Issuu on Google+

ELSHCANTONS

Divendres, 3 de març de 1995

SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC

PATRIMONI

I Punt i seguit Els partits, excepte CiU i PSC, encara busquen els candidats a la presidència de l'EMD. Plana 3 Els usuaris del CAP valoren positivament les millores que s'hi han introduït. Plana 4 Un santcugatenc recull 600 signatures contra la caça a Collserola. Plana 5 L'HGC perllonga el termini per signar el conveni amb els creditors fins al 15 de març. Plana 6

Núm. 83»Any III • 225 pessetes

Discrepàncies en la restauració del Monestir L'arquitecte de la façana sud dimiteix al·legant manca de coordinació

• Segons la Generalitat, hi ha prou estudis per garantir una execució correcta

S'han descobert al costat del claustre un mur gòtic i restes de ceràmica

I Economia Opel i Volkswagen revisaran els vehicles que puguin tenir peces defectuoses la setmana que ve. Plana 12 La Mostra Sant Cugat Actiu supera les expectatives, amb la confirmació de més de 130 expositors. Plana 13

I Cultura i espectacles Tomeu Penya, que actua demà al Centre Cultural, diu que té «una vena «country». Plana 15 L'Ajuntament publica un programa amb tots els actes culturals previstos fins a l'estiu. Plana 17

I Esports L'atleta santcugatenc Israel Luque diu que defensarà «amb les dents» el títol de campió de Catalunya. Plana 24 L'Sporting de Mira-sol és tercer a la lliga i aspira a l'ascens. Plana 25 Les obres a la façana sud de l'església s'han retardat a causa de les discrepàncies entre l'arquitecte i la Generalitat. Foto: MANÉ ESPINOSA.

• Punt divers Les dones de menys de 40 anys són el grup més afectat per l'atur a Sant Cugat, segons l'INEM. Plana 27

• Sant Cugat.— L'arquitecte que s'encarregava de la restauració de la façana sud del Monestir, Antonio Castro, ha dimitit, al·legant que no hi ha cap pla director de les obres. La Generalitat ha assegurat

a aquest setmanari que es disposa de prou dades per garantir que les obres s'executin correctament. Mentrestant, segons els primers resultats provisionals, els treballs arqueològics que es fan al costat del claus-

La plataforma del 0,7% vol tenir majoria a la comissió de seguiment de l'ajut al Tercer Món. Plana 28

tre han posat al descobert un mur gòtic i restes d'objectes de ceràmica del segle XV. L'alcalde vol que el Patronat del Monestir faci una reunió urgent per aclarir la situació de les obres. Plana 14.

El centre comercial de la Guinardera ja té llicència

I Apunts La ciutat celebra Sant Medir, la primera festa local de l'any. Plana 32

• S a n t Cugat.— L'Ajuntament ja ha concedit al centre comercial de la Guinardera les llicències d'obres i activitats. Amb aquests tràmits enllestits, la promotora té la intenció d'iniciar les obres d'aqúí a quinze dies per fer la inau-

La Unió Santcugatenca vol renovar part de la junta. Plana 33

guració a la primavera vinent. El centre ocuparà una superfície de més de cinquanta mil metres quadrats. Mentrestant, els comerciants de Rubí han assegurat aquesta setmana que continuaran endavant amb el recurs. Plana 12.

CENTRE DE LA IMATGE

• Sant Cugat amb el Carnaval Les celebracions a les escoles, les festes de disfresses als districtes i la rua de Carnestoltes pel centre van fer sortir els santcugatencs al carrer el cap de setmana passat. Plana 31

ï

ftj&afpe8t&«dK^t»4amgaii tu*

Roca i Aymerich al final del sopar. Foto: MANÉ ESPINOSA.

Aymerich vol la majoria absoluta B Sant Cugat.— L'alcalde i cap de llista per CiU va demanar el suport dels militants per revalidar la majoria absoluta; el cas contrari «seria com no guanyar», va dir Joan

Aymerich davant els 250 militants que van assistir dimarts a la presentació oficial de la seva candidatura, un sopar que va presidir Miquel Roca. Plana 2.

• Fotos a color en 1 hora • Diapositives en 1 hora • Diapositives a paper en 2 hores

W

«fiàP

• Venda de material fotogràfic nou i usat (taller propi a la mateixa botiga) • Servei públic de fax • Fotos ae color a blanc i negre

Santa Maria, 14 Tel. 675 56 74 - Fax 675 57 24 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS


MES ESPECIALISTES AL CAP

FORA LA CAÇA A COLLSEROLA

2 . Divendres. 3 de marc, de 1993

HI centre d'Atenció Primària de Sant Cugat millorarà el seu servei d'atenció a l'usuari incorporant especialistes en diferents patologies. Hls usuaris responen positivament. Plana 4.

Un particular ha recollit 600 firmes per demanar als Ajuntaments de Collscrola que no deixin caçar a la serra. El debat sobre aquesta pràctica polèmica toma a posar-se sobre la taula. Plana 5

PRE-CAMPANYAI La c o a l i c i ó de ( o n v e r g e n c i a i U n i ó va p r e s e n t a r d i m a r t s a la nit els s e u s c a n d i d a t s p e r a l ' A j u n t a m e n t de Sant Cugat i p e r a 11X11). Joan A y m e r i c h i J a u m e S a n m a r t í r e s p e c t i v a m e n t . A y m e r i c h , que |

• espera repetir per tercera vegada com a a l c a l d e . va d e m a n a r el s u p o r t explícit als m i l i t a n t s p e r q u è C i l ' t o r n i a g u a n v a r les e l e c c i o n s p e r m a j o r i a absoluta. L ' a e t e el va p r e s i d i r el s e c r e t a r i g e n e r a l de C D C

i c a n d i d a t a l'alcaldia d e Barcelona. Miq u e l R o c a . que va p r o p o s a r l i d e r a r un moviment municipalista català «des de la c o l · l a b o r a c i ó , n o d e s d e la p r e p o t è n c i a . c o m fa el s e n y o r M a r a g a l l » .

Aymerich diu que no obtenir la majoria absoluta seria com perdre les eleccions Miquel Roca proposa que CiU lideri un moviment municipalista català \ \ ( . l 1 S( Ast Ut RA B Saní Cugat. ••(iuanvar sense la majoria absoluta ^cria com no guanyat-, va dir contundent l'alcalde de Sant ( 'ugat i cap de llista per Cil' a Ics properes eleccions municipals. Joan Aymerich, davant els 23(1 militants que el van acompanyin durant l'aete de presentació de la candidatura. «Ningú no qüestiona que guanvarem les eleccions-. va atenir, ••però ho hem de t'ei amh els mateixos resultats que l'anv '•' 1 • . quan ( i l va aconseguí! 13 dels 21 regidors que l'oimen e! consistori. ••Volíem cinemes, oi? Doncs. cnc.ua que a alguns els sembli que hi son de iota la vida. fa dos ,(n\s que no hem de marxar l'ora de Sant ( ugat per veure pcl·licules· . v.i atií mar Aymerich. També va iccoici u que 33 mil espectadors h.u' passat pel Teatre-auditoi i en el seu primer any de tuncionamcnl i d() mil usuaris per la biblioteca. Tot per evitar que "Sant ( u g a t es convertís en una ciutat dormitori». El cap de llista per Cil' a les eleccions municipals va destacar també la desccnualit/.acio administrativa, la promoció d'habitatges que ha fet l'romusa o els nous equipaments educatius, com algunes de les fites mes importants d'aquests darrers quatre anys. 1:1 gran repte per al proper mandat: la consolidació del centre històric com a eix de la ciutat, un plantejament «que ja s'ha iniciat amb la restauració del Monestir i la vianalització dels carrers^. Aymerich va concloure assegurant que cap altre partit pot tirar endavant el model de ciutat que CiU va proposar l'any 87. «Nosaltres el vam inventar», va dir.

Segons Sanmartí, la resolució de la conselleria és vàlida per regir l'EMD

A.C

Aymerich, en un moment del seu discurs, i-otoiMANI-; leSPINOS'A. Per la seva banda i després de les felicitacions, el secretari general de CDC i cap de llista per Barcelona. Miquel Roca, va proposar liderar des de Barcelona un moviment municipalista que inclogui un canvi en el finançament dels ajuntaments i una millora en la prestació de serveis als ciutadans «no des de la imposició i la nostàlgia olímpica, sinó

des de la col·laboració», en referència a l'actitud de l'actual alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall. «Exercir la capitalitat de Catalunya vol dir que m'alegraré molt que Sant Cugat vagi bé, que m'alegraré molt que la resta de Catalunya tiri. Perquè la riquesa de Barcelona passa per la riquesa de Catalunya», va afirmar Roca, que va proposar una política coor-

dinada a tots els municipis de la serra de Collserola. Pel candidat de CiU a la presidència de l'EMD, Jaume Sanmartí, la resolució de la Generalitat és l'eina vàlida perquè Valldoreix no estigui «en situació de greuge comparatiu» amb relació a la resta del municipi. Sanmartí va destacar la necessitat de revisar el conveni econòmic del 82.

CRÒNICA

La sana enveja del «becari» CÈLIA CFRNADAS

H

• Sani Cugat.-- El candidat del PSC a Ics properes eleccions municipals, Àngel Casas, ha adreçat ja als veïns de Sant Cugat un llarg i ampli qüestionari on cN demana que facin propostes per millorar el seu carrer i cl seu barri, el centre de la ciutat i la comunicació amh els barris, a mes dels aspectes educacionals i d'atenció a la gent gran. Casas demana l'opinió sobre les actuacions que hauria de fer l'Ajuntament per p r o m o u r e l'oferta d'habitatges de lloguer, fomentar el comerç local i resoldre els problemes del trànsit, agilitar els processos administratius, dinamitzar la geni jove, fomentar les activitats culturals i l'associacionisme o protegir la serra de Collserola. A la carta que acompanya el qüestionari. Casas recorda que l'any ~l> «vaig encapçalar la candidatura socialista» i que ara. desprès de dot/c anys des que es va retirar de la política municipal, «torno a piesentar-me com a alcalde- E' ..uc sobta és que en cap document no consten les sigles del Partit Socialista ni el logotip, un descuit que Casas ha explicat argumentant el lo persona! i iniiir.i-iii de la carta. Segons el candidat socialista. el partit ha rebut -uns centenars de respostes» a ics enquestes.

El regidor Vicenç Gavaldà, a les llistes de CiU per Barcelona

LA

o són tots els que hi eren (com a mínim se suposa) però no hi eren tots els que ho són. Alguns es van quedar sense tiquet per assistir al sopar de presentació dels caps de llista per CiU a Sant Cugat i Valldoreix per a les properes eleccions municipals. Després de tants mesos de «sí però no», Joan Aymerich ha entrat ja en la dinàmica que en els propers dos mesos farà que tots els candidats burxin en la seva imaginació, intentant trobar alguna frase enginyosa que alegri els sovint repetitius discursos electorals. Aymerich va tenir mala sort, perquè s'estrenava amb un fort refredat, però va fer cl que s'esperava: ni

Casas envia enquestes als veïns sense el logotip del PSC

mes ni menys que un repàs a la tasca de govern dels últims quatre anys i, fins i tot, dels últims vuit. Miquel Roca també s'estrenava, no fent mítings, però sí com a protagonista d'una campanya municipal. Segurament amb falsa modèstia, el candidat per CiU a l'alcaldia de Barcelona va dir, només començar, que se sentia com un «becari», i que es dedica a fer «tournécs» per ciutats com Sant Cugat per prendre nota. «Et tinc una enveja extraordinària, Joan, perquè ja ho tens tot guanyat». I a partir d'aquí va venir l'intercanvi d'aelucades d'ull entre la tarima i la taula. L'alcalde va recordar que el

Centre Cultural ha servit perquè els veïns de Sant Cugat no marxin a d'altres ciutats properes i, fins i tot, perquè alguns de Barcelona s'acostin per aquí. Roca li va respondre que, sentint-ho molt. «si jo sóc alcalde de Barcelona. Joan, no deixaré que els barcelonins se me'n vagin». E'alcalde es va queixar que l'actual cap del govern municipal de Barcelona. Pasqual Maragall, no li ha preguntat mai sobre els problemes que pugui tenir Sant Cugat. L'únic que ha aconseguit, va dir. és un «porta't bé. noi» cada cop que s'han acomiadat en alguna trobada al Parlament de Catalunya. Roca li va prometre que, «si jo sóc alcalde de Barcelona,

Joan, no et diré «porta't bé», sinó «em portaré bé». L'alcalde no es va referir en el seu discurs a les dificultats de finançament dels municipis. Roca li va recordar el problema. «L'Ajuntament de Sant Cugat té un pressupost anual d'uns nou mil milions de pessetes i en deu uns tres mil; el pressupost de l'Ajuntament de Barcelona és de 235 mil i en deu més de 400 mil. Sovint la meva dona em pregunta si sé on m'he ficat». Al final, tots contents. Aymerich i Roca, fins i tot, van posar davant dels fotògrafs amb els braços alçats en senyal de victòria. Falten dos mesos per saber si el gest està justificat.

M Sant Cugat.— El regidor d'Unió Democràtica de Catalunya. Vicenç Gavaldà, es presenta a les eleccions de l'Ajuntament de Barcelona. La seva posició exacta a la llista electoral es donarà a conèixer avui, durant l'aete de presentació de la candidatura de CiU a Barcelona que es farà a l'hotel Condes de Barcelona. Segons fonts d'Unió Democràtica, el regidor del consistori santeugatenc optarà a ocupar la mateixa plaça, però a l'Ajuntament de Barcelona. Les mateixes fonts han confirmat la seva presència a la llista, tot i que no han pogut assegurar el lloc que ocuparà. Segons fonts d'Unió, Vicenç Gavaldà és a la llista que encapçala Miquel Roca, acompanyat d'altres membres de CDC, com ara el president del partit a la secció de Barcelona Ciutat, Joan Samaranch, Dolores Casanovas o Vicenç Benito, entre d'altres. Vicenç Gavaldà va ser triat per la secció intercomarcal d'Unió Democràtica la setmana passada. junt amb la resta de membres del partit que integraran també la llista de Convergència i Unió per a l'Ajuntament de Barcelona a les properes eleccions municipals del 28 de maig. Vicenç Gavaldà havia estat tinent d'alcalde de Descentralització ciutadana i, posteriorment, regidor delegat de Medi Ambient a l'Ajuntament de Sant Cugat, fins que el van nomenar secretari d'Organització d'Unió Democràtica, pel juny del 1992. Des d'aleshores, continua com a regidor sense cap àrea assignada.


3

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 3 de març de 1995

Alguns ciutadans estrangers podran votar a les municipals

POLÍTICA ITICA

m cares noves per tits busquen Els partits istes a Valldoreix encapçalar calar les llistes

ÀNGELS CASTUERA

igut alguns contactes amb el PP, no repetirà Unis dóna per fet que Masanés, que ha tingut CÈLIA\CERNADAS CE RNADAS

• Valldoreix.— Jaume Sanmartí, per CiU i es candidats Carme Pérez, pel PSC, són els únics oficials a la presidència de l'Entitatit Municipal La resta de Descentralitzada de Valldoreix. La Miquel Masanés, president de l'EMD, va afirmar la setmana passada, després del ple de la Junta Veïnal, que ha mantingut contactes amb el Partit Popular de cara a les properes eleccions municipals del mes de maig. De fet, segons Masanés, es tracta «d'alguna conversa esporàdica sobre temes casuals en els quals s'han trobat coincidències». El president de l'EMD va dir, però, que els contactes «no es poden classificar com a oficials». Aquesta versió és també la que ha donat Pantaleón de Miguel, membre de la Junta local del PP i veí de Valldoreix. «Personalment he parlat amb Masanés d'una forma molt superficial, però no s'ha concretat res de res», assegura. De fet, els populars tenen «dues o tres idees», segons de Miguel, però «el més calent és a l'aigüera». En cas que les converses amb Masanés no arribessin enlloc, de Miguel ha reconegut que ell podria ser una altra possibilitat: «m'agradaria, però no hi estic entusiasmat». Segons el membre de la Junta local del PP, aquest cap de setmana s'ha de celebrar una reunió per acabar de perfilar-ho, perquè, de fet, el candidat de Valldoreix no es farà públic fins que no es decideixi el de Sant Cugat. Per la seva banda, la Unió d'Independents està fent també contactes per trobar un substitut per a Masanés, perquè en principi el partit dóna per fet que no tornarà a presentar-se a la reelecció. Segons algunes fonts del partit, podria tractar-se del president de l'Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix, Jordi Cufí, però ell ho ha negat: «jo no sóc polític

squen cares que els repartits negocien i busquen ;ipals. Unis ha de subspresentin a les municipals. tituir Miquel Masanés si, si, tot i que ha mantingut i» amb el Partit Popular, contactes «superficials» r-se a la reelecció. Els decideix no presentar-se

conservadors no decidiran el candidat fins que no s'acabi d'elegir el de Sant Cugat; ERC ha mantingut contactes amb Narcís Clavell, que en principi té tots els números, mentre que IC no ha donat encara cap nom.

Jordi Cufí recorda que ell :11 no és un polític. A la dreta. Miquel Masanés. Fotos: ELS 4 CANTONS i només em cuido de l'associació». El president d'Unis, Francesc Tortosa, prefereix que no es facin conjectures «perquè encara no ho hem decidit». Finalment, ERC ja s'ha posat en contacte amb el militant i veí de Valldoreix Narcís Clavell i, en principi, segons el portaveu del partit, David Bajona, «té tots els números». L'únic partit que encara no ha donat cap nom és Iniciativa per Catalunya, ja que, segons el regidor Jordi Casas, «el tema està encara molt verd».

Canvis importants c.c. B La desaparició de la Candidatura de Progrés per Valldoreix serà la principal modificació de les eleccions municipals del 28 de maig. Les forces d'esquerra, concretament el PSC, IC, ERC i alguns independents, van optar als comicis del 91 per presentar a Carme Pérez com a candidata única a la presidència de l'EMD. En aquesta ocasió, IC s'ha des-

marcat explícitament d'aquesta opció, argumentant que no està satisfeta del seu funcionament. Per tant, les tres forces polítiques presentaran candidats propis. Un altre canvi important és la possibilitat, si es confirma definitivament, que Miquel Masanés no torni a repetir, després de vuit anys al capdavant de l'EMD: entre 1987 i 1991 representant a CiU i en aquest segon mandat a Unis.

• Sant Cugat.— Un total de 56 estrangers empadronats a Sant Cugat podran votar a les properes eleccions municipals. En concret seran els danesos, els noruecs, els suecs i els holandesos, perquè els governs dels seus països són els únics que tenen un conveni amb l'Estat Espanyol perquè puguin exercir el vot en els comicis del 28 de maig. El decret que permet la creació d'aquest cens de votants estrangers va aparèixer publicat al Butlletí Oficial de l'Estat el dia 14 de febrer, i la notificació va arribar a l'Ajuntament el dia 22. El termini d'inscripció que marca el decret acaba el 4 de març, tot just demà, i aquest poc marge ha obligat els responsables de l'àrea municipal de Població a remetre ràpidament les cartes per informar els ciutadans estrangers afectats que estan censats a Sant Cugat. Segons estableix l'acord internacional, els estrangers que podran votar han de ser majors de 18 anys, tenir permís de residència i haver viscut més de 3 anys a Sant Cugat. Es troben en aquesta situació 28 holandesos, 8 noruecs, 5 suecs i 15 danesos. Aquesta normativa nova ha provocat l'estranyesa de força santeugatencs catalans i d'arreu, perquè, fins ara, s'havia tingut present que els súbdits estrangers podien exercir el seu dret de vot en determinades convocatòries electorals. De moment, alguns dels ciutadans estrangers que ja van votar a les eleccions europees del juny de 1994 s'han adreçat a l'Ajuntament per demanar si podran fer-ho també aquesta vegada. En aquesta ocasió, però, el dret a vot no afecta qualsevol ciutadà europeu, sinó només els súbdits de nacionalitat sueca, noruega, danesa i holandesa. El cens electoral de Sant Cugat s'exposarà al públic del 10 d'abril al 28 de maig a l'Ajuntament i els consells de districte. El termini de reclamacions per corregir els errors detectats en el cens s'acaba el 17 d'abril. S'haurà de presentar el carnet d'identitat.

VALLDOREIX

Miquel Masanés afirma que les obres al carrer Bolívar s'han ajustat a la legalitat

pad a de dilluns a divendres (tardes de 5 a 8) (matins hores convingudes)

XAVI CAVA

seu moment i ara declaren com a improcedents». Masanés lamenta que «aquests veïns formulin acusacions contra una Administració sense disposar de cap prova que pugui sustentar-les». Per Masanés aquesta actitud demostra «una clara intenció desprestigiadora». Representació al Patronat D'altra banda, Carme Pérez, membre de l'equip de govern, serà la representant de l'EMD al consell d'administració del Patronat Metropolità del Parc de Collserola. Pérez representarà Valldoreix amb veu però sense vot. La candidata socialista a la presidència de l'EMD a les properes eleccions municipals va ser escollida amb l'abstenció dels dos representants de Convergència i Unió. Per Masanés, el fet de tenir un representant al Patronat de Collserola «és important a causa de la gran quantitat de terreny que Valldoreix té dins la serra».

d Balmes, i'), 1 r dreta - tel. 589 55 49 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

34143/06056

^

/

/

\

\

RELLOTGES

_

V-nristian JJior

Disseny de Joies i Joieria

Pérez, representant de l'EMD al Patronat • Valldoreix.— El president de l'Entitat Municipal Descentralitzada, Miquel Masanés, ha respost a la carta que els veïns del carrer Bolívar de Valldoreix van adreçar a Els 4 Cantons del 17 de febrer, on es demanava la revisió dels comptes de la urbanització del carrer, realitzada entre el 1988 i el 1989. A través d'un comunicat de premsa, Masanés declara que «és una afirmació gratuïta que el contractista hagi executat l'obra sense el control corresponent per part d'aquesta Administració». Masanés també respon a l'acusació dels veïns d'augments injustificats dels preus i de canvis en les obres realitzades, perquè «és completament legal adequar el projecte a la realitat existent durant l'execució de l'obra». El president de l'EMD recorda que «han transcorregut tots els terminis legals per recórrer els acords que els propis veïns denunciants no van impugnar en el

<&r aco<

italH'M*

foH

\

M. Mercat Pere San Parada 306 .Sant Cugat del Vallès

•EU Portés Blindades

ALUMINI I VIDRE

EXPOSICIÓ i VENDA c/ Valldoreix, 53 ^ Tel. 675 29 02 Fax675 28 61 08190 SANT CUGAT


PUNT I SEGUIT

4

ELS 4 C A N T O N S / Divendres. 3 de març de 1995

SANITAT

£1 CAP disposarà d'especialistes aquest any Bona part dels usuaris perceben una millora en el servei però no accepten els canvis fàcilment XAVI CAVA

I Sant Cugat. 1.1 centre d'assistència primària de Sant Cugat vol consolidar un procés de i c n o \ a c i o que va c o m e n t a r a m b cl trasllat de Ics dependències del carrer l'cl responsable del C A P Sant Cugat, .losep M a n a Vinue. els canvis iniciats tenen com a objectiu ••milloiai la qualitat dels serveis que -.'hi donen, més q u e oferir-ne mes. perquè el sistema sanilaii públic te els seus límits». En els dos darrers anys l'assistència primària a Sant Cugat «s'ha trobat en un procés dinàmic i hi ha hagut la intenció de millorar-la conlinuament··. Vinue admet q u e «de vegades tants canvis han arribat a despistar la gent. perquè en pocs mesos cs'ha reformat diverses vegades un mateix servei». però creu que. en general, la p o blació considera que el que s'ha fet fins ;ua es coirecte. 1.1 servei d'urgències es un dels que van experimentar les primeres millores, quan fa aproximadament un anv va a passar a funcionar 24 hores al dia. El telèfon d'urgèncics també permet l'atenció a domicili a m b la supervisió del metge de guàrdia, q u e es qui decideix la gravetat del cas d'acord amb la informació proporcionada. A partir d'aquesta informació, el metge determina si és necessari realitzar la visita o si es pot ajornar fins al dia següent.

Alfons Sala al nou edifici del carrer de la Mina. El canvi mes important que es vol realitzar consisteix a incorporar-hi els serveis de bona part dels especialistes q u e fins ara es trobaven a Rubí o Terrassa.

Paco Sanchez

2 hores diàries que destinaven a visites, s'ha arribat fins a les d. Tot i ai.xò, es mantenen Ics llistes d'espera per rebre atenció del metge. V'inué creu q u e les causes són que «la població s'ha adonat que el metge els dedica mes hores d'atenció i, en conseqüència, reclama una atenció més continuada». Segons dades del C A P , durant el Ï W 4 al voltant del 6(1 per cent de la població de Sant Cugat va passar pel centre, mentre q u e fa dos anys aquest percentatge era de la meitat.

PaqtHta Martínez

52 anys

33 anys

50 anys

49 anys

• «Jo estic bastant contenta des que han fet els canvis. No sóc de Sant Cugat, sinó que vinc d'un lloc on hi havia molts problemes. Aquí se'm tracta molt bé. Quan demano hora me'n donen d'un dia per l'altre, o per dos dies més tard com amolt»

• «No conec gaire bé el tema perquè visc a Sant Cugat des del novembre i és el primer cop que vinc al Centre d'Assistència Primària. En comparació amb altres llocs funciona millor, sens dubte. Per exemple, hi ha menys cues per demanar hora.»

• «No en sóc un usuari habitual, però el que es fa en comparació a quan estava a Alfons Sala, sí que ha millorat. Ara donen cita prèvia, i abans era qüestió de barallar-se per agafar tanda en uns horaris molt complicats. A més, el volum de persones i xivarri ara és menor.»

• «Algunes coses funcionen, però la majoria del que es fa està fatal. No tenim especialistes d'oftalmologia i s'ha de demanar hora per anar a Rubí. Si vas a urgències, normalment està col·lapsat i ni t'atenen, i és millor anar directament a Terrassa. Per telèfon triguen molt a atendre.»

Nova recepció

Cna de les causes d'aquest increment del nombre de trucades es la instauració del servei de concertació de visites per telèfon, una altra de les reformes mes palpables. Aquest servei es va començar a oferir a m b certes re-

de renovació s'integra en la reforma sanitària que porta a terme el Servei Català de la Salut, mitjançant la qual es potencia la tasca de l'assistència primària i es deixa per als hospitals els casos mes greus.

ESTÀ SATISFET DE LES MILLORES QUE S'HAH REALITZAT AL CAP?

Altres canvis q u e s'han introduït son el servei de pediatria de guàrdia entre les 9 del matí i les N del vespre, i el d'ecografies abdominals (ronyó, fetge, melsa, pròstata), que en un futur pròxim s'ha de completar a m b ecografies ginecològiques, bàsicament per a doncs embarassades.

Per Vinue. un dels canvis més espectaculars i que probablement ha cridat més l'atenció dels usuaris és cl nou taulell de recepció, q u e ha passat de tenir dos metres de llarg a fer-ne vuit. «A més dels canvis físics, que encara no han acabat, estem intentant millorar el servei d'atenció telefònica, que encara presenta problemes»,afirma. El C A P rep una mitjana de blill a ~lii) trucades diàries, en què es demana toia mena d'intormacio.

Segons hi direcció del centre, la resposta de la població al que s'ha fet fins ara és molt positiva i, al llarg de l'any passat. aproximadament el dO'^ dels santeugatencs van fer ús d'algun dels serveis. El procés

Metges especialistes

Jaume Pérez

Àngela GonzàJez

77 anys

52 anys

30 anys

• «Està tot igual, no hi ha cap diferència. Potser sí han fet algun canvi, però no és la millora que esperem tots. Quan truques per demanar hora per telèfon et fan esperar molt de temps. En canvi si vas en persona al mostrador sí que t'atenen millor, perquè són molts i treballen millor.»

• «La veritat és que l'he fet servir poques vegades, però recordo com estava al carrer Alfons Sala i ha millorat molt, en comparació. No fas tantes cues i no hi ha tant xivarri. L'atenció als usuaris ara és molt bona, i la recepció està molt bé.»

• «Ara es pot trucar per demanar hora al metge i també es pot venir en persona. Quan estàvem a Alfons Sala era diferent, però a mi em sembla millor ara, perquè véns i saps que en aquest moment et visitaran segur i no perdràs més de mitja hora.»

• «La recepció l'han millorat molt, i ara hi ha aquest taulell tan gran. A més ara sembla que hi ha més gent atenent, i no s'han de fer aquelles cues tan llargues que es feien abans. A més, han començat a donar hora per telèfon, i em sembla molt positiu.»

II

serves per paït d'una part important dels santeugatencs, però amb el temps la seva utilització

c/ Elies Rogent, 21 Tel. 589 59 18 SANT CUGAT

*lff.\

s'ha consolidat. Aquest nou sistema ha anat acompanyat d'un important increment en l'activitat

f'CNI

dels metges de capçalera, la majoria dels quals han ampliat l'horari d'atenció al públic. De les

El gran repte que el centre d'assistència primària s'ha marcat pel 1W5 és el trasllat de molts serveis especialitzats que fins ara s'oferien al C A P de Rubí o a la Mútua de Terrassa. Aquest mes de març ha d'entrar en funcionament el servei de salut mental i, posteriorment, ho faran els d'oftalmologia, dermatologia. aparell digestiu, cardiologia i traumatologia. D'aquesta manera la població no s'haurà de desplaçar a altres municipis per rebre tractament dels especialistes. El procés d'apropament del servei als ciutadans és especialment evident als centres dels districtes. El trasllat de molts serveis al nou ambulatori de la Floresta serà el primer pas, q u e en el futur s'ha de completar a m b la construcció d'un altre centre p e r a la zona de Mira-sol i Valldoreix. Vinué ha notat «un gran interès tant al Servei Català de la Salut, com a l'Ajuntament d e Sant Cugat com a l'Entitat Municipal Descentralitzada per millorar el servei i l'oferta». Vinué també creu que els professionals mèdics estan molt il·lusionats amb el projecte. Altres novetats que es volen implantar pròximament són la informatització de les receptes i la pràctica de l'anomenada «petita cirurgia». Respecte a la primera qüestió, ja es troba força avançada i p e r m e t r à realitzar un control més exahustiu de les receptes que es prescriguin. Els malalts crònics seran els primers que notaran els efectes de la mesura. Respecte a la petita cirurgia, que actualment ja es practica, es milloraran les instal·lacions i els equipaments existents per realitzar biòpsies, extirpacions de pell o abscessos.

Sant Cugat s'inclou en un estudi sobre la població diabètica a Catalunya XAVICAVA

H Sant Cugat.— Sant Cugat és un dels municipis seleccionats pel Servei Català de la Salut per realitzar una enquesta sobre la quantitat de població catalana afectada per la diabetis. Els santeugatencs escollits a l'atzar per participar en el projecte reben per correu un avís en q u è se'ls d e m a n a que hi col·laborin i que es facin les proves adients. L'estudi, en què participen set municipis més de la regió sanitària centre, encara no té data d'acabament. Segons Joan Martí, director del sector sanitari que engloba Terrassa. Rubí i Sant Cugat, «el que es pretén és determinar l'evolució de la població amb diabetis a Ca-

talunya». L'n dels aspectes més importants q u e es vol analitzar és la quantitat de diabètics no controlats que hi ha a Catalunya, és a dir, el nombre de malalts que n o reben c a p tractament perquè probablement no saben q u e són diabètics. Per Joan Martí, això «permetrà veure el control que s'ha aconseguit de la diabetis a Catalunya». Aproximadament un 3 per cent de la població catalana és diabètica, cosa que representa un volum de casos força considerable en comparació a m b altres malaties. D'aquest percentatge, una part important no té coneixement del seu mal. fet que pot repercutir a llarg termini en la seva salut.

Per Martí, «el perill de la diabetis està e n les complicacions q u e comporta a escala renal, ocular o vascular». La diabetis es divideix en dos grans grups, q u e corresponen al tipus 1 i al tipus 2. Les possibilitats de tenir u n a diabetis sense saber-ho són mes grans en el cas del tipus 2, q u e afecta sobretot gent p e r sobre dels 50 anys. Aquestes persones acostumen a tenir un índex de glucosa molt elevat a la sang. Joan Martí explica que «això n o comporta cap alteració especialment alarmant al principi i que és al llarg del temps que es produeixen les complicacions», raó per la qual és necessari realilzar estudis periòdics.


PHNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 3 de març de 1995

5

COLLSEROLA

Un particular recull firmes per demanar que es prohibeixi caçar a Collserola El patronat i l'Ajuntament diuen que no tenen competències en el tema XAVl CAVA

• Sant Cugat.— Prop de 600 signatures donen suport a la petició que el santcugatcnc Arcadi Arquer vol adreçar als diferents ajuntaments que formen part de Collserola per prohibir En el seu escrit, Arcadi Arquer denuncia que «no està justificat que actualment es continuï caçant en aquesta zona», ja que el creixement del nombre de persones que diàriament gaudeixen del parc de Collserola comporta un perill cada cop més gran. Arquer no discuteix la legalitat de la caça en l'actualitat. però considera que «el dret dels caçadors s'enfronta a la seguretat dels altres, especialment els diumenges». Arquer va llegir l'escrit en el darrer ple de l'Ajuntament de Sant Cugat, com ha fet o pretén fer en la resta d'ajuntaments que tenen una part del terme municipal dintre de Collserola. L'alcalde, Joan Aymerich. va respondre que «l'Ajuntament no té competències en cl tema de la caça. perquè això correspon a altres administracions». «Tot i això, som molt conscients del perill que significa la seva pràctica en una zona com aquesta», va dir. En el mateix sentit s'ha manifestat el gerent del Patronat del Parc de Collserola, Marià Martí: «El patronat no té competències sobre aquest tema, perquè aquestes corresponen al Departament de Ramaderia i Pesca de la Generalitat, però ens mos-

la pràctica de la caça a la serra. Aquesta sol·licitud se suma al debat sobre el tema que s'ha produït a les darreres setmanes. Pels defensors de la caça, aquesta no representa cap perill si es respecten els límits dels vedats.

Per altres, entre els quals es troba el Patronat del Parc de Collserola, mantenir els vedats comporta un gran perill per l'alta densitat de població que envolta el parc i l'ús intensiu que en fan passejants i amants de la natura.

A Collserola existeix un gran nombre de vedats de caça. Foto: J.A. MULA. trem en contra de la caça a Collserola pels seus perills evidents.» Els vedats tenien la seva raó de ser quan la serra era un terreny

exclusivament rural, segons manifesta Arcadi Arquer, però «és anacrònic que es mantinguin quan les circumstàncies demogràfiques

i sociològiques han canviat radicalment» per la pressió de dos milions i mig de persones que hi viuen al voltant.

El patronat vol eliminar la caça en fases successives N.T.

• El Patronat del Parc de Collserola ha presentat davant del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat un projecte per crear una zona de reserva o de protecció on es limitaria la pràctica de la caça. Aquesta zona, situada a la part occidental de la serra, està delimitada per la carretera de Vallvidrera i inclou part dels municipis de Sant Cugat (al sector de Valldoreix), el Papiol, Molins de Rei, Sant Feliu, Sant Just Desvern, Esplugues de Llobregat i Barcelona. El projecte es troba en tràmit per part de la Generalitat. El patronat té com a objectiu final la desaparició de la caça a la serra. A mig termini es vol crear una segona zona de protecció integrada pels municipis de la banda oriental de Collserola, on s'inclouria la resta de Sant Cugat i Barcelona, a més de Cerdanyola i Montcada i Reixac. Segons Marià Martí, gerent del patronat, «la junta va aprovar els dos projectes al juny, i es va decidir sol·licitar a cada municipi que el ratifiqués per acord plenari». Aquest acord només ha estat ratificat pel ple de Valldoreix, mentre que l'Ajuntament de Sant Cugat no l'ha plantejat. Marià Martí es mostra «contrari a practicar la caça en un lloc tan transitat» a causa dels evidents perills que comporta. També recalca que està «en contra que aquestes pràctiques es duguin a terme a Collserola, però no de la caça en general» si no implica un risc per a la població.

Ja és hora que t'estimis!! «Sempre maca i en forma» Xabet

El seu Nou Centre d'Estètica i Perruqueria a Sant Cugat * H o m e - Dona - N e n *

A Nou Estil Xabet, especialistes en bellesa, et donem 7 bones raons perquè ens visitis...

Els pentinats més actuals Tractaments capil·lars i permanents en tot tipus de cabells i tints

^

Sol solet Solàrium d'alta pressió

DS-

Les cares més joves

Tractaments facials amb hidratació, colagen, neteja de cutis i àcid glicòlic

/X>-

Cara nova cada dia

Maquillatge de dia i de nit

Els cossos envejables

La setena bona raó?

Massatges, relaxació, aprimaments, refermaments i pílings.

Cames de model i mans de pianista

s

Cera d'un sol ús i baixa temperatura, manicura, pedicura i ungles de fibra de vidre

Nou Estil Xabet c/ Dos de Maig, 25 - 08190 Sant Cugat - (93) 674 38 52


6

PLNT I SEGUIT

ELS 4 CAN TONS

CEPA organitza una xerrada sobre el tractament de les deixalles

SERVEIS

Dissenyen un cementiri informàtic que perpetua la memòria dels difunts

XAVI (AVA

El santcugatenc Joaquim Vinyoles vol donar un nou contingut a les noves tecnologies XAVICAVA

• Sant Cugat. l'tilit/ar les tecnologies deia informació pet establir una nova relació entre el mon dels vius i el món dels morts es la intenció amb què el santcugatenc Joaquim

Vinvoles ha dissenyat el seu centre In Memoriam. Aquest projecte vol actualitzar cl concepte tradicional de cementiri, al mateix temps que omple de sentit metafísic tecnologies com la informàtica, que s'acostumen

• 1 .a tecnologia s'ha d'adaptar als homes, i no els homes a la tecnologia- es el punt de partida amb el qual Joaquim Vinyoles. professor tic dissenv industrial de IT.scola d'Arts Aplicades i Dissenv de Barcelona, ha creat el seu prototip de centre In Memoriam. hi centre es basa en la incineració dels cossos, i substitueix els nínxols i làpides per plaques de vidre que protegeixen una capa de cendres del mort. Cada placa és personal i intransferible, i conté un codi informàtic que permet l'accés a informació sobre ell que pot ser consultada pels visitants. La informació no és només familiar i sentimental, sinó que pot incloure el treball que al llarg de la vida va fer aquella persona, les seves obres i el seu pensament. «Aquesta és la idea fonamental», explica Joaquim Vinyoles: «l'experiència que al llarg de la vida ha acumulat el mort no es perd, sinó que es conserva amb les noves tecnologies». D'aquesta manera s'aconsegueix donar un benefici social al centre com a autèntic garant de la labor humana. Aquest projecte revolucionari té l'objectiu de posar fi a la fredor creixent dels actuals cementiris, on la massificacio i la distribució dels nínxols, segons Vinyoles, «és un reflex de la deshumanització tic la ciutat-, ja que tant «la ciutat dels vius com la ciutat dels morts es basen en Ics mateixes lleis organit/atives... l'ei una altra banda. el rccoul dcK morts es una pràctica que la Micictat ha anat aban-

a considerar símbols del materialisme, lot i que es considera difícil portar-lo a la practica a curt termini, el projecte pot ser la solució en el futur per als problemes de massificacio, desplaçament i higiene associats als cementiris.

LDEL CEMENT

ÀT PER VINYOLES

Gràfic: EL PUNT

donant, i un bon exemple és que els cementiris es troben als afores de les ciutats i normalment només són visitats en ocasions traumàtiques, és a dir quan mor algú. La solució pot ser aplicar les noves tecnologies per re\ iialit/ar el re-

cord dels difunts. «Tothom té a casa seva un calaix amb fotos de gent estimada que ha desaparegut. Per què no es pot actualitzar aquesta pràctica i organitzar-la de manera col·lectiva'., es pregunta Joaquim Vinyoles.

I.ls centres In Memòriam podrien ser la resposta als problemes que els cementiris plantegen en ciutats grans i mitjanes. Però aquest canvi ha d'anar precedit d'un canvi en la societat perquè pugui ser acceptat.

Els creditors de THGC podran signar el conveni fins al dia 15 de març L' Administració encara no l'ha signat A.C. !'I l o s p l t u t ( J c n c i a l do

Catalunya

ha perllongat fins al 15 de marc, vinent el termini perquè els creditors es subscriguin al conveni que va proposar el president, Pere Narbona. al mes de desembre. Segons el plantejament de Narbona. els creditors haurien de perdonar la meitat del deute a l'Hospital perquè aquesta entitat pogués tirar endavant. Segons fonts del centre sanitari, la resposta dels creditors ha anat arribant a poc a poc. molts s'han despertat tard i han anat demanant la sol·licitud

• Sant Cugat— LI Centre d'Lcologia i Projectes Alternatius va organitzar el 24 de febrer passat una xerrada sobre el tractament dels residus urbans. La xerrada, que es va fer a la seu del CMSC, va anar precedida per la projecció d'un vídeo, on es feia un repàs als principals problemes que generen les deixalles produïdes per la societat de consum i la manera de tractar-les. Els participants van coincidir en el principi bàsic que «el millor residu és aquell que no es genera», i van advocar per un canvi en els hàbits de consum per evitar arribar al que molts anomenen l'«infart per les deixalles». Es va parlar dels envasos, que representen un dels problemes més importants de les deixalles pel seu volum i els efectes que tenen en el medi ambient. Les ampolles de plàstic i les llaunes de begudes no sempre es poden reciclar per ser reutilitzades. i per tant són un dispendi molt gran. Però és més greu el cas dels tetra-bricks, ja que són estan formats per capes de diferents materials que fan molt difícil el seu reciclatge. Les deixalleries com la que Residu Mínim té a Torroelles de Llobregat o les que s'han de construir a Sant Cugat són una solució parcial per al problema, i han d'anar acompanyades d'un canvi no només dels consumidors, sinó també de les companyies comercials per tal de potenciar l'ús dels envasos reutilitzables. Pel que fa a productes altament contaminants, com dissolvents, detergents, lleixius i bosses de plàstic, el seu ús s'hauria de reduir al mínim.

SANITAT

• Sant Cugat.— La direcció de

D i v e n d r e s , 3 de m a r ç de 1W5

per subscriure el conveni els últims dics. D'aquesta numera, s'han acumulat les demandes, i si no s'hagués ajornat el termini, no s'haurien pogut incorporar les seves signatures. La direcció de l'Hospital s'ha estimat mes perllongar el termini fins al dia 15 vinent. Perquè el conveni sigui vàlid, s'ha d'assolir el 75% de les signatures dels creditors. Només amb l'adhesió dels grans creditors, la Generalitat, la Seguretat Social i Hisenda, ja s'aconseguiria aquesta xifra, però es preveu que ho facin a darrera hora.

M. LOMENA S.L Tot en alumini i PVC. Fabricació pròpia V I S I T I LA NOSTRA E X P O S I C I Ó A SANT CUGAT T O R R E , 1 (Plaça del M o n e s t i r ) T e l . 674 15 02 PRESSUPOST

SENSE

COMPROMÍS

Aspecte de l'I K i(

RAMON L l O l h

• Valldoreix.— La Junta de Veïns de Valldoreix de dijous passat va tornar a aprovar, igual que a la reunió del mes de gener. dos informes favorables a l'atorgament de llicències d'activitats classificades. Aquest cop els informes feien referència a la construcció de dos dispòsits de gas propà en ducs finques de Valldoreix. Segons va notificar l'alcalde de Sant Cugat. Joan Aymerich, en una carta adreçada ara fa un mes a l'EMD, la Junta de Veïns de Valldoreix no pot aprovar aquestes llicències, perquè això és competència de l'Ajuntament municipal, segons estipula la resolució del Departament de Governació de la Generalitat. Per aquest motiu, el grup de CiL de l'EMD va votar en contra de l'aprovació d'aquests dos punts de l'ordre del dia. Carme Pérez va defensar la postura de l'equip de govern dient que es tractava d'«ínformes previs» i per tant podien ser aprovats. De la seva banda, Miquel Masanés va dir que «mentre no es produeixi la rectificació que nosaltres vam demanar a la Generalitat, la resolució del departament de Governació no té efectivitat, quan aquesta arribi ja en parlarem».

I . i < i I S a ( \N I ONS

URSSA S I S T E M E S

L'EMD continua aprovant activitats classificades

'l

PVC

CREACIÓ 1 DISSENY

OCTAVTO SARDA

FÀBRICA: Pintor Fortuny, 149

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS RELLOTGES D'ACTUALITAT DE LES MILLORS MARQUES

JOIERS-TALLERS PROPIS Tel 780 29 24 - Fax788 07 19

MEGA EXPOSICIÓ: Arquimedes, 150 Tel. 733 14 05 TERRASSA

'IM '•

\Sanlia^>

Hamilton

Rusinol,

KRONOS

40

Tel. 674

<HUNCHANS

5<V 54

A iTlourlcc k x r o i i

Sant

(higat


MATALA&5EQIA FALGUERA TAPISSERIA DECORACIÓ CONFECCIÓ: Cortines, Edredons i i Complements

AUTOSERVICIO AUTOSERVEI Rosselló, 2 Tel. 589 32 89 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Villa, 1 - Local 5 Tels. 6 7 4 6 2 9 9 - 5 8 9 0 4 25

Tafr Calçats i Complements

Villa, 1 local 2 Tel. 675 24 01

LES MILLORS BOIIGUES • LES MILLORS BOIIGUES • LES MILLORS BC LA SOLUCIÓ ESTÀ EN ELS NOSTRES SERVEIS

Rebaixes 50 %

m

Sant Antoni, 62 Valdoreix, 22 i 24 Tel. 675 55 06

HOSTAURIAI RESTAURACIÓ • Servei de neteja de cambres • Neteges generals, de xoc i manteniments • Distribució de productes de reposició, neteja, higiene i desinfecció • Accessoris per a lavabos i vestidors: dispensadors de sabó líquid, paper higiènic, tovalloles de paper, etc.

Cristalerias

Ja tenim la nova col·lecció primavera i estiu a preus de fàbrica Vine a visitar-nos!! INDÚSTRIA I OFICINA • Neteja i manteniment • Neteja puntual, de xoc o final d'obra • Desinfecció i desinsecfació • Tractament de fot tipus de superfícies • Distribució de productes de reposició, neteja, higiene i desinfecció

PROMOtSB&ïï©

Fem tota mena d'instal·lacions artesanes amb vidre. Gràcies per confiar en nosaltres.

La gran marca de roba de casa

Vidres plans Fusteria d'alumini Vidres d e color d'importació

UI LLAR • Neteja • Serveis auxiliars, des de cangurs fins a servei de taula

RANGO 1 0 S . l . Pot», 3, local wm. 108190 Sant Cugot del Vallès BARCELONA Ï«H93)675S7SS Fax (93) 589 57 68

c/ Rosselló, 12

Tots els colors

Tel. 674 32 00

Vidrieres artístiques a m b plom

SANT CUGAT DEL VALLÈS

PASTISSERIA - BOMBONERIA

Ex&jjortcsa Valldoreix, 79 Tel. 674 07 71

Dr. Murillo, 3 Tel. 674 73 13

616'S

Moda infantil i juvenil, de 3 mesos a 16 anys Renovació constant de

L·cL·h __

Bona qualitat i bons preus

Valldoreix,43 - Tel. 589 39 55


8

PUNT DE VISTA

Converses entorn un monument

ELS ?i CANTONS n.üi.ii i ir.dcpcihli.'ïï:. c íii.thi. cnmnrcal i tlemocniík

Premsa Local de Sant Cugat SL

^

D

\ i: i).s' l Ai Sani C'uyat del Valle-« t W n : K 2 - t ' m 5K4 26 91

R e d a c t o r a en c a p

Redacció t ,i i ., L

\

\..

' .

!.i

•..• V i . . l'.ir

>.'.,• -. -..„.: K :rn.i

',.ii . V

ïqv

..ai; .i\:il •.p.üO

. ,ciMilt

. '. .n

MM.'

IVr

IV h

K'.u.ii.:

l.i·.tc-i. >

arrik-

RL". . 1 1 .

l.i·ili B •rjcs

..' l i . . M ,

. L o •-.

I.^'P Mar:

V i t . .

mar,.

i. M.m.'

S t l i . . 1 ..H:,, . 1 .

ELS 4 C A N T O N S , Divendres, 3 de març de 1495

iscrepàncies internes e n t r e els e n c a r r e g a t s de d u r a t e r m e la r e s t a u r a c i ó del M o n e s t i r rep e r c u t e i x e n en el b o n func i o n a m e n t de les o b r e s q u e la G e neralitat va iniciar fa tres anys en el conjunt del m o n u m e n t . La notícia de la dimissió d ' A n t o n i o C a s t r o , l'arq u i t e c t e q u e dirigia els treballs tic la façana sud. q u e afecten t a m b é el c a m p a n a r i les capelles b a r r o q u e s d e l'interior de l'església, s'ha c o n e g u t a q u e s t a s e t m a n a , p e r ò d e fet. segons ha confirmat ell mateix, les diferències a m b l ' A d m i n i s t r a c i ó vénen d'abans. J u s t a m e n t , d e s q u e es va acabar la restauració del claustre. De fet. es tracta d e criteris pro-

fessionals diferents: l ' a r q u i t e c t e d e m a n a q u e les o b r e s s'aturin fins q u e s'elabori un pla directori global p e r a tot cl m o n u m e n t ; la G e n e r a l i t a t reconeix q u e aquest pla no existeix. p e r ò r e c o r d a q u e s'han fet m o l t s estudis. i q u e . p e r tant, l'execució c o rrecta d e les o b r e s està g a r a n t i d a . LI M o n e s t i r fa ja molts segles q u e resisteix, tot i la m a l a qualitat del subsòl, i « n o c a u r à a r a » , com r e c o r d a el cap del servei a r q u i t e c t ò n i c d e la Generalitat, Antoni Navarro. Tot i això. hi h a u n a c e r t a p r e o c u p a c i ó respecte d ' u n e s o b r e s sobre les quals, fins a r a , hi ha hagut un h e r m e t i s m e total, e s p e c i a l m e n t pel q u e fa referència a les excavacions a r q u e o l ò -

giques q u e es fan al costat del claustre. E R C ja va a d r e ç a r u n a p r e g u n t a en a q u e s t sentit al P a r l a m e n t d e Cat a l u n y a . I C ha d e m a n a t explicacions a l'alcalde i Aymerich ja ha sol·licitat una r e u n i ó urgent del P a t r o n a t del M o n e s t i r , q u e es l'òrgan q u e ha de vetllar p e r la b o n a c o n s e r v a c i ó i utilització del m o n u m e n t . P r o b a b l e m e n t la feina es r e p r e n d r à en d o s dies. P e r q u è , d e fet, discusions com a q u e s t a no han de fer oblidar q u e , finalment l ' A d m i n i s t r a c i ó - - G e neralitat i A j u n t a m e n t . e n col·lab o r a c i ó a m b l'iniciativa p r i v a d a , s'ha decidit a invertir t r e s - c e n t s milions d e p e s s e t e s e n el M o n e s t i r . P r o u falta li feien.

Cap c o m e r c i a l i ..-ania I W h

Prou trets a Collserola

Equip c o m e r c i a l l i .II-.I-.I \ u n a l l l l \ c i f va Plana.

U

Impressió |.., i a;«c- l !•'":•. 41) !I5 s Distribució M a i ! : " ; Valies SI '.iipi-n V I M '

dMO?-1»

.i...:: o i .:*•.., pin,...-iel,al orals íS 111..0 . .- l ! 1- ..J. • - - I

i » " , U^".j[,i\

ssana

.-..Ik,.

n veí d e Sant C u g a t passejava p e r la serra de Collserola i quasi no h o explica: uns caç a d o r s disparaven trets molt a la vora. Lina història q u e s e m b l a r à e x a g e r a d a , p e r ò n o é s el p r i m e r q u e explica anècdotes sobre els seus enc o n t r e s a m b els afeccionats a recórrer la serra e s c o p e t a e n m à . A q u e s t veí. p e r ò , ha decidit passar a l'acció i recollir s i g n a t u r e s p e r d e m a n a r q u e

EL

L'M'-s tramesos .i aquesta secció no han J \ oçnar amh inicials o pseudònim si ho siíl 1 ic uc in tigurin cl domicili, cl telèfon i cl runu es reserva el dret de publica! '.'* i L

Gràcies per tot • Gràcies per 1.3% llànties enceses. Gràcies perquè hem recollit 27(>.2DO pessetes. Gràcies per haver participat massivament en l'encesa d'espelmes el dia onze. (iiaeies per haver-vos socarrimat els dits inleiilant eneendre-les. Gràcies pei haver-nos atusellat amb picguntcs. Gràcies per haver mirat el nostre àlbum de fotos. Gràcies a les seixanta persones que ens li.ui ajudat a vendre les llànties. Giaeies per voler fer entie tots un mon amb un projecte comú. Per donatius tenim el C C 4í>.vlC. MANS U N I D E S ('.Catalunya. Rius i l'aulet nuni.33. S. ('ugat. ( i r a e i e s ' M \ \ s l'MDIS. S.11,1 I L - . l t

Què et passa. Àngel Casas?

Idea útil núni.l: Canvia d'assessor de c a m p a m a . 1 Is individualismes ja nt) es porten. Enrotllen els equips de govern dinàmics. La política -Lola Flores» («lunares» que fan goig enmig d'una tela comuna). Funcionaments en X A R X A i coses d'aquestes. Idea útil ntiin.2: Sigues clar! Si repiesentes un partit: diguc-ho. Si et la veigonya reconeixe-ho. no t'ajuntis amb ells o agafa'n de nous. l'em no els amaguis i no t ' e n g a n u s . Si sortissis, et tocaria patir-los. Idea útil iuíni.3- Nu t'emprenyis per l'article. 1 s n a d a només d'una preocupació que m'ha vingut

N o és m o m e n t d e discutir a r a la c o n v e n i è n c i a d e q u e u n a pràctica c o m la caça continuí vigent c o m u n a simple f o r m a de diversió. Ls t r a c t a d'ad o n a r - s e ' n q u e és u n a b a r b a r i t a t permetre-la en un bosc envoltat d e m é s d e q u a t r e milions de p e r s o n e s q u e hi p a s s e g e n h a b i t u a l m e n t , van e n bicicleta o hi fan el pienic els diumenges. Novament, Collserola necessita u n t r a c t a m e n t especial.

E S C R I U

,:r ;!c l o 20 ratlles nK'Canotnaliades l ' a u t o r cK podrà : v o ' I.'aicin.il ha de vcnn signat i es imprescindible . D M opass.,p,,n del seu autor I I S 4 ( A N I O N S i I ,:.' IL sumir -los quan ho consideri oportú

al cap i que m'ha vingut de gust fer-la extensiva. A aquestes alçades. manipular comença a ser més difícil. No creus? O com a mínim, a mi m'ho sembla. Vaig pensar-ho quan vaig rebre la teva carta. C o m és que sembla que et presentis sol? Aquests deuen ser els efectes de la política Almodóvar»: Al l Cl NA V L C I N A ! Si els ameiieans i els anglesos ho fan: tu mes! l' >n< > l < >Pl•/.. Sani Cugat

Fantasmes a Sant Cugat B Creieu en luntasmes? Jo, d'ençà que visc a Sani ( u g a t , hi coLA P U N X A

• Àngel, imagina't que ets un jove de Sant Cugat, que t'has moüut per diversos ambients i que tens una idea sobre el que passa al mon. Pensa també que. com a j o v e . tic e l s aliè a l ' è p o c a

L E C T O R

s'elimini a q u e s t a pràctica d e Collserola. Se n ' h a p a r l a t m o l t e s v e g a d e s , i n o v a m e n t es tracta de s a b e r a q u i n a a d m i n i s t r a c i ó li toca d e c i d i r - h o : els a j u n t a m e n t s dels municipis q u e en f o r m e n p a r t n o p o d e n fer-hi r e s ; el P a t r o n a t diu q u e t a m p o c , tot i q u e és l'òrgan g e s t o r d ' u n a part d e la s e r r a . N o m é s q u e d a la D i r e c c i ó G e neral d ' A g r i c u l t u r a d e la G e n e r a l i t a t p e r r e s o l d r e cl p r o b l e m a .

D'EN

JAP

menço a creure. Ja són massa Ics enraonies sobre remors i veus nocturnes, emergents de la CASA del carrer Villa. Excuseu-me si de moment m'estic de donar noms de persones, de la CASA mateixa, de bons treballadors i d'artistes que la van fer mundialment famosa: per molesta casualitat el nom de la CASA rima a m b ciutat, Sant Citi>at. csgrafíat; i amh els participis oblidat, abandonat, silenciat. Així, quan temps enrera havia intentat redactar un treball respecte a la CASA. se'm va acusar de cacofoniea. Res de noms... per ara. Tornant als fantasmes. No us penseu q u e apareguin em-

bolicatsamb llençols; són creences d'abans. Els esperits son veus. sospirs... El motiu provocador de les agitacions en nits de lluna plena és conegut de tots: la CASA vol ser M U S E U . I hi té dret. Se la considera modernista, però la seva imatge arquitectònica no es veritablement important, si se la compara amb tot allò que la CASA significa en les arrels nies profundes de la identitat del poble. Si Sant Cugat fes un cens de totes les persones que se senten lligades a la CASA. trobaríem que un elevat percentatge guarden un record pregon i viu d'aquest lloc e m b l e m à t i c , avui estropelladament malmès. (Pensar que hi ha qui s'entesta a oblidar tan propera i rica història!) Seria ben interessant que la tesi dels fantasmes fos corroborada, admesa o negada per lectors ú'hls 4 Cantons preocupats pel tema. Qui sap si deia controvèrsia en pogués sortir. a la fi, el M U S E U A Y M A T . MARIÀ ASSUMPCIÓ Al US Sani < 'i.eal

La caça a Collserola

en

què vius i saps que ara toquen unes eleccions. Saps que hi ha una cosa que se'n diu democràcia; un estat de dret; uns partits polítics. que uns t'agraden més i altres menys, que formes part de l'era de les autopistes de la informació: q u e et preocupes i et compromets en el que t'interessa i perquè vols (a l'estil dels més "granges» o de la generació X). i t ' e n c a n t a d o n a r explicacions quan vols. ["encanten les vibracions de la música de N I R V A N A i R L D HOT CH1LI P E P P E R S , i si ho acompanyes amb una mica de R F A G G A E . millor...-et servirà veure un anunci de cotxes que porta el missatge «JASP». Però, Àngel, ara que ja saps una mica com sóc, et vull dir que ••NO CL'ELA». N o pot ser que si surts, governis sol. Si ha de ser així. endavant, però a veure qui és el maco a qui l'emociona la idea d'un govern feudal. Seria un retrocés i una pena. No creus? «Moraleja»:

r&E

U La serra de Collserola la fem tots. Famílies que descansen, ciclistes, boletaires... Aquesta zona privilegiada no és només un Parc Forestal, és gran Parc Urbà. cada vegada mes utilitzat pels habitants dels ajuntaments que l'envolten. El públic creixent, en les temporades de caça, conviu amb els caçadors, als quals no discutim la seva legalitat. Però creiem que el seu dret topa amb la seguretat de la resta. Fa calfreds estar envoltat de trets. No es pot justificar que actualment es continuï caçant en aquesta zona. Els vedats de caça es van marcar fa molts anvs quan Collserola era un terreny rural. Malgrat s'hagi limitat, es anacrònic mantenir-los quan les circumstàncies demogràfiques i sociològiques han canviat radicalment. H e m enviat aquesta nota als ajuntaments involucrats i a la redacció d'h Is 4 Cantons amh l'esperança que es prenguin les mesures oportunes. , ARCADI DI: AKO I T R . Sant Cimal


EUNT DE VISTA

ELS 4 CANTONS / Divendres, 3 de març de 1995 L A

T

R

I

B

U

N

9

A

L

A

G

A

L

E

R

I

A

No passa res

Presumpció de culpabilitat RAMON PIQUÉ

JORDI PUJIULA

Les persones que hem viscut situacions de vigilància per part de l'Estat, físicament o psíquicament, restem molt sorpreses quan s'apel·la a la presumpció d'innocència cap a individus com ara Rafael Vera, Juliàn Sancristóbal o Juan de Justo. Al mateix temps sentim ràbia i impotència en veure la facilitat amb què es concedeix la llibertat provisional a Conde, De la Rosa o Mariano Rubio, mentre que a quatre dels independentistes detinguts pel juny-juliol de 1992 se'ls nega sistemàticament, tot al·legant la possible alarma social que això suposaria.

d'entrada, a d'altres se'ns aplica sistemàticament una presumpció de culpabilitat. Aquest doble tracte comporta la vulneració dels drets més elementals en una societat de dret, i deixar que un estat que vol ser democràtic se sustenti en la vulneració dels drets humans és construir en fals els seus fonaments, amb el consegüent perill que es torni en contra nostra. Tanmateix, ens seria més senzill pensar que les situacions d'indefensió legal i abusos que permenten alguns instruments legals com ara la llei antiterrorista són casos aïllats, que les situacions de vulneració dels drets humans que es produeixen al nostre país són anècdotes. El problema ve quan l'excepció esdevé norma, ja que aleshores hauríem de pensar que existeix una intencionalitat política, i en aquest sentit és preocupant que l'Estat Espanyol aparegui cada any als informes d'Amnistia Internacional; o que l'Estat Espanyol i Turquia siguin els dos únics països que no han fet públic l'informe que sobre aquest tema va elaborar el Comitè per a la Prevenció de la Tortura

Ara fa gairebé tres anys que una quarantena de catalanes i catalans vam ser detinguts de nit, en molts casos les nostres famílies no sabien on érem; vam ser portats a Madrid, se'ns va aplicar una legislació especial, anomenada antiterrorista, que ens privava dels drets democràtics més elementals, com el de no declarar en contra nostra, tenir un jutge ordinari i l'assistència d'un advocat des del moment de la detenció. Vam restar incomunicats entre tres i cinc dies. A Madrid, en uns lúgubres soterranis de la Direcció General de la Guàrdia Civil, vam ser objecte de tota mena de tortures.

PERE MEJAN

Les denúncies en aquest sentit han estat arxivades sistemàticament sense cap mena d'investigació. El Tribunal Constitucional tampoc no ha admès a tràmit el nostre recurs. Es trist haver de buscar l'empara del Tribunal d'Estrasburg quan no és possible trobar-la dins del propi país. Aquests dies, altres ciutadans catalans han repetit l'odissea

D

urant molt temps va haver-hi súbdits, després va venir l'època dels ciutadans, i ara tot són espectadors. L'espectador, com per joc, es pregunta sobre el que veu, tot i sabent que no podrà alterar el discurs narratiu del que, tant si vol com si no, li expliquen. Per exemple, la política espanyola, es regeix per l'atzar o per la necessitat? Pel que fa a les coses importants, com la recuperació econòmica i la consegüent homologació amb els socis europeus, ja intuïm que tot depèn dels grans corrents de fons de la conjuntura internacional. Només cal veure la contemplació a què ens aboquen dels

T

R

Í

P

T

I

MANUEL CASTANO

indicadors econòmics, com si es tractés del mapa meteorològic quan esperem la pluja. Però, i els grans afers de corrupció que captiven l'audiència? A part l'escassa discreció i la vulgaritat exhibida en hores d'oci, els nostres protagonistes no afegiran res a la història universal de la malversació dels cabals públics; L

<3ue NO HertNró e t s PSJS.

T

E

I

X

Al final, ja s'està apuntant des de diferents instàncies partidistes i com fan, diuen, els veïns, farem un capmàs, un gran acord coral i, plis plas, el problema haurà desaparegut. No hi deu fer res que alguns pensem que si no ens queda ja cap punt mínimament sòlid per sustentar un mínim de dignitat col·lectiva, ja ens explicaran on dimoni recolzarem aquells pomposos (i periclitats?) conceptes de justícia, llibertat, honestedat, etcètera.

C

És Tarantino el senyor Z?

E

5

En una societat democràtica, les lleis són aprovades per majories polítiques. Sabem que la responsabilitat cau en primera instància en els representants polítics, però en segon lloc, sobre tots nosaltres, i hi ha qüestions per les quals cal vetllar de manera continuada. Sobretot quan es tracta d'un tema tan important com és el respecte dels drets humans més elementals.

de fer el viatge a Madrid. La Maria Ferrer i el Zigor Larreonda, veïns de Terrassa, han fet un viatge a les clavegueres de l'Estat. Jo no conec la Maria ni el Zigor, però estic segur que el que van viure a Madrid no va ser una experiència meravellosa. Teòricament tots som presumptes innocents. Però del que es tracta és que mentre alguns gaudeixen d'aquesta presumpció E L

del Consell d'Europa.

D

e fet ho fa tothom. Quin país no es val dels seus James Bonds, amb permís, recordem-ho, per matar? Fa tant temps que algú ja va admetre que hi ha clavegueres culpables sota les nostres passes innocents que ara que estan sortint a la llum no volem recordar que ja ens havien avisat —criatures—, pel nostre bé. Ara que ja sabem que som uns immadurs per voler tafanejar sobre la destinació dels fons reservats (tothom en té, és clar, de fons reservats, igual que els nostres pensaments inconfessables) arribarem a la conclusió que és un problema —ja ho veuen— de jutges immadurs i immaculats, que no volen admetre, vaja, que de pecats tots en tenim. Han volgut aixecar una teula i se'ns ha descobert tota la teulada. És tanta la nostra ingenuïtat, que de sobte ens hem trobat amb els desguaços obtu«Han volgut aixecar rats i a la intempèrie. No cal immutar-se una teula i se'ns ha per les múltiples condescobert tota la nexions entre els fiteulada. És tanta la nancers (catalans o i els finançats. nostra ingenuïtat, que no) Corrupcions, Gals, de sobte ens hem finançaments il·legals, fons reservats, trobat amb els tot s'està barrejant desguaços obturats i a d'una forma absolutament caòtica i quola intempèrie» tidiana. Espanya es podreix i Catalunya mira cap a un altre cantó. Aquí tampoc passa res. Són pràctiques habituals dels anomenats països del nostre entorn, diuen. Tot és normal, com passa arreu. És només el nostre problema de miopia, de falta de pragmatisme, d'immaduresa.

E L

V

E

S

P

E

R

Demografia tanmateix, sembla que apareguin a un ritme marcat per un geni de les històries tèrboles. L'espectador es debat entre pensar que veu les aventures d'un munt de maldestres improvisadors, amb massa poder i mitjans, que es deixen portar compulsivament pels esdeveniments, o bé que hi ha algú que n'està escrivint el guió. Entren i surten de la infamant presó, es posen de moda i deixen d'estar-ho, desapareixen i apareixen, com si un guionista expert els manegés per seduir-nos o subjugar-nos. El problema és que, a vegades, aquests guionistes comencen a descabdellar episodis i no saben encara com serà el final.

Ó

í

•*» FA CAP GPÀCÀA.

1J

n

«*.«.

t

i

ï

1

S

RAMON ARRIBAS

egons el padró d'habitants de l'I de gener del 1995, són 44.956 els santeugatencs existents. Aquestes no són unes dades prou fiables per constatar l'evolució de la població d'un municipi, però sí que es pot dir que la població resident a Sant Cugat ha augmentat. És motiu d'optimisme, aquest creixement? Cal afirmar, per combatre una idea instal·lada en el pensament dels nostres governants, que l'estancament o pèrdua de pes demogràfic no és negatiu o, a l'inrevés, que el creixement demogràfic no és positiu. Perquè establir una relació directa entre creixement demogràfic, creixement econòmic i benestar és, a la fi del segle XX, com a mínim, sorprenent, i més quan s'ha fet palesa la no incorporació de qüestions tan bàsiques com la revolució tecno-científica i la no menys revolució dels hàbits i condicions de vida dels habitants d'aquest tros del Vallès. Avui en dia, les situacions d'estancament demogràfic afavoreixen una relació més harmoniosa amb els rodals verds i üna política d'integració sòcio-cultural. Paràmetres bàsics en l'actual idea de benestar.


10

PUNT DE VISTA L A

T

R

I

B

U

N

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 3 de març de 1995

A

L

Quin centre urbà tenim

A

R

No podem oblidai que a Sant Cugat tenim tendes urbanístiques, l'crides produïdes per l'absurd del progrés o l'especulació. que han estat a punt de destrossar cl que avui és cl centre històric. Son l'ets molt lamentables que (orinen part de la historia de la nostra vila i que han posat en perill aquest caire de poble rústic i rural que vostè menciona en el seu article: per exemple, l'enderroc de la casa tic Ics Llorcnsones. a la plaça Oetavia. la construcció de l'edifici que hi ha paret per paret amb l'Ajuntament. els edificis dels carrers de Santa Maria i Sant Domènech, la plaça de Pere Sant i el recent Celler Cooperatiu.

A

L

E

R

Les botigues de Sant Cugat m SANTIAGO GUIXEN

JOSEP M.C'ABRF.RIZO

ecollint el suggeriment de Josep Maria Balcells de participar en el debat de com volem el centre urbà de Sant ( 'ugat, voldria dir-hi la meva. I n primer lloc, caldria saber si estem en disposició d'escollií el centre urbà que volem, penso que no. No perquè hàgim let tard. sinó perquè aquest centre urbà que te Sant Cugat esta condicionat pel casc historico-antic, i perquè les mateixes / o n e s d'expansió del creixement urbanístic de Sant ( u g a t han contribuït des de sempre a consolidar-lo. Centre urbà o centre històric, es el que tenim. I.s nies. el centre neuràlgic estil situat precisament en el centre històric, amb tots els avantatges i desavantatges que això suposa: carrers estrets, comerços vells, cases rústiques. però es el que tenim, l ' n centre amb aire excessivament rural i rústic que voMc be menciona en el seu article, l-.s cert. però sóc de l'opinio que es aquest aire. que sortosament encara tenim, el que ens dona aquesta peculiar ditcrcncia d'altres poblacions. lYrmcíi'm dir que així mantindrem la nostra identitat.

G

prendre aquesta mica d'aire de poble que encara tenim. Sant Cugat no té un centre urbà modern com altres poblacions. I penso que difícilment el tindrà en el futur. HI que té és un centre històric enmig del mosaic que formen els diferents nuclis i barriades que han crescut al seu voltant. Primer va ser el barri de la carretera de Cerdanyola. Sant Francesc. Sant Domènec, el Colomer i Rambla Ribatallada. Darrerament. Pla del Vinyet. Coll l a v a i la unió de Sant Domènec-el Colomer. Tots formen aquesta bossa que envolta el centre de Sant Cugat, un centre vell i històric que ta difícil de creure en la possibilitat de tenir un centre urbà a mida. Ara, a les portes d'unes noves eleccions municipals, els santeugatencs hauríem tic fer saber als nostres candidats a l'alcaldia quins barris i centre històric i comercial volem. De res no serveix criticar els edificis que es fan al voltant del Pare ( entral. també se'n faran a Coll bava i Can Trabal. Aquests plans urbanístics han estal aprovats la temps i han seguit les passes previstes per la llei. fins i tot superant els terminis d'impugnació que els c i u t a d a n s tenim al n o s t r e abast i no utilitzem. És tard per criticar plans urbanístics que estan en marxa, però no ho es per dir com volem el turó de Can Matas, les Casetes de can Rabella o la Torre Negra. T a m p o c és tard per dir com volem el centre, si Pere Mejjn ple de parquímetres o amb pàrquings que permetin l'ús dels carrers Aquesta ultima tcrida. oberta no tant només per a vianants i comerciants. per la pèrdua de part de l'edifici, sinó com també si volem tenir-hi serveis per no haver sabut aprofitar millor un com Correus. Policia i Ajuntament, que espai tan cèntric. Aquests edificis consincrementen el trànsit. Són faves comptruïts en moments de feblesa municipal tades, tenim el que tenim i millorar-ho són avui frontera del que pot esdevenir hauria de ser l'objeetiu de tots. el centre de Sant Cutiat. si ens deixem

L A

El nostre comerç és noticia de tant en tant, quan es parla de concedir llicències als nous centres comercials. Primer va ser Caprabo, després la G u i n a r d e r a . finalment. Kampió. Per això els comerciants posen dificultats a l'Ajuntament i defensen els seus interessos, naturalment, legítims. Però ,i part de l'Ajuntament i dels comerciants. potser fóra bo de fer sentir la veu d'un ciutadà qualsevol. Puc dir que m'encanta cl conjunt de carrers tradicionals amb el seu petit o gran comerç: el dia que això desaparegui haurem perdut un ingredient tan essencial per al poble com ho pugui ser el propi Monestir. C o m p r a r i passejar, alternar pels mercats i les botigues, trobar-hi coneguts... Iot això és vida! Així. doncs, podríem creure que cal que l'Ajuntament denegui qualsevol permís per instal·lar grans superfícies comercials que puguin perjudicar el comerç «AIguns comerciants tradicional... Però sabem que. en molts s'han posat al dia; la casos, c o m p r a r a majoria sembla que Sant Cugat es comcreuen que res no prar mes car. Molles adquisicanviarà. Però els cions de menjar, veshabitants augmenten i tit. calçat o electros'urbanitzen les zones domèstics es fan a Barcelona. Sabadell veïnes. o Terrassa, o als hipers pròxims. Moltes botigues del nostre poble no han canviat en 25 anys i sembla que esperen que res no canviï: altres s'han posat al dia. Però el ritme no para. augmenten els habitants, s'urbanitzen les zones veïnes, milloren les comunicacions. Així doncs, sembla que als ciutadans sempre ens toca perdre: malament si hi ha nous hípers. malament si no n'hi ha. I.'entorn de Sant Cugat es belluga; això no ho atura ningú. Les autopistes hi són. els centres comercials també, i més que n'hi haurà. Cal que tothom hi posi de la seva part si hi volem trobar remei: carrers per als vianants i aparcaments, però també comerç a bons preus, bon servei i varietat. N'in mi no pot esperar que les coses segueixin igual: amagar el cap sota l'ala no aturarà els canvis que ja estan en marxa. S Guillén es director del C'ACTI

F I N E S T R A

Verbicida MiOl Hl.BIíRGA

E

l senyor Roldàn és un verbicida. Ha un viatger extraordinari que s'ha retirat deixat inservible una de les expresvia Laos— al poble de Brieva, província sions més elegants del lèxic pressud'Àvila, ha contaminat l'assenyada expressió postari: Fons reservats. La paraula per sempre més. Ara ens és impossible reservats permet —permetia— ambigüitats sentir-la o pronunciar-la sense pensar en i lectures múltiples, és — e res. L'ex-pròfug Roldàn ens ra— pura literatura. /íi·vcrl'omple de continguts incò«Aquest aragonès de vats, és a dir, en reserva modes i la buida de connobiografia prodigiosa, un tacions supernaturals. els fons per si s'escauen contingències imprevistes, però també viatger extraordinari que reservats esdevenen una cosa reservats, és a dir. secrets lamentablement terrenal. La i confidencials. 1.1 substantiu s'ha retirat —via Laos— sensació de crisi que pateix fons afegia un punt d'obsel país només es podrà real poble de Brieva, curitat profunda a l'expressoldre quan s'aprovi una llei província d'Àvila, ha sió perfectament convenient que aboleixi l'existència dels a la naturalesa de l'invent. fons reservats com a concepte contaminat l'assenyada Una de les feixugues càrredel pressupost general de l'esexpressió per sempre gues de l'estat modern és tat. Cal, u r g e n t m e n t , que la de trobar maneres d'amés. Els fons reservats d'això se'n digui una altra cosa nomenar coses innominai la bona gent pugui respirar esdevenen una cosa bles. bis ministeris de detranquil·la. Lis lingüistes del fensa (una troballa sensa- lamentablement terrenal» país s'han de posar a treballar cional per no haver d'esi enviar suggeriments al gocriure iua-rm) necessiten vern. S'ha de començar a pentants lingüistes com experts en balística. sar en imprevistos estructurals o despeses Gent capaç de suggerir, per exemple, la operatives. Serà difícil, però. recuperar la paraula neutralitzat per descriure destruït. subtil elegància de fons resenats. La pèrdua L'expressió fons resenats tenia uns efectes és irreparable i a Roldàn se l'ha de castigar d'anestèsia que evitaven l'alarma social. amb els anys de presó corresponents i un Aquest aragonès de biografia prodigiosa, dia per verbicida.


•A ^ « ^ « A ^ t U t

%£. «

*. *

0 -

Xabet N O U INSTITUT DE BELLESA INTEGRAL A M B PERSONAL ALTAMENT QUALIFICAT

• Equip tècnic especialitzat • Productes d'alta qualitat • Servei de nutrició i dietètica Medicina i cirurgia estètica cl Francesc Moragas 25 75 58 55 Sant Cugat del Vallès

—sjr3 E ~

ríl·lla

q u e

Bellesa • Tractaments facials • Tractaments anticel-lulítics • Tractaments parafina mans/peus • Ungles porcellana • Manicura/pedicura • Permanent i tint de pestanyes • Depilació higiènica • Maquillatge M. Antònia S o l à r i u m / U V A a l t a pressió Hores convingudes cl Francesc Moragas, 23 br* 1 r Tel.589 60 88 . ó P SANT CUGAT

^ . .,

è

'C

f««í

f i SEU CENTRE D'ESTÈTICA I PERRUQUERIA A SANT CUGAT [home, dona i nen)


PRYCA JA TK LL1C ENCIKS

1 2 . Divendres. 3 de març de IW5

F.l Centre Comercial de la Guinardera té permisos d'obres i activitats des de dilluns passat, segons ha explicat l'alcalde de Sant Cugat. Les obres començaran d'aquí a quinze dies. Plana 12.

SANT CUGAT ACTIU

La fira de mostres Sant Cugat Actiu té més de 130 expositors, la qual cosa significa que s'ha superat la xifra de l'última edició. Lis comerciants de la junta de Sant Cugat Comerç no hi van. Plana 13.

GRANS SUPERFÍCIES COMERCIALS Fil C e n t r e C o m e r c i a l d e la G u i n a r d e r a té d e s d e d i l l u n s p a s s a t les l l i c è n c i e s d ' a c tivitats i d ' o b r e s d e l ' A j u n t a m e n t d e S a n t C u g a t . A m b els t r à m i t s e n l l e s t i t s , la p r o m o t o r a del C e n t r e C o m e r c i a l d e l ' A u g u s t a

B u s i n e s s P a r k ha a n u n c i a t a l ' A j u n t a m e n t q u e té la i n t e n c i ó d ' i n i c i a r les o b r e s d ' a q u í a q u i n z e d i e s p e r p o d e r i n a u g u r a r el c e n t r e a la p r i m a v e r a del 100b. tal c o m es va dir al m e s d e d e s e m b r e . M a l g r a t l'a-

gilitat a m b q u è s ' h a s o l u c i o n a t el t e m a d e la i n s t a l · l a c i ó i c o n s t r u c c i ó , la p r o m o t o r a c o m e r c i a l e n c a r a n o s'ha p o s a t en c o n t a c t e a m b els c o m e r c i a n t s i n t e r e s s a t s a i n s t a l · l a r - s e al c e n t r e .

£1 Centre Comercial de la Guinardera ja té llicència d'obres i activitats L'Ajuntament va donar-li els permisos en la comissió de govern de dilluns passat

Els comerciants de Rubí pensen continuar endavant amb el recurs fins que puguin

i \ l I \1()KI II

J Sant Ciliat. I .'Ajuntament .-Kun \.i concedir d e^- S ant v C uUL:.H g a t va c o n c e d i r les n ; , . . . „ . ; . . . d'activitats , r >..i;,;..,i. ii .obres a , , , . . al a] nieencies

Centre Comercial de la Guinardera. en hi reunió que cada dilluns celebra la cuniissiu de govern de l'Ajuntament, segons va explicar l'alcalde de Sant Cugat. Aymerich va dir que la promotora comercial lia anunciat la seva intenció de començar Ics obres d'aquí a 13 dies per tenir les instal·lacions enllestides per a la inauguració, a la primavera del 1 Wfv Amb l'aprovació pei part de l'Ajuntament del permís d'obres, s'obre la terida del sector comercial de Kubr II president de l'associació de botiguers Rubí Centre, Manel Martori. va anunciar en la última assemblea de Sant Cugat Comerç la intenció dels comerciants rubinencs de continuar endavant amb cl recurs contra la implantació del ( e n t r e Comercial de la Guinardera. «Estem esperant que I'A|imtamcnt de Sant Cugat doni el permís d'obres i arribarem lins on p o d r e m - , \ a ah'nuar M a i t o n . Segons ell. tot alio que es pugui endarrerir en el procés de construcció del centre comercial mitjançant cl recurs presentat seia positiu. Manori \ a afirmar que només pel let d'haver presentat el recurs, els comerciants tic Rubí perjudicats perquè cl centre comercial es trobarà a 500 melics de la població ja no es troben en les mateixes condicions que els santeugatencs a l'hora de beneficiar-se indirectament de la instal·lació del Pryea i les galeries comercials. De let, el Centre Comercial de la (iuinardera es troba en terrenys de Sant Cugat i els beneticis que se'n treguin revertiran en millores d'iní ï a c s l r u c t u í a tic la c i u t a t . I:ls c o -

H p i u i s O s i c I ( uitiL ( o n i c r u a l de la G u i r u r d e t a ~c j u . o la I mut dcK millois d I .unip.i. I ot<>. I.I.S 4 t AN IONS.

nierciants de Sant Cugat ja van explicar al novembic del 1 l W que acceptaven la instal·lació del centre comercial perquè no podien lluitar contra un fet. I .'associació de botiguers Sant Cugat Comerç va aconseguir negociar amb l'Ajuntament i els promotors del Centre Comercial de la (iuinardera i en va obtenir el tracte preferencial per a aquells botiguers de Sant Cugat que \ lliguessin instal·lar-se a les galeries comercials. Ara només cal que la promotora comercial es posi en contacte amb ells.

Canvis en l'oferta i la demanda I Fa poc mes d'un any la Generalitat aprovava la construcció de la gran superfície comercial de la Guinardcia i anunciava que no se n'instal·laria cap més al Vallès Occidental. I c s raons eren ben clares: a Sant Cugat i rodalia ja hi ha diversos establiments de grans dimensions -una desena de diferents sectors - i això provoca una saturació de l'oferta que no pot ser absorbida per una po-

blació aproximada de bOO.(KK) habitants. Ara, però. les coses han canviat i les empreses amb intenció d'obrir les portes de grans superfícies comercials al Vallès creuen que és el moment de fer-ho. Sense anar més lluny, fa dos mesos ENISA presentava un projecte a l'Ajuntament de Terrassa, al·legant que la saturació comercial que els va impedir instal·lar-se l'any 1W2 ja està superada.

CONSUM

Opel i Volkswagen a Sant Cugat revisaran els vehicles en els quals s'han detectat defectes • Sant Cugat. Els concessionaris de les companyies alemanyes Opel i Volkswagen a Sant Cugat es posaran en contacte amb els propietaris dels models amb problemes de fabricació i els citaran per fer-los una revisió a partir de la setmana que ve. Les centrals de totes dues empreses van anunciar fa uns dies que alguns models eren defectuosos. I'ls models d'Opel que s'hauran de revisar son els Astra. Segons va explicat M a n a (iil, cap d'Imatge del concessionari Autoeugat. l'empresa eonluctarà amb els

clients a partir de la setmana que ve. De moment, espera que li arribi el material per poder instal·lar-lo en els vehicles. I'n conciet. es tracta d'una valona d'un material especial que es posarà al conducte de la benzina per evitar que s'acumuli l'electricitat. L'empresa Opel va detectar en dos vehicles alemanys que hi havia electricitat estàtica a la boda del dipòsit de la ben/ina. fet que havia provocat que s'encengués una petita llama en repostar el combustible. Per evitar que aquesta circumstància es re. petei.xi a qualsevol dels altres 2,5

milions d'( )pels Astra que circulen a Europa, la central alemanya ha decidit posar-se en contacte amb els seus clients i protegir els vehicles amb la valona. Els responsables de l'empresa de vehicles alemanya van detectar, a niés que Yairhag no s'havia disparat automàticament en alguns casos. A banda d'així), cl taller d'Autocugat farà a mes alguna pelita revisió gratuïta d'altres aspectes. La companyia enviarà una carta a tots els seus clients, però a més. els convocarà a través dels mitjans de comunicació local. «[.'Astra circula des de fa tres anys. i per

això és fàcil que molts propietaris se l'hagin venut, o hagin canviat de domicili. Per això, hem pensat contactar amb ells així», explica Maria Gil. Pel que fa a la companyia Volkswagen, els models defectuosos son el Golf i el Jetta fabricats entre els anys 14X3 i 1989. Alguns d'aquests cotxes s'escalfen massa perquè tenen problemes al sistema de refrigeració. El concessionari d'aquesta empresa a Sant Cugat ha anunciat que també es posarà en contacte amb els seus clients per fer la revisió dels vehicles la setmana que ve.

La COCIT comença els cursos del pla de reciclatge pel comerç de Rubí CM.

• Rubí.— La Cambra Oficial de C o m e r ç i Indústria de Terrassa ( C O C I T ) ha posat en funcionament un pla de reciclatge per al comerç de Rubí. La Cambra ha pres aquesta iniciativa de caràcter formatiu, amb l'objectiu d'informar els comerciants de Rubí sobre la situació actual i les tendències del comerç, i sensibilitzar-los sobre la necessitat d'un canvi d'actituds davant de la mobilitat actual de l'oferta i la demanda. Per fer front als problemes actuals del petit comerç, la Cambra creu que els comerciants s'han de professionalitzar. ja que només millorant aquest aspecte es pot accedir a les accions d'ajut de caire estructural. S'han programat 14 cursos d'entre 12 i 3(1 hores lectives, que intenten fer un r e c o n e g u t per la problemàtica actual del comerços autònoms de Rubí. De moment, «no es pot dir que els cursos hagin estat un èxit». va explicar cl president de l'associació de botiguers Rubí Centre. Manel Martori. Al curs que es va fer des del dia 20 de febrer fins ahir. sota el títol /•.'/ comerç com ii empresa, hi van assistir només 9 comereiants. I només b comerciants s'han mostrat interessats a participat en el curs que es farà des del dia 6 fins al 21 de març. de Marketing del comerç. «Amb aquesta resposta per part dels comerciants només es pot entendre que potser som massa bons», va afirmar Martori irònicament, per explicar la decepció de l'associació de botiguers davant la passivitat d'un sector que es queixa de la situació actual i no fa res per lluitar contra ella.

El conseller Alegre visita el Centre d1Alt Rendiment de Sant Cugat H Sant Cugat.— El conseller de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya. Lluís Alegre, va visitar el Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat dimecres passat. Alegre, acompanyat pel secretari general d'Esports de la Generalitat, Josep Lluís Vilaseca, i el director del CAR, Joan Antoni Prat, es va passejar per les instal·lacions i va dinar amb els amfitrions al menjador privat del Centre. El conseller de Comerç, Consum i Turisme va visitar el C A R perquè la Generalitat de Catalunya té la intenció d'incloure el Centre d'Alt R e n d i m e n t dins les guies que s'editen per promocionar Catalunya a l'estranger. La Generalitat creu que, en el moment actual, el món de l'esport té molta transcendència en l'àmbit social i, per tant, és important d o n a r rellevància a un centre català que acull cada any molts esportistes d'arreu de l'Estat Espanyol i de l'estranger. El conseller Alegre no havia estat al C A R de Sant Cugat des de l'any 1988 i durant la visita de dimecres va constatar els canvis que hi ha hagut a l'entitat santcugatenca aquests últims anys. De fet, des del 88 fins ara, s'han afegit a les instal·lacions, entre altres millores, la piscina de 5(1 metres i les pistes d'atletisme. Al llarg de la visita. Alegre va destacar la millora indiscutible de les instal·lacions. ,'CM.


13

ECONOMIA

ELS 4 CANTONS / Divendres, 3 de març de 1995

Hisenda ha descobert un frau de 729.000 milions de pessetes

COMERÇ

La xifra d'expositors de Sant Cugat Actiu supera la de l'última edició

H Sant Cugat.— Hisenda ha començat la campanya de lluita contra el frau que s'emmarca en el pla que va aprovar el dia 27 de gener el Consell de Ministres, amb l'objectiu d'eradicar sobretot el frau fiscal, però també el que es produeix a les subvencions, a les prestacions sanitàries i farmacèutiques i a la Seguretat Social. Les actuacions de l'Agència Tributària van permetre descobrir l'any passat un deute tributari de 729.000 milions de pessetes. Només les comprovacions per les declaracions presentades van comportar liquidacions per valor de 103.404 milions.

La junta de Sant Cugat Comerç no hi va CATI MORELL

• Sant Cugat.— La fira de Sant Cugat Actiu ja ha superat les expectatives. Més de 130 expositors, el 20 per cent dels quals s'hi presenten per primera vegada, formaran part de la tercera edició de la Mostra de Comerç, Indústria i Serveis, organitzada per la Fundació Sant Cugat Actiu. Els expositors es repartiran entre més de 140 cstands, que ocupen la superfície del Camp Municipal d'Esports. La xifra d'estands i expositors que participaran a la tercera fira de comerç, indústria i serveis de Sant Cugat ha superat de llarg les previsions que s'havien fet en un principi. Més de 130 expositors —nombre que supera el de l'edició passada— repartits en més de 140 estands es col·locaran a la superfície del Camp Municipal d'Esports. Un 20 per cent dels empresaris que es presenten a la Mostra ho fan per primera vegada, segons ha explicat l'Ajuntament de Sant Cugat, i això fa pensar en l'èxit segur de la tercera edició. Amb aquesta resposta per part dels comerciants, l'Ajuntament de Sant Cugat confirma que l'ajornament de la fira va ser un encert, ja que en el moment en què s'hauria hagut de fer els empresaris afrontaven una etapa de caiguda econòmica important per al sector comercial. De fet, l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va afirmar fa aproximadament un mes que «s'ha confirmat el que s'esperava des de la Fundació: la recuperació econòmica d'enguany».

Ipt

Tot i l'èxit anunciat de la tercera Mostra de Comerç, Indústria i Serveis de Sant Cugat, cap dels comerciants que formen part de la junta de Sant Cugat Comerç es presenta a la Mostra. Els motius són diversos, tal com ha explicat el president de l'associació de botiguers santeugatenca, Jaume Roca. Roca creu que alguns comerciants han pensat que els beneficis que poden treure de la seva participació en la fira no són prou importants per anar-hi. Segons Roca, assistir-hi o no «es tracta d'una decisió que ha de prendre cada comerciant de forma individual i sense cap tipus de pressió». Però tot i que ell no hi va, Roca insisteix que la Mostra és un aparador de la ciutat i alguns comerciants —en funció del sector en què treballin— l'haurien de veure com una oportunitat per donar-se a conèixer als santeugatencs i a la gent de fora que visita la fira. El vice-president de Sant Cugat Comerç, Santi Garriga, no està d'acord amb la forma com s'ha portat l'organització de la fira,

Els 317 expedients iniciats per delicte fiscal van significar un frau de 41.300 milions, que es van afegir als 480.000 milions de les actes incoades pels serveis d'Inspecció Financera. El deute tributari descobert en impostos especials i en tributs sobre tràfic exterior va ser de 21.680 milions, mentre que el volum de les actuacions del servei de vigilància duanera va pujar a uns 245.000 milions. Les mesures aprovades pel govern en matèria tributària i de subvencions tenen com a objectiu aïllar les àrees de risc d'incompliment tributari. Per aquest motiu es preveu coordinar les unitats antifrau de l'administració, / C M . La tercera edició de la fira es va ajornar per evitar la crisi econòmica que va afectar el sector comercial durant el 93 i el 94. Foto: ELS 4 CANTONS. ja que no ha trobat cap estand que li anés a la mida per tal de col·locar una mostra real del que pot oferir el seu comerç. En vista d'això, Garriga creu que el preu que es paga per cada estand —140.000 pessetes— és excessiu. Els comerciants paguen el 70 per

'*,,V-I«T

,**H¥*r. -TV

'

El k a r a o k e «La Bohèmia» oferirà actuacions en d i r e c t e de música, ball i màgia • El karaoke «La Bohèmia», que ja porta dos anys entre nosaltres, vol ampliar l'esperit amb què va obrir les seves portes per primer cop. Amb aquesta intenció oferirà quatre actuacions cada setmana per amenitzar les nits, mantenint, això sí, l'habitual karaoke. L'Eduard, propietari de «La Bohèmia», vol que el seu local sigui un espai on els artistes de Sant Cugat tinguin una oportu-

íjjCiL

nitat, i amb aquesta intenció els ha reservat les nits del dijous. Les «nits de la Bohèmia» seran per als amants de la música, que un cop acabada l'actuació podran continuar la vetllada cantant les cançons del karaoke. Les primeres actuacions seran les del cantant i ballarí francès Bernard. Músics i cantants compartiran d'aquesta manera amb els clients l'aplaudiment general. Els dimecres seran «el dia del bevedor». Sota el lema «beu i no condueixis» s'oferiran les begudes a preus populars, assequibles a totes les butxaques. I els divendres i dissabtes les actuacions del màgic Joaquim

cent del cost total de la Mostra i, segons Garriga, per això els botiguers han de tenir dret a gaudir d'una Gra a la seva mida. Tot i això, segons Garriga, «la junta de Sant Cugat Comerç només vol impulsar el sector, per això creiem que els botiguers hi han d'anar».

aproparan els trucs de cartes a la mateixa taula del client. D'aquesta manera l'Eduard vol que «La Bohèmia» incrementi el caràcter bohemi i obert a tothom amb què va començar. Les activitats del karaoke i de la cocteleria es mantindran juntament amb les actuacions, amb el desig d'augmentar els serveis mantenint els mateixos preus. En el local es manté l'ambient familiar i acollidor amb què ha aconseguit una clientela assídua i fidel, unida pel desig de passar-s'ho bé. El gran sofà que ocupa tot el local ajuda a aconseguir aquest ambient on tots comparteixen

un espai comú i no es necessita ser cap «Pavarotti» per oferir un divertit concert. L'esperit que anima «La Bohèmia» és en bona part el de l'Eduard, que ja de jove se sentia atret per la música popular, fins al punt que va formar part de la Tuna Universitària de Barcelona. Aquesta il·lusió es desprèn del local, on cada detall recorda una part de la seva vida. L'Eduard i el seu fill, en Cristian, donen aquest estil característic al local, que l'ha convertit en un clàssic en el seu gènere entre nosaltres.


IOMKH PENYA, A SANT ( l (.AI

1 4 . Divendres. 3 de mare de l'W5

N O I PROGRAMA CULTURAL

L'Ajuntament ha editat un programa amb toies les activitats culturals que es faran fins a principi de juliol. Hes activitats inclouen espectacles infantils, música, balls, concerts i exposicions. Plana 17.

HI caní mallorquí Tomeu Penya actua demà. dissabte, a Ics deu del vespre, al Teatic-auditori, on presentarà cançons del seu últim disc i també, probablement, nous treballs. Plana 15.

LA RESTAURACIÓ DEL MONESTIR Les obres que es porten a terme a la façana sud del Monestir per tal d'arranjar-ne les capelles barroques es troben paralitzades des del gener a causa de la dimissió d'Antonio Castro, ar-

\ '. l l u u ' t :.i. au.' '. a,

quitecte de l'obra, que va adduir la manca d'un pla director per continuar treballant. D'altra banda, la Generalitat creu que hi ha prou dades per continuar les obres i consideren més

. i\^a\acu>ns a I anülc li' t.

important l'actuació per acumular coneixements que la paralització de l'obra en vista de nous estudis. La segona fase de remodelatge inclou també un conjunt d'excavacions arqueològiques

Monestir. \ la dreta, les obi.••• di u M a m a c i u a la façana sud

a l'angle nord-est del recinte abans de la construcció d'una instal·lació subterrània on s'emmagatzemaran els materials emprats pel Centre de Restauració i Béns Mobles de la Generalitat.

M \NI I M'INOSA.

Discrepàncies en la restauració retarden les obres de la façana sud del Monestir L'arquitecte va dimitir el desembre passat perquè «no hi ha un pla director del conjunt monàstic» I \1M.\ w s o l \ • Sani Cugat. La segona tase de icstauiacio del Monestir que ctiüloba la consolidació del campanar i les capelles barroques de la façana sud de l'església no ha començat amh bon peu com ho demostren les declaracions de l'a! quiteete encarregat del projecte, Antonio Castro, que va presenlai la dimissió al·legant la manca d'un pla director que permeti dirigir les obres i e\itar-ne el deteriorament. Segons Castro, «vaig començar a treballar al novembre, i al desembre vaig dimitir perquè van aparèixer noves dades, concretament unes esquerdes al mur oest que, el meu entendre, desaconsellaven continuar amh els treballs. Vaig insistir en la realització d'un pla director però no em van contestar, vaig voler obrir una prospecció per assabentar-me d'on provenien les esquerdes però se'm va prohibir argumentant que no trobaven la relació entre tots dos indrets». ( astro havia realitzat un projecte per arranjar la façana -ud ilei Monestir però segons l'arquilecte -aquesta paret, d'uns W centímetres de gruix. rep tot el pes de l'èsgiesia i hi lla importants

La Generalitat creu que s'han fet I Els treballs arqueològics a l'angle prou estudis a través dels anys per | nord-est del Monestir descobreixen tirar endavant el projecte i un mur gòtic i ceràmiques del s. XV

desploms. Nosaltres havíem de subjectar-la p e t o ens u n í adonar de moviments de teireny en la vessant sud i vam decidir estudiar-los abans de realitzar-ne la consolidació." D'altra banda. Antoni Navarro.

cap del servei d'arquitectura deia Direcció (ienctal de Patrimoni de la Generalitat. va afirmar que «Castro ha m.ilinterpretat la nostra proposta de realitzar aquests estudis; no els vam impedir mai que els efectuessin sinó que vam

demanar-li que ho fes seguint els tràmits que ens manava l'administració. r.ll, però, és un home que no està acostumat a aquesta mena de diligències i es va poder enfadar per això. No obstant això quan va presentar la dimissió jo

Les troballes obliguen a traslladar el búnquer I:.A.

I A causa de la construcció, a l'angle nord-est del recinte del Monestir, d'una instal·lació subterrània o búnquer per emmagatzemar els materials emprats pel Centre de Restauració, el Departament de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat ha realitzat intervencions arqueològiques que han deixat al descobert, segons Navaito, estructures notables d'un min gòtic que pertany a una obra que. sembla evident, no es va finalitzar mai-. Aquest mur formaria part d'una «nau porticada d'uns 12 metres d'amplada i que s'ha interpretat seguint els dibuixos que l'arquitecte Bosch-Gimpera va realitzat l'any 1936», afegeix Navarro. LI mur presenta uns contraforts moll

ben detallats i esta construït amb carreus (pedres calcaries tallades amb vives arestes) que sembla que van ser portats de fora del terme municipal. Navarro va explicar que «tant el servei d'arqueologia com el d'arquitectura hem cregut convenient conservar aquesta troballa i hem recsludiat la distribució del que ha de ser la instal·lació subterrània del Centre de Restauració. Hem volgut respectar el mur amb els contraforts. i per tant construirem la instal·lació subterrània paral·lelament a la paret del Monestir, però a una separació de quatre metres del lloc inicial». Ln el mateix indret s'han trobat plats J e ceràmica. entre els segles \ V i XVII. amb reflexos metàl·lics i inscripcions gòtiques al seu voltant, bu la part

interior de la paret que delimita l'edifici del Monestir s'han excavat uns quatre metres respecte al teireny del subsòl i s'ha descobert una porta que dona al claustre amh tres dintells i diferents marxapeus (primer esglaó d'una escala que és més llarg que els altres) del segle XV. Fls paviments van ser tapats amb runa que contenia restes de ceràmica. Aquests són els primers resultats de l'excavació que es manté en marxa a causa de l'ampliació del sector destinat a construir la instal·lació subteiiama del Centre de Restauració. Responsables del departament de la (icneralitat van confirmar que p i o p e r a m e n t faran públiques les dades que s'han recollit en la segona fase de restauració del Monestir.

vaig demanar-li que continués, però que si no es veia amb cor potser era el moment de deixar-lo abans de començar l'obra. Ls cert que no hi ha cap pla director en el Monestir perquè això s'ha fet al llarg dels anys i aetualment tenim prou dades per treballar. De ben segur que en sortiran moltes més però creiem que, sense actuar, no podem acumular-ne de noves. Segons Castro s'ha de reconsiderar tot. però nosaltres hem de tirar endavant». Els arquitectes del servei de la Generalitat, que consideren que «cl principal problema de la restauració és el terreny on és construït el Monestir», han assumit la direcció de l'obra amb l'assessorament de Fructuós Mana que continua en el projecte de reforçar els interiors de les capelles barroques. Durant els treballs, va explicar Navarro, «ha sortit una esquerda molt antiga i important en la volta de la nau lateral, i que no constava en el projecte. Ara hem de garantir-la per la qual cosa hem demanat permís a l bisbat per poder treballar a l'interior de la nau. Si es retardés el tràmit. començaríem pel campanar».


CULTURA-ESPECTACLES

ELS 4 CANTONS / Divendres, 3 de març de 1995

15

MUSICA

Malgrat les botes punxegudes, el barret Stetson de cow-boy d'Arkansas i les ulleres fosques Ray-Ban de policia de carretera de Texas, Tomeu Penya continua sent mallorquí fins al moll de l'os, més ma-

llorquí que una ensaïmadà. I ha gosat què no? Al capdavall, country vol dir agafar la música country —poques coses camp: és la música del món rural, i ell són més genuïnament nordjsarnericanes, és del món rural: el de les illes Balears, amb permís dels de Marlbòro— i fer-la sí, però el camp és el camp. Aquest disseva, cantant, això sí, en mallorquí. I per sabte actuarà a l'Auditori de Sant Cugat. T O M E U P E N Y A . Músic i cantant.

«Jo tenc una vena «country

»

XAVIER BORRÀS

• Sant Cugat.— Ja fa dotze anys. i dotze discos, que va gravar el primer, Carritx i roses. Què ha canviat en tots aquests anys? —«Ui! Tot, tot, tot. Ha canviat tot. Sa manera de concebir sa música...tot.» —Com el va gravar, aquell primer? —«Jo tot sol, amb una guitarra. I un tècnic de so que era dels temps franquistes. Sí, el vaig gravar amb uns mitjans molt rudimentaris. Una cosa que ara em semblaria impossible. N'estic molt orgullós, d'aquell disc, però.» —I per al darrer disc, el que està gravant ara mateix, amb quins mitjans ha comptat? —«Més grans. Més músics i més de tot. Ses coses van canviant, i si no vas tu seguint es canvi... no te pots conformar a treure un disc que estigui desfasat, s'autor s'ha d'anar superant. I per a aquest disc he canviat de discogràfica, i també he canviat d'estudi i crec que hi he sortit guanyant. —Darrerament es va decantant, cada cop més, cap a la música country. Què té aquest gènere que tant l'atreu? —«És country és una música sobretot molt senzilla, i dins sa senzillesa té sa complicació: Sa manera de dir ses coses en es country és molt dolça, molt suau... Jomïdentificmolt amb es country. De vegades, dintre es somnis, m'he somiat que era un vaquem, un cow-boy d'aquells. I això ho somiava ja d'al·lot. I lo que hi diuen a ses cançons country s'avé molt bé amb lo que jo sempre he pensat: lo que és sa vida, lo que és sa dona, lo que són es problemes entre ses persones, ses relacions amoroses... en tot això s'avé molt bé amb mi. Possiblement sigui que jo tenc una vena country. De fet, country vol dir foravila, camp, i jo sóc un foraviler d'es camp, lo que passa és que

Tomeu Penya, amb el seu acurat westem look. Així mateix actuarà a l'Auditori de Sant Cugat aquest dissabte.Foto: MANÉ ESPINOSA. en lloc d'haver nascut a Oklahoma he nascut a Vilafranca. —Ja ho ha explicat algun cop, però digui'm com va descobrir la música country. —« Bé, jo la vaig descobrir a ses pel·lícules de Yoeste i a ses novel·les d'en Marcial Lafuente Estefania. Però realment, quan

vaig entrar-hi a dins va ser quan vaig començar a parlar idiomes -amb vint-i-vuit anys ja parlava correctament anglès-, quan vaig començar a entendre... sa seva filosofia, per dir-ho d'alguna manera. Llavors és quan m'hi identific molt més.» —Quins músics de country li

agraden més, li interessen més? —«De sempre, qui m'ha interessat més, i ara també, perquè és un històric, però ja no grava, o si grava no ho sé, és en Don Williams. Don Williams ha estat es meu pare country, però en aquest moment han sortit uns fenòmens que, no sé si se pot dir que el superen, perquè no se pot comparar, són d'uns altres temps, però n'han sortit uns quants de joves que han superat totes ses expectatives: Garth Brooks, Michael Montgomery, Randy Travis... Aquests han fet dins es country una revolució, o més ben dit, l'han fet evolucionar. I amb aquesta revolució jo me sent molt identificat.» —Tanmateix, abans de posar-se fort amb el country, havia tingut alguna aproximació al rock. —«Sí, també. Lo que passa és que tot té una època. Jo sempre me regesc per impulsos. Lo d'es rock, dins ma vida, va ser una manera de... no de fer música, sinó de... de viure. Quan era un poc més jove... bé, quan era un nin de set o de vuit, vaig conèixer n'Elvis, en Bill Haley... me varen ensenyar una filosofia diferent d'es mundo. Es rock'n'roll me'l va ensenyar mon pare.» —Vostè va dir, fa uns anys, que pensava fer un repertori de cançons en castellà i en anglès, per cantar quan sortís de Catalunya. Però encara no l'ha fet. —«Sí, són opcions, però me trob tan a gust a Catalunya i a ses Balears que vaig retardat. Me trob molt a gust cantant en mallorquí.» —Aviat anirà a cantar a Miami, i diu que ho farà en mallorquí. Ja n'està prou convençut? —«És que puc explicar ses meves cançons en castellà, o en anglès, o en mallorquí, i cantar-les en so meu idioma. No és cap animalada, que digui: «Esta canción va de esto...l This song means that...» i ho canti en mallorquí.»

EXPOSICIONS

TEATRE

L'Ajuntament organitza Pexposició «Un món plural i divers» a la Casa de Cultura

«Històra del zoo», nou muntatge de la companyia teatral Fila Zero

Adreçada a alumnes d'EGB i Secundària

L'obra s'estrena el divendres dia 3

EMMA ANSOI.A

• Sant Cugat.— El Servei d'Ensenyament de l'Ajuntament organitza l'exposició-taller «Un món plural i divers», a la sala número 2 de la Casa de Cultura, com a eina didàctica que pretén incidir en el camp de la prevenció de conflictes, bàsicament ètnics i racials. Aquesta activitat està adreçada a alumnes de 7è i Kè d'EGB i a tots els cursos de secundària dels centres públics, concertats i privats que hauran de reservar dia i hora per poder visitar-la. L'exposició serà introduïda i assessorada per un monitor especialitzat. De manera global aquesta activitat «representa una aportació cap a l'educació intercultural, que ha de dotar d'uns codis mínims a totes aquelles persones d'una societat determinada, per tal de fer possible una convivència tolerant i pacífica en Un entorn

caracteritzat per la multiculturalitat», segons informa el servei d'ensenyament. El recorregut de l'exposició consta d'uns plafons on s'articulen dissenys gràfics, i fotografies i cartografies amb materials audio-visuals. Els alumnes treballaren sobre preguntes o enunciats bàsics que conformen la visita a l'exposició i que tracten de relacionar la situació dels anomenats països del Tercer Món i la seva relació amb els més desenvolupats. Què és el Tercer Món?, Un món permanentment interrelacionat, Cap a una societat pluricultural i Vivim en un món interdependent, plural i divers són els temes que hauran de treballar els alumnes. L'exposició restarà oberta del 6 al 29 de març a la sala nQ 2 de la Casa de Cultura els dies feiners de cinc a vuit del vespre i els festius de deu a dues del matí.

XAVIER BORRÀS

I Sant Cugat.— Dos homes es troben un dia d'estiu al Central Park de Nova York, i a partir d'aquesta trobada es desenvolupa tota una complexa relació entre tos dos: Aquest és l'argument de Història del zoo, l'obra teatral que la companyia teatral santeugatenca Fila Zero estrena aquest divendres al teatre de la Unió. L'obra ha estat muntada pel director Xano Port. Port ha dit que «Bàsicament, Història del zoo és una obra d'actors: tota ella es recolza en el pols entre dos actors.» Els actors que suporten sobre les seves esquenes el pes de l'obra són Eloi Benet i Enric Vila, pràcticament sols damunt l'escenari. L'autor de Història del zoo és el dramaturg nord-americà Edward Albee, conegut sobretot per ser l'autor de Qui té por de Virgínia

Woolf (1962), un dels més reeixits exponents de la tradició nord-americana del drama psicològic. Història del zoo. estrenada als Estats Units al 1459. és la seva primera obra de teatre, i demostra influències del teatre de l'absurd i la psicoanàlisi. Xavier Serra és l'autor d'aquesta adaptació. Amb aquest muntatge, fet pocs mesos després del seu Cyrano, Fila Zero es referma com la companyia més activa de Sant Cugat. Les representacions seran el dissabe 3 de març i el diumenge 4, a les 10 del vespre; el dilluns 5, a les 7. El dissabte 10 a les 10, i el dilluns 12 a les 7 de la tarda. Les entrades es poden comprar per endavant a les guixetes de La Unió Santcugatenca. Per tal de millorar l'acústica, el grup ha fet unes modificacions al pati de butaques que redueixen l'a' forament habitual: . ' . •

EL XIV Festival de Jazz de Terrassa programa trenta-tres concerts ELS 4 CANTONS

•Terrassa.— Nnenna Freelon, Joe Louis Walker & the Bosstalkers, Tddy Edwards i Stephane Grapelli són alguns dels artistes que actuaran en el XVI Festival de Jazz, que ha programat trenta-tres concerts entre els dies 2 i 31 de març. La programació del festival, que s'ha presentat aquesta setmana, es portarà a terme amb un pressupost de 22 milions de pessetes, que aporten l'Ajuntament de Terrassa, la Diputació de Barcelona, la Caixa d'Estalvis de Terrassa i l'empresa Mina d'Aigües de Terrassa. La majoria dels espectacles i concerts d'aquesta catorzena edició del festival de jazz es desenvoluparan a les instal·lacions de la Nova Jazz Cava, que van ser inaugurades ara fa un any. Entre les actuacions que es faran al llarg del festival, destaca el concert inaugural, que oferirà la cantant nord-americana Nnenna Freelon, considerada una de les veus més importants de les noves generacions del jazz americà, que l'any passat no va poder venir a Terrassa a causa de diversos compromisos professionals. El programa inclou també les actuacions de l'orquestra danesa Pierre Dorge's New Jungle Orchestra, el grup París-Barcelona Swing Connection, la popular Locomotora Negra, la Vella Dixieland, el saxofonista Steve Wilson, el pianista Hank Jones, el trompetista Benet Paley i el trio català Mercè Rossy, Mario Rossy i Aldo Caviglia. El comitè organitzador ha mantingut per a aquesta edició, arran de l'èxit de l'any passat, les anomenades sessions golfes, que es faran tots els divendres a partir de la una de la matinada, amb l'actuació, entre altres, de la Jai Jazz Bandal, l'August Tharrats Trio, Meritxell Sust i el grup Slide Company.

Cesc Gelabert estrena «Variació de Muriel» al Teatre Lliure B Barcelona.— El coreògraf i ballarí Cesc Gelabert estrenarà del 2 al 12 de març al Teatre Lliure de Barcelona, un programa de solos que inclou a la segona part una nova creació, la coreografia Variació de Muriel, en què el ballarí dóna a través de la dansa una visió del temps actual. L'obra, va sorgir a partir d'una casset d'anuncis americans dels anys 50, que va arribar a mans de gelabert durant una visita a Los Angeles (EUA), i gira al voltant d'una pregunta que es presenta a l'espectador a través de Muriel. Cesc Gelabert va actuar al Teatre-auditori de Sant Cugat amb l'obra El Jardineto el passat 18 de novembre amb la companyia de Lydia Azzopardi, Francesc Bravo, Alicia Pérez-Cabrero, Carme Martí, Toni Jodar i Toni Gómez. Aquest espectacle de dansa va ser en memòria de l'artista Joan Miró. Amb el nou espectacle, Gelabert inicia un intens any creatiu en què estrenarà dues coreografies per al Balleto di Toscana de Florència i a Berlín. / ELS 4 CANTONS


CULTURA-ESPECTACLES

16

LLS 4 CAN I O N S / Divendres. 3 de març de

\W5

ART L ' a r t i s t a d e la F l o r e s t a V a l e n t í T o r r e n s p a r t i c i p a en u n a t r o b a d a d ' a r t i s t e s i n t e r n a c i o n a l s e n el d e s e r t del Silenci — a c t u a l r e s e r v a d e la b i o s í e r a — . a M è x i c . E l s disset a r t i s t e s q u e hi p a r t i c i p e n h a n r e a l i t z a t d i f e r e n t s i n s t a l · l a c i o n s o p c r f o n n u n c c s a m b el t e m a izeneí ie del d e s e r t . L ' a r t i s t a d e la l·loresta ha c o n s t r u ï t d u e s i n s t a l · l a c i o n s . T o t s els a r t i s t e s h a n t i n g u t u n g r a n r e s p e c t e e n v e r s la n a t u r a .

*

A

Intervenció artística en el desert Valentí Torrens ha realitzat instal·lacions arreu del món PI kt PIC H • I.a l·l·iiTsIü. I 'aitista Valentí Tul i ens. que n u a la l·loresta des de l'.niv l l C4. ha icahtzat recentment ducs inlcivencions artístiques al dcscil del Silenci a Mèxic. 1 es - e \ e - obics estan a min camí de l·i iiislal lacio i tic la pertut nuí/ni i -cüucivcn cl corrent de lail conleinpoi aní conegut amb el nom de I .nul Alt. I'ls artistes que Itcballcu en aquest camp utilitzen l'espai de la natura per mod i l k a : la o pel ! liscí tal -lli clement-- alien- a eli-i. i comcrlcixen la ii.niu a nu idiÍK -ula en Ics seves

0 1111, s . 1111 -1 u ] u e s. I e- iiisla! lacioiis i p, rli irnuillccs de \ •lenli I oi u us s'han mostrat u i eu de', ni. MI: a la -e\a primera clue.i ulisiie.-, '.a trehallar amb ni.-.lei íals de iccupeiacio. D aq u . - l - ,;i;\- -.:.ila una trase seva qu- -inletiz.i el -eu tarannà ar1 isi a. I u em dones els tions dies i |i i ei I.IK una CM ultiua--. l'oslc! n ' m e n t ha realitzat inslal·laeioiïs a V . u s o u a . al (Juebec. a \ u i - ' i idani o la mateixa ciutat de Mexie. l e s inlcr* enclous artístiques que e i íeahtzai cl mes de gener passat, al desert de Mexie, van einmaicai-se dins d'una trobada d'artistes de tot el món que treballen entorn d'una revista editada a la ciutat del Q u e b e c amb el nom d Inter. La publicació, en que Valentí I oi reus lambe col·labora. edita experiències de l'art contemporani d'artistes de tot el mon. l ! n dels artistes del Canadà que també ha col·laborat en les instal·lacions del desert, el mes de juny passat va realitzar una pertarmanec a la l·loresta amb el col·lectiu Inter-'le L.ieu. titulada Miiiu i7/r/c \omuilc. l'er Valentí Torrens qualsevol intervenció aitísiiea en un espai

I 'artista, deixant les Hèlixs sota les pedres. I .>tu l-.l S 4CAMONS. tan singular com cl desert del Silenci - a c t u a l reserva de biosíera - ha de mantenir un gran respecte envers cl seu entorn natural, Sobre aquest tema Valentí Torrens diu: «La deu anys un grup d'artistes van realitzar unes instal·lacions a la mateixa zona en què nosaltres hem realitzat les nostres obres d'art. Una de les diferencies entre ells i nosaltres ha estat el respecte total pel medi natural. Actualment encara queden restes de les pedres mogudes per la intervenció pasada. Nosaltres estàvem decidits a modificar el mínim possible de la natura».

La instal·lació de Valentí Torrens va consistir a retallar les 500 lletres d'un poema de Lao-Tse titulat: «Tao es misteri» i colocar-les sota de les pedres que anava trobant mentre caminava. En dipositar el paper. l'artista pronunciava el so de la lletra. A la segona instal·lació va seleccionar un metre quadrat del desert i el va delimitar amb cordes i estaques. Desprès va reproduir el metre sel.leccionat a 511(1 metres del primer quadrat, buscant Ics pedres i les qualitats ric les sorres del primer metre quadrat. Seguidament va treure Ics estaques que

delimitaven els dos metres seleccionats. Segons Valentí Torrens la seva instal·lació demostrava l'arbitrarietat de les intervencions humanes. com són les diferents religions o societats. Per l'artista totes aquestes son assimilades sempre per la pròpia natura. A la trobada d'artistes hi van participar 17 creadors de tot el món. Per Valentí 'Torrens cal destacar la instal·lació de l'artista Mexieà Franciseo García Pérez. La seva obra consistia a clavar 20(1 banderes blanques en una gran planúria del desert ilel Silenci.

Els misteris d'un creador de somnis •

\ntor: l'la Naihniia. (.alt-rin: < in.il- < i.ilci 1,1 d'Art DaU-s: I in- ,,l in de maiç ( Min s: I íil'iiixos pamnc-

l'I Kl l'K II mb l'"l·-e,·\.,eio de les o b r e s de P l a - N a r b o na p)2N ai i ibem a la conclusió que ens trobem da s .uil d'alguna cosa me- que unes obies d'ail. l'Ia-Narbona utilitza i s'apiolila de l'art i de toia la MMI llaiga historia: l'artisla prod .ic ix anà i >bi a amb moltes reUicncics. taules que el crític d'art Daniel ( üialt-Miracle \ a dir dels se us dibuixos: l'Ia-Narbona té el dibuix decidit d'un Casas, desinhibit d'un l'iensso. tortuiat i misteriós d'un < io\a. Tantes referències podi ien tci pensar que la seva pinlma es un eolla^e però no ho e- ni de bon tros. Pla-Narboiia pioducix una obra personal, inlianslèrible i només produïda pel ia factoiia l'Ia-Narbona. Molts aitislcs utilitzen l'art per natiai els cantons amables de la uosiia existència. l'Ia-Narbona ens presenta i ens introdueix en el mon

A

mes misteriós de tols, el territori mes desconegut i àrid: el mon dels somnis, de les pors i de Ics sensacions intransferibles.

Col·lectiva de pintors i escultors a la sala de l'Associació d'Idees I Sant Cugat. HI 10 de març vinent la sala d'art Associació d'Idees p r e s e n t a una exposició col·lectiva. La mostra té el nom de 'V propostes: obra sobre paper i escultura. Els diversos artistes que hi participen presenten diferents tècniques i materials. Lee. Dedeu i Hinojosa són els escultors que hi prenen part. Lee presenta una obra feta amb fusta i vímel, i Ics seves obres poden anar penjades a la paret o estar dipositades a terra, bis pintors son Neus Colet, Antonio Collado, ( i o r n z ex. Dalmau. Juan G u e r r e r o i Carme Riera. Tots lieballen amb di\ cisatipus de paper, aleuns amb papci l'et a ma i altres amb paper reciclat. La seva obra es pol qualificar d'abstracta i elaborada amb una tècnica mixta. L'exposició es pot visitar fins al 7 d'abril. Paral·lelament, la sala d'Associació d'Idees continua el cicle de tallers diversos. A c t u a l m e n t , esta en marxa un taller de musica en anglès per a nens i nenes oïtzanitzal per Sarah MonlgonieiA. que es du a terme els dimarts i ditnectcs a 2/4 de 6 de la tarda. L'objcctiu és que els nens aprenguin el ritme i els moviments de la musica alhora que prenen un primer contacte amb l'angles. Aquests lalleis estan destinats a nens de 3 a c anys. tant de paí la anglesa, castellana com catalana, r l>

El pintor de la Floresta Jordi Traperho exposa a Ginebra M Sant Cugat.— El pintor i escultor de la l·loresta Jordi Traperho exposa les seves obres en una mostra de pintors internacionals a la ciutat suïssa de Ginebra. HI pintor mostra les seves últimes creacions després d'un període de treball intens a la l·loresta. L'artista realitza una pintura a mig camí entre la figuració i l'abstracció. La dos anvs. va realitzar una important exposició antològica de les seves obres a Barcelona. P.P

Febo i Plus Art presenten dues noves exposicions H Aquest mes les galeries Hcbo i Plus Art presenten dues exposicions simultànies. D'una banda. Febo mostra l'artista Divié. que pinta dins del corrent de la modernitat. Paral·lelament, Plus Art presenta la pintora Josefina I coda. emmarcada elms de la liguració. L'exposició la podrem \isitar tot el mes de març. La sala està situada a la rambla Kibatallada, mim. b, de Sant Cugat. P.P.

Frederic Gisbert presenta els últims treballs I LI professor de TFscola d'Art i Disseny de Sant Cugat Frederic Gisbert presenta les seves ultimes obres a la casa de cultura. F r e d e r i c Gisbert mosira cn aquesta exposició diferentes obres amb terra cuita i també amb materials diversos de recuperació. L'exposició la podrem visitar fins al dia W de març. r !'.

Paco Minuesa exposarà als Estats Units

Dibuix de r.'.ilisla en hl.nic i iiCL·ile 1 uir l l s : i \ \ I i i\s l'Ia-Narbona presenta cl que sent i veu amb els ulN de Ics fantasies. Aquest artista te un gran domini tècnic i mestratge en el domini

de les claus de la comunicació. apreses amb l'ofici de ilisscnvador gràfic. L'exposició la podem visitar fins

al IlJ de març i és una oportunitat única per gaudir d'un artista que le obra en els més prestigiosos museus del món.

H L'artista Paco Minuesa exposarà aviat una mostra del seu art a Miami. El pintor presentarà els quadres que durà als F.stats Units a la casa de cultura de Sant Cugat a final del mes de mare. Minuesa ha experimentat canvis importants en aquesta darrera clapa. Actualment. s'expressa amb colors mes plans i ha trobat nous personatges per a les seves obres. l\l'


CULTURA-ESPECTACLES

ELS 4 CANTONS / Divendres, 3 de març de 1995

17

CICLE CULTURAL

ESTUDIS

L'Ajuntament inicia un programa cultural amb Melva Houston

Itineraris, rodalies, incendis i sanitat escolar aspiren al premi Gausac

El cicle inclou les actuacions, mostres i xerrades previstesfinsa l'estiu JOSEP MARIA VALLÈS

• Sant Cugat.— Espectacles infantils de butxaca, música de petit format, balls de saló, conferències i exposicions d'art conformen el cicle que ha previst l'àrea de Cultura i Joventut de l'Ajuntament fins a principi del mes de juliol. L'objectiu d'aquesta Després de l'èxit aconseguit en l'última gira del 94 per terres catalanes, Melva Houston torna a Catalunya per a una nova gira a nivell europeu on farà una actuació a Sant Cugat. La cantant nord-americana de jazz i blues, coneguda per la seva veu potent i per la seva gran sensibilitat per les balades, ofereix en el seu ampli repertori estàndards que recorden Dinah Washington o Billy Holiday, entre altres. Houston, que actuarà el pròxim dia 10 de març a la Casa de Cultura, va guanyar el 1992 cl premi ala millor cantant de blues Annual Blues Contest, concedit per North Carolina's Triangle Blues Society (USA). Entre els concerts de petit format també és prevista una actuació de música argentina amb el grup format per E. Picó (veu), R. Vélez (guitarra) i J. Serraute (contrabaix). També hi haurà swing dels anys quaranta de Django Reinhardt a Nat King Cole amb Swing Guitar's. És previst un recital de música de cambra amb Duet Cambra que oferirà un concert d'obres barroques i romàntiques. Tancarà les actuacions Euclides Mattos que farà un viatge per la música popular brasilera i, finalment, el guitarrista Pere Soto i el pianista

iniciativa és aglutinar totes les activitats que s'organitzen a la Casa de Cultura en un programa que s'editarà perquè els ciutadans el coneguin. El cicle començarà el pròxim 10 de març amb una de les actuacions més destacades, la cantant nord-americana de jazz i blues Melva Houston. ra!. Una setmana després, el reconegut ventríloc Sevin oferirà les seves Lectures màgiques amb uns ninots molt particulars. També hi participarà Marina amb màgia i dansa, i l'il·lusionista i mestre de cerimònies Hausson. A principi del mes d'abril és prevista una actuació de titelles a càrrec de l'Avexutxu i, a finals de mes. teatre de sac amb un espectacle sobre papiroflèxia on uns ninots de paper plegat representaran la faula d'Origami, i explicaran com i per què es va iniciar la producció de paper. El mes de maig. F. Roda explicarà La història de Babur amb imatges i música en directe del conte original. A meitat de juny als jardins del Monestir tindrà lloc l'esclat i final de festa dels espectacles infantils de butxaca. Conferències i exposicions

Melva Houston.Foto: ELS 4 CANTONS. B. Gerhardt faran un recorregut per la història del jazz. Pel que fa als espectacles infantils de butxaca la primera activitat serà el dia 11 de març amb l'actuació dels pallassos Mira-Mi-

«El gran dictador» , de Charles Chaplin, al Casal de Cultura de Valldoreix

*Í^%&

Servei • Gratuït a Domicili

/JVM*

XAVIER BORRÀS

• Valldoreix.— Amb El gran dictador, de Charles Chaplin, comença el cicle «Clàssics del cinema» amb què l'àrea de cultura de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix vol commemorar l'aniversari del naixement del cinema que se celebra aquest any. Aquest cicle s'afegeix als de teatre, música i conferències que es desenvolupen paral·lelament i tots junts conformen el Cicle Cultural Valldoreix 1995. Totes les pel·lícules del cicle es projectaran el primer divendres de cada mes. Pel que fa a El gran dictador, es projectarà el divendres 3 de març a les 10.30 h de la nit, als locals del Casal de Cultura de Valldoreix, i serà presentada per la cinèfila local Montserrat Zurano, que també moderarà el debat posterior, ja que un dels objectius d'aquest cicle és ressuscitar l'ambient dels antics cine-fòrums. Totes les pel·lícules del cicle es passaran en còpies de 16 mm, llevat d'aquesta, ja que no ha estat possible trobar cap còpia d'aquest format ni del de 35 mm, i, excepcionalment, es projectarà en una còpia videogràfica en pantalla gegant. La propera pel·lícula del cicle es projectarà el divendres següent, dia 7 d'abril. Serà El tesoro de Sierra Madre, de John Huston, i la seva presentació anirà a cura de Miquel Montserrat, antic director del Cine-Club Borja. Els altres films del cicle seran: El tercer hombre, de Carol Reed, amb Orson Welles i Joseph Cotten, que es projectarà el 5 de maig; i Rebeca, d'Alfred Hitchcock, que es projectarà el 2 de, juny.

Dins d'aquest programa d'activitats s'inclouen tres de les conferències de l'investigador santcugatenc Josep M. Gavín i una sobre els Espectacles multimèdia que anirà a càrrec d'un professor de la UAB. Les exposicions preveuen les escultures de F. Gisbert i R. Sala, i pintures de P. Minuesa i F. Lao sobre Sant Cugat-Miami, entre altres.

A l'abril es coneixerà el treball guanyador JOSEP M. VALLÈS

I Sant Cugat.— Quatre són els estudis que finalment s'han presentat al segon premi Gausac de recerca convocat pel Grup d'Estudis Locals. L'escriptor i artista plàstic Joan Tortosa ha presentat un treball d'unes 130 planes amb il·lustracions i fotografies que porta per títol Pas a pas: un itinerari per Sant Cugat. Tortosa explica uns vint-i-cinc llocs, zones i aspectes del Sant Cugat històric com la Creu del Terme, lloc de l'Antic Hospital, la pedra de l'altar major de l'església de Sant Pere, el primer llum elèctric o la mateixa Cooperativa Viti-vinícola. L'esperança és l'últim que es perd és un altre dels treballs presentats i que ha escrit Ariadna Bonet i Perot. En unes 70 planes, i amb 34 fotografies en color, estudia l'impacte ambiental i com evolucionen els boscos de les Planes i la Floresta, després de l'incendi forestal que va afectar gran part de la serra de Collserola l'I 1 d'agost passat. Bonet ha recollit l'opinió dels bombers, de veïns afectats, i fa una valoració dels efectes sobre el bosc. També explica els treballs actuals i fa una proposta d'actuació a les Planes i la Floresta. Un tercer treball és el que ha elaborat el cerdanyolenc Miquel Sànchez Gonzàlez i que es titula La rodalia de Sant Cugat vers Cer-

danyola. Interrelacions històriques (segles X-XVJH). Aquest treball que ocupa 50 planes es divideix en dues parts. D'una banda, a partir de la definició de rodalia, analitza els límits entre Sant Cugat i Cerdanyola, i explica llocs com Gausac, Codonyers i Güell, Magarova o els diferents camins. En una segona part del treball, situa les masies de la rodalia: Mas Riba, de la Serra, Codonyers, Berters, Poals, Fatjó de Xiprers, Fatjó dels Aurons, Fatjó dels Ferrussons i Galliners. El quart treball tracta sobre la sanitat a les escoles. L'estudi de Josep Maria Cabezali és una Proposta de detecció, control i seguiment de les alteracions raquídies d'origen postural a escoles públiques de Sant Cugat. Cap estudi econòmic Entre les dues edicions del premi Gausac de Recerca s'han presentat un total de quatre treballs i cap d'ells ha estat un estudi econòmic. Domènec Miquel, director de la revista Gausac, considera important la presentació per primera vegada d'un estudi sanitari. Miquel també espera que més endavant s'introdueixi un treball sobre economia que «de moment sembla un tema tabú». El premi està d o t a t a m b 200.000 ptes. i amb la publicació del treball a la revista Gausac.

CONTINUEM AVANÇANT Anem assolint fites. Hem fet el camí dels nostres cinc anys. Amb la frescor de l'infant que somriu, del vailet que estima i del xicot que somnia una meravellosa realitat, s'ha fet el

Mercat Pere San, 120 5891448

camí.

Mercat Torreblanca, Parada 1-5 6751389

Hem fet la ruta. No ha estat pas fàcil. Les ombres del cansament han aparegut de tant en tant. Al final la satisfacció ha coronat el treball fet amb honestedat. Els sols anhelats de

CASADEMONT MERCADER

l'hivern, els sols musicals de la primavera, els sols fecunds de l'estiu i els sols ocres de la tardor han emmarcat els nostres esforços inicials.

Fins al 14 de març

Viure l'escola és ser espectador d'un naixement continu. És sortir cada dia a una nova correguda, lluitar per arribar a una meta, però cal arribar-hi en grup. L'escola no és cosa individual, l'escola cal que sigui el triomf de l'equip. En la meta de l'aprenentatge allò que és important és arribar-hi. Les velocitats no són pas uniformes, cal ajudar cadascú segons les seves peculiaritats perquè obtingui un autoconcepte i una autoestima correctes. Cadascú ha d'arribar-hi, a la seva pròpia meta. Pares, professors i alumnes hem d'estar implicats en aquesta tasca. Els verbs participar, col·laborar, estimular, valorar, treballar, ser feliç, crear, estimar... i encara d'altres que el nostre sentit comú ens presenta, els hem de conjugar a les nostres vides d'educador. Són eines precises i precioses. SOCIS FONS D'ART Servei taxació obres d'art

S a l a * usítïol Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat del Vallès

Pre-escolar - EGB BUP- COU

i

s Horari: matí de 9 a 2 tarda de 5 a 9

Tel. 675 47 51

ÀGORA

i m i l M I I I M I I I I M

~

c/ Ferrer i Guàrdia, s/n Tel. 589 00 01 - 06 - Fax 674 24 86 08190 Sant Cugat (Barcelona) (davant de TVE-2)


18

Ct'LTURA-ESPECTACLES

l·l.S 4 ('AN'I'ONS

La fira de teatre de Tàrrega redueix d'un milió el seu pressupost del 1995

TEATRE

«Commedia deWArte»: la festa teatral I

l N 11 t , I I I 1 I ' \ K \

que

i i l l l I )( ) \ [ i

!,:

< >

!

••!

I :.u:\

a

I l i i ' i ' n j n . U'\t i dl amaini giu: ( •;il|..ll.|l.

IV,,u

I s c t l H i ^ l ' a l i a . \ l - s I ii ;i t"í i l l l ; l · i a r c s : Sl|s,>

McMllCln

Musica uriyinal: í . rn.inciíi Rcvcs l)isst'ii\ <lc la il·luminacin: A l h c d I alineí l'iTiiic <l<- MI: \II\-Mi' I'.I/M Inlt'i'pri'ls. \ iet>>i I \ l o s i | a c n . i . Nin i.i Y ü i / . \ l . n i o - < (isi. \\ehii<'> ( i.in/.ikv. I '..n iv.,. I .ilu, , SIP'UIÍ,. l'u-,, I Ini': U .ili. ,ni.hi, ,| i Dia: > ,k- l e n . i

I I H \Ki> II \ 1 k e g o n s e n s c v p l i q u c n els g a l l e c s d e l.i l ' l a . Oll'o:nol 1 i a n \ 1.1. i ' . u n \{>í>} \ a n d c c u l i í ->e a lei u n h o n i c n . i l e c .1 ( 'ai lo ( li >I«. 1 • MIÍ a m b m o t i u del scgi in e e n i e i i a i i d e la m o r t d'aquest \cnccia I al c o m va fer ' ' i l · l u M i e i c c u p c i a d o r d e la Coinnii-ilhi ,/, / / ' \rn- o d e l ' a n o m e n a t l e a l i e 1/ M>^í;i'/t,>, '.an p a r t i r d ' u n 1 mnn ui ei. es ,1 d u . d ' u n e s b o r r a m de situació o C M I ' Í M / Ï O . 1 \ an crear u n a l u n c i o a m b u n e s q u e m a arg u m c n t a l q u e \ a c i c i v c n t a m b la col·labotacio de tots e h m e m b r e s del g r u p fins a c o n s t i t u i r a q u e s t a

S

commctliti. ( a l dir tot seguit que l'espectacle ofert dissabte va ser d'una eficàcia escènica i d'una solidesa interpretativa d'un nivell remarcable. i que va respectar sempre els requisits del pare de la .\uo\ti Commedia. q u e va assegurar la permanència d'una ohra teatral

i 'BUTLLETA I I

I Foto Foto J Foto ! Foto • Foto I Foto I Foto I Foto | rj.t

pogut

i n I Tarroja. I a quinzena edició de la I ira Ce I eatie al ('ari ei de I arrega. que s 1 cclebiara del •S a I'l 1 de setembre, tindrà un | prc--upo-t total de li'i.'l'O s'i-l pessetes, un milió menvs que l'anv passat, segons ha acordat el patronat oiganit/ador. l·l pressupost reuneix e- apoi lacions del Departament de ( 'ult'.i:a de la (leneralilat (31 mil'.ons). la Diputació de I leida (4 miüonsi. l'Ajuntament de I ariega I I 1.3 milions) i la Societat < leneral d'Autors {2 milions). l | s diner- testant- s'obtenen del- recursos propi- que genera la mo-tia: venda d'entrades, publicitat, etc. que en la darrera edició van representar uns ingressos de 20 milions de pessetes . l·l director tècnic de la fira. Manel Montané-, va explicai ahit que el dèficit de (I.IS.-S*).! pessetes que ha acumulat la fira -'eliminarà en aquc-l exercici <pci uo condicionar el d e s e n v o l u p a m e n t e c o n ò m i c de posteriors edicions, ja que el- ingresso- van ser in-uficienls durant els darrers quatre ;inv-. excepte al 1 W » .

d c s a p a i civcr

íeis liavia e a u c o c

lebu'iai ,., paraula escrita 1 va acotis^ can a continuïtat en el temps en determinar un- per-onai.ee- 1 pa- 1 unes b.i-e- essencials: l l i teatre es ealeor.t. ens e m a . J I ,1 veritat: ..'l'ol allò que suri a l'escenari es una copia del que passa en el mon. •• à. I .a moral: -l.;i mora! s'ha inventat pei esmenar els vicis ; ridiculitzat els mals costums .. 1 lot aivo en ties e-pais que contínuament es comui'iqucn i s'inlluci\cn: una acció pn .piamcnt dita en que els actors descansen al costal de l'csccnan 1 q u e . a vegades, intervenen arran de l'acció principal, sigui amb musica. sons 11 paraules. Y\ públic, a mes. no pot deiv.u de ser espectador actiu a la. sala. ja que constantment es reclamat pels personatges de l'obra que. picant l'ullet, .'.emanen l'aprovació o la eondeinma. I .'armi nien I :iai: a la historia del mani lelic que lroha en el davantal de la seva dona una carta d'amoi i q u e . cicient-se enganyat, decideix suicidar-sc. tol 1 que mai 110 ho fa gràcies a l'arribada divina d'un anell que li permet oblidar-se de la realitat. Les entrades i sortides dels personatges típics, q u e recuperen la felicitat per mitjà de situacions divertides, van mostrar-nos un conjunt d'actors que actuen eom a bufons, que aconsegueixen donar força als personatges, que canten prou be i que toquen ells mateixos cN instruments. Cal una menció especial al so i a la il·luminació: Perfectes!

Els actor .le la l'ommediu itcll' Irti van assolir una solidesa interpretativa dalt de l'escenari lutu MAM 1 Sl'INOSA.

I'n la darrera edició de la fira hi van participar un total de 1 14 grups estatals i estrangers, que van oferir 154 espectacles. 62 dels quals van fer-se en espais interiors mentre que la resta es van dur a terme a l'aire lliure. A la propera edició, la fira serà la seu de la III Mostra F.uropea de Teatre al carrer, i també tindrà espais dedicats específicament a la dansa —s'estudia la possibilitat d'organitzar a Tàrrega, però en un altra època de l'any, una fira especialitzada en aquest art—.

BASES DEL CONCURS:

CONCURS FOTOGRÀFIC

«Descobreix els racons de Sant Cugat»

! Nom • Adreça Telèfon 1

hat.iia

en eís s e u s

Divendres, 3 de marc de 1W5

«Descobreix els racons de Sant Cugat» 1.- Pot participar-hi tothom tantes vegades com vulgui.

Cognoms Població

1 Indret 2 Indret 3 Adreça Què hi ha actualment?. 4 Adreça Què hi ha actualment?. 5 Adreça Què hi ha actualment?. 6 Adreça 7 Adreça 8 Adreça Quin col·legi hi ha al costat?

3.- Les butlletes originals (no s'acceptaran fotocòpies) cal feries arribar a «4 Cantons», carrer Xerric, 5, de Sant Cugat, del 27 al 30 de març, de 9 a 14 i de 16 a 20 hores. 4.- Entre les butlletes amb les respostes correctes es farà un sorteig el dia 31 a les 18.30 hores, a la redacció de «4 Cantons». El resultat es publicarà a l'edició del dia 7 juntament amb la solució a les 8 fotografies. 5.- Els premis seran: per a la primera butlleta premiada, una camera fotogràfica cedida per Zoom i per a la segona, un joc d'«El savi».

*Per entregar als 4 CANTONS del 27 al 30 de març

Foto: Jordi Roca

2.- Per poder participar en el sorteig cal encertar d'on són les fotos, una d'actual i una d'un lloc desaparegut (vuit fotos en total), que sortiran als «4 Cantons» els dies 3, 10, 17 i 24 de març.

.

6.- El fet de participar en el concurs implica l'acceptació d'aquestes bases.

Foto: Jordi Roca


ELS 4 CANTONS / Divendres, 3 de març de 1995

• LLETRES

CULTURA-ESPECTACLES

19

{ ^ • • • • ^ • • ^ ^ • • • • • • ^ • • M — B ^ — M ^ — — — • ^ — ^ —

Juan Luis Panero (Madrid, 1942) és un dels iniciadors de la poesia de l'experiència. En medis poc cultivats és conegut sobretot per la seva partici-

pació en la pel·lícula de Jaime Chàvarri, de d'estrenar una segona ble. Aquesta entrevista

El desencanto, la qual s'acaba part prescindíés la transcrip-

JUAN LUIS PANERO . Poeta

ció d'una conversa mantinguda amb l'excusa del seu últim llibre, un recull de crítiques literàries i pròlegs titulat Los mitos y las màscaras, editat per

Tusquets. Panera hi expressa els seus particulars punts de vista sobre les obres que l'han influït i també sobre els autors que ha conegut personalment.

i autor de «Los mitos y las màscaras»

«Les modes literàries són terribles» VICENÇ PAGÈS , PONC,' PUIGDEVALL

• A l'hora convinguda, truquem a la porta del poeta Juan Luis Panero. Abans d'entrar a casa seva, comprovem que portem l'equip necessari: tots els llibres que ha publicat, un magnetòfon, dues cintes de casset de 90 minuts i una ampolla de vodka polonès. No el visitem com a poeta ni com a membre de la família Panero, sinó com a autor de Los mitos y las màscaras, un recull de textos sobre llibres i escriptors recentment editat per Tusquets Editores. Aquest recull està estructurat en deu capítols temàtics, precedits per una breu introducció que connecta la vida de Juan Luis Panero i els llibres sobre els quals escriu. Aquesta connexió recorda la frase de Claude Edmonde Magny: «La crítica literària és una de les formes —potser l'única legítima— de l'autobiografia.» De fet, les crítiques que Panero publica a la premsa destaquen per l'empremta personal que hi deixa: no es limita a comentar una novetat editorial, sinó que el llibre és l'excusa o el desencadenant per parlar de la vida de l'autor, de la seva posició moral, d'altres llibres, de la seva mort. El resultat és una mena de nou gènere, un híbrid entre la història, les memòries literàries i l'article d'autor, que Panero domina a la perfecció. Ha publicat crítiques al diari Abc (on es va estrenar al 1987 amb l'article sobre Marguerite Yourcenar que obre el llibre), va passar després a La Vanguardia i finalment & El País. Juan Luis Panero és un lector voraç i hedonista, un poeta lent (en els últims quatre anys ha escrit deu poemes dels quals es considera satisfet), un viatger incansable i un conversador delitós. En aquesta entrevista, necessàriament limitada, ens centrarem sobretot en la seva faceta de lector. Tant a Los mitos y las màscaras com al llarg de la conversa que hi vam mantenir, Panero demostra que és un gran coneixedor de la literatura universal, incloent-hi la catalana (en particular, és lector fervent de Joan Vinyoli). Lector contagiós, mai pedant ni embafador, en algun moment fa l'efecte que s'hagi llegit tots els llibres, malgrat que, segons

Juan Luis Panero ha publicatrecentmentLos mitos y las màscann un u iiill de textos sobre llibres i escriptors editat per Tusquets Editores. Foto: P. PAGÈS. explica, als cinquanta anys es va adonar que aquesta empresa era impossible. —En els seus llibres, tant de poesia com en aquest darrer d'articles, hi apareixen els mateixos escriptors. Sembla que amb els anys no fa nous descobriments, sinó que va retornant a les mateixes figures: Borges, Eliot, Cernuda, Scott Fitzgerald... —«També hi ha la qüestió de l'edat. Ara tinc cinquanta-dos anys, i he perdut la capacitat d'il·lusió que tenia als trenta anys, i no diguem la dels vint. Es diu que no hi ha lectors, però en aquest moment es publiquen més llibres que mai, tant en català com en castellà o gallec. I això no obstant, tenen una dignitat mínima que els faltava vint anys enrere. Es molt estrany trobar un llibre

molt dolent, però també és raríssim trobar-ne un de bo. I el mateix ocorre en novel·la, tot i que amb més publicitat. Però em temo que no hi ha gaire res per descobrir.» —òEn llegeix gaire, d'aquesta poesia que es va publicant? —«Una mica, perquè me n'envien bastant. Però amb dos o tres poemes ja es veu el panorama. No tinc gaire temps per perdre i m'estimo més el diari, que com a mínim m'informa. Llegir un llibre de poemes dolent és la pèrdua de temps més gran del món. Llegeixo força història, biografies, novel·la... M'interessa la relació entre prosa i poesia: autors com Hermann Broch, Juan Rulfo o Jorge Luis Borges.» — E l seu llibre demostra que per crear un text deliciós no cal

ni tan sols haver conegut la persona de qui parla, com en el cas de La reina Ginebra, centrat en Ava Gardner. —«Desgraciadament no la vaig conèixer en el sentit bíblic, que era el que jo volia, però ella no es va deixar seduir. A Ava Gardner li agradaven els cambrers i els toreros, jo en canvi li deixava anar uns discursos avorridíssims, i ella devia pensar: 'quin pesat'.» —Viu a l'Empordà, lluny de còctels i de grups literaris. —«No m'ha interessat mai sentir-me vinculat a un grup literari. Els escriptors es donen per individualitats, no per generacions. Hi ha un escriptor que és Luis Cernuda, o García Lorca, i la Generació del 27 serveix més aviat per facilitar la feina als professors. El discurs d'un escriptor mitja-

nament digne, tant si viu a l'Empordà com a Nova York, és un discurs solitari. Aquestes galindaines de les generacions i les tertúlies de cafè en general són un refugi de mediocres.» —Però a curt termini el que triomfa és el que tria millor el grupet. —«És clar. Això ho he viscut amb el llibre dels Nueve novísimos, en què vaig estar molt content de no ser inclòs. Aquella antologia va marcar l'estètica predominant, i al final va resultar que hi havia nou mil novísimos. Això de les modes literàries és terrible. Deu anys abans s'havia de fer poemes als obrers, uns obrers absolutament desconeguts pels escriptors. Deu anys després s'havia de fer poemes a una Venècia no menys desconeguda. Hi ha una anècdota

L'ombra persistent dels Panero v.p. / P.P. • En una entrevista publicada a la revista Fin de siglo, plantejava que ser fill d'un poeta important havia estat un inconvenient, perquè la gent podia pensar: «Mira, ara el fill de Leopoldo Panero vol ser poeta, com el seu pare.» Però tenir una bona biblioteca familiar sembla un bon punt de partida per a un escriptor, igual com les visites freqüents d'altres escriptors. —«Les visites les podem suprimir, tret de les de Londres, on ens visitava Eliot i Cernuda. Jo he conegut fills de poetes que han tingut biblioteques meravelloses, i que han estat ximples i analfabets notables. Ara, la biblioteca va ser un bon començament, sobretot en l'Espanya franquista. El meu pare tenia La condició humana, de Malraux, o

els poemes de César Vallejo, que eren llibres prohibits i no es trobaven enlloc. Però també he de dir que de la majoria dels autors de qui estem parlant aquesta tarda, no hi havia cap llibre a casa del meu pare.» —Quan es va començar a interessar per la literatura? —«La poesia la vaig descobrir quan estava intern al col·legi Alfonso XII d'El Escorial. A classe em feien llegir poemes perquè el meu pare era poeta, de manera que la poesia m'horroritzava. Però un dia, als 14 anys, en un llibre que parlava del modernisme, vaig llegir un poema de José Asunción Silva, un poeta colombià no gaire conegut, i vaig descobrir la fascinació de la paraula escrita. Cernuda i Eliot, encara que els havia conegut de petit, els vaig descobrir com a poetes quan el meu pare

ja era mort. La prosa, la vaig descobrir amb un exemplar de L'estranger, de Camus, que em vaig comprar jo. A més, dels 15 anys als 21 vaig viure amb la meva àvia Bergnes, no a la casa del meu pare.» —La seva mare, Felicidad Blanc, afirma en el seu llibre de memòries que vostè i el seu pare només van parlar de poesia una vegada. —«Sí, i pocs dies després es va morir. Es veu que li va resultar dur. Vam parlar de Jorge Guillén, i es va quedar força sorprès que jo sabés qui era. Però el que li va molestar més va ser que jo escrivís poesia social, que en aquella època jo fos comunista.» —òL'ha influït que tant el seu pare com el seu germà Leopoldo Maria escrivissin poesia? —«La consanguinitat, en aquest

cas, no funciona. La meva poesia no té res a veure amb la del meu pare, ni tinc res a veure amb el seu món, amb els valors de pàtria, família, Déu, que per mi són xinès. Pel que fa al món del meu germà Leopoldo, que ha tingut problemes mentals des dels 20 anys, hi ha coses que m'han agradat, però no m'interessa excessivament, com l'obra d'Artaud.» —óCreu que té algun sentit la pel·lícula Después de tantos anos, rodada amb els protagonistes sobrevivents d'El desencanto? —«Em sembla un despropòsit. Imanol Uribe com a productor i Ricardo Franco com a director em van assegurar que no seria la segona part d'El desencanto. La pel·lícula havia de tractar del pas del temps, i jo volia parlar dels temes que pVinteressen, so; bretot de literatura. Però quan

van venir a rodar, em vaig adonar que el que els interessava era fer la segona part d'El desencanto. Volien que els expliqués coses del pare, de la mare, de les meves intimitats. Jo vaig continuar parlant inexorablement de Borges i de Vinyoli, i de les deu hores que vam rodar, a la pel·lícula hi aparec exactament deu minuts.» —No val la pena anar-la a veure, doncs? —«Es avorridíssima, una mena de reaíiíy show en la línia de Nieves Herrero, en què els meus germans tenen l'oportunitat de desfogar-se. S'havia de tenir molt de talent per treure partit d'una segona part, perquè la situació conjuntural era totalment diferent, i la intervenció de la meva mare va ser molt important. A més, l'estil Querejeta-Chàvarri tenia una dignitat que no té aquesta pel·lícula.»


CULTURA-ESPECTACLES

20

el mateix amb .loige l.uis Borges. molt divertida d'un poeta andalús. Lawrence Durrell, Alvaro Mutis, que \'a esciiuie un poema en que o amb F e r n a n d o Pcssoa. que el un pnneep veu el mar des d'un llegíem com una mena de ritu palau de 1 loiencia. Quina vista d'uns quants inicials, i de cop tothavia de tenir! Actualment, els hom agafa el tren cap a Lisboa. grup-- persisteixen. però l'estètica i li escriuen novelles i poemes: predominant lia desaparegut, tant un home que no va voler ser mai en ealala eoni en castellà. Si mes protagonista de res. i que tot el no, en el cas dels poetes joves, que escrivia ho ficava en una cada llibre es dilcrcnt.» caixa! O el cas de Kavafis. que I )estacai i.i algun poeta català ningú coneixia a Espanya. Luis actual'.' Rosales deia: Cafavis (sic). aquest «L'n poeta que m'ha agradat poeta grec que s'ha inventat Juan molt. sobretot pels dos últims lliLuis...» bres. és Francesc Parcerisas. De Narcís C o m a d u a també m'agra— H a estat un gran viatger i den alguns poemes. Ls difícil jutha viscut en molts països. <'.És jar la poesia que s'està fent: només important el lloc on es llegeix? he format part de dos jurats, del —«Hls llocs son importants a premi Loewe i del Ciul'hora de fer descotat de Barcelona, i tots briments. Jo havia in«/i/ discurs d'un dos perquè m'havien tentat llegir Sota el escriptor donal el premi i hi ha\olea a Londres, i novia certa obligatoriemitjanament digne, més vaig arribar a la tat..' meitat, potser també tant si viu a p e r q u è l'anglès de —Vostè i Jaime (iil Lowry es molt difícil. l'Empordà com a de Biedma van ser dels En c a n v i , t o r n a n t primers poetes que \ova York, és un amb bareo de Mèxic, van practicar l'anomea l'any 197(1. vaig asdiscurs solitari. nada «poesia de l'exsolir Lina claredat de periència». ('.No troba Aquestes visió extraordinària. que hi ha gent que s'aT a m b é l'edro l'àragalindaines de les punta a aquesta poesia mo. que ja l'havia llesense tenir cap expegeneracions i les git i m'havia agradat, riència'.' quan el vaig llegir tertúlies de cafè en - -Això es cert. A després d'estar a la poesia de l'expegeneral són un M è x i c va p r e n d r e riència a vegades s'hi més transcendència. refugi de apunta un senyor que Els països han estat l'únic que ta es beure's mediocres.» molt decisius per a tres v o d k e s eo m mi.» aquest i amb prou teines tot un clau. i en - O u è ha après de fa un p o e m a . T o t s Borges'.' a q u e s t s p o e t e s han •No sé el que anat a Lisboa i han fet un poema hauria estat la meva obra. des a la ciutat, a la tomba de Pcssoa. del punt de vista lingüístic, sense Com que Alexandria és massa Hispanoamèrica, sense la utilitlluny, i s'hi miren molt abans de zació del castellà de Borges. Bíoy, viatjar, en comptes de seguir els Rulfo. Paz, que no té res a veure meus passos a Bogotà o a la Ticrra amb el castellà ranci de gloriosos del I uego, doncs se'n van a Lisboa premis Nobel. Tret de Luis Cero a Paris, que es mes a prop.» nuda, que va tenir molta importància en el meu primer llibre, Cita un vers de Borges: «La els escriptors espanyols no m'han glòria es estrepito \ eemza.» t.Coninfluït gens. Admiro molt Vasidera l'èxit com un perill? lle-lnclàn. però no es el meu estil. «•D'una banda he de viure, Aquesta prosa que vosaltres heu he de menjar, i si els llibres es tingut amb Josep Pla. la senzillesa venen, millor. Però el que em aparent, jo la vaig trobar amb sembla terrible es l'exit. com tamBorges.» bé diu Malcolm Lowrv en un poema. I .'altre dia vaig veure en un quiosc de Barcelona, per 495 pessetes, Les memòries d'Adrià, de Marguerite Youreenar, un llibre que jo vaig publicar al 1977 quan ningú no li feia cas. T r o b o una mica trist que s'hagi convertit en material de consum. Va passar

— O u è li han semblat els llibres pòstums de Borges que ha publicat Maria K o d a m a ? —«El primer. /•.'/ lamafio de mi esperanzu, horrible sense pal·liatius. Borges va fer molt bé de no publicar-lo. A Int/uisieiones hi ha dos o tres assaigs una mica

ELS 4 C A N T O N S

Divendres. 3 de mars; de 1995

Panero. que resideix des de fa temps u l'Empordà. va ser un dels primers poetes a practicar l'anomenada ••poesia de l'experiència». I >>:,>: I>[ Rl l'ACI S.

ces. Entre totes aquelles empentes li vaig dir: ' M ' h a n comentat que han trucat a l'hotel dient que cl volen matar. Estaré encantat de morir al seu costat.' Ell es va aturar, es va girar i em va dir: 'La mort. quina cosa més avorrida i quotidiana.' Al cap d'uns minuts. aquelles cinc mil persones incomodíssimes estaven encantades. Mai no he vist un acte d'encantament com aquell.» — C o m veuen Borges a l'Argentina? —«L'any 1990 vaig ser a Buenos Aires participant en diverses taules rodones. Hi havia els poetes que defensaven Oliverio Girondo i el surrealisme, amb uns quants anys de retard, i els més retardats que defensaven Ernesto Cardenal i Pablo Neruda. i tots eren unif o r m e m e n t antiborgesians. Els poetes joves, en comptes de competir amb Borges, en el millor sentit de la paraula, s'estimen més fer-ho amb Cardenal o Girondo. Sempre he dit que els poetes joves han d'intentar competir amb els grans autors, amb Borges. Eliot. Cavafis, no amb el de davant de casa o amb un mestretites ad hm . Un noi de vint anys no pot competir amb Martí i Pol: ha de competir amb Foix, amb Riba. amb Vinyoli. Que hi arribi o no és una altra cosa. Als quaranta anys ja ho veurà, que no és Eliot.•>

decents, però no hauria passat res si no s'haguessin publicat, cosa que Borges tenia molt clara. Si un escriptor es mor als 30 anys, això varia, perquè potser té l'interès del que podria haver fet. Però quan un escriptor mor als 87 anys. amb una obra feta, ja ha tingut temps de decidir el que es publica i el que no es publica, i en aquest cas tenia tota la raó, perquè aquests llibres pòstums no han aportat res. En tot eas s'hauria d'haver fet una edició universitària. anotada.» —Com era Borges'.' — « A m b ell. i també amb Rulfo, però d'una altra manera, sempre feia l'efecte que podien passar coses raríssimes. La seva literatura estava molt d'aeoid amb ells com

a persones. Hi contribuïa també la ceguesa en el cas de Borges, i l'alcohol en el de Rulfo, que els mantenien en un món de somnis, i ells transmetien d'alguna manera aquesta sensació. A m b Borges vam estar cinc dies a Quito per participar en una trobada d'escriptors. A l'hotel, jo havia rebut trucades telefòniques que l'amenaçaven de mort: me les passaven a mi perquè jo era un dels organitzadors de la trobada. No li vaig comentar res. Q u a n vam arribar a Tacte públic, em vaig trobar una sala on hi devien cabre mi] persones i n'hi havia unes cinc mil. Jo portava Borges del braç, i en veure aquella multitud aterridora, vaig sentir la responsabilitat de comentar-li les amena-

— A Los tnitos v las màscaras. Cortàzar només hi apareix com a traductor de Memòries d'Adrià. —«Mai no vaig poder amb Rayuela, potser perquè Pere Gimferrer anava sempre amb el llibre sota el braç. Però no només ell: tothom parlava de la Maga i de totes aquelles històries. A Mèxic vaig llegir un parell de llibres de Cortàzar que em van agradar. Todos los fuegos el fuego i Las armas secretas. Hi ha escriptors que et poden interessar al llarg de la vida. i escriptors que formen part apassionadament de la teva vida, no de la teva literatura, i Cortàzar no és d'aquests. Si algú em diu que Pemàn forma part de la seva vida, està cardat. Si és Cortàzar. el respecto, però no és el meu cas, com cap escriptor del boom: ni García Màrquez, i encara menys Vargas Llosa, ni Carlos Fuentes.»

La mort, l'alcohol i l'escenografia V.P.; P.P.

• A partir sobretot de la publieaeio de Juegos pura aplazar la muerle (1984), que va coincidir amb el seu retorn a la Península, Juan Luis Panero es va convertir en un poeta de culte. Aquest llibre encara es pot aconseguir per unes 12.000 pessetes a Sevilla, a la llibreria de l'editor. Més que de crítiques periodístiques i acadèmiques, Panero es confessa satisfet de trobar lectors inesperats: relata el cas d'un treballador d'una companyia de viatges que, mentre li venia el bitllet a la taquilla, es va confessar un lector apassionat de la seva obra, i fins i tot li va fer una crítica comparada dels seus últims llibres. —La mort és un dels temes recurrents als seus poemes. —«Sí. De tota manera, els temes de la poesia, des de fa molts segles, han estat molt pocs: el pas del temps, l'amor i l'odi, la vellesa, les flors de la joventut. la mort...» —Vostè sol connectar la mort a m b el suïcidi. —«Sí, el suïcidi ha estat un

ingredient sobretot del romanticisme. L'únic canvi que ha sofert la poesia en aquests quatre mil o cinc mil anys d'existència ha estat el tema de la ciutat, iniciat per Baudelaire, és a dir, l'abandó del camp, que era un tema molt recurrent. La filosofia pot fer altres investigacions, sobre les categories de l'ànima, o sobre la raó pura, però la poesia, com que n o es pot limitar a una pura qüestió d'intel·ligència, sinó que ha de buscar —per mi— una certa emoció, no té gaires temes. D'altra banda, és indubtable que tots ens morim, i m'interessa molt el contrast entre vida i mort, entre vida i no-res. Sobretot al meu últim llibre de poesia. Los viajes sin fin, hi ha una visió més aviat metafísica de l'amor, un intent de sortir de l'anècdota més trivial o narrativa.» — U n a altra constant de la seva obra, relacionada amb El desencanto i la llegenda Panero, és l'alcohol. Als seus poemes, hi abunden les copes, les ampolles, els brindis, i els seus autors preferits, com Scott Fitzgerald i Lowry, són

grans consumidors d'alcohol. Per això hem portat el vodka... — « E n això no he estat sectari. Hi ha escriptors com T.xèkhov. Camus, Pavese o Borges que amb prou feines bevien, o no bevien gens. Joan Vinyoli si que bevia, i Pla també, però desgraciadament no vaig poder beure amb ells. La llegenda és bastant certa, tot i que ara estic molt retirat i em dedico normalment al vi. De tant en tant, quan vaig a Barcelona. faig algun petit excés, però a la meva edat no se'm posa gaire be. i prefereixo viure amb calma. El que és cert és que l'alcohol no serveix gens per escriure. Ara, com a escenografia d'alguns poemes sí que m'ha servit.» — H o podem posar això de l'escenografia? —«Sí, sí. Després de beure, mai he pogut escriure. Ni un poema. ni un article mitjanament digne. ni tan sols puc llegir. En aquest sentit coincideixo amb Gabriel Ferrater. D'altra banda, hi ha bevedors bons i dolents. E m temo que Lowry no m'hauria interessat ni per estar-m'hi cinc minuts, per-

què quan l'alcohol li pujava al cap era molt pesat, i Scott Fitzgerald em sembla que tampoc li treia gaire suc. En canvi, Jaime Gil de Biedma, fins que no estava molt carregat, mantenia una intel·ligència extraordinària, igual que Carlos Barral. En general, aquest grup de Barcelona tenia molt bon trago. Bé. tenien el costum de ser intel·ligents, que és un altre tema. Un altre bon bevedor és Alvaro Mutis.» — A Los mitos y las màscaras explica com va ballar amb Mutis damunt una taula... —«Ah, sí, vam ballar un sirtaki que gairebé s'enfonsa tot el pis, perquè Alvaro és molt més gros que jo, i també hi havia la que aleshores era la meva dona, i la d'Alvaro. Eren les tres del matí, i fèiem un xivarri que tota la casa es va despertar. Però, com he dit, a l'hora d'escriure, l'alcohol impedeix la concentració, la concisió que requereix la poesia.» —És llarga la gestació d'un poema? —«Em sol venir a partir d'una imatge. La gestació és llarga, la

visió és curta. Hi ha poetes que funcionen per la intel·ligència. d'altres, pel sentiment. Jo quasi sempre he funcionat a partir de la imatge. Q u a n la tinc, tracto de crear un p o e m a al voltant seu. Els articles de Los mitos y las màscaras que m'agraden més, com el de C e r n u d a i Ava Gardner, estan fets a partir d'una imatge.» — U n a de les constants de la seva obra són el que podríem anomenar «convocatòries de fantasmes»... —«Vaig escriure un poema, a Los viajes sin fin, titulat Encuentro en Ibiza, en què es troben Drieu la Rochelle i Walter Benjamin. Tots dos havien estat a Eivissa, i em vaig inventar aquesta trobada sobre una base real. N o hi ha cap menció a aquest encontre ni a l'obra de La Rochelle, que conec molt bé, ni a la de Benjamin, que conec força. Doncs bé, fa dos mesos em va escriure un poeta d'Eivissa no només dient-me que s'havien trobat, sinó també informant-me a casa de qui, una persona que viu a París. Naturalment, no li trucaré mai.»


CLASSIFICATS • AUTO-ESCOLA CASAS Martorell. 47 « 6 7 4 1 4 97

• VILA ELECTROLLAR SA Santa Maria, 40. « 589 02 71 Ref leooroi

Rel 1170001

• AIFA Ctra. Cerdanyola, 18 « 674 43D4

• ADMMISTRACIÓ NÚM. 2 Major, 3 3 (junt monestir)

Rel. 1440031

» 674 01 74

• CASTELLVÍ HONDA Rosselló, 15. « 5 8 9 3211

Ral 1520001

Rel 1260001

• COLHORA Pg. Torreblanca. 12-14.

« 675 35 56 Bel. «800001

• AUTO-RECAMBIOS VALLÈS Camí de la Creu, 24. « 675 19 51 Rel 1670001

• ANIMALS PERRUQUERIA Carrer de la Creu, 33, local 2. TT 589 13 29 Rel 420031

• NISSAN ROMAN Marlorell. 41 t r 675 45 79 Rel 143000• PÀRQUING TORREBLANCA Av. Torreblanca, 2-8, local garatge. « 560 24 01 Rel 110001

• DISPENSARI VETERIN A R I D E L V A L L È S , SL Urgències 2 4 h. C/ Sabadell. 23. St. Cugat. « 674 6 9 4 5 Tel. urgències 908 B9 81 36 Rel2500Cl • LA FAUNA Rambla del Celler, 35-37. « 674 13 05 flef 430OOT

• RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola, 55. tr 589 26 49 Rel 1290001

ÀGORA Ferrer i Guardia, sM Tel 5890301 Fax 67424 86 06190 Sant Cugat del VfJèa (davant TV2)

• ENGLISH CONNECT I O N Escola d'anglès. Sant Domènec, 7,1r2a. « 675 21 06

• HNOS. MARTÍN DEL VALLÈS Stravinski, 8. PoMgon Can Jardí. Rubí Rel 220001 •

FUSTERIA EBENISTE-

• VVAY-INC/Girona, 16. « 6 7 4 0 6 0 3 Rius i T a u l e t . Rel 10004

WMfpffmS

i

ALUMINI l VIDRE

í

EXPOSICIÓ I VENDA:

EL MAS \

> C E V L A N Cl Caslillejos, t r 586 64 55 Ral 600001 • MERMELADA EXPRÉS C/ Valldoreix, 56. 1T5S91185

Sant Cugat del Vallès

Tel. 699 38 98;

Rel 1500001

• C U G A R T Cl Torrent d e la B o m b a , 14. t r 674 43 90 Re» 2100X1

• J . MIRET Mercat Torreblanca, parada 1-42. « 6 7 5 63*3 netsxaoi

• GRUP VI BELLES ARTS Montserrat, 31 tr 675 20 01

• ATEUERBLAUAv Torrebtanca, 2 « 5 8 9 1 9 31 FW 1210001 • M A R C S V A L L È S Cl Vases, 23. Sant Cugat « 6 7 5 49 43 Rel 2130031 • M É S M A R C S C ; Enric Granados, 15. Sant Cugat

« 5 8 9 14 29

• CENTRE D'ESTÈTICA O U I R O S T cl Valldoreix, 7 6 B.

MMHrl

« 589 07 06

GESTIÓ, S.A.

« 675 40 06 • HIOROFLOR Av. Joan Borràs, 54. Valdoreix. « 6 7 4 75 98

• SOLSONA Rosselló, 2 « 5 8 9 3 2 89 Rel 490001

Ret 1450001

MOBLES i DECORACIÓ

Rel. 1190001

• VINS NOE SA Baixada Sant Sever, 4. 0 5 8 * 1 9 63 Rel 503001

CALEFACCIÓ

• HlPICA SEVERK40 Pg Calado. 12.

AIGUA

«6741140 Ret 6100)1

• INSTALLACIONS TETE passatge Torreblanca,

« 5 8 9 00 79

• Papers pintats

• Parquets • Moquetes • Cortines

d'assessorament

generals i

Rel. 510001

administració „

de finques.

C/SonSogoteinyol, 32. Tel. 67517 02 674 66 69 Fox: 589 27 74 • J . G . ASSOCIATS PI Barcelona, 9 baixos. « 675 30 12 Rel I220OO1 •

M A P F R E Pg. Torreblan-

« 5 6 9 1 0 05 Rel 1300001 • NOGUERA FRANCINO Francesc M o r a g a s . 1-3 enfj. 1a.

tH • C L . DENTAL BANARES Francesc Moragas, 8. 2n. tr 674 18 77 Rel. 1600001

wmmsam

• ESTANC MONESTIR Plaça Octavià, 3. « 674 01 74 Rel 1510001

Ret 1590301

• CASTELLVÍ Serveis i AcVnts. Rius i Taulet, 4. t r 674 12 41

• DOLCETS Aliens Sala, 20 « 674 42 82 Rel. 1570001

• INSTITUT DE BELLESA RVB a Francesc Moragas, 25. Sant CugaL « 675 58 55 Rel 110003

• G.C.I. CONSULTING Sant Bonaventura, 8. Erm.

3a. « 675 49 06 Manxi

• JOGUINES MARGA Santa Marta, 44. « 6 7 4 1 5 82 (M.1W0031

CASAJUANA

• MILAR T O B E L L A Santiago RuseYx, 4 9 .

« 6 7 4 06 57 M

«50001

• ELS ARCS, 8ALÓ DE TE P». Torreblanca, 1719. local « 6 7 4 54 00 FMS860001

TRANSPORTS

Mobiliari • ANNA FUSET JOCS C/ Santiago Rusihol. 45. Sant Cugat. « 5 8 » 50 7 2 / 5 8 9 50 12 Rel 1750051

i Decoració.

• SANBEB-6 Anselm Clava, 20. « 8 7 4 46 71 Rel 1420051

• INSTALACIONES ZAMORA Mossèn Cinto Verdaguer, 18. Valldoreix. « 5 8 9 26 38 fwssrojt • MANTSERV, SA Av. Catalunya. 18. « 674 60 58 Rel «30001

mum • LA BRASERIA Plaça Pere San, 6. « 589 52 40 Ret 690032

M/ZWA

mm\xm, mm \wmnm Poouetería urgent atot Espanya 6 7 5 10 11 900 300 4 0 0

• MAILING VALLÈS, SL Sani Domènec. 10 - baixos. « 589 23 71

10050011

nens petits.

amvüEOMM

I

Tel. 589 22 32

I CuTWiMajor,6 SartOtgolcielValès

Ret5SO30l

« 674 14 82 «1530001

CUGAT

j \

c/Vinyols, ÏO

• DANVIL MOTOS, SL Sabadell. 32 B « 6 7 5 16 06 Ret 1660001

« 5 8 0 86 8 9 / 6 8 0 9854 |F0BF%»C«-t«yW Rel. FTC 990036 • CASA ADOSSADA 2 4 0 n r , a prop e s t a c i ó , 2 p a r quings, lot e n p e r f e c t e e s tat. 4 3 . 0 0 0 . 0 0 0 -

« 6 7 S 4 3 24 |Fni«.Fe««|F|«ffiVJ»xl4

Tel. 6750512 • C A B A N E S casa p s i restaurar, 3 iitentee, fardf 300 m*. paler i quadres. 9 500.000.«(972)502882 IFtwFe^RelFFriTrre

• CANSALADERIA J U LIANA Francesc Moragas, 26. « 6 7 4 08 81

Hanoi

• a FRANCESC MORAGAS, 48. Oportunitat. 85 rrí, 4 dorm., bany, lavabo, saló menjador, cuina, refrigeració. calefacció, terrassa, pàrquing. 17.500.000« 674 57 18 I Fax 874 57 54 (lM9rtfl.Rel.W02rxo3 • a RIUS I TAULET 160 rrí, 4 hab., 2 banys, salómenjador, cuina -omee», terrassa, plaça de pàrquing. 27.500.000.« 8 7 4 57 0 4 / 8 7 5 4 3 0 2 • Cl 8 A N T T O M À S . 94 rrí. 3 dorm.. 2 banys, saló menjador, cuina equipada. calefacció, armaris, pàrquing opcional, tardor-95. 15.200.000«674 5716/ Fax 674 57 54 !to)ei:i RetH32rjX4 • Cl S A N T I A G O R U SINOL 110 m", 4 hab.. 1 bany. 1 lavabo, sal��-manjador. cuina -Office- nova, terrassa, plaça ds pàrquing. 24150.000« 6 7 4 57 0 4 / 6 7 5 43 02 [irmesel na. i lOOTooof

• PIS 80 m*. nou a estre- • MOLT A PROP estació nar, 3 hab.. 2 banys, tot Sani Cugat, 3 hab., terrasexterior, pàrquing opcio- sa de 12 m1, gairebé tot nal. 14.500.000.exterior, assolellat. « 675 43 24 15.000.000.(FélouaeRoca) R a FR10O60O12 n (93) 674 87 15 (Tro» Seal R» FS 10120036 • PIS D E 3 dormitoris amb armaris de paret. • MOLT A PROP ESTA« 6 7 4 67 1 6 / F a x 674 57 menjador-saló. cuina, sa- CIÓ Sant Cugat. Sè pis, 4 54 tareig, cambra de bany hab.. vista molt maca, balQriXJ»1 FM H020001 complet. Exterior. Raça de có ampH, 1 bany * 1 lava• P B À T K a Alfons Sa- pàrquing inclosa. Junt bo Sol de tarda 15.000.000la, 4 hab., 1 bany, 1 lava- àrea cultural. « (93) 674 6715 13.650 000bo amb dutxa, 4 0 m ' d e teIFnl·egSeol FM FS I0I290M « 8 7 4 72 54 rrassa, 1 plaça d e pàrjFrouOiCTUi Ra reiOO»»» quing. • PIS 110 m", 4 hab., 2 22.000.000• PIS DE NOVA CONS- banys, parquet, armaris, « 6 7 4 77 78 TRUCCIÓ 60 rrí, acabats pàrquing, alt, exterior, cènOM·xtl·SQ M.I8O0O2 de 1a qualitat. 2 dormito- tric, finca nova: 3 anys. 25.000 0 0 0 • PROP C R E U R O J A , ris. 13.500.000« 6 7 5 43 24 àtic rjúplex d'uns 100 m', « 8 7 4 1 2 0 4 / 8 7 4 1 1 8 1 prejietftaj). Rel. F« 10080011 amb 3 terrasses. 3 hab., ISeml FM51HQTO1 tot exterior, assolellat, mot • PtSDE 120 rrí. 4 dormitranquil·la (sense veïns a • PIS RESIDENCIAL planta baixa 100 m1 + 80 toris, 2 banys, molt bona sobre). m* jardí, 3 dorm., 2 banys, vista, pàrquing. 18,000.000.2 pàrquings i traster. Nou 22.000.000n (93) 674 67 15 « 6 7 4 1 2 04/6741181 a estrenar. Frefae Seay Rel. FS 10120006 (S<»r) FM S101X0302 26.800.000.- « 675 43 24 (FnoweFttl) FM FRIOOMili • SANT CUGAT àtic du• PIS E N VENDA 4 plex de luxe. zona cl Alva• SANT CUOAT pis ds 3 dorm., rrtervjador saló, cuirez. 190 nV. Consta de 4 hab., banys, cuina, saló na, bany complet, lavabo, hab., hab. planxa, saló menjador, balcó, ascen- calefacció. Molt de sol, menjador amb xemeneia amb vistes a Coltoarasa. sor, exterior i assolellat. de 40 m*. Estudi en duplex 20.000.00012.700.000.de 60 n i . Terrassa. Barba« 6 7 4 72 54 « 6 8 0 88 6 9 / 5 8 0 98 54 coa. Trss places de pàr(firca>Georete| Rel FS I0MO0I1 (toFtaC»rair»ae)RelFPC990rX2 quing. Jardí i piscina comunitaris. • SANT CUOAT prs maco • P I S E N V E N D A 4 a carretera de Cerdanyola. dorm., rrienjador saló amb 49.000.000 « 6 7 4 06 97 (FeceeSirl Cugeft.net reiooeooaa amb 85 m*. 4 hab., bany, xemeneia, cuina -olfice», saló, menjador, c u ™ , bal- 3 banya complets, zona • SOUREÀTIC en venda có I ascensor. safareig, wisfacció, garatDos rjórmaoris, ampli men11.800.000ge 2 cotxe», traster. JanK jador-saló, cuina, cambra « 6 * 0 88 6 9 / 580 98 54 pari. 200 rrí. Zona cornude bany, àmplies terras|F<xol%iCerix.veej Rel FFtasXOl nkaria amb jardí i piscina, ses. MoN set i ben orientat. 4 5 . 0 0 0 . 0 0 0 - « « 7 4 72 54 15.000.000-«674 7 2 5 4 • SANT CUOAT pe» maco (l^t»srieo-ele| FMre10050112 |RirseOl4aia»Rjtroil«M0W ds 90 m* I 3 has., 2 banys complets, saló menjador, • PISOS OCASIÓ Zona cuina •otllce», 2 balcons, Monestir, 75 rrí, menjador 1 ascensor, calefacció, tot 20 m , cuina, 3 hab.. 1 exterior, pàrquing opcio- bany, safareig, terrassa 4 rrí, ascensor, sol tardes, nal, assolelat. • URBANITZACIÓ Sant 14.800.000vistes a Montserrat, parFrancesc, cantonera, setecte estat 11.600.000.« 880 88 6 9 / 580 98 54 rrunova; al davant hi té un |F»i^cerxeif^ I M m a a i a i « 8 7 5 33 5 6 / 588 28 4 Í jard( pjolc, 3 hab. 4-estudi (KSA Geetiotaraotiiarií).FM. «SA + 2 trasters. Pàrquing molt • SANT CUOAT preciós 10050012 espaiós, jardí privat d'uns pis al a Aliem Sala. amb 3 hab., 110 rrí, bany com- • P L A N T A B A I X A a m b 70 trr\ calefacció plet retormat, lavabo, saló lardl a zona residencial, 4 34.000.000.rnenjador de 35 rrí, cuina dormitoris, 2 banys, ouina. « (93) 674 87 15 equipada, terrassa de 25 totalment renovat piscina, ffersse Sen|. FM. FS 10120036 m', asesnsor, calefacció, pàrquing. exterior, finestres d'alumlnf 38.000.000.I portes d'ember, « 6 7 4 1 2 04/6741181 19.000.000.l5enn| FMS10300003 « 5 8 0 88 6 9 / 5 8 0 98 54 • PROP ESTACIÓ SANT fixo I 1 » Ceicx<>xle| FM FK190304 • P E R A L A D A 3 plantes, CUGAT 4 hab., 2 banys, 4 hab-, 2 banys, lavabo, • S A N T C U G A T preciós calefacció, plaça perqung, g r a n «studi ( 3 5 n V ) , terrass a d e 2 5 m>, g a r a t g e 3 cotpis d e 1 2 0 m ' I 4 hab. a assolellat exterior. x e s i |ardf. 1 6 . 5 0 0 . 0 0 0 . TAv. Alfons S a l a , 2 banys, 28.000.000« ( 9 7 2 ) 5 0 2 8 82 s a l ó rnenjador, cuina equi« (93) 674 67 15 IFnjmFeext Rel FF 170001 p a d a , ascensor, calafecIFHieeSea^ FM FS 10120033

Unjències: 4871331

• SUPERMERCAT V I LARÓ « 589 35 82 Ret 1360X1

T1MC* • CAMPMANY Valldoreix,

SANT

« 8 7 5 55 06 • M E N J A R S PREPARATS TASTA'M « 5 8 9 29 2 9 / 5 8 9 35 36

• APARTAMENTS NOUS a estrenar d'1-2 dormitoris. menjador-saló amb cuina americana, cambra de bany complet i terrassa. Preu venda: a partir de 8.400.000 Pta. « 6 7 4 72 54 IFtns Greneüi Rel ro lixaxw

ckS, p à r q u i n g , assolellat, f i n e s t r e s d'alumini. 26.500.000-

• T A T E R S Sani Amoni, 62.

Rel 13300»

Soríago Rusinol, 37

• ZONA TORREBLANCA places de garatge des de 1.700.000.- « 674 77 78 (rirerra.5*! FM 160010

• C / O R . MURILLO, 1 1 . Àtic duplex. 200 m' + 70 m 1 terrassa. 5 dorm., 2 banys + lavabo, saló menjador, cuina equipada, armaris. calefacció, pàrquing, zona comunitària. piscina. 45.000.000.-

Rel-5500CI

Articles pera

M.3C1O301

• JC4ERM SPADA c/ Balmes, 3 9 , 1 r dreta. « 589 SS 4 * Sant Cugat. FMaMMI

rUffiKSfflfól

• ÀTIC DÜPLEX Zona Mercat Nou. 120 m' 4- 20 rrí terrassa, 4 hab., saló menjador amb xemeneia, cuina «Office». 1 bany, 1 lavabo, calefacció, marbre, parquet, PVC i climalit, pàiqulng i traster opcional preciós. 22.000.000« 875 33 661689 26 43 (KSA Geetio launobaerit) Rel KSA

Matalasseria

• JOIERIA Mireias. cl VaMoreix, 33. « 8 7 4 99 40 • J O I E R I A AUGET cí Santiago Rusinol. núm. 40. 9 674 » 84 Sant Cugat Rel 3010001

Her 400001

GALERÍAS SANT JORDI

• J O I E R I A T O U S Rbla. Ribalatada. 24 C. « 6 7 S S 2 52 MarXOt

Rel. 1350001

COPERSE

Francesc Moragas, 4 (Quatre Cantons) Tel. 674 38 92

• GIMNÀS OLIMPO Av. Arlons Sala. 29 B. « 6 7 5 37 07 Rel. 630001

V 675 26 04

mmmm

• TALLEOA R1COMÀ Cl Balmes. 11. Sant Cugat « 6 7 4 68*2 R* 1910001

FM 15*001

• SOUASH SANT CUGAT Sort Jordi, 33-35. • M A T E R I A L S DE LA « 6 7 4 98 62 CONSTRUCCIÓ. FOAP. rM. 1550301 cí Rius i Taulet, 27. tr 674 05 03 Sant Cugat FM 50OX01 • SUMINISTROS VALLDOREIX Mossèn Jacint Verdaguer, 107. « 6 7 4 14 90 Rel 390001

• Coordinats

• C L A R A M U N T INST. VOGA Riera, 15 baixos. « 674 21 03 • ESPORTS TERtlANEU C/ Sani Antoni, 15. 08190 Sant Cugat. « 674 62 02 Rel 10005

• TINTORERIA S A N T CUOAT Alfons Sala. 21. « 8 7 4 4167

• Pintures

• VALLE8TECNOLÒQIC SA Placa Unió, 3. W1500031

• PAPIOL-VENDA I NETEJA Cànovas del Casti- • B L O C K O R o s s e s o , 17. Sant Cugal. « 589 53 4 * llo, 4. FM. 10002 t r 674 65 00

• TINTORERIA SANT CUGAT Santiago Rusinol, 35. «8741183

« 674 62 39

• Tapisseria

• ORDINABOFT Rbla. Can Móra, 9. « 875 32 03

«snssoo

Rel 1210002

Asseurances

• TINTORERIA S A N T « M A T Sant Antoni, 1 «8741182

MMOOOI

Servei administratiu.

• SOL - NET P Torreblanca, 52. «6744149 Rel7M0l

• PERRUQUERIA A. SA- Rel 1400001 LINAS Cl Sant Jordi. 25. « 6 7 4 8915 • TINTORERIA S A N T Rel Z7TO01 CUOAT Rambla Ribataltada.34. • P R E S E N Z A Martorell, « 8 7 6 22 28 20, Rt 1540031 « 589 46 51

•MCÜ0

REGS AUTOMÀTICS

A«.Ob1slo1,73 Tel. 674 55 47 Tel. nwb. 90» t4 44 7»

Rei 1430001

Rel 1650001

ELECTRICITAT PERA JARDINS

SANT C U G A T

• LfNEA DIRECTA Enrique Granados, 15 - local 8. « S S 9 03 74 Rel. 134001

Rel 1470001

Reparacions

Ral 1250001

í

• ROSÍTA Pg Rubí, 110. Valldoreix. « 674 31 47

• F O R M A S Elias R o g e n t . 18-A.

• CICLES CARDONA Valldoreix, 41. t r 674 15 09

wmm •

Rel 1410OC1

Bel 2310001

Instal·lacions

jManK.·miaB

• D G . D'ASSEGURANCES Rambla del celler. 95. « 675 42 03

del Vallès

Ctra. de Terrassq, 97 08191 RUBÍ

Rel. 1370001

• C O P Y - G R A F I C Can Matas. 8. « 675 36 53 Rel 820(01

c/Villa, 1 Local 2 Tel. 675 24 01 08190 Sant Cugat

• C/ DOCTOR MURILLO 130 m*. 4 hab., 2 banys, saló menjador, 35 rrí, cuina «otlice», 2 places de pàrquing. Zona comunitària amb jardí i piscina Exterior. 28.500.000.« 674 57 04 / 675 43 02 (mona) Rel 110070CO5

(lmrjesi>. Ref. 11007TJOa4

FALGUERA

• T E X I D O ÒPTICA cl Sant Jordi. 30. Sant Cugat. « 589 44 95 R* 250X02

• ASSUMPCIÓ Monestir, 33.

• LOCAL 170 nf.cl Camí Colomer. 2 portes al carrer. en venda o lloguer. Preu: 26 000.000 Pta o 160.000 Ptaímes. 9 675 43 24 (FrqueiRcoil Rr4FRll»ioaiB

B

Rel 11B0031

• ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21. « 674 0 8 1 2

TALLER: ORIENT, 68

FAX675 28 6I

VERDURES DIRECTES DE PAGÈS

hs»*VillaMi,150

Rel. 110002

TAPISSERIA

Rel 2550031

« 674 36 51

VALLDOREIX, 53.

TEL. 675 29 02

• VALLÈS NET Sant Ramon, 4. « 6 7 4 6918 Rel 15*000'

• CENTRE ÒPTIC SALDON cl Francesc Moragas. 4. « 675 07 54

Fax 588 24 53?

IrèiquaiFerwl Rel. FFS70O35

» 674 53 01

- Decoració

-N'M-I SI

• VENTALLÓ 3 plantes. restaurada, aigua, llum. telèfon. 16.700.000.« ( 9 7 2 ) 5 0 28 62

Rel 1200001

- Tapisseria

Mercat Pere S a n Parada 123

(RnqjMFeicoi Rel ff 170004

• T A L L E R E S M E N A Passeig T o r r e b l a n c a , 1 3 .

• PROMUSA Av Torreblanca, 2-8 « 5 8 9 17 32 Rel 370001

1 SERVEI GRATUÍT I AD0MICIU

• BAR-CAFETERIES Don Bar. cl Rosselló, 2 0 674 36 36 Rel 3000001

• PAMOBE SL Sort, 32. 1r l a « 5 8 9 35 23 Rei I45M01

• CONSTRUCCIONES Relormes - Torres - Noves « 674 63 08 Ret 57X01

ReL 240001

BÜ-ífEïffi

• TALLER MECÀNIC P. CANALS Cl Sant Llorenç, 27 « 674 63 62

^LISEB

RIA L S Cl Camí de la Creu, 14, baixos 1a. St. CugaL « S 8 9 47 53

Rel. 1310001

• SPRINT IDIOMES Cl Francesc Moragas, 8. « 5 8 9 22 64

Rel IC40M1

i

.m^mni

• SIURANA 2 plantes. restaurada, xemeneies, gran Jardí, lerrassa, aigua, lum, telèfon. 32.000.000« (972) 50 28 62

Rel 1320031

« 589 47 42 Rel 160001

Ref. 470001

Del 2010001

• GRANJA SANT DOM I N G O c Reus, 2 5 . 06190 Sant Cugal. « 6 7 4 1 3 25

• FOTO VÍDEO F.R. Rambla del Celler, 93. « 6 7 4 79 68

• A D M I N I S T R A C I Ó N Ú M . 1 Valldoreix. 6 7 - A .

• TALLER ELECTROSOLc/Sol, núm. 19. « 674 36 66 Sant Cugat Ret 302M01

• LLAMPAJE8 2 rxantas, restaurada, 1S0 m*, xamaneia, aigua, pum, teialon, garatge. 16.000.000.« (972) SO 28 82 |lro«.Ferco»HelFFe7oai3

• PROP HOSPITAL GENERAL de Catalunya. Pis perit, 3 hab., molt tranqul, assolellal, dar. 6.300.000« (93) 674 67 15 (Fex>««S«i| RÜFSHI2QM2

• S A N T CUGAT Psg. Cànovas, ple de 4 hab. (3 dob l e s ) , 1 2 0 m ' , 2 banys, • PROP MERCAT NOU cuina - o f ü c s - , balcó, en(Pg. Torreblanca / Vallès), trssolats, ascensor, calessminou, 3 hab., 1 bany, facció, extehor, pàrquing, plaça parquèig, exterior. ' 1.21.500.000.13JS50.0O0.|Mer^Ceiar«Mi> FM. FTC9MQ5 « ( 9 8 ) 8 7 4 8 7 1 5 [Fixem Seal FM FS 1018107

• Cl C A N O V A S C A S T I L L O , 2 . Oportunitat. 1 3 0 rrí, 4 dorm., 2 banys, sakt menjador, cuina, calefacció. pàrquing, pintat 21.000.000.«8745716/ Fax 874 67 64 IrctJ-frlM. HO 20032

• RUBl Av. Estatut, E d . nou, 85 rrí. 3 hab., bany I lavabo. Calefacció. Elec. Entrada 3.000.000 Pta. Resta hipoteca. « 6 8 8 4 0 1 7 / 6 8 8 64 8 8 rff«|MV»S>GS«»,Hel.FV4>11 • R U B Í A v L'Estatut, 7 6 r r í , 3 h a b . m o l d e sol. 7J2S0.000.-

« 8 8 8 68 48 »m«a) 1X150107


CLASSIFICATS •

R U B Í c> C a s o

\'enar

WÍSA<A |4P|

Finques

674 589

67 15 33 68

,•:-

' J .-

r

135 m

D-? -iri . l . d

b a n y s , 2 •-:-' hicc o.

• •

•-•»'

t r 5 8 8 4 0 17

t r 699 65 48 .

^ l

rr-

se; de

ropest3c: iC3r -i"at. 1 Pany cuina

(•i

, : -•

t r 6 9 9 65 48

14 8 0 0 0 0 0

i •-

• ! • • •

'

i

l

'

:

r

"

r

n-,

i.

^

'

~

'

'

nanv.

,..-

'

. 'i- js^

." M - f f-

r <!

h'.'i.

•>.'•::

fíe'-'-i'-it

ter'H e - i u e r :.i-i

.

: i. - i - i i · i |

.

">

-ja-

Pv<.= o m d d -

i i.r'H'j

M i k;r

que

:

'•.

.

••

*

,·.:n^·v..·

;

ZONA

.• i l

--?t 1 :J.«''.

,t 1. •,.! l o i 1 ,ib

bany i

lavab.n L - t i | -Tsia-ies ddüTirt • . , - • • • , , . r,as

i .3 .!. n o s !

. -

•1 r i r i t

•i : x x Í : L Í

TT 6 9 9 6 5 4 8

p r o p F í.i''i - ' i " •• I--- 'ie 7 5ÜC OOi/ : ',= - 1 ,it C . t i.1-1 i. ::.('•',•

588 40 1 7 , j . ^

•, i

'i;-

588 54 99 U. 1

i

.

R U B Í r V e r g e o e l =iiar,

A

1,1 VI <-i

nous. pis iota.rient reformat 65.000 pta.

bary

iV-

3 M l "

t't r r i < • - - J 1

n 5

j p

. Í -TÏ

r • r .s

" ' "•

RUBÍ

\ •:l:

: li,- •

I.

t.lesi

• ,-. r

i ."'• n

J

oxíe-

• : •« 3S -.i it ' I . Í J I

SANT

qjmg

RUBÍ

SANT

ta

Z l j p i e » per e s l r e -

•>.r -i», q u a i n a t

bany. 46.500 pta.

S"

si.príma

CUGAT ae

/jr«

C a ^ l i|r Tt:Je 4 [ : r 1 ,tr •,",

' ' • l'-i.'OOOO • ï r 5 8 8 4 0 17 -" u' —, u f '

nr, 1 hab.. 1 bany. 65.000 pia.

c; Sta Mana, 75 m 3 hab 1 bany. 1

TT

B U B I ECIIJCI U e \ „ - ^ 5 3 h a b . cuir,t

bany reformats 10 5 0 0 0 0 0 -

lavabo cale'accio. -3.000 pta

5 8 8 54 99

-sa 1 , - • • - ' ' h i . "

t t 699 65 48 tncusai Rei

\jw

•• r n b M LI r u u n . . )

S A N T C U G A T z o n a got!

.•VcasSant&jgatj. fte* C$C t»+X2>

'

CUGAT U-- ' i '

zona (estació

5 5 7 m*"

18 OOO '000 •

INFORMACIÓ I VENDA:

TT 6 7 4 0 8 9 7 i -• i= St-i: Ctugat' "e1 F9;'iX*t".:>: •

.• r ...

" i i

Lonï-

-iien|ador

i-' 1 rt.icv

•t_ l n

i i .i •

ZONA

cimri d u t x u

ï r 674 08 97

v 1 ri'

1 i'J'i;

NOU

r-13 x p . ' l-jwibü

í r l .'i '• -

' 4 5 0 0 OOO -

V

675 43 24

i-.TCoes=oca ^

FR • i"í"3C>;<'í

5 8 9 26 43 :

i

Al

illRiScl

_ ._ .. WKKmmmmM •

Ct G R A N O L L E R S .!

dossada

amb

ascensor

220

jardí

pnv:it.

m-,

ao'm.

( 2 -suiles-}

r

"i

b a n y s . 1 lavabo, saio m-:-

r i

' • - • •*

i ".•e·.W:

•er

48.000.000.-

TT 6 7 4 7 7 7 6 hrarta

INTERCONSULT INMOBIUARIA, SA.

EDIFICI BARCELONA (C/ Barcelona cant. Lleida)

.

a o o r 4 0 m*, g a r a t g e tr i s

t r 6 7 5 33 55 i;:rv„: I T T

S O L A R residencial. 650

Passeig Francesc Macià, 80 Tel. 588 13 24 Fax 699 56 00 08191 RUBÍ (Barcelona

M H H H H V W f * H W K ^ |

MERCAT

-,)!:•

'.rrriiifl'i

^ Ú

CUGAT

^OOC'OOO.-

-jf •'• r i t '

9u r r

SANT

plaça Sant J a u m e Valldoreix)

n> Z ü i i a e s c o l a a r q u i t e - ; tura Edificació i m m e d i a t a

i

:.:j r a

Su-

6 0 0 nr 1

t p n a s H H f 1 .!'

F-JL-Í-^, v e n s

Apartament moblat zona Mercat HQL 50

5^4 m

e s t a c i ó d e Valldoreix perticie

H-i'Ciï

32 üOC (.:•( r

H::v-f, 1 '

Apartament prop estació 40 m- 1 hab.. 1

:

--'

t r 674 08 97

• • " • "

CUGAT

2 5 OOO OOO - t r 6 7 4 0 8 9 7

• ofllCE" . O r s

1

t r 6 9 9 65 48

SANT

•:-. OüOOOO • « 6 7 4 0 8 9 7

• •

. . ,

r 4T"" ooo

Ca 6 7 5 43 02

••"•V-d

r;-i«-

V.\\ \ i i H v a o o

coiiplets

/ . i

Pg a sta

TT 6 7 4 5 7 0 4

i

Cuina

h a b . i. m b ' , 1 !• n v

MIRA SOL 550

Magmf

de

16C m C o n s t a n e -i 'i--i:'

v

7

""~

589 26 43

"•SA Gé •IXÍO0Ü6

• --»;--,< M ICIÍÏJ:: Pel F K t ' C O i » ; '

Sdlo " t e n i a d o r

w 699 65 48

, :

as e

• S A N T C U G A T , i •. A f c r v S d; ' « . i , •.:: e s : t

Canovas

6 450 000

nclosa corro/lat.

le

nnd

- a r t Eulàlia

1 7 1 X V - " » ' CT 6 7 4 0 8 9 7 •

Zona estació, 75 m-, 2 hab.. 1 bany i cuina

LA l·

banys

a e

t r 6 7 5 33 5 5

'•:res.

Bal·:c.i(.-"..í.s--M

5 m . 3 hab.. 1 bany

P i

enjad

7'5%

ifflmti'falMflMwJií Jiliiii 111 ii

R U B Í ?!•!,-

der, c j i ' i - i

pi. de p��rqumg.

Prop estac;

to

DE 80 A 9 0 m 2 ÚTILS

5 8 8 54 9 9

w

e g j i p a d . i i -ah r n i d . r- i ' H f i j r a d a '-yr

• incwai f*

>• ••

POSSIBILITA T I) INTERÈS I SL l)\ ESCIO\S ÀFOXSPERDUT

^ 6 OOOUOO

.MI',,

c a i t rr> ; r' ,>•

-~<

TRANQUIL

^< 1

pa'quir 3

lelaccio, ^as

4 nab

3

rr,..-ti À ' Í

•:.;: w

e 3

ar'-b a - r r . r i -

rr

-••,;

ta

..<te-

R U B Í ;. . - i t t a . ] * - ! n

•:ur,i l.i i

'oi

• -

~ " P'..:;

10 üOO 0 0 ; : tt 5 8 8 4 0 17

588 54 99

• a i . : i. = - i -

t.-r

CHblf

l

26 000 0 0 0 •

'-r

Paça

RUBÍ

e -

| ; r d i r-

RRÍTINOVÍTI

c u i n a n:;v,.

M..„M

R U B Í

xeme-

D M ;

1 pa-quing

e-xtenor

5 8 8 54 99

-I:-IIJ'I

RUBÍ

F

terassa. serse ascensor. 60.000 pta.

M

!-a - itil, n e m é s 6 v e ï n s

' •'.

H 10C CCC • t r 6 9 9 65 48

t r 5 8 8 4 0 17 • 5 8 8 5 4 9 9

Z-i

]-• ,

' t ' t : n ' . 3 hat> <2 "1 ':> • •i elHCCic, pis e^te'i.:?

• i.

l o c . 19 50C 00<:

RUBÍ

..

-"••.-•• ir• !•• . .

ve -r.

»

inclosa conunlat.

-,i i a n p H

:• r u s ,

* 2 BANYS * TANCAMENTS EXT. ALUMINI * FUSTERIA INTERIOR ENVERNISSADA * CALEFACCIÓ GAS * CUINA EQUIPADA * ACABATS DE QUALITAT M A MÉS A MÉS, PARQUING INCLÒS EN EL PREU

•a 6 7 5 3 3 5 5 • 5 8 9 2 6 4 3

t r 6 9 9 6 5 4S

banys. 1 lavabo, calefacció, cuina gran. 2

589 25 4 3

RESIDENCIAL

.

'i

•«""• 'X>0 -

Acab,:'-

Pocs

-IIL

Zona eixatrpe. 150 m:. terrassa. 4 hab. 2

CL r , r n l t ; ! , , . • .-,

1 V'SiüS

ZONA

PISOS LLOGUER

i-- :..,•!•,>

'

!

p

ascensor 8.000.000 pta

589 26 43

MOOC'OOO • V 675 33 55

TT 6 9 9 65 48

mes ertrt".

litat

A RUBÍ-PISOS DE 2 >3-4 HABITACIONS

\ r

•••

PEATONAL

1 ['• i ' n

i

Av tptàt c

t-ari

11 5 8 8 4 0 1 7

Prop estació 72 m, 3 hab.. 1 bany. sense

AmD 2

6 1 nrr

RUBÍ Í S -Ku

Er

. •> r ••,

R U B Í c L u • n l t ,.

•l.i:i

opccnal. 12.500.000 pta.

5uperf

TT 5 8 8 4 0 17

lavabo calefacc o + galeria, pi. pàrqumg

132

1

l i: •.:•• •

l e f a c c t o , e'.te-i r

hab

Zona Mercat Neu. 90 m', 4 hab.. 1 bany, 1

'

!i . d r i..alefacc=c

pàrqumg

;

:

ZONA

SO

1 1 X W 'OOO •

'

pia.

14.700.000 pta.

ti

....

fiar

F'ii:!'

TT 5 8 8 4 0 1 7 . 5 8 8 5 4 9 9

cu.ra noves pa qjet + galeria, sol al matí.

Ext

5 8 8 54 99

,• --I

r.statul.

- I ' • • i :•

noves eiHicr ::alc: so naP. 16.500.000

r

r

h , i . 1 .;'r,' c ú r i a e q u i p V j f - i o i Jos vema. A m b te-

(rcusai %•' :-j.V-

Zona:üi-egiMaraga>. 75n-,3hab.. banyi

,ni

R U B Í p i 5 n c L d e 61

t A,'

•rassa

RUBÍ

i

•D 6 7 5 3 3 5 5

r-eniai-JTjr.

-, t . r

:i ir »

rr.-i'f-

;; .:• > :. i:>

10 5 0 0 0 0 0

MONESTIR, '-u

m . '•porjader,

f i

ses. pàrqumg

D

M , c i ; , i ' n.=

F'i :"•'.*'.''.

:arnbra

4 hab

d o b l e s i. t i . i i .

pi. pàrqungcpoiona. 15 750 000 pta.

LIIS

<: •;; i. 4 - i a t

p à r q u m g opciO'kilb

:on"ple:s :arqi.e· cale'acció. cuina gran

r

TT 5 8 8 4 0 17

completa,

ZONA

•"))

• -,:,.^i

R U B Í c D u r a n i Bd<

m e n a d o r 24 n1

PISOS EN VENDA Prop Mnieslr 98 rr:. 4 hab., 2 banys

' • - '

RUBÍ

588 54 99

Frqu« Vaüf-,:'

i:-...;-

•)••

M F--»

qu ng o;_. h r i Nous 1-1 2 0 0 . 0 0 0 -

i , n , ^es Turres.

.

J.I . it.: 1 f ' , r

'!••

RUBÍ

:

i ^ • f... ;

G.i-

Acabats

c-c-r e s

OLÍÚ**

I-:i.S - CANTONS/ Divendres. .> de marc de 1W5

SA; Rel 16CO09

PREUS:2H,&300.000

3 H., DES DE 9.200.000 4 H, DES DE 10.000.000 A 10.750.000 A 11.600.000

—"

tr

KM

Servlcios de gestión inmobiliaria • K-M. RUBÍ, torre zona Els Avets, seminova 140 m: de vivenda, 4 hab. 1 bany, 1 lavabo, jardí de 395 m'. Ocasió 25.500.000 Pta. Ref. 1/T. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ, zona Sant Muç. Restaurant amb habitatge 12.000 m2 de terreny, el restaurant té una capacitat de 150 persones, l'habitatge té 160 nf, 7 habitacions. Ocasió per a família i negocis. 37.500.000 Ra. Ref. 2/T. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Torre nova per estrenar, d'habitatge té 340 m, més un local de 80 m:, situada entre Mirasol i Rubí. sol tot el dia.Ocasió 24.500.000 Pta. Ref. 3/T. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Torre zona Sant Muç, casa de 280 m:, 5 habitacions més estudi, sol i vista panoràmica, jardí de 1.650 nf. urgeix vendre, només 27.000.000 Ra. Ref. 47T. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Torre al centre del poble amb taller en planta baixa de 120 m: amb instal·lacions, l'habitatge té 120 nf amb 4 habitacions i una gran terrassa de 120 nf. Ocasió única, només 42.000.000 Ra. Ref. 57T. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Tone Sant Muç, 1600 nf de terreny 600 nr de bosc i 1000 nf de zona edificable, la casa té 3 habitacions, 1 bany, acabats de primera qualitat, com nou. Urgeix vendre, només 14.000.000 Ra. Ref. 6/T. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Torre en centre urbà, 200 nf edificats, jardí 50 nf, 2 habitacions, 1 bany. llesta per entrar-hi a viure. Ocasió, 22.000.000 Pta. Ref. 7/T. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ Torre amb 128 nf de habitatge, 3 habitacions. 1 bany, sol i entorn excel·lent. Urgeix vendre. Preu: 12.600.000 Pta. Ref. 9/T. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Torre al centre del poble, 80 nf amb projecte per ampliar 80 nf més d'habitatge, jardi de 40 nf. Oportunitat única, només 12.700,000 Pta. Ref. 10/T. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Torre zona Can Fatxo, jardí 200 nf, casa de 100 nf, 3 habitacions, 1 bany, situació i entorn molt bo. Ocasió, urgeix vendre 19.000.000 Pta. Ref. 17/T. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Terreny zona Sant Muç, superfície 1000 nf, alt i assolellat i amb vistes. Oportunitat, saldo 3.500.000 Pta. Ref. 1/TR. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Terreny zona Vallès Park, superfície 900 m;, amb instal·lació feta d'aigua i llum. Ocasió 3.800.000 Ra. Ref. R. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Terreny zona Can Mir, superfície 700 nf. amb caseta de 70 nf, 2 habitacions, zona urbanitzada amb tots els serveis. Ocasió només 9.500.000 Ra. Ref. 87TR. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Teiïeny zona Can Mir a l'Av. Principal, superfície de 628 nf. 19 m. façana, zona urbanitzada amb tots els serveis. Preu immillorable només 4.500.000 Ra. Rel. 9.TR. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Terreny zona alta i assolellada per edificar 6 cases,total6.000 nf. Ocasió només 12.000.000 Ra. Ref. 14/TR. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Pis zona Can Fatxo, 80 nf, pis alt i assolellat, 3 habitacions. 1 bany. safareig, entorn bo. Preu 8.000,000 Pta. Ref. 12/P. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Pis zona mercat, entorn excel·lent, 73 nf, 3 habitacions, assolellat. Preu: 9.000.000 Ra, Ref. 14/P. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Pis dúplex per estrenar, 185 nf, 130 nf útils, 50 nf de terrasses, 4 habitacions, 2 banys, saló de 35 rrí, acabats de luxe, pàrquing opcional. Oportunitat 19.800.000 Ra. Ref. 1/D. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Pis dúplex, per estrenar, 150 nf edificats, 115 mJ útils, 4 habitacions, 2 banys, saló 35 nf, alt i assolellat. Oportunitat 20.800.000 Ra. Ref. 3/D. Tel. 388 23 62.

• K-M. SANT CUGAT. Torre a la zona de Mirasol, a la vora de col·legis, 80 m2 de casa, 3 habitacions, 1 bany per rehabilitar. Possibilitat ampliació; jardí 500 ml Ocasió, només: 12.000.000 Ra, Ref. 15/0005. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT, Torre a la zona de la Floresta; jardí de 600 rrf, casa de 90 nf, 3 habitacions, 1 bany; per reformar. Ocasió, només 12.000.000 Ra. Ref. 15/0009. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Toiïe a la zona de fes Planes de Vallvidrera, 1106mfde teiïeny, casa de 60 nf, zona alta i assolellada. Oportunitat, 11.000.000 Ra. Ref. 15/0010. Tel. 5892084. • K-M. SANT CUGAT. Tone a la Floresta; solar de 838 nf, 200 nf de casa, 126 nf útils, zona tranquil·la i aïllada. Ocasió: 11.000.000 Ra. Ref. 15/0011. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix, zona tennis, a 500 m. de l'estació. Jardí de 520 nf, 90 nf de casa, 3 hab, possibilitats d'ampliació, zona alta i amb vistes a Collserola. Ocasió 18.900.000 Pta. Ref. 25/1001. Tel. 589 20 84. • K4fl. SANT CUGAT. Tone a la Floresta; jardí de 496 nf, casa de 205 m!, útils 85 m!, resta ampliació; zona tranquil·la i aïllada. Preu: 17.000.000 Ra. Ref. 25/1002. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Mirasol. Zona col·legis, a 200 m de l'estació, jardí 330 nf, casa de 96 nf, 3 hab., 1 bany, en perfecte estat. Preu: 25.000.000 Ra. Ref. 25/1003. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Toiïe a Valldoreix. Jardí de 600 nf, casa de 130 nf en 2 plantes, 6 habitacions, 2 banys, per reformar interiorment, estructura en bon estat. Zona alta i amb vistes panoràmiques. Ocasió, només 21.000.000 Ra. Ref. 25/1004.Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix per rehabilitar completament, 600 nf de jardí, casa de 150 nf, 4 habitacions, zona alt estànding, entorn immillorable. Preu: 23.500.000 Pta, Ref. 25/1008. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix. Zona aïllada, jardí de 600 nf, casa de 60 nf, 3 habitacions, 1 bany, possibilitat ampliació. Preu immillorable: 15.800.000 Pta. Ref. 25/1013. Tel. 589 20 84. • K4fl. SANT CUGAT. Torre a Mirasol. Jardi de 200 nf, casa 80 nf, 3 habitacions, 1 bany en una sola planta, zona col·legis, carrer urbanitzat, estació a 700 m. Preu: 18.900.000 Pta. Ref. 25/1017. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Tone a la Floresta; jardí de 968 m!, casa de 180 nf edif. útils 125 rrï, 5 habitacions, 1 banys, 1 lavabo; per rehabilitar. Tone d'estil antic de 1950. Ocasió, només: 22.000.000 Pta. Ref. 25/1020. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la Floresta; jardí 760 rrf, casa 60 rrf, en perfecte estat, 2 habitacions, 1 bany, possibilitat d'ampliació. Preu: 16.500.000 pta. Ref. 25/1022. Tei. 589 20 84. • K4A. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix. Jardí 447 nf, casa 56 nf, 3 habitacions, 1 bany a reformar, possibilitat d'ampliació. Zona tennis i a 700 m de l'estació. Ocasió: només 16.800.000 Pta. Ref. 25/1026. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Toiïe a Valldoreix. Jardí 2130 nf, casa de 96 nf, 4 habitacions, 1 bany, zona tranquil·la a la vora club de tennis. Vistes i sol tot el dia. Ref. 1030. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Tone a Valldoreix. Zona estació, jardí de 785 nf, casa de 85 nf, 4 habitacions, 1 banys, per reformar. Preu: 25.000.000. Ref. 35/2001. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Tone a la Floresta. Zona aïllada, sol i vistes panoràrmiques, jardí 2.000 nf, casa de 135 m-, 4 habitacions, 1 bany i 1 lavabo. Preu: 28.000.000 Ra. Ref. 35/2003. Tel. 589 20 84. • K-M, SANT CUGAT. Torre a Mirasol. A a la vora dels col·legis i de l'estació; jardí de 850 nf, casa de 140 m2, útils 100 nf, 3 habitacions, 1 bany, per reformar. Preu: 34.000.000 pta. Ref. 35/2004.Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la Floresta, d'estil antic, jardí de 1.862 nf, casa de 180 nf per rehabilitar, possibilitat d'edificar una casa més; ocasió única per a dues famílies. Preu: 34.000.000 Ra. Ref. 35/2023. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Tone a Valldoreix. Jardí de 1.000 nf, casa de 100 nf, 3 habitacions, 1 bany, possibilitat d'ampliació. Preu: 33.600.000 Ra. Ref. 35/2026. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Tone a Valldoreix. Jardí de 800 rrf, casa de 225 nf, útils 110 nf, per refomar; zona estació i comercial. Preu: 40.000.000 pta. Ref. 45/3001. Tel. 589 20 84. Oficina Valldoreix: c/ Muntanya, 2 - tel. 589 20 84 - ST. CUGAT Oficina Rubí: d Rafael Casanovas, 19 - Tel. 588 23 62 - RUBÍ


CLASSIFICATS

ELS 4 CANTONS/ Divendres, 3 de març de 1995 •

C / L A S P A L M A S , 4 . (A 2 2 6 mJ habi-

la v o r a a r x i u ) tatge

500

m

S A N T C U G A T zona Vin-

yet. d

Sani Josep. Consla,

4

a la p l a n t a , d e saló m e n j a -

cuma.

solar.

TORRES

Zona

tranquil·la, a d o s s a d a

can-

tonera, 150 m'. garatge

2

EN VENDA

o

1 1 2 m-\ P r e u v e n -

10 m i l i o n s .

PIS de 2 dorm , menja-

dor, cuina, b a n y

FORD

KV

complet,

t e r r a s s a . Pis m o b l a t a MK

Lloguer

Escort XR3.

cotxes, zona rentat, tras-

60.000 Pta/mes.

rasot 55.000/mes -

vabo

ler, saló estar en dos ni-

i r 675 43 24

W 674 72 54

hi h a 4 l a b

vei's.

.FinouesRoca' Re* - = 1M60C'5

(RncasGfonBia] Ret FG '1090003

29.000.000.-

2 banys complets

mel B-JT 300.000 - r r 588 55 35

di. ccr-

'.Auto-"*; Re! M010CO03

t r 6 7 4 5 7 16 • Fax 6 7 4 5 7 5 4

hab

itoga- %'

al s c t e r r a i

"C2»J6

OCÉANO

ATLÀNTI-

solar 2 9 4 rrv h a b i t a t g e na Golt

Zo-

5 dorm , 4 banys

1 lavabo, salo

'estule 1

h

una has

Sàfa-eig

estudi

Jardí

60.000.000.-

t r 675 33 55

Firai5à-it; L j5- P-?t F Í C - : X ; ^ i Ü ST. CUGAT c

Sta

Te

resa

aaossada 320 n

hab.,

2 Danys

4

l a v a b o , sa-

ENGRÀCIA bany

s a l ó m e n j a d o r , c u i n a equi-

dí privat

100 m

comunitària tt

jar-

i piscina

Fax 6 7 4 5 7 5 4

RRA

;iToga' °e' NQgQOC; •

M I R A S O L torre 3 5 0

solar

600

nr,

m

6 hab,,

banys, saló meniador,

250

A

900 n r

de

lorre

tT 674 77 76 •:WA*

60.000 000.-

60

W 6 7 4 12 0 4

6 7 4 11 8 1

nr 1 . c u i n a « o r f i c e » . s a l a 6 0

R R A unifamiliaf

674 57 04 / 675 43 02

TORRE

dor NOVA

PROMOCIÓ

10

t o r r e s a d o s s a d e s a m b jardí i piscina

comunitària,

35

m

2 banys,

estudi,

1 lavabo,

par-

180 m . 4

cuina

20

AV.

ALFONS

m e n j a d o r 20 n r , c u i n a i terrassa. Moblat.

Bergara,

2

«suites-,

2

P I S O S , apartaments, lo-

rres, locals i places de pàr-

la v o r a e s t a c i ó )

av

Pla

hab..

estudi. Jardí privat i amb

piscina.

Només 45,000.000 -

1 0 , 3r 2 a (a Renda:

5 0 . 0 0 0 Pta + comunitat,

hab., 1 bany, 1 saló, 1 cui-

l'nata &A; Pef 15GC07

n a . -B 6 7 4 1 5 6 6

3

A

saló menjador,

cui-

lavabo,

RAMBLA DEL

+ 104 de jardí. 4 hab . 2

15, àtic d ú p l e x + c o m u n i -

CASA

ADOSSADA

c/

La P l a n a . 140 m , 3 h a b . ,

IFnaiSMCíjgm Bel FSC •J0OC3S S A N T C U G A T zona La

xos d'una torre individual. Consta d e rebedor. 3 hab

b a n y s . 3 places de garat-

tat

g e , f u s t e r i a interior d e r o u -

hab . 1 bany, 1 salo, 1 cui-

menjador.

re i e x t e r i o r d e P V C

na

«office», golfes, traster, te-

P e t i t j a r d í . E l b a n y i la c u i na estan reformats

S A N T C U G A T zona

VaUdoreix-Gotf vidual

Torre

que consta

pg indi-

de

5

placa garatge

cib-estudi. saló

menjador,

«oflice-, 3

banys

3 0 m-,

saló-

dobles, menjador

cuina

»office»,

bany

cuina

complet

rrassa

2 6 . 0 0 0 0 0 0 - TT 6 7 4 7 7 7 6

iCasasi He- C i C » X 4

1 8 rrr i p l a ç a d e p à r q u i n g .

'65.000/mes - n

170.000/mes.-

ffreasSaw Cugat; Ral FSC -ú>Xft32

; - n a t « SA 3ei 60K-4

10 n r , j a r d í p r i v a t ,

A L F A R o m e o 33, B-IT

4 7 5 0O0 - j r 5 8 9 0 9 9 1

TORRE

ADOSSADA

CANTONERA

674 08 97

ALFA

Romeo

xa.

ria, 3 d o r m . , 2 b a n y s , b o -

CAP

P . D E L A C R U Z 3 5 . 3r

2.0

AL-: Esteban! Ftef A£ 10000002

3 p .

• S E A T I b i z a 1.2. B-JX

400 000 - t r 588 55 35

negre.

A U D I 1 0 0 , B-IG

•a 6 7 4 6 8 5 0

3e. VaBèsl Ret. ACV

C I T R O E N AX, GT

tres)

(ex-

B-JU. t r 875 32 5 7

A.tc Es^eM" .flet AE10D30CC3 •

C I T R O E N AX

350 000.- V 589 09 91 •

c,

s

t r 674 15 03

O P E L Kadett

1.3. 5 p..

:

OPEL

• S E A T Terra KT

blanc,

;AutKentra'l Ref A ' [ ' C O M '.XKOM

Kadelt,

1.8

GT.

S U Z U K I Swilt

blanc, B-JZ.

600 000

(Sun*)) Ret S1C110OO2

t r 588 55 35

(HllteWal. Re' A •Q!0COO6

• OPEL Vectra 1.6 I A.A. IVMN t r 6 7 5 3 Ï 57

GTI.

V, B-LM

t r 6 7 5 32 57

(Amo Esteban! Rel AE I0O3C01G

lAutoEsleoan Re' AE 10030006 PASSAT

A A

B-MG

Variant

1,6.

t r 6 7 4 6 8 SO

(fcuto Comar.a del Vaiesi Ret ACV 1M80006 PEUGEOT

A/A, B-JT

205

GTI,

F O R D E s c o r t d i è s e l , BB 674 16 03

IPeugeat Motty Raly) Rel PMR 120QI»

B-1600-

674 09 10

205 XL,

B-

H W . « «74 15 03

0

N I S S A N P a t r o l 6 cil

(AtteEaeMRBl A£1 •

P E U G E O T 309 G T . A/A

B-HX. « 6 7 4 15 03

N I S S A N Vanette pràctic

diesel. B-MS. t r 6 7 5 32 57

la.

t a m e n a d e t o r r e s d e llo-

IK.

85.000 Pta.

guer a partir d e

475000-

6 5 0 0 0 0 0 0 - V 6 7 4 OS 9 7

3 2 0 0 0 0 0 0 - TT 6 7 4 7 7 7 6

«67415

aOO.OOOJmes.·a 6 7 4 0 8 9 7

TT SS9 0 9 9 1

G L . « S 7 4 15 0 3

650.000.- t r 589 09 9 1

;FreasSartCugc) Ret FSC 1QWXB2

ilnmaraa.SAi Rel. 600C3

t r 674 15 66 (Casas; fle(C "Oi 30007

fm/ttllmntil

(Hacar.sj:). Ral. F10020036

(Casas) Ral C10130005

[Ttttts Sant Cugat) Rtl FSC13040CB4

IPltaiotMolDtRalVI Bel PMB120002 •

F i t o - s i ) FWF10020003

RENAULT

GESTIÓ FISCAL-COMPTABLE ASSESSORAMENT LABORAL GABINET JURÍDIC AGENTS D'ASSEGURANCES

(Auto Estatjar) FM AE 10030005

plaça pàrquing. 66

diè-

675 32 5 7

8 0 nr'.

S A N T C U G A T lenim to-

F I A T U n o t u r b o . I E , B-

PEUGEOT

(PaugaOtMoty Ftally; Rei PMR 120001 •

• FINCA EN VENDA, tí Alps, 79. 90.000.000 ptes. • TORRE EN VENDA. Ctra. de la Floresta. Amb jardí. 20.000 000 ptes. • LOCAL EN VENDA, a Sant Cugat, c/ Rius i Taulet. 220 n\',25 m de façana. 25 mill. • PLAÇA DE PÀRQUING en venda. 2.500.000 ptes.

T í 6 7 4 15 0 3

(Paugact Uotix Ray. Re' RMR 120CQ3 •

UOGUERS • PIS de 110 rrï.av. Alfons Sala. 9. 1r 4a. 3 hab. menjador, sala d'estar amb llar de foc, 1 bany, 1 lavabo. Lloguer: 90.000 ptes. + comunitat. • TORRE amb jardí, c/ Montblanc, 34 de Mirasol-Mas Janer, 3 hab. menjador amb llar de foc. 1 bany, cuina. Renoa al mes: 80.000 ptes. • FINCA de lloguer, 7 hab.. 3 banys, menjador, sala d'estar amb llar de foc, piscina, frontó i molt de jardi. Lloguer: 350.000 ptes./mes. • Av. Catalunya, 9, 3r, 2a. Pis de lloguer, 3 hab.. menjador sala d'estar, cuina, bany, rebost. Lloguer: 65.000 ptes. *• 2.000 comunitat. • TORRE. 7 hab., 2 b., menjador, sala d'estar, cuina, jardí. Lloguer: 250.000 ptes./mes. Alcalde Ramon Escayola (Valldoreix). • c7 BALMES, 29. Pis de lloguer, 3 hab., menjador, cuina i bany. 50.000j)tes./mes. • LOCAL DAVANT CAP SANT CUGAT, cl MINA.19,80 nf. Renda: 80.000 Dtes. • LOCAL c7 CASTILLEJOS, 15 - 80 m\ Renda: 75.000 ptes. • PLACES aparcament a garatge c/ Vinolas, per a 4 motos.. Lloguer mensual per vplaça: v 4.000 ptes. * • PLAÇA OE PÀRQUING. c/ViBolas. 15.000 ptes./mes.

VENDES

V O L K S W A G E N G o l l 16

S A N T C u g a t , tí M i n a , 19-

B-

1872-IP. blanc

« 674,09 10

80.000/mes -

Renda:

B-

3 5 0 . 0 0 0 - Tf 588 55 3 5

450.000 t r 589 09 91

s e l . curt. B-JV.

ISOZJVI Re» S1DI10O0G •

5 p., B-

lAjtoEstecan Rel AE '[CKOS

& j g * t VoI^Raly. Rel PUR 120007 FIAT Uno 455.

S E A T Ibiza 1 5

KP. t r 675 32 57

10D90XÍ

HW

tX20»5

F I A T T i p o , 1 6 v , A / A . B-

LC

lAutc C:T3ca :e Vallès: Ref ACV

11. TRE,

B-IM F.ia:av>li W

O P E L C o r s a G S I . B-LK

i hab. planxa. 2 places de

Una

1

15

garatge, A.A.

trasiers

1 lavabo,

ibiza.

(F.ia:ar ; I 5e- = 'CX^OOO'

2a, 4 hab , 1 menjador-sa1 bany.

SEAT

B-OB Tf 675 32 57

és de 5 0 0 rrr.

Dos

màquines

DAVANT

c a m b r a frigorífica. El solar

xes

hardilla, sala de

LOCAL

5 8 9 0 9 91

O P E L C o r s a . B-IS

(Ftacai.sl. V

H U , platejat n •

B-OM

Y-tOB-HD.

s I Ret E13O20M6

B-HY.

75,

TT 675 32 57

(imdesai Ret 110Q700O9

molt cèntri•

R E N A U L T C l i o 1.2. 3 p..

t r 5 8 9 0 9 91

-i^:a- s ; Rel F10Q2M02

-B 6 7 4 5 7 0 4 / 6 7 5 4 3 0 2

ca, a m b piscina comunità-

cot-

lavabo

t r 6 7 4 15 6 6

c o m p l e t s , l a v a b o a m b dutGaratge per a 2

banys,

vidre doble

h a b . , m e s u n a attra h a b r l a cuina

2

LANCIA

t r 674 68 50

9 5 . 0 0 < V m e s - TT 6 7 4 0 8 9 7

l'rcaí ï a r i C j ^ : ! Ref FSC '0040024 •

100.000 Pta. 3

A L F A 3 3 1 6 V . n e g r e , B-

600 000 - t r 588 55 35

seta o balcó

•O 6 7 4 0 8 9 7

amb

Renda

CELLER

975 000 - t r 588 55 35

AU: Í:TÍ':3

F l o r e s t a . É s u n p i s als b a i •

t r 675 3 2 57

vermell.

^e- = '0020010

475.000 -

T w m Spark. B-IU.

zona c

s a f a r e i g , u n a petrta t e r r a s -

•Ç«aiJ.R«f C101M002 ADOSSADA

R U B Í p e r e s t r e n a r . 2 2 3 nr'

Ui •

s'jiaxa

na. bany complet, C/POZOS,

47 0 0 0 . 0 0 0 - B - 6 7 4 7 7 7 6

•TORRE

c

SANT CUGAT

hab.,

trasler gran,

del Vinyet. A d o s s a d a d e 5 comunitari

t r (93) 6 7 4 6 7 15

Alfons Sala. Consla de 4

674 57 04 / 675 43 02

nmdesa) Ral H0Q7QDC7

iSerri Re* S10000005

SANT CUGAT

comunitaris.150.000-mes.-

V

« 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 11 8 1

35

assole-

llat, e x t e r i o r j a r d í •*• p i s c i n a

(FinqvesSacai Re'

R E N A U L T Clio. RN-1 4

B-OD

Prisma. TDS,

1/vjlcEsleW^: Rel AEiXtfXOa

4

quing d e lloguer.

saló m e n j a d o '

m*. 2 p l a c e s d e g a r a t g e i

terrasses,

90.000/mes-

lavabo

T0050009

110

nr, 4 hab., 2 banys, saló

2

LANCIA

lAuixertra,. Re' A 121D0OO7

RIBATALLADA

quing, calefacció

C/ A L F O N S S A L A

39.000.000 • t r 674 77 76

T O R R E A D O S S A D A C<'

nr,

i^Jíjtj^

• RBLA.

A L I C ^ - Í ' Pe' A 'ÜIXCOÉ

B-KY,

Jila^

|imd9sa) Ref l'OOTDOoa

h a b . . 2 b a n y s , 1 p l a ç a pàr-

i r 6 7 4 15 6 6

p a r c e l la 4 0 0 rrv.

comú

t r 674 57 04 / 675 43 02

L A N C I A Delta, H F , lur

325 000 . n

places

Irasler

l'niraoa.ï*! Be'. fOCüí

2

Zona

160

dorm. dobles, 3 banys, 1

3 hab.,

turbo,

750 000 • t r 589 09 91

35

1 bany, 1 salà, 1 cuina. 1

TT 6 7 5 3 3 5 5 ' 5 8 9 2 6 4 3

Rei KSA

estació)

5 GT

B-HT

(Autocem-ai; Rel A'L'iXrX£

mp. cuina «office", galeria

175.000/mes -

SALA,

RENAULT

negre

0-AK

130

banys, saló menjador, l e r r a s s a 3 0 m-

'CKav. ^* 0-0130003

m'

VINET

nitària a m b piscina

quet. marbre. 3 8 . 7 0 0 . 0 0 0 KSA Gest 3 inmoDmana

en llo-

Renda: 8 0 0 0 0 Pta

BELLATE-

DEL

de pàrquing

2 2 , 3r (a la v o r a

240 n r , 6 m façana, garatge 4 c o t x e s , 4 h a b

APARTAMENT

g u e r c/ M o n t s e r r a l , 1 h a b . ,

|FTOüesRoca; Ret FB'0060009

hab., 2 banys, saló menja-

i rxiesa; Ret 110G7Q002 •

A

8 0 . 0 0 0 / m e s . t r 6 7 4 7 2 54

PLA

^ . ' ^ E s ^ t a ^ =e' A; l»30>:r •

m ' , 4 h a b . (1 « s u r t e - ) . 2 •

TT 6 7 5 4 3 2 4

SA*. Ref 16OJ05

ISef-i as- 3 " [ " X * > i

V

pàr

cat i àrea cultura

50 000/mes.-

rrv, g a r a t g e 2 c o t x e s . 65.000.000.-

de

'FrcasOrorela: Ret P3'COsC-X-s

bany, cuina americana.

garalge,

estudi golfes

complet

Plaça

PISOS-TORRES-LOCALS-TERRENYS

-ç- i I J I ; . Y J O Í

2 5 0 0 0 0 - 17 5 8 8 5 5 3 5

675 43 24

• F·xjuesRoca» Re!.eP1306úC'e

5 hab ,

000-

4

llo-

Molt cèntric i tran-

5 5 OOO/mes - V

ZONA MONESTIR

1 lavabo,

en

quil. Pàrquing opcional.

.rrsna, :J\ Rel I òüOOf-

140 m \

APARTAMENT

guer

TT 6 7 4 7 7 7 6

banys. 2

nou

CASAS JOSEP M. CASAS EROLES

TX

L A D A Niva. B-NL

r « c a M _ Rel FI0O2CO0S

PIS de 3 donridoris, men-

q u i n g inclosa. J u r i DDU mer •

46.500,000.-

33 000

'FfiqüesSaalBef. ^ 10120011

21

blau. B-JJ

550 0 0 0 - t r 5 8 9 0 9 91

Com

anys,

2

iFincas Gironete'. Re' -G I X&XXE

790.000- t r S 8 9 09 91 Ftoca- s i Rel, F Kxeoft::

barbacoa,

RENAULT

Ajtoceoai

« 6 7 4 72 54

bo.

llar.

21 2.0. A.A.

t r 674 68 50

650 000 - t r 588 55 35

guer al m e s 6 5 0 0 0 Pla.

Exterior en finca d e 4 a n y s

jardí, una antiguetat de 4 dcr-iilons

A j ' : Ccn3i:a flei Valies I Re' ,

c e n t r e d e Sant C u g a t . Llo-

c a m b r a de bany

billar,

BELLATE-

rr\

40

t r ( 9 3 ) 6 7 4 6 7 15

menjador

saló 35 n r , sala de

2 b a n y s , garatge i jardí 60 TORRE

assolellat,

a m b pati privat d'uns

RENAULT

B-IJ

G O L F 1 6. G L , B - J P .

85.000/mes-

banys, 1 lavabo

adossada

i naesa; Re1 1X?r/JC•

exterior,

4

t r 674 68 50

i a d o r - s a l ó , cu>na. s a f a r e i g .

pada. calefacció

de

d'alta.

m . 4 dorm , 2

57.500000-

6 7 4 57 04 ' 6 7 5 43 02

1 6 . 0 0 0 0 0 0 - t r 6 7 4 5 7 16

A 7 MINUTS a peu

TSE,

t r 588 55 35

de Pis

E n el

Iruits 220

garatge

O p o r t u n i t a t . 8£

19

B-LX

Aj':. ':.:.-ia-:a le Val'ei' Rel ACV

d'es-

Ci S A N T A

Re' tSA

RENAULT

650 000

A.1^»r^al' Re- A'OIDOCXfc

F i e s t a 1.1 , g

m , tranquil, aigua i llum ja

«otfice'-. golles

nes, garalge 3 coixes

dormitoris

reformat, com nou

589 26 43

V A L L D O R E I X Torre So-

tar

sala

3

FORD

la, p a r c e l · l a 6 0 0 r r r , c o n s -

i.rogarj Bel tN0200C6

Terrassa, h a b . m à c u í -

de

menjactor-salò, c a m b r a

hab..

63 0 0 0 , 3 0 0 - t r 6 7 4 0 8 9 7

PIS

bany complet, cuina.

l'eslació de Valldoreix,

Fax 6 7 4 5 7 5 4

m ! + pati. 3 d o r m . ,

pri-

•X50:'5

xemeneia

6, baixos

jardí

•,*S* Ges-u rnioMaria

cuina

1

calefacció-

de planxa.

ló- m e n j a d o r , 3 5 n r .

« 6 7 4 57 16/

esludi

28 500 000.-

qa'atqe pe- a 3

- oIf ice - ,

1 l a v a b o . 3 h a b . (1

i-suite-), vat 4 0 n r

coixes.

bany.

cuina

g-an

ha u r

menjador,

cuina equipada Pàrquing

A

Que es g - a n

sa o i u n b a n y A m e s

celler a

C O , 5 3 . ( F i n a l 9 5 ) . 6 0 0 rrV

suoenor

( u n a ='SU'te=-; •

blanc

d o r . c u i n a "-orfice- i u n laA la p l a n t a

B

t r 6 7 4 15 0 3

(Peugeç. Moto Rally) Ret PWR IgOCOE

rar. Z o n a u r b a n i t z a d a .

f

LOCAL

da;

p à r q u i n g , jardí, per r e s t a u -

dorm., bany, salo,

i*

lloguer

23

11 G T L ,

B-

Rel. PVHI280O6

R E N A U L T Exprés, diè-

sel, B-JZ

AV. A L F O N S SALA, 22 bxs. 2 A P A R T A T DE C O R R E U S n ú m . 1 2

SANT C U G A T DEL VALLÈS 674 15 6 6 - 6 7 4 10 54

En gaudirà. i 5

i

P O R T E S

(H

Hi ha un Honda Civic 5 portes 16 v 90 cva partir d'1.890.000 ptes.

Tecnovallés, S.A CONCESSIONARI OFICIAL HONDA

Ctra. Cerdanyola, 55 Tel. 675 36 02 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Ctra. Terrassa, 225 Tel.726 31 66 SABADELL

Av. Jaume I, 95-97 Tel. 731 64 82 TERRASSA


EL MIRA-SOL, IL·LUSIONAT

2 4

. Divendres. 3 de marc de 1W5

Després d'un inici de temporada gens brillant, l'equip de futbol de l'Sporting de Mira-sol ha recuperat la confiança i la il·lusió per assolir l'ascens de categoria. Ld conjunt mira-solenc ja es tercer. Plana 25.

CAMPIONATS ESTATALS D'ESQUI

Quatre esquiadors del Club Muntanyenc Sant Cugat participen en els campionats estatals d'esquí nòrdic que se celebren a la Vall de Benasque. Eills formen part de la selecció catalana. Plana 24.

ATLETISME Des de ben petit ja destacava. Era el més ràpid jugant a futbol, jugant a bàsquet i d e s e g u i d a va t e n i r m o l t clar q u e volia ser v c l o c i s t a . Als 16 a n y s Israel L u q u e va p a r t i c i p a r e n e l s c a m p i o n a t s e s t a t a l s .

r e p r e s e n t a n t el J A S d e S a b a d e l l . R e c e n t m e n t h a d i s p u t a t els c a m p i o n a t s e s t a t a l s e n p i s t a c o b e r t a a V a l è n c i a , p e r ò les s e q ü e l e s d e la lesió q u e va t e n i r l'any p a s s a t li h a n i m p e d i t r e v a l i d a r la m e d a l l a d e

ISRAEL LUQUE.

Vclocista de l'Atletisme

b r o n z e c o n q u e r i d a la t e m p o r a d a p a s s a d a . A r a , el p r i m e r o b j e c t i u d ' a q u e s t a t l e t a s a n t e u g a t e n c é s d e f e n s a r el títol d e c a m p i ó d e C a t a l u n y a , e n el c a m p i o n a t q u e se c e l e b r a avui al P a l a u S a n t J o r d i .

Hospitalet.

«Defensaré amb les dents el títol català» anai al campionat del món a l'aire lliure que es Iaia a (ióteborg.» -Amb les marques que té ha arribat al -ostic- de les seves possibilitats o creu que les pot millorar? ••Espero millorar-les. si no no estaria entrenant. Si agafem la mitjana d'edat de la final olímpica dels 11III m e t i e - se'n i a gairebé als 3ll anys. Si tenim en compte c'l cas de l.iníord Christie. es impie-sion.ini perquè a m b 3S anys ha aconseguit el record del món de 2IHI i el record d'Europa de <>(). la HI dies. ( r e c que puc millorar i continuai endavant. Al final de la temporada és quan fas balanç i consideres si has de com e n t a r la següent o deixar-ho.»

: \ k \ l l UI VI R l l

I Síint Cugat. 1 -la decebut despre- del- ie-ull.il- obtingut- al campi. iii.it c-lalal'.' ( \ un que v au: ai nhar en h.uva a 'i ma pe; a !e-ui de l'any pa—al l'aspa .ici. > eia col locar-me eiilie els Imaa-le- i. sobretot. passa i ia pi inicia ail:.i peique encara no h.i\ ia competit a alt nivell, Però dc-il·l.ision.it na. peique vaig fer mai ta i. n M ! nu li e- i i aig baixar ampli.ii·ic n; dels ?? -cüons en 200 en pi-la ei 'be; la ( ': ce que no lla e-lal inei.wcllo- peio -i -atislaelni i •

I n bones condicions hauria estat possible icvahdai la medalla de b i n n / e .' • l l i eia en Im di Mavoral que estava moll loit, però crec que ham ia pogut lluitai per la medalla de b i o n / e perquè l'anv passat vaig tci ll'~H) i el b r o n / e d'enguany -'ha guanvat amb 2\'7(> a la final. ( r e c que podia haver lluitat pel podi i. -obietot. per -ei a la final. però en Jordi estava tortíssim i ham ia estat ditieil guanyar-lo.» ( ïcii que amb aquests campionat- - h a re\alorat l'atletisme? ••Si. I eia uns anís que les marques cicn bastant negres i aquest anv s'ha produït una petita explosió. Però només tenim un enrredoi bo en cada prova, i entre aquest i la i esta hi ha un abisme. I es p r o i e s haurien de tenir més bon nivell en conjunt perquè en proves on competeixen dos per equip, el conjunt estatal te poques coses a ler. Aia. icspectc a campionats anteriors si que s'han milloial les marques. • Des dels Jocs Olímpics de Haicelona. el nivell de l'atletisme ha millorat? ( ice que posteriorment ha baixat iiioltissim i ara. desprès d'aquest campionat, podem dir que s'ha t o m a t a reprendre el vol. 1 .'Olimpíada va representar la retirada de molts atletes de gran nivell i ara comencen a sortir nous valois. ( r e c que a jioe a poc ens en sortirem.» Amb quins ànims es presenta al campionat de Catalunya? ••Aquest campionat és diferent. A mes hi ha la motivació del Palau Sant Jordi. I.'unic inconvenient es que venim de partieipai en els campionats estatals. on les piovc- han estat molt duresa I -la di-posat a defensar el títol de campió de ( alaUinva? Amb les Jenls. I li ha i iv als duis peique el campió e-lal.li es

Israel I uque. ca-pusat a defensar cl títol Js

impió de Catalunya. I nio:

MANE ISI'IMIS.V

català i pot guanvar perfectament. Però ho intentaré i miraré de posar-li les c o - c - tan difícils com sigui possible.» —Què te d'especial per un atleta córrer al Palau Sant Jordi.' —«Ell Palau s'ha c o i n c i d í juntanient amb l'estadi en els emblenies de l'Olimpíada i. després. perquè scra la ;ii inicia vegada que tindrem una pis;.; coberta a Catalunva. que t,ri"\ es motiu de satisfacció, l i a - na l'em hagut d'anar a Saias:o--a o •, Valencià -i l o h e m c o n c i . •• .Aquest esccnaii. peio. -'ha muntat peique desprès -c ecle-

brarà el mundial, no creu que c- llastimós que sigui així? -<Sí, és una llàstima. S'estava sospesant la possibilitat de mantenir la pista alguns dies l'any i que la resta anéssim a Vilafranca a un magatzem. Realment és pcnos perquè haurem d'anar a una nau industrial a competir.» Quines son les seves aspiracions per a aquesta temporada'.' -«'Primer aconseguir el nucli de l'anv passat ben ,tv iat. i dc-pres el primer objectiu seria el campionat estatal a l'aiie lliure que es fa a l'estadi olímpic de Madrid. Si tinc sort i ;ot va bé. m'agradaria

Quins sacrificis ha hagut de fer per l'atletisme'.' 1.1 sacrifici són els entren a m e n t s . I.atletisme requereix moltes hores d'entrenament i has de deixar moltes altres coses. En la majoria de casos has de compaginar els estudis i el treball. Peio el veritable sacrifici és estar cada dia a la pista o al gimnàs. tot i que també deixes de sortir mes amb els amics o practicar un altre esport que t'agradaria.» — «I què és ei que li ha costat més de deixar'.' — «Gairebé res. La veritat és que l'atletisme també et dóna satisfaccions. i com que el piaetico perquè m'agrada el meu principal objectiu és millorar marques i ho faig de gust.» —<Ha estat difícil obrir-se camí en una ciutat sense tradició ni instal·lacions per a l'atletisme? —«Sí, certament, perquè ens havíem de traslladar a Sabadell, Terrassa o a Rubí, on tenen una pista. Crec que afició n'hi ha, però s'hauria de canalitzar, crear un elub on la gent pugui anar. A Sant Cugat hi ha molts maratonians i mig maratonians. Aquesta podria ser la base d'un elub per poder ler coses. Fd que succeeix és que necessitem una instal·lació que no tenim.» Quin és el seu ídol? • C ari Fevvis ha estat el gran ídol de la velocitat mundial, era el supeiclasse. Ara tenim Finford Christie. que es realment molt ho, però Fevvis ha tingut sempre una gran facilitat per córrer, per salta;...» 1 l i haurà un altre Fevvis en l'atletisme?

••Seia difícil. Hauran de passat molls anvs perquè surti un altre I eiiis •

La UESC organitza una exhibició de gimnàstica rítmica a Sant Cugat t'R. I Sant Cugat.-- Fa Unió Esportiva Sant Cugat presentarà oficialment l'equip de gimnàstica rítmica amb una exhibició que tindrà lloc diumenge a partir de Ics 5 de la tarda, al pavelló municipal. En aquest esdeveniment esportiu participaran altres clubs de Barcelona. Fa U E S C intervindrà amb dos conjunts i tres actuacions individuals. amb exercicis de corda i pilota. El club santeugatenc ha convidat a Pacte la presidenta de la federació» catalana de gimnàstica. Rosa Guillamct. i representants del Centre d'Alt Rendiment Esportiu i de l'Ajuntament de la ciutat. Dissabte l'equip de la l ' E S C va partieip;ir amb èxit en una cxhibicié) a Manresa, amb motiu de les lestes de la llum. Irina Ruiz es va classificar segona del segon nivell amb un exercici de corda. i Estefania Díaz va ser tercera amb un exercici de pilota. En el tercer nivell Yvette Climent va ser tercera. La gimnasta de la UE:SC va presentar un exercici de mans lliures. Per conjunts, l'equip de primer nivell de la U E S C va ser primer protagonitzant una destacada actuació.

Quatre esquiadors del CM SC participen en els campionats estatals H Sant Cugat.— Els corredors del Club M u n t a n y e n c Sant Cugat Aleix Pros, Alba Caballé, Núria Pros i Arnau Roca participen en els campionats estatals d'esquí nòrdic amb la selecció catalana. En aquest campionat que es disputa a la Vall de Benasque — O s ca—, des de dilluns hi prenen part els equips de totes les comunitats autònomes. Els resultats de les proves d'aquest hivern permeten pronosticar un bon paper dels esquiadors santeugatencs. Aleix Pros ve de participar en la Universíada on ha figurat a la meitat de la classificació general de totes les proves, destacant el 40è lloc en la cursa de 30 quilòmetres. Primera Marxa Pla d'Estan Les corredores del C M S C Alba Caballé i Maria Permanyer es van classificar primera i segona de la primera marxa Pla d'Estan, celebrada a Benasque. Totes dues corredores van prendre part en la prova de 25 quilòmetres. La participació més nombrosa va provenir de la comunitat aragonesa. Aquesta cursa de llarga distància pretén potenciar la zona esquiablc dels Llanos de l'Hospital de Benasque, al peu de l'Aneto, i el Possets. els cims amb més albada del Pirineu.

MOTOR RALLY Ctra. Cerdanyola, 69 Tel. (93) 674 15 03 (Ventas) • Tel. (93) 675 18 53 (Taller) 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS su agente

PEUGEOT

PEUGEOT


ESPORTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 3 de març de 1995

25

FUTBOL

Aquesta temporada sembla la definitiva. L'Sporting de Mira-sol està disposat a lluitar fins a l'últim partit de lliga per tal d'aconseguir l'ascens, que durant tant de temps se li ha resistit. Havent superat un inici de temporada irregular, l'equip que entrena José Fernàndez ha recuperat la confiança i la il·lusió per conquerir el campionat del grup catorzè de la tercera regional. Només 4 punts el separen del liderat. Després de la jornada 22, l'equip sportinguista ocupa la tercera posició. El principal objectiu, però, és vèncer el Serragalliners aquest cap de setmana.

Mira-sol: un ascens desitjat L'entrenador mira-solenc es compromet a continuar si l'equip no puja a segona CARME REVERTE

• Mira-sol.— L'Sporting de Mira-sol somia l'ascens a la segona regional de futbol. L'equip mira-solenc confia en les seves possibilitats per conquerir el campionat de lliga i està disposat a posar les coses ben difícils als possibles aspirants al títol. Però abans d'arribar a aquest convenciment el camí no ha estat de flors i violes. L'equip de Mira-sol ha passat diferents etapes des que va començar la temporada. El tècnic del conjunt mira-solenc reconeix que l'Sporting ha tingut tres fases. Per José Fernàndez «el Mira-sol de principi de temporada no tenia prou il·lusió ni el convenciment necessari per pujar de categoria». L'equip va tenir un inici de lliga molt irregular, empatant partits assequibles a casa i en camp contrari. N'és una bona mostra que l'única derrota de l'Sporting de Mira-sol es va produir a la segona jornada del campionat. Després el conjunt mira-solenc va entrar en una segona fase. Segons José Fernàndez «la segona fase va començar a l'últim quart de la primera volta, quan el Mira-sol va fitxar jugadors amb una certa qualitat tècnica, que van estimular el joc de l'equip». A partir d'aquest moment el conjunt sportinguista va intentar jugar a futbol. L'equip va començar a fer bons partits i a aconseguir bons resultats. La clau va ser la confiança recuperada pels jugadors. Un cop començada la segona volta de la lliga, ha reafirmat la seva seguretat practicant un futbol basat en el control de la pilota i les passades en profunditat, cercant la porteria contrària. Pel tècnic del Mira-sol, José Fernàndez, «aquesta és la tercera fase, en la qual l'equip ha guanyat partits amb una certa facilitat». Després d'haver recorregut aquest camí, Fernàndez considera

L'Sporting de Mira-sol confia en l'ascens a segona regional. que «no hi ha res d'especial a millorar en l'equip, l'únic que han de conservar els jugadors és la mentalitat que ja han adquirit». No es pot negar que l'Sporting de Mira-sol ha seguit una línia ascendent. «Hem millorat a poc a poc i, ara, hem tocat sostre, per tant el que hem de fer és mantenir l'equilibri de força, ganes i il·lusió per continuar a dalt», assegura l'entrenador. Aquesta és la primera temporada de José Fernàndez com a tècnic del Mira-sol. Anteriorment ha entrenat equips com l'Olímpic de Can Fatjó, el Joventut 25 de

Setembre i el Ca N'Oriol, amb aquest últim va pujar a segona regional. La seva trajectòria com a entrenador en categories regionals li permet afirmar «que el Mira-sol actual té jugadors tècnicament superiors a la resta d'equips i per tant poden estar en una categoria de més nivell». Aquest any sí L'Sporting és tercer a la classificació amb 33 punts i 13 positius. Ha guanyat 13 partits, n'ha empatat 7 i només ha encaixat una derrota. Actualment, es troba a 4 punts del líder, el Llano. No-

més el primer podrà optar a l'ascens directe i el Mira-sol està disposat a lluitar pel títol de campió. Segons Fernàndez «els veritables candidats a l'ascens són el Llano, el Can Rull, el Serragalliners i el Mira-sol». El tècnic mira-solenc ha assegurat a aquest setmanari que «si no pugem, em quedaré, si ho vol el president». Si l'ascens es produeix, l'Sporting militarà, per primera vegada a la història del club, a segona regional. Després de diverses temporades d'haver-se'n quedat a les portes, tothom confia que aquest any sigui el definitiu.

BASQUET

El Sant Cugat aconsegueix a la Seu d'Urgell la quarta victòria de la lliga

La UESC no va ser rival per l'Ademar i va sortir apallissat per 19 punts de diferència

Asensio i Goyo debuten de vermell-i-negre

Els maristes es cobren la derrota a Sant Cugat

2

4

CARME REVHRI K

I La Seu.— El Sant Cugat es va endur el duel de cuers, ja que va derrotar l'equip de la Seu d'Urgell a domicili. Amb aquest resultat els santeugatencs s'anoten la quarta victòria de la lliga. La sort que els va faltar als sant-

W. Sant Cugat: José Luis, Jaume 8 Estrada, Pinol, Rafa García, Juanito —cinc inicial—, Oriol, Mauri, Pla, Carlos Navarro i Batet. Rubio Burlada: Baranda, López, Etxebarria, Fernàndez, Alfonso —cinc inicial—, Mànoz. Gols: 0-1 López (2'), 1-1 Juanito (8'), 2-1 Pla (9'), 3-1 Jaume (13'), 4-1 Rafa (16'), 5-1 Jaume (19'), 5-2 Fernàndez (24'), 5-3 Alfonso (26'), 5-4 Sànchez (27'), 6-4 Jaume (31'), 7-4 Pla (31'), 7-5 Alfonso (38'), 7-6 Alfonso (38'), 8-6 Rafa (38'), 8-7 Romero (39'). Àrbitre: Olivar i Galica (Col.legi de València) Bé. Van mostrar targetes grogues a Mauri i Pla, del Sant Cugat, i a Fernàndez i Alfonso, del Rubio Burlada. Públic: Uns 150 espectadors.

7

ÀLEX LÓPEZ

FUTBOL

Seu d'Urgell: Telleria, Tarrés (Vidal 65"). Calvet, Rodríguez, Guiu, Fèlix, Vallverdú. Sànchez. Merino, Gràcil (Parramon 73') i López. Sant Cugat: Comellas (3). Asensio (3). Miguel Àngel (4). Cartiel (3). Goyo (4), Bayo (4). Ramon (4). Sergio (3) (Óscar 60'), Roger (4). Joan Antoni (3) (Marc 70') i Rafa (3). GoïsTÏM Roeerl9t)7ayRarnoïï723T)', 1-2 Fèlix (45'). 1-3 Bayo (58'). 2-3 Merino, penal (65') i 2-4' Roger (85'). Àrbitre: Llopart. Regular. Targetes grogues a Tarrés, Rodríguez. Ramon, Asensio (2). Vallverdú (2). Públic: Uns 60 espectadors.

El W. Sant Cugat pateix més del compte per derrotar el Rubio Burlada

cugatencs a l'últim partit a casa, els va acompanyar en aquest important matx. El joc no va ser de gran qualitat, però els vermell-i-negres van saber ser pràctics i van vèncer amb relativa comoditat un dels rivals més directes a la lliga. L'equip de Josep Alonso es va avançar amb dos gols als 23 minuts de joc, fet que va permetre als santeugatencs jugar amb mes tranquil·litat. Abans, però, d'anar al descans, la Seu escurçava diferències marcant 11 a 2. A la represa el matx va mantenir la mateixa tònica. Els santeugatencs van continuar sempre tot davant, al marcador, i la Seu no va poder aconseguir el triomf. Asensio i Goyo, els dos últims fitxatges del Sant Cugat, van debutar a l'onze titular. Aquesta victòria reforça l'ànim de l'equip, amb vista al compromís a casa contra el Tremp.

O^i Ademar: Pasqual (10). Gri0 « J mau (8), Monterde (2). Ventura (20), Calsapcu (4), Rosselló (-), Figueres (5), Calvo (2). Arqué (12). Gil (6), Balcells (6), 4 triples: Arqué. Figueres i Ventura (2). 30 faltes personals. Eliminats: Rosselló. ÍLA UE Sant Cugat: Sevillano (4), U 4 García (2), Moreno (4). Argento (4), Fontanals (24). Albesa (2), Asensio (20). 5 triples: Fontanals (3) i Asensio (2). 23 faltes personals. Lliminats: Argento. Parcials: l(M)77Tl·097l2-18. "\ÏA\48-37, 67-45, 73-50. 83-64. Arbitres: Del Amo i Jerez. CAU MORELL

• Badalona.— L'Ademar va apallissar l'equip santeugatenc de la UESC i últim classificat a la segona divisió estatal per 83-64. El partit, que va ser de clar domini marista, va ser força avorrit perquè els vallesans no van ser prou rival pels homes de l'ex-jugador

del CB Sant Cugat, Josep Solà. Els badalonins es van mostrar com un equip amb idees, van desplegar un joc ràpid i intel·ligent gràcies al savoir fer d'Eduard Monterde i Xavi Pasqual. L'Ademar va començar cl partit amb un quintet baix i ràpid: Rosselló, Calsapcu, Ventura, Arqué i Balcells. Al princip, el joc va ser igualat i molt vistós per part d'ambdós conjunts. L'equip santeugatenc només va resaltar pels cx-jugadors badalonins: Fontanals (del planter del Joventut) i Asensio (de l'equip marista). Vista la igualtat al marcador, Solà va decidir canviar Rosselló per Monterde i donar un nou aire als locals. Al descans la diferència era evident 42-31. Després, tal i com va explicar el jugador santeugatenc Nacho Argento, va passar «el que passava a principi de temporada», els santeugatencs no van saber remuntar.

• Sant Cugat— El Winterthur Sant Cugat va guanyar el Rubio Burlada per 8 gols a 7 en un partit que va tenir dues parts ben diferents. El conjunt sancugatenc va marxar al descans amb un 5 a 1 a favor seu. A la segona meitat els jugadors vermell-i-negres van sortir molt relaxats i el conjunt navarrès ho va saber aprofitar. Del 5 a 1 de la primera meitat es va passar al 5 a 4 en el minut 7 del segon període. A partir de llavors, el FS Sant Cugat va haver de reaccionar per endur-se una ajustada victòria final. En aquest partit va debutar el jugador sancugatenc Xavi Batet, que va tenir una bona actuació. En aquests moments, el Winterthur Sant Cugat és tercer a la taula classificatòria, amb 21 punts. Demà dissabte, léquip santeugatenc torna a jugar a casa i ho fa davant lónzè classificat de la divisió de plata, el Candesa Recypler de Cantàbria.

Marcos Hofmann aconsegueix els dos punts per al Júnior a la visita a Bilbao

a

jolaseta: Fernàndez, Lapeyra, leissner, Ferrer, Vilallonga I, Vilallonga II, Gorostiaga, Solaun, Arias i Meissner II, Gàrate. Júnior: Bozal, Abad, Òrsola, Vida), Cabestany, Sallés, Serra, Vidal, Hofmann, Nogueres, Negre —equip inicial—, Lelet, Romagosa, Bagunà i Patllé. Gols: 0-1 Hofmann (49'). ~ Arbitres: Mena i Cortàzar. Bé. Públic: Uns 50 espectadors. Incidències: El partit va començar amb retard a causa d'una forta calamarsada que va estar a punt de provocar la suspensió del matx. La parella arbitral, però, va comprovar el drenatge del camp i va donar per bo l'estat del terreny.

1

A.L./C.R.

I Bilbao.— L'equip masculí del Júnior va aconseguir la segona victòria a la lliga, a la visita al camp del Jolaseta. Els jugadors de David Pérez van saber resoldre un compromís, en principi, difícil, i van demostrar una gran capacitat de lluita. La primera meitat va finalitzar sense gols. Tots dos equips van lluitar força, però les escasses ocasions no es van traduir en gols. Als 11 minuts de la segona part els bilbaïns van disposar d'una clara oportunitat per inaugurar el marcador, però del possible 1 a 0 es va passar al 0 a 1, gràcies al gol transformat per Marcos Hofmann després d'un penal-còrner. Fins al final del matx el marcador no va variar i l'equip de Sant Cugat es va poder anotar la segona victòria en el campionat de lliga. Els dos punts aconseguits fan que l'equip santeugatenc recuperi dos llocs a la classificació i se situï setè.


ESPORTS

26

ELS 4 CANTONS , Divendres. 3 de març de 1995

P0LIESP0RT1U Gols: 1-1) Setiura ( 2 ) . 2-11 Acosta (4'). 2-1 Manolo (<>'), 2-2 Revilla (15'), 3-2 Dias (18'). 4-2 Riera ( 2iï l. 3-2 Ruescas UESC B, 62 (27'). 6-2 Rubio i 'li'i. "-2 Avc |34'). CB Caldes, 71 7-3 Jordi ( 3 M . S-3 Ruescas (3"'), 8-4 IIKSC B: Munera I I ' M . Machon (.i). Jordi (4(1) ( a l i e n a d a ( | . l-'circiro H I ) . Argento Arbitres: I .con i Saiiche/. Be. Targetes (17), (iaicia (<'). (iaieia l-l. Osul (2), grogues a Coilina i Octavi, blava a San/ (3). .Iiiiiyeni I 2). Crespi (-1. MoSegura reno (-1. C o m e n t a r i : I 'Olimpyc de la HoicMa CB Caldes: l'ou (lli). Sendra (-), l>rocontinua sense conèixer la victorià en nii ( l i . Neerciro d . Aip-ili (1). Rela segona volta del campionat. I I nialv gnant |i)|. Solcy I 14), Hal.muer i.lll). va començar amb clar domini loe.il. I o p c . (IS). Vila (-1. Arunon (4) que als primers minuts es va ti.iJuu Arbitres: (iallcgo i Macias en un parcial de 2 a I). A m b aquest Comentari: 1 'equip li i!c l.i l 1 SC resultat els lloresians van intentar \ a encaixar una d e n o t a L'HI illa cl C.iligualar cl partit i ho van .uouscguii ilcs en un parli! ^ L r 11 i I. i r al -, pic- s'hu\ia en l'única fase de domini v isu.uu. Però jugat a la piiineia \ult-i I I paint a la segona meitat cl control del partit s h a u n a pn'cut L'uainai. p i n c i k s p i e s va continuar en mans d'un Vilassar de üaíicbc ín minuts en que el :nul\ que va sentenciar cl mats. Segons el va ser iuimlat. Situ Koqiic \ a hu\ci lecnic llorcstà. Àngel Riu/, d'equip d'ahandiMiai la banqueta suntctiLMicn ha jugat amb molls n e r v i s ' lot i e,i quan Cibitie h \ a \iul.u una u e i i é i la derrota, l'Olimpyc es manté en l'onseguida lí'un.i lalla desqu.uilieant \ zena posició, però a només un punt inunes 7 uuinits <kl Im.i ,iei p a ï m , del d o t / e classificat. D e m à . el conjunt tls n m a d c i s ,le Sit,> K<>i,:ic i I >.n ui de la Floresta s'enfrontar.i a i llirmiBarbens \;m palu !cs ..'.'iise.pie IK les naciones Zalux al pa'.cllo municiile la ilesenneeiili a u o i ..u: p c u l r e pal. t ' R . punts que hauiien pocul anotar. 1.1 ( aldes \ a sahei .ipiolil.u L'I In m mo ment i nu \ a ItiLtai .i lei u i ' i \ i ' i les ditcrcncics en el resultat pei !al de Júnior, 0-RC Polo, 2 cniujuelir no\ainetH la \:e!.MM oilil:u Júnior: Nogueres. Natàlia, l l o p . l'equip santv uc.ilcnc i M I r c i a . C'arol. Hiena, k a t e r i . 1 d . 1 li. Ainoa. l.uci — equip inicial . Nuria. Mira-sol, 80 Júlia i Ninke. Els Monjos. 71 RC Polo: liiniiia, Bea. Mitclicll. UuinCB Mira-sol: Mane.s i ip Rala ( 13). son. Ventós. Y e t v i u . a . Rin/. Caria. MILIIICI I 14 i. ()sc,u i IS). Ia\i |-i cinc Blasco. Piera i M a m c s a . inicial Miquel i s i. I du \K>). David (iols:ll-l Vcrontcu -d'l. n-2 Verònica |4). \aetoi i''). I '.mi i^i [25-). Kls Monjos: l>elc.ido i 2 í I. Castro (2). Arbitres: Ramal i Pons. Be. l'mai í ' o . Rico ; 2Í• I. M o r e n o p>) C o m e n t a r i : I .'equip k m c n i del Júnior cinc inicial . (J.UCI.I i I. I lenas (4). encara no coneix la victorià en la I.sich.in l 3 | segona volta del campionat. I es sarttArhitre: ( a n k \ Ik cugatenques van encaixar un.; nova C o m e n t a r i : II Mira s,.| ^ ..;, nroos.u derrota desprès de perdre a casa , o n ? ••

. n u n p a l lli q i l .

'..i I. ".:! d u c s

païts

vlilcieiKaadc's. 1 Is piiineis 20 minuts \ a n sei de domiai io-, ; | d v k locals 1 I ionpinl m.i a s, > en. \ .1 practicar una dUcns.i ccder.ad.i 1.1 set electiu en a l a . , , ,>nti l'l.uil sempre el riial \ la se.'iaia p.u'.. p c i o . e k \1s1tants van solta a Iotes I K Moii|os va arriscar. va picssionar el Miiu-so! 1 va aconsellin apiopai s li en cl inari.nlni. \l M u a so se li va escapar pei uns minuts k ; coiuiol del matx. p c i o va icacc'onai a :ciups pel conservar els dos punts d'1111 partí! que semblava e.uicbc sentenciat a la primera part. Aquest cap de setmana el Mira sol es desplaça .1 la pista del .Inventin Sant Vicenç ( K

if^V Vilassar Mar, 8-Olimpyc, 4 Vilassar de Mar: Murillo, Acosta. Ruescas. Segura, I )ias cinc inicial - . (iarcia. Riera, ('oiluia. l ' c r e / i Rubio. Oliïnpvc: David. Dalli, (letavi, Mauolo. loidi cinc inicial -, Revilla. Mur i 1 >uvul Martin

tra un Polo niés encerta! . n atac. I.cs jugadores de Bibi Induí.i n van lluitar i van controlar mes cl |oe. però una imprecisió en la delciisa local va permetre a Ics h a u c i o n i n c s obrir el marcador, l'o; i .nieniar-lio. el Júnior no va p. 'i.ei :. : res mes per evitar la ileslct.i Is I i d

PH S t Cugat, 2-C. Badia, 2 PH St. Cugat: Torres, .lul. < osp, ( 1 ). O l m o (1). Cervantes -cinc ini.ial Vilallonga. Ciutat Badia: Mayoral. Serrano. Villegas ( I ) , Montes. Solc í i i cinc inicial—, I'raguas. Bono. Pellicer i Mateu. Evolució del m a r c a d o r : ! I). 2 1). 2 1. Àrbitre: Aulet. Be. Comentari: HI Pati Hoquei Sani Cugat va cedir un punt important eti e m p a t a r a dos contra cl Ciutat Badia, equip màxim golejador de la lliga i tercer classificat. Hls visitants van eoinplicar molt més del previst un parin que

AGENDA va començar dominant cl PH Sant Cugat. Però el Ciutat Badia, que mai no va desistir, va igualar el matx a la segona meitat, desprès d'inaugurar el seu compte abans d'anar al descans. Amb aquest resultat l'equip de Toni Parcdes abandona cl primer lloc de la classificació en lavor de l'Andorra. Aquest cap de setmana el conjunt santeugatenc es desplac,,! a la pista vlel CP" Monjos. . i s . c i;

CH S t Cugat,9-l iniversitari£ CH Sant Cugat: San/. Roger |2). Marc. Solà (1). Anglès ( ] i einc inic i a l - , Collado (3). Bernat i3). l'niversitari: R o d n g i i i / . (Hivc, Pcricas (1), Bori (2). Vera I I ) cinc inicial—. Fonts (1). V a / q u e / . Kvolució del m a r c a d o r : 1)1. H-2. u-3. 1-3. 1-4, 2-4. 3-4. I I , s-4, (,-4. 7-4. S-4, S-s,')-?. Àrbitre: Franc. Be. C o m e n t a r i : Tot i la victorià, el Cll Sant Cugat va haver de Juitar més del previst. Als lil minuts de partit el conjunt visitant li n a aconseguit 4 gols d'avantatge. II joc apàtic dels locals va permetre a I'l hiiictsitari tenir esperances d'aconseguií la \ ictot ia. Malgrat el resultat al des. .u:s, , [s sanlcugatencs van ressoign a la segona part i van igualar el nialx Amb l'empat. els visitants es van enfonsar i el domini va c o n c s p o n d i c als locals. que van saber capgira: cl resultat. D e m à el C H Sant Cugal visita la pista del Voltregà. IS ( k

SÈNIOR M A S C U L Í 18.00 CV La Llagosta-CV Sant C u g a F (Ds)

1a catalana 11.45

IMlIÉfflfllffi*'" * I

Sant Cugat-Tremp iDql

3a regional 16.00 Matadepera-Can Cortés (Ds) 18.00 ~PB Sant CugaCR u bTnenJí Ds I 11.45 Júnior-J 25 Setembre (Dg) 12.00 Mira-sol-Serragaliiners (Dg) 18.00 Àdesa-Olivd IDs'i

Sub-21 H 30

l'F.SC: Cornet. Arniand | I 2 ) . Juan (5). Iidu (1). Carles (2i. \ b r e d o ( 1 |. Peli —equip inicial- . l'cu I Ims i 1). ()laya(2). Barberà: Antonio. K l . \ i ' l . Johnnie (41. Paco (4), Miguel i li. Milla (1). J a u m e (6) —equip inicial . Jordi (1). Albcrto. Àrbitres: Cubel i ( a ^ l i ' c i o . Malament. Comentari: HI gol d \ i m a n d Mora en l'últim minut va s. i uiii per a la IdHSC. 1.1 m a l \ es va iiuci.n, amb domini del B a i l m a . . n t i a les contínues errades d e k cm vagalcncs tant en defensa com en aac No obstant això. s'arribava al IÍCM u s amb igualtat en el resultat. A la sèsam.i ]iart. 1(1 bons minuts de l'equip de Josep Ibàh e / van p e r m e t r e ak saiilcugatcncs agafar una ditcreneia de ; gols. que van ser importants p n ai desenvolupament final del matx 1 . Barberà. però. va tenir temps de tinccainar per recuperar-se i. quan l.ili.na un minut per acabar el matx, es va posar al davant. Un penal n a n s l o r m a t pel màxim realit/adoi de la l I S C va fer pujar l'empat al marcador. Aquest empat i la derrota de 1' \ i r a h o n a contra cl Manyanet permeten als santeugatencs mantenir les possibilitats de disputar les fases del sec:or l'M. l'K.

2a CATALANA 19.00 CP Voïtregà-CH St.Cugat A l D ï ï ' " 21.00 S h u m T r e t y - C H St.Cugat B Í D s r 20.00 CP Monjos-PH Sant Cugat (Ds) JÚNIOR 11 00 PH Sant Cugat-Tona (Dg)

Tàfad-Sant Cugal IDg)

Juvenil 16.00 Sant Cugal-Terrassa (Dg) 9.30 Tàfad-PB Sant Cugat_(Dg) 12.00 Can Jofresa-Junior IDg) 18.30 Sant CugafO. Can Fatjo'lDsl

Cadet

JUVENIL 11.45 PH Sai t Cugat A• V n - a r d e s ÍDs; 11.00 Cungres-PH Sant Cugat B iDg) 19.00. Folgueroiés-PH Sani Cugat C'iDs,'

Divisió d'honor masc.

16.30 Rubi-PB Sant Cugat (Ds) 16.45_ Sant Cugat-St Pere L ü m e r f l D s f 16.00 'Can Rull-Adesa(Ds) ' 9.00 PB"St.Cugat"-tVlàt"adéperà"(Dgr"" 15.30 Can Boada-Sant Cugat (Ds)

13.00

2a divisió estatal

Júnior-At.Terrassa

(Dsl

Divisió de plata

SÈNIOR 11.00 UESC A-lgualada (Dg)

18.00

FS Sant Cugal-C Recyolor I.DS'I

1a divisió A 19.30

JÚNIOR 17.30 LaSalle-UESC A (Ds)

Olimpyc-I Zalux ÍDs'i

1a divisió B 21.00

3a preferent

PB Sant Cugat-Putja d Arc iDs)

Divisió d'honor cat.

SÈNIOR 12 00 B o n P a s t o r - U E S C B J D g )

17.00

SUB-23 10.30 Bon Pastor-UESC J3 (Dgj

ChampOTi-F.Castells iDs.l

2a divisió 16 00

3a categoria A

Nat Sabadell-0 imnyl: ÍDs)

3a divisió

SÈNIOR 12.00 J Sant Vicenç-Mira-soi

IDg]

SUB-23 10.30 J.Sant Vicenç-Mira-sol

(Dg)

19.00 Girant lla-Vallde;n;ix iDsl 16.00 Chess Penya Tra^jp (Ds; Ï7.ÒÒ Bokatas-HÏtachi iDsl

Juvenil

3a catalana femenina

16.30

SÈNIOR 16.45 SantBoi-UESC(Ds)

1730

Junior-FC Barcelona IDgl

Divisió d'honor fem. 16.00

SUB-23 12.30 UESC A-lgualada (Dg)

UESC, 24 Barberà, 24

Campionat de Catalunya

Florida 91-Olimpye (Dsl

Cadet

SUB-23 Parets-UESC (Ds)

11.45

1a divisió estatal

Ohmpyc-Palleia (Dg)

1a catalana

SÈNIOR FEMENÍ 12.15 W . B a r c e l o n a - C V S a n t C j g a t (Dg)

SÈNIOR MASCULÍ Ï2.4Ò Àdríanenc-UESC ÍDg)

JUVENIL FEMENÍ 19.15 EP Calella-CV Sant Cugat (Ds)

JUVENIL MASCULÍ 16.30 Barberà-UESC (Ds)

ESPORT ESCOLAR

Bàsquet benjamí. - Ramon Argemi. Albert Hote, Bernat (iotvalez, Meritxell Bou, Iris Romaguera, Julià Zurriaga. Alcjandro Àlvare/ i Alherto Rafael Reyes són els components de l'equip B de l'escola Joan Maragall,. que participa en el campionat dels Jocs F.scolars. Jordi Povedano n'és

B à s q u e t aleví. I. equip de la L'nio Esel monitor. 1.'equip es sisè en la classificació portiva Sant Cugat es el líder del grup. amb 4 punts. I 15 punts a lavor i 2I() en Encapçala la classiticacio amb líS punts, contra. Aquest cap de setmana l'equip del 5Sí> punts a favor i només 99 en contra. Joan Maragall descansarà, com la resta I.'últim partit el va guanyar per 2 a 0 de participants, ja que la jornada ha quedat ajornada. El pròxim compromís els enfron- ; perquè el rival, el I orre Llebre, n« esj va presentar. El pròxim compromís els entarà al Santa Isabel, cu.

frontarà a l'equip de l'escola T. Altet. L'equip de la U E S C el formen Blai Barba. Oriol Porta, Daniel Salsas. Marc Poca, Daniel Murillo. Joan Navarro, Eric Ricart. Hèctor Campos. Jordi Coll, Daniel Curto. Thomas Erwan, Mare Munoz i -Adrià Edo. . Tots entrenen arnb Miquel Calcerrada. c R.


27

COMISSIÓ DEL 0,7%

La Plataforma del 0,7% vol formar la comissió de seguiment de l'ajut al Tercer Món amb majoria de representants de la societat civil. L'objectiu: tenir prou vots per decantar les decisions. Plana 28.

NENS AMB DIFICULTATS Segons el balanç anual del centre Dapsi d'estimulació precoç, la meitat dels nens amb problemes en el desenvolupament comencen el tractament massa tard, entre els 2 i els 4 anys. Plana 29.

• Divendres, 3 de març de 1995

mm

8 DE MARÇ: DIA INTERNACIONAL DE LA DONA TREBALLADORA No eren les primeres que reivindicaven millores en les condicions laborals, però, sense ser-ne conscients, van protagonitzar els actes que farien que l'Organització de les Nacions Unides triés

la data de la seva mort com a Dia Internacional de la D o n a Treballadora. El 8 de m a r ç de 1908, un grup d'obreres d'una fàbrica de Chicago es van negar a sortir de la nau industrial on s'havien

tancat com a mesura de pressió, malgrat que el propietari hi havia calat foc per foragitar-les. Des que l ' O N U va fixar-ne la commemoració, la celebració anual de les dones treballa-

dores s'ha convertit, per extensió, en dia de reivindicacions feministes, d'especial ressò en uns m o m e n t s en què l'atur, almenys a Sant Cugat, castiga especialment les dones joves.

Les dones d'entre 25 i 40 anys són el grup amb un índex d'atur més alt a Sant Cugat Les xifres relatives als homes de la mateixa edat han estat més baixes des del 1985

Moltes mestresses de casa volen tornar a ser població activa a partir dels 35 SÍLVIA BARROSO

• Sant Cugat.— Tenen entre 25 i 40 anys, són dones i formen part de la població activa de Sant Cugat. Dimecres, 8 de març i data en què se celebrarà cl Dia Internacional de la Dona fixat per l'ONU, haurien de sortir al carrer per continuar les reivindicacions que el mateix dia del 1908 feien les treballadores d'un fàbrica de Chicago, tancades en una nau industrial. Però si un incendi provocat va posar fi a les exigències d'aquelles obreres a principi de segle. 87 anys després, 910 dones de Sant Cugat el que reclamen és un lloc de treball. La majoria, 604, són joves i tenen un nivell mitjà de formació. Són el grup social de la ciutat més castigat per l'atur i. en aquesta franja d'edat, superen en xifres absolutes els 433 homes que hi ha a l'atur segons les dades de l'INEM del desembre de 1994.

NOMBRE DE DONES EN ATUR PER EDATS Xifra total a finals de 1994

910

166

«i ui Q

<

OC

ft.;J

h-

<

.?

Q

UI OC 00

Menys de 19 anys

20-24

25-29

30-34

35-39

40-44

45-49

50-54

26

20

55-59

Més de 60 anys

EDAT

La incorporació normalitzada de la dona al mercat laboral ha fet que aquests últims deu anys les xifres d'atur de la població femenina hagin anat superant progressivament les dels homes o, com a mínim, les hagin igualat. A Sant Cugat, el 1989 es va arribar a l'extrem de registrar-se 547 homes desocupats i 1.062 dones. Des del 1992 el repartiment de l'atur entre homes i dones ha tornat a quedar igualat. Les dones menors de quaranta anys són un grup molt més afectat per l'atur que els homes de la mateixa franja i, en canvi, a partir dels 45 anys, la població amb més atur és la masculina. Tot i això, aquest llindar d'edat per damunt del qual la majoria de dones són encara població passiva es va elevant progressivament: moltes dones casades, que han estat mestresses de casa des de sempre o des de la maternitat, volen recuperar la seva condició de dones treballadores o entrar-hi per primera vegada. L'aplicació del programa NOW d'inserció laboral a Sant Cugat durant el 1994 va demostrar que entre un 55% i un 15% de les dones que van participar a les diferents branques del pla tenien entre 36 i 45 anys, i entre un 76% i un 47% estaven casades i tenien fills.

Un grup de dones manifestant-se pels seus drets el 8 de març de 1982. Foto: EI. PUNT

La reivindicació doble de les immigrants S.B.

• Les dones treballadores de l'organització no governamental de suport als immigrants Vallès Sense Fronteres preparen la creació d'un grup de dones, que ha de cobrir els dos vessants reivindicatius que les afecten, com a dones i com a desplaçades. La marroquina Fathiha Benhammou i al-

tres dones associades a l'entitat i incoporades al mercat de treball han començat fa uns mesos les converses amb dones immigrants que són mestresses de casa i que no s'han integrat a la societat occidental. «Sense que integració hagi de voler dir pèrdua dels seus trets d'identitat —adverteix Benhammou— volem que aquestes

dones surtin de casa, es relacionin amb la resta de la població no magribina i es preocupin d'elles. La seva situació és encara pitjor que la dels seus marits. Són immigrants, són dones i no han crescut a la societat on viuen ara.» El procés, però, serà «llarg i complicat —afegeix— perquè costa de convèncer-les».

CENTRE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

TALLEDA RIC0MA Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue, flauta travessera, violoncel, guitarra, etc.

VENDA

D'INSTRUMENTS

MUSICALS

33034,'01249

C/ BalmeS, 11 -Tel. 674 58 62 - Sant Cugat

kBoSpoe AfJiM^Q £ -A

5

K/J\.-~

Serveis socials prepara un pla específic per a la població femenina S.B.

I L'equip d'assistents socials de l'Ajuntament de Sant Cugat està dissenyant un pla integral específic d'atenció a la dona. Com a usuària principal dels serveis d'orientació i informació de l'àrea municipal de Sanitat i Serveis Socials, la dona ha anat definint les necessitats que han de ser la referència per estructurar el programa. Segons l'assistent Carme Llompart, «encara que mai no convé parcel·lar un servei, en aquest cas es tractaria d'assegurar la cobertura d'unes demandes reals sorgides durant tots els anys d'experiència a la ciutat». L'anàlisi dels més de quinze anys de funcionament mostra, segons Llompart, «una utilització molt normalitzada del servei, per totes les classes socials i sobretot per part de la dona. Ella és qui ve quan passa una separació angoixant, però també és la que demana feina per al marit després de mesos i mesos d'atur. I d'altra banda la dona és qui ha de demanar ajut per evitar els maltractaments, encara que a Sant Cugat les agressions físiques a la dona en l'àmbit familiar són molt escasses». Les dades de les denúncies rebudes per la Policia per maltractaments de dones ho confirmen: a la comissaria de la Policia Nacional només consten dues violacions no demostrades i amb els càrrecs retirats durant el 1994, i la policia municipal ha registrat tres casos d'agressions i amenaces en què el denunciat és el marit o l'ex-marit, i dos més d'amenaces amb insults. L'elaboració d'aquest programa espefífic de serveis socials coincideix amb el «desenvolupament permanent» que requereix, segons la ginecòloga de l'equip mèdic Raquel Gonzàlez, el pla sanitari d'atenció a la dona aplicat al CAP. Després de la creació del centre de planificació familiar el 1981 i un servei de ginecologia el 1990, s'ha posat en marxa el pla d'atenció a la dona, que s'ha d'ampliar amb la incorporació d'algunes àrees del centre de salut mental que es prepara. «Si podem tractar les anorèxies i altres patologies específiques de la dona, com les depressions per menopausa —apunta Gonzàlez—, pensarem que tenim un pla d'atenció a la població femenina complet, tot i que no l'hem de donar mai per acabat. Al capdavall, les dones són la meitat de la població».


PUNT DIVERS

28

KI.S 4 C A N T O N S / Divendres. 3 de març de 1995

COOPERACIÓ

La plataforma del 0,7% vol tenir majoria de vots en la comissió de seguiment L'organisme decidirà a quins projectes es destina l'ajut de Sant Cugat al Tercer Món SIL.VIA BARROSO

I Sant Cugat. I a proposta de comissió de seguiment que ha de ter cristal·litzar l'acord entre la plalatuinia del 0.7'7 i l'Ajuntament. aprovat en el ple del 13 de desembre, ja

està redactada. EN membres del col·lectiu que va muntai l'acampada a la plaça de Barcelona han elaborat i volat en assemblea un esborrany del que. segons ells, hauria de ser la comissió i l'han lliurat a l'alcalde: demanen una majoria

de representants tic la societat civil que puguin decidir a quins projectes s'han de destinar els diners tic Sant Cugat per al Tercer Món sense dependre dels vots dels polítics que representin el consistori en la comissió.

l ' n a iiiajona de i cprcscntanls de la Mvictal tivil que pugui decidir sense d e p e n d i e necessàriament ilels \ o i s deK lepresentants polítics del consiston Aquest es el punt de p.utida que proposa la l'iatalomia del 0.7' , i Mes per formar la comissió de control de l'ajut municipal de S.-.nl Cugat al Tercer Mon. \ fes:» Mian\. que s'acaba de picscnla; a l'alcalde de Sant ( tmal. J . u n Avmerich. es demana que c b membres de l'assemblea de la plalalorma i les organitzacions no govci namenlals ( O N G ) ile la ciulal integrin, amb representants de tots els partits polítics, la (.omissió que hauria de decidir a quins pioicclcs de cooperació es destinen les partides municipals ingressades al I o n s ( atala de ( oopetacio. [.'objectiu de la -majoria civil» sol·licitada és. segons la membre de la plataforma Alícia Barbero. «assegurar que es trien projectes que puguin autofinançar-se després ties del país receptor i que tendeixin sempre a l'eliminació o la reducció de la dependència Sud-Nord». «Creiem que son els ciutadans els qui han de fer la tria. assessorats per tècnics, amb veu però sense vot. que també nomenaria l'assemblea», afirma. Amb això. la plataforma no vol descartar la intervenció tic tècnics municipals, però si la dependència dels seus criteris. -11 que cal evitar -adveitcix Barheio es entrar en la mateixa dinàmica que l'estat •i l'hora d'atorgar els ajuts. No volem conccdii-loN a països en vies de desenvolupament que els utilitzin pci construir fàbriques on es piodueix amb ma d'obra barata per vendre a Occident o que els inverteixin en inlïacstructures que iio solucionai an mai els problemes de la població.I I lliuiamcnt de la proposta a l'alcalde, dos mesos i mig després tic l'aprovació del pla de terminis per anib.tr al 11.7'/ al 1998 i tic la cieaeio tic la comissió.

inclou també la sol·licitud d'una reunió amb Aymerich abans del dia 15. La justificació de la data límit és que el primer acte públic de sensibilització ciutadana convocat per la platatorma en la segona etapa de funcionament es durà a terme el dia 17. l ' n debat j n é s profund I.a sala Associació d'Idees serà. d'aquí a quinze tlies, la seu d'una xerrada col·loqui amb Arcadi Oliveres. v iee-piesident tic .lusticia i Pau, com a convidat possible. PI col·lectiu. |a com a Plataforma del 0 . 7 ' ; i Mes, vol tenir aquell dia una resposta de l'alcalde sobre la proposta i endegar I altre vessant de les funcions tic la comissió: la informació i la rcorienlació del debat i dels objectius. PI canvi

de nom del col·lectiu respon a aquesta nova orientació, segons Barbero. «El que volem —hi afegeix— és obrir una reflexió mes profunda, que vagi més enllà de la xifra simbòlica del 0 . 7 ' í . Per això d e m a n a r e m més, però no només més diners. Volen contribuir. per exemple, a eliminar els crèdits del Fons d'Ajut al Desenvolupament, els crèdits FA D. que l'únic que fan és endeutar mes els països que els reben. 1 volem també evitar que Ics partides de la Gcneralitat es canalitzin amb mecanismes similars.» Per treballar en aquest sentit, la plataforma ha crc.it una comissió de relacions externes que esta en contacte amb les organitzacions pel 0.7'/ d àmbit nacional i estatal. El mecanisme es-

tablert ha de permetre, ha explicat Barbero, «que. si es fa una campanya determinada que hagi d'abastar tot l'Estat Espanyol, nosaltres puguem portar-la al carrer a Sant Cugat». Aquesta funció la cobriria la «comissió de formació i sensibilització», que ja prepara un programa de conferències per fer als instituts i un altre que continuarà la línia oberta per la reunit) del 17 de març amb Arcadi ()livcras, en què es convida els assistents a «muntar un piscolabis col·lectiu per donar un caràcter lúdic a les xerrades». El resultat final d'aquest pla de treball hauria de ser, per Barbero, • un coneixement més ampli dels problemes del Tercer Món i la presa de consciència que cal reduir el desequilibri Nord-Sud».

Les Joventuts (TERÇ porten la campanya «Digues no a la 'mili'» a Sant Cugat Diuen que aposten per la insubmissió però que respecten els objectors que fan la PSS Sil VIA BARROSO

S li

I Sant Cugat. l'edio López Alcaraz, de 26 anys i \ei de Sant Feliu de Llobregat, i Encarnació Carbonell Peris, una noia tic Rubí de 28 anys, són les víctimes mortals d'un accident que va tenir lloc divendres a la carretera de Vallvidrera i en què també van resultar ferits lleus els altres dos ocupants del cotxe. Segons els indicis de la policia i tic la Guàrdia Civil de Trànsit, l'accident es va produir quan cl vehicle, un Volkswagen Golf. amb matricula tic Barcelona B-09S6-11P. va sortir de la carretera en un revolt, es va estavellar contra un terruplc de terra i roca. i va fer voltes de campana durant 150 metres. El cotxe va quedar desprès cmiiiü de la calcada i els quatre passatgers van sortir projcclais fora del vehicle a causa tic l'impacte i van quedar també enmig tic la carretera. El propietari tlel cotxe. Rafael Valenzuela Sala, i l'acompanyant. Rafael Merino Izquierdo, tots dos de Sani Joan Despí. van resultar ferits lleus i els van traslladar amb ambulància a l'hospital de la Mútua de Terrassa a Rubí. Els altres dos ferits de gravetat van ser traslladats a l'Hospital General de Catalunya. on van morir. Desprès de l'accident, la policia va avisar els Bombers p e r q u è fessin les tasques de neteja de la calçada i es pogués restablir el trànsit. Segons la Guàrdia Civil, que es va fer càrrec de l'atestat, el cas és ara al jutjat de Rubí, on s'han de determinar les responsabilitats que puguin existir per part del conductor.

L'acampada tic l.i plataforma ilel 0,7'r \a desencallar les negociacions amb l'Ajuntament, l-'mo: MAM- LSI'INOSA

PACIFISME

B Sant Cugat. — E n a escampada tic cartells amb el lema Digues no a la itülí. Objecta o fes inMtbmi.ssio serà l'actuació central que es farà a Sant Cugat per promoeionar la campanya contra el servei militar obligatori organitzada per les Joventuts d'Esquerra R e p u b l i c a n a de C a t a l u n y a ( J E R C ) . Ea iniciativa és d'abast nacional i preveu també la convocatòria d'un acte públic d'informació. en una data dels mesos vinents que encara no s'ha fixat. Segons David Bajona. membre tic la secció local d'Esquerra Republicana. «l'excés tic feina de la J E R C de Sant Cugat i les dificultats organitzatives» impediran, però, que es pugui aplicar al municipi el programa de xe-

Dos morts i dos ferits en un accident a la carretera de Vallvidrera

rrades i col·loquis als instituts de batxillerat i de formació professional que la II RC ha preparat a altres ciutats. « C o n t i a i i c s t a r la manca d'informació sobre l'objecció provocada pel dcsinlcics de les administracions. a diferencia de la quantitat d'infotmacio que donen sobre el servei militar i totes les seves modalitats», es l'objectiu principal del programa, segons el s e c r e t a r i d ' o r g a n i t z a c i ó de la J E R C i insubmís. Camil Ros. que va ser dilluns a la presentació de la campanya a Sant Cugat. I.a iniciativa també neix va afegir-hi Ros— de la necessitat d'assegurar-nos que la població coneix exactament el significat de la insubmissió. perquè només així es p o d r à descriminalitzar els qui

trien aquesta opció, els quals han estat qualificats tl'insolidaris pel ministre de Defensa. Juliàn García Vargas.» Obligatori i espanyol La posició tic la JERC" davant el servei militar és «d'oposició frontal afiíma Ros--- per militar, per obligatori i per espanyol». D'aquests tres factors parteix el partit per proposar i »aposiar» per la insubmissió. tot i que respecten «l'opció individual triada per molts objectors de complir la PSS». lot i així. una de les demandes incloses en la campanya de la J E R C es que l'administració deixi de crear places per fer la prestació social subslitutòria perquè, segons Ros. «és clar que la majoria de vegades

els objectors són mà d'obra gratuïta i ocupen llocs tic feina que haurien de ser remunerats». l'n estratègia contra la PSS plantejada per Ros i la J E R C seria provocar «cl col·lapse de la prestació. que ja es quasi una realitat perquè el nombre d'objectors augmenta amb un ritme molt superior al tic creació de places». Sciions les dades de la J E R C . la xifra d'objectors als Països Catalans ha passat tic 15.70.; al 1993 a 30.603. i a l'Estat Espanvol s'ha arribat als "7.171 al 1994,' des dels 68.209tlc l'any anterior. «El que nosaltres proposarem en aquesta campanya diu Ros— és demanar l'objecció i després passar a la insubmissió. Així d e m o s t r a r e m que son dues vies per a un mateix objectiu.»

Els nois que han d'anar a la «mili» ja es poden allistar H Sant Cugat.— E'allisiament per al servei militar es farà durant tot el març a l'ajuntament. En aquest periode s'hi han d'inscriure tots els santeugatencs que hagin nascut al 1978. els quals han de decidir si volen anar a la mili. demanar pròrroga o declarar-se objectors. L'Ajuntament ha tramès les citacions als domicilis dels joves afectats que estan inscrits en el padró d'habitants. Els joves santeugatencs que hagin nascut al 1978 i que. per tant. tinguin ara 17 anys. poden adreçar-se a l'oficina de reclutament. a la plaça de Barcelona, per fer qualsevol consulta o demanar informació. L'Ajuntament remetrà tota la documentació que aplegui al llarg del mes de març a la caixa de reclutament, on es faran les c o r r e s p o n e n t s t r a m i t a cions., A.c

Roben la caixa i un equip de música en una botiga H La caixa enregistradora i un equip de música amb altaveus van ser els objectes robats diumenge a la matinada en una botiga del carrer Anselm Clavé. E n a patrulla de la policia municipal va veure que el vidre de la porta estava trencat i el local regirat, i es va quedar a vigilar la botiga fins que va arribar el propietari i va denunciar els objectes robats després de fer-ne el recompte, s B

Denuncien una banda per atracament a l'estació B Tres joves de Sant Cugat van denunciar la setmana passada que 8 o 10 individus els havien atracat al pas subterrani de l'estació dels Ferrocarrils de la Generalitat. Segons els denunciants, la banda els va acorralar al passadís dissabte a primera hora de la tarda i els va amenaçar perquè els donessin els objectes de valor. s.B.


PUNT DIVERS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 3 de març de 1995

29

SERVEIS SOCIALS

EL CONCILI CATALÀ AL CENTRE BORJA

La meitat dels nens amb problemes Les votacions ajornades en l'última sessió es faran de desenvolupament són atesos tard aquest cap de setmana El centre d'estimulació precoç demana que els pares actuïn abans SÍLVIA BARROSO

I Sant Cugat.— Dels cinquanta infants atesos al centre d'estimulació precoç Dapsi de Sant Cugat durant el 1994, 27 havien començat el tractament entre els dos i els quatre anys. Les dades recollides a la memòria del servei sobre els casos del 1994 Començar el tractament d'estimulació precoç més tard dels dos anys, com passa en el 54% dels casos atesos a Sant Cugat, pot dificultar la correcció dels problemes de desenvolupament detectables el primer any de vida d'un nen, segons la neuropediatra Conxa Bugié, del centre d'estimulació precoç Dapsi. El balanç dels tractaments fets durant el 1994 reflecteix que, tot i que a Sant Cugat s'atenen un 2,1% de nens del total de població de 0 a 4 anys i la mitjana catalana és d'un 1%, la reacció dels pediatres i els pares dels infants afectats és encara tardana. El fet que el 34% dels casos de Sant Cugat requereixin el tractament per dificultats en el desenvolupament del llenguatge o la comunicació explicaria, per Bugié, el retard en la detecció, encara que no el justificaria: «És cert —admet la neuropediatra— que els problemes en el lleguatge són difícils de detectar durant els primers sis mesos de vida. Però quan el nen té un any —hi afegeix— i no assenyala les coses per demanar-les, no fa cap intent de comunicació, no cal esperar als dos anys per saber si parlarà o no. El més probable és que arribi

reflecteixen, segons els responsables del centre, la lentitud de reacció per part dels pares dels nens afectats per problemes en el desenvolupament. Tot i així, a Sant Cugat és dobla la mitjana catalana d'infants amb dificultats que són atesos per un equip mèdic especialitzat en estimulació precoç.

EDAT D'INICI DEL TRACTAMENT A DAPSI

als tres anys sense dir ni mitja paraula, de manera que s'ha de començar el tractament abans dels dos anys, quan encara s'és a temps d'evitar-li problemes afegits de relació social al parvulari.» Els problemes en l'àrea cognitiva, en què s'inclouen els diferents graus de retard, és el segon grup més nombrós dels casos tractats a Dapsi, amb un 19% al 1994, i van seguits del 15% que representen els nens amb problemes d'origen emocional i el 12,7% que ocupen els que presenten dificultats motrius, com la paràlisi ce-

rebral o afeccions combinades amb disfuncions en el llenguatge. Més atenció dels pediatres Tot i que la utilització del servei Dapsi a Sant Cugat va dels 7 casos del 1988 als 50 del 1994, Bugié reclama un funcionament millor de la detecció de pacients: «Els nens que arriben dels pediatres —diu— són només un 21%, lluny del 37% d'altres ciutats, i els detectats pel sistema educatiu són un 19%, contra el 32% general. Aquests mecanismes —sentencia— encara s'han de treballar.»

Començarà el debat sobre els sagraments SÍLVIA BARROSO

• Sant Cugat.— Les primeres propostes discutides en el concili català durant les dues sessions de treball que s'han fet fins ara al Centre Borja es votaran finalment aquest cap de setmana, després que en l'última reunió es van ajornar per les discrepàncies sobre el mètode de treball sorgides entre els convocats. Les tensions que ja s'havien apuntat a la primera sessió, quan sectors dels convocats van demanar reunions prèvies per grups abans de la discussió a l'aula conciliar, es van concretar al segon debat, en entrar en l'anàlisi de la funció del laïcat en l'evangelització. Però va ser sobretot a partir de la reivindicació d'un paper més decisiu per a la dona dins l'Església que va esclatar el que el rector de Sant Cugat del Vallès, Pere Vivó, ha definit com «una tempesta saludable». L'abat de Montserrat, Sebastià Bardolet, va proposar la creació d'un annex per enviar al Vaticà amb les demandes sorgides que el concili no pot tractar per la seva condició de reunió provincial, però la presidència va negar aquesta possibilitat: «El concili de la tarraconense no pot convertir-se en una plataforma reivindicativa», va sentenciar el bisbe auxiliar de Barcelona Joan Carrera. Pel bisbe secretari de la trobada, Carles So-

Especialitats catalanes

ler i Perdigó, l'annex és, a més, innecessari perquè les diòcesis ja estan «en contacte permanent amb Roma i el Papa ja coneix totes les inquietuds que hi ha a cada Església». Malgrat les discrepàncies, al final del debat es va aprovar una declaració d'intencions que estableix els criteris amb què s'ha de treballar a partir d'ara i que reconeix, entre altres qüestions, que l'Església «ha de renunciar a dominar el món, encara que que perdi poder i influència social». El consens aconseguit amb aquest document, aprovat amb 143 vots favorables dels 153 emesos, ha de permetre que les sessions de treball es desenvolupin amb més fluïdesa a partir d'ara. La paraula de Déu i els sagraments en les nostres esglésies és el títol de la segona ponència del concili que s'ha de començar a debatre a partir d'aquest vespre. L'objectiu d'aquest bloc temàtic és analitzar les causes de la disminució progressiva d'assistència a la missa dominical i el desconeixement de la Bíblia per part dels cristians. Per reconduir aquests comportaments dels catòlics de final del segle XX, es proposarà potenciar els rituals i «tenir cura especial» de les celebracions litúrgiques com els batejos i casaments, que atreuen «practicanets ocasionals».

laBRASERIA

Carn a la brasa Cargols a la llauna Calçots MENÚ DIARI

D E L M E R C A T V E L L

Cada 10 menús, 1 gratuït

La braseria del Mercat Vell, cuina tradicional al centre de Sant Cugat Sota les arcades de la plaça del mercat de Pere San, en un dels indrets més arrelats del centre de Sant Cugat, es troba la Braseria del Mercat Vell. El seu ambient tradicional i casolà, ambientat amb música, atreu fins i tot famosos de la tele que regularment «s'hi deixen caure». L'ambient, però, és molt senzill, i els preus, accessibles. La braseria ofereix les especialitats a la brasa pròpies del país, com tota mena de carns, botifarres o calçots, en abundància. Els cargols a la llauna i les faves catalanes també tenen un lloc predominant en el seu menú, que inclou tota mena d'entrants habituals i de temporada. Cal destacar un plat en particular, l'anomena-

Val per 2 mesos

LA B R A S E R I A D E L M E R C A T VELL

Plaça Pere San, 6 - 08190 SANT CUGAT Tel. 589 52 40 • Horari de 7 a 24 h

da «arrachera nortefia», especialitat de carn amb un sabor molt peculiar, típica del nord de Mèxic i d'algunes zones ramaderes de l'Argentina. Si opteu pels copiosos menús diaris que la Braseria del Mercat Vell ofereix a un preu m o d e r a t , recordeu d e m a n a r el «tiquet de menús», perquè quan arribeu al desè tindreu dret a un altre totalment gratuït. Si voleu anar en grup, haureu de reservar el lloc abans, trucant al 589 52 4 0 , i podreu encarregar menús especials per a grups. La braseria també obre els diumenges a la tarda amb reserva prèvia, i ofereix una alternativa culinària per a les últimes hores del cap de setmana.


PUNT DIVERS

30

ELS_4 CAN I O N S . Divendres. 3 de marí; de IW5

COOPERACIÓ INTERNACIONAL J u - c M.iiM M c i u l i l u c c c o n e i x be la sit u a c i ó .: Hosiiia. I . ' a l i m e n t a c i ó , l'assistència m e d i c a . ei trasllat dels refugiats de g u e r r a d e p e n i e n d'ell, c o m a m à x i m resp o n s a b l e d e l'Alta C o m i s s a r i a d e les N a -

. . o n s U n i d e s pels R e f u g i a t s i \ C N U k j , en els m o m e n t s m é s crítics de la g u e r r a . l a s e \ a d e f e n s a d e l s s u p e r v i v e n t s civils dels fronts d e g i t e i ' a el va e n f r o n t a r als c a p s d T ' n p r o f o r . e s p e c i a l m e n t al g e n e r a l

JOSÉ MARIA MENDILUCE. «

P h i l i p p c VIorillon. q u e criticava el g o v e r n h o s n i à p e r q u è \ui a c c e p t a v a la d e r r o t a . T o t i així. a d v e r t e i x hi ha c o s e s q u e n o e x p l i c a p e r q u è esta obligat a g u a r d a r els s e c r e t s de l ' A C N U R d u r a n t q u a t r e anys.

E u r o d i p u t a t i n d e p e n d e n t pel P S O E

Europa pagarà no haver aturat els serbis» II J A N S( II 1 S i S c r v c i-spi n . . h

• Sant Cugat. Mendiluee ha tornat a Sarajevo. la capital ma-saerada de Bósnia. per comme lliurar els mil dic- de setge de la ciutat. Al vespre. al ic-tauiaiit de I" V-ociacio d'l -ei iptor- de Sarajevo. Dom l'i-aea. José Maria Meiidiluee -'explica, dona detalls. conti i nia d a d e - que es comenten a la ciutat. I I - periodistes li demanen sinceritat, i ell explica quatre \eritat-. - P e r ò no podeu explicar-les". adverteix. «Com a antic cap de l'Alta Comissaria deies Naeiona t ' n i d e s pels Retugiats ( A( N C R ) , estic obligat a guardar el -eerel de la meva feina durant el- qual i e anys -egüent- al nieu maiidal ••. assegura. - l.a -eva teina eontinua .na al Parlament Europeu en aquest sentit'.'", li pregunten el- periodistes. «Sí —diu Mcndilucc . a l -tia-hurg em paguen pel tenu la boca ben tancada sobre algune- coses.»

Llavors, força contra força'.' «('rec que sí, abans o desprès. I normalment és menys costós fer-ho abans que sigui massa tard o que els bàrbars es vagin estenent com va passar a la Segona Guerra Mundial. Sé que l'ús de la força es molt poc popular a Espanya. a Catalunya, a Europa; però algun dia ho pagarem. Primer s'han de defensar les idees amb energia i quan es mata em nom de la raça i de la religió a Europa, l'energia no consisteix a cridar més, sinó a transformar els fets a poc

t .i

• E t s Planes II ?S-> 57 us es el I eleloii de la ( íermanor que des de la gairebé un mes funciona al municipi. Rosa Ribas, coordinadora de (' W I S . i Vicenç Trill-, piesident de l.i I undacio de la Llar d Avis de la parròquia, van ser els encarregats de presentar el Telèton de la ( í e r m a n o r a la gent gran de les Planes el dia 2S de febrer. Lds avis i avies interès-at- en aquest servei e- van aplcuar al casal d'avis del Centre Cívic per conèixer els objectius de la seva posada en funcionament. Es tracta d'un telèfon que funciona de lecine de la tarda tins a dos quarts de vuit del vespre i que vol atendre la gent gran que e- troba sola i necessita o be conversar amb algú o que li solucionin algun problema referent a aspectes de la vida quotidiana. No es desitja que ningú, en arribar a la tercera edat. es trobi sol i no tingui persones amb qui parlar o explicar problemes o situacions de dificultat personal. Per aquest motiu, un col·lectiu de gent col·labora amb l'estructura que atén el Telèfon de la G e r m a n o r de manera totalment voluntària. Vicenç Trius va explicar que, amb vista al futur, seria interessant que en aquest col·lectiu també s'hi incorporessin persones de la tercera edat. ja que entre elles els es mes fàcil ajudar-se.

Com veu ara la situació a Bosiua i 1 leiccgov ma. desprès de tant de temps com a màxim responsable de l'ACNUR i de viure els problemes del- ciutadans hosnians i els refugiats tan de prop'.' d ni -embla que hi ha un cert oblit que la situació a Bósnia no - h a re-olt. Q u e malgrat que hi ha une- millores en cl subministi ament de ga- i electricitat i que no lu ha bombardejo- -obre la i ullal, in tan -oi- tret- de Iraneliiadois. aivo es pot reproduir en qual-cvol moment I es reproduirà -i continuen! en una actitud que pciricli al- -eibis ladieals de Kalad/ie peii-ai que tol el que han tel e- un lel consumat i els incentiu d aliiuna maneta a continuat una guerra contra la eiulil/acio. coniia la cultura que sobietot iepiescrita Sarajevo a Bo-ma Jo no crec que s'aturin l'in- a acon-cüiiir-ho. I em preocupa que hi hagi un oblit.» Ouc pot pus-ar a partir del me- d'ahi il. quan acabin els quatre meso- d'alio-el-t'oe que es van acoidar a primers d'any? «A aquestes alçades de la üiierra. els serbis. amb diàleg o sense, faran el que vulguin, l.a barbàrie no es para amb diàlegs. I s com dir que la ruptura del diàleg amb I litler hauria provocat la guerra. Crec que, en un enfrontament, quan hi ha una part que només coneix com a diàleg l'us de la torça i aquesta part. que aquí són els serbis radicals. descobreix que" la comunitat internacional no esta disposada a oposar la seva força un altre tipus de força fins i tot militar, llavors la lògica de la guerra continua fins que s'aconsegueix el que es vol. Conec molt be els que estan matant Sarajevo, els que estan destruint Bósnia. i només coneixen un llenguatge, que és el llenguatge de la força.»

Presenten el Telèfon de la Germanor als avis de les Planes

Aquest ha estat un projecte mes que s'ha presentat als avi- de 1cPlanes, amb la idea que cada vegada participin mes en le- activitats que s'organitzen d e - del casal.

El jove assassinat a Rubí al febrer havia comès 10 robatoris a Sant Cugat

l·i-e Marín Me'iidi'ace. lotografiat durant la campanv cions, d'una nació de ciutadans. a poc perquè s'aproximin a allò on la identificació amb un grup que delen-em.» ètnic o religió- no signifiqui la Vo-lc sap que algunes de les identificació contia un altre grup idee- llançades pels serbis han troètnic o rcligiéis. I n segon lloc, bat un cert ressò i diferent- perel que sí és cert e- que és molt sones han destacat per la defensa difícil que un model multicultural. o la simple repetició dels argumultiètnic, multidemocratic. puments -erbis de Bósnia. Que pot gui le-i-tir eternament dir a aquestes persones que pensen que hi ha •Fls serbis, amb cl- afronts que pateix p e r la g u e r r a i p e r un perill foiiamenlalista diàleg o sense, aquells que estan contra a Bósnia'.' aquest model i per la - E s la m e n t a b l e faran el que lògica dels nostre- goque la piopaganda de vulguin. La verns. que ja han l'et diguerra d'un grup de salversos dissenys de mapes vatges tingui un cert tesbarbàrie no es de Bósnia sobre la basc só a hi premsa europea. para amb ètnica i religiosa. El l'et i es molt lamentable ( que el G r u p de Contacliàlegs. Fs com també que algun- diaris te. i abans lord Owen i m p o r t a n t s c o m /.c dir que la i companyia, reparteixi Monde hagin publicat Bósnia en cantons baruptura del un article que teia la sant-se en criteris ètnics impressió que a Saradiàleg amb és enormement perillós jevo s ' e s t i g u é - vivint i repugnant per a la Hitler hauria com en un segon Teconsciència de qualsevol heran. Això es tals. Això provocat la ciutadà europeu.» és ridícul. La pena es guerra >' que els ciutadans euroPer què creu que peus no poden venií s'ha dit que els mu-ulaquí a veure com aquesta ciutat. mans de Bósnia són fonamentamalgrat tot. resisteix a la lògica listes. si en realitat si'm sunnites imposada tant pels serbis radicals i són contraris al fonamcntali-me? com pels eroats radical-, que con—.•No només són sunnites. sinó fonen la naeió amb l'ètnia i la que són europeus, i per si això religió. La majoria dels bosnians fos poc per als racistes, a més estan a favor d'una nació de nasón alts. forts i d'ulls blaus, la

iiipcc-

: M RIANANTIAOO.

majoria. Hi ha un perill e n o r m e a Europa: arran de la caiguda del mur de Berlín i de la de-aparieió de l'enemic principal, que era el comunisme, certs sectois polítics radicals i fins i tot conservadors estan creant un altre fantasma, que és l'Islam. És cert que l'Islam moltes vegades adopta formes integristes. que es mata en nom de l'Islam, com hi ha grups radicals que maten en nom de Jesucrist. que maten homosexuals. àrabs o persegueixen els que sém diferents, però confondre l'Islam amb el radicalisme o confondre el dret de la gent d'anar a la mesquita o a la sinagoga o a l'e-glésia. és demencial i perillós perquè estem satanit/ant els que són diferents, i per aquesta via només quedarà el refugi de la religió, el refugi de l'oposició pci la via de l'Islam. Cal que ens adonem que el discurs contra l'Islam només esta afavorint el de-envolupamcni de l'islamisme integrista i violent en moltes zones del món.» En aquestes circumstàncies, hi ha el perill que Sarajevo deixi de -ei europea i es torni una ciutat lóiiamentalista? -Mil anys d'història pesen molt: Sarajevo es buidarà abans de -er una ciutat integrista.»

I Sant Cugat.— El jove que el S de tebrer es va trobar mori per agressions en un camp obert del bairi del Pilar de Rubí ha estat identificat com el presumpte autor de 1(1 robatoris amb intimidació comesos a Sant Cueat. Segons els responsables de la comissaria de Policia Nacional a Sant Cugat, l'individu é- sospitod'haver atracat joves de 14 a I" anys amb un altre noi de Rubí que també ha estat identificat a través del reconeixement de fotografies que han fet les víctimes. Eh delictes es van cometre entre el mes d'octubre de l'any passat i els primers dies de febrer d'enguany. El sistema que utilitzaven per als robatoris era l'atracament amb amenaces verbals i normalment s'emportaven els diners, els rellotges i la resta d'objectes de valor que les víctimes portaven. Els llocs on solien actuar habitualment eren els carrers més cèntrics de la ciutat. Els dos presumptes delinqüents identificats tenen antecedents policíacs en altres ciutats de la comarca i la policia treballa amb la teoria que actuaven amb tres membres més de la mateixa banda que encara no han estat identificats, s.fi.

Agafen una dona que havia estat detinguda 21 cops I Una dona denunciada per un ciutadà que la va veure regirant un cotxe va ser detinguda la setmana passada. Una patrulla es va presentar al carrer Abella, on el denunciat havia vist la dona i. després d'una batuda per la zona, va localitzar una veïna de Sant Cugat que coincidia amb la descripció donada pel testimoni. En identificar-la, es va saber que la dona havia estat detinguda per la policia 21 vegades més.. S li.


FESTA D E SANT MEDIR

31

• Divendres, 3 de març de 1995

D U D'ANDALUSIA

La convivència entre cultures diferents que sempre hi ha hagut a Catalunya va centrar els parlaments del Dia d'Andalusia, celebrat dissabte al Centro Popular Andaluz de Sant Cugat. Plana 33

El dia 3 de març molts santcugatencs es tornaran a aplegar als voltants de l'ermita per recordar la tradició de Sant Medir. S'espera que molta gent faci el camí des de Sant Cugat a peu. Plana 32

LA VIDA SOCIAL

Les disfresses, protagonistes del Carnaval La rua del diumenge va congregar moltes persones i entitats FRANCESC CARBÓ

• Sant Cugat.— Des dels infants als adults, des de les escoles a les Entitats, des del casc als barris, Sant Cugat va viure, enmig d'una disbauxa controlada, el Carnaval. Amb la crema del Carnestoltes, es va tancar un cap de setmana festiu que va tenir el dimecres, amb l'enterrament de la sardina, la part final de la celebració. Moltes Escoles van viure amb intensitat el Carnestoltes el divendres dia 24. Els centres allunyats del casc urbà van fer la festa en el mateix recinte escolar, mentre que el Col.legi Públic més cèntric, el Joan Maragall, va fer un cervavila pels carrers que volten el mercat vell. En totes les escoles i durant tota la setmana es van fer treballs per preparar les disfresses, es van idear propostes per crear l'ambient de la festa amb i es va viure un divendres on cada nen i nena se sentia protagonsita de la seva màscara, de la seva disfressa i de la personalitat provisional que prenia. La crema del rei Carnestoltes va tancar el carnaval en la majoria de centres educatius, si bé en alguns no es va fer fins dimarts o fins i tot, en alguns, dimecres, el dia de l'enterrament de la sardina. Temàtiques com el països europeus o l'aniversari de la història del cinema com a temes genèrics o les disfresses més concretes com rèpliques dels Picapiedra o les del protagonista de la pel·lícula El rey León i, d'altra banda, els ja tradicionals pallasos van omplir de color molts centres on destacava la imaginació del mots infants i, sobretot, de pares i mares per confeccionar disfresses individuals o de grup, que eren veritables obres d'art. Els dies 25 i 26 el protagonista va ser el carrer i, més concretament, les rues, els concursos i els balls. Deixant a part la gran quantitat de festes particulars de veïns o de locals comercials, dissabte els districtes de Mira-Sol i Les Planes van viure de manera especial el carnaval. A Mira-sol, a les 11 del matí, més de 100 persones es van aplegar entorn del Drac del barri, que anava a c o m p a n y a t de m o l t e s bruixes i bruixots que s'assemblaven a infants i monitors de l'Esplai. També s'hi van afegir els del Taller de Natura, i veïns i veïnes que la rua va anar recollint des del Casal a la Plaça de l'estació. El carnestoltes, un ninot de drap, palla i paper, va ser rebut a l'estació i no el van cremar fins dimarts.

A la tarda es va fer un taller de teatre, obert a pet i t s i g r a n s a b a n s del ball-concurs de disfresses del Casal Cultural. Elyuppie, el rocker o la comparsa de les cartes es van emportar el premis —aparells d'alta fidelitat— que va otorgar un jurat escollit entre els assistents a la festa. Paral·lelament, a les Planes es va nomenar rei del carnestoltes el nen d'Alejandro Cantero. Un centenar d'adults i menuts van participar en el concurs, després de fer una cervavila pel barri acompanyats per la banda de l'Agrupació Musical i Cultural del districte. Les àvies del Casal es van encarregar de fer un aperitiu amb truites i entrepans. L'endemà, molts dels assistents van agafar l'autobús que l'Ajuntament va posar a disposició del veïns del districte per desplaçar-se al centre per participar a la rua de tot el poble. Ja el dia 26, en una cercavila i un seguit d'actes que va coordinadar l'àrea de Cultura i Joventut de l'Ajuntament, es van aplegar més de 2.000 persones al carrer. És cert que el dia acompanyava. A primera hora, una xocolatada va donar ambient i calor als assistents, molts disfressats, que volien participar a la rua. El rei Carnestoltes anava davant de la comitiva amb un cotxe descapotable. Després anaven el drac de Mira-sol, acompanyat per alguns veïns del districte, i alguns components de Diables Sant Cugat. Els seguien tots els integrants dels Bastoners de l'Esbart Sant Cugat, que van ballar en diferents punts del recorregut. A continuació, la banda musical de les Planes anava davant de la xaranga del Centro Castellano-mani donava marxa a la rua. En arribar als jardins del Monestir, els joves de l'Esbart van ballar Les Gitanes. I just abans del ball final, que van amenitzar Pep López i Sopars de Duro, es va cremar el rei Carnestoltes, que estava xop de benzina i va fer un espatecs i una flamarada que van espantar més d'un. I és que, si el Carnaval és disbauxa, ningú no vol disfressar-se de socarrim.

Diversos aspectes del Carnaval que es va celebrar pels carrers del casc i en els districtes de Mira-sol i Les Planes. La crema del Carnestoltes va resultar més espectacular del previst. Fotos: MANÉ ESPINOSA.


APUNTS

32

ELS 4 CAN TONS . Divendres, 3 de març de W 5

LA VIDA SOCIAL

Per Sant Medir la vila de Sant Cugat celebra la seva primera festa local La trobada és farà a l'entorn de

l'ermita I R A M IS( ( \RBO

B Sant Cugat. Avui dia 3 els santeugatencs tenen un anv mes una cita a Sani Medir. El camí tradicional que passa pel pi d'en Xandri i Can Borrell serà l'itinerari que multa gent íara a peu. Descobrir i comentar les obres que la Penya Regalèssia ha realitzat durant el darrer an\ seia un del1- motius de trobada de molta gent que íara la costellada, ballarà sardanes o assistirà a missa. Durant tot l'anv la Penya Regalèssia ha estat treballant pei habilitar per a la diada de Sant Medir els voltants i l'ermita. L'estiu passat es van posar íermadors per a cavalls, a l'octubre es \ a soterrar la instal·lació elèctrica des del col·legi per fer arribar llum a l'ermita i. darrerament, s'ha adequat per posar-hi un mosaic artístic. A ritmes accelerats, aquestes darreres setmanes s'ha construït un mur de contenció de pedra d'unes dimensions bastant considerables per protegir el marge del costat de l'escala d'entrada. Totes aquestes obres podran ser vistes per tothom que el dia 3 acudeixi al lloc de trobada tradicional tic cada any. Abans, al mati, a les *í hores, es tarà una xocolatada popular, en la qual col·laboren pastisseries del municipi, fils banderers

o b r i r a n p o s t e r i o r m e n t la cercavila que arribarà a les 10 a l'Ajuntament on seran rebuts per l'alcalde de la vila. Sr. Joan Aymerich. A l'indret pròpiament de l'ermita s'aplegaran Ics típiques parades on es podrà comprar el record de la fava, els alumnes d'escoles que recullen diners per a viatges de fi de curs. i moltes colles d'amics i de famíles que encendran foc, amb precaució. per fer la típica costellada. Durant el matí dues misses recordaran la vida i la vinculació cristiana del sant. mentre que els amants a les sardanes en podran ballar a les 12.30, a les 13.30 i a les 16 hores. A la tarda hi ha previst un espectacle d'animació infantil amb Lluís Pinyot que explicarà contes i un grup de la Costa d'Ivori que portarà danses i ritmes del seu

país.

Aspecte retrospectiu d'una diada de Sant Medir. Foto: ELS 4 CANTONS.

La llegenda del sant ve de l'època romana F.C

• Si la festa del Sant va associada a una fava és perquè hi ha una llegenda que n'explica el motiu. Durant la dominació romana que sofrí la ciutat de Barcino, ara Barcelona, en una de les persecucions que

l'emperador Diociecià impulsà contra els cristians, fou perseguit el bisbe de Barcelona, Sever. Aquest va fugir travessant Collserola arribant a la Vall de Gausac, on actualment hi ha l'ermita. Medir, que era un pagès veí de Sant

Cugat, estava plantant faves quan un grup de soldats romans va passar per l'indret tot cercant el bisbe. En preguntar-li per ell, Medir va contestar que l'havia vist quan sembrava les faves que ara recollia. Havia esdevingut un miracle ja que en

poc temps havien florit. Els soldats no el van creure i se l'emportaren presoner. I una vegada detingut el bisbe Sever, van matar-los a tots dos. L'església el va elevar ;t Sant i li va construir una ermita on havia viscut.

tPARADA

NDA» RAMBLA CAN MORA, S/N - 081 90 SANT CUGAT DEL VALLÈS *f Tel. 589 26 97 f f

C&T&LW& AL CE^ÜRT, V/E SW*® CUQXI Si es diu «Parada i Fonda», no és per casualitat. L'objectiu d'en Jep (copropietari del «Sangril·la») i la Paula quan van instal·larse en aquest establiment de la rambla de Can Mora va ser crear un lloc amb dos ambients diferents que. al mateix temps, s'interrelacionessin. La «parada» és el bar, una barra de tapes fetes amb la imaginació d'un cambrer bilbaí, en Gorka, que hi té la mà trencada a preparar «pinxos» i tapes amb els ingredients més saborosos. La «fonda» és el restaurant, amb una carta de plats de cuina catalana, especialment gironina, en la qual destaca, per sobre de qualsevol altra cosa, la relació entre la qualitat dels productes i els preus. Peix fresc ben cuinat i acompanyat, entre d'altres, d'una salsa romesco que treu la respiració, arrossos, fideuàs autèntiques, amanides i sopes, aus i carns elaborades amb salses. En definitiva, el

millor de la cuina mediterrània, preparat amb l'estil del cuiner, Albert Galiana. La carta de vins és breu però molt ben seleccionada i adequada als plats que es preparen. El menú del dia és un complement a la carta de plats on es troben combinacions poc usuals en aquest tipus de servei. Els dissabtes a la nit, la música en directe acompanya el sopar. És un vehicle de transició que serveix per enllaçar la conversa íntima del sopar amb la copa que vindrà després, al bar. El restaurant disposa d'una terrassa perquè el client, quan s'apropi el bon temps, hi pugui gaudir d'un bon menjar o prendre una copa. «Parada i Fonda» obre tots els dies de la setmana, menys el dilluns al vespre.


APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 3 de març de 1995

33

LA VIDA SOCIAL

La Unió santcugatenca convoca assemblea per renovar la junta L'entitat, gairebé centenària, vol actualitzar les seves seccions ÀNGELS CASTUERA

H Sant Cugat.— La Unió Santcugatenca és una de les entitats més antigues de Sant Cugat. Aquest any fa 95 anys, i els seus socis ja comencen La Junta Directiva de la Unió Santcugatenca ha convocat per al proper diumenge una assemblea ordinària, la que es fa cada any, per renovar els integrants de la Junta. Segons ha explicat el president, Jesús Gonzàlcz, la Unió canvia anualment un terç dels membres, amb el doble objectiu d'introduir novetats però garantir la continuitat del funcionament de l'entitat. Els membres que sortiran demà passat de la Junta són Marc Pujol, de la secció d'escacs, i Margarida Oliver i Jaume Selles, de la coral. Els tres membres que s'han

Jaume Tubau, a la seva carnisseria. Foto: J.A. MULA

L'escorxar considerat com una de les belles arts XAVIER BORRÀS

• Sant Cugat.— Jaume Tubau, com a mestre carnisser que és, ha escorxat molts bens, en públic i en privat. Però mai sota els flashos dels fotògrafs de premsa. Li van demanar que anés a escorxar-ne un al Mercat de les Flors, per il·lustrar la

roda de presentació de l'obra Les escorxadores. Ell pensava que anava de decorat, però al dia següent no era la foto dels actors, sinó la seva -i la del difunt bé, és clar- la que il·lustrava la notícia a tots els diaris. I és que la carnisseria també pot ser un art... escènic.

RESTAURANT La Nansa

proposat per substituir-los són Ernest Neté, un dels integrants de la secció teatral,pere Marín i Jordi Gonzàlez, responsable dels coneguts balls de dissabte a la nit. Aquesta és uan de les activitats que aplega més interessats, socis de la Unió o no. L'interés de la entitat és ara recuperar el vell esperit amb el que el van fundar els avis dels socis actuals. Amb aquesta intenció, la mateixa junta va demanar Ernest Neté que s'incorporés a la nova Junta. «La Unió santcugatenca s'està enfrontant a un període clau, la recta final abans del

que reculliran la trajectòria de la Unió, tota una institució entre els santcugatencs. L'entitat afronta diumenge una assemblea de renovació que marcarà l'inici d'una nova etapa.

centenari, i no té ni les activitats ni la imatge que aquesta entitat i la ciutat es mereixen», explica Ernest Neté. Aquesta entitat començarà a partir de diumenge una nova etapa, que pretén actualitzar les activitats, retrobant-se amb el seu antic esperit. «Hem de recuperar entre tots el servei al poble que donava aquesta Unió quan es va crear. Hem de fer activitats per atreure la canalla, que seran els socis del futur», assegura Neté. La Unió tomarà a ser, d'acord amb els seus membres, una entitat viva i oberta a tots

els santcugatencs. De la Unió han sortit actors, des del seu grup de teatre «Fila Zero», que precissament aquest cap de setmana presenta Història del zoo d'Èdward Albee, i per nadal va fer una versió ben particular del Cyrano de bergerac. Els balls de la Unió de dissabte a la nit són tota una institució, i la secció coral o la d'escacs contribueixen a donar vida a aquesta entitat, que actualment té uns 400 socis. Aquesta animació cultural ha de continuar, segons la Junta Directiva de l'entitat, com una alternativa cultural.

v

L1JW&<M^

OH

I Fregidoria-Marisqueria

PARADA/ FONDAft

Vingui aprovar els nostres nenús PRIMER, SEGON P U T i POSTRES 950 + CAFÈ 990 PTA Rambla C a n M o r a , s/n 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Crta. Sabadell. 47 - 08191 Rubí Telèfons 69 11 52

^'

.^

RESTAURANT CAU EDO

Lleó. XIII

692 24 24

C a m a la brasa i calçots

CERDANYOLA DEL VALLÉS

XERCAVMS

Ctra. Cerdanyola. 9. Sant Cuaat.

580 31 29

Braseria. rostit. banauet

RUBÍ

Especialitat Mexicà - Català

:: "

V

BELLATERRA

MIRASOL

SANT CUGAT

Al costat dels cinemes „ ^ Tel. 589 38 23

RESTAURANT A P \ BARATA

Ora. de Rubí a Sabadell km 15,200 Tel. 697 06 52

M11»01223

VALLDOREIX

»,n»„»,Tel. 5 8 9 2 6 9 7

Dijous tancat excepte festius

RESTAURANT CAN OLIVÉ

Av. Flor de mala, 122

580 88 39

Cuina, de mercat

REST.ELVIEJOROBLE

c/ Altamira. 36

691 73 55

Peix i marisc

Obert tota la setmana

MASJANER

Guadalajara. 14

674 23 15

Cuina variada

Tancat dimecres tarda

LAPONDEROSA

Victòria. 18-20

589 25 71

Braseria

LA NANSA

Ctra. Sabadel. 47

699 11 52

Paelles, marisc, treaid.

Tancat dimarts nit i dimecres

MACXIM

Guatlla. 20. els Avets

699 55 58

Menú. degustació

Tancat diss. migdia i diumenoe nit

ELPORTALET

PI. del Dr. Guardiet, 14

588 54 68

Pizzeria. cuina catalana

Tancat dJumenoe-dHluns tarda-nit.

CAN AMETLLER

Camí can Ametller, s/n

674 91 51

Cuina mercat

Especialitzat en bacallà

CHEZPHILIPPE

Placa Pep Ventura, 5

674 94 84

Cuina francesa/menú diari

Tancat diss. migdia i dium.

CREP

Valldoreix. 68

675 28 26

Creps, entrepans

Tancat dimecres tarda

RESTJC ANTMA EL MEXICANO

cf Endavalada. 10

589 18 25

Cuina i música autèntica

LA GRANJA

St. Antoni-Placa Barcelona

675 52 46

Cuina casolana

SMPPER'S

Enric Granados, 7

675 31 41

Braserta

BOKATAS

Placa Hospital, 35-37

589 19 72

Entrepans especials

GRANJA BAR EL MONESTIR

Placa Augusta. 2

589 54 92

Esmorzars/tapes casolanes Obert de 8 a 10 nit

RESTAURANT CAL'ÀVIA

cj Sant Amoni, 13 c) Elies Rogent, 14

674 05 85

Cuina cMalan/intemac.

589 38 23

Mexica-OMatà

MESOMENYS

CAN

a preparar els actes que commemoraran el centenari, l'any 2000. Es recuperaran les sarsueles, s'escriurà unn llibre amb la història de l'entitat i es farà una exposició de fotografies

%

HJtaótt Tota una tradició r1.0cMà,5.Tel.6741047j5892702 SANT CUGAT DU VALLÈS

Diumenoe i test, oberta partir 18h

Servei de bar

BAR REST. E t M O Ú

Placa Pep Ventura. 3

5891740

Menú diari i prod.ibénc

CAN BARATA

Ctra. Rubí a Sabadell, km 15200

697 06 52

Cargol launa/arrès negre

LACARBOHERIA

Vila, 8

675 14 51

Tapes casolanes, torrades

LA CANTONADA

Placa Monestir, 1

584 23 32

Creps. amanides, menús

EL TAST

Alfons Sala. 9

589 15 02

Marisc, menú, cuina merc.

Repartir a partir de les 12 h

REST. PANXA CONTENTA

Pg. Olabarria. I

589 06 07

Cuina de mercat

Obert tot el dia

Obert cada dia

PARADA I FONDA

Rbta. Can Mora, s/n

589 26 97

Cuina catalana

Dilluns vespre tancat

BRASERIALABOLERA

d Baixada de l'Alba, 20

67416 75

La nostra esc, és gualit.

Tancat diumenges nit

BAR RESTAURANT EL MESON

Placa Octavia, 5

67410 47

Braserta I cuina de merc.

BHASERIA DEL MERCAT VELL

Placa Pere San. 6

589 52 40

Calçotada

BAR REST. CASABLANCA

cl Sabadell. 47

674 53 07

Braserta

CERVESERIA IL S K I U A N O

Plana Hospital. 6

675 28 52

Cervesa olmporiació i

menjar basc

CAP1TANCOOK

pi. Uuis Millet, 1

589 6161

Cuina colonial

Obert tots els dies

RESTAURANT V A U D/OR

Rambla M, Jacint Verdaguer. 185

6741141

Dies festius bufet lliure

Obert tot el dia

LA 5RASEQIA DEL MERCAT VELL PI. Pere San, 6 - T e l . 589 52 40 06190 SANT CUGAT „,„„ Horari de 7 a 24 h 34075fflO22O

'iítiír'

felVífc

VINSNOE.S.A. Baixada Sant Sever, 4 Tel. 589 19 83 Fax: 589 24 62 08190 ST. CUGAT

3C l'Alt». 20 Tel 674 16 ib

OP 190 St C u g a t del Vallès 34117101220

RESTAURANT PIZZERIA

PANXA CONTENTA Passeig Olabania. 69 • Sant Cugat

Tel. 589 06 0 7

*?

' • . - * .

VINGUI A CONÈIXER ELS NOSTRES SUGGERIMENTS CADA SETMANA

Cuina casolana Ctra. Cerdanyola, 9 Tel. 675 13 38 ;•?*.; . ^ a ï ü ••*»**.

>

^

•& %


APUNTS

34

ELS 4 C A N T O N S

Divendres. 3 de marc de 1 W>

LA VIDA SOCIAL Convoquen els XII Jocs Florals de la gent gran

Pasqual Bibian Clavero Molts dels amics de Sant Medir l'anomenen el rector de Sant Medir, ja que des de fa sis anys cada dissabte s'encarrega d'obrir la capelleta, i de vigilar i atendre els visitants mitar a dir-ho a la gent. Vaig saber que des de principi de segle faltava una campana a Sant Medir. i se'm va ocórrer explicar-ho als visitants. Un dia el president de les colles de medins de Barcelona em va dir que ells la comprarien.» — D e s de fa uns anys cada Sant Medir hi podem admirar alguna novetat: la campana, el mur. la Verge. Aquest anvs quina novetat hi ha? •Aquest any hi ha dues novetats. Una és el mosaic de dintre la capella, fet amb pedres venecianes, que representa Sani Medir i Sant Sever parlant mentre les laves floreixen rere seu. La segona novetat és la creu nova de fora l'ermita. Es una creu d'estil gaudinià amb quatre braços per assenyalar els quatre punts cardinals. una obra meravellosa d'en Moncau, un xicot arquitecte iill del Moncau pintor.»

M ( ) \ IM SANI

I Sant Ciliat íncara que ja coneixia l'eimita. des del dia en que \ a anar a Sant Medií pci tilm.u -la, ara la sis o set ; I I H \ \ a quedar col pres per l'encant del lloc i per la seva llegenda. Des de llavors, cada dissabte i molts diumenges. va fins a Sant Vlci.lii pel vendre postals Amb la seva piesencia assídua i la seva dedicació s'ha ben guanval el sobrenom de •• i ccloi de Sant Vlcdn • . un il ui pel qual el coneixen eh v isitanls. I Des de quan vas a Sant Medií'.' 1 .i moll ,ui\s. quan mossèn Joan eia lector al Moncstii. vaig anai-hi du lanl uns ,m\s per fer loIOLM al ics

1 lav ors

gairebé

li ilhom Su anava a peu. Pi i mci hi ainhava un home amb t'cslciulard tic Sant Medii i desprès quasi iot el poble. Aquell dia Sani ( 'ugat quedava desert. .-\ la ioi nada. es bcicnav.i a ('.ui Hoiicll i també es ballava a l'eia. Mes uii vi \.ue tieballai en una v'mpics.i en que els amos també In anav en cada anv i m'b i vaig alegu. I Des d ' a l c s h o i c s hi vau; c a d a anv. • I )es de quan ets coneeu! com el •reetoi de Sant Klevtií '.' • \ a sei l'.uiv s \ o SK). 1 n Joan Huscall cm va dcnianar si poilia filmar les aelivn.ils vle la l ' e m a Regalèssia durant aquell anv. ja que celebraven els seus cinquanta anys i volien fer un petit íeeull cinematogràfic. Estaven canviant la teulada i. en les estones que no filmava, els ajudava, l'n acabar em van convidar a menjar amb ells i cm van proposar de col·laborar-hi i vaig acceptar.» Però tu. normalment. no fas tasques de conservació'.1 «Nu. Jo no se fer de paleta, però col·laboro en cl que puc. Vaig fer alguna postal, explico als que venen la llegenda de Sant Medir i la liisloiia eJc l'ermita i

Pasqual elei

.u temps a Sant Medir. li

«Fer cinema és la seva afició » -Nora: Pasqual Bibian Clavero. -Lloc de naixement: Saragossa. -Data de naixement. S d'agost de 1919. -Estat civil: Casat. -Professió: Jubilat. -Aficions: «Fer cinema i fotografia, veure futbol i jugar al billar.» -Un llibre: «Caminuntcs del desierto, de

dono a conèixer la historia d'en Pere Vidal i les colles de Gràcia. I no se ben be com, d'un dia per l'altre em

Z a n c Grey.» -Una pel·lícula: «Apartada de correo.s 1001.» -Una música: «La música de pel·lícules. especialment la d'El tercer hombre.» -Màxima aspiració: «Tenir una dona com la que tinc i viure molts anys junts amb bona salut.»'

vaig veure instal·lat allà. i la gent va començar a dir-me «el rector». -Tu vas tenir molt a veu-

re amb la recuperació de la campana que fa dos anys es va instal·lar. — J o només em vaig li-

—1.x manté la devoció i la tradició d'anar a Sant Medir'? - - ' M é s que mai. Sembla que des de fa uns anys té molta més a n o m e n a d a . Cada cop ve més gent d'arreu i no creguis que la majoria sap ben be que és i qui és Sant Medií.— He sentit dir que en el segle passat i fins a principi de segle es venia aigua de Sant Medir? —<Sí. F.ls de la masia de can Genis venien garrafes d'aigua de la font de Sant Medir i les cobraven a cinc cèntims. Després la font va perdre's i no s'ha recuperat fins ara. gràcies a la Penya Regalèssia. Segons em va explicar un senyor que va venir a l'ermita, fa anys també es recollia terra de l'era del costat de la capelleta. La llegenda diu que el camp de les faves miraculoses era allà, i es creia que com que aquesta terra havia estat xopa amb la sang del màrtir, si es barrejava amb la dels horts, faria la collita més abundosa. Els pagesos en recollien i l'escampaven pels camps.»

H Sant Cugat.— La llar d'avis de la Parròquia de Sant Pere Octavià i el Casal d'avis de la Generalitat organitzen conjuntament la XIII edició dels Jocs Florals de la gent gran. Després d'algunes reunions. s'han ajuntat esforços i. per primera vegada, les dues llars d'avis convoquen uns únics Jocs Florals. F.ls jurats d'ambdós concursos s'havien queixat d'aquesta duplicitat de convocatòria. i esdevenia necessari arribar a un acord entre les juntes dels dos casals. A part dels poemes que aspiren a la flor natural, la viola i l'englantina en català i castellà i els treballs de narrativa, enguany hi ha un premi especial per a un treball d'organització sobre la gent gran. Si voleu més informació. podeu adreçar-vos al carrer Valldoreix 9. o al carrer Santa Rosa s/n, del nostre municipi. I .'acte de lliurament dels guardons es l'ara el 22 d'abril. L'admissió de treballs acaba el 31 de març. I i

XXVI Renovació de la Flama de la llengua catalana H Sabadell.— Després de l'èxit aconseguit l'anv passat. amb motiu dels vint-i-cinc anys de renovació de la I lama de la llengua catalana. l'edició d'aquest anv té tots els ingredients per viure una vegada més un cap de setmana d'afirmació de defensa de la llengua del nostre pais. Serà el 4 i 5 de març. quan la Unió Excursionista de Sabadell, amb motiu del vint-i-cinquè aniversari de la seva fundació, n'orcanitzarà la XXVI edició. La UF.S vol recuperar part del traçat del camí romeu que unia Narbona i Montserrat. Per als amants de la muntanya, la cita és el dia 4, a les 11 h, al racó del campanar de Sabadell. Després de dormir a Monistrol, la flama arribarà a Montserrat a les 11 h del dia 5. Excursionistes santeugat e n c s , v i n c u l a t s al C l u b Muntanyenc, com ja van fer l'any passat, tenen previst de participar-hi. ' FC.

La convivència entre cultures centra els discursos del Dia d'Andalusia Sil V I \ liAKROSO

I Sant Cugat. La capacitat de Catalunva per lei que convisquin cultures diteients va ser la idea central ilels parlaments pronunciats durant la celebració del Dia d'Andalusia al Centro l'opiihn Andalu/ (CPA'I de Sant ( u g a t . dissabte passat. I alcalde Sant ('uual, Joan Avincrich. i la majoria de regidors de l'equip de govern hi van ser convidats. a mes d'altres representants del consistori. Des del missatge del president de la Generalitat. Jordi Pujol, llegit per una nena del C P A i l'unic en català, fins al discurs

de l'alcalde de Sant Cugat. Joan Avmcrich. cada frase que es va dir damunt de l'escenari v a paí tu de la dea que - C a t a l u n v a ha estat sempre un país de marca per on han passat moltes civilitzacions». II text Pujol. que s'iniciava amb aquí stes paraules, continuava amb la conclusió que «cl model de convivència català es cl millor que es pot donar a la resta de l'Estat Espanyol, malgrat alguns intents desestabilit/adors». 1/1 president de l'entitat organitzad o r a dels a c t e s , G a b r i e l Ruiz. va recordar, en el mateix sentit, que «el millor

que pot passar a Andalusia es estar agraïda a la seva germana Catalunya». Al linal. va ser l'alcalde qui va parlar del pes específic del CPA a Sant Cugat, que. segons ell. «és un model d'integració i de participació ei: la vida de la ciutat». Pcio també el membre de la Di[mlaeió Ferran Bello, en repieseiitacio del president. Manel Royes, i el senador socialista Josep Maria Sala van paí Ini de la diversitat. L'aete protocolari va acabar amb l'himne d'Andalusia i el vuio de hoiiiir ofert a les autoritats abans del polaje i les actuacions de la tarda.

Josep Maria Sala. Joan Aymerich i Gabriel Ruiz canten l'himne d'Andalusia


35

APUNTS

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 3 de març de 1995

ELS ENTRETENIMENTS

LA VIDA SOCIAL

ENCREUATS Horitzontals: 1.-Normalitat. 2.- Repetir. El qui contrau matrimoni. 3 . - Infant. Torreta fora ciutat i amb jardí. Consonant d'aire. 4 . - Pixats. Posa a to u n instrument musical. 5.— Cent romans. Moment de sortir el sol. Adverbi de lloc. 6 . - Nom de consonant. Consonant que fa errar. Un poc de menjar. 7.— Nota musical. Mancats de forca física o de vigor. Sigla del sud. 8.— Que està sense fer res. Desè. 9.— Sigla del nord. Faré oració. Nom de dona, al revés. 10.- Bóta grossa per a v i , de capacitat no inferior a 500 litres. Anirà a parar a una situació dolenta.

2

3

4

GIRALT

5

6

7

8

9

10 11

yj*

8 9

La família de Francesc Cabanas, amb l'alcalde, Joan Aymerich. Foto: MANE ESPINOSA.

El Fons d'Art Municipal rep dos quadres de Francesc Cabanes Actualment disposa de 170 obres d'art JOSEP M. VALLÈS

• C e n t r e . — D e s de la setmana passada el Fons d'Art Municipal ha augmentat en n o m b r e i valor. La família de Francesc Cabanas ha fet dues aportacions en nom de l'artista desaparegut. Trinitat Rigol, vídua de Francesc Cabanas, acompanyada de la seva filla i el seu nét, va lliurar al Fons d'Art M u -

nicipal dues obres que l'artista santcugatenc volia q u e fossin per a la ciutat. El mateix alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va ser l'encarregat de recollir els quadres al seu despatx. Les obres recullen paisatges del Monestir i de la ja desapareguda masia de can Ganxet. El fons d'art disposa en aquests moments d'unes

Verticals: 1.-Mamífer paquiderm de grans dimensions que viu a l'Àsia i a l'Àfrica. 2 . - Els espais cetests. Pàtria celestial, al revés. Símbol de l'oxigen. 3 . - Dotat de geni. Home jove invertit. 4 . - Municipi de l'Alta Cerdanya. Operaria pràctica per nuar el serrell de les tovalloles. 5 . - Facilitar, una substància, l'evacuació dels excrements. Ruc, potes enlaire. 6 . Altar. Cec. Regència Carlista. 7.- Consonant (de res). Moneda que valia 25 cèntims, al re-

10 vés. Representació mental d'una cosa. 8.— Que no es pot explicar amb paraules. Urani. 9.— Joc de cartes en què als punts que representen les pedres guanyades per un jugador s'afegeixen punts pel fet de reunir en el seu joc un rei i un cavall del mateix coll i guanyar la darrera base. Nom d'home. 10.- Inútil, al revés. Sòlid geomètric, al revés. Impost sobre

170 obres, després que en l'últim ple municipal es va aprovar la catalagació de 133 noves obres d'art tant d'autors locals com de fora del municipi. U n dels canals d'adquisió d'obres d'art més importants ha estat el sist e m a de compensació. Els artistes que exposen a la sala municipal d'art cedeixen una de les seves obres.

SIS DIFERENCIES

el valor afegit. 11.— Crueltat insana morbosa, amb perversió sexual o sense.

•ÇJTO3-EU01

-'01 3 « 9^0 N -'6 '«"PM S9PO -•g s si!<i?a 3 H - ' i 'P°a a '"ira -"9 urj wainv O -"S ewjv BUIJO -"fr •y w|BX -U3N -•£ unN

IBJSII -'l

'imuB]n<fo3 -*I :s|S|DOZ}uoq 9pn|0£ R. SOLER

Els premis de Chic van ser pels més seductors • Sant Cugat.— «Seduint el temps» és el nom que es van posar el grup de Vilobí que va guanyar el concurs de carnestoltes que es va celebrar divendres passat a la discoteca Chic de Sant Cugat. El grup vilobinenc va aconseguir 300.000 pessetes en metàl·lic corresponents al primer premi. Els altres dos premis van ser per dos grups de Sant Cugat. El segon classificat va ser el grup de conc u r s a n t s a n o m e n a t s «Aliens» que van aconseguir 150.000 pessetes en metàl·lic i el tercer pels també santcugatencs «Robot» —100.000 pessetes—.

SOPA DE LLETRES

En aquesta sopa hi podeu trobar el nom de vuit municipis on hi haurà nou institut.

c

«Seduint el temps» van seduir també el jurat. Foto:J.A. MULA.

Aniversari de la perruqueria Nou Estil Xabet • Sant Cugat.— Gràcies, Sant Cugat. Sense vosaltres no hauria estat possible celebrar el nostre aniversari. El Centre de Perruqueria i Estètica Nou Estil agraeix la vostra confiança i recorda que us ofereix pressupostos i tractaments a la vostra mida. tant per a home, com per a dona o nen. Tots els tractaments es fan en col·laboració mèdica per garantir-nc la fíabilitat i el control. Els nostres preus són molt joves i oferim promocions de diferents productes i tractaments. El centre és al c/ Dos de Maig i obre de dilluns a dissabte. Per a consultes, podeu trucar al 674 38 52.

ESCACS

GIRALT

Encara que ens trobem en plena obertura, les blanques aconsegueixen guanyar. Holzhausen-Tarrasch. Berlín, 1912.

V

E M D

X

D

A

J

H

1 S

F Q O

K

L

R

S

1

R Ç

E

P

P A

Y

E

C

V

L

L G

L

R M

R

T

G

1

A

R

L

L 0

E

Z

S

B

L

T

T

E A

R Y

A

o

Y

A

S

C

H D N

B N

G

A

F

O

S

1 L

C Ç

F

A

N

A

H V

1 S

E

N

A

L

B

N

K O

D

E

L

P

T

R

ç

J

'.-lupisoH '-p|o/íui!g S3ire|g "BÒiren 'JUI^I A mpj :opn[<>s

ItlQGLIFIC

VSa t'VÍH +aí.a "t 0*H M9D T ! V*H +d*V 'I :ppn|OS

GIRALT

SOLUCIÓ DIFERENCIES

RIU DEL SISTEMA MEDITERRANI CATALÀ Amb una conca de 1.029 km\

X MIG La perruqueria Nou Estil es troba al carrer Dos de Maig

A

J. ESCUDER

I

CANSOS (sos) sosNva om («0 rvx sQsaa :<jpn|os


APUNTS

36

ELS 4 CAN I O N S . Divendres. 3 de març de 1W5

ELS SERVEIS ILTiUi!

PERRUQUERIA - SALO D'ESTETICA

Cupó de rOnce

Dilluns torda obert

S o r t e i g d e d i m e c r e s , 1-3-95

45238 Premis

Numero

2 ;>oo ooo

45238 b238

bO 0 0 0

238

6 000

38

500

COWtBff"

ÍJ£S j

ROSSELLÓ

CERDANYA

VALLESPIR

É£5K

"I"

'J

\

É^ 5?

Di l n i s

28 2 4íi

30655

. ' 7 2-!)b

Div.üiil·i-,

wn

f

Num. premiat

Dimarts

48489

24 2 9 b

->!>

dS

389b4

<*

/

i\

Tel. 6 7 5 16 SI Sant Cugat

«i S.

100

8 Sorteig

Alfons Sala, 2 3 , baixos

homes - dones i nens

DESCOMPTES 3a edat i carnet jove

eZ*\

=

tíï

--V.

S o r t e i g d e d i m e c r e s , 1-3-95

£N-«ÍJiM7

A.t<

•ú-

461 Num

í

preniidt

,„„,-,

Z^Z

<>

i : . l ' . , n , . / ,' ' ( ' . BAGES

V

Súper 10

«'•

í•

i

MARESME

-0

o

9 B 3

6 334 246

; ne b 11;

359.026

2 4 / der b

8492

de 4

933

2 8 b 109 d i ' 3

Vents forts de ponent

Loto 6/49 S o r t e i g d e d i m e c r e s , 1-3-95

Núvols, clarianes, temperatures sense canvis i probables nevades al Pirineu

1-8-16 28 - 34 - 45

(il-MMA DORi

Complementari

42 Encertants

Pessetes

0 d e ti

100 000.000

li d . ' •> u :

4 4 b . li)'

b d.- b

74 283

3Hí:di·4

2 694

8 481 de 3

446

Bonoloto S o r t e i g d e d i m e c r e s , 1-3-95

3-17-21 23 - 41 - 49 Complementari

Reintegrament

40

8

Sorteig de dimarts, 28-2-95 22 34 44 - 45 - 46. C 4 3 R 4

Encertants

Pessetes

0de6

1 de5 +C

15.491.111

40 de 5

154.911

3.093 d e 4

3.172

57,593 d e 3

400

Sorteig d e dilluns, 27-2-95 2 - 4 - 6 - 1 2 - 16

14

11

Badalona

12

6

Barcelona

15

6

La B i s b a l

1b

0

Blanes

17

Cadaqués

1b

C a s t e l l ó d e la P l a n a

17

Eivissa

15

L'Estartit

14

Figueres

16 15 'b 14

M lïn el mapa isohàric pic\ist per avui s'observa com un important flux d'aire -ee de ponent afectarà els Països Catalans. A la / o n a del Pirineu sovintejaran els nu\ols, però a la resta de comarques dominarà el sol. A ultimes hores del dia poden caure alguns ruixats aïllats i poc importants a les comarques del nord. l a humitat ambiental serà molt baixa i la visibilitat, excel·lent. Les temperatures es mantindran estacionaries. A les comarques gironines hi haurà alguns intervals de núvols alts. però en conjunt dominarà el sol. A la Garrotxa el ponent bufarà amb una certa intensitat. La humitat ambiental serà molt baixa. L e s t e m p e r a t u r e s diürnes augmentaran lleugerament i les nocturnes minvaran de manera sobtada. Al Maresme el dia serà estable, clar, sec i assolellat. Les temperatures seran relativament suaus. A la nit poden caure alguns plugims

Demà, ambient fred

dèbils. Al Barcelonès bufarà el ponent i les temperatures augmentaran lleugerament.

L'ambient serà estable i la visibilitat, molt bona. Al Vallès Occidental els núvols de tipus alt entera-

1 .'

Perpinyà

1b,b

E l P o r t d e la S e l v a

14.5

Puigcerdà

14

Ripoll

16,b

Roses

15

Sant Adrià d e Besòs

15

Sant Cugat del Valies

13

St. Feliu d e G u i x o I s

13

6

St. G e n i s d e Palafolls

16

5,5

St. Privat d ' e n Bas

14

-5

St. P a u d e S e g u r i e s

12

-3

Sta. C o l o m a d e Farners

16

2

Sta. C o l o m a d e G.

15

7

Tarragona

15

València

16

12

5

Estat Espanyol

nyinaran el sol. però el risc de ruixats serà poc important. Podrien caure alguns plugims durant la matinada de dissabte. A la Catalunya Nord la nuvolositat a u g m e n t a r à a mesura q u e avanci el dia. A últimes hores del dia nevarà al Pirineu. Al País Valencià i a les illes Balears la situació meteorològica estarà dominada p e r les altes pressions. El dia serà assolellat i estable. A tot el litoral català els vents seran del q u a d r a n t oest. A la mar hi haurà marejol i àrees de maror.

\

0 b

Palma de Mallorca

Durant la matinada d e dissabte un front atlàntic creuarà el Principat i ocasionarà algunes nevades al Pirineu i alguns plugims a les comarques del nord. U n a vegada el front s'hagi allunyat, entrarà la tramuntana i el mestral. La nuvolositat s'esvairà i les temperatures experimentaran una notable davallada.

Bilbao

13

La C o r u n y a

13

Granada

14

Madrid

17

Múrcia

1b

Santander

13

4

Saragossa

13

-1

Sevilla

19

7

Terol

11

-3

Toledo

16

1

Valladolid

12

-2

Món

Màx

Min.

Amsterdam

6

2

Atenes

16

9

Berlín

12

4

Bonn

12

3

Bratislava

6

2

Brussel·les

7

3

Ginebra

11

0

Lisboa

16

7

Londres

8

5

25

7

Miami

26

20

Moscou

3

-2

Nova York

8

1

París

7

2

Praga

6

-3

Pequín

5

-5

Rio d e J a n e i r o

39

22 2

Roma

16

Tòquio

11

1

Varsòvia

10

5

Washington

7

0

7.120.792

2 de 5 + C 8b de 5

67.019

4.199 de 4

2.148

70.012 d e 3

400

Sorteig de divendres, 24-2-95

0de6

Màx. Min

Alacant

45. C-3 FT8.

0de6

7-8-10-22

Països C a t a l a n s

Pessetes

Encertants

Encertants

(oficial)

La M o l i n a

/•• 4 3 6 2 1 3

i d - 1.

5

isolar)

21,08

Mataró

_™f

Pessetes

Encertants

14 J'M

20,08

Girona

^LLE.s

Sorteig de dissabte, 25-2-95 28

Es pon

Lleida

Loteria primitiva I'

Es pon 17,44 (solar) 18,44 (oficia//

F o r n e l l s d e la S e l v a

VALLÈS ORIENTAL

2-3-7-12-17 18-24-26-36-38 39 - 45 - 46 - 48 - 50 58-59-61 -66-68

K

07,08 (solar) 08,08 (oficial)

Fontcoberta

S o r t e i g d e d i m e c r e s , 1-3-95

1

Surt

*—i

BERGUEDÀ

Sorteig

Surt 0 6 , 2 3 ($okr) 07.23 (oficial)

- Temperatures d'ahir

*>fl«

' • ' .

Trio

29

46. C-Al

R-9.

Pessetes 23 8 5 4 6 0 1

0 de 5 + C 54 de 5

475.733

3.598 d e 4

3.230

72.189 (Je3

400

• Àries, :i marí,--2ll abril —Avui la parella té feina i t'csl.is a casa sol; valora tot el 411è et toca de prop i pensa en el futur.

• Balança. 22 set -22 octubre Si un company de feina et diu quelcom —Potser estàs inquiet, nerviós i no saps que et fereix, mira cap endins i no el perquè, l e s revisió d'actituds i secap enfora i evitaràs conflictes. para les positives de les negatives.

• C r a n c . 22 j u n y - 2 2 j u l i o l

• Lleó. 2.1 juliol-:? agost • Taure. :i .ibnl-20 maig No pretenguis imposar el teu criteri Avui no aconseguiràs conciliar tot el a la teva parella, perquè no sap d'on que fas. Almenys, de diners no te'n li baixa, t'tilitza la intuïció. falten i les dificultats seran petites. • Bessons. 21 maig-21 juny Treballa positivament a favor teu, que ets tot el que tens de segur. Al vespre, mira la lluna.

• Escorpí. 21 (IU.-2I novembre —tina cosa es no poder i l'altra, no voler. No cridis, si no ho vols entendre d'aquesta manera.

• Capricorn. 21 des.-lQ gener —A la feina et volen tocar la fibra sensible, però implica't en el treball i tot serà diferent. •Aquari. :t) gener-18 febrer —La parella no t'entén i tu no fas res per entendre-la a ella. Procura canviar d'actitud, si no vas malament.

• Sagitari. 22 nov.-2(l desembre • Peixos, l'í febrer-:() mart. —l:s un dia que convida a la reflexió —La teva parella sempre és on la ne- —No compris un piset encara, perquè de moltes coses intimes que han de cessites. Ls mereix un monument. potser la parella et deixarà. Dedica't sortir d'alguna manera. Intenta-ho. Mira de correspondre el seu amor. més a altres coses.

• V e r g e . 2 1 a_nost-21 s e t e m b r e


APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 3 de març de 1995

37

ELS CINEMES «Acoso»

SAN CUGAT

Director: Barry Levinson. Intèrprets: Michael Douglas i Derni Moore. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. H La nova presidenta de l'empresa on treballa Tom Sanders és Meredith Johnson, que havia mantingut relacions amb ell deu anys enrere. Meredith s'insinua a Tom i aquest la refusa. L'endemà, Meredith es queixa a la direcció que ha estat ell que l'ha perseguida sexualment.

Sant Cugat 1

Director P.J. Hogan. Intèrprets: Toni Collette, Bill Hunter i Rache Griffíths. Recomanada: R/13. Sales: Rubí Palace 3, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Muriel es tanca en el seu món particular, contemplant catàlegs de roba nupcial. Muriel no desitja res més que l'aparició d'un jove atractiu, intel·ligent i decidit que la deslliuri de les seves opressores amigues i del seu pare, que té un caràcter dominant. El jove, però, no apareix.

«Cadena perpetua» Director Frank Darabont. Intèrprets: Tim Robbins i Morgan Freeman. Recomanada: R/13. Sales: Sant Cugat 1, de Sant Cugat; Rubí Palace 5, de Rubí; Rambla, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

R 4.00,6.15

CERDANYOLA

1:8.30,10.45

Kursaal

Sant Cugat 2

SaSòsípeigro

4.30,6.35, &*JJ,t0.40

Sant Cugat 3

Lamufflteyladoncste

4^0,6.25,8^,^35

Sant Cugat 4

Nell

4.10,6.20,8.30,18,45

Rubí Palace 1 QuizSh<ffli|

L 6.15,8.30,1044 F: 4;00,6.15,6.3% 10.45

Rubí Palace 2 Escape rJe%80toorn

«Balas sobre Broadway»

«La boda de Muriel»

1:6.15

Director Quentin Tarantino. Intèrprets: John Travolta, Bruce Willis i Urna Thurman. Recomanada: R/18. Euterpe Nell ••#•, L 4.10,6.10,8.10,10.30 Sales: Cineart 5 sales, de F: 4.00,6.00,8.15,10.30 Sabadell, i Kursaal, de Divendres, últimasettàSÏO.45. Dissabte, última sessió 11.00. Cerdanyola. Montecarlo Nell 4.00,6.10,8.20,10.30 • Vincent i Jules són dos asOvendm, últim sessfà3&&. Dissabte, última sessió 11.00. sassins a sou que treballen per a Wallace. Butch és un boxador Principal Trapnaljurado • ? » * * 4.00,650,8.25,10.50 professional subornat per Wallace perquè perdi un combat, Rambla / * » í ^ | | ) n a perpetua 5.00,8.00,10.50 però finalment el guanya.

4.45,7.30^1111;

*•

RubfPaface3 La Boda de Muriel

Director Woody Alien. Intèrprets: Jim Broadbent, John Cusack i Harvey Fierstein. Sales: Rubí Palace 5, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • A un dramaturg li ofereixen l'oportunitat de dirigir la seva darrera obra dramàtica a Broadway, sota els auspicis d'un prestigiós productor. L'oferta, però, té un inconvenient: ha de donar un paper secundari a la xicota d'un gàngster, la qual no té gaire talent.

«Pulp fíction»

SABADELL

Cadena perpetua

F: 8.30,10.45 L: 6.15,8.30,10.45

Rubí Palace 4 NeN

F: 4.00,6.15,8.30,10.45 RubíP3Jace5 Balas sobre Broadway

L-6.30,8.30,10.30 F: 4.30,6.30,8.30,10.45

Rubi Palace 6 Cadena perpetua

1:5.00,7.45,10.30 F: 5.00,7.45, « J O

SABADELL Cineart 5 sales Balas sobre Broadway ".. QuizShow - Deanwy*ac«É»

Uboo^de Muriel ,

4.00,6.00,8.15,10.45 4.00,6.00,8.15,10.45 4.00,6.00,8.15,10.45 4.00,8.00,8.15,10.45 4.00,6.00,8.15,10.45 4.00,6.00,8.15,10.45

Cineart-tres

La muerte y la doncete

: El gran catón

4.05,10.05 7.00 ;' 4.15,6.30,8.45,11.00 . 4.30,7.30,10.30 , 4.40,6.40,8.40,10.40 450,6.50,8.50,10.50 idway 4.20,6.20,8.20,10.20 '•• 445,7.25,1055 450 Acoso 6.15,8.35,10.55 El color 550,7.40,10.30 Quiz Sho» l i S.ttJ.45,10.35 La muerte 435,635,8.35,10.35 Nell 4.45,7.50,10.50 Dimecres dia 8. Magnapax. deücatessert: GMz SÜm 10.45 Dimecres dia 8. V.O. Rei 4.05,6.50,8.50,10.50 Dimecres dia 8. V.O. La i, 6.35,8.35,10.35 • Dimecres dia 8. V.O. 7.25,1055 Dimecres dia 8. V.O. La del caracol: 4.05,7.00,9.00,11.00 Laborables. F: Dissabtes i festius

«De amor y de sombra»

Director Richard Rush. Intèrprets: Bruce Willis, Jané March i Ruben Blades. Recomanada: R/18. Sala: Kursaal, de Cerdanyola.

Director Betty Kaplan. Intèrprets: Antonio Banderas, Jennifer Connelly, Stefania Sandrelli i Diego Wallraff. Recomanada: R/18. Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell. • Irene Beltran, una jove i bonica periodista, s'enfrontarà a la seva mare, a l'Església, al passat, a la policia secreta i a les seves pors per trobar la veritat sobre el seu país i sobre ella mateixa.

• Un psicòleg novaiorquès, traumatitzat per la mort d'un pacient, viatja a Los Angeles per visitar un col·lega i amic seu. Quan aquest és assassinat, ell es fa càrrec del seu grup de teràpia.

Director Martin Campbell. Intèrprets: Ray Liotta, Lance Henrisken i Stuart Wilson. Sales: Rubí Palace 2, de Rubí, i Kursaal, de Cerdanyola.

«El color de la noche»

4.00,6.10,8.20,10.30

Divendres, última sesM 10.45. Dissabte, üBrma sessió 11.00.

£&VJÉto£'{ttl^9Mgtó. • A mitjan dècada dels 40, Andy Dufresne, vice-president d'una entitat bancària, és acusat injustament de l'assassinat de la seva dona i el seu amant, i és condemnat a cadena perpètua a la presó estatal de Shawshank.

•'

«Escape de Absolom»

• Any 2022. Un capità de la marina és confinat en una presó d'alta seguretat, instal·lada en una illa selvàtica, per haver assassinat un seu superior. Malgrat que sembla impossible, el capità aconsegueix escapar-se.

«La muerte y la doncella» Director Roman Polanski. Intèrprets: Sigourney Weaver, Ben Kingsley i Stuart Wilson. Recomanada: R/18. Sales: Sant Cugat 3, de Sant Cugat; Cineart-tres, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Una nit Paulina sent una veu i la reconeix: és la de l'home que la va violar quinze anys enrere.

«Nell» Director Michael Apted. Intèrprets: Jodie Foster, Liam Neeson, Natasha Richardson i Richard Libertini. Recomanada: R/13. Sales: Sant Cugat 4, de Sant Cugat; Rubí Palace 4, de Rubí; Euterpe, de Sabadell; Montecarlo, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Nell és una jove que ha crescut, completament aïllada del món civilitzat, a les muntanyes de Carolina del Nord. Nell és descoberta per Jerome Lovell, un doctor en medicina que un dia la troba sobre el sostre de la seva cabana. Torbat per la seva nova responsabilitat, Lovell demana ajut a la doctora Paula Olson.

J

ÀNGEL QUINTANA

ohn Carpenter, un dels cineastes americans més interessants sorgits de la dècada dels setanta, va realitzar fa uns quants anys 1997, rescate en Nueva York. La pel·lícula proposava una curiosa revisió del model de cinema de presons. L'illa de Manhattan s'havia convertit en una degradada presó d'alta seguretat, de la qual era del tot impossible evadir-se. El territori degradat de l'illa estava poblat per diverses tribus urbanes que controlaven la situació i organitzaven una guerra contínua que conduïa cap a l'autodestrucció dels personatges. Kurt Russell havia d'introduir-se a l'illa per rescatar un hipotètic president dels Estats Units que hi havia anat a parar com a con-

seqüència d'un infortunat accident d'aviació. John Carpenter jugava amb una estètica propera al còmic i era capaç de crear interessantíssimes atmosferes visuals jugant amb un claustrofòbic Nova York d'atmosferes carregades, que es va acabar convertint en un il·lustre precedent de la dissenyada Los Angeles de Blade Runner, del director Ridley Scott. El director Martin Campbell sembla haver-se inspirat en les propostes de John Carpenter per realitzar Escape de Absolom, una pel·lícula de presons futuristes en la qual l'espai on estan tancats els reclusos no és una cel·la sinó una illa. Campbell ha decidit canviar l'angoixant espai decadent de Nova York pel món feréstec d'un racó de la selva neozelandesa. Martin Campbell és, però, un cineasta molt menys inspirat que Carpenter i es limita a convertir Escape de Absolom en un limitat poti-poti de referències diverses i en una pel·lícula d'acció molt poc ima-

«Traición al jurado» Director Heywood Gould. Intèrprets: Joanne Whalley Kilmer, William Hurt i Arinand Assante. Recomanada: R/13. Sala: Principal, de Sabadell. I Valerie Alston, una jove divorciada i mare d'un nen de 7 anys, decideix acceptar la proposta de formar part d'un jurat.

«Velocidad terminal» Director Deran Sarafian. Intèrprets: Charlie Sheen i Nastassja Kinski. Recomanada: R/13. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. • Ditch és un instructor de paracaigudisme que es disposa a viure l'aventura més perillosa de la seva vida. Una alumna seva mor perquè el seu paracaiguda no s'obre. La federació d'aviació l'acusa injustament de la mort i tanca el seu centre d'instrucció.

Ray Liotta haurà de lluitar contra nombroses adversitats per poder-se escapar de la presó futurista d'Absolom.

Una presó situada en un espai obert • «ESCAPE DE ABSOLOM». Títol original: Escape front Absolom. EVA, 1994. Director: Martin Campbell. Intèrprets: Ray Liotta, Lance Henriksen, Stuart Wilson, Kevin Dillon i Kevin J. O'Connor.

«Quiz show» Director Robert Redford. Intèrprets: John Turturro, Rob Morrow i Ralph Fiennes. Recomanada: R/13. Sales: Rubí Palace 1, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Any 1958. Un concursant frustrat va denunciar Charles van Doren, el popular guanyador d'un programa de televisió de molt d'èxit. Les seves respostes correctes a preguntes de gran dificultat havien aconseguit seduir milions de teleespectadors. La realitat, però, era que el públic només veia el que els productors volien ensenyar.

ginativa, de recursos més que limitats. Film d'aventures El protagonista de Escape de Absolom és un capità de la marina anomenat John Robbins que ha estat acusat de l'assassinat del seu superior i enviat a l'illa d'Absolom. L'acció de la pel·lícula se situa a l'any 2022 i en aquest temps ser enviat a l'illa d'Absolom significa ser enterrat en vida, arribar a una situació terminal. Absolom és la presó de la qual

és impossible fugir, que funciona a partir d'unes lleis diferents de les que regeixen habitualment l'univers. EncaTa que el referent mitològic d'Absolom fa suposar que ens trobarem davant d'una pel·lícula dura, de violència hipertrofiada, Martin Campbell converteix la seva història de presons en un film d'aventures. Després que el protagonista és traslladat a l'illa tropical on tenen lloc les batalles entre els pacifistes Insiders i els salvatges Outsiders, el film

deixa de ser una història de presons i es converteix en una pel·lícula d'aventures si-

tuada en un espai mitològic. El problema de Escape de Absolom és que la mitologia que adorna la pel·lícula és molt pobra, les situacions resulten previsibles i la posada en escena no té cap gràcia. El film acaba semblant un refregit de les darreres escenes de l'illa del capità Kurtz d'Appocalipse Now, rodat de manera molt maldestra. Els actors tampoc estan gaire a to. Ray Liotta estava molt més en el seu lloc fent de Judes a Uno de los nuestros, de Scorsese, que no pas convertint-se en un Rambo descafeïnat a Escape de Absolom.

R Torreblanca Josep Puig i Cadafalch, s/n . T. 589 24 81 25() p u x I ( ) I \ I \ NIII


38

APUNTS

E L S 4 C A N T O N S , D i v e i u l t c . .1 d e m a r í ; d e 1 W 5

L'AGENDA

3

• KiKlid Silllt ClIJJHt Dl' ililluns ÍI (ÜM'inlris IV " .1 'i ; l) li /•.'' (ulli ili-! \l, ine\!.'l \ . : \ I cl

R

0

S

T A

DIVENDRES

. I.l U l l i II MLIL·IH . l l l l l i I n l l l c H - 1 L'K S e r v e i s

• Sants Mcdir i Celoni.

l i i l n i i i i . i l i i i ' · de K S ( [\ 'i 3li ,1 I f l li S I Í I I Í ( ;ieii(

dia •/ i/ii/. iinih \ . ( .i-.;nu<\,iv V

I ) , I O.l i : ï l l h I ll„ ihll'IUI· ü ' and 1 ;s/. i. . n u l ' M Aniiil.

I1.

• Centre A Ics ') del m.Ui. xocolatada a la placa Octavia. A les ''.7D del matí, Cerea'.ila ileK líanderers. A les II) del mati. rebuda a l'ajuntament per l'alcalde. A l e s 12 del migdia. ofici a l'ermita de Sant Mcdir. A Ics 12.7(1 del migdia, sardanes a m b la cobla (ienisenca. A la I del mi»rlia. missa per les Colles de Barcelona. A la 1.70 del mmdia. sardanes. A les 2 de la tarda. dinar. A les 7 de la tarda. animació infantil a m b l.luis Pinyot, danses i ritmes \\c la Costa d'Ivori a m b Kona. A les 4 de la tarda, sardanes

i : in ,1 : ; 7n li. A'n (/

i I·II/Í . l'iesenl.it

|K 1 M. Ki-

ll.lltll : \ l < '.IWIcl.il)e M in ;t : I li s\im < i,ei// ///i/ ;/1//1/ I r e p e h e n n . De 14 a 17 li. I .7 de /„•/,/,/ 1'rc-cnliit pel -\ M.ülin De 17 .1 IS li. li/í/esM /i/n/,/ piulem ,/('. . dilluns la lealilal deK immii-'.i .niïs .1 1 alií s M'/ZV Ironteres: d n n a i l s p i a e t i q u e m l.i solul.uiial .1 1 itur (/ /(/ /i'/Ti/. jinli \ ( a s a i n ' \ a s 1 \ | . ('osta. D i n i e e u s ciiticm ,1 /•.'/ ina:jal:ein. a m b \ l ( '.iMillo. ( . ( laliiuln 1 M ( airaseo. Dijous o h n m el e n t r e u dels altres ,1 / 'e-ualehe attih P l . i r 1 1 ( as.nes 1 ) i \ e n d t c s I Ah,ui 1 A. Honel presenten / eurena. De IS a l"h A\ s ,/ veure (repetíem). D. l'i.i 7:1 li.. I; /».;,>. iHAelals iiuisie.ils alllb S \ a l l v e . A L s : i .111 h / e^'ortiu. a m b ( kcwitc De 21.111 a 2 ' li. Son\ 1 estels. ainh I1 Pallissa. 1 >e 77 a 24 h Dilluns:! Í/Í/V Í/ /i/ Icrr.r. iliíuarls: /./ ma í;til:inr. iluneeies / e\uiívta: di|nus: I,entrena. 1 d i \ e n d i e s : I 'ilí/i'l M7IM' tlllDl·.lt··.. D e 1II) .1 7 li W . ' / W i . / iii / v i i costal M l l s k a >\->t\ \!i ,p.

• Dissahlts De S .1 lli h. /•:/ l Ulli del Monestir ledieio dissabte). De 10 a II li. /•.'/ mavalzem (repetició) De I I a 172 h. /.'estrena (repetíem I. De 12 a 17 h. / 'cstaleta (repetició) De 17 a 14 li. . \uint imu\. ('. K e \ e r l e 1 l'equip d'esports. De 14 .1 17 li. l'ullés scm,c Irorilcrc* (tepelieio). De l.s a lo h. Manual Mwtcn I,,HI. ainl·.I.M. Alvira. I)e lli a in li Súper !)j Musiea a m b \ . Montero. IV l'i a 20 b Riíf-Rafï Mú-

I.a festa de Sani Mcdir ha esdevingut una tradició.

Saní Mcdir

Tomeu Penya, al Centre Cultural

A

E

v u i . CUITI ilcs ile la a n y s . se c e l e b r a la festivitat d e S a n t M c d i r . A q u e s t a f e s t a , q u e és toia u n a t r a d i c i ó a S a n t C u g a t , c o m e n ç a a les n o u d e l m a t i a m b u n a x o c o l a t a d a p o p u l a r a Li p l a ç a O c t a v i a . A l e s 12 d e l m i g d i a se c e l e b r a r à u n ofici a l ' e r m i t a d e S a n t M c d i r i e l s a c t e s d e la d i a d a — s a r d a n e s i d i n a r d e g e r m a n o r , e n t r e d ' a l t r e s — s e s u c c e i r a n fins a la t a r d a . S.C..

• I nio Santcugatt'iii'U \ les 1(1 de hi nit. teatre a m b Illa Z e r o : llisienu del :uo. d Ldward Albee. Direcció Xano Porti.

4

5

D I S S A B T E

D I U M E N G E

• Sants

• Sants I-usethi i J o a n Creu

( asimir.

• Conservatori A les 8.770 del vespre, audició c o m e n t a d a de les Sonates de I' 1- s c o l a M o n t s e r r a t i n a ( s . X I X ) , dels p a r e s Benet Brell i Jacint Boada. Piano: Montserrat Calduch. C o m e n taris: P. Daniel ( odina. mus i c ò l e g i r e s p o n s a b l e ile l'Arxiu Montserrati. • C'afé de Belgrado —A les 11.30 de la nit. counln en directe a m b Country loc and His Perfect Show.

• Valldoreix 95 - - A les 10.30 de la ml / / C'i/d dictador, de C h a i l e s ( h a p l i n .

I I cantant mallorquí T o m e u Penva.

• l niu S a n t c u g a t e n c a A les 10 de la nit, teatre a m b l i l a Z e r o : Història del zoo, d'Iidward Albee. Direcció: X a n o Porti.

ls i n c o n d i c i o n a l s d e T o m e u P e n y a t e n e n aquest e a p d e setmana l'oportunitat d e sentir-lo en d i r e c t e e n u n c o n c e r t q u e oferirà a S a n t C u g a t . D e m à , d i s s a b t e d i a 4, el c a n t a n t m a l l o r q u í a c t u a r à a l e s d e u d e la nit a l ' a u d i t o r i del C e n t r e C u l t u r a l i i n t e r p r e t a r à tant els t e m e s d e s e m p r e c o m e l s d e l s e u d a r r e r d i s c , l''nu itchtcadü d'ulls, i é s p r o b a b l e q u e n ' a v a n c i d e n o u s . s.(i

• Club M u n t a n y e n c — A les 7 del matí, a la plaça del Monestir, sortida d e la 5a etapa de l'excursió C o neixent la Serra de l'Obac: /'.'/ handolerisme.

oscp

6

• l ' n i ó Santcugatenca — A les 7 de la tarda, teatre amb fila Z e r o : Historia del /ou. d'Ldvvard Albee. Direcció: X a n o Porti.

D I L L U N S

• Cafè de Belgrado A les 11.30 de la nit. musica en directe a m b Los Mejores

• Club M u n t a n y e n c — A les 7 de la tarda, projecció de diapositives c o m e n t a d e s a c.n rec de Joaquim Monluriol: ble/."' temples al inie de la iii'iii /('ambotjai.

8

D I M E C R E S • Sants —Oleuuer.

• Sants — J o a n de Deu.

MUSICA • t entre Cultural A les 10 de la nit, a l'auditori. I orneu Penya en concert. Informació i reserves al telèfon s.S'l 22 SS.

• C e n t r e Borja —A les 7.45, dins el cicle de conlerències sobre cultura i societat: Historia de Cahtlanya: el nmipromis de (.'n\p, a m b Antoni Borràs, director de la Biblioteca Borja. Tel. d'informació: b74 11 50.

7 D I M A R T S • Sants Perpètua i Felicitat.

n.jíí-r • Conservatori — A les S.3D a l'aula magna. dins el cicle de musica de cambra: I oi Ad l.ihititm. musica electroacústica. Informació al telèfon 58') 22 SS.

sk.i I'ICÍ/I \ . a m b M. Pieanvol.

Di 7n a 22 h /'v/i k íi liihk Knek.wizW 1 liuikv a m b .1 Mai,pies De 22 .1 S li A/10/1 :/ ,1' /.'li , , »./a/ Milsiea noti s/ii/i, • Diumenges I )e :s a ') li / ,' ,/'/.< del Sumir. I ini^sio ile la missa tic Jiss.ibK 1 iiitoiiuaeio ile l'cstilcsi 1 ,A iiii'i. hc.i I ben I v e r . I k 1 a ' l . ' n li /. s/j, 1/7 en I k >' in ;. 1 ; I, II,d,1 d'anucc ( 1 iiivliiit |ii i P Pallissa, Poe-.1.1 aiiib I I ( Í,IKaa. sardanes i -aiMiel.i anib .1 I ahlejias. i l·i s un pas /'••»• l'h shart lli 1-1 a | s h. Imports en mar\a 7Í/ eilieio. De Is a lo h \lui;icul Mvsten

/,'!,/ De lli a I'l h. Súper lli De 1" a 21 h. Inuk u Imek. De 21 a 22 li. I.sports en nnir\íj. sa edu in. De 22 a 7 h. Musica al Ien i ostal. Musiea mm-stop. I eada hora., butlletins liolaiis intorniatius. Connexió amb (, al.ilunva Informació. inloiiuaeio local i comarcal. Serveis Informatius ile R S C .

K

ARI AUTOBUSOS • UNIA I.SÀHT CUGAT

MNER

Sortides des de Mas Janer. -Dies feiners. 1a sortida: 06.i0h-07.l0h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.20h. L'últim servei finalnza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.10h-08.10h i als 10 minuts de cada hora ftns a les 2210h. L'últim servei finalitza e seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat Sortides des de l'Avinguda Alfons Sala. -Dies feiners. 1a sortida: 06.50h 07 50hi als 50 minuts de cada hora fins a les 2l.50h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 07 50h-08.50h i als 50 minuts de cada hora f ns a les 21.50h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. Recorregut. Mas Janer. Estació Mira-sol. Plaça Can Cadena, Estació SI C >qdt Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, Estació Mira-sol, Mas Janer

Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners. 1a sortida: 06.16h-06.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.16h-Q9.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.23h-06.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. Sortides des de PEsUció FGC. -Dies feiners. 1a sortida: 06.05h-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35n -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.05h-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. Recorregut. Sant Domènec. CAP, Sant Francesc, Plaça Coll, Mercat Torreblanca. Monestir, Estació FGC. Colomer. Sant Domènec.

M M

ASS. RÀDIO

SERVEI DIA 1 NIT

^^^H

T

A

Servei de grua

^^^H

S

A

J^^H

C U G A T

targetes de crèdit

**r^

' VALLDOREIX

iteletac

Jr\. 1 N

T

Cobrament amb

I 589 44 22 - 675 51 51

Sortides des de F. Colom. -Dies feiners. 1a sortida. 06.30h del mati i cada hora i mitja fins a les 21.30h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 08.00h del matí i cada hora i mitja fins a les 21 30h. Sortides des de l'Estació. -Dies feiners. 1a sortida: 07.20h del matí i cada hora i mitja fins a les 22.20h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida 08.50h del matí i cada hora i mitja fins a les 22.20h. Recorregut. F. Colom, la Floresta. Plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sala, Estació, Plaça Centre La Floresta F Colom i... A. .. A_«a.^^.

*&="*

-Dies feiners 1a sortida 05 40h 06 25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida. 06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Sortides addicionals a Terrassa: 06 55h. 07.55h i 11.55h.(feiners)

-Dies feiners. 1 a sortida 05 15 05 401 als 40 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Dissabtes. 1 a sortida 05 15 05 40 106 10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Diumenges i festius. 1a sortida: 07.1 Oh i als 10 minuts de cada hora fins ales 22.10h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40h i 23.00h (feiners). 23.00h (dissabtes i festius)

-Dies feiners. 1a sortida: 05.45 i als 15i45minutsdecadahora.finsàtes2l45h. -Dissabtes. 1a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora fins ales 21.45h. -Diumenges i festius.1 a sortida: 06.45h i als 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h -Sortides addicionals a Cerdanyola. 22.15h (feiners).

MIQUEL RAMS • Electricitat - Aigua - G a s • Aire condicionat - Calefacció • Instal·lacions Industrials c/ Can Matas, b Tel. (7,74 80 39 / 908 897882 (mòbil) Sant Cugat del Vallès

Si creus en la Humanitat. ajuda aquells que lluiten pels seus drets. l·l-s-tl' silli (I l'reu Roja|

+


APUNTS

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 3 de març de 1995

39

L'AGENDA FARMÀCIES DE TORN

9

D I J O U S • Sants —Francesca Romana i Pacià.

• Cafè de Belgrado —A les 11.30 de la nit. countryen directe amb Melva Houston.

ALTRES ACTIVITATS • C o r infantil i juvenil

—Nois i noies a partir de 4 anys. Informació i inscripcions a la casa de cultura. Les activitats del cor inclouen concerts, sortides de cap de setmana i tallers complementaris. Organització: Cor Infantil i Juvenil Sant Cugat. Telèfon: 675 32 23. • Centre Cívic de la Floresta

—Ceràmica, ludoteca. piano. guitarra, solfeig, dansa i altres activitats. Informació i inscripcions de 5 de la tarda a 9 del vespre. Telèfon d'informació: 589 08 47. Organització: AEEE l'Esplai i àrea de Cultura de l'Ajuntament. •Centre Cívic de les Planes —Tallers de música, de costura. manualitats, casal per a joves i adults i altres activitats. Informació i inscripcions de 5 de la tarda a 9 del vespre. Telèfon d'informació: 675 51 05. Organització: AM l'Esclop i àrea de Cultura de l'Ajuntament. •Casal Cultural de Mira-sol

—Taller de teatre per a nens i adults, plàstica, manualitats. boixets, esplai diari, casal d'avis i altres activitats. Taller de natura Descobrint el nostre entorn, per a nens i nenes de 7 a 12 anys. Dissabtes de 10 del matí a I del migdia. Informació i inscripcions de 5 de la tarda a 9 del vespre al telèfon 589 20 78. Organització: AT MADEAC i àrea de Cultura de l'Ajuntament. •Ateneu Santcugatenc

—2n Curset Taller de Manualitats: centres florals, policromia, porcellana russa, cuina i altres. Fins al mes de juny. Telèfon d'informació: 675 43 88 (M. Antònia Navarro). —2n Curset Taller de Dibuix i Pintura, a càrrec del professor Adolf, tots els divendres feiners a la tarda, del mes de març a juliol. Informació i inscripcions a la secretaria del centre, dijous i divendres feiners de 6 a 9 del vespre i al telèfon 674 15 66.

Dia/Poble

Farmàcia (adreça)

5892288

* Cerdanyola

Bach (Passeig de les Cordelles. 67)

6922367

Ambulatori Les Planes

675 5105

ï Rubí

Cateina (Ntra. Sra. de Lourdes, 35)

6992099

Bombers Beliaterra

6928080

? Montcada

Guix (Major, 25)

5641645

Bombers Generalitat

j Papiol

A. Vila (Av. Generalitat, 35)

8889667

Bombers Rubi

R. Salaven (Santiago Rusilot, 38)

6740645

5 Cerdanyola

Valls (Avda. Catalunya, 17)

- Rubí

PamlafXercavins, 7)

i Montcada

—Iniciació i perfeccionament. Professora: Marta Planas (titulada per la Royal Academy de Londres). Informació i matriculació, a la casa de cultura (589 13 82). Inici dels cursos: 14 de febrer.

6741111

Grua

6743371

6998080

6742089

CAP

5891122

AAPP i W Mira-sol

6742018

6921130

CAP urgències

5894455

AAW Verge Carme Mira-sol

6741003

Casa de Cultura

5891362

AAW Sant Joan Mira-sol

6747103

E. Relat (Av. Catalunya, 65)

— _

Casal Valldoreix

6744599

AÀPPiWVaSdotea

6742197

H Papiol

A.V8à(Av.Genera«a1,35)

6683967

Catalana de Gas

7252944

AAPP i W C.Montserrat Vall. 6742106

C.TexirJÓ(Rtía. del Celler, 97)

6747749

Centre Cívic La Floresta

5890847

AAPP W Can Majó V a l

6745049

6755105

AAProp, i Veïns La Floresta

6742089

569 2018

A A W AiguaJtonga La Roc.

6745128

5890941

Ais. Consumidors

2684567

Sant Cugat

Sant Cugat

085

? Cerdanyola

Rivera (Sant Ramon, 182)

6920676

Centre Cívic Les Planes

ï Rubí

Batallé (Francesc Macià, 23)

6990430

Centre Cultural l*ra-soi

E Montcada

E. Relat (Av. Catalunya, 65)

Ü| Papiol

AV*à(Av.Generaítat,35)

6683967

Correus

6747096

W * (Cita prèvia)

U Beringues (Alfons Sala, 46)

6740483

Creu floja Sant Cugat

6741234

dnenpeace

1 Cerdanyola

HWalgo(RDte. oe Cerdanyola, 1)

6922368

Creu Roja Valldoreix

6742469

H, General de Catalunya

Í Rubí

Serra (Francesc Macià, 86)

6991343

Dispensari La Floresta

6747615

üVallrfHebron

= Montcada

J. Relat (Major, 89)

5841481

Erri. Municipal rjescentralil

6742719

H Sant Joan de Déu

2034000

|

Papiol

A.Vtò(Av. Generalitat, 35)

6683967

ENHER Rubí

6991892

Unitat Coronària

2481040

Sant Cugat

M. Moral (Sia. Teresa, 40)

6753344

FECSA (atenció al client)

900313131

Tíl. de l'Esperança

4144848

5803904

FECSA (avaries)

900232323

Informació Carreteres

2042247

Fareí {Sant Jordi, 25)

6990291

FFCC

6741834

Informació Aeroport

4785000

= Montcada

Capdevla (Conca, 10)

Funerària

6740525

Informació RENFE

4900202

A.Vi6(Av.Generaitat,35)

688.39.67

6. Crvil (Mira-sol)

6142379

Informació Port.

3188750

5891155

OMC

589 3188

Sant Cugat

J Cerdanyola " Rubí Papiol

Torrents (Diagonal, 34)

Cinemes St. Cugat (Reser.)

5893080

5891212 4272000

M. Domènech (P. Sant Magí, 50)'

6743353

" Cerdanyola -

Pereiro (Av. Catalunya, 51)

5809700

Jutjat

6746696

PofclMc Torreblanca

5891732

ï Rubí

Torres (Passeig Les Forns s/n)

Oficina Municipal La Floresta

5890647.

WOMUSA

5891732

ï Montcada

Duran (Rbla Montcada. 37)

5751543

Parròquia St. Pere Octavià

6741163

g Papiol

A. Vila (Av. Generalitat, 35)

6683967

Sant Cugat

Sant Cugat

« Cerdanyola = Rubí í Montcada |

Papiol

2047503 6740569

ASDI

6753503

ENTITATS

C. Llorens (Sta. Maria, 27)

6741531

UuísfAftimtra, 18)

6924706

Piscina Municipal Valldoreix

6754055

Arxiu Gavin

674 25 70

6995012

Cuerpo Nacional de Policia

6747858

Casat tf Avis SC

5891638

5645904

Urgències

091

Llar d'Avis Parròquia

5890598

6683967

Policia Municipal i Prot. Civil

092

Club Muntanyenc

6745396

Ruiz (Ora. Sabadell, 95) Vila (Jaume 1,20) A.VSà(Av. Generalitat, 35)

P Sant Cugat

Cultell (Passatge Diputació, 6)

6740364

J Cerdanyola

Sanchez (Passatge Xops, 2)

6922184

ï Rubí

Va (Conjunt Rubí-2000)

2 Montcada

Pardo (Can Sant Joan. Masia, 2) A.VUà(Av. Generalitat 35)

ï Papiol

Parròquia Les Planes Parròquia Valldoreix

|

• Seminari de piano —Seminari de piano per a adults de qualsevol nivell. Escola d ' E s t u d i s Musicals Montserrat Calduch. Dirigit per Ludovica Mosca. Informació al tel.: 675 11 94.

CICLE CULTURAL

908795125

Coral de la Unió

6741006

Esbart Sant Cugat

6752652

Comissaria de Policia

6747612

6991301

Taxis (parada)

6740997

B Tot Sant Cugat

6748661

5642139

Ràdio Taxi

5894422

Grup Sup. Immigrants

6749314

6683967

Repsol-Butà

6741580

RetJo Sani Cugat

6755959

Sant Cugat Comerç

6740322

Televisió Sant Cugat

5895366

SAUR (Aigües)

589 00 21

B » 4 Cantons

5896282

(1) D'1/4 de 10 del matí d'avui a 1/4 de 10 del matí de demà. (2) D'1/4 de 10 del mati d'avui a les 10 de la nit. (3) De les 10 de I a nit a 1/4 de 10 del matí de demà.

• Seminari de trompeta —Seminari de trompeta per a alumnes de tots els nivells, a càrrec d'Isidre Delgado. Informació al telèfon 675 11 94. Escola d'Estudis Musicals Montserrat Calduch.

Pol. Municipal (Valldoreix)

les 9.30 del vespre, concert de cant coral: Coral l'Harmonia de Valldoreix i Obrador Coral de Rubí. A l'església de Sant Cebrià de Valldoreix. —El divendres 16 de juny a les 9.30 del vespre, recital de cant i violoncel: Joana Vilaplana, soprano; Carles V. Xirinachs, pianista i Pere Cardoner, violoncel·lista. A l'església de Sant Cebrià de Valldoreix. —El dissabte 25 de març a les 7 de la tarda, Aspectes de la narrativa actual, a càrrec d'Anna Maria Moix. —El dissabte 22 d'abril a les 7 de la tarda, Vida social dels habitants de Bòsnia i Hercegovina, a càrrec d'Eva Alòs i Carlos Guerra. —El dissabte 20 de maig a les 7 de la tarda, La responsabilitat moral de la imatge, a càrrec de Jesús Prieto.

CONFERENCIES •Centre Borja —El dimarts 14 de març, a les 7.45, dins el cicle de conferències sobre cultura i societat: Numismàtica papal. Seu vacant, amb Ramon Martí Cot, president de l'Associació Espanyola Numismàtica. Centre Borja, telèfons 674 11 50 i 674 56 29. • C a s a de Cultura

—El dimarts 14 de març a les 10 de la nit, dins el cicle de conferències i àudio-visuals Viatgem amb en Gavín: La Patagònia, amb Josep Maria Gavín. —El dijous 16 de març a les 7 del vespre, dins el curs d'in-

formació per a diabètics i familiars: El peu diabètic, a càrrec de Jordi Viade, podòleg del CAP St. Cugat. -El dimarts 11 d'abril a les 10 de la nit, dins el cicle de conferències i àudio-visuals Viatgem amb en Gavín: La Terra del Foc, amb Josep Maria Gavín. -El dimarts 9 de maig a les 10 de la nit, dins el cilce de conferències i àudio-visuals Viatgem amb en Gavín: L'índia i el Nepal. -El dimarts 13 de juny a les 10 de la nit, dins el cicle de conferències i àudio-visuals Viatgem amb en Gavín: Els parcs naturals d'EUA (la part), amb Josep Maria Ga-

CONVOCATÒRIES • J o c s Florals de la gent gran —XIII Jocs Florals de la gent gran. Bases i informació: Llar d'Avis de la parròquia (cl Valldoreix, 9) i Casal d'Avis (cl Santa Rosa, s/n). • P r e m i Gausac —II Premi de Recerca Gausac 1995. Convocat pel Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès per estimular la recerca sobre temes relacionats amb Sant Cugat o amb l'àmbit comarcal del Vallès Occidental. Dotació: 200.000 pessetes i diploma acreditatiu. Termini: 28 de febrer de 1995. Telèfon d'informació: 674 69 93. Es poden recollir les bases a l'ajuntament, la casa de cultura i també a l'Arxiu Municipal.

d'art i antiquaris. Telèfon d'informació: 674 49 50. -Firart. Mostra d'art original. Primer i tercer diumenges de cada mes de 9 del matí a 2 del migdia a la plaça del Monestir.

DANSA •Centre Cultural

—El divendres 17 de març a les 10 de la nit, Bolero, per Nats Nus Dansa. Idea original: Toni Mira. Coreògrafs i intèrprets: Claudia Moreso i Toni Mira. Dramatúrgia: Albert Pérez. Música: Cristina Vilallonga. Poema: Vicent Andrés Estellés. Preu: 1.800 pessetes. Informació i reserves al telèfon 589 22 88.

MUSICA

(91)5434704

Hisenda

•Valldoreix 95

• Balls de saló

VaBdoreix (parada)

Aigües La Floresta

—El divendres 7 d'abril a les 10.30 de la nit, El tesoro de Sierra Madre, de John Huston. —El divendres 5 de maig a les 10.30 de la nit, El tercer hombre, de Carol Reed. —El divendres 2 de juny a les 10.30 de la nit, Rebeca, d'Alfred Hitchcock. —El dissabte 8 d'abril a les 10.30 de la nit, Poesia i vida de Joan Salvat-Papasseit, a càrrec del grup de teatre Espiral. —El dissabte 13 de maig a les 10.30 de la nit, Peb pèls, a càrrec del grup de teatre Sogtulakk. —El dissabte 10 de juny a les 10.30 de la nit, Nit de nuvis de tres, a càrrec de teatre Espiral. —El divendres 17 de març a les 9 del vespre, Camerata di Phonasci, orquestra de corda. —El divendres 21 d'abril a les 10.30 de la nit, Princes of Time, pop. —El divendres 19 de maig a

—Classes d'atletisme per a nens i nenes entre 8 i 12 anys. Telèfon: 674 53 96.

SERVEIS

Riera (Dr. Mutilo, 1)

Ajuntament

• C u r s d'esperanto

674 53 96.

SERVEIS 6740430

1 Sant Cugat

—Organitza: Grup d'Esperanto Jozefo Anglès. Telèfon d'informació: 674 61 80. • C l u b Muntanyenc —El diumenge 2 d'abril a les 7.30 del matí a la plaça del Monestir, sortida de l'excursió matinal a Montserrat (cotxes propis). —Grup de muntanya per a nois i noies de 11 a 14 anys. Telèfon d'informació: 674 53 96. —Grup Xàfec. Activitats infantils al club, cada dimarts, de dos quarts de set a dos quarts de vuit de la tarda. —Classes d'anglès (conversació). Telèfon d'informació:

TELÈFONS

EXPOSICIONS •Sales Municipals —Del 2 al 19 de març a la casa de cultura, escultures i ceràmica de Frederic Gisbert. —Fins al 2 d'abril al Museu de Valldoreix, exposició de trens en miniatura de la Col·lecció Oltra. Diumenges de 10 a 1.30.

•Centre Cultural

—El divendres 24 de març a les 10 de la nit, concert a càrrec de l'Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra. Director: Gerard Claret. Flautistes solistes: Jean-Pierre Rampal i Claudi Arimany. Preu: 3.000 pessetes. Informació i reserves al telèfon 589 22 88. —El diumenge 23 d'abril a les 10 de la nit, Concert de Sant Jordi. •Centre Borja —El dissabte 25 de març a les 4 de la tarda, assaig obert de l'Orquestra Sant Cugat. Gratuït. •Cafè de Belgrado —El dijous 16 de març a les 11.30 de la nit, country en directe amb Mysteries. —El dijous 23 de març a les 11.30 de la nit, country en directe amb Kena-Up. —Cada dissabte del mes de març. música en directe amb Los Mejores.

OPERA •Centre Cultural —El dissabte 11 de març a les 10 de la nit, dins el Cicle d'Òpera a Catalunya: // Trovatore, de Giuseppe Verdi. Direcció: Romano Gandolfi. Orquestra Simfònica del Vallès i Cor del Amics de l'Òpera de Sabadell. Director: Josep F e r r é . P r o d u c c i ó : Amics de l'Òpera de Sabadell. Preu: 5.000 pessetes.Informació i reserves al telèfon 589 22 88.

TEATRE

•Sales Privades

—Fins al 14 de març a la Sala Rusinol, exposició de l'obra de Casademont Mercader. Cada dia de 9 a 2 i de 5 a 9. Diumenges i festius d ' l i a 3. Tel.: 675 47 51. —Fins al 31 de març a la galeria Canals, exposició de dibuixos i fabulacions de Pla-Narbona. Telèfon: 675 49 02 Horari: Cada dia de 5 a 8. Dissabtes d'li a 2 i de 5 a 8. Festius d'l 1 a 2. Dilluns tancat. Tel.: 675 49 02. —Fins al 3 de març a la Sala Associació d'Idees, pintures d'Antoni Amat: L'irracional principi de la recerca. De dilluns a dissabte de 5 a 9. Telèfon: 674 24 50. —Del 25 de març al 17 d'abril a Febo Galeria d'Art, exposició de Miquel A. Peris: El realisme com a opció. Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 1 i de 5 a 8. Diumenges de 12 a 2. Telèfon: 674 19 55. —Del 25 de març al 2 d'abril a l'Ateneu Santcugatenc, XI Exposició de Fotografia. Aportació de fotografies fins el 17 de març, els dijous i divendres feiners, de 6 a 9 del vespre. Informació al telèfon: 674 15 66. —Obert tot el cap de setmana: Mercantic. Fira permanent

• U n i ó Santcugatenca

—El divendres 10 de març a les 10 de la nit i el diumenge < 12 de març a les 10 de la nit, teatre amb Fila Zero: Història del zoo, d'Edward Albee. Direcció: Xano Porti.

BIBLIOTEQUES •Biblioteca Centre Borja —Universitària. De 9 del matí a 1.30 del migdia i de 4 de la tarda a 8 del vespre. Telèfon d'informació: 674 11 50. •Biblioteca del Mil·lenari —Centre Cultural. Biblioteca pública. De dilluns a divendres de 4 de la tarda a 8.30 del vespre. Dimarts d ' l i del matí a 2 del migdia. Dissabtes de 10 del matí a 2 del migdia. Tel.: 589 27 49. •Biblioteca Club Muntanyenc

—Plaça Barcelona. Cada tarda de 5 de la tarda a 9 del vespre. •Arxiu Municipal —Rambla Can Mora, s/n, 2n. Matins. Telèfon d'informació: 674 69 93 •Biblioteca de l'Ateneu

—Plaça Pep Ventura. Dijous, divendres i dissabtes de 4 de la tarda a 8 del vespre. •Servei d'Informació Juvenil —Casa de Cultura. Telèfon d'informació: 589 13 82.


40

ELS

CANTONS

Sant Cugat del Sant Cuyat rtvl Valies: '

Vallès

V : T . . ^ Iff ^M tv s

L ' E N T R E V I S T A

JOAN BROSSA. Poeta, «

L A

Surrealisme. Poemes umh paraules o sense, sobre paper o en Ires dimensions. Poemes transitables (a Barcelona n'hi ha uns quants). M o n u m e n t s anticommemoratius (un, a José Maria de Porcioles). (Mires de teatre, guions de cinema d'avantguarda, homenatges a les formes supremes de l'art escènic: la prestidigitació i el transformisme. Tot ai\o i mes es pot trobar quan c penetra a l'univers de Joan Brossa. \ \v II R BORRÀS

«Jo no sóc un avantguardista. Passa que la majoria de la gent viu al segle passat. I per a un que viu al segle passat, un que viu en el present és un avantguardista. Però és Paltre, que és un retardat.» deia: «Oh, però és que això, gràficament. és pobre», i a mi m'és igual, perquè jo no soc grafista. Bé, que no ens enteníem. Però, en canvi, a m b en P l a - N a r b o n a això no ens ha passat mai. perquè ell entén la meva idea i la realitza d'una m a n e r a correcta, sense

C O L U M N A

Nirvis

dramaturg i artista

El temps de l'avantguarda no passarà mai»

I Sant Cugat. (Juan vostè MI venir pci p n m c i cop a Sant Cugat... •No. a Sant ( nuat. no. a Pins del Valies.Si. això volia dir. Vostè hi va vciiii per piimer cop durant la ( u i c i i a Civil, i el poble es deia Pins del Valies. Quins records té d'aquella època'.' •• H e . li i v a ig p a s s a r u n s moments molt agiadables. Aleshores hi havia un camp d'instruceio militar." I s r e c o i d a de com era el poble, aleshores? -Si. era mes petit. Ara, cada vegada que hi vinc, cm sembla que m'he equivocat de poble.» V o s t è no dibuixa els seus poemes visuals. Vostè ha dit que no es dibuixant, MIIÓ que utilitza nii dibuixant per fer-los. com si tos una eina. ••Ps clar. Ps com quan faig un llibre, que no l'imprimeixo jo, sinó que utilit/o un impressor.» Però el dibuixant és simplement una eina una eina per vostè'' «Si, és només una eina. Jo el que he de vigilar és que realitzi e x a c t a m e n t la m e v a i d e a . D e vegades em trobo que no està d'acord amb la meva idea. i la modifica. I això. a mi. no m'interessa. Jo he treballat amb grafistes amb qui no ens enteníem: jo d e m a n a va, per exemple, que em dibuixés una lletra de pal sec. negra sobre fons blanc, perquè només m'interessava això: posar en contacte l ' e s p e c t a d o r a m b el p o e m a , i prou. Jo no sóc dibuixant, ni ho vull ser. Aleshores, el grafista em

Divenilres, 3 de marc. LIC \lM?

posar pedres al mecanisme.» — P l a - N a r b o n a es una b o n a eina, doncs. —«Exacte.» — Q u i n a és la diferència entre poesia visual i poesia literària? —«Jo crec que la literatura i l'art són mitjans d'expressió dife-

rents d'una realitat única.» —Vostè va iniciar-se amb la revista Dau al Set... - « H o m e , iniciar-me no, jo ja treballava abans... Però hi vaig prendre part, sí.» — I allà f o r m a v a g r u p a m b Joan Miró, Antoni Tàpies... —Sí, però el grup ja s'ha desfet. Aquests grups són com la sardana, que es fa i es desfà...» - D e fet. es va desfer ja fa molts anys. I tots els seus components són molt grans. No hi ha ningú, avui dia. que es pugui considerar successor seu. dels membres d'aquell grup? — «No ho puc dir, perquè no conec... és a dir, sí que conec joves que m'interessen, però no puc dictaminar... potser aquí, a la casa del costat, hi viu algú que és un artista genial, i jo no el conec.» --Així, no s'atreviria a anomenar un hereu artístic'.' — «No, hereu no. Jo tinc molta simpatia pel Riera Aragó, el Pons Borrell, el Percjaume... aquests són els primers que se m'ocorren. Però si em posés a pensar segurament en sortirien més.» — H a passat ja l'època de les avantguardes artístiques? — « H o m e , jo crec que l'avantguarda no passarà mai perquè és una actitud davant de la vida: hi ha un senyor que vol caminar. doncs li diuen que és un avantguardista. Però jo. particularment, no crec que sigui un avantg u a r d i s t a . Jo sóc del meu moment. El que passa és que hi ha m o l t a gent a t u r a d a , o q u e viuen al segle passat. I. és clar, per a un que viu en el segle passat. un que viu al segle present li sembla un avantguardista. Però jo trobo que no és que sigui un avantguardista. És l'altre, que és un retardat.» — D e s del seu punt de vista, quin és el paper de l'artista a la societat actual? —«L'artista, si té alguna utilitat, que evidentment en té, és salvar la identitat de l'home.» —S'atreviria a fer una definició d'art? —«N'hi ha una, que jo trobo molt maca. que és de Le Corbusier. Feia així: «L'art és un tema desesperat i la crítica és tan imbècil com aprendre l'esperanto.»

V

r.MMANITI C'l'YAS •

eig a l'exposició sobre el N o u c e n t i s m e q u e els escriptors c o n t e m p o r a n i s dels nostres avis per dir nervis deien nirvis. i a mi m'agrada molt més aquesta paraula per aplicar-la a les persones que es neguitegen, es niguitegen. La í és una lletra molt més histèrica, més de crit. que la e, i per tant em sembla que nirvis descriu perfectament l'estat dels nerviosos, dels nirviosos. Per exemple l'estat en què es troben ara els polítics en plena campanya electoral. No s ' a g u a n t e n d r e t s . M i r e n les e n q u e s t e s amb la lupa que no se'ls està quieta a la ma nirviosa. s'enfaden perquè el seu adversari surt més que ells als diaris, veuen visions i tots ells tremolen, trimolen. Irisen, estan que Irisen, que frisin. Li dic a un alcalde nirvios i a un candidat niguitós que no els sé reconèixer en aquest estat. i ells me'l neguen enrampats com aquelles escultures tenses i rovellades que feia ü a r g a l l o . Lis alcaldes de la democràcia van omplir les ciutats de places d u r e s , s e n s e c a p a r b r e ni bri d ' h e r b a , p e r q u è la d e m o c r à c i a era això: espai per córrer sense destorbs, àmbit on donar-se la mà tothom amb tothom i a ple sol. àgora de diàleg. Les verdadere*places d u r e s dels alcaldes i els candidats, dures de guanyar, de conquistar, de pelar són les ciutats quan s'acosten eleccions. Ara és quan alcaldes i alcaldables amb el sol al c a p n e c e s s i t a r i e n un arbre que els fes ombra. Q u e els fes ombra i els tranquil·litzés. Parlàvem de Gargallo. a qui les escultures li sortien fent un crit perquè venia de les terres de ponent, ermes i dures com una plaça d u r a . P o d r í e m parlar de Llimona —tots dos representats a l'exposició del Noucentisme—, a qui les escultures, en canvi, se li adormien perquè les posava en parcs ombrejats i plàcids i enmig de brolladors que feien xup-xup, que és la remor que més relaxa. Els alcaldes es van equivocar amb les places dures. La democràcia no és l'àmbit llis i sense destorbs que s'imaginaven i que les places simbolitzaven, sinó que la democràcia té molt bosc i sotabosc i vol molts arbres i matolls i amagatalls per a les escaramusses. 1 arbres til·lers per als nervis, per als nirvis.

XXVI CURS DE SUBMARINISME * ORIENTASUB * Entra en el món de l'aventura El món fascinant del submarinisme

BUSSEJADOR DE 2a DUES ESTRELLES C M * TÍTOL INTERNACIONAL

Aprèn escafandrisme de la mà dels millors professionals, dirigits per: ALFREDO JORDE, l'instructor més guardonat d'aquesta especialitat. PRESENTACIÓ: DIA 8 DE MARÇ (places limitades)

Tel i fax 725 80 97 Ronda Ponent 181. Sabadell.

FECDAS


Diari de Sant Cugat 083