Page 1

ELS

Divendres, 27 de gener de 1995

CANTONS

SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC

Núm, 78»Any III» 225 pessetes

I Punt i seguit

Aymerich es torna a presentar a les eleccions municipals

Iniciativa prepara una candidatura de renovació i anuncia un cap de llista propi a Valldoreix. Plana 3 El volum de cotxes a Sant Cugat creix més ràpid que el nombre d'habitants des del 1990. Plana 4 Els professors es queixen que no els han informat bé del mapa escolar dissenyat ppèridpaiítenenllir'finsBhjraB ment. Plana 6 Les Planes estrena oficialment el Casal d'Avis al Centre Cívic. Plana 6

• El suport de la militància i els projectes pendents és el que més l'han influït

• L'alcalde assegura que, si és elegit, esgotarà els quatre anys de mandat

I Sant Cugat.— Joan Aymerich, alcalde de Sant Cugat, serà per tercera vegada el cap de llista de CiU, una decisió que ha pres després de quatre mesos de reflexió durant els quals ha establert contactes amb la militància local i els dirigents nacionals del partit. Després dels

dubtes que va plantejar públicament el setembre, Aymerich assegura que se sent novament «engrescat» i que s'hi presenta amb la intenció de ser alcalde «quatre anys més». Precisament aquesta setmana Convergència i Unió han tancat el pacte per a les llistes. Planes 2 i 3

I Economia El diputat santeugatenc Lluís Recoder afirma que la LAU és «complicada però necessària». Plana 12 L'Ajuntament considera que la solució trobada per a «l'afer Kampió» és la millor possible. Plana 13

Joan Aymerich.

FESTES TRADICIONALS

El conseller Pujals defensa la formació professional en una visita a l'empresa Lucas. Plana 13.

I Cultura i espectacles El pianista ucraïnès Sviatoslav Richter acaba les actuacions per la península a Sant Cugat. Planal5 Els «Petits contes misògins» s'acomiaden al Teatre-auditori després de 300 representacions. Plana 17 La Sala Res tanca provisionalment i busca nou propietari. Plana 18 L'actor santeugatenc Jordi Bosch, premi de la Crítica de Barcelona 1994, creu que els guardons «són un símptoma de salut». Plana 19 Un simposi sobre arxivística inaugurarà FArxiu Nacional. Plana 19

I Esports Javier Clemente, protagonista d'un col·loqui al CAR. Plana 25 Les desfilades de cavalls i carrosses van omplir els carrers. Foto: MANÉ ESPINOSA

La Penya Blau-grana accepta la dimissió de la presidenta. Plana 26 Els dos equips sènior del Club Hoquei Sant Cugat acaben la primera volta entre els primers. Plana 27

Més participació que mai als Tres Tombs de Sant Antoni • Sant Cugat.— Més de dos-cents cavalls, a més de les carrosses engalanades, van sumar-se diumenge a la celebració popular de la diada de Sant Antoni, patró dels animals. El banderer i els pendonistes van

precedir la rua dels Tres Tombs, que va recórrer els principals carrers de la ciutat fins a la plaça de Barcelona, on els van rebre les autoritats i hi va haver el lliurament dels premis. Però la celebració d'a-

questa diada tradicional va continuar també al vespre amb els balls l'envelat dels jardins del Monestir, Fúnic que s'hi fa en tot l'any. La festa va atraure participants de tota la comarca. Plana 32

I Divers Valldoreix prepara un cos de bombers voluntaris propi. Plana 30 Un nou centre geriàtric privat s'instal·larà a l'hotel Rossinyol. Plana 31 El tribunal determina que les multes de zona blava de Llauradó es van notificar de forma incorrecta i estaven prescrites. Plana 31

Acusen Transports Homs de defraudar 60 milions H Sant Cugat.— La guàrdia civil ha descobert la presumpta implicació d'una empresa de transports santeugatenca en un possible frau de 60 milions a Finances, relacionat amb el pagament dels impos-

tos del gasoli. Els camions utilitzen combustible domèstic de calefacció, no autoritzat, per alimentar vehicles. Segons tots els indicis, es tracta de l'empresa Transports Homs SL. Plana 13

CENTRE DE LA IMATGE • Fotos acolorí hora • Diapositives

I Apunts L'ermita de Sant Adjutori continua en estat ruïnós. Plana 33 Els Diables de Sant Cugat es volen promoure fora la vila. Plana 33

Presència Amb aquesta edició us donaran un exemplar de la revista «Presència»

Pujol inaugura les Escoles Universitàries Gimbernat H Sant Cugat.— Ja fa dos cursos que hi imparteixen classes, però la inauguració oficial a càrrec del president de la Generalitat, Jordi Pujol, no ha estat fins ara. A les

Escoles Universitàries Gimbernat, centre privat adscrit a la UAB, es cursen tres titulacions universitàries, encara que la intenció és ampliar-les fins a cinc. Plana 5

Venda material fotogràfic, etc. •M'1VS

<vfc vtv

Santa Maria, 14 Tel. 675 56 74 - Fax 675 57 24 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS


2 . Di\cndres, 27 de gener de 1995

UN COTXE PER DOS HABITANTS [íl nombre de vehicles eensats a Sant Cugat creix a un ritme superior del d'habitants. Amb més de vint mil eensats. Ics dades indiquen que hi ha aproximadament un cotxe per cada dues persones. Plana 4

PUJOL A LES GIMBERNAT

PIÏ1 SEC!

El president de la Generalitat inaugura les escoles Gimbernat, un centre privat adscrit a la Univesitat Autònoma que funciona des del curs passat amb 1.600 alumnes i tres diplomatures. Plana 5.

POLÍTICA L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich. es presentarà novament com a cap de llista per Convergència i Unió a les eleccions municipals. La decisió, l'ha feta pública aquesta setmana i és

fruit d'una «reflexió personal llarga i profunda» que es va iniciar el mes de setembre, quan Aymerich va assegurar que se sentia cansat i poc motivat. Des de llavors ha mantingut con-

tactes amb alts càrrecs del partit, inclòs el president Jordi Pujol i el secretari general, Miquel Roca, «encara que el que més m'ha influït —assegura— és el suport que he rebut de la militància».

L'alcalde afirma que, en el cas que guanyi les eleccions, la seva intenció és esgotar el mandat, descartant així la hipòtesi que la seva decisió es degui a la impossibilitat de trobar substitut.

Aymerich vol ser alcalde quatre anys més La decisió d'Aymerich és resultat d'una reflexió personal profunda que va iniciar el mes de setembre

El suport dels militants és, segons l'alcalde, el que més l'ha motivat per optar a la reelecció

Preveu una campanya «dura» i diu que la seva intenció, si guanya, és continuar quatre anys més

< I I IA l'KRNADAS

• Sant Cugat.— Joan Aymerich, alcalde de Sant Cugat des de l'any 1987, es tornarà a presentar com a cap de llista de Convergència i Unió a les eleccions municipals del 28 de maig. La decisió d'Aymerich, ja ferma, arriba després d'una reflexió «llarga i profunda» que es va iniciar el mes de setembre (just desprès dels incendis de la Floresta i les Planes), quan va anunciar que es plantejava no optar a la reelecció per falta de motivació i cansament. «En aquell moment, volia fer un balanç,, conjuntament amb la meva família, de la feina feta», ha assegurat aquesta setmana. Durant aquest temps, abans de prendre la decisió en un o altre sentit, Aymerich ha tingut converses tant amb la secció local del partit com amb els seus dirigents a nivell nacional. LI suport explícit que va rebre per part de l'assemblea de militants ha estat un dels principals motius que han portat l'alcalde a presentar-se de nou a la reelecció: «hi militància local són la gent que t'anima a continuar endavant o que fins i tot et diu que no continuïs. Ln aquest cas, persones que en un moment determinat t'ajuden a prendre una decisió». Reflexionar sobre les etiquetes Però hi ha hagut altres factors que han servit per inclinar finalment la balança. «En el seu moment vaig voler meditar sobre les etiquetes que avui ens posen als que en dediquem a la política. He arribat a la conclusió que davant els escàndols actuals, és ara precisament el moment de no abandonar-la i demostrar així que bona part dels polítics som honestos». Durant aquests mesos, Aymerich ha aprofitat per intercanviar visions «amb diferents estaments de la ciutat, valorant el que s'ha fet fins ara, una experiència que m'ha servit també per saber on sóc».

Aymerich es torna a presentar a les eleccions per optar a l'alcaldia quatre anys més. Foto: MANÉ ESPINOSA

Ara es declara novament «engrescat» per tornar a ser alcalde i passar abans una campanya que preveu que serà «dura». «Vaig dir que havia perdut la motivació —reconeix—. però es pot recuperar fàcilment, depenent del grau d'interès que tinguis en el que fas». Aymerich argumenta que «els projectes no s'acaben mai» i assenyala com a assignatures pendents, en el que probablement seran punts del pro-

grama electoral, l'arranjament del centre històric i la integració dels districtes en el municipi, entre altres. L'alcalde descarta la possibilitat que hagi decidit tornar-se a presentar amb la intenció de cobrir un període de transició fins que el partit li trobi un substitut. «Això només són especulacions. De fet. la limitació del nombre de mandats se la d'imposar el mateix alcalde, depenent del grau d'il·lusió

que tingui». Aymerich assegura que, si guanya les eleccions, pensa quedar-s'hi els propers quatre anys, tot i que reconeix que «un polític no s'ha d'eternitzar al seu lloc». Ara com ara, l'alcalde, que fa vuit anys que és al capdavant del consistori i quasi onze com a diputat al Parlament de Catalunya, té tant el suport de l'executiva local de Convergència com el de la de Unió. Queda pendent la

ratificació per part de l'assemblea de militants dels dos partits, reunions que encara no s'havien fet a l'hora de tancar aquesta edició. Aymerich no vol parlar encara de noms, ni especificar qui continuarà a les llistes i qui no. Tot i això, en el cas hipotètic que CiU guanyés les eleccions, es preveuen canvis tant en aquest aspecte com en la mateixa organització del funcionament de l'Ajuntament.

La visió local del binomi Roca/Pujol t'.C.

I Les relacions d'Aymerich amb els dirigents nacionals de Convergència Democràtica de Catalunya han tingut un pes específic en els dubtes que se li han plantejat a l'hora de tornar a presentar-se com a candidat a l'alcaldia. La seva amistat amb el secretari general del partit, Miquel Roca, i les desavinences amb el president de la Generalitat i de CDC, Jordi Pujol, li han portat més d'un problema. Ara, però, prefereix oblidar-ho i insisteix que ja és aigua passada. Durant aquests mesos de re-

flexió, Aymerich ha tingut diversos contactes tant amb el mateix president de la Generalitat i del partit, Jordi Pujol, com amb el secretari general, Miquel Roca, i el d'organització, Ramon Camps. «Han estat contactes positius, però en cap cas no són els que m'han fet decidir». Com a primer pas, entre els mesos de setembre i octubre, l'alcalde va enviar cartes a tots tres i als seus companys de grup municipal comunicant-los el «desig de no presentar-me». Aymerich arrossegava des del 1992 la crisi interna que va patir Convergència, arran de la qual

va haver d'abandonar el Comitè Executiu del partit per la seva etiqueta de «roquista». «Em vaig fer militant de Convergència pel president i per les meves inquietuds nacionalistes. El líder era llavors Jordi Pujol i ho continua sent. Això no vol dir que dins el partit hi hagi persones que jo valoro moltíssim, com és el cas de Roca. ni que sigui enemic de ningú», ha assegurat aquesta setmana en unes declaracions que segueixen la mateixa línia d'altres ocasions. I hi afegeix que «la crisi del 92 és un fantasma que va passar en aquell moment, però

ara les relacions amb Pujol són normals, perquè quan he necessitat ajut de la Generalitat també he trobat resposta». Després d'exposar aquests dubtes, Aymerich s'ha reunit aquests mesos tant amb el president com amb el secretari general. En el primer cas, l'últim encontre va ser el 30 de desembre. «Quan el vaig anar a veure a casa seva. jo ja tenia presa la meva decisió a nivell personal, però volia tenir un intercanvi d'impressions amb ell». En el cas de la trobada amb Miquel Roca, amb el qual l'uneix una relació més d'amistat, «va ser

una reunió distesa que va servir per reflexionar sobre els nostres problemes». L'alcalde vol deixar clar que les seves vacil·lacions a l'hora de presentar-se no han estat «ni perquè ningú em vingués al darrera ni per demanar res a canvi». Nega que ni que ell hagi sol·licitat ni que li hagin ofert cap contrapartida a canvi de presentar-se, després que tant Roca com Pujol, segons que explica, l'hagin assenyalat com a candidat ideal. «Això sí, tinc el suport del govern de la Generalitat, i no només per la qüestió de Valldoreix», conclou.


3

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 27 de gener de 1995

POLÍTICA

Acord total entre Convergència i Unió en la confecció de les llistes Jaume Sanmartí serà el candidat consensuat de CiU a Valldoreix CÈLIA CERNADAS

U Sant Cugat.— Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica, els dos partits que integren la coalició de CiU, han arribat ja a un pacte sobre la composició La secció local de Convergència i Unió comença els preparatius per a la campanya electoral que s*inicarà d'aquí a molts pocs mesos. El primer pas ha estat posar-se d'acord en el percentatge que cada partit tindrà a les llistes electorals, unes negociacions que en altres poblacions han provocat conflictes, però que en el cas de Sant Cugat «han estat molt senzilles i satisfactòries», segons que van assegurar els presidents de les seccions locals de Convergència i d'Unió, Joan Aymerich i Joan Recasens, al final de la reunió que van tenir dimecres al vespre. El pacte que mantenen tots dos partits a nivell nacional estableix una quota del vint-i-cinc per cent per a Unió. En el cas de Sant Cugat, l'alcalde Joan Aymerich encapçalarà la llista amb la conformitat d'Unió, mentre que el tant per cent pel que fa a la resta es respecta: dels 21 llocs que hi ha a la llista, sis seran d'UDC, tal com es va pactar també en les eleccions municipals de fa quatre anys. En realitat, les negociacions se centraven en la posició que ocuparien els candidats d'Unió, aspecte en el qual s'ha millorat lleugerament: com a mostra, el número tres de la llista serà d'Unió, un lloc que previsiblement ocuparà el president del partit i actual tinent d'alcalde de manteniment, obres, serveis i medi ambient, Joan Recasens. De totes maneres, aquesta proposta pactada estava pendent de ratificació per part dels militants a l'hora de tancar aquesta edició. Però, de fet, els números «són el que menys importa», va remarcar l'alcalde i president de CDC, Joan Aymerich. «Més im-

de la llista electoral que presentaran a les properes municipals en unes negociacions qualificades de «senzilles» per totes dues parts. Sis membres de la llista seran d'Unió, igual que a les eleccions del 91, encara que milloren

posicions. També van arribar a un acord respecte al candidat que CiU presentarà a l'EMD de Valldoreix: serà Jaume Sanmartí, que ja estat vocal de la coalició a la Junta de Veïns els darrers quatre anys.

A la dreta, Joan Recasens, president d'Unió Democràtica a Sant Cugat. Foto: ELS 4 CANTONS portant és la tasca que es va fent diàriament; durant aquests quatre anys, pràcticament m'he oblidat que som una coalició, perquè a l'hora de solucionar un problema determinat, no et fixes si ets d'un o altre partit». Ara el que falta és completar la llista amb els noms de les persones que l'ocuparan: no es donaran a conèixer fins al mes de març («no tenim pressa»,

van dir tant Aymerich com Recasens), però es preveuen cares noves a tots dos partits. Repeteix Sanmartí Està també decidit el candidat de CiU a la presidència de la Junta de Veïns de l'Entitat Municipal Descentralitzada que actualment ocupa Miquel Masanés: serà el convergent Jaume San-

martí, vocal de la coalició durant els últims quatre anys «fent una tasca d'oposició molt positiva», en paraules d'Aymerich. En tot cas, si els resultats electorals donessin més d'un vocal a CiU, el segon seria d'Unió. Finalment, la reunió de dimecres al vespre va servir per crear comissions mixtes que s'encarregaran d'elaborar a partir d'ara el programa electoral.

Les xerrades d'orientació informen sobre els estudis de ciències R.L./OA.

• Centre.— Els estudis d'infomàtica, física, ciències exactes, ciències ambientals, biologia, química i bioquímica van ser els exposats a la tercera i quarta xerrada d'orientació acadèmica i professional que organitza l'Ajuntament en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Les xerrades sobre les tres primeres titulacions van anar a càrrec del professor de matemàtiques de la facultat de Ciències de la UAB, Agustí Reventós, que va destacar especialment les grans sortides professionals que ofereixen aquests estudis amb un índex de desocupació del zero per cent. Tot i aquest panorama d'optimisme, el professor de matemàtiques va destacar «que les ofertes laborals poden baixar en el futur perquè els llicenciats augmenten». Segons Reventós, per decidir-se a cursar aquestes carreres s'ha de tenir en compte «que la dedicació ha de ser exclusiva i que s'ha de tenir una certa facilitat i capacitat d'abstracció». La nova diplomatura d'Estadística és, segons el professor de la UAB, una bona opció, «perquè el camp de treball que ofereix és molt ampli». Lluís Tort, professor de Fisiologia Animal de facultat de Ciències de la UAB, va exposar, dimarts, els estudis de biologia, química, bioquímica i ciències ambientals. La xerrada del professor Tort va ser la que més públic ha portat fins ara a la Casa de Cultura. La majoria de preguntes dels futurs universitaris assitents es van referir a la carrera de ciències ambientals. Segons el professor, «aquests estudis ofereixen una visió interdisciplinària per tal que l'estudiant esdevingui un professional amb una visió global en qüestions ambientals». De moment, però, els estudis de ciències ambientals tenen dos defectes: el cost per curs, que és d'unes 600.000 pessetes, de les quals l'alumne n'ha de pagar unes 300.000, i l'espera de l'homologació oficial per part del ministeri d'Educació.

POLÍTICA

IC presentarà una candidatura de renovació a les municipals La federació opta per presentar un candidat propi a Valldoreix ce. • Sant Cugat.— Iniciativa per Catalunya no farà públic el cap de llista fins que no tingui clares les persones que formaran l'equip que li ha de donar suport i que conformaran una candidatura conjunta. «No ens agrada el personalisme que es fa a les eleccions municipals», va manifestar el coordinador d'IC a Sant Cugat. Francesc Godàs, després de l'assemblea que la formació va fer dijous de la setmana passada per acabar de perfilar els aspectes de l'inici de la campanya. IC té, però, una idea mo'lt clara: les persones que integrin la candidatura significaran una renovació respecte a les llistes d'eleccions anteriors. «Apostem per una generació important de gent jove que pot aportar aquest entusiasme per les coses desconegudes», va dir Godàs, que va reconèixer que «els que portem més temps a la política municipal estem a vegades passats de rosca». Els noms que integraran aquesta candidatura

són, de moment, extraoficials: alguns són ja coneguts, com els de Josep Maria' Àngel, Josep Iglesias, o el mateix Francesc Godàs. Altres serien de nova incorporació: Joan Balada, Xavi Baldi, Pilar Esquiche i Joan Ignasi Mota. Un d'aquests set serà el cap de llista; l'elecció serà entre Iglesias i Godàs, una decisió que IC farà pública a principi del mes de febrer. Desmarcar-se a Valldoreix A l'assemblea de dijous a la nit, IC va prendre una altra decisió: presentar un candidat propi que opti a la presidència de la Junta de Veïns de l'EMD de Valldoreix. D'aquesta manera, es desmarcaria de la proposta que va llençar la candidata pel PSC, Carme Pérez, en el sentit d'arribar a acords amb les forces d'esquerra, tal com es va fer en les passades eleccions sota el nom de Candidatura de Progrés per Valldoreix. Godàs va assegurar que ell, com a coordinador d'IC, encara no ha rebut cap proposta

en aquest sentit, encara que «tot és molt recent». De fet, la federació no està contenta amb el funcionament de la Candidatura durant aquests quatre anys. «Hi ha hagut un distanciament respecte a l'impuls que hi va haver al començament», argumenta Godàs. «S'han pres decisions sense consultar tots els membres —afegeix—, per tant, des d'IC es valora bastant negativament l'actuació de la representant de la Candidatura de Progrés». Malgrat les discussions que Iniciativa ha mantingut els darrers mesos per determinar la seva posició sobre el que ha de ser l'EMD, a l'assemblea de dijous la decisió de presentar un candidat propi per Valldoreix va ser unànime. No és clar tampoc qui representarà IC en aquest cas: Montserrat Turu, regidora a l'Ajuntament i membre de la Candidatura de Progrés, «és un capital polític molt important a Valldoreix i no en podem prescindir, encara que hàgim tingut discrepàncies».

Francesc Godàs, coordinador d'IC a Sant Cugat, anuncia cares noves en la candidatura que presentaran oficialment el febrer. Foto: J.A. MULA


4

PUNT I SEGUIT

ELS 4 C A N T O N S / Divendres. 27 de gener de 1995

TRÀNSIT

El creixement del volum de cotxes a Sant Cugat és superior al de la població

í

El municipi té 24.664 vehicles de motor \ A V ] CAVA

• Sant Cugat.— A Sant Cugat hi ha 1S5N19 turismes censats per una població de prop de 45.0011 persones, segons dades de l'Ajuntament. Des del l'WO l'indcx de vehicles per persona ha augmentat d'un vint-i-cinc per cent, es a dir. que l'augment en la quantitat de cotxes supera cl creixement dels habitants. Pels ecologistes, s'haurien de variar les polítiques que afavoreixen l'ús del transport individual. l'els carrers de Sant Cugat circulen actualment un total d e 24.dM vehicles d'automoció. dels quals IK.'JO1» són turismes. Això vol dir que per cada 100 habitants hi ha 55 vehicles censats. entre els quals hi ha 12 cotxes. Des del 19911 el cicixcmcnt del nombre de vehicles ha estat constant i, excepte pei un breu parèntesi al I9<>2. ha estat sempre superior al creixement de la població. Al |9U(| us Mm censar I 7 .205 vehicles per un total de V). ï l d habitants. De mitjana, pei cada 100 santeugatencs hi havia 44 vehicles. Aquesta xifra ha pujat fins als 55 vehicles actuals, cosa que representa un increment del 2 5 ' r . II sector de l'automòbil es va recuperat de la crisi al llarg del 1994 i les vendes han crescut notablement en comparació amb l'anv anterior. José Villar, cap de vendes de Mavisi a Sant Cugat. explica que -l'indcx de vendes en aquest concessionari s'ha quadriplicat en el darrer any-. Segons dades tic Trànsit, els santeugatencs van comprar al 1994 un total tic 1.245 turismes, als quals se n'han d'afegir 25 mes que van ser comprats per habitants de Valldoreix. Aquesta xifra inclou els vehicles que es van comprar al mateix municipi i els que es van comprar a fora. El costum d'anar a comprar el cotxe fora de Sant Cugat és força criticat pels venedors. Antoni Mesas, cap de vendes d'Auto Sport SA, explica que «el problema és que molts van a comprar a Barcelona, on hi ha una com-

^ : ^%£ .

petència ferotge i de vegades els preus es rebenten-. I I tracte familiar i la bona qualitat dels serveis postvenda son el millor argument per atreure els nous compradors. Maria Gil. d'Auto Cugat, matisa que -els sancugatencs de tota la vida sí que compren el cotxe al seu municipi•.

:?£*_

+.VÍ.S-

Cotxes petits, cotxes grans El cotxe que mes compren els santeugatencs sol sei petit fins a 12 cavalls fiscals — : d'aquest tipus n'hi ha un total de I2.S23 de censats. Els cotxes de gians prestacions són 79(1. un nombre important i que s'explica pel nivell de vida mitjà-alt de bona part de la població del municipi. Però fora d'aquest segment, la major part dels representants de concessionaris coincideixen a afirmar que actualment el cotxe que es ven té com a finalitat convertir-se en el segon vehicle familiar. De fet. una família santeugantenca de 5 membres té una mitjana de dos cotxes. La cultura de l'automòbil domina en els mitjans de comunicació àudio-visuals. i el govern estatal ha hagut de crear un pla especial amb el nom de Renove per reactivar aquest segment de la indústria en un període de crisi. Però. tot i la seva importància, l'automòbil representa un model de societat que no tots aproven. Christian Herbolzheimer, membre del G r u p de N a t u r a del C M S C . recorda que «el cotxe malbarata energia i es fabrica a partir de materials no renovables». Pel

sa"*

0 Evolució del automobilístic

parc

*r

o oo o *T

CM

csi

Turismes comprats pels santeugatencs al 1994

CD

co CM

co oo

CM

C5 !

<=> CM

oi LO

o

CM f«-

O i

i! ?

1

en j

O j

CM i

CM i

J KEü IBI|

E3 ES E l

Grup de Natura, com per altres entitats ecologisles. els automòbils «requereixen grans infraestructures que malmeten el medi ambient, com carreteres i autopis-

tes». m e n t r e que el transport col·lectiu queda en segon terme. Per Herbolzheimer, l'actual política afavoreix i estimula l'ús del cotxe. Com a exemple, valora el

H volum UL uitxcs .i Sant t ui_ H ii.i cresuit a un ruiiu molt suin-tiut al creixement de la scv.i pnlila.i i . i u K últims cinc anys. amb tots els problemes de contaminació. aparcament i col·lapses circulatoris que això comporta.l-nuv. .1 \. Ml'l A.

recentment aprovat pla territorial de Catalunya, que «aspira a tenir una densitat d'autopistes similar a la d'Alemanya, la més alta d'Europa, i en canvi no intenta igualar la densitat de xarxes ferroviàries d'aquest país, que també és la més alta». Projectes com el quart cinturó, una autovia que ha de travessar el Vallès, són un exemple del que no s'ha de fer. segons els ecologistes. C o m a mesures per canviar aquest model de desenvolupament, proposen estimular el transport col·lectiu per sobre del privat. prohibir la fabricació de cotxes que superin el màxim legal de velocitat o restringir la circulació a les poblacions per retornar-les als seus habitants.

EDUCACIÓ

El programa de prevenció i divulgació «Maletí de la sida» arriba a les escoles El material convida els joves a la reflexió À.C.

• Sant Cugat.— La tinent d'alcalde de Sanitat i Serveis Socials. Sílvia lïurv. va presentar dimecres als professors dels centres d'ensenyament secundari de Sant Cugat el programa de coneixement i prevenció .S7</<z: saber ajuda, destinat als professors dels alumnes de 14 a IS anys. un sector de la població que. en vista del desenvolupament generalitzat de la malaltia, haurà de conviure-hi. Elury va afirmar que l'Ajuntament feia la funció de «vehicuiador d'una iniciativa molt plausible». Precisament perquè la sida és una malaltia cada cop més habitual i en creixement, un aspecte fonamental per aprendre a conviure-hi és conèixer-la i prevenir-la. Aquest és l'objectiu del Maletí de la sida, un programa patrocinat pels d e p a r t a m e n t s de Benestar Social i el d'Ensenyament i en el qual han col·laborat diferents e n t i t a t s i institucions. Aquest material s'ha començat a

repartir entre els professors dels instituts públics i privats de Sant Cugat. LI contingui d'aquest maletí esta integrat pei material que ajudarà els estudiants. Dades, elements i i n h u m a c i ó en diferents suports que els alumnes hauran de tieh.ill.it serviran per apropar-los a la realitat d'aquesta malaltia. l ' n d J s aspectes mes importants d'aquest programa, que proposa activitats diverses per realitzar des de diterents assignatures, és que presenta la sida com una epidèmia més. El maletí l'integren, entre d'altres, un vídeo que explica, precisament, la història de les plagues que han assolat la humanitat, i detalla el sistema immunològic del cos. que és la principal víctima de la sida. El programa Sida: saber ajuda vol suprimir tots els tòpics que envolten aquesta malaltia. Per això, una altra de les activitats que proposa és la d'un taller de teatre en el qual els alumnes po-

Cil.iria (ion/àlez, tècnica de l'àrea de Serveis Socials, explicant el contingut del maletí. Foto: J.A. MULA. dran escenificar Ics situacions que provoca a la societat aquesta malaltia. Una de les propostes més engrescadores és dissenyar un cartell

informatiu que expressi la visió dels joves, després d'una acurada reflexió. També hi ha disquets informàtics amb dades sobr*; la sida. Els alumnes hauran d'escriure un

article sintètic amb tota la informació que recullin i introduir-la a la xarxa telemàtica, p e r q u è estudiants d'altres centres hi puguin accedir.


5

PUNT I SEGUIT

4 CANTONS / Divendres, 27 de gener de 1995

ENSENYAMENT

Les escoles Gimbernat voldrien impartir dues titulacions més Jordi Pujol va inaugurar el centre el dia 19 ÀNGELS CASTUERA

• Sant Cugat.— Les Escoles Universitàries Gimbernat, que funcionen a Sant Cugat des de fa dos cursos, van ser inaugurades el 19 de gener pel president de la Generalitat, Jordi Pujol. El centre vol ampliar l'oferta de titulacions i impartir telecomunicacions i informàtica de nivells físics, seguint la filosofia del centre de preparar els joves tècnicament perquè els sigui més fàcil trobar feina. Les Escoles Universitàries Gimbernat, que ara per ara ofereixen tres diplomatures, volen ampliar la seva oferta amb dues titulacions més. Aquest centre privat de formació universitària, que va arribar a Sant Cugat fa dos cursos després d'una llarga trajectòria a Santa Coloma de Gramenet, té la intenció de demanar al comissionat d'Universitats, Josep Laporte, que l'autoritzi per preparar els programes i el professorat de dues diplomatures més: la de tècnica de telecomunicacions i la d'informàtica de nivells físics. Josep Antoni Salvà, director d'aquesta entitat, va demanar al president de la Generalitat, Jordi Pujol, que tingués en compte el projecte de les escoles durant Tacte d'inauguració oficial del centre, que es va fer dijous passat, 19 de gener. Pujol va presidir aquest acte d'inauguració acompanyat de la seva dona Marta Ferrussola, i d'altres personalitats.' El conseller de Sanitat, Xavier Trias; el comissionat d'Universitats, Josep Laporte; el rector de la Uni-

versitat Autònoma de Barcelona, Carles Solà, i l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, també van ser-hi presents. El president de les escoles Gimbernat, Josep Maria Sala, i el director del centre, Josep Antoni Salvà, també van acompanyar el President en l'acte. Pares, professors i alumnes no van voler faltar tampoc en aquesta cita. El president de la Generalitat, Jordi Pujol, va fer una crida a tota la societat civil perquè esmerci tots els esforços i col·labori en el desenvolupament del país. Segons Pujol, el país «necessita iniciatives de qualitat per tirar endavant». Per aquest motiu, va felicitar els promotors i responsables de les escoles en el discurs que va fer després d'una visita a les instal·lacions. Segons el president de la Generalitat, la societat civil evoluciona més ràpidament que l'administració, i aprofita millor els recursos. Pujol va assegurar que Catalunya és un país molt ambiciós, i posa tota la il·lusió en les seves empreses, però no disposa de prou

Jordi Pujol, acompanyat de l'alcalde, en un moment de la visita a les instal·lacions. Foto: MANÉ ESPINOSA. mitjans. El president va encoratjar les escoles universitàries a continuar col·laborant amb la Universitat Autònoma, a la qual estan adscrites. En el seu parlament, l'alcalde va destacar que amb les Escoles Universitàries Gimbernat la ciutat recupera l'esperit universitari que havia mantingut des de l'any 1968, quan es va instal·lar al claustre del Monestir la facultat de Filosofia i Lletres, o als anys que l'Escola de Mestres va funcionar a la Casa de Cultura. «Per a nosaltres, tenir aquí aquest centre

significa recuperar la tradició universitària. Conjuntament amb l'Escola Universitària d'Arquitectura del Vallès, consolida el model de ciutat que ens havíem marcat: una ciutat oberta i de servei.» Les Escoles Universitàries Gimbernat van començar a funcionar l'any 1973 a Santa Coloma de Gramenet, on s'impartia una diplomatura d'ATS. Amb el temps, aquesta titulació es va convertir pn la d'Infermeria. A mitjan anys 80, van introduir la primera diplomatura de Fisioteràpia a tot Catalunya. L'any 1990, es va co-

mençar a ensenyar informàtica de gestió, dins la filosofia general de les escoles. L'objectiu d'aquest centre és proporcionar titulacions de carreres curtes, tècniques i amb sortida en el mercat de treball. Les instal·lacions, però, van-quedar petites, i la direcció va buscar un Uoc per instal·lar-s'hi. El nou centre ocupa ara un terreny de 12.000 metres quadrats entre el Novotel i els estudis de TVE. A les noves escoles, on es van invertir 1.200 milions de pessetes, hi ha 1.600 alumnes i uns 200 professors.

DISTRICTES

HNOS. MARTIN DEL VALLÈS S.L MARMOLES GUIMAR

La legalització de les Planes ocupa part del consell de districte

C0NSTRUCCI0NES Y REF0RMAS ESCALERAS • BAN0S - C0CINA - ACHADAS

La reconversió del sòl ha fet encarir TIBI XAVI CAVA

• Les Planes.— El dia 23 es va celebrar al centre cívic de les Planes el primer consell de districte d'enguany. L'alcalde, Joan Aymerich, va informar de l'aprovació del pressupost municipal de 1995. Pel que fa a les Planes, el pressupost inclou una partida de 35 milions destinada a la neteja de la riera de Vallvidrera, que està condicionada al fet que s'aprovi una subvenció de la Junta d'Aigües. Aymerich va assumir, abans que es produïssin, les queixes dels veïns sobre les escasses inversions previstes al districte, i va assegurar: «Potser són insuficients, però com a mínim tenim la intenció d'esgotar-les i fer tot allò que ens hem proposat.» Respecte als habitatges inclosos en el PERI (pla especial de reforma interior), sobre la situació dels quals no s'havia donat cap resposta, l'alcalde de Sant Cugat va informar que ja són legals. Aymerich —en nom del consistori— i la vocal Carme Soriano —en nom dels veïns— es van felicitar per aquest motiu. Aymerich va recordar aquest mateix tema quan un veí li va retreure, posteriorment, que l'Ajuntament no havia fet res per les Planes, i va afirmar amb contundència: «Nosaltres vam dir fa dos anys que legalitzaríem les Planes i ho hem fet. Per tant, dir que no hem fet res és haver perdut la memòria.» Molts dels veïns presents entre el públic i Carme Soriano mateix,

vocal al consell, van demanar explicacions a l'alcalde per les pujades de l'impost de béns immobles que s'han reflectit en molts rebuts. Aymerich va explicar que això es deu en part a la revisió del valor cadastral dels terrenys que es realitza cada 8 anys. Posteriorment, també va admetre que «si es legalitzen els habitatges d'una zona que era forestal i que es converteix en zona urbanizable, la quantitat que s'ha de pagar pot experimentar un increment important i superior al que es pot donar a la resta de Sant Cugat», fet que s'ha produït a les Planes. Aymerich, juntament amb els regidors de Sanitat i Serveis Socials —SüVia Flury— i de Cultura —Jordi Franquesa— va anunciar la inauguració d'un espai destinat a la gent gran en el centre cívic de les Planes, prevista pel dia 25. L'equip de govern va posar aquest espai com a exemple de la feina que s'està fent pel districte. També va comentar la situació de la depuradora d'aigües de can Borull. Aquesta instal·lació va ser construïda recentment, però encara no ha entrat en funcionament perquè l'Ajuntament no ha pagat a Fecsa la connexió a la xarxa elèctrica. El regidor de Manteniment, Obres, Serveis i Medi Ambient, Joan Recasens, va assegurar que el pagament es faria aquesta setmana i que la planta podria començar a funcionar a començament de la següent.

Strayinsky , 8 (Pol. ind. Con RUBÍ

Tel. 588 05 01

CREACK) I DISSENY

ocwo Tenim un menú a 9 9 0 Pta pensat per a vostè. Kisíri 'as, trobarà la millor relació qualitat-preu del Vallès Av. Flor de Maig, 122 - Tel. 580 88 39 CERDANYOLA DEL VALLÈS

SARDA

PRESSUPOSTOS

SENSE COMPROMÍS REUOTGBD,A(TlJALnÀT EN LES MILLORS MARQUES

JOIERS-TALLERS PROPIS

-*&* BRE

*

U. U N G

(KJ

ftamtlton

[Santiago

Rusinol,

MEGA

KRONQS

40

*JUNCHANS

Tel. 674 58 54

^

A

«w^ioooh

Sant

Cugat

.d. Reparació i venda de maquinària portàtil i articles de ferreteria S P

TaMer, exposició I v e n d a : PI. Pep Ventura (cant. carrer SaRts) Tel. i fax 6 7 4 9 6 7 8 - Sant Cugat

Servej

$£9& Gra,uït *\\*é)* ° /jffli^

Domicili

Mercat Pere San, 120 5891448 Mercat Torreblonca, Parada 1-5 6751389 33032/00104

A.Lt-1/Vtllsll

1

V I D R E

EXPOSICIÓ VENDA c/Valldoreix, 53 Tel. 675 29 02 Fax 675 28 61 08190 SANT CUGAT


6

PUNT I SEGUIT

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 27 de gener de 1995

ENSENYAMENT

Els professors no veuen bé la manera com han conegut el mapa escolar Els educadors es qüestionen que faci falta construir una nova escola a Sant Cugat AMihl.S CASTUERA M Sant Cugat.— LI col·lectiu d'educadors dels centres d'ensenyament primari de Sant Cugat es mostra molt decebut per la manera com s'ha donat a conèixer el mapa escolar. Tot

i reconèixer que l'escolarització queda garantida per als santeugatencs de més enllà del 2000, els professors consideren que les institucions, tanl la Generalitat com l'Ajuntament. han fet públic el contingut del mapa

de manera inadequada. Per als professors. els mitjans de comunicació no són la via més oportuna per assabentar-se del projecte que ha dibuixat el Departament d'Lnscnvament d'acord amb les necessitats del municipi.

«Lis professionals hem de conèixer directament què hi ha», explica Toni Aragonès, director de l'IB Arnau Cadell. «No hem rebut cap notificació del departament d'Ensenyament, ni tan sols del serveis territorials de la comarca.» Aquest sentiment de decepció que expressa aquest professional davant la notícia del contingut del mapa escolar, el comparteixen la immensa majona dels professors de les escoles i els instituts públics de Sant Cugat. Els docents coneixen aquest mapa. que preveu la distribució de la xarxa de centres públics de tol Catalunya d'ara fins al curs 20110-01. per les informacions que han pogut llegir a la premsa, veure a la televisió o sentir a la ràdio. En el cas de Sant Cugat, aquestes notícies van arribar fins i tot abans de la data prevista, el 14 de gener, quan el conseller d'Ensenyament, Joan M. Pujals. el va presentar davant els grups parlamentaris. Els professors no qüestionen el fet que aquestes previsions garantiran l'escolarització dels santeugatencs del futur. Tot i així, consideren estrany que s'inclogui en el mapa una nova escola i un institut que durant molt anys han estat reivindicat pel col·lectiu docent, mentre que Ensenyament no el considerava necessari. «Una comissió va estar proposant durant molts anys un nou centre de secundària, i amb els números que tenien al departament, no era viable», assegura A n n a Fito, directora de l'escola La Floresta. Pitó afirma també que en les dades que ha llegit a la premsa no hi figura l'institut previst. Rafael Cao. director del Pla Farreras.

l·I.S -4 CANTONS.

aspecte hi afegeix que la inclusió d'una escola tampoc no sembla lògica. «Com es pot explicar que se'n construeixi una de nova, quan a algunes de les set escoles públiques s'estan eliminant segones línies? S'haurien d'aprofitar millor els recursos dels quals ja disposem», diu. Els professors consideren que

no se'ls ha tingut en compte a l'hora de redactar el mapa. El col·lectiu d'educadors es queixa també perquè, en el consell escolar municipal de final de l'any passat, els responsables de l'àrea no els van donar cap informació sobre les previsions. D'altra banda. I'l de febrer vinent, cl Jclcgat d'Ensenyament

a la comarca, R a m o n Farré, es reunirà amb els membres dels centres de recursos pedagògics, i, entre altres temes, es discutirà el mapa d'aquests serveis de suport a tot Catalunya. Farré va explicar també que una part del C A R de Sant Cugat es reformarà per ampliar l'institut que ja existeix, tot i que no hi ha data.

Nova xerrada del curs d'informació per a diabètics i per als seus familiars XAVICAVA

M Sant Cugat.— El dia 19 va tenir lloc a la sala d'actes de la Casa de Cultura de Sant Cugat una nova conferència dintre del cicle del primer curs d'informació per a diabètics i per als seus familiars. Rosa Sauló. educadora de Diabetis del centre d'assistència primària de Sant Cugat, va ser l'encarregada de portar a terme la xerrada. La sala d'actes es va omplir amb prop de 120 assistents. la major part diabètics o familiars d'aquests, que van seguir atentament les explicacions. Rosa Saulo va parlar de la dificultat que comporta seguir correctament cl tractament d'una malaltia que, com la diabetis, no provoca cap mena de dolor i que pot arribar a ser poc valorada per qui la pateix. Es va remarcar «la necessitat que el malalt es faci totalment responsable de la seva malaltia per poder conviure-hi amb absoluta naturalitat». En aquest sentit. Rosa Saulo també va parlar de la importància de seguir una dieta variada i equilibrada. que, amb importants excepcions, és idèntica a la que també és recomanable per a la resta de la població. Va recordar que hi ha una sèrie d'aliments que són prohibits per als diabètics: d'altres que s'han de consumir a m b un control rigorós, i una gran part que es poden consumir sense traves. La xerrada va continuar fent referència als grans beneficis que comporta realitzar un exercici físic freqüent, suau i progressiu. També es va parlar de la importància que els malalts tinguin un control sobre la seva pròpia situació, ja que «els mètodes d'autoanàlisi i el registre de les dades controlades p e r m e t e n saber la situació de glucèmia amb regularitat diària i p e r m e t e n actuar, en conseqüència, regulant la dieta i la medicació, sota el consell i la supervisió del personal sanitari a càrrec del malalt». La propera xerrada del curs té per títol La diabetis a llarg termini, i tindrà lloc el 18 de febrer a la Casa de Cultura de Sant Cugat.

EQUIPAMENTS

El Centre Cívic de les Planes obre un nou espai dedicat especialment a la gent gran La inauguració de la sala va ser un èxit n * U ; I M I LUQUE l'nuu RAMON

H \MS Planes.— L'espai de la gent gran de les Planes, situat al Centre Cívic del districte, va ser oficialment inaugurat dimecres passat. E n berenar i la projecció del vídeo de l'excursió que els avis van fer a Vic i Vidrà el desembre passat van ser els actes que van iniciar les activitats del nou espai. Silvia Elury, tinent alcalde de Sanitat i Serveis Socials de l'Ajuntament. va ser l'encarregada de fer el discurs inaugural. La tinent d'alcalde va encoratjar els avis anunciant «que han de ser ells els qui tirin endavant el projecte». Silvia Flury va dir que «els avis mateixos han de proposar les activitats que volen fer» i «han d'organitzar aviat una junta que coordini les activitats ja que ells han de ser els grans protagonistes del nou casal». Així mateix. Flury va manifestar el desig que el nou espai per a la gent gran de les Planes «funcioni tan bé com els que ja existeixen a

1

-u íln t ! -e, 's^ districtes iti^tn.Tt ^ i i que i l l l t ' siguin s i o i l i n tcapaços d'organitzar activitats d'intercanvi». Adriana Bonet, animadora del Casal d'Avis, va explicar que el nou espai servirà per organitzar excursions, xerrar, llegir els diaris, jugar a jocs de taula, fer tallers. fer campionats de petanca, muntar tallers o participar en un penya de travesses de futbol. Mercè Vidal. assistenta social dels districtes de Mira-sol i les Planes, va dir que l'espai de la gent gran «era necessari perquè els avis ja feia temps que en demanaven un». Segons Vidal, «tot i que l'espai disponible es una mica petit cal aprofitar-lo al màxim perquè cal pensar que fins ara no existia res i la sala del Centre Cívic de la qual disposaran és, de moment, un lloc ideal per tiran endavant aquest important projecte». Daniel Sànchez, un dels avis assistents a la inauguració, va dir: «Ara ja podem deixar d'anar a jugar a cartes al bar i venir aquí que

l'n moment de la inauguració del Casal d'Avis de les Planes. Foto: MANÉ ESPINOSA. ens ho passarem millor i, a més. els cafès seran més barats.» La sala de l'espai de la gent gran de les Planes va quedar petita

durant l'acte inaugural a causa de la massiva afluència de gent que es va acostar fins al Centre Cívic del districte. La sala podrà

ser utilitzada cada dia de les 11 del matí a la 1 del migdia, i els dilluns, dimarts i dimecres de les 4 de la tarda a les 8 del vespre.


Tintoreria Ràpida

ICANSALAD£RIA

Carn de vedella, porc, pollastre, conill...

La Qualitat en una Hora

Embotits artesans Formatges Carns farcides

igo ffesKot. 50 - Tel 589 22 88. Corfostadw automàfc Alwwoa comandes 24 h Sews adorno! SANT CUGAT DEL VALLÈS P T o m Blanca,Z-6-1Í -Tel ^ 9 4 1 8 9 . P à R > j B ! B ^ * i l ( » r a l s n o s » w d i B r t s Contestada automaíc Atanaó a comandes 24 h.SeivBiadomial! SANT CUGAT DEL VALLÉS

Elies Rogent, 52 b (al costat del mercat Torreblanca) Tel. (93) 675 27 06 - 08190 Sant Cugat del Vallès

* DIARIS i REVISTES 'LLIBRES •D1SC-C.D.-CASSETS

*l=ASaCLES(eter(»ervwn)

HI-FI T.V. VÍDEO

* iiA1iM#Í«j O f « 5 ^ l ié*f€íMM« i

LES MILLORS BOTIGUES • LES MILLORS BOTIGUES • LE

•PLASWICATS •FOTOCÒPIES-!

TELEFONÍA PARABÓLICAS C/EHe» Rogent, L. 14

AV. Torreblanca, 2-8 local 15

ÍÍ81«0S*iffciJéAT

(Junto Pàrquing)Tel. 589 00 37 OQpOSWPW

Lft

FLPUTfí • Pa acabat

PAPERERIA Q f | L H QUIOSC • Embotits artesanals

c / Elies Rogent, Xl Tel. 589 31 51 SANT CUGAT

• Venda de tabac • Veda de carret de fotos • Rebelat fotografia

©589 26 60

Mercat Torreblanca local 2-15

c/ Elies Rogent, 56 Al costat del Cinema i de l'Auditori de SANT CUGAT

08190 Sant Cugat del Vallès

o m££m$£m'

Telèfon 589 01 99

Matí: 8 - 2 h dilluns a dissabte Tarda: 5 - 8 h dimarts i dissabte Divendres: 8 a 20 h (obert tot el dia) * Botiga exterior, obert cada tarda

A

PROFESSIONALS A l SEU SERVEI Pàrquing gratuït


PUNT DE VISTA

ELS

.Hala, LoiimrLjl i .li·i

Premsa Local de Sant Cugat SL lr

li

>:i:-'l

President !,.'• I\wr

s.-l.k·.

Director •^SS-ul

,

Redactora en cap

Redacció S :n.i li- Ma-. I-,

^ alcalde tic Sant Cugat anunciava !a setmana passada a la junia de Sant Cugat Comerç la implantació definitiva de Kampió a la zona de Sant Domènec-el Colomer amb un i reducció d'un 41 per cent de la seva superfície respecte al projecte de ires mil metres. ! 'afer Kampió, que s'ha arrossegat dinant més d'un any amb negociacions. contradiccions i especulacions. ha provocat segurament una polèmica desmesurada que de passada ha scivit per desviar l'atenció tic l'arribada de Pryca a la (iuinardera amb cl vist-i-plau de la Comissió d'Lquip.iments de la Generalitat, la ma-

L

W l'K i Sani ("i

Í::1 I -VCÍII, Vi.,:k- ilin-.i.'

tan

VIIM-IJ, V a . v : li.-r.i~. I..-

.11 .-.,

: . K . : J . I , - I . Mani-.- Sa -ini--' Ramon l.ik.u. í'n 1.1 ; ÍIIIINÍ.-I 1 VpulHM. N.a ' M..lail·..l..iMlíil

Divendres.

de gener de 1W5

Kampió: el desenllaç

CANTONS

^

I IS 4 (ANIONS

teixa que va denegar la llicencia per a Kampió. La solució per a l'empresa eta reduir la superfície pci evitar-se aquest tràmit i tenir la llei del seu costat. Per tant. ningú no dubtava que Kampió acabaria implantant-se d'una manera o una altra. L'administració, per un costat, havia d'acontentar un sector del comerç. el de l'alimentació, però per l'altre havia de donar resposta a un pla parcial que preveia una /.ona d'eq u i p a m e n t s comercials ( a m b un creixement de població de quasi quatre mil habitants) i resposta a una empresa que venia a exercir-hi la seva activitat. A l'altre costat, una associació de comerciants que té com

a objectiu Sa defensa dels interessos d'un colectiu i que va agafar el relleu d'una junta a qui va considerar poc «dura» en les negociacions. Sembla que amb aquesta solució intermitja. que semblava complicada, ningú hi guanya ni hi perd. L'Ajuntament ha volgut acontentar tothom, encara que davant dels comerciants no hagi tingut una posició gaire clara. Aquesta estratègia, però. li ha servit a l'alcalde per pressionar Kampió i arribar a aquest desenllaç. La junta tle Sant Cugat Comerç posarà els seus càrrecs a disposició de l'assemblea perquè no han aconseguit el seu objectiu: la reducció de la superfície és, però. una petita victòria.

Cap comercial iicmTiiaH.is.h-

l na decisió meditada

Equip comercial .,•!.:( .irra-o. Nun.i Oli-,-i HVJ P'.jnas

A

Impressió K..i.:iipn-. '

i-rii-UIL^IÍ

Distribució MalluiL! V a l l » SI. I ) ; W lea.il G1-W5 SH

l·L- 4 '. 'jrl.-fL- nprssa iniK'amert U >mi .-fHiiò en els «xtilonaLs Et. anicks firmi!.. e-;**rti r.^nK-ütbsoisiuloi^qurEk4CjlMreBofasrv3necr»jnaiTi«il

ymerich es presenta LI la reelecció. Ha retardat volgudament l'anunci de la decisió. Al setembre va obrir un període de reflexió, on es va plantejar fins i tot de no presentar-se, segurament influït per la situació creada arran dels incendis. Calia fer balanç, ponderar pros i contres, i, sobretot, parlar. Ho ha fet amb la família, la militància de base, les altes ins-

EL

Èxit de la campanya «Un nen, una joguina» • Lnguany la campanya «Un nen. una joguina» ha recollit unes 1.300 joguines noves, equivalents a uns 2.5OO.0OO pessetes, les quals s'han pogut repartir entre els més de dos-eents cinquanta nens que abasta la campanya. És per aizò que considerem que la campanya, un any més, ha complert els objectius. Lis Reis han arribat a tots els nens i els ha portat les joguines que tant desitjaven. També cal dir que les més de 4.000 joguines que hem recollit en bon estat, després de fer una tria acurada, han estat repartides a diferents centres, com ara l'orfenat de Sant Josep de la Muntanya. el casal d'infants de Ciutat Veíla. 1 orrebaró, Bellvitge... Volem agrair la col·laboració de Ics diverses entitats, botigues, particulars i altres que enguany han let possibles aquests resultats. (íiàcies per la vostra col·laboració. CKl T 1)1 IOVI-S Dl 1 A l'MvKOi II I V . S...H- t

'uf.il

l·l dret de seure • Benvolgut Sr. Mordas. .Acabo de llcsúi' el seu article ..Trens sense classe-, a la revista IVi'W·iicia. i crec que la frase final es incompleta. perquè dir que només -es queixen els passatgers amb mes recursos que han perdut el privilegi de tenií seient garantit" es simplement una trase que queda molt be. deu ser periodística i fins pot fer patxoca a segons qui. I ,i icalitat és molt diferent. No sempre els qui critiquen són els que tenen raó ni ele bon tros no si ni la majoria. Com pot eomiiieinlie. estan no una mica. sinó ."i plci,tinent contra aquesta . ., in.idalitat. Lis estudiants re1 laien. ara l'ex-eonseller els dóna ta raó i la companyia cedeix, i a sobre hi perd diners. l'odien haver buscat solucions mes practiques, com posar als trens de Bellaterra només vagons de tercera classe. Però el que és

L E C T O R

tàncies del partit, representants de diversos estaments de la ciutat, regidors. socis de la coalició. Ho ha fet amb ell mateix. Finalment es presenta. Vol ser alcalde quatre anys més. Quan algú es presenta a un càrrec com aquest ha de tenir les coses clares. Ara vindrà la sempre problemàtica confecció de la llista. Aymerich va dir en aquesta publicació que tenia «projectes per ser

alcalde tota la vida». Consolidar la transformació que va iniciar l'any 87. diu. és el seu repte més important. Valorar aquesta transformació i els programes que presentaran els partits hauria de ser el tema de la campanya. Malauradament, la crisi política —el cas GAL— pot acabar segrestant l'autèntic debat sobre l'estat de la ciutat que els santeugatencs fem, o hauríem de fer, cada quatre anys.

E S C R I U

tils textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 2Ü ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport de l'autor. Eb 4 Cantons es reserva el dret de publicar les comunicacions trameses, i el dret de resumiries quan ho consideri oportú.

inconcebible és que per una colla de joves, que no són malalts ni sn vells i només durant quatre anys i no tot l'any van amb tren, hagin hagut de canviar les coses i tots n'hem sortit malparats. No nego que força de la gent que agafava segona tenia un poder adquisitiu alt. però no era ni de bon tros la majoria. Tinc quasi 55 anys i en fa 50 que faig servir aquest tren, primer perquè vivia a Sarrià i ara perquè visc a Valldoreix. Sempre he anat a tercera, però per salut els últims anys anava a segona; per tant, he comprovat que el meu problema era el de la majoria de

gent anava a segona. No crec que l'ex-conseller vagi mai amb tren, els estudiants acabaran la carrera i el deixaran d'agafar. Aquests són els que més soroll han fet i els viatgers anònims, que preferien renunciar a algun caprici per anar asseguts, ens hem quedat drets. La companyia també ens ha enganyat. ha dit que treia la segona perquè hi posava més vagons, és un dir, potser l'any 2000. De moment, tot continua igual. També ho aprofito per comentar als periodistes d'iT/.v 4 Cantons que l'enquesta feta sobre el que opina la gent de la supressió de la segona s'havia d'haver fet noL A PU N XA D ' E N J AP

més als passatgers del tren. L'opinió dels altres, en aquest cas, és gratuïta i no porta enlloc. / CARMEN MORERA. Valldoreix

Agraïment a Sant Cugat I Agraïment, en primer lloc, a la parròquia i al poble de Sant Cugat per la seva gran presència a les exèquies de Mn. Juli. Una gran presència feta de silenci religiós, de pregària i de cant. Una presència feta, també, de record i d'homentage a qui, durant trenta-quatre anys, procurà servir com a rector, des de la fe i des de la seva pròpia personalitat, a tot-

hom, sense cap mena de distinció. Més en concret, encara, agraïment a la família de Mn. Juli, que va permetre que tant les exèquies com l'enterrament del seu cos es poguessin fer a Sant Cugat. Agraïment al Sr. cardenal arquebisbe, que va voler fer-se present entre nosaltres, personalment, per presidir la celebració. També, agraïment al bisbe auxiliar Carles Soler i a tots els capellans, veïns i amics, que concelebraren. Agraïment al senyor alcalde i a la corporació municipal que, amb la seva presència, van manifestar el reconeixement ciutadà per un treball pastoral dut a terme amb generositat i més enllà dels límits parroquials. Agraïment, finalment, a tots aquells que, a través de diferents serveis, van ajudar a aconseguir que, tota la celebració del comiat de Mn. Juli esdevingués una gran vivència, personal i comunitària. de fe i d'esperança. Ben sincerament i a tothom: moltes gràcies! Mn. PLRI \ i\u. :..•• U'T de la [íanocui.i Cic Sant 1YL-C M>nestir. Sant <, nuí!

Quan ens comunicarem? M L'altre dia. asseguda al solà. aguantava passivament la propaganda de TV.V LI protagonista descobreix, com per art de màgia, la solució idònia per apagar la carregosa tos que li impedeix dormir tranquil·lament. Sobtadament. la seva companya o esposa té el mateix problema: ell. en lloc de mostrar-li la seva descoberta. apaga el llum i dona l'esquena a la seva parella. Lila. adolorida per la mateixa molèstia, descobreix també la poció màgica i fa cl mateix que ell. Em pregunto quan les persones ens comunicarem les nostres molèsties i els nostres desigs. Quina visió tindran els nostres infants i adolescents de la relació de parella? Hem d'admetre que no gaire positiva, una mica avorrida i insatisfactoria. i OIIRDI s \I>..\RI. CIO i VILA I igiicR-


PUNT DE VISTA

ELS 4 CANTONS / Divendres, 27 de gener de 1995 L

A

T R

B

U

N

9

A

LA

Deixem les clavegueres

G A L E R

La conxorxa dels meteoròlegs

JOSEP M. BALCELLS JOSEP PUJOL i COLL •

E

l país ha embogit. Algú o alguns, com si p r e t e n g u e s s i n fer-nos perdre la ingenuïtat o tal vegada la inpocència, ens han volgut ensenyar les clavegueres de l'estat i han volgut remenar la merdar que probablement hi corre fins al punt de fer-nos creure que la pudor que se'n desprèn és l'atmosfera real en què, sense tenir-ne consciència, hem estat condemnats a viure i a respirar per culpa de 12 anys de govern socialista. Aquests conversos militants de l'ètica més exigent ens volen fer creure que un cop identificats, jutjats, condemnats i substituïts els arquitectes del clavegueram, podrem oblidar-nos per sempre més de la merda que ha generat la història viva del país i recuperar definitivament la dignitat col·lectiva.

^

Mentrestant, uns altres, tocant més de peus a terra, malden per dir-nos que girem la mirada cap enfora, cap a la superfície, on asseguren que corren aires de renovació que poden oxigenar la malmesa economia del país. Diuen que les locomotores sectorials europees comencen a estirar amb força i que és del tot imprescindible que ens enganxem al tren de la reactivació si no volem perdre l'oportunitat de sortir de la crisi. La veritat és que, si ens entestem en l'exercici masoquista de remenar i respirar la pròpia merda, no tindrem perdó el dia en què hàgim de reconèixer que l'etapa de bonança per a l'economia europea va passar per davant de casa però els nostres ametllers no van florir. He tingut l'oportunitat de parlar de la situació espanyola amb col·legues periodistes europeus. Em recordaven com han actuat els governs centreuropeus en casos de corrupció o en la lluita antiterrorista i com ha reaccionat l'opinió pública en situacions semblants.

règim i que s'havien salvat de la crema derivada de les greus responsabilitats contretes durant el franquisme gràcies al gran pacte democràtic de la transició que va incloure la renúncia fer d"inquisidors de la història de la dictadura. Ara tot fa pensar que algú s'aprofita de poders legítims d'uns democràcia per fer justament el contrari. Tres coses em semblen especialment preocupants. Que el poder judicial i el dels seus portaveus puguin aparèixer com moguts o preocupats per l'afany de publicitat i de protagonisme personal que no pas per la noble tasca de recerca de la veritat i de defensa del dret. Que els mitjans de comunicació. apartant-se de la seva funció d'informadors i notaris dels fets investigats, assumeixin el rol judicial i polític i muntin un judici paral·lel amb sentències pre-determinades. I, finalment, que amb connivència i/o potser amb coordinació amb aquests elements, l'oposició política pretengui pescar en aquest mar trasbalsat, a través d'una eroJOSEP DUIXANS sió sistemàtica, el govern, tot aparcant els problemes reals del país, Ben diferent del que està passant aquí. corrent conscientment o inconscientI confessen que l'espectacle que oferim ment el risc de desacreditar no tan a l'exterior ara mateix és esperpèntic. sols el partit del govern, sinó la mateixa Resulta que havíem aconseguit pactar classe política en la qual es fonamenta una transició democràtica modèlica senel sistema democràtic. se passar factura a tots aquells que havien actuat com a poders fàctics de La voluntat del govern de Felipe la dictadura i ara algú s'entesta a voler Gonzàlez de no deixar les rendes de passar la primera factura política del la governabilitat i la responsabilitat de període de consolidació democràtica als CiU per fer prevaler els interessos del que en el transcurs de 12 anys, amb país per damunt dels partidistes pererrors i punts negres, sens dubte, han meten confiar que la tenalla del PP estat capaços de modernitzar les esi d'Esquerra Unida no acabaà blocant tructures productives del país, inteo frenant la dinàmica de la societat grar-lo amb prestigi a Europa i procivil, preocupada per superar el repte jectar-lo amb força al món. més important que té ara mateix el país: aprofitar l'any 95 per consolidar Algú ha dit que darrere els qui ara la recuperació econòmica. donen la cara com a banderers de l'ètica més rigorosa s'amaguen les màfies que controlaven les clavegueres de l'antic J. M. Balcells és director de RNE a Catalunya

EL

al mes de maig sense que els perseguidors hagin aconseguit tombar-los gairebé han guanyat la partida. A finals de maig hi ha eleccions municipals. Aquests comicis ara com ara són els que poden resultar menys desfavorables als socialistes. En unes eleccions fragmentades i a la menuda com les municipals poden aturar

s> puBt-i'c'tirauo,

Saben, dades a la mà, que la temperatura del planeta està pujant de mica en mica, per allò del forat a la capa d'ozó i la contaminació i tota la pesca aquella tan perillosa. Ho saben, però ens ho amaguen. Si ho sabéssim amb seguretat, que ens hem de convertir en tuaregs amb barretina, es produiria inevitablement el relaxament dels costums, les evasions d'impostos, les eleccions anticipades o postergades, el caos, l'entropia. Desconec si el cap de la lliga facciosa és en Rodríguez Picó, o bé tots plegats obeeixen instàncies superiors. Ells ens respondran que anem errats, que no hi ha res anormal, però no es deixin entabanar. I a mi em diran Garzón de pa sucat amb oli o instigador del desordre; jo, un pobre pal de paller que sols ha gosat cridar: Enganyats del món, unim-nos!

ÍV

s

XbHvC

I

S

: ; i

**·

E

MIQUEL PA1ROLÍ

S

Sttiai'c fxton ï*/>i»'ET·/s/-r r 2 ^vn' &/r

pita, sempre a la caça «Si sabéssim que ens d'indicis de confabulacions, pandemòhem de convertir en niums i secrets d'estuaregs amb tat. Jo me n'ensumo barretina, es produiria una altra, malgrat que no disposi de núinevitablement el mero o dada fiable relaxament dels on recolzar-me sinó costums, les evasions unes impressions vagues i poc contrasd'impostos, el caos, tades. Són els meteoròlegs. Ells ho saben. l'entropia»

T R I P T

Escena de caça

L

} espectacle polític que aquests dies contemplem té una certa intensitat sàdica. Hi ha una llebre que els gossos han aixecat al mig del prat i que corre desesperada cap a un bosc proper, que és la seva única salvació. La llebre no té la gambada llarga i àgil de la joventut però és molt llesta i fa unes ziga-zagues que desorienten i desesperen la canilla. S'esmuny d'uns gossos que actuen amb més instint carnívor que sagacitat. í,Se salvarà la llebre o l'atraparan abans que no s'endinsi al bosc? El govern socialista és aquesta llebre encalçada. Els socialistes saben que si arriben

L

a setmana passada era la setmana dels barbuts, per si no ho sabien. De fet, és normalíssim que ho ignoressin. Tradicionalment, la setmana dels barbuts es caracteritzava pel fet de ser una de les més fredes de l'hivern; i enguany, de fred, ni l'olor. I jo diria que ja hem tingut, en els darrers anys, una mà de setmanes dels barbuts força tèbies. El meu pare també ho afirma. Ja sé que la memòria és traïdora i més val posar-la entre parèntesis, però jo em reveig, de petit, -trepitjant el glaç de les basses del carrer i perseguit arreu per una fred carnissera. Ras i curt, que abans el termòmetre baixava més que ara, i més sovint. Darrerament tots ens hem tornat més desconfiats. Des que hem sabut que se'ns amagaven moltes més coses de les que ens pensàvem, ens hem convertit en uns professionals de la sos-

I

L

, i

V E S P E R

Mossèn Juli més el cop i fins aspirar a alguns èxits concrets. D'altra banda, el dia 1 de juliol comença la presidència de torn espanyola de la Unió Europea. Durant la segona meitat de 1995, doncs, fins els crítics més violents del govern toparan amb els límits dels interessos estatals i patriòtics. Així, si la recuperació econòmica comença a palpar-se i la gestió europea dóna una mica de llustre la situació política a Espanya pot ser molt diferent d'aquí a un any. Potser fins i tot serà el moment, Uavors sí, de convocar eleccions generals. Ja ho veurem. Per ara, la llebre fuig.

E

PACO SOLER

ns deia, dirigint-se a un grup de parelles en vigílies de casar-se: el matrimoni, problemes; fills, problemes; la fidelitat, problemes. Els sermonejats ens miràvem tot pensant: ostres!, així què? Tot seguit, el mossèn ens ho aclaria: només cal estimar-se, passi el que passi. Era així de càustic. Mossèn Juli va tenir també una capacitat fantàstica de síntesi. La conclusió que treia de l'Antic i del Nou Testament era precisa: estem de pas, l'únic que hem de fer és estimar-nos i ajudar-nos. Això és el que va fer: ajudar els més necessitats i amb els altres compartir l'exercici cristià amb la més absoluta sobrietat. Era un home rústic, esverat; se'l veia pel poble corrent més ell que la moto que portava; no tenia cap afectació, era molt franc —això li va portar problemes amb els feligresos que esperaven elogis—. La seva església va ser fresca; la litúrgia quedava relegada a un segon pla. Al vespre, el rosari resat per ell era una espectacular mostra de senzillesa. El monestir no era una fàbrica de fer misses, ni un aparador de pelleteria, era sols un recinte del poble. Mossèn Juli ha estat un homenot preciós.


10

PUNT DE VISTA L A

T

R

I

B

U

N

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 27 de gener de 1995

A

L

Converses intranscendents

A

G

A

L

E

R

I

A

Gràcies... de «res» *

DOME-NKC REVERTHR

MIQl EL RIBALTA •

L

^ /

altre dia, en una de les passejades quotidianes amb el meu gos, vam veure el nou Pipi-can instal·lat per l'Ajuntament al passeig de Gaudí. Vaig comentar-li que estava de sort p e r q u è les autoritats vetllaven pel seu benestar i havien realitzat una forta inversió i que en pensaven bastir més en altres indrets de la ciutat. 1:11 no em va dir res, però em travessa amb una mirada assassina. I .'endemà, en dir-li bon dia sense rebre'n cap resposta, li vaig preguntar què li passava. Tot rondinant, em va contestar que aquella andròmina atempla\a contra la seva dignitat i que t a n a les seves necessitats en plena llibertat i alia on li dunes la gana. .la hi vam se i! Vam recomençar una altra de Ics múltiples discussions periòdiques piuvoeades pels nostic- diferents punt-, de vista. l a veritat és que em vaig picar i li vaig dir de mala jeia que era un porc, que ja estava cansat d'anar pel carrer darrera seu recollint la seva merda, que era un gos consentit i mal educat, i que jo trobava molt be que ell i els seus companys fessin les porqueries en un lloc concret i escaient. E x t r a o r d i n à r i a m e n t ofès, m'etzibà una tirallonga de greuges que em deixaren aclaparat: que si ell era un marginat social, que jo no tenia sensibilitat, que a casa la dona i jo menjàvem els talls i a ell només li donàvem els ossos. que mai l'obsequiàvem amb pastissos i gelats amb l'excusa que li perjudicava l'índex de sucre a la sang i que. fins i tot, la direcció general de Política Lingüística no feia res per la seva normalització i que per això molts col·legues seus encara deien «guau, guau» en lloc del «bup. bup» normatiu. A més. hi afegí, cada vegada més exaltat. que la il·lusió de la seva vida havia estat arribar a ser veterinari i que ni

ii is! r

tan sols no havia pogut anar a l'escola primària. Jo. profundament enfadat, el vaig amenaçat de portar-lo a l'escorxadoi i convertir-lo en carn picada. Vaig aconseguir fer-lo callar. Restà glaçat. Sanglotant, em preguntà amb un fil de veu si jo seria capaç de tal bretolada. Davant la meva resposta afirmativa, va quedar destíossat. Sense cap mena de dubte, devia recordar un dia que vam passar davant un establiment de menjar de la capital, quan va ensumar amb el seu fi olfacte uns entrepans d'hamburgueses i salsitxes i hi va reconèixer el flaire d'un parent llunyà que havia mort l'eia poc temps. Lm dirigí una trista mirada de gos abandonat i em digué que mai no hauria esperat una cosa així de mi i que jo no tenia sentiments. Tot seguit s'arraulí en un racó. romangue dos dies sense menjar ni beure i vaig haver d"ingressar-lo a causa d'una profunda crisi depressiva. Dies després, vaig tronar a passar tot sol davant el Pipi-can i vaig estudiar objectivament les característiques de la instal·lació, l.a conseqüència de la meva profunda anàlisi fou un calfred que em reeorregué com el glaç tota l'espinada.

Realment allò era indigne. En primer lloc, vaig considerar que si el nombrós cens de raça canina de la ciutat hagués de fer les necessitats en aquell, de moment únic, Pipi-can, lar ecollida de la merda col·lapsaria els serveis de neteja municipals i la nostra xarxa de clavegueram no podria absorbir les cabaloses orines. En segon lloc, allò era impúdic: gossos i gosses fent junts les seves coses... En tercer lloc. l'estètica era deplorable i no hi havia enllumenat per quan es fes fosc. S e ' m van o c ó r r e r uns quants suggeriments per millorar aquells muntatges. Per exemple, es podrien construir i I \ \ N S molts més Pipi-can a diversos llocs de la vila després d'un estudi minuciós del cens dels animals de cada /ona. Aquests Pipi-can hauriend e tenir compartiments per respectar la intimitat dels quissos. També s'hi hauria d'instal·lar el fil musical i un circuit tancat de televisió en què s'anessin projectant vídeos didàctics de gossos de grans capitals del món occidental fent les necessitats als Pipi-can respectius amb alegria. Tampoc no estaria de menys incloure alguna pel·lícula de la Xina (on mengen carn de gos habitualment), amb l'aparició d'occidentals cruspint-se cuixes de ca. Se'ls podria fer avinent mitjançant subtítols que allò era un càstig per no haver utilitzat els Pipi-can correctament. Després d'aquestes reflexions i realment penedit, vaig decidir anar a comprar un filet de mig quilo de vedella de Girona. En arribar a casa, cl vaig rostir amb cebetes i llenegues. Un cop cuit, el vaig oferir al gos amb un gest conciliador. L'olorosa menja li féu oblidar les angoixes passades. M'ho agraí mostrant-me un ample somrís i em digué que j o , ' e n el fons, era una bona persona. Es curiós, però de vegades aquests animalons tenen reaccions gairebé humanes.

U

L A

N

o sé si el n o m era una malastrugança, el cas és que res de res. no hi ha hagut res a fer, de res no valen ara les lamentacions, res no ens pot consolar. La Sala Res de Sant Cugat ha baixat la persiana i hi penja el cartell de «Tancat per defunció... de les il·lusions» (o hi hauria de penjar). Fa tres anys, un temps després (massa) de tancar el popular Be-Bop del carrer de Sant Domènec, algú va canviar el nom —en va posar un que omplia ben poc, francament— i Sant Cugat va tornar a estar d'enhorabona, la nit i la cultura locals tenien amb la Sala Res un nou indret de reunió. El que va començar com un lloc de copes per als de sempre, recuperant la tradició de locals enyorats com El Cafè o cl Be-Bop, després va anar a més i es va atrevir a allotjar cultuieta de la bona; potser algú recorda el piano del Sabates. «Afegim l'abandó de l'Ovidi i el l'oli Soler fent una lliçó de poela Sala Res a la llista sia catalana, o el Rtide grans idees que hianes fent deu anvs entre tots hem mort, de memòria. Canalla, d'aixo. potser amb aquestes ara. res de res' Cannotes escriurem una sat de deixar-hi les ganes, la il·lusió, els petita tragèdia que esforços i els ealers, podrem representar al Josep Serra, l'últim gran heroi de la culCentre Cultural.» tuieta local, ha tancat caixa i se n'ha anat amb la musica (el teatre i les copes) a una altra banda. Si algú tenia la intenció de donar un cop de mà institucional a la Res. res. que ho deixi, massa tard! Aquells a qui us havien explicat que al carrer del costat del mercat vell feien coses de teatre i música que estaven bé, res, no cal que busqueu. s'ha acabat! Aquells que heu pensat en la Res per allò d'esgarrepar algun vot d'aquella immensa minoria que us pot donar la majoria venent cultura local de cara a la primavera, res, encara perdríeu! H o afegim a la llista de grans idees que entre tots hem mort, potser amb aquestes notes escriurem una petita tragèdia que podrem representar al Centre Cultural. I mentrestant, les portes de la Res diuen a Sant Cugat: «gràcies... de res!». F I N E S T R A

Ressonen tambors de guerra JOSEP M. CABRERIZO

p.N£*'S

CLUB

S

óc d'un poble de més enllà de la gran muntanya, que ha crescut molt. Poble de gent treballadora i acollidora. Ara, diu l'alcalde, home seriot i assenyat, de cabells blanes, tants com problemes té. que només en falten uns 50 per ser.45.000 santeugatencs. I això que tenim una dita del poble que diu que «molts l'anomenen i pocs saben on és». D e sempre hem mirat amb temor cap a la muntanya sagrada, perquè a l'altra banda hi viu un gegant. De petit, sempre he sentit dir pels més vells que tenen por que en una nit fosca aparegui amb tota la trepa baixant pel camí antic de Sant Medir. El cert és que de molts anys ençà fan pràctiques de reconeixement cada 3 de març. diuen que el sant de la vall de Gausac els crida de bon matí al so de la tenora i pugen muntanya amunt en camions plens d'escamots, igual que quan anaven a descobrir Castelldefels cada 18 de juliol els anys 50. Ara el poble és altre cop atemorit, perquè s'han sentit tambors i encara falta pel 3 de març. Diuen que són enfrontaments a la plaça de Sant Jaume, on han vist dos cavallers lluitant per la trona de l'alcaldia. L'un és el cavaller Maragall, que ostenta un gran bigoti davant la lluent calba del contrincant, Miquel Roca, àlies Pedraforta. La gent del meu poble, gats escaldats, no amaguen els sospites i pensen que el que

sona són tambors de guerra, que avisen a despertar els especuladors per quan torni una altra de bonança. De fet, les primeres fumades ja han estat vistes al bell mig de la ciutat i el fum negre i espès fa pensar que han començat a m o u r e les cireres. Deia un polític del meu poble que des de l'atalaia del Tibidabo se sentien els crits de guerra del cavaller Roca: «Si sóc l'alcalde revisaré el pla general Metropolità, i Barcelona creixerà, no es pensin que ho farà en direcció al mar». Això ha corregut com la pólvora encesa i els veïns, esverats, parlen de tapar els túnels. L'esperança són les municipals. I vull recordar una frase genial de Cruyff: «Mira, tu. un plan es un plan. Si tu vas y coges plan, tienes marcha. Si marchas y n o has cogido plan, no hay marcha». A m b aquesta claredat vaig entendre quin seria el futur del meu poble. Un poble de més enllà de la muntanya i on els vells, quan senten els tambors de la ciutat, diuen que els fan figa les cames. Sóc de poble, i això fa ser les persones un xic més desconfiades, més quan sonen els tambors. Ara queda esperar les municipals, d'aquí i d'allà, i veure en el futur qui ha marxat i ha deixat el Pla o qui s'ha quedat p e r fer del Pla la seva «marxa». O també qui no ha marxat per afrontar el Pla amb tota la seva marxa. I que ho puguem veure a m b salut!


"^

lfil

'Boutique

E L E C T R O L L A R S. A.

#

HI-FI VÍDEO TELEVISIÓ ELECTRODOMÈSTICS AIRE CONDICIONAT SERVEI GARANTIT

ïi

Santa Maria, 40 Tel. 589 02 71 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Santa Maria, 18 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS Tel. 675 53 09

JOGUINES

CENTRE DE LA IMATGE

*Fotos a color en 1 hora

MAEGA

• Diapositives en 1

LES MILLORS BOTIGUES • LES MILLORS BOTIGUES • LES

• Vencfa de material fotogràfic nou i usat (taller propi a la mateixa botiga)

Santa Maria, 44 - Tel. 674 1 5 32 08190 Sant Cugat del Vallès

• Servei públic de fax

Roba directa de fàbrica

• Diapositives a paper en 2 hores

• I ara també un nou servei, li passem les fotos de color a blanc i negre

Santa Maria, 10 • Tel. 674 03 54 08190 Sant Cugat del Vallès

=B»

r^

Sta. Maria, 14 Tel. 675 56 74 - Fax 675 57 24 SANT CUGAT Av. Catalunya, 72 Tel. i fax 580 19 53 Cerdanyola

yJZT&he léees per a la llar

/

"'*'

HE--* fcfj^'1

Objectes de regal

Sfercaoins

Llistes de noces 10% 20% 30% descompte. Plaça Dr. Galtes, 2 Tel. 675 08 52 SANT CUGAT DEL VALLÈS

VIDRE I CRISTALL %

33101/01240

£0MX

UNITED COLORS OF BENETTON.

,? i"-°. J

:\ s~

PASTISSER - CONFITER Santa Maria, 11 - Telèfon 674 13 52 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS HO6CTO0195

C/ Sta. Mana, 25 Tel. 589 31 93 ST. CUGAT DEL VALLÈS

Te)èíon6748502 .rn. -i? ü^


l'N FRAU 1)F 60 MILIONS

1 2 .

Divendres. 27 de gener de 1 995

LA M I L L O R S O L U C I Ó P O S S I B L E

l'na empresa de Sant Cugat podria ser acusada d'un trau de quasi 60 milions de pessetes a Finances per no haver pagat els impostos especials. si es confirmen les investigacions de hi Guàrdia Civil. Plana 13.

L'alcalde de Sant Cugat ha assegurat que la construcció del supermercat Kampió, amb un 41 per cent menys de superfície de la prevista en el projecte inicial, és la millor solució possible. Plana 13.

CONSUM l.luís Recoder Miralles \a ser elegit diputat a les Corts cl |9N5 i va ser reelegit els anys 19S9 i 1993. Actualment, Recoder es membre de les comissions d'infraestruetma i medi am-

bient i és membre de la comissió de control de Ràdio Televisió Espanyola (RTVH). entre d'altres coses. Lluís Recoder va basar la conferència que es va celebrar a la Casa de Cultura en

les principals dificultats que ha comportat tant per a propietaris com per a llogaters la nova llei d'arrendaments urbans. El diputat per CiU va voler destacar l'interès de la LAU, ja que

afecta un tema complicat des de sempre. La conferència, sota el títol Reflexions sobre la LAU. organitzada per Sant Cugat Gestió, va fer omplir la sala d'actes de la Casa de Cultura.

Recoder afirma que la LAU és complicada però necessària Fil nombre de contractes de lloguer ha baixat del ?>5r< al W/c en 40 anys a tot l'Estat

La LAU és tan senzilla com li permet el tema que regula t M. H El diputat a les Corts Recoder va explicar que la l.AU te ducs païts ben diferenciades: una que regula nous contractes, i una que regula els contractes anteriors a la llei del 1964 i al decret Boyer. La I . A l ' preveu com a característica principal la necessitat d'un canvi en la «cultura dels lloguers». Per això. destaca el fet que es el propietari qui ha de pagar totes les reparacions que es facin a l'habitatge i estableix una duració mínima de 5 anys. Així. es pretén posar fi a la intranquil·litat dels contractes d'abans, quan. sesions Recoder. «sempre havies de tenir la maleta preparada per marxar en qualsevol moment». A mes. la I . A l ' considera l'hahilahililal una característica necessària per poder donar a lloguer un habitatge.

La LAU arriba després de la discreta incidència del «decret Boyer»

l'Al I MORI 1 I • Sant Cugat 1.1 diputat a Ics ( oïts I.luis Recoder Miralles va cenliat la conferencia Reflexions \nhre In I.Al en l'explicació d'aquells punts me-, problemàtics de la IIIMI llei. una llei que no ha eslat ben rebuda, segons ell. ni p e b llogaters ni pels propietaris. lot i aquesta reacció. Recoder \.i voler ilcsdramatiAir la situació i \a atirmai: f s una llei certament complicada i ho havia de ser perquè alecta un tema complicat.•• Segons Recoder. "aquesta icgulacio s'h.nina pogut ter d'una manera mes intel·ligible, però es 11 acta d'uti.i relorma que tcia anys que s',i!ionla\a i que no es tira\a ,11 ;la'. .ml lot i que era necessària". Recoder va explicar que es tracta d'una reforma que esperaven t ,ns i lot els mes optimistes, ja que hi li.i una comparació simptomàtica que demostra «la impoitanl baixa del nombre de lloguers a l'I.stat Lspanyol en 411 anvs· Recoder va afirmar que. segons els mes optimistes, el iioml·ie de contractes de lloguer de l'I stal actualment se situen entre ei 14' • i el IS' . . quan ta 40 an\s a m h a \ c n a la xifra del 3 5 ' ' . Aquesta nova llei ha arribat, seüons Recoder. per intentar potenciar el mercat dels lloguers i per millorar la situació dels propietaris respecte dels lloguers de renda baixa, i assegurar una certa protecció al llogater «.perquè no hagi de tenir constantment les maletes tetes». A l'hora d'elaborar aquesta llei es va haver d'afrontar un doble marc va explicar R e c o d e r — q u e estava configurat per la continuïtat que han tingut les normes anteriors —en què els contractes eren indefinits i s'extingien per

C o n t r a d e s de renda baixa

L·l diputat 1 la is Recoder. durant l'entrevista a !:i < asa de ( ulliira l-aie:M 1-Sl'INOSA. unes causes que estaven toia de les mans del llogater-— i per la correcció del decret Boyer —l'impacte del qual va ser bastant discret --. Precisament pel eontex a que s'havia d'enfrontar la nova llei, la LAU havia d'arribar a posar-se en funcionament amb una important majoria favorable. Recoder va destacar el fet que la L A C és la primera llei que

preveu l'existència de parelles de fet, tant heterosexuals com homosexuals. Alguns dels assistents a la conferència van indicar que això pot provocar fraus, ja que hi ha la possibilitat que es declarin parelles de fet que, en realitat, no ho són. D'aquesta manera, es podria trobar un mecanisme per afrontar la necessitat legal d'abandonar l'habitatge. Segons Re-

FORMACIÓ

coder. però, «es tracta d'una idea enrevessadament recargolada». Recoder va voler deixar clar que la llei té dues parts molt diferenciades: una, dedicada a regular els nous contractes de lloguer i una segona part dirigida als contractes celebrats segons la normativa del 64 o després del decret Boyer. A més, la llei assegura la revisió de tots els lloguers.

l.a segona part de la llei —-referida als c o n t r a d e s celebrats després del decret Bo\cr o sota la llei del 1964 — preveu novetats de tipus fiscal, repercuteix sobre la contribució i fa una nova consideració de les reparacions de l'habitatge, l.a LAU limita les subrogacions i permet l'actualil/aeio de les rendes. Aquesta actualització pretén recuperar e b inclements de les rendes no pagats fins ara —o sigui, la inflació no repercutida— i dóna diversos períodes de temps perquè el llogater es posi el dia. segons la situació de l'habitatge i la situació econòmica de qui ocupa l'immoble. Q u a n t als locals de negoci, la LAU varia radicalment el sistema o termini de vigència i preveu la possibilitat de mort o jubilació del llogater, assignant la titularitat del contracte als fills o la parella, durant dos anys. En el cas de traspàs del local, el titular ha de traspassar el contracte per un termini mínim de 10 anys, que es pot allargar fins a un màxim de 2(1 anys si totes dues parts es posen d'acord.

EMPRESES

Sant Cugat representa la eomarca en un L'empresa terrassenca CIC SA aconsegueix el registre projecte europeu de professionalitzaeió I Sant Cugat.— L'Ajuntament de Sant Cugat, amb els ajuntaments de Terrassa i Sabadell, han estat escollits representants del Vallès Occidental per participar en un estudi que pretén sensibilitzar la Unió b u r o p e a ( U E ) dels problemes que pateix l'adolescent en el pas que va de la tormacio professional a la vida activa. A Colònia (Alemanya). juntament amb representants d'Alemanya, l'Estat francès. Escòcia. Portugal i l'Estat Espanyol, s'intenta elaborar un model que doni vies de solució a aquest tipus de problemes, segons \ a explicar el

tinent d'alcalde de recursos interns. Pasqual d'Ossó. Amb la incorporació en aquest programa. •Sani Cugat s'adhereix a la política europeista que regeix l'Ajuntament». va explicar D'Ossó. Per dur a terme aquest projecte, la tècnica ocupacional de l'àrea de promoció del treball cle l'Ajuntament de Sant Cugat. Glòria García, ha anat a Colònia durant els dies 12 i 1.. de gener. D'Ossó va explicar que a final de febrer es farà la presentació oficial al Vallès Occidental i que els dies 23 i 24 de marc, hi haurà una reunió a Escòcia en què els diferents districtes entraran en un

debat per arribar a un síntesi. L'elaboració final del dossier que s'ha de presentar a la U E es farà a final de maig al País de Gal·les. La idea va sorgir a Colònia com una inquietud particular i des d'allà es va intentar trobar socis europeus que estiguessin interessats a tirar aquesta idea endavant. Des de Colònia es van posar en contacte amb el professor de la Universitat Autònoma Jordi Planas i ell es va encarregar de transferir la proposta al Vallès Occidental «perquè es una comarca amb la qual es pot treballar i perquè la U A B ès aquí», va explicar Glòria García.

d'empresa de TANEOR CM.

M T e r r a s s a . — L'associació espanyola de normalització i certificació A E N O R ha dotat l'empresa Cableados Industriales Catalurïa SA (CIC) del registre d'empresa i de conformitat amb les exigències de la norma U N E 66902 ( I S O 9(102) de la Unió Europea. L'empresa ha aconseguit el reconeixement com a premi a un sistema de qualitat que compleix tots els requisits exigits i n t e r n a c i o n a l ment. CIC SA es va instal·lar a Terrassa fa 23 anys i, actualment. prepara eablatges per a electro-

domèstics. telecomunicacions i també per al mercat automobilístic. En una superfície de 6.000 metres quadrats construïts i amb una facturació estimada de més de 1.200 milions de pessetes, C I C te una plantilla de 74 persones que treballen en grups o coixins. Aquesta distribució del treball resulta més còmoda per als treballadors i més rendible per a l'empresa. Segons la directiva, els treballadors estan constantment informats sobre els objectius que es pretenen assolir i de la importància de la qualitat.


ELS 4 CANTONS / Divendres, 27 de gener de 1995

13

ECONOMIA IMPOSTOS

LABORAL

Un aspecte de l'aparcament de l'empresa presumptament infractora. Foto: J.A. MULA.

Una empresa de transports de Sant Cugat, acusada d'un presumpte frau El cas està relacionat amb el pagament dels impostos del gasoli ÀNGELS CASTUERA

El conseller Pujals, en un moment del lliurament dels diplomes a un dels alumnes que ha fet les pràctiques a Lucas. Foto: J.A. MULA.

Pujals defensa la formació professional en una visita a l'empresa Lucas La companyia rejovenirà la plantilla ÀNGELS CASTUERA

• Sant Cugat.— El conseller d'Ensenyament, Joan Maria Pujals, va presidir dimarts passat l'acte de lliurament dels diplomes als 29 alumnes d'onze centres de formació professional de diferents poblacions del Vallès Occidental i del Barcelonès que durant quatre mesos van realitzar pràctiques a la factoria Lucas Diesel de Sant Cugat. Abans de repartir els diplomes, el conseller va fer una visita a una de les plantes de la factoria, que munta bombes per a motors Diesel, que després s'exporten a l'Estat Francès, a la Gran Bretanya i a Itàlia. A continuació, es va fer el lliurament dels diplomes als professors que han seguit la formació dels joves en pràctiques i als alumnes. Els nois, que van passar aquest període d'exercici entre l'abril i el juliol de l'any passat, provenen de centres de Sant Cugat, Rubí, Ripollet, Cerdanyola, Sabadell, Terrassa, Barcelona, Santa Coloma i l'Hospitalet. El director gerent de l'empresa Lucas Diesel a Sant Cugat, Josep Antoni Brun, va destacar durant el seu parlament la importància de la formació entre els més joves. L'empresa Lucas incorpora estudiants de formació professional des de fa cinc anys. Des d'aleshores, han passat per la fàbrica 150 joves, i un 22% continua treballant-hi. «A Lucas creiem en les persones», va assegurar. Brun va afegir-hi que l'empresa continuaria en la línia formativa.

En el pressupost del 1995 hi ha previst invertir 120 milions en projectes de formació. EI director de Lucas va indicar que entre els treballadors hi havia dos sectors diferenciats: «El primer és el de les persones grans, de més de 50 anys. Aquestes són les persones que han portat la fàbrica allà on és. No han tingut les mateixes oportunitats ni han rebut la mateixa formació que vosaltres, però tenen experiència.»

• Sant Cugat.— Una empresa de Sant Cugat dedicada al transport podria estar cometent un frau en relació amb els impostos especials que s'han de pagar per consumir gasoli, segons fonts de la Guàrdia Civil. El frau pot pujar a gairebé 60 milions Els indicis apunten que l'empresa investigada podria ser Transports Homs, una companyia dè 25 camions situada a la carretera de Cerdanyola. El Govern Civil no ha volgut fer públic el nom de l'empresa perquè considera que aquest tipus de delicte és generalitzat entre les empreses transportistes. Fonts de la Guàrdia Civil han posat l'exemple' d'aquesta empresa santeugatenca com una de les moltes actuacions irregulars que es fan arreu de l'Estat. Un empleat de la companyia Homs va assegurar dimecres que el propietari de l'empresa, Tomàs Homs, havia estat «interrogat per la policia» a l'hospital de la Mútua de Terrassa, on està ingressat des del dia 7 de gener.

Per la seva banda, el Govern Civil no ha confirmat —però tampoc no ha desmentit— que aquesta sigui l'empresa investigada. L'única cosa que sí que ha assegurat és que els directius de la companyia han estat interrogats. Segons fonts del Govern Civil, l'empresa emmagatzemava gasoli de tipus C, per a ús domèstic, en un dipòsit qualificat per guardar gasoli de tipus A, de primera categoria, destinat a alimentar els vehicles. La diferència del preu per litre entre tots dos combustibles és de 30 pessetes, perquè el gasoli A està gravat amb forts impostos. El de classe B té una subvenció important per part de la Unió Europea. Els camions de la companyia

santeugatenca, a més, tenen, segons els investigadors, dos taps. Un comunicava amb un petit receptacle amb gasoli de classe A, que els conductors obrien per superar les inspeccions de carretera. El veritable conducte que connectava amb el motor és el que contenia combustible domèstic. D'altra banda, a l'empresa Homs hi podria haver un magatzem de 630 litres de gasoli C, que proporciona als camions una autonomia de fins a 100.000 quilòmetres sense haver de proveir-se de gasoli. L'actuació d'aquesta empresa ha comportat una pèrdua de 60 milions de pessetes per a Finances. El frau exercit per les empreses del sector a l'Estat podria arribar a 30.000 milions.

COMERÇ

Una plantilla jove Josep Antoni Brun va referir-se després a un segon grup de treballadors, format per la gent més jove que s'ha anat incorporant a la factoria. Lucas Diesel a Sant Cugat té ara 1.300 treballadors, i hi ha un sector important que deixarà la feina per jubilar-se els anys vinents. «Tant de bo puguem, aleshores, contractar-vos & vosaltres. Com més us prepareu, més possibilitats tindreu.» Brun va assegurar que s'havia previst substituir 500 dels operaris més veterans amb treballadors de les noves generacions. Per la sçva banda, el conseller d'Ensenyament va destacar que la formació professional és el repte del sistema educatiu, l'opció entre la mà d'obra barata però no qualificada i els universitaris, molt preparats però amb poques sortides professionals. Pujals va reconèixer l'aportació de Lucas assegurant que «és un model en la formació d'alumnes de pràctiques, i els permet conèixer de prop el món del treball».

de pessetes. Segons les investigacions, a més de funcionar amb gasoli no autoritzat, l'empresa havia fet servir algunes modalitats de frau, gens sofisticades però molt efectives, per escapolir-se de l'acció de la justícia. La Guàrdia Civil creu que el frau a Finances és freqüent en el sector.

L'Ajuntament creu que ha arribat a la millor solució en P «afer Kampió» SPS Barcelona febrà la llicència de construcció del supermercat dilluns CATI MORELL

B Sant Cugat.— Dilluns vinent l'Ajuntament de Sant Cugat donarà la llicència per a la construcció del supermercat Kampió a la zona de Sant Domènec-el Colomer a l'empresa SPS Barcelona, segons va anunciar l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich. En un comunicat de premsa, Aymerich va remarcar que el supermercat que es construirà ocuparà «la meitat de la superfície de venda sol·licitada inicialment per l'empresa». Aymerich ha explicat que, d'una superfície comercial de 3.624 m 2 —amb 2.940 m 2 i dues plantes—, s'ha passat a una superfície de venda de 1.720 m 2 en només una

planta. Amb aquestes correccions, l'Ajuntament ha aconseguit una reducció de superfície del 4 1 % respecte del projecte inicial. «Així es redueix considerablement l'impacte sobre el sector de l'alimentació, que és allò que més ens preocupava», va dir Aymerich, que va afegir-hi: «S'ha arribat a una bona solució, ja que aquesta és la via més equitativa entre l'administració local, els promotors i la repercussió de la instal·lació en el comerç local, que ha quedat substancialment afeblida». L'alcalde de Sant Cugat ha volgut deixar clar que, les declaracions en què es posicionava contra la construcció de Kampió, les va fer «tot i sabent la impossibilitat

legal en què es troba l'autonomia local davant les lleis de lliure mercat vigents a la Unió Europea». Creu, però, que «eren necessàries per pressionar els promotors». Només amb aquesta posició, segons Aymerich, «s'ha pogut aconseguir rebaixar la superfície destinada a venda», ja que «la presentació d'un recurs d^ Ve.tsvp'ï^.sa contra l'Ajuntament per no donar la llicència podria comportar el pagament d'una forta indemnització i, a més, la construcció del total de metres sol·licitats inicialment per SPS Barcelona». Segons Aymerich, «l'Ajuntament ha aconseguit dos objectius: complir la llei i reduir la superfície per no perjudicar el comerç local».


4J£t

T M G Reparació

RENAULT

líl

,M-U»»'"

iM

AUTOCL\TRAL

. . . Concessionari Oficio! Renault

*

r

Alfons Sala. 29-35 Tel. 674 68 50 Fax 675 24 11 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

a Sant Cugat Ctra. Cerdanyola. 72 Fel. 589 26 49 - 589 'S? <>:>, S A N T C U G A T DEL V A L L È S

AUTO RECANVIS

Dirigit pel Sr. Manich Exposició i Vendes: Alfons Sala. 36 Telèfon 675 56 53

VALLÈS E. JULIÀ, S.L. Recanvis i accessoris

Tallers: Camí Can Caldes. 1 Nau 1 Ap. Correus 21 Telèfon 674 34 75 Fax 674 34 75

per a l'automòbil.

08190 S A N T C U G A T DEL V A L L È S (Barcelona)

TREN DE RENTAT

CLCALTO

Lucas

Camí de la Creu, 24 Tel. 675 19 51 -Fax 675 11 50 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

SANTO DOMINGO

TALLERS

ROMAN AGÈNCIA OFICIAL

CEHD

NISSAN

Rius i Taulet, 131 Tel. 675 58 13 SANT CUGAT DEL VALLÈS

AUTORADIOS

ROVIRA AUTORADIOS-TELEFONIA MÒBIL-ALARMES

Taller: c/Vic, 18 Tel. 6 7 4 0 0 6 6

Exposició i Vendes: d Martorell, 41 Tel. 675 45 79 SANT CUGAT DEL VALLÈS

>*##

CASAS i G. S.L

N Avinguda Alfons Sala, 22 Tel. 674 14 91 ,„ Tel. 674 14 97

I V

m -wà mm-mà * W

DISTRIBUÏDOR OFICIAL

M O T O R S.L. CONCESSIONARI OFICIAL

Line

gA

Fax 589 40 09 Apartat de Correus 377 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

••:-••••

Tel.

f>~4<)()

c/ R o s s e l l ó , 15 -

Tel. (93) 589 32 11 - Fax (93) 589 32 11 08190 SANT C U G A T DEL VALLÈS

(Barcelona)

? 6740666 08190 SANT CUGAT

(>f>


1 5 » Divendres, 27 de gener de 1995

CALDERS PERIODISTA

TANCA LA SALA R E S

El professor santcugatenc Xavier Luna acaba de publicar una antologia d'articles periodístics de l'escriptor Pere Calders. El recull reflecteix la mirada aguda de Calders sobre la realitat. Plana 16

Després de tres anys d'omplir les nits santcugatenques amb un ric repertori d'obres teatrals i d'actuacions musicals de tota mena, la Sala Res tanca portes esperant nou propietari. Plana 18

MUSICA L'actuació del pianista Sviatoslav Richter s'emmarca dins el recorregut d'actuacions que aquest mític músic ha fet a diferents ciutats de l'estat espanyol i Portugal. El primer recital va tenir

lloc a Santander la setmana passada i des de llavors les actuacions han estat qualificades d'esdeveniment històric. L ' o p o r t u n i t a t de veure el pianista ucraïnès a Sant Cugat, ha estat fruit,

segons Tomàs Seix, director del Centre Cultural, «del reconeixement que un espai com el Teatre-auditori té entre el públic més afeccionat i que ha apostat per nosaltres. D e fet, ha estat un

cúmul de casualitats que nosaltres competíssim per l'últim concert d'aquest mite i gràcies, també, a aquesta muntanya d e gent que ha parlat a Richter d e l'acústica del teatre».

Richter acaba al Teatre-auditori les actuacions per la península Actuarà el 13 de febrer dins un recorregut qualificat d'esdeveniment històric EMMAANSOLA

B Sant Cugat.— Santander, Salamanca, Porto, Lisboa, Evora, Madrid i ara Sant Cugat són els indrets que ha escollit Sviatoslav Richter en el seu recorregut de recitals per ciutats de l'estat espanyol i Portugal, després de dos anys de no haver trepitjat la península. Aquesta és una de les raons per les quals la visita del pianista ha estat qualificada com un dels esdeveniments històrics de l'any. La notícia va ser confirmada durant una conferència de premsa al Teatre-auditori amb motiu de l'actuació de la companyia T de Teatre aquest cap de setmana. Tomàs Seix, director del Centre Cultural, va explicar als mitjans de comunicació que la programació d'aquest concert és fruit «del reconeixement que un espai com el Teatre-auditori té entre el públic més afeccionat i que ha apostat per nosaltres. De fet, ha estat un cúmul de casualitats que nosaltres competíssim per l'últim concert d'aquest mite i gràcies, també, a aquesta muntanya de gent que ha parlat a Richter de l'acústica del teatre». Els recitals d'aquest pianista van començar fa una setmana a Santander amb un repertori centrat en obres de Haydn, Weber i Chopin. Fins ara només ha fet confirmat els concerts de Salamanca Q.T), Porto (26), Lisboa (1 de férirer), Èvora (4), Madrid (a concretar) i Sant Cugat (13), però tot sembla indicar que, en acabar el recorregut per l'estat i Portugal, haurà ofert més dels onze concerts previstos. Les entrades per anar a veure l'actuació

de Richter, al Teatre-auditori s'han posat a la venda a partir del dia 25 d'aquest mes. Segons Seix, «suposo que hi haurà bufetades per anar al recital perquè no actua a gaires quilòmetres a la rodona i no és segur que torni a realitzar una altra toumée l'any que ve. El 65 per cent de les entrades, les venem a través de la targeta de crèdit, la resta ho farà Ibercàmera, agència que ha organitzat el concert. L'anticonvencionalisme de Richter, actitud que s'atribueix al seu estat delicat i al fet que no li agrada cancel·lar recitals, porta de cap els organitzadors del seus concerts, perquè acostuma a fer-ne per sorpresa d'un dia per l'altre i a es^ collir hores intempestives per les seves actuacions. Els concerts que ha fet fins ara porten la rúbrica del pianista; toca sempre amb la partitura davant, quan ningú ja no ho fa, i ho fa amb el suport d'un llum petit per no destorbar la concentració de l'espectador. El fet que Richter tingui especial interès per les ciutats petites ha incidit problament en la tria de la ciutat de Sant Cugat per tancar, el 13 de febrer, el conjunt de les seves actuacions. Un cop acabat el concert, Richter es retirarà a descansar a la població de Sitges. Sviatoslav Richter, de 79 anys i nascut a Khitomir (Ucraïna), és d'origen alemany. El seu pare va estudiar piano a l'Acadèmia de Viena i era compositor, a més de professor al conservatori d'Odessa, on Richter va passar la infantesa i adolescència. Als 15 anys va començar a treballar com a pianista acompanyant i després com a mestre substitut a l'Òpera

Sviatoslav Richter sempre toca amb el seu piano Yamaha. d'Odessa. L'any 1937 es va traslladar a Moscou i es va inscriure al conservatori d'aquesta ciutat com a alumne del cèlebre pianista " Heinrich Neuhaus, que Richter considera el seu «segon pare musical». L'any 1940 la seva carrera concertística va assolir la primera gran fita quan va interpretar la primera execució pública de la Sonata num. 6 de Prokofiev, tot just quan l'havia acabat de compondre. Posteriorment, Prokofiev li va dedicar aquesta composició.

Des d'aleshores, la seva carrera ha estat un ininterromput seguit d'èxits arreu del món, amb un repertori enorme, que demostra l'amplitud de l'interès de Richter envers la cultura i la seva curiositat per tot allò relacionat amb el món de l'art en qualsevol de les seves expressions. Richter que fa més de quaranta anys que no concedeix entrevistes, es considera un intèrpret de la música que intenta crear un lligam entre el compositor i el públic.

Per a èll, l'obscuritat de què fa gala als seus recitals «no és per a mi sinó que ho faig pel públic. L'agitació dels dits, els moviments mímics de la cara, que no reflecteixen la música, sinó el treball sobre la música, i no ajuden a facilitar-ne la comprensió, les mirades sobre la sala i els espectadors... tants entrebancs per a la concentració del públic, que desvien la seva imaginació i s'interposen entre la música i l'intèrpret».

El poder de l'harmonia I MUSICA BARROCA. Concert monogràfic dedicat a Georg F. Haendel Intèrprets: Diatessaron Flauta de bec i travessera: Lluís Casso Flauta de bec i oboè: Jordi Argelaga Viola de gamba: Clara Hernàndez Clavicèmbal: Mireia Hernàndez Amb la col·laboració de la soprano Maria Lluïsa Muntada Lloc: Teatre-auditori Dia: 21 de gener

EDUARD JENER

H

aendel pertany a una de les més glorioses constel·lacions de compositors genials que mai hagin existit en la història de la música. Ell, J. S. Bach i D. Scarlatti van néixer el 1685 i Ph. Rameau el 1683. Entre els quatre es pot dir que van concebre les premisses de l'art musical modern, del qual són precursors i fundadors. Però Haendel, alemany de naixement i anglès per adopció, fou un viatger a la recerca de la inspiració i, des del rigor del contrapunt germànic fins a la gràcia i alegria de la música italiana, va acabar

convertint-se en el més gran creador del gener britànic per excel·lència: l'oratori monumental i fastuós. Els joves membres del conjunt Diatessaron ens van oferir obres «recreades» per ells, com ara la Suite en Sol Major que va iniciar el concert amb diversos fragments d'òperes del mestre, la Sonata en La menor i la Sonata a trio en Fa Major, per a trio i quartet respectivament. I també van interpretar quatre àries: «Meine Seele hort im Sehen», «II volo cosí fido», de l'òpera Ricardo, «Flammende Rose

Zierde der Erden» i «Augelletti, che cantate», de l'òpera liinaldo, amb la participació de la soprano Maria Lluïsa Muntada. Música de cambra, íntima i suggestiva, intent de recrear amb els instruments originals o còpies fidels el so de l'època, són els objectius que el conjunt instrumental van aconseguir pensem que gairebé totalment. Volem remarcar la transparència i incisiva presència del clave amb una pulsació cristal·linarúna viola de gamba de timbre «nasal» amb prou encant i una actuació plena de domini tècnic i de sen-

sibilitat de Lluís Casso amb les flautes de bec i travessera. Jordi Argelaga, amb l'oboè, no va reeixir i amb la flauta fou un intèrpret correcte. La soprano va estar realment esplèndida a «U volo cosi fido» i a «Augelletti che cantate», mentre que a la resta d'intervencions va demostrar una bona qualitat tímbrica, lleugera però elegant. Un concert equilibrat en conjunt i la grata evidència d'un teatre amb públic suficient per confirmar que existeix una demanda de tota mena de música i l'esperança que anirà creixent.


CULTURA-ESPECTACLES

16

ELS 4 C A N T O N S ,' Divendres, 27 de gener de 1995

LLIBRES

Publiquen una nova antologia dels articles periodístics de Pere Calders «Mesures, alarmes i prodigis» ha estat elaborat pel santcugatenc Xavier Luna I MMA ASSOLA

• S a n t Cugat Conèixer la personalitat i l'obra de Calders no tan sols a traves deia narrativa, sinó tamhe dels articles periodi^lics es la finalitat del llibre Mesures. alarmes

//)/•('Í/IX'/'.V, de Xavier Luna. professor de llengua catalana de la U A B . i recentment publicat per Edicions 62. Interessat tant per l'aspecte literari com lingüístic, Luna vol demostrar la connexió que existeix entre l'obra literària

i la periodística de Calders, tant pel que fa als continguts com pel que es refereix als recursos lingüístics. El llibre recull articles apareguts al diari Avui dins la secció dominical anomenada <-EI davantal» ties del 1985.

•Ln els articles periodístics de Pere Calders, a diferència dels contes o de les novelles, la realitat amauada es posa al descobert sense cap construcció figurativa, sense embuts Així es manifesta Xavict I una. professor de llengua catalana a la l.'AB i responsable de l'ultim recull d'articles periodístics de l'escriptor Pere Calders sota

el

títol

Mesures,

alarmes

f

f·m,lnii\. I a intenció d'aquest treball ha estat, segons el professor I una. 'aplegar en un cert ordre els lemes preferents de la visió de la civilitat de Calders i la seva denuncia de la incivilitat. fent una tria en funció, també, d'oferir una mostra prou Completa del- recursos del seu estil-.. I I títol no es prc-conccKit simi que respon a la temàtica dels articles. tal com afirma l'autor: «he triat les paraules que m'han semblat claus per identificat els interessos tic ('alders-.. I I llibre s'estri'ictura en set apartats: « I I sentit de la m e s u r a - denuncia els excessos i inclou la posició del civisme que defensa Calders, «A veure si trobem la jeia» és dedicat al present i al futur de la llengua catalana. <l·l món. tripulat per l ' h o m e - abraça diferents qües-

Xavier Luna creu que s'ha fet una lectura massa superficial de l'obra de Calders, l-'mu LA VILLA tions que són d'abast mundial, «Alerta permanent» mostra les alarmes permanents del nostre temps com ara la guerra i l'armamen-

BENET SARSANEDAS Del

2 al 21 de febrer

SOCIS FONS D'ART

Sala Rusfnol

Horari: mati de 9 o 2

Santiago Ruiinol, 52 - Soni Cugat del Vallès

Tel. 675 47 51

tarda de 5 a 9

Si creus en la Humanitat, ajuda aquells que lluiten pels seus drets. Fes-te soci de Creu Roja

+

tisme, «Riquesa de costum» recull un conjunt d'articles sobre tradicions, «Prodigis al cel de casa» tracta de coses prodigioses que

molt sovint no tenen explicació i. finalment, «L'art pel pedregar» es un apariat dedicat a l'art d'avantguarda.

El talent quotidià de Calders HMMA ASSOLA

H Sant Cugat.— Descobrir que hi ha al darrera de l'obra literària de Calders no és una tasca sen/illa per als lectors, si tenim en compte que la narrativa d'aquest escriptor amaga una lectura que vol reflectir el comportament humà i la seva realitat més immediata. En els seus articles periodístics. però, l'escriptor parteix del fet consumat, d'una realitat llegida a través de la premsa que el porta a reflexionar i a «mirar de descobrir alguna veritat oculta». Xavier Luna creu que «no hi ha una intenció diferent en la narrativa de ficció: el que varia és que en la ficció la realitat o el fet quotidià queda al darrera; o simplement engega un procés imaginatiu que cabdella uns fets o unes situacions que expliquen alguna cosa que el lector ha de descobrir, perquè en la literatura sempre hi ha alguna cosa amagada, algun implícit». Per l'autor d'aquest recull, «un dels fets importants és que sovint s'ha fet una lectura equivocada o confusa de Calders, en canvi, agafant els articles periodístics t'adones que connecta amb aquesta certa lectura que no s'ha fet, perquè darrera el seu estil, a primera vista senzill i planer, hi ha un gran pensament».

r7

Pel que fa a la qüestió de la llengua, Luna considera que «en els articles de Calders s'insinuen els mecanismes de la seva narrativa. i igualment passa amb la llengua». Com a professor de català a la U A B . un dels fets que van determinar Luna a fer-se càrrec d'aquest treball, va ser l'estudi de l'àmbit lingüístic de Calders, a través de la seva obra periodística: «l'estil propi de Calders parteix de la base que sap jugar amb les expressions populars, en particular les frases fetes metafòriques, les quals transforma donant pas a aspectes molt interessants i que, sovint, passen desapercebuts en l'ús quotidià. Exemples com «els pentinadors de gats», «les pedres per ensopegar-hi», «les tapadores de forats», «les talladores d'alè», «les cares a punt de caure de vergonya» o «les ficades de peus a la galleda» formen part d'aquesta elaboració lingüística de Calders «al servei d'uns efectes determinats. per als quals es fan servir múltiples e l e m e n t s p r o v i n e n t s tant de la llengua popular com de la tradició escrita» —afegeix Luna. Té una gran habilitat lingüística i en canvi demostra una aparent senzillesa. Fer fluida una narració no és gens fàcil en l'estilística de la literatura».

Pujol demana als empresaris que financin iniciatives culturals LIT

• Sant Cugat.— El president de la Generalitat, Jordi Pujol, va demanar ahir als empresaris que tinguin «responsabilitat social», en el sentit que contribueixin en el finaçament de les iniciatives socials i culturals. Pujol, que es va reunir amb representats de les 42 empreses que han participat en el programa de patrocini i mecenatge del departament de Cultura, va afirmar que «un país va endavant si les empreses tenen sentit de responsabilitat social-. Miquel Roca. defensor en el Congrés per part del grup català deia llei de mecenatge, va explicar als empresaris que la llei de fundacions i incentius fiscals a la participació privada en activitats d'interès general —promoguda per CilJ— no beneficia només les empreses. ja que concedeix un regim fiscal molt favorable a les funcions i entitats sense ànim d clucic. ja que des delpassat I de geiiei estan exemptes de pagar l'IAE i l'IBI i els seus ingressos han deixat d'estar sotmesos al pagament de l'impost de societats (del ?i5'"(). i ara només tributen un 1 0 ' í . A més. les aportacions a aquestes entitats destiraven fins un 2(Y/< en la declaració de l'IRPF i fins un 10% en l'impost de societats; la col·laboració d'empreses en les activitats de l'administració també té un tractament molt favorable. Un cop presentat el balanç del programa de patrocini i mecenatge. posat en marxa pel departament de Cultura el l'Wl), Pujol va realitzar al vespre un acte de reconeixement a les 42 empreses que hi han participat, les quals han aportat 2.000 milions de pessetes per finançar activitats del mateix departament i de grups culturals privats. Amb aquest homenatge, la Generalitat pretenia ressaltar la importància social del mecenatge i el compromís del món econòmic amb la reconstrucció, difusió i projecció de la cultura catalana. Catalana Occident, patrocinadora de les obres de remodelatge del Monestir de Sant Cugat. Iberia, G r u p o Tabacalera. Banco Central Hispano, Banco Bilbao Vizcaya, El Corte Inglés. fundació La Caixa, Repsol, Banc de Sabadell. Pans Food & Company, evax Arbora Holding. Enciclopèdia Catalana, Enher, Freixenet i Fecsa són algunes de les empreses que hi han participat.

Esgotades totes les entrades per veure Lluís Llach i l'Esbart H Sant Cugat.— Ja s'han venut totes les entrades per veure la segona actuació de l'espectacle Ballem «Un pont de mar blava" de Lluís Llach i l'Esbart. Aquesta segona actuació es va programar p e r al 5 de febrer, en vista de l'allau de persones que ben aviat van esgotar les entrades de la primera representació. L'espectacle va ser estrenat durant Expocultura , 94 al Moll de la Fusta. Els dies de les actuacions, al hall del Teatre-auditori s'hi exposarà l'obra pictòrica de l'espectacle.; E.A.

M. LOMENA S.L Tot en alumini i PVC. Fabricació pròpia V I S I T I LA N O S T R A E X P O S I C I Ó A SANT CUGAT T O R R E , 1 ( P l a ç a del Monestir) T e l . 6 7 4 15 0 2 PRESSUPOST

SENSE

COMPROMÍS

URSSA SISTEMES

PVC

FÀBRICA: Pintor Fortuny. 149 Tel. 780 29 24 - Fax788 07 19 EXPOSICIÓ: Arquímedes, 150 Tel. 733 14 05 TERRASSA


ELS 4 CANTONS / Divendres, 27 de gener de 1995

CULTURA-ESPECTACLES TEATRE

ART

Els «Petits contes misògins» s'acomiaden dels escenaris

Recerca d'una pintora o d'una pintura

L'obra es representarà per darrera vegada, amb nous esqueixos escrits per a l'ocasió Fa dos anys que la companyia T de Teatre passeja pels escenaris la seva obra fundacional, Petits contes misògins. Amb intermitències, perquè mentrestant han representat també un segon muntatge, Homes.'. Tots dos espectacles

han rebut una acollida entusiàstica de la crítica i el públic. Ara Petits contes misògins s'acomiada, sembla que definitivament, dels escenaris. Ho farà aquest cap de setmana, al teatre-auditori de Sant Cugat. Amb motiu

del comiat, la companyia hi ha afegit uns textos escrits especialment per a l'ocasió pel periodista de Ràdio Sant Cugat Toni Casares. Per això l'obra ha estat rebatejada Els últims petits contes misògins «...

XAVIER BORRÀS

H Sant Cugat.— Petits contes misògins és un recull de disset relats breus (no més de tres o quatre pàgines cadascun) de l'escriptora texana Patrícia Highsmith, un dels pesos pesants de les lletres angleses contemporànies, a cavall entre la novella psicològica i la novel·la negra, amb una forta vena europeïtzant i un refinat i sinistre sentit de l'humor. Humor refinat i no pas poc sinistre és el que destil·len Petits contes misògins, un deliciós divertiment dins l'obra de l'autora. Són disset pinzellades iròniques i erametzinades, disset caricatures sovint cruels sobre disset tipus de dona. D'aquest llibre, un grup de joves dones del teatre en van extreure sis contes: «La paridora», «L'artista», «L'evangelitzadora», «La mà», «La perfeccionista» i «La malalta, o l'enllitada». Per representar-ho es van constituir en companyia, amb el nom de T de teatre. Els últims contes misògins i... «és el mateix espectacle, el que passa és que, com que és el comiat, hi haurà unes petites sorpreses, que són, més que res, petites clucades d'ull d'agraïment al públic», segons que van dir les cinc actrius (Mamen Duch, Míriam Iscla, Carme Pla, Àgata Roca i Marta Pérez) a la conferència de premsa que van fer dimarts passat dia 24 al Cafè de l'Auditori. Les «petites sorpreses», que no van voler desvetllar, inclouen alguns nous textos, que seran interpretats al final, escrits especialment per Toni Casares, un col·laborador habitual de Ràdio Sant Cugat (fins no fa gaire hi dirigia el programa «L'estafeta»). Toni Casares, que també ha estat ajudant de direcció de Sergi Belbel i actualment dirigeix el Centre Dramàtic de la Universitat Autònoma de Barcelona, coneixia l'adaptació teatral dels contes des del principi del projecte. També van insinuar que tindria alguna cosa a veure amb aquestes

Les cinc actrius de T de Teatre a la conferència de premsa que van fer al Cafè de l'Auditori.Foto: MANÉ ESPINOSA sorpreses de comiat la correspondència que han mantingut amb l'autora, Patrícia Highsmith, la qual, van explicar, està molt satisfeta amb aquesta adaptació. Balanç Tal vegada aquestes darreres representacions són una bona oportunitat per recordar el que ha estat l'obra: «Al principi estàvem mortes de por, perquè l'espectacle es basava en monòlegs, i com a primera proposta teatral nostra era bastant arriscada. Però ens ha obert a una manera de fer teatre en què ens estem refermant molt». En efecte, el següent espectacle teatral, Homes!, es va muntar seguint un esquema i una proposta estètica i escènica força similar —o podríem dir-ne derivada—,

basada en monòlegs, aquest cop de personatges masculins. Homes! encara es representa, i es representarà en una tournée bastant ampla per teatres d'Espanya (en castellà) i per algunes sales de Catalunya on encara no l'han presentada. Abans d'això, les actrius han volgut ressuscitar per darrer cop, per acomiadar-la, aquesta primera obra, i manifestaren que estan molt satisfetes de retrobar-se amb la finor, la ironia, la subtilesa dels textos de Patrícia Highsmith, tan diferent dels textos més durs, directes i gruixuts d'Homes! Nou projecte Hom pot suposar que el comiat d'un espectacle teatral vindrà seguit de la preparació d'un de nou que el substitueixi. La resposta

a la pregunta de si preparaven una nova obra va ser afirmativa, però poc determinada: «L'únic que tenim són idees. Ara busquem, llegim coses per saber una mica per on anar, però la veritat és que encara no tenim res. La línia que portarà sí que ja està marcada» i serà la que ve predefinida per les dues obres anteriors. La data, la tenen més clara: a principi de l'any que ve, un cop acabades les representacions d'Homes!. d'Homes.'. «De fet, podríem continuar amb contes misògins, perquè n'hi ha molts més, però també tenim ganes de fer una mica com de punt i a part i emprendre una cosa nova, que ens faci sensació de continuïtat.» Amb tot, ni que sigui en broma, no han deixat de banda la possibilitat de fer Petits contes misògins II.

TEATRE

Vetern femení «versus» Petem masculí? EMMA ANSOLA

C

17

om són les dones? I els homes? La companyia T de Teatre ha portat dalt de l'escenari algunes de les reflexions que els mateixos autors han fet sobre el seu gènere. Míriam, Carme, Mamen, Marta i Àgata s'han transformat en homes i han vist, també, com les dones eren fins i tot destrossades per un altra dona. —(Àgata) «La conya era precisament que sent dones parlàvem molt malament de les dones, però en el fons ens trobàvem bastant bé fent-ho.» —(Carme) «Un fet curiós és que tant quan hem parlat malament dels homes com de les dones, aquestes s'han sentit més identificades amb el que dèiem d'elles que no pas els homes. Però

ells no ens han comentat mai «que malament que parleu de les dones!», i, en canvi, les dones sí que ens deien que potser ens excedíem una mica parlant dels homes.» —(Marta) «Els contes misògins són molt subtils, corrosius i, en canvi, els Homes són més directes, més masculins... —(Carme) «I, en canvi, no tenen tanta mala baba!» —(Mamen) «Els temes d'Homes els vam proposar nosaltres, però no la manera amb què ho van dir. Realment ens van sorprendre, nosaltres no ho hauríem dit mai amb aquestes paraules!» —(Carme) «Perquè som dones!» —Però vosaltres quines caraterístiques assenyalaríeu dels ho-

mes que heu interpretat a l'escenari? —(Àgata) «La prepotència en algunes maneres de fer i dir les coses.» —(Carme) «I que aquesta prepotència va acompanyada d'una gran simplicitat.» —(Mamen) «Ui!, diem coses molt bèsties dels homes, eh?» —(Carme) «Sí, sí, però crec que aquesta simplicitat pot arribar a ser molt tendra, pots arribar a dir: Ostres! Que simple!» —I després de l'obra, com els veieu? —(Mamen) «De fet ja hem fet una classificació dels homes que no hem de tocar, d'aquells als quals ens hem d'apropar, etc.» —(Carme) «Mentre fèiem Homes sorties de copes i te'n trobaves

alguns que feien les mateixes coses que estàvem representant nosaltres dalt l'escenari.» —(Mamen) «Abans te'ls trobaves i deies: mira, quin tipus de tio!; però ara dius: mira aquell, en Ramon, el de les copes!» —(Míriam) «Ui!, de Ramons, n'és ple!» —(Míriam) «Jo he vist gent que ha utilitzat el nom de Ramon per insultar algú arran de l'obra Homes.» —(Àgata) «Hem inventat l'adjectiu'Ramon!'» —Com veieu la relació home-dona? —(Marta) «La dona no diu les coses tan directament, les insinua perquè ell les vegi i reaccioni, els homes són més pim-pam-pum.»

B Autora: Marta Lucena Galeria: Casa de Cultura Dates: fins al 5 de febrer Obres: pintures

L

PERE PICH

% exposició de Marta Lucena, caldrà visitar-la, deixar-se anar i en primer lloc gaudir. Una part de la mostra —la que enllaça amb el text escrit per l'artista— és un retrobament amb els orígens de la pintura. Marta Lucena pinta gaudint i dibuixa per satisfer-se. Una part de l'exposició és un recorregut pels paisatges que només podem contemplar des de la finestra d'uoa artista oberta als corrents de l'art contemporani. La pintura de Marta Lucena reviu la pintura intensa, la mateixa pintura dels artistes contemporanis que recerquen els orígens de l'art. Es una obra que podria existir sense públic, perquè la primera raó és pintar. Marta presenta una importantíssima quantitat d'obres. Fruit de la seva joventut, algunes de les pintures no són a l'altura de la unitat mitjana de la mostra. Totes les pintures que trobem a la primera part de la sala són exquisides i molt interessants. Trobem una obra titulada «Un pollet amb un gran un gran futur pel davant». La tècnica utilitzada per la pintora és la de tela enganxada sobre cartró. La pintora pinta sobre pintura, el seu treball és una sobreposició de colors sobre colors. Del caos aparent sorgeixen gràcies a un traç segur i indiscutiblement valent formes reconegudes. És destacable la sèrie d'inspiració africana. Pintures d'una Àfrica negra, frontera amb el desert, Lucena sap trobar-hi tots els componens necessaris per fer creïble la seva personal manera de veure el continent llunyà. Per resumir-ho, caldrà dir que l'exposició és un gust per als sentiments, és la mostra d'una pintora sense segones intencions, és una obra d'essència i d'orígens.

£1 grup Pangea presenta «Ràtzia» amb Toni Xuclà X.P.

I Sant Cugat.— Pangea va presentar dimecres a la nit el seu primer disc compacte, Ràtzia, en una actuació a la sala Platea de Girona. El guitarrista i compositor d'Històries de Sant Cugat va acompanyar els components del conjunt de Sant Feliu de Guíxols, que van tocar reforçats també per Josep Gispert a la tenora i Pere Saragossa a l'oboè. Ràtzia, que ha estat editat aquest Nadal per la discogràfica gironina Música Global, és una obra de caràcter unitari, inspirada en diversos casos de pirateria que es van produir en el litoral català entre els segles XIV i XVII. Des del punt de vista musical, Ràtzia recull influències del rock simfònic, el folk, el jazz, les noves músiques, etç. El guitarra i cantant ganxo Josep Cullell és el líder de Pangea. Completen la formació el gironí Quim Prat (bateria i percussió), el barceloní Lluc Maduell (guitarres elèctrica i acústica, i mandola), i els sabadellencs Andreu Aguaviva (baix elèctric i mandolina), i Nèstor Carrasco (piano i teclats). A l'octubre, en començar a enregistrar Ràtzia, Pangea va estrenar l'estudi d'enregistrament de Música Global.


CULTURA-ESPECTACLES

18

F I dS 4 C A N T O N S / D i v e n d r e s . 2 7 d e g e n e r d e 1 W

Conferència sobre la cultura mesopotàmica al Centre Borja

TEATRE

• Sani Cugat. I a llicenciada o : historia antiga i aic(ueologia. I I o c nia 1 d h a n . va e x p l i c a r el l l i t s l o n a n i e m a l s d e la c u l t u r a m v s ip' 'i imia d i m a r t s p a s s a t al C c n t i e l . o i ia. I a x e r r a d a d ' l ! r b a : i t o r n i a v a p u l d e l cicle CL conl e i e n c i e s sobre C ultura i Socictai q u e ha organitza! aquest ccntic. l.'aiqucnliiLM va e c i u r . t r l'inicr e s d e la llieo a e x p l i c a r a s p e c t e s m e s av ial h i s t o r i e s p e r tal d e situat M e s o p o t a n n . i . a c d a a l m c n t Iran i I r a q . d i n s cl cic;c l e m p o r a l d e la h u m a n i t a t . F l i s c u d a C r b a n va d e s t a c a r la civilització de M e s o p o t a m i a eon1 u n a c u l t u r a i m p o r i a n t e n la c r e a cio d e s i s t e m e s d'csei ipb.i'a. b e govern, de V g i s h k i o i d'ugricult u r a ••. l i s m e s o p o t a m i s v a n s^ i els c r e a d o r s d un s i s t e m a d e s c r i p tura q u e p o s t e r i o r m e n t . an be s e i i v o l u p a i e ' s fenicis i els g r e c s . i i|U'. • i' v." la u ' . ' t ' e i •. ha a r n C c . luis ai h i ' l r . -, . a e - \ i \ i r u ' . e b . s e g o n - i|i;e .., . •.pi'vai '.':•,<, , ; i k ' Ioga. - l a i i c a c a i e un., •>; ; e d . lleis e n les u n a k e s b a s a p e ; vici c h e l c o n l e m p o i . i n i . a i flueiieia s o b r e '.a Bíblia i v i b,_ s e n v o h i p a i r . c n t b ' i . r sj^t, ,,,, gi ivei n viemoci a d . tauil k .-. • • a l g u n e s d e Ics gi a n h e : i i a . d c A u d c - | :ei ia . e liii...-. - • :a opol.a'da.

La Sala Res tanca provisionalment mentre troba nou propietari Tres anvs d'història d'un petit teatre que ara desapareix I a Sala R e s ha l a m a ! Ics p o - ' c s l . s t o m a i a a o h i i i . p e t i i s o t a u n a MOV i - ' i i . v l . : o i a m b u n a n o v a p o l í t i c a i'o es s . - a e q n . c o n i i i u i i c o m a sala w'c··pccl.u \ v 1 r q u a l s e v o l e a s . lleixa c n i v i . i u n a q v u . , 1 s o i e p i c s e n t a c i o n s \ w n K Hi iHK \ s • Sant Cugat 1 1 He h o p e r a u n a /i/:: iii\a instal·lada en u n a antiga casa d e pagès del c a r t e r de Sant D o m è n e c . Oferia actuac i o n s e n d i r e c t e i d i n a n t cN a n y s Sil \:\ l e i u i cei I picsliLU e n t i e e l s a t c c c i o n a N locaN. Malgiat a i \ o . e h pioblcmes economies van por1 ai el p r o p i e t a r i a t a n c a r l ' a g o s t d e l S1-). I e s c u l t o r X a v i e r A g r a / es \ a q u e d a i a m b el local, p e r l e i - l o l a l l e i . p e n i el v;i c e d i r , a tin.ll d e i'anv lMI. a J o s e p S e r r a . S e r r a h a \ ia s o r t i t , n o feia g a i r e . d e ia llarga c o n v a l e s c è n c i a d ' u n a c c i d e n t , q u e l'havia a p a r t a t d e la seva feina c o m a ò p t i c i li h a v i a tei p l a n t e j a r - s e u n n o u r u m b d i n s la seva v i d a : s e n s e c a p e x p e r i è n c i a p r e v i u , volia m u n t a r u n a sala d ' e s pectacles. q u e es diria R e s , - p e r q u è m ' a g r a d a v a el s o d e la p a r a u l a . i p e r q u è volia r e i v i n d i c a r - l a :

m u s i c a l s i I c a i ' a l s . r e p a r t i d e s e n set t c m p o r a d e s ( t r e s v a d a .inv 1. q u e e u n t e n i e n a l g u n e s d e les p r o p o s t e s n e s i n t e r e s s a n t s d e l ' o f e r t a c u l t u r a l l o c a l . S o ' a la dir e e c i o d e J o s e p S e i ra. , la S a l a k e s \ a -••. : pel a S a n t C u g a t el luxe !

s e m p r e se li d o n a u n s e n t i t n e gatiu. de - c a p c o s a - , p e t o larabc vol d i r - a l g u n a c o s a - j u i b a s e s c o n d i c i o n a l s i i n t e i i o g a l i v e s ) : i. e n llatí, res vol dir 'cosa", l ' e s s è n c i a m a t e i x a d e la c o s a - . L ' i n t e r i o r d e l'edifici, molt m a l m è s . va n e c e s s i t a r u n a g i a n r e s tauració. Assessorat per un mestre de paleta expert en t è c n i q u e s de r e s t a u r a c i ó d'edificis antics q u e t r e b a l l a v a al M o n e s t i r d e S a n t P e r e d e R o d e s , va r e c o n s t r u í ! i reformar parets i arcades. Idnalm e n l . el 14 d e f e b r e r d e l '<2 d i a d e l s e n a m o r a t s — la S a l a K o va o b i i t . n o m é s c o m a bar. F'csee n a n va s e r i n a u g u r a t el 2 d e junv H g u e t i l . a m b u n c o n c e r t d e so'.istes d e l'( H q u c s t i a d e C a m b r a d e S a n t C u g a t , l·ii a q u e l l a p r i m e r a t e m p o r a d a t a m b é va a c t u a r Q u i e o Pi d e la S e r r a , gi u p s d e i oek l o c a l s . c o n i p . t n v i e s d e Ica: ic d e t i t e l l e s

d'un t e a t r e p e r a públics m i n o r i t a r i s i altci r..;l in-, un luxe h a b i t u a l m e n t n o m é s a l ' a b a s t de les c i u t a t s m e s g r a n s . P o t s e r a r a es el m o m e n t cic l e r b a l a n ç d e l q u e h a n e s t a t a q u e s t s i r e s a n y s d e R e s (_)uc h a n d o n a t p e r a m o l t . i

i u n a p e c u l i a r i t a t q u e n o es va t o m a r a repetir: matinals de dium e n g e a m b teatre p e r a infants. l a t e m p o r a d a seguen! ( t a r d o r del ' ' 2 : va t e n i r el p r i m e r g r a n e.xit: l'actuació del músic Joan Bibiloni. q u e feia t r e s a n v s q u e n o a c t u a v a en p ú b l i c . 4 i " va c o s t a r m o l t de c o n v è n c e r - l o - , r e c o r d a Serra. - A l final, s e ' m va a c u d i r e n v i a r - l i u n e s l o t o s d e la sala. Al c a p d ' u n a s e t m a n a e m t r u c a v a la seva s e c r e t a r i a d i e n t q u e si. q u e a Bib i l o n i li a g r a d a v a la sala i q u e v i n d r i a . » A q u e s t c o n c e r t va c r i d a r per p r i m e r c o p ' ' a l c n c i ó dels mitjans de c o m u n i c a c i ó de Barcelona s o b r e la s a l a . D e s p r è s v a n v e n i r rcpoitatges

a

I' I W Í Í .

a

Mim

i a

/ . / l'civklicu; enregistraments de concerts d e musica de c a m b r a per a R N F ; estrenes d'enregistram e n t s d i s , , a g r a fies d ' e s p e c t a c l e s i r r e p e l i b l c s i o m / ' o n ti luiscruí! d e

l . u c i a n o l e d e r i c o i Albert l'la su[Kiiii l-'onnllosa d ' A l b e r t Pla: exc l u s i v e s c o m el m u n t a t g e els; empeeé: diez aíios de Rubiunes .. I ai p a r a u l e s d e J o s e p S e r r a . - l a g r a n lliçó q u e h a d o n a t la sala es q u e e s f a c t i b l e f e r . a m b pocs diners, u n a p r o d u c c i ó d'alta qualitat artística». I s'enorgulleix d'haver aconseguit temporades a m b u n m i l i ó d e p r e s s u p o s t . L-21 seu m o d e l d e f i n a n ç a m e n t , c o m és c o m ú e n aquest tipus d e sales. c o n s i s t e i x e n el fet q u e e l s b e neficis d e l b a r a b s o r b e i x i n e l s i n e vitables dèficits d e l'escenari. A q u e s t s i s t e m a , q u e al p r i n c i p i f u n c i o n a v a , é s cl q u e h a fallat d a r r e r a m e n t : el b a r ja n o d ó n a prou p e r aguantar l'escenari. Això lia m o t i v a t q u e S e r r a p o s i el l o c a l en t r a s p à s . S a n t C u g a t é s e n g r e u perill d e p e r d r e u n e s c e n a r i , c o s a que s e m p r e es u n a mala noticia.

Tres anys d'anècdotes \U B 1 |s a r l i s l e s d e v e g a d e s t e n e n les s e v e s m a m e s : J o r d i S a b a t e s . pet e v e n i p l e . va exigir u n l i p u s de p i a n o moll d e l c r m i n a l : un M - s d e mitja c u a m o l t diltcil d e I r o b a r . D e s p r è s d e molt r o d a r , v a n loc a l i l / a r - n c un e n u n d i p ò s i t d e I i ' l e n e í aïllat V a c a l d i e u n li a n s iii'ii e s p è c i a : \ 1 a i l e V i . u l m va i" •• i i! M O . .: n u a , | . i u - ,. a a d e I i i I·I a i s . an i si g.nc> I , s Sl·i

taxis llestos a la s o r t i d a . . . - R e a l m e n t . les h a v i e s d e p o r t a r e n salata - - r e c o r d a J o s e p S e r r a — . havies d e t e n i r u n a p e r s o n a s e m p n a m b elles p e r veure q u è volien P e r ò r e c o n e i x q u e . e n línies • . l l e i a l s , n o h a t i n g u t g a i r e s yr,,blemes en aquest a s p e d . k e . oïda P a u R i b a c o m un !•• i • nc a n l a d o r i d ' u n a g r a n . all i .. n ii ivn lav a m a q u e t e s n u d u ; •. i q u e les e s c o l t e s . \ l h , ' . ei i àisamenl. e i f v . . . . 's

s o ; in a e s i e n a . Pe pe R u b i a n e s t'i' va. s e r g e n s m a n i à t i c , tot li a n a v a b e . S e r i a el va c o n è i x e r i una discoteca de Barcelona i li va p r o p o s a r d e f e r q u e l c o m en -un local p e l i t e ! q u e tinc a S a n t C u g a l >. D e s p r è s d ' u n p a i c ü d ' c t U i c v i s l c s , K i i b i a u c s va pi. usat . i i u n a a n t o l o g i a d e g a g s . i s va li: lv c í i / ' . • . . ,.'M . .arov ,:•: !•'.-.; "..'» ' \ a >e n e -^ s; i ;oii!i:d. ••• . b i T n a ei: e b M a e a .ae •m i es : i' . aci l'-s d : . ' .

p i t a l e t i cl d e M a t a r ó , e n t r e a l t r e s . demanaren per carta informació t e g u l . u s o b r e la p r o g r a m a c i ó d e la sala. I . ' A j u n t a m e n t d e S a n t C u gal en canvi, m a i n o va a d r e ç a r e p c o i r c s p o n d c n c i a oficial a la k e s . l d c o n t a c t e q u e hi h a v i a e r a a've'l . i-.onal a m b a l g u n s i n e i n •;> b e M i c g i d o r i . t d e C u l t u r a . •• e; Se ' a r e c o r d a , a m b c e r t a . . ;• i l e n t r e l ' a i c a l d e d e bai . . m o l t L. sala el ,;, s o r n e s !:. \ a l e ;

. \ )è

l o l • ]\.<U

tret n u -. d c b r . i k u i . b M; s q o laiiua - i \e ; el d e s e m , c a p u n . i, d ' u n s m,idea lis s i s i e n i e s d e c.liliu v|UC v a n benciic.e.i U s aiL-i.es , b 'rii.s I ig- is i I d i í k i l v s I I e, a-co., m e n t d a q u e s t s sisteir.es d e c u ' t i u va p e i nicti : - e s n t b I . h s e n d a l ': b a n . q u e la ei\ i i i l / . k io in. s,.i-., '.ami, a ,SM as - i ; a-jp,, 11 . i: i ...w c a m e l l ! h i s t n n c l e s p e c l e ; i l e , ui l i n e s q u e e s i l c s c n v o l u p a v e r aleshores a luiropa.-. D e lel. • mentre a q u í é r e m a l'edat d e pedra, a M e s o p o t a m i a ja e r e n e n p l e N e o l í t i c - . va e x p l i c a r la c o n f e r e n e i a n l . Idiscnvla l d'ban I a i a u n a s e g o n a p a r t d e la lliçó d i m a r t s v i n e n t al m a t e i x C e n t r e B o r j a a p a r t i r d e t r e s q u a r t s d e vuit d e l v e s p r e . b,n a q u e s t a s e g o n a sessiéi. C r b a n b a s a r à les explicacions a d e s t a c a r els a s p e c t e s m é s p r à c t i c s d e !a eivilitzaciíi m e s o p o t à m i c a , k.l

El grup teatral «Ni ho somiïs» reprèn les activitats M L a F l o r e s t a . — l'a m é s d e Ires a n y s q u e s ó n al p e u d e l c a n ó , i d e n o u t o r n e n a r e p r e n d r e l'activitat a m b e n t u s i a s m e i d e d i c a c i ó . FI g r u p d e t e a t r e « N i h o s o m i ï s » . que forma part de l'Agrupació l e s p o r t i v a i C u l t u r a l d e la F l o r e s t a . e n s d i u al b u t l l e t í q u e l ' e n t i t a t h a p u b l i c a t el g e n e r - f e b r e r : - a v o saltres — públic incondicional n o m é s a s d e m a n e m u n xic d e p a ciència i moltes ganes d e cont i n u a r - n o s a n i m a n t , e n el n o s t r e g o i g d ' e n d i n s a r - n o s e n el m à g i c i sorprenent m ó ndel teatre». P e r a q u e s t m o t i u els actors i actrius, q u e treballen c o m a afeccionats, assagen les p r o p e r e s o b r e s e n el l o c a l s o c i a l d e l ' e n t i t a t . q u e s e s i t u a al p a s s e i g S a g a l a 4 - 6 d e la F l o r e s t a . HI g r u p d ' a d u l t s , a m b 25 persones i coordina e n S a l v a d o r , e s t r o b a e l s d i j o u s al v e s p r e i e l s d i s s a b t e s a la t a r d a ; i e l s m e n u t s , q u e c o o r d i n a l'Hslh e r . a s s a j a d i m e c r e s a la t a r d a . Fes obres q u e preparen tenen i n t e n c i ó d e r e p r e s e n t a r - l e s e n ei local s o c i a l e l s m e n u t s i p e r C a talunya els m e s glans, PI g r u p te.'.li al e s o b e r t a " C u s d i n - i s.iidv ui.'.n'.eiks S o r n e s .,:! ací islai st al local e' d i a d'as- .


ELS 4 CANTONS / Divendres, 27 de gener de 1995

CULTXJRA-ESPECTACLES

19

TEATRE L'actor Jordi Bosch, que resideix a Sant Cugat, va rebre la setmana passada el premi de la Crítica de Barcelona per la seva interpretació de Ciampa a El barret de cascavells, representat

la t e m p o r a d a passada al Teatre Lliure. Per aquesta mateixa feina, va obtenir fa u n mes el premi nacional d'Interpretació Teatral 1994, que atorguen la Generalitat i la Diputació d e Bar-

celona. A més, fa tan sols quinze dies ha estat pare per segona vegada. Jordi Bosch, vinculat al T e a t r e Lliure des del 1983 —dotze temporades de les divuit i escaig d'història que t é — , in-

terpretarà el personatge de Mortimer Brewster a la comèdia Arsènic i puntes de coixí, la cinquantena producció del Lliure, a final de març. La direcció serà d ' A n n a Lizaran.

JORDI BOSCH. Actor.

«Els premis són un símptoma de salut

»

PEPTUGUES

H Sant Cugat. Dilluns passat, el Teatre Lliure feia realitat el somni gestat per Fabià Puigserver: signar el conveni per tirar endavant el projecte del Palau de l'Agricultura a Montjuïc. Un gran dia també per a Jordi Bosch. —«I tant! Gran dia perquè he estat lligat molt al Lliure, que és la meva escola, la meva gent i la meva raó de fer teatre. Va ser emocionant veure que es compleixen els desigs darrere els quals hem anat durant sis anys.» —S'ha imaginat actuant damunt de l'escenari del Palau de l'Agricultura? —«No, encara no m'hi veig. Fins que no comencin les obres, no es començarà a materialitzar en el cap. De moment encara és un espai buit, una mena de garatge.» —Aquest és un fet important, però personalment deu ser molt gratificant rebre premis, i més quan es fa de dos en dos? —«Mira, encara no he trobat una paraula que agrupi la il·lusió, satisfacció o alegria que m'han fet. És cert que els premis són afalagadors i sempre benvinguts, perquè són un reconeixement i agraden a tothom, sobretot el Nacional.» —Ara, tot això no és res comparat amb el fet de tenir un fill. —«Ser pare és... El teatre és una cosa efímera, que queda en el record; és una feina en què després d'una en ve una altra... Muntar una família, els fills, agafa una altra volada.» —El personatge de Ciampa segur que no seria el mateix representat deu anys enrere que el que vostè va fer al Lliure la temporada passada. —«Fa deu anys no l'hauria fet bé, seguríssim. Perquè des dels meus 38 anys i la feineta que he fet, faig un Ciampa concret.

L'actor Jordi Bosch ha participat en gairebé la meitat de les produccions del Teatre Lliure. Foto J A MULA D'aquí a deu anys més, segur que seria un altre o li donaria úns matisos que ara no puc donar.» —Podem parlar d'un Jordi Bosch diferent després d'aquest personatge?

—«No. És una feina més, perquè després d'aquest en ve un altre i és com si comencessis de zero una altra vegada.» —Però només ho sembla, no? —«Sí, és clar. Al començament

et sent maldestre, perquè un personatge es construeix a poc a poc. L'important és la feina diària, que és el que realment fa un ofici. Crear personatges és important per a un actor, com els premis

són un símptoma de salut.» —El personatge de Mortimer, que tot just ha començat a assajar, és molt diferent del de Ciampa? —«Molt! És un cant a la diversió, i l'obra és una comèdia. Hi ha molts embolics i el públic s'ho passarà molt bé, perquè els actors ens ho passem molt bé.» —El Lliure ha fet un recorregut de representacions de cinc mesos amb Las bodas de Figaró, de Beaumarchais, en castellà, per disset ciutats de l'estat, incloent-hi temporada d'un mes i mig a Madrid, i més de 40.000 persones us han vingut a veure en la vostra primera sortida, en castellà, del Teatre. No teníeu por del vostre accent català? —«Només al començament. Aquest és un dels tabús que tenim els catalans quan hem de parlar en castellà, però va arribar un moment en què vam pensar que havíem traduït aquella feina perquè arribés al màxim de públic possible, perquè fins ara el Lliure, quan havia sortit de Catalunya, era sempre en català i en festivals, per a una elit molt determinada. I els accents es van anar llimant molt bé.» —I després d'estrenar Arsènic i puntes de coixí, no fareu cap toumée per Catalunya? —«Home, aquest estiu seria un bon moment, amb aquesta comèdia tan fresca i una manera de celebrar la cinquantena producció. Això ho penso jo, però no s'ha parlat de res.» —Els premis, amb el temps, s'obliden, però segur que allò que no s'oblida són els aplaudiments d'algunes nits en especial. —«Sí que és cert. Hi ha nits que et queden marcades, com la de Les noces de Figaró al Grec, algunes d'El barret de cascaveUs i de la toumée... Perquè en el fons el teatre és per al públic i una feina diària de l'actor.»

PATRIMONI

Un simposi sobre arxivística centrarà els actes d'inauguració de l'Arxiu Nacional També hi haurà una exposició del fons del president Macià EMMA ANSOLA

• Sant Cugat.— «Aquest és un gran equipament nacional, val la pena demostrar la nostra voluntat d'inaugurar-lo ben aviat fent aquest acte simbòlic del primer trasllat dels documents». Així es va manifestar Joan Guitart, conseller de Cultura de la Generalitat, durant la conferència de premsa que va tenir lloc dijous a la nova seu de l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), en els terrenys de Can Gaxet, a Sant Cugat. A l'acte, hi eren presents, també, Josep M. Huguet, director general de Patrimoni Cultural, Josep M. Sans Travé, director de l'ANC, i Josep Benedito, arquitecte de l'edifici. Tot i que encara no s'han confirmat les dates oficials per inaugurar la nova seu, Sans Travé va avançar el conjunt d'actes que han organitzat per a aquesta diada. Dos dies abans de la data oficial d'inauguració, faran un simposi internacional sobre

arxius regionals i nacionals dins de l'àmbit de l'estat espanyol i Europa amb la intenció d'aplegar els representants i directors generals dels arxius. Durant el simposi, hi haurà una exposició sobre les competències i precedents de l'ANC, que arrenquen del segle XIV i una mostra específica que inclou el fons del president Francesc Macià. A més, presentaran el llibre Fons president Francesc Macià, que recull la relació de tota la documentació que conserva l'ANC i un total de 510 fotografies oficials del president. Finalment l'ANC ha decidit realitzar unes jornades de portes obertes al públic en general per explicar les competències i les funcions de l'arxiu. Aquestes jornades seran en dies festius, posteriorment a la data d'inauguració. Per a Sans Travé, «els actes permetreu posar en relleu la importància que mereix una infrastructura com aquesta i la seva difusió arreu.»

Guitart hi va afegir que la construcció d'un edifici d'aquestes característiques «forma part de la nova infrastrutura cultural de Catalunya, que aproparà els béns culturals a la ciutat». Sans Travé va tornar a fer referència a l'ANC per destacar que «serà un dels arxius que tindrà més hores de consulta del món». L'Arxiu Nacional de Catalunya va ser creat pel decret del 28 de novembre del 1980 del govern de la Generalitat. És la principal institució arxivística del país i té la doble funció d'arxiu general de l'administració i arxiu històric. Un arxiu d'imatges, un laboratori de restauració, una biblioteca i una hemeroteca són alguns dels espais de què disposa la nova seu d'ANC. Entre les seves funcions es destaquen la recuperació, en original o còpia, d'aquella documentació catalana o d'interès per a Catalunya que no es troba al país.

Guitart va fer el trasllat simbòlic del primers documents a la nova seu de l'Arxiu Nacional. Foto: MANÉ ESPINOSA


CULTURA-ESPECTACLES

20

ELS 4 CANTONS : Divendr

de nene

LLETRES

La dona amagada I ..|..\ I' \SSIl ) SI d ( )NS K l N Í - t : \ 1\ II N \uli>r;i M a n a Meiee Marçal. 1 clil·inal ( •. 111 r 1111 .i. l'auinrs is i

S

l'ONt, l'UCiDKVALL

on noms lantasiosament invenials. a la reeerea d'unes ressonàncies exòtiques, i que amb el temps esdevenen la llegenda que defineix el París de la helle epoi/ue: Liane de Pougy, Colctte. Emilicnne d'Alençon. la comtessa de Noailles. C'Iéo de Mermle. la marquesa de Mornay. I, senyorejant sobre totes. Flossie. ïuma:onu, la fascinant Natalie (ïifford Barney, en un llibre de la qual. traduït al castellà amb el títol De tra:os a retralos, vaig tenir per primer cop una lleu notícia de l'omnipresent però invisible protagonista d'aquesta novel·la de Marsal: l'escriptora d'arrel simbolista Renée Vivien -d'obra, fets i vida meteòrica—, pseudònim que utilitzava per escriure en francès una anglesa enamorada de Paris. Pauline Mary Tarn (1N77-I(KI1>). rcivindicadora pública i defensora a ultrança de l'amor lèsbic, l'na atmosfera, un mon i uns gestos i unes actituds que anys després —quan els dies de desenfrenament ja han caducat i per als actors s'imposa el pes feixuc tic l'edat i la derrota— Marcel Proust i Djuna Barnes, cadascú per la seva banda, s'encarregaran de fixar memoiablement. A Lapassió segons Renée Vivien. Maria Mercè Marçal esquiva des del començament el que podria haver estat la fàcil tendència d'es-

M M . Marçal va treballar deu an\v en la seva última novel·la. E'oto: M. LLADÓ.

criure una crònica de l'alta societat de l'època. No és que no apareguin aquí i allà les pinzellades ineludibles copsant l'essencial de la quotidianitat de la protagonista i la seva cort de comparses. Però la intenció de l'autora va molt més enllà de la mera recreació d'imatges immòbils d'un món condemnat a l'extinció.

En primer lloc, la novel·la La passió segons Renée Vivien és una reflexió sobre la impossibilitat d'arribar mai a fixar l'exactitud d'una vida, intuïció corroborada per la mateixa Renée Vivien, que va escriure: «Si algú parla de mi, sens dubte mentirà». I. efectivament, el lector llegeix La passió segons Renée Vivien amb la sensació d'en-

frontar-se tan sols amb trossos informes, amb tragments d'una vida que. a més. segons qui sigui el personatge que la il·lumina, tindrà una interpretació o una altra. sempre partidista, sempre interessada i justificadora de les mentides i debilitats de qui recorda. Maria Mercè Marçal aconsegueix que no s'anheli saber què passarà més endavant, no hi ha. de fet, cap intriga a la novel·la, sinó que el que exactament buscarà el lector és esbrinar què està passant just en aquell moment i com armar la nova peça de la memòria en el conjunt provisional que ja posseïa. D'aquí sorgeix la impressió d'anar interpretant i alhora anar lligant els caps dels successius descobriments que es van llegint, d'estar acompanyant els dos investigadors que segueixen els passos perduts de Renée Vivien. L'una, contemporània nostra. atreta per la capacitat fascinadora de la identificació; l'altre. un historiador francès del primer quart de segle, atret per la fascinació del contrari desconegut. Dues actituds i dues interpretacions a partir dels mateixos fets. I com tots els contemporanis de Renée Vivien, com els dos investigadors del material que s'ofereix, cada lector obté també la seva personal visió de Vivien. Els efectes devastadors de l'amor 1 que sigui quina sigui, invariablement, ha de passar per la meditació sobre el sexe i el desig i cl temps perdut o errat. Perquè. en segon lloc, La passió segons Renée Vivien es pot llegir com un tractat sobre els efectes de-

vastadors que deixa l'amor rere seu després de presentar-se sempre inoporlunament tard a la cita amb les persones. lli ha línies que són uns autèntics aforismes sobre l'amor, instal·lats entre el mal de la tristesa i la malenconia de la desesperació, com unes contingudes demandes d'auxili que desemboquen conseqüentment en la Monòdia final, un eollage muntat sobre textos de la mateixa Renée Vivien en què la dona emmascarada de tota la novel·la es fa per fi present; però. com qualsevol persona de lletres, sota la inevitable màscara de les paraules. La intensitat de tota la novel·la de Maria Mercè Marçal es tan extrema que el lector no pot deixar d'agrair que, en arribar a l'últim capítol, qui prengui la paraula sigui la cambrera de la protagonista. Malgrat la duresa d'alguns dels records que va desgranant, el lector té la sensació de poder allunyar-se per uns instants del camí a frec de l'abisme que fins llavors ha estat vorejant, i reprendre l'alè al costat de les consideracions d'un cor simple, modest i sense la necessitat de ser sublim sense interrupció. La passió segons Renée Vivien és una novel·la que, sens dubte. tornaré a llegir; crea addicció i sap apassionar. L'únic instant en què, pel meu gust, es distancia una mica de les excel·lències del resultat global és quan l'autora sembla voler compensar la impecable intensitat de la novel·la amb una ironia, la dels encapçalaments de cada capítol, per exemple, que després el text s'encarrega prou de desmentir.

Molt aviat estrenarem la 11 h nit

7h mati

EL NOU HORARI 0E LES NOSTRES INSTAL·LACIONS PER ESTAR MÉS EN FORMA

AERÒBIC 2 5 H0Y1S CUSSIS D'AltdfiK DttUmSMllAUH DUUMSI MMKftUM 15.30 A 16.30 H

m e t r e s

Oberta la pre-inscripcio limitada a 150 socis

Apunta '# /afí

SQUASH

<w$

Club Sant Cugat

C/ Sant Jordi Tel. 674 98 62

G<iNft*/f€RR£R


ELS 4 CANTONS / Divendres, 27 de gener de 1995

21

CULTÜRA-ESPECTACLES

LLETRES I

Més convocatòries i dotacions literàries que dies té l'any

Els premis literaris han entrat els darrers mesos en una espiral d'escàndols i polèmica que es relaciona directament amb els interessos que tenen les editorials. Hi ha opinions per a tots els gustos, des dels que creuen que és lícit que els editors convidin autors a participar fins als que consideren que només hi hauria d'haver premis per a nous autors i obres publicades.

p.p.

La polèmica dels premis literaris El Sant Jordi i el Pla han desencadenat tota mena d'acusacions, debats i propostes PERE PUIG

H Des del dia que Camilo José Cela va declarar que el Cervantes era un premi «cobert de merda», la flaire d'aquest concepte no ha deixat respirar tranquils els premis literaris, i ha desencadenat un clima de crispació que per alguns és el resultat d'una campanya dimensionada pels mitjans de comunicació a partir d'uns casos particulars, i per d'altres la prova que els interessos econòmics de les editorials també es comencen a fer notar d'una manera evident en la concessió dels premis en llengua catalana que reparteixen més diners. Entre els primers hi ha, per exemple, l'escriptor i editor Josep Maria Espinàs, que manifesta: «L'actual polèmica sobre els premis és una operació informativa absolutament deformadora de la realitat, perquè hi ha moltíssims premis que fan una funció honesta i eficaç, i no entenc per què d'aquests no se'n parla mai i en canvi es dóna tanta importància a les picabaralles de dos o tres senyors». La cronologia d'aquest serial arrenca la nit del lliurament del premi Planeta de novel·la, el mes d'octubre passat, quan es va confirmar que el guanyador era el premi Nobel Camilo José Cela, la persona que apuntaven tots els pronòstics i les filtracions. Els precedents que ja tenia el premi de l'editorial de José Manuel Lara van provocar immediatament una polèmica sobre fins a quin punt és legítim que els editors utilitzin els premis per muntar les seves operacions comercials i, més concretament, sobre la possibilitat que garanteixin a un determinat autor que guanyarà si es presenta. En el debat hi va intervenir, entre

d'altres, Miguel Delibes, tot afirmant que a ell li havien garantit el Planeta, cosa que va ser desmentida per Lara. Enmig d'aquest batibull, la tensió es va desplaçar cap a la literatura catalana per obra i gràcia de Quim Monzó, que es va despenjar a Olot amb unes declaracions en què assegurava saber el nom del proper guanyador del premi Sant Jordi de novel·la, i insinuava que seria Ferran Torrent. El comentari de Monzó va provocar que l'editor Miquel Alzueta, representant de Columna en el jurat del premi, dimitís el càrrec, per evitar suspicàcies, i fos substituït per Jordi Sarsanedas. El veredicte final, però, va coincidir amb la predicció de l'autor d'El perquè de tot plegat i, malgrat una nota del jurat en què proclamava la seva imparcialitat i els mèrits de la novel·la Gràcies per la propina, la batalla dialèctica va començar. Segons els interessos o les afinitats de cadascú, uns veien darrera de l'actitud de Monzó una revenja de l'editor Jaume Vallcorba, perquè Torrent havia anunciat que deixava Quaderns Crema per publicar a Columna, i d'altres consideraven que s'havia posat en evidència la planetització del Sant Jordi a mans de l'editorial d'Alzueta. Encara aquesta setmana, Torrent i Vallcorba han mantingut un duel epistolar al diari La Vanguardia. No havia passat ni un mes de l'afer de la Nit de Santa Llúcia, que el premi Nadal revifava l'incendi amb una altra picabaralla: en aquest cas era un membre del jurat, Joan Perucho, i posteriorment dos mes, Julià Guillemon i Joaquim Molas, que denunciaven les pressions de l'editor de

Joan Perucho va dimitir del jurat del premi Josep Pla perquè va considerar que l'editor el pressionava per modificar el Veredicte. Foto: M. LLADÓ.

Destino, Andreu Teixidor de Ventós, per revocar els resultats d'una votació. A partir d'aquí, no solament s'obre un altre doll de controvèrsia, sinó que la discussió es generalitza a molts altres escriptors, jurats, editors, i passa a ser un tema d'opinió a les pàgines dels diaris. Hi ha propostes i discussions per a tots els paladars: Jordi Sarsanedas, jurat tant del Sant Jordi com del Pla, es planteja de dimitir dels dos i afirma que potser s'haurien de concretar més les bases dels premis; la mateixa idea la subscriu el president de la Federació de Gremis d'Editors de l'Estat Espanyol, Pere Vicens, que demana que les bases incloguin «tota mena de detalls»; Salvador

Oliva proposa en un article que els jurats donin a conèixer públicament les seves valoracions; Jaume Vallcorba afirma que només tenen sentit els premis per a autors novells o per a obres ja publicades; l'escriptora del mes, Maria Mercè Marçal, diu que és un procediment habitual i lícit que els editors convidin autors a participar en els premis que organitzen, però no creu que es garanteixi la victòria a ningú, etc. L'escriptor Josep Maria Fonalleras afirma, per contra, que hi ha editors que influeixen de manera decisiva en l'atorgament dels premis. «Existeixen aquestes maniobres editorials —comenta—, però no em facis dir que tenen res a veure amb la literatura.»

• Anualment es convoquen a Catalunya centenars de premis literaris —si es repartissin al llarg de l'any, més d'un cada dia—, amb característiques, dotacions i organitzadors per a tots els gustos. El debat sobre si és pertinent o no la seva proliferació, i el paper que fan dins la nostra literatura, deu ser tan antic com la niarada de jocs florals que va produir la Renaixença. Sota el franquisme van significar, quan eren consentits, un estímul que complia una funció de resistència necessària per a la llengua catalana, a la qual no calien més detractors, però tan bon punt s'enfila el procés democràtic el tema es torna a plantejar de manera cíclica. Per exemple, l'any 1983 Josep Faulí va fer un llibre específic sobre el cas en què ja es parla del «fenomen dels premis literaris» i de «saturació», i Josep Maria Castellet va declarar que es feia necessària «una reordenació», els mateixos arguments que ara esgrimeixen altres personalitats. L'escriptor figuerenc Vicenç Pagès, col·laborador d'El Punt, va publicar l'any 1992 un volum titulat Grandeses i misèries dels premis literaris, que reuneix una selecció de més de mil citacions sobre el tema, en el qual s'intenta confirmar la hipòtesi que els premis literaris a Catalunya tenen una importància desmesurada i que aquesta circumstància té unes raons històriques extraliteràries. Més enllà de comentaris, valoracions i pronòstics, les dades sobre les dotacions econòmiques parlen d'una xifra global considerable —no exhorbitant, ja que tots els premis en llengua catalana junts sumen una mica més que la dotació de dos premis Planeta— i molt disseminada. Segons un treball elaborat pel diari A VUI el 1992, els escriptors catalans poden optar anualment a uns 150 milions en premis, 110 dels quals corresponen a guardons literaris. L'apartat de novel·la i narrativa és el més ben dotat, amb gairebé 29 milions de pessetes, seguits dels que estan relacionats amb el periodisme, amb 27 milions. Els premis de literatura infantil i juvenil sumen uns 13 milions de dotació; els de poesia, 12 milions; els d'assaig, 8,6 milions; els de teatre, 7,2 milions, i els destinats a autors joves, 4,3 milions.

L'escandol dels escàndols eia i la corrupció. El mateix passa en política, on la normalitat ja no sembla interessar ningú. Irritat per la inamovible circularitat de les informacions sobre premis literaris, fa tres anys em vaig dedicar a arreplegar declaracions, informacions i textos en general sobre aquest assumpte, els vaig ordenar temàticament i vaig convèncer un editor perquè els publiqués en forma de llibre. Els meus objectius eren sobretot dos: demostrar que tot plegat respon a un esquema bàsic que es repeteix amb algunes variacions des de l'antiguitat greco-romana, i establir les bases històriques de l'obsessió catalana pels premis literaris. En altres paraules, intentava les converteix cada any e n priconvertir un enfilall d'anècdotes meres i originals, a m b la qual cosa en material per a un debat hisresten estèrils: carn de canó metòric, cultural, polític... D'aquell diàtica. Seria trist, però, creure llibre se'n va vendre una quantitat que aquesta amnèsia no és siirrisòria d'exemplars, i la influènmulada, que aquest encallament cia que va tenir en el tractament no és interessat. Respon més aviat que rebien els premis va ser, naa la convicció que de la cultura només interessa l'anècdota, i si turalment, nul·la. pot ser l'anècdota de la decadènDe tota manera, continuo VICENÇ PAGÈS JORDÀ

H L'únic que m'escandalitza dels escàndols que sorgeixen periòdicament a l'entorn dels premis literaris és la capacitat d'escandalitzar-se que mostren els propagadors d'aquesta mena de notícies, si és que se'n poden dir notícies. Costa de creure que en un dia no hagi passat res més important en l'àmbit cultural que la dimissió d'un membre d'un jurat, la filtració d'un autor premiable o les protestes d'un poeta que no sap perdre. Les polèmiques sobre els premis Sant Jordi, Planeta, Carles Riba, etcètera, es repeteixen des de fa anys, però l'amnèsia cultural

creient que és bo recordar que no hi ha gaire res de nou sota el sol. D'exemples no en falten. El 1991 Pilar Rahola declarava que ningú creu en el prestigi social del Sant Jordi, el 1988 Vicenç Villatoro reconeixia que els criteris d'un jurat no tenen valor literari, el 1984 Quim Monzó va preveure la planetització del Sant Jordi, i a començaments de segle Santiago Rusinol ja ho havia dit gairebé tot en un sainet titulat Eh jocs florals de Canprosa. Així doncs, a què treu cap esquinçar-se les vestidures i apedregar els adúlters? Al costat de l'esbalaïdora dilució de responsabilitats posterior a la crema del Liceu, o de la previsible desaparició de les biblioteques públiques de la Caixa de Pensions, el constant safareig sobre els premis sembla una cortina de fum o una eficaç manera de trivialitzar la cultura. Sabem que Jorge Luis Borges no va guanyar mai el premi Nobel de literatura, i que Gabriel Ferrater i Mercè Rodoreda es van

presentar en va a premis tinguts per solvents. En canvi, no ignorem que Edgar Poe va iniciar la seva carrera guanyant un premi, igual que Joan Fuster o molts altres. Rebre un premi com el Sant Jordi va enfonsar Toni Pascual el 1982, i va consolidar Maria Mercè Roca deu anys més tard. Condemnar en bloc els premis literaris és tan pueril com negar que les irregularitats són freqüents, potser inherents a la mecànica competitiva. El paratext ofega el text Voldria proposar desviar l'atenció dels premis literaris i enfocar-la cap a altres aspectes de la literatura i la cultura. En la postmodernitat, el paratext tendeix a ofegar el text, i l'home-massa prefereix parlar dels embulls dels premis que llegir les obres guardonades. També voldria fer una aproximació humana al fenomen. Els membres dels jurats són humans: tenen gustos, amics, necessitats. Generalment accedeixen a formar part del jurat

després de reiterats precs de l'editor, i els guanys que n'extreuen solen ser molt menors que les energies que hi inverteixen. I, per molt corruptes que alguns siguin, les compensacions econòmiques i el tràfic d'influències que hipotèticament n'obtenen són ridículs en comparació amb les dels polítics corruptes, amb els quals se'ls aparella de vegades en les crucifixions mediàtiques indiscriminades. Joaquim Molas, que recentment s'ha donat de baixa del premi Josep Pla, deia amargament fa cinc anys que, «sense els premis, les úniques notícies literàries que hi hauria serien les necrològiques». Més que en un cementiri, la cultura tal com la percebem actualment en el marc comunicatiu general sembla destinada a convertir-se en un abocador que any rere any rep les mateixes notícies detritus, sense que les polèmiques farisees acabin de convertir-se en fructífers debats d'idees.


CLASSIFICATS •

CASTELLVÍ

Admts V

Serveis i

6 7 4 12 4 1

CONSULTING

Sant Bonaventura

D O L C E T S Atfons

8 Entl

Saia

ELS

ARCS, SALÓ

Pi.

Torreblanca.

TE

20 V 674 42 82

1

ELECTOT

]? 'OC.ll

• AUTO-ESCOLA

AIFA O a

Pg

Torre-

VÍDEO

f-ijd'^cio

Hi I

Al'ors

PERA JARDINS

Sala,

'/Al . • •

M

NISSAN

ROMAN

675 45 79

PÀRQUING

' FAUNA •

U-

.-•

baixos

1a

33 j u n t

-lonestir)

A D M I N I S T R A C I Ó

Av

Crra. de Terrassq, 97 0 8 ! 91 RUBÍ

A T E L I E R B L A U Av

To

ANTONI

1'

TT 5 8 9 3 5 2 3 ^ ' U5000'

21.

1931

MARCS

Valies

TT 6 7 4 0 8 8 2

RENAULT-ACERSA ti.i

•'"•"i:1iry:ila

55

MILAR T O B E L L A

Sar

tiago Rusinol. 49

t r 589 26 4 9

23

VALLÈS C

Sart Cugat

VILA

MES

la

GRANJA

MINGO iil

ti.l

c

-^ ,'•)•

SANT

DO-

Reus,

25.

Escola

LI . i " ( j C

fXl'ONX H i

I J

;

SPRINT

PROMUSA

Av

ASSUMPCIÓ

2

M > ' I H ti

TT 6 7 4 3 6 51

t r 674 06 93 I-

\ KRIH RKS DIRU'TKSDfc PACiÈS

35-37

'

Mil! I j \ . l i't' 'Ü. -

I • C E Y L A N C CasUlejos.

l

AUTORITZAT

=í- f-WOCl

E1SEI3 •

COPI IMATGE

:ÍÍ)I(>"IT

EXPRÉS

MÈTODE

.2=

IRENE

s í

SEGARRA

I- i m l , l

Matas 8

C U G A R T C/ T o r r e n t d e

t r 6 7 4 43 9 0

TT 675 36 53 GRUP

VI

BELLES

GERD

-

SANTIVERI

(Quatre Canlons)

sai 54

CASA

Joar

PI

DE L E S

CICLES

t r 6 7 4 15 0 9 Het M90O01

CARDONA

Rub

HÍPICA SEVERINO

Pe

RH 5130C1 •

B L O C K C- H o s s e l ' O

NOGUERA

Francesc ertl

FRANCINO

Mcagas

* -3

!.)

VINS NOE SA

Ba-xada

i Decoració. •

ORDINASOFT

i

R.era

t r 589 1 9 B 3

t r 6 7 4 21 03

Rt* MOC l

INST

YOGA

San: Sever 4

15 b a i x o s

n « i n

RDIa

Articles per a nens petits.

t r 6 ' 5 32 0 3

Ret '380001 •

675 26 04

TT

CLARAMUNT

ESPORTS

C

TERRANEU

S a n t An'."'-

HC

"H " * ; ,

\

MENJARS

Te 6750512

M 589 35 3 5

SUPERMERCAT

V|.

LARO

•iHiil<WIWii||»|iH||WHHiiii||||

wlilill INSTALACIONES

IT 5 8 9 35 82

M

L I A N A Francesc

-360001

CANSALADERIA

26

JU-

Moragas

TT 6 7 4 0 8 8 1

FM 4*X>'

ZA-

M o s s è n C m t o Ver' 8 Val^ooreix

DANVIL

MOTOS.

TT 589 26 38

S a b a d e l l , 32 B

-e 36XK1

Tr 6 7 5 1 6 0 6

Urgències: 487 1331

PREPA-

RATS TASTA TT 5 8 9 2 9 2 9

MANTSERV.

Catalunya

SA

Av

18

TALLER

SOL c

ELECTRO-

Sol n u m

19

IT 674 36 88 Salt

VALLESTECNOLOGIC

SL

HtH 'b&XOl •

TT 674 60 58

TALLER

Cugal

MECÀNIC

C A N A L S C Sant

SA Plaça Un,o. 3

P.

Llorenç.

TT 6 7 4 6 3 6 2

Santiago Rusinol, 37

•n 5 8 9 3 3 0 0

c/Vinyoles, 10

=£i ^ X O I

COPERSE

daguer

17

C.igx

Matalasseria •

S a r t Cugat

•««'«

t r 6 7 4 6 2 02 •

PAPIOL-VENDA

T E J A Canovas de llo

I NE-

_mÜ|

Casti•

4

GIMNÀS

A ' - M ' - - S.tl

tr 674 65 00

OLIMPO

,

A.

,"' t i ,

TT 6 7 5 3 7 0 7

TALLEDA

f

Td. 589 22 32

I

Carrer Maja, 6

TT 6 7 4 5 3 0 1

0FSIIO, SA.

r,

EXHII •

TT 6 7 4 9 8 6 2

CL

RES 6

t

DENTAL Francesc

BANA-

SQUASH

SANT

CU-

Línies M.T. 1 B.T. Transformadors Enllumenat públic

d

Assessorament Administratiu

^

•CAMPMANV\

í §

administració de

finques

C/ Santiogo Rusínol 3? lék. 67517 02 - 674 6é 69. hm. 58911U

JOGUINES

MARGA

MATERIALS

CONSTRUCCIÓ

ESTANC

P l a ç a O c t a v i a .i

DE

LA

;

Rí' 'Í'COO!

tr 674 05 03 Sani Cugat

S = i » t u . j j HL.r;ri>l, -15

ANNA FUSET JOIES C Sant

«*' sooooot SUMINISTROS

VALL-

INSTITUT

DE

SA RVB C1 Frarcew:

M o s s è n Jactnt

r a g a s . 25

TT 5 8 9 5 0 72

5 8 9 5 0 12

HONDA

Mi'eias

t'ïx6"5505)i 'X'ti'VKClü.íMílVjlb

t r 674 41 49

- NET

P

Re' ^"Brjt>:i •

FV1 Jf>X<' MOTO

SOL

r r a n c a , 5?

TINTORERIA

SANT

C U G A T Sant Anlorn 1 TRÀFIC

t r 6 7 4 11 8 2

A'::rs

V . i l . l : . ; i ^ ' * í'í

tr 675 58 55

TT 6 7 4 9 9 4 0

c

DUPLEX

• •

LA

BRASERIA

Pere ^ r Ret 6'SCOÜ.

Plaça

6 TT 5 8 9 5 2 4 0

- 20 saló

rreiiador

amb

xemeneia,

• of.ee'-,

i bany, 1

lavaoo, ca'etaccio, marbre.

TINTORERIA

CUGAT

Zona

120 m

rr-' t e r r a s s a , 4 h a b rema

Rel '^'XlÜI

TT 6 7 4 0 7 7 3 JOIERIA

ÀTIC

Mercat Nou

•a 5 8 9 3 2 11

Mi

Sani Cugat Re' ' 10002

CASTELLVÍ

90X89:15(i imóvili

BELLE-

DOREIX Verdaguer

R i . s s W ü . 15

FOAP •

Ret SCW

oca

T;h (i^siiüi

MONESTIR

c' R i u s I T a u l e t . 2 7

t r 6 7 4 14 9 0

Erri

15

H*JeMiiL.:Vb^l4A

.ü't.i M a n a . 44

T T 6 7 4 01 7 4

• 107

DIRECTA

i t r 6 7 4 14 8 2 •

IwJOX'

1CTTOU1

LINEA

que Granaaos B Tt 5 8 9 0 3 7 4

TT 6 74 1 5 3 2

1b

2n

Assegurances generals

Ret ir.MOt

-.> i : i

1 1 6 7 4 18 7 7

S«rveÍ

t r 674 58 62

Moragas

Pas

13

^ - -.wooi

Strt Cugat del Valès

RICOMA C

GAT Sartjcrd

TALLERES MENA

seig T o r r e b l a n c a

B a l n e s . 11 S a n t C u g a l . •

Sa-it'aqc

SANT Frisin:.,

CABANES

restaurai' 3 0 0 rt"

c.-.

3 :J a n t t

pal'e- i q . ^

12 0 0 0 OOCi -

SANT

CUGAT

zora

Golf,

c.' V e r g a r a ,

dual

catalogada, de

de

terreny

indivi70C

200

SANT

pa-quet,

°VC

, chmalit,

pa'HUing i trastei

consir

LLAMPAIES ?

restaurada i

m-

opcional

35

preciós

22.000.000 -

T T 6 7 4 11 8 3

Tt 6 7 5 3 3 5 5 ,' 5 8 9 2 6 4 3

-el -480001

K^^esicirriot'tóri. Rei

'ÏA'Xfiïy

' 50 m teletc

agua

•:ge

garatge

10

TT ( 9 7 2 ( 5 0 2 8 6 2

V 674 08 97

CUGAT

Zcna

m é s jardt

270 privat

i c o m u n t a n a m b piscina. 4 hab

(2 s ó n " S u i l e s - ;

es-

tudi. 3 banys, salo oe

40

m-

de

xemeneia

etc

Hab

SIURANA

restajrada. gran |ard llum

^ piante; "fr'n.-^eie

ter-as^i

1T . 9 7 2 ) 5 0 2 8 6 2 F ï j f i -•••

-

;

: :

VENTALLÓ

-""H'-^

•• p l a r - f !

servei i garatge per a 2

•ostHjrarla

cotxes 45 000 000 -

teelcc

TT 6 7 4 0 8 9 7

TT ! 9 7 2 - 5 0 2 8 6 2

F"<aE &ait Cijgat. -? F&C •'X·àt.'XA

F.r.qi.-Fí-:,,

6 7 4 6 7 4

aigj,

tclétcn

29 500 000 -

VICOMCA

CUN1CAVEIERINAHIA SANT CUGAT

PI. Oclavio 5 Tel. 67410 4 7 / 589 27 02 Saní Cugal del Vallès

Ü

-e- 100GC1

MORA

t r 5 8 9 53 48

Torreblan-

terras-

iFfncasGuDoeiai Re- FG '• OOMOC:

675 1 0 1 1 900 300 400

MaMnrfill

L

Mobiliari

TT 6 7 4 11 4 0

TT 589 19 95

A. SA

TT 6 9 7 2 0 7 1

(;AI.ERÍAS SANT JORDI

ca •

PRESENZA

«

C a l a : i ; \ 12

Sart

Rt>- ' K « i l

PERRUQUERIA

TT 6 7 4 6 2 3 9

Valldoreix. 41

TT 6 7 5 3 0 1 2

MAPFREPg

R t ^ r t

?eier

TT 6 7 5 4 3 2 4

cambra

Frcas Sar- Gjgatd_ =fe' :SC iX4>M1_

CORTI-

CASAJUANA

B a r - e l i ' n a . íi b a i x o s

TT 6 7 4 7 2 5 4

TT 5 8 9 4 6 51

t r 6 7 4 75 9 8

• ASSOCIATS

Elías

Rel •-:s*X·

D ASSEGURAN-

JG

'l't-l. h 7 i 24 111 (MtlW Sant Cugat del Vallès

Tota una I Itradició Mtsón

• Av

Valldoreix

R a r - W .i •)(*' - c l l p r .

• •

FORMAS

fl 6 7 5 2 0 0 1 DG.

15 0 0 0 0 0 0 -

Paquetería urgent a tot Espanya

Re' • 650031 •

HIDROFLOR

; Hoc-i'-

M o n t s e r r a t . 31

CES

I>V..I:

'8-A

FrartíKC Motogos, \

Tel. 674 38 92

ARTS

110

Tt 6 7 4 8 9 1 5

t r 674 00 60

:

•d B o m b a . 14

Rub

L I N A S C7 S a n i J o r a i . 2 5

P l a ç a P e f f S a n r->

COPY-GHAFIC Ca

»5

TT 5 8 9 2 3 6 8

venda

,1.i C C

tet en

4 3 C-CC' 0 0 0

ses. Molt sol ' b e n orientat

Hfl '-13.TO1

£ z

S O B R E À T I C en

de b a n y . à m p l i e s

TT 675 40 06

MERMELADA

Pr;

TT 674 31 47

EDREDONSI COORDINATS

i\iv>eij; \alldoreix, 150

'. TT 5 8 9 6 4 5 5

ROSITA

Vrillll.rí-..

CORTINES

[ T e t . 6 7 5 16 37 servei a domicili

CENTRE

TAPISSERIA

I t r 5 8 9 19 7 2 ' i ~ ' ' .'!

'• :\*

ENVIMENTS URBANS, NACIONALS I INTERNACIONALS

? B

EL MAS

WAY-IN

B O K A T A S Plana Hospi-

, tal

tai

nf/?<m

i t i t .);:

:-:i»c •

F-^j«Saca. íte* S 'Q'2fXX)e

50 000 000

TT 5 8 9 17 3 2

! t r 5 8 9 22 6 4 B A R C A F E T E R I E S Don

t w -. Hnssel'.o 2 TT 674 36 36

1 P'OC quings

TT ( 9 7 2 : 5 0 2 8 6 2

rs 6 7 5 5 5 0 6

IDIOMES

CASA ADOSSADA ^

TT [ 9 3 ) 6 7 4 6 7 15

m •

i F r a n c e s c M o r a g a s •-•

18 OOOOOO.-

TATERS

2- 6 7b 53 53

Y!\!iA

sobre,.

S O L S O N A Hosselio 2

•a 5 8 9 3 2 8 9

P*t FF F.r>

tranquil·la (sense ve'ns a

Vinyet. a d o s s a d a , de •

50 28 62

F Í K J U ^ F - .i

m\

per un parell d e c o t x e s •

M i R E T K1"n at T o r - e -

=e' i j 1:0C •

ROJA, 100

lot e x t e r i o r , a s s o l e l l a t , m o i t

CONSTRUCCIONES

PERALADA

Dos dormitoris, ampli mon-

7

. '<?-L

CREU

jador-saló, cuina

CONNEC-

5art Dorrèrec,

PROP

m

t:l n : . , i

I TION

paí

amb 3 terrasses, 3 hab

Decoració

"enes No

A DOMICILI

TT 6 7 4 6 2 9 9

de

TT 9 7 2

WOmLDWIDC COUKIER

ENGLISH

1 plaç:a

construiis, 6 hab

i

/ SERVEI GRATUÏT

Sa-

de ie

:

Rel 166O0C'

i ;ocd t

40 m

àtic d ú p l e x d ' u n s

I

Tel. 589 44 81 R U B I O v I.d

6"'4 b" 1 15

TT 9 3

PIS À T I C G Alfons

RH 'i?40C«31

TT 6 7 4 13 2 5

000-

immarta $A\ Ret i&XCÏ

f

Parada 123

^jgat

c'uns

ralrtaccio

Tí 6 7 4 7 7 7 6

- Tapisseria

Tel. 6 7 4 0 5 0 7 Sr. Ferran

« 6 7 4 89 18

MARCS

Tt 5 8 9 0 2 7 1

^GATíT'ÍGA

7Q i r '

22 0 0 0 . 0 0 0 -

FALGUERA

Prusupiie-slos .in c o m p i ' n i i i i s o

V?

V A L L È S N E T S a n i H, t -

Mercat Pere San

ELECTROLLAR

S A S a n t a M a r ,i -:. i

Son

mon, 4

C a TT 589 14 29

üQscfruifs

TT 674 06 57

SL

tr 589

TT 6 7 5 4 9 4 3 Ret JiXKXr •

PAMOBE

CAMPOS

• -,,[ i :•-,! M o r a g a s

I •

TT 6 7 4 1 3 0 5

r rebi a n c a ? Ret I2130C' •

» estudi

Parcung mel'

quing

B

BANO COCINAS PARQUETS I MOQUETAS CERÀMICA :

St.

TORRE-

Torreblanca,

3 hab

+ 7 irriS'e-s

e s p a m s . jardí pn'.at

t r 6 7 4 5 7 1 6 . Fax 6 7 4 57

REFORMAS INTEGRALES PE LA VIVIENDA

Re teact

H. • i'-,il . l a ' a t g e

comjnitara.

Sar-

ai d a v a n t hi té u r

3 4 D0O 0OO -

45 000

•tt 674 41 67

C Vuli. I

TT 589 24 81

qutng. zona

URBANITZACIÓ

F r a n c e s c , c a n t o n e r a , semriíiva

|a-ci púbic

arpar-

piscina

21

rrassa.

Tel. 569 6125

TT

BLANCA

f..

'i

SANT

calefacció

la. 4 h a b . 1 b a n y . 1 l a v a -

Tel. 699 38 98 Fax 588 24 53

TT 5 8 9 4 7 4 2

de l a

Tel. mòb. 908 94 44 79

->'IH "<i ^ '

LA

;.,'*-.,

EBENISTE-

C Carn

TINTORERIA

C U G A T Arloos Sala

Av. Costellot. 73

Mar-

TT 674 69 45

LS

lador. cuina e q u i p a d a ,

bo a m b d u l x a

VETERIt ü f e i l -11

r;v*,

FUSTERIA

b a n y s + l a v a b o , s a l o rr-^n

. 2

;inogar.flBl W02Ca i l

MMARMOIES YORANÍTOS NATURALES

N Ú M . 1 V a | . o o r » x , 67-A RIA

11. v 70

5dorm

54

Re) lb^OOC"

200 m

Rel lírfOüC'

TT 6 7 4 0 1 7 4

TMG

DR. M U R I L L O ,

•tt 675 22 28

ELABORAC1ÓN

ADMINISTRACIÓ NUM.

• i AUTOMÒBILS

NARI

ELECTRICITAT

TT 589 1 3 29

MARMOLES RUBÍ s,

Ht-.a

S A N B E R - 5 A r - . c l " i Cia-

2 Ma|cr

REGS AUTOMÀTICS

Cl

Àtic dúplex

da. 34

Re' 3%0t'

93

AIGUA

R I A r;,!r',M :>• .. . • ( • - : • -

TOUS

m1 terrassa.

t r 5 8 9 2 3 71

F.R.

AUTO-RECAMBIOS

PERRUOUE

- bai-

LÒ!

W U203CH

TT 6 " 4 7 9 6 8

CALEFACCIÓ

'0

xos

TT 674 45 71

1 k' - 1 4

FOTO

SL

SANT

R a m b l a Ribatalla-

t r 6 7 5 52 52

ft u r l · l i d e l ' " e ' I e r

DISPENSARI

JOIERIA

MAILING VALLÈS,

Sant Domènec,

R i b a t a l l a d a . 24 C

Cerdanyola.

COLHORA

[Iríl-l.-i

d e la C r e u ,

I ' -

ve. 20

•V I .Ttf,

TINTORERIA

CUGAT

maris.

Ret 8000CC1

t r 674 43 04

t r 6 7 4 14 97

V A L L È S Car-.

JOIERIA SPADA :

tT 589 55 49 S.i! t r

Reparacions

Ma'lofeK. 47

Ftet 54COJ1

Instal·lacions

CA-

SAS

ANIMALS

^ i 8C'000^_

mzznm

Re* «OC 1

DE

m e s . 3 9 , 1r Creta

t r 675 49 05

I •

®mmm

17

W . 1570001

3a

1

liiiB

c

nurn

t r 6 7 4 58 54 Sant C u g a l •

G.C.l.

AUGET

Rusinol.

40

Rol 135000' •

JOIERIA

Sant.ago

Rius i Taulet, 4.

91

.ncja

lk.~

' i 7 0 0 00C H-l F ^ : : . ^

#IPI SO «SI

PISOS EN VENDA Sant Cugat - Zona Monestir (PV 280;., últims pisos de 65 nv', menjador, cuina equipada, dormitori, bany, calefacció, acabats de primera qualitat. Sant Cugat - Zona mercat Torreblanca (PV220). últims pisos de 86 m\ menjador amb parquet i aire condicionat, cuina otfice equipada, 2 dormitoris, bany complet. safareig, pàrquing opcional. Sant Cugat - Zona Parc Central (PV-308). pisos de 107 rrV. menjador sala destar 27 m . cuina office equipada, 3 dormitoris. 2 barys, 2 places pàrquing, traster, jardí privat, propers estació FF CC i accessos autopista. LOCALS EN VENDA Sant Cugat - Zona mercat Torreblanca, local de 700 nV, apte per a qualsevol negoci zona molt comercial. Sant Cugat - Zona Monestir, local 200 m:', sense columnes, àmplia façana, molt comercial. TORRES DE LLOGUER Sant Cugat - Zona estació FF CC (CL-32D. torre adossada 230 nr menjador sala d'estar cuina office equip.. 3 dormitoris (1 suite), estudi, 2 banys, servei, armaris de paret, zona safareig, alarma, garatge 2 cotxes jardí privat SENSE MOBLES. Sant Cugat - Zona Pla del Vinyet (CL-346), torre adossada 330 nr', menjador sala d'estar 35 m', cuina office 14 m?. 4 dormitoris (1 suite), 2 banys, servei, traster, garatge, jardí privat i zona comunitària amb piscina SENSE MOBLES TORRES EN VENDA Sant Cugat - Mira-sol (CV-888). terreny 345 m2, torre 165 m2, menjador sala d'estar 32 m" 4 dormitoris, cuina office. 2 banys, servei. calefacció, garatge NOVA PER ESTRENAR 36 M. Sant Cugat - Valldoreix (CV-971) terreny 950 m2, torre 180 m2, menjador sala d'estar, cuina office equip., 4 dormitoris. 3 banys, garatge. calefacció a gas. 42 M. Sant Cugat - Valldoreix {CV-1003}. terreny 700 m?, torre 220 m2, menjador sala d'estar 35 m \ cuina office, 4 dormitoris (1 sut!é). 2 banys servei, estudi 45 m2, zona servei, zona planxa. traster. garatge, calef. a gas jardí comumtan. 46.5 M. Sant Cugat - Zona Pla del Vinyet <CV-962) torre adossada de 310 m2 + 35 m"1 de terrassa, menjador sala d'estar 50 m1". cuina office equip., 4 dormitoris (1 suite] 2 banys, servei, zona planxa i safareig, traster garatge, cel:er, cal., jardí privat i comunilar amb piscina. 65M


SANT CUGAT

preciós

Cl S A N T I A G O

RUSI-

110 m?. 4 h a b . . 1

pis al C AHons S a l a . a m b 3

NOL

hab.,

110 n r , bany complet

bany, 1 lavabo, saló-men-

reformat, l a v a b o , salà m e n -

jador, cuina «ofltce- nova,

jador d e 3 5 m 2 . c u i n a e q u i -

terrassa, plaça

pada, lerrassa de 25 m ! , as-

quing

rrer. e n v e n d a o lloguer.

censor

t t 674 57 04 ' 675 43 02

Preu: 25.000.000

finestres d'alumini i p o r e s

L O C A L 1 7 0 rrV, c/ C a m í

Colomer.

2 portes alc a Pta o

c a l e l a c c i ó , exterior,

160.000 Pta/mes.

d'ernber

W 675 43 24

•a 580 86 6 9 , 580 98 54 i^to" se Cérvola i Beí_ *K #Ü00J

«•flje5Rora i e R xeoooe

ZONA

19 0 0 0 . 0 0 0 -

SANT CUGAT

preciós

estació

Sant C u g a l , 3 hab., terras-

«(93)674 6715

saló menjador

i-XJes_Saca; Re< FS :Ç20005

* PIS de 110 trï.av AHons Sala. 9, 1r 4a. 3 hab menjador, sala d'estar amb llar de toc, 1 bany. 1 lavabo. Lloguer 90 000 Pta + comunitat.

calefac-

t. 700.000-

nestres d'alumini.

CIÓ Sant Cugat, 5 è pis, 4

TT 6 7 4 7 7 7 6

26 500 000 •a 580 86 69 , 580 98 54

hab., vista molt m a c a . bal-

1=c4cPisoCe'5aryca· =te' "CÏ90006 •

P I S JDE N O V A

CONS-

T R U C C I Ó 6 0 m \ acabats •

APARTAMENTS

NOUS

ae

i a qualitat, 2 donr.ito-

ns

13 5 0 0 . 0 0 0 . -

MOLT

A PROP

ESTA-

có ampli, i bany + 1 lavabo, S o l d e t a r d a . 15,000.000.-

! •

P I S 110 m-, 4 hab., 2

menjador-saló

; f e ï Paf S'OOCOX'

pàrquing, alt. exlenor, c è n -

bany complel

tric. ' i n c a n o v a

de •

i terrassa.

SANT CUGAT PsgCà-

armaris,

3 anys

25000.000.-

novas. pis d e 4 h a b (3 d o -

TT 6 7 5 4 3 2 4

bles),

|-ifiques Rocai Re^_-= l'MWJ"

V

cuma

venda', a partir de

674 72 54

120 n r . 2

facció. exterior, P I S 8 0 mP. n o u a estre-

exterior, pàrquing

cale-

pàrquing

assolellat. 21.500.000.-

nar, 3 h a b . . 2 b a n y s , tot

i r 5 8 0 8 6 6 9 ' 5 8 0 98 54 p

opcio-

1 EP

i-ilo aCe'Car ï ctói Re .

C WDOOS

do'mito'is

armaris

de

paret.

C/ CANOVAS

CASTI-

menjador-saló. c j m a , sa-

LLO.

fareig, cambra

de bany

m , 4 dorm., 2 banys, saló

nmplet. Exterior

Plaça de

pàrquing

inclosa

PIS

-G \y.pyyy,

RESIDENCIAL

planta oaixa n

1 0 0 rr- - 8 0

jardí. 3 dorm

2 Danys

•• f r a s : e r N O J

2 pàrqungs

cu'na,

ció. p à r q u i n g

calefac-

Cl D O C T O R

PIS

EN

VENDA

MURILLO

•a 6 7 4 7 2 5 4

PIS

EN

ge 2 cofxes

2 aiace& d e

part

TT 6 7 4 7 2 5 4

sa.c

Cf F R A N C E S C

GAS.

exterior. asso el'm

4 8 . Oricrli.'-· ' a l 8 5

rriic»

a c a r e í e r a de CenJanycla,

c.i r a

yemn

•cio. t e ' r a s -

cale'

retn-

m', cuina,

3 hab . 1

TT 6 7 4 5 7 16

-V n a b . 2 D a n y s , s a l o

s o l ta-'Cfes.

t r 6 7 5 3 3 55

589 28 43 W <~n

cuina •«ütfice"

2 balcors,

c a l e t a c c o , tot opctc

r a l , assolella!. 14.800.000-

•B 580 86 69 / 580 98 54 ;FotoPeoC«aarycia = ? -PC íí&003

PROP

MERCAT NOU

iPg TcfeDlaaca ' Valiesi. '

bd'iy.

qumg

pàrquing.

39000.000-

n o u , 8 5 rv, , 3 h a b , b a n y i

W 6 7 4 1 2 0 4 , 6 7 4 1 181

lavabo Calefacció. Eiec Entrada

C/ SANT T O M À S . 94

Estatut, Ec

3 OOC.000 P t a .

Resta hipoteca. •

PROP ESTACIÓ

CUGAT

SANT

4 hab.. 2 banys.

1T 5 8 8 4 0 1 7 : 5 8 8 54 9 9 \--rK'jí% i.3iintwa:j Ref *<• «15

caletaccio. armaris, par-

catefacció, plaça pàrquing.

q,i r - c o p c i o r - a . t a r d o r - 9 5

assolellat, exterior

, 15 200 000 ir 674 57 16 i -ax 674 57 54

28000 000-

nr'. 3 h a b . m o l t d e s o l

•a ( 9 3 ) 6 7 4 6 7 1 5

7 250 000 - n 699 65 48

j i r-y-fi", Het lf.J;·C»X'4

iFirqijesSacsi fte*^; *ji303!H

jicjsa;

RUBÍ

2 i 3 Caif voms

opcior.ai

INFORMACIÓ I VENDA

Av. L'Estatut. 75

a

ef i 50007

RE'A

Nous. 14.200 000

'/U

« 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 5 4 99 r'TCJW V'a!lhCW3!l -[( - , ,',':.'.>"'.

:.íir.q„«Sa^;.Pef FSn:2'J0: 7 RUBl Av

' 18 •

a c a b a t s d e quaiitat C ; Í ' -

Rer : j ' i j ' J D X ?

m . 4 hab-. c a m b M

totalment renovat, piscina.

eqjipada

G a s . Pocs

depar-

•rien.ador. c u i n a

ae

jardí a zona residència!. 4

n'aça

' m , 3 oorm . 2 banys, saló

D e 4 a 5 hab

13.650.000•ff 1.93)674 67 15

terrassa,

r>„-'bíí'-i

serTunod, 3 h a b BAIXA a m b

rSer*-.|_Re(. 51QO0OC«X·!

Dúplex

135 n r

plaça p à r q u i n g . exterior. PLANTA

dormiloris. 2 banys, cutna,

675 43 02

RUBl o' Casp. Pe: es-

trenar.

•Et ( 9 3 ) 6 7 4 6 7 1 5

ascensor,

vistes a M o r : s e r ' a - . pè--

•o'fice··,

27 500300 -

m\

cuna

d e 9 0 rrv t 3 h a b , 2 b a n y s nienjaGo',

Pis

r^olt t r a n q u i l

laccio

rrenjadcr,

S A N T C U G A T pis n a c r

complets, salo

HOSPITAL GE-

3 hab

-, 3 0 0 . 0 0 0 •

••X'SCCtí

TT 6 7 4 5 7 04

pet t

b a n y . s a f a r e i g , l e r r a s s a ••"••

qung

PROP

N E R A L :íe C a t a l u n y a

banys, 2 terrasses.

C/ RIUS I T A U L E T 160

[JEl. VALl·LS

1 5 6 6 - 6 7 4 IÓ 5 4

a s s s l f l a ' . clar

.^GeytlTT-.-.n-u

F->t;p·sci>iiT,·M: R-I F ^ : } » ; • : •

exterior, pàrquing

20

Zona

75 m , menjador

^a* 674 57 54

rr-'

ascensor,

PISO.S O C A S I Ó

Monestir

Dany.

menjado-'. c u i n a , ïiai-

C U C A T

b7A

f e c t e e s t a ! 1 1 6"X) 0 0 0 -

parqjng

rv i ascensor 11.800.COC TT 580 86 69 ' 580 98 54 •

lavabo.

;«-.:c '-*"'en;a;íC'

I / I O O J O O

sao.

MORA-

•ii , •: d o - n i , nan»,'

,a

amb 85 m , 4 hab

S A N I

9 •

-jscpr

SANT CUGAT n s

A V . A L r O N S S A L A , 12 B x s . .1 A f ' A K I A I D L C O K K I LJS m i m I J

Jard' comu-

FrcaiG-ommai ReJ ~J - [ « ^ j ' ?

675 43 02

pis n e •

J 700 000 w 580 86 69 , 580 98 54 •

Zona

nitària a m b j a r d : • pisc n a

TT 6 7 4 5 7 0 4

23 500 000 -

gara!-

traster

200 m

ttífor

comumià-

4

"Office-.

3 Danys complets, ^ o n a

W 6 7 5 43 24

J U

VENDA

xemeneia, cuina

í^uesRccèi fet FR ":'>;'.'-",

n e n a c í o r . ta'co

GESTIÓ FISCAL-COMPTABLE ASSESSORAMENT LABORAL GABINET JURÍDIC AGENTS D'ASSEGURANCES

aorm . merjadot saló a m b

safareig, calelacció

3 5 m-, cui-

Zrjra

* PLAÇA DE PÀRQUING e" venda 2 500 000 Pla.

20 000 000-

130 i r . " h a b . 2 o a n y s . cHice-,

• e l a ; a n a 2 5 mill

a m b vistes a Ccüserola.

45.000 000 -

cu>na

lavabo. des o l .

s a l · i •-li-njactoi na

» TORRE EN VENDA Ctra 5e la Floresta Amb jardí 20 OOC OOC Pta

r t j a m b 3'di ' P ' s c n a E x -

banys,

VINDES 4

* LOCAL EN VENDA a San! Cugat, &' Rius i Taulet 220 m ,25 m

Molt

p<vqung

ab..

rnensual per plaça 4.000 Pta

na. oany c o m p l e t , calefacció

2 6 . 8 0 0 OOC.-

SANT CUGAT

I D /C ,\ t'OSS PERDUT

'PLAÇA DE PÀRQUING C'Vinoias. 15.000 Pta/mes.

dorm., menjador salo, cui-

d estrenar

DE 80 A 90 m2 ÚTILS

» PLACES aparcament a garatge c Viholas per a 4 moles L'ogje;

22.000 000 n-674 1 2 0 4 674 11 81

iPricasG.'sreia ^et FG-'MeCCi

pintat

21 000.000-TT 674 57 16 Fax 674 57 54 Ir.-jj!-' =eí -NCtt·JÍ

650 0 0 0 - « 674 72 54 TC^SSIWW ^

2. Oportunitat. 130

menjador

Junt

àrea cultural. n

POSSIBILITA T D'ISTERÈS

'LOCAL c'CASTlLLEJOS. 1 5 - B 0 m - Renda 75.000 Pta

bona

vi s i a . p à r q u i n g

PIS D E 3

amb

* LOCAL DAVANT CAP SANT CUGAT C MINA.19 80 rrr Rerda 30 000 Pta

PIS D E 120m ' 4 dormi-

t o r i , 2 banys, molt

rWhNOW*

»FINCA EN VENDA C: Ales, 79 De 90 000 000 Pta

675 43 24

fíiques Roca! Ref f f l "CiO6O012 •

CUTO • hin/

50.000 Pta'mes

Se'inJtefJ •«XO'JÍ

nal. 1 4 . 5 0 0 . 0 0 0 TT

250 000 Pta/mes. AlcakJe Ramon Escayola (Valldoreix)

"OíficB", balcó, e n -

tresolats, ascensor,

ifircas&'coeHía. W CG t>»0C-36 •

banys

* 2 BANYS * TANCAMENTS EXT. ALUMINI * FUSTERIA INTERIOR ENVERNISSADA * CALEFACCIÓ GAS "CUINA EQUIPADA * ACABATS DE QUALITAT M A MÉS A MÉS, PÀRQUING INCLÒS EN EL PREU

« TORRE 7 hab , 2 b , menjador, sala d estar, cuina. ;ardi L ogje r * G/ BALMES. 29 Pis de Hoguer, 3 hab , menjaíot

* RAMBLA DEL CELLER, i í> Àtic dupiex Renda BO 000 Pta * & 000 comunitat 2 hab 1 bany, 1 men/ador, 1 cti>na alaça de tjaralge.

8 400.000 Pta

Preu

cuina, bany rebost Lloguer 65.000 Pta + 2 000 ct-mum-

tat

banys, parquet,

cambra

* FINCA 2e lloguer 7 hab , 3 barys, menador, sala d esta- a ^ s lar rje foc, piscina f rontc • mol! de lafdi Lloguer. 350 OOC ^ a ' ^ c i 5'estar

w 6 7 4 12 0 4 / 6 7 4 1 1 8 1

americana,

» PIS de 70 n : passeig Torreblanca. 35. 4t 2a. 3 hab manjacücuina, bany i terrassa. Lloguer. 50.000 Pta + comunrtal. « TORRE amb jardí, tí Montblanc 3J de Mirasol-Mas Janer, 3 nat. rneniatJor a r b Har de toc 1 bari, i CU ma. Renda al mes BO OOC ^ a

» Av. Catalunya 9 3r. 2a. Pis de lloguer, 3 hab . m e r i a j í " salí

v (93) 674 67 15 •-mque: Sactíi Re! fS 1D120OO*

a e s t r e n a r d'1 -2 d o r m i t o n s . a m b cuina

TORRES-LOCALS-TERRENYS

UOOIMU

l'Av. A l f o n s S a l a , 2 b a n y s ,

;í-inata SA. ° # ISOC'C

PISOS

exlenor. assolellat.

c i ó , p à r q u i n g , a s s o l e l l a t . f>-

places d e garatge des de

JOSEP M. CASAS EROLES

s a d e 1 2 m'. g a i r e b é t o t 15.000 0 0 0 -

pada. ascensor,

TORREBLANCA

CASAS

MOLT A PROP

pis d e ' 2 0 m ' i 4 h a b . a cuiqa equi-

A RUBÍ • PISOS DE 2 • 3 • 4 HABITACIONS

d e pàr-

24.150.000.-

•hdesa; ?& i -ocrcox •

23

CLASSIFICATS

ELS 4 CANTONS/ Divendres, 27 de gener de 1995

R U B Í cl D u r a n . B ^ s . 9 0 baiy

m e n j a d o r 2 4 m , p l a c e s ce pàrqu.ng opcionals 10.500.000.-

'

iiiRísn

completa, sol ae -iatirs

v 699 65 48 Incusai FW I 50006

Passeig Francesc Macià, 80 Tel. 588 13 24 Fax 699 56 00 08191 RUBÍ (Barcelona)

INTERCONSULTINMOBIUARIA, SA.

EDIFICI BARCELONA (c/ Barcelona c a n t

Lleida)

R U B l c/ H i s t c n a c c r J o -

s e p S e r r a , 9 5 rr. . 4 r . i b (3 d o b l e s ) , b a n y i l a v . j b L >.a lefacció, exteno'. ? Í ^ - M S ses, pàrquing. 14 8 0 0 0 0 0 - i t 6 9 9 6 5 4 8 i i ^ s a . . Ref I5Q0CH

w KM

Servicios d e g e s t i ó n

inmobiliaria

• K-M. RUBl, torre zona Els Avets, seminova 140 m2 de vivenda, 4 hab, 1 bany, 1 lavabo, jardí de 395 m2. Ocasió 25.500.000 Pta. Ref. 1/T. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ, zona Sant Muç. Restaurant amb habitatge i 2.000 m ! de terreny, el restaurant té una capacitat de 150 persones, l'habitatge té 160 m!, 7 habitacions. Ocasió per a família i negocis. 37.500.000 Ra. Ref. 2/T. Tel: 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Torre nova per estrenar, d'habitatge té 340 m2, més un local de 80 m2, situada entre Mirasol i Rubí, sol tot el dia. Ocasió 24.500.000 Pta. Ref. 3/T. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Torre zona Sant Muç, casa de 280 m2,5 habitacions més estudi, sol i vista panoràmica, jardí de 1.650 nf, urgeix vendre, només 27.000.000 Pta. Ref. 4/T. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBl. Torre al centre del poble amb taller en planta baixa de 120 m2 amb instal·lacions, l'habitatge té 120 m2 amb 4 habitacions i una gran terrassa de 120 m2. Ocasió única, només 42.000.000 Ra. Ref. 5/T. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Torre Sant Muç, 1600 m2 de terreny 600 m2 de bosc i 1000 nf de zona edificable, la casa té 3 habitacions, 1 bany, acabats de primera qualitat, com nou. Urgeix vendre, només 14.000.000 Ra. Ref. 6/T. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Torre en centre urbà, 200 m2 edificats, jardi 50 m2,2 habitacions, 1 bany, llesta per entrar-hi a viure. Ocasió, 22.000.000 Ra. Ref. 7/T. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Torre amb 128 nf de habitatge, 3 habitacions, 1 bany, sol i entorn excel·lent. Urgeix vendre. Preu: 12.600.000 Ra. Ref. 9/T. Tel. 588 23 62. «K-M. RUBÍ. Torre al centre del poble, 80 nf amb projecte per ampliar 80 nf més d'habitatge, jardí de 40 nf. Oportunitat única, només 12.700.000 Ra. Ref. 107T. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Torre zona Can Fatxo, jardí 200 m2, casa de 100 rrf, 3 habitacions, 1 bany, situació i entorn molt bo. Ocasió, urgeix vendre 19.000.000 Ra.' Ref. 17/T. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Terreny zona Sant Muç, superfície 1000 nf, alt i assolellat i amb vistes. Oportunitat, saldo 3.500.000 Ra. Ref. 1/TR. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Terreny zona Vallès Park, superfície 900 m2, amb instal·lació feta d'aigua i llum. Ocasió 3.800.000 Ra. Re*. R. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Terreny zona Can Mir, superfície 700 nf, amb caseta de 70 nf, 2 habitacions, zona urbanitzada amb tots els serveis. Ocasió només 9.500.000 Pta. Ref. 8iïR. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Terreny zona Can Mir a l'Av. Principal, superfície de 628 m!, 19 m. façana, zona urbanitzada amb tots els serveis. Preu immillorable només 4.500.000 Ra. Ref. 9/TR. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Terreny zona alta i assolellada per edificar 6 cases, total 6.000 nf. Ocasió només 12.000.000 Pta. Ref. 14(TR. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Pis zona Can Fatxo, 80 nf. pis alt i assolellat. 3 habilacions. 1 bany. safareig, entorn bo. Preu 8.000.000 Pta. Ref. 12/P. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Pis zona mercat, entorn excel·lent. 73 nf. 3 habitacions, assolellat. Preu: 9.000.000 Pta. Ref. 14/P. Te: 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Pis dúplex pe- estrenar 185 m , 13C m- úMs. 50 nf de terrasses. 4 habitacions, 2 banys, saló ae 35 nf, acabats ae luxe, pàrquing opcional. Oportunitat 19.800.000 Ra. Ref. 1/D. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Pis dúplex, per estrenar. 150 nf edificats, 115 nf útils. 4 haoitacions, 2 banys, saló 35 m;, alt i assolem:. Oportunitat 20.800.000 Pta. Ref. 3/D. Tel. 388 23 62.

PREUS: 2 H., &300XXX) 3 H., DES DE 9.200.000 4 H, DES DE 10.000.000 A 10.750.000 A 11,600.000 • K-M. SANT CUGAT. Torre a la zona de Mirasol, a la vora de col·legis, 80 nf de casa, 3 habitacions, 1 bany per rehabilitar. Possibilitat ampliació; jardí 500 m2. Ocasió, només: 12.000.000 Pta. Ref. 15/0005. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la zona de la Floresta; jardí de 600 nf, casa de 90 m2,3 habitacions, 1 bany; per reformar. Ocasió, només 12.000.000 Ra. Ref. 15/0009. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la zona de les Planes de Vallvidrera, 1106 m2 de terreny, casa de 60 nf, zona alta i assolellada. Oportunitat, 11.000.000 Pta. Ref. 15/0010. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la Floresta; solar de 838 nf, 200 nf de casa, 126 nf útils, zona tranquil·la i aïllada. Ocasió: 11.000.000 Pta. Ref. 15/0011. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix, zona tennis, a 500 m. de l'estació. Jardí de 520 m2,90 nf de casa, 3 hab, possibilitats d'ampliació, zona alta i amb vistes a Collserola. Ocasió 18.900.000 Ra. Ref. 25/1001.

Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la Floresta; jardí de 496 m2, casa de 205 nf, útils 85 nf, resta ampliació; zona tranquil·la i aïllada. Preu: 17.000.000 Pta. Ref. 25/1002. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Tone a Mirasol. Zona col·legis, a 200 m de l'estació, jardí 330 nf, casa de 96 rrf, 3 hab., 1 bany, en perfecte estat. Preu: 25.000.000 Pta. Ref. 25/1003. Tel. 589 20 84, • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix. Jardí de 600 nf, casa de 130 rrf en 2 plantes, 6 habitacions, 2 banys, per reformar interiorment, estructura en bon estat. Zona alta i amb vistes panoràmiques. Ocasió, només 21.000.000 Pta. Ref. 25/1004.Tel. 58920 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix per rehabilitar completament, 600 m2 de jardí, casa de 150 m!, 4 habitacions, zona alt estànding, entom immillorable. Preu: 23.500.000 Ra. Ref. 25/1008. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix. Zona aïllada, jardí de 600 nf, casa de 60 nf, 3 habitacions, 1 bany, possibilitat ampliació. Preu immillorable: 15.800.000 Pta. Ref. 25/1013. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Mirasol. Jardí de 200 m2, casa 80 m2,3 habitacions, 1 bany en una sola planta, zona col·legis, carrer urbanitzat, estació a 700 m. Preu: 18.900.000 Ra. Ref. 25/1017. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la Floresta; jardí de 968 nf, casa de 180 rrf edif. útils 125 nf, 5 habitacions, 1 banys, 1 lavabo; per rehabilitar. Torre d'estil antic de 1950. Ocasió, només: 22.000.000 Ra. Ref. 25/1020.

Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Tone a la Floresta; jardí 760 nf, casa 60 rrf, en perfecte estat, 2 habitacions, 1 bany, possibilitat d'ampliació. Preu: 16.500.000 pta. Ref. 25/1022. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix. Jardí 447 nf, casa 56 m!, 3 habitacions, 1 bany a reformar, possibilitat d'ampliació. Zona tennis i a 700 m de l'estació. Ocasió: només 16.800.000 Ra. Ref. 25/1026. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix. Jardí 2130 nf, casa de 96 rrf, 4 habitacions, 1 bany, zona tranquil·la a la vora club de tennis. Vistes i sol tot el dia. Ref. 1030. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix. Zona estació, jardí de 785 m2, casa de 85 nf, 4 habitacions, 1 banys, per reformar. Preu: 25.000.000. Ref. 35/2001. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la Floresta. Zona aïllada, sol i vistes panoràrmiques, jardí 2.000 m2, casa de 135 nf, 4 habitacions, 1 bany i 1 lavabo. Preu: 28.000.000 Ra. Ref. 35/2003. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Mirasol. A a la vora dels col·legis í de l'estació; jardí de 850 m2, casa de 140 m2, útils 100 nf, 3 habitacions, 1 bany. per reformar. Preu: 34.000.000 pta. Ref. 35/2004.Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la Floresta, d'estil antic, jardí de 1.862 m2, casa de 180 nf per rehabilitar, possibilitat d'edificar una casa més; ocasió única per a dues famílies. Preu: 34.000.000 Ra. Ref 35/2023 Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix. Jardí de 1.000 nf. casa de 100 rrf, 3 habitacions, 1 bany, possibilitat d'ampliació. Preu: 33.600.000 Ra. Ref. 35/2026. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix. Jardí de 800 nf, casa de 225 nf, útils 110 nf, per refomar; zona estacà i comercia1. Preu: 40.000.000 pta. Ref. 45/3001. Tel. 589 20 84. Oficina Valldoreix: c/ M u n t a n y a , 2 - tel. 5 8 9 2 0 8 4 - S T . C U G A T Oficina Rubí: c/ Rafael C a s a n o v a s , 19 - Tel. 5 8 8 2 3 6 2 - R U B Í


CLASSIFICATS •

LOCAL COMERCIAL P l a n t a b a i x a de 105 m 2 Accés directe pel c a r r e r Pere Serra. 3 0 (Davant Escola d'Arquitectura) d u e s places de p à r q u i n g

Cl

GRANOLLERS amD

.-:v e c - :

220

j.vd

p- vat

rr\

dorm

12

j a d o r 4 0 rr-

lavabo,

salo-

3

r:a

3 oorm., 2 banys, bo-

meniadcr.

30 m'.

cuma

h a r d i l i a , saia d e i naa

"as

p.arxa

màquines

A

TORRE

B

a p a

noçdr -W **

a d

e s

ce

un

bany

A

ert e

U í t

d

53

soa na G

a

d e^

a SPH,

c

ra

j,

-W

HUBI /

t

.[.! - F G G

i'n

." -.'.«J XK) I-'HCÍIT.

Les

e

5 8 8 54 9 9

3 hab

V

d

55

e s te

e

a

P

!

eq

aJ

I

^

»

»-J

amb c u na

INDIVIDUAL

e-oo ooo 1

3 p

jLe- V.i.r.ir ;•: ~*t F', ^OÜOÍ

TT

5

TORRE 7

|M'-a

j *::c m

de

paCd

ZONA

MERCAT

F

x 6 7 4 57 54

;

RUBÍ i

.i.. :.l<n-

a m b dutxa

A

1

ALFA Prv~.eo33

TORRE

DE

LLOGUER .-. d . . - i i i - i ' i '

s,- ;i

i . r i

MRASOL

PLA

DEL

ALFA

Romeo

75. 2 0

t r 589 09 91

, i j t . -->:--.-. =,r Í Ï I X Ï O J ;

0-AK

750 OOC' n 589 09 91

LANCIA

C I T R O E N AX. GT

.ex

i •

ZONA

MONEST

R

NOVA

Pr.

• v - l

325 000

33 55

RENAULT

19

1SF •

VOLKSWAGEN

V

B-^M

TT 675 32 57

OPEL Cos.,

RENAULT

2-

: .1, A A

B-.J t r 674 68 50

t r 589 09 9-

RUB T- 6 5 1 3 5 5

\ALLC

6 7 5 43 0 2

O P E L G o s,i

I I 674 68 50

Hfc

589 26 43

RBLA

RENAULT

D.iu

: I

PEATONAL

OPEL

es

4 oxx v»

6 5 33 55

B HV

4 5 0 O.-I.l -

if..:.'.

RENAULT

5 G!

" l'O i

ZONA

TT 9 3

SANT

CUGAT

AL

a

ÍA

TT e · ' S 3 3 5 5

ü

SANT

FORD

-icstl·l

ZONA

TRANQUIL

va!

saió-merjador

4 hab . 2 banys ciO. •

R U B Í EJ-fc:

•n . 1 '-tat*

M e i c u n , 75

r u n a i rambra

bany reformats 'O'SOC·OOO

parqumg

aire

B

30 m 1

penar h

E

Da /

a jan a

ha 4

'ïuna es " S u i t e - i , i 2 b a n y s

26 0 0 0 . 0 0 0 -

complets 589 26 43

ZONA

Cuina ' nab

f o n , sató i i i r Dany

URBANIT2ACI0

m e s traster i h a b

A I estudi,

2 sa-

mm

,i Av

F^tatu:

nab

bany

-3^'

Amb 2

ruïna

eqjip

N i : m e s d o s vens

A n b le-

'rassa

m-

Sjped

f

de * J ( M que l a m t e n t

per a 3 cotxes

TT 6 7 4 0 8 9 7

qjngof-

SANT

PISOS res

CUGAT-VALL-

TT 5 8 8 4 0 1 7

F ^ j u * Vif-T-al •

588 54 99 -<••-'.' AOX"í

R U B Í p i - i i i. i>-

E'i

Av

Es-atí.t

hab , bany

' 4 mI iü,

cura

2

>M;.jip

1

CUGAT

i estacid de

RUBÍ

Pla;a

10C n r . 3 naD calefacció

I?

f

en

arqurtec-

Edrficació i m m e d i a t a . c

= 13060006

- i-s 1

f la >--, l

avaiíC dalumm

E «t

C

r-

lar, 5 h a b , s a l ó - m e n j a d o r

. pe-sianes

d e 6 0 nr'. p i s c i n a i v e s t u a -

TT 5 8 8 4 0 1 7 F «jues V a í w a t

r

c

; 4S3S

i;e

RAMBLA DEL i'

"orfice"

golfes

tar, t e r r a s s a !

100 n r

maqui-

comui

1 0 0 0 0 0 P\a

«asSOTCJ?ii (W CSC 10040002

A

900

rrr

-1 ç..;e r

de

r^d

jardí, una a r t i g u e t a t d e 4 anys, banys,

TT 5 8 8 5 5 3 5

'9i*3W ttr·.yPafrr - e- =V- I3C«:IÍ

i j ^ v P T a l re' A

4

dormitoris.

i lavabo,

' ' 2 nv

' J m

6 0 OiX

2

• Calle Borrell.

Preu ven-

ions

Lioguer-

Plomes

TT 6 7 5 4 3 2 4

garatge

;'-.-,:.*•-,-^3

Te' ^R '0060015

• 1 y 2 habitaciones.

000-

iSwwi FW_513«W»4 TORRE

A

BELLATÉ•

180 m . 4 r

20

A 7 MINUTS a peu

de

I estació de Valldoreix, hao

-

exterior,

p a r c e l la 4 0 0 m-

amD pati privat d'uns m-

TT 6 7 4 7 7 7 6

d ' a l t a . 8 5 OOO/mes.-

40

t r a n q u i l , a i g u a i l l u m )a

TT Í 9 3 1 6 7 4 6 7 1 5 Frxwes Saca' Rtf FSIC'200'0

TORRE ADOSSADA

dorm

>AO

aüll

a't'íCC C

2

merjado'

APARTAMENT

guer

3 banys, 1

rrv'. 2 p l a c e s d e

35

en

APARTAMENT

en

Inmaru SA] Ret 15000'

guer c

bany. cuma americana

TORRE

ADOSSADA

f/ontserrat,

Zona eixample sud, Turó

50.000,"nes -

Gorf. c o n s t a o e 3 n a b . d o -

TT 675 43 24

bles i un estud

d uns

m ' a m b la s e v a solàrium

Salo

de 31 nr.

Cuina

i 3 m-

E'

menjado' «oflice-

tota

Firnjues Ftocài P#t FR

24

terrassa

te 2

AV.

22

Garatge

per a 2 c i u e s

T-aster

f

bany, -as-e'

C

m

TT 6 7 4 0 8 9 7 icncas 5arl Tjgd" R^t FSC ' I ; " > : M I -

'04

a vera

y pàrking desde 1.400.000 Pta.

' sac

SALA, estació)

3 0 '300 P t a

3 naD .

• u.n.1

1

TT 6 7 4 15 6 6

A

de |ard . 4 hao

j

banys, 3 places de -v.-.:' tus-c-.i n : - i

-e i e x t e r .•• .:<2 6 OOü 0 0 0 I TT 6 7 4 7 7 7 6

r :

is•.•: •

.i vi-

ALFONS 4 ' -,-i

SALA

2 banys

. i i e ' i , . i d o - 2C r r I r-A^a

TORRE ADOSSADA

R U B Í p e r e s t r e n a - , 2 2 3 rr •

llo-

naD ,

d'jns40m

4 0 . 0 0 0 OOC' -

I ge

:

;.•'&*.&

ALFONS

3r t a

Renda '

D a n y s i un l a v a b o

* Pisos de 1 habitación en alquiler desde 60.000 Pta,

i ^ j e i r V j c a . ^ i FR 'iMbíflie

TT 6 7 4 7 7 7 6

PISOS DESDE 8.600.000 PTA.

quil. P à r q u i n g o p c i o n a l TT 6 7 5 4 3 2 4

47 000 000 -

Jardí

llo-

Molt cèntric i tran-

55 0 0 0 ' m e s -

garatge

traster gran

't v i d r e n o b l e

:5 000 pta

C.

-sjites»

dobles

lavabo

de

Zona eixamcle 1501-, terrassa. 4 hab i üanys 1 lavabo. calefacció : i M g r a " . 2 p l Pe pàrquing Zona estacic, 75 m 2 bat).' bany :ji n a noas, sis totalment re'ormat 55 000 pa nclosa ccmunrtat. Prop estació 75 m. 3 hab., 1 tan. terrassa sense ascensor, '60 000 pta naosa comunitat. Apartem!" ;rc; esta ió 40 rr. " . a t '. pany 46; 70 pta Apat3"en ro:la: : na Mer at Nou j u r r ' ha 1 bany

2

• Entradas desde 500.000, resto como un alquiler.

4

assolellat.

39.000 0 0 0 -

Bergara,

PISOS LLOGUER

iÚLTIMOS PISOS EN VENTA!

TT 6 7 4 1 2 0 4 , 6 7 4 11 8 1

PISQ8 EM VEMDA Prop Monestr, 98 m 4 hab 2 banys complets, parquet, calefacció cuina gran i pi. pàrquing opcional 15.750.000 pta. Prop estació. 106 a 4 hab. 1 Pany i cuina noves, exterior bato, soi mati 16.500.000 pia Zona col leg- Maragail, 75 m:, 3 Sab. bany i cuina noves parquet • galeria, sot al mati 14.700.000 pta. Zona Mercat Nou. 90 rrr. 4 Hab. 1 Pany 1 lavabo, calefacció • gateria.pl pàrquing opcional, 12.500.000 pta Prop estació, 72 m- 3 Hi.. 1 bany, sense ascensor. 3.300 000 pta

' :any

400 000 -

• LOCAL EN VENDA o

BELLATE-

250 nr

^wwba. SA; Ret l òOOüt

tlttl

«

1 2

B-JX

ORGANIZACION INMOBILIARIA

3

• LOCAL DAVANT CAP SANT t Mia "9

i piscina

dor 35 m . c u i n a

-.+. A Í • [ - : * > ID.2

l'COTÜCS

TORRE

RRA

60 000

Finques

:

:

SEAT

CELLER

Upi.-x -a

sala d'es-

hab

n e s , g a r a t g e 3 c o t x e s . |ar-

;

•: P

;i.:r Es-^-i •

Te

hab . 2 banys, saio menja

l.'i'i]

G O L F - 6 GL, B-JP

GT

m

Sta

R R A unrfamiliar

:•:)

-05

6 7 4 11 81

lo- m e n j a d o r . 3 5 rr-, c u i n a I

:.

;

• PEUGEOT A/A B-JT tr 674 15 03

salc '6

estudi gortes

000-

TT 6 7 4 0 8 9 7

588 54 99 3*

ris. e t c . 80 000

t r 5 8 8 55 3 5

-u

TT 6 7 4 5 7 0 4 . 6 7 5 4 3 0 2

BELLATERRA Tore

to-

Gas.

1 5 i

X 1JO*0CCÓ

ST. CUGAT c

.Inoesa M

' 0 500 000 -

lb.;a

TT 6 7 5 3 2 5 7

F par

57 500 000 •

Dany •

Calefacció

cuina nova

SEAT

BOB

i -

esa, adossada 320 m , 4

di pr'vat

p a n y o l . d e 1.900 n r d e s o -

3 hab

ara

1aD , 2 b a n y s , l a - a b c , s a -

restoencial, 650

Zona escola

ooblest,

R U B Í z o n a ia J o s a

Ma-

MG

TT 6 7 4 0 8 9 7

pis e x t e n o r

cart mercat

3

5

h r

r.txas í^it IU'JB:. -M

drviduai d'estil colonial es •

PASSAT

A.A

es

*t ir

k"_dl

Piscina

.-rtasSarrrjjat! FW FSC t00400'3

om

de

7 0 COC' 0 0 0 •

Va.ldo-

Prrgres.

e 90C' 0 0 0 - t r 6 9 9 6 5 4 8

t r 588 55 35

da

comunitana •

gris

9 ••"•

A r : - F ^ ^ ; R--I iE •'..•

G a ' a l g e per d L

25 000 000 - TT 674 08 97

FrxMsftecai W

-»)ues '.aírKTT, -wt t-; ;-;iJX*

t L,I Ia'.'anc

m e n | a d o i de 4 7 nr

Zona

2 9 0 0 0 0 0 0 - 1T 6 7 5 4 3 2 4

588 54 99

plets

reix. superfície: 6 0 0 m : .

SOLAR

naD , e s t u d i . 2 b a n y s c o m -

Camèlies

j'jcs, Iraster

I

Tt 5 8 9 0 9 9 1

imbe trrres

TT 6 7 4 12 0 4

nova

j imdesa! fiet IMTO'J

, tu'a

'. 2 0 0 0 0 0 0 TT 5 8 6 4 0 1 7

Pg

l o r r e «nciv

i 3 3 5 r~- r o n s t -

c o t x e s m é s celler, h a b

m

N o m é s dos ^ P C I S

sola'

| t r 674 57 04 . 675 43 02

Golf

C •[ - - ^ .

B-JZ

des

mes

JS

1e c j r a

SANT

t i

! E i«asSàrl ; . • » - FW c 5CiM*-X'c

i Magnifica vista

11 000 OOC

m'

T

v

planxa i sa'a'eig • garatge

a e s t r e n a r , d e 6 0 0 m-

M I R A - S O L 2 solars 6 0 5

l i 650

rrv

l

'"'ta a

g r a n c e l l e r , 1 *"iaD'lacic a e

DOREIX

5 8 8 54 99

ii

a m e s al s o t e r r a n i hi l a J H

F^:a;Sd«Cjçali R«t "SC 1DÜ40009

R U B Í pis ' l ' i j d e 6 i

*•

IH

A meí,

OPEL Vi·i-a

W 6 7 5 32 57

t r 674 68 50

, m 6 7 4 68 50

TT 6 7 4 0 8 9 7

PIS DE L L O G U E R

1 1

na

65.000 'mes 'FrcasSa-Cxat

RENAULT

-el,

Tï 6 7 4 0 8 9 7

11 0 0 0 0 0 0 - « 6 7 4 0 8 9 7

'j-X'

6 3 0 0 0 OOü •

| fareig i planxa

TT 5 8 8 4 0 17

00

II 675 32 57

Pe

a

mats

com

q u e és g r a n . te L T c o r m i -

f s ' ^S*

i bany renovats

LLOGUERS

habtacions

p a r q u m g * Irasler

* S * j»stc IT>TC5 m ' ï i

TT 6 9 9 6 5 4 8

[. e

ff

un a v a r x

• •.JttúCÜÍ

i 80"J ' X K l

C d

t-naJ

caiefa

condicional,

t r 6 7 5 33 55

TT 6 9 9 6 5 4 8

VENDES

LA

1 0 0 •*!- + 160 rrv iardt p 588 54 99

RENAULT

E

000»

B-MN

F sr:

- . K V Ret P1..R-:X"K

CUGAT

.

I-. '••'

•••••i 1.13

TT 6 7 4 15 0 3

CUGAT

589 ''S 43

» SANT

t r 5 8 8 4 0 17

600

• •

(

D.anc. B - . Z

:A.II.;W.- C I ^

pa q

i

Tr 6 7 5 3 2 57

K...JB1'

f

s

- b 9 9 fi5 4 8

OPEL

t r 588 55 35 TT 5 8 9 0 9 91

u

NISSA'

I -.jO\ •

e 4

t

6 7 4 6 7 15 R

• RESIDENC

NISSAN . - , .

1 T 6 7 5 32 57

3 HT

CUGAT

589 26 43

; , • >•

Kr.:1„::

t r 589 09 " I

TT

i

t r 6 7 4 15 0 3

1T 5 8 8 5 5 3 5

• SANT

FORD

-.y.l

e-»i

. -i-.O 0 0 0

RIBATALLADA

• • ZONA

l'i

t t 588 55 3 5

589 26 43 TT 6 ^ 4 57 0 4

S*.t-

b.atf:

t r 6 7 4 0 9 10

650.OCO.

\y.9Xd. •

SUZUKI

l « 7 , . - "' -.F ='.'= i . ^ - >

i j i i : ^ - . ; ' P*t , . - I : - I V I V -

4 7 5 OOO -

PROMOCIÓ

3

Di,..nc, B L.X

t r 5 8 9 0 9 91

R Jl,

1 . G~t

-eiw-.i M:-irPiil.

TT 6 7 5 3 2 5 7

b 7 5 4 3 32

RENAULT

i GL • H 6 7 4 15 0 3

LANCIA

• TT 6 9 9 6 5 4 8

^aLçiK- M c f - a - , ' ; Pd PMP •:•:•>:.•

TT 6 7 5 3 2 5 7

B IG

ibi.-e

, .-e' •

B-iU.

A U D I 100

SEAT

TT 5 7 5 3 2 5 7

P E U G E O T 3 0 9 G T , ÍVA

1 T 6 7 4 15 0 3

t-f-F,; TT 6 7 4 5 7 0 4

lur-

B-HX

589 26 43

H r

790 000 -

VINET

14 5 0 0 0 0 0 -

Delta

bo, B-KY

P,2-..t' . ' , V

- "-X?000v

*e< F rjy/X·y-

LANCIA

• •

PEUGEOT

n 6 7 4 15 03

TT 5 8 9 0 9 91

TT 6 7 4 6 8 5 0

TT 6 7 4 7 2 5 4

so< i e s t e s

TT 6 7 S 3 3 5 5

re

ava

• HW

. Idüis

B-IT

J. ? 5 ->30 •

Tw f Sparw

'•t; n-uL4cs

NOU

cu.na

'ormada, 1 bany, •

-aki.

amb *

-•eneia, 3 hab

;

a

eijador 9 0 m , sal-ï J ? m

'

TT674 57 16

b a r y i 1 lavabo

Renda

me

-v.i£Sdri:..jd'! Bel -SC IXUOQO

588 54 99

TOPACIO ;

CL.

' 7 0 0 0 0 0 0 - Tr 6 7 4 0 8 9 7

TT 5 8 8 4 0 17

C/ ^L

j 3 0 0 P l - i . - -ia:j

sa

L A D A N.v.i, B h L

! 5 5 0 OOC'

TT 6 7 4 7 2 5 4 ENGRAL. A

rr

4 nab . a r n a n s

I •

588 55 35

t r 589 09 91

bax

de

p a ' e t . SÍIIO m e n j a d o r

^ n~e

ilnhonihk·s i l'estius) - RUBÍ

n P

a e ajo

l'asscii: l-raiKCNC Macià, NO

VJKT

p e

TORRE e

C/ S A N T A

6

| » Z O N A i.. A l f o n s S a l a

• fa

HK

6 7 4 5 7 16

M

t r 674 08 9 7

ü

588 54 99

INFORMACIÓ: FINCAS VALLHONRAT

una assa

Tr 6 7 4 7 2 54

Fax 6 7 4 5 7 5 4

Ca

construïts. GARATGE OPCIONAL.

d

as

q a ^ . r u ï n a , bany

TT 5 8 8 4 0 17

TT 5 8 8 4 0 17

Torres

P s o s des de

Pta

SUPERFÍCIES de 103 m i fins a 257 nr

a

3000-

Pa q u r t , fiO TOL

«GRAN QUALITAT». Pocs veïns.

at Re

PIS de

do

es

at - I n

a

a

pa

asa•

a e es A

La

3 sa

T T 6 7 4 15 6 6

d t a Xa

e

*

menad

85 010 P l a i

I i-

una e

a a

b

n

1

a

Tel. 6 7 4 2 8 51

F

^94

ATLÀNTI

a

Qe

r-ai d p i

« >

DE LA C R U Z 4 la

p ïca

de pa e

de m a q j CO

menjadors, balcons. TOT EXTERIOR

-dt I •CC^'Jcï

P

2a

a n anta

o e

C/ O C É A N O

n s l a d e sa o

9 0 0 0 0-n. TT 674 57 16 Fax 674 57 54 •

cuina equipada, portes blindades, grans

r

INDIVIDUAL

ma

D

De 3 hab., amb estudi més terrasses. Amb 2 i 3 banys, segons pis, calefacció,

TT 6 7 4 5 7 0 4 / 6 7 5 4 3 0 2

bOC-ï

j

j

A

privat

ARUBI PBOS i DÚPLEXS EN VENDA «NOVETAT» •AMB FBCINA COMUNITÀRIA*

170 0 0 0 / m e s . • iroein

4

jardí

te-

18 m-' i p l a ç a d e p à r q u i n g .

''•Tjrw >* - c -JW-

J

a

r r a s s a 10 m '

A A.

I

pa

••oHice-, golfes, traster

2 p.aces de

"v noo 000 - t r 674 77 76

LAS PALMAS

c

banys

qa/atge

Q

ADOSSADA

2

48.000 000 -

CASA

L a P l a n a . 1 4 0 rrr, 3 h a b . .

a m b piscina comunità-

TT 6 7 4 7 7 7 6

Adequat per a: | OFICINES-BOTIGA 1 EMPRESA SERVEIS Facilitat d ' a p a r c a m e n t

moll centn-

ca

ler

^mata üA -*•

ADOSSADA

5

salo ' n e n

ga\i\)~

TORRE

CANTONERA

•sL tes •

banys, 1 lavabo

a

dossada

F.LS 4 CANTONS/ Divendres. 27 de gener de 1995

t'C salc

c L i n a i te-

Moblat

9C 000'rres TT 674 57 04 . 675 43 02

. -T-774es.=, FW •·:·rx<~ j ma

P O Z O S . 10. c . : i :a

| la V O M e s t a c o ; ' "--0 0 0 0 Pia

Pt.-i'u::

t c ' i m j n tat

^

Av. Catalunya, 7. CERDANYOLA DEL VALLÈS -

^ 580 86 69


HOQUEI SOBRE PATINS

2 5 . Divendres, 27 de gener de 1995

DIMISSIÓ A LA PENYA BLAU-GKANA

Els dos equips sèniors del Club Hoquei Sant Cugat acaben la primera volta del campionat de lliga situats entre els primers dels grups. Tenen ganes de jugar i no s'obsessionen per ascendir. Plana 27

A l'assemblea de socis, el consell directiu de la Penya Blau-grana ha acceptat la dimissió d'Esther Creu, fins ara presidenta de l'entitat. Martín Reverte presidirà la Penya en funcions fins al 1997, Plana 26

CENTRE D'ALT RENDIMENT Al Centre d'Alt Rendiment Esportiu de Sant Cugat va tenir lloc un col·loqui sobre futbol organitzat per la federació catalana. Els convidats van ser els equips de segona B, tercera divisió i primera catalana. El

seleccionador Javier Clemente va ser el centre d'atenció d'un acte al qual també eren convidats Francesc Casajuana Rifà, president del col·legi català d'àrbitres, Dom è n e c Balmanya, president del col·legi

català d'entrenadors, el traumatòleg R a m o n Cugat i l'àrbitre Ernesto Olivan. Al llarg del matí van debatre sobre la figura de l'entrenador, les noves regles d e j o c i sobre aspectes físics.

El seleccionador Javier Clemente va ser la «vedette» del col·loqui fet al CAR Entrenadors, capitans i delegats dels equips catalans van participar en el debat

Clemente va afirmar que l'interès per l'esport rei ha augmentat

CARME REVERTE

• Sant Cugat.— «El futbol és en alça i continua sent l'esport rei», amb aquesta afirmació va començar la intervenció del seleccionador Javier Clemente. El màxim responsable del combinat estatal de futbol va ser l'encarregal de tractar sobre la figura de l'entrenador i del paper del capità d'un equip. Clemente va explicar que «és important que els presidents prenguin consciència que moltes vegades els entrenadors no són els culpables de tot». Després de fer aquest aclariment, el seleccionador va distingir tres aspectes del paper d'un entrenador. «Primer cal saber quina plantilla té, quin sistema de joc pot emprar i quin entrenament cal aplicar», va dir Javier Clemente. Pel seleccionador «l'equip s'ha de mantenir al marge de qualsevol problemàtica exterior, i que únicament l'entrenador ha d'assumir aquestes qüestions». Després del debat i en declaracions fetes a aquest setmanari, Javier Clemente, va assegurar que «l'afluència de públic i els nivells d'audiència tant a la ràdio com a la televisió demostren que l'interès del futbol augmenta —tot i reconèixer que —, si mor el futbol modest també morirà el futbol d'elit, però només a llarg termini». Per Clemente «cal aprofitar el bon moment del futbol per potenciar el futbol modest». Noves regles i aspectes físics Domènec Balmanya, president del col·legi català d'entrenadors, que va afirmar en el seu discurs que «el futbol d'avui es juga més a L'ample que no al llarg», assegurava més tard que «s'ha millorat tant el nivell dels entrenadors com el dels àrbitres». Quant a l'arbitratge, el santcugatenc Casajuana Rifà, president del col·legi català d'àrbitres va manifestar que «al col·legi tenim un nivell d'exigència amb els àrbitres que és d'admirar». Casajuana Rifà va reconèixer l'interès d'actes com aquests, però li hauria agradat molt més que s'hagués tractat sobre el futbol català i l'arbitratge. Però com acostuma a passar, va haver-hi poca estona per debatre tantes qüestions. El traumatòleg de la Mutualitat

El col·loqui va aplegar rellevants especialistes del món futbolístic. Foto: MANÉ ESPINOSA de Futbolistes de Catalunya, Ramon Cugat, va tractar d'un dels temes més complexos, els aspectes físics. Cugat va destacar que «per jugar a futbol s'ha d'estar ben preparat físicament, perquè moltes lesions es produeixen per la falta de preparació per practicar aquest esport». Per a Ramon Cugat, un aspecte important sobre el qual s'hauria de treballar és la prevenció, i segons ell, la nutrició hi té molt a veure. El traumatòleg va explicar que «la dieta és una de les parts fonamentals de l'organisme i per tant cal tenir molta cura». Però una de les afirmacions més contundents de Ramon Cugat va fer referència a la preparació i a la recuperació, quan s'han lesionat, dels nens que practiquen futbol. Ell va assegurar que «veiem nois que en el futur no seran jugadors, sinó coixos».

Del futbol modest, molt poc C.R.

• En les dues hores i mitja que va durar el col·loqui, poc es va parlar sobre els clubs més modestos i els equips afeccionats. La presència del seccionador estatal, Javier Clemente, va centrar gran part del debat en el futbol professional i la selecció espanyola. L'entrenador del Sant Cugat Esport, Carles Munuera, acompanyat pel capità de l'equip, Francesc Bayo i el delegat, José Salvador van ser la representació santcügatenca a l'acte. Munuera, que va preferir escoltar atentament les intervencions d'uns i altres, va trobar «positiu un col·loqui amb la presència de gent rellevant del món del futbol». No obstant això, lamentava que «es parlés poc de futbol català», tot

i reconèixer que «només en un matí per parlar de medicina, regles de joc i altres temes i amb la presència de Clemente, el temps no donava per gaire». Munuera, que es declara obertament admirador de Javier Clemente, comparteix l'opinió del seleccionador quan afirma que el futbol és en alça —referint-se al futbol professional—. «Una altra cosa diferent és el futbol d'afeccionats» —va manifestar el tècnic santcugatenc—, «perquè el seu problema són els diners; els clubs no disposen de cèntims per fitxar jugadors de qualitat». Per Munuera, «la falta de cura del futbol de base per part de les institucions esportives i polítiques té molt a veure amb els problemes dels clubs més modestos».

Continuen els preparatius de la XII Mitjà Marató de Sant Cugat FRANCESC CARBÓ

• Sant Cugat.— El Comitè Atlètic de Curses (CAC), integrat pel Club Muntanyenc i el Club Natació, continua treballant de valent per tenir a punt l'organització de la dotzena Mitjà Marató, que tindrà lloc a Sant Cugat el 5 de febrer. Durant aquests darrers dies la comissió organitzadora s'ha encarregat d'editar els programes que han fet arribar a clubs del país que tenen tradició atlètica. Segons Domingo de Pablos, president del CAC, «el nostre objectiu és superar els 1.000 participants i si pot ser acostar-nos a les inscripcions dels darrers anys, que han sobrepassat les 1.100». Per aquest motiu demanen als corredors i corredores santcugatencs, que no esperin a darrera hora per apuntar-se a la cursa. Les inscripcions a la nostra població, es poden fer a la seu del Club Muntanyenc, a la plaça de Barcelona 5, de 7 a 9 del vespre. El preu és de 1.000 pessetes si es fan abans del 3 de febrer. Hi ha copes'i premis en metàl·lic per als primers classificats, així com també trofeigs per als primers corredors de les diferents categories, que es formen segons les edats. Com cada any, l'organització preveu una quantitat de 30.000 pessetes en cas que se superi el rècord de la cursa, que actualment és d'l hora i 14 minuts en categoria de dones i d'1,04 en la d'homes. Per aconseguir aquesta fita s'espera la presència, encara no confirmada, de corredors del Club Domingo Catalàn. També els atletes locals que arribin en primer lloq obtindran un premi de 10.000 pessetes. L'Ajuntament de Sant Cugat i la Generalitat de Catalunya són les dues institucions que oficialment col·laboren amb la prova, mentre que Diadora i la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, com ho han fet els darrers anys, patrocinen la cursa. A part, comerços i empreses de la comarca i locals, com Lucas Diesel, fan pbssible la Mitja Marató que ja ha esdevingut clàssica en el calendari de la «Copa Catalana de Fons». El recorregut a superar és de 21.097 quilòmetres, per un traçat que és el mateix dels darrers anys. Transcorre bàsicament pel nucli urbà, si bé arriba fins a Mira-sol. Un recorregut dur, però que ara ja és conegut per la majoria de corredors que fan la Mitja Marató. El comitè organitzador demana que la gent del poble surti a animar els corredors, que, en un esforç de participació i de superar-se a si mateixos, faran per dotzena vegada la Mitja Marató el proper diumenge 5 de febrer.

MOTOR RALLY Ctra. Cerdanyola, 69 Tel. (93) 674 15 03 (Ventas) • Tel. (93) 675 18 53 (Taller) 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS su agente PEUGEOT

PEUGEOT


ESPORTS

26

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 27 de gener de 1995

ENTITATS

£1 consell directiu de la Penya Blau-grana accepta la dimissió de la presidenta Martín Reverte és el nou president en funcions fins al 1997 • Sant Cugat.— LI consell directiu de la Penya Blau-grana de Sant Cugat va informar. en una assemblea de socis extraordinària q u e va tenir lloc divendres passat, de la dimissió

d'Lsther Creu com a presidenta. A la reunió, una de les d'assistència més nombrosa, es va donar a conèixer l'estat actual de la Penya després de la dimissió de Creu. fet que es va produir el 29 de novembre. Des d'aleshores

la junta directiva espera els comptes corresponents a la seva gestió, que Creu encara no ha lliurat, segons que ha assegurat el consell directiu. A partir d'ara, Martín Reverte. n'ocupa la presidència en funcions. temps que s'havia trigat a explicar aquesta situació. A partir d'ara la «renovada» junta treballa l'estat de comptes partint de zero tol esperant obtenir els documents de comptabilitat, que ha de lliurar l'ex-presidenta, per presentar-los a final de t e m p o r a d a als socis. LI consell directiu ha assegurat a aquest setmanari que si cal li enviaran una carta certificada reclamant els documents. En l'ass e m b l e a t a m b é van p r e s e n t a r Martín Reverte com a nou president en funcions, a banda de tractar d'altres qüestions d'interès per a l'entitat blau-grana.

La dimissió de l'ex-presidenta de la Penya Blau-grana. Lsther Creu. va ser la qüestió central de l'assemblea extraordinària de socis convocada per la junta directiva. LI consell directiu, que assumeix la dimissió de ( r e u . va informar els socis d'aquest tet i de la situació en què actualment es troba l'entitat blau-grana. Lsther Creu va presentar la dimissió davant la junta el 2l* de novembre del IW4. Segons el consell directiu, ella es va c o m p r o m e t r e a presentar la dimissió pei escrit a mes de tornai els comptes de la Penya. tet que posteriorment ha negat que fos ;ii\i a aquest setmanari. Ouant a Ics raons que han motivat la dimissió. Lsther Creu ha assegurat que ho ha tel per molls motius, •.però sobretot perquè tinc altres coses a fer i no m'hi puc dedicar-, arguments que coincideixen amb els que va donar a la directiva blau-grana. Lsther Creu. que durant el seu mandat del 1() de juliol del 1993 fins al 2l> de novembre del 1994— va fer les funcions de presidenta i tresorera va deixar d'assistir regularment a les reunions de la junta abans de dimitir. Des que l'ex-presidenta de la Penya va dimitir fins que la directiva ha informat els socis ha transcorregut un període marcat per les festes —el Pont de la Puríssima i el Nadal—. Segons el consell directiu «això ha estat així

La veu del soci

t stlici ('reu poc abans de dimitir. Fotu MANI' l.SPINOSA perquè se li va donar un marge de temps per presentar per escrit la dimissió i els comptes, que s'ha allargat amb motiu de les festes».

Amb aquests mateixos arguments ho van fer saber als socis que van assistir a l'assemblea de divendres passat, estranvats pel

Julio de Pa/, que ha estat president de l'entitat blau-grana durant dos mandats i actualment és el soci n u m e r o 5 de la Penya, afirma que <la confirmació de la dimissió d'Lsther Creu m'ha sorprès. pero pel que es va comentar a l'assemblea crec que la junta ha pecat de bona fe, perquè han trigat molt de temps i per tant també te la seva part de culpa. Per a Julio de Paz. «tot es resol treballant i veig que la junta que hi ha ara té moltes ganes de fer alguna cosa». Antuan Rovira, soci n ú m e r o 468. ha manifestat «que l'assemblea va ser més tranquil·la del q u e es p r e v e i a i p o t s e r l'ex-presidenta hi hauria d'haver assistit per exposar les seves raons i potser defensar-se dels rumors que circulen entre la gent».

FUTBOL DE SALA

FUTBOL

El W. Sant Cugat ofereix una bona imatge, però perd a la pista del líder, el Rias Baixas

El Sant Cugat perd a Olot i aeaba la primera volta de la lliga amb sis negatius

Els brasilers van marcar la diferència

Dissabte visita el camp del Milà

2

Rias Baixas: Marquiz. Camilo, Villanueva. Gansill, Dileadó —cinc inicial—, Ferreira, Iglesias i Tenorio. W. Sant Cugat: José Luis, Jaume, Juanito. Rafa García. Mauri -cinc iniciül—, Carles Navarro. Oriol i Xavi López. Gols: T-ü Camilo"(117v^24TTamiio

O

(36').

Àrbitre: Figueroa i Pulido (Col·legi d'Astúries). Públic: Uns 500 espectadors. ÀLEX LÓPEZ • Pontevedra.— El Winthertur Sant Cugat va perdre a la pista del líder, el Rias Baixas de Pontevedra per 2 gols a 0. P e r ò malgrat la derrota, l'equip sancugatenc va jugar un partit molt bo, sobretot en defensa, i va deixar constància de la seva categoria futbolística i del seu bon nivell de joc. El Sant Cugat va mostrar una defensa molt segura i compacta alhora, i quan va tenir oportunitat es va llançar al contraatac. El ritme del partit va ser molt fort. El Rias Baixas, acostumat a jugar pressipnant durant tot l'enfrontament, va marcar un ritme forca intens. A la primera meitat el Sant Cugat va disposar de dues

clares ocasions de gol i va xutar una pilota al pal. L'equip gallec. d'altra banda, aprofitava les poques ocasions de gol de les quals va disposar per anotar els dos únics gols del partit. U n dels dos brasilers del conjunt gallec, Camilo, va ser l'encarregat de marcar les diferències entre un conjunt i l'altre. Els jugadors sancugatencs més importants del partit van ser Carles Navarro, J a u m e Estrada i Rafa García. Si en el partit de la j o r n a d a anterior davant el Bilbao, el capità del Winterthur Sant Cugat, J a u m e Estrada, es va convertir en un dels protagonistes del partit, aquesta vegada va tornar a mostrar que es troba en un bon m o m e n t de joc. A m b la tretzena jornada s'ha acabat la primera volta del campionat de lliga i el Sant Cugat se situa a la cinq u e n a plaça de la classificació del grup. L'equip santeugatene anirà d'aquí a dues setmanes —aquest cap de setmana descansa— a la Rioja per enfrontar-se amb l'Albelda de Iregua. El conjunt santeugatene espera poder mantenir el nivell ofert durant la primer volta per accedir al play-off d'ascens, un propòsit. que pocs es podien imaginar a principi de temporada.

3

Olot: Buendia. Hscandell. Ramo-

qui va marcar el primer gol del

net (Morell). Planagumà. Puigvert, Font, Villaplana, Sergi, Falguera (David) 1 Forcadell. Ernest. Sant Cugat: Comellas (4), Aznar

i j n xut des de lluny es va escapolir per l'escaire de la port c n a defensada p e r D a v i d C o m e . n a S i i e i porter santeugatene n o

O

, (3). Javi (3). Ernesto (3), Miguel Àngel 3, Oscar (3) Gerboles ) (Jaume) (Pagarolas), Roger, Bavo (3), Casado (3). Oriol (3). ' GoïsTTO Font ( 1 8 1 T T 0 " Falguera (58'ï 3-0 Morell 65') ; .,'" ' '-—F· TArbitre: Berenguer. Correcte. Targetes grogues a Escandel·l, Ernesto. Font, Sergi, Oriol. Bavo i Ernesto. PúblieTlns 2(K) es'picTadors: ; — n ^ "• T'^TTZ—r~-—. Incidències: L abitre designat, en un principi, per a aquest partit va ser substituït la vlgi1ia amb motiu d'una lesió. ,,»„>.,• „ , , , „ , , ,s. , . , , . Olot.— Aquest cop els sant\ ui _ cugatenes van tornar a m b les mans u •, i , • •. , , buides de la visita al camp de ..r,, . i-i c . J" . u 1 Ok>t. LI Sant Cugat hi va posar , • , ",, „ • les ganes i les millors ocasions , D , , . , , de eol durant la primera part. > ,. . •, , i .i • pero I actuació dels vermell-i-ner ,, ,•,. , i gre va ser molt diferent de la * , , • • segona, quan el domini va ser ilocal.i r> . u , ™ •!«' els „i. Durant els primers<• 45 j /-- i »» . i de Carles M u n u e r a van controlar la zona del mig camp i van fer perillar la porteria rival. Contrariament a això. va ser l'equip ^ local

El CV Sant Cugat pateix més del previst davant l'Hispano-francès

O 3

Hisp.-francès: Aguilar. Mateos, Vidal, Becerril, Borràs. López —equip inicial , Aroea. CV Sant Cugat: Rubio, Bartra. Mampel. Vila. Sànchcz. Castané —equip inicial—, Massa. Salto. Parcials: 8-15. 11-l.s, f>-15. Arbitres: Castrillo i (airefio. Correctes. Públic: Uns 3(1 espectadors. O.V. C.R.

M Vall d'Hebron.— Les jugadores de Rupil es van imposar a l'Hispano-francès a domicili a l'últim partit de la primera volta de la lliga. Les santeugatenques van tornar a fer un 0 a 3. pero aquest cop. a m b més dificultats de les previstes. Cap equip fins ara no havia estat capaç, de fer-li mes de 20 punts al Sant Cugat, pero en aquesta ocasió les barcelonines van li en van fer 25. L'equip santeugatene era conscient de la lluita que acostuma a plantejar l'Hispano-francès. però tant en cl primer com en cl segon set la capacitat de lluita de les locals va superar totes les expectatives. El tècnic del Volei Sant Cugat. Víctor Rupil. es \ a v e u r e obligat a d e m a n a r dos temps morts, fet gens habitual. En el segon set les barcelonines van arribar a tenir un avantatge de dos punts (7-5). però a partir d'aquí i ja fins al final del matx. les santeugatenques van controlar la situació, tot i que amb una dosi d'esforç superior a la que és habitual. Al final tant Ics jugadores com l'entrenador del CV Sant Cugat van reconèixer que la causa principal de les dificultats d'aquest partit va ser la coordinació entre les línies de l'equip, que no va ser del tot satisfactòria, en alguns m o m e n t s del partit.

El Júnior perd contra pronòstic a les Pedritxes davant el D. Terrassa

1

D. Terrassa: Llanas. David, Forrellat, Ventalló, Armengol. Ollaraz, Gutiérrez, Sallés, Mora. Lloveras, Casas —equip inicial—, Colomer, Jornet.

0

Júnior: Bozal, Abad. Lelet. Vidal. Patllé, Negre, Òrsola, Bagunà, Cabestany, Clarasó, Serra —equip inicial—, Nogueras, Vidal, Carpentier. Gols: 1-0 David (24'V Arbitres: Guerrero i Deo. Bé. Públic: Uns 150 espectadors.

m a t x

Aquest gol fer res ^ ^ ^ d S a n t <£ t ^ . j n e n ca P m o m e n t no es va donar pCF ^ " V CaSad° ' * a m ° " Az" nar van disposar de dues bones ocasions per e m p a t a r abans d'av ., , , r r l b a r al de ans f - P e r o « P n ,° es v a n transformar en gol. A la re P r e s a e l s c a n ™ fets del tècnic santeugatene. el primer tàctic i e . ... , r , . .. , Çl segon obligat per la lesió de Jaum e . van variar 1 esquema del Sant Cugat, que es va veure superat dues vegades més pels de la Garrotxa. El Sant Cugat va pagar es seves errades defensives, h & . , , , • „, u , amb dos gols mes del coniunt lob , , . ' , . cal. dos gols. que es van produir , & •i t al contraatac. . . , ., , . . , . A la conclusió del matx, el tec. „ , ' me santeugatene, Carles M u n u e , 6 , , , .. ,, ra. va lamentar la taka d encert . . , , . . ^ . dels íugadors davant la porteria . J. =• „ „ . „ ^ , contraria. LI Sant Cugat acaba b .a ,. , , . ' /primera , volta del _ ,campionat „ r , amb una derrota a O ot i a m b ,. »-«• u \ s,s nc at1 S ^ - P ^ t e comença la SL ' S o n a v o l t a ' , e l S a n t ^ " g a t visllara per enfrontar-se ^ n t a Coloma al Milà. de G r a m e n e t hi

ya

va

p o d c r

A.L. ,'C.R.

H T e r r a s s a . — El Júnior va perdre s o r p r e n e n t m e n t davant el Deportiu Terrassa, un equip que acaba de pujar a la màxima categoria de l'hoquei herba estatal. Els de David Pérez no van p o d e r posar en pràctica el seu sistema de joc i els va sorprendre un Terrassa tenaç. La primera part va ser dominada pels locals, que van provar insistentment perforar la porteria del Júnior, però el porter santeugatene, A n t o n i o Bozal, va salvar l'equip del perill. Però als 24' de joc els terrassencs transformaven el primer i únic gol del matx. A la represa el Júnior va sortir molt més motivat i va trobar el seu lloc al camp, i tot i tenir .oportunitats p e r igualar el partit, la mala sort els h o va impedir. A m b aquesta derrota el Júnior se situa a la zona mitjana de la classificació, a m b 2 punts. Aquest cap de setmana els de David Pérez afronten un doble compromís. Dissabte a casa contra el líder. l'Atlètic de Terrassa i diumenge a l'estadi Pau Negre davant el Polo.


27

ESPORTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 27 de gener de 1995

El sènior A de la UE Sant Cugat perd contra l'Sfèric en un partit per oblidar

HOQUEI SOBRE PATINS

Club Hoquei Sant Cugat, la joventut i la il·lusió sobre rodes

E*y Sfiric: Rodríguez (21), Oliver JJL (12). Castillo (4), Martín (8), Villaroya (5), Moreno (-). Gómez (-), Celma (-), Martínez (-), Ros (2), Salvador (-), Giménez (-). i l DE Sant CugatTGarcía (4), Í # « J Santillana (4), Fontanals (11), Albesa (7), Asensio (15), Silvestre (-), Moreno (-), Riera (-), Badosa (-), Romero (-), García (-), Solano (2). Parcials: ÍUTIÒ-IO, 13-16, 18-19; 24-24, 35-28, 42-36, 52-43. Arbitres: Jiménez i Vilaseca. Públic: Una entrada molt discreta per ser el pavelló de la Sagrada Família.

Juguen per gust sense descartar l'ascens CARME REVERTh

• Sant Cugat.— Els dos equips sèniors del Club Hoquei Sant Cugat han acabat la primera volta del campionat de lliga situats entre els primers del seus grups. La il·lusió de jugar per jugar, sense grans objectius, ha facilitat el treball a aquests equips, que prefereixen pensar en l'ascens només quan s'acosti el final de la lliga. Mentrestant, es proposen assaborir cl plaer de jugar bé, encara que perdin. Les coses els han rodat força bé, als equips sèniors del Club Hoquei Sant Cugat, en la primer volta del campionat de lliga de segona divisió catalana. L'equip A s'ha situat en el segon lloc de la classificació després d'haver aconseguit 10 victòries. 2 empats i només 1 derrota. El balanç és prou bo per pensar que es tracta d'un equip amb serioses aspiracions a ascendir de categoria. Però aquest jove equip, que tan sols té una mitjana d'edat de 19 a 20 anys, prefereix no plantejar-se objectius tan ambiciosos fins que no s'acosti el final de la lliga. El capità de l'equip, Marc Vílloro, afirma: «És important jugar cada partit i intentar jugar bé encara que perdem perquè això comporta una satisfacció personal.» Aquesta és la mentalitat i la filosofia que defensen aquests joves esportistes, que per primera vegada en la seva recent història han optat per no tenir entrenador. «L'experiència d'altres temporades ens ha servit per saber que és millor tenir un bon nivell físic, ja que la tècnica la treballem nosaltres

CATÍ MORELL

mateixos; provem nous mètodes defensius, sobretot en contraatac. perquè ens costa una mica», maniesta Marc Villoro, que hi afegeix: «Aquest sistema ens ha anat prou bé; era el nostre antic sistema de joc i ho ha de continuar sent perquè així és com sabem jugar.» Contra els rivals més forts, el CHSC ha millorat, però contra els més dèbils també s'ha encomanat del mal joc. Enguany el nivell dels equips del grup és més elevat respecte d'altres anys. El capità del sènior A, Marc Villoro, creu que «hi ha 4 o 5 equips molt forts, que s'han reforçat amb jugadors de qualitat». Er~aènior B també «roda» L'equip B del club s'ha desinflat un xic després d'haver encaixat les dues úniques derrotes de la lliga en els dos últims partits. Però la qualitat dels jugadors santeugatencs s'ha fet palesa des del principi de la lliga: només cal recordar alguns dels resultats aconseguits. Pasqui, Tato, Mia i comanyia no han perdonat molts

L'esquiadora Alba Caballé guanya el campionat de Catalunya de fons

• Terrassa.— El sènior A de la UE Sant Cugat va començar la segona volta del campionat de lliga de la segona divisió estatal amb un partit en què es va posar en qüestió el nivell del joc en aquesta categoria. Tant l'Sfèric com el Sant Cugat van oferir una imatge molt pobra que només es pot associar amb el resultat (18 a 19 a la primera part i 52 a 43 al final). Els pocs espectadors que es van traslladar al pavelló de la Sagrada Família no van gaudir de l'espectacle que esperaven, després que en el partit d'anada l'equip egarenc es va imposar als de Sant Cugat per 48 a 93. Els jugadors que entrena Marcel·lí Massafred rebran el Mataró, un dels equips que es troba a la zona alta de la taula classificatòria i que pot exhibir el joc esperat en aquesta categoria i dificultar les coses al Sant Cugat. Recordem que el partit d'anada, tot i la derrota, va deixar un bon record als jugadors de Massafred, que van ser capaços de mantenir el ritme durant els 40 minuts.

Un moment de l'últim partit disputat al pavelló municipal, contra el Sant Llorenç. Foto: JA. MULA. dels seus rivals. Al Cassanenc li van fer 33 gols; a l'Olot, 19, i al Breda i a la UE Claret, 16. Però la superioritat del sènior B del CHSC sembla haver-se-li tornat en contra. Recuperar la confiança i la il·lusió és el propòsit d'aquest equip, que també pot as-

pirar a l'ascens. «L'aspiració del club és que algun dels dos equips pugi, encara que preferiríem que ho fessin tots dos; per això cal animar l'equip B perquè continuï endavant», diu Villoro. Divertir-se i jugar a hoquei sobre patins és l'ambició de tots ells.

CINTRE D'ESTUDIS MUSICALS I H U M A N S

TALLEM

Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue, flauta travessera, violoncel, guitarra, etc.

C.R.

• Sant Joan de l'Erm.— L'esquiadora del Club Muntanyenc Sant Cugat Alba Caballé ha estat la campiona de Catalunya en la prova de 15 quilòmetres. En la mateixa categoria, la de sènior dones, una altra corredora del club santeugatenc, Marta Visa, va ocupar el setè lloc en la classificació. Marta Morral, del CEFUC, i Montse Fernàndez, del CENA, van ocupar la segona i la tercera posició del pòdium, respectivament. En la categoria d'homes i en la prova de 30 quilòmetres, el corredor del Club Muntanyenc Aleix Pros va ser subcampió en una cursa molt disputada, en la qual van participar els millors corredors de l'especialitat. Jordi Ribó i Ricard Viliella, tots dos del CEFUC, van ser primer i tercer en la classificació general. En aquesta prova els santeugatencs Octavi Galceran i David Pardo van ser dotzè i setzè, respectivament. En la categoria júnior l'esquiadora del Club Muntanyenc Núria Pros va ser subcampiona, en la cursa de 10 quilòmetres, mentre que en homes el podi es va quedar sense representació santeugatenca. Els corredors Frederic Puig, Bernat Pros i Enric Guillo van ser quart, sisè i novè en la classificació final en la prova dels 15 quilòmetres. Les diferents proves, que van ser organitzades pel club d'esquí de fons Urgellet-Cerdanya, van tenir lloc diumenge a l'estació de Sant Joan de l'Erm. La pròxima prova serà la Marxa Beret, el dia 5 de febrer.

*,

RICOMÀ

VENDA

D'INSTRUMENTS

i m}

MUSICALS

«

C/ Balmes, 11 - Tel. 674 58 62 - Sant Cugat

NOU INSTITUT DE BELLESA INTEGRAL AMB PERSONAL ALTAMENT QUALIFICAT

ELECTRICITAT - FONTANERIA - CALEFACCIÓ Llar, comunitats i empreses. Instal·lació i manteniment

/ Tractaments lacials i corporals

&• MING0

SCP

(Anti-Age)

/ Depilació personalitzada

/ Maquillatge

/ Quiromassatge

/ Maqulatge permanent

/ Reflexoteropia podal

/ Tint i permanent pestanyes,

/ Drenatge

/Decoíoració

fimfòlic

/ Tractament osmosphere +SEA l

SERVEI TÈCNIC AUTORITZAT

/ Tractament TUENDA

/ Depilació elèctrica í per sonda

J g m t F INSTAL·LACIONS

4 41 44

M e d*'

i

100

/ Manicura / Solàrium ate pressióHbciai i- •

V Píling corporal +Hkkrtació **'

corporal

·f;^CONSUUAMÒ)ICA-·-

C/ Francesc Moragas, 25 Telèfon 675 58 55 - Sant Cugat del Vallès

T3 . Fundació per la Pau Casp, 30, pral. 1a. - 08010 Barcelona - Tel. (93) 302 51 29

Informat. Els governs necessiten una opinió pública, lúcida i creativa, que pressioni perquè les coses vagin millor. Vols col·laborar amb nosaltres?

La teva opinió compta. Fes-la pública.

Sí, vull rebre informació <Sa tes as&rikate de

la Fundació per la Pau. Nom Adreça Població Codi Postal


ESPORTS

28 POLIESPORTIU

C. Boada, O-PB SL Cugat, 1 C a n Boada: Jiménez., S à n c h e / , Luna, Saavedra, M a l d o n a d o (Prieto 75'), Castell (Murïoz 45'), Garcia. G u e r r e ro, Antonio (Viizqucz 77'), Martínez. Delgado. PB SI. Cugat: [-.du, C a r r e . Luis. T a l o , Isaac, Miguel, Mare (Quintana 70'), Javi, Raül. Oscar ( Z a z o 7 5 ) , Carrillo. Gols: (1-1 Marc (2')'). Àrbitre: Mesa. Malament. Targetes grogues a Suavedia. Castell Mare i (2) Sànchez i I.uis C o m e n t a r i : l.a l ' e m a \ a desaprofitar l'oportiinllal d'acniïsecuii una golejada d'eseandol ciHitra el quart classilicat. í l s hi.iu-iu,ina \un dominar duianl lot el partil. peio aquell etintrnl no es \ a tiaduit en gols a eausa de la taka de piinleiia \ ! ; I A IV.IIIÇJ 1 ., la l'en va als 2'l minuts de |oe i. n'alci .•.; les niiml·iuses >ip. ai m m e., j ! K -, A[tenir els di l.ise \ .;••• i. i . \ l e i o n |K i maieai. el lesuli e , . ,.. e a n k nu inamovible. I . a i i ' i l ' . .- \.-. c i r V ' i n w dos elars penals tavoiaoles a i,i l'enva. i aK noranta niimils ,le paiüt \ a anul·lar un gol aN Mati-;:: ma |a que \ a eonsidei.u que s'!ia\ :a | uului! en lo1.1 de |oc. i K

C anfatjonenc, 2 - Mira-sol, 5 ( a n f a t j o i u n t : lose. Kodiu.uie/. Masip. 1 usa, Actnlciu ( M u n o / " v i . lalin, T o n al ho (( uluci.i M>'|. I op L z (Martínez. d 7 ' | . l.azaro. K o d u g u e z , Saavedra. Mira-sol: Antonio. .lose ( ai los, Enric. l.luis. Naraiqo, .luaii|o (Juan 5l)'l. Minguelki (Manu 7S'|. M a n o h n . C'arlos. J.iime, T m i . (iols: II-1 M a n o h n (2lV). M-2 Naranjo 122"). 1-2 Rodríguez l ' O ) . 2-2 l o rralho ( 4 2 ) , 2-.i Manolin (511). 2-4 ldiric |(i5'). 2-5 Tini. penal i 71). Àrbitre: M o r e n o . He. t a r g e t e s grogues a Masip. Curiós, lose Carlos i vermella a lu.in I S1)' i C o m e n t a r i : I I Mira sol \.i vèncer a domicili el ( antalioncnc. en un partit que es va decidir al segon temps Duran! els primers lienta minuts el domini va c o n e s p o n d r e aK niira-solenes. que es van avançar dues vegades en el m a r e a d o i . A m b aquesi parcial favorable. eK de Mira-sol es van confiar i \.in p e r m e t r e als locals e m p a t a r el partit abans del descans. A la represa la reacció del Mira-sol no es va fer esperar i els gols van ari ibar doblement. lini. de penal, va arrodonir el resultat final d'un partit clarament dominat pcK jugadors mira-solencs. ( K

CB Coll, 63 l ESC, 54 C B C o l l : Puig (SI. H e r r e r o (12), Nieto (12), Rausa (-). N a u d o m (2), G ó m e z (fi). Aguilera (-). Pilan ( u | . Casas (3), Jiménez (-). R u z ( 2 ) . Reviejo(6). Club Bim: Maehon (-). Soler (11), Martínez (7), Crespi (5). García (2), Osul (K). Sanz (-), Junvent ( 12). Crespi l.1»). Arbitres: ( dl i lierge. C o m e n t a r i : I. equip H de la l ' n i o Esportiva Sant Cugat \ a encaixar una derrota per només íi punts de diferencia contra el segon classificat de la tercera div isio preferent, el C B Coll. 1.1 nivell de joc tant per part dels santeugatencs com per part dels locals va ser molt baix. p e r ò el partit va senar per demostrar que Sito Roque i David Barbens estan complint els pronòstics i entren en una línia de joc que permet pensar en una recuperació i que pot portar-los a salvar la categoria. Al final de la primera part, cl resultat era de 24 a 22 punts, set punts de diferència que donaven l'avantatge als locals. Els visitants no van p e r m e t r e que aquests punts d e diferència es multipliquessin, com acostumava a passar en els partits de la primera volta, i van sortir a m b una derrota digna de la pista del C & Coll. Ara els santeugatencs pensen en el compromís que diumenge els enfrontarà al Vendrell a casa. En aquest partit, corresponent a la segona jornada de la segona volta, R o q u e i Barbens esperen omplir de públic la Sala Hseolar d e Sant Cugat p e r q u è els jugadors puguin tenir el suport necessari per afrontar el partit. A r a per ara, els jugadors de Sant Cugat es troben a un partit de diferència del rival de diumenge i la victòria els podria fer pujar a la taula classificatòria, la qual cosa es mereixeria un fort a p l a u d i m e n t d e tota l'afició./C.M.

AGENDA

CB Abrera, 66 Mira-sol, 58 CB Abrera: Mavorga (1), Boada (17), Pérez (1), Plans "(6), Castillo (11) —cinc inicial—. Navarro (4), Subinas (12), Montoya (7), R e q u e n a (5). Mira-sol: Javi (2). José (-). Óscar (21), Màrius (7), Miguel (10) —cinc inicial—, M a n o l o (-). Rafa (13), David (-), D a n i (5). Àrbitre: G ó m e z . Regular. C o m e n t a r i : El Mira-sol va perdre contra l'Abrera, un rival teòricament inferior. El partit va començar molt be per als mira-solencs. que als deu minuts d e joc Icnicn un avantatge de 12 punts, però a 5 minuts del descans es van enlonsar. Els nervis van p e r d i e un Mira-sol al qual res no sortia K \ i \ o ho va saber aprofitar l'equip di i.isa per recuperar-se en el m a r c a d a : l a segona meitat va eontinuai icual. Els mira-solencs van jugar H I ' X ' confiança i a m b molts nerv.s. c e .ilecils a les errades defensives vau • v . e i a t una nova derrota del M n . ^ e < K

ELS 4 C A N T O N S ; Divendres. J 7 de gener de \W5

SUB-23 18.00 Mirasoi B-Sï. Joan Despí (Diss.)

Milàn-Sant Cugat (Diss.)

3a regional 12.00 18 00 12 00 1V45 12.00 18.00

Igualada-Sant Cugat IDium.) PB Stei¥Ciïg"aT-PNTer"ràs"sa i D i s s / T Fontetas-Can Cortés (Dium.) JúKior-PDTCan D o s (DÏürrT) Mirasol-Barberà fDium.) Àdesa-Cataiònia (Diss.)

SÈNIOR Ï 7 . 3 0 CfM Sabadell-ÚESC

18.00 OI. Floresta-Bellsport (Diss.) (Diss.)

II 1a divisió B 17.30

1a divisió estatal SÈNIOR FEMENÍ 18.00 Sta. Coloma-St. Cugat (Diss.)

Juvenil 12 00 Can Jofresa-PB Sant Cugat (Dium.) 15 30 Sant Cugat-PD Pajarïl (Diss ! 1 8.30 Can Fatjo-Junior (Diss.)

Cadet 16.45 9.45 10.00 10 00 16 45

Sant Cuqal-Rubi IDiss.l St L Í O I P I \ - P B S I C.jgatíDillTi.i Ji.nior-Can Ar-gljila iDiem.l Adesa hdHpeiKífcnt 1990 (Diss.) Sant CuyatMdtbdep-jra (Diss.)

Campionat de Catalunya

St. Vicent: Ortega, Garcia (1), \ en drcll. l'erres (4). C a l a m a r d o uuc inicial . Moreno (2). Peroles, P e n e s II Olimpyc: Araiz, David. Jordi i 2 j . Manolo (1). Joan (4) eiiK inicial -. Dani (1), Octavi, Revilla. Arbitres: Espejo i Q u e s a d a . Be. Targetes grogues a David. Joan. M o r e n o i blava a Peroles. Comentari: L'Olimpyc va aconseguir la segona victòria consecutiva de la temporada, dos punts importantíssims que l'allunyen del grup d'equips que són a la part baiva de la classificació. Els homes d'Angel Ruiz van jugar bé, però van d o n a r e\eessi\ es tacilitats a un rival que va saber treure profit de Ics errades deK floiestans. Les alternances en el marcador es van mantenir fins al final del paí tu. però l'Olimpyc va poder conservar un minim avantatge per emlur-se el triomf. ( R

16 16 15 12 11

20 00 15 30 00

St. Cristofol-Junior (Diss.) M Egara-PB Sant Cugat (Diss ) Sant Cugar-N. Terrassa (Diss.) Ailesa-Sant Llorenç (Diss.) PB St Cugat J 25 Set IDISS 1

Jxf

St Cugat A, 12-SL Llorenç, 4

3a divisió 16.00 12.00 18.30

CADET FEMENÍ 20.00 S u n ! Cugat B-CF h i u t o n s (Diss.)

SÈNIOR 11.00 UESC A-Mataró IDium.) SUB-23 12.30 UESC A-Mataro (Dium.) JÚNIOR 17 30 UESC A-B. Ribes (Diss.)

3£ preferent SÈNIOR 12.00 ÜÈSC'B-Vendrell (Dium ) SUB-23 10 30 UESC B-Vendrell (Dium.)

3c categoria A SÈNIOR 19.30 Mirasoi B-St. Joan Despí IDiss i

H i u c h : Valldoreix I.Dissl SelvaCh-ss iDium.l Can " T U Bak.itas IDiss I

Juvenil 16.00 El Papiol-OI. Floresta (rjiss.i

Cadet Campionat de Catalunya 2a CATALANA 20 15 Sant Cugat A-B. i Riells (Diss.) 22 15 Sant Cagat B-Caldes IDiss.')"" 19 45 Can Palet-PH Sant Cugat (Diss.)

11.45

OI Fioresta-Esparraguera

(Dium

Alevins 11 00 OI Floiesta-J Riera (Diss.I

JÚNIOR 20.00 Corbera B-Sanl Cugat (Diss.)

19.45 Mataró-PH St. Cugat A jDJss.)" 16.45 PH Sant Cugat B-VoltregàJDissT 11.00 PH sant Cugat C-Salle Ef (Diss.) INFANTIL 18.30 Mataro-PH Sant Cugat A (Diss.) 15.30 PH Sant Cugat B-VoltregyJDTss.) ALEVINS 1 7.30 Mataró B-PH Sant Cugat A (Diss.) 14.30 PH Sant Cugat B-Martinenc (Diss.)

1a catalana SÈNIOR MASCULÍ 19.30 UESC-Adrianenc (Diss.) JUVENIL MASCULÍ 10.30 Santpedor-ÚESC ( D i u m )

13.00

BENJAMINS 16.30 Mataró-PH Sant Cugat (Diss.) PRE-BENJAMINS 15.30 Mataró-PH Sant Cugat (Diss.)

CADET MASCULÍ UESC-Gavà(Diss.)

3a divisió 8 00

Sant Cugat A-Barberà A (Dium.)

5a divisió

JÚNIOR 16.00 UESC B-CaldesB (Diss.)

C H St. Cugat: Oriol. Bernat 12), Marc, Burnat (2). Angles | 1 i eme inicial-—. Roger (2). David <2i. Oscar (4). St. Llorenç: Davanc. López, Brou. C a r d o n a . Fontdcvila (2) —cinc ini cial—, C o m a s , López 11. Joan (2) Evolució del m a r c a d o r : 0-1. 1-1. 2-1. 3-1. 4 - 1 . 4-2. 4-3. 5-3. b-3. 7-3. S-3, 9-3,9-4. 10-4. 11-4. 12-4. Àrbitre: Sànchez. Be. C o m e n t a r i : El sènior del Club Hoquei Sant Cugat va finalitzar la primer volia del campionat amb una victòria que el manté en el segon lloc de la classificació. Després d'uns primers minuts molt igualats al primer temps. els jugadors santeugatencs van ser capaços de reaccionar per arribar al descans a m b una diferència prou c ò m o d a (6-3). A la segona part el Sant Llorenç es va tancar molt bé en defensa, la qual cosa va obligar el Club Hoquei a xutar des de fora de l'àrea. A I M van arribar sis gols més per als locals. que van d e m o s t r a r que són en la línia de joc q u e vol l'equip. Oscar Collado, autor de quatre gols. va ser el jugador més destacat del matx. I S ( K

24 00 P Tiana-OI. Floresta (Diem

JUVENIL

2c divisió estatal

C. Flores-Parets (Diss )

2a divisió

JUVENIL FEMENÍ 17 00 Sant Cugat-Caleila IDiss.) SÈNIOR MASCULÍ 'ti 3C Sant Cagat-la Liaç.üsla (Diss.)

Adrianenc-PB Sant Cugat (Diss.)

I Divisió d'honor cat. 17.00

Infantil Sant Vicent,7 - Olimpyc. 8

1a divisió A

3a catalana femenina 16.00

8.00

Divisió d'honor masc. 16 00 Júnior-At Terrassa (Diss.) 12.30 RC Polo-JunioríDium.)

UE Sants-At. Sant Cugat (Dium.)

6a divisió 8.00 8 00

St. Francesc B-Oliveras (Dium.) Sant Cugat B-La Union (Dium.)

ESPORT ESCOLAR

Barberà. 17 UESC, 29 B a r b e r à : Antonio. L'elix (10), Miguel (3), Jordi (1), Johnnie (-). A l e x i s ' d ) , Paco (1) — e q u i p inicial- , Alberlo (-), J a u m e ( I ) . UESC: Bell. A r m a n d (4), Cinta (3). R o m e r o (5). Altredo (1). l·isas (2), T o m à s (10) equip inicial—, Olava {-). E d u (4). Arbitres: G i m é n e z i Pastor. Bé. C o m e n t a r i : L'equip d'handbol d e la U E S C va guanyar el primer partit de la fase d'ascens a la pista del Bar bera per una c ò m o d a diferència. I I matx no va començar gaire be per als h o m e s de Josep Ibàíiez. que Uns als deu minuts de partit no es van saber trobar a la pista. El partit, però. no es va decidir fins a la segona meitat. q u a n els santeugatencs van anul·lar Fèlix, que és el motor del Barberà. A m b aquest jugador controlat, els locals van desaparèixer de la pista, veient com els gols d e la U E S C arribaven. sense p o d e r fer-hi res. Aquest cap de setmana els santeugatencs reben a casa l'Adrianenc, líder de la fase d'ascens. / P.M. / C.R.

Ylinihandbol — I'equip alcw de l'cseola Joan Maragall disputa la segona lasc dels Jocs Escolars inclòs en el grup A, juntament amb l'escola Collserola, l'equip A del Catalunya i l'Avenç. L'equip del Joan Maragall. el formen Matías Lucas, Oriol Gonzàlez, Lluís Perpinyà, Carlos Heredia, Jordi Blanquells, Raül Moreno, Alejandro Bejarano, Ruben Sànchez i Juan Martín. Lluís Puig n'és l'entrenador. Després de les dues primeres jornades

corresponents a la segona fase, l'equip del Joan Maragall és segon en la classificació, amb un partit guanyat i un altre perdut. Des que va començar el campionat ha fet 60 gols i n'ha encaixat 56. El primer en la classificació és l'equip A de l'escola Catalunya, amb 3 punts, un més que el Joan Maragall, que és segon. La classificació es completa amb l'Avenç, que és quart, amb 2 punts, i el Collserola, amb l./C.R.


Q U È EN SAP ELL DE LA F U N D A C I Ó ?

N O

L·INCARA

nimes.

però

a seu.

Per

SAP

no es perd això

està

Futbol

Club

gràcies

a la Fundació,

RES

cap partit orgullós

Barcelona.

Perquè

de números del

de ser

Barca,

un Barca

promotor

el que

la seva Fundació,

ni de societats

sí que el Barca

que sent

anòcom

de la Fundació

del

sap

que

molt

creixerà

bé és sense

límits.

FUNDACIÓ FC BARCELONA La nostra

DEL

H

L 1) A

I O R A

T 1 l.tFO N

solució.

(93) 227 82 81 o a qualsevol oficina de

Winterthur

# BANCA CATAIANA Banc del Barca

patrocina la Fundació FC Barcelona


3 0 . Divendres. 27 de gener de 1995

EL PRIMER GERIÀTRIC PRIVAT

LES MULTES DE LLAURADÓ

El Tribunal ha determinat que les multes de la zona blava imposades a l'advocat i candidat d'UNIS a les municipals Josep Maria LLauradó es van notificar malament i havien prescrit. Plana 31

L'edifici de l'antic hotel Rossinyol de Valldoreix serà la seu de la primera residència privada per a la tercera edat de Sant Cugat. El centre oferirà 100 places per 125.000 pessetes mensuals. Plana 31

LES CONSEQÜÈNCIES DELS INCENDIS Un grup de voluntaris de Valldoreix ha decidit autoprotegir-se contra el foc amb un cos de bombers propi. Segons el president de l'associació i futur cap de parc, Manuel Sorribas, cl projecte parteix del

«dret i el deure que el nou pla de prevenció d'incendis de la Generalitat, 1 Infocat. atribueix a les urbanitzacions aïllades per organitzar-se amb estructures de base que puguin col·laborar amb els

professionals.» De moment, estan instal·lats a l'Associació de Propietaris i Veïns i tenen el suport de l ' E M D . L'Ajuntament, en canvi, assegura que no ha estat informat de la iniciativa.

Valldoreix organitza un cos de bombers voluntaris propi per a aquest estiu La conselleria de Governació acaba de I Té el suport de l'EMD, però l'Ajuntament notificar l'admissió dels estatuts del grup | assegura que no ha estat informat S1I.V1A BARROSO

• Sant Cugat.- 1.objectiu final de l'Associació de Hombers Voluntaris de Valldoreix és integrar-se a la xarxa de parcs de la Generalitat. Per això caldrà, però, que tinguin local i un mínim de material que n'avali l'efectivitat i que hagin reunit personal amb els coneixements tècnics exigits. De moment, són set socis actius que han assistit a cursets de formació bàsica per a bombers que, en el cas del futur cap del parc de voluntaris. Manel Sorribas, és el curs bàsic d'incendis impartit per la Generalitat. Amb aquests fonaments han sol·licitat a la conselleria de Governació la legalització com a associació d'autoprotecció acollint-se -al dret i el deure que marca l'Infocat, el nou pla de prevenció d'incendia de la Generalitat». La setmana passada van saber que els donaven el permís i ara. diu Sorribas. «ja ens podem posar a treballar». L'educació de la població mitjançant cursets i conferències perquè sàpiga com comportar-se davant una emergència i l'elaboració d'un cens dels recursos de Valldoreix són els objectius prioritaris de l'agrupació. Però, per a aquest estiu, tenen la intenció, segons Sorribas, d'haver comprat «un petit cotxe de bombers, amb una capacitat per a 600 litres d'aigua i unes quantes mànegues i més extintors dels que ja tenim». La resta encara no se sap com es finançarà. Segons el tresorer de la junta constitutiva. Francesc Hernandez, confien «a obtenir subvencions de la Diputació, de la Generalitat o d'on sigui. També esperem donacions privades i el suport de l'Entitat Municipal Descentralitzada, especialment el local que ens puguin

B Sant Cugat.— El conductor d'una motocicleta Honda BBR, amb matrícula de Barcelona B-4420-IO, va resultar ferit la setmana passada en collisionar amb un Nissan Patrol de la direcció general de policia, matriculat amb cl número DGP-8008-G i conduït per un agent de la Policia Nacional, al passeig de Rubí de Valldoreix. Segons fonts policíaques, el jove portava la moto del seu germà i no duia carnet de conduir ni casc. En veure el cotxe patrulla. per por que el poguessin multar. va iniciar una fugida precipitada per diferents carrers intentant esquivar la policia. En una cantonada, va tornar a trobar la patrulla. però la velocitat i la precipitació li van impedir veure a temps el vehicle de la policia i s'hi va encastar. El ferit va ser traslladat amb ambulància a l'Hospital General de Catalunya. on va ingressar amb pronòstic molt greu. Després d'una intervenció a l'abdomen per refer els teixits danyats per les contusions. el seu estat ha millorat i. al tancament d'aquesta edició, eslava pendent d'una operació per la fractura del fèmur i la ròtula d'una cama. s.B.

L'n matrimoni separat es baralla per dur la filla al metge

La col·laboració en l'exlincio d'incendis es un dels objectius dcK voluntaris de Valldoreix, loto. MANt- HSPINOSA adjudicar. I si després entreni a la xarxa de parcs de bombers voluntaris de la Generalitat, com han fet a Viladecavalls, a Castellar o a Sant Llorenç, Savall, s'hauran acabat els problemes». La relació amb l'equip de govern de l'EMD és per a Sorribas i Hernandez el millor suport institucional que tenen fins ara. I segons la vocal de l'Entitat. Carme Pérez, és un suport real -que s'ha donat a una associació constituïda legalment i amb intencions de cobrir una necessitat clara dels veïns. És una iniciativa d'un grup de

ciutadans que ens ha semblat encertada i, a més —recorda també Pérez—, és prevista a l'Infocat». Tammteix, del finançament, Pérez no en vol parlar: «el pressupost de l'EMD encara no s'ha aprovat i. per tant. encara no es pot dir quines partides inclourà». La reacció a l'Ajuntament, però. no ha estat la mateixa: tot i que Sorribas i Pérez insisteixen que l'associació vol «sumar esforços», el tinent d'alcalde de Manteniment Obres i Serveis i Medi Ambient, Joan Recasens, recorda que l'Ajuntament «elabora un pla de prevenció

pensat per a tot el municipi. Però si cadascú segueix un camí diferent, no serem gens efectius. Una altra cosa seria que un grup de voluntaris demani integrar-se al pla. cosa que no ha passat.» Segons Sorribas. els promotors de l'associació s'han posat en contacte amb l'equip de govern municipal en diferents ocasions i no n'han obtingut resposta. Però l'alcalde. Joan Aymerich, assegura com Recasens que en cap moment no se'ls ha comunicat «l'existència ni les intencions d'aquest grup de voluntaris».

EL CONCILI PROVINCIAL AL CENTRE BORJA

Tres mil persones assisteixen a l'obertura del Concili Català, que treballarà a Sant Cugat SÍl VIA BARROSO • Sant Cugat.— Unes 3.(XX) persones entre religiosos i feligresos van assistir diumenge a l'eucaristia que va obrir a la catedral de Tarragona el primer Concili de l'Església catalana després de 238 anys de no fer-ne cap. L'arquebisbe de Tarragona. Ramon Torrella, el cardenal arquebisbe de Barcelona, Ricard Maria Carles, onze bisbes residents i dos d'emèrits, els abats de Montserrat, Poblet i Solius i uns 500 preveres de tot Catalunya van concelebrar la missa. Però aquesta només era la sessió inaugural. Les de treball

Un motorista ferit e n xocar amb un cotxe de la policia

comencen divendres vinent al Centre Borja i es faran amb un ritme quinzenal fins al 21 de maig. La necessitat de la unió dels cristians va ser cl missatge central de l'arquebisbe Ramon Torrella i la unificació de l'Església catalana, ara repartida en dos arquebisbats, en una possible Conferència Episcopal única serà una de les ponències que donaran pas al debat a les sessions de treball del Centre Borja, segons el secretari general del Concili i bisbe de la demarcació pastoral del Vallès, Carles Soler Perdigó. Aquesta nova estuctura susbstituiria la

conferència tarraconense creada araa fa 25 anys, després del Concili Vaticà II. i integraria l'arquebisbat de Barcelona. L'evangelització de la societat occidental, la necessitat de recuperar la litúrgia i estudiar més la Bíblia i el paper de l'Església amb la marginació i, especialment amb la pobresa, on l'Església continua reivindicant la seva tasca existencial, seran els altres tres blocs temàtics inclosos al programa de l'assemblea. Per discutir aquests quatre eixos i amb ('objectiu «d'actualizar i aprofundir l'aplicació de l'esperit

i les intuïcions del Concili Vaticà II —explica Soler— s'ha escollit Sant Cugat com a seu de la trobada per la tradició religiosa i cultural de la ciutat, exemplificada clarament en l'existència del Monestir de Sant Pere Octavià». En un sentit més pràctic. Sant Cugat també ofereix, per als organitzadors. una xarxa d'accessos i comunicacions adequada per facilitar l'arribada de participants des d'arreu del país i «el Centre Borja, per la seva capacitat, i la Companyia de Jesús, per la seva acollida —afegeix Soler Perdigó—, ens han acabat de decidir.»

I Sant Cugat.— L'n matrimoni de Barberà del Vallès va protagonitzar la setmana passada una discussió sobre qui havia de portar la filla al metge en un centre mèdic privat de Sant Cugat. El pare havia portat la nena. de nou anys. a la consulta d'un metge del centre i. arran del desacord de la mare, que té la pàtria potestat, van iniciar una baralla en què van acabar estirant la. filla cadascun per un braç. Els responsables de la clínica van avisar la policia local, que els va haver de separar i tranquil·litzar fins que van marxar cadascú a casa seva. El pare, en resposta a les preguntes de la policia, va explicar que només havia volgut acompanyar la nena al metge i que pensava tornar-la després a casa de la mare, on té fixada legalment la seva residència., S.B.

Col·lisió triple a la sortida dels túnels H Un Alfa Romeo 75, amb matrícula de Barcelona B-4776-OP. va xocar contra la part del darrere d'un Citroen AX, matrícula B-2494-JH. la setmana passada a la sortida de Mira-sol dels túnels de Vallvidrera i va provocar que l'utilitari s'encastés, per l'impacte, contra una furgoneta Renault Exp r e s s , a m b la m a t r í c u l a B-8378-HM, que tenia davant. Tot i l'espectacularitat de la col·lisió, no hi va haver ferits i els tres conductors van arribar a un acord per signar l'atestat. S.B.

Dos joves ferits en un accident de moto M El conductor i el passatger d'una motocicleta Honda, amb matrícula de Barcelona B-4714-IM, van resultar ferits en xocar contra un turisme Seat 131, amb la matrícula B-3854-DS, la setmana passada a la carretera de Rubí. Els dos ferits van ser traslladats amb ambulància a l'Hospital General de Catalunya./s.B.


31

PUNT DIVERS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 27 de gener de 1995

SERVEIS SOCIALS

A l'edifici de l'hotel Rossinyol hi haurà el primer geriàtric privat de Sant Cugat El centre oferirà entre 100 i 120 places a un preu de 125.000 pessetes mensuals SÍLVIA BARROSO

• Sant Cugat.— La primera residència geriàtrica privada de Sant Cugat podria instal·lar-se a l'antic Hotel Rossinyol de Valldoreix a partir de la primavera. Els nous Els propietaris de dues residències per a la tercera edat a Tona i Viladrau, a la comarca d'Osona, han adquirit l'edifici de l'hotel Rossinyol i hi fan obres de millora per adaptaT-lo a les necessitats del que serà el primer geriàtric privat de Sant Cugat. Segons Maria Dolors Gandia, copropietària de la societat Vila Valldoreix, que gestionarà l'equipament, el centre oferirà entre 100 i 120 places en habitacions dobles, amb el preu de 125.000 pessetes mensuals per persona. Les dues plantes de l'edifici, que no varia d'estructura, permetrà una distribució diferenciada dels ancians amb problemes de mobilitat o malalties cròniques i els que conserven l'autonomia de moviments. La raó de la separació és el servei mèdic continuat que requereixen els avis amb més problemes de salut i que condiciona, per tant, la necessitat d'un personal sanitari més nombrós. Tot i que la residència disposarà d'una plantilla d'infermers permanent, «en cap moment no es faran funcions d'hospital —remarca Gandia.. Nosaltres, tal com marca la normativa de la Generalitat, atendrem els avis malalts, però ni més ni menys que si fossin a casa seva. No podem ficar-nos en el terreny dels centres sanitaris». La data prevista per a la inauguració del geriàtric és la segona quinzena de març. Segons Gandia, han calculat que obriran primer la planta destinada als ancians amb menys problemes de mobilitat, mentre s'ultimen les obres

propietaris hi feien obres per adaptar l'edifici a les normatives de la Generalitat per a les residències d'avis. Entre 100 i 120 places en habitacions dobles i a un preu de 125.000 pessetes mensuals per persona és el que oferirà

el centre. L'Entitat Municipal Descentralitzada tramita ara la llicència d'activitat, segons una de les sòcies de la residència, però l'alcalde ha advertit que aquest tràmit ha de passar per l'Ajuntament.

L'edifici de l'antic hotel Rossinyol serà la seu d'un geriàtric. Foto: MANÉ ESPINOSA del sector que ha d'acollir els que tenen invalideses. L'EMP tramita els permisos Mentre l'adaptació de l'edifici avança, els propietaris han sol·licitat a l'EMD el permís d'obres,

aspecte que ha confirmat el president de la Junta de Veïns, Miquel Massanes, i també, segons Gandia, la llicència d'activitat. Però l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, ha advertit que «l'administració de Valldoreix no té

competències per concedir una llicència d'activitat a una residència d'avis —a diferència d'un centre de dia— perquè s'ha de fer un pla especial d'equipaments aprovat pel ple municipal i la comissió d'Urbanisme de Barcelona.»

Pel Tribunal, les multes de zona blava a Llauradó van ser mal notificades i han prescrit L'Ajuntament estudia la resta de sancions SÍLVIA BARROSO

B Sant Cugat.— Un jove domiciliat al Prat de Llobregat i que havia treballat de vigilant à l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès, amb seu a Sant Cugat, va ser detingut dilluns a la matinada per robatori al centre educatiu després d'una persecució policíaca pels carrers de la ciutat. Un ciutadà que passava prop de l'escola d'arquitectura va veure com l'individu escalava el reixat del recinte i va avisar la Policia Nacional. La patrulla hi va arribar quan el presumpte delinqüent sortia i el van veure fugir amb un cotxe que havia aparcat davant l'escola. El cotxe de la policia i un agent que va estar a punt d'atropellar van haver intentat barrar-li el pas. Aleshores va començar la persecució. Finalment, el fugitiu es va ficar en un carrer sense sortida i se li va rebentar una roda del cotxe, cosa que el va fer decidir a abandonar el vehicle i fugir corrent. El següent capítol va ser en una comissaria «propera a Barcelona», segons fonts policíaques. Allà va intentar denunciar el robatori del seu cotxe, però els agents de guàrdia ho van comunicar a la comissaria de Sant Cugat, on va ser traslladat després de ser detingut. Un cop identificat, van saber que era l'autor d'altres robatoris a l'Escola d'Arquitectura comesos fa un any i van recuperar una caixa registradora valorada en 300.000 pessetes què s'havia endut. Segons la policia, el coneixement de T'edfici després d'haver-hi treballat li permetia cometre els robatoris amb-més facilitat, /S.B.

Desafia la policia amb una navalla a la butxaca

JUDICIAL

• Sant Cugat— El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha determinat que les multes d'aparcament de zona blava imposades per l'Ajuntament de Sant Cugat a l'advocat Josep Maria Llauradó, candidat a l'alcaldia per Unió d'Independents (UNÍS), van ser notificades quan la infracció ja havia prescrit i de forma incorrecta. Segons sentencia del 18 de gener de la sala d'afers contenciosos administratius del Tribunal, les sancions es van notificar mitjançant correu certificat, però els rebuts «o anaven signats per persones diferents o són il·legibles i, en tot cas, no expressen la identitat del receptor o la seva relació amb el recurrent-destinatari (Josep Maria Llauradó).» Per aquest defecte en la notificació, segons el que marca l'article 80 de la llei de Procediment, el Tribunal ha estimat el recurs presentat per Llauradó contra el requeriment amb què l'Ajuntament li reclamava el pagament de les multes acumulades al seu

Un antic vigilant de l'Escola d'Arquitectura, detingut per robatori

nom fins al 7 de febrer del 1991. A partir d'aquesta sentència, l'advocat no haurà d'abonar les sancions, que es consideren prescrites abans de la notificació «sense necessitat —diu el text— d'examinar si està o no justificada suficientment la comissió de les infraccions.» Els altres dos punts presentats a recurs per Llauradó, que argumentaven la no adequació de l'existència de zona blava a la plaça Augusta —on hi ha el despatx de l'advocat— i la no autoritat com a agents de l'ordre dels vigilants de l'aparcament, hauran de ser objecte d'un altre procediment judicial, segons el TSJC i, per tant, no han estat considerats a tràmit. Però Llauradó no presentarà «cap altre recurs —ha dit— perquè no em sembla ètic tenir causes judicials pendents amb el meu Ajuntament quan em presento a les eleccions del maig». Tot i que la sentència arriba quan la pre-campanya per les municipals és a punt de començar, el cap de Hista d'UNIS ha assegurat

• Sant Cugat.— EI client d'una discoteca de Sant Cugat va començar diumenge a la matinada una discussió amb el porter del local que no va deixar córrer ni davant de la policia. L'individu escridassava el porter des de feia uns minuts quan una patrulla de la policia local es va presentar al lloc dels fets i va observar que la discussió continuava amb el mateix to. En veure els agents de la policia, el protagonista de l'incident es va posar una mà a la butxaca i es va negar a treure'n l'objecte que hi portava durant una estona. Finalment, els municipals el van detenir per resistència a l'autoritat i el van traslladar a la comissaria de la Policia Nacional, on, en escorcollar-lo, li van trobar una navalla semiautomàtica. L'individu va passar després a disposició judicial, /S.B.

Quatre cotxes robats i dos recuperats en tres dies B Un Opel Corsa matrícula B-7552-GP, que va ser recuperat al cap de tres dies, un Opel Kadett matrícula B-5118-JV, un Ren a u l t - 7 , a m b la m a t r í c u l a B-8647-BW i recuperat l'endemà, i un altre Opel Kadett, matriculat amb el número B-3398-JV, és el balanç de cotxes robats a Sant Cugat en tres dies. S'hi afegeix, a més, el robatori d'una bicleta de muntanya. / S.B.

Deixa els gossos lligats al costat del claustre

L'advocat santeugatenc Josep Maria Llauradó. Foto: MANÉ ESPINOSA que no en farà «cap ús polític, perquè a més —ha puntualitzat—, si ha sortit ara, no ha estat per voluntat meva». L'Ajuntament, per la seva banda, ha anunciat que la secretaria

general examina totes les multes acumulades fins ara per Llauradó, tant les de zona blava com altres tipus de sancions, per saber amb exactitud quines han prescrit i quines no.

B La brigada municipal va haver de deslligar d'una reixa del costat del claustre del Monestir dos gossos que havien deixat abandonats i que van ser identificats com els animals d'una indigent que viu al carrer Indústria. Una assistent social de l'Ajuntament ho va confirmar i va demanar que no li retiressin els gossos, que són l'única companyia de la dona./S.B.


3Z

S A N ! ADJITORI F \ Rl NFS

• Divend res. 2 T de gener de LWs

ELS DIABLES VOLEN COMPETIR

L ' e r m i t a r o m à n i c a de Sant A d j u t o r i . una de les p o q u e s esglésies de C a t a l u n y a d e p l a n t a eireular, es p r à c t i c a m e n t en r u n e s i ta anys q u e e s p e r a ser r e s t a u r a d a m e n t r e el v a n d a l i s m e hi a u g m e n t a . Plana 33

I Is d i a b l e s d e S a n t C u g a t , d i n s l'Agrupació de G e g a n t e r s i Trabucaires, b u s q u e n Mes de finançament per obrir-se a l'exterior i poder competir amb grups amb més tradició. Plana 33

LA VIDA SOCIAL

Diversos aspectes de la festa d'enguany dels Tres Tombs. I-ntos: JA. MUl.A i MANt t-St'INOSA

Els Tres Tombs apleguen més gent que mai Els carrers i l'envelat s'omplen per viure i veure la tradicional festa de Sant Antoni FRANCHSC CARBÓ

H Sant Cugat.— U n a vegada més, diumenge passat. Sant Antoni va esdevenir una diada tradicional que va omplir carrers. places i l'envelat que es va instal·lar als A m b un dia esplèndid, molts santeugatencs es van aplegar al llarg del recorregut per on passaven els Tres Tombs. A la sortida i al llarg del trajecte la comissió de Sant Antoni Abat, a m b la col·laboració de la policia municipal, la Creu Roja i un ampli dispositiu de Protecció Civil, va ordenar la cercavila perquè tothom se sentis protagonista. Al davant. i. L bastoners de l'Lsbart Sant Cugat van anar oferint diferents balls al llarg de l'itineiai i. I a banda de

jardins del Monestir. La festa major dels animals va servir per a recuperar la tradició d'engalanar carros —aquest anys n'hi havia amb mates com antigament—, de nomenar banderer i pendonistes, de beneir els ani-

la Cooperativa de Barberà donava pas al banderer. en J o a n Serrabogunyà. i els pendonistes, Joaquim i Xavier Grau. La secció muntada de la guàrdia urbana de Barcelona precedia els més de 200 cavalls que om plien el gruix de la cercavila. Les hípiques de la vila. una vegada més van mobilitzar tots els seus genets. Lnguanv. com a sospresa. alguns d'ells o els seus cavalls van ser premiats. Ja en la part nies \ istosa de la cervavila. els carruat-

ges. Els precidien la banda Xauxa. Carruatges des dels més senzills a aquells que han necessitat hores i hores per ser elaborats. Els més artístics i els que eren de carrega. Llis que transportaven quitxalla o adults elis tiessats d'acord amb el motiu niat. Ja tancant, venien d nnplctats per les colles que com .i piolessionals van vena del Valies. R e l i g i o s a m e n t tots c L animals van passar per ela vant del i n mc-etir. on van sci beneits pel rector mos-

mals o de ballar amb la parella i els amics en l'únic envelat que es munta al llarg de tot l'any. Els premis, les sorpreses i la participació activa i desinteressada de la comissió de Sant Antoni Abat. van marcar sen Pere Vivó. Al llarg del trajecte diverses parades repartien coca i vi. Al final tots els participants van recollir el record davant l'Ajuntament de la vila. Com a cloenda matinal la guàrdia urbana de Barcelona va ler ui'.: .:gosarada dcniosltació amb els ca\ alls. I ! Mi teli de Sant Antoni i un eLs v -jns abans d'.-.ssistir a! M!1 que la cobla Rosalcda '. a olei ir a l'envelat. I I otges i pista es van omplir com aquests darrers anvs. A la mitja part la comissió feia

l'esperit de conservar un tradició en una vila que és tan a p r o p de la capital. Molts santeugatencs es van animar a participar en una diada que vol d o n a r ritme festiu i tradicional al municipi.

lliurament dels premis als carruatges guanyadors. Premis especials: a Manel Huguet que va reproduir el Celler Cooperatiu, a Jordi Castarïé pel carro carregat de verdures i a Anna Monlull i Pep Garcia pel poni dels catalanets; en la categoria de carros carregats l'espectacular carro de fegines de Joan Torné quedava primer, mentre que segon \.a ser el de José bruits pel cario carregat de verdures. Ln la categoria d'engalanats. Carnisseries Tubau amb els Pi-

capedra, els de la colla de la Claca amb el circ i la família Boldú amb el carro de margarides es van endur. per aquest ordre, els tres primers premis. La jardinera de Julio Campos tingué una menció. Un dinar, obert a tothom, el dia 29 de gener al migdia. servirà de cloenda per a aquestes diades, que van començar cl dia 17. El tiquet de 3.500 pessetes es pot comprar a la carnisseria Juliana o a casa (Jhiimci Bell. a la placa de Barcelona.


APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 27 de gener de 1995

33

LA VIDA SOCIAL

L'ermita fotografiada el maig de l'any passat. A la dreta, el forn ibèric amb el candau trencat i la porta oberta, la setmana pasada. Foto: ELS 4 CANTONS

La petita ermita romànica de Sant Adjutori i el voltant continuen en un estat deplorable L'ermita, una de les poques esglésies de planta circular que hi ha a Catalunya, espera ser restaurada i netejada des de fa molts anys JOSEP MARIA VALLÈS

• Sant Cugat.— Uns 200 anys enrere, veïns de Sant Cugat, Cerdanyola i Barcelona anaven a l'ermita de Sant Adjutori, prop de Can Borrell, on feien processons i aplecs. Dies enrere, el forn de coure ceràmica que és molt a prop de l'ermita de Sant Adjutori va ser trobat amb la porta oberta i el candau rebentat. Dins l'edifici cobert que protegeix el forn pre-romà, però, no s'hi van trobar signes de manipulaeió ni destrosses. La fotografia de la dreta mostra les reixes que permeten l'observació del

L'any 1835, amb la desaparició dels monjos del Monestir, Sant Adjutori, una de les poques esglésies de planta circular de Catalunya, va ser abandonada. Aquesta obra romànica, datada del segle XII i part im-

forn. El forn, de típica tradició ibèrica, va ser descobert pel Grup de Recerques Arqueològiques del Club Excursionista de Gràcia mentre feia netejes i prospeccions l'any 1961. Després d'excavacions dirigides per experts, es va localitzar el forn pre-romà més ben conservat de la península. Per aquest motiu es va construir un edifici amb reixes de

ferro. L'ermita, abandonada A pocs metres del forn ibèric, prop de la masia de Can Borrell, es troba l'ermita de Sant Adjutori, un dels elements històrics i arquitectònics més rellevants i valuosos que hi ha a Sant Cugat després del Monestir. És una de les tretze esglésies de planta circular que hi ha

portant del patrimoni cultural del municipi, és utilitzada actualment per passar-hi l'estona, fer foc o embrutar-la i col·laborar al empitjorament del seu estat ja ruïnós. El forn ibèric, proper a l'ermita, porta, a Catalunya. L'ermita és coberta amb una cúpula semiesfèrica i, a sobre, és ple de vegetació que en degrada encara més l'estat. L'església de Sant Adjutori és considerada una obra romànica del segle XII, potser construïda sobre basament romà d'una vil·la. Molts anys enrere, l'ermita havia estat molt visitada. La Mare de Déu del Bosc, que era al

potser, el mateix camí. La setmana passada van trobar oberta la porta de reixes que protegeix el forn pre-romà i el candau manipulat. Sortosament, a l'interior no hi havia mostres de vandalisme.

temple, era venerada pels habitants de Sant Cugat, Cerdanyola i també per pagesos de Barcelona. També hi feien processons i aplecs. L'activitat a Sant Adjutori era tanta que l'any 1760 les autoritats van prohibir la celebració de balls a les nits. Actualment, només és un petit temple entre el bosc, mig derruït i que només s'utilitza per fer-hi pintades, foc

i bretolades. Molts historiadors, arquitectes i representants d'entitats cíviques i culturals han destacat, durant molt de temps, la importància i la bellesa d'aquesta construcció i la necessitat de restaurar-la. L'any 1991, a Sant Medir, l'alcalde va dir que «ara és l'hora de Sant Adjutori». L'ermita encara espera.

Els Diables de Sant Cugat volen donar-se a conèixer a l'exterior Funcionen com a secció de l'Agrupació dels Geganters i Trabucaires FRANCESC CARBÓ

• S a n t Cugat.— La colla dels Diables de Sant Cugat es va constituir el 1991 a partir de la iniciativa d'uns quants joves que volien recuperar una tradició que ja havia existit al municipi. Amb el temps, més de trenta-cinc persones, majoritàriament joves, participen en aquesta colla que fins ara només ha actuat al nostre municipi. Ben aviat una entitat força arrelada a la vila els va acollir com a secció i els va animar en totes les tasques que s'han proposat dur a terme. Amb el temps, han aconseguit donar-se a conèixer al municipi i tenir el material mínim per participar en els correfocs. Les Festes Majors i les Festes de Tardor han estat

els seus llocs d'actuació, a més d'alguna sortida esporàdica que han fet quan alguna entitat del municipi els ha cridat. La colla dels Diables es troba el primer diumenge de cada mes, a les 7 del vespre, a la seu social del Club Muntanyenc. Els interessats a participar-hi i fer-se diables, a part de tenir atreviment, poden acostar-se el dia indicat al CMSC. Actualment diverses comissions treballen per potenciar el grup i poder obrir-se camí al país. El grup de vestuari vetlla perquè tots els vestits estiguin en condicions i els diferents membres tinguin a punt la jaqueta amb capa, la caputxa i les banyes, i un pantaló. L'equip de masses, que és l'aparell on es col·loquen els

carretons dels Diables, procura tenir-ne de noves i anar reparant les que es fan malbé. Igualment es fa amb el tabal, timbal que acompanya el foc que els Diables fan en el correfoc. La comissió que té el repte més important és el de publicitat i de contactes. La colla necessita donar-se a conèixer, així com també aconseguir patrocinadors. El pressupost reduït, que és municipal, serveix per comprar la pólvora i alguns estris per sortir per Sant Cugat. «Cal buscar solucions i formes de finançament», comenten Marta Pla i Maria Suné, membres dels Diables, per competir amb grups de Penedès, que tenen més tradició. El grup, afirmen, «està força il·lusionat per consolidar projectes i actuar fora del poble».

í * ' • • " '%k

l'i

• i'i

.r\l

: **v .

Els Diables de Sant Cugat actuant en un correfoc de la vila.Foto: ARXIU DIABLES SANT CUGAT


34

APUNTS

l·l S 4 C A N T O N S • Divendics. 21 de üener de l'>»5

LA VIDA SOCIAL El Servei de Català i FArxiu Municipal editen el sisè calendari

Teresa Giménez Aquesta jove invident estudia a l'Institut Angeleta Farré i ha estat la guanyadora júnior del concurs de TV2 •<Cifras v l.etras-. iot un testimoni de voluntat i lluita Mi i \ :

M

•• w i

B Sant ( n u a t . 1 c qnm/c anys plens de sol ; 2'\\ lusinns. ( om qua-evi 'I : i. I» >lcs cenl de la sev a c.lai . u i n u d acahai els cs:ud;s i jiMi a la mm ei -.il.it. 1 )uv .nu els periodistes es mostra tímida. no compreu pei que donen inipotlancia ,il seu triomt. l·l seu paie. que es per a ella el milloi .uinc : el suport que l'esliniula. si que veu a q u e s t a i m p o r t à n c i a . I.a seva l'illa invidcnl. sense mes ajuda que un petit regle amh les lletres en hraile (aquest regle podria ser el holigrat dels invidcnts). ha guanyat aquest concurs i somriu orgullós de la fita conquerida per la jove. -Aquest concurs es basa sobretot en el domini del vocabulari per compondre paraules amb unes lletres escollides a l'at/ar. ( o m vas decidir concursar-hi'.' — «'C'il'ras y Ictras' és un programa que m'agrada i el veig molt sovint per la tolc. Moltes vegades hi concursava amb la meva germana petita. I n dia el meu pare em va llegir la notícia que hi havia anat una noia invident i en sentir la convocatòria d'un programa per a júniors hi vaig escriure. Després ens van trucar per fer les proves de prc-seleccio i més tard. amb els altres finalistes, hi vam anar tots un dia per c o n c u r s a r - h i . íírem els de tota la setmana perquè s'enregistra tot el mateix dia. Primer ens van ensenyar una mica els estudis i després maquillatge i ja a enregistrar, l·ls acompanyants no poden entrar a la sala i el veuen per un circuit de tv. Hi havia públic. que era d'un institut." —I.es regles per a tu van ser les c o r r e n t s ? , et vas adaptar a les regles del joc o les van adaptar per a tu? —«Van ser les normals del joc, només les xifres es deien dues vegades i jo les retenia de memòria per poder fer les operacions. A m b les lletres jo tenia un regle hraile per poder marcar les lletres amb aquest sistema.

I.a 1 eresa és molt afeccionada a la lectura, l-ma: J. A. ML'LA

«

Voldria estudiar una carrera»

-Nom: Teresa Giménez Lloc de naixement: A Sant Cugat -Data de naixament:30 juliol 1979 -Professió: F.studiant de B U P -Afeccions: «Llegir, escoltar música tan clàssica com moderna, tocar cl piano i també m'agrada molt anar amb bicicleta amb el meu pare pel voltant del poble»

En tota la resta les regles eren les normals.» — Quin va ser el moment més difícil o més curiós per a tu? Estaves nerviosa? - « A l principi, tanta gent i sorolls i els focus em va posar una mica nerviosa, però quan vaig començar el concurs de seguida em vaig concentrar i no va ser gaire difícil. Vaig guanyar aquest equip de música.»

- U n llibre: I.a colla dels dvu. de Joaquim Carbó - U n a música: La dels Beatles. - M à x i m a aspiració: La seva gran il·lusió, com la de qualsevol estudiant de la seva edat. és aprovar els estudis de B U P i C O U . amb una nota alta. i poder fer una carrera.

- T'agrada la música? —«Sí, m'agrada molt, tant la clàssica com la melòdica i la moderma o la disco. Tinc un piano i el toco sovint. C o m a activitat complementària, vaig a classes de piano i solfeig al Conservatori Victòria dels Àngels.» —T'agradaria ser concertista o mestra de música en el futur?

—«No. La música, me la plantejo més com un entreteniment que com una professió. Per a mi és una activitat de lleure.» Quines són les teves afececions? —«En tinc moltes i variades. Anar amb biei. Tinc un tàndem i acostumo a passejar per Sant Cugat amb el meu pare. Vaig un dia a la setmana a classe de na-

tació a la Piscina Municipal. També m'agrada molt llegir, sobretot novel·les i una revista que edita l'Once per a joves que porta reportatges i acudits i coses així. Escriure cartes és també una gran afecció. Tinc molts amics per correu. T a m b é m'agrada parlar a m b les amigues i alguns programes de la tele.» — Q u è vols ser de gran? —«Encara no ho sé del cert. però a mi m'agradaria fer una carrera... potser de lletres. No ho sé, encara queda molt temps per plantejar-me què vull ser. El que sí tinc molt clar és que faré una carrera universitària. Aquesta es la meva gran il·lusió. Estudiar per poder accedir a la Universitat i poder escollir una carrera que realment m'interessi. La resta ja es veurà.»

i.MA • Sant Cugat.— L'Ajuntament de Sant Cugat ja ha repartit els 2.1 KM) exemplars del calendari d'enguanv. que han editat conjuntament el Servei Municipal de Català i l'Àrxiu Municipal, l·l calendari té un doble objectiu. D'una banda, pretén recuperar i divulgar qualsevol aspecte social i cultural de la ciutat, lin segon lloc. vol donar a conèixer un vocabulari que la majoria de la gent desconeix o diu malament. Les principals novetats del calendari són el format (tipus cartell) i el fet que les fotografies són en color. El tema escollit són les festes tradicionals, com ara la Festa Major de Sant Cugat, el ball del Paga-li Joan. la rua de Sant Antoni, l'apléc de Sant Medir. els Diables, ete. S'han triat paraules pròpies de cadascuna de les activitats festives, com ara « c e p t r o t » (forca de tres dents que porta el diable gran) o «risto» (en el ball de Paga-li Joan, és la passada de la noia per sota del braç alçat del seu ballador). Totes les fotografies del pòster són de Mané Espinosa —un dels dos fotògrafs d'Els 4 Cantons—, llevat d'una. que és de Joan Llamas. Els calendaris es poden recollir gratuïtament a l'Ajuntament, a l'àrea d'Urbanisme. a la Casa de Cultura i a les escoles del municipi. Els temes dels calendaris dels anys anteriors van ser el Monestir, el Modernisme, els esports, l'entorn natural i els carrers.

Excursió per a la gent gran de les Planes H Les Planes.— El grup de la gent gran del districte de les Planes, ha organitzat una excursió per d e m à dissabte. Els excursionistes que s'hi apuntin visitaran les poblacions de Sant Feliu de Codines i Castellterçol. Un dinar i un ball són alguns dels actes previstos per a aquesta excursió, durant la quals els faran un regal del dia dels enamorats. El preu de la sort i d a és de 2.800 p e s s e tes. / R.L.

Ràdio Sant Cugat lliura el joc «El savi», d'Els 4 Cantons H Sant Cugat.— L'emissora municipal Ràdio Sant Cugat va lliurar el primer joc de taula sobre la nació catalana «El savi» a un dels 120 oients que han participat en Ics primeres setmanes del nou programa radiofònic. Esther de la Vega ha estat l'afortunada. I.a fotografia recull el moment en que rep cl joc de mans del director d'Els 4 Cantons. Josep Riera, i dels responsables del programa de RSC «Res a veure».. M a r i b e l C a v u e l a s i Mike Ribalta. A aquest concurs poden optar els oients que hi participin diàriament de 2.4 d'l fins a la 1 del migdia. .1 \1 v.

Segon sopar de denominacions d'origen

Lstlier de la Vexa va marxar de RSC amb el seu joc de taula.l·i>i;>:M \M 1 SPINOS \

• Sant Cugat.— El dia 24 al vespre el restaurant El Mesón. amb motiu dels 3(1 anys de la fundació, va organitzar cl segon sopar de denominacions d'origen de Catalunya. Més de quaranta assistents van poder degustar 8 vins del país i 8 plats típicament catalans, que prèviament | havia seleccionat i comentat al llarg de la vetllada Pep I Blanes, cordinador de l'àpat., r.( M'cito: JA. Ml'l A


APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 27 de gener de 1995

LA VIDA SOCIAL

35 ELS ENTRETENIMENTS ENCREUATS

Horitzontals: 1.- Formació de mots imitant sons naturals. 2 . Lloc per on surt l'aigua de regar. Canó. 3 . - Estat d'Àsia a la península d'Indo-Xina. No gaires. Comença el riu i acaba el mar. 4 . - Té una homònima grega. Capital de comarca catalana on arriba el nostre diari. Vocal repetida. 5 . - Eguasser. Rierol. 6 . - Aparell per assecar figues. Reunió general d'una corporació. Nascut d'esquena. 7 . - Municipi del Maresme. Nom de dona. 8.- Tampoc acaba així. Advertir. Cinc-cents romans. 9 . - Repetida arreu. Els espais celests. Boig, mancat de raó. 10.- Xeix. No obstant ésser clandestí, el negre no és possible de deturar.

Actuació del grup de ball del CPA durant la festa d'homenatge. Foto: MANÉ ESPINOSA.

El CPA ret homenatge als seus primers professors de ball

Verticals: 1.- El servei militar encara ho és. 2 . - El gos s'ha escapat de la canoa. Aquest àcid és el producte finai del metabolisme de la purina en l'home. Cent romans. 3 . - Turca. Existeix. 4 . - B r o t a r un arbre. El malintencionat acaba d'aquesta manera. 5 . - Símbol d'un gas incolor, inodor, etc. Posàvem la tapa. 6 . - L'hem posat abans. Cinquanta romans. Aniré. 7 . - Qualsevol

Fan una festa familiar en honor de Pepita Tejada i José Valderrama RAMON LUQUE

I Sant Cugat.— El Centro Popular Andaluz de Sant Cugat (CPA) va organitzar dissabte passat una festa flamenca en homenatge a Pepita Tejada i José Valderrana, els primers professors de ball que va tenir l'entitat. En Tacte, emotiu en moltes estones, van actuar-hi l'actual grup de ball del CPA, el conjunt musical Los Alberos i el cor A Nuestro Aire. El programa previst per la festa va ser sotmès a les improvisacions i les actuacions espontànies. Les ex-alumnes del grup de ball

del CPA van ballar i cantar una sevillana en honor del seus antics professors i José Valderrama va aprofitar l'homenatge per interpretar una cançó acompanyat amb Pepita Tejada picant de mans. El president del CPA, Gabriel Ruiz, va explicar que la festa de dissabte va ser «una festa familiar sense protocol i sense una organització predisposada». Per Ruiz, l'homenatge fet als primers professors de ball va ser «un premi a la llavor sembrada per ells que avui s'ha vist que ha donat els fruits».

SOPA DE LLETRES

B Centre.— Han inaugurat a la Rambla Can Móra el bar-restaurant Parada i Fonda, especialitzat en els diferents plats de la cuina catalana. A més del servei de bar-cocteleria, el nou establiment té una extensa carta per escollir i menú diari variat al millor preu. Cada dissabte al vespre, els clients podran gaudir de música en directe mentre sopen. Amb vistes a l'estiu, el restaurant instal·larà una àmplia terrassa per prendre un refresc a l'aire lliure.

2

3

4

5

6

7

8

9

10 11

1

2

m

3

m

4 5

Jlr ^t*^

-.,

6 7

--V

8 \

9

<*

10

'&**'

>• *

fluid líquid, especialment el purulent excretat pel conducte auditu extern (plural). Consonant que fa riure. 8 . - Fòsfor. Comitè Olímpic Internacional. No eclesiàstic. 9 . - Una forma de ser que va amb els uts. Cosa que no té principi ni fi. 1 0 . Nom d'home. Vall de Catalunya. Aquest acaba igual. 1 1 . Acció d'abraçar a m b força amb la part dels braços com-

SIS DIFERÈNCIES

José Valderrama va afirmar que els inicis, ara fa 17 anys, van ser «molt durs» per la «precarietat del material de treball» de què disposaven. Tot i això, l'ex-professor va manifestar: «Vam lluitar molt perquè el CPA fos la gran entitat que es avui en dia.» Pepita Tejada, visiblement emocionada, va agrair a l'actual junta directiva del CPA «la consideració que van tenir a l'hora d'organitzar l'homenatge». Per Tejada, dissabte van recuperar allò que van perdre l'any 1983, quan van deixar el grup de ball.

Nou restaurant de cuina catalana al centre de Sant Cugat

1

GIRALT

GIRALT

' " i -"oi ?sui jsig a --6 a JBSIAV 'X> --8 '«raig •nueu. -X N«l 3|d UJV -'9 9»!H ereno --j y y oreje^ i -•} "H 'sooj soeq -•£ qnx imswg --j eiad -ojEuioao -*l :s|B)aoz|uoi| opn|o$ R. SOLER

ESCACS

En aquesta sopa hi podreu trobar el nom devuit maneres de preparar un aliment

H T E G F Y X M T D A A R O S T 1 T

presa entre l'espatlla i el colze, en una paraula, amb els braços pròpiament dits.

J. ESCUDER

En aquesta posició de la partida Pfluger-Caidos -Müsterteen, 1994-,lesnegresdonenmatentresjugades.

L F

D X Z N V N L K G E L T Ç U 1 L J Y D 1 A E T P u T A C F ç S B Q B

1 F A R H

1

T A S S 0 Parada i Fonda disposa d'uns amplis locals. Foto: J.M. MULA

La Joieria Spada obre les portes amb preus assequibles

B E R R A R C H T B G L B G C H S S A

1

K E J T

1 C R A F C

1 B K A K

•jBssoqaire ')i[|nq 'inupeig 'rejojss 'iiarei 'iHoaquòsg :opn|os

H Centre.— Des del mes de novembre, Joieria Spada ofereix la seva col·lecció al carrer de Balmes, número 39, primer pis. Aquest nou establiment, situat al centre de la ciutat, posa a disposició dels clients un ampli ventall de peces de joieria, des de braçalets fins a anells i collarets. Joieria Spada dóna l'oportunitat, a més, de poder encarregar qualsevol joia amb el disseny personalitzat que més agradi al client i a bon preu.

JEROGLÍFIC

•jeui X90 ~ e!+VS0 a*H X :+V*Q " l :9!M»|os

GIRALT

SOLUCIÓ DIFERENCIES

POBLE DEL RIPOLLÈS Forma unitat de població de Camprodon.

Algunes de les peces de la Joieria Spada. Foto: J.M. MULA

no(3q)ivxjaDHa


APUNTS

36

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 27 de gener de 1995

ELS SERVEIS

PERRUQUERIA - SALO D'ESTETICA

Cupó de rOnce Sorteig de dimecres,

Dilluns tordo obert DESCOMPTES 3o edat i (omet jove

25-1-95

Alfons Sals, 23, baixos Tel. 675 16 51 Soni Cugat

homes - dones i nens

58491

vi..

Numero

&

Premis :: -ien Diu:

-JÍMÍII

H'i'í1

"r*

ALTA CERDAN'rA

&

,.,,s

l·iiiii:':

e2is

, rRDiNï

.in

(2S Num

Sorteig

preniittt

ççr^i <=2i5

Surt

Surt

0 7 , 0 8 (solar) 08,08 (oficial)

0 3 , 4 3 's&'ar.i 0 4 , 4 3 ícfaa'i

Es pon

Es pon

17.01 (solar; 18.02 fe*»,

1 3 , 3 8 [se"

"

14,38 D'Ï

Temperatures d'a hir BERGUEDÀ

Trio Sorteig de dimecres.

25-1-95 OSONA

309 Sorteig

Muní.

premiat

[I MI.IIV.. / ' I 1 ' » : [ ; i l i , i i ., :•:< i ' i '

••'••> 249

:

BAGES

Súper 10 Sorteig de dimecres,

Cri

25-1-95

7-8-10-18-32 33 - 36 - 38 - 39 - 40 4 6 - 47 - 48 - 50 - 5 5 57 - 59 - 6 5 - 67 - 68

ANOtA

VALLÈS OCCIDENTAL

L*'»J

ALT PENEDÈS

Loteria primitiva Sorteig de dissabte, 21-1-95 4

1 'i

."

.!'

*

1.J1

BARCELONÈS

«*_ P fi

38. C-18 R-0

Encertants

H di- 5 + Í: 217 de b 13.550 de 4 280.723 d e 3

Sol amb alguns núvols de tipus alt

Loto 6/49 Sorteig de dimecres,

Temperatures suaus, vent de ponent i estabilitat atmosfèrica

25-1-95

11 - 2 0 - 3 2 34 - 45 - 46 Complementari

16 Encertants

Pessetes .

152 7 9 4 7 7 4

l):leb-C

412 693

7 d.i b

58 956

462 ilti 4

2 501

3.460 lli; 3

444

Bonoloto Sorteig de dimecres, 25-1-95

9-29-30 35 - 39 - 48 Complementari

Reintegrament

19 Sorteig d edimarts, 24-1-95 3

Màx. Min.

Alacant

24

M

Badalona

18

3

Barcelona

19

La Bisbal

19

Blanes

18

h

Cadaqués

17

10

Castelló de la Plana

24

13

L'Estarti!

17

;'.

Figueres

19

b

Fontcoberta

20

b

Fornells de la Selva

21

4

Eivissa

20

12

Girona

18

4

Lleida

17

6

Mataró

1

Pama de Mallorca

20

Perpinyà

11,5

Puigcerdà

13

5.7 2

Ripoll

12

0.5X

Roses

20

6

Sant Adrià de Besòs

19

11

Sant Cugat del Vall es

19

10

6 - 9 - 17 - 43 - 4 a C * RS. Pessetes

Encertants

0 de 6

88.541.340

0 de 5 + C 6 5 de 5

357 275

3.944 de 4

2.664 400

70.663 de 3

(il-MMADORCA • En el mapa isobàric previst per avui s'observa com la situació meteorològica continua sent de ponent. Els vents del sector oest. que incidiran amb una certa intensitat en algunes comarques catalanes, mantindran les temperatures suaus, superiors a les normals per l'època. La humitat ambiental serà baixa i la visibilitat, bona. Al Pirineu hi haurà alguns intervals de núvols. mentre q u e a la resta dels Països Catalans dominarà el sol. A les comarques gironines l'ambient serà assolellat amb tan sols alguns núvols prims a les àrees de muntanya. Els valors termomètrics experimentaran a partir de la tarda un progressiu augment. La visibilitat serà bona. A la Garrotxa i al Ripollès els vents de ponent es reforçaran. Al Barcelonès, al Maresme i al Vallès Occidental la situació meteorològica estarà dominada per Ics altes

però cl risc de ruixats serà pràcticament nul. Al País Valencià cl temps no exper i m e n t a r à canvis destacables. L'ambient serà estable i assolellat. Les temperatures seran molt agradables. A les illes Balears dominarà el sol, tot i que a la zona nord podria haver-hi alguns núvols. A tot el litoral català els vents seran del q u a d r a n t oest. La mar estarà arrissada amb àrees de marejol.

Tramuntana Mestral l Orsoj*

pressions. L'estabilitat at- del matí, però, podria hamosfèrica serà absoluta i el ver-hi algunes nuvolades. dia serà clar, assolellat i molt A la Catalunya Nord la agradable. A primeres hores nuvolositat serà variable,

7

St. Feliu de Guíxols

16

St Privat d'en Bas

17,5

St Pau de Seguries

0 de 6

U diti.

Països Catalans

5

11 7

7 2.5

16

1

Sta. Coloma de Farners 21

6

Sta. Coloma de G.

16

9

Tarragona

22

11

València

24

Estat Espanyol

Màx

Bi bao

20

7

La Corunya

16

8

Gtanada

15

5

Madrid

17

11

Múrcia

24

10

Santander

20

11

Saragossa

20

13

Sevilla

18

11

Terol

17

Toledo

17

Valladolid

lb

Món

Màx

15 Min

4 n 10 Min.

Amsterdam

7

4

Atenes

17

10

Berlín

5

3

Bonn

7

Bratislava

6

1 2

Brussel·les

10

4

Buenos Aires

33

24

C a p de setmana primaveral

Ginebra

11

1

Els Països Catalans continuaran sota el domini de les altes pressions. Els sistemes frontals importants circularan p e r latituds molt altes i. com a molt, algun de poc actiu fregarà els Pirineus, per la qual cosa l'ambient es mantindrà estable i en conjunt assolellat. Els vents seran moderats i de ponent. Les t e m p e r a t u r e s augmentaran i a les hores centrals del dia seran molt suaus, gairebé primaverals. La humitat serà baixa.

Lisboa

17

14

6

3

Londres Mèxic

21

7

Miami

23

12

Montevideo

27

13

Moscou

-1

-5

Nova York

5

-1

Paris

13

7

Praga

6

1

Rabat

17

6

Rio de Janeiro

32

21

Roma

17

11

Santo Domingo

30

20

Tòquio

9

4

Varsòvia

4

1

Washington

6

1

Sorteig de dilluns, 23-1-95 8 1 2 - 1 5 - 2 9 48 49 041 FM. Pessetes

Encertants 0de6

66.977 217

1 dl; 5 + C

15.810 937

60 dl- 5

105.406

3 4 74 de 4

2.882

6 / 9 1 4 di- 3

400

Sorteig de divendres, 14-16-22

20-1-95

25 35 4 5 C-15 R-6

Encertants

0 de 6 7 de 5 + C

Pessetes 46 422 999 2 6 1 0 724

8 1 d« b

90 247

4 822 de 4

2 400

86 b l 6 de 3

400

--•Avui es piobahlc que persones que no tens cap ganes de \eiue et '.in ^u i u LI buscar

• Balança . 22 set.-22 iictubre • t r a ï u __ in mli I Si no 'as a m b compte, avui podria —Fs possible que visquis un dia confús SCI U l l ; dia fatídic quant a la teva i amb idees poc clares respecte a la teva vida afectiva. relació de parella.

• T a u r e . 21 .ibnl-2ü ii-.iis;

• Lleó. 23julinl-22agiM

• À r i e s . : i IIKIK .'ii .il-i l

Lt deixes dominar massa pels timents. Hauries d'inlcntat e brar-ho una mica amb la rau.

sen inili-

• Bessons. 21 maig-21 jun\ —Les teves paraules podrien li MI persones que t'estimen. Pensa be ;s coses abans de dir-les.

I es teves pretensions professionals t'absorbeixen fins al punt de consumii-te lentament. • Verge. 23 agust-2 1 setembre —Reaccionaràs de manera brusca i exiliem davant de persones de la teva família. Controla't el acni.

• Capricorn. 21 des.-l° gener — A v u i s e r à u n d i a c r í t i c p e r a la l e v a

economia. Els teus plans exigeixen mes del que et pots permetre.

• Lscorpí 2 ; net.-21 niivembrc —Obtind as importants avantatges profession ils, encara q u e no seran els que tu esperaves

• Aquari. 2llgener-IS febrer —Tindràs un fort poder de seducció envers les persones que t'envolten. Això et pot portar algun conflicte.

• Sagitari. 22 nnv.-2n desembre Algú et demanarà diners que, probablement. no loiiiaras a veure mai nies. No et deixis enredar.

• Peixos. IV fehrer-211 mare. —1;\ desig que sents envers una persona pot crear-te problemes amb almuia amistat. Valora el que mes t'interessa.


APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 27 de gener de 1995

37

ELS CINEMES «Acoso»

• SANT CUGAT

Director: Barry Levinson. Intèrprets: Michael Douglas, Demi Moore, Donald Sutherland i Caroline Goodall. Recomanada: R/18. Sales: Sant Cugat 4, de Sant Cugat; Rubí Palace 3, de Rubí; Euterpe, de Sabadell; Montecarlo, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

Sant Cugat 1

Frartw^rfajMaryStefey

5M,7AS,1QM

SantCugat2

Sirena

:4^&3MJ&1P$

B Tom Sanders és un executiu que treballa per a una empresa de tecnologia punta en ordinadors que és a punt de ser absorvida per una altra companyia. La nova presidenta és Meredith Johnson, que és la protegida del fundador de l'empresa i que havia mantingut relacions amb Tom deu anys enrere. Meredith s'insinua a Tom, però aquest la refusa. L'endemà. Meredith es queixa a la direcció que ha estat ell qui la va perseguir sexualment.

• SABADELL

Sant Cugat 3 Sant Cugat 4

Acoso

La pasión turca

Director: Richard Rush. Intèrprets: Bruce Willis, Jané March. Ruben Blades i Lesley Ann Warren. Recomanada: R'18. Sales: Rubí Palace 4, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Un psicòleg novaiorquès traumatitzat per la mort d'un pacient viatja a Los Angeles per visitar un col·lega i amic. Quan aquest és assassinat, es fa càrrec del seu grup de teràpia esperant descobrir l'assassí, però ell mateix es converteix en la següent víctima.

«Días contados» Director Imanol Uribe. Intèrprets: Carmelo Gómez, Karra Elejalde, Javier Bardem i Ruth Gabriel. Recomanada: R/18. Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell. • Un etarra que arriba a Madrid per perpetrar un atemptat terrorista s'enamora d'una prostituta drogoaddicta filla d'un guàrdia civil.

Frankenstein de Mary SiNfgjp s

4.00,6.10,6\20,10.30

&fc7j»iiuo:

Euterpe (*)

Acoso

&0p,7.4O,10.2S

Montecarlo

Acoso

4.00,6.10,8.20,10.30

«Pulp fiction»

Principal

Los írimorlales lli

4.00,6.20,8.25,10.50

Rambla

La nuevapesadla de Wes...

4.10, &20.8.30,10.50

'

4.00,6.10,8.20,10.30

El color de la noche

5.00,7.40,10.30

Laborables: 6.15,8.30,10.45 / Dissabtes i festius: 4.00,6.15,8.30,10.45

La última pasadilla de Wes...

4.30,6.40,8.55,11.10

Director Quentin Tarantino. Intèrprets: John Travolta, Bruce Willis i Uma Thurman. Recomanada: R/18. Sales: Rubí Palace 1, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. B Vincent i Jules són dos assassins a sou que treballen per a Wallace. Butch Collidge és un boxador subornat per Wallace per perdre un combat.

Rubí Palace 4

Un poeta entre rectutas

5.20,7.55,10.30

«Río salvaje»

Laborables: 5.00,7.45,10.30 / Dissabtes I festius: 6.00,7.45,10.30

Entrevista con el vampiro

4.05,6.20,8.40,11.00

Rubí Palace 5

Riosarvaje

4.15,6.25,8.40,10.55

Elreyteón

Director Curtis Hanson. Intèrprets: Meryl Streep, Joseph Mazzello i Kevin

4.10,6.00,7.50,1025

Los inmortales lli

4.10,6.00,7.50,10.25

Timecop

4.35,6.35,8.35,10.35

Rubí Palace 1

Puip flotion

O Divendres: última sessté «tes 10,45 / Dissabte: última sessió a les 11

Laborables: 5.00,7.45,10.30 / Dissabtes l festius: 5.00,7.45.10.30 Rubí Palace 2

Frankenstein de MaryShetey

,'

• CERDANYOLA Kursaal

Laborables: 6.15,8.30,10.45 / Dissabtes 1 festius: 4.00,6.15,830,10.45 Rubí Palace 3

Acoso

Brotar deia noche

- .'

LanuevapesadílIadeWes....

Laborables: 6.30,8.20,10.30 / Dissabtes i festius: 4.30,6.34 6.30,10.45

«El color de la noche»

Cineart-tres (*)

4.00,6.00,8.15,10.30

TSABADELL Cineart 5 sales (*) Rio saJvaje

4.00,6.00,8.15,10.30

MagnajÉJC S Gran Canon

4.05,10.05

Magnapoç Kàgara

7.00

La màscara

5.15,7.15,9.15,11.15

Pulpfiction

4.30,7.30,10.30

El color de la noche

5.00,7.30,10.45

Pulpflctton

5.00,7.30,10.30

Acoso

4.05,7.50,10.50

Dias contados

4.00,6.00,8.13,10.30

Frankenstein de Mary Sheltey

4.45,7.50,10.50

«Entrevista con el vampiro» Director: Neil Jordan. Intèrprets: Brad Pitt, Tom Cruise, Christian Slater. Recomanada: R/18. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. • Nova Orleans, final del segle XVIII. Louise de Pointe du Lac surt a trobar el responsable de la seva solitud, el vampir Lestat, amb la intenció d'eliminar-lo. Dos-cents anys més tard, un periodista entrevista el vampir De Pointe du Lac, que explica la seva història.

«Frankenstein» Director Kenneth Branagh. Intèrprets: Kenneth Branagh, Robert de Niro, Helena JBonham-Carter i Tom Hulce. Recomanada: R/18.

Sales: Sant Cugat 1, de Sant Cugat; Rubí Palace 1, de Rubí; Cineart-tres, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. B Nova adaptació de la novella Frankenstein, centrada en la vida del doctor Victor Frankenstein, un home enfrontat a la seva terrible creació.

«Los inmortales III» Director Andy Morahan. Intèrprets: Chrístopher Lambert i Mario van Peebles. Recomanada: R/18. Sales: Principal, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. B En una muntanya mística del Japó, una expedició científica allibera Kane, el mag, el qual es disposa a desafiar el seu enemic, l'immortal Connor MacLeod.

«La màscara» Director Charles Russell. Intèrprets: Jim Carrey, Peter Riegert, Peter Greene. Recomanada: R'l 3. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. H Quan Ipkiss troba una vella màscara flotant en el riu i se l'emporta a casa, la seva vida canvia radicalment, ja que es converteix en un autèntic dibuix animat vivent, capaç de transformar-se en el que vulgui.

«La nueva pesadilla de Wes Craven» Director Wes Craven. Intèrprets: Robert Englund i Heather Langenkamp. Recomanada: R/18. Sales: Rubí Palace 5, de Rubí; Rambla, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• L'actriu que va protagonitzar la primera pel·lícula de la sèrie de Freddy és perseguida per un personatge que li diu que ell és el vertader i únic Freddy Krueger.

«La pasión turca» Director Vicente Aranda. Intèrprets: Ana Belen, Geòrge Corraface i Sílvia Munt. Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell. B Una dona de províncies decideix posar fi a la seva avorrida vida de casada quan s'enamora bojament d'un guia turc.

«U.n poeta entre reclutas» Director Penny Marshall. Intèrprets: Danny de Vito, Gregory Hines, James Remar.

La desmesura i el deliri acompanyen Frankenstein I «FRANKENSTEIN» Títol original: Mary Shettey's Frankenstein. EUA, 1994. Director Kenneth Branagh. Intèrprets: Robert de Niro, Kenneth Branagh, Tom Hulce, Helena Bonham-Carter.

L

ÀNGEL QUINTANA

a pretesa fidelitat de Kenneth Branagh a la novel·lista Mary Shelley en la seva versió de Frankenstein és més teòrica que pràctica i queda absolutament desvirtuada en els moments finals del film. En la novel·la,, la criatura demana insistentment al seu creador una companya. El creador no ho pot admetre perquè suposaria la perpetuació d'una nova espècie i un desafiament a la divinitat. En la segona adaptació que, al 1935, James Whale va fer del mite, La novia de Frankenstein, el cineasta va basar part de la trama en les peticions de la criatura i en la creació final d'una companya per al monstre. La materialització d'una companya de Frankenstein en el film de Branagh demostra que el di-

Recomanada: apta. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. B Desesperat i sense feina, Bill accepta un treball temporal: donar classes a un grup de soldats inadaptats.

rector és incapaç d'anar directament a les fonts del text de Shelley. D'aquesta manera, el Frankenstein de Branagh acaba situant-se en una dimensió manierista d'esgotament de les possibles lectures que s'han fet del mite. Branagh, però, acaba convertint el film en un desequilibrat —i a voltes inútil— deliri visual. No hi ha mesura estètica, tot està sobredimensionat i la camera es mou sense justificació. Hi ha, però, moltes altres contradiccions. Branagh vol introduir una escena d'amor romàntic —en el mal sentit de la paraula— i per això dóna a la núvia de Frankenstein els trets de la seva estimada, Elisabeth. Però la criatura que reconstrueix no és una possible núvia per al monstre, sinó per al mateix doctor i es genera així un triangle. EI doctor no crea una nova criatura sinó que ressuscita una criatura del passat, conscient de la seva anterior personalitat. El monstre és també presentat com una criatura amb vinculacions amb el passat. Quan surt al carrer, mata perquè el confonen amb un

assassí que tenia el seu rostre i més tard ha de reconèixer al seu creador que a dins seu hi ha una maldat innata. Aquesta idea trenca un dels fonaments del mite de Frankenstein: la seva bondat natural. La criatura és un ésser pur i qui perverteix el monstre és la seva pròpia monstruositat: no hi ha ningú igual i això el condemna a una amarga solitud. Quan mata no és tant per un desig de venjança —massa subratllat i desmesurat en el film de Branagh—, sinó més aviat perquè els altres

Bacon.

Recomanada: R/13. Sales: Sant Cugat 3, de Sant Cugat; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. B Quan les seves relacions de parella són a punt de trencar-se, Gail proposa passar uns dies junts prop del riu que la va veure créixer.

«Sirens» Director John Duigan. Intèrprets: Hugh Grant, Tara Fitzgerald i Sam Neill. Recomanada: R/18. Sala: Sant Cugat 2, de Sant Cugat. B Un capellà anglicà ha de convèncer un pintor que retiri una pintura que ha commocionat la jerarquia eclesiàstica.

«Timecop» Director Peter Hyams. Intèrprets: Jean-Claude van Damme, Ron Silver i Mia Sara. Recomanada: R/18. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. B L'any 2004 l'home ha aconseguit viatjar a través del temps. El govern, però, prohibeix que els viatgers puguin retornar al temps actual.

El maquillatge de Robert de Niro —Frankenstein— va significar més de deu hores de treball per tal d'aconseguir donar forma al cos del monstre.

tenen por d'ell. Kenneth Branagh vol convertir el seu Frankenstein en una reflexió sobre els pe-

rills del cientifisme al segle XIX i l'estreta frontera que separa la raó d'allò desconegut. El cientifisme esdevé

en el film de Branagh un impuls més fort i determinant que la idea de la recerca romàntica d'allò absolut, que impregna totes les planes de Mary Shelley. L'aposta, però, resulta a priori interessant. En les primeres escenes s'apunten coses interessants, però a mesura que el film avança la desmesura visual s'afegeix a una ambició en la interpretació del text. El problema més greu del film és que no hi ha sensibilitat —les llàgrimes de De Niro són sensibleria— i difícilment puc entendre una lectura de la gran novel·la de Shelley sense que esclatin els sentiments més profunds.

Antenex, S.L. Venda i reparació d'antenes i parabòliques.

R Torreblanca Josep Puig i Cadafalch, s/n . T. 589 24 81

C/Àngel Guimerà, 2 (davant estació) «

Tel. 589 22 47 SANT CUGAT

| §

25() pu-s,

A. 1 .A. INI I


APUNTS

38

ELS 4 CANTONS / Divendres, 27 de gener de 1995

L'AGENDA ^.^-w ^ Ràdio Sant Cugat De dilluns a divendres —De 7 a <>..i(l h. El 11 all del Monestir, hi informació a m b Xavier l o r n e l l s i els Serveis Informatius de R S C De 4.30 a III h. .S'uní Cugat dia a dia. a m b X. Casanovas. De Illa 12.311 h. Vna habitació amb vistes, a m b M. Arnal. - D e 12.10 a I3.3D h. Res a veure, presentat per M. Ribalta i M. Cavuelas. - D e 13.3(1 a 14 h. Sant Cavat dia a dia (repetíeu» 1 De 14 a 17 h. \'<il de tarda l'resentat per A. Martín. De 17 a IN h. Aquesta larda parlem de., dilluns la realitat deK immigrants a lalies sense fronteres: dimarts practiquem la solidaritat a 1 iure a la terra. amb X. < asanovas i M. Costa. Dimecres entrem a /./ magatzem, a m b M. Castillo. C. (ialindo i M. Carrasco. Dijous obrim cl coircu deK altres a / estalcia. a m b ['. ! ar i 1 ('asares. 1 iiwiulrcv 1. Abad i A. Hii'ici presenten / esin'na DL- IN a l''h Res a veure (repetició). De l ' b i llh. Al lloro, novetats musicals a m b S. V allse. A les 21. in h / 'esportiu, a m b ('.

Rc\vile

De 21.111 a 2< h \ons i estels. amb 1\ Pallissa De zs a 24 h. Dilluns:! iure a la terra: dimarts: El magatzem: dimecres / 'esiafela, dipius: /. 'estrena i divendres: I 'ulli's sense fronteres I )e i Kl a 7 li Musica al teu i osíat Musica non-siop. • Dissabtes Dl' S a 1(1 h /./ Call del Monestir (edició dissabte). De 10 a 11 li. El magatzem (repetició). De l l a 12 li. I .'estrena (repetició). - D e 12 a 13 h. I.estafeta (repetició). De 13 a 14 h. Avant-maLx. C. Rcverte i l'equip d'esports. —De 14 a 15 h. Vallès sense fronteres (repetició). - De 15 a 16 li. Magical Mystery lour. a m b J.M. Alvira. De lí> a I') h. Súper Dj. Música a m b X. M o n t e r o . - D e 14 a 211 h. Riff-Ruff. M ú sica lieavw amb M. Picanyol. De 20 a 22 h. l'raek a Track. Rock. soul i funky a m b J. Marques. De 22 a S h. Música al teu costat. Musica non-stop. • Diumenges De S a ') h. /./ dia del Senyor. I n u s s i o de la missa de dissabte i iiifoimacio de l'esglesia evangèlica 1 bell 1 ./.el. De ') a >).3D h. Espart en marxa la edu lo. De '' 3n a 14 li. Roda d'amics. ('oiuluit pei P l'ahiss.i. Poesia a m b 1.1 (iareia. sardanes i sarsuela a m b .1. Fàbregas, i l-es un pas pei l'Esbart. De 14 a 13 li. Esports en marxa. 2a edició. De 15 a iíi li. Musical Mxstcn lour. De 16 a I" h. Súper lli. De 19 a 21 h. l'raek a l'raek De 21 a 22 li. Esports en marxa, sa edició. - De 22 a 7 h. Música al teu losial. Música non-stop. I cada hora. . Butlletins horaris informatius. Connexió amb Catalunva Informació. informació local i comarcal. Serveis Informatius de RSC.

A SS.

LA

27

P R O P O S T A • C a s a de Cultura - A les 8 del vespre, dins les xerrades d'orientació acadèmica professional 94-95: Arquitectura, a càrrec de Miguel U s a n d i / a g a , c a p d'estudis de l ' E s c o l a Tècnica S u p e r i o r d'Arquitectura del Vallès.

DIVENDRES • Sants —Àngela Meriei.

?*$$ • C e n t r e Cultural — A les 10 del vespre al Teatre-auditori, la Companyia T de T e a t r e escenifica Petits contes misògins, de Patrícia H i g h s m i t h . Direcció: Pere Sagristà. Intèrprets: Mamen Duch, Marta l'ere/, Miriam Iscla. C a r m e Pla i Àgata Roca. Preu: 2.IN «I pessetes. Reserves al telèfon 5S4 22 SS.

• Cafè de Belgrado A les 11.30 de la nit. eountn en directe. Presentació del grup Counlry Joc and llis Perfect Show.

2 D I J O U S iponcnls de

Els últims «Petits contes misògins» A c o m p a n y i a T d e T e a t r e o f e r e i x les s e v e s d a r r e r e s r e p r e s e n t a c i o n s d e l s Petits contes misògins, de Patrícia Highsmith. L'última oportunitat p e r veure a q u e s t a obra, dirigida p e r l ' e r e S a g r i s t à , la t e n i u avui i d e m à . a les 1(1 d e la nit, al T e a t r e - a u d i t o r i d e l C e n t r e C u l t u r a l . M a m e n D u c h , M a r t a P é r e z , M i r i a m Iscla. C a r m e P l a i À g a t a R o c a s o n les c i n c a c t r i u s d e 1 d e T e a t r e q u e hi i n t e r v e n e n . s.< >

• Casa de Cultura —A les 8 del vespre, dins les xerrades d'orientació acadèmica i professional 94-Ú5: Econòmiques, empresarials gestió de l'administració, a càrrec de Jordi Roscll. professor d'economia de la U A B . '

28

D I S S A B T E • Sants — Tomàs d'Aquino.

• Centre Borja - -A les ^.43 del \ e s p u \ dins el cicle de conleicncics sobre cultura i societat: Història i • m'nua de la Mesopoltimia antiga. a m b 12 Durban. especialista ell egiptologia. Tel.: 1,74 | | 511 j (,74 5(, 24.

D I U M E N G E • Sanis Pere Nolasc.

• C entre Cultural - - A les 10 del vespre al I c a tre-auditori, la Companyia I de T e a t r e escenifica Petits contes misògins, de Patrícia Highsmith. Direcció: Pere Sagristà. Intèrprets: M a m e n Duch. Marta Pérez. M í n a m Iscla. C a r m e Pla i Àgata Roca. Preu: 2.000 pessetes. Reserves al telèfon 5KS> 22 SN.

• C a f è de Belgrado j — A les 11.30 de la nit. música de ball a m b Joan Carles and The Carlettes.

m<$?t^.:

29

• Casa de Cultura A les S del vespre, dms les w r i a d c s d'orientació acadèmica professional: litologia. filosofia, geografia 1 història i l'raduccio i tnlcrpretaiio. a càirec de J. L. Martin, professor d'història de la l ! A B , i J. I reixa, professora de terminologia de la U A B i la C P K

30 D I L L U N S • Sanis -Martina.

31

D 1MA R TS

• C a s a l Cultural de Vlira-sol —Taller de teatre, manualitats.

3. SANT CUO A T I A

Sortides des de l'Avinguda Alfons Sala. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.50h-07.50n i als 50 minuts de cada hora fins a les 21.50h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 07.50h-08.50h i ais 50 minuts de cada hora fins a les 21.50h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. Recorregut. Mas Janer, Estació Mira-sol, Plaça Can Cadena, Estació St. Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena. Estació Mira-sol, Mas Janer.

Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners. 1a sortida: 06.16h-06 46h i als 16 i 16 minuts de cada hora fins a les 22.16h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 0946h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22 i6h Sortides des de Sant Francesc. -Oies feiners. 1a sortida: 06.23h-06.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. -Dissabtes i festius.' a sortida. 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. Sortides des de l'Estació FGC. -Oles feiners. 1 a sortida: 06.05h-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.05h-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. Recorregut. Sapt Domènec, CAP. Sant Francesc, Plaça Coll, Mercat Torreblanca. Monestir, Estació FGC. Colomer. San! Domènec.

T A X I SANT CUGAT I VALLDOREIX

Servei de grua

589 44 22 - 675 5151

'

~

A4.ES PLANES

Sortides des de l'Estació. -Dies feiners. 1 a sortida: 07.20h del mati i cada hora i miti,a fins a les 22.20h. -Dissabtes I festius. 1 a sortida: 08.50h del matí i cada hora i mitja fins a les 22.20h Recorregut F Colom la Floresta Plaça Centre Mercat CAP Alfons Sa/a Estació Plaça Centre La Floresta F Colom yWa&s -Dies feiners 1 a sortida 05 40h 06 25h 1 als 25 minuts de cada hora fins a les 22 25h -Dissabtes 1 festius. 1a sortida' 06 25h i ais 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h, -Sortides addicionals a Terrassa: 06 55h, 07.55h i 11.55h.(feiners)

-Dies feiners. 1a sortida 05 15-05.401 als 40 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Dissabtes. 1 a sortida 05 15-05 40106.1 Oh 1 als 10 minuts de cada hora fins a les 22.1 Oh. -Diumenges i festius. 1a sortida: 07.1 Oh i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.1 Oh. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40h i 23.00h (feiners). 23.00h (dissabtes i festius).

-Dies feiners. 1 a sortida: 05.45 i als 15 i 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Dissabtes. 1 a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Diumenges i festius.1 a sortida: 06.45h i als 45 minuts de cada hora fins a les 21,45h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners).

c/ Can Matas. 6 Tol. 674 80 39 / 908 897882 (mòbil) Sant Cugat del Vallès i/U | !(Y< •

• Centro Popular Andaluz —El dissabte 4 de febrer. Festa Flamenca, amb la col·laboració de les Casas H e r m a n a s Andaluzas i Casas Regionales. Tel.: 589 16 74. —El dissabte 11 de febrer. Festa de Disfresses. Concurs i ball. Informació al Tel.: 589 16 74. —El dissabte 18 de febrer. Festa de Carnaval, actuació dels grups d e comparses i murgues del C P A . Ball amenitzat.

Sortides des de F. Colom.

• Electricitat - Aigua - Gas • Aire condicionat - Calefacció • Instal·lacions Industrials

Tarjetes de Crèdit

• Club Muntanyenc —El diumenge 5 de febrer a les 7 del matí, excursió matinal: Coneixent la Serra de l'Obac, quarta etapa: assentaments humans. Sortida a les 7 del matí de la placa del Monestir. Tel.: f>74 53 % . —El diumenge 5 de febrer a les 10.5(1 del mati. XII Mitja M a r a t ó de Sant Cugat del Vallès 1995. Sortida: Nlercat Torreblanca. Inscripcions al C M S C de 7 a 9. 1.000 pies. Org.: C M S C 1 Club Natació Sant Cugat. Tel.: 674 55 96. —El diumenge 5 febrer a ics 7 de la tarda, projecció de diapositives a càrrec tic Josep Maria Cavin: Alaska, l'última frontera. — G r u p de muntanya per a nois i noies de 11 a 14 anvs. Tel.' f>74 53 96. — G r u p Xàfec. Activitats infantils al club, cada dimarts de les 6.3(1 a les 7.30 de la tarda. —Classes d'angles (conversació). Pel.: 674 53 91,. —("lasses d'atletisme per a nens i nenes entre 8 i 12 anvs. Tel.: 674 55 96.

-Dies feiners. 1 a sortida: 06.30h del mati i cada hora i mifla fins a les 21.30h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: OS.OOh del mati i cada hora i mitja fins a les 21,30h.

TENS EL CAMÍ OBERT!

MIQUEL RAMS

Cobrament amb

i Teletac

• Centre Cívic de la Floresta - C e r à m i c a , ludoteca, p i a n o . guitarra, solfeig, dansa i altres activitats. Informació, de 5 de la tarda a 9 del vespre. Tel.: 589 08 47.

• Sants — Brígida d'Hseocia.

f-HtSA-SOL-MAS J

SERVEI DIA I NIT

• Cor infantil i j m e n i l Nois i noies a partir de 4 anys. Informació i inscripcions a la Casa de Cultura. Concerts, sortides tic cap de setmana i tallers complementaris. Tel.: 675 32 23.

1

Sortides de« de Mas Janer. -Dies feiners. 1a sortida: 06.10ti-07.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.20h. L'úttim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.10h-O8.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 2210h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

RADIO

Nues

i II d i l C U C

• Centre Cívic de les Planes —Tallers de música, costura. guitarra, manualitats, casal i altres activitats. Informació, de 5 d e la tarda a 9 del vespre. Tel.: 675 51 05.

D I M E C R E S

• Sants —Joan Bosco.

^ : ^ ^ £ r

• Cafè de Belgrado - A les 11.30 de la

• Ateneu Santcugatenc —2n Curset Taller de Manualitats: centres florals, policromia. porcellana russa, cuina i altres. Fins al mes de junv. Tel.: 675 43 88 ( M . Antònia Navarro). • C u r s d'esperanto —Org.: G r u p d ' h s p e r a n t o J o /efo Anglès. Tel.: 674 hi SO.

• Sants — J o a n a de I.eslonae.

L

boixets. costura. Esplai diari. casal d'avis i altres activitats. Taller de natura Descobrint el nostre entorn, per a nens i nenes de 7 a 12 anys. rds dissabtes, de 10 del mati a 1 del migdia. Informació de 5 de la tarda a 9 del vespre. Tel.: 589 20 78.

F°nS Ira* 0 al &*t

ORGANISMES PÚBLICS I ENTITATS PRIVADES DEL NOSTRES PAÍS S'UNEIXEN PER AGLUTINAR ESFORÇOS EN SOLIDARITAT AMB EL TERCER MÓN INSISTEIX PER TAL OUE EL TEU AJUNTAMENT/ASSOCIACIÓ HI COL·LABORI

INFORMA-TE N: Potalemssa 13 ois, entl. 1a. 0BOO2 BARCELONA AJUNTAMENT D'ARBÚCIES Tel. (972186 00 01 Tei. |931412 26 02 Fax i,93l 30' % 88


APUNTS

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 27 de gener de 1995

39

L'AGENDA • Balls de saló —Iniciació i perfeccionament. Professora: Marta Planas, titulada per la Royal Academy de Londres. Informació a la Casa de Cultura (589 13 82). Inici dels cursos: 14 de febrer. •Seminari de piano —Seminari de piano per a adults de qualsevol nivell. Escola d ' E s t u d i s Musicals Montserrat Calduch. Dirigit per Ludovica Mosca. Tel.: 675 11 94.

)ÍÉJ#e«ÈNC!ES •Centre Borja —El dimarts 7 de febrer a les 7.45 del vespre, dins el cicle de conferències sobre cultura i societat: La interacció cultural en l'empresa. Una necessitat econòmica, amb Vicenç Trius, ex-director de Bayer Hispània Comercial SA. Tel.: 674 11 50. —El dimarts 14 de febrer a les 7.45, dins el cicle de conferències sobre cultura i societat: La mujer en la historia de los derechos humanos, amb N. Gonzàlez, catedràtic d'història de la UAB. Tel.: 674 1150. —El dimarts 21 de febrer a les 7.45, dins el cicle de conferències sobre cultura i societat: ÍPor qué rehabilita la Iglesia a Galileo?, amb Manuel Garcia Doncel, catedràtic i director del seminari d'història de les ciències de la UAB. Tel.: 674 11 50. •Casa de Cultura —El dimarts 7 de febrer a les 8 del vespre dins les xerrades d'orientació acadèmica i professional 94-95: Dret, a càrrec de J.J. Moreso, professor de filosofia del dret de la UAB; i Ciències polítiques i sociologia, a càrrec de J.M. Sanahuja, professor de la UAB. —El dimecres 8 de febrer a les 8 del vespre dins les xerrades d'orientació acadèmica i professional 94-95: Ciències de la comunicació, a càrrec d'Albert Chillón, professor de la UAB; i Turisme, a càrrec de M. Dolors Vidal, cap d'estudis de l'Escola Oficial de Turisme de Catalunya. —El dijous 9 de febrer a les 8 del vespre dins les xerrades d'orientació acadèmica i professional 94-95: Panorama general de la UPC: enginyeries tècniques i superiors, òptica..., a càrrec de J. Quevedo, professor d'automàtica del campus de la UPC de Terrassa.

mmocMomEs •Premi Gausac —II Premi de Recerca Gausac 1995. Convocat pel Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès per estimular la recerca sobre temes relacionats amb Sant Cugat o

Dia/Poble

MUS8S4K1ÀNSÀ

TELÈFONS

FARMÀCIES DE TORN 1 Farmàcia (adreça)

SERVEIS

1 Telèfon 1

1 Sant Cugat

Domènech (P. Sant Magí, bO)

6743353

Ajuntament

5 » 22 88

Grua

6743371

5 Cerdanyola

Selva (Torrent, 12)

6818901

Ambulatori Les Planes

675 51 05

Aigües La Floresta

6742089

'. Rubí

Faral (Sant Jordi 25)

009 02 91

Bombers BeSaterra

6928080

AAPPiWMra-sol

6742018

5 Montcada

Duran (fttta. Montcada, 37)

$ 5 1 5 43

Bombers GeneraMat

Ü Papiol

A.V1à(Av.Ger«aRat,3S)

0683967

Bombers Rubí .

• Sant Cugat

Llorens (Sta. Maria, 27)

6741531

065

AAWVeroe Carme Mira-sol

6741003

G998080

AAW Sant Joan Mira-sol

6747103

CAP

5891122

AAPPIWVaHoreix

6742197

5894455

AAPPIWC. Montserrat Vall. 6742105 AAPPWCsnMajóvail.

i Cerdanyola

Avar» (GeJerias IWoentro)

6926721

CAP urgències

" RubíTones

(PasseigtesForts, sfn)

-

Casa de (Mura

5891382

6745049

£ Montcada

Via (Jaume i, 20)

SS45904

Casal Valdoraix

6744599

AA Prop, i Veins La Floresta

6742089

í Papiol

AV»<Av.Genaraltat,35)

6683967

Catalana de Gas

7262944

AAWAauafcngaLaFlor.

8745129

I Sant Cugat

CuM(PLD|>utacio,6)

6740364

Centre Cívic La Floresta

5890847

Ass. Consumidors

2684567

i Cerdanyola

Bach (PI Cornetes, 67)

6922367

Centre Cívic Les Planes

6755105

Alcohofcs Anònims

3177777

ü RuW ; Montcada

Rufe<ara.Sabaae1,95)

6895012

Centre Cultural Mtra-sol

5892018

DtflfCtepreyta)

V * (Jaume 1,20)

66*5904

Cinemes SL Cugat (Resar)

5690941

GrearpNM

ï Papiol

*\»v%.Gertara«at,36)

6747096

H.Gsne#*CaMunva

5891212

H.V·ftfftfeen

4272000

Sant Cugat ï Cerdanyola : Rubi

Sant Cugat

i Cerdanyola i ' s Rubi _ Montcada

H Papiol •

Sant Cugat

Creu Roja Sant Cugat

«740430

J9m|%M|Xla,1)

-• v*(A*Cal*«ya.l7) • vterCoWfWKOOO)

'.3»«80 .:>•»« -;ÜÍ'&45

: Montcada | | Papiol

Correus

- 8883967

. Kmmmm»m.m IHIIIIMÍMÍIIIII nmïU im

Creul^VafttoNfc

;|v6«2459

H.SMMrtfeMu

2034000

Dispensari La P e n a *

; 3^ « 7 4 7 6 1 5

UnW0#«*ria

2481040

TeL*itRMMca

4144848

Em

mt^àKoimAMSmzT^

ENHER Rubí

limífiM^^

•y.6741234

5893080 (91)5434704

FECSA

.2JM91892 • "Í3»1226

litiunia(j6$invtMes

2042247

uMjrw«R Aeroport

4785000

f l N J I . BhrtftaWÓn. W?)

©40845 6920876

FFCC

r.JM1934

WomwdífiBffE

4900202

Rnea^r.BtlÍÍena,S6)

69109 53

Funerària

3188750

EReW(Av,CaíalunyB,65)

-

G. Civil (Mka-soQ

m<**>

HontwdiPoTt

OMC

5893188

A.V*à(A».Gen«r·Rat > 3S)

«e.39.67

Hisenda

.1691155

PoWInic Torreblanca

5891732

6747749

Jutjat

6746896

PR0MU6A

5891732

TeMtt<RUa.dei Celar, 97)

,• r 674 23 79

5 Cerdanyola

Hidalgo (Rda. Cerdanyola, 1)

6922368

Oficina Municipal La Rores*1 5890847

ï Rubí

Gibert (Tom* O r a , 4)

6896699

Parròquia SL Pere Octaria

-

Parròquia Les Planes

2047503

A.V1à(Av.GeneraJBat,Ki)

6883967

Parròquia Valldoreix

6740569

Bsringuss (Albns Sata, 46)

6740483

Piscina Municipal VaBdoreix

6754055

ASt»

6753503

' Cerdanyola

Torrents pagonal, 30)

5603904

Cuerpo Nacional de PoBcia

«747858

AraiuGavin

6742570

= Rubi

Baiori (Mea i Fontanals, 1)

6890388

Urgències

091

Casal d'Avis SC

5891638

: Montcada

J. Relat (Major, 89)

5841481

Policia Municipal i Prot Crvt

092

Dar d'Avis Parròquia

5890596

A.Vsa(Av.GeneraRat,35)

8883967

Pd. Municipal (VaUdoreix) 908795125

Club Muntanyenc

6745396

i Montcada | Papiol •

Sant Cugat

P Papiol

Pu^FerragutpnCuyes.B.CTqui<fia,^

«741163

ENTITATS

Comissaria de Policia

674 7612

Coral de la Unió

6741006

5809700

Taxis (parada)

674 0997

Esbart Sant Cugat

6752652

Pont(MagJRamentol,7)

6973456

fiàctoTaxi

5894422

B Tot Sant Cugat

6748661

? Montcada

Capdevfa (Conca, 10)

-

Repsol-Butà

6741580

Grup Sup. Immigrants

6749314

• Papiol

A.VIà(Av.GeneraBat,K)

6683867

Sant Cugat Comerç

6740322

Ràdio Sant Cugat

6755959

SAUR (Aigües)

5890021

Televisió Sant Cugat

5895366

Valldoreix (parada)

6741111

Bs 4 Cantons

5896282

Sant Cugat

* Cerdanyola ï Rubí

Moral (Stau Teresa, 40)

6753344

Pereiro (Av. Catalunya, 51)

(1) D'1/4 de 10 del matí d'avui a 1/4 de 10 del matí de demà. (2) D'1/4 de 10 del mati d'avui ales 10 de ta nit. (3) De les 10 de I a nit a 1/4 de10 del matí de demà.

EXPOSICIONS

Casa de Cultura: Joves i seguretat viària. —Del 9 al 28 de febrer a la Casa de Cultura, acrílics de Sara Riera. —Fins al 2 d'abril al Museu de Valldoreix, exposició de trens en miniatura de la Col·lecció Oltra. Diumenges de 10a 1.30.

• Sales Municipals —Fins al 5 de febrer a la sala d'exposicions de la Casa de Cultura, Identitats, pintura de Marta Lucena. Inauguració, dimarts 17 de gener a les 8 del vespre. —De l'I al 5 de febrer a la

•Sales Privades —Fins al 31 de gener a la Sala Rusinol, exposició de l'obra d'Ernest Descals Pujol. Cada dia de 9 a 2 i de 5 a 9. Diumenges i festius d'11 a 3. Tel.: 675 47 51. —Fins al 19 de febrer a la Ga-

el Vallès Occidental. Dotació: 200.000 pessetes i diploma. Termini: 28 de febrer de 1995. Tel.: 674 69 93. Recollir bases a l'Ajuntament, a la Casa de Cultura i a l'Anriu Municipal.

leria Canals, exposició d'obres de Matia Girona. Tel.: 675 49 02 Hor.: Cada dia de 5 a 8. Dissabtes d ' l i a 2 i de 5 a 8. Festius d ' l i a 2. Dilluns tancat. —Del 4 al 28 de febrer a la Sala d'Associació d'Idees, exposició de l'obra del pintor Antoni Amat. De dilluns a dissabte de 5 a 9. Tel.: 674 24 50. —Del 3 de febrer al 3 de març a la Sala Associació d'Idees, pintures d'Antoni Amat: L'irracional principi de la recerca. —Des del 16 de gener fins al 28 de febrer a Febo Galeria d'Art, mostra dels olis del

pintor Montesol. Horaris: de dimarts a dissabte de 10 a 1 del migdia i de 5 a 8 del vespre. Diumenges de 12 a 2 del migdia. Telèfon d'informació: 674 19 55. —Exposició d'artesania típica d'Andalusia al Centro Popular Andaluz. Informació al telèfon 589 16 74. —Obert tot el cap de setmana, Mercantic. Fira permanent d'art i antiquaris. Telèfon d'informació: 674 49 50. —Firart. Mostra d'art original. Primer i tercer diumenges de cada mes de 9 del matí a 2 del migdia a la plaça del Monestir.

•Centre Cultural —El dissabte 4 de febrer a les 10 de la nit al Teatre-auditori, Lluís Llach i l'Esbart Sant Cugat ofereixen l'espectacle Un pont de mar blava. Direcció i coreografia: Joan Serra. Preu: 2.500 pessetes. Informació i reserves al telèfon 589 22 88.

NIUSíCÀ •Centre Cultural —El dissabte 18 de febrer a les 10 de la nit, concert a càrrec de la Jove Orquestra Sant Cugat. Dir.: Josep Ferré. Piano: Carme Talleda. Preu: 2.000 pessetes. Informació i reserves al tel.: 589 22 88. •Conservatori —El dimecres 8 de febrer a les 8.30 del vespre, a l'aula magna del Conservatori, dins el cicle de música de cambra: Una hora de música, duo de pianos, amb Luodovica Mosca i Manel Camp.

TEATRE •Centre Cultural —El diumenge 12 de febrer a les 7 de la tarda al Teatre-auditori, La corona d'espines, de J.M. de Sagarra. Dir.: Ariel García Valdés. Producció del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. Preu: 2.000 pessetes. Informació i reserves al tel.: 589 22 88. —El dissabte 25 de febrer a les 10 del vespre la Cia. Ollomol-Tranvía presenta Commedia, un juguete para Goldoni, de Cario Goldoni. Dir.: G. Pazó. Preu: 2.000 pessetes. Informació i reserves al tel.: 589 22 88.

ÜfiUÓTIOMS •Biblioteca Centre Borja —Universitària. De 9 del matí a 1.30 del migdia i de 4 de la tarda a 8 del vespre. Telèfon: 674 11 50. •Biblioteca del Mil·lenari —Centre Cultural. Biblioteca pública. De dimarts a divendres, de 12 a 2 del migdia i de 4.30 de la tarda a 8 del vespre. Dissabtes, de 10 del matí a 2 del migdia. Telèfon: 589 28 09. •Biblioteca Club Muntanyenc —Plaça Barcelona. Cada tarda, de 5 de la tarda a 9 del vespre. •Arxiu Municipal —Rambla Can Mora s/n 2on. Matins. Telèfon: 674 69 93 •Biblioteca de l'Ateneu —Plaça Pep Ventura. Dijous, divendres i dissabtes, de 4 de la tarda a 8 del vespre. •Servei d'Informació Juvenil —Casa de Cultura. Telèfon: 589 13 82.

Lot mpnficggjjlljf & certs tipus de .vitamines ificil corregir, observades al„ cobéflW í '' Citarem ara lesiJHtamines fttis

6XNMH

PERRUQUERIA

FORMAS HOME-DONA PILAR HEREDIA ESTILISTA

A:Mofrfeuxx*cmt per a la ésresppflilblede Jet alopècies observadèi'ttn ets nens. B: D i n ^ e i b el^kaba V piwitaial atès « e b seva caigu&itfel cabé». to seva el regenera. H O «ÚtyNA; Uf seva absejdèV " ifnportartTpef' !••'

.

I

' I.

*

.

Elies Rogent, 18 A (o tocar mercat Torreblanca) - Tel. 675 40 06 - Sant Cugat del Vallès


ELS CANTONS

40

Div c n d r c s . 2 ' de iicncr de l 1 » 1 '"

Sant Cugat del Vallès S;mt l Utfit ilr) V.Uks: l

L A

M

E

M

V | [ \ * S W. V -

Ò

R

I

A

L A

La casa d'un pagès amb més enrenou

Al e.isal del costat, mes auster. hi temen els cubs arran del carrer per aixafar el raïm; disposaven t l ' u n a f i n e s t r a q u e d o n a v a al carrer per fer-hi la descàrrega de les portadores (envasos ele fusta per al transport elel raïm). A continuació, un rengle de botes a cada costat per a l'elaboració elel

L

U

M

N

A

J

HMMANU'l Cl 1 AS •

o entenc que la transició política va ser una operació que va consistir a oblidar. A mig oblidar el franquisme i a oblidar del tot les maldats dels franquistes. El que ja cm costa mes de c o m p r e n d r e es que. posats a esborrat pàgines ele la historia i de les biografies, hàgim oblidat fins i tot que vam fer la transició i no la ruptura. M'explico. Gràcies a la transició, o per culpa de la transició, Fraga es president de Galícia. Martín Villa és ara un demòcrata ele tota i.i vida que dóna lliçons en públic d'ètica política, els magistrats i funcionaris del T O P . Tril·iinii! en Ordcn Publico, r e c o r d e n , son magistrats i funcionaris que defensen l'ordre constitucional, c! rei és rei i aquell policia que a mi em va retirar cl passaport .na veig com acompanya els seus neC a l'escola gaudint d'una jubilació sens dubte merescuda. A mi envà retirar el passaport, a d'altres els va apallissar. La jubilació, sens d u b t e m e r e s c u d a , l'hi p a g u e m enlre tots.

D

Aquesta es la imatge lluny.in.i de la plac;» li'Oclaviii a primers j , segle, quan Sani Cugat era una vila eminentment .ign.ola. b'l poble ha c resen i molt i algunes masies van qm.elar encerclades pel les eelifieaeions noves vi, deixant-hi un lloc per a la bota terítat. Per exemple, els coberts del vinagre a un costat i la elel tenien a sobre un terrat o bé un vi ranci a l'altrc. Com que els altre pis amb unes arcades, que cellers son frescos, sempre restafeien servir de pallissa. va un lloc per fer-hi la pila de El galliner era més gran. així patates. Al fons. una finestra perno calia que sortissin les gallines metia disposar ele llum i ventilapel pati. Per als porcs, hi havia ció. En un racó. sempre m ç e s d ' u n a c o r t , els trobaves els estris del q u a l s , a m b les b o n e s l:n un racó, celler, com l'escurabócollites ele cereals feien tes. l'alçabeMes, la bossa sempre trobaves e n g r e i x a d e s més noma m b t a p s de s u r o de broses 1 ans i tot. he vist els estris del t o t e s les m i d e s , u n e s r e n g l e s de c o n i l l e r e s celler, com p o r t a d o r e s per fer els fetes d ' o b r a , a m b els t r a n s v a s a m e n t s de vi seus pendents perquè l'cscurabótes, amb l'embut de fusta, les e s c o r r i a l l e s dels i'iilcahótes, la un de llautó per omplir conills anessin a parar a bots (pell de be untada bossa amb taps un dipòsit s u b t e r r a n i . d e p e g a , gi r a d a a I Els coberts es feien serde suro.» revés) per t r a n s p o r t a r vir ele m a g a t z e m , que vi. a l g u n b a r r a l o . cl tenien molta cahuela i p r e s t a t g e p e r als Holes c i n e s s'hi p o d i e n queis, algun fibló, alguna mesura posar ben endreçades. Els seus de llautó per al vi. aixetes ele difequadrats (bigues de fusta) eren rents mides, etc. resistents i s'hi penjaven molts fores de cebes, alls, etc. Al mig Pel que fa a l'eixiela. com que del pati. cl pou. a prop del qual tenien més t e r r e n y . cl r e p a r t i alguns tenien una ufanosa figuement era diferent i Ics dependènra. 1! pal i era ben net i el femer, cies no eren fetes amb tanta aus-

O

«X» i transició

l i > \ l A s i . R A l i GARRIGA

ics cilici,t us vaig descriure una casa d'un casal per a p a g e s o s amb nu gaire enrenou. Avui la que us de-sei ie es m e s gi a n . pe i a pagès amb mes potencial. Aquestes cascs tic dos o ires casals eren habitades pci pagesos de mes enienou. els qu.iN per la scv.i tema necessitaven nies espai. l a planta baixa, la dividien gaiicbe en ducs païts la p n m c t a disposava d'una e n t r a d a espaiosa. una premsa per al t.nm i un gt.ui potlal al costat pel iccedir al ce llei A continuació. un ample passaelis donava acecs a un menjadot molt ben mobla!, que solament Ie- ie li servil pel a les diaeies mes assenv a h u l e s . seguit d ' u n icbost mes espaios. petque l'escala ejiu cl cobria eia mes ampla. Aquest passadís ilonava lloc per col·locar-hi un banc llarg de tusta retorçat i per tenir-hi sacs plens elegia. Al final, una vidriera el scpatav.i de la cuina-meniador. Ai|tiesia era l'estanca on es l'eia nies vida !.mullat, pi incipalmcnt ,i l'hivern, al voltant eie la llar ele toc. Al Ions. l'.iigucra. on normalment tenien incorporats un parell ele t o g o n s de c a r b ó , l ' n g r a n lmestral que donava a l'eixiela pioporcionava molla claraor i. a sola, hi havia el banc ele càntirs. A un costat, tina taula grossa, bastant feixuga, on era col·locada la pastera de fer el pa. Al costat ele la taula, arrambat a la paret a l'estiu, un escó (banc de fusta la part del darrera elel qual tenia una albada considerable). Aquest moble es molt antic, a l'hivern el posaven a un costat de la llar de toc per escalfar-se i així l'aire fred elel darrera no els arribava a l'ersquena. També', al mig, hi posaven un b r a s e r gros a m b un a m p l e posapeus ele fusta. Si la família tenia vailets, cobrien aquest amb un gros m o r r i ó metàl·lic. D'ai|ucsta estanca sortia l'escala per pujar als pisos superiors.

C

el situaven en un rectangle de paret p e r q u è no s'escampés la brossa. A l'estable, com que era mes gran, hi p o d i e n tenir més d'un animal per al conreu. L'escala era més espaiossa per si convenia portar el gra a les golfes. En un dels replans, hi havia una porta per tallar els corrents d'aire i perquè no es refredés la cuin a - m e n j a d o r a l ' h i v e r n . Si la família e r a b e n e s t a n t , l'escala anva a parar a una sala. al centre de la casa. al voltant de la qual e r e n r e p a r t i d e s les c a m b r e s . Acostumaven a decorar les parets amb pintures d'avantpassats, mobles ostentosos i. en un costat. un rellotge alt de pesos amb una caixa ben fornida, que quan tocava els quarts i les hores ressonava a tota l'estança amb majestuositat. Les golfes eren el pis més auster, gairebé sempre i moltes vegades mes baix de sostre. Dins el poble, també quedaren encerclades masies que antigament eren en camp obert, sense perdre la seva forma originària.

Gràcies a la transició, o per culpa de la transició, la policia que retirava passaports i usava mètodes expeditius es va quedar al Ministeri de l'Interior. (Jue ningú no toqués la policia, que ja es reciclaria perquè la democràcia és més forta que la dictadura. Però la dictadura sempre es més forta, com el seu nom indica. i la policia no es va reciclar ni amb el govern de Suarcz ni. ara h o veiem, no ho va fer amb el govern fortíssim del P S O F . l a gent se n'estranya. Haurien d'haver fet fora els policies de mala j e i a q u e o r g a n i t z a v e n policies paral·leles i guerres brutes, diuen. Perdonin. La transició va consistir a no fer fora ningú. Alguns es van domesticar i altres no. Paguem les jubilacions, i la transició també p a s s a f a c t u r a . S e n s d u b t e merescuda. T o t h o m d e m a n a que en l'embolic majúscul dels G A L s'arribi fins al fons. Al fons vol dir. es veu, fins a la identitat que s'amaga darrera el senyor X. o sigui a un ministre o un president de govern de la democràcia. Això serà arribar al senyor X però no a l'alfa i l'omega de tots els mals. la f de Franco, la q de quaranta anys, la t de transició, la p i la r de la nostra prudent resignació.

TRADICIÓ I DISSENY, UN NOU ESTIL DE JOIERIA

C

S A N T I A G O R U S I N O L , 45

• TEL. 589

50 72 - 589

50

12

Diari de Sant Cugat 078  

Diari de Sant Cugat nº78, 27 de gener de 1995

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you