Page 1

ELS

Divendres, 13 de gener de 1995

I Punt i seguit La recollida de mobles del programa «Residu Mínim» es triplica en el primer any de funcionament. Plana 6. Els veïns de Mira-sol demanen un dispensari i un cine-fòrum per al Casal Cultural. Plana 6.

I Economia Les rebaixes que han començat aquesta setmana serviran per recuperar una temporada poc favorable per als comerciants. Plana 12. Sant Cugat és el tercer municipi català amb la renda per càpita més alta, segons un informe de la Caixa de Catalunya. Plana 12.

#

CANTONS

SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC

Núm. 76 « Any lli . 225 pessetes

L'Ajuntament aprova un pressupost de 8.700 milions Es destinaran prop de tres mil milions a inversions al centre i als districtes H Sant Cugat.— L'Ajuntament de Sant Cugat gestionarà enguany 8.700 milions de pessetes, segons el pressupost que el ple va aprovar dimarts. D'aquests, quasi tres mil seran per a inversions a diferents punts

L'equip de govern el defineix com a «auster» i l'oposició hi vota en contra

del municipi, destinades principalment a la construcció dels nous pisos de Promusa i la urbanització de carrers al centre històric de la ciutat i als districtes. L'equip de govern, tot i l'oposició de la resta de grups

municipals, s'ha marcat com a objectiu la contenció de la despesa per afrontar el deute que té pendent l'Ajuntament. Els serveis, però, es mantenen i la pressió fiscal no s'incrementa. Planes 2 i 3.

ENSENYAMENT

La COCIT ha demanat subvencions per a 22 projectes empresarials d'innovació tecnològica a la comarca. Plana 13. La zona del voltant del Club de Golf és la que ha resultat més revalorada després de l'actualització dels valors cadastrals que ha fet el Ministeri d'Economia. Plana 13.

I Cultura i espectacles El col·lectiu Associació d'Idees i la UAB publiquen les actes del primer Congrés Internacional sobre Valle-Inclàn. Plana 15. L'escultor santeugatenc Josep Llunell exporta reproduccions del Monestir en pedra artificial arreu del món. Plana 16. L'obra de teatre «Amor a mitges», protagonitzada per Núria Hosta i Pep Sais, es representa aquest cap de setmana al Centre Cultural. Plana 17. El Grup d'Estudis Locals i la revista «Gausac» renoven els seus càrrecs directius. Plana 18.

I Esports El sènior masculí del Júnior debuta aquest cap de setmana a la lliga de la divisió d'honor d'hoquei herba. Plana 23. El Winterthur Sant Cugat de futbol de sala aspira a arribar a la lligueta d'ascens per a la divisió de plata. Plana 24.

I Punt divers El Telèfon de la Germanor començarà la setmana vinent a atendre les trucades de la gent gran amb problemes. Plana 26. El taller Jeroni de Moragas fa possible que vuitanta disminuïts puguin viure una situació laboral normalitzada. Plana 27.

I Apunts Pel Casal Borja passen cada any trenta mil persones que participen en algun dels seminaris i activitats que s'hi organitzen. Plana 30.

Els 4 Cantons, a 225 pessetes Els 4 Cantons, amb Presència, costa des d'avui 225 pessetes

El conseller Pujals i l'alcalde de Sant Cugat en la seva visita a l'escola pública Joan Maragall. Foto: MANÉ ESPINOSA.

Pujals garanteix les infraestructures necessàries per a la reforma escolar I Sant Cugat.— El mapa escolar de Catalunya que ha elaborat la Generalitat fins l'any 2001 preveu la construcció a Sant Cugat d'un nou institut de secundària i una escola primària que solucionaran la

deficiència d'infraestructures que plantejava a llarg termini l'aplicació de la reforma. L'anunci el va fer dilluns el mateix conseller, Joan Maria Pujals, en una visita al municipi. El conservatori de música Vic-

tòria dels Àngels millorarà el seu nivell i es convertirà en professional, mentre que l'institut Leonardo da Vinci veurà millorades les seves instal·lacions. Plana 4.

El judici a Pomar i Piqué serà el 3 d'abril a Madrid • Sant Cugat — Eduard Pomar i Ramon Piqué, els dos independentistes santeugatencs detinguts l'estiu del 92 per ordre del jutge Baltasar Garzón per la seva presumpta relació amb Terra lliure, en

l'anomenada operació Garzón, esperen que l'Audiència Nacional els confirmi la data del judici que tenen pendent. Segons diverses fonts, la vista se celebrarà el dia 3 d'abril. Plana 5.

Àngel Casas, cap de llista del PSC a les municipals B Sant Cugat.— L'alcalde de Sant Cugat entre els anys 1979 i 1983, el socialista Àngel Casas, és el candidat que l'executiva del PSC a la població ha consensuat per en-

capçalar les llistes del partit a les properes municipals. Per la seva banda, Carme Pérez serà la candidata socialista a la presidència de la Junta de Veïns de l'EMD. Plana 6.

CENTRE DE LA IMATGE, S.L •Fotos acolorí hora

r*T^

•Diapositives • Venda material fotogràfic, etc. • i

1 ítS

Vi**

Santa Maria, 14 Tel. 675 56 74 - Fax 675 57 24 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS


Z • Divendres. I - d e íiener de 1 W.S

INFRASTRIX'TI'RKS KSCOI.ARS

CASAS, C A N D I D A T D U . PSC

h i c o n s e l l e r P u j a l s a m n i c i a q u e el

L'ex-alcalde de Sant Cugat. Àngel

m a p a escolar de C a t a l u n y a inclourà

C a s a s , s e r à el c a p d e l l i s t a d e l P S C

la c o n s t r u c c i ó d ' u n n o u i n s t i t u t i

a Ics e l e c c i o n s m u n i c i p a l s a

u n a n o v a e s c o l a a S a n t C u g a t . El

p r o p o s t a de ['executiva del partit.

Conservatori de musica, a més. serà

C a r m e P e r e / s e r à la c a n d i d a t a a

professional. Plana 4

la p r e s i d è n c i a d e l ' P . M D . P l a n a 6

EL PRESSUPOST MUNICIPAL! 1.1 p r e s s u p o s t de C u g a t d i n a n t el d i m a r t s a la nit en de p e s s e t e s , a m b q u e es d e s t i n a r a n

què disposarà Sant l ' ' ( ' 5 va q u e d a r fixat g a i r e b é S.75D m i l i o n s q u a s i 3.0011 m i l i o n s a i m e r s i o n s . 1.'equip

d e g o v e r n \ a qualificar a q u e s t a q u a n titat d ' a u s t e r a , i va a s s e n y a l a r q u e la r e d u c c i o de la d e s p e s a g l o b a l r e s p e c t e a l'an\ p a s s a t es g a i r e b é d ' u n 25'/. l.es p a r t i d e s m é s i m p o r t a n t s es d e -

d i c a r a n als c a p í t o l s d e p e r s o n a l , b e n s c o r r e n t s i s e r v e i s i a les d e s p e s e s tïn a n c e r c s . I ai definitiva, al m a n t e n i m e n t i r c f i n a n y i m c n t del c o n s i s t o r i . Pel q u e la a les i n v e r s i o n s , les p a r t i d e s ,

m e s g r a n s s e r a n p e r a la c o n s t r u c c i ó d'habitatges de Promusa. per continuar el p r o j e c t e d e r e c o l l i d a selectiva d ' e s c o m b r a r i e s i p e r a la u r b a n i l / a c i o dels c a r r e r s del c e n t r e i dels d i s t r i c t e s .

àh INGRESSOS

Operacions de capital 3 . 4 0 0

Pressupost per grans àrees: • Ajuntament

Impostos directes 2.445

Serveis Generals, organismes i policia: 221 milions Personal, informàtica i àrea de promoció del treball: 1.567 milions Ensenyament: 254 milions Manteniment, obres, serveis i medi ambient: 2.547 milions Descentralització: 5 milions Urbanisme: 938 milions . Economia: 1.371 milions Sanitat i serveis socials: 59 milions Cultura i joventut: 104 milions Esports: 77 milions Comerç i Consum: 22 milions

Impostos indirectes 760 Taxes i preus públics 970 Transferències 1.045 Ingressos per patrimoni 115 Inversions reals

2.900

Actius i passius financers 375 Personal

Principals inversions:

1.900

Béns corrents i serveis 1.870 •

Transferències corrents 525 DESPESES

Patronats i organismes autònoms Patronat Municipal d'Ensenyament: 323 milions OAMCIC (comunicació i informació): 66 milions Organisme Autònom del Centre Cultural: 243 milions Promusa (habitatge públic): 1.138

Despeses financeres 825

« TOTAL CONSOLIDAT: 8.744 milions de pessetes

Construcció de les noves promocions d'habitatges de l'empresa municipal Promusa: 700 milions Pla global d'arranjament del centre històric (primera fase Alfons Sala, carrers Sort, Sabadell, Clavé, Teatre, l'Andana, Can Minguet, Torrent de la Bomba, Berga i Oceà Atlàntic, clavegueram Rius i Taulet-Enric Granados): 253 milions Pla d'urbanització global dels districtes (clavegueram Bell indret, carrers Àvila, rbla. del Jardí, Brasil, Argentina, Alps, Til·lers, Capella, Sant Joan, Sant Ignasi, Desert, Molí, Uruguai, Veneçuela, Maria Antònia, Emeterio Escudero i Bilbao): 420 420 milions • Planta de compostatge i triatge del projecte de recollida selectiva d'escombraries «Residu mínim»: 675 milions . Pla d'obres de col·legis i escoles bressol: 15 milions > Urbanització del Parc Torreblanca situat davant la Biblioteca i construcció d'una pista de patinatge: 26,5 milions Plantació de l'arbrat urbà i adequació de les zones forestals del municipi: 31 milions Enllumenat barri Eixample Sud del centre: 25 milions Programa eliminació barreres arquitectòniques: 3 milions

L'Ajuntament gestionarà 8.700 milions d'un pressupost definit com a «auster» L'equip de govern redueix la despesa d"un 25 per cent per compensar els efectes de la crisi AN(il·I.S( ASU'I k \

I Sant Cugat HI tinent d'alcalde d T c o n o m i a . Enric Renau. va exposar les dades que conlonnen el pressupost municipal que regira l'Ajuntament durant aquest ans 19*15 en un sessió exl i a o i d i n a n a que va tenir lloc diinails al salo de plens. A grans Uels. el picssupost d'aquest any es molt -anii!.ir al del l) 4. i continua amb la línia de contenció que va imposar la crisi. l'I pressuposi consolidat puja a mes de S.^34 milions, i Ics imersions son de 2.391 milions. 1 .'equip de govcin. pero, es -a ijitcdar so! en la pivsenlaeio del que es la previsió d'ingressos i despeses per aquest anv 95; els tres grups de l'oposició

(Iniciativa per Catalunya. Partit dels Socialistes i ei Partit Popular) van volai en contra amb diferents a r g u m e n t s ( V e u e n p l a n a seüiienl). Per a b o n l a i les despeses ordinàries que tindrà enguany l'Ajuntament. eis impostos directes i indirectes, les taxes i els preus públics que paguen els ciutadans seran la principal font d'ingressos pe; a l'administració local, Ln total. si sumem també els diners que genera el patrimoni municipal. son més de cine mtl milions de pessetes. La pressió liscal, peto. iu^ augmenta: l'Imposi d'Activitats Econòmiques lia quedat congelat i la resta d'impostos pugen d'un cine per cent d'acord amb l'augment general de l ' I P C

209 milions per a l'EMD ,\ c. l l a transferència que es destinarà a l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, que es va calcular d'acord amb el conveni que l'Ajuntament proposa negociar amb l'I-Ml), s'ha calculat en 209 milions de pessetes. Aquesta quantitat resulta de la diferència entre cl que es recapta en impostos a Valldoreix i el que l ' L M D ha de pagar pels serveis que li presta l'Ajuntament. Aquesta xifra. però. tal com va assenyalar el tinent d'alcalde Lnric Renau, és

Es destinaran 5.000 milions a despeses ordinàries i gairebé tres mil a inversions

provisional, perquè les negociacions continuen obertes amb l ' L M D per acordar un nou conveni econòmic. La partida podria variar en funció dels acords als quals arribessin les dues administracions. LI president de l ' L M D . Miquel Massanes, va assegurar que el pressupost que s'estava discutint és «il·legal». perquè «infringeix les sentències que han dictaminat diferents tribunals de justícia a Catalunya». Massanes va dir després del pic que l'Lntitat impugnaria aquest pressupost.

l.es a r q u e s municipals rebran també ingressos i partir de les contribucions especials (les que paguen, per exemple, els veïns als quals afaiten un carrer) i de subvencions d'altres administracions. que pugen a I 300 milions de pessetes. Aquests ingressos permetran. segons el tinent d'alcalde d'Economia. --el manteniment de lots els serveis que fins ata oferia l'Ajuntament», a mes de la incorporació d'algunes prestacions noves. Els més de set mil milions que rebrà pròpiament l'Ajuntament es reparteixen en les diferents àrees que te l'Administració local: és molt difícil, però. calcular per exemple el que es gastarà en districtes, ja que les

diferents partides poden provenir tant d'urbanisme com de manteniment. obres i serveis. (Vegeu gràfic I ). I m e r s i o n s en infrastructures .la en l'apartat de despeses, un aspecte important són les inversions. sense oblidar, especialment. el capítol de personal, un dels mes I oïts. A inversions es destinen quasi tres mil milions de pessetes. que es podran fer efectius, segons que va destacar Renau, «sense necessitat de d e m a n a r préstecs a llarg termini». Les principals partides es desvien cap a les infrastructures. especialment les viàries: pei al pla global d'arranjament del centre històric de Sant Cutiat.

Nous pisos de Promusa I L'n pessic de gairebé 7(10 milions de pessetes del capítol dedicat a inversions. que pugen gairebé als tres mil. es destinarà a construir pisos p e r q u è les famílies santeugatenques tinguin l'opció de quedar-se a Sant Cugat amb condicions econòmiques millors de les que ofereix el mercat immobiliari. LI pressupost del 95 atorga a P R O M U S A un total de més de 1.138 milions. D'aquesta quantitat, la inversió real puja als 695, que es dedicaran a l'execució

Inclouen la urbanització de carrers al centre i als districtes i la nova promoció de Promusa

dels projectes de les adjudicacions de l'anv 1994, que els nous propietaris ja han triat sobte plànol. Lis quasi 7011 milions de pessetes que s'han destinat a inversions serviran per tirar endavant les obres de construcció dels 163 habitatges de la promoció del 1944. Les cases, que es començaran a edificar a principis d'aquest any al nou barri de Coll Fava i a la zona de Torre Blanca, i és previst que es lliurin a l'estiu del 96. Aquesta és una primera partida, que es completarà més endavant amb una quantitat molt similar.

253 milions, i per a la urbanització i instal·lació de clavegueram aU districtes, més de 40(1. LI programa de recollida selectiva d'escombraries Residu Mínim s'enduu un bon pessic del capítol d'inversions d'enguanv. I a Construcció de les plantes de transferència i les de compostatge i triatge que s'han de fet a Can Calopa. a més de la deixalleria que completarà el projecte, significaran més de N20 milions. Son previstes altres partides, més petites. com ara la de la primera fase de remodelatge de la masia T o r r e b l a n c a , l'arranjament del pare que hi ha davant de la Biblioteca i la construcció d'una pista de patinatge.

620 milions per als OAM A.C.

H Lis organismes autònoms de l ' A j u n t a m e n t , per als quals s'elaboren pressupostos separats que s'inclouen dins el consolidat, tenen adjudicats globalment més de 620 milions de pessetes. El Patronat Municipal d'Ensenyament, que inclou partides destinades a les escoles bressol, l'escola Municipal d'Art, el Conservatori i el servei municipal de català, s'emporta ben bé la meitat de la partida: 322 milions de pessetes per a aquest any 95. Hi ha també un apartat de quinze milions que es de-

dicarà al pla de protecció de les escoles. L'Organisme Autònom Municipal del Centre Cultural, que engloba les quatre sales de cinema, el Teatre-auditori i la Biblioteca, gestionarà 243 milions. El teatre auditori ja s'autofinança en gairebé la meitat del pressupost, i aquest any. l'aportació de l'Ajuntament s'ha reduït de 10 milions. F i n a l m e n t , l'Organisme A u t ò n o m de Comunicació i Informació Ciutadana ( O A M C I C ) té un pressupost de 66 milions de pessetes per a aquest 95.


3

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 13 de gener de 1995

EL PRESSUPOST MUNICIPAL I

L'Ajuntament afronta més de 1.000 milions de deute per la via de la contenció Segons Renau, l'augment de l'endeutament queda paralitzat queda congelada, segons va explicar dimarts passat el tinent d'alcalde d'Economia, Enric Renau. Segons Renau, en aquest pressupost «s'ha obrat de la millor manera possible, ja que s'ha de fer front a un deute important

CATI MORELL

• Sant Cugat.— El pressupost previst per l'any 1995 presenta una línia d'auteritat que es fa efectiva sobretot en el capítol destinat al personal de l'Ajuntament. Aquesta partida El pressupost que l'Ajuntament de Sant Cugat ha previst per l'any 1995 es defineix com un «pressupost continuista» i aquesta filosofia queda palesa «en la contenció de la despesa corrent i la despesa de capital». Segons va explicar durant el ple extraordinari el tinent d'alcalde d'Economia, Enric Renau, hi ha una reducció de la despesa global dels pressupostos consolidats d'un 24,82 per cent. Això s'ha pogut fer perquè s'ha aplicat una contenció de la despesa i un augment dels ingressos fiscals, mitjançant l'extensió de la pressió fiscal. Per això, segons Renau, el pressupost pel 95 «és realista i ho demostra el fet que només es va modificar el pressupost del 94 per les despeses extraordinàries dels incendis de l'estiu». L'austeritat que vol seguir l'equip de govern arriba com a resposta a un deute de gairebé el 13 per cent, conseqüència d'inversions que es van fer durant l'època de «vaques grasses». La iniciativa de l'Ajuntament de destinar importants partides a les inversions durant el 93, quan ja s'anunciava una etapa de crisi, va ser criticada per tota l'oposició durant el ple celebrat dimarts. Per això Enric Renau va explicar que «venim d'una història i anem cap a un futur». Per tant, segons ell,

i no s'ha buscat la línia fàcil» —que seria la reducció de serveis i l'augment dels impostos—. L'equip de govern ha volgut mantenir els serveis i ha retallat partides destinades al personal «per no afectar els contribuents».

Dilluns comencen les xerrades d'orientació acadèmica i professional J.M.V.

H Sant Cugat.— Amb la intenció d'oferir més informació als joves santeugatencs que estudien tercer de BUP, COU i segon grau de FP, l'àrea d'Ensenyament i el Servei d'Informació Juvenil (SIJ) de l'Ajuntament de Sant Cugat han programat un nou cicle de xerrades d'orientació acadèmica i professional amb la col·laboració de la Universitat Autònoma de Barcelona que comencen el pròxim dilluns 16 de gener a la Casa de Cultura. En aquestes xerrades es facilitarà informació sobre els plans d'estudis acadèmics i es farà esment de les diverses sortides professionals, per acabar amb un debat obert als assistents. Consolidació del cicle

Aspecte del pic extraordinari celebrat dimarts. Foto: M. ESPINOSA. «ha plogut i hem obert el paraigües de la manera més adequada per ajustar el cinturó de l'Ajuntament i no perjudicar tant

els contribuents». Renau va afirmar que congelant el capítol destinat a personal, l'equip de govern demostra la seva intenció de fer

front al deute. Segons Renau, el pressupost presenta un superàvit de 317 milions destinat a absorbir parcialment el dèficit acumulat.

PSC: «Un pressupost IC: «Un manteniment PP: «Un problema de massa car» control de la gestió» inflat a consciència» CM.

CREACIÓ I DISSEYV

OCWIO SARDA

• Ramon Gaspar de Valenzuela, portaveu • El portaveu d'IC a l'Ajuntament, Jordi Cadel Grup Popular a l'Ajuntament de Sant sas, va explicar que feia una valoració positiva Cugat, va ser qui va dirigir les crítiques més de la intenció de l'equip de govern de fer toves al pressupost del 95. Segons va afirmar un pressupost de contenció, tot i que la seva ell, «aquest pressupost és opinió era pessimista, ja més raonable que els anque les «xifres reals són més teriors». Les xifres són sicrues que les que es premilars a les anteriors, però senten aquí». Per ell, el cales possibilitats per recaptar pítol 2 del pressupost, resón millors, segons va exferit a béns corrents i serplicar Gaspar. El represenveis, «és el càncer i la hitant del PP va explicar que poteca d'aquest Ajuntal'Ajuntament té un deute ment». Segons Casas, si la bancari de 4.800 milions de tendència actual continua pessetes i que això suposa «d'aquí a uns anys haurem que s'ha multiplicat quatre de dedicar els ingressos orJordi Casas G. de Valenzuela vegades el deute que va dinaris a recuperar el deute, deixar l'equip socialista quan va marxar. Gasja que augmenta de manera considerable». par va demanar explicacions sobre els 6 milions De fet, segons ell, en el pressupost del 95 destinats al Consorci de Normalització Linno es fa referència, en cap moment, al dèficit que van deixar els pressupostos del 92 i del güística, quan «només es destinen 4,5 milions al Tercer Món». Gaspar de Valenzuela va 93, un dèficit que Casas va xifrar en 1.284 criticar «les fortes transferències fetes a milions de pessetes. Per tant, si el pressupost s'acompleix s'acabarà l'any amb més de 1.200 l'OAMCTC i els increments en la partida corresponent a l'àrea de Cultura». A més, Gaspar milions de deute que el pròxim consistori de Valenzuela va insinuar que l'Ajuntament heretarà de l'actual equip de govern. El proté un problema de control de la gestió, ja blema, per a Jordi Casas, no és que el presque «mai no es troben aquells documents supost quadri o no, sinó que aquesta tendència reflecteix una política d'endeutament que es que podrien servir de fil conductor en estudis o altres activitats econòmiques». va dur a terme ara ja fa dos anys.

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS RELLOTGES D'ACTUALITAT EN LES MILLORS MARQUES

JOIERS- TALLERS PROPIS , BREITLING

Santiago

KRONQS

Hamilton

Rusinol,

40

CM.

CM.

• La portaveu del PSC a l'Ajuntament de Sant Cugat, Maria Sansa, va afirmar que el pressupost presentat no és de contenció, «sinó de contenció respecte a anys anteriors». A més, segons Sansa, «aquest pressupost és poc real en el capítol de despeses i menys real en el capítol d'inversions». Maria Sansa va criticar les «desmesurades partides destinades a despeses ordinàries i les concessions en serveis». Sansa va deixar entreveure que el pressupost s'infla de manera voluntària, ja que Maria Sansa «no hi ha diners per entrades bancàries» i va dubtar de la liquiditat del consistori. «El problema real del pressupost pel 95 el trobem en els dos primers capítols, de personal i serveis» i va demanar explicacions sobre els 11 milions que es destinen a publicitat i sobre el «descontrol» que hi ha en els consums i subministraments. També va voler deixar clar que és «irreal» comptabilitzar una partida de 8 milions pels carrers de les Planes, ja que aquests diners «no arribaran mai al consistori». Sansa va afirmar que no entenia la repetició d'algunes partides, i per això «d'ara endavant el revisarem amb més calma».

MEGA #JUNCHANS

Tel. 674 58 54

ffioufke Uwolx

Sant

Cugat

Des de la primera edició fins l'actual, les xerrades d'orientació han evolucionat i augmentat. El primer any, el cicle va comptar amb deu xerrades i aquest any n'hi ha programades quinze. Manel Turón, responsable del SIJ, explica que l'augment ha estat progressiu i que les xerrades «s'han aplegat per àrees similars com veterinària i medicina. Això ho hem fet de manera gradual a través dels anys. També hem introduït noves titulacions que han aparegut». Les novetats d'aquest cicle són les xerrades sobre educació física (INEF), que aniran a càrrec del cap de serveis de l'àrea d'Esports de l'Ajuntament, Ferran Domínguez; sobre teatre i dansa, que protagonitzarà Agustí Humet, sots-director de l'Institut del Teatre, i la xerrada sobre els estudis de la Universitat d'Educació a Distància (UNED) que presentarà el gerent del centre associat de la UNED a Terrassa, Josep Fontdevila. L'any passat van assitir més de vuit-centes persones a les xerrades d'orientació. El paper dels pares La primera xerrada, que enguany anirà a càrrec del psicòleg Antoni Soler, serà introductòria, i com en les altres edicions és oberta als pares. Antoni Soler parlarà sobre el paper dels pares davant l'elecció de futur dels fills. A partir de la segona s'abordaran les xerrades sobre Veterinària, Medicina, Informàtica, Física i Ciències Exactes, Ciències Ambientals, Biologia i Bioquímica, Belles Arts, Arts i Oficis, Dissenys i Cicles formatius de la Reforma (Il·lustració), Mòduls Professionals, Filologia, Filosofia, Geografia i Història, Traducció i Interpretació, Arquitectura, Econòmiques, Empresarials i Gestió de l'Administració, Dret, Ciències Polítiques i Sociologia, Ciències de la Comunicació, Turisme, Panorama general de la UPC, Ciències de l'Educació i Psicologia. Totes les xerrades, que començaran a les vuit del vespre, preveuen una explicació dels plans d'estudis, una explicació sobre les sortides professionals i, finalment, un debat entre el ponent i els assistents per resoldre dubtes.

M. LÜMENA S.L fò URSSA Tot en alumini i PVC. Fabricació pròpia

^ ~

V ï S I T I LA NOSTRA f X P O S I C I Ó

FÀBRICA: Pintor Fortuny, 149

A SANT C U Q Í A T . n TORRE, 1 {Plaça del Monè»tlT) Tel. 6 7 4 . t | ! Í Í

Tel. 780 29 24 - Fax 788 07 19

PRESSUPOST

SENSE

COMPROMÍS

SISTEMES PVC

EXPOSICIÓ: Arquímedes, 150 Tel. 733 14 05 TERRASSA


PUNT I SEGUIT

ELS 4 CAN TONS / Divendres. 13 de Licncr de 199?

ENSENYAMENT I

La Generalitat invertirà 50 milions per remodelar el Leonardo da Vinci • Sant Cugat. LI mapa . se. .1.11 .!c ('atalunya que cl c>n-.c'i. i !. ..ui Mai ia Pujals \ a av unc .1 cp.cspi setmana a Sani ( uget pic ••; 1. actuacions a l'instituí de- :iirn a c i o professional Leonardo c.c \ 11 •. ' I n aquest centre invcitiiaii cni :. 111 i ?|i n'ilions de pessetes per .ulcqn.-.i' I. • .1 k's ü e c e ^ i o ' ^ de la refoima Seiton- que \a e x plicar. -es 11 acta òc treure tallers i pos.a -hi mes aules... |'] 1 0 , nardo via Vnn 1 te .11.1 tres pavellons amb tallers on s'imparteixen les línies de delineació. electrònica i au'omocHv P e fet. en aquest últim edifici només •.-• tudien els alumnes dels daircrs cursos, perquè quan s'intioducixi la reforma, desapareixerà aquesta línia d'ensenyament.

i*S»»»'

u cl ( o n s c r v a t o i i M u n i c i p a l

Sl'IM )SA

El municipi tindrà prou infrastructures per afrontar la reforma educativa La Generalitat preveu la construcció d'una escola i d'un institut de batxillerat ANtil·.I.SC'AS'ri'l-R \ I Sant Cugat. Les necessitats escolars que tindrà Sant Cugat d'aquí a uns anys, tenint en compte les dades del creixement demogràfic de la població, quedaran garantides amb cl El departament d'Ensenyament de la Generalitat considera que per absorbir la d e m a n d a d'escolaritizacio que plantejarà Sant Cugat d'aquí a uns anys s'haurà de disposar de dos nous centres, un de primària i un de secundària, que s'haurien de començar a construir en el termini que va des del curs 199?-<.)d. fins al 2()()0-(ll. El titular de la conselleria, Joan Maria Pujals, va avançar les previsions per a la nostra ciutat de la totalitat del mapa escolar, que presentarà al Parlament el 19 de gener. Aquest mapa inclou el dibuix dels equipaments docents en tots els àmbits: educació obligatòria de nivell primari i secundari, idiomes, musica, escoles bressol, centres de recursos pedagògics i

mapa escolar que el departament d'Ensenyament de la Generalitat ha dissenyat fins a l'any 2(M)I Segons aquestes previsions, que va fer publiques dilluns el conseller Joan Maria Pujals en una visita a Sant Cugat, la Generalitat

gabinets psico-pedagogics, i equips d'educació especial. La Generalitat edificarà un nou institut a Sant Cugat, per respondre a Ics necessitats de la demanda de la població. Joan Maria Pujals va assenvalai que cl departament havia contrastat les seves dades de previsió de creixement amb les que li havia proporcionat l'Ajuntament. i finalment, s'havien decidit a situar un centre d'ensenyament secundari al municipi. El nou institut tindrà tres línies d'Ensenyament Secundari Obligatori ( E S O ) , i dues de batxillerat. L'Ajuntament cedirà el terreny per construir-hi l'institut, però encara no han decidit la situació exacta. L'escola

d'educació

primària,

construirà a la ciutat un nou institut de secundaria i una escola primària al nou barri de Coll Lava. L'I mapa preveu també donar un categoria mes alta al Conservatori Municipal i convertir-lo en professional.

que també és prevista al mapa escolar de la Generalitat, es construirà a Coll Fava, una / o n a en expansió. Aquesta arca, que ara es va urbanitzant, es poblarà, molt previsiblement, amb joves famílies, i necessitarà un centre d'ensenyament primari on escolaritzar els nens. Al nou centre es traslladaran també els alumnes que estudien a l'escola Collserola. D'aquesta manera, les intal lacions d'aquest centre, molt malmeses actualment, podran reconvertir-se per tenir un ús diferent. Escolarització garantida El conseller d ' E n s e n y a m e n t , Joan Maria Pujals. va explicar que, amb aquests dos nous centres, «tenim la tranquil·litat que els es-

tudiants santeugatencs del futur tindran l'escolarització garantida, i a més. es mantindrà l'important nivell de qualitat que hi ha a l'ensenyament públic de Sant Cugat. Espero que aquesta tranquil·litat arribi també a la comunitat educativa i la població en general de Sant Cugat». Respecte a l'institut. Pujals va assenyalar que el departament s'havia mantingut reticent a ampliar l'oferta a Sant Cugat, donat que la necessitat d'aquests tipus d'equipaments és elevada a Catalunya. Però la gran quantitat d'alumnes que actualment estudia el P-3 fa preveure un allau d'estudiants de secundària per als quals les instal·lacions actuals seran insuficients.

S e g o n s q u e va e x p l i c o e! sots-director del I e a n i i i i l · da Vinci. Blai Ruiz. aquest pa'. J ! o es convertirà en un cdiPci de ducs plantes on hi haurà aules pe; a assignatures tconques. i classes mes grans on s'impa 1 .iran les àiees de lecnoiocia. ]• n ujiicsicaules instal·laran a mes cL equipaments necessaris per fet-hi celles assignatures practiques del futur Ensenyament Secundari Obligatori. Aquest model d'cduc.ició abasta nois i noies d'entre els ]Z 1 els !() anys. A partir dels !n anys, els estudiants poden escollir entre continuar el batxilleiat o seguií diferents mòduls professionals. Es per això que el Leonardo da Vinci necessita reformar-se. 1 adequar el seu entorn a les necessitats dels nous alumnes. Així. per exemple, s'han de canviar les tanques de protecció que envolten el centre, perquè quan comenci la reforma hi haurà alumnes mes petits que els que hi estudien ara. Les reformes afectaran també alguns espais de l'interior de l'institut. El nou sistema d'educació no s'ha introduït encara al Leonardo da Vinci. tot i que el professorat ja ha realitzat alguns cursos de formació per poder impartir les noves assignatures que s'inclouen al p r o g r a m a de la L O G S E . El departament d'Ensenyament no ha fixat encara la data per començar la reforma als centres educatius de Sant Cugat. però sí que ha previst que les obres d'adequació es faran a la primavera del 1996. Tanmateix. l'equip directiu del centre encara no ha rebut cap confirmació per part de la Generalitat sobre el pressupost de les obres, i esperen que el conseller presenti el mapa la setmana que ve al Parlament.

L'escola Joan Maragall tindrà un nou menjador subvencionat per la Generalitat

J 1 .'escola Jo ui M nagal! '-'amplia la amb un nou menjador. I air M. Isl 1

A.C • S a n t Cugat.— El d e p a r t a m e n t d'Ensenyament i l'Ajuntament de Sant Cugat signaran un conveni per tirar endavant les obres de construcció de l'edifici que acollirà el menjador 1 el gimnàs, una antiga reivindicació de parcs i de professors de l'escola Joan Maragall. I a subvenció que atorgarà cl departament d'Enscnvarncnt és de 4d milions de pessetes. L'I eOiisellet Joan Maiia Pujals va enunciar que e! conveni seia signat en les properes setmanes, Sense l'acord amb l'Ajuntament, cl Jo.in Maragall no podria tenir el menjador tan a\. íl c hi va afegn. IV ia seva banda. l'Ajuntament ha e'estionat uiv altra subvenció de

33 milions amb la secretaria general d'Esports, per finançar el gimnàs. El director de l'escola Joan Maragall. Ismael Lecina. es va mostrar molt satisfet per l'anunci d'aquesta ajuda, que l'alcalde. Joan Aymerich, ja li havia fet a principi de mes. - H a estat com. un regal de Reis», va dir l.ccuia Joan Aymerich ja havia ce:ii,i mai el mes de setembre a parcs i professors de i escola que als pressupostos del 95 inclouiien Ics paitides destinades a aquestes obres Però una contusió va piovoear la protesta ;;' Jgims pe ,.-s d alumnes, que van col·loca. ;• i·icatlc's coniia i' \jun'anu ni ;• • : .• 1 :;': puiüs de la ciutat l a ; • •' .••;..,. s \,-: Ó!U-

cionar després d'una reunió de l'alcalde amb representants de l'Associació de Pares, a mitjan mes de desembre. Les obres del nou edifici, que ocuparà uns 500 metres quadrats al pati de l'escola, començaran el mes d'abril. La construcció tindrà dues plantes: a la inferior s'instal·larà el gimnàs, amb pistes polivalents. i a la superior :e situa;":'! el menjador. Segons que va explicar el director de l'escola, la sala que , Ü J s'utilitza com a menjador, seia un aula de P3 en el futur 1 s'hi posarà un taller. L'escola Joan Maragall, el centre públic rucs antic cii" Sani l'ueat. ja os v , aiaj e ,a :" 1 i i c i!"!.' auns


ELS 4 CANTONS / Divendres, 13 de gener de 1995

PUNT I SEGUIT POLÍTICA ruLi i H A

Els independentistes de Sant Cugat encausats esperen el judici Esperen que fixin oficialment la data del 3 d'abril i continuen fent «vida normal » SÍLVIA BARROSO

• Sant Cugat.— Ramon Piqué i Eduard Pomar, els dos santcugatencs dels vint-i-cinc encausats de l'operació del jutge Baltasar Garzón del 1992, esperen amb expectació la confirLa possibilitat que el macrojuici dels independentistes catalans detinguts el juliol del 1992 sigui el 3 d'abril, segons que ha anunciat La Vanguardia, no els ha sorprès. Tant a Ramon Piqué com a Eduard Pomar els havia arribat «el rumor que es faria a la primavera, entre el març o l'abril». Tot i així, l'anunci d'una data que la secció tercera de la sala d'afers penals de l'Audiència Nacional, presidida pel magistrat Francisco Castro Mejie, podria confirmar i convertir en oficial aviat, ha reactivat el debat polític que van generar les detencions i els ha fet tornar a analitzar la situació. Ramon Piqué, militant del Moviment de Defensa de la Terra (MDT) i dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, barreja escepticime amb expectació quan afirma que «serà un judici incòmode per als polítics en aquests moments en què es van destapant escàndols. Això, sumat a la pressió política que han fet partits i col·lectius de Catalunya, com ara la Comissió de Portaveus dels Presos i Encausats Independentistes, podria fer que es tendís a una solució política. Però el cas —acaba dient— és

mació de la notícia que el judici serà la primera setmana d'abril, com publicavaLa Vanguardia dilluns. Detinguts el 6 de juliol del 1992 i en llibertat provisional des de dos dies després, són acusats de pertinença i col·laboració amb

banda armada respectivament. Durant els dos anys i mig que han passat des de la detenció, han continuat fent «vida normal i fins i tot projectes» i s'enfronten amb escepticisme al procés judicial.

Eduard Pomar i Ramon Piqué, els santcugatencs encausats. Fotos: JA. MULA. en mans dels jutges, i és molt probable que ells no vulguin fer política». La posició presa per Piqué —amb acusació de col·labo-

ració amb banda armada per part del jutge i de pertinença per part del fiscal— és continuar els seus projectes sense tenir en compte

la seva situació política. Ha tramitat una beca per fer la tesi a l'estranger i no ha variat el plantejament de vida encara que, «racionalment —diu— procuro ser conscient que em demanen 6 anys i un dia de presó». L'acusació d'Eduard Pomar és coincident entre jutge i fiscal: el consideren col·laborador de banda armada per «haver traslladat amb el cotxe —explica — un preseumpte militant de Terra Diure que jo no coneixia. Simplement havíem coincidit en un acte polític legal». La represa dels seus projectes va significar, en el seu cas, casar-se en la data prevista i afiliar-se a Esquerra Republicana de Catalunya al cap d'uns mesos, però no ha pogut canviar de feina. Treballa a la factoria de la Sharp a Sant Cugat, en una cadena de muntatge i «amb contracte indefinit. No em puc arriscar, estant pendent de judici.» El procés judicial, Pomar l'espera amb el mateix escepticisme que Piqué: «la meva acusació és poc greu, però en aquests judicis tan polititzats no se sap mai què pot passar. I ara, amb la reactivació de l'anticatalanisme, som en un moment delicat.»

Dues nits i dos dies amb la guàrdia civil S.B.

B Les detencions d'independentistes a través de l'operació dirigida per Garzón van arribar a Sant Cugat quan ja havien passat per altres ciutats de Catalunya. El dilluns 6 de juliol del 1992, Eduard Pomar va ser detingut quan sortia de casa seva i dos guàrdies civils de paisà van detenir també Ramon Piqué a casa dels seus pares. Aquella mateixa nit, la van passar tots dos, per separat, a la comandància de Manresa i els dos dies següents a la direcció general de la guàrdia civil, en un soterrani. Estaven incomunicats perquè se'ls aplicava la llei antiterrorista. No podien posar-se en contacte amb cap advocat ni fer avisar la família. Al soterrani, van començar els interrogatoris amb violència i les tortures. «El problema és que no sabies el que volien —recorda Piqué—, si jo hagués sabut què volien que els digués, els ho hauria dit des d'un principi. En canvi, volien que arribessis a la seva conclusió, però no tenies prou pistes». Pomar també va anar a cegues —i literalement, amb una bossa de plàstic al cap per dificultar-li la respiració— fins que va acabar «deduint i recordant quin era el relat que volien sentir». Finalment, dimecres —en el cas de Pomar— i divendres —Piqué— van declarar davant el jutge Garzón, que va dictar presó no incondicional i va fixar fiances de 250.000 pessetes per a Eduard Pomar i 500.000 per a Ramon Piqué. Les denúncies de tortura —la de Piqué iniciada davant el mateix Garzón— han estat paralitzades.

Guanya un Joc d'EL SAVI a la ràdio

M. Cayuelas, M. Ribalta i J. Llombard presenten «El Savi»

de dilluns a divendres a les 12.30 a Ràdio Sant Cugat 91.5 FM


PUNT I SEGUIT

ELS 4 CAN I O N S

POLÍTICA

Àngel Casas serà el cap de llista del PSC a proposta de l'executiva del partit La socialista Carme Pérez és la candidata per a l'EMD de Valldoreix i'1'.l l.At ILRNAD \s '. de maig d'eiiguanv. Ini i que l'assemblea de militants havia de ratificar la seva canI Sani Cugat \nuel Casas, ex-alcalde de didatura ahir a !.i nit, Casas és el candidat Sani C LJIÍ;Ii i un deN impulsors de la creació de la s c i u o inca! del l'SC. serà cl candidat consensuat de l'executiva local del PSC. I.a sueialista a les eleccions municipals del 2S primera sccTctana del partit i cap de llista

I j i ' :

l'any 41. Maria Sansa. ocuparia el segon lloc. 1.'executiva socialista té també la seva candidata a la presidència de la Junta de Vcins de l ' E M D : serií Carme Pérez, actualment membre de l'equip de govern de Valldoreix.

I Vacoi .1 amb ics directrius Jei l'aiti! dels SoLi.ilis!es de ( atalum.i. la H ' H ' Í P local del partit ha espaia! 11M -- c! l'i s . le celler per íatilicai c! ^aiva.lat que encapealaia le- llistes pel a les municipal-- del _N oc maig d'enguany. De tel. el nom e o n i a des de feia temps: \n;:el ( '.isav alcalde pel l'SC enlie eis ,ui\s n " ' i i ]'>S3. seia el candictal pe: a aquestes clcicioiis li.-. e--la; una decisió eonsensiiad.i cnlic tols els membres de l'c \cci:li\a d.el partit, que ahii a !.i nit i desprès del tancament d'aquesla edició) havia de latiticai l'assemblea de militants. De <»2 anvs d'edat. Casas fa més de \ inl a n \ s que \ iu a Sant Cugat: de fet. wi ser un dels fundadors de la secció local del PSC l'any I97K i, desprès del seu pas per l'alcaldia, ha continuat treballant dins l'executiva del partit. -Casas es un home de pes dins el partit i ara esta en un bon moment per tornar a la política». comenta Maria Sansa, primera secretaria del PSC local i cap de llista a les últimes eleccions municipals. Al nou candidat li ha costat decidir-se. però ara assegura, en declaracions a aquest setmanari. que està més lliure i que ha pogut observar «l'evolució del poble i la política que s'hi ha estat fent. Hi ha quelcom a fer important». Casas, enginyer de professió, va abandonar l'any 83 l'activitat al consistori per poder dedicar-se a la seva feina com a directiu tic l'empresa Pirelli. " E n aquell m o m e n t tenia incompatibilitat funcional, però ara ho afronto amb esperança i il·lusió», afirma. El programa electoral dels socialistes no està encara definit (de

Divendr

iiener de 1W?

Noves conferències sobre diabetis després de l'èxit d'assistència l ' ) M I' M A R I A Y A l ! I S

B Sant Cugat. I 'Associació de Diabetis del Valies ha programat un nou cicle de xerrades a Sant Cugat dins el primer curs d'informació per a diabètics i els seus tamiliars ia que les conferencies de l'any passat van tenir molta acceptació. A l'ultima xerrada celebrada el mes de desembre i que va anar a càrrec del doctor Miquel Àngel Alvare/ hi \ a n assistir un total de 10<> persones. \ i \ i . l'Associació ha prepaia! un seguit de xerrades per aquest semes'iv . mb el suport del Servei Català deia Salut, la Mútua de T e n a s s a . cl < Al' de Sant Cugat i I' \ | n p tamcnl. a la ( ,is;i de Cultura Set trobades previstes

Àngel Casas, a l'esquerra, en un acte del PSC a Sant Cugat. Forn: PI.S -I CANTONS. fet s'acaba d'escollir una comissió que s'encarregarà de fer-ho), però Casas té molt clar que el que cal és «una empenta i un ritme perquè el poble no només creixi, sinó que guanyi també en qualitat de vida». En definitiva, segons el candidat socialista, es necessita «un esforç per cohesionar tot el que s'ha estat fent els darrers anys». Casas és crític amb el que considera «manca de eomunicabilitat h u m a n a - a la ciutat: «El problema no es tenir quaranta, seixanta o vuitanta mil habitants,

sinó com aquests habitants estan integrats a la xarxa física i urbana». U n c o p r a t i f i c a d a la seva candidatura, Àngel Casas triarà més endavant la resta de persones que conformaran la llista del PSC. És quasi segur que l'actual primera secretària, Maria Sansa, ocuparà el segon lloc. Candidat per Valldoreix Estava també pendent de la votació de l'assemblea de militants a l'hora de tancar aquesta edició

la candidatura de C a r m e Pérez a la presidència de la Junta de Veïns de l'Entitat Municipal Descentralitzada. Pérez, membre actual de l'equip de govern de Valldoreix, seria la candidata pel PSC, encara q u e , segons fonts socialistes, la voluntat del partit és establir negociacions a m b altres formacions p e r q u è la proposta socialista aglutini les forces d'esquerra. Aquesta fórmula ja es va utilitzar a les eleccions passades, amb el nom de Candidatura de Progrés per Valldoreix.

La primera xerrada seia cl pròxim dilluns Pt de ncner. Rosa Sauló, educadora en diabetis del C e n t r e d ' A s s i s t è n c i a Primària (CAP) de Sant Cugat, parlarà sobre autocontrol, dieta i exercici físic a les persones afectades per la malaltia de la diabetis i també als familiars interessats. Totes les xerrades començaran a les set deia tarda. Després de Ics explicacions hi ha un col·loqui amb el públic per resoldre els dubtes existents. El mes que ve, cl doctor Garcia Pascual, endocrinoleg del C A P de Sant Cugat, plantejarà la diabetis a llarg termini: complicacions i la seva prevenció. Després el doctor Jordi Viade, podòleg del Centre d'Assistència Primària, tractarà sobre el «peu diabètic»: la importància de pensar en els peus. El mes d'abril. el doctor Aliaga, també metge del CAP, analitzarà l'exercici físic de diabètic. El maig és previst que la ginecòloga del C A P Raquel Gonzàlez faci una conferència sobre la sexualitat del diabètic. El doctor Jordi Anglada, endocrinoleg de la M ú t u a de Terrassa, té previst parlar sobre la diabetis infantil. I, finalment, el 15 de juny. hi haurà una trobada per donar consells pràctics als malalts per passar millor les vacances d'estiu. El telèfon de l'Associació de Diabètics del Vallès a Sant Curial és el 675.02.72.

DISTRICTES

MEDI AMBIENT

El consell de districte debat la construcció del dispensari per a Mira-sol i Valldoreix

Residu Mínim triplica en només un any el total de mobles recollits

Demanen instal·lar un bar al casal cultural XAVlCAVA • Mira-sol.— El debat sobre la construcció d'un dispensari per a la zona de Mira-sol i Valldoreix va centrar bona part del consell de districte de Mira-sol que es va celebrar el dia 9 de gener. Representant els veïns, Miquel Biosca va recordar que aquest equipament es d e m a n a des de fa anys. L'alcalde, Joan Aymerich, va respondre que «aquesta qüestió està pendent de la realització d'un estudi per part de la Mútua de Terrassa, que és la que gestiona l'assistència sanitària pública a Sant Cugat». Per la propera setmana s'ha convocat una reunió entre representants dels veïns. l'Ajuntament i la Mútua de T e rrassa per analitzar, entre altres punts, la ubicació del dispensari. L'Entitat Municipal Descentralitzada ja va oferir l'antiga seu de l'Entitat Local Menor, però l'edifici no reuneix, segons la Mútua de Terrassa, els requisits mínims per ser acceptat.

Jaume Alonso, tècnic de l'Ajuntament. va informar al consell del retorn al funcionament de la planta d e p u r a d o r a de l'Hospital General de Catalunya, que tracta les aigües provinents de l'hospital mateix i de la planta esterilitzadora de residus sanitaris. Respecte a l'estudi d'impacte ambiental que s'està realitzant sobre l'esterilitzadora. Alonso va manifestar: «S'està esperant el resultat d'unes anàlisis sobre el funcionament del filtre d'aire de la planta, però l'estudi està realitzat ja en un Si) per cent. i esperem que es pugui presentar per la segona quinzena de ücner. probablement el dia 211.-. Rosa Sicar. membre de la comissió sectorial de cultura, va demanar al consell que estudiï la possibilitat d'habilitar un bar al centre cultural, i també que es pugui adquirir equipament per realitzar un cine-quòrum al casal. L'Ajuntament es va comprometre a estudiar aquests dos temes.

La quantitat de paper recollit es manté tot i els robatoris XAVI CAVA

H Sant Cugat. «El balanç del servei Residu Mínim de recollida selectiva de deixalles durant el seu primer any de funcionament és molt positiu. Per exemple, la quantitat en pes de voluminosos recollits s'ha triplicat», explica Imma Casajuana. membre de l'equip CEPA. L'ús d'aquest servei ha experimentat un increment progressiu en gairebé tots els apartats de deixalles, i només la recollida de paper ha patit un relatiu estancament, motivat, segons els tècnics de Residu Mínim, pels robatoris que es realitzen del material recollit als contenidors al carrer. Del conjunt de deixalles recollides per Residu Mínim la part més important correspon al paper, amb un total de 7 04.306 quilos. Segons dades facilitades per l'Ajuntament. fins a l'octubre de 1994, els contenidors tipus iglú. amb 555.341 quilos, van recollir la major part d'aquestes 700 tones de paper. L.'ns altres b'i.400 quilos

BALANÇ 1994 Total Kg Mobles Roba Piles grans Piles botó Fàrmacs Paper 3601. Paper comerç Poda

320.490,00 18.490,00 2.436,50 5,11 430,14 69.400,00 179.565,00 4.180,00

Paper Igloo

555.341,00

Vidre Igloo

499.373,00

Total

1.649.710,75 Gràfic: EL PUNT.

van ser portats als contenidors de 360 litres de capacitat, mentre que el servei de recollida de paper o cartró va reunir 179.565 quilos

més. Les quantitats per totes les categories han anat pujant constantment al llarg de l'any. De les dades es desprèn que un santcugatenc consumeix, cada any. més d e vint-i-tres quilos de paper. El vidre, a m b p r o p de 500 tones recollides, és la segona categoria de deixalles més important que tracta Residu Mínim. Els mobles o voluminosos ocupen el tercer lloc pel que fa al pes total recollit, a m b 320.490 quilos. Aquest tipus de deixalles és el que ha experimentat un creixement més important i constant. El total de roba recollida fins ara és de 18.490 quilos, quantitat important, tot i que en aquest apartat Residu Mínim té la «competència» d'alguns col·lectius que també en recullen. Les piles representen un aspecte important en el servei, tot i que el volum total recollit, 2.436 quilos, no és tan gran com els anteriors. A m b tot, el potencial contaminant d'aquest material fa que la seva recollida sigui molt important.


lexidooptica ÒPTICS DIPLOMATS

Floristeria (Sant Jordi í

fkrmuurai'• Sfams de

ON NJX

Muntures de moda • Lents de contacte Vidres de qualitat

• Li graduem la visió

ARTICLES D'ARTESANIA BIJUTERIA E N PLATA I MINERAL

Sant Jordi, 39 «Tel. 674 10 53 Sant Cugat del Vallès

Sant J o r d i , 30 Tel. 589 44 95 mm

ZJ0C0/2/&

MINERALS FÒSSILS CORALS

tCs//nr//j

REBAIXES LES MILLORS BOTIGUES • LES MILLORS BOTIGUES • LES M ^Tenim tota ía moda tardor - Hivern

C / Sant Jordi, 35 Tel. 675 17 99

PERFUMERIA MERCERIA

Sant Jordi. 24

Tel. 589 29 54 08190 Sant Cugat del Vallès

edo

CARMCfj*

PINTURA ESCULTURA GRAVATS LÀMINES MARCS Sant Jordi, 37 Tel. 674 64 07

Bosses Cinturons Paraigües Articles de Viatge i Regal

SALINAS P

E

L

U

Q

U

E

R

O

Dona Home Nens Estètica

Dr. Murillo. 2 - tel. 675 52 16

Obert dissabtes tarda

TRANSPARENT DISSENY EN METACRILAT OBJECTES DE REGAL FABRICACIÓ PRÒPIA

Doctor Murillo, 4 tel. 6744016

ESPECIALITZAT EN PEIX DE PLATJA

C/Sant Jordi, 37 Tel. 675 08 76 SANT

JORDI,

25 - T E L . 6 7 5 00 01

C/ Sant Jordi, 2 5 Tel. 6 7 4 8 9 1 5 Sant Cugat C/ Santaló, 2 7 Tel. 2 0 9 9 9 3 8 0 8 0 2 1 Barcelona C/ Santaló, 2 4 Tel. 2 0 0 3 3 8 4 0 8 0 2 1 Barcelona


PUNT DE VISTA

8

Bones noticies

ELS fi CANTONS SeiMumiri iiutrrx·ni.ieiit. català. c o m a r c a l i J c n u v r a t Ï L

Premsa Local de Sant Cugat SL

^

N

('.im-r V-rm. <. 1 r 081W Sani Cugat del Valies

Pres Ment MiKiiifirauiSolJeviIi

Director JiiM'j 1 Riera i l·iml

Redactora en cap OliaCt-maJas

Redacció \avi ( a*.i

\->'fls Cotiu-n. Nun.i tir M.is (Punt i seguiu. Maite Guisado

ihiiif ik' Mst.ii. Catí Mon-I! i F-LOH.TUIÍ*r, í rru* VVSÍII.I. Xavier Borns, Jordi HnTiifs, IVrc F u h

l·du.ird

J.".er it'uliurj i C - P C U C I C M . Montse Sant

iKi*purl;il^!"-> l'jnTif RruTie L-^in--! SIF.I.I Üjrr IM . R.im^i I mjin; '.Punt •,1:MTM, W p

M.iru V.,||,-v. Iraik.-^ i ar** . Sona i .OT.CÍKT i Apunts i, Nacho

ifriM.iiC-matL.a

M.rr I ^ I I ' ^ M

h-vp Vumi Mula h ^ r a t i a i

ingú no dubta que la posada en funcionament de la reforma educativa és i serà complicada. És una reforma ambiciosa i molt cara. No només és un problema de la traducció pedagògica de les directrius de la reforma: és. també -i aquí rau bona part de la problemàtica- la seva aplicació a traves d'unes infraestructures que la possibilitin. L'aplicació de la reforma del sistema educatiu a tot l'Estat Espanyol costarà un bilió de pessetes. Sant Cugat és una ciutat amb un nivell educatiu molt alt, tant el públic com el privat. No en va va néixer al costat del Monestir l'Escola de Mestres Sant Cugat, nucli de l'actual

Cap comercial I icii'.nu Boscli

E

Impressió í*

i ^ :

-«•• !)-S -J>

Distribució M.dinu V.,!l : -sM.

••in.-.. . | . . i l v H .<.-+••.: •('in,' ."'-•UcCl!'(ia;- r i l · - j m J c . · •p i i , ' «I-• •j"i· i . ' •"•• ;i.i ; .>-it'jiniKis nu h sc·\iTH\i's.vjnj:iii

ls pressupostos del 95 són un reflex dels del s>4. Tots dos marcats per l'austeritat i el control, han esdevingut un punt d'inflexió en l'evolució dels comptes municipals. En certa manera. es lògic i fins i tot la contenció havia d'haver arribat abans. Els estralls de la crisi també s'han notat. i amb duresa, a l'administració local. Es van saber aprofitar els anys de

EL

VOts.

.1. K O M I I

S.itll ('iw.it

Jo vull ser rei •

Benvolguts Reis d'Orient: M'adreço a aquest diari perquè us vaig anar a rebre a la cavalcada de Sant Cugat i em vaig sentir tan decebut com si en arribar a casa hagués trobat un enorme sac de carbó. Ni la màgia ni l'esplendor d'altres anys no va arribar amb vosaltres. Uuc us ho vau deixar a Orient'.' Orgullós de la meva terra, com a bon santeugatenc que sóc, m'avergonyeix pensar en la imatge que es van endur de la «nostra cavalcada» tots aquells que, com els meus acompanyants, no l'havien viscuda in ii. Per què s'ha perdut enguany l'^spoiit santeugatene en la vostra ;oss;i figura? Per què ja no rieu ni saludeu els nens amb l'alegria d'abans?... El cor se'm trenca! Fins he pensat en la possibilitat de desertar d'aquesta testa, tal com ha fet la policia municipal. perquè... si us vingués a rebre al Port, estaríeu més contents?

preveu per abans del 2001 l'inici de la construcció d'un nou institut de secundària, un nou centre de primària i l'adaptació a la reforma de 1TPF Leonardo da Vinci. Amb tota aquesta infraestructura la reforma serà més fàcil de pair. Però la visita del conseller no es va quedar aquí. Va avalar amb la seva presència els compromisos adquirits per l'Ajuntament amb el Consell Escolar del CP Joan Maragall. Aquesta any, per fi, començaran les obres d'ampliació del menjador. I va rematar la feina amb l'anunci d'augmentar la categoria dels estudis que s'imparteixen al Conservatori Municipal Victòria dels Àngels. Bones notícies.

L E C T O R

bonança per aplicar una política expansiva creant infrastructures i serveis per millorar la ciutat. El canvi ha estat impressionant i avui Sant Cugat és un municipi envejat. Es una ciutat millor i. per tant. més cara de mantenir. Els jardins necessiten jardiners. En un cicle econòmic baix, el consistori tenia tres possibilitats: apujar els impostos, disminuir els serveis i la inversió o apostar per una

política d'endeutament controlat que possibilités no haver d'aplicar les dues primeres mesures. La darrera ha estat l'opció triada, acompanyada del control d'algunes partides essencials, com ara la de personal. Els pressupostos del 95 responen a aquesta realitat. però per garantir el bon funcionament de la ciutat cal filar prim en la partida de manteniment. Si es deseontrola, els números no quadraran.

E S C R I U

, I.'VIIK l i a n e s *s .i ac|Ucsia secció no han d'exceda de ics -dl i;i:' 1 ^--- mccanograliades ! '.tu[ui els pod oeu i; i:nh inicials u pseudònim si ho sol·licita, però !'oi LLÜIUIÍ ha LÏL- venir signat i es imprcscindil·lc i.c ti ti^mii; el domicili, cl tclet'on i c'l número de [)\'l o passaport de l'autor /•/- 4 (\inlr'n> o ie*er. el d o l de puhhcar Ics comunicacions trameses, i el dicl de lesumií -les ejuan ho consideri opoilu.

Lloances i retrets • llegint I As 4 (Unions del 3(1 XII. primer he posat atenció cu la caria de Francesc l.latjós i desprès en cl "Vesper-, una columna tan curta com intensa, en que Paco Soler glossa la figura de Xavi Agra/, escultor santeugatenc. Mentalment he posat en coniu els dos lextos i he arribat a una conclusió. Per què en lloc Í\C icstituií el bust que amb tanta fal·lera vol recuperar el senyor I latjós no aixequem un monunieiil a en Xavi Agra/'.' Pel que m'han transmès tots dos lextos. crec que l'escultor es mereix mes reconeixement. M'imagino. però. que a Agra/ aquesta ideo no li agradaria gens. per tant no hi insisteixo. Felicitats, doncs, Paco. per unes línies tan sensibles i a vostè, Sr. Ilatjos. ho lamento. però no em veig en cor de eongralular-lo pel seu text. M'agraden mes les idees que surten del cor que els pamflets per esgarrapar

facultat de Ciències de l'Educació de la UAB. Un esforç renovador va impregnar quasi tot el col·lectiu educatiu del municipi. En el salt cap a la reforma perillava aquest nivell de qualitat aconseguit amb els anys. La visita del conseller Pujals el passat dilluns es va traduir en un seguit de bones notícies que auguren una entrada en la reforma sense tantes dificultats. El conseller va presentar el mapa escolar del municipi en l'horitzó del curs 2000-2001. Una primícia del mapa de la resta del país que explicarà al Parlament aquest mes. Per la Generalitat, donades les característiques específiques de la demografia de Sant Cugat,

Control pressupostari

Equip comare tal K.-s;-. Mjn.-. ( amv-·. Suna Ohvt-1 h*a Planas

K, r - i i [ < : r -

ELS 4 CANTONS / Divendres. 13 de gener de 1W5

la independència per avorriment. : I RANC I.SC l'AI.Ol". Mir., so,

Igualtat, sí, però justa Ja no sé què pensar... Tot l'any procuro ser un bon noi i no fer coses que us puguin doldre, tot esperant el gran dia. Però no cregueu que tan sols penso en els regals. Fa veritat es que em faria més feliç tenir una testa d'aquí, de Sant Cugat, com les d'abans. amb alcüria i sobretot molt, molt esperit santeugatene. .lo vull ser rei.

RAI' V i l

ISHN W INI \

sant ('Uflal

La independència per avorriment M Sóc lector del seu setmanari. M'agrada seguir les qüestions del

meu poble, estar al corrent dels actes que s'hi fan, assabentar-me de les novetats i saber qui són i què diu la gent que hi viu. Per això el compro cada setmana. I ho continuaré fent. Peto. dit això. els voldria fer una critica. Sé que no és culpa seva que la trifulga entre Sant Cugat i Valldoreix no s'acabi mai. però jo. com a lector, n'estic senzillament fart. Penso que donen massa importància. és a dii. massa espai al diari, a aquesta qüestió. No és que no sigui important, però fins a quin punt interessa la gent del carrer que ara diguin blanc i ara diguin negre, que ara es LA

P U N X A

D'EN

JAP

barallin per una coma o per un punt i a part. Sí que n'han de parlar, és clar. però potser donen a aquesta pica-baralla una dimensió excessiva. Suposo que molta gent pensa com jo i per això m'he decidit a escriure'ls. Em fa l'efecte que quan els polítics entren en una dinàmica com aquesta, en una mena d'atzucac en el qual no fan res més que donar voltes i anar endavant i endarrera, es crea una roda que no s'acaba mai. que alimenten ells mateixos, i qüestiono que els mitjans de comunicació els donin tant peixet. Al capdavall, qui ho sap, potser els de Valldoreix acaben obtenint

• Amb l'any nou han tret la segona classe dels trens. Em semblaria bé si la realitat fos una altra, però el cas és que. ara com ara, no em sembla just. No em sento aristòcrata, al contrari, però penso que no és una bona decisió i ara explicaré per què. He constatat moltes vegades que al tren van vellets drets i al costat gent jove asseguda no es digna a aixecar-se per cedir-los el lloc. I no cal ser vell. Si una dona gran té les cames malament, això no és pas evident i hauria de tenir l'opció, encara que sigui pagant, de poder seure. Si en els casos evident poques vegades, em sap greu dir-ho, la gent més jove no s'aixeca, en els casos que no son evidents ni tan sols no cal esperar-ho. Jo mateixa m'hi he trobat. No per vella, però sí per embarassada. M'he sentit molt malament quan amb el tren ple he hagut de traginar la panxa aguantant les sacsejades dels revolts i de la gent i ningú no era capaç de cedir-me el seient. Aleshores vaig decidir agafar sempre segona, almenys a les hores punta, per no trobar-m'hi. 1 no cal arribat tampoc a aquest extrem, si un està simplement rebentat i ha fet l'opció d'anar amb transport públic i deixar el cotxe, hauria de tenir l'oportunitat de triar. Si no es formessin aglomeracions, si la gent fos més civilitzada. la supressió de classes seria moll lògica. Però, ara com ara... MAKI \ P l . A D I V A U . Sant ( u t i a t

F E

D ' E R R A D E S

I A la plana 29 del número anterior, dèiem que Sigrid Effing. afectada pels incendis, té una botiga. però actualment ja no la te


PUNT DE VISTA

ELS 4 CANTONS / Divendres, 13 de gener de 1995 L A

T R

B

U

N

A

9 L

A

G

1995, Pany de què?

A

L

E

R

I

A

Jugara soldadets

JOAN SOLER i AMIGO

SEBASTIÀ BOSOM i ISERN •

N

o és ventat que rere un dia en ve un altre i que un any el segueix un altre any. Ens resistim a admetre un devenir neutre, indiferent, governat per un Cronos cec i corsecat, mostrant un rellotge de sorra, eixorc de sentiments, de records i presagis. Així que estrenem any hi ha qui cuita a cercar aniversaris per commemorar; i institucions internacionals s'esmercen a batejar l'any que comença com l'Any de la Dona. de la Infància. de la Família, qui sap de què... amb un compàs de quatre anys olímpics... L'Església catòlica en sap un ou. d'anys sants jubilars o compostellans. de congressos eucarístics... En un pla més nostrat i de periodicitat mensual, les lletres catalanes han posat en pràctica això de l'escriptor del mes. Hi ha. és clar, una intenció pedagògica elemental de fer parar esment en tal o tal altre tema. en tal o tal personatge. Fullejo annals amb l'urc de descobrir centenaris rodons per al nou any. Vejam: Fa 550 anys que els navegants portuguesos van arribar a Cap Verd... cau molt de trascantó! Fa 500 anys del San! Sopar de Leonardo da Vinci, bella efemèride, no fa? Continuem remenant annalectes: 450 anys de la convocatòria del Concili de Trento, una commemoració que més valdrà d'estar-nos-en... 350 anys que va morir Ouevedo. descansi en pau! I que Pascal va posar a la venda la primera màquina de calcular, quin geni! Fa 200 anys de la Pau de Basilera, la fi de la Guerra Gran... si hagués estat la darrera! 150 anys de l'estrena del Tannhauser de Wagner. I del primer cor de Clavé, l'Aurora. Ep! I que va néixer Verdaguer! I 75 que van assassinar Francesc Layret... el terrorisme de la patronal! Fa 50 anys que Franco implantà el Fuero de los Espaitoles. I que. en clandestinitat, es funda el Moviment So-

precisar i afinar el significat del mot, tan temptador de manipular, de fer-se'l venir bé, de servir-se'n per justificar-ho tot: cal ser tolerants! Que n'és de fàcil confondre tolerància amb passolisme, amb indiferència ètica o relativisme moral! Com pot excusar de mullar-se, de prendre partit, de donar la cara, de jugar-se-la, de debatre, de denunciar! Tolerància! Un bon recurs per esquivar el conflicte —necessari, sovint, per avançar—, per practicar l'esport úc\ passa que t'he vist... I per evitar que es fiquin amb tu. que et discuteixin res... Som l'any de la tolerància! Tolerància comporta respecte i acceptació de les diferències. de la pluralitat del món i de la condició humana. I l'exercici constructiu i enriquidor dels pluralismes polític, social, cultural, ètnic i religiós. La intolerància és, doncs, l'abús del poder, la imposició. la repressió de qualsevol diferència, la marginació JOSEPDUIXANS de tota alternativa, de Yaltrament de Yaltre. La tolerància és el primer cialista de Catalunya, i que es publica antídot contra la intransigència i el fala revista Treball... i que es crea el natisme, contra els fonamentalismes de concurs literari de Cantonigròs... I cau tot ordre, contra l'erupció d'actituds la bomba atòmica sobre Hiroshima, i racistes i xenòfobes. És la condició de acaba la II Guerra Mundial, i es funda la llibertat, de la vida democràtica. l'ONU... I en fa 40 de la revista Serra d'Or. I 30 de l'exili de l'abat Escarré. Certament que cal lluitar-hi, contra I 25 del judici de Burgos i la tancada la intolerància, que cal denunciar-la. d'intel·lectuals a Montserrat. I 20 de Tanmateix, més que un tarannà bel·lila convocatòria del Congrés de Cultura gerant, jo opto per promoure la toCatalana. I de la mort del dictador... lerància com a valor ètic, per educar i ja som de ple en aquell abans d'ara. i afavorir l'obertura de la ment, l'eixamL'altra efemèride a anotar és la deplament de les actituds i dels comclaració del 1995 com l'Any Internaportaments, l'estimulació de la capacitat cional de la Tolerància, per la UNESde comprensió i de diàleg. I per una CO. Si se'n parlarà, tot l'any, de la praxi creativa i humanitzadora que dusoferta i bescantada tolerància! Si en gui a la descoberta viscuda de la frasentirem, de reflexions, recomanacions ternitat, de la solidaritat humana. 1995: i proclames! Si ens en caldrà de tocom deien els nostres avis, «bon any lerància per tolerar com se n'ompliran sigui de bé!». la boca personalitats que fins enguany no l'han tinguda precisament com a Joan Soler i Amigo és pedagog i estudiós de santa de la seva devoció! I com convidrà la cultura popular E

L

a política espanyola declina ineluctablement cap al fulletó de duro; no hi ha cap història apassionant, sinó enrevessades trames que atordeixen la intel·ligència; l'elector s'avicia a l'exhibició de visceralitats i perd de vista els objectius que l'haurien d'importar. En les novel·les de veritat els personatges pensen pel seu compte i segueixen un procés al capdavall del qual poden dir que, ni que sigui a costa de la pròpia vida, han incrementat coneixement. En els serials no hi ha personatges sinó tipus, que per més recargolades peripècies que els passin no deixen de ser perfectament iguals a si

L

T

R

P

«Trobo bastant

MANUEL CASTANO

mateixos; per això, un serial pot tenir trenta o tres-cents episodis, segons la simpatia del públic, sense que el plantejament es modifiqui, perquè cada circumstància no farà més que resseguir els mateixos traços gruixuts de l'esquema. Setmana rere setmana, veiem un cap de govern dir que la recuperació és un fet,

altra

desencertat que un d"extravagants insolidaris'els

persona

que

forma part d'una co-

ministre qualifiqui

SÏ'tíTStS

desencertat que un ministre qualifiqui d «extravagants i íninsubmisos, sobretot solidaris» els insubmisos quan la majoria de < sobretot quan la majoria de soldats soldats de lleva ho de lleva ho són per són per força» força. Com a soldat de lleva que vaig ser, no voluntari, la meva experiència, tot i fer el que es diu una bona indi, va ser nefasta. Es confon la disciplina amb el despotisme o amb ordres absurdes. No se sap com perdre el temps, i es pot ser carn de canó d'algun comandament excèntric que només pensa a jugar a soldadets. Que jo recordi, només un tinent d'armament, a més de ser militar, era una persona amb qui es podia tenir una conversa normal. Potser no vaig encertar la caserna, però, Déu meu, quins comandaments vaig trobar! Una gran majoria de sots-oficials i oficials no havien comprès que ser militar no ha d'implicar rebaixar el soldat. Més d'un hauria d'entendre i saber que no tothom serveix per manar. Això és una tasca molt més difícil del que sembla i en mans de certs elements pot esdevenir perillosa.

T

Elpaís dels misteris per resoldre

N

C

ada persona té el seu caràcter. Segurament és això el que fa la condició humana rica i alhora, malauradament, també perillosa si hom no té en compte el respecte per l'altre. En aquest marc, és del tot lògic que cada persona s'identifiqui més o menys amb una o altra professió o activitat, com també no deixa de ser lògic que membres d'un mateix col·lectiu siguin solidaris entre ells i, fins i tot, hagin de sacrificar o mediatitzar individualismes en favor de la comunitat. Des d'aquesta perspectiva, els estats justifiquen la participació del seus membres a tasques conjuntes: aportació a Hisenda, servei militar, etc. Ara bé, no és menys cert que la participació en aspectes militars pot xocar contra un principi de moltes persones o contra la mateixa condició humana, ja que, intrínsecament, el militarisme comporta l'enfrontarà , , ment armat amb una

i

E

L

V

E

S

P

E

R

Sant Antoni i que ningú no ha d'inquietar-se si ell ha de respondre a acusacions que en altre temps haurien semblat infàmies, i veiem un cap de l'oposició afirmar que la situació és insostenible. Mentrestant, els indicadors econòmics manifesten senyals d'inquietud, i els indicadors de la consciència col·lectiva insinuen símptomes de degradació moral. Ara mateix, el guirigall d'empresonaments, declaracions, acusacions. amenaces... és una peripècia sense sentit d'un relat cançoner. Però hi ha molt públic esperant que li expliquin cada dia històrics per no dormir, i molt poca gent capaç de fer-se càrrec de la pròpia història.

P

PACO SOLER

atró d'ases i animals, et prego que frenis l'animal del Ieltsin abans no esclafi la república de Txetxènia. Protegiu-nos també dels animals que volen enfrontar el nostre país amb la resta de l'estat. Il·lumineu la Real Acadèmia de la Lengua, les Mercedes de la Merced, Anguites, Ibarres, Alejos, per tal que no hàgiu de ser el patró per molt de temps. Com a agraïment, intentarem festejar-te brillantment en aquest poble, amb una passada digna després de la teva benedicció, amb exposicions canines, de periquitos, de bestiar, amb concursos de cavalls de salt, curses de trotons, ponis per passejar infants, ballarugues. Farem que la teva festa sigui la més important de l'hivern i que atregui gent de tota la comarca. Com tu ja saps, sant Antoni,

Seove f w s r · ' i * » * €w L'OBRA

" A L KAf*o*JS, "**» r t o « P« fe«u

sent el vigilant de tots aquests col·lectius, totes aquestes activitats són pròpies i de llarga tradició en aquesta vila, però potser faltaria una empenta per part teva per tal que el consistori se n'assabentés i col·laborés amb tots. Per tot, amb agraïment, lloat sigueu. Amén.


PUNT DE VISTA

10 L A

T

R

I

B

U

N

ELS 4 C A N T O N S

A

Divendres, 13 de gener de LW5

L A

G

A

L

E

R

I

A

Les herències perilloses

El Nadal inventat h i \ \ ;i IK 11 is \

u l'M . n ' í ! . A

dI

. I

I me

< ap

l|lle

! , i | l ! i , •'•

Ull

.i

\ l r ,l i v I II t

. n i K '• ' I I ' -

k

'.I I

' i. ' • i . I. i'

UIX

II I. i !•

apocrits l'edat de Maria i la vellesa de Josep, que es convertiran en un estereotip en I i iconogt i fia religiosa al llarg de tots els temps. Molts d aquests fets han esI it idnKsos per papes dels pi inic is segles i no se'n salI I I II les i epi eselll.'i ions il i in 'I ii ni Ics de I r.i Aïlli i la maictx ivsilica d n i l'eie I .; dcsgi al de I i i i is i -ç.\V\ llada ili l'csi mal. -rulls leis i pern ^s han quedat incorpoi I i dev • K'n i popular i. I qi i s mes greu encara. si i i' nvertils en •r·. >! IU de

i.i ii'.k .i aclapaiats A : \ ' \'. es. hem U i\,il citi era les cste-, I'A Nadal i Kei-. .:,--.,11!i per

.1,

I I Í ' I I . I . i;1..i ' A

,1'A

•. i ' i II

-. ' I ' A A l \ \ i -

i i Ai

d

:l

!.;

e .'-

d ' I l l V c I II ui;

,iii\

a

. il: 11 . SIMI ' ! ' ' ' allí • i|i.c l.i 'i ena

in ipi: l·ii ha anal ICA.I'I a l'en

v c IK

tom del nai\cmei'l de J I M I V

SI aquest e-dc u nimc ni I I vangeh vol que -ÍÜUI ;m evem pie ile senzillesa ; h unulilal. cl poble nu In ha estat gaire d'acord i a tiavcs deN segles hi ha incidit .mih les seves apni laciniis. des de les que han coinpionics cl mateix fet històric a l'embolcall mes modern. Ara i aquí. la testa ens ha entrat primer pels ulls enlluernats per les restallcrcs tic bombetes i hem IHISC.II cl Nadal entre les brillantors de Icspcnjarelics daurades i de Ics boles multicolors, l'nuïs falsos d e b arbres de plàstics esquitxats de piupurina. 1 aleshores ens adonem de tol el que hem anat alcgint al Nadal, profà'.', pagà? .lo diria que entre tots —els cristians dels primers segles, papes, sants, la profunda sacralit/acio de l'Edat Mitjana i la liberalit/acio el segle \ \ — hem fet un Nadal inventat, potser alguna vegada a causa d'interessos molt determinats. altres humanitzant-lo per facilitar-ne l'apropament, peto, sempre. mes d'acord amb el que som. Així. veiem com dels escrits paral·lels als evangelis no reconeguts eom a tals i que han passat a formar el gran grup apóerit n'han estat acceptats fets i personatges que contenen la gran riquesa imaginativa oriental pròpia dels

contes de les Mil-i-unu niïs. D'aquesta manera, els Mags es converteixen en Reis prenent el nom de Meleior. Gaspar i Baltasar. i les ofrenes van a ccrear-les a la cova —a l'antiguitat, lloc eminentment màgic—, on .Adam les havia guardades. Fan néixer cl nen Jesús també en una cova. on s'ategeixen un bou i una mula. La Mare de Déu serà reconeguda per dues llevadores. Salomó i Zaquel. perquè siguin testimonis de la virginitat ric Maria malgrat haver passat el part. [in l'àmbit popular. en els típics Pastorets. a sant Josep s c li fa florir la vara —als apòcrifs apareix un colom— i l'estamperia religiosa s'ha cansat de repetir l'escena de Jesús nen fent volar els ocells de fang. Son també fruit dels

i

ICIO

Li ilmetil, la hteiatui'a. espceí ilnicnt la pietosa de sants i s mUs es veu inspirada en gt in qu intitat Oc passatges dels evangelis apòcrifs. I si la pintura i l'escultura —eom es pot comprovar al mateix claustre de Sant Cugat— ho ha perpetuat en les seves representacions iconogràfiques que l'ortodòxia c o n d e m n a , nosaltres avui hi afegim a més l'enllumenament fastuós q u e . no sabem ben be per què ---potser des que el primer DUIXANS home encengué una foguera davant l'incipient ídol o del déu imaginari -•-. es un signe vistos que fa festa. Durant dos mil·lenis, s'hi han fet tants afegitons que ens hem inventat un altre Nadal i l'exemple d'humilitat que van voler destacar els evangelistes s'ha convertit en un espectacular esclat de festa. De la mateixa manera que els cristians dels primers segles arrodoniren i adornaren el fet amb les seves fantasies místiques d'acord amb la pròpia idiosincràsia de poble, d'ètnia o de seeta, nosaltres no podíem fer menys que adaptar el Nadal a l'època actual amb els ingredients d'espectacularilat. frivolitat i la no gens menyspreable qualitat especuladora i consumista. Al cap i a la fi, tot plegat vol dir que, sigui com sigui, la festa es viva.

L A

1 tinal del l'iSÜ. hi va haver unes eleccions generals històriques a l'es tat espanyol. I I l'S( ) | . va escombrai .i va aconsegun Li minoria absolut,-. I a l'C'D va tenir una i cpi escniacio gairebé testimonial. Començava l'clapa M'malM,, Però a mes d'cntiis IM'K I de vigadev una certa piepolcncia. -- >.n il:sk-. v ai: governar amb Li caricga d. -, e K i " : r ,:c-. herències de Ics quals. • pi I AI . i i L departament d'Intei 101. e w.i ; .••> : -. aeiIcs conseqüències. lil PSOli es va trobat una eu. un i civil que havia fel un cop d'estat n i m - ,h J A I.'exèrcit veia airb iceel la idea d, c.r.v proposat pel G o r / a l c v . PK a>'i:. reai: AUI de la policia, en molts casos, t e n e n ui passat clarament franquista, quan r o I.H lurador i repressor. 1 a nies. el lei lorisiv.e d'E 1 A militar: P'I'A politieo-mililai: < IRAPC); Comandos \ u tonomos i c b grupets «El PSOE vet haver d ' e x I r e m a ii r e t a d e i x a v e n una e m de confiaren gen! de premta salvatge de passat dubtós, que va mes de Ull! moris l'any. lil PSOli va hacombatre el ver cle reaccionar de terrorisme amb les pressa. No tenia mateixes armes i que temps material per formar noves promode passada va fer un cions de policies demal ús dels fons mocràtics i constitucionals. Va haver de resen ats.» confiar en gent de passat dubtós, que ho va aprofitat per combatre el terrorisme a m b les mateixes armes ( G A L ) i de passada van fer un mal ús dels fons reservats. També cal dir que el P S O E no la va encertar amb la figura del ministre de l'Interior fins que va nomenar Antoni Asunción, persona educada i eficaç, que va haver de plegar per l'afer Roldàn. L'error socialista, en l'etapa Coreuera, persona amb poca formació i menys tolerància, va arribar a extrems increïbles. El jutge en excedència Juan Alberto Bclloeh té feina p e r davant. Està esborrant el passat. D e p u r a el ministeri, cosa que van heretar, però no pas solucionar Barrionuevo ni Coreuera. Fa deu anys estaven pendents de la querella de Banca Catalana i no tenien temps per a res més.

A

Josep M. Martí es corresponsal de íA a a Miiilrid

N

E S T R A

Volem V.O., V.O. volem! MlOll·l. RIBALTA

S

egur que tots teniu un amic. germà, veí o company de feina que s'ha queixat que ha de dur les ulleres al cinema. que ja llegeix prou durant tot el dia o que no veu el somriure denticlor del protagonista quan llança un improperi suficientment sucós per saber-ne el contingut. Segur que vosaltres mateixos, intel·lectuals de pro no us atreviu a dir el que tots hem pensat més d'un cop: tanta lletra, tanta lletra i al final no he vist el color dels ulls de la guupti de la pel·li. p e r ò és que la pesada xerrava tant!. 1 vosaltres, nenes. heu traït la vostra condició de bollicaus no podent explicar a la disco que bo que estava el prota. perquè vau seguir fil per randa el consell de la d'anglès i vau llegir els subtítols per seguir el diàleg. Torna l'era Guttenberg! De nou al costat dels dèbils, un aquí ve a defensar les lletretes! Volem cinema en Versió Original Subtitulada, que fa modern! A veure, que no hi hagi malentesos. que no soni a exigència, no hi ha ànims de tocar cl voraviu, es. simplement, ganes de veure cinema en versió original. Per començat, vull que quedi clar que jo no serè com aquells que enviaven saques de cartes als directors als mitjans locals fa un temps demanant cinema en català. de grans directors, art i assaig, etc. i quan a Cinemes Sant Cugat van portar les últimes

pel·lícules catalanes no se'ls va veure el pèl. No. Jo p r o m e t o q u e seré client fidel i. a més, sé que no seré l'únic. Últimament, ja hi ha moltes oportunitats de sentir les veus originals dels protagonistes a les estrenes, però no pas aquí. A Barcelona. T o m Cruise ens ha xuclat la sang en un anglès sorneguer, els lleons de la selva han lluitat amb la seva millor arma. les veus de la flor i nata de Hollywood: ens han explicat les tribulacions dels xinesos a la Xina en un xinès preciós i hem rigut als casoris i hem plorat als enterraments gràcies, sobretot, a l'accent —tan britànic— dels convidats; però no pas aquí. C o m p t e . fals! Sí, aquí vam passejar l'amor per Roma i vam embogir al so de la rumba la nit de l'aniversari dels cinemes, i ho vam fer en versió original. Si no, que ho preguntin al miler que vam estar-nos fins a les 5 de la matinada veient Onlv xou i Tlw nuí^k i viceversa. No vull insistir-hi ni fer-me pesat. Només vull sensibilitzar el senyor Cinesa perquè ens porti les versions originals subtitulades d'algunes de les estrenes, encara que sigui per a una immensa minoria, entre setmana, a la sala més petita i a l'última sessió. Tot i que al final passarà el que sempre passa, no saps qui és l'assassí, només recordes que la frase clau abans de matar l'heroi... la deia en citrsivu.'


r^i

BOUTIQUE

JOSEP bARGALLÓ SASTRE

- Gènere de punt interior Llenceria home/dona

sid

nana

LÍNIA INFANTIL

REGALI LA MILLOR QUALITAT ARA A PREUS DE REBAIXES RAMBLA RIBATALLADA, 8-10 - Tel. 674 62 96 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Rosselló, 14 Tel. 675 41 53

08190 Sant Cugat del Vallès (Barcelona)

Gèneres de punt Confecció

Valldoreix, lí>

20% c/ Sant Antoni, 19 Tel. 674 00 97 08190 Sant Cugat del Vallès

Confecció Home-Dona

50% dte. en peces de roba infantil

Punt Camiseria Texans

Tel. (>74 14 82 SANT CUGAT DEL VALLÈS

ESPECIALITZAT EN PELL

fabricació pròpia

mister's

30% descompte

moda jove

Rambla Can Mora Tel. 675 33 42 08190 Sant Cugat del Vallès

baixes altres

Rambla del Celler, 2

Tel. 675 08 74 SANT CUGAT

VEMT GUTIÉRREZ Santa Maria, 9 Tel. 674 12 42 Sant Cugat del Vallès

-*•*-

O Major, 3 - Telèfon 674 01 39 08190 Sant Cugat del Vallès

íntima

C/Gotttmyola,3 Td 6749? 93 mWSwlCugatM Vallès


I N K S R l B V I \ I S SI I ,1 H K i a l| M i l .

12 .

\/ll

, u ! ' i ^ , i »

Ji

I >i-.el'dl

' - d e l l e n c i de

ll>l|s

S I BYI N U O N S l'KR R + l ) i ,;i ( '< )( 11 h;i p r e s e n t a t u n t o l a i

Salti

( ll:.':il l i , l l i C l M i ' . ' l k : . i.. s^ \ , |

• !e V p n ijeetes a i l i t e r e n t s

•_ .tir, | í.i m :•. i lc i. K i i x e s i l c s p t v s ele l í i i . . ;• i • -.au nis S;nil i ( larriLai.

lel M i n i s i e 11 i d e la oruani(iencral·lai p. i ieeeJir a crèdits

; H | I K - S U - S , :\:. 11,-, in u n e s s e r v e i x e n

subvencions pe1 mnos acio

p e r n o learn p e : .iiic's. P l a n a 12.

t e c n o l ò í i i c a . l l a n a 13.

COMERÇ I li MI pei cent del peli! i nrij.i m i n c r c e al,;!:i i la totalitat de Ics LI .UI- M.;K I lieies ha i e i a u e i i e a l la t e m p o i a d ; ik a b a i x e s de g e n e t d e s p r è s de la lesiu d e Rei-.. ! a i r b une's p r c M s i o n s ele \ e a k l a I k u e c ' a - |

m e n t s u p e r i o r s a Ics d e l'any p a s s a t , l'ena tot i les e x p e c t a t i v e s , el c o m e r ç s a n t cLigatenc ha \ iscul, d e m o m e n t , una t e m p o r a d a s i m i l a r o fins i tot u n a mica pitjor e|iie la de l'an\ p a s s a t , s e g o n s q u e ha

al i r m al el viec-prcsteleail d, Sani C u g a t C o m e r ç . Santi G a r r i g a . Sce.nns ( i a r r i g a , les r e b a i x e s a s lan p e r q u è s ' h a r ei invertit en una Ir.ulieio. ja q u e hi ha a O a r s e n q u e n o LS h igica ae|uesla c a m p a n s a -.

Les rebaixes ajudaran a mantenir les expectatives del comerç I li ha comerços que venen més en aquesta ; època que no pas durant la temporada j

Les ofertes serviran per compensar una campanya que no ha estat gaire bona

i \ l l \ n ii; l i I

I s a n i ( ugal. '. n de c.ui i alia i i.. . . uiie; a i - Ue ( ' a l . i l u m . a .

'-ile H e . i ;

!es

IcbaiXe's

C:

.1'.-

..

|M 11 . i-., i \ ,i scl

hns de sp; es ele l\i. i-- qaan el petit i nul ja comerç •. :i il.i e ,i inicial l.i canipama ele i 'l'aixes Ja Llenci. 1 e^ precisions. , i l'.uubil uene i ai. indiquen e|ue a s \emlcs seran lleugerament suI :.• n i; s i I, s de f a m passat. seL'I"ÍS que

han

alirmat

la Con l'e -

d; aieiii del Comerç ele Catalunva i( ( (') i l'Agrupació ele Botiguers de Catalunya l ARC), que han fet un pionostie d'.iuumcnt ele 1 cine pe ' evnl de les \ eilde's.

4^M» 'li*

|

-f

l i s lei de les i ehaixes acostuma a sei el sector de la moda. el e alçat i e'N objectes personals, Preeis.unent amb les rebaixes ele celler, els buscadois d'otertes han leactival la compra ele roba hi\ e i n a l i ele neu a causa elel elescens de les temperatures, que enguany ha arribat sobtadament i tard. Però això no s'ha traduït en un augmenl important de les vendes a Sant Cugat, segons que ha afirmat el vice-president de l'associació ele botiguers Sant Cugat ('omerç. Santi Garriga. Lina recuperació forçada Santi Garriga ha explicat que la campanya ele rebaixes servirà a molts comerciïs santeugatenes per tancar la temporada sense pèrdues, perquè a Sant Cugat les vendes d'aquesta temporada no han estat per sobre de la temporaela passada. «Durant la campanya de Nadal, els carrers i els comerços de Sant Cugat han estat torça plens de gent, però les vendes no han estat superiors de les de la temporada passada», ha afirmat (iarriga. Per això, les rebaixes no representaran uns ingressos extiaordinaris. sinó que només ser-

t'na botiga eie Sant Cugat en campanya ele rebaixes. I -ma: \1 I.SPINOSA.

viran. en alguns casos, per tancar la temporada de maneta mitjanament satisfactòria. El vice-president ele Sant Cugat Comerç creu que les rebaixes són pròpies elcl sector tèxtil, de la moda i cl parament personal, i «alguns comerços en fan perquè s'han c o m e r t i t en una tradició, però moltes vegades és una tradició sense sentit, perquè s'apliquen en sectors que no han de variar l'oferta d'acord amb el canvi de les temporades climàtiques», i en aquests casos haurien de rebre una altre denominació.

Les rebaixes tindran marc legal CM.

I Les rebaixes d'hivern del 1W4 seran les últimes que no tenen un marc legal que en fixi el començament, perquè el sector comercial espera que s'aprovi la llei de Comerç Interior el 1<W5. De fet, el govern central preveu aprovar aquesta llei durant el primer trimestre de l'aquest any. La llei de Comerç Interior regularà, entre altres aspectes, un inici comú de la temporada de rebaixes per

a tots els comerços que. posteriorment, s'adaptarà a les respectives administracions autonòmiques. D'aquesta manera, es pretén regular el fet que uns comerciants puguin començar el període de rebaixes abans que els altres i beneficiar-se dels m o m e n t s de més activitat comercial anunciant una baixa de preus, encara que, algunes vegades, sigui poc significativa.

RENDES

Sant Cugat és el tercer municipi català amb la renda familiar per càpita més alta C-VII MORI 1 1

• Sant Cugat.— Aquest és cl tercer municipi més destacat de les comarques catalanes que superen la mitjana de renda familiar disponible per càpita ( R F D P C ) . segons que afirma un estudi realitzat per la Caixa de Catalunya sobre l'estat de diferents comarques del P r i n c i p a t . S e g o n s l ' e s t u d i , la Rl D P C és un dels indicadors més importants per valorar el nivell econòmic dels municipis. La comarca del Valies Occidental presenta un valor d'1.274.731 pessetes l'any PW1 i una tendència a l'alça. .Amb aquest valor global

de la comarca, el Vallès Occielcntal queda situat en la vint-i-unena posició en relació amb la resta de c o m a r q u e s catalanes. Això la fa pujar una posició respecte a la posieii'i dei 1989 —la vint i-dosena—. p e r ò en canvi baixa un lloc respecte al l'WO. quan es trobava al lloc vintè. L'estudi elaborat per la Caixa de Catalunya afirma que el producte interior brut (PIB) per càpita de la comarca s'ha incrementat d'un 0,72 per cent durant el període que va del 1W0 al 1 W . Ln aquests tres anys ha passat ele ser d" 1.315.436 pessetes a

1.546.462 pessetes. Aquestes dades situen el Vallès Occidental en un nivell desfavorable respecte a la mitjana c a t a l a n a d u r a n t aquests anys. La major proporció de rendiments declarats per contribuents. al Vallès Occidental, prové del treball, amb un valor del 74.49 per cent. que en cl cas particular de Sani Cugat es del 77,65 per cent. La proporció més petita correspon als rendiments dels agricultors. amb un 11,08 per cent. que a Sant Cugat encara és mes petita, del 0,07 per cent. LI pes dels rendiments dels professionals

son mes importants en municipis com Sant Cugat, M a t a d e p e r a i Gallifa. Als municipis de Sant Llorenç Savall i Ullastrell tenen més rellevància els rendiments dels empresaris i a Polinyà, Sant Quirze i Barberà del Vallès, els rendiments més destacats són els provinents del treball. Pel que fa als rendiments mitjans declarats, hi ha set municipis del Vallès Occidental que p r e s e n t e n r e n d i ments superiors a la mitjana catalana, dels quals es destaca Mat a d e p e r a . a m b un v a l o r de 4.377.000 pessetes, seguit de Sant Cugat, amb 3.278.000 pessetes.

L'Ajuntament ja ha anunciat les inscripcions per la Mostra de Comerç .

I Sant Cugat ele S a n i ( ' u g a l

i.-

M

I 'Aiiu'.l.uuent !ia n.itilie:f ..

l o l s e l s COIIVI e '..Ulls Ce- X i l U í l . ^ . a

que el pel H'-U d'iiisei ipci.u'.e .v ' paiticip.tr ell la l e t e e i a Mo'-ra de ("rnierç . f. Sani ( II-'.'I. que se cclebrai ;i J - die-s 5 ' ae ir- a e. i i 2 eí'ahii! es i i l v n des a. passa! dia 2. I 'Assoeiacio Ce li' ligucr-, Sani ( aeal « n i a ie i -', participant en la pi epuau ic ue la mostra e'>m a a:eml'i,: de i.: comissió OlgailM/ado: a l'ieeis.iment per paí l.u sobre aq i.. '-' te :\ el president eie- i'iiv-n -.•-. io la : -a Uoca. es \ a reiihii aab ik a •! ele Sani Cugal. la.al A-.a.e-i.l: bis associats ., Sani ( ULM'. I • merç volen acniiseguií qi.>. c e els secs estands esiiLium e.a ïa a v k'ivi /.ona. |a qu. c'aql·e-C aancta l'associaeii > :-odi la . >i e.ea'.' ii ele manera nies iacil .-Juan Upad'atracció pel públic. 1 i que . s wil fer, segons ha alirmat ei '-. icc-president ele- Sani ( ugal ( o merç. Santi C iarnga. es que no es tracti només el'una laa on hi gent passi, miri i a esta•-. La Mostra tindrà un total de 170 estands repartits per tot el recinte que es muntarà al camp Municipal de lailhol. Dels !~ii estands que es col·locaran, 4!1 es destinaran a les entitats eie Sant Cugat que vulguin participar en aquesta mostra de comerç i serveis. Hi llaura 50 estands per a empreses i la resta els ocuparan els comerciants, 70 dels quals son associats a Sant Cugat Comerç. Els comerciants de Sant ('ugat esperen que la fira de comerç es converteixi en «tota una festa-. va afirmar Garriga. Així, podria fer-se servir com a revulsiu que millorés la situació en què es troba el comerç local que, segons (iarriga, encara no ha tornat als bons anys que van precedir la crisi, tot i que les valoracions generals indiquen una millora en tots els àmbits.

Comença la campanya de recollida dels arbres de Nadal als comerços • Sant Cugat.— L'Ajuntament de Sant Cugat ja ha iniciat la recollida dels cirerers d'arboç que el departament de Medi Ambient va repartir entre tots els comerços associats a Sant Cugat Comerç durant la Campanya de Nadal. Un cop recollits tots els arbres. l'Ajuntament es farà càrrec del seu manteniment fins que. a la tardor, els comerciants, juntament amb el Club Muntanyenc de Sant Cugat, organitzin una diada per plantar-los a la zona del bosc cremat en els incendis de l'estiu pass a t . S e g o n s els c o m e r c i a n t s . aquesta iniciativa ha estat molt positiva, ja que permet recuperar els arbres després d'engalanar-los per celebrar les festes. De fet. «segurament aquests arbres no han ornat els carrers de la mateixa manera que els altres, però ara estan en les mateixes condicions que els primer dia, no com els avets que hem pogut veure en els nostres carrers», ha afirmat el vice-president de Sant Cugat Comerç, Santi Garriga. Per això. segons els comerciants, aquestes iniciatives, en lloc de ser criticades, haurien de ser aplaudides. CM.


ELS 4 CANTONS / Divendres, 13 de gener de 1995

13

ECONOMIA

EMPRESES

La COCITr ha sol·licitat subvencions per 22 projectes ectes d'innovació tecnològica Les empresess que en presenten més són les del sector electrònic i químic CATI ATI MORELL

• Terrassa.— La Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa (COCIT) ha tramitat durant l'últim any un total de 22 12 projectes de R + D , innovació tecnològica, qualitat, qualitat, mi-

llora del medi ambient, estalvi energètic i competitivitat per obtenir subvencions i premis de la Generalitat i del Ministeri d'Indústria i Energia. Aquestes subvencions s'han creat, segons la responsable del servei d'Assesso-

rament Tecnològic de la COCIT, Maite Casanovas, per potenciar aquests aspectes en les empreses de l'estat. A la demarcació de la Cambra les empreses que més projectes presenten són les del sector electrònic i químic.

El servei d'Assessorament Tecnològic de la Cambra de Terrassa ofereix el suport que les empreses de la seva demarcació sol·liciten per tal d'optar a ajuts, subvencions o crèdits preferents i premis que les Administracions posen al seu abast. Les empreses de la demarcació de Terrassa demanen principalment subvencions de la Generalitat i del Ministeri d'Indústria i Energia perquè les subvencions i crèdits que ofereix la Unió Europea van destinats a projectes molt agosarats, segons ha explicat la màxima responsable del servei de la Cambra de Terrassa, Maite Casanovas. Les principals ajudes a què pot optar una empresa actualment són: la minimització i tractament en origen de residus, l'eliminació de la càrrega contaminant, el pla de promoció del disseny industrial, crèdits del centre per al desenvolupament tecnològic industrial, préstecs de l'institut de crèdit oficial, ajuts per impulsar el consum de matèries recuperades, el pla d'actuació tecnològic industrial i el pla nacional de qualitat industrial. A empreses capdavanteres Aquest servei s'adreça bàsicament a «empreses industrials amb un potencial de recerca o innovació, empreses capdavanteres que tinguin inquietuds i coratge per innovar», explica Maite Casanovas. Segons Casanovas, el model d'empresa que pot fer ús d'aquest servei es pot trobar al Parc Tecnològic del Vallès, però aquestes empreses es troben dins la demarcació de la Cambra de Comerç de Sabadell. Una de les empreses de Sant Cugat que ha obtingut una de les subvencions que ofereix l'administració mitjançant el Servei de la Cambra de Terrassa és Konixbert SA, una empresa que es dedica a la fabricació d'aparells de medició. Aquestes subvencions i crèdits

Aspecte d'una empresa electrònica de Sant Cugat. Foto: ELS 4 CANTONS. són diferents en cada cas. Tant el Ministeri com la Generalitat estudien de manera molt detallada cada projecte i tenen molt en compte la complexitat de cada estudi a l'hora de determinar la quantitat que hi destinarà. Crèdits del CDTI El Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI), com a organisme depenent del Ministeri d'Indústria, atorga crèdits tous a empreses per a projectes d'innovació i desenvolupament tecnològics. Per fer-ho, preveu diferents instruments financers, segons el tipus de projecte com són els crèdits sense interès, crèdits privilegiats, crèdits subordinats i crèdits subsidiats. En aquest sentit, el CDTI

segueix relativament la tendència actual al la Unió Europea. La Cambra de Terrassa ha presentat un projecte per accedir a un d'aquests crèdits, per un valor de 67.652.000 pessetes. Vuit projectes pel CIRIT La Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT), organisme depenent de la Generalitat de Catalunya, ha rebut 8 del 22 projectes que presenta enguany la Cambra de Terrassa, per un valor de 57.248.700 pessetes. D'aquesta manera el CIRIT s'ha convertit en l'organisme que ha rebut més sol·licituds de la demarcació de Terrassa. El Pla d'Actuació Tecnològic Industrial (PATI) ha rebut tres projectes tramitats per la

Cambra de Terrassa que n'ha tramitat tres més pel Pla Nacional de Qualitat Industrial (PNQI). Projectes pel medi ambient La Junta de Sanejament i la Junta de Residus ofereixen subvencions per a aquelles instal·lacions o indústries que tinguin com a finalitat un canvi del procés de producció per tal de poder utilitzar substàncies recuperades o residus. En el cas d'empreses de nova construcció que utilitzin com a matèries primeres substàncies recuperades, només consideren com a inversió subvencionable aquella part que es destina a possibilitar la recuperació de residus i matèries. La subvenció màxima concedida cobreix el 20 per cent del cost total d'inversió.

RENDES

La normativa vigent del cadastre actual valora el sòl per sobre de la construcció La zona al voltant del Club de Golf Sant Cugat és la més revalorada CM.

• Sant Cugat.— Només 100 de les 29.000 finques que han rebut la revisió cadastral han presentat reclamació a l'Ajuntament o al Centre de Gestió que depèn del Ministeri d'Economia i Hisenda. Segons el cap de rendes de l'Ajuntament de Sant Cugat, Xavier Banyo, aquest percentatge és mínim i precisament per això «es pot dir que la ponència sobre la modificació del tipus de gravamen ha estat un èxit». Banyo creu que el fet que el Centre de Gestió del Ministeri tingués diverses persones de l'Ajuntament a la seva disposició ha fet les coses més fàcils, ja que «els treballadors de l'Ajuntament coneixen bé el municipi i Sant Cugat és un dels més complicats perquè es troba

en un creixement continu». La modificació del valor cadastral que ara s'ha efectuat correspon a la revisió que s'havia d'haver dut a terme l'any passat. Banyo ha explicat que, segons la llei d'hisendes locals, cada 8 anys s'ha de revisar el valor cadastral per posar-lo al dia. L'última revisió que es va fer a Sant Cugat va ser la corresponent al 1986; per tant, la revisió actual arriba amb un any de retard. De fet, el Centre de Gestió va presentar el projecte de la nova valoració durant l'any passat, però l'Ajuntament, després d'estudiar-lo va pensar que hi havia molts aspectes que es podien millorar per fer els valors cadastrals més justos. Les millores que es van adoptar al projecte han comportat «la rebaixa dels

tipus bàsics d'unitat de sòl», manifesta Banyo. «També s'ha fet una ponència oberta que acull els canvis de la situació de cada any i que, per tant, facilita l'adequació dels valors cadastrals als valors de mercat», hi afegeix. A més, s'han introduït algunes modificacions tècniques. Línies bàsiques de la ponència La revisió cadastral ha significat la incorporació al sòl urbà de tota una sèrie de terrenys que fins ara no estaven cotitzant. Aquesta incorporació comporta un creixement del sòl urbà del 25 per cent, segons ha explicat Banyo. A més, amb la revisió, els valors dels immobles s'ajusten als preus actuals del mercat. S'ha dut a terme una extensió i redistribució de la pres-

sió fiscal i no tant un creixement indiscriminat, a partir de l'increment del 5 per cent de l'IPC, segons ha afirmat Banyo. A Sant Cugat s'han registrat 29.000 fiques, 5.000 finques més de les que es van registrar en la revisió cadastral de l'any 1986. La zona que ha sofert la revaloració més important de Sant Cugat ocupa la rodalia del Club de Golf Sant Cugat. «És la zona en la qual s'ha construït durant els nou anys en què han estat vigents els valors cadastrals de la ponència de l'any 1986», afirma Banyo i explica que amb la revisió el cadastre s'aculi a la normativa del 1993, que valora el sòl per sobre de la construcció, contràriament al que feia la normativa del 1982.

363 empreses han utilitzat el pla d'assessorament de la Generalitat ELS 4 CANTONS

H Barcelona.— El programa d'assessorament empresarial (PAE), iniciat pel Departament d'Indústria i Energia de la Generalitat fa dos anys, ha generat una inversió d'uns 9.000 milions de pessetes, segons va assegurar dimecres el conseller Antoni Subirà. Al llarg dels dos anys que fa que és en funcionament, aquest programa ha assessorat 363 firmes, un 90 per cent de les quals són petites i mitjanes empreses que tenen fins a 100 treballadors. El PAE ha recomanat al total d'empreses que han requerit el seu assessorament una inversió de 15.000 milions de pessetes. Segons dades del departament, els empresaris han portat a la pràctica un 60 per cent de les recomanacions fetes pel PAE, xifra que significa una inversió total de 9.000 milions de pessetes. D'altra banda, un total de 171 empreses catalanes amb un màxim de 100 treballadors s'han acollit als ajuts que va donar el PAE durant l'any 94, contra els 21 projectes que s'hi van acollir l'any anterior. Els ajuts donats a cada empresa que s'ha sotmès a l'elaboració d'un pla estratègic per incrementar la seva competitivitat se situa al voltant de les 400.000 pessetes. Per sector d'activitat, un 16 per cent de les empreses que han participat en el PAE són del sector alimentari, un 13 per cent del sector químic i un 12 per cent del sector tèxtil. Les empreses amb facturació inferior als 250 milions de pessetes són les que més han demanat aquest assessorament. El PAE, impulsat pel Centre d'Informació i Desenvolupament Empresarial (Cidem) del departament d'Indústria i Energia de la Generalitat, pretén millorar la gestió de les petites empreses catalanes mitjançant l'assessorament i l'elaboració de plans estratègics que n'incrementin la competitivitat. Aquests dos primers anys, el pressupost dels estudis elaborats dins el marc del PAE ha ascendit a uns 900 milions de pessetes, dels quals el Cidem n'ha subvencionat el 30 per cent.

Uns 25.000 botiguers catalans pagaran un 20 per cent menys d'IAE • Sant Cugat.— Uns 25.000 comerciants catalans, amb establiments d'entre 50 i 70 metres quadrats, pagaran aquest any un 20 per cent menys en la quota de l'Impost d'Activitats Econòmiques (IAE), segons dades de la Confederació del Comerç de Catalunya (CCC). Aquesta disminució, que havia estat reclamada per nova llei de pressupostos generals de l'Estat per l'any vinent. La nova llei preveu una reducció en el pagament de 1IAE per aquells afectats per obres. / ELS 4 CANTONS

La COCIT presenta un balanç de les activitats fetes durant l'any 94 • Terrassa.— La Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa (COCIT) presenta avui un balanç de les activitats que s'han dut a terme des d'aquesta entitat durant l'any 94. A més, la COCIT informarà també de les activitats que és previst dur a terme durant el 95. L'acte de presentació es farà durant el matí d'avui a la seu de la Cambra de Comerç a Terrassa. / CM.


TINDRÀ UN BARCA FERM, GUANYADOR I SEU.

Q U A N ELL S I G U I G R A N , in o 11 e s c o s e s h a u r a n c a n v i a t ; 11 n s i tot es

tasca

cl

nostra,

I II n d a c i o del Barçti.

seu

Barca de

tindrà

t<>ts, que

Futbol

in ti n i i n » u i per

Club sempre

nous el

professionals

in e s important

Barcelona. la

seva

! u pols identitat

i noves

activitats.

canviï.

Perquè

no fer de

que club

el

Però amb

la

el

teu

Barca,

únic

en

el

món.

FUNDACIÓ FC BARCELONA L a n o s t r a s o l u t u>.

TU ETS DEL B A R C A . ET Q U E D A R À S FORAT T E L È F O N

(93) 227

82

c a qualsevol oficina de ' .nvs;i -5S- Kspi·i·i.il

dstrella Dnmm

Otítrocma ld Fund^ao FC Barcelona

BANCA CATALANA Banc del Barca

81


TALLERS D E PEDRA ARTIFICIAL

15

• Divendres, 13 de gener de 1995

ENTREVISTA A COUNTRY J O E

Cada divendres Joe Garrigó presenta un espectacle de música country al Cafè de Belgrado. Músic polifacètic, tant fa un disc amb la Filharmònica de Londres com canta a Los miserables. Plana 4.

Els anys seixanta van proliferar a Sant Cugat els tallers de pedra artificial i avui encara n'hi ha. Amb una tècnica perfeccionada, han fet arribar rèpliques del Monestir arreu del món. Plana 16.

PUBLICACIONS

El Taller d'Investigacions Valleinclanianes del departament de Filologia Espanyola de la UAB va convocar l'any 1992 el Primer Congrés Internacional sobre Valle-Inclàn i la seva època, a la mateixa

universitat. Les actes del congrés sortiran publicades, el març, en coedició amb el grup Associació d'Idees de Sant Cugat. Aquesta experiència de col·laboració va començar, ara fa dos anys, a m b les edi-

cions de Valle-Inclàn, Rivas Cherif y la renovacion teatral espanola (1907-1936) i Valle-Inclàn, antifascista de Manuel Aznar, professor de literatura espanyola de la U A B i resident a Sant Cugat.

Publicaran les actes del Primer Congrés Internacional sobre Valle-Inclàn «Valle-Inclàn « Vaiie-lnclan yy su su època» època» recull recull les les nonències del conerés de l'anv 1 Ç ponències del congrés de l'any 1992 EMMAANSOLA

• Sant Cugat.— «Un grup d'investigació es defineix per les seves publicacions, nosaltres intentem recollir els estudis que des del nostre taller es fan sobre l'obra de Valle-Inclàn. Gràcies a la col·laboració de l'Associació d'Idees hem pogut avançar algunes publicacions i, a poc a poc, anirem traient els números següents.» Amb aquestes paraules, Manuel Aznar Soler, professor de literatura espanyola de la UAB, explicava les intencions que el van portar a col·laborar amb l'Associació d'Idees, ara fa més de dos anys, per coeditar els estudis que sobre Valle-Inclàn realitza el Taller d'Investigacions del departament de Filologia espanyola de la UAB. Així van néixer les col·leccions «Ventolera» i «Estrafalaria», el setembre del 1992, amb la publicació dels estudis Valle-Inclàn, Rivas Cherif y la renovacion teatral espanyola(1907-1936) i Valle-Inclàn, antifascista, ambdós de Manuel Aznar. La intenció de continuar editant estudis sobre l'escriptor gallec es confirma amb la publicació, el març, de les actes del Primer Congrés Internacional sobre Valle-Inclàn i la seva època, que el mateix Taller d'Investigacions va convocar el novembre del 1992. Aquestes actes recullen les ponències d'investigadors qualificats i comunicacions de joves investigadors que preparen les tesines de final de carrera. Un dels objectius del taller, des que va ser creat el 1991, ha estat estimular les investigacions sobre l'escriptor i barrejar-hi, alhora, les «vaques sagrades, els estudis dels quals són referents indubtables per conèixer l'obra de Valle» —afirma Aznar— i els treballs de la gent jove que, en definitiva,

^

Una col·laboració de l'Associació d'Idees i el Taller d'Investigacions de la UAB

*"

E.A.

EMMA ANSOLA

• Rubí.— L'espectacle de l'actor i showman Àngel Pavlovsky obrirà la nova temporada d'espectacles de la Sala de Rubí, el dia 22 de gener a dos quarts de set de la tarda. Acompanyat del pianista Amílcar Bufano, Pavlovsky representarà l'espectacle que duu el seu nom i que va estrenar a Sant Coloma de Gramenet. El mes de febrer, a l'escenari de la Sala es farà un concert de música a càrrec del grup Stupendams, prou conegut pel públic santcugatenc per les seves actuacions a la Sala Res i al Teatre-auditori del Centre Cultural. L'espectacle de Stupendams inclourà tant cançons del seu treball anterior com altres temes nous que s'emmarquen en l'estil del jazz i que s'estrenaran a l'Espai de Barcelona el 16 de març. No obstant això, els amants de la música a capella podran gaudir d'una primera audició a la Sala el 12 de febrer a dos quarts de set de la tarda. Un dels èxits que acompanyen l'espectacle de les Stupendams és la introducció de l'apartat teatral. Converteixen els seus recitals en un espectacle teatral on les components del grup actuen, només, amb eventuals instruments de percussió. L'entrada de cadascun dels dos espectacles costa 1.045 pessetes. «El mercader de Venècia»

El grup Associació d'Idees promou diversos projectes, com ara l'edició d'estudis literaris. Foto: J.M. MULA seran els referents del futur». Aquesta nova edició inclou les ponències «Valle-Inclàn y las historias de la literatura», del Taller d'Investigacions de la UAB; «Valle;Inclàn y la crítica genètica», d'Eliane Lavaud-Fage de la Universitat de Bourgogne a Dijon; «Las Sonatas desde la teoria de la 'literatura del yo», de Darío

Villanueva de la Universitat de Compostel·la; «La primera recepción de Tirano Banderas», de D. Dougherty, de la Universitat de Califòrnia; «Las Comedias bàrbaras, òuna misma sèrie?», de Jean Marie Lavaud; «La guerra carlista y la crisis de la novela històrica», de José Carlos Mainer, de la Universitat de Saragossa; i «Ecos en

Voces de gesta: sugerencias de un retablo primitivo», de Jesús Rubió, també de la Universitat de Saragossa. El llibre recull, a més, comunicats d'altres investigadors sobre aspectes de Valle com ara Sonatas, Comedias Bàrbaras, Vesperpento, narrativa, Voces de gesta, Divinas Palabras, poesia i La Làmpara Maravillosa.

L'actual marquès de Bradomíti bloca els estudis sobte Valle • Aznar Soler, que considera Valle-Inclàn «un dels clàssics del segle XX», destaca que «hi ha una manca greu d'estudis sobre l'obra d'aquest escriptor. De fet, una de les coses que volem plantejar des del Taller d'Investigacions és la necessitat d'escriure una biografia rigorosa i documentada amb un treball col·lectiu de professionals». Això s'adiu també amb les ja contínues afirmacions i peticions d'altres estudiosos com ara Ayala i Ferrater Mora. Un dels principals problemes als quals s'enfronten els investigadors és, segons Aznar Soler, «el de la família de Valle-Inclàn, concretament, l'actual marquès de Bradomín, Carlos del Valle-Inclàn, que viu dels drets d'autor del seu pare, i que estan venuts íntegra-

La Sala de Rubí obre temporada amb Pavlovsky i Stupendams

ment a l'editorial Espasa-Calpe.» Al control absolut del treball de Valle-Inclàn cal afegir que el marquès tampoc no permet consultar Parxiu familiar, on, probablement, s'hi podria trobar un interessant epistolari de l'escriptor amb altres personatges centrals de l'època com Azorín i Unamuno. Aquest fet contribueix a cultivar la incertesa que, «si bé és part del prestigi i la llegenda que va caracteritzar l'autor de Vesperpento, perjudica i dificulta, notablement, la tasca d'investigació» —afegeix Aznar—. Per als futurs investigadors, però, hi ha una alenada d'esperança, perquè el 2016 s'acabarà el contracte vigent dels drets d'autor amb l'editorial. Tal com consta al registre de la propietat intel·lectual d'autors, quan passen vuitanta anys de la mort

d'un autor anterior a l'any 1985, els drets de l'obra passen a ser de domini públic. No serà, doncs, fins aleshores —si abans el marquès no canvia d'opinió— quan es podran fer nous estudis i realitzar una biografia molt més acurada i fidel d'aquest escriptor que, al voltant de l'any 1895, va voler interpretar un personatge públic que ell mateix va construir i definir de cara a la galeria amb la seva vida bohèmia i extravagant i el seu individualisme extrem, i que responen a la seva manera de ser. La descripció de la realitat vista a través de miralls deformes es va desenvolupar i va evolucionar vers la complexa estètica que Valle va anomenar esperpento. D'aquesta manera creà un món inventat allunyat de la realitat que

hom veu normalment i que Valle semblava jutjar, segons que destaca Ayala a El escritory su imagen, «a través de valors estètics i no pas religiosos, o econòmics». L'escriptor Ramon Gómez de la Serna ja el va caracteritzar com «la millor màscara a peu que travessava el carrer d'Alcalà». Es per aquesta raó, hi afegeix Aznar, «que no sabem quina és la realitat de la seva biografia perquè ell fabula i idealitza constantment. Totes les mentides tenen a veure amb la seva actitud davant el món. Ell pensava que l'aventura era superior a la realitat, menteix sobre la seva biografia i tota la gent s'ho pren seriosament quan, de fet, moltes coses no les sabem del cert, com la descripció que fa d'un dels seus viatges, on, fins i tot, s'involucra en un assassinat».

L'últim dels muntatges del director teatral Sergi Belbel ha estat un dels plats forts de la cartellera de Barcelona i ha obtingut una de les millors crítiques per part del públic i els experts. Aquest espectacle arribarà a l'escenari de la Sala el 26 de febrer a dos quarts de set de la tarda. L'obra de William Shakespeare, que va ser traduïda per Josep Maria de Sagarra, Belbel la porta a escena amb un bon muntatge on ressalta el treball d'interpretació dels actors Laura Conejero i Enric Majó, que torna a l'escenari rubinenc després de la representació que hi va fer amb l'obra «La gata i el mussol». La companyia és formada per altres actors, com ara Marc Cartes, Lluís Soler i Jordi Banacolocha. L'entrada costarà 1.565 pessetes. Els professors del Conservatori Municipal de Música oferiran un concert el 24 de març a les nou del vespre. L'endemà, dia 25 a les deu del vespre, hi tindrà lloc la II Mostra de Teatre Còmic Internacional, amb la participació de companyies d'Itàlia, França i Dinamarca, entre altres. Aquesta és la segona vegada que es fa a la Sala aquesta mostra de teatre còmic. El preu de les entrades és de 1.565 i 1.045, respectivament. L'Ajuntament de Rubí ha posat en venda anticipada les entrades de tots els espectacles a les oficines de Caixa Catalunya o bé el telèfon 310 12 12 fins tres hores abans de cada representació. Els espectadors podan disposar de /'abonament per a la temporada al preu de 3.400 pessetes, que inclou els espectacles Pavlosvky, Stupendams, El mercader de Venècia i la representació, el dia 25, de la II Mostra de Teatre Còmic Internacional. A partir del 16 de gener, s'obriran les oficines, situades al carrer Justícia, 21, per a la venda d'entrades.


16

CL LTURA-ESPECTACLES

ELS 4 C A N T O N S / Divendres. 13 de gener de LW5

Pintures de Marta Lucena a la Casa de Cultura

ART

• Sant Cugat. l.a pintora andorrana Matta Lucena inaugurarà el 17 de genet una exposició d'olis a la Casa de ('ultura. L'exposició es podrà visitar fins al 5 de febrer, l.a pintora ha fet exposicions al Centre de Congressos d'Andorra, a la Lira Internacional d'Art de Niça, a l'Institut Francès de Barcelona, al Museu l.enin de Moscou, a la Sala Yedder-Mathais de Berlín, i també ha presentat la seva obra en sales de Niamey, I.lcmotges. Paris i a Suïssa. L'artista defineix la seva pintura amb aquestes paraules: «la meva obra està per la recerca de la identitat, l'angoixa existencialista expressada aquí amb l'acumulació neuròtica d'etapes amb un toc d'humor». Considerada per molts una jove talent, ha tingut una trajectòria variada. Actualment utilitza una tècnica de gran finesa pictòrica mitjançant la qual expressa continguts molt contemporanis. T,l' i 11 molts nuluts .om ,H.I .1 l'I Intel Rossinyol, trobem rèpliques del Monestir. A la dreta. Josep l·lonei al seu taller. 1-nto: MAM I S PI NOSA A la d è c a d a dels s e i x a n t a , al n o s t r e m u n i c i p i hi h a v i a set o vuit t a l l e r s d ' e s c u l t u r a , r e p a r t i t s e n t r e S a n t C u g a t i la F l o r e s t a , q u e l'e i en r e p r o d u c c i o n s d e l s c a p i t e l l s del M o n e s t i r . Les c ò p i e s e r e n e x p o r t a d e s a r r e u del m ó n . A c t u a l m e n t q u e d e n t r e s t a l l e r s q u e m a n t e n e n la t r a d i c i ó d e t r e b a l l a r u n a t è c n i c a q u e va p e r f e c c i o n a r - s e a S a n t C u g a t . L ' i m p l u s o r d ' a q u e s t a i n d ú s t r i a va ser l ' e s c u l t o r A n t o n i A g r a / , q u e l'any 1941 va c o m e n ç a r a r e a l i t z a r m o t l l e s d e l s c a p i t e l l s del M o n e s t i r .

Còpies del Monestir arreu del món La tècnica de reproduir motius antics amb pedra artificial es va perfeccionar a Sant Cugat l'I Kl t'K II • Sant Cugat Amb la recent u habilitació del Monestir i l'obeitura del claustre remodelat a tols els ciutadans, eal recordar que fragments idèntics dels capitells són repaitits atreu del mon. A la dècada dels anvs seixanta. Sant Cugat disposava de set o vuit tallers d'escultura, que treballaven una tècnica característica de la ciutat. l'I material era conegut ciini la pedra artificial. Amb aquest maleiial feien còpies exactes dels capitells del Monestir. I interès pels capitells reali/ats pel l'esculloi' Arnau Cadell el se-

gle XII. va comcncai durant l'cpoca moderna. I I romànic, rcdescobert pels historiadors de principi de segle, va tenir una forta atracció. En l'exposició Internacional de Barcelona de l'any l l '2°\ al Palau Nacional —avui Museu Nacional d'Art de Catalunya---. hi havia fragments en cscaiola del capitells. Anys abans, a IT'xposicio Universal del 1JSSS. Barcelona havia inaugurat un museu de reproduccions de les escultures clàssiques. A l'Exposició del \K>2Í1 es va ampliar el museu de còpies greco-romanes amb escultures i fragments

dels monuments mes representatius de la península, entre els quals hi havia el Monestir de Sant Cugat. Aproximadament l'any 1441. l'escultor s a n t e u g a t e n c Antoni Agraz va començar a ter còpies dels capitells. Utilitzava una tècnica molt simple però electiva. Amb fang tou elaborava negatius —com petjades de peus a la sorra— dels relleus dels capitells, que posteriorment omplia amb guix. De les seves reproduccions, en feia motlles, en els quals introduïa ciment i pols de marbre. Aquesta tècnica, que ja s'utilitzava

en altres lloes, va perfeccionar-se a Sant Cugat. Pocs anvs després. existien set o vuit tallers de pedra artificial repartits entre Sant Cugat i la Floresta. De tota aquesta tradició, actualment queden a Sant Cugat tres tallers. HI d'en Cortina, que realitza escultures i en alguns monuments amb pedra vella: el taller de Josep Llonei, que elabora còpies reduïdes dels capitells, les quals exporta principalment a Alemanya i a França. 1 també hi ha el taller de G ó m e z Molina, que fa servir el procés més industrial dels tallers.

Antoni Amat exposa a Associació d'Idees I Sant Cugat.— LI pintor d e Martorell Antoni Amat exposa les seves pintures del 4 al 28 de febrer a la sala de l'Associació d'Idees de Sant Cugat, situada al carrer de Sant Bartomeu n ú m e r o 11. El pintor, que fa poc ha exposat als Estats Units, presenta mostra titulada: l'irracional principi de la recerca. El text de la mostra es de Ricard Campos. Els crítics defineixen l'obra d'Amat com a expressionisme abstracte. El pintor, format en el mon del disseny, ha estat professor d'aquesta diciplina. Antoni Amat ha exposat a Barcelona i en altres poblacions de Catalunya P.P

Els olisfiguratiusde Montesol, a la Febo H Sant Cugat.— La Galeria d'Art Febo exposarà del 16 de gener al 28 de febrer una mostra dels olis del pintor Montesol. La galeria. situada a la Rambla Ribatallada n ú m e r o 6. manté la línia d'exposar obres de pintors figuratius. / p.p.

MUSICA CLÀSSICA

ERNEST DESCALS Del

12 al 31 de gener Umà

'

El futbol no supera el concert de la Jove Orquestra Simfònica de Catalunya Més de 500 persones van preferir la música al Madrid-Barça

ÏL •'* *

RAMON I.UOUt

r^JSï·í·Si

SOCIS FONS D'ART

Sala Rlusfnol

Horari: matí de 9 n ? tardo de 5 a 9

Santiago Rusinol, 52 Sant Cugat del Valies

Tel. 675 47 51

• Sant Cugat.-- La Jove Orquestra Simfònica de Catalunya, dirigida per Josep Pons. gairebé va omplir, dissabte passat, el Teatre-auditori. La coincidència horària amb la segona part del partit de futbol Reial Madrid-Barça —televisat per TY5 no va ser cap obstacle peique la geni s'acostés a escoltar el conecit. Josep Pons es va mostrar moll content i satisfet per l'èxit obtingui. Pons va dir e|iie «•el futbol era un obstacle»' i que -la gent havia esperat a anar-hi fins a l'últim moment per poder veure'n la primera part», l ' n cop \ Mos els Ires gols que el Madi'ki va marcai al Barcelona durant els primers 45 minuts i en previsió de la derrota que els H.ai -gralla patirien ai Bemabeu. molia geni va dedieit canviar cl futbol televisat pe: la música c i à t i c a en directe. Ai\o si. durant la mit|a part del c0ncv.1t no van tallar els auriculars al vestíbul del Teaire-auditoo per seguit el m a l v

«•Ja han marcat el cinquè», anunciava un nen al seu pare mentre aquest aprofitava la mitja part per descarregar improperis contra els jugadors de Cruyff. Les interpretacions que l'Orquestra va fer de peces de Beethoven, Wagner i Dvorak van ser bastant mes interessants que no pas el joc d e s e n v o l u p a t pels blau-gtana a Madrid. Els qui van decidir canviar el tutbol per la música clàssica no es van equivocar. l a veu de la soprano romanesa Liliana Bi/ineche, interpretant els cinc poemes de la H'csctulonk ! .teder de Wagner. va tenir bastant més torta que la impotència demostrada per la davantera del Barca.

té l'orquestra que ara dirigeix. • Ajudar els músics, en la seva etapa formativa, en un apartat difícil com és l'orquestral» seria, segons Pons, la funció i l'objectiu que té la Jove Simfònica de Catalunya. El director va definir l'actuació a Sant Cugat com «un concert regit i amb missatge. Hi ha hagut molta música i emoció, la qual cosa no és fàcil amb gent jove que afrontava per primera vegada aquestes obres», va manifestar Josep Pons amb satisfacció. El concert de la Jove Orquestra Simfònica de Catalunya inaugurava el programa d'hivern del I eatre-auditori. Després d'una temporada de tardor plena d'èxits com Germinis de Suni; o Sfurlcx I ulemine, era tot un repte iniciar Músics t'n formació una nova programació amb un concert de musica clàssica el dia Josep Pons va destacar les condel gran partit de futbol. Malgrat dicions tlel 1 eatre-auditori. Pel diaixò. l'inici no podia ser miüoi rector de la lo'.e Orquestra SimDissabte 7 ile gener va sei un tomca 1I1 l atulunvu «l'Auditori gran dia per a la música clàssica te una acústica molt agradable»'. Pons també es va referir a la a Sant Cugat 1 un dia negre pe: als eulers. lui'iiio i·iliicativa 1 formal iva que


ELS 4 CANTONS / Divendres, 13 de gener de 1995

CULTURA-ESPECTACLES TEATRE

Embolics bolics matrimonials amb «Amor a mitges» al Teatre-auditori La simultaneïtat :at d'accions a l'escena és un dels trets més originals de l'obra EMMA IMA ANSOLA

nonials, em• S; Cugat.— Problemes matrimonials, fc .. dulteris i sospites formenn la trama argum 'al d'Amor a mitges, delI dramaturg anglès lan Ayckbourn. L'obra serà repreAquesta divertida comèdia d'humor anglès utilitza el joc de tres matrimonis relacionats per causes laborals que descobreixen avenl' "<"ntimentals entre ells. Francc... .ier vol esbrinar què ha fet la seva dona la nit abans. Per la seva banda, la dona vol saber on era el marit la mateixa nit. L'excusa que proposen per amagar l'adulteri de tots dos —s'inventen que han estat solucionant els problemes matrimonials que tenen tant en Guillem com la Mari Fontcuberta— quedarà tan ben demostrat que els mateixos personatges s'ho arriben a creure. El desenvolupament de l'acció portarà de cap els personatges d'aquesta obra, que assegura un bona colla d'embolics i sospites que provocaran més d'un somriure entre els espectadors. Un dels trets més originals que n'ha destacat la crítica en general ha estat la posada en escena de diverses accions en un mateix escenari. Els personatges comparteixen uns elements únics —un sofà i dues cadires de braços en una mateixa habitació— en les diverses accions que es proposen, aquesta posada en escena dóna, segons Jaume Villanueva, director de l'obra, «una certa elegància dramàtica a la situació». Alan Ayckbourn és l'autor del text. un dels dramaturgs més populars i prolífics d'Anglaterra. El seu treball ha rebut molts reconeixements i les seves obres han estat traduïdes a vint-i-sis idiomes. Actualment treballa com a director artístic al teatre Stephen Joseph de Scarborough. El treball d'interpretació va a càrrec dels actors Núria Hosta, Xavier Serrat, Rosa Morata, Enric Cusi, Montserrat Calsapeu i Pep Sais, que substitueix l'actor Antoni Sevilla. El vestuari ha estat dissenyat per

sentada aquesta nit al Teatre-auditori del Centre Cultural. Estrenada l'any 1993 al Teatre Joventut de l'Hospitalet, aquesta comèdia va ser molt ben acollida pel públic i la crítica va destacar el to divertit i entretingut de l'es-

pectacle. El director de l'obra és Jaume Villanueva, la versió del text de Ricard Reguant i els intèrprets són Rosa Morata, Núria Hosta, Xavier Serrat, Enric Cusi, Pep Sais i Montserrat Calpeu.

17

Inauguren a Berna l'exposició «800 anys de literatura catalana» EL PUNT

H Berna.— L'exposició 800 anys de literatura catalana, organitzada per la Institució de les Lletres catalanes, es va inaugurar dimarts passat a la biblioteca de la Universitat de Berna (Suïssa). El muntatge, que ja ha estat instal·lat a diferents països europeus en els últims anys cinc anys, està format per setze plafons on s'explica la història de la literatura catalana, agrupada per períodes i moviments, i tracta de manera especial les relacions culturals entre Catalunya i Suïssa. Per il·lustrar aquest vessant de la cultura catalana es fan servir reproduccions de llibres, còdexs, discos o fotografies. 800 anys de literatura catalana es podrà veure a Berna fins al 7 de febrer, i a partir del 10 estarà instal·lada a la Universitat de Zuric, on es clausurarà el 4 de març. Entre els objectius que s'ha marcat la Institució de les Lletres Catalanes en promoure l'exposició, hi ha facilitar a la nombrosa colònia catalana de Suïssa el retrobament amb la història de la seva literatura, a la vegada que pretén ser una eina didàctica per als que cursen llengües romàniques que segueixen estudis de català a les universitats d'aquell país. En l'acte d'inauguració va pronunciar una conferència el professor Ramon Sugranyes, i el proper dia 18, el doctor Pere Ramírez, de la Universitat de Friburg, en pronunciarà una altra sobre Aspectes i evolució de la literatura catalana.

Rosa Morata i Montserrat Calsapcu en una escena de la comèdia.

Rosa Morata i l'escenografia és de Jordi Ribera. L'obra va ser estrenada el maig del 1993 al Teatre Joventut de l'Hospitalet, on l'espectacle va causar les riallades del públic en totes les representacions que en van fer. Jaume Villanueva explica que aquesta és «una alta comèdia o comèdia de telèfon blanc, com se les coneix en el món teatral anglès. La diferència amb les altres és la simultaneïtat de les escenes». El director la recomana amb aquestes paraules: «Si tens un trauma,

val més que vinguis a veure Amor a mitges i t'oblidis del psiquiatre». Concert de Haendel La setmana vinent, el Teatre-auditori del Centre Cultural oferirà el concert de música barroca del grup Diatessaron i la soprano M.Lluïsa Muntada. El grup és format per Lluís Casso, flauta, Jordi Argelaga, oboè i flauta, Clara Hernàndez, viola de gamba, i Mireia Hernàndez, clavicèmbal. Diatessaron es va presentar al públic com a conjunt

especialitzat en música barroca l'any 1978. Des de llavors ha funcionat com a grup estable i és, per tant, el conjunt de música barroca més antic de l'estat. El concert, que tindrà lloc el 21 de gener, serà dedicat a l'obra del compositor Georg Friderich Haendel. Al marge dels concerts, el grup també es dedica a tasques pedagògiques i a la divulgació de la música barroca. En aquest camp ha fet molts concerts per a escolars i cicles oberts a adults en aules de cultura i centres cívics.

MUSICA

La Generalitat edita «Breu història dels catalans» H Barcelona.— Breu història dels catalans, de Guiomar Amell, que ha editat la Generalitat, serà presentat dilluns a Barcelona pel conseller de Cultura, Joan Guitart. L'obra narra, amb un llenguatge planer i a la vegada pedagògic, l'evolució de la societat catalana des dels primers pobladors fins als nostres dies. Guiomar Anell, professora d'expressió plàstica que ocupa el càrrec de coordinadora territorial de Cultura a Barcelona, ha posat especial èmfasi en els esdeveniments col·lectius clau per comprendre la identitat del país. Formalment, Breu història dels catalans s'estructura a partir de capítols que ocupen una doble pàgina cadascun, on es combinen text, fotografia i dibuix. / EL PUNT

El futur delalamúsica, musica,present presenta a l'escenari • JOVE ORQUESTRA SIMFÒNICA DE CATALUNYA Director Josep Pons. Solista: Liliana Bizineche. Lïoc: Teatre-auditori del Centre Cultural. Data: 7 de gener. Obres de Ludwig Van Beethoven. Richard Wagner i Antonín Dvorak.

L

EDUARDJENER

^ aventura iniciada, ara fa menys de dos anys. per joves músics catalans comença a demostrar la seriositat de la direcció i gestió d'aquesta iniciativa, imprescindible per poder ser, també en música, tan europeus com qualsevol dels països on cal emmirallar-se. L'obertura Coriolà op. 62 de Beethoven va obrir el concert. Una obra de gran plasticitat i en la interpretació de la qual els joves músics van mantenir la gravetat expressiva que li dóna un marcat caràcter fatalista. La presència de la soprano romanesa Liliana Bizineche, que va cantar els Cinc poemes per a veus de dona que va escriure Mathilde Wesendonk

La Jove Orquestra Simfònica de Catalunya. Foto: J.A.MULA.

i que Wagner va musicar durant els anys 1857-58, va ser una sòlida i grata aportació al concert. En Der Engel, potser el lieder més

íntim del conjunt, la conjunció de la veu, les trompes i el violoncel va ser de gran emotivitat. A Stehe Still i a Schmerzen. Bizineche va

demostrar la qualitat del color de la seva veu, mentre que a Im Treibhaus va tenir algun problema amb les segones menors i la viola solista. Finalment, a Tràume, on el caràcter contemplatiu i el to confidencial són plenament presents, la cantant i l'orquestra (bon so de les trompes) van finir el cicle entre l'entusiasme del públic. A la segona part, l'orquestra va fer una interpretació ajustada i vibrant de la Vuitena simfonia op. 88 de Dvorak, en què l'evocació de la natura, els aires populars bohemis, la imaginativa paleta harmònica i l'ús d'inflexions modals recuperen, amb un subtil tractament, les músiques autòctones. mostra de la seva adscripció a tendències nacionalistes. La interpretació va arribar al final amb una orquestra compacta en què els violoncels i el metall van ser els protagonistes. La direcció de Josep Pons, dúctil i precisa: de mestre! Els aplaudiments van forçar un bis, Yallegreto grazioso de la Vuitena simfonia, que pren l'aire de vals, com a darrera satisfacció d'una nit plena de bons presagis.

El Club de Tennis Valldoreix exposa obres d'Imma Pueyo • Valldoreix.— Una mostra de les aquarel·les de l'artista Imma Pueyo estaran exposades fins al 31 de gener a la seu del Club de Tennis de Valldoreix. Aquesta ja és la segona exposició que presenta el Club de Tennis, que vol instaurar aquesta nova activitat al marge de les que normalment realitza el club. En la seva obra, Imma Pueyo mostra una evident predilecció per les marines alhora que conrea els temes de regadiu amb habilitat i té gran cura tant de les transparències com de la frescor dels resultats. Amb pinzellades breus, intenta representar la llum sobre els colors. Els quadres mariners d'Imma Pueyo de vegades semblen obres inacabades, aquarel·les preparatòries d'alguna pintura més rotunda. Segons els crítics, «Pueyo podria recrear els temes fins arribar a un punt molt proper a l'abstracció»./E.A.


18

CULTIIRA-ESPECTACLES

L I S 4 CAN I O N S

MUSICA Boles, c a m i s e s texanes a m h p u n t e s de m e t a l l , llaços J c c u i r al coll a m b f e r m a l l s cn lot ma i\c c r a n i d e b o u . Tots els di\ C I K I I C S cl ( a l c d e B e l g r a d o . d a r r e r a m e n t lan a b o c a t a la m u s i c a a í r o a m e r i c a n a .

c a n v i a d e r e g i s t r e i p a s s a al country. Joc ( i . i r r i g n , « C o u n t r y J o c » , i cK s e n s c o m p a n v s B n b n P r a t s , Rickv COU. Q u i n t e t , C a r r e r a s i P e p (it'imcv o r g a n i t z e n el seu | p a r t i c u l a r countir show. E c l è c t i c s c o m s ó n . i

JOE GARRIGO, «COUNTRY JOE». «

t a n t els ta l o c a r un clàssic d e H a n k W i l l i a m s c o m Hotel Califòrnia, d e T h e Hagles, c o m u n a i n t e r p r e t a c i ó en clau country d e l vell t e r n a d e rithin'n'bittcs Swcci home Chicago.

MÜSÍC Í

caní;mt.

Fem la música que ens agrada» X W II K Hi >KK \ s

I S a n t ( liL;at lo \ a ly nei\er a l ' l las .III.I. I i nieu pare et.i cubà i l.i mes a ir.,iie cspansola. I I meu p.trc lu sisuii moll temps als I stats l nits. I |u. de petit, sempre aiia\a i sciiia de ( tiba als I t i..\. \ o es pot ben be dir que m'hi cties. alia. com diu el lull de propaganda del Ca te de lielmado. ai\o es eos.t d'en Quiniel (Quin: ( a n e i a s i . que exagera IVro si qui- hi he anat moll sovint. I a m e \ a germana üian. per exemple. \ a ueixei a Filadèlfia. eneai a conlinua alia, i no parla gens el castellà. I )e let. som set germans i |o soc l'umc que ara no \ ui als 1 st.its I nits \ l'agost line una reunió de germans a Ycniee (Miami l Aquí em sa portar la lamilia quan eia petit. I le \ isent culte Barcelona i I is issa. •• .loc ( iai i igo es alt com un uoid-aiiieiica 1. si sol. parla l'angles com un nord-americà: amb la mateixa taeilitat amb què parla el castellà o el ealala. Porta una g o n a de beisbol i una camisa texana negra amb un llac de <ou ho\. l'abillament a m b que la uns minuts soiu.i a escena. on loittaia minuts desprès. I a conversa es desenvolupa en un descans, al restaurant del Cafè de Belgrado • d ' o c l i i b i e de l'anv passat... no. la dos anys. vaig fer un enregistrament amb la filharmònica de I ondres: una musica que havia coescrit amb una altra geni i que esperem que es produeixi aquí. a Barcelona, o a Madrid, conjuntament a m b Londres. 1, enregistrament era. diguem-ne. una maqueta de luxe. Si. també he estat al musical Los Miserables. a Madrid, .lo feia el paper del dolent, l'inspector Javert. Ara em preparo per a un musical en català... encara m'haig de polir una mica l'accent, se'm nota massa. Pel que fa a això del country... sempre m'ha agradat, sobretot tota l'onada californiana. Abans de forní,u Country Joe and his Perlect Show has ta tingut altres grups: en vaig tenir dos amb aquesta cosa la -cosa» és Bubu Prats, guitarrista del grup, que seu al seu costal. També hi ha Ricky Coll i Quintet Carreras, de Huapaeha C o m b o . bols cinc. Ciuintry loc ex IIPS . Ja fa molts anvs

teníem un grup que es deia Joe Garrígó and Co. Interpretàvem temes propis, amb un estil soni. Després La Cosa Nostra, on fèiem també soid. Sortíem a escena tots vestits de gàngsters. Q u e per què se'm va acudir dedicar-me a fer country'? Dones... Jo que se. tio. Per què un nimbero fa rumbes?» — « H o fas p e r q u è l ' a g r a d a . no'.'» — i n t e r v é Bubu P r a t s — . —«Dones... sí...». —<Dones ja esta. Quina raó més vols.'» -«Pel que fa al nostre grup d'ara, Country Joe <\: UPS» —continua Joe Garrigó— «en realitat va ser una barrabassada d'aquests senvors —assenyala Quim Carreras i Ricky Coll—. Vam engegar-ho el setembre passat, i des d'aleshores no hem parat. Va començar com una historia per u una fira informàtica...» — ( Q u i m ) «Fra un encàrrec per a unti empresa cic software...» —(Bubu) «Digues la marca, home. si no passa res!» —(Quim) «Doncs era la casa Wordperfeet. Volien una cosa que

els r e p r e s e n t é s . Llis son de Utah...» —(Bubu) «Fills de Utah.» — ( Q u i m ) «De l'estat nord-amerieà de Utah. Y'an posar un estand a Informat i, com que una fira informàtica pot ser molt avorrida, volien una cosa que no fos tan informàtica ni tan avorrida. i van fer un set dins l'estand per distreure el personal. Allà havíem de tocar nosaltres.» — ( J o e ) «Havíem tingut una trobada casual sota l'envelat de Sant Pol...» — ( Q u i m ) «Sí. ens vam trobar per casualitat sota un envelat, ja saps, coses de l'atzar i de la vida. Hi vam fer alguna ximpleria junts. I aleshores, quan Wordperfeet ens va d e m a n a r alguna costi, els vam fer allò més o menys fet a mida, ja saps, el country es la música típica d'allà... I després, li hem pres la mida i hi hem continuat treballant. Vam venir aquí per tocar un divendres i, mira. ja fa tres mesos i mig.» —(Joe) «Aquí al Cafè de Belgrado hem tingut molt d'èxit. Pot-

ser perquè el country és una música optimista, i estem absolutament. televisivament, americanitzats. o sigui que és un tipus de música que s'escolta força, i a més es bona per fer ballaruga i et distreu. Bàsicament és una música que et distreu.» -(Quim) «Fs despreocupada i desenfadada.» — ( B u b u ) «Per a nosaltres, l'atractiu que té, insisteixo, és que ens agrada. I per això la toquem.» —(Joe) «Jo parlava del públic.» — ( Q u i m ) «Doncs deu ser una mena de teràpia per oblidar-se de tota unti setmana treballant a m b el Wordperfeet, per exemple.» —(Joe) «Això mateix. A la gent que pringa de currito tot el dia i surt a la nit li agrada alguna cosa per bellugar-se una mica, picar de mans...» —(Ricky) «Sí. i es una música fàcil d'entendre...» —(Joe) «Fs fàcil d'entendre, sí, però no pas fàcil de tocar, eh?, la música, com més senzilla és, més complicada es fa.»

ENTITATS

Jordi Casas presidirà el Grup d'Estudis Locals i Domènec Miquel dirigirà la revista «Gausac» l-MMA ANSOI A

• Sant Cugat. LI G r u p d'Lstudis Locals amplia el nombre de membres de la junta directiva i renova eN càrrecs de president del grup i el de director de la revista Causac. Tant Jordi Casas com D o m è n e c Miquel van ser elegits a l'assemblea general ordinària que cada any fa l'entitat. Un altre dels punts que es destacava a l'ordre del dia va ser la incorporació d'un nou càrrec que mantindrà les relacions amb les entitats culturals del poble per tal d'intercanviar publicacions i informacions. Jordi Agueló serà el

responsable d'aquesta tasca. La junta directiva definitiva es formada per Jordi Casas, president: G e m m a L'oj. secretaria: .1. L. Multi. tresorer: D o m è n e c Miquel, director de <nuis,n\ i Jordi Agueló, vocal responsable tic Ics relacions amb entitats. Reis Fontanals, anterior presidenta del G F I . i Jaume Busquets, ex-director de < luusac. continuen forman part de la junta directiva. Reis Fontanals assumeix la vocalia d'activitats internes del grup com ara conferències o debats i Jaume Busquets s'encarregarà del premi de Recerca i la seva promoció. D'altra

banda, l'assemblea va acordar incorporar el càrrec de sots-direetor a la revista Causac. Aquest càrrec serà decidit p r o p e r a m e n t durant el consell de redacció de la revista. La memòria d'activitats del darrer anv i els pressupostos per al 95 també van ser punts que configuraven l'ordre del dia. Recordem que el G r u p d'Fstudis Focals va celebrar el 23 de desembre els dos anys de la seva fundació i l'aparició del numero cinc de Causac. a la venda a les llibreries al preu de 1.20(1 pessetes. La publicació recull estudis, documents, ressenves i articles d'o-

pinió i sobre el patrimoni. Una altra de les activitats que duu a terme el grup d'Estudis Locals amb el suport de l'Ajuntament és el II Premi de Recerca Gausac amb l'objectiu d'estimular la recerca sobre qüestions relacionades amb la població o amb l'àmbit comarcal del Vallès Occidental. FI dia 28 de febrer s'acabarà el període de lliurament dels treballs a la seu de l'Arxiu Municipal. LI premi té una dotació econòmica de 200 mil pessetes i un diploma acreditatiu. EI veredicte del jurat es farà públic el 7 d'abril.

Dr

de rtcncr de Fíeis

M ú s i c a de c a m b r a a la Casa de Cultura amb el g r u p T h e o b a l d Ensemble XA\ II K UORK.W

M Sant Cugat. Avui divendres. a les set del vespre, l'agrupació de musica de cambra Theobald Lnsemble oterirà un concert amb obres de Ilavdn. Bhcetoven. Reger i Martini) a la ( asa de Cultura (jardins del Monestir]. LI Theobald Ensemble es una agrupació dedicada a la interpretació de musica de cambra, amb un repertori que va des del període clàssic fitis a la música contemporània, amb especial atenció als compositors d'avantguarda. F'agnipacio es formada per toves intèrprets de diverses nacionalitats: el conjunt nuclear del grup (que pot créixer en funció de les necessitats del programa). el formen dos violins, una viola. un eello. una flauta travessera. un piano i un clarinet. Al concert d'aquesta nit intervindran la violinista Bàrbara Ciannamea (Suïssa. l ' · ' o ) , Marc Tarrida Dalhuijscn (Barcelona. 1973). intèrpret de viola, i Francesc Varoch i Fstarelles (València, 1971). a la flauta travessera. El programa del concert, estructurat en dues parts, senons l ' a n t i g u i t a t de les p e c e s , es aquests: a la primera part. Trio «Londres» N. 1 H o b . IV. de Joseph Haydn: la Serenada Opits 25, de Ludvvig van Beelhoven. A la segona pari. la Serenada h dur O p u s I 4 1 a . de M a \ R e g e r (1873-1916) i la Serenada i f de 1932, de Bolhuslov M a r t m u (1890-1959). L'entrada al concert serà lliure. La vetllada és organitzada per l'Aj u n t a m e n t de Sant Cugat. x.li.

Toni Verdaguer comença a rodar una nova pel·lícula I Terrassa.— Toni Verdaguer. director cinematogràfic natural de Terrassa, va donar el passat dia 9 el primer cop de manivela al rodatge del nou llarg-metratge. el que farà cinc de la seva filmografia. Es tracta de Parella de tres, una comèdia sobre la crisi de la mitjana edat, sobre un guió de Pau Garsavall (fill del popular intèrpret) i protagonitzada per les actrius C a r m e n Maura i Rosa Maria Sardà, acompanyades per Fmilio Gutiérrez Caba, Joaquín Kremel, Jordi D a u d e r i Abel Folk. El rodatge es desenvoluparà principalment a Barcelona, amb algunes escenes que es filmaran a s'Agaró. Toni Verdaguer va iniciar-se amb la direcció de /. 'escot, algunes de les escenes de la qual es van rodar a la discoteca Chic de Sant Cugat. Altres films seus són: La Teranyina, Havanera i Don Jaume el conquistador, x.a.

El Cafè de Belgrado també farà actuacions els dissabtes M Sant Cugat.— Dissabte passat va actuar, per primer cop. el grup Joan Carles and thc Carlettes al Cafè de Belgrado. Aquest grup, que interpreta bàsicament música ballable, actuarà a la mateixa sala tots els dissabtes a la nit. Amb aquesta nova adquisició, el Calc de Belgrado amplia el seu calendari d'interpretacions de musica en directe amb un dia més a la setmana, després dels concerts de sou! i rithm 'n blues, que es convoquen habitualment els dijous a la nit des de fa uns anvs. i els concerts de música countir dels d i v e n d r e s , a c à r r e c del g r u p Country Joe & his Perlect Show. que van començar el mes de setembre. X.li.


ELS 4 CANTONS / Divendres, 13 de gener de 1995

CULTURA-ESPECTACLES

19

LA NOVA PRESENCIA

NOVETATS

Trentè aniversari reconversióde. de Presència iversari i ireconversió

«Mientras Inglaterra duerme»

Autor: David Leavitt. Editorial: Anagrama. Pàgines: 269.

JOAN VALL JOAN VALLi iCLARA CLARA EMILI EMILIGISPERT GISPERT

A

mb la Presència que va aparèixer la setmana passada ha començat un procés per fer una reconversió de la revista, callada en els inicis, sense cap campanya de promoció paral·lela al començament, que culminarà al mes d'abril coincidint amb la commemoració del trentè aniversari de la publicació. L'objectiu final d'aquests canvis és —sense que hi hagi un calendari pre-fixat— retornar la revista al mercat com a producte independent i que el lector tingui l'opció de comprar-la separadament o conjuntament amb el diari. Quan això sigui possible, es donarà per tancada l'etapa iniciada l'any 1982, quna es va salvar la capçalera de la desaparició i es va convertir en el suplement dominical d'El Punt. La nova Presència que s'està bastint aspira a ser setmanari català de referència. Té la vocació d'ajudar a crear l'espai comunicacional dels Països Catalans, on només existeix un setmanari, i fer-ho transgredint el model periodístic que segueixen les publicacions espanyoles de cobertura catalana, però sense caure en vel·leitats pancatalanistes. Es proposa convertir-se de manera progressiva en un instrument periodístic que faci d'eix transversal, que relligui informativament l'àmbit lingüístic i faci aflorar un flux informatiu intercomarcal que ara passa desapercebut o s'ignora. Es tracta de posar en circulació un producte amb suficient atractiu propi, que abandoni la idea de complement i que funcioni de manera autònoma, encara que de moment es continuarà distribuint conjuntament amb les edicions d'El Punt i d'El 9 Nou i amb els setmanaris Els 4 Cantons, La Veu de l'Anoia, El 3 de Vuit, Ru-

La portada de la primera Presència de la nova etapa. bricata, El Pati i L'Hora. Per tot això, la personalitat del producte es reforça amb un nou disseny i amb un nou contingut. Mantenint el format actual, el setmanari incorpora una coberta dura i augmenta notablement de paginació: de les 48 planes habituals passa a 80 i acabarà arri-

bant a 100 planes. Tindrà una arquitectura inequívoca, però intentarà fugir de la monotonia treballant la capacitat de sorprendre —amb números monogràfics, dissenys agosarats i propostes gràfiques diferenciades— i programant i presentant cada setmana reportatges que distingeixin la re-

vista. Per fer aquesta feina disposa d'una redacció pròpia i independent, d'un nucli periodístic que treballarà exclusivament per al producte, en un ambient de setmanari, i que canalitzarà tot el flux informatiu que es generi a partir d'una estructura de corresponsals estesos pel territori. En el projecte de la nova Presència s'exposa que la revista vol fugir de la politització, de la superficialització i de la frivolització de la informació. Que pretén renegar del concepte de la falsa actualitat que s'ha instal·lat en els mitjans de comunicació i del mimetisme que es practica. Els temes es tractaran des de la perspectiva del ciutadà, no des de la talaia dels polítics, sense retre constant homenatge a la pugna entre la classe política, o entre aquesta i la premsa. El punt de vista del setmanari s'instal·larà ran de terra, prop de la gent i de la vida quotidiana, traient els temes de la criptologia en què els situen els centres de poder i decisió. Seguirà una línia amb clara voluntat crítica, no només amb els poders executius, sinó amb qualsevol forma de poder periodístic. L'actualitat no serà l'obsessió de la revista, coma mínim aquella actualitat que veiem reflectida insistentment a d'altres mitjans. No buscarà l'exclusiva, però intentarà ser punt de referència. Posarà una atenció especial en les preocupacions emergents de la societat —solidaritat, medi ambient, pacifisme, economia...— i tindrà molt present com evolucionen d'altres nacions sense estat i què passa a d'altres llengües dites minoritàries. Joan Vall i Emili Gispert són, respectivament, director editorial i director de Presència.

LLETRES

La servitud de la fonètica • «FUGITIUS». Autor: Salvador Oliva. Editorial: Quaderns Crema. Pàgines: 216.

A

VICENÇ PAGÈS JORDÀ

Salvador Oliva (Banyoles, 1942), li coneixíem certa tendència a versificar textos que d'ordinari s'escriuen en prosa: les introduccions dels seus llibres de poemes, una llarga carta a Pompeu Fabra, el relat d'una operació de menisc, una instància en què l'autor es dóna de baixa de la seva generació a efectes literaris... De prosa narrativa, ja n'havia practicat, però no d'una manera tan extensa i unitària com a Fugitius, conjunt de milers de versos que es pot considerar una autèntica novella en vers. El poeta ha utilitzat una forma estròfica de catorze versos de nou síl·labes per a tot el llibre —incloent-hi l'índex i els agraïments—, que alterna dues quartetes i tres apariats, i que té la inestimable virtut de no fatigar el lector. Al cap d'unes desenes de pàgines, la trama argumenta! es va desplegant i la forma poètica és interioritzada de forma natural: el lector té llavors l'estranya sensació de llegir poesia i prosa alhora. O, més ben dit, el ritme estròfic és la música de fons que acompanya els fets, la tènue però omnipresent banda sonora de les situacions i de les sensacions. Cal, doncs, treure's el barret

i consignar la sensació d'aclaparament davant l'esforç d'imaginació i construcció que comporta la llarga estructura poemàtica, que Oliva resol amb tenacitat d'orfebre i sense violentar el geni de la llengua. Fugitius posa en veu d'un narrador-comentarista la història d'una colla d'amics amb el rerefons de la transició política espanyola. Les seves amistats i enemistats, amors, desamors i gelosies, i també les seves relacions laborals formen l'entramat del llibre. El tema no és nou: de fet, Oliva desenvolupa a Fugitius idees contingudes a «La balada de les ximpletes» i «La balada dels ximplets», com el pas del proselitisme esquerranós al pujolisme interessat, simbolitzat pel personatge d'Amaranta. Un dels personatges de Fugitius, a més, té el mateix nom i cognom que la protagonista de la «Balada de la Clara Pubill», inclosa, com les altres balades esmentades, al recull de poemes El somriure del tigre. També trobem en altres llibres de Salvador Oliva similars admonicions als versaires que escriuen contemplant-se el melic. La capacitat versificadora d'aquest poeta banyolí és prou coneguda dels lectors del país. Però l'estructura poètica, que és el tret més original de Fugitius, és també la seva principal servitud. Intentaré explicar-me. Certa crítica postestructuralista ha denunciat la dependència del pensament res-

pecte de les contingències lingüístiques (logocentrisme) i ha llançat un crit d'alerta: óla profunda obsessió per la relació entre subjecte i objecte, posem per cas, no és fruit de la simetria visual o morfològica d'aquests dos termes, que es pronuncien de manera molt similar en diferents llengües? De la mateixa manera que els himnes militars postfranquistes usen a tort i a dret l'insultant llatinisme «grey» per la simple raó que rima perfectament amb «rey», les necessitats de la rima i de la mètrica fan que el sentit de les poesies tendeixi a ser esclau de la fonètica. Aquest perill és directament proporcional a la llargada del poema: es pot sortejar fàcilment en formes breus com el sonet, però resulta un llast notori en una sèrie dilatada com Fugitius. Deixem constància que Salvador Oliva manté ferm el timó i decideix el rumb general de l'obra, però quan ens trobem un detall circumstancial inesperat, un viarany innecessari, una ombra en la trama, una reacció aparentment gratuïta, el culpable és sempre la darrera síl·laba d'un vers, fonèticament determinada per la rima precedent i determinadora, al seu torn, de la continuació argumental. Així, ja en la taula introductòria, Oliva avisa que ha escrit la introducció «a repèl», circumstància que el lector es pot explicar, no pels precs de l'editor o dels

amics que han llegit el manuscrit, sinó per la rima de «Grand Hotel» que ve a continuació. Aquesta sensació s'accentua en els apariats aguts que tanquen les estrofes, en què la relació entre conceptes fonèticament pròxims pot propiciar una simplicitat còmica semblant a la de les auques tradicionals, que de vegades contrasta amb judicis més subtils continguts en altres parts de l'obra. Salvador Oliva, traductor de tota l'obra dramàtica de Shakespeare i autor del ja clàssic Introducció a la mètrica, coneix més bé que ningú les limitacions de la fonètica. Potser no es pot demanar a un poema en rima consonant el nivell de versemblança que a un text en prosa, de la mateixa manera que no es pot demanar a una novella la musicalitat d'una forma versificada. En tot cas, i mentre esperem la continuació de Fugitius, insinuada en els últims versos del llibre, només gosem dirigir un prec a l'autor: si us plau, per molt que la quotidianitat us sol·liciti, no inclogueu personatges com Mercedes de la Merced en els vostres versos, ni que sigui per blasmar-los: no s'ho mereixen. (Pensava si era una idea bona / fer una crítica de Fugitius en vers. / Però se m'ha avançat l'audaç Ramon Solsona / —guardonat amb el Bertrana de Girona— / i m'ha estalviat un resultat advers.)

H David Leavitt va ser acusat d'haver plagiat un llibre del poeta anglès Stephen Spender en aquesta novel·la, que ara apareix dins la col·lecció Panorama de Narrativas, de l'editorial Anagrama. Sembla ser que, al final, la gran promesa de la narrativa nord-americana ha hagut de suprimir i modificar alguns fragments del llibre i que és aquesta versió revisada la que ha estat traduïda al castellà. Mientras Inglaterra duerme té encara una altra particularitat, aquesta de caire local, i és que en part va ser escrita a Barcelona, on l'autor va ser convidat a passar-hi una temporada per gentilesa de la Institució de les Lletres Catalanes —vegeu el capítol d'agraïments que encapçala el volum—. El títol Mientras Inglaterra duerme és una cita de YHomenatge a Catalunya d'Orwell. La història es desenvolupa a Londres l'any 1936 i, de primer, és un recorregut per la ciutat de la mà de joves intel·lectuals fascinats per les idees esquerranes i el dandisme, però després es va transformant en una lúcida història de traïcions, compromisos i desencís, en el marc d'un dels períodes més complexos i crucials de la història del món —Hitler, la Guerra Civil Espanyola—. L'homosexualitat, la política i la tragèdia històrica s'uneixen en una narració que ha estat qualificada per la crítica anglosaxona com «un melodrama, en el millor sentit de la paraula, subtil i meravellosament escrit».

«Memòries cíviques (1950-1975)» Autor: Joan Gomis. Editorial: La Campana. Pàgines: 302. • Joan Gomis (Barcelona, 1927), fundador de la revista El Ciervo i destacat dirigent de Justícia i Pau, recorda en aquestes memòries el que va significar a la postguerra la publicació de l'esmentada revista, la censura governativa i eclesiàstica, la clandestinitat i els contactes amb l'estranger, la defensa de la no-violència i la figura de Lanza del Vasto, l'objecció de consciència, el moviment català per la pau, la tancada a Montserrat, les anomenades terceres vies, i molts altres fets i persones amb qui va compartir activitats significatives abans de la mort del general Franco. «La meva vida —diu l'autor al pròleg— ha estat durant aquests anys, i segurament sempre, una combinació d'aventures i de fidelitats.»

«En contacte» Autor: Cartes de Paul Bowles. Editorial: Seix Barral. Pàgines: 333. • Jeffrey Miller ha fet una col·lecció epistolar que abraça set dècades de la vida de Paul Bowles, seleccionada d'entre un nombre de cartes que supera les 7.000. Per mitjà d'aquesta tria podem obtenir un retrat personal i dels interessos i inquietuds de l'autor d'El cel protector, que sempre s'ha caracteritzat pel desig d'acotar estrictament l'espai de la seva vida privada. D'entre les personalitats que apareixen com a destinatàries de la correspondència de Paul Bowles, destaquen Gertrude Stein, Aaron Copland, Tennessee Williams, Jané Bowles, Alien Ginsberg, Jack Kerouac, William Burroughs i Allan Sillitoe.


CLASSIFICATS •

JOIERIA

TOUS

Ht

RiDala lada, 24 C

AIFA

Reparacions COLHORA ii

i

Pr;

FOTO

v-IDEO

AUTO

E S C O L A

S A S r-.Vti' i-, i T

CA-

REGS AUTOMÀTICS

*

i

i

PEHPUQUE !••

IT..-

i

•-

AUTO-RECAMBIOS

V A L L È S : : . n r i de

FUSTERIA

R I A L S :

A D M I N I S T R A C I Ó

EBENISTE r

it-

i

Tel. 699 38 98Fax 588 24 53

TT 589 47 53

lel 589 61 2i

ATELIER B L A U A.

Tel mob. 908 94 u /9

TT 5 8 9 1 9 3 1

rreblancj

DISPENSARI

NARI

'I

VETERI-

.''"*,

I

AUTOMÒBILS

ANTONI

CAMPOS

TT 6 7 4 0 8 8 2

Valies

23

LA

FAUNA

-i i-i'M •.

i-

NISSAN • . i

1

R O M A N K'.-.-

TT 6 7 5 45 ^ 9

VET

SANT

TT 6 7 5 0 5

^jsinu

12

CUGAT

PARQUING

BLANCA

A'.

VILA

ELECTHOLLAR

TT 5 8 9 2 4 8 1

PAliÉS

TT 5 8 9 0 2 7 1

T e l . 6 7 5 16 37 I servei a d o m i c i l i

RENAULT-ACERSA

SANT

Rel

:

i,r

TT .972: 50 28 62

d-'- ••> i

gaiatíjf

|.,

J a r d ' ("DC - i i i TT 6 7 4 0 8 9 7 L

• URBANITZACIÓ F a r t p

jn

»r/z>tí

M

(. t-l

P

M

UOO ^H_

HONDA

m*'

It i

L

TT675 43 24

ÍJXI)

3

'· b a r v i

planin li

( 3 C rr

ZONA

ai

q iratge

TORREBLANCA

1 4

tt

V f i

i

7

~ "5

Rc(>crnn

jard

TT ( 9 7 2 | 5 0 2 8 6 2

• APARTAMENTS

Paquetería urgent a tot Espanya

t

TT 6 7 4 6 7 15

PERALADA

4 hab

gran «stud

ENVIMENTS URBANS, NACIONALS I INTERNACIONALS

]

J

(j

dlt7 ( ai"C

m

«es

t

il-íla J

T

t

,

sa Oe 2 ^ rr

=i

TT :972: 50 28 62

piscina p-ral1-

Mu

w0fli.0M.r-cc coumiKm

m ^umpromisi)

CASTELLVÍ

p

d e " i <v*

hab

Ftnqtes b * j . ne* f j

SOLSONA

•B 5 8 9 3 2 8 9

A 3 cotxes

i-bpa

DlOsLICIUL'SlOS

C A M P M A N Y '•

dr

tnplüs,

Terrassa

21

TT 6 7 4 4 1 6 7

Tel. 6 7 4 05 0 7 Sr. Ferran

Ret 'r>W0C' •

Fr H

DIRKCTKSDK

' S A S a n t a Mat .I -H •

6 7 4 6 9 45

C

V KRDl'RKS j •

R.batalla-

TINTORERIA

BANO COCINAS PARQUETS I MOQUETAS CERÀMICA ï

EL MAS

TORRE-

' i·[-"i,H·Cd.

Han+la

SANT

PE LA VIVIENDA

RUBÍ

:

. ' ir a

adcissada.

t d 1

Sani Cuyat

G r a n a d o s , 15 S a n i C u g a t

- Í Í

49

TT 6 7 4 0 6 5 7 •

MILAR TOBELLA

•.ÍIJI

TINTORERIA

C U G A T Al'ons Sa.a

REF0RMAS

VALLÈS

MARCS

CUGAT.

3 0 0 rry , 3 hafc

a dos nvells

INTEGRALES

Rel Z'vHVi MÉS

SANT

Colomei.

3 0 m- i m e r j a d u r

'. " a ce e r s s ^ ç 9 7 08!?'

MARCS

TT 6 7 4 13 0 5

Rusinol.

R

I

SIURANA

e s t u d i d e 5 0 i r ' , s a l i ' -1t-

TT 6 7 5 4 9 4 3

SANT

Santiago

veí

?

Rel ' . .H':i •

TINTORERIA

CUGAT

A.

li

A :>eu

TT 5>B4 t:i l'4

SA

CVitalj'iyd 'fi TT 674 60 58

ELABORACIÓN EN MARMOLES Y GRANITOS NATURAUES

r

N U M 1 -.aiiaurei* er A tt 589 47 42

Av. Caste'lol /3 ANIMALS

RIA

NUM

- i i ( bi t ( i t * ' l

PERA JARDINS

ADMINISTRACIÓ

^OTL f t r

TT 6 7 4 0 1 7 4 Rr

SANT

• •

MANTSERV.

CUGAT

2 Maj

ELECTRICITAT

:

h " 4 14 9 7

TINTORERIA

TT 6 7 4 11 8 2

F R

AIGUA •

C U G A T San! Artoni, 1

MARMOLES RUBÍ sJ. •

í

Tor-e-

4

TT 6~M T-< 6 8

CALEFACCIÓ

M

l>i

' •

M w/r

Ar

Re' ttífflO •

ROUERAL

SANBER-5

ve 20 TT 674 45 71

TT 6 7 4 -l-S 34

ZA•;. i

V.i l:.l::i. :.

TT 589 26 38

i •

M o s s è n C.r.-.

d a g u e ' , 18

! Re' 540ÚC1

Instal·lacions

INSTALACIONES

MORA

TT 6 7 5 5 2 5 2

CASA ADOSSADA

n r . a prop estació ouings

t

NOU1^

4r p

tot e n p e r t e te e ^

tat 43 OOO 000 - tr 675 43 24 r..TCj«=xai Re1 :c*·-X$X,i

d 4.30 nn ) P TT 6 7 4 7 2 5 4

TT 5 8 9 3 2 11

TT 5 8 9 2 6 4 9

IWiiiUlitlnrm. 150 •

ENGLISH

TION

6 7 5 10 11 900 300 400

CONNEC-

Escola

d'angle?.

San! Domènec

7

"r2a

j

MIRET

t:lii·i .= .-•-

r/t-t. a i i.U • 4 J

Al i

GRANJA

MINGO

SANT : ;

i

lf.;

! \ lï >RÏ

\ MÈTODE .2= KENEU

B A R C A F E T E R I E S Hi r

L A \ t i " 3 28()l

B O K A T A S Par

^ -i I d o r e i *

COPI IMATGE

EXPRÉS

-6

TA 675 HM

GERD

:>

f. i i"1--.'- S d ' i , 9

(Quatre Cantons)

TT 674 00 60

Tel. 674 38 92 CASA

CUGART

•ic

! SPRINT

IDIOMES

HIDROFLOR

A:

J:;

GRUP

BELLES

V

A R T S M.;ntst- tat

V

TT 6 7 4 7 5 9 8

<6 •

Ret ' L U .

HÍPICA

CES

K m

:-•! i - - U f

CICLES

..'..li.l·i-t-i.

4'

4

1 40

i Decoració.

Sant u j g a •

V 'VX2

ORDINASOFT

CLARAMUNT

Y O G A Riera

12 VINS NOE

SA

!

ROSITA

'5

oauos

VALLESTECNOLOGIC

SA -T N ^ M

ESPORTS

PAPIOL

TEJA

^ \ \ : i ; uv

4

VENDA

I NE

GIMNÀS

OLIMPO

Av

A ! s ~ ú'ÍB TT 675 37 07

,

SOUASH

GAT

FORMAS

Pi-ij,-. • rv"

;.-.il N u . !

fi

:i.·i:d^<l, 4 hab

^

-Í:*]I

P E R R U Q U E R I A

LINAS C

Síinl

...rli

A

SA-

?••

TALLEDA

Btrns

RICOMA

RES

I

Administratiu

L-

TT b~"4 1 8 7" 1

CL

DENTAL

TT 589 29 29

PRESENZA

|

Tel. 589 22 32

l

Carref Ma'ior, 6 Sont Cugat del Valès

ÀTIC

l)v-.t'"

TT 5 8 9 4 6 5 1

COPERSE

TT 6 7 4 6 2 3 9

SUPERMERCAT

PVC

paryuinq

VI-

20

salo

i cimalil.

tr L ,5;r-r

opcional

['re Cl OS

LARÓ TT

589 35 B2

DANVIL -at-anl·ll

*

xemeneia,

- alelaccio, marbre.

[..iiu.iet

M.IH..-.-I.

Zona

1?G n r

i L.II :\ • :.:M ce • , 1 b a n y , 1

589 35 35

TT 675 33 55

DUPLEX

n r"i_,£1dL;r a m b

RATS TASTA'M

MOTOS

^

Cl

589 26 43

DR. M U R I L L O .

11.

•\\\ 1upü* POC rr.-' + 70 •ir >.-M/ibia h dc--n , 2 :• i-!'.-' - ii'.':i:vi salo men-

SL

3

TT 6 7 5 16 0 6

"• •

CU-

DECMO

"

ii

DECORACIÓ

!•/• r

... -

'

4

TT 674 38 92

i;.

TALLER

SOL

(i. r-|

.-i- n:)

r::rT-.initfl'ia

ELECTROr

TT 6 7 4 5 7 16

i j ,

TALLER

CANALS

MECÀNIC

::• S - . T

P, • PIS À T I C i.'

: r- •-..

Alt-)-

TT 6 7 4 6 3 62 •

ESTANC

MONESTiFi •

TT 6"M 01 " 4

i administració

ANNA FUSÜT JOIES l r . [ i I. 4C-

de finques

MATERIALS

DE

C

S.lfl

LA

, AL<;I:KRA

- S89 50 "2 5B9 50 12 TT 674 05 03 San: '

(/ SoTiogo ÜL^rol U is!s 6751? 0 2 - i / 4 òti 65 Fax. m V li

"• •

| it

'''"''

DOREIX

I ' «INSTITUT

SUMINISTROS Mi

VALL

S A

R V B

DE

BELLE

'

I

I

RIA

rr e

1

-i IC

.' ' .

r

i

I ;ipÍNSoi"iu I Kvorucif

TT

:•.-

1 .-i

TT 674 77 76

TT 6 7 4 5 3 01

Línies M.T.iBT. Tritnsfurir.aÒH^ hlLniicriiipiiblk'

PROP -• •ni

DIRECTA

ROJA

I . - i - 100 m

-• :,.!'... . . ^

- •- ' • • - - • t L'NEA

CREU

•' i:;. •> .

3 ha;.

, i ' , ...plat

r r-l

.'.f i

TT675 58 55 1

TALLERES MENA

-••.-q * ' j ' r e L · l d n c , t •

77 5 8 9 0 3 7 4

674 14 90

JOIERIA

./

TT 6 7 4 5 8 S I

\'l

Li

I

SOBREATIC 1 n

•-

r

r

• ,;·-

DOLCETS

DE

J O I E R I A SF'ADA • MHI

A*J-I

TT 6 7 4 42 82

TT 5 8 9 55 4 9

,, ,

. : i'

OHlVOSanl (ii«;it dil \ ullis

l íOL

^N'iSiri".^/.],

I f " 4 4

NET 49

TT 6 ^ 4 " 2 5 4

H da

i n pi r pr a

u-i. i'"^ :4 in » ELS ARCS. SALO

APARTAMENTS EN VENDA MLtV ! D(EW,135rri2./íer|ado-ilüLK-ii55-i,:i.:ii cr-e:cana 9 il, 3 tct. í::.es esnd: br/r, I.:ÍI::I: :. pist;3ccü b'del:: c i'.'5Jíí'-„iFlJí!."; I 3 C T I 5 " :•: - f r : : - ? ! : Í J :ni] 5 iïTitn, ïn. In :=•.)• ,' '<

TT 93: 6 7 4 6 7 15

AULiU

FRANCINO 4

Scrt[uçct-VòUjoiei), 3' :os'o'ffi l'es'Cí c FKÍ, STtri ÍÏ3 n"3. torre 100m2, menj. solc í'esici 3C ^;, ara • n i 3 'ICT,; b de k , « l o t » i vste ecel h i SentCuçct-Voltaei). i0i3 'Kseig ?,:•; ty-e 1'C iiï, -ener.-, 3C0rri2.menjoi)',sefeíes'or CJrc-o^fic=. i iviv: 3 tir,', esluoi, calefacció. IMPECAB.E. c Som Cuçat-Valkjoreix, zona ,'te !ng, S 3ï'.MI!! 3encri' è •: u2, torre90m? íomjtobles), menpd;-. set c'es'cr CJ•:, 3 tab, bony, (alerta*, troster, piscin: n i depurecorc. Sant Cugat, zoni (/ Grc-nolle-s. torre •siz·aii í:rtr.e'-o 3 í l n3, menjodor-cuino 30 m?, salo festa- 30 rr?. 4fc-nro-isi' sire1 2 twnys, i servei, calefacció, hcb. pcr-ic, '-cs'e- p-i j u r : r : DÍSCK. ScnttugcWolcloie», zona Rambla l'erc-ÇLCi. tren,' 1 ' 3 : rr? torre 230 m2, menjodor sot f esh' 43TI;, c.-ne-:n:e e:. fcer. 3 dormitoris dobles, es^jd: 35 ni, 3 t m i se-vei, :oe-];::: !:' de foc. Sont Cugcl-Mos Joner, ferren,190C ~\l, l)-e 9? r3 re'-cw :.ri] d'estar, cuino equipada, 3 ta. t a t l-oste-. SentCogct-Zonc v Colomer tciteodossedn 333 - i : , -íei :::i ;:ir d'esta', cuino-ottee 3 fet.,: 1 U Í SO: :'-\t; 3 t-cr1,- i'vci estudi emb sofcriurc, irma-H sr:csto-s no ireno-s gc-ct;t 3 cotxes,safareig,teler,sislemcoele-eieg.j-e'ct ;ci« 'ort:.. SantCugat-Zono(/ Oroukiia. casc ce íss»-«, tsreri t-CO rr? hxie 300 ni, ntenicúor seia d'ester 53 n i , 5 do'rvMis; 1 ;-.;*e cjino-offke, 2 bonys, serve-, cclefctctó. iciïlge 3 :O*)EÍ I wm) Sent (ogot-ValHoreií, im f [stoyo-:, •ertE'.' íjó i l 'o-re 295 m? en m sola planta, rnenpdo- 36 rr?. ; : t : es'ti 53 n3 aíno-office 15 m2. * dorrnforis dob-es, 3 benvs ces i:s-eis, :el • •erjost, golfes, calefacció, pa-que", ;ci]tge 33 rr? pis:n; nií' iepo'adorc. PISOS EN VENDA Zona Mercat Torreblanca. 84 rr?. rrerpdo- •-:: :'-'•<:< i nb perguet, airecondkianat,; nornters cra-ffkï hrr-, .oi [i-r «rrnarisencastots, pcrc.ing, 14.530 305 3:n:'tecr%ieSb(] Í 2 3 - I ; , - B I . . : : I : . - | I : rmï. -.• :«e :ondicionc!, 3 tct. iunr sj te: 11 >.f >• ;• ir ç • -I •. : c gas, :mari5 enccsíts, pit:.-re 55',',

I .-.« 6 7 4 5 7 54

MARGA •

SO 61

i i F

TT 6 7 4 3 6 8 8 ^ UINE')

BANA

Assegurances generals

(NOGUERA

PREPA

C

11 S t n t C u g a t

) •

MENJARS

_ Santiago Rwinol. 37

TT 6 7 4 5 8 6 2

SANT

iii

FI,,!,

TT 6 T 4 98 62

Servei d Assessorament

VENDES

Sar

18-A

< i0

TT 6 7 4 6 5 0 0

I. it S . 1 ) ^

TATERS

TT 6 7 5 4 0 0 6

nens perits.

TERRANEü

• •

!•

2C •

H i3i

TT 6 7 4 8 9 15 •

Hi' ':*:ori;

TT 5 8 9 19 8 3

-c

v,- 11 .-t'i« TT 6 7 4 31 4 7

Articles per a

INST,

TT 6 7 4 21 0 3 •

Matalasseria

Htjla

T-675 32 03

ASSOCIATS

TT 5 7 5 3 0

PI. Octavió 5 lel, 67410 4 7 / 5 8 9 27 02 Sant Cugat del Volies

» ASSUMPCIÓ r

7 8 91

TORRES EN VENDA

Mobiliari

•BLOCK TT 5 8 9 5 3 4 8

J G.

'V.

32

TT 6 7 5 5 5 0 6

CARDONA

TT 6 7 4 15 0 9

TT 675 42 03 •

SEVERINO P J

ASSEGURAN:.

FROMUSA

t TT b

D

6 7 4 6 7 4

Tota una tradició

CORTI

(iAI.KRÍAS SANT JORDI

TT 6 7 4 0 6 9 3

TT 6 7 4 7 2 5 4

CONSTRUCCIONES

Balaç„f

CASAJUANA

WAY-IN

C.Girona

telèfon

16 0 0 0 0 0 0

'hnoue; FT?TY,; Pel f-S7K)0'

N E T S a n : Ha

•, TT 6 7 4 3 6 5 1

:. .__

TT 6 7 5 2 0 0 1

plantes

VICOMCA

2" J 8 9 1

GRÀFIC

TT 675 36 53

2

150 m . x e m e -

TT 6 7 4 8 9 18

TT 697 20 71 Rel zJy.V

i

! r 'df-cebC Moragas H ' TJ 589 22 64

Mata',. ^

D G

garatge

Rub •

DE L E S

N E S V:cto<-

-

LLAMPAIES

restaurada

Francesc Moragas, 4

SANTIVERI

TT 5 8 9 2 3 6 8

COPY

Zl •

- . i " :Í;'

Tel. 589 44 81

SEGARRA

"O - Canov as del

MERMELADA

SL

i Hospt-

TT 5 8 9 19 7 2

Sant Cu^jt del Valle1-

VALLÈS

TEL. b " » H ) Í

r

1 =

TT 6 7 4 36 3 6

PAMOBE

EDREDONSI COORDINATS

A DOMICILI

DE

t • •

TT 5 8 9 3 5 2 3

CORTINES

PIS

^>X2

TT ( 9 7 2 ) 5 0 2 8 6 2

-' ÍET.'EI GRATÜ'T •;

:;:

neia, aigua. llum.

TAPISSERIA

Mercat Pere San D arada 123

EXPOSICIÓ I VENDA

T,\llER:ORIEST,MI

wmmm*

übsefrwís

AUTORITZAT

TT 6 7 5 4 3 2 4

, •

'Finques Fa^ci Ftít

CENTRE

per jurbi

12 0 0 0 . 0 0 0 TT 1 9 7 2 ) 5 0 2 8 6 2

."^

• RUBIO Vi la, 1 lo^al b •n 6 T 4 62 99

VALLDOREIX, 3 i

casa

DO

TT 674 13 25

'MINI

CABANES

restaurar, 3 plantes

300 n r . paller i q u a d r e s .

TT 6 7 5 53 53 •

^>G>\í'J'.lG>\

cambra

TERRENYS EN VENDA SAM CUC3AT-Z0KAU ;0"JAV3>'^ Sor ;?i31-? f ! :el-eOIHltltiÓ SÍMCJGíWriOÍÍS'Í.Sc.l]·?5'?-i:,:rert::i: •.:.,r.\: eicei.ten* Sth'CjGM.Sua;2ïtr?i,' i O i r s i n i l ' i ; T i n t " Kh-K Fiít!W5 5f : ;5U l Et,"

? :

:


CLASSIFICATS

ELS 4 CANTONS/Divendres, 13 de gener de 1995 •

PIS DE N O V A

CONS-

U

RIUS I T A U L E T

160

PROP HOSPITAL

GE-

T R U C C I Ó 6 0 rrt', a c a b a t s

m \ 4 hab , 2 b a n y s , saló-

N E R A L de Catalunya. Pis

de l a qualitat. 2 dormito-

menjador. cuina

pelit. 3 h a b , molt tranquil,

ris.

terrassa, plaça de

13 5 0 0 0 0 0 . -

quing

« 6 7 4 12 04/674 11 81

27.500-000. •

6.300.000TT (93) 674

i S e r n Re' S100O0OQ1

9

F-nquasSacatReí FS1012O0C2

• PIS RESIDENCIAL planta baixa 100 m2 + 80 r r f Jardí, 3 d o r m . , 2 b a n y s , 2 pàrquings i trasler. Nou a estrenar. 26.800.000.• 9 675 43 24 •FinquasRocai Rel FR 130600*3 •

S A N T C U G A T pis de 3

hab..

banys, cuina,

•office». pàr-

674 57 04 < 675 43 02

;!ndesa(. qef '•0C700Ü4 •

94

m \ 3 dorm 2 banys, saló menjador, cuina equipada, calefacció, armaris, pàrquing opcional, tardor-95 15.2000009 6 7 4 57 16 / F a x 6 7 4 5 7 54 (i-xigaii. Ret INO20004

saló

menjador, balcó, ascen-

sor. exterior i assolellat

NOL

110

bany

1 lavabo, salo-men-

12.700.000.9

580 86 69 / 580 98 54

-FotQ°!Scl>rJanyofai Rel = C990002 S A N T C U G A T pis m a c o

a c a r r e t e r a de C e r d a n y o l a . amb 85 m \

RUSI-

nv'. 4 h a b , 1

jador, cuina " o r f i c e - n o v a .

B

C/ S A N T I A G O

4 hab., bany,

saló, menjador, cuina, bal-

lerrassa

plaça de

pàr-

quing 6 7 4 57 0 4 / 6 7 5 4 3 0 2

('•ndesai Re' 'OC70006 •

11.800.000.-

Sani Cugat 3 hab . lerrassa d e 12 n v , g a i r e b é t o l exterior, assolellat.

580 86 69 / 580 98 54

iFotoPisoCenferyita} Ret ïK 990001 • S A N T C U G A T preciós pis de 120 m 1 i 4 h a b . a t'Av. A l f o n s S a l a , 2 b a n y s , saló menjador, cuina equipada, ascensor, calefacc i ó , p à r q u i n g , a s s o l e l l a t , finestres d'alumini. 26.500.0009 5 8 0 86 69,' 580 98 54 iFoloPwoCOTanyotai Re'. CPC 990006 • S A N T C U G A T Psg. Ca n o v a s , pis d e 4 h a b . ( 3 d o bles), 120 mí, 2 banys, cuina "Oflice-, balcó, entresolats, ascensor, calefacció, exterior, pàrquing, assolellat 21 5 0 0 0 0 0 t t 580 86 69 / 580 98 54 (Stt) PBOCarrjanyotai. Rel. FPÇ 990005

M O L T A P R O P estació

15.000 000.tr (93)674 67 15 MOLT A PROP

ESTA-

C I Ó S a n t C u g a t , 5è p i s , 4 hab., vista molt m a c a , balc ó ampli. 1 bany + 1 lavabo. Sol d e tarda

• PtS 110 m \ 4 hab., 2 banys, parquet, armaris, p à r q u i n g , a l l , exterior, c è n tric, f i n c a n o v a 3 a n y s 25.000.0009 675 43 2 4 (Finques Roca) Rel FR100600'! P I S D E 1 2 0 nV, 4 d o r m i bona

674 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 81

PISOS OCASIÓ

Zona

Monestir, 75 m2, menjador 20 m', cuina, 3 hab., 1

ció, p à r q u i n g , pintat.

bany, safareig, terrassa 4

21.000 0 0 0 -

nv, a s c e n s o r , sol t a r d e s ,

« 6 7 4 57 1 6 /

vistes a Montserrat,

Fax 674 57 54

fecte estat.

llnogat). Ret. HO 20002

11.600.0009

Cl D O C T O R

MURILLO

a

GAS,

FRANCESC

MORA-

per-

675 33 55 / 589 26 43

Porta blinda-

RUBÍ d

P a u C l a r i s , A la

ben conservat, exte-

699 65 48

• R U B Í d Sabadell, impec a b l e . 4 h a b . (3 d o b l e s ) , cuina equipada i reformada (cuina integrada, l o m , e t c ) , sol d e m a t i n s . 9000 0009 699 65 48 (Ircusa). Ret. 15000'. •

3 hab . cambra

(Inctisal. Ret. 150005 •

R U B Í d Z a f i r o , 7 0 nr", 3

hab . cambra bany, exterior i Í s ï o l e i l a d a

67415 6 6 - 6 7 4 1 0 54 R U B Í p i s cl

Margarida

Xirgu, 4 hab-,

menjador.

a Av. Estatut, 132. A m b 2

hab.,

ria e m b e r i alumini

N o m é s d o s v e ï n s . A m b te-

Exl

9.500.0009

(Fugues VaHhontir.) Raf. FV «13 •

5 8 8 40 1 7 / 5 8 8 54 99

R U B Í Zona Les Torres,

(finques ViBhonrat). Ret. FV 200005

pàrquing.

En

38 000.000-

nf,

« 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 11 8 1

bany reformats, pàrquing,

tSenni. Rel. 510000003

10.500.000-

12.000.000-

9 6 9 9 65 48

9 588 4 0 1 7 / 5 8 8 54 99

ircusa). Ref. 150009

(Finques Vatonral|. Rel. FV 200006

• R U B Í local a Les Torres, 4 0 r r v \ bany, pati. 3 800.0009 699 65 48

ircusa]. Rel 50010

(Incusa). Ref. 150OO2

PLANTA

dormitoris

BAIXA

amb

2 banys, cuina,

totalment renovat, piscina,

PROP ESTACIÓ

SANT

saló m e n j a d o r , c u i n a , refri-

C U G A T 4 hab., 2 banys. calefacció, plaça pàrquing,

sa. pàrquing. 17.500.000.-

assolellat, exterior.

t r 674 57

28 000.000 -

Fax 6 7 4 57 54

9

jlnogan Rel 'NO 20003

(Finques Saca; Ret FSiO'20003

( 9 3 ) 6 7 4 6 7 15

R U B Í Edifici M e r c u r i , 7 5 3 hab., cuina i c a m b r a

equip.

4017

cant mercat. 3 hab., bany i

hab.,

Estatul,

132,

bany, cuina

lavabo. Ext. i persianes

2

equip.

N o m é s dos veïns.

R U B Í Plaça

R U B ( z o n a la J o s a , t o -

d'alumini

R U B Í p i s n o u d e 7 4 nV. Av.

Progrés,

íiiRisa

Calefacció. Gas.

cuina nova. 10.500.0009588

4017

INTERCONSULTINMOBIUARIA, S.A.

9 5 8 8 54 99 (RnquwVa·wwij Rel FVA595 •

Z O N A Av

EDIFICI BARCELONA «y Barcelona canL Lleida)

Rius i Taulet,

d e 1 7 0 nV, 4 h a b . d o b l e s , l e r r a s s a , saló de 40 mJ,

1 0 0 m*. 3 h a b . (2 d o b l e s ) ,

xemeneia. Pàrquing.

calefacció, pis exterior

27.000.000.-

8 900 000 - 9

9

699 65 48

'Al

(finques Vatmat) Raf FV 200009

lefacció, gas. cuina, bany 588 40 1 7 / 5 8 8 54 99

Passeig Francesc Macià, 80 Tel. 588 13 24 Fax 699 56 00 08191 RUBÍ (Barcelona)

r

9 5 8 8 54 99

7.500.000 Pta. 3 hab. C a 9

INFORMACIÓ I VENDA:

11.000.0009588

9 588 40 1 7 / 5 8 8 54 99 (finques Valnnrat). Ref FV 200011

jardí a zona residencial. 4

bany, cuina

rrassa. Superf 61 nf\

9

699 65 48

R U B Í pis n o u de 61 rrf,

c u i n a , g a s . reformat, fuste-

6.400.000llncusal. Ref. 150008

1

Av. Alfons Sala, 22, boixos 2 Apartat de correus 12 Sant Cugat del Vallès

de

bany. 6.450.0009 699 65 48

I)IMI:RI:S

i si H\ i:\do\s '1'/t'.\l·V\SI>l·:RI)lT

GABINET JURÍDIC AGENTS D'ASSEGURANCES

R U B Í d V e r g e d e l Pilar,

mJ,

rossiMUïM

ASSESSORAMENT LABORAL Seguretat Social i Nòmines Autònoms Pensions: -Jubilacions •Viduïtat -I.LT. Magistratura: -Conciliacions -Acomiadaments

vora Ajuntament, 8 0 m1, 3 hab.,

rWrSNOW*

DE 80 A 90 m2 ÚTILS

da. Ext. a l u m i n i . Millor q u e

p r o p F F G G . Pisos d e s de

geració, calefacció, terras16/

3

Reformat, fus-

• R U B Í Dúplex per e s t r e nar de qualitat s u p r e m a . Pocs veíns. 19.000.000-

KSA Gesdo'n/nobiiianal Rel KSA 10050012

48. Oportunital. 85

nv, 4 dorm., bany, lavabo,

R U B Í c/ M o n t u r i o l ,

hab, 89 m2 teria e m b e r

A la v o r a d e C o r r e u s , 6 5

menjador, cuina, calefac-

130 m', 4 hab., 2 b a n y s , s a l ó m e n j a d o r , 3 5 m!, c u i na «office-, 2 places de pàrquing. Zona comunitària a m b j a r d í i p i s c i n a . Exlerior 2 8 . 5 0 0 . 0 0 0 9 674 57 04 / $75 43 02 llmdesai Rel i 10070006

699 65 48

(tosa) Ref 150003

m*, 4 d o r m . , 2 b a n y s , s a l ó

9

finques Saca) Rel FS'O'20004

GESTIÓ FISCAL COMPTABLE Estimació objectiva Mòduls I V A Imp. Societats Imp. Renda i Patrimoni

8.000.000-

CASTI130

75

rior.

15.000.0000 ( 9 3 ) 6 7 4 6 7 15

<Senn) Rel S10000002 2. Oportunitat.

9

22.000.000.-

C/ C A N O V A S

CASAS FERRERAS, S L GABINET ADMINISTRATIU

7.250.000-

: Fregues Vatlhonratj Rai FV 4439

9

C&F

nou.

vista, pàrquing.

LLO,

RUBÍ Av. L'Estatut.

8.500.0009 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 54 99

Administració de finques Lloguers i Comunitats de Veïns Gabinet Jurídic Agents d'Assegurances

• R U B Í Av. Estatut. Ed. nou, 85 mJ, 3 hab , bany i lavabo Calefacció. Elec. Entrada 3.000.000 Pta. Resta hipoteca. 9 588 4 0 1 7 / 5 8 8 54 99 Fnques VaJlhonrat) Ref. FV 4416 •

2 BANYS TANCAMENTS EXT. ALUMINI FUSTERIA INTERIOR ENVERNISSADA CALEFACCIÓ GAS CUINA EQUIPADA ACABATS DE QUALITAT I A MÉS A MÉS, PÀRQUING INCLÒS EN EL PREU

NOU

jFinquesSacai Rel =S ^20005

toris, 2 banys, molt

MERCAT

(Pg Torreblanca / Vallès). seminou. 3 hab., 1 bany, plaça p à r q u i n g , exterior. 13.650.0009 ( 9 3 ) 6 7 4 67 15 •.'FrquesSaca) Rel FS 10120007

jlrxxsa) Ref 150007

có i ascensor. 9

PROP

A RUBÍ • PISOS DE 2 • 3 • 4 HABITACIONS

JOSEP M. CASAS EROLES PISOS-TORRES-LOCALS-TÍRRENYS

67 15

m;, 3 hab., molt d e s o ) .

24.150.000.9

CASAS

a s s o l e l l a ) , clar.

C/ S A N T T O M À S .

21

6 7 4 08 97

(FtxasSanlCuçjat) Re* FSC 10040006

PREUS: 2 H, 8.300.000 3 H., DES DE 9.200.000 4 H, DES DE 10.000.000 A 10.750.000 A 11.600.000 I ÏS&SÏÏ

"1 11

IM *

O

#*,

S

«

• I! b f 1!

I1I1S11I1I ORGANIZACION INMOBILIARIA

iÚLTIMOS PISOS EN VENTA! • Calle Borrell. • 1 y 2 habitaciones. • Entradas desde 500.000, resto como un alquiler.

PISOS DESDE 8.600.000 PTA. * Pisos de 1 habitación en alquiler desde 60.000 Pta. y pàrking desde 1.400.000 Pta.

fio- cte?eú> jfoz&cvi e&t<2, o^yttcuUda^t

jlJLÀMfNOS, U INFOftMAftfMOSJ Av. Catalunya, 7. CERDANYOLA DEL VALLÈS-© 5 8 0 8 6 6 9


CLASSIFICATS •

ZONA

ZONA

RESIDENCIAL

TORRE

ADOSSADA

4 f

1 a

t I

t M

|a 1

t I

)*idt

TT 6 7 4 12 0 4

BELLATERRA

e 1

ens I

I

a

ZONA

33 55

1

589 26 43

e

a a

I l TT 6 7 5 3 3 5 5

58

dt

a -1 p

r

!

1

n

n

dl I

4

4=

•* F

•TORRE

l

d

SUPERFÍCIES de 103 m i fins a 257 m

<*•

"i

JU. i4

construïts. GARATGE OPCIONAL. INFORMACIÓ:

I t

l( (X

• ZONA

t r 6 7 4 DB 9 7

URBANITZACIÓ rf

P

e

1 ZONA

a'.s

hab

t

t r 674 08 97

C/ L A S P A L M A S . 4 •

| tatge

5'V;-r

Jern-

t

ra-

....i...

::,r „

.;

il •

parqumg, .arJ-

CANTONERA -, i

..- •-:•,-'!>

i~.vt c o n t r ' -

r

rV,i.;r PEATONAL

.•L'

SANT

ca

L", . l . j

n a b . e s t u d ' . 2 b a r y E . _-u"i-

i 3 8 5 rrr c o n s t -

plets

i u n •a'-^h·r

V

Finques 6 7 15 3 3 6 8

*

t

TT 675 33 55

3 2 3 tr; 4

35 r^

terrassa

: ••,;

5. ZONA ALTA ÀTIC DÚPLEX. ' : 0 - ' i^"'1.:, w·.f··i :••:.• M"jLe:

p

:aeïaccio

4'ínxx

J ia: ;

ca*q_ n; "c::0'ai

; »

675 43 02

TT 6 7 - i ~? 7 6

A

BELLA

-

1. ZONA ESTACIÓ r ? -

• : : > - ! - r ^ 4 ha:

;-'•!-"•

;jrq.<=: ' ' • ' ' " í

:

' ba--1

2 ZONA MERCAT NOU APARTAMENT ' \=b 1 b3^ V , F:i

3 ZONA ESTACIÓ

."• i r

ZONA

MONESTIR

• i ••,-,.•: i 1 - • T I

4 ~

i3ie^:;o t e n ^ p : a q j ' 5

i :

: hr^

pa'que:

UC JOC^rres

4 ZONA EIXAMPLE. ÀTIC DÚPLEX 1 3 j r . 5 ' a b :E. e*aczio

pi 33'Q.ng

'

ga- .if-je

'• t-al ,ardi i

TORRE

^•^•J-·

TT b7-l 77 7 6

rotós

Vectra

lAjlíHslerjar,' Se* A i ' . '

1 bany

CASA

A BELLATE-

un-famil·ar

bab

2 barys

2

1 3 0 i i . •;

1 sa>c

675 43 02

2 0 rr .

-tassa 1

LLOGUERS

3 9 0 0 0 0 0 0 - TT 6 7 4 7 7 7 6

TORRE ADOSSADA C 2 -suites • 2

dobles. 3 banys. • s a i ó m e n j a d e 35

PIS DE L L O G U E R des

:•>-- b- ' i - L i P i a

il TIPS da-

• . ' . n ! [ - " , : ' !• i 1 a r r b e ' o r r e s

I.O •

RBLA

traster g r a n

lavabc

t r 674 08 97

SUZUKI

v...•."

'

IHO1- -' I l . r i : TT 6 7 4 0 9 10

LANCIA Y

P. D E L A C R U Z 3 5 3' 1 lavabo. 1 Renda

TORRE

1 7 7

O

TOPACIO

[ Mr.v.,,1

C OOC - t , i

? !;tfc

4 7 5 OOC

TT 5 8 9 0 9 91

Aj'xerflal p

^jeonot,

O P E L Corsa GSI B-LK Aj": Ztri'Zi :..KO::,

RENAULT

:e .ales

=e

*Cv

2 'T X E

blau. B-JJ 650

!

NISSAN VanMlc

D'a.'O

diése, B - M 3 =sel AC1.

Q09O3O3

TT 5 8 9 0 9 9 1

NISSAN Pati,, i , n i -

R E N A U L T 21 2 0, A . A .

»u:o Co"ia'ca « l V ,. es

TT 6 7 4 6 8 5 0 TT 6 7 5 3 2 5 7

1esel E

TT 675 32 57

TT 674 68 50

4 / b 'OOC -

L

f.srcn

T T 6 7 4 15 0 3

bül •.í.r. 5 - . V

-e 1 A ' 0 ( 0 X 5

B-IJ

O P E L Corsa, B I S

000-

TT 5 8 8 5 5 3 5

1 sac

FORD

TSt

blanc. B-LX

Rerda

85 0 0 0 Pia

' 1 G T L B-

RENAULT

650

B HD

TT 5 8 9 0 9 9 1

' 2 a . 4 ~\ab . 1 m e n j a d o r - s a pàrqumg

TT 5 8 9 0 9 9 1

5BB 5 5 3 5

A L F A Rotnec : i : ; B '

RENAULT

GL

JOO

Set I '0073009

0, ,1

H .V

TT 675 32 57

HVV

rt

VOLKSWAGEN

V

TI 674 15 03

Bol JiCUC 5

• Peugecl tkfiai Rah ;e' a y ^ -?ro:,2 •

•Oi

TT 9 3 6 7 4 6 7

PEUGEOT 309( i ! A A

1

Imwta. SA I W KOC:

TT 588 55 35

TT 6 7 4 15 0 3

a

!faste

' 0 m \ jarci p

TT 6 7 4 1 5 6 6

105 XI p

B-riX.

Delta, H F . lur-

B-KY

30 i !

goltes

* bany,

PEUGEOT

~*.ge:' yi.!i.--a' t ; lo-f ' , , l ' " ; ï · " '

VENDES

plaça qi..t- l a i r - b e í ' i e s c a ' e s

47 0 0 0 0 0 0 - V 6 7 4 7 7 7 6

• •

d

8 n r ; plaça d e parqu

a

o,.; ::: ":

T I 6 7 4 15 0 3

TT 5 8 9 0 9 9 1

R BATALLADA

170 i300,'mes.-

PEUGEOT

A ' A , B-JT 1[«X03

LANCIA

TT 6 7 4 5 7 0 4 / 6 7 5 4 3 0 2 • ro*«

TT 675 32 57

I A Ü ; CcT3.,:3 aa .a i

L A D A N:va, 13-NL

1 -•.•

' 4 0 rr' 3

üan^s, of*i(je'

S E A T h.-,i

BOR

B-MG

I309000É

-...:>• E ' Rst F131CTC09 Tr 6 7 4 5 7 0 4

ADOSSADA

lana

r-- e n | d d or

s a c -nenia

35rr , cuina

D

PASSAT Va 674 68 50

Ht'i-da

6 7 4 11 8 1

RRA

' 1 a-is

rt

TI 674 15 03 •

C P O Z O S . 1 0 . 3 i í a k.

t-ab

m-. 2 p l a c e s d e g a r a t g e

5 PIS DESPATX MOBLAT. ZONA ESTACIÓ: 50 V . bany

F.esta

B-JT

TT 6 7 4 6 8 5 0

675 43 02

la *..>'a e s l a c i O /

:.a

lavabo

-•* * ' i ' <'-<*••

OPEL

I AA, -V1-ÏXC:,

TT 5 8 9 0 9 9 1 •

RENAULT •

TT 6 7 5 3 2 5 7

G O L F 1 8 G L B-JP

:• .'

domi

' 8•

HW

: Í ; J : I Re1 : i:*30LCL

X R 3 B-

Mübla:

r i TT 6 7 4 1 5 6 6

Bergara. + estuaj 3

'erassa :o"a

enard-na:i arD ^ se na asaterns

lavaso toïseissr.'es

i Idvab:

•O 6 7 4 12 0 4

FORD

•UHI

:: hanvs 5,i:

-l M : r

6 0 OOC OOC -

i TTBJtH a* Ret eooa·

'") -

Escrrl

•-t^: OGC·mes -

p a r c e l · l a 4 0 0 m-1 :.ra.

>•"

r

:a r q.el

SALA

esiud1 golfes

dor

"a^es

FORD

ï.hC CCC -

.' : ' . . ' i y ' ,

B-MN

TT 5 8 6 5 5 3 5

C ALFONS

i -i

:"as:er

PISOS LLOGUER AMB MOBLES

n?'"kj:ij' r

it

rarQLtng o p c e n a

r'd-L-i

TORRE

banys,

Pl·jjr-..' I.'.'. ~3'i',i H^'

100 r

' : Ï P Ï pocsve'*

I n j \

Kadetl

I TT 5 8 8 5 5 3 5

TT 5 8 9 0 9 9 1

R«l J

-;''.);:• f 't - r,/ ••

OPEL

47b 300 -

T:C CC'G P l a + c o ' n . j ' t . L ï ' "-•

5. ZONA MONESTIR

TI 588 55 35

F,acai s ' ^st F i :>j:

600 000 -

L,no t o r b o . I E B -

-ja^a J f i -

:

i3»aM f í l e ' í - . · :

9 5 OOO'mes

r r 674 57 04

RRA

FIAT

«:ioo:: •

CJ ra

'

!; - i :

| TT 6 7 5 3 2 5 7

TT 6 7 5 4 3 2 4

haf- - i a : ; i . i

TT 674 57 04

I blanc 3 - J Z

TT674 15 03

)Ü^

VALLDOREIX

3 ZONA MERCAT NOU. APARTAMENT NOU PER ESTRENAR: •

d i..'

| JL.e- M L * . e n t - j c •

• •tan.

.:OPU

J alta

RENAULT

•i":r.

,». u <.xerüal

assr'

j • APARTAMENT t r

garatge 3 cot*.

i i pr.

eitenor,

la'-abc s a

"Office •. g o l ' e s •IPS

a pr-

589 26 43

X -''-''

S T . C U G A T c- S t a ~e

tar

A X G T !ex-

I •

lo- T i e r i i a a o r

' : . : n ; !.:•-etiencr

CITROEN

! r : n q j ' l , a i g u a • I.

• 'i

o

: TT :93 674 67 15

'iàb , 2 banvs

' ba-*

• "éb

rR -iXifffil'

A 7 MINUTS

nab

Kaae"

| TT 589 09 91

^

arrr-. s a l ' D ' i v a :

P s>-;r<t

resa, a d o s s a d a

PISOS LLOGUER SENSE MOBLES

I OPEL

, -!.v. t .-i :1e V a ' d D r f

674 08 97

Rl

450 000 -

•-..!•;

r ,!l

i ICMIUM

I B-HY

-..'r.t.stari W *E I303OOO3

' ;- rt

F -tras Sant Z ugc! -í 1 ' f :->í •

A U D I 1ÜÜ !:

Tt 6 7 4 6 8 5 0

TT 675 32 57

:

;

70 0 0 0 0 0 0

i

"í i :•[! I I ' K . . .

-

G a r a t g e L>e' .t

}Ocs t r a s t e r

4 ZONA PL. AJUNTAMENT -

DE LLOGUER

c

solar

c e l x e s m e s celler

2 ZONA CORREUS

TORRE

, t m b n^-.t:lr.'.

Jr_>

r u n'tretíiata

de cuina

r-h

i <:.:>:,Í>.

TJV:I

d e 6CC r~

nienjadoi c e 4.' r

1 Z0NACOLL.WAP.AGAL::E"

10 r r . l i a n s

&J 0 0 0 P t a - m e s

CUGAT-VALLt c r ' e indiv

M a c u i . M)

EN VENDA

i ^2 -n- P-c-i. : r -

TT 6 7 5 4 3 2 4

,.. : l : . . i r q . i . : e c TT 6 7 5 4 3 2 4

^IPI 6 7 4 5 8 9

LOCAL

.--iCJtri^Xa

6 7 5 43 0 2

1 I;MIL'CM

(labonihk's

.'l-iyíi =if I 1.:'JO0C'

i TT 674 7? 76

DOREIX

589 26 43

T L ' I . risS ? l '»'>

lloguer

. í x 6 7 4 57 5 4

a estrenar

TT 675 33 55

RISV.:;J

Ht OCC'rres -

Zona u r b a i ^ / a r M

* . . .. -.: \

TT 6 7 4 5 7 0 4

80 m .

"or^unilà-

. t .Lr- Ï & b e

TT 6 7 4 5 7 16 ,

ZONA

DAVANT CAP

TT 674 15 66

ADOSSADA

í " . . '.'"•:(' ;>s "tna

|-.-. •'• .-

29 000 000 -

S89 26 43

TORRE

LOCAL

S A N T C a g a t , c1 W i r a ' M -

TT 6 7 4 7 7 7 6

MONESTIR

TT 675 33 55

FINCAS VALLHONRAT

^ 0O0 MO TT 6 7 4 7 7 7 6

sa-

I 1

bJnvs

I ja a j

589 26 43

pno

«GRAN QUALITAT». Pocs veïns.

d L

MONATtRIO

u

l

TT 6 7 4 1 5 6 6

ADOSSADA A

RUBÍ ÍZONA

P

a

A.

DEL CELLER

d | I

a

t

TT 675 33 55

t

a

4 08 97

TT B

GRANOLLERS

t

RAMBLA

1S

*

a>p a

4 1 -1

W 674 08 97

menjadors, balcons. TOT EXTERIOR

te

TRANQUIL LA 1

cuina equipada, portes blindades, grans

G a atge T

ZONA

De 3 hab.. amb estudi més terrasses. Amb 2 i 3 banys, segons pis. calefacció.

t I P

MERCAT NPU •

c 4 1

3

njad f

TT 6

ARUBI PISOS i DÚPIiXS EN VENDA «NOVETAT» *AMB PISCINA COMUNITÀRIA*

c

I

a qung

HLS 4 CANTONS/ Dneiulivs. I 3 dv lícncr Jo 1 W

000-

TT 5 8 8 5 5 3 5 iALrtoceiitral! 8el AID'OOCOA

TT 675 32 57 Ari. Es^-s-, r^t AE •

RENAULT

·>:-./C

Elxrjes, me

sel. B-JZ 650

000-

TT 5 8 9 0 9 9 1 'Ftóca-, i l i 3e" - ' K : ^ « r

• K-M. SANT CUGAT. Torre a la zona de Mirasol, a la vora de col·legis, 80 nf de casa, 3 habitacions, 1 bany per rehabii'tar. Possibilitat ampliació; jardí 500 nf. Ocasió, només: 12.000.000 Ra. Ref. 15/0005. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la zona de la Floresta; jardí de 600 nf, casa de 90 m2,3 habitacions. 1 bany: per reformar. Ocasió, només 12.000.000 Ra. Ref. 15/0009. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la zona de les Planes de Vallvidrera, 1106 m2 de terreny, casa de 60 m2. zona alta • assolellada. Oportunitat. 11000.000 Ra. Ref. 15/0010. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la Floresta: solar de 838 m2,200 nf de casa, 126 m2 útils, zona tranquil·la i aïllada. Ocasió: 11.000.000 Pta. Ref. 15/0011. Tel. 589 20 84. • K-M. RUBÍ, torre zona Els Avets, seminova 140 nr de vivenda. 4 hab ' cany 1 lavabo, jardí de 395 rrf. Ocasió • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix, zona tennis, a 500 m. de l'estació. Jardí de 520 nf, 90 m: de casa, 3 25.500.000 Pta. Ref 1,T. Tel 588 23 62. hab. possibilitats d'ampliació, zona alta i amb vistes a Collserola. Ocasió 18.900.000 Ra. Ref. 25/1001. • K-M. RUBÍ, zona Sant Muç. Restaurant amb habitatge 12.000 nr de terreny, el restaurant te una capacitat de Tel. 589 20 84. ; 150 persones l'haoitatge te 160 m . 7 habitacions. Ocasió per a família i negocis 37 500.000 Ra. Ref. 2/T. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la Floresta; jardí de 496 m2, casa de 205 nf, útils 85 m2, resta ampliació: zona Tel. 588 23 62. tranquil·la i aïllada. Preu: 17.000.000 Ra. Ref. 25/1002. Tel. 589 20 84. • K-M. RUBÍ. Torre nova per estrenar, d'habitatge té 340 m2, més un local de 80 rrr, situada entre Mirasol i Rubí, • K-M. SANT CUGAT. Torre a Mirasol. Zona col·legis, a 200 m de l'estació, jardí 330 rrf, casa de 96 nf, 3 hab., 1 sol tot el dia. Ocasió 24.500.000 Pta. Ref. 3/T. Tel. 588 23 62. bany, en perfecte estat. Preu: 25.000.000 Ra. Ref. 25/1003. Tel. 5892084. • K-M. RUBÍ. Torre zona Sant Muç. casa de 280 nv\ 5 habitacions Ties estudi, sol i vista panoràmica, jardí de • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix. Jardí de 600 m2, casa de 130 rrr2 en 2 plantes, 6 habitacions, 2 banys, 1.650 rr. urgeix vendre, només 27.000.000 Ra. Ref. 4/T. Tel. 588 23 62. per reformar interiorment, estructura en bon estat. Zona alta i amb vistes panoràmiques. Ocasió, només • K-M. RUBÍ. Torre al centre del poble amb taller en planta baixa de 12C nr' amb instal·lacions, l'habitatge té 120 21 000.000 Ra. Ref. 25/1004Tel. 589 20 84. m; amb 4 habitacions i una gran terrassa de 120 m2. Ocasió única, només 42 000.000 Ra. Ref. 5/T. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix per rehabilitar completament, 600 nf de jardí, casa de 150 nf, 4 Tel. 588 23 62. habitacions, zona alt estànding, entorn immillorable. Preu: 23.500.000 Ra. Ref. 25/1008. Tel. 589 20 84. 2 2 : • K-M. RUBÍ. Torre Sant Muç, 1600 m de terreny 600 m de bosc i 1000 m de zona edificable, la casa te 3 • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix. Zona aïllada, jardí de 600 rrf, casa de 60 nf, 3 habitacions, 1 bany, habitacions. 1 bany, acabats de primera qualitat, com nou. Urgeix vendre, només 14.000.000 Ra. Ref. 6VT. possibilitat ampliació. Preu immillorable: 15.800.000 Ra. Ref. 25/1013. Tel. 589 20 84. Tel. 588 23 62. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Mirasol. Jardí de 200 m2, casa 80 nf, 3 habitacions, 1 bany en una sola planta, • K-M. RUBÍ. Torre en centre urbà, 200 m2 edificats, jardí 50 rrr, 2 habitacions, 1 bany, llesta per entrar-hi a viure zona col·legis, carrer urbanitzat, estació a 700 m. Preu: 18.900.000 Pta. Ref. 25/1017. Tel. 589 20 84. Ocasió, 22.000.000 Ra. Ref. 7/T. Tet. 588 23 62. • K-M, SANT CUGAT, Torre a la Floresta; jardí de 968 nf, casa de 180 nf edif. útils 125 m2, 5 habitacions, 1 • K-M. RUBÍ. Torre amb 128 m2 de habitatge, 3 habitacions, 1 bany. sol i entorn excel·lent. Urgeix vendre. banys, 1 lavabo; per rehabilitar. Torre d'estil antic de 1950. Ocasió, només: 22.000.000 Pta. Ref. 25/1020. Preu: 12.600.000 Ra. Ref. 9/T. Tel. 588 23 62. Tel. 589 20 84. • K-M. RUBÍ. Torre al centre del poble, 80 m- amb projecte per ampliar 80 m2 més d'habitatge, jardí de 40 m2. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la Floresta; jardí 760 nf, casa 60 nf, en perfecte estat, 2 habitacions, 1 bany, Oportunitat única, només 12.700.000 Ra. Ref. 10/T. Tel. 588 23 62. possibilitat d'ampliació. Preu: 16.500.000 pta. Ref. 25/1022. Tel. 589 20 84. • K-M. RUBÍ. Torre zona Can Fatxo, jardí 200 m2, casa de 100 nf. 3 habitacions, 1 bany, situació i entorn molt bo. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix. Jardí 447 nf, casa 56 nf, 3 habitacions, 1 bany a reformar, possibilitat Ocasió, urgeix vendre 19.000.000 Pta. Ref. 17/T. Tel. 588 23 62. d'ampliació, Zona tennis i a 700 m de l'estació. Ocasió: només 16.800.000 Ra. Ref. 25/1026. Tel. 589 20 84. • K-M. RUBÍ. Terreny zona Sant Muç, superfície 1000 m2, alt i assolellat i amb vistes. Oportunitat, saldo • K-M, SANT CUGAT. Torre a Valldoreix. Jardí 2130 nf, casa de 96 m2,4 habitacions, 1 bany, zona tranquil·la a 3.500.000 Pta. Ref. 1/TR. Tel. 588 23 62. la vora club de tennis, Vistes i sol tot el dia. Ref. 1030, Tel. 589 20 84. • K-M. RUBÍ. Terreny zona Vallès Park, superfície 900 m2, amb instal·lació feta d'aigua i llum. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix. Zona estació, jardí de 785 nf, casa de 85 m2,4 habitacions, 1 banys. Ocasió 3.800.000 Ra. Ref. R. Tel. 588 23 62. per reformar. Preu: 25.000.000. Ref. 35/2001. Tel. 589 20 84. • K-M. RUBÍ. Terreny zona Can Mir, superfície 700 nr. amb caseta de 70 m2, 2 habitacions, zona urbanitzada • K-M. SANT CUGAT. Torre a la Floresta. Zona aïllada, sol i vistes panoràrmiques, jardí 2.000 nf, casa de 135 amb tots elsserveis. Ocasió només 9.500.000 Ra. Ref. 8.TR. Tel. 588 23 62. nf, 4 habitacions, 1 bany i 1 lavabo. Preu: 28.000.000 Pta. Ref. 35/2003. Tel. 589 20 84. • K-M, RUBÍ. Terreny zona Can Mir a l'Av. Principal, superfície de 628 nf, 19 m. façana, zona urbanitzada amb • K-M. SANT CUGAT. Torre a Mirasol. A a la vora dels col·legis i de l'estació; jardí de 850 nf, casa de 140 m2, útils 100 nf, 3 habitacions, 1 bany, per reformar. Preu: 34.000.000 pta. Ref. 35/2004.Tel. 589 20 84. tots els serveis. Preu immillorable només 4.500.000 Ra. Ref. 9.TR. Tel. 588 23 62. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la Floresta, d'estil antic, jardí de 1.862 m2, casa de 180 nf per rehabilitar, • K-M. RUBÍ. Terreny zona alta i assolellada per edificar 6 cases, total 6.000 m2. Ocasió només possibilitat d'edificar una casa més; ocasió única per a dues famílies. Preu: 34.000.000 Ra. Ref. 35/2023. 12.000.000 Pta. Ref. 14/TR. Tel. 588 23 62. Tel. 589 20 84. • K-M. RUBÍ. Pis zona Can Fatxo, 80 m2, pis alt i assolellat, 3 habitacions, 1 bany, safareig, entorn bo. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix. Jardí de 1.000 nf, casa de 100 nf, 3 habitacions, 1 bany, possibilitat Preu 8.000.000 Ra. Ref. 12/P. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Pis zona mercat, entorn excel·lent, 73 m2,3 habitacions, assolellat. Preu: 9.000.000 Ra. Ref. 14/P. d'ampliació. Preu: 33.600.000 Ra. Ref. 35/2026. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT, Torre a Valldoreix. Jardí de 800 nf, casa de 225 rrf, útils 110 nf, per refomar; zona Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Pis dúplex per estrenar, 185 m2,130 nf útils, 50 rrf de terrasses, 4 habitacions, 2 banys, saló de 35 estació i comercial. Preu: 40.000.000 pta. Ret. 45/3001. Tel. 589 20 84. rrf, acabats de luxe, pàrquing opcional. Oportunitat 19.800.000 Ra. Ref. 1/D. Tel. 588 23 62. Oficina Valldoreix: c/ Muntanya, 2 - tel. 589 20 84 - ST. CUGAT • K-M. RUBÍ. Pis dúplex, per estrenar, 150 m2 edificats, 115 nf útils, 4 habitacions, 2 banys, saló 35 nf, alt i assolellat. Oportunitat 20.800.000 Pta. Ref. 3/D. Tel. 388 23 62. Oficina Rubí: d Rafael Casanovas, 19 - Tel. 588 23 62 - RUBÍ

KM

«tr Servicios de gestión

jnmobiliaria


CAP A LA DIVISIÓ D'HONOR

23

LA UESC PERD A CASA

• Divendres, 13 de gener de 1995

El primer equip de la UESC va ser derrotat de manera clara al seu camp pel CB Valls, el líder de la classificació de la segona divisió de bàsquet. El joc dels santcugatencs va ser fluix. Plana 25.

Després d'un començament precipitat, el Winterthur Sant Cugat es manté a la divisió de plata de futbol de sala aconseguida l'any passat i malda per arribar a la divisió d'honor. Plana 24.

HOQUEI SOBRE HERBA Després d'haver disputat el campionat d e Catalunya, el sènior masculí del Júnior és a punt p e r afrontar una t e m p o r a d a més el campionat de lliga de la divisió d'honor. El tècnic del Júnior assegura

que l'equip ja ha fet el salt quantitatiu previst i q u e el qualitatiu caldrà ratificar-lo a la lliga a m b bons resultats. El Júnior intentarà superar la cinquena posició aconseguida l'any passat i entrar p e r pri-

mera vegada a la copa del Rei, q u e disputaran el juny. L'equip dirigit p e r David Pérez, que ha treballat intensament als entrenaments, debutarà aquest cap de setmana contra el R S Tennis d e Santander.

Un Júnior més ambiciós que mai es vol consolidar entre els millors de la lliga L'equip de David Pérez es proposa superar el cinquè lloc de l'any passat

El conjunt santcugatenc debuta diumenge contra el RS Tennis de Santander

Millorar el cinquè lloc L'equip santcugatenc aspira a superar el cinquè lloc aconseguit l'any passat, però per assolir aquest repte haurà de mantenir una línia regular al llarg de la competició. La lliga de divisió d'honor masculina es fragmenta, a la pràctica, en 3 grups, en què els equips han de lluitar per aconseguir els seus objectius. El Júnior és un dels equips que haurà de lluitar en tots tres fronts alhora. No pot permetre's perdre cap punt en la lligueta que es planteja entre els equips teòricament inferiors. Seria

Vilafranca: Cano, Besalduc, Troyano, Adan, Moral, Besolí, Mon0 fort (Tarragó), Miret, Triguero, Olivella, Ferrer i Ripoll. Sant Cugat: Comellas (3), Aznar (3), Javi (2), Ernesto (3), M. Àngel (2), Óscar (2), Pagarolas (2), Roger (3), Bayo (3), Casado (3) (Rafa 2), Jaume (3). Àrbitre: Carrasco Rodríguez. Bé. Targetes grogues a Adan, Monfort, Ernesto, Pagarolas i Roger. Públic: Uns 200 espectadors.

O

CARME REVERTE

CARME REVERTE

• Sant Cugat.— Aquest cap de setmana comença el campionat de lliga de la divisió d'honor i el Júnior debutarà a casa contra l'RS Tennis de Santander. El conjunt santcugatenc s'ha entrenat intensament per aconseguir formar un bloc compacte, capaç d'afrontar amb les màximes garanties la nova temporada. Segons el tècnic del Júnior, David Pérez, «l'equip ha aconseguit fer un salt quantitatiu i està a punt per afrontar la lliga». «Ara, amb la base de treball que ha adquirit el conjunt, hem de veure si som capaços de dur-la a la pràctica», manifesta. Per David Pérez, «l'esquema de joc que han assumit els jugadors cal ratificar-lo als partits amb bons resultats». El Júnior d'aquesta temporada és un equip jove, renovat i amb mentalitat guanyadora. David Pérez ha volgut fer del Júnior un equip competitiu capaç de plantar cara a qualsevol rival. El campionat de Catalunya, en què el Júnior va arribar fins als quarts de final, en ser derrotat pel RC Polo, ha servit al conjunt de Sant Cugat per experimentar un nou sistema de joc. El tècnic, David Pérez, considera que «l'equip ha de sentir-se segur i confiar en el seu sistema defensiu per poder construir l'atac». El seu sistema és clar: una defensa en zona que pressioni el mig camp per aprofitar la sortida al contraatac. Però la base del joc del Júnior ha de ser la concentració. Segons Pérez, «l'èxit de l'equip dependrà de si és capaç de mantenir la concentració en cada partit i al llarg de tota la lliga».

El Sant Cugat esborra un negatiu en empatar a zero a Vilafranca

L'equip masculí del Júnior és a punt per debutar a la lliga de divisió d'honor. Foto: MANH ESPINOSA. el cas del Deportiu Terrassa i el Jolaseta de Guetxo, que han ascendit a la màxima categoria de l'hoquei estatal. Però on realment el Júnior es juga la lliga és contra adversaris com el Valdeluz, el Barcelona, la Reial Societat i el Club de Campo. Serà en aquesta lligueta on el Júnior haurà d'aprofitar tot el seu potencial per assegurar, sobretot, els punts a casa. La derrota de la temporada passada contra el Valdeluz de Madrid va impedir als santcugatencs ser quarts en la lliga i aspirar a la copa del Rei. La tercer lligueta i la que sembla més difícil és la que disputen l'Atlètic de Terrassa, el Club Egara i el Polo. En aquest front el Júnior pot intentar donar la sorpresa i fer de jutge entre els candidats que aspiren a obtenir el títol de campió. L'any passat els santcugatencs van estar a punt d'aconseguir-ho contra l'Atlètic, però el Júnior va ser derrotat per l'actual campió de lliga per cinc gols a quatre. Diumenge es donarà el tret de sortida i el Júnior està disposat a córrer al costat dels millors.

Bibi Indurain a l'equip femení C.R.

B L'equip femení del Júnior ja té nova entrenadora. Bibi Indurain, que fins ara ha entrenat les infantils i les juvenils del club, és la substituta de Manel Diumenjó a la banqueta. Diumenjó va haver de deixar l'equip a petició de les jugadores. Indurain, que no deixarà els equips inferiors, serà l'encarregada de fer que el primer equip recuperi la imatge i el lloc que li correspon en la divisió d'honor femenina. Segons Bibi Indurain, «les jugadores estan desanimades pels resultats obtinguts en la primera volta de la lliga, perquè han treballat molt i els resultats no han estat gens favorables». La nova entrenadora creu que l'actual situació de l'equip a la lliga és qüestió de mala sort perquè considera que «individualment tenen una tècnica superior a la d'altres equips estatals». Indurain pensa que l'equip haurà d'arriscar molt per recuperar els punts perduts a casa, però es mostra il·lu-

sionada i confia en el treball i l'esperit de sacrifici per tirar endavant. Un repte personal Per Indurain, dirigir el primer equip és un repte. «Fins ara, he entrenat els equips de manera molt didàctica a través del joc i l'exercici; en canvi, ara serà molt diferent i estic il·lusionada per això», ha dit l'entrenadora. Ara, els objectius es plantegen a curt termini i Indurain pensa que el Júnior «haurà d'evitar la fase de descens, intentar quedar entre les cinc o sis primeres i lluitar per la copa de la Reina». Bibi Indurain està agraïda al club per l'oferta que li ha fet i confessa que les converses mantingudes amb els responsables estan dirigides a la continuïtat. Com a jugadora, Bibi Indurain va defensar la samarreta del RC Polo i va ser internacional amb la selecció absoluta. Actualment dirigeix les seleccions estatals sub-16isub-18.

• Vilafranca.— Tot i els bons resultats, la sort no acompanya l'equip de Carles Munuera. En el primer partit de l'any nou el Sant Cugat va treure profit de la seva visita a Vilafranca ja que va empatar a zero gols. Amb aquest resultat els santcugatencs han esborrat un dels sis negatius que tenien, però això no els ha permès avançar en la classificació, sinó tot el contrari. La resta de resultats de la jornada, sobretot els dels equips implicats en la zona baixa de la taula, han fet perdre un lloc al Sant Cugat. Quant al partit, l'empat fa justícia al joc exhibit per un equip i l'altre. Com evidencia el resultat, va ser un matx amb poques oportunitats de gol. El Sant Cugat va fer un replantejament del seu sistema de joc i va mantenir a ratlla un Vilafranca que no va trobar la manera de superar el sistema defensiu dels vermell-i-negre. Però malgrat el bon treball en defensa, els de Munuera no van sortir gaire al contraatac. Durant aquest primer període els vilafranquins només van disposar d'una clara ocasió per marcar. La segona meitat va ser molt més disputada, però els gols tampoc no van arribar. Al llarg d'aquest segon temps el Sant Cugat va tenir dues bones oportunitats de Roger, que no es van materialitzar. Els del Penedès es van mantenir en la mateixa línia de joc, però ara pressionats en la zona mitja del camp pels santcugatencs, que van esvair qualsevol ofensiva dels locals. El tècnic santcugatenc, Carles Munuera, es mostrava satisfet per la feina de l'equip, tot i que va reconèixer que els altres resultats no van afavorir gens ni mica al Sant Cugat. Munuera, però, té molt clar que el Sant Cugat ha de confiar en ell mateix, sense haver de dependre de què facin els altres. Diumenge el Sant Cugat té un compromís vital, segons el tècnic santcugatenc, perquè rep al Municipal el Roses, empatat a l l punts amb els santcugatencs, als últims llocs de la classificació. Munuera confia en la salvació del Sant Cugat però considera que, a partir d'ara, l'equip no pot deixar escapar més punts a casa.

MOTOR RALLY Ctra. Cerdanyola, 69 Tel. (93) 674 15 03 (Ventas) • Tel. (93) 675 18 53 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS su agente

PEUGEOT

(Taller)

PEUGEOT


ESPORTS

24

l·LS 4 C A N T O N S / Divendres. 13 de gener de 1W5

FUTBOL DE SALA D e s p r è s d'tin inici d e t e m p o r a d a p r e c i p i t a t , c o m a c o n s e q ü è n c i a de la falla d ' u n p a t r o c i n a d o r q u e a j u d é s e c o n ò m i c a m e n t cl c l u b a e n c a r a r la n o s a c a t e g o r i a , cl W i n t e r t h u r S a n t C u g a t e m p e n v a m b t o r ç a a la divisió d e p l a t a . A r a , els s a n t e u g a t e n c s v e u e n p o s s i b l e a s p i r a r a la lligueta d ' a s c e n s .

Prop de la divisió d'honor El Winterthur Sant Cugat empeny amb força cap a la màxima categoria :

ha necessitat cap reforç, important. De mica en mica el conjunt santeugatenc s'ha adaptat, sense problemes, a la divisió de plata. L'únic que han notat els jugadors ha estat el fet de no poder fer la p r e t e m p o i a d a amb la normalitat i la tranquil·litat d'altres equips. Però el Winterthur Sant Cugat ha sabut demostrar al llarg de les jornades que és un equip amb garanties per afrontar el repte que significa jugar en la segona categoria del futbol de sala estatal

\ K M 1 KE V I• K I í

• Sant Cugal LI Winterthur Sani Cugal \.i \eiil en pupa desprès d'un estiu incerl. L'ascens a la divisió de plata, aconseguit la temporada passada, \ a posar contia les eoides la lonlinuilat del club. que tms a l'ultun moment va treballat coniuntament amb la regidona d'l spoits de l'Ajuntanieiil pel aconseguir un patrocinador. 1 es negociacions amb l'empresa d'assegurances Winterlhui '. an quedar definitivament segellades amb la signatura del eontraele al desembre. .Ara el Winterthur Sant Cugat afronta amb toia tranquil·litat la temporada ja que el capítol econòmic ha quedat resolt i la marxa de l'equip en la nova categoria va mes he del que es podia preveure. L'equip, que entrena Carles N a v a n o des de la temporada passada. te la mateixa base de jugadors que formaven el primer equip I anv passat. I. tot i que la categoria es molt mes competitiva que l'anterior, l'equip no

Mantenir-se en la línia Q u a n falten dues jornades perquè acabi la primera volta del campionat, el conjunt santeugatenc ocupa la sisena posiciéi en la classificació general amb un balanç prou favorable: cine victòries, dos empats i quatre derrotes Contràriament al que passava la temporada passada, el conjunt de Navarro ha trobat mes dificultats a casa que en els desplaçaments. No obstant això. si el Winterthur Sant Cugat és capaç

1-1 Winterthur Sani ( 'ugat es sisè en la classificació. Foto: MANI- I-.SI'IISOSA.

de mantenir-se en aquesta línia, millorant i r e c u p e r a n t alguns punts més a casa en la segona volta, els de Carles Navarro podran aspirar a la lligueta d'ascens a la divisió d'honor: una possibilitat en la qual moll pocs podien pensar al principi de temporada. Ls simptomàtic que entre els sis primers classificats del grup es trobin 3 equips catalans —el Martorell, el Sícoris i el Sant Cu-

gat—. Per Carles Navarro, l'explicació es pot trobar «en la gran afieió per aquest esport que hi ha a Catalunya, cosa que es tradueix en un nivell molt més alt que a la resta de comunitats de l'Lstat». E£I tècnic santeugatenc no descarta que més d'un equip català pugui ascendir a la màxima categoria del futbol de sala estatal si els resultats hi són favorables. Abans d'acabar la primera volta

de la lliga, el Winterthur Sant Cugat haurà de rebre en el Municipal el Bilho. un adversari teòricament assequible, i després s'haurà de desplaçar a la pista del líder, el Rias Baixas de Pontevedra. L'entrenador pensa en aquest últim compromís amb optimisme moderat, ja que reconeix que «ells només han perdut un punt i serà difícil treure alguna cosa d'aquella pista».

ESPORT ESCOLAR

CENTRE DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL SI SANA NICOLETTI

V

Q l

L

L ' X S P X. R I T

S O L I D A R I l> I R 1) L R I

I) X. 1. I () T

\\ i i(

N

A 1) A l

L ' A N Y

19 9 5

•j.c·v·i·i·^·

F S

1 I

Dl

S I (,

C : \ I K I

:i !

l) 1

R

!

1 ' 1 Q l I I'

:i

Y r \ i i i) \ S L S A \

N A

N l (

\

i; i i

i i

El Collserola inicia la segona fase del campionat de minihandbol en el grup A

D h I

\ i

i i >

\ i O f t T

I t

A

C/ Sant Antoni, 74, baixos - Tel. 674 74 37 Sant Cugat del Vallès

B Sant Cugal. I 'equip alevi de i'cscola ColLcrola disputarà, junMineni amb l'equip A del ('alalunva. el Joan Maragal' i el conjunt A de l'escola Aveae. la segona fase ilels campionats escolars de minihandbol en el guip A 1:1 Coli

serola debutarà demà contra l'equip de l'escola Catalunya. El matx tindrà lloc a la pista de Sant I raiicesc a les li) del matí. L'altre parli; del grup el disputaran el Joan Maiagall i l'escola Avenç. l·l segon partit de la lligueta els e n t ' n n l a r à al Joan Maragall i el

tercer i últim de la primera volta. a l'escola Avenç. 1, equip aleví del Collserola el formen Oriol Alonso. Alcx Mallot, Joan Segura. Miquel Corbella. Carles Bel. Carles barre. Manuel Vegas i blies Seria bots ells s'entrenen amb Armand Mora.


ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 13 de gener de 1995

ESPORTS

25

POLISPORTIU

PB St. Cugat, 3-Caçadors, 3 Penya Blau-grana:Edu. Reverte, L.uis. Isaac. Tato. Javi (Miguel 46'), Carrc. Raúl. Oscar. Juanjo (Marc dfs) i Carrillo. Caçadors: Jiménez. Expósito. Ortiz. Rimbau, Carrilero. Barricntos, Del Pozo (Ciarcia 75'). Martínez. Ventura, Cuesta i Rodríguez (Gil 48'). Gols: 1-1) Carrc (43'). 1-1 Martínez (49'). 2-1 Juanjo (fi7'). 3-1 Óscar (71)'). 3-2 Rimbau (71'). 3-3 Martínez (SO'). Àrbitre: Amate. Malament. Targetes grogues a Oscar. Isaac. Barrientos. Martínez i Cuesta: dues a Tato. Comentari: La Penya va estrenar l'any amb un empat a casa en un partit poc vistós. Un cop més els homes de José Antonio Calderón no van saber imposar-se a un rival veterà i experimentat. Quan semblava que els blau-i-grana tenien cl partit controlat. amb el 3 a 1 als 70 minuts de joc. una falta directa i un gol en clar fora de joc van permetre als visitants remuntar el matx. Reverte i Juanjo van ser els homes més destacats de la Penya. L'equip de Calderón visitarà diumenge el difícil camp de les Fonts. segon classificat., C'.R. J ú n i o r , 2 - Poble N o u , 4 Júnior: Cabré, Casulleras, romàs. Ferrer. Garrido, Permanyer. Agustí (Alonso), Olivé. Soler. Rancra. Pardo. Poble Nou: Cuadra, Medina (Sànchez), Matarín. Cisco. Eloi. Toni. Frnesto. Paquito (Arévalo). ( ristobal (Monlcs), Carlos. Cordobilla (Salorras). Cols: 0-1 Medina. 1-1 Pardo, 1-2 Paquito. 1-3 Erncsto. 1-4 Montes, 2-4 Alonso. Àrbitre: Mesa. Regular. Targetes grogues a Ferrer. Olivé, Medina, Cisco, Eloi i Cordobilla. Comentari: Tot i fer un bon partit, el Júnior va encaixar la primera golejada de l'any nou a casa. Els terrassencs. que no van fer un bon matx, van aprofitar la condició de cucr dels santeugatencs per guanyaT amb comoditat. El Júnior, però, no es va donar per vençut fàcilment i va acon-

seguir dos gols, que de poc van servir per lligar els dos punts en joc. Aquest cap de setmana el Júnior visita el camp de l'Ullastrell, novè en la classificació. , C'.R. Mira-sol, 1 - Espronceda, 1 Mira-sol: Antonio, Juan Carlos, Tin, Jordi (Juanjo), Naranjo. Enriquc, Jaimc. Julio (Minguella). Luis (Manu). Manolín. Moreno. Espronceda: Rodríguez. Jurado, Lizcano. Serrano, Velasco. Lizcano 11. Ruiz (Gordillo). Navella, Barbel (Velàzqucv), Luque (Bermejo), Soler (Raya). Cols: 1-0 Carlos. 1-1 Navella. Àrbitre: Collado. Correcte. Comentari: El Mira-sol es va haver de conformar amb l'empat contra un combatiu Espronceda. Els visitants van lluitar fins al final i, fruit d'això. van poder igualar el resultat. L'Esproneeda va fer I'l a 1 definitiu en aprofitar una errada defensiva. Després que s'efectués l'I a 0. l'empat va arribar en una jugada desafortunada en què Antonio va demanar una pilota aparentement sense perill i que v.i acabar amb un gol en porta buida (' K

UESC, 45 S a n t a Rosa de Lima, 72 UESC: Machón (2), Soler (8), Martínez (4), Paz (-), García (-), Garcia (3). Osul (8), Crespi (fi), Junvent (2), Crespi (10), Moreno (3). Santa Rosa de Lima: Garrido (18), Martínez (-), Antón (13). Quinquilla (21). Zambrana (-), Negre (2), Granja (-). Gallego (-). Gonzàlez (5). Santín (13).Filba(-). Arbitres: Roset i Sànchcz. Comentari: L'equip B de la UESC va encaixar la primera derrota de l'any contra un dels equips més perillosos de la categoria, el Santa Rosa de Lima. Els jugadors d'Horta van dominar a la pista santeugatenca des dels primers minuts del partit i van tancar la primeTa part del compromís amb un resultat de 15 a 36. Amb aquesta derrota els homes que entrenen Sito Roque

i David Barbens es ressenten de l'estat que ja es va notar en l'últim partit abans de les vacances, contra el Sentmenat. Ara ja pensen en cl pròxim compromís, contra l'Atlètic de Terrassa. : C M . CB Mira-sol, 69 Sant Andreu, 72 CB Mira-sol: Màrius (9), Rafa (17). Edu (25), David (I), Dani (3) - cinc inicial-, Manolo (-), Miguel (-), Oscar (12). Javi (2), Víctor (-K St. Andreu: Gonzàlez (16). Gutiérrez (4), Màrmol (12), Hernando (15). Peralta (16) —cinc inicial—, Minem (-). Domínguez (1). Campmanv (-). Picón («)• Àrbitre: Rodríguez. Correcte. Comentari: El Mira-sol va deixar escapar un partit que era al seu abast. Després de mantenir a distància el Sant Andreu durant la primera part. els locals van perdre el matx al segon temps com a conseqüència del relaxament. Els mira-solencs van saber aprofitar la defensa oberta dels visitants per marcar les diferències. Al descans s'hi arribava amb un 43 a 39 que donava tot l'avantage al Mira-sol. La segona part va ser molt més disputada però, després de hi remuntada del Sant Andreu, els locals van ser incapaços d'atrapar els visitants. Els homes de Guillcimo de Miguel es desplacen aquest cap de setmana a Cerdanyola per enfrontar-se al Serraparera.: C.R.

C. Padilla, 7 - Olimpyc, 2 C. Padilla: Santi. Juanan, Gelo. César i Ledesma —cinc inicial—. Michel, Domingo, Aguilar, Moya, Marquinhos i Angoste. Olimpyc: Nortes, Martí, Jordi, Martín i Joan —cinc inicial—, Mur, Ferrcte i Valverde. Gols: 1-0 César (9'), 2-0 Ledesma (11'), 3-0 Gelo (15'). 4-0 Gelo (33'), 5-0 Ledesma (34'), 5-1 Jordi (34'), 6-1 Angoste (35'). 7-1 Annostc (39'), 7-2 Martí (40'). Àrbitres: Giménez i Aldain. Bé. Targetes grogues a Gelo, Martín i Ferrcte.

Comentari: Els florestans van perdre a la difícil pista de del Citroen Padilla. L'Olimpyc va sortir a defensar-se davant la qualitat del rival. Els Saragossans van imposar el seu joc i van dominar el matx amb autoritat. Però tot i així, els homes d'Àngel Ruiz mai no van abandonar l'esperit de lluita. Però uns cops la mala sort i d'altres Ics bones intervencions del porter local no van permetre que les ocasions creades pels florestans acabessin al fons de la porteria. Lis gols de Jordi Reixach i Dani al segon temps van arribar massa tard per remuntar el matx. Demà el conjunt florestà rep la visita del Caja Rural de Teruel A.L, C'.R.

J u n e d a , 7-PH St. Cugat, 3 Juneda: Torrens, Mateu (1). Bosch, Ouer (3) i Toni (1) —equip inicial—, Joan (1) i Ramon (1). PH St. Cugat: Torres, Cervantes, Jul, Villalonga (3), Costa —cinc inicial—, Rius i Anton. Evolució del marcador 1-0. 1-1. 2-1, 3-1.3-2.4-2,4-3,5-3.6-3.7-3. Àrbitre: Bicet. Malament. Comentari: El Patí Hoquei no va poder plantar cara a un equip que va saber aprofitar les condicions de la seva pista i a les quals cal afegir un arbitrage favorable. La primera meitat va ser bastant igualada, tot i que el ritme del partit el va marcat el conjunt local. A la segona part va arribar la polèmica. L'equip lleidatà va ser clarament afavorit per les decisions arbitrals. Mostra d'això va ser el gol anul·lat al Patí Hoquei que significava l'empat a 4 gols. Però, tot i la victòria del Juneda, els santeugatencs conserven cl liderat per la diferència de gols. Diumenge els santeugatencs reben al Municipal l'Alguaire. IS C.R. CH S a n t Cugat, 4- Prat, 1 CH Sant Cugat: Àlex, Roger (1), Marc (1), David (1) i Óscar —cinc inicial—, Bernat (1), Roger. Prat: Ricardo, Pradas, Rivero (1), Redon, Cano —cinc inicial—, López,

AGENDA

11.45 Sant Cugat-Roses (Dium.|

3a regional 10.00 17.00 11.30 11.30 16.00

C. Cortés.-J. 25 Setembre (Dium.) Uttastrell-Júnior (Diss.) Les Fonts-PB Sant Cugat (Dium.) Marina-Mirasol (Dium.) Monaguillo-Adesa (Diss.)

Juvenil 11.00 C. Parellada-Sant Cugat (Dium.) 18.00 PB Sant Cugat-Joan XXIII (Diss.l 11.30 Sant Llorenç-Júnior (Dium.)

Cadet 16.45 16.00 16.00 17.00 12.00

Sant Cugat-Terrassa (Diss.) PB SantCugat-C. Parellada (Diss.) Dosa-Júnior (Diss.) Poble Nou-PB Sant Cugat (Diss.) Sant Cristofol-Sant Cugat (Diss.)

Infantil 11.00 11.00 11.15 15.15 17.00

Júnior-Terrassa (Diss.) PB Sant Cugat-Sant Llorenç (Diss.) Les Fonts-Sant Cugat (Diss.l Sant Cugat-E. Bonaire (Diss.) Terrassa-PB Sant Cugat (Diss.)

2a divisió estatal SÈNIOR 12.30 Manresa-UESC (Dium.) SUB-23 10.30 Manresa-UESC (Dium.) JÚNIOR 16.00 Molins de Rei-UESC (Diss.)

I I 3a preferent SÈNIOR 19.45 At. Terrassa-UESC (Diss.) SUB-23 18.15 At. Terrassa-UESC (Diss.) JÚNIOR 17.30 Abrera-UESC (Diss.)

!§ 3a catalana femenina SÈNIOR 19.00 UESC-Ripollet (Diss.)

SÈNIOR 12.30 Serraparera-Mirasol (Dium.)

>

<

> > % * <&- f£, ilP

U E S C , 25 R e u s , 28 L'ESC: Cornet, Cinta (6), Tomàs (6), Martí (-), Estévez (2). Tortosa (4). Romero (4) —equip inicial—, Fisas (-), Rodríguez (-). Mora (-), Ayo (3). Reus: Segòvia, Noguero (1). Xavi (6). Quiroga (6). Martín (1). Cabos (3). Francesc (11). Àrbitres: March i Valicnte. Regular. Comentari: L'equip d'handbol de la UESC va encaixar la segona derrota de la temporada. La desfeta contra el Reus ha significar la pèrdua del liderat per part dels santeugatencs en favor del Castellar. L'inici del partit feia preveure una nova victòria local, però els de Reus van aconseguir empatar abans del descans, aprofitant les errades dels homes de Josep Ibànez. A la segona meitat es va produir el desastre. El Reus va aprofitar els primers 10 minuts per apallissar una UESC apagada i desmotivada. Però una lleu recuperació en el joc santcugatenc va permetre als locals reduir la diferència a 3 gols. Demà l'equip de Josep Ibanez es desplaça a Súria amb el propòsit de sumar dos punts més que li permetin recuperar un liderat, a mans del Castellar. / P.M. / C.R.

El líder de la 2a estatal es passeja per la pista de la UESC i s'endú la victòria

Divisió de plata 18.00 FS Sant Cugat-Bilbo FS (Diss.l

• 1a divisió A 19.30 Olimpyc-CR Teruel (Diss.l

ÍMÍÜÉÉM 1a divisió estatal SÈNIOR FEMENÍ 18.00 CV Sant Cugat-Olot (Diss.)

1a divisió B

9.15

J U V E N I L FEMENÍ Terrassa-Sant Cugat (Dium.)

SÈNIOR M A S C U L Í 17.00 Sant Pere-Sant Cugat (Diss.) CADET FEMENÍ 12.00 Vilassar-Sant Cugat (Diss.l

HOQUEI-PATINS H Campionat de Catalunya 2a C A T A L A N A 12.30 Ripollet-CH Sant Cugat A (Dium.) 22.15 CH Sant Cugat B-GEiEG (Diss.) 12.30 PH Sant Cugat-Alguaire (Dium.) JÚNIOR 11.00 PH Sant Cugat-Noia (Dium.) JUVENIL 11.45 PH Sant Cugat-CES (Diss.) 18.45 Vic-PH Sant Cugat B (Diss.) 20.30 Congrès-PH Sant Cugat C (Diss.) INFANTIL 10.30 PH Sant Cugat-Barcino (Diss.) 17.30 Vic-PH Sant Cugat B (Diss.) ALEVINS 17.00 PH Sant Cugat-Gramenet (Diss.) 16.15 S. Bonan.-PH Sant Cugat (Diss.)

M Divisió d'honor cat. 2a divisió 17.00 Olimpyc-Súria (Diss.l

3a divisió 17.00 Montmany-Bokatas (Diss.) 16.00 Chess-M. Segura (Diss.) 17.00 Valldoreix-Selva FS (Diss.)

Juvenil 11.45 Olimpyc-Sant Andreu B. (Dium.)

Cadet 11.30 Morera-Olimpyc (Diss.)

Alevins 11.00 Olimpyc-T. Esc. Pia (Diss.)

HANDBOL ü 1a catalana SÈNIOR MASCULÍ 19.20 Súria-UESC (Diss.) JUVENIL MASCULÍ 16.30 Terassa-UESC (Diss.) CADET MASCULÍ 10.00 Sant Llorenç-UESC (Diss.)

HOQUEI-HERBA ^ Divisió d'honor 9 Campionat de Catalunya 12.30 Línia 22-Júnior (Diss.)

Els santeugatencs no estan a l'altura del rival

19.30 P. Ventura-PB Sant Cugat (Diss.l

16.00 Argentona-Champion (Diss.)

I I Campionat de Catalunya

12.30 Júnior-RS Tennis (Dium.)

ÏE 3a categoria A

• * ' ÍIU>& M

BÀSQUET

SUB-23 11.00 Serraparera-Mirasol (Dium.)

1a catalana

Verdugo. Navarro, Martínez. Evolució del marcador: 1-ü, 2-0, 3-0, 3-1.4-1. Àrbitre: Piqucras. Regular. Comentari: El Club Hoquei Sant Cugat va desaprofitar una clara oportunitat per golejar el rival. Els santeugatencs van tenir dificultats per imposar el ritme del partit contra un adversari sense iniciativa. Durant la primera part, el joc va ser força imprecís. però els locals van aprofitar abans del descans per fer 3 gols. Tot i cl 3 a 0. la segona part va ser tensa, el Prat es va tancar en la seva àrea per aturar els contracops santeugatencs i el joc es va endurir. No obstant això, el Club Hoquei va aconseguir els dos punts en joc, sense gaires problemes. Els de Sant Cugat visiten diumenge la pista del Ripollet.; IS. / C.R.

Campionat de Barcelona 3a CATALANA. SÈNIOR 11.00 Vilafranca B-UESC (Dium.) JUVENIL 18.30 UESC-UE Horta (Diss.)

BL.H

UE Sant C a

s^

Cara

z° (-),

Zf%9 García (19), Santillana (8), Moreno (1), Riera (-), Badosa (8), Argento (6), Fontanals (5), Romero (-), García (-), Solano (3), Asensio

(3: 7 acB

Vaiis: 0

L ™ < 4 )' pérez <5)>

/ O Fàbregas (14), Caballero (11), Altisen (10), Martín (7), Canals (4), Requena (-), Canals (5), Vidaller (6), Queralt (-), Farré (10). Parcials: 06-08, 14-21, 15-32, 25-43; 17-38,34-59, 40-68, 56-76. Arbitres: Mateo i Marco. Públic: Unes 60 persones. CATÍ MORELL B Sant Cugat.— El primer equip de la Unió Esportiva Sant Cugat va caure derrotat de manera clara contra el líder de la classificació, un Valls que va voler demostrar la categoria del seu joc. Ja es preveia que el partit acabaria en derrota i va ser així ja que es va veure un d'aquells partits sense història. El joc, dirigit sempre per l'equip visitant, no va presentar cap tipus de resistència i Layola, l'entrenador del Valls, va poder donar més minuts als seus homes menys resolutius a la pista. De fet, al minut 10 de la primera part, l'equip de Marcel·lí Massafred ja perdia per 11 punts de diferència. Després d'arribar al minut 15 de joc amb un resultat de 15 a 32, el Valls va optar per deixar descansar dos dels homes més destacats a la pista, Caballero i Fàbregas, amb 11 i 12

punts, respectivament. L'avantatge dels visitants va provocar el relaxament en el joc vallenc, però aquest avantatge no es va traduir en un millor paper dels locals a la pista. Els santeugatencs no van saber aprofitar les poques oportunitats que van tenir sota la cistella i van sentenciar la derrota contra el Valls per 20 punts de diferència. A la segona part, l'equip que dirigeix Marcel·lí Massafred no va remuntar tal com acostuma a fer, sinó que es va mantenir en la mateixa línia de joc de la primera part. Als 10 minuts de la segona part el resultat era de 34 a 59 i a només 5 minuts es mantenia un avantatge de gairebé 30 punts de diferència per l'equip vallenc. La nota destacada la va protagonitzar la tranquil·litat dels visitants, que durant el temps de descans, en lloc de marxar al vestidor, es van quedar a la pista escalfant i, fins i tot, es van permetre el luxe de jugar un partit entre ells. Però, sens dubte, la capacitat de l'ex-jugador del CB Sant Cugat i actual jugador del Valls Francisco Caballero per reunir a la graderia antics companys d'equip va ser l'aspecte més positiu. El sènior A de la UESC haurà d'afrontar diumenge vinent un altre compromís d'altura, a la pista del CB Manresa, que és actualment el segon classificat, amb quatre derrotes.


ATENCIÓ TELEFÓNICA ALS AVIS

26

Un servei inspirat en el popular telèfon de l'esperança, però adreçat específicament a la gent gran, entrarà en funcionament dilluns a Sant Cugat. CAVIS ha creat el Telèfon de la Germanor.

TREBALL PER A DISMINUÏTS

• Divendres, 13 de gener de 1995

E.1 taller Jeroni de Moragas dóna ocupació estable a 80 disminuïts psíquics que no trobarien feina en altres empreses. Funciona des de fa 20 anys i en fa 10 que es va instal·lar a Valldoreix. Plana 27.

P I DIUS SERVEIS SOCIALS

El T e l è f o n de la G e r m a n o r , organitzat per la C o o r d i n a d o r a lnterinstitucional per l'Ancianitat ( C A V I S ) , entra en funcion a m e n t a partir de dilluns. T o t i que es recolliran tot tipus de d e m a n d e s d'ajut,

l'objectiu central del servei és establir la possibilitat de relació p e r m a n e n t a m b la gent gran a m b p o c a mobilitat social i q u e reclami suport e m o c i o n a l . Els v o luntaris que hi participaran f o r m e n part

d'una xarxa o r g a n i t z a d a a m b 51 m e m b r e s q u e farà t a m b é altres tasques. C A V I S va presentar d i m e c r e s a la seva seu, la Llar d'Avis de la Parròquia, els diferents projectes i e q u i p s de treball.

£1 Telèfon de la Germanor atendrà les trucades dels ancians la setmana vinent Funcionarà els dies laborables a la tarda i hi haurà un contestador la resta d'hores

El servei es crea dins del pla d'organització dels 51 voluntaris que treballen a CAVIS Malgrat aquest aparent èxit inicial, ni Vicenç. Trius ni la coordinadora del voluntariat. Rosa Ribes. van voler especular sobre la resposta que pot assolir el servei. «No sabem què pot passar —assegurava Ribes— però tant ens trobem ben aviat que cal una ampliació de l'horari o la instal·lació d'una altra línia, perquè el Telèfon és necessari, hi ha molta gent gran sola. Ara caldrà veure si s'utilitza.» De moment, el primer servei que entrarà en funcionament dilluns seia el contestador automàtic. connecta! durant tot el dia dins l'horari de la Llar d'Avis i l'atenció personalitzada es posarà en marxa «probablement al cap d'un parell de dies».

Sil \ I \ BARRI isi) I Sant Cugat l·l n u m e r o es el 5S9 57 i),s i comentarà a funcionar. almenvsel contestador automàtic. dilluns vinent, l a Coordinadora lnterinstitucional per l'Ancianitat de Sant Cugat (CAVIS) va presentar el servei dimecres a la 1 lar d'Avis de la Parròquia com una part d'un pla global d'organització del voluntària!. integral per S| membres. I.'objectiu del tclcton es establir la possibilita! de conlacle amb toia la gent gian del municipi sense que els calem desplac.u -se. l-|s uilunl.uis que icsponi;um a les irucadcs. ciilie Ics cinc de la tan la i dos qual Is de vuit del '.espia. . a|mlaian. segons i;i explicar cl cooldilladoi d.e CAVIS. Vicenç I i llis. a icsoldrc e b problemes piaclics i de burocràcia, o t e i u a n conveisa i la possihililat d c x p h c a i pic ocupacions personals i e s i a i a r i la disposició de les tamilic s ,le]s aiic laiis. l'cio. sobicn >; v a icm.iiv.ii 11 ais mIciil.can transmeti c- un missatge •..''•.•spei.inca pe! \ u . i e amb ale;MÍa . l o ; i que cl nombre de \ o IIIIII.IMS dc'siiu.ils a ,K|iiest servei cncai a no cMa c si ipul.it. I.i creació de'l I < L'ton ,!e 1 i ( ,e' r e m e i eompi >i l.u .-. l'i pi escaic la pe ' riancnt. iluis de l'hoi ai i icaic.U. d'un lluiran de ducs pcisones pei uaianln la mobililal d'un dcK dos en cas ilVim i eciieia sense- e|iie el servei quedi desatès I a tenia de coordinat cl pcisonal es ara per a Rosal io B l a / q u e / . la cap del grup ele voluntaiis assmnats al Tclcton. i ella assegura que pei treballar-hi cal senlii molta alegria, perquè si no es impossible liuiismclrc-la •. Amb aquesta mateix.i idea van tci cua. dcspies de I acte de pre-

Sis grups de treball Però el Telèfon de la Germanor es només una part dels projectes endegats per la coordinadora de voluntat is de diferents entitats que treballen per a la gent gran. CAVIS ha distribuït els seus 51 voluntaris en sis grups de treball. A mes del destinat al serxei telefònic. ha establert tres equips a Talencio domiciliària -—dos al ecntie urbà i un grup de barri dirigil des de Valldoreix— un per a l'atenció dels avis que viuen a la Residència i un altre, encapacalal per un jove de 24 anys, encarregat de la secretaria tècnica i les qüestions administratives.

Silvia Flurv i el coordin.nl sentaeio que va omplir la sala. una quinzena de persones que solicitaven la destinació al servei telefònic. La resta havia ircl llapis

. la duent d'.ilcaldc \1AM- I SI'IM )S V i paper per anotar cl numero mentre anunciaven de manera explícita Ics seves intencions d'utlit/ar-lo.

SOLIDARITAT

Aquest pla d'organització del voluntariat posa. segons la tinent d'alcalde de Sanitat i Serveis Socials, Sílvia Flury. les bases del model de serveis socials dedicats a la tercera edat durant els propers anvs. Tlurv va remarcar al seu discurs l'optimització i «estalvi» de recursos que comporta el treball amb voluntaris.

Dos ferits en els accidents de trànsit del cap de setmana I Sant Cugat.— Dos ferits lleus és el balanç de víctimes per accident a Sant Cugat durant el cap de setmana passat. L'n jove santeugatenc que conduïa una Vespa, amb la matrícula B-019N-MP, per la carretera de Rubí diumenge a la matinada va ser el primer ferit, en estavellar-se contra un fanal de l'enllumenat públic, que va caure com a conseqüència de la col·lisió. El jove va ser traslladat a l'hospital de Terrassa amb cops de diversa consideració. L'altre ferit va ser el conductor d'un Seat Panda, matrícula B-23OO-0J. que va xocar contra un Fïat Uno, matrícula B-0161-LD, al lateral de l'autopista A-7, a l'altura de Sant Cugat. El ferit, domiciliat a Barcelona, va ser traslladat a l'hospital de la Vall d'Hebron amb una ambulància de la Creu Roja Sant Cugat-Rubi. s.n.

Intenta pagar amb un bitllet fals B Sant Cugat.— l ' n client d'una discoteca de Sant Cugat va ser interpel·lat per agents de la Policia Municipal quan va voler pagar dues consumicions amb un bitllet que va resultar fals, el cap de setmana passat. Lis responsables del local van desconfiar de l'aspecte del bitllet i van avisar una patrulla de la policia local. L'individu va explicar als agents municipals que li havien donat cl bitllet en un bar de Sabadell i va assegurar que no en coneixia la procedència. Amb iot. la policia va instruir un atestat per expedició de moneda falsa i investiga el cas. S.B.

Va a buscar el cotxe i el troba abonyegat I Sant Cugat.— La propiciaria del Renault 21 amb mairícula B-3457-KP va trobar la setmana passada el seu cotxe abonvegat al carrer Dos de Maig. on l'havia deixat aparcat. LI vehicle elcl costat. un Seat 124 amb matricula de Barcelona B-5853-AB. també presentava desperfectes. La causa dels danys, segons es va deduir per la nota que es va trobar al parabrises dels vehicles, era la col·lisió de dos cotxes més que havien marxat del lloc de l'accident i havien deixat només els telèfons de contacte, s.ii.

COOPERACIÓ

La plataforma del 0,7% crearà Santi Jové qualifica de desesperada la situació dels refugiats bosnians de Croàcia un secretariat per coordinar la SÍLVIA BARROSO

I Sant Cugat.— Pa situació dels refugiats bosnians «s'agreuja per moments». Aquesta és la conclusió del santeugatenc Santi Jové després del seu setè viatge al campament de Kamenjak, a la ciutat croata de Pula. Una furgoneta de Jové, una altra de dos membres de Sant Cugat d'Universitaris per Bòsnia i dues de la Creu Roja de Calella van sortir el 26 de desembre cap a Croàcia amb un carregament de material sanitari per al camp. Hi viuen 800 refugiats i, segons Jové, «ja han perdut l'esperança de recuperar les seves ciutats quan s'acabi la guerra».

HI pessimisme creixent que descriu Jové és paral·lel, a més. a «l'accentuació dels problemes quotidians». Per amortir aquestes dificultats. Jove continua organitzant expedicions amb ajut humanitari: encara que assegura que només serveixen per «tapar forats». reconeix la importància de fer la vida al camp «més agradable, dintre del que cap». «Fs fonamental —matisa— organitzar visites de dentistes o d'oculistes i portar-hi material mèdic i pedagògic. Anar més enllà de la llet en pols i l'oli.» Aquest últim viatge. Universitaris per Bòsnia ha enviat ordinadors a Kamenjak.

Es una manera de facilitar que els adolescents de més de tretze anys continuïn la seva educació, ja que a Croàcia. com a estrangers, només poden estudiar de franc fins als 13. Però «l'escepticisme s'ha estès a mesura que s'allargava la guerra —insisteix Jové—i molts dels refugiats només pensen ja a buscar una nova vida en un altre país». «Al mateix temps, aquí la gent s'ha cansat de col·laborar. Aquest cop ja només he demanat suport a les organitzacions que es dediquen a la cooperació, i, si vull ajudar en casos particulars. ho pagaré de la meva butxaca i fora», afirma.

comissió de seguiment SÍLVIA BARROSO

I Sant Cugat.— Un secretariat o una mesa coordinadora i la participació lliure de la resta de l'assemblea i dels ciutadans serà, a partir d'ara, l'estructura de funcionament de la plataforma del (l,7 r ; de Sant Cugat. El secretariat es reunirà cada quinze dies —el segon i quart dijous de cada mes— i dirigirà les converses amb l'Ajuntament per a la constitució de la comissió de seguiment que es va acordar de crear en el ple municipal del 13 de desembre, quan es va aprovar per unanimitat el

pla de terminis que regularà l'ajut municipal al Tercer Món. Un cop aprovat el pressupost per al 1995 en el ple extraordinari de dimarts passat, la partida de 4.590.000 pessetes (el 0,2%) per a cooperació ha quedat destinada oficialment. La comissió pot convertir-se ja en una realitat que els membres de la plataforma volen que sigui mixta, amb tècnics de l'Ajuntament, representants dels grups polítics amb presència al consistori i membres de les organitzacions no governamentals de la ciutat.


PUNT DIVERS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 13 de gener de 1995

27

ASDI obté 150.000 pessetes de benefici de la subhasta d'art

SERVEIS SOCIALS

• Sant Cugat.— Unes 150.000 pessetes, el 10% del prop d'un milió i mig recaptat, són els ingressos obtinguts per l'Associació pro Disminuïts de Sant Cugat (ASDI) en la subhasta d'art benèfica organitzada fa unes setmanes. El balanç, per sota de les previsions és, no obstant això, «força positiu i molt ben acollit a l'entitat», segons la presidenta de l'associació, Enriqueta Guarch. Aquesta valoració s'ha de fer, des del punt de vista de Guarh, tenint en compte que «era la primera vegada que ASDI organitzava una subhasta i que feia només dos mesos que hi havia hagut una altra subhasta, amb més tradició. com es la de l'Associació Espanyola contra el Càncer». Tant els ingressos de la subhasta com la resta de recaptacions d'ASDI tenen actualment com a objectiu prioritari la construcció d'una nova seu per a l'entitat. L'antic local de la carretera de Cerdanyola va ser derruït per construir-hi un edifici de pisos, que ja s'han venut sobre el plànol, i obtenir així fons per aconseguir una seu més gran. Mentrestant, els vuitanta disminuïts psíquics i físics que atén ASDI continuen les seves activitats en una part dels locals de la Creu Roja cedida provisionalment. / S.B.

Treballadors amb disminucions del centre ocupacional del taller Jeroni de Moragas en ducs de Ics cadenes de muntatge. Fotos: J.A.MULA. I després de l'escola, què? Si aquest és un interrogant conflictiu per a la població a m b un coeficient intel·lectual considerat normal, encara és més difícil de respondre per als diminuïts. Al taller Jeroni de Moragas, troben una vida laboral normal. Vint anys després de la seva fundació, continua funcionant al màxim de la seva capacitat i, segons el seu director, Salvador Strino, s'espera la possibilitat de gestionar un centre p e r a disminuïts que la Generalitat construirà en un terreny proper.

Treballar per integrar-se

Mitja tona d'aliments per a Bòsnia, recompte final del «Tot»

Vuitanta disminuïts viuen una situació laboral normalitzada al taller Jeroni de Moragas

• Sant Cugat.— Uns 500 kg de sucre, farina i oli de gira-sol recollits és el recompte final de la campanya de Tot Sant Cugat per reunir ajut humanitari per a Bòsnia. Tot i que un primer balanç provisional, quan encara quedaven 3 dies de recollida, donava una xifra de 200 kg, les aportacions de les darreres jornades a l'estand —al costat de l'envelat de Nadal i amb el mateix calendari— han fet doblar les expectatives. Per a l'editor i impulsor de la iniciativa Ramon Grau, la participació dels últims dies «ha confirmat l'èxit de la campanya i s'ha comprovat que les dates eren adequades per demanar la solidaritat dels ciutadans». / S.B.

SÍLVIA BARROSO

I Valldoreix.— «Quina hora és?», pregunta una de les treballadores amb disminucions psíquiques del Jeroni de Moragas, mentre fa una demostració de com es munta una capsa de llapis de colors. «Que esperes l'hora de plegar?» «Sí, és clar. Mira! —canvia de tema— Se m'ha descordat la sabata. Corda-la fort, més fort!» Falta mitja hora perquè acabi la jornada laboral i a l'àrea del centre ocupacional on treballen els disminuïts amb més d'un 65% de dificultat, en són perfectament conscients. Al centre especial de treball —menys d'un 65% de disminució— al pis de sota del taller, es respira, en canvi, una activitat intensa, encara que s'acosti l'hora de plegar. Els membres del dos grups fitxaran abans de marxar i rebran un salari a final de mes. Amb aquesta reproducció d'una estructura laboral normal han après el valor del treball i han aconseguit formar part de la societat. «L'objectiu —explica el director del taller Jeroni de Moragas, Salvador Strino— és donar

una sortida integradora als nois que vénen de les escoles especials. Que no es quedin a casa, que es mantinguin actius. En vista de la impossibilitat d'aconseguir la utopia de col·locar-los en altres empreses, vam decidir crear-ne una nosaltres mateixos.» El resultat de la iniciativa d'una cooperativa de professionals de l'educació especial és que, des de fa vint anys, al taller Jeroni de Moragas un col·lectiu de disminuïts d'entre 18 i 40 anys envasen peces sortides de fàbrica en grans partides per ser distribuïdes després als minoristes. Funcionen

com qualsevol altra empresa, però sense finalitats lucratives, i cobreixen les despeses amb la producció i les subvencions de les administracions públiques. Aquests ingressos permeten, a més d'adquirir i mantenir les màquines i les cadenes de muntatge, pagar els serveis d'assistents socials i psicòlegs i garantir els sous dels treballadors amb disminucions: els quaranta del centre especial de treball estan contractats i cobren el sou mínim interprofessional —unes 60.000 pessetes— i al centre ocupacional hi ha una retribució variable en cada tre-

ballador, segons la capacitat de producció. El model de gestió, basat en el funcionament empresarial, ha permès el Jeroni de Moragas inserir-se plenament en el mercat, sense concessions especials: «No oferim mà d'obra barata —remarca Strino— sovint és al contrari. Treballem una mica més car que els particulars que es dediquen a aquestes feines d'empaquetar peces de recanvi per a cotxes o mostres de perfums a casa. A canvi, garantim qualitat, podem centralitzar partides grans de material i complim els terminis de lliurament. Som competitius.»

*-

i m~ i

N O U INSTITUT DE BELLESA INTEGRAL A M B PERSONAL ALTAMENT Q U A L I F I C A T

fioret

/ Tractaments facials i corporals / Depiiació elèctrica i per sonda

Reparació i venda de maquinària portàtil i articles de ferreteria

usat maNrífco botiga)

T a l l e r , exposició i v e n d a : Pf. Pep Ventura (cant. carrer Sallés) Tel. i fax 6 7 4 9 6 7 8 - Sant Cugat

servp

canolivé

i

restaurant

Tenim un menú a 9 9 0 Pta pensat per a vostè. Visiti 'ns, trobarà la millor relació qualitat-preu del Vallès Av. Flor de Maig, 122 - Tel. 580 88 39 CERDANYOLA DEL VALLÈS

Avinguda Catalunya, 72 Tel i Fax: 580 19 53 Cerdanyola

(Anti-Age)

/ Depiiació personalitzada

/ Maquillatge

/ Quiromassatge

/ Maquillatge permanent

/ Reflexoteràpia podal

/ Tint i permanent pestanyes

/ Drenatge limíàtic

/ Decoloració

/ Tractament osmosphere +SEA

/ Manicura / Solàrium alta pressió: facial i

100

Sta. Maria, 14. Tel. 675 56 74 - Fax. 675 57 24. Sant Cugat

/ Tractament TUENDA

/ Piling corporal + Hidratació

corporal

CONSULTA MÈDICA C/ Francesc Moragas, 25 Telèfon 675 58 55 - Sant Cugat del Vallès


p w , ^ " ^ "

-&e

caeteC&u*,

D E L MERCAT V E L L ALFONS SALA, 24 - TEL. 675 15 03 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS BARCELONA

C a s t i l l e j o s , 9 • Tol. 5 8 9 6 4 5 5 0 8 1 9 0 SANT C U G A T DEL VALLÈS

<'»>r

'*>>-..

I A l í K À S I k l \ . i|

U I M M •.

PI Pere S<)n 6 08190 SANT CUGAT Tel. 589 52 4 0 - HO'ÍKI d, 7 a :

<qi[ < í >MK

S

^

m

' - b e

a

w

d o n i J c i / j

589 61 61 I'Rl.'QUTNS deixi q u e oi sorprenguem

Actuacions en directe Copes

amb els nostres SUGGERIMENTS DIARIS

Cafeteria

• . • ^ p j j i f t S •:•:• ï

1

?•• S'T- *•

i •'.'

.1.

>r-#

i ,'."'-s.:~-3k

Lfl BOHEMIfi (<>( n:i.s

Sant Domènec, 19 Sant Cugat del Vallès

,

KARAOKl:

i

BILIARS

R E S T A

ÜR'AN'TÉ

Obert tots els dies ales 10 JO h Dissabtes i diumenges a les 7.30 h V. rlr ( .it.iiiim.i. 14 SANT CUGAT DEL VALLÈS

LA MILLOR QUALITAT AL SEU JUST PREU Braseria

#^%

,

i

La Bolera

Bar musical

(IMHFSÍM

•Billars professionals

Comença la nit bevent un glop de tequila o «margarita». Sopars i dinars: menú 950 Pta

'Campionats tot l'any

Especialitats: Carxofes a la brasa Espàrrecs verds a la brasa !!.,!•*' Sani Ciliat del V

,,,

1 ara fem peus de porc

< ••' S.U'I M . u l i . I 2 níil'íO V i . "MÍ'I 47 Mil

C/Endavallada, 10 (plaça dels Quatre Cantons) • Tel. 589 18 25 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS


ACTIVITATS AL CASAL BORJA

29

MEDICINA NATURISTA

• Divendres, 13 de gener de 1995

Entrevista a Miquel Pros, un metge naturista que viu a Sant Cugat, autor d'un llibre sobre la matèria. Pros va ser el primer en introduir els hotels de repòs a l'Estat Espanyol. Plana 31.

Més de trenta mil persones participen cada any en els seminaris, cursos i conferències de caire religiós i cultural, principalment, que s'organitzen a les instal·lacions del Casal Borja. Plana 30.

LA VIDA SOCIAL El creixement d'habitants joves ha motivat que l'oferta lúdica nocturna de Sant Cugat augmenti considerablement. Els santcugatencs tenen a l'actualitat més d'una vintena de locals nocturns on divertir-se els caps de setmana. Discoteques, bars musicals i karaokes conformen una oferta suficient per no haver d'anar a Barcelona o altres ciutats de la rodalia per tal de passar-ho bé. En els darrers anys Sant Cugat ha passat a ser una ciutat capaç de portar gent d'altres municipis que busquen la marxa santcugatenca.

Sant Cugat «la nuit» Segons dades municipals de 1994, Sant Cugat compta amb una població d'entre 16 i 35 anys de 14.408 habitants RAMON LUQUE

• Sant Cugat.— Locals tradicionals, noves ofertes i zones de concentració de marxa donen vida nocturna a la ciutat. La nit santcugatenca es pot iniciar amb un sopar econòmic -pensat per a les pobres butxaques dels joves- a base de tapes o entrepans. Els locals que ofereixen aquests tipus de tiberis són nombrosos. Llocs tradicionals del centre històric com La Granja de la plaça Augusta, el Baobab del carrer Major o el Bocatas del carrer Plana Hospital es barregen amb noves ofertes, com són els bars de la zona de Torreblanca. El nou local per menjar alguna cosa ràpida i econòmica a la nit és el Ceylan. Aquest recentment inagurat local del carrer Castillejos prepara assortits de tapes. A més, el local permet assaborir deliciosos còctels en un ambient tranquil i música de fons que permet conversar. Un cop sopats arriba l'hora de la gresca. Com a escalfament res millor que alguna copa en un lloc econòmic. El bar la Estrella del carrer Vallès és ja un clàssic. Allà, per un preu de bar de dia es pot beure el que vigui de gust fins a primeres hores de la matinada. Es tracta d'un bar normal on conversar, jugar alguna partida al futbolí i tastar un Afrodita o un Condó,xupitos especialitats de la casa. El bar de la Unió Santcugatenca també ofereix la possibilitat de pendre copes barates. Aquests és un dels locals més freqüentats per la gent més jove. A l'estiu la seva terrassa és una bona opció per pendre una copa a la fresca.

La zona de moda de la nit de Sant Cugat és la de Torreblanca. El Sant Sam i el Cafè Auditori són les grans estrelles de la marxa santcugatenca actual. El Sant Sam ofreix la possibilitat de ballar i jugar al billar en un ambient molt agradable. El Cafè Auditori s'omple cada cap de setmana de gent jove amb ganes de ballar i passar-ho bé al ritme d'estils musicals variats. Sense cap mena de dubte s'ha convertit en el local rei de la marxa santcugatenca. La bona selecció musical i l'amplitud del local fan del Cafè Auditori un local de visita obligada pels marxosos. Karaokes i discoteques

Tres zones de marxa Entrats ja en la matinada el cosos demanen ambient. El centre de la ciutat, la zona de Torreblanca i la zona del Chic conformen l'oferta. El centre té els locals més clàssics i tranquils. El Pi d'En Xandri, el Casablanca i el Snippers són tres bones opcions. El Pi d'En Xandri del carrer Sabadell és un local molt ben ambientat, amb música tranquil·la i copes cares. Amb la consumició tenen el detall de posar algun pica-pica, que sempre és d'agrair en els temps que corren. Quatre pases més avall, en el mateix carrer Sabadell, es troba el Casablanca. Com a peculiaritat ofereix la possibilitat de sopar en el seu

Torrent de la Bomba, han anat a la baixa en els darrers anys. Tant un com l'altre van viure èpoques passades de gran acceptació. A l'actualitat són locals freqüentats per joves de fora del nostre municipi. El Cue és un saló de bUIar ideal per als amants del joc de boles. El locals organitzen campionats amb jugadors de qualitat que val la pena veure mentre es degusta una cervesa d'importació. El Sant Cubar, el Shooter i el Noon són els bars musicals més freqüentats del carrer Vic, a les rodalies de la discoteca Chic. Es tracta de locals amb música variada, preus relativament econòmics i ambients molt juvenils. A la mateixa zona, però amb una filosofia totalment oposada, es troba el Cafè de Belgrado. Un local ideal per als amants del blues, el jazz, les xerrades i les bones cervesses. Entre setmana ofereix interessants actuacions musicals en directe.

L'ambient nocturn a Sant Cugat es concentra els caps de setmana. Foto: JA. MULA. restaurant, situat a sota d'un magnífic i tranquil bar musical —això sí, el restaurant és només apte per a les economies més sanejades—. El

Snippers, al igual que el Casablanca, també ofereix la possibilitat de sopar. El ritmes sud-americans són els que predominen en aquests

local adient per ballar. Una de les seves curiositats és la col·lecció de porquets que hi ha darrera la barra -porquets fets de porcellana-. El

Chooper, el TD i la saló de billar Cue completen l'oferta del centre històric. El Chooper, situat al carrer Balmes, i el TD, del carrer

Els karaokes i les discoteques completen l'oferta nocturna. Els entusiastes de la cançó poden demostrar les seves dots al Karaoke del carrer Catalunya i al Cugat Cafè de Torreblanca. El primer d'ells és un karaoke molt ben decorat, amb bon ambient i amb un escenari propi de grans cantants. El segon és dual: cafè de dia i karaoke de nit. L'oferta discotequera a Sant Cugat es limita als coneguts Chic i Airport. El Chic és una discoteca amb tres ambients diferenciats: zona de música màquina -per poder ballar com bojos i demostar les capacitats per lligar-, terrassa coberta -amb música variada i ambient més adult-, i zona de Vip's -per als que ja no són tan joves-. L'Airport -més conegut com els avions- té diverses sales, separades en carpes, on no costa gaire gaudir d'una nit variada. És una discoteca de visita obligada per als que no han estat mai, ja que això de prendre una copa dins d'un avió de veritat té el seu encant. A l'estiu l'oferta lúdica de l'Airport Sant Cugat s'amplia amb la possibilitat llençar-se des de una grua lligat per una goma elàstica.


30

APUNTS

I l.S 4 C A N K )NS

P.»K

1 "i'

LA VIDA SOCIAL

Més de 30.000 persones assisteixen cada any a activitats al Casal Borja

I .a coral Sant Cugat. olerei\ im concert demà al Monestir

/)cs de fa ijuinze anvs. entittii\ molt diverses hi organitzen trobades c/ue apleguen gent d'arreu del món • Sani ( ugat D e s .le : i U H ' M q u i nci.i . :c ..i pun', .1

i

t

' S ' .

ü'u'lil

i li'l. '.e

I

> i i u : i;

!

V l l l l t e II e i l l e s p a l I s

.1

.

1.1

. a r.

de

\ a ei c a r

i",

.. s

li..I

l i . M"

u

d e 1 a l t r a . I s t r a c t a d ' u n lloc o n , a m b t o l e r à n c i a i r e s p e c t e , c o n v i u e n p e r s o n e s d e m e s d e divuit a n y . q u e . i n d i v i d u a l m e n t o en g r u p . a s s i s t e i x e n a congressos, jornades, cursos o trobades que s'hi o r n i n i t / e n

I i , ] [ ! 1 11

M \ II.I i

i leio 4ia.

!I> l.n ull.Us .i S a n i ( v.:.

p e n i t è n c i e s del C e n t r e Borja, q u e d e p è n d e l s j e s u ï t e s . A m b i.l p a s ilel t e m p s , les d e p e n d è n c i e s d e les f a c u l t a t s es \ a n t r a n s f o r m a r en un casal obert a activitats religioses, d ' u n a b a n d a , i a t r o b a l l e s ca l i . i . J s o del m o n d e l ' e n s e n y a m e n t .

I !

tu. -

.!•

i• - 11 . . . . . . .• v i

•, . . i : I i . . s 1 , i i t . i : . . s • i i i I u

u ; p i u .. ;•'•

•iu . . . . u ' l ,

IllUllli

I!"

auL1',".

u i .

. -i i... i . i i ' .

I i '. i "

;|i,,'

e' - '..• ' !

!l..'s

i',i — ,•;,.',.. i:

. : i

pul

l'avu:

l u l u ( , ' i ' h " , i • .'. I l ' -

'41.•

\il4-

el

:enip-.

b l e ' l , il a p a l l i : de

lu . k \

d e l se I a l l l a . lu l l l u l ' e ,1 d e cael·ins UU4|-

i

la

k"idc:u'iü

e'sludlal'ls

,1.111,1:

uUu '.u ele ,1

v n i u a Hui e e'\ .nu., v a o n i i poi lui la p a u l a l i n a baixa el al u n i n a l a lu-- eines I . u n i t a t s i. en c o n s e q ü è n c i a , a q u e s t e s van e i e ' s a p a i e ' i v i . V a se r c a p a pi ineipi d e l s a n \ s v n i t . i n t a . e|uan e I p a r c I oi e'Ilo el a leeti >t ele'l ( e III ic Boi ja. q u e e's \ a p l a u i e |a[ la il·l'e'e ssilat ele bllsc.ll un n o u us a Ics d e p e n d è n c i e s , e|uc e's|u\ ell q u e d a n t b u i d e s . I M . I dea uln c r e a r un c a s a l . q u e I indi la cl n o m d e l c e n t r e i q u e a c o l l i i i a en i c g i n i ele p e n s i ó e o m p l c t a o mitja pensió g m p s o persones que, a m b I m a l i l a t s c s p i n t u u l s e> c u l t u r a l s , v o l g u e s s i n utilitz a r ne les d e p e n d è n c i e s . A c t u a l m e n t , d i s p o s a ele 75 h a b i t a c i o n s d o b l e s , u n a d e s e n a ele s a l e s ele r e u n i o n s i dues capelles relativament p e t i t e s . T a m b é , si l ' o c a s i ó h o r e q u e r e i x , es p o t u t i l i t z a r u n a sala d ' a c t e s p e r a 4(10 p e r s o n e s . \l- j e s u ï t e s H c c toi Vall i M i q u e l R o s i q u c son els i c p o n s a b l c s d e l c a s a l . q u e en u n a m b i e n t d e t o -

u lu " : i -

me i ,i dc'siue'u les ,. IIK p e c c de 1 a n o n i u n a ! ( w.'u ><:.' J I />/'v</.,' uliae i, e. ipi: .!-..! el o b i e s eli'l s \ \ l ' , | i , . u i ta a q u e s t .u .r J V | ; .,.. . .... t r o b a t en a q u c s i a 1, i. , 1 : : i s u e c a . I:ii ; u | ' i ; sia u a : ' uu b é s ' i n l e r p i c l u i u u n a .-bi d e Z . K o e l a h i eines naelales n o r d - a m e i i c a n c s . I a SULIOII , p a r t se c e l i t i a n i e s u e' le perton nadalenc. amb pic d o m i n i ele naelales liaelu 1.1n a l s c a t a l a n e s . 11 c o n i c : í t a m b é vol ser un h o m e n a t g e als c a n t a i r e s q u e eles ele la f u n d a c i ó ele la f o r m a c i ó c o ral, al g e n e r ele l'anv \í'~f·. n'han formal part. Dels actuals cinquanta cantaires q u e f o r m e n la C o r a l S a n t C u g a t , vuit d ' e l l s e n seu; fundadors, i MA

-.

. '. -\<

M Centri'. I u c o i a l Sani C u g a t del t lub M i i n l u n v c u k c o m e n ç a la c e l e b r a c i ó del 20c a u i u ' t s a i i a m b el trad i c i o n a l c o n c e r t , d e m à ehss a b l e . al M o n e s t i r . I I c o n c e r t . q u e c o m e n ç a r à a Ics 10 d e l v e s p r e , e s t a r à dirigit p e r l ' a c l u a i a i r c c t o i del c o r . I lli ic A / u a g u . q u e e s l a al c a p d a v a n t de la c o r a l S u n ! ( lu-.tl eles ele I k ' b ; u : ele I anv p a s s a t . I I e ..l'n e l ! •..•-1 -i 1 u eli-

Els cereals centren l'última tertúlia de la Llar d'Avis

La sala d'esbarjo serveix ele descans als participants de les activitats del Casal Borja. Foto: JA, M l l . A lerància i respecte està obert als m a j o r s ele 18 a n y s . N o és un h o t e l s i m i q u e é s u n lloc o n p e r u n i m p o r t a s s e q u i b l e — e n t r e 2v000 i 4.000 p e s s e t e s — es p o t assistir g e n e r a l m e n t a a l g u n a a c t i v i t a t q u e e n el c a m p e s piritual. cultural o pedagògic algun grup o institució ha

organitzat prèviament. A part d'aquestes cambres, n'hi quinze de disponibles per a estudiants que van a la U n i v e r s i t a t A u t ò n o m a i deu q u e p o d e n ser e m p r a d e s p e r p e r s o n e s q u e v o l e n fer treballs d'investigació. 1:1 c a s a l , h a c o m e n t a t H è c t o r Vall. «té molta ac-

c e p t a c i ó pels seus espais a m ples interiors i exteriors, per la p r o x i m i t a t a B a r c e l o n a i p e r la t r a n q u i l · l i t a t q u e s'hi respira». Al llarg d e l s a n y s s ' h a n fet a c t i v i t a t s m o l t d i v e r s e s en aquest c e n t r e , c o m ara la U n i v e r s i t a t d e la P a u . c o n gressos ecumènics, trobades

de m o v i m e n t s cristians, cursos d e la r e f o r m a e d u c a t i v a del D e p a r t a m e n t d'Ensen y a m e n t d e la G e n e r a l i t a t d e C a t a l u n y a o la t r o b a d a de m u n t a n y e n c s q u e a escala e s t a t a l o r g a n i t z a el C M S C . La p r o p e r a a c t i v i t a t s e r à e l Concili de l'Església C a t a lana.

I Centre. Josep Castanyé. T o m à s G r a u , J o s e p , \ 1 tet i J o s e p M. S o l à . b o n c o n e i x e d o r s d e la h i s t o r i a local. van explicar l'evolució del cultiu de cereals a Sant C u g a t , el d i a 10 ele g e n e r . E l s c e r e a l s i la v i n y a v a n s e r el t i p u s d e e o n r r e u m é s u t i l i t z a t s a la p o b l a c i ó d e S a n t C u g a t d e s del senlc X I X . A m b l'arribada de^la fil·loxera, p e r ò , es v a n h a v e r d ' a r r e n c a r les v i n y e s i es v a n conrear més cereals. Aquest d o m i n i d e l c e r e a l va d u r a r fins q u e va a r r i b a r la p l a n t a d e c e p a m e r i c à , la q u a l va s u b s t i t u i r la v i n v a v e lla. , J . M . V .

Comença el cicle de conferències «Viatgem amb en Gavín» /•.s faran el segon dimarts de cada nies \ VA II K UORRAS I Sant Cugat. Dimarts p a s s a t , a la ( asa ele C u l t u r a . J o s e p M a r i a ( iav in va p r o n u n c i a r la p r i m e r a ele les d e u c o n f e r e n c i e s q u e form e n el cicle I ïe/fcu in iimh en (iavm. A cada una d'aq u e s t e s x e r r a d e s , el v e t e r à e o n t e i e n e i . i n i (l'anv p a s s a t va fer m e s ele n o r a n t a c o n f e r e n c i e s ) ta el r e l a t d ' u n dels seus v iatges a r r e u del m o n . il·lustrat a m b la p r o jecció a m b eliapositiics d'un r e p o r t a t g e f o t o g r à f i c fel p e r ell m a t e i x . I 1 títol d ' a q u e s t a primera conferència àuilio-v isual v a s e r . \lu\kii, t'itlliniti Imntcnt. 1 es s e g ü e n t s c o n f e r e n c i e s d e l cicle, p e r l'oidre en que seran pron u n c i a d e s . s o n : I AI Xina i el lihci. I AI l'tita^oimi, La l'erm tlel /''ei'. I.'liuliti i cl Sc/uil. l·ls pari s luttttrtils ilcis / . í ' l . /:'/ Japc. Ics Açurc.

L'Inin nii'iuiincnliíl i Kenvii i els mu\\tii\ 1 otes tindran lloc la ( usa ele C u l t u r a . a les 10 ele la nit. el s e g o n d i m a r t s de c a d a m e s , e x c e p t u a n t - n e els d e j u l i o l i a g o s t . Segons Josep Maria Gavín, a q u e s t e s conferències volen ser u n a eina de divulgació cultural: «Crec q u e aquestes conferències son una m a n e r a , com una altra. de d o n a r cultura per a molta g e n t q u e , p e r la r a o q u e sigui, no p o d e n anar a a q u e s t s llocs. I Is In a c o s t o u n a m i c a i els d o n o a c o n è i x e r el mon,-- J o s e p M a r i a G a v i n a s s e g u r a h a v e r viatjat a mes de cinquanta països. T a m b é ha visitat t o t e s les poblacions dels Països Catalans per recollir material p e r al s e u a r x i u s o b r e el r o m à n i c . el m e s i m p o r t a n t q u e existeix s o b r e a q u e s t t e m a a Catalunya.

L nio es va omplir com mai per C a p d'Anv.

Rudy Ventura animarà els balls de la Unió al febrer

Josep Maria ( iav

a la seva darrera conferencia sobre Alaska. tom MANI: LSI'INOSA.

JOSH'MARIA VALLÈS I C e n t r e . — Els A m i c s dels Balls d e S a l ó h a n c o n v i d a t al t e a t r e d e la U n i ó S a n t c u g a t e n c a el c o n e g u t t r o m petista català Rudy V e n t u r a : ia s e v a e s p o s a i c a n t a n t . M o n t s e A m o r . i el d u e t j a habitual J o a n l'radera i Maruxa, el d i s s a b t e 4 d e f e b r e r .

D ' a l t r a b a n d a , la nit d e C a p d'Any unes tres-centes pers o n e s v a n assistir a la U n i ó p e r a c o m i a d a r el 1 W 4 a m b u n s q u a n t s m o v i m e n t s d e cad e n i s o t a les n o t e s m u s i c a l s q u e va i n t e r p r e t a r el g r u p B l a n e s O r q u e s t r a . El ball va a c a b a r p r o p d e les c i n c deia m a t i n a d a .


ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 13 de gener de 1995

31

APUNTS

ELS ENTRETENIMENTS

VIDA SOCIAL

ENCREUATS 1

Horitzontals: 1.- Relatiu a l'agricultura o a la ramaderia. 2 . - Dona del mateix país o poble que una altra. Mamífer remugant semblant al cérvol. 3 . - Aquella cosa. Infants, al revés. Xifra romana: 500. 4 . - Sigla del sud. Dit del qui va brut i/o deixat, al revés. Virtut teologal. 5 . - Noi que fa de mosso d'un pastor. Municipi de l'Anoia, que té un famós mercat. 6.- Nom del pare de James Bond. Gris fosc tirant a negre. Aniré. 7.- Ala d'ocell sense plomes, al revés. Estat de l'Orient Mitjà. 8.- Símbol d'un element gasos, incolor, inodor i inert que ocorre en l'atmosfera. Subornarà. Sigla del sud. 9 . - Preposició. Fer... i panys d'un esdeveniment, vol dir que fa molt de temps. Elecció 10.- Cap cosa. Formades d'aire.

2

3

4

GIRALT

5

6

7

9

8

10 11

1 2

li

3 4 5

M-

6 7 8

« ' • : ' : •

9 0

Verticals: 1.-Agafar una forma afecció per algú o alguna cosa. 2 . - Francès. Riu de Suïssa. Vocal de pes. 3 . - Fer desaparèixer sobtosament, a l'inrevés. Cara del dau marcada amb un punt. 4 . - Comarca de Catalunya. Val zero, al revés. 5 . - Aliment. Municipi de l'Alt Empordà. 6.- Tens de mala manera.

Consonant que abunda al carrer. Cardinal, al revés. 7 . - Període d'unes quatre a sis setmanes que comprèn mig juliol i agost, en què fa molta calor. Consonant (de res). 8.- Símbol químic de l'urani. Entre els turcs, qui exerceix un comandament. Element metàl·lic trivalent que es troba en alguns minerals rars, de baix a dalt. 9.- Aparell per assecar figues. Xuclaré suaument el suc

SIS DIFERÈNCIES

d'una cosa. 10.- Nota musical. Crearé. Afirmació, al revés. 11.- Sense defensa, femení.

S3U3V

'S3H -'01 "VI ^ " V V -'6 S 'Creuin 3 N -'8 ' « « n VIMP ~'L ?JI míl a B I -"9 m«0 I«*!S ~' s 3i OUBuo s -t rj MEUS OJIV -"£

U3

H

euBsrej -•%

uen:»d-oj8v - ' l :sreiuoz}Uoi| opn|os

R. SOLER

Miquel Pros és un home apassionat i humà. Foto: J.A.MULA.

Miquel Pros És un metge naturista que va introduir a l'Estat els primers hotels per fer-hi cures i és l'autor del llibre «Manual de medicina natural» via escrit 10 o 12 cartes a aquí, però als estius anava MONTSE SANT • B a r c e l o n a . — Miquel gent d'Alemanya i d'aques- a Alemanya per aprendre l'iPros, lluny de la imatge tes potser me'n van contes- dioma. Tota la bona lited'home fred i erudit que so- tar cinc o sis. Una era d'uns ratura sobre la medicina nalen donar els metges actuals, metges que em convidaven tural és escrita en alemany. és càlid i la seva feina l'a- a conèixer la medicina na- Vaig conèixer els grans mespassiona. Home ple d'in- turista a casa seva. Vaig aga- tres alemanys i, acabada la quietuds i curiositat, es con- far un autocar i en 30 hores carrera, vaig començar a treem vaig plantar a Alemanya, ballar en clíniques d'allà. fessa metge per vocació. —Com vas convertir-te en a la Selva Negra. Era una Més tard vaig pensar que gent simpatiquíssima i te- era hora d'establir-me i vaig metge naturista. —«Quan tenia 18 anys i nien una clínica encantadora tornar a Barcelona.» —Aquest és un tipus de treballava al laboratori de enmig d'un paisatge de sommetal·lúrgia de la Condiesel ni. Hi vaig descobrir un món medicina sovint incompresa de Sant Cugat i estudiava de medicina natural que no i mal entesa per la gent, química, no pensava fer-me tenia res a veure amb el ja que es confonen els metmetge. Però el meu pare es que coneixia. Aquell món ges naturistes amb els cuva posar malalt i els metges obert era molt diferent del randeros. No et sents de veno se'n sortien. A casa es- d'aquí, ple de bona voluntat, gades com com el showman taven molt desanimats, pen- però també de curanderos de la tribu? saven que el pare no tiraria i força medieval. Allò em —«No. És veritat que endavant. Un dia, un parent va impulsar a deixar els es- aquí encara falta molt per tudis de química per dedique és vegetarià ens va dir entendre el concepte de meque provéssim un règim na- car-me a estudiar medicina dicina natural i moltes veturista. Va ser com un mi- natural. Vaig fer la carrera gades es confonen naturistes racle: al cap de poc sense cap títol i curantemps el pare ja s'aixederos. La medicina nacava del llit. Allò em tural és una pràctica seva impressionar molt i riosa portada per provaig interessar-me per fessionals de la medila literatura naturista. cina i no exclou la meNo em va satisfer en dicina tradicional en cap aspecte: era molt —Nom: Miquel Pros cap aspecte, però molsimplista, molt d'estar —Lloc de naixement: A Sant Cugat tes vegades té millors per casa i no explicava —Data de naixement: 28 de setembre resultats p e r q u è és per què el pare s'havia menys agressiva. A alde 1950. guarit, però en uns lli- —Estat civil: Casat. tres països europeus bres vaig llegir alguns —Professió: Metge. fins i tot està prevista noms alemanys. Llavors —Aficions: «Moltes i variades: col·le- en la Seguretat Social. vaig decidir d'anar a cionar llibres, viatjar, badar i, en Aquí se n'hauria de Alemanya per descogeneral, qualsevol activitat que des- normalitzar i regular la brir-hi aquest món.» pràctica i s'hauria d'exiperti el meu interès.» gir més informació i cla—Aquest viatge va —Un llibre: «Elperfum.» ser com anar a l'aven- —Una pel·lícula: «Airústades peligrosas.» redat entre els naturòpates perquè no es contura? —Un músic: «J.S. Bach.» —«Realment, en un —Màxima aspiració: «Fer la meva fonguin els aficionats naturistes que tenen cert aspecte sí. Vaig feina ben feta i millorar el servei una botiga de productes agafar la maleta i sense al malalt dia a dia, intentar fer del naturals, els curanderos ni un duro vaig emprenmetge un amic i sentir-me feliç i i els metges titulats.» dre el viatge. Abans harealitzat amb la meva feina.»

«Voldria fer del metge un amic»

SOPA DE LLETRES

GIRALT

ESCACS

En aquesta sopa hi podreu trobar el nom de vuit grups melòdics.

J. ESCUDER

Les negres guanyen amb un atac exemplar.

A L A R R A L M E L R C T E T N

1 U Q L

T C A O S A

ç

U S

E

S E L L E M A R A C E

1 B T X R R O O A

U N O E T T E R T Ç Q Q C E E T A F T E R U T S T O E R T

L R E X T

E O A O S H

O F U Q Q U R E

o

Z

•safpiLmreo 'lajumb 'BJjsanbjo *B|qoo 'pjxas *^uenb 'ospo '[EJCQ :opnio$

JEROGLÍFIC

s!xdwozv>'·<py<pyx'D9d3'y 3^190 i -«f^vs

GIRALT

SOLUCIÓ DIFERENCIES

LLOGARRET DE LA SELVA Pertany al municipi de Riudarenes, d'on forma unitat de població.

SO'

^ f<'$K*^ ^ • v * M S§L

fi

EXISTEIX

A L 1M E N T AL M I G D E L S T E R R A T S («"OsxvHaai

STHQ O I N I V («*) lNHWTlV (s?) X&LSIXH (T) OS VWTVdSa.T : 9Pn|»S

d •v

$)

• í

P?


APUNTS

32

ELS 4 C A N T O N S • Divendres. 13 de gener de 1995

ELS SERVEIS ~$-jJtt&r.

**£'

PERRUQUERIA - SALÓ D'ESTÈTICA

Cupó de rOnce

Dilluns torda obert

S o r t e i g d e d i m e c r e s , 11-1-95

DESCOMPTES 3n edat i carnet jove

AKons Sala, 23, baixos

homes - dones i nens

Tel. 675 16 51 Sant Cugat

28812 Número

C

Premis

2881?

2 500.000

8812

50 000

81?

5 000

1?

500

2

100

Sorteig

CLAHIAMtS

Surt

<2i

Es pon

Es pon

1 6 , 4 4 (sote/7

0 4 , 1 9 (solar)

££ïs

1 7 , 4 4 (oficial}

0 5 , 1 9 (oficia/)

91294

1 1 9b

D l v i M l i l r is, 6 - 1 9 5

25512

D,j UJH. 5 - 1 - 9 5

53478

U n m i r.'s, 4 - 1 - 9 5

71218

D u l a r t s . 3-1 9 5

27128

=

Temperatures d'ah r

80tfV

*—i r\"

Països C a t a l a n s

ItOOeRA'

M n.

21

Badalona

17

9

Barcelona

18

9

La B i s b a l

19

2

Blanes

17

1

Cadaqués

20

9

C a s t e l l ó d e la P l a n a

18

9

Eivissa

18

8

Num. premiat

L'Estartit

17

4

123

Figueres

19

1

882

Fontcoberta

18

2

Trio

H»H ARfíiSSAiM

~~~^-

*M1ÍXV

S o r t e i g de d i m e c r e s , 11-1-95 \J*J*S

619 Sorteig

Max

Alacant

rt<,7f-Cf

Dimarts

1 5 , 1 2 foficJa/i

(oficial)

'ÏMPF5 1*

7 7829

10 1 9 b

Dilluns

1 4 , 1 2 (solar)

08,16

E*WJVOLAT

Num. premiat

Dimarts

Surt

0 7 , 1 6 (solar)

10 1 9 5

Dilluns, 9 1 - 9 5

« < f l GROSSA

6

F o r n e l l s d e la S e l v a

16

-1

Girona

18

-1

Lleida

17

6

Palma d e Mallorca

18

11

Perpinyà

15,9

El P o r t d e la S e l v a

18

Puigcerdà

9,5

2

Ripoll

16

-2

Roses

20

4

Sant Adrià d e Besòs

18

8

Loteria primitiva

S a n t C u g a t d e l V a l l 3S

17

7

S o r t e i g de dissabte, 7-1-95

St. Feliu d e G u í x o l s

12

5

St. Privat d ' e n Bas

20

2

Sta. C o l o m a d e Farners

19

10

Súper 10 S o r t e i g d e d i m e c r e s . 11-1-95

1 -2-5-11 -14 17-22-23-26-29 34-39-42-44-45 4 6 - 5 5 - 5 6 - 59 - 6 6

1 2

10 31 33 «19 C 72 RA.

Encertants

Pessetes

Odi; 6 6(li!b +C

6.883.191

222 dn 5

372.064

14 135 (In 4

8.278

270 245 de 3

917

S o r t e i g d e d i j o u s . 5-1-95 1

9

16

\l

20

Pessetes

1 dt; 6

Els vents del nord amainaran progressivament i el temps serà assolellat

175.535.495 5-C

5 182 4 8 6

381 d f 5

299 251

1 7 845 de 4

9.051

3 4 1 3B4 :!(• 3

1.002

Loto 6/49 S o r t e i g d e d i m e c r e s , 11-1-95

4 - 7 - 11 1 3 - 2 0 -27 Complementari

2 Pessetes

Encertants 0 ili- 6

! 1? 5 1 5 . 1 0 1

' lli; 5 + C

477 347

••b cii: 5

24.861

668 di! 4

1 667

11 b / 1 d e 3

350

Bonoloto S o r t e i g d e d i m e c r e s , 11-1-95

3-8-16 29 - 30 - 47 Complementari

Reintegrament

37

portants. A la Catalunya Nord el protagonista meteorològic continuarà sent hi tramuntana. tot i q u e a partir de la tarda tendirà a amainar. A la majoria de comarques dominarà el sol. Sobre els relleus sovintejaran els núvols de rentenció. Al País Valencià i a les illes Balears el dia serà estable i assolellat. Les temperatures n o experimentaran canvis. A tot el litoral català els vents seran del nord i la mar estarà molt alterada, amb àrees de temporal del nord. A ultimes hores de la tarda els vents minvaran i la m a r millorarà progressivament.

(il-MMA DORl'A

B Kls Països Catalans estan sota l'area d'influència d'un potent anticicló centrat sobre cl País Basc. L'estabilitat atmosfèrica serà absoluta i el sol dominarà a pràcticament totes Ics comarques catalanes. Al Pirineu hi haurà alguns núvols de retenció. però el risc de precipitacions serà nul. Les isòbares continuen molt juntes, per la qual cosa els vents seran forts, tot i que molt probablement a partir de la tarda tendiran a amainar. La humitat ambiental serà baixa i la visibilitat, excel·lent. A les comarques gironines la situació meteorològica estarà dominada per les altes pressions. HI dia seia clar. estable i assolellat. Tan sols hi haurà alguns breus intervals de núvols a les àrees de muntanya. A l'Lmpordà la tramuntana minvarà progressivament, però encara seia forta. Les temperatures seran baixes. Al Barcelonès l'estabilitat

Demà, sol i boires

atmosfèrica serà absoluta. 1.1 temps serà molt assolellat peto fred. La visibilitat serà bona.

L'estabilitat atmosfèrica serà absoluta. Els vents del nord seran fluixos i en molts indrets ja seran en règim de marinades. La humitat ambiental tendirà a augmenAl Vallès Occidental la nuvolositat serà escassa. Les tar i a les comarques lleitemperatures seran baixes i datanes començaran a forles glaçades, extenses i im- mar-se boires matinals.

9

Sta. C o l o m a d e G.

16

8

Tarragona

19

10

València

20

7

Estat Espanyol

31 C-15 R-7

Encertants

1 1 :l,.

Domini de les altes pressions

1 ,1

Max

M in.

Bilbao

14

La C o r u n y a

14

9

Granada

11

-5

Madrid

13

-3

Lleó

13

0

Múrcia

21

6

Santander

14

10

Saragossa

8

0

Sevilla

15

0

Terol

8

Toledo

11

-1

Valladolid

3

-2

Món

9

0

M à x . W in

Amsterdam

4

Atenes

12

1

Berlín

2

Bonn

2

0

Bratislava

1

-4

Brussel·les

6

Buenos Aires

28

18

Ginebra

4

-1

Lisboa

15

8

Londres

7

4

Mèxic

25

8

Montevideo

22

13

Moscou

-5

-15

Nova York

2

París

10

Praga

2

-3

Pequín

4

-6

Rabat

16

4

Rio d e J a n e i r o

41

23

Roma

8

-1

Santo Domingo

29

19

6 -1

2

0 7

Tóquio

10

2

Varsòvia

-1

-3

Washington

5

-4

S o r t e i g d e d i m a r t s , 10-1-95 ?

19 - 30 47

48

Encertants

49 C-13 R-3. Pessetes

II d e t i

41.507 786

2 de 5 + C

8.153.437

66 ile 5

98.830

4 65b de 4

2 219

63.320 de 3

400

S o r t e i g d e dilluns, 9-1-95 2

15 - 17 - 18

Encertants

30

37 C-16 R-2. Pessetes

0 de 6

20.308.850

1 de 5 + C

15622.193

46 de b

135.845

? 649 de 4

3.735

55.435 d e 3

400

• Balança. : : set -22 oiuibrc lli ha un desig d'ciiseiivui i compartir tot el que saps. Aprotundeiv en qualsevol situació nova.

•Capricorn. 21 des.-ls> gener —Per mitjà dels altres aprendràs moltes coses. Tindràs un dia molt comunicatiu.

• Taure. 21 ibnl-2u maig -Sigues creatiu i aconseguiràs senln-lc nies realitzat que mai. Donaràs una imatge desperta i àgil.

• Lleó. 23 juliul-22 agost • Escorpí. 23 oci.-2 I novembre Avui veus el mon amb molt d'opt'na disposició nies alegre davant la timisme. Procura ser prudent o en vida t'ajudant a comprendre millor quedaràs desenganyat. els aspectes toscos de tu mateix.

• Bessons. 2'. -n.ug-21 junv —Les qüestions ocultes i psicològiques et fascinaran. Procura ser reservat amb els teus pensaments.

• Verge. 23 agost-21 setembre Tot el que facis avui serií molt productiu i amb vista al lutur. Continua

•Aquari. 20 gcncr-l.S febrer —Mentre exerceixes la teva professió pots continuar aprenent coses noves de tu mateix. • Peixos, t'l febrer-21) març -HI teu entusiasme creatiu propiciarà unes molt bones relacions en el camp amorós.

• Àries. -1 :nai\-2u .ihril Intenta liuh.ir cl significat teu treball i no només l'.ispi terialista.

al d e l

• Cranc. 22 junv-22 julinl l't trobes en un punt en que Ics relacions tic parella et refrescaran la ment.

ui\i.

• Sagitari. 22 nov.-2(i desembre —L'aclivitiit que desenvolupis avui et gratificarà enormement i et despertarà nous sentiments.


ELS 4 CANTONS / Divendres, 13 de gener

de 1995

APUNTS

33

ELS CINEMES «Corina, Corina» Director: Jessie Nelson. Intèrprets: Ray l.iotta. Whoopi Goldberg i Tina Majorino. Sales: Rambla, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. H Anys 50: un home vidu contracta una jove intel·lectual at'roamericana perquè tingui cura de la casa i de la seva filla. Molly.

«Días contados» Director: Imanol Uribe. Intèrprets: Carmelo Gómez, Karra Elejalde i Javier Bardem. Recomanada: R/18. Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell. H Un etarra que arriba a Madrid per perpetrar un atemptat terrorista s'enamora d'una prostituta drogoaddicta filla d'un guàrdia civil.

«Entrevista con el vampiro» Director: Neil Jordan. Intèrprets: Brad Pitt, Tom Cruise i Christian Slater. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Nova Orleans. final del segle XVIII: Louise de Pointe du Lac surt a trobar el responsable de la seva solitud, el vampir Lcstat. amb la intenció d'eliminar-Io. Dos-cents anys més tard, un periodista entrevista el vampir De Pointe du Lac. que explica la seva història.

«Frankenstein» Director: Kenneth Branagh. Intèrprets: Kenneth Branagh, Robert DeNiro, Helena Bonham-Carter i Tom Hulce. Sales: Sant Cugat 4, de Sant Cugat; Rubí Palace 5, de Rubí; Euterpe, de Sabadell, i Kursaal. de Cerdanyola. B Nova adaptació de la novel·la Frankenstein, centrada en la vida del doctor Víctor Frankenstein, un home enfrontat a la seva terrible creació.

• SANT CUGAT

• SABADELL

• Després de la mort del rei Mufasa, el seu fill, el petit lleó Simba, ha d'afrontar les ansietats usurpadores del seu oncle. Turmentat per la idea de ser el responsable de la mort del seu pare, Simba fuig a l'exili.

Sant Cugat 1 La pastón turca

4.45,7.30,10.30

Cineart-tres

La màscara

4.00,6.10,8.20,10.45

Sant Cugat 2

Pulp fiction

4.20,7.20,10.20.

Euterpe

Frankenstein

4.00,6.10,8.20,10.50

Sant Cugat 3

La tabta de Randes

4.35,6.35,8.35 i 10.35

Montecarlo

Timecop

4.10,6.10,8.20,10.45

Prinqpal

Milagro en la ciudad

4.00,6.20,8.25,10.50

«Stargate»

Rambla

Corina, Corina

4.10,6.20,8.30,10.50

Kursaal

Magnapax: E! Gran Canon

4.05,10.05

Magnapax: Niàgara

7.00

Pulp Fiction

4.30,7.30,10.30

Director: Roland Emmerich. Intèrprets: Kurt Russell, James Spader i Jaye Davidson. Recomanada: R/18. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. • El coronel O'Neil i l'egiptòleg Jackson viatgen al planeta Abydos travessant la porta estel·lar descoberta a Giza.

La màscara

5.15,7.15,9.15,11.15

«La tabla de Flandes»

Stargate

4.00,6.15,8.30,10.45

Corina, Corina

4.15,6.25,8.50,11.05

Elreyteón

4.10,6.00,7.50,10.30

Timecop

4.35,6.35,8.35,10.35

5.00,7.30,10.45

La versión Brawining

4.45,6.45,8.45,10.45

La pasión turca

4.00,6.00,8.15,10.45

Sipuedes

5.10,7.10,9.10,11.10

Director Jim McBride. Intèrprets: Kate Beckinsale, John Wood i Sinead Cusack. Recomanada: R/13. Sala: Sant Cugat 3, de Sant Cugat. • Una restauradora d'art descobreix l'enigma que amaga un quadre, La tabla de Flandes, pintat fa més de 500 anys arran d'una venjança.

La versión de Brawining

4.00,6.00,8.15,10.45

La pasión turca

5.20,7.45,10.25

Días contados

4.00,6.00,8.15,10.45

Entrevista con el vampiro

4.00,6.20,8.40,11.00

Entrevista con el vampiro

4.00,6.00,8.15,10.45

Frankenstein

4.45,7.50,10.50

Sant Cugat 4 Frankenstein

5.00,7.45,10.30

Rubí Palace 1 Júnior Laborables: 6.15,8.30 / Dissabtes i festius: 4.00,6.15 Rubí Palace 2 La pasión turca Laborables: 10.45 / Dissabtes i festius: 8.30,10.45 Rubí Palace 3 Pulp Fiction Laborables: 5.00,7.45,10.30 / Dissabtes i festius: 5.00,7.45,10.30 Rubí Palace 4 Timecop Laborables: 6.30,8.30,10.30 / Dissabtes i festius: 4.30,6.30,8.30,10.45 Rubí Palace 5 Frankenstein Laborables: 6.15,8.30,10.45 / Dissabtes i festius: 4.00,6.15,8.30,10.45

• SABADELL

•^m-- m

Cineart 5 sales Pulp Fiction

«Júnior» Director: Ivan Reitman. Intèrprets: Arnold Schwarzcnegger, Danny de Vito i Emma Thompson. Recomanada: apta. Sala: Rubí Palace 1, de Rubí. • Un doctor especialitzat en fertilitat decideix sotmetre's a un experiment mitjançant el qual resulta embarassat.

«Milagro en la ciudad» Director Les Mayfield. Intèrprets: Richrd Attenborough, Elizabeth Perkins i Mara Wilson. Recomanada: apta. Sala: Principal, de Sabadell. • Kris Kringle és contractat

per fer de Santa Claus en uns grans magatzems durant els dies de Nadal. Però Kringle es pren tan seriosament el seu personatge que acaba creient que és el veritable Santa Claus.

«La màscara» Director Charles Russell. Intèrprets: Jim Carrey, Peter Riegert i Peter Greene. Sales: Cineart-tres, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Quan Ipkiss troba una vella màscara flotant en el riu i se l'emporta a casa, la seva vida canvia radicalment, ja que es converteix en un autèntic dibuix animat vivent.

«La pasión turca» Director: Vicente Aranda. Intèrprets: Ana Belen, George Corraface i Sílvia Munt. Recomanada: R/13. Sales: Sant Cugat 1, de Sant Cugat: Rubí Palace 2, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal. de Cerdanyola. I Una dona de províncies decideix posar fi a la seva avorrida vida de casada quan s'enamora bojament d'un guia turc i queda fascinada per una cultura ben oposada a la seva.

«Pulp fiction»

«Timecop»

Recomanada: RIN. Sales: Sant Cugat 2, de Sant Cugat; Rubí Palace 3, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. I Vincent Vega i Julcs Wingfield són dos assassins a sou que treballen per a Marsellus Wallace. Butch Collidge és un boxador professional subornat per Wallace per perdre un combat. Butch, però, guanya i intenta fugir amb la seva companya.

«El rey león» Directors: Roger Allers i Rob Minkoff. Intèrprets: dibuixos animats. Sala: Kursaal, de Cerdanyola.

Director Quentin Tarantino. Intèrprets: John Travolta, Bruce Willis i Urna Thurman.

Director Peter Hyams. Intèrprets: Jean-Claude van Damme, Ron Silver i Mia Sara. Recomanada: R/18. Sales: Rubí Palace 4, de Rubí; Montecarlo, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • L'any 2004 l'home ha aconseguit viatjar a través del temps. El govern, però, prohibeix que els viatgers puguin retornar al temps actual.

«La versión Browning» Director Mike Figgis. Intèrprets: Albert Finney, Greta Scacchi i Matthew Modine. Recomanada: apta. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • A punt de jubilar-se, un professor repassa els seus èxits i els seus fracassos.

Comèdia sentimental sense arquetips I «CORINA, CORINA» Títol original: Corina, Corina. EUA, 1994 Director: Jessie Nelson. Intèrprets: Ray Liotta, Whoopi Goldberg i Tina Majorino. ÀNGEL QUINTANA

j anomenat Codi Hays —un sistema de censura i autocensura que va preservar la moral de Hollywood des de mitjan dels anys vint fins a començament dels setanta— prohibia de manera específica que en una pantalla cinematogràfica es poguessin mostrar o insinuar relacions amoroses entre blancs i negres. Malgrat que la por als amors interracials sembla que s'ha superat, aparentment, en la moral hollywoodiana els amors entre blancs i negres encara són difícils d'admetre. El film de Jessie Nelson és, aparentment, una obra tan light com Adivina quién viene esta noche, però amb els temps que corren demostra que és una pel·lícula mínimament atrevida, ja que, a més de proposar uns amors interracials semicasts —Ray Liotta i Whoopi Goldberg arriben a fer-se algun petó, però no van al llit—, reivindica uns amors interclassistes entre un amo i la seva

L

criada. Corina, Corina té la virtut que no enganya i que sap jugar amb dignitat la partida que se li ha encomanat. El film és una comèdia romàntica marcadament sentimental, que defuig tant les sortides de to com la sensibleria. La seva trama argumental es basa en una sèrie de fets més que previsibles, però que estan narrats amb certa gràcia, cosa que impedeix moltes vegades caure en situacions merament arquetípiques. El protagonista és un compositor de cançons per a espots comercials que queda vidu amb una filla petita. L'home ha de trobar una sortida a la seva trista situació i comença a buscar una mainadera. Rebutja totes les dones que es presenten a la porta de casa seva, fins que troba Corina, Whoopi Goldberg. La nova mainadera tindrà feina inicialment a conquerir la nena —que, afectada per la mort de la mare, no vol parlar— i, més endavant, el pare —que no s'acaba de decidir per l'opció de enamorar-se de la mainadera—. El final i cl desenvolupament de la història són més que previsibles, però Corina, Corina no és tan adotzenat com teòricament sembla. El director intenta buscar

un procediment que li permeti trencar les solucions previsibles que està obligat a utilitzar en una obra de gènere feta d'acord amb un públic molt determinat. La pel·lícula, per exemple, està narrada amb un sentit del ritme sòlid, en el qual ni es forcen els moments marcadament sentimentals ni es produeix cap trencament de to per llançar la comèdia cap al ridícul inevitable en aquesta mena de productes. El director sap remarcar els sentiments dels seus personatges, i els fa més agradables. El film no pretén realitzar militància a favor de la causa interracial, però els apunts que esporàdicament es presenten sobre el tema del racisme són intel·ligents. L'acció transcorre en els anys 50 i, curiosament, els protagonistes demostren que tenen un bon gust musical i en determinats moments tant poden parlar d'Erik Satie com de Bill Evans. fet absolutament atípic en un producte comercial. La història no dóna gaire de si i la pel·lícula no deixa de ser una simple comedieta sentimental sense gaires pretensions. Resulta gratificant, però, veure un producte estàndard que lluita per no caure en la vulgaritat i per mantenir la dignitat.

Ray Liotta, Tina Majorino i Whoopi Goldberg.

Antenex, S.L. Venda i reparació d'antenes i parabòliques. C/ Àngel Guimerà, 2 (davant estació)

Tel. 589 22 47 SANT CUGAT

R Torreblanca Josep Puig i Cadafalch, s/n . T. 589 24 81 B

1 §

i <) I A i . / \ \IAII

Il \

iNjn

\H< > \ Al s


APUNTS

34

E L S 4 ( A N I O N S / D i v e n d r e s . |;, J

c

s e n e r de 1W5

L'AGENDA

13

• Ràdio Sant Cugat De dilluns a divendres De

7 i, <),;MI h. / . / (;«//

del

Monestir. la informació a m b Xawci l·iuitells i els Serveis Iiiluinialms de K S C De 'i.íil a 10 h. Sant Cugat iliti a dia. a m b X. Casanovas De Illa 12.1(1 h. Cna Imhituiiti iiinh m m . a m b M. \ r n a l De 12.31) a 1.1.311 h. Res a veure, presentat per M. Ribalta i M ( avuelas. De l.v.ll) ,, |4 h Sani Cuitat dia a dia (repetició) IK 14 a T h. l o / de tarda Present.u per <Y Martín. De 17 a IS h. Ai/uesta tarda parlem í/e. .: dilluns la realitat dels immigrants a l'aliés sen.se fronteres: dimarts practiquem l.i solidaiitat a I iure a In terra. amb X ('asanovas i M. Costa. Dimecres e n t r e m a /-.'/ magatzem. a m b M. Castillo. C. (r.ilindo i M. ( a n a s e o Dilous obrim el correu dels al tics a /. 'estateta. a m b I'. I ai i I ( asares. Divendres 1. \b,id i \ Knnel ptesciUen / estrena D^ IS a l'Ml Res ,i \; tire Ucpitiuo). DÍ. I".i 2 l h I///,./,., novita.ls musK :i!s ,mih S \ a l l w \ 'es 21 in h / Í ' - C -'tut. a m b ( Rí\cik De 717.li .i 73 li V,;ÍIV I < •.tels. • •mb |> Pallissa. I )••• 7 i a 74 h. Dilluns:) 'iure ,i •'.: it-i·ii. dimarts / / nu: zaeetn: ílimceres; /.'<'./<(,'<7a, di|ous: / \->:ieihi i ilivendtcs I ,///', s s e / i v e / I Í , ' I / , T , S I h OH .1 - I, \ / . , M : ;/ ,// teu , ••sia' \ l l l s l . , : M.,-1 S!"p

• Dissabtes De s a Ib h. /•/ Cal! del ,\lnre-.ni (edició dissabte I. De l i l a II h. /:/ magatzem De II .i 17 li /. estremí

• C e n t r e Cultural —A les 10 ile hi nit: Amor a mitges C om estima l'alíra meitat. d'Alan Avckhourn. Director: J a u m e Villanueva. Intèrprets: Núria l l o s t a . Xavier Serrat, Rosa Morata. l-nric Cusi, Pep Sais i Montserrat Calsapeu. Informació i reserves al telèfon s.S'í 77 SN. Preu: 2 (HM) p u s

• t asa de C u l t u r a A les 7 del vespre, concert de música de cambra a càrrec ile l heobald linsemble. In terpretara obres de Haydn. Heethoven. Reger i Martinu. l.nlnula lliure.

i ÍHÍIÀV

\ Ics I 1.1(1 de la n i t . . ountrs eii d i r e c t e a m b C o i i n t i v Im. a n d I lis Perlect Show

14 D I S S A B T E

a

|S

19 D I J O U S • Sants — Malius. Canut, Marta i Pia.

Alguns dels actors d'Amor a mitges.

«Amor a mitges», cV Aycbourn A mor a mitges (Com estima Valira meitat) II é s el n o m d e l ' o b r a d ' A l a n A y c k b o u r n q u e es r e p r e s e n t a r à avui a l e s 10 d e la nit al T e a tre-auditori del C e n t r e Cultural. L'obra, dirigida per J a u m e Villanueva, és u n a divertida c o m è d i a d ' h u m o r anglès q u e explica les p e r i p è c i e s d e tres matrimonis q u e descobreixen aventures s e n t i m e n t a l s e n t r e ells i q u e q u a n n o les d e s c o b r e i x e n . . . se l e s i n v e n t e n . s<>

• ( asal d ' \ \ i s \ les s de la taula, l Is M.uxosos elel Valies posaran en escena la comèdia en un acte de l'olcli i Camarasa Mans i ·<:atre' I a ( oral d'Avis del ( asal ile Valldoreix oferiran in lecilal de cançons. Finalment es Iaia una representació d'acudils csceniíicats.

15

• ( afe de Belgrado —A les 11.10 de la nit, blues en directe.

lliurament de premis del 15c Concilis de Pessebres a Domicili i entrega d'obsequis als participants en els actes q u e s'han celebrat. Passada de diapositives, a càrrec de Josep M Casas, i concert de reis amb la ( d i a l Serra d'Or. di iicala pel Atulie u Recasens.

16

• Sants - Fuliiciici, Marcel i Priseilhi.

• Sants A les 11) de la nit. concert d'any nou a m b la Coral Sant Cugat del Club Muntanyenc. amb motiu del seu 20c aniversari. Direcció: Enric A / u a ga. Informació al telèfon (i74 5.1 % . Organització: Coral St. Cugat del Club Muntanvenc

l ' a u . Mani". M a h a c u c h , íiiiecs i Sccundina.

17

Mi

D I M A R T S • (entre \ Ics (1.70 de la tarda a l'Ateneu Santeucatene, acte de

< 'asal d'Avis i altres activitats. laller ele Natura Descobrint el iwsire entorn, per a nens i nenes ile " a 12 anys. Dissabtes. de 10 del matí a 1 elel migdia. Informació i inscripcions. de 5 de la tarda a l> del vespre, al telèfon 5S() 20 78). O r g a n i t z a c i ó : A T M A D H A C i àrea d e Cultura de l'Ajuntament. • Ateneu Santcugatenc -2on Curset Taller de Manualitats: centres florals, policromia, porcellana russa, cuina i altres. Pins al mes de juny. Telèfon d'informació: 675 43 SÍS (M. Antònia Navarro). • Creu Roja — C a m p a n y a ele conscienciació amb la natura. Recollida d'arbres vius de S'adal. del 15 al 25 ile gener, d e les '( del mati a les S del vespre als locals de la Creu Roja. • Curs d'esperanto —Organitza: ( i r u p d ' E s p e r a n t o Jozefo Angles. Telèfon d'in formació: 674 dl SO.

D I L L U N S

D I U M E N G E • Monestir

• Sants —Antoni Abad. I.eonila i R o selina.

• C o r infantil i juvenil - Nois i noies a partir de 4 anys. Informació i inscripcions a la Casa de Cultura. I es activitats del cor inclouen concerts, sortides de cap de setmana i tallers complementaris. Organització: C o r Infantil i Juvenil Sant Cugat. Telèfon: 675 32 2.1. • C e n t r e Cívic de la Floresta ( eramica, ludoteca, piano, guitarra, solfeig, dansa i altres activitats. Informació i inscripcions de 5 de la tarda a ') del vespre. Telèfon d'informació: 5S4 OS 47. Organització: AHHA l'Esplai, i àrea de Cultura de l'Ajuntament. • C e n t r e Cívic de les Planes 'Pallers de música de banda, de costura, de guitarra (electrica i espanyola), m a n u a litats, casal pet a joves i adults i altres activitats. Informació i inscripcions, de 5 de la tarda a l) del vespre. Telèfon d'informació: 675 51 05. Organització: A M l'Esclop i àrea de Cultura de l'Ajuntament. • Casal C u l t u r a l de Mira-sol laller de teatre per a nens i aelults. plàstica, manualitats, boixets, eostuia. Esplai diari,

• Club M u n t a n y e n c — •Grup de muntanya per a nois i noies ele I 1 a 14 anvs. T e lèfon d'informació: 6~4 53 l 'ii. - G r u p Xàfec. Activitats infantils al club cada dimarts de les 6.30 a les 7.30 de la taula. —Classes d'anglès, a nivell de conversació. Telèfon d'informació: 674 5.1 '16. —Classes d'atletisme per a nens i nenes entre S i 17 anvs Telèfon: 674 0 ' '16.

• C e n t r e Borja

— El dimarts 24 de gener, a les 7.43 del vespre, dins cl cicle ele conlerencies sobre cultura i societat: Historia i cultura de la Mesopotamia antiga. a m b Elisenda Durhaii. especialista en egiptologia Centre Horja. telèfon d'infoimació: 674 11 50 i 674 56 2'J. — El dimarts 31 de gener, a les 7.45 del vespre, elms cl cicle de conferencies sobre cultura i societat: Historia i cultura de la Mesopotamia antiga, a m b Elisenda Durban. especialista en egiptologia. C e n t r e Borja, telèfon d'infor-

a m b .1.

• Ditiiiienges D Í s. .i 'i li / ! dia del Sensi" I missió ílc la missa íle dissabte i m l o i m a c i o de l'csglcsia evangèlica b b e n b / e r . D Í 'i .i 'Ml) h. I.sp,,rt en ííí'ina la edtetii . D Í ') M> .i 14 h Ruda d'amics ! 'ondiiit pci I', l'ahissíi. l'ocsia a m b I I ' . ( larcia. sardanes i s.nsuel.i a m b .1 babregas. i / Í s :in t'tis per í'I'sbart II

• Sants Prisca, Idiberata i Beatriu.

• Sants l'élix de Noia. Juan de Ri ber.i. Mahiquies i Bernat de Corlcón.

I re-

Maraiui's I >c 77 a S n. \tusi, a al teu Í'S/;.'/. Musica non-siop.

IV

D I M E C R E S

• Cafè d e Belgradn

I re-

I K 1.1 a 14 li. . liiiítí-"iiJ/>. ( livs ei !c i IV i|inp d'esports, DL 14 a is h l'alies sense !,<• '/nen. s l repetició |. De | s a In li. Manual Mssten !,•!,,. . n n l · l M. \lv:ra. l k I', a '.') h. Sa/1,7 /)/. Música a m b X. M o n t e r o . De l'»a 211 h. Riff-raff. Musica lieavv, a m b M, l'ieanyol. De 21) a 22 h. Iraek a Iraek.

18

• Sants -Hilari, ( i u m c t s i n d i Verònica.

pcilCiol. De 12 a I ' h / 'estafem pelicioi

P R O P O S T A

DIVENDRES

I ' i pellClol

liock. si ml

LA

li. /• sporls

Sortides des de Mas Janer. -Dies feiners. 1a sortida: 06.10h-07.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.20h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida 07 I0h-08.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 221 Oh L'últim serveifinalitzael seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. Sortides des de l'Avinguda Alfons Sala. -Oies feiners. 1a sortida: 06.50h-07.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21 50n. L'últim servei finalitza el seu recorregut a i estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07 50h-08.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21 50h. L'últim servei finalitza el seu recorregul a 'estació de F.G C. de Sant Cugat. Recorregut. Mas Janer, Estació Mira sol Plaça Car Cadena, Estació St. Cugat Mercat Torreblanca CAP, Alfons Sala, Can Caaena Estació Mira-sol, Mas Janer.

en

iiiaisit Ja edaeio De Is a l(i ti. Magieal Mvsten I om De llia l'M) Superi)) De I') a 21 li. Iraek a Iraek. De 71 a 77 li. 1.sporls en marxa, sa ciítcto. De 22 a 7 h. Músiea al teu Í ostat. Musica tnm-stop. I cada bota. butlletins horaris. informatius. Connexió a m b < 'atalunva Informació, informació local i comarcal. Serveis lutot malius tle R S ( '

ASS.

TMIíimum .

.

J M » M *,.!

Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners. 1a sortida: 06.23h-06 53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida. 09.23h-09,53h i als 23153 minuts de cada hora fms a les 22.23h. Sortides des de l'Estació FGC. -Dies feiners. 1 a sortida: 06,05h-06 35h als 05135 minuts de cada hora fins a les 22.35h. -Dissabtes I festius. 1 a sortida 09.05h-09.35h i als 05135 minuts de cada nora fins a les 22.35h. Recorregut. Sant Domènec. CAP. Sant Francesc, Plaça Coll, Mercat Torreblanca, Monestir, Estació FGC. Colcmer San: Domènec.

RADIO

VALLDOREIX

SERVEI DIA I NIT Servei de grua Cobrament amb Tarjetes de Crèdit i Teletac

589 44 22 - 675 5151

Sortides des de l'Estació. -Dies feiners. 1a sortida: 07.20h del mati i cada hora i miÇa fins a les 22.20h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 0B.50h del matí i cada hora i mitja fins a les 22.20h. Recorregut, F. Colom, la Floresta, Plaça Centre, Mercat CAP, Alfons Sala. Estació, Plaça Centre La Floresta F Colom »*.rt,

-Dies feiners 1 a sortida 0515 05 401 als 40 minuts de cada hora fins a les 22.1 Oh. -Dissabtes 1 a sortida 05 15 05 4010610h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Diumenges i festius. 1a sortida: 07.1 Oh ials 10 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40h i 23.00h (feiners). 23.00h (dissabtes i festius). 1

i,' *\ T ~1f tt i i H f U i l i ffifi «Mil

-Dies feiners. 1 a sortida: 05.45 i als 15 i 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Dissabtes. 1 a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora fins a les 2145h. -Diumenges i festius.1 a sortida: 06.45h i als 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners).

MIQUEL RAMS • Electricitat - Aigua - G a s • Aire condicionat - Calefacció • Instal·lacions Industrials c/ Can N4atas, 6 Tel. 674 80 39 / 908 897882 (mòbil) Sant Cugat del Vallès Lfwi'1*1:1;

it.À*-.*i1lull

-Dies feiners. 1 a sortida 05 40It-06 25h i als 25 minuts de cada hora fins a ies 22.25h. -Dissabtes i festius 1 a sortida 06 25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h, -Sortides addicionals a Terrassa 06 55h 07 55h i 11.55ti.(feiners)

"«ai

Sortides des de Sant Domènec. -Oies feiners. 1 a sortida 06 16h-06.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. -Dissabtes i festius, i a sortida- 09.16h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins ales 22.16h

T A X I SANT CUGAT I

.

Sortides des de F. Colom. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.30h del mati i cada hora i mitja fins a les 21,30h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 08.00h del mati i cada hora i mitja fins a les 21 30h.

°

Si creus en la Humanitat, ajuda aquells que lluiten pels seus drets. Fes-te soci de Jeg Creu Roja]

T


35

APUNTS

E L S 4 C A N T O N S / Divendres, 13 de gener de 1995

L'AGENDA mació: 674 11 50 i 674 56 29.

—El dimarts 7 de febrer a les 7.45 del vespre, dins el cicle de conferències sobre cultura i societat: La interacció cultural en l'empresa. Una necessitat econòmica, amb Vicenç Trius, ex-director de Bayer Hispània Comercial, SA. Centre Borja, telèfons 674 11 5(1 i 674 56 29. —El dimarts 14 de febrer a les 7.45. dins el cicle de conferències sobre cultura i societat: La mujer en la historia de los derechos humanos, amb Nazario Gonzàlez, catedràtic d'història de la UAB. Centre Borja, telèfon d'informació: 674 11 50 i 674 56 29. —El dimarts 21 de febrer, a les 7.45, dins el cicle de conferències sobre cultura i societat: i Por qué rehabilita la Iglesia a Galileo?, amb Manuel García Doncel. catedràtic i director del seminari d'història de les ciències de la UAB. Centre Borja, telèfon d'informació: 674 11 50 i 674 56 29. —El dimarts 28 de febrer, a les 7.45, dins el cicle de conferències sobre cultura i societat: Iran monumental, amb Josep Maria Gavin, investigador. Centre Borja, telèfon d'informació: 674 11 50 i 674 56 29. —El dimarts 7 de març, a les 7.45, dins el cicle de conferències sobre cultura i societat: Història de Catalunya: el compromís de Casp, amb Antoni Borràs, director de la Biblioteca Borja. Centre Borja, telèfon d'informació: 674 11 50 i 674 56 29. —El dimarts 14 de març, a les 7.45. dins el cicle de conferències sobre cultura i societat: Numismàtica papal. Seu vacant, amb Ramon Martí Cot. presient de la Asociación Espanola de Numismàtica. Centre Borja, telèfons 674 11 50 i 674 56 29. • Casa de Cultura —El dimarts 14 de febrer, a les 10 de la nit, dins el cicle de conferències i àudio-visuals Viatgem amb en Gavin: La Xina i el Tibet, amb Josep Maria Gavin. —El dimarts 14 de març, a les 10 de la nit, dins el cicle de conferències i àudio-visuals Viatgem amb en Gavin: La Patagònia, amb Josep Maria Gavin. £*« * ' - * ; ',"*?" ; f, -'

fe

.-.*>,,

»s'-

TEtlfGNS I Farmàcia (adreça)

Telèfon

Sant Cugat

Cultell (P. Diputació, 6)

6740364

Ajuntament

5892288

Grua

67433 71

Cerdanyola

Uuis(AltimirM8)

6924708

Ambulatori Les Planes

675 51 05

Aigües La Floresta

67420 89

Rubí

Serra (Francesc Macià, 86)

6991343

Bombers Bellaterra

6928080

AAPP i W Mira-sol

674 2018

Montcada

Pardo (Can Sant Joan. Masia, 2)

5642139

Bombem Generalitat

AAW Verge Carme Mira-sol

6741003

Papiol

A.Viià(Av. Generalitat, 35)

6683967

Bombers Rubi

6998080

AAW Sant Joan Mira-sol

6747103

Sant Cugat

Riera (Dr. Murillo, 1)

6740430

CAP

5891122

AAPP i W Valldoreix

6742197

Cerdanyola

Sànchez (Passatge Xops, 2)

6923184

CAP urgències

5894455

AAPP i W C. Montserrat Vall. 674 2105

Rubí

Farell (Sant Jordi, 25)

6990291

Casa de Cultura

5891382

AAPP W Can Majó Vall.

674 5049

Montcada

Guix (Major, 25)

5641645

Casal Valldoreix

6744599

AA Prop, i Veïns La Floresta

674 2089

Papiol

A.Vaà(Av. Generalitat, 35)

6683967

Catalana de Gas

7252944

AA W Aiguallonga La Flor.

6745129

Sant Cugat

Salaven (Santiago RusiM. 38)

6740645

Centre Cívic La Floresta

5890847

Ass. Consumidors

2684567

Cerdanyola

Ordis (Avda Argentina, 17)

5807859

Centre Cívic Les Planes

675 5105

Alcohòlics Anònims

3177777

Rubí

Torres (Passeig Les Fonts s/n

Centre Cultural Mira-sol

5892018

DNI (Cita prèvia)

Montcada

Guix (Major, 25)

Cinemes SI. Cugat (Reser.)

5890941

Greenpeace

Papiol

A. Vllà (Av. Generalitat 35)

5641645 6683967

Correus

6747096

H. General de Catalunya

5891212

6747749

Creu Roja Sant Cugat

6741234

H.Valld'Hebron

427 2000

6918901

Creu Roja Valldoreix

6742459

H. Sant Joan de Déu

2034000

6995012

Dispensari La Floresta

6747615

Unitat Coronària

2481040

Ent. Municipal descentra*.

6742719

Tel. de l'Esperança

414 48 48

6683967

ENHER Rubi

6991892

Informació Carreteres

2042247

Beringues (Alfons Sala, 46)

6740483

FECSA

5891226

Informació Aeroport

4785000

Cerdanyola

Alvarez (Galerias Unicentro)

6926721

FFCC

6741934

Informació RENFE

4900202

RuD

Dia/Poble

Sant Cugat Cerdanyola R u b í _ __

I

Selva (Torrent 12)

Ruiz (Ora. Sabadell, 95)

Montcada^

P. Ferragut (Can Cuyàs. Bl. Orquídia, 8)

Papiol

A. Vila (Av. Generalitat 35)

M Sant Cugat

3

Texidó(Rbla.del Cetef, 97)

085

589 3080 (91)543 4704

Via (Conjunt Rubi-2.000)

6991301

Funerària

6740525

informació Port.

3188750

Montcada

J. Relat (Major, 89)

5841481

G. Civil (Mira-sol)

6742379

OMIC

5893188

Papiol

A.V1à(Av. Generalitat 35)

668.39.67

Hisenda

5891165

Poüclinic Torreblanca

5891732

Jutjat

6746698

PROMUSA

5891732

Oliana Municipal La Floresta

5890847 6741163

l

1 Sant Cugat

MoraJ (Santa Teresa, 40)

6753344 6922367

*. Cerdanyola

Bach (Passeig Cordeltes, 67)

ï Rubi r.

Oriol (Zafiro, 28)

6994398

Parròquia St. Pere Octavià

Capdevila (Conca, 10)

Parròquia Les Planes

2047503

A . V i à ( A v . Generalitat, 35)

6683967

Parròquia Valldoreix

6740569

Domènech (P. Sant Mati, 50)

6743353

Piscina Municipal Valldoreix

6754055

ASDI

6753503

6747858

Arxiu Gavin

6742570 5891638

~ Montcada ï •

Papiol Sant Cugat

ÏIITITATS

j

Cerdanyola

Valls (Avda Catalunya, 17)

6921130

Cuerpo Nacional de Policia

Rubi

Gibert (Torres Oriol, 4)

6996899

Urgències

091

Casal d'Avis SC

*

Montcada

Duran (RWa Montcada, 37)

5751543

Policia Municipal i Prot. Civil

092

Uar d'Avis Parròquia

5890598

1 Papiol

A.V1à(Av. Generalitat 35)

6683967

Pol. Municipal (Valldoreix)

Club Muntanyenc

6745396

1 Sant Cugat

Uorens (Sta. Maria, 27)

6741531

» 8 7951 25

Comissaria de Policia

6747612

Coral de la Unió

6741006

6740997

Esbart Sant Cugat

67526 52

5 Cerdanyola

Rivera (C. Sant Ramon, 182)

6920676

Taxis (parada)

ï

Batllori (M'íà i Fontanals, 1)

6990388

Ràdio Taxi

5894422

El Tot Sant Cugat

6748661

6741580

Grup Sup. Immigrants

6749314

Rubí

5

Montcada

V i a (Jaume 1,20)

5645904

Repsol-Butà

l

Papiol

A. Vila (Av. Generalitat 35)

6683967

Sant Cugat Comerç

6740322

Ràdio Sant Cugat

675 59 59

SAUR (Aigües)

5690021

Televisió Sant Cugat

589 5366

Valldoreix (parada)

6741111

Els 4 Cantons

58962 82

(1) D'1/4 de 10 del matí d'avui a 1/4 de 10 del mati de demà. (2) D'1/4 de 10 del mati d'avui a les 10 de la nit. (3) De les 10 de I a nit a 1/4 de 10 del matí de demà.

febrer de 1995. Telèfon d'informació: 674 69 93. Es poden recollir les bases a l'ajuntament. a la Casa de Cultura i a l'Arxiu Municipal.

,r*"TMi

- •*>••&

• Premi Gausac

—II Premi de Recerca Gausac 1995. Convocat pel Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès per estimular la recerca sobre temes relacionats amb Sant Cugat o amb l'àmbit comarcal del Vallès Occidental. Dotació: 200.000 pessetes i diploma acreditatiu. Termini: 28 de

8E8VEIS

• Sales municipals —Del 17 de gener al 5 de febrer a la sala d'exposicions de la Casa de Cultura, Identitats, pintura de Marta Lucena. Inauguració, dimarts 17 de gener a les 8 del vespre. • Sales privades

—Fins al 10 de gener a la Sala

Rusinol. exposició de l'obra de Fèlix Albajes. Cada dia de 9 a 2 i de 5 a 9. Diumenges i festius d'l I a 3. Tel.: 675 47 51. Telèfon: 675 47 51. —Del 12 al 31 de gener a la Sala Rusinol, exposició del pintor Ernest Descals Pujol. Cada dia de 9 a 2 i de 5 a 9. Diumenges i festius d'li a 3. Telèfon: 675 47 51. —Fins al 22 de gener a la Galeria Canals, exposició d'obres d'Artigau. Telèfon: 675 49 02 Horari: Cada dia de 5 a 8. Dissabtes d'li a 2 i de 5 a 8. Festius d'H a 2. Dilluns tancat. —Del 24 de gener al 19 de

febrer a la Galeria Canals, exposició d'obres de Maria Girona. Telèfon: 675 49 02 Horari: Cada dia de 5 a 8. Dissabtes d'11 a 2 i de 5 a 8. Festius d'H a 2. Dilluns tancat. -Fins al 13 de gener a la Sala d'Associació d'Idees, Llaurar matèria; somniar desperts, obra gràfica i escultura de Bibiana Pedemonte. De dilluns a dissabte de 5 a 9. Telèfon: 674 24 50. -Fins al 15 de gener a Febo Galeria d'Art, gran Exposició Col·lectiva Nadal 94: Senyores de l'art. Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 1 i de

5 a 8. Diumenges de 12 a 2. Telèfon: 674 19 55. —Obert tot el cap de setmana: Mercantic. Fira permanent d'art i antiquaris. Telèfon d'informació: 674 49 50. —Firart. Mostra d'art original. Primer i tercer diumenges de cada mes de 9 del matí a 2 del migdia a la plaça del Monestir.

• C e n t r e Cultural

—Dissabte 21 de gener a les 10 de la nit al Teatre-auditori, concert de música barroca

amb el grup Diatessaron. Soprano: Maria Lluïsa Muntada. Flauta: Lluís Casso. Oboè i flauta: Jordi Argelaga. Viola de Gamba: Clara Hernàndez. Clavicèmbal: Mireia Hernàndez. Concert monogràfic dedicat a George Friedrich Haendel (1685-1759). Preu: 2.000 pessetes. Informació i reserves al telèfon 589 22 88.

•Centre Cultural —El dissabte 4 de febrer a les 10 de la nit al Teatre-auditori, Lluís Llach i l'Esbart Sant Cugat ofereixen l'espectacle Un pont de mar blava. Direcció i coreografia: Joan Serra. Preu: 2.500 pessetes. Informació i reserves al telèfon 589 22 88.

•Centre Cultural —El divendres 27 de gener i el dissabte 28 de gener, a les 10 del vespre al Teatre-auditori, la Companyia T de Teatre escenifica els Petits contes misògins, de Patrícia Highsmith. Direcció: Pere Sagrià. Intèrprets: Mament Duch, Marta Pérez, Míriam Iscla, Carme Pla i Àgata Roca. Preu: 2.00() pessetes. Informació i reserves al telèfon 589 22 88. —El diumenge 12 de febrer a les 7 de la tarda al Teatre-auditori, La corona d'espines, de Josep Maria de Sagarra. Direcció: Ariel García Valdés. Producció del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. Preu: 2.000 pessetes. Informació i reserves al telèfon 589 22 88.

QUES •Biblioteca Centre Borja —Universitària. De 9 del matí a 1.30 del migdia i de 4 de la tarda a 8 del vespre. Telèfon d'informació: 674 11 50. • Biblioteca del Mil·lenari

—Centre Cultural. Biblioteca pública. De dimarts a divendres de 12 a 2 del migdia i de 4.30 de la tarda a 8 del vespre. Dissabtes de 10 del matí a 2 del migdia. Telèfon d'informació: 589 28 09. • Biblioteca Club Muntanyenc

—Plaça Barcelona. Cada tarda de 5 de la tarda a 9 del vespre. • A r x i u Municipal —Rambla Can Mora s/n 2on. Matins. Telèfon d'informació: 674 69 93

• Biblioteca de l'Ateneu —Pla}a Pep Ventura. Dijous, divendres i dissabtes de 4 de la tarda a 8 del vespre. • Servei d'Informació Juvenil —Casa de Cultura. Telèfon d'informació: 589 13 82.

Aquesta primavera, tu, núvia, seràs la protagonista a FORMAS. Et presentem tota una desfilada de models de recollits ideats per a un dia inoblidable. Tu PERRUQUERIA

esculls: un clàssic impecable, un romàntic arravatador, un sobri informal

FORMAS

o un atrevit descarat.

HOME-DONA

Tot això acompanyat de tocats de flor

PILAR HEREDIA

natural, pedreria i perles.

ESTILISTA

Elies Rogent, 18 A (a tocar mercat Torreblanca) - Tel. 675 40 06 - Sant Cugat del Vallès


ELS

36

CANTONS

I ) i \ Lluïres. !.- de iiener de I1'

Sant Cugat del Vallès

L A

M E M Ò R I A

L A

Botiga i servei

La casa d'un pagès del poble

1 MM \ \ l : [ 1 ( 1 YAS

I OM \S( .RAU i (i.\RRIGA

E

K propietaris d'això q u e s ' a n o m e n e n g r a n s superfícies c o m e r c i a l s diuen q u e si v o l e n o b r i r e l s s e u s e s t a b l i m e n t s e n d i u m e n g e n o és b e n b e p e r t e r negoci, es clar q u e n o . sinó p e r prestar un servei aU c l i e n t s . El c l i e n t p c i d a v a n t d e lot i el n e g o c i a la c u a . q u e e s u n a cosa q u e es veu q u e encara no h a n e n t è s e l s b o t i g u e r s p e t i t s cK quals, egoistes, s e m p r e volen tancar e n d i u m e n g e sense e n t e n d r e q u e als c l i e n t s e l s p o t v e n i r el d e s fici d e c o m p r a r i ile s e r s e r v i t s . s o b r e t o t d e s e r s e r v i l s . ,, q u a l s e vol h o r a i e n q u a l s e v o l d i a .

L

es c a s e s d e la g e n i d e l c a m p r e s i d e n t al c e n t r e urbà havien de tenir. mes o menvs. unc* cond i c i o n s p e r ,i la t e m a q u e desenvolupaven I "amplada dels habitatges era d ' u n a ll'es c a s a l s d e sis v a r e s c a d a s c u n ( u n s cinc m e l i c s ) , tot d e p e n i a d e la

importància

de

les

ILIIC-

de

c u l t i u d e la família. í i a i i e b e l o l e ^ I e m e n la p l a n t a b a i \ a i u n p i s . pe l'o si la t a n n l i a e s li i i b a \ a be n sil u.i

da. lins i lot hi alèL'ien

ne:.

Si la. cas,i C M

un L as,11 ,imli s o ' d.i p e : i l a n c : a . t s . p a i I i .i i: o ; : r a I IL lli .MM js

///' havia eixides

un s ' s m pis

pe ie, lo s , m i \\, •j.olles o iv di siir

s \ ; i ; :,!',. ,,

11. i i \ . i -

; v :

, I

, .

peta lema. .1 la l'araüit

de lerro.

In Ui matinaven

II'

" •• la' d e ;':i!i! n si. i poi I i ,b d o b l e 'I L

^ie temen un haleonel amh un .

li'.

i>ani<i.ws

de

mnivie.

lel I el I li c •[' li.I-. In :i iba\ L s la L u m . l'u n i a d . <\ I n Ull Losl.it. I L si.|ue la J c la p . u e t q u e . i g u a n l a v a I : i . e n e ' a. .i.o m l . al - a c o . la l'.ii ,!e t o c . o n . . " i e n el ;nei':jai i la c.ildc i aC..-, pel al K s l i a ; I )c l ' a l t i c l . u o . el L I is5.it d e i.i t a u l a , s o i t i a el c o m e n ç a ir.enl d e l ' e s c a l a . \ l ' a l t i c c o s t a t d e l a u l a t e n i e n l ' e n t r a d a el c e l l e r i e! n i a g a t / e i n d e la c a s a . p e r ò . a i \ i i | u c hi e n l l a v e s , a m a e s q u e n a In h a v i a u n a p o r t c l a q u e d o n a v a al s o l a e s c a l a . q u e feien servil d e i c b o s l d e la c a s a A c o n t i n u a c i o . hi h a v i a cl c u b p e r e l a boi ai cl vi i u n r e n g l e d e b o t e s d ' e s q u e n a a la p a i e t fins al t o n s del c e l l e i . -\ l ' e s p a i d e s o t a l e s b o l e s , n o r m a l m e n t hi g u a r d a v e n les p . i t a t e s . A l ' a l t r a p a r t l a t e r a l . pcii|avcn u n e s barres del sostre p e r a s s e c a r - h i r a s i s d e c e b e s . alK. t o m à q u e t s , b i t x o s , p e n j o l l s tic i ami. ele. A terra, a n a m b a d e s a la p a r e t , c a i b a s s c s d e b o n g u s t . L s p c i . m l l ' h i v e r n p e r f e r - n e l'arin e t e s i a m a n i d e s , a m b el llard d e la c a l d e r a d e la m a t a n ç a d e l p o r c . l'n a q u e s t a p a r e t p e n j a v e n les e m e s d e t e m p o r a d a , p e r q u è la r e s t a d e l'anv n o d e s t o r b e s s i n . A c o n t i n u a c i ó , hi h a v i a cl p o r t a l tic l ' c i v i d a l p a t i ) , o n hi h a v i a la c o m u n a i l'estable p e r a l'animal de eoiiieu. a m b els g u a r n i m e n t s

;

l >'sl -'-i 11 ; 1 1 1 ' ' '

p e n j a t s a la p a i e t . D e s p r è s i r o h a v e m la p a l l i s s a : al c o s t a l , u n c o b e r t a m b la c o r t d c U p o r c s . Ics g à b i e s d e c o n i l l s i el g a l l i n c i p e r d o r m i r l'aviram. Aquests, durant el d i a , g r a t a v e n t o t a l'eixida i el f e m e r d e la c a s a . s o b r e t o t a l ' e s t i u . q u a n hi t i r a v e n a l g u n llençol d e boll d e les b a t u d e s . Al t i n a l . el c o b e r t p e r a i x o p l u g a r el c a r r o . les c i n e s d e l l a u r a r , la b a r r a d e Ics c i n e s m a n u a l s , a l g u n a pila d e l l e n y a i t'eixine- pe i fer f o c . I al final d e t o t . la p o r t a d e l " b a r r i » . c o m s ' a n o m e n a v a , p e r a la s o r t i d a del carro. l ' J i m i g d e l p a t i t e n i e n cl p o u . A r a us explicaré u n a casa organit/ada d'una manera semblant, però sense " b a r r i ' . I n aquest j i a b i t a t g e . n o r m a l m e n t hi vivia u n c a m p e r o l s e n s e g a u e t e r r a d e cult i u . ni a n i m a l , p e r o n ' h i h a v i a algun q u e disposava d'ase p e r p o r t a r els estris de lieball o algun a p e t i t a c à r r e g a d e r i v a d a d e la feina. A l e s h o r e s , la d i s t r i b u c i ó d e la c a s a e x p e r i m e n t a v a a l g u n s c a n -

'imaginar-se que aquesi . •ei^·. ^! Jei l'n lual carrer de Saiili IU1' Kiisiiii'! Vaie-a.i principi de segle se lis . " ! "Mla ,I au Sani qii le ens queda molt li'..:". I • i • I k< >ISI\ vis. P e r e x e m p l e , cl p o r t a l t e n i a les m a t e i x e s cai aclci i - i i q u e s . p e r ò el p e d r í s d e la p o r t a t e n i a u n rebai.x a c a d a c o s t a t p e r p a s sar-hi les r o d e s d e l earret. q u e restava a l'estança d'entrada a m b els estris. T a m b é , d ' a q u e s t a e n t r a d a s o r t i a el c o m e n ç a m e n t d e l'escala p e r pujar a dalt i t a m b é al s o t a e s c a l a t e n i e n cl i c b o s t . A c o n t i n u a c i ó , la c u i n a m e n j a d o r . tot d ' u n a p e ç a . a m b la llar d e l o c . S e g u i d a m e n t , el eellei m a g a l / e m i. al r a c ó d e l f i n a l , u n a p e t i t a m e n j a d o r a i el r u c p e r a r r o s s e g a r el e a r r e t d e l ' e n t r a d a . l·ii s o r t i r a l'eixida, u n a c o m u n a a m b l'esp a i j u s t i u n p o u al m i g d e l p a t i . Aquestes cases acostumaven a n o t e n i r g a i r e l l a r g a d a . Això c o m p o r t a v a q u e l'eixida t e n i a p o q u e s d i m e n s i o n s , u n a petita pallissa s o t a u n s c o b e r t s , al c o s t a t u n a c o r t p e r al p o r c i u n p e t i t g a l l i n e r . S o t a el c o b e r t , e n u n r a c ó . u n a pila d e c e p s i l'eixincs. a m b l'inc o n v e n i e n t q u e tot havia d ' e n t r a r i s o r t i r a t r a v e s d e la c a s a fins

ELECTRICITAT- FONTANERIA -CALEFACCIÓ

SERVEI TÈCNIC AUTORITZAT

( ULMl

al p o r t a l , l a d i s t r i b u c i ó d e l p i s superior dels casals e r a gairebé igual e n t o t e s les c a s e s . A la s o r tida de l'escala, a m à d r e t a , u n a c a m b r a , la " b o n a » , q u e d e i e n , perquè tenia u n a finestra q u e d o n a v a al c a r r e r . A m à e s q u e r r a , un p e t i t p a s s a d í s q u e c o n d u ï a a la c a m b r a d e l m i g , s e n s e c l a r o r , i al final u n a a l t r a a m b f i n e s t r a q u e sortia a l'eixida. A l g u n e s disposaven d'un baleonet a m b un p e t i t t e r r a t , a la b a r a n a d e f e r r o del q u a l a c o s t u m a v e n a p e n j a r - h i les p a n o t x e s d e m o r e s c p e r a s s e car. E n un raconet, u n a c o m u n a , q u e f e i e n c o i n c i d i r a m b el d e s g u à s d e la d e baix. A d i n s hi h a v i a l ' i m p r e s c i n d i b l e , u n s e i e n t a m b el forat i la t a p a , t o t d e fusta, i u n c l a u a la p a r e t p e r p e n j a r - h i e l s t r o s s o s d e full d e d i a r i . P e r p o r t a . una cortina, q u e gairebé sempre era d e sac. A q u e s t servei e r a p e r a les necessitats d e les nits, p e r ò a l'hivern, n o m é s p e n s a r e n el fred q u e hi feia, g a i r e b é t ' o b l i d a v e s d e s o r t i r d e l llit.

E n s e n y a m e n t , solfeig, p i a n o , violí, o r g u e , f l a u t a t r a v e s s e r a , violoncel, g u i t a r r a , etc.

VENDA

D'INSTRUMENTS

MUSICALS

C / Balmes, 11 - Tel. 6 7 4 5 8 6 2 - Sant Cugat

A m i a q u e s t desfici, el d e sei servit p e r b o t i g u e r s s e r v i c i a l s , e m va v e n i r just el d i a m a t e i x d e R e al m a l i . O b r e s e l s l e g a l s t e u s ; els d e l s n e n s i i e s u l l a qt.c al eot vi d e p i l e s li falten piles i això CUL li h o h a v i e s a d v e r t i t a !a d e p c n d e n! a: ja hi h a I c s p i . e s ' S • s e n v o r . ja hi h a les p i l c ,,i.u a l'avió li falta la c a b i n a < qi... al t r e n e l è c t r i c hi h a iin.t \ i.i .;. m e n y s ( p a r l a n t d ' a v i o n s i ,k t r e n s : d i u e n els p i l o i - d ' I b e i i a els m a q u i n i s t e s d e R e n i e q u e fan les v a g u e s q u e t a n iu> i - l . . r l p e r u n a m i l l o r a s a l a r i a l c o m pel • q u e el c l i e n t se s e n t i b e n a t è s . i js pilots i els m a q u i n i s t e s t a n q u e n en dia feiner, els botiguers o h i c r e n d i a festiu i l o t s h o t a n tot p e i t e n i r c o n t e n t a la c l i e n t e l a . \ m b u n p a í s h a b i t a t p e r üc'iil t a n g e n e rosa i altruista no se de q u è ens q u e i x e m ) . El c a s e s q u e les s a b a tes q u e els Reis t'han portat tamp o c n o s o n d e l t e u n ú m e r o i es l l a v o r s q u a n m e s v o l d r i e s q u e les b o t i g u e s fossin o b e r t e s : p e r c a n v i a r l e s s a b a t e s , p e r r e c l a m a r les p i l e s i el t r o s d ' a v i ó i la via. 1 r e s u l t a q u e a q u e l l d i a . just a q u e l l dia, totes les grans superfícies c o m e r c i a l s i t o t e s Ics b o t i g u e s e s t a n t a n c a d e s . 1 el n e n q u e p l o r a i tu a m b les sabates grosses. El D e p a r t a m e n t tic C o m e r ç . q u e d e c i d e i x e l s d i e s festius e n q u è les botigues p o d e n obrir p e r s e r v i r , h a u r i a d e fer o b l i g a t ò r i a l ' o b e r t u r a d e l s e s t a b l i m e n t s el d i a dels Reis. Els botiguers h o agrair i e n m é s q u e si e l s d i u e n d ' o b r i r el d i u m e n g e a b a n s . N o f a r i e n ni c i n c d e c a l a i x p e r q u è les piles i l'avió i les sabates - preu p e r p r e u s a b a t e s g r o s s e s - ja e l s t e n i m p a g a t s , p e r o q u è e s ce n e g o c i vil al c o s t a t d e la realització sublim d ' u n servei.

Servei $£%( •(£#)+Gratuïta Domicili Mercat Pere Son, 120 5891448 Mercat Torreblanca, Parada 1 -5 67513 89 ,,,,,,

SCP

demani'ns pressupost al

674 41 44

lotn-

TALLEDA RICOMÀ

INSTAL·LACIONS

MINGO

•cep.

CENTRE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

Llar, comunitats i empreses. Instal·lació i manteniment

C O L U M N A

HNOS. MARTIN DEL VALLÈS S.L. MARMOLES GUIMAR CONSTRUCCIONES Y REFORMAS ESCALERAS - BANOS - COCINA - &CHADAS Strcwinsky , 8 (Pol. ind. Can Jardí) Tel. 588 05 01

Diari de Sant Cugat 076  

Diari de Sant Cugat nº76, 13 de gener de 1995

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you