconseguit en els darrers 8 anys. Farrés creu que Sant Cugat respon al model de ciutat que ha fet un creixement urbanístic horitzontal. De fet, la prova, segons el tinent d'alcalde de Serveis Interns és que un percentatge «molt important dels nouvinguts en els darrers cinc anys provenen de Barcelona». El 59% del total de persones que s'han instal·lat a Sant Cugat des de 1991 ve de Barcelona capital, el 23%m de la província de Barcelona, un 1% de Tarragona, un 1% de Lleida i un 1% de Girona. La resta de comunitats autònomes de l'Estat Espanyol han aportat aproximadament un 12% de nouvinguts a Sant Cugat i el 3% restant provenen de l'estranger. Segons Jordi Farrés «cal destacar que a partir del 1992 hi ha una evolució que afavoreix l'increment dels estrangers. Entre el 1992 i el 1995 un total de 745 nouvinguts de fora de l'Estat Espanyol van establir la seva residència a Sant Cugat». Les principals causes d'aquest increment són, segons Farrés, «la implantació i ampliació de les empreses multinacionals a Sant Cugat». Segons l'Ajuntament de Sant Cugat, els estrangers representen un 8,4% del creixement net del padró i, «pràcticament tots els que vénen a viure a la ciutat consoliden la seva residència». Però Jordi Farrés també dóna força importància al fet que Barcelona capital «està patint una davallada constant i massiva de ciutadans». Farrés creu que «la gent busca ciutats més petites, més humanes, més tranquil·les i amb personalitat pròpia» i, segons ell, Sant Cugat respon a aquest perfil, ja que no només fa de ciutat dormitori. Farrés diu que el fet que Sant Cugat rebi nous residents provinent de Barcelona és més important per

pQpKX.

S.A.

Sant Cugat que per Barcelona, perquè la relació percentual és molt diferent a causa del nombre global d'habitants. La piràmide d'edats de la població de Sant Cugat és pràcticament vertical, tot i que, segons Jordi Farrés, «els naixements són un factor important de creixement del padró». Neixen lleugerament més nens que nenes i moren també més homes que dones. Els nens nascuts entre el 91 i el 95 representen el 14,36% de les edats totals, i les defuncions del mateix període representen un 20,23% de les baixes totals. El creixement net durant els darrers cinc anys ha representat un 10,55% de l'increment de la població. Farrés afirma que «si agafem com a referència l'any 1995, veiem que la taxa de creixement anual representa un 5,9 per mil», fent referència a la relació entre els naixements i les defuncions amb la població del cens. Amb totes les dades que s'han barallat a l'estudi, Farrés ha afirmat que «l'increment de la població no comporta una pèrdua de qualitat de vida i la prova està en el fet que el creixement de la població és constant i només s'ha vist frenat durant el període 93-94 com a conseqüència de la crisi econòmica. Farrés destaca el fet que Sant Cugat té un sostre que està al voltant dels 70.000 habitants. Farrés afirma que «abans que CiU accedís a l'equip de govern el sostre de població estava en 180.000 habitants». El tinent d'alcalde de Serveis Interns creu que la planificació i el model de ciutat que ha creat l'equip de govern, han permès reduir a més de la meitat el nombre d'habitants potencials. «Només així —segons Farrés— s'ha pogut fer una ciutat equilibrada, que no perdés la seva identitat». Jordi Farrés assegura que el model de ciutat que s'ha dissenyat i s'ha començat a construir respon a una opció política, ja que, segons ell «encara n'hi ha que pensen en un model de ciutat de 200.000 habitants».

Sattdmogrtfs

Concepte Piràmide d'edats de Sant Cugat Menors da 5 any* al 1996

1.091

4,67

974

4,11

2.065

4,39

De 5 ai» anys

1.421

6,09

1.289

5,43

2.710

4,39

De 10 a 14 any*

1.538

6,59

1.460

6,15

2.998

6,37

De 15 a 79 anyi

1.884

8,07

1.757

7,41

3,641

7,73

De 20 a 24 any»

2.126

9,10

2.008

8,46

4.134

8,78

De 25 a 29 any*

1.808

7,74

1.848

7,7

&656

7,77

De 30 a 34 any»

1.950

8,35

2.082

8,78

4.032

8,56

De 35 a 39 anys

1.965

8,42

2.101

8,86

4.066

8,64

De 40 a 44 any»

1.948

8,34

2.015

8,49

3.963

8,42

De45a49anya

1.871

8,01

1.900

8,01

3.771

8,01

De 50 a 54 any*

1.571

6,73

1.462

6,16

3.033

6,44

De 55 a 59 any»

1.043

4,47

935

3,94

1.978

4,20

955

4,09

958

4,05

1.913

4,06

2.180

9,34

2.936

12,38

5.116

10,87

De60a64any$ Majors de 65 any* Totaldtttapobtatfó:

23.361

LA

23.725

47.076

CRÒNICA

El creixement de Sant Cugat: una lectura JORDI CASAS i ROCA •

E

ntre l'I de gener de 1991 i el d'enguany, Sant Cugat ha augmentat la població en 8.167 persones, s'ha incrementat d'un 21%. N'és la causa l'arribada de nous habitants, exactament 8.558. El 60% vénen de la ciutat de Barcelona i una bona part, de la resta de l'Estat i l'estranger. Sens dubte, cal atribuir aquesta arribada a la instal·lació, a Sant Cugat i voltants, d'empreses transnacionals. Les dades són significatives: el 48% dels estrangers residents a la nostra ciutat procedeixen de països de la Unió Europea. Ara bé, no podem fer una correlació directa entre increment de població i nouvin-

guts. Per entendre les dades globals cal tenir en compte que la suma del creixement vegetatiu i els errors per omissió (persones que per diversos motius estaven mal empadronades), malgrat la important taxa de naixaments (a causa, sens dubte, que tenim una població jove), amb prou feines supera les baixes de les persones que han marxat de Sant Cugat: 4.153 (només un 19% ho han fet en direcció a Barcelona). El moviment de població ha estat impressionant: un 41% de la població existent l'I de gener de 1991. Vist això, és legítim preguntar-se: si se segueix així, quan tardarem a renovar la població

existent fa deu o quinze anys? Els districtes han crescut més que el nucli, els més beneficiats han estat Valldoreix i Mira-sol. J.C. és historiador

SEGURETAT

Seguretat Electrònica Sant Cugat del Vallès, rt 589 17 99

VENDA - NETEJA i RESTAURACIÓ CATIFES - KIUNS • MOQUETES

ESPECIALISTES EN CATIFES ORIENTALS CATIFES DE SISAL AMB SANEFA

-CATIFA PAKISTAN 125 x 180...35.000 pies. -CATIFA NEPAL 155 x 245...63.000 pies. -CATIFA NEPAL 120 x 180...37.000 pies. -KIUNAFSHANISTAN 1x2 ...14.000pies. -KIUNTURC 0,85 xO.60.,.3.850 pies.

(fetes a mida) Botiga: c / Cànoves del Castillo. 4 Tel. 674 65 0 0 • 589 22 21

Tallers: av. Can Caldes, 16 Tel. 589 46 56 • 589 4 7 16

IMPORTADOR DIRECTE


PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de febrer de 19%

PRESSUPOSTOS

Les inversions de l'Ajuntament per al 1996 superen els 2.000 milions de pessetes Promusa registra més del 50% del total de la despesa prevista CATI MORELL

H Sant Cugat.— Les despeses d'inversions previstes per l'Ajuntament de Sant Cugat al 1996 suposen més de 2.000 milions de pessetes, 1.200 dels quals es destinaran a les inversions La despesa prevista per l'àrea d'Urbanisme contempla gairebé 3 milions de pessetes de finançament propi en concepte de despeses provinents de la remodelació del carrer Major. Igualment, Can Magí i Can Magí sud suposen una despesa global d'aproximadament 6 milions de pessetes. L'àrea d'Urbanisme preveu una despesa d'una mica més de 25 milions de pessetes de finançament extern destinat a sufragar la despesa del cobriment de la riera de Sant Cugat i les obres dels carrers Àngel Guimerà i Doctor Murillo. En l'apartat de finançament extern, el pressupost de despeses de l'àrea d'Urbanisme preveu un total de 35 milions de pessetes en concepte d'expropiacions de la rambla del Celler i Torreblanca, 36 milions més per expropiació del Túnel de Sant Cebrià i 10 milions per l'expropiació del Tanatori del carrer Josep Trueta. Una de les partides que assumeix part important de la inversió total és la urbanització del carrer Àvila i rambla del Jardí que acumula 36 milions de finançament propi i 103 milions i mig de finançament extern. El total que es destina a aquest projecte suposa aproximadament una cinquena part del total d'inversió que l'equip de govern ha previst destinar a l'àrea d'Urbanisme. Dels 505 milions de pessetes que es preveu destinar a aquesta àrea, 147 milions són de finançament propi i 358 milions de finançament extern. L'àrea que més despeses preveu juntament amb la d'Urbanisme és la de Serveis Urbans.

previstes a Promusa. L'àrea d'Urbanisme és la q u e r e g i s t r a la xifra més e l e v a d a —505.481.245 pessetes—, que es destinarà bàsicament a afrontar els pagaments de projectes que ja s'han iniciat i, fins i tot, acabat en

alguns casos. El pressupost de despeses previst per l'equip municipal s'aprovarà juntament amb el pressupost ordinari al ple extraordinari que se celebrarà el pròxim dimarts 13 de febrer.

DESPESES D'INVERSIONS A L'AJUNTAMENT DE ST. CUGAT • S e r v e i s generals Ogantoms

Gràfic: EL PUNT

L'àrea de Serveis Personals ha previst una despesa global d'aproximadament 14 milions de pessetes que contemplen un total de 4 milions i mig en concepte d'arranjament d'instal·lacions esportives, 3 milions i mig i 6 milions

destinats a l'àrea de sanitat i serveis socials, 5 milions dels quals són de finançament extern. L'àrea de Serveis Interns ha pressupostat unes despeses globals que superen els 50 milions

de pessetes i que són íntegres d'aportació municipal i que contemplen des del condicionament de la casa consistorial fins a les millores del servei 010 o de la xarxa informàtica de l'Ajuntament.

L'àrea d'Economia ha previst unes despeses aproximades de 10 milions de pessetes, 1,5 dels quals seran d'ingrés finalista o a través de finançament extern. L'àrea d'Economia registra 7 milions de despesa en concepte de mobiliari i màquines per la Casa Mònaco, a més de màquines per a la casa consistorial i mobiliari general. Els 3 milions restants de la despesa prevista per l'àrea d'Economia pertanyen a inversions diverses en promoció del treball. Aquesta partida té una subvenció de la Generalitat d'un milió i mig de pessetes. En canvi, l'àrea d'Economia i Hisenda no ha previst despeses relacionades amb la promoció del comerç. L'àrea de descentralització no contempla despeses provinents d'inversió perquè aquestes inversions queden incloses, a les diferents àrees. I l'àrea de Medi Ambient contempla una despesa d'a prop de 3 milions de pessetes que es destinen a l'adquisició d'una camera i material fotogràfic, material per a la lluita contra incendis, retolació i senyalització, adquisició de telèfons mòbils i adquisició d'un vehicle per a l'àrea. Amb tot, les inversions més importants previstes per al 19% tornen a recaure en la promotora municipal Promusa. El pressupost previst per a aquest any és de 1.275 milions de pessetes, xifra que supera el 50% de la despesa global pressupostada en l'apartat d'inversions i proposada per l'equip de govern a la resta de grups del consistori. El pressupost d'inversions, però, no s'aprovarà fins al pròxim 13 de febrer —en ple extraordinari de l'Ajuntament de Sant Cugat—, juntament amb el pressupost ordinari, un pressupost que, segons va anunciar l'equip de govern, hauria de ser sobri.

COMERÇ

Els promotors del Centre Comercial Sant Cugat desmotiven el sector local Joan Aymerich, decebut, anuncia una nova reunió amb els propietaris del centre CM.

H Sant Cugat.— «Aquesta reunió no m'agrada perquè no és gens motivadora», va afirmar Joan Aymerich durant la conversa que van mantenir dimarts passat els comerciants de Sant Cugat amb els responsables de la promoció comercial de les galeries del futur Centre Comercial Sant Cugat. Segons l'alcalde de Sant Cugat, «Larry Smith —promotora comercial— ha mostrat un cert menyspreu i, fins i tot, ha posat en dubte la professionalitat del sector comercial de Sant Cugat» i per això va anunciar la seva intenció d'allargar el termini previst perquè els comerciants de Sant Cugat interessats a instal·lar-se al centre comercial de la Guinardera tramitin la seva sol·licitud. El termini per lliurar les sol·licituds era previst que acabés el pròxim 15 de febrer. Per

això, es va preveure una reunió entre els promotors i un centenar de comerciants de Sant Cugat aquesta setmana. Durant la reunió, els responsables de la comercialització de les galeries van fer un recull d'impressions sobre el que havia de ser el futur centre comercial, però aquestes impressions van provocar la decepció dels comerciants i el rebuig de l'alcalde i el president de Sant Cugat Comerç, Jaume Roca. Aquest últim ha mostrat la seva satisfacció per la decisió que va prendre l'alcalde davant les circumstàncies. Segona Aymerich. la reunió de dimarts havia de servir per ajudar a esclarir els dubtes que tinguessin els comerciants sobre la possible instal·lació dels botiguers de Sant Cugat a la Guinardera, però «d'això no se'n va parlar». Tant l'alcalde com el president de Sant Cugat Co-

merç es van mostrar sorpresos que els representants de Larry Smith pensin que el públic potencial del Centre Comercial Sant Cugat (150.000 persones diàries) és a la perifèria —Sant Cugat i Rubí— i descartin, d'entrada, el client de Barcelona a causa del peatge dels túnels de Vallvidrera. Segons l'alcalde «és curiós que diguin això, quan setmanes abans s'ha intentat iniciar una negociació amb Tabasa». De fet, el representant de la firma Pryca Lluís Marimon va confirmar les paraules de l'alcalde i va repetir una vegada més que la prioritat a l'hora d'aconseguir un lloc a les galeries comercials serà sempre per als comerciants de Sant Cugat. Jaume Roca ha volgut remarcar el fet que tots els avantatges que es puguin obtenir de la negociació han vingut afavorits per l'associacionisme del comerciants. El

president de Sant Cugat Comerç creu que aquesta és una prova que l'associació funciona i que els petits botiguers han d'unir-se per afrontar aquest tipus de problemes. Roca creu que l'empresa Larry Smith s'equivoca si pensa en grans firmes comercials que vinguin de fora de Sant Cugat i que puguin oferir la mateixa qualitat que un comerciant local. Roca diu que els contractes finals «no els signaran els responsables de la promotora comercial, sinó els propietaris del centre» i això «permet una certa tranquil·litat». De fet, els propietaris del centre comercial ja s'han compromès en diferents ocasions a donar entrada lliure als comerciants de Sant Cugat. Però, tot i això, l'alcalde convocarà una nova reunió amb els màxims responsables del centre comercial i Pryca abans que es presentin les sol·licituds.

Contínua el cicle de xerrades d'orientació a la Casa de Cultura ÀNGELS CASTUERA

H Sant Cugat.— Les diferències de matissos entre les dues llicenciatures que ofereixen les facultats de ciències econòmiques i la diplomatura d'empresarials van centrar les conferències que es van fer dilluns, continuant amb el cicle de xerrades d'orientació acadèmica i professional que organitza l'Ajuntament a la casa de Cultura. Jordi Rosell, professor d'Economia Aplicada de la UAB, va. explicar que la diferència entre econòmiques i gestió d'empreses rau només en el nom, però no en els continguts. Francesc Josep Uroz, professor de l'escola d'empresarials de Sabadell, va dir que el gran avantatge de les empresarials respecte d'econòmiques és la diferència d'hores lectives, que permet compaginar els estudis amb una feina. La vocació i una certa capacitat d'abstracció són requisits necessaris per estudiar una carrera de ciències exactes, que van protagonitzar la xerrada de dimarts. Les matemàtiques, la informàtica i la física van centrar la conferència. El professor Agustí Raventós va explicar que en aquesta carrera, matemàtiques i físiques, l'índex d'atur és molt baix. Uns anys enrera, tots els llicenciats en exactes trobaven feina fàcilment com a docents, en la investigació universitària i sobre tot, en la indústria. Raventós va recordar que les ciències exactes estan en constant evolució, i que les matemàtiques, tot i ser teòriques, intervenen en camps pràctics com la medicina, la física, la electrònica i la informàtica. una de les conferències que ha tingut més èxit d'aquest cicle va ser la de dimecres, a la qual van assistir més de 100 persones. Ferran Castillo, tècnic de Formació Professional de la Generalitat, va afirmar que el disseny dels cicles formatius de la formació professional és bó, però s'haurà de veure com s'aplica i comprovar l'acceptació social que té. Ferran Castillo va destacar que aquests cursos són una bona opció per als estudiants que han acabat COU, i va destacar que la desinformació els porta a triar carreres universitàries en lloc de fer els cursos formatius. El cicle de xerrades continuarà el proper dilluns amb la intervenció de Conxa Martínez, directora de l'Escola Municipal d'Art de Sant Cugat, que explicarà els detalls sobre la carrera de Belles Arts i Arts i Oficis. Dimarts, es tractarà la pedagogia i les ciències de l'educació.

Un noi de 14 anys cau d'un segon pis i no li passa res • Sant Cugat.— Carios M., un jove de 14 anys, va caure dimecres a la tarda del balcó de casa seva, situada en un segon pis, i va topar amb un cotxe que hi havia aparcat a la vorera. Després de topar amb el vehicle, el noi va caure a terra. El noi està ara en observació a la Unitat de Cures Intensives de l'Hospital General, on els metges estan observant la seva evolució, tot i que el jove accidentat no ha patit conseqüències greus a conseqüència de la caiguda. El jove no prsenta cap fractura ni hemorràgia interna. Els fets van passar a primera hora de la tarda, quan Carios M. va sotir al balcó de casa seva, al carrer Vallès número 89-91, i, segons han explicat fonts de la família, va relliscar presumptament perquè el terra era moll i ell anava descalç.


ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de febrer de 1996

7

PUNT I SEGUIT

POLÍTICA

ANTIMILITARISME

Un pacte pel progrés de Sant Cugat De la insubntissió i Poportunisme JAUME BUSQUETS I FÀBREGAS

El tinent d'alcalde de Medi Ambient, J a u m e Busquets ( d ' E R C ) , contesta en aquest article la crònica de Jordi Casas en què es qüestionava la validesa del pacte de govern municipal entre E R C I CiU. Segons Busquets, el pacte es va signar pel progrés de Sant Cugat i se'n compliran tots els acords, «un per un».

E

l 12 de gener, des de la color que sigui— i sí partidari seva trona de cronista local del diàleg, de la corresponsabilitat a les planes d'Els 4 Cani del treball constructiu. En detons, l'amic i exregidor d'Imocràcia, pactar significa buscar niciativa per Catalunya Jordi Cael benefici d'una raó compartida. sas reiterava les seves crítiques D'acord amb aquesta idea, i al pacte de govern municipal convençuts que les propostes CiU-ERC. Tot i que no sóc end'ERC són positives per al progrés tusiasta del gènere de Sant Cugat, vam epistolar en els diaris pactar amb CiU mit(perquè el considero «La crítica de Jordi jançant uns acords de caràcter privat), en públics que dignifiCasas és aquest cas em plau quen els signants i exposar públicament tendenciosa perquè que situen molt alt els resultats del pacte el llistó de la vida poqüestiona a priori lítica municipal. Des6 mesos després, que contesten per si sols prés de 6 mesos de l'honorabilitat les o b s c u r e s r e govern en coalició, d'ERC i CiU en flexions de Casas. s'han assolit els priposar en dubte la mers acords subscrits La d e m o c r à c i a el pacte. Entre contempla el pacte voluntat d'ambdós en d'altres, l'assoliment polític com un mecapartits de complir de les competències nisme legítim de goestablertes per a l'àvern i la cultura del el pacte.» rea de Medi Ampacte com un dels bient, la integració seus principis essenpolítica al Patronat cials. Als règims tode Collserola, la constitució de talitaris no els cal aquesta cultura la comissió de seguiment per a perquè es basen en l'exercici aula requalifïcació de Torre Negra toritari del poder i en la suposada i l'elaboració consensuada del possessió de la veritat absoluta pressupost municipal. La transper part d'un únic cabdill o partit. parència de l'acord de govern perPersonalment, i en sintonia met que els santcugatencs siguin amb els plantejaments d'ERC, sóc testimonis del seu compliment. molt poc amic de les veritats absolutes, i encara menys amic de Davant aquesta transparència, l'integrisme ideològic —sigui del la crítica de Casas és tendenciosa

perquè qüestiona a priori l'honorabilitat d'ERC i CiU en posar en dubte la voluntat d'ambdós partits de complir el pacte. Insinuar amb més o menys enginy que el pacte té com a objectiu l'obtenció de profits personals és fer un pobre favor a la democràcia utilitzant el recurs fàcil de la demagògia i el populisme. Sense el convenciment personal que els acords del pacte es respectaran un per un —com ha anat succeint durant aquests sis mesos— no podria participar en l'acció de govern municipal i sense el compliment d'aquests acords difícilment ERC es podria mantenir a l'equip de govern. La secció local d'ERC i el seu representant polític a l'Ajuntament tenim com a principal objectiu treballar amb perseverança pel progrés del municipi i defugirem qualsevol actitud de cofoisme. ERC serà lleial però escrupolosa en el compliment del pacte de govern amb CiU. Serà dialogant amb tothom, però adverteix que no alimentarà polèmiques estèrils i partidistes. Des de fora, i des del govern municipal, ERC treballarà per fer un Sant Cugat respectuós amb el medi ambient, econòmicament pròsper, culturalment atractiu, equilibrat territorialment i socialment solidari.

JOSÉ FERNANDO MOTA

José F e r n a n d o M o t a , coordinador d'IC a Sant Cugat, nega que la moció del seu grup a favor de la insubmissió —contrarestada per una d e C i U i E R C — fos «oportunista», com la va titllar E R C .

O

portuna, i no oportunista, era la moció d'Iniciativa-Els Verds a favor de la insubmissió. Oportuna perquè s'ha aprovat un nou codi penal en què, malgrat l'oposició d'IC-IU i el PNV, no s'ha despenalitzat la insubmissió; oportuna perquè segueix la iniciativa d'ajuntaments catalans on s'han aprovat mocions semblants, com el de Figueres, on també va ser presentada per IC-EV i va rebre el suport d'ERC; i oportuna perquè aviat hi haurà el primer judici a un insubmís santeugatenc, fet que desconeixen CiU i ERC. Si s'hagués de parlar d'oportunisme, seria per la contramoció presentada per CiU i ERC, que s'amaga darrera de propostes descafeïnades. La moció d'IC pretenia que l'Ajuntament anés més enllà de les paraules de suport a la insubmissió i prengués un veritable compromís antimilitarista, eliminant les places de prestació social substitutòria (PSS), que ocupen llocs de treball i solucionen al Ministeri de Defensa el problema de l'allau d'objectors de consciència. Pretenia també que l'Ajuntament es negués a ser un lloc de reclutament, encara

que per disposicions legals aquesta mesura sigui només un gest; i, per últim, es buscava el compromís de donar suport jurídic als insubmisos santcugatencs, sobretot als dos que van ser denunciats pel mateix Ajuntament. Res d'això no va ser possible i la contramoció presentada per l'equip de govern només recull paraules i amb confusions, ja que parla d'insubmisos i objectors, com si els insubmisos no fossin objectors. A més, CiU i ERC tenen una estranya visió de l'antimilitarisme: en la contramoció deixen entreveure que si Catalunya tingués competències en defensa caldria replantejar-se la insubmissió. IC dóna suport a la insubmissió perquè no creu en els exèrcits, i no perquè la mili es faci per una pàtria o una altra. IC no s'oposa que els objectors optin per la PSS, però per això estan les ONG que ofereixen places i no l'administració pública, que s'aprofita de la mà d'obra gratuïta. Amb la seva moció sobre la insubmissió, IC no feia res més que complir el seu programa electoral, no com altres forces polítiques que per un parell de càrrecs obliden els seus principis.

INAUGURACIÓ DEL GIMNÀS DEL CLUB DE TENNIS SET BALL Sr. Domenc: "Volem un club esportiu pera tota la ciutat" El Club de tennis Set Ball ha volgut, aquest 1996, "posar-se les piles" amb la vinguda del nou any. A les seves magnífiques instal.lacions ja habituals, cal afegir, a partir d'ara, un excel·lent gimnàs de musculació amb tots els aparells necessaris per posar-se en forma, la propera inauguració i reestructuració d'oficines i vestuaris, i tot un seguit de projectes de futur immediat entre els quals s'ha de remarcar la voluntat d'obrir el club a tots els esportistes de la ciutat. Francesc Domenc, actual president del club, ens parla del present i el futur de Set Ball. "La idea neix de la voluntat i el coratge dels que volem que Set Ball sigui un club esportiu per a tots els ciutadans. El nostre club ha ofert sempre el millor complement al tennis: una magnífica piscina, llocs verds amb una acurada gespa, el nostre local social i el restaurant.

Però resulta prioritari per a nosaltres dotar el club de tot un seguit de serveis complementaris a la pràctica del nostre esport principal, i que facin possible una estada més agradable als nostres abonats al club. Neix així la idea d'un gimnàs complet que avui inaugurem."

El gimnàs queda a disposició de tots els abonats del club des de les 9 del matí fins a les 10 del vespre ininterrompudament.

- De tota manera. Sr. Domenc, tenim entès que aquesta no és l'única sorpresa que els abonats de Set Ball tindran durant aquest any. - "Evidentment que no. Pensi que la nostra única missió és fer del nostre visitant un amic que trobi en aquests arbres ei descans i esbarjo indispensables, tot compensant l'estil de vida actual. Set Ball vol oferir justament aquest servei i. per arribar a la fita que ens hem marcat, el gimnàs és un primer pas; després de seguida vindrà tota la "Un gimnàs totalment equipat i a disposició gratuïta de tots ets nostres abonats" renovació de les oficines i dels vestuaris, que estan pendents tan sols d'uns petits retocs finals. A principis de març volem inaugurar oficialment la primera "carpa" estable de la ciutat dins les nostres instal.lacions; un lloc tranquil, acollidor i en la línia més actual, que permetrà prendre una copa amb bona música i en un ambient idoni tots els caps de setmana de l'any, hivern i estiu, amb unes magnífiques instal.lacions dotades de tot allò necessari per passar una estona especial. Sempre és important marcar-se fites que siguis capaç d'assolir, per això volem renovar el club totalment en el termini d'un any." - En Francesc Garcia és el vice-

Unes instal.lacions absolutament equipades amb tot el que es necessita per a una correcta musculació. president del club i el cap esportiu de l'entitat. A ell li demanem que ens expliqui breument quina és la finalitat del gimnàs inaugurat i el contingut de les seves instal.lacions. - "Aquest gimnàs té el que és necessari per a una correcta musculació i preparació física

"Un club totalment renovat en el termini d'un any" del cos. Avui dia, cada vegada és més importantmantenir en correcte estat el teu propi cos amb la pràctica de qualsevol esport. La finalitat d'aquest nou gimnàs és justament aquesta. Properament contractarem els serveis d'un preparador físic especialitzat que ajudarà els

nostres amics. - El Sr. Domenc ens ofereix, per acabar, una agradable primícia a tots els aficionats. - S'ha arribat a un acord amb la Federació de Tennis per portar el nostre club al Campionat Absolut de Catalunya de Veterans-Júniors. Tot un important esdeveniment d'àmbit nacional del món del tennis que celebrarem a les nostres renovades instal.lacions l'últim cap de setmana d'abril i els dos primers caps de setmana de maig. Us tindrem puntualment informats d'aquest important esdeveniment esportiu per al nostre club i per a la nostra ciutat. Vagi per endavant la nostra invitació més cordial. No dubteu a venir a conèixer el nou Set Ball."


PUNT I SEGUIT L' E N Q U E S T A

ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de febrer de 19%

• Les inversions municipals del 96

On creu que hauria d'invertir prioritariament l'Ajuntament durant l'any 96?

21 anys Estudtent de música • «Potser en la rerjstfbució de la circulació i sobretot en el conservatori ja que els preus de matrícula son molt *? cars.»

-

"ij

25 anys Montora I astxlant ds pedagogs. • «En temes socials segurfsshn, perquè sempre M tai mancances.»

Els representants polítics han de discutir aviat en un ple municipal el pressupost de l'any 96. B capítol d'inversions és el que més preocupa els ciutadans. U s respon tesLila fenquesta sobre aquest tema són variades, però destaquen algunes que ' " i inversions en serveis socials i en espais rjerquè ete jwes rjuguín gat *' s cfoci. Només u n t i les respostes ha fet relerèr^a^iR^rstans en els districtes que e s l j l cfecutir fa poc en els isspeclus ooriseis.

i4,'X4^'^^:'r'i

iBanye •,• «S'hauria ol(MifJr en et poyoiS wtmhlpaV piiB)ai*'ril· te frW qwr» mmm, ' Haurien ée tapar les faesMe

L%)«iettt ha esW realZMta palfliMNiie^ £MÍ

fftffrn

SWM

asm

Hf

20 anys Estufant (fadmWstraiu

27 any* Múete esportn o N h a res i deferatgu-

• «Haurien (finvertr au locals perquè alt grups rnuatcsJs puguin assajar, pen** ïogar-ne un aurt mol car.»

• «Fa falta rrwvfcnent per als joves, perquè només podem sor» par la a m a del CWc, 1 aquí al centre no hi ha res.»

• «ítonauençosasperata gent jove.» r

• «Nom*horie M papat

<•»**

"

VBÍB lorMit I en

dò, fatigui jo ojttt v**| mate pue rtr rjnn ,ali rfumNI estan mol teSS^*

I pes, "-* mÈim

Carte» Cwmonto si anys Músic • «Sobretot en «rebat i en llocs on assajar, perquè estem mort malament ari aquests temes.»

33 anys Aturada

21 anys Aturada

• «Potser caldria fer algun parc Mana, perquè la veritat és que en falten.»

• «Cal invertir per oferir oportunitats de treball per ala gent jove.»

x

19 anys Estudiant

24 anys Estudiant

• «Calen més espais esportius, lúdics i culturals per als joves, perquè no tenim res i hem d'anar a Sabadell o a Barcelona.»

• «La meva resr#ste «*& dintre del camp del *no sap no contesta', perquè o m no sem'acutres* , . .

ÜMtèa

> ^ ^ c ^ astatan atguns carnm l fan falta espais pera lageWjtwe.» ... . . «

"Z.r.f»':** 'C*y„-..

f


9

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de febrer de 1996

SANITAT El complex hospitalari de la mútua Asepeyo, situat en terrenys paral·lels a l'autopista A-7, just davant de l'asseguradora Catalana Occidente, s'inaugurarà previsiblement el mes d e maig. La mútua va

començar ara fa un any la construcció d'aquestes instal·lacions, que es convertiran en la seu central de l'entitat. Asepeyo va triar Sant Cugat per construir el centre per la seva situació estratègica i les seves

comunicacions. Al complex hi haurà un hospital amb 124 habitacions, una secció administrativa i un departament dedicat a les investigacions en prevenció d'accidents en les quals Asepeyo és pionera.

J O R D I G U I X . Gerent de la m ú t u a Asepeyo

«Asepeyo està al servei del mutualista» ÀNGELS CASTUERA • Sant Cugat.— Quan és previst que es pugui inaugurar aquest nou hospital? —«El lliurament d'obres és previst per a finals d'aquest mes i aleshores s'haurà d'equipar l'interior de l'edifici. Creiem que a finals del mes d'abril o principis del mes de maig ja estarà tot a punt per portar algun pacient aquí. Nosaltres tenim actualment la clínica del carrer Anglí encara en funcionament, és clar, i tenim malalts allà i a d'altres hospitals de Catalunya, i quan les coses estiguin enllestides aquí, començarem a portar pacients». —Aquest hospital es convertirà en la seu central d'Asepeyo. —«L'hospital de Sant Cugat és un complex assistencial. Una de les ales de l'edifici és totalment assistencial per a accidentats, després hi ha una gran àrea que dedicarem a la prevenció i higiene dels accidents laborals, i una tercera part està dedicada a les activitats corporatives de l'empresa: formació interna, relació amb els mutualistes o serveis propis d'Asepeyo». —Aquest servei de prevenció és pioner? —«Asepeyo és pionera en els temes de prevenció d'accidents laborals. Al nou edifici, disposarem d'un espai físic més gran dedicat exclusivament a això que abans no teníem. Però des del principi, la nostra mútua s'ha preocupat per la prevenció, per donar el millor servei a les empreses mutualistes a través de l'assessorament, de la gestió integral i de tècniques de seguretat. És una part que potser no és veu tant, però és la més eficaç, perquè del que es tracta és que l'accident no passi».

Jordi Guix, el gerent de la mútua Asepeyo, a la part del darrera del complex sanitari de Sant Cugat, que ocupa 20.000 metres quadrats. Foto: J.A. MULA —Fins a quin punt els interessa com a hospital reduir el nombre d'accidents? —«Aquesta és la part difícil de la nostra feina. Es tracta de tenir els recursos ajustats per donar servei als mutualistes, tots els serveis. La qüestió és trobar un punt d'equilibri perquè l'hospital no quedi buit, però també estar al costat

de les empreses amb uns mitjans adequats, sense quedar-nos enrera». —Aquesta atenció al client és la clau de l'èxit d'Asepeyo? —«La nostra és una feina de servei. Estem al costat del mutualista, atenent les seves necessitats. A tot l'Estat espanyol hi ha prop de 150.000 mutualistes,

i cada empresa té unes característiques determinades. Els clients tenen confiança en nosaltres, i intentem resoldre els problemes. La mútua ha anat creixent perquè les empreses s'han anat comunicant la nostra confiança». —Hi ha un client estàndard d'Asepeyo? —«No, és difícil fer un retrat robot. Treballem a diferents zones de l'estat, que es dediquen a activitats econòmiques molt diferents, i tenim empreses molt grans i molt petites. No tenim un model d'empresa, ni seria convenient que el tinguéssim». —La seva experiència els fa pensar que els treballadors són irresponsables mentre estan fent la feina? —«No, en absolut; però la seguretat s'inclou cada cop més en el concepte general d'empresa. No cal fer grans inversions, però s'ha de procurar que la gent treballi bé, i la seguretat s'ha d'integrar dins el sistema productiu». —Per què us vau decidir per instal·lar-vos a Sant Cugat? —«Perquè és un centre de comunicacions que ens permet situar l'hospital en un punt equidistant de moltes de les nostres empreses mutualistes, i també perquè el Vallès és un centre d'activitats econòmiques i empresarials. A nosaltres ens agrada molt estar en contacte amb el lloc on ens situem, i de mica en mica anirem integrant-nos en l'entorn, i donarem a Sant Cugat i als voltants els serveis que estiguin al nostre abast.» —El Futbol Club Barcelona és client d'aquesta mútua. —«Això és un orgull per a nosaltres. Donem el mateix tracte a tots els lesionats, i ells mantenen la confiança que van dipositar en nosaltres.»

POLÍTICA

El TSJC desenterra la vella discussió sobre la titularitat dels transports de Valldoreix C.C./R.L.

• Valldoreix.— Una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, amb data del mes d'octubre, ha tornat a desenterrar una polèmica que es considerava tancada: a qui correspon la titularitat de la línia d'autobús que recorre Valldoreix. La sentència dictamina que la gestió d'aquest servei de transport correspon a l'Entitat Municipal Descentralitzada, en contra de la resolució que va dictar l'any 92 la conselleria de Política Territorial de la Generalitat. D'aquesta manera, el tribunal dóna resposta al recurs que

l'EMD, governada llavors per Miquel Masanés, va presentar contra la resolució de la Generalitat, la qual, al mateix temps, ha presentat un recurs al Tribunal Suprem. La sentència té, però, un efecte més testimonial que pràctic. El conveni competencial que l'Ajuntament i l'EMD van signar a final de l'any passat, i que va rebre el vot favorable de tots els grups polítics, transfereix el transport a l'Ajuntament. La representant socialista a la Junta de Veïns de l'EMD, Carme Pérez, argumenta que el que l'interessa al PSC «no és discutir de qui és la titularitat,

COMPOSTAJE, I/OPCIÓ MÉS ECONÒMICA i ECOLÒGICA PER TRITURAR: - RESTES DE LA PODA RESTES DE L' HORT BARDISSES, ETC.

sinó que s'estudiï, en base a aquesta sentència, la freqüència que ha de tenir l'autobús, el seu cost i fins on ha d'arribar». Pérez, que va ser qui va donar a conèixer la sentència en la reunió de la Junta de Veïns de dijous passat, es queixa també que ni l'Ajuntament ni l'equip de govern que encapçala Jaume Sanmartí no han informat els ciutadans sobre el contingut d'aquesta. Sanmartí, per la seva banda, considera que aquesta és una polèmica que ha quedat «més que superada; no val la pena furgar en el passat» i remarca: «El que ens interessa

és tenir un bon transport.» El que queda per resoldre De fet, amb el conveni competencial s'adquiria el compromís de connectar Valldoreix amb els principals equipaments del centre de la ciutat, com ara els mercats o el Centre Cultural, mitjançant una única línia d'autobús. De moment, aquest aspecte no ha quedat resolt i cal fer transbordament per arribar al centre. Segons Sanmartí, s'han d'estudiar els mecanismes jurídics per renegociar la concessió indefinida que té actualment l'empresa Saiz Tour.

£1 santcugatenc Lluís Recoder, candidat número 5 a les llistes de CiU ce. • Sant Cugat.— El santcugatenc Lluís Recoder, diputat al Congrés de Madrid des de fa deu anys, ocupa el lloc número 5 de les llistes que Convergència i Unió (CiU) presenta per a les eleccions generals del 3 de març, unes llistes que la coalició va presentar públicament diumenge passat en un acte a la Vila Olímpica de Barcelona. Recoder, veí de Sant Cugat des de fa dos anys, avança dos llocs a les llistes respecte a les de les darreres eleccions i, per tant, si la coalició nacionalista iguala els resultats del 1993, té garantit l'escó de diputat. En la línia de la resta de líders de la coalició, Recoder adverteix que la campanya serà «dura» i esgrimeix dos arguments pels quals considera que CiU aconseguirà uns bons resultats. El primer, que la «tranquil·litat i el seny» dels nacionalistes és imprescindible davant un panorama polític espanyol que s'endevina, segons Recoder, «difícil». «Si hem de dependre del PP i el PSOE, només veurem canibalisme». Segon, que les propostes de CiU, que aquesta legislatura se centraran en «els problemes de les persones» —com ara l'habitatge i el servei militar—, es caracteritzaran per la «seriositat». Recoder, militant de la secció local de CDC des de fa tres setmanes —ho va ser molts anys de la de Gràcia— afegeix que els dos partits majoritaris ofereixen «un espectacle vergonyós», fent referència a les acusacions sobre el GAL, i considera que a CiU li toca «parar els peus a tants excessos».

Europa per Bòsnia explica les experiències del corredor humanitari • Sant Cugat.— Joan Aran, representant de l'associació Europa per Bòsnia —impulsada per l'eurodiputat José Maria Mendiluce—, serà l'encarregat dimarts d'exposar les vivències dels voluntaris que van participar en l'anomenat corredor humanitari que es va crear durant la guerra als Balcans. El corredor es va crear a mitjans de l'any passat per canalitzar els ajuts humanitaris mitjançant convois que durant els darrers mesos han transportat aliments, medicines i material divers aportats per associacions i particulars destinats a accions d'emergència a les ciutats assetjades de Bòsnia. La xerrada, que presentarà Maria Permanyer, també membre de l'associació, s'emmarca dins el cicle Aula Cultural que organitza el CMSC. / c.c.

Portes Blindades I o í Sant Cugat del Vallès. • » 5 8 9 1 7 9 9

LES BIOTRITURADORES ELIMINARAN LES ESCOMBRARIES DEL SEU JARDÍ. CONVERTINT-LES EN ADOBS ORGÀNICS

DEMANI DEMOSTRACIÓ

dissabte t a r d a d e 5 h a

8,3Oh


10

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de febrer de 1996

L E S E M P R E S E S * PreBlau, instal·lació i manteniment de jardins i piscines Pre Blau va començar a funcionar l'any 1992, quan David Planes, enginyer tècnic agrícola, va decidir muntar una empresa d'instal·lació i manteniment de jardins després d'haver estudiat durant quatre anys a Lleida i d'haver treballat per a altres empreses durant dos anys. El negoci familiar estava relacionat amb la col·locació de piscines, i en David ho va incorporar també a l'empresa. En quatre anys de funcionament, Pre Blau s'ha consolidat, i ara vol introduir la venda d'articles químics per telèfon a particulars i empreses.

D A V I D P L A N E S , Director de Pre Blau

«Molts saben de jardineria, però és un art que no tothom domina» David Planes, creador de Pre Blau, considera que saber plantar i mantenir és un art que no tothom coneix.Foto: J.A. MULA.

ÀNGELS CASTUERA

• S a n t Cugat.— Quins serveis ofereix Pre Blau? —«Ara ja tenim la línia molt especificada, tenim una secció de manteniment de jardí i piscina, donem el servei integral. Ens dediquem també a la construcció de jardins i piscines, encara que en fem moltes menys, de piscines. Ara estem preparant una nova línia: la venda de material de productes químics per a la piscina i material de reg a empreses i particulars». —Per què és més fàcil el mercat dels jardins que el de les piscines? —«Perquè hi ha molta més competència en el sector de la construcció de piscines. Aquest mercat va esclatar al 1985, i totes Ics empreses de Catalunya treballen pertot arreu, i una persona nova en aquest sector no hi entra fàcilment. A qualsevol lloc on vas a presentar un pressupost som cinquanta. Aleshores, les piscines que agafem són de compromisos especials, que et demanen un projecte conjunt de jardí i piscina. Són unes set o vuit piscines l'any». —La vostra clientela és majoritàriament santeugatenca? —«Sí. sobretot treballem a Sant Cugat. Valldoreix i Vallvidrera. Nosaltres donem un servei integral al client: manteniment de jardí i piscina, si es trenca un focus del jardí l'hi arreglem, tenim descalcificador i sal per a l'aigua, per exemple». —El creixement urbanístic de Sant Cugat i el tipus de ciutat que s'ha definit afavoreixen aquesta empresa? —«No tant com es podria pensar. A Sant Cugat hi ha molta gent que viu del quieroynopuedo. Hi ha moltes vegades que la gent fa un esforç molt gran per muntar-se la casa, i com que nosaltres som els últims a arribar, som els que rebem la garrotada de tota l'obra. És un mercat molt més complicat que no sembla. És veritat que Sant Cugat és una ciutat molt maca, però s'ha de tenir en compte què hi ha darrera d'això». —Qui és més exigent, el client particular, l'empresa o el que representa una comunitat de veïns? —«Les comunitats de veïns són les més conflictives, perquè l'interlocutor no és sempre el mateix, i els veïns t'identifiquen amb allò que no els agradava del president, i hi surts perdent. Però ara l'empresa ja ha fet una selecció, ja hem trobat els nostres clients i ja no tenim tants problemes. Al principi, agafàvem qualsevol feina. En el cas de les comunitats, no tens un tracte personalitzat amb el client, i menys quan hi ha veïns nombrosos. Però mai no es pot generalitzar». —Ni tan sols per dibuixar un jardí estàndard? —«No, no, en això menys encara. Els jardins són sempre personalitzats, però tot i així, hi ha elements que no varien: un racó de flors, un arbre exemplar i la gespa. Aleshores ja vénen els matisos personalitzats. Els arbres que es demanen són les oliveres i els

Pre Blau vol oferir un servei integral als usuaris de piscines Des que Pre Blau va començar a funcionar, ha travessat moments difícils abans de la seva consolidació. Va créixer molt ràpidament al principi. «El primer any vam treballar molt, però de seguida ens vam adonar que no podíem fer bé tanta feina, i els dos següents anys no van anar tan bé. Amb l'experiència del principi, hem après a seleccionar la nostra clientela i ara podem iniciar una altra línia», explica David Planes. Al febrer, començaran a vendre productes específics per al manteniment de jardins i piscines per telèfon. «Es un procediment molt americà que esperem que tingui una bona acceptació. Es tracta de tenir una relació de clients particulars als quals ara ja donem servei, o bé començar a treballar amb d'altres. Nosaltres faríem un seguiment dels productes que necessiten, els demanaríem quins altres articles o serveis hauríem de cobrir per portar-los a casa, i els hi transportaríem, sense que el client s'hagi de moure». A banda de proveir els particulars, siguin o no clients actuals de Pre Blau, aquest servei d'atenció s'adreçarà també a empreses mitjanes dedicades a la construcció de piscines, que després podran oferir aquest servei als seus clients per mantenir la construcció. «La idea és oferir un servei complementari per als usuaris de piscines o les empreses que es dediquen a aquest sector». / À.c.

xiprers, sobretot. Quant a la mida, també hi ha de tot, però són força grans, entre els 1.000 i els 3.000 metres quadrats». —D'on trèieu el material per crear els jardins? —«Nosaltres tenim uns terrenys on tenim planta. Però no la produïm, perquè avui dia és absurd. Els preus estan bé fora d'aquí. Aleshores has d'anar a buscar com quan vas a mercat. És molt important mirar bé què compres. La planta l'has de triar tu. Éls proveïdors són d'aquí, de Sant Cugat, del Vallès Oriental i del Maresme». —Us trobeu amb problemes perquè els clients volen saber més que vosaltres? —«En el mercat de la jardineria hi ha molt intrusisme, molt. Tothom és jardiner, tothom hi entén. A vegades no sé per què he passat

quatre anys estudiant. Et trobes, en ocasions, amb coses que tu has fet i la gent, de bona fe, t'ho esguerra. Pot passar, però no és habitual. Ara, el que sí et trobes és que tu has fet una obra i no agafes el manteniment perquè el propietari ja s'ha buscat un jardiner. Són gent que estan a l'atur i així van fent un racó. Això sí que està generalitzat. Són gent que hi entén de tot però no saben res, i a vegades espatllen les coses». —Creus que hi ha cap manera d'evitar aquesta situació? —«És difícil, perquè associar-te és complicat, hi ha massa interessos i no ens podem posar d'acord. Legalment, tampoc no crec que es pugui fer res, perquè no es pot controlar quina és la gent que treballa d'aquesta manera. L'única manera que tenim de llui-

tar contra això és donar alguna cosa més del que donen aquestes persones. Te'ls has de fer teus, i proporcionar-los, per exemple, els productes químics». —Aparentment, cuidar un jardí no requereix grans secrets. —«Aquesta és una opinió generalitzada. Però no sap podar qualsevol. Un dels problemes de la jardineria és el de personal, que no sempre està qualificat. A mi, per exemple, m'ha costat un parell d'anys trobar treballadors que estiguessin qualificats. L'Inem fa cursets de jardineria, l'escola del Tudurí de l'ajuntament de Barcelona també n'ensenya i hi ha una branca de formació professional que dóna coneixements. El que passa és que, com en tot, després cadascú ha d'agafar l'estil homogeni. No hi ha res com l'experiència».

—És car mantenir un jardí? —«No, és car muntar-lo, i no és fàcil. Jo pateixo molt per la meva feina. Per fer un jardí de debò, sigui gran o petit, el jardiner ha d'estar capacitat per fer-lo, que no tots ho estem. Jo penso que la jardineria és un art, i depèn molt de la mà del dissenyador que el fa. Se li ha de donar un aire molt personalitzat al jardí. L'estat d'ànim de qui dissenya el jardí és molt important, perquè podrà reflectir les sensacions que li inspira aquell terreny. També és molt important la capacitat que té el client per cuidar aquell jardí tan especial. No és com un jardí' estàndard, i el manteniment és una altra cosa. Hi entren volums, hi entren colors, hi entren formes, hi entra la continuïtat... N'hi ha que tenen un do per combinar tot això».


11

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de febrer de 1996

HISTÒRIA

Valldoreix acomiada el fundador del seu museu històric

,...«r

"' ^ r j ^ , 1

*£••

^ ^

• • ':ÍÍ-ÍÍ.-: " ' "

~ •*

*•

li

Josep Altet va morir dissabte, als 76 anys SfLVTA BARROSO • Valldoreix.— Centenars de veïns de Valldoreix van assistir dilluns al funeral per Josep Altet, historiador local i fundador del museu històric de l'entitat municipal descentralitzada, que va morir dissabte al vespre, als 76 anys, a causa d'un tumor al fetge que tenia des de feia temps. Altet va ser enterrat al cementiri de Valldoreix després de les exèquies, oficiades pel seu germà, mossèn Juli Altet. La petita església de Sant Cebrià de Valldoreix —situada just al darrere de la masia on hi ha el museu fundat per Altet— va ser totalment insuficient per encabir els assistents al funeral oficiat dilluns per l'historiador. Entre els presents, el president de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, Jaume Sanmartí, i els dos vocals de Convergència i Unió (Miquel Paraira i Mercè Calafell) eren la màxima representació de les autoritats locals, ja que ni l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, ni la resta de l'equip de govern municipal —tret de la presència del tinent d'alcalde de Medi Ambient per Esquerra Republicana, Jaume Busquets— no van assistir a l'enterrament. En una cerimònia marcada pel caràcter familiar de l'acte, cinc sacerdots van acompanyar el germà de Josep Altet, mossèn Juli, que va ser qui va oficiar el funeral. Un altre parent, Jaume Duch —germà del seu gendre i rector de la parròquia de la Preciosíssima Sang de Barcelona— va fer l'homilia. «Ens acomiadem d'un home —va dir mossèn Jaume— que va treballar sempre per crear una sòlida xarxa de relacions amb els seus veïns, un home que lluitava per causes grans.» D'aquesta manera és com el recorden els que el van conèixer. Per Aymerich, «la pèrdua és molt important per a tot el municipi, però queda el record de la seva personalitat i, sobretot, el seu llegat, que permetrà a les generacions que vénen conèixer la història local gràcies al que Altet

ha fet». El mateix ha volgut destacar el president de l'Entitat Municipal Descentralitzada, Jaume Sanmartí, que recorda «les llargues converses sobre Valldoreix, la seva història i la seva identitat com a poble» que hi havia mantingut. La vitalitat d'Altet, que el va «moure fins a l'últim moment», és un dels seus trets a què més s'ha fet referència. Montserrat Rumbau, veïna de Valldoreix i membre de l'associació Amics de la Unesco Valldoreix-Sant Cugat, ha recordat que va ser l'historiador qui la «va fer entrar» a l'entitat. «El seu entusiasme, difícil de trobar en altres persones més joves, s'encomanava», assegura Rumbau. Tasca poc difosa Però una de les persones que ha conegut millor Altet és, probablement, Juanjo Cortés, el director del Museu de Valldoreix. Des d'aquesta posició, Cortés assegura que, «tot i el reconeixement científic que han obtingut alguns dels seus estudis, molta de la feina que va fer Altet no ha estat prou difosa». La tasca més coneguda de l'historiador autodidacte és el mapa històric de l'antic terme de Sant Cugat, Valldoreix, Rubí oriental i les antigues terres del castell de Canals. Per aquest treball i com a reconeixement de la seva trajectòria, va rebre un dels guardons Santcugatenc de l'Any del 1993, i també el primer premi Aquallonga, que atorga des de fa dos anys l'associació Amics de Valldoreix.

ni. & «afc^l -aBfcx

mm

v Molts veïns de Valldoreix van assistir al funeral a l'església de Sant Cebrià. Foto: J.A. MULA.

Josep Altet, un home de Valldoreix JUANJO CORTÉS •

P

arlar de la història de Valldoreix és parlar de Josep Altet. En el record queda la imatge d'un Josep, encara nen, envoltat dels impulsors de l'actual Valldoreix, recollida a Història de Valldoreix, de Gil i Escayola. Anys més tard, el juliol de 1936, Josep Altet va fer un acte transcendental pel futur de la història de Valldoreix: amagar l'arxiu panoquial i l'ornamentació litúrgica de Sant Cebrià, per protegir-la de la destrucció de patrimoni d'aquells anys. En acabar la guerra, va ser a un camp de concentració a Burgos. Durant la seva joventut va recórrer els Països Catalans en bicicleta confeccionant un mapa en català tie totes les poblacions. Des que es va instal·lar a Valldoreix va participar activament en el teixit associatiu. Col·laborava amb el Club Esportiu Valldoreix, va ser membre de la junta de govern

ENSENYAMENT

de l'associació de propietaris i veïns, membre fundador i president delegat del Museu de Valldoreix, fundador d'Amics de la Unesco Valldoreix-Sant Cugat, i moltes coses més. Els darrers anys va centrar la seva activitat en una recerca històrica que podem qualificar d'espectacular. S'inicià amb la investigació de les masies de Valldoreix i rodalies, elaborant diversos mapes i estudis. Més tard el seu centre d'interès van ser els camins, primer els locals i, més tard, la seva gran obra, l'estudi de la Via Augusta, segons els vasos apol·linars, des dels Pirineus fins a Cartago Nova, l'actual Cartagena. Una magna obra fonamentada en el rigor de la documentació i consolidada trepitjant el terreny. Un estudi realitzat per un «historiador de diumenge», com diria Philippe Ariés, però que tant ens ha ensenyat als que procedim

d'àmbits més academicistes. Josep Altet va ser un autodidacte de la Història, un esperit jove que tenia moltes ganes de conèixer. Aquestes ànsies el portaren a organitzar trobades de professors universitaris i del que anomenava «savis de poble». Va convertir-se en l'ànima del Museu de Valldoreix creant al seu voltant tot un equip del qual n'ha estat el capdavanter. No hi ha dubte que el coneixement de Valldoreix no seria el mateix sense la figura d'Altet. Molts hem après retalls de la història i la geografia de la seva mà i hem conegut un gran defensor del fet diferencial de Valldoreix, basat en la seva història i en la seva tradició. Avui, de ben segur, Josep Altet ja estarà estudiant i passejant pels camins del cel. Gràcies, Josep. Juanjo Cortés és el director del Museu de Valldoreix

POLÍTICA

Joaquim Nadal enceta un cicle de xerrades sobre política organitzat pel PSC Palestina i el món laboral, altres temes CÈLIA CERNADAS

Col·loquen la primera pedra de la Thau.— El director de l'escola Thau, Joan Triadú, acompanyat per altres responsables del centre educatiu i pels pares i nens que faran funcionar el futur centre a Sant Cugat, van col·locar dissabte la primera pedra del nou edifici, que se situarà en terrenys

paral·lels a l'autopista A-7. L'escola Thau de Sant Cugat es construirà perquè un grup de pares va demanar-ho personalment a Joan Triadú, un fet que el director va agrair dissabte. El calendari de les obres avançarà sense pausa perquè el curs ha de començar al setembre. /À.C. Foto: JA. MULA

• Sant Cugat.— El president del grup socialista al Parlament de Catalunya, Joaquim Nadal, obrirà aquest dimecres el cicle de conferències que l'agrupació local del PSC organitzarà fins al mes de juny. Amb el títol Les meves idees per a una Catalunya de progrés, la xerrada del candidat a la presidència de la Generalitat a les passades eleccions catalanes i alcalde de Girona començarà a dos quarts de nou a la Casa de Cultura. El pròxim convidat al cicle serà el secretari general, de la UGT a Catalunya, José Àlvarez. La seva xerrada, centrada en el món laboral, està prevista per al mes d'abril. La tercera conferència, de la qual està encara per confirmar el ponent, se centrarà en el procés de pau a Palestina, iniciat amb la firma de l'acord a Washington fa dos anys i culminat fa unes setmanes amb les primeres eleccions convocades

per escollir els representants de l'Autoritat Nacional. Segons el primer secretari de l'agrupació local del PSC, Jordi Menéndez, el propòsit del cicle és «parlar explícitament i tranquilament de política, sempre al marge de la campanya electoral tot i la coincidència de dates». Les conferències, organitzades sota el títol global de Eh debats oberts, pretenen estructurar-se com a col·loquis entre els assistents i els convidats.

Extintors

Sant Cugat del Vallès.-tr 5 8 9 1 7 9 9


ajudem M'hora d'aprendre

mÜions

d alumnes, èsàtaíQpaSso8' a r t e s per setmana a\ Centre ifetvtexetdcisa^s

TO \ O M E S

Pft

d(egtadl.

„ uia w CAN 18 Rambla « "'MORA, 1

Ü' * To*s e l s «iveUs • f

* Varietats V****™ .C^bndgeBxan,

I ^ans

Francesc Mora^. 8 Td.58922 6 4

1

Tel. 67415 01

TALLEDA RlCOMA E n s e n y o ^ »fe>9,P»"°' violi, orgue...

..Seme Horarisp e r f eto^-r™** ctes* • «to»!*00"™ Re»A>ate9°ronW4

3>.*t

SANTCUGM

n x i .ea,ff.cou. I

CURS 9 5 - 9 6 Apreneu adibuUar i pintor aVo\u • Grups reduís. . H o r e s convingudes.

#

co^P

ofess\onaW.

e\oborQc\òdecumcuW.

• D\oQnòs^pskope«ia90^. .^caòonsPwecio9Wes.

• S o r d e s oe\ pobVe. Informació ©

67A 3186

. Trastorns ( W ^ • lkn\quesa'es\v>à.

*

• Murts- Accés unWersVtat.

- Gradua* escolar. -Ca\a\à. .Au\aa'esbar\oUctwtors

exrraesco\ars

cT f»»fr*«»

Wítf

estudiar


13

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de febrer de 1996

TEATRE

Bieito porta «Molière orta a Sant Cugat el «Molière atípic» que [ue l'ha llançat definitivament «Amfitrió» és el ú primer muntatge del director que es veurà al Teatre-auditori SÍLVIA 'IA BARROSO

• Sant Cugat.— Una companyia joveníssima joveníssima amb un director en alça porta avui ivui al Teatre-Auditori Amfitrió, una comèdia ia agredolça de Molière on els déus juguen a l'amor amb El déu Júpiter, enamorat d'Alcmena, baixa d'un cel fet de bombetes blaves. L'acompanya el seu servent Mercuri. Prenen l'aparença del rei Amfitrió, marit d'Alcmena, i del seu criat Sòsia, i es presenten al palau de Tebes. Allà, Alcmena rep Júpiter amb alegria creient que és el seu espòs, que torna de la guerra. Així arrenca Amfitrió, una comèdia escrita per Molière el 1667, en un moment difícil de la vida de l'autor: tenia problemes de salut, havien prohibit les representacions de Tartuf, la seva dona i la seva primera actriu l'havien abandonat i França estava en guerra. Aquestes circumstàncies haurien impulsat Molière a escriure una peça «atípica» dins la seva trajectòria, segons Calixte Bieito. Això és, almenys, el que ell va descobrir en llegir el pròleg de l'obra original. Molière parla en aquesta introducció «del caos, d'un món on regna la confusió, on el que val avui ja no serveix per demà». La sensació, «molt íntima i difícil de definir», que el pròleg va produir en Bieito, és «el motor» del muntatge. Per això, el resultat del que a primera vista semblava un simple divertimento és «una comèdia agredolça, en què l'autor intenta fugir del que li passa però no pot evitar tornar al punt de partida.» Per transmetre aquest conjunt de sensacions a l'espectador, Bieito s'ha basat, com ja és habitual, en el treball dels actors. Són Xavi Ripoll, Eduard Fernàndez, Pep Planas, David Selvas, Àngels Bassas i Aurea Màrquez. Cap d'ells no arriba als 30 anys i el director, que en té 32, ha aprofitat la seva «energia» per fer «un treball di-

les dones dels humans mentre ells fan la guerra. Després d'una molt bona acollida d'El rei Joan, estrenat al Grec, Calixte Bieito ha vist com un altre muntatge seu es convertia en l'èxit de la temporada a Barcelona i en l'obra

de culte del trimestre. Amb Amfitrió, la crítica ha dit que «la màgia ha tornat al Lliure». I és amb aquest «Molière atípic» que Bieito arriba per primera vegada a Sant Cugat, on tornarà amb Galileo Galilei el 22 de març.

I V , tk

•»

:\ -A

T'Í

fi .><

••

r . - -»

,.A %

. * , ' \* * r v .

.

* F»?^.-,V's ••"-•«*'-•-

* V

• .

i t ±tX '

é

í't'-*:

--k

i. •»

i

V - 4' « •»'

«r '

Mx'W.; • ; " v * '• t

'*

'

r

La Rusinol exposa els paisatges a l'oli de Josep Pomes I Sant Cugat.— L'obra recent de l'artista tarragoní Josep Pomes es pot veure a la galeria Rusinol des d'ahir i fins al dia 13. D'arrel impressionista, els olis de Pomes aborden sempre temàtiques paisatgístiques: són panoràmiques urbanes, portuàries, camps, marines i altres motius del repertori figuratiu habitual. Pomes va néixer a Tarragona el 1940, però el 1958 es va traslladar a Barcelona, va estudiar a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi i va completar la seva formació al taller del pintor Pascual Bueno. El 1969 va fer la primera exposició personal a la Sala d'Art Modern de Barcelona i, aquell mateix any, va guanyar el premi Tossa de Mar. Després ha presentat mostres regularment en galeries de tot l'Estat Espanyol i ha participat en exposicions col·lectives i concursos. Així és com ha obtingut premis com l'Àngel Marsà i el titulat A la creativitat, dintre de la convocatòria Vila de Palamós, els anys 1992 i 1995./S.B.

Lanzarote vist per Joaquim Budesca, a Canals Galeria d'Art

Pep Planes i Eduard Fernàndez en un moment d'una representació d'Amfitrió al Lliure. Foto: CENTRE CULTURAL. recte». El vestuari contemporani, dissenyat per Mònica Quintana, igual com l'escenografia, li ha servit també per arribar a aquest objectiu. Però no es tracta, al capdevall, de modernitzar Molière, assegura Bieito, «perquè Molière ja és modern per ell mateix.» Els actors comparteixen aquest punt de vista. Portats pel mecanisme suggerit pelv director, Eduard Fernàndez i Àurea Màrquez (Sòsia i Alcmena) asseguren que van trobar el seu personatge «a força de buscar-lo». «Alcmena

és una dona apassionada que funciona amb sensacions», explica Màrquez. Ella ha treballat «sense el cap, a partir dels estímuls rebuts dels altres actors.» La clau ha estat, segons Fernàndez, «no pensar a fer Molière o a copiar cap estil determinat, sinó limitar-se a fer aquesta obra.» Gira organitzada Amfitrió arriba a Sant Cugat en la gira per tot Catalunya que ha organitzat el teatre Lliure de Barcelona. És un sistema de bolos

que Lluís Homar, el director de la sala de Gràcia, vol consolidar «per assegurar la presència de la companyia a tot el país». Aquesta iniciativa i l'aposta per les coproduccions del Centre Cultural han coincidit per fer que Bieito passi pel Teatre-auditori dues vegades aquest trimestre: el 22 de març està programat el Galileo Galüei de Bertolt Brecht que el director acaba d'estrenar al Mercat de les Flors, després d'haver muntat l'obra amb la participació de Focus i el Centre Cultural.

ART

Canals demana que s'elimini la venda d'art fora de les galeries per poder ser «competitius» Les altres sales de Sant Cugat consideren l'intrusisme detectat un problema menor nament de les queixes és el greuge S.B. • Sant Cugat.— El director de comparatiu entre les sales d'art —gravades amb un 16% d'IVA Canals Galeria d'Art, Josep Canals, creu que els bancs, les as- quan a Europa és d'un 4%— i les entitats i institucions, que quesociacions culturals i els restauden lliures d'aquesta pressió fiscal rants que fan mostres d'art hauperquè no tenen objectius lucrarien de deixar de vendre les obres tius. exposades per facilitar la incorporació de les galeries catalanes La Casa de Cultura al mercat europeu. Tot i que les queixes del sector vénen de fa La polèmica ha arribat a Sant temps, la protesta de Canals ha Cugat pels rumors sobre la pospres forma arran de la presentació sible venda solapada que s'hauria d'un estudi de la Unión de Asofet en algunes exposicions de la ciaciones de Galerías de Espana, Casa de Cultura. Diversos testien què es denuncia l'intrusisme monis han confirmat a Els 4 Canprofessional per part d'entitats i tons que en mostres relativament institucions públiques. EI fenorecents —com la de Ricard Sala men, segons Canals, es dóna, sode l'any passat— el marxant de bretot, en «ciutats mitjanes amb l'artista informava el públic sobre inquietuds culturals, com Sant Cuels preus de les peces. gat, Sitges o Reus, i és producte La tinent d'alcalde de Serveis de la ingenuïtat dels qui el pracPersonals, Àngels Ponsa, ha negat tiquen, que no s'adonen que per- que aquestes operacions es projudiquen la competitivitat dels gadueixin actualment i creu que leristes del país». «tampoc no ha passat res semblant des de fa molts anys». Segons ella, El Gremi de Galeries d'Art de Canals li va comunicar que aquesCatalunya, al qual pertany Canals, s'ha fet ressò del conflicte. El fo- tes vendes indirectes s'havien fet

«molts anys enrere, però no ho va concretar més», tot i que recorda que li va parlar «fins i tot de l'època de l'equip de govern municipal del PSC». La tinent d'alcalde diu que entén que «la funció de les exposicions municipals és donar una oportunitat als artistes de la ciutat que comencen o que no poden accedir a les galeries». «En cap cas —afegeix— no són mostres per vendre-hi.» Ponsa garanteix, a més, que aquestes operacions «es poden controlar i es controlen, i per això hi ha els conserges». Però les queixes dels galeristes van més enllà de la Casa de Cultura, i un dels objectius de les crítiques, a Sant Cugat, és Firart. Els artistes de l'associació exposen i venen obres obertament dos diumenges de cada mes a la plaça Octavià, i aquesta temporada l'entitat ha iniciat un cicle de mostres a l'Ateneu, on s'exhibeixen les llistes de preus amb claredat. «L'associació —puntualitza la presidenta de Firart, Begona Valcàr-

cel— no ven res, la venda la fan els artistes i en tot cas són ells, individualment, els que haurien de tenir llicencia fiscal.» La resposta de Valcarcel s'acosta a l'opinió d'Ignasi Cabanas, propietari de la galeria Rusinol, i Josep Anton Clausó, antic director de la Febo: tots tres coincideixen a dir que la clientela de les galeries és diferent de la d'artistes menys coneguts que busquen altres punts de venda. Cabanas afirma que «és inútil intentar combatre un costum instal·lat en la societat» i que «els galeristes han d'assolir la competitivitat portant qualitat a les seves sales». Clausó comparteix aquest punt de vista i afegeix que «la venda paral·lela es fa només en nivells baixos i mitjans, però no la practiquen els artistes amb una firma important». A Sant Cugat, la mesura se situaria, segons Clausó, «de Grau-Garriga en amunt». De tota manera, entén que, «en època de crisi, hi hagi susceptibilitats».

H Sant Cugat.— Joaquim Busdesca analitza el paisatge de l'illa canària de Lanzarote en les pintures que exposa des d'ahir a Canals Galeria d'Art. Budesca fa un estudi del color i les estructures de les masses de l'illa volcànica. El cel, la terra, la roca i l'oceà són els elements sobre els quals l'artista trasllada a la tela les sensacions que li provoca el paisatge canari, on recull, donant-li un paper fonamental, la llum de l'illa. L'objectiu de Budesca és plasmar un paisatge molt simple amb l'abstracció d'uns elements i centrant l'atenció en altres: els arbres en forma de globus, les flors com a taques de colors, els núvols de formes arrodonides i l'escuma de les onades del mar. Les pintures generades per l'estada de Budesca a Lanzarote s'exhibeixen públicament per primera vegada. / S.B.

Prorroguen la mostra fotogràfica de Jaume Cendra a la Floresta • La Floresta.— La mostra de Jaume Cendra a la Unió Esportiva i Recreativa de la Floresta ha estat prorrogada fins a final de mes. Organitzada pel col·lectiu Ocell Radiant que convoca periòdicament cafès literaris, l'exposició recull 13 fotografies «fetes sense cap pretensió», segons l'artista. Tanmmateix, sí que hi ha un efecte buscat que Cendra aconsegueix forçant el negatiu o utilitzant filtres de color. Així obté fotografies monocromes on reprodueix platges solitàries, runes industrials abandonades i altres elements isolats. Són instantànies preses en diferents llocs de Catalunya al llarg dels últims 20 anys. / s.B.

La inscripció per a «Connexió V.O.», oberta fins al dia 29 • Sant Cugat.— El Consell Comarcal ha obert la inscripció del concurs Connexió V.O. de música jove fins al dia 29 de febrer. Per participar-hi, almenys dos dels membres del grup candidat han de residir habitualment a la comarca. El tipus de música admès és el rock i les seves derivacions. Queda exclosa la música tradicional i la clàssica. El nivell dels grups ha de ser amateur. Per inscriure's cal presentar una maqueta per triplicat dels temes que interpreta el grup, amb un dossier explicatiu. / ELS 4 CANTONS.


14

PUNT I SEGUIT

L'ALBUM

ELS 4 CANTONS / Divendres. 2 de febrer de 1996

• Les ermites de Sant Cugat

jcns&yàt&'i I SOBRE AQUESTA PEDRA...

La plaça del mercat de Pere San conserva encara les restes de l'església ozjjj truir precisament en aquesta plaça. Després de molts anys, la parròquia mil·lenària, es va traslladar a les dependències del Monestir. Ara és allà sos i els feligresos van a trobar consol espiritual. Mentrestant, allà on gent ara fa la compra del dia i, potser sense saber-ho, trepitja una de les

' és una petita , «-Í42 d'octubre de 1808 fcftgaaèixer amb el nom de

IjUe es va consque ara ja és oficis religioTesglésia la ítives.

Sani « m à no « v , ™ , ^ ™rd Aoualonga fins al 1232. L'edifici < £ T conté el Museu de VaUdoreix.


ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de febrer de 1996

15

PUNT I SEGUIT

MUSICA

ART

El Cor de Noies del CSMMB, durant el concert amb Solistes de Barcelona al Teatre-auditori. Foto: JA. MULA.

La pintura titulada Olfacte regalat és una de les que podem trobar a la mostra. Foto: ELS 4 CANTONS.

Realisme màgic

Programa de clàssics populars I MUSICA CORAL PER A VEUS BLANQUES Orquestra Solistes de Barcelona i Cor de Noies del Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona. Solistes: Pilar Dalmau (soprano), Marta Rodrigo (mezzosoprano) i Maria Dolors Lozano (contralt). Director: Albert Argudo. Obres: de Georg Friedrich Hàndel, Michael Haydn, Wolfgang Amadeus Mozart, Johan Sebastian Bach i Franz Schubert. Lloc: Teatre-auditori. Dia: 27 de gener.

L

EDUARD JENER

a sessió de dissabte passat al Teatre-auditori va començar amb l'obertura i pastoral d'El Messies de Hàndel, fragments instrumentals inclosos en un concert anunciat de música coral considerant que aquest oratori és una de les obres cabdals en el repertori simfònicocoral. Una peça que, d'altra banda, l'orquestra va despatxar més aviat anant per feina. Amb l'aparició a l'escenari del Cor de Noies del Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, va començar la interpretació de la Misa Sancti Aloys II de Michael Haydn, músic de

Salzburg i germà petit del famós Joseph, que va ser un dels renovadors de la música religiosa del seu temps, mitjançant la reducció i simplificació dels conjunts orquestrals, a la recerca d'una major dignitat i senzillesa en les formes harmòniques, fugint dels excessos superflus. La interpretació va ser molt ajustada, tant per part dels disset components de l'Orquestra Solistes de Barcelona com per part de les noies del cor barceloní, que es va mostrar compacte i segur, amb unes veus solistes de força qualitat, entre les quals cal destacar l'excel·lent Glòria, fragment que va interpretar la contralt Maria Dolors Lozano. Peces arafamoses La segona part es va iniciar amb la Petita serenata nocturna en Sol major, de Mozart. Es tracta d'una obra tan coneguda que la seva genialitat mateix fa, en ocasions, que es tingui la impressió que el director és un simple batutero i que els músics toquin d'esma. En qualsevol cas, els quatre temps de la cèlebre peça mozartiana van passar, en alguns moments, per considerables oscil·lacions interpretatives. I novament amb peces vocals,

la cantata Whol mir dass ich Jesum habe de Johan Sebastian Bach —amb el número 147 del seu catàleg de cantates—, va fer tornar el cor a l'escenari per interpretar una joia d'equilibri que mostra la qualitat aconseguida pel geni d'Eisenach. En aquest camp, la intervenció de les diferents parts del cor fugades i la culminació amb una coral harmonitzant van fer pujar l'emoció estètica, una sensació que van poder percebre els espectadors reunits a la sala. «Ave Maria» L'arxifamosa Ave Maria de Franz Schubert, en una adaptació del director del cor Carles Josep Comalada, va tornar a tocar la fibra sensible dels presents, i es va continuar amb Ave Venim de Mozart i Canticorum lubilo i Joy to the wolrd de Hàndel, que va tancar de manera alegre i espectacular un concert amb asos a la màniga. Encara no sabem per què va ser així, però cal dir que el públic no va mostrar-se gaire generós a l'hora de repartir aplaudiments. Tanmateix, el mestre Albert Argudo es va treure —també de la màniga— un bis per obsequiar els assistents.

I CARLES VERGES Galeria: Casa de Cultura. Dates: Fins al 12 febrer. Obres: Pintures.

E

PERE PICH

l pintor santeugatenc Carles Vergés presenta la seva última producció artística a la Casa de Cultura. L'exposició comprèn cinc anys de treball. Per a un pintor, aquesta dimensió de temps és una petita fracció de la llarga carrera professional. Dic això perquè en una mostra d'aquestes característiques la coherència temàtica i tècnica s'ha de tenir en compte. El que destacarem primer de l'obra de pintor és el seu mestratge per solucionar, amb un dibuix precís i una pinzellada acurada, els seus temes complexos. Destacaríem d'aquest saber fer de

pintor el quadre titulat Presència, obra utilitzada per al cartell de l'exposició. La pintura està dins la línia realista que alguns il·lustres pintors de Madrid han conreat aquests últims anys. L'obra combina l'objectivitat amb la subjectivitat i el resultat és una pintura poètica i suggerent. En aquesta mateixa línia trobem unes pintures, especialment les obres que mostren el tema del ossos descarnats, matèria dura recoberta de fibra quasi putrefacta. Aquest motiu, difícil de representar, és solucionat amb simplicitat i correcció. Allunyat de l'objectivitat dels quadres abans descrits, trobem una sèrie de pintures d'inspiració cubista, fetes a partir de la descomposició progressiva d'un central. L'únic punt de connexió amb les altres pintures és la precisió del dibuix.

POMES Fins al 13 de febrer

EXPOSICIONS

Pla-Narbona exposa les sèries del període 1972-1990 al Centre Cultural de Terrassa SÍLVIA BARROSO

B Terrassa.— L'època en què Josep Pla-Narbona treballava en sèries es pot redescobrir al Centre Cultural de la Caixa de Terrassa, fins al dia 25. Una mostra de 5 escultures, 19 gravats i 27 pintures recull el més representatiu de la producció d'entre 1972 i 1990 de l'artista instal·lat a Sant Cugat. En les peces de sèries com Madones, La Comèdia Humana 0 5 Subjectivitats com a paisatge, l'espectador pot retrobar els personatges de sempre de Pla-Narbona, que configuren la seva mitologia. Són figures humanes transformades i agitades per lluites i amb un rerefons psicològic que l'acosta sovint als plantejaments dels surrealistes.

La selecció de treballs ha estat dirigida pel comissari de l'exposició, Alexandre Segrove, sense la intervenció de l'artista. Amb tot, Pla-Narbona assegura que se sent «totalment identificat» amb la tria, que s'ha centrat entre els anys 1972-1990 perquè Segrove ha considerat que és el període «més interessant» de l'obra de Pla-Narbona. De fet, les peces corresponen a l'etapa de plenitud i de màxima intensitat productiva de l'artista, quan sortia de l'època de formació i passava per l'efervescència d'un pintor, escultor i gravador que es vol donar a conèixer i consolidar-se. «Jo continuo sent el mateix Pla-Narbona de sempre —afirma— però reconec que fins fa cinc o sis anys

era més ambiciós i estava en plena forma, per això feia sèries». Pla-Narbona ha abandonat ara aquesta línia de treball i es dedica a «pintar amb calma, tranquil·lament, peces aïllades, independents». L'última exposició de l'artista que s'havia vist a la comarca va ser la mostra retrospectiva de dibuixos que va organitzar Canals Galeria d'Art, l'any passat. Al marge de la seva producció artística, Pla-Narbona s'ha dedicat amb èxit al seu ofici de dissenyador gràfic i il·lustrador. En aquest terreny s'ha centrat en la recerca sobre l'ésser individual i la seva relació amb els altres, un tema que també examina des de la pintura, tot i que hi utilitza un punt de vista més subjectiu.

SOCIS FONS D'ART Servei taxació obres d'art

Salbt IGusrnol Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat del Vallès

Horari: matí de 9 a 2 tarda de 5 a 9

Tel. 675 47 51


PUNT DE VISTA

16

Una trobada desmotivadora

ELSHCANIÜNS Setmanari independent, català, comarcal i democràtic

Pramu Local efe Sant Cugat SL Carrer Xi-rnc. 5, I r - 08190 Sant Cugat del Vallès t SOT62«2-Fu5»»2091

%

Ecttor Ramon Grau i Soldevila

Directora en fundom Cèlia Cemadas Redacció Àngels Castuera, Cali Morell, Eduard Jener, Pere Pich, Montse Sant, Sílvia Barroso, Ramon Luque, Francesc Carbó Cap eontMrcial Gemma Bosch

L

a reunió de dimarts passat a la Casa de Cultura entre els responsables de la promoció i posterior gestió de les galeries comercials de la gran superfície de la Guinardera, Larry Smith i els representants del comerç local interessats a ser-hi presents, va ser un fracàs. La reunió l'havia convocada el mateix alcalde per tal d'aclarir tots els dubtes possibles dels comerciants locals. Durant la negociació amb els propietaris —Pryca i Intering— Aymerich havia arrancat la promesa que el comerç local tindria contrapartides. Els avantatges es concretaven en la prioritat davant el comerç forà d'instal·lar-se a les galeries. Després de la reunió

Equip comercial Rosa Maria Carrasco, Núria Olivé

L

Distribució Mailing-Vallès SL Dipòsit legal: GI-405-93

f !> 41 anions expressa únicamcnl la seva opinió en els ediumals, Ebaruclesfírmais cxfKNMi r a t l l o ikl- M.-U- iuk»p>, \]LC K> 4i.'anmrb nofasc^a ncccssànamcnl

a dedicació i la tasca de Josep Altet, ja molt abans que es posés al capdavant del Museu Històric de Valldoreix, resumeix l'esperit dels que, més moguts per les ganes de conèixer que pels grans coneixements, contribueixen a conservar el passat del seu entorn. Alguns han resumit la figura d'Altet amb una frase senzilla: parlar de la història de Valldoreix és parlar del

EL

Catalunya i la bipolarítzació espanyola? I Després del 19-N ve el 3-M, i mentrestant la societat i/o la nació catalana va perdent llençols a cada bugada. Sí, així és, Catalunya ha entrat en un accelerat procés de desnacionalització, pessimisme i decadència. La nostra nació és víctima de l'estúpida i destructiva bipolarització espanyola, que té segrestada tota la nostra consciència col·lectiva i ens impedeix, de totes totes, la represa de la nostra economia. D'altra banda, aquells que pretenen (teòricament) trencar aquesta nefasta bipolarització es troben lligats de peus i mans per la seva anterior actitud de col·laboració a canvi de gairebé res en concret. Perquè, encara que diguin que els seus disset diputats han estat «decisius», on és la política de reconstrucció nacional? Quan toca (potser a l'any 3000) un concert econòmic digne? Etc, etc.

de dimarts passat i de les afirmacions que van fer els representants de Larry Smith, les coses no estan tan clares. A igual qualitat, prioritat per als comerciants de Sant Cugat. Aquesta és la premissa inicial, però qui mesura la qualitat? Pel que es va dir, Larry Smith desconfia de la capacitat, en aquest sentit, del comerç local: entre una perruqueria LJongueras i un perruquer de Sant Cugat, Llongueras. A partir d'aquest plantejament, l'alcalde va desautoritzar els representants de la promotora comercial de les galeries i va anunciar als comerciants una reunió amb els propietaris del centre comercial. Així mateix, va prometre un allargament del termini

d'inscripció —amb prioritat inclosa— per al comerç local. Veurem què passa. De moment, alguna cosa falla. Algunes connexions no funcionen. Tenen la mateixa visió de la jugada els propietaris de les galeries i els seus promotors? Pensen el mateix, respecte al comerç local, l'Ajuntament i els propietaris? Si és així no hi haurà problemes i la trobada desmotivadora de dimarts serà una anècdota. Però si és diferent, Aymerich tindrà dificultats per explicar-se davant el conjunt del comerç local. I una última qüestió, hi ha algun document escrit que especifiqui les prioritats del comerç local?

Petjades i absències

Impressió Rotimpres ©(972)40 05 95

ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de febrer de 1996

L E C T O R

fundador del Museu. Un defensor del fet diferencial de Valldoreix que parlava amb coneixement de causa. Un vitalista, destaquen els seus amics: Josep Altet voltava els 70 anys quan va iniciar els estudis sobre la Via Augusta, des dels Pirineus fins a l'actual Cartagena; trepitjant el terreny, recorrent els pobles i camins de Catalunya. La seva petjada perdurarà sempre a Valldoreix i al conjunt del

municipi. I perquè no es digui que els reconeixements arriben sempre tard, Altet els va tenir en vida: un premi santeugatenc de l'any i un premi Aquallonga per part de Valldoreix. Però això no disculpa determinades absències en el seu funeral. No hi havia cap representant oficial de l'Ajuntament. Potser hi ha ferides que no acaben mai de cicatritzar.

E S C R I U

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 2!) ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amh inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Em vaig fer creus que avui dia, en una regió on ens autoanomenem civilitzats puguin sorgir demandes d'aquestes característiques, pròpies de tres segles enrere. Suposo que el motiu d'aquest escrit és intentar, una vegada més, recordar que els drets humans existeixen per a tothom, i aprofitant l'avinentesa recorro a la típica frase: «Si matar és dolent, per què matar els que maten?» Sempre he pensat que la pena de mort és un acte de terrorisme d'estat en què se sacrifica el boc expiatori, i com que mata l'estat, tothom es queda amb les mans

netes; però no, tots som societat, i tots ens mullem, i ja n'hi ha prou de tant pagar amb la mateixa moneda, fruit d'una venjança imbècil (en el sentit més etimològic de la paraula), que per alguna cosa ens han educat i ens sentim millors que ells; demostrem-ho i donem-los oportunitats de millorar. A més, suposo que molta gent lamentem l'existència de grups terroristes, però molt poca es para a pensar per quina causa sorgeixen, quines reivindicacions tenen, què senten, què estimen, a qui ploren... perquè, deixem-nos d'històries, també són persones i

LA P U N X A

D'EN

tenen tant dret com nosaltres a viure i a ser educats per viure en societat. / ROBERT PARRAMON i FONT.

EI clor de Flix H Vull creure que el senyor José Luis Pena, director d'Erkímia, on el dia 21 passat va produir-se una fuita de sis tones de gas clor (!), és, com a mínim, enginyer industrial. Ho dic perquè m'han sorprès les seves declaracions, que —n'estic convençut— amaguen moltes coses. Dir que per les canonades circulava clor líquid és acceptable

J AP

Malauradament, ens trobem a les portes d'accedir a un període, ultrademagògic, de campanya electoral (made in GAL i altres brutícies), on els tauromàquies líders polítics espanyols es passejaran pels nostres carrers com a prepotents colonitzadors d'un país ocupat i espoliat. Cal que els ciutadans mínimament coherents ens comprometem, o si més no, donem suport a una alternativa regeneracionista, progressista i sobiranista, que a poc a poc però amb fermesa vagi obrint camí cap a l'alliberament nacional de debò. /JOSEP MARIA LOSTE i ROMERO.

La pena de mort i els terroristes I Últimament pensava que poques coses em podien sorprendre, però estava ben equivocat, el dijous 4 de gener vaig agafar el diari i vaig al·lucinar: hi sortia un escrit elaborat per l'associació cultural Gerona Inmortal en què es demanava la pena de mort.

si ho afirma un profà; però mai un cap de factoria, que sap que és clor liquat. La diferència és gran: l'aigua, posem per cas, és líquida en condicions ambientals, però el clor, que a 34 graus sota zero ja es transforma en gas, només pot circular com a líquid sotmès a una forta pressió. De fet, la pressió crítica del clor és de 76 atmosferes. Déu n'hi do! Com que tothom ha pogut veure les imatges del lloc —un colze— de la canonada on es va produir la fuita, no cal ser gaire espavilat per saber-ne la causa. D'altra banda, i com de fet era previsible, el senyor Pena no s'ha cansat de repetir el que es diu en aquests casos: «És molt estrany, perquè les instal·lacions són de tecnologia punta.» Les imatges del tub petat deixen ben clar que no tenia cap tipus de protecció addicional. A la localitat de Monthey, a Suïssa, hi ha una gran factoria on es fabrica gas fosgen, un dels més tòxics dels coneguts i que va ser molt emprat a la Primera Guerra Mundial com a gas asfixiat. Ara, sortosament, només es fa servir per obtenir alguns colorants i alguns medicaments. Doncs bé: el gas fosgen se sintetitza fent reaccionar clor i monòxid de carboni. Totes les canonades que porten clor —i, no cal dir, el fosgen— són concèntriques a una altra canonada més ampla, i entre les dues hi circula aigua. Així, si hi ha alguna fuita, el clor es dissol en l'aigua i uns sensors situats estratègicament avisen de l'incident. El clor, és clar, no surt mai a l'exterior. A Monthey, per cert, ningú no diu res de «tecnologia punta», sinó que parlen de mesures de seguretat. /JOSEP CATALÀ.

F E

D ' E R R A D E S

<SF>3^it B A la plana 11 de l'edició passada ens referíem al regidor d'Urbanisme amb el nom de Joan Recasens en lloc de Joan Franquesa. que hauria estat el correcte.


LA

17

PUNT DE VISTA

ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de febrer de 1996 T R

L

B U N A

XAVIER L. BATLLE

JOSEP M. JAUMÀ •

E

il·lustrat tòria i el castellà una quil·lament ués % eliminat algunes vides això Berenguer IV es va casar amb 2XVf*§/* *3í potser fóra una crueltat exaPeronella d'Aragó. Després ^ - - * - * *••? gerada; també fóra exagerat va venir, al segle XVIII, un de suprimir-los les institurei que, per sotmetre els recions i els drets. No, res bels, va eliminar una mica de d'això: se'ls va eliminar una català». Les frases, literals, mica de la llengua, poca cosa. apareixen a l'entrevista que No sabem, però, quina mica li va fer Cèlia Cernades a la de la llengua es va eliminar secció Casa de la Vila d'Els alguna preposició?, potser al4 Cantons de l'edició corresguns noms sospitosos d'oriponent al passat dia 19 de gen estranger?, potser alguns gener. El polític mereix apatopònims àrabs per referrèixer al Guinness per la hismar-los en la creença cristòria de la llengua més breu tiana? Potser algun temps i objectiva mai publicada. verbal? Hi ha algun defecte graLa brevetat obligada de les matical que podríem passar entrevistes fa que no es pugui per alt, com el de fer servir esmentar que algun gover«han conviscut tranquil·lanant posterior al segle XVIII ment», amb un pretèrit inva eliminar també una mica definit, que indica una acció de català. Si fem un esforç que s'ha donat en el passat de memòria, potser cap a i continua donant-se fins ara. l'any 1939... Bé, el que és La cosa no lliga gramaticalimportant és que aquí sempre ment amb la frase següent, hi ha hagut tranquil·litat i que ens diu que «després va convivència ligüística... novenir, al segle XVIII, un rei...» més, de tant en tant, s'ha eliNo sabem si la convivència minat una mica de català per tranquil·la s'acabà al segle culpa dels rebels... s'ho devien XVIII. Des de llavors, no hi merèixer. ha res a dir. En resum, no cal espantar-se del passat perAllò que no s'acaba d'enquè tot plegat, del XVIII cap tendre és per què el senyor aquí... Es clar que un resum regidor ens il·lustra amb és un resum i no es pot dir aquesta brillant píndola d'histot en dues frases. Per exemtòria després de dir-nos que ple, no cal precisar que la el cap de partit, Aleix Viconvivència del català i el casdal-Quadras, reclama el dret tellà no es dóna fins al segle a respectar cada llengua. Tot XX, perquè abans, aquí, entre ho entenem més endavant. la gent del país, només es parEn la mateixa entrevista, el lava català. És clar que les senyor Gaspar de Valenzuela JOAN LÓPEZ minories sí que en sabien de confessa que és un dels recastellà i, fins i tot, alguns l'escrivien, ja sap quin, al cap i a la fi és igual, gidors que fan més bromes al ple. Havíeu temut, lectors, que parlava Deixem-ho córrer, això, perquè el era un rei i tant se val—, motivat per més important és que la gent sàpiga una rebel·lió, va haver d'eliminar una seriosament? que al segle XVffl un rei —tothom mica de català. Alguna cosa s'havia d'eX.L.B. és professor de la UAB C

U

D

I

G A L E R I A

Tres tombs, ••• i mig

Històries breus de la llengua

A

A

T

LA

P

assaven els Tres Tombs: bastoners, banda, cavalls, carros (amb els pots de la llet, amb galliners...), xarrets, carrosses, bous, un poni i els caramels que volaven a grapats. «Què en deuen pensar les criatures?», em preguntava. Potser es fan un embolic amb la cavalcada de Reis. O potser no pensen res: accepten que els grans són gent estranya i que avui els toca disfressar-se a l'antiga: barrets d'ala ampla, gecs curts, faixa, barretina... I callen. Algú, en canvi, diu: —«La gent que tenen aquests cavalls i xarrets tan bonics, per què no els fan servir més sovint, per a la vida de cada dia? Per què en lloc d'anar amb el cotxe, que gasta benzina, contamina l'aire que respirem i contribueix a escalfar l'atmosfera i la temperatura del planeta, no es mouen per dins de la vila o per la comarca amb aquests vehicles de tracció animal?» «La gent que tenen Un jove que ho aquests cavalb, per sent respon ràpid: —«Això és somiar què no els fan servir truites. La història més sovint, per la vida no va mai enrere. de cada dia ? Per què, Aquests carros i cavalls són cosa del en lloc d'anar amb el passat. No tornaran pas.» cotxe, no es mouen —«Per què?», se per dins la vila amb m'escapa. Per sort, no em sent. aquests vehicles?» —«Aquesta sí que seria bona —sento que respon una dona—. Només faltaria això! Vam haver de venir a la ciutat i adaptar-nos, comprar el pis, el cotxe... i que ara haguéssim de tornar a la vida d'abans. De cap manera! Els carros ens obligarien a conduir a pas de tortuga. A més, nosaltres paguem els impostos de circulació i d'aparcament, i ells segur que no. Amb un dia a l'any ja n'hi ha prou.» —«Per què?», se'm va tornar a escapar. Ara, però, em van sentir, i em van replicar tots dos alhora, amb un to enfadat: —«Com que per què? Una cosa són les festes i una altra la vida real. No ens podem quedar ancorats en un món idíl·lic. El món modern avança a tota velocitat. Hem de pujar al TGV.» Per què? F I N E S T R A

Dimensió desconeguda FONTCUBERTA

E

l foraster que ve a Sant Cugat (i les seves rodalies) sent que ha entrat en un món desconegut. Exclama «oh!», davant el Monestir. Mira amb enveja les torres i cases adossades. Torna a fer «oh!» davant els preus d'algunes botigues, i pensa que Sant Cugat és un món apart. Però, el que més li crida l'atenció és el trànsit. Molts vianants no caminen per les voreres, com a tot arreu, sinó per la calçada. Les bicicletes van en direcció contrària, per sobre les voreres i a velocitat d'automòbil. Els repartidors de mercaderies s'aturen on volen i a qualsevol hora i se'n foten dels embussos o dels concerts de clàxon. El foraster es va quedar de pedra quan un vehicle buidador (era municipal?) de contenidors posava a prova la paciència de desenes de conductors durant més de vint minuts, a les cinc de la tarda d'un dia feiner, en el carrer Dos de Maig (darrere del Pavelló Esportiu). I encara més quan aquell empleat atacava amb paraules obscenes qui gosava recriminar-li que aquelles no eren hores de fer aquella feina. «Per cert —va pensar el foraster— on és la policia?». «Sant Cugat deu ser diferent», va deduir. I va continuar mirant. A Valldoreix, la majoria d'automòbils estacionats privaven tota la visibilitat als cotxes

que circulaven. Venint del Mas Roig, quan l'avinguda Mossèn Cinto es troba amb la plaça de Can Cadena, va veure que sorgien topades i discussions per un cediu que fa temps ha desaparegut de terra. Es va quedar esgarrifat a la mateixa avinguda, abans d'arribar a l'estació, en trobar gran quantitat de vehicles estacionats en llocs on hi ba senyals que no es poden ni aturar. Aquests vehicles tapen totalment la visibilitat dels que vénen de sota el pont que comunica amb la part de darrere de l'estació i que han de respectar un estop. En alguns moments del dia és impossible poder entrar amb seguretat a l'avinguda sense jugar-se la vida. La teva i la dels altres. El nostre foraster va pensar immediatament, i amb tota la lògica, que si ell havia vist tot això en una visita ràpida, també ho devien haver vist els responsables del municipi que cobraven precisament per veure-ho i posar-hi remei. I també va pensar que si algun dia es produís una desgràcia irreparable els responsables no serien només els protagonistes de l'accident, sinó també els qui toleraven aquelles infraccions amb la seva passivitat. I que potser en un judici algú podria acusar-los de negligència o d'irresponsabilitat. Estava situat Sant Cugat —i rodalies— en una dimensió desconeguda?


PUNT DE VISTA

18 L A

T

R

I

B

U

N

A

ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de febrer de 1996 L A

i la invalidesa. I menyspreant les seves capacitats, rebaixant o disminuint el seu valor, estem iniciant el seu procés de devaluació. Els científics socials, entre ells Wolfensberger, ja pensaven l'any 1983 que «una persona pot ser considerada desviada o devaluada quan una característica seva —una diferència— és valorada negativament per la part de la societat que constitueix la majoria, o bé que defineix les normes socials». Amb aquestes premisses —rebutjant la maduresa i l'experiència que acompanyen la vellesa, marginant sistemàticament els vells, alimentant constantment els prejudicis i cruels estereotips al voltant de l'anomenada tercera edat—, només podem esperar que la por a l'abandó, a la invalidesa i a la soledat s'instal·li en moltes d'aquestes persones, i sigui les fonts principals de la seva angoixa. Devaluades, aquesta és la realitat present de moltes persones i el futur de tots nosaltres, llevat del cas de mort estadísticament prematura. Avui, en les societats avançades, la possibilitat d'una llarga vida ja no és el privilegi d'uns pocs, sinó el destí de la majoria. Es fonamental, per LÓPEZ t a n t ' t r e n c a r e l cercle de la RAÜL devaluació, i, en aquest context la seguretat econòmica, les pensions, el que vostè vulgui, però sense moallunyades de qualsevol demagògia, eslestar.» No l'estem transformant en un devenen un factor fonamental. Però en disminuït jurídic? aquest desafiament també cal vèncer El que estem fent amb la nostra els estereotips adversos associats a la actuació és classificar, etiquetar un vellesa, tant en la societat com dins col·lectiu de persones, a partir d'un conde nosaltres mateixos. I això només junt de idees o creences que ja no és possible millorant la participació o resisteixen la més mínima comprovació. la integració d'aquestes persones en el Avui, malgrat que ja no es corresponseu entorn social. Aquesta és la condició guin amb la realitat i contra totes les per viure una darrera etapa feliç, i per estadístiques i evidències, continuem reduir les angoixes dels presents i dels amb la creença tan estesa que equipara futurs pensionistes. ser vell amb estar malalt; o bé amb el mite que identifica la vellesa amb la senilitat, el desinterès, la inutilitat Xavier Vidal és psicòleg E L

S

^ equivoquen els qui plantegen apujar el ' límit legal de velocitat de 120 a 140 km/h. Bé, no s'equivoquen perquè aquest augment implica la necessitat de canviar el cotxe vell per un que faci més bon paper en l'autopista, i això vol dir més guanys per als fabricants; implica més accidents, i això vol dir més expectatives d'expansió per a les asseguradores; vol dir més contaminació, i per tant més feina per treure'ns-la de sobre. En definitiva, creixement econòmic. Però per aquestes latituds les normes no poden ser tan permissives com en altres llocs on ens agrada emmirallar-nos, i on certament tenen més bons cotxes

^

P

L

E R

T

E

E

ra el tercer dia que passava per allí i veia aquell cotxe blavós aparcat sobre un camp d'userda. El primer dia no en va fer cas: va pensar que els ocupants devien estar caçant cargols o caminant per les vores de la variant. Al segon dia, però, va sospitar que el cotxe havia estat abandonat o que l'amo havia sofert alguna contingència. Però les cròniques de successos no parlaven de cap desaparició ni de cap altra desgràcia. Així és que anava prenent força la hipòtesi de l'abandó. Però hi havia una cosa que no lligava. El cotxe no tenia l'aparença dels que són abandonats, era un esportiu nou de trinca que presentava un aspecte força envejable. I el que era més estrany: havien passat dos dies i ningú havia gosat posar-li la mà al damunt. Al tercer dia va tenir la temptació d'aturar-se i de travessar el camp d'userda per c o n t e m p l a r - l o de «Eh vidres deixaven més a prop. Mentre ho feia, va mirar de veure un vohnt petit reüll el seu cotxe: escom eh de cursa i una tava passat de moda tapisseria de disseny i duia un parell de a cada impecable. S'adonà trompades costat. En canvi, a que la porta estava mesura que s'acostaoberta i que les claus va a l'auto abandonat, el blau del xassís reposaven al cim del brillava amb la intenseient de l'ocupant» sitat d'una joguina nova en un aparador vistós. Ja el tenia davant per davant: els vidres deixaven veure un volant petit com els de cursa i una tapisseria de disseny impecable. Llavors s'adonà que la porta estava oberta i que les claus reposaven al cim del seient de l'ocupant. Des d'allí el seu cotxe només era un drap estripat i greixós. Quan ja estava a punt de ficar-se dins l'esportiu, li assaltà una pregunta: «Què hi ha, de veritat, darrera aquest cotxe tan fabulós?» De sobte, va tenir la visió: aquell auto tenia defectes ocults i qualsevol dia se li trencaria la direcció. Va tornar corrents fins al seu cotxe. Arrencà i inicià novament la seva ruta sense adonar-se que en el lloc de l'esportiu algú estava plantant una tanca electoral amb l'enorme fotografia d'un tipus amb bigoti.

T

E L

i més bones carreteres. Els europeus de veritat, els senyals de conducció, els respectaran més o menys, però se'ls creuen. Per aquí n'hi ha molts que es pensen que són uns mers consells gentilesa de l'autoritat. Els límits de velocitat, com la distància entre vehicles, no els respecta ningú, i localitzar infraccions és com pescar en una X

V E S P E R

Nocturnitat peixera. El límit, per anar bé, hauria d'estar a 100; amb la trangressió corresponent, ja se'n faria prou per mantenir el desori dintre d'uns marges raonables. El més curiós de tot plegat és la facilitat amb què es passa d'un extrem a un altre. No fa gaire que hi havia molta sensibilitat pels accidents, especialment de cap de setmana, i per l'elevat nombre de jovent que hi deixaven la vida. Ara que semblava que remetien, ja sorgeixen veus reclamant més facilitats per rompre's la crisma. És clar que potser hi ha qui ha fet càlculs sobre les expectatives de guanys i pèrdues, i ha trobat que les baixes per accident són perfectament assumibles.

Ó

C*#,LCA *iJ0Ç // V

^ú&>®

3

f

MANUEL CASTANO

\ AtifÀ tffl\

3 i

R

Perill: propostes de velocitat

E

H' *fcUí*Rl4. SABE4. 0 1 « * K ftiSEtl US. *0MMK

T

L

m MIQUEL AGUIRRE •

XAVIER VIDAL

L

A

Defectes ocults

Devaluar es pensions, tema tabú d'aquesta propera campanya electoral, paraula que només d'anomenar-se sembla que produeix inseguretat, pors i angoixa. Tot un conjunt de sentiments relacionats amb la victòria de la longevitat. La millora de les condicions i de la qualitat de vida, d'una banda, i, de l'altra, els espectaculars avenços de la ciència i de la tecnologia mèdiques han donat lloc a un augment triomfant de l'esperança de vida. Però si bé tots estem d'acord que ara vivim més anys, els dubtes i fins i tot el desconcert comencen quan cal decidir què fem amb aquests anys. No sembla raonable la defensa aferrissada d'un ús indiscriminat de tota la tecnologia mèdica, amb la més alta qualitat científica, si després no proveïm els nostres avis, els nostres pensionistes, dels mitjans que fan possible una vida digna. 1 aquí comencen les confusions. Una majoria dels nostres vells mantenen una vida activa i relativament autosuficient, però no els deixem que utilitzin la seva energia en un treball socialment útil. Malgrat que alguns d'ells estan com un roure, a partir d'un determinat moment han de finalitzar la seva etapa laboral. Només d'aquesta manera els que vénen a darrere ocuparan els llocs que abans quedaven lliures per la mortandat natural. I aquesta és una contradicció fonamental: el vell se'l cuida, se'l porta d'excursió o se'l deixa viatjar hores i hores, amb grans avantatges, en els transports públics; però, això sí, millor que no faci res que no sigui disfnitar del seu merescut descans. Pensem que obstaculitzaria els projectes dels nostres joves impulsius. Li donem una pensió, però amb contrapartides; d'alguna manera li diem: «visqui tot

G

Colitis

A

PACO SOLER

mb traïdoria —con alevosía, com deia la coneguda frase utilitzada per la policia en l'època del franquisme—. Malauradament, encara ara els col·lectius que es manifesten a les nits són mal vistos i resulten incòmodes per a l'administració. Aquesta navega, sovint, entre la permissivitat i Fexcessiu rigor en l'aplicació d'una normativa que no és adequada a molts dels nostres hàbits i cultura. No hi ha cap motiu fonamentat per criminalitzar el públic i els locals que funcionen durant les hores més fosques. La nit, en la seva condició neutralitzadora entre les activitats del dia passat i l'endemà, ens serveix per mostrar-nos més desinhibits, per reflexionar assossegadament sobre el que ja hem fet, per pensar en el futur, conversar, badar... També és cert que la nit pot ser un cau de bevedors i, encara pitjor, de males peces en forma de dromedaris, però de segur que d'aquestes n'hi ha més durant el dia, esperant clientela a la sortida de les escoles. Es reclama una normativa amb criteris oberts i realistes i no actuar amb alevosía o traïdoria quan es tracta de la nocturnitat.


musculacio

natació

per

adults

*w

sj

PROMUSA S.P.M. Promocions Municipals de Sant Cugat del Vallès

VENDA D'OFICINES, LOCALS I PLACES D'APARCAMENT MATRICULA

• ESQUAIX

%%%

50*% * SAUNA • SPA

DESCOMPTE

* BALLS DE SALÓ I SEVILLANES

XIII edició de la mitja marató Diumenge 4 de febrer a les 9.30 h. fins a les 13.00 h. Sortida al Plà del Vinyet i arribada a la plaça Octavrà.

E L A B O R A C I Ó PRÒPIA I ARTESANAL

FELIU GRMIL • xarcuteria • c a n s a l a d e r i a • formatgeria

Plaça Pere San, 11 - Tel. 675 56 63 Mercat Pere San - Tel. 675 52 67

AUTO RECANVIS VALLÈS E.JULtt,S.L. Recanvis i accessoris per a l'automòbil.

E Camí de la Creu, 24 • Tel. 67519 51 • Fax 67511 50 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

BODEGA Nova ubicació IC/ Plana Hospital, 3-5 * Tel.674 011

13.00

Lucas


• C A R R E MOBLES c/ Francesc Moragas, 33. Sani Cugat del Vallès. « 6 7 4 09 9 6 / 6 7 4 1 5 50

$.;. • DOLCETS Alons Sala. 20.

« 674 42 «2 FM IS70001

ALUMINI I VIDRE

• VILA ELECTROLLAR SA Sarna Maria, 40 tr 5*9 02 71

TEL 675 29 02

SantCuutddVaXès

jsatjféaBBBaBBBBaSI

iRmBB·mBB • COPISTERIA THER, d Sant Antoni. 24 « 5 8 9 74 42

• BAR-CAFETERES Don Bar. C Rosselló. 2. t r «74 36 38 EM 3010001

FM ICCOB

• C O P Y - Q R A F I C Can Matas. 8.

« 6 7 5 36 53 FM 820001

• D.Q. D ASSEGURANCES Rambla del celler. 95 « 6 7 5 42 03 FM 125KÜ1 • D O M È N E C A Y A L A , cl Carme. 31 Sant Cugat del VaMe.

« « 7 4 71 43 FMSOOKD • J.Q ASSOCIATS PI Barcelona, 9 baixos. 9 ( 7 5 3012 WI2M001

• BAR GRANJA C A N D M . C lamina. 19 Sant Cugat del Vanes Ral 10010

GESTIÓ, S.A.

• MUSICA classes de guitarra (elèctrica i clàssica). plano i teclats electrònics rtarrnonia I composició « 6 7 5 2161 9*2500003

FM 000X1

06190 Sant CusatlW Vetes

(0BVMTV2)

• CUOAT CAFÈ edifici Torreblanca, davant mer« 5 9 9 1 0 99 FM I40OO4 •

GRANJA

L A S O R T cl

d e la S o r t , 3 del Vanes.

Sarrl C u g a t

• HIDROFLOR Av Joan Borràs, 54 Valldoreix. « «74 75 98 FM '46CO0I

• MUSICA I DANSA FUStÓ c/Céncvas del Casttk>.20. « « • 9 2619

« 6 7 5 26 64 FM5*MOOOI

• HÍPICA C A N C A L D E S masia Can Caldes, s/n. « 5 8 9 00 45 FM.2SO04

• HOUSE MACHINE pg Cànovas del Castillo, 34 Sant Cugat del Vallès « «75 0* 09 I fax FM 140006 • VALLESTECNOLÒOK SA Placa Unid 3 « 5 6 9 33 00

FM. 110332

Torrant d e

• T A L L E D A R I C O M À Cl B a l m e s . 11 S a n t C u g a t .

« «74 56 «2 FM. eeiooci

W A Y 4 N Cl G i r o n a . 1 6

* 674 06 93 Rius I Taulet. 9*1004

« 6 7 4 43 90

• BLOCKC/Roeaeao. 17. Sart Cugat. « 5 6 6 5 3 46

FM2100D01

FMMOB

• ORUP V I B E L L E S AHTS McntearraL 31 « 6 7 5 2001 W1370X1

• ESPORTS TERRANEU C / S a n t Anton, 1 5 . 0 8 1 9 0 Sant C u g a t

« 569 50 72 / 569 50 12 FM 1750X1

Cugat.

• 6746174 Misnm

9. «SSSNT* •atiao» • J . P . PARRA ej Enric Granados. 15, local 7. «6880642 FM 140OD5

• JOIERIA Mlrelas. c/ VeJHorotx. 33. « 6 7 4 6 6 40 (M 3310001 • J O I E R I A A U Q E T cl Santiago Ruanol nom. 40. « 674 56 54 Sant Cugat. FMK10001 • JOIERIA SPADA d Balmes, 39. 1 r dreta. « 566 55 4 9 Sant CugaL FMSOOOXl

• CENTRE D'ESTÈTICA O U R O S c/ Vaadoreix, 76 S e l M R H M.23t0B1 • W m T U T DE BELLESA RVB O Francesc Moragaa.2S.SantCupa(. « 6 7 6 6 6 56

• MELOOY. Cea Ceroarv rola. 24. « 6 6 9 36 63

• PAPIOL-VENOA I N E TEJA Cànovas del CasaHo. 4. « 6 7 4 6S00 twsKnrf

• ROSA M. SEGURA cl Santa Mana. 8. « 5 6 6 6475

• J O I E R I A T O U S Rbla. Rlbatatada. 24 C. « 6 7 6 52 5 2 / 5 6 6 0226 FM 54X01 • 6ANBSR-6 Arasen C a -

v a . » « 6 7 4 46 71

• AUata^TIIACIÓNUM. 2 Major, 33 (Junt moneeor) « • 7 4 0 1 74

• CL. DENTAL BANARES Francesc Moragas, 8.2n. «6741677

• SUPERMERCAT VILARÓ TT 589 35 B2

• ADMINISTRACIÓ NUM.1 Valldoreix, 67-A. « 5 6 9 47 42 FMnmoi

•na

*' • FLECA MARÍ Borràs. 1 Mkasol

plaça

• RESIDÈNCIA SANT SALVADOR 3a edal. Cl Sant Salvador, 47, torre. Sant Cugat del Vallès « « 7 4 42 23 FM 500002

UffiE'HffiBB • AIFA Ctra. Cerdanyola. 18 « 6 7 4 43 04 FM.14400OI

• P A P E R E R I A G R A U av Altons Sala. 38 O 6 7 5 12 15 %< 254COX'

• MATERIALS DE LA CONSTRUCCIÓ. FOAP. c' Rius i Taulet, 27 •B 674 05 03 Sant Cugat

• FOTO VÍDEO F.R. Rambla del Celler. 93

Sri 5Q0CO01

FM 470001

• SUMINISTROS VALLDOREIX Mossèn Jacint Verdaguer, 107.

• Z O O M . C e n t r e d e la • HNOS. MARTIN DEL VALLÈS Slravinski 8. Poimatge. C / Santa Maria ígonCan Jaroi Rubi. 14. Sant Cugat del Vallès TJ 588 05 01 « «75 56 74 Ret 2550001

tr 674 14 90

• CASTELLVÍ HONDA Rosseso. 15 « 5 6 9 3211

• MARCS VALLÈS Cl Vanes. 23 San) Cugat. « « 7 5 49 43

• R A N O O - 1 0 Cl Pous, 3 , local 1 Sant C u g a t d e l Vallès.

FM 2130001

• REPARACIÓ DE C A L Ç A T SABATA cl Francesc Moragas. 6. « 6 7 5 32 74 FM 140000 • REPARACIONS DE CALÇAT i còpies de daus C/del Sol. 16 « «74 90 97 M 250002 • R E P A R A C I O N S OE C A L Ç A T i còpies de claus. Sol-Mercal Torreblanca. « «74 00 14 FM250003

« «74 79 «8

(Irumitie. SA) FUt. lerjorg

• PROP CREU ROJA, àtic dúplex d'uns 100 m*. amb 3 terrasses, 3 hab., tot exterior, assrjieeal, moM tranquil-la (senea veïns a sobre). 18.000.0009 ( 9 3 ) 6 7 4 6715 |Fhx«iS«J| FM FS 10120006 • PROP MONESTIR 2 hab., menjador saló, cuina. bany, dues terraases. Possibilitat de parquing. 11 000 0 0 0 - « « 7 4 72 54 (Fixai Gh»»*) FM. F0IQBKTO

• TATERS Sant Amoni. 62. « 675 55 06 FM 1330001

• ZONA PARC C E N TRAL nou, 4 hab. amb armaris de paret, cuna «oftice», ampli menjador salo, 2 banys, lavabo, terrassa, dues places de parquing, pis amb excel·lents acabats, tot exterior, sol tot el dia. Zona oorrurataria. 46.000.000- 9 674 72 54 (FrosG-ar.fc) Fat F0100aB22

• TALLER ELECTRÓ SOL cl Sol, núm. 19 « 674 36 68 Sant Cugat

MHBWI

P A M O B E S L Sort. 3 2 .

1r 1a. « 5 8 9 35 23 FM 1450001

« 6 7 5 57 55

• PtS AlTC a AJons Sala, 4 hab 1 bany, 1 lavabo amb dutxa, 40 m* de terrassa, 1 plaça de parquing. 22000.000.- « 6 7 4 77 76

FM 2541(031 • V A L L È S N E T S a n t Ftamon, 4.

« « 7 4 89 18 FM1MX01

• TALLER MECÀNIC P. CANALS a Sant Llorenç, 27. « 674 63 62 FM 1320001

M8tíMlt

• T A L L E R E S M E N A Pass e i g T o r r e b l a n c a . 13

• SOLSONA Rossetó, 2 « 5 6 9 32 66 FM «0001

ns-Mai

« 6 7 4 5 3 01 FM. 1200001 • FIOTTO cl Sant Jordi, 32 Sarrl Cugal. « 5 6 9 08 05 FM 24000001 • THE CARTOON CENTER cl Martorell. 1, canton a d a Valldoreix - Santa Maria. « 569 70 2» FM.5H0OO1

• Tafbseria • Papers pJntab

FM 1W0OD1

• SOUASH SANT C U OAT Sant Jordi, 33-3S « 6 7 4 9 * 62

• ESTANC MONESTIR Pa·3(Ocan4e,3. • V»»S NOC SA Baixada Sani Sever. 4. «56*1963

• J O G U I N E S MARG.A Santa Maria. 44. « 674 15 32

• ANNA FUSET J O C S C/ S a n t i a g o Rusinol. 4 5 . S a n t

Mirum

nos

• MAILING VALLÈS, SL Sant Domènec. 10 - baix o s . « 5 6 6 23 71 FM 550001

• LÍNEA D I R E C T A Enrique Granados, 15 - local r 589 03 74 FatlStXOl

f"

•%,

• 6746369 H M

FMIOOOOOI

• MENJARS PREPARATS TASTAM •a 5 8 9 29 2 9 5 6 9 3 5 3 5 Beí 58000-

• E L R O D E T c/ A n s e l m C i a v é , 1 4 . S a n i C u g a t del Valies FM 1*3001

• ATEUER BLAU Av. Toneblanca. 2 « 56919 31 FM 1210001

FM 1500001

• 566 2264 iwaiont

• RENAULT-ACERSA Ora. Cerdanyola, 55.

• AUTOSERVICIO RUBIO, SC. a Villa. I , local 5. Sant Cugat del Vanes. « 6 7 4 82 99 Pi* IKOFJ

FM 1530001

m

• NISSAN ROMAN Mar-

FM12WÏJ1

• CAMPMANY ValkJorsbi. 16 « « 7 4 14 82

FM. 1260001

• 8 P R I N T IDIOMES C/ Francesc Moragas, 6.

• mSTAL-LACIONS TETE rjaseatge

• m 2(49

« 6 7 5 51 06 FM I40002

MW»

T«i. 67517 02 - 67< <S6 49 Fnx5«927 74

• PÀROUINO T O R R E BLANCA Av. Torreblanca, 2-6. local « 5 6 9 2 4 61 M110001

• MARMOLES SANT CUG A T C a n Fatjó dels H u rons. C a m p o a m o r , 1 2 , n a u 3 Sant Cugat del V a M e .

FM 200001 Ferrar i Guarda, t/n Ftx67<2<96

definquos.

toraa.41. « 6 7 5 46 76 MMom

Ora. de lérrassg, 97 08191 RUBÍ

«5691429

• C I C L E S CARDONA Vlikkmir.41. «6741101

• A U T O - E S C O L A CASAS Martorel, 47. « « 7 4 1 4 «7 Mitraoi

Tel. 699 3 8 9 8 Fax 588 24 53

• M É S M A R C S Cl E n r i c Granados, 15. Sant Cugat.

T*. 510 00 01

adnMnisiraliu·

C/Sorí«goliss«rfol,32

« 6 7 5 53 53 Fat 53X01

ÀGORA

« 5 8 9 64 55

d'asMttoram·nt

administració

• J . M I R E T Mercat Torreb l a n c a , p a r a d a 1-42

• HlPICA SEVERINO Pg Calada 12 « 6 7 4 11 40 FM 610001

• CEYLAN C CastMejoe.

• CUOART a la B o m b a , 1 4 .

SANT CUGAT

• ENQLISH CONNECT I O N Escola d'anglès. Sant Domènec. 7. 1r2a « 6 7 5 2106 m 1310001

• BAR MUSICAL Karaoke La Bohèmia, av Catalunya, 14 tr «75 24 03 FM 2100002

• MERMELADA EXPRÉS O Vasaoraòt. 56. «5691186 • CASTELLVÍ Serveis Admts Raja I TauM, 4 « 6 7 4 1 2 41 Misrw

• NOVA ELÈCTRICA SANT CUOAT rambla Celler, 91. « 6 7 5 26 02 FM 143107

IBt·QnÉQS

FAX 675 2S 61

• LA FAUNA Rambla del Celar. 35-37. « «74 13 OS FM 430001 eyBBBBB. j B B U a a t a k l a B H a l

« 5 6 9 0014 M230»l

• ARWEN BOUTrOUE. Cl Etes Rogent. 52 « 5 6 9 ( 1 «3 FM 23X03

Fat 15630)1

• LA BRASERIA Placa Para San. 6. « 5 6 6 52 40

• E G A M O B L E S c/ C à n o v a s d e l C a a t M o . 2 . local 2 .

MM001

• ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21. « « 7 4 08 82

VA11D0KIX,53 TALLER: OÍIENT, U

Fat 10011

• FUSTERIA EBENISTERIA LS C/ Camí de la Creu, 14, baixos l a . Si Cugat « 569 47 53

EXPOSKIÓI VENDA:

• DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÉS. SL Urgències 24 h. C/ Sabadel, 23. SI. Cugat « 674 »» 45 Tel. urgències 908 89 81 38 FM2S0001

• FUSTERIA EBENISTER M feines per encàrrec « 669 67 4 6 / 6 7 4 70 6B MM0U7

parquing i tractar opcional preciós. 22.000.000.9 675 33 8 8 / 6*9 28 43 (KSA OeïM hmor*ira| llei. KSA looaoii

• • • •

Parijuets Moquetes Cortines GKmamrb

= 8

• SOL - NET P. Torreblanca, 52. « «74 41 49 • CONSTRUCCIONES Relormes - Torres - No• T I N T O R E R I A SANT v e s . « S 7 4 6 3 0S CUGAT Sant Antoni. 1. FM 57000' «6741162 • PROMUSA Av. Torre- FMWiaxi blanca. 2-8. • TINTORERIA SANT « 6 6 6 1 7 32 CUOAT Santiago RusMol. FM 37000! 35 « « 7 4 1 1 6 3 • 8ERRALLERIA TIERRA I COMAS. C.B Mo• T I N T O R E R I A SANT zalt, 9. Barcelona. CUOAT Rambla ntutala « 2 1 6 1 9 96 da.34 « 6 7 5 22 26 Fat nom MIStODt

iHB

Ffanoaac Moragas, 4 ( Q u e * » Cantons)

ToL 674 3 ( 9 2

D FALGUERA - Tapisseria - Decoració d Villa, 1 Local 2 Tel. 675 24 01 08190 Sant Cugat del Vallès

CASAJUANA GALERIES SANTJORDI

Mobiliari i decoració Matalasseria Articles pera nens petits Santiago Rusinol, 37 I Tel. 5892232 i Carrer Major, 6. Sant Cugotctí Vote

• CENTRE ÒPTIC SALDON cl Francesc Moregas, 4. « 875 07 54 FM 256000• TEXIDO ÒPTICA cl Sant Jordi, 30. Sant Cugat « 5 6 6 4 4 6 8 FM25M002

• T I N T O R E R I A SANT CUGATAIorMSah,21. « 6 7 4 4167 FMW0001

• U 8 S M TOURS pana < * ITIosp«al, 10. «568 6180/ Fax «66 66 65

• ASSUMPCIÓ Monestir, 33, « 6 7 4 36 51 FatUMOU

• CANSALADCMA JU-

• A LA VORA PLAÇA MONESTIR. Atlc de 2 hab.. menjador saló, cuina, bany nou i terraaaa. 11 000.000 - 9 674 72 54 :TmotMrmL)MKmKtm • Z O N A C E N T R E . Abc d e 4 hab., m e n j a d o r salo, c u i na, bany, lavabo, terrassa deSOm". 23.0OO.0O0- 9 6 7 4 7 2 5 4

• PISOS N O M PER ESTRENAR. En dwaraae lones de Sant Cugat. Plac* de 2 a 5 hab., 2 banys complets, menjador saló, cuina -otfice», terrassa, « 6 7 4 72 54 FM Ffi 100O031 • S A N T C U O A T pis d e 3 hab., banys, cuina, saló menjador, balcó, ascensor, exterior I asaoteast. 12.700.000-

« 6 8 0 66 6 8 / 6 8 0 96 54 ^F*-(is»>«aa>llllfftam02 • SANT CUOAT pis maco de 90 m" 13 hab., 2 banys complets, saló menjador, cuina «office-, 2 balcons, ascensor, calefacció, tot •xlerior, parquing opdo14.800.000.-

« 8 6 0 96 86/56096 64 P^FtaC*e»^FMFK»Mrfl • SANT CUOAT preciós p a aj C/ AJons Seta, amb 3 hab., 110 rrr\ bany complat reformat, lavabo, saló menjador da 36 rrr\ cuina equipada, terrsssa de 25 m*, aacanaor, calelacció, exterior, flrarairas d'alumini I poraw r/embar. 19.000.000.« 6 8 0 8 8 8 8 / 8 8 0 8 6 54

f»ns>0ttmfHM.m:wm • SANT CUOAT preciós pa» da 120 m· I 4 hab. a rAv. Afront Sala, 2 banys, salo menjador, cuina equiparia, aacanaor. calefacció, Darouhg, assoteflat, flnsatras rjaluminl. 20.500.000.9 660 86 8 8 / S W 86 64 fcaFtaCaatiamlMITCFao»» • SANT CUOAT Pag. CAnovas. ple d» 4 hab. (3 dob l a t ) , 120 m \ 2 banya, cuina «onlca-, balcó, entreaotatt, aacanaor, calefacció, exterior, bArquIng, assotelat 21.500.0009 6 8 0 8 8 6 8 / 8 8 0 88 84 IFl»iW»)Otat«at»latFTC«IO»3i

9B • URBANITZACIÓ Sant Franceac, cantonera, seminova: al davant hi té un jardí púbee, 3 hab. t estudi + 2 trasters. Parquing mot espaids, jardí privat r/uns 70 wf, caleracció. 34.000.000,• (88)8748716 (F>o»at»J)n-tFSIOTaOI)l

• A PROP cl Cànovas del Casrjso. T« 180 >rf, consta de 4 hab., aaló menjador de 45 mF, cuina «olBce», 2 barrys ccmtilatt, tarraata. Parquing. 32.000.000.-« 674 09 67 |Ftx»SMO«»« FM F« 1(040043

• C/ DOCTOR MURILLO 1 3 0 m", 4 h a b , , 2 b a n y s , ssió m e n j a d o r , 3 5 m*. cuin a <ioflice>*, 2 p l a c e s d e parrjuing. Z o n a c o m u n i t à ria a m b jardí i piscina. E x tartor.

28.500.000« 6 7 4 87 04/675 43 02 IW-M) FM MO0T0OK • Cl RIUS I TAULET 160 m1, 4 hab., 2 banys, salómenjador, cuina -ofrtce", terrassa, plaça de parquing. 27.500.000.n 674 57 04 / «75 43 02 ino-aj FM 110(170004 • Cl S A N T I A G O R U Slf+OL 110 m \ 4 hab., 1 bany, 1 lavabo, salo-menjador, cuina •ofrice'· nova, terrassa, plaça de parquing. 24.150.000.« 6 7 4 57 0 4 / 6 7 5 43 02 [twmil·FM I10070T» • Cl VILLA. Oportunitat. Apartament estudi estil americà, bany complet i terrassa. 6.500 0 0 0 -

« 6 7 4 06 97 p r e a SlrtOxaQ, FM. F9C10040042

• MOLT A PROP estació Sant Cugat. 3 hab.. terrassa de 12 m1, gairebé tot exterior, assolellat. 15.000.000« ( 8 3 ) 6 7 4 6715 pwa» Sa-» MF51012(035 • MOLT A PROP ESTACIÓ Sant Cugat. Se pis. 4 hab., vista molt maca. balcó ampli, 1 bany + 1 lavabo. Sol de tarda. 15.000.000.« ( 9 3 ) 6 7 4 6715 (Rrq»»9»J)FM.FSiai20Xi< • PIS 110 m>, 4 hab., 2 banyt, parquet, armaris, parquing, aR, exterior, cèntric, finca nova; 3 anys. 25.000.000- « 676 43 24 F-Q» FM) FMffllocal'l 1 • P » D E 1 2 0 r T r \ 4dorrr«torlt, 2 banys, molt bona vana, rjèrraing. 22.000.000« 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 61 lamiFMSiooooco;

• PISOS OCASIÓ Zona Monestir, 75 ny. menjador 2 0 m 1 , cuina, 3 hab., 1 bany, safareig, terrassa 4 m*. ascensor, sol tardes, vista* a Montaerral, pertecta estat • A P R O P P G . D E LA 11.800.000. • C R E U . P r t d e ISO m*. « 6 7 5 3 3 5 5 / 588 28 43 eàsnaosji da 4 I M D . oobtat, (KSA 9ssa) 1—atHiH) FM HS> cuina HMcaa,, ooa banya I de 4 5 ^ Jan* ds 120-rí. 3 7 . 0 0 0 . 0 0 0 - « 6 7 4 06 97 ft»»aalQsm r»t r«C 10140)4»

• CASA ADOSSADA 240 m*, a prop aatacló, 2 parquinga, tol en rjarraess aatat.

43.000.000.-« 678 43 24 jt^i-.FttJl·FMmOOaTJH

• ÀTIC D O M C X da kata. zona el Ahrarez, 180 trí, conata da 4 hab-, hab. planxa, saló menjador H1B NMIVHiftt 40 (PTe ESJT* tuol en eMstaa «ta 8 0 a->, terraaaa. Barbacoa, tree placaa de taa^tang. Jardí I

4fr.000.000.• LOCAL 170 m·, cf Camí « 8 7 4 8 8 8 7 Cotomar, 2 portaa al ca- rtx»aal0tjs^lMnK1tas»M rrer, en vanda o aaguar. Preu: 25.000.000 Pla o 180.000 PWmee. «6764324 pia«»l»Q«MmiBMO»l

• PLANTA BAIXA amb tardi a zona msitjanrltl, 4 tkMmflolIt, 2 banya, curta, toattitant nanovat, piscina, parajutio. •

•741104/8741181

• IMaOf ESTACIÓ SANT CUOAT 4 hab., 2 banya, oaMaocto, patça uaiqulng,

«(89)6746716 fasa» t « ^ net F»10120»B

••"f

CASAS

• ZONA TÜtanMLAWCA ptaoas de garatge des òe 1.700.000.« 6 7 4 7 7 76 M0.FMIIQO10

JOSEP M. CASAS EHOLES moB-Tonmaioc*L8-TB*>eNYS

26. « 6 7 4 06 61 ' F M C A 9 a aPaBaTi 7 f a f e , 3 b69J8L Rsa^Mtor, t a l l 0*6SxV

• PARC CENTRAL. Pisos de 120 rrr\ 4 hab.. ptaona comunitària i places da pàfqublÇj. Preu a convenir. « 6 7 4 6 8 87 |l·>»««Cà|·4FMre«»40t41

• FORMAS PERRUQUERIA a Ebas Rogent. 1 8 A (a tocar m a r c a t T o n a M a r v ca). Sant C u g a l .

« « 7 6 40 06 <M250OJ0'

• PIS 80 ttf, nou a ettrsnar, 3 hab., 2 banys, tot exterior, parquing opcional. 14.500.000« 6 7 5 4324 [Fromftaai FM,FH 10030012

• PERRIKHJERLA A. SAU N A S a Sant Jordi, 28. « 674 69 15 FM 270001 • P R E 8 E N Z A Martorell, 20 «589 4(51 FM1Í50X1

• PIS DE N O V A C O N S TRUCCIÓ 6 0 rrr-, acabats de 1a qualitat. 2 dormflorts 13.500.000.« « 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 11 81

• FERRON jardins i piscines C/ Rius i Taulet. 20 Sani Cugat del Vallès « «74 «8 47 M25fXXtt2

(Seii)FM S10CO30C1

• PIS PER ESTRENAR de 3 hab . cuina equipada. menjador saló. bany, lavabo, jardí particular de 150 m!. Parquing i Irasfer. Toi exterior. Acabats de qualitat. 29.000.000 « 674 72 54 l^rcaj Gnre^' =9' -C- 1M0032

WStífflirESH • INSTALACIONES ZAMORA Mossèn Cinlo Verdaguer. 18. Valldoreix. « 5 8 9 28 38 FM 55(001 • MANTSERV, SA Av Catalunya. 18. n 674 80 58 FMfOMOl

• ÀTIC DÚPLEX Zona M e r c a t Nou, 120 m3 + 20 m1 t e r r a s s a . 4 h a b . , s a l ó menjador a m b xemeneia, cuina - o f t i c e » 1 b a n y 1 lavabo, caielacòó, marbre,

parquel, FVC i climalil.

• PIS R E S I D E N C I A L planta baixa 100 nv + 80 m2 jardi, 3 dorm , 2 banys. 2 pàrquings i traster. Nou a estrenar. 26.800 000- t r 675 43 24 Fnqoas Frxal Ret. FRICO60013

a t * I V atiat, p M n * , trailo i ttto" * M - l J 0 « « r . atojWpkaJmM. • TOMÉ. 7 ha*., 2 banya, manjarjor, tala rTasav, cuina,

&lk^.mMta*JnM.Hc*kRrnmZ>ai<k tVattath). > LOCAL DAVANT CAP SANT CUOAT. d MWA,1Í, 80 iti1. r«>^aUinalai. •nM&svaKrnmttKmX$tí'rtttlB,p»'i*lK*x.. Uogustf«vaualp«t^aca:4.tn0p6B. • nAr^KPARQUireatfVlhote

L ( X ) A L E N V c N M t í M a r t O f O l , 2 6 , 7 0 rif 1 7 0 0 0 . 0 0 0 ptflB.

• LOCAL EN VENDA c/Martonj|, 26, 70 tTf 17.000.000 ptos. • RNCA EN VENDA, c/Alps, 79. 90.000.000 ptos. • TORRE EN VENDA. Ctra. de la Floresta. Amb jardi. 20.0MOOOptss. • PUÇA DE PARQUING en venda. 2.500.000 pies. GESTIÓ FISCAL-COMPTABLE ASSESSORAMENT LABORAL G A B I N E T JURÍDIC AGENTS D'ASSEGURANCES A V . A L F O N S SALA, 2 2 , bjixos 2 A P A R T A T D E C O R R E U S n ú m . ', 2 SANT C U G A T 674

DFL VALLÈS

1 5 6 6 - 6 7 4 1 0 S4


ELS 4 CANTONS/ Divendres, 2 de febrer de 1996 •

PROP HOSPITAL GE-

R U B Í Edifici M e r c u r i , 7 5

ZONA

TRANQUIL·LA

zona

TORRE ADOSSADA A

LOCAL EN VENDA o

C/ ALFONS SALA 110

ZONA TORREBLAN-

AUDI Coupé

Quattro

P E U G E O T 2 0 5 X L , B-

nv, 3 h a b . , c u i n a i c a m b r a

1 0 0 m* + 1 6 0 r r f j a r d í pri-

molt cèntrica i tranquil·la- 4

R U B Í per estrenar, 2 2 3 r r f

lloguer 1 1 2 r r f . P r e u v e n -

m1, 4 hab., 2 banys, saló

CA. Pis 3 hab., menjador

2 . 8 , «full e q u í p » .

HW

vat, s a l ó - m e n j a d o f 3 0 m 1 ,

hab.,

menjador saló a m b

+ 1 0 4 d e jardí. 4 hab., 2

da:

menjador 20 rrf. cuina i te-

saló. cuina, pati,

3.300.000-

(F^ugattMaorRalrl·.FW.FW 120001

assolellat, dar. 6.300.000.-

10 5 0 0 . 0 0 0 - « 6 9 9 6 5 4 8

4 hab., 2 banys, calefac-

x e m e n e i a , cuina «office»,

banys, 3 places d e garat-

60.000 Pta/mes.

rrassa. Moblat.

complel, lavabo amb dut-

{ircusal FW 150009

ció,

2 banys complets, grans

g e , fusteria inlerior d e rou-

«

p à r q u i n g + traster.

golfes, àmplia

re i exterior d e P V C a m b

(Finques Boca) FW.FR 10060015

26.000.000-

garatge, celler, sala d e

vidre doble.

4 0 m * . b a n y , pati.

«

jocs. Parcel·la d e 6 0 0 n f .

(Pg. Torreblanca / Vallès),

3 8 0 0 0 0 0 - « 699 85 48

26.000.000- « 674 7 7 76

(KSAGwWfcwwbÉwj Ral. KSA 10050006

seminou, 3 hab., 1 bany,

Itncusa) FW. 150010

PROP MERCAT NOU

plaça pàrquing, exterior.

aire condicional, 1

675 33 55 / 589 28 43

R U B f pisd

Margarida

ria e m b e r i alumini, Ext.

9.500.000.-

nou, 85 rrr1, 3 hab., bany i

« 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 54 99

lavabo. Calefacció. Elec.

(Finquet Vatiowarj FW. FV «13

Entrada 3 . 0 0 0 . 0 0 0 P i a Resta hipoteca.

R U B f pis n o u d e 6 1 rrf,

a Av. Estatut, 1 3 2 . A m b 2

« 6 8 6 4 0 1 7 / 566 54 99

hab., bany, cuina

(FfKJ«lV*m«W FV44ie

B E L L I N D R E T . 5 0 0 nf.

equip.

RUBl Av. L'Estatut. 75

rrassa. S u p e r í . 6 1 r r f .

En

A v . Estatut,

m*. «

15.000.000.-

674 08 97

fFfeMSartCu^q FM. FSC10040047 GOLF-EL

PINAR. C/

( I R r a S i * C ^ . F W . FSC 10040046 • LAFLORESTA m* a l d D a l m a u .

1 000

hab.,

N o m é s dos v e ï n s .

9 000 000

tacció. Gas. Pocs veïns.

12.000.000-

(f%K» Sani CUJWJ.FW. FSC W040M»

Acabats de qualitat. Pàr-

« 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 54 99

opcional.

RFA.

(Ftnqux Vatiorwt). Rel. FV 200006 •

t r 5*6 40 17 / S86 64 99 IFn-aa vatnnr; M FV ajxra •

RUBf d Duran i Bas. 90

rrr*, 4 hab.. cambra bany completa, sol de matins , menjador 24 m1, places de pàrquing opcionals. 10.500.000.- S 699 65 46 (Vpaal M 150006

RUBf

Plaça

Progrés,

« 6 7 4 08 97

hab., habitació estudi, saló -office-, Garatge

per a dos c o t x e s . D o s t r a a -

« 6 7 4 72 54

blada de 4 hab.. estudi.

(Fnai GironaE). FW- FG 100600»

Jardí privat. 150.000/mes.-

T O N S . Planta de 50 m*

terrassa.

més 25 nf d entresolat i 20

frea» S r . CajrQ FW. FSC 10040036

tonera, 150 nf, garatge 2

rrf de terrassa. Zona molt

45.000Vrnes.« 674 08 97

cotxes, zona rentat, tras-

comercial i cèntrica.

'^noi San) C4jgrt FW FSC 10040065

SANT

CUGAT

zona

p l e t s . A l'estudi, c o m q u e

(KSA Ottlid ImiMWarií!. Rel KSA

és gran, té 1 h a b . , salo i

170.000/mes.-

10050013

luxe amb jardí privat i co-

«

«

munitari amb piscina.

{Paugwt Moto R%).FW. PUR 120005

63 000 0 0 0 -

banys, 1 Lavabo, menjador

qualitat: parquet, marbre,

V

saló 3 5 rrf, sala de billar,

antena parabòlica. Zona

x e m e n e i a llar, b a r b a c o a ,

comunitària amb jardí I

(RnasSartCupM). FW. FSC 10040039

piscina. 100.000/mes.-

garatge. •

SANT

CUGAT-COLO-

M E f l adossada d e 4hab-,

46.500.000.- « 6 7 4 7 7 7 6

« 6 7 4 72 54

(lw»rtM.SA}.Rafl6C00fi

(FHrcas Gronail). FW. FG 10OBQM

estudi a m b x e m e n e i a . G a ratge per a dos cotxes.

c u i n a nova.

J a r d í privat, e t c . E s r e g a -

adossada 140 m2, 5 hab.,

hab., gran menjador saló, àmplia cuina, bany, lavabo

ZONA MONESTIR torre

2 banys, garatge i jardí 60 nf.

dobles), bany i lavabo, c a -

fFl·quMVa8mal).FWFV4595

14 8 0 0 0 0 0 - 0 6 9 9 6 5 4 8

í,

X

hab. mes entresolat. Amb

RUBf d Lluis Ribas. 4

pàrquing. Acabats de qua-

•]

Irtat. Pocs veïns. Llar de

foc. 19.500.000-

9 588 40 1 7 / 5 6 8 54 99

J-

(FiKfM VUionnq. FW FV 200010

• R U B f Z o n a Les Torres,

AV. PLA DEL VTNYET.

Adossada de luxe, 5 hab.,

p r o p F F G G . Pisos d e s d e

estudi. Jardí privat i comu-

7.500.000 Pla. 3 hab. C a -

nitari amb piscina. Només

l e f a c c i ó , g a s , cuina, b a n y .

45.000.000.- « 674 08 9 7 IFticas Sani Cugat). FW. FSC10040040

« 5 8 8 40 1 7 / 5 8 8 54 99 IFnquas Vatiornt) FW.FV2000QS

• •

ZONA

C/ GRANOLLERS ados-

MERCAT NOU

sada amb ascensor 220 nf,

9 0 rrr1, s a l ó 3 2 m 2 a m b x e -

jardí privat, 5 dorm. (2 «sui-

m e n e i a , 3 hab., cuina re-

tes»), 3 banys, 1 lavabo, sa-

formada, 1 bany, 1 lavabo

ló menjador 40 rrf, garatge

a m b dubta, sot i vistes.

traster. 48.000.000.« 6 7 4 77 76

«

(Inrarba. SA) Ret 190009

1

feria ember. Porta btinda-

ÍK5A Gestió immobiliària;. Rel KSA

da. Ext. alumini. Millor que

10050005

R U B Í cl Monturiol, 3

nou. B.500.000-

w 588 40 17 / 588 54 99 ;Rnqu« Vaftwnrat) Rel FV 4439

^ W

• RUBÍ d Pau Claris, A la

M M

vora Ajuntament. 80 rrr. 3 hah

W^m MfM P I

rtor. a.uoo.uuu«6996548 (Incusa} Raf 150003 •

ben conservnl. exto-

cuina equipada i reformada (cuina integrada, forn. e t c ) , sol d e matins. 9.000.000-

R U B f d V e r g e d e l Pilar, 3 hab., cambra de

bany.

Promooiones Gongora.

I estació d e Valldoreix, 4 hab

786 15 0 4

IW 5810002 ST. C U G A T d Sta. TeP I S O S , apartaments, to-

85.000/mes-

col·legis, 4 h a b . , m e n j a d o r saló, cuina, bany complet.

« o f f i c e - , g o l f e s , sala d'es-

« 6 7 4 12 0 4 / 6 7 4 11 81

traster, m e n j a d o r

tar, t e r r a s s a , h a b . m à q u i -

(Sermi Ret S10000005

PLAÇA

«

d'ampliació.

comunitària.

'KSA GssM Immobiliària! Ral. KSA

24.000.000.- « 674 7 2 5 4

57.500.000-

10050004

)FincasGironBltt).R9l FG 10090019 •

«

hab., estudi. Adossada de

674 57 04 / 675 43 02

W w i

Rei. 110070009

COSTAT

ESTACIÓ

674 08 97

(fircMSrtCugal·FW.FSCiOOWQg

T R E N I Z O N A G O L F . pis moblat, 3 hab., menjador

674 15 03

F O R D Ftesta 1 . 1 . . gris

300 0 0 0 - « •

PROP COLL FAVA. To-

saló amb xemeneia, cuina

« 8 7 4 68 50

90.000/mes.-

• o f f i c e » , 2 banys com-

(Auto Comarca M Vailet). Rel ACV

« 6 7 4 72 54

plets. terrassa, celler i jardí

10090004

[Frcas C-one*a;. R« FG 10080014

particular de 100 nf.

banys, saló menjador , 3 5

n f , cuina «office», galeria,

tota mena de torres de Mo-

bo. B-KY.

terrassa 3 0 n f . 2 places

guer a partir de

790.000.-

d e pàrquing. Z o n a c o m u -

90 000/mes - « 674 08 97

« 5 8 9 09 91

nitària a m b piscina.

(Fncas Sait Cugat). Rel. FSC 10040050

(Flacat, ti-|- FM. F 10020007

SANT CUGAT. Tenim

L A N C I A D e l t a , H F , tur-

674 67 04 / 675 43 02

LANCIA

DE

LA

M O N E S T I R . Pis

cuina, bany complet, balc ó P i s tot exterior.

APARTAMENTS

e n diAPARTAMENT

RBLA.

160

RBATALLADA

n f , 2 terrasses,

h a b . , 2 b a n y s , 1 p l a ç a pàr-

quing, calefacció, assolellat, exterior jardí + piscina

325.000« 5 8 9 09 91

comunitaris.

(Flacat. sJ.l. Ref F 10O2OOO6

verses zones de Sant C u -

g a t , 1 h a b . , m e n j a d o r saló.

guer

cuina, bany complet i l e -

quil. P à r q u i n g opcional. 55.000/mes.-

e n llo-

Molt cèntric i tran-

ZONA

« 8 7 4 7 2 54

ZONA

MONESTIR

hab. a m b armaris d e p a -

O P E L C o r s a G S I . B-LK.

«

6 7 4 68 50

«

65.00uVrnes.·

f a n t i l . n o m é s 6 v e ï n s , tot

65.000.000-

banys, 1 lavabo, garatge,

(FreasGfonetaí FW FG 10080026

lcngues BDCai Re* ^P 10060016

«67472S4

B-HY.

exterior. 2 6 . 0 0 0 . 0 0 0 -

«

estudi golfes.

[F%c»«ttttWa).FW FG 10080015

450,000-

«

{Imdesa) FW 1100700(6 NOVA

P R O M O C I Ó 10 comunitària,

2

TORRE

b a n y . cuina a m e r i c a n a . 50.000/mes - « 675 4 3 24

A BELLATE-

PROP

MONESTIR

3

Pis d e 130 m1. 3 h a b . ,

2 4 0 m , 6 m f a ç a n a , garat-

R R A unrfamiliar 1 8 0 n f , 4

hab..

menjador saló a m b terras-

ge 4 cotxes, 4 hab., estudi,

hab.. 2 banys, saló menja-

n a , b a n y . b a l c ó . Àtic a m b

sa. cuina totalment

2 banys, 1 lavabo, parquet

d o r 3 5 m 2 , c u i n a 2 0 m2,

m o l t a llum i vistes T i b i d a -

parcel·la 4 0 0 m ' ,

bo.

39.000.000.«

equi-

pada, 2 banys complets, 2 pàrquings, traster,

«

condicionat,

aire

calefacció.

M a t e r i a l s d e 1 a qualitat.

hab., cambra bany. exte-

38.000.000.- « 6 7 4 7 2 5 4

rior i a s s o l e l l a d a .

(Fnas Gnxwh) FW. FG10060033

699 65 48 •

ZONA RIUS I TAULET.

675 33 55 / 589 26 43

ÍKSAteHti«natigM).FW KSA 10050008

674 77 76

jlrmarba. SA). Ret, 160006 •

PROP ESTACIÓ

SOL.

Torre

menjador

saló,

APARTAMENT

moblat

cuina, d'esliu,

Bergara,

2 «suites»,

(Auto Estabartj FW. AE 10030004 •

O P E L Kadett, 1.8 G T .

blanc. B-JZ

bany, calefacció

600.000.-

i pàr-

• N I S S A N V a n e t t e pràctic dièsel. B - M S . «

a l a z o n a col·legi M a r a g a l l . C o n s t a d e 3 h a b . . pati i t e -

75.000ymes.-

(Aukxxmf) FW A 101000O6

r r a s s a d e 3 0 n f . Mort d e

« 6 7 4 7264

70.000/mes-

sol 6 0 0 0 0 / m e s -

[FreatGiwWa).FW FG 10080023

«

TT 6 7 4 0 8 9 7

(FrasGronefet Rel. PG 100600'"

jFrcasSanlCjgat} FW FSC 10040064 •

2

ÀREA

CULTURAL

1

hab. a m b armaris d e p a -

dorm. dobles, 3 banys, 1

ret, m e n j a d o r s a l ó , c u i n a ,

4 h a b . , m e n j a d o r s a l ó , cui-

traster. T e r r e n y d e 4 0 0 r r f

lavabo, saló menjador 3 5

bany complet. Apartament

hab., menjador saló, cui-

na -office», bany, lavabo,

a m b p o u , hort i a r b r e s frui-

nf, 2 places d e garatge i

LOCAL DAVANT CAP

« 6 7 5 32 57

(Fsacar.sj.) FW F'0020004

menjador

«

TORRE ADOSSADA C/

ZONA ESTACIÓ. Pis 3

moblat, tot exterior, amb

na, bany complet, 2 terras-

N I S S A N Patrol 6 cil d i è -

s e l . curt. B-JV.

quing.

674 72 54

'Peugeot Motor Raty) FW. PMR13X04 •

C A , pis d e 2 h a b . a m b arsaló ampli, cuina, safareig,

MIRA-

de 4 hab.,

bany, menjador

menjador saló, cui-

TORREBLAN-

maris d e paret,

Tnques Rocal FW FR 10060009

O P E L Kadett. 1.3. 5 p.,

« 5 8 9 09 91 ZONA

F O R D E s c o r t d i è s e l , B-

HW. « 8 7 4 1 5 03 •

guer c/ M o n t s e r r a t , 1 h a b . ,

(Serií). FW. S10000004

10090005

exterior.

675 32 57

i Auto Esteban) m AE 10030010

45.000/mes- « 674 72 54

« 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 81

V O L K S W A G E N GoH 1 6

V, B-LM. «

(Auto Comarca del Vailés) Re' ACV

parquet, cuina, balcó. T o t

e n llo-

Swift G T I , B-

(Fat», si1' RelFI'XeOOO1 2

r r a s s a A partir d e

APARTAMENT

SUZUKI

1 8 7 2 - I P . blanc. « 6 7 4 0910

« 5 8 9 0 9 91

ret, m e n j a d o r saló a m b

675 43 24

(Suiutal-Rel.SiOllOOrjQ

O P E L Corsa. B-IS

anys,

60.000.000-

(Ajocenrafj.fiaf A1Q1000C9

MERCEDES BENZ 190

475.000-

(Fteaaawnih) FW. FG ICO6O016

S E A T T e r r a , blanc, B-

« 5 8 8 55 35

(Mctorcugal). Rel MC 343000001

53XW0rYnes.-

675 32 57

KT. 3 5 0 . 0 0 0 . -

« 5 8 9 40 02

n a , b a n y . àmplia t e r r a s s a

87. 1.700.000-

CENTRE 2-3

SEAT ibiza 1 5 , 5 p , B-

lAmoFjMnn] FW AE 100300QB

2.3 16 v, «full equip-, any

hab., menjador saló. cui-

• «

LANCIA Y-10. B-HD

jardí, una antiguetat d e 4

dí i p i s c i n a

(AL*o»ntrar) FW A10100007

Prisma, T D S ,

[ F t o r s J . l . R - m 003X10

nf, garatge 2 cotxes.

400000-«588 55 35

4

rrr', cuina -office», sala 60

RESIDENCIAL.

S E A T Ibiza 1.2, negre,

B-JX.

KP

traster, c a l e f a c c i ó , jardí in-

ZONA

0-AK.

h a b . 2 b a n y s , 1 pàrquing,

S E A T I b i z a , 1 . 5 i, 3 p . ,

B-OB. « 6 7 5 32 5 7 (AubFjWMn)FW.tf100aOOOB

R R A 2 5 0 m*. 9 0 0 m 1 d e

674 57 04 / 675 43 02

«5890991

(Fixar, i l ) . FW F10020009

675 33 55 / 589 26 43

R E N A U L T CKo 1.2, 3 p..

vermell, B-OM. 975 000 - « 588 66 35

L A D A Nrva, B-NL

550.000-

solar 6 0 0 m 1 , 6 h a b . , 2

2

|AutocaW).FW.A 10100002 •

banys, saló menjador, 60

dormitoris,

675 32 57

G O L F 1.8. G L , B - J P .

3

4

R E N A U L T CKo, R N - 1 . 4 .

(AMoEsW>in).FVA£ 10030007

facció.

(FincMGiwnih) FW FG 10080038

(AotaoanWI) FW A10100008

B-OD. «

|Aulooaf«lf)FW.A10iCOrj03

més gran estudi, menjador

rrf, 4 h a b . ( 1 « s u i t e - ) . 2

« 5 8 8 55 35

588 55 35

rre adossada de 3 hab.

150.000/mes.« 674 72 54

R E N A U L T 5 G T turbo,

250000.-

m e t B-JT.

equipada, terrassa, cale-

P L AD E LVINET 130

T X E ,

negre, B-KT.

saló, bany, lavabo, cuina

21

F O R D Escort X R 3 , B-

KV.

200.000/mes«

RENAULT

blau, B-JJ. 650.000.- « 5 8 8 5 6 M (AiSjcwNn.FW.A 10100004

PLA D E L VINYET. 5

100 m', saló a m b xeme-office-,

A BELLATE-

1 8 r r f i p l a c a d e pàrquing.

neia.

cuina

TORRE

A LA VORA

de 3 hab.. menjador saló,

FW. i

rrassa 1 0 rrf, jardí privat,

(FnquetSKil· FW FS 1Q120009

;FrcasGif0f»la| Rel FG '0080027

674 57 04 / 675 43 02

(Fteai,ii).FWF1

« ( 9 3 ) 6 7 4 6 7 15

(Finques Saca^ Ret FSiOi2OO10

60 000/mes.- « 6 7 4 7 2 5 4

M R A S O L torre 3 5 0 rrr1,

« 5 8 9 09 91

150 0uO/mes-

« ( 9 3 ) 6 7 4 6 7 15

rres. locals i p l a c e s d e pàr-

(Incusa). Re*. 150006

R U B f D ú p l e x p e r estre-

tranquil, a i g u a i llum j a

d alta •

quing d e lloguer

6.450.000.- « 699 65 48

(incusa) W 150OO8

exterior , assolellat,

a m b pati privat d'uns 4 0

ló- m e n j a d o r , 3 5 n f . c u i n a

, marbre. 3 8 . 7 0 0 . 0 0 0 . -

R U B Í d Zafiro, 7 0 m * . 3

A 7 MINUTS a peu de

«

torres a d o s s a d e s a m b jar-

A la v o r a d e C o r r e u s , 6 5

ptes.

n e s , g a r a t g e 3 cotxes, jar-

475.000.-

4002

F I A T U n o t u r b o , I E , B- (MotocugM) FM MC 343000003

750.000.- W 589 0 9 91

hab., 2 banys, lavabo, s a -

Possibilitat

200 000/mes-

[IrrdrMi). Raf. 110070006

M I R A S O L p r o p estació i

d'estiu,

IK.

175.0u0/m*9,

ptes.

d í privat 1 0 0 n f i p i s c i n a

10050007

i!ncusa>. Ref. ; 50001

6 400 000 - «

100 m', 8.000.000

i jardí. En perfecte estat. « 6 7 4 72 54

«

Construïm el s e u habitatge

:KSA GestiÉ Immobiliària! Rel. KSA

« 6 9 9 6 5 48

6 hab. 35.000.000

piscina, hort.

RESIDENCIAL

ífreas Gironelai. Rel FG 10060028

construïts, 3 0 0 m 1 terreny,

solar d e 4 0 0 r r f a m b petita

ZONA

« 6 7 4 72 54

DE LES

sol i vistes. 1 4 . 0 0 0 . 0 0 0 675 33 55 / 589 26 43

ret i t e r r a s s a . A c a b a t s d e qualitat. BO.OOO/mes.-

Fonts, terrassa, 8 0 0 m '

(Mm)

R U B f c/ Sabadell, impe-

nv\

cuina, 3

PERE

de 3

F O N T S prop estació les

h a b , 2 banys, calefacció,

cable. 4 hab. (3 dobles),

PEATONAL 70

menjador,

(Innarba, SA) FW. 160005

resa, a d o s s a d a 3 2 0 rrr\ 4 •

ZONA

mJ,

il^fl

^ ^ M

6 7 5 33 55 / 5 8 9 26 43

33.000.000- « 674 77 76

(Ficat- SartCugrt) FW FSC 10040037 SANT

PIS SEMINOU

amb dutxa, armaris d e pa-

« 6 7 4 08 97

nf

14.500.000-

hab. 89 nf. Reformat, fus-

Pis per

sa, calefacció. Acabats de

len tots e l s m o b l e s .

(Incua) flrf I SOPO*

COLL FAVA

estrenar, de 3 hab., men-

35.000.000-

ses, pàrquing.

calefacció, porxo, despatx

(FrwOiwrWa).FW.FG 10080020

• o f f i c e - , g o l f e s , traster, t e -

truïts 2 2 0 m 1 , 4 d o r m . , 2

674 08 97

salú-

3 0 m*. cuina

R E N A U L T 2 1 2 . 0 , aire

475.000-«589

« 6 7 5 33 5 5 / 5 8 9 26 43

lavabo,

874 68 50

condicionat, a n y 8 7 .

(SuzuktVFtst. S10110003

28.500.000

com-

d'alumini. C a l e f a c c i ó . G a s ,

« 6 7 4 0910

-office-, 2 banys, lavabo,

«suite") i 2 banys

banys,

«

HU, platejat.

perior hi h a 4 h a b . ( u n a é s

La P l a n a , 1 4 0 rrf, 3 h a b . ,

R E N A U L T 21 2.0. A.A

B-U

B-1600-

iFnatCiro^Éil FW.FGW»Q37

10.500.000-

lefacció, exterior, 2 t e r r a s -

FIAT U n o 4 5 5 ,

vat 40 n f , calefacció.

« 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 54 99

R U B f cl Historiador J o -

saló amb xemeneia, cuina

«suite»), es tudi, jardí pri-

g a r a t g e p e r a 3 cotxes.

(Fjnquea Roa). FW.FR 10080006

ESTACIÓ

bany, 1 lavabo, 3 hab. (1

2 banys complets, terras-

tura. Edificació immediata.

COSTAT

u n lavabo. A la planta s u -

jador saló, cuina «office»,

2 9 0 0 0 . 0 0 0 - « 6 7 6 43 24

(F^ujBOtMotxHür) FM F W 120007

menjador, cuina «ornes» i

V A L L D O R E I X Torre So-

S O L A R residencial, 6 5 0

F t A T Tipo, 1 6 v . A / A , B-

Consta a m b : planta, saló

menjador.

19T S E ,

(AJOCTnWi) FW A10100005 •

« 6 7 4 72 54

la, parcel·la 6 0 0 rrf, cons-

rrr1. Zona escola arquitec-

IFlacaf.UIFWF 10020005

100.000/mes.-

2

RENAULT

blanc, B - L X . 650.000- « 588 55 35

vells, cuina • o f f i c e » , 1

350.000- « 589 09 91

(Auto Comarca <M Vallès). FW ACV

blada, 4 hab., menjador

C A S A A D O S S A D A c/

674 15 03

CÍTROÉN AX 11, TRE,

ter, saló estar en dos ni-

RENAULT 11 GTL, B-

GL «

Josep.

Sant

un b a n y . A m é s a l soterra-

874 67 04 / 675 43 02

675 32 57

L C tt 6 7 4 15 0 3

(Fre» SantCug-t) FW FSC 10040052

TREN VALLDOREIX, mo-

tranquil·la, adossada can-

Zona

874 08 97

60 0000 0 0 - « 674 0 8 9 7

TORRES

«

C/ RIUS I TAULET. Mo-

americà, bany complel i

etc. E l solar é s d e 5 0 0 rrr*.

i hab. planxa, 2 places de

Oportunitat.

674 15 03

tres). B - J U

B-IM.

Cl V I L L A .

PEUGEOT 309 GT, A/A,

(PBUQBOtUc*»FMVl.FW.FllBt2O30l

terrassa.

ZONA QUATRE CAN-

(F'euoeot Motor Raiyj.FW.PWR 120002

(AubE«bin)FWA£ 10030003

harditla, sala de màquines

C I T R O E N A X , G T (ex-

«

frigorífica,

(MotoaiQit) FW MC 34300QC<g •

menjador saló de 30 rrf.

65.000/mes.-

s e p S e r r a , 9 5 rrr\ 4 h a b . ( 3

674 72 08 / 674 72 54

hab. d e planxa i safareig i

8.900.000.- V 699 6 5 4 8

lavabo . Ext. i persianes

Rel Í54000'

ni hi h a u n gran celler, 1

(hrtM).FW. 110070010

R U B f z o n a la J o s a . t o -

«

ria. 3 dorm., 2 banys, bo-

M a g n í f i c a vista. «

ca, amb piscina comunità-

vidual q u e consla d e 5

i 6 5 0 m1. P g . Camèlies.

1 0 0 m*, 3 h a b . (2 d o b l e s ) ,

cant mercat. 3 hab.. bany i

VaIWoreix-Gorf. T o r r e Indi-

C/ PLANA HOSPITAL,

(Kncas Grorela}. FW. FG 10080OS

cuina, pati, bany complet i

M t R A - S O L 2 solars 6 0 5

c a l e f a c c i ó , pis exterior. (rtuit).FWI5OO02

65.000

ptes ./mes. Opció venda.

CANTONERA molt cèntri-

Vinyet-c/

135 m". D e 4 a S h a b . 2 I

Nous 14 200 000 -

prop Monestir, pis 2 hab.,

aparcament

lloguer

S A N T C U G A T zona pg.

ters, cambra

3 banys, 2 terrasses. CeJe-

quing

equip.

fàcil,

Apartament estudi estil

21.000.000.- t r 6 7 4 0 8 9 7

132, 2

bany, cuina

N A o consultori, lloc t r a n quil, cèntric,

(Imarh, SA}. Ral. 160003

C /ESPARVER, 1.000

Enrique Lanfranco. Superi.

trenar. Dúplex de 1 1 8 1

ADOSSADA

6 0 0 m*.

R U B f pis n o u d e 7 4 r r f .

TORRE

« 6 7 4 1 5 03

« 5 8 9 40 02 B-HX. «

90 000/mes- « 674 72 54

LOCAL P E RA OFICI-

32.000.000- « 674 77 76

11.000.000.(Fwquai Vatowl). FW. FV 200009

traster.

674 57 04 / 675 43 02

vabo a m b dutxa.

« 5 8 8 4017/588 5499

xa, calefacció, pàrquing i

«

garatge, A.A.

7 250 000 - s 699 66 46

RUBf a Casp, Per es-

jktMt», SA). FW.' 60004

bany

90,000/mes( M M ) . fW. 110070007

menjador, cuina

m*. 3 hab-, mott de sol.

875 43 24

3 banys complets i un la-

|hll»»W.I5tro7

Lloguer:

15 0 0 0 0 0 0 - « 6 7 4 0 8 9 7

N o m é s d o s veïns. A m b te•

1 0milions.

(F««SartCii(W|FW.F9C 10040048 •

46.000.000- « 674 72 54

c u i n a , g a s , reformat, f u s t e -

RUBf Av. Estatut. Ed

terrassa,

IFtaaGtowial FW FG 10080016

Xirgu, 4 hab., menjador,

n (93) 674 67 15 (Fügue» S«c»l Ral. FS 10120007 •

R U B f local a Les T o r r e s ,

13.650 0 0 0 -

CUGAT

b a n y r e f o r m a t s , pàrquinQ.

*

SANT

NERAL de Catalunya. Pis

tr (93) 674 67 15

petit, 3 hab., molt tranquil,

( F u m SaM) Bat f S 10120002

^

21

CLASSIFICATS

A L F A 3 3 1 6 V , n e g r e , B-

588 55 35

O P E L V e c t r a 1.6 I A . A

R E N A U L T Exprés, diè-

sel, B-JZ

LK.

B-MN

6 0 0 . 0 0 0 - « 588 55 35

« 675 32 57

6 5 0 . 0 0 0 - « 5 8 9 09 91

tAutocefTtraT) Raf A1Q10001Q

(Auto Estacar}. FW. AE 10030006

A L F A R o m e o 3 3 , B-IT.

675 32 57

(Auto EsWan). FW. AE 10030005

PASSAT

iFiWcar. si). Ref. F10020008

Variant 1.8.

475.000.-

A.A. B - M G

« 5 8 9 09 91 (FÜacar, s.l.| FW. F10020002

I Auto Comarca del Vallés) Rel ACV

9

w

674 68 50

10090006 •

LADA Nlva 1.8, -full

t e r r a s s a , p à r q u i n g i traster

t e r s . Possibilitat d ' a m p l i a -

traster g r a n .

S A N T Cugat, d Mina, 1 9 -

plaça de pàrquing.

ses.

Pocs v e ï n s , 1 9 . 0 0 0 . 0 0 0 . -

30.000.000-

ció.

47.000.000-

8 0 rrf.

75.000/mes.-

60.000*nea.·

Twin Spark. B-IU.

AJA, B-JT.

« 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 54 99

«

« 6 7 4 7254

«

80.000/mes- « 674 15 66

«

« 6 7 4 72 54

«

« 6 7 4 1 5 03

« 5 8 9 40 02

(FrcM Grorsfe). fW. FC 10060039

(IrtMtte, SA). FW. 160007

{Cata^FW.C 10130007

[FrasGiroralal FW FG1QO80013

fft»c»awn-fc} FW FG

(Auto EsBtari). FW. AE10030002

(F>ei^^Mc4orRal>}.FWPMR 120Q03

Hlmag1.n-i.iic 3430(0104

nar d e qualitat

suprema.

674 72 54

tFircasGicrsIa] FW FG 10080034

22.000.000.-

674 7 7 76

674 72 54

ALFA

Romeo

75, 2.0 •

675 32 57

PEUGEOT

205

G T I , equip», any 94. 700.000.-

'i'****

i» <H.

-íSUGUEU

** 4.

4RA MATE»*

El joc de la nació

catalana

^%%

<* «**

" Safe^rVs

**?»"


22.

Divendres, 2 de febrer de 1996

ESPORTS FUTBOL DE SALA

HOQUEI SOBRE HERBA Es declara addicte a l'esport. Alguns pensen que és el «Johan Cruyff de l'hoquei sobre herba», però ell es passeja amb la mateixa comoditat per un camp d'herba artificial que donant consells als tècnics

del primer equip del Barca. A m b 27 anys, va ser un dels responsables de la selecció alemanya més jove de la història de l'hoquei, va aconseguir una medalla a Moscou amb la selecció espanyola i ara, en les

seves estones lliures dóna consells als m o nitors del Júnior. S'autodefineix com un romàntic d e l'esport i no dubta a l'hora de definir les qualitats de l'hoquei sobre herba en relació a qualsevol altre esport.

ÀLEX LÓPEZ

H O R S T W E I N . Tècnic d'hoquei sobre herba professional.

«

L'esport és la droga més sana» CAU MORhLl

H Sant Cugat.— Què és el més important a l'hora de pensar en la planificació dels entrenaments pels equips de la base? —«El més important és planificar la preparació per intentar millorar la capacitat visual, perquè, de fet, la capacitat visual és l'única que permet analizar el que passa al teu voltant i la que et permet buscar la sortida més intel·ligent i correcta. Per això. no és efectiu que els equips de la base juguin imitant el joc dels adults. Jo crec que la competició entre nens no s'ha de fer amb finalitat purament competitiva, sinó que ha de buscar la formació de l'esportista. Per això els equips tenen menys jugadors que es van alternant de posició. Tots els jugadors poden marcar gols i això es converteix en un gran al·licient tant pels pares com pels fills. Si el nen juga en un equip d'onze no s'esforça igual que en un equip més petit, i el fet d'haver de practicar un esport es pot convertir en tota una muntanya de problemes que incideixen a l'hora de definir la personalitat del nen... que, segons com, es podria convertir en un pas.wta.» —Com s'insereixen aquestes idees en la formació dels equips de base del Júnior? —«Un dels èxits de l'ensenyament que es fa als nens del Júnior és precisament la recerca que es fa de la motivació i de la formació intel·lectual de l'individu. Jo crec que, cada dia que passa, el Júnior es converteix en un club més arrelat i més identificat amb Sant Cugat, amb la ciutat i amb la gent que hi viu. A l'escola d'hoquei sobre herba del Júnior es planteja una educació esportiva i una formació amb els mètodes que corresponen als nens. No es busca rendiment a curt termini, sinó una formació que permeti buscar un rendiment màxim a partir dels 18 anys, quan els jugadors s'incorporen al primer equip, a la màxima categoria.» —Però no tots poden arribar a ser campions... —«No, no tots poden ser campions i, en realitat, són pocs els que arriben al primer equip, en relació a tots els que formen l'escola o que comencen a practicar aquest esport. De fet, jo crec que per això és important el fet que el Júnior sigui un dels tres clubs de l'Estat Espanyol que mantinguin els dos equips —masculí i femení— a la màxima categoria. El Polo i l'Atlètic de Terrassa són els altres clubs que mantenen dos equips a dalt... I això costa molt. El primer equip és el que

Horst Wein creu que el mal temps és un desavantatge dels països del nord a l'hora de practicar l'hoquei en espais oberts. Foto: JA. MULA. motiva els jugadors més joves i mantenir la categoria permet no perdre el contacte amb l'elit i un intent constant de superació.» —Així, creu vostè que l'hoquei és un esport formatiu a nivell físic i a nivell intel·lectual? —«Tots els esports són formatius no només a nivell físic. Jo crec que l'esport és la droga més sana. Per exemple, ara estic contentíssim perquè he llegit al diari que la Comunitat Europea sancionarà l'Estat Espanyol perquè els gimnasos i els centres d'educació física cobren 1TVA en les seves factures. A Alemanya, això no passa. Allà tot el que contribueix a millorar la salut no pot patir l'increment impositiu. De fet, la pràctica d'un esport contribueix a fer treballadors més sans que no necessiten metges ni demanar la baixa tantes vegades com els que no fan esport. A més una prova clara de la formació que

pot aportar l'esport la trobem en el fet que els nens entre 10 i 14 anys comencen a llegir diaris esportius. Al principi, busquen la informació esportiva que els interessa i això els introdueix en el costum de llegir la premsa que després es fa extensiu a altres seccions del diari d'informació general.» —Així, doncs, a la resta d'Europa es practica més esport que a l'Estat Espanyol? —«Sí, però aquí, cada vegada es fa més esport. Aquí, les dones van al gimnàs des de fa més temps. La dona és més intel·ligent en aquest aspecte, es cuida més. Els homes comencen ara a afegir-se a aquesta cultura, però fins fa poc no ho feien.» —Com definiria la complexitat de l'hoquei? —«Tot depèn de com s'enfoqui. Evidentment, no és el mateix la complexitat de l'hoquei per a nens

El Winterthur recupera les ganes a temps per rebre el líder, el Xota

que la de l'hoquei d'elit —a les màximes categories—. L'hoquei és un esport que demana molt del jugador. De fet, l'hoquei té 130 tècniques diferents i això el converteix en un esport ideal per garantir un bon desenvolupament de l'aparell motriu a més d'una predisposició per la formació intel·lectual. Per exemple, el futbol només té 30 moviments tècnics diferents. Per això, l'hoquei és més desafiant pels nens. S'han de superar.» —Com influeix la pràctica d'un esport com l'hoquei en la forma que tenen els joves d'assumir les seves responsabilitats en el futur? —«És molt important. Els nens aprenen que un bon resultat no s'aconsegueix sense esforç, que hi ha d'haver una preparació prèvia. De la mateixa manera que fan els deures quan tornen de l'escola, aprenen a fer esforços per a aconseguir reptes. Aquests són processos que poden ajudar a rendibilitzar o a treure més profit de cada situació. A més els jocs d'equip ajuden els nens a deixar de banda l'egoisme natural. Una altra cosa que també es pot observar és que l'esport es desenvolupa igual que la resta d'àmbits de la societat i, cada cop, la dona té un paper més participatiu. Les diferències entre sexes queden, cada vegada, més indefinides i la separació perd les barreres. Els nens juguen amb les nenes fins als dotze anys... Crec que l'esport és igualment una droga pels nens que per les nenes.» —Què és el millor que li ha donat l'hoquei en tots aquests anys? —«M'ha permès conèixer el món. He viatjat a més de 50 països gràcies a l'hoquei. De fet, hi ha aproximadament 120 països arreu del món que practiquen l'hoquei sobre herba i això m'ha donat moltes amistats. El fet de practicar l'hoquei sobre herba [el practica des dels 8 anys] et converteix en membre d'una petita família. A l'Estat Espanyol, hi ha aproximadament unes 10.000 persones que practiquen l'hoquei.» —Em pot dir com acabarà la temporada el primer equip del Júnior? —Bé. El que és molt clar és que no es perdrà la categoria. És molt important que l'equip es mantingui perquè a la gent que estem involucrats al club ens agrada que la gent s'esforci al màxim. Jo crec que amb una mica de sort es pot evitar la promoció. El més important és que no es creï un ambient tens perquè això només perjudicarà l'equip i els resultats.»

• Sant Cugat.— El Winterthur Sant Cugat —sisè a la classificació amb 18 punts— rep aquest cap de setmana el líder del grup B de la divisió de plata, el Diario de Noticias Xota, en el partit corresponent a la dissetena jornada de lliga. El conjunt d'Irurtzun té 38 punts i ocupa, en solitari, el primer lloc a la taula. La visita del Xota al pavelló municipal de Sant Cugat arriba en el millor moment per als jugadors del Winterthur Sant Cugat. Recordem que fa dues setmanes l'equip que entrena Carles Navarro va guanyar a casa el Gavà i que la setmana passada el Futbol Sala Sant Cugat va derrotar el Bilbao a domicili per 6 gols a 7. En aquells moments el Bilbao era el tercer classificat. Sembla que el Winterthur Sant Cugat es comença a recuperar de la crisi de resultats i de joc que ha patit al llarg de tot el campionat de lliga. I en aquesta jornada el conjunt santcugatenc té una dura prova de foc, l'enfrontament amb el líder. Si l'equip santeugatenc aconseguís la victòria —la qual cosa no serà gens fàcil— faria un pas de gegant amb vista a classificar-se per a la lligueta d'ascens a divisió d'honor. Actualment, el conjunt vermell-i-negre només està a quatre punts del quart classificat, el Bilbao, l'última posició que dóna accés a jugar el pL·y-off d'ascens. Amb aquesta dissetena jornada de lliga, només falten sis partits perquè s'acabi el campionat —cinc per al Winterthur Sant Cugat, que descansa en l'última jornada—. El Winterthur Sant Cugat ha de jugar a casa contra el Xota, el Centelles i el Martorell, i a fora, contra el Sícoris Portainé i el Sestao. El balanç del Futbol Sala Sant Cugat a la lliga és de 5 victòries, 3 empats i 7 derrotes. El balanç del conjunt vermell-i-negre a casa és de 3 victòries, contra l'Èpic Casino, l'Andorra de Terol i el Gavà, 2 empats davant el Candesa Camargo i el Sestao i dues derrotes amb el Bilbao i el Sícoris Portainé. El Diario de Noticias Xota viatja a Sant Cugat amb l'única intenció d'aconseguir la victòria que el refermaria en la condició de líder. Des de principi de temporada, l'equip de Navarra només ha perdut un partit de Uiga. Va ser en la novena jornada, a la pista del Candesa Camargo, quan va perdre per 9 gols a 2. Per tant, el seu balanç és de 12 victòries, 2 empats, amb el Martorell i el Bilbao, i 1 derrota. Fora de casa, el balanç del Diario de Noticias Xota és de 7 victòries. L'entrenador navarrès José Antonio Arregui no podrà tenir cinc dels jugadors habituals. El porter titular Imanol i els jugadors de camp Vicente, Iosu, Carmelo i Juanpe són baixes per al partit de demà dissabte.

MOTOR RALLY Ctra. Cerdanyola, 69 Tel. (93) 674 15 03 (Ventas) • Tel. (93) 675 18 53 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS su agente

PEUGEOT

(Taller)

PEUGEOT


23

ESPORTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de febrer de 1996

FUTBOL

ugat Esport entra en un túnel El Sant Cugat plica les opcions per l'ascens que complica errota contra el líder té un compromís important contra el Sils Després de la derrota CATÍ M"l MORELL

lp del Sant B Sant Cugat.— El primer equip Cugat Esport ha entrat en una línia de recessió. Des de les vacances de Nadal, el conjunt que entrena Josep Alonso no ha aconseguit Amb els últims resultats, el Sant Cugat s'allunya de les primeres posicions a la taula classifïcatòria. Després de la derrota contra el Masnou per 0 gols a 2, el Sant Cugat es manté a la sisena posició que ja tenia la setmana passada, però s'allunya de les possibilitats de competir a la part alta de la taula —només els dos primers classificats tenen opció a lluitar per l'ascens—. Després de la jornada passada, el Masnou té 11 punts més que el Sant Cugat i el segueixen l'Arbúcies i el Roses amb 37 punts. L'At. Vallès té 34 punts i el Ripollet en té 32, 2 punts més que el Sant Cugat. La situació actual obliga el Sant Cugat a estar pendent dels resultats dels equips davanters si vol mantenir les esperances, però segons Josep Alonso «estar pendent dels resultats dels altres no és bo i no porta gaire lluny». L'única solució que Alonso veu, en aquests moments, «és treballar més per aconseguir recuperar la línia d'abans o, fins i tot, millorar-la». Segons el tècnic de la banqueta santcugatenca és important tenir en compte que «aquesta situació no és nova i no només passa al camp del Sant Cugat, però destrossa la moral de l'equip». Alonso confessa que no perd la confiança en els seus jugadors. De fet, aquest cap de setmana el Sant Cugat té un partit més aparellat. Juga contra el Sils, a casa. El Sils és el 6è classificat, amb 25 punts. Si seguim les estadístiques, el Sant Cugat hauria de sortir com a favorit per a aquest partit. El Sils ha guanyat 3 partits fora de casa, n'ha empatat 3 i n'ha perdut 3. El conjunt de la

guanyar cap partit. Els santcugatencs van caure davant el cuer de la classificació i ei cap de setmana passat el Sant Cugat perdia a casa davant el líder de la Regional Preferent, el Masnou. L'entrenador santcugatenc expli-

cava fa una setmana que una victòria davant el Masnou podia aixecar la moral de l'equip, però ara les coses es compliquen. El Sant Cugat és sisè a la classificació i és difícil optar als primers llocs per lluitar per l'ascens.

Moment del segon gol del Masnou durant el partit del cap de setmana passat. Foto: J.A. MULA. Selva ha marcat 17 gols i n'ha encaixat 16, en els partits jugats fora de casa, mentre que el conjunt de Josep Alonso —en partits jugats al municipal de Sant Cugat— s'ha imposat en 6 dels 9 partits jugats, n'ha empatat 1 i n'ha perdut 2 (contra el líder, el Masnou i contra el Vidreres, el darrer classificat). El Sant Cugat, a casa, ha marcat 20 gols i n'ha encaixat 10. Josep Alonso creu que el grup de Regional Preferent té 7 equips que poden col·locar-se a la pri-

mera posició —ascens directe— o al segon lloc. Els set primers classificats són els rivals que el Sant Cugat ha de controlar amb més força si vol conservar les opcions. Alonso diu que la situació del Sant Cugat és molt difícil perquè «s'han deixat passar dues oportunitats clares, contra el Ripollet i contra el Vidreres». L'equip santcugatenc rebrà el Vidreres sense cap baixa i amb l'esperança d'aconseguir la victòria que se'ls ha negat des que va començar l'any nou. De fet,

abans de les vacances de Nadal, el Sant Cugat no havia perdut cap partit a casa i es trobava entre els equips més golejadors i menys golejats del campionat. Alonso creu que el Sant Cugat ha aconseguit moltes coses aquesta temporada i que es mereix estar entre els primers, però això «només es podrà aconseguir treballant i recuperant la continuïtat que hi havia a principi de temporada i que, a poc a poc, es va anar perdent a mesura que arribava el final de la primera volta».

ATLETISME

ATLETISME

La 13a edició de la mitja marató de Sant Cugat estrena diumenge el nou recorregut

Israel Luque no participarà en els Campionats d'Espanya de velocitat en pista coberta

S'hi espera una elevada participació

Va caure al campionat de Catalunya

CM.

• Sant Cugat.— La 13a edició de la mitja marató de Sant Cugat estrenarà aquest cap de setmana un nou recorregut, que permetrà als participants gaudir de menys alts i baixos i poder millorar els temps registrats fins ara. La cursa sortirà, com cada any, del Pla del Vinyet, però en direcció contrària. Els corredors, en lloc d'anar cap al centre de la ciutat, es dirigiran cap al vial perifèric Nord, passaran pel passeig Francesc Macià, passeig Torreblanca, carretera de Cerdanyola, carrer de la Creu, Santiago Rusinol, Rius i Taulet, Mercè Rodoreda, Pere Serra, Manuel Farrés, avinguda Alfons Sala, camí de Can Ganxet, vial perifèric de Mira-sol, Hospital General de Catalunya, avinguda Mas Janer, passeig del Nard, avinguda de Madrid, passeig del Baixador, avinguda de Bilbao, Jaume I, Can Picanyol, passeig Olabarria, Safareig, Villa, passeig Can Mora, rambla Ribatallada, Tetuan, Sant

Salvador, Dos de Maig, Francesc Moragas, Santiago Rusinol i arribada a la plaça d'Octavià. Tot i que el punt de sortida i el punt d'arribada coincideixen amb els d'altres edicions, el recorregut vaira totalment, segons han explicat els organitzadors. La intenció és superar el rècord de la prova, que està situat en lh 6 min. i que fa anys que no s'ha batut. Els membres de la Comissió Atlètica de Curses (CAC), formada pel Club Muntanyenc Sant Cugat i el Club Natació Sant Cugat, esperen que es mantingui el nombre de participants de l'any passat i, fins i tot, superar-lo. L'edició anterior va tenir aproximadament 1.100 participants, entre els quals hi havia alguns dels atletes més destacats de Catalunya. La mitja marató es va celebrar per primera vegada al 1984, quan Domingo de Pablos i companys que es dedicaven a córrer curses de fons van decidir organitzar un esdeveniment similar a l'actual.

CM.

• Sant Cugat.— L'atleta santcugatenc Israel Luque ha anunciat la seva intenció de no presentar-se als Campionats d'Espanya coberts que se celebraran d'aquí a unes setmanes. Luque creu que encara no està prou preparat per intentar assolir alguna posició remarcada als campionats estatals. De fet, el cap de setmana passat Israel Luque no va poder aconseguir medalla als Campionats de Catalunya que es van celebrar a les instal·lacions de Vilanova. Luque es va quedar a les semifinals de les dues proves en què va participar: la de 60 metres i la de 200 metres. Israel Luque va fer la prova de velocitat de 60 metres en un temps de 7,12 segons i la prova de 200 metres en un temps de 22,68 segons. Els resultats del cap de setmana passat són els pitjors resultats que ha aconseguit Luque en els últims anys als campionats catalans de pista coberta. De fet,

Israel Luque sempre havia aconseguit medalla o, almenys, participar a la final de velocitat. Aquesta temporada, segons el velocista el més important són les proves que es faran al juny, en pista descoberta. Per això Luque ha sacrificat els resultats que podia aconseguir als campionats de Vilanova o els pròxims estatals, per continuar la preparació amb vista a les proves que començaran d'aquí a cinc mesos. De fet, l'atleta diu que aquestes proves «tampoc no són tan importants per forçar la màquina i intentar aconseguir resultats», quan no és el moment de fer-ho. L'atleta Montse Gómez no va participar als Campionats de Catalunya del cap de setmana passat, ja que els problemes intestinals que ha patit durant l'última setmana l'havien debilitada molt. Montse Gómez també s'està preparant per arribar al mes de maig al cent per cent de les seves possibilitats, igual que Israel Luque.

La UE Sant Cugat recupera la línia tot i caure derrotat contra el líder CM.

• Sant Cugat.— El sènior A de la UE Sant Cugat ha aconseguit abandonar la línia de joc que ha provocat la crisi de resultats de l'equip a la primera volta. Però, tot i recuperar la forma, els jugadors de Marcel·lí Massafred no van aconseguir imposar-se el cap de setmana passat contra el líder de la classificació, l'Aracena l'Hospitalet. Els santcugatencs van caure per 71 a 97 davant un líder que va patir fins als últims moments per conservar la diferència. L'equip de Marcel·lí Massafred ja havia perdut per 20 punts de diferència en el partit d'anada —el primer partit del campionat de lliga— i el cap de setmana passat va repetir la diferència però va mantenir el joc que ja havia fet el cap de setmana anterior i que li va donar una victòria. Marcel·lí Massafred va donar minuts al nou fitxatge del sènior A, Ferran Quinto, un jugador que, en principi, havia de reforçar el sènior B després que Sito Roque deixés de jugar amb el conjunt de David Barbens. Massafred va decidir prescindir de Terriente i Torres per al partit contra l'Aracena, una decisió basada, segons ell, «en raons tàctiques», i es va veure obligat a prescindir de Gerard Moreno, que serà baixa per lesió durant aproximadament un mes. Moreno es va fer una distensió al peu esquerre en l'entrenament de la setmana passada. Aquest cap de setmana els jugadors de Marcel·lí Massafred es desplacen a la pista de la Salle Manresa, una pista complicada, ja que tots dos conjunts estan a la zona baixa de la taula classifícatòria, amb aspiracions a abandonar la zona de descens.

HOQUEI SOBRE HERBA

EI Júnior avança rúltim partit del campionat de lliga H Sant Cugat.— L'equip masculí del Júnior ha avançat l'últim partit del campionat contra el CE Terrassa i aquest cap de setmana reprèn la competició de la lliga estatal. Els jugadors d'Andrés Barrientos tenen com a objectiu bàsic d'aquesta temporada mantenir-se a la divisió d'honor i, si poden, evitar la promoció. Barrientos es declara optimista per aconseguir aquests objectius, ja que encara no s'ha acabat la primera volta i encara s'han de jugar partits que poden donar resultats positius a l'equip santcugatenc. De moment, el Júnior haurà de jugar contra el Club Esportiu Terrassa aquest cap de setmana. El conjunt egarenc és el cinquè classificat, amb 7 punts, mentre que el Júnior és l'últim de la taula, amb 2 punts. El conjunt d'Andrés Barrientos ha caigut derrotat contra el Club Esportiu Terrassa en diverses ocasions aquesta temporada. De fet, va ser un dels primers rivals contra els quals va jugar en els partits corresponents al campionat de Catalunya. Barrientos espera que el seu equip comenci a jugar com ho fa en els entrenaments, ja que la manera com es comporten els jugadors al camp en partits compromesos «no dóna resultats», segons el tècnic, i «això és el que es necessita ara». L'equip femení del Júnior també s'enfronta contra el CE Terrassa aquesta jornada, després de les dues derrotes encaixades el cap de setmana passat contra els equips del nord. /c.M.


24

ESPORTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de febrer de 1996

CLASSIFICACIONS

VOLEIBOL. DIVISIÓ D'HONOR FEMENINA E

31

J 16

G

Tenerife

15

0

p 1

GF GC 47 6

Albacete

30

16

14

0

2

44

14

Benidorm

27

16

11

0

5

37

24

Caja Àvila

26

16

10

0

6

37

23

Sant Cugat

25

16

0

7

35

31

Caja Cantàbria San-Gar Oskarbi Granada Las Paímas

25

16

9 9

0

7

21 20 19 16

16 16 16 16

0 0 0 0

11 12 13

30 22

28 36

15 19 2

39 39 48

Punts

5 4 3 0

16

FUTBOL DE SALA. DIVISIÓ DE PLATA

Benidorm-Las Palmas Caja Cantabria-Oskarbi Sant Cugat-Albacete Granada-Caja Àvila San-Gar-Tenerife

3 3 3 0 0

La proper. ( 3 febr.) San-Gar-Las Palmas Tenerife-Granada Caja Àvila-Sant Cugat Albacete-Caja Cantàbria Oskarbi-Benidorm

—1 - 0 - 1 — 3 — 3

L'altra (10febr.| Las Palmas-Oskarbi Benidorm-Albacete C. Cantabria-Caja Àvila Sant Cugat-Tenerife Granada-San-Gar

Punts 35

J

G

E

P

GF GC

Xota

15

11

2

2

86

59

Candesa Sestao

32

14

10

2

2

73

55

24

14

7

4

76

63

Bilbo Sicons

22

15

48

15

5 7

57

20

6 6

3 4

W. Sant Cugat

18 17

15 15 14

58 54 49

61 60

Gavà Martorell Centelles

16 16

Terol Èpic

14 13

HOQUEI SOBRE HERBA. DIVISIÓ D'HONOR MASCULINA J 7

G

E

P

GF GC

13

6

1

30

7

13 B 7 7

7 7 6 7

1 0 1 1

0 0 3 2 3

28 23 12 17

5 11 9 18

3

8 8 8 4 2

Punts At. Terrassa Egara Polo

5

6

6 4 3 3 2

Barcelona

5

7

2

1 1

4

Aldeasa

4

6

1

2

3

Taburiente

2

6

1

0

5

Júnior

2

Jolaseta CE Terrassa C. Campo

La propera I11 febr.) Júnior-Taburiente At. Terrassa-Jolaseta C. Campo-Poio Aldeasa-CE Terrassa Barcelona-Egara

9 16 23

5 4 5 4 4

3 2 4

7 8 6

1 ? 1

S fi 9

43 56 57 64

Bilbo-W. Sant Cugat

62 La propera ( 3 febr.) Martorell-Terol Candesa-Epic Sestao-Bilbo W Sant Cugat Xota Centelles-Sícoris

43 68 71 83

24 6 2 6 -

1 0 0 5 0

Punts C. Campo

G 9

E 1

P 1

3 0 3 2 4

1 2 4 6 4

20 13 11

12

7 8 6 4 3 4

1

7

8

12

4

0

5

10

1

3

5

12

0

5

11 11 10

15 10 10

13 12 11

9

Olimpia Sevilla San Vicente

R. Sociedad Aldeasa CE Terrassa Polo Sardinero Júnior

L'altra { 4 fabr.) Taburiente-At. Terrassa Jolaseta-Barcelona Egara-C. Campo Polo-Aldeasa CE Terrassa-Júnior

J

19 17 16

San Vicente-C. Campo

0 - 0

23 21

9 12 13 15

Sardinero-CE Terrassa

3 - 1 3 - 0 1 0

13

13 20

8

9

22

6

5

16

7

7

26

La propera <3 febr.) Olimpia Sevilla Polo-San Vicente Aldeasa-Sardinero C. Campo-R. Sociedad

28

4

el Masnou Arbúcies Roses At. Vallès

41

34

19 18 19 19

Ripollet

32

19

Sant Cugat

30

Sant Celoni

30 29

19 19 19

26 25

Lloret

23

Centelles Farners

37 37

G E 12 " 5 12 1 12 1 9 7 q 5 9

3 3 5

P 2 5 6 3 5

41 39 42 31 40 36 35

5 7

7 6 7 6

2

10

19 19 19

7

23

18

6

5

7

21

19

6

3

10

Canovelles

20

19

19

19

4

Sant Quirze

17

19

5 5 4

5

Roda de Ter

5

10

Llançà Vidreres

16

19

7

12

19

3

3 3

J-

7

9 8 7 6

Abadessenc Amer Sils

GF GC 44 26

E

P

1

1

1

2

0

1

0 3

2 ?

19

10

26

10

G 7 7 9

20

9 10

7 5

9 9

6

1

5 7 5 3

3 2 2 4 0

24 27

9

35

26 26 32 35 -34 19 27 32 42

9 10 10 8

5 4

16

26

9

4

9

23

31

10

10

15

28

9

35

10

9

24 22

13

21

40 41

10 9

10

GF GC 26 14 23 11 26 13 27 7

J-

G

10 8 9

5 5 3 2 A

Ifl

14

10 9

2 1

20 22

10

10

12

0

25 18 18

7 17

10 10

3 3

3 4 1

9 9 9

2 3 2

E 4 0 1

1 - 0

Equip

PJ PG PE PP GF GC Pts.

GF

GC

1 - 0

1 3

18 18 13

12

1 - 1

Taradell Canet Manlleu Sta. Perpètua Premià St. Celoni Mataró Tordera Bigues-Riells Barberà Arenys Munt Sentmenat

12 12 0 0 113 12 9 1 2 83 12 7 0 5 71 10 6 2 2 63 11 5 1 5 59 11 4 2 5 47 12 5 0 7 43 10 4 1 5 59 10 4 0 6 55 11 4 0 7 62 10 1 0 9 35 9 0 1 8 29

7 2

5 1 ?

At. Vallès-Uançà

8

15

15 13

13

10

2

5

20

17

0 3

6 6

14 10

23

3 3

4 3 5

8 17 9

2 - 0 1 - 1 4 - 1 Sant Cugat-el Masnou

19 15

La propera 14 fabr.) Sant Quirze-Roses Amer-Lloret

0-2 L'altra (11 febr.)

10

2

5 2

18

18

10

2

2 3

5

14

16 15 24

Llançà-Abadessenc

Lioret-Llançà

2

3

7

6

10

2

1

7

9

20

Arbúcies-At. Vallès

Abadessenc-Arbúcies

3

5

2

10

8

13

23

Canovelles-Centelles

At. Vallès-Canovelles

3

12

9

7

3

19

Ripollet-Farners

Centelles-Ripollet

1

3

6

5

3

18 20

9 9

3 1

12 9

17 20

el Masnou-Roda de Ter

Farners-Vidreres Sant Celoni-el Masnou

2

6

7

15

10

2

4 6 7

Vidreres-Sant Celoni

2 1

12 13

0 2 2

7

2

9 10

2

4

14

26

Sant Cugat-Sils

Roda de Ter-Sant Cugat

2 1

suspès suspès 10— 0

P

18 12

1

L'altra ( 4 febr.) Polo-Sevilla Olimpia-San Vicente C. Campo-Sardinero Aldeasa-R. Sociedad Júnior-CE Terrassa

Sentmenat-Premià Arenys Munt-Barberà Canet-Tordera

FORA

CASA

TOTAL J-

L'altra (10 febr.) Epic-Terol Gavà-Candesa Xota-Sestao Slcoris W. Sant Cugat Centelles-Martorell

GF GC

FUTBOL REGIONAL PREFERENT

Punts

6-7 6 - 4 6- 2

HOQUEI SOBRE HERBA. DIVISIÓ D'HONOR FEMENINA

C. Campo-Barcelona .. Egara-Aldeasa Polo-Júnior CE Terrassa-At. Terrassa Jolaseta-Taburiente

18

15 14 14

5

2

5-5 2 6

Sils-Sant Quirze Roses-Amer

27 41 50 57 70 48 61 63 71 91 64 76

24 19 14 14 11 10 10 9 8 8 2 1

La propera (4 fabr.): Bigues-Riells-Taradell; Mataró-Manlleu; St. Celoni-Sentmenat; Premià-Sta. Perpètua; Barberà-Canet.

FUTBOL DE SALA M 1a divisió B

BÀSQUET •

2a catalana GRUP 2

St. Fruitós-Artés St. Nicolau-S. Condal Sant Cugat Aracena Bufalà A-S. Manresa Laieta-UE Claret F. Castellana-Círcol F. Fraga-CB Gavà L. Francès-CB Coll

8 3 7 2 71 8 6 8 2 766 9 7 9 -

Equip

PJ PG PP

Aracena Artés Clrcol Bufalà A F. Fraga CBGavè F. Castellana St. Fruitós L. Francès St. Nicolau UE Claret Laietà S. Manresa CBCoU Sant Cugat S. Condal

16 16 16 16 16 16 15 16 16 16 16 15 16 16 16 14

14 12 12 11 11 10 9 7 7 6 6 5 4 4 4 4

2 4 4 5 5 6 6 9 9 10 10 10 12 12 12 10

PF 1154 1203 1274 1265 1210 1274 1095 1224 1199 1113 1103 1001 1148 1065 1173 895

9 7 6 4 97 6 6 8 6 79 6 8 6 9

PC Punt» 1032 1100 1194 1117 1183 1146 949 1183 1240 1173 1240 1070 1264 1227 1336 943

30 28 28 27 27 26 24 23 23 22 22 20 20 20 20 18

U propera(4 febr): Club Bàsquet Coll-Sant Fruitós; Artés-Fincas Fraga; Club Bàsquet Gavà-Font Castellana; Clrcol Catòlic de Bedalona-Laietà; Unió Esportiva Claret-Bufalè A; Salle Manresa-Sant Cugat; Araeena-Sant Nicolau; Salle Condal-Liceu Francès.

M 3a catalana A GRUP 3 Monjos-PratB SantJuat-Sama Pardo-St Gabriel St. Joan Despi-R. Castro Cosmos-Collbianc St. Cugat B-Bellíport Sta. Eulàlia-Roses Joventut-Pallejà Equip

PJ PG PP

6 3 9 3 7 3 81 73 7 2 5 5 69 PF

5 3 5 2 6 5 72 97 59 4 9 61

PC Punta

Sant Just PratB St. Cugat B Cosmos Collblanc Monjos Sta. EulaKa Roses Pallejà Bellsport S t Gabriel Joventut St. J. Despí Pardo R. Castro Sarna

14 11 11 11 10 10 9 8 7 7 6 6 6 5 4 3

16 16 16 16 16 16 16 16 16 16 16 16 16 16 16 16

2 5 5 5 6 6 7 6 9 9 10 10 10 11 12 13

1141 1107 1091 1188 1276 1077 993 1080 1137 1059 1176 1220 1100 1015 1017 928

948 999 997 1227 1063 1035 965 1030 1109 1070 1170 1279 1184 1094 1204 1231

30 27 27 27 26 26 25 24 23 23 22 22 22 21 20 19

La propera (4 febr.|: Pallejà-Monjos; Prat B-Santa Eulàlia; Roses-Sant Cugat B; Bellsport-Cosmos; ColIWanc-Sant Joan Despí; Rosalia de Castro-Pardo; Sant Gabriel-Sant Just; Sama-Joventut.

M 3a catalana B GRUP1 Carmel-Poble Sec Mira-sol-P.PIegamans Gramajove-Uor Montpedrós-CubeHes Sagrat Cor-Roquetes Abrera-Clot Barbera-VHanova Castellet-Sta. Perpètua

6 8 - 6 7 78 - 31 suspès 6 2 - 3 2 suspès 7 8 - 7 0 7 7 - 5 2 suspès

Equip

PJ PG PP

Barberà Sta. Perpètua Sagrat Cor Roquetes Clot Abrera Gramajove Llor Mra-sol Vilanova Carmel Poble Sec Montpedrós Cubelles P.Plegamans Castellet

14 14 13 13 13 14 13 13 14 14 13 14 14 14 14 0

14 11 12 10 8 7 8 7 5 5 5 4 4 1 1 0

PF

PC Punts

0 1141 796 3 1126 864 1 942 716 3 968 877 5 807 769 7 974 957 5 765 792 6 923 942 9 869 877 9 894 951 8 758 819 10 900 978 10 794 878 13 783 1043 13 759 1144 0 0 0

28 25 25 23 21 21 21 20 19 19 18 18 18 15 15 0

La propera (4 febr.): Mira-sol-Carrnel; Cas-

tellet-Vrianova; Barberà-Clot; Abrera-Roquetes; Sagrat Cor-Cubelles; Montpedrós-Uor; Gramajove-P.PIegamans; Sta. Perpètua-Poble Sec.

M 3a catalana fem. GRUP 3 Prat-Sant Just Coll-Manlleu AD Ronda-Covesa Ford Sant Feliu-St Fruitós L'Hospitalet-B. Horta Sant Cugat-Sant Gabriel B. Ribes-Sant Andreu Equip

PJ PG PP

Sant Just Sant Gabriel S.Grècia Sant Cugat St Fruitós L'Hospitalet SantAndreu Prat Coveu Ford Coll B. Horta AD Ronda Manlleu B. Ribes Sant Feliu

14 14 13 13 14 12 12 14 14 13 14 14 14 14 13

14 11 10 10 8 9 8 6 6 6 5 4 3 1 0

4 4 5 4 4 9 2 7 4 6 57 3 6 PF

0 1015 3 857 3 892 3 796 6 753 3 525 4 777 8 756 8 659 7 552 9 564 10 715 11 674 13 452 13 383

7 7 5 2 4 0 6 6 2 9 61 6 5

PC Punt» 552 733 590 631 674 448 714 764 741 606 660 848 830 857 722

28 25 23 23 22 21 20 20 20 19 19 18 17 15 13

La propera (4 febr.): Coll-Prat; Bàsquet Ribes-Sant Gabriel; Sant Cugat-Bàsquet Horta; L'Hosphelet-Sant Fruitós; Sant Feliu-Salle Gràcia; AD Ronda-Manlleu; Sant A n dreu-Sant Just.

HOQUEI SOBRE PATINS U iacatalana

GRUP1 Equip

PJ PG PE PP GF GC

Voltregà Tordera Caldes Girona GEiEG Vilassar Mollet Sentmenat Premià SHUM Horta Arenys Mar Sant Feliu Roda Farners St. Cugat

14 12 14 10 14 10 14 9 14 8 14 7 14 8 14 5 14 5 14 6 14 4 14 4 14 4 14 3 14 3 14 1

0 2 1 2 3 2 0 4 3 1 3 1 1 2 1 0

2 2 3 3 3 5 6 5 6 7 7 9 9 9 10 13

97 36 80 52 61 47 75 44 76 42 54 55 46 49 57 53 52 55 45 53 52 59 49 60 59 75 64 70 41 94 38 102

Pts. 24 22 21 20 19 16 16 14 13 13 11 9 9 8 7 2

La propera (4 febr.): Farners-Vilassar; Tordera-Voltregà; Caldes-Girona; GEiEG-Premià; Sant Feliu-St Cugat; Sentmenat-Mollet; Roda-SHUM; Horta-Arenys Mar.

M 2a catalana GRUP1 Vic-Maristes Prat-ArenysMar St. Feliu Codines-St. Cugat J M J - M . Voltregà

4 4 — 10 7 -

0 5 1 6

Equip

PJ PG PE PP GF GC Pts.

St. Feliu Sta. Isabel Vic Maristes Arenys Mar Prat La Garriga M.Voltregà St. Cugat Corbera JMJ

11 10 10 11 11 11 9 10 11 9 11

8 8 7 5 5 4 4 4 3 3 1

2 0 2 2 2 1 0 0 1 0 0

1 2 1 4 4 6 5 6 7 6 10

91 50 74 46 53 25 50 42 52 50 58 69 45 46 48 54 38 54 40 50 47 110

18 16 16 12 12 9 8 8 7 6 2

GRUPA ArenysMar-Farners Vilassar-Tordera Voltregà-Caldes Girona-GEiEG Prem'ia-Sant Feliu St. Cugat-Sentmenat Mollet-Roda

5 2 6 4 5 0 3 -

1 -

2 0 2 3 6 9 1

La propera (4 febr.): La Garriga-Vic; Maristes-Prat; Arenys Mar-St. Feliu Codines; S t Cugat-JMJ; M. Voltregà-Corbera. GRUP 2 Taradell-Mataró .... Manlleu-St. Celoni

6 6 -

2 7

Barça-Ligton Tallers Cortada-Maristes Sant Just-T-2 Gràcia Prosperitat-L'Esclop SantAndreu-Rubf Sícoris-Olimpyc la Floresta SantVicenç-Ripollet

6 — 1 2 1 1 0 4 1— 2 —

6 3 2 4 0 4 8

Equip

PJ PG PE PP GF GC Pt».

Prosperitat SantAndreu O. la Floresta T-2 Gracia Ripollet T. Cortada Ligton Maristes Rubí L'Esclop Sant Vicenç Slcoris Sant Just Barca

13 11 12 12 13 12 12 11 12 12 12 13 12 11

8 8 7 7 7 7 6 4 4 4 3 3 3 1

2 1 3 2 2 1 3 2 2 1 3 0 0 2

3 2 2 3 4 4 3 5 6 7 6 10 9 8

76 45 61 54 68 75 70 52 43 35 49 38 38 34

46 33 47 40 56 49 56 56 51 54 51 58 83 58

26 25 24 23 23 22 21 14 14 13 12 9 9 5

La propera (4 febr.): Sfcoris-Sant Vicenç; Sant Andreu-Okmpyc la Floresta; Prosperitat-Rubf; Sant Just-L'Esdop; Tallers Cortada-T-2 Gracia; Barça-Mariste»; Ligton-Ripollet

HANDBOL M Iacatalana GRUP A S C E N S Virolai-Sant Cugat Manyanet-Pardinyes Esplugues-Montcada Equip Sant Cugat Esplugues Pardinyes Montcada Manyanet Virolai

20-32 21-23 20-18

PJ PG PE PP GF GC Pts. 1 1 1 1 1 1

1 1 1 0 0 0

0 0 0 0 0 0 0 1 0 1 0 1

32 20 23 18 21 20

20 18 21 20 23 32

5 4 3 3 2 1

La propera (4 feb.,: Unió Esportiva Sant Cugat-Esplugues Handbol; Pardinyes Club Handbol-Virotai Club Esportiu; Salle Montcada-Pare Manyanet-Les Corts.


25

ESPORTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de febrer de 1996

ATLETISME ESCOLAR

I ESPORT ESCOLAR

Un total de 20 atletes de Sant Cugat participaran en la final territorial de cros

Els Jocs Escolars comencen a destriar guanyadors entre els participants

CM.

CM.

• Sant Cugat.— Els resultats dels Jocs Escolars ja comencen a marcar la diferència entre els equips que han obtingut més triomfs i els que han encaixat més derrotes. Això permet crear diferents al·licients entre els equips que coneixen els punts dèbils dels rivals i crea en els nens, segons els monitors, ganes de superar-se. A la foto de la dreta hi ha un dels equips d'handbol que participen en la lliga d'handbol escolar. És l'equip benjamí de l'escola Avenç. Els jugadors són Albert Joaniquet, Carles Cardona, Ferran Pacheco, Albert Adell, Roger Padrós, Adrià Martí i Àlvaro García. El monitor és Toti Planas. Resultats Bàsquet benjamí: Joan Maragall-Catalunya, 4-20; Pins Vallès-Sant Jordi, ajornat; Maristes-Avenç, 14-11; Santa Isabel-Sant Jordi, 33-19. Bàsquet aleví: CO Torreblanca-Santa Isabel, 25-64; Verdaguer-Pins Vallès, 32-38; J. Maragall-Avenç, 21-47. Bàsquet infantil: Verdaguer-Catalunya, 36-5; T. Llebre-CO Torreblanca, 24-36; CO Torreblanca-Sant Jordi, 13-58. Futbol de sala aleví: Pins Vallès-T. Llebre, 1-0; Verdaguer-Avenç, 2-9. Futbol de sala infantil: Pinar-Pins Vallès, 4-3; Santa Isabel-Zona Nord, 0-1; Les Torres-Ferran i Clua, 2-10; Santa Isabel-Ribas, 9-4; Catalunya-T. Llebre, 13-1. Futbol de sala cadet juvenil: Vallès Parc-Leonardo, 5-10. Voleibol aleví: Schola-Montcssori, 2-1; Pinar A-Schola, 2-0. Handbol benjamí: Avenç-Santa Isabel, 7-1; Santa Isabel-Ferran Clua, 5-3; Collserola-Ferran Clua, 0-8. Handbol aleví: J. Maragall-Avenç, ajornat; Pins Vallès-Avenç, 0-8; Catalunya-Floresta, 8-0.

A dalt, l'equip benjamí d'handbol de l'escola A.^i.v, <.•••!, i_i ^ u .nonitor, Toti Planas. A baix, un moment d'un partit d'handbol corresponent a la competició dels Jocs Escolars. Foto: ELS 4 CANTONS.

• L'AGENDA I FUTBOL Regional preferent 11.45 Sant Cugat-Sils (Diu.)

1 Sub-21 20.00 Vallcarca-Sant Cugat (Ois.) 10.00 PB Sant Cugat-Sarrià (Diu.)

CADET 10.45 UE Sant Cugat-Franqueses (Dis.) 9.15 UE Sant Cugat-L. Francès (Dis.)

Bonavista-Sant Cugat (Pis.) Sant Cugat-Can Jofresa (Pis.) Can Boada-PB Sant Cugat (Diu.) Júnior-Can Parellada (Diu.) Campoamor-PB Sant Cugat (Pis.)

INFANTIL 15.30 PH Sant Cugat-Arenys (Dis.) 14.15 PH Sant Cugat-Gelida (Dis.)

• 1a catalana

• 3a. Catalana A

ALEVINS 12.00 PH Sant Cugat-Gelida |Dis.)

JUVENIL MASCULÍ 11.00 UE Sant Cugat-Parets (Diu.)

SÈNIOR 17.30 Roses-UE Sant Cugat (Oiu.)

• 3a. Catalana B SÈNIOR 19.30 Mira-sol-Carmelo (Dis.)

Infantils 15.00 17.15 16.30 16.15 17.15

PRE-BENJAMINS 15.00 Congrés-PH Sant Cugat (Pis.)

HOQUEI-HERBA W Divisió d'honor masculina

Sant Cugat-Gramenet (Pis.) Terrassa-Júnior (Pis.) O. Can Fatjó-Sant Cugat (Pis.) Can Jofresa-PB Sant Cugat (Pis.) Maurina Egara-PB Sant Cugat (Pis.)

Alevins 9.30 Júnior-Sant Quirze (Pis.) 9.30 Sant C gat-Rubl (Pis.) 11.00 PB Sant Cugat-Fontetas (Pis.)

3a. Catalana fem. SÈNIOR 18.00 UE Sant Cugat-B. Horta (Dis.) JÚNIOR 16.15 UE Sant Cugat-F. Castellana (Pis.)

.

Júnior-CE Terrassa (Diu.)

I I Divisió d'honor fem. Júnior-CE Terrassa (Diu.)

FUTBOL-SALA VOLEIBOL Categoria

I I Divisió de plata

• 1a divisió B

• 2a. Catalana SÈNIOR 19.00 S. Manresa-UE Sant Cugat (Dis.) SUB-23 20.30 S. Manresa-UE Sant Cugat (Dis.) JÚNIOR 16.00 UE Sant Cugat-Ripollet (Dis.)

H Campionat de Catalunya l a CATALANA 20.30 Sant Feliu-PH Sant Cugat (Dis.) 20.45 Cornellà-CH Sant Cugat (Pis.) 2a CATALANA 11.00 PH Sant Cugat-JMJ (Diu.) 19.30 CH Sant Cugat-Sitges (Dis.) JÚNIOR 18.15 Quim-Pla-PH Sant Cugat (Dis.)

CADET MASCULÍ Terrassa At-UE Sant Cugat (Dis.)

JOCS ESCOLARS j f Bàsquet BENJAMINS 13.00 J. Maragall-Sant Jordi B (Dis.) 11.00 Pins Vallès-Sant Jordi B (Dis.) 10.00 12.00 11.00 10.00

Divisió d'honor Barcelona W. Sant Cugat-Pallejà (Dis.)

ü 2a divisió 13.30 Riera-O. la Floresta (Diu.)

I Juvenil Winterthur-Canovelles (Diu.)

ALEVINS CO Torreblanca-Pins Vallès (Dis.) Santa Isabel-Sant Jordi (Dis.) Verdaguer B-Avenç (Dis.) Verdaguer A-J. Maragall (Dis.)

INFANTILS 12.00 Catalunya-CO Torreblanca (Dis.) 12.00 T. Llebre-CO Torreblanca (Dis.)

H Futbol de sala ALEVINS 10.00 Pins Vallès-Avenç (Dis.)

18.30 Winterthur-Xota (Dis.l

17.30 Caja Àvila-CV Sant Cugat (Dis.)

HÒQUII-PATtNS BÀSQUET

SÈNIOR MASCULÍ 12.30 UE Sant Cugat-Esplugues (Diu.)

BENJAMINS 11.00 PH Sant Cugat-lgualada (Dis.) 16.00 Congrés-PH Sant Cugat (Dis.)

SUB-23 18.00 Mira-sol-Carmelo (Dis.)

• Cadets 10.00 Terrassa-PB Sant Cugat (Diu.) 16.45 Sant Cugat-Júnior (Pis.)

HANDBOL

INFANTIL 12.15 UE Sant Cugat-Sant Gabriel (Dis.)

Juvenils 16.15 18.30 11.30 9.45 16.00

JUVENIL 16.45 PH Sant Cugat-Caldes (Dis.)

• Sant Cugat.— Els atletes de Sant Cugat de diferents categories participaran aquest diumenge en la final territorial de cros que se celebrarà a Sabadell. Sant Cugat tindrà representants en categoria aleví, infantil i cadet. En categoria aleví escolar, hi participarà Arnau Martínez (Avenç), en categoria aleví obert hi prendran part Jordi Bas (CMSC), Lluís Feliu (CMSC), Claudio Palomino (CMSC), Anna Velasco Mitjans (CMSC) i Adriana Cabezeran (CMSC). En categoria infantil, hi participen Pau Gaspar (CMSC), Andrés Gavilàn (CMSC), Jordi López (CMSC), Ramon Puignero (CMSC), Josep Maria Fortuny (CMSC), Kevin Fisher (CMSC), Guillermo Sanz (CMSC), Avar Sanz (CMSC) i Maya Herboltzeimer (CMSC). En categoria cadet també hi haurà representació santcugatenca. La formaran Pol Carulla (Avenç), Arnau Roca (CMSC), Ernest Riba (CMSC) i Aitor Carcoba (CMSC). El cros se celebrarà al parc Catalunya (Sabadell) i tindrà un recorregut variable en funció de les categories. La primera competició serà la corresponent a la categoria cadet femení i començarà a 2/4 de 10 del matí. El recorregut serà de 2.850 metres. Els cadets masculins faran un recorregut de 4.850 metres. La competició començarà a 3/4 de 10 del matí. La cursa per a infantils femení per a escoles tindrà un recorregut de 2.100 metres i és previst que comenci a les 10 del matí. Un quart d'hora més tard començarà la competició infantil femenina oberta. El recorregut per a infantils masculí començarà a 2/4 d'li per a la competició escolar i un quart d'hora més tard per a la competició oberta i el recorregut serà de 2.850 metres. Els alevins faran un recorregut de 1.350 metres —aleví femení— o 2.600 metres —aleví masculí—. La competició aleví començarà a les 11 del matí i 35 minuts més tard sortiran els últims corredors.

9.00 12.00 11.00 13.00

INFANTILS Santa Isabel-Pins Vallès (Dis.) L. Politècnic-Pinar (Dis.) Santa Isabel-Ferran Clua (Dis.) Catalunya-Les Torres (Dis.)

CADET / JUVENIL 12.00 L. Da Vinci-Altet (Dis.)

M Handbol ALEVINS Avenç-Catalunya B (Dis.) J. Maragall-Pins Vallès (Dis.) Avenç-Floresta (Ois.) ALEVINS Avenç-Ferran Clua (Dis.) Santa Isabel-Ferran Clua (Dis.) Collserola-Santa Isabel (Dis.)

ESCACS

L'escola d'escacs Sant Cugat competeix en el campionat de Catalunya • Sant Cugat.— L'escola d'escacs Sant Cugat ha creat tres equips de diferents nivells (A, B i C) per competir en la lliga del campionat de Catalunya per equips. El primer equip competeix a la segona divisió regional, el segon equip, a la tercera divisió provincial i el tercer equip també juga a tercera provincial, però l'equip està format per quatre jugadors infantils. L'escola d'escacs Sant Cugat es va crear per divulgar i fomentar la pràctica dels escacs a partir de classes. Els monitors són persones relacionades amb aquest esport i les classes que fan ells es complementen amb competicions pròpies, del club o federatives. Amb aquestes competicions, els nens poden posar en pràctica els coneixements teòrics que aprenen. El cap de setmana passat es va disputar la primera ronda de la competició i els equips de Sant Cugat van aconseguir resultats per a tots els gustos. El Sant Cugat A va empatar a 5 punts amb l'equip Xec Escacs, el Sant Cugat B es va enfrontar al segon equip del Xec Escacs i va guanyar per 0,5 a 5,5 i el tercer equip santcugatenc va perdre per 0 a 4 contra el Sabadell C. / CM.


V

V

o

ROBA DESCAMPS A PREU DE fÀBRICA

p^nt-de-cre^ £ W » « fa. teu* (ievi cottocp0U#*tU ttmf- et "Puttt tCc 7 tx&eïufem, i dOUqim la. teva. üwo*.

PROMO

0tw.

&l»U(8«9<U

Jto«Mff4,l2 - Tml. 67* 32 00 - 0 8 1 9 0 Sant Cugat

la botiga de

i

peryi en interiorisme» decoración

Tapisseria, matalasseria, cortines i complements per a la decoració

RETALES Y DESCUENTOS • PROYECTOS Y REALIZACIÓN DE TRABAJOS DE INTERIORISMO • Cortinas, colchas, edredones, etc. • Papeles pintados • Moquetas • Revestimientos • Elementos decorativos • Ebanistería • Pintura

Valldoreix, 45-47 Tel. 674 53 35 Valldoreix, 45 Tel. 674 43 00 Sant Cugat del Vallès

Fax 674 51 04 08190 Sant Cugat del Vallès

lfil

[QMILAR TOBELLA

HI-FI VÍDEO TELEVISIÓ ELECTRODOMÈSTICS AIRE CONDICIONAT SERVEI GARANTIT

Sínliapo Rusinol, 49 Tet. 674 Ofc 57 -fc7479 09 SANTCUCATDILVALLÈS

Santa Maria, 40 • Tel. 589 02 71 08190 Sant Cugat del Vallès

TRAHSPAREHT

BLAN Febrer MES DE LES

DISSENY EN METACRILAT OBJECTES DE REGAL FABRICACIÓ PRÒPIA 33G47O0Q32

<o

OLOR

OFERTES C/Sant Jordi, 37 Tel. 675 08 76 Major, 10 - Tel. i fax 674 51 72 - 08190 SANT CUGAT

Cortines Persianes Edredons Tendals Papers pintats Pintures Suro Parquets Guies i complements per a la decoració


2 7 . Divendres, 2 de febrer de 1996

APUNTS LA VIDA SOCIAL

El carnestoltes 96 se celebrarà amb una cercavila i un espectacle infantil Les escoles de la ciutat, el CPA i el CCM també han previst organitzar activitats RAMON LUQUE

• Sant Cugat.— El rei Carnestoltes, cap dels poca-soltes, passejarà, com és tradicional, pels carrers de la ciutat el proper 18 de febrer acompanyat per una xaranga navarresa abans de ser Les disfresses, el color, la música i el rei dels poca-soltes tornaran a ser els protagonistes dels carrers de la ciutat el proper 18 de febrer. Com cada any, l'àrea de serveis personals de l'Ajuntament ha organitzat una festa i una cercavila. Serà a les 11 del matí quan tots els ciutadans que tinguin ganes de disfressar-se i participar es reuniran als jardins del Monestir per passejar pels carrers del centre de la ciutat. Segons Manel Turón, responsable de l'organització, en la cercavila podran participar «no només totes les persones que ho desitgin a títol personal sinó també les entitats i esplais de Sant Cugat que es dediquen al món de les activitats de lleure». La comitiva l'animarà una xaranga navarresa que visitarà la ciutat per a l'ocasió. El gran protagonista serà el rei Carnestoltes que està acabant de confeccionar l'empresa de Manresa La General d'Espectacles. Cap a 2/4 de 12 es calcula que s'iniciarà el recorregut, un cop tots els participants reunits. Aproximadament una hora més tard serà quan la cercavila torni a entrar als jardins del Monestir per procedir a la crema del rei. El punt i final el posarà el grup Amadeu i Cia, que farà un espectacle infantil també en els jardins del Monestir. Les escoles es difressen Els nens de les escoles de Sant Cugat també seran grans protagonistes de la festa de carnestoltes. Les escoles bressol El Niu i La Mimosa han decidit organitzar un racó de disfresses on els petits trobaran dins d'un bagul tot el necessari

cremat en un fi de festa que comptarà amb un espectacle infantil del grup Amadeu i Cia que es farà als jardins del Monestir. A banda de la festa coordinada i organitzada des de l'àrea de serveis personals de l'Ajuntament, algunes

entitats com el Centro Popular Andaluz (CPA) i el Centro Castellano Manchego (CCM), i les escoles de la ciutat, també organitzaran les seves activitats per celebrar la popular festa del carnestoltes.

Cinquè cafè literari de l'Ocell Radiant de la Floresta • La Floresta.— L'Associació l'Ocell Radiant de la Floresta ha organitzat per diumenge vinent la cinquena sessió del cafè literari que se celebrarà a partir de les 6 de la tarda als locals de la Unió Recreativa i d'Esports del districte. Aquesta vegada en la lectura poètica participaran Lola Domínguez, Felisa Echegoyen, Marivonne May, José Neira, Faustina Pérez, Joan Enric Piedrabuena, Mari Àngels Quadras, José Manuel de la Pezuela i Jordi Traperho. Com a convidats d'excepció, Antonio Albercà llegirà el Contacontes i l'actor florestà Philip Rogers recitarà tres monòlegs teatrals de L'enfonsament del Titànic de l'alemany Hans Magnus Enzensberger. En el capítol de recital poètic intervindrà Eduard Araujo, que llegirà una selecció de poemes de Joan Salvat-Papaseit. Finalment, Carlos Delgado interpretarà amb la guitarra i el violoncel un recital de música clàssica i un poema musicat. L'exposició de joves pintors i escultors que fan Mariona Màs i Maria Geli, entre d'altres, també es podrà visitar durant el cafè literari. /R.L.

Videocinema a l'Espai Jove

Grans i petits es difressaran i sortiran al carrer per participar en la cercavila de carnestoltes. Foto: ELS 4 CANTONS. per vestir-se. El racó serà inaugurat el divendres dia 16 però continuarà com a activitat de joc durant més temps. Els nens de l'escola bressol El Gargot elaboraran disfresses segons les temàtiques que té cada grup classe. El col·legi Joan Maragall ha decidit repetir l'experiència d'altres anys i s'agermanarà amb l'escola ja-

ponesa de Sant Cugat per celebrar la festa. Al Collserola es farà la tradicional setmana de les olimpíades que acabarà amb animació i disfresses. En el Pla i Farreras, sota la temàtica de Salvem l'Amazònia, es farà una setmana de tallers que acabarà amb la rua dels més petits. El col·legi La Floresta organitzarà una cercavila

pels carrers del districte. En el Catalunya hi haurà un ball de carnestoltes. Al Ferran i Clua de Valldoreix han optat per un c o n c u r s de play-back, un ball de saló i una xocolatada. Finalment, en el col·legi Pins del Vallès hi haurà música en una festa oberta als pares. Pel que fa a les entitats, cl CPA ha previst fer un

concurs de ball el dia 10, un concurs de disfresses organitzat per la secció juvenil pel dia 11, amb premis per a les categories de 6 mesos a 10 anys i de 11 anys a 18, i un espectacle de «murgues» de carnestoltes el dia 17. El CCM farà el dia 18 una rua pròpia, amb xaranga inclosa, per després afegir-se a la de l'Ajuntament.

I Sant Cugat— El cicle de sessions de videocinema que organitza l'Espai Jove de la Casa de Cultura continuarà dijous amb la projecció de la pel·lícula cubana Como agua para chocolate. L'argument narra la història de la darrera filla d'una família que s'enamora d'un home amb el qual no es pot casar perquè la tradició indica que s'ha de quedar soltera i cuidar de la seva mare. El seu amor decideix casar-se amb la germana gran de la noia per estar prop d'aquesta. A partir d'aquí es desenvolupa una història d'amor amb final dramàtic. Les properes projeccions del cicle de videocinema seran Reality Bites, que es passarà el 7 de març, i una pel·lícula encara per determinar que es projectarà el dia 21 de març. /R.L.

El Centro Castellano Manchego prepara un concurs de cartes d'amor i desamor pel dia de Sant Valentí RAMON LUQUE

• Sant Cugat.— El Centro Castellano Manchego (CCM) de Sant Cugat ha organitzat un concurs de cartes d'amor i desamor que se celebrarà el 14 de febrer, dia de Sant Valentí, coincidint amb la diada del dia dels enamorats. Aquesta és la primera vegada que l'entitat organitza el concurs. Segons el president, Juan Carrasco, la idea va sorgir «perquè llegint un llibre vaig descobrir que la tradició que els enamorats s'escriguin cartes el dia de Sant Valentí

es fa a Castella-La Manxa des del segle XVI». Totes les persones interessades a participar poden lliurar els treballs a la seu de l'entitat, situada al carrer Vallès número 4, fins al dia 12 de febrer. Les cartes «és millor que s'adrecin amb pseudònim», ha dit Carrasco. Els treballs s'obriran el mateix dia de Sant Valentí. També aquest dia, a les 5 de la tarda, és previst que es facin públics els noms dels guanyadors. En total hi haurà un primer i un segon premi tant per a la modalitat de

cartes d'amor com per a la de desamor. Després del lliurament de premis s'oferirà un vi d'honor per a tots els assistents a l'acte. El jurat el compondan Marisol Riquer, Luciano Pérez i Manuel Gúzman, secretària, tresorer i president honorífic, respectivament, de la Federación de Comunidades Oríginarias de Castilla-La Mancha. Activitats de febrer A banda del concurs de cartes d'amor i desamor, el CCM ha preparat un ampli

ventall d ' a c t i v i t a t s per aquest mes de febrer. El dia 11, l'entitat celebrarà la tradicional diada de Sant Blas que es farà al Centre Cívic i les pistes poliesportives de La Floresta. La jornada s'iniciarà a les 10 del matí amb un esmorzar popular amb «gachas de torrezno». A 2/4 d'l hi haurà un aperitiu que serà el preludi de la paellada popular. Amb la panxa ben plena, a les 4 de la tarda s'iniciarà el ball de la patata amb premis pels primers classificats. El dia 16 de febrer, els socis del CCM de

Sant Cugat es desplaçaran fins a la Casa de Cuenca de Barcelona on a partir de les 9 de la nit se celebrarà un concert de corals. Els interessats a assistir-hi es podran desplaçar en autocar sempre que facin la inscripció abans del 12 de febrer. Finalment, el dia 25 de febrer el CCM participarà en el festival de balls folklòrics que es farà a l'Ateneu de Cerdanyola amb motiu del desè aniversari de la Federación de Comunidades Originarias de Castilla-La Mancha.

Exposició sobre el Perú a Valldoreix • Valldoreix.— La sala d'exposicions de l'Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix inaugura a les 8 d'aquest vespre una exposició de Josep Maria Gavín que mostra fotografies del Perú. L'exposició compta amb 130 fotografies d'algunes de les parts més importants del país sud-americà com ara el Machu-Pichu, el Titi-caca, el Bascaran o la tomba dei Senyor de Sipam —una de les troballes arqueològiques més importants dels darrers anys. La mostra es podrà visitar de 10 del matí a 12 del migdia i de 6 de la tarda a 8 del vespre, / R X .


APUNTS

28

ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de febrer de 1996

LA VIDA SOCIAL

Josep Maria Gavín i Lluís Puig fan un cicle de xerrades sobre viatges

El sopar benèfic contra el càncer aplega 400 persones

Les conferències, que es fan a la Casa de Cultura, ja s'han iniciat i s'allargaran durant tot l'any 96 RAMON LUQUE

• Sant Cugat.— Josep Maria Gavín i Lluís Puig i Tuneu han iniciat aquest mes de gener, sota el títol Anem de Viatge, un cicle de conferències il·lustrades amb diapositives en què mostraran El cicle Viatgem amb Gavín que l'investigador valldoreixenc reconegut amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat i el premi Santcugatenc de l'any 95, Josep Maria Gavín, va fer durant tot l'any passat a la Casa de Cultura, ha tingut continuïtat. El nou conjunt de conferències rep el nom d'Anem de Viatge. Aquesta vegada, Gavín comptarà amb la companyia del també incansable viatger santcugatenc Lluís Puig i Tuneu. La línia serà la mateixa seguida l'any anterior. Cada conferenciant farà una xerrada un dimarts de cada mes a les 10 de la nit a la Casa de Cultura. El mes d'agost serà l'únic en què no n'hi haurà cap. Juny i juliol també seran especials perquè els protagonistes faran torns. Al juny només hi haurà xerrada de Gavín mentre que al juliol només hi haurà la que farà Puig. Totes les sessions aniran acompanyades d'una projecció de diapositives en què mostraran els indrets vi-

alguns dels racons del món que han visitat. El cicle va començar el passat 16 de gener amb la xerrada que Gavín va fer sobre el Perú i ha continuat amb la que Puig va fer dimarts passat sobre les illes de la Polinèsia. El cicle

s'allargarà durant tot l'any 96 i cada conferenciant farà una xerrada mensual. L'experiència la va iniciar l'any passat el mateix Josep Maria Gavín amb el conjunt de conferències que va fer sota el títol de: Viatgem amb en Gavín.

Vetllada en benefici del casal parroquial de Valldoreix

Lluís Puig i Tuneu es va estrenar dimarts passat en el cicle amb una xerrada sobre la Polinèsia. Foto: JA. MULA. sitats. El cicle el va iniciar Josep Maria Gavín el passat 16 de gener amb una xerrada sobre el Perú. Lluís Puig es

rament per les proves nuclears que allà ha fet el govern francès. Els interessats poden adquirir el fulletó

va estrenar dimarts passat amb una explicació sobre les meravelles de les illes de la Polinèsia —famoses darre-

amb el calendari de les conferències a la recepció de la Casa de Cultura o a l'Ajuntament.

• Cirurgia general sense ingrés

PRÒTESIS FIJA Y REMOVIBLE CIRUGÍA - ESTÈTICA BLANQUEAMIENTO MUTUALIDADES

• Cirurgia i medicina estètica Dra.M. Àngela Font Pons Dra.M. Neus Benito Bufosa

Rblo. Ribatallada, 2 0 • l r 3 a Tel. 6 7 4 7 2 16 Sant Cugat

Av. Torreblanca 2-B - 3 r A despatx 7 Tel. 58911 27 • 727 39 98 • St. Cugat

33141/06903 TuiDO pOT loS tardes

• Dr. MONTSERRAT GARRIGA

• DR. FERNANDEZ LAYOS Cirurgia general, aparell digestiu ASC-PrevIasa-Sanrlas Av. Torreblanca. 2-B, 2n, A1. Sant Cugat

Metge de capçalera Visites a dornicHt-mútuee.

MONA Pediatria, asma infantil. Hores convingudes

Major, 36. 2n Sant Cugat.

Rbla Ribatallada, 20 ir 3a. Sant Cugat

t r 6 7 4 0 0 25

9 6 7 4 72 16 •

Odontologia

9 5 8 9 47 00 • CENTRE DENTAL I QUIRÚRGIC Av Catalunya. 21, baixos. Sani Cugat 9 5 8 9 00 0 0 Fax 589 03 13 • CENTRE MÈDIC SÀBAT

• CLÍNICA DENTAL AUTRAN

Certifcals de conduir í armes Medicina interna, laserteràpia Santiago Rusirlol, 2, entol. 1a San

Odontòleg a gençral, implantologia. pròtesis,

•a 674 15 26

9 675 08 03

Dietetïco-Nutricio

odontopediatna ortodòncia, mútues. Av, Torreblanca 2-8. 2a, 11 Sant Cugat

DRA.

EUGÈNIA

Obstetrícia i ginecologia. Hores convingudes. Francesc Moragas. 25-27,1 r 2a. Sani Cugat. 9 589 13 0 7

FDEZ.-GOULA

• M1LA M A R T Í N E Z M E D I N A

P F A F F . Pediatria Sanrtas, Caja Salud, Agrup MUT MEDIFIAT

Obstetrícia i ginecologia. Hores convingudes.

Av. Calalunya. 22, 1r 1a

Sani Cugal.

Sant Cugat 9 589 3 1 13

9 5 8 9 1 3 07

• PILAR CANOSA ÚBEDA

• DR. J E S Ú S F E R N A N D E Z BAJZAN

Pediatria - Medicina adolescent

TocoginecoJogia Hores convingudes Av. Catalunya, 21, 4rt l a Sant Cugat

Av. Torreblanca. 2 - 8. 3r pis 9 6 7 4 57 9 8 • 589 35 48

• DR. ENRK3UE C A Y U E L A F O N T

Psicologia

• DR. C A R L O S R O S S E T T I Odontologia nens i adults

• CENTRE DE PSICOLOGIA CLlNICA

Ginecòleg, obstetrícia-ecografia, esterilitat, menopausa, revisions Francesc Moragas 1-3, 3r 2a. Sant Cugat 9 674 6 6 1 1 Fax 5 8 9 11 4 5

Rbia Ribatallada. 20. tr3a. Sant Cugat

Trasloms d'aprenentatge i de la parla Nens. adolescents i adults

des

• DRA. LUZONDO

Av. Catalunya 21. 3r 1a. Sant Cugat

Francesc Moragas, 25-27, 1r 2a. Sani Cugat

Clínica dental mtanlil. Exclusiu nens i ortodòncia

a 674 3 6 73

« 5 8 9 1 3 07

Francesc Moragas. 5. entresol. Sani Cugat

• CARMELA CASTILLO

Ginecologia i obstetrícia ASC. Meditec

9 674 05 06

Psicologia, problemes d'aprenentatge

Av. Torreblanca. 8, 3r 8.

Villa. 5-7. 1r2a. Sant Cugat

Sani Cugat

Fisioteràpia

• D R A . M. J A U M E S A U R A Clínica <tenla: Dl a dv. 9-13 h i 16-20h

•B 589 12 15

• S O R A ROMA FERRÉ

Pg Sant Magí. 22, baixos Sant Cugat

Fisioteràpia Assistència samtana Fiatc Asisa

9 6 7 4 23 35

• CENTRE VALLÈS

D Vil·la, 49. Sant Cugat 9 674 4 0 72 • GRF-GAB.NET RECUPERACIÓ FUN-

Oftalmologia

CIONAL Fisioteràpia, rehabilitació, aunculopuntura, massat-

• CENTRE DE SALUT OCULAR

ge terapèutic. podotogía Conveni entitats sanrtà-

Oftalmologia Ccnseri amb tes principals mútues

rïes.

Cï Santa Mana, 10 San! Cugat

Poltdfnk: Torreblanca- Sant Cugat 9 5 8 0 0 1

9 589 51 0 6

Pedagogia, logopèdia Problemes llenguatge i • J.R. E S Q U I R O L C A U S S A

aprenentatge C/Vula. 5-7 ir 2a. Sant Cugat

Capçalera, gertalria. ASC, AGBUP, MUT.

9 5 8 9 1215

MFIACT. etc. Av. Torreblanca 2-6, 3r 10a Sant Cugat

Pediatria

DEL

• JOSEP M. COROMINAS CASARÀ-

• Ascensor

Traumatologia

• Cuina pròpia

• DR. J O A N C A S A N O V A SA L L A R E S

• Bugaderia

Traumatologia, ortopèdia ASC, Previasa, Medytec

• Metge

Psicologia clínica

Av. TorreDlanca. 2-6. 2a-10. Sant Cugat

• Infermera

Rbla. Can Mora, 1 Sant Cugal

9

• M. ANTÒNIA EDUARDO CARDONA

589 18 88

Pulmó i cor

9 675 57 56 • Dr. J O A N V A L L D E P E R A S

• Fisioterapeuta

• M L GOZZ1 DE LA T O U R R O Y O Traumatologia, Columna i esquena Av. Torreblanca, 2-8. Policlínic, Sant Cugat

• Personal qualificat ^ ^

• Capacitat 24 places

COMBAS

Pulmó i cor Major. 36, 2n. Sant Cugat V 6 7 4

• JOSEP DOMINGO PECH

0 0 25

Traumatolog.a, ortopèdia Assistència sanitària. Previasa, Medytec Policlínic Torreblanca, 2-8, 2a-10. Sant Cugat 9 5 8 9 1 8 88

Tocoginecologia-Obstetrícia

9 5893926 9 487 13 31 Urpant 24 h, busca 2.402

3a edat • Torre amb jardí

9 5 8 9 1 9 66 PSICOTERÀPIA

Psicologia, psiquiatria, logopèdia C/ Can Mates. 2-4. 1 r 2a. Sant Cugat « 589 4 0 5 1

"ogia-Logopèdia • BEGONA VINALLONGA

RESIDÈNCIA SANT SALVADOR

• DR. ANTONI PESARRODONA

9 58943 44-430 9625

50

SUSANA NIC0LETTI

C/ Sant Antoni, 74 Tel. 674 74 37

9 589 48 08 Particular: 6 7 4 7 4 0 9

Sant Cugat

CENTRE DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL

Francesc Moragas. 25*27, 1 r 2a.

t r 674 72 16

• MARIA RIUS SOLER Acupuntura, nutrició. dietètica. Hores contingu-

GIMNÀS BLOCK <J Rotsettó, 17 • BfiMD» PEU ST. ANTONI, 7B Tel. 589 53 48

• Valldoreix.— Un grup de veïns de Valldoreix van organitzar dissabte passat una vetllada poeticomusical a l'església de l'Assumpció en benefici de la creació d'un casal parroquial. En l'espectacle van participar-hi el rapsode J. Vilaplana, el cantant E. Eckardt i els organistes F. Ballestín, J. Castells IC. Xirinachs. / R.L.

— Gabinet mèdic-quirúrgic

CLÍNICA DENTAL - Dr. Carlos R. Rosetti

• Sant Cugat.— El sopar benèfic contra el càncer que organitza tradicionalment la secció local de l'associació espanyola de lluita contra aquesta malaltia se celebrarà demà a les 9 de la nit en un conegut restaurant de Valldoreix. Les reserves per assistir-hi ja s'han esgotat i 400 persones han confirmat que hi aniran. Entre aquestes hi haurà representants de la conselleria de Sanitat de la Generalitat, l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, i el president de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, Jaume Santmartí. Els beneficis que es recaptin del preu del sopar i la subhasta i la rifa que es faran es donaran a l'associació perquè els pugui invertir en la lluita contra la malaltia. / RL.

• JUAN JOSÉ GÓMEZ CABEZA

• Perruquera S*ite·4MMter,<«7 T«l, £ 7 4 4 2 23 . 9 A H T CUGAT

I


29

APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de febrer de 1996

LA VIDA SOCIAL

L'Honda Accord reuneix els últims avenços en teconologja

L'Espai Jove inicia la nova temporada de concerts • Sant Cugat.— L'Espai Jove de la Casa de Cultura va iniciar divendres passat la nova temporada de concerts amb una actuació del grup Smiling Service. L'afluència de públic a la primera cita de l'any 96

va ser fluixa. L'Espai Jove ha programat dos concerts més per aquest primer trimestre de l'any. El pròxim es farà el dia 23 d'aquest mes, amb l'actuació del conjunt Black Coffee./RL.

d'última generació, la qualitat de construcció amb una garantia de quatre anys, la seguretat passiva i activa —amb la incorporació de sistema de frens ABS i Airbag, el confort i l'equipament.

• *fí

-,£Li

RESTAURANT

• Sabadell.— El concessionari Tecnovallès de Sabadell va presentar la setmana passada el nou model de la casa d'automòbils Honda, l'Honda Accord. De les qualitats que presenta aquest model destaquen els motors

^PARADA/ FONDAft

La Nansa

Vingui a provar els nostres menús

PRIMER, SEGON P U T i POSTRES 950 +CAFÈ 990 PTA

I Fregidoria-Marisqueria Cria. Sabadell, 47 -08191 Rubí Telèfons 691152

nmïïiffiriM BELLATERRA

RESTAURANT CAN EDO

C/Ueo,XHI

692 2 4 2 4

Cam atebrasa i calçots

CERDANYOLA DEL VALLÈS

XERCAVH6

Ctra. Cerdanyola. 9 Sant Cuoat.

580 3 1 2 9

Broeena. rosti banquet

RESTAURANT CAN O U V É

Av. Flor de maia. 122

580 88 39

Cuina os mercat

REST.ELVIEJOROBLE

C/Altamira, 36

69173 55

Peix i marisc

Obert tota la setmana

LA FLORESTA

REST. RANCHO EL PASO

C / P a t Estadi. 15

67438 03

C u r a catalana, banauets

Tancat (fum. nit i (Ml no festius

MIRASOL

MASJANER

C/Guadalajara. 14

674 23 15

Cuina variada

Tancat dimecres tarda

LAPONDEROSA

Cr Victòria. 18-20

589 2 5 7 1

Braseria

LA NANSA

Ctra. Sabadel, 47

6991152

Paeles. marisc, fregid.

Tancat dimarts nit < dimecres

MACXM

a Guatlla. 20 -Els Avets

699 55 58

Menú. degustació

Tancat diumenoe

ELPORTALET

PI. del Dr. Guardiel. 14

588 54 88

Pizzeria. cuina catalana

Tancat diumenoe-dilluns larda-nrL

588 42 81

Menú. carta I degustació

Tancat dissabtes excepte reserves

RUBÍ

HOSTAL DEL GALL SANT CUGAT DEL VALLÈS

C/ SanM EngMCM. 15 • Tel. 5 8 9 2 9 71 0 8 1 9 0 Sant Cug.tt dt-l Velles

Dsous tancat excepte festius

U P ALTA

Rambla Can Mora. 24

589 5011

Frankfurts

Obert lots els dies

CAN AMETLLER

Carn) can Ametller, s/n

674 91 51

Cuina mercat

Especialitzat en bacallà

CHEZPH1LJPPE

Placa Pep Ventura. 5

674 94 84

Cuina francesa/menú diari Tancat dtss. migdia i dium.

CANTINA EL M E X K A N O

C/Endavattada. 10

58918 25

Cuina i música autèntica mexicana. Tancat dilluns

LA GRANJA

C/ SL Antoni-olaça Barcelona

675 5 2 4 6

Cuina casolana

SNIPPEffS

C/ Enric Granados. 7

675 31 41

Braseria

BOKATAS

Placa Hospital, 35-37

58919 72

Entrepans especials

GRANJA BAR EL MONESTIR

Placa Augusta. 2

589 54 92

EsmorzarsAaces casolanes Obert de 8 a 10 nit

RESTAURANT CA L'ÀVIA

a Sant Antoni. 13

67405 85

Cuina catalanMemac.

Servei de bar

0/Eeas Roaent. 14

5893823

Mexica-menú català

Obert al miqdia

BAR REST. EL MOLÍ

Placa Pep Ventura. 3

58917 40

Menú diari i prod. ibèric

CAN BARATA

Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200

697 06 52

Cargol launa/arròs negre

LACARBONERIA

C/Vaa.8

675 14 51

Tapes casolanes, tonades

LA CANTONADA

Placa Monestir. 1

58423 32

Crues, amanides, menús

EL TAST

O Alfons Sala. 9

58915 02

Marisc, menú. cuina merc.

Repartir a partir de les 12 h

REST. PANXA CONTENTA

Pg. Otabama. 69

589 0607

Cuina de mercat

Obert tot el dia

PARADA 1 FONDA

Rbla. Can Mora, s/n

589 2 6 9 7

Cuina catalana

Dilluns vespre tancat

BRASERIA LA BOLERA

a Baixada de l'Alba. 20

674 16 75

La nostra eso. és quaüt.

Tancat diumenges nit

Ora. de Rubí o Sabadell km 15,200

BAR RESTAURANT EL MESON

Placa Octavia. 5

67410 47

Braseria i cuina de merc.

Tel. 697 06 52

BRASERIA DEL MERCAT VELL

Placa Pere San. 6

589 52 40

Calçotada

Obert tot el dia

LA PASTA BOIXA

C/Alfons Sala. 24

67515 03

Pizzeria, creperia

Tancat dilluns Menú de dimarts a dijous

M11MI1223

/ T * \ BARATA

VALLDOREIX

C/ Indústria. 27

67514 02

Creperia bretona

MtNKSOLFBARMQSC

Q Santa Engràcia. 15

589 29 71

Cam a la brasa, tapes

CAPTTANCOOK

PI. Uute Mulat, 1

589 6 1 6 1

Cuina colonial

Obert tots els dies

SQUASH

C/Sani Jordi. 33-35

58? 14 96

Cafeteria, pizzes. menú

Pasta fresca

CASINET FILMOTECA

Camí Can Ganxet, 47

589 50 83

Menú diari i entrepans

Obert tota la selmana

Av. Torreblanca. 2-8. local 4

675 36 54

Menú diari

Karaoké

Rambla M Jacint Verdaguer, 185

67411 41

Dies festius bufet lliure

SROtO

Li

aMNMSMfcfc

Baixada de ''Alba. 2 0 Tel 6 7 4 16 75 0 8 1 9 0 St C u g a t d e l Vallès

Obert cada dia

TY-BIHAH

RESTAURANT V A U P O R

"ÏEW.WM.H

tttMPWft

Toia una tradició PI. Octoü, 5. Tel. 87410476892712 SANT CUGAT DEL VOLÉS

Diumenge i fest. obert a partir 18h

MESOMENYS

RESTAURANT CAN

Rambla Can Mora, s/n 08190 SANT CUGAT ML VALLÉS « - . - T e l 589 26 97

LA 5RA&ERLA DEL MERCAT VELL PI. Pere San, 6 - Tel. 589 52 40 08190 SANT CUGAT „.,™™™ H ( "' a r i de 7 a 24 h ?W9S9

Tancat diumenoe nit

*3

fer!»

IPPWK**"*^ Il', M i l s

RESTAURANT PIZZERIA

Entrepans ai anals

PANXACONTENTA

(li1 i m i i T , pasti's lali·iik's

Passeig Olabama, 69 • Sant Cugat

I a Li MOTIVI botien pol

Tel. 589 0 6 0 7

§

adquirir c a l i s d'orim'n i ( omplenirnls.

VINGUI A CONÈIXER ELS NOSTRES SUGGERIMENTS CADA SETMANA


30

APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de febrer de 1996

L A R A D I O G R A F I A ! Grup Cavall Bernat

Imatge de la Moreneta que es va col·locar dalt del Ca\ all Bernat al 1987. Josep Barberà, amb la gran bandera que es va posar al Cavall Bernat l'any 1982. Socis del C'MSC que formen part del Grup Cavall i que van. col·laborar en l'operació Montserrat a la dècada dels setanta. Fotos: ARXIU GRUP CAVALL BERNAT. la planta baixa de can Barberà hi ha també la seu del Museu del Cavall Bernat, on hi ha tots el objectes, fotos, documents que giren a l'entorn d'aquesta roca. Ja en l'anual trobada que s'organitza s'investeixen els cavallers que formaran part del grup. Se'ls posa un collar de mosquetons al voltant i una barretina a la vegada que han de recitar el vers més de 25 santeugatencs, que obligatòriament han d'haver pujat el Cavall Bernat montserratí següent: «Fes el cavall per ladors que havien tingut a serratines i les seves carac- teriorment s'han anat obrint igual que per ser bon mont- molts anys, i altres pedres de retuc, i endut pels teus l'inici de la dècada dels qua- terístiques. L'única condició noves vies fins a una dot- serratí», ha comentat. ranta. D'aquesta manera va per ser soci és haver pujat zena. Tenen totes noms de Per ser soci de l'entitat afanys, procura no fer el néixer una entitat que ac- una agulla montserratina, la muntanyes com Puigmal o no cal pagar res. només co- ruc/a.» A cada un se li entualment té registrats més més emblemàtica, qué té per dels muntanyencs que les municar per escrit o per te- trega una medalla personal de 700 socis si bé de Sant nom Cavall Bernat. La di- van obrir. Per la paret nord lèfon a casa d'en Josep Bar- gravada. Una història que Cugat n'hi deu haver uns ficultat de l'ascenció d'es- és per on s'han obert la ma- berà, al 674 12 56, que s'ha Josep Barberà ha recollit en vint-i-cinc. La majoria són calada és de nivell quatre joria de les vies, si bé ac- pujat a la roca. És aleshores el llibre Història d'una pedra, escaladors o escaladores que i és considera que el flan- tualment n'hi ha de diferents que a l'escalador se li obre que amb una tirada de dos estan vinculats al Club Mun- queix inicial és el més co- dificultats. Segons Barberà, una fitxa amb el dia de l'as- mil exemplars va editar la tanyenc i que amb Barberà plicat. La primera via es va el nom de grup Cavall Ber- censió i la via utilitzada. Si direcció general de l'Esport van participar a la dècada obrir el 27 d'octubre de nat ve de «perquè és la roca posteriorment hi torna a pu- de las Generalitat de Cadels setanta en l'operació 1935. que és la que s'ha con- més representativa» a la ve- jar s'aniran anotant les di- talunya amb la col·laboració Muntanyes catalanes, que va siderat des de sempre la nor- gada que hom diu que «per ferents ascensions. Tots de la Federació d'Entitats servir per publicar un llibres mal. Per fer-la cal escalar ser bon escalador s'ha d'ha- aquests fitxers estan al ca- Excursionistes de Cataluamb totes les roques mont- uns quaranta metres. Ja pos- ver pujat al Cavall Bernat rrer de la Sort, 12, on a nya.

És una entitat que es coneix poc a Sant Cugat. La seva implantació va més enllà del que és estrictament d'àmbit municipal. Té socis repartits arreu del món. L'única condició per scr-ne és haver pujat a l'emblemàtic Cavall Bernat de la serralada montserratina. Diversos escaladors santeugatencs, la majoria vinculats al Club Muntanyenc, formen part d'aquesta associació, que té una activitat curiosa i un bon i documentat arxiu al carrer de la Sort, 12.

Fer escalada per descobrir Montserrat L'entitat té 700 socis, FRANCESC CARBÓ

I Josep Barberà, un dels socis fundadors del Club Muntanyenc i veritable amant de la muntanya, és l'aglutimador del Grup Cavall Bernat. A casa seva, a la seu del museu dedicat al Cavall Bernat, hi ha l'arxiu d'aquesta associació, que a la nostra població no és gaire coneguda. La idea va néixer al 1978 quan una colla d'amics muntanyencs es van voler aplegar per recuperar l'esperit muntanyenc i d'esca-


31

APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de febrer de 1996

LA R A D I O G R A F I A ! Grup Cavall Bernat *% ^ /*

r

r

*** sí*'"* fi'" <

^

•>

*

•£

*""

i

1

*.<*"*

0

feSp^J^p'S^P" ~^B

S^Él^^^Í>·™ m •

-. l >

i*

Bernat Soto, de 8 anys, amb el seu pare i J. Fatjó, al cim del Cavall Bernat, el 1977. F. Cardellà, en la col·locació de la Morcnela el 1987. A. Cardona és investit cavaller el 1991 i a la dreta—R. Millet i el seu nét, en e! mateix acte, el 1992. E. Canas. el 1986, en la Renovació de la flama de la llengua catalana. Els antics escolans en la trobada del 1991. Fotos. ARXIU GCB.

Trobades, recuperacions de verges i 24 hores d'escalada F.C.

• El Grup Cavall Bernat, des de la seva fundació, el 1978, no ha deixat de trobar-se cada any en un acte que ja ha esdevingut tradicional. A l'entorn de Montserrat, uns 200 membres es troben per investir el nous cavallers, recordar els socis que s'han mort i fer un àpat de germanor. També es fa una missa, en què generalment participa la coral dels antics escolans del monestir

de Sant Cugat. El grup ha vetllat també pel manteniment de la imatge de la Moreneta al cim del Cavall Bernat. La primera de pedra va ser-hi del 1945 al 1956, en què, a causa del mal estat, es va substituir per una d'alumini. Per a la seva elaboració, molts muntanyencs van aportar material divers, que es va fondre per crear la segona imatge. Aquesta hi va restar del 1956 al 1986, en què va ser robada

i fins i tot se'n va demanar un rescat. Fou aleshores que el grup va decidir fer una col·lecta per crear-ne una de nova. La imatge, dissenyada per Jordi Alvarez, és de ferro i pesa 200 quilos. El 1987, diferents membres del grup, en una operació ben dificultosa, ajudats per un helicòpter, van col·locar la verge a dalt del Cavall Bernat. Posteriorment l'antiga es va trobar abandonada en un avenç de Montserrat. Des

de la Federació d'Entitats Excursionistes es va decidir que estigués al Museu del Cavall Bernat. L'any 1986 el grup va organitzar la dissetena edició de la Renovació de la flama de la llengua catalana. L'encesa de la flama es va fer dalt del Cavall i a l'entrada de l'església la Coral Sant Cugat del Club Muntanyenc va interpertar Muntanyes del Canigó a la vegada que Eugeni Canas recitava un frag-

ment del poema de Verdaguer. És aquest esperit catalanista i d'arrelament al país el que ha tingut sempre cl grup Cavall Bernat. També el 1985, amb motiu deí cinquantenari de la primera ascensió, l'entitat va organitzar al Centre Excursionista de Catalunya una exposició commemorativa i es va fer un acte al peu de la roca montserratina, on tots els assistents van ser obsequiats amb una medalla

commemorativa. Ja com a actes més espectaculars, el 1990, el 1992 i l'any passat es van organitzar les 24 hores d'escalada al Cavall Bernat. Més de 100 persones feien ininterrompudament les diferents vies sota la pluja que cap any no va deixar de caure. Al vespre, els focus col·locats amb l'ajuda dels helicòpters van permetre als escaladors gaudir d'una experiència única.


32

APUNTS

LA VIDA SOCIAL

ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de febrer de 1996

ELS ENTRETENIMENTS ENCREUATS

EL PERSONATGE Horitzontals: 1.- Adornaré alguna cosa amb certs objectes a propòsit. 2.- Pastís mes aviat petit de forma arrodonida farcit amb crema, nata o xocolata. Ganes de dormir. 3 . Substància colorant de tinta. Guanyat amb esforç. La primera de la galàxia. 4.- La mateixa una altra vegada. Conjunts de caps de betiar que pasturen plegats. Aliment. 5.Acidulada. Capgirat estat de la península d'Aràbia, que pot ser del Nord o del Sud. 6.- No gens comú. Riu de Galícia. 365 dies. 7.-Municipi del Gironès. Aquestes, entre totes, fan caliu. 8.- Esmerç. Afaiçonen a un fi, al revés. Acaba pitof. 9.- Romana de Figueres. Pellofa del blat que és separada de la farina en la mòlta. Sapa. 10.- Gos de presa. Acumula, reuneix una cosa en massa. Verticals: 1.- Govern en què el poder és en mans d'un grup reduit de persones. 2.- Riu d'Europa. Vas de trompis. Cinquanta romans. 3 . Criarà, nodrirà. No malalt. 4.- Mamífer remugador més petit que el cérvol, al revés. Al mig de les urnes. 5.- Pronominal. Prem reiteradament el menjar amb les dents. 6.Nom de consonant. Llatina. Paraula, de baix a dalt. 7.- Nom donat al primer subamarí atòmic construit el

1

2

3

4

GIRALT

5

7

8

9

10 11

1 S!>

2 3

Si

4

5

,

•s_

6

m

7 8

9 10

MflEflflf

aaaaas

Mm mm

1954 per EUA que fou el primer que arribà al Pol Nord navegant per sota del casquet glacial. Preposició. 8.- Repetida per tots. Ruc. Són grossos si són caparrossos i són petits si són caparrons. 9.- Tija de feror punxeguda que s'usa per a rostir pollastres i altres carn. En dues paraules, adversitat. 10.- Metall, al revés. Càstig que el jutge imposa per sentència a qui ha comès un delicte o una falta. Nota musical. 11.- En-

SIS DIFERÈNCIES

• •

gany del qui no dóna allò que les seves paraules feien esperar..

BSSEUTV

•BJV -'01 "Vd °*>S I ""6 d JBSOU sn

-'8 TVTOn >« n 0 - ' i '*"V 1!S •"*« -•9 'Uduiax 'BPPV-'S Ed 'sieurey -Q -*t> - o 'iens 'ipui -'i uos esauoi'j -•£ 3ie)U3ureuio -'I :s|inuoquoq optups

R. SOLER

Domi amb la seva pipa favorita. Foto J.A. MULA.

Domi Morales Polo Domi acompanyava el seu marit al Pipa's Club de Saní Cugat i s'hi va aficionar tant que ara ella també participa als concursos

SOPA DE LLETRES

ESCACS

GIRALT

En aquesta sopa hi podreu trobar el nom de vuit plantes silvestres de flor vistosa.

A D T E L L A

s

1 A L 0

E V

J R C E H E O S S A T B O U N G B M E O Q

s

O

1 P

1 A A R N N

R A E R E L P T R N A

E O

1 V L T M V

B

U A U A L S A O

C C E N

s

•" _O• !ï•

E F

L S U

A A A R C

eusqisq 'EisuBduieo "Bnascu 'BIÏSJBJ 'BApnu ' e p u 'eiofiauoo 'BSSIUSAIÏ}! :9pn|os

JEROGLÍFIC

•wMÏII •?• HSBIB rjÉfte

• •riH

UIR

D

FANGS

5 O

+VLL

SOLUCIÓ DIFERÈNCIES

GIRALT

MUNICIPI DE LA SELVA Habitants: 1.412. Superfície: 13,38 Km2.

EO

J. ESCUDER

L'excel·lent posició de les peces negre els dóna la victòria. Gass-KindL RD Aletnana, 1978

1 V A D

O M T O N E S

Li.

MONTSE SANT empassar-te el fum. De fet, concurs internacional.» —És difícil concursar? H Sant Cugat.— Quan pen- jo no m'empasso el fum mai. —«No és gaire difícil, hi sem en una persona que No pots fumar de manera fuma en pipa sempre ens seguida, encenent una pipa pot prendre part tothom que ve a la ment la imatge d'un amb una altra. Per fumar conegui les normes bàsivell pagès, un pescador, un en pipa has d'estar tranquil, ques. Per poder concursar alemany gros i ros o bé, per fer-ho amb calma. Per fumar has de tenir unes nocions als apassionats de les no- en pipa has de tenir temps bàsiques que són imporvel·les de misteri, la seca i i fer una mena de ritual, tants. Cal conèixer les diprima figura del famós de- sense adonar-te'n, a poc a ferents classes de tabac, tectiu Sherlock Holmes. poc. Aquest ritual et relaxa. aprendre a omplir la pipa, Però mai no se'ns acudirà Un bon fumador de pipa saber utilitzar l'atacador associar la pipa amb una sap molt bé que mai no es perquè no s'apagui, prement dona eixerida i vital com la pot posar nerviós si vol en- la picadura en la mesura justa, i saber també com s'ha Domi, però ja fa anys que cendre la pipa.» la Domi fuma en pipa i, com —Què feu en el Pipa's d'encendre una pipa. També és important saber netediu ella, no és pas l'única Club? jar-la.» dona en el Pipa's Club. —«Els socis som amics, —Com és un concurs de — C o m va c o m e n ç a r ens trobem, la fem petar, de tant en tant fem un sopar, pipa? aquesta afició? —«Normalment és el que —«El meu marit era del prenem part en les diferents Pipa's Club i jo l'acompa- fumades de pipa. També se'n diu una fumada lenta. nyava moltes vegades, per- anem a concursos a diferents Als concursants se'ls dóna què ens agrada sortir sempre llocs. Una vegada vam anar una quantitat de tabac igual junts. Un dia, encuriosida, fins a Saint Tropez, a un per a tothom, acostuma a ser 2 o 3 grams de pivaig provar de fumar cadura. També ens douna pipa i en va agranen una pipa igual per dar. Encorajada pel a tots els concursants, meu home, em vaig « M a g r a d a ITlOlt l a un atacador i dos lluapuntar a un curset per . mins. Quan fan el seaprendre'n.» CUlTia» nyal, cada concursant —Tan difícil és fuha de carregar la pipa mar en pipa, que cal —Nom: Domi Morales Polo. i encendre-la en un fer un curs per comen—Lloc de naixement: Còrdova. çar? —Data de naixement: 3 de desem- temps màxim de 5 minuts, i usant només els —«Fumar en pipa és bre de 1940. dos llumins. Després no un art. I un art es pot —Estat civil: Casada. es pot encendre cap alaprendre a poc a poc, —Professió: «Comerciant.» tot sol experimentant, o —Aücions: «La muntanya, viatjar tra pipa. Un cop encesa, el guanyador serà qui bé amb algú que t'ajudi i, sobretot, la cuina.» i et reveli els secrets d'a—Un llibre: «Qualsevol llibre que aconsegueixi fer durar la pipa encesa més quest art.» parli de cuina.» —Creus que fumar —Una pel·lícula: «Doctor Zivago.» temps. Els campions la pipa és menys nociu que —Una música: «Les balades i els poden fer durar fins a 3 hores. El meu rècord fumar cigarretes? corridos mexicans.» —«El fet de fumar —Màxima aspiració: «Veure com és molt més modest. la pipa no és com fumar els meus fills arriben a triomfar en Una vegada la vaig fer cigarretes. No és tan no- els diferents camins que han encetat durar quaranta minuts, ciu, perquè fumes molt professionalment i, sobretot, feliços i i normalment la faig durar uns 35 minuts.» menys. A més, no cal realitzats.»

D

INÚTIL

(TLLfl.NI)«A(0S)l(>nn) 5si« (a) 3p (soNVd) s>°ti (a) sp (oa) "v VATHS VT a a sxonHanra ·<>p«v>s


33

APUNTS

E L S 4 C A N T O N S / Divendres, 2 de febrer d e 1996

ELS CINEMES «Asalto al tren del dinero»

• SANT CUGAT Sant Cugat 1 Ssven

Director: Joseph Ruben. Intèrprets: Wesley Snipes i Woody Harrelson. Recomanada: R/13. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. • Dos policies germanastres decideixen, malgrat la seva rivalitat crònica, unir-se per robar un tren de metro blindat en el qual es transporten els diners de la recaptació.

«Esperando un respiro» Director: Forrest Whitaker. Intèrprets: Whitney Houston, Àngela Bassett i Lela Rochon. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. B Durant un any, quatre dones amigues, Savannah, Bernardine. Robin i Glòria, s'enfronten al triomf i a la venjança, als fills i a les mares, als exmarits i als amants nous...

«Felpudo maldito» Director Josiane Balasko. Intèrprets: Victoria Abril, Alain Chabat i Josiane Balasko. Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell. • Loli, una mestressa de casa infeliç en el seu matrimoni, accepta les insinuacions d'una ruda camionera, exfeminista del 68, que posa el món i la sexualitat de Loli de caps per avall.

«La isla de las cabezas cortadas» Director Renny Harlin. Intèrprets: Geena Davis i Matthew Modine. Sales: Rubí Palace 5, de Rubí; Principal, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Morgan, filla d'un bucaner veterà, és la reina dels pirates. Durant una subhasta d'esclaus, Morgan compra un jove il·lustrat perquè l'ajudi a esbrinar el secret d'una fortuna enterrada en un lloc misteriós.

«La letra escarlata» Director Roland Joffe. Intèrprets: Demi Moore, Gary Oldman i Robert Duvall. Recomanada: R/13. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

4.15,7^10.00 4.00,6.10, &20,10.30

Sant Cugat 3 Showgtte

4.30,7.16,10.00

Sant Cugat 4 Sabrina

4.15,7.00,10.00

Cineart-tres Euterpe

Sata2 . ; Sala 3

Tléff«íÍ9j>Bmjmbra{V.Ò^ MsrtMpíifosas

:

:

-

.j.,;:-·S|pgï|Í|:^V:':·'.::::;,,:.'

Sala4 ':;: - S l ^ l l l ^ k v . - ' ;

Í130

\:w®'.'ò'$:\:'/· ]:

Montecarlo

ShçpMs

Dtertiw i *saí*8, última profecetí: 10.45

] Mm-.,-ü$È--j: · i]ïi2&

u

Principal

•:•!•]'; ^,: -

Rambla

• RUBÍ

las cabezas cortadas Seven

Rabí Palace 1 Sabrina

5.00,7.30,10.00

• CERDANYOLA

Rybi Palace 2 Showglrit

4.30,7.00,10JQ0

Kursaal 1

ft*l Palace 3 Mentes pe^paaS

4.40,6.40,8,40,10.30

Kursaal 2

RaW Palace 4 Muerteaúbte

4.15, at5,8.40,10.15

Kursaal 3

Rubí Palace 5 U iaia (fctee&ezaa colada» Seven

4.45,7.15 10.00

«Mentes peligrosas»

• Lou Anne Johnson és una exmarine que abandona el seu lloc d'oficial i una carrera militar de nou anys per realitzar el seu somni: convertir-se en professora d'anglès.

4.50,7.15,10.50 4.00,8.20, &40,10.30

del dinero

4.40,6.50,8.55,11.00 425,6.25,8.15,1Q.50

Kursaal 7

4.00,6J20,8.40,11.00

Kursal 8

4.40,6.35,8.36,10.40

Kursaal 9

«Tïerras de penumbra»

SJOO, 7.30,10.35

4.00, «JB|J8.15, 10.30

Kursaal 10

4.10,6.15, a m t o . »

4.00,6.0», 8.15,10.30

Kursaal 11

450,6.40,8.50,10.45

Director. Richard Attenborough. Intèrprets: Anthony Hopkins, Debra Winger i Edward Hardwicke. Recomanada: R/13. Sala: Sant Cugat 1, de Sant Cugat. I C.S. Lewis va ser tota una celebritat a la Universitat d'Oxford i un escriptor de novel·les fantàstiques i romàntiques. Lewis no va tenir gaires experiències amoroses fins que va conèixer una escriptora que li va escriure una carta i van començar una relació sentimental.

5.00,73|10^0

«Muerte súbita» Director Peter Hyams. Intèrprets: Jean-Claude van Damme i Powers Boothe. Recomanada: R/18. Sales: Rubí Palace 4, de Rubí, i Kursaal, de Cerdanyola. • La ciutat de Pittsburgh acull la final de la Stanley Cup d'hoquei sobre gel. Un grup de terroristes, encapçalat per Joshua Foss, segresta el vicepresident dels EUA i els seus acompanyants durant el partit, i amenaça la policia i el FBI de fer esclatar l'estadi amb tots els espectadors, si no compleixen les seves exigències.

«Olvídate de París» Director Billy Crystal. Intèrprets: Billy Crystal, Debra Winger i Joe Mantegna. Sala: Kursaal, de Cerdanyola.

SI S ^ N T C U G A T ESTRENA

cortadas

«Showgiris» Director Paul Verhoeven. Intèrprets: Elizabeth Berkley i Kyle MacLachlan. Recomanada: R/18. Sales: Sant Cugat 3, de Sant Cugat; Rubí Palace 2, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell; Cineart-tres, de Sabadell; Montecarlo, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. H Una noia que vol convertir-se en l'estrella d'un important musicals, arriba a Las Vegas, on comença a treballar en espectacles eròtics fins que li arribi l'oportunitat.

Kursaal 8

• SABADELL

Director John N. Smith. Intèrprets: Michelle Pfeiffer, George Dzundza, Bruklin Harris i Renoly Santiago. Recomanada: apta. Sales: Sant Cugat 2, de Sant Cugat; Rubí Palace 3, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

4.00,6.20,8.30,10.50

4.50,7.15,1030

Kursaal 5

SiKpnífls/MenietpfligrosM^

• Segle XVIII. Hester és una dona que, després d'haver traït el seu marit, ha de dur impresa a la roba la Uetra A, que la identifica com a adúltera, perversa i pecadora en el si de la societat puritana on viu.

4.00,6.20,8.30,11.00

4.45,6.25,8.20,10.40

Sessions golfes de divendres i vigílies de festiu: 1Z30

La letra escaiiatt MuertasúWta :: Esperarefo un rapto

4.00,6.00,8.15,10.30

B Dos detectius de la brigada Festius: 3.55,6.05,8.20,10.30 d'homicidis han de resoldre una OWMM, últim projecció: 10.45. Oteat*; 11.00enigmàtica sèrie d'assassinats basats en els set pecats capitals. 400,6.00, &15,10.38

x

:

4.00,6.00,5.15,10,30

Mentes peligrosas

Sessions «ones de dissabte :

Director David Fincher. Intèrprets: Brad Pitt, Morgan Freeman i Gwyneth Paltrow. Dtondro» /dtoaMa, mm projecció: 10.45. Sessió gots 12.45. Sales: Sant Cugat 1, de Sant Cugat; Rubí Palace 5, de Rubí; Showgiris 4.00,6.00,8.15,10.30 Cineart 5 sales, de Sabadell; » * n * » i afesab», última pmjfKxti: 10.45 Rambla, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. Sabrina Laborables: 4.00,6.10,8.20,10.30

Cineart 5 satesAmores que maten

Sant Cugat 2 Mentes peigrosas

Salal

«Seven»

TSABADELL

2a SETMANA

• Mickey Gordon coneix a París Ellen Andrews. Es casen i es traslladen a Los Angeles, on començaran els seus problemes conjugals.

«Palace» Director Tricicle. Intèrprets: Carles Sans, Joan Gracia i Paco Mir. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. H Pel·lícula muda que es desenvolupa a l'Hotel Palace, una gloriosa institució hotelera en decadència.

• Sabrina, la filla del xofer de la família Larrabee, marxa a París, d'on torna transformada en una sofisticada dona. Linus Larrabee és a punt de firmar un contracte milionari, però tot depèn del compromís de matrimoni del seu germà David i Elizabeth Tyson. Quan David coneix Sabrina s'enamora d'ella.

«Sabrina» Director Sydney Pollack. Intèrprets: Harrison Ford, Julià Ormond i Greg Kinnear. Sales: Sant Cugat 4, de Sant Cugat; Rubí Palace 1, de Rubí; Euterpe, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

R Torreblanca J o s e p Puig

Cadafalch.

s/n . T. 5 8 9 24 8 l

r

25o ptes r c n v \ I . A NJI i

Tots els dissabtes SESSIONS «GOLFES» 3a SETMANA

4a SETMANA MORGAN

SevçK •aavauaiiaiHüE «lamaMMinaH lilliM 4 . 1 5 - 7 . 0 0 - 10.00 «GOLFA»: 00.30 - APTA

4 . 3 0 - 7 . 1 5 - 10.00 |«GOLFA»: 00.45 • 1 8 A N Y S

4.00 - 6.10 - 8.20 - 10.30 «GOLFA»: 00.45 - 7 A N Y S

Dissabte, 3 a les 0O30h, «QOLFA»: TIERRAS DE PENUMBRA en V.O. / Dissabte d u 10

©CINESR Al i c r v e l de l ' e s p e c t a d o r

Pàrking 2 h. gratis

4 . 1 5 - 7 . 0 0 - -IO.OO 18 A N Y S


34

APUNTS

ELS 4 C A N T O N S / Divendres. 2 de febrer de 1996

L'AGENDA L

SANTS • Ràdio Sant Cugat • De dilluns a divendres —de 7 a 7:30 li.,/-.'/ despertador, amb Joan Vallvé. —De 7: 30 a 10 h.Ml gall del monestir. Revista d'actualitat De 7:30 a 9 h..notícies d'àmbit general. De l) a 10 h., la lera edició de l'infurmatiu Sant Cugat avui. Dirigit i presentat per Xavier Fornells. —De 10 a 12:45 h.Jlies de ràdio, el magazine. Espais de divulgació, entreteniment i participació. Presentat per Maribel Cayuelas. —De 12:45 a 13 h„ Amb molt de gitst, espai de gastronomia amb Pep Blanes. —De 13 a 13:30 h..Saní Cugat Avui, I"informatiu,2ona edició. Edita i presenta Natàlia Linares. —De 13:30 a 14 h.Jzntitats. Dirigit i presentat per Xavier Casanovas. —De 14 a 18 h„Vol de tarda. Música suau seleccionada per Albert Martín. —De 18 a 21 h.AI lloro. Un programa de Salva Vallvé. Els divendres, de 20 a 21 h.Jiiff Raff. Música heavy amb Marc Picanyol. —de 21 a 21:20 h.J, esportiu. Dirigit i presentat per Carme Reverte. —De 21: 20 a 23 h.£ons i estels. Presentat per Pere Pahissa. —de 23 a 24h: Dillunsylijufïí any, sí.'. Un programa de Salva Vallvé. Dimarts: L'estrena. L'espai de cinema de RSC. Dimecres: Hores extres. Amb Eduard Garcia i Rosa Ma. Jané. Dijous: Viure a la terra. Programa de Xavier Casanovas, Natàlia Linares i Mònica Costa. Divendres: Vallès sense Fronteres. Presentat per Fatiha i Hamed Ben Hammou. —De 24 a 7 h. Música al teu costat. —De 7 a 24 h.,cada hora, connexions amb Catalunya Informació i butlletins de Sant Cugat i el Vallès dels serveis informatius. • Dissabte —De 8 a 9 ti.Jïl gall del monestir, amb Xavier Fornells. —De 9 a 10 h.,Viure a la terra. (Repetició). —De 10 a 11 h.Jiores extres. (Repetició). —D'l 1 a 12 h.,Game Over. Amb Xavier Montero. —De 12 a 13 \\.JÏl magatzem, Amb Oriol Costa i Amanda Sans. —De 13 a 14 h.Avant Matx. Amb Carme Reverte i la redacció d'esports. —De 14 a 15 h.,Vallès sense fronteres. (Repetició). —De 15 a 16 h.. Aquells meravellosos íjnysAmb Josep Maria Alvira. —De 16 a 20 h.Mper DJ, presentat per Xavi Montero. —De 20 a 21 h.Jlones vibracions Amb David Villena. —De 21 a 22 h.Salrnaia, amb Jesús Aguilera i Lídia Ceron. —De 22 a 8 h.. Música al teu costat. • Diumenge —De 8 a 9 h.£l dia del Senyor. —De 9 a 9:30 h.£sport en Manca, lera edició. —De 9:30 a 10 h.£l racó de la poesia. Amb Joana Francesca Garcia. —De 10 a 10:30 h.Arrels. Un programa de Rogeli Padró. —De 10:30 a 14:30 h., Roda d'amics Amb Pere Pahissa i Joan Fàbregas. —De 14:30 a 15 h.Jïsports en marxa, 2ona edició. —De 15 a 16 b.Aquells meravellosos anys. —De lb*20i\.SuperDJ. —De 20 a 21 h.Mones Vibracions. —De 22 a 7 h.. Música al teu costat. —Dissabte i diumenge, de 8 a 22 h., connexions horàries amb Catalunya Informació i butlletins locals.

A

P

8

Q ï» «,•; $

T A

• Divendres 2 —La Presentació del Senyor. • Dissabte 3

—Blai. • Diumenge 4 —Andreu Corsini. • Dilluns 5 —Àgata. •Dimarts 6 —Pau Miki. • Dimecres 7 —Ricard. • Dgous 8 —Jeroni Emilià.

2

DIVENDRES • Sant Cugat •Teatre-auditori —A les 10 de la nit, representació de l'obra Amfitrió, de Molière, dirigida per Calixto Bieito i interpretada per la companyia Teatre Lliure al Teatre-auditori del Centre Cultural.

3 •Valldoreix

Eduard Femàndez és un dels actors d'Amfitrió

El pallasso escenificarà Mira, mira.

«Amfitrió» ve al Teatre-auditori

Marcel Gross actua a La Sala

C

C

alixte Bieito és el director d'Amfitrió l'obra teatral que aquest cap de setmana es representarà al Teatre-auditori del Centre Cultural a càrrec d'uns actors joves, cap d'ells arriba als 30 anys, que formen la companyia del Lliure. Aquesta és una comèdia agredolça, escrita per Moliere, on els déus juguen a l'amor amb les dones dels humans mentre ells fan la guerra. / E.A.

d'art. -A les 7 de la tarda, música al bar Dada de La Floresta amb el grup Terry Butler Trio.

• Rubí • Sant Cugat • L a Xarxa —A les 12 del migdia, La Xarxa d'Espectacle Infantil i Juvenil presenta al pallasso Marcel Gross al teatre municipal La Sala amb l'espectacle Mira,

5

DtLL

• L a Floresta •Cafè Literari —A les 6 de la tarda, cinquè Cafè Literari de l'Ocell Radiant de La Floresta a la Unió Recreativa i d'Esports del districte. Durant la sessió hi hauran lectures poètiques, concert de música clàssica, poemes musicats i exposició

Cultural que organitza aquesta entitat des de principi de temporada al mes d'octubre.

D I M A R T S

•Xerrada —A les 6 de la tarda, xerrada sobre ioga i meditació a càrrec de Vicente Merlo, doctor en filosofia, al Casal Cultural de Valldoreix amb la col·laboració de l'Entitat Municipal Descentralitzada.

4

6

onsiderat un dels pallasos més divertits de Catalunya, Marcel Gross actuarà al teatre municipal La Sala per oferir el seu joc de gags humorístics sota l'ambient del circ. Mira, mira, l'últim espectacle d'aquest artista, es representarà diumenge a les 12 del migdia, mesos després de l'estrena que va fer a la Fundació Miró de Barcelona amb un gran èxit de públic tant per a grans com per a petits. / E.A.

• Sant Cugat

• Xerrades d'orientació acadèmica —A les 8 del vespre, Conxa Martínez, directora de l'Escola Municipal d'Art, participarà a la sala d'actes de la Casa de Cultura en el cicle de xerrades d'orientació acadèmica i professional que organitza l'àrea de serveis personals de l'Ajuntament. Martínez explicarà el contingut dels estudis de belles arts i arts i oficis.

•Cultura i Societat —A 3/4 de 8 del vespre, Joaquim Alsina, professor d'economia i història, parlarà al Centre Borja sobre La marginació i desenvolupament a l'America Andina dins del cicle de xerrades de cultura i societat que organitza el centre jesuïta. •Xerrades d'orientació acadèmica —A les 8 del vespre, Ferran Ferrer, Antoni Castelló, professor de psicologia de la UAB, explicarà la carrera de psicologia a la sala d'actes de la Casa de Cultura dins del cicle de xerrades d'orientació acadèmica i professional que organitza l'àrea de serveis personals de l'Ajuntament de cara a la tria dels estudis que ha de fer l'alumne de Cou per estudiar a la Universitat. •Aula Cultural —A les 8 del vespre, Joan Aran, d'Europa per Bòsnia, parlarà a la sala d'actes del Club Muntanyenc Sant Cugat sobre el corredor humanitari de Bòsnia dins del cicle de l'Aula

01

7

8

0 I # OU 8 •Sant Cugat

• Sant Cugat

•Xerrades d'orientació acadèmica —A les 8 del vespre, Lluís Tort i Armand Sànchez, professors de la UAB, paralaran sobre les carreres de ciències ambientals, biologia i veterinària a la sala d'actes de la Casa de Cultura dins del cicle de xerrades d'orientació acadèmica i professional que organitza l'àrea de serveis personals de l'Ajuntament.

•Rubí

•Reunió de pares d'alumnes —A les 7 de la tarda, reunió de pares i coordinadors de tutories de segon curs de l'Institut de Batxillerat Duc de Montblanc. La professora del centre, Carmen Núriez, farà una xerrada informativa sobre orientació acadèmica i professional.

•Xerrades d'orientació acadèmica —A les 8 del vespre, Javier Barà, director de l'Escola Universitària del Baix Llobregat, parlarà sobre els estudis de enginyeries tècniques i telecomunicacions a la sala d'actes de la Casa de Cultura dins del cicle de xerrades d'orientació acadèmica i professional que organitza l'àrea de serveis personals de l'Ajuntament.

LA SALA •Robí —El dia 11 de febrer a 2/4 de 7 de la tarda, concert de música clàssica a càrrec dels professors de l'Escola Municipal de Música. —El dia 25 de febrer a 2/4 de 7 de la tarda, representació de l'obra de teatre Amfitrió a càrrec de la companyia del Teatre lliure dirigida per Calixto Bieito. —El dia 10 de març a 2/4 de 7 de la tarda, Concert amb l'Orquestra de Cambra de l'Institut de Bismarck (Alemanya). —El dia 23 de març a les 10

HORARI AUTOBUSOS • LÍNIA 1. SANT CUGAT-MIRA-SOL-MAS JANER .1asorída:<)e.teMJ7.»lalt:»«i^(teca(lahorafinsales22.a0h. fúBm servei Unafaa al aau mmmmt•lHÜflTg 4» FJQ.C. de Sant Cugat -niii*liil<Mllua.1aaoitte#lp»^ L'úttn serveifinaMzael teu «coneguiirttido de F&C. de Sent Cugat. -CNeeMnere. 1a sortida: 0BJMMJ7.5» 1 ah 50 n*tu*<teí«tahorafinsales21.5Qri. L·u·ms·veiflnairzaeleeuraoani^ar··l·rtd -«•e^fct·ali··tta.laaortteOT.WMl^ L*úMm serveifinaftzaai aau recorregut a r e a * * 0a FAC. da Sant Cugat nepoiwgwt Maa Janaf, fiatjBttjfcs-eol flaca Can Cadena, fstactt St Cugat Marcat

TamUun*(M,Mm8*CmC*^EmMMn*tMasJaner. • LÍNIA 2. NUCLI URBÀ DE SANT CUGAT

T LÍNIA 3. SANT CUGAT-LA FLORESTA-LES PLANES «etlceía OSXJOhdeltnatl

-Oiee1»men.Hi*tftÍM^delmaJíicafeliMy -Dissabtes ilM*tt.1« sorM* O&SQh dat mati i "

R»corng^E<>3tom,^RorB^Pt^(^ntr%litn^^,i Centra, La Roi9il»,F, Colant

_»,->. . / « o ï t , • • • - • • - " *

- ^ s ^ ^ ^

• A 3. SANT CUGATRUBI-TERRASSA -O»ea«nera.1as«*ÍK(K^0WI6^5hials25 -Oi»sabteelleaBne. 1aat»«B: 0B.2Sh I aJ»2S -Sortides addlcJonalea Temasa: 06.55h, T A 3. SANT CUGAT-BARCELONA

1asorSda:M.1«M».4ehlalBl6i46irtrwtsdecadahoranrtsales22.1Si. Ifcetkie.la sortida: 09.10)49.461) i als 16 í 46 minuts de cada horafinsa les 22.16h. -OeeMners. 1a sortia: 0&23M6.53h i ais 23 i 53 minuts de cada horafinsa les 2223h. Uteaflua.1as<)rt<te09í3h^.53hials23i53minuts(teca(tarerafinsales22.23h. iHMfi .1asortite0e.05fc«.35hials<Si;Smirwlste Mle·at*1asortte09.0SW)9.3aiials05l35mmitsdecadarwraft»ale8 22.Kh. fleeonagiit Sant Domènec CAR Sa* fiwa^Fle^^ Estoc» FGC, Cotoner, Sant Domènec.

-Wee «ataara. 1a sortida: 05.15-05.40 i ah 40 -DiesaWee. 1a sortta: 05.1505.40 i 06.10h I al» » -Oiumengee i lartua. la sortida: O7.l0ti i ala 10 BÉwta" -Sortides addtetonata·Oardanyola: 22.40h 1218» • A 3. BARCELONA-SANT CUGAT ^Oa·feínM»7ïaso!ftÍB7o^^ -Dieeabtts. 1 a sortida: 05.451 als 45 minuts da cada h a » * * atos21 -46h. -Oiumengee I teslliie.1as©r*a:0e.45h i als 46 r n t ^ ^ -Sortides addtetonaJa a Cerdanyola: 22.181 {totoan).

iflf·


35

APUNTS

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 2 de febrer de 1996

L'AGENDA del vespre i el dia 24 a 2/4 de 7 de la tarda, III Mostra de Teatre d'Humor Internacional amb Buffo de Howard Buten.

FARMÀCIES DE TORN Dia/Poble

TEATRE-AUDITORI •Sant Cugat —Dissabte 10 de febrer a les 10 del vespre, actuació de l'Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra i el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana. —Divendres 23 de febrer a les 10 del vespre, Què dius que què? de Toni Mira. —Dissabte 2 de març a les 10 del vespre, òpera La Traviatta de Verdi a càrrec de l'Orquestar Simfònica de Catalunya. Hi participa el Cor d'amics de l'Òpera de Sabadell. Director del cor, Josep Ferré —Divendres 8 de març a les 10 del vespre, actuació de l'Orquestra Simfònica del Vallès sota la direcció de Jordi Mora. Narrador del conte musical per a infants Sergi Mateu —Divendres 15 de març a les 10 del vespre, espectacle de dansa El punt de la memòria de la companyia Trànsit. —Divendres 22 de març a les 10 del vespre, representació de l'obra Galileo GalUei de Bertolt Brecht. La direcció artística és de l'obra és de Calixto Bieito.

TELÈFONS

1 Farmàcia (adreça)

1

SantCugat

Llorens (Santa Maria, 27)

6741531

*

Cerdanyola

lljjfs(C/Aíh*a,18)

6824706

RuM

Port(Ma#Ramertol,7)

697 34 56

l

Montcada

Pardo (Mata, 2)

5642139

AV%M».Ger*aBat35)

6663967

Bombar* AuM

C u W ^ Diputació,6)

6740364

CAP

8iw*«P(|8.Xops.2)

6923184

CAP tintada* CaüdeCrito» CvàVmmU'^S CatataradsOa*

i Papiol •

SantCugat

ï

Cerdanyola

-

Rubí

-nr•>*-

i^fgg! ^Ip^WíW.iWf WW|UWPt */

l

Montcada

t

Papiol SantCugat Cerdanyola

S64164S

"•'wíS* '^W·lfcW.p·iplM^·*»- *Sf|

6663967

_^_'WWtfjlift» UBnBfMKw) %

5894455 5891662 6744591

mN Sant Joan MnHOt

6 » 7193

AAmWVaiJoreix

6742197 «745949

MPrea,IV«inílaFloram

«742089

MW^iMfengalarfer.

6745129

OsmesStCtgttMJ

5690941

Au* CowufidBw

28B4M7

6683967 6740645

Cormu»

"*.«

6747096

* " ^ !?••*•* JWVJf·/

5693980

6918901

Rubí

PWteW*»rcB*w,7)

CmWm^:>gm Dispensari La rtoaitlíaf

6742459 8747615

Montcada Papiol

PutBEarraflU(C?B»xOrquHaT,8)

En( M ^ j m ^ JaMHBI»,

6740430 5807859

m*.Èm.teUaaiim, SiÉ^WSartaQ0Ru3lnyd.3B) ^ ^ l » i

kmm,$m«m3Si mmiüiii Dio»fct,i?i;i. ^ÉiRlfÉalKJexUntoettoV

Cerdanyola Rubf

=

Montcada

I M I M ^ ^ M Í ^

ÏW·f·tce

6663967

ENHER RuM

ÍM7749

FECSA (aaacBati

6626721

FECSA

(91)5434704

K & r a r t d» Catalunya

5991212

ft» WivHaDiQB

.#2609

6742719

a Sant Jaanda Diu

2W4000

6991892

UMXQtXWafta

2#«40

.m*m

m#rEa?an*ica

900313131

Hm*fyv.

MÉMtítCanalaraa

xeM£**™ «15000

SautMalkifeVÉll Aà^MftMf

'<' 'WKÍK&fNmBm&M ' • 8990430 '" -Ü WHÉÈ&W&M... •-§£.;. 5841481

flMattalUïaiÉft flfilflSSE

4990262

om:.

5993191

Tk íaVttialt Tï l a W i i i »

mim

mmmM-

8811782

Papiol ; ••

tfM^mW$tikp*$&

*&* ^ - 67404 B3

'^MMtntít^ÈU^ttil^^^í*^0^ÈÍ^M'Ít^k-

5822367

- :&tfj^'ig&£jt&H^&t HWA SÉA.

m 1343 — riitiiiitíri'riiiiiiiin) .' - ÉBÈMk&Mti£$f *Lïí. :...: 6683967 «83344 g ? ^ P ^ * ^ . ^ ? 8 'í

Rubí :

Papfeí

ENTITATS

IÉI$Sfc:it'T}L·^ ^&&M&í&L·

P**»'*"***W**Sfc:

092

Torras, sjh| •Í19.

~'J*ttM

IWHtwtf* , RafeTarf . ,

AV»(fa.9anaal«,35) 6683967 (1) D"l/4 de 10 del matitfavuia 1/4 de 10 del mati de demà. (2) D-1/4 de 10 del mati d'avui a les 10 de la nit (3) De les 10 be I a nit a 1 /4 de 10 del mati de demà.

-'(• «^fe-

Repaot-BUfe Sant Cugat Comerç

,

v"*

SAUR(AJgüet)

RMoSHtCttjat

6768969

6740322

TalmWlSwt Cugat

599S396

5990021

B»4Canfcw

6896282

un mínim de cinc persones. jurat emetrà els seu veredicte Els guanyadors es decidiran a l'intermedi del ball. durant la rua del 17 de febrer —Concurs de cotxes guarnits. i el jurat emetrà el seu veEls guanyadors e s decidiran • C e n t r e Cívic de les Planes redicte a l'intermedi del ball. durant la rua del 17 de febrer —Tallers d e música d e banda, Els guanyadors obtindran un i el jurat emetrà els seu vede costura, manualitats, gimlot de productes cedit pel redicte a l'intermedi del ball. nàstica de manteniment i pinMercat Municipal. InscripEls guanyadors obtindran un • C a s a de Cultura tura. Casal per a joves i cions del 5 al 16 de febrer lot de productes cedit pel adults, i altres activitats. In- —Taller de manualitats i cuina. de dilluns a divendres de 8 Mercat Municipal. InscripInformació al telèfon 589 13 formació i inscripcions, de 5 del matí a 3 de la tarda a cions del 5 al 16 de febrer 82. Organització: escola d'ade la tarda a 9 del vespre. la Oficina d'Informació al de dilluns a divendres de 8 dults. Telèfon: 675 51 05. OrganitCiutadà dB e la plaça Pere del matí a 3 d e la tarda a zació: A M L'Esclop i àrea Aguilera n 1. la Oficina d'Informació al de Cultura de l'Ajuntament. • R u b í —Concurs de comparses. Han Ciutadà de la plaça Pere d'estar formades per un míAguilera n B 1. nim de 5 persones. Els gua• C a s a l Cultural de Mira-sol •Activitats de Carnestoltes nyadors es decidiran durant —Tallers d e teatre,, natura, —Concurs de carroses. La cala rua del 17 de febrer i el plàstica, ceràmica, costura, liEXPOSICIONS rrossa ha d'estar formada per

Feines de paleta, lampista, ekfncisto i piníoí.

KtèBíttServei

Preus economia.

No cobrem el óespioçanent

OOAVK) SARDA

«741008 «7i»12 «ÜM« 6 7 4 » 14

• S a n t Cugat • C a s a de Cultura —Col·lectiva dels artistes santcugatencs, Gonzaga Viana, Josep Vivet i Santiago Salido 'Tadín' del 19 de gener a 1*11 de febrer. —Exposició d e l'artista Carles Vergés fins el 12 de febrer.

•Mouestir-Centre Cultural —Fins el 31 de març, exposició

PRESSUPOSTOS

SENSE COMPROMÍS RELLOTGES D'ACTUALITAT DE LES MILLORS MARQUES

Tel. 72513 80 -724 04 29

/Sfíji>

Domicili

Mercat Pere Son, 120 58914 48 Mercat Torreblanca, Parada 1-5 6751389

« JBREJTUNG

II

J^amilton

Santiago

Rusinol,

KRONQS

40

MEGA

„_ A

«JUNCHANS

Tel. 674 58 54

m~>i«to«oix

Sant

I

VIDRE

E X P O S I C I Ó I VENDA C/ Valldoreix,53 SANT CUGAT

Tel. 675 29 02 Fax 675 28 61

•Col·legi Maristes-Rubí —Exposició sobre Igualtat en la diferència del 29 de gener al 21 de febrer.

BIBLIOTEQUES •Biblioteca Centre Borja de SantCugat —Universitària. Oberta de 9 del matí a 2/4 de 2 del migdia i de 4 de la tarda a 8 del vespre. Telèfon: 674 11 50. • L a Floresta —Biblioteca de l'Associació de Propietaris i Veïns de la Floresta. Plaça d'Aiguallonga, número 1. Oberta de dilluns a divendres de 10 a 1. Telèfon: 674 20 89. •Biblioteca del Mil·lenari de SantCugat —Centre Cultural. Matins de dimarts a divendres d'U a 2. Tardes de dilluns a divendres de 4 a 2/4 de 9. Dissabtes de 10 a 2. Telèfon: 589 27 49. •Biblioteca Club Muntanyenc Sant Cugat —Plaça Barcelona. Oberta de 5 de la tarda a 9 de la nit. Telèfon d'informació: 674 53 96 •Arxiu Municipal de Sant Cagat —Situat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Telèfon d'informació: 674 69 93. •Biblioteca de l'Ateneu —Plaça Pep Ventura. Oberta dijous, divendres i dissabtes, de 4 a 8 del vespre.

•REPRODUCCIONS DE SANITARIS, ADÍETES I COMPLEMENTS.

3383WTSTO-

CINTRE D'ISTUDIS MUSICALS I HUMANS

•ELEMENTS DE RECUPERACIÓ.

Ensenyament, solfeig, piano, violi, orgue, flauta travessera, violoncel, guitarra, etc. VENDA D'INSTRUMENTS MUSICALS C/ Balmes, 11 - Tel. 674 58 62 - Sant Cugat

feiners de 4 a 9. Dijous i dissabtes: de 10 a 2. Telèfon d'informació: 588 72 71.

Cugat

TALLEDA RICOMÀ ALUMINI

• E s p a i Lluís Ribas —Exposició permanent d'obres de Lluís Ribas, al carrer G o rina,6.

•PAVIMENTS RÚSTICS, HIDRÀULICS I MANUALS.

33032KM250

.OP.

• C a n a l s Galeria d'Art —Exposició de Joaquim Budesca del 1 al 29 de febrer.

ICERÀ-MICA S.BARNUÜLSf

JOIERS-TALLERS PROPIS

JRÜQUEUJO US EN PENEDIM!! PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS

• S a l a Rusinol —Mostra d e Josep Pomes del 1 al 13 de febrer.

•Firart —Firart. Exposicions el l r i 3r •Biblioteca Martí i Tauler de diumenge d e cada mes, d e Rubí 9 a 2, a la plaça del Monestir. —Edifici L'Escardfvol. Horari:

CREACIÓ I DISSENY

*(£&)*Gratuïïa

Senetat i quoktat.

€MiM6Mpne

6741580

«46997

teratura, còmics i veu i interpretació. Sessions de contes d'arreu del món i altres activitats. Informació d e 5 de la tarda a 9 del vespre al telèfon: 589 20 78.

IHSTALlACIONSIREPmOOHS

. .MlttM

5994422

«T4W12

ComtartdaWtf»

M072 $642139

Pardo (Q Marta, 2}

líMÈ&Mtk.

oaméimm &bm&m&m mrmmé» &0m*i**»**

, ™ T ^ ^ **"

6620676

jai

" ^

U*«A*P«rtoBia P*.I*^(V»*^;:W79512S

S.'^WWBHSftJPjllP*,^^?*^^*9 ,.;-...-fa?.'

, ';•

*

•Mercantic —Fira permanent d'art i antiquaris. A l'avinguda Rius i Taulet. Obert els caps de setmana. Telèfon: 674 49 50.

«•Pw^WPfW*

«6438 W 6863967

ÏÏHs&témmt$&

">mmmmm**.m

I^SSKL

Parròquia St»»»' PanfraÉi 1, ai filial

mm 6990291

m

Rubí

• C e n t r e Cívic d e la Floresta —Tallers de ceràmica, expressió corporal, expressió plàstica, dans-jazz, guitarra, piano, solfeig i cant coral. Inscripcions de dilluns a divendres de 4 la tarda a 8 del vespre. Telèfon: 589 08 47. Organització: A E E A L'Esplai i Ajuntament.

6742918

AAW Verge Carme MtMot 6741003

6755105

l^m iw

• C o r infantil i juvenil —Nois i noies a partir d e 4 anys. Informació i inscripcions a la Casa de Cultura, telèfon 589 13 82. Les activitats del cor inclouen concerts, sortides de cap d e setmana i tallers complementaris.

6742069

AAPPIWMJra-sol

5890647

• SertCuga 5 Ooilnyofe

• S a n t Cugat

AiaSe» La Rorasla

)11í

Cer*eCMeLaflft§'.

*

1

8743371

C^CivicUmwÉ:

«-(G/Dr.Mu^p 1J8Mfr.*gMtoM7)

SantCugat j

Orna

• S a l e s privades

AAmwC.Mortaatt·tVaL 6742195

N SantCugat Ü Cerdanyola

6741111

6755106 6928080 085 6998080

AAf¥WCanMa)6Vaf.

Papiol

1

SERVEIS VaKkHBK (parada)

72S2944

ü Rubí

ALTRES ACTIVITATS

SERVEIS Ajuntament AmbuMori Las nanes oumua>BeiaHB> Bomber» QeneraÜa

1 Telèfon

retropectiva de Josep Grau-Garriga al Claustre del Monestir i al Centre Cultural. Grau-Garriga mostra obres del període 1985-1995.

I d Rius i Taulet. 120 -08190 S \ N T CUGAT DEL VALLÈS

I

Tf.674 05 65 Fax 674 14 15


ELSH CANTONS

36

Divendres, 2 de febrer de 1996

Sant Cugat del Valle»

Sant Cupt lid ViJHs: C Xcrnc. 5 » 589 62 Kl

L A

L A

M E M Ò R I A

C O L U M N A

Masculí/femení

J

Alguns dels propietaris fundadors de Valldoreix com a urbanització, a l'any 1927. El vailet que hi ha és en Josep Altet, que aleshores tenia 7 anys. Foto: Hl.S 4 CANTONS.

L'amic Josep Altet i Forés ens ha deixat TOMÀS GRAU GARRIGA

H

a estat un amic dels que deixen una empremta dintre teu, per la seva manera de ser tan humana i since r a . Ha e s t a t un home que de l'amistat n'ha fet un culte sincer. Jo el vaig conèixer ja de gran i la nostra relació ha estat molt intensa per les moltes coincidències en la nostra afició a la història i en la nostra manera de pensar. Va néixer a Barcelona, però, de ben petit, va venir amb els seus familiars a passar l'estiu a Valldoreix, se'n van enamorar i finalment s'hi van quedar a viure permanentment. De ben jovenet, vingué a aprendre en una escola de Sant Cugat i això li va comportar fer amistats, entre els seus condeixebles, que ha conservat fins avui. Com a ofici, es va dedicar a la indústria de l'alumini durant molts anys, però la devoció que

tots coneixem. Ell fou qui me'l sentia més era la investigació de va fer conèixer i em va anar mosla història. Ja de molt jovenet va trant les noves incorporacions de freqüentar molt el Museu de material i documents que s'anaRubí. Allà s'hi va passar moltes ven fent. hores, puix hi trobà molts documents antics que feien Josep Altet va fer el referència a la Quadra Mapa Històric del Ter«Ja de molt de Canals, antic castell me Civil de Sant Cugat jovenet va la influència del qual del Vallès, Rubí (part agafava molt del terme oriental) i de Canals, i freqüentar el que avui és Valldoreix. va elaborar també el Això encara li va fer Museu de Rubí. M a p a P a r r o q u i a l de agafar més l'anhel de la Sant Cebrià de ValldoS'hi va passar recerca que feia refereix, Sant Pere Octavià, hores, puix hi rència al seu estimat Sant Medir i Santa V a l l d o r e i x i S a n t trobà documents Maria de Campanya. Cugat. U n a de les moltes sobre la Quadra tasques que ha fet són Es van fer algunes de Canals» els plànols del camí excavacions pels volisiílilfll romà de la Via Augusta t a n t s de Can M o n t fins a Cadis. Ha estat la many, on es va trobar tasca que li ha comportat més una gran necròpoli i, junt amb hores de feina i dedicació per la altres recerques amb altres comllarga trajectòria. panys, li van fer agafar ganes d'obrir un museu a Valldoreix, amb Hem fet amb ell i alguns amics tot el material del qual disposal'amidament del camí vell de Gràven. Així va néixer el museu que cia que travessava la carena de

Collserola des del monestir de Sant Cugat. Sempre amb aquella roda de bicicleta que es va muntar i que portava un comptaquilòmetres incorporat de manera casolana, però que era efectiu. Resseguírem, amb moltes dificultats, el vell camí que conduïa fins a Rubí, que passava per Santa Maria de Campanya i la masia de Can Santjoan fins a arribar al vell carrer de Sant Cugat, ja dins la ciutat de Rubí. Hem fet visites periòdiques a les esglesioles de Sant Vicenç i Sant Adjutori del Bosc, per comprovar l'estat en què es troben, a més de medir el camí vell a peu des del monestir fins a Sabadell. Altet era un home que afavoria a tothom pel seu caràcter obert i dialogant. Tots els documents antics que queien a les seves mans, sempre me'ls oferia perquè en tragués algun motiu per redactar els meus escrits. Que descansi en pau.

S Ú P E R

EMMANUEL CUYAS •

o estic disposat a admetre que en el llenguatge i la gramàtica que fem servir cada dia hi ha un tel de masclisme de molt gruix. Els senyors que van establir que el gènere masculí era el dominant i que s'havia de dir, per exemple, «els homes van poblar la terra» o «els romans van crear un imperi» donant per entès que la paraula homes i la p a r a u l a romans inclouen els homes i les dones i els romans i les romanes eren de segur això, uns senyors, i uns senyors amb unes idees molt clares sobre qui havia de tallar el bacallà en aquest món. Ara: aquests senyors eren també uns personatges que sabien molt bé que el llenguatge, que és una eina d'ús urgent, vol economia i concisió i que els parlants no es poden passar l'estona d'una conversa distingint entre masculins i femenins, dient els homes i les dones van poblar la terra o els nens i les nenes són petits i petites i altres frases més complexes que acabarien convertint la parla i l'escriptura en un embolic volumètric. La llengua està plena de convencions i la de fer dominar el masculí sobre el femení n'és una més. Si vostès volen, és una convenció gens innocent, maligna. Molt bé, canviem-la si escou les sensibilitats, però si s'ha de fer que ho facin gramàtics i gramàtiques —observin: gramàtics i gramàtiques—, gent professional de la llengua, però que per favor no es deixi en mans de polítics i comerciants els quals, per afalagar els electors/les electores o els seus apreciats clients/apreciades clientes fan anar en doina l'economia, la gramàtica, la sintaxi i la prosòdia. Dit això, també diré que la llengua i les seves regles no devien ser només creació d'uns mascles amb una visió poc amable de la feminitat si es té en compte que un grapat de paraules sublims són femenines. Justícia, llibertat, igualtat, democràcia. Lluna, estrella. Gramàtica. La llengua és un treball mil·lenari d'homes i dones que han fet una feina classificatòria i contrapesada de m a s c u l i n s i f e m e n i n s davant la qual la convenció de les concordances és una pura anècdota. Els mascles més peluts han anat a la guerra i no per això se'ls ha torçat la corona.

D J

Cada cap de setmana mes joves el SÚPER DJ. El programa per als amants de la música màquina. Quatre hores de trance, dance, tralla. Novetats, votacions a la llista, i premis per als oients. Apunta't a la tarda SÚPER DJ. Amb XAVI MONTERO, JORDI TRILLA I RAQUEL INIESTA.

SÚPER D J : Els dissabtes i diumenges de 16 a 20 h. a

RÀDIO SANT CUGAT 9 1 . 5 F M

Diari de Sant Cugat 131  

Diari de Sant Cugat nº131, 2 de febrer de 1996

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you