Issuu on Google+

ELS CANTONS SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC

Divendres, 15 de desembre de 1995

I Punt i seguit L'equip de govern de l'EMD de Valldoreix vol estudiar la urbanització de tots els carrers. Plana 5 L'Ajuntament de Sant Cugat demana subvencions milionàries a la UE per a sis projectes municipals. Plana 6

Núm. 124 » Any III« 225 pessetes

La taxa de sanejament provoca les queixes de set entitats veïnals

El ginecòleg Enric Cayuela explica el futur de la histeroscòpia com a nova tècnica de tractament. Plana 7

• Volen participar en el pròxim ple municipal com a principal part afectada

El regidor del PSC Joan Gaya diu a Casa de la vila que «la diversitat del PSC és al carrer i això és una gràcia especial». Plana 8

• Sant Cugat.— Els representants de set associacions de veïns dels districtes de Sant Cugat han presentat un plec d'al·legacions a l'Ajuntament per la taxa de sanejament. Segons els veïns, «és necessària una revisió

La mostra de Grau-Garriga s'inaugura diumenge al Claustre i el Centre Cultural. Plana 9

• Afirmen que «és una excusa injusta de l'Ajuntament per aconseguir liquiditat»

de la taxa de sanejament i tractament de residus i un debat a fons en el pròxim ple municipal». Els representants de les set entitats de Mira-sol, les Planes i la Floresta creuen que l'argument que dóna l'Ajun-

tament per justificar l'aplicació de la nova taxa «és capciós» i afirmen que el nou valor no «té el sentit pedagògic que li vol donar el tinent d'alcalde d'Economia» perquè «és una taxa injusta». Plana 4.

ESPECTACLES

Tetrateatre recitarà textos de Verdaguer amb música Toni Xuclà per les festes de Nadal. Plana 12 Pere Vilarassau afirma a Les empreses que «tots busquem un cop de sort que ens canviï la vida». Plana 13 L'Àlbum fa un recorregut pels bars de sempre de Sant Cugat. Plana 16 La coreografia d'Oller Duérmete ya arriba a Sant Cugat després d'estrenar al Mercat de les Flors. Plana 17 El professor Albert Bastardas creu que l'expansió del català està assegurada. Plana 21

I Enric Majó Segons l'actor, «l'art no ha de ser confortable». Majó creu que els actors tenen l'obligació de «crear més mala consciència». Amb trenta anys de contacte professional, l'actor vallesà ha esdevingut un dels actors més madurs i complets de l'escena catalana. Plana 14

Tomàs Seix, acompanyat d'alguns dels artistes que actuaran el pròxim trimestre al Teatrc-auditon i oto JA Ml il A.

I Esports El sènior femení de la UE Sant Cugat afronta una fase decisiva. Plana 29 El Sant Cugat es desplaça a Arbúcies amb la intenció d'escalar a la classificació. Plana 34

I Apunts

Un total de 83 actes configuraran l'oferta de Nadal des d'avui i fins el pròxim 7 de gener. L'envelat de la plaça dels Quatre Cantons serà el punt de trobada. Plana 35

La Radiografia, revisa la història de l'Associació d'Amics de la Unesco Valldoreix-Sant Cugat. Plana 36

Presència Amb aquesta edició us donaran un exemplar de la revista Presència

«

L'Hostalera», la Simfònica del Vallès i «La Traviata >, al Teatre-auditori

I Sant Cugat.— La música, el teatre, l'òpera i la dansa contemporània tornen a ser els elements que integren la programació del Teatre-auditori per al trimestre de gener a març. Com ja és habitual, s'hi

combinen èxits provats, com L'Hostalera o l'òpera, amb altres apostes més arriscades, com els dos espectacles de dansa contemporània o la preestrena de Galileo Galilei, una obra de Bertolt Brecht que

Jutgen un promotor acusat d'haver estafat 32 famílies • Sant Cugat.— El promotor Joan Barrachina, que va iniciar el projecte de construcció d'un conjunt de 32 habitatges a Sant Cugat, declararà avui en la segona vista del judici contra ell. Els afec-

tats són veïns de la zona del Colomer. El fiscal demana 10 anys de presó per al promotor i 475 milions de pessetes d'indemnització, i 6 anys per a dos executius de la Caixa de Pensions. Plana 7.

prepara Calixto Bieito. Segons el director del Centre Cultural, Tomàs Seix, «la mitjana d'espectadors aconseguida amb aquesta fórmula és superior a la de majoria de teatres de Catalunya». Plana 3.

p a da MSHNT et JQWS ( JQMUA REUOTGES Cnriítian D i o r

^

La l ESC convoca eleccions per escollir la junta directiva • Sant Cugat — La UE Sant Cugat celebrarà noves eleccions a la junta directiva el pròxim 18 de gener si es compleix el calendari electoral que ha presentat l'actual jun-

ta gestora. Els representants de la junta que va quedar després de la dimissió de Jaume Espina com a president de l'entitat no es volen presentar. Plana 29.

HORAH: DE DUUNSÀ DIVENDRES Tonia: d* 5 o 8 MATNS HORES CONVINGUDES C/BAiMES, 39, lrdrofc, : 08190 SANT CUGAT D a V A U l S i TEL 589 55 49


ELS H CANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

Entrades per al Barca - Sporting de Gijón bis posseïdors de Li targeta del Club podeu iiuear per demanat una de les entrades de que disposem per veure el partit del Barca eimtra l'Sponing de (iijón. que es disputa el pmper dissabte I d de desembre, a les l) del \espre 1 es entrades de que disposem sou de seient lateral, tercera iiiaderia.

./

«La del manojo de rosas»

Qü'l N T f e M P S

*

A

?

Teatro de la Zarzuela Amb la targeta del Club podeu demanar una de les entrades de què disposem per anar a veure la sarsuela La del manojo de rosas que es fa el dissabte 23 de desembre, a les 7 de la tarda, al teatre Victòria de Barcelona, a càrrec de la companyia Teatro de la Zarzuela, dirigida per Emilio Sagi. Aquest gran musical, que ve per primera vegada a Catalunya, està acompanyat per 44 músics de la Jove Orquestra de Sant Cugat.

Una proposta per divertir-se amb la meteorologia

Demana la targeta. Tots els subscriptors d'bis 4 Cantons que no heu sol·licitat la targeta del Club encara podeu fer ho trucant al telèfon del subscnptor. La targeta no suposa cap cost addicional i us permetrà gaudir de gran \arietat de serveis.

Matí: de 9 a 2

Els posseïdors de la targeta del Club podeu trucar per demanar el joc Quin temps fa?, al preu especial per als subscriptors de 3.800 pessetes. Quin temps fa? us proposa fer un recorregut lúdic i didàctic pels fenòmens atmosfèrics de trenta ciutats d'Europa, a traves del qual els jugadors es veuen obligats a aprendre les nocions indispensables per fer d'•bonic del temps». HI joc porta incorporada una edició especial del llibre Quin temps fa? del meteoròleg Alfred Rodríguez Picó.

902 22 lO lO

Tarda: de 4 a 7


3 • Divendres, 15 de desembre de 1995

PROTESTES DELS VEÏNS

TETRATEATRE I VERDAGUER

La companyia Tetrateatre prepara un muntatge poètico-musical basat en textos de Verdaguer i amb arranjaments de Toni Xuclà. El representaran per Nadal i Sant Esteve al Claustre del Monestir.

Un grup de veïns pertanyents a set associacions dels districtes han presentat al·legacions contra la nova taxa de sanejament aprovada per l'Ajuntament. Demanen que la taxa es torni a debatre al ple.

ESPECTACLES

L'entrada registrada en les funcions del Teatre-auditori ha anat augmentant i s'ha consolidat en una mitjana de «500 espectadors, incloses representacions minoritàries com les de dansa»,

segons T o m à s Seix. Aquesta xifra és «superior a la que tenen la majoria de sales de Catalunya» i el Centre Cultural la vol mantenir i, si és possible, augmentar-la. Per això es continua pro-

gramant amb el mateix tipus de combinació que s'ha demostrat eficaç fins ara i amb una proporció semblant entre les diferents disciplines: quatre obres de teatre, quatre concerts, una òpera

i dos espectacles de dansa. I, entre els títols, es manté també l'equilibri entre la qualitat i l'èxit: es va des de L'hostalera fins a l'aposta p e r un M o lière en vers o un Brecht en preestrena.

El Teatre-auditori manté el còctel del seu èxit «L'hostalera», els concerts de música clàssica i l'òpera són els espectacles pensats per omplir la sala SÍLVIA BARROSO

B Sant Cugat.— Els èxits gairebé assegurats i alguns muntatges més minoritaris es combinen en la nova programació del teatre-auditori per als mesos de gener, febrer i març. L'hostalera, de Cario Goldoni i dirigida per Sergi Belbel, arribarà a Sant Cugat després d'una acollida excel·lent al Grec i en la temporada de Barcelona. Amb La Traviata, s'espera que s'exhauriran les entrades, com passa sempre amb els espectacles d'Amics de l'Òpera de Sabadell. I els concerts s'han dissenyat, segons el mateix director del Centre Cultural, Tomàs Seix, «amb un repertori amable» per arribar al públic. El primer, amb la Jove Orquestra Simfònica de Catalunya, s'ha subtitulat concert de Reis i presenta un seguit de peces curtes de Bach, Purcell, Vivaldi, Haendel i Rameau. L'Orquestra Solistes de Barcelona portarà el Cor de Veus Blanques del conservatori municipal de Barcelona, la Nacional de Cambra d'Andorra interpretarà el Rèquiem de Fauré i la Simfònica del Vallès posarà música a contes cèlebres en concert amb un narrador «de luxe», segons Seix: l'actor Sergi Mateu. Així és com es busca continuar en la línia d'eficàcia provada que ha utilitzat el Centre Cultural fins ara. Un equilibri entre la qualitat i la comercialitat consistent, segons Seix, a oferir «una visió àmplia, encara que no exhaustiva, del que s'està fent a Catalunya en les diferents disciplines de l'espectacle». Amb l'èxit gairebé garantit d'alguns dels espectacles, el trimestre s'acaba d'arrodonir amb el toc minoritari: es torna a programar dansa contemporània (dos espectacles del total d'onze del trimestre), es porta Amfitrió, que és un Molière en vers, i s'ofereix la preestrena d'una única coproducció: el Galileo Galilei de Bertolt Brecht que està acabant de preparar Calixto Bieito, també director d'Amfitrió.

L'aposta més «arriscada» continuen sent la dansa i els muntatges de Bieito «Amfitrió» i «Galileo Galilei»

PROGRAMACIÓ DEL TEATRE-AUDITORI PER AL TRIMESTRE GENER-MARÇ

JOVE ORQUESTRA SIMFÒNICA DE CATALUNYA Director: Josep Pons Intèrprets: Cor Madrigal, Kim Amps (soprano), Ricard Bordas (corrtratenor), Josep Benet (tenor), Josep Cabré (baríton)

Divendres 8 de març. a les 10 de la nit Companyia Tavbre Lliure Direcció: Calixto Bieito Intèrprets: Xavi Ripoll, Eduard Femandez Pep Planas, David Selvas Àngels Bassas, Àurea Màrquez Preu: 2.000 pessetes

Preu: 500 pessetes

Dissabte 10 de febrer. a les 10 de la nit

ELS CONTES EN CONCERT Orquestra Simfònica del Vallès Director: Jordi Mora Narrador Sergi Mateu Director del cor: Jordi Casas Preu: 2.500 pessetes

RÈQUIEM, de Gabriel U. F a m *

Direcció: Sergi Belbel Intèrprets: Laura Conejero, Jordi Boixaderas, Santi Ibanez, Marc ] Cartes, Imma Colomer, Àngels Poch, Pere Ventura, Pau Dura Preu: 2.500 pessetes Divendres 19 i dissabte 20 de gener, a les 10 de la nit UNA NIT QUALSEVOL, de Stawomir Mroiok Tetrateatre Direcció: Dolors Vilarassau Intèrprets: Joan Llamas, Joan Berlanga, Clara del Ruste Preu: 2.000 pessetes Places limitades Dissabte 27 de gener, a les 10 de la nit ORQUESTRA SOLISTES DE BARCELONA

Estrena d'una producció local

En aquest còctel s'hi afegeix, aquesta vegada, l'element local: Teatrateatre portarà Una nit qualsevol a l'escenari del Centre Cultural i es convertirà així en el primer grup de teatre santcugatenc professional que accedeix a la programació oficial de la sala. El muntatge dirigit per Dolors Vilarassau es presentarà aquí abans de començar les representacions al Tantarantana al febrer. «Hem volgut que l'estrena oficial sigui a Sant Cugat percisament pels lligams que tenim amb la ciutat», ha dit Vilarassau. Tant ella com dos dels actors, Joan Llamas i Joan Berlanga, eren membres de Fila Zero i esperen la funció al Teatre-auditori «convençuts que el públic serà molt benevolent»,

Tetrateatre estrenarà oficialment «Una nit qualsevol» abans de portar l'obra al Tantarantana de Barcelona

Director Albert Argudo Intèrprets: Cor de Veus Blanques del CSMMB, PSar Dalmau (soprano), Marta Rodrigo (rnezzosoprano), M. Dolors Lozano (contralt), Marta Rubiratta (davicèmbal) Preu: 2.500 pessetes

Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra I Cor de Cambra del Palau d» la Música Catalana Director: Andrew Parrott Director-concertino: Gerard Claret Director del cor Jordi Casas Intèrprets: Anna Moreno-Lasalle (soprano) Xavier Comorera (baix) Preu: 2.500 pessetes

Divendres 15 de març, ales 10 de la nit EL PUNT PE LA MEMÒRIA Trànsit companyia de dansa Direcció i coreografia: Maria Rovira Composició musical: Luis M. Carmona Ballarins: Sílvia García, Cadence Pearson, Maria Rovira, Ester Vendrell, Eva Vilamitjana Preu: 2.000 pessetes

Divendres 23 de febrer a les 10 de la nit QUÈ DIUS QUE QUÈ? Nats Nus Dansa Coreografia: Toni Mira Música: Cristina Villalonga Ballarins: Andreu Bresca, Toni Mira Maria Monini, Claudia Moreso Joan Palau, Susanna Roca Preu: 2.000 pessetes Dissabte 2 de març. a les 10 de la nit

Divendres 22 de març, a les 10 de la nit GALILEO GALILEI, de Bertolt Brecht Companyia de Calixto Bieito Direcció: Calixto Bieito Intèrprets: Cartes Canut, Roser Camí, Santi Pons, Toni Sevilla, Jacob Torres, Joan Gibert, Mingo Ràfols, Joan Antoni Rechi Preu: 2.500 pessetes

LA TRAVIATA Amics de l'Òpera de Sabadell Direcció: Salvador Brotons Intèrprets: Ana Luisa Espinosa, Mercè Oblol, Rosa Nonell, Jordi

Galofré, Ismael Pons, Orquestra Simfònica def Vallès , Preu: 6.000 pessetes

Gràfic: EL PUNT.

ha avançat Joan Llamas. Els dos espectacles de dansa contemporània que, després de la mostra, s'inclouen en la progra-

mació «amb normalitat», continuaran amb l'al·licient afegit dels assajos comentats. Les companyies Nats Nus Dansa i Trànsit

explicaran al públic «com i per què s'han anat estructurant les coreografies». Aquesta és la intenció de Maria Rovira, directora

del muntatge de Trànsit El punt de la memòria, d'inspiració medieval i on el paper de la dona en la història és l'eix argumental.


4

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de desembre de 1995

HISENDA

Un grup de veïns dels districtes demanen la revisió de la taxa de sanejament Les associacions diuen que la taxa és «injusta» i la volen tornar a debatre al ple municipal per l'Ajuntament de Sant Cugat. Els veïns CAU MORHLL les al·legacions. Segons els veïns la taxa és dels districtes demanen una revisió de la taxa representants de set as«injusta i corre el perill d'obtenir el resultat • Sant Cugat. i un nou debat al pròxim ple de l'Ajuntament oposat al que s'està buscant, ja que la gent sociaeions de veïns dels districtes de Sant amb la intervenció d'algun representant dels no vol pagar i comença a qüestionar-se la Cugat han presentat un plec d'al·legacions veïns, ja que han estat ells els que han presentat utilitat de la recollida selectiva». contra la nova taxa de sanejament aprovada L'associació de veïns Sant Joan siu, que relaciona aspectes tan dilògica que qui contamina paga». de Mira-sol, l'associació de veïns ferenciats com la superfície de Però els representants de les asde Mas Janer, de la Floresta, les l'immoble, la situació geogràfica sociacions veïnals afirmen que «és Planes, el casal de la Cient Gran o la proximitat dels serveis, entre obvi que qui més contamina no de Mira-sol. la Unió Esportiva altres» i diuen que es podria graés qui més paga» i la prova, segons i Recreativa de les Planes i el var, en forma de taxa «amb la ells, «és que paga el mateix un grup d'autoprotecció de les Planes condició d'excepcionalitat en els habitatge amb zona enjardinada són les set entitats dels districtes casos d'especial potencial contaque un pis de 60 metres quadrats de Sant Cugat que s'han unit per minant de determinats comerços que no produeix brossa d'aquest presentar un plec d'al·legacions o indústries generadores de retipus». Segons el plec d'al·legaen contra de la nova taxa de sasidus». cions que ha rebut l'Ajuntament nejament i tractament de residus «seria molt més pedagògic orienEls representants dels veïns sòlids urbans que es va aprovar tar la població perquè fes un condels districtes creuen que l'arguprovisionalment al pic municipal sum racional i amb criteris ecoment que fa servir l'Ajuntament del mes d'octubre. Les associalògics i promocionar la generació per justificar l'aplicació d'aquesta cions de veïns creuen que la taxa d'un residu mínim». Per això, els taxa «és capciós». Segons els veïns, s'aplica per a un servei que «posa veïns demanen que el plec d'al·le«el fet que en els darrers set anys en qüestió el caràcter d'especiagacions sigui admès a tràmit, que ni les taxes ni els preus públics litat que exigeix la llei». Els veïns es retiri el punt que tracta el tema hagin experimentat increments, asseguren que les taxes graven de l'acta del ple ordinari que es no justifica la creació d'una nova aquells serveis especials que es va celebrar el 17 d'octubre, que taxa» i afirmen que «en tot cas realitzen en el sector privat i. com en el cas de l'aprovació de la s'haurien d'ajustar o incrementar a servei públic i general, la retaxa es «modifiquin els criteris progressivament els existents». collida i tractament de les escomtarifats proposats de forma que La cinquena al·legació dels braries hauria de rebre el tracte es gravin característiques de conveïns dels districtes fa referència Pasqual d'Ossó. d'un impost. taminació especial», fent servir a l'argument pedagògic que exla com a referència per obtenir el plicava el tinent d'alcalde d'Ecoel ple del mes d'octubre qu uCom a via de solució, els veïns barem 1TAE (Impost sobre Acnomia i Hisenda, Pasqual d'Ossó. afirmen que «LIBI és un mecanova taxa servirà perquè els ei otivitats Econòmiques). El tinent d'alcalde va explicar en nisme impositiu directe, progrestadans «prenguin consciència ce-

LA

CRÒNICA

Partidisme radiofònic JORDI CASAS i ROCA

N

o es agosarat afirmar que eti aquest país existeix molt poca cultura institucional. probablement cal remuntar-se a la revolució liberal. Des d'aleshores i quasi sempre, els que han guanval la majoria institucional s'han definit fonamentalment en contraposició als altres. Cercar el consens institucional no ha eslat. precisament, la norma. Això ve al cas perquè he llegit ,i la piemsa general, no pas a la local, que la nostra radio municipal. luntament amb 2s) emissoies mes. s'ha apuntat a la Federació Catalana de Radio i Televisió Local. Això ha comportat (segueixo la noticia de premsa) que s'hagi donat de baixa, o es.-mJit.

-.i li<> ^ > L - u

en

altrus

p;i-

raules, de l'EMCC, l'associació

que fins ara reunia les emissores locals de Catahinva. S'ha discutit el tema al si del nostre Ajuntament i, en concret, al consell rector de l'organisme autònom que te cura de la gestió Í\^- la ràdio' No en tinc notícies. Mala cosa aquesta d'anar canviant de preferències associatives sense discutir-ho a la casa gran. que és d'on surten els diners que fan possible el seu funcionament. Ho dic des de la constaiació que en aquest tenia sempre ha existit un elevat nivell de consens institucional. N'hi va haver quan es va adjudicar la concessió de la seva gestió privada i quan. no gaire més tard, es va munieipaln/ai amb tots els ets i uls. I hi ha hagut consens, amb nialisos. tol cal dir-ho, quan als darrers pressu-

VITI-VINÍCOLA DE SANT CUGAT DEL VALLÈS S. Coop. C. Ltda. Fa públic que l'Assemblea General de la Cooperativa celebrada el dia 1 de desembre de 1995 ha adoptat, amb el suport de la Llei de Societats de Responsabilitat Limitada, l'acord de transformació en societat de Responsabilitat Limitada que s'anomenarà a partir d'ara VITI-VINÍCOLA DE SANT CUGAT DEL VALLÈS, S.L. Els socis disconformes amb l'acord de transformació podran sol·licitar la baixa justificada en la Societat en el termini de 40 dies a partir de la publicació de l'últim anunci

Sant Cugat del Vallès, quatre de desembre de 1995 EL CONSELL Atentament Jaume Grau i Feliu • President

postos s'ha augmentat substancialment la partida pressupostària que garanteix la continuïtat de l'emissora. Per què, doncs, no es cerca el consens en aquest canvi associatiu tan sobtat com injustificat? No és motiu suficient el fet que el senyor Granados. e\direetor de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, hagi creat la Fundació de la Ràdio i Televisió Local de Catalunya per tal de fer la punyeta a COM Radio. creada fa uns mesos per la Diputació de Barcelona i a la qual, per cert. ha anat a parat algun professional format a casa nostra. Quan els professionals de la comunicació estan reivindicant un major protagonisme pet part dels que treballen la noticia dia a dia

i un estudiós de molt prestigi, que imparteix molt a prop d'aquí, proposa la necessitat de crear una autoritat de l'audiovisual independent de l'aparell dels partits, no és lícit apuntar-se, sense cap justificació de pes, a un nou organisme pel fet d'estar impulsat per un diputat del partit oposat al que presideix la Diputació de Barcelona. Vostès ja m'entenen. I que no se'm digui que practicarem la doble militància radiofònica. Es va dir el mateix quan l'Ajuntament, el 1987, va adherir-se a l'Associació Catalana de Municipis, malgrat formar part de la Federació de Municipis de Catalunya i de la qual no es va donar de baixa. I. pregunto, en nom de quina associació ha viatjat sempre, i no pas poc, el nostre alcalde?

ERC distribueix 8.000 cartes explicant el pacte Ct".

I Sant Cugat.— La secció local d'ERC ha iniciat la distribució de les vuit mil cartes que el tinent d'alcalde de Medi Ambient, Jaume Busquets, ha adreçat als ciutadans explicant-los el pacte de govern que els republicans han signat amb el grup municipal de CilJ. A la carta, Busquets resumeix en tres les premisses que van portar el partit a acceptar formar part de l'equip de govern: fer que la major part dels punts fonamentals del programa municipal d'ERC es poguessin realitzar en els propers quatre anys, promoure 1 estabilitat del govern municipal i garantir un govern de base progressiva i nacionalista. El tinent d'alcalde recorda que ERC tenia dues opcions: «Restar a l'oposició o formar coalició amb CiU, amb major capacitat d'incidir en els afers municipals». En aquest cas, afegeix Busquets, «era condició imprescindible que els nostres plantejaments programàtics bàsics fossin acceptats». Es resumeixen en set punts, entre els quals destaquen la requalificació i preservació dels rodals de la Torre Negra, l'execució d'un pla de protecció dels espais municipals d'interès natural, la modificació de les bases d'adjudicació de Promusa per afavorir els joves i les rendes baixes, i la integració de Sant Cugat al Patronat de Collserola. En el seu missatge adreçat als ciutadans, Busquets reconeix que «ERC és conscient que la decisió adoptada demana un gran compromís, esforç, responsabilitat i eficàcia, però estem convençuts que és la millor decisió perquè Sant Cugat progressi en equilibri amb el medi natural». La carta del tinent d'alcalde que ERC ha distribuït a vuit mil habitatges inclou un extracte de les condicions del pacte de govern que les dues forces polítiques van signar el mes de juliol.

L'escorxador evitarà els abocaments a la via pública • Sant Cugat.— El director de l'escorxador municipal s'ha compromès a vigilar el sistema de recollida dels residus animals, per evitar que es repeteixin els abocaments que hi ha hagut en les darreres setmanes als contenidors de la via pública. La direcció de l'escola Collserola, que està just davant de l'escorxador, havia advertit a l'àrea de Medi Ambient i de Serveis Personals d'aquestes anomalies. Segons el tinent d'alcalde de Medi Ambient. Jaume Busquets, es va enviar immediatament una carta al director de l'escorxador perquè se solucionés el problema. Busquets va dir que «segons estableix la llei. els residus animals es recullen selectivament. Però en alguna ocasió, per algun problema tècnic, han quedat restes animals que s'abocaven als contenidors». L'àrea de Comerç. que és on s'ha traslladat el seguiment dels abocaments, ha reforçat la presència de la policia local per comprovar que l'eliminació dels residus a l'escorxador es fa correctament. / À.c.

tó^4 :«r Servei * Gratuït a Domicili *NtA* Mercat Pere San, 120 5891448 Mercat Torreblanca, Parada 1 -5 67513 89


ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de desembre de 1995

PUNT I SEGUIT

5

URBANISME

L'EMD estudiarà detingudament els carrers que queden per urbanitzar L'equip de govern busca subvencions ÀNGELS CASTUERA

B Valldoreix.— L'equip de govern de l'Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) no ha elaborat cap pla específic per urbanitzar els carrers de Valldoreix, perquè consideren que tots són igualment prioritaris i es difícil establir estratègies. L'Entitat haurà de fer-se càrrec d'un 24% del que costin les obres que es facin a partir d'ara, i els responsables diuen que buscaran recursos per ajudar a sufragar-Ies. A l'última Junta de Veïns de l'EMD, es va aprovar la contractació de l'obra per urbanitzar els carrers Eivissa, la Plana, Cogullada, Esparver, Grasa i Perdiu. D'altres, com el de Colibrí, Voltor i la rambla del Jardí, s'urbanitzaran parcialment. Aquestes obres són herència de l'anterior equip de govern, que va aprovar el pressupost i els carrers que s'havien d'arranjar. El president de l'Entitat Municipal Descentralitzada, Jaume Sanmartí, va assenyalar que les obres començaran el primer semestre de l'any vinent. Amb aquestes urbanitzacions, es tanca un procés que s'havia obert en l'anterior mandat. Les perspectives per al mandat que va començar al juny, segons Sanmartí, són «complir el nostre programa electoral, sobretot amb vista presuspost de l'any que ve, pel que fa a la urbanització de carrers, enllumenat i manteniment de la via pública. En aquests moments, i en funció de la disponibilitat econòmica, encara no podem determinar quins ni quants carrers tenim intenció d'urbanit-

zar, o quins sectors podrem enllumenar. Però la voluntat és d'assolir els màxims possibles». Segons Sanmartí i el vocal d'Urbanisme, Miquel Paraira, les decisions sobre els carrers que s'urbanitzaran s'hauran de planificar d'acord amb la disponibilitat econòmica i després de les reunions que es mantinguin amb els veïns «afectats i beneficiats a la vegada». Els plantejaments es començaran a fer a principis d'any, quan es disposi del pressupost i es vegin les possibilitats. «És una decisió política, la de pensar quins són els carrers que s'han d'urbanitzar, en funció dels problemes que ocasionen a la població, i després, l'entesa amb els veïns per assumir aquest esforç, ja sigui de carrers llargs o petits». Els carrers que s'urbanitzaran totalment o parcialment a principis del 96 es pagaran encara amb el sistema distributiu que aplicava l'anterior equip de govern. Dels 56 milions que costaran les obres, un 10% els aportarà l'EMD i el 90% restant anirà a càrrec dels veïns del carrer en

El carrer Eivissa és un dels que s'urbanitzaran aviat. Foto: J.A. MULA qüestió. L'equip de govern presidit per Jaume Sanmartí ha modificat aquest procediment i l'ha equiparat amb la resta del municipi. «Al pressupost del 96, en el nostre compromís amb els veïns de Valldoreix, un 74% de les despeses de les obres anirà a càrrec dels veïns i el 26% el pagarà l'EMD». Això suposarà un lleuger alliberament de despeses per als veïns, i segons Sanmartí, s'entén que serà més fàcil arribar a acords. «Però és una mica relatiu, perquè el percentatge de participació dels veïns continua sent elevat i hi ha

SOLIDARITAT

molts carrers. Per exemple, n'hi ha de petits on les obres costen 4 milions de pessetes i només hi viuen dos veïns». El vocal d'Urbanisme, Miquel Paraira, assenyala que Valldoreix té encara molts carrers sense arranjar, i no és fàcil decidir quin es farà abans i quin després. Dels 90 quilòmetres aproximats d'extensió de carrers, només n'hi ha condicionats 26. Segons el president de l'Entitat, no s'ha de llegir aquesta xifra en el seu sentit negatiu. «Més que parlar de quantitat de carrers, s'hauria de parlar

de metres de carrers asfaltats. Pensem en la rambla de Mossèn Cinto Verdaguer, o en el passeig de Rubí, o en l'avinguda Ramon Escayola, o en la rambla del Jardí, que només són quatre, però són dels més llargs de Valldoreix». Sanmartí aposta per la imaginació per buscar recursos, subvencions, col·laboracions o convenis per poder millorar els carrers. «El manteniment de l'enllumenat n'és un exemple. A la plaça de Can Cadena ara hi ha més llum i la instal·lació és la mateixa. El que ha canviat són les bombetes».

COOPERACIÓ

Sant Cugat Ajuda a Bòsnia organitza aetes Quatre establiments recullen material òptic per enviar a per contribuir a la reconstrucció del país ÀNGELS CASTUERA

B Sant Cugat.— El col·lectiu Sant Cugat Ajuda Bòsnia ha organitzat un seguit d'activitats, que van començar ahir, per recordar que el poble bosnià necessita ajut ara més que mai. Durant les jornades, es recolliran diners per enviar a Bòsnia i a la família bosniana que viu a Castellbisbal, apadrinada per santcugatencs. A l'Espai Jove s'exposa des d'ahir una mostra de fotografies d'un camp de refugiats a Croàcia. Tots els dies es projectaran videoclips d'un grup de Sarajevo i uns documentals que expliquen l'evolució del conflicte. El Monestir serà

escenari dilluns que ve d'un concert de la coral Primavera per la Pau, de Mataró. El repertori d'aquest recital l'integren cançons relacionades amb la pau i la tolerància, i també n'hi haurà de tradicionals bosnianes. Boban Minic, periodista de Ràdio Estudi 99 de Sarajevo, Eric Hauck, cap de la secció internacional de YAvui, i Carles Bosch, reporter del programa 30 minuts de TV3, discutiran el poder de la informació a la guerra en un col·loqui que es farà dimarts. Les dones: dobles víctimes de la guerra serà el debat que es farà dimecres 20, amb la parti-

cipació de la senadora Victòria Camps, Anna Drets, membre de Dones per dones, i una refugiada bosniana. Dijous, dia 21, Ferran Ventura, membre de l'organització no governamental Ciemen, explicarà com s'organitza i s'envia un comboi humanitari. Diferents artistes han cedit obres, que s'exposaran en comerços del centre de Sant Cugat. Els beneficis es dedicaran a la reconstrucció de Bòsnia després de la guerra. El pintor Antoni Tàpies hi ha contribuït amb una litografia, i els diners de la venda es destinaran a un projecte que Mestres per Bòsnia fa aen una escola de Tuzla.

COMUNICACIÓ

Ràdio Sant Cugat lidera l'articulació de la federació catalana d'emissores locals CÈLIA CERNADAS

• Sant Cugat.— Ràdio Sant Cugat és una de les sis emissores que promouen la integració de les municipals de Catalunya en la recentment constituïda Federació Catalana de Ràdios i Televisions Locals amb l'objectiu de «lluitar plegats davant les problemàtiques que actualment tenen les ràdios locals», segons s'explica en el comunicat que han rebut 170 emissores. Sobretot, el procés de legalització, les relacions amb la Societat General d'Autors i el repartiment de la publicitat institucional. Funcions que, segons el director de RSC, Xavier For-

nells, hauria d'haver assumit la pràcticament extingida EMUC. «L'EMUC va funcionar els primers anys, però després es va anar polititzant. No era representativa». La Federació, insisteix Fornells, no està concebuda com un contrapoder a la COM, creada a partir de l'Agència de Comunicació Local i finançada, majoritàriament, per la Diputació de Barcelona, «perquè nosaltres no volem crear cap emissora». Tot i això, defineix aquest projecte com a «una excusa que s'ha buscat la Diputació per deixar anar 350 milions, compensar el fracàs de Ràdio 4 i després utilitzar argu-

ments polítics perquè les municipals hi connectin». A més, considera que «ha estat un factor de divisió que ha fet un mal servei a la comunicació local, perquè ha reduït la producció pròpia de les emissores». En la mateixa línia es pronunciava el Sindicat de Periodistes en un comunicat recent. Les ràdios que ho vulguin —de moment, cinquanta han presentat la sol·licitud— s'integraran formalment a la Federació fins a l'assemblea anual que s'ha convocat pel mes de març. De moment, però, es treballa en projectes concrets, com ara la creació d'una borsa de treball conjunta.

centres mèdics de Ruanda CÈLIA CERNADAS

• Sant Cugat.— Les òptiques Futura, Sant Cugat, Mira-sol i Saldón són els punts de recollida de la campanya que s'ha organitzat per contribuir a les necessitats dels centres sanitaris de Ruanda on col·labora el metge santcugatenc de l'organització Medicus Mundi Xavier Gómez. Aquests centres estan situats a la ciutat de Gihara, a la regió de Rukoma, a trenta quilòmetres de la capital del país, Kigali. Gómez demana ulleres o qualsevol tipus de material òptic que un

cop a Ruanda s'adaptarà a les necessitats de la població. «No tenen absolutament res, per tant tot és benvingut», assegura Ana Valderrama, coordinadora de la recollida. Gómez, que és a Ruanda des del mes de maig acompanyat de la seva dona i el seu fill petit, ha traslladat la petició de material a la seva família, que viatjarà des de Sant Cugat al país africà el 20 de desembre. El metge santcugatenc sol·licita també antibiòtics, que es poden portar als locals de la parròquia fins aquesta data.


PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de desembre de 1995

7

SANITAT Enric Cayuela és un ginecòleg que des d e fa quinze anys tracta dones santcugatenques. A principis dels anys 90 se'n va anar a Chicago per aprendre una nova tècnica ginecològica: la histeroscòpia, que permet reduir fins a un 3 3 % l'extirpació de la matriu a les dones amb

problemes. Aquest sistema facilita la diagnosi i també permet operar reduint les molèsties que ocasionen les intervencions quirúrgiques convencionals. El doctor Cayuela augura un gran futur per a la histeroscòpia, tot i que al nostre país encara està poc introduïda.

E N R I C C A Y U E L A . Ginecòleg pioner en la tècnica histeroscòpica

«La histeroscòpia és una de les tècniques del futur» ÀNGELS CASTUERA

• Sant Cugat.— Què és la histeroscòpia? —«És una nova tècnica, poc introduïda a l'estat espanyol, que permet diagnosticar les malalties que afecten l'úter de la dona. L'aparell el formen un tub molt fi, connectat a una camera de telelvisió. El fil s'introdueix per la vagina i es fa arribar a la matriu. S'han aconseguit aparells de molta precisió que permeten fer intervencions.» —Quines són les indicacions de la histeroscòpia? —«En primer lloc, els trastorns hemorràgies de les dones: menstruacions abundants, dones que tenen sangnats fora de les regles, dones que tenen problemes d'esterilitat, dones que tenen el perill de tenir un càncer a dins de la matriu, o dones que han extraviat el dispositiu intrauterí i no el poden treure.» —La histeroscòpia quirúrgica té molts avantatges davant la histerestomia, l'extracció de l'úter? —«Es calcula que un 15% de les dones a partir dels 35 anys

tenen unes regles molt abundants. Tant, que no els permeten fer la seva vida normal. Algunes d'aquestes dones no poden ni sortir de casa quan tenen el període. Això els ocasiona transtorns psicològics i físics, perquè la pèrdua de sang els provoca anèmies. Quan no tenen la regla, també es troben cansades. Fins ara, el ginecòleg intentava un tractament mèdic, amb hormones. Però si aquestes hormones no anaven bé, l'única solució que tenia el ginecòleg era fer una intervenció quirúrgica.» —Quines conseqüències físiques té l'extirpació de l'úter? —«La dona a qui se li treu l'úter, quedarà amb uns ovaris que deixaran de fabricar hormones molt abans. La matriu contribueix a aguantar la resta d'estructures de la pelvis, i si s'extreu, és més possible que se li desprengui la bufeta, que tingui incontinència urinària o que se li desprengui el recte. Algunes es queixen també perquè tenen trastorns en la seva sexualitat. Aquest conjunt de coses ens ha fet idear un sistema

alternatiu. Es pot estalviar un 33% de les histerectomies que es practiquen. Des del punt de vista de les despeses econòmiques i sanitàries, és un estalvi molt gran.» —A banda de l'ablació de l'endometri, quines aplicacions té la histeroscòpia? —«Hi ha un altre cas, que és el de les dones que tenen molts avortaments, perquè tenen una malformació a la matriu: està partida per la meitat amb una mena de paret. Abans, aquesta obstrucció s'extirpava. Ara es pot treure amb un histeroscopi. Una altra aplicació és la diagnosi de tumors a la matriu, tant la dels benignes com la dels malignes. La majoria poden extirpar-se amb la histeroscòpia quirúrgica.» —Per què no s'aplica més la histeroscòpia? —«L'hospital on jo treballo, que és el Consorci Parc Taulí de Sabadell, és un centre pioner, i l'apliquem molt. Nosaltres fem cursos de formació per a altres ginecòlegs, perquè aquesta tècnica es desconeix.» —Quin futur li veu a la his-

El doctor Enric Cayuela, amb l'histeroscopi que té a la seva consulta de Sant Cugat.Foto: À.C. teroscòpia? —«A les empreses que venen els aparells els espera una època de vaques grosses. Se'ls han de comprar tots els hospitals, i les consultes privades també en tin-

JUDICIAL

EI fiscal demana 10 anys de presó i 475 milions d'indemnització al promotor Joan Barrachina CM.

• Sant Cugat.— La segona sessió del judici contra el promotor Joan Barrachina, propietari de l'empresa Ficsa, a causa del presumpte desfalc de 500 milions de pessetes en el procés de construcció de les cases del carrer Santa Rita i el camí de Can Minguet —a la zona del Colomer—, a Sant Cugat, se celebrarà durant el matí d'avui divendres. A la primera vista del judici, celebrada dilluns passat, Barrachina va reconèixer els càrrecs de què se l'acusa i va al·legar que els 500 milions de pessetes eren

per fer efectiu el pagament d'un crèdit a la Caixa de Pensions i va afirmar que la construcció dels habitatges ja s'havia iniciat a càrrec de l'empresa Edifïr. Les 32 famílies de Sant Cugat afectades, però, afirmen que «en aquell moment —al 1989— només s'havia fet el 5% de la construcció total, la qual cosa significa que només s'havien començat els fonaments i les cases les. van haver de fer ells. Segons els veïns, el constructor tampoc no va cobrar la feina que havia fet a càrrec de Barrachina, sinó que van ser els veïns els qui van haver de pagar la feina

el savi té la resposta 'tRUCA-aïu

MATEt*

feta. El conjunt dels veïns, davant la por de perdre més diners, van demanar davant el jutjat de Terrassa que la promoció del projecte passés a mans de la comunitat d'afectats. Des del jutjat de Terrassa es va concedir la promoció als afectats i es va considerar necessari involucrar els responsables de la Caixa de Pensions, Vicente Escobar Campos i Antonio Segarra Martín. Quan va començar el procés, Escobar era director territorial de l'entitat financera i actualment és membre del Consell d'Administració de la Caixa i director ge-

neral adjunt de Caixabanc. I Antonio Segarra continua com a màxim responsable de la delegació número 20 de l'entitat. L'advocat dels afectats, Octavi Segura, demana 10 anys de presó per a Joan Barrachina i 6 anys de presó per a cada un dels presumptes implicats de la Caixa, a més d'una indemnització de 475 milions de pessetes al propietari de l'empresa promotora, Ficsa, i 254 milions als executius de l'entitat bancària. El fiscal, però, ha sol·licitat un any de presó per a cada un dels presumptes implicats de la Caixa.

dran. Els anys 1996 i 1997 seran immillorables. Quan es desenvolupi la histeroscòpia, es reduirà un 33% de les histerectomies. Aquesta és una xifra molt important.»

Els treballadors d'una empresa de Terrassa protesten a Sant Cugat H Sant Cugat.— Els treballadors de l'empresa de Terrassa Explotaciones Textiles Especiales es var manifestar la setmana passada davant la casa de l'antic propietari de l'empresa, a Sant Cugat. El propietari inicial, Ramon Sala, va vendre l'empresa i els treballadors l'acusen de «vendre-la perquè els actuals propietaris la tanquessin, deixant de pagar els sous als treballadors». Els obrers no han cobrat des del passat mes de juny, però l'empresa continua en alta, la qual cosa dificulta el procés de cobrament del subsidi d'atur. Els treballadors volen portar l'empresari a judici, ja que afirmen que «legalment és com si els treballadors haguessin tancat la fàbrica i no és així». / CM.

«El savi» és un joc de taula de preguntes i respostes sobre la nadó catalana. N'hi ha una edició promocional, que inclou publicitat, al preu de 5.900 pessetes. També hi ha una

mmm

h'l joc

de la nnciíí

catalana

edició sense publicitat, que costa 6.995 pessetes. El joc «El savi» només es podrà obtenir per comanda telefònica.


8

PUNT I SEGUIT

C A S A DE LA

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 15 de desembre de 1995

VILA

D e f i n e i x l ' e s p e r i t socialista c o m el d ' a q u e l l e s p e r s o n e s q u e « n o n o m é s v o l e n s e r felices elles, s i n ó ttambf a m b é fer feliços els a l t r e s » . A b a n s d ' a b r a ç a r a q u e s t a o p c i ó , p e r ò , h o va p r o v a r a m b U n i ó D e m o c r à t i c a e n ll''èèppooccaa d e la moguda u n i v e r s i t à r i a . P o r t a c o m a r e g i d o r d e l ' A j u n t a m e n t els m a t e i x o s a n y s q u e fa q u e J o a n A y m e r i c h és a l c a l d e i, p e r t a n t . ha s e g u i t m o l t d e p r o p l ' e s p e c t a c u l a r e v o l u c i ó u r b a n í s t i c a d e l s ú l t i m s anys. La com conclusió: « S ' h a b u s c a t m é s fer ggrau-r a u s c a r c a s s e s q u e n o p a s la f u n c i o n a l i t a t . »

J O A N G A Y A . Regidor del PSC i portaveu d'urbanisme del grup municipal

«El PSC té una gràcia esp «EI especial: la seva diversitat és al carrer» can l'H I \ l I KNAOAS • Sant Cugat Primer, militant d'Unió Democràtica de Catalunya i desprès del Partit Socialista... (>ue va passar.' «Estem parlant dels anys seixanta, de l'època del Sindicat Democràtic, de quan la vida universitària era molt viva. A l.'DC només m'hi vaig estar un any. quan en els seus estatuts encara es definia com a socialista. Immediatament van eliminar la paraula i vaig veure que era un partit molt assossegat que va anar evolucionant cap a un cert sectarisme. tot i que ara ha canviat molt. De seguida vaig ingressar al Partit Socialista, que llavors era una cosa molt indefinida.» I per què va apostar per la ideologia socialista'.' •d li ha raons històriques i taons de convenciment. A hi universitat vaig veure l'evolució des de la moiiinlii intel·lectual, amb una preocupació científica i tecnològica, a una universitat massificada i amb molt desinterès. Aquest pinces em va animar cada cup mes a participar en la política. I in mantinc en aquestes idees pe i que m'agrada treballar per a la col·lectivitat. Veig que les meves RICC-- son les idees d'una ma|oii-omposta pei la gent treballaili'i'a. la uent més necessitada. la uciit que no només vol ser teliç , lla sola. sinó també fer teliç els a:li es. I s l·ii-eai el benestar per ".ni.i J, a . i ii:v '.vencia. ( rec que al'M' es una -mtesi de l'esperit s' ••, laiola • i i; in1 v.is. en l'ambit naeiiiii.il existeixen dilerents sensibilitats en el si del PSC. Es traslladen desprès a esquemes locals? -Sí i no. El Partit Socialista es un partit molt divers i te una gràcia especial: la diversitat del PSC esta al carrer, mentre que altres diversitats es queden dins dels despatxos, on la gent es tira els plats d'una manera sorprenent. La diversitat, en principi, és enriquidora. A vegades no, quan un vol imposar el seu tarannà a m b nmm'i'l·i es. Ai^uí hem tingut moments d'aquests, però suaus i de poca importància.» — M a n t é algun tipus de vincle amb l'estructura nacional del partit? — « E m dedico només a l'àmbit municipal, i ja en tinc prou. No he optat ni per estar a l'executiva. És un problema de temps, i un ha de conèixer els seus límits.» —Alguns diuen que vostè és qui decideix a dins del partit però sense ocupar càrrecs de primer ordre... —«No és veritat en absolut. Al revés: sóc monogràfic. E m dedico molt als temes d'urbanisme. Sóc dels que vaig a les reunions i parlo, però no dels que influeixo especialment. Com a tots els grups humans, als partits sempre hi ha alguns que remenen les cireres. No em considero pas el líder, ni de bon tros.» —Àngel Casas va ser el cap de llista i Jordi Menéndez és ara el primer secretari. En els dos casos s'ha substituït la mateixa

HanCuiva

.•1:1 molt «monogràfic» .•ia «monogràfic»' i nciM HCÍM lomiulamont touiíulament que sigui ell qui mou els fils del partit. K Kn<>. J.A. ML'l.A.

Debilitat per Valldoreix d'un barceloní Al principi, vivia a Barcelona, treballava a l'Hospital Clínic de Barcelona i militava a Barcelona. El canvi de residència el va motivar a dedicar-se a la política local: va ser escollit regidor l'any 87. el primer que el PSC perdia l'alcaldia i el primer també que Joan Aymerich la guanyava per a C i l ' . Valldoreix ha estat un dels seus punts febles. «Sempre he defensat una posició d'entesa, però des de la descentralització real». una fórmula que encara considera viable. L'aposta per Carmen Pérez, però, va sortir malament. Ell ho atribueix al fet que «en l'últim

persona. C o m a mínim es pot parlar d'una renovació conscient i volguda... —«Més que un procés de renovació és un procés de recanvi. Al partit hi ha vingut gent que vol fer coses, amb un programa. Es tractava de donar una empenta addicional al partit, i sembla que s'està aconseguint. Estaria bé que càrrecs com el primer secretari s'acostessin en el temps. D'altra banda, l'Àngel Casas sempre havia estat el candidat del partit.» — P e r ò sembla que la Maria Sansa i persones que sempre havien anat amb ella han quedat una mica arraconades... —«No, i a més, la Maria Sansa és un element cabdal del grup municipal, en el qual som pocs

moment no es va aconseguir l'entesa de progrés que realment pot ser vàlida per a Valldoreix». Critica la falta de visió global urbanística de l'equip de govern i posa un exemple: «La vorera de Santiago Rusifiol estava en molt mal estat i la van fer nova, però a m b la mateixa amplada, la qual cosa era justament el pitjor d'aquella vorera.» Gaya es lamenta: «Sant Cugat podria tenir tots els avantatges d'un poble clàssic amb una història, però el que té en realitat són tots els desavantatges d'aquesta estructura antiga.» / c.t.

i ben avinguts.» — U n a curiositat: vostè és un dels regidors de l'oposició que més sovint s'enganxa a m b l'alcalde amb discussions sovint agres. Q u è passa? — « N o sóc jo que m'enganxo amb l'alcalde, sinó l'alcalde que s'enganxa amb mi. U n dels trets característics de l'Ajuntament de Sant Cugat és el nivell de diàleg, de saber fer, d'educació i participació que es manté, molt més correcte del que és la mitjana general dels ajuntaments. Sovint l'alcalde intervé en les discussions que jo tinc en el ple amb el tinent d'alcalde d'Urbanisme, Joan Franquesa, quan en principi no té cap obligació de fer-ho. i a vegades amb unes formes que a

mi em semblen fora de to. Hi ha un principi de la política que o es té o no es té: un ha d'admetre i t a m b é ha de voler q u e el contradiguin. Potser hi ha gent que no tolera o no està acostumada que la contradiguin mai.» El sostre de coure —Pocs neguen que en els últims vuit anys hi ha hagut una evolució urbanística important a Sant Cugat, i vostè l'ha seguida molt de prop. Quin és el diagnòstic que en fa? —«El gran canvi urbanístic ha vingut quan hi ha hagut més diners. S'ha fet un gran urbanisme que també ha generat un gran dèficit. Sobretot pel que fa a edificis de serveis, s'ha buscat l'os-

tentació, les grans carcasses, més que no pas els continguts. En els seu moment, davant dels plànols de la biblioteca municipal, vaig criticar que només hi havia dotze cadires. I el llavors regidor d'Urbanisme, Àngel Llaseras, em va respondre que sí, p e r ò que el sostre seria de c o u r e i que el sol faria reflexos de color verd. Buscaven més un edifici singular en lloc d'un edifici funcional. A m b l'auditori i el conservatori ha passat una cosa semblant: encara l'estan insonoritzant. Potser valdria la pena tenir en compte abans la possibilitat de fer coses més e c o n ò m i q u e s , m é s racionals, i amb més funció social.» ��� L a complexitat dels temes urbanístics pot fer m é s q u e s'emboliqui els ciutadans i també que es faci sang de forma innecessària. —«El que està molt clar és que arquitectura i sociologia són coses molt interrelacionades. Q u a n parlem de l'entorn del monestir, parlem del centre de Sant Cugat, on la gent passeja els diumenges al matí. Aquest tema es pot embolicar, i també es pot fer veure que s'embolica. A les expropiacions hi d o n e m una importància relativa; si l'Ajuntament les fa d'una forma adequada, nosaltres li farem costat. Nosaltres no defensarem els veïns d'una manera salvatge per p r o m o u r e una guerra.»


EXPOSICIONS

Grau-Garriga es retroba amb Sant Cugat en una mostra de la seva obra recent L'Ajuntament presentarà una biografia il·lustrada de l'artista en la inauguració SÍLVIA BARROSO

• Sant Cugat.— La mostra amb els tapissos i pintures dels últims deu anys de Grau-Garriga s'inaugurarà diumenge al Claustre i el Centre Cultural. Setanta-sis peces formen l'exposició Una Petita història de Grau-Garriga, escrita pel crític Josep Maria Cadena i publicada per l'editorial Mediterrània per encàrrec de l'Ajuntament, serà la carta de presentació —a més del catàleg— de la mostra que s'inaugura diumenge. El llibre, amb il·lustracions de Pilarín Bayés, és una biografia abreujada de l'artista que recorda la seva infantesa fent de pastor a Sant Cugat, els seus primers dibuixos al camp, la seva primera feina a l'estudi dels germans Pallarès i la seva època com a estudiant de Belles Arts. A la segona part, Cadena relata la t r a j e c t ò r i a a r t í s t i c a de Grau-Garriga i esmenta algunes de les exposicions internacionals més importants (als Estats Units i Mèxic) i, sobretot, les estades de l'artista a l'Estat Francès. Aquí hi apareix l'aleshores propietari de la Casa Aymat, Miquel Samaranch, que va ser qui li va pagar el primer viatge per investigar noves tècniques del tapís. La relació amb Jean Lurçat, el gran renovador francès d'aquesta disciplina i la progressió que va seguir després Grau-Garriga són descrits de manera simple per l'autor del llibre, que s'adreça a un públic juvenil mitjançant la col·lecció divulgativa de Mediterrània. Amb aquesta intenció, Cadena se centra en algunes anècdotes que reflecteixen la personalitat de Grau-Garriga: un artista solitari que no s'ha adscrit mai a cap corrent determinat i de conviccions clares. El Monument efímer aL· segadors que va instal·lar a la plaça de Sant Jaume per l'onze de setembre de 1979, i la imatge de Grau-Garriga retirant l'obra

9

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de desembre de 1995

de més envergadura feta a Sant Cugat des de la de De Royo a Miró del 1993. Així és com l'artista es retrobarà amb la seva ciutat 10 anys després de la retrospectiva al Monestir. Mentrestant, l'Ajuntament prepara per a ell

un «projecte encara sense concretar», segons va anunciar l'alcalde el dia del lliurament dels premis Santcugatenc de l'Any, un projecte que passaria, probablement, pel futur del museu del tapís de la Casa Aymat.

recuperar per a la ciutat l'artista amb més projecció internacional de Sant Cugat. I l'operació es podria completar d'aquí a pocs anys amb «un altre projecte» anunciat per l'alcalde, Joan Aymerich, fa tres setmanes, en el moment de lliurar-li el premi honorífic: la recuperació de la Casa Aymat —adquirida per l'Ajuntament fa uns anys— com a museu del tapís donaria la possibilitat d'establir un vincle estable entre Grau-GaTriga i la ciutat. Actualment, Grau-Garriga viu a l'antiga regió d'Anjou, a la zona dels castells del Loira. A més dels contactes sovintejats amb la cultura francesa al llarg de la seva trajectòria professional que l'han lligat a aquest país, la necessitat d'un espai ampli per viure i treballar el van portar fa uns anys a instal·lar-hi l'estudi. La llum «especial» de la zona el va acabar de convèncer i ha estat una de les influències principals que travessen ara la seva obra. Una bona part de les 76 peces que es podran veure a Sant Cugat duen el senyal «subtil» d'aquest entorn. I si hi ha algun vessant de l'obra de Grau-Garriga que hagi rebut influència francesa, ja des dels inicis, amb Jean Lurçat, és el tapís. Segons el mateix artista, «a Europa i als Estats Units es treballa el tapís sense complexos». Creu que a Catalunya aquest ha estat Petita història de Grau-Garriga, encarregada per l'Ajuntament a Mediterrània, considerat sempre «un art menor», tot i que ha estat investigat està escrita per Josep Maria Cadena i il·lustrada per Pilarín Bayés. per artistes com Joan Miró. La seva visió personal del tapís i l'asAquesta petita biografia, l'exd'una mostra perquè havia estat sociació que l'ha dut a incorporar posició i el fet d'haver-li atorgat mal exposada, són alguns dels detambé els teixits a la pintura, és el premi Santcugatenc de l'Any talls amb què queda reflectida la el que podran veure els santcua tota una trajectòria, són mostres personalitat del pintor nascut a gatencs a partir de diumenge. de l'interès de l'Ajuntament per Sant Cugat el 1929.

Barnils i Codó, en una col·lectiva d'artistes catalans a Mallorca • Sant Cugat.— Els artistes santcugatencs Sergi Barnils i Pep Codó exposen al Centre d'Art S'estació de Sineu, a Mallorca. La sala va presentar el dia 7 la mostra Nou catalans, artistes avantguardistes, que serà oberta al públic fins al 30 de gener. El pintor i l'escultor de Sant Cugat comparteixen catàleg amb set artistes més del Principat que els responsables de S'estació han considerat representatius de l'art jove d'avantguarda que es fa actualment a Catalunya. En un curiós catàleg novel·lat, l'exposició és presentada com una oportunitat que s'ha volgut donar a artistes interessants el futur dels quals no està encara del tot definit. Escrit en català i alemany, el text explica un episodi en la vida d'una artista imaginària que, després d'un dia de recerca desesperada per trobar galeria, descobreix furtivament les notes de l'agenda del programador del centre d'art de Sineu: allà hi apareixen Sergi Barnils i Pep Codó, juntament amb Roser Oduber, Carles Gabarró, Antoni Amat, Antonio Collado, Mario Pasqualotto, Xaro del Castillo i Agustín Fructuoso., S.B.

Paco Salas exposa «Sant Cugat en el temps» a la Casa de Cultura H Sant Cugat.— Imatges de Sant Cugat portades a la tela amb la tècnica de l'oli i amb un estil que tendeix a l'impressionisme és el que ofereix Paco Salas en la mostra Sant Cugat en el temps, que es pot veure a la Casa de Cultura des de dimarts. Salas, nascut a Almeria i instal·lat a Sant Cugat des del 1964, és un artista autodidacte que ha treballat la talla i la pintura des dels 14 anys. Està considerat un molt bon coneixedor de l'art romànic i gòtic i part de la seva obra permanent és al Monestir. En la pintura, la disciplina en què més ha treballat, busca un concepte personal i autònom de l'impressionisme i intenta reflectir-lo en les més 600 peces que ha fet. Ha fet nombroses exposicions en galeries de tot l'Estat Espanyol. / S.B.

ART

La II Mostra d'Art al Monestir reunirà 130 expositors de tot Catalunya diumenge al matí S.B.

• Sant Cugat.— La segona edició de la Mostra d'Art al Monestir organitzada per Firart aplegarà una vintena d'artistes més que l'any passat. Un total de 130 expositors s'han inscrit per participar en la fira. Uns 50 dels artistes pertanyen a l'associació, que es va crear fa poc més d'un any i que en les últimes setmanes ha augmentat el nombre de socis fins a 95: el preu d'inscripció, més baix per als associats, ho ha motivat. De la resta de participants, «molts són reincidents després de l'experiència de l'any passat», se-

gons la presidenta de Firart, Begofia Valcàrcel. Els artistes de la comarca són els més nombrosos, tot i que també hi ha «una bona representació de Vic, provinent sobretot de l'escola d'arts i oficis». El resultat del període d'inscripcions, tancat dimecres, ha estat «positiu», segons Valcàrcel. El principal inconvenient per a l'organització ha estat, en canvi, la dificultat per trobar patrocinadors. «En proporció al nombre de visites que hem fet, hem recaptat menys ingressos de comerciants col·laboradors que l'any passat», ha explicat Valcàrcel.

MQTOS1ERRAS

DESMOL\D()MS

• ELECTRICAS • GASOLINA 2 T.

Para: • CÉSPED

^ \

Productos

para trabajar fàcilmente

La I Mostra d'Art al Monestir va reunir 110 expositors l'any passat. Foto: J.A. MULA.

y con

seguridatL

• HIERBA • MALEZA • ARBUSTO


10

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de desembre de 1995

MUSICA

L'Escolania de Montserrat actua en el 10è aniversari del eor Bella Harmonia SI I VIA BARROSO

• Sant Cugat.— La eoral Bella Harmonia, del Centre d'Estudis Montserrat Calduch, celebra el seu desè aniversari amb un concert de l'Escolania de Montserrat al Monestir, avui a dos quarts de deu de la nit. Els organitzadors —l'Ajuntament i la mateixa escola de Calduch— han escollit la cantata /:'/ nostre Nadal, del mestre I rancesc Civil, per al concert, que dirigirà Irineu Segarra. Es tracta d'un recull de cançons tradicionals catalanes relacionades amb el Na-

dal, harmonitzades i convertides en una cantata de més d'una hora per Civil. El mestre va compondre la peça expressament per a l'Escolania de Montserrat (de la qual havia estat membre), a petició de Segarra. Entre les 15 cançons que formen la cantata hi ha El cant dels ocells. Les dotze van tocant i El noi de la mare. El concert vol ser també un homenatge a Francesc Civil —mort fa cinc anys— en el centenari del seu naixement. Per això hi assistirà la filla del mestre, Elvira Civil.

CANT LÍRIC V

()br;i tmilada C amps del Cadí. Oli sobre tela. H.lo: hLS 4 CANTONS.

Entre el somni i la realitat I MANUEL CAPDEVILA (ialeria: Sala Rusinol. Dates: Iins al ll> de desembre. Obres: Pintures.

E

I'l Kl 11(11

l pintor de Barcelona Manuel Capdevila (l·l·ll)) exposa les seves ultimes obres a la Sala Rusinol. Dins de la mostra, l'artista presenta una sèrie de pintuies en homenatge al músic I rederic Mompou. Però la part mes important, per la quan-

titat d'obres, són les pintures de petit format, amb el motiu principal de la naturalesa. Les obres del pintor se situen a la frontera estreta que hi ha entre el somni i la realitat. Els colors dels quadres, amb noms com Paisatges dels camps del Cadí, existeixen mes a la paleta cromàtica del pintor que en la realitat bucòlica de la Cerdanya. El pintor extreu, dels diferents paisatges de la comarca, els motius més essencials per deixar-los impresos sobre la tela. El resultat és una

pintura de sensació, de record i molt personal. En l'homenatge a Frederic Mompou, el pintor es troba molt a prop dels postulats fantàstics. quasi surrealistes, del pintor Mare Chagall. En aqueta sèrie tracta l'homenatge amb poesia i color variadíssim. Són obres oníriques i molt lliures. El pintor ha estat reconegut amb el premi Crítica d'Art i amb la Creu de Sant Jordi, entre altres. L'exposició podrà visitar-se fins al dia 19.

Opera de Cambra ofereix un recital de cançó lírica que serà gratuït perdeals socis públic, amb una entrada de S.B.

• Sant Cugat.— La soprano Mariona Benet i el tenor Daniel Alfonso oferiran dissabte al conservatori municipal un concert de cant líric i cançons populars catalanes de Nadal. El recital, organitzat per l'associació Òpera de Cambra Sant Cugat, s'ha pensat com una «deferència als socis», segons Benet, presidenta de l'entitat. Per això, els 220 membres de l'associació podran veure l'espectacle de franc, tot i que el recital és «obert també a la resta

800 pessetes», ha recordat l'organitzadora. El repertori està format per cançons d'Eduard Toldrà. Enric Morera, Gounod, i Rossini. També, «com que la data del concert és molt pròxima a Nadal». Benet ha anunciat que també cantaran «dues o tres cançons populars catalanes relacionades amb les festes». El concert serà dissabte, a dos quarts de deu de la nit, a l'aula magna del Conservatori Municipal de Música Victòria dels Àngels.

PENSA IAGTDA ONA MICA PELS ALTRES AMB LA CAMPANYA

joguina

«UN NEN, UNA JOGUINA

) )

COM:

Portant joguines noves Fent una aportació econòmica Comprant a les botigues que hi col·laboren La recollida és del 20 de desembre fins al 4 de gener, als locals de la parròquia do 18,00 a 20,00h tots els dies no festius Botigues q u e hi col·laboren: • Tres Reis • Marga • Antoni • Arpali

A m i c imaginari A m i c imaginari II Jordi Paideis

• Didí • Llar d'esports • Nins

Organitza: Grup de Joves de la Parròquia Col·labora: Ajuntament de Sant Cugat del Vallès


PASTISSERIES

SabüiL

ARTESANIA DEL DULCE, SL.

FORN DE PA I PASTISSERIA

PER NADAL ELS

DE PASTISSER

Obrador i oficines: C/ Francesc Vila, s/n Nau, 5. Pol. Ind. Can Magí Tel. 589 15 06-589 15 66 Fax589 16 25

Botigues: Santiago Rusinol, 46 Tel. 674 01 79 Rbla. Mossèn Cinto Verdaguer, 21 Telèfon 674 21 95 VALLDOREIX

Rambla Ribatallada, 8 Tel. 674 79 47 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

y^Lòtl^chJLa

PASTISSERIA BOMBONERIA

^^Hj^HH^^^^^^^I^^^^^^^^H

EaKyjcmesa

de Sant SISWHHS^^^^^HP^

de la coàa,

'ÈjL·é Valldoreix, 79 Tel. 674 07 71 3307MM017B

FLECA ARTESANA Plaça Joan Borràs, 1

i TKflRI

Tel. 674 15 46 MIRA-SOL • Sant Cugat del Vallès BARCELONA

Santiago Rusinoi, 6 Tel. 675 14 53 0 8 1 9 0 SANT CUGAT DEL VALLÈS


12

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de desembre de 1995

El Cafè de Belgrado presenta un espectacle inspirat en el cabaret alemany

TEATRE

Tetrateatre tria Verdaguer per al seu muntatge poètico-musical de Nadal El grup recitarà poemes de joventut i el «Canigó» amb arranjaments de Toni Xuclà recitar una selecció de textos de Jacint Verla seva mort, sobre el qual, denuncia Vilarasau, ( FI IA CERNADAS daguer. «sense caure, però, en els tòpics», «les institucions s'han fet poc ressò». L'es• Sant Cugat.— Tetrateatre dubtava entre destaca la directora de l'obra, Dolors Vilapectacle, sota el títol de Verdaguerianes, es dues possibilitats a l'hora de dissenyar el munrasau. Finalment s'ha optat per l'autor de representarà els dies de Nadal i Sant Esteve tatge de Nadal: fer un recull de poemes de Canigó coincidint amb el 150è aniversari de al claustre del Monestir. diversos autors referits a aquestes festes o liciós». La segona part vol ser Aquest és cl segon muntatge més «èpica»: la companyia ha triat que la companyia de teatre santfragments d'un dels poemes emcugatenca Tetrateatre prepara blemàtics de Verdaguer, Canigó, coincidint amb les festes de Nadal. «mantenint, però, la trama prinEl primer es va representar l'any cipal». L'Edat Mitjana, monestirs, passat: era el Poema de Nadal monjos, fades, amor i mort conde Josep Maria de Segarra. «Vam formen l'argument d'un poema constatar que hi ha un públic a que, en opinió de l'actriu Carme qui interessen aquests espectacles Gonzàlez, «està bàsicament dede petit format i multidisciplidicat a la natura». En aquesta nars», explica Vilarasau. La comsegona part es manté l'arpa, però panyia ha tornat a optar per una s'afegeix el Cor Aulos dirigit per fórmula que combina la lectura Jordi Piccorelli, que interpretarà de textos poètics amb la música música original del compositor i la interpretació. santeugatenc Toni Xuclà. Fins i L'espectacle I erduguenanes es tot canten els mateixos actors, que divideix en dues parts, [in la pris'han trobat en aquesta ocasió mera. els tres actors de Teatraamb una dificultat afegida: «A teatre -Joan Llamas i Joan Bervegades estan poc acostumats a langa. ja fixos, i Carme Gonzalez treballar amb llenguatge poètic», com a reforç - recitaran poemes reconeix Vilarasau. Joan Llamas de joventut de Verdaguer, acomi Joan Berlanga ho corroboren. panyats de l'arpista Sílvia Rifà. Verdaguerianes s'ha programat V'oreta del nu, La pubilla d'Oms. en sessió doble el dia de Nadal Viudesa o Lo follet formen part —a dos quarts de vuit i a les de la selecció de textos que ha deu de la nit— i el dia de Sant fet la mateixa Dolors Vilarasau. Esteve a les set de la tarda al «La primera part vol ser fresca claustre del Monestir. De fet, serà i lleugera, una fugida del Verla preparació de la companyia per daguer místic i lluitador contra La companyia assaja aquests dies a la Casa de Cultura. Foto: J.A. MULA. a l'estrena d'Una nit qualsevol al el poder que tothom coneix». Seteatre-auditori el 19 de gener, gons la directora del muntatge, on s'explica una història amorosa gènua, feta de romanços i cançons abans de fer temporada al teatre servirà per donar a conèixer «un que l'exemplaritza, amb final did'enyorança». «Tots són poemes Tantarantana de Barcelona. tipus de poesia molt popular, invertit o desgraciat, exemplar o maencapçalats per una dita popular

-m^~

• Sant Cugat.— El Cafè de Belgrado presenta el proper dimecres 20 de desembre l'espectacle d'Alfonso Vilallonga, que actuarà acompanyat del grup Cabaret Rose, integrat per cinc músics. Fet artísticament a Boston i als EUA, on va fer una gira que va durar vuit anys, Vilallonga proposa un espectacle inspirat en el cabaret alemany, amb influències de la cantant francesa Edith Piaf i reminiscències del jazz. Vilallonga, que va presentar el seu quart disc aquest estiu a la plaça del Rei de Barcelona, és l'autor de totes les cançons que integren l'espectacle, que dóna cabuda a tot tipus d'instruments: des d'un piano a un acordió i un clarinet. Els seus promotors el qualifiquen de «sorprenent» i destaquen especialment «la interpretació especial que fa de les cançons». L'actuació d'Alfonso Vilallonga i el quintet Cabaret Rose començarà a un quart de dotze del proper dimecres al Cafè de Belgrado. L'entrada és gratuïta i la consumició obligatòria./c.c.

L'Espai Jove programa «El río de la vida» • Sant Cugat.— L'espai Jove de la Casa de Cultura ha programat pel proper dijous la projecció de la pel·lícula-documental Elríode la vida, dirigida pel conegut actor nordamericà Robert Redford. La sessió de videocinema l'ha programada el grup Natura del Club Muntanyenc i començarà a les deu del vespre. La projecció anirà seguida d'un col·loqui. / ELS 4 CANTONS.

mm^Mm

•' ix. t "/"jj^A

Institució Cultoal

m

Fundació Privada Acte de presentació de la

]

Nova Escola THAU a SANT CtóGAT al Teatre - Auditori de St Cugat del Vallèp el diumenge, _ dia 17 de desembre de 1995, ales 7 del vespre. *

PROGRAMA mmmSm

mm********

Parlament de presentació .. ; per Joan Triadú, Director General MÍ-> Concert Cançons nadalenques Coral THAU (director: J.M. Busquets) Obres de Jordi Cervelló i W.A. Mozart Orquestra Virtèlia Sinfonietta (director: Francesc Llongueres) Cantata n . 124 de J.S. Bach Coral Thau i Orquestra Virtèlia Sinfonietta Per a més informació truqueu al n° 589 81 08


ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de desembre de 1995

PUNT I SEGUIT LES

13

EMPRESES

Pere Vilarassau regeix l'estanc de la plaça d'Octavià des de fa molts anys. L'establiment es va obrir l'any 1917. Al 1981 va decidir ampliar el negoci i va presentar-se al concurs de l'Estat per administrar loteries i jocs d'atzar, q u e va guanyar. La seva es va convertir en la segona administració d e loteria d e Sant Cugat. D e s d'aleshores, ha fet caure dues grosses a Sant Cugat i ha repartit alguns bons pessics a tort i a dret. Tot i que no n'és directament responsable, Pere Vilarassau se sent content d'«administrar felicitat».

PERE V I L A R A S S A U . Administrador de loteria

«Tots busquem un cop de sort que ens canviï la vida» ÀNGELS CASTUERA

Pere Vilarassau despatxa igual el tabac queels dècims de loteria. Creu que els números són una mercaderia com qualsevol altra.

• Sant Cugat.— Què els va motivar a regentar una administració de loteria? —«Això surt a concurs al Butlletí Oficial de l'Estat, i és qüestió de presentar-s'hi. Nosaltres reuníem les condicions, i ens ho van concedir. La primera vegada que va sortir a concurs a Sant Cugat no ens la van donar, perquè s'havien presentat catorze o quinze opcions, però a la segona, sí. Al 1985 va haver-hi un altre concurs, s'hi va presentar una altra persona i ara ja hi ha tres administracions de loteria. Després, ja no hi ha hagut més concursos.» —Aquests són els dies de més feina de l'any. —«És una bogeria. Aquesta setmana i la que ve seran de molta feina, perquè es va concentrant tot, és com si fóssim en una piràmide. Els dies que hi ha també molta feina són els pocs que queden feiners entre el sorteig de Nadal i el sorteig dels Reis. A la gent que li ha tocat alguna cosa del reintegrament, la vol canviar per un dècim per als Reis. Són molt pocs dies i, en canvi, hi ha molta gent i hi ha bastant volum. Molt cobrar i molt pagar, i això que aquí només treballem dues persones. Si n'hi ha un de tercer, ja no hi cap.» —Aquests són els dies en què es gasten més diners en loteria? —«És difícil donar xifres, però diria que entre el que es ven en aquesta administració i les altres, i la quantitat de loteria que es juga aquí a Sant Cugat de fora, i d'això ens adonem quan paguem, es gasten entre uns 300 i uns 400 milions de pessetes.» —La gent també compra durant la resta de l'any? —«El Nadal és el Nadal. La venda de Nadal sola és ben bé com la que es fa durant la resta del any. Per Nadal hi ha a la venda 351.000 milions de pessetes, 117 sèries de 30.000. La resta de l'any, tot i haver-hi quatre sortejos al mes, un cada dissabte, no crec que s'arribi, ni de bon tros, a aquesta quantitat.» —Per què el sorteig de Nadal és el primer de la llista? —«El sorteig de Nadal és molt tradicional, sembla que et falti alguna cosa si no tens un dècim aquests dies. Hi ha moltes entitats que ho aprofiten i treuen alguns calerons. Clubs esportius, associacions, col·legis, per al viatge de final de curs, per a això. per a allò altre... Sempre hi ha un motiu.» —També és tradicional que intentin encolomar-te números per tot arreu. —«El dècim de loteria és car, val 3.000 pessetes, però hi ha persones que volen jugar a diferents números per tenir més possibilitats i no els poden comprar sencers. Les entitats els fraccionen en paperetes de 200 o 300 pessetes, pugen una mica la fracció i el benefici se'l queden per a les seves activitats. Així, l'administració surt en molts més punts de venda. Després, és clar, és tanta

Foto: J.A. MULA.

Un «administrador de felicitat» que se sent satisfet de ser-ho Una vegada, feia poc que l'administració funcionava, va venir una senyora amb un dècim endarrerit que volia saber si hi havia hagut sort. Era l'agost, i a la dona li havien caigut dos milions de pessetes. Es va sufocar en saber-ho. Tant, que Pere Vilarassau, que donava per primera vegada un premi quantiós, la va haver d'acompanyar a l'oficina bancària perquè hi deixés le número premiat. Pere Vilarassau no sap si és exactament un «administrador de felicitat», però assegura que quan passen coses com aquesta «estàs content». Els clients que han guanyat premis, li expliquen, a vegades, a què han destinat els diners. Necessiten compartir-ho, i ell se n'alegra. «M'has fet feliç, tu», diu que li diuen els clients que cobren algun pessic. Vilarassau també se sent decebut quan hi ha clients que compren habitualment amb esforç un número de la loteria i no els toca mai. «Et sap un greu no poder vendrc-li un número que sàpigues que toqui... El que et dóna per un costat, t'ho treu per un altre.» Pere Vilarassau conclou que la seva feina és molt agradable. Assegura amb rotunditat que el dia 22 de desembre la grossa caurà a l'administració número 2 de Sant Cugat, i justifica la seva premonició: «Les que hem donat aquí van ser l'any 1991 i al 1993. Estem acabant un altre any senar i només queda un sorteig: el de Nadal.» /À.c.

la tradició que et veus en el compromís de comprar les loteries de tothom. A vegades es juga molt més del que es voldria una mica coaccionat per les amistats. No pots negar-t'hi.» —Diuen que hi ha crisi. —«S'ha notat la crisi en la gent que va a esquiar, en els restaurants, a les autopistes, que van plenes? Jo no nego que hi ha gent que desgraciadament no té feina, però jo veig que no és general. De crisi, segurament n'hi ha. però no sé fins a quin punt es nota en els serveis, i la gent no se n'està, de les coses. De comprar loteria, tampoc.» —Es diu que a Sant Cugat hi ha un cert nivell. Això es nota entre la gent que va a comprar? —«A Sant Cugat hi ha de tot. Els sortejos ordinaris són de 500 o de 1.000 pessetes el número.

Hi ha dies que vénen senyores i si veuen que és de 1.000 no poden comprar. Viuen amb la seva pensió, se l'administren, i tenen el seu pressupost. 500 pessetes se les gasten, però no més. Tinc un client que cada setmana s'hi gasta trenta o quaranta-mil pessetes, però aquest és un, no és habitual. La normalitat és 500 o 1.000 pessetes a la setmana i un parell de dècims per Nadal.» —La gent juga per veure si un número li canvia la vida? —«És lògic que la geni busqui la sort. Abans parlàvem de la crisi. Hi ha qui es guanya la vida i voldria deixar de treballar, hi ha qui no es guanya la vida i vol veure si li canvia. Ningú no està content amb el que té i tothom mira de millorar. Diuen que tenir molts diners de cop és la desgràcia d'algú, però també diuen que els

diners ajuden a viure millor. Tothom busca el benestar.» —Aquí ha caigut dues vegades la grossa. —«Sí, i tot i que eren ordinàries, es van notar. Jo ho sé per comerciants que em van demanar que la tornés a donar, perquè s'havia notat. Home. que a un li caiguin vuit milions li dóna una alegria molt gran. Això significa solucionar el problema d'un cotxe, d'un canvi de mobles, un forat per acabar de pagar la hipoteca... Sempre solucionen problemes.» —I a vostè li agrada jugar a la loteria? —«M'agrada. Però els números per a mi són com per a un forner el pa, o per al sabater, les sabates: el meu material de treball, un gènere. Aquest gènere és afortunat, d'acord. Però no hi ha res

més. Jo jugo sempre al mateix número d'una administració de loteria de Barcelona, i a un altre perquè hi juguem uns amics.» —La gent és supersticiosa? —«Com que hi ha clientela fixa, hi ha qui juga sempre al mateix número. Però no hi ha tanta superstició com diuen. Molta gent no vol que comenci per 0, hi ha gent a qui no agraden números repetits, a qui agrada que les xifres sumin una quantitat concreta; altres busquen cuie siguin parells o senars... El que va molt buscat és el que acaba en 13 o en 69. El que sí que és veritat es que si dones un número a un client i et diu que no el vol perquè no li agrada, no falla: el client següent se'l queda. Hi ha la cosa de dir que el número rebutjat és el que toca. i el que ve al darrere, per si un cas, l'agafa.»


14

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de desembre de 1995

TEATRE Amb trenta anys de contacte professional, Enric Majó es un dels nostres actors més madurs i complets de l'escena catalana i de l'Estat Espanyol. A la faula El triunfo de l'amor de Marivaux demostra una ex-

cel·lent i desitjable dicció i destaca en un repartiment on també hi ha Manel Barceló, Santi Ricart i Teresa Lozano, entre d'altres. Intèrpret de Hemócrates, un solitari filòsof que busca la perfecció

tot menyspreant la base de tota relació humana. Enric Majó, amb la humilitat pròpia dels gran triomfadors segueix treballant en allò que li agrada per comunicar el molt que encara té a dintre.

Enric Majó. pintor i actor, damunt de l'escenari mai és un actor decoratiu com un quadre. Foto: J.A. MULA.

ENRIC MAJÓ. Actor

«Hem de crear més mala consciència; Fart no ha de ser confortable» PEPTUGUES

• Barcelona.— Un actor es troba sempre enamorat de l'últim personatge que interpreta? —«No. El que convé és que s'il·lusioni. Però no és bo enamorar-se de cap paper. Jo sóc molt crític, i així he pogut fer papers que odiava.» —En la seva llarga trajectòria actoral, hi ha algun muntatge teatral que li agradaria esborrar? —«No. Tampoc en tinc de preferits. Hi ha èxits que el públic recorda més que jo, i també hi ha muntatges que no han sortit tan bé. però que han estat el pont per poder fer un altre treball, per aprendre o per conèixer gent.» —Es pot dir que quan tenia 2(1 anys Adolfo Marsillach li va donar la primera oportunitat seriosa d'estar damunt d'un escenari. amb Después de la caídu d'Arthur Miller? —«Vaig tenir sort perquè em va agafar a mi, però les oportunitats m'han vingut després, i no per sort, sinó que me les he treballat moltíssim. Sóc afortunat perquè faig una feina que m'agrada i hi puc viure. Però ningú m'ha fet cap regal.» —Es va posar a estudiar dibuix i pintura, i més tard interpretació a l'Institut del Teatre i a l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual. —«El senyor Ribera va veure que tenia algunes aptituds per al dibuix i l'escultura, i quan vaig acabar l'escola als dotze anys, vaig estar a casa seva pintant i dibuixant. La curiositat em va portar

a l'Institut on no vaig acabar perquè ja em va agafar cl Marsillach, i des d'aleshores no he parat.» —També va estudiar escenografia i vestuari. —«Sí, però ja havia fet una bona base al taller del senyor Ribera, perquè vaig aprendre sense pretensions, sinó com a ofici.» —La seva primera escenografia va ser a Terra Baixa d'Angel Guimerà, amb la seva pròpia companyia i on vostè interpretava el paper de Manelic i era també el productor. —«Vaig ser molt valent, però inconscient. I va sortir molt bé! La gent de teatre a vegades ens juguem les quatre peles que tenim per una il·lusió, com ha fet també la Carme Portaceli en l'espectacle li! triunfo del amor.» —En aquesta obra, vostè interpreta el filòsof Hemócrates, una figura avui totalment en desús. —<Però n'hi ha! Qualsevol persona que estudiï el pensament humà i doni una resposta ho és. El que passa és que avui són respostes materialistes, però existeixen.» —I lemòcrates és un personatge que viu aïllat del món. en solitud, sense voler saber res de l'amor. —«Sí, crea la seva pròpia secta. amb la seva germana i un alumne. renuncia a l'amor per evitar sufriments i es dedica a pensaments que ell considera més elevats. Però hi ha una dona que és capaç de saltar totes les barreres que ell ha posat, i tots queden captivats

per ella, i triomfa l'amor. Malgrat tot, és un conte cruel.» —La mentida té un paper destacat en l'obra? —«Sense la mentida no existiria el teatre, perquè tot ho fem veure. Qualsevol creació és mentida, amb una part de veritat i d'implicació personal. Destriar els propis fantasmes, dolors, alegries i poder-ho aplicar, és un procés d'anàlisi i de treball durant els assaigs perquè cada dia es pugui repetir el mateix. I ha de ser una mentida, sinó hi deixaríem la pell. i ens moriríem en cada funció.» —El triunfo de l'amor de Marivaux és un espectacle en castellà. però interpretat per actors catalans. Vostè és un actor bilingüe, com ja ha demostrat a El desdén con el desdén. La verdad sospechosa, La muerte y la donzella i La cabeza del Dragón. L'educació rebuda va ser important en aquest apartat? —«L'escola, en aquest sentit, va ser molt deficitària. Però ja que tenia dues llengües, sí que vaig pensar que les havia de perfeccionar les dues, i ha estat una autodisciplina.» —Creu que els actors haurien de ser bilingües? —«I tant! Per exemple, Josep Maria Flotats parla català i francès perfectament. Núria Espert, Julieta Serrano... som bilingües perquè el castellà és el nostre segon idioma. Afortunadament, el teatre és un fenomen creacional apart dels altres. Las Meninas de Velàzquez va ser pintat i mai més

es podrà tocar. En canvi, amb textos de teatre escrits en altres èpoques, podem fer les nostres Meninas amb Shakespeare, Lope de Vega, Tirso, Calderón, Molière... I, per tant, tota limitació és negativa.» —A Barcelona, fa poques setmanes s'ha obert el Teatre de l'Eixample, comencen les obres a la nova seu del Lliure, el Teatre Nacional de Catalunya aviat estarà enllestit... Augura bones perspectives per al teatre català? —«No hem de baixar la guàrdia perquè tot és cíclic. Estem en un bon moment de qualitat i quantitat, però no ens podem adormir. Hem de burxar més el propis estómacs i els de la societat, i hem de crear més mala consciència. L'art no ha de ser confortable. En pintura, per exemple, un Rusinol no és dolent, però un Bacon et trastoca, i segurament qui et fa tirar un pas endavant sigui aquest. Sé que són dos moments diferents, però serveixen per explicar-me.» —L'actor català té un nivell interpretatiu que s'enveja a la resta de l'Estat? -«Això seria una pedanteria. Val a dir que els actors catalans surten molt ben preparats de les escoles, o al menys millor que quan jo hi vaig anar, ja que m'avorria. A hores d'ara, passem un moment dolç, potser esporàdic. Els altres estan en un moment de baixada, però no hem d'oblidar que el moment dolç el van tenir molt més llarg que nosaltres.»

Enric Larreula s'apropa a la cultura berber en l'última novel·la SÍLVIA BARROSO

B Bella terra.— La «preocupació pels problemes dels immigrants berbers a Catalunya» és el motiu i el teló de fons d'EL· arbres passaven ran de finestra, l'última novel·la del santeugatenc Enric Larreula. El llibre, guardonat amb el premi Gran Angular 1994 i publicat per Cruïlla, va ser presentat dimecres a la Universitat Autònoma de Barcelona, en un acte a la Facultat de Ciències de l'Educació, on Larreula treballa com a professor de llengua catalana. Seguint amb la trajectòria que l'ha portat a escriure narracions i novel·les per al públic juvenil, l'autor recull la història i els conflictes d'Icram, una noia marroquino-berber que fa anys que viu a Catalunya amb la seva família. El seu desig d'integrar-se a la nova societat topa amb les pressions familiars perquè no abandoni els seus orígens, i la situació es complica amb l'arribada d'un cosí fugitiu que necessita ajuda. Segons Larreula, la història està inspirada en els problemes d'una estudiant de la Facultat de Ciències de l'Educació. L'escriptor continua així el costum de situar les seves obres en el seu entorn quotidià, alhora que examina un aspecte nou del problema de la immigració, que ja havia abordat amb una novel·la basada en la història d'uns alumnes d'origen andalús de Ciutat Badia. En el cas dels immigrants marroquino-berbers a Catalunya, l'interès de Larreula pel tema és augmentat pel fet que es tracta d'un «poble que lluita per la seva identitat i la seva existència com ho ha fet Catalunya». L'autor creu que cal potenciar les actituds de «solidaritat entre cultures i pobles castigats pels interessos dels estats». Amb un gènere com la novel·la, està convençut que podrà «arribar millor a la gent jove perquè conegui els berbers, que sempre s'han confós amb els àrabs». Aquesta intenció de fer pedagogia de la tolerància va ser el vessant del llibre més destacat pels ponents que van intervenir en Tacte de presentació. Per al professor de Ciències de l'Educació Gentil Puig, que actualment dirigeix un curs de postgrau sobre multiculturalitat, «després de segles d'incomprensió entre dues cultures que comparteixen la mediterraneïtat, ara cal un combat contra la ignorància, i Els arbres passaven ran de finestra hi contribueix». En el mateix sentit, l'antropòleg Josep Maria Navarro va qualificar la novel·la de «militant, en el sentit més positiu de la paraula». Navarro dirigeix l'organització So de Pau, dedicada a la sensibilització sobre els problemes de la immigració, i creu que l'obra de Larreula «és un material didàctic escàs i molt valuós». I també el gerent de l'editorial Cruïlla, Josep Herrero, va assegurar que la novel·la «s'adequa perfectament a una col·lecció dedicada al lector jove i amb un interès especial per difondre els valors humans i la solidaritat». Per a la realització de la novel·la, Enric Larreula va partir de les experiències particulars de l'estudiant marroquina que va conèixer a la Facultat de Ciències de l'Educació, però va ampliar les seves fonts viatjant al desert de l'Atlas amb l'entitat So de Pau per conèixer el poble berber. També els membres del grup santeugatenc Vallès sense Fronteres hi van tenir un paper important, i molts d'ells són citats directament per l'autor en el capítol d'agraïments que encapçala Els arbres passaven ran de finestra.


QUALITAT


ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de desembre de 1995

PUNT I SEGUIT

El Mesón és una autèntica institució santcugatenca. La plaça del Monestir ja no seria el mateix sense el perfil de la seva façana, que es va dibuixar fa 31 anys. Ara, el vermut o el cafè de la tarda es fan a la plaça. De bon principi, però, quan encara no s'havia enderrocat la finca del costat, els dies de sol es prenien les tapes al carrer, sota uns tendals. Amb els anys, el bar es va convertir en l'aula més concorreguda de la universitat i els assidus encara recorden, cada 27 d'abril, la figura de Gabriel Ferrater. el poeta filòsof.

El bar Catalunya, a la plaça de l'estació, encara manté el gust del cafè antic. No ha canviat gens. Es típica fins i tot la gamba pintada al vidre de la porta, preludi d'on ampli assortit de gustoses tapes que conviden a omplir l'estómac, als taulells de {'interior. Al Catalunya hi cap tothom, però es respira un cert aire de tertúlia d'avis» amb ú carajillo d'Aromes de Montserrat, ei puret i el dòmino a ta taula.

| I

Hi ha qui diu que la cerveseria Caballu Petit ja estava aixecada quan van posar els carrers de Sant Cugat. De fet, es va obrir a la meitat dels anys 50. Els dos genets que cavalcaven sobre aquest cavall tenien també dret a seure una mica. I així ho van fer, a la terrassa que tenia aleshores aquest bar, situat a l'avinguda Rius i Taulet. Els amos conserven al local aquesta foto ampliada, com un tresor.

L


PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de desembre de 1995

17

DANSA

«Duérmete ya» arriba a Sant Cugat poc després de l'estrena al Mercat de les Flors La nova coreografia d'Oller juga amb la música de «La Bella Dorment» de Txaikovski CÈLIA CERNADAS

• Sant Cugat.— El coreògraf Ramon Oller, probablement un dels noms més coneguts de la dansa contemporània catalana, porta aquest dissabte a Sant Cugat el seu últim muntatge, «Tots naixem amb les millors intencions, però quan ens despertem del dolç somni, comprovem la fragilitat de les nostres il·lusions. Nosaltres les volem compartir amb els altres, però ells no sempre estan disposats a seguir-nos. Som bells dorments sempre esperant el petó. En realitat, estem molt millor quan dormim. A casa ja ens ho deien: 'Duérmete ya', si bé, per sort, pocs som els que hem fet cas». El coreògraf Ramon Oller, director també del nou muntatge de la companyia de dansa Metros, descriu amb aquestes paraules un espectacle que es presenta, en principi, més líric i intimista que els seus darrers muntatges. Duérmete ya acaba de sortir del forn: de fet, s'estrenava fa poques setmanes al Mercat de les Flors de Barcelona, que al mateix temps és coproductor de l'espectacle juntament amb la mateixa companyia Metros i el Centre Cultural. La seva programació al teatre-auditori s'inscriu dins la Mostra de Dansa Contemporània que aquesta setmana ha portat dos indicadors més de la situació actual d'aquesta expressió artística: Haz de luz, de la companyia Diez y Diez, i Jinetes de peces sobre la ciudad, de Danat Dansa. La coreografia de la darrera producció de Ramon Oller, que aquests dies és a Sevilla, evoluciona paral·lelament a les notes de La Bella Dorment del compositor rus Txaikovski. En total, són vuit ballarins, quatre nois i quatre noies. En paraules de la productora de la companyia, Montse Prats, Oller abandona en aquesta ocasió la prioritat de se-

estrenat recentment al Mercat de les Flors de Barcelona: «Duérmete ya», una coproducció del mateix Mercat de les Flors, la companyia de dansa Metros i el Centre Cultural. El nou muntatge, en el qual participen vuit

ballarins de la companyia, es basa en la música de La Bella Dorment, del compositor rus Txaikovski, i suposa, en boca dels experts, un canvi en la línia dels últims muntatges del coreògraf.

La companyia de Ramon Oller havia representat anteriorment al teatre-auditori «Mentides de debò». Foto: ELS 4 CANTONS. guir un fil argumental per bolcar-se més en la tècnica i l'estètica. «Hi ha una història al darrera del muntatge, però no és el més important». La representació de Duérmete ya està programada per dissabte a les deu del vespre, amb un preu d'entrada de 1.500 pessetes. Divendres, però, la companyia farà un assaig comentat obert al públic abonat a la Mostra

de Dansa, que començarà a les quatre de la tarda. No és la primera vegada que la companyia de Ramon Oller actua al teatre-auditori. Anteriorment, hi va presentar la coreografia Mentides de debò, estrenada al Festival de Sitges de l'any 93. Director de la companyia Metros —nom hereu del seu primer muntatge de renom—, Oller ha

dirigit en els últims deu anys un total de 25 coreografies, entre les quals destaquen Sols a Soles, Estem divinament i Aquí no hi ha cap àngel. Format a l'Institut del Teatre de Barcelona, Oller ha rebut diversos premis nacionals. Possiblement el més popular és el Premio Nacional de Danza que l'any passat li va concedir el Ministeri de Cultura.

E

EDUARD JENER

l Centre Cultural ha programat una densa setmana dedicada a la dansa contemporània en una mostra que, segons ens han anunciat, no es repetirà com a tal, tot i que aquesta expressió artística tindrà cabuda en la programació normal de l'auditori, cosa que ens sembla totalment imprescindible en una selecció que creiem que ha d'estar basada en l'eclèctica presència de tota mena de propostes que dins d'un nivell escaient donin una àmplia visió del món de l'espectacle en totes les seves facetes. El primer espectacle presentat, Haz de luz, comença amb la coreografia Anos guardando un gesto, original de Mònica Runde,

amb dramatúrgia de Natàlia Menéndez i la música, molt variada, de Pedró Navarrete. Plena de suggeriments estètics d'una gran plasticitat, com un immens bressol recurrent que pot ser utilitzat individualment o en parelles, creant espais amb la llum molt ben dosificada, jugant amb els tres elements bàsics, aigua, ten-a i foc, per anar i tornar al voltant d'un altre element bàsic: l'amor i el desamor. El grup madrileny, que mostra un domini tècnic notable dels seus cossos, aconsegueix interessar el públic amb un treball senzill però molt efectiu, amb un final força espectacular. A la segona part, Amor a pedazos, amb música d'Antonio Vivaldi i Ettienne Schwarcz i la coreografia de Pedró Bèrdayes, la suggestió prové d'un magnífic vestuari i de la seva seqüencial i intel·ligent utilització. La sensualitat de les tres ballarines, la força indiscutible i alhora contradictòria dels ballarins amb els seus vestits femenins al principi i al final, l'evolució continua dels espais en l'escenari pels desplaçaments dels elements de la decoració i, sobretot, l'excepcional ús dramàtic de la llum, donen un nivell digne

• Sant Cugat.— El Club Muntanyenc Sant Cugat aprofitarà la propera xerrada del cicle de conferències de l'Aula-Cultural per fer un homenatge al centenari del naixement del cinema. Sota el títol de Parlem de cinema, proposta d'establiment d'un cine-club a Sant Cugat, la sala d'actes de l'entitat s'omplirà dimarts vinent, a partir de les 8 del vespre, d'amants del setè art que discutiran sobre el passat, present i futur del cinema. Durant l'acte, és previst que es faci un recordatori del que va ser el Cine Club Borja i Borjadín, que va funcionar fa temps en el Centre Borja de Sant Cugat i que va servir perquè molts ciutadans poguessin veure pel·lícules que no es projectaven a les sales comercials. El Club Muntanyenc farà una proposta per recuperar l'esperit d'aquella antiga iniciativa i tornar a crear un cine-club estable a la ciutat. En aquest sentit, l'entitat ja ha establert converses amb Cinesa, l'empresa que gestiona Cinemes Sant Cugat, per tirar endavant aquesta idea. Fruit d'aquestes gestions, el Club Muntanyenc ja ha aconseguit alguns avantatges per als seus associats. Les accions convingudes amb Cinesa han estat: impulsar l'assistència dels socis del club a les sessions en versió original dels dissabtes a la matinada, divulgar les pel·lícules programades, participar en la programació de les cartelleres, obtenir entrades gratuïtes per promocionar l'assistència entre els socis, valorar els resultats de tots els acords establerts i fer més propostes per atendre els objectius marcats. Com a contrapartida, el Club Muntanyenc té la intenció de llançar una sèrie de propostes als seus associats per tal d'obrir la preinscripció per a l'establiment d'un cine-club. Coincidint amb la xerrada de dimarts, el Club Muntanyenc inaugurarà una exposició de cartells de pel·lícules i ressenyes del Cine Club Borja i Borjadín. / R.L.

La Coral Serra d'Or prepara el tradicional concert de Sant Esteve • Sant Cugat.— La Coral Serra d'Or de Sant Cugat, dirigida per Andreu Recasens, una de les capdavanteres de l'important moviment coral que hi ha a la ciutat, ultima aquests dies el preparatius pel tradicional concert que fa cada any per la festivitat de Sant Esteve. El concert es farà el mateix dia 26 de novembre a les 9 del vespre a l'església del reial Monestir, com acostuma a ser habitual cada Nadal. El cor serà acompanyat per un conjunt instrumental de corda, flauta travessera i orgue. Aquest concert coral és un del més esperats de l'any. Com a mostra, la passada edició l'església del Monestir es va omplir de gom a gom i es va exhaurir el lloc d'aquest històric i emblemàtic recinte. / R.L.

Sortint de les penombres I «HAZ DE LUZ», espectacle de Diez & Diez Danza Ballarins: Pedró Bèrdayes, Fernando Vera, José Reches, Graça Reis, Mònica Runde i Delphine Nicolas. Direcció artística: Pedró Bèrdayes i Mònica Runde. Direcció tècnica i il·luminació: Jef Dubois. Lloc: Teatre-auditori. Dia: 12 de desembre.

El CM SC commemora el centenari del cinema

Montserrat Calduch organitza una audició de música antiga • Sant Cugat— L'Escola d'Estudis Musicals Montserrat Calduch ha organitzat una audició de música antiga que tindrà lloc

Diez & Diez, durant la representació d'Haz de luz. Foto: J.A. MULA. a aquesta coreografia de troballes gestuals de bella factura i resultats bons, encara que d'excessiva duració. A la sala, una resposta minsa, si es té en compte la qualitat

de l'espectacle i la bona oferta econòmica proposada, però no es pot perdre l'esperança en un futur millor: cal convertir en usual allò que encara no ho és.

el proper divendres a 2/4 de 10 de la nit a la sala d'actes de la Casa de Cultura. En el concert participaran Just Llorens a la flauta dolça, Mireia Giménez com a violoncelista i la mateixa Montserrat Calduch, que tocarà un instrument poc conegut anomenat espineta. / R.L.


'Bar musical 'Billars professionals

LA MILLOR QUALITAT AL SEU JUST PREU

i "N

Braseria

%

La Bolera

'Campionats tot l'an\

Especialitats: Carxofes a la brasa ( ' S.inl Martí. 12 08190 Ii·l. 58<t 4 7 <)()

Baivul.i ni' l'Alba, 20 Tel. 1)74 l l i 75 OH l'h i Sant Cugat del Vallès

Espàrrecs verds a la brasa

Shcmgrl·La

l ara fem peus de porc.

SPORTIU I CULTURAL

CLUB

MIRkSOL Bar musical Cocteleria Billar

Ki.sM'/jr/ Í / C Scrilfi.

.^o

Plaça Lluís Millet, 3 Tel. 589 13 24 SANT CUGAT

fel. 674 07 76 08l'H) MIRASOL Sant Cugat del Vallès

pilF-9^

%estaurant <Mas Janer

I

•tó

BAR RESTAURANT I BRASERIA

LA PONDEROSA

C/ Guadalajara, 14-16 Mirasol • Sant Cugat • Barcelona Tel. (93)674 2315 Accés per calçada lateral, sortida Valldoreix Dimecres, tancat

(7 Victòria, 18 - 20

SALONS INDEPENDENTS PERA BODES, BANQUETS, BATEJOS, ETC.

Tel. Í 8 9 25 71 • 675 54 2 8

MIRASOL

Direcció: D. Hipólito Àlvorez

RESTAURANT CAN

C\o

/^BARATA ^

V

^

ESPECIALITATS: PAELLES - CARNS A LA BRASA ,4^44Í46'4B Ctra. de Rubí a Sabadell, km. 15.200 • Tel 697 06 52 - 08190 SANT CUCAT DEL VALLÈS

TY - BIHAN CREPERIE BRETONNE

MENÚ DE DILLUNS A DIVENDRES C/ Indústria. 27 Tel. 675 14 02

i li- ; 1 · * i '

EU • H

'-I*' i! BE l | l 1

^BHE^IJ^^S ^^^^^^^^^HNL^


ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de desembre de 1995

19

PUNT I SEGUIT

MUSICA

L'Orquestra del Lliure completa l'oferta musical de Nadal al Teatre-auditorí Interpretarà tangos d'Astor Piazzolla SÍLVIA BARROSO

H Sant Cugat.— Els tangos de Piazzolla és el títol del concert de l'Orquestra de Cambra Teatre Lliure amb què el Teatre-auditori completa l'oferta musical de Nadal. En el repertori hi ha Concert per a bandoneon i tangos d'Astor Piazzolla. Així es compensa, segons el director del Centre Cultural, Tomàs Seix, el fet que les entrades per a l'Orquestra Simfònica del Vallès s'hagin exhaurit. El bandoneista argentí Pablo Mainetti, l'Orquestra de Cambra Teatre Lliure i el pianista Lluís Vidal seran els protagonistes del concert Els tangos de Piazzolla, programat per a dimarts al Teatre-auditori. Sota la direcció de Josep Pons, l'actuació de l'orquestra del Lliure —que a més s'enregistrarà per a un disc durant la mateixa setmana— serà el primer plat del menú musical preparat pel Centre Cultural per a les festes de Nadal. El concert de valsos de l'Orquestra Simfònica del Vallès, el dia 28, i l'actuació de la Jove Orquestra Sim-

fònica de Catalunya, el 6 de gener, completaran el programa. Pel director del Centre Cultural, Tomàs Seix, l'orquestra del Lliure oferirà «una oportunitat gairebé única» d'escoltar el Concert pera bandoneon d'Astor Piazzolla, el gran renovador del tango argentí. Precisament, aquesta és una de les peces més representatives de la utilització de la formació orquestral clàssica per part de Piazzolla. Així és com, segons Pons, el compositor va «trencar l'antiga ortodòxia del tango, va introduir-hi altres llenguatges i es va convertir en un clàssic».

L'Orquestra de Cambra del Lliure es va crear el 1985 al si de l'entitat que aplega també la companyia de teatre És sobretot aquesta riquesa de les composicions de Piazzolla la que permet la reinstrumentació que n'ha fet la formació dirigida per Pons. Després del concert de bandoneon i del Concerto per a

piano i 5 instruments de Manuel de Falla (interpretat per Lluís Vidal), a la segona part del programa arribaran alguns dels tangos més populars de l'autor: Inviemo porteno, La muerte del àngel, De ca-

ríssimo, Adiós nonino i Milonga del àngel. I també en aquesta part, Pons creu que la versió d'aquestes peces per a orquestra de cambra «és un refinament que no farà perdre el sabor del tango autèntic».

MUSICA

Seix prefereix no repetir el concert de valsos malgrat que les entrades s'han exhaurit S.B.

H Sant Cugat.— El director del Centre Cultural, Tomàs Seix, ha descartat la possibilitat de repetir el concert de valsos de l'Orquestra Simfònica del Vallès, programat per al dia 28, encara que les entrades s'hagin exhaurit fa dos mesos. En els dos anys anteriors ja hi va haver espectadors que no van trobar localitats setmanes abans del concert. Però, per Seix, programar l'espectacle en «sessió doble» seria fer «una programació fàcil», i prefereix «anar demostrant que hi ha altres coses tant

interessants com els valsos o més». Amb aquesta intenció, els responsables del Centre Cultural han decidit complementar l'oferta musical de Nadal amb el concert de l'Orquestra de Cambra del Lliure, dimarts que ve, i el de la Jove Orquestra Simfònica de Catalunya, el 6 de gener. Aquesta ha estat l'opció d'aquest any, però el mateix Seix admet que la pròxima vegada podria «rendir-se». Segons paraules del director del teatre, «el concert de valsos s'ha convertit en un esdeveniment social que va més enllà del fet musical».

"||T"

ÉlíÉf

•'••••

Plkï^$oi0^§l

/ElímlnaMM /RefermoéiwoW /Dóna color a la pell: Solàrium alta pressió (fadcà I corporal) C/ Francesc Moragas, 25 Telèfon 675 58 55 - Sant Cugat del Vallès

jugo sobre Us divert

%


20

PUNT I SEGUIT

I l ifiiu-MI

J e / K:ri: ' >/.'.,'•'',,-,' « S i / ; , , , : i • ' . L I I I . I , l e I c s fil l l i l i - 1 . •, , ] l l

ELS 4 CANTONS/ Divendres, 15 de desembre de 1995

'

Anna Lentsch exposa a la Casa de Cultura «Simfonia balcànica» La col·lecció és un «homenatge a Sarajevo», segons l'artista belga SI1.V1A BARROSO

• Sant Cugat. -•• Una mostra del «rebuig» de l'artista a la violència i un «homenatge» als bosnians que han patit la guerra durant quatre anys. Això és el que vol ser Simfonia balcànica. segons Anna Lentsch. 1.artista belga —instal·lada a Barcelona La tècnica del shmatmg —una preparació de les teles inventada per l'artista per donar textura i gruix a les obres— i una gamma de colors limitada gairebé al negre i els grisos, amb alguns liles, han permès a Anna Lentsch abocar a Simfonia balcànica les sensacions que li han provocat la guerra de l'ex Iugoslàvia. Tot i que no ha estat a l'escenari del eonficte. Lentsch n'ha tingut prou de les imatges rebudes mitjançant els diaris i la televisió, «com tothom». per remoure els records que va deixar en ella la postguerra europea. D'arrels jueves i nascuda el 1943 a Mont/en, prop de Lieja, creu que de la II Guerra Mundial i del genocidi nazi li ha quedat «alguna cosa en el subconscient que surt ara», arran d'una nova agressió ètnica a un poble. Amb el subtítol d'Oració per la pau, l'artista va començar la col·lecció al principi de la guerra. i l'ha anada ampliant amb diverses sèries: guerrers sense nom que

des del 1%3 — ha anat realitzant durant el conflicte de l'ex Iugoslàvia una quarantena de peces ordenades en sèries que ara formen la col·lecció, i les ha convertit en una exposició itinerant. Ja ha passa! per quatre ciutats catalanes i dilluns arriba a Sant Cugat. Serà a la Casa de Cultura fins al 14 de gener.

moren, instruments imaginaris que ja no es poden tocar, figures d'escacs que ningú no pot moure i interiors de cases abandonades i destruïdes. També s'hi troben peces amb referències a üoya, com la peça Conspiració, que representa una reunió de bruixots i vol ser un homenatge al pintor aragonès. El resultat és una mostra inhòspita i dura que reflecteix la desolació que deixa la guerra. Aquesta és l'aportació de Lentsch al vessant social que, segons ella, ha de tenir l'art: «Tot artista s'ha de comprometre amb la societat en què viu i protestar.» Peces fonamentals De totes les pintures que Lentsch ha anat integrant a Simfonia balcànica, ha calgut fer-ne una selecció per encabir la mostra a la sala d'exposicions de la Casa de Cultura, on només hi ha espai per exhibir-ne unes 25. Però l'estructuració de la col·lecció en sèries la fa flexible i ha permès

fer la tria «escurçant» cada línia i mantenint, en canvi, totes les temàtiques. Així és com s'ha fet també en altres espais de Catalunya on s'ha vist. L'única condició invariable per no distorsionar aquesta exposició adaptable és conservar sempre el que la pintora qualifica de «peces clau»: Conspiració —l'homenatge a Goya— Missatger negre i Darrer shabbat a Sarajevo en són algunes. Com a carta de presentació, Lentsch ha dissenyat un catàleg absolutament negre, sense cap reproducció: en cada plana, només hi ha el nom d'una de les ciutats que han patit la guerra imprès en color d'argent i, al centre, un mapa esquinçat de Bòsnia. Tot i l'especificitat de la mostra, Simfonia balcànica no representa, segons Lentsch, «cap ruptura» amb la resta de la seva obra. ja que continua treballant amb els mateixos materials i manté el seu llenguatge i les tècniques que ha utilitzat en els últims anys.

Retrat l'et pel pintor. Foto: ELS 4 CANTONS.

Entre el somni i la realitat I OSCAR MARTINI Z ARBEX Galeria: Sala d'Associació d'Idees. Dates: Fins al 2Ü de desembre. Obres: Pintures.

E

PF.RFI'ICH

l pintor santeugatene Óscar Martínez Arbex presenta, a la Sala d'Associació d'Idees, la seva última exposició de pintures. El tema de la mostra, quasi monogràfic, és la pintura de retrat. El pintor aborda la representació del model des d'un apostolat intimista. Tradicionalment, els retratats mostraven, al llarg de les diferents etapes de la pintura, diferents actituds que van des de poder o domini a composicions constructives o psicològiques. Amb el retrat, l'artista pintava quelcom més que el model, detallava la relació o el paper que jugava l'art en el moment de pintar el quadre. Gràcies a l'art contemporani, l'artista es despulla de les càrre-

gues pesants de la representació, utilitzant el retrat com una radiografia que traspassa els formalismes de la representació de la forma física. Óscar Martínez fa servir la pintura de retrat des d'aquesta òptica. Les obres que presenta l'artista es divideixen en dos grans apartats, els dibuixos i les pintures. En els dibuixos l'artista aconsegueix els màxims resultats, i destaquen les obres titulades Home modern amb gavardina rosa, El catedràtic o El psiquiatre. En aquestes obres el pintor capta millor els retrats emmirallats. En les pintures Óscar Martínez fa servir una tècnica més lliure, però els resultats queden limitats davant l'interès dels dibuixos. En el conjunt, a l'exposició es mostren obres compromeses i extretes d'un món molt particupar. L'exposició es podrà visitar fins al dia 22. Paral·lelament, el pintor té obra al restaurant Via Cívica de Sant Cugat.

II MOSTRA D'ART ALS JARDINS DEL MONESTIR EXPOSICIÓ I VENDA D'OBRA O R I G I N A L PINTURA, ESCULTURA, FOTOGRAFIA DIUMENGE, 17 DE DESEMBRE DE 1995 DE 10 A 15 H SANT CUGAT DEL VALLÈS Organitza: FIRART Seu Social Ateneu Santeugatene Plaça Pep Ventura, 1

<$£$> Col·labora: IflRl Ajuntament de W Sant Cugat del Vallès

Vine

M!


21

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de desembre de 1995

CULTURA

L'expansió del eatalà està assegurada, però s'hi arribarà gradualment El professor Bastardas ho va dir al CMSC ÀNGELS CASTUERA

H Sant Cugat.— El català té un futur pròsper, tot i que la seva expansió s'anirà fent de manera gradual, segons va explicar dimarts el professor de sociolingüística per la Universitat de Barcelona Albert Bastardas, al Club Muntanyenc Sant Cugat. Bastardas va participar en el cicle de xerrades Aula Cultural, i va parlar de la situació actual del català, recordant el Congrés de Cultura Catalana. La política lingüística que ha fet el govern català i l'esforç de la població no autòctona per parlar el català permeten ser optimistes respecte al futur del català. La salut de la llengua catalana és bona ara com ara. El professor de sociolingüística va assenyalar, però, que en els últims anys el català s'ha institucionalitzat: s'ensenya, es parla, s'escriu, s'informa i es publica en català. Tot i així, el creixement de la utilització del català en les relacions interpersonals no és tan gran. Segons el professor Albert Bastardas, això es produeix perquè

els elements que controlen un i altre nivell de comunicació són diferents. «Mentre que els poders polítics poden controlar de manera més o menys perfecta el nivell de les comunicacions públiques, són més impotents a l'hora d'intervenir directament en les comunicacions informals entre els individus. No s'aplicaria mai una llei que obligués a parlar català al carrer». El context històric ha creat uns hàbits, com ara la deferència que els catalans tenen envers els no-catalanoparlants quan acaben parlant castellà per facilitar la comunicació.

El professor Bastardas, en un moment de la seva explicació. Foto: J.A. MULA. El professor de sociolingüística va destacar que el català ha persistit en les condicions en què ho ha fet perquè els pares han volgut transmetre'l als fills, encara que durant molt de temps no s'u-

tilitzés públicament. Bastardas va dir també que el futur no és del bilingüisme, sinó del poliglotisme. L'anglès és la llengua més internacional i el xinès es perfila com una altra de les llengües que es

faran servir «planetàriament», segons Bastardas, en el futur. Aquesta internacionalització no amenaça la pervivència del català ni de cap altra llengua, perquè cadascuna tindrà la seva funció.

CINTRI D'ISIUDIS MUSICALS I HUMANS

TALLEM RICOMÀ Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue, flauta travessera, violoncel, guitarra, etc. VENDA D'INSTRUMENTS MUSICALS C/ Balmes, 11 - Tel. 674 58 62 - Sant Cugat

.tu. ALUMINI

I

VIDRE

EXPOSICIÓ I VENDA C/ Valldoreix,53 Tel. 675 29 0 2 F a x 6 7 5 2 8 61 SANT CüGAT

EXPOSICIÓ EXTRAORDINÀRIA Nadal 95 del 21 de desembre al 14 de gener

«Us divertireu amb la meteorologia» Quin tempsfití,el nou joc d'Els 4 Cantoas, us mens atmosfèrics dettentaciutats d'Europa a dre les nocions indispensables per fet d'<dlpi9£ del pecial del 1MB» Qmn tempsfarà?del meteoròleg -3.800 pies. per als subscriptots- i només es podrà vostre joc ja podeu trucar al 902-22 10 10, de dia i de les 4 de la tarda atestf (Jel vespre.

Obra de REVELUO DE TORO a la Sala Rusinol

SOCIS FONS D'ART Servei taxació obres d'art

Sala Rusiïïol Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat del Vallès

Horari: mati de 9 a 2 tarda de 5 a 9

Tel. 675 47 51

**vi«

9 O2 2 2

i» «corregut lúdic 1 didàctic pels feno-/ ' etejagadors es veuen obligats i ap«0- j incorporada una ed^é^ífe!.. [Bec. El pmi és de 5jfbjptai. V telefònica. Per wswwwj^ fcs9dçltMitíales2deÍlBÍgvf

1D


LMJ

la porta ESTILISTES - PERRUQUERS

Y( r, }-\

\ \ h

\ (.i

J.

enrotllable^/

JOVÉ

HORARI • Dilluns a divendres 9.15 a 18.15h • Dissabtes 9.15 a 13.15 h

I ll.RRh/

\ t i iII i

NO TANQUEM AL MIGDIA C/ Santiago Rusinol, 13

T

e i Mi:r.r.

|

15

Tel. 674 09 41

Santiago Rusinol, 2. ent. 2a

SANT CUGAT DEL VALLÈS

| 08190 San Cugat dei Vallès

05190 S A N Í CUGAT

.**, • " <

4^1

AQUESTE VIU-LES A S

•<fí

ttPORTALET ESBART SANT CUGAT

c

§

Migdia, 6 Tel. 675 26 52 Tel. part. 674 63 91 SANT CUGAT DEL VALLÈS

ASSOCIACIÓ ORQUESTRA SANT CUGAT **>>**-

K KS T A l

^ f a r

La Nansa

30 a*vf*i a£ •ieu jetvet MercatTorreblanca pdes

1 5

T e l 6 7 5 13 8 9 i

M e r c a t P e r e S a n :>da ! 9 0

\

Tel 5 8 9 ^ i 18

\

SERVE'GRAVITA DOM 0 9

&*#{«>** Perruqueria • Home • Dona • Nens • Diagnòstic i tractaments < apillars personalitzats Montserrat Rafel Solàrium / UVA alta pressió

\< A N T

ik

"li

Fregia Marisqi na . 47 Ctra. S a h i 08191 Rubí Tei. <

J 9

-A partir é t l ^

; i 52

sJSf^·':

:•:• - * U -

p e r r u q u e r s

-rm

Bellesa • Tractaments tat i.il» • Tractaments anln c U u l i t i ï s • Tractaments paianna m a n s / peus • Ungles porcellana • Manicura -poiiK tira • Permanent i tint de pestanyes • ll.-p.lai io higiènica • Maquillatge M. Antònia

^1»: ....

jjj-: Roietii».AIH«M«riMtt

Wil T6-/-

-itenj·k.jizz·*».

Hores convingudes

C/ Francesc Moragas, 23 bis, 1 r. - Tel. 589 60 88 - 08190 SANT CUGAT

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS RELLOTGES D'ACTUALITAT CREACIÓ I DISSENY

LES MILLORS MARQUES 5 ANYS AL VOSTRE SERVEI

191 z JOIERS- TALLERS PROPIS

OCTAVIO SARDA

-*6*r * BRE^TNG Hamilton

® KRONQS

MEGA «JUNCHANS

^

A. I^ÍSJS^

Santiago Rusinol, 40 Tel. 674 58 54

j

SANT CUGAT

i


GOLF SANT JOAN

TALLER MECAN/C J •

Qnr.atitzaao

Contaminació

• Siisp.

M * W SEVERIANO BALLESTKROS

dueccio

• S o . telèfon

loaCjaft Sant Joan •Ap..Coéeus 14é I. (SSj &6 30 50 • Ffe {«3) S89 54 38 -~ OttSíRueffSüífcsIonàr' '

1

Bateries

Injecció

TRABAf.

SANT CUGAT ! frens

Joguines de fusta, didàctiques i d'importació

mòbil

NO TANQUEM EL MIGDIA

Cfub Muntanyenc Sant Cugat C/Vinolas, 10-12 • Tel. 674 50 49 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Rbla. Celler, 2 7 (cantonada Balmes) 0 8 1 9 0 Sani Cugot del Volies Tel. 6 7 4 6 9 6 6 • Fax 6 7 4 6 7 16

Conxita Coll

FESTEiNT CUÒAT •DIUMENGE 31 DE DESEMBRE

is.bcnsoèu·vaE **»•••«VaDAGUttlA*~ antüpafa «"Mirades m k

L j f - u A I SARA-

:

C'""•'?-"•'

"'

H ( ,

'"T

t~ •• '

- • i

C

''

I

- De les 10.30 a les 14 h . TALLERS amb l'Esplai Els Disbarats. Al Nadal a l'Envelat. - A les 17 h. BALL DE CAP D'ANY PER A GENT GRAN A MIRA-SOL. Al Casal Cultural de Mira-sol.

UP

- A les 18 h. Totda d'OMBRES MÀGIQUES amb Framis Von Porat i l'abra: «El rossinyol». Al Nadal a l'Envelat.

;•

• Í A

- A les 24.30 h. REVETLLA DE CAPD'ANY: «PER CAP D'ANY, QUEDA'T A ATS, E«eH 50è ANIVERSARI ta «VBMfiSEMMKS». A k d'eoftades • k Cna i e O A m . HOHTOmSf.v·rsió·é*»-

SANT CUGAT!». 2 ambients: SALSA I MARXA!!! Preu únic: 3.S00 ptes. Al Pavelló Municipal (rbla. del Celler). Venda anticipada a l'Espai Jove de la Casa de Cultura i a la Unió Esportiva (UESC).

MANTSERVsi

•DILLUNS 1 DE GENER • A les 18 h Tarda de TITELLES amb Titelles Zoolrop i l'ojira «Per un dimoni de pèl». Al Nadal a l'Envelat.

CHI T O M S AUfUNffiHA. i tsfiirtwi étk

flwih.

rt «UCOIMSaWO'Ot

awR J ü h i d Gns i «I

ELECTRICITAT INDUSTRIAL AUTOMATISMES ELÈCTRICS PNEUMÀTICS

•DIMARTS 2 DE GENER - De les 10.30 a les 12.30 h. TALLER amb els monitors de l'Envelat. Al Nadal a l'Envelat., - A partir de les 12.3D h. DANSES om't l'Esbart Sant Cugat. Al Nadal o l'Envelat. - A partir de les 17.15 k. Tarda de CIRC i TITELLES amb Els Aquilinos i l'obra «Aquilino Maggi Curs». Al Nadal a l'Envelat. Segona (unció, a les 18.30 b. - A les 20 h , ELS PASTORETS D'EN FOLCH I TORRES, a càrrec del Grup de Joves de la Parròquia. Al Teatre de la Unió Santcugatenca.

•tC^tftt·U·ttm·l·t. AUASSOSwAfcPMil'·ki

Av. Catalunya, 18 Tel. 674 60 58 - fax 675 43 79 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

- De 10.30 h a 14 h. TALLERS amb RESIDU MÍNIM. Al Nadal a l'Envelat. - A partir de les 17.IS h. Tarda de TITELES amb l'Avia Pepa i l'obra: «l'àvia Pepa fa endreça». Al Nadal a l'Envelat. Segona (unció, a les 18.30 h.

'

'

. A I M B M O l'Emeto!.

(Barcelona)

- De les 18 a 20 h. CARTER I PATGE REIALS A VALLDOREIX. A l'Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix.

M CASM. M CULTURA M ére-AICasalíeVoMoràx.

•DIJOUS 4 DE GENER

HRKE6L@S HíIROIUÍ

- De 10.30 a 14 h. TALLERS amb Creu Roja Joventut Sant Cugat. Al Nadal a l'Envelat.

Faristol A U b M a r E m l a t .

- ARRIBADA DE l'AMBAIXADOR REIAL A SANT CUGAT.

5 odb Bsftocamrai l'ebra: «U

• A les 17.30 h, animació amb Noe Ribas. A la Casa de Cultura. • A les 18 h, sortida de la cercavila de la Casa de Cultura.

fesIUOk «tre-A·ét·ri <U Cadre Cotarol ae valsos i Awes: " l i hm&*

Mi* IS

- De les 18 a 20 h. CARTER I PATGE REIALS A VALLDOREIX. A l'Asso-

oCitNni. i hsfethc T»of I T I

*

• A les 18.30 h, arriboda de l'ambaixador a l'envelat, entrega de cartes a l'Ambaixador Reial i animació a càrrec de l a Portàtil FM i Xip-Xap.

AlHaW «

ciació de Propietaris i Veïns de Valldoreix. - A les 22.30 h. BALLS DE SALÓ omh el Quintet Fíbonacci. Al Nadal a l'Envelat.

DIVENDRES 5 DE GENER ^ • M M M I I {scolta BoíBNoor •)

67b GUGALL

- A les 17.30 h. CAVALCADA DE REIS A LA FLORESTA. Arribada dels Reis a l'estació dels FGC.

(oM·.·lesllML U CORAL SANT CUGAT ML febCiwh»fciiio,wiiitra-

ANT - PELL-NAPA

1AL

- A les 12h. Mati de CONTES I ANIMACIÓ amb Pep López i Sopars de Dura i l'espectacle «Un conte a 220 v». Al Nadal a l'Envelat.

inofeMfiroon

; , SatWre ModteU - FVÍkíaf ; AWKijainents detattipus

- A les 18 h. CAVALCADA DE REIS A SANT CUGAT CENTRE. Sortida del c/ Mariné. Arribada a la pi. de Barcelona.

Fem roba a mida I í I

C/Gonzàtez, 19 Tel. 692 6290 Cerdanyola « V a l l è s

- A les 18 h. CAVALCADA DE REIS A MIRA-SOL. Sortida: del restaurant I TORRES AUrWtfSTA.AlilM·

Mas Janer. Arribada: al Casal Cultural de Mira-sol. - A partir de les 18.30 h. CAVALCADA DE REIS A VALLDOREIX.

OMétUMttlhUorbrolal.

• A les 19 k. CAVALCADA DE REIS A LES PLANES. Sortida: de Can Coses. Arribada: a Ca l'Avi.

rispW Smm éoi « S C Al M o l

- A partir de les 20 h. PESSEBRE VIVENT A MIRA-SOL. Escenificació i xocolata. Al Casal Cultural de Mira-sol.

GOT « A H OE «MA-SOt Ai C r

•DIUMENGE 7 DE GENER

sabartés,s.l.

- A les 20 h. ELS PASTORETS D'EN FOLCH I TORRES. A càrrec del Grup ES·^ristafMir·oro·iU

de Joves de la Parròquia. Al Teatre de la Unió Santcugatenca.

'

fcsUJOi

ARMERIA - ESPORTS

Jazz Qvarttt. N M M M • ftànraW.

PESCA - BILLAR - PETANCA C/ Maxim í Formés, 28 - 30 08191 RUBÍ » Tel./Fax (93) 699 02 85 PER LA COMPRA D'UNA CAMERA COMPACTA AMB ZOOM O D'UNA CAMERA REFLEX, ET REGALEM UN ^ % MAGNÍFIC KIT DE NETEJA * f ^ &

CENTRE DE LA IMATGE S a n t a M a r i a , 1 4 * T e l . 6 7 5 5 6 7 4 * F a x : 7 6 5 5 7 2 4 * 0 8 1 9 0 S A N T C U G A T D E L V.

RETOC FOTOGRÀFIC ELECTRÒNIC Reproduccions sense negatiu Eliminació de f o n s

&•

* * xOi&tM*

* C o m sempre, les seves fotos i

<ÜC

diapositives e n u n a HORA.

Substitució d e t o n s

* Taller reparació propi (tot tipus de

Restauració d'imatges Introduir noms i logos

* Digitalització d'imatges

material fotogràfic).

Substituir persones i logos

* Fotos a C D F O T O (7 dies)

* V e n d a de tot tipus d e material

Composició de diverses fotos

* Fotos a C D R O M ( 7 dies)

fotogràfic, e n estoc o per comanda.

PREUS CAMERES * Fuji Clear Shot * Kodak Star EF * Canon Prima BF-Twin 38/80 * Nikon Zoom 500 38/105 * Nikon F-70 + 35/80 * Nikon F-50 + 35/80 * Canon Eos 5000 + 35/76

3.830.- ptes. 4.200.- ptes. 24.300.- ptes. .4&..&00.- ptes. 128.900.- ptes. 72.995.- ptes. 60.990.- ptes.

* PREUS AMB DESCOMPTE. VINE I INFORMAT


24

PUNT DE VISTA

ELS

Camí a Europa

CANTONS

SiTiiuiuiri n:ili|H"ii.lr i nr. e.iiala, c o m a r c a l i ijVmucratk

^

Premsa Local de Sant Cugat SL

C'an·erXtTTiL·. \ Ir (W I W Sani Cugal del Valies

President Ramon Grau : Sokk·-.iia Director Josep RK'ra i l-unt Redactora e n cap Cèlia Ceniailas Redacció Xavi Cava. Àngels Castuera. Nuna de Mas I Punt i -ie^rust •. Cali Morell I Economia!, fimma Ansola. Xavier Homs. Jordi fiordes, Pere Pich. Eduard Jrner i Cultura i espectacles!. Montse Sani ;Ri.·[xtTtatj·eNl. Carme Reverie (FisportM, Sílvia Barrini, Ramon l.tHjiie il'uil itivetM, Ji>vp Mana Valies. fTdiíce-si.' Carbó, Scnia (ienoher .Apim[>' iNinho Orovio iComarial. Mane ívspiihtsa i Josep Antoni Mula i f-• *oi:.,iria

ELS 4 CANTONS / Divendres. 15 de desembre de 1995

C

ada cop, la Unió Europea i el seu enorme entrallat són més a prop. Cada cop serà més imprescindible i necessari establir relacions de col·laboració amb un organisme supraestatal que, encara amb deficiències, vol convertir-se en una administració superior a les administracions pròpies de cada estat que pugui decidir en àmbits que afecten a tots els seus països membres. Estem cansats de sentir les urgències econòmiques que té l'Estat Espanyol per poder sumar-se al selecte grup dels que compleixen les condicions del tractat de Maastricht i accedir així a la Unió Econòmica i Monetària.

El paper que ha jugat fins ara la UE a l'hora de prendre decidions supraestatals, principalment en qüestions de política internacional —és difícil oblidar la manca d'empenta i contundència durant la guerra de Bòsnia— ha estat criticat per molts. La UE, però, compleix també un paper reequilibrador mitjançant el principi de distribució: els països més rics contribueixen al desenvolupament dels més pobres. L'Ajuntament de Sant Cugat participa en aquest repartiment milionari amb un programa, el FEDER, que té una particularitat: els diners es destinen directament als municipis sense passar pels ministeris centrals. Els avantat-

ges que se'n deriven són clars. Primer, s'aposta —encara, però, d'una manera molt tèbia— per l'Europa dels municipis i les regions, potenciant la mútua col·laboració entre ells, i no l'Europa d'uns Estats que, dins les seves fronteres, encotillen nacions molt diverses. Segon, els veïns d'Europa veuen d'una forma tangible els beneficis de pertànyer a un organisme que no compta amb el beneplàcit de tothom. Amb una mica de retard, l'Ajuntament de Sant Cugat ha pujat al carro d'Europa. De fet, seria impossible —i també poc pràctic— escapolir-se d'una realitat cada cop més articulada pensada per anar més enllà de fronteres sovint fictícies.

Cap c o m e r c i a l

El Nadal del carrer

I leitmu IVisch Equip c o m e r c i a l Ros.) Mana ( \trr.iN,i\ Nuna l >livr i Hva Planas Impressió Roumprr, ( i ^ l - K l l ) ? ^ Distribució \\x\\\\\t

Vs.lesM.

DlfXMtlepI fíl-MrS W

f. -K andins nnr··v-i im>uineiii la seva .fiimo en eb; «litorals EJsarQck^fïrnjb r'i]»^eii l'.ipmi*' ik-L- sc;t, jii|,ir«, j t r f'b-4 Camins nofasevanarssananx-ni

N

o es tracta de repetir l'argument tan sentit que el teixit social i associatiu de Sant Cugat està viu i respira salut. Però la proximitat de les festes de Nadal demostren, un cop més, que la col·laboració en aquest sentit entre administració i entitats és fonamental per aconseguir que durant unes dates especialment propícies hi hagi actes per a tots els gustos. Aquest any,

EL

Felicitar per ISadal • II Centro Castellano-Manchego de Sant Cugat, abans de les diades que s'acosten, vol aprofitar l'espai que ofereix aquesta publicació i es vol dirigir a tots els ciutadans per desitjar-los unes bones le-4cs i un any 199(> ple de he, pau i amor. Jl' \N CARRASCO.

L E C T O R

a més, s'hi afegeix l'esforç que s'ha fet, l'oferta és tan àmplia que no fet per evitar que es desperdiguin hi haurà més remei que ser selectius. iniciatives. D'aquesta manera, es pot I en aquest llarg llistat que l'Aoferir un bloc compacte d'activitats juntament presentava aquesta setmaque van del ja tradicional Nadal a na destaca el paper que tenen les l'Envelat als Pastorets i els concerts associacions i veïns dels districtes com de música. El Centre Cultural, per a dinamitzadors socials. Sense anar la seva part, amplia la programació més lluny, l'única fira de Santa Llúcia nadalenca amb un concert de tangos del municipi es fa a la Floresta. Com i un de Nadal. Es tracta d'aprofitar diu el lema, Aquestes festes, viu-les l'esperit que generen les festes i, de a Sant Cugat.

E S C R I U

[ K icvlos tramesos a aquesta secció nu han d'excedir de k* .:!' lallk-s mecanografiades. I Viulor els podrà sienar amh inicials o pseudònim si ho sol licila. pero l'original li.i de venir signat i és imprescindible ,|U • In l'murin cl domicili, el telèfon i el numero de D M o p issaport del seu autor. ELS 4 C A N T O N S ti 1,1 de resum i r-los quan ho consideri oportú es reserca cl ,licl de publicar els tevlos trame-

cions en els seus paràgrafs intadors i protectors i també com troductoris. Aquests punts de sora instruments publicitaris ha protida no es corresponen amb els vocat que més del 6(K'í en \oluni articulats posteriors cu cap dels i del 30% en pes de la bossa dos textos. Són diverses les qüesd'escombraries corresponguin a prcsi.l, n: ,k I ( V u l l , i ( . i s l c l l a l l o - M a i K l l c i l o aquests productes d'un sol us. tions que queden per resoldre. s a n i I .IL' i! i el resultat final es mosira alCom a resultat, la Unió Europea tament incoherent amb una auva aprovar el 2H de desembre de «Per Yada/, cada ampolla tèntica intenció de reducció dels 1994 la directiva 94 (>2 CL relativa al seu portal» residus d'envasos. Hls mecanismes als envasos i residus d'envasos. de pressió que han exercit els secAquesta reglamentació haurà de • Aquestes testes, dues entitats tors econòmics relacionats, ja que ser adaptada pròximament a l'Essanlcugatenques, ASIM i la UE tat Espanyol. consideren que els seus beneficis Sant Cugat, recolliran les ampopoden resultar-ne afectats, han fet Tant la reglamentació comulles de cava buides que quedaran el seu efecte en la redacció d'adesprès d'aquests dies. l.a reco- nitària com la seva proposta de questes reglamentacions. transposició a la legislació espallida l'er Xudul. cada ampolla al Per tant, cal assumir encara una nvola mostren molt bones intenseu portat, a pari del benefici econòmic que pugui aportar a ambdues entitats, s'emmarca en la LA P U N X A D'EIM J AP campanva de reducció de residus No l'emboliquis mes. que promouen l'Ajuntament i el C'EPA des de l'experiència Residu mínim. Sembla que hi ha una mala interpretació respecte d'una contradicció entre aquesta campanya c!c ( c e u i J c r ,ie"ió d ' a m p o l l e s d e c a v í i

i la recollida de vidre municipal en els contenidors de color verd. La diferència sí que és ben clara. de contradicció, no n'hi ha cap: la recollida directa d'ampolles que només caldrà rentar, enfront deia recollida de pots i ampolles trencats que hauran de rebre tractament de reciclatge. La recollida d'ampolles de cava es un complement de les recollides selectives municipals fonamentades en la jerarquització ecològica: reduir al màxim el greu impacte ambiental que causen l'extracció de recursos, la seva transformació en béns de consum i el seu tractament un cop esdevenen deixalles. N'hi ha prou. però, amb la recuperació de les ampolles de cava i amb altres petits gestos'.' Evidentment, no. I la problemàtica és complexa. I 11 els darrers anys, l'us dels envasos i embalatges com a por-

autèntica actitud de respecte i de preservació del medi ambient: des de l'administració, amb una gestió amb sentit comú, dirigida realment cap a la disminució dels residus dels envasos generats i no cap a la reparació de les afeccions fetes per la mala gestió anterior: des dels sectors empresarials, tenint present que el progrés econòmic i social requereix evolucionar cap a sistemes de producció i distribució més responsables, que evitin la pèrdua innecessària de recursos i la producció insostenible de residus; i, des dels consumidors. exigint el dret a con-

sumir d'una manera ecològica i racional, demostrant que estem oberts a noves propostes, com l'adquisició de productes en envasos reutilitzables. Sota aquest punt de vista, participar en campanyes com la que ASDI i la Unió Esportiva Sant Cugat ens ofereixen enguany per les festes de Nadal, és, per tant. doblement significatiu. ,'XAVll-.R TOMÀS, mcmh.c del C I T A . S;uu C'uy.it.

Grans superfícies destructhes H En una societat tan injusta. crispada i descohesionada com l'actual, on la misèria cada dia va guanyant més terreny, es fa més necessari que mai que les administracions donin molt de suport a les entitats, associacions i empreses que ajudin a mantenir el teixit social i l'equilibri social i territorial del país. Doncs bé, un d'aquests pilars és el petit i mitjà comerç, el qual, darrerament, pateix una mena de genocidi per part de les anomenades grans superfícies, sense cor ni cervell i amb pretensions monopolitzadores. Aquest panorama tan negatiu per al nostre comerç tradicional hauria de fer reaccionar la societat civil per tal de frenar aquesta irracionalitat. Hem de pensar que el petit comerç, a part de tenir un paper cabdal en cl manteniment de l'activitat econòmica i humana en els pobles i en els centres de les ciutats, es un coixí enfront de l'atur estructural que els nostres polítics i empresaris es veuen incapaços de solucionar. D'altra banda, moltes d'aquestes grans superfícies tenen molt poc respecte per la llengua. la cultura i la itliosincra-·ia de la nostra nació. joslT M. insii . ROMl.KO.

F E

D ' E R R A D E S

B La foto de la plana 6 de l'edició del passat dia H és de Carles Cabanas i no de Miquel Cabanas tal com diu el peu de foto.


ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de desembre de 1995 L

A

T

P U N T D E R

I

B

U

N

25

VISTA

A

L A

L'enrenou iniciat setmanes enrere al país del nord és d'una significació totalment diferent. L'espurna de l'incendi ha estat un seguit de reformes i el brou de cultiu, la por al futur. És en la por que han coincidit estudiants i ferroviaris, la mateixa por que justifica que la vaga només hagi quallat al sector públic. El sector privat no pot fer-ne per causa de la precarietat aguda. «Rere el moviment hi ha un fet: el sentiment d'una profunda injustícia social. El lloc de treball s'ha convertit, massa sovint, en un indret de violència i d'opressió; el xantatge de la pèrdua de la feina és l'instrument permanent de la disciplina. L'abús de poder només permet triar —particularment per als joves— entre l'exclusió i determinades formes de servilisme salarial (...) Només caldria un pas perquè els treballadors del sector privat se sentissin representats pels dits privilegiats del públic (...) No és legítim predicar la flexibilitat del lloc de treball en nom de la productivitat quan hom disposa d'un dit contracte blindat de prop de vint milions de francs, l'equivalent a 266 anys de salari mínim.» No són frases tretes d'un pamflet d'extrema esquerra, surten de les planes d'opinió de Le Monde. Un altre lloc comú queda perfectament desmuntat en un altre concepte que defineix l'enrenou: «La primera

A

vegades només cal que un home faci veure que dubta perquè tots els seus subordinats quedin en evidència. Durant massa temps hem hagut d'assistir a la comèdia del primer ministre Gonzàlez sobre si es torna a presentar o no a les eleccions. Primer el trist monòleg de l'indecís, que tan aviat manté que se sent amortitzat en el càrrec i que ja li convé deixar-s'ho córrer com exhibeix la seva carregada agenda perquè entenguem que l'interminable ajornament de la decisió mereix una disculpa. I acompanyant aquest monòleg, el cor d'orfes que es lamenta i alhora es resigna a passar els dies i les setmanes en la incertesa.

T

R

E

R

I

A

SEBASTIÀ BOSOM i ISERN

trinxera de l'estat del benestar i potser del socialisme ben entès. Des de l'esfondrament del dit socialisme real les paraules llibertat, igualtat i fraternitat són l'últim refugi de la dignitat dels homes. Alhora sento llàstima per la nostra societat de nous rics. d'un país on les elits i els creadors d'opinió només es preocupen per ser a la primera divisió europea sigui al preu que sigui. Per als altres, és clar; ells en pagaran ben poc. Aquests mateixos creadors d'opinió que l'altre dia parlaven en una tertúlia de la necessitat de la reforma: Joan Majó, que gosa definir-se com a socialista —crec que és el mateix que l'any 88 sortia del govern per IVOLAS la porta del darrere, per motius CONCEPCIÓ V que m'estimo mes no esbrinar; cal mantenir les formes—. O Lluís Foix, crisi de la mundialització de l'economés legitimat per Ics seves posicions mia.» Ara que es volen atribuir al Tracantisindicals conegudes de sempre. Detat de Maastricht les culpes de les mofensen uns interessos legítims, els del bilitzacions, ningú no recorda que descapital i les multinacionals, però és prés del tractat va arribar el GATT, igualment legítim oposar-s'hi, en nom que vol dir la competència d'àmbit mundels qui pateixen fam per motiu d'unes dial. De sobte cal sacrificar el nostre decisions econòmiques de dubtosa leestat del benestar perquè cal competir gitimitat democràtica. No cal fer esment amb els sudeoreans i qui sap si aviat dels qui van patir presó en temps del amb els xinesos. El fàcil és penjar la general per la llibertat de tots i el poder llufa a la UE i oblidar els acords de adquisitiu dels treballadors. Senyor dilliure comerç, malgrat que els qui ho rector adjunt de La Vanguardia, el sefan no volen adonar-se que fan un trist nyor Marcelino Camacho, equivocat o favor a la causa que diuen que defensen. no, mereix un respecte pels motius L'altre atac que cal fer és als funcionaris; abans esmentats. cal criminalitzar-los, presentar-los com Però per evitar la crispació val més uns privilegiats, encara que la seva tasca sigui tan gratificant com la de ferroviari, recórrer a un filòsof per definir el paper dels que s'anomenen experts: «Cal reperò ningú no es preocupa de recordar que la majoria de mestres i molt per- cordar amb força que en matèries de societat, els experts no en saben pas sonal sanitari també en són; la societat només els encomana tenir cura de l'e- més que cadascun de nosaltres.» Ho deia Paul Ricoeur. Si no ho tenim en ducació i la sanitat, al cap i a la fi una niciesa. Es parla de corporativisme, compte, a la llarga ja ens podrem esquan se sap que els qui fan la vaga talviar el batibull electoral; manarà perdran el salari d'una vintena de dies; l'Àngel Rojo de torn per delegació del Bundesbank o de Wall Street. Potser com escriu Régis Debray, el dia de Nadal podran posar una taronja a l'ar- d'això ens avisen els ferroviaris i els estudiants francesos. bre de Nadal dels seus fills. Si haig de dir la veritat, envejo una societat com la francesa; és la darrera Joan Torres és psiquiatre E L

L

m

JOAN TORRES i CULUBRET

H

A

Fiances a mi?

Comprendre el Desembre del 95 i ha qui, amb una miopia extrema, intenta comparar el Maig del 68 amb l'actual moviment de vagues i manifestacions que des de fa una colla de dies sotraga la societat francesa. No cal perdre-hi gaire temps, només recomanar-los una dicta de cues de pansa. El 68 es va produir una revolta ideològica iniciada a la universitat i seguida per tots els sectors productius de França. A la fi hi va haver els acords de Grenelle, i l'aleshores primer ministre. Georges Pompidou. va concedir uns avenços socials avui impensables.

G

Í

P

T

I

U

na fiança de 150 milions i, com qui diu, el que l'ha de pagar ni s'immuta. Darrerament, n'hem vist alguns exemples. No passa res. Diu l'inculpat al jutge: «Jo a la presó? No home, no! Vaig un moment a buscar les peles i ja està!» Semblaria inimaginable per a molts si no fos que ho han fet públic els mèdia. En tot cas. però, continua semblant-nos —a molts— extraordinari. A la llum d'això, molts ens preguntem, quant deuen haver remenat, estafat... per disposar amb aquesta facilitat dels diners? En retornaran algun? Si ho fessin, si retornessin els més de mil milions d'un. els 200 de l'altre, els... dels de niés enllà, potser el dèficit estatal s'eixugaria una mica més o. almenys, en algun aspecte cl pressupost estatal podria engruxir-se una mica: sabem que no gaire, però ves. al cap i a la fi ens pertany a tots. La suma seria notable si hom té en compte els «La teranyina sembla nombrosos casos tan gran que els d'estafa, malversació de fons, etc, que han màxims responsables anat apareixent i les no poden al·legar enormes xifres que desconeixença. s'hi han barrejat. Seria curiós, angoixant Caldria una tancada i esgarrifós saber tècnica governamental quan suma tot això. El més greu de tot i reobrir l'empresa plegat és que en un amb„>inoves cares» , munt de casos hi es^

tan implicats algunes d'aquelles persones que governaven o que eren properes a càrrecs públics, de tal manera que quan les investigacions van estirant un fil, resulta que van trobant-se connexions entre un cas i un altre o bé, se'n descobreixen de nous. La teranyina sembla tan gran que hom té la sensació que els màxims responsables no poden al·legar desconeixença i que seria oportú fer una tancada tècnica governamental, com ara una suspensió de pagaments, i reobrir l'empresa amb noves cares. Sense cap de repetida per evitar començar de nou amb el mateix sistema. Amb tot, s'hauria de continuar investigant els que han plegat, per deixar-ho tot net i poder aplicar la severa suspensió d'exercici de càrrec públic i dret a sufragi, i també els nous, per evitar temptacions.

C

E L

Es fa llarg esperar el que ja hi és MANUEL CASTANO

Això ha omplert l'actualitat política de veus que, la majoria, exhorten el líder a continuar al peu del canó en defensa del progrés i les conquestes del socialisme, al costat d'altres, una minoria, que, pels mateixos motius, li demanen que es retiri d'una vegada i obri pas a una alternativa interna. D'aquesta manera, tot gira

La senyora entorn del mateix eix. D'aquesta manera, s'aconsegueix presentar com a meditatiu algú que és calculador, i com a circumspecte algú que és intrigant. No cal dir que si a aquest algú li agrada fer-se pregar, és que té massa gent a l'entorn que els agrada pregar. Com pot ser que, d'un partit d'aquest calibre, no sorgeixin diversos candidats barallant-se públicament, és a dir aportant idees i representant sectors de la militància i de la ciutadania, per substituir-lo en tan elevada missió, i tot quedi en una mena de Tot esperant Godot quan en Godot hi és, no se n'ha anat i es queda? N'hi ha que fan el que volen i encara sembla que els obliguen.

y

'

ï - " • 1'

V E S P E R

r-

^A

F K I W K SNHi.. '

/v

U

més d'un

""• £ft ^ L : ' k

ra*v . .S-

^ \

PACO SOLER

na de les virtuts que tenen els pobles o nuclis de població petita és la tolerància i protecció que es té envers alguns ciutadans que, per diverses raons, presenten trets que els ha diferenciat de la resta de la població. En aquest grup hi entra la senyora de la plaça del Monestir. Aquest singular personatge algun dia va decidir —i si no ella, Déu— de no rentar-se mai més i d'instal·lar-se en un dels bancs de la plaça, acompanyada d'uns gossos i d'uns quants estris per guardar el que és més imprescindible. La senyora ha transformat el paisatge amb els seus pertrets i particular forma d'entendre la decoració, però, malgrat aquest inconvenient, el seu comportament és gairebé normal i sense pertorbar la vida dels seus veïns. Malgrat això, s'estan recollint signatures per ingressar la senyora en un centre psiquiàtric, tot i que, segurament, dels signataris de

la

sol·licitud fa pudor de suat i porta el cul brut; tanmateix, aquesta seva brutícia està legitimada, ja que no és provocadora, cosa que els permet privar cruelment de la llibertat a un ésser tan deliciosament lliure.


26

PIA'T DE VISTA L A

ELS 4 CANTONS/ Divendres, LS de desembre de 1995

T R I B U N A

L A •

G

S

m JOSt.P M JAUMÀ •

t a l l I.IRMOAYKSA

A

nònims que apareixen a ! d i c cionari: disculpa o disculpacio. tolerància, indulgència, cautela... «Lligam- es a l'on/e lloc. Com veieu la dissimulació estava lluny de la hipocresia. Però ara esta mal vista. Varen arribar o es varen promocionar o varen graduar-se... ells. I ens varen venir amb el seu màrqueting. la seva publicitat, els seus assessors d'imatge i conceptes innovadors acompanyats de grans habilitats (munings). com aprendre a llimar les aspreses de les coses, suavitzar-les per poder digenr-les. No pas d'una forma reflexiva. sinó mes aviat frívola, tova (Barbie per Marilyn, Los vililanles de la plani en lloc de Centauros del Pesierti)). Així han aconseguit que caigui en l'oblit aquell vell art tan nostre. i ara ni tan sols som capaços de dissimular el nostre complex d'inferioritat davant dV//,s. Perquè ells. eh'.', no ho fan veure que tal o qual cosa sembli una altra (el que generalment servia per fer la vida més agradable). No! El que ells fan és simplement tergiversar, encara que prefereixin dir adaptar, les coses. I ho adapten tot, utilitzant un senzill canvi de nomenclatura... Està comprovat per estadístiques que es pot digerir qualsevol cosa amb una mica de ketchupl I u base d'empassar-nos tot el que ens donen, el nostre davallant es va fent cada vegada més ample. Repassem, repassem una mica cl re-

L E R

Ara ve Nadal

La dissimulació ixò sí que era un gran invent mediterrani! No enganyava ningú però permetia al dissimulador sortir airosament, amb la complicitat ju^ta dels que l'observaven. tic situacions incomodes. Era un arranjament perfecte. Però per saber exactament de que parlem convé fer un breu repàs de iot el que implica, de toia la bellesa darrera la paraula •'dissimulació-: només amb els cinc pruners si-

A

és un xinès nascut als Estats Units i que ha viscut gran part de la seva vida a Egipte? Si va ser precisament la constatació de les diferents races el que va donar lloc a aquella cèlebre i celebrada frase «Tïir la différence.'»...); «gais» en lloc d'«homosexuals» (valia la pena inutilitzar una paraula anglesa de tota la vida com «gav»'? Tot aquell o aquella que no té unes certes inclinacions sexuals ja no pot estar alegre, ja no pot practicar, encara que sigui moderadament. la despreocupació!): «persones amb problemes» (amb l'alcohol, posem per cas. Us imagineu que el famós quadre de V'elàzquez es digués Unas personas con problemas con el alcohol en lloc de Los borrachos'! Ara sona brutal —a causa de les campanyes d'adaptació— però va ser per consens popular que es va arribar a aquest títol. Potser actualment el consens popular faria que emmagatzemessin aquest i iots els Bacus de la pintura universal als soterranis dels museus per considerar-los publicitat nociva!); o «minusvàlids» (és que valen menys?) en lloc de «paralítics» (que tenen paralitzades parts del seu cos). En fi: «L'arruga és bella» en lloc de l'«arruga» i punt; o pitjor encara: «lifting» en lloc de «saber envellir»; la «chispa de RAUt.LOPEZ la vida» en lloc de les «boges passions» sultat d'aquesta nova nomenclatura: que sempre havien aconseguit fer girar «Avis» en lloc de «vells» (què passa el món. amb un vell que no és avi? Ep. es pot donar el cas! És que no tindrà I ara, a sobre, «un revés en les urnes» dret, per exemple, a acollir-se en aquesen lloc d'«un fracàs polític»! tes meravelloses llars de les quals tant Senyors, això ja no té res a veure sentim a parlar'.'...); «morenos» en lloc amb la dissimulació! Amb tanta adapde «negres» (que n'ha estat dels motació, amb tant de digerir lo que nos renos i les morenes d'abans, que es echen. amb tan adversari, no hem sabut podien dir des d'Elisenda fins a Ramon, distingir l'autèntic enemic en les que i que precisament per contrast amb ja han passat a la història com les Priels rossos tenien la particularitat de màries, i si seguim així no sabrem vènprivar de l'alès els seus obervadors/obcer-lo en la que serà la Segona Volta. servadores durant uns segons?); «ètA veure si al final també ens l'haurem nies» en lloc de «races» (de quina ètnia d'empassar... amb una mica de ketchupl

L A

u

N

o crec que posem ja res en sal. ni l'ànima. S'ha tornat una festa comercial, diu molta gent sobre el Nadal. Bé, qui sap si això és el que la salvarà. El més important és que ho celebrem. En nom d'una pretesa «modernitat» hem vist desaparèixer en els últims anys tantes festes tradicionals! Sant Josep, el Corpus, l'Ascensió. Sant Joan. Sant Pere... fins i tot amenacen el dia de Reis! Els meus confrares, ensenyants de Lletres, que per ofici n'haurien hagut de saber més. van ser els primers d'eliminar la festa del patró. Sant Tomàs d'Aquino. 1 els puritans anglesos, que en això ens porten tres segles d'avantatge, es van carregar les festes majors dels pobles i les ciutats. Que simpàtics. Ben mirat, hem tingut sort de ser el furgó de cua d'aquesta «modemor». Una amiga que volia fer una anto«Sort que entre la logia de poemes de Nadal recents en cagent —famílies, talà no en troba gaiamics, escoles, rebé ni un de publibotigues, empreses, cat. Lis veu que els nostres poetes —iclubs, equips, gual que els nostres corals...— el polítics— pensen que hi ha coses més sentiment que es importants que fer i tracta d'un dia que escriure. Així anem. Sort que entre especial és ben viu» la majoria de la gent —famílies, amics, escoles. botigues, empreses. clubs, equips, corals, associacions...— el sentiment que es tracta d'un dia especial encara és ben viu. El grup Tetrateatre fins i tot es va inventar Pany passat una nova tradició que enguany, naturalment, continuarà: una representació especialment pensada per als dies de Nadal i de Sant Esteve a la Sala Capitular del monestir. L'any passat, el claustre del monestir il·luminat amb llànties semblava de conte de fades. I els regals. Per què. en lloc de fer-nos regals que no necessitem, no els enviem a la pobra gent de Sarajevo? La santcugatenca Maria Permanyer és la coordinadora d'Europa per Bòsnia, on us diran com fer-los-hi arribar. Telèfon 412 62 04. Gràcies. N E S T R A

Cal reconèixer RAMON GRAU

E

l diumenge 26 de novembre vam celebrar, com ja és tradicional en el calendari d'actes d'obligada referència, l'entrega dels premis Santcugatencs de l'Any, que no és altra cosa que un acte de generositat i reconeixement vers la nostra societat civil, la que dia a dia treballa perquè aquesta ciutat no sigui tan sols una pila de cases amb molt bon entorn, això sí, però sense cap mena de vida col·lectiva o amb l'única vida social que es fa a l'interior de les llars. A Sant Cugat, tradicionalment, i per sort per a tots nosaltres, hem estat farcits d'iniciatives portades a terme a nivell personal o col·lectiu i que ens fan a tots plegats més rics i plurals, i fan més autèntica la nostra comunitat. Els premis Santcugatencs de l'Any van néixer precisament per això, per fer un homenatge a aquesta gent, col·lectius que són part essencial del nostre caminar com a ciutat. No és un acte d'autoconfiança. però si nosaltres no reconeixem la nostra gent. els de casa, qui ho farà quan, cada vegada més. estem endinsats en una societat on prima per sobre de tot. la individualitat i la globalitat. interessa més que la localitat. El dia de l'entrega dels guardons, a banda de Ics autoritats i els representants de la vida social del municipi, hi havia moltes cares anònimes, Joseps, Amonis, Maries,

Lluïses, que van voler-se sumar a una festa carregada d'emotivitat i estima, i precisament això, l'estima i el reconeixement és el millor que podem afegir a col·lectius i a persones com els que han rebut el guardó d'enguany. Difícilment entitats com els Amics de la Unesco, l'Escola Azqueta Magrans o Mans Unides, per citar-ne només tres, rebran fora de casa un acte d'agraïment com el d'aquest dia, difícilment veurem llàgrimes d'emoció com les que vam copsar en algunes butaques d'associats o familiars dels premiats, i per tot això val la pena tot l'esforç que pot representar l'organització d'un esdeveniment com aquest. Un esdeveniment que, d'altra banda, representa també una trobada anual de gent vinculada a la ràdio que difícilment es trobaria, com algun oient, antics col·laboradors, Tequip actual i per a nosaltres, també «el santeugatenc» té connotacions de trobada. Els premis Santcugatencs de l'Any nascuts l'any 1982 d'una manera humil i senzilla, com neixen les coses que tenen vocació de quedar, podem dir que avui estan plenament consolidats i és aquesta festa ciutadana que tots volem una festa ciutadana que tots volem una festa que, any rera any, contribueix a fer ciutat de la millor manera que les persones es poden relacionar, amb l'agraïment.


KKSB » DOLCETS Altons Sala.

.

I

« 674 42 82 fia) 1570001

<»GAflRÍrGA ALUMINI ! VIDRE

5

• LA FAUNA Rambla del Celler, 35-37 n 674 13 05

i

• VILA ELECTROLLAR SA Santa Maria. 40 « 569 02 71 Re' -6S0M1

TALLER: ORIENT, 68 TEL. 675 29 02

• NOVA ELÈCTRICA SANT CUGAT rambla Celler. 91 « 675 25 02 Rel t«OP

FAX 675 28 61

• CAMPMANY Valldoreix. 16 •B 674 14 62

Rel I5600C-

• J. MIRET Mercat Torre blanca, pararia 1-42 « 675 53 53 Ral 530001

00080/00085

• COPY-GRAFIC Matas, S. •B 675 36 53

Can

RetSJOOC'

• BAR-CAFETERIES Don Bar, c/Rosselló. 2 « 674 36 36 Rel 3000301 • BAR G R A N J A C A N DIM. C Lamina, 19. Sant Cugal del Vallès. Hel_l>n_ • BAR MUSICAL Karaoke La Bohèmia, av Catalunya, 14. O 675 24 03

• ENGLISH CONNECTION Escola d'anglès. Sani Domènec, 7, 1r2a. « 675 21 06

• HIDROFLOR Av Jcan Borràs. 54 Valldoreix « 674 75 98 Rel·lMm

• DOMÈNEC AYALA, c/ Carme, 31 Sant Cugal del Vallès. •B 674 71 42 ftet 500003 • J.G. ASSOCIATS PI Barcelona. 9 baixos « 6 7 5 3012 Bel 1220OO1

• CASTELLVÍ Serveis Admts. Rius i Taulet, 4. B 67412 41

í

fel 1350CO1

• CEYLAN Cl Castillejos. 9 t r 689 64 55 neiegooe • CUGAT CAFÈ edifici Torreblanca, davant mercat t r 589 10 98 aef i<oaH • GRANJA LA SORT cl de la Sort. 3. Sant Cugat del Vallès. n 675 28 64 A4 5m001 • M E R M E L A D A EXPRÉS CÍ Valldoreix, 56. t r 589 11 85 Bel 110002

ffilBUS • CUGART O Torrent de la Bomba, 14. « 6 7 4 4 3 90

SANT CUGAT GESTIÓ, S.A.

Servei

n u 2100001

• GRUP VI B E L L E S ARTS Montserrat, 31. « 675 20 01 Rel. 1370001

Ref 10OÜ6

ÀGORA

Ctra. de Terrassq, 97 08191 RUBÍ

• C A S T E L L V Í HONDA Rosselló, 15. « 5 8 9 3211 M 12WW'

• ATELIER BLAU Av Torreblanca, 2 t r 589 19 31

Ferrer i Guàrdia, s/n Tel. 589 00 01 Fax 674 24 86 08190 Sant Cugat dei Vallès (davant TV2) • SPRINT IDIOMES Francesc Moragas. 8. « 5 8 9 22 64 Ref 2010001

• HOUSE MACHINE pg Cànovas del Castillo, 34 Sant Cugat del Vallès. « 675 06 091 lax Rel 140006 C

• VALLESTECNOLÓGIC SA Plaça Unió. 3 « 5 8 9 3300 Ret 1500001

• M A R C S V A L L È S C/ Vallès, 23 Sani Cugat t r 675 49 43 Ref. 2130O01

• MÉS MARCS C/ Enric Granados, 15 Sani Cugat. t r 589 1429 Ret 260001

• SOUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-3S « 6 7 4 * 8 62 M15SX01

generals i administració

• ESTANC MONESTIR Plaça Octavià, 3. « 874 01 74 Rel 1510001

de finques.

C/ Santiago Russinyol, 32. Tel. 67517 02-674 66 69

• V I N S N O E S A Baixada Sani Sever, 4. « 589 19 83 Rel. 500001

ta: 589 27 74

p

• INSTAL·LACIONS TETE passatge Torreblanca, CA-

• NISSAN ROMAN Martorell, 41. •B 67S 45 79 IWIWS01 • PÀROUING TORREBLANCA Av. Torreblanca, 2-8, local garatge. S 589 24 81

« 589 00 79 M 12XKM2 • J . P . PARRA C Enric Granados, 15, local 7. « 5 8 9 06 42 Ret 140005

• PAPIOL-VENDA I NETEJA Cànovas del Castillo, 4. « 6 7 4 65 00

• CENTRE D'ESTÈTICA QUIROST a Valldoreix, 76 B « 5 8 9 07 06 RelZllCOO' • INSTITUT DE BELLESA RVB Cl Francesc Moragas. 25. Sant Cugat. « 6 7 5 58 55 Del. 110003 • MELODY. Clra. Cerdanyola, 24. « 589 35 53 Ret 230032

• ROSA M. SEGURA cl Santa Mana, 8. « 5 6 9 64 75 Rel. 140003

• CARRE M O B L E S c/ Francesc Moragas, 33. Sant Cugat del Vallès. t r 674 09 95 • 674 15 50 Ret 100''

• A N N A FUSET JOIES C/ Santiago Rusinol, 45. Sant Cugat. « 5 8 9 50 7 2 / 589 50 12 • JOIERIA Mireias. cl Valldoreix.33. « 674 99 40 Bel 3110001

• Papers pintats

• CL. OENTAL BANARES Francesc Moragas, 8, 2n. « 6 7 4 1 8 77

{BK-CíllXCIOS

Ref -X&.C

• Moquetes

;

• Cortines

mm

• T A L L E R ELECTRÓS O L C Sol, núm. 19. tt 674 36 66 Sani Cugat Set X2tO:n

• ZONA PARC C E N TRAL nou, 4 hab. amb armaris de paret, cuina »office», ampli men|ador saló. 2 banys, lavabo, terrassa. dues places de pàrquing, pis amb excel-lenls acabats, tot extenor, sol tot el dia. Zona comunitària. 46 000.000t r 674 72 54 |rrcasG"onellai Rel FG 10090C2£

• TALLER MECÀNIC P. CANALS Cl Sant Llorenç, 27 tt 674 63 62 Bel 1320OC'

• TALLERES MENA Passeig Torreblanca, 13. B 674 53 01 Rel '2CHX"I-

CASES ISOtt

• UNEA DIRECTA Enrique Granados, 15 - local

l

• SOL - NET P Torreblanca. 52 tt 674 41 49

• T I N T O R E R I A SANT CUGAT Santiago Rusinol, 35 tt 674 11 83 llei 148O0C1

(Fugues Roca) Rel FR 10050014

• T I N T O R E R I A SANT CUGAT Rambla Rbalallada. 34. tt 675 22 28

• LOCAL 170 m', c; Camí Colomer, 2 podes al carrer. en venda o lloguer. Preu 25.000 OOO Pta o 160000 Pta/mes. t r 675 43 24 [RnquetHocal FM FF

• CENTRE ÒPTIC SALDON c/ Francesc Mora-

Francesc Moragas, 4 (Quatre Cantons) Tel. 674 3 8 9 2

• TEXIDO ÒPTICA C/ Sant Jordi, 30. Sani Cugat. t r 589 44 95 Rof 2560002

Raf. 1540001

• T I N T O R E R I A SANT CUGAT Alfons Sala. 21. tt 674 41 67 fM.tegooot

• ASSUMPCIÓ Monestir, 33 t r 874 38 51 Ref. U'íOO'

• USSIA TOURS plana de l'Hospital. 10. tt 589 51 50 Fax 589 59 65

- Tapisseria - Decoració

• CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, tt 674 08 81

Tel. 675 24 01 08190 Sant C u g a t

• FORMAS PERRUQUERIA c/ Elies Rogent, 18A (a tocar mercat Torreblanca). Sant Cugat t r 675 40 06

del Vallès

• ADMINISTRACIÓ NÚM.1 Valldoreix, 67-A. « 589 47 42 fwasoooi

plaça • RESIDÈNCIA SANT SALVADOR 3a edat Cl Sant Salvador, 47, torre. Sant Cugat del Vallès B 874 42 23 Bststnxe

Mobiliari i decoració

• MENJARS PREPARATS TASTA'M n 589 29 29 / 589 35 35 Bel 580001 • SUPERMERCAT VILARÓ « 5 8 9 35 82 FW360COI

Ret 1440001

• M A T E R I A L S DE L A CONSTRUCCIÓ. FOAP. c/ Rius i Taulet, 27. « 674 05 03 Sant Cugat Ret 5W0OOI

• SUMINISTROS VALLDOREIX Mossèn Jacint Verdaguer, 107. « 674 14 90 Rel 390001

Mafalasseria Articles per a nens petits

mmmmm.

• FOTO VÍDEO F R . Rambla del Celler, 93. « 674 79 68 Rel. 470001

• HNOS. MARTÍN DEL VALLÈS Slravinski, 8. Polígon Can Jardí. Rubí. « 588 05 01 Ref 220ÜOI

^MOBILIÀRIES

• Z O O M . Centre de la imatge. Cl Santa Maria. 14. Sant Cugat del Vallès. « 875 56 74

• MARMOLES SANT CUGAT Can Fat|ó dels Hurons. Campoamor, 12, nau 3. Sant Cugat del Vallès. « 8 7 5 5108

• M A N T S E R V , SA Av Catalunya. 18. i r 674 60 58 Mtmxy

Rel 2550001

Ret 140002

Santiago Rusinol, 37 f

Tel. 589 22 32

ï

CarrerMajor,ó SatCugoJddVole

• MAILING VALLÈS, SL Sant Domènec, 10 - baixos. tt 589 23 71 rw550O01

• PIS RESIDENCIAL planta baixa 100 n f + 80 ny jardí, 3 dorm., 2 banys. 2 parquings i traster. Nou a estrenar. 26.800.000.W 675 4 3 24 (ftqwi Ftoa). fW. f R10060013 • SANT CUGAT pis de 3 hab., banys, cuina, saló menjador, balcó, ascensor, exterior i assolellat. 12.700.000.V 580 S6 69 / 560 96 54 <R*PtoCt*dHip*) Ref FPC 990002

• INSTALACIONES ZAMORA Mossèn Cinto Verdaguer, 18. ValkJoreix. « B 8 S 2 6 38 Ftaisaxoi

• LA BRASERIA Plaça Pere San. 6. tt S»9 S2 40 Ral 690002

• SANT CUGAT Psg Cànovas. pis de 4 hab (3 dobles). 120 rrv. 2 banys cuina "Olfice", balcó entresolats. ascensor, calefacció. exlenor, pàrquing. assolellal. 21 500 000. t r 560 66 69 580 98 54 lEoBPtsoCeraaiYtel Re' CPÇ S9Q005

PSOSOUS» • A PROP o Cànovas del Castillo. Té 160 n r . consta de 4 hab., saló menjador de 45 rrv'. cuina -otfice", 2 banys complels, terrassa Pàrquing, 32.000.000 - t r 674 06 97 •Fmcas Sa.Ti Puja!; Re* -SC 1%40IX• A PROP P G . DE LA C R E U . Pis de 150 m-", compost de 4 hab dobles, cuina "otlice», dos banys i un lavabo, saló menjador de 45 nr. Jardí de 120nr' 37 000 000- « 6 7 4 08 97 ;FreasSar:Cugat. *é FSC '03*3045 • ÀTIC DÚPLEX de luxe. zona c/ Àlvarez. 190 m', consta de 4 hab , hab. planxa, saló menjador amb xemeneia, 40 m'. Estudi en dúplex de 60 m-, terrassa Barbacoa, Ires places de pàrquing Jardí r piscina comunitaris. 49 000 000v 674 06 97 (FnasSarrtCixjati Rif FSC1ÇO4O044 • Cl DOCTOR M U R I L L O 130 m', 4 hab., 2 b a n y s , saló menjador, 35 nV, cuina - o f f i c e - , 2 places d e pàrquing Zona comunitària amb jardí i piscina. Exterior. 28.500.000TT 674 57 04 / 675 43 02 Omdesa). Ref. 11007D0O5

• C/RIUS I TAULET 160 n f , 4 hab., 2 banys, satómenjador. cuina -office», terrassa, plaça de pàrquing. 27.500.000.t r 674 57 0 4 / 6 7 5 4 3 02 (ImdMi). Rel. 11X70004 • Cl S A N T I A G O R U SINOL 110 m!. 4 hab., 1 bany, 1 lavabo, saló-menjador, cuina -office- nova, terrassa, plaça de pàrquing. 24.150.000t ï 674 57 04 ; 675 43 02 fmtOsA} Rel 1 «OTttQE

• ÀTIC DUPLEX Zona Mercat Nou, 120 m 1 + 20 m 1 terrassa, 4 hab., salo meniador amb xemeneia. cuina -office*, 1 bany, 1 lavabo, calefacció, marbre, parquet, PVC i climalit. pàrquing i traster opcional preciós. 22.000.000.9 675 33 5 5 / 5 6 6 26 43 (KSA Gestió immobtlara). Rel K8A 10050011

• C/ VILLA. Oportunitat. Apartament estudi estil americà, bany complet i terrassa 6.500.000•a 674 06 97 iFtxasSanrCjgatt. Re* ^sc 10940042

• MOLT A PROP estació Sant Cugat. 3 hab , terrassa de 12 rrv', gairebé lot exterior, assolellat 15OO0 0O0.t r (93)674 67 15 l-inquesSaca; Ral FSK'30005 • MOLT A PROP ESTACIÓ Sant Cugal, 5è pis, 4 hab., vista mot) maca, balcó ampli. 1 bany + 1 lavabo. Sol de tarda. 15.000.000« ( 9 3 ) 6 7 4 67 15 i Finques Saca i Re' F5 '31?Q00*

• PtS 110 nv', 4 hab., 2 banys, parquet, armaris. pàrquing. alt. exterior, cèntric, linca nova: 3 anys 25 000 000.t r 675 43 24 l-trwuesRocai Re'. -= 13060011 • PIS DE 120 m \ 4 dormitoris, 2 banys, molt bona vista, pàrquing. 22.000.000 t r 674 12 0 4 / 674 11 81 Serri! Rel S10000002 • PISOS OCASIÓ Zona Monestir, 75 rrr, menjador 20 m-', c u i n a . 3 hab., 1 bany. safareig, terrassa 4 m', ascensor, soMardes, vistes a Montserrat, perlecte estat 11.600.000t r 675 33 55 / 589 26 43 XSA Gestió Imnobil'anal Bel KSA 1

0050012

• P L A N T A BAIXA amb tardi a zona residencial, 4 dormitoris, 2 banys, cuina, totalment renoval, piscina, pàrquing. 38.000.000.t r 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1181 l5enm Rel S100O0CO3

• PROP ESTACIÓ SANT CUGAT 4 hab., 2 banys, calefacció, plaça pàrquing, assolellat, extenor 28.000.000T I (93)674 67 15 Finques Saal Ret FSIC'gQOCO

• PROP HOSPITAL GENERAL de Catalunya. Pis petit. 3 hab., molt tranquil, assolellat, clar 6.300.000. 9 ( 9 3 ) 6 7 4 67 15 iFmquBsStqi Re* FS 10120002

• PROP MERCAT NOU (Pg. Torreblanca / Valies), seminou, 3 hab., 1 bany, plaça pàrquing, exterior. 13.650.000t r (93) 674 67 15 [Fiques Saca) flat FS 1C120Q07 • RUBÍ Av. Estatut, Ed. nou, 85 m1. 3 hab., bany i lavabo. Calefacció. Elec. Entrada 3 000.000 Pta. Resta hipoteca . V 588 40 17 / 588 54 99 (Finques Vtftonrit). Rel FV441E • RUBÍ Av. L'Estatut, 75 m*, 3 hab., molt de sol. 7.250.0001T699 65 48 tlncuuV Ret 150037

• PARC CENTRAL Pisos de 120 rrr1. 4 hab . pecma comunitària i places de pàrquing. Preu a convenir. t r 674 08 97 (fineasSanlCugal). Hef. FSC10040041

• PIS OE NOVA CONSTRUCCIÓ 60 rrV, acabats de 1a qualitat, 2 dormitoris. 13.500.000« 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 61 ( M ^ M . S 10000001

PTOSMíTOl GALERIES SANT JORDI

• SANT CUGAT preciós pis de 120 m i 4 hab a l'Av. Alfons Saia, 2 banys. saló menjador cuina equipada. ascensor, calelacció. pàrquing. assolellat. Iineslres d alumini 26 500 000.t r 560 86 69 - 560 98 54 ;"otc?^CtrTï"i^i (feí ;Pc?Kas

CASAS JOSEP M. CASAS EROLES PISOSTOBRES-LOCALS-TEHRENYS

UOOUIRS

[FtmUKRocai FM FR 10060012

• PERRUQUERIA A. SALINAS C Sant Jordi. 25 9 674 89 15 Raf 270001 • PRESENZA Martorell, 20 t r 589 46 51 Rel 1650001

• ZONA TORREBLANCA places de garatge des de 1 700.000.t r «74 77 76 (tnm·t·. SAl. Ref f 6C01C

• SANT CUGAT preciós pis al C/ AHons Sala. amb 3 hab., 110 nf, bany complet reforma I, lavabo, saló menjador de 35 nV. cuina equipada terrassa de 25 rrv', ascensor, caletacciò, exterior, finestres d'alumini iportesd'ember. 19.000.000.t r 560 66 69 , 580 96 54 ToixF'fioCertaTK.a ^ l F=C 99000*

• PIS 80 n f , nou a estrenar, 3 hab., 2 banys, tot extenor, pàrquing opcional. 14.500.000O 675 43 24

Ref 2500001

d Villa, 1 Local 2

LCCJLSIIKOCS

RBf.9tO0C2

FALGUERA

• SANBER-5 Anselm Clavà, 20 « 674 4$ 71 Ret 1420C01

• CASA ADOSSADA 240 rrv, a prop estació, 2 pàrquings. lol en perfecte estat. 43.000.000tt 675 43 24

• PROMUSA Av Torreblanca. 2-8 TT 589 17 32

Ref 2660001

Q

CA3ES0O3Ü

• T I N T O R E R I A SANT CUGAT Sant Antoni, 1. tt 674 11 82 M I4ÏK01

n 675 07 54

CASAJUANA

• AIFA Ctra. Cerdanyola. 18. « 6 7 4 43 04

• URBANITZACIÓ Sant Francesc, cantonera, seminova. al davant hi té un jardí públic, 3 hab + estudi + 2 traslers Pàrquing molt espaies, jardí privat d'uns 70 nr. calefacció 34.OOO0O0t r ( 9 3 } 6 7 4 67 1S IFinquesSaca,. ^el FVD12Q0Q8

Rel. iRXJOOt

• AUTOSERVICIO RUBIO, SC. Cl Villa. 1. local 5. Sant Cugal del Vallès. •B 674 62 99 Rel I0006

• PROP MONESTIR 2 hab., menjador saló, cuina. bany, dues terrasses Possibilitat de pàrquing. 11 O00.0OOt r 674 72 54 i-Tcaso-cy^: paf FG 1DO90021

TAliSStfCNKS

Rst 78QOC-

n Coordinats

• JOIERIA SPADA cl Bal mes, 39. 1r dreta. « S89 55 49 Sant Cugat. B* 8000001

• ADMINISTRACIÓ N Ú M . 2 Major, 33 (junt monestir). « 674 01 74 Rel. 1520001

• PROP CREU R O J A , àtic duplex d'uns 100 nr. amb 3 terrasses. 3 hab.. Iot exterior, assolellal. moll tranquil la [sense veïns a sobre) 18 000.000.t r ( 9 3 ) 6 7 4 67 15 •-ixjes Saca «e' -S 0120006

• CONSTRUCCIONES Reformes - Torres - Noves Tt 674 63 08 RefSTOO"

• Pintures

• JOIERIA AUGET cl Santiago Rusinol. núm. 40. « 674 6 8 64 Sant Cugat. Bel D010O3I

• JOIERIA TOUS Rbla Rbalallada. 24 C « 675 52 52 / 589 02 29 Ral 540001

t r 675 55 06

tt 589 03 74 flel 1340X'

• Parquets

Bel 510001

• FLECA MARÍ Borràs, 1. Mirasol. Bel 250005

• VALLÈS NET Sant Ramon, 4. « 6 7 4 89 18 Bal 154M'

• S E R R A L L E R I A TIERRA I COMAS. C.B. Mozart, 9. Barcelona •B 218 19 96 Ref 810003

• Tapisseria

Ret 110001

• RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola, 55. 0 589 26 49 net. taoooi

• RANGO-10 C Pous, 3, local 1. Sant Cugat del Vailès t r 675 57 55 He' 25Í1XC

Re! 17000'

• JOGUINES MARGA Santa Maria, 44. « 674 15 32 Ret 1160001

• R E P A R A C I O N S DE C A L Ç A T i còpies de claus Sol-Mercat Torreblanca •a 674 00 14 ^" 2500O3

• PIS ÀTIC Cl Altons Sala. 4 hab., 1 bany, 1 lavabo amb dutxa. 40 nr de terrassa, 1 plaça de pàrquing 22 000 0OO tt 674 77 76 InrBfM SA ~ç' &X*2

Re' 240000C'

• TALLEDA RICOMA C' Batmes. 11. Sant Cugat. « 674 58 62 Rel 8910001

• ESPORTS TERRANEU C/ Sant Antoni, 15. 08190 Sant Cugat. « 674 62 02 HH10005

• R E P A R A C I O N S DE C A L Ç A T i còpies de ciaus C del Sol. 16. t ï 674 90 97 FW.2500^

• FIOTTO cl Sant Jordi, 32. Sant Cugat t r 589 06 05

• WAY-IN Cl Girona, 16 9 674 06 93 Rius i Taulet. Ref 1X04

• BLOCK a Rosselló, 17. Sant Cugat. « 589 53 48 Ret I0002

• PAMOBE SL Sort, 32, U1a. t r 589 35 23 fleí. '450C01

• SOLSONA Rosselló, 2. t r 589 32 89 Ref <900C'

Rel 1750001

• CICLES CARDONA Valldoreix, 41. « 6 7 4 1 5 09 Ret 1190001

Assegurances

• AUTO-ESCOLA SAS Martorell, 47. s 674 14 97 M 1170001

• HÍPICA CAN CALDES masia Can Caldes s/n. « 5 8 9 00 45 Bel 250004

\mm

administratiu.

i

wm • HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12. « 6 7 4 11 40 Rel 610001

d'assessorament

\

HOTOS

Ref. 1210COT

• MÚSICA I DANSA FUSIÓ c Canovas del Castillo, 20. « 589 28 19

• REPARACIÓ DE C A L Ç A T SABATA c/ Francesc Moragas, 6 •O 675 32 74

• TATERS Sant Amoni.

H4RCS

PREESCOLAO EGA BUP COU

• D G . D'ASSEGURANCES Rambla del celler. 95. •B 675 42 03 Ret 125000-

• EL RODET cl Anselm Clavé. 14. Sant Cugal del Vallés

Tel. 699 38 98 Fax 588 24 53

hirays

BMEUT

Rel. 1310001

neMOK8__

• ARWEN BOUTIOUE. C Elies Rogenl, 52. •n 589 61 63

Sant Cugat del Vallès

m

• COPISTERIA THER. c/ Sant Antoni, 24. H 589 74 42

MARMOUS RUBÍ s.l.

Re* 240001

• ANTONI CAMPOS Francesc Moragas 21 « 674 08 82

ELEUÒNU

VALLDOREIX, 53

• DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS. SL Urgències 24 h C/ Sabadell. 23. St Cugat V 674 69 45 Tel urgències 908 89 81 36 Rel 250»'

(m) l

• FUSTERIA EBENISTERIA LS C Camí de la Creu, 14, baixos 1a St Cugal. « 589 47 53

EXPOSICIÓ 1 VENDA:

im-mm

• FUSTERIA EBENISTERIA teines per encàrrec « 699 67 48 ' 674 70 68 Rei 10007

• EGA MOBLES cl Cano vas del Castillo, 2, local 2 9 589 00 14 ^230001

• S A N T C U G A T pis maco a carretera de Cerdanyola, amb 85 m 1 , 4 h a b . , bany, saló, menjador, cuina, balcó i ascensor. 11.SO0.0OOTT 560 86 6 9 / 580 96 54 i.FaaPiK.Cer^iTfDb) WrTCaoQC-. • S A N T C U G A T pis maco de 90 m 1 i 3 hab., 2 banys complets, saló menjador, cuina «office», 2 balcons, ascensor, calefacció, tot exterior, pàrquing opcional. assolellat. 14.800.000.9 580 86 6 9 / 5 8 0 96 54 fr^f^l^diriyqtil FW FPC 980003

• FINCA de « o g u a . 7 hab., 3 banys, menjarjof, sala ( f e s t a ! a m b llar d e foc, piscina, frontó i molt de j a r d í

Lloguer:

350 000 plesimes. • T O R R E . 7 h a b . , 2 banys, menjador, sala d'estar, cuina, jardí. Lloguer 250.000 ptes.'mes Alcalde Ramon Escayola (Valldoreix). • LOCAL DAVANT CAP SANT CUGAT, tí M N A . 1 9 , 80

nf.

Renda: 80.000 ptes. • PLACES aparcament a garatge d Vinolas, per a 4 motos., Lloguer mensual per plaça: 4 000 ptes. • P U Ç A DE PÀROUING. c / V r ó X a s . 15.000 ptes7mes.

VINDCS •

L O C A L E N V E N D A cl Martorell, 2 6 , 7 0 n f

17.000.000

ptes. •

L O C A L E N V E N D A tí M a r t o r e l l , 2 6 , 7 0 r r í

17.000.000

ptes. < FINCA EN V E N D A d Alps, 79. 9 0 . 0 0 0 . 0 0 0 ptes. • T O R R E EN VENDA. O r a . d e la Floresta. A m b jardí. 20.000.000 ptes. • P U Ç A D E P À R Q U I N G e n v e n d a . 2 . 5 0 0 . 0 0 0 ptes.

GESTIÓ FtSCAL-COMPTABLE ASSESSORAMENT LABORAL GABINET JURÍDIC AGENTS D'ASSEGURANCES A V . A L F O N S SALA, 2 2 , baixos 2 A P A R T A T DE CORREUS n ú m . 12 S A N T C U G A T DEL VALLÈS 6 7 4 15 6 6 - 6 7 4 10 5 4


CLASSIFICATS •

RUBl C Casp

Uar.it

Pet

Ojpex

135 m '

He 4

banvs

2 le'rass*^

5 bab

f rti i ir.

i nis

:i

os

.JL- t ' H

," - 3 I Oale-

Nt.t.s

. p j r . n ü

PàrRFA

15000 000 TT 6 7 4 0 8 9 7

RUBÍ

pis c

TT 5 8 8 4 0 1 7

RUBÍ c

Duran i Bas

m , 4 hab

n.iml··.i

complefa

s*t.-

Ext

se- d o r- - I I T ' . - ,

m e n j a d o r 2 4 r*r

pla •-s d e

pàrquing, o p c i o n a l s 10 5 0 0 ' 3 0 0 Inctsai W •

9

R U B Í o ' H i s t o r i a d o r ..o95 m , 4 hab

dobles)

bany • lavatx:

lefacció

extenor

ses

' i

=*

itat

Estatut, 132

Amb 2

-tan

bany,

equip

cuma

rrassa

Superi

11 0 0 0

000-

0

l luis P i b a b , 4 Amb

A m b te-

Pous - e m s

Llar

de

I 32,

cuna

LA F L O R E S T A

consta cuira

5 8 8 4 0 17

3 han

000

indide

5

••X*\^

Pg

Camèlies

TT 674 57 04 - 675 43 02 r*xs&]

frigorífica,

El s o i a r é s d e 5 0 0 rrv

— agres. ,2 d c b l e s i ,

Zona escola

tura

pis -?<lenor

arquitec-

Edificació immediata.

29 0 0 0 . 0 0 0 - t r 675 43 2 4

t r 6 9 9 65 48

V'nyel

r-

Sani

Consta

amo

^osep

FftjuesRocai Re' -= iX*0C0í

-sii'le ' ' 1 2 plets.

A

salo

'Office- i (una és

panys

com-

t'sti.C". c o m

es qran, i un l'.ir y

que

1 hab , salo i

A '•!••'= ai s o t e r r a -

RUBl

/ i c i

i aní f - i e r r a : i.ivao; i!,I

i ••- •l.·j.'·u i ' . ' l i . - . j . j .

a a)S,i "í b a b

EK!

daljmmi

AV. PLA DEL

A d o s s a d a de

588 54 99

estudi mlar

• RUBl ;• PÍI. • .•.'-. A ,.

R U B l Z.-r.i .-

(

L-.- ?

P F r~,r,

T

'jres

1'h.sde.

.ja- i u n , i

TT 5 8 8 4 0 17

Je

na'u

C/

adossada

5 8 8 54 99

MERCAT ,_:

i' •---i·-'i i N •'•ii,i:ia

nr

amP

J.Uxa

NOU

amb |ard:

l -in

l ' o n a re-

scl

• 1 500 0O0 TT 675 33 55

'

lavabo

visles

\2

ZONA

:;

RUBl

A

V.-'.jt'

i •. I M

1*. i

te i

" i a< .s

nn

*i-it

73

•: J i r . d

.' r u e y s

3

a efaccio,

U·jOilDOO-

TT 6 7 5 3 3 5 5

ZONA

"as

RUBl

'i d

/a'-r-

?i

1-tit f.[ t-.inv

n>

H

ex!*>

neia,

s o ."> a r n o cum;i

naD

? banys

liastei lanli

»' 4í)f; 1)00

només

• o i tic e - ,

1 parqumg. 6 » e i n s . Ict

de qa.iliUI

per

eslre-

• ' • UOOOOÜ 588 54 99

--,•;!.-, . # . . K Í ' . ^ ' -« ."".<.'.' •

R U B Í t i i i h . - i M e - c i r i , 75

m bany

i hab

r u n a i cambra

elomats

(0 500 000 • f ,w FM l fi'JS

pàrquing

TT 6 9 9 6 5 4 8

CiO

TRANQUIL

? banys

iure

LA

1 6 0 TV : a r d i pri-

sHlú-rnenjarícr

4 nab

A.A.

[ t r r w t * SA) ^

1SQ003

Zona tranquil-

TORRES

adossada

canlonera,

1 5 0 rrr*. g a r a t g e 2 c o t x e s ,

ST. C U G A T

r,. í r !

«otfice-, i bany, i

3 h a b . (1 - s u t l e » ) . e s t u d i . j a r d i privat 4 0 n r ,

piscina, bor:

28.500.000-

l*S* Gasiic iTiTiooniaria

4

assolella!

pati p n v a l d uns

Possib

'tal

TORRE

RRA

A

, ' - i fi

V A L L D O R E I X Torre So

la.

parcel·la 600 m \

cons-

4 dorm

panys. 1 lavabo, xemeneia

Mar

2

biliar,

barbacoa,

t r ( 9 3 ) 6 7 4 6 7 15 Rel Fí i ; i ? X ' 0

APARTAMENT

en

Molt cèntric

llo-

• Tran-

iaidi 60

33 0 0 0 . 0 0 0

APARTAMENT

q i f

er

c

APARTAMENT

a ia / e f a c " l

mcb-al

PS'.I-I

i-:- 3 h a b

•ras-i

Je 3 0 m

Fn^'lv-r

.i.i-'

ÀREA

hab

600

m . 6 han

banys, salo menjador

m i • n i 11

.•.'r··.-.'is d e Ï,-JI;

cuna

m', garatge 2 coixes

R R A i.ni!ami=iar

65 000 000 -

'un

:

; n*desai 3e' NOVA

2 banys

1r-

675 43 02

35

m

L I - I T P Í .a 4 0 0

OrXC PROMOCIÓ

U

' 8 0 m-

4

s^ilo m e r j a -

C L na

2C

PROP

::: i -_-«t e r -11. a m D

na

salo, cui-

bany. balcó. Àtic

amb

Tibida-

70.000''mes-

Mon.ai

C/ V I L L A .

Apa-líi'Tiont americà

estadi

bany

esl I

complet

i

terrassa

b:ada,

4 nab

salo a m b

2 banys.

2 banys

1 lavabc.

36 700.000 t r 675 33 55

par-

lavabL. m

589 26 43

;<SA 3esl'C "Tn:o!ia'iai Fia- <S.»

í-.t • • - ' l e n j a d o r

•^Office •. g o l f e s . I r a s l e r

35

2 í.:l.i;..es d e g a r a l g e i

tra^e-

;jran

47'X'O

i-X)

salc-

men;ado'

TT 6 7 4 7 7 7 6

•«50X8

LOCAL DAVANT

CAP

cc-spat>.

rrassa

10 m

jardí

pnvat

ARA

1 2.

KP

9

negre

000w.·XCr

S E A T Ibi/a * 5

5 o , B-

675 32 57

1 3

5 p

SEAT

Tci-ri

4 5 C COO l·l·Xf.Xi

Coupe

350 000

-

9

blanc

Ouattro

! : - J : . Ü S . Pai F I;Ï;CX«:I

3 3 0 0 00C -

b l a n c . B-JZ

t r 5 8 9 40 02

600 000 -

OPEL

Kadett.

i .8

GT

t r 5 8 8 5 5 35

C I T R O E N AX. GT

( e

AL',>.~ntra i ^e' " " J l X O t

.

tres'l. B-JU. TT 675 32 57

iAj-::Estetan RÉJ *E I J V H » .

Tï 675 32 57

OPEL

SUZUKI

Vect'a

GTi.

B-

V O L K S W A G E N Golf

'€

18^?-iP

Swll

blanc

9 674 09 10

V. B - L M

'• 6 > A A

9 675 32 57

B-MN

CITROEN

AX

"

TRE •

000.-

PASSAT

A A

TT 5 8 9 0 9 9 1

PLA

DEL

'

6, •

F I A T T i p o , 16v

A.'A

d-esel. B-

6 7 4 15 0 3 -VR'ÜXG:

B-

LC

t r 6 7 4 15 0 3

A/A

PEUGEOT

205

GT

B-JT

TT 6 7 4 1 5 0 3

NISSAN Pat-cln

se

curt

=l|

675 32 57

FIAT Uno 455,

N I S S A N Vanene p-acl c

B-'6«)

VINYET. Adossada

5

plateja!.

FIAT

I:H:IÏ;

Un

205 XL.

lurbo

475.000.TT 589 09 91

B

niesei

' W

P E U G E O T 309 GT, A'A.

B-HX TT 6 7 4 1 5 0 3

Ftfe^: j - i Re1 = ''DC2rX0í

l'Wjga:' M^orRany; Re* PMP'>aXa

i A j " i r ï M ü r i Rt' »t T ' i . * : : . •

RENAULT

sel,

FORD

Escort

XR3,

B-

RENAULT

KV

GL

t r 6 7 4 15 0 3

t r 6 7 4 15 0 3

11 G T L

,

:

"L'CÍMM

4x4

Pe'jgeol Meta FUh Re' ^MR 12CO0E

e r

r

FORD

Fiesla

1.1

gris

RENAULT

19

TSE

LADA

Niva

' 6 , - 1

g u e r a partir d e

mel

B-JT.

Dlanc. B - L X

e q u i p - , any 94

* 7 0 OOC'.'mes -

90 0 0 0 ' m e s -

300

000-

650.000-

700

tT 6 7 4 15 6 6

TT 6 7 4 5 7 0 4

TT 6 7 4 0 8 9 7

TT 5 8 8 5 5 3 5

TT 5 8 8 5 5 3 5

9

iCasasi. «W C 10130007

irrxfcwí RíJ

:Ajioc8nra.í Ret A in00005

iWatragat; Ret kc Haxooo*

675 43 0 2

L:07X"S

FrcaiSarC-jça!, Re' -SC "CC-40CI&

Al·locentid. Re'. * '01X003

MATE**

catalana

die-

B-

l ^ g e c t MolryRalry: Ret PMR ' Í J X Í I

T

Exprés

B-JZ

650 000 9 589 09 91 Faca', i 11 Re'

t o t a m e n a d e terres de l-o

CUGAT.

B-WS

9 675 32 57

^ei/je:- Mo'.v RaM Rel W

de

a r d i p r i v a t i co-

PEUGEOT

' 8 m* i p<aça d e p a r a u i n g .

M i n a , 19-

die-

B-JV

9

Pejç^-.t MyyfaUji. Re' - M - UXíií

t r 674 08 97

SANT

9

Pl·-j-jtr.ii W -.-- = a N i V

munitari a m b piscina

FORD Esccr

HW

Filant' i i Rf - 'Xi'K'Jí

TT 674 15 03

Va'.ari

B-MG

TT 6 7 4 6 8 5 0

BO nr 1 . BO.OOO/mes -

S A N T Cugat, d

B

588 55 3 5

TT 5 8 9 0 9 9 1

Caixa de Girona > ELFUNF

El joc de ta nació

O P E L Kanetl

2 8. " f u i ' e a u i p " .

r\*t

^^UQUEU

Ibiza

400

B-HY

i^i,.?».- Mc.try gaiy mt PVP •::•>::

30 m , c u i n a te-

•S-LI,.--! R t t ;

Pel FSC "WíOOH

banys

? 1

75, 2 C

B-IU

~Ï- • G I X&Xiï

la.abo

C

c

SEAT

iAj'::Eitetari Rel AE "-'-...N--;

HW

2

ï banys

AUDI

=»ef A-!1,1

Oíl Va e-,

t r 6 7 4 0 9 10

l-Txas 5antC-çat!

s.ntes-

ADOSSADA

Ar:. :.n.,-.:i

HJ,

140 m ' . 3 h a b .

."

r:üina la«abo

2 0 0 GOO/mes.CASA

p„

6 7 5 32 57

9 5 8 8 55 35 ,J.."vnt'3i Rel i

O P E L C o r s a G S l , B-LK

TT 674 72 54 F-.r.G.-t^i

La P.ana

i ;t l e s

no-

E n p e r f e c t e estat

luxe a m b

':"H..>.' M ' t . " . * - Pet FSC-IY4.JLÍS5

Ibiza. i 5 • 3

9

R-.X

mer.«do-

xemeneia

••o''ice"

hab , eslad

4Ç 00i'••mes -

i-xasàíaralla; Rel FG''JCteC'''

TORRE ADOSSADA

ESTACIÓ

2 0 0 OOO/mes -

OpcrlLmlal

Rcmeo

Twm Spark

COSTAT

i jardí 6 7 5 43 02

X.'".'.r

12 3 p .

588 55 35

150 0 0 0 ' m e s -

dí - p i s c i n a

dc-m

estudi

Jardí privat

l o r r e s a d o s s a d e s a m o jar-

Berga-.Í

ALFA

-.I • Re' ; '0„iíNïi-

TT 6 7 4 6 8 5 0

'Mot'rjrja·i Rç! V C > 4 » N . . J J :

calefacció, penc:

TT 6 7 4 0 8 9 7

comunilària.

TT 6 7 4 0 8 9 7

cuina i te-

9

O P E L C o r s a , B-IS

-•\r^rx(2

U i : E s " * a ï ^at

oe 4 n a b

SEAT

B-OB

VIVJ.CÍ

TT 675 32 57

Tet

TREN VALLDOHEix C/ A L F O N S

!lT>Je«i ^ '

t r 674 72 54

o o i : ::oc -

TT 6 7 4 7 7 7 6

paamb

350

menjador 20 m

3

475 000 Ft*^-

fila-j'. M i Re-

B-IM.

TT 6 7 4 5 7 0 4

MONESTIR

hab , menjador

bo

m

de

sa 0

975.000-

'Autoortraíi Rel.» n t M C ?

TT 589 09 91

475 000 - t r 5 8 9 09 91

TT 6 7 4 72 5 4

rrassa

molta llum i visles

m

d'mans

2

C/ R I U S l T A U L E T . M o -

blada

Apadament

salo

BELLATE-

B-

• •

9 0 OOiMneb

A

neq-e

-

A L F A R o m e o 3-3. B-IT

.'•"- i.'( i-.'rres •

• TORRE

6LKJ 0 0 0

ALl["^ntraj_%' «

'

pa-

m , 4 hab , 2 banys,

AUSOUSB

A L F A 3 3 16V

~K

TCfóES

q j r g de lloguer

nO •

oiit

TT 674 72 54

P I S O S , a p a r t a m e n t s , to-

81

• •

TT 5 8 8 5 5 3 5

p a r q j e t . c u n a , balcó

65 0 0 0 ' m e s -

de

2

m , c u i n a « o r f i c e - , s.iia n.:

cui-

MONESTIR

Wc-t

CULTURAL

airb

bat'y ' ' i"ii,:,t

Sf'iri Re' SiXOOOX

-full equip», any

R E N A U L T Cho

vermell, B-OM.

000-

lUotaajgai; FW MC 343000001

2-S

salo.

000,'mes -

pati i te-

110

6 7 4 11

CENTRE

^ ' F4 '• I'.^I,..:^

ret, m e r > i d r r

Jaiatgo.

190

.Attc&sterjar·, Re' *E IS30COS

bany, ampl.a ter'assa

t r 6 7 4 08 97

.j..ff=s

tT 6 7 4 12 0 4

™E:MW

exte'io'

egi M a r a g a l l

Consta

SALA

• •avabi·

m

t r 589 40 02

nat"

bac..s

350

T T l 9 3 i 6 7 4 6 7 15

scl

81

lAA-tSeban; Rel AE''Xr30OC'7

MERCEDES BENZ

i 700

60 '>jü"tie> -

TT 6 7 4 12 0 4 , 6 7 4 11

assole-

87

ZONA

turbo,

t r 6 7 5 32 57

2 3 16 v

5 GT

588 55 35

R E N A U L T Clio, R N - 1 4

150 0 0 0 i m e s . -

"

«

B-OD

B-HD

589 09 91

llat, e x l e n o r jard " +- p i s c i n a

ZONA

RENAULT

iFiacar,s.li Rel -'0020006

comunitaris.

•st, n-enjadci

LANCIA ¥-10

9

4

TXE

l-jtacertrafi.RBl* 10130006

1 p l a ç a pàr-

r r e s , l o c a l s i p l a c e s d e par-

2

te"asses,

TT 6 7 4 7 2 5 4

ce 4

2

250 000-

325.000-

RIBATALLADA

nr',

21

TT 5 8 8 5 5 3 5

n e g r e , B-HT. 000.-

• •

•:•' M o n t s e r r a t . 1 h a b

'-"JO - i

TT 6 7 4 7 2 5 4 -j'X&ïyi

RBLA,

c

BELLATE-

24 0 0 0 0 0 0 -

MIRASOL 'o're

« 5 8 9 09 91 -Fiacaj s h Ra* F lOrpoci;•

ban . nenjador

TT 6 7 5 4 3 2 4

TT 6 7 4 7 7 7 6

TDS

t r 674 57 04

torre

ar-

1. - n i . t c n s

RENAULT

i^jtxtíntrar Re' A^C'COnCJ

'W:(C:

Prisma

750

ra

C

LANCIA

Pa quing opciona;

.•-rata

140 m . 5 h a b

F»x)uesSaca| Ftet FS.I3I20009

55 000,'nes.tt 675 43 24

50 0 0 0 ' m e s -

5A; Ftel *:>M

;F*aca.' s b i Ftel

r

D-An* c u i n a a m e r i c a n a

ZONA MONESTIR

comu-

1

46 500 000 - TT 674 77 76 •

places

quing, calefacció,

garatge

• Discma

.|i-,( ar.-.jjetal

tjr •

0-AK.

160

86.000'mes -

2

Zona

hab . 2 banys

menjador

maqui-

ae

HF

175 0 0 0 / m e s -

• •

Delia

B-KY

nitària a m b piscina

40

d'alta.

35

l'massa; Rel I-W30O8

Lla,... o e p a r q j . n q

a m b petita

Rei F'KCOOOy

LANCIA

bo,

t r 675 43 02

de

rtV, t r a n q u i l , a i g u a i l l u m ja

quil •

saia d'es-

100 n

ge 4 c o t x e s , 4 hab , e s t u d i

Rel K5A

amb

a peu

de Valldoreix,

hab , extenor

guer

iX-50C'2

TT 674 57 04 • 675 43 02

.,-.:

quel, marbre

•.ÏA j e s t : n n : o i Ü N Í

R"' <&*

1".?-

garatge 3 coixes,

240 m \ 6 m f a ç a n a , garat-

589 26 43

l'estació

lEnrjdes 5*a

35 m , c u i n a

4

solar

A 7 MINUTS

a v a b o , sa-

anys

26 000 000 Tï 6 7 5 3 3 5 5

calefac-

•O 6 7 5 3 3 5 5 > 5 8 9 2 6 4 3

rn'

: : Sia

- e ' r a s s a . hab

30 m . '

lavabo,

•. I i:o,aca S 2 0 " i . 4 2 tar.ys

caiefac-

cDnd·cional

salà

estar e n d o s nivells, cuina

ció.

de pàrquing

aire

y - ' : ' r . . ^ i , Re' WCMX'X'Xií

130

l e r r a s s a 3 0 m-

menjador d çsiiu.

panquing * Irasler

•I:CÍO»6

VINET

nr, cuina -orfice", galena.

2 Danys, g a r a t g e

reqa

DEL

FteJ 2540001

de

i r-rana í.»i Re' 60C">:

LI

ZONA

vat

ts

TT 6 7 4 0 8 9 7

•.-i-

solar d e 4 0 0 m

' 0 0 m- •

TT 5 8 8 4 0 17

Re* <SA

•;<:5ca''

sup-emrt

P,-:cs v e ï n s

et:

[T

PLA

21 2 0

any 87.

475 '300 • TT 589 40 02

G iX8J"'4 •

RENAULT

conOtcional

t r 674 72 54

màquines

planxa. 2 places

adossada

COtxes

{Fiacar.il

=

'f'r>Ga$3"Dnena ^

65.000

650 000 -

s a l o , c u i n a . Dany c o m p l t » ! .

TT 6 7 4 7 2 5 4

B-NL

000-

589 09 91

b l a u , B-JO

M I R A S O L p r . ' t ' es- ,

t r 674 57 0 4

5 8 9 2 6 43

<S» Sssic I T T : : 'u-ia RUBl lluplex

ta-

3

26 000 000 -

«r 6 7 5 3 3 5 5 •

xeme-

r a i e f a c c i o , , a r d i m-

exlenor

t r 699 65 4 8

: b

M.' f ,ce' , golfes

43 '300 000 TT 674 77 76

iraster

lloguer

9

t r 589 09 91

RESIDENCIAL

1 OC m •

il

I.:- m e r j a d o r

Fir.-JiGirr;ne(iai Re' •

a

Ga-

-...•b.ei>

d ampliació

589 26 4 3

I ,n y TT 6 9 9 6 5 4 6

I

1. p n v a t

PEATONAL

•s , • V R I P S

:i' •

lat

589 26 43

- i i - i · i a i..r

v*íb x e m e n e i a

jt

nes

TT 699 65 48

'0XM;4

CUGAT-COLO-

A OFICI-

aparcament

L A D A Nrva

550

790.000-

5 •

sala nien

ga-atqe

PER

banys, saló menjador,

salo 3 5 n r . s a l a d e

ascenà'..'

coi legis. 4 n a n , " i · j , i „ . . i j . .

-i

,-t

'i>^'-li:

-SLites-

LOCAL

cale-

90 000,'mes.-

M E R .-.'V-ssada d e 4 b a b

ter

K ^ J - ^ i fü

SANT

—~ti.i:i

Només

pr'vat

banys, 1 lavabc j a d o r 4C w

' :i.ru

GRANOLLERS

dorm ZONA

uxe, 5 hab .

Jardí p n v a l i c o m i . amb piscina

F .-ya; Sant : ^ : _ ^ j _ ^ •

220 •

VINYET.

4 5 -000 0 0 0 - t r 6 7 4 0 8 9 7

: :r i'.i ,;oc Pia :f t a t Ca.-i.v'oc

;,ii itqt? p p ' a 3 c o i x e s • • - ^

588 54 99 •

rl<i"i«a i s a f a r e i g i

h.. i.fOOOCi - t r 6 7 4 0 8 9 7

Gas

1.1 5 0 0 0 0 0

TT 5 8 8 4 0 17

TT 588 40 17

TOfRS

p e ' s i a ne S

Calt-'aociü

• u n a ncv:i

to-

Dany •

.:*

facció

n r . 4 h a b . i 1 -«suite»;, 2

truils 220 nr. ••:it

equipada, lerrassa,

t r 6 7 4 72 08

A la p l a n t a s u -

p e r i o r hi h a 4 h a b

V 675 43 24 .FrxjwsRcol Ret c s ISJÉOO'5

TT 6 7 4 6 8 5 0

ples./mes Opció venda

zona rentat, traster.

zona

planta,

'X*»J3

c u na

3 dorm., 2 banys, bo-

la,

TT 6 7 4 0 8 9 7

CUGAT

un lavabo

S O L A R residencial. 650

rn-

SANT

10090004

Lloguer.

a m b piscina comunità-

32.0O0.OOO- t r 6 7 4 7 7 7 6

saló. bany, lavabo

10 m i l i o n s

ria,

garatge

ters, c a m b r a

R E N A U L T 21 2.0, A.A

60 0 0 0 Pta/rnes

da

fàcil,

molt cèntri-

i Au-tn rr.'i-aca oe VaUes' a a ' *.C»

pis

ca

i hab

Garatge

menjado-, ruïna

Ret l'OQ··aj'O

CANTONERA

hardilla, sala de

-oftice",

> ; a > 5dr:." ^at; Ret FSC IQOW038

M I R A - S O L 2 solars 605

ADOSSADA

GL.BJ

B-L

GOLF

Preu ven-

N A o c o n s u l t o r i , lloc t r a n -

vabo amb dubta

60 0 0 0 0 0 0 -

FnaaSinl Cugat? 3tf FSC

TORRE

GOLF 18

t r 674 68 50 lAilo C3*na'ca Je na'lai; =

qijil, cèntric, •

ESTACIÓ

mobial, 3 hab , menjador

« 6 7 4 77 76

3 D a n y s c o m p l e t s i u n la-

9 COO 0 0 0 - t r 6 7 4 0 8 9 7

amb

i nmaoa SAi Rei 600W

2

equrp

5 8 8 54 99

P aça

i

f u s t e n a interior d e r o u -

26 000 0 0 0 -

nabilacio estudi, saló

•nenjaoo-

elc

m3u«, íiSrc'ifiti He* ; . i .'".VOí

R -tOO DOO

588 54 99

de

S A N T C U G A T zona pg.

hab

2

COSTAT o I • TREN I ZONA

EN V E N D A

112 m'

vidre doble

TT 6 7 4 7 2 5 4

Torre

LOCAL

lloguer

garat-

re i exterior de PVC

^ 1 FG -LXB0C13

m- a l cl D a l m a u

Magnifica vista

.. a l e l a c c i c

1 4 500 000 TT 5 8 8 4 0 17

ge.

per a d o s c o t x e s . D o s tras-

Estatul.

100 m-

OGG-

v d.iai q j e

C

Superi

fFincMSanCjrjtfi ftet FSC - I X * » * É

A r a o a t s de qua

foc

PINAR

banys, 3 places de

grans

A

2 2 3 nr'

+ 104 de jardí, 4 h a b .

P a n ; e i ia d e 6 0 0 n r

4H w r

VaUdo-euGolf

2 ! 0 0 0 COO

amb

sala

ADOSSADA

R U B Í per estrenar

terrassa,

celler,

-T-,,, = 1 1 / ^

t r 674 08 97

RerJV XC009

bany,

RUBt

l i._s

1 000

•TORRE

4

«orfice",

complets,

GOLF-EL

zona

salo

amplia

;Fficas Sart Cujal *# -SC 1 X*X4 •"

12 0 0 0 0 0 0

P banys .j.ira'ge

i 650 nr

,;

menjador

qclfes

N o m é s dos v e n s 9

SOO m

Enrique Lanlranco

R U B Í pis n o u de 74 nv Av

CUGAT

m-' 15 000 000Tï 674 08 97

6 0 0 m-

566 40 1 7 / 6 8 8 54 99

nab

haD

C7 E S P A R V E R ,

6 1 nr"

-ÍXJJ*S s&Kmh

En

mes entresolal

pa'quing

a Av

2 terras 6 9 9 65 48

SÚOX

RUBl c

haD

R U B Í pis n o u d e 6 1 r t r

ca-

pàrquing

• 4 800 000 - 9 i-cjid

.-mjj-svailhc^*: Ret F \ i c t j

Només Jos veïns

699 65 48

50006

sep Serra

588 54 99

bany •

SANT

m o l t c e n t - i c a i t r a n q u i l la

lEincasSant:^:: «e' FSC • • Ï · * V · Ü :

reformat, fuste-

9 500 0 0 0 •

BELL INDRET

Margarida

Xirgu, 4 hab , menjador,

ria e m b e ' i a i u m i n i

588 54 99

mmmï

l e m e n e i a , cuina

• x j s a ' Rel I 50C-C

cuina, gas

M l M . H . III-NJ

t r 588 40 1 7

• RUBl ocal a Les Torres 4u m . Dany pa! "3 800 000 • 9 699 65 48

f - , ( v VP ns

A ! . a h a : s de q a a l l t a ! quirq

i

ELS 4 CANTONS/ Divendres, 15 de desembre del995

000-

589 40 02


2 9 • Divendres, 15 de desembre de 1995

ELECCIONS A LA UESC La junta gestora de la UE Sant Cugat ha convocat eleccions per a la junta del club. El pròxim dia 21 es presentaran les candidatures i les eleccions de l'assemblea de socis es faran el 18 de gener.

NOVES PISTES AL CLUB NATACIÓ

El Club Natació Sant Cugat va inaugurar dues noves pistes ràpides de green-set el cap de setmana passat. La construcció de les noves pistes ha estat subvencionada per la Generalitat.

BÀSQUET

El sènior femení de la UE Sant Cugat rep aquest cap de setmana el segon classificat, el Sant Just. Les santcugatenques afrontaran així un dels partits més complicats d'aquesta temporada. Una victòria

contra el Sant Just col·locaria les santcugatenques a la segona posició de la taula classificatòria, amb opcions clares per lluitar per l'ascens de categoria. Tant les jugadores com l'entrenador —Gero

Montoro— volen assolir l'ascens aquesta temporada i asseguren que lluitaran per aconseguir-ho. Per aquest partit Montoro haurà de prescindir d'Herrero, i Ester Cusó serà dubte fins a última hora.

£1 sènior femení de la UESC afronta una fase decisiva per lluitar per l'ascens Ocupa la tercera posició i diumenge juga contra el segon classificat, el Sant Just

I Totes els integrants del club creuen que el | principal problema és la manca de planter

CATÍ MORELL

• Sant Cugat.— El primer equip femení de bàsquet de la UE Sant Cugat afronta aquest cap de setmana un dels compromisos més importants del campionat de lliga. Les jugadores del club santeugatenc reben el segon classificat, el Sant Just, amb l'esperança de fer un bon partit. Les santcugatenques han saldat els partits que s'han jugat fins ara amb bons resultats. De fet, actualment ocupen la tercera posició a la taula classificatòria, amb 17 punts —8 victòries i 1 derrota—. El Sant Just està només a un punt del Sant Cugat. Per tant, una victòria de l'equip santeugatenc el faria passar a ocupar la segona posició de la classificació. El Sant Just ha guanyat els 9 partits que ha jugat i actualment té 18 punts. El primer classificat és el Sant Gabriel, que ha guanyat 10 partits i n'ha perdut un. El Sant Gabriel té 21 punts, però també ha jugat dos partits més que l'equip santeugatenc i el Sant Just —segon classificat—. L'equip que entrena Gero Montoro tindrà la baixa segura d'Amparo Herrero, i Ester Cusó serà dubte fins a última hora, ja que ha començat a entrenar aquesta setmana després de la distensió que va patir, però fins a darrera hora no se sabrà si està en disposició de jugar. Tot i ser un dels equips que està més ben situat a la classificació de la secció de bàsquet de la UE Sant Cugat, el sènior femení continua pensant que les seves actuacions passen una mica desapercebudes, però té molt clar que aquesta temporada «cal lluitar molt per aconseguir l'ascens». L'objectiu clar d'aquesta temporada, tant per a les jugadores com per a l'entrenador, és el canvi de categoria amb vista a la temporada que ve. I, de moment, no van per mal camí. El rival més fort que poden trobar a l'actual campionat és el Sant Just, que jugarà contra elles diumenge. L'entrenador santeugatenc afirma que «l'única cosa que és necessària és que el públic entengui que el bàsquet femení també és bàsquet». Segons les jugadores de l'equip de la UE Sant Cugat «el públic del bàsquet femení només

MOTOR

El sènior femení, en un dels entrenaments que ha fet aquesta setmana. Foio: JA. MULA. necessita saber que el bàsquet femení no pot ser mai com el bàsquet masculí, però això no treu l'emoció a l'esport». Els entrenadors de la secció femenina de la UE Sant Cugat asseguren que després d'haver entrenat amb els equips femenins «és difícil imaginar-se el mateix tipus d'entrenament per a un equip masculí». Segons Montoro —entrenador del sènior—, «no canviaria l'equip femení per cap altre» perquè «les noies demanen més a l'entrenador, però també donen més». Tots els entrenadors coincideixen a l'hora d'explicar que «el bàsquet no ocupa la mateixa posició en el rànquing de preferències en el cas de les noies». Gero Montoro, Víctor Carretero i Gerard Soria —entrenadors dels equips femenins de la UE Sant Cugat— diuen que en un equip femení «es pot aconseguir molta disciplina».

El bàsquet també és femení CM.

H La base de l'equip femení de la UE Sant Cugat no és gaire sòlida, segons expliquen les mateixes jugadores dels equips júnior i infantil. Les jugadores de l'equip júnior asseguren que les seves companyes de l'escola no volen jugar a bàsquet «perquè és un esport de nois, diuen». Però tant els entrenadors com les jugadores estan convençuts que «el bàsquet també és femení». De fet, els equips que juguen en la competició de jocs escolars —com és el cas de l'equip infantil de la UE Sant Cugat— han de competir amb equips mixtos. La competició escolar «és més un inconvenient que un avantatge», segons l'entrenador de l'equip infantil. Gerard Sòria diu que la incorporació

als jocs escolars «obliga les jugadores a competir contra equips que no tenen el mateix nivell». Segons Sòria, els jocs escolars les obliguen a jugar amb equips de jugadors molt més petits que elles i aquest fet repercuteix en l'evolució del joc de les seves jugadores. Però el que més preocupa les jugadores són les condicions dels entrenaments. Les jugadores de Gerard Sòria es queixen d'haver d'entrenar-se a la pista Torreblanca «sense llum i amb la pista plena de terra, de pedres i, sovint, de vidres». Les jugadores de l'equip júnior no s'entrenen a la pista Torreblanca, però creuen que la pista de la Floresta —on s'entrenen almenys un dia a la setmana— no està en condicions per jugar allà.

La UE Sant Cugat convoca eleccions per escollir la nova junta del club CM.

H Sant Cugat.— La junta de la Unió Esportiva Sant Cugat ha convocat eleccions a la junta directiva després del període de transició des de la dimissió de Jaume Espina com a president del club. Quan Espina va dimitir, la junta que ell representava va continuar la feina com a junta gestora i ara ha convocat noves eleccions. El termini per presentar reclamacions al cens electoral es va tancar el dia 11 i la presentació de candidatures es tancarà dijous de la setmana que ve, 21 de desembre. La proclamació de les candidatures es farà el dia 29 i les eleccions per part dels socis se celebraran el dia 18 de gener de l'any vinent. Segons alguns dels membres de la junta de Jaume Espina, des de la junta gestora no hi ha cap intenció de renovar el mandat. Per tant, els càrrecs tenen la via oberta per ser ocupats per cares noves. En el cas que no es presentés cap candidatura per ocupar la presidència del club, l'entitat podria entrar en una nova crisi, ja que només podria continuar endavant aquesta temporada amb una junta gestora. Jaume Espina va dimitir a principi de temporada, a causa dels problemes econòmics del club. De fet, l'anterior president de la UE Sant Cugat havia condicionat la seva presentació a la reelecció al fet que l'Ajuntament trobés una sortida a la crisi econòmica de l'entitat. Els problemes econòmics de la UE Sant Cugat van començar a cobrar importància quan el club es va assumir les despeses del CB Sant Cugat perquè l'equip que jugava a 2a divisió estatal pogués acabar la temporada. La UE Sant Cugat va absorbir el CB Sant Cugat amb la intenció de vendre la categoria i no va trobar comprador. Per això, el primer equip de la UE Sant Cugat va militar a la 2a divisió estatal durant la temporada passada. Després de baixar de categoria i passar a jugar a la Catalana, el club santeugatenc va vendre la categoria al CN Sabadell i aquest any juga a la 2a divisió catalana. Però això, tampoc no ha solucionat els problemes esportius que s'afegeixen als econòmics. Jaume Espina va afirmar després de la seva dimissió que l'Ajuntament no ha de pagar els deutes de la UE Sant Cugat, sinó ajudar el club a convertir el deute a curt termini en un deute a llarg termini, per poder evitar una situació pitjor. Però l'Ajuntament va explicar que el funcionament dels pressupostos no permet fer aquesta maniobra.

RALLY

Ctra. Cerdanyola, 69 Tel. (93) 674 15 03 (Ventas) • Tel. (93) 675 18 53 (Taller) 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS su agente PEUGEOT

PEUGEOT


30

ESPORTS

ELS 4 C A N T O N S / Divendres. 15 de desembre de 1995

TENNIS DE TAULA

La secció de tennis de taula de la UE Sant Cugat busca planter a les escoles Hi participen nens de quatre centres CM. I Sant Cugat.— L.a secció de tennis taula de la U E Sant Cugat s'ha incorporat aquesta temporada als Jocs Escolars que organitza l'Oficina Municipal de l'Esport per a Tothom ( O M E T ) amb la Fundació Unió Esportiva Sant Cugat. I.a secció de tennis de taula ha pensat que una de les sortides per aconseguir jugadors de planter «era incorporar-se a la competició escolar», segons Joan Minguell. ho fan conscients «que fan un esport, com pot passar en el cas de les persones que juguen a bàsquet o a handbol». Per això, el responsable de la secció en el club santeugatene creu que «s'hauria de c o m e n t a r conscienciant els més petits», i això. segons Minguell, «també és una tasca que han de fer els pares». El club santeugatene té aproximadament una vintena de jugadors que actualment juguen a la tercera divisió. Segons Minguell, «només poden pensar a millorar el nivell de joc. aquelles entitats que tenen diners per poder crear un equip

I.a secció de tennis de taula de la L'E Sant Cugat s'ha incorporat als Jocs Escolars aquesta temporada, conscient de la necessitat i Ics dificultats de tenir un planter consolidat de tennis de taula. Segons el responsable de la secció a la l ' E Sant Cugat. Joan Minguell, «el fet que el tennis de taula sigui un esport minoritari és una de les característiques que s'han de tenir més en compte per entendre l'evolució dels primers equipa dels clubs que tenen secció d'aquest esport». Minguell creu que les persones que practiquen aquest esport no

El tennis de taula es professionalitza eii els equips que juguen en les categories més altes. Foto: H1.S 4 CANTONS. que sigui el mirall dels més petits», perquè el problema més important per l'entitat santeugatenca. El monitor dels Jocs Escolars de tennis de taula i jugador de la U E Sant Cugat Oscar Gallifa creu

que «des de la competició escolar es pot motivar molt els nens». Segons ell, els set nens que formen l'equip —de l'escola Pins, Catalunya. Àgora i Joan Maragall— que dirigeix ell comencen a ser

conscients «que cl tennis de taula és un esport». Gallifa explica que els més grans saben que abans de començar a jugar han d'escalfar els músculs, però això és més difícil en els més petits.

• L'AGENDA I CREACIÓ 1 DISSENY

OCTAVIO SARDA

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS RELLOTGES D'ACTUALITAT DE LES MILLORS MARQUES

MEGA

.KJ

^Santiago

KRONQS

ibamuton RusinoL

^0

Tel.

A Tlourlce Locrolx

tfrJUNGHANS

(>^-f

5<S 5-/

.San!

Cugat

12.30 UE Sant Cugat-Pardinyes (Diu.) JUVENIL MASCULÍ Barberà-UÉ Sant Cugat (Diu.)

SÈNIOR 12.00 UE Sant Cugat-Sant Just (Diu.)

Regional preferent 15.30 Arbúcies-Sant Cugat (Diu.)

JOIERS-TALLERS PROPIS : B H F I T : •'•

3a. Catalana fem.

JÚNIOR Ï 0 . 3 0 UE Sant Cugat-Sant Just (Diu.)

.

CADET M A S C U L Í Àdrianenc-UE Sant Cugat (Dis.)

t ï Sub-21 11.45 Sant Cugat-Manresa (Diu.l 20.00 V a l l c a r c a W S a n t Cugat (Dis.) r

Lliga acevolfem.

; Juvenil

17.00 18.30 18.30 9.45 10.00

Viladecans-Sant Cugat | D i s J _ Sant Cugat-SanÏPere (Dis.) Can Fatjó-PB Sant Cugat (Dijfj Júnior-Barberà (Diu.) Serragalliners-PB Sant Cugat (Diu.l

18.00 CV Sant Cugat-Las Palmas (Dis.)

3a divisió Esplugues-Sant Cugat (Diu.)

i ! 5a divisió At. Sant Cugat-Sabadell (Diu.) Sant Cugat B-Barberà (Diu.)

Campionat de Catalunya Cadet

CENTRE DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL SUSANA NICOLETTI

16.45 17.15 17.45 16.45 16.00

Sant Antoni, 74 - baixos Tel. 674 74 37 - 0819 Sant Cugat del Vallès

• Tractament del dolor de la columna vertebral. •Tractament de fibromiàlgies, osteoporosi, artrosi i d'altres malalties reumàtiques. •Desviacions de la columna vertebral i alteracions de la postura dels nens, adolescents i adults. •Prevenció del dolor d'esquena i de les desviacions de columna. Tècniques utilitzades: •Electro-termoteràpia. •Massatge - Tècniques manuals passives. •Gimnàstica específica (Mètode de Schoth)

Sant Cugat-Rubi (Dis.) Maurína-Júnior (Dis.) PBSantCugat-Les Fonts (Pis.) Sant CugaWÜadecavalls (Pis.) Adesa-PB Sant Cugat (Diu.l

Infantil 12.45 13.00 1 1.00 15.00 10.00

Júpiter-SantCugatIDis.l PB R Llorens-PB Sant Cugat (Dis.j Júnior-Sam Cristòfol (Dis.) SanïCugat-CN Terrassa (Dis.) Can Ar glada-PB Sant Cugat (Dis.)

PB Sant Ci Sant Cuga Júnio r -Sp> Sant Cuga

gat PB R Llorens (Dis.) Can Parellada (Dis.) r Mira-sol (Dis.) PB Sant Cugat (Dis )

•Gimnàstica de manteniment per a la 3a edat.

INFANTIL 18.00 Sant Josep B-PH Sant Cugat (Dis.)

PREBENJAMINS 11.00 PH"Sant Cugat-Castellet (Dis.)

SÈNIOR 19.15 UE Sant Cugat-Sant Nico au (Dis.i SUB-23 17.30 UE Sant Cugat-Sant Nico au (Dis.)

1a divisió B O. Floresta-

la catalana

CADET 10.45 UE Sant Cugat-UB Vallès (Dis.) 9.15 UE Sant Cugat-Sant M e d r(Gis.)

19.30 PB Sant Cugat-C. Sabadell (Dis.)

INFANTIL 12.15 UE Sant Cugat-Salle Horta (Dis.)

W Sant Cugat-Montornés (Dis.)

«ï Divisió d'honor Barcelona

2a divisió "

3c . Catalana A

Juvenil VV. Sant Cugat-Sant Cristòfol (Dis.)

3a. Catalana B

SUB-23 18.00 Roquetes-Mira-sol (Dis.)

Bàsquet BENJAMINS 10.00 J o a n Maragall-Santa Isabel (Dis.) 11.00 Avenç-Pins Vallès (Dis.) 9.00 Sant Jordi-Catalunya (Dis.) ALEVINS 12.00 Centre Obert-Joan Maragall (Dis.) 13.00 Santa Isabel-Avenç (Dis.)

" Futbol de sala INFANTILS A 10.00 Pins Vallès-L. Politècnic (Dis.) 11.00 El Pinar-Zona N o r d (Dis.) INFANTILS B 12.00 Ferran Clua-Catalunya (Dis.) 13.00 Santa Isabel-Torre Llebre (Dis.) ALEVINS 11.00 Verdaguer-Pins Vallès (Dis.) 12.00 A v e n ç - Z o n a N o r d (Dis.) CADET / JUVENIL Leonardo da Vinci (Descansa)

12.00 Lavinia-0 la Floresta (Diu.)

SÈNIOR Ï9730~ UE Sant Cugat-Sant Gab ~iél (Dis.)

SÈNIOR 12.00 Roquetes-Miras-sol (Diu.

Mira-sol-Llinars (Diu.) Sant Francesc-Alta Veu (Diu.) Estudiantil-At. Sant Cugat (Diu.l

INFANTILS 10.00 Centre Obert-Sant J o r d i (Dis.) 11.00 Centre Obert-Sant J o r d i (Dis.)

C. Camargo-W. Sant Cugat (Dis.I

per al tractament de Pescoliosi i d'altres desviacions de columna.

JUVENIL 12.15 Martinenc-PH Sant Cugat (Diu.) 15.30 PH Sant Cugat-CH Vila-seca (Dis.)

DIVISIÓ de plata

2a Catalana

6a divisió

2a C A T A L A N A 12.30 Maristes-PH Sant Cugat (Diu.) 12.30 PBV-CH Sant Cugat (Diu.)

ALEVINS 17.00 Sant J o s e p B-PH Sant Cugat (Dis.)

• Aleví 16.00 9.30 9.30 9.30

l a CATALANA _ 20.30 Maçanet-PH Sant Cugat (Dis j 12.30 Reus Ploms-CH Sant Cugat (Diu.)

)

1a catalana SÈNIOR M A S C U L Í

• Voleibol ALEVINS 10.30 Avenç-Pinar B (Dis.) 10.00 Pinar A-Schola (Dis.) 10.00 Ferran Clua-Torre Llebre (Dis.) INFANTILS 11.30 Pins Vallès-Joan Maragall (Dis.) 10.30 Farreres-Gimnàs Level (Dis.) 9.30 CV Sant Cugat-Pinar (Dis.)


ESPORTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de desembre de 1995

31

I CLASSIFICACIONS I VOLEIBOL. LLIGA ACEVOt FEMENINA

FUTBOL DE SALA. DIVISIÓ DE PLATA "

Albacete Tenerife

J

Punts 22

11

G 11

E

p

GF GC

0

33

10 7

0

0 1

0

4

7

0 0

4

0

21

11

Caja Àvila

18

Benidorm

18

11 11

Sant Cugat

17

11

6

Caja Cantàbria

16

11

San-Gar Granada

15 14 13

11 11 11

5 4

11

11

Oskarbi Las Palmas

3 2 0

3 4

32 25

16 19

5

23 23

22

6

18

22

0 0 0

7

24 24

0

11

16 16 9 1

8 9

28 33

Las Palmas-Albacete Oskarbi-Caja Àvila Benidorm-Tenerife Caja Cantabria-San-Gar Sant Cugat-Granada

01 0 3 3-

La propera (16 des.) Sant Cugat-Las Palmas Granada-Caja Cantàbria San-Gar-Benidorm Tenerife-Oskarbi Caja Àvila-Albacete

L'aKra ( 7 gen.) U s Palmas-Caja Àvila Albacete-Tenerife Oskarbi-San-Gar Benidorm-Granada Cantabria-Sant Cugat

3 3 3 1 2

Martorell

Punts 27 25 17 14

Sicoris

14

10 10

Sestao

12 11 10 10 9 7

10 10 10 10 10 10

Xota Candesa Bilbo

Gavà Terol Centelles W. Sant Cugat Èpic

J 10 10 10

G 9 8 5 4

E

P

GF GC

0 1 2 2

1 1 3 4

62

38

56

36

4

2

3

3 2

3 3 3 2 2

1 1 3 1

36

27

35

30

4

42

44

4 5 6 6 5 7

48 35 35 28 32 44

48 39 46 44 38 63

Gavà-Bilbo

Candesa-Centelles ...

CASA

Punts 31

el Masnou Arbúcies

28 28

Roses Sant Cugat Sant Celoni Ripollet

J14 14 14 14 14 14

26 23

G 9 9

E 4 1 1

9 8 7

2 2 2

P 1 4 4 4

GF GC 34 19 29 13 31

5 5

31 29 21

21 17 26

J7 7 7 7

19

7 7

G 7 5

E 0 1

6 6 4

0 1

1_ 1

P

GF GC

E

P

GF

GC

23 16

9 5

J7 7

G

0 1 1

2 4

7 7 7

3 2 3

10 8 11

el Masnou-Arbúcies

10 5 10

1 3 3 4

11

18 19

4 0 1 1

12

Sant Celoni-Sant Quirze

0

4

11

16

Farners-Roses

1—0

11

7

3

1

3

8

Centelles-Lloret

6 —3 4 -

Sant Cugat-Llançà

1- 0

Roda de Ter-Anw

suspès 1 — 2 6 - 1

At. Vallès

14

5

7

2

29

16

7

0

6

7

0

7

0

10

At. Vallès-Abadessenc

22

14

4

4

25

26

7

2

16

2

2

21

3

27

7

6

1

0

23

7

0

2

16 14

La propera (17 das.)

L'attra ( 7 gen.)

5

5

27

20 23

9 4

20

5 4

3 5

Sils

14 14

10 6

7

Abadessenc

6 6

2 1

19

Centelles

5 4

9 10

7

2

3

11

7

Sils-Vidreres

3

5

22

25

7

4

2

15

11

6

15 7

Ripollet-Vidreres

5

2 1

12

13

3 1

2

18

2 1

12

Amer Roda de Ter

14

Canovelles-el Masnou

el Masnou-Ripollet

15

4

3

21

6

1

8

6

1

25 23

7 7 7 7

3 0 2 1

3 5 3 3 1

10 4

11 11

2 2

2 2

15 14 12

Llançà-Roda de Ter Amer-Sant Celoni

Roda de Ter-Arbúcies SantCeloni-Llançà

11 5

18 6 4

2 0 0

12 17

Sant Quirze-Farners

Farners-Amer

Roses-Centelles

Centelles-Sant Quirze

7

1 1 1

3 7 9 7 5

Sant Cugat-Canovelles

17 13 18 10

5 3 3 4

Arbúcies-Sant Cugat

5 2 4 1

7 7

1

3 4

3 1 2

2

14 14 13

6 6 8 7

11

Sant Quirze

13 14 14 14 14

Lloret-At. Vallès

At. Vallès-Roses

1

0

10 7

20

7

18

Sils-Abadessenc

Abadessenc-Lloret

Lloret Llançà Farners

13 11

Canovelles Vidreres

14 14

5

3 4 2 1

M 2a catalana 8 4 - 8 9 70 79 87 81 suspès 8 0 - 6 2 79 70 4 2 - 8 0 9 4 - 8 1

12 10 2 12 10 2 12 9 3 12 9 3 12 7 5 12 7 5 11 7 4 12 6 6 12 5 7 12 4 8 12 4 8 12 4 8 12 4 8 12 4 8 11 3 8 12 2 10

15 12

30

7 7

0

5 2

5

5 5

12

PF

PC Punt»

976 886 833 771 934 812 884 800 955 879 904 897 800 690 910 883 838 923 880 929 787 839 875 940 825 890 792 900 679 712 864 1005

22 22 21 21 19 19 18 18 17 16 16 16 16 16 14 14

suspès 70 51 82 — 70 suspès suspès suspès 5 6 - 5 9 suspès

Equip

PJ PG PP

PF

Barberà SagratCor Sta. Perpètua Roquetes Abrera Clot Gramajove Poble Sec Montpedrós Mira-sot Llor Vilanova Cubelles P.Plegamans Carmel Castellet

10 10 0 10 9 1 9 8 1 9 7 2 9 6 3 9 6 3 9 6 3 10 3 7 9 3 6 9 3 6 9 3 6 9 2 7 10 1 9 10 0 10 7 2 5 0 0 0

817 725 749 713 652 545 540 612 526 525 606 598 588 518 401 0

PC Punt» 563 527 533 655 593 512 548 655 564 589 677 639 759 827 474 0

20 19 17 16 15 15 15 13 12 12 12 11 11 10 9 0

La propera (17 das.): Artés-CIrcol Catòlic de Badalona; Sant Fruitós-UE Claret; Fincas Fraga-Salle Manresa; Font Castellana-Aracena l'Hospitalet; Laietà-Salle Condal; Bufalà A-Liceu Francès; Sant Cugat-Sant Nicolau; Club Bàsquet Coll-Club Bàsquet Gavà.

La propera (17 das.|: Barberà-Poble Sec; Castellet-Abrera; Santa Perpètua-Sagrat Cor; Vilanova-Montpedrós; Clot-Gramajove; Roquetes-Míra-sol; Cubelles-Carmel; Llor-Palau de Plegamans.

I I 3a catalana A

ü 3a catalana fem.

Equip

PJ PG PP

Cosmos Collblanc PratB Sant Just Pallejà St. Cugat B Monjos Roses Bellsport St. Gabriel Sta. Eulàlia Joventut R. Castro Pardo St J.Despí Sarna

12 10 12 9 12 9 11 9 11 7 11 7 12 6 12 6 12 6 12 5 11 5 12 3 12 3 11 3 11 3 10 1

2 3 3 2 4 4 6 6 6 7 6 9 9 8 8 9

suspès suspès 91 — 73 suspès 5 3 - 7 1 62 59 52 - 61 6 4 - 6 3 PF 907 982 868 762 826 731 801 805 799 877 651 908 740 693 719 573

PC Punt» 860 783 736 642 763 674 779 786 801 876 672 992 900 772 826 790

22 21 21 20 18 18 18 18 18 17 16 15 15 14 14 11

La propera (17 des.): Prat 8-Bellsport; Monjos-ColIblanc; Santa Eulàlia-Rosalia de Castro; Sant Cugat B-Sant Gabriel; Çosmos-Sa-

6

Prat-St Fruitós Coll-B. Horta AD Ronda-Sant Gabriel Sant Feliu-B. Ribes L'Hosphalet-Sant Cugat Manlleu-S. Gràcia Sant Just-Covesa Ford

5 4 - 6 1 3 8 - 3 7 5 3 - 5 6 3 3 - 37 suspès 3 8 - 5 7 7 3 - 39

Equip

PJ PG PP

PF

Sant Gabriel Sant Just Sant Cugat St Fruitós S. Gràcia Prat Coll Sant Andreu L'Hospitalet CovesaFord Manlleu AD Ronda B. Horta B. Ribes Sant Feliu

11 10 1 9 9 0 9 8 1 11 5 6 9 6 3 9 5 4 10 4 6 8 5 3 8 6 1 9 4 5 10 3 7 9 3 6 10 2 8 10 1 9 10 0 10

692 647 561 571 582 520 411 480 344 425 482 495 405 347 296

PC Punt» 559 385 425 563 413 468 458 508 282 447 579 529 515 586 541

21 18 17 16 15 14 14 13 13 13 13 12 12 11 10

La propera (17 das.): Sant Cugat-Sant Just; Bàsquet Ribes-L'Hospitalet; Sant Andreu de la Barca-Sant Feliu Codines; Bàsquet Bosco Horta-AD Ronda; Sant Fruitós-Club Bàsquet Coll; Salle Gràcia-Bàsquet Prat; Covesa

Equip

PJ PG PE PP GF GC

Sta. Isabel St. Feliu Vic Maristes La Garriga St. Cugat Prat M. Voltregà Arenys Mar Corbera JMJ

8 9 7 7 6 7 8 7 7 8 10

7 6 4 3 4 3 3 3 2 2 0

0 2 2 2 0 1 1 0 2 0 0

1 1 1 2 2 3 4 4 3 6 10

68 35 74 45 40 23 38 25 38 31 32 32 46 57 34 37 32 37 32 48 40 104

Pts. 14 14 10 8 8 7 7 6 6 4 0

La propera (17 des.): Corbera-Sta. Isabel; JMJ-; Vic-M. Voltregà; Maristes-St. Cugat; La Garriga-Arenys Mar.

ESQUÍ

El CMSC organitza la XXI Copa Sant Cugat d'esquí de fons amb novetats CM.

Ford-Manlleu.

HANDBOL 11 1a catalana

% 1a divisió B GRUP1 TallersCortada-Ripollet Barça-Sant Just Ligton-Prosperitat Maristes-Sant Andreu T-2 Gràcia-Sícoris L'Esclop-SantVicenç

6 - 3 suspès 8 — 3 suspès 2 1 4 - 8

Rubi-Olímpyc la Floresta

3 - 3

Equip

PJ PG PE PP

GF GC

Prosperitat Ligton T-2 Gràcia O. Floresta Ripollet T.Cortada Sant Andreu Maristes Rubi L'Esclop Sicoris Sant Vicenç SantJust Barca

10 9 9 9 10 10 8 8 9 10 10 9 9 8

58 54 45 47 51 54 31 36 38 27 32 37 28 23

6 6 5 5 5 5 5 3 3 3 3 2 2 1

2 2 2 2 2 1 1 2 2 1 0 2 0 1

2 1 2 2 3 4 2 3 4 6 7 5 7 6

35 38 33 37 47 43 26 35 40 41 46 37 65 38

Pt». 20 20 17 17 17 16 16 11 11 10 9 8 6 4

La propera (17 des.): Tallers Cortada-FC Barcelona; Sant Just-Ugton; Prosperitat-Maristes; Sant Andreu de la Barca-T-2 Gràcia; Sicoris-L'Esclop; Sant Vicenç-Rubí; Ripollet-Olfmpyc la Floresta.

M 1a catalana

GRUP 3

Pardo-Pallejà Sant Just-St. Joan Despi Joventut-Cosmos Sama-St Cugat B St. Gabriel-Sta. Eulàlia R. Castro-Monjos Collblanc-Prat B Bellsport-Roses

6 6

L'aKra (23 d n . ) Sestao-Candesa W. Sant Cugat-Terol Centelles-Epic Sícoris-Gavà Xota-Bilbo

I

GRUP 2

Carmel-Roquetes Mira-sol-Clot Gramajove-Vilanova Montpedrós-Sta. Perpètua Sagrat Cor-Castellet Abrera-Barberà P.PIegamans-Cubelles Poble Sec-Llor

GRUP 3

7 7 7

4

1tÍJÍlÍÉl^HWÍjÍ:

GRUP1

Sant Cugat-CB Coll St. Nicolau-Bufalà A L. Francès-Laietà S. Condal-F. Castellana Aracena-F. Fraga S. Manresa-St Fruitós UECIaret-Artés Clrcol-CB Gavà PJ PG PP

11

•** 3a catalana B

GRUP 2

Clrcol Aracena BufalàA Artés CBGavè F.Fraga F. Castellana St. Fruitós UE Claret L Francès Laietà S.Manresa St. Nicolau CBColl S.Condal Sant Cugat

2

2 3 1

ma Bàsquet; Sant Joan Despf-Joventut; Emilia Pardo Bazàn-Sant Just; Pallejà-Roses.

BÀSQUET

Equip

5

9 7

30 23 24

2

18 12

13 13 12

2 - 4 3 —2

23 22

7

4

Ripollet-Sils Vidreres-Canovelles

0 1

2 1

FORA

8 - 3 4 - 2

La propera (16 des.) Candesa-W. Sant Cugat Terol-Centelles Epic-Sícoris Gavà-Xota Bilbo-Martorell

FUTBOL. REGIONAL PREFERENT TOTAL

3-3 5 _ 12 4 - 2

Puig-reig-Montserrat L'Endroit-Blanesport Poble-sec-SantCugat Sabadellenc-Esp-92 Sant Joan-la Massana Gràcia-Europees Epic-Palamós Alfa 5-Barceloneta

4 — 4 7 — 4 6 - 3 6 - 4 4 — 2 2 - 3 3 - 3 suspès

Equip

PJ PG PE PP

GF GC

Palamós Montserrat L'Endroit Europees Èpic Sabadellenc Blanesport Puig-reig Alfa 5 Gràcia la Massana Poble-sec Sant Joan Esp-92 SantCugat Barceloneta

12 12 11 12 10 10 11 11 10 11 10 10 11 10 11 0

60 74 73 53 57 50 55 47 36 34 28 23 34 40 27 0

9 8 8 8 7 7 6 6 4 3 2 2 2 1 0 0

1 3 1 0 1 0 1 1 3 2 1 0 0 1 1 0

2 1 2 4 2 3 4 4 3 6 7 8 9 8 10 0

35 45 52 47 28 38 49 50 36 42 41 42 60 62 64 0

Pts. 28 27 25 24 22 21 19 19 15 11 7 6 6 4 1 0

La propera (16 des.): Puig-reig-L'Endroit; Blanesport-Poble-sec; Penya Blaugrana de Sant Cugat-Cercle Sabadellenc; Esp-92-Sant Joan; la Massana-Gràcia; Europees-Epic Terrassa; . Palamós-Atfa 5; Mocrtserrat-Barceloneta.

Sant Cugat-Gavà Sant Fost-Amposta Esplugues-Parets Pardinyes-Viladecans

26-21 22 — 21 31 — 24 22 - 24

Equip

PJ PG PE PP

SantCugat Esplugues Pardinves Viladecans Amposta Gavà Sant Fost Parets

11 11 0 0 11 9 0 2 11 7 1 3 11 5 1 5 11 4 0 7 11 2 3 6 11 3 1 7 11 0 0 11

GF GC 307 303 252 249 238 246 212 223

225 276 216 243 279 259 235 298

Pt». 22 18 15 11 8 7 7 0

La propera (17 d**.): Amposta-Gavà; Parets-Sant Fost; Viladecans-Esplugues; Pardinyes-Sant Cugat

HOGUEI SOBRE PATINS •

1a catalana GRUPA

Caldes-Arenys Mar Tordera-GEiEG Farners-Sant Feliu Vilassar-Sentmenat Voltregà-Roda Girona-Horta Premià-SHUM St.Cugat-Mollet

3 - 2 3 - 3 2 - 5 suspès 6 - 3 6 - 0 7 - 3 5 1

Equip

PJ PG PE PP

GF GC

Caldes Voltregà Tordera Vilassar GEiEG Girona Sentmenat Horta Mollet Arenys Mar SHUM Farners Roda Premià Sant Feliu St. Cugat

10 9 10 9 10 10 9 10 9 10 9 10 10 9 10 10

43 73 55 37 50 46 39 40 30 35 32 32 47 34 43 30

8 8 6 7 5 5 4 3 4 3 3 3 2 2 3 1

1 0 2 0 3 2 3 2 0 1 1 1 2 2 0 0

1 1 2 2 2 3 2 5 5 6 5 6 6 5 7 9

29 27 41 24 35 33 31 45 38 43 40 64 51 39 53 73

Pt». 17 16 14 14 13 12 11 8 8 7 7 7 6 6 6 2

La propera (17 des.): Caldes-Tordera; GEiEG-Famers; Sant Feliu-Vilassar; Sentmenat-Voltregà, Roda-Gírona; Horta-Premià; SHUM-St. Cugat; Arenys Mar-Mollet.

M 2a catalana GRUP1 Corbera-La Garriga Sta. Isabel-JMJ -St. Feliu Codines M. Voltregà-Maristes St. Cugat-Arenys Mar

suspès 1 2 - 3 suspès 0 - 6 4 - 4

• Sant Cugat.— El Club Muntanyenc Sant Cugat presentarà aquest vespre la XXI Copa Sant Cugat d'esquí de fons, una de les curses més antigues que se celebren a tot l'Estat. La secció d'esquí del Club Muntanyenc Sant Cugat ha iniciat una ampliació de la competició per a aquesta temporada. La competició cobra, doncs, un àmbit diferent, ja que hi participaran corredors de primera categoria de tot l'Estat Espanyol. La Copa Sant Cugat d'esquí de fons se celebrarà els dies 13 i 14 de gener, a les pistes de l'estació d'esquí nòrdic de Tuixén-la Vansa. El recorregut serà de 15 quilòmetres i s'establiran diferents categories de participació: infantils, cadets, júniors i sèniors —dones i homes—. Les distàncies i les característiques del recorregut s'adequaran a cada categoria. Per fer-ho, la secció d'esquí tindrà la participació de l'estació d'esquí Tuixén-la Vansa (Alt Urgell) i la Mancomunitat d'Estacions d'Esquí Urgellet-Cerdanya i de la Federació Catalana d'Esports d'Hivern. La participació més esperada per part dels esquiadors del CMSC és la d'Aleix Pros, que enguany s'ha tornat a incorporar a l'equip estatal per sisè any consecutiu. Amb l'equip estatal, Pros participarà a les curses que es facin als campionats d'Europa a més de les proves que es facin a l'Estat i a les pistes catalanes. Aleix Pros és, actualment, a Tauplitz (Àustria) preparant-se per participar en diverses proves del campionat d'Europa, sota la supervisió d'entrenadors italians. Pros disposa d'un programa de curses a Àustria, França i Itàlia, abans de Nadal. Aleix Pros es va classificar a les primeres posicions de la taula als campionats de l'Estat Espanyol, als campionats de Catalunya i va participar a les proves del campionat d'Europa i a la Universiada que es va celebrar a Jaca. En les proves de llarga distància, Pros va aconseguir la primera plaça a la Marxa Beret, una de les proves més destacades del calendari internacional, celebrada a l'Estat Espanyol. Aquesta iniciativa és una més de les que organitza el CMSC, segona entitat de Catalunya que es dedica a potenciar l'esquí de fons.


INSTAL·LACIONS Calefacció Aire condicionat Ventilació

(

Reparació i

/ teu G

Manteniments

TETE

Ps^. Torreblanca,') Tel.- Fax 589 0 0 79 081 90 SANT CUGAT DEL VALLÈS

(

SEGURETAT AMB AUX VYD

ns de Q

f e m forta la s e v a c a s a . s i s t e m e s de s e g u r e t a t c e n t r a l receptora S I S I f M F '- I í • J l J I I' •. [ ) A M A '• I : • ' I k í i A •

d'alarmes

A\ . Aítons Sala, 50 - l'H. i ta\ 589 1 " 99 Apartat Ï01 081 90 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Màrmoles y Granitos II

^ Ü W b l E S SHÏÏCUGflfTManuel Hèlices Magatzem - Fàbrica, Can Fatjó dels Hurons Campoamor. 1 2. Nau. 3 - Tel. 675 51 08 08190 Sant Cugat del Vallès

SUBMINISTRAMENTS PER A LA CONSTRUCCIÓ VALLDOREIX.S.L Materials per a la construcció i decoració Eines, maquinària, canonades, revestiments, ceràmica i sanitaris Rbia. Mossèn Jacint Verdaguer, 107 Tel. 674 14 90 08190 VALLDOREIX

'EXCLUSIVITAT A UN PREU MOLT ACURAT

Híll I U l l INFANTIL I JUVENIL • UIMA1US A LI SEVA MIDA • ISl TAQUES I SOFÀS Sant Jordi, .08190 San !

;H

Tel.589 02 66

FUSTERIA f 2 EBANISTERIA KACIONS • MANTENIMENTS SERVEIS U R G E N T S

Mobles

LI A R R E G L A R E M de fusta trenca,:!OJ O que no funcionen: restauració de mobles antics,, p-inys, persianes, finestres i d'altres. C/ Camí de la Creu, U, baixos, Ja - Tel. 589 47 53

r-

// ( (olles [HDVIICS a l hora de fer cl jxis [>cr construir

diners necessaris />er et la nostra economia,

o

comprar

f>erò el mes intel·ligent

es si


LEKHT

LA CUINA DEL PRESTIGI

i i J A U M E D Í A Z ESTUDI CUINES 25 ANYS DISSENYANT CUINES Rambla del Celler, 17 - Tel. 674 74 49 Francesc Moragas, 28 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

a casa no saben com fer-ho. Comprar r escoUir els professionals

bé comporta estalviar

J

C / Santa Maria. Plaça Doctor Galtes. Apartaments 1 - 2 habitacions Pisos 3 - 4 habitacions Locals comercials Places de pàrquing

aquests

ACABATS DE PRIMERA QUALITAT! a la mateixa obra oaJ tel 589 26 5 9 - 6 7 4 43 56

que ens han de donar aquesta satisfacció.

• Disseny i construcció de jardins i terrasses • Manteniment general de jardins Rbla. M.Cinto Verdaguer, 130 • Tel. 674 94 36 08190 VALLDOREIX

AUX-VYD-MATIC Automatització de portes de garatge i persianes, connectades via radiosistemes: SISTEMES I EQUIPS D'ALTA SEGURETAT

C/ Alfons Sala, 50 Tel. i fax 589 17 99 apartat 301 SANT CUGAT DEL VALLÈS

\4

ANTENES PARABÒLIQUES TELEFONIA MÒBIL AUTOALARMES AUTO-RÀDIO

© protected widely by patents and patent applications

Tel. (93) 589 22 47- Fax 589 50 29 Àngel Guimerà, 2 08190 SANT CUGAT (BARCELONA)

Antenex™

Parquet Sant Cugat A. LLANO S.C.P. 1

Poliments i envemissaments de parquet •Parquet flotant, encolat i tarimes 1 Paviment PVC

\ï42t;

• Recobriments de sostres i parets de fusta. •Suros i moquetes

C/ Colom, 30 (davant plaça Unió) Telèfon 589 60 25 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS


34

ESPORTS

POLIESPORTIU

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 15 de desembre de 1995

FUTBOL

El Club Natació Sant Cugat estrena dues noves pistes de «green-set»

£1 Sant Cugat es desplaça a Arbúcies amb l'objectiu d'escalar a la classificació

Ha renovat les dues primeres pistes

Els rivals tenen una plantilla consolidada

S.H.

• Sant Cugat.— El CN Sant Cugat té des del passat cap de setmana dues noves pistes per a joc ràpid construïdes amb grecn-scí, un material innovador i d'alta qualitat per a pistes de tennis. El director general d'Esports de la (ieneralitat. I ideí Sust. i l'alcalde de Sant Cugat. Joan Aymerich, van ser els encarregats d'inaugurar les noves pistes la 12 i la 13 i les dues pistes icnovades la 1 i la 2 que van ser les primeies del club i es \ a n acabar de construir fa 2 7 anvs. El pressupost total de les obres ha estat de 12 milions de pessetes, quatre dels quals els ha aportat la (ieneralitat en una subvenció de la direcció genera] d'Esports. En el parlament. Avmerieh va recordar la historia del Club Natació Sant O r n a t , del qual n'es soci igual que 3.5011 santeugalenes

mes. Per a l'alcalde, la línia d'actuació del club és semblant a la línia política del seu equip de govern municipal, que sempre ha buscat oferir el màxim de serveis per evitar que els santeugatencs hagin de gaudir de les hores d'oci fora de la ciutat. Segons Aymerich. -el Club Natació Sant Cugat també ha tingut aquest objectiu, vies que es va construir, fa 29 anys». Aymerich va destacar la col·laboració entre les entitats privades i les institucions per enfortir el teixit associatiu del país. Aquest mateix argument el va seguir Eidel Sust, que va assegurar que el nivell de l'esport català ha estat «determinat per l'existència de milers d'entitats esportives». Segons Sust, les subvencions a les entitats esportives privades per part de la Generalitat són només un gra de sorra que se'ls torna per la feina feta durant molts anvs.

CM.

I Sant Cugat.— El Sant Cugat Esport va aconseguir imposar-se per la mínima (1-0) al Llançà en un dels partits importants del final de la primera volta. HI partit de diumenge va donar tres punts més a l'equip de Josep Alonso, que ocupa la quarta posició a la taula classificatòria i que aquest cap de setmana es desplaça al camp de l'Arbúcies —segon classificat— amb l'esperança de sumar tres punts més. Guativar davant l'Arbúcies permetria a l'equip santeugatenc situar-se davant de l'equip de la Selva. Actualment, l'Arbúcies té 2X punts, dos més que el conjunt de Josep Alonso. Segons l'entrenador santeugatenc «la intenció del Sant Cugat és anar a guanyar aquest partit». Alonso creu que aconseguir sumar tres punts en el desplaçament a Arbúcies «serviria per començar

a plantejar la temporada amb uns altres ulls», perquè el pròxim cap de setmana l'equip de la Selva juga a casa i el Sant Cugat rep el Canovelles, penúltim classificat amb 11 punts. Alonso insisteix en la necessitat de situar-se entre els tres primers classificats. Alonso assegura que el Sant Cugat ha de lluitar «només per aconseguir l'ascens». Pel partit contra l'Arbúcies el Sant Cugat tindrà l'equip complet i Josep Alonso no ha previst «fer canvis notables respecte a l'alineació de la setmana passada». L'Arbúcies és un «gran rival», segons Alonso. El tècnic santeugatenc creu que el que pot fer més mal és el jugador Menchón, que per ell es «el millor golejador», i el tècnic santeugatenc el considera «un dels millors jugadors de futbol dels últims 10 anys i que no ha estat prou aprofitat».

ESPORT ESCOLAR

Les classificacions de la competició escolar mostren els fruits dels primers partits l Ai.

I Sant Cugat. L'equip de futbol de sala infantil de l'escola Santa Isabel ha aconseguit els millors resultats del campionat escolar, fins aquest moment. El Santa Isabel s'ha col·locat a la primera posició de la taula classificatòria en el grup 1 i en el grup 2 de futbol de sala infantil. E.l Santa Isabel A te 20 punts i. fins ara, ha guanyat tots els partits que ha jugat aquesta temporada. El Santa Isabel B també s'ha col·locat a la primera posició del grup 2 de futbol de sala infantil. El segon equip de l'escola Santa Isabel té 16 punts, ha guanyat un partit, n'ha empatat dos i n'ha perdut un. L'escola Ferran i Clua s'ha classificat a la quarta posició de la taula, amb 13 punts. 1 la guanvat dos partits i n'ha perdut un. L'equip de l'escola 1 ei ran i Clua esta a 7 punts del primer classificat i a 'i punts de l'últim.

El Winterthur visita el Candesa en un partit on els locals són clars favorits ALEX LÓPEZ

B Sant Cugat.— Aquest cap de setmana, el Winterthur Sant Cugat es desplaça a la pista del segon classificat, el Candesa Camargo. El conjunt de Cantàbria s'ha convertit en l'equip revelació de la temporada. Amb 25 punts és a només 2 punts del primer classificat, el Diario de Noticias Xota. Aquest fet demostra que el Candesa C a m a r g o només pensa en la victòria davant el conjunt santeugatenc en l'encontre que els ha d'enfrontar en partit corresponent a la dotzena jornada de lliga. Aquest partit correspon a la primera jornada de la segona volta. Si comparem el Candesa Camargo de l'any passat amb el d'aquest observem una evolució espectacular. Mentre la t e m p o r a d a passada el conjunt de Camargo va quedar classificat en la desena posició a la taula de 14 equips, amb 19 punts, aquest any. amb algunes noves incorporacions, s'està mostrant com a un dels equips candidats a jugar la Uigueta d'ascens a Divisió d'Honor. El balanç a la lliga del Candesa C a m a r g o és quasi perfecte: IS victòries. 1 empat amb el Winterthur Sant Cugat en el partit d'anada i una derrota a la seva pista davant l'Andorra de Terol per 3 gols a 4. A més a més de tot això, el conjunt de Cantàbria, amb 56 gols, és. després del Diario de Noticias Xota. el segon equip que fa més gols a la lliga. L'estadística també confirma que aquest equip és. amb 36 gols, després del Bilbao i el Martorell, el tercer conjunt menys golejat del campionat. D'altra banda, el Winterthur Sant Cugat, desè a la taula, amb 9 punts, d'onze equips, ha de treure un bon resultat en aquest difícil partit si no vol veure com se li acaben de complicar del tot les coses. De fet. si l'equip entrenat per Carles Navarro perd i l'Èpic Casino, darrer a la taula, guanya a casa el Sícoris Portainé, el Winterthur Sant Cugat passarà a ocupar l'últim lloc a la taula. El balanç de l'equip vermell i negre a la liga és de 2 victòries, 3 empats i 5 derrotes, un balanç pobre per un equip del qual s'espera més.

POLIESPORTIU

La Fundació l E Sant Cugat participa en la Marató de TV3

L'equip de l'escola Eerran i ( Ina a la foto de dalt— el formen Carlos Martínez. Adrià íiuardiet, Joan Pàmpols. Ramon Puignero. Pau I lontons i Alex M a í u t r . LI m o n i t o r es A l l t e l ( i a r -

cia. El segon equip de l'escola Santa Isabel —a la foto de baix— el formen Alvaro Rodríguez, Alejandro Ansorge. Joan Rotea. Alfonso Reguira. Jaume Garcia. Espinosa Lernandez, Víctor Cruz i Carlos Matanzas. El monitor de l'escola Santa Isabel és Josep A m a d o . L'n categoria cadet-juvenil —futbol de sala—, l'escola I.eonardo da Vinci es troba a la primera posició de la taula classificatòria. amb 15 punts. El Leonaido da Vinci ha guanyat els tres partits que ha disputat fins ara. A dos punts del I.eonardo hi ha l'escola Vallès Parc. amb 13 punts. L'Is equips de Font de la Via i l'Altet son el tercer i el quart classificat respectivament, amb 11 punts. Ambdós equips han guanyat un partit i n'han perdut dos. I tanca la classificació el Pinar amb d punts, però l'equip del Pinar només ha jugat dos partits, de moment.

FUTBOL DE SALA

1V

|

J • 4&^^w.&

"i?**^

•>\í

i " ^ " ™ ^ ^ » * *-->ft&rj f

A dalt, l'equip de futbol de sala de l'escola Ferran i Clua, i a baix, el segon equip de futbol de sala de l'escola Santa Isabel. Foto: ELS 4 CANTONS.

• Sant Cugat.— La Fundació L'E Sant Cugat s'ha afegit al gruix d'entitats de col·laboren a la Marató que ha organitzat Televisió de Catalunya en benefici dels malalts c a r d i o v a s c u l a r s . L ' e n t i t a t santeugatenca ha editat uns pòsters i uns tríptics que intenten apropar l'esport al ciutadà per aminorar els riscos de malalties d'aquest tipus. La Fundació Unió Esportiva Sant Cugat vol conscienciar els pares de la necessitat que els seus fills facin esport perquè, segons publica l'entitat, «des de la infància es condiciona el fet de patir una malaltia cardiovascular en el futur». Per això, repartirà arreu de Sant Cugat els pòsters i els tríptics oferint la clau per evitar riscos. U n 4 0 % de les morts que es produeixen cada any a Catalunya es deuen a malalties del cor i una quarta part d'elles són infarts. Per això, la U E Sant Cugat afirma que «l'esport, a més de beneficiar directament el sistema cardiovascular, influeix sobre altres factors que porten a la malaltia» per altres vies —una mala dieta, el tabac, l'alcohol—. / C M


35

RECOLLIDA DE JOGUINES Els Joves de la Parròquia iniciaran dimecres la recollida de material per la campanya «Un nen, una joguina». D'altra banda, el Club del Joc A Sak fa unes jornades de rol benèfiques per comprar joguines.

TALLERS DE NADAL L'EMD de Valldoreix i l'Associació de Monitors Komtú han organitzat tallers i casals per aquestes festes. A Valldoreix, es faran al Casal de Cultura, mentre que Komtú els farà a l'escola Pla i Farreras.

• Divendres, 15 de desembre de 1995

FESTES DE NADAL V

Amplia oferta d'activitats per celebrar el Nadal Un total de 83 actes se celebraran des d'avui i fins al 7 de gener per tot el municipi RAMON LUOUE H Sant Cugat.— L'Ajuntament de Sant Cugat, l'EMD de Valldoreix, els Consells de Districtes, el Teatre-auditori i les associacions i entitats locals s'han esforçat més que mai per oferir als santcugatencs unes animades festes de Nadal. Una vegada més l'envelat de la plaça dels Quatre Cantons serà un important punt de trobada. «Aquesta àmplia progra- A més dels tallers infantils mació constata la línia po- matinals i els espectacles de lítica seguida des de l'any titelles, contes, circ i ani87, quan vam entrar a l'e- mació per a la mainada, hi quip de govern, que intenta haurà balls, concerts i cique els santcugatencs pu- nema per a adults en acguin gaudir de tot a la seva tivitats que es faran a partir ciutat sense necessitat de de 2/4 d'li de la nit. Segons traslladar-se a altres in- dades facilitades per l'ajundrets». Amb aquesta afirma- tament, el pressupost de ció iniciava l'alcalde de la l'envelat i la revetlla de Cap ciutat, Joan Aymerich, la d'Any al pavelló municipal presentació de les 83 acti- —una altra de les novetats— vitats que des d'avui i fins és d'entre 9 i 10 milions de al 7 de gener es faran per pessetes. A banda de l'entot el municipi. Certament, velat, el centre de la ciutat un percentatge molt elevat també comptarà amb conde les activitats són orga- certs corals i musicals, renitzades des de l'àrea de ser- citals de poemes, pessebres veis personals de l'Ajunta- vivents, representacions dels ment, però un bon grapat pastorets de Folch i Torras d'actes són fruit de l'esforç i la tradicional cavalcada de d'altres organismes i col·lec- Reis. El Teatre-auditori s'ha tius, com l'Entitat Municipal sumat una vegada més a les Descentralitzada de Valldo- activitats de Nadal i farà un reix, els Consells de Districte concert amb l'Orquestra i les entitats i associacions Simfònica del Vallès i un locals. Aymerich també va festival de valsos, tangos i tenir paraules d'agraïment salsa. A Valldoreix, a banda per a la societat civil i va del concert de la Coral Hardestacar la importància que monia, el Nadal s'adreça als té «per fer la ciutat cada més menuts amb activitats vegada més viva i activa». al Casal Cultural. A La Floresta, una de les activitats estrella serà la fira de Santa Envelat de dia i de nit Llúcia, que s'instal·larà quaUna vegada més, un dels tre dies a la plaça de l'Espunts de reunió de les festes tació. A Mira-sol, els pasde Nadal tornarà a ser el torets del grup infantil de tradicional envelat de la pla- la companyia Mira-sol Teaça dels Quatre Cantons, que tre tornaran a omplir el Caenguany presenta alguna no- sal Cultural. Finalment, a les vetat. Aquesta vegada, l'en- Planes, un dels plats forts velat no serà només un espai serà la missa del gall i el lúdic per als més petits sinó concert coral que es faran que també inclourà activi- al Santuari. tats nocturnes per als adults.

AQUESTES FESTES, VIU-LES A SANT CUGAT SANT CUGAT CENTRE NADAL A L'ENVELAT DESEMBRE Dia Activitat 22 Inaug. de l'envelat, amb La Simforosa i Pep Callau 23 Tallers amb «Un nen, una joguina» Petit Circ de Carrer, varietats de drc Rumba amb Sabor de Gràcia 24 Tallers amb l'Esplai Pica Roca _ Titelles amb Foc Follet. Qui sap on dorm /a Lluna? 26 Teatre amb Teatre de Paper. Contes per ser vistos Cinema còmic. Chartot, Jaimito i el Gras i el Sec 27 Tallers amb els monitors de l'Envelat Danses amb l'Esbart Sant Cugat _ Pallasos amb la Companyia ínfima La Puça. A-2 World Pagès Músic amb Dusminguets 28 Tallers amb El Faristol Titelles amb El Rocamora. La maleta Ska, soul i R&R amb l'Inspector Tuppence 29 Tallers amb l'Agrupament Escolta Berenguer el Gran Titelles amb Titelles Naip. Groc, verd, bosc M��sica tradicional amb Clau de Uuna 30 Tallers amb l'Esplai Sarau del CMSC Titelles amb l'Estaquirot La rateta

R.L.

una bossa de cotilló. Segons l'alcalde Joan Aymerich, «aquesta revetlla permetrà als joves de Sant Cugat disfrutar del Cap d'Any a la seva ciutat sense el problema que suposa agafar un cotxe i desplaçar-se en una nit com aquesta». Per aquest motiu, l'ajuntament ja està estudiant posar un servei de transport que connecti els districtes amb el centre i que permeti als joves dels barris desplaçar-se al pavelló. Les entrades per a la revetlla de Cap d'Any es poden adquirir anticipadament a l'Espai Jove de la Casa de Cultura i a la seu de la Unió Esportiva Sant Cugat.

18.30

10.30 a 14.00 17.15 i 18.30 22.30 10.30 a 14.00 18.00 18.00 22.30 10.30 a 14.00

12.30 17.15 i 18.30 22.30 10.30 a 14.00 17.15 i 18.30 22.30 10.30 a 14.00 17.15 i 18.30 22.30 10.30 a 14.00 17.15 i 18.30

30 Jazz amb The Independent Jazz Quartet 31 Tallers amb l'Esplai Els Disbarats Ombres màgiques amb F. Von Porat. El Rossinyol

22.30 10.30 a 14.00 18.00

Dia Activitat 1 Titelles amb Titelles Zootrop. Per un dimoni de pèl Minicurs de balls de saló (fins al dia 3) 2 Tallers amb els monitors de l'Envelat Danses amb l'Esbart Sant Cugat Circ i titelles amb Els Aquilinos. Aquilino Uaggi Circus 3 Tallers amb Residu Minim Contes musicals amb Pep López i Sopars de Duro. Un conte a22C\ 4 Tallers amb Creu Roja Joventut de Sant Cugat Animació amb Noè Ribas Cercavila de l'ambaixador reial L'ambaixador reial a l'Envelat Balls de saló amb el Quintet Fibonacci 5 Titelles amb l'Avia Pepa. L'àvia Pepa fa endreça

]8.00 10.30 a 14.00 12.30 17.15 i 18.30 10.30 a 14.00 17.15 i 18.30 10.30 a 14 17.30 18.00 18.30 22.30 12.00

ALTRES ACTIVITATS DESEMBRE Dia Activitat 15 Concert de l'Escolania de Montserrat. Venda d'entrades a la Casa de Cultura. 21.30 20 Recollida de joguines del Grup de Joves de la Parròquia (fins al 4 de gener) 18.00 a 20.00 22 Venda de productes nadalencs i artesanals. Alumnes dels centres públics d'ensenyament. Fins 4 de gener 23 Concert de Nadal del Cor Infantil i Juvenil de Sant Cugat 21.00 24 Música pels carrers a càrrec del Cor Infantil i Juvenil de Sant Cugat. Pessebre vivent i xocolatada del Grup de Joves de la Parròquia. 18.00 a 20.00 25 Tetrateatre.Verdagt/erianes, recital de 19.00 poemes musicats de Verdaguer. 26 Tetrateatre. Verdaguerianes, recital de 19.00 poemes musicats de Verdaguer.

NADALA VALLDOREIX

DESEMBRE

Monestir Parròquia PI. Dr. GaBès

Dia Activitat 26 Concert de St Esteve. Coral Serra d'Or 28 Concert de Nadal amb l'Orquestra Simfònica del Vallès 29 Concert de Nadal de la Coral Sant Cugat del CMSC 31 Revetlla de Cap d'Any

Teatre-auditori

Horari 21.00

Uoc Monestir

22.00

Teatre-auditori

22.00 00.30

Monestir Pavelló

DESEMBRE Dia Activitat

Monestir Monestir Monestir

2 Els Pastorets de Folch i Torras amb el Grup de Joves de la Parròquia 5 Cavalcada de Reis. Sortida c/ Mariné i arribada pi. Barcelona 7 Els Pastorets de Folch i Torras amb el Grup de Joves de la Parròquia

IDia Activitat 16 Concert de Nadal de les corals Harmonia i Nou Horitzó. 24 Festa infantil amb Desastrosus Circus i Xip-Xap. 27 EsplaUnfantil al casa] cultural (fins al 5 de gener) 3_Carter i patge reial (fins aï 4 de gener). 5 Cavalcada de Reis pel principals carrers de Valldoreix.

20.30

10.30 18.00 a 20.00 18.30

20.00

Teatre Unió

18.00 20.00

Teatre Unió

Parròquia de Sant Cebrià Pati dei casal cultural As. de Prop, i Veïns de Valldoreix

NADAL ALA FLORESTA

Revetlla al pavelló • Una de les grans novetats d'aquest Nadal serà la revetlla de Cap d'Any que es farà al pavelló municipal de la Rambla del Celler i que organitza l'ajuntament en col·laboració amb la Unió Esportiva Sant Cugat. La festa disposarà de dos espais diferenciats. A la pista principal del pavelló hi haurà ball de música màquina, mentre que a la sala escolar es podran ballar ritmes llatins. Les dues sales estaran comunicades i es permetrà canviar d'espai. L'entrada costarà 3.500 pessetes i inclourà sis tiquets per consumir menjar o begudes, i

DESEMBRE Dia Activitat

HEE1 NADAL A MIRA-SOL

29 Els Pastorets d'En Folch i Torras^ 5 Arribada dels Reis a l'estació dels FGC

Associació de Veïns Plaça de Í'Estacjó_ Unió Recreativa i d'Esports Unió Recreativa i dïsports Unió Recreativa i d'Esports

17.30

|Dia Activitat 9^ Festa de Nadal per als avis. 17.00 16 Excursió pre Nadal a Platja d'Aro per a la gent gran 20 Els Pastorets d'en Foích i Torras. Grup infantil Mira-sol Teatre_ 18.00 23 Concert de Nadal. 26 Els Pastorets d'en Folch i Torras. Grup infantil Mira-sol Teatre 19.00 30 Festa del Col·lectiu de la Gent Gran de Mira-sol. p.òo 31 BafldeCap d'Any per a gent gran^ " 17.00 5 Cavalcada de Reis. Ï8.00 Pessebre vivent i xocolatada. 20.00

Restaurant Mas Janer Casal de Cultura JDasaJ de Cultura Casal de Cultura Casal de Cultura Casal de Cuítura Sort. rest. Mas Janer, amb. Casal Cuit. Casal de Cultura

|Dia Activitat

NADALA LES PLANES

24 Missa del Gall i concert coral amb l'Espiga de les Corts. Inauguració exposició pessebre gegant i exposició fotografia. Pessebre vivent a càrrec de l'Agrupació Cultural i Musical. 25 Missa dels Pastors i Caga Tió. 29 Cinema de Nadal. La princesa cisne. 30 Recollida de cartes a càrrec dels Reis d'Orient 5 Cavalcada de Reis. 7 Torneig de Nadal de futbol sala

00.00

Santuari de les Wawes Centre Cívic

13.00 18.00 18.00 a 20.00 16.00

Capella de Ca l'Avi Centre Cívic Sort. pi. Tres Torres i

Gràfic: EL PUNT


36

APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de desembre de 1995

L A R A D I O G R A F I A ! Associació d'Amics de la Unesco Valldoreix-Sant Cugat

Membres de l'Associació. davant del mercat Pere San de Sant d i n a t . Visita a Sant Pau del C a m p a Barcelona i sortida el 1W3 a la baronia de Rialb. I-'otov ARXIU ASSOCIACIÓ \MICS DE LA UNESCO.

L'Associació d'Amics de la Unesco ha estat notícia darrerament. El passat 26 de novembre va ser distingida com una de les entitats santcugatenqu.es de l'any 1994. Els actes organitzats amb motiu del mil·lenari de la Parròquia n'han estat el motiu. L'agrupació, però, fa més de 7 anys que funciona. Des del 1989, sortides, xerrades, actes de protecció del patrimoni i presentació de material o llibres són activitats que pretenen donar a conèixer aspectes educatius, culturals, científics o de la comunicació.

Donar a conèixer el nostre patrimoni La Unesco treballa en la cooperació internacional en els camps de l'educació, la ciència, la cultura i la comunicació FRANCESC CARBÓ

B L'Assocació Amics de la Unesco Valldoreix-Sant Cugat va néixer el 1989 a la nostra vila. Un grup de gent vinculada a Sant Cugat, interessada per la cultura i les relacions internacionals, va creure necessari crear una entitat que vetllés per la protecció i donés a conèixer el nostre entorn. Des d'aleshores han fet un seguit d'activitats que tenen una acollida bona i acceptable entre els associats, que anualment

paguen una quota de 2.50(1 pessetes. En són gairebé 80 i a principi de cada trimestre es troben al Casal Borja de la nostra població per coordinar i proposar tot el seguit d'activitats que duran a terme els mesos següents. L'associació organitza conferències, debats, presentació de llibres, sortides, i actuacions de defensa sobre temes referents a les finalitats de la Unesco. Sempre, però, sense perdre el fil d'àmbits relacionats amb el món edu-

catiu, cultural, científic i de comunicació. El que fan més són sortides, generalment d'un dia, ja sigui en autocar, a peu, si es tracta de Sant Cugat. o amb cotxes particulars. D'una banda fan sortides per conèixer el país i de l'altra donen a conèixer novetats del moment. En aquest sentit s'han acostat a veure l'exposició sobre el Pla Cerdà, el recentment creat Parc Cretàcic a Isona, prop de Tremp, al Pallars Jussà, o

l'exposició sobre Giotto que es va fer a Barcelona. Han estat també a Sant Pere de Rodes, Vilabertran, el castell i el nucli antic de Cardona, a Sant Pau del Camp o a fer una sortida per la Barcelona modernista. En algunes sortides hi ha guies especialitzats de la població o del monument concret o en altres són els mateixos membres de l'entitat qui preparen la visita. També han estat a museus, entre els quals cal comptar el Mu-

seu d'Història de la Ciutat de Barcelona, on fins i tot van tastar plats típics de la cuina medieval. Han seguit molt de prop les obres que s'han fet al Monestir i sovint han estat sobre el terreny acompanyats dels arquitectes que han dut a terme la restauració o dels arqueòlegs que van excavar la basílica paleocristiana. En la defensa del patrimoni va destacar la reivindicació que van dur a terme per protegir les esglésies romàniques del

pantà de Rialb, o les que han fet conjuntament amb altres clubs Unesco en la protecció de les Gavarres o de la vila vella de Tossa. En l'àmbit internacional han col·laborat amb el Club Unesco de Manresa, que va organitzar una recollida de material i de fons econòmics per crear un centre cívic al Senegal. Conjuntament amb la parròquia, l'any passat van fer un cicle de conferències i sortides a l'entorn del Monestir, amb motiu del mil·lenari de la parròquia. Destacar també la presentació, al Teatre Auditori de Sant Cugat, del llibre sobre l'estat del món que va tocar el tema del foc i els indendis. Un seguit d'activitats que volen tenir continuïtat amb un projecte força interessant d'una jornada sobre la capella paleocristiana que s'ha excavat al claustre recentment.


ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de desembre de 1995

37

APUNTS

L A R A D I O G R A F I A " Associació d'Amics de la Unesco Valldoreix-Sant Cugat

Visita a les excavacions arqueològiques de la capella paleocristiana als claustres de Sant Cugat. Parada a la Festa de Tardor, el 1994. Socis a la catedral de Barcelona i al costat de Can Vulpalleres, al terme de Sant Cugat. Taula rodona sobre els arxius de Salamanca a la Casa de Cultura i presentació del llibre YEstat del món a l'Auditori. Fotos: ARXIU AAUSCV.

Una vinculació d'àmbit internacional F.C.

• La Unesco és una organització que depèn de les Nacions Unides. Aquest any ha celebrat el seu cinquantenari. Un esdeveniment que també ha tingut ressò al nostre país, amb un seguit d'actes entre els quals cal destacar un concert al Palau de la Música Catalana i un cicle de conferències al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. L'organització té la seu a París,

on periòdicament es troben representants del centres Unesco de cada Estat i de les diferents ONG que s'han creat dins la Unesco mateixa. Més de 50 consells internacionals que treballen en el camp de la cultura i de l'eduacció, com poden ser de museus, arxius o monuments. Cada dos anys el secretariat de la Unesco marca els programes a seguir a escala mundial. Així, internacionalment cal avan-

çar per treballar per la pau, la cooperació Nord-Sud, la prospectiva dels drets humans i dels drets dels pobles i la protecció del medi ambient. Ja més a escala local o nacional les associcions o clubs estan encarregats d'imaginar o promoure activitats d'acord amb els programes de la Unesco. Avançar en la millora de l'educació, en les relacions entre ciència i societat, la defensa

de la llengua pròpia i del patrimoni i la utilització de les comunicacions al servei dels valors humans i culturals són, a grans trets, les directrius que reben les seccions locals que hi ha repartides arreu. En l'àmbit nacional existeix la Federació Catalana d'Associacions i Club Unesco, de la qual és president Fèlix Martí. A part de Sant Cugat hi ha representació de la Unesco, entre altres llocs, a Barce-

lona, Manresa, el Prat del Llobregat o Tossa i Lloret. Curiosament, la de Sant Cugat-Valldoreix és l'única que hi ha a la comarca del Vallès Occidental. A Sabadell se n'està creant una altra. Periòdicament els divuit clubs i associacions catalanes es reuneixen un cop l'any per intercanviar impressions i marcar programes conjunts a seguir. Fins i tot la que és va fer el 1990 va tenir lloc a Sant Cugat, i més con-

cretament a Valldoreix. La revista Fonts s'encarrega de difondre i explicar programes de la Federació Catalana. Utia. Oïg.amta.ació clarament internacional, on els membres que en formen part treballen localment sense perdre un horitzó global. Qui en vulgui informació pot adreçar-se a l'apartat de correus 3 de Valldoreix o assistir, a principi de trimestre, a les trobades que socis fan al Casal Borja.


APUNTS

38

ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de desembre de 1995

LA VIDA SOCIAL Concert dels «minis» i els «microbis» del Cor Infantil i Juvenil

A Sak fa unes jornades de rol per recollir fons i comprar joguines ///' participaran

clubs i jugadors de tot l'Estat RAMON l.l (.11 1

• Sant t ' u s a t . II Club del Joc A Sak de Sant Cugat ha organitzat per aquest cap de setmana unes jornades benèfiques de jocs de rol que serviran per recaptar fons i comprar joguinc-- per als nens necessitats. Aquesta serà la primera vegada que A Sak cobrarà inscripció per participar en unes jornades. LI ( lub A Sak organitza diferents jornades al llarg de l'anv però mai no cobra la inscripció. Aquesta \ e g a d a . lots aquells que \ ulguin participar en lev jornades benèfiques hauran de pagar 5011 pesseles per tel un torneig, 5I)(I per l'ei un rol en viu i 500 mes si volen fer totes les partides obertes. LI motiu es recaptar fons perquè els membres del Club A Sak puguin comprar joguines per als nens necessitats. Segons Jordi Bofarull.

president d'A S a k . el que volen no es comprar qualsevol joguina, sinó «jocs de relació, perquè considerem que aquests nens estan molt dessocialitzats i es bo que juguin amb jocs de societat-, Les inscripcions i les primeres partides començaran a les 7 d'aquesta tarda a la Casa de Cultura. Jugadors d'Extremadura, Madrid i sobretot de València es desplaçaran fins a Sant Cugat per participar en les jornades, que duraran tot el cap

lxv jornades organitzades per A S.ik -.empre han tingut una LI au acollida. I "nio: IiI.S 4 CANTONS.

de setmana. A Sak ha aconseguit el patrocini d'empreses dedicades a fabricar jocs de rol, que aportaran els jocs per jugar i els premis. Alguns comerços de Sant Cu-

gal finançaran les despeses. A nies, també hi participaran els principals clubs de Barcelona i de Madrid. LI programa inclou tornejos de Ftinlutnlcr. Ars Màgica, Rai>-

narok i Vampir, entre d'altres. T a m b é hi haurà partides obertes i conferències. A la nit, La Camarilla de Barcelona farà un Vampir en viu.

R K S T A i: R A N T

I Sant Cugat.— La secció dels menuts del Cor Infantil i Juvenil de Sant Cugat act u a r à d i u m e n g e a l'aula magna del Conservatori Municipal Victoria dels Àngels. Aquest serà el concert de Nadal dels minis i els microbis. en que els nens entre 4 i 6 anys del grup interpretaran cançons populars catalanes, t e m é - de pel·lícules i noves adaptacions de «temes d'ahir i de sempre». s e g o n s la d e f i n i c i ó del màxim responsable del Cor Infantil i Juvenil. Marti Marín. Els més joves del grup cantaran sota la direcció d'Ester Minarro. Elisenda Mestres. Laia G r a n e m , L.Na Perdiguero i Lerran Canipabadal. Al concert hi participarà també Maria ('armen Murïoz. com a solista especialitzada en els temes de música folk i pop. L'actuació serà diumenge, a les dotze del migdia, i l'entrada és lliure. s.B

^PARADA/

La Nansa

|

K)NuA¥f

ON

Fregidoria-Marisqueria

MENJAR

Vingui a provar els nostres menús PRIMER, SEGON P U T i POSTRES 950 +CAFÈ 990 PTA R a m b l a C a n Mora,, s/n

Crtc Sabadell. í 7 - C5W1 KUDI Tele'ors 6? ' ' 52

08190 SANT CUGAT DEL VALLÉS BELLATERRA

RESTAURANT CAN EDO

Cy Ueó, XIII

692 24 24

Carn a la brasa i calçots

CERDANYOLA DEL VALL hS

XEHCAVINS

Ctra. Cerdanyola 9. Sani Cugat

580 31 29

Braseria, rostit, banquet Cuina de.mercat

HESTAURANT CAN OLIVÉ

Av. FlOfdernaig, 122

580 88 39

REST. EL VIEJO ROBLE

Q Altamira, 36

691 73 55

Peix i marisc

Obert tota la setmana

LA FLORESTA

REST. RANCHO EL PASO

C; Pas Estació. 15

674 38 03

Cuina catalana, banquets

Tancat dium. nit i dill. no festius

MIRASOL

MASJANER

C/ Guadalajara, 14

674 23 15

Cuina variada

Tancat dimecres tarda

LAPONDEROSA

C/Victòria, 18-20

589 25 71

Brasena

LA NANSA

Ctra. Sabadell, 47

69S 11 52

Paelles, marisc, tregid.

Tancal dimarts nit i dimecres

MACXIM

C/ Guatlla, 20 • Els Avets

699 55 58

MenU, degustació

Tancat diumenge

588 54 68

p

izzeria, cuina catalana

Tancat diumenge-dilluns tarda-nrt.

588 42 81

Menú. carta i degustació

Tancat dissabtes excepte reserves

ELPORTALET

PI. del Dr. Guardiet, 14

HOSTAL DEL GALL SANT CUGAT DEL VALLÈS

aSanti) Engràcia. I S - Tel. 589 29 71 08190 Sant Cugat del Vallés

Ora de Rubi a Sabadell km 15,200 34I1M>1223

Tel. 697 04 52

Dijous tancat excepte festius

LA PALTA

Rambla Can Mora, 24

539 50 11

Frankfurts

Obert tots els dies

CAN AMETLLER

Camí can Ametller, s/n

674 91 51

Cuina mercat

Especialitzat en bacallà

CHEZ PHILIPPE

Plaça Pep Ventura, 5

674 94 84

Cuina francesa/menU diari

Tancat diss. migdia i dium.

REST ./CANTINA EL MEXICANO

C/Endavallada, 10

589 18 25

C j m a i mUsica autèntica

LA GRANJA

C; St. Antoni-plaça Barcelona

675 52 46

Cuina casolana

SNIPPER'S

C/ Enric Granados, 7

675 31 41

Braseria

BOKATAS

Plaça Hospital, 35-37

589 19 72

Entrepans especials

GRANJA BAR EL MONESTIR

Plaça Augusta, 2

589 54 92

Esmorzars/tapes casolanes Obert de 8 a 10 nit

RESTAURANT CA L'ÀVIA

Ç/ Sant Antoni, 13

674 05 85

Cuina catalan/internac

Servei de bar

C/ Elies Rogent, 14

589 38 23

Mexicà-menú català

Obert al migdia

BAR REST. EL MOLÍ

Plaça Pep Ventura, 3

589 17 40

Menú diari i prod. ibèric

CAN BARATA

Ctra. Rubí a Sabadell, km 15 200

697 06 52

Cargol llauna/arròs negre

LA CARBONERIA LA CANTONADA EL TAST

C/VilO

675 14 51

Tapes casolanes, torrades

Plaça Monestir, 1

584 23 32

Creps, amanides, menús

Obert cada dia

Çí. Alfons Sala, 9

589 15 02

Marisc, menU, cuina merc

Repartir a partir de tes 12 h

REST. PANXA CONTENTA

Pl·Olabarria, 69

589 06 07

Cuina de mercat

Obert tot el dia

PARADA I FONDA

Rbta. Can Mora, s/n

589 26 97

Cuina catalana

Dilluns vespre tancat

BRASERIA LA BOLERA

e/_Ba|xada de l'Alba, 20

674 16 75

La nostra esp. és qualit

Tancat diumenges nit

BAR RESTAURANT EL MESÓN

Plaça Octavià, 5

674 10 47

Braseria i cuina de merc.

BRASERIA DEL MERCAT V E L I

Plaça Pere San, 6

589 52 40

Calçotada

Obert tot el dia

LA PASTA BOIXA

C/ Alfons Sala, 24

675 15 03

Pizzeria, creperia

Tancal dilluns

C/Indústria, 27

675 14 0 2 .

Creperia bretona

Menú de dimarts a dijous

MINIGOLF BAR MGSC

Ç/Santa Engràcia, 15

589 29 71

Carn a la brasa, tapes

CAPITÀN COOK

PI, LluiS Millet, 1

589 61 61

Cuina colonial

Obert tots els dies

SQUASH

C/Sant Jordi. 33-35

589 14 96

Cafeteria, pizzes, menú

Pasta fresca

CASINET

..Cami Can Ganxet, 47

589 50 83

Menú diari i entrepans

Obert Iota la setmana Karaoke

675 36 54

Menú diari

RESTAURANT VALL D'OR

Rambla M. Jaont Verdaguer, 185

674 11 41

Dies festius bufet lliure

RESTAURANT MAS ROIG

Plaça Mas Roig. 4

675 00 86

Xai, entrecot a la brasa

a B Jtcaón Tota una tradició PI. Octavià, 5. Tel. 67410 47,589 27 02 SANT CUGAT DEL VALLÈS

TY-BIHAN

Av. Torreblanca, 2-8, ocal 4

«•fi

Diumenge i test. obert a partir 18h

MESOMENYS

CUGAT CAFÈ

, , , „ , „ , „ „ T e l . 589 26 97

LA BBA6EQIA DEL MERCAT VELL PI. Pere San, 6 - Tel. 589 52 40 08190 SANT CUGAT M

o7smKgoH°faride7a24h

swasi

Tancat diumenge nit

lilk v ^ i ü t e J B 1 B > , &

©Mi*» Li ofereix degustar un bon cafè, te, sucs :

naturals, vegetals.

RESTAURANT PIZZERIA

Entrepans acabats

PANXACONTENTA

de coure, pastes calentes.

liL\St'l t

Okihinia. t» • Sani Cugat

Tel. 589 06 07

k

.

I a la nostra botiga pot adquirir cafès d'origen i complements.

VINGUI A CONÈIXER ELS NOSTRES SUGGERIMENTS CADA SETMANA


39

APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de desembre de 1995

LA VIDA SOCIAL Concert de Nadal a la Unió Santcugatenca

Casals infantils de Nadal a Valldoreix i a l'escola Pla i Farreras Els faran els grups Peti Qui Peti i Komtú RAMON LUQUE

• Sant Cugat / Valldoreix.— L'Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Valldoreix i l'Associació de Monitors Komtú han organitzat casals infantils per aquestes festes de Nadal. L'esplai de Valldoreix el realitzarà el grup Peti Qui Peti al casal cultural de l'EMD, mentre que el de Komtú es farà a l'escola Pla i Farreras.

H Sant Cugat.— La societat coral La Unió Santcugatenca ha organitzat un concert de cant que es farà diumenge a les 7 de la tarda a La Unió. En el concert hi participaran la coral La Unió, dirigida per Manel Vilasaló, la coral Rosa d'Abril, dirigida per Matilde Parés, i la Coral d'Avis de la Generalitat, dirigida per Jordi Morral. La coral de La Unió interpretarà peces de Brahms, Haendel, Enric Ribó, Cossetto, M. Oltra i Adolf Cabané. Rosa d'Abril ha escollit un repertori de Haendel, Grober i cançons populars catalanes, sicilianes i alemanyes. Finalment, la Coral d'Avis de la GeLes joguines comprades a Sant Cugat per a la campanya tindran descompte. Foto: ELS 4 CANTONS. neralitat interpretarà peces de Sardà i Vila, R. Bertomeu, Mozart i Manel Vilasaló. El concert acabarà amb el Canticorumn Iubüo de Haendel cantat per les tres corals alhora. / RL.

L'EMD de Valldoreix i decoració, manualitats, mal'Associació de Monitors quillatge, cuina i disfresses. A Sant Cugat, l'AssociaKomtú s'han encarregat d'animar les festes nadalenques ció de Monitors Komtú ha de la mainada. L'EMD ha organitzat un casal de Nadal organitzat un esplai infantil que es realitzarà del 27 al que durà a terme el grup 29 de desembre i del 2 al Peti Qui Peti, de Creu Roja 5 de gener a l'escola Pla Joventut de Valldoreix, al i Farreras. Els interessats casal cultural a partir del podran escollir entre apun27 de desembre. Aquest es- tar els nens en un torn de plai s'ha organizat en dos mig dia o un de jornada torns, un que es farà del sencera. L'horari de mig dia 27 al 29 de desembre i un s'allargarà de les 9 del matí altre, del 2 al 5 de gener, a les 2 de la tarda, i el de de 9 del matí a 2 de la jornada completa inclou el tarda. El preu per al primer dinar i s'allargarà de 9 del Nens de Sant Cugat, Barcelona i Rubí rebran el que es recapti torn és de 4.000 pessetes per matí a 2/4 de 5 de la tarda. RAMON LUQUE als Reis d'Orient perquè les dres, de les 6 de la tarda nen i el del segon és de El preu del torn de mitja • Sant Cugat— El Grup reparteixin per les diferents a les 8 del vespre. Maria 5.000. Tots els que desitgin jornada és de 7.500 pessetes de Joves de la Parròquia co- llars. Enguany es beneficia- Fabre, responsable de la apuntar-s'hi poden fer-ho per nen i el de jornada com- mençarà, dimecres vinent, a ran de la campanya unes mil campanya, ha demanat que des d'ahir al casal cultural pleta, de 15.500. Els inte- recollir el material de la famílies del municipi de Sant les joguines siguin noves, de Valldoreix, de 12 del mig- ressats poden fer la inscrip- campanya Un nen, una jo- Cugat i algunes de Rubí i «perquè altres anys ens han dia a 2 de la tarda i de ció del 18 al 22 de desembre, guina, que porta a terme del districte de Ciutat Vella portat moltes porqueries» i 5 a 7 de la tarda. Aquest de 9 a 10 del matí i de cada Nadal. Aquesta cam- de Barcelona. que siguin «de les que surten esplai es dividirà en tres cen- 5 a 7 de la tarda, a la bi- panya consisteix a recollir Totes les persones que ho a la televisió, perquè són tres d'interès: tallers, sorti- blioteca de l'escola Pla i Fa- joguines per als nens necesles que els nens demanen». des i jocs i esports. Entre rreras. El programa encara sitats que els mateixos joves desitgin poden passar, a par- A la campanya hi col·labora tir de dimecres, pels locals les activitats previstes, els està per determinar, perquè de la parròquia s'encarrede la parròquia per deixar-hi la Creu Roja Joventut de nens aprendran nocions de depèn dels inscrits. guen de seleccionar i lliurar joguines, de dilluns a diven- Sant Cugat.

Comença la recollida de material de la campanya «Un nen, una joguina»

- Dr. Carlos R. Rosetti PRÒTESIS FUAYREMOVIBLE CIRUGÍA - ESTÈTICA BLANQUEAMIENTO MUTUALIDADES

uia

Rbla. Ribatallada, 2 0 - l r 3a Tel. 6 7 4 72 16 Sant Cugat 33141/06803 TumO pOf fas

Cirurgia

Odontologia

• DR. F E R N À N D E Z L A Y O S Cirurgia general, aparell digestiu ASC-Previasa-Sanltas Av. Torreblanca, 2-B, 2n, A1. Sant Cugat 0 5 8 9 4 7 00

• CENTRE DENTAL I QUIRÚRGIC Av. Catalunya, 21, baixos. Sant Cugat « 589 00 0 0 Fax 589 0 3 13

Consult. Centre Mèdic • CENTRE M È D I C S À B A T Certificats de conduir i armes Medicina interna, laserteràpia Santiago Ruslftol, 2, entol. 1a. Sant Cugat « 6 7 4 1 5 26

Dietètica-Nutrició • MARIA RIUS SOLER Acupuntura, nutrició, dietètica. Hores convingudes. Francesc Moragas, 25-27, 1r 2a. Sant Cugat. « 5 8 9 13 0 7

Fisioteràpia C/ ««saló, 17 • ENTMDA PER SI. «NIWI, 78

Tel. 5 8 9 53 4 8

B Valldoreix.— La parròquia de Sant Cebrià de Valldoreix tornarà demà, a partir de 2/4 de 9 del vespre, a ser l'escenari del tradicional concert de Nadal de la Coral Harmonia. A més de la valldoreixenca, en el concert hi serà present la coral Nou Horitzó de Barcelona. / R.L.

Gabinet ~ mèdic-quirúrgic

CLÍNICA DENTAL

G I M N À S BLOCK

La Coral Harmonia, a Sant Cebrià

• SOFIA R O M A FERRÉ Fisioteràpia. Assistència sanitària Fiatc

Asisa

• DR. C A R L O S ROSSETTI Odontologia nens i adults Rbla. Ribatallada, 20,1r 3a. Sant Cugat « 6 7 4 7216 • DRA. L U Z O N D O Clínica dental infantil. Exclusiu nens i ortodòncia Francesc Moragas, 5, entresol. Sant Cugat « 6 7 4 05 0 6 • DRA. M. J A U M E S A U R A Clínica dental. Dl a dv, 9-13 h i 16-20 h Pg. Sant Magí, 22, baixos. Sant Cugat « 674 23 35

Oftalmologia • CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia. Conveni amb les principals mútues C/ Santa Maria, 10. Sant Cugat

« 5 8 9 51 06

C/ Villa, 49. Sant Cugat V 674 4 8 72

Metge capçalera • J.R. E S Q U I R O L C A U S S A Capçalera, geriatria. ASC, AGRUP, MUT, MFIACT, etc. Av. Torreblanca 2-8, 3r 10a. Sant Cugat

« 589 39 26 « 4 8 7 13 3 1 U r g e n t 2 4 h, b u s c a 2.402 • Dr. M O N T S E R R A T G A R R I G A Metge de capçalera. Visites a domidlimútues. Major, 36, 2n. Sant Cugat.

« 674 00 25

• B E G O N A VINALLONGA Pedagogia, logopèdia. Problemes llenguatge i aprenentatge C/ Villa, 5-7, 1 r 2a. Sant Cugat «5891215

Pediatria • JOSEP M. COROMINAS CASARAMONA Pediatria, asma infantil. Hores convingudes Rbla. Ribatallada, 20,1 r 3a. Sant Cugat « 674 72 16

èdica

• Cirurgia general sense ingrés • Cirurgia i medicina estètica

'•-' ''.:4

Tel. 5 8 9 1 1 27 • 727 39 98 • St. Cugal

• DRA. EUGÈNIA FDEZ.-GOULA PFAFF. Pediatria. Sanitas, Caja Salud, Agrup. MUT MEDIFIAT Av. Catalunya, 22, 1r 1a. Sant C u g a t « 589 31 13 • PILAR C A N O S A Ú B E D A Pediatria - Medicina adolescent Av. Torreblanca, 2 - 8, 3r pis Sant Cugat « 6 7 4 5 7 9 8 - 5 8 9 35 48

Psicologia • C E N T R E DE P S I C O L O G I A CLÍNICA Trastorns d'aprenentatge i de la parla. Nens, adolescents i adults Av. Catalunya 21. 3r 1 a. Sant Cugat « 6 7 4 3 6 73 • CARMELA CASTILLO Psicologia, problemes d'aprenentatge Villa, 5-7,1r 2a. Sant Cugat «5891215 • CENTRE PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia C/ Can Mates, 2-4,1 r 2a. Sant Cugat « 5 8 9 4 0 51

• MILÀ M A R T Í N E Z M E D I N A Obstetrícia i ginecologia. Hores convingudes. Francesc Moragas, 25-27,1 r 2a. Sant Cugat. « 5 8 9 1 3 07 • DR. JESÚS FERNÀNDEZ BAIZAN Toco-ginecologia. Hores convingudes Av. Catalunya, 21, 4rt 1 a. Sant Cugat « 5 8 9 48 0 8 Particular: 6 7 4 74 0 9 • DR. E N R I Q U E C A Y U E L A F O N T Ginecòleg, obstetricia-ecografia, esterilitat, menopausa, revisions Francesc Moragas 1 -3, 3r 2a. Sant Cugat « 6 7 4 6 6 11 Fax 589 11 45 • DR. A N T O N I P E S A R R O D O N A Ginecologia i obstetrícia ASC. Meditec Av. Torreblanca, 8, 3r 8. Sant Cugat « 5 8 9 1 9 66

Traumatologia

• M. A N T Ò N I A E D U A R D O C A R D O N A Psicologia cHnlca Rbla. Can Mora, 1. Sani Cugat « 5 8 9 43 4 4 - 4 3 0 9 6 2 5

• DR. JOAN CASANOVA SALLARES

• Dr. J O A N VALLDEPERAS C O M B A S Pulmó i cor. Major, 36, 2n. Sant C u g a t . « 6 7 4 0 0 2 5

• ML. GOZZI DE LA T O U R R O Y O Traumatologia. Columna i esquena Av. Torreblanca, 2-8. PoNdinic. Sant Cugat « 675 5 7 56

H • JUAN JOSÉ GÓMEZ CABEZA Obstetrícia I ginecologia. Hores convingudes. Francesc Moragas, 25-27,1r 2a. Sant Cugat ff 5 8 9 1 3 0 7

Traumatologia, ortopèdia. ASC, Previasa, Medytec Av. Torreblanca, 2-8, 2a-10. Sant Cugat « 5 8 9 1 8 88

• JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia, ortopèdia Assistència sanitària. Previasa, Medytec Pollcllnic Torreblanca, 2-8, 2a-10. Sant Cugat » 589 18 8 8

Dra.M. Àngela Font Pons Dra.M. Neus Benito Bujosa Av. Torreblanca 2-B • 3r A despatx 7

CENTRE DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL

SUSANA NIC0LETTI

C/ Sant A n t o n i , 74 Tel. 6 7 4 74 37

RESIDÈNCIA SANT SALVADOR 3a edat Torre amb jardí

§

Ascensor Cuina pròpia Bugaderia Metge Infermera Fisioterapeuta Personal qualificat Capacitat 24 places Perruquera Sant SahNMte&#?;

T.I. «74 mm SANT C U l ï f


APUNTS

40

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 15 de desembre de 1995

LA VIDA SOCIAL

ELS ENTRETENIMENTS GIRALT

Horitzontals: 1.- Submergir. 1 2 . - Homes que parlen en públic. Nom de consonant. 3 . 1 Conjunt de signes que formen una clau. Càrrega, escomesa. 2 Sigla del nord. 4 . - Preposició. Completament sec o eixut. 3 Quatre romans. 5 . - Dona del rei. Salnitre. 6 . - Riu europeu. 4 Part del dia natural sense claror solar. Fàstics, nàusees. 7 . - Ca5 vitat òssia del cap en què està contingut l'encèfal, al revés. 6 Esgarrapada, grapada. 8.- Part terminal del braç. Impedir de 7 continuar un moviment a algú. Repetida arreu. 9 . - Vocal del 8 català. Desocupació forçosa per manca d'oferta de col·locació. Tabac en pols per a ensu9 • mar. 10.- Eructe. Solera sobre la qual descansa un peu dret. 10 Verticals: 1.- Cremar exteriorment lleument. 2 . - Cofí. Municipi de l'Alta Cerdanva. Sigla de l'oest. 3 . - Corretja que es lliga als museus dels dos cavalls que van de parella a li que marxin iguals. Al mig del pati. 4 . - Tenen un sentiment profund de malvolença contra algú. Dit del matrimoni vàlid no consumat. 5 . - Metall, al revés. Himne de la missa després

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

I

tlel prefaci. 6 . - Que conté tre petit. 10.- Contracció gragreix. Vocal que es posa a la matical. Aniria. Aliment. 1 1 . ratlla. Planeta no visible a ull Hora baixa. nu. 7.- Mostrar amb afectació. La primera de les beceroles. 8.- Xifra romana que val 50. Aqui. Molt poc freqüent (femení). 9 . - Voler tocar-lo amb •BlBqHS'K'H-'UI -^H" J| ilV la mà és pretendre un impossiV - ' 6 M JBJiiiv V | \ - ' S J'!iJ\- JMi'ui ble, de baix a dalt. Part superior •9 « J I ; K •nm.ia -•$ A I -.-..iss.ix V d "un arbre que no és aprofita- -"r N ^ m v !1»'J ~'i BIH 'sjnpRjQ --z J"|[OSJOIUOS; - ' i :s|R)uoz)uoq oi.in|us ble com a fusta pel seu diàme-

StS DIFERENCIES

s ^ \

y ^ \

" ^

<= Jordi Bofarull creu que jugar a rol és ho per a qualsevol. Fon>: I V ML LA.

Jordi Bofarull Amat

l ,

Es cl president d'Asak, entitat que ha organitzat un torneig de jocs de rol per recaptar diners per comprar joguines per als nens MON'ISt

SANT

—«Es un joc que permet desenvolupar la imaginació. fomenta el gust per la lectura i propicia l'estudi de la història i la geografia o la literatura, i sobretot el gran atractiu q u e té per a mi és q u e com a jugador puc ser un personatge diferent del que sóc, actuant en un món ple d'aventures i perills. És un joc que. com la lectura, permet evadir-te per unes hores del món real, però a diferència de la lectura tu ets el protagonista i són les teves accions el que marquen les aventures. El rol és un entremig entre fer una obra de teatre i explicar una història. Estaria molt entroncat a m b els narradors d'històrics dels mercats àrabs.»

de quaranta-i-tants anys i l'edat de la majoria dels m e m b r e s del club és de quinze a vint-i-tants. Això no crea una diferència? —«No. de cap manera. Tots som jugadors de rol i la diferència d'edat no es nota ni en les partides ni en el moment de treballar. Crec fermament q u e en el cor tots tenim la mateixa edat intemporal. El jugador de rol és molt obert en aquest sentit, ja que està avesat a interpretar personatges de diferents edats i èpoques i pensaments, i això fa que no es creï mai una barrera generacional.»

V

-/í

if

ff

• Sant Cugat. Tots els divendres des de les (> fins a les 1 2, a la Casa de Cultura. un grup de gent de totes menes hi ha des d'estudians de BUP fins a mestres J ESCUDER o escriptors•— es trasforma GIRALT ESCACS en g u e r r e r s , h o m e s - l l o p . vampirs, fetillers o bruixots. En aquesta sona là podreu trobar el nom de vuit Les negres decideixen contundentment la lluita. Es tracta dels components mamífers. Maister-Grozdov, 1954. del club de rol Asak. Jordi Bofarull és des de les últimes T G R H A D ç M eleccions el seu president. —Jordi, des de quan funL N I E F L A T ciona el club? L A O E O B T S L «Jugo des de fa vuit o nou anvs. De bon principi L J L R E O A L P el club només funcionava a les jornades que cada any P F C A L R C C —S'ha acusat els jugadors se cclebran a Sant Cugat, de rol de ser estranys: fins C O B R E L K V però LIIS va semblar que hai tot algunes persones penvíem de formar un club leP O N X B C A P sen que són gent violenta. galitzal i estable i vam fer —«Sovint es té una certa —Vostè' és una persona aquest important pas. Això F R I U V G D T prevenció contra els juens va permetre demagadors de rol pensant F A Q H O R 1 G nar un local a l'Ajunque són bichos raros tament i es va traduir , . . P Y D N M F Z tancats i poc sociables. en aquest local de l'Es- « V u l l V l U l C 1 S e . t e l l Ç , quan en realitat són pai Jove i una oferta gent molt normal, aleHlt-d IIITAKI - l U R p p ' | Ú A J 3 1 continuada d'activitats » 3*d t'+DÇOLZX £ '+V9Vl*<i c ' + d x l 1 :?pn|<>S gres i imaginatius, MIIPIIXURÍIU, Tijmp "pml i:n,i[tx| •lucuoiouiy :oi3ii|OS diferents. Aquesta setoberts, q u e , com pots mana hem organitzat —Nom: Jordi Bofarull Amat. veure en el club Asak, GIRALT unes jornades de joc —Lloc de naixement: Ramos Vtejía SOLUCIÓ DIFERENCIES accepten tothom que Buenos Aires (Argentina). amb campionats i un rol vingui amb ganes de juen viu per recollir di- —Data de naixement: S de juliol de MLNK'IPI DL L'ALT EMPORDÀ gar. Els jugadors de rol 1951. ners i poder comprar La seva superfície de 2,29 Km .el fa ser el terme municipal més petit de la som gent molt normal —Estat civil: Casat. joguines als nens.» comarca. i gents agressius, ni vio% O u è és un joc de —Professió: Geògraf i mestre. lents. El rol és per a —Aficions: «El rol i l'alpinisme». rol? mi una bona manera de -«Es un joc que va —lln llibre: «És difícil escollir un llibre desenganxar de la tele concret. La sonrisa etnisca és un començar a les univer\ i fer amics. U n a cosa dels meus favorits». sitats dels Estats Units que els que no coneixen l'a uns 25 o 30 anys i —Una pel·lícula: «Pasco por el amor cl rol no entenen és que y la muerte, de John Huston». que, com diu el seu en una partida mai no nom. has d'interpretar —Una música: «Tota, des de la clàs- guanva ningú o m é s sica fins al rock». un personatge en un aviat guanyen tots, ja —Màxima aspiració: «Viure i ser feliç, món fictici.» que el rol no és com•(.upjii*i) SO I t f 3 J (*M> RION (1A) 9 N V H l H H a V U A que en aquest món que tenim no petitiu.» — Q u i n és l'atractiu :opn|<>s és aspirar a poc». del rol?

..&3U

que no es poc

*

»

, y»; •- * X

6 NOTA

cert os

pg

mSm ¥ t^&fS >

c


APUNTS

E L S 4 C A N T O N S / Divendres, 15 d e d e s e m b r e d e 1995

41

ELS CINEMES «El demonio vestido de azul»

Sant Cugat 1 Mortasl Kombat Director Carl Franklin. Sant Cugat 2 Twomuch Intèrprets: Denzel Washington, Tom Sizemore, Jennifer Beals Sant Cugat 3 Q presidents ymtssWade i Don Cheadle. Recomanada: R/18. Sant Cugat 4 Nueve meses Sales: Cineart 5 sales, de Sessions golfes de dssabts Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. Satal MortalKombat • Easy Rawling és un veterà Sala 2 v B presidents ymissWade que torna a casa seva després de la segona guerra mundial Sala 3 í;:'": Una historia del Bronx (V.O.) i que es veu embolicat en dos Sala 4 Nueve meses assassinats. Per poder demostrar la seva innocència haurà I T RUBÍ de trobar els culpables. RubfPataoal Twomuch

«Homicidio en primer grado»

Director Marc Rocco. Intèrprets: Christian Slater, Kevin Bacon, Gary Oldman i Embeth Davidtz. Recomanada: R/18. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. H Henri Youngt va ser tancat a la presó el març de 1938 i va passar-hi tres anys en una cel·la d'incomunicació de metre i mig d'altura, sol, despullat, sense llit, sense llum i, gairebé, sense aire, alimentant-se de pa i aigua. El juny de 1941, poques hores després de sortir d'aquesta cel·la va matar l'home que ell creia el culpable del seu patiment.

Director Paul Anderson. Intèrprets: Christopher Lambert, Linden Ashby i Cary-Hiroyuki Tagawa. Sales: Sant Cugat 1, de Sant Cugat; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

«Smoke»

4.15,7.00,10.00

Cineart-tres jVaya Santa daus! 4.00,6.00,8.15,10.30 Divendres i dissabte, últim projecció: 10.45.

4.25,7.15, 10J05

Euterpe

4.00,8.05,8.15,10JB

Festius: 4.00,6.00,8.15,10.30 Divendres, última pro/eccAí: 1445. Dissabte; 11.00.

01.»

Montecarlo El nino invísMa: Divendres i dissabte, úUmap^ció. 10.45.

4.00,6.00,8.15,10.30

Director Wayne Wang. Intèrprets: Harvey Keitel, William Hurt i Stockard Channing. Recomanada: apta. Sala: Principal, de Sabadell. H Gent ben diversa es reuneix en un estanc, on fumen constantment i parlen sense parar.

Principal

4;00,6.20,8.25,10.50

4.05,6.10,8.15,10.30

12.86'

01.00

Lared

Laborables: 4.00,6.05,8.10,10.30

..Yïvfe· •

'

12.30

C

VTT

Smoka

Rambla

,1/>:?·' "

J £í-.

Nueve r r * 9 » %

«Two much» Director Fernando Trueba. Intèrprets: Melanie Griffith, Antonio Banderas, Daryl Hannah i Danny Aiello. Sales: Sant Cugat 2, de Sant Cugat; Rubí Palace 1, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Art Dodge coneix Betty Kerner. Després d'una nit romàntica, Betty li demana que es casi amb ella, i Art pensa que la situació li pot ser favorable. Però tot canvia per a ell quan coneix l'atractiva Liz, la germana de Betty. Art s'inventa un germà bessó per repartir els seus favors entre Betty i Liz.

4.10,6Ü0,8.30,1050

• CERDANYOLA 5.00.7.30,10.00

Kursaal 1

jVaya Santa 0 | |

4,25,620,8.15,10.30

RuttPaJaoa2 Nueve meses

4i5,e.i5,8.mmiç

Kursaal 2

Nueve meses-gi^.

4.50,650,8.50,10.50

RubíPatao·S jVaya Santa Claus!

4.30,6.30,8^0,1050

Kursaal 3

Pocahontas j i j

v

4.25,6.10,7.45,10.35

RuWPateoÍ4 Pocahorrtas

4.t5,6.15,8.15,10.15

Kursaal 4

El demonio

Kursaal 5

Homickfoen

Kursaal 6

El

Kursaal 7

Bniroinvtsjbill

RuWPaiaflBS BpresfttortayrRtssVNa 4.45,7.15,10.00 Sesskmg^mfendresivígmsdeíem,ates12.15 T SABADELL

4.00,6.00,8.15,10.30 Cmart5«fÍ9a Two much 4.00,6.00,6.15,10.30 H demonio vestido da azul 4.00,6.00,8.15,10.30 Pocahorrtas 4.00,6.00,8.15, fft30 MortalKombat 1 5^0,7.30,10* SpresJdenteyrnissVltafe gvendnsïiasaabte, útSmptofrxió· 10.45. Sessió gota:12.45.

• El Món Exterior és una dimensió fantàstica paral·lela al món real, la Terra. Aquest país encantat és l'escenari habitual «Mientras dormías» d'una sèrie de torneigs d'arts Director Jon Turteltaub. marcials, en els quals sempre Intèrprets: Sandra Bullock i guanya el malvat bruixot Shang Bill Pullman. Tsung, des de fa més de nou Recomanada: apta. generacions. Si guanya el desè Sala: Kursaal, de Cerdanyola. torneig, el Món Exterior podrà • Lucy és una noia que viu estendre tot el seu mal per la sola i que treballa de taquillera Terra. al metro de Chicago. Un dia salva la vida d'un home que ha patit un atracament. Quan «El nino invisible» el va a visitar a l'hospital, ell està en coma i les infermeres Director: Rafa Moleón. la confonen per la seva xicota. Intèrprets: Born Born Chip. Sales: Montecarlo, de Sabadell, Ella no ho nega... i Kursaal, de Cerdanyola.

«Mortal kombat»

• SABADELL

T SANT CUGAT

Director Chris Columbus. Intèrprets: Hugh Grant, Julianne Moore, Tom Arnold i Joan Cusack. Sales: Sant Cugat 4, de Sant Cugat; Rubí Palace 2, de Rubí; Rambla, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Les relacions de Samuel Faulkner, un psiquiatre infantil, amb la seva xicota, Rebecca Taylor, entren en una profunda crisi quan ella li anuncia que està embarassada. Samuel arribarà a acceptar tots els canvis que se li presenten gràcies al Dr. Kosevich.

4j%fe2fi,»20,10.45 |JÍ«^).a40,10.50

Wade

lapMSíftSS, 11.06 445,6.10,8.00,10.30

Kursal8

«Nueve meses»

• Un grup de nens troben una «Pocahontas» pedra que els fascina per les seves constants aparicions, de- Directors: Mike Gabriel i Eric saparicions i modificacions. Goldberg. Quan intenten tornar-la al seu Intèrprets: dibuixos animats. lloc d'origen, succeeixen fets Recomanada: apta. fantàstics en un túnel del temps Sales: Rubí Palace 4, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell, i que els transporta al llunyà segle Kursaal, de Cerdanyola. XII.

azul

4.20,6\25,8.30,10.35

Kursaal 9

La red

4.35,6.45,8.55,11.05

Kursaal 10

MortalKombat

4.40,846,8.40,10.40

Kursaal 11

Twomuch

4.30,6.40,8.50,11.00

• Aventuiu romàntica inspirada en la llegenda dels amors entre una noia índia i el pioner anglès John Smith.

«El presidente y miss Wade» Director Rob Reiner. Intèrprets: Michael Douglas i Annette Bening. Sala: Sant Cugat 3, de Sant Cugat; Rubí Palace 5, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

«iVaya Santa Claus!»

«La red» Director Irwin Winkler. Intèrprets: Sandra Bullock i Jeremy Northam. Sales: Euterpe, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. I Àngela, una noia molt aficionada a la informàtica, comença a tenir problemes quan accepta ajudar un col·lega de professió, el qual li sol·licita una anàlisi preliminar per a un prototipus d'un programa Internet.

• Andrew Shepherd ocupa el càrrec de president dels Estats Units des de fa gairebé quatre anys, i ara s'enfronta a un període electoral. Robert Rumson. líder de la minoria al Senat, és el seu principal rival polític. Shepherd coneix Sydney Wade i s'enamora d'ella. El desig de mantenir la seva intimitat oculta a la llum pública i conquistar romànticament Sydney, compliquen enormement la seva vida.

Director John Pasquin. Intèrprets: Tim Alien, Judge Reinhold i Wendy Crewson. Sales: Rubí Palace 3, de Rubí; Cineart-tres, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. H Scott Calvin és un pare divorciat que té una relació força difícil amb el seu fill Charlie. Les seves vides canvien una Nit de Nadal quan Santa Claus cau del teulat i, quan Scott es posa el seu vestit, ell i Charlie són arrossegats màgicament fins al Pol Nord. Allà l'informen que qualsevol que es posi el vestit de Santa Claus també adquereix les responsabilitats del càrrec.

R Torreblanca Josep Puig i Cadafalch. s/n . T. 589 24 81

25()

IA I.A N I T

pics

\ n \ i i ii \ \m >\ \i s

33131.W463D

m

SI SA7MT CUGAT ESTRENA

Tots els dissabtes SESSIONS «GOLFES»

3a SETMANA

3a SETMANA

3a SETMANA MICHAH. DOUGLAS

mim ürnüs mm UEUO

ANNETTE BfiNTNC

*M d'

E L

4.05 - 6 . 1 0 - 8 . 1 5 - 10.30 «GOLFA»: 00.15 - 18 A N Y S

NUEVE MESES

MUCH

PRESIDENTE YMISSWADE

4 . 1 5 - 7 . 0 0 - 10.00 3.55 - 6.05 - 8.15 - 10.25 4 . 3 0 - 7 . 1 5 - 10.05 « G O L F A » : 00.45 - 13 A N Y S «GOLFA»: 00.45 - A P T A APTA Dissabte, 16 a les 00.30h, «GOLFA»: UNA HISTÒRIA DEL BRONX en V.O. / Dissabte, 21 «GOLFA»: UN PASEO POR LAS NUBES en V.O.

ICINESn

Al servei de l'eipectador

Q

Pàrking 2 h. gratis

kCARNETJ| r

Carnet d'estudiant universitari

JOVE

Carnet Jove

\

s Reserva per telèfon SÍ90941

Pop Snack

a

Pagament amb targeta crèdit

mi <&


APUNTS

42

ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de desembre de 1995

L'AGENDA L • Ràdio Sani C i l i a t • l)c d i l l u n s a divendres de 7 a 7:/ïu h ./•/ despertador, imh loan YaiKc I V 7 í l l ;i 1(1 h../•.'/ call (/<'/ monestir KCVIM.I d acliialil.it I V 7..'II .i '» h..noticies d ' a m hil g c n c i a ! D e 'l a 10 l i . , la k ' i a e d i c i ó de l ' i n f o r m a h u sant < in.'!.'; ,,". i » D m g i i i p r c ^LMll al

pel

\ . A IC!

I lli llcllv

O

S

T A

• Divendres 15 —Rima. • Dissabte 16 Adelaida • Diumenge 17 I .lat/e:.

• Dilluns IS I speian la.

De Illa \l:-\ï ii .Dies de radio. • Dimarts 19 cl m a g a / i n c . I ^|iriis de iliDarius. \ ul^acio, c n t t c l c n m i c n t i participació í'icscntal per Ma• Dimecres 20 libcl ( aMic'av —Anion. l)c i::4S a 1.' h.. l/n/> molt tic nu.tt, espai i.lc gastronomia • Dijous 21 amb l'ep Blancs —Pere Casini. •IV \1 a l.v.il) h.Sant Cugat Avui. t'informutiu.2o\r,i edició. 1-t.íita i presenta Natàlia I i na res, I V 13:111 a 14 h..l·jitit,it.s. Dirigit i presentat per Xavier C asanovas De 14 a IS h .l'n/ de tarda. Musica suau seleccionada per DIVENDRES \ l h c r l Vlaitm IV- IS a .'.I h.. 1/ lloro. l ' n programa de Sah.a Vallvc. • Sant Cugat I Is divendres de -d ;i - I li ./</;/ W,!,'/. Musica •'ii'uei unh Maic Picainol • Casa de C u l t u r a de 21 a 2\ V h../ esportiu . Dirigit i p'esent.it per Carme j - A 2:4 de 5 de la tarda, classe Reverte magistral de cant a càrrec de I V 2\: 2lla 23 h .Sons : estels. C a r m e Hustamanic a la Casa l'iesental per l'ere Pallissa. de Cultura. O r g a n i t / a l'Opede23a24li: ra de C a m b r a de Sant t ugat. l)illuns:l(/!í( si ,Í/ÍV. si.'. I n p r o Preu d'entrada: 1000 p e r ' a k giama de S a b a Vallvc. socis i 20011 per als no socis. Dimarts L'csitcnu. 1.'espai de A les S de la tarda, Jam-ses cinema de KS( sion per a joves intèrprets. I )imecrcs: lloo s i ares A m b i d u a i d ( iaia. la i Rosa Ma Jané. • Club Muntanvec Duous: [ iure ti ,'u '.erra. Pro- A les S de la tarda. Taula grama de Xavier Casanovas, rodona sobre L'Objecció de Natàlia 1 i n a i e s i M ò n i c a Consciència al fi't militar amb Costa. la participació de m e m b r e s Divendresd ulles sense Frontede l'Assemblea de l'Objeeeio res. Presentat per I atiha i l i a I iscal i C A S C . al Club Munmed Ben llanuiioii. tanvec De 24 a " ii..Musica al teu

L'argentí Astor Pia//ola.

Laura Conejero és la protagonista de l'obra

Tangos al Teatre-auditori

Teatre amb «L'Hostalera»

L

L

? Orquestra de Cambra del Lliure, acompanyada del bandorwista Pablo Mainetti i el pianista Lluís Vidal, actuarà al Centre Cultural per oferir un concert insòlit i original en què els tangos seran els protagonistes de la nit conjuntament amb l'instrument del bandoncón. El repertori inclou algunes de les composicions que van fer més popular l'argentí Astor Piazzola. CA.

15

16

D I S S A B T E • Sant ( u g a t • Centre Cultural

A les 10 del vespre, espectacle de dansa a m b la companyia Metros q u e presentarà l'obra Diicrniete. va • Espectacles Infantils A les b de la tarda, la companyia Titelles Babi presenta I.n Balena Elena Torna al mar a la Casa de Cultura.

• C o n c e r t de l ' E s c o l a n i a de Montserrat —A 2:4 de 10 de la nit. concert /'."/ nostre Xadul de Franccc Civil a càrrec de l'Escolania de Montserrat dirigida per trineu Segarra, al Reial Monestir de Sant Cugat del Vallès. Venda d ' e n t r a d e s a la Casa de Cultura a paí tir del 4 de d e s e m b r e . O r g a n i t / a l'Escola d'Estudis Musicals Montserrat Calduch : Viu;lament.

• Kuhí • Menú de Nadal —A 2:4 de 5 de la tarda, sessió de cuina de plats lipics per les festes nadalenques a l'escola bressol mini'.cipal.

• Conferència sobre cinema A les .5 de la tarda. (\>mmeruoracio dels 100 un\s del cinema a càrrec dels m e m b r e s del Cine Club Borja Borjadin a la sala d'actes. O r g a n i t / a Club Muntanvec de Sant Cugat • Concert de Nadal •V 2 4 de 20 de la nit, concert de Nadal a càrrec de la soprano Mariona Benet i el tenor I )aniel Alfonso amb l'Orquestra de C a m b r a de Sant ( u g a t . a l'Aula Magna del Conservatori Municipal. Entrada gratuïta per als socis i SOI i pessetes per als no socis.

aura Conejero i Jordi Boixaderas són els protagonistes de l'obra L'hostalera, una de les comèdies més representades de Cario Goldoni als escenaris de tot el món. El muntatge que es podrà veure diumenge a La Sala està dirigit per Sergi Belbel, que ha decidit plantejar l'obra a l'espectador d'una manera senzilla i directa, sense artificis. També intervenen [mina Colomer i Àngels Poch, entre d'altres, i ,\

A 2:4 de 9 a la Parròquia de Sant Cebrià, concert de Nadal a càrrec de la Coral !'l larmonia i la coral Nou Holil/o de Harcclona. • Rubí • El celler A les 11 de la nit. concert de musica al celler. Preu de l'entrada: 300 pessetes. • Evcursió Pre-Nadal ---Durant tot el dia l'associació de veins de la Z o n a Nord organit/a una sortida des del Centre Civie primer de Maig.

CiiStllt.

De 7 a 24 li..cada hora, connevions a m b Catalunva lnInrmacio i butlletins de Sant Cugat i el V.illes dels serveis uiloimatuis. • Dissabte I V S a 'i li ./ i' cal! del mutu stir. amb Xaviei 1 oniclls. De "l a 10 h..l iure a la terra. ( Repetició) De III a II h..Hores extres. ( Repetició i D'l I a 12 li .(,'j»,v(li'(T. Amb \ a \ l e l MonteliV I >e 1 2 a I i li . / / "n/sjiií.vm. Amb < noi ( osta i -Vnunda Sans De I > a 14 h Avant Matx. \ i n b ( atinc R e u rle i la le d.Kvio d'esports. De I l a l.s h..l alies v m , Wontcrt s. ( Repelicio). De 15 a lb li., .•\tjiiclls. meravellosos iidisAmh Josep M a n a Alvira. De lb a 2(1 li...Sn/><7 DJ. presemal per Xavi Montero. I V 20 a 21 h..Bones vibracions Amb David Villena. De 21 a 22 h..Salmata. a m b Jesus Aguilera i Lídia Ceron. De 22 a S li.. Musica al teu costat. • Diumenge De S a 9 h..1.1 dia del Senvor. De l) a °-:.i(l h.Esport en Marxa, lera edició. De <J:3I) a 10 h../-.7 racó de la poesia. A m b Joana l'rancesea Garcia. De II) a 10.3(1 h.Arrels. Un programa de Rogeli Padró. D e ' 1 0 : 5 0 a 14:30 h.. Roda d'amics A m b Pere Pahissa i Joan Fàbregas. De 14:30 a 15 h.,Esports en marxa. 2ona edició. De 15 a l b h-Aquells meravellosos anvs. De l b a 2i)\\..Supcrl)J. De 20 a 21 h.Bones \ibra< ions. De 22 a 7 h.. Música al teu costat. Dissabte i d i u m e n g e , d e 8 a 22 h., connexions horàries a m b Catalunya Informació i butlletins locals.

R

A

D

I

17

U

M

E

N

• Teatre a La Sala - A 2/4 de 7 d e la tarda, representació de l'obra L'Hostalera de Cario Goldoni i dirigida p e r Sergi Belbel. Hi intervenen els actors Laura Conejero. Jordi Boixaderas. Santi I b a n e / , Imnia Colomer. Àngels Poch i Marc Cartes. entre d'altres. • Sardanes - - A les 12 del migdia, audició de sardanes a càrrec de la Cobla Laietana a la placa Dr. Guardiet.

19

D I M A R T S

• Aula C u l t u r a l del Club Muntanyenc —A les 8 del vespre, xerrada-col-loqui Larlem del < mema i proposta d'establir un cine club IÍ Sant Ctii·iit en motiu d e la c o m m e m o r a c i ó dels cent anys del cinema, a la sala d'actes del Club. • Audició musical —A 2:4 de set de la tarda, fi de trimestre de l'Escola d'Estudis Musicals Monserrat Calduch a la Casa de Cultura.

20

D I M E C R E S • Sant Cugat

G

E

• Sani ( u g a t • II Mostra d'Art V patiu de les 10 del mati : Ims a les del migdia, 11 Mostra d'art als Jardins del Monestir. O r g a n i t / a l'irart i ho col·labora l'Ajuntament.

• Valldoreix

• La Floresta A les b de la tarda, concert de ]a// a càrrec d ' A n d r e a Grilli,ildi i G o r k a Penites al bar Dada de la plac^i de l'estació.

• COncert de Nadal

• Kuhí

•SantCugat

• Centre Cultural - A les 10 del vespre, concert de Bandoneon a càrrec de l'Orquestra de C a m b r a del Lliure i del solista Pablo Mainetti. Direcció de Josep Pons. • Cicle de conferències sobre C u l t u r a i Societat — A 3:4 de 8 del vespre, xerrada a càrrec de R a m o n Oller, enginyer de Telecomunicacions i llicenciat en Teologia, sobre L'empresa, lloc de realització humana. Estat de la qüestió C e n t r e Borja de Sant Cugat.

• II C u r s p e r a diabètics — A les 7 d ela tarda, conferència sobre La cuina de! diabètic a càrrec de Conxita V'ihas. tècnica especialista en dietètica, a la Casa de Cultura. • La Floresta • Música — A les V de la nit. concert de música a càrrec del grup Rastamangui al bar Dada de La Floresta. •Rubí

^ i l í r r C U O A T 4 J I F L O R E S T A L E S PLANES Sortides des de Mas Janer. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.10h-07.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.20h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.10h-08.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 221 Oh. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. Sortides des de l'Avinguda Alfons Sala. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.50h-07.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21.50h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 07.50h-08.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21.50h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estaaó de F.G.C. de Sant Cugat. Reconegut. Mas Janer. Estació Mira-sol. Plaça Can Cadena. Estació Si. Cugat. Mercat Torreblanca. CAP. Alfons Sala. Can Cadena, Estació Mira-sol, Mas Janer.

^ • • . ^ .

• -

»-

CUGAT

Sortides des de F. Colom. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.30h del mati i cada hora i mitja fins a les 21.30h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 08.00h del matí i cada hora i mitja fins a les 21.30h. Sortides des de l'Estació. -Dies feiners. 1 a sortida: 07,20h del mati i cada hora i mitja fins a les 22.20h. -Dissabtes I festius. 1 a sortida: 08.50h del mati i cada hora i mitja fins a les 22.20h. Recorregut F. Colom, la Floresta, Plaça Centre, Mercat, CAP, AHons Sa/a, Estació, Píaça Centre, La Floresta, F. Colom. CUGAT.Riíai·TERRASSA -Dies feiners. 1 a sortida: 05.40h-06.25h i als 25 minuts de cada horafinsa les 22.25h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 06.25h i als 25 minuts de cada hora fins ates22.25h. -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55b, 07.55h i 11,55h.(feiners)

--*• •'•'&«

Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners. 1a sortida: 06.16h-06.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.16h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners. 1a sortida: 06.23h-06.53ti i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. Sortides des de PEstació FOC. -Oies feiners. 1a sortida: 06.05h-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins ates22.35h. -Dissabtes I festius. 1a sortida: 09.05h-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada horafinsa les 22.35h. Recorregut Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, Plaça Coll, Mercat Torreblanca, Monestir, Estació FGC, Colomer, Sant Domènec.

-Dies feiners. 1 a sortida: 05.15-05.40 i als 40 minuts de cada hora fins ates22.10h. -Dissabtes. 1 a sortida: 05.15-05.40 i 06.10h i als 10 minuts de cada hora fins ates22.10h. -Diumenges i festius. 1 a sortida: 07.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40h i 23.00h (feiners). 23.00h (olssabtes i festius). TA3.BARCELONA4ANTCUGAT -Dies feiners. 1a sortida: 05.45 i als 15 i 45 minuts de cada hora fins ates21.45h. -Dissabtes. 1 a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada horafinsates21.45h. -Diumenges i festius.1 a sortida: 06.45h i als 45 minuts de cada hora fins ates21.45h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners).


43

APUNTS

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 15 de desembre de 1995

L'AGENDA • Conferència —A les 7 de la tarda, conferència sobre Josep Rovira i el moviment Socialista de Catalunya a càrrec de Joan manuel Fernàndez. Presenta José Luís Martin, professor història UAB, a l'antiga estació dels Ferrocarils Catalans. •Exposició —A partir de les 6 de la tarda i fins a les 8 del vespre, exposició sobre el Moviment socialista de Catalunya a l'estació Vella fins al 25 de desembre.

Dia / Poble

Cugat P! Sant Cerdanyola s Rubí T

Montcada

D I J O U S • Sant Cugat •Video-cinema —A les 10 de la nit, projecció de la pel·lícula El rio de la vida a l'Espai Jove de la Casa de Cultura. Organitza: Grup Natura del Club Muntanyec

TEATRE-AUDITORI • S a n t Cugat —El dijous 28 de desembre a les 10 de la nit, concert de nadal de l'Orquestra Simfònica del Vallès. —El 23 de desembre a les 9 de la nit concert extraordinari de nadal del «grup de grans i mitjans» del Cor Infantil i Juvenil de Sant Cugat. El concert es organitzat per l'Associació Musical Aula de So. El preu de les entrades és de 1.000 pessetes i es poden comprar per anticipat a la botiga Compàs o el dia de l'espectacle a la taquilla del Teatre-auditori.

CONSERVATORI • S a n t Cugat —El 17 de desembre a les 12 del migdia concert de nadal a Aula Magna a càrrec del «grup de petits» del Cor Infantil i Juvenil de Sant Cugat. L'entrada serà lliure.

LA SALA •Rubí —El dissabte 30 de desembre a les 10 de la nit, concert de valsos i polques a càrrec de l'Orquestra Simfònica del Vallès. Entrades a la venda a les oficines del carrer Justícia o dues hores abans a la taquilla del teatre.

ALTRES ACTIVITATS

SERVEIS

Farmàcia (adreça)

SERVEIS

Salaven (S.Rusttol, 39)

6740646

Ajuntament

5892288

Vafc(Av/Catatunya,17)

6921130

Ambulatori Las Planes

6755105

ParrBte(Xercavins,7)

_

Bombers Delatora

692 80 80

5642139

Bombers Generalitat

Pardo (Masia, 2)

085

VaMor* (parada)

6741111

Grua

6743371 6742089

j Papiol

A.V»(Av.GeneraÍat,35)

6683967

Bombers Rubi

6998080

Aigües La Floresta

Sant Cugat

TexktófRbia. del Celler, 97)

6747749

CAP

5891122

AAPPIWIfra-sol

6742016

II Cerdanyola

Rivera (C/Sant Ramon, 169)

5809700

CM3 urgències

589 44 55

AAWVerge Carme Mtra-sol

6741003

Rubí

BataBé (Francesc Madà, 23)

6990430

Casa de Cultura

5891382

AAW Sant Joan Mira-sol

6747103

\

Montcada

Guix (Major, 89)

5641645

Casal Valldoreix

6744599

AAPPIWValdorBix

6742197

i

Papiol

A.V1à(Av.Generaltat,35)

6683967

Catalana de Gas

'-' 7252944

Sant Cugat

Beringues(AïonsSala,46)

6740483

Centre Cívic La Floresta

1

21

TELÈFONS

FARMÀCIES DE TORN

AAPPiWC. Montserrat Val. 6742105

5690847

AAPPWCanMajdVaS.

6745049 6742089

Hidalgo (Ronda Cerdanyola, 1)

6922368

Centre Cívic Las Planes

6755186

AA Prop, i Veïns l a Floresta

r

Rubí

Serra (Francesc Macià, 23)

6991343

Centre Cultural MtaHnl

5892018

AA W Aiguaionga La Flor.

6745129

:

Montcada

Guix (Major, 25)

5641645

Cinemes St. Cugat (Resar.)

5890941

Ass. Consumidors

2684567

A.Vüà(Av.GeneraHat,35)

6683967

Correus

6747096

DNI (dia prèvia)

Sant Cugat

Moral (Sta. Teresa, 40)

8753344

Creu Roja Sant Cugat

6741234

Greenpeace

Cerdanyola

Torrents (Cl de la Diagonal, 34)

5803904

Creu Roja Valldoreix

6742459

H. General de Catalunya

5891212

Rubí

Farei (Sant Jordi, 25)

6990291

Dispensari La Floresta

6747615

H.VsïtfHebfon

4272000

'- Montcada

Puig Ferragut (Boc Orquídia, 8)

Ent. Municipal descentrant

6742719

H.SantJoandeDeu

2034000

1 Papiol

A.VTà(Av. Generalitat, 35)

6683967

ENHER Rubí

6991892

Untat Coronaria

2481040 4144848 2042247

Í Cerdanyola

1i Papiol •

i

11 Sant Cugat Cerdanyola

Domènech (P. Sant Magí, 50)

6743353

FECSA (atenció al cüerrt)

900313131

Pereiro (Av/ Catalunya, 51)

5809700

FECSA (avaries)

900 23 23 23

Wormacio Carreteres

6741934

IntarmacM Aeroport

4785000

6740525

Informació RENFE

4900202

" Rubí

Torres (Pg.tesTorres)

6991072

. Montcada

J.Retet (Major, 89)

5841481

Funerària

1 Papiol

A.V8à(Av.Genera«at,35)

6683967

G. Civil (Mira-sol)

jj Cerdanyola i Rubí

Llorens (Sta. Maria, 27) Uufs(C/Altimira) Via (Conjunt Rubí Residencial)

Hisenda

6741531

Jutjat

6924708

i 674 66 96

6991301

Oficma Municipal La H r w *

- Montcada

Capdevfe (Conca, 10)

Parròquia St. Pere Octavià

i Papiol

A.V8à(Av. Generalitat, 35)

6683967

Parròquia Us Planes

1• Sant Cugat

6742379 ' . 5891155

Parròquia Valldoreix

5890847

MarmtcióPort.

3188750

OMC

5893188

PoWnteTorrebtanca

5891732

PROMUSA

5891732

8741163 '

2047503 ,,«740569

1

ENTITATS

ASDI

6753503

Piscina Municipal VaMonfeJ; ,«754055

Arxiu G a *

6742570

Cuerpo Nacional de Policia

Casal <TA* SC

5891638

Cutel(P. Diputació, 6)

6740394

f Cerdanyola

Sanchez(Pfl. dels Xops)

6823184

i Rubí i Montcada

Roca (Av/Barcelona, 55)

6990953

Duran (RWa Montcada, 37)

S7S1543

Urgències

091

UsríAvts Parròquia

5890598

• Papiol

A. Via (Av. Generalitat, 35)

6683967

Policia Municipal i Prot. CM

092

Club Muntanyenc

6745396

j Sant Cugat

Riera (Dr. Murio, 39)

6740430

J Cerdanyola

Orris {Av. Argentina, 17)

5807869

Pol. Municipal (Valldoreix) «08795125

Coral de la lWo

6741006

Comissaria de Policia

8747612

Estrat Sant Cugat

6752652

Taxis (parada)

8740997

El Tot Sani Cugat

6748681

Grq>$#.trnnjgnrnts

6749314

RàrJoSarrt Cugat

6755959

Terwttotet Cugat

3005366

EfMCManrj

5898282

ï Rubí

Oriol ÇZafiro, 28)

6994396

5 Montcada

Via (C/Jaume 1,20)

5645904

RàrJoTaxi

; Papiol

A.V»(Av.GeneraÍat,35)

6683967

Repsol-Butà Sant Cugat Comerç

< (1) DM/4 de 10 del mati d'avui a 1/4 de 10 del mati de demà.(2)D 1/4de10c'el mati d'avui a les 10 de la nit (3) De les 10 de I a nit a 1/4 de10 del matí de demà.

• S a n t Cugat

SAUR (Aigües)

a 9 del vespre. Telèfon: 589 08 47. Organització: AEEA L'Esplai i Ajuntament.

• C o r infantil i juvenil —Nois i noies a partir de 4 anys. Informació i inscripcions a la Casa de Cultura, telèfon 589 13 82. Les activitats del cor inclouen concerts, sortides de cap de setmana i tallers complementaris. Organització: Cor Infantil i Juvenil de Sant Cugat. Informació al 589 13 82.

•Centre Cívic de les Planes —Tallers de música, de costura, manualitats, casal per a joves i adults, i altres activitats. Informació i inscripcions, de 5 de la tarda a 9 del vespre. Telèfon d'informació: 675 51 05. Organització: AM L'Esclop i àrea de Cultura de l'Ajuntament.

•Centre Cívic de la Floresta —Ceràmica, ludoteca, piano, guitarra, solfeig, dansa i altres activitats. Informació i inscripcions de 5 de la tarda

• C a s a l Cultural de Mira-sol —Taller de teatre per a nens i adults, plàstica, manualitats, boixets, esplai diari, casal d'avis i altres activitats. Infor-

8747856

, • ' * • « « 22

^•«80 J|pí0322

fP*

21

mació i inscripcions, de 5 de la tarda a 9 del vespre al telèfon d'informació i consulta: 589 20 78. • C a s a de Cultura —Taller de manualitats i cuina. Informació i inscripcions, al telèfon 589 13 82. Organització: escola d'adults. •Amics per a la Cuitarà de Rubí —Organització del pessebre vivent i cantada de nadales a càrrec de les corals infantils i adults de l'entitat. Participació oberta al públic. Organització al carrer Sant Jaume (al costat del bar San

•Rubí —Fins al desembre, exposició al restaurant Disbarats de Terrassa de l'artista rubinenc Pep Borràs. —La galeria Soler-Casamada de Terrassa exposa Retrats de la posteritat de Miquel Mas. —Fins al 12 de desembre, exposició de pintures de Ricard Blasco a l'estació vella.

CONFERENCIES • Sant Cugat

(91)5434704

TeLrJe l'Esperança

FFCC

Sant Cugat

5893080

• L a Floresta —Des del dia 11 de desembre i fins el dia 17, exposició divulgativa i de dibuixos al Centre Social i Sanitari de La Floresta. L'exposició ha estat cedida per la Direcció General de Prevenció, Extinció i Salvament de la Generalitat.

Jaime).

EXPOSICIONS • S a n t Cugat •Mercantic —Mercantic. Fira permanent d'art i antiquaris. A l'avinguda Rius i Taulet. Obert tots els caps de setmana. El telèfon d'informació: 674 49 50. •Firart —Firart. Exposicions el lr i 3r diumenge de cada mes, de 9 a 2, a la plaça del Monestir.

•Viatgem amb en Gavín —El dia 12 de desembre, Kenya i els massais.

•Biblioteca Centre Borja de Sant Cugat —Universitària. Oberta de 9 del matí a 2/4 de 2 del migdia i de 4 de la tarda a 8 del vespre. El telèfon d'informació i consultes és el 674 11 50. • L a Floresta —Biblioteca de l'Associació de Propietaris i Veïns de la Floresta. Plaça d'Aiguallonga, número 1. Oberta de dilluns a divendres de 10 del matí a 1 del migdia. El telèfon d'informació i consultes al 674 20 89. •Biblioteca del Mil·lenari de Sant Cugat —Al Centre Cultural, oberta de dilluns a divendres, de 4 de la tarda a 2/4 de 9 del vespre. Dimarts, d ' l i del matí a 2 del migdia. Dissabtes, de 10 del matí a 2 de la tarda. Telèfon d'informació i consulta al 589 27 49. •Biblioteca Club Muntanyenc Sant Cugat —Plaça Barcelona. Oberta cada tarda des de les 5 fins a les 9 del vespre. Telèfon d'informació: 674 53 96 •Arxiu Municipal de Sant Cugat —Situat a l'Arxiu Nacional de Catalunya, al carrer Rei Jaume I, s/n. •Biblioteca de l'Ateneu —Plaça Pep Ventura. Oberta dijous, divendres i dissabtes, de 4 de la tarda a 8 del vespre. •Bilióteca Martí i Tauler de Rubí —Edifici L'Escardfvol. Oberta els feiners de 4 de la tarda a 9 de la nit i dijous i dissabtes de 10 del matí a 2 del migdia.

Qui sap més coses de les tradicions i la història popular de la nostra ciutat, és Rogeli Pedró. I cada diumenge ho explica al programa «flRRELS». Un repàs comentat dels costums, les tradicions antigues, les festes populars, en definitiva de les arrels de Sant Cugat i el país. B(9Ï®![L§»

Diumenges de 10 a 10,30h a:

RÀDIO SANT CUGAT 9 1 . 5 KM

f: ttt*<!

í^í


ELS CANTONS

44

Divendres. 15 de desembre de HW5

Sant Cugat del Vallès

Vint Ciiynl iltl Vyllo: < V - i k . - "S --') <C S

L A

L ' E N T R E V I S T A

Vilajoana

C A R L E S F R A N C I N O . Periodista. Conductor del «Tclenotícies vespre»

«

De bustos parlants encara en queden

(Juan fa dos ,im^ el \.i fitxar T V 3 . a m b Mi anys. ja era LIn periodista e x p e r i m e n t a t . Havia treballat a Radio Popular de Reus, un va c o m e n t a r , a la SLR de Reu-, que va acabar dirigint, i al ( a n a l Plus. Ara. es mostra eritie a m b la piulessin i reclama que el control dels mitjans de comunicació públics c- faci a m b criteriprofessionals i no n o m e s polítics. IORPI (i RAU • — O u è queda d'aquell noi que feia ràdio a Reus? «LI neguit per assabentar-se de les eoses que passen i cxpliear-les. l'única cosa que ui, informador no ha de perdre mai.Ouè ha deixat pel ca mi'.' -I àia certa ingenuïtat.Continua participant en l'claboracio de la intnrmacio'.' • Si. II pel l'nli-l i. : me- si li,i de donai l·i cal .1 li.t de tenir 1111 coneixement de '• •'.'. la inhumació 1 del seu p n v c - I ! icci• i.Uge lambe ham. '.1 ,.k -. 1 un 1 •1 t,i,··.iL,e:i, la p i o h s-', >nal l'i

il s .i

,] ,1 c

.. I'.

11 11 .'.

g l ' a II

, rpie-.i al piotcs-eonal te ten, !e:i. 1,1 a .K'I imodar se I I a n I ' I e - i n è r c i e s el i-, i.k 1, pi 11 i.11 a 1 - la\,u-lc piotcsa. •iialhieiil 1 pel ai\o de tant en :.,.i'.l , - li. 1 11111,11 e m e i a 1 decidir v la- he i' nu !a ten :.•• I )i-lrnta tieb ill.mt'1 I 11 .ique-l i lema -om uns i->i i\ ik-oi.it-. IV 10 In lla eoinpanys ,;iu la deu .uns que estan en una -eeeio i es eoiisuleien tnislials. eo-a que no entenc perquè si m tas be la lema adquireixes una madiiiesa piolcs-ional que l'ultra iient 110 te." (,)ue passa doncs? • • (.) u e ni o 11 a g e 111 q 11 a 11 comença només es planteja que en dos aiivs sol ser cap de secció i en quatre anys arribar a ser no sé que. Això no te sentit.» L.stà satisfet de la seva feina durant les eleccions'.' — Hm crida l'atenció que se'n parles tant. Treballant a la nit e l e c t o r a l h a s d e d o m i n a r el tema.Potser no tothom ho fa.

'•Quan l'iiiol i'n a una entrevista sap perfeetameni el que vol dir (...) Es l'ultra gent la que patei.x, no ell. 1 es iKjiiesta í>cnt la que et toca els nassos. »

— « N o e m c o r r e s p o n a mi dir-ho. Mira. no crec que existeixi l'ofici de presentador de televisió encara que hi hagi gent que s'entesti a dir que sí o que anunciïn cursets per a la gent que vol ser presentador de televisió.» N'hi ha de gent que només

sigui presentador de televisió'.' —«Sí. De bustos parlants en queden, però són minoria.» —Es va preparar bé el debat. —«És que no et pots permetre que en Pujol, per exemple, t'agafi en un renuncio.» — E s va comentar molt que no

C O L U M N A

UMMAM'II C'l'YAS • o diuen els diaris i es pot co m provar a eada li donés un torn de resposta. moment per la televisió. —«Sí, se'n va fer conya i altres La darrera tendència en coses que no són conya. Però em matèria de publicitat consisteix a sembla que quan fixes unes norno ensenyar gaire o 110 ensenyar mes, i els partits són els primers , gens el producte que vols que et que t'obliguen a fer-ho. s'han de comprin. A m b una historia d'arespectar.» mor exòtica que ningú no entén —Algú es va empipar? t'han de venir ganes de prendre —«Sol passar. A m b Pujol pasun martini, amb unes nens que sa un fenomen curiós. Alguna de riuen pel carrer ja n'hi ha prou la gent que l'envolta li professa perquè diguis ara em menjaria els un respecte excessiu, tot i que em t o r r o n s , a m b les i m a t g e s d ' u n sembla que ell té les coses clares malalt terminal de la sida c o n c s i que quan va a una entrevista a la botiga i et vesteixes henetton. sap perfectament el que vol dir Jo no ho entenc, però es veu que i accepta el tracte de tu a tu d'un els resultats són fulminants. professional. És l'altra gent la que És per aquest motiu que m'espateix, no ell. I és aquesta gent tranya el deliri que ha agafat als la que et toca els nassos.» partits de l'oposició a Catalunya de treure del govern de CiU el — E n Pujol ja sap quan ha de control de T V 3 . Diuen aquests dir avui no toca'. partits que en mans del senyor —<1 també amb qui ho fa. De Vilajoana, que és un home del fet q u a n Pujol m o s t r a m é s la camp de la publicitat que abans innegable talla política que té es s'havia dedicat a fer les campaquan el foten a Madrid amb una nyes electorals de Jordi Pujol, la jauría. Llavors s'encoratja.» televisió autonòmica és un formi-•• C o m ha de ser el c o n t r o l dable aparell propagandístic del d'un mitjà públic? govern. Ho demostren amb dos — -S'ha de canviar el model siers: Jordi Pujol surt per la teleactual i seria absurd negar que visió molt més que ningú i sempre ara hi ha control polític i inforque vol 1 nosaltres en cansi no macions mediatitzades. No es un hi sortim mai i quan ho tem hi b o n m o d e l el q u e n e c e s s i t a s o r t i m d e s f a v o r i t s . Hls p . i i t i i conèixer la distribució del Parlah a u r i e n d ' e s t a r c o n l e n l - , en ment. \ o podem anar a un model comptes d'e.xclamai-se'11. De- qu. de control professional al HIO'v el senyor Vilajoana es al cap de pi iquè els polítics els escull algú 1 c's periodistes no. S'ha de trobar TV.i i iles q u e la m o d a de la publicitat es la d'amagar cl pio l'equilibri.» duete que es vol \ e n d r c . Joi,.i Res de quotes de pantalla. Pujol no ha fet res mes qui :\ : —«Res. Hls periodistes no han dre vots i ells guanyar-ne. un ,1 de respondre a criteris de proporcopia de sortir i els altres a copia cionalitat política sinó a criteris de 110 fer-ho o de fer-ho amb cala professionals que l'audiència, la de malalts. Alejo Vidal-Ouaclias qualitat i una comissió parlamcnés el més bel·ligerant conti a \ ila '.aiia han de controlar. Comenjoana. HI pobre h o m e . en la seva cem per fer prevaler criteris proingenuïtat, es pensa que si Ics fessionals i posem-hi després seves faccions es veiessin mes pei supervisió parlamentària.» televisió i si el seu verb se -entifV.s és una bona televisió? més. els resultats electorals que -•«De les autonòmiques és la o b t i n d r i a serien e s p l e n d o r o s o s . millor amb diferència. Però això L'èxit de Vidal-Quadras consisn\) vol dir que sigui un model perteix que no se'l vegi ni se'l senti fecte. Hi ha models com el de la gaire. política informativa que s'han de perfeccionar.» Qui hauria d'estar més disgustat a m b el senyor Vilajoana és — E s perillosa la barreja d'inJordi Pujol, que és, en canvi, qui formació i opinió? més el defensa. No li ha fet la —«Sóc molt crític amb la situafeina bé p e r q u è és un publicista ció actual de la professió. Barrede la vella escola d'aquells que jar informació i opinió com s'està encara es pensen que el producte fent aetualment a altres mitjans s'ha d ' e n s e n y a r i ensenyar fins és la perversió del periodisme. I que la gent acabi els torrons. això està creant escola.»

»

H

MftSOBI 11 li 11

dh ^m&fyw

*&&& tkt, %&%&&%, dk, dh&t&fy VU#&&


45

NADAL'95

ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de desembre de 1995

R E S U M DE L ' A N Y 9 5

...i recupera la presidència de l'EMD

CiU perd la majoria absoluta a Sant Cugat. • Eleccions municipals el 28 de maig. Convergència i Unió va aconseguir la victòria per tercera vegada consecutiva, però perdia la majoria absoluta i es quedava amb deu regidors. El cap de llista i novament alcalde, Joan Aymerich, ho atribuïa al fet que els

electors van votar en clau general. El PP guanyava un regidor i ERC aconseguia entrar al consistori després de vuit anys sense representació. El PSC i IC es mantenen igual, amb cinc i dos regidors respectivament.

B La pèrdua de la majoria absoluta a Sant Cugat es veia compensada per la victòria —d'altra banda inesperada— de Jaume Sanmartí, el r. ididat de CiU a la presidència de l'En' t Municipal Descentralitzada (EMD) de Valldoreix. Les travesses apun-

taven Carme Pérez, candidata del PSC, i Eduard Recasens, candidat d'UNIS. La composició definitiva de la Junta de Veïns de l'EMD va quedar així: la presidència i dos vocals per a CiU, un vocal per al PSC i un per al PP.

Un arxiu al palau abacial

Pomar, absolt i per Bòsnia, un minut Milers de nens i de milions

• El consistori aprovava el mes de juliol una moció per demanar la revisió dels usos del palau abacial. L'objectiu: poder ubicar-hi un museu-arxiu sobre el Monestir. El rector, mossèn Pere Vivó, s'hi mostrava reticent, així com altres membres de la parròquia, però mesos després s'arribava a un pacte amb el Bisbat de Barcelona.

• Àlex Corretja arribava als vuitens de final de Roland Garros, mentre l'actual president d'ERC, Eduard Pomar, resultava absolt en el macrojudici contra independentistes catalans. A partir de finals de juliol, els santcugatencs es concentraven cada dilluns davant l'ajuntament per fer un minut de silenci demanant la pau a Bòsnia.

FOTO VÍDEO BOTIGUES D'OCI, YIDEOTECAIFOTOGRAFIÀ LLOGUER DE VIDE0J0CS1CÀMERES DE \1DE0 Celebrem el nostre 12è aniversari amb un regal per a tots eh nostres clients i amics... i els agraïm h confiança ifidelitatdurant tots aquests anys

La meva filla és tan rara... Què li comprem a la mare? I al pare?

Roba per a tots.

Bones festes FOTOGRAFIA Lloguer de cameres de vídeo Videojocs Rambla del CeBer, 9 3 - TeL 674 79 68 • 08190 Sant Cugat del Vallès (Bania) AusiàsM*n:h,28 • TeL 574 2419 • 88130 Sta. Perpètua de Mogoda

€ € n

Carrer Major, 16 Tel. 675 02 67 Sant Cugat del Vallès 08190

H La Marxa Infantil de Regularitat torna a reunir més de dos mil nens a Collserola a finals d'octubre. Abans, però, s'havien celebrat els Festivals de Música, Boehringer havia anunciat una inversió de 3.000 milions a Sant Cugat i s'havien constituït els consells de districte. El ple aprovava la nova taxa de sanejament de residus.

Restaurant can abassa astano

C/ Puigmal. «/ri Tel/ta: b74 02 67 08190 &WT CUCAT DEL VALLfó

MENÚ ESPECIAL CAN CABA&5A PEB EI D'ANY Crema de llagosta Llenguado a la taronja Turnedó Bossini Profiteroles amb xocolata Vins Raimat blanc i negre Cava brut Qaimat Cafès i copes Conjunt de música en directe i revetlla ball fins a la matinada PQEU: 8.500 ptes.


NADAL'95

46 R E S U M DE L ' A N Y

ELS 4 CANTONS / Divendres. 15 de desembre de 1995

95

I/Orquestra Simfònica es presenta en societat, la Festa de Tardor fa 20 anys i Sant Cugat i Valldoreix signen ia pau • 1 '( i:.|i.L'MI.i MmlMiiku Sani ( ii!\it. in- aquesi am 'I • inte aniversari, una llarga el CMSC aconseguia que nies de cent per- I t'inalment, l'Ajuntanienl de Sai\ Cugat teviaiia |HI !'( íique^tra de (amhra i la hisloiia que queda recollida en un labre sones s'apuntessin a la iniciativa de cons- i l'I' Ml) de Valldoreix signav en a pi ineipis love <)iqaes!ia. e- presentava en societat ,v lo.in l'ortosa i Elena Bosch. •';. '·:-li\al tituir una colla castellera i l'Hospital (ie- de novembre l'acord sohic k s competències oi ui' ,r:ia'il .i1 I',dau de la Musica el .ie masica dedicat a Ovidi Mont'Ci. •.•ntre neral de Catalunya s'acosta cada cop més que pot exercir cada Administració Ouc.L > 11 (V |M>>U l.i I esta ele l'.irdor arribava . l'a! I i es, ^civia per celebrar ho Menti csiant. a l'aixeca ment de la suspensió de pagaments. pendent resoldre el conveni econòmic.

La conservació de Torre Ne«ra i la reforma del centre • Dos camins per solucionar dues qüestions candents: es constitueix a finals de novembre la Comissió de seguiment que haurà de buscar els mecanismes per a la defensa de Torre Negra, una causa a la qual s'han adherit Jeu mil signatures. Mentrestant, l'A-

juntament paralitzava el procés d'expropiació de les disset finques de darrera del Monestir, primer pas per urbanitzar l'entorn de l'avinguda Francesc Macià i accelerar el pla de reforma global del centre. L'objectiu: convertir-lo en àrea de vianants.

Kampió i Grau-Garriga clouen l'any I El supermercat Kampió, el que va costar Amics de la Ràdio atorgava els guardons mesos de negociació i la dimissió però retorn Santcugatencs de l'Any 94 a deu entitats posterior de la junta de Sant Cugat Comerç i particulars. El premi especial va ser per presidida per Jaume Roca, s'inaugurava fi- a l'artista Grau-Garriga, que el dia 17 inaunalment el 5 de desembre a Sant Domè- gurava una exposició al claustre on recull nec-el Colomer. Dies abans, l'Associació la producció dels últims deu anys.

Hnos. Martín del Vallés, S.L CONSTRUCCIÓ D'OBRES NOVES I REFORMES

E S

NOVA DIRECCIÓ Talles deO a 14 anys Roba interior home i dona, nen S'aparta gènere

p •

s

TALLER DE MARBRES I GRANIT PG.

C / Stravinski, 8. Pol. I n d . C a n J a r d í Tel. i f a x : 588 05 01 RUBÍ

DE

LA

TORREBLANCA,

2 9 _

Tel . 58 9 1 7 6 6 08190

SANT C U G A T D E L

VALLÈS

s «SW0347B

BARCELONA

**


SÍ'

B

C/de la Torre, 14 Tel. 674 12 85

" s ·»ïf|||Ç

N Mercat Torreblanca Parades: 1-6 i 1-7 Tel. 675 30 65

Mercat Pere Sant Parada 104 Tel. 58914 18

Passeig de Rubí, 108 (Valldoreix) Tel. 674 47 47

^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ p ^ c S p C ^ C ^ ç ^ ç s J c


r -"-.ar^

:

:#*r

itr.

S^-W^-í

.; ::••;&# -,*s?

J ^

Slf ÍSs

^E?*

SS

^;i*OT

.#"

--4Ï*

w

.:#

f- #

ïfe

',3* 5fj-^.„"

1 ^

'*<«

*

*.-

,c

KȒ

M

v*1

%A, ,-SJppf-

' • • ' •

•4-

•r.

•-£tt

-

*

&

Tf


Adivina ADIVINANZA, NUESTROSALÓN ©

ESGRANDE

LA DECORACIÓN ©

ESLUJOSA

NUESTROS PRECIÓS ® DESCUENTOS ® Y NUESTRA CLIENTELA ©

SONBAJOS HAGENjOS TIENÉ ÜN PELO DE TÓNTA

C/ Elias Rogent, 18, A. Tel. 675 40 06 {Recomendamos reserva)

^ADMNAS...?

FORMAS La màgia ckCestiío

PILAR HEREDIA ESTILISTA


Divendres 15 de desembre - A les 21.30 h, CONCERT A CÀRREC DE L'ESCOLANIA DE MONTSERRAT: «El nostre Nadal-. Al Monestir de Sant Cugat.

Dissabte 16 de desembre

- De les 10.30 a les 14 h, TALLERS amb l'Esplai Pica Roca. Al Nadal a l'Envelat. - A partir de les 11 h, FIRA DE SANTA LLÚCIA A LA FLORESTA. A la pi. de l'Estació FGC de la Floresta.

A partir de les 11 h, FIRA DE SANTA LLÚCIA A LA FLORESTA. A la pi. de l'Estació FGC de la Floresta.

- A partir de les 14 h, DINAR DE NADAL A LA UNIÓ RECREATIVA I ESPORTIVA DE LA FLORESTA. Ball i Concert de Nadal.

A les 18 h. V FESTIVAL INTERNACIONAL DE CANTANTS DE LA FLORESTA. A la pi. de l'Estacó FGC de la Floresta.

- A les 18 h, tarda de TITELLES amb Foc Follet i l'obra -Qui sap on dorm la lluna-. Al Nadal a l'Enve;at.

S m'òn ca del Vallès. Festival de Valsos i Darses: -La família Strauss-. Venda i nformació a l'oficina del Centre Cultural.

A les 20.30 h. CONCERT DE NADAL A vALLDORE:X. Amb les Corals Harmonia de Va.idoreu > Nou Horitzó de Barcelona. A la Parròquia de Sant Cebrià de Valldoreix.

- De les 18 a les 20 h, PESSEBRE VIVENT ALS JARDINS DE_ MONESTIR. Escenificació i xocolatada. A s Jardins del Monestir.

- A les 22.30 h, SKA, SOUL, R&B amb Inspector Tuppence. Al Nadal a l'Envelat.

Diumenge 17 de desembre A partir de ies 11 h. FIRA DE SANTA LLÚCIA A LA FLORESTA. A la pi. de ''Estació FGC de la Floresta. - Al migdia, DINAR VEÏNAL A LA FLORESTA. A la pi. de Estació FGC de la Floresta. -- A partir de les 17 h, JORNADA DE RAKÚ A LA FLORESTA ceràmica;. A la pi. de l'Estació FGC de la Floresta.

Dimecres 20 de desembre A les 18 h, ELS PASTORETS D'EN FOLCH I TORRES íversió adaptada; A MIRA-SOL. Amb ei Grup Infantil de M'ra-sol Teatre. Al Casal Ci.ltu'al de Mira-sol.

Del 20 de desembre al 4 de gener CAMPANYA DE RECOLLIDA DE JOGUINES: -Un nen. una .oguma-. Info'mació Joves de la Parròquia.

Divendres 22 de desembre A partir de les 18.30 h, INAUGURACIÓ DE L'ENVELAT DE NADAL. Amb la Sinforosa i Pep Caliau. - A les 22 h. ELS PASTORETS D'EN FOLCH I TORRES A LA FLORESTA. Amb la Cora' Clau de Sol. A la Unió Recreativa i Esportiva de la Floresta.

Dissabte 23 de desembre - De les 10.30 a les 14 h, TALLERS amb •Un nen. ,„na joguina-. Al Nadal a l'Envelat.

Dilluns 25 de desembre - A 'es 19.30 h, RECITAL DE POEMES MUSICATS: En el 150è ANIVERSARI DE JACAT VERDAGUER, TETRATEATRE presenta VERDAG'JERIANES». A la Sala Capitular del Monestir Venda anticipada d'entrades a la Casa ce Cu t„ra. Segona funció, a les 22 h.

Dimarts 26 de desembre - A les IS r, tarda de TEATRE I CONTES amb Teatre de Paper i l'obra -Contes per ser vistos-. Al Nadal a l'Envelat. - A les 19 h. RECITAL DE POEMES MUSICATS: En el 150è ANIVERSARI DE JACINT VERDAGUER, TETRATEATRE presenta • VERDAGUERIANES-. A la Sala Capitular del Monestir. Venda anticipada d'entrades a la Casa de Cultura. - A les 19 h, ELS PASTORETS D'EN FOLCH I TORRES ivers-ó adaptada) A MIRA-SOL. Amb el Grup Infantil de Mira-sol Teatre. Al Casal Cultural de Mira-sol.

MUSICA FELS CARRERS, PLACES I MERCATS DE SANT CUGAT. A càrrec ce; Cor In'anti • Juvenil Sant Cugat. A partir de les 10.30 h. GRAN FESTA INFANTIL A VALLDOREIX. Taller de CK-. an'inació i ball. Amb Desastrosus Orcus >.grup XioXap. Al Pati del Casa! de Vandortn

- A les 22,30 h, MÚSICA TRADICIONAL amb Clau de Lluna. Al Nadal a l'Envelat.

Dissabte 30 de desembre De les 10.30 a les 14 h, TALLERS amb Esplai Sarau del CMSC. Al Nadal a l'Envelat.

- A partir de les 17.15 h, tarda de TITELLES amb l'àvia Pepa i l'obra: «Làvia Pepa fa endreça-. Al Nadal a l'Envelat. Segona funció, a les 18.30 h. - De les 18 a 20 h, CARTER I PATGE REIAL A VALLDOREIX. A l'Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix.

Dijous 4 de gener - De 10.30 a 14 h. TALLERS amb Creu Roja Joventut Sant Cugat. Al Nadal a l'Envelat. - ARRIBADA DE L'AMBAIXADOR REIAL A SANT CUGAT • A les 17.30 h. animació amb Noé Ribas. A la Casa de Cultura. • A les 18 h. sortida de la cercavila de la Casa de Cultura.

- De les 18 a 20 h, CARTER I PATGE REIAL A VALLDOREIX. A l'Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix.

- A les 22.30 h. JAZZ amb The independent Jazz Quartet. Al Nadal a l'Envelat.

- A les 22.30 h, BALLS DE SALÓ amb el Quintet Fibonacci. Al Nadal a l'Envelat.

A les 22.30 h, CINEMA CÒMIC amb Charlot, Ja>mito i el Gras i el Sec. Al Nadal a l'Envelat.

Dimecres 27 de desembre

Diumenge 31 de desembre - De les 10.30 a les 14 h, TALLERS amb l'Esplai Els Disbarats. Al Nadal a l'Envelat. - A les 17 h, BALL DE CAP D'ANY PER A GENT GRAN A MIRA SOL. Al Casal Cultural de Mira-sol.

- A partir de les 17.15 h, tarda de PALLASSOS amb La Puça i l'obra -A-2-. Al Nadal a l'Envelat.

- A les 18 h, tarda d'OMBRES MÀGIQUES amb Framis Von Porat i l'obra: >EI Rossinyol-, Al Nadal a l'Envelat.

- A les 22.30 h, World Pagès Músic amb Dusm nguets. Al Nadal a l'Envelat.

- A les 24.30 h, REVETLLA DE CAP D'ANY: .PER CA D'ANY, QUEDAT A SANT CUGAT!-. 2 Ambients: SALSA I MARXA!!! Preu únic: 3.500 otes. Al Pavelló Municipal (rbla. del Celler;. Venda anticipada a l'Espai Jove de la Casa de Cultura i a la Unió Esportiva (UESCi.

Del 27 de desembre al 5 de gener De les 18 a les 20 h, ESPLAI INFANTIL AL CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX. 'nscr-pc-ons a partir del 14 de desembre. Al Casal de Valldoreix.

A les 22.30 h. RUMBA amb Sabor :iv Gracia. Al Nadal a l'Envelat.

Diumenge 24 de desembre

- A 'es 22 h, ELS PASTORETS D'EN FOLCH I TORRES A LA FLORESTA. A la Unió Recreativa i Esportiva de la Floresta.

- De 10.30 a 14 h, TALLERS amb RESIDU MÍNIM. Al Nadal a l'Envelat.

- A partir de les 17.15 h, tarda de TITELLES amb l'Estaquirot i l'obra -La Rateta-, Al Nadal a l'Envelat. Segona funció, a les 18.30 h.

A les 12.30 h, DANSES amb l'Esbart Sant Cegat. Al Nadal a l'Envelat.

- CONCERT DE NADAL AMB CORAL A MIRA SOL. Al Casal Cultural de Mira-so'

- A les 22 h, CONCERT DE NADAL DE LA CORAL SANT CUGAT DEL CLUB MUNTANYENC. Nadales i «Cerimònia dels Càrois- de Benjamin Britten. Al Monestir de Sant Cugat.

Dimecres 3 de gener

- A les 21 h, CONCERT DE SANT ESTEVE DE LA CORAL SERRA D'OR amb conjunt mst r u"iental. A l'Església del Monestir.

- A partir de 'es 17 h. XOCOLATADA PER A TOTHOM A LA FLORESTA. A la pi. de l'Estació FGC de 'a Floresta.

4 i t ;s 21 h. CONCERT DE NADAL DEL COR

- A partir de les 17.15 h, Tarda de TITELLES amb Titelles Naïp i l'obra -Groc, verd, bosc-. Al Nadal a l'Envelat. Segona funció, a les 18.30 h.

- A les 17 h, FESTA DEL COL·LECTIU DE GENT GRAN DE MIRA-SOL. Al Casal Cultural de Mira-sol.

- De les 10.30 a les 12.30 h, TALLERS amb els monitors de l'Envelat. Al Nadal a Envelat.

INFANTIL I JUVENIL SANT CUGAT. Estrena del -Conte cançó de Nadal- i d'-A ceremony oi carols-. Al Teatre-Auditon del Centre Cultural. Venda d'entrades a COMPÀS ic/ S Rusinol. 201.

- De les 10.30 a les 14 h, TALLERS amb l'Agrupament Escolta Berenguer el Gran. Al Nadal a l'Envelat.

- A les 20 h, ELS PASTORETS D'EN FOLCH I TORRES, a càrrec dels Joves de la Parròquia. Al Teatre de la Unió Santcugatenca.

- A les 20 *. ELS PASTORETS D'EN FOLCH I TORRES A LA FLORESTA. Amb la Coral Clau de Sol A a Unió Recreativa i Esportiva de la Floresta.

A partir de les 11 h, FIRA DE SANTA LLÚCIA A LA FLORESTA. A la pi. de l'Estació FGC de la Floresta.

A partir de les 17.15 h, tarda de CIRC amb Petit C.rc de Carrer. Al Nadal a l'Envelat. Segona f'.nciO, a les 18.30 h.

Divendres 29 de desembre

Maggi Curs». Al Nadal a l'Envelat. Segona funció, a les 18.30 h.

Dijous 28 de desembre Je les 10.30 a les 14 h, TALLERS amo El K I ' K V I , v \adai a l'Envelat. \ pa-' r Je les 17.15 h. tarda de TITELLES -.iiii- E i Rocamora.i t'obra: -La maleta-, A Na lai a Etv.e at. Segona funció, a les IB.30 h i les 22 h, CONCERT DE NADAL al Teatre•l_.cl T • r ije Centre Cultural, amb "Orq.iust'a

w

Dilluns 1 de gener - A les 18 h. tarda de TITELLES amo Titelles Zootrop i l'obra -Per un dimoni de pel-. Al Nadal a l'Envelat.

Dimarts 2 de gener - De les 10 30 a les 12.30 h, TALLER amb eis monto's de Envelat. Al Nadal a l'Envelat. - A part r ce ics 12.30 h, DANSES amb l'Esbart Sant Cugat. Al Nadal a l'Envelat. - A partir de les 17,15 h. tarda de CIRC TITELLES amb Els Aquilinos ' l'obra -Aquilino

Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

• A les 18.30 h, arribada de l'Ambaixador a l'Envelat i entrega de cartes a l'Ambaixador Reial i animació a càrrec de La Portàtil FM i Xip-Xap.

Divendres 5 de gener - A les 12 h, matí de CONTES i ANIMACIÓ amb Pep López i Sopars de Duro i l'espectacle -Un conte a 220 v . Al Nadal a l'Envelat. - A les 17.30 h, CAVALCADA DE REIS A LA FLORESTA. Arribada dels Reis a l'Estació dels FGC. - A les 18 h, CAVALCADA DE REIS A SANT CUGAT CENTRE. Sortida del c/ Mariné. Arribada a la pi. de Barcelona. - A les 18 CAVALCADA DE REIS A MIRA-SOL. Sortida del Restaurant Mas Janer. Arribada: al Casal Cultural de Mira-sol. - A partir de les 18.30 h, CAVALCADA DE REIS A VALLDOREIX. - A les 19 h, CAVALCADA DE REIS A LES PLANES. Sortida de Can Cases. Arribada a Ca l'Avi. - A partir de les 20 h, PESSEBRE VIVENT A MIRA-SOL. Escenificació i xocolata. Al Casal Cultural de Mira-sol.

Diumenge 7 de gener A les 20 h, ELS PASTORETS D'EN FOLCH I TORRES. A càrrec del Grup de Joves de la Parròquia. Al Teatre de la Unió Santcugatenca.


ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de desembre de 1995

3

NADAL'95

EL M E N J A R Una senyora comprant en una polleria farcida d'aviram típic per a Ics xefles de les fastuoses festes que s'acosten. Ritu: JORDI SOI.I.R.

Quan s'arriba a aquestes dates, no serveix de res aconsellar que, per celebrar les festes, n'hi ha prou amb un bon entremès —de caviar beluga o defoiegras pur, per exemple—, un plat calent —el típic rostit amb tota mena de carn— i els torrons, les neules i altres dolços. La gent es torna tradicional i no accepta innovacions, perquè el dia que s'equipa la taula del menjador amb manta, hule, estovalles de fil, cristalleria fina i els plats i els coberts del casament, el tiberi ha de ser igual de fastuós.

Manta, hule, estovalles de fil i cristall fi No serveix de res aconsellar que amb un bon entremès, un plat calent i postres n 'hi ha prou per celebrar aquestes festes SALVADOR GARCIA

• Avui potser ja serà massa tard per anar a comprar peix o carn ben bona i pagar-ho a un preu just. És probable que avui a les carnisseries i a les peixateries ja hagin apujat els preus segons la forta demanda que hi ha en aquesta època d'excessos, sobretot, de consumisme. De fet, les organitzacions de consumidors ja van aconsellar el dia abans del pont de la puríssima constitució avançar les compres d'aliments i regals típics de Nadal per evitar la imminent puja de preus. Fins i tot, el Ministeri d'Agricultura,

Pesca i Alimentació va encetar una campanya publicitària als mitjans de comunicació. en què recomanava comprar el peix abans d'hora, ja que és el producte que s'encareix més. Ràpidament al congelador Aquests consells d'economia familiar probablement ja no valdran per a aquest any, però comportaran un gran estalvi per a l'any vinent si s'hi pensa. Els congeladors de gran capacitat, de tipus industrial, o els de quatre estrelles, de tipus combi, permeten emmagatzemar aliments sense que

M^JÏÏ^z. Local especialitzat en festes infantils

perdin les seves característiques nutricionals i gustatives o organolèptiques. No obstant això, s'ha de tenir ben present que els productes de gran qualitat i els cuinats han d'estar pocs dics al congelador i que sempre s'hi posaran només com una qüestió d'estalvi de diners i de feina. Per això, entre altres coses és bo haver fet els canelons —el plat més estès i el que porta més feinada i remenament d'aquestes festes— alguns dies, un parell de setmanes abans o avui mateix —va, doncs, som-hi!—, ja que els greixos animals congelats comencen

un procés de canvi en la seva estructura i a vegades acaben ranciejant. El consell del mestre «Considero que els àpats són sempre massa abundants. Per mi, caldria alçar-se de taula amb un puntet de gana. Amb un sol plat calent per àpat crec que n'hi ha prou. Fins i tot en una gran ocasió. La mestressa que fa un sol plat calent, però que el fa bo, pot estar segura de satisfer els seus convidats. Aquests àpats amb entremesos calents, un peix calent, una carn calenta i unes postres

Panasonic Automatización de Oficinas COPIADORAS FAX TELECOMUNICACIONES

calentes, quin suplici mortal! I encara més si pensem la feina que donen i que no hi ha res més trist per als convidats que veure la senyora de la casa acabada de cansament després d'un dia tot sencer passat a la cuina, i que no té ni la possibilitat de seure a taula amb els altres, perquè encara ha de vigilar el menjar. Aquestes mestresses s'han de saber limitar, no han de voler competir amb els cuiners. Si voleu anar al r e s t a u r a n t , aneu-hi. La mestressa de casa ha de trobar el que li sigui més fàcil —no pas arribar a taula encara amb

.

4

cl tuf de la cuina al nas—. (...) fín general, hauria de triar aquells plats que pot fer amb temps i. quan és hora de passat a taula, poder-hi anar reposada.» Aquest consell és de Paul Bocuse. extret del primer volum de /.(/ cuina del mercat. de la col·lecció Llibres a Mà. d'Edicions Destino i Edicions 62. Malgrat que cada cop hi ha més gastrònoms i dietistes que propugnen els mateixos consells de Paul Bocuse. molt poca gent els escolta, perquè la tradició preval. Tampoc no serveixen per a gaire res les receptes suposadament tradicionals o les que inventen els altres mestres que aconsellen algunes revistes. Alguns experts. avançant en la idea de Bocuse d'estalviar feina i tenint present la fastuositat dels àpats d'aquests dies, aconsellen començar amb entrants freds i tebis, a base d'amanides amb marisc, per exemple, cuit a primera hora i deixat refredar als fogons, o amb patès. Aquests dies s'és tradicional. Es a dir, entremesos per anar picant, els canelons, el platillo, el rostit, les postres i xampany. Hi pot haver variacions, amb algun plat de més o de menys, amb diferents classes de vins o, en el cas dels més sibarites, que el xampany sigui francès. Per exemple, hi ha molta gent que fa les celebracions a base de peix —la sarsuela és l'estrella— o de marisc, amb grans mariscades. a qui és bo dirigir el consell de la direcció general de Pesca perquè compri, sobretot la clova. abans d'hora. L'altre gran plat per celebrar el Nadal —anomenat tradicional. però sembla que ve d'ara— és l'escudella i carn d'olla. A les zones rurals o no urbanes. sobretot, són molts els que no volen ni sentir a parlar d'aquest àpat. Entenen que ja se'n menja, o se'n pot menjar, tot l'any i, per això, s'estimen més matar el gall, o el capó, o la pintada o l'ànec o tot plegat i fer-ne un rostit, perquè és festa anyal i s'ha de celebrar bé.

•«.

, *, àromaterapia

masaje corporal con aceites esenciales terapéuticos

BERENAR, PASTIS, L'ANIMACIO, MUSICA, LÀSER KARAOKE, TITELLES, PALLASSOS SI FEU LA RESERVA ABANS DEL DIA 31 DE DESEMBRE, PARTICIPAREU EN EL SORTEIG D'UN TECLATROLAND AMB

GESTIONS REPROGRÀFIQUES, S.L.

ARRANJAMENTS AUTOMÀTICS

DISTRIBUÏDOR OFICIAL

UN BUEN REGALO PARA NAVIDAD! Sarah Montgomery, I.T.E.C. (diplomada en Londres)

Truca'ns i vine a conèixer-nos

C/ Alfons Sala, 24

Tel. 675 56 97 • mòbil 90813 75 34

Ctra. Terrassa, 112 08206 SABADELL

Tel. 725 74 88 FAX 725 68 81

Tel: 675 12 99


NADAL'95

4

EL

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 15 de desembre de 1995

MENJAR

La panera i el tió, regals per menjar i atipar-se'n s \ i \ \:>i :\< t , u ; i

l \

I I'L 1 .1 MS O '-l I a p . l l - IC[ •. i: 11! *- en q u i n / . - i b c - CN I . unpi ;i l i l v i i amb l.inl.i d e més.na que al final e n - o b i a. de Mianeia que a 1 e si ui envaïa c- p o d e n n , !i,.u !oi i i n i s . N'hi l i i i j i i i ' cu l.ui •.'.cial- '. d ' ill ics que els hai i c e c n aii',1'1 l i i i i l . i . N'In ha i|i.ie i » ' i ecu k li n u - , c-tai '. i.'di >; -. i. b al,ai .K n IÍII an\ : . . d a l l i c v a l l u ; : - : . -. c i •i • ' . 'i a !e-. L'e; a: a e l e - de i ' , :! i I , 11. ; c l - lli1. - ai SI i . . ! ' : - l . I e - a p l e 11 -1 a - els b. i i . ' i . 'a a-c m i : a'l entV c . i a i - au e-'a.iil ei ibo; at p-, i !a i l l , e.u: i , míada de I s'.al I -p,lll\<> i L'.as1 a M una m: 11 a 11 a de i ' ' ." i i( pe-sele- entre e l - ineii|ars i e l - sopais dels dies teslius de N a d a l (Sant b s t e \ e ) . C a p d ' A í n i Reis. A i x ò vol dir que en una l a i n i l i a de q u a t r e m e m b r e s , es gasta cl mateix que en un mes n o r m a l . Però. com que es tracta d'una m i t ].uia. vol du que n'hi ha que la \ i t i a la p o d e n m u l t i p l i c a r pei un n u m e r o a m b dos dígits. D e la mateixa m a n e r a . no se sap ics tic la despesa cu xel'les nadalenques dels pobres de s o l e m n i t a t , perquè i ' i n s t i l u l o N a i i o n . i l de I -'ai.listiea no n'ha tel cap c-llldl. \ o obstant Ic- eiieums1 ane .c- m e - d i -ei aei.ales, aquesle- te-tes. a :ne- de . o : i - u i ; i i - t c - . -i in Liiisii i nio iniaiics. D e - ,.k la p.incia • 1. ' ' n i ' !ins a e- i t c l c c . i , H M - .cl Ho. I a ;-.,::,.! •. ce ., i c

es

| ' k " • d

í H o ' I-

-s. 1111 , , i e o h e . :.,;, -.1. -, ,•.'.••,,..,•'.. II a u i e - ,k p i e - c e i j •iu'..·. o ,:l'ur. .11. i o n \ ,n l'i ules i loi i o n - . k k Xixona. i l a i . i n l i i i c m a 11 cmada

Amb

llcligcics

i.uiucioils

i v i q i i e cl i c n n . R pot sei i'. i i i - K \ , el \ a i n p a i i \ . li ances. i cl l i l pol ai l o d o n i ; v a m b algun l'lla c de' luxe o algun

| ca ral ainh |olcs i i . m e i c - - 'ien -c

a i s i eel ma

I ,1 l i i i . al pa- que ci a. ic ib.u a . m i " dial I c a . \ h . i i ' . - i ag ivu ii m i g d i a . a i \ i n - de d i n a i . i m anés ei gais i a m p o l l e s de xampany de xocolata, anissos, ametlles i altres l l a m i n a d u r e s per a la m a i n a d a . A v u i . ho ta a m i t j a n i t , després de la missa del ( i a l l o del sopar, i hi juga Iota la f a m í l i a , l ' n continuen sortint llaminadun s . p e r ò e's m e - I]UL' tot un

i

si ne' i ' I - I I K e n t r e la ni is.i a i . I I I K H I la ilels ani'i' 'saxi'c-, amb els - . i . - i i . ' . u - de N a d a l 1 ),• p -saila. e- lan d u c icaics i - a p i o l i t a i s'ail licipen ies joguines a la mainada perquè t i n gui temps d ' u m o r t i t / . u - l e s d u r a n i Ics vaeance s 1 oi i això. despies encara es t.ui els Reis. I pei al dia dels Reis. mes menjar: el toi te II. un,i i m p o r t a c i ó . d i u e n que del t;ateau ,/<". »O/N que tan els lianee-os.

d ' A n y . A r a bé. si no es vol tenir feina de cap classe, el m i l l o r es - o i t i r a d i n a r a l'o r a o d e i x a r - h o en un ap.il m e - s c n / i l l a casa mateix. p e compensar c b xocs que ha patit cl sistema gàstric la m a t i n a da a n t e r i o r , a m b l'abús ele bon menjat i b o n beure a m b què es comencen els anys.

I llibres de cuina

1 per acabar-ho d'adobar. cl bombardeig editorial dels llibres de cuina, presentats amb liuscant reduir la feina delicadesa p e r q u è siguin col·locats estratèI n moltes llars s'imgicament a les lleixes de posa el fet d'anar a la sala d'estar, lluny dels comprar cl menjar a fogons, perquè, ai las!. fora de casa. lot l'àpat no fos que quedessin tao be un sol plat, que \ ilall. una botiga d'exquisideses. A baix. una panera, la no-, JORDI SOI.II-; cats. La primera novetat es la formula més esdestaeable és del cuiner tesa. En aquests casos. la persona que es posa daun primer o un segon, l l a se\a participació en la xefla. de Les Set Portes. Josep Llaçant dels fogons ha de dede pensar que es tracta de A aquest extrem, sobretot donosa i Giró, El llibre dels cantar-se per cuinar el plat reduir-li la feina i d'afavorir el dels dos plats, s'hi sol guisats i les picades. La pique li surt més bé. ja sigui tal com diu Bocuse— la r e c ó r r e r cl dia de C a p cada és del tot una cuinada,

d'f d i t o r i a l E m p ú r i e s .

Assumpta Miralpcix i Maria Àngels Viladcs son autores de la novetat me- i:i tci essant. cl pi inici manual en català sobre Ics noi mes a taula: Taula parada. I.'ar: de saber amvidur i parar a taula, de la col·lecció Pel i Ploma, d'Edicions la Magrana. Proa ha llançat I.e.s a>(/ue.s catalanes. d'Eliana 'l'hibaul i Comalada. 1 els fans de Roald Dahl, s'ho poden fer amb les seves divertidí-simes Eanastigoscs reccj'tcs. lis tracta d'un recull de les menges que hi havia en els seus llibres redactades per Josie Lison i l·elicity Dahl. amb il·lustracions de Q u a l lin Blake, fotografies de Jan Baldwin i editat per La Magrana. En castellà, Espasa-Calpe ha tret La despensa de Karlos Arguinano. Rica y con fundamento, i Planeta. Recibir en casa: Normas y menús para ser un perfecta anfilrión, de Maria Rosa Marchesi i Simone Ortega.

* r * » - í s * * ï s ^ * * - * * -- **

I

ASSISTÈNCIA TÈCNICA SISTEMES I EQUIPS D'ALTA SEGURETAT

^ 589 17 99 SANT CUGAT DEL VALLÈS

1i

Bones fe***

eW39'2f;7c^T


ntpilm

UL* «Jgl - <A'' L·

S fflf dU G A T TEATRE AUDITORI

P R O G R A M A C I Ó g e n e r

f e b r e r

març

9 ó

MUSICA Dissabte 10 de feb rer a les 10 del vespre FUNDACrO CAI*A Dt CATALUNYA & • RÈQUIEM de Gabriel Fauré Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra Director: Andrew Parrott

MUSICA

DANSA

Divendres 6 de gener a les 9 del vespre

Divendres 23 de febrer a les 10 del vespre M\

JOVE ORQUESTRA SIMFÒNICA DE CATALUNYA

assaig comentat

Cor Madrigal

a les 4 de la tarda

concert de reis

" Q U È DIUS QUE QUÈ?" Coreografia i direcció: Toni Mira

Director: Josep Pons

NATS NUS DANSA

TEATRE

OPERA

Divendres 12 de gener Q les 10 del vespre

Dissabte 2 de març a les 10 del vespre "LA TRAVIATA" de Giuseppe Verdi Director: Salvador Brotons Cor dels Amics de l'Òpera de Sabadell Orquestra Simfònica del Vallès. ( I C L E ÒPERA A CATALL'NYA

"L'HOSTALERA" de Cario Goldoni Direcció: Serei Belbel

TEATRE

MUSICA

Divendres 19 i dissabte 20 de gener a les 10 del vespre Estrena "UNA NIT QUALSEVOL" aforament de Slawomir Mrozek Companyia Tetrateatre Direcció: Dolors Vilarasau

Divendres 8 de març a les 10 del vespre , els COnteS en COncert

limitat

Orquestra Simfònica del Vallès Director: Jordi Mora

MUSICA

DANSA

Dissabte 27 de gener a les 10 del vespre MÚSICA CORAL PER A VEUS BLANQUES de Haendel, Haydn, Mozart, Bach i Schubert Orquestra Solistes d e Barcelona Cor d e CSMMB Direcció: Albert Argudo

Divendres 15 de març a les 10 del vespre <•*

assaig comentat

Coreografia i direcció: Maria Rovira T R À N S I T companyia de dansa

TEATRE

Divendres 2 de febrer a les 10 del vespre

Divendres 22 de març a les 10 del vespre

"AMFITRIÓ" de Molière

"GALILEO GALILEI" de Bertolt Brecht

Companyia Teatre Lliure Direcció: Calixto Bieito

Director: Calixto Bieito

Ajuntament d e S a n t Cugat d e l Vallès

Amb el patrocini

Venda de la totalitat de les localitats a partir de dijous dia 21 de desembre.

«EL PUNT DE LA MEMÒRIA"

Q les 4 de la tarda "

TEATRE

ABONAMENT GENERAL per als 11 espectacles i ABONAMENT A 5 ESPECTACLES, COM A MÍNIM, DIFERENTS A partir del dijous 14 de desembre.

"EN PERE I EL LLOP" Narrador. Sergi Mateu

AUA0U-ANA

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

VENDA DE LOCALITATS De dimarts a divendres de 12 a 14 h i de 18.30 a 20.30 h. Dissabtes de 12 a 14 h. A les oficines provisionals del Centre Cultural: C. de Francesc Moragas, 30. Sant Cugat del Vallès. Dues hores abans de la funció a les taquilles del Teatre-Auditori al tel. 589 02 90. Informació i venda amb targeta de crèdit al nou telèfon directe 589 12 68.


6

NADAL'95

L'ORNAMENTACIÓ

I I S 4 CANTONS

Divendres. 15 de desembre de 1W5

DE LA L L A R

\ l ^ q u e n a . un tradicional naixement nadalenc. A la drclü. un arbre de Nadal. Foto: II DAI.I) Í'K'AS.

Les línies senzilles i elegants marquen les tendències en decoració nadalenca de la llar 1:1 pessebre i l'arbre continuen sent els elements ornamentals més clàssics, mentre que el pare Noél i altres tradicions del nord perden força I>< il i IKS ii< IKD1I S M (Juan ai riba el Nadal la majoria de les llais es vesteixen de gala per rebie Ics Icsies. I I pessebre i l'arbre de Nadal sor, els grans protagonistes de l'ornamentació | Si heni de pailar de ei.is sics nadalencs en ornamenlacio. el piolagonista indisci.libk es el pessebie. Tiai.huuiialnK ni. les figiiics del [>essebrc son de Iang o de i'iashe. I n geneial. les peces de plàstic s'iililit/en en els pessebies de la mainada i les de fang. en els dels adulis Aquests darrers acoslumen a ocup.ii el lloc mes piivilcrtial de la llai: el rebedoi ('.ida pessebic es un moi: \ i \ i . n'hi ha que es luniieii a lei ei naixement. '.ilues es compliquen mes

de la easa. A aquests clàssics decoratius d'aquestes dales cal atenir la figura del parc Noél. els centres de taula. Ics corones. Mentre el pessebre i l'arbre de Nadal mantenen el seu lidciatue. els pares noels i

la vida i inclouen en la se\a c< miprar-lo de viver i no llenrepresentació la resta d'eeai-lo a les escombraries leinenls de l'adoracio: eis desprès de Ics festes, l ' n elcpastors, el riu. les inunlanves a-ent imprescindible de l'ari. no cal dir-ho. el caganer bie de Nadal són els comA l'hora de fer cl pessebre, picniciits. Hls complcmenis encara es manté la tradició mes elassics són e b llimis. d'utilit/ar clemenls naluials; les boles i les cintes I T el molsa, suro, s o n a i aigua. nicicat hi ha boles de toies entre d'altres mules, preus i colo's. IYr als q u e no els agradin — ' ' aquests complements, po('ompartiut piolauonisine den substituir-les per altres .unb el pessebre, hi ha l'.u iliiarniments, com petits lebre de Nadal, \qucsi pol gals. llaços de c c o i s . ,IÍI sei sintètic o iialui.il. peu celets. llunes o s,i| v 1 I to v en cl d uai i c is .--impoi laiil final per tenir l'arbre a punt

les eoiones van perdent protagonisme. l.a tendència per a aquestes festes són ornaments de línies senzilles i elegants, evitant el b.u loquisme. I : n complements, en llums domina el color blanc, i els llaços, eom són els llums. Aquest Nadal la tendència dominant és el color blanc, l o t i això. els aibies dels nens no reminei.iran aN llums de colors. Aires del nord l.a invasió d elements deeoialnis del nord i elel centre d'l i i r o n i c o n t i n u a , p c r o aquests perden torera respecte d n ; n s anteriors. Així, la mod.i del pare Noél va a la baixa. I I propietari de la Niiig.a d objectes de lesta cspecialit/ats Busquels. I nuh Busquets, va atiibuu

EXPOSICIÓ ALUMINI I VIDRE

VENDA C/ Valldoreix, 53 '['el. 6 7 5 29 0 2 Fax 6 7 5 2 8 6 1 0 8 1 9 0 SAN I ( UGAT

a element decoratiu, perden lon,'a, mentre que les espelmes van a l'alça. Els elements per decorar la casa poden ser artificials o naturals, però a l'hora de triar-los és necessari tenir en compte el medi ambient.

aquesta davallada al fet que no es una tradició catalana i que la moda ja ha passat. l ' n s altres elements deeoratius arribats del nord són les corones, que no acaben d'arrelar entre la població. F i n a l m e n t , el e o m p l e ment perfecte per a u n a bona o r n a m e n t a c i ó nadalenea són els centres de taula naturals o artificials. F.ls centres contribueixen a donar elegància a la taula. I acompanyats d'espelmes donen l'ambient necessari per gaudir d'tines festes de Nadal

amb l'ambientació adequada. Senzillesa i sohrietat Aquest Nadal la senzillesa i la sobrietat s'imposen al barroquisme d'altres anvs. Així, els arbres de Nadal tindran pocs ornaments, però trials molt curosament. Dins d'aquesta tendència, els més agosarats podran optar per decorar la seva llar a m b petits arbres nadalencs sintetics. d'un mig metre d'alçada aproximadament, i que donen un toc especial a la dccoració de la casa.


7

NADAL'95

ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de desembre de 1995

LES J O G U I N E S

Les nines sexis i exuberants són les més sol·licitades aquest Nadal També continua la febre dels televisius Power Rangers, dels videojocs i dels patins en línia LALRA PORTAL

• Les nines com la Barbie i la princesa índia Pocahontas. rèplica del personatge de dibuixos animats de Disney, estan sent les grans protagonistes dels regals de les festes d'aquest Nadal. Moltes nenes, però també nens, demanen als Reis i al Tió aquestes minidones exuberants i estilitzades, amb mides més properes a les top models, que no pas a les nines de drap amb què jugaven les nostres àvies. De tota manera, en el mercat de les joguines i dels regals hi ha productes per a tots els gustos i totes les edats. A més de les nines sexis, també estan fent estralls els ninots dels Power Rangers, dels quals aquest estiu es va estrenar la pel·lícula i s'emet una sèrie a Tele 5. Segurament, aquests ninots no fan els salts acrobàtics ni tenen la força meravellosa dels personatges televisius o del cinema, però la rèplica és força exacta i farà feliços els menuts més moguts. També per a moguts són els patins en línia; amb aquest transport de quatre rodes a cada peu la mainada es desplaça a velocitats vertiginoses, fet pel qual si els Reis els porten uns patins d'aquesta mena. esperem que també els regalin el casc i les proteccions corresponents. Els videojocs continuen fent furor entre els petits, de Sega o Nintendo, en Mario o en Sonic i molts d'altres personatges fantàstics són els que faran les delícies dels seguidors d'aquests jocs audiovisuals. La mainada amb inquietuds creatives i amb una curiositat que els desborda seran més terços que mai amb els nombrosos jocs educatius de la març» "Mediterràneo o d ' a l t r c s ^ c semblants. Aquests jocs són aptes per a totes les afïcions i s'hi tro-

ben des dels dedicats a l'arqueologia o la ceràmica fins als de medicina, anatomia i astronomia, i des dels de biologia fins als de decoració. entre d'altres. En la mateixa línia, hi ha els Mccanos i jocs de construcció. com els conegudíssims i per a totes edats de Lego, que encara que faci anys que existeixen, continuen estant en voga, però s'han tecnificat i han arribat a cotes de més especialització i realisme. Karaoke

Sobre aquestes línies, la Barbie Doctora, que ajuda a recaptar fons per lluitar contra la leucèmia, en col·laboració amb la Fundació Josep Carreras. A la dreta. Pocahontas i John Smith, protagonistes de l'últim film Disney.

Els jocs dels adults també s'imposen entre la mainada. Així, els infants no han volgut ser menys i també volen cantar en el karaoke. Entre d'altres joguines basades en aquesta activitat musical, ha sortit al mercat la nina Compi Karaoke, que porta un radiocasset i un micròfon per poder cantar ella i l'infant que hi jugui tantes vegades com vulgui. A més, la nina Compi, que és de cos tou com les nines de drap, també apareix en moltes altres modalitats: la que s'estira i s'arronsa i fa gimnàstica enganxada al cos de l'infant, la que és com una motxilla i les que són de mida mini o gegant. Les Compi, que no són una novetat de les festes de Nadal d'aquest any, continuen tenint l'èxit de l'any passat i d'anteriors. Finalment, en l'estil més absolutament clàssic i també per als més petits de tots, els ninots de peluix, els tractors, tricicles, camions i bicicletes, les pilotes o els cotxes de curses en miniatura mantenen la seva demanda i atreuen els gustos dels menuts. Ara només falta que els Reis i el Tió decideixin què porten als seus nens i nenes, i què escullen de les inacabables llistes de regals que demanen amb insistència.

w

La nina Compi Karaoke, amb la qual es pot cantar —la nina també ho fa—, gràcies al micròfon i al radiocasset amb diferents melodies que porta incorporats.

ferreteria* Çuropa • ^

Family Secrets és un dels jocs més curiosos que han sortit darrerament. S'han de buscar sis famílies d'animals que estan amagades en els llocs més insòlits, com en una tetera o en un pot de melmelada. Cada família té molts accessoris.

GRANS OFERTES BOMBETES FLAMA I ESFÈRIQUES PAGUI'N 4 I EMPORTI-SE'N 6 FINANÇAMENT GRATUÏT PER LES SEVES COMPRES 50.000 ptes. (3 mesos sense recàrrec) 100.000 ptes. (ó mesos sense recàrrec) 150.000 ptes. (12 mesos sense recàrrec) FERRETERIA EUROPA

Av. Alfons Sala, 24

Telèfon / Fax 675 52 60

08190 St. Cugat del Vallès


8

NADAL'95

LES

I I S 4 C A N T O N S / D i v e n d r e s . 15 d e d e s c m b i c d e 1 W 5

JOGUINES

I I |oc d'anatomia de Medilerraneo. per als llimis metges de la i.h;i. o per als qu.. simplement ' í n u i i ï n lüi

bis eine guerrers i karateques l'nuci Rangcrs. Aquests personatges son l'autentica passió dels infants incs moguts, l-'ent acrobàcies i g u a m a n l sempre els dolents, faran les delícies dels mes menuts.

!',IÜ[|

int, K s pe]

u u ' c i u meni del > i >s humà. A m b . - l u e l e l melós

Un tractor com el de la imatge, un tricicle, un camió o una bicicleta, són els regals perteetes per als mtanls que no saben aturar-se. N'In ha per a totes les edats, de diferents mides i de niés o menys sofisticats. I a qüestió es ler com els pares, anar sobre un vehicle i com me-, mos siiuu milloi.

I Is patina en Imia. o el- /•.' •'<'/ /Í'IÍI/I' per als mes e n t e s o s

:.i:i

que els me's petits de la easa capigueu quina es li sensació de la velocitat solve rudes. l'er eurat -se e r salut, \ a l la pena a c o m p . n u t r los de ease i Je les proteccions accquailcs. no l'os que el rec.il L s eorncrtis en un desastre.

bis Meeano. amb els quals es poden ter tota mena de construccions, continuen sent un dels grans clàssics entre els regals de les festes de Nadal l'ei a mans i ments inquietes i j m h ganes de deixar anar la imaginació. ('on. a mostra, un helicòpter construït amb les peces de Meeano.

musculació

MATRICULA

• ESQUAIX • SAUNA I SPA

DESCOMPTE

• BALLS DE SALÓ I K '*Sé SEVILLANES — ******

Club Sant Cugat ClSxtUonli Tel. 674 98 62


COL.LEGI EUROPA

UN COLEGI AMB PROJECCIÓ INTERNACIONAL

A Sant Cugat del Vallès, al costat del Centre Borja

Propera obertura, Setembre '96 Places limitades

Per ampliar informació o sol·licitar entrevista, cal adreçar-se a: Av. Torre Blanca, 2-8 1r-D. Sant Cugat del Vallès. Tel. 589 84 20 / 908-69 96 02 / 388 32 98 Fax 460 21 64 Horari d'oficina: Dilluns i dimecres de 10 a 13 h, i dimarts i dijous de 17 a 20 h


NADAL'95

10 ELS

LLIBRES

^ M L'ESTIUEIG A CATALUNYA L» iWf 1900-1950 ' B f ^ / í

I I'IÍI(I-IUSII)., \ i i t i i i - i i l . a ..i S u k :

I 'iliigialïis

punit) azul palulo de q u i n a m a n e r a la e i e n e i a ha r e v o l u c i o n a t la c o m p r e n s i u d e la t e r r a i d e l c o s m o s , i a p o i la dades i exemples com n a i m a t g e s del t e l e s c o p i c - p a ci.il l l u h h l c s o b i c cis imp a c t e s d e l s li a g n i i r i s d e ! à ' j m e t a S h o c m a k e i I c a a la i s u p c t l i c i c de .hapr.ii pci mit|.i d e l s qi.,ils m a n i l e s l a q u e I.-. v . i | v i ' . iv c i c i a d e I cssei l i . r r : .L p e n de l ' e x p l o i .K'I. i i . i • r i l / e . c i o d ' a k r c s

\ai\ell carregat de plata que .•.nava d e M è x i c a I ; ,spanya; i un v i a t g e m e n t a l al m ó n d e la filosofia — q u e c o m p a r t e i x e n ! I a n s T h o m a s i el l e c t o r - . HI llibre va s o r t n publicat per p r i m e r a vegada l'any I')')() d o s ;mvs a b a n s q u e /•.'/ món tic Sofia - , i el LM1 \ a o b i e n u el p r e m i literari m e - i m p o r t a n t de Noruega.

i iiscmcs nacionals de ( atalnnva»

• I c s ü i i e i g :i ( a l a í u i n a

l.dilorial

\ ; e . ; . • V a - . i. • li-

I c e n i - '•: :

\iilor I iui- I íoniciicca Menlanci

f i l i l u r i a l 1 d i l u í ial K'l i i ii .:.• . i ' '..: .!. ( J ! . I ! U : I \ : I . P a g i n i s l'el

l'agilH - ' • I a e o N c c c i o \ ida i ( o s llims P e l - < atai in-, q u e ei: -.•i- e 'i i .'i s ... nv- h... >k ..!ie :l

• I .. ( ii n e i a l i l . i t d e ( a t a l i m i a edala e n t a e s i m i l l ' o b r a p. isiuin.i si >hi c h e r à l d i c a eai.i: ni.i d e l ' a r q u i t e c t e 1 .Unei; •.'.. i liisies. i.i '. ida via. >: • Doiiicneeli i M o n t a n é ! d l , n a i li-, e a l e d i . i l s . p i c \ ISsIl-HCii. acabada p. I 1 sent.i a q u e s t V i d a an '.ic s e u till I elt.x D o m è n e c h i ball d e ( d o n a S o k a s u b i e R o u r a ( 1WS-1477). H'obia el q u e va i c p i e - c n t a i a ( aes \ a i m p r i m i r l'any LLib t a l u n v a l ' e s i i u e i g cu u n s e n i s e ' n va fer u n a t i r a d a d e tit t r a d i c i o n a l , i l · l u s t i a l a m b n o i n è s 310 e x e m p l a r s . Se^ i a n s l o t o g r a l i e s e n c o l o r ilc g o n s el filòleg M a r t í d e R i Xavier Miserachs. l ' n viatge q u e r . q u e en s i g n a la inp e r la v i d a d ' u n a m i n o r i a t r o d u c c i ó . es t r a c t a d ' u n d e la p o b l a c i ó c a t a l a n a , els «bclhssim llibre» q u e c o n b u r g e s o s i ics. q u e e n la p r i s e r v a i n t a c t e el s e u v a l o r m e r a meitat de segle movia científic i cl s e u v a l o r d o . ! - tils d e l ' e c o n o m i a , la p o c u m e n t a l . 1 Is a u t o t s In es :i • be : ', i • I. , i i. s 11: m , i d a Uidicn el n a i x e m e n t , les i a • c r i d a d e i.- ' ' o n a '• n i a : ,u lerisl i q u e s i l ' c v o l u c i o d e .'-- ei's.ei'\e's q u e i d c l l t i ' : .qa.. i ia ii.ii n 'iialilal c a t a l a i: . I i e'i e.i. e'. s e n v a l d e les • :l > • -I n e .1 . 1 . 1 . - p l e c u : e s ik' :.; c a s a reial d.' ; .. -1 ; n ; n ' . a . i • K a' .: i. B a i c c l o r . a . la b a n d e r a c a l a .. • ' . ! • • . . .i' a : d e ! -. i \ s i lana. l'esca: nacional di ( . '. a •• •; !. ! n ; a la a n l a l u n v a . la -em. e i a . el culte a s a n i .l.uii: i e i - - e i ' \ a : : . • . : . . . : . ' • . ' I-., d e s i : ia el 11del i.a-1 \ : •!_.. . i a. n . p.uaaes els .

.

i

H l . S 4 C A N T O N S / D i v e n d r e s . 15 d e d e s e m b r e d e 1 W 5

,

:as

. , • • • •

i

, I , ca-

!.

-

'.

-

-! I m i s t e r i ik'i solitari \ i i l i . r 1 • - ' i a 1 ,.!.! l . k ' 1 ditona 1 :< (Ul·ll (';tgini-s. ;

'•' • De-, r e :':K s

dl

d'cxcmi ll.llmon

• • c 'sa i', p i c - . d i li; d e : '.. . . . a I'; u i e i a i ! . ; . c u a i:- a ii d. • pi e m : P a i i l / e i i pi L iir.il ..nies i e g . u l e s p e l la \ \ S \ p e i • m e i Us c i c n t i l i c s e x e e p e l o n a l s . . c o n t i n u a l'esp e c t a c u l a r tasca d e divulgan o e i e n l i f i e a q u e va i n i c i a r a m b ( fs/nos, a m b una altra obra educativa i protusam e n t i l · l u s t i a d a s o b r e el lloc q u e l'essei h u m à o c u p a d i n s l ' u n i v e r s . S a g a n m o s t r a a L·ii

'exil

ill'

mis

- e' e ' 1' :

1 ed

"

e l '1 i V e

,

.

;u'. n ;

Sol:

m lli

"

!.'

: 1

1 1 •'

medialainei'.l a h c .• di lo-ti'in (iaai de i ; ( > - . . I l | ; c i ; que. segons l'auioi. el va i m p u l s a r a e s c r i u r e cl s e u f a m ó s bcsl-scller. 1:1 misteri del solitari c o n t e la hist o r i a d ' u n t r i p l e v i a t g e : un v i a t g e real a G r è c i a , cl d e H a n s T h o m a s i el s e u p a i c ; u n v i a t g e f a n t à s t i c a u n a illa m à g i c a , el d e I r o d e . q u e \ a /i.mí'ragar cl P ' K I e n u n

. l'ickwick» «Grans esperances» «David Copperfield» Autor: Charles Dickens. Traduccions: Josep Carner. Kditorial: Proa. • I dicions Proa ret una hom e n a t g e a la m e m ò r i a d e .1 o s e p C a r n e r , e n els v i n t - i - e i n c a n y s d e la s e v a • n o i : , a m b la r e e d i c i ó d e les :>i - o b r e s d e C h a r l e s D i c 1 is i ! S | ; - i s 7 l l i q u e va tra• I ' e d i t i n ial ha d i s s e n v a t a i ips.i q u e c o n t é els t r e s ... i e n . c o m un lot n a d a . • i es pol a d q u i r i r p e r ,; '•••- p e s s e t e s . David Cop; i ; í.'i'/i/ en la t r a d u c c i ó d e ( ' . l ' - i e ; . es \ a e d i t a r p e r p r i n.ei i u n i e c o p l'any l l 'íi4. I .'i>bia. nai r a d a e n p r i m e r a pei s o n a . r e p i e n i n e q u í v o c a ment aspectes autobiogra- d e D i e k c ' i - - la e r u e l t a t . a d i a s u e . I,< t i r a n i a del p e . la m a K o l c n i ^ a d e l s . . . ;_ IOSOS. els a m o r s e n g a '••. is.i. e! ü a a l es m o s t r a " ., ei .tic a m b les d e s g r a - c o n s e q ü è n c i e s d e la >so':.i c a p i t a l i s t a , s o r g i d a n ' l ' 1 ai [ e v o l u c i ó índ.iist; ual (Irtiii·i esperant es. que [Ha m e l d e s c o b r i r la v e u m a d a : a del m i l l o r D i c k e n s . va si i . d i t a d a l'anv l l 'éU e n la \ e i s i o de Carner, i Piikwick. l'anv 1 *->31. N a s c u d a d e l ' c n c a n e c d'un diari c o m a epíg r a f s p e r a u n a s è r i e d e dib u i x o s q u e n a r r a v e n la g r o tesca història d'un club de c a s a d o r s . l'ickwick ha estat c o n s i d e r a t u n c i m d e la n a r r a t i v a m o d e r n a . L ' a u t o r hi

d e s p l e g a un h u m o r jovial i crea alguns dels seus personatges m é s excèntrics, que viuen aventures i desgianen h i s t ò r i e s v i s c u d e s a la m a n e r a d e la n o v e l · l a p i c a r e s c a .

«La piel del tamborAutor: Arturo P e u / ReVeite l'alitorial: Altaguaia Pàgines: 34íi. M L'n p i r a t a i n f o i m a i i i q u e s'infiltra en el V a t i c à . I na e s g l é s i a h a ; r o c a . a Sevilla. q u e m a l a pei d c t c i i s a i - s e . l'res m a l v a t s p e c u l i a r s q u e a s p i r e n a m a n t e n i r viva la c o b l a e s p a n y o l a . I na bella a r i s t ò c i a'.a a n d a l u s a . I n saecrdoi aceiil ben plantat i cspei uihsta en a s s u m p t e s ais 1 na s e p l u a g e n a i ia q u e u ' j c o c a - e o l a . La targeta po-tal d'una dona morta la un s e g l e [ el m i s t e r i ó s llegal del c a p i t à X a l o c , el d a r i e a c >i sai i e s p a i n o l , d e s a p a i i g i i l d a v a n t d e les costes .|e C u b a l'any bS°S. A m b aquests ingredients. Arturo P e r e / R c v e r t e . l'autor d ' M maesirn de esgrima. La tahla de I-lundes i El club Dumas. c o n s t r u e i x la s e v a d a r r e r a n o v e l l a . /.K piel del tambor, u n r e l a t q u e s u p e r p o s a diversos generes —misteri, policíac, història, r o m a n t i cisme. aventura, fulletó— p e r r e s o l d r e un e n i g m a q u e s ' a m a e a e'n els m o l l s d e l Cru ui r q u i v i í . o n encara :i\ ii i. . i m l s d e l l u n a p l e n a . o i u b i i - de d o n a tan a d é u amb . m o c a d o r i vaixells i: ipi.ila!- p e r ' a n t a s m e s c o n 1 i n a e i s.ilpanl c a p a les \ r l illes

-Dietaris de l'exili i el retorn (I. L'Lxili)» Autor: l-'crran Soldevila. \ cura de: Hnric Pujol. Kditorial: Edicions 3i4. Pàgines: 346. • I.'historiador figuerenc Hnric Pujol d ó n a a conèixer, e n u n a edició) a n o t a d a i a m b

u n a i n t r o d u c c i ó , els d i e t a r i s d e He i t a n S o l d e vi l a ( I S ' ) 4 - H ) 7 l ) q u e va d e s c o biii tol lent u n i n v e n t a r i del fons p e r s o n a l q u e es g u a r d a a c a s a del s e u fill G e r a r d , a la vila d e ( ' h a \ o r n a v . p r o p d e L a u s a n a ( S u ï s s a i. l ' I - d i e t a r i s d e l'exili, a p l e g a t s en a q u e s t p r i m e r v o l u m , a b i ae e n el p e r í o d e c o m p t e - en l i c el 13 d e d c s e m b i e d e l'i.^j j | ' | 1 d e m a i g d e HU I. (Juedeii p e n d e n t s de public a e i o els d i e t a r i s d e l r c l o i n . e s c r i t s e n les d e c a d e - d e N anvs q u a r a n t a i u n q u a n l a . I . " h i s t o r i a d o r , a u t o r d e la fam o s a Història de ('iittilimva. dramaturg, poeta i periodista. e n s ha llegat u n e x t r a o r dinari d o c u m e n t històric i al m a t e i x t e m p s u n a i n t e r e s s a n t peca' l i t e r à r i a . L i s seus dietaris són g a i r e b é un cas ú n i c e n la l i t e r a t u r a catalana d e p o s t g u e r r a , no tan sols p e r l ' e s c a s s e t a t d e d i a r i s personals referits a aquell període, sinó t a m b é p e r q u è l ' a u t o r hi s a p c o m b i n a r els fets q u o t i d i a n s i d e la s e v a i n t i m i t a t a m b la c r ò n i c a d e l seu t e m p s .

e s p e c i a l d e l.ti Vançitardia i AHC d u r a n t l'hivern de D 4 5 . LI llibre q u e a r a e d i t a La C a m p a n a recull a q u e l l e s c r ò n i q u e s , a les q u a l s S e n t í s ha afegit, en o c a s i ó del cinq u a n t e n a i i d e l j u d i c i , la s e v a visió a c t u a l d e l q u e va significar cl p r o c é s i l ' e v o c a e i o d e les t i g u r e s q u e e s v a n a s s e u r e a la b a n q u e t a d e l s a c u s a t s , el m a r i s c a l ( i o e r i n g la m à d r e t a d e H i t l e r en els d a r r e r s anvs- . l'il·luminat R u d o l f H e s s reclòs durant decennis a Spand a u — . l'aristòcrata .loaehim von R i b b c n t r o p , l ' a d u l a d o r H a n s H r a n k , cl financer S e h a e h t . el f a n à t i c d e l'exle'-mini .Alfred R o s e n b e r g o l ' a l m i r a l l D o c n i l / . q u e va p.iclai la r e n d i c i ó a m b c L americans.

<E1 camí de Vincenness» Autor: Antoni Marí. Kditorial: HI Balancí Pàgines: I LI p o e t a i a s s a g i s t a A n toni M a r í ( H i v i s s a . D 4 4 ) es l'autor d'aquesta novel·la. q u e té c o m a p r o t a g o n i s t a el l i l o s o ! .1 c a n -.1 a e q t i e s R o u - - e a u . M a r í c e n t r a l'arg u m e n t en u n dia d ' o c t u b r e d e 174 ( ) e n q u e R o u - s e a u va a p e u d e s d e P a r í s fins a la p r e s t í d e V i n c e n n e s . o n In ha e m p r e s o n a t el seu a m i c Denis Diderot, acusat d'haver escrit l l i b r e s q u e a t e m p ten c o n t r a la r e l i g i ó i els b o n s c o s t u m s . D u r a n t el c a m í s u c c e e i x u n fet s e n s e i m p o r t à n c i a , p e r ò q u e acab a r à s e n t c o m u n a il·lumin a c i ó . Al v e s p r e , ja d e r e t o r n a casa. d e s p r è s d ' h a v e r eonveisal i discutit a m b D i d e ]o'. Rousscau s'adona que en u n sol dia s ' h a fet m o l l vell. p e r ò t a m b é m e s savi.

«LI procés de Nuremberg» Autor Carles Sentis. Kditorial: l a C a m p a n a . Pàgines: 171) H Carles Sentís és l'únic per i o d i s t a c a t a l à q u e va s e r present, com a corresponsal n e u t r a l , e n les s e s s i o n s d e l tribunal de N u r e m b e r g . i en va fer la c r ò n i c a c o m a e n v i a t

«L'alliberament dels dits (Obra cal. completa)» \ u l o r S.ilviuKn I).ili. Kditorial: O u a d c m s ( n nia Pàgines: 34C • D u r a n t els a n y s 2\) i a c o m e n ç a m e n t del 3.(1. Salv a d o r D a I í ( l - ' i g u e r e s, l ' í l l d - D N ' t ) va p u b l i c a r n o m b r o s o s e s c r i t s e n Ics r e v i s t e s i diaris c a t a l a n s : assaigs sobre pintura, polèmiques. m a n i f e s t o s i. d e v e g a d e s . meres provocacions. Aquest v o l u m , a c u r a d e Hèlix b a llés. d i r e c t o r d e l'Institut d'H.studis D a l i n i a n s . recull p e r p r i m e r c o p l ' o b r a literària catalana c o m p l e t a d'una t i g u r a c a b d a l e n i'arl c o n t e m p o r a n i . o n sovint t r o b e m pi o v a l a r e s l i t e r à r i e s s o r p r e nents poemes, proses poètiques. petits relats . que m o s t r e n els t e m p t e i g s d ' u n geni en formació, d a n t cL p r i m e r s e s c r i t s , lírics i ing e n u s , c o m els d a r r e r s , a g o s a r a d a m e n t surrealistes, són una mostra de l'enorme personalitat de Salvador Dalí i, s o b r e t o t , d e la s e v a t a l l a com a escriptor en català. fins a r a p o c c o n e g u d a .

ireia s JOIERIA 1986 -..;;> Hem ampliat el local per oferir-vos un millor servei '•_:-'• Taller i dissenys propis • • ' Marcant la diferència

ireia's Joiers

desitja als seus clients i amics unes bones festes!

Cl Valldoreix, 33 - Tel. (93) 674 99 40 - 08190 - SANT CUGAT DEL VALLÈS


RESTAURANT

CAKLOS n u

CAN

BARATA

I I I S SEUS MOBLES ucai

ESPECIALITATS: PAELLES - CARGOLS A LA LLAUNA Ctra. de Rubí a Sabadell, km 15.200 - Tel. 697 06 52 - 699 03 61 - SANT CUGAT DEL VALLÈS

SOPAR DE CAP D'ANY 1 9 9 5 Brou al xerès • • •

Delícies de Cap d'Any • • •

Alvocat amb cranc, margallons, anxoves, salmó fumat, pernil ibèric, foie-gras, llagostins cuits, croquetes de marisc i vieira gratinada

C/ Rius i Taulet

C.4RL0S, PAYA I

D

• • •

Betzinera Griful

Roast-beef amb tres guarnicions o Xai al forn amb tres guarnicions

D

• • •

Mercat Pere Sants Enrique Granados, 10 Telèfon 674 14 51 (SANT GUCAT)

Av. Rep. Argentina, 97-99 Tel. 213 91 66 - 210 67 50 • Fax 210 63 44 Av. Rep. Argentina, 100 Telèfon 210 76 66 08023 BARCELONA Rubió i Ors, 55 Telèfon 474 26 23 - 08940 (CORNELLÀ)

... celebrem exàmens de Carn angleses, Final de trimestre... I

NADAL I ANY NOD, a

Vi Chateldon Cabernet Sauvignon 1988 Cava brut Zero Castellblanch Postres a escollir Cafè i copa Raïms de la sort Bossa de cotilló i ball

e,y Delf, Colònies

• ÉHW IPDDPU 1, UlaUlaDnlàlfl

ts vosaltres.

••9

Ç P R I M T® CENTRE D'ESTUDIS DE LLENGÜES 08190 Sant Cugat del Vallès Francesc Moragas, 8 - Tel. 589 22 64 / / Santiago Rusihol, 2 - Tel. 674 15 01


12

NADAL'95

ELS

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 15 de desembre de 1 W

LLIBRES difusors i el pieu involuntari de maledicció o de glòria que pei elles paguen les seves víctimes. I AI misa de Harujti es pni llegir com una successió de tres novel·les amb la seva pròpia peripècia. personatges independents i un temps històric i narratiu diteients. i també pet mel una leeluta unitària. perquè els eimlhctcs que es plantegen son recurrents: l'amoi vist com a territori de la violència i espai del pudoi mes silenciós, els dons i les trampes de la fraternitat i cl pes aclaparador dels pares terribles.

Autor: Maii.i ilc la l'au Janer. Kditorial ( nlunina-l'ma Pàgines: 244. B La novel·la guanyadora del premi Caiicmany 1WS mostra les obscures i conflictives relacions al si d'una família mallorquina de senyors rurals. Tres germans. Arnau, Marta i Adelais, si'm cl-, eixos -.obre que giren les p a s s i o n s i n c e s t u o s e s . cK amois, els desamors i Ics ti agedics, amb el re refons d'una illa que canwa a un rilme galopant pet l'ari ibada dels :K uis temps l ' n tus de la Ma'l: u ca de la s^ ai ma meitat

de la televisió? La resposta a aquests interrogants es troba a / / nií»! d'Horaei. publica pei Vicenç, l'ages Jordà ( I igueres. 1963), q u e atií ma ser-ne el descobridor involuntari i que en fa una edició anotada. A través de la \ ida quotidiana d'Horaei i dos estudiants més que comp.it teixen una casa al barri barceloní de Gràcia, l'autor trava un argument ambiciós. a mig camí entre la ficció i l'assaig creatiu, a m b ajuda del mètode paranoi-

Autor I avvrence Durrell. Kditorial: l'roa Pàgines Sd4.

ma èpic i romàntic Canigó. La versió de (iarolera es basa en el text de la primera edició, de 1NS6. però té en compte tant els manuscrits mes elaborats del poema com les altres edicions publicades en vida de l'autor. També incorpora versos de l'autògraf definitiu —exclosos per error de la primera edició del poema— i restitueix les formes lingüístiques originals, modificades arbitràriament pels editors que ha tingut al llarg de quasi un segle.

CO-ClltiC.

«L'illa del dia abans» «Paddy Clarke, ja, ja, ja» Autor: Roddy Doyle. Kditorial Hspasa C'alpe. Pagines: 247.

«Quartet d'Alexandria»

nie italià i de la guerra civil espanyola, la història commovedora de la presa de consciència d'un vell periodista sol i dissortat. Antonio Tabucchi (Veeciano. 1943) és un dels escriptors italians contemporanis de més prestigi i projecció internacional. La seva darrera novel·la. Afirma Pereira. ha obtingut el reconeixement unànime de ia critica, ha guanyat diveisos premis i ha estat duta al cinema a m b Marcello Mastroiani.

H A la manera d'una redacció escolar, franca i humorística. Paddy Clarke ex• Autor torrencial, amic de Hcnry Miller i de l'escàndol. plica la seva particular visió del món. del seu entorn soLawrence Durrell és conecial i familiar en el fictici gut s o b r e t o t p e r a q u e s t suburbi dublinès de Barry(Jiianci d'Alexandria, una town. Allò q u e comença obra composta per quatre novel·les localitzades cadas- com una anecdòtica i divertida descripció de l'esgotacuna en un personatge. Jasdora experiència quotidiana une. Haliliazar. Moimiohve i de la v ida d'un nen. es con(7(\i. que ara Proa reuneix verteix progressivament, a en nu sol volum, a m b trattaves del garbuix d'impresduccions de Manuel de Pesions de Paddy. en la nadiolo i Jordi Arbonès. HI de' -CL'JC \ . \ . una època de n a c i o d'una caiguda, en el pi.ilun.is I • as|\i|si.s socials. fil conductor del quartet es iclat terrible de ia iniciació Darlev. un home que viu l'c-pcailacio uibanistica mietual en una illa de la mai d'un nen en el món amarg ..•!usa .1 K quals íes ni -ungu dels adults. El càndid i enqi.e.lai :m indenines. \1.i! I.L l'eea i que evoca el seu pasgmvos l'addv veurà com els sat 'immediat a Alexandria de la l'au Janeí (i'aima de seus pioblemcs escolars, els Mailoica 1'-' í > - f 11 ha a u . a n a l pei c m e n d i c a el signitieat setis jocs i amics comencen i dcslluiiai'-sc'n. A través de picmis litei ai is amb ties JAa buid.ii -se de sentit, a emles quatre novel·les, conceics quatie novel·les que ha boiiai-se davant d'una obpublicat tuls ai a. / A nlh d a- budes eom tres dimensions sessió. Aquesta novel·la va d'espai i uiia de temps, durà hir. I. 'llum Í/CA ti lipsis (pieobtenir el premi literari bria terme una impressionant tni de nanativa Andròmina tànic mes prestigiós, el Booicdcscohcrta de la ciutat i l ' W ) . Màrmara (premi Sant loan de novel·la 1993) i Xa- dels amics que donarà al re- ker Pri/e, i ja es un autèntic mundial. El seu mm d'anguila (premi ('ar- cord la complexitat de la ma- hct-seller èxit rau, segons la crítica, lemany 1995). l'illa de l'es- teixa vida. Alexandria es no en l'enginyosa trama sinó l'àmbit màgic, gairebé irreal. ciiptor (iabriel Janer Maon s'entrebarregen els més en la sinceritat dels sentinila. es professora de la Uniments, l'humor i la tendresa diversos elements humans i versitat de Ics Illes Halears. del protagonista. on bateguen amb contuni col·labora en espais tcle, isius com Stromboli. del ( 'a- dència les pulsions del sexe. de la vida i de la mort. t; <\ vv i lluu diii. ( iiltilum,; -Afirma Pereira» de IV 3 \utor Antonio Tabucchi. «LI món d'Horaei» I ditorial: Edicions b2. •I.a misa de Buroja» Pàgines: 17d. Autor: Vicenç l'ages. Kditorial: Empúries. \utor Vicente Molina l-nix. B A qui i en quines cirPàgines: .-SN. ! 'ditorial: \naçiama cumstàncies explica Pereira Pagines: -s~ un mes crucial de la seva I Quina relació hi ha entre l'assassinat de John Hit/gc- vida. l'agost fatídic del 193N7 I I ,i d u rera novel·la del \ixo no es diu, es deixa a íald kennedv. I.a guerra dels nai ladoi, d i a m a t u t g i ei itie la suposició del lector. Però mous, els eatars i els Jocs de cinema Vicente Molina Peieira es un testimoni preOlímpics de Barcelona? Hs I oi\ esla construïda com un cís. i a m b minuciositat tospossible establir una classiictaiile. en toiniat de Iríplic. suda explica, com en una i li acta sobre les llegendes: ficació de l'amor a partu declaració, un moment tràd'eixos de coordenades caila necessitat que senten els gic de la seva existència i tesians'.' Quin era l'autenlic homes, en tots els temps. de la història d'Europa. Soobjectiu tic l'Exercit Simbiòde labncai-lcs. la l a o obs1 bre el rerefons del sala/.atic d'Alliberament'. I sobie t i n a que les la sorgir, el lisme portuguès, del teixíslot: qui s'inventa les milícies pe du que n'obtenen cN seus

«Taula parada. L'art de saber convidar i parar la taula»

Autor: l'lliberto Eco. Kditorial Edicions Destino. Pàgines: 542 B El professor de semiòtica, narrador i assagista italià U m b e r t o Eco (Alessandria, 1432). autor ú'Fl nom de la rosa i lil pèndol de Foucanll. explica en aquesta nova incursió en el gènere de ficció l'aventura d'un jove piemontès que. l'estiu de 1643. naufraga en els mars del sud i es troba sol dalt d'una nau deserta. Davant seu te una illa, que no pot aconseguir de cap maneta. L'envolta un ambient acollidoi en aparença, ric en meravcPcs i en paranvs inexplicables. Tot sol. en una mar dcscoacLUida. Koberto de la Giive veu. per primera vegada a la -eva vida, cels. estels, aigües, ocells, plantes. peixos j coralls q u e no sap anomenar. Escriu cartes d'amor, per mitjà de les quals es va endevinant a poc a poc la seva història: una lenta i traumàtica iniciació al món dels segle XVII. el segle de la nova ciència, de la rao d'estat, de la guerra dels trenta anys i d'un cosmos en el qual la Terra ja no es el centre de l'univers. Roberto viu les seves vicissituds solitàries, sempre jugant amb els records, i sempic esperant arribar a tina illa q u e . no només es II uiivaiia en l'espai, sinó també en el temps.

-Canigó» Autor: Jacint Verdaguer. \ cura ilu: Narcís Ciarolera Kditorial: Quaderns ('rem. Pàgines: 24S. • 1 edició de Narcís (, iroleta. reconegut especial ista er Jacint Verdaguer, de qui ha editat el volum en pi osa I Avitrsions I viatges i el recull poètic Flors del Calvari. estàHcix el text del gran | íoe-

Autor: Assumpta Miralpeix i M. Àngels Viladés. Kditorial: La Magrana Pàgines: 186. B La taula, en opinió d'Assumpta Miralpeix i M. Àngels Viladés, és un factor fonamental de civilitat, d'entesa i de comunicació. U n a / o n a neutral d'intercanvi d'idees i d'actituds entre diferents m e m b r e s q u e hi seuen al seu entorn. Des de la festa del naixement al matrimoni tot passant per diverses celebracions, una taula ben parada fa l'acte més vistos i cordial. Les dues autores posen a l'abast de qualsevol persona interessada els seus secrets, «una informació q u e creiem imprescindible en aquesta parcel·la del comportament cultural»: la col·locació dels comensals. els menús, les normes a l'hora de servir els vins i les pautes generals que cal seguir a l'hora de menjar.

bilitat.

Amics d'en Dodo» Autor: I -va van den Berg. Kditorial: 1 a Galera. Pàgines: f>4. B La Galera presenta una nova col·lecció pensada per a lectors de 10 anvs en amunt. F.ls amics d'en Dodo són una colla d'animals que van desaparèixer de la Lena fa un munt d'anys, tot i q u e tampoc n o són tan vells com per pertànyer a l'època del Parc Juràssic. Cada un d'ells acompanyarà els joves lectors a fer un tomb per diferents zones del planeta, on podran conèixer altres animals q u e avui dia estan en perill d'extinció. Dels 8 títols que tindrà la col·lecció, han sortit els dos primers, que descobreixen els amics de D o d o a l'Àfrica i a EÀiropa.

La frontera

«La frontera invisible» Autor: Joan Manuel Gisbcit. Kditorial: Cruïlla. Pàgines: 253.

B L'acció se situa a París, l'any 1X99. Per una filtració. d i v e r s o s e s p e c i a l i s t e s en ciències ocultes s'assabenten «Manual de bons i mals que la policia fa servir un misteriós mèdium per esclacostums» rir casos difícils d'assassinat. Autora: Maria Gorgucs. Els ressonants èxits atribuïts Kditorial: Planeta. a l'enigmàtic vident causen Pàgines: 1%. gran commoció entre els ocultistes, que a partir d'aB La periodista Maria Gorquell m o m e n t consideren gucs. coneguda sobretot per la seva trajectòria a T V 3 com a objectiu essencial conèixer i estudiar un perso— lelenoticies. Maíi Maganatge tan extraordinari. En:ine. Tres. Catorze. Selze—. ha escrit un llibre q u e és tre crims, sospites i ocultaun recull pràctic de normes cions. els e s d e v e n i m e n t s de comportament. Segons prenen un rumb que finalment deixa al descobert uns l'autora, en el cas de les fets insòlits en la historia bones maneres, el tracte social i les normes de con- de la investigació policial. Aquesta és la trama de l'ovivència. compta mes l'actitud que l'acumulació de bra d e J o a n M. Gishcrt (Barconeixements. Gorgucs ex- celona. 1949). un mestre del misteri i l'aventura, les obres pressa la convicció que el present, i el futur, més que de literatura infantil i juvenil una «nova urbanitat» exigeix del qual han estat traduïdes una educació de la sensi- a dotze llengües.

€>€•€•! ICARO MODA

JOVE

Santa Mana. 42 «Tel. 674 62 ni

HOME

-

MODA

DONA

JÚNIOR

Santa Maria. 1 3 - T e l . 674 12 42

Santa Mana, 12 i.Home) • Tel. 674 12 42 Yimiaia' Rusiíïol. 44 i Dona) • Tel. 674 46 60

F I L TEIXITS I LLAR Endavallada. 20 Tel. 675 39 06

GUTIÉRREZ

TOT UN CLÀSSIC A SANT CUGAT Santa M a n a . 9 • Tel. 6 7 4 12 42 • OSEJt) S A N T C U G A T 1 >EI. V A L L È S

AQUESTES FESTES REGALA M O D A — Obert dies: 1 7 i 24 de desembre i 7 de gener —


13

NADAL'95

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 15 de desembre de 1995

MUSICA • Jordi Roura, fundador amb Xesco Boix d'Ara Va de Bo, ha triat 36 cançons —un dels lemes és una versió inèdita ti'Una dona llarga i prima— entre l'extensa discografia del grup per celebrar el vint-i-cinquè aniversari de la formació pionera de l'animació per a infants als Països Catalans.

«Porrera* Autor: Unís I.lach. Editora: Picap. Gènere: Cançó d'autor. B Des dc la tranquil·litat dc la feliç vida quotidiana a Porrera (Priorat), la població on viu. Llach es mira el món amb uns ulls crítics que no renuncien a una mirada optimista. Els textos del disc, en què sobresurt El Cafè Antic, els ha escrit el poeta Miquel Martí i Pol a partir d'un guió del cantant.

aparells que donen un toe excessivament maquinal al treball no evita la sensació que les cançons d'Amunt i avall tenen una gran qualitat.

«Esfera malheur» Autor: la & Batiste. Editora: Picap. Gènere: Pop-rock. B Els que van quedar fascinats amb Chichonera 's cat ara encara s'ho passaran millor amb aquesta nova entrega d'la & Batiste. Els que encara no hagin entrat de ple en les cançons d'aquest veterà duo i sentin curiositat p e r conèixer-lo bé tenen amb aquest compacte la millor oportunitat al seu abast. U n a hora dc bon pop.

«Edigsa: 1961-1983» Autors: Diversos. Editora: PDI. Gèneres: Diversos. Ldigsa Durant ~>~> va ser la discogràfica catalana per excel·lència, malgrat l'interès dc moltes produccions dels catàlegs de Concèntric i Als 4 Vents, per citar dos altres segells remarcables. Ara aquest doble compacte recupera 43 peces —entre les quals hi ha una versió inèdita de Se'n va anar gravada per Magda— de 43 cantants i grups que van publicar a Edigsa.

«Pere i el llop» «Cançons de ronda» Autor: Tralla. Editora: Actual Records. Gènere: Folk. • Tralla és potser la formació més atractiva que ha sorgit en el p a n o r a m a del folk autòcton en els últims quatre anys. En aquest seu primer disc, combina composicions pròpies d'una gran originalitat a m b temes tradicionals replantejats amb gust. Fins i tot interpreta u n a excel·lent v e r s i ó d e Qualsevol nit pot sortir el sol, més ràpida que l'original.

Autor: Sergi Mateu. Editora: Harmonia Mundi. Gènere: Conte musical per a infants. • L'actor Sergi Mateu, el popular Narcís de Secrets de família, n a r r a en aquest compacte el conte musical de Serguei Prokofiev que ja va gravar també en català l'escriptor J o s e p Maria Espinàs a la meitat dels anys 60 p e r a Vergara. El mateix Sergi Mateu firma la traducció del text al català.

«Moviments salvatges» Autor: Ja T'Ho Diré. Editora: Música Global Discogràfica. Gènere: Rock. H El compacte més complet d'aquest conjunt de Ciutadella (Menorca), establert a Trullàs (Gironès), inclou un preciós tema acústic, Si véns. Les participacions de diversos col·laboradors — Q u i m i Portet, Diego Cortés, Enric Canadà, G e r a r d Quintana, Miquel Brugués, Francina Turon...— reforcen el bon nivell general del disc.

«Recull. 25 anys: 1971-1996» Autor: Ara Va de Bo. Editora: PDI. Gènere: Cançó per a infants.

«Amunt i avall» Autor: Francesc Pi de la Serra. Editora: Betibú Produccions. Gènere: Cançó d'autor. • D e s del final de la dècada dels 70, Francesc Pi de la Serra triga a treure discos bastant més del que voldria. Quan aconsegueix publicar-ne un, p e r ò , deixa clar que continua sent un dels cantautors catalans més imaginatius. L'abús d'alguns

«Fent costat» Autors: Diversos. Editora: SBD Records. Gèneres: Diversos. fl Dinou cantants, grups i músics catalans participen d e s i n t e r e s s a d a m e n t en aquest compacte col·lectiu, els beneficis econòmics del qual es destinaran a un hospital bosnià, gràcies a una iniciativa del C I E M E N . Els guitarres Joan Vinyals i Max Sunyer aporten dues peces inèdites en aquest disc, on es pot escoltar cançó d'autor, rock, jazz, rumba...

** .*-

El coíftejjç dje la ciutat prepaa Sorteig d?tïit viatge

VOLTA A l MÓN Demaneu les butlletes al$'establiments adherits - •'

* ,

Autor: Diversos. Editora: Arista. Gènere: Si'<i-\intl.

H S'ha dit que per definir la música de la Penguin Cafè Orchestra es necessitarien tots els adjectius del diccionari. L'afirmació) potser és exagerada, p e r ò el plaer d'escoltar aquest doble compacte és dels més intensos que es poden sentir avui dia en una audició d'una proposta musical molt eclèctica. A Concert program. la moderna formació dc cambra semiaeústica que encapçala el londinenc Simón Jeffes mostra en 20 composicions gravades en directe a Anglaterra el bo i millor dc la seva obra, una de les més atractives que s'han donat a conèixer en el panorama musical europeu en les dues últimes dècades.

B Whiine) 1 louston, Chaka Khan. Arctha Franklin i Patti Labelle. entre les clàssiques: Biandv. Toni Braxton. T L C i Sonja Marie. com a representants de les últimes generacions. Veus femenines. negres, per a una banda sonora que peca dc lineal —la producció de Babyface en té la culpa—, però molt gaudible per als amants, que n'hi ha, d'aquest tipus de sofisticacions.

per a 2 per&ones Sorteig a combinació ajnb la "Loteria Nacional del nino 1996"

>\

molts quirats, a càrrec d'un grup molt hritish.

«lt's great when vou're straight» Autor: Black Grapc. Editora. MCA Gènere: Pop. B L'herència dels l l a p p y Mondays té poc a veure amb el so de Manchestcr i tota aquella c o n c e p t u a l i t / a e i ó amb que es va intentar rcvitalitzar l'escena pop britànica a final de la dècada passada. Potser té a veure amb la relaxació dels costums dels nostres amics.

«En Navidad» Autor: lil Gran Combo de Puerto Rico. Editora: Conservas Supersónicas. Gènere: Salsa. B Aquest és el disc ideal p e r als aficionats a la salsa que vulguin escoltar cançons que tracten sobre temàtica nadalenca.

Autor: Mocedades. Editora: Discmedi. Gènere: Cançó lleugera.

«Vine a la festa»

<Waitirm to exhale»

Autor: Penguin Cafè Orchestra. Editora: Resistència. Gèneres: Diversos.

«Suave luz»

Autor: Els Pets. Editora: Discmedi. Gènere: Rock. B Si la proposta d'Els Pets resulta especialment atractiva escoltada en directe, aquest disc enregistat en viu durant la gira d'aquest any era segurament el millor regal que la banda de Constantí podia oferir als seus seguidors, que hi trobaran quinze grans èxits de! grup i cinc temes inèdits.

«Concert program»

H Malgrat que alguns dels seus exintegrats van deixar el grup per incorporar-se a El Consorcio, M o c e d a d e s continua gravant discos. Ara ha fitxat pel segell barceloní Discmedi. En aquesta nova producció, la formació interpreta un tema del mallorquí Joan Bibiloni —Sal y arena— i una curiosa versió de Moon shadow, de Cat Stevens, que té poc a veure amb les que han fet en català La Pataqueta i Isidor Marí.

«Dawn dance» Autor: Alasdair Fraser. Editora: Resistència. Gènere: Folk. I AJasdair Fraser és un dels millors violinistes que ha donat Escòcia. En aquest compacte, evoca estats anímics molt diferents i filtra les influències que ha rebut dc la música celta, la medieval, la barroca i el rock.

«Es navidad>: «Grand Prix» Autor: Tecnage Fanclub. Editora: Sony. Gènere: Pop.

Autor: Papà Noel y los Santa Claus. Editora: Rod's Músic. Gènere: Neo-nadales.

B El quart disc de Teenage Fanclub és... e n o r m e . U n manual d'instruccions impecable sobre l'essència del pop. Tretze temes de melodies idíl·liques que sonen a moltes coses conegudes, potser Beatles, potser Big Star, potser... Grand Prix, o el pitjor continent —desgraciada portada, com totes les dels T e e n a g e — per al millor contingut.

I La nadala ja és gènere prou devaluat p e r q u è ara vinguin els autodefinits Papà Noel y los Santa Claus i es dediquin a barrejar-la amb els ritmes més in i més menyspreables. La veu del Papà Noel en qüestió és, ni més ni menys, la de David el G n o m o a la sèrie televisiva homònima.

«The great escape»

Autor: Mikel Erentxun. Editora: Dro. Gènere: Pop.

Autor: Blur. Editora: EMI. Gènere: Pop. • L'altra joia de la corona pop, collita del 1995. Tot i la mala bava dels seus detractors —fins i tot, tot i Oasis—, Blur ha tornat a assolir els ingredients ideals per al disc — g a i r e b é — perfecte. N o hi ha cap Giris and boys, però a canvi tenim meravelles de la talla de Charmless man, q u e és el més aproximat a la cançó perfecta, si aquest concepte és plantejable. Blur n o salvarà el p o p britànic de la seva anèmia post Smiths, però, si més no, ens farà la vida més suportable. P o p de

«El abrazo del erizo»

B Segona aventura en solitari del 5 0 % de Duncan Dhu, envoltat en aquesta ocasió de mercenaris il·lustres, per facturar un disc de cançons senzilles i sentides.

«Bolero» Autor: Los Sabandenos. Editora: Manzana. Gènere: Bolero. B Los Sabandenos fan anys i ho celebren a m b un disc en què, gràcies a la tecnologia, fan els r e s p e c t i u s duets amb la Lupe i Beny Morè, a part de compartir estudi amb Silvio Rodríguez i la Guillot. T r e m e n d .


NADAL'95

14

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 15 de desembre de 1995

PERSONATGES Martí Marín es el director dclgrup de grans del Cor Infantil i Juvenil de Sant Cugat, que acaba de treure al carrer la easset Fantasia de Nadal. Ell és una de les persones de la ciutat que millor pot conèixer els gustos dels nens pel que fa a les nadales i pronostica una evolució lenta però necessària en aquestes cançons de Nadal, d'acord amb el canvi en la mentalitat de la societat.

Marti Marín, en un moment de l'assaig setmanal amb el grup juvenil del cor que dirigeix. Preparen un concert al Centre Cultural, el dia 23. l ••!.• i \ \\\ l \

M A R T Í M A R Í N . Director del Cor Infantil i Juvenil de Sant Cugat

«Les nadales del futur poden parlar de solidaritat i drets humans» Els nens arriben amb el Son Goku al cap, molt estressats. Però, si fas màgia amb les nadales, amb la música, hi entren mm

Sil \ 1 \ BARROSO

• Sant Cugat. - El Cor Infantil i Juvenil acaba d'enregistrar la primera easset que comercialitza i confia que el sistema permeti l'aul o f i n a n ç a m e n l del g i u p . Vostè creu que la gent escolta nadales avui'.' —«Si. Però el problema que tenim nosaltres ès que encara no posem segell. Si la easset fos dels Petits Cantors de Viena o de l'Escolania de Montserrat, segur que la comprarien. Encara que sones igual o pitjor.» —Què diferencia les nadales catalanes de la resta'.' —«Són més tristes, més intimistes. Suposo que té a

£>,

veure amb el caràcter dels catalanv També hi ha algunes peces més divertides, hi ha un l'ois venir tu, Rainula.', un Fum, fum, fum. II repertori català és preciós. però té uns tons ocres. grisos, heix. mai no trobaràs un vermell o un groc.» Els nens saben les nadales abans d'entrar al cor'.' «Més o menys sí, però perquè a Ics escoles cada vegada es canta més. A casa no en canten i suposo que això és una mostra d'un fet global, que és que la gent no canta, ni per Nadal ni mai. Però tot té el seu cicle, i quan la gent vegi que està en una dinàmica massa es-

tressant potser recordaran allò de 'qui canta cl seu mal espanta'i tornaran a cantar.» —Com es una nadala als nens de l'era de Son Goku'.' —<• Les coses maques són maques, i els nens són nens. I no cal vendre'ls res. hi entren. T'arriben amb el Son Goku al cap. molt estressats. Però. quan fas màgia amb la música, hi entren. I de vegades fas màgia a m b les cançons niés dolces.» - - A l e s h o r e s , no cal modernitzar les nadales? —«Això és bo. Actualitzant els llenguatges del passat amb estils més m o d e r n s s'arriba molt bé a la gent. Nosaltres vam parlar de fer

les nadales per a la easset amb un petit combo tic jazz. que li dones una mica de .ÏHVHÍJ. Després no ens hi van

arribar els diners.» - -Fins on es pot arribar amb aquesta transformació d e les na d a l c s s e ns e trair-los'.' —«Jo crec que s'ha de fer el mateix que fa l'Esbart amb la dansa. A partir de les arrels de la dansa catalana, han fet coreografies noves, conservant l'accent propi de la nostra cultura. I el mateix passa amb les cançons i les nadales: si van quedant desfasades, deixaran de cantar-se. Si algú les actualitza, amb noves har-

V SALO PER A LA INFÀNCIA I LA JOVENTUT DEL 28 DE DESEMBRE DE 1995 AL 4 DE GENER DE 1996 al Recinte Firal de Terrassa (Passeig 22 de Juliol, 265) Més de 4.000 m2 d'atraccions i espectacles orientats a omplir el temps de lleure de petits i joves durant les festes de Nadal HORARIS: del 28 al 30 de desembre i de I'l al 3 de gener: de 16'30 a 21 h dies 31 de desembre i 4 de gener: de 10'30 a 14 i de 16'30 a 21 h ATRACCIONS: Pista de motos • Pista de bicicletes • Pista de patins (in-line) • Pista de bàsquet • Piscina de boles • Uits elàstics • Castell inflable • Taules d'aire • Màquines recreatives • Karaoke • Rocòdrom • Vehicles teledirigits • Tren de vapor ALTRES ACTIVITATS: Taller de gegants • Exposició de gegants • Ludoteca • Taller de maquillatge • Taller de titelles • Estand Castellers de Terrassa • Estand Atletas en Acción Visita patge Xiu-Xiu el dia 2 de gener a les 19 h Programa en directe TVT el dia: 3-1-96 Durant tots els dies del Saló hi haurà regals i sortejos per a tots als nens que ens visitin. Bus llançadora des de la Rambla d'Egara (Cinema Rambla) fins al Recinte Firal

juguem

monies, per exemple, les enriquirà i sobreviuran.» — Aleshores, quins són els clements essencials perquè la nadala no deixi de ser-ho'.' —«Suposo que és una cançó sobre el Nadal, i el< temes de Nadal són els que la cultura occidental, el cristianisme, marca. És clar que l'argument de les nadales pot ser molt diferent en un futur. El Nadal pot esdevenir no només un esment del fet religiós, sinó un moment per reflexionar sobre el món. I les nadales poden parlar d'això, d'un esperit del Nadal fet de valors com la integració racial, els drets h u m a n s i la solidaritat.»

Col·laboradors: Ajuntament de Terrassa Associació Disminuïts Físics de Terrassa - Atletas en Acción - Baumann Servei Jove - Caixa d'Estalvis Pensions de Barcelona - Cambra Oficial de Comen i Indústria de Terrassa - Castellers de Terrassa Centre Social Catòlic - Club Ferroviari de Terrassa Coordinadora de Colles Geganteres del Vallès Danone S.A. - Edima - Egarvia S A - El Nou 9 G'up Ciclista «El Cim» - Gusi Consums, SL l-naginat Imcadisa - Intersport-Deports Alpins Motor Club Du-Dux - Mútua de Terrassa - Nestli A EP A - Sonostrock, S.L. - Starlux, S.A, Tcvitoys, S.A.


^Cap d ' a n y

199

*

* 3

* 3 ^Br

s i a Mas Ro*

?-•*

&

fi*

Entrants

C r e m a de llagosta

*1

Primers

Còctel de p i n y a a m b g a m b e s Llagostins a la b r a s a a m b s a l s e s E s p à r r e c s a m b p e r n i l de gla

4

, ^

f

*

^j^& :* jà í*-..

1, 3 Bodega » *

E s p a t l l a de c a b r i t a la b r a s a B l a n c D u a r t de Sió Rioja c r i a n ç a Cava brut Martí Serdà

- "•-vjfifc ' ' B o s s a d e coti 1 1 0 i r a ï m de la s o r t " f ï ^ ^ * * U n original rellotge de p a s t i s s e r i a .

" .

^ ^ S Í

*

£ ) ' r ' '* i y \ ,v* tí. ri #*.?» Üb «• * V?, jBf S

*

^ . "^^ í". * * * -**

*

Reserves limitades

M ^wa& zrwia S M ^ S I S S ^ "

Plaça Mas Roig, 4 © 6 7 5 0 0 8 6 08190 VALLDOREIX (Barcelona)

* # Si

,

Preu: 8 . 8 0 0 p t e s .

t/5 RECORDEM QUE EL DIA DE NADAL I SANT ESTEVE TINDREM OBERT; ÚNICAMENT S'ATENDRAN LES RESERVES. MENÚ NADAL: ESCUDELLA, CARND'OLLA, POLLASTRE DE PAGÈS AMB PRUNES, TORRONS I CAVA. PREU 3.900 ptes.


16

NADAL'95

FLS 4 C A N T O N S :' Divendres. 1? de desembre de 1 W

PERSONATGES J o s e p C a s t a n y é i J o s e p M a r i a Soià són d o s h o n s c o n e i x e d o r s de la h i s t ò r i a r e c e n t d e S a n t C u g a t . Fil p r i m e r és s a n t c t i g a t e t i c d e t o i a la vida. E n S o l à , e n c a n v i , va v e n i r m é s t a r d , p e r ò t a m h é r e c o r d a q u e el N a d a l d e S a n t C u g a t fa m é s d e t r e n t a a n y s e r a m o l t d i f e r e n t del d ' a r a . A l e s h o r e s , el p o r c i els p o l l a s t r e s es m a t a v e n u n s d i e s a h a n s i el vi e s p r e n i a del c e l l e r .

obertes, i hi anaven els solters a fer xcrinola.» —Així preparaven be el dinar de Nadal. —J.C.: «Fs reunia tothom a casa de l'hereu. perquè hi havia amor per la família. Pneara que hi hagué-, algunes diferències entre l'hereu i la cabalera, aquell dia. davant l'avi, no e- notava.» .LS.: .<!.a dita 'Per Nadal. cada ovella al seu corral" no es diu per casualitat. Iota la família s'ajuntava :i casa de l'avi, que era i.i casa pairal.» -Sempre era el mateix. el me niï.1 - .I.C.: - A l'escudella, no hi faltava res. l's podava una olla mes gran que eK ah res dies. i s'hi ficava moi i n. r> clla. espinada, botifarra blanca. b o t i l a n a neura. la pilota... Ps mataven un pollastre i una gallina, la mes vella Aquell brou. s i\.\ :a d'agafar un ganivet i iallar-lo. Desprès menj.'iv em ei famós rostit, amb unes qi.aii 'es prunes. 1 K, \ ,\ i •;>-. coneixien, però n i -, i r,. ijaveri gaiics.»

Castanyé i Solà recorden que -inys enrere es mirava d'estalviar tant c o m e s podia, i les viandes i el vi sortien del rebost de la casa familiar. Gairebé no es comprava per Nadal, i

L n una te: r.i i k va's o>m eia Sani ( ' i . g a l . i:-> - e n p r e n i a , de eav a'.1

\ \H I \

J O S E P C A S T A N Y É i J O S E P M A R I A SOLA. Llar d'Avis

«Vivíem el Nadal amb més austeritat que ara» •%&Si sabíem que un pagès havia begut cava i no vi, li dèiem de tot 4

ÀNUt'.LSl ASTl'KRA

• Sant Cugat.— Com es vivia el Nadal a Sant Cugat quan eren joves'.' — J o s e p C a s t a n y é : «La primera eosa que haig de dir és que eren diferents com de la nit al dia de lc« festes de Barcelona.» —Josep Solà: «Fs vivia amb intensitat dins la in-

timitat. Fs vivia a les cases pairals. Tot aquest muntatge que hi ha ara entorn al Nadal, que és pur eonsumisme, abans de la guerra no existia.» —J.C.: «Pocs dies abans de Nadal, s'acostumava a matar el porc. El que més interessava era estalviar, i amb la matança del porc ja

BAR MUSICAL COCTELERIA BILLAR Cl Plaça Lluís Millet. 3 Tel. 589 13 24 SANT CUGAT

es podria preparar la vianda per al Nadal. Allà on havia quitxalla, els nens demanaven: 'Pare, ja heu portat el tió?' 1:1 pare s'empipava i portava un tros de llenya. FJs nens el tenien allà i li portaven garrofes i palla perquè en mengés.» - No faltaria la missa del call.

—J.S.: «La missa del gall és producte de la renovació de la litúrgia, però anys enrere no se celebrava. F.s feien les matines.» —J.C.: «Pren a les quatre de la matinada. L'església s'omplia de gom a gom. La canalla s'enviava a voltar pel poble quan sortíem de l'església. Les tavernes ja eren

J.C:. -Si sabíem que an altre pagès n'havia begut, li dèiem de tot. Lia una mena de traíeio al vi de la terra. Dintre del poble hi havia gent d'ofici que no tenia vinyes, i compraven una ampolleta de cava.» —F.s feia el pessebre? — J.C.: «S'anava al bosc a buscar molsa, escorça de pi, branquetes de romaní per fer els arbrets, el gal/.eran...» —J.S.: «Tamhé es muntaven els camps de blat.» —J.C.: «S'agafaven unes caixes i es plantaven llavors de blat, que anaven creixent. i feia molt maco. Sortien unes espigues petites.» —Com se celebrava Sant Esteve? -—«Aquell dia es feien canalons o arròs, i a la tarda hi havia ball a la Unió o darrere el Monestir, al pare municipal. Quan es feia un gran ball era la nit de Cap d'Any. Havia arribat a venir cl Xavier Cugat i Felipe Arm a n d o y sus cubanolas. que només tocaven mambos.»

EL MILLOR AMBIENT PER AQUEST CAP D'ANY


BAR•RESTAURANT

AUTOSERVEI

CAN CASAS % T. LOZA Obert diumenges i Jestil Servei a domicili

ESPECIALITZAT EN: Carns a la brasa Espatlla al forn Botifarra amb mongetes Conill amb allioli

Avaib. Verge Je Montserrat, 101 • Tel. 674 IS HH LA FLORESTA i Sani Cugat del Vallès!

CENTRE RESIDENCIAL MENJADORS FAMILIARS PERA:

«VERGE DE MONTSERRAT»

CASAMENTS - BATEJOS COMUNIONS - BANQUETS

Ctra de l'Arrabassada, km 6,5 Ap. Correus 221 Telèfon 589 18 68 08190 St. Cugat del Vallès (Barcelona) RESIDÈNCIA GERIÀTRICA 3 4 3 " '3M52D

AMBIENT FAMILIAR

ICARCÜTCHIA

ATENCIÓ SANITÀRIA PROFESSIONAL I

FRUITERA

PERSONALITZADA

Súper Alimentació

DIUMENGES AL MATÍ OBERT ESTEM DES DE L'ANY 1945

675

10

20

Av. Verge de Montserrat, 111-113

Av. Verge de Montserrat, 77 Tel. 674 18 93 LA FLORESTA

REPARACIÓ D'AUTOMÒBILS MECÀNICA I ELECTRICITAT PLANXA I PINTURA

AUTO La Muntanyesa

«La Floresta» Sant Cugat

novacuina

PEARSON

Emeterio Escudero, 39 Tel. i fax 675 56 93 Tel. mòbil 908 446052

08190 LA FLORESTA PEARSON SANT CUGAT

MOBLES PER A LA CUINA 1 Projectes d e r e f o r m e s c o m p l e t e s p e r a cuines i b a n y s Els p r o f e s s i o n a l s d e N O V A C U I N A li farem un estudi de d e c o r a c i ó totalment g r a t u ï t , on podrà veure com quedarà la seva cuina un cop acabad a . Sempre a m b el disseny més a c t u a l i els p r e u s més interessants. Li farem un pressupost, totalment tancat, i a m b tots els serveis inclosos: mobiliari, paletes...

Santiago Rusinol, 24. Sant Cugat - Tel. 674 39 66 • Centre Gal. PRYCA TERRASSA

I I


18

NADAL'95

ELS 4 C A N T O N S , Divendres, 15 de desembre de W 5

PE R S O N A T G E S J a u m e Sàbat é s un d e l s m e s t r e s pastissers a m b m é s història i tradició de Sant Cugat. D e s de fa 4 4 anvs, la pastisseria familiar dels Sàbat es dedica a fabricar cada Nadal, de forma artesanal. el d o l ç m é s tradicional d ' a q u e s t e s festes: el torró. U n a de les principals especialitats d'aquest prestigiós pastisseres precisament l'elaboració del torró de crema.

J A U M E S À B A T . Mestre pastisser

«El rei del Camerun comprava torrons de crema a Sant Cugat» Jaume Sàbat té un taller de pastisseria artesanal al polígon de Can Magí, on ell i e l s s e u s companys fan el torró i tot tipus de dolços amb eines i ingredients naturals.

k* El torró no és originari ni de Xixona ni d'Alacant, ja que és una idea que va néixer en diferents llocs alhora i t

—«Sí. això es eert. HI toK \\K IN 1 l OV\ rni ara arriba pràcticament M Snnt Cugat Com es l'u a tot a n e u . però és veritat un bon tot ro.' • 1 li ha molles classes que només es ta a hspanya. de l o n o n s i moltes formules Són molts els estrangers que pei ter-los. De iota manera. abans \ e n u n de lluny a buscar-lo aqtn. l'explicaré una el torró es originatianient anècdota d'aquí, a casa meun producte moll meditei rani fet ami' ametlla [> va A l anierun. lot i ser una republicà. hi ha un rei una manera de treure's de sobre Iota l'ametlla que te- simbòlic1 que representa el nim aquí l'K ai ahs v an sci mes vel de les tribus que lli ha pei aila Aquest, que eN pruners a barretai -la .urib mel. I )espi es ],, \., \ J H I ei tenia sel ' • '• tul dones i no se quanis ' i)-, venia de tant siiere i es \ a comcrteui a er. tari! S.nl Cugat per 11,11 i c i a i amb . •.., 11 c s i n a u un ass[ i·ij T .• i elacionat amb i! e r ! u> 'sani el i. 'i :i". r uiot el un': .'. i.i joieria, Una lles. Aeliialmc al. :vi • •. , ada de les •. e:\idcs que va estar meslre te eK seus IU'ICaquí •. '- enir a Cal Sàbat, dients. Jo. pei exemple. :u L li ep e a de l o n o n s . i va lla essències eau 'es '.: ee pel [M'i 'v ai . b de eienia. Resulta que eor.siJeio que m. aei ,que li •. ii apiadar tant que Jeu i's r u e 11 ei'.ts. com se'n '• a endur un munt de !,. e i . r . J i . i e la ::uila coill-i.ii K-s • a|' al Camerun. DesI iiada. que '.: c-LiU una mica in es \ i un nai quairc o cine p.-.ss.kies de moda. LL tovee.eces mimes per comprar II o:is a:es laiuoseis son els li nio a la pastisseria.» d' \Iae.ini 1 els de Xixona. l'er què. de torrons, noque no eN aeoslumem a le' més se'n mengen per Nadal'.' els pastissers perquè neees •Jo crec que això és sitem una maquillaria mol; perquè el torró, la mateixa cara que si només la las serpaiaula ho diu. dóna escalvir un cop l'any no surt a for i caliu, que son coses compte. LI que fem és buscar uns bons professionals pròpies de Nadal. Però del cert no ho sé, per què és que ens els fabriquen.» —Podem dir que el lorró un dolç de Nadal. Aquesta teoria que explicava podria neix a Xixona i Alacant i desprès s'estén per altres ser una de les causes. Una altra també pot ser que l'aindrets? metlla, si no m'equivoco, es —«No, no es així. Corn cull uns tres mesos abans ja he dit, és un producte del Nadal. Llavors, els tomediterrani que no se sap rrons es fan amb l'ametlla ben bé on neix. La idea del nova que surt just passat l'estorró jo crec que va néixer tiu. O sigui, si es cull a final a diferents llocs a la vegada. de setembre, mentre es pela fins que es va formar el que i es posa a punt ja ens planconeixem ara. Per exemple, tem al novembre. El torró al nord de la península Ibèpot ser una manera de cerica també hi ha torronaires. lebrar l'ametlla nova.» Allà ho presenten en barres —Quin és el torró més molts grosses que les tallen a pes i les venen a l'engròs.» català? —«El de crema cremada. —El que sí és cert és que es tracta d'un producte es- sense cap mena de dubte.» —Fan la guitza les empanyol, perquè a l'estranger preses torronaires als pasno n'hi ha.

tissers que elaboren aquest producte de forma artesanal? —«Les empreses són una altra història. De clients, no ens en treuen cap. Nosaltres euidem més tots els productes que fem, i això és important. Les grans empreses fabriquen en sèrie, mentre que nosaltres treballem de manera artesanal. No es que les empreses ho taein malament. però els talla aquest ingredient. Això es eom quan un cuina a casa s e a. que sempre ho ta amb mes atecle que el que ha de fer un dinar col·lectiu pei a molta gent.' Però el torró artesanal es mes cau i suposo que la geni mira [Meus a Thoia de comprar? «Sí, la gent mira preus. i cada vegada mes. De iota manera, jo. gràcies a Deu. tinc una clientela a casa que el que mira es el gust. Això és com comprar-te un Jaguar o un Biseuter. Amb tots arribaràs a tot arreu, però si tens un Jaguar anirà més còmode i millor. De torrons. en ven tothom, però jo tinc uns clients que vénen a casa sabent el que compren.» —Exporta torrons la pastisseria Sàbat? —«Sí, n'hem exportat fins i tot als Estats Units. Ne sé com arriben, però el cer és que allà s'han menjat to rrons de Cal Sàbat. Tambi n'hem portat a Amèrica de Sud i a Amèrica Central però no en grans quantitats Sempre han estat casos ex poràdics. Generalmen acostumen a ser monges qu estan en missions.» —Quan fa que es dedic a fer torrons? —«Jo sempre he estat er voltat, degut al meu pan de nata, de torrons, de pi nellets, de mones...»


Perruqueria

SUMINISTRES PER A LA CONSTRUCCIÓ

Montserrat

VALLDOREIX, SL PUNT D€ SCflVCI Rbla. M. Cinto Verdaguer, 18 Tel.-Fax 589 26 38 Valldoreix

Materials per a la construcció i decoració Eines, maquinària, tuberia, revestiments, ceràmica i sanitaris

Església, 6 Tel. 674 1147/674 82 57 Valldoreix

Rbla. Mossèn Jacint Verdaguer, 107 - Tel. 674 14 90 08190 VALLDOREIX 34036/27964E

t4ut640UA€Í. & -MAS RO!G Plaça Mas-Roig -08190 VALLDOREIX

INSTAL·LACIONS

• • • • • • • • •

XARCUTERIA FORMATGERIA POLLERIA CARNISSERIA FRUITA ALIMENTACIÓ CELLER POLLASTRES A L'AST PEIX DE PLATJA

À . Zamnnt, 5. L. • ; (

Ctra. de la Floresta, 32 Tel.-Fax 674 22 91 Ap. Correus 50 Valldoreix

Edel

Tel. 6 7 4 35 3 4 Fax 6 7 5 0 4 5 8

PÀRQUING PER ALS CLIENTS

• Clnisex, ungles

SERVEI A DOMICILI

postisses de gel • Depilació d'un sol ús

COMANDES PER FAX

• Depilació elèctrica

i i

amb agulla

TALLERS

• Sistema Soft Blend Flash

P U I G

• Sessió mínima, 750

indolora • Hores convingudes

Rbla. Jacint Verdaguer, 55 Tel. 675 59 55 VALLDOREIX

aperen Plaça Estació, 1 0 8 1 9 0 VALLDOREIX

Tel. 674 28 26

A Valldoreix, diversos professionals al vostre servei

LACREU MENJARS CASOLANS PREPARATS •£yitet>

i yerdur·.5-'' M. Mas Boig

PI. Mas Roig, 2 - Tel. 674 1 1 i 7 Valldoreix (Sant Cugat) Obert cada dia, inclosos caps de setmana

Av. Mas Fuster, 4 5 VALLDOREIX Tel. 675 13

Av. Mossèn Jacint Verdaguer, 1 (cantonada PI. Mas Roig) Tel. 589 85 55 VALLDOREIX


NADAL.95

20

HLS 4 C A N T O N S , ' Divendres, 15 de desembre de 1W5

PERSONATGES I d ( i r u p d e J o v e s J c la P a r r ò q u i a tara a q u e s t N a d a l , p e r t e r c e r a v e d a d a , els P a s t o r e t s . D e s p r è s q u e l'auv [xissa t I H H . H ; La a q u e s t a te p r e s e n t a c i ó p e r pi obi en es e c o n o m i e s , aqtiest col·lectiu in t e n i a ra fer om pi ir un altre c o p cl t e a t r e de I a 1 ' n i o . A q u e s t a i u

' d c o m \ a p a s s a r en la d a r r e i a e d i c i ó , l'en c a r r e g a d a

de Jii isèii la t r a d i c i o n a l o>v ,•. n a d a l e n c a serà Mai ei I e : e s a ( JIIÍIV

I G N A S I E S C A M I L L A . Membre del (irup de Joves de la PamH/uiü

«No és difícil fer els Pastorets perquè és diferent de fer teatre »

Ignasi Escamilta ha p a r t i c i p a t en les dues

edicions anteriors

dels P a s t o r e t s del Grup d e J o v e s de la Parròquia f e n t el personatge del Lluquet.

K \\|i

'\

. I i 'I I

I

Sant Cucut. C 'om \ a n IK i\ei els l'aM, >i els del C i u p ..:. l o \ . s a e |., P . m v q i . i e . ' t i a a r a idea . ji'e pi i -i c a i e u i:r . s, i '• • r l. ! ,aii ••. i ''ie li •. i '. i. : v i a \ 11111 i'• i • • ' i. -• \ I e s hoi es. e i ï •. eia • | i , . a S a n t ( ' i i e a I n o e s I ei a a q u e l l a I e el i s „ n ! . l i ;o vies 111.1 e 1 lla /i

in

i : M

/ /i

/'..'INÍ.ÍI

</,

,',,• ••' 'iee'i;ee . a p a l ' a i n <«). \ i | k'sia i a M i u n a iie les i ..nis qi.e e n s \ . i n i m p u l s a r l J a k l · l nc·s Illa

\ •• se i complicat trobar in dueetoi i començar'.' II pruneí anv lot \ a sci una mica a la lleugera i pensa\em que sortiria be. p e i o no va ser així. Posteriorment. aprofitant que coneixíem la Teresa Canas perquè el seu germà es del d ; up de Jo\es. li \ a m demanar si podia assumir la direcció, cosa que de seguida in acceptar perquè ella els ha fet sempre i li feia molta gràcia dirigir la nostra representació.-

Aquesta vegada faré de Satanàs perquè em venia de gust fer de dolent després d'haver estat durant dos anys el bo

í-s difícil fer els Pastorets'.' ••No es difícil perquè fer els Pastotets es diferent de lei teatre." Ouc \ol dir amb això'.' «•Vull dir que fent teatre tens una psicologia dels personatges que aquí no existeix. Quina psicologia pot tenir un àngel o un dimoni si no els has \ i-t mai. A mes. esta tan ben escrita i detallada que et sui l laeilinent." Què es el que costa mes de fer'.' -l'I que mes costa es tiobai un escenari, l.a resta es fàcil.•• Quin es el personatge nies difícil'.' - -«Tots tenen la sc\a gràcia. N'hi ha un. que es el .leremics. un tartamut que

sui I molt poc. que possiblement c;s dels més recordats perquè fa molta gràcia en poc temps. FI Rovelló és molt simpàtic, el Satanàs és curiós, i en definitiva lots tenen alguna cosa interessant. HI Lluquet, com que sui l en tots els quadres i es el que té un paper més Haig. potser és el més complicat. De tota manera, si l'he fet jo el pot fer t o t h o m . Uuin paper fa, aquest anv? —><Ara faré de Satanàs perquè em venia de gust fer de dolent desprès d'haver

estat durant dos anys el bo.» Però no és millor ser cl bo de la pel·lícula'.' • No t'ho creguis, és mes agraït fer de dolent.» Suposo que des de la rectoria tic la p a r r ò q u i a sempre s'han donat suport a aquesta iniciativa? «Mai no hi han posat cap entrebanc És més. habitualment vénen a les representacions tant els capellans com el rector.» I qui s u b v e n c i o n a aquesta representació? ••«HI primer any l'Ajuntament ens va donar unes

HHUKK) pessetes. HI segon ens va p r o m e t r e 150.00(1 ptes., que no hem vist mai. Potser és que les van incloure en el tema de la campanya l'n nen. nua joguina i el pessebre vivent, però de ben cert no ho sabem. A banda d'això, res més. La L'nió la pagem cada any amb les entrades.» — I l'any passat per què no vau fer els Pastorets? —«Doncs, mira, principalment per problemes econòmics. l a dos anys els actors \ a m avançar 3.000 pessetes cadascun que després

no es van recuperar perquè no va arribar la subvenció municipal. Aleshores es \ a decidir no fer-ho, perquè el que no podíem permetre, a banda de perdre-hi temps. era perdre-hi calés.» —No heu pensat mai de fer-ho al Teatre-auditori? —«No ens hi atrevim. Si ara n o m é s ens d o n e n 150.000 pessetes i els llums. com vols que ens atrevim a d e m a n a r el Teatre-auditori. que només per obrir-ho són 600.000 pessetes. Hns dirien que no. Nosaltres ho tem al nostre aire. i ja està.»

REPÀS DELS SEGÜENTS CURSOS • EGB • BATXILLERAT • C O U

m/

• SELECTIVITAT • ANGLÈS •FORMACIÓ PROFESSIONAL

CENTRE D'ESTUDIS I REFORÇ

ícKocrilH

• ESTUDI VIGILAT

INFORMI-SE'N SENSE COMPROMÍS

CURSOS INTENSIUS DE TÈCNIQUES D'ESTUDI ATOTS ELSNiVEllS

Fax 5 8 9 15 8 7 C / Balmes, 3 9 Sant Cugat


FLECA ARTESANA Restaurant Mas Janer */ v

PERRUQUERIA UNISEX

^MARVER

Plaça Joan Borràs, 1

TKflRI

Tel. 67415 46

Hores concertades: Quiromassatge per Alícia S. Millet.

MIRA-SOL •Sant Cugat del Vallès BARCELONA

Pg. Rubí. 110 -Tel. (93) 589 18 26 38190 VALLDOREIX Sant Cuqat del Valies

BARfOCAL SOCIAL DE L'ESPGRTING MIRA-SOL

^nx;

c/ Guadalajara, 14-16 Mira-sol • Sant Cugat • Barcelona Tel. (93) 674 2315 Accés per calçada lateral, sortida Valldoreix Dimecres, tancat

SALONS INDEPENDENTS PERA BODES, BANQUETS, BATEJOS, ETC. Direcció: D. Hipólito Àlvarez

Tapes

CULTIUS I JARDINERIA

s\\ n\,

Variades \ i Entrepans Passeig de Sevilla, 53 Tel 6740776 08190 MIRASOL Sortí Cugat

S.L

AUTOSERVEI

LOS MANOS Passeig

Baixador, 49

Tel. 674 23 80 Fax 589 47 59 Horari d'oficina: de2a7 tarda

A Mira-sol hi trobareu un comerç que forma part del gran aparador de la ciutat.

Í ' * Embotits * Carns fredes * Formatges

33099.'30338C

Assortiment especial de pernils...


22

NADAL-95

l·I.S 4 C A N T O N S / Divendres. 15 de desembre de 1W5

PERSONATGES M o s s è n l ' e r c V i \ o e s un s a b a d c l l c n c q u e i egeix l;t p a r r ò q u i a del \ l i Mtcstir d e s tic l';i sis anys. A q u e s t c a p e l l à es molt r e s p e c t u ó s a m b la n i a : \ i a c o m c a d a lauiilia v ui cl N a d a l , p e ; q u e c o n s i d e r a i m p o r t a r t q u e la g e n t senti h o n e s t a m e n t a q u e s t s dics. M o s s è n P e r e es m o s t r a satisfet pci q u e els s a n l c u g a t c n c s li c q u c n i e n l'església m e s q u e al; i es k ' i ' i i k M i s d e la diòcesi.

M O S S È N P E R E V I V O . Rector de la parròquia de Sani Pere Oetavia

«Totes les famílies viuen el Nadal, cadascuna en el seu nivell de fe» El rector de la parròquia creu que Sant Cugat viu el Nadal amb intensitat. Segons mossèn Pere Vivó, cada família passa

aquests dies segons el que s e n t . I l'i.i i \ Mi

l \

\\<

I iieaia que sigui de manera dileienl. tothom viu el Nadal. Alguns des d'una fe protund.i. ans altres des de la tradició, que es moll bona. perquè el Nadal le una colla de valors que és indiscutible. i també val la pena temi dos en compte. Cal respectat alia on es cadascú.--

.1 i S I \ S . '. : •< \

H Sant Cugal ( . mi es el Nadal ci'.siia .i Sau; ( ugal? •Jo LI dina que ,nv> depèn de eadaseu. Aiv• ho j sap i.ula lainilia.-1 I ai;: ada Illes ,.;;ie :.i ' resposta sinni smeei.:. a ' \ m s que mullít'.ulin.ii\C I .i aiissa ,;c! < ial a V-.rl ( iiu.it SL inpie est.i de e.aa a uuin. l'ensii que u, li.i uent pel a tol. lli ha moll ni\ ells de le. i lots me iei\en un gi an lespecU ( a dascii es alia on es í li na gent que ptohahicmi. m n. i \a a l'csglcsai dii'.m 1 l'a : i\. pe lo sempic p.u 1 u ipa a l.i missa del ( lail San; < uita: es u'l li. v i.r.i r i , . ; -i'íun!.u'. ; \ i Í|IK la • •. e in unes ^ent de S.-IM ( iiu.'i. sinó t.unbe de H.uccl. ma. Sabadell o I ci lassa. peique el Monestir es piecios. lots aquells que soni responsables de la celebració intentem que sigui ben \ iseuda \ i \ o es el que hem de le: nosaltres. Desprès. cadascú le la se\;t vigència.-

La parròquia de Sant Cugat és una de les que té més feligresos, en comparació amb altres ciutats de la diòcesi k i

—Vostè es un home mol; considerat i respectuós. - — Ho intento. A in: m'agrada molt que em respectin a mi. i per tant. haig de fer el primer pas. l a feina d'un capellà es intentar que la gent faci camí. però un camí lliure.» -Per celebrar el Nada!. és e s t r i c t a m e n t necessai i complir el precepte? —«Nadal té unti dimensió de cara a la gent més senzilla. a la més necessitada. i això que la parròquia la tot l'anv —perquè, gràcies a Déu, respon moltíssim—. per Nadal s'accentua. Hi ha moltes famílies que s'ajuden. La gent és molt generosa, perquè hi ha un clima que hi ajuda. T:s fa una col·lecta extraordinària, no només destinada a la parròquia, sinó tamhe per a Càritas Diocesana. També p r o p o r c i o n e m ajuda a la gent que ens ho demana. amb queviures, a m b roba, amb joguines. Però la parròquia de Sant Pere intenta que sigui Nadal tot l'any. per a la gent necessitada. Tot i això, volem que aquests dics tinguin una mica de singularitat. i ser-hi més presents encara, al costat de la gent senzilla.»

I li ha diletéiieies entre els s.inteugalenes de Iota la \ ida i els que s'han fet sanletiuatencs desprès'.' •1 a m e \ a experiència cm diu que la parròquia de San; ( ugat es una mica singulai. i consoladora, perquè es ou hi ha nies presencia tic gent. De les parròquies del bisbal de Barcelona, es una de les que tenen mes ICIILUCSOS i nies participació. en comparació amb altres ciutats. l'ambe es una parròquia molt generosa. Cada an\ es recullen 17 o IS milions de pessetes que es destinen a ajudat gent de Sant Cugat i d'altres llocs.» Ouin significat té el Nadal al 1W5'.' <dd de sempre. Per a n o s a l t r e s , el N a d a l serà aquest anv com sempre: és

intentar viure profundament allò que es ei Nadal per a la fe: sentir la presència propera de Déu. Deu. que es fa proper a l'home, a tot

home. ho sàpiga o no ho sàpiga. S'ha de tornar a intentar anar més al fons, en això. Cal lenir en compte que la cultura catalana està

marcada per la fe i. p e r tant, la nostra història està impregnada del fet religiós. Així, queden restes, i tothom les viu. cadascú al seu nivell.

—Com espera que visquin els santeugatencs el Nadal d'aquest any? — « M ' a g r a d a r i a q u e ho fessin a m b la intensitat que he notat després de sis anys com a rector de la parròquia de Sant Pere Octavià.»

• EGB, FP; COU,

o

jyÚHtl

ESO (REFORÇ)

WFmtf*

• Adults:

C 0 AP 1

- Accés universitat. - Graduat escolar.

Orientacions vocacionals i professionals:

- Català.

elaboració de currículums.

• Aula d'esbarjo i activitats extraescolars

' Diagnòstics psicopedagògics.

' Reeducacions psicopedagògiques. TREBAli INDIVIDUAL I EN GRUP. PORTAT I DIRIGIT PER LLICENCIATS EN PEDAGOGIA IESPECIAUSTES EN PSICOPEDAGOGIA.

»Trastorns d'aprenentatge. » Tècniques d'estudi

C/ Villa, 22 Tel. 589 21 15 • SANT CUGAT DEL VALLÈS


mmmm

53SW"

Confiar en un especialista... Vencert dyaquest

mdal ' ^ • ' - . • L .

-m

•Jrt: 3,:sr

' a ^ S - . í f rï

VINSNOPiÀ. Baixada Sant $&w& 4 Tel. (93) 5891^83 Fax (93) 589 24 62 08190 SANT CUGAT (Barcelona)

Brut .(MdfKeilBrut, • v^Kly^^tt Brut ...*.., Truqwfu al 58yr9 83 i us servirem (Els prem no engloben /TÏS& Comanda K.: IIIITIIII ni li iiiímlni

a domicili 6 ampolles)


NADAL95

24 ELS

l.l.S 4 CAN I O N S / Divendres. 15 de desembre de 1995

JOCS

Dos mapes per aprendre, competir i divertir-te -Quin temps fa?- s'afegeix a «El savi» com a joc d'aquest l< I S l l · l U N

B Dos jocs de taula, un trinca i l'altre amb un les aportacions dT.l l'unt a rolerta lúdica de les Toies dues propostes es

d'aquests nou de anv de vida. són i Caixa de Ciirona festes de Nadal. c.tiactci it/en per

1:1 nou joc manté el caràcter didàctic d'/:7 vi/ri. però. de fet. aquest aspecte es Túnica similitud que tenen els dos entreteniments de taula. 1:1 participant de Quin temps la'.' no necessita disposar de coneixements previs sobre la matèria. 1 Is seus creadors els nlotins Josep Maria Reixach. Miquel Àngel Lucena i l'ep Compte ho han tingut molt en consideració i han continuat amb la seva tendència natural a donar a tots els projectes —tenen mes propostes d'aquest estil en cartera un caire divulgatiu. fruit, probablement, del fet que tots tres van estudiar magisteri, tot i que no exerceixen de mestres. 1:1 joc consisteix a obtenir la plaça de meteoròleg oficial de cinc capitals europees, títol q u e l'aspirant aconsegueix si supera amb èxit un menú variadíssim de preguntes de tota mena sobre meteorologia: noms d'estris de mesuratge i de vents, dites populars, etc. Lis

Nadal

la seva vocació didàctica: /:/ savi se centra en la historia, la cultura i les tradicions dels Països Catalans, mentre que Quin temps fa'.', present.it dilluns, tracta, d'una manera entretinguda, dels coneixements sobre meteorologia.

candidats a home del temps han d'aprovar també un examen pràctic, que consisteix a fer una predicció per a una ciutat i un dia determinats a m b l'ajuda d'un mapa d'isòbares. Com a suport complementari, els jugadors disposen del Manual ilel meteoròleg novell —un recull dels coneixements bàsics. condensats en unes poques línies—, que p o d e n consultar en cas de dubte. La principal ajuda, però, és el llibre Quin temps farà''. d'Alfred Rodríguez i Pico. que s'adjunta amb el joc. La lectura prèvia de les ind i c a c i o n s de l ' h o m e del temps més popular de Catalunya és gairebé una garantia d'èxit p e r al concursant. Ln una partida de Quin temps fa'.', que sol durar uns tres quarts d'hora, hi poden jugar de dues a sis persones. La mecànica consisteix a moure la fitxa a través de les caselles hexagonals en què està dividit el tauler —un mapa físic d ' E u r o p a —

H Santiago Rusinol, 41 » 08190 SANT CUGAT Tel. 589 73 22

i a ocupar, com més de pressa millor, cinc de les trenta ciutats marcades. F.ls Països Catalans l 'aparició, l'any passat. d'/,7 .sí/i7 va fer que poséssim en dubte el grau de coneixement que ens pensem tenir del nostre país. Els autors, T o m Strubell i Xavier Roqueta, van preparar preguntes sobre la història, la cultura, el folklore i l'esport dels Països Catalans, entre molts altres temes. D'aquesta manera, van fer que famílies senceres o grups d'amics prenguessin consciència del llarg camí que encara falta fer per conèixer-nos a nosaltres mateixos. «Quin rei va crear la Generalitat?» és una pregunta que pot seguir "Quin any va guanyar el Barca la seva única Copa d ' E u r o p a ? » i precedir «Què va crear Carles Buígas a Barcelona per a l'Exposició Universal de 1929?». Com passa també amb Quin temps fa?, les targetes d'El savi donen respostes alternatives i una

Els clements del nou joc. Un mapa físic d'Europa és el tauler per on discorre la competició. breu explicació dels fets o personatges en qüestió. Similar al Trivial, el joc consisteix a contestar preguntes. Si els participants (entre 2 i K) les superen, van avançant per un mapa comarcal dels Països Catalans, des de l'Alta Ribagorça (casella número u) fins a

l'Alguer (casella n ú m e r o noranta), on hi ha l'arribada. Segons quina targeta li toca, el concursant ha de dir el nom de la comarca o la capital on hi ha la fitxa, cosa que, després d'unes quantes partides, li p e r m e t r à sorprendre tothom i dir sense tartamudejar que la capital

de la Foia de Bunyol és Xiva de Bunyol o que Villena ho és de l'Alt Vinalopó. El savi i Quin temps fa? s'adquireixen fent una reserva al 902-22 10 10, al preu de 3.800 ptes. per als socis del Club del Subscriptor d'El Punt i al preu de 5.900 ptes. per al públic en general.

Aquestes festes ens hem permès el detall de pensar en vostè i ajudar-lo a triar aquell regal original i amb gust que està buscant. Li oferim la possibilitat de triar entre diferents models de cafeteres de gran qualitat, a més de poder adquirir cafè amb la millor aroma. Recordi, aquest Nadal triï a Gina el seu cafè i el seu regat. En som experts.

^*&&^í*£mxxM*^ibi*tem^i^4i^


TPARADA i FONDA» RAMBLA CAN MORA, S/N - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS \ Tel. 589 26 97 | |

La «parada» és el bar, una barra de tapes. La «fonda» és el restaurant, amb una carta de plats de cuina catalana, especialment gironina.

lr

El restaurant disposa d'una terrassa perquè el client hi pugui gaudir d'un bon menjar o prendre una copa.

JW{lVE^J^

Vingui a-provar els nostres menjars al millor preu 2* H6m de toU eU que tneiattem fien

TPARADA i FONDAïï

- Menú diari 950 ptes. (de dilluns a divendres) - Servei de carta - Reserves per a grups CAPS DE SETMANA: Paelles,fideuà,arròs negre... per.emportar-se -Tancat dilluns vespre-


y >z

SANT CUGAT TOTA

UNA

EXPERIÈNCIA

Campana «100 anys de cine»

Més de 10.000 nens han après a estimar el cine i la seva història A m b m o t i u del centenari del cinema, Cinesa ha p o r t a t a terme a Múrcia i a t o t Espanya una campanya amb l'objectiu d'acostar i descobrir als més petits la història i la grandesa del cine.

El cinema a l'escola Més de 10.000 nens a tot el país han tingut l'oportunitat, mitjançant visites als nostres cines, de conèixer de més a fons el setè art. Des dels germans Lumière fins a Indiana Jones. Des de com es roda una pel·lícula fins a com es projecta. Un treball educatiu i a la vegada entretingut que ha aconseguit que els més petits enriqueixin una mica més la seva cultura i la seva formació a través d'un coneixement més profund del cine.

Festa d'aniversari Així mateix, hem donat als nens la possibilitat de celebrar el seu aniversari a les nostres instal·lacions, entre elles Cinemes Sant Cugat. Aquí hi han trobat regats, dolços, sorpreses i tota l'organització necessària per poder gaudir d'una festa d'aniversari... de pel·lícula!

A l s e r v e i de

p\

ÉS ÏM m (\nnvi

l'espectadc

m ^ m sz

De

'Ui ipuiia

(arfit'ta crèdit

)' <> Smu *


ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de desembre de 1995

NADAL'95

27

ELS R E G A L S

Les ,oies, la marroquineria, els rellotges, els jocs de taula, la roba interior, les carteres i altres objectes de pell. són algunes de les alternatives possibles per regalar aquest Nadal o ner aquests Reis Però. com sempre, I •mportant es tenir una mica d imaginació, temps i diners. Sense aquests tres elements bàsics la tria dels presents es farà més dificultosa

Corbates, mitjons, barnussos, perfums, mocadors de seda, rellotges i un llarg etcètera de regals Tenir temps és el millor aliat per a la tria dels presents de Nadal. Si no se'n té, alguns deb exemples que mostrem poden ajudar LAURA PORTAL

M Hi ha una infinitat d'objectes d'allò mes variats que es poden regalar per Nadal; el problema no són els límits de varietat. sinó que fa falta temps i un xic d'imaginació. Les novetats en perfums i aigües de colònia solen ser el recurs més clar i fàcil a l'hora de fer un regal per les festes nadalenques. El problema d'aquesta mena de present, però, és que, si no es coneix prou la persona, podem no encertar-la i, si és algú molt proper a nosaltres, un regal així haurà de ser, per força, un complement d'altres detalls. De tota manera, si es vol optar

dues coses que normalment no es tenen. Si a més es vol ser original, l'odissea de comprar els regals es converteix en una tasca gairebé perillosa i plena de problemes. De tota manera, els recursos són mes sim-

per fer aquest regal, les novetats d'aquest Nadal són, entre d'altres: per a dona, l'aigua de colònia Oh!, de la casa Don Algodón, amb una fragància floral a base de gerani, rosa, gessamí, lila i violeta, definitivament dolça; hi ha també la novetat del basc Paco Rabanne anomenada XS, que l'any passat va ser la gran triomfadora per a home, i que està feta a base de flors blanques; la

marca Lancòme ofereix per aquestes festes Poème, amb una delicada aroma de rosella blava de l'Himàlaia i flor del desert; finalment, una altra nova colònia és la de la nordamericana Elizabeth Arden, amb la dolçor de les roses i la sensualitat del lotus, tot junt a True Love. Per a ell, en perfums i colònies hi ha la nova Absolute, de Massimo Dutti,

ples. Si es coneix la persona, amb algun regal relacionat amb les seves aficions sempre es queda bé, i si no es coneix, l'opció es clara: aigües de colònia, guants, mocadors. corbates, etc. Si amb aquestes idees que juga amb el classicisme i amb l'home una mica esportiu, a base de flors, arrels, espècies i fustes precioses; per als que els agradi anar sobre ducs rodes, està molt clar: Legendary Harley-Davidson, amb tocs de cítrics verds i fustes; la casa francesa Yves Saint Laurent proposa Opium, amb base de vainilla i fustes orientals. A part, però, també hi ha les propostes per partida doble,

no es té clar, el millor és fer un volt per Ics botigues magatzems a veure si baixa i es troba el regal adequat, Tió, per a cadascú.

com la de Clavin Klein, CK One, destinada bàsicament a joves, homes i dones. Teles càlides

Però si no es vol regalar colònia, queden moltes altres alternatives. Hi ha tots els detalls de la gamma tèxtil, ja siguin peces de roba per algú o bé per decorar. En aquesta línia hi ha un ampli ventall de tapissos d'aquí mateix o importats de

dedicar-se a o els grans la inspiració per Reis o

països exòtics i llunyans; els baties africans, molt de moda en decoració, que solen ser més econòmics que els tapissos i molt més lleugers. També hi ha una alternativa més còmoda a tapissos i baties, que són els anomenats plaids, que s'utilitzen com a tapissos, com a mantes o fins i tot com a petites estores. A més, seguint en la línia tèxtil, també hi ha tota mena de jocs de


*£2

EUKANUBA*.

9 ANIMALS DE COMPANYIA 9 ALIMENTS - ACCESSORIS 9 AQUARIS- PEIXOS TROPICALS r

9 RÈPTILS - MUNTATGE DE TERRARIS ^ ff 9 PERRUQUERIA CANINA

!• > 'li- - ' j *

7lWt, • ?v

,-

9 SERVEI A DOMICILI \l l \ ü N [ Al ÍOSI PIR -l'Rl-MH'M

a -

TECHNICAL "» t -'e*

•^'ovAA^tn*-

"

* >

.

.

"

I Ü

SCIENCE DIET

c/ Villa, 5 • Tel. 675 01 52 • Sant Cugat (A prop de FGC)

RESTAURANT

CAN £PO

Santiago Rusifíol, 2 - entl. 2a - Tel. 673 23 33 Sant Cugat del Vallès . - j y ^MwaBaB» 1 -

Ü«HSIS»#,*S**S

al centre de Sant Cugat

corre mobles 47 anys... i sempre

qualitat!

Francecs Moragas, 33 i Rambla de Can Mora, s/n Tels. (93) 674 09 95 Fax 674 08 98 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Cuina casolana Obsequis per als nens Obsequis per als nuvis Zona d'aparcament Gronxadors Camp de bàsquet Local climatitzat Per Nadal, obert tots els dies Triïa la nostra àmplia carta el seu plat favorit Lleó. XIII- Tel. 580 66 60 Fax 692 24 24 • BELLATERRA

Mobiliari • Llistes de noces • Decoració • Armaris Ae& mïtton&

idee& fien, aqttedt

"ftadat


NADAL'95

ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de desembre de 1995

29

EL N A I X E M E N T D E L C I N E M A

Una dona asseient-se. fotografiada sincrònicament i des de tres punts de vista per Muybrigde a la Universitat de Pennsilvània cap a 1887-88. La primera projecció cinematogràfica de pagament va tenir lloc el 28 de desembre de 1895 al Cafc des Indiens de París, ara fa justament cent anys. Però, tot i que és innegable que sense els avenços científics i tecnològics que hi va haver durant el segle XIX el cinema no s'hauria arribat a inventar, s'ha de considerar que la idea de cinema ja existia des de molt abans, lligada a la voluntat d'immortalitzar la realitat.

El cinema, un mite romàntic Independentment dels avenços tecnològics, la idea de cinema existia molt abans del segle XIX ÀNGEL QUINTANA

U La majoria de les històries ortodoxes del cinema coincideixen a afirmar que el naixement del cinema és fruit dels avenços científics i tecnològics que van tenir lloc durant el segle XIX encaminats a donar forma a un nou mirall reproductor de la realitat, capaç d'atrapar la imatge en moviment. És innegable que sense els avenços en la descomposició del moviment, sense la descoberta del defecte visual de la persistència retiniana, sense les troballes realitzades en el terreny de la projecció i sense la invenció de

la fotografia com a prolongació de les recerques dutes a terme durant el renaixement amb la cambra fosca, el cinema no existiria. El cinema tampoc existiria si abans de les recerques tècniques no hi hagués hagut una idea de cinema. Un dels pares de la teoria cinematogràfica moderna ho va definir molt bé, quan en un article titulat El mite del cinema total afirmava: «El cinema és un fenomen idealista.» Independentment dels avenços tecnològics, la idea de cinema existia molt abans del segle XIX. La història de la seva in-

venció podria resumir-se com la resistència permanent de la matèria en relació amb la idea, com la lenta evolució històrica de la tècnica enfront del ràpid desenvolupament de la imaginació. Quina és la idea que va donar lloc al cinema? André Bazin considera que el mite del cinema està perfectament reproduït en les imatges de la mòmies egípcies. Els faraons momificaven els seus morts per mantenir intacta la matèria i perllongar d'aquesta manera la vida. L'obsessió per lluitar contra la mort seria un vell desig

de la humanitat que marcaria tota la història de Ics representacions visuals, de les quals el cinema no és més que una perllongació. Les figures dels emperadors romans o els retrats pictòrics dels monarques renaixentistes respondrien a un vell desig humà: la lluita contra la fugacitat de l'existència. A finals del segle XIX, la fotografia i el cinema podien considerar-se com dos estadis més d'aquesta lluita. La fotografia establia una empremta del que havia succeït, remetia sempre a un haver estat davant els fets impresos, era una forma de

fixar la realitat passada. El cinema afegia un plus de realisme a les troballes de la fotografia: el moviment. Les pel·lícules aconseguien atrapar el flux de la vida i redimir, per primer cop dins la història de les arts visuals, la realitat física. Allò que capta una camera és un temps i un espai reals, capaços d'immortalitzar-se. Malgrat que atrapava el moviment, el cinema naixeria, però, en dues dimensions, en blanc i negre i sense so. Per a alguns teòrics, el fet que el cinema no fos la realitat sinó la seva imitació imperfecta, l'havia de situar en

el terreny de l'art. El mite del cinema, però, curiosament. no s'atura en les imperfeccions del mitjà, i la lluita contra la mort s'ha anat perllongant en les formes de representació visuals. Els intents que s'estan duent a terme a finals del segle XX amb la recerca d'imatges en tres dimensions, la construcció de realitats virtuals o la creació d'ordinadors pensats com a dobles del cervell no són més que altres passos per a la consecució del mite del cinema total: el mite de crear una doble realitat capaç de superar el que té d'efímer la vida quotidiana i de vèncer la mort. Si situem el cinema dins d'aquesta perspectiva, hauríem de considerar que el seu naixement no és fruit només del avenços de la ciència al segle XIX, sinó també dels ideals propis del romanticisme, els quals van actualitzar la idea de la recerca de l'absolut. L'ideal romàntic de l'art reflectia una forta passió pel sublim

COLOMER 1 LOCALS COMPRI AQUEST LOCAL PER 102.000 ptes/mes* ENTREGA IMMEDIATA • LOCALS DE 63 FINS A 280 M • TANCAMENTS METÀL·LICS PINTATS • PAVIMENT DE TERRATZO • VIDRE LAMINAT DE 6+6 • PRE-INSTALLACIONS D'AIGUA, LLUM I TELEFONIA • DOBLE ALÇADA, ALTELL PER A ÚS COMERCIAL * La resta del preu a negociar.

N

PROMUSA

Av. Torre Blanca, 2-8 Tel. 589 17 32 Sant Cugat del Vallès


NADAL'95

30

FLS 4 C A N T O N S , Divendres. 15 de desembre de 1995

EL N A I X E M E N T D E L C I N E M A i cl llançava .i explorar les mes terrorífiques manifestacions de l.i iialui'a. I afany de transgressió de l'artista romàntic el portava cap a la rebel·lió per excel·lència: la lluita contra els deus i contra Ics torces motrius creadores de vida. lat aquesta rebel·lió hi jugava un paper fonamental el jo romàntic, que s'atribuïa la possibilitat de donar vida a la matèria morta. lín el moment tic crear el cinema, els germans l.umierc i els nombrosos crcadois que els van precedir van dur a terme un acte autènticament romàntic: van desaliar els ileus creant un aparell simulador de vida. Nocl Hurch. autor d7:7 truquin: di'l infmilti una deies obres mes interessants sobre els orígens del cinem a - considera que la invenció ilel cinematògraf no va ser mes que una mateiialil/acio de l'ideal romàntic estableit per Maiv Shellcv a la seva novel·la IranIM /ivír»; liurch aliínta: -1:1 iincin.ilogral I umierc serà pcicebut universalment com el icsiillat d'aquesta llarga icccica de l'absolut, del secret de simulació de la vida.» l i s LjcTmans I umierc. com el d o c t o r l r a n k e n s t e i n . creen una ei ialura imperfecta semblant al mon. lormada pci tiossos de realitats persistents. l o t s lluiten per aconseguir l'absolut: la creació de vida sense la intervenció divina. Curiosament. com cl doctor l ï a n k e n s t e i n . els germans l.umierc també hauran d'acabar renegant deia criatura quan vegin que se'ls ha escapat de les mans. 1:1 doctor Irankenstein se sentirà contínuament perseguit pei un monstre al qual ha donat vida i davant del qual sent el pes de l'horror. l'K germans I umierc se senI nan absolutament decebuts en comprova! que l'invent eientilic que han creat, mit|,imant cl qual p i e t c m c n apioluiklií en el coneixement del mon. s'ha Iransloi mat en un monstre creat pei a i espectacle i la cultura de l'oci. \ o es cap casualitat que l'.inv IM.-n, ,i> anvs despies d'inventat la sev a criatuta. un dels geimans l.umieie hi lenuncies publicaineiit. tal com havia lel en la tieeio el doetoi I rankenstem. -I I cinema' 1 Ja no hi vaig. Si hagués previst que acabaria sent aivo. no l'hauria inventat", va dir.

El regne de les ombres H Si e n t e n e m que cl cinema té com a pecat original el desafiament a la divinitat. no és cap casualitat que estigui c o n d e m n a t perpètuament a les tenebres. L'escriptor rus Maxim Gorky va ser, el 4 de juliol de 1S%. un e s p e c t a d o r privilegiat d'una de les primeres projeccions del monstruós invent. La descripció que va realitzar Gorky de la seva experiència era pròpia de les descripcions paisatgístiques de la gran novel·la gòtica. Gorky comentava d'aquesta manera la seva descripció: «La nit passada vaig estar en el regne de les ombres. Si sabessin com és d'estrany sentir-se en ell! I hi mon sense so. sense color. Totes les coses —la terra, els arbres. la gent, l'aigua i l'aire- estan imbuïdes allà d'un gris monòton. Raigs grisos del sol que travessen un cel gris. grisos ulls enmig de rostres grisos i. als arbres, fulles d'un gris cendra. No es la vida sine» la seva ombra: no és el moviment, sinó el seu espectre silenciós». Superar la mori L'únic article que va aparèixer a la premsa parisina el dia 29 de desembre de 1895 sobre la primera projecció cinematogràfica dels Lumièrc —al diari La Posle— s'aproxima a l'esperit del text de Gorky i reflecteix perfectament que l'interès i fascinació dels primers espectadors pel cinematògraf provenia de la capacitat que l'invent tenia per superar la mort. El cinematògraf va ser vist com una extensió mes deia recerca d'aquest mon infinit i etern: «Ouan aquests aparells siguin entregats al públic, quan tots puguin fotografiar els éssers mes estimats, no ja en la seva forma immòbil, sinó en el seu moviment, en la seva acció, en els seus gestos familiars. amb la paraula a punt de sortir dels seus llavis, la mort deixarà de ser absoluta». L'autor d'aquest anicle veia en el cinematògraf un instrument capaç de convertir la realitat en eterna, concepte que fins llavors només havia pertangut a la imaginació.

A dalt. t-'niile Rcvnaud fent anar el svu teatre òptic. A baix. un espectacle de llanterna magna m un dibuix de 1830 i un i;raval que mostra com funcionava per darrera l'espectacle d'ombres xineses del Chat Noir a Paris el 18lX).

• EGB, FP, COU, fryVTfTl

ESO (REFORÇ)

• Adults:

C O AP

- Accés universitat. - Graduat escolar.

• Orientacions vocacionals i professionals:

- Català.

elaboració de currículums.

• Aula d'esbarjo i activitats extraescolars

• Diagnòstics psicopedagògics. • Reeducacions psicopedagògiques

TREBAU. INDIVIDUAL I EN GRUP. PORTAT I DIRIGIT PER LLICENCIATS EN PEDAGOGIA I ESPECIAUSTES EN PSICOPEDAGOGIA.

• Trastorns d'aprenertatqe. • 'ecnqi.ess d'estudi.

C/ Villa, 22 Tel. 589 21 15 • SANT CUGAT DEL VALLÈS


PEUGEOT 406 PARA DISFRUTAR DEL AUTOMOVIL

Ya no tendra que elegir entre seguridad y placer. Con el Peugeot 406 descubrirà una nueva forma de ver y entender el automovil. Descubra las innovaciones exclusivas que le ofrece la tecnologia del Peugeot 406: limpiaparabrisas delantero con sensor automàtico de lluvia; proyectores dobles de superfície compleja; retrovisores exteriores de doble curvatura y la 3a luz de freno. Descubra los últimos avances en seguridad activa, pasiva y antirrobo: el Peugeot 406 le ofrece su novedoso tren trasero multibrazo,

que proporciona una estabilidad en curvas no igualada hasta ahora. Disfrute también de: ABS; doble air bag; tubos de refuerzo en puertas con difusores de impacto lateral (paddings); zonas de deformación progresiva; sistemas de seguridad contra incendios, como la vàlvula anti-retorno de combustible; sistemas antirrobo; cierre centralizado de alta seguridad y arranque codificado. Todo, para que disfrute del automovil. Y para que descubra la potencia del Peugeot 406, disfrute de sus nuevos motores multivàlvulas. De última generación. En gasolina y en diesel, con turbocompresor. Capaces de dar

respuesta a sus màs altas exigencias. En prestaciones. En economia. Siga disfrutando. Para que no le falte de nada, el Peugeot 406 le ofrece el màximo confort: acabado en madera en tablero de instrumentes y en puertas; equipo de àudio con mando en el volante; asientos delanteros con memòria; tapicerías de terciopelo o cuero; elevalunas eléctricos delanteros y traseros; techo corredizo; clímatizador con regulación digital y filtro antipolen; dirección de asistencia variable. Descubra el Peugeot 406. Y disfrutarà del automóviL

MOTORES MULTIVÀLVULAS GASOLINA: 1.8/112 CV. (SL/ST); 2.0/135 CV (ST/SV). MOTORES TURBODIESEL: 2.0/92 CV /SLDT/STDT). TARJETA MANTENIMIENTO PLUS: Una exclusiva del Peugeot 406: 2 anos de mantenimienio gratis (mano de obra y recambios originales) y 2 afios de garantia Beneficio vélido para vehlculos adquiridos hasta el 31 de Diciembre. PEUGEOT DIRECTO: 900 406 406

MAVISA SABADELL

MAVISA TERRASSA

CERDANYOLA MOTOR

Ctra. de Terrassa, 183-201 Tel. 726 35 00 SABADELL

Ctra. Montcada, 475 Tel. 785 93 00 TERRASSA

C/ Sant Ramon, 183-185 Tel. 580 59 43 CERDANYOLA DEL VALLÈS

Ctra. de Barcelona, 154-156 Tel. 729 02 48 BARBERÀ DEL VALLÈS

SU CONCESIONARIO PEUGEOT

PEUGEOT


WDAI/95

32 EL

NAIXEMENT

I·I.S 4 ( A N I O N S •!);••

DEL CINEMA LI lames .-alcll del ('iiicina'..".a.iphc I .uniiere qi mostra el públic d i v s r l i r i H veien! 1:1 nxiutur rc^t/i.

prop de ducs mil vistes 1 nmière que es conserven son retrats familiars i. com Iotes les representacions de ia vida familiai. tenen com a objectiu captar moniciiis de felicitat. Les vistes familiars reflecteixen les formes de vida d'una certa burgesia i guarden en moltes ocasions un ceri paral·lelisme a m b obres d'Auguste Rcnoir i de Cézanne. Una altra part important de vistes intenten descriure la vida modern.-. en unes ciutats que es trobaven en ple desenvolupament i transtormneio. També és interessant comprovar de quina l'orina els l / a m i c u intenten eaplar vistes de iels excepcionals, avancant-sc al concepte que ha guiat els noticiaris actuals j a les seves escales de valors. EN tels importants eren desfilades militars, casaments reials, el coronament del tsar Nicolau II de Rússia, etcètera. L'afany d'obrir el cinematògraf al coneixement va fer que els Lumière creessin un grup d'operadors q u e van llançar-se pel món intentant oferir imatges d'espais que eren absolutament desconeguts pel públic i on fins alesf:n la lluita científica que va tenir lloc durant el segle XIX per intentar trobar un instrument capaç de captar el moviment hores només havia sigut posde la vida. van aparèixer ducs tendències contraposades. D'una banda hi havia una tradició, heretada dels espectacles de llanternes sible viatjar mitjançant la màgiques, que intuïen que la possibilitat de poder reproduir imatges en moviment podria provocar una atracció al públic. A imaginació. El cinematògraf l'altra, alguns científics consideraven que el nou invent podria convertir-se en un nou mitjà important pel coneixement del món. Lumière va trencar la idea de la distància i de l'espai i va capgirar absolutament la visió global del món. Fs curiós estudiar com es podien establir paral·lelismes entre el desenvolupament de la postal en fotografia i els lemes recurrents a Ics I.Is ^enuuiis Lumière van utilitzar cl cinematògraf com a perllongueu') de les seves recerques científiques postals, amb els temes captats pels Lumière. Tant Ics \ \ I . I i u i IM \N \ tentaven cxplou-a l.i icalitat Allò important no és la pomada de ?ll segons imposada fins i tot poden aparèixer primeres imatges de viatges • [.., ina|inia d'm\ cnlors del seu entoni, m o b l a v e n sada en escena d'uns c-.deper la càrrega de pel·lícula petites figurc*- de muntatge. com les postals tindrien un ai ,- ,i l'in.ils del XIX van cl fhiii de I.: -. ula a la ciutal v e n i m e n t s — m a l g r a t que lii que cabia en cl cinematògraf ocasionades per la parada impacte fonamental en el constniir dilcrciits formes o intentaven pciliongar ha moltes pel·lícules 1 annic —17 metres momentània de la camera desenvolupament de! turisd ' a p a u IL que pei melien remolts del- tenies \ IM..IK qui. :c en què la posada en c-En les obres de !a primera per podeí captar millor un me a començaments tic sepiodnií c I mo\ imem estaven la pintura francesa de linaU cena o els mecanisme- de etapa, el punl de vista des esdeveniment A més a més gle. No totes les visies Lucoiivcncuis del poder de les de segle, especialment l'esla ficció hi juguen un paper d'on es filmaven les coses de la funció d'eniegistrar. mière leneii caràcter docupe! hculcs com a in-liumenl cola impressionista, l'avi.-. destacat, com /•./ n c;M'o>- reera un enquadrament fix. el la camera I uniiere l'eia la mental: l'estudi del maten.-.1 i.k diversió. \ i \ r n u exem icpiodiul. I I cinema P oi .1 ÇIÍ/ -. sinó la selecció d una qual se seleccionava a partir tuncio de projector. inventariat en el catàleg l u I uiriere v.-. neixe h oic ; realitat i la conti - •••uacio del de la intuïció de l'operador. III cineasta .lean l.uc ( i o - mière revela que van consa c els films que 1 dison va menl com a una u n a ivr dispositiu fílmic .: l'at/ar. al ja que Ics cameres no tenien dard va pa.i lai dcL I umière liimai pels s t as kmctoscopis truir nombroses ficcions a fluir de la vida. I 1 material visor. A paí lii -.V 'es imatges com dels últims pintors mi. i i v.i i c IK de VISIÓ indavi- aueancnlai s'l son. \ u n e i i t . part de la famosa /-.'/' rcen'./"' elaborat pels I uniiU c es co- q u e l'operadoi Piomio va pressionislcs. ja que tant per . ai. I i •••] us . I IUI '.I nat ges c nno com a m a l'.'Va I uauda rr^al. que estava inspirada iicgut amb ei nom de \isw.s, captar d'ui caial venecià, la temàtica de les seves l'ii ", imant v i en I ilmaeious d'espectacle en un còmic de l'època 1 |s L , ' i ; i : j > | . l ' u ' c i c terme que desciii. la seva els I.uniicic van començar obres, con: pel la forma com vau r e a l i t / a r r e c o n s t r u c li ,|i.,\l.ulss i.unba'.s de creen c:i els seus oi: L \ IM;I: iincionalita! c o n a icllex a tilmar sobie vehicles en van ohiir c' dispositiu ciI M V . I . I oU's b il'.allt. cions de quadres Tsioncs. 1 d'una miraila P U L . u n via- moviment, u s a n t el q u e neiiiatogialïc a l'at/ar. van I ii , .[.'. i. s a: n -sanisni. les s i s t u n a lilmic p i o p . q i van fer filmacions amb -,a .•s oci acules lilinades -posa en evidencia un ]o i v ant les coses. I •. •• v ,ies tea n o m e n a v e n y,ni<>ninic\. aconseguí! all npar l.i bellesa ràcter publicitai i i v an uti] i, | K .; v s'apail-oe-i uuiadcs : l'cstablimc ni .fia nien una liinit.n. n ••mipoilanl clar picevd. ni dcL liavc'lin'j, etci na i c l i m u a de les coses. litzar el trueatüe. i u i a l i in- pum de vist,; cap a m.u'.. deguda a la daiada aproviactuals I r algunes obres. I "na paí I important de les t , ; . idea

El cinema com a forma de coneixement

IIIQUIROSIIÍ

Centre Sanitari «Can Mora» •o,vs : \ ( j - \ l '

• 1 )opilac ions: treda, calenta, elei :• n a • Solàrium • Piesoterapia • (limnastiea passiva

Col·laboració mèdica ^

. i

«ft'>tt'>-

Keserv i hora ,i! It (

- v a í k l o r uix.

589 07 06 "b Ins. Sant Cugat

IA

:.i. A l l N i |( > . A i ' A iv'li l- l.AKs I -ASS! )( IA i s l'IS

• Quimmassat^e • Drenatge limtàtic

AM.'.

I \ [ »l !' hi

• [rac ta ments tac iaU i ( mpn nan pesi malit/ats •INFERMERIA •ACUPUNTURA . •ANÀLISIS CLÍNIQUES • DIETÈTICA •FISIOTERÀPIA •MEDICINA GENERAL. • PODOLOGIA •PSICOLOGIA • REUMATOLOGIA . . • PEDIATRIA

Injeccions, cures, tensió arterial Tractaments dolor De tots tipus Colesterol, control pes Massatges, recuperació funcional Revisions Afeccions del peus, plantilles Estrès, ansietat Artritis, artrosi Creixement

ambla Can Mora, s/n Tel. 5 8 9 4 3 4 4 08190 Sant Cugat d e l V a l l è s

) :' - j.otecíed widely by Hdtents and patent appl·cations

Antenex™ ANTENES PARABÒLIQUES TELEFONIA MÒBIL Al'TOALARMES AUTORÀDIO I V CANAL SLR d'Andalusia a partir de FEBRER

PARABÒLIQUES PER A COMUNITATS CINC ANYS DE GARANTIA ABONAMENTS DE MANTENIMENT Àngel ( numerà. 2 - Tel. (93) 589 22 47- Lax 5X9 5(1 29 0X190 SANT CEGAT


CLÍNICA E T E R I N À R I

VACUNACIONS RX-CIRURGIA MEDICINA PREVENTIVA

Urgències 24 h Dispensari Veterinari del Vallès

• Sexatge • Revisions • Desparasitacions

a Vinyoles, 10 • 0819O SANT CUGAT DEL VALLÈS - BARCELONA MATINS (DL ADS) 1 0 . 3 0 - 1 3 H TARDES (DL A DV) 17.20 H

CLÍNICA VETERINÀRIA SANT CUGAT

Tel. 675 05 12 URCÉNCIES487 13 31

Javier Vergés

Xavier Valls

Veterinari Esp. en Aus

Veterinari esp. en Rèptils i Rosegadors

08190 SANT CUGAT DEL VAUÉS C/ Sabadell, 23 Tel. 6 7 4 6 9 45 De 10 h a 13 h i 17 h a 20 h de dilluns a dissabte.

Inclosa dins l a Clínica V e t e r i n à r i a S a n t C u g a t .

ABONAT 1617

C/Vinyoles, 10

L'ABANDONAMENT D'UN ANIMAL ÉS PROBLEMA DE TOTS

08190 VALLDOREIX Av Baixador. 118 Tel. 6 7 4 55 45 de 17 h a 20 h dimarts i dijous.

VETERINÀRIA

• Hi ha c e n t r e s de protecció on recullen el s e u g o s / g a t > Consulta veterinària

> Visita domiciliària > Perruqueria > S e r v e i d e pinso a domicili

Prjnripis hàsirs per tenir cura d'un animal: • Educació i control de l'animal

• C r i a n ç a d e cadells Rbla. M n . Cinto Verdaguer, 3, baixos

Tel. 589 05 71 08190 VALLDOREIX

• Vacunes, neteja i alimentació correctes • Identificació mitjançant tatuatge i microxip (obligatori partir de gener-95)

SANT CUGAT

«La identificació dels animals és l'única forma eficaç de protegir el col·lectiu caní i felí».

• Espai intern o extern per a les pròpies necessitats del gos o del gat

DIAGNÒSTIC Dra. ANNA VENDRELL

Perruqueria canina Passeig Sant Magí, 48 Tel. 675 37 54 08190 Sant Cugat del Vallès Horari: De 1 0 a 1 - 5 a 8 Dissabtes: 10 a 2

ENSINISTRAMENT

CANÍ C/ Villa, 5 - Tel. 675 01 52 SANT CUGAT DEL VALLÈS

*&%£%. o$

- ANIMALS DE COMPANYIA - ALIMENTS - ACCESSORIS - AQUARIOFÍUA, MUNTATGE

'" Cuià*

D'AQUARIS - RÈPTILS, MUNTATGE DE TERRARIS - PERRUQUERIA CANINA

'í>

ATM

'ENLLAÇ J^U W

CENTRE^^ VETERINARI

ABANS DE COMPRAR QUALSEVOL ANIMAL... PENSI EN LES CONSEQÜÈNCIES > • *

>4f

Prevenció de malalties (vacunes, desparasitacions, dietes d'alimentació, reproducció...) Tractament sanitari en general. /Assessorament i informació a l'hora de comprar el seu animal.

HORARI. Dies laborables 1 1-I 3.30 h i 18-20 30 h (Dissabtes només matins)

> *

Visites a domicili.

Av. Enllaç. 29-3 1 (taxes B) lateral

> *

Possibilitat de concertar hores de visita per telèfon.

081 9C SANT CUGAT DEI. VALLÉS

Tel. 674 53 1 1

«* Educa el teu gos <& Servei a domicili <& Tracte personalitzat

Tel. Urg. 24 h. 908 94 68 71

ANA MOLLER SOLER Tel. 237 87 77

LA FAUNA SANT CUGAT DEL VALLÈS

*l *

Disposem de més de 20 models de diferents mides en expQSició permanent (disponibles

Aptes per a animals domèstics i de companyia Disposem de més de 40 models en exposició permanent de to-mes hexagonals, rectangulars quadrades (disponibles a l'acte).

a l'acte).

w

*

*

-

Desmuntables, aïllants pràctiques, resistents i molt decoratives.

El primer establiment zoològic a imatge i semblança dels que ja existeixen a Europa. Horari: laborables de9a2ide5a9h.

Festius de 10 a 2 h.

R b l a . Celler. 3 5 - 3 7 • T e l . ( 9 3 ) 6 7 4 13 05 08190 Sant Cugat del Vallès (Barcelona)


34

NADAL'95

EL N A I X E M E N T

FI.S 4 C A N T O N S / Divendres, 1 S de desembre de | W

DEL CINEMA

El 28 de desembre, la primera projecció de pagament I I I cinema no \ a neixei per Nadal i la primera projecció púhlica del cinemaloürat no va tenir lloc el ^ de desembre de ÍN'J.V la data eml·lenialica que tigura a lots els m.miials d'l lisloria. l a piimcra projecció a m b públic del cincrnatògral 1 .11miere \ a tenir lloc el dia 22 de marc de l'any 1SW5 a París, en el curs d'una sessió de la Sociele d l n c o u :ai:emenl p o m l'Industrie \al·iinalc. Al llu!; d'.H|üesl:i sessió I • MIÍS I oninierc \ a mosti ar la pi INICI a pel·lícula nnlada auli la seva eaineia. !.a -.• <r !h

IÍ'I--.

«vi/irs

I Htnn-ft-.

de

la qual es eonseiv en .1 l'ans tics '.eisinns difcicnts amb dilet eiils si-ienies de perfo: a, 1.1. : 1 que s esl.i\ .1 mves1 1 .iiit 11 el li 11 niat de les p e Unies I s , ' o e m e u . ; 'LI excin e e quina d aquestes ties a ' h i i - l · '..1 sei la que es \ a evlnl·ii. I ouis I untierc \a dehnit la se\ a pel licula eoni un exemple del desen'n l'aipainent nuliM 1 lal de la loloei -.tia. Mires. |)i'iijt'ciions t a:; e el niaic 1 cl desembie di. : s l 's hi '. a havci altres [•[•. ijet e !• iiis. d mi la que \ a •i 1111 llac s'l '' de I Ull', a I 111 ainl· au >; iu d'un ai •ns:i es de |i>to;'ia|s 1 K jviir'eipat'ls en aq.K s: eiamies \a:i allal tuls .-. i.t pi il·lació venia de Ncu'.. :lle. un van sei lilmals per les L anieres I umie: e i la pel neula \ a ser projectada pocs dies desprès.

•\ dalt un.i de la famosa p e l lis ella dels 1 umieie /./ /rea/,/.// /ve,//. basada en una tira còmica A ba ix. August e l.umiere i la se'v 1 esposa dona ni de menjar a la se". a filla petita, un dels cartells del cinematòeraf per a la ( i r u i Bretanya. estella

I a pio|cccio del 2S de deseml·ie de 1 Sl>5 al Salo Indien. del (ii and ( ale del Buiile\ard des ( apucmes a l'ai is. \ a sei la pi 'inicia protecció pública de' pagament. la presentació en societat de l'apaicll. A aquesta sessió no van assistit-hi ni 1 ouis. ni A u guste l.uinicrc. ni l'enginyer tècnic lulcs Carpentier. Només \ a set-hi Antoine l.umiere - p a r e deN inventors . el qual va convidar els urans cronistes de les revistes d'espectacles i els directors dels principals teatres de l'aris. Durant l'acte es \ a n projectar diferents vistes I.umiere. entre elles les mítiques l.'arrivc d'un tram i K\ rciíailnr regat. Durant totes

les testes de Nadal es van fer projeccions en el local. a una mitjana de vint sessions per dia. des de les deu

del matí fins a dos quarts de dues de la matinada. I.'èxit de l'experiència va servir per a la consagració

comercial del cinematògraf. Iin una carta de Louis Lumière a Jules Carpentier del 31 de desembre de 1895,

aquest deixa clar q u e ells no volien saber res d'aquestes projeccions comercials: «El nostre pare ens ha tur-

mentat per organitzar aquestes projeccions a París. però nosaltres no hem volgut saber-hi res».

(SeY Ara obrim a partir de les S del matí. Esmorzars de pagès. A.I migdia, dinars a 850 ptes. i plats combinats.

Entrepans tot el dia i a les nits, torrades. Ambient agradable.

Castillejos, 9 - Tel. 589 64 55 - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS


NADAL'95

ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de desembre de 1995

CINEMA

I

35

ARTS

Si b é és cert que el cinema, a més de la realitat, ha xuclat de totes les arts, aquestes també s'han inspirat en un vampir finalment generós. Generalment, el cinema, a vegades amb cert complex, ha reconegut la importància de les altres arts — t a m b é és cert q u e ha pogut aprofitar-se'n d e la m a n e r a més vulgar i mercantilista—, m e n t r e que els artistes l'han menyspreat. El cinema, doncs, és Dràcula, però també té molt de criatura de Frankenstein que busca amor.

renunciat a la vocació artística per esdevenir un simple vampir mercader que enflaira la sang de qualsevol èxit aliè per reconvertir-lo en vista al seu propi profit industrial. Només cal recordar com ha pouat de la tradició novel·lística, des de les mostres més cèlebres —mantenint-se a vegades a la seva altura, però d'altres rebaixant-se de manera estotes les arts, però aquestes també s'hi han inspirat candalosa— fins a les més discretes —conservant gairebé sempre aquest nivell i, de manera excepcional, superant-lo fins arribar a l'obra mestra, com en el cas de certes recreacions de Hitchcock, que considerava que no pagava la pena adaptar obres cabdals com Els germans Karamazov—. De fet, aquesta sovintejada inspiració en la novel·la no és gens estranya si es té present que la consolidació de la narrativitat cinematogràfica —un cop el mitjà, per imperatius industrials i coincidint amb el seu espectacular accés al gran públic, es decanta cap a la construcció de ficcions— arriba amb un cineasta pioner, David Mark Griffith, que pretenia crear un equivalent fílmic de les novel·les de Dickens o Balzac. Aquesta via, d'acord amb els models narratius decimonònics, s'obre pas dins del cinema en les primeres dècades del segle, quan la narrativa experimenta la convulsió formal de les temptatives d'un Joyce o d'un Proust. Esdevenint el model dominant de la forma d'expressió cinematogràfica, tant s'ha criticat el fet que el cinema se situï majoritàriament al marge de les recerques de l'avantguarda artística i l'experimentació formal com que, supeditat a la narrativitat, no ha explorat prou en la seva especificitat. En primer terme, l'escriptor Arthur Miller durant el rodatge de Vidas rebeUes, de John Huston, al fons. Això quan aquesta està en la seva mateixa naturalesa pressar aquesta —i a vega- ment vampíric. En aquesta pulsiu i poc selectiu, però de la pintura i distanciar-se mostrativa, en el fet que, des transcendir-la— per tal recerca d'aliment, sovint a cops de manera molt cons- de la teatralitat més simple. a diferència d'altres arts que d'alimentar el seu propi cos s'ha comportat com un ar- cient per obrir-se camins en Tampoc no pot oblidar-se fantasmagòric i renovada- tista indecís, assedegat, com- la narrativitat o per beure que també molt sovint ha

El vampir finalment generós El cinema ha xuclat de IMMA MERINO

• No deu ser atzarós que el mite de Dràcula, i amb ell la representació de les imaginades criatures vampíriques, estigui tan present en la ficció cinematogràfica. A banda del fet que el cinema té la temptació —potser és una de les seves ambicions més profundes— de fondre's amb la matèria dels somnis —siguin expressió de desitjós o de pors com ara la de ser xuclats per estranyes criatures de la nit—, aquesta presència no sembla gens aliena a la seva mateixa naturalesa. La camera cinematogràfica és un artilugi que pot xuclar —en certa manera robar— la realitat per retornar-nos-la en imatges que no són la vida, però que en tenen l'aparença. Mentre que les víctimes de Dràcula es c o n v e r t e i x e n en morts de condemnada vida eterna, les imatges es nodreixen de la vida per reproduir-la com si estigués embalsamada. D'aquí, la pantalla sembla habitada per fantasmes. Però, a més, el cinema, de manera particular quan ha volgut presentar-se com un artifici al marge, o si més no en tensió, amb la realitat, ha recorregut les diferents, i més madurades en el temps, formes d'expressió artística per tal d'inspirar-se, créixer, crear una pròpia identitat, ni que sigui feta amb pedaços, amb despulles, d'altres matèries. Ha xuclat de la vida, doncs, però també de les arts que volen ex-

NOVA IMATGE CORPORATIVA

C/ Hospital, 4 1 . Cantonada P. Octavià ^L«£

FINQUES OS ON

- * • " * < . • »


NADAL'95

36 CINEMA

I

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 15 de desembre de l'W5

ARTS

Un dels eartelK promocionals de Sosjcrutu, de Murnan. A la dreta, el somni dalinià d'Eticade/uulos. I'e\prcsseii. el c inema mostra la tealil.tl a la qual es ictciciv I n tol cas. una de les vies de la modernitat cineinalogi.dica a banda de l,t mes atenta al fluir de la icalitat no es precisament la d'ignoi.u les altres arts a la maneia de qui busca una picK'sa puiesa cinematogràfica. una suposada espeeirieit.il del llenguatge einem;itojjraliè. en el si >lipsisme de les seves imatges que. amb tol. podi ien continua! tenint leieients. com ala els pictòrics . A i \ í . .Ican R e n o i i . en la seva aposta pei l'artilici, pot dialogar amb el teatre sense [enunciat a una iccotncrsio de m.ilet i.ib lilcratis o a una iiispn.ieio pictòrica que le la sc\ a ai ici en l'almoslcra lecieada pel seu pare. August Renou Alguns dels hciciis de Joan Rcnoir. explor a d o r de la modernitat cinc malogi alïca. com ara els cineastes de la notncllc \agHc, coniinuen manlcninl un diàlcu ai'ib la resta de lotnics d'expicssio. Així. en ( iiulaid son constants les releiencies ' n u a r i e s . pictort-

ques. musicals, integrades com en un collage. Això. mentre que Truffaut renuncia a la il·lustració d'un text per replantejar-se la manera d'adaptar-lo en propostes tan estimulants eom Jitlcs i Jim i l.cs llucs lí/ig/cxc.v ; cl continent, inspirades en l'obra d ' i l e n r i - P i e n c Roehé. Temptació I I vampir també ha tingut la temptació —en els moments en què s'ha deslliurat del complex d'art bastard o que. encara més. no s'ha conformat amb explotar el caràcter de la mes espectacular de les barraques de fires— de presentar-sc com a síntesi de totes les arts. eom a l'obra total on poden confluir la r e p r e s e n t a c i ó teatral, l'espai arquitectònic on s'insinuen volums escultòrics. la inspiració pictòrica. la paraula i les fornies literàries, la cadència de la música i la seva mateixa audició. Aquesta t e m p t a c i ó s'ha reprès en la postmodernital. però es clar que eom a joc formal no sempre atent als continguts expressius. I s cl cas d'un Petei

(irenaway, però també el de la més famosa de les últimes recreacions del mite de Dràeula. és a dir la pel·lícula de Francis Ford Coppola. L'n cop reprès el referent vampírie, pot considerar-sc que la primera de les més celebres adaptacions de la n o v e l l a de Bram Stoker Sosferatu, de F.W. Murn.iLI •- exemplifica com el cineasta alemany busca definir un estil cinematogràfic remetent a la pintura. Així. Murnau va trobar les localitzacions per a Nosj'eratu en les pintures de romàntics com Friedrich o expressionistes com Munch. Així va escapar-se dels decorats pintats i teatrals, a la manera d'/-.'/ nuhiiwi del Doctor Caiiiiun. i va obrir una via fecunda per al cinema. Si també hi ha el cas de pintors que han col·laborat amb el cinema, potser el més fructífer o espectacular és el de Salvador Dalí. del qual ara s'ha trobat un guió que \ a escriure per als germans Marx. Però, a banda de la recent descoberta, cal tenir present que Dalí va col·laborar amb Bunuel en la

FINQUES GIRONELLA S.L

creació dels films surrealistes /.r chien andalou i L'age d'or i que, més tard, va aceptar l ' e n c à r r e c d'Alfred lliteheock d'il·lustrar amb els seus dibuixos el somni que revela la clau de l'enigma de Grcgory Peck a Ríciicrda. Per cert que Dalí. en els seus anys joves, va despotriear contra una tendència del cinema que definia eom a intel·lectual i amb pretensions artístiques com ara el de Murnau i 1 ang a primers dels anys vint— pel fet que traïa el seu caràcter de joguina fascinant. meravellosa i onírica que trencava amb les formes artístiques tradicionals. De fet, és com a barraca de fira antiartística que els surrealistcs celebren el cinema. Reticències i menyspreu I es per això mateix, desconsiderant les seves possibilitats artístiques, que altres artistes i intel·lectuals van rebre el cinema amb moltes reticències i a vegades amb obert menyspreu. D'aquí. Vicente Molina Foix veu el cinema com una ventafocs enmig de Ics altres arts. que

molt sovint s'han comportat com germanastres altives i poc comprensives. El cinema, en canvi, ha buscat gairebé s e m p r e la col·laboració de tota mena d'artistes. Es el cas dels músics —que a vegades han aportat col·laboracions tan reeixides com ara la de Sergei Prokovief als films d'Eisenstein, o la de Nino Rota als de Fellini. sense oblidar que en el cinema de Hollywood han treballat des de Bernard Herrman a Elmer Bernstein—, fet gens estrany si es té present que la música ha acompanyat, a cops de manera abusiva, les imatges cinematogràfiques des del primer moment. Però, és clar. també és el cas dels escriptors. 1 cal tenir present que la indústria de Hollywood. en la seva època daurada, era molt generosa amb el talent i que podia tenir en nòmina escriptors que no només menyspreaven el cinema. sinó que tampoc no es van trencar cap os per escriure bons guions. És el cas de William Faulkner. T a m b é és cert que. tal com r e f l e c t e i x e n els g e r m a n s

Coen a fíartoit link. la llibertat de l'escriptor podia casar tan malament amb els patrons de Hollywood com per deixar-lo en blanc. Així. d'Scott Fitzgerald a Dashiell H a m m e t . no pot dir-se que els escriptors n o r d a m e n c a n s hagin deixat el millor d'ells mateixos en el cinema. Hi ha algunes excepcions, sobretot en el cas dels dramaturgs. com ara la col·laboració de Henry Miller a l'agònica Vidus reheldes. de Huston, o els treballs més recents de Sam Shepard i David Mamet. Però. en general, el cinema ha estimat més els artistes que aquests a ell. Tant és així que, a més de Dràcula. se'l pot relacionar, com ho fa Víctor Ericc. amb un altre mite del fantàstic: la criatura de Frankenstein. Els dos van néixer muts i sempre han buscat un reconeixement social, que se'ls estimi. Però, a vegades, no només hi ha desamor, sinó també prou desagraïment com per no reconèixer que les altres arts també fa temps que xuclen d'aquest vampir finalment generós que és el cinema.

NOVES PROMOCIONS A SAM 1 CUGAT EN DIVERSES ZONES DE PISOS D l , 2, 3i4HABITACIONS GRAN OFERTA EN PISOS, TORRES I LOCALS DE 2a MÀ. ÀMPLIA OFERTA DE PISOS, TORRES I LOCALS DE LLOGUER.

.piul. I-:'

liul·i'ii'u I! ia >0 m e n e s del monestir)

k-l. (Y7-I ''" -4 * l-a\ '>74 74 bo Sanl ' \iL!.it del Vallès

SOLARS PER EDIFICAR SERVEI D'ADMINISTRACIÓ DE FINQUES.


SANT CUGAT Tot un món pel cavall 1/üte *, coHèixenrfo

HÍPICA CAN CALDES 9

Vaddtck de 200 9 @UMU d'efíifaciS 9 VmvyUto & U (cóHcenfadM,) | i

Carles Vilaró Apartat de Correus 254 Tel. 909 30 28 57 SANT CUGAT

Els entusiastes dels cavalls defineixen el món de l'hípica com a un esport altament formatiu. Tot i que ha estat classificat com un esport d'elit, només l'alta competició ho és. L'aprenentatge de l'equitació o la pràctica d'aquest esport per diversió està a l'abast de tothom, mentre que la cria i l'alta competició són temes restringits a uns quants. La innovació dins aquest esport a l'Estat Espanyol és la introducció dels ponis en l'aprenentatge de la mainada, un corrent ja consolidat a la majoria de països.

Hípica: esport i lleure

HÍPICA SEVERINO - Classes equitació - Lloguer cavalls

L'orientació d'un professional és fonamental per a l'aprenentatge d'aquest esport • Per començar a practicar l'esport de l'equitació i arribar a tenir un cert domini de la tècnica, els experts sempre recomanen posar-se sota el control d'un professional acreditat, i contactar amb un centre d'hípica on es podrà adquirir la tècnica bàsica. Per als nens, el millor camí per introduir-se en l'equitació són els poniclubs. L'edat idònia per començar a muntar és entre els 5 i 6 anys, sense que sigui necessària cap aptitud especial en el genet. Tenir una certa estatura i cames llargues implica un avantatge al principi, però a mesura que es va adquirint la tècnica, la constitució física va perdent importància. Actualment s'està implantant per als infants l'aprenentatge de l'equitació amb ponis perquè aprenguin a saltar amb un estil correcte, amb una bona col·locació en el terreny, aprenent a atacar l'obstacle, a rebre's a terra, a mantenir un equilibri constant a sobre el cavall i una cadència que marqui el ritme.

Per practicar l'equitació cal adquirir una base tècnica de domatge per poder especialitzar-se en una modalitat concreta.

Clubs per divertir-s'hi

- Compra-venda - Domatge - Pupil·latge

C/ Príncep Tel. 674 11 40 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

L'oferta de les hípiques va destinada a cobrir un ampli ventall de lleure m Als clubs hípics, uns hi van per esbargir-se muntant a cavall i pal·liar una mica l'estrès de la vida quotidiana, i d'altres perquè els agrada gaudir amb alguna cosa mès clàssica que no pas una taula de windsurf, una moto d'aigua o un cotxe de setze vàlvules. Gràcies a aquesta classe de gent, el fenomen dels clubs hípics ha anat agafant força els darrers anys, fins al punt que, actualment, a Sant Cugat hi ha 10 centres hípics que es dediquen al lloguer de cavalls, a la cria, a fer classes d'equitació o a més d'una d'aquestes possibilitats. N'hi ha que opten per la fórmula de l'oferta conjunta de «passar un dia a l'hípica» i han muntat, a més a més de cavalleries. restaurants, barbacoes, botigues d'accessoris o piscines

HÍPICA SANT CUGAT

H/P/CA £1 CORTfJEPD

FINCA LA PELLERIA

Excursions a la muntanya. Classes d'equitació Pupil·latgelloguer.

Les hípiques ofereixen serveis múltiples i variats que van des del lloguer de cavalls fins a la realització de cursets d'aprenentatge d'equitació i colònies. g

C/ Gran Via de les Corts Catalanes, s / n Tel. 674 83 85 SANT CUGAT

CLUB HÍPIC

tls amonis éè món

D6SÍtQ6m 0 TOTS cl . j fl u n e s 0 ^ $ uv •rww—•

• • • •

HERMANOS BENÍTEZ

feSteS

Pupil·latge Classes iniciació Salt Ensinistrament

Masia Can Camps - Accés per Sant Quirze - Bellaterra - Can Barata - Can Graells

C/ Campoamor, s/n (Ctra. TVE) Tel. mòbil 908 74 07 02 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS


38

NADAL'95

EL N A D A L

AL

ELS 4 C A N T O N S / Divendres. 15 de desembre de 1995

CINEMA

l na escena de ,1 avu .SÜÍÍÍÍJ ClauC. on [un Alien es eonverteix progressi\arnent en Pare Noel. A la dreta, Richaid Attenborough a Milagro en la Ciudad. M o l t s a n y s a b a n s q u e el televisiu T i m A l i e n es t r a n s f o r m é s e n el P a r e N o e l a iVaya Santa Claus!, la i n d ú s t r i a j a h a v i a d e s c o b e r t q u e el N a d a l p o d i a s e r u n b o n t e m a p e r al c i n e m a . V a s e r el 1935 q u a n el b r i t à n i c H e n r y E d w a r d s va s i g n a r la p r i m e r a v e r s i ó d e l clàssic El conte de Nadal, d e C h a r l e s D i c k e n s , u n a h i s t ò r i a q u e h a servit d e b a s e a l m e n y s a sis p e l · l í c u l e s . A l t r e s clàssics t í p i c a m e n t n a d a l e n c s s ó n Que bella es vivir. Plàcida. De ilusión también se vive o Pesadilla antes de Navidad.

De Dickens a «IVaya Santa Claus!» El clàssic -Vn conte de Nadal» de l'escriptor és la història nadalenca més adaptada pel cinema MII.H l i KH-KA • I anv IS-12. l'editorial Chapman and llall de l.ond i e s v a publicar I Chriítmas ( arol (l'n conte de Nadal). on ( n , n i e s Dickens teia un c.ml a l'esperit nadalenc a païm de la t;aiisformacio en bona pcisona d'un avar urà i nialparil de nom Serooge. 1 a histoiia de Dickens. en que el iha de Nadal tres cspciils mosiien a Scrooge .•' seu pass.it. el seu present I s i . luiui bus que aconsciíiieivcn tocat-li la fibra i i.l lan loiuai ,m liome bo. \,i , ipir.ai cl cinema des ,;el pniiii!"' 1 K's del I ^.'5 s^ ii I-,.,ii r,...ilay.it almencs

sis llargmetratges i un m\ímetratge, que l'han c o m e r tit en la historia nadalenca més cinematogràfica. 1.1 !l>.;5 Hcnry hdv-atds \ a dirigir a A n g l a t e r r a Scrooge. la primera versió coneguda, «acceptable i amb interessants actuacions-, segons escriu John Walker a la llallywell's Film Ciade. Ires anys mes tard. l\K\in L. Marin \ a ser l'encarregat de dur la liisloí ia c.e I lickens a una producció de l.i Metro. |1·1 mateix Marín va dirigir el Il>47 (.liristmas Eve, una pel licula amb tema nadalenc amb (ïeorge Rai't i Ran ilolph Seolt en els principals

papers). Tornant a Dickens, el 1951 Brian Desmond dirigiria a Anglaterra la que segons Walker és la millor versió del Conte de Nadal. De la (iran Bretanya sorgiria el 1970 Scrooge. un musical basat en la peça de Dickens. La va dirigir Rouald Neanie, que va comptar amb la col·laboració d'artistes de la talla d'Albert Finney i Alee Guinness. FI I9SS. Bill Murray es va convertir en el protagonista de Los funtasmas atacan al jefe. una nova versió de la historia. Ln aquesta oeasai. Scrooge es el malvat ditecloí d'una cadena de telev is o.

La darrera versió del tema data del 1992. també és un musical i te com a protagonistes els populars lelcncco\ de la televisió. Michael Caine hi interpretava Scrooge. I a Walt Disney també s'ha interessat en la història de Dickens. Un miginetratge protagonitzat per Míckey el 1<>S2 tracta la història. l'ero el cinema no s'ha servil només de Dickens per parlar del Nadal. També s'ha inventat, evidentment, arguments propis. Un dels mes brillants és el de IQuc l·illo es vivir.'. de I-'rank Capia, amb James Stcwail i Donna Reed. a hores d'ara

FORN SANCHO Xerric, 27

VALLÈS PA, S.A.

t f

i c

Tj·\· ' d2

>

Elaboració diària i venda de productes de pa, brioixeria i pastisseria

Tel. i fax 674 66 00

FLECA ALFONS SALA Alfons Sala. 32

+

+

MERCAT PERE S W

FLECA.IOAN XXIII Joan XXIII

FLECA DE LA RIERA De la Riera, 15

FORN PUJOL Ctra. de Cerdanyola

MERCAT TORREBLANCA Locals exteriors, 221-222

l'arada lU.i

+ Pla del Centre. 2

+ FLECA ROSSELLÓ

PA CALENT TOT EL DIA + MAGDALENES ARTESANALS CROISSANTETS ACABATS DE FER + PASTES CALENTES

FLE(! \ TORREBLANCA l'asseij: Torreblanca. 14

+

FORN GABRIEL C/ Monestir, 58 - 60 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

un clàssic que any rera any projecten les televisions el dia de Nadal. Un altre clàssic. a m b remake des de l'any passat, és De ilusión también se vive (Miracle on 34th Street). L'actor gal·lès Fdmund Civvenn hi feia d'entranyable Pare Noel. L'any passat. Richard A t t e n b o rough va repetir amb força èxit el paper. A m b un argument similar també es va estrenar el 1991 rodo lo que unien) para Navidad. de Robert Lieberman. L'esperit nadalenc també era present a l'àcida Plaeido. de l.uis (i. Berlanga. Un dels fracassos més sonors de la his-

tòria del cinema tenia també tema nadalenc. Es tracta de Santa Claus, el film (1985). una pel·lícula q u e va comportar forts problemes econòmics per als seus productors, els Salkind, els mateixos de Supennan. Dudley Moore, John Lithgow i Burgess Meredith interpretaven els principals papers del film que mostra un Pare Noel en crisi. Tim Burton va presentar l'any passat un dels productes amb aire nadalenc nies estranys. F.s tracta de Lt pel·lícula d'animació Pesadilla antes de Navidad. L! director ú'Ed Wood. que de jove havia treballat a la Disney. va aconseguir que la productora li pagués aquest sorprenent conte gòtic sobre un món on sempre és Nadal. La Disney és també responsable de il'ava Santii Clans'. l'èxit d'aquesi anv, on Tim Alien interpreta el paper d'un home divorciat que. després d'haver jubilat involuntàriament Santa Claus es veurà ohliuat a ser el nou Pare Noel.

Rosselló, 22

+

+

+

+

+

FLECA CAMÍ DE LA CREU Camí de la Creu, 19

FORN BASANT

+

+

Diputació, 33

DESITGEM A TOTS ELS CLIENTS I AMICS

-h B O N E S FESTES DE N A D A L I A N Y N O U -f-


EL N A D A L

AL

39

NADAL'95

ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de desembre de 1995

CINEMA

«Enamorarse»

«Qué bello es vivir!» • Frank Capra va dirigir aquesta obra mestra de la seva filmografia l'any 1946. La història del film comença la mateixa nit de Nadal, quan George Bailey, un bon noi com pocs que s'ha

passat la vida resolent els problemes dels altres, és a punt de suïcidar-se llançant-se daltabaix d'un pont perquè no pot cobrir un pagament. Un àngel el salvarà i li farà veure què hauria

estat de la seva ciutat si ell no hagués viscut. L'esperit nadalenc de pau, amor i fraternitat plana sobre el film, magistralment interpretat per James Stewart i Donna Reed.

«Los telenecos en Cuentos de Navidad» • Michael Caine va protagonitzar el 1992 aquesta curiosa versió d'Un conte de Nadal, de Dickens. L'actor britànic, en el paper del malvat míster Scrooge, un avar al qual el Nadal se li'n fot i que tampoc vol que el seu comptable passi unes bones festes

AUTORADIOS MOíta-lffONIAItt·AlMS

DISTRIBUÏDOR OFICIAL

H T o t i que no està regida per un esperit precisament nadalenc, bona part de l'acció d'Enamorarse (1984) transcorre durant les festes nadalenques. És justament comprant un llibre a la famosa llibreria Rizzoíi com es coneixen Frank (Robert de Niro) i Molly (Meryl Streep).

«Pesadilla antes de Navidad»

amb la seva família, va compartir protagonisme amb els famosos telenecos de la televisió. El film va servir a Caine per debutar com a cantant al cinema. Miss Peggy, Gustavo, Rizzo, Gonzo i Fonzie van atreure als cinemes els seus fans de sempre.

ROVIRA

32.000 ptes.

13.920 ptes.

IVA inclòs

IVA inclòs

• El director Tim Burton va produir aquest estrany film d'animació de la Disney ara fa dos anys. L'autor d'Eduardo Manostijeras i Ed Wood va cedir la direcció del film a Henry Selick, però la mà de Burton es veu arreu en aquest conte gòtic d'humor

negre que explica les maniobres de Jack l'Esquelet, el rei del món de Halloween, per conquerir el poder a Christmas Town, l'antítesi de la seva terra de monstres, un idíl·lic Hoc nevat en el qual tot l'any està consagrat a preparat correctament el Nadal.

OFERTA ESPECIAL- TEIEFONIA MÒSL-DIGOAL

Nadal i Reis: De l'1 de desembre fins al 14 de gener de 1996.

Circ '.'CtffcmU, 47 I t L t t I J t U

orna


40

NADAL'95

EL

NADAL

AL

ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de desembre de 1995

CINEMA

Los l'antasmas atacan al jefe» Kicliaid 1 )onnci \a dirinn cl l l 'SS aquesta cslianva vcisio d ' í ; ; i unir I/I \iitlul. de Charles Dickcns. que a l'estat espanyol va tenir aquest insòlit títol arran d'un èxit anterior de Bill Murrav. cl seu piotagonista. Mli11;iv m t c i p a t . i al film el p.ipc i de l'rank

«Dc ilusión tambien se vive» i «Milagro en la ciudad>

Cross, el despietat, insensible i tirànic directoi d'una cadena de televisió a qui e fantasma del seu antic cap li anuncia l'arribada dels famosos tres esperits de Nadal. Karen Alien i el mític Robert Vlitehum win completat el iep aliment.

I Susan Walker es una nena de sis anvs que te com a únic anhel aconseguir un pare i una germaneta. La seva mare. però, dirigeix uns grans magatzems i no te gaire temps per preocupar-se d'aquests desitjós. lot se solucionarà quan arribi un agradable

vell de barba blanca a treballar com a Pare Noel als grans magatzems. Natalie Wood. Maureen O'Hara i Edmund Gween van protagonitzar la primera versió el 1947. L'any passat ho van fer Mara Wilson, Llisabeth Perkins i Riehard Attenborough.

«La canción de Navidad de Mickey»

«Navidades blancas»

«Plàcido»

I Paradoxalment la productora nordamericana ha realitzat molt poques pel·lícules de dibuixos animats d'ambient nadalenc. Aquesta adaptació del clàssic conte de Dickens és la més important. És un migmetratge de 25 minuts, va ser produït el 19S2 i els protagonistes són les diferents estrelles de la casa. LI tio iiilito hi fa de míster Serooge.

• Michaei Curtiz va ser l'encarregat de dur a la pantalla el 1954 aquest film, que tenia Bing Crosby i Danny Kaye com a protagonistes. Els dos actors hi fan el paper de dos artistes de l'espectacle. El film, que inc lou la cançó W'hitc Chnstmas, és un remake de Holiday hm que Crosby i Ired Astaire van protagonitzar el 1942.

M Luis G. Berlanga és el responsable d'aquest brillant film, d'un patetisme colossal. L'acció passa la Nit de Nadal i Plàcido Alonso només pensa com ho ha de fer per poder pagar la seva moto. És Nadal, però, i els rics deixen seure els pobres a la seva taula. Cassen, López Vàzquez i M. Alexandre són alguns dels intèrprets.

MIMJ5BH3.

•uwyxrw

SUBMINISTRAMENTS INDUSTRIALS MAQUINÀRIA - ELECTRICITAT

X

BRICOLATGE - JARDINERIA FERRETERIA

ELRONT

%NÍ

Retoquem tot tipus de roba d'home i dona Fem roba a mida Tallem i emprovem Fem transformacions en pelleteria Tenim servei de guarda-roba

8 M* Jnorf^ 4IK Ft§Tt® d<*fy

iaiKÍ^

U0 300

C / Francesc Moragas, 44 - C / Girona, 3 Tel 675 01 75 • SANT CUGAT

X C/ Rosselló, 2 Sant Cugat del Vallès | Tel. 589 32 89

Plana Hospital, 3-5 local 6 «Telèfon 589 86 69 08190 Sant Cugat del Vallès


NADAL'95

ELS 4 CANTONS / Divendres, 15 de desembre de 1995

41

R E S U M DE L ' A N Y 9 5 LA

CRÒNICA

La calma sempre segueix a la tempesta CÈLIA CERNADAS

R

es no ha estat el mateix després de les eleccions municipals. De fet, hi ha un abans i un després del 28 de maig en què CiU va perdre la majoria absoluta, ERC va entrar al consistori, el PP va pujar però moderadament i el PSC i IC van aguantar la tempesta. L'abans: Aymerich deia que estava cansat i no tenia gaire clar si volia tornar o no a presentar-se. Però un cop presa la decisió, a l'equip de CiU, encara amb majoria absoluta, se li va diagnosticar una febre inaugurativa —malaltia habitual, d'altra banda, entre els que governen—. En menys de dos mesos, es tallava la cinta de cinc parcs i jardins, un centre social i sanitari, dos carrers remodelats i alguna cosa més que podran recordar els assidus a les hemeroteques. El després: CiU ha pactat amb ERC, al PSC hi ha hagut una renovació en profunditat i, bàsicament, tot es pren amb més calma. De fet, les eleccions van deixar un buit en l'acció de govern que va durar quatre mesos. Ara, Joan Aymerich, l'alcalde, ja no repeteix tant aquell eslògan que reivindicava «el model de ciutat que hem dibuixat». Estava ja molt gastat. Darrerament, en els seus discursos públics, repeteix que «ara toca el centre». Ò sigui, que ara toca remodelar la part antiga de la ciutat i aconseguir que el Monestir recuperi la seva centralitat com a punt neuràlgic. I s'ha posat fil a l'agulla: als veïns dels carrers Orient, sant Llorenç i de la Creu els han marejat amb expropiacions sí, expropiacions no. En realitat, és un no, però sí. O sigui, que de moment s'atura un procés que a la llarga s'haurà de complir per poder executar el pla d'ordenació de l'entorn del Monestir, que pocs han acabat d ' e n t e n d r e . Mentre això arriba, l'Ajuntament enllesteix el projecte per desviar la circulació que passa pels carrers del centre i poder destinar-los així a

von i w ^ l VOÏA UNl

Dues convocatòries electorals, una d'elles per escollir els representants municipals, han folrat la ciutat de cartells. Foto: JA MULA. ús exclusiu de vianants. De fet, però, el Monestir mai no perd la seva centralitat. Com el riu Guadiana, ocupa intermitentment la primera plana de l'atenció ciutadana. Les relacions entre l'Ajuntament i la parròquia van passar per un mal moment quan es va decidir demanar que s'aclarís a què

es destina cada espai del palau abacial. El recel va durar pocs dies, perquè ràpidament es van posar d'acord per anunciar que al palau hi haurà un arxiu que centralitzarà tota la documentació del Monestir. Tots contents, tot i que el que prometia ser un debat sobre els privilegis de l'Església es va

quedar en una proposta bastant descafeïnada. Mesos més tard, La Vanguardia ens sorprenia amb un article on denunciava l'esfondrament d'un sostre de les dependències monacals mentre es restaurava el claustre. Tothom es va esquinçar les vestidures davant una notícia poc afortunada. Per la seva

UNITED COLORS OF BENETTON.

banda, el Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat tindrà el seu magatzem soterrani al costat del claustre per guardar materials tòxics i perillosos. Sense comentaris. Els que de veritat han viscut un any d'infart han estat els petits comerciants. Gener: Jaume Roca i la seva

junta presenten la dimissió pel que alguns van definir com «afer Kampió». Desembre: Jaume Roca continua presidint una associació —que ja no se sap si és representativa de les inquietuds i la sensibilitat dels comerciants— perquè, de fet, ningú més s'ha ofert per fer-ho. Mentrestant, el Centre Comercial de la Guinardera, o sigui, el Pryca i les botigues del voltant, aconseguia llicència i el supermercat Kampió de Rius i Taulet promet una competència forta durant la campanya de Nadal. Aquest 95 ha estat també l'any dels rècords. Si és que tothom considera un rècord que la Plataforma per a la Defensa de Torre Negra i rodalies hagi recollit deu mil signatures d'adhesió al manifest que reclama la preservació íntegra d'aquest espai i que els polítics s'hi impliquin. I un miracle, més que un rècord, que l'Ajuntament i l'EMD de Valldoreix hagin decidit no barallar-se més. Això sí, un miracle profetitzat també des del 28-M, quan Jaume Sanmartí, de CiU, va guanyar la presidència de l'entitat. I resumint, perquè l'espai és reduït, l'Arxiu Nacional de Catalunya ja és a Sant Cugat des de la diada de Sant Jordi, però encara sense els documents de Salamanca. Alguns deuen conservar fotografies amb els populars de la televisió i el cinema català que es van passejar pel Teatre-auditori durant la Festa de l'Espectacle; altres conservaran el record de les grans figures que aquest any han actuat en el mateix espai (el pianista Sviatoslav Richter, per exemple). La cara trista de la moneda ha estat la mort de dos santcugatencs de pro. Un, de naixement: el pintor i artista Miquel Cabanas i Alibau. L'altre, d'adopció: mossèn Juli, el rector de la parròquia per antonomàsia. I d'un tercer a qui molts estimaven: Lluís Gironella. Per cert, que ja som 45.000. Habitants, és clar.

ornaljar y LLARS DE FOC

•010111

PER|ANE$.|ÍENDALS | CONTITl>pESOtlíÜlífelMENT E|c*ÍOMI(r. PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS Tel^Fex6/4 62 39 Tel mòbil. Serv. Urg. 908 996 381

• Motoriteadó dejprsianes

•Pengapes sense Santa Maria, 21 Tel. 674 85 02

08190 Sant Cugat del Vallès (Barcelona)

• R E C U P E R A D O R S DE CALOR TAPARADIADORS ACCESSORIS

Martorell, 59 Tel. 675 44 96 - Fax: 675 44 96 08190 Sant Cugat del Vallès

**:

• Portes plegables

/ ESTUFES

/ TUBS I

• PersiaaeerüDtllato

JOTUL

• BARBACOES

*;ïft Cortina

<!3Es>

MttMWsa


NADAL'95

42

FI.S 4 CANTONS / Divendres, 15 de desembre de 1W5

R E S U M DE L ' A N Y 9 5

Pujals aixeca la llebre de la reforma escolar, mor mossèn Juli i es desfulla la margarida electoral -Mor d'Ensenyament. Joan Maria Pujals. anunciava el mes de gener ics pre visions ilel mapa escolar per a Sant Cugat durant una visita al municipi. Professors i pares han passat l'anv reclamant que es

garanteixi que l'aplicació de la reforma es farà amh les infraestructres necessàries I."Ajuntament ha aconseguit la revisió de les previsions inicials. La proposta definitiva: l'escola Collerola s'amplia a dues línies,

Trobada conciliar al Centre Borja i menys pudor a la riera I Mentre el padró superava el llistó dels 45.(KM) habitants, dos-cents religiosos i seglars començaven les reunions quinzenals al Centre Borja per definir el camí de l'Església Catalana al Concili Provincial TarnKniiL'nse. que durava fins al mes de juny.

&

'

El mateix mes començaven les obres de cobriment de la riera de Sant Cugat, que en el futur es convertirà en una rambla enjardinada. Sviatoslav Richter, pianista ucraïnès de fama internacional, omplia el Teatre-auditori.

el Pla Farreras es converteix en institut de secundària i a l'Eixample sud hi haurà una nova escola de primària. També al mes de gener moria mossèn Juli, rector de la parròquia durant més de trenta anys.

En tenia 83: el seu funeral aplegava milers de persones. Mentrestant, després de molts dubtes, Joan Aymerich anunciava que tornava a presentar-se com a candidat de CiU i el PP es barallava per trair-ne un.

Sant Medir amb innovacions i prou als incendis • No és cap novetat que el patró de Sant Medir se celebrés amb el tradicional aplec del 3 de març al voltant de l'ermita. En aquesta ocasió, però, la Penya Regalèssia presentava algunes novetats: el mosaic del sant i un nou mur de contenció. El Centre

Comercial de la Guinardera aconseguia la llicència i l'Ajuntament presentava en societat el Pla integral de lluita contra incendis. La previsió o la sort han fet que els focs aquest estiu hagin estat de petites dimensions.

M I.'.

Braseria La Bolera AQUEST NADAL A DONATE TOT ÉS UN REGAL CORTINATGES, TOVALLOLES, JOCS DE TAULA FUNDES NÒRDIQUES, CATIFES, z 4

*

^

~

*

«

^

^

-

Baixada de l'Alba, 20 • Tel. 674 16 75 08190 ST. CUGAT DEL VALLÈS

^

DECORACIÓ INTEGRAL DE LA LLAR

U5394655 Martorell, 49-Tel. 674 00 23 SANT CUGAT


TAPISSERIA I DECORACIÓ TÈXTIL

Z^^ÈL·

TENIM LES MILLORS PROFESSIONALS

fAPISSERlA

TELES DEL MERCAT I ELS PER TREBALLAR-LES.

HO FEM TOT EN TAPISSERIA I

CORTINES.

ASSESSORAMENT I PRESSUPOSTOS COMPROMÍS.

SENSE

C/Girona, 1 5 (cant. Rbla. Can Mora, a 50 m. Ajuntament)

Tel. 589 30 08

%P*

RiusiTaulet, 120-Tel. 6753801 -SANT CUGAT DEL VALLÈS

I després, pensa en nosaltres. 1

Av. Alfons Sala, 29 B Tel. 675 37 07

SANT CUGAT

Director: JOSÉ LUÍS ALCAZAR CASAS


NADAL'95

44 R E S U M DE L'ANY

ELS 4 CANTONS/ Divendres. 15 de desembre de 1995

95

Inauguracions multitudinàries de la fira de comerç Sant Cugat Actiu i de rArxiu Nacional de Catalunya • l a crisi va fer patir els organitzadors. peu") finalment la tercera edició de la F:ira de Comerç. Indústria i Serveis Sant Cugat .Actiu no va tenir res a envejar a l'anterior. I n \itres: una vela de 5.000 nr. vuitanta mil visitants i mes de 140 estands. Aluuncs

visites - especialment la dels actors Joel Joan i Sergi Mateu a la parada de Ràdio Sant Cugat— van aixecar passions. Ja recuperats del bany multitudinari de la fira. els polítics inauguraven cl dia de Sant Jordi el primer dels grans equipaments culturals

nacionals: l'arxiu, construït a Can Ganxet, a Mira-sol. Milers de quilòmetres de prestatgeries per conservar els documents de la història local i catalana. Kl president de la Generalitat. Jordi Pujol, tornava a reclamar el retorn dels documents de Sa-

Adéu al pintor i poeta Miquel Cabanas i Alibau • Miquel Cabanas i Alibau tenia 7<S anys quan va morir. el 13 de maig. a causa d'una malaltia coronària. Definit com un pintor i poeta humanista d'una gran senzillesa. s'havia passat pràcticament tota la vida dibuixant el Monestir i els racons de la ciutat, una obra recollida, entre J'altrcs. ii I oïiainu. I·l funeral es v;i fer al Monestir.

La Floresta estrena equipaments

amb l'assistència de centenars d'amics, artistes i persones vinculades al món de la cultura. Des del passat mes de novembre, un bust esculpit pel seu fill Frederic recorda la figura de l'artista als jardins del Monestir. L'homenatge organitzat per l'Ajuntament i la família va incloure l'edició del Llibre Blau.

STAU«A Cafeteria - SQI«S de festa - Uoc per a nens de 4 fins a 10 anys - Lloc per a nens de 2 fins a k anys -LOCflLCLIMflTITZflTHORflRI: Laborals. <k ta 5 flm a ta 9 d« k) nit F«ttoi, <k ta 10ftnsa ta 9 d< la nit

C. de la Creu, 6-8, Sant Cugat

lamanca confiscats durant la Guerra Civil. després de les manifestacions convocades a la ciutat castellana per evitar-ho. No se n'ha sabut res més. Mentrestant, l'equip de voleibol femení aconseguia entrar a la divisió d'honor.

Ar

^LACXBVÍ SELECTE MENÚ DE CAP D'ANY AMB MÚSICA EN VIU I KARA0KE DURANT LA VETLLADA, SE SORTEJARÀ UN MAGNÍFIC VIATGE A PALMA DE MALLORCA PERA DUES PERSONES PLACES LIMITADES. RESERVES AL 699 55 58 Guatlla, 20 Els Avets 08191 RUBÍ - TEL. 699 55 58

B El Centre Social i Sanitari de la Floresta entrava en servei el mes de maig, dies abans de les eleccions municipals, per concentrar fonamentalment les necessitats mèdiques del districte. Amb una inversió de 140 milions de pessetes, el centre serveix com a punt de reunió social de la gent gran de la Floresta.

w JBjJl·H.JL Per al pare i la mare, per al nen i la nena, per a l'avi i l'àvia, per al germà gran i per a la germaneta, i fins i tot per al tiet i la tieta. PER A TOTS «EL REGAL MÉS ÍNTIM» BON NADAL I FELIÇ 1996 Q Major, 3 - Tel. 674 01 39 - 08190 Sant Cugat del Vallès


Diari de Sant Cugat 124