Page 1

ELS CANTONS

Divendres, 11 de novembre de 1994

SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC

SEGURETAT CIUTADANA

I Punt i seguit L'assemblea local de CDC dóna suport unànimement a la continuïtat de Joan Aymerich. Plana 3 UDC no preveu problemes amb CDC per a la llista de les municipals i aposta per Aymerich. Plana 4 Sant Cugat té 125.000 metres de clavegueram d'aigües negres i n'hi ha 50.000 més en construcció. Plana 5 Josep Maria Llauradó, cap de llista d'UNIS, creu que recollirà els vots del sector descontent amb la gestió municipal actual. Plana 6

Num. 67»Any II • 200 pessetes

Abandona el cos mutilat d'una noia i fuig en ser descobert Un home el va trobar en unes bardisses a prop de la carretera de Vallvidrera

També va veure un home que volia enterrar el cos i que va fugir corrent

L'autòpsia revela que la jove va ser apallissada però no ha establert la identitat

El regidor d'Ensenyament afirma que s'ha aconseguit escolaritzar tots els nens on volien estar. Plana 7 Les associacions de veïns ja han presentat el recurs contra la planta esterilitzadora de l'HGC. Plana 8

I Economia La fira Sant Cugat Actiu se celebrarà la primavera vinent, abans de les eleccions municipals. Plana 14 L'empresa Konik aposta per les garanties d'Àsia com a mercat internacional de futur. Plana 15

I Cultura El Patronat del Monestir, presidit pel nou director general de Patrimoni, es reuneix per concretar les noves obres. Plana 18 Els Cinemes Sant Cugat celebren el 2n aniversari amb una doble pre-estrena dissabte a la nit. Plana 19 L'Orquestra de Cambra d'Andorra, dirigida per Gerard Claret, actua al Teatre-auditori. Plana 20

La policia i els tècnics judicials inspeccionen el lloc on van trobar el cadàver. Foto: JA. MULA. • La Floresta.— Un home que viu en una barraca al marge de la carretera de Vallvidrera, entre Valldoreix i la Floresta, va trobar dimecres al migdia el cadàver d'una noia d'uns vint anys amb importants ferides

al cap i el coll i amb les mans amputades. El testimoni també va veure com un home fugia corrent. Segons fonts policíaques, l'estat del cadàver en complicarà molt la identificació i la resolució del cas. Ahir al

I Esports Pau Coll, jugador de futbol americà, fa les proves per incorporar-se als Dragons de Barcelona. Plana 29

matí es va fer l'autòpsia, que ha determinat que la noia també va ser apallissada, però encara no se'n sap la identitat. El jutjat número 4 de Rubí, que instrueix el cas, ha decretat secret sumarial. Plana 32.

Demanen la supressió del peatge de la A-7 a Sant Cugat

L'equip sènior masculí del Júnior vol fer un salt qualitatiu aquesta temporada. Plana 30

• Sant Cugat.— Els opositors a la construcció del quart cinturó, que a l'any 1998 hauria d'unir Abrera (Baix Llobregat) i Mataró (Maresme) travessant les dues comarques del Vallès, proposen com a alternativa la gratuïtat del peat-

Les cròniques dels partits del cap de setmana dels diferents equips santcugatencs. Planes 29 a 32

ge de la A-7 a Sant Cugat, entre altres mesures. Per la seva part, l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, és partidari de l'eliminació del peatge, però no ho supedita a la construcció del quart cinturó. Plana 2.

I Punt divers Antoni Aguilera, president de la Creu Roja de Sant Cugat-Rubí, afirma que «els voluntaris ho són tot». Plana 33 El grup del 0,7% prepara una campanya més activa a Sant Cugat per a finals d'any. Plana 33

I Apunts Aquest vespre comença la Festa de Tardor, amb el lema «Foc, mai més» com a centre. Plana 34 Pujol i Serra, descobrint la placa commemorativa. Foto: JA MULA. Ei bar-restaurant El Mesón organitza «sopars amb convidat» per celebrar el trentè aniversari. Plana 36

Presència Amb aquesta edició us donaran un exemplar de la revista Presència

Pujol i les reformes al Monestir • Sant Cugat.— El president de la Generalitat, Jordi Pujol, va inaugurar dimarts les reformes al claustre del Monestir, en un acte que va reunir més de mil persones.

Acompanyaven el President el conseller de Cultura, l'alcalde de Sant Cugat, el director general de Patrimoni i el president de Catalana Occident. Plana 17.

Conjuntament amb qualsevol model de SAMSUNG, s'entrega unes magnífiques Mieres de sol, equipades amb vidres minerals de qualitat òptica homologada, amb estoig de disseny a joc, valorades en més de 5.000 Pta.

L'alta qualitat tecnològica. Aquesta vegada, a més a més, totes tenen regal. _

CiA MBH A f m i JTM K€ Av. Catalunya, 72 Tel. i fax: 580 79 53 CERDANYOLA Santa Maria, 14 Tel. i fax: 675 5724 SANT CUGAT


LA CONTINUÏTAT D'AYMERICH

Z » Divendres, 11 de novembre de 1994

L'assemblea de militants de CDC de Sant Cugat va donar suport unànimement dimecres a la nit a la continuïtat de Joan Aymerich al capdavant de la llista de CiU en les properes eleccions. Plana 3.

PUNT ISEGWT

A L'EXPECTATIVA

La secció local d'UDC està a l'expectativa de la negociació nacional del pacte municipal però no preveu problemes amb CDC per escollir el cap de llista. UDC també aposta per Aymerich. Plana 4.

COMUNICACIONS Torna la polèmica al voltant d'una gran obra d'infraestructura. Ara és pel quart cinturó, una autovia que. en forma d'arc al voltant de Barcelona, hauria d'enllaçar l'any 1998 les poblacions

d'Abrera i Mataró, travessant pel mig el Vallès. Els opositors a aquesta via proposen com a alternatives potenciar l'actual autopista A-7. millorar la xarxa secundària de carreteres i afavorir l'ús

dels transports públics. La polèmica ha tornat a encendre el vell debat sobre l'organització territorial de Catalunya i a enfrontar els alcaldes de Sabadell i Terrassa, dos vells rivals polítics. Per

la seva part, l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, és partidari de l'eliminació del peatge de la A-7 a Sant Cugat, però no ho supedita a la construcció del quart cinturó.

L'oposició al quart cinturó proposa eliminar el peatge de la A-7 de Sant Cugat L'alcalde, Joan Aymerich, es mostra favorable a l'eliminació del peatge

Una manifestació contra aquesta autovia aplega a Granollers més de 3.000 persones

K i W S I OROVIO

H Sant Cugat. Suprimir el peatge de Sani ('ugat de l'autopista A-7. Aquesta es una de les mesures alternatives plantejades per la plataforma d'oposició al quart cinturó per evitar la construcció d'aquesta autovia, que l'anv 1998 hauria d'unir Abrera (Baix Llobregat) amb Mataró (Maresme) travessant les dues comarques del Valies. L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, es partidari d'eliminar aquest peatge. «La molts anys ja vaig anar a alguna manifestació per demanar-ne la supressio». va manifestar a aquest periòdic. Aymerich, no obstant, no esta en contra del projecte del quart cinturó. Aquesta carretera, de 5H quilometres de longitud i concebuda com una gran ronda de circumval·lació al voltant de Barcelona, travessaria alguns dels últims espais agrícoles i torestals del Vallès que encara conserven atractius naturals. l'er això diverses entitats ecologistes, veïnals, culturals, religioses. cíviques i esportives han iniciat un contundent moviment de protesta que el cap de setmana passat va aplegar a Granollers (Valies Oriental) al voltant de 3.000 persones, en la II Marxa contra el Quart Cinturó, a la qual donaven suport un total de 103 entitats, entre les quals hi havia el (irup de Natura del Club Muntanyenc Sant ( ugat. Ciclistes, pagesos amb tractors i vianants de totes les edats van ocupar els carrers d'aquella ciutat, en un acte encapçalat pel secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya. Àngel Colom, i altres càrrecs i diputats d'aquest partit, juntament amb membres cle la direcció d'Iniciativa per Catalunya. Lins ara, només aquests dos partits s'han mostrat contraris al projecte. «Aquesta convocatòria ha estat un èxit que ha d'obligar l'administració a establir un diàleg, perquè està ben clar que el Vallès vol una altra cosa diferent del quart cinturó», valorava Manel Cunill, secretari general de l'Associació per la Defensa i l'Estudi de la Natura de Catalunya (ADENC). entitat amb seu a Sabadell i aglutinant del moviment opositor. A la I Marxa contra el quart cinturó, celebrada el maig passat a Sabadell, es van reunir més de 4.00(1 manifestants. LI quart cinturó —també anomenat «autovia orbital»— cobrirà una distància d'uns 58 quilòmetres i costarà uns 48.800 milions de pessetes, segons les previsions del Ministeri d'Obres Públiques, T r a n s p o r t s i Medi Ambient (MOPTMA). Tot i que el traçat definitiu no es coneix, enllaçarà Abrera, Terrassa, Sabadell, Caldes de Montbui, Santa Eulàlia de Ronçana. Granollers i Mataró.

& QUART «CINTUR O M anresa

l'Ametlla l del Vallès 0

. • - #

Hls grups que s'oposen a la construcció del quart cinturó proposen eliminar el peatge de la A-7 a Sant Cugat. A sota, un gràfic del traçat previst del quart cinturó. ['diu: J.A. MULA/ Gràfic: EL PUNT.

Sant Celoni ••"•«

Í'OJ

Granollers *••.

Martorell O Sant Cugat Vilafranca O Vilanova O i la Geltrú

Traçat del «cinturó» orbital projectat pel MOPTMA

Aquest arc al voltant de Barcelona forma part —entre Abrera i Granollers— de l'eix litoral català. una via de comunicació que els grans plans d'infraestructures del MOPTMA han dibuixat sobre els mapes entre la Jonquera i el sud de Catalunya. Mentre que des de Granollers un ramal perllongarà

Projecte de quart «cinturó» a càrrec de la Generalitat

aquest eix fins a Sant Celoni, on s'unirà a la A-7. el tram Mataró-Granollers. finançat per la Generalitat, està en fase final de construcció. El paper del quart cinturó és actuar com a variant de descongestió de les carreteres N-II i N-340 al seu pas per Barcelona. Manel Cunill sosté que.

en cas de consumar-se, aquesta autovia «afavorirà el tractament especulatiu de bona part del Vallès que ara es manté més o menys verge». Els opositors a la infrastructura la consideren «innecessària» si s'adopten algunes mesures alternatives: a més de suprimir el peatge de la A-7 als carrils centrals a l'alçada de Sant Cugat, per potenciar l'ús d'aquesta via proposen allargar els seus carrils laterals fins a Mollet per tal que absorbeixin el trànsit de caràcter comarcal; aposten per millorar la xarxa comarcal de carreteres i per potenciar els transports públics, connectant Sabadell i Mollet per tren i multiplicant les línies i la freqüència dels autobusos interurbans. entre altres mesures. També suggereixen construir variants en algunes poblacions que fan de tap per al trànsit comarcal. «El sí al quart cinturó no és racionalment defensable», opina Cunill.

La polèmica reobre el debat sobre el model d'organització territorial i.o. M Primer, quan Barcelona ja havia absorbit els pobles del seu voltant —Sarrià. Sant Gervasi. Gràcia...— es va construir el primer cinturó, que ara és diu ronda del General Mitre; després va venir, amb les obres olímpiques, el segon cinturó, batejat com a ronda de dalt i remei per a la congestió que pateix la capital catalana. El tercer cinturó, que va ser realitat abans que el segon, va arribar encara més a dalt, fins a Sant Cugat, i li van posar nom de robot: A-7, tot i que per a molts es la B-30. Ara. encara mes lluny, es planeja el quart cinturó, un gran arc que vol desviar el trànsit barceloní pel nord. Per això la protesta contra el quart cinturó és més que un debat ecologista. A la manifestació de Granollers de diumenge passat, ecologistes i pagesos cridaven al costat de pares i marcs de família, professionals liberals i fins i tot alcaldes i regidors. «Si això s'acaba lent —arcumentava Manel Cunill, de l'ADENC— tindrem una ciutat com Los Angeles: una enorme metròpoli, que té cinc o sis cinturons de circumval·lació. i els greus problemes que això comporta». Aquest presumpte futur fa discrepar els alcaldes de les comarques afectades. Joan Aymerich. alcalde de Sant Cugat, remarca que el quart cinturó «no passa pel nostre municipi i per tant és més fàcil fer declaracions, però en principi em sembla ho per al progrés del país». L'alcalde de Sabadell. Antoni Farrés (IC), i el de Terrassa. Manuel Royes (PSC), tradicionals rivals polítics, tornen a discrepar. Mentre que el primer hi és absolutament contrari, el segon n'és un fervorós defensor. Farrés acaba d'anunciar un radical canvi de postura. Fins ara era defensor de l'autovia, que donarà a Sabadell l'oportunitat d'exercir un cert paper d'epicentre metropolità, gràcies sobretot a l'eix Macià, on milers de vallesans van a comprar. Però ara opina que el quart cinturó «està concebut en funció exclusivament dels interessos de Barcelona». «Cal apostar d'una vegada pel reequilibri territorial de Catalunya», afegeix. Royes, per contra, argumenta que «el 25% de la nostra indústria és del sector de l'automoció i les empreses; avui treballen just-in-time. Això vol dir que necessiten transports ràpids per carretera, sobretot cap a l'àrea de Martorell. on hi ha la SEAT i altres empreses». Tot i que a nivell parlamentari només IC i ERC han rebutjat aquesta obra, amb una moció dels republicans, les postures varien en els municipis: les Franqueses del Vallès, governat pel PSC i amb CiU com a oposició. ha emès una resolució en la qual s'oposa per unanimitat al quart cinturó, segons va explicar l'alcalde, Ricard València.


3

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 11 de novembre de 199-1

POLÍTICA

L'assemblea de CDC dóna suport unànimement a la continuïtat d'Aymerich L'alcalde valora molt el gest dels militants però avisa que no té pressa per decidir-se CÈLIA CERNADAS

• Sant Cugat.— Després de la reacció de l'assemblea que el partit va celebrar dimecres a la nit, en la qual va rebre el suport explícit dels militants, l'alcalde de Sant Cugat i cap La intenció de Joan Aymerich era explicar davant els militants del seu partit, com a cap de l'executiva local de CDC, els rumors que s'han fet públics les darreres setmanes sobre la possibilitat que no torni a presentar-se com a candidat a l'alcaldia en les properes eleccions municipals. Preveient que aquesta seria la discussió estrella, a l'assemblea que el partit va celebrar dimecres a la nit hi van assistir molts més militants del que és habitual. És públic que Aymerich s'ha adreçat als màxims dirigents del partit nacionalista, inclòs el president de la Generalitat, plantejant el seu desig inicial de no continuar encpçalant la llista de CDC a Sant Cugat. Els militants locals van respondre intervenint en l'assemblea per encoratjar Aymerich a continuar, donant-li suport en la seva tasca de govern. Aquesta reacció ha fet que l'alcalde torni a qüestionar-se els seus dubtes. «La militància m'ha donat un argument per iniciar una reflexió diferent a la que m'he vingut fent des de la crisi del 92», l'any en què els membres de Convergència afins al secretari general, Miquel Roca, van desaparèixer de l'executiva nacional. Desig «versus» decisió De fet, Aymerich ha volgut transmetre la idea, amb reflexions sovint ambigües, que la porta «continua oberta» i que, malgrat que els motius que el van portar a manifestar els seus dubtes continuïn en peu, n'hi ha d'altres que el poden influir més. «Un desig no és una decisió; es pot formular en un moment determinat, però va condicionat per moltes altres

de l'executiva local de CDC, Joan Aymerich, ha reconegut que ara té «arguments per fer una nova reflexió respecte a la que he estat fent des de l'any 92», quan la crisi interna de Convergència va apartar els considerats

roquistes del màxim òrgan dirigent del partit. Un dia abans, el president de la Generalitat, Jordi Pujol, havia elogiat en públic la gestió de govern d'Aymerich, durant la inauguració de la restauració del claustre del Monestir.

Aymerich i Pujol reflexionen un al costat de l'altre durant la inauguració del claustre ja restaurat. Foto: JA. MULA. coses». El que està clar és que Convergència no té cap pressa per escollir el seu cap de llista. «Queden encara molts mesos —recorda Aymerich—. Podem començar a concretar aquesta qüestió tant ara com al mes de gener». En això coincideixen altres membres de l'executiva local i del mateix equip de govern, que indiquen, a més a més, que, donat que Convergència assumeix la gestió de govern a Sant Cugat, el seu candidat serà molt més conegut i no ne-

cessitarà una llarga pre-campanya electoral. Una estratègia que serveix també per matenir en suspens, argumenten, d'altres formacions polítiques del municipi que no han fet tampoc públic el seu cap de llista, especialment els socialistes. Els elogis de Pujol Però Aymerich en fa una de calenta i una de freda. Dimarts al vespre, durant l'acte d'inauguració de les obres de restauració del claustre del Monestir, el pre-

sident de la Generalitat, Jordi Pujol, va tenir elogis més que explícits per a la seva gestió. «Felicito Sant Cugat, que ha sabut ser una ciutat amb personalitat pròpia sense deixar-se xuclar per Barcelona», va dir Pujol. «Li agraeixo les seves manifestacions, però tampoc no és això el que a mi m'ha de fer canviar cap idea que tingués. Quan vénen els elogis, benvinguts siguin, però el president Pujol va destacar una acció de govern que potser podria haver lloat ja abans», respon Aymerich.

Campanya per la reducció dels embolcalls À.C.

• Sant Cugat del Vallès— L'Ajuntament de Sant Cugat iniciarà abans no acabi el mes una campanya de conscienciació perquè els consumidors evitin comprar productes massa embolicats i redueixin el volum de residus. Aquesta campanya té el lema No m'emboliquis més, s'adreçarà als nens i als comerciants, i es presentarà amb una gimcana, demà, dins la Festa de Tardor. Tècnics municipals i membres del Centre d'Estudis i Projectes Alternatius (CEPA) visitaran setmanalment tots els centres educatius de Sant Cugat per explicar en què consisteix el programa. L'Ajuntament vol incidir en la reducció dels envasos i embalatges. Més que aconseguir que els nens canviïn els seus hàbits de compra, el que es pretén és que els escolars influeixin en els seus pares. L'objectiu d'aquesta campanya és que els nens recomanin als adults que triïn la llet envasada en una ampolla de vidre abans de comprar-ne un cartró, o que rebutgin un paquet de galetes embolicades amb cel·lofana, un paper antiadherent i guardades en una capsa de cartró. Segons els reponsables municipals, tan important com tractar els residus és reduir-ne el volum, i per això és necessari un esforç per part dels ciutadans, que haurien de prescindir de tots aquells articles que van presentats dins d'envasos inútils. El tinent d'alcalde de MOSMA, Joan Recasens, considera que és igualment necessari un canvi en la legislació, per evitar que els productes surtin al mercat envasats en excés. La campanya No m'emboliquis més és un pas més dins la recollida selectiva d'escombraries Residu Mínim, que durant un any ha conscienciat els santcugatencs perquè separin el vidre, el cartró i el paper en contenidors especials. També les piles i els medicaments es porten als establiments del ram per tractar-los adequadament. Aquest programa demana als santcugatencs que modifiquin els seus hàbits de compra. La segona fase de la campanya incidirà sobre els comerciants.

POLÍTICA

Joan Ridao serà el candidat d'ERC a l'alcaldia de Rubí en les properes eleccions X A V I CAVA

H Sant Cugat.— Joan Ridao i Martín, membre del comitè polític local d'Esquerra Republicana de Catalunya, serà el candidat a l'alcaldia d'aquesta població de la formació republicana en les properes eleccions municipals. Joan Ridao és també portaveu del comitè executiu nacional d'Esquerra Republicana de Catalunya, i regidor a l'Ajuntament de Rubí. El candidat serà presentat oficialment aquest dissabte, dia 12 de novembre, pel secretari general d'Esquerra Republicana, Àngel

A L'HIVEQN I

Colom i Colom. La compareixença pública del candidat tindrà lloc a la sala d'actes del col·legi públic Pau Casals, situat al carrer Sant Pere de Rubí, i començarà a les nou del vespre. L'acte de presentació oficial ha estat anunciat en un comunicat de premsa pel secretari d'organització de la formació política republicana a Rubí, Joan Miquel Merino. La presentació del candidat a l'alcaldia de Rubí anirà seguida d'un aperitiu que estarà oberta a tots els militants i assistents a l'acte.

AIGUA VERD per conservar impecable la seva piscina, i per només 12.000 ptes. al mes, profans químics inclosos.

/L·^ Mx,s.c

s C/ Santo ^ ^ ^ ^ / ^ rrr- \ P U B L I C I T A T DIRECTA^^-"^^ t Domingo, 10, boixos * Apartat de Correus 395

Tel 589 23 71

A l'hivern pe«i també en

LA SEVA PISCI

c

ETA

"""^

^^yfèv \ / /

VALLEXPRES ^ ^ MANIPULACIÓ I ^ \ . Recoídao 08190SantCug5t^ DISTRIBUCIÓ DE TOTA ^ \ . ^— UUflMJl CLASSE DE CORRESPONDÈNCIA del V a l l è s / - ^ ^ ^

*£*-•

UP 589 25 29

URBANA, INTERURBANA 1 INTERNACIONAL

>

\-j:i'.1-'

•;

i,M,<é\in\\vjq !„;/;,:, „:j trjlUmüiO

.<>i>>UM s «[oil.^íiü

.xn^auH


4

PUNT I SEGUIT

ELS 4 C A N T O N S / Divendres. 11 de novembre de 1994

POLÍTICA

Unió es manté a l'expectativa de la negociació nacional del pacte municipal Tot i això, la secció local d U D C no preveu problemes amb CDC i aposta per Aymerich CÈLIA C'ERNAIMS

• Sant Cugat. Unió Democràtica de Catalunya vol q u e les diferències a m b Convergència respecte al pacte municipal quedin solucionades abans d'arribar al congrés nacional

que el partit celebra aquest cap de setmana a Sitges. Fins que no hi hagi un aeoril oficial al si de la coalició, la delegació local d ' U D C no vol iniciar les negociacions a m b C D C . encara q u e tant el president de l'executiva

local dels democratacristians. Joan Recasens, com el portaveu nacional del partit, Eugeni Pérez Moreno, coincideixen que Joan Aymerich. actual alcalde de Sant Cugat, seria «el candidat m é s adient».

UIX" ha denunciat sistemàticament en les darreres setmanes que Convergència Democràtica, cl seu soci de coalició, no compleix el pacte municipal que van subscriure les dues formacions, perquè els convergents han proclamat unilateralment el cap de llista de la coalició a diferents ciutats catalanes. l ' n acord en aquest sentit, segons ha assenyalat el portaveu nacional d ' U D C . el santeugatenc Eugeni P e r e / Moreno, és imprescindible abans que acabi el congres nacional que d'aquest cap de setmana a Sitges. Mentre no se superin les diferencies, les delegacions locals d'Unió tenen les mans lligades ,i l'hora d ' a n i b a i a acords i pactar caps de llista, l'er això. a Sant Cugat aquestes negociacions, formalment. ni tan sols no han començat. l a possibilitat més satisfactòria. perquè ens eliminaria un punt de discussió», segons el president de l'executiva local d ' U nió, Joan Recasens, seria q u e l'alcalde de la ciutat. Joan Aymerich. tornés a presentar-se a la reelecció. una opinió a m b la qual esta d'acord P e r e / Moreno, En l'hipotètic cas que Aymerich decidís renunciar-hi, .«seria llavors

tat problemàtica en aquest sentit. «La relació entre Unió i Convergència aquí és molt fluïda, per tant és molt improbable q u e sorgeixi algun problema en les negociacions», assegura Recasens. El q u e sí vol pactar Unió a Sant Cugat, segons Pérez M o r e n o , són «les condicions de la presència del nostre partit a la llista», d o nant, per exemple, un lloc més rellevant als candidats d ' U D C . L'objectiu és sempre el «d'acost a r - n o s el m à x i m possible al vint-i-cinc p e r cent pactat», e n basc al creixement de militància que ha aconseguit el partit en les úllims anys: a Sant Cugat es concreta en un trenta-cinc per cent més de militants cada any. Unió l'any 2000

Joan R quan realment hauríem de negociar». Perquè, de fet. l'aspiració del partit és que a les ciutats, i especialment a les capitals de comarca on cl candidat conver-

gent que es va present; ir a les eleccions del 91 decideix i no repetir, hi hagi la possibillitat de presentar un cap de llista d'Unió. P e r ò Sant Cugat no és una ciu-

A banda d e les eleccions municipals. l'objectiu principal del Congrés de Sitges és aprovar un d o c u m e n t marc o n es dibuixi l'estratègia que ha de seguir Unió per «afrontar l'any 2000 i el segle XXI», assegura el portaveu nacional del partit. Aquest document serà un intent «de reduir la distància entre el partit i la societat». Al congrés hi participen tretze delegats de Sant Cugat.

LA DEFINICIÓ DE LES COMPETÈNCIES DE VALLDOREIX

L'alcalde espera la resposta de la conselleria per solucionar els nous desacords amb Valldoreix C Hl.lA CERNADAS

• Sant Cugat.— L'alcalde de Sant Cugat. J o a n Aymerich, considera q u e es la Conselleria de Governació qui novament ha de decidir en els entrebancs q u e han tornat a sorgir en el procés de definició de competències a m b l'Entitat Municipal Descentralitzada. L'equip de govern de Valldoreix va anunciar la setmana passada que el conveni no s'aprovaria fins q u e quedés clar que l ' E M D pot aprovar plans especials d'equipaments. Posteriorment, Aymerich es va posar en contacte a m b la consellera Maria Eugènia

Cuenca per aclarir si realment en algun m o m e n t la Generalitat havia p r o m è s aquesta competència a V a l l d o r e i x , tal c o m afirma l'EMD. De moment, s'espera la resposta de la conselleria: en cas que fos favorable al q u e reclama Valldoreix, es discutiria en Junta de Portaveus si s'accepta o no la modificació. En relació als plans especials d'equipaments, Aymerich destaca que el q u e d e m a n a ara l ' E M D , en la seva opinió, -és incoherent», p e r q u è encara que Valldoreix p o gués a p r o v a r aquest tipus de

plans, «desprès les llicències d'obres per construir les ha de donar l'Ajuntament, i això ha quedat claríssim a tots els documents». Malentès, n o engany Tot i q u e l'alcalde de Sant Cugat assegura q u e la seva voluntat «és mantenir un esperit conciliador», Aymerich ha rebutjat les acusacions q u e li va llençar la setmana passada el vocal de l'equip de govern de l ' E M D . Lluís Ginjaume. Ginjaume assegurava que l'alcalde li havia promès que en el conveni p e r la delegació de competències s'inclouria la ces-

sió de l'aprovació de plans especial d'equipaments. «En tot cas p o d e n haver malentesos, p e r ò j o no enganyo ningú». Aymerich s'ha mostrat t a m b é sorprès perquè «en el seu m o m e n t , Valldoreix va d o nar el vist-i-plau al conveni q u e va aprovar el ple de l'Ajuntament de Sant Cugat i ara d e m a n e n una rectificació». L'alcalde, davant aquests fets, ha a p u n t a t la possibilitat «que hi hagi alguna cosa més al d a r r e r a » , possiblement pressions d'alguns sectors de l'Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix interessats en q u è n o prosperi l'acord.

£1 consell de districte de Mira-sol debat el pressupost del 1995 XAVICAVA

• Mira-sol.— L'Ajuntament vol destinar 343 milions del seu pressupost ordinari de l'any vinent al districte de Mira-sol, cosa que representaria un 7,S per cent del total d'aquest pressupost. Aquesta va ser la dada més significativa que es va d o n a r en el consell de districte celebrat cl dia 7 de novembre passat a Mira-sol. En el consell també es va anunciar que el pressupost previst d'inversions per al 19l)5 seria de 91 milions. és a dir, que el pressupost total de 1995 per a Mira-sol serà de 434 milions. Durant la reunió, que va ser presidida per Joan Aymerich, es van debatre qüestions d'urbanisme i m a n t e n i m e n t relatives al districte. Per part de l'Ajuntament. Joan Recasens, tinent d'alcalde de Manteniment. Obres. Serveis i Medi Ambient, va fer un repàs de les principals inversions que es té previst realit/ar l'any que ve en relació a la instal·lació del clavegueram, l'enllumenat, i la pavimentació de diversos carrers. Per la seva banda. Jordi Bachs. representant de les associacions de veïns, va exposar alguns dels problemes a m b què es troben els habitants del districte, amb especial insistència en les destrosses que les pluges provoquen als carrers sense asfaltar. E n el consell també es va informar de la reunió de la comissió de seguiment de la planta esterilitzadora de l'Hospital General de Catalunya del dia 4 de novembre passat, en q u è els representants de les associacions de veïns van informar de la presentació d'un recurs davant del Tribunal Superior de Justícia. En el recurs es demana que la planta deixi de funcionar cautelarment a causa del possible perill que repesenta p e r als habitants q u e hi viuen a p r o p . En el decurs del consell es va d o n a r p a s a la lectura dels informes de les comissions de cultura i d'urbanisme. La primera va informar dels diversos actes que s'hauran d'organitzar fins al desembre, i la segona va oferir un resum de les actuacions que el M O S M A té previst realitzar fins a mitjan any q u e ve en neteja i manteniment. Per part dels veïns es va tornar a d e m a n a r actuacions en zones puntuals, c o m la senyalització del centre cultural a la zona de m a s Janer, que encara no existeix. Finalment, els veïns van a tornar a d e m a n a r la figura del policia de barri, a la qual cosa Aymerich va respondre que s'estava estudiant, tot i reconèixer que hi havia un cert retard en el tema.

Rècord

potencia

C on l,i tecnologia de los mas ^ i . m t l r s moloí í u i b o Inteu oolei de inyeccion diiecta y a i b o l de levas en c abeza-. la Daily I 20 C T I le olje< e un ie( o t d de prestaciones en el sec toi de vehíc ulos cle reparto.

Alí anzando c o n ^ran íaeilidael los 1 20 Km/h en autopista (también versión c o n rueda tiaseta senc illa), i>racias a sus l l i ) CV. Sienta J^ IVECO esta superpotencia.

Concesionario oficial

fò IVECO Sepauto y Servicios,S.A.

^ — ^ ELGRANSALTO

Ctra. de Montcada, 591 Telf. 785 23 00* TERRASSA _y


5

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 11 de novembre de 1994

SERVEIS

Una visita a la xarxa de clavegueram de la ciutat ofereix imatges desconegudes i sorprenents. Fotos: J.A. MULA. 125.000 metres lineals de clavegueram d'aigües negres amb 5.000 metres de galeries, valorats en uns 3.000 milions, poden donar una idea del tamany i la complexitat de la xarxa de clavegueram de Sant Cugat. A més, s'hi han d'afegir 50.000 metres en construcció en els diferents sectors de recent urbanització i uns 80.000 metres més projectats pels pròxims 15 anys. Però les dades no poden descriure formes i sons d'un món obscur que roman desconegut sota els nostres peus.

Les entranyes de la ciutat al descobert L'extensa xarxa de clavegueres necessita 40 milions a l'any per al seu manteniment X A V I CAVA

• Sant Cugat.— La nostra cultura ens ha llegat una imatge tradicional de claveguera en forma de galeria fosca de sostre corbat, travessada per un rierol d'aigua al centre. Les rates hi acostumen a fer casa seva, la pudor és extrema, i de tant en tant serveix com a refugi per a persones que la societat no veu amb bons ulls. Quan el comparem amb el que es pot trobar al subsòl de Sant Cugat, l'estereotip s'apropa molt a la realitat, però demana una matisació per part del tinent d'alcalde de Manteniment, Obres, Serveis i Medi Ambient (MOSMA), Joan Recasens: «Aquesta mena de clavegueres correspon a les de tipus pluvial, és a dir, que recullen l'aigua de la pluja i la canalitzen fora de la població». Si es coloquessin en línia recta els diferents trams que formen la xarxa, la seva suma seria de 5.000 metres. Recasens diferencia aquesta xarxa del clavegueram per a aigües negres, que és al qual estan connectades les edificacions, i que forma un circuit en teoria aïllat del pluvial. La divisió entre les dues xarxes, però, no és tan perfecta com es podria desitjar, i les filtracions omplen sovint les grans galeries pluvials d'olors que s'arriben a ignorar amb un cert temps d'aclimatació. La humitat i la foscor, trencada molt esporàdicament pels embornals, fan dels subterranis de Sant Cugat un lloc poc recomanable per a visites. És l'amagatall idoni per a rates i serps, que només són destorbades per

l'ocasional presència humana, reduïda als encarregats manats pel cap de manteniment, Antonio Gómez, després que fa uns anys es foragitessin els heroïnòmans que feien servir determinats emplaçaments per punxar-se. Si s'avança per les galeries, es poden trobar, separades per intervals regulars, les tapes que connecten amb la xarxa d'aigües negres. Moltes d'aquestes tapes s'han d'assegurar al terra per evitar que saltin quan la pressió de l'aigua és massa forta, cosa que succeix en cas de pluja. Això, que sembla un contrasentit, té l'ex-

A L U

plicació en el fet que molts particulars connecten a la mateixa xarxa aigües negres i pluvials. I és que, tot i que estan separades, les dues xarxes són paral·leles. Quan ambdues coincideixen, la xarxa d'aigües fecals es troba habitualment soterrada al peu de les galeries de pluvials. Però els extensos 125.000 metres lineals de la primera fan que això passi en trams molt concrets. Aquesta xarxa s'estén pel terra del nucli antic de la població al llarg de 20.000 metres, als quals s'han d'afegir 25.000 metres més als diferents eixamples. Les xifres

©MIG& AVt I fsJ I

i

V I O

R E

ALUMINI I VIDRE EXPOSICIÓ I VENDA TALLER Tel. 675 29 02 Fax 675 28 61 08190 SANT CUGAT

són igualment elevades als districtes: 30.000 metres a Mira-sol, 25.000 a Valldoreix, 20.000 a la Floresta i 5.000 a les Planes. El total d'infraestructures municipals de sanejament existents i en construcció està valorat en 3.000 milions pel cap d'àrea de MOSMA, Jordi Farrés. Segons Farrés, al 1993 les inversions en les diferents obres d'instal·lació van suposar 77 milions. Enguany l'obra més important que s'està duent a terme per part del consistori és el desdoblament del clavegueram al torrent de la Bomba, amb un cost de 27 milions. Per començaments

de desembre es preveu que començaran les obres de cobriment de la riera de Sant Cugat. Als costos de construcció s'han de sumar els derivats del manteniment d'aquesta complexa xarxa. El manteniment no es limita a reparar les avaries un cop es detecten. També inclou actuacions preventives en aquells punts que es consideren potencialment conflictius, i la reposició dels trams que han arribat a la fi de la seva vida útil. A més les canonades s'han de netejar periòdicament amb camions cisterna que injecten aigua a pressió per eliminar els sediments. L'Ajuntament destina cada any uns 40 milions de pessetes al manteniment del clavegueram. Malgrat tot, no sempre s'eviten els problemes, com va succeir el mes de setembre al passeig Valldoreix, quan les clavegueres van quedar embussades i van vessar el seu contingut al carrer a causa del deteriorament i de la pressió deguda a l'augment de la població. Es un exemple de la complexitat de mantenir aquesta xarxa.

CURS

DE

CUINA JOVES AMBDÓS SEXES 1 6 - 2 4 ANYS CUINA BÀSICA MÉS BRANQUES DE FORNERIA I PASTISSERIA Proper començament Nou Curs GRATUÏT Q7Z?

FTR

Per

inscriure's, truqueu al

Tel. 588 53 61


PUNT I SEGUIT

6

ELS 4 CANTONS / Divendres, 11 de novembre de 1994

POLÍTICA Unió d'Independents de Sant Cugat (UNÍS) reapareix públicament a la vida política de la ciutat amb un programa electoral estructurat entorn un lema: Sant Cugat, mes.'. Q u a n queden set mesos per

a les eleccions municipals, el seu cap de llista, l'advocat de 39 anys Josep Maria Llauradó, té molt clar que U N Í S pot trobar el seu espai perquè hi ha un sector de la població «descontent de la gestió

de l'Ajuntament». Llauradó va fer el seu primer míting electoral en un sopar del partit que divendres passat a la nit va aplegar més de cent persones en un restaurant de la ciutat.

JOSEP MARIA LLAURADÓ i OLIVELLA, cap de llista d UNÍS

«La política no és un joc

»

l t 1.1ACLRNADAS

M Sant Cugat- Per què ha decidit acceptin la proposta d'UNIS i posar-se en política? —••Per participar en la vida de la ciutat i millorar-la. Jo crec que ja no és hora dels grans partits, perquè la gent se n'ha cansat, de hi majoria, sinó que és hora de les persones. Com a exemple, puc posar-te els triomfs d'Unió Alabesa al País Base o de l'alcalde de Bogotà, un professor independent que ha ai rasat en les últimes municipals.•• - Uuan afirma que la gestió de l'Ajuntament de Sant Cugat es dolenta, ho ta basant-se en dades que pugui lia\er recollit o en impressions que e\treu de la seva professió eom a advocat'.' -Vull que es distingeixin clarament els dos àmbits. Jo, eom a ciutadà, no estic content amb aquesta gestió. Com a professional. tinc una cxpci iencia que m'ha let adonai-me que en molts casos aquesta uesiio es deficient. Conec Testat general de les coses, perquè parlo amb molla gent. L'equip de govern ta coses per guanyar vots. no pensant en el benestar més immediat pel ciutadà. Ja està bé. per exemple, que es facin zones verdes, però s'haurien de preocupar abans pel clavegueram de la Floresta." — Però no pot ser que vostè estigui recollint l'opinio que més l'interessa o la d'un sector molt c o n crei de la ciutat? — Crec que el descontentament es bastant general.» — Però la seva postura crítica es més còmoda, perquè tot just s'incorpora ara a la vida política i analit/a en fred i des de fora la tasca de molts anys d'altres equips de govern. -••Això no és cert. Jo he contribuït a la vida política d'aquest ajuntament proposant solucions i sortides per frenar, sobretot, el desenvolupament urbanístic de Sant Cugat. A més. l'Ajuntament te dades que jo no tinc i em pot rebatre millor si m'equivoco.» Justament vostè és molt crític amb el model urbanístic de la ciutat. Per què'.' -—Considero que s'ha començat pel final en moltes coses. Per què planificar ja un nou barrí com es Coll Lava quan el centre històric eie la ciutat no està ni molt

J o s e p M a n a Llauradó diriginl-.se als assistents al sopar de divendres ,i la nit. Ini,): MANI' liSI'INOSA.

menys preparat per absorbir l'augment de població i de trànsit que això suposa'.' No s'ha fet un estudi exhaustiu per veure on es poden instal·lar, per exemple, aparcaments. Jo li aseguro que hi ha parcel·les que, per mitjà d'expropiacions. podrien servir per això. Ni tampoc s'ha planificat globalment el trànsit de la ciutat per evitar les cues que hi ha ara a Santiago Rusiíiol des que el carrer Major s'ha fet per a vianants.>.• Participació del sector privat —També és un clar defensor de la iniciativa privada davant la pública. Com la canalitzaria? —«L'Ajuntament assumeix serveis i equipaments que haurien de conduir empreses privades. Així no es carregarien tant els pressupostos. 1 això serveix pel Centre Cultural o per la ciutat esportiva. Precisament l'increment d'equipaments esportius és una de les nostres propostes. Una altra, reconstruir el casino de la Floresta per poder gaudir d'un Palau de Congressos per a quatre

mil persones». —LI seu programa parla també de potenciar sectors com el comerç o fins i tot el turisme amb mesures molt concretes. Quines'.1 —< Amb la creació de patronats que tinguin entitat pròpia i puguin prendre decisions. Hi haurien d'estar representats tots els partits polítics, a més de membres dels sectors del comerç, el turisme, la cultura i els esports. Aquesta seria una forma de dinamitzar la ciutat i també de disminuir el poder de l'alcaldia i del propi ple, compartint-lo amb els que també volen el bé de la ciutat.» —No té por que iniciant la campanya electoral tan d'hora es cremi la seva imatge o vostè es cansi? —«Tampoc tinc la intenció d'aprèixer cada dia als diaris. Ara per ara. sé els candidats que presentaran tots els partits menys el de CiU. però no el faran públic fins més endavant. Però nosaltres. si hem de preparar-nos. necessitem temps. Ens proposem, al llarg d'aquests mesos, mantenir reunions amb entitats i associa-

cions per recollir les seves propostes. Això no és un joc.» —Sembla que vostè, o el seu partit, tenen també molt clar per on s'hauria de conduir el conflicte amb Valldoreix. —«Preferiria no entrar en aquest tema, perquè podria perjudicar les negociacions. Però crec que la qüestió no s'hauria de centrar en les competències que Sant Cugat decideixi cedir a Valldoreix. L'FMD hauria de poder fer tot el que realment pugui, i l'Ajuntament senzillament l'hauria d'ajudar allà on no hi arribi. Res més.» —Es tornarà a presentar Miquel Masanés com a candidat d'Unis a Valldoreix? —«És una decisió que només depèn d'ell. Masanés està cansat perquè ha lluitat molt, però encara li queda per donar.» —Potser l'alcaldia és demanar massa, però quin seria el resultat òptim per a UNÍS en les properes eleccions municipals? —«Home, jo. indiscutiblement, vull ser alcalde de Sant Cugat.»

MEDI AMBIENT

ERC presenta una proposició al Parlament per incloure Torre Negra en el PEIN XAVICAVA

H Sant Cugat.— Esquerra Republicana de Catalunya va presentar cl 8 de novembre una proposició no de llei al Parlament demanant que insti al govern que el paratge conegut com a Torre Negra i l'espai agrícola i forestal que l'envolta siguin inclosos en el PEIN (pla d'espais d'interès natural). La proposició va ser presentada pel president del grup parlamentari d'LRC. Àngel Colom; el portaveu parlamentari, Josep Lluís Carod-Rovira. i els diputats Jordi Portabella i Xavier Bosch. A més, F.RC espera que sigui el mateix

alcalde de Sant Cugat i diputat al Parlament. Joan Aymerich, qui doni resposta a aquesta proposició. Jordi Portabella. que ha estat l'encarregat de redactar la proposició. va explicar els motius que han portat el seu grup parlamentari a presentar-la. Segons Portabella. la iniciativa respon a la preocupació de part dels ciutadans de Sant Cugat pel futur de la zona. preocupació que v a portar a la creació de la Plataforma Cívica Torre Negra, a la qual està adherida E R C Pel representant d'Esquerra Republicana de Ca-

talunya la zona té uns evidents valors ecològics, ja que serveix com a tap dels efectes agressors que la zona habitada de Sant Cugat exerceix sobre la serra de Collserola. També s'han de tenir en compte els valors històrics i culturals de la zona. Pel representant d'ERC. l'amenaça de construcció sobre Torre Negra te l'origen en un model de creixement de la ciutat que el seu partit no comparteix. per considerar-lo en gran mesura creat artificialment pels mitjans tècnics de la Generalitat. La proposició ha estat signada pel cap del grup parlamentari. Àn-

gel Colom, i pel portaveu parlamentari. Josep Lluís Carod-Rovira. com a mostra de la importància que ERC dóna a aquest tema. A més, el grup polític vol que sigui el mateix Joan Aymerich qui respongui a la proposició, per tal que aclareixi la seva posició, que ERC considera que sempre ha estat molt ambigua. En cas que la proposició sigui aprovada pel Parlament, Portabella no considera que els terrenys hagin de ser expropiats, ja que, de fet, la major part dels espais protegits de Catalunya són de titularitat privada.

El patronat organitza una plantada de roures el Dia de Collserola XAVtCAVA

• Sant Cugat.— Sota el lema Reforestem! el Patronat de Collserola organitza diumenge vinent. 13 de novembre, la setena edició del Dia de Collserola. La nova edició d'aquesta festa té com a objectiu afavorir la recuperació de les zones cremades aquest estiu a la serra i conscienciar els ciutadans del perill en què es troba una zona de 8.000 hectàrees, majoritàriament boscoses, envoltada per tres milions i mig de persones. El Patronat de Collserola té previst organitzar quatre plantades populars d'arbres a quatre punts diferents del parc, en el que es pretén que sigui un esforç col·lectiu cap a la recuperació del paisatge perdut. A Sant Cugat. la zona escollida per dur a terme la plantada és l'àrea cremada I'l 1 d'agost passat a la Floresta, on es duran a terme treballs col·lectius de recuperació, es construiran feixes antierosió i es plantaran 500 alzines i roures. Les altres zones on es portaran a terme actes similars són les Roquetes, a Barcelona; Sant Pere Màrtir, a Esplugues de Llobregat, i ca n'Abadal, a Sant Feliu de Llobregat. En total, s'espera plantar 3.SOU alzines sureres i roures. Els actes començaran diumenge al matí, i als inserits se'ls oferirà un entrepà i una beguda. Els participants de Sant Cugat es trobaran al costat de l'estació dels Ferrocarrils Catalans de les Planes a les H) del matí. A més dels treballs de recuperació, a Sant Pere Màrtir hi haurà l'actuació de castellers, gegants i sardanes. i una marxa popular en bicicleta organitzada per l'Ajuntament d'Esplugues. En l'organització de la diada hi col·laboren diverses empreses i serveis que donen suport al programa de patrocini de les repoblacions. Les àrees on es duran a terme les repoblacions han estat prèviament tractades pels serveis tècnics del patronat, i després de la celebració seran supervisades i completades pel que fa a seva adequació i manteniment. L'acte vol canalitzar la gran sensibilitat ciutadana que van despertar els focs de l'estiu, i que es vol mantenir amb la neteja de les branques de zones cremades amb participació popular, a la qual ja s'han apuntat diversos col·lectius i entitats. Aquesta activitat es conduirà per mitjà dels Voluntaris de Collserola, i es durà a terme a la tardor i a l'hivern. Amb les diferents plantades populars no s'acaben les actuacions destinades a afavorir el repoblament de les zones cremades. També es tracta d'ajudar a la rebrotada dels arbres i arbustos que tenen soques soterrades i que no moren amb el pas del foc, al mateix temps que evitar l'erosió del sòl. S'ha de tenir en compte que les pinedes i els alzinars cremats tardaran més de 50 anys a tornar a ser el que eren abans dels incendis, ja que el seu creixement és molt lent. No és el cas de prats i zones de matolls, que en pocs anys es recuperen. Al llarg d'aquest any han cremat al parc de Collserola 253 hectàrees de terreny. 156 de les quals eren de zona arbrada. El total d'incendis declarats ha estat de 109, la gran majoria de poca importància a causa de la ràpida actuació dels mitjans d'extinció. El municipi amb més terreny afectat enguany ha estat Sant Cugat, on els 10 incendis declarats van cremar 142 hectàrees. El balanç definitiu fa que el 1994 hagi estat el pitjor any per a Collserola des de 1985.


PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 11 de novembre de 1994

7

ENSENYAMENT Els nens de Sant Cugat, uns 6.000, estudien en algun dels centres públics o privats que hi ha al municipi. La població infantil continua creixent, i

l'Ajuntament, tot i que no té competències en matèria d'ensenyament, està preoucpat perquè estiguin escolaritzats. Però no n'hi ha prou, amb

això. La qualitat és molt important. El pla de dinamització que cada curs prepara l'àrea d'Ensenyament incideix en la formació dels alumnes. El con-

servatori, l'escola d'art i les escoles bressol completen el ventall de possibilitats que l'administració local ofereix als santcugatencs.

G A B R I E L F O I X i C U S C Q . Regidor d'Ensenyament

«Les escoles s'han posat el llistó molt alt» es preocupava dels petits de tres anys. És clar que allà on abans hi havia, per exemple, 20 nens de 3 anys, ara només s'hi pot tenir cura de nou nedons. Ara, en total, tenim 132 alumnes.» —La relació entre l'Ajuntament i les escoles de Sant Cugat, que no són de la seva competència, es materialitza en els plans de dinamització educativa que es preparen cada curs. —«El contacte és total. L'Ajuntament sempre està disposat a atendre les necessitats que tinguin les escoles i que estiguin al seu abast, això per descomptat. Si nosaltres no féssim res, ningú no ens ho podria retreure perquè no hi tenim cap responsabilitat, però sentíem l'obligació de fer alguna cosa més. Aquest any hi ha 54 activitats diferents que ajuden mestres i alumnes a ensenyar i aprendre d'una manera més lúdica.» —Quins són els aspectes clàssics d'aquest pla i quines novetats presenta? —«Els programes que menys s'han hagut de modificar són el d'educació viària i el del teatre, que acaba d'aquí a pocs dies. Al tercer trimestre és previst fer unes audicions especials al Teatre-auditori, com aquella primera que es va fer fa uns dies amb el concert d'instruments inusuals. L'experiència es perllongarà fins abans de l'estiu. Abans que acabi l'any, signarem un acord amb Cinesa per fer cine-fòrums amb els alumnes de les escoles als cinemes de Sant Cugat, i les primeres sessions ja es faran aquest curs.» —A vegades, als ciutadans els costa entendre per què a les escoles d'art o al conservatori han de pagar quotes relativament altes, si són municipals. —«Des del moment que el conservatori el consideren una escola pública, creuen que no s'ha de pagar res, que amb els seus impostos n'hi ha prou. En el cas del conservatori, només es cobreix un 28% de l'import real del manteniment d'un alumne per curs. La resta corre a càrrec de l'Ajuntament. A les escoles bressol, per posar un altre exemple, un nen costa 600.000 pessetes l'any. I a l'escola d'art passa el mateix. Per mantenir-ho en un bon nivell, has d'exigir una contribució als usuaris, perquè no volem augmentar els impostos.» —El meu llibre de Sant Cugat és una publicació que ajuda que els nens tinguin un bon coneixement de la seva ciutat. —«Sí, però volem anar més lluny. En crear aquest llibre, en el qual va participar el Centre de Recursos Pedagògics, preteníem que els pares, a través dels nens, poguessin conèixer la ciutat on han anat a raure. Una bona manera d'arribar als pares és començar pels fills.»

ÀNGELS CASTUERA

• Sant Cugat.— Quina valoració fa del funcionament de la seva àrea? —«L'objectiu principal —que tots els nens de Sant Cugat estiguessin escolaritzats allà on volien estar-hi— s'ha assolit amb escreix. A Sant Cugat hi havia una gran mancança d'aules de P3 a totes les escoles, que s'ha anat solucionant a mesura que han passat els cursos escolars. Jo diria que ha quedat definitivament resolta en aquest curs 94-95. Ara, el que hem d'aconseguir és mantenir les coses tal com estan i continuar amb un ensenyament que té el llistó posat força alt.» —A Sant Cugat, aquest llistó és a la mateixa altura a les escoles públiques que a les privades? —«Els que pensen que hi ha diferències estan equivocats. És clar que hi ha diferents opcions, però no diferents nivells. Tant en una escola privada com en una escola pública, el nen rep la mateixa formació en acabar el curs. L'ensenyament públic potser té l'inconvenient que el nen va a la mateixa escola només fins a vuitè —dos anys més ara que s'ha introduït la reforma—. A l'escola privada, en canvi, l'alumne pot rebre la seva educació en un mateix entorn fins als 18 anys. Aquesta és una opció familiar.» —La demanda ha crescut molt en els darrers anys. —«Ara hi ha gairebé sis mil nens en edat escolar que estudien a Sant Cugat. I és curiós, perquè en aquest any 1994 ens hem trobat 492 nens que complien tres anys i que, per tant, estaven per escolaritzar. Aquesta xifra, a més, no sembla que vagi a la baixa, en vista del ritme de creixement de Sant Cugat. Els demògrafs diuen que a la nostra ciutat vénen moltes parelles joves per casar o casades i amb fills. Això vol dir que n'hi ha per anys, d'aquest augment de la natalitat. Per això ja tenim converses amb la Generalitat perquè pensi a construir un altre centre escolar a Sant Cugat. El creixement de Coll Fava, per exemple, ho exigeix.» , —L'Ajuntament contribueix en la formació dels nens més petits amb les escoles bressol. Quina és la seva funció? —«Aquestes escoles van néixer amb una vocació social. Hi ha molts matrimonis en què treballen l'home i la dona, i que poden tenir cura dels nens fins que tenen un any. Però arriba un moment que ja no pot fer-ho ni l'àvia ni el cangur, i les escoles bressol fan un servei social molt important. Abans, quan els nens s'hi portaven fins als quatre anys, sí que se'ls escolaritzava. Ara, com que els nens s'hi estan fins als dos anys, els agafem més petits, de nou mesos. Aquests nens els atén el mateix personal que abans

',

«PpCill

L'educació que es dóna a les escoles públiques i privades està igualada, segons Foix. Foto: J.A. MULA.

15 anys treballant amb art _

Visitar u n a e x p o s i c i ó d e p i n t u r e s , c o m p r a r u n a o b r a d'art o e m m a r c a r u n a pintura, é s possible fer-ho e n un m a t e i x establiment de Sant Cugat: Plus-Art i F e b o , d o s espais d e qualitat a la r a m b l a R i b a t a l l a d a , n ú m . 6 int.

plus Q art; Espai d'ar t i enmarcació Emmarcació i venda d ' a q u a r e l · l e s , gravats, làmines, fotografies, e t c : l'agilitat que ofereix un taller propi i l'experiència d'uns professionals que coneixen l ' a r t de p r o p facilita l'elecció d ' u n o altre color, fornia o material. A més, hi ha motllures decorades a mà, miralls a mida i p o r t a r e t r a t s .

Aquarel·les novembre 1994

PAPERERIA TÈCNICA I ESCOLAR

(

, EHCUADERNACIÓEN DIVERSOS SISTEMES

20 ANYS A SANT CUGAT

••,. REPRODUCCIÓ PLÀNOLS % PLASTIFICACIONS-TOT PERA

Valldoreix, 47 Sant Cugat del Vallès Telèfon i Fax 674 96 02

L'OFICINA % FOTOCÒPIES COLOR LÀSER

plus Q art

febo

Espai d'art i emmarcació I Rbla. Ribatallada, 6 Tel. 674 19 55

Horari: De dimarts a dissabte: de 10 a 13 h i de 17 a 20 h. Diumenge: de 12 a 14 h. Dilluns, tancat


PUNT I SEGUIT

8

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 11 de novembre de 1994

SANITAT

Les associacions de veïns ja han presentat el recurs contra la planta

Avantatges i desavantatges d'una tecnologia avançada X. C.

L'esterilitzadora situada a l'HGC ha estat aturada un mes per problemes tècnics XAVICAVA

I Mira-sol.— Representants de tres associacions de Mira-sol van anunciar la presentació de l'anunciat recurs contra la planta esterilitzadora de l'Hospital General de Catalunya

en el decurs de la comissió de seguiment de la planta celebrada el 4 de novembre. Joan Recasens, en representació de l'Ajuntament, va expressar el desacord del consistori amb el recurs, però va anunciar que esperaran

la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. En la reunió es va informar que el període de proves que s'havia atorgat a la mateixa planta s'ha interromput durant un mes per un problema tècnic.

La presentació del recurs havia estat anunciada reiteradament per part de les tres associacions de veïns que s'oposen a la planta esterilit/adora. la Verge del Carme de Mira-sol. la de Sant Joan, i la de Mas Janer. Les associacions no han volgut fer públic el contingut del recurs, presentat davant del Tribunal Superior de Justícia, i només han tornat a explicar que d e m a n a la suspensió cautelar de la planta en base a la seva suposada perillositat. Des de l'Ajuntament es ie la intenció d'esperar la resolució judicial. LI mateix Joan Avmerieh ha afirmat: "Lis veïns tenen lot el dret a presentar aquest recurs, però no el considerem necessari, perquè l'Ajuntamenl ja està molt a sobre d'aquest lema. i quan suri un problema. com va passar recentment amb la planta depuradora, podem ordenar-nc la paralització, com es \ a ter••. La comissió de seguiment es va convocar inicialment per informal d'una sèrie de qüestions tècniques que les associacions de veïns havien demanat a l'Ajuntament. t ' n dels punts mes importants que es van tractar era el de l'estudi d'impacte ambiental. encarregat a l'Insiiiut Català de Tecnologia. I 'Ajuntament va informar que l'esiudi havia estat encarregat formalment el 21 d'octubre passat. Josep Maria Àngel. representant de l'Associació de Veïns Sant Joan i membre d'Iniciativa per ( atalunya. va mostrar la seva sorpresa per aquest fet, ja que. segons ell, Joan Aymerich hav ia anunciat el juliol passa! que l'estudi ja estava encarregat. Joan Recasens, regidor de Manteniment. Obres i Serveis, va respondre que era absurd encarregar un estudi si la planta no estava en funcionament, i que els contactes amb l'ICT existien des del juliol. Lis veïns han demanat que l'estudi inclogui una anàlisi de la seguretat dels accesos a la planta, i un estudi comparatiu del funcionament d'altres plantes similars a Luropa. Joan Ribó, responsable de Medi Ambient de l'Institut Català de Tecnologia i encarregat de dur u terme l'estudi

El tractament dels residus sanitaris és responsabilitat de dos d e p a r t a m e n t s de la Generalitat: Sanitat i Medi Ambient. La conselleria de Sanitat s'encarrega de la seva manipulació des que els residus són creats als diversos centre mèdics, fins que són carregats als camions que els han de transportar. Això implica la correcta manipulació dels residus per part del personal sanitari i el de neteja. i la seva divisió en els tres tipus abans esmentats. Segons informa el director general de Salut Pública. Lluís Salleras. Sanitat ha de formar el seu personal perquè aquesta manipulació sigui correcta i no impliqui cap mena de perill.

Lis rcptesent.mts dels veïns van anunciar als membres de l'Ajuntament la presentació del recurs. [:uu>: MANÉ ESPINOSA. d'impacte ambiental, considera poc probable que aquesta comparació es porti a terme. Ribó va confirmar que de moment només s'està avaluant quina informació s'haurà de recollir respecte a la tecnologia emprada, la correcta explotació de la planta i el possible impacte en el medi ambient. Ribó considera que l'estudi durarà entre dos i tres mesos. J a u m e Alonso, tècnic de l'Ajuntament. va informar de les causes que havien motivat l'aturada de la p l a n t a e s t c r i l i t z a d o r a .

Aquestes es devien a un mal funcionament de la planta depuradora de l'Hospital General (que és diferent de la planta esterilitzadora). on van a parar les aigües residuals de la p r i m e r a . Aquest fet va motivar que l'Ajuntament aturés el funcionament en proves de l'esterilitzadora fins al 21 d'octubre passat, quan l'avaria va ser solucionada i es va rependre l'activitat. Fins que va ser aturada, la planta havia tractat 6,8 tones de residus. Lis veïns també van d e m a n a r

un compromís per escrit de GESPA, l'empresa que gestiona la planta, que només tractarà 109 tones de residus anuals (com demana l'Ajuntament), i n o les 1.000 tones que té autoritzades per la Junta de Residus. Jordi Bachs, representant de les associacions, també va d e m a n a r que la planta obtingui la n o r m a IC 9002. Aquesta norma europea certifica la qualitat en la fabricació de productes i la gestió de serveis, i la pot demanar la mateixa empresa a títol voluntari.

Pel que fa a Medi Ambient. la seva responsabilitat comença amb el trasllat dels residus als centres de tractamcnl fins arribar a la seva eliminació. Salleras explica que des de Medi Ambient es recomana, pel que fa al tractament dels residus, les plantes esterilitzadores amb sistema d'autoclau, ja que són molt menys contaminants que les ineineradores. El sistema autoclau destrueix els possibles elements de contagi mitjançant una barreja de vapor i calor que es projecta en una cambra on s'ha fet el buit. La teòrica seguretat d'aquestes plantes ha estat contestada pels veïns, que consideren que, com que s'hi tracten elements perillosos, són instal·lacions perilloses. Des de certs mitjans tècnics es considera que les activitats d'aquest tipus de plantes han d'estar sotmeses a un control rigorós, amb un monitoratge periòdic, és a dir. amb un control cada cert temps de les possibles concentracions d'elements tòxics a l'aire, la vegetació i el terra. A més a més, es considera que s'hauria d'elaborar un pla de prevenció i emergència per tenir controlat qualsevol incident.

VENDA, NETEJA i RESTAURACIÓ CATIFES-KIUMS-MOQUETES

art f

I El residus sanitaris que ha de tractar la planta esterilitzadora situada a l'Hospital G e n e r a l de Catalunya són els classificats com a tipus III, és a dir, de risc d'infecció. Aquest residus són diferents dels de tipus II. que no tenen cap m e n a de perill i corresponen als que es podrien generar en un hotel, per exemple. Pel que fa al tipus IV o citostàtics, son aquells fàrmacs destinats al tractament del càncer i que potencialment són perillosos per a la salut humana, però que no poden ser tractats en una planta esterilitzadora perquè aquest procés es inefectiu amb aquesta mena de medicaments.

Confiï /»

comon Gran selecció de catifes orientals i extens assortiment de catifes mecàniques de totes les mides. IMPORTADOR DIRECTE

.

en autèntics professionals

DOOKXSA 1

l · ^f 0· Trn *b * ^

-

ESPECIALISTES

EN

CATIFES ORIENTALS Botiga: C/ Cànovas del Castillo,4

Tel. 674 65 00 589 22 21 TALLERS: Av. Can Caldes, 1 6

Tel. 589 46 56 589 47 16

CA TIFES DE SI SAL AMB SANEFA (Fetes a mida)


PASTISSERIA - BOMBONERIA

-

,

&BS

_

••iüWMI|iHllililHlj|iij[|i»l.

AMIIMMII nia

üxujjooesa

SANT CUGAT

Villa, 1

Valldoreix, 79 tel. 674 07 71

Tel. 674 42 00

LA SOLUCIÓ ESTÀ EN ELS NOSTRES SERVEIS

ENSENYAMENT 1 TRAMITACIÓ DE PERMISOS DE CONDUCIR

14 anys al seu costat Gràcies per la seva confiança

IKOTALIRUI RESTAURACIÓ • Servei de neteja de cambres • Neteges generals, de xoc i manteniments

* • Distribució de productes de reposició, neteja, higiene i desinfecció

la botiga de f

pervoon*

• Accessoris per a lavabos i vestidors: dispensadors de sabó líquid, paper higiènic, tovalloles de paper, etc.

Tapisseria

/\AA*4

matalasseria,

INDÚSTRIA I OFICINA • Neteja i manteniment

cortines

• Neteja puntual, de xoc o final d'obra

LES MILLORS BOTIGUES • LES MILLORS BOTIGUES • LES MILLORS BC

i complements

• Desinfecció i desinsectoció

per a

• Tractament de tot tipus de superfícies • Distribució de productes de reposició, neteja, higiene i desinfecció

decoració Valldoreix, 45 - 47 Tel. 675 53 35-674 51 04 &

LLAR

Cristalerias

• Neteja • Serveis ouxíliars, des de cangurs fins a servei de taula

ARTE

RANGO10S.L.

Fem tota mena d'instal·lacions artesanes amb vidre. Gràcies per confiar en nosaltres.

Pous, 3, local núm. I 08190 Sani Cugat del Vallès BARCELONA Tel (93)675 57 55 Fax (93) 589 57 6 8

fcWS C/Valldoreix, 43 Tel. 589 39 55

Roba n e n s i joves.

Vidres plans Fusteria d'alumini Vidres de color d'importació Tots els colors Vidreres artístiques amb plom

Renovació constant de m o d e l s .

FALGUERA

Bona qualitat i b o n s Preus!

Dr. murillo, 3 Tel. 6 7 4 73 13

TAPISSERIA DECORACIÓ

Tatws

Calçats i Complements

AUTOSERVICIO AUTOSERVEI Tels.

V i l l a , 1 - Local 5 6 7 4 62 99 - 589 04

25

Sant Antoni, 62 Valdoreix, 22 i 24 Tel. 675 55 06

Villa, 1 local 2 Tel. 675 24 01


10

PUNT DE VISTA

ELS f J CANTONS Srlin-nian nul.·|vtKlt'iu, t a l a i a , c o m a r c a l i d e m o e r a t k

A k V v Premsa Local WP de Sant Cugat SL ( arrer \ r r r k - . l i USI 1 ») Sani Cugal del Valies { sW ,.; s : l'aa. 'W'í 2ÍWI

Prasklwit Rami-CrjirS.'l.tü'd Diractor le*ep Riera I hm

Redacció M.n-.- iliiKi.l, . l ' i ' n . -

l':-li.-. iV::i.ili-

iMitli Mil'm-: I. 1 rSiHMiie, Saia-a; [)i*n. les

K :bi . Visier ïi-Mí-ll.i M..m.!|'i.

M.irell l.o.u.'rnai, I':••ma \r-,a., ['••I. lae.a".

\ .II!IIII-III • i'.liii,:.'. Vivi Cava

SUI-., .i, M J . I l·iise- • nuen:). PepCalala 1 r in. . ^ ' ,,-H. .[imtaLsI. Cali

\nee.s > a-m.'ia • ••t'a limles. Per.' Pich.

V f i Is r.i- C..a ara ! !.-[*.ta, .'s . M-ütv 5a;ü Kejv.vrtac.ies·.

;•,<••;. k ..,:.•

Rai,-.-.r I '.,!•..•

V i r - i Y.i.i !'••'•' ' ' i . . •( •-• , li •! i \)i .:•!

•.•mina •. ••.-,|.r S . a í " S i l i i j R i m ~ i

)• -i-|' M.n a \ .' .•- Carme PerJue- i Seria

-..••.. . >r •.!.••: ••nar^.i' Mare L-piti^i i k>seri \wniu

M„ i le- .•jnli.·.i

ELS 4 CANTONS / Divendres, 11 de novembre de 1994

La gratuïtat del peatge, una bona solució

F

a poc temps es va ampliar la concessió a AC'ESA del peatge de la A-7 a Sant Cugat fins a l'any 21)16. Des de fa molts anys. diversos sectors han reclamat l'eliminació d'aquest punt de pagament. El mateix alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, ha recordat que des de sempre ha reclamat la gratuïtat d'aquest peatge, malgrat que no supedita a la construcció del quart cinturó. Actualment els grups socials i polítics que s'oposen a la construcció del quart cinturó, que el 1998 hauria d'enllaçar Abrera (Baix Llobregat) amb Mataró (Maresme), han tornat a plantejar com a alternativa a aquesta via, entre altres mesures, l'elimi-

nació d'aquest peatge. És un fet fàcilment constatable que des que es van construir els laterals de l'autopista —que van suposar una inversió econòmica considerable— la majoria del volum de trànsit passa per aquest recorregut alternatiu, mentre que la A-7. pel fet de ser de pagament, és poc utilitzada i absorbeix un ínfim volum de trànsit. En el moment d'inaugurar els carrils laterals, el governador civil de Barcelona, Jaume Casanovas, va fer una defensa de les autopistes de peatge perquè d'aquesta manera es pot finançar la construcció de noves carreteres. Així va evitar entrar a analitzar la possibilitat d'estalviar-se la construcció dels la-

terals fent que el tram de la A-7 paral·lel fos gratuït. En certa mesura, doncs, s'ha tornat a obrir el debat sobre l'excés de vies ràpides de pagament a Catalunya respecte a altres llocs de l'Estat. Però en el cas del quart cinturó el que hi ha en joc també és la preservació d'una part del Vallès que quedaria totalment seccionada si es construís aquesta via. Seria una altra ganivetada viària. És per tot això que l'administració hauria de tenir en compte les alternatives proposades a la construcció del quart cinturó, ara que el tram realment necessari —entre Granollers i Mataró— està a punt d'entraren servei.

Cap comarclal

Vinici de la cursa per a les municipals

•:;emir.ilWr

Equip comercial , Marí. ( a r . i v > S'.rie'>!'..• i Kvj P'.u

L

Impressió K.'lil-.'rrs

f ,<>~li « l l i ? 15

Distribució Mailms Valies SL Dipnsit legal, ü l - 4 0 5 1 3

\h.\

Carròs expressa ar.kament la seu opnio en els eiiitaanats Qs aroefes. firmats

•.•ïp^en i • spirir Jels >eib aiitiTv jtie E'LS a Canleífe no fa seva necessàriament

a cursa amb vista a les eleccions municipals de l'any vinent ja ha començat, encara que de moment no hi participen tots els competidors. És lògic que els que l'hagin iniciat siguin els dos partits que actualment no tenen representació municipal (UNÍS i ERC). Ells són els que tenen necessitat d'agafar més arrancada. Els convé crear-se corrents de simpatia i ampliar l'espai

EL

Extraterrestre sense línia B La firma que sis mesos enrera em llogà l'apartament on visc, em digué que del telèfon me n'havia de preocupar jo mateixa. Només calia anar a Sabadell. Sabadell és a prop, però desprès del llarg i pesat viatge que acabava de fer des de Sud-amèrica —on vaig viure un bon grapat d'anys— us juro que no em van restar forces per a cap més viatge. Un dia, però, aprofitant que un tècnic de la telefònica anava rodant per l'edifici, vaig pensar: «és el moment». Doncs sí. l'home m'hi va inscriure. Això s'esdevenia el 20 de juliol i se'm va assegurar que cap al 3(1 ja tindria telèfon a casa. Vuit dies després, la persona que em prenia els encàrrecs telefònics, rebé avís de la T. dient que m'havia de posar en contacte amb M i en deixaren el número. El 29 vaig trucar a M. des del telèfon públic de l'Ajuntament santeugatenc. Em contestà una veu femenina, però no vaig poder parlar perquè de cop i volta la comunicació es tallà. La mateixa cosa es repetí, cada dia, tota la primera setmana d'agost. El dia 8 llegeixo en un diari una carta que porta per títol «El món irreal de la Telefònica». Gràcies al corresponsal que escriu des de Tremp, m'assabento que la forta calor és causant de moltes irregularitats telefòniques. Això m'explica també per què els telèfons de les meves dues amigues que viuen al barri del Parc Central, quan truco cap allà, mai no funcionen. Efectivament. elles, després m'expliquen que aquells telèfon funcionen amb fibra òptica i sembla que la calor massa intensa els espatlla. Mentrestant, per una carta del president de l'Associació de Consumidors de la província, ara sé que la tendència a la baixa de l'IPC ha quedat estroncada per l'augment, autoritzat, de les línies més emprades de la Telefònica. D'altra banda, tenim aquest afer tan lleig de les punxades telefòniques, amb què qualsevol que et vulgui mal te'n pot fer escoltant

L E C T O R

que van conquerir en les últimes eleccions. El debat que han obert, però, de moment només és unidireccional. Les formacions amb representació municipal afronten la cursa amb una actitud diferent, mantenint-se a l'expectativa dels moviments que facin els seus contrincants. La peça clau perquè el debat tingui tots els participants és, sens dubte, Joan Aymerich, que des que va fer saber

la possibilitat de no presentar-se a la reelecció ha obtingut el suport explícit de l'assemblea de C D C i en bona mesura també del seu soci de govern, UDC, i el reconeixement de Jordi Pujol. Aymerich, a més de partir de la còmoda situació del que governa, manté el control d'aquest debat necessari i esperarà el temps que li convingui mentre madura la decisió personal de presentar-se o no.

E S C R I U

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim sí ho sol·lícita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hifigurinel domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport de l'autor. Ets 4 Cantons es reserva el dret de publicar les comunicacions trameses, i el dret de resumir-les quan ho consideri oportú.

les teves converses... Jo que havia estat una fanàtica de l'invent de bell, avui em començo a sentir com un d'aquells extraterrestres sobre els quals parla en Josep Pujol i Coll a Els 4 Cantons de divendres 4: comprovo que sense telèfon —i sense televisor— també es pot viure. I força bé!, MARIÀ ASSL'MPCIÓ ALTÉS. Sant Cugat

Valldoreix-Sant Cugat: prou de picabaralles • Seguint el vostre setmanari (per cert, aprofito per felicitar-vos

en aquesta nova etapa en la qual, per la vostra professionalitat i seriositat en la presentació us auguro molts èxits), vaig llegir que el conflicte entre Valldoreix i Sant Cugat era, definitivament, en vies de solució. Una setmana més tard, la meva sorpresa fou extraordinària quan l'EMD ho llençava tot per la finestra per culpa d'un puntet i una coma, un cop totes les parts havien donat per bona la resolució de la conselleria de Governació. Jo em pregunto: a qui interessa retardar una solució després de tantes hores de discussió perdudes, tants atacs a través dels mitLA

P U N X A

jans de comunicació, tants diners i tants esforços estèrils que ningú, sobretot els ciutadans impassibles i soferts contribuents, no comprèn? Aquesta era una ocasió històrica per deixar-se estar de picabaralles i posar-se a treballar tots plegats. A qui interessa tant, sota la pretesa identitat diferencial de Valldoreix, esgarrapar engrunes urbanístiques? Fins ara els ciutadans de Valldoreix no sabíem gaire per què servia un ajuntament que es destacava sobretot en festes majors i premis literaris, i molt poc en capacitat gestora per solucionar problemes que han deixat el nostre barri a la cua del tren

D ' E N JAP

del municipi, especialment en la urbanització de carrers i en problemes quotidians que sí que ens afecten als patidors contribuents. Senyors de l'EMD, deixeu-vos estar de picabaralles institucionals i personals que tan sols en beneficien uns quants i, sobretot, dialogueu, dialogueu i poseu-vos a treballar realment per Valldoreix. Els veïns us ho agrairem. Un ciutadà de Valldoreix

«Benvinguts a Sant Cugat!» B Totes les ciutats, sobretot les que volen treballar per una consciència d'identitat pròpia, instal·len elements indicadors a les entrades, on donen la benvinguda als seus habitants i als de fora. Es un senyal d'educació i de cofoisme local que sempre és sa i positiu. Aquí, a Sant Cugat, aquest detall fa temps que el tenim oblidat, fins als límits insospitats que deixem instal·lar des de fa anys la tanca comercial d'una empresa constructura de fora en un jardinet municipal. Aquesta empresa ens dóna la benvinguda a l'entrada per la carretera de Cerdanyola. Cal vigilar les formes. / E.M. Sant Cugat

F E

S^*BE:

D ' E R R A D E S

• A la plana 17 de l'edició del 28 d'octubre, parlant de la presentació de l'Òpera de Cambra de Sant Cugat, els membres de la junta que anomenàvem M. Dolors Aliaga i Lali Jové es diuen, en realitat, M. Dolors Aldea i Eloi Jové. B Al cardenal Ricard Maria Carles li van donar la Creu dels Abats del Monestir i no dels Amants del Monestir, tal com dèiem a la plana 32 del número de la setmana passada.


L A

11

PUNT DE VISTA

ELS 4 CANTONS / Divendres, 11 de novembre de 1994 T

R

I

B

U

N

L

A

VOMS contra el w

A

G

D

més sospitosa. Nemo gratis mendax, deien els llatins. És a dir: Ningú no diu mentides perquè sí, de franc. En un temps en què s'ha d'estimular una política d'arrencar ceps i vinyes... Per què denuncien la insalubritat del vi i no la del sedentarisme, xacra molt més perillosa per a l'equilibri de la ciutadania? L'OMS ens va ensenyar a definir la salut en positiu. No com una simple absència de malalties sinó com «l'estat de complet benestar físic, mental i social, i no tan sols l'absència d'afeccions o de malalties». La definició de TOMS permetria entendre la salut com una educació de tota la vida humana, com una veritable cultura epicúria del benestar. Ens duria a demanar, en nom de la salut, tranquil·litat, equilibri, la guerra contra els excessos, la proximitat a la naturalesa, l'exercici permanent, condicions d'alimentació i d'habitatge (i d'hores de son) en uns mínims raonables. Ens portaria, encara més, a qualificar de poc saludables la pressa, l'ànsia, l'ambició desmesurada, l'enveja, l'excés de reunions, l'excés de passivitat davant del televisor, la competitivitat més ferotge, la solitud no volguda, la pèrdua d'il·lusions o fins i tot la pèrdua dels sentits. Si estic en contra dels que devoren i a favor dels que mengen, o dels que s'entrompen i no dels que tasten i xarrupen... Em manifesto del tot a favor dels que són capaços de beure amb mesura i de tractar el vi com volia JOSEP DUIXANS Plini: «Amb la dignitat amb què els romans tracten els fets més sublims de les arts i del saber.» l'OMS, ens semblaria indigne concloure: «Com que tot això mou bilions... no valen els consells dietètics.» Ignasi Riera és escriptor i diputat al Parlament perIC En el tema del vi, la cosa és força

L

es intrigues de la política espanyola evolucionen de tal manera que recordarem els anys de la transició com una època de grans ideals. Ah aquelles discussions sobre la composició de les cambres representatives, els mecanismes electorals, la definició de la nació i de les nacionalitats, el consens, el pacte social... Què se n'ha fet d'aquell país que ja gairebé semblava una democràcia? Acabada la festa del 92, el que tenim és un debat centrat en els mals usos de la política i uns ciutadans obsedits per contemplar la impudícia dels dirigents. Qui serà a partir d'ara el beneit que elaborarà

L

T

E

R

I

A

• JORDI PUJIULA •

os personatges de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) enceten campanya contra el vi. Hans Embland i Mario Argandona passen a tenir plaça en propietat en la meva personal i borgesiana Història universal de la infàmia. Diuen: «Zero a begudes que continguin alcohol és el missatge que ens obre les portes cap a un futur de progrés saludable!» El disbarat no mereixeria cap comentari si els tals metges no tractessin d'adduir arguments científics. I d'acord amb la tesi que la millor defensa és un bon atac, escometen els que havien demostrat que les substàncies antioxidants del vi poden aportar elements saludables... dient que les dades d'aquests estudis responien a interessos més comercials que mèdics.

E

L

A Ventorn dels fets

IGNASI RIERA

Amb aquesta afirmació, els representants de l'OMS s'han ficat de peus a la galleda. Quina patinada! iQuè respondran a l'afirmació que tota la propaganda pseudomèdica a favor dels productes per emmagrir, el pes ideal o els vigilants de pes, dels dits dietistes, respon als interessos de les poderosíssimes multinacionals de productes ad hoc? ÒNO sabeu els milers de milions que mou cada any la indústria —sempre, això sí!, en nom de la salut— de productes d'aquesta mena, cremes, pastilles, balnearis, productes descremats, baixos en calories, sense colesterol —expressió que ja bastaria per denunciar-los com al servei d'una gran trampa—, diurètics, infusions? òl els muntatges a l'entorn de la cirurgia estètica, vestits, faixes, aparells gimnàstics, etcètera? Més seriosos que no pas els assessors de

A

R

Í

P

T

I

C

ontinuem immergits en la informació que dia a dia genera el que jo anomenaria la cultura de la corrupció. Seguim ja amb una certa delectació la nova informació d'un escàndol més, la sospita recent, les declaracions davant aquests nous vips socials que són els jutges, etc. Però ha arribat un moment que ja, més que els fets puntuals, la informació està recuperant la capacitat de contextualitzar, de crear poesia i opinió, d'enlluernar i fer reflexionar, en definitiva, els lectors. Sense anar més lluny, en el cas De la Rosa, les informacions revelades, apuntades, diria, per alguns periodistes són de tal magnitud que fan escruixir, i sens dubte deuen fer tremolar alts despatxos. Hom imagina, en la seva ingenuïtat, que els fonaments d'aquests periodistes deuen ser prou sòlids per gosar revelar-los. Però justament aquí entra la morbositat, l'addic«En aquest moment ció que genera la informació. Em refela informació està reixo a aquesta capacitat de mig dir, recuperant la d'insinuar, creant capacitat de l'esquer que farà decontextualitzar, de manar més i més increar poesia i opinió, formació als soferts informats.

d'enlluernar i de fer Voleu més comreflexionar, en plexitat informativa, definitiva, els lectors» més voluptuositat, que quan se'ns intenta explicar, sempre esvaïdament, és clar, les trames mitjançant les quals aquests magnats que acaben a la presó obtenen els seus beneficis? Les societats interposades, les domiciliacions a paradisos fiscals, els testaferros... generen una poètica econòmica que ens fa somniar. Com si el fet de crear companyies amb noms estranys, que hom no sap mai a què es dediquen exactament, fos la sola condició capaç de donar bons beneficis als nostres estalvis... I no em negareu la positiva reflexió que ens provoca l'entrada a les presons del magnat, l'horror de la massificació dels centres penitenciaris, la insalubritat i els perills de les celles, l'angúnia i la misèria, com un pàl·lid reflex paral·lel a aquella enveja de quan ens ensenyava el seu palau a les revistes del cor.

C

Seguirem un règim estricte MANUEL CASTANO

un programa, treballarà un discurs, buscarà una frase seductora? El mètode és divulgar dossiers, i el fi neutralitzar l'adversari. La deriva de la dialèctica sobre la corrupció porta a enfocar la integritat del líder, a definir un model de polític incapaç de caure en cap temptació. Això condiciona ['alternativa als

E

L

V

E

S

P

E

R

Mamelles-jardí detentors actuals del poder, perquè després de tot el que s'ha dit i es dirà, de tot el que s'ha destapat i es destaparà, i de l'expectació que s'ha creat per veure caigudes estrepitoses, qui vingui a darrere tindrà dues opcions: ser realment pur, sincer i incorruptible —i per tant eliminar les negociacions de passadissos, els compromisos inconfessables, els fons reservats i els secrets d'estat—, fent que el país esdevingui ingovernable, o suprimir —limitant amb mà dura els dossiers, l'oposició, la premsa— la possibilitat què se li retreguin les vergonyes i els incompliments, fent igualment que el país esdevingui ingovernable.

E

PACO SOLER

s destaquen unes mamelles en algunes de les cruïlles més importants, disposades a la manera dels round-about anglesos. Sospito que els dissenyadors d'aquests jardins tenen un cert afany erotitzador, afany monogràfic, però, perquè hi trobo a faltar altres símbols, com són ara fal·lus i culs, per satisfer així tots els públics. No obstant això, els ciutadans més agosarats demostren, tot sovint, la seva aprovació refregant amunt i avall la panxa dels seus vehicles 4x4 sobre aquesta superfície tan seductora. Ara bé, jo voldria comentar un altre aspecte més preocupant. Per què tots els jardins són de gespa, simulant el més pur estil anglès? (solució que, a més, és caríssima en manteniment i consum d'aigua en un país on és molt escassa). Els pobles mediterranis no tenim, potser, una vegetació riquíssima i una tradició

Sèfti*

cST«.·c·c*/v»e*T reg L A - T I ' V , *

i

en jardineria exemplar? A Barcelona hi ha moltes mostres en aquest sentit i a Sant Cugat mateix l'únic jardí poúblic que fa honor a aquesta tradició és precisament un ex-jardí particular (situat al cantó Pla del Vinyet-Canovas del Castillo). Un altre cop, així que badem perdem els orígens. inmlo-M'j lal )oq ÍI aj \í,m iuaii/v lo


12

PUNT DE VISTA L A

T

R

I

B

U

N

ELS 4 CANTONS / Divendres. 11 de novembre de 1994

A

L A

Llengua catalana... RIP?

G

A

L

E

R

I

A

Un claustre d'alt estànding

lH)Ml·:Nl·:C'Rl·.VhRTKR MIOLHI. W B A I . I A

E

ii innombrables indret-, de la nostra geografia les fulles seques de la sardana ilel mestre Morera ja no brandaran empeses pel suau •.ctilijol de tardor abans d'ajcurc's. en policromada ealita. al seu talem auturmul. I I foc, element terrible. s'ha encarregat enguany que ai\o no hagi estat possible. I si el toc. que ha assolat gran part del territori, ha estat una veritable catàstrofe, no és l'única desgracia que ens amenaça i que suportem els catalans dia rera dia amb gran cstoicitat. II problema de la supervivència de la llengua és potser la mes greu. transcendent i important. Que la nostra llengua es en perill no es ni una afirmació apocalíptica, ni cap novetat. malgrat els optimistes de sempre que. per convenciment o per conveniència, resten cofois i contents de la salut futura del català. Voldria fer unes reflexions sobre el lema, sobretot a causa ilels atacs quotidians que rebem tant de fora com de dins del país. I es que crec sincerament que el perill no ve per aquesta banda, sinó que cl perill real està en nosaltres mateixos. els catalans, lils autors de «Manifiestos». les declaracions de politiquets botiflers i garlaires del país o les bajanades de la premsa feixista de sempre, malgrat les pressions negatives que exerceixen sobre l'ús a tots nivells de la nostra llengua, no són realment el perill més important. La pervivència plena del català en el futur depèn gairebé exclusivament de la nostra voluntat col·lectiva. La llengua es i serà el que el poble en conjunt vulgui que sigui. I aquesta actitud col·lectiva necessita el suport institucional. I això és un altre problema, ja que per molta xerrameca que hi hagi als mitjans de comunicació dels qui ara manen a Catalunya, hem de ser realistes i recordar en tot moment que encara som una nació sense estat. Per tot. voldria parlar del problema, L' A

« seus productes per por de perdre un sol cèntim. Només cal recordar els etiquetatges en català i la negativa dels empresaris cinematogràfics a dobles pel·lícules en la nostra llengua. De les televisions privades i de la premsa, no cal ni parlar-ne, i de les televisions publiques estatals, encara menys. Per acabar, el més important, el nivell social. Cal que lots plegats reflexionem sobre què volem i, lliurement, triem. 1 si triem ésser catalans i mantenir viu el signe més evident i inequívoc de la nostra identitat nacional, la llengua, cal que rectifiquem un munt d'actituds. En primer lloc. no canviar de registre lingüístic quan Ullil ANAl'l'IMMONTl: parlem amb un castellanoparque he emmarcat en tres grans nivells: lant; per enganyar-nos a nosaltres mateixos diem que ho fem per educació... institucional, econòmic i social. Però en el fons tots sabem la veritat, Quan al nivell institucional, ens trobem amb una llei de Normalització Lin- ho fem per una actitud de servitud, feblesa i mesellisme que portem arregüística que s'ha fixat com a objectiu lada profundament a les nostres enel bilingüisme. 1 el bilingüisme, com molt bé saben els sociolingüistes as- tranyes. En segon lloc. cal superar la senyats. no ha reeixit encara enlloc covardia ancestral que ens surt a flor arreu del món. Sempre s'ha acabat amb de pell quan ens trobem davant administracions estatals tals eom policia, la imposició de la llengua més forta i la desaparició de la més dèbil. D'altra jutjats, notaris, etc. També acceptem banda, aquesta mateixa llei s'ha fet i premsa i cinema en castellà i en canvi es fa tan malament que no ha satisfet ens mostrem extraordinàriament crítics amb els nostres productes, la majoria ni satisfà ningú. No te en compte en absolut la realitat social del país. Mai de les vegades, fruit del voluntarisme d'uns quants utòpics. no es podrà integrar lingüísticament una part important de població d'un territori Us imagineu si durant una tempomitjançant pressions, amrginacions i falradeta no anéssim al cinema i no lleta de sensibilitat. Cal més mà esquerra gíssim diaris pel fet de no ser fets en i intel·ligència, cosa que sembla que català? Però, clar, aquests petits detalls no són precisament les virtuts dels di- no són importants, al capdavall també rigents buròcrates actuals. Finalment, entenem la llengua majoritària del ciels nostres governants mostren una sernema i dels periòdics i les revistes. I vitud galopant envers el govern de l'es- així, de mica en mica i sense adotat. com sempre, per priorit/ar privilegis nar-nos-en, ens anem autodestruint com personals i mantenir parcel·les de poder a poble. Ara bé, si això ens és igual per damunt dels interessos del poble. i l'únic que ens interessa és viure bé i la resta són punyetes, d'acord, com Quan al nivell eceonómíc, hi ha una adoració gairebé supersticiosa envers he dit al començament, serem el que la deessa Pesseta. Els nostres indus- vulguem ser i pel camí que portem trials, a tots nivells, són incapaços de sembla que tinguem pressa per pertànyer a la gran família de les Espanyes. catalanitzar les seves empreses i els U

L

A

N

omés entrar, exclamem: el claustre és més gran!, bé, ho sembla. 1 brilla més. Hi han fet una piscina paleolítica, han plantat gespa de jardí ric, han muntat una escala pseudoinoderna i han instal·lat una rèplica de la farmàcia del carrer Santa Maria a la sala capitular. portes de vidre, sostre taronja pastel. No cal esverar-se, és que han «.restaurat» el claustre del Monestir. Dimarts molts van anar a la inauguració. Era una d'aquelles festes que tant agrada als polítics. L'n acte cultural sense problemes de eunvats, telèfons intervinguts o saraus de tribunal. Hi havia les autoritats pertinents: cl president omnipresent, el conseller de torn, el nou director general del gremi amb la lliçó apuntada, el mecenes emocionat i l'alcalde cofoi. Però dimarts no sols hi eren ells. Afortunadament. Passejant pel claustre. que és el que s'hi ha d'anar a fer. s'hi veia un mostrari de Sant Cugat. Mentre l'alcalde aprofitava l'avinentesa per exaltar la gran ciutat que «estem» dissenyant. cultural, viva. de progrés, etc. uns nens corrien entre les columnes noves de trinca del claustre potser massa restaurat, una senyora disfressada per a l'efemèride es coltava atentament i un noi, amb texans i botes, observava els llums de bar de moda que des d'ara enlluernen —més que no il·luminen— les voltes. Mentrestant, el president explicava com són de bonics els altres monuments de Catalunya. Un nen plorava demanant la iaia i una dona saludava una coneguda que no veia feia temps. «Miri. anar fent». I mentre el mecenes enumerava totes les amistats que havia portat a visitar el claustre (abans que hi fessin la piscina paleolítica al bell mig), es podia veure la gent del carrer, persones anònimes amb ganes de fer seu el monestir. Les autoritats ja han baixat de la tarima, potser no els tornarem a veure passejar pel claustre. Els qui se'ns dubte hi continuaran passejant seran els santeugatencs, que és del que es tracta.

«Mentre fan els discursos, la gent del carrer ja comença a fer seu aquest claustre massa restaurat. Les autoritats han baixat de la tarima. Potser no els tornarem a veure passejant pel nostre monestir.»

N

E S T

R

A

«han» el Terrible MAITH GUISADO

H

em rebut amb satisfacció la notícia que ha aparegut recentment a la premsa sobre la decisió del polifacètic Ivàn Tubau «d'abandonar la creació en català». Esperem que per «creació» entengui tot acte d'escriptura i que l'abandó de la nostra llengua inclogui tota mena de gèneres a més de la ficció. Fa quatre anys vam convidar Tubau a participar a Sant Cugat en un debat sobre la llengua catalana als mitjans de comunicació. Allà, com ha fet en altres ocasions, Tubau es mostrava optimista respecte al futur de català. Ell considerava que la política lingüística de la Generalitat ja és un èxit per una raó molt simple: s'ha aconseguit el que es buscava, el bilingüisme total de la població. Deia Tubau aleshores que l'ideal és que tothom tingui totes dues llengües. Que això és absolutament fals, ho acaba de demostrar ara optant obertament per l'espanyol i presentant-ho com un acte d'afirmació, molt diferent, per cert, del que va fer Quim Monzó. Diguem les coses pel seu nom: ara, Tubau, vol veure si funciona com a escriptor espanyol i s'escuda en una suposada «actitud repressora» del que ella anomena «brigada político-social» de les lletres catalanes. Qui t'ataca, Tubau? Els correctors que et tornen els textos tots ratllats de vermell? Els editors que no et volen publicar? Els lectors que no et volen

llegir? El departament de Política Lingüística, la Conselleria de Benestar Social. l'Institut d'Estudis Catalans, els alumnes o la societat catalana en general? També fa quatre anys Tubau deia que no ens havíem d'alarmar si el català s'acaba morint. Al capdavall, argumentava, totes les llengües moren. Què hi farem, oi? Ara ve a dir que per a ell el català és una cotilla que no li permet expressar-se amb el talent que posseeix, diu que és «una presó normativa». És clar, per a qui no domina la llengua és difícil no topar cada dos per tres amb la incorrecció. Jo em pregunto com és possible que algú que fa tantes incorreccions quan parla sigui professor de Redacció a la facultat de Periodisme. No m'estranya que el gremi periodístic no pugui abandonar la figura del corrector. Per desgràcia, no anem endavant i els nous periodistes tenen moltes mancances en aquest aspecte. Si, com m'han dit, la universitat li ha obert un expedient per faltes d'assistència, retards i tracte irrespectuós amb les alumnes, potser també es podrien plantejar de fer-li un examen d'ingrés a veure si el passa. Ho podem disfressar com vulguem, però tot plegat es redueix a l'opció política i nacional de cadascú i, en aquest cas, la d'Ivàn Tubau queda ben clara. Per això ha fet el millor que podia fer.


lexi

ARTICLES D'ARTESANIA BIJUTERIA E N PLATA I MINERAL

ÓN|X

Ò P T I C A I>IFLOlM0^rS 1ÍL3

• Muntures de moda • Lents de contacte •Vidres de qualitat

MINERALS FÒSSILS CORALS

• Li graduem la visicj

Si^jiaí||i|ii|i|^.|i||=;iv#^t

C / S a n t Jordi, 3 5 Tel. 6 7 5 1 7 <?<?

>4<"t

CARHEi* BossesCinturons Paraigües

Oeuw/a

Articles de Viatge

V//7T/V

i Regal LES MILLORS BOTIGUES • LES MILLORS BOTIGUES • LES M Di. Murillo, 2-tel. 675 5216 ^Tenim tota íamoda tardor - Jíivern

PERFUMERIA M

Sant Jordi, 24

Tel. 589 29 54 08190 Sant Cugat del Vallès

d 5 d

O

MINAS

PINTURA

P Sa nia

ESCULTORA GRAVATS LÀMINES MARCS Sant Jordi, 37 Tel. 674 64 07

2 7

E

L

U

Q

2099938

U

E

R 08021

O BARCELONA

MM Sant Jordi,

25

67489)5

08190

SANT

CUGAT

EL CABELL I LA IMATGE El cabell és l'únic adorn amb què dormim i ens despertem, per la qual cosa és de gran importància per a cada persona, i la seva imatge diu molt sobre el moment d'aquestes. A més a més, és moda i la moda crea estil, per la qual cosa tots estem, ho vulguem o no, en ella, amb el nostre toc de personalitat pròpia. proposa tendències sobre estils, busca tot allò que ens fa sentir bé amb la nostra imatge i l'adapta als nostres gustos, els de cada persona i pensant en la imatge que es desitja per a l'ocasió. Ara és quan s'ha de consultar el professional. SALIHAS li ofereix els seus professionals, amb ganes d'aconsellar allò més idoni per a la seva imatge, dins les tendències del moment, procurant complaure els seus gustos i, sobretot, respectant la personalitat.

TRANSPAREHT DISSENY EN METAC1AT OBJECTES DE REGAL FABRICACIÓ PRÒPIA

16

PEIXATERIA

ESPECIALITZAT EN PEIX DE PLATJA

C/ Sant Jordi, 37 Tel. 675 08 76

SANT

JORDI.

25 - TEL. 6 7 5 00


T E R C E R A E D I C I Ó D E LA M O S T R A

14

• Divendres. 11 de novembre de 1994

La Fundació Sant Cugat Actiu ha decidit celebrar la tercera mostra de comerç, indústria i serveis de Sant Cugat els pròxims dies 31 de març, 1 i 2 d'abril, tot just abans de la campanya electoral. Plana 14.

VALLESANS A ÀSIA

Els empresaris que han viatjat al sud-est asiàtic com a membres de la missió organitzada per la COCIT ja comencen a treure els primers fruits de la visita, en forma de comandes d'exportació. Plana 15.

FIRES I MOSTRES La t e r c e r a m o s t r a d e c o m e r ç , i n d ú s t r i a i s e r v e i s S a n i C u g a t A c t i u se c e l e b r a r à els d i e s 31 d e m a r ç , 1 i 2 d ' a b r i l del 1W5, c o i n c i d i n t a m b l ' e n t r a d a d e la p r i m a v e r a . i n o a la t a r d o r , tal c o m d e s i t j a v e n

els comerciants de Sant Cugat. Després de la reunió que van celebrar la setmana passada els organitzadors de la mostra, es va decidir organitzar la fira abans de les pròximes eleccions municipals. L'al-

calde de Sant Cugat, Joan Aymerich, «vol deixar-ho enllestit per si hi hagués un canvi en l'equip de govern municipal», va afirmar el president de Sant Cugat Comerç. Jaume Roca.

Sant Cugat Actiu obrirà les seves portes la primavera vinent, abans de les municipals Els comerciants volien celebrar la tercera mostra la tardor de l'any que ve

Joan Aymerich aposta perquè es faci abans de les eleccions

( All MOKhll • Sant ('unat.-- -Sant Cugat ja te fira-, van afirmar els organitzadors de l.i tercera mostra de coniciç. indústria i serveis de Sant Cugat Sani Cugat Actiu desprès de la reunió que es va celebrar l,i -eünana passada a l'Ajuntament de Sant Cugat. L'alcalde de Sani ( ugat va rebre e b repreM manis de I associació de botiguers Sant Cugat Comerç i eN icpicscntanls de la C.unbia Oficial de Coiueie i Indústria de IV: • ass.i (( ( K I l'| com a membres d'.- la I•uudaeio Sant Cugat Actiu. I ,• mosiia. que se celebrarà en il m.iieiv espai que al l l ' ( )d —al i.iiiip municipal d'esports de Sant ( ncai . no ampií.na '.: sc>. a MI pe; In K lal com s lia\ la anunciat !a dos e c s . amb m<úu: de l'èxit \ la si goiia cdk lo lot : la i n.css|o econòmica que '•;.i diiia.ii i jji uiiar la celebració de la lua. l'alcalde de Sant ( u g a t i picsidcnl de la fundació orga•r.i.-adoia. Joan V m e r i c h . es \ a di il,:r u molt optimista. Lli mateix \ a a l u m a r que no li interessa superar cap llisto. Mim que la ninsita es laci com a signe de dinamisme del comerç i la indusina local-. Segons ell. la data escollida -es l'adient perquè es just abans de la campanya electoral i. pe i tant. no s'hipoteca el futur del consistori que guanvi les eleccions-. I I president de Sant Cugat Comerç. Jaume Roca. \ a explicat; - N o havíem pensat en la possibilitat de fer la fira a la primavera. però. donades les circumstancies, treballarem força perquè la tercera edició estigui a l'altura de la passada.» Això seia molt difícil, segons ell. perquè -l'cdicio del 1W2 va ser un gran èxit-. LI finançament de la tercera mostra anirà a càrrec dels comerciants en dues terceres parts i la resta serà aportada per la Fundació Sant Cugat Actiu. A més. segons el president de Sant Cugat Comerç, -s'ha pensat a fer participar d'una manera més destacada les grans empreses santeugatenques, amb aportacions de caire econòmic»

B T e r r a s s a . — La Cambra Oficial de C o m e r ç i Indústria de Terrassa ( C O C I T ) ha fet arribar a l'Ajuntament de Terrassa un seguit de queixes que ha recollit durant els contactes mantinguts amb empresaris del polígon industrial Els Bellots. Els empresaris es queixen de la deficiència en l'enllumenat públic d'aquests sectors de la ciutat. Segons els empresaris, les contínues avaries que pateix el sistema, i també la situació d'altres sectors industrials, com per exemple Santa Margarida I i Colom II, amb problemes similars als seus, són prou importants, i per això és n e c e s s a r i recollir les queixes de tot aquest col·lectiu. La C O C I T ha fet públic en un comunicat que -és del tot necessària una actuació ràpida i efectiva sobre el problema que plantegen aquests sectors industrials per solucionar les deficiències en el servei d'enllumenat-. Aquests problemes representen. segons la Cambra, - u n inconvenient important, especialment en aquesta època de l'aiiv. en què a les sis de la tarda ia és fosc». D'aquesta manera, -s'incrementa el risc i la iiisccurclal en aquestes zones tant per a Ics persones que hi treballen com per a les mateixes instal·lacions de Ics empreses», ha afirmat la COCIT CM.

Correus encara no ha presentat el projecte de remodelatge dels serveis (

Difícil de s u p e r a r La segona edició de Sant Cugat Actiu, celebrada a la tardor del n 2 . va registrar una afluència de més de Sl).(K)l) visitants, un 45 per cent més que en l'edició del IvWO. Hls organitzadors van detectar una important presència de públic vallesà i d'altres punts de Catalunya i. amb aquest balanç, tots van coincidir a destacar que amb l'èxit obtingut es podia donar la mostra de comerç, indústria i serveis per consolidada. En un total de 160 estands es van establir gran quantitat d'em-

La COCIT demana una millor il·luminació dels polígons industrials

Aspecte de l'entrada de Ui segona mostra de Sant Cugat Actiu i de la reunió que es va celebrar la setmana passada. í-<un. ARXIU M. I·ISI'INOSA. presaris de Sant Cugat i de la resta de poblacions del Vallès Occidental. U n cop finalitzada la fira, el llavors president de Sant Cugat Comerç, Jordi Simó, va afirmar; «Ja s'ha refermat la fira, una mostra molt important per l'impuls que representa per al comerç lo-

cal.» En aquella ocasió. Simó aprofitava per presentar el projecte de l'edició d'una targeta que havia de facilitar la compra als establiments adherits a l'associació de botiguers, projecte que no es va arribar a portar a terme. En la inauguració de la segona

edició, el director general de Comerç Interior de la Generalitat, Enric Gras, va felicitar l'organització per haver tirat endavant un projecte d'aquest tipus, sobretot en els moments de crisi que es vivien, crisi que encara no s'ha acabat.

XI.

I Sant Cugat.— ( oi reus de Catalunya no ha presentat encara el pla de construcció i millora de les infraestructures i serveis que ofereix actualment a Sant Cugat i Terrassa. Correus va anunciar la seva intenció de fer públic aquest pla abans del 3 de novembre passat, però encara no ho ha fet. Els representants de Correus van anunciar els seus plans de futur a la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa (COCIT) i a la Confederació Empresarial i de Comerç de la ciutat egarenca (C'ECOT). 111 d'octubre passat, afirmant que presentarien el pla «abans de vint dies». El director territorial de Catalunya de Correus, Antonio Càrdenas, va afirmar que «Correus i Telègrafs ha canviat la seva política comercial d'ençà que és una agència autònoma i es necessita una millora en el repartiment, sobretot als polígons industrials». Càrdenas va afirmar que les millores pendents d'execució a Sant Cugat i Terrassa són prioritàries i, per això, es va comprometre a presentar un pla immediat abans del 3 de novembre passat, p e r ò el pla encara no s'ha fet públic. Fa set anys. Correus ja es va comprometre a fer viable un pla d'aquest tipus. El grup de representants, amb el director provincial de Correus, Josep Maria Espana, al capdavant, van afirmar que aportarien el que poguessin perquè el servei millorés. El mes passat, Càrdenas va reconèixer els errors que han comès en el passat, però va assegurar que «ara s'ha de treballar per tal de recobrar la credibilitat».


ECONOMIA

ELS 4 CANTONS / Divendres, 11 de novembre de 1994

15

COMERÇ EXTERIOR

Konik aposta posta per les garanties d'Àsia nercat internacional de futur com a mercat L'empresa ja hai rebut la seva primera comanda, per un valor de 35.000 dòlars CATI ATI MORELL

• Sant Cugat.— La missió comercial íercial multisectorial que va organitzar la Cambra nbra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa sa (COCIT) amb el suport de la Generalitat dei Catalunya,

entre els dies 15 i 29 d'octubre, va ser tot un èxit, segons han explicat les empreses que hi van participar. L'empresa santcugatenca Konik-Tech, fabricant de cromatògrafs de gasos i de líquids, va ser una de les participants.

El seu president i director gerent, Josep Maria Gibert, va viatjar amb aquest programa a Tailàndia, Malàisia i Indonèsia per refermar els contactes que l'empresa santcugatenca ja té al sud-est asiàtic i per obrir-hi noves portes.

L'única empresa de Sant Cugat que va viatjar al sud-est asiàtic com a participant de la iniciativa de la COCIT, Konik-Tech, ja havia participat en una missió semblant que la Cambra de Terrassa va organitzar fa tres anys. En aquesta ocasió, Konik-Tech ha aprofitat el viatge per visitar els contactes i les empreses a través de les quals exporta els productes i per obrir-hi noves portes, i ja ha rebut una primera comanda, per valor de 35.000 dòlars (gairebé 5.000.000 de pessetes). Segons ha explicat el president i director gerent de l'empresa a aquest diari, «Konik-Tech va obrir les portes cap al sud-est asiàtic al 1985, ara ja fa gairebé 10 anys, perquè sempre ha cultivat un esperit global i internacional». A més, segons Gibert «el mercat asiàtic està en el seu moment de creixement més important, en ebullició» i, per això, «les empreses catalanes haurien de fer un cop d'ull a la situació exterior i intentar obrir mercat en aquella zona», afirma Gibert. Impressions compartides Les set empreses vallesanes que han participat en la missió al sud-est asiàtic han coincidit a l'hora de confirmar l'esforç que han fet tant els treballadors de la COCIT com els departaments de comerç exterior dels diferents països que han visitat. La missió es va programar per visitar Tailàndia, MaUàisia i Indonèsia. L'empresari egarenc Martí Lloveras va explicar, a la seva arribada, que les exportacions que la seva empresa destina a aquesta zona del món són moderades, però que «a mitjà termini les triplicaran». El responsable d'exportació de Germans Boada, Xavier Barba, va afirmar que l'empresa per la qual treballa «destina un 25 per cent de les exportacions al sud-est d'Àsia». Segons ell, «els empre-

Josep Maria Gibert, director gerent de Konik-Tech. Foto: JA. MULA. saris tenen una gran oportunitat allà, però l'han d'aprofitar ara». El que van coincidir a destacar tant Lloveras com Barba i Gibert, és l'esperit de treball frenètic que es respira a Àsia, només sortint al carrer. Segons ell, aquesta és una garantia que es tracta d'una economia creixent. A més, «la divisa ajuda molt a l'hora d'obrir tractes», va dir Gibert, tractes que, segons Barba, «es fan de manera ràpida perquè el llatins connecten molt fàcilment amb la cultura de la zona asiàtica». «L'únic inconvenient que els empresaris catalans poden trobar a l'hora de fer tractes per exportar a aquests països és la distància», va afirmar Lloveras, i va matisar que avui aquest és un inconvenient menor, si es tenen en compte

les satisfaccions que dóna la iniciativa. Precursors d'HP Konik-Tech va arribar a Sant Cugat al 1976, de les mans de Josep Maria Gibert, llicenciat per l'Institut Químic de Sarrià i doctorat a Houston. Gibert va arribar com a científic amb aspiracions empresarials després d'haver treballat a la NASA amb Joan Oró. El fet d'haver sorgit en plena dècada dels 70 va marcar el camí cap a la internacionalització, ja que la situació de l'Estat Espanyol no afavoria el progrés que sol·licitava una empresa d'aquestes característiques. Konik volia crear un programa de desenvolupament tecnològic propi, en l'àrea de la cromatografia de gasos i, més en-

davant, en la de líquids HPLC (que ara garanteixen les proves antidopatge que es fan als esportistes en proves internacionals). Nova filosofia mundial Per aconseguir el reconeixement de què disposen i convertir-se en els màxims competidors del mercat, en rivalitat constant amb la coneguda Hewleet Packard, els científics i tècnics de Konik es van basar en les seves pròpies experiències en nombroses universitats i centres de recerca arreu del món. Ara, Konik ha trobat un mercat preparat per rebre la seva oferta, amb una filosofia de treball que es basa en la recerca el desenvolupament continu, però l'ha trobat fora de l'Estat Espanyol.

COMERÇ

Sant Cugat Comerç rep la menció honorífica a la millor promoció comercial L'associació ha ajornat l'assemblea que tenia prevista per dimarts passat C.M.

• Sant Cugat.— L'associació de comerciants i botiguers Sant Cugat Comerç va rebre la menció honorífica de promoció comercial de l'agrupació de botiguers i comerciants de Catalunya, per la promoció comercial que l'entitat santcugatenca va fer del comerç local durant el 1993. La cerimònia de lliurament de premis es va fer dimecres passat, en un sopar, a l'hotel Barcelona Hilton, al qual van assistir unes 500 persones. Els guardonats —comerciants, unions de botiguers i periodistes— van rebre els premis de mans del president de la Generalitat, Jordi Pujol, convidat d'honor del sopar. A més, també hi va assistir l'esposa del President, Marta Ferrusola; el conseller de -Comerç,

Consum i Turisme, Lluís Alegre; el conseller de Treball, Ignasi Farreras; responsables del govern estatal, i representants del sector comercial de tot l'Estat Espanyol. Amb l'organització de la segona edició de la Nit del Comerç, l'Associació de Botiguers de Catalunya estableix una vetllada anual en què el gran protagonista és el petit i mitjà comerç català. A més de Sant Cugat Comerç, van rebre la menció honorífica a la promoció comercial CentreVic, Cardedeu, Móra d'Ebre, Berga, Molins de Rei, El Rovell de l'Ou (Figueres) i Blanes-centre.

ment de l'assemblea que s'havia situació actual i sobre les gestions de celebrar dimarts passat. Sant que s'estan duent a terme. Però Cugat Comerç celebrarà la reunió el tema més important de la reudimarts vinent i s'hi tractarà els nió serà, sens dubte, el que fa temes referents a la instal·lació referència a la construcció de les de la galeria comercial de l'Augaleries comercials de la Guinargusta Bussines Park i el tema de dera. La junta presentarà la inles obres de Kampió. formació que va rebre per part dels promotors respecte al proL'associació de botiguers ha convocat tots els comerciants i jecte comercial i al projecte econòmic de manera separada. botiguers de Sant Cugat, tant els associats com els que no ho estan, A més, Sant Cugat Comerç vol perquè «és un tema que afecta donar a conèixer quines són les tot el sector de la localitat». Tot actuacions que s'han dut a terme i això, l'agrupació ha informat que des de l'entitat i quin és l'estat els comerciants que no hi estiguin actual de les negociacions amb adherits podran participar en el les firmes promotores del projecte torn de precs i preguntes, però a l'Augusta Bussines Park. De dimarts a dimarts sense qualitat decisòria. Després d'això, la junta de l'enEls representants dels comerSobre el tema de Kampió, la titat comercial se sotmetrà a totes ciants santcugatencs han fet pújunta directiva de l'associació inles preguntes i dubtes que puguin blic, aquesta setmana, .l'ajorna-..,.. formarà, els.,interessats sobre la = ?WgfídÇIJaf^eS«i!;aç^Q;j, 3 j j i

Elrebutde Faigua dels comerços egarencs s'incrementa fins a un 500 per cent CM.

• Terrassa.— Els comerciants de Terrassa han mostrat la seva indignació per l'increment dels rebuts de l'aigua, que consideren «excessiu», ja que en alguns casos ha comportat un augment del 500 per cent. En resposta a aquesta preocupació, la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa (COCIT), va convocar una reunió entre els representants del afectats i la Mina Pública d'Aigües de Terrassa, en la qual l'entitat pública va informar dels nous criteris que obliguen a l'encariment d'alguns rebuts. Segons els responsables de la companyia d'aigües, la nova tarifa «respon a una classificació de les tarifes, segons la qual tots els establiments destinats a ús comercial o de serveis que utilitzin comptador hauran d'abonar una quota fixa de servei superior a la que pagaven fins ara». La nova classificació determina l'ús comercial en funció de l'origen del consum. Així, doncs, han quedat anul·lades les quotes de servei per ús domèstic —molt més reduïdes— que pagaven fins ara els comerços. De fet, les ordenances municipals del Servei Públic de Proveïment i Sanejament d'Aigües de Terrassa, publicades al butlletí oficial de la província, defineixen el subministrament per a diversos usos. Fins ara, a Terrassa, el consum d'aigua es distingia entre l'ús domèstic i l'ús industrial, i l'ús comercial quedava inclòs en l'ús domèstic, ja que s'entenia que el consum dels comerços era mínim. Amb la nova quota fixa, el servei passa de costar 343 pessetes per mes a costar-ne 1.883, i el subministrament passa de 20,85 a 30,08 pessetes per metre cúbic, fins a 6 metres cúbics de consum mensual, i de 65,83 a 70,30 pessetes per metre cúbic, si s'excedeix dels 6 metres cúbics per mes. Tot i això, els comerciants entenen que l'ús que fan de l'aigua és el mateix que han fet fins ara i que equival a l'ús domèstic. Per això, no accepten que per un canvi de concepte es justifiqui l'increment de les tarifes de consum. A més, creuen que no es tenen en compte els diferents grups comercials i l'ús que fan de l'aigua cada un d'aquests. Els representants de l'empresa subministradora van anunciar que a partir del 1995 s'establirà una quota de servei fixa en funció d'altres criteris i relacionada amb les taxes de connexió al servei.

La COCIT rep becaris alemanys en període de formació administrativa • Terrassa.— La Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa (COCIT) va rebre dimarts passat un grup d'estudiants de formació professional provinents d'escoles alemanyes. La COCIT els va oferir una conferència informativa sobre el funcionament i les activitats que realitza la corporació i les característiques de l'economia de la demarcació de Terrassa. La conferència, a càrrec de Maria Teres Bigordà, cap del departament d'Estudis Econòmics de la Cambra, es va centrar sobretot en el tema del comerç exterior i les relacions comercials amb Alemanya. Els estudiants provenen de la branca administrativa de formació professional i visiten Catalunya mitjançant un programa d'intercanvi, en què també participa l'Es-


Generalitat de Catalunya

MONESTIR DE SANT CUGAT DEL VALLÈS Obertura al públic de la restauració i excavació arqueològica del Claustre i la Sala Capitular realitzades pel Departament de Cultura. Amb la col·laboració de

Patrocinat per

l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

« CATALANA MOCCIDENTE


REUNIÓ DEL PATRONAT

17

. Divendres, 11 de novembre de 1994

L'ORQUESTRA D'ANDORRA

L'Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra actua aquesta nit al Teatre-auditori de Sant Cugat. El violinista Gerard Claret, resident a Sant Cugat, és el director de la formació. Plana 20.

El Patronat del Monestir es va reunir la setmana passada, després de més d'un any de no fer-ho, per valorar les obres de restauració i determinar les que s'han de fer properament. Plana 18.

LA RESTAURACIÓ DEL MONESTIR I Amb la descoberta d'una placa commemorativa, el president de la Generalitat, Jordi Pujol, va inaugurar les reformes del claustre del Monestir, en un acte públic que va aplegar dins el recinte claus-

tral més de mil persones. La cerimònia va tenir lloc el passat dimarts 10 a dos quarts de vuit del vespre. Acompanyaven el President el conseller de Cultura, Joan Guitart; l'alcalde de Sant Cugat, Joan

Aymerich; el director general del Patrimoni Cultural, Josep Maria Huguet, i Jesús Serra Santamans, president de Catalana/Occident, l'empresa que ha subvencionat les obres de restauració.

«Els monuments d'un país són el llibre obert de la seva història» Jordi Pujol inaugura les reformes del claustre en un acte multitudinari

«Amb aquesta restauració, el Monestir recuperarà la centralitat», va dir Aymerich

XAVIER BORRÀS

H Sant Cugat.— «El patrimoni artístic, els monuments d'un país són el llibre obert de la seva història». Aquestes paraules, pronunciades per Jordi Pujol en el seu discurs, volien donar a entendre la importància que té per a la Generalitat la conservació i restauració dels elements del patrimoni històrico-artístic de Catalunya. Pujol va afegir-hi que precisament aquell mateix matí havia signat un acord sobre el finançament de les obres de restauració d'un altre monestir històric, el de Poblet. El discurs de Pujol, que tancà el torn de parlaments després de la descoberta de la placa commemorativa de les obres de restauració, va estendre's sobre la gran importància del llegat arquitectònic històric a Catalunya i sobre els motius pels quals «té tant sentit que el govern de Catalunya. amb diners propis però també amb diners de mecenatge —per tant, el govern i la societat catalana, que aquí tenim representada per Jesús Serra— hagin fet aquest gran esforç de restauració dels nostres monuments». El President es referia a Jesús Serra Santamans, amic personal seu i president del grup d'assegurances Catalana Occident, l'empresa que ha finançat part de les obres de restauració del claustre i de la sala capitular. Serra, que en el seu parlament previ havia manifestat sentir-se molt emocionat i ser un gran amant del Monestir, la restauració del qual ha estat per ell una qüestió d'afany personal, va ajudar simbòlicament Jordi Pujol en l'acte de descórrer la cortina que tapava la placa commemorativa de la col·laboració entre la Generalitat i Catalana Occident en el finançament de les obres de restauració del claustre i de la sala capitular. Per la seva banda, l'alcalde, Joan Aymerich, va tornar a recordar que la restauració va ser el motiu de la primera trucada telefònica que va fer després de prendre possessió del càrrec per primer cop, al 1987, des del despatx de l'alcaldia. La trucada anava adreçada al conseller de Cultura per demanar-li que fes quelcom per arreglar el Monestir. «Avui es veu assolida una inquietud que tenia no només com a alcalde, sinó com a ciutadà de Sant Cugat», va dir, i va afegir-hi que, amb aquest remodelatge, el Monestir, centre històric de la població, podria tornar a recuperar el caràcter de centre de la vida ciutadana, que el recent creixement urbà i sobretot l'aparició del Centre Cultural del passeig Torreblanca li havien pres en part. Aymerich també va dir que aquesta restauració del conjunt del claustre i la sala capitular no és

El Monestir, cinquanta anys des del carrer JOAN TORTOSA •

D

urant els anys de la meva infantesa, el Monestir desapareixia dominat per l'omnipresència de l'església-parròquia. Era el lloc dels bateigs, on cridàvem: «Tireu confits, escarransits. Si no en voleu tirar, el nen es morirà.» Una mica salvatge com tantes expressions populars. Era el lloc dels casaments, les comunions i els oficis solemnes. Era on s'aplegava tot el poble als enterraments, amb el camp de futbol al costat i el laberint rera la muralla de llevant, propici per jugar a amagar, relíquia d'una època de domini dretà que va fer trastornar l'ambient auster del lloc en un complex de xerinola. Fora de l'església, excepte en esporàdics intents de reutilització funcional, el monument restava allunyat del poble. Era un sentiment ancestral que durà fins al 1835. A conseqüència de l'exclaustració, la recuperació del temple pel poble hauria pogut ser més profitosa. Les circumstàncies posteriors a la guerra causaren un nou distanciament. La intransigència del primer rector de la parròquia en cap moment no facilità l'apropament, tret del que es concentrava a l'església. En la majoria de decisions que afectaven el monument, els organismes culturals, polítics i religiosos han actuat emparant-se en la seva posició. I heus aquí el que inquieta i rebutja el poble. Aquest exercici de la verticalitat més radical n'ha exclòs la necessitat de la gran massa «horitzontal» dels qui integrem Sant Cugat. Per això el poble se n'ha sentit sempre desheretat. Això, no ho compensen els discursos. Des de la facultat d Filosofia i Lletres de la incipient UAB fins avui, passant per les arbitràries retallades del recinte, l'ocupació de l'actual Casa de Cultura o l'incomprensible mur bunkerià, tot ha seguit les mateixes pautes.

A la foto de dalt, Aymerich, Guitart, Pujol i Serra visitant el claustre, A la de sota, les autoritats observant un maqueta del Monestir. Fotos: J.A. MULA.

el final, sinó el primer pas en les tasques d'arranjament global del Monestir. Ara, els objectius més propers són al voltant del temple: consolidació de la façana sud i les dues capelles barroques, pavimentació de la voravia i els voltants i restauració de l'absis.

El cost estimat de les obres, que es calcula que finalitzaran al 1996, serà d'uns 104 milions de pessetes (el cost de les obres fetes fins ara ha pujat a una mica més de 370 milions). L'acte, que va acabar amb un concert de l'orquestra de cambra de Sant Cugat al temple,

ha significat, també, la reobertura al públic del pati del Monestir. Les obres de restauració i les prospeccions arqueològiques que s'hi han fet queden explicades en una exposició oberta al públic, des d'aquell mateix dia, a la sala capitular.

Amb els anys hem anat prenent consciència de la categoria inqüestionable del monument. És cert que últimament hi ha hagut un interès tant eclesiàstic com municipal que el monestir «s'integri» en el fer habitual santcugatenc fent-hi tota mena d'actes, de manera que l'ancestral prevenció va donant pas a una relació més distesa i íntima. Cal no oblidar fets positius, com determinades restauracions. Però la majoria han estat sols de manteniment. Finalment, el Centre de Restauració sembla decidit a apropar-se a la ciutat en una simple, però no menys atractiva, iniciativa. Tancant els ulls a l'abandonat entorn del Monestir, des de l'exclaustració dels monjos, ha passat un segle i mig llarg. Són molts anys per arribar on s'ha arribat. Tot abusant del tòpic, només cal passar la frontera per adonar-se de com aquí s'ha desaprofitat el temps. No s'ha sabut treure profit del que es tenia. Des del carrer encara s'espera la definitiva posada al dia que aprofiti totes les possibilitats funcionals, didàctiques i turístiques del monument.


CULTURA-ESPECTACLES

18

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 11 de novembre de 1994

LA RESTAURACIÓ DEL MONESTIR I

El patronat es reuneix per concretar les noves obres que es faran al Monestir La va presidir el nou director general l-.MMA ANSOI.A I Sant Cugat.— Després de més d'un any. els membres que conformen el Patronat del Monestir van assistir la setmana passada a una reunió extraordinària per valorar les obres de restauració i determinar les properes que es faran al cos central de l'església i a la façana sud. FJ nou director general de Patrimoni Cultural i president del patronat. Josep Maria Huguet, es va entrevistar abans amb Joan Aymerich.

I ,i primera reuniu del palronut que v.i presidir el nou director general de Patrimoni. Foto: MANI- [Si'INOSA

La inauguració de les recents obres de restauració del Monestir va motivar dijous passat una reunió extraordinària dels membres

Assegurem la qualitat Des de 1S64 assegurem la qualitat del nostre servei a través d ' u n a e x t e n s a xarxa d'oficines, agents i consultors professionals.

Assegurances ^ ^ CATALANA OCCIDENT

K4

Asseguradors des de/1864

OlViíu·s U-ntrals l'.ditïci C A Ï A I . W \ < >( :CII )I-:NT. AV. \ k a k l c Harnil>. T d . <9.^ <^S>_i n 00 T d d a \ i<>Vi SS2 t)(i tl Apartat -N. OKI 90 SANT CI'C.AT DHL YAI.ITS i Bartv ona)

del Patronat del Monestir. Poc abans, l'alcalde de Sant Cugat i vice-president del patronat. Joan Aymerich, es va reunir amb el director general de Patrimoni Cultural de la Generalitat i. per tant. president del Patronat, Josep Maria Huguet. Aquesta reunió va servir p e r q u è a m b d u e s parts es posessin en contacte després de la nova elecció d'Huguet com a director general, alhora que es tractaven els últims detalls de la inauguració. Per Aymerich, aquest acte «vol representar quelcom més que una inauguració ja que es tracta de la conservació del patrimoni i de la història de Sant Cugat a través d'aquest monument tan emblemàtic per a la ciutat». Aymerich va afegir: «La ciutat s'ha desenvolupat en aquests darrers anys amb una planificació que omplia les bosses que entraven a Sant Cugat, aquest fet ha permès que els ciutadans de Sant Cugat trobessin altres llocs per anar a passar l'estona, com la zona de Torreblanca i el Centre Cultural. Tot i així. però. penso que la eentralitat de Sant Cugat ha de continuar sent el monestir. La inauguració que fem ara representa la recuperació d'aquest m o n u m e n t , precisament per tornar a aquesta eentralitat de la gent de Sant Cugat i al punt de trobada que. òbviament, ha de ser el Monestir de Sant Cugat». D'altra banda. Huguet va destacar que el primer pas que s'ha de fer a l'entorn del Monestir és «ubicar tots aquells serveis que necessita un dels m o n u m e n t s més importants que té Catalunya i seguidament, utilitzar-lo també per a tots aquells usos que. de manera coordinada i ordenada, necessita la ciutat». Durant la reunió del Patronat es va parlar també de les noves obres que es portaran a terme fins a finals de! 96. Aquestes estan destinades, en una primera fase. a la construcció d'una instal·lació subterrània a l'angle nord-est del Monestir on s'emmagatzemaran els materials perillosos que s'utilitzen en el centre de Restauració i Béns Mobles, situat a la segona galeria del claustre. En una segona fase, les obres afectaran només al recinte de l'església, s'estintolaran les naus laterals i s'arranjaran les capelles barroques, la façana sud i el campanar. Les obres de consolidació de la nau sud i la restauració de la façana estan a càrrec de l'arq u i t e c t e A. C a s t r o . D e t o t s aquests arranjaments ja es van fer treballs arqueològics previs per tal de salvaguardar els jaciments del subsòl o la malmesa d'alguns béns. Aquestes obres tenen un cost total de 294 milions repartits entre les dues fases de què consta el projecte. A la primera hi correspon un pressupost de 190 milions de pessetes aportats per la Generalitat mentre que la segona està valorada en 104 milions de pessetes subvencionats per la Generalitat i la companyia d'assegurances Catalana Occident.


CULTURA-ESPECTACLES

ELS 4 CANTONS / Divendres, 11 de novembre de 1994

19

CINEMA

TEATRE

Els Cinemes Sant Cugat celebren el segon aniversari amb una doble pre-estrena Els films «The Mask» i «Only You» es projectaran en V.O. dissabte a la matinada XAVIER BORRÀS

• Sant Cugat.— La nit del 12 al 13 els Cinemes de Sant Cugat oferiran en sessió matinal la première, en versió original subtitulada, de dos films presentats al darrer Festival de CiEl film The Mask (La Màscara) va guanyar el premi als millors efectes especials en el Festival de Cinema Fantàstic de Sitges 94. Però, a banda dels seus efectes especials —cortesia de la darrera i més fina tecnologia digital—, el seu punt fort és la presència de l'actor còmic revelació als Estats Units, Tim Carrey, que només amb una pel·lícula com a protagonista, la per altra banda mediocre Ace Ventura, ha aconseguit captar l'atenció de crítica i públic i ha desbancat Robin Williams del lloc d'humorista més histriònic del cinema actual. De fet, li ha arrabassat el paper de The Riddler, el dolent de la funció al film Batman III (actualment en fase de rodatge), que en principi havia estat adjudicat a Williams. Carrey, una mena de jove Jerry Lewis hiperanfetamínic, sembla tenir un esquelet de goma i un rostre de plastilina, i a The Mask la seva capacitat natural per a la ganyota i la contorsió queda magnificada mitjançant la manipulació de la imatge per ordinador: com si fos un dibuix animat d'un curt de Tex Avery, els ulls se li inflen com globus i li salten fora de les òrbites, la llengua se li desenrotlla en metres i metres, la boca se li esbatana fins extrems impossibles, el cor li batega formant una enorme protuberància sota la camisa... Més mesurada, i molt menys fantàstica és la segona pel·lícula de la sessió, Only You, una comèdia romàntica del director de Rain Man, Norman Jewison, i a priori els seus més grans atractius són també els seus intèrprets principals, Marisa Tomei (Oscar a la millor actriu per Mi primo Vinny) i Robert Downey

nema Fantàstic de Sitges: La màscara {The Mask) i Solo tú (Only You). Aquesta sessió especial es fa per commemorar el segon aniversari de la multisala. L'acte es complementarà amb un sorteig de discs, llibres i altres

objectes de merchandising cinematogràfic. Els Cinemes Sant Cugat van ser inaugurats el dia 13 de novembre de 1992 i van ser el primer equipament del Centre Cultural que va posar-se en funcionament.

E

Els Cinemes Sant Cugat celebren el seu segon aniversari. Foto-. J.A. MULA. Jr. (candidat a l'Oscar al millor actor per Chaplin), dos actors joves de demostrada eficàcia. Aquest film havia estat exhibit en l'apartat de presentacions del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges 94, tot i que òbviament no pertany a cap dels gèneres del cinema fantàstic. Totes dues pel·lícules es projectaran en dos passis entre les 0.45 i les 5 hores, en versió original subtitulada, i dies després seran estrenats a tot l'Estat Espanyol. La possibilitat de veure pel·lícules minoritàries

Hi actuarà el proper dia 22 a 2/4 d'li

La participació de Sant Cugat Jaume Fàbregas i Marcet, de

EDUARD JENER

Pessigolles

o bé en versió original en horari de matinada (el que popularment es coneix com sessions golfes) ha estat una reivindicació sol·licitada en els ambients més cinèfils de la ciutat d'ençà de la inauguració dels Cinemes Sant Cugat, el 13 de novembre de 1992, precisament també amb una première doble: la dels films El príncipe de las mujeres i Indo-Xina. Des d'aleshores ençà els cinemes han projectat uns dos-cents vint films, amb una audiència que Cinesa ha calculat en més de 300.000

persones per any, aproximadament un 23% dels espectadors de la comarca del Vallès, segons xifres facilitades pel seu director de màrqueting, Ricardo Gil. En aquests dos anys, la seva programació ha estat sobretot de films comercials d'estrena, adreçats al gran públic. Aquestes sales de cinema van omplir un buit important en el mapa sòcio-cultural de Sant Cugat, on d'ençà la desaparició del cinema Principal l'any 1983 no existia cap sala per a l'exhibició cinematogràfica.

TEATRE

El pianista Jaume Fàbregas «Tractem Devos» triomfa a la participa en el cicle Clàssics de Sala Res i Pla i Melva Houston la Cova del Drac de Barcelona anul·len les seves actuacions •Barcelona.— El pianista santcugatenc Jaume Fàbregas Marcet participarà pròximament en el cicle Clàssics de música clàssica que ha organitzat la Cova del Drac, un dels temples del jazz a Barcelona, conjuntament amb l'Associació d'Intèrprets de Música Clàssica de Catalunya (ACIMC). Segons els organitzadors, el cicle, que va començar el mes d'octubre passat, «pretén que tot el món pugui disfrutar de la música clàssica en un ambient divertit i càlid», servint, a més, de vehicle d'apropament entre espectadors i intèrprets. Per aquest primer trimestre, el programa és variat ja que alterna conjunts de composició diversa amb solistes vocals i instrumentals de reconeguda trajectòria, com el Trio Werther, el guitarrista Josep Henríquez o el pianista Jordi Masó.

I «SABO SABÓ» Companyia: Pep Bou. Creació i direcció: Pep Bou. Intèrprets: Pep Bou, Marta Carrasco i Jaume Ventura. Espai i elements escenogràfics: Dino Ibànez i Pep Codina. Il·luminació: Constancio Simarro. Lloc: Teatre-auditori del Centre Cultural. Dia: 4 de novembre de 1994.

l primer cop que vaig veure en Pep Bou va ser amb l'espectacle Bufaplanetes, ja fa força anys —potser dotze, si la memòria no em falla—, a la Fira de Teatre de Tàrrega. Recordo que la representació era a la nit i que es feia dins una d'una mena de petit envelat on hi entraves per endinsar-te a poc a poc en la màgia de les bombolles, de la llum i, en definitiva, de la poesia feta miracle instantani davant dels teus ulls. Els espectadors més petits estaven al·lucinats i els grans, amb un cert grau d'esperit infantil, sentíem l'emoció recobrada de veure fer realitat coses inversemblants.

MUSICA

JOSEP MARIA VALLÈS

El subtil ballet del sabó transfigurat

26 anys d'edat, va obtenir el títol de professors superior de piano l'any 1990. Ha estat premiat pel Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, la Mostra per a Solistes organitzada per la Generalitat de Catalunya, el Concurs de Joves Intèrprets de Piano de Catalunya i el Pòdium-Concerts de Sant Joan de Vilatorrada, entre d'altres premis i mencions. Aquest jove santeugatenc oferirà el seu concert el dia 22 de novembre, a partir de dos quarts d'H de la nit, amb un programa dividit en dues parts. D'una banda, té previst interpretar composicions de J.S. Bach, P. Saenz i A. Ginastera. I en la segona part tocarà peces de S. Joplin i C. Debussy. Les sessions, que tindran continuïtat durant tota la temporada, tenen un preu de 1.500 pessetes, amb una consumició inclosa. Clàssics ofereix la possibilitat de gaudir de la música clàssica en un ambient distès. -~

L'obra s'havia representat en el Grec'94 XAVIER BORRÀS

• Sant Cugat.— Tracti'm Devos és un recull de divuit monòlegs de Raymond Devos, un important humorista franco-belga però pràcticament desconegut a casa nostra. Devos basa el seu humor en el llenguatge, en concret en un pirotècnic i vertiginós encadenat de jocs de paraules i jocs referencials, cosa que fa que, com en el cas del mític humorista americà Lenny Bmce, sigui molt difícil, gairebé impossible, la traducció. Una tasca delicada que el director de la companyia sabadellenca La Mòmia, Jordi Vila Zapata, ha realitzat amb prou encert: els monòlegs, reconvertits en diàlegs —circumstància que dóna més varietat en el joc escènic— conserven el seu caràcter devastador i hilarant, amb un bon punt d'ironia i una quantitat no menyspreable de mala bava. Una cosa entre Groucho Marx, Pepe Rubianes i el ja esmentat Lenny Brucer~Err qualsevol cas," el públic

—d'una joventut quasi homogènia— que omplia la sala Res va riure de valent, i va dedicar una forta ovació final als dos actors, Xavier Bertran i Albert Ribalta, que amb un mínim d'elements (poca cosa més que un parell de disfresses de Blues Brothers i dos tamborets) aconsegueixen crear una gran varietat d'escenes i ambients, algunes d'elles amb quatre i cinc personatges actuant simultàniament. I no és qualsevol cosa, interpretar cinc o més papers simultàniament només entre dos actors. D'altra banda, el concert de jazz que la cantant nord-americana Melva Houston havia de fer el dia 5 a la sala Res i la segona representació d'Albert Pla supone Fonollosa, que havia de ser el dia 4, es van suspendre per la impossibilitat de publicitar els espectacles amb prou temps com per garantir la presència del públic, segons ha dit el propietari de Ia~s"a1a7 JOSepSerrà. "'

Divendres passat al Teatre-auditori, tot i que pensava que era difícil recuperar la sorpresa, vaig tornar a sentir les mateixes pessigolles al clatell que aquella vegada a Tàrrega, i no és que jo sigui cada vegada més petit, sinó que en Pep Bou cada vegada és més gran. Què puc dir, que sigui nou, de l'espectacle Sabó Sabó? Fer esment de la bellesa de les imatges, del moviment que la música i el seu cos donen a les parets de sabó, dels nous brots estètics del plantejament escènic, del risc estudiat però real de cada representació, del joc entre l'escenari i l'espectador que espera una mica més, la dita del món del circ encara més difícil... Totes aquestes coses les trobem a Sabó Sabó, però en aquesta nova proposta de Pep Bou sembla que encara s'accentua aquella sensació propera a les pel·lícules de Buster Keaton, en les quals el personatge passa de semblar el dominador dels elements a ser el dominat, un ésser permanentment sorprès pel comportament dels elements, fins el punt que ens porta dins un laberint de miratges (quina esplèndia imatge quan queda dins el triangle de parets traslluïdes o quan estant situat darrera d'una paret de sabó i llum l'aixeca per mirar cap als espectadors, com si acabés de descobrir finalment el món de fora...!) o a un espai on la realitat i la fantasia del desig semblen una mateixa cosa. Un equip esplèndid No podem deixar d'esmentar que darrera d'aquest espectacle hi ha un equip interdisciplinari de científics, tècnics i artistes que, posats al servei d'un treball comú, aconsegueixen uns resultats esplèndids q\it SÓT\ coneguts arreu del món. L'èxit de públic en la represntació al Teatre-auditori de Sant Cugat va ser total, fins al punt que es van exhaurir totes les localitats que s'havien posat a la venda, i els aplaudiments del públic al llarg de la representació i, sobretot, al final van ser unànimes:


20

CULTURA-ESPECTACLES

ELS 4 CANTONS/ Divendres. 11 de novembre de 1994

MUSICA L'Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra actua, aquesta nit. per primera vegada al Teatre-auditori de Sant Cugat dirigida pel violinista Gerard Claret. 1:1 concert esta dedicat als compositors caGERARD

«

talans Eduard Toldrà, Xavier Montsalvatge i Jordi Cervelló entre d'altres. Gerard Claret, resident a Sant Cugat, és prou conegut entre el públic santeugatenc per la seva vinculació a la ciutat des

de la fundació del concurs que porta el seu nom, així com per la darrera actuació com a solista amb l'Orquestra de Cambra Sant Cugat el mes de març passat, al mateix Teatre-auditori.

C L A R E T . Concertino-director de l'Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra

Sant Cugat ha canviat culturalment» l'M MA ANSOl.A

H Sant Cugat. Quins van ser ek seus inicis en el món de la musica'.' ••M'hi vaig endinsar mes per iniciativa familiar que mi pas per qüestions personals. Jo sóc nascut a Andorra i durant als anys cinquanta hi havia poques referèneies de musiea a la ciutat, però es va donar la casualitat que va arribar un professor tic musiea cap als anys seixanta. Cal afegir, a mes. que el meu pare tenia molta relació amb l'au Casals i va pensar que seria bo que els seus fills estudiessin musica. En aquell moment, però, tant per al meu germà com per a mi va ser una mera curiositat infantil, i no va ser fins als quinze anys que em vaig adonar que el que m'agradava realment era la música. l'n cop ens vam decidir, la meva família es va traslladar a Barcelona perquè nosaltres poguéssim continuar els estudis. Un cop acabats els estudis de Barcelona, vaig entrar a l'Orquestra Ciutat de Barcelona, als disset anys. i més tard vaig marxar cap a Brussel·les per continuar-los. i on mes tard vaig ser assistent d'un professor al mateix conservatori.La seva carrera musical fa anys que esta vinculada a Sant Cugat. Quines van ser les causes que el van determinar a venir a viure-hi? • Quan vaig tornar de Bèlgica. em vaig passar dos o tres anys a Cambrils, on, juntament amb el meu germà, vam fundar un quartet de corda i una escola de musica. Més tard van decidir tornar cap a Barcelona, i Sant Cugat ens oferia l'oportunitat d'estar-ne a prop i més tranquils. .Això va ser l'any 79. després va néixer el conservatori i la fundació

G c r a r J Claret actua aquesta nit com a concertino-director de l'Orquestra Nacional de C a m i n a d ' A n d o r r a . Foto: MANt'i hSPINOSA.

del Concurs Germans Claret.» —Al marge de la seva activitat com a concertista també ha treballat en l'ensenyament musical. Com es poden relacionar ambdues facetes'.' — Per mi l'ensenyament ha estat molt proper a la faceta musical.

Sempre he tingut aquesta doble faceta indissoluble. La satisfacció de l'ensenyament és diferent a la que obtinc en els concerts. Jo crec que es complementen molt bé, tot i que a vegades se'm fa molt difícil tenir temps per a la pedagogia musical.»

La llum del Mediterrani, a la galeria Febo l ' h R t PIC H

BSant Cugat.— La reestructurada sala d'exposicions Plus-Art i Febo Cialeria d'Art, fruit de la unió dels dos tradicionals espais dedicats a l'art a Sant Cugat, presenten. durant tot el mes de novembre vinent, una exposició d'aquarel·les del pintor alemany Manfred Beumers. L'any 1979, fruit d'un interès per fer conèixer l'art, s'inaugura a Sant Cugat la primera galeria d'art amb el nom de Febo Galeria d'Art i la seva primera exposició és dedicada a una mostra de dibuixos de l'artista santeugatenc Grau Garriga. La sala, situada al carrer Ribatallada número 6, ha estat durant molts anys punt de referència de l'art a Sant Cugat. Amb la nova etapa, la sala vol presentar obres d'autors nous i obres de petit format i vol apostar pels nous valors en el camp de ics arts plàstiques. Seguint les tendències de les

noves sales d'exposicions, la sala Plus-Art i Febo Galeria d'Art, vendran obra gràfica, com són els gravats i les litografies. Durant tot el mes de novembre la sala exposa aquarel·les de petit format del pintor alemany Manfred Beumers. Les aquarel·les del pinior de nacionalitat alemanya, que passa llargues tempordes al poble de Tossa de Mar, sorprenen per les frescor amb què estan realitzades. Les obres denoten que és un amant de la llum del Mediterrani. En les aquarel·les trobem construcions singulars de Barcelona, com la torre de Colom i els edificis de Gaudí. En les obres hi troben paratges de tot Catalunya, realizats amb un traç segur i potent. El pintor Manfred Beumers, de 45 anys, es declara un entusiasta del nostre país i passa llarges temporades a Catalunya. Les aquarel·les del pintor són petit fragment de la llum del Mediterrani. La galeria presenta 25 obres.

EMMA ANSOl.A

B Rubí.— Els padrins dels gegants de Sant Cugat acaben de tancar un capítol més de la seva història amb l'edició del llibret Gegantí, cupgrossos i altres entremesos de Rubí. Aquest llibret recull la història de les tres parelles de gegants que ha tingut Rubí. més altres de locals, capgrossos i bestiari rubinenc. El llibre inclou. d'altra banda, diversos capítols destinats a l'origen d'aquests populars personatges de Ics festes majors a Catalunya i a bona part de l'estranger. L'edició del llibre, coincidint amb el desè aniversari dels gegants, ha estat a càrrec de la Colla de Geganters de Rubí. mentre que Jan Grau. director de l'obra Gent Gegant, i Joan-Miquel Merino han estat els autors del llibre, en el qual també hi han col·laborat Glòria Arrèbola. Pere Civill i Montse Flores. El text està acompanyat de quaranta-vuit reproduccions gràfiques i la partitura de la pega musical que Pere Bures va compondre per al ball dels gegants. Roc i Paula. D'altra banda, l'Ajuntament de Rubí va editar el conte infantil Camins de Gegants, de Roser Tutusaus, amb dibuixos de Fina Rifà. El conte explica la història d'un nen i una nena que un bon dia prenen les bicicletes i se'n van a passejar pels afores de Rubí. on es troben amb els gegants i parlen amb ells. Aquest llibre coincideix amb un programa que es realitza a les escoles i que inclou, a més, un taller de gegants. Finalment s'ha elaborat el disseny del logotip de la colla. Els gegants de Rubí van ser reconstruïts al 1989 a causa de la caiguda fortuïta que van patir durant un fort dia de vent. El taller El Drac Petit de Terrassa va configurar-los la seva fesonomia actual. El Roc i la Paula representen uns catalans benestants, vestits de gala. a principis de segle. La seva estrena pels carrers de Rubí es va celebrar el juny del 1984 i des de llavors han estat molts els actes que han comptat amb la presència de la parella, com el bateig dels gegants de Sant Cugat ara fa vuit anys.

ART

ART

El pintor alemany Manfred Beumers exposa les seves aquarel·les a Sant Cugat

—Què en pensa de les noves infraestructures culturals que s'han construït a Sant Cugat durant els últims anys? —«El conservatori té molta incidència en la vida cultural. Jo crec que moltes de les iniciatives musicals per dinamitzar la ciutat sorgeixen dels centres d'ensenyament; és aquí on es creen des dels futurs professionals als oients del demà. D'altra banda, l'aparició del Centre Cultural ha revitalitzat molt l'ambient cultural, no només des del punt de vista musical sinó també del teatral i del cinema. Tenint en compte, també, tota una vida social al seu entorn. Realment Sant Cugat ha canviat molt culturalment des que jo el vaig conèixer. El que és una llàstima és que s'hagi deixat de fer el Festival de Música Clàssica.» —Aquesta nit actua amb l'Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra al Teatre-auditori com a concertino-director. Quina és la seva funció dins de la formació? —«Dirigir des de la cadira és molt més difícil que fer-ho dret amb la batuta perquè t'obliga a escoltar el que fan els altres membres de la formació, però alhora és un treball més interessant perquè és un feina conjunta. L'orquestra va ser presentada al març del 9.i i des d'aleshores les tasques de promocionar, endegar i muntar l'orquestra m'ocupen gairebé tot el temps de la meva activitat professional. Les coses també han canviat molt a Andorra, s'ha volgut canviar la imatge comercial de la ciutat amb la creació d'aquesta orquestra, d'un auditori i un cor de petits cantors amb el qual actuem sovint. Ara enregistrarem un disc compacte amb obres del compositor Cervelló.»

Els gegants de Rubí ja tenen la seva història escrita en un llibre

Captant Vimpossible • «PELEGRINATGE AL ROMÀNIC» Autor. Pep Blanes. Lloc: Cialeria Ferran Martí. PKRt-: P1CH l 29 d'octubre passat, a la galeria d'art Ferran Martí. es va presentar l'última exposició de l'artista santeugatenc Pep Blanes. Cada exposició del pintor es converteix en una pelegrinació de ciutadans, que veuen en les seves obres la rigorositat del pintor, el qual treballa amb la mateixa precisió amb què els monjos medievals realitzaven els manuscrits. Es cert que en l'obra de Pep Blanes hi troben la rigorositat en la realització del model escollit, que es concreta en un gran grau d'elaboració i concreció; també troben un artista que ha sabut trobar una tècnica que s'adiu als seus objectius en el dibuix: l'estilogràfica primerament i després la mina de grafit són les millors eines per arribar al grau de perfecció tècnica que el pintor es demana a si mateix. L'n altre aspecte que el públic aprecia de les seves obres és el

E

model escollit. El Monestir de Sant Cugat, monument carismàtic de la ciutat, ha estat per a Pep Blanes el seu únic motiu de dibuix; el Monestir, els dibuixos de l'artista i el pintor fan un tàndem de tres seients que es mou tot alhora, convertint els dotze dibuixos i les sis litografies que presenta a la sala en obres coherents i sinceres. Però es faria un mal favor al dibuixant quedant-nos només amb les seves habilitats com a captador d'imatges, com a mag amb poders de posar sobre el paper el que els nostres ulls poden veure. Hom va dir que, amb l'aparició de la fotografia, la pintura no podria ser mai més igual; les tècniques actuals de reproducció permeten representar la realitat i l'artista pot alliberar-se de l'esclavitud d'una figuració mimètica. En aquest panorama, quin paper poden jugar els captadors de realitats? Pep Blanes presenta amb els seu dibuixos sensacions, colors amb tècnica monocromàtica, vida condensada en un paper; en resum, art. L'artista contemporani, abstracte o figuratiu, té molt a dir

si amb la seva obra sap transmetre alguna cosa més del que veuen els seus ulls; els dibuixos de Pep Blanes ens fan sentir el seu sentiment d'admiració per les construccions del passat; les seves obres, com la que va dibuixar H. Fuseli amb el títol L'artista eonmogut per la grandesa de les runes antigues (1778- 1779) ens fan arribar la seva admiració per la saviesa de l'home, per les construccions que es converteixen en petjades del temps. Pep Blanes, convertit en un cronista, sap explicar el microclima dels claustres romànics. Els seus dibuixos, combinacions de pedres, llum i natura. narren el pas del temps d'unes construccions que semblen que sempre han existit. Combinat amb les seves obres, l'artista presenta una selecció de textos, reflexions pensades i sentides amb les seves sessions de dibuix. El catàleg titulat Peregrinatge al romànic. Catàleg vivencial està il·lustrat amb una selecció del seus millors dibuixos. «(...) Per camins com rius de terra a poc a poc vaig caminant/ i amb la fe d'enamorat,/ i amb fermesa, tot fent traç,/ la meva mà va dibuixant...»


21

CULTURA-ESPECTACLES

ELS 4 CANTONS / Divendres, 11 de novembre de 1994

SOCIETAT

CENTRE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

TALLEDARICOMÀ Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue, flauta travessera, violoncel, guitarra, etc.

VENDA

D'INSTRUMENTS

MUSICALS

C/ Balmes, 11 - Tel. 674 58 62 - Sant Cugat

OSCAR BORRÀS fins al 22 de novembre

Josep Aritzeta i Rosa Maria Marquès mostren els guardons rebuts. Foto: MANÉ ESPINOSA.

Valldoreix premia el propietari de la col·lecció de fòssils del museu L'Aquallonga, per la recopiladora de «Les receptes de les àvies» cfiiMA

t n n /~\Ct~\ SÍLVIA nBARROSO

• Sant Cugat.— L'historiador Josep Altet va ser l'encarregat de lliurar divendres passat el guardó instituït enguany amb el seu nom a Josep Aritzeta, el veí de Mira-sol que ha donat una col·lecció de fòssils i minerals al Museu de Valldoreix. Els veïns Josep Aritzeta, un veí de Mira-sol que fa dos anys va donar la seva col·lecció privada de fòssils i minerals al Museu de Valldoreix, és el guanyador de la primera edició del premi Josep Altet, atorgat per l'Associació Veïnal Amics de Valldoreix. El guardó duu el nom de l'historiador de l'entitat municipal descentralitzada que l'any passat va rebre el primer Aquallonga i vol ser un reconeixement de les iniciatives que contribueixen a la conservació del patrimoni cultural i a l'ampliació del fons del museu. En el cas d'Aritzeta, s'ha volgut premiar també la tasca de dinamització que fa personalment al museu. Segons Juanjo Cortés, director

ÜOCIS FONS D'ART

ria I o n t i t o t rvii i m r < i n q l / l u p / i f l n í r o I I T O H I o/>nn m v i a de l'entitat municipal descentralizada freconeixien així la contribució d'Aritzeta a la conservació del patrimoni. Durant la cerimònia, l'Associació Veïnal Amics de Valldoreix va concedir també el segon premi Aquallonga a Rosa Maria Marquès per la seva trajectòria de dinamitzadora social.

del museu i membre del jurat del Josep Altet, «la col·lecció cedida per Aritzeta té un valor que ningú no li havia reconegut fins ara, sobretot perquè és el resultat de tota una vida dedicada a la recollida d'aquestes peces. Però el que no podem oblidar és que ell és al museu cada diumenge explicant als visitants el significat i la història dels fòssils i els minerals exposats». El mateix Aritzeta reconeix que aquest vessant és el més gratificant de la seva col·laboració amb el Museu de Valldoreix,«sobretot quan vénen nens i els faig relacionar aquells fòssils amb els Picapedra perquè n'entenguin el significat». La mateixa nit del lliurament

del primer Premi Josep Altet, divendres passat, es va guardonar Rosa Maria Marquès amb el segon Aquallonga per la seva tasca de dinamització cultural i social de Valldoreix. Juanjo Cortés va recordar, al moment d'anunciar el nom de la guanyadora, que Rosa Maria Marquès, la recopiladora del llibre Les receptes de les àvies de Valldoreix, «és sempre al darrere de les activitats lúdiques organitzades pels veïns i ha fet que la vida de Valldoreix s'assembli a la d'un poble. La homenatjada, però, va voler interpretar la decisió del jurat «com un reconeixement a tota la gent que m'ajuda i s'aboca per preparar el que proposo».

r

Kf.ir.ii:

i: i f,f:r i;.'-jfn

r

••'. \i: .ifi;Mfj. no;no'j t.J».ïJ'ït>"J IIIJ c i l o r i j j .uiiBruaii o y):>jnJ

- Iniciació al Ioga - Pranayama (respiració) - Kundalini Ioga (ioga de l'energia) - Concentració i Meditació - Cursos de Professors de Ioga (Borsa de treball) - Cursos d'Astrologia (Cartes astrals, consultes i progressions) - Cursos de Tarot, Hipnosis, Sanació i Teràpies, per Jesús Pardo - Massatge Holístic, per Crystal - Acupuntura (revisions gratuïtes al setembre), pel Dr. Chen - Filosofia oriental, per Carios Claramunt - Shiatsu, per Jan -1 ching, Reiki i Colorpuntura, per Dominique Chenard - Percepció corporal, salut, institució i vida, per Eric Rolf

de la Tardor se celebrarà i que Fila Zero hi participarà, però només tenim un mes i mig per treballar des que es tria el lema». A més, el col·lectiu ha tingut mala sort en els assajos, segons Xano Porti, ja que alguns actors s'han vist afectats per un virus i un altre per un atac d'apendicitis. Una temporada atapeïda Foc o l'apocalipsi ara (reality show) inicia la temporada del grup santcugatenc. Fila Zero vol estrenar per les festes nadalenques un espectacle dirigit per Guillem Ayesa sobre el personatge de Cyrano. A principis de març, Xano Porti presentarà el guió Històries del Zoo d'un autor nord-americà. A finals de temporada, els tres directors del grup —Ayesa, Porti i Eduard de Riquer— tenen previst dirigir conjuntament un gran musical. j[>

-ijofjfc t'j\

1J f.'j c,"jïr|(j t'j/ftt

A)

i:i·j-j·irj(.

Tel. 675 47 51

LLISTA D'ACTIVITATS CURS 1994-95

Es representarà diumenge a les 2 del migdia al Monestir considera que «és una bona manera de col·laborar en una causa que creuen justa». Amb aquest espectacle, Fila Zero vol combinar els dos tipus d'actuacions que va realitzar en diferents edicions. Els primers anys es van organitzar muntatges de carrer, com va ser la venda simulada del monestir a un milionari nord-americà, un muntatge que va crear controvèrsia entre els santcugatencs. En canvi, en les darreres edicions de la Festa de la Tardor el grup de teatre ha treballat sobre l'escenari amb un Tenorio que reclamava un «auditorio», o la protecció de la Torre Negra. Enguany, l'espectacle se centra en el lema de la festa, Foc, mai més, tot i que, segons el director, demana un esforç molt gran en la creació de l'espectacle, perquè «sabem a un any vista que la Festa

Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat del Vallès

. Carios Claramunt

Fila Zero se solidaritza amb la Festa de la Tardor amb «Foc o l'apocalipsi ara» JORDI BORDES

Horari: mati de 9 a 2 tarda de 5 a 9

INSTITUT À DE IOGA

TEATRE

• Sant Cugat.— El grup de teatre Fila Zero de la Unió Santcugatenca participarà, com ja ve fent les darreres edicions, en la Festa de la Tardor. Foc o l'apocalipsi ara, una idea del director Xano Porti, escrita per Joan Tortosa, se centrarà en el lema que fa uns mesos va triar la comissió d'acord amb les entitats. L'espectacle inclourà dues accions el diumenge a dos quarts de dues del migdia. En la primera part es podrà veure com els actors es vesteixen, es maquillen i es concentren per actuar sobre l'escenari: «Volem que la gent sàpiga què passa darrera un teló de teatre», explica Porti. L'argument del conte, que es vol mantenir en secret, es desenvoluparà a l'escenari que hi haurà davant la llotgeta del Monestir. Fila Zero participa en l'acte de les entitats perquè

Sala Rusífïol

PRIMERA CLASSE DE PROVA GRATUÏTA * Deixar de fumar, en Intensius de 5 dies, pel Dr. Chen

C/ Riera, 15, baixos • Telèfon 674 21 03

• WMTti>nbDl/\ i-jj) niuil i;l -jb tnyrn l

~C

.

.

,

j'jpijj'jilq kii^È ÜIIÜ *.J t u -.oi

• ••'•'fi'


T P

A

L U

L

E

R

I

S

G

Perruqueria

Montserrat A'.H'/Í'.S/W,

Instal·lacions Reparacions

R.aUERAL

• CALEFACCIÓ • ELECTRICITAT

• AIGUA • REGS AUTOMÀTICS PER A JARDINS

'>

l'cl. <i74 ! i 47/b^-i Wiihlorcix

s:

A v . Castellot, 7 3

Tel. 674 55 47 Tel. Mòbil 908 94 44 97

LACREU MENJARS CASOLANS PREPARATS

PLAÇA ESTACIÓ, NUM. 1 08190 VALLDOREIX TEL. 674 28 26

PUNT D € SCRVCI Rbla. M. Cinto Verdaguer, 18 Tel. Fax 589 26 38 Valldoreix Av. Mas Fuster, 45 VALLDOREIX

Tel. 675 13 22

VALLDOREIX LJÉLJ

IHSTAlucl0NS

A . Zmnúnx Clra. de la Floresta, 32 Tel.-Fax 674 22 91 Ap. Correus 50 Valldoreix

Oh Valldoreix! Per les teves esplanades m 'he sentit com si fos presa de les teves entornades. Ets un poble prou petit, al Vallès situat; ets pintoresc, i molt grat, al costat de Sant Cugat. Diuen que la vall i l'oreig et van apadrinar, per això et van anomenar «el poble de Valldoreix».

FORN DE PA I PASTISSERIA

Fa vuit anys aquí arrelada, m 'has acollit generosa; has estat tu la rosada que m ha nodrit dadivosa. Tu, la ben aimada, cantaré les teves festes, i el patró sant Cebrià protegirà els teus boscos i les belles fondalades volant per damunt dels segles, per construir un demà.

VICOMÇA TORRES - TERRENYS - PISOS - LXALS

• Compres - vendes - lloguers

Ets un privilegi perdut, rodejat de muntanyes; cl Tibidabo et fa d'escorta i el puig Madrona et reclama. Ets un poble com tots, com tots els pobles d'Espanya; però, per a mi, tens un segell al qual no tots pertanyen.

Rbla. Mossèn Cinto Verdaguer, 21 Telèfon 674 21 95 VALLDOREIX

ues • Assessorament urbanístic i immobiliari • Taxació de béns immobles

SUMINISTROS PARA LA CONSTRUCCIÓN VALLDOREIX, SL Materials per a la construcció i decoració Eines, maquinària, tuberia,

f'I. Can O d e n a , 1 lValldoreix! l'el. <>74 78 SO - 674 l ) l d l rax Sfi'JOi Si 081 40 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

revestiments, ceràmica i sanitaris Rbla. Mossèn Jacint Verdaguer, 107 - Tel. 674 14 90 08190 Valldoreix

ïVMAs FRUITES i VERDURES DIRECTES DE PAGÈS el.

6 7 5

1 6 3 7 domicili

Passeig Valldoreix, 159 - Valldoreix


ELS 4 CANTONS / Divendres. 11 de novembre de 1994

23

CULTURA-ESPECTACLES

MUSICA I El grup portuguès Madrcdeus ha publicat aquest any cl seu tercer disc en estudi, O espírito ela pa:. En aquesta entrevista, concedida en la seva recent visita a Barcelona per presentar-hi el

nou compacte, els components d'aquesta formació de Lisboa confessen que el fado els ha influït, però neguen que s'hagin proposat mai renovar-lo o crear un so de fado modern, con-

tràriament al que s"ha escrit sobre les seves intencions. Malgrat que alguns crítics s'han referit a la seva música parlant de nou pop eclèctic, la cantant Teresa Salgueiro i la resta d'integrants

MADREDEUS. G r u p

de M a d r e d e u s s'estimen més que es parli de la seva proposta definint-la com un intent de buscar una sonoritat d'arrel portuguesa que acosti al món la realitat del seu poble.

musical portuguès

«El fado ens ha influït, però no intentem renovar-lo» XEVl PLANAS

• —Madredeus és en aquest moment el grup musical portuguès més conegut arreu del món. i.Com us expliqueu l'èxit de la vostra formació, tenint en compte que alguns de vosaltres tocàveu des de fa anys en uns altres conjunts i mai no havien tingut una projecció internacional? —«Vam fundar Madredeus amb la idea de compartir un projecte que no tenia gaire res a veure amb el que havíem estat treballant fins llavors cada un de nosaltres per separat. Fem una música d'arrel portuguesa i tenim un concepte de grup una mica especial. Ens diuen que la nostra sonoritat ha sorprès perquè resulta original en el panorama musical internacional.» Noves idees musicals —Alguns de vosaltres proveniu del món del rock. Per a una banda que no canta en anglès, iés més fàcil triomfar fora del seu país tocant un gènere que no sigui elrock? —«Nosaltres hem constatat que ara hi ha en el mercat discogràfic internacional més sensibilitat que mai envers els qui demostren que caminen cap a la recerca de nous sons, de noves idees musicals. Depèn del país, ens enquadren en una etiqueta o una altra, però a tot arreu ens reben molt bé. Hi ha qui ens adscriu a la música de la nova era, hi ha qui ens cataloga dins les anomenades músiques del món i hi ha qui ha parlat de nosaltres afirmant que practiquem un nou pop eclèctic. Existeix, doncs, una gran varietat de termes per definir la nostra proposta. En qualsevol cas, però, ens tracten amb respecte.» —Us sentiu uns ambaixadors de Portugal?

Els membres actuals de Madredeus, amb Rodrigo Leào. que va fundar el grup amb Pedró Ayres i ara l'ha abandonat per treballar en altres projectes. —«Les nostres cançons presenten una determinada imatge de Portugal i esdevenen un mitjà per donar-lo a conèixer al món. Ens sentim influïts pels ritmes de la música tradicional portuguesa i per l'ambient que es respira al

nostre país. Segurament divulguem l'esperit del nostre país, el seu paisatge, la contemplació de les paraules de la nostra llengua, l'humor del nostre poble, la nostra saudade, la nostra ira, la nostra revolta, la tradició de la poesia

portuguesa... En l'últim disc, però, també hem reflectit la impressió que ens han causat els viatges i els contactes amb altres països que hem tingut en els últims anys i que, com suggereix el títol del compacte, ens han donat un esperit de pau. De fet, anant amunt i avall, en els últims temps hem perdut una mica de contacte amb el nostre país.» —S'ha dit de vegades que la proposta de Madredeus s'orienta cap a la creació d'un so de fado modern. És aquesta la intenció de Madredeus? —«És cert que també estem influïts pel fado. Però no ens fixem l'objectiu de renovar-lo ni de compondre cap tipus de cançó que necessàriament s'hi assembli. No és obligatori per a nosaltres pensar en el fado. D'altra banda, el fado és un fenomen musical molt diversificat. No té res a veure el fado de Lisboa amb el de Coïmbra, que representa una expressió artística amb uns matisos ben diferents.» —Aquest any heu participat en un compacte doble d'homenatge al cantautor Zeca Afonso interpretant un tema d'ell. Què ha representat per a vosaltres Zeca Afonso? —«Per a nosaltres, Zeca Afonso és el pioner de la nova música portuguesa. El 25 d'abril del 1974, amb la Revolució dels Clavells, va marcar una nova etapa en la música del nostre país.» —A Portugal, Zeca Afonso és un cantant maleït? —«Zeca Afonso és ben conegut a Portugal com a cantant que transmetia un missatge nou. Potser és cert que ha quedat molt caracteritzat com a artista que té un vessant polític claríssim i que ha quedat lligat a un espai i un temps molt definits.»

Un conjunt nascut fa vuit anys a l'església d'un barri popular de la ciutat de Lisboa X.P.

• Pedró Ayres Magalhàes i Rodrigo Leào, dues figures destacades del pop-rock de Portugal, van fundar Madredeus el 1986 amb la idea d'elaborar un repertori acústic que s'allunyés de les seves carreres de música electrificada en els conjunts Herois do Mar i Sétima Legiào. Després d'incorporar la cantant Teresa Salgueiro i altres músics, van assajar per primer cop a l'església de Madre de Deus, un dels barris més populars de Lisboa. El desembre del 1987, va aparèixer al mercat el primer disc de la formació, Os dias da Madredeus, que va costar únicament 250.000 pessetes i es va gravar en només tres dies. «La companyia el va treure perquè era barat», recorda ara Pedró Ayres Magalhàes. L'èxit internacional de la banda va arribar, però, amb la publicació del segon treball, Existir, la primavera del 1990. El 30 d'abril del 1991, quan el seu nom ja sonava moltíssim a Portugal, Madredeus va enregistrar un compacte doble en directe al Coliseu dos Recreios, l'escenari més prestigiós de Lisboa. Ja sense la presència d'un dels seus fundadors, Rodrigo Leào, Madredeus ha publicat aquest any el seu tercer disc en estudi, 0 espírito da paz. El grup ha escrit la banda sonora d'un documental de Wim Wenders sobre Lisboa i té previst recollir-la aviat en un nou compacte.

DISCOS

«20 anys de la Companyia Elèctrica Dharma» COMPANYIA ELÈCTRICA DHARMA Editora: Picap. Formats: CD doble, LP triple i K7 doble. Gèneres: Diversos. H Aquest treball recull tots els temes que la C.E.D. va tocar el 23 d'abril al Palau Sant Jordi de Barcelona amb els Grallers de l'Acord, Max Sunyer, Joan Vinyals, Jordi Soley, Cae Ma Deila, Pascal Comelade amb Enric Casassas, Maria del Mar Bonet, Toti Soler, Ginesa Ortega, Toni Oró, Sangtraït, Els Pets, Sau, la Cobla Mediterrània, Joan Manuel Serrat i la & Batiste. Es un bon document per entendre la història de la música moderna d'aquest país./X.P.

«The Pilgrim» DIVERSOS Editora: Tara-Arpafolk. Formats: CD i K7. Gènere: Folk. H Als seguidors de la música celta els agradarà escoltar aquesta suite que ha compost Shaun Davey per a orquestra, solistes, formació de pipes —instruments de la família de la gaita— i cor. La realització d'aquesta producció està molt lligada a dues de les ciutats més visitades pels assidus als festivals de música celta: Lorient i Glasgow. El treball recollit en aquest disc, en què han col·laborat una gran quantitat de músics, és un bon exemple del tipus d'experiència interessant de fusió amb móns com el de la música clàssica que es pot impulsar des del folk. / x.p.

«The return of the space cowboy» JAMIROQUAI Editora: Sony Músic. Formats: CD, LP i K7. Gènere: Soul. • Torna el més indescriptible dels descobriments del pop britànic contemporani, secció «ritmes calents». Jamiroquai és gran, molt gran, i The return of the space cowboy és tot un tractat de com actualitzar l'herència del soul, encara en mans d'un grapat d'artrítics irrecuperables. Se'l compara amb Stevie Wonder —un exemple del que s'ha dit—, en tot cas amb el de la millor època. Però no només de soul viu Jamiroquai, sinó també d'un ampli repertori de sons tan o més vàlids./x.c.

«II»

«Loose»

BOYZII MEN Editora: Motown-Polydor. Formats: CD, LP i K7. Gènere: Funky.

VICTORIA WILLIAMS Editora: Atlantic-DRO. Formats: CD, LP i K7. Gènere: Folk-pop.

• Que Motown ja no és el que era és del domini públic de fa molt temps. En tot cas, del que va ser l'imperi més ferm de la música negra recent, destaca hores d'ara aquest quartet vocal, que no perd de vista la tradició mentre accedeix als gustos de les noves generacions. Els quatre Boyz II Men es mouen en el terreny en què conflueixen les harmonies vocals de sempre i la influència inevitable de la cultura hip-hop. Fins i tot se'ls pot perdonar la manca d'originalitat que suposa fer una altra versió de Yesterday, de, clar, Lennon-McCartney. / X.C.

• Sí, Victoria Williams pateix esclerosis múltiple i, sí, fins i tot li han dedicat un disc homenatge, en què van participar des de Lou Reed a Evan Dando. En tot cas, Loose, el tercer àlbum d'aquesta cantautora de Louisiana, és un disc ple de vida, al marge d'altres qüestions més aviat tangencials. Loose conté folk-pop de qualitat, amanit amb influències jazzístiques. Bon gust per a les cançons pròpies, però també per triar les alienes —What a wonderful worid—, amb el suport d'amics, que no li falten: de REM, de Soul Asylum, dels Jayhawks. / x.c.


* ptatep** etttftónt**-**

" 3fl g>tctltano"

l'.LW^KLM.N

'Especialitat en marques d'importació i tapes Basques A partir d'aquest mes tornarem a ser amb vosaltres GRANS INNOVACIONS! § |

C, Plana íl·lospitaí, núm. b Teí. 675 28 52 • Sant Cugat del'l 'atïès

^Rpt.COOK

ALFONS SALA, 24 • TEL. 675 15 03

C ««fe#tt?/

R E P E R I A

0 8 1 9 0 SANT CUGAT DEL VALLÈS

BARCELONA

\

'Pasta fresca i salses • Í\lStC.< •/Spaiiuíti'/spcitíuetis 'J'sfíUjuctis 7sjhiijuctis 'Isrnilini

'l'ta blancs zvrJs vermells negres

-W <00 ii?5 í^() '."

LA BRASERIA DEL MERCAT VELL

• Salses .'ln.\t>:'o

PI. Pere San, 6 08190 SANT CUGAT Tel. 589 52 40 • Horari de 7 ,i 24 h

_'3i'

','ViVm/i'.«"ii

lx>

'AViíi/iT/

.'i*

Siilsa especuli t'coli

.50

00220/00267

Capt. COOK h •.- . I:I,III,I , : I I I . I l>K\ M|( HOONLs ÍM .•, , n : v s : S ' K f Í ' A S N > Al I N I - , •-. ,,>. .; i ...i.«, 10 m m . i - , - : .i, ! O R S <'( > Y v t S í II >S Al AIXÍ t:>m<i7.in i ,-í.rr r.tn < Í I . I X . ' I : ^ .-'.m . « d ( \ i t * d ,'ldbor.tr

w

Scrv,

""^béadcn^

V

.

J

589 61 61

TRUQUI'NS g i deixi que el sorprenguem i amb les nostres I SUGGERIMENTS DIARIS

Actuacions en directe Copes

Cafeteria

Lfl BOHEMIfl Sant Domènec. 19 Sant Cugat del Vallès

CÒCTELS

KARAOKE

ESTAUSANTE BILLARS

*&w*+,

»•*£? pei

Av. de Catalunya, 1 4 SANT CUGAT DEL VALLÈS

LA MILLOR QUALITAT AL SEU JUST PREU •Vj>»

Braser ia

La Solera Especialitats: Carxofes a la brasa Baixada de l'Alba, 20 Tel. b74 16 75 08140 Sant Cugat del Vallès

Espàrrecs verds a la brasa I ara fem peus de porc.

Cottmnm ia noche bebtendo m trago de tequila o margarita. Comidas: menú 950 Ptas. a Endavallada, 10 (Plaza de los Cuatro Cantora») • Tet. 589 18 25 0819QSANT CUGAT OU. VALLÉS


ELS 4 CANTONS / Divendres, 11 de novembre de 1994

25

CULTURA-ESPECTACLES

LLETRES I Reconeix, en el mateix llibre, que ho ha fet per diners, però la qüestió és que Marlon Brando ha decidit publicar les seves memòries, que revelen que mai no ha donat importància al fet de ser actor. Empúries i Anagrama han coeditat Brando. Les cançons que em va ensenyar la meva mare.

NOVETATS

«No plantaré cap arbre» Autor Quim Monzó. Editorial: Quaderns Crema. Pàgines: 222.

Marlon Brando fa memòria

H No plantaré cap arbre és una selecció dels millors articles de Monzó apareguts en diferents mitjans de premsa escrita barcelonins entre el 1991 i el 1993. Els escrits estan repartits en tres blocs, segons l'any de publicació, però no hi consta ni la data ni el mitjà en què van aparèixer. En la mateixa línia que la seva obra narrativa, els articles estan dominats per l'humor satíric i la crítica més punyent. Títols com ara Torres, torretes, torrats i torracollons —dedicat a l'ultramodern local barceloní Torres de Àvila—, La Ciudad y los penós —escrit al mig de l'eufòria olímpica— o La República Bujarrona —sobre una aparent versió feminista d'Astèrix i Obèlix— són prou explícits.

A la seva autobiografia afirma que mai no li ha agradat ser una estrella de Hollywood IMMA MERINO

• «Com passa amb tots els records, els que tinc d'aquell temps estan acolorits per fets posteriors i distorsionats pel prisma entelat a través del qual ara miro la meva vida. He après que és fàcil convèncer-se que una cosa va passar d'una determinada manera malgrat que no sigui veritat», reflexiona Marlon Brando en aquestes memòries, a les quals ha donat forma escrita el periodista Robert Lindsey després d'haver-se'l escoltat durant hores. Mentre Brando recorda la seva infància i adolescència a Nebraska, és possible que vingui a la memòria aquella seqüència de L'últim tango a París en què Paul, arran de la insistència de Jeanne —Maria Schneider—, que contraria el seu desig d'oblit, accedeix a l'evocació: «No puc recordar gaires coses bones de la meva infantesa... El meu pare era un borratxo, un busca-raons de bar. La meva mare també era una borratxa. Recordo que de petit vaig veure com l'arrestaven. Vivíem en una ciutat petita, un poble de pagès... Jo havia de munyir una vaca cada matí i cada nit, i m'agradava, però recordo una vegada que m'havia mudat per portar una noia a un partit de bàsquet, i el meu pare em va dir que havia de munyir la vaca... i no vaig tenir temps de canviar-me les sabates, i vaig anar al partit de bàsquet amb les sabates ben plenes de merda de vaca.» Tenint present que aquest diàleg del film és com un resum dels primers capítols de les memòries de l'actor —malgrat que no parli d'un fet fonamental, de les cançons que li va ensenyar la seva mare—, Bertolucci va aconseguir que Brando parlés d'ell mateix per compondre Paul, el nord-americà a la deriva. De manera significativa, Brando manipula els fets per expressar un temor: «El meu pare mai no em va manar de munyir una vaca abans d'una cita, però havia portat noies a veure partits ben mortificat per la possibilitat que sentissin que les meves botes feien pudor de fems de vaca.» Curiosament, el personatge que interpreta Maria Schneider no té clar si Paul l'enganya, juga amb ella, inventa els seus records. La veritat de Brando és la mentida de Paul? Pel que fa al rodatge de L'últim tango a París, l'actor el relaciona amb una de les experiències que considera més vergonyoses de la seva vida: «Havíem de filmar un nu frontal meu, però feia tant fred que el penis se'm va encongir i em va quedar de la mida d'un cacahuet.» Brando hi afegeix que va mirar de concentrar-se, però que el seu penis no va superar l'esmorteïment. Aquesta confessió de Brando contrasta amb el cert cofoisme amb què parla de les seves experiències sexuals: «Sempre he tingut molta sort amb les dones. N'hi ha hagut moltes a la meva vida, tot i que gairebé mai no he passat més d'un parell de minuts amb cap d'elles.» A

propòsit de diferents èpoques de la seva vida, comenta que cada dia mantenia relacions sexuals amb una dona diferent, com ara durant la representació teatral d'Un tramvia anomenat desig. Brando assegura que cada nit podia triar entre set o vuit dones que es presentaven al seu camerino. L'aire fatxenda amb què parla del seu èxit amb les dones contrasta amb l'actitud crítica que manté respecte dels seus treballs com a actor. La seva interpretació de Marc Antoni al Juli Cèsar, de Mankiewicz, pertany a la mítica cinematogràfica. EU es limita a despatxar la seva participació en el film d'aquesta manera: «Ficar-me en un plató cinematogràfic i interpretar Marc Antoni sense cap altra experiència va ser una bestiesa.» Però, a més, en relació amb la seva encara més mitificada interpretació de Stanley Kowalski, comenta: «Però jo he de dir que no he cregut mai que hagués representat de manera encertada el paper de Stanley.» Deixa clara la seva admiració pel drama de Tenesse Williams per afegir-hi que, pel que fa a les representacions teatrals, Jessica Tandy —com a Blanche DuBois— i ell estaven desplaçats en els papers que interpretaven, i que entre tots dos van desequilibrar l'obra. Brando lamenta la seva mitificació —«Em sembla que no m'ha agradat mai ser una estrella del cinema»—, i afirma que la fama ha estat la gran maledicció de la seva vida i que la popularitat ha enrarit les seves relacions afectives. En tot moment, aposta per la vida personal en contra del teatre —o, per extensió, el cinema—, per la seva implicació amb determinades causes —que tenen a veure amb la lluita contra el racisme i la defensa dels drets civils—, en contrast amb les seves ganes d'escaquejar-se de les exigències que pot comportar el treball d'actor. És capaç de reconèixer que va convèncer Coppola que calia reduir la presència del personatge de Kurtz a Apocalipsy Now —argumentant que allò que és veritablement ominós ha de ser invisible— amb el propòsit de no haver de treballar tant. I també que, després de les baralles emocionals lligades al rodatge de L'últim tango a París, va decidir guanyar-se la vida d'una manera menys devastadora emocionalment. Això, perquè, demostrant en certa manera la seva fidelitat al mètode, va compondre el personatge de Paul experimentant ell mateix el dolor: «Quan interpretava papers que requerien que patís, havia d'experimentar el patiment. No es pot fingir.» Tot una manera d'interpretar que Marlon Brando reconeix que deu a Stella Adler i no pas a Lee Strasberg, al qual acusa de presentar-se com el seu mestre quan no li va ensenyar res. Brando, doncs, podia assumir amb convicció algun dels seus personatges, però sempre vol deixar

«L'hotel encantat» Autor: Wilkie Collins. Editorial: Columna. Pàgines: 215. • Wilkie Collins ja era un autor consagrat en el terreny de la literatura de misteri quan va publicar al 1879 L'hotel encantat. En són anteriors dos clàssics del gènere, La dama de blanc i La pedra lunar, recuperades de l'oblit per Walter de la Mare i T.S. Eliot als anys vint. L'hotel encantat és una novel·la típica de la literatura fantàstica victoriana. Això implica que, tot i els elements sobrenaturals, les normes socials es mantenen finalment inalterables. S'afirma a la postdata: «No hi ha cap explicació del misteri que envolta l'Hotel Encantat? Pregunteu-vos si teniu cap explicació del misteri que envolta la vostra pròpia vida i la vostra pròpia mort.»

«El regne croat de València» Autor: Robert I. Burns. Editorial: Tres i Quatre. Traducció: Joan F. Mira. Pàgines: 797. • El jesuïta nord-americà Robert I. Burns és un dels principals coneixedors dels orígens del regne de València i de tota la problemàtica de la conquesta al segle XIII. Mentre que en altres llibres Burns s'ha centrat en els aspectes polítics, institucionals, culturals o ètnics de la conquesta i la formació del nou regne, en aquest en tracta concretament la seva dimensió religiosa. Diòcesi, parròquies, ordes religiosos, hospitals, convents, santuaris i escoles formaven una xarxa única sense la qual és difícil entrendre la vida dels valencians del XIII. Regne croat vol dir, en aquest cas, país de frontera: terres obertes a nous pobladors disposats a construir-hi una societat nova.

«El comte Arnau» Adalt i d'esquerra a dreta, Brando a Salvatge i Ek joves lleons. Al mig, a Queimada i El padrí. A baix, durant el rodatge de Rebelión a bordo, junt amb Tarita, amb la qual casar-se. Totes les fotos s'inclouen al llibre Brando. clar que mai no ha cregut en la importància del fet de ser actor, i que la seva dedicació professional es correspon amb el fet que ha guanyat molts diners —«No sóc innocent, també faig coses pels diners. He fet pel·lícules estúpides perquè m'aportaven diners. Ara mateix estic escrivint aquest llibre per diners»— i que li ha permès una determinada manera de viure —aixecar-se tard, no treballar gaire—. Fidel a aquest principi vital, Brando va abandonar el teatre —massa fun-

cions i un lligam diari— per vendre's a Hollywood: «Mai no he respectat Hollywood, és la representació de l'avarícia, la falsetat, la cobdícia, la matusseria i el mal gust, però, quan hi fas una pel·lícula, només has de treballar tres mesos a l'any i després pots fer el que et vingui de gust.» On volia anar Brando? «EJs millors moments de la meva vida els he viscuts a Tahití. Si alguna vegada he estat a punt de trobar la pau de debò és a la meva illa, enmig dels tahitians.» El paradís retrobat.

Autor. Josep Maria de Sagarra. Editorial: Tres i Quatre. Pàgines: 356. • «M'imagino que presentar al públic un poema de les dimensions del meu Comte Arnau exigeix, si més no, per part de l'autor, un gest d'arronsament d'espatlles, una mirada interrogant i un somriure que vol dir: 'dispensi'». Ho diu el mateix Josep Maria de Sagarra en el pròleg de l'obra, escrit per a la primera edició, la del 1928. L'autor considerava que, en un temps en què la poesia «és més aviat ràpida i contundent, i molt d'acord amb el dinamisme de l'època», ell es dedicava a reivindicar el mite del comte Arnau amb «una processó interminable i regular d'hendecasíl·labs».


KlHitfiUiglí • 20

PRESENZA -B 5 8 9 4 6 51

Ma'xrei

• •

SUPERMERCAT

VI

SANT

CUGAT

Zona 270

• RUBÍ Zr.ra hab , i r e n i a d

LARÓ

V ï n y e t , a d o s s a d a , de

•n 5 8 9 3 5 8 2

n f constr. m é s jardi priva:

camb'a

. comunitari a m b piscina. 4

g o ' f e s , gnt.-.:;j-

hab.

te'reny

(2 són - s u r t e s - ) , es-

t u d i . 3 b a n y s , s a l ó de

40

<-•;• n;i

2 0 . 0 0 0 CCC

m ! , x e m e n e i a , etc. Hab. de

t ï 699 65 4 8

servei

;ioctjsó: F^I i '•'::'':•.

i g a r a t g e per

a 2

cotxes. 5 0 0 0 0 OCCIT 6 7 4 0 8 9 7 i Fncas Sant Cuçaíl R* •SC'DMfm. •

URBANITZACIÓ

Sant

Francesc, cantonera

LOCAL

jardi públic, 3 hab

C

Colr<-npr

se

rer

m i n o v a ; a l d a v a n t hi té u n * estudi

+ 2 Irasters. P a r q u i n g molt e s p a i ó s . jardi privat d'uns

._

1- i

Pre

ei 3

•_* ( )[

1 6 0 0 0 0 P l a . TU TT 6 7 5 4 3 2 4

FR -i

7 0 rtr, calefacció. 34.000.000-

tr (93)674 6 7 1 5

O F E R I M 2 locals c c r -

cials a

irmoues5aca; Rel FS 10120006

aptes

pe

l o t s f p u s de c o m e r ç

flusi,

T

maaó t t 588 57 08 limmotwunaArjr

FM - i n

fur

1

RUBÍ d

B a g ò s . 112 m ,

planta baixa, 1 hab . menlador,

cuina

reformada,

bany n o u . pati hab.. •

AT1C

Mt

DUPLEX

i

p

J u

n j

2

-n

L

[_ 41

+ 20

calefacció

J

alit,

f

na

•B 6 9 9 6 5 4 8

Preu

ven ca

RUBÍ

Atir [••

durjex

200 m

terrassa.

11. *

c/ C a n à r i a ,

m-, 5 h a b . ,

589 26 43

C.1 D R . M U R I L L O ,

tXiDOtt 560 2

PIS 80 r-

nar. 3 ha!: exlennr, na I

26.250 000 -B 699 65 48 iircusa. R* nX'ÜOOS

1 i ï>00 000 TT 675 43 24

parquing

120

PIS OE N O V A

cui-

TRUCCIÓ

rebost. 2 Danys,

gol-

de

p àr -

"aie'accio,

f e s . p a u . g a r a t g e [1 c o t x e i

6 0 -1

r.s.

22.000 0 0 0 -

13 5 0 0 0 0 0 -

t r 699 65 48

TT

45 3 0 0 . 0 0 0 •

l'ncusai.fW "001000B

iSenn sír • "X'-Üjll

Tt 674 57 1 6 / Fax 674 57 54

licçaii ^ •

NO MOC'

D R . M U R I L L O , 11 àtic-

RUBÍ d

T e r u e l . 2 2 0 m",

674 12 04 ,'674 11 61 PIS

RESIDENCIAL

4 hab., men|ador-sal6, cui-

planla b a x a

na - o f l i c e * , 2 banys, pati,

m ; ,ardi

garatge (2 cotxes)

2 pàrqumgs 1 tras'e- N O L

2 te-

rrasses, calefacció

a estrenar.

26.250.000-

26 800

lavabo, saló m e n j a d o r , cui-

« 6 9 9 65 48

-B 6 7 5 4 3 2 4

na equipada, a r m a n s , ca-

llncusa) Rei 110010007

iFnouesRoca

2 0 0 m- + 7 0 rrv t e -

lefacció.

parquing,

100 m

* SO

3 dorm . 2 banys

rrassa. 5 dorm., 2 banys +

fluplex

CONSacanats

* a q u a l ' a t , 2 convit;":

p scra

comunitària.

--it

. ; p " r<-

F i r q ^ HI-J^Í I V •= I -XH •"•

R U B Í c/ M a r e s m e 4 hab., menjador

zrjna

X¥.<"i

2 Ivinys

s a , g a r a t g e (2 c o t x e i ) i t e -

na.

s,

^

r-OL o. estre-

rreny.

TT".

qjinç

ir-

;.id".ir

l rir>cas óirjrre 3 -y r.^ •

laccr, r j r a 'iar

ti

menjador-sató

xemeneia, cuina,

t a r y s + l a v a b c . salo n e n e q u i p a d a , ar-

ruc?.

ptr.Tssa

t r 6 7 4 72 54

c a m b r e s de bany. terras-

2

v

8 40C 0 0 0 P t a

70

5 dorm..

NOUS

nmr

ca~l,-a

caii'D'et

amb

tr 675 33 55

r-ieniadc-saio bary

; Irasai Rei

In

APARTAMENTS

a e s t r e n a r d'1 -2 n o r m "<i r > arrencada

rrarbre,

is p

! 22 000 000 fci

i

P\r-

\

l

1

alefdL

1r p i s , 3

r a t g e (1 c o t x e i , p a r q u e t i

I T n xeir^reia, Hi

I i

Zona

bany n o u . balcó. Ga-

000=

?

=

P'X>3Cíi;

zona

comunitària piscina.

45 000.000.w 674 57 16 R e 'OOÜV •

PROP

CREU

ROJA,

d'uns

1 0 0 rrv,

àtic c ú p i e x amb

3 terrasses. 3 hab..

tol exterior, assolellat

moit

tranquil·la (sense veïns

a

sobre) 18 0 0 0 . 0 0 0 -

674

•a 1,93)674 67 15 1'ro.jesSacai Re* FS 1C120006 •

RAMBLA

DEL

L L E R . àtic 1 6 0 m-

TORRES EN VENDA CE-

3 hab

dob-es, 2 banys, sala d esta-.

meniador. cuina

total-

ment exterior, a m b

plaça

d e p a r q u i n g , v i s t e s al T i b i dabo

35 000 0 0 0 TT 674 78 45 / 675 50 53 l'mce^eCarrt' Rp »rC300C' •

SOBREÀTIC

Dos dormitoris

er

venda

ampli m e n -

iador-salo, cuina, de bany, ses

cambra

amplies

terras-

M o l l sol 1 b e n orientat.

'• 5 0 0 0 0 0 0 •B 6 7 4 7 2 5 4 r rx^£ «arcorta Re* JHOSOOC?

À T I C S de 1 2 0 m ' , a c a -

ba's d alia qualitat, porter

vídeo-

c a l e l a c a ó c a b l e ra-

diador

de

roure.

exter ors de P V C .

vidres

dmalit

portes

cuina i bany c o m -

plets •B 5 8 8 5 7 0 8 mmot-WM Ami; Rel L* 4000007 •

À T I C S o e 1 2 0 nv a R u -

P r e g u n t i e l p r e u , el s o r -

prendrà. Davant zona enj a ' d i n a d a i parcs

infantils,

a zona semiresidenaai. alta q u a l i t a t e n a c a b a t s , mott b e r situats. Des de 1 8 0 0 0 000.-

Sant Cugot-VoMoieix, al cosint de l'estadi FFCC, tenerr^ 500 n ï torre 100 m2. menj. salo d'esta 30 m2, cuino, 4 Kab, 2 bonys llot de f a , oiientoc» i vistes excel·lents. Sent Íuort-Voltaix. Zona Passeig Rubí torre 110 ai2, terrenys 300 mi, merifodor, salo d'estat, cuinwffice, 3 Joraito^s, 1 bonys estuc!, talefocció. IMPtCABlf Sorrt Cucjat-Voldoreii, zono «os Roij, OPORTUNITAT, k e n y 1625 m2, tom 90 m2 (aifÉbies!, meniorJot, salo d'estar, cuino, 3 hab., bony, caletoctió, tttistei, piscina amb depuradora. Sent Cugat, zona c/ Gronofen,taeaoossooo contoiera, 240 TI2, menjadar-om 30 m2, solo d'estar 50 nt2,4 dormitoris i.1, soitei, 2 banys, 1 servei, coletoccio, hob. plonxo, traster. jardí anvrr ornb piscina. Sont CugatWldoreiJ, zono Rambla Verdoguer, terreny 1133 m2. torre 230 m2, menjador s é d'estai 40m2, cuina-office eouipoda 3 dormitoris dobles, estadi 35 ra2,2 banys, ser/ei. caielsccí, ior de toc. Sant CugoUtos Janet, terteny 900 tr2, torre 90 m2, meniad:' soc d'estar, c i m equcoòo, 3 hob., bany i ttostet Sont Cugo>!ono el Colomet, torre ariossodo 300 m2, <nerdci set d'estat, cuina-affke, 5 hob., (1 suitei, salo d'estai, 3 bonyí servei estadi amb solàrium, armoris encastats amb interior, garatge 3 cotxes, sofaretg, hoste, sistema de telfrsegutetat i caixa torta Sont (ugat-Zono c/ Orquídia, cost de ísseny, teneny 600 m2, torre 300 m2, meniodor solo d'esta 50 m2,5 dormrtoris il suitei, íimoiice, 2 banys, servei, cotíocoó, garatge 3 cotxes 1 safareig Sont [ijo^Wdorebc, zona i Escoyola, teneny 1W5 m2, toro 295 oi2 en una solo planta, menndor 16 m2 isolo d'estar 50 m2, ciinooffice 15 m2.4 domtitoris dobles, 2 bonys, dos tmsters, c * r rebost, oofa, taJetocdó, parquet, garatge 32 m2, ptsdno amb

« 5 8 8 57 08 ImobiaiaArtU' Ref .A JQ0000B •

V I S Q U I e n u n àtic a R u -

bí p e l p r e u d ' u n pis a S a n t Cugat

« 5 8 8 57 08

i.wr.oMara Artur; R* LA 4000006

SANT

Coiomer

CUGAT.

«:,iiii 50 m T

de

triples, un

ce 50 m'. saló

de

1 n e d a d o r d e 17 m ;

a c,ú^ n i v e l l s vei

Zona

adossada,

3 0 0 TÏ , 3 h a b

hab

de ser-

errassa, garatge

a 3 cotxes

per

Jartít ( 1 0 0 m 1 ) i

piscma prrvats. 53.000.000 - i t 674 08 97 l'rcas Sar; Cugat] M •

SANT

Goll

APARTAMENTS Í N VENDA M O R Í M , 135 tr,2. Meniodo-ialo d estar 56 rt CUTC omencana 9 m2,2 hab. dobles, estudi, bony, calefccoó,

preinstalkióllofdehx. SANT OJGATU FLORESTA 100 m2 de Jordi, menjador sis c'estrji cuino, 2 dormiteis, Mny, llar de foc. Z M.

F5C 10CW0005

CUGAT,

cí V e r g a r a

zona Indivi-

dual, catalogada, de m*" d e t e r r e n y

PISOS EN V M M Zono Merait Torreblonco, 84 m2, cnenjodoi, solo d'estar o r i poquet, aire condidoniit, 2 dormitoris, cutna-offxe, bony compte', armaris encastats, pàroiM 14.500.000. Zono Mercat Torreblonco, 123 m2, menjodor sola d'estor 30 n i , are condkionat, 3 hab. (una suite), ainNffice, 2 banys, calefacció 0 gos, armaris encastats, parquing. 23 M.

1 200

700 m;

construïts. 6 hab . garatge p e r un p a r e l l d e c o t x e s . 55.OOC.000 TT 6 7 4 OS 9 7

l : /cisSar:Cj9a:i R^ rSC'OCMOCC

TERRENYS EN VENDA SANT CbWJNA U BONANOVA. Solor 600 m2, excei.lent orientació SANT [IJGAHA FlOüfSTA. Solor 750 m2, orientació sud, vs*o s excellenl. § SANT CUGAT. Sokir ó?9 mi c 1000 n sert^cc 4 jieis de | VoWreraFAtlUTA'S DE PAGAMENT 1


• PIS EN VENDA 4 dorm., menjador saló, cuina, bany complet, lavabo. calefacció. Molt de sol, amb vistes a Collserola. 20.000.000« 6 7 4 72 54 (Fras «creu) FM FG10080011

maRaa lncusa

CASAS JOSEP M. CASAS EROLES PISOS-TORRES LOCALS-TERRENYS

• PIS EN VENDA 4 dorm., menjador saló amb xemeneia, cuina «office». 3 banys complets, zona safareig, calefacció, garatge 2 cotxes, traster. Jardi part. 200 m'. Zona comunitària amb jardi 1 piscina. 45.000.000« 674 72 54 (FreasGioralal FM. FG 10OB0O12

Av. Barcelona, 7 0 - Tel. 6 9 9 6 5 4 8 RUBÍ • DÚPLEX c/ Ferran Romeu (Junta Auditori), 158 m ! , 2 habitacions individuals + 2 golfes, menjador, cuina equipada, bany, terrasses, calefacció, traster i pàrquing inclòs.

Administració de finques Lloguers i Comunitats de Veïns Gabinet Jurídic Agents d'Assegurances

• CENTRE DEL POBLE. 100 m ! , 3 habi-

CASAS FERRERAS, S L GABINET ADMINISTRATIU

bany, safareig, terrassa 4

tocions (1 suïte), 1 bany, calefacció,

m', ascensor, sol tardes, vistes a Montserrat, perfecte estat. 11.600.000.« 6 7 5 33 5 5 / 5 8 9 26 43 (KSA Gejlx) liraNiaria). FM. KSA I0OSX12

balcó, armaris de paret. 80.000 Pta/mes. 2

• A LA V O R A ESTACIÓ, pis 1 1 2 m , 4

GESTIÓ FISCAL-COMPTABLE Estimació objectiva Mòduls I.V.A Imp. Societats Imp. Renda i Patrimoni

habitacions, bany i lavabo, exterior, • PLANTA BAIXA amb jardi a zona residencial, 4 dormitoris. 2 banys, cuina, totalment renovat, piscina, pàrquing. 38 000.000.«67412 04/6741181 SCTI) FW s loaxro

moblat. 9 0 . 0 0 0 Pta/mes. • RUBÍ. Passeig Les Torres. Edifici d'oficines. Planta b a i x a 1 0 0 m ! , planta pis 1 8 4 m 2 , dividits en despatxos.

CUGAT 4 hab.. 2 banys. calefacció, plaça pàrquing. assolellat, exterior. 28.000.000.« (93) 674 67 15 iFmueSaral FM FSID1200O3

CENTRE CIUTAT. ACABATS DE PINTAR, TOTALMENT EQUffATS PRÀCTICAMENT A ESTRENAR. • Pis c / M a r t o r e l l , 8 0 m7, 2 h a b . , 1 centre ciutat, acabat d e pintar, totalment equipat, pràcticament a estrenar.

i

i

5

• A 2 MINUTS estació de Valldoreix. 60 m'. 2 hab., calefacció, sortida jardi. pocs veïns. Tranquil i assolellat. 10.500.000.11(93)674 67 15 (Fr<|U«SaM)Bet.FS 10120101 • Cl B O R R E L L pisos 1/2 hab.. bany complet, ampli saló menjador, armaris de paret, cuina equipada, tol exterior. Des de 8.410.000.TT 674 41 12

Fw.imrxs • C/ CANOVAS CASTILLO, 2. Oportunitat 130 m1, 4 dorm.. 2 banys, saló menjador, cuina, calefacció. pàrquing. pintat. 21.000.000.« 6 7 4 5716/ Fax674 57 54 (Inogar). Rel. IMO 20002 • Cl CANOVAS CASTILLO, 2 oportunitat, 130 m*. 4 dorm., 2 banys, saló menjador, cuina, calefacció, pàrquing. pintat. 21.000.000« 6 7 4 5718 Rel 100014 • C / D E LA CREU 2 h a b . bany complet, saló menjador. àmplia cuina, totalment equipada, armaris d e paret, calefacció. Des de 14.000.000.« 6 7 4 41 12 Ref 100002 • C/ FRANCESC MORAGAS, 46. Oportunitat. 85 rrH, 4 dorm., bany. lavabo. saló menjador, cuina, retrigeractó. calefacció, terrassa, pàrqumg 17.500.000« 6 7 4 57 1 6 ^ 8 x 6 7 4 57 54 [hogal W.WO200O3 • Cl FRANCISCO MORAGAS, 46 oportunitat, 85 rrf, 4 dorm., bany, lavabo. saló menjador, cuina, refrigeració-calefacció. terrassa. pàrquing. 17.500.000.« 674 57 16 FM. 1«»15 • Cl MIGDIA pis venda 3 hab., bany i lavabo, saló menjador, cuina, safareig, tot exterior, calefacció, armaris de paret. 12.500.000« 674 41 12 RBf. 100004 • C/ ORIENT a estrenar. pisos 2/4 hab., dúplex, 2 banys, saló menjador, cuina, safareig, terrassa 40 m*, pos. plaça pàrquing. Des de 19.000.000.V 674 41 12 F» IOOC06

• C/ RIUS ITAULET 160 nf, 4 hab., 2 banys, satómenjador, cuina «office·, terrassa, plaça de pàrquing.

27.500.000.« 6 7 4 57 04/675 43 02 |»«te«| FM 11007MOI • C/ SANT T O M À S . 94 m1, 3 dorm., 2 banys, saló menjador, cuina equipada. calefacció, armaris, pàrquing opcional, tardor-95. 15.200.000W 674 57 16 /Fax 674 57 54 • C/ SANTIAGO RUSINOL 110 m>, 4 hab , 1 bany. 1 lavabo, saló-menjador, cuina «office» nova. terrassa, plaça de pàrquing. 24.150.000.« 6 7 4 57 0 4 / 6 7 5 43 02 Me»;, t« i TO»H • CAMP FUTBOL pis 180 m ! àtic. 5 hab.. 2 banys. cuina, saló menjador, parquet. calefacció, gas natural, tot exterior, 2 places pàrquing. 25.200.000.V 674 41 12 FM 100005 • CAN BERNET, 15 nova promoció, 4 8 - 1 0 8 m*. 2-4 dorm., 2 banys, saló menjador. cuina, calefac, terrassa, pàrquing, traster opcional, zona comunitària piscina. Desembre 9 4 D e 18.000 0 0 0 a 23.500.000 Pta, « 6 7 4 5716 FM 100012 • M O L T A P R O P estació S a n t C u g a t . 3 h a b . , terrass a d e 1 2 m7, g a i r e b é lot Bxterior, assolellat. 15.000.000-

« ( 9 3 ) 6 7 4 67 15 Foques Saca) M FS IO12O0OS

• PROP MERCAT NOU (Pg. Torreblanca f Vallès), seminou, 3 hab., 1 bany, plaça pàrquing, exterior. 13.650.000«(«3)674 6715 pPCUaSK»! ftH.FS· • RAMBLA DEL C E LLER, 110 m", 2 hab., bany, saia d'estar menjador, cuina, exterior a c/ Vallès, amb pàrquing. 22 000 000.« 6 7 4 7 8 4 5 / 6 7 5 50 53 ÍAaatCaVoi JW.VC3W03 • RAMBLA D E L C E LLER, 145 m1. 3 hab. (2 dobles i 1 individual), bany, lavabo, sala d'estar, menjador, cuina, totalment exterior, vistes al monestir, amb placa de pàrquing. 26.000.000.« 8 7 4 7 » 4 6 / 6 7 5 5053 MtarteCaVo). FM. VC 30002 • RAMBLA D E L C E LLER, pis 3a planta, 95 m7, 3 hab., bany, lavabo, cuina, totalment exterior cantonada plaça Tibidabo amb pàrquing. 21.500.000.« 6 7 4 78 4 5 / 6 7 5 50 53 (Vana Cat«). FM. VC 30OOS • RUBÍ, àtic ptge. BuMdor. 4 h a b . . cuina equipada, calefacció, aire condicionat, fil musical, foc a terra, m e n j a d o r , c a m b r a de bany. 3 terrasses. 16.000.000.« 6 9 9 65 46 Ikaisa). FM. 119010UDI • RUBÍ Av. Estatut. Ed nou, 85 m\ 3 hab., bany i lavabo. Calefacció. Elec. Entrada 3.000,000 Pta. Resta hipoteca. « 5 8 8 4017/588 5499 ÍFnajesVaEKwraQ FM FV4416 • RUBÍ Av. Estatut, 3 hab.. pis assolellat i en bon estat, menjador, cuina, cambra de bany 7.750.000.-

« 6 9 9 6S46

• MOLT A PROP ESTAC I Ó Sant Cugat 5 è pis, 4 hab., vista mort maca, balcó ampli, 1 bany + 1 lavabo. Sol de tarda. 15.000.000« ( 9 3 ) 6 7 4 6715 ÍFnquesSaca) FM FS 10120004 • P I S 1 0 0 m", rota. Ribatallada, alt, assolellat i e x t e rior. Pàrquing i traster gran indosos. 23.000.000-

« 675 43 24 (r*ej«Roca|FWFR 10060001 • PIS 110 in', 4 hab.. 2 banys, parquet, armaris, pàrquing, alt, exterior, cèntric, finca nova 3 anys. 25.000.000.- « 675 43 24 (Fnquisnoatf Bel FR10Í60011

Okxmal Rel. 110010004 • R U B l C / Lluís Ribas, 4 h a b . m é s entresolat. A m b pàrquing. A c a b a t s d e qualitat. P o c s v e ï n s . Llar d e foc. 19.500.000.-

« 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 5499 (Fugues vatwat) FM. FV 200010 • R U B l cl Monturlol, 3 hab. 89 m'. Reformat, fusteria ember. Porta blindada. Ext. alumini. Millor que nou. 8.500.000.« 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 6 54 99 (FtvaJWValVMXal·j.FM FV4439 • R U B Í cl P a u Claris. 3 hab., cuina nova, cambra de bany, pis exterior. 8 5 0 0 . 0 0 0 - « 699 65 48 (lncusa). FM. 1'

• PIS DE 120 ni, 4 dormi- • R U B Í 0/ Vlrgen del Pilar, tons, 2 banys, molt bona vista, pàrquing. 22.000.000« 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 81 lS«ni FM S'0X0*2

3 hab.. menjador, cuina, cambra de bany. 6.950.000« 6 9 9 65 48 Itasa). FM 110010005

w.icooia • ZONA MERCAT NOU 4 dorm. dobles, ado menjador, 1 bany, 1 Lavabo amb dutxa, bona ortemauó 12.500.000.1T 674 32 06 Mimst • ZONA MERCAT NOU 90 m1, saló 32 m* amb xemeneia, 3 hab., cuina reformada, 1 bany, 1 lavabo amb dutxa, sol i vistes. 14 500.000.u 675 33 5 6 / 5 8 » 26 43 [KS* OalW Imnobiami. M . KSA

-AComiauWats GABINET JURÍDIC AGENTS D'ASSEGURANCES

• PROP HOSPITAL GENERAL de Catalunya. Pis petit, 3 hab., molt tranquil, assoteHat, dar. 6.300.000.«(93)674 6715 rFnouas Saca). FM. FS 10120002

b a n y i l a v a b o , calefacció, m o b l a t ,

Av. Alfons Salo, 22, baixos 2 Apartat de correus 12 Sant Cugat del Vallès

67415 66-67410 54 • RUBl c/Zafiro, 3 hab-, menjador, cuina, cambra de bany, pis exterior. 6.900.000« 6 W 6 5 48 {irwj»). M. 110010002 • RUfii Dúplex per estrenar de qualitat suprema. Pocs veïns. 19000.000« 5 8 * 40 1 7 / 568 54 99 ff»qu»sVationral] M FV 200011

• SANT CUGAT c, Dr. Murillo, 150 rrf, 4 dormitoris, menjador, saló de 40 m1, cuina, 2 banys, calefacció, jardi i piscina, zona Óe jocs, 2 parquings. 36.000.000.«5891104 (FncttBac»IRei.FBlK)0t»5 • SANT CUGAT c/ Francesc Moragas, 50 rrv, 2 dormitoris, menjador, cuina, bany, calefacció. Des de 12.800.000«5891104 (FtxasEtadis! Hel FB1000002

• RUBÍ en venda pis de 3 habitacions, acabats d'alt estànding, a preu mòdic, cuina i bany completament m o b l a t , fusteria interior roure, exteriors P V C . Ca- • S A N T C U G A T c/ Verdi, lefacció per cable radiant. 150 m*. 4 dormitoris, saló « 5 8 8 5708 amb xemeneia llar, cuina MLfl W.IA «00002 «oftïce», 2 banys, lavabo, 2 pàrquing a m b traster, • RUBÍ pis d La Creu. jardí i piscina comunitans. J 100 m . Terrassa. 3 hab. 42.000.000.Només dos veïns. « 589 11 04 8.500.000.t). Rel FB 1000007 V 58840 1 7 / 588 5 4 M {Fnr^V*aW). M. FV 3122 • S A N T C U G A T L a Sola• RUBÍ pis cl Margarida Xirgu. 4 hab , menjador, cuina, gas, retornis!, fusteria ember í alumini. Ext. 9.500.000,« 5 8 8 40 17/588 54 99 (Friques Vrfhomt) Ftef FV4013 e> R U B l pis n o u d e 6 1 m ' , a A v . Estatut, 1 3 2 . A m b 2 hab., bany, cuina equip. Només dos veïns. A m b terrassa. Superf. 6 1 m*. 11.000.000.-

« 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 54 99 |ftqi«Vtt)horYarj W FV20CO» • RUBÍ pis nou de 74 m : . En Av. Estatut, 132, 2 hab., bany, cuina equip. Només dos veïns. 12.000.000.« 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 54 99 firquBSVa·wrrfal).Ret FV 200006 • RUBÍ zona la Josa, tocant mercat. 3 hab., bany i lavabo. Ext. i persianes d'alumini. Calefacció. Gas, cuina nova 10500.000.« 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 54 99 (Rr^V*onn*.fiBÍ FV4596 • RUBÍ Zona Les Torres, prop FF GG. Pisos des de 7.500.000 Pta. 3 hab. Calefacció, gas, cuina, bany. « 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 54 99 (RnquetVï.tmaí Ref. FV 200005 • S A N T C U G A T C Alfonso Sala, apartament m o blat, menjadOT, cuina, 1 dormitori doble. 1 bany, 10.000.000.« 5 0 9 1 1 04 • SANT CUGAT c/ Bella terra, àüc dúptex, 160 nf, menjador-saló, 3 dormitoris dobles (2 •suites·), 3 banys, estudi, terrasses, 1 pàrquing. 29.000.000«5891104 iRrwBacfei ^FB-COCOK

na d e l Golf, 2 5 0 n f , m e n jador saló d e 5 0 m 1 a m b x e m e n e i a llar, cuina «offic e » d e 2 5 m ' , 4 dormitoris dobles, 3 banys, 1 lavabo, calefacció, 3 pàrquings, 1 t r a s t e r , jardí < p i s c i n a c o munitaris. 70.000.000-

ARUBI •AMB PISCINA COMUNITÀRIA·

• ZONA MONASTERI 3 dorm., saló menjador, cuina tot equipat, 1 bany, 1 lavabo, reformat oamltc 12.600.000.•B 674 Ï 2 « Rel 100022 • ZONA MONASTERI 3 dorm., saló menjador, cuina equipada. 1 bany, panoràmic. vistes al Tibidabo.

12.650.000.TT 674 32 06 M 100023 • ZONA MONASTERI 80 m J , 3 dorm., saló menjador, cuina reformada, 1 bany. safareig, exterior. 16000.000w 67432 08 Ftef 100025 • ZONA MONASTERI 86 m : , 3 dorm., saló menjador. cuina «office» equipada. 1 bany, impecable, reformat, millor que nou. 16.000.000.•O 674 32 08 Rel. irjx» • ZONA MONATEMO Oe 100 m 1 . 4 hab. (dos dobles), saló de 24 m 1 amb parquet. Dos banys complets. 17.500.000.W 674 08 97 ifircasSantCupau M FSC 100CT07

• ZONA MONESTIR, 9 0 m1, menjador, cuina, bany reformat, 4 hab., tot exterior, perfecte estat. «5891104 12.500.000.(FtnctshtJtt) Re*-FB 1000006 « 6 7 5 3 3 55/ 68»2843 |KSA Gestió Irrfflobiliaril) Ref. KSA • S A N T C U G A T P l a del 100SXO3 Vinyet, baixos amb jardí. 170 m?, menjador, saló de • ZONA PEATONAL 70 m2, menjador, cuina, 3 4 0 n f amb A/A, 4 dormitoris dobles, 2 banys, 1 lava- hab . 2 banys, calefacció, sol i vistes. 14.000.000.bo, cuina d e 2 0 m 3 , caleo- 675 33 55 / 569 26 43 facció, 2 pàrquings, pisciI'KSA QestiD ImmobHiaríal. Ral. KSA n a i jardi comunitaris. 100HO04 40.000.000.« 5 8 9 1 1 04 iFncas BKte| Re* FB 10O0O36 • S A N T C U G A T Zona Estació, 1 0 0 m 2 , menjador. saló, 4 dormitoris, cuina. 1 bany, 1 lavabo, calefacció 18.000.000.«5891104 jFre»B»ctis) Bel. FB 1003003

• ZONA PG. S A N T MAGÍ, 3 dorm., saló menjador, cuina tota equipada, 1 bany, pis reformat, pocs veïns 1 4 . 7 5 0 . 0 0 0 - « 8 7 4 32 08 S* 1COM8

• ZONA RESIDENCIAL 100 m 1 . saló amb xeme4» S A N T O T O M À S Nova n e i a . cuina « o l f i c e » , 3 hab., 2 banys, 1 pàrquing, promoció, de 4 8 a 9 4 rrv, traster. calefacció, jardi in1-3 dorm., saló menjador, fantil, només 6 veïns, tot 1-2 banys, cuina equipa exterior. 26.000.000.da, c a l e f a c c i ó , armaris TJ 675 33 55 / 589 26 43 pàrquing opctonaJ, tardor íKSA Gestió Immobiliària) Ral. KSA 95. De 8.600.000 I005O0O7 15.200.000 Pta. « 6 7 4 5716 • ZONA TRANQUIL·LA Ad 100013 100 m' * 160 m" jardi privat, saló-menjador 30 m 1 , • Z O N A Av. Rius i Taulet, 4 hab., 2 banys, calefacde 170 m', 4 hab. dobtes, ció, aire condicional, 1 terrassa, saló d e 4 0 n r , pàrquing + traster. xemeneia. Pàrquing. 26.000.000.27.000.000.rr 675 33 55 / 589 2 6 4 3 « 674 08 97 iKS*. Gesftò Imnotüiaria) Ral. KSA (finca SanlCugail fW. FSC10040006 • Z O N A c/ Alfons S a l a . d e 1 0 0 m1, 4 hab., armans d e paret, saló- menjador, cuin a , b a n y i 1 lavabo. 16.500.000.-

« 6 7 4 0 8 97 iTrea Sani Cugat) FW. FSC lOOMQOa

00174(00209

pisos i DÚPUXS EN VENDA <<ï»avmr>»

• ZONA ESTACIÓ 3 domi., saló menjador, cuina «omce*. 1 bany. terrassa, fusteria alumini, reformat, moll a la vora de l'estació. 18 400.000n 674 32 08 MICO»

• ZONA ESTACIÓ apar tament, saló menjador. 1 dorm., 1 b«ny, xemeneia llar, traster, panoràmic. 9.300.000.TT 874 32 06

ASSESSORAMENT LABORAL Seguretat Social i Nòmines Autònoms Pensions: -Jubilacions -Vidunat -I.L.T. Magistratura: -Conciliacions

• PROP ESTACIÓ SANT

SUPEROFERTES

• ZONA CREU ROJA, 3 dorm., saló menjador, cuina, bany, ben culdat. 115OO.000.TT 674 3 2 0 6 M1HXBD

• ZONA E S T A C I Ó 4 dorm., gran saló menjador. 2 banys, cuina «office», piscina comunitària, pista poliesportiva, a la vora estació FFCC, nou a estrenar, tranquil. 21.5OO.0O0I I 6 7 4 32 08 S« IIXKE7

C&F

• PISOS O C A S I Ó Zona Monestir. 75 rrf. menjador 20 m 2 , c u i n a , 3 h a b . , 1

140.000 Pta/mes.

De 3 hab., amb estudi més terrasses. Amb 2 i 3 banys, segons pis, calefacció, cuina equipada, portes blindades, grans menjadors, balcons. TOT EXTERIOR «GRAN QUALITAT». Pocs veïns.

rasxo • ZONA URBANITZACIÓ Cuina i bany renovats. 2 hab. més traster i hab. safareig i planxa. 11 0 0 0 . 0 0 0 . - « 6 7 4 0 8 97 fitalSariCiigatl.RairoilXMOOM

mmmm • MÍRA-SOL 2 solars 605 i 650 m1. Pg. Camèlies. Magnífica vista.

9 674 57 04/6754302 foWty) RB, 110070010 • SOLAR residencial, 650 m*. Zona escola arquitectura. Edificació immediata. 29.000.000.-9 675 43 24 (Ft^jKHocai PM FR1QMCQ06

SUPERFÍCIES de 103 m2 i fins a 257 m2 construïts. GARATGE OPCIONAL.

mà*M

•• É Ü

•<•••

>.--^mM

27

CLASSIFICATS

ELS 4 CANTONS/ Divendres, 11 de novembre de 1994

INFORMACIÓ: FINCAS VALLHONRAT

• FINC^^^

Passeig Francesc M a c i à , 80

Tel. 588 54 99 (laborables i festius) - RUBÍ

• BELLATERRA Camí de Sant Cugat, 300 m1, 1.180 rn1 de solar, 4 dormiloria, menjador saló amb xemeneia llar, cuina, 2 banys, lavabo, golfes, garatge 3 cotxes, magnífic jardí amb piscina i barbacoa. 80.000.000.-» 5 * 9 1 1 0 4

FINQUES GIRONELLA A.RI.

5 8 9 Plana de l'Hospihal, 10

674 7 2 5 4 674 7 4 6 6 VENDA I LLOGUER DE: TORRES, LOCALS, TERRENYS, PISOS I APARTAMENTS (amb mobles i sense) ADMINISTRACIÓ DE LLOGUERS:

I \

De totes les característiques Extensa cartera amb molt bones ofertes! • BELLATERRA carrer núm 7, torre unifamMar de 400 m*. menjador &al6 de 40 m' amb xemeneia Dar, cuina de 20 m1, 5 dorm. dobles, f dorm. senzll·l, 2 banys, 1 lavabo, rebost, gimnàs, pàrquing 3 cotxes. Calefacció. 42 000 000.. 0 5*91104 [ma» Bat») M fBWrjTOH • BELLATERRA Torre individual d'estil colonial espanyol, de 1.900 m* de solar, 5 hab., salo-men}ador de 60 m*. piscina I vestuaris, etc. 80.000 0 0 0 s «74 OI 97 (RrnaSwCuan Ro.FSClooaxo; • C/ LAS PALM AS, 4. (A la vora arxiu). 226 m1 habitatge. 500 m* solar. 4 dorm., bany, saló. cuina, pàrquing, jardí, per restaurar. Zona urbanitzada. 2S.000.000.n 674 57 1 6 / Fax 674 57 54 famgarl fld woawirj • C/ LAS PALMAS, 4 (a la vora arxiu), 226 m1 habitatge. 500 m 1 solar. 4 dorm., bany, saló, cuina, pàrquing, jardi, per restaurar. zona urbanitzada. 29.000.000 « 674 5 7 1 6 F* 100017

• Cl OCEANO ATLANTICO, 53. (Final 95). 600 m" aolar 294 m1 habitatge. Zona Golf. 5 dorm.. 4 banys, 1 lavabo, saló menjador, cuina equipada, estudi. Pàrquing. Jardi. 60.000.000V 674 5 7 1 6 / Fax «74 57 54 imtxar) M IHO 3)005 • Cl OCEANO ATLANTICO, 53 (final 95), 6O0 m' solar, 294 m' habitatge. Zona Golf. 5 dorm., 4 banys, 1 lavabo, saló menjador, cuina equipada, estudi, pàrquing, jardi. 60.0O0.00O« 6 7 4 5716

M.imoie • C/ SANTA ENGRÀCIA, 6 baixos, oportunitat, 65 m* + pati, 3 dorm., bany, saló menjador, cuina equipada. calel acció. 16.000.000.n «74 57 16

FW.irxoia • CERDANYOLA Masia d'alt nivell, 450 m ! , 2.000 m' de solar, 6 dormitoris dobles, menjador saló amb xemeneia llar, cuina, terrasses, 3 banys, menjador d'estiu amb barbacoa, oster, piscina, garatge. 60.000.000«6891104 fBxaaBadia).W.FBlooooi5

6 7 1 S 3 3

PISOS EN VEHDA 1. ZOO* ESTACIÓ: 119 m', 5 hab., 2 banys, parquet, calefacció, exterïor tenassa 10 m!. 1S.000.000 Pta. 2. PASSEK TORREBLANCA; 75 irf. 3 haS.. 1 bany. pariwet, calefacció, extenot 1 pi. de pàrquing. 13.650.000 Pta. 3 . 2 0 M MONESTIR: sobre àtic, 70 m1, l hab., 1 bany, meniadoi mott gran, calefacció, cana ncr«. tetrassís de 32 i 22 m1.15.000.000 Pta. 4. CTRA. CERDANYOLA: 70 m\ 4 hab., 1 dany, assolellat, 10.600.000 Pta. 5. mOP ESTACIÓ: 130 ni, 4 hab. dobles, merçador 38 irf, 2 banys, calefacció, molt bon estat, 1 pi. pàrquing. Zona comunitària amb piscina i jardi. (. PROP ESTACIÓ: 95 rrr, 3 hab., menjador sala d'estar, 2 banys, calttaó 1 cl pàrquing opcional. 17.000.000 Pta. 7. n U A 83 nf, 4 hab., 1 bany, 1 lavabo, terrassa, calefacció, 14.000.000 Pta. 8. PROP MONESTIR: 96 m!, 4 hab..2 banys complets, parquet, calefacció, armans de paret, pi, paiquinsi opcional. Pis en molt bon estat. 9. ZONA ESTACIÓ: 82 m>, 3 hab.. 1 bany, calefacció, terrassa. 15.000.000 Pta. 18. VALLDOREIX: pis de 2 hab., 1 bany, parquet, calefacció, sortida ai jardí comuníari. 10.500.000 Pta.

• HIRASOL tona 350 rrr. solar 600 m'. 6 hab., 2 banys, saló menjador, 60 m1, cuina 'Office», sala 60 m1, garatge 2 cotxes. 65.000.000.« 6 7 4 57 0 4 / «75 43 02 (anoasa). FM 11007002 • NOVA PROMOCIÓ 10 torres adossades amb jardí i piscina comunftàrïa, 2 4 0 m 1 , 6 m façana, garatge 4 cotxes, 4 hab-, estudi, 2 b a n y s , 1 l a v a b o , par. quel. marbre. 38.700.O00.« 6 7 5 33 5 5 / 5 8 6 28 43 (KSA GatM laiattaüaria). M . KSA 100S0009

• SANT CUGAT Mlrasol. torre 160 m", edlf. 412 m* solar, 5 hab., calefacció, garatge, 2 cotxes. 29.500.000« « 7 4 2 2 18

• SANT CUGAT Mlraad, torre per estrenar. 210 m», edil. 350 m* solar, 4 hab,+ 1 «suite», calefacció, garatge 3 cotxes. 3S.000.0009 «74 22 16 PïnqueaVattifrM.WWtiBg

• SANT CUGAT Mlrasol. torre per estrenar. 200 m 1 eort. 450 rrt' solar. 4 hab. • 1 «suite» + estudi. Cale• S A N T C U G A T cl Sant facció, garatge 3 cotxes, Francesc Xavier, 1 6 0 m ' , piscina. m e n j a d o r saló d e 3 5 m* 55.000.000amb xemeneia Mar, 3 dor« 874 2 2 1 6 mitons, cuina «office», 2 iT^mVatol M FVIOICOOI banys. 1 lavabo, ojoNas, 2 pàrquings, jardi particular. • SANT CUGAT Passeig 39.000.000.Valldoreix. 250 m-, 640 m" «5891104 de solar, 5 dormitoris, (Freas Bmm FM.FBlCOrjou) menjador saló de 6 0 m*. cuina. 3 banys, toneó. ca• S A N T C U G A T c/ S a n i lefacció, piscina, garatge. Josep, 3 5 0 m', menjador 68.000.000.saló, cuina «office-, 5 dor« 5 8 9 1 1 04 mitoris ( 2 «suir.es»), 3 (FrcaaflartB). Rel. FB togunl banys, 1 lavabo, calefacció, celler amb xemeneia • S A N T C U G A T pis zona llar, 4 pàrquings, j a r d i i estació, 3 h a b . , exterior, piscina comunitària. sol. 65.000.000.13.700.000.«5891104 « 8 7 4 2 2 18 iTrCTsBmsi rwFaiooroio Iflrquaa VaM»). M . FV I0ICO»

*KM

i

Servicios d e gestión inmobiliaria l i * RUBÍ, im jo™ Ea Aítls, sai»r«>a 140 rí de m e ^ Tal 588262

ML RUBL una San Huç. feoun «i*

« ^

?M^<2jyf!rtte*^.4K2aM*maçmto\Xfmi^rte^1iWt<t,·l

l«l*am^.aax^ílmkirKt!úí^.SIXS.<X10Pü.M.!ITJti.SB623eL K * n u a . Tom nova par «tarar. íimwage & 340 nr, més un real K » r t í , i*arj« w m M i » ^ i Bula, rt 1M si l)»l 0 c ^ 24ÍW.000 PB.fief.3ÍT.Tsl58823t51 K - a RUBÍ. Torre zona Sant lluç, c a n De 2Í0 m*. 5 hattaoons més estul. sol i «sta paraànci, jardí de 1.650 m>, i i g » vandn, ronés 27.000000 Pta. Ref. < d Tel. 59B23E2 K4L RUBl Torre al cants rM poble art) laler en t^üàite1Xtf^i&\ai^rteb^ü\XrtmtttaUixàimimgm tamssa * 120 ni. Ocasn unta, només 42.000 000 Pa. Rel. 5(T. Tel 586 23 62. K-M. R U 0 . Trjre S M lajç, i m iif de Miany m m1 de boK quaítat, orm nou. Urgeix »en*i, runes u m o o o P a M . 6/T. Ta. 588 23 6 2 K-*. RUBl. Tom en contra urbà, 200 uf ertfeas, jardí 50 rrr, 2 reíaaaoris. 1 bany, las» r « e n e a * a van. O o r o Tei. 588 23 62 K4L RU8Í Tem a r t 128 m" de habibag», 3 WxSnore M l ROBI Torre al oenlre del poble, 80 m1 amb projecte per arrelar 80 rrK més dTiarjrsuge, jardi oa 43 irf, CJwin^ala P»vRel.10n.Tel.í»23(ïl K * RUBL Tom zora Can Faixo, janbÏ200 m", casa * Pta- ftef. 17/T. Tel 588 23SZ

100 rrr', 3 talxtaróis. 1 r^.sharioiertirnitiolbo.

K * RU8i. Terreny ama Sani Uuc, siaxafide 1000 nT, a l i assolellal i amb vistes. Otxirtiirttal » t o K * RUBÍ. Terreny om Viles Part, suporta 900 rríarnbinstaHadó la» faguailum. Ocasió 1 8 » M

M l . RUB. Teneny lona Can bk, superf™ 700 rt.mb&^teT<ï™\2t*&tacm.im<Jtsx*z&tàas&·x^.C*2^·tnèi 9500 000 Pla. Ref. 8/m. Tel 588 23 62. M L RU«. Terreny zona Can Ur a r»ï. PivapaL ^ w (xtt «t rj T, ta^ wmi/iM^^t*to!iMx.?mtmmrMg només 4500.000 Pta. Ref. 9/TR. Tal 588 23 62. K * RUBÍ Terreny zona ala i assoMada per eoacar 6 cases, Iota 6.0» rrí. aasii nrji«s 12.(Wrj00 Pta M^ K4I. RUBl. Pis zena Can Fato, 80 nf, pis al i assoWat, 3 rarjitadcre,1 rmy. salaré^ era» I K * RUBl. Pis zona mercat enbxn exceient, 73 rrí, 3 raftaixis, ass(»elal Preu: 9.OM.0M Ra. M^ t m RUBl Pis dúplex per e s m a , 185 irí, 130 irí * s , 50 ní teu™^.*n>iX3c^2b^yto*líK\ic*&te\xt tirm <lp3orialOprjnunilal9jm.000PbLM^ K * RUBÍ. Pis rJupba, per estrena, 150 nf atiats, 115 nf úeMhabitaóre,2bam*sa)635tf,aliass<^ Rel 3/D. Tel 368 23 62. K * SANT On>T. Tom a la z r » r> MassrJ, a la VOT te col lr«^ j a * 500 nf. Ocàs», rorrés: 12000.000 Pta. Ref. 15(0005. Tel. 569 20 6*. K-ll SAOT a « A T . Tom a a zrw * la Rorestï jarti * 6TJ0 *^ PllReUW»09.1*588208*. ^ ^ M l . SANT CUGAT. Tom a k zona ge es Planes de VaMrera. 1106 m'de terreny, casa d> 60 nf. zona ala i assotxlada Orjoraraat 11 rJOO.OOO Pta. Ref. 15AX10. Tai 588 20 84. M l . SANT CUGAT. Tom a k Ftrastt solaile838nf, 200nfaecasa, 126 nf uf*, zona m q u M a i alada. Ocaafi: 11.000000 PB. Ret 15/0011 Tel. 5892084. M l SAKT OJ0AT. T O T a Valrlo»»»; znna axxx^ ala i amb vistes a Cotsenxa. Ocasti 18900000 Pta. Ref. 25/1001 Tel 589 20 84. K * SAin CUGAT. Tma a la RnaaW jallli * 496 rrí, (asa de M Pta. Ref 25/1002. Ta. 589 20 84. M L SANT CUGAT. Torre a Mraaol Zona coUeoB, a 200 m de í s l » , ^ - 3 3 0 rrr'. casa « 96 rrf, 3 hab.. 11xaiy, en r x x l e * asta Prai 25.0rx.rjOOPla.M.25/1(»3.TBl5l8ffl84. ' !«"--•«-. « i M l . SAW CUGAT. T m a VaaU»» Jarií de 6M

wrx»iesral.;>aa)laiaiTt«alasi»iMb-^u^ I W SANT CUGAT. Torre a VaBorea par rarabiar aj^t^tMiï teiirti,i^te\Xtf.4ttitx^im*<&iit!n.irtm awataat-e Preo 23.5».«»l*IW2aT100Í.Tel589208». K * SANT CUGAT. Torra a VaWoreu. Zona aibda. jardi de 600 nf, casa de 60 nf, 3 haWaaons. I bany, potsibltat annaaoií Preu hfmtoat*:15.300rX»PBF«·t2S/IOUTelF^2084. M l . SANT CUGAT. Tons a aítsoL Jardi de 200 nf, casa 80 nf, 3 hatiarós, t U I N en ira *fc rjanr* •«acióa7()Om.f^18.90aOrXI^M.25n017.Tel5892084. I H l filin OIGAT. To™ a la Hrjajta; jaitï de 9 « íesel ante de 1950. Ocasió, nunvk 22XW.000 PB. Ref. 25/1020. Tel 58920 84. ísiruíï'

CUG

* 1 ' T c i m ' '· R o , · » * jarti 760 nf, casa 60 nf, en perleae estat, 2 niMacxns, l bany, possfbiital fanptaad. Preu:

ï í f ï S 5 i T ' T 0 m 'ÜÍÍS· •*"* W * " " * " ' ' 3 r » » * * " . ' Hary ' r i t a r o , |XSJix»al íarraíac». Z c « l e ™ 4»restac«í.uc3sii:rKirnfc16J0(LWPIa.M^ M l . SANT CUGAT. Torre a V a t t r s k Jardi 2130 rrf, casa de 96 * , 4 t i a b l a a c n i 1 b a n y , z m t r a r « M - h a l a v r « d u b * a d a . Rel. 1030. Tal 589 20 W. M l SANT O l r ^ T . Tom a Valixirak z i r a «staòi>, »x4 oe 785 w^ 36/2001 .Tal. 589 20 84. M L SANT O A V T . Trjm a e Fknsta 2bra a b s i srj i vistes para P W I 28.000.000 Pta. Ref. 35/2003. Tel 589 20 84 KH SANT CUGAT. Torre a M í a s o l » ala vora dats col·legis i de restada: barri de 850 nf, casa de 140 nf, ufc 100 rr', 3 l u b t a w a fbany. par refcrmar Preu: 34.000.000 pla Rel. 35/2004 Tel 989 20 64. M L SJJ4T CljrjAT. Tom a la Rrnsla, das« arfc jan»'te única per a dues lamèai Preu: 34.000.000 Pla. Ref. 3SS023.TelS8820S4. M l SANT CUGAT. Tom a VaVkr» Janf de 1.000 nf. ^teïlX)<n\3beijixu^\^,paattoSmtxibPmj:3ím.tttifo Rel. 35/2026. Tel 589 2084. K-USANT CUGAT. Torre a VaUrjraa. Jardi de 800 rtf, casa rje 225 rrf. úlfc 110 rrf, rx* rafcinar; zomestactficotiieitia Rtu:4OD0a0O0pbl Ref. 45(3001. Tel 588 20 64. 0 t i 3 r n V a l d a e v : cf M u r n ^ y a . 2 - l e l 5B9 » 84


CLASSIFICATS

ELS 4 CANTONS/ Divendres, 11 de novembre de 1994

ARubí

WVTINOWTI POSSIBILITAT D'INTERÈS JfCCL I SUBVENCIONS I J 10 A FONS PERDUT

BARCELONA

EDIFICI

Pisos de ^ V ^ ^ ^ ^ habitacions #> 2 banys. • Tancaments exteriors alumini. • Fusteria interior envernissada. • Calefacció gas.

PREUS:

• Cuina equipada. # Acabats de qualitat. • I a més a més, pàrquing inclòs en el preu

• 2 hab., 8300.000 s. • 3 hab., des de 9.200.000 a 10.750.000 • 4 hab., des de 10.000.000 a 11,600.000

De 80 a 90 m2 útils

•••••••••••••••••••••••••••

•••••••••••••••••••••••••••

EDIFICI B A R C E L O N A (c/Barcelona cantonada Lleida) Passeig Francesc Macià, 80. Tel. 5 8 8 5 4 9 9 " 5 8 8 1 3 2 4 • 08191 RUBÍ » SANT

UL.AT

TORRE

4

e

d

Ua

D e so a

a

SANT

CUGAT-VALL-

OOREIX

'o-rf

,i - M r P C . r

-i;íu

nova

L V 6iir

a

r"

Je

as e

C

e6°Cr

,

Q

XAX

adossada

Í.

R A M B L A DEL

i c o i x e s . z c n a rentat, tras-

15 a i .

I le>

tat

sa^o e s t a r e n d o s n i -

vells,

curna

Dany,

l tavaDo, 3 bab

«oHice-,

" S J i t e - j . estudi, jardí

assi

bab

1

C a

CELLER

• | de

/{. 0 0 0 0 0 0

EscayD'a.

" ü«X) " i

TT 6 7 4 0 8 9 7

P M

1 t

SANT

LUGAT

\ALLE

DEL

ST

CUGAT

u-„,

i-

Ma

'-•

. . . i s s a c a :.?0 -n

tu

4

a'

rr,

menia*

::Jina de

20

5 conrMtons dobles, golfes de

-) . c e i l e - ce itjs

c

h 1 oa-iy

1 saio

TT

CASA

ADOSSADA MC rv'

Danys,

[ rrassa

3 ^ab ,

lavabo

saió-

3 0 m •, c j í n a

13 m

trasler

* 8 rr- i p i a ç a d e p a r q u - n g .

safa H J

TORRE

RRA

»

3 0 0 m- •.le

39.000.'300

! lavatic

eslud

Cu'^i'c

s

2

ga-a'ge,

P

DE

LA C R U Z

2 a . -i h a c la.

6 7 4 4 1 12

. R^i =

' • «

c

a

SANT

CUUAT

1 OLi·iy

'

35

TORRE

VALLÈS

TT 9 3

i

1

Penda1

Dies

sud.

Turó do-

un estadi d'uns

amb

la s e v a

sola-n.,-n

Salo

31 m '

terrassa menjador

C't; n a

c<> 1 ~Í rr

li'

24

-o'íice»

total

le

torre 3

f

e

i v

c i i "

rera

C/

i 2 bab

ïr-ians

de

c- - q j c o d a .

ml

Garatge

[)p'

F-aste'

a 2 coixes

oo

*

complet,

noblat

a Mi

t r 6 7 4 72 54 i:"wj«j^d

-e- -G 1X«0C-E

3

PIS

bany

t s

de

compet,

guer ai m e s •

1600 m

sola

1 -so te-

LOCAL

DAvANT

I SANT

APARTAMENT

CAP

"

M

i

e n I o-

nr r JJ

5

Pis En

fan-

R

« 6 7 4 2 2 16 •

Fin*es »aWor' - * F V I C ' M i i

LOCAL

EN

VENDA

i

PIS

ce

R,

3

panys, estudi, terrasses

1

l'^'^WO:

PC^

en

fio

a estre-

30 DOO Pr.v'i't' » 675 43 24

irereia

ce

4

ar-.ys

3 dcrmtor'S cobles , n

linca nou.

mciosa

:or. s e n ? i i

cuina

a dos

-otficp»

Mag1,

ülania dues

nap

dobles

a m b a n v a c s de p a ' e l piarna

superior

planta dues

o

nab

a la

ertreuna

es

- s u i l e » i / a f ' a e s fa s e r v i r ,1 e s l i . d i f'í t a

A

A ;'^ar!a

baixa

v

! "13» tí«? r i d q u ( i 0 5 .

rentado'

PIS DE L L O G U E R

oes

d e 6 5 0 0 0 P t a al m e s da-

etc

A r-es

:,ctí ^ s

pot

te fer

vant E s t a o o

tas

3->n

aiíis s*

KX

me 1 ; "-Jt

de totes d a s s e s .

encara

que també més cares

200

303

SANT CUGAT

de I H o s p i t a '

cu na

^

CUGAT

135 " i . - n e n . a c o '

•y

4

Jcrmit.-.-is

2 barys

a r e '.-. r e i

P I S O S , a p a r t a m e n t s , to-

i •

i -rcàs Jacns Sep ; ? ' ' . O X Í t

r r e s , l o c a l s i p l a c e s d e pàrt r 6 7 4 12 0 4 ' 6 7 4 1 1 8 1

SANT CUGAT

• 22

AV.

ALPüNà

?J :.i ILI v ••

df-.anrja '

TT

ce torres

z n n a ae Sant

Waltúo'ei*

de Cj-

i M-raso'

6 7 4 2 2 16

A L F A 3 3 1 6 V , n e g r e , B-

t r 588 55 3 5

-"3'COXZf

amb

t 7 0 m*. r e n ; a c o r iv

amb

a,'a

4

|ardi

ral^aixio

2

nsr

na

A L F A Romeo 33, B I T .

COMPRES

| •

ALFA

Romeo 33.

1.5.

3 5 0 0 0 0 r'mes

r-iroii9<*t5

5e-

l'aste-"

tr 674 1 5 66

TT 5 8 9 11 0 4 ;

&'JXC

saló

i"UGAT

DEL

i •

ALFA

Romeo

n 5 XlO.'mes -

|Au»EsWafl' Re- Ar 1>030C'l

O P E L C o r s a G S I . B-LK.

IALIO CoTarca del Vaitesi Rel. ACV

O P E L K a d s t l , 1.3, 5

p,

2.0

r-

q 1e

1 n

ps

^nn s

a d

blanc, B-JZ.

. ' J 5 OuO •

Dirai.riy

TT 5 8 9 4 5 6 6

TT 586 57 06 i

•..<** ^ " j "

Melro

1.3.

Vananl

RENAULT

sel, B-J2

E»pres.

650000 -

1.8,

|AL!Ú CcTarca if

va'lesl Ra' ACV

_

RENAULT

19

TSE.

blanc, B-LX.

B-HZ

GT

650.000.TT 5 8 8 5 5 3 5

i.e» •

B-JU

R E N A U L T 21 2.0, A.A

B-IJ

fï 675 32 57 ALK Esteban; ^

TT 8 8 9 0 9 9 1

TT 8 7 4 8 8 5 0 19090006

C i T H O É N AX

tres) t 1 ?! IA 4CO0O03

pràcl":

IAÍA) Esleoar, Re' AE üfciK'Jf

lAjlocerxai: Re! A IG'00005 •

NISSAN Vanene

dièsel. B-MS

(Ftacai s!| Rel F 1D020COS

225 000 • TT 588 55 35

NVERTEIX

TT 6 7 5 3 2 5 7

O P E L V e c t r a 1.6 I A . A .

• PASSAT A.A. B-MG.

Mccemaíi R*^ »T01D0001 •

ïe-

B-JV

| lAjto Esíeoari Re' *E 1}Í2.XGA GT,

:ALffiEaerjan) FW AE10030006

Comarca Jel Vai'es. Rel ACV

AUSTIN

K a d e t l , l.B

B - M N . TT 6 7 5 3 2 5 7

B-IU.

• AUDI 100, B-IG 674 68 50

banc

450.000-TT 589 09 91 OPEL

t N I S S A N Pairal 6 o i I set c u r t

TT 6 7 5 3 2 5 7

(AutecBrtraJ) Ret A1010Q006

75,

LOCAL

I íüf-frjj

eqjoac:

i TT 6 7 4 4 1 1 2

iFilaca.sl.. 1g F 1M20001__

'6

TT 6 7 5 3 2 5 7

6 0 0 . 0 0 0 . - TT 5 8 8 5 5 3 5

Ai.-;E9«arl M AE 100300C1

I Tw n S p a r k

moblal, 3

j l . i r y -.cmplet

V. B-LM.

| TI G E - 2 . t r 6 7 5 3 2 5 7

r trr m

SANT

B

;Sczuw; Rel S *C- 130C2

IFiacar^si Rel F10C2COW

F i t o ' s i Be* HX2OTK

1 lavano

a

SUZUKI Swih GTI 1872-IP.blarc

] TT 674 09 10

• OPEL Corsa B I S 475 000 - TI 589 0 9 91

4 7 5 000.- w 5 8 9 0 9 91

40

dcrmitons

2 Danys q-i

del

sa'c

Aclccenïa,", í e ' A -;/1XOJÇ

I

B-HY.

•eig

t i a g o R u s i n o l . 2 1 0 rr- en 3 j plantes

SALA. - • • ' •• i.'

i

100900»

UK 6 0 0 0 0 0 . -

V nyet. bs "os

B

TT 6 7 4 6 8 5 0 •

Pa

blanc

TT 588 55 35

L A N C I A Y 10. B-HD

"nas -

CUGAT

SEAT Te'ra

KT. 3 5 0 . 0 0 0 -

I « V O L K S W A G E N GoP

i pis-

LLOGUER

'.'•-•'. . x f f t a

c; S a - .

TDS,

iFiacai.sr: 9» f ' M Í O t c e

Prisma,

750 000 -

y ' i i i - c^adera o e c l i e n t s y..(?-

1 paici..'"y i I M S I P I

SANT

Negre

|Sç551w_sjC'isX'·

TT 589 09 91 U R G E I X ::>'res p e r a t e n -

ce

Para PIS

LANCIA

cina c o r - ' / ' tac

S E A T I b i z a 1 5, B 4 6 9 6

TT 674 09 10

vALLES

• LK

TT 5 8 9 0 9 9 1

j Parc

t e r r a s s a 12-"i -n , IH-ÜI

LLOGUER

I KU.j'us'.er·

;ur-

325000.-

-e1 r 6'i."K«:"

2 0 0 000

B

TT 6 7 5 3 2 5 7

iFuacar.s^V ^0020)0 _

l TT 589 11 04 •

6 0 m*

Dalta. HF

"TIPS

30*00^

i 55.00C i r e s - t r 5 8 9 11 0 4

q j i n g de llogue'

•S'. 'X^CO.

• l e f a c c i ó , ycl'-.' 1 n e a l a r , 2 pa"""

s a l o 3 0 ni

S E A T I b . z a 1 5, 5 p

KP

B-KY

0-AK

1

674 08 97

7C 0OC 0 0 0 - t r 6 7 4 0 8 9 7 i ncas -^arl .!LJS!' ^

-

efaccic

Central,

rec't

AjlccerTat Rel A - c r o x ' . '

B-NL

• 4 dormitons

Sant

m

SANT

l o i z a 1 2,

FOMTl^i V ^ - « O T 0 ? _

P

banys, cuina.

•-r.;aiIXÍÜ

SEAT

B-JX. 4 0 0 0 0 0 •

790 0 0 0 TT 589 09 91

TT

»

e' AC.

LANCIA

bo,

^ . ^stetafl Rel AE10030002

a

>Ac-c Esteban Rel AE ' l ' í ï ï í

A A

• G

TI 588 55 35

LADANiva,

co-

També toces

s e r v r p©' a l s e r v e i :,

2 par-

i t r 5 8 9 11 0 4 |

16 V

banys

i nobles, :

o

lAüCEseoan -e' ÍE ~<£W*

saló. 4 dormit:

a qu

r*

GTI

TT 6 7 4 6 8 5 0

TT 5 8 9 0 9 9 1

CUGAT

4 L

u n a a l t r a q u e es

de planxa' .ma nab

SANT efv

de f u m s •

'00

j'XO:i:

B-OB

550.000-

do

-e' '

S E A T Ibiza. 1 5 • . 3

TT 675 32 57

GOLF

TI 675 32 57 •

- e ' ACV

I00900M

| t r 5 8 9 11 0 4

LLOGUERS

bany,

A I entre-

PIS

l A U : tor.ai:a ce Vàl es

a •

nivells.

i ur

l o : ai«o a o ' a r t a

TT 6 7 4 6 8 5 0

1M9CXJ0J

;i s e n a

SANT CUGAT

P

INDIVIDUAL

menjador

?

r u ï n a 2C m'

I TT 6 7 4 72 5 4 APARTAMENTS

TT 5 8 8 5 5 3 5

B-JP

F i . a s B a * i ! Ftel FÉ l K í n 3 •

cobles

8 0 OOC'n-ps •

G O L F 1.8. CiL

B JV

'

• a v a o o , cal<JÍai.-j o quings, jard.

l-r-ías 3a«Tis - r

Cor

975 0 0 0 -

'C>*iice

Rel AE i:o:.xr::

R E N A U L T Cl c • 2 3 r-

TT 5 8 8 5 5 3 5

- ' i c b at

fcary

Plaça oe p a r a u n g

Aciocailra

1

Ca'

) ar. . ' . J ra

de

, tjral.

tr 674 78 45 • 675 50 53 •

saló

CUGAT

t r 5 8 9 11 0 4

en

Ai/cEsleWr

gris

vermell. B-OM

sa-

J c r l '-.ÜJ m e x a t i area cul'

t r 674 08 97

B e l t a t e ' r a . c o n s ' a de

2 banys

i '^íàs sacis. Rff •": ' •X'-X' •!

cura,

Extercr

l 1

;Autocflnt:al Rel t ] ItOOOüó

t r 5 8 9 11 0 4

rf«'<isSjri:u9a:: cet C EJ: ''K*0CU TORRE

dcb'es

cui-

Fiesia

8-JT.

300.000.•

2C m . 4

salo, 3 d o m i t o -

' i s d o b l e s i.2 « s t i i t e s - i .

cionat

rorrut3-.s,

carbra

I fareig.

-\KX'f

APARTAMENT

c . j w r 5C r-

3

menjador-salo complet

| •

Llo-

65 000 Pta

t r 6 7 4 72 54 i ' i r ^ jiijre i ^ •

TT 6 7 5 4 3 2 4

garatge, p s c r a

el

i, op< t o n a l

^s

aleta

JarrJi d ' u n s 4 0 r v

•r-

:le

t r 5 8 9 11 0 4 de

cuira

c e n t r e de San* C u g a "

70 0 0 0 0 0 0

r-

85.000,'mes-

dcmi;c'is.

r e f o r m a : , c o m nat

TT 0 7 4 4 1 1z

XIC

V A L L D O R E I X t o r r e 40C

m-, e ü i t bab

nen a

nany

menjador-saic. cambra

C ^ s 1e L

z-rna

LLOGUER

« r e d >^

2

íM'iys i j ' i ravaòc

4C OC'C 0 0 0

APART

H.

• •

"60

d e 50 m-

>'j(f c e -

• 50 000 / r e s

5 5 OOOimes -

31 OOOOOO - T T 6 7 4 2 2 1 6 l'fiQjes -jtoor' Hat Fv

Gol*, consta de 3 nab

| rnenado-

Bela

munitans

rasol

\i,i:

) Xüi

solar

ci-ina

terrassa. P ^

6 ^ 4 6 7 15

i •_

ADOSSADA

Zona e.narïpie

A l , . <-A.[:U>>

del Castillo

3r

lavaoc,

PIS de 2 d o n -

dor

DEL

cenfica

6 7 4 11 81

:««>"<;-

.;

FORD

met

(Al/13 Ce^ar^. ce i'alle;,

1 iverjado-'sa-

p l a y a p a i c t) 35 000 P:a I tr 674 15 66

^ *?

VALLDOREIX

n a b , 9 8 5 rr-

t r 6 7 4 12 0 4

• t r 6 7 4 9 7 7 3 La F l o r e s t a

i i n . m e r . j a d a t -,alp a m b xe

w

I t r 6 7 4 22 16 I r m - r f - a i x w : ftd F* •

goUes

RC 0 0 0 0 0 0

üe

s J e

Z5C " V 4

m

"

garatge, 2 c o ^ e s

i..' a a n t i g u e s : d.? 4

CUGAT

' «SANT

t

ard

s

arpi

55C

3 banys

BELLATE-

Danys,

300

t r 5 8 9 11 0 4

A

anys

torre

1

t r 674 57 04 , 675 43 02

I

armar s n

flel l"00oc

V A L L D O R E Í X torre 235 eo !

BELLATERRA l ' H f a n n l ar m e n a d a

, pàrquing. 135 0 0 C í r r e s -

1e-

| a i d i pr v a t

TOC·C'C'ir-tís.·

bar

105 0 0 0 / n e s •

125

80 m , saló

c/

3 hab

placa parquir.^

garatge 2 cot-

SANT

I te-r-a •

' - . . a s e * * ! ' R» ^B'POOO'6

rr'

9 3 : 6 7 4 6 7 15

-npia •la r •

•n 5 8 9 11 0 4

I •

1 v.i

m , r e r i a d c r salo a m b xe-

piscna

| hab

R E N A U L T " i , 0 , R N - - '-

TI 675 32 57

3

j Casas' " * C " • J ' Ï O X

ADObSADA

íeíaccio

. ' KOO :io:;

TT 674 57 0 4 ' 675 43 02

RIBATALLADA •

10

! * 3C 0OC CO0 -

r

5 GT -

t r 588 55 35 I HBLA

LLOGUER na,

1

Afí 5 0 *T'

CASA

I dor

t

i iiurmitor. ser'ïtll, 3 banys, I caietaccc

RENAULT

r.egre, B - H T

6 7 ^ 43 02

POZOS

; hab

2

Alcal-

d e solar :l

5 43 0 2

\

tr 674 15 66 Casas Sf n

Jo p s a l o Oe 50 r v a m b * e mp'-eia

6

n a . pia<,a g a r ^ g--

(1 pr-

600

04

250 000 •

' «oftice- , golfes w

t r 5 8 8 55 3 5

F I A T L n o 45.5. B - · e O O -

Mjb J

I La Plana,

VALLDOREIX

• h 4

| 5C00C Pia + c o m j n M '

m

Herr„

df»

P s.n-a

s

OC rr e

TI e n | a d o r

tramer

2-

B-OD

car

150 m . g a r a t g e

RENAULT

650 000 -

I n

t r 674 57 04

1X60C-3 lot.s

I blau, 6 - J .

rvH«. R

iOna

| tr 675 33 55 ' 589 26 43 ('t)t'

~Rt.

H U , plate.at

SALA

~> T-Ï

a

9C

28 500 000.-

m<=S i : o k "

11

Fifecaf i | Ral F i X J X ' K

ALFONS 4 haí

me

t r 588 57 0 8

j va: 40 TI-. caletacoo

• n;,pS

AX

| B-IM.

| ;Aüocen·ra i Fle' •> 1 " ! ! : * : - :

1

J.J

o

I •CITROEN

TORRES

unera,

DEL

t-

J X ) DOO

TT 6 7 4 5 7 0 4 , 6 7 5 4 3 0 2

CUGAT

e s d* 1

egad

M

SANT

. a - 6 7 4 15 6 6

3 b

A

| TT 6 7 4 0 8 9 7

TT 5 8 9 0 9 91

t

a f

NET

VALLÈS

e

d

CUGAT

V

.' 3 5 0 0 0 0 -

g e pe

e e i

SANT

A DEL

MARCET

h<iD

ps

c e s «

ABAT

24 m

^

4 22 16

C

a de sa J

T

TT6

INDIVIDUAL

» a lo

AE'CC30X?

TT 6 7 4 6 8 5 0

AU] Ccra;:a ce Valies; IXttMÏ

3

e ' ACv'

VENCVWCABRIO 1.8Í.KARMANN edició limitada BLANC, B-IW, IMPECABLE, Preu: 1.300.000 Pta Tel. 589 26 43 i 675 33 55 W356IW3S»


UN SALT QUALITATIU

29

• Divendres, 11 de novembre de 1994

ÀLEX GONZALEZ, TERCER

El karateca santcugatenc Àlex Gonzàlez ha quedat tercer al campionat de Catalunya júnior en la categoria de més de 80 quilos. En semifinals va ser derrotat pel que seria el campió. Plana 30.

L'equip sènior masculí del Júnior afronta la temporada amb ambició. El nou entrenador, David Pérez, vol que el seu equip tingui una mentalitat guanyadora i un esquema de joc propi. Plana 30.

FUTBOL AMERICA Molts Yacusen d'haver nascut amb un pa sota cl braç. però en realitat ha hagut de suar la samarreta. El eert és que sempre ha estat al lloc indicat al moment oportú. Als Estats Units els va deixar bocabadats

amb el seu xut i li van oferir un beca per ser xutador del Tulsa (Oklahoma). P e r ò la família, els amics i la terra tiren molt i van guanyar el pols a tot el que és genuïnament americà. Al 1992 va ser

semifinalista amb els Dragons i ara ha tornat a passar les proves d"accés per ingressar novament a l'equip de Barcelona, cosa que per a ell suposaria una recompensa als anys dedicats al futbol.

P A U C O L L . Jugador de futbol americà

«

Melons d'aquests no n'he xutat mai... C.R. CM.

• Sant Cugat.— Com va arribar als Dragons? —«Dels Estats Units vaig arribar el 1988, i el 1992 vaig començar als Dragons. Vaig entrar a enginyeria industrial. Allà feia 5 hores diàries d'esport, que són moltes, però m'encanta. I aquí em passava el dia estudiant, no entrenava gens i em vaig amoïnar i vaig tenir una depressió. Em vaig plantejar que el que m'agrada és l'economia i vaig acabar la carrera. Tenia més temps i un amic em va dir que feien un equip de futbol americà, el Pioners de l'Hospitalet, i m'hi vaig apuntar. Eren partits de costellada, però molt divertits. Ara continua sent una mica així. Als Dragons hi vaig estar un parell d'anys, abans estava als Trons de Sant Just, i en un entrenament em van dir que estava convocat per les proves de jugador i xutador, m'hi vaig presentar i van sortir molt bé. El primer any portava l'aigua [explica mig emocionat i mig en broma]; els veia com a herois, figures a imitar. Quan vaig arribar a l'equip el més fort és que em van reconèixer. Una passada. Increïble.» —I després del 92? —«Hi va haver una sèrie de problemes a la lliga professional amb el judici a un jugador. Entre això i que als EUA no va tenir gaire èxit perquè la primera és el beisbol, ho tenen muntat per estacions i van dir que farien un replantejament; va passar un any, ho volien fer més europeu, i així van passar dos anys. Organitzaven les American Bowls a Barcelona amb equips americans, feien uns clínics i s'anava mantenint el contacte, però com que tot quedava en l'aire em vaig muntar la meva vida. Vaig acabar la carrera, vaig fer una pràctica a Alemanya i ara estic fent la mili.» —Quins records té dels EUA? —«Als EUA ja ho saps, tot

són estadístiques, rècords... una passada. Ara tinc homologat el rècord de la zona de la High School, que el vaig batre als 2 o 3 dies. Em van preguntar si sabia xutar i els vaig dir textualment: 'melons d'aquests no n'he xutat mai'. L'entrenador em mira amb ulls penetrants i em diu: 'meló?... això és una pilota de futbol

americà, no un meló". Va plantar la pilota a 20 metres i la vaig enviar a la quinta forca. Comencem a tirar enrera i la planta a uns 40 o 50 metres, i la clavo entre els dos pals. Quan portava uns quants xuts l'entrenador va al·lucinar i em van felicitar perquè havia batut un rècord que feia uns 10 o 15 anys que existia. Em

Gandesa: Antolín, García, Gutié2 rrez. López, Mantilla —cinc inicial—, Ponton, Jcnaro, Saiz. De Aiora, Ruiz. KS Sant Cugat: Nino. Pino), Jaume Estrada, Juan Méndez, Rafael García —cinc inicial—, Oriol Brichs, Mauri, Javier López, José Luis, Sergi Pla. Gols: 0-TMéndézlT·), 0-2 Pinol (8'), 1-2 Mantilla (18') 2-2 Mantilla (38'), 2-3 Mauri (38'), 2-4 Mauri (39'). Àrbitre: Herrera i López (Bilbao). Públic: Uns 250 espectadors.

4 »

van escollir com el millor xutador ofesiu del 1988; tenia uns 17 anys. Em van oferir una beca [continua explicant els fets com si es tractés d'una pel·lícula] per jugar a Oklahoma i quan tot estava pràcticament decidit vaig dir: 'saps què... Barcelona, Catalunya, la/omify\ i vaig tornar-hi. M'enyorava. Com mes viatges més t'adones que Barcelona és molt especial, molt. Quan tornes saps realment el que tens. És increïble. Tenim el mar i les muntanyes a tocar i, vulguin o no, som d'esperit llatí, però molt europeus. Als Dragons els vaig explicar el sentit de les quatre barres, el nacionalisme català i l'altre noi espanyol que hi havia a l'equip era de Madrid [somriu obertament]. Quan estaven empipats amb el Guillermo [fent referència al madrileny] li feien amb els dits les quatre barres. El pobre n'estava fart.» —Quina diferència hi ha entre el sistema americà i els diners que mou i el que es pugui implantar aquí? —«Van decidir fer una lliga europea i per portar tot això han agafat un cap francès, molt bona persona, amb una visió més europea. Les dues primeres temporades van ser dirigides per americans, amb sistemes americans i un punt de vista molt americà, però quan treballes amb europeus s'ha de fer amb una altra mentalitat. El que s'està intentant és crear tota l'escala necessària, des de la base, amb equips, lligues... però és molt complicat.» —Com li han anat les proves per tornar als Dragons? —«Personalment havia entrenat força i vaig arribar en bona forma física. Vaig arribar fins les proves finals; érem 35. Quan t'hi trobes fa il·lusió i por alhora, però penses que pot entrar qualsevol dels que hi som. Si passo les proves serà un reconeixement a la tira d'anys que hi he dedicat.»

ÀLEX LÓPEZ

• Camargo.— Bon partit del FS Sant Cugat, que en la cinquena jornada de la divisió de plata de futbol sala va vèncer a la pista del Candesa Recypler per 2-4. L'equip càntabre en cap moment va dominar el partit i van ser els jugadors sancugatencs els que van tenir el control del matx. L'equip vermell-i-negre va sorprendre el contrari amb un bloc defensiu molt compacte. Gràcies a una fluixa defensa local, el Sant Cugat va tenir nombroses ocasions de gol que no va saber aprofitar. Si hagués tingut més encert, el resultat hauria estat d'escàndol. L'encontre no podia començar millor per al FS Sant Cugat, que als 30 segons de partit inagurava el marcador amb un gol de Pinol. Als 9'de la primera meitat Juanito establia el 0-2, que alimentava les esperances sancugatenques. Però quan restaven 2'perquè finalitzés el primer període el Candesa escurçava la diferència. Així, doncs, la primera meitat va acabar amb 1-2. El segon temps va començar amb una pressió a la desesperada a tota la pista de l'equip local que en cap moment va tenir cap tipus de consistència. En el minut 18 d'aquesta segona part l'equip càntabre va empatar el partit a 2 gols, però el Sant Cugat va reaccionar. En el mateix minut 18, Mauri, de falta directa, va marcar el 2-3. En l'últim minut de partit Mauri va tornar a perforar la porteria local i establia el 2-4 definitiu. El FS Sant Cugat, que ocupa el sisè lloc a la taula classificatòria, jugarà demà dissabte a partir de les 6 de la tarda al pavelló municipal davant el Celedon Lehoi de Vitòria, antepenúltim amb 4 punts i 2 negatius.

FUTBOL

BÀSQUET

£1 Sant Cugat perd davant el Can Vidalet de forma incomprensible

Soteras ensorra l'equip de Massafred en el seu desplaçament a Igualada

Sant Cugat: Comellas (3). R. 2 Martínez (2) (Oriol 83'\Ricardo (2), Aznar (2), Ernesto (3). Oscar (2) (Bayo 50'), Àngel (2), Pagarolas (2), Rafa (3), Casado (3) i Roger (2). Can Vidalet: Mora, Miguel, Israel, Martínez, Jonathan, Merchan (M. Àngel 87'), Dani, Farinas, Ismael, Almirall, Pinilla (Mario 91'). Gols: 1-0 Casado (20-). 2A) RafdJWY, 2-1 Merchan (42'), 2-2 Merchan (57'), 2-3 Dani (91'). Àrbitre: Martínez Lujan. Regular. Va estar mal auxiliat a la banda per un dels líniers. Targetes grogues a R. Martínez, Ricardo i Rafa, del Sant Cugat, i Dani, Farinas, Ismael i Pinilla. del Can Vidalet. Púbïic: Uns 300 espectadors.

3

Pau Coll, un santcugatenc que pot tornar als Dragons. El passat 30 d'octubre va fer les proves d'accés.

EL FS Sant Cugat aconsegueix la seva primera victòria fora de casa

Incidències: Un espectador va llançar un encenedor al línier i a l'acabament del matx el públic va increpar el trio arbitral. CARME REVERTE

B Sant Cugat.— La poca ambició o l'excés de conformisme va tornar a fer perdre el Sant Cugat, que va tenir al seu abast la victòria davant el Can Vidalet. Els vermell-i-negre no van ser capaços de mantenir una renda de dos gols, aconseguida a la mitja hora de joc, per sentenciar el matx. Els gols de Casado i Rafa, dos magnífics gols, van deixar pràcticament fora de combat el Can

Vidalet, que va tenir poquíssima presència durant el primer temps. La primera part va finalitzar amb un 2 a 1 que feia pensar en una segona meitat disputada. A la represa els santeugatencs van cedir la iniciativa al seu adversari i van deixar l'espai suficient perquè el Can Vidalet fes el seu joc. Així arribaria l'empat i ja en temps de descompte el gol de la victòria visitant. L'equip de Munuera visita diumenge el camp del Santboià, el nou líder de la primera divisió catalana, i un equip que sempre ha donat força maldecaps als vermell-i-negre.

O Q Igualada: Castillo (1), Segura ^?ZJ (20), Soteras (34), Graells (-), Gabarro (6), S. Farrés (13), Martín (12), Romero (-), Rovira (1), Corcelles (8), Martínez (-), R. Farrés (4). 0 * 7 UE Sanfèugat: Sevillano (-), O / García (11), Solano (-), Badosa (-), Carazo (-), Gómez (-), Argento (-), Fontanals (22), Albesa (25), Peguera (4), Riera (3), Asensio (22). Arbitres: Torres i Vallès. Regular. Públic: Unes 100 persones. CATÍ MORELL

H Igualada.— L'equip sènior de la UESC va sortir escaldat del

seu desplaçament a Igualada, tot i que s'enfrontava a un rival assequible que li podia posar les coses fàcils. A la primera part el marcador es va mantenir igualat, però a la segona, els homes de Jordi Rorae., amb Soteras a\

capdavant, van desfer la defensa santeugatenca i van imposar el seu domini. Els santeugatencs ara pensen ja en el compromís que diumenge els enfrontarà al Sícoris, un partit tan assequible com era el de la jornada passada i que reuneix les condicions perquè hi hagi una victòria local.


30

ESPORTS

El karateca Alex Gonzàlez queda tercer al campionat de Catalunya júnior

ELS 4 C A N T O N S / Divendres. 11 de novembre de 1994

L'equip femení del Júnior empata en la segona jornada de lliga a l'Alvericia

HOQUEI HERBA

1

C. Cantàbria: Carrión. Bellido. Maza. Guadalupe. Revilla. Esealante, Hernúndez, Garcia. Delgado, Santibànez i Manso — -mi/e titular—. Pascual. Júnior: Boix, Negre, Natàlia. Scarpatti. Canals. Núria. Marta, Berriazabal. Kàteri. Ferrer i Lli -^mze titular—, Abad, López i Elena. Gols: 1(1 Delgado (3(0. 1-1 Vidal (52'). Àrbitre: Rieoldo i Garcia. Públic: Uns 25 espectadorv Incidències: Als últims minuts l'arbitre Ricoldo va haver de ser substituït afectat de lumbàlgia.

i \ K M I . Kl·VhRTl·:

B Barcelona. l·l karateca del Gimnàs Sant Cugat Alex Gonzàlez s'ha classificat tercer de Catalunya júnior en la categoria de més de 80quilos. LI karateca santciigatenc. que l'anv passat va quedar tercer en el mateix campionat però en categoria cadet, no està satisfet amb aque-t tercer lloc. perquè la seva aspiració era proclamar-se campió, Ln el combat decissiu. en semifinals. Alex Gonzàlez va ser derrotat pel que després seria el campió. Agustí Núnez. HI combat va ser molt igualat. A l'alta de 30 segons perquè acabés el marcador era d'empat a un punt. però abans que s'exhaurís el temps Nunez va donar un cop decisiu, que va suposar la derrota del santcugalene. Alex (ïonzàlez va entrar en la re pesca i es va classificar definitivament tercer.

I

HI karateca santeugatenc té com a pròxim objectiu participar en el campionat estatal de l'especialitat: abans, però, haurà de passar la pre-selecciò que té lloc demà dissabte. Gonzàlez espera «poder fer un tercer lloc al campionat estatal ja que en aquest cas sí que estaria bé. no com al campionat de Catalunya, que em deixa poc satisfet, ja que el nivell era molt baix». L'altra aspiració del karateca del Gimnàs Sant Cugat és aconseguir, a l'abril, el cinturó negre i optar al primer dan, una possibilitat que Gónzalez contempla a m b molt optimisme.

Un moment del partit contra l'Atlètic de Terrassa. Foto: MANF-: Í.SPINOSA.

El Júnior es proposa, aquesta temporada, fer un salt qualitatiu Els santeugatencs treballen per crear un estil de joc propi CARME REVERTE

I Sant Cugat.— El sènior masculí del Júnior afrontarà una temporada més el campionat de lliga de divisió d'honor. El tècnic, David Pérez, és la principal novetat d'un equip jove. Fins que no comenci la lliga el Júnior s'entrena al màxim, alhora que par-

Alex Gonzàlez, que fa sis anys que es dedica al karate, s'entrena amb Santiago Cerezo. ex-seleccionador català i professor del Gimnàs Sant Cugat i del Katsudo Barcelona. Aquest és el tercer cop que l'esportista santeugatenc aconsegueix una posició digna en la seva carrera. El primer va ser un segon lloc al campionat promeses de Catalunya i l'altre, l'any passat, amb el tercer lloc aconseguit als campionats de Catalunya en categoria cadet.

El campionat de divisió d'honor masculina d'hoquei herba no començarà fins el gener. Mentrestant el Júnior, que viu tota una revolució amb David Pérez a la banqueta, està treballant intensament per tal de trobar un esquema de joc propi. El principal objectiu que es planteja el conjunt santeugatenc és el de fer un salt qualitatiu important. Per aconseguir això «s'ha de conscienciar la gent per fer alguna cosa important d'una vegada per totes, perquè hi ha suficient qualitat, joventut i

Gonzàlez va quedar tercer d'un total de 20 participants d'arreu de Catalunya, que van competir al Palau d'Esports de Montjuïc, diumenge passat.

ticipa al campionat de Catalunya. El nou entrenador vol un Júnior amb esquema de joc propi i mentalitat guanyadora. A partir d'ara els santeugatencs intentaran afrontar tots els reptes amb la major ambició. Participar ja no serà suficient per al Júnior, que amb David Pérez viu tota una revolució.

il·lusió per fer-ho», assegura el seu tècnic, David Pérez. D e m o m e n t l'entrenador s'ha proposat treballar amb tots els jugadors del club, que van acceptar les seves condicions, amb la intenció de crear més competitivitat en l'equip i recuperar de l'ostracisme jugadors vàlids per a la divisió d'honor. 1 per ara. segons Pérez, «s'estan produint agradables sorpreses». David Pérez vol que el seu equip s'aprengui de memòria un esquema de joc. però sobretot que «les idees tant a ni-

vell individual com col·lectiu es tinguin clares». El campionat de Catalunya els serveix com a període de preparació i recerca, tot i que tenen molt clar que disputaran tots els partits d'aquesta competició amb la màxima exigència i ambició. El nou tècnic del Júnior vol convèncer l'equip de les seves possibilitats i bandejar la dita que ens convenç que el més important és participar. David Pérez intentarà que els seus jugadors descobreixin el plaer que dóna el treball ben fet.

K.i. C.R. I S a n t a n d e r . — L'equip femení del Júnior sembla abonat a l'empat en aquest inici de lliga. Després de l'empat a un en la primera jornada disputada a Alacant, les jugadores de Diumenjó han tornat a repetir resultat, aquest cop a Santander. El conjunt càntabre va sorprendre les de Sant Cugat amb un estil de joc diferent al dels darrers anys. Les locals van sortir exercint una forta pressió, però de mica en mica el Júnior va recuperar el control del partit. Fins i tot el tècnic santeugatenc. Manel Diumenjó, va haver de reestructurar el seu equip amb alguns canvis al mig camp i la davantera. Al minut de la represa el Sardinero va sorprendre amb un gol de Carmen Pascual, que no va trobar rèplica fins el minut 17 d'aquest segon període. Marta Vidal va aprofitar un penal còrner per elevar la bola i marcar l'empat. A partir d'aquest instant el Júnior va buscar a m b insistència el gol de la victòria p e r ò la mala fortuna va acompanyar les de Sant Cugat, que al final van d o n a r per bo un empat a Cantàbria. En acabar el matx l'entrenador del Júnior considerava que el seu equip havia recuperat un xic el seu estil de joc. Aquest cap de setmana el Júnior disputarà un doble compromís a casa, dissabte contra el Jolaseta de Bilbao i diumenge contra l'actual campió de lliga. la Reial Societat. Després d'aquesta intensa jornada el Júnior es prendrà un merescut descans.

VOLEIBOL

El CV Sant Cugat repeteix un 3 a 0 davant el Natació Sabadell c

'*

i

N O U INSTITUT DE BELLESA INTEGRAL A M B PERSONAL ALTAMENT QUALIFICAT / Tractaments facials i corporals

/ Maquillatge

/ Depilació elèctrica i per sonda

/ MaquiBatge permanent

/ Quiromassatge

/ Tint i permanent pestanyes

/ Drenatge limfàtic

/ Decoració

/ Tractament anticel-Mtic +SEA

/ Manicura

100 / Píling corporal + Hidratació / Tractament TUENDA

3

CV Sant Cugat: Rubio. Bartra, Mampel. Vila. Sanchez i Castané —equip inicial —, Massa i Salto. CN Sabadell: Munoz. Osvvald, Planellas, Andrés. Banque i Naveros —equip inicial—. Delgado. Sanchez, Goya, Torrieo i Arriaga. PàrcíaTs:TMU5-7 i 15-4. Àrbitre: Patón i Fernandez. Públic: Uns 30 espectadors.

relativament fàcils, sobretot al primer set. Les jugadores del Sant Cugat van endossar un parcial de 15 a 0 a les sabadellenques, que no aconseguien donar la impressió d'equip conjuntat, amb constants errades tant en la recepció com en les rematades. Al segon i el tercer sets el partit es va equilibrar lleugerament, sobretot per l'excessiu relaxament de les santeugatenques. El segon parcial es va saldar amb un 15 a 7 i el tercer amb un 15 a 9 favorables a les noies de Rupil. Aquest va ser un partit especial per a la jugadora del Sant Cugat Anna Mampel, que s'enfrontava

O.V.'C.R.

• Valldoreix.— El Sant Cugat continua líder després de derrotar el Natació Sabadell per 3 sets a 0 en 45' de partit. El Sabadell, un equip més fluix que la temporada passada, va posar Ics coses

/ Solàrium alta pressió: facial i

CKl·.V '.iMUhSI·.SY

corporal / Consulta mèdica

/•9/2

OCTAVIO SARDA

JOIERS-TALLERS PROPIS

MEGA

• K.

C/ Francesc Moragas, 25 Telèfon 675 58 55 - Sant Cugat del Vallès

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS RELLOTGES D'ACTUALITAT EN LES MILLORS MARQUES

> BREITLING

'g S((>itiiís>o

KRONOS

Jbamilton li'usiiïtil.

i()

'l'cl

í» JUNCHANS

()

i SS

5-j

fflaurkc

Sil nl

LQC.'OIX

Ciiucil

al conjunt en què va militar la temporada passada. Però la notícia inesperada del cap de setmana passat és la possible baixa de Sandra Estornell a les files del Sant Cugat. La jugadora del primer equip podria deixar el voleibol p e r motius laborals. Per aquest motiu l'entrenador, Víctor H u g o Rupil, comença a buscar jugadores per cobrir la seva possible baixa. EI pròxim compromís porta les santeugatenques a Lleida, on s'enfrontaran al Cercell. Diumenge el Sant Cugat jugarà a la Vall d'Hebron un amistós amb una selecció olímpica russa a partir de les sis de la tarda.

ï^Mr Servei * ( ( S í ) * Gratuïta

Tiffií

Domicili

Mercat Pere San, 120 5891448 Mercal Torreblanca, Parada 1 -5 67513 89 V,M,,,„


31

ESPORTS

E L S 4 C A N T O N S / Divendres, 11 de novembre de 1994

POLIESPORTIU FUTBOL PB S t Cugat, 1-25 Set, 0 Penya Blau-grana:Edu, Cobos, Luís, Isaac, Tato, Sergio (Carlos 85'), Carre, Rovira (Reverté 60'), Juanjo, Raúl (José 70') i Carrillo. 25 Setembre: Raúl, Ricardo (Juan 50'), Jesús, Espinosa (Carmona 50'), Hinojo, Sànchez (Antonio 78'), Ventura, Sancho (Joaquin 65'), Garcia, Palma i Munoz. Gols: 1-0 Juanjo (49'). Àrbitre: Dionisio. Pèssim. Targetes grogues a Rovira de la Penya i a Ventura i Munoz, del 25 de Setembre. L'entrenador de la Penya també va ser amonestat amb targeta groga. Comentari: El Joventut 25 de Setembre va ser un rival incòmode per a la Penya, que va aconseguir imposar-se, encara que per la mínima. Les contínues faltes dels visitants van impedir que la Penya desenvolupés el seu joc i marqués el ritme del partit. Al descans es va arribar amb el marcador inicial, tot i que Juanjo va disposar de tres bones ocasions per desnivellar l'empat. A la segona part la Penya va crear moltes més oportunitats de perill, però només es va transformar en gol la protagonitzada per Juanjo. Un dels homes destacats va ser Tato, que va fer les funcions de lliure, quan habitualment juga al mig del camp. / C.R

Can Jofresa, 7 - Júnior, 3 Can Jofresa: Gato, Oteros. Lorenzo, Neila (León), Sergio, Vega, Ché. Xavi (Amat), Nico, Manel i Josean. Júnior Aulesa, Gasulleras, Dalmau, Soler, Pcrmanyer, Marc (Jordi), Garrido, Eduardo, Diego, Romera, Agustí (Guix). Gols: 1-0 Nico (4'), 2-0 Josean (12'), 3-0 Josean (28'), 3-1 Eduardo (31'), 3-2 Eduardo (43'), 3-3 Jordi (52'), 4-3 Nico ( 58'), 5-3 Vega (70'). 6-3 Manel (80'), 7-3 León (88'). Àrbitre: Rodríguez. Targetes grogues a Manel, Dalmau i Guix. Comentari: El Júnior va perdre un partit marcat notablement per les davanteres. Hi va haver 10 gols en un matx que va començar dominant el conjunt de Terrassa en la primera mitja hora de partit. Abans d'acabar la primera meitat els de Sant Cugat van escurçar la diferència amb dos gols d'Eduardo. Al segon temps el conjunt santeugatenc va tornar a marcar, però acabaria perdent. / C.R

Mira-sol, 7 - Avam, 0 Mira-sol: Antonio, José Carlos (Julio 57"), Tin, Mingella, Naranjo, Quique (Juan 50'), Marcel, Luis, Tini. Paco, Manolín (Jaime 55'). Avam: Ariza (Peregrín 46"), Lopera, Ortega, Carnicer, Bustos (Vico 35'), Ariza, Fernàndez, Rodríguez. Munoz,

Perea (Alcaide 42'), Gonzalez (Martínez 54'). Gols: 1-0 Manolín (15'), 2-0 Tint (35'), 3-0 Manolín (40'), 4-0 Marcel (58'). 5-0 Tini (60'), 6-0 Juan (70'), 7-0 Jaime (72'). Àrbitre: Rodríguez. Correcte. Targeta a Bustos. Comentari: Aquest cop l'equip de Mira-sol no va perdonar i el partit li va sortir rodó. L'encontre va acabar amb set gols per al Mira-sol, que podien haver estat més. Els mira-solencs es van aprofitar d'un contrari que va deixar ben clar perquè ocupa l'últim lloc a la classificació. Els locals es van divertir amb el seu joc i a més van golejar. Els gols més brillants van ser el segon, aconseguit per Tini amb una bolea amb l'esquerra, i el penúltim, obra de Juan. / C.R.

Can Boada, 4-C. Cortés, 1 Can Boada: Navales, Berenguer, Garcia, López, Munoz, Guerrero (Martínez 45'), Miguel, Rubio (José 73'), Antonio (Sànchez 65'), Maldonado i Alba (Castillo 27'). Can Cortés: Téllez, Benjamín, Munoz, Oscar, Càrdenas (Francisco Javier 45'), Morilla, Axel, Dioni (López 69'), Carlos, Gàlvez i José Maria. Gols: 1-0 Antonio (16'), 2-0 Rubio (24'), 2-1 Carlos (33'), 3-1 Maldonado (61'), 4-1 Maldonado (77'). Àrbitre: Moreno. Malament. Targetes grogues a Sànchez, Maldonado, Téllez, Dioni i Gàlvez. Dues grogues a Morilla i Francisco Javier i vermella a Martínez. Comentari: El Can Boada va dominar de principi a fi un partit marcar pel joc dur. Els locals van ser superiors en tot moment i el Can Cortés, que va tenir un dels pitjors dies, no va saber reaccionar. Només ho va fer tímidament quan va marcar el seu únic gol. A la segona meitat el joc es va endurir i l'àrbitre va haver de tallar les accions perilloses amb targetes i l'expulsió d'algun jugador. Aquesta derrota situa el Can Cortés al penúltim lloc de la classificació. / C.R.

UESC, 49 Bon Pastor, 53 UESC: Munera (12), Ferreiro (4), Crespi (-), Machón (-), Paz (-), García (13), García (5), Crespi (6), Sanz (2), Junyent (2), Argento (3), Moreno (2). Bon Pastor. Costalago (-), Fonteboa (4), Sagbist (11), Gonzalez (10), Martín (-), Gómez (11), Pena (-), Hernàndez (-), Sànchez (3), Rivilla (14), Moreno (-), Padrós (-). Àrbitres: Ramírez i Chérif. Comentari: L'equip B de la UESC va sortir derrotat davant el Bon Pastor, penúltim de la taula. El compromís

era assequible, però el partit de sanció que la Federació Catalana va imposar a Roque va influir negativament. A la primera part, els locals van dominar el joc. Després del descans els rivals van recuperar el marcador i van ensorrar el partit als santeugatencs. / CM.

C.B.Mira-sol, 57 J. San Vicenç, 63 CB Mira-sol: Màrius (4), Josc (9), Edu (2), Oscar (16), Javi (4) —cinc inicial—, Manolo (-), Osúl (14), Rafa (6), Martín (-) i David (2). J. San Vicenç: Pérez (7), Rovira (14), Cabrera (13), Canals (5), Ruiz (3) —cinc inicial—, Martín (12), Cantero (2), Carrasco (2) i Calero (2). Àrbitre: Pedró. Regular. Eliminats per faltes Màrius, David i Edu, del Mira-sol, i Canals i Cantero, del San Vicenç. Comentari: Set jornades han hagut de passar perquè el Mira-sol perdi el primer partit de la temporada. El San Vicenç, un equip que es troba a la zona mitja de la classsificació, va posar fi a la imbatibilitat dels mira-solencs, líders del seu grup. L'equip de Guillermo de Miguel va tenir un mal dia i, tot i guanyar a la primera part (33-29), va perdre l'encontre al segon període. Els nervis de la banqueta local es van encomanar als jugadors en pista, circumstància que els va fer perdre els papers. / C.R.

HOQUEI-HERBA FC Barcelona, 1-Júnior, 1 FC Barcelona: Massana, Bermell, Salvador, Andrés, Gallego, Mario, Cèsar, Aguilar, Gamal, Rubio i Alberto. J ú n i o r Bozal, Carpentier, Quintana, Nogueras, Cabestany, Negre, Vidal, Hofmann, Bogunà, Serra i Orsola —equip inicial—, Clarasó, Abad. Gols: 1-0 Aguilar (5'), 1-1 Hofmann (60'). Arbitres: Fiblà i Pujades. Malament a la segona part. Dues targuetes verdes a Pau Abad. Comentari: El Barca i el Júnior es van repartir els punts en un partit excessivament defensiu, sobretot per part barcelonista. Als 5' el Barca aconseguia marcar després d'un penal còrner, cosa que va provocar que el conjunt de Noplom es replegués encara més. A la segona part el joc es va endurir i el domini va ser altern. Els primers 15' van ser per al Barcelona, que va fer treballar de valent el porter del Júnior. A partir del minut 20 el control va correspondre als de Sant Cugat, que ho van aprofitar per fer l'empat. Antonio Bozal va tenir una actuació destacada en salvar el seu equip en nombroses ocasions de perill. / F.B / C.R.

Badia, 2-PH St Cugat, 6 Olimpyc, 4 - C.Sagrera, 2 Olimpyc: Araiz, David Martín, Dani, Joan i Revi —cinc inicial—. Manolo i Octavi. C. Sagrera: Josep Maria. Raúl, Dani, Jaume, Pichi —cinc inicial—, Rafa, Tony, Manel i Nogués. Evolució marcador 1-0 Joan (7"), 2-0 Joan (8'), 3-0 Joan (10), 3-1 Raúl (25'), 4-1 Joan (38'), 4-2 Tony (40'). Àrbitre: Espejo i Quesada. Regular. Targetes grogues a Revi. Raúl i Pichi. Dues grogues a Manolo. expulsat als 13'. Comentari: L'Olimpyc va aconseguir davant un rival conegut com cl Cidom la Sagrera la primera victòria de la temporada. Tot i no disposar del sou home gol, els florestans van saber resoldre un partit poc brillant, en part per la baixa qualitat del rival. Joan Reixach, que va fer oblidar l'absència del seu germà, va posar en avantatge els florestans amb un 3 a 0 amb quès es va arribar al descans. A la represa el conjunt d'Àngel Ruiz es va deixar emportar per un rival que aconseguia escurçar la diferència en l'electrònic. Va ser una segona part amb poc moviment al marcador, però Joan encara va fer un gol més per al seu equip. Abans que sonés la botzina Tony va marcar el 4 a 2 definitiu. / C.R.

CH Badia: Mayoral, Serrano (1), Fraguas, Montes, Ventura i Mateu (1) —cinc inicial—, Ventura i Pellicer. PH Sant Cugat: Torres, Jul, Olmo (2), Costa, Cervantes (2) —cinc inicial—, Villalonga (2). Evolució marcador 0-1, 0-2, 0-3, 1-3, 1-4,1-5, 2-5, 2-6. Àrbitre: Garcia. Correcte. Comentari: Els dos punts aconseguits per l'equip de Toni Paredes van marcar la diferència amb el Badia. Els locals van donar algunes facilites en defensa que els santeugatencs no van saber aprofitar del tot. Malgrat això al descans es va arribar amb un parcial d'l a 3. El domini a la pista i al marcador continuava sent del Patí Hoquei, que mitjançant Jordi Villalonga incrementava cl resultat. El triomf dels santeugatencs trenca l'empat d'aquests dos equips a la classificació./IS.'C.R

Univers., 2-CH S t Cugat, 10 Universitari: Rodríguez, Olivé, Macià (2), Boni, Font —cinc inicial—, Perillas. CH St. Cugat: Sanz, Roger (3), Bernat (1), Solà (3), Burnat (1) —cinc inicial—, Collado (2), Anglès. Evolució marcador: 0-1. 0-2, 0-3, 0-4, 1-4, 1-5, 2-5, 2-6, 2-7, 2-8, 2-9, 2-10. Àrbitre: Redondo. Correcte. Comentari: Tot i guanyar, el Club

Hoquei continua sense trobar la seva línia de joc, per la qual cosa l'equip no està satisfet amb l'hoquei que practica i pensa que hi ha coses millorables. Els santeugatencs es van enfrontar a un rival que s'acabava d'incorporar al grup feia tot just una setmana. Els santeugatencs van fer 3 gols al primer temps, però van desaprofitar les moltes facilitats que li oferia l'Universitari per fer-ne alguns més. A la segona meitat l'encontre va continuar amb la mateixa tònica, però en només cinc minuts el Club Hoquei va fer un parcial de 4 gols. / I.S. / C.R.

Claret, 4-CH S t Cugat, 16 UE Claret: Depares, Trullol, Rodríguez (4), Aroca, Alvarez —cinc inicial—, Guitart. CH St. Cugat: Pasqui, Marcos (4), Josep Maria (2), Borràs, Robert (2) —cinc inicial—, Hemand (1), Climent (3), Joan (2) i Novella (2). Evolució marcador 0-1, 1-1, 1-2, 1-3, 2-3, 2-4, 3-4, 3-5, 3-6, 3-7, 3-8, 4-8, 4-9, 4-10, 4-11, 4-12, 4-13, 4-14, 4-15, 4-16. Àrbitre: Gómez. Malament. Comentari: Les dificultats de jugar a l'aire lliure i en una pista de dimensions reduïdes no van ser factors suficients per derrotar un equip com el sènior B del Club Hoquei, que continua imbatut i es manté líder de la classificació. La primera part va ser igualada, però el període decisiu va ser al segon temps. En només 3 minuts els santeugatencs van fer un parcial de 4 gols a 0 que els va ajudar a encarrilar el matx i va determinar la victòria final. / I.S. / C.R.

HANDBOL Reus Esportiu, 19 UESC, 34 Reus Esportiu: Segura, Martín (3), Granados (2), Cabos (3), Bello, Gomis (3) i Cantan (3) —equip inicial—, Pena (5). UESC: Bell, Romero (13), Mora (9), Alfredo (3), Edu (4), Tomàs (4), Fisas (1) —equip inicial—, Cinta (1), Martí i Casaubon. Àrbitre: March i Valiente. Comentari: La UESC va resoldre un partit que es preveia més complicat de forma fàcil. L'equip tarragoní no va poder jugar a l'alçada d'un conjunt com el santeugatenc, que comença a exhibir un notable nivell de joc. Tot i dominar el joc durant el primer temps del matx, els homes de Josep Ibànez no van fer un bon treball en defensa. A la segona part els santeugatencs van sentenciar el partit. Al seu atac rapidíssim s'hi va afegir la millora en defensa, i això els va convertir en un equip del tot efectiu. La UESC ja és líder del seu grup. / P.M / C.R.

AGENDA

...^ni agiw*-»

9.45 Sant Cugat-Rubí (Diss.) 15.15 Sant Uorenç-Sam Cugat B (Dium.)

la catalana

J U V E N I L FEMENÍ 10.00 Catalònia-CV Sant Cugat (Dium.)

PRE-BENJAMINS 16.00 Cerdanyola-PH Sant Cugat (Diss.)

CADET FEMENÍ 12.00 CV Sant Cugat-SabadelllDiss.)

U Cpt. Catalunya femení

12.00 Santboià-Sant Cugat (Dium.)

i 3a regional 10.00 11.45 11.00 10.00

Can Cortés-Poble Nou (Dium.) Júnior-PB Sant Cugat ( D i u m j Llano-Sp. Mirasol (Dium.) Parera-Adesa (Dium.)

Sub-21

2a divisió estatal SÈNIOR 11.00 UESC A-Sícoris (Dium.) SUB-23 12.30 UESC A-Sícoris (Dium.)

9.15

JÚNIOR Sant P e r e - U E S C A (Dium.)

18.30 Sant Cugat-Tàfad (Dium.)

i 2a estatal femenina Juvenil 1B.00 18.00 16.00 15.30

Sant Cristòfol-Sant Cugat (Diss,) PB Sant Cugat-Sant Cristòfol (Diss.) Joan XXIII-Sant Cugat (Diss.) Júnior-Barberà (Diss.)

SÈNIOR 17.30 UESC-Martorelles (Diss.)

3a preferent SÈNIOR

Cadet 16.00 12.30 10.00 12.50 16.45 10.00

PB Sant Cugat-Terrassa (Diss.) CN Terrassa-Sant Cugat (Dium.) Júnior-Sant Llorenç (Dium.I Ripollet-Adesa (Diss.) Sant Cugat-CN Terrassa (Diss.) Can Jofresa-PB Sant Cugat (Dium.)

11 Infantil 11.15 9.30 15.15 12.00 11.00

Les Fonts-PB Sant Cugat (Piss.) Cerdanyola-Júnior (Diss.) Sant Cugat-Terrassa (Diss.) Ullastreu-Sant Cugat (Diss.I PB Sant Cugat-Adesa (Diss)

20.30 Salou-EUSC B (Diss.) SUB-23 19.00 Salou-UESC B (Diss.) JÚNIOR 16.00 UESC B-Sant J o r d i (Diss.)

3a categoria A SÈNIOR 12.15 Navas-Mirasol B. (Dium.)

VOLEIBOL 1a divisió estatal

I ! Aleví 11.00 Júnior-Sant Cristòfol (Diss.) 12.45 PB Sant Cugat-Sant Llorenç (Diss.)

SÈNIOR FEMENÍ 20.00 CV-Cecell-CV Sant Cugat (Diss.)

l i Campionat de Catalunya 9.30.

12.30 Júnior-Atletic 1952 (Dium.l

SÈNIOR MASCULÍ AE Gràcia-CU Sant Cugat (Dium.)

HOQUEI-H

I I Divisió d'honor fem. 16.00 Júnior-Jolaseta (Diss.) 12.30 Júnior-Real Societat (DiumTj

18.00 FS Sant Cugat-X (Diss.)

2a CATALANA 20.15. CH St. Cugat A-Voltregà ( D i s s ) 12.00 PH Sant Cugat-PH M o n j o s (Dium.) 22.15 CH Sant Cugat B - S H U M (Diss.)

18.00 Arenys de Munt-Champions (Diss.)

INFANTIL 15.00 St. A n d r e u - P H St. Cugat (Diss.) 11.00 PH Sant Cugat B-Congrés (Diss.) ALEVINS Casablanca-PH Sant Cugat A 14.30 PH Sant Cugat-Sentmenat (Diss.) BENJAMINS 18.00 Cerdanyola-PH Sant Cugat (Diss.)

tmèmA 3a divisió 8.00

Sant Cugat A-Montmeló (Dium.)

19.30 PB Sant Cugat-Les Corts (Diss.)

l i Divisió d'honor cat.

JUVENIL 17.30 Navarcles-PH Sant Cugat (Diss.) 16.45 PH Sant Cugat B-Congrés (Diss.) 11.00 PH Sant Cugat-Folgueroles (Diss.)

CADET MASCULÍ 13.00 UESC-Sant Llorenç (Diss.)

1a divisió A

M Campionat de Catalunya

JÚNIOR 20.00 H P T o n a - P H Sant Cugat (Diss.|

SÈNIOR MASCULÍ 19.30 UESC-Súria (Diss.)

20.00 Sícoris-Olimpyc (Diss.I

• 1a divisió B HOQUEI-PA

m ici catalana

JUVENIL MASCULÍ 10.00 UESC-Terrassa (Diss.)

Divisió de plata |Jw^ % ~^s

HANDBOL

I I 2a divisió

5a divisió 8.00

Sants A-Sant Cugat (Dium.)

6a divisió 8.00

St. Francés B-St. Cugat B (Dium.)

17.00 Olimpyc-Multigest (Diss.)

ESPORT ESCOLAR

I I 3a divisió 16.00 Chess-Valldoreix (Diss.) 17.00 Bokatas-Coplasti (Diss.)

H Juvenil 11.45 Olimpyc-Castellbell (Diu)

• Cadet 16.15 J . Andorra-Olimpyc (Diss.)

H Alevins 14.00 Santa Coloma-Plimpyc (Diss)

^rW!^'W***,e!*írWHi«

Voleibol 9.30 10.15 11.45 11.00

ALEVINS Ferran i Clua-EI Pinar B (Diss.) Avenç-Catalunya (Diss.) Pius Vallès-Joan Maragall (Diss.) P. Maria-EI Pinar A (Diss.)

INFANTILS 10.00 Avenç-Catalunya (Diss.) 10.00 P. Maria- El Pinar (Diss.) 11.00 CV Sant Cugat-Montessori (Diss.)


LA CAMPANYA DEL 0,7%

32

El grup local del ().7rc vol impulsar una mobilització més visible i activa de les entitats i els ciutadans per pressionar l'Ajuntament perquè augmenti la seva aportació en ajut al Tercer Món. Plana 53.

POCS INSCRITS

• Divendres, 11 de novembre de 1994

El primer curs d'aproximació al Tercer Món organitzat a Sant Cugat per Món-3 no ha arribat al nombre d'inscrits previst. L'organització. però, espera que augmenti al llarg d'aquest mes. Plana 33.

Fil D» SEGURETAT CIUTADANA

Un barraquista que viu en un marge de la carretera de Vallvidrera, entre Valldoreix i la Floresta, va trobar dimecres el cadàver d'una noia d'uns vint anvs amb ferides al cap i el coll

i les mans amputades. El testimoni, Antoni Sabadell, va veure també com fugia un home que, segons ell, havia intentat enterrar el cos. Ahir al matí es va fer l'autòpsia del cadàver i l'únic

que s'ha pogut saber és que la noia també va ser apallissada i que es tenen diferents elements que poden conduir a la seva identificació. Mentre el jutjat número 4 de Rubí. que instrueix el

cas. ha decretat secret sumarial. la policia ha obert línies d'investigació diferents, però considera probable que hi hagués una relació personal entre la víctima i l'homicida.

A l'esquerra, Sabadell assenyalant el lloe on va trobar el cadàver. A la dreta, a dalt. la policia i tècnics judicials inspeccionant el terreny. A sota. l'accés a la barraca. Foto: J.A. MULA.

Troben el cadàver d'una noia de menys de vint anys amb el cap destrossat i sense mans El va descobrir un home a prop de | Antoni Sabadell també va veure un la seva barraca, en unes bardisses al i home que volia enterrar el cos i que costat de la carretera de Vallvidrera ! va fugir del lloc dels fets Sil.VIA BARROSO I La Floresta.— F.l cadàver mutilat d'una noia aparentment de menys de vint anys va ser trobat dimecres al matí en un marge del quilòmetre 10.700 de la carretera de Vallvidrera dins del terme municipal de Sant Cugat, entre Valldoreix i la Floresta. FI cos presentava, segons fonts policíaques. ferides importants al cap i al coll fetes amb una destral o una altra arma contundent de tall i li havien amputat les mans, presumptament per intentar impedir-ne la identificació, i també tenia cremades. Va ser Antoni Sabadell, un barraquista que viu a pocs metres de lloc dels fets, qui va descobrir el cadàver i va avisar la policia municipal. Dimecres a mig matí. Sabadell va sentir des de la seva barraca

un soroll que va identificar com el so d'una pala quan es cava la terra. Immediatament va sortir perquè, segons va relatar, «sovint enterren gossos aquí al costat i jo no hi vull res- i va veure un home «d'uns quaranta anys, calb. alt i prim i vestit de fosc» que arrossegava un seient vell de furgoneta abandonat al descampat del costat. «FI volia portar fins el sot que havia cavat per tapar el que hi havia enterrat•>, va precisar. Però en veure'l. segons Sabadell. l'individu va fugir de seguida en un cotxe que hav ia deixat aparcat al revolt de la carretera. Sabadell va mirar aleshores al voltant de la barraca i sota d'uns esbarzers va descobrir un cadàver humà amb les mans amputades. «Quan ho he vist —explicava— m'he adonar de seguida que no

era un animal i no he volgut tocar res, ni entretenir-me a mirar més i he marxat per avisar algú». Sabadell va anar caminant fins al centre de la ciutat i va avisar els funcionaris municipals que havia trobat un cadàver. Cap a la una del migdia arribaven al lloc dels fets efectius de la Policia Nacional i del cos municipal i també la forense i la titular del jutjat de primera instància número 4 de Rubí. que ara instrueix el cas i ha decretat secret de sumari. Segons fonts d'aquest jutjat, el cadàver estava indocumentat i tenia la cara desfigurada. cosa que. afegida a la mutilació de les mans. farà molt difícil la identificació del cos. Ahir al matí es va fer l'autòpsia del cadàver i s'ha pogut saber que la noia també va ser apallissada

L'autòpsia determina que també va ser apallissada però encara no s'ha establert la identitat de la jove

perquè tenia cops a tot el cos. Malgrat que el cadàver estava desfigurat i li faltaven les mans. els forenses tenen diversos elements que poden conduir aviat a la identificació del cos. L'aixecament del cadàver es va fer cap a les dues, després que la jutgessa i la forense van examinar el cos i el terreny i en van autoritzar el trasllat en un vehicle de la funerària de Sant Cugat. Fonts d'aquesta empresa van explicar que el cadàver estava desfigurat però no descompost i, per tant. el crim s'hauria comès poques hores abans de trobar-lo, probablement la mateixa matinada de dimarts a dimecres. La policia treballa ara amb diverses hipòtesis que explicarien les causes de l'homicidi. Segons fonts policíaques. però, les ferides de la

cara i la mutilació de les mans apuntarien a un crim passional i una relació prèvia entre l'autor del delicte i la noia morta. Malgrat que no hi ha cap evidència clara que ho indiqui, la hipòtesi inicial és que la víctima seria probablement de Sant Cugat o d'una zona propera, ja que en casos com aquest no és habitual que els homicides traslladin el cadàver gaire lluny per enterrar-lo. Aquest extrem avalaria la teoria d'una relació afectiva entre víctima i criminal, que, segons els experts, fa en aquests casos que l'homicida vulgui enterrar el cos. En la mateixa línia, altres indicis assenyalen que el crim es podria haver comès a casa de la noia i fins i tot podria ser que la roba que duia el cadàver li haguessin posat un cop morta.


33

PUNT DIVERS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 11 de novembre de 1994

ENTITATS L'assemblea local de Creu Roja té 876 socis, més de 200 voluntaris i mitja dotzena d'objectors d e consciència q u e fan la seva prestació en una entitat que va néixer precisament durant una guerra amb

l'objectiu d'atendre els ferits. Les seves activitats van traslladar-se a altres àmbits, p e r ò l'esperit no ha canviat. Els voluntaris són la millor imatge d'una entitat que h a estat qüestionada en els últims mesos.

Antoni Aguilera, el seu president a Sant Cugat, creu que la institució està força lligada a la vida del poble, però troba a faltar més comunicació entre Creu Roja i els ciutadans.

A N T O N I A G U I L E R A . President d e Creu Roja a Sant Cugat-Rubí

«Els voluntaris ho són tot» ÀNGELS CASTUERA

• Sant Cugat.— Aquest cap de setmana s'ha fet el Dia de la Bandereta a Sant Cugat, i els primers comptes ja mostraven un descens notable en la recaptació. Quines n'han estat les causes? —«Nosaltres fem sempre els primers recomptes a dues taules concretes i després extrapolem els resultats; per això ja ens vam adonar que les coses no havien anat tan bé com en anys anteriors. Potser la crisi ha fet desanimar la gent a contribuir-hi, perquè la lògica diu que, si augmenta la població, haurien d'augmentar els ingressos. També hi ha hagut causes relacionades amb Creu Roja, però alienes a aquesta assemblea. Enguany hem aconseguit poc més de 750.000 pessetes. Però la quantitat és igual. L'important és que Sant Cugat és generós.» —Com es fan servir els diners? -«Sempre es destinen a l'assemblea de Sant Cugat. Mai no es desvien cap a d'altres assemblees. El servei més important que nosaltres prestem, el de les ambulàncies, és car de mantenir. Ara en tenim quatre que estan molt ben equipades. També es destinen a programes, cursets i altres serveis. Des de l'assemblea provincial s'han fet dos programes d'ajuda al Tercer Món i una part dels diners de Sant Cugat i Rubí ha anat a parar al Marroc. L'altre s'ha fet a l'Equador, i totes les assemblees de Catalunya han participat en tots dos programes.» —Quanta gent participa en els programes que organitza Creu Roja? —«Des del setembre i fins al juny farem 27 cursos, amb una mitjana de participació de quinze persones. N'hi ha cinc de socorrisme, cinc de transport sanitari,

Una ONG pel comerç igualitari amb el Tercer Món obre secció local • Sant Cugat.— L'organització no governamental Comerç Sense Fronteres, que potencia el comerç amb els països del Tercer Món, ha presentat aquesta setmana la secció local de Sant Cugat, coincidint amb la Festa de Tardor, on també tindrà representació. L'objectiu de l'entitat és treballar en la mateixa línia que les botigues Alternativa-3, on es poden trobar, des de fa vint-i-cinc anys a Europa i de dos mesos ençà a Sant Cugat, productes de països subdesenvolupats importats sense intermediaris. Aquests establiments s'abasteixen mitjançant el contacte amb organitzacions de països pobres amb dificultats per exportar. Els beneficis obtinguts als països d'origen dels productes s'inverteixen en projectes humanitaris. Comerç Sense Fronteres vol aconseguir també que els governs occidentals redueixin els impostos sobre aquestes importacions per tal d'aconseguir un intercanvi comercial mundial en igualtat de condicions que permeti els països subdesenvolupats crear una estructura econòmica pròpia. / S.B.

Crítiques al divorci en un col·loqui sobre la família a Valldoreix

Antoni Aguilera creu que els voluntaris són el veritable suport de Creu Roja. Foto: J.A. MULA. quatre de socials, tres de formació específica d'UPSES, en fem un de medi ambient, sis de formació bàsica d'entrada a Creu Roja, i tres d'ATS.» —Bona part de la tasca de Creu Roja la fan els voluntaris. Quants en té, l'assemblea de Sant Cugat-Rubí? —«Són 106 voluntaris de les unitats d'ambulància, les UPSE. En tenim 60 que depenen de Benestar Social, i que es dediquen fonamentalment a atendre les necessitats dels usuaris de les telealarmes, de les quals n'hi ha

12 a Sant Cugat i 45 a Rubí. Per acabar, també hi treballen 40 voluntaris de l'àrea de Joventut. La seva feina és impagable. De fet, qualsevol voluntari té un tarannà especial i treballa sense mirar les hores que hi dedica. Jo sempre he dit que Creu Roja no seria el que és sense ells. Alguns la porten, fins i tot, marcada a la pell.» —Aquestes xifres demostren que la secció local té una gran implicació en el municipi. —«Això és el que intentem, però ens agradaria mantenir un

contacte més fluid amb els santcugatencs, que no quedi limitat a la nostra presència a la Marxa de Regularitat o a campanyes puntuals, com ara la de Reis. Volem que la gent de Sant Cugat sàpiga que aquesta és una entitat oberta. Per exemple, si algú necessita temporalment unes crosses, o una cadira de rodes , el podem ajudar, perquè, abans, una altra persona ens haurà cedit allò que ja no necessita. Hem de reforçar aquest tipus d'intercanvi. La societat civil té molt a fer per millorar la qualitat de vida.

H Sant Cugat.— «El divorci és una amenaça greu per a la família com a institució i la societat no ho veu». Aquesta advertència la va fer el catedràtic de Filosofia de la Universitat de Barcelona Josep Maria Petit al col·loqui organitzat per la Parròquia de Sant Cebrià com a cloenda dels actes de l'any internacional de la família. Durant la xerrada, que va reunir dissabte un cent persones al Casal de Cultura de Valldoreix, la ginecòloga de Pro-vida Aida Sanidas va defensar l'ús dels mètodes naturals de planificació familiar perquè «respecten l'equilibri fisiològic». Per la seva banda, el president de Foment del Treball, Alfred Molinas, també a la taula de conferenciants, va remarcar que la relació entre família i empresa es recuperarà amb el retorn de la figura de l'aprenent que fan possible els nous contractes d'aprenentatge. /s.B.

COOPERACIÓ

SOLIDARITAT

El grup del 0,7% prepara una campanya més activa a Sant Cugat per a finals d'any

El primer curs d'aproximació al Tercer Món aconsegueix només 15 inscrits

El col·lectiu acamparà a Barcelona SÍLVIA BARROSO

H Sant Cugat.— El grup local del 0,7% vol impulsar una mobilització més visible i activa de les entitats i els ciutadans per pressionar l'Ajuntament. L'objectiu és aconseguir accelerar el procés que ha de dur a la cessió del 7% dels pressupostos municipals de cada any. De moment, les dues campanyes de recollida de signatures a través de cartes a l'alcalde fotocopiades i repartides des de les entitats de la ciutat han donat un resultat positiu, segons el col·lectiu, però insuficient. Les quatre-centes firmes recaptades l'any passat i les que es reuneixin aquest any reflecteixen, segons el membre del grup Josep Iglesias, «la sensibilització ciutadana i que la gent és solidària, però la resposta institucional no és prou satisfactòria. Des de l'any 1990 fins ara només hem passat del mig milió de pessetes anual dedicat a projectes de cooperació al milió i mig. Queda molt camí

fins els 25 milions que haurien de ser». Per aquest motiu, i després de la resposta obtinguda per la setmana del 0,7% a Barcelona, el grup ha decidit «que potser cal sortir al carrer i implicar més les entitats». Per això faran una reunió extraordinària on convocaran «especialment» tots els santcugatencs i decidiran quines propostes es duen a terme. De moment, aquest cap de setmana, els membres del grup participaran a la Festa de Tardor i s'instal·laran a l'acampada de Barcelona que comença demà a la Diagonal. La plantada de tendes coincideix amb la presentació dels pressupostos de la Generalitat, prevista per la setmana vinent i inicia el Mes del 0,7% Sí. Per preparar la seva adhesió activa a la iniciativa, el col·lectiu de Sant Cugat va ser el cap de setmana passat a l'acampada que hi ha des de fa mesos a Madrid, on van analitzar el model d'organització que hauran d'aplicar.

Es dirigeix als educadors i proposa una visió diferent del tema S.B.

I Sant Cugat.— El primer curs d'aproximació al Tercer Món organitzat a Sant Cugat per Món-3 no ha arribat al nombre d'inscrits previst. Aquest cicle que l'ONG d'universitaris fa cada any a Barcelona, Lleida i Girona i puntualment en altres ciutats sol convocar entre 35 i 40 matriculats, però la primera experiència a Sant Cugat, amb el tema L'educació pel desenvolupament: un repte, només havia registrat 15 inscrits fins a l'hora de tancament d'aquesta edició. Malgrat aquests resultats inicials, i segons el membre de Món-3 Marc Ninarola, l'organització espera encara que el nombre d'assistents vagi augmentant al llarg del mes de durada de les sessions, perquè la inscripció està oberta i és gratuïta: «A més el problema ha estat una manca de difusió per qüestions organitzatives. Crec que encara hi pot haver gent interessada que fins ara no estigui assabentada de l'existència

del curs». L'educació pel desenvolupament: un repte forma part del Pla de Formació Permanent del Professorat del Departament d'Ensenyament de la Generalitat i es dirigeix als educadors catalans. Segons Marc Ninarola, «es parla poc de les implicacions dels problemes dels països subdesenvolupats que rebem directament, a través de la immigració. I és el primer que hauríem de resoldre. Per això el nostre objectiu és parlar del Tercer Món des de la perspectiva de la nostra societat». D'aquesta manera, el cicle vol potenciar una visió diferent del Tercer Món i les relacions Nord-Sud i donar als ensenyants les eines pedagògiques perquè ho transmetin als alumnes. Per Ninarola, els mitjans de comunicació i els llibres d'Història reflecteixen els problemes del Tercer Món «de forma aïllada, com si no tinguessin res a veure amb la societat occidental, i obvien una xarxa d'interdependèn-

cies molt complexa». Aquesta imatge estereotipada dels països subdesenvolupats definida per Ninarola transmet, segons diu, «uns prejudicis determinats que comencen a l'escola, encara que sigui amb la intenció ser solidaris. El que hem de desterrar —afegeix— és la idea que només hi ha un model de desenvolupament que és el nostre. Cada societat ha d'evolucionar segons la seva història». El curs, iniciat dilluns, s'estructura en quatre blocs en què s'analitzen les relacions desiguals Nord-Sud, la interacció entre catalans i immigrants —especialment a les escoles— i les eines didàctiques que hi ha a l'abast d'educadors i estudiants. Les sessions finals presentaran propostes pedagògiques alternatives que inclouen jocs de simulació i manifestacions culturals de països subdesenvolupats i es tancarà amb la taula rodona L'educació pel desenvolupament: un nou repte per l'escola.


34

TRENTA ANYS D'EL MESON

EL TEMPS, CINEMA 1 AGENDA

. Divendres, 11 de novembre de 1994

Quatre planes de serveis, amb \a informació meteorològica, el joc, la programació dels cinemes de Sant Cugat i les poblacions properes i l'agenda d'actes de la setmana. Planes 39 a 43.

El bar-restaurant El Mesón compleix el seu trentè aniversari a finals d'aquest any. Per celebrar aquesta data la direcció de restabliment ha preparat una sèrie de Sopars amb convidat. Plana 36.

XIX FESTA DE TARDOR

Aquest vespre comença la Festa de Tardor 1994

PRINCIPALS ACTES DE LA FESTA DE TARDOR divendres 11 12 dissabte

Un debat sobre el.s incendis obre la Festa de Tardor aquesta nit a la Casa de Cultura J O S H ' M A R I A V Al I.IS

I Sani Cugat. toc. mai més. Aquest lema, escollit per unanimitat entre totes les entitats que participen en la lesiu de I ardor, presidirà tots els actes que durant tot cl cap de .setmana ompliran de santeugatencs els jardins del Monestir. 1.1 cos de bombers de Rubí farà un simulacre de salvament a l'esplanada de la Casa de Cultura. Sota cl lema de la ['esta de "l'aidor 1W4. l'oc. mai nies. comencen avui un seguit tractes que comptaran amb la participació d un total de 4.S entitats de Sant Cugat. Aquesta nit. a dos quarts de HI. començarà el debat que donarà cl tret de sortida a la XIX edició de la Festa. amb el tinent d'alcalde de Manteniment, Obres i Serveis tic l'Ajuntament de Sant Cugat. Joan Recasens, cl regidor de l'àrea de Medi Ambient. Xavier Cortes, el president del Patronat de Collserola. Maria Marti, el caporal del cos de bombers de Rubí, Jordi Pallejà, cl biòleg del Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona Carles Castell, i un dels afectats per l'incendi de l'U d'agost passat a la Floresta, Nicolau Torras, bl debat estarà moderat per Carme Talleda, membre de la comissió organitzadora de la Festa de Tardor. Els ponents analitzaran les possibles causes d'un incendi, però, sobretot, les maneres de prevenir un toc. Recordem que aquest tema, els incendis, protagonitzarà totes les activitats que les diferents entitats cíviques, culturals, socials, esportives i polítiques han previst per aquest cap de setmana al voltant del Monestir. En aquest sentit, demà dissabte dia 12 de novembre, la comissió organitzadora de la Festa ha considerat que el pregó el faci un bomber. Així, serà el caporal del cos de bombers de Rubí, Roger Llinàs, qui farà el seu discurs des de l'entarimat de la plaga Octavià, a partir de dos quarts de vuit del vespre. Muntada de parades La tradicional muntada de parades de les entitats participants serà, com és habitual, diumenge a les vuit del matí als jardins del Monestir. Les exposicions, exhibicions, jocs, informacions, actuacions o les demostracions entorn al lema de la Festa de Tardor centraran les activitats que les entitats mostraran des dels seus estands. El plànol adjunt mostra la situació exacta de totes les parades i paradetes previstes, com és el cas d'Els 4 Cantons, que, una vegada més, participarà

en la Festa de la Tardor prop dels seus lectors i dels santeugatencs en general. L'na hora després que s'hagi iniciat el muntatge dels diferents estands, és prevista una xocolatada a la Creu del Terme sota l'organització de la comissió de la Festa. Al costat de la Casa de Cultura, a les 11 del matí. dotacions del cos de bombers de Rubí faran un simulacre de salvament. Actes a l'entarimat La Festa de Tardor no seria Festa de Tardor sense les parades als jardins del Monestir, però tampoc ho seria sense els dos enlarimats. Molts són els actes que s'hi representen, com la tradional entrega dels premis de la Marxa Infantil de Regularitat, que organitza el Club Muntanyenc Sant Cugat. També es lliuraran els premis als vuit guanyadors de la Mostra de dibuixos sobre la Marxa: L. Huguet, F. Mora, Y. Vehara, A. Arroyo, A. Barreda, J. Muntané, M. Pérez i B. Sandino. Mans Unides de Sant Cugat també lliurarà els premis del concurs de dibuixos a Adrià Lleonart, Lluís Ganó, Mariona Pahisa i Enric Guisada, segons el criteri del jurat, que estava format per Joan Tortosa, M. José Foix, Carme Canals i Pere Borati, els components de l'entitat Marc Guardia i Daniel Gamper. Després de l'actuació del Cor Infantil Sant Cugat, del Cor Aulos í del Cor de la Casa de Cuenca de Barcelona, arribarà la també esperada aportació de) grup de teatre Fila Zero de la Unió Santcugatenca a la Festa de Tardor. Enguany, Fila Zero ha preparat un muntatge sobre foc o, com els membres del grup de teatre local diuen, «un reality show titulat Foc o l'apoealipsi». Tancarà les actuacions l'Esbart Sant Cugat, que ballarà a la llotgeta del Monestir a les dues de la tarda. El darrer acte de la Festa de Tardor no serà aquest diumenge, sinó el proper 27 de novembre a la Casa de Cultura, on tindrà lloc un concert de Joventuts Musicals amb O. Espona i T. Brotan.

13

diumenge

, fjjrtwÉi» i 21.30 Debat «Foc, maimés'. Prevenció, extinció i ajut

Casa de Cultura

10.00 Gran Gimcana de l'Envàs

Plaça Octavià

17.00 3r Torneig Obert d'Escacs de Tardor

CE Unió Santcugatenca

18.30 Cercavila amb gegants, trabucaires, diables, grallers...

Plaça Octavià

19.30

Pregó de la Festa de Tardor

Plaça Octavià

19.45

Ball amb el grup Ondina Xana

Plaça Octavià

Gran xocolatada

Creu de Terme

9.00

11.00 Demostració de salvament a càrrec dels bombers de Rubí

Esplanada del costat de la Casa de Cultura

12.00 Sardanes

Plaça Octavià

12.30 Pedalejada ciclista

Plaça Octavià

13.00 Actuacions musicals

Tarima Casa de Cultura

13.15 Ofrena llàntia votiva CMSC

Monestir

ACTES A LA TARIMA CENTRAL 11.00h-11.55h. Entrega de premis de la Marxa Infantil ...— 11.55h-12.00h. Lectura del Manifest de la Plataforma Torre Negra 12.00h-12.15h. Lliurament dels premis del concurs de dibuixos Mans Unides 12.15h-12.30h. Actuació del Cor Infantil Sant Cugat 12.30H-12.45h. Actuació del cor Aulos (FCCM) 12.45K-13.15h. Actuació del cor de la Casa de Cuenca a Barcelona (FCCM) 13.15h-14.00h. «Foc o l'apocalipsi ara». Reality show. Fila Zero 14.00h-14.45h. Actuació del Cos de Dansa de l'Esbart Sant Cugat (llotgeta del Monestir)

ACTES A LES PARADES Acte

Parada

r£Xp fotogràfica Any Inter, de la Família

Comunitat Bahai

50è aniversari de Nacions Unides

Amics de la Unesco

Exposició de fotografies i degustació de te amb menta

Vallès Sense Fronteres

Exhibició de puntes de coixí

Llar d'Avis de la parròquia

Degustació de «migas» i «limonà»

Centro Castellano-manchego

Exhibició de productes de la terra

Centro Castellano-manchego

Exhibició de puntes de coixí

Centro Castellano-manchego

Exposició fotogràfica i campanya «Un nen, una planta»

Creu Roja Joventut

Exposició de dibuixos sobre els focs

ASDI

Jocs infantils: la Tirolina, Port del Mico

Agr. Escolta Berenguer el Gran

Projecció de vídeos i exposició de fotografies sobre el foc

Grup d'Autoprotecció de la Floresta

XIX FESTA DE TARDOR 1994 1. Tot Sant Cugat 2.UESC 3. Octavià 4. Casa Vostra i Nostra 5. Fila Zero 6. Col·lectiu Prou Barreres 7. Grup d'Estudis Locals 8. Club d'Amics de la Uriesco de Valldoreix 9. Grups de Joves de la Parròquia 10. Associació de Veïns de Sant Cugat nueu 11. Moto Club Sant Cugat 12. Coral Infants Sant Cugat 13. Comunitat Bahai 14. UDC 15.JNC 16. JERC 17. Els 4 Cantons 18. Geganters i Trabucaires 19.3x3. Festa de Tardor 20. Greu Roja Joventut Sant Cugat-Ruoi 21. Club d'Escacs Sant Cugat 22. Grup d'Esperanto Jozefo Anglès 23. Associació d'Opera de Cambra Sant CugaT 24. Centro CasteHano-manchego 25. Uar d'Avis de la Parròquia 26. Grup d'Autoprotecció de la Floresta 27. UNÍS 28. Noves Generacions (PP) 29.PSC 30. IC-Joves amb Iniciativa 31. APAs (Catalunya, Joan Maragall, Pins i Ferran i Clua) 32. Agrupament Escolta la Floresta 33. Agrupament Escolta Berenguer el Gran 34. Voluntaris de Sant Cugat 35. Grup de Natura

35. Plataforma Torre Negra

36. Baula 37. ASDI 38. Mans Unides 39. Grup 0,7% 40. Vallès Sense Fronteres 41.CEPA

Gràfics: EL PUNT

42. 43. 44. 45.

Comerç Sense Fronteres Parc de Bombers de Rubí Associació d'Amics de la Ràdio Ràdio Sant Cugat

46. Esbart Sant Cugat

47. Uar d'Avis de Valldoreix 48. Associació de Veïns de Can Ganxet


ELS 4 CANTONS / Divendres, 11 de novembre de 1994

35

APUNTS

XIX FESTA DE TARDOR El 1976, un any després de la mort de Franco, i mesos abans de les primeres eleccions democràtiques, es va celebrar la primera Festa de Tardor. La coordinadora d'entitats creava una festa que tenia un caire més aviat reivindicatiu. Actualment es pretén trobar l'equilibri.

Un segell de la història de Sant Cugat Des de 1976 el recinte del Monestir ha acollit un acte que ha marcat el pas del temps FRANCESC CARBÓ dora, van decidir crear una • Sant Cugat.— «Un acto festa que havia de donar a popular con derecho a acon- conèixer les entitats als vitecimiento. La Festa de Tar- latans i reivindicar espais i dor es un patrimonio común, situacions que amb el temps y conto tal ha de respetarse. s'han anat aconseguint. Un pueblo en la calle es un Sense el suport municipal, La Festa no s'ha interromput durant dinou anys. Foto: ARXIU MUNICIPAL. pueblo que tiene conciencia els organitzadors de la pride su misión y que quiere mera edició se les van haver ir hacia una convivència ciu- d'enginyar per buscar recur- dors era aconseguir que la nyenc, les associacions de reivindicacions que les enAl llarg d'aquests dinou tadana», recollia el setma- sos econòmics. Més de 80 gent es vinculés a les entitats veïns i moviments de jovent titats anaven fent seves. anys la constància ha permès nari local Vallepolis, en mo- artistes locals van aportar i que es sentissin partícips com els escoltes. Però no No va ser fins a l'any 1980 mantenir una festa que vol tiu de la primera edició de una obra, que els ciutadans, del moviment associatiu i només es volia fomentar la que els partits polítics hi van aconseguir l'equilibri entre la Festa de Tardor, que es després d'una rifa, optaven del fet democràtic. Què hi participació, calia reivindi- prendre part, després de va- el to festiu i reivindicatiu. va celebrar el 1976. Franco pel preu de 1.000 pessetes. fas a Sant Cugat?, Sant Cugat car espais i situacions que lorar el que implicava la seva Àlvar Roda, membre des de havia mort feia un any i Ca- Va ser un èxit. a on vas?, eren eslògans que el poble necessitava: la casa participació. També la idea fa anys de la comissió ortalunya estava en plena lluiInicialment, per situar-la circulaven en l'ànim de fo- de cultura, els cinemes, la del pregoner i el lema no ganitzadora, creu «que la ta per recuperar la demo- en el temps, es va buscar mentar la participació que protecció dels espais verds, es van incorporar fins els Festa és un fenomen curiós, cràcia i les llibertats nacio- un període sense gaire ac- inicialment sorgia de la força l'estat del Monestir o els pe- anys 80, i l'elaboració del que no mor, i que amb un nals. En aquest marc per- tivitats i es va creure que que tenien, entre altres, les rills que suposava la cons- cartell a través d'un concurs augment participatiu d'ensones vinculades a entitats una bona època era pels associacions de pares, en- trucció dels túnels són as- ha sorgit darrerament. titats aconsegueix ser dels del municipi, que s'agrupa- volts de Sant Martí. La gran titats com Amics de Sant pectes que, amb insistència, Abans el feien artistes lo- actes més importants que orven entorn de la coordina- preocupació dels organitza- Cugat o el Club Munta- han configurat, entre altres, cals. ganitza la societat civil».

Premi sequrU

SANT CUGAT

COMERÇ

30.000 Pta en articles Recorda.' si ets dels 5 primers a entregar l'àlbum complet de GRUMS obtindràs un premi espeàal de 25.000 pta en articles més el de 5.000 corresponent a cada àlbum.

Afanya't a omplir-lo tens premi segur!! '•"••['

"••'--)

-

"

' - ' T I ^

L

Ï

rutu


APUNTS

36

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 11 de novembre de 1994

LA VIDA SOCIAL

El Mesón organitza «sopars amb convidat» per celebrar el 30è aniversari Alfred Molínas hi farà una xerrada el dia 17 JOSFP MARIA VAl.í.FS H Centre.— LI Meson, bar-restaurant emblemàtic de Sant Cugat, compleix el seu trentè aniversari a finals d'aquest any. Per aquest motiu la direcció d'aquest establiment ha previst un cicle anomenat Sopar amb convidat, que es dura a terme un cop cada mes. A més. El Mesón està treballant per organitzar una mostra de vins i caves, que es faria en els propers mesos. rant LI Mesón. A partir d'aquí, es confeccionarà un programa dels diferents sopars. LI màxim responsable de la patronal catalana explicarà, des del seu punt de vista i a partir de la seva experiència, el futur de les empreses de Catalunya. Les noves opcions i les alternatives més o p o r t u n e s per afrontar la sortida de la crisi seran, de ben segur, els aspectes mes destacats de la xerrada. La intenció d'aquestes conferències es proporcionar un ambient distes. fora de l'estricte rigor de la professionahtat. i tractar temes que ara son actualitat.

LI bar-restaurant El Meson. establiment entranyable i tradicional de Sant Cugat, celebra a finals d'aquest any el seu 3()e aniversari. Per aquest motiu, la direcció ha organitzat un seguit d'activitats per ccichrar-ho. entre les quals, la mes propera. es el primer Stipur amb conviilal. Aquest cicle preveu convidar cada mes una persona de renom dels diversos sectors soeiaN. I.uit en l'amhit local com nacional, perquè obri. despies de sopar. una xcrrada-col·loqui entre la resta de comensals que assisteixin a l'àpat. Aquest cicle de sopars l'iniciarà Altred Molínas. el president de Eoment del Treball i vice-president de la C L O L . Vlolmas, veí de Sant Cugat. iniciarà una xerrada sobre l:/npn\it i futur. Aquest primer sopar a m b convidat tindrà lloc el proper dijous dia 17 de novembre al restau-

La successió de convidats a aquest sopar especial s'anirà desvetllant al llarg de l'hivern. D'aquesta manera. els s a n t e u g a t e n c s tindran l'oportunitat de conèixer, de ben a prop, personalitats dels àmbits mes diversos, i

Imatge de la façana del clàssic restaurant FI Mesón. I "tu: ARXIl compartir amb ells un sopat. i després, iniciar-hi un debat. Al voltant de la taula, i havent gaudit d'un bon apal, no hi ha temps per a les dicussions acalorades. Centre de debat De fet, durant els anys setanta, LI .Mesón va esdevenir un centre de debat i intercanvi d'opinions entie estudiants, professors i in-

. s'exposen a la Casa de Cultura, Fot

tel·lectuals en general. El filòsof, lingüista i poeta Gabriel Eerrater era un habitual entre les taules del bar. Ben a prop. al claustre del Monestir, molts joves estudiants discutien la realitat del seu temps. El mateix esperit dialèctic, tot i que amb diferents elements de discussió. s'ha pretès traslladar als nostres dies. amb motiu dels trenta anys de funcio-

nament d'aquest restaurant. Degustació de vins El trentè aniversari de tota una institució com és El Mesón per a Sant Cugat mereix una celebració) relacionada amb la gastronomia. Per aquest motiu, la direcció d'aquest establiment ha pensat també u oferir als seus clients una degustació de vins i caves amb els millors

productes derivats del raini català. Un convidat ohligat per a aquesta mostra es l'especialista Pep Blanes, gastrònom i dibuixant santeugatenc, que ha esdevingut un veritable erudit en aquesta qüestió. Altres activitats que s'han previst son un sopar només amb productes de denominació d'origen i la presentació de diferents llibres.

Imatge del sopar al restaurant Vall d'Or. Foto: MANE ESPINOSA.

El XXI Campionat de Canaricultura 130 persones participen en el XIV Sopar de la Creu Roja de Valldoreix de Catalunya arriba a Sant Cugat l·K.·WCl·SC'C'AKBO U Sant Cugat.— La Unió de Canaricultors de Sant Cugat organitza del 10 al 13 de novembre una mostra de canaricultura que s'inclou en el marc de les deu que formen part del campionat de Catalunya. LI jurat, integrat per cinc menbres de la Federació Ornitològica Catalana Cultural Esportiva. ha guardonat com a millors canaris el de José Antonio Ouintero en categoria d'híbrids, el de Ramon Llunell en postura i el d'Eloi Milla en color. Curiosament els tres aficionats pertanyen a

la L'nio de Canaricultors de Sant Cugat. A part de Sant Cugat mateix, els concursants son del Baix Empordà. del Vallès, del Barcelonès i del Maresme. Els més bOO canaris es poden veure a la sala 2 de la Casa de Cultura, de lli a 13 i de I d a 2(1.30 hores. El regidor de Cultura de l'Ajuntament de Sant Cugat. Jordi Franquesa, va inaugurar el passat dia 9 l'exposició. qualificant-la «d'interessant i curiosa», a la vegada que. malgrat el descens de participació, encoratjava els organitzadors a continuar la

seva tasca tic divulgació d'aquesta afició que a la vila practiquen més de 50 persones. Ramon Llunell, president de la Unió de Canaricultors. ha atribuït el descens d'inscripcions a la crisi, al cost elevat del matcnimenl. i al fet que cuidar i criar canaris necessita hores i dedicació. L'exposició restarà oberta fins el dia 13 a les 12 hores, en què es farà l'entrega de guardons. La propera trobada tindrà lloc a Sabadell del 19 al 27 de novembre. El aficionats a la canaricultura tenen una altra cita.

JOSI I' MARIA VAU.F.S

• V a l l d o r e i x — Un any més. la secció de la ( r e u Roja de Valldoreix va organitzar el tradicional sopar de germanor al restaurant Vall d'Or de Valldoreix. Unes 130 persones van assistir a la catorzena edició del sopar organitzat per aquesta entitat el dia S de novembre. Antoni Z a m o r a , president de la Creu Roja de Valldoreix, va reconèixer que enguany la participació havia estat més baixa que en edicions anteriors. Z a m o r a va assegurar que la disminució de comensals va ser per cau-

ses alienes a l'organització. Aquest sopar és una de les fonts de finançament de la Creu Roja per poder organitzar les seves activitats i tirar endavant nous projectes. Durant l'any també recapten diners a través de la rifa de Nadal, la rifa de l'Or i la Diada de la Creu Roja amb les banderetes. El president de l'entitat va explicar que una bona part de les recaptacions es destinen a la secció de Creu Roja Joventut, que <'des de fa uns tres anys impulsa moltes activitats i serveix, com l'ajut que ofereix a la gent gran».

D'altra banda, els comerços, empreses i establiments de Sant Cugat i Valldoreix van donar productes i obsequis per ajudar a augmentar la recaptació del sopar. Antoni Z a m o r a va tenir paraules d'agraïment per a aquelles p e r s o n e s que d u r a n t tot l'any c o l · l a b o r e n a m b la Creu Roja de Valldoreix, les que van assistir al sopar (5.000 ptes per cada comensal) i també va agrair el ressò que en fan els mitjans de comunicació locals. Pel president de Creu Roja. «tot plegat ens ajuda molt i per aquest motiu estem agraïts».


ELS 4 CANTONS / Divendres, 11 de novembre de 1994

APUNTS

37

LA VIDA SOCIAL Primera sessió puntuable del torneig de billar a la sala CUE

EL PERSONATGE

Joan Fàbregas, «Cugat»

XAVIER BORRÀS

Joan Fàbregas és la persona que presta el seu físic al pagès Cugat, un personatge del dibuixant Solivellas que, juntament amb el seu amic Medir, cada setmana ens fa riure amb els seus acudits al «Tot Sant Cugat» MONTSE SANT

• Centre.— Joan Fàbregas és, des de fa molt temps, Yalterego d'en Cugat, un dels populars personatges dels acudits de Solivellas. El Cugat és un pagès murri i burleta que amb el seu company, el Medir, comenta i critica la vida i l'actualitat de Sant Cugat. —El Cugat és un pagès nascut aquí, però Joan Fàbregas d'on és? —«Sóc de Sant Cugat, però nascut a la vila de Gràcia. Vaig venir a Sant Cugat l'any seixanta. Un company de feina al banc i de teatre —tots dos som molt aficionats a fer-ne—, que també és un born amic, em va fer venir. Llavors Sant Cugat era un petit poblet amb dos fanals a cada carrer, quatre bars a tot el poble i poc més. Era una vila de pagesos matiners i treballadors que anaven al llit amb el sol, com les gallines. A mi al principi em va costar molt acostumar-me a la quietud del poble. Me'n recordo que a les deu ja era tothom a caseta. Jo estava acostumat al xivarri i al safareig que fèiem a les nits d'estiu al meu barri de Gràcia i ho enyorava. Quan baixàvem a veure la mare a l'estiu i a quarts de deu marxàvem per no perdre l'últim tren, la gent ens deia: 'Ja marxeu? Tan aviat?'. Però quan arribàvem a Sant Cugat tot era tancat; moltes vegades, com que jo sóc de la broma, els cridava: 'Pagesos! Sou tots uns ensopits, que a quarts d'onze ja sou tots al llit'. La meva dona em feia callar per por que algú s'enfadés, però ca!, ni em sentien.»

Joan Fàbregas, fent de Caputxeta en la Festa de Tardor de l'any passat. Foto: MANÉ ESPINOSA.

«La més gran afició és fer teatre»

—«Més que res adobo petites avaries d'aquestes que emprenyen, com no fa pas gaire a la Sílvia de la ràdio, -Nom: Joan Fàbregas Vives. —Un llibre: «Tots els llibres i cap en esque se li va desenganxar el -Lloc de naixement: A Barcelona. pecial; no tinc temps però m'agrada llegir retrovisor del cotxe i cada una mica de tot». -Data de naixement: 6-11-25. vegada l'hi queia i, tot amoï—Una pel·lícula: Candilejas, de Charlot. -Estat civil: Casat. nada, deia: 'ara no el puc -Professió: Empleat de banca i actor afi- —Una música: Les sardanes i la sarsuela. fer arreglar, no puc portar cionat, ara jubilat. —Màxima aspiració: «Viure del que faig el cotxe al mecànic'. Amb -Aficions: «Totes i cap, però molt espei amb el que tinc sense tenir enveja de una escopinada de les meves cialment fer teatre i la ràdio». ningú». el vaig enganxar. De veritat, sí que em considero un xic manetes.» —El Cugat és un pagès, sempre, per les vacances, he La de pagès és una feina no, però és veritat que a —Vostè és un home molt un home de camp que des- anat a ajudar el meu oncle dura, potser per això quasi mi m'agrada fer riure la gent polifacètic i té moltes aficonfia dels de ciutat i veu a fer la verema al poble, tots els pagesos tenen aquest i, a més, no tinc gaire sentit cions? els fets des d'aquesta òptica a Torroella de Priorat, la sentit comú i aquesta ma- del ridícul. Sóc capaç de po—«Sí. He fet ràdio i teaparticular. Com és que un terra del bon vi. Ho feia nera de fer i de parlar entre sar-me qualsevol disfressa i tre. He fet sarsuela i també empleat de banca sap re- prou bé. Ara, això sí, em pacient i escèptica.» sortir davant de l'espectador he fet el pallasso, perquè presentar tan bé un pagès? quedava esllomat. Com que —A Sant Cugat tothom sense cap vergonya. Al tea- fer de Caputxeta és fer el —«Fer de Cugat ha estat sóc alt, els ceps em quedaven sap que per fer alguna fun- tre he fet una mica de tot, pallasso, no creus?» fàcil per a mi. Jo tinc cara massa baixos i quan aixecava ció de teatre i fer riure el des de sarsuela fins a drama, Sí, Joan, però per sobre de pagès i, a més a més, les portadores, torna't a es- més fàcil és que el Joan Fà- i tot m'està bé.» de tot crec que és ser un no em ve de nou la feina tirar cap amunt amb tant bregas surti, ja que la rialla —Entre els seus com- home que sap riure i fer de pagès. Encara que sóc de pes. Me'n ric del gimnàs. està assegurada amb vostè. panys de la ràdio té fama riure, una cosa que fa molta empleat de banca, des de Això sí que és gimnàstica. —«Potser tant com això de manetes. falta en el món d'avui.

Detalls i objectes originals a la nova botiga Paper Paper

La coral Bella Harmonia, al Solsonès

• Sant Cugat.— Tot allò que pot fer falta per fer organitzar una festa infantil amb èxit assegurat —globus, gorres de paper, cintes, ossets de peluix i altres objectes— o el que cal per tenir un detall atípic i original per a un amic o una amiga ho trobarà a la nova botiga Paper-Paper.

• S a n t Cugat.— Durant el pont de Tots Sants la coral Bella Harmonia de Sant Cugat va oferir dos concerts al santuari del Miracle, al Solsonès. En aquest indret, els components de la coral van treballar, però també van tenir temps per celebrar la tradicional castanyada. A més a més, l'últim dia de la visita al Solsonès hi van anar els pares i es va fer un dinar de germanor. Durant tots els dies, la coral santeugatenca va tenir la col·laboració P. Daniel Codina, reconegut com a musicòleg i compositor, i també com a gran amic dels infants.

Aquest nou establiment

de «regals informals» està emplaçat a la Rambla Ribatallada, número 4. Els clients també hi podran adquirir espelmes perfumades, papers, llaços i mil petits detalls que satisfaran els que n'hagin de gaudir. / MONTSE SANT

• Sant Cugat.— El dilluns dia 7 va tenir lloc la primera sessió puntuable del rànquing social, en la modalitat de billar americà, del segon torneig de billar de la sala CUE. El guanyador d'aquesta primera jornada ha estat Christian Schargitz, que va guanyar en la millor de cinc partides el finalista Ricard Hernàndez. Aquest torneig va començar el dilluns 24 d'octubre, amb una sessió no puntuable en què els organitzadors van explicar als participants les normes federatives per les quals es regeix el torneig. Els participants es divideixen en dos grups - A i B - i cada un d'ells juga en dilluns alterns. Aquest dilluns han jugat per primer cop els components del grup A, i el proper dilluns (14 de novembre) ho faran els del grup B. La puntuació d'aquesta primera jornada del grup A ha quedat així: Christian Schargitz, 150 punts; Ricard Hernàndez, 100; Dustin, 100; Marc Serrés, 60; Ignasi Piccoreili, 40; Marc Barbé, 40; Iana Dom, 25; Francesc Morè, 25; Pau Mir, 15; Mercè Castelló, 15; Josep M. Rocaspana, 15; Joan Alfaro, 15; Miquel Grau, 10; Ivan Martí, 10; Sergi Guillén, 10; Josep Llinàs, 5; Pablo Domínguez, 5; Xavier Gerhard, 2; Alex Amat, 2; Joan C. Valls, 0 i Joan M. Moro, 0.

La façana de la nova botiga. Foto: MONTSE SANT.

/J.M.V.

Tertúlia sobre Sant Domènec a la Llar d'Avis • Sant Cugat.— El dimarts 8 de novembre va tenir lloc als locals de la Llar d'Avis de la Parròquia de Sant Cugat la segona tertúlia del cicle Vivències santeugatenques, a càrrec dels reconeguts coneixedors de la història local Josep Altet i Forès, Josep Castané i Roque i Tomàs Grau i Garriga. Els tres participants en la xerrada van parlar, entre altres coses, de la capella de Sant Domènec, dels seus orígens i de les romeries i les commemoracions que es fan anualment de la Batalla de Sant Cugat contra les tropes d'ocupació francesa. / J.M.V.

Imatge de la coral santeugatenca al Solsonès.


APUNTS

38

LA VIDA SOCIAL

1 1 S 4 C A N T O N S ; Divendres. 1 ] de novembre de 1W4

ELS ENTRETENIMENTS G1RAL."

Imatge de les niodcrnCN instal·lacions del Wall Street Institutc 1

\t \ N F ESPINOSA.

Cent alumnes ja estudien al Wall Street de Sant Cugat I Sant Cugat l·l dia S de novembre es va inaugurat el centre Wall Stret Institute a Sant ( 'ugal a m b l'assistència d'un centenar de persones. 1 li van ser presents empresaris. professionals, universitaris i alumnes del centre. Aquest es el set/è que aquesta or-

ganització obre a Catalunya, a m b més de 11.0011 alumnes que hi estudien anglès. El mètode O n l i n e , produït per la institució. esta pensat per superar les dificultats dels sistemes tradicionals adaptant-se a les necessitats de cada persona., J.M.V.

Horitzontals: 1.- Tigeta de fusta que hom ta servir per escurat se les dents. 2 . - Fron nssa. Sobirà. 3 . - Ks fa posant a algú la poreio de vianda que ha de consumir. Iaia. Nitrogen. 4.- Cinquanta romans. Conjunt de poetes d'un poble o d'un temps, determinants. 3.1416. 5 . - Nom de la ciutat romana que correspon a l'actual Mataró. Riqueses que hom desplega. 6 . - Fons d'un recipient Dany moral o material. Habilitat, destressa. 7 . - Mesura a pams. Irritar. 8.- Gos. Fs mou pei ter gresca, al revés. Sigla de I "est". 9 . - Una vocal entre mil. Municipi de la .Selva. Tronc d'una estàtua al qual li han estat llevats el cap i les extremitats. 10.- Els més frescos són els del dia. Calcat que no passa del turmell. Verticals: 1.- Aeeio d'evposar amb paraules clares o exemples una matèria. 2 . - Clorur de sodi. Fent d'augment. Urani. 3 . - Dit del que viu en la disbauxa. Campió. 4 . - Recobrir d'oli o d'alguna matèria greixosa o viscosa alguna cosa. Terme infantívol per beguda. 5.- Nota musical. Natural de

1

2

1

A.

4

JL

6

7

8

i

H

2

10

9.

11

I

3: 4: 5 6 _.. T_.. --

7 8; 9

o

_

R o m a n i a . 6 . - Vall d e C a t a l u n y a . P r e p o s i c i ó . V i o l e n t a irritació contra algú. 7 . - Anar d ' u n p u n t a un a l t r e d e m é s baix La s e g o n a d e l ' a b e c e d a r i . 8 . - La vocal d e s e m p r e . Faci servir una cosa a l'inrevés. N o m d e lletra g r e g a . 9 . Aparell per a assecar figues. Xàfec fort d e c u r t a d u r a d a , e s clafit d ' a i g u a . 1 0 . - I n f u s i ó . La.... municipi del Baix E m -

pordà. S ó n al m i g del prat 1 1 . Funests. q u e presagien una desgràcia.

•Kirqrs " 0 -'01 S J ° 1 l-11l'V I " 6 :j qíuiui: 0 ~'8 JTU!V 'i;iuRtiv -'i UV 'FIX1 l n J -*9 sovir] ojii|| -"Ç ;tj s n u r j \ -'t'K '"!*V K'Itt -'i l·'·H -iM-iiuitx "'t siu.ipüJii.TS^ - - | :s|n)uo/]u<iq opn|os" s

B

SOLER

Anna Maria Barberà i Pere Pahissa. la nit de la caMamada.

Aquest dissabte. Ball de Tardor a la Unió • Sant Cugat. Demà. dissabte dia 12 de novembre, els amics dels balls de saló celebraran a la Unió Santcugutcnca la seva festa de "l'ardor particular. La setmana passada algú va dir que s'hi podia dur una fulla d'arbre com a símbol. Així. una vegada

W

més. els amants dels valsos i tangos de Sant Cugat aprofiten qualsevol festa per celebrar-la plegats. Es el cas, per exemple. del dissabte 2l> de novembre, quan els socis i no socis dels balls van tastar castanyes i panellets entre ball i glop de vi. •'J.M.V.

ii*,Z t„,

SP

(;IKALI

ESCACS

f:n aquesta sopa hi podreu trobar cl nom de vuit coneguts cognoms toponímics.

;

Blanques juguen i guanyen. Ciburdanidze-Salambe. Tblisi, 1992.

O C S L L E N R O F

; N L O R E R N E

I

L

L

O E

L

U

R O

G

L

s

E

R D

L

L

P

U

R

F

R

A

D G O

I

E

S

O

L

E

S

I

R

R

F

S

L

D

1

S S

E O

P 0

S

1

P

O Y

T

D

P M

0

O

P

P E

P

N

Y

A

S

R

R L

R

O

N

1 C

P

:

±'JU

li 1

Q.

l.xion 'F^uidjaj 'sípio •soj.iníïij'o[|3sscy 'I|IKIIS] 'S[|.HUOJ 'uopojduiR} :opn[os CilRALT INDRET DF GIRONA Punt del terme municipal de Girona on son més ostensibles els dipòsits marins.

A R T I C L E

El CMSC. a Sant Medir

Festival de patinatge artístic

• Sant Medir.— El Club Muntanyenc va col·locar una placa commemorativa del cinquantenari a l'ermita de Sant Medir el dia 5 de novembre. Els socis i simpatitzants de l'entitat ban fet palès el vincle existent entic el C M S C i Sant Medir, lloc habitual del recorregut de la marxa. .1 MA t-',n.> \t f

• Sant C u g a t El pavelló municipal de Sant Cugat es va omplir amb motiu del Festival de patinatge artístic que es va fer el cap de setmana passat, que va incloure una exhibició de l'Escola de Patinatge Artístic de Sant Cugat i dels clubs de Castellar i Aiguafreda.

< R

I,,:,- M I : .

J. ESCUDER

P

D <$) D A R R E R E S

is.ij.iji s IM IHX\ u icunoç i-^id < M ' s:-t D U H Y •s:·m:·!Hcj3d s'-ti :opn|os;

ss 11 1 &

&

avti'9'af'Vaw<a

s'vt«


APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 11 de novembre de 1994

39

ELS SERVEIS EL TEMPS

ILJOC

PERRUQUERIA - SALÓ D'ESTÈTICA Alfons Soto, 23, boixos homes - dones Tal. 675 16 51 Sant Cugat

8 Cupó de l'Once Sorteig de dimecres, 9-11-94

72426 Premis

Número 72426

2.500.000

2426

50.000

426

5.000

26

500

6

100 Núm.

Sorteig Dimarts, 8-11-94 Dilluns, 7-11-94

08200

Divendres, 4-11-94

13169

CUAsUE5

Wi

c^a»

RVtXATS

BMAOur

Surt

m ?fr TOtffSJ*

Pitm

premiat 01019

c

*sot>

«Siïm

«55c

ptuu

^=

* - l

VtNTFLUa

<-•

V E N T uooe

VENTFOTIT

premiat

14,08 fe*»!) 2 4 , 0 0 factor) 0 1 , 0 0 rasas/j

i Temperatures d'a hir

R»r

Màx. Min.

Alacant

21

12

Badalona

19

10

Barcelona

20

10

u*R£K>t

La Bisbal

20

13

38=S

MAREGASSA

Blanes

20

13

VAX/

mtOHOssA

Castelló de la Plana

21

13 17

^*^= B =

Núm.

Sorteig

Et pon

Països Catalans

UAFPIÀH»

870

Es pon 16,36 (notar) 17,36 («te»/) r

aort*

eofmi

Sorteig de dimecres, 9-11-94

13,08 (Mar)

mj

=

l i Trio

06,34 (tota) 07,34 |M*9

UAR

ARRISSADA

Dimarts, 8-11-94

591

Eivissa

22

Dilluns, 7-11-94

757

L'Esta rtit

20

14

231

Figueres

19

10

Diumenge, 6-11-94 Dissabte, 5-11-94

Súper 10 Sorteig de dimecres, 9-11-94

1-2-3-7-8 11-21-22-31-35 42 - 43 - 45 - 46 - 47 54-55-58-64-68

Loteria primitiva Sorteig de dissabte, 5-11-94 1 8 - 2 2 - 2 3 - 3 3 - 4 0 - 4 2 . C-28 FM. Pessetes

Encertants

222.053.202

1 de 6

11.585.511

4de5+C 220 de 5

417.655

14.260 de 4

9.128

292.931 de 3

941

Sorteig de dijous, 3-11-94

4 - 6 - 1 0 - 1 7 - 3 2 - 4 5 . C36 FV9. Pessetes

Encertants

281.293.768

1 de 6 7de5+C

GEMMA DORCA

370.692

H En el mapa isobàric previst per avui s'observa com la situació meteorològica està poc definida. La nuvolositat serà molt variable i a les comarques del Pirineu no es descarta que es produeixin alguns ruixats fruit del sistema frontal, poc actiu, que creuarà al llarg del dia el Principat. Els vents del nord minvaran de força. Les temperatures no experimentaran canvis destacables. Les boires matinals estaran una mica més desenvolupades tot i que encara seran poc freqüents. A les comarques gironines els núvols s'alternaran amb les clarianes, i a les àrees de muntanya podrien caure alguns plugims. Els valors termomètrics es mantindran estacionaris. La humitat ambiental serà baixa. Al Barcelonès i al Vallès occidental la nuvolositat serà variable. De matinada, especialment a les comarques interiors, es formaran alguns bancs de boira, però

8.917

996

350.563 de 3

Loto 6/49 Sorteig de dimecres, 9-11-94

12-14-18 20 - 24 - 44 Complementari

40 Pessetes

0de6

380.541.815

0de5 +C

645.544

10 de 5

53.795

802 de 4

1.878

13.772 de 3

398

Bonoloto Sorteig de dimecres, 9-11-94

7-13-23 37 - 38 - 43 Complementari

12

Reintegrament

9

Sorteig de d i m a r t s , 8-11-94 10-12-19-29 Encertants 0de6

59.004 de 3

400

3.833

Sorteig de dilluns, 7-11-94

3 de 5+C

CtaM

,

F ,%fte

la resta del dia la visibilitat serà bona. Les temperatures seran fresques de nit i relativament suaus de dia.

Pessetes

573.262

0de6

7íV

A la Catalunya Nord l'ambient serà molt variable i insegur. La inestabilitat no serà excessivament elevada,

Cap de setmana estable En principi sembla que durant els propers dies la situació meteorològica estarà dominada per les altes pressions. Hi hauran alguns intervals de núvols, però a la majoria de comarques catalanes hi dominarà el sol. Al Pirineu podrien caure alguns ruixats aïllats que en general seran molt poc importants. De matinada es formaran alguns bancs de boires, especialment a les comarques interiors. Les temperatures diürnes augmentaran lleugerament i les nocturnes no experimentaran canvis destacables. Els vents seran fluixos i de direcció variable

9 10

Girona

21

11

Lleida

15

9

La Molina

9

Palma de Mallorca

22

12

Perpinyà

16

10

El Port de la Selva

20

12

Puigcerdà

10

3

Ripoll

16

3

Roses

19

10

Sant Adrià del Besòs

21

10

Sant Cugat del Vallès

21

8

St. Feliu de Guíxols

18

9

St. Privat d'en Bas

17

11

3

St. Pau de Seguries

15

6

Sta. Coloma de Farners

21

10

Sta. Coloma de G.

21

10

Tarragona

18

11

València

21

15

Estat Espanyol

Màx. Mfn.

Bilbao

20

18

La Corunya

19

11

Granada

21

13

Madrid

16

13

Santander

19

17

Saragossa

17

12

Sevilla

22

17

Toledo

17

13

Valladolid

15

11

Món

Màx Min.

Amsterdam

15

8

Atenes Berlín

18

14

10

6

Bonn

14

8

Brussel·les

15

6

Buenos Aires

27

14

Ginebra

28

16

Lisboa

20

15

Londres

13

9

Mèxic

23

8

Miami

29

22

Montevideo

24

17

Moscou

3

-5

Nova York

20

8

París

24

17

Pequín

15

9

Quito

20

9

Rabat

23

15

Rio de Janeiro

35

19

Roma

20

13

Santo Domingo

32

22

Tòquio

19

8

Varsòvia

20

13

Viena

8

Washington

22

12

Zuric

22

16

6

ii'MOBÒSCOI»

121.132.769

0 de 5+C

Encertants

nRpM

però sí suficient perquè caiguin alguns ruixats aïllats. Al País Valencià i a les illes Balears hi hauran alguns intervals de núvols, però en general hi dominarà el sol. A tot el litoral català els vents seran fluixos i del quadrant oest. A la mar dominarà el marejol.

19 19

43 45. C46 FW.

42 de 5 2.842 de 4

17-22-24-32

Núvols, clarianes i ruixats dispersos a les comarques pirinenques

8.314.102

314 de 5

Encertants

Poc definit i variable

Fontcoberta Fornells de la Selva

36 44 C-27 R-2. Pessetes 98.776.561 5.379.195

55 de 5

117.364

3.518de4

2.905

60.764 de 3

400

•Àries. 21 març-20 abril —Hauries d'anar amb compte amb la teva salut. Procura abrigar-te bé quan surtis i evita refredar-te. •Taure. 21 abril-20 maig —Podries tenir certes dificultats laborals amb els teus companys de feina més propers. Sigues prudent. •Bessons. 21 maig-21 juny —Et podries sentir una mica deprimit/da i no tenir la moral gaire alta. No t'hi capfiquis.

•Cranc. 22 juny-22 juliol —Hauries d'aprofitar aquests dies fer algun canvi a casa teva. De manera, no t'excedeixis. •Lleó. 23 juliol-22 agost —Ha arribat el moment adequat dur a terme aquests projectes havies hagut de deixar de banda.

per tota

• Balança. 22 set.-22 octubre —Estaràs molt més comunicatiu/va que habitualment. Però no et passis amb els amics perquè es cansaran de tu.

• C a p r i c o r n . 21 des.-19 gener — E s t a r à s m é s ac\\Wva respecte als dies

per que

• Escorpí. 23 oct.-21 novembre —La família estarà millor que mai i tu ho agrairàs. Demostra'ls que prefereixes estar amb ells abans que res.

•Aquari. 20 gener-18 febrer —La teva parella i tu passareu una època de color rosa. No t'hi agafis gaire, perquè si no després patiràs.

•Verge. 23 agost-21 setembre —Tindràs algun petit problema amb la teva parella. No pateixis; serà transitori i no s'allargarà.

•Sagitari. 22 nov.-20 desembre —Podries tenir algun daltabaix econòmic que et preocuparà molt. El millor que pots fer és no patir.

•Peixos. 19 febrer-20 març —La sort en l'atzar t'ajudarà a sortir-te d'aquest problema econòmic. Però no n'abusis.

anteriors i et sentiràs alegre i optimista. Continua així.


I V

S

A

S/tNT CUGAT TOTA UNA EXPERIÈNCIA

NIT FANTÀSTICA '94

Amb motiu del nostre Segon Aniversari, Cinemes Sant Cugat et proposa una nit molt especial... una Nit Fantàstica de Cine amb la projecció de 2 pel·lícules en Versió Original (subtitulades), pel·lícules de gran èxit al darrer Festival de Cinema Fantàstic de Sitges '94.

THE MASK

ONLY YOU

Dirigida per Charles Russell i guanyadora del Premi als millors efectes especials a Sitges '94.

Dirigida per Norman Jewison i protagonitzada per Matisa Tomei i Robert Downey Jr.

Nit del 12 al 13 de Novembre a les 0,45 h. ACCÉS A LES 2 PEL·LÍCULES + BUCKET DE CRISPETES + SORTEIG DE REGALS = 600 PTES. CENTRE CULTURAL SANT CUGAT - Plà del V i n y e t s/n - S a n t C u g a t del V a l l è s - BARCELONA

£—i Al s e r v e i d e l ' e s p e c t a d o r

V

p\ s s s s a E s s s s

0*

f

2

lla,,

•.•iiilr-

Ai (i \\n\ iiimi4\\'(ilnl\

Duiilc l'i\i>ci litiini

Curiii·l il'f\tiitlitmt

Desi om/ilrs nif.\ xmin <>'' ti

Kt:\crvti JWI Iclcjun

<

iinifl

\li:,!,i

l\ll!iiHlt

•<itiü

hiryrln

III . ( » / / > <

IÍ'IIII

Sfi l'c; l'ep-Stuifk

hitoïnnit to 24 i: 7.7 -105 22 22


41

APUNTS

E L S 4 C A N T O N S / Divendres, 11 de novembre de 1994

ELS CINEMES «Cuando un nombre ama a una mujer» Director: Luis Mandoki. Intèrprets: Andy Garcia, Meg Ryan, Ellen Burstyn i Tina Majorino. Recomanada: R/13. Sales: Principal, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola. • Alice i Michael Green viuen la més extraordinària història d'amor. El seu matrimoni està ple de passió, tendresa i comprensió, i entre tots dos estan educant dues meravelloses nenes. Han format una família perfecta, almenys aparentment. Perquè sota la superfície d'aquesta relació s'amaga un secret dolorós que Alice ha mantingut ocult no només als éssers estimats, sinó també a ella mateixa. La rutina de la família Green resulta alterada dramàticament el dia que Michael descobreix que la seva esposa és alcohòlica. Per superar aquest problema, la parella haurà de seguir un camí molt dificultós.

«El cuervo» Director: Alex Proyas. Intèrprets: Brandon Lee, Ernie Hudson, Michael Wincott i Rochelle Davis. Recomanada: R/18. Sales: Rubí Palace 1, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola. • Eric Draven torna de la mort després d'haver estat assassinat per un grup de gàngsters. El seu propòsit és venjar-se, eliminant els responsables un a un, davant la perplexitat d'ells mateixos i de la policia. En la seva missió, Draven sempre va acompanyat per un corb.

• SANT CUGAT

Director. Lucho Llosa. Intèrprets: Sharon Stone, Sylvester Stallone i Eric Roberts. Recomanada: R/18. Sales: Sant Cugat 4, de Sant Cugat; Rubí Palace 3, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell; Montecarlo, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola.

4.00,6.00,8.15,10.45

FomstGump

4.00,6.00,6.15,10.45

4.30,6.30,8-30, «S-36

CfeeanMNK

Sant Cugat 2 LaSombra

4.20,6.30,8.35,10.40

Sent Cugat 3

Forest Gump,

455,7.15,10.15

Euterpe LaSombra Festius: 4.20,6.10,8.15,10.50

Sant Cugat 4

Elespedafistt

5.00,7.45,10,30

Montecarlo

eespecMsta

Principal

Cuando un nombre ama a . 4.00,6J20,8.25,10.50

Rambla

TomyVw

Sant Cugat 1

Ungo^oeWdasfc»

TRUBI Rubí Palace 1 El Cuervo

/

Laborables: 6.40,8J0,10.30

Dissabtes i festius: 4.30,6JO, 8.30,10.45

•_

Rubí Palace 2 TomyVfc Dissabtes i festius: 4.00,6.15,8,30,10.45

Laborables: 6.16, M0,10.45

RubíPalace3 BespedaWa Dissabtes i festius: 4,00,6.15, 8V30.10.45

Laborables:6.15,8.30,10.45

Lab.: 4.30,620,8.10,1050 4.00,6.10,8.20,10.45

4.10,6.20,8.30,10.50

TCERDANYOLA Magnapax:

El Gran Canon

4.30,6.30,8.30,10.30

Magnapax:

Niàgara

4.30,6.30,8.30,10.30

El especialista

4.20,6.35,8.50,11.05

El Cuervo

5.00,7.00,9.00,11.00

BtesorodeCuriy

4.10,625,8.45,10.55

Vidadeesechtco

4.00,6.15,8.30,10.45

Cuando un hombre ama a..

4.00,6.20,8.45,11.15

• SABADELL

Todo es mentirà

4.40,6.40,8.40,10.40

Cineart 5 sales El especialista

4.00,6.00,8.15,10.45

TomyVlv

4.50,7.20,10.45

4.00,6.00,8.15,10.45

Un golpe del desa»

5.15,7.15,9.15,11,15

Un gelpe <W destino

4.00,8.00,8.15,10.45

Forrest Gump

5.00,7.40,1025

Todo es menta

4.00,6.00,8.15,10.45

LaSombra

5.00,7.40,1025

Rubí Palace 4 EltesorocteCurly

Laborables: 6.15,8.30,10.45

Dissabtes i festius: 4.00,6.15,8.30,10.45 Rubi Palace 5 VtiadeesetNco Dissabtes i festius: 4.00,6.15,8.30,10.45

El Cuervo

• May Munro planeja venjar-se d'una banda de mafiosos cubans de Miami que van assassinar els seus pares quan ella era una nena. Per dur a terme la seva venjança s'introdueix en un grup de criminals i sedueix el fill del cap. Però May sap que ella sola no podrà realitzar els seus plans i implica en la seva vida i en la seva obsessió Ray Quick, un solitari especialista en explosius, amb les consegüents implicacions d'intriga i aventura amorosa.

«Forrest Gump» «El especialista»

BtesorodeCuriy

Director Robert Zemeckis. Intèrprets: Tom Hanks, Robin Wright i Gary Sinise. Recomanada: R/18. Sales: Sant Cugat 3, de Sant Cugat; Cineart-tres, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola. I Forrest Gump té un baix coeficient mental i pateix una malaltia que li ha afectat les cames,

Laborables: 6.15,8.30,10.45

però té un cor molt gran. Gump aconsegueix, gràcies als seus esforços, convertir-se en heroi de la guerra del Vietnam, excel·lent membre de l'equip de futbol americà de la Universitat, campió de tennis de taula i propietari d'una creixent empresa de pesca. Durant la seva agitada trajectòria cap al triomf Gump coincideix amb el cas Watergate, la guerra del Vietnam i l'efervescència dels moviments contraculturals i es tractarà amb diferents presidents i diverses personalitats americanes.

«Un golpe del destino» Director. Gillies MacKinnon. Intèrprets: Steve Martin, Gabriel Byrne, Laura Linney, Catherine O'Hara i Stephen Baldwin. Recomanada: Apta. Sales: Sant Cugat 1, de Sant Cugat; Cineart 5 sales, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola.

m Michael McCann és un home solitari que viu en una cabana dedicat a la seva professió de fuster. De sobte, la seva vida fa un gir radical quan, una nit d'hivern, una nena es presenta a la porta de la seva cabana, després que la seva mare ha mort a la neu. La nena es guanya el cor de Michael, que decideix adoptar-la legalment. Anys després, el pare biològic de la nena reclama la custòdia.

«La sombra» Director Russell Mulcahy. Intèrprets: Alec Baldwin, John Lone i Penelope Ann Miller. Recomanada: R/18. Sales: Sant Cugat 2, de Sant Cugat; Euterpe, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola. I La Sombra és un exòtic i misteriós heroi que lluita contra la delinqüència emmascarant el seu rostre entre un barret negre calat i un mocador de color vermell.

«El tesoro de Curly» Director Paul Weiland. Intèrprets: Billy Crystal, Daniel Stern, Jon Lovitz. Recomanada: R/13. Sales: Rubí Palace 4, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola. I La vida de Mitch es veu inesperadament alterada amb la visita del seu germà petit, Glen, que està obsessionat a recitar soliloquis d'una pel·lícula. Després que va trobar accidentalment un mapa vell d'un tresor amagat en un barret que havia heretat de Curly, Mith veu en Curly senyalant a tot arreu, convençut que ha retornat de l'altra vida. Després d'un viatge a una antiga llibreria Mitch i Phil descobreixen que el pare de Curly havia fet un atracament

«Todo es mentirà» Director Alvaro Fernàndez Armero.

Com pot Stallone fer Vamor amb Stone? • «EL ESPECIALISTA» Títol original: The especialist. EUA, 1994 Director Luis Llosa Intèrprets: Sylvester Stallone, Sharon Stone, James Woods, Rod Steiger, Eric Roberts.

N

ÀNGEL QUINTANA

o s'ha de confondre El especialista, de Luis Llosa, amb una curiosa pel·lícula del mateix títol protagonitzada per Peter O T o o l e que narrava les desventures d'un personatge que tenia com a professió fer de doble en cl rodatge d'escenes d'acció. El especialista que ens arriba ara a les pantalles no parla dels dobles dels actors, ja q u e el seu p r o t a g o n i s t a . Sylvester Stallone, és dels que afirma que ell ho arrisca tot a cada rodatge i no necessita dobles. L'especialista de la pel·lícula ha assolit el mestratge en la col·locació de bombes explosives en els llocs més insòlits —des del peatge d'un pàrquing fins al plat d'una tassa de cafè—. Les bombes, però, no són més que el pretext p e r q u è en el film hi hagi uns quants efectes especials que justi-

fiquin u n a certa espectacularitat. Malgrat les n o m b r o ses explosions, aquestes n o aconsegueixen substituir les dues estrelles de la funció: Sylvester Stallone i Sharon Stone. Els productors p r e t e n e n que entre Stallone i Stone hi hagi una química. Potser en la campanya publicitària la química funciona perfectament i indueix a pensar que, en un film amb tantes explosions, la més gran tindrà lloc en la desitjada escena eròtica entre l'home musculós i l'actriu d'Instinto bàsico. A l'hora de la veritat, l'explosió és impensable, les escenes eròtiques n o són més que pólvora molla. Els encants de Sharon Stone queden tapats per la massa informe dels músculs i la carn arrugada de Sylvester Stallone —hi ha una escena en què sembla ballar Flashdance en calçotets que és una perla-. Stallone sembla estar obsesionat, a més, a fer d'exhibicionista en totes les seves últimes pel·lícules. A Demolition man ensenyava el penis i a El especialista mostra diverses vegades el cul. Per molts contrallums blavosos a la m a n e r a de

Intèrprets: Penelope Cruz, Ariadna Gil, Coque Malla, Jordi Molla. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola. • Lucia i Pablo són dos joves que sempre coincidien mentre esperaven el metro i que s'agradaven mútuament. Els dos joves s'estimen però acaben enfrontant-se en la seva convivència quotidiana. Les coses es compliquen entre ells quan apareix una entrevistadora que persegueix Pablo. Crònica social sobre la joventut centrada en els conflictes sentimentals de diversos personatges que no senten segurs d'ells mateixos.

«Tom y Viv» Director Brian Gilbert. Intèrprets: Willem Dafoe, Miranda Richardson i Rosemary Harris. Recomanada: R/13. Sales: Rubí Palace 2, de Rubí; Rambla, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola. B Reconstrucció de la tempestuosa relació que van viure el poeta nord-americà Thomas S. Eliot i la seva esposa, Vivenne Haigh-Wood. El film intenta demostrar la influència que va tenir el conflictiu matrimoni en la creació poètica d'Eliot.

«Vida de este chico» Director Michael Caton-Jones. Intèrprets: Robert de Niro, Ellen Barkin i Leonardo DiCaprio. Recomanada: R/13. Sales: Rubí Palace 5, de Rubí i Kursaal, de Cerdanyola. • Anys 50. Caroline Wolff i el seu fill adolescent, Toby, lluiten per establir-se en algun lloc dels Estats Units, amb una vida dura i difícil. Tot canvia quan Caroline coneix Dwight Hansen, un home romàntic i bondadós que li proposa el matrimoni. Després del casament, Caroline i Toby descobriran que Dwight és, en realitat, un home colèric i impetuós amb idees pròpies sobre el que està bé o malament.

Els noms de Stallone i Sharon Stone condicionen el to d'£/ especialista, un producte que es proposa combinar el sexe amb l'acció, l'estètica publicitària amb la factura dels telefilms.

Nueve semanas y media que es vulgui posar a la sessió, les escenes eròtiques són inc a p a c e s de p r o d u i r c a p mena d'excitació. Més aviat el seu efecte és el contrari. Com a pel·lícula d'acció, El especialista funciona a batzegades. La seva trama és molt simplista: una dona vol venjar els assasins de la mort del seu p a r e i un tècnic en explosius vol venjar-se del seu rival. Però Luis Llosa — u n director peruà que farà una carrera n o t a b l e — té l'art d'embolicar la troca més d'allò estrictament ne-

cessari. No sap com explicar la història, com combinar una trama policíaca amb les bombes i els anuncis publi-

citaris per Sharon Stone. Al final fa la sensació que el director ha seguit el camí més complicat p e r arribar

a les conclusions més senzilles. En un producte com El especialista resulta impossible trobar valors q u e n o siguin els extracinematogràfics. La seva fórmula està tan condicionada p e r les normes de comercialitat de la llei del mercat q u e el q u e menys importa és la qualitat o la dignitat del producte. Com es pot vendre que un home armari com Sylvester Stallone, a m é s de posar bombes i d o n a r algun cop de puny, sigui capaç de seduir la femme fatale d'Instinto bàsico? El especialista acaba en el m o m e n t en què l'espectador, després d'haver passat per la taquilla, decideix entrar al cinema.

Antenex, S.L. Venda i reparació d'antenes i parabòliques, C/ Àngel Guimerà, 2 (davant estació) Tel. 589 22 47 SAHT CUGAT

i

1 5 Torreblanca Josep Puig i Cadafalch, s/n . T. 589 24 81

2 5 Ü

pic;

I-A N I T


APUNTS

42

H l . S 4 C A N T O N S , D i v e n d r e s . 11 d e n w e m b r e d e 1 W 4

L'AGENDA

• Radiu Siint ('nuat l)t dilluns ;i d i \ f m i r i s l)c 7 a 'i.^li li /•/ ( iall dti \/('>ií sn>. lli niúnIIUILIP amb \ a \ iL-i f iiinells i L'K S c r \ c i \ Inlninuiiiis c!e KSC IV

l

> Ml .i

III li. S ' , ; I I /

(//..' J í / l ; / . i l l l l h \

( 111:111

( . c a i u n as.

LA

11

P R O P O S T A • Centre — A les 4 del matí a la Creu de T e r m e , O r a n Xocolatada. — D e les 11 a la 1 a l'explanada de la Casa de Cultura, demostració de salvament, pel Cos de Bombers de Rubí. —A les 12 a la pla hi Octavià. Sardanes amb la Cobla Principal de Llobregat. — A l e s 12.30 a la plaïa Octavià, Pedalejada ciclista per Sant Cugat.

DIVENDRES • Sants Marti naris.

l o u r s . Melilla

i \ a-

I)c Illa i : MI h l nu luthittició anih 1 ,'S'ÍS, imh \ t Arn.il. IV i : '"l a I * .-• • li. Res <( vtuti1. prL-M.nijr per M. Rihalla 1 M ( .niíchiv Oc I v 50 a I '• li .V.iuf ( /íifi/f 1//1Í ii :llil I Ri'|H-|li'l'l| DL- I I ... - l i . I '.</ ,/r /,ir(/,j l'iv>.i'!it;il pel \ M.irtm. ílv I " 1 I s li. It/itcstii taula pau't ui ./'(' .Iillun^ la icaiitat ik'K MII[MI\:I .niïs a l altes sense /...«.Viri. ilimails piai'Iiqucn) la •*< .Iivlai ilal a 1 aire it iit tara, amh V ( asanovas i M Costa. I Jiiiieeres 11:111 un l'essie a la '< 'n. amh I ( )nïnK i ( ( \ > l.imina I )ijiMi-. nhrim el 01i ivu ik-K altres. / <'\tiitt'lti. amb l' I ai i I ( acares. Di'.LIHIILS

I

AIMLI

I

V

Bonet

piesenten / 't'sn;'nti D L IS a !'<h. Res a veure I tcpelieioi. De l'i a 2í\) il lloro. !iu\et.tK musiL aK a m b S \ a l k e \ les 21.IU li. / '.'./'.«ni. amh ('. k e \ e n e IV- 2! 1(1 a 2 ' h Sons i estel-.. amb I' l'.ihissa De 2à a 24 h. Dilluns4 'iure ;/ Ui itirti. dimarts l'essu de "l·ill.

illHK'eri's

/ 't'yltitt'ttl.

ill-

)i»us / \strenti i t:;LeiHÍies; £ aties sense fro'ltt'rt s De llu a 7 li Mieh ./ „•/ .< ' u . <i\/,íí. MlIMCa l l n u - s t o p .

M)issal>ti-s IV .S a II) li. /•./ (ulli del Mont siir ledleio dissalitc). De UI a 1 I li. Pessic de mm (repetició) De 11 a 12 li. L'estrena (repetíem). De 12 a 12 li. I.'estafeia (repetíem). - De l.i a 14 h. Awni-Mtin. C ReNcrte i l'ei|iiip d'esports. De 14 a 15 li. l'ullés sense fronteres (repetició). De 15 a l(i h. \laf>tcal Mvsten, l'mir. amh J.M. Alvira. De l(i a 14 h. Súper l)j. Música a m b X. M o n t e r o . De 1<I a 2(1 h. Riff-Raff. Musica licavv. amh M. Picanvol. De 2(1 a 22 h. Intek a Track. Rock. MUII i funky a m h J. Marques. De 22 a S li. Musieu al teu etistai Musica non-stop. • Diumenges De S a '» li. / / dia del Senyor. I m i s s i ó de la missa tic dissabte i informació ilc l'església e\ angèlica líhen li/er. De ° a ^ Ml h. Esport en munu. la etlieio.. De 4.2(1 a 14 h Roda d amics (. oiuluit per IV l'ahissa. Poesia a m b .1 I . (iaieia. sardanes i sarsuela amh .1. l a h r c g a s . : / r . un pas per lishart. De 14 a Is li. Esports en rrr.rrul

• ( a f é d f HtlKrado - A les 1 ! ..'il. countr\ en directe amh ('.MintiA l.»c aiul bis pert'ect sliou 1 •nli.ida lliure. Reserves al telelon d75 2S 51 a paí tu de les 14.0(1 h.

Pis cartell mianvadoi del concurs

XIX Festa de Tardor • Centre ( utural - A les II) de la nit a l'Auditori. concert a càrrec de l'Orquestra de C a m b r a N a c i o n a l d'Andorra V e n d a d'entrades de dimarts a divendres de 12 a 14 i de IS a 2(1 '0 al carrer Francesc Moragas. 2(1 i dues hores abans de la funció Preu: 2.00(1 ptes. Tel.: 5N" 22 SS i >S4 1)2 41).

|f

i

• Casa de C u l t u r a A Ics 4.2i(l debat: Eoe mai mes. prevenció, extinció i ajut. amb la participació de J. Recasens i X. Cortés, regidors de Manteniment, Obres i Serveis i Medi Ambient de l'Ajuntament: M, Martí, president del Patronat de Collserola: J. Pallejà, cap del parc de bombers de Rubí: N. l o rras. afectat de la Floresta i C. Castell, biòleg del Servei de Parcs Naturals de la Diputació.

12

A

quest c a p de s e t m a n a ningú té excusa p e r q u e d a r - s e a e a s a j a q u e hi h a p r o p o s t e s d ' a l l ò m é s d i v e r s e s p e r e s c o l l i r . La t r a d i c i o n a l Festa d e T a r d o r de Sant Cugat arriba aquest a n y a la s e v a d i n o v e n a e d i c i ó i, d e d i v e n d r e s a d i u m e n g e , hi h a a c t i v i t a t s p e r a t o l s els iiustos: d e b a t s , c e r c a v i l e s , g i m c a n e s , balls, lliur a m e n t s de premis i actuacions de tota m e n a . s lil'NOHKR

• \ alldurciv \ les 21.20 de la nit al restaurant Vall d'Or. de V'alld o i c i v Sopar Anual d'Asdi. Preu: (vll(H) ptes. A m b l'actuació tic l'humorista Santi Sans. Reserva de tiquets C a lci ia Santa Maria Hdda's Place. llei.- 5X4 12 42).

• Centre •\ Ics 1(1 del matí a la pla}a LICI Monestir. Campanya R e sidu Minim: O r a n G i m c a n a de l'Hnvàs. Per a tots els nens i nenes de fi a 15 anys. Tel.: ( v 5 5(1 46 i 674 17 56. Organització: C E . P A .

• Centre A Ics 5 de la tarda al Club d'Escacs de la L'nieó Santcuiíatenca, 3er Torneig Obert

DIUMENGE • Sanis — l . e a n d r e , Hstanislau Kostka i Didac.

D I L L U

N S

• Sants —Josep Pignateli, Serapí i Bariaranda.

15

• Monestir —A les 7 del matí sortida de l'excursió matinal per Riells del Montsenv. Informació: Pere Robert, ('tel.: 675 42 74).

D I M A R T S • Sants —Albert el M a g n e . Eugeni i I.eopold.

16

DIMECRES • Sants —Margarida d'Escòcia, ( i e r l r u dis la .Matna i Admond.

17 D I J O U S • Sants — Isabel d ' H o n g r i a . G r e g o r i T r a u m a t i i m . Iscle i Victoria.

• Sala Res —A les 11 de la nit l'unciou Privada a m b Pop Patino. Tel.: 5K9 33 14. • Cafè de Belgrado —A les 11.30. blucs en directe a m b R and B. Entrada lliure. Reserves al tel.: 675 3S 51 a partir de les 14.00.

• C o r infantil i juvenil —Nois i noies a partir de 4 anys. Informació i inscripcions a la Casa de Cultura. Tel.: 675 32 23. • Centre Cívic de la Floresta — C e r à m i c a , ludoteca. piano. guitarra, solfeig, dansa i altres activitats. Informació i inscripcions de 17 a 21 hores Tel. 589 08 47. • C e n t r e Cívic de les Planes

HORARI AUTOBUSOS • LÍNIA 1. SANT CUQAT

ASJAMÍR

3. SANTC«ftAT.U rLORESTA-LES PLANES

Sortid·t 4 M d« M n Janw. - O t e M n e r * . 1a sortida: 06.10h-07.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.20h. L'últim serveifinalitzaei seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Otesabtea I festius. 1a sortida: 07.l0h-08.l0h i als 10 minuts de cada hora fins a les 2210h. t'úWm servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Sortides das de F. Colom. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.30h del mati i cada hora i mitja fins a les 21 30h. -Dissabtes I festius. 1 a sortida: 08.00h del matí i cada hora i mitja fins a les 21,30h. Sortides das de l'Estació. -Dies feiners. 1 a sortida: 07.20h del matí i cada hora i mitja fins ates22.20h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 08.50h del mati i cada hora i mitja fins a les 22.20h.

Sortida* de» d» FAvinguda Alfons Sala. -Dies feiners. 1a sortida: 06.50h-07.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21.50h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes I festius. 1a sortida: 07.50h-08.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21 50h. L'últim serveifinalitzael seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Socorregut F. Colom, la Floresta, Plaça Centre, Mercat CAP, Alfons Sala, Estació, Plaça Centre, La Floresta, F. Colom.

* 3, SANT CUOAT4IUBÍ TERRASSA

Recorregut MasJaner, Estació Mira-sol, Plaça Can Cadena, Estació St. Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena. Estació Mira-sol, Mas Janer.

i |

.\ledu,o.

De Is a I fi li. Manual Mvsten. I ou, De ld a 14 li. Súper DJ De l'J a 2) h. Trtick ti Eraek. De 21 a 22 li. Esports en nuir\a í.7 edieto. De 22 a " li. Mu.sua al teu lostiit. Musica non-stop. 1 cada dia. cada hora... Butlletins horaris informatius. Connexió a m b Catalunya Inh u m a c i ó . mlorniació local i comarcal amh els Serveis Informatius de KSC.

14

13

DISSABTE • Sants —Josafat, Emilià de la Cogolla i Nil.

d'P.scacs de T a r d o r . -A Ics 6.20 a la plaça Octavia. soitida de la Cercavila amb gegants, capgrossos. trahucaiics. diables i grallers. -A les 14 ..illa la plaça Octavià, prego de la testa i hall amh musica celta occitana i el grup (ímlina Xana.

• Monestir —A les 1 1 del mati, repartiment de premis de la 36a Marxa Infantil de Regularitat. —A les 11.55, lectura manifest de la Plataforma Cívica per la defensa de T o r r e Negra i Rodalies. - - A les 12.00. lliurament de premis del concurs de dibuixos Mans Unides. —A les 12.15, actuació del Cor Infantil Sant Cugat. — A les 12.30. actuació del Cor Aulos. — A les 12.45. actuació del C o r o de la Casa de Cuenca de Barcelona. — A les 1.15. actuació del G r u p teatre Fila Z e r o a m h Eoe o l'apoealipst ara. —A la 1.15. ofrena d'una làmpaia votiva al Monestir, en c o m m e m o r a c i ó dels 50 anys LICI Club Muntanyenc. — A les 2. actuació de l'Esbart de Sant Cugat.

• C e n t r e Borja - A les I4.4S del vespre al Centre Borja, conterencia. Criterios para el estudio v valo/aciort t/e nua ohni de arte. per Montserrat Marti, especialista en pintura del segle XIX. Fel.: ('7.J 1 ] so i 674 56 24. E s t u d i a n t s e n t r a d a lliure.

MWWaMiyjl^lWiiaiWijIEjtU'l]'»'

SAMT CUGAT

• A3.SANTCUOAT4WRCtL0NA

Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners, 1a sortida: 06.16h-06.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. -Dissabtes i festius, i a sortida: 09 16h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h

-Dies feiners. 1 a sortida: 05.15-05.40 i als 40 minuts de cada hora fins ates22.106. -Dissabtes. 1 a sortida: 05.15-05.40 i 06.1 Oh i als 10 minuts de cada hora fins ates22.1 Oh. -Diumenges i festius. 1 a sortida: 07.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40h i 23.00h (feiners). 23.00h (dissabtes i festius).

Sortides das de Sant Francesc. -Dies feiners. 1a sortida: 06.23h-06.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. Sortida* des da l'Estació FOC. -Dies feiners. 1a sortida: 06.05h-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.05h-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. Recorregut Saní Domènec. CAP, Sant Francesc, Plaça Coll, Mercat Torreblanca, Monestir, Estació FGC. Colomer. Sant Domènec.

MIQUEL RAMS • Electricitat - Aigua - Gas • Aire condicionat - Calefacció • Instal·lacions Industrials c/ Can Matas, 6 Tel. 674 80 39 / 908 897882 (mòbil) Sant Cugat del Vallès

Wt^^gM

-Dies feiners. 1 a sortida: 05.40h-06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55h, 07.55h i 11,55h.(felners)

• A3.8ARCILONA-SANTCUGAT -Dies feiners. 1 a sortida: 05.45 i als 15 i 45 minuts de cada hora fins ates21.45h. -Dissabtes. 1 a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora fins a les 21 45h. -Diumenges i festius.1 a sortida: 06.45h i als 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners).

ASS. RADIO SERVI DIA 1 NIT

^^^^^^^| T A X I ^ ^ ^ H ^ ^ H S A N T Cobrament amb K^BH

CU G A T

targetes de Crèdit

j S j H 1 VALLDOREIX 'lele,tK

mat 1589 44 22-674 92 12

Si creus en la Humanitat, ajuda aquells que lluiten pels seus drets. Fes-te soci de C r e u Roja|

Ïf.


43

APUNTS

E L S 4 C A N T O N S / Divendres, 11 de novembre de 1994

L'AGENDA —Tallers de música de banda, de costura, de guitarra, manutalitats, casal per joves i altres activitats. Informació i inscripcions de 17 a 21 hores Tel. 675 5105. • C a s a l Cultural de Mira-Sol —Taller de teatre, manualitats, boixets, esplai diari, casal d'avis i altres activitats. Taller de Natura Descobrint el nostre entorn, per a nens i nenes de 7 a 12 anys. Dissabtes de 10 a 13 hores. Informació de 17 a 21 hores. Tel. 589 20 78. • F i r a d'Esquí —Del 7 al 25 de novembre a la Casa de Cultura, Fira d'Esquí de Material d'Ocasió. Venda de material del 13 al 18. Devolució de material del 21 al 25. Horari: de 19 a 21 h. El dia 13 de 10 a 20 hores. • C u r s d'Esperanto —Organitza: Grup d'Esperanto Jozefo Anglès. Tel. 674 61 80. • C l u b Muntanyenc —Grup de muntanya, de 11 a 14 anys. Tel.: 674 53 96. —Grup Xàfec. Activitats infantils cada dimarts de les 6.30 a les 7.30 de la tarda. —Classes d'anglès, conversació. Tel.: 674 53 96. —Classes d'atletisme, de 8 a 12 anys. Tel.: 674 53 96. —Grup Trempedra. Dissabte 19 i diumenge 20 de novembre, Travessa transversal de la Serra del Cadí. Reunió informativa el dia 17 a les 21.30 h. al Club Muntanyenc Sant Cugat, plaça Barcelona, 5. Tel.: 674 53 96. —Diumenge 20 de novembre travessa: Sant Celoni - Sant Martí de Montnegre - Vallgorguina. Sortida de la pla}a del Monestir a les 8 del matí. Informació: Vicenç Peig. Tel.: 321 63, 35 de 9 a 10 del vespre. Últim dia 17 de novembre. —Dissabte 26 de novembre, travessa: La Fonteta (Gandesa) - Garcia, per la Vall de les Ermites. Sortida de la pla}a de! Monestir a les 6.30 del matí. Informació: Vicenç Peig. Tel.: 321 63 35, de 9 a 10 del vespre. Últim dia 24 de novembre. —Del 27 de desembre al 3 de gener sortida a esquiar a Lles, al refugi de Cap de Rec, a partir de 6 anys. Inscripcions del 14 de novembre i al 16 de desembre de dilluns a divendres de 19 a 21 h.

•Centre Borja —Dimarts 22 de novembre a les 19.45 del vespre al Centre Borja, conferència: Restauracions en el Monestir de Sant Cugat del Vallès (1982-1994), per Domènec Miquel, professor d'història a la Univer-

TEATRE

TELÈFONS

FARMÀCIES DE TORN Dia / Poble

1 Farmàcia (adreça)

i Sant Cugat

Riera (Dr. Munto, 1)

SERVEIS

Telèfon 1 6740430

Ajuntament

5892288

Grua

6743371

675 51 OS

Aigües La Floresta

6742089

6928080

AAPPIWWra-sol

6742018

AAW Verge Carme Mira-sol

6741003

JCafcnyo.a

Selva (Toronto, 12)

6918901

Ambulatori Les Planes

= Rubí

Ruiz (Carretera Sabadell, 95)

6995012

Bombers BsB&terra

3 Montcada

Guix (Major, 25)

-

Bombers GeneraSst

ï Papiol

AV1à(Av.GeraraJtat,36)

6683967

Bombers Rubí

6998080

AAW Sani Joan Mira-sol

6747103

Sant Cugat

R. Salavert (S.Rusinol, 38)

6740645

CAP

5891122

A A P P I W VaMoreix

6742197

'

Cerdanyola

Arvarez (Galeries Uricentro)

6926721

CAP urgències

5894455

AAPP i W C.Montserrat Vall. 6742105

* Rubí

Via (Conjunt Rubf-2000)

6991301

Cisa de Cultura

5891382

AAPPWCanMajóVai.

6745049

í

E. Relat (Av. Catalunya, 65)

-

Casal VaMoreix

6744599

AAPrap, i VeinsU Floresta

6742089

A. V i a (Av. G e n e r a * * , 35)

6683967

Catalana de Gas

7252944

MWAiguaflongaLaFlor.

5890847

Ats. Consumidors

~ 2684567

Montcada

í Papiol

085

6745129

I Sant Cugat

C.TewrJó (Rambla bel Celer, 97)

6747749

Centre CMc l a Floresta

N Cerdanyola

Bach (Passeig Cordetes, 67)

6922367

Centre Cfvic Les Planes

6755105

A t a * * » Anònims

3177777

Roca {Av. Barcelona, 55)

6990953

Centre CuBural Mira-sol

5892018

DM fCte prèvia)

5893080

; Montcada

E Relat (Av. Catalunya, 65)

-

Cinemes St Cugat (Reser.)

5690941

Ctaanpeaoa

i PS**

AVHà(Av.Generalat,35)

6683967

Comas

6747096

H. General de Catalunya

5891212

L Beringues (Alfons Sala, 46)

6740483

Creu Roja Sant Cugat

6741234

H.VU(fHsbron

4272000

i Cerdanyola

Vals (Av. Catalunya, 17)

6921130

Creu Roja VaMoreix

6742459

H. Sant Joan de Déu

2034000

: Rubí

Oriol (Zafiro, 28)

6994396

Dispensari La Floresta

6747615

Unitat Coronària

2481040

" Montcada

J. Relat (Major, 89)

5941481

Enl Municipal descentrat.

6742719

Tel ds l'Esperança

4144848

i

A. Vila (Av. Generalitat, 35)

6683967

ENHER Rubi

6991692

Informació Carreteres

2042247

6753344

FECSA

5891226

trtamaoo Aeroport

4785000

6741934

Informació RENFE

4900202

i Rubi

Sant Cugat

Papiol

Sant Cugat

M. Moral (Santa Teresa, 40)

(91)5434704

• Cerdanyola

Ribera (Sant Ramon, 182)

6920876

FFCC

r. Rubi

Gtoert (Torres Oriol, 4)

6996899

Funerària

6740525

IrfcraiaaoPort.

31887 50

i Montcada

Capdevila (Conca, 10)

-

6. Civil (Mira-sol)

6742379

OMIC

5893188

| j Papiol

A. Vila (Av. Generalitat, 35)

668.39.67

Hisenda

5891155

PoirJWc Torreblanca

5891732

PROMUSA

58917 32

• Sant Cugat

M. Domènech (Passeig Sant Magí, 5 0) 6743353

Jutjat

6746696

'

Hidalgo (Ronda Cerdanyola, 1)

6922368

Oficina Municipal La Floresta

5890847

Batibri (Míà i Fontanals, 1)

6990388

Parròquia St. Pere Octavià

6741163

" Montcada

Duran (Rambla Montcada, 37)

5751543

Parròquia Les Planes

2047503

ï Papiol

A.V8à(Av. Generalitat 35)

6683967

Parròquia Valldoreix

6740569

6741531

Piscina Municipal Valldoreix

6754055

ASCN

6753503

5603904

Cuerpo Nacional de Policia

6747858

Arxiu Gavií

67425 70

6973456

Urgències

091

Casal d'Avis SC

58916 38

5645904

Policia Municipal i Prot. Civil

092

Uar d'Avis Parròquia

5890598

6883967

Pol. Municipal (Valldoreix)

Chb Muntanyenc

6745396

Cerdanyola

í Rubi w

• Sant Cugat 1 J Cerdanyola : Rubí ~ Montcada

M Papiol

C. Llorens (Santa Maria, 27) Torrents (Diagonal, 34) Pont(MagíRamentol,7) V i a (Jaume 1,20) A V i i à ( A v . Generalitat, 35)

Comissaria de Polida

908795125

|

ENTITATS

3 Sant Cugat

P. Cuiteu (Passeig Diputació, 6)

6740364

6747612

Coral de la Unió

6741006

5 Cerdanyola

Pereiro (Av. Catalunya, 51)

5809700

Taxis (parada)

6740997

Esbart Sant Cugat

67526 52

í

Garcia (Segòvia, 1)

-

Ràdio Taxi

5894422

B Tot Sant Cugat

6748661

2 Montcada

Pardo (Can Sant Joan. Masia, 2)

Repsol-Butà

6741580

GrupSup. Immigrants

6749314

ï

A Vila (Av. Generalitat 35)

5842139 6683967

Sant Cugat Comerç

6740322

RàdbSant Cugat

6755959

SAUR (Aigües)

5890021

Tetomsio Sant Cugat

58953 66

Valldoreix (parada)

6741111

Els 4 Cantons

5896282

Rubí Papiol

(1) D'1/4 de 10 del mati d'avui a 1/4 de 10 del matí de demà. (2) D'1/4de 10 del mati d'avui a les 10 de la nit. (3) De les 10 de I a nit a 1/4 de 10 del mati de demà.

sitat de Barcelona.

• Sales Municipals —XXIII Concurs - Exposició de Canaricultors. Del 9 al 13 de novembre a la sala 2 de la Casa de Cultura. —De l'li al 18 de novembre, exposició de Nadales i exposició sobre l'Àsia. Organització: Mans Unides. •Sales Privades —Del 10 al 22 de novembre a la Sala Rusinol, exposició d'obres d'Oscar Borràs. Cada

dia de 9 a 14 h. i de 17 a 21 h. Diumenges i festius d'li a 15 h. Tel.: 675 47 51 (carrer Santiago Rusinol, 52). -Del 2 al 27 de novembre a la Galeria Canals, exposició La pintura intimista de Todó. Cada dia de 17 a 20 h. Dissabtes d ' l i a 14 h. i de 17 a 20 h. Festius d ' l i a 14 h. Dilluns tancat. Tel.: 675 49 02 (carrer de la Creu, 16). -Del 12 de novembre al 12 de desembre a la Sala Associació d'Idees, escultures de Frederic Gómez Cardellà. De dilluns a dissabte de 5 a 9. Tel.: 674 24 50. Del 5 al 20 de novembre a la pla}a

Pep Ventura, exposició d'una escultura del mateix autor. -Fins el 30 de novembre a Febo Galeria d'Art, exposició de Bcumers. De dimarts a dissabte de 10 a 13 i de 17 a 20. Diumenges: de 12 a 14 h. Tel.: 674 19 55. -Fins el 29 de novembre a la Galeria Ferran Martí, Els dibuixos d'en Pep Blanes. De 18 a 21 h., dissabtes de 12 a 14 i de 18 a 21 i diumenges d'li a 14h. -Obert tot el cap de setmana, Mercantic. -Fins el 27 de novembre a la seu del Club Muntanyenc Sant Cugat, exposició Què ha

estat el cinquantenari? -Firart. Cada diumenge de 9 a 14 hores a la plaça del Monestir.

•Centre Cultural —Divendres 18 de novembre a les 10 del vespre, espectacle en memòria de Joan Miró, El Jardiner de la Cia. Gelabert-Azzopardi. Entrades de dimarts a divendres de 12 a 14 i de 18 a 20.30 i dues hores abans de la funció. Preu: 1.800 ptes. Tel.: 589 22 88 i 589 02 90.

LA CALVÍCIE

PERRUQUERIA

FORMAS HOME-DONA PILAR HEREDIA ESTILISTA

Són molts els factors que poden provocar la caiguda del cabell. Els factors metabòlicstenenuna notable influència en el creixement i regeneració capil·lar. Es localitzen en estols febrils, vr\ port, intervenció qu»r|ingJOCi,Be>pi emotius (nervis) o per influència glandular endocrina, règims alimentaris bruscos i estat hormona!. las dories embarassocisi^o amb necessiten quantitats importants la insuficiència dels quals incideix capil·lar, ocasionant una manca seqüència una

•Centre Cultural —Divendres 2 de desembre a les 10 del vespre a l'Auditori del Centre Cultural, Amparo Moreno és Shiríey Valentine de Willy Russell. Venda d'entrades de dimarts a divendres de 12 a 14 i de 18 a 20.30 i dues hores abans de la funció. Preu: 2.000 ptes. Tel.: 589 22 88 i 589 02 90.

MUSICA • S a l a Res —Dijous 24 de novembre a les 11 de la nit Pau Riba presenta Disc Dur. —Dimecres 30 de novembre i dijous 1 de desembre a les 11 de la nit actuació de Stupendams. •Cafè de Belgrado —Divendres 18 de novembre a les 11.30, country amb Country Joe and his perfect show. Entrada lliure. Reserves al telèfon 675 38 51 a partir de les 19.00 h. • C a s a de Cultura —Diumenge 27 de novembre a les 18 h. a la Casa de Cultura, Concert de Joventuts Musicals. •Centre Cultural —Dissabte 19 de novembre a les 22 h. a l'Auditori, concert de presentació de l'Òpera de Cambra de Sant Cugat. Invitacions a la Casa de Cultura a partir de l'li de novembre de 10 a 13 i de 17 a 20 hores. —Dissabte 26 de novembre a les 10 del vespre a l'Auditori, òpera al Centre Cultural, La Cenerentola de G. Rossini. Orquestra Simfònica del Vallès i Cor dels Amics de l'Opera de Sabadell. Venda d'entrades de dimarts a divendres de 12 a 14 i de 18 a 20.30 i dues hores abans de la funció. Preu: 5.000 ptes. Tel.: 589 22 88 i 589 02 90.

BIBLIOTEQUES • Biblioteca Centre Borja —Universitària. De 9 a 1.30 i de 4 a 8. Tel.: 674 11 50. •Biblioteca del Mil·lenari —Centre Cultural. Pública. De dimarts a divendres de 12 a 2 h. i de 4.30 a 8 h. dissabtes de 10 a 2 h. Tel.: 589 28 09. • Biblioteca Club Muntanyenc —Plaça Barcelona. Cada tarda de 5 a 9 h. •Arxiu Municipal —Rambla Can Mora s/n 2n. Oberta els matins. Tel.: 674 69 93. •Biblioteca de l'Ateneu —Plaça Pep Ventura. Dijous, divendres i dissabtes de 4 a 8h. •Servei d'Informació Juvenil —Casa de Cultura. Tel.: 589 13 82.

U$ISSOCMUffifi1MTGf*BS«l*i

iMCTMMmsmjM*itufSM<miasaicMaL IftMlAMMfSHaMS •KROVSM RneOtÉHC

nwcwann antuuamm»

acaMmimaUmma-mt

,

ÍH» «b gran <b m fMrftdvdhH é t i l í MCMMMJt •Mtttftti

Elies Rogent, 18 A (a tocar mercat Torreblanca) - Tel. 675 40 06 - Sant Cugat del Vallès


44

ELS CANTONS

Divendres, 1 I de novembre de llW4

Sant Cugat del Vallès S;uil I ui;jt (lli V;illt^: I

L'

E

\: •

•£•

-'. i : -

N T R E V I S T A

L A

Hormaechea

A L B E R T P L A . Cantautor

«Vull treure'm les polèmiques de sobre Albert l'la suri a eseena. Engega un ràdio-casselte i una veu rogallosa declama: «Viu tengo prepurudus las respaestas para tudus las jirciiitiUas de las emre\isíiis tjitc me haran los pehodistas. Debò ser ingemoso v csponninci)...». Es l'inici del nou espectacle. Mitja hora abans responia a les preguntes d'aquest periodista assegut a la barra del bar. 1 sí. era espontani, però no pas gaire enginyós. Ni semblava que ho portes gaire preparat. \ \ \ tt k BORRÀS

I Sant Cugat l'er que ha escollit un local de Sant Cugat. la sala Res. per presentar el nou treball? ••l'ei cap motiu especial... He. és una sala petita, es un lloc bonic... l;.s que coneixia en Serra [Josep Serra, propietari de la sala Kcs| i ell ens ho va oferir...I la dit que no en pensa fer cap disc. d'ai\o. •No. es un recital de poesia.» Però, tanmateix, la seva casa editora te un disc a punt que no surt pels motius de sempre, per problemes de censura. Concretament, en relació amb una versió d'un tema de Lou Reed, «Walk on the wild side». i una cançó sobre un guàrdia civil... —«Allò del Lou Reed ja es va solucionar. L'altre... bé, és el de sempre. Mira, jo ja passo... si no el volen treure, que no el treguin.» —Sempre té problemes d'aquest tipus. En va tenir amb el primer disc, amb el vídeo-clip a TV3... —«Amb el vídeo, i amb el segon disc, on ja no va sortir una cançó, i amb un anunci de la tele, i amb el disc en castellà (No solo de rumba vive el hombre), també....» — Sí, en aquest va tenir problemes amb el tema «Carta al rey Melchor», suposadament injuriós per a la família reial espanyola. En què va quedar, allò? -«Doncs que vaig haver de canviar fragments de lletra... tot molt absurd, oi'.', hi ha vegades que dius.... hòstia, tio!»

Albert Pla, cantautor ex-català, cantautor castellà i ara rapsode, sempre polèmic. Foto: MANÉ ESPINOSA.

«Em va anar molt bé ser considerat cantautor català. Ningú més no ho feia, i jo cantant en català tenia 'bolos'... doncs m'anava perfecte»

—Aquest disc que té preparat per sortir, també té les lletres en castellà? —«Quin, el que ha de sortir que no sortirà?, sí. també és en castellà.» —Tanmateix, quan va aparèixer amb el primer disc. va ser

7*5394555

saludat com la gran esperança blanca de la cançó catalana. I no semblava que li agradés gaire: fins i tot havia arribat a dir que no tenia res a veure amb la gent de la cançó. —«No. no és que estigui ni a favor ni en contra de la cançó,

C O L U M N A

l·MMANUF.l.CUYAS •

»

és que no la coneixia de res. Quan jo vaig sortir ja no existia. Jo només tenia unes cançons fetes en castellà, i unes altres en català, i es va donar la circumstància que vaig enregistrar primer les catalanes i després he enregistrat les castellanes, i ara... ara faig això.» —I no se li va fer feixuga l'etiqueta de «cantautor català» que li van penjar? —«No, em va anar bé. No hi havia ningú més que cantés en català, i jo aleshores cantant en català tenia bolos. m'anava perfecte...» —Però després del segon disc va deixar de cantar en català. Ho va fer per deslliurar-se d'aquesta situació, potser? —No. no és que estigui acomplexat ni res... Simplement tenia unes cançons en català i les vaig enregistrar en un disc. el primer, i després va venir el segon disc, i les vaig acabar, i em vaig posar a fer altres coses... un disc de rumba. i ara faig una altra cosa, i després en faré una altra...» —I ara, per primer cop, canta unes lletres que no ha escrit vostè. sinó un poeta mig desconegut, Josep Maria Fonollosa. Com va conèixer la seva obra? —«Doncs me'l va recomanar en Javier Krahe, el cantant, i a ell l'hi havia recomanat en Jaume Sisa. Jo vaig comprar un llibre seu i el vaig regalar a en Quico [Pi de la Serra].» —Què és el que li va agradar, de l'obra de Fonollosa? —«Més que res em va agradar perquè era curiós, misteriós: un poeta que era català, escrivia en castellà, un poeta que ningú no coneixia i que els anys cinquanta feia unes poesies molt urbanes...» —I troba que el que ell escrivia connecta amb el que vostè escriu? —«Home, no ho sé. Jo m'hi trobo còmode, penso que, no ho sé, que és curiós que hi hagués algú que escrivís això en aquella època i que visqués desconnectat de tot i que... hòstia, no ho sé, el que escrivia es podria escriure ara perfectament.» — I també pot provocar la polèmica? —«Espero que no. Això de les p o l è m i q u e s , prefereixo treure-m'ho de sobre.»

C

omentaristes de tertúlia no se'n surten a l'hora d'analitzar cl personatge que acaba de dimitir del govern de la comunitat de Cantàbria i el paper dels partits de l'oposició. que no han aconseguit foragitar-lo per ells mateixos. Fa un parell d'anys, jo era a Santander. Un amic em va dur un vespre a un cau fosc on corria el tupeo i el vi. Hormaechea ja era d'actualitat i l'amic me'n va dir l'opinió. —«Votem Hormaechea. ens agrada Hormaechea, perquè en el fons és el nostre retrat. O. si ho prefereixes, la nostra caricatura. Els pobladors d'aquesta província muntanyosa i marejada per un mar que baixa i puja segons l'estat de la lluna som així: rudes, silvestres, llunàtics. Mira aquest local. Ni una dona. Si paressis l'orella per les taules sentiries que tots els homes parlen com ho fa Hormaechea: bromes amb bitxo sobre les dones, acudits sagnants sobre la política, els polítics i cl veí. El nostre esport local son els bolos, una variant de bitlles. Cal buscar-ne els orígens pastorils: una pedra que es llança amb ràbia contra un animal feble i indefens. Hormaechea és aquest pastor intemperant que tots portem a dins, i ens fa una certa gràcia veure'l actuar des d'un lloc públic. No dic que tothom sigui com ell, però els vots manen i els partits de l'oposició, que saben per quin motiu Hormaechea és on és, no gosen declarar-li guerra oberta. En cas extrem podran remoure'l, però Hormaechea, si es presentés, tornaria a guanyar.» —Però desprestigia la institució que representa. —«Hem arribat al moll de l'os de la qüestió. No votaríem mai Hormaechea per alcalde si actués com ho fa ara. Un ajuntament és cosa seriosa: demana resoldre problemes, eficàcia. Tothom sap la utilitat de l'ajuntament però ignora la del govern autònom. Per nosaltres és un circ i hi hem posat un pallasso. Si ens ha de costar diners, almenys que ens faci riure, que ens entengui. Si no ho veieu així, els catalans no ens entendreu mai. La política autonòmica del cafè para todos ensenya en aquest racó d'Espanya, en l'antigament anomenada platja de Castella, el perfil més pervers. potser el més real.»

• SERVEI GRATUÏT A DOMICILI • CAMIÓ CISTERNA AMB COMPTADOR • PAGAMENT EN EFECTIU I AMB TARGETES DE CRÈDIT • CONSULTI'NS

Diari de Sant Cugat 067  

Diari de Sant Cugat nº67, 11 de novembre de 1994 (Els 4 Cantons)

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you