Page 1

ELSHCANIONS

Divendres, 16 de setembre de 1994

I Sant Cugat Els polítics locals destaquen el clima de convivència per la Diada a la ciutat. Plana 4 i Editorial, plana 8 Més de sis mil nens van tornar ahir a l'escola per començar el nou curs. Plana S L'Ajuntament ha encarregat un estudi per desencallar el projecte per fer una ciutat esportiva. Plana 22 El Sant Cugat s'emporta un positiu del camp del Roda de Ter però acaba amb baixes per diumenge. Plana 22 Asdi i l'Ajuntament inicien el diàleg per solucionar el problema de l'entitat per tenir una nova seu. Plana 26

SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC

Núm, 59. Any II»200 Pessetes

£1 Servei Català de la Salut du a Sant Cugat la seu de la Regió Centre S'hi concentrarà l'activitat administrativa sanitària de cinc comarques catalanes • Sant Cugat.— Els locals de l'antic ambulatori del carrer Alfons Sala de Sant Cugat són la nova seu de la Regió Centre del Servei Català de la Salut (SCS), que abans era en unes dependències del Con-

Els serveis i la xarxa de comunicacions del municipi són els motius del trasllat

sorci Hospitalari de Terrassa. La xarxa de serveis i de comunicacions del municipi han estat els motius principals perquè aquest organisme depenent de la Generalitat hagi decidit portar-hi la seva nova seu.

La Regió Centre inclou les comarques del Vallès Occidental, l'Oriental, el Bages, el Berguedà i la Cerdanya. La funció de les noves oficines serà bàsicament administrativa. Plana 2 i Editorial, plana 8..

PUJOL VISITA L'EMPRESA SHARP

El meu llibre de Sant Cugat ofereix als nens la possibilitat de conèixer en profunditat el municipi. Plana 27

• La Floresta L'Ajuntament netejarà el carrer per accedir a l'escola pública del districte. Plana 2 L'Ajuntament presenta el projecte per millorar els accessos i l'entorn del centre polivalent. Plana 6

• Mira-sol Els veïns encara no tenen decidit si presentaran un recurs contra la planta de residus de l'HGC. Plana 6

I Les Planes Els veïns s'obliden de l'incendi del mes d'agost i celebren la festa major. Plana 28

I Valldoreix Comencen els dies forts de la festa major, amb el pregó de l'actor Miquel Cors. Plana 29

I Del forn al món Algunes petites empreses ceramistes de Sant Cugat facturen com si fossin empreses industrialitzades. Plana 13

I Consolidació de «Gausac» Jaume Busquets, director de Gausac, considera que la revista ja ha arribat a l'etapa de consolidació. Plana 15

El president de ia Generalitat, Jordi Pujol, i el president de Sharp Corporation, Haruo Tsuji, brindant durant l'acte d'inauguració. Foto: JA. MULA.

Jordi Pujol inaugura la nova línia de producció de fax de Sharp per a Europa H Sant Cugat.— El president de la Generalitat, Jordi Pujol, va visitar dimecres passat les instal·lacions de la multinacional japonesa Sharp al polígon de Can Sant Joan de Sant Cugat i hi va inaugurar la

nova línia de producció de fax que es vendran a Europa. En els parlaments, Jordi Pujol; l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich; el cònsol del Japó a Barcelona, Naru Ito; el president de Sharp Corpo-

ration, Haruo Tsuji, i el director general de Tecnologia del Ministeri d'Indústria i Energia, Luis Rodríguez, van destacar la importància de les inversions estrangeres al país. Planes 12 i 13.

• A l'ombra del teatre Dos grups santcugatencs van participar la setmana passada en la Fira de Teatre de Tàrrega. Plana 16

• El futur de la UESC Jaume Espina, president de la UESC, considera que la creació de la fundació garantirà el futur del club. Plana 23

I La gespa de Sarrià Un empresari santcugatenc s'encarrega de millorar la gespa del camp del RCE Espanyol. Plana 24

I Alarma de foc Un incendi que va ser extingit ràpidament va tornar a portar l'alarma als veïns de Can Barata. Plana 25

Presència Amb aquesta edició us donaran un exemplar de la revista Presència

«El PSC va fer els fonaments dels canvis a Sant Cugat» • Sant Cugat.— Maria Sansa, cap del grup municipal del PSC a l'Ajuntament de Sant Cugat, manifesta en una entrevista que quan el seu partit governava a la població es van posar les bases que

han permès el desenvolupament del municipi, que, segons ella, ara s'atribueix l'equip de govern, de CiU. Sansa també és molt crítica amb el nivell actual d'endeutament de l'Ajuntament. Plana 3.

Música, òpera, teatre i també dansa al teatre-auditori • Sant Cugat.— L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, i el director del Centre Cultural, Tomàs Seix, van presentar ahir dijous la nova programació del teatre-auditori

fins a final d'any. En la programació destaca la qualitat, la varietat i el considerable nombre d'espectacles que es podran veure a la ciutat. Plana 14.

CENTRE DE LA IMATGE en 1 hora fhow «R2ÍNMW»

X

fotogràfic nou i UMft

<* lM*tmMmtmmmmllt*fÉtmfa •M fotos de cotorabtoneínèg^* * Santa Maria, 14 - Tel. 675 56 74 - Fax 675 57 24 - SANT CUGAT Av. Catalunya, 72 - Tel. 580 19 53 - CERDANYOLA


2 . Divendres, lí> de setembre de 1W4

ENTREVISTA AMB MARIA SANSA

TORNAR A L'ESCOLA

Més de sis mil nens van tornar ahir dijous a les diferents escoles de Sant Cugat. Malgrat les dificultats que hi va haver amb les matriculacions. finalment cap nen s'ha quedat sense plaça. Plana 5.

M a r i a S a n s a . c a p del g r u p municipal del P S C a l ' A j u n t a m e n t d e Sant C u g a t , a s s e g u r a q u e q u a n el seu partit g o v e r n a v a va p o s a r les bases del q u e a c t u a l m e n t és una ciutat d e s e n v o l u p a d a . Plana 3.

SANITAT La xarxa de comunicacions que té Sant Cugat ha estat un dels motius que han fer decidit els responsables del Servei Català de la Salut (SCS) a traslladar-hi la seu de la Renio Centre, on s'inclouen

les comarques del Vallès Occidental. l'Oriental. el Bages. el Berguedà i la Cerdanya. Als nous locals, situats a l'antic ambulatori del carrer Alfons Sala. es concentrarà l'activitat administrativa. A més,

serviran per recollir les demandes i protestes dels usuaris dels hospitals i centres d'atenció primària que estan adscrits al SCS, un organisme que depèn de la Generalitat de Catalunya.

La seu del Servei Català de la Salut de la Regió Centre es trasllada a Sant Cugat Els nous locals centralitzaran les demandes dels usuaris de cinc comarques catalanes

El SCS estudia un projecte per millorar l'atenció a la gent gran de les Planes

( I I IA ('l·RNM)AS

• Sant Cugat. (Juan es va plantejar la necessitat de traslladar la seu del Servei Català de la Salut de la Regiu Centre, els seus directius van tenir en compte principalment dos factors a l'hora d'optar per Sant Cugat com u nou emplaçament. La Regió Centre. que engloba cine comarques catalanes i te un potencial d'un milió dos-eents mil usuaris, és moll ample i. per tant, calia que tos un lloc on lli haguem una bona accessibilitat, tant per carretera com mitjançant el tianspoil públic-. segons ha asscnvalat el veu gerent, 1 rancesc Moren. A nies. els locals ilel carrer Altons Sala que ocupaven 1 antic ambulatori, que va deixat de funcionar quan va entrar en servei el nou CAP de Sant Cugat, ja eren propietat del SCS. 1 ins ara, el Servei estava situat a unes dependències del Consorci Hospitalari de Terrassa. La funció de les noves oficines de Sant Cugat serà bàsicament administrativa, ja que el SCS és un organisme que no gestiona directament cap centre assistencial, sinó que contracta serveis sanitaris a entitats privades que després paga la Generalitat de Catalunya. Als locals d'Alfons Sala es centralitzaran el servei d'atenció al client de tots els usuaris de les comarques del Valies Occidental, l'Oriental, el Hages, el Berguedà i la Cerdanya. D'aquesta manera, el trasllat beneficiarà directament els veïns de Sant Cugat, que podran tramitar més còmodament les seves demandes respecte a l'atencio que reben, per exemple, al CAL. Ln general, segons el gerent de la regió centre del SCS, Francesc Moren, les queixes més habituals que rep l'organisme són que les llistes d'espera per in-

Fls nous locals del SCS estan situats al carrer Alfons Sala. número 44. Foto: JA. MULA. gressar en un hospital son massa llargues i que els tràmits burocràtics als centres d'atenció primària es fan molt pesats. El trasllat del SCS a Sant Cugat s'ha rebut amb satisfacció. Per l'alcalde de la ciutat, Joan Aymerich, «tot això son equipaments i serveis que anem aconseguint i que ens van ajudant perquè tinguem un pes molt important dins la comarca del Vallès Occidental». Acostar-se a les Planes El responsable del sector Terrassa-Rubí-Sant Cugat del Servei

Català de la Salut, Joan Martí, ha anunciat que s'està dissenyant un pla d'actuacio que servirà per millorar la cobertura preventiva de malalties al districte de les Planes. Aquest pla. que es farà en col·laboració amb l'Ajuntament de Sant Cugat, anirà especialment adreçat a la gent gran. En aquests moments, aquest districte només disposa d'un petit consultori on es dispensen injeccions. Per altres tipus de serveis, els veïns han de desplaçar-se fins al centre de la ciutat, una necessitat que planteja problemes

a les persones grans que viuen soles o no tenen mitjans per moure's. «Al final, acaben no anant i deixen de controlar-se afeccions com la diebetis o la hipertensió», constata Martí. Amb aquest nou pla. els programes de control d'aquestes malalties es traslladarien a l'ambulatori del Centre Polivalent de la Floresta, que queda més a prop, i s'ampliarien també les actuacions domiciliàries. La tinent d'alcalde de Serveis Socials de l'Ajuntament, Sílvia Flury, va anunciar també aquest pla que, de moment, «està en estudi».

té un potencial de dos-cents setanta mil habitants. En aquest grup s'inclouen altres municipis del Vallès Occidental, com són Castellbisbal, Viladecavalls, Ullastrell i Matadepera. Aquesta formula es la que es fa servir a la gestió del Centre d'Assistència Primària de Sant Cugat. LI servei sanitari és gratuït perquè el cobreix el SCS. però el gestiona la Mútua de Terrassa. Aquesta és una formula que s'està intentant com a substitut de l'antic Institut Català de la Salut, un organisme que s'havia quedat desfasat. De totes maneres, «queda per veure si aquesta alternativa és la més eficaç. Estem fent assajos per veure si una empresa privada pot gestionar els equips sanitaris evitant els corses de l'administració

publica», explica Francesc Moreu, gerent de la Regió Centre del Servei català de la Salut. En principi. dones, el que es pretén es agilitar la sanitat pública i evitar. per exemple, les tradicionals cues als ambulatoris. Un altre objectiu del SCS es centrar els esforços en l'atenció al client, d'acord amb el Pla de Salut elaborat per la Generalitat. en el qual s'estableixen diferents objectius per a l'any 2000. «Hem comprin at que les necessitats estrictament sanitàries estan ben cobertes a Catalunya, mentre que l'atencio pcisonal a l'usuari deixa encara molt a desitjar», reconeix el doctor Martí. Enquestes Per aconseguir això, als centres que depenen del Servei Català

l'I·l'C'A'I'Al A

H La Floresta.— L'incendi del mes d'agost ha sensibilitzat enormement la població de la Floresta. Lis pares dels alumnes de l'escola pública del barri han fet arribar els seus temors als representants veïnals perquè l'única via d'accés al centre, el Camí de Can Pagan. no té sortida i. a més. tot esta envoltat d'arbres. La por es justifica perquè aquest carrer s'emplena de cotxes en els horaris d'entrada i sortida a l'escola. El foc ha posat de manifest que. si hi hagués un incendi. podria acabar en tragèdia per la dificultat que suposaria el salvament dels alumnes, ja que el desig natural de treure'ls per només una sortida l'entorpiria. Les propostes que han fet els veïns són dues. Una es netejat el camí de Can Pagan per donar-li sortida. 1 l'altra. arranjar un camí paral·lel que passa per sobre del centre educatiu. bl govern municipal, conscient de la justícia de la petició, v n'ha fet càrrec i ha iniciat ks gestions per netejar el camí de Can Pagan. però va desestimat la segona proposta perquè r.o i hauria donat temps abans qui. comencés el curs escolar. Joan Recasens, tinent d'alcalde de Manteniment. Obres, Serveis i Medi Ambient (MOSMA). ha posat a treballar-hi a la brigada municipal des de principis de setmana per tenir-ho acondieionat el més aviat possible. L'objeetiu és treure els matolls que han crescut al voltant del camí durant tots els anys que ha estat tallat. L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich (CiU), va recordar durant la celebració del Consell de Districte de la Floresta, dilluns passat, que el tancament d'aquest carrer va ser «obra d'una mala gestió urbanística del govern municipal socialista» que el va precedir. D'altra banda, els vocals també van demanar que facin netejar les instal·lacions de la guarderia, que també poden córrer perill. Joan Recasens ha subratllat que demanaran als propietaris que ho facin. En cas contrari, l'Ajuntament s'encarregarà de fer-ho de forma subsidiària i després ho cobraria als propietaris.

Acaben les obres del carrer d'Ibànez Oluche de Mira-sol

Millorar l'atenció als malalts c.c • LI servei català de la salut és un organisme depenent de la Generaltat que es dedica a comprar serveis sanitaris per a tota la població catalana. En realitat, es podria comparar amb una companyia asseguradora a la qual estan afiliats tot els ciutadans. Però. com a tal, no té recursos propis per donar els serveis que garanteix i els compra a aquells que li ofereixen una millor relació qualitat-preu. De forma més global, el SCS «planifica els recursos de salut, posant-hi darrera els diners que tan falta», explica el doctor Joan Martí, responsable del sector Terrassa-Ruhí-Sant Cugat. Aquest sector, que és el que atendria més directament la nova seu del SCS de la Regió Centre de Sant Cugat,

L'Ajuntament neteja el carrer d'accés a l'escola pública de la Floresta

de la Salut es fan anualment unes preguntes als usuaris per veure si estan satisfets. Aquesta enquesta es va fer també aquest any al CAP de Sant Cugat: per fer-la, es va plantejar un qüestionari a 371 pacients, que van resultar ser la majoria dones entre 25 i 65 anys. alguns dels quals es visiten als centres de Valldoreix i de la Floresta. Segons els resultats d'aquesta enquesta, la majoria dels santeugatenes fan servir el CAP per fer-se controls periòdics de malalties cròniques o per fer consultes sobre un problema puntual. Potser l'aspecte més positiu és que just un cinquanta per cent dels enquestes van dir que confiaven en els metges que els atenen al CAP i també la majoria creuen que els dediquen prou temps.

• Mira-sol.— El regidor d'Urbanisme, Joan Franquesa, ha informat que les obres del carrer d'Ibànez Oluche de Mira-sol ja s'han acabat. L'anunci el va fer a la sessió ordinària del consell de districte de Mira-sol celebrat el dilluns 5 de setembre. Les obres d'aquest carrer han estat polèmiques perquè l'Ajuntament havia previst el seu arranjament per l'any passat i no ho ha fet fins enguany, al·legant que van tenir problemes per fer-ho. Les obres han estat fetes per l'empresa constructora Comsa. Aquesta mateixa firma farà la segona fase dels ponts de les vies rambla del Jardí i carrer d'Àvila, més coneguts com a ponts de Can Ganxet. L'actuació, a punt de començar, inclourà l'asfaltat dels vials i l'acondicionament dels ponts. T.c.


ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de setembre de 1994

PUNT I SEGUIT

• ENTREVISTA AMB MARIA SANSA, CAP DEL GRUP MUNICIPAL DEL PSC Reconeix que Sant Cugat s'ha convertit en una ciutat agradable, però vol recordar que va ser el seu partit el que va posar les bases del que avui

es veu construint les infraestructures més bàsiques. Ara, després de sis anys a l'oposició, la cap del grup municipal socialista, Maria Sansa, és molt crítica

3 —

amb el nivell d'endeutament d e l'Ajuntament de Sant Cugat i ho atribueix a un error de planificació de l'equip de govern. Considera, a més, que l'e-

quip de govern s'ha equivocat en les seves prioritats i no ha atorgat als districtes de Mira-sol, la Floresta i les Planes el tractament que els correspon.

M A R I A S A N S A i C O R R O N S . Cap del grup municipal del PSC a l'Ajuntament de Sant Cugat

«Nosaltres vam fer la casa; CiU només Pha pintat» CÈLIA CERNADAS H Sant Cugat.— Iniciem un nou curs polític difícil que clourà amb les eleccions municipals. Canviarà l'estratègia d'oposició del PSC? —«Nosaltres creiem, i potser sona tendenciós, que els últims tres anys ja hem fet una oposició seriosa. La d'enguany no serà diferent. encara que la preparació del curs sí que tindrà una significació especial: elaborar llistes, concretar idees... Volem fer un programa electoral a la mida de la població.» —La pregunta obligada: repetirà com a cap de llista? —«La resposta, també obligada. és que les llistes no s'elaboraran fins a finals d'any i hi constaran els militants que hagin col·laborat en la confecció del programa.» —El PSC va governar vuit anys a Sant Cugat. Va perdre al 87 davant CiU i la majoria absoluta d'aquesta coalició a les eleccions del 91 mostren que la truita s'ha girat. Això no fa perdre les esperances? —«Les esperances no es perden mai. És cert, però, que la sociologia de l'habitant de Sant Cugat, des de l'any 87, ha canviat molt. Sant Cugat es va posar de moda no últimament, com diu tothom, sinó l'any 85, quan nosaltres governàvem i van començar a instal·lar-se al municipi les primeres grans empreses. Va ser llavors que es van posar les bases per a una ciutat equilibrada. El creixement de l'economia en aquells moments no era gaire bo; després, amb el boom, hi va haver molts canvis de població i va venir molta gent de Barcelona. La seva arribada va provocar un tomb en els vots. Però aquesta no és l'única raó d'aquests canvis en el color polític de l'equip de govern. Segurament nosaltres també vam cometre algun error en la nostra gestió.» Amnèsia —Quan algun veí es queixa per alguna cosa, sovint es recorda des de l'equip de govern que ara es viu millor que amb els socialistes. És fràgil la memòria? —«Molt. Durant els vuit anys que nosaltres vam tenir la res^ ponsabilitat de l'equip de govern (79-87) vam posar els fonaments i vam construir l'edifici, un edifici amb escoles bressol i públiques de qualitat, amb un creixement urbanístic controlat i amb poliesportius als districtes, però no vam tenir temps de veure l'edifici pintat. L'any 87, quan ja ho teníem tot posat per aconseguir un poble guapo, vam perdre les eleccions. La casa la van pintar els que van venir després, CiU; ells s'han atorgat tots els canvis que hi ha hagut a la població.» —Des que van perdre les eleccions, però, sembla que hi hagi hagut un cert desmembrament del partit o, si més no, han desparegut cares conegudes. —«Senzillament hi ha hagut la renovació pròpia de qualsevol partit polític, una renovació que és saludable. L'ex-alcalde Oriol Nicolau es va sentir una mica ferit després de perdre les eleccions i va optar per dedicar-se a la seva professió; l'alcalde anterior, Àngel Casas, és secretari d'organització de la secció local del PSC, encara que no surti a les fotos. No fan vida pública, però continuen tre-

Maria Sansa, a la sala de plens de l'Ajuntament. Foto: MANÉ ESPINOSA. ballat pel partit.» —És difícil discutir i negociar amb l'equip de govern que encapçala Joan Aymerich? —«Des que hi ha el senyor Aymerich, poques coses hem aconseguit consensuar. No sé si és pel seu tarannà poc dialogador o perquè té majoria absoluta o perquè senzillament no necessita consensuar res.» —Sovint hem sentit al PSC criticar la situació financera actual de l'Ajuntament de Sant Cugat. La considera preocupant? —«Estem acumulant un dèficit superior als quatre mil milions de pessetes. Amb el creixement econòmic que hem tingut els darrers anys, mai no hauríem d'haver arribat a aquest nivell d'endeutament. Estem convençuts que en algun

moment, probablement durant els anys feliços, hi ha hagut una mala gestió i planificació de l'equip de govern. Un exemple: l'any 90, la crisi ja es veia venir. Però es va programar el gran parc de negocis Augusta de la Guinardera, com si fóssim un poble de l'Oest que havia trobat un filó d'or. Vam llençar la casa per la finestra, sense pensar que després vénen les vaques flaques. L'equip de govern es troba enganxat en aquesta situació i ara ho està pagant.» —Existeixen diferències de criteri entre el grup municipal socialista i la seva representant a la junta de veïns de l'EMD, Carme Pérez, respecte al que ha de ser Valldoreix? —«No tenim una política diferent, sinó una manera distinta

de fer i d'explicar les coses. Com a grup, nosaltres tenim un criteri per a Valldoreix i Carme Pérez va encapçalar la llista de la Candidatura de Progrés perquè tenia clar el projecte polític que volem per a l'EMD. Però en realitat el problema de Valldoreix, que encara no s'ha solucionat, s'ha acabat enterbolint no per problemes polítics, sinó per relacions personals conflictives de membres concrets d'una i altra administració.» —Però no acaben d'estar d'acord, per exemple, respecte al document sobre repartiment de competències que va elaborar la consellera Cuenca. —«Tampoc no és tan diferent el que respecte a això proposen uns i altres.»

—Creu que l'equip de govern s'ha equivocat en l'ordre de prioritats que ha marcat per les seves actuacions? —«És cert que, en aquests moments, Sant Cugat és una ciutat molt maca. Però encara hi ha desigualtats i sectors de la població que no poden disfrutar de les grans infraestructures que s'han construït. Posant infraestructures bàsiques, com vam fer nosaltres, no fas propaganda. Amb un Centre Cultural de més de dos mil milions, sí que en fas. I mentrestant, tenim uns barris perifèrics molt singulars que necessiten un tractament molt especial, car i complicat. No han de tenir tractament de centre urbà, però al mateix temps han de gaudir dels seus avantatges.»

Fer teatre fora de l'escenari C.c. H Fa ja molts anys que es passeja pels passadissos de l'edifici consistorial i les ha vist de tots colors. Des del Partit dels Socialistes de Catalunya, formació en la qual milita des del 82, l'any del triomf històric a l'Estat Espanyol del PSOE de Felipe Gonzàlez i Alfonso Guerra, va viure els avatars de l'inici de la consolidació de la democràcia. Abans, però, amb les primeres eleccions municipals que es van celebrar després de la mort de Franco, s'havia presentat amb una candidatura d'independents que va arribar a aconseguir un regidor. Mesos després va accedir a les possibilitats que dóna el poder, primer com a regidora d'Ensenyament a l'Ajuntament de Sant Cugat i després com a tinent d'alcalde de Serveis

Personals, un càrrec que llavors englobava totes les àrees de l'Ajuntament menys economia i urbanisme. En aquells temps, CiU era a l'oposició. És per això que ella i l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, s'han vist en circumstàncies diferents a les actuals. En realitat, fa vint anys que es coneixen: «He seguit tota la seva trajectòria i haig d'admetre que n'ha après molt, de fer política.» Abans de dedicar-se a la política, però, va ser sindicalista de la UGT. En realitat, segons recordi, «m'he passat tota la vida participant en tot tipus d'associacions, ja fossin culturals, de veïns o de pares d'escola». I és que Maria Sansa, casada, és mare de cinc fills ja grandets. Va néixer a Terrassa fa 51 anys,

però la seva joventut la va passar al barri barceloní de Gràcia. Allà va ser una de les fundadores d'Amics de l'ONU, en uns temps en què els ciutadans s'assabentaven de les notícies provinents de l'estranger a través de la veu adulterada del NODO. També va formar part d'un grup de teatre amateur, una afició que ja ha abandonat. «Ara, el teatre el faig al consistori», precisa. Fer brodats i estudiar A la majoria de les dones de la seva època les educaven per casar-se, però ella va fer carrera: és llicenciada en Història, especialitat en antropologia cultural, i té el títol de mestra, que va aprofitar durant uns anys per donar classes d'EGB i de Formació Professional. Encara li agrada lle-

gir i ho fa sempre que pot; a l'hivern, se'n va a les muntanyes a practicar l'esquí de fons. Té l'honor de ser l'única dona del consistori que ocupa el càrrec de cap d'un grup municipal. Ja fa sis anys que practica el dur exercici de fer oposició, una tasca que considera desagraïda, «perquè no tens mai el reconeixement d'una feina ben feta». Aquest reconeixement a vegades es troba a faltar, perquè «tothom necessita que de tant en tant li donin un copet a l'esquena». «Quan ets a l'oposició, els militants no t'aturen al carrer per dir-te que ho fas bé, cosa que sí que passa quan estàs al govern». Ella, però, vol tornar a manar. Si la veurem o no després de les eleccions discutint-se a la sala de plens, però, és encara una incògnita.


4

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de setembre de 1994

ONZE DE SETEMBRE

Partipació sentida i pacífica en la Diada ANUKLS CASTUERA

• Sant Cugat. l a Diada de l'Onze de Setembre s'ha celebrat enguany en les circumstàncies mes especials dels últims anys. Les constants declaracions contra Catalu-

nya. la seva llengua i el seu govern que han fet alguns polítics espanyols han amenaçat d'enterbolir la festa. Els catalans han respost als atacs amb serenor, convidats pel president de la Generalitat, Jordi Pujol.

i pels representants de les diferents formacions catalanes. La participació sentida i pacífica dels ciutadans ha estat un dels denominadors comuns que han destacat els representants de les principals forma-

cions polítiques locals. Els seus portaveus afirmen que la darrera edició de la festa ha tingut un sentit especialment reivindicatiu i que s"ha mostrat, més que mai. la identitat de Catalunya.

L'OPINIÓ DELS POLÍTICS LOCALS SOBRE LA DIADA DE L'ONZE DE SETEMBRE

Joan Aymerich

Xavier Cortés

Maria Sansa

Jordi Casas

Francesc Uatjós

David Sampere

CDC

UDC

PSC

IC

pp

ERC

«Jo penso que és molt bo que enguany la gent hagi participat en els actes de reafirmació nacional que es van fer durant tot el dia, no només a Sant Cugat, sinó a tot Catalunya. Això ha confirmat que el nostre pals continuarà endavant amb la convivència com a aliada. La celebració pacifica de la Diada Nacional de Catalunya contribueix en gran manera a demostrar que Catalunya ajuda a la governabilitat de l'Estat Espanyol».

«La diada de l'Onze de Setembre d'aquest any s'ha de mirar amb el sentit pedagògic amb què l'han tractada el president de la Generalitat, Jordi Pujol, i els dirigents de Convergència i Unió. Aquest ha estat un dia per donar a conèixer que l'esperit de Catalunya és el de contribuir a la construcció de l'Estat, però sense perdre la nostra identitat. Nosaltres reivindiquem aquesta exaltació de la sobirania nacional».

«Des del nostre punt de vista, la Diada Nacional de Catalunya té ara un caire reivindicatiu diferent del que tenia abans de la democràcia. En el temps en què no hi havia un sistema democràtic i mentre va durar la transició, la Diada tenia un caràcter reivindicatiu molt fort. Ara continua aquesta manifestació de la identitat nacional, però ja no té el mateix sentit. La celebració de l'Onze de Setembre ha esdevingut més una festa de germanor».

«Hi ha hagut un seguit de símptomes, dels quals hem parlat molt, que fan referència a la convivència a l'Estat Espanyol. Jo crec que val la pena discutir la situació en què ens trobem i ei marc de la Diada és idoni per fer-ho. Però la reflexió profunda sobre la tolerància no s'ha de fer des d'un punt de vista partidista, sinó col·lectiu. Hem de pensar en ei model d'Estat que estem fent i, sobretot, en el que votem construir».

«La Diada Nacional de Catalunya s'ha desenvolupat en un ambient de convivència envejable. La polèmica sobre les agressions que han rebut Catalunya i el català aquests dies no és res més que una picabaralla política que sempre existirà entre dos partits que tenen criteris diferents. Jo crec que el més interessant és poder tirar endavant, prescindint d'aquestes discussions entre els alts dirigents polítics que no coincideixen en els seus punts de vista».

«La diada de l'Onze de Setembre va transcórrer com havia de ser: sense crispacions. Però nosaltres creiem que potser va ser excessivament festiva. La Diada s'hauria d'haver celebrat d'una manera més reivindicativa; calia que la gent sortís al carrer a manifestar que Catalunya té la seva pròpia identitat i el dret a l'autodeterminació. Això és el que s'havia d'expressar d'una manera tranquil·la. Calia una mica més de reivindicació en aquesta Diada».

Carrer de la Torre, 14

Tel. 67412 85 Mercat Municipal Torreblanca

Taula 1,6 - Tel. 675 30 65 Mercat Pere San Parada 1,04-Tel. 589 1418 • 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

ESPECIALITATS DE LA CASA: Carn de vedella i carn de cabrit d'animals criats i sacrificats a Sant Cugat, i de xai, porc, pollastre i derivats.

Carnisseries Tubau vol oferir en cada producte la millor qualitat per això el seu lema és la Professionalitat! Mira/00198

Passeig Rubí, 108 - Tel. 674 57 47 08190 VALLDOREIX


PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de setembre de 1994

5

ENSENYAMENT

Els centres escolars de Sant Cugat acullen 6.000 nens per començar el curs Alguns centres han incorporat aules noves per als nens de pre-escolar ÀNGELS CASTUERA

B Sant Cugat .— Els nens de Sant Cugat van retrobar-se ahir amb els llibres, els deures i l'hora del pati. En els darrers anys. escoles i mestres s'han fet menys imprescindibles perMés de 6.000 nens i nenes santcugatencs d'entre 3 i 14 anys van començar ahir un nou curs acadèmic. Des que es va engegar la reforma educativa, al 1990, els centres escolars acullen nens de tres anys. Gairebé tots els col·legis de Sant Cugat, tant públics com privats, tenen una classe per als més petits. La demanda d'aquest nivell d'ensenyament és alta al municipi i, de fet, les escoles públiques Catalunya, Pins del Vallès i Collserola han incorporat una nova aula per a pre-escolar aquest curs. Les necessitats de l'escola Catalunya exigien aquest any una ampliació. Per aquest motiu, la Generalitat ha col·locat al bell mig del pati una caracola, un edifici pre-fabricat que farà les funcions de classe per als nens i nenes de cinc anys. L'Ajuntament ha adequat aquesta instal·lació, que està equipada amb els elements necessaris per poder desenvolupar una classe amb normalitat. L'elevada demanda de places per als més petits a Sant Cugat és una situació especial en relació amb la resta de la població catalana, on l'índex de natalitat ha baixat notablement en els últims anys. AJ municipi s'està produint un fenomen que a la resta de Catalunya arribarà en tres o quatre anys: neixen molts més nens. En el futur, hi haurà entre la població un sector molt nombrós en edat fèrtil. Es un fenomen que Ramon Arribas, professor de Geografia a la UAB, anomena «efecte de l'estructura per edats». A Sant Cugat, aquesta circums-

què ja no pujaven tants nens com unes quantes generacions enrera. Els experts preveuen que precisament aquest sector és cl que ara afavoreix el creixement de la població infantil. A Sant Cugat, aquest fenomen ja comença

a notar-se ara, i al juny els pares van tenir dificultats per inscriure els seus fills al col·legi que més els convenia. Aquesta assignatura ha quedat aprovada al setembre, i 6.000 escolars van començar el curs amb tot a punt.

Un grup de nens, entrant a un dels centres escolars de la ciutat. Foto: ARXIU. tància s'accentua ja des d'ara amb un elevat percentatge de nous veïns que hi arriben amb la intenció d'instal·lar-se i formar una família. Per això, la població infantil santeugatenca és molt elevada en relació amb d'altres mu-

nicipis de la comarca. Encara hi ha nadons que dilluns començaran el seu curs particular a les escoles bressol municipals. Però, tot i que els més petits són nombrosos, no es queden sols. Com a mínim, 25 nens nous s'han

incorporat a cadascun dels centres educatius de Sant Cugat, per començar el cicle de formació. Però n'hi ha uns 4.500 més que, curs rera curs, continuen la seva educació primària. La mitjana d'alumnes per centre és de 500.

ENSENYAMENT

Ensenyants de tot Catalunya debaten sobre innovació educativa al Centre Borja El conseller Pujals va inaugurar les jornades J.M. VALLÈS

• Sant Cugat.— El conseller d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, Joan Maria Pujals, va presidir la inauguració de les Jornades d'Innovació Educativa a Catalunya, que es van celebrar fins dissabte, 10 de setembre, al Centre Borja de Sant Cugat. Professors de tots els nivells educatius no universitaris, d'educació infantil a educació secundària, i professionals dels serveis educatius que estan desenvolupant innovacions o estan interessats a iniciar-les, van participar en les jornades, organitzades per la Direcció General d'Ordenació Educativa del Departament d'Ensenyament i la Universitat de Barcelona. En aquest sentit, el conseller Joan Maria Pujals va remarcar «la col·laboració estreta que existeix entre els centres escolars, les universitats catalanes i el Departament d'Ensenyament, que facilita la millora del sistema educatiu a Catalunya». Durant tres dies, centres i docents d'arreu de Catalunya que

estan fent innovacions van intercanviar experiències de millora de l'ensenyament. El Centre Borja va servir per conèixer les estratègies que desenvolupen els professors per millorar la qualitat del sistema educatiu i innovar amb els recursos de què disposa el centre escolar. Així, el conseller d'Ensenyament va manifestar que, d'aquestes jornades, «n'han de sorgir iniciatives que puguem incorporar a la realitat dels nostres centres escolars». Uns quatre-cents professionals de l'ensenyament van participar en les primeres Jornades d'Innovació Educativa a Catalunya. El replantejament de la funció dels llibres de text, la introducció de materials manipulatius com els equips informàtics i el paper dinamitzador que han de tenir els educadors van ser els aspectes centrals de les jornades. La conclusió general de les reunions convocades al Centre Borja durant aquest seminari ha estat la necessitat que les innovacions es posin en pràctica de manera gene-

Cerdanyola estrena un espectacular monument a Lluís Companys XAVI BOTELLA

H Cerdanyola.— L'li de setembre passat, Cerdanyola va inaugurar un conjunt escultòric de grans proporcions en record de l'ex-president de la Generalitat Lluís Companys. El muntatge del monument, instal·lat a la plaça de l'Estatut, a l'entrada de la ciutat des de l'A-18, va requerir una complicada operació tècnica, ateses les característiques d'aquesta enorme peça d'acer. Tècnicament, és una sofisticada obra d'enginyeria, amb una estructura interior que, per la seva forma peculiar de lletra ce retorçada, ha fet necessaris uns càlculs molt acurats per aconseguir compensar la resistència. La base del monument és un gran dau de formigó forjat de 4 metres de costat i 60 tones de pes, al damunt del qual s'alça una gran ce recargolada que simbolitza la mort de Lluís Companys, tot i que també recorda la figura del drac, tan propi de la cultura catalana. La seva estructura quadriforme vol representar, d'altra banda, les quatre províncies catalanes, les quals ens remeten a la imatge de la senyera en forma de quatre barres ondulades onejant al vent. El disseny del monument correspon a l'escultor cerdanyolenc Salvador Mafiosa, i la seva realització s'ha dut a terme a la caldereria de Ripollet Caldelsa, que ha estat l'autora d'algunes escultures de la Vila Olímpica. Aquesta obra d'avantguarda, que ha tingut un pressupost d'11 milions de pessetes, simbolitza amb una gran lletra ce les inicials de Companys, Catalunya, Cerdanyola i Confraternitat, i podria arribar a convertir-se, segons fonts consistorials, en l'escultura més emblemàtica de Cerdanyola.

L'antic mercat de Ripollet es reconverteix en un teatre auditori • Ripollet.— Dissabte passat, Ripollet va inaugurar un flamant teatre auditori de 351 places i amb espai suficient per poder-hi fer projeccions de cinema, concerts conferències, representacions teatrals, dansa i altres activitats culturals. L'antic mercat de Ripollet, un edifici construït al 1932 que encara conserva la seva estructura original, s'na reconvertit en una atractiu «niu cultural» que augmentarà l'oferta artística i cultural de la ciutat veïna. EI vice-president del govern central, Narcís Serra, va assistir a la festa d'inauguració d'aquest acollidor auditori, que ha costat uns 100 milions de pessetes, finançats per l'Ajuntament, la Diputació i amb el suport de la Generalitat en la programació. / x.B.

Han d'apuntalar l'església de Sant Esteve de Ripollet

El Centre Borja va ser la seu durant 3 dies de les jornades. Foto: MANÉ ESPINOSA. ralitzada perquè sigui possible la reforma de l'ensenyament regulada per la Llei d'Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE). L'elevat nombre de participants

en les jornades va fer desbordar les previsions inicials dels organitzadors i garanteix que hi hagi una segona edició i, probablement, la continuïtat amb una periodicitat biennal.

• Ripollet.— La formació d'una esquerda al sostre de l'església de Sant Esteve de Ripollet ha obligat l'Ajuntament i la parròquia a instal·lar-hi una biga de seguretat com a mesura preventiva i provisional en vista de possibles esfondraments. El causant de l'esquerda del sostre sembla ser un terraplè, annex a una de les parets de l'església, que ha cedit. L'Ajuntament, el Bisbat i la Parròquia han iniciat converses per iniciar una refonamentació de la paret, amb formigó, per garantir el suport de l'estructura. El cartulari de Sant Cugat data l'església romànica al segle X. / x.B.


6

PUNT I SEGUIT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de setembre de 1994

INFRAESTRUCTURES

Presenten el projecte d'accessos i de l'entorn del centre polivalent de la Floresta El pla està aprovat provisionalment i el seu pressupost és de 25 milions de pessetes PEP CATALÀ

H La Floresta.— L'Ajuntament ha presentat als vocals del consell de districte de la Floresta el projecte de millora de l'entorn i dels accessos del centre polivalent que s'hi està construint. HI projecte de millora de l'entorn i dels accessos al futur centre polivalent de la Floresta s'ha presentat als vocals del consell de districte. Aquesta actuació és la que manca per arrodonir el nou equipament de que gaudiran els veïns del barri, l a finalit/acio de les obres de construcció de l'edifici es prevista per a final d'anv, segons l'Ajuntament. HI pla previst pel consistori es divideix en dues actuacions complementaries: la construcció dels accessos al recinte, un de superior i un altre d'inferior, i la millora de l'entorn. La primera significarà el perllongament del carrer del Pas de l'Estació fins a la rampa d'accés a l'entrada del edifici. Aquest vial acaharà amb una rotonda que tindrà un us doble: canviar de sentit i independitzar l'accés inferior. També es preveu la urbanització del carrer del Doctor Pearson. millorant el ferm des de la zona forestal -propietat del consistorifins a l'accés al centre. Finalment, es farà una zona d'aparcaments i una altra rotonda. La millora de l'entorn inclou la urbanització de la riera, afermant-ne les terres i reduint-ne

Aquest pla preveu, quant als accessos, urbanitzar els carrers de Pas de l'Estació i del Doctor Pearson. fer una rampa d'accés fins a la porta principal, dues rotondes i un espai per a aparcaments. Respecte de l'entorn, les

actuacions previstes són urbanitzar la riera, canalitzar les aigües pluvials, fer una esplanada per a activitats diverses, construir-hi una tanca al voltant i l'enllumenament exterior. El pressupost és de 25 milions de pessetes.

la fondària, la canalització de les aigües pluvials i la creació d'una esplanada destinada a fer diverses activitats. Tancant la llista d'obres,

es troba la realització de les entrades superior i inferior de l'edifici, la construcció d'una tanca i l'enllumenat exterior.

El projecte està aprovat de manera provisional i el seu pressupost puja a una mica més de 25 milions de pessetes.

Els veïns de Mira-sol encara no tenen clar si presentaran un recurs contra l'esterilitzadora XAVICAVA

PEP CATALÀ

H La Floresta.— Els veïns del barri han tornat a demanar que s'obri el carreró que uneix el vial del passatge de la Floresta amb la zona de l'estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Aquest camí feia d'enllaç entre dos nivells del barri i fa ja quatre anys que els seu propietari va tancar-lo. Abans, els florestans. quan baixaven de la part alta, s'estalviaven una passejada de gairebé tres-cents metres escurçant per aquest viaró. Per això. han reivindicat en diverses ocasions que es reobri pensant que el petit camí era públic. L'Ajuntament els ha donat una sorpresa: el carreró no és de titularitat pública, sinó privada. En vista d'aquesta novetat. els reclamants han insistit a demanar al govern municipal que es pugui obrir de nou aquest viaró. El consistori els ha informat que ja ha fet els primers passos per esbrinar quines han estat les raons del propietari per haver tancat aquesta drecera, tan transitada antigament. El titular ha al·legat que justament aquest pas tan intens de persones va ser el motiu del tancament, per raons de seguretat per a casa seva. Joan Franquesa, tinent d'alcalde d'Urbanisme, ha indicat que aquest tema serà un dels punts de l'ordre del dia del proper ple municipal. La sessió ordinària se celebrarà dimarts vinent.

Aspecte actual de l'entorn del centre polivalent de las Floresta. Foto: MANÉ ESPINOSA.

MEDI AMBIENT

• Sant Cugat.— Les tres associacions de veïns de Mira-sol contràries a la planta esterilitzadora han acordat celebrar una assemblea amb els veïns del districte diumenge vinent per decidir si es presenta l'anunciat recurs contenciós administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. L'associació de veïns de Sant Joan de Mira-sol, l'associació de veïns Verge del Carme i l'associació de veïns i propietaris de Mas Janer han convocat els veïns en el Casal de Cultura de Mira-sol a les dotze del migdia de diu-

Veïns de la Floresta volen que es reobri un camí privat al pas públic

menge dia IX. Segons Josep Maria Àngel, president de l'associació de veïns de Sant Joan, hi ha moltes possibilitats que el recurs tiri endavant. L'associació de veïns i propietaris de Mira-sol és l'única entitat veïnal que ha quedat al marge d'aquestes mobilitzacions. El seu president. Salvador Fenollar, s'ha mantingut al marge de les protestes protagonitzades per les altres associacions. Fenollar considera que els veïns han estat sotmesos a una campanya de por i desinformació que ha crispat els ànims a Mira-sol. Tot i que ini-

Td.5d94555

cialment ell es va preocupar per la construcció de la planta, les explicacions que fins ara s'han donat de les seves característiques i funcions l'han convençut que «no només no és perillosa, sinó que és un pas endavant en el tractament de residus sanitaris». Per Fenollar. el fet que la planta pugui tractar restes de diversos hospitals no representa cap perill per als habitants de Mira-sol, ja que els camions que les han de transportar circularan per l'autopista i mai pel nucli urbà. Fenollar considera que les protestes dels veïns es manipulen amb intencions po-

lítiques. Segons van confirmar alguns veïns, la planta podria haver entrat en funcionament de manera provisional la setmana passada. Josep Pérez, que és membre de l'associació de veïns i propietaris de Mas Janer, va ser alertat per aquests veïns, i va constatar la presència d'alguns camions a les proximitats de la planta, com també una forta olor, l'existència de la qual, segons ell, «va ser cínicament negada» per responsables de l'hospital. L'hospital no ha confirmat la posada en marxa de la planta.

Demanen arreglar la pista coberta del centre cívic de la Floresta U La Floresta.— El vocal d'Esports al consell de districte ha demanat a l'Ajuntament l'arranjament del ferm de l'equipament. ja que està molt malmès. D'altra banda, també ha tornat a reivindicar el tancament de la pista perquè l'Olímpic, equip de futbol de sala que ha pujat de categoria, pugui celebrar els seus partits de la lliga estatal, tal com exigeix la normativa d'aquest joc. El regidor d'Esports, Xavi Figueres, ha informat que hi ha intenció de fer una concessió per un bar a l'equipament en contrapartida de mantenir les instal·lacions. Josep Maria Mas. també vocal del consell, ha puntualitzat que la pista era l'únic lloc que disposava la canalla per jugar en el seu temps d'oci i, per tant. havia d'anar amb compte que la concessió no signifiqués un impediment futur per als nens de gaudir de la pista, que és un equipament municipal, p.c.

• SERVEI GRATUÏT A DOMICILI • CAMIÓ CISTERNA AMB COMPTADOR • PAGAMENT EN EFECTIU I AMB TARGETES DE CRÈDIT • CONSULTI'NS


Confiï en autèntics professionals

pcpkx. a l f o m b r a s

^ ^ » ^ P

TOT UN MÓN AL SERVEI DE LES SEVES CATIFES-US-MOQUETES

DRA. NEUS ROQUE RODRÍGUEZ

Servei de recollida i lliurament GRATUÏT

NETEJA RESTAURACIÓ I GUARDA

MOLT A PROP SEU - vacunació rutinària

ESPECIALS EN CATIFES ORIENTALS Vendes: Cànoves del Castillo, 4 Av. Con Caldes, l i

CLÍNICA VETERINÀRIA S A N T C U G A T

- medecina preventiva Tel.

674

65

00

- 589

22

21

- cirurgia, radiologia SERVEI A DOMICILI

SP Tel. 4871331 (ab. 1618

• Venda d ordinadors a mida • Reparacions, ampliacions i modificació d ordinadors • Venda complements hardware (Impressores, CD-ROM. etc) • Software de gestió (Comptabilitat, facturació. nòmines, etc.) •Consumibles (Disquets, paper continu. arxivadors, etc.) •Assessorament i posada en marxa de hardware

MATINS (DL aDS) 10,30 -13h. TARDES (DLADV) 17 -20h C. V1NYOLES, 10 TEL. 675 05 12 (entre l'Ajuntament i Correus)

LES MILLORS BOTIGUES • LES MILLORS BOTIGUES • LES MILLORS E

TAPISSERIA I DECORACIÓ TÈXTIL

TENIM LES MILLORS TELES DEL MERCAT I ELS PROFESSIONALS

Rambla Can Mora, 9 tel. i fax 675 32 03 Ap correus 350 Sant Cugat

PERTREBALLAR-LES. HO FEM TOT EN TAPISSERIA I CORTINES.

PAPERERIA

ASSESSORAMENT I PRESSUPOSTOS

PLANAS

SENSE COMPROMÍS

Centre Sanitari «Can Mora» Rambla Can Mora, s/n - Tel. 589 43 44 08190 Sant Cugat del Vallès

Articles regal

C/ Girona, 15 (cant Rbla. Can Mora, a 50 m Ajuntament)

Tel. 589 30 08

Material escolar • INFERNERIA

Material d'oficina

• ANÀLISIS • CLÍNIQUES

Fotocòpies, enquadernació

• DIETÈTICA

Servei de fax

• FISIOTERÀPIA

A

l ' h o r a

DECORACIÓ

• PODOLOGIA

Rambla Can Móra (Cant. Vinoles) Tel. 674 16 62-Fax 589 33 80

d ' a p r e n d r e

THELANGUAGEi INSTIWTE OF SANT CUGAT r Rambla CAN MORA, 18 TEL. 675 22 01-08190 SANT CUGAT (Barcelona)

-

A N G L È S A L E M A N Y F R A N C È S

• Tots efs nivells • Varietats d'horaris • Preus especials per g e r m a n s

<O n

the c o rn e r « f SANT JORDI»

Dos de Maig, 2 Tel. 675 07 02 Carrer del Sol, 23 Tel. 674 09 90


PUNT DE VISTA

8

Una tendència que és motiu d'orgull

ELS Fi CANTONS TUP-ÍT: independent, català, c o m a r c a l i democràtic.

<&

E

Premsa Local de Sant Cugat SL

i "arrer \ c n - K . 5, lr - 08190 Sant Cugat del VallC ^M-rOTj Fax589 20 91

Pr·sMsfrt íí.ji'ii'ri Grau i Soldevila Otr·ctor li^t'p Riera i Font Radaccló M.nii- ' i..:^i.'.i < »;"ir:l·i (Viu Cernadas (Ajuntament i Política); Xa vi Cava NV'.l Vir-u-t't. 1 r\i:'isrm\ Sanitat i, Nuna de Mas l Ensenyament |. Pep Català I K m . !,•- • Riil'i . \ J \ K T liotflla '.Municipal, Francesc Carbó i Entitats'. Cat: Mi•!-•!! il·.riin!M,ti, Llir:-» AnsoLa. Àngels Castruca, Jordi Bordes. Pere Pich, Í';'P ! ..jMies i \ J \ I [i.nT.t> (Cultura i Espectacles), Montse Sant i Reportatges i. ( uniu Rr.cri;'. Ramon I •ILJIH· I Gemma Compte (Esports!; Glòria Mann ;Pum I >i versi, Ii^cp Mana Vjlk".. Carme Peniíces i Sonia Genoher (Apunts); Nadiu ( h-r-. Ki iC ar.ai. WAXK Lspmosii i Joan Antoni Mula i.Fotografia). Cap comercial (K'mnu EVisch Equip comarclal Rosa M.ina (V.rrxsco, V j n a Ohve i Hva Planas Producció publicitat Altvrt Salanch

(ÍI-VI5-93

I:,HI.4L- 'irirt-vd ur.Kjrrk-tit la seva.ipinioenebi editorials BsarocIcs firmat \ | " M T '. -fií \-.< .icLs -iens iiiuxv. que Eb 4 Cantms «) fa seva necessàriament

« *

a Diada de l'Onze de Setembre va arribar precedida d'un any d'atacs continuats contra Catalunya. La tristament famosa portada del diari ABC en què al costat d'una fotografia del president de la Generalitat s'hi llegia «Como con Franco però al revés» va donar el tret de sortida d'una campanya que va començar contra la política d'immersió lingüística i que es va anar

EL

Pregària (Moltes gràcies i perdoni) • Per tanta energia, imaginació i capacitat emprada al servei d'aquest poble: li donem gràcies, senyor. Per vetllar nit i dia per la salut cultural de tots els ciutadans d'aquest municipi: li donem gràcies, senyor. Per recordar-nos i indicar-nos en cada moment el tipus d'idiosincràsia estètica que configura aquesta comunitat; li donem gràcies. senyor. Per confondre el seu «espai d'art», com vostè el denomina, amb una botiga de quadres (som tan ignorants que pensàvem que les botigues de sabates s'haurien de dir alhora «espais de calçat»). Reconeixem el nostre error; perdoni'ns. senyor. Per no agrair-li prou els eslògans de la seva invenció pro-Sant Cugat Artístic, per haver pensat que era pur oportunisme; perdoni'ns, senyor. Per ser insensibles, per no mostrar interès per l'art (sobretot per l'art de les seves mogudes); perdoni'ns, senyor. Per posar-nos al dia puntualment de quan, per què i com estem en el rànquing de l'interès artístico-cultural mundial i per càpita; li donem gràcies, senyor. Per recordar-nos contínuament el llegat cultural de què disposa Sant Cugat (amb la seva definitiva aportació, naturalment); li donem gràcies, senyor. Per regalar-nos amb l'organització d'una magnífica Mostra d'Art i, així, deslliurar-nos de la nostra ignorància sobre l'art més actual, més avanguardista, més intens, més important, amb més qualitat, més bo, amb més futur, més de tot; li donem gràcies. senyor. Per no fer cua davant del seu negoci amb cartilla de racionament per tal d'adquirir quadres; perdoni'ns, senyor. Per no reconèixer en la seva persona el pare espiritual, cultural i artístic que necessitàvem tots;

Regió Centre a Sant Cugat, ja s'ha fet públic [vegeu la informació de la plana 2) que el SCS està enllestint un pla per potenciar l'assistència sanitària al districte de les Planes, per solucionar les mancances actuals. Segurament, però. la veritable importància del fet que la nova seu de la Regió Centre del SCS sigui a Sant Cugat és que això ratifica una tendència que s'ha consolidat en els últims anys. És un símptoma més d'una tendència l'origen de la qual es podria situar uns trenta anys enrera, amb la implantació a la població de la seu central de la companyia Catalana Occidente. Des de llavors, gràcies a diversos factors, pro-

L

Distribució Mailing-Valies SL

1)'.:"UN:O controlada

ls locals on hi havia l'antic ambulatori de Sant Cugat es convertiran en la nova seu de la Regió Centre del Servei Català de la Salut (SCS). Per a Sant Cugat aquest fet, per si sol. ja és important, encara que només sigui perquè tots els ciutadans del municipi tindran més a prop —fins ara la seu era a Terrassa— el centre de gestió de la regió sanitària a la qual pertanyen. En l'aspecte assistència! en principi els santeugatencs no notaran cap novetat, almenys directament, ja que aquest organisme només realitza tasques administratives. De tota manera, coincidint amb la decisió de traslladar la seu de la

gressivament Sant Cugat s'ha convertit en el centre principal d'importants organismes públics —l'Arxiu Nacional, el CAR, el Servei de Restauració de la Generalitat— i de destacades empreses de tot el món. 1 això respon a una vocació de centralitat geogràfica dels santeugatencs que els responsables municipals han interpretat perfectament, i que el mateix president de la Generalitat ha destacat més d'una vegada —l'última. dimecres passat en la seva visita a l'empresa Sharp—. dient que Sant Cugat és el «cor econòmic de Catalunya». En definitiva, això és un reflex més de l'esperit dinàmic dels santeugatencs i un nou motiu d'orgull.

Afirmació nacional en un clima de convivència

Impressió R.^impm. /'(972) 40 05 95

Di|>>sit

ELS 4 CANTONS Divendres, 16 de setembre de 1994

generalitzant contra tot allò que fa referència al fet català. Entestats a veure problemes on no n'hi ha i amb interessos polítics no gens dissimulats, el PP ha atiat el foc perillós de l'anticatalanisme més recalcitrant i fins ha trobat aliats insospitats. Per això, la celebració de la Diada es presentava amb unes connotacions especials. I. precisament per això, és més remarcable que mai l'esperit amb

L E C T O R

què els catalans en general, i els santeugatencs en particular, la van viure. Les opinions que han donat a Els 4 Cantons els responsables de les principals formacions polítiques locals, en són una prova. Com va passar en la Diada, és des de l'afirmació nacional rotunda, ferma i clara, expressada en un clima de convivència. naturalitat i respecte, que s'ha de donar resposta als atacs injustificats.

E S C R I U

1 i* textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de !es 20 ratlles mecanografiades i.'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, pern l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el n ú m e r o de DNI o passaport del seu autor L·L PL'N I es r e s e r . a e', dret de publicar les comunicacions trameses, i el dret de resumir-les quan ho consideri oportú.

perdoni'ns, senyor. Per no haver promogut encara una subscripció popular i erigir-li un monument al bell mig de la plaça Octavià; perdoni'ns, senyor. Per donar-nos a la fi motius suficients per canviar el nom de Sant Cugat del Vallès pel de «Sant Josep dels Canals»; li donem gràcies. senyor. Per haver estat incapaços de forçar els estaments públics per tal de subvencionar permanentment el seu establiment i els seus muntatges; perdoni'ns, senyor. Perdoni'ns la nostra ignorància i gràcies per la seva saviesa i alliberi'ns a la fi del mal de poder

triar i decidir per nosaltres mateixos el present i futur cultural que vulguem, perquè som plenament conscients que per a això ja hi és vostè. Pels segles dels segles,

amén!

VALDÉS

Sant ( ugat del V a l l è s .

PACO MINUESA

El Cervell mai no fa vacances M El Cervell era al seu despatx d'Alt Encarregat d'Idees Salvadores. E;l Cervell no parava. Feia dies que donava voltes a la qüestió. Els diaris parlaven de problemes d'infraestruetures, de mala gestió de carreteres, senyals inLA

P U N X A

D ' E N JAP

suficients, herbes de metre i mig, giratoris dissenyats amb els peus..., però ell callava... i meditava en la solitud del seu despatx. Ell intuïa quina era la causa de tants i tants accidents. Tothom culpava els rètols mal col·locats, els encreuaments de dues carreteres en angle recte, els revolts mal indicats, però el Cervell callava i meditava. Per això el pagaven (i bé, per cert). Havia arribat a una conclusió. Res de carreteres estretes, pintures esborrades a terra, pèssima gestió viària, incompetència a tots nivells, res d'això. Això eren estratagemes. El Cervell sabia que

els culpables de tants i tants accidents eren els conductors. Se'ls havia de castigar durament. Se'ls havia d'aturar com fos. Comentari 1: Serem els accidentats més tecnològicament vigilats d'Occident. Comentari 2: Per què no donen vacances (indefinides) al Cervell? Comentari 3: La mare que els v a . . . / G. P U I G SOLA. L'bstartit.

Educació: l'escola i la família M En qüestió d'educació, és moda fer pagar els plats trencats als col·legis. Si un fill no estudia... el col·legi no és bo. Si fa bretolades... quina manera d'educar-lo! Si no respecta ningú... no sé per què el tenim a determinat col·legi. Anem a poc a poc. Partim del principi que la primera educadora ha de ser la família i segurament canviarem criteris. Hi ha una sèrie de valors educatius que són de sempre i no es poden oblidar: la disciplina, l'honradesa, la dignitat de la persona, l'obra ben feta, el sentiment de la justícia, la sobrietat, la generositat... Per aconseguir-los, hem de lluitar família i col·legi en una mateixa d i r e c c i ó . í LUCILA

HUELGA.

Educa-

d o r a . Llagostera.

F E

D ' E R R A D E S

H A la informació publicada a la plana 8 del número anterior sobre la planta d'esterilització de residus de l'Hospital General de Catalunya, en el text es feia referència a la Junta de Sanejament de la Generalitat, quan en realitat havia de dir Junta de Residus.

rf^f

H A la informació publicada a la plana 19 del número anterior sobre la restauració del claustre del Monestir, en el text es deia que està previst construir un magatzem soterrani a la llotgeta del Monestir, però de moment no està decidit l'emplaçament definitiu i, en qualsevol cas, no està prevsit que sigui a la llotgeta.


PUNT DE VISTA

ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de setembre de 1994 L A

9

T R I B U N A

L

A

G A L E R I A

Pateix Catalunya la síndrome d'Estocolm?

La suor del teu front

PEP VILA

• J.N. SANTAEULÀLIA •

A

quest estiu he sentit més d'una vegada, en tertúlies privades i en converses informals, que Catalunya, pel que fa a la seva esquizofrènica relació amb Espanya, pateix la síndrome d'Estocolm. En no haver-hi en molts temes cabdals cap mena de debat públic —nen, creu-me, no t'emboliquis—, la gent comenta portes endins el que es fa escàpol de les responsabilitats i promeses dels nostres polítics i intel·lectuals. Encara és hora que, en el tema de les agressions i les crítiques cap a Catalunya, hàgim sentit la veu d'Esquerra Republicana, la d'Àngel Colom i de la inefable Pilar Rahola, i de tants altres homes públics entretinguts a comprendre la vacuïtat de moltes altres coses d'aquest món. Quins serien els símptomes d'aquest quadre clínic? Potser una excessiva dependència anímica, servilisme, una mena de segrest mental, una feblesa del nostre caràcter davant tantes agressions de paraula i d'obra que es perpetuen des de segles enllà. Pur masoquisme, diuen altres, perquè quin poble amb una mica de dignitat i sentit de comunitat acceptaria l'insult, la mentida, la desqualificació gratuïta, d'una manera continuada i sistemàtica com ho fa aquest? Jordi Pujol i la seva trepa ho atribueixen a un fet conjectural. El fet de donar suport al PSOE hauria desfermat una onada d'anticatalanisme. Però si anem una mica més lluny en el temps, i per això val la pena llegir vells textos, podem veure com des del segle XVI els atacs contra Catalunya no han estat l'excepció, com algú pot pensar, sinó la regla general. Fins i tot, gent que coneix la nostra història assegura que el patim des de 1412, quan amb el compromís de Casp, s'instal·lava la dinastia Trastàmara a la Corona d'Aragó. Ja al segle XVI, el cavaller Cristòfor

tre caràcter i la nostra feblesa col·lectiva hi diuen molt. Temorencs, sense aquest instint de poble segur del seu destí, tothom s'hi atreveix. L'exabrupte d'Antonio Gala sobre el teatre a Catalunya només ha servit per haver-nos de justificar, donar explicacions una i altra vegada. Es veu que fins i tot ens han de dictar els gustos, quin teatre hem de veure, quins autors ens serveixen. I sempre justificar-nos i demanar perdó, pels segles dels segles, amén. Al final del segle XIX, un publicista català, Josep Narcís Roca Farreres, explicava així el tarannà català: «Massa sensibles i dòcils són els catalans a l'afalac dels governs, a les promeses i bones paraules dels CONCEPCIÓ VIVOLAS seus dominadors, excessivaDespuig, en un dels passatges dels ment càndids, encara avui dia, fiant Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, massa en falsos elogis i enganyoses separlava així «d'estos castellans que s'ho guretats: per confiats, optimistes i inbeuen tot: i és que volen ser tan absoluts nocents s'han perdut sempre. (...) Un i tenen les coses pròpies en tant i les altre defecte dels catalans: fer servir en el treball material i en els seus inestranyes en tan poch que par que són ells venguts a soles del cel i que lo teressos una gran activitat i una gran intel·ligència deixant-se supeditar com resto dels hòmens és lo que és eixit incapaços per governar-se ells mateixos de la terra». Al segle XVIII, el valencià Gregori i no mereixent altres dictats que els Mayans, un intel·lectual il·lustrat, autor de laboriosos i industriosos, i no ja d'una història de la llengua espanyola els d'independents i ferms que en lloc ja deia el 1763: «Los Castellanos quieren d'aquests meresqueren els catalans antics. No es dirà que notem defectes quitamos aún h memòria de nuestra en els dominadors i no en els nostres antigua libertad: gente enemiga de todo sotmesos paisans». el genero humano». I podríem continuar fins abans-d'ahir, quan el PSOE-feia Paraules encertades, diagnòstic couna política antiautonomista declarada. rrecte. Comencem per psicoanalitDe quins avantatges gaudim els ca- zar-nos nosaltres mateixos. talans en aquesta Espanya, pedra de Sóc d'aquells que encara em costa toc de qualsevol discussió? qui es fa creure l'estratègia del nacionalisme de solidari amb els notres problemes? Al Pujol, la de renunciar a reivindicacions meu entendre, i per això ho porto a nacionals per no crear més conflictivitat debat en aquestes pàgines, per si algú a Espanya. Un cop relligats amb un hi vol dir la seva, no presentem cara partit espanyolíssim, treballant pels ala l'exterior una imatge prou forta i tres, ens trobem en la pitjor situació cohesionada. No s'hi val a donar tota en aquests vint anys de democràcia, la culpa als altres, com si fóssim els amb els altres «nacionals». Qui m'ho redemptors de tots els mals d'aquesta explica? descosida pell de brau. Crec que, en aquest desgavell, el nosPep Vila és historiador de la literatura. E L

H

o he mirat a la programació de televisió, i no sé pas si els he localitzat tots; però, com a mínim, ara mateix i en les cadenes que normalment es veuen per aquí, hi ha cinc culebrones en dansa. Conec una persona (no diré de quin sexe per no atraure improperis), que els segueix tots cinc, cosa que vol dir cinc hores d'atenció davant la tele, per atendre només aquestes estiradíssimes trames. La persona en qüestió diu que aquests serials li agraden perquè són com la vida, que a la gent que hi surt els passa el que també ens passa a nosaltres, tenen els mateixos problemes, il·lusions, maldecaps

T R Í P T I C

Real com la vida

E L

i aspiracions. Retingut a casa durant quaranta-vuit hores, he tafanejat en algun d'aquests culebrones i he constatat que la gent que hi surt no es constipa mai, no sua, no es cansa, no va de ventre, no es renta, no té mal de queixal ni mal de cap ni mal de ventre, no es queda

mai sense calés, no treballa, la majoria dels seus problemes són malentesos, els bons criden com bojos i els malvats riuen per sota el nas i quasi no piulen, tot els hi passa entre les quatre parets de casa seva, tenen totes les comoditats materials imaginables, i no estan contents ni els bons ni els dolents. No sé si aquests serials són un mirall de la vida (potser de la vida d'algú que no sóc jo), però sí que demostren a bastament que l'home no pot ser mai feliç del tot, perquè sempre vol dues coses impossibles: que les coses siguin diferents de com són, i que durin més del que poden durar.

í Ues

QUÍVA

\jhjfi! EH

p.LosòFrcb-íor.'STi'o

V E S P E R

La cooperativa

• JOSEP VALLS

N

SéraVc

E

stranya paradoxa: viure bé fa horror a molta gent. Si voleu insultar cordialment algú, digueu-li: «Tu sí que vius bé!». El més probable és que l'acusat es posi tot seguit a la defensiva. Ha captat el sentit real de la frase, de l'autoelogi retroactiu: «Jo treballo més que tu, mira com m'escarrasso, no tinc temps per a res més». Per als addictes a la droga del treball, professionals de l'estrès, flipats per les hores extres, no hi ha res més que la feina, que ha acabat absorbint tots els altres interessos vitals. O potser és l'únic valor que ha pogut resistir la corrosió implacable de l'àcid dels dies. L'amor i les efusions sentimentals han passat avall, els ideals polítics s'han esbravat miserablement, la família ha esdevingut una càrrega, l'amistat s'ha acabat resclosint en una racó de l'ànima. ÓA quin clau aga«Si a aquests far-se per no caure al cingle del buit? morfinòmans del Només queda la feitreball els escurcessin la na, la fórmula màgica que ens allibera jornada laboral i els del temps, aquesta obliguessin a viure bé cosa insuportable, transformant-lo en (a estar per la família, diners! a llegir el diari, a P e r a i x ò , si a passejar) caurien en la a q u e s t s m o r f i n ò mans del treball els desesperació» escurcessin la jorna' da laboral i els obliguessin a viure bé (és a dir, a estar per la família, a llegir el diari, a passejar, a perdre el temps), segurament caurien en la desesperació. Es planyen per sistema de la feina, però no en saben ni en volen prescindir: el treball (del llatí tripallium, instrument de tortura!) és el seu orgull. Masoquistes laborals, fan de la tortura un plaer. Arriben a l'extrem d'entrampar-se i sotmetre's a la sinistra tirania dels deutes només per justificar-se, per evitar qualsevol intent de desintoxicació. La pregunta és: aquests individus, són recuperables per a la societat? No, tristament. Pencaran com uns desgraciats fins a l'atur o la jubilació. Llavors, cara a cara amb l'horrible perspectiva d'una bona vida, en quatre dies se n'aniran al calaix.

?

I

H

PACO SOLER

a estat escapçada i enderrocada una de les parts de l'edifici de la Vitivinícola de Sant Cugat del Vallès, un edifici emblemàtic no solament pels seus continguts arquitectònics, sinó també des d'un punt de vista social. Els senyors cooperativistes tenen el dret de defensar el seu patrimoni i, per tant, sobre aquesta qüestió, no hi ha res a dir. Ara bé, el consistori té l'obligació de defensar el patrimoni cultural de la vila. I no ho ha fet. La solució salomònica que s'ha adoptat —enderrocar el cos de les tines i conservar l'espai de les arcades— és un bunyol que dubto que cap escola d'arquitectura pogués aprovar mai. L'edifici s'hauria pogut remodelar i destinar-lo a altres funcions per al municipi. I la cooperativa podia haver estat compensada amb altres terrenys de característiques similars. El projecte de fer d'un poble una ciutat és una cosa discutible, però, en tot cas, és una opció. No obstant això, allò que ja no admet discussió és que el cost d'aquesta evolució sigui sacrificar els trets més genuïns i d'identitat d'aquest poble.


10

P U N T P E VISTA L A

T

R

I

B

U

N

ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de setembre de 1994

A

L

A

G

A

L

E

R

I

A

Gala d'estiu

Què és la mediació en conflictes? FREDERIC RODA

JOSEP M. MARTÍ RIGAU •

L

U

conflictes que generen injustícia, violència, insolidaritat. Q u a n dos grups es troben en conflicte (internacional. de classe, en un mateix país, en l'empresa, en l'àmbit municipal, entre associacions de veïns, etc.) poden recórrer, per intentar solucionar el problema, o bé a la violència o be a l'autoritat externa dels tribunals n dels àrbitres. En aquesta segona alternativa. tot i que representa una millora respecte de la violència. la solució en lot cas, els arribarà des lor; c;s serà imr.os.iJ

^ /

existència del conflicte és inherent a l'existència de soc i e t a t . de la relació e n t r e grups, països, col·lectius. persones. Una societat sense conflictes seria una societat morta, mineral, inexistent. Massa vegades les situacions de violència, de conflicte armat, de guerra. son tractades amb més bones intencions que no pas riuoi I s plantegen amb un alt grau d'infantilisme. imb un •. andor que la realitat desin • . • r mi i alti a \ cu.ada ..' m. n. ;i. > es div idei\ en b. >i:-. ... .ients. C.Mkon-. .I:lu:i\.ps. símbols i em: lemes. ,.,,. li uns i m m a c u l a t -\t . y n , com ara •• l e s -'.im m la nuen .1 • . M M •••...' Iides en :n;i..L neic l'anvcl' pas'.viM'i: plegats... I ot bonic. n:.issa bonic. Aicgim-lu i • 'üopia. que, en no !ea;it/,u -se a ai. acaba en escepi u isine. amb un - n o hi ha res a fer i de guerres sempie n'hi h a u r à - i l'abandonament de tots els somnis inicials. l.a pau no es possible per si mateixa, com a objectiu únic i simple, definitiu, però sí i|ue ho és per un millorament de les condicions que poden fer-la cada cop mes possible i en un grau mes elevat i més satisfactori com a medi de desplegament de l ' i n d i v i d u i de les col·lectivitats, l.a pau és un bé creixent i de segona realització, o sigui, la conseqüència d'unes condicions prèvies que desenvolupen el seu efecte pacificador. Bo és invocar els grans principis: justícia, ordre, solidaritat, sense oblidar, amb realisme, que

L

'

A

BIBIANA

tot això s'aproxima a ser més real per un sistema de conductes, normalitat de comportaments, formules d'entesa, procediments de persuasió, tols ells de caràcter eminentment pràctic, que poden permetre la regulació i la resolució dels

C

U

D

I

Per ii ue i ien; de creure .;ac ics parts en 111i*_• • r, • tenen capacitat, per cllm mateixes d,, trobar una n_ .'ulat'io I una resolució a seu piop; conflicte ' ! '.. 'te rimem de ia med: : tif pretén donar una resposta afirmativa. 1:J mediador \\i^ imposa tes. no té poder; ajuda amb elicàcia professional que les parts trobin la seva pròpia solució: perquè el problema es propietat de les parts. i les parts, mal que no ho diguin, desitgen una solució o. si més no. una regulació del seu conflicte. Són necessàries la independència, la credibilitat i la eonfidencialitat del mediador, i també uns coneixements específics i acurats: amb improvisació i bona voluntat no n'hi ha prou. En l'àmbit internacional, podem recordar que noPEDEMON 11 ruecs van ser mediadors entre Israel i la O A P , australians h o van ser en el cas d'Irlanda, suecs a Llatinoamèrica... No n'hi ha prou de dir «no» a la violència i a la guerra: cal oferir alternatives. La mediació n'és una.

T

L A

na de les polèmiques estatals d'aquest estiu ha estat marcada per les manifestacions d ' A n t o n i o Gala abans de l'estrena d'una obra seva a Santander. Gala. en un estil impropi d'una persona sensible i cultivada, va caure en el tòpic de dir que els catalans parlem polaco i que a Barcelona no hi ha teatre en castellà perquè el públic el rebutja. Tot això no deixaria de ser una anècdota —i una ximpleria més— de les moltes que en aquest sentit es fan i es diuen darrerament a l'Estat Espanyol. L'ns vells fantasmes populistes i lerrouxistes que el principal partit de l'oposició està ressucitant per intentar fer caure el pacte PSOÍ : -CiU. Però Antonio Gala és un intel·lectual, un home de lletres, un humanista que es ia el graciós i falta a la veritat I a sma.na:atat del fet radica, doncs, en l'aulot .la 'MIMI 1 * Since'":i:nei:t. cm s m mes gia. i. om.- a: t v tagonisia de ia im lèniica SICLI; \ n l o n m (iaia que no IV.s que ho fossin gen.; con; Mercedes de la Mmced o r r a n c i s . . . V varev Cascos t .;pi\ nents de l'estil dt. ter política que va ensenyar Alfonso Guerra). Però després cal p e n s a r i arribar a conclusions. Gala ja n o és el que era. Estrena poques obres. Necessita dir i fer coses per cridar l'atenció. De vegades, l'edat fa perdre un cert grau de consciència i de memòria. No vull pas dir que repapieja. però ho sembla. 1 prefereixo quedar-me amb aquest pensament que no pas creure'm el que m'han dit fa pocs dies a Madrid: «Gala ha estat genial, p e r q u è tothom parla d'ell, ha recuperat en qüestió de dies un protagonisme que el seu talent ja no li podia permetre i ara tindrà més públic al teatre, uns per aplaudir — n o l'obra, sinó la grolleria que ha dit— i d'altres per protestar». E n definitiva, sigui per una raó o una altra, és millor deixar estar el tema i desitjar que Gala recuperi la memòria, l'educació i el talent que l'havien caracteritzat.

• (mla ta no es el que era. Estrena poques obres. Necessita dir i fer coses per cridar l'atenció. De vegudes, l'edat fa perdre un cert grau de consciència i de memòria»

F I N E S T R A

La urbanització de Can Trabal. Desfeta d'un paisatge JAUME BUSQUETS

legalitat i, a més, si observem l'estatus de protecció de Collserola, veiem que, sorprenentment, no garanteix la protecció dels I del camp de golf de Sant Cugat, espais limítrofes amb el parc. Si ens atenim. * •* constitueix un salt qualitatiu en la però, a les darreres tendènt r a n s f o r m a c i ó del p a i s a t g e cies europees en matèria de «Tot i acceptant com santeugatenc i vallesà. Fins conservació d'espais naturals ara. el procés urbanitzador a un fet irreversible la —expressades en el darrer Sant Cugat havia afectat sourbanització de la Congrés de Ciència del Paibretot el territori al voltant satge celebrat aquest mes a del nucli urbà i. en particular. pràctica totalitat de la Catalunya i adoptades en all'antiga àrea de conreus situaplana vallesana —i guns municipis de Cataluda al sector nord del municipi, nya— constatem que aquesentre el nucli i l'autopista A-7. Sant Cugat s'inscriu en tes apunten a la conservació La urbanització de Can Trabal, de les àrees de conreus ubiaquest procés en canvi, afecta de ple el cincades en àrees fortament poturó de conreus que voreja generalitzat—, hom es blades, com ara el cas del Collserola i que ha constituït pregunta si cal esgotar Vallès Occidental. Dins d'aal llarg d'aquest segle una àrea context, doncs, la url'espai fins als límits quest de transició entre el bosc i banització de Can Trabal rela zona habitada. Tot i accepen què s'està fent» presenta no solament la pèrtant com un fet irreversible dua d'un fragment de paila urbanització de la pràctica satge mediterrani d'alt valor totalitat de la plana vallesana ecològic i ambiental, i la pèrdua d'una part —i Sant Cugat s'inscriu en aquest procés— de la identitat del municipi, sinó també hom es pregunta si cal esgotar l'espai fins un trist indici del que pot succeir en altres als límits en què s'està fent. Si ens atenim indrets de Sant Cugat. Q u a n els tocarà exclusivament a les lleis, la urbanització el torn, als rodals de la Torre Negra? de Can Trabal s'inscriu en la més estricta

T

^ actual urbanització dels rodals de Can Trabal, masia situada al sud


VOLEM SER MOLT A PROP DE VOSTÈ En el nostre esforç per millorar dia a dia el servei als nostres assegurats, tenim noves oficines d'Assistència Sanitària Col·legial a Sant Cugat A partir d'ara, som ben a la vora. On vostè ens necessita.

Assistència Sanitària Col·legial Jaume Sàbat, 10 (davant del Pavelló Municipal d'Esports) Sant Cugat del Vallès Tel. 589 49 88 - 589 50 48

0012MXM32


MES INVERSIÓ ESTRANGERA

12

TRADICIÓ CERAMISTA

• Divendres, 16 de setembre de 1994

La tradició de la ceràmica artesanal del Vallès pot arribar a registrar moviments comercials molt per sobre del que comptabilitzen algunes empreses industrialitzades. Plana 13.

HI president de la Generalitat, Jordi Pujol, va dir durant la seva visita a la multinacional Sharp que Catalunya ha de potenciar la inversió d'empreses estrangeres. Plana 13.

PUJOL VISITA L'EMPRESA SHARP I F.l president de la Generalitat, Jordi Pujol, va visitar dimecres passat les noves instal·lacions de la multinacional electrònica Sharp. L'empresa japonesa va inaugurar la seva nova línia de pro-

ducció de fax, a més de fer la presentació oficial del centre, que, des de l'abril del 1992, està situat al polígon de Can Sant Joan. La visita del President i de 250 clients de la multi-

nacional japonesa es va cloure amb diversos parlaments, a càrrec de l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, i el cònsol del Japó a Barcelona, Naru Ito, a més del president de Sharp Cor-

poration, H a r u o Tsuji i el director general de Tecnologia del Ministeri d'Indústria i Energia, Luis Rodríguez. Després del discurs, Sharp va oferir un piscolabis a tots els convidats a Tacte.

Jniiti Aymerich, Jordi Pujol i Haruo Tsuji s'asseuen per iniciar el discurs de cloenda. Foto: J.A. MULA.

El president de la Generalitat inaugura la nova línia de produeció de fax de Sharp La multinacional ocupa una extensió de 61.500 metres quadrats al polígon de Can Sant Joan CA I i MORl·l.I.

M Sant Cugat.— La multinacional japonesa Sharp va presentar oficialment dimecres les seves noves instal·lacions del polígon de Can Sant Joan i va inaugurar la nova línia de producció de fax, que va entrar en funcionament a principi d'aquest mes. LI president de la Generalitat, Jordi Pujol. va ser el convidat d'honor d'aquest acte, que, a més. va comptar amb la presència del cònsol del Japó a Barcelona, Naru Ito; el director general de Tecnologia del Ministeri d'Indústria i Energia, Luis Rodríguez; l'alcalde de Sant Cugat. Joan Aymerich; el president de Sharp Corporation. Haruo Tsuji, i cl president de Sharp a Catalunya. Albert Laus. Ln el parlament de cloenda de la visita a la factoria, tots els convidats van coincidir a destacar la

La situació del mercat internacional ha forçat l'empresa a potenciar l'activitat a l'Estat Espanyol

bona feina que Sharp ha fet a Catalunya des de la seva arribada al 1ÜS6 i van fer menció dels seus índexs de produeció com a prova del creixement productiu i comercial de la multinacional electrònica. Sharp, que es va establir a Sant ( 'ugat amb un centre de producció de televisors en color amb 80 treballadors, lé ara una plantilla de 550 persones i produeix una mitjana de 7U0.IHI0 televisors cada anv. LI nou centre productiu, resultat d'una inversió de 4.KM) milions de pessetes i que va entrar en funcionament l'abril del 1W2, ha incorporat una línia de producció de fax que iniciarà la seva comercialització el me- d'octubre vinent. La nova línia de fax -.'ha creat amb una inversió de 200 milions

de pessetes en concepte de béns d'equipament i una capacitat de generació de 150.000 aparells per any (actualment es fabrica una mitjana de 350 aparells diaris, però s'espera incrementar la producció, d'aquí a pocs mesos). Sharp preveu una comercialització d'aquests aparells, del 10 per cent del total a l'Estat espanyol i el s>0 per cent restant al continent europeu. La inversió que s'ha fet per a la creació de la nova línia de fax té la seva explicació en el fet que •«el fax és el producte que enregistra el més gran creixement econòmic i més possibilitats de cara al segle XXI». tal com va dir cl president de Sharp Corporation, Haruo Tsuji. A mes. la multinacional japonesa fabricarà a partir de finals d'any nous aparells de televisió

Els treballadors van desconvocar la vaga prevista després d'un principi d'entesa amb la direcció

amb sistema Telop i Quick Text, que ofereixen serveis de teletext en la pantalla de qualsevol altre programa. La producció d'aquests nous aparells s'iniciarà a finals d'any. El capital social de Sharp a Sant Cugat puja a 5.145 milions de pessetes. La factoria té 22.500 metres quadrats de superfície construïda i la multinacional japonesa no descarta la creació d'un nou centre de producció en un futur proper. La negociació anul·la la vaga Lis treballadors de la multinacional van desconvocar la vaga que s'havia anunciat per dimecres, després d'arribar a un principi d'acord amb la direcció de l'empresa. Els sindicats van aconseguir un augment de l'I per cent sobre el conveni provincial, amb caràc-

ter retroactiu i una concessió de 12.000 pessetes en concepte d'ajuda escolar als treballadors amb fills d'edats compreses entre els 3 i els 16 anys. Segons el president del comitè d'empresa, Francisco Ballesta (CC OO), l'empresa ha presentat, a més, una sèrie d'idees per aplicar en un futur proper, entre les quals destaca la recuperació del dia de la família, un increment de la subvenció actual de menjador i un suport per a la pràctica d'activitats esportives. «El més important, però, és que la direcció de l'empresa s'ha compromès a continuar negociant la plataforma reivindicativa a partir del pròxim dia 26 de setembre». afirma Ballesta, data que l'empresa ja havia anunciat per a la revisió de la plataforma, abans que els treballadors convoquessin la vaga per dimecres passat.


13

ECONOMIA

ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de setembre de 1994

PUJOL VISITA L'EMPRESA SHARP I

EMPRESES

Una noia pinta una peça en un taller del municipi. Foto: J.A. MULA. Sant Cugat té una important tradició ceramista que en els darrers anys ha sofert una recessió en l'àmbit professional, com a conseqüència del desenvolupament industrial i les noves tecnologies. Això, però, n o és cap problema per a algunes petites empreses a m b facturacions anuals capaces de competir a m b qualsevol empresa industrialitzada. Jordi Pujol, al centre, visitant les instal·lacions de Sharp acompanyat de diverses personalitats. Foto: J.A. MULA.

Jordi Pujol creu que Catalunya ha de potenciar la inversió estrangera Espera que la inversió a Seat sigui rendible CM.

• Sant Cugat.— El president de la Generalitat, Jordi Pujol, va afirmar dimecres passat, amb motiu de la presentació oficial de les noves instal·lacions de Sharp, que «si un país és capaç de produir, vendre i obtenir beneficis, va endavant, crea riquesa i llocs de treball», i Catalunya, segons ell, «és un país que se sent còmode aplicant una economia productiva i industrial». La internacionalització, va dir el president, «no només comporta una obertura en l'àmbit dels productes, sinó que, a més, obliga al desenvolupament de la capacitat d'inversió d'empreses estrangeres». El president de Sharp Corporation, Haruo Tsuji, va explicar que la multinacional japonesa acostuma a treballar a les seves fàbriques amb gent del país on es fa el producte perquè «això contribueix a l'expansió empresarial». Per això, l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va agrair «la confiança que Sharp va dipositar en aquest municipi l'any 1986, quan Sant Cugat encara no havia entrat en la línia de creixement econòmic actual i la multinacional japonesa va afavorir la creació de molts llocs de treball».

«La nova planta de Sharp respon al fenomen de la nova organització de l'economia, que funciona mitjançant unes xarxes mundials de producció i de comercialització», va dir el director general de Tecnologia del Ministeri d'Indústria i Energia, Luis Rodríguez. Per això, i perquè Sharp contribueix al desenvolupament tecnològic de Catalunya, el president del centre català de Sharp, Albert Faus, va demanar al president Pujol que «continuï lluitant perquè s'aprovin les mesures que afavoreixen l'economia productiva, com la ja anunciada reducció de les quotes que les empreses paguen a la Seguretat Social o la Reforma de la Llei de Comerç». Després del discurs, Pujol va explicar que l'economia mundial pateix rigideses, però en el cas de l'Estat Espanyol encara «s'accentuen més en l'àmbit administratiu, financer i laboral perquè hi ha certs colls d'ampolla de formació». Sobre el cas de Seat; el President va manifestar: «Tant el govern central com la Generalitat han fet un esforç que ara requereix com a resposta que l'empresa vagi endavant perquè si no haurem de parlar d'un mal ús del diner públic».

Fotocòpies • Fotocòpies color Reproducció de plànols • Mobiliari • Arxiu

Can Matas, 8, baixos - Tel. 675 36 53 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS - Barcelona Pere Esmendia, 23 - Tel. 697 50 05 08191 RUBÍ - Barcelona

Del forn al món La ceràmica del Vallès entra en la lògica de l'intercanvi comercial CATI MORELL

H Sant Cugat.— «Ara que els nous profetes adoren la realitat virtual i la imatge com a paradigma perceptual, la ceràmica ens recorda la complexa experiència de l'objecte, convocant-nos amb tots els nostres sentits (...) per gaudir del plaer creatiu d'aquell que fa de les formes el seu ofici de viure: el ceramista». Amb aquestes paraules, l'artesà Jesús Àngel Prieto explicava la línia de treball que fan servir els ceramistes, que, de tant en tant, es transformen en grans empresaris i viatgen arreu del món per vendre les peces que ells mateixos han modelat amb les seves mans. Quim Mesalles i la Calvet fa vint anys que són al capdavant d'Alquímia, una petita empresa familiar de Mira-sol que dóna «el just per anar tirant», afirma ell. Segons Quim Mesalles, «les exportacions arriben a països com el Japó, Alemanya i Portugal, però les nostres vendes a l'exterior es limiten a objectes molt concrets i en quantitats petites; fem facturacions que fins i tot poden semblar ridícules». Alquímia es dedica a un tipus d'artesania molt particular, basada sobretot en els paisatges sobre quadres de fang pintat, rellotges, i termòmetres amb motius diversos que es podrien emmarcar en un corrent pròxim al naïf.

«En un fira podem arribar a vendre uns 150 quadres», explica Mesalles. «Fem la fira de Santa Llúcia, la de la Mercè, una fira a l'estiu i, a part, venem a botigues per mitjà d'Expohogar i la Fira Intergift, de Madrid», afirma. Però això, segons ell, no permet parlar d'Alquímia com d'una gran empresa d'artesania. Altres vallesans, com Àngel Alegre, d'Abernues, viatgen arreu del món amb les seves petites col·lecions. Alegre exporta a tot el món les seves caracteritzacions de gres, amb els personatges més humils i rellevants del cinema, la política o la religió. De fet, en el seu taller podem trobar des de Charles Chaplin i els germans Marx, fins al Papa o el mateix dimoni, i tots ells són capaços d'arrencar el somriure de l'espectador. Alegre ha aconseguit que una idea divertida que se li va acudir fa 30 anys es convertís en una empresa amb representació en l'àmbit internacional, però sense perdre el seu esperit artesà i manual. Alegre té un taller on treballen sís persones, però, a més, té una vintena de treballadors que li fan feines per encàrrec. Amb aquest personal i fang de quatre colors, Àbernues pot arribar a facturar cent milions de pessetes anuals en concepte d'exportacions, i cinquanta milions més en

Fotocòpies làser color Reproduccions de plànols Enquadernacions Multicòpia des de

3Pta

el mercat intern. De fet, aquest ceramista no para ni un moment quiet perquè, segons diu, «m'agrada molt viatjar i aprofito els meus viatges per vendre el que faig». Mentre tanquem aquesta edició, Alegre viatja cap a Madrid per participar en una fira de ceràmica. Després, marxarà cap a Sud-àfrica perquè Alegre exporta als llocs més corrents (Europa, el Japó, Austràlia) i als més exòtics (Honduras, El Salvador o el continent africà). Mesalles explica que l'exportació de l'artesania creix perquè la ceràmica s'està abandonant com a forma de vida per fer lloc a la indústria i la tecnologia. «Tal vegada per això els japonesos busquen com bojos aquests articles que recuperen la part més humana», diu Mesalles. A temperatures de 1.000 a 1.600 graus, aquestes petites obres prenen la força necessària per anar a voltar món i convertir-se en un producte d'intercanvi comercial, que, si bé sembla insignificant, és capaç de moure capitals d'importància similar als d'algunes empreses que han entrat en el joc modern de la industrialització. Aquestes petites empreses conserven la tècnica manual i s'afegeixen, així, al doble joc de l'aparença, i no parlem de realitat virtual, sinó una cosa molt més palpable i tradicional: la ceràmica.

SSIBS. f®tring ESTOIG 3 ESTILOGRAFS ROTRING, portamines, mines recanvi i goma d'esborrar Ref. 151483

4.500

Ssr/lEDrLER ESTOIG 3 ESTILOGRAFS STAEDTLER, portamines, mines recanvi i goma d'esborrar Rel. 700 C 903 .4.500

TAULES DE DIBUIX 15.000 Pta COMPASSOS 1.450-2.200 Pta


1 4 . Divendres. In de setembre de 1994

C O I N S O I 1 D A C K ) DK «GAI S A C

S A N Í C U G A 1 E N C S A TÀRREGA

HI director de la revista (lausac. Jaume Busquets, considera que aquesta publicació ja està consolidada. I ,a revista està editada pel (írup d'Iistudis Locals de Sant ( n u a t . Plana 15.

Els grups de Sant Cugat Teatre Arca i Marccline i Silvestre van participar el cap de setmana passat en la fira de teatre al carrer de Tàrrega, amb dos espectacles còmics. Plana 16.

PROGRAMACIÓ DEL TEATRE-AUDITORI DEL CENTRE CULTURAL I D e s p r è s del p a r è n t e s i d e l'estiu, l'alcalde d e Sant C u g a t . J o a n A y m e r i c h , i el dir e c t o r del ( e n t r e C u l t u r a l . T o m à s S e i \ . \ a n p r e s e n t a r a h i r , d i j o u s , la p r o g r a m a c i ó del t e a t r e - a u d i t o r i d ' o c t u b r e fins a final

d ' a n y . T a m b é es va fer u n b o n b a l a n ç I p r o g r a m a c i ó d e s t a c a la q u a l i t a t , la v a r i e t a t d e la t e m p o r a d a p a s s a d a i es va a n u n c i a r d e l s e s p e c t a c l e s i el tel q u e g a i r e b é c a d a q u e el d i l l u n s 2ò d e s e t e m b r e se c e l e b r a r à c a p d e s e t m a n a n ' h i ha un. C o m a n o v e t a t , el p r i m e r a n i v e r s a r i del t e a t r e - a u d i t o r i t a m b é hi ha la i n c u r s i ó de la d a n s a d i n s a m b u n e s p e c t a c l e m o l t e s p e c i a l . E n la la p r o g r a m a c i ó .

DANSA

Mentides de debò

R Oier; M. Prats

Ballarins: Marta Carrasco, Ramon Oller i Keith Morino

Divendres 7 d'octubre a les 22 h

TEATRE

Haves de ser tu (Renée Taylo' Joseph Bologna)

L.riles Barba

Imma Colomer i Pepe Sais

Dissabte 15 d'octubre a les 22 h diumenge 16 a les 19 h

MÚSICA

Concert d'instruments inusuals

Josep Ferré

Orquestra de Cambra de Sant Cugat

Divendres 21 d'octubre a les 22 h

TEATRE

Sabo-sabo

Pep Bou

Pep Bou, Marta Carrasco. Jaume Ventura

Divendres 4 de novembre a les 22 h

MÚSICA

Concet de :'Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra

Gerard Claret

Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra

Divendres 1' de novembre a les 22 h

DANSA

Ei jardiner

Lidya Azzooarci / CescGelaber

Lidya Azzopardi, Cesc Gelabert, Francesc Bravo, Alicia Pérez-Cabrero, Carme Marti, Toni Jodar. Toni Gómez

Divendres 18 de novembre a les 22 h

ÒPERA

La Cenerentola (La Ventafocs!, de Gioacchino Rossini

Ei saberta Maschio

Orquestra Simfònica del Vallès i C e cels Amics de l'Òpera de Sabadell

Dissabte 26 de novembre a les 22 h

TEATRE

Shirley Valentine (Willy Russell)

Rosa Mana Sardà

Amparo Moreno

Divendres 2 de desembre a les 22 h

TEATRE

Germans ae sang (Willy Russell)

Ricard Reguant

Àngels Gonyalons, Joan Crosas, Roger Pera, Elena Munné, Jordi Fusalba, Gemma Brirj...

Dissabte 17 de desembre a les 22 h i diumenge 18 a les 19 h

MÚSICA

Concert de Nadal

Jordi Mora

Orquestra Simfònica del Vallès

Dimecres 28 de desembre a les 22 h

1LPUNT

Música, òpera, teatre, i també dansa, dins la programació del teatre-auditori L'Orquestra de Cambra Sant Cugat farà un concert d'instrument inusuals

El musical «Germans de sarm», amb /Àngels Gonyalons, n"és el plat fort i·if í r t i í i s • Sant Cugat, I n la programació del teatre-auditori del Centre Cullur.il destaca l'estrena del musical (>cmntns de vííie. de Willy Russell. que es prepararà inte>.;ramcn! a Sant Cugat. Àngels Goiwalon- p r o l a u o n i l z a r a aquest musical. encara que estarà acompanvada pel I 3 actors mes —Joan ( ros.ts. Roger l'era, l.lena Mun•le.ete. i 1() músics en directe. I a direeeio d'aquest macromusieal. que te molt d'e\it a Londres i Nova "ï ork. anirà a càrrec de Ricard Reguant i s'estrenarà el dissabte 1 ~ de desembre. Willv Russell serà un autor present doblement en la programació del teatre-auditori. perquè, justament el cap de setmana anterior a l'estrena de dcrnuiny de Saní;, una altra obra seva. Slurlev X'nIcntine. visitarà el Centre Cultural. Shirlcv Valentine, una dona que parla amb la seva cuina i viatja a Grècia per trobar-se a si mateixa. es interpretada per A m p a r o Moreno, sota la direcció de Rosa M. Sarda. I .'apartat teatral de la programació. cl completen l'espectacle !la\ic\ de ser tu —una comèdia en dos actes de Renec I aylor i Joseph Bologna. interpretada per Imma Colomer i Pep Sais, i dirimda per Lurdes Barba— i el muntatge Suhii-scibiK de la companyia Pep Bou. Aquestes peces teatrals es representaran el 15 i Ib d'octubre, i el 4 de novembre. respectivament. Però la segona temporada del teatre-auditori s'inicia a m b un dels àmbits mes oblidats a l'hora de programar: la dansa. La Com-

sa programat per a aquest trimestre. La música i l'òpera també són presents en aquesta programació que portàtil a Sant Cugat un espectacle gairebé setmanal. L'Orquestra de Cambra Sant Cugat oferirà el 21 d'octubre un concert d'instruments inusuals —flautí, fagot. arpa. clavecí i piano—. La direcció anirà a càrrec de Josep Ferré i s'interpretarà obres de Hacndel. Antoni Vivaldi. Frank Martin i dels santeugatenc Josep Carbonell. L'Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra, dirigida per Gerard Claret, visitarà el teatre-auditori el segon divendres de novembre amb obres d'Eduard Todrà, Xavier Montsalvatge, Benjamin Britten i Jordi Cervelló. L'Orquestra Simfònica del Vallès serà l ' e n c a r r e g a d a de t a n c a r aquest trimestre amb el Concert de Nadal, el dimecres 28 de desembre.

L'actriu Amparo \lnri

en un moment d'una rcpKscntació tic Slurlci l'alentim'.

panyia Metros aixecata. el divendres 7 d'octubre, cl telo de la nova programació amb Mentides de debò. un espectacle en que conviuen la dansa i la música gràcies

al moviment del cos de Ramon Oller i la veu de Marina Rossell. El jardiner, de la companyia Gelabert-Azzopardi. cl IS de novembre, és cl segon espectacle de dan-

La Cenerentola (La Ventafocs) de Rossini és l'òpera que el darrer dissabte de novembre, i dins el cicle Opera a Catalunya, es presentarà al teatre-auditori. Si es vol assistir a tots els actes, a partir del 21 de setembre es podrà comprar un abonament per als deu espectacles al preu de 19.21m pessetes. A partir del 29 de setembre es posaran a la venda la totalitat de les localitats. Aquesta és la programació oficial. però. com ja va passar la t e m p o r a d a passada, el C e n t r e Cultural pot preparar alguna sorpresa. La primera serà el dilluns 2d de setembre, en què se celebrarà el primer any de vida del teatre-auditori.

Moisès Villèlia guanya un dels Premis Nacionals d'Arts Plàstiques r:i t'UNi I Barcelona.— L'artista barceloní Moisès Villèlia ha estat guardonat amb el premi honorífic a l'artista català que ha destacat per la seva trajectòria i contribució a les arts i al seu coneixement. El guardó s'inclou dins dels Premis Nacionals de les Arts Plàstiques. que concedeixen la Generalitat i decideixen un jurat format per Cesàreo Rodríguez Aguilera. J o s e p C o r r e d o r - M a t h e o s . Daniel Giralt-Miracle, Arnau Puig i Josep Miquel Garcia. El premi a l'empresa, entitat o persona que hagi destacat més en l'exposició de la seva obra durant el 1993 s'ha donat a Robert I.limós. per l'exposició retrospectiva de la Sala Tecla de l'Hospitalet. en la qual revisav a la seva evolució des dels inicis conceptuals. El premi a l'empresa, entitat o persona que hagi destacat mes en la programació d'activitats artístiques durant el 1993 ha recaigut en la Fundació Miro,per l'exposició antològica de Joan Miró. En l'apartat de projecció a l'exterior de l'art català s'ha guardonat Frederic Amat. per l'exposició al Museu Rufino Tamayo de Ciutat de Mèxic. El premi a la institució, fundació o entitat que hagi destacat més per les seves iniciatives artístiques d'àmbit local 0 comarcal ha estat per al Centre Picasso d'Horta de San Joan. El premi a l'autor del llibre d'art publicat en llengua catalana ha estat per a Jacques Dupin, per l'obra Joan Mirà, de l'editorial Polígrafa. Els P r e m i s N a c i o n a l s d'Arts Plàstiques es lliuraran l'octubre de l'any vivent.

El Casal de Cultura obrirà les portes tots els caps de setmana 1 Mira-sol.— El Casal de Cultura de Mira-sol obrirà les portes tots els caps de setmana a partir d'ara, segons ha anunciat el regidor de Cultura, Jordi Franquesa. La notícia, donada en la reunió del consell de barri, va ser ben rebuda pels vocals que demanaven c o n t í n u a m e n t aquesta mesura. D'altra banda. Rosa Sicari, portaveu de la eomissiéi sectorial de Cultura, va preguntar sobre l'estat del projecte d'obres d'infraestructura de la sala d'actes del Casal de Cultura. El mateix regidor va subratllar que les previsions que tenien eren de començar les obres a final de 1995., t'.c.

«Música per la Pau», premi Altaveu 94 de Sant Boi H Sant Cugat.— La iniciativa portada a terme per músics santcugatencs d'oferir petits concerts amb l'objectiu de reivindicar la pau ha estat guardonada amb un dels premis Altaveu d'enguany. Recordem que aquests concerts se celebraven cada dia a les dotze del migdia al carrer Santa Maria. Aquesta és la primera vegada que s'atorga un premi Altaveu a una entitat d'aquest tipus per la seva tasca altruista a favor de la pau de l'antiga Iugoslàvia. Els músics santeugatencs rebran l'esmentat guardó al costat de Lluís Llach i Miquel Martí Pol. t ,.\.


15

CULTURA-ESPECTACLES

ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de setembre de 1994

PUBLICACIONS Jaume Busquets, director de la revista Gausac, fotografiat amb un exemplar a les mans. Busquets assegura que la revista està consolidada. Foto: J.A. MULA.

La revista Gausac, editada pel G r u p d'Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès, va sorgir ara fa tres anys a m b la intenció de potenciar i difondre els treballs i els estudis sobre Sant Cugat. El m e s d'abril passat va rebre un dels premis Santcugatencs d e l'any, que atorga l'Associació d'Amics d e la Ràdio a entitats que han revitalitzat l'àmbit sòcio-cultural.

potenciant els treballs d'abast comarcal. És una revista encara bastant jove per canviar-ne els plantejaments inicials: creiem que és millor consolidar el que s'ha fet i alhora intentar buscar més col·laboracions de la comarca i de temes generals» —Quines són les reflexions que proposeu des de la revista? —«Tradicionalment sempre s'ha estudiat el passat,i potser ha arribat el moment, i aquesta és una de les nostres reflexions, de mirar el present i el futur per tal de no caure en un cert estaticisme. Sant Cugat és un poble que creix i, si bé ha de conservar la seva identitat i els seus orígens, penso que el Sant Cugat d'ara és un altre i, per tant, també s'ha d'investigar sobre el seu present i futur. Aquesta és la línia que des de Gausac volem seguir, és a dir, intentem potenciar els estudis del present.»

J A U M E B U S Q U E T S . Director d e la revista «Gausac»

«Ja es pot parlar d'una consolidació de 'Gausac'»

que emmarcaran el cinquè nuEMMAANSOLA mero de Gausac? B Sant Cugat.— A principi del —«Hi ha alguns articles que mes de juny va sortir el quart número de la revista i actualment ja estan compromesos,com ara l'estudi d'àmbit comarcal sobre els s'està preparant el cinquè. Quina valoració en feu, després d'aquests orígens històrics de la xarxa d'hotels del Vallès, un altre sobre les tres anys d'esforços i del premi primeres juntes franquistes de obtingut? Sant Cugat del Vallès i un altre —«El fet que estiguem prepasobre la Revolució Liberal i la rant el proper número de desemcontinuïtat del poder local a Sant bre ens confirma els plans preCugat del Vallès i, finalment, un vistos; per tant, el balanç general sobre la iconologia del claustre. és molt positiu perquè hem pogut N'hi ha d'altres, però portar a terme el que ens havíem proposat. «Sant Cugat és un encara estan pendents de concretar.» El premi ha reportat un reconeixement pú- poble que creix i, si —Quins criteris feu blic vers la revista, a bé ha de conservar servir per a la elecció més, es clar de dodels textos? la identitat i eh nar-nos ànims p e r —«Sempre procucontinuar.» orígens, penso que rem que hi hagi tres —Com veieu l'inte- el d'ara és un altre tipus de coses: d'una banda, estudis d'àmbit rès del santcugatenc i, per tant, també local, perquè es la raó respecte als temes de la revista? s'ha d'investigar de ser de la revista; de Paltra, articles de —«Creiem que hi ha un cert interès, en- sobre el seu present tipus comarcal i, finalcara que ens agradaria i futur. És la línia ment, estudis d'àmbit general que poden no que hi hagués més subscriptors. De totes que perseguim des tenir una situació geogràfica determinada.» maneres, tenint en de 'Gausac'.» —Com recolliu la compte les experièninformació? cies precedents, pensem que a hores d'ara —«Nosaltres ens ja es pot parlar d'una certa connodrim de dos procediments: la solidació d'una revista d'estudis revista està oberta a tothom qui locals perquè, tot i que volem que vulgui col-laborar-hi, sempre que tingui un caire divulgatiu, la rel'estudi tingui aspectes socials i, vista requereix un cert nivell indesprés, per mitjà de la convocació tel·lectual. És obvi que tot això del premi Gausac de recerca, i en limita en certa manera les la posterior publicació de l'estudi possibilitats.» premiat.» —De quina manera està estruc—Quins són els propers temes

Ressorgiment

turada, la informació de la revista? —«La revista està organitzada en seccions fixes que formen el gros de la revista i la més important de les quals està destinada als estudis. Després, n'hi ha d'altres també de fixes que són responsabilitat de cada cap de secció,

com les dedicades a patrimoni, documents, ressenyes, didàctica i medi local, opinió i notícies. És una revista feta amb equip perquè hi ha molta feina a fer.» —Teniu nous projectes per a properes edicions? —«En principi volem continuar

ART

—Creu que existeix un cert ressorgiment d'estudis històrics i culturals de Sant Cugat? —«Sí, perquè arran de la difusió dels diversos mitjans de comunicació i després d'una època en què semblava que tot estava una mica aturat, torna a revifar-se. Això però, no serà bufar i fer ampolles, és un procés lent i sempre costa de fer arribar la cultura a la gent.» —Acabeu de convocar el segon premi Gausac de recerca. Quines són les bases principals per accedir-hi? —«Tothom hi pot participar amb un tema lliure, que podrà versar sobre qualsevol aspecte històric, social, econòmic, cultural, artístic, antropològic, geogràfic o ecològic emmarcat en una època també de lliure elecció pel participant. L'obra ha de ser original, inèdita i escrita en llengua catalana, amb una extensió recomanable entre cinquanta i cent cinquanta folis. El treball serà lliurat a l'Arxiu Municipal».

CREACIÓ I DISSENY

OCTAVIO SARDA

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS RELLOTGES D'ACTUALITAT EN LES MILLORS MARQUES

JOIERS- TALLERS PROPIS , BREITL1NG

Hamilton

\Santiago

Rusinol.

KRONQS

40

MEGA #JUNCHANS

Tel. 674 58 54

CENTRE D'ESTUDIS MUSICALS I H U M A N S

(Tlourtce locrolx

Sant

Cugat

Owrfft 10 •

TALLEDA RICOMÀ "*Am Ensenyament, solfeig, piano, violi, orgue...

VENDA D'INTRUMENTS MUSICALS noa/00115 C/ B a l m e s , i :

1 5 Torreblanca

L'art es retroba a Firart PERE PICH

H Centre.— Diumenge passat, dia 11 de setembre, es va inaugurar Firart, la mostra d'art al carrer. L'assistència de públic va ser irregular, encara que en alguns moments van ser força els visitants que es van agrupar per veure els diferents treballs que

Tel. 6 7 4 58 62 - Sant C u g a t

s'hi presentaven. Firart vol aconseguir acostar l'art al poble en general sortint dels llocs tradicionals on fins ara es podia disfrutar de l'art. Un dels avantatges de la mostra és el bon preu de les obres. Els organitzadors esperen tenir l'èxit d'edicions anteriors. / Foto: JA. MULA.

Josep Puig i Cadafalch, s/n . T. 589 24 81

2 5Ü p t e ^'POTA (

I1K1II,'- 1 \ l

I . A ISÍII


16

CULTURA-ESPECTACLES

ELS 4 C A N T O N S , Divendres. 16 de setembre de 1sM4

TEATRE

CRITICA

La l'ira d e T à r r e g a h a a p l e g a t m i l e r s d e p e r s o n e s e n t r e a c t o r s i e s p e c t a d o r s . Lis s a n t e u g a t e n c s t a m p o c n o h a n faltat a la cita. La l'ira d e t e a t r e , d e s p r é s d e l s fets o c o r r e g u t s el 1001. q u a n un g r u p d ' e s p e c t a d o r s va c r e m a r p a r t d e l ' A j u n t a m e n t . va r e t o r n a n t , d e m i c a e n m i c a . al c a r r e r . Els o r g a n i t z a d o r s c e d e i x e n a les p e t i c i o n s d ' e s p e c t a c l e s i c e r c a v i l e s al c e n t r e d e la c i u t a t , a l h o i a q u e es p o t e n c i a la c o n d e n s a c i ó d ' o f e r t e s p e r fer m é s a t r a c t i v a Li l'ira als p r o g r a m a d o r s .

A l'ombra del teatre

H «Artistes per un nou segle Canals (ialei'i.i d'Art.

Els grups santeugatencs Teatre Arca i Marceline i Silvestre han estat a la fira de Tàrrega H.'RIH UOKDl·'S

I 1 àrrega li r a t l l i . l i s carrers csiKis de la ciutat de Tàrrega li.ui esl.it i'eseeiiari per catorzena vegada de la 1 na de Teatre al ('ai rei M i l e i s d e persones d'arreu van seure el cap de setmana passat a les voreres. aU porxos i als bancs de les places: el [catre ha envaït novament la eiulat Incomptables han estat cL santeugatencs que s'han desplaçat a la capital de l'Urgell. La majoria. amb ganes de veure les noves propostes teatrals, mentre que d'altres. com els actors Marceline i Silvestre i els del Teatre .Arca. amb ganes de ser vistos. Mau'clmc i Sih est re eslrenaven la seva obra Rii/nuilnt in c/oiwt. l i s c o m p o n e n t s del grup. |a clàssic a la tira. en la qual actuen des del seu naixement, ara ta deu anys, van fer omplir la platea en totes dues i epiesentaeions. LI seu hunioi. amb toes musicals però sobietol amb noies de teatre de l'absuid. va aconseguir fer riure el públic a m b esqueixos com el d'un eoneeil ,K\ ideiilat entre caigudes. aspiíadoies i assassinats o jocs nial.ib.us dalt d'un tambor. M a u eh ne. en \ Ma de l'est re na, no va volei inquietar-se pensant si apiadarien o no perquè, segons deia. agiadem a molla gent. Lins i tot hi ha molts programadors c u m p e u s que ens venen a veure. Abans de res tinc ganes de diveiiII ine actuant- D'altra banda. e h tlorcst.ins del l'catre Arca també oteiien un espectacle d'humor cent i ai en la participació dels esp e a . i d o i s l'ero no només pretenien tei i iure: per l'actriu Rosa f e i e z , es piulen dir moltes coses senoses amb l'humor. Riure és un bon acte de comunicació, una bona manera d'arribar al públic-. l'catre Arca \ a portar l'obra / iut nit iimh <7 diable. 1. argument el diable pretén ter un pacte amb els assistents per fer realitat totes les malifetes que es desitgin- ja tuneiouu des de fa mesos. Férez creu que ser a Tàrrega és un privilegi: - I s com el torero que primer va fent proves, i finalment li donen l'altcrnativa». Tàrrega seria. continuant amb el símil, la plaent gran. l'catre Arca. un grup professional que treballa des del i1), ha sortit aquest mateix dimecres cap a les Canàries, on farà una gira de tres setmanes i participarà en el Festival dels Tres Continents. El millor, l'ambient Santeugatencs que han anat a Tàrrega enguany destaquen el tea-

A la foto de dalt. Teatre Arca en Una nit amb el diable fent participar el públic. A la de l'esquerra, els valldoreixencs Marceline i Silvestre fent de les notes un acudit simfònic. l-'utos: J.B.

gent —hi afegeix la santeugatenca— i això pot ser perquè aquesta vegada no hi ha hagut grups coneguts que presentessin res d'important». Al carrer, a més del teatre, hi ha molta gent i no tots volen veure teatre. En Miquel creu que «la fira encara no ha acabat de vendre el teatre. La gent va més a la gresca». A l'Àngels no l'importa gaire: «Sempre hi ha gent que hi va per no dormir i apuntar-se a la gresca. Però no està malament, li dóna ambient». En Pau tampoc no ho veu necessàriament malament: «No em molesten, si n o molesten. N o m é s m ' e m p i p a la seva falta d'higiene, les seves pixades a les columnes».

tre de carrer i el bon ambient que s'ha respirat pels carrers de la ciutat. La Sònia ho afirma dient: «No he tingut tanta sort amb els espectacles de pagament». En Miquel, per la seva banda, defensa el teatre al carrer i afirma que «a més aquest any hi ha hagut menys gent i s'han pogut seguir

millor». Recolzats sobre Ics voltes d'alguna casa, uns recomanaran als altres un espectacle que tornaran a fer unes hores niés tard: això és bàsic per als grups. «Moltes obres coincideixen i la tria depèn de si l'obra sona bé pels carrers». diu l'Àngels. «Hi ha hagut menys

La vida a Tàrrega corre entre ombres, entre la son del matí, i l'agitació de la tarda, de la nit i de la matinada. A quarts de dues de la matinada encara hi ha teatre per veure. Més enllà, un jove pregunta a una noia que duia una samarreta d'informació: «Tu ets ('?». «Sí», diu la noia tota atenta, que s'havia estudiat el programa de cap a peus. «Ah, i saps on puc trobar una taverna?».

Quan Tàrrega es converteix en centre comercial JB B Tàrrega s'ha convertit en una fira on 285 programadors —125 de Catalunya. 80 d'espanyols i 80 d'estrangers— han vist en només 3 dies un centenar de companyies. La ciutat s'ha convertit en un veritable mercat d'actuacions arreu del món. El públic també ha fet acte de presència, tant al carrer com als escenaris tancats. Tot i que les vendes han quedat moll per sota del pressupostat uu 21 r í del que s'esperava—, el itombie d'entrades ha superat

el de les edicions anteriors. Les platees, curiosament, sempre es veien plenes, segurament gràcies a les invitacions a m e m b r e s de diferents sectors professionals. com la premsa, o als mateixos programadors. La majoria de persones que han anat diversos anys a la fira creuen que enguany ha baixat el nombre d'espectadors. contràriament al que afirma l'organització. que anuncia una xifra rècord de gent que ha acampat al camp de futbol, transformat en càmping. La fira, quant a es-

pectacles, ha ofert una gran qualitat. amb prop d'un M)r'< d'estrenes a Catalunya o absolutes. Hi ha qui destaca, però. que en aquesta edició no s'han vist grups coneguts que presentessin res. La comarca també hi és present A més dels grups locals, a la fira, hi han actuat sis grups deia comarca. Els Poca Conya tornaven a m b el seu espectacle. aquest cop en castellà, Muclws (ïracias. Eduard Biosca, un membre del grup, refusava iròmcarv-it

Una aposta d'artistes per al segle que ve

presentar l'any vinent l'obra en anglès per atendre sol·licituds de programadors estrangers: «Jo sempre suspenia l'anglès». La Mòmia van portar comèdia des de l'Institut de Terrassa, amb textos de Raymond Devos, mentre que la Cia. En Sense escenificava l'edra de Tartera, un drama versionat del llibre de Maria Barbal. La Companyia La Tal de Rubí també va actuar-hi. i també Esthcr f o r m o s a , amb Estrès d'amor, i Jhersxandri, que van ser els triomfadors a la plaça de la Palla.

C

FIRI

l'K 11

anals (ialeria d'Art ens presenta una exposició amb el nom d'Artistes per un nou segle. Aquest títol té un cert aire premonitori, fruit de la referència en el temps, el canvi d'era i el pas al nou segle que neix amb una sonoritat suggerent. L'exposició que podem veure a Canals Galeria d'Art se'ns presenta amb l'interès que comporta poder veure pel forat d'un panv: veure i disfrutar cl que realitzen joves artistes d'avui, que aposten per un art del segle vinent. Els artistes contemporanis han tingut l'estranya virtut de ser uns clarividents dotats del poder de l'anticipació: la seva principal eina en aquest camí en cl temps ha estat la llibertat sense escrúpols. Els joves artistes m o d e r n s han tingut la virtut de poder treballar a m b negre sobre negre i les seves obres d'art han arribat fins als límits inexistents. L'art del nostre segle —i en especial l'art contemporani— ha tingut molt d'avançament, d'avantguarda que obre camí i que penetra fins en el propi impossible. Un impossible sense lleis, sense normes i que té com a principal sentit el d'anar al davant. per un camí sense horitzó. Els deu joves artistes seleccionats —Montserrat Canudas. Joan Víctor Gaixet H e r r e r o . Coia Ihanez, A n t o n i Llobet, J o a n p e r e Massana. Margarida Miret. Eulàlia Moral, Maria del Mar Santa. Serres i Molina Torres— treballen en els camps artístics oberts en els anys noranta: ressegueixen l'interès per Ics coses quotidianes. i d'aquesta manera es converteixen en arqueòlegs urbans a la recerca d'unes runes que encara no han caigut. L'exposició és una col·lecció de signes extrets d'una societat postindustrial. d'ombres objectes indeterminats, d'impossibles animalots microscòpics i de petites grans ampliacions d'una natura mutant. En l'exposició que presenta Canals G a l e r i a d ' A r t d e s t a q u e n obres com la de Joan Víctor Gaixet, que amb la seva velada cal·ligrafia e n s narra la potència de la lletra. Els seus quadres construeixen frases que narren històries indesxifrables. L'obra de Margarida Miret és una obra càlida, de natura propera i a m b u n a execució gairebé científica; és una pintura amb concessions i ben realitzada. Els quadres collage d'Antoni Llobet ens evoquen el m ó n dels somnis, dels viatges i els records. Coia Ibànez ens mostra en la seva obra els múltiples punts de vista del paisatge quotidià, utilitzant una tècnica potent: la de gratar sobre la tela. L'escultura està representada en aquesta exposició per Montserrat Canuda i Eulàlia Moral. Totes dues escultores utilitzen el material com a guió principal; la pedra i la fusta són treballades amb lleugeres i subtils intervencions. L'exposició de Galeria Canals Art — q u e s'emmarca en els actes de celebració del vuitè aniversari d'aquest espai artístic santeugat e n c — és, en definitiva, una bona oportunitat per poder veure el treball d'un grup de joves artistes. uns creadors que de ben segur es trobaran en cl seu màxim esplendor l'any 20(10.


CULTURA-ESPECTACLES

ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de setembre de 1994

17

I LLETRES I Herbert Lottman va instal·lar-se a París l'any 1956 com a corresponsal de mitjans periodístics i culturals nord-americans, en un m o m e n t en què el concepte de l'intel·lectual políticament compromès havia entrat en decadència. E n t r e les seves recerques, hi ha la del comportament de l'elit intel·lectual i política a França entre els anys 1935 i 1950. El títol és La rive gauche, que ha reeditat Tusquets, i tracta de compromís i contradiccions.

• En una conversa amb Montserrat Roig, que es reprodueix en aquest llibre a la manera d'un apèndix a la tria de poemes, Marta Pesarrodona reconeix que la poesia que més li interessa és la que al darrere té un pensament. «Pensament compensat per això que en diuen inspiració», matisa. Pesarrodona hi afegeix que, si no has viscut, no hi ha poesia, però també que a vegades els poemes prenen un caràcter profètic, s'avancen al que passarà a la vida. En la conversa, Pesarrodona explica el rerefons existencial d'alguns dels poemes que componen aquesta tria feta dels seus reculls. Poesia existencial, intel·lectual, a la recerca d'una veu femenina, però defugint els tòpics del suposadament femení.

L'elit intel·lectual i política francesa entre el 1935 i el 1950 IMMA MERINO

Herbert Lottman té clar que la força intel·lectual francesa va diluir-se a partir del moment en què va fer-se evident la impossibilitat d'una tercera via reclamada en els primers anys de la postguerra. El novembre de l'any 1947, Esprit va publicar una crida a l'opinió internacional —signada per Camus, Sartre, Simone de Beauvouir, Mounier, Merleau-Ponty, entre altres— que declarava que la política de blocs no garantia la pau i que Europa s'havia convertit en el camp de batalla dels dos blocs. D'acord amb aquesta idea, va crear-se la Unió Democràtica Revolucionària (RDR), però l'experiència estava condemnada al fracàs. L'actitud dels comunistes en la guerra de C o r e a va d e c e b r e M e r leau-Ponty, Sartre anava acceptant el comunisme stajinista i tancava els ulls davant les purgues, i Camus es refugiava cada cop més en el silenci. En tot cas, mentre Sartre aprenia a ser un bon comunista, Albert Camus escrivia L'home revoltat —o per què l'ideal revolucionari s'havia pervertit en les formes modernes del totalitarisme—, la publicació de la qual va provocar la coneguda ruptura entre els dos amics. No es tractava només d'una diferència personal entre Sartre i Camus. Mentre els cotxes ocupaven el lloc de les terrasses dels antics cafès, la ruptura posava fi a un ambient intel·lectual compromès que Lottman ha volgut

«Tria de poemes» Autora: Marta Pesarrodona. Editorial: Columna. Pàgines: 148.

Compromís i contradicció • «Com podríem oblidar les submissions i les dimissions successives, els emprenyaments fressosos, les excomunicacions, els empresonaments i els suïcidis? Tornem a donar a la noció de compromís l'únic sentit que pot tenir per a nosaltres. En lloc de ser de naturalesa política, el compromís és per a l'escriptor la plena consciència dels problemes actuals del seu propi llenguatge», comentava l'any 1957 Alain Robbe-Grillet —un dels màxims representants del nouveau roman— d'acord amb el propòsit de no repetir els errors atribuïts als escriptors i intel·lectuals de les generacions precedents. Un any abans, Herbert Lottman —nascut a Nova York al 1927— s'havia instal·lat a París com a corresponsal de mitjans periodístics i culturals nord-americans. Aleshores, la intel·lectualitat parisenca havia perdut part de la seva antiga influència paral·lelament a la decadència de la ciutat com a capital europea i del món. Aquest, acabada la Segona Guerra Mundial, semblava l'escenari de la tensió entre dues tendències expansionistes i agressives: la nord-americana i la soviètica. De fet, Lottman conclou que l'ambient de guerra freda, la bipolarització i les posicions irreductibles, van fer impossible el debat profund que ha de definir la vida intel·lectual. André Breton, antic excomunicador surrealista reconvertit en un esperit lúcid dels cinquanta, ho explicava l'any 1951: «La constitució de dos blocs antagònics, cadascun dels quals només prepara l'aniquilament de l'altre i la servitud del que resti pels seus propis fins, deixa poc lloc a l'esperit lliure».

NOVETATS

«Grans catalans (Volum sisè de les Obres Completes de Baltasar Porcel)» Autor Baltasar Porcel. Editorial: Proa. Pàgines: 751.

Sartre i Simone de Beauvoir, assetjats en un cafè de Saint-Germain-des-Près. André Gide, en els anys de maduresa, en què va declarar-se comunista. El seu viatge a la URSS, però, el va decebre.

\^>

Ik

J v

s

%

^IIMHP

m ^M

":^BBTABBBBBB1 >k*£ ; 4\:

^^^^^^^^H

reflectir en aquesta recerca que té el seu complement en tres llibres més de l'estudiós nord-americà: una biografia sobre Albert Camus i les seves investigacions minucioses sobre La caída de París —relatiu als primers dies de l'ocupació alemanya— i La depuración—. En tot cas, els motius pels quals van trencar Sartre i Camus no difereixen gaire dels que van distanciar André Gide dels seus companys de viatge comunistes a mitjan anys trenta. En un excel·lent capítol del llibre, Lottman explica com, en la seva maduresa, Gide va declarar-se comunista i com va ser repetidament convidat pel règim de la URSS fins que va arribar a Moscou just

^H

en el moment en què Gorki agonitzava. Quan va tornar, André Gide va escriure Retorn de L· URSS, en què reflecteix la seva decepció davant un règim que ha generat una forta maquinària repressiva. Gide, és clar, va ser desqualificat per la resta dels comunistes, que no podien admetre cap mirada crítica sobre la realitat soviètica. Fer-ho representava una concessió al capitalisme i al feixisme en un moment en què només la URSS semblava donar un clar suport als republicans espanyols. Malraux —que anys després seria engolit per l'aparell polític del gaullisme— va lamentar que molestessin Gide, però també va apuntar que la publicació del llibre

podia ser inoportuna en un moment en què no estava clar el desenllaç de la Guerra Civil. L'stalinisme no podia ser criticat perquè era una concessió al feixisme-nazisme. Però, de manera paradoxal i segons apunta Lottman, la resistència davant l'ocupació es va retardar perquè Stalin havia pactat amb Hitler i des de L'Humanité s'apel·lava a la unió entre el poble francès i l'alemany. Des d'una actitud desmitificadora respecte a la Resistència, Lottman suggereix que, malgrat que moltes memòries vulguin fer creure que a França tothom resistia, també es podria afirmar que tothom col·laborava. Ni una cosa ni l'altra és del tot certa. Si bé els alemanys, segurament per donar una impressió de normalitat, permetien la representació del teatre de Sartre, la publicació de La invitada, de Simone de Beauvoir, les obres de Camus i fins i tot les de Louis Aragón, es pot concloure que d'alguna manera col·laboraven? El judici seria massa sever. En tot cas, tal com reflecteixen els diaris de Simone de Beauvoir, la qüestió era sobreviure. No contribueixen aquests diaris a la fama de resistent de l'escriptora, però tampoc no pot deduir-se'n una actitud de còmplice o col·laboracionista. De fet, malgrat que en bona part dels casos no pugui parlar-se de grans heroïcitats, cap dels grans escriptors i intel·lectuals francesos —tret de Celine, que el considera un cas més propi d'un psiquiatre que d'un historiador— no va convertir-se en un traïdor. Lottman, però, no s'estalvia de plantejar una inquietant pregunta: «Els que van aconseguir la celebritat entre els anys 1940-44 van adonar-se que la seva carrera s'aprofitava del buit creat pels nazis? Del fet que hi havia escriptors presoners, persones en camps de concentració, que no podien parlar, escriure, publicar?».

B El títol és una mica ampul·lós, però aquest volum de les obres completes de Baltasar Porcel té el seu interès perquè recull les entrevistes que, entre la dècada dels 60 i dels 70, va fer a algunes de les personalitats més destacades del món literari, artístic i intel·lectual de la cultura catalana del segle. El volum està dividit en dues parts. La primera es correspon amb les entrevistes que, entre 1965 i 1972, van ser publicades a la revista Serra d'Or i, entre les quals, n'hi ha a Víctor Català, Josep Carner, Pau Casals, Joan Miró, Josep Pla, Josep Lluís Sert, Joan Oliver, Llorenç Villalonga, Mercè Rodoreda, Miquel Batllori, Salvador Espriu, Ferrater Mora, Manuel de Pedrolo, Joan Fuster i Antoni Tàpies. Tanca aquesta part la transcripció d'una conversa mantinguda amb Gabriel Ferrater, que Porcel va publicar l'any 1972 poc després del suïcidi del poeta. La segona recull quaranta entrevistes publicades a Destino. J.V. Foix, Núria Espert, Oriol Bohigas, Joan Perucho, Joan Manuel Serrat, Montserrat Caballé, Alfons Carles Comín, Carlos Barral, Ricard Bofill, Josep Maria Flotats, Maurici Serrahima i Salvador Dalí són alguns dels entrevistats. Es diu —i ell mateix ho afirma— que Porcel va crear escola com a entrevistador.

«Sempre hi haurà una cançó» Autora: Roser Moreno. Editorial: Columna. Pàgines: 148. • La protagonista d'aquesta narració escrita per Roser Morno —la qual, com bona part dels nous escriptors en català, està llicenciada en Filologia Catalana— pateix aquell problema adolescent que té a veure amb la dificultat d'acceptar que el món no gira al teu voltant, però creu trobar uns amics fidels en Sopa de Cabra i Sau. En tot cas, és una qüestió de necessitats i gustos adolescents. Al final, davant la mort d'una persona estimada, la protagonista diu: «Només se t'acut que potser sempre hi haurà una cançó que algú ha escrit pensant com et pots sentir tu... Gràcies, SAU». La narració, però, arriba en un moment en què el rock català sembla haver perdut part d'aquella capacitat per connectar amb els adolescents del país.


CULTURA-ESPECTACLES

18

ELS 4 C A N T O N S / Divendres. 16 de setembre de 1994

MUSICA I HI rcgguc s e m p r e t o r n a : a p a r e i x i d e s a p a r e i x al llarg dels ú l t i m s vint a n y s d ' h i s t ò r i a d e la m ú s i c a p o p u l a r , c o n t a g i a n t a l t r e s g è n e r e s , c o m el r o c k , d e s q u e el 1974 E r i c C l a p t o n va fer s e v a / shol ihe sherij]', d e B o b M a r l e y . A r a , u n g r u p c a l i f o r n i à de c r e a c i ó r e c e n t — B i g M o u n t a i n — i u n a e x p e r i m e n t a d a b a n d a britànica A s w a d — l ' h a n fet r e v i u r e c o m e r c i a l m e n t .

£1 triomf dels hereus de Marley El grup californià Big Mountain i el britànic Aswad han tornat a portar el «reggae» a les llistes d'èxits \ WIl.KC ASIII.LON • S;ml Cugat. -- Quino. el líder de Big Mountain, no es jumaicà, sinó californià, amh arrels mexicanes. T a m p o c no falten els manat his entre els seus familiars. Ai\o no li impedeix ser un ferm defensor de la causa rastafari i el responsable de l'iiltim renaixement del reggae. I lo ha aconseguit gràcies a la seva recreació de Baby l love vour H'ÍÍV. un dels pocs temes memorables l'únic'.'— del guitarrista britànic l'eter Frampton. FI tema formava part de la banda sonora d'una pel·lícula, Reality bite\. medita entre nosaltres, i ha provocat que l'àlbum que el conté, Vnity. hagi estat un sorprenent èxit de vendes. HI reggae facturat per blancs, com es el cas. té il·lustres predecessors en grups com The Police o The Clash. i projectes amb continuïtat i bona salut comercial com ara UB40, però l'acees a la fama de Big Mountain ha estat bastant més accelerat que el dels esmentats —tots ells britànics: dada a considerar—. tot i que sempre queda el dubte si anirà més enllà d'un boom estiuenc i prou. Hi ha motius per pensar que no serà així. Per començar, Big Mountain té una història al darrere. Quino es va incorporar el 1986 a Shiloh, una banda de reggae del seu San Diego natal, fundada per Jerome Cruz. HI 1989. Shiloh va publicar el seu

primer àlbum, que aparentment també va ser l'únic abans de canviar el seu nom pel de Big Mountain, en homenatge als indis americans. El 1992. el grup treu al mercat Wake up. amb un èxit relatiu: el senzill triat, Touch my /í/e, va arribar al n u m e r o 46 de les llistes americanes. Big Mountain —entre els membres del qual hi ha Tony Chin, ex-guitarra de Peter Tosh— ha tingut l'oportunitat de participar en el Reggae Sunplash Tour o en el desè Reggae on the River, el festival de reggae més important dels Estats Units. Per tant, queda clar que Big Mountain te una identitat com a grup, i només se'l pot acusar de n o practicar un reggae gaire ortodox i de tenir una dimensió comercial massa explícita. Cal recordar, però, que Bob Marley també va ser sentenciat pels puristes, al·legant les mateixes raons. La connexió W a r r e n Casualitat o no, Big Mountain té un punt de contacte amb Aswad. Aquesta banda britànica va aconseguir el 1988 el seu èxit més notable amb Don f tum around. un tema d'Albert H a m m o n d i Diane Warren, que havia estat enregistrat prèviament per Tina Turner. Un dels temes estrella d'L'rtity, I fould find a way. es també una composició de Diane Warren. autora de cantons que formen

Big Mountain - imatge superior— i Aswad, dues bandes de diferent origen i condició amb un doble objectiu compartit: ver uns dignes hereus del patriarca Marley i vendre milions de discos. Fotos: RCA / EL PUNT. part del repertori de Michael Botton o Toni Braxton, entre altres. A part d'aquesta coincidència, la trajectòria d'Aswad és bastant diferent a la de Big Mountain. Per començar, la seva discografia és bastant més extensa i inclou discos

com ara Aswad (1976), Hulet (1979), Not satisfied (1982), Live and direct (1983), Rebel souls (1984), Going to the top (1985) i Distant thunder (1986). Després d'una llarga t e m p o r a d a sense donar senyals de vida, almenys fora

del Regne Unit, Brinsley Forde —veu—, Tony G a d —guitarra— i Angus Drummie Z e b —bateria— han tornat a encapçalar les llistes d'èxits amb Shine. una altra mostra de la vitalitat del reggae en els anys 90.

DISCOS

«Cançons porques 3»

«Pirats-

«Stoned & dethroncd»

«Without a sound»

«Rey Nicotina»

l-'Ol.UM FOU .AM Kditura: Audio-Visuals de Sarrià. Formats: C'[) i K.7. Gènere: Pornofonia bucal.

IMRAIS Editora: DKcniedi. Formats: Cl). LP i K.7. Gènere: Pop-rock.

THE JESÚS & MARY CHAIN Editora: Blaneo v Negro-Warner. Formats: ( D . LP i K7. Gènere: Rock.

FJINOSAURJR. Editora: Blanco v Negro-Warner. Formats: CD. LP i K7. Gènere: Rock.

REY NICOTINA Editora: Al·leluia Records. Format: CD i K7. Gènere: Rock dur.

• Follim Pollam basa la seva proposta en una fórmula molt poc modificable i la va utilitzant sense por a cansar els seus seguidors. Aquest compacte és la tercera entrega de la seva sèrie Cançons porques, en què el grup va oferint mostres del que els seus membres defineixen com a pornofonia bucal. HI disc, tècnicament ben interpretat, presenta, més o menys. els mateixos al·licients i els mateixos inconvenients que els altres treballs de la formació, que tenen a veure, per bé i per mal, amb la concentració temàtica de les seves cançons. x.P.

B Pirats és una de les bandes de pop-rock en català mes conegudes al C a m p de Tarragona. d'on és originària. Fins ara havia publicat només un disc senzill i aquest és. per tant. cl seu primer compacte. L'enfocament de Ics seves cançons delata ja d'entrada l'admiració del grup pel so de pop-rock més característic dels anys 60. La música de Pirats no aporta, però, absolutament res de nou. La falta d'idees i d'imaginació del conjunt encara es fa més evident en les lletres de les peces i en la manera d'interpretar-les. x.P

• Després de la tempesta, la calma. Va passar en el trànsit entre l'svehoeandy i Darklantls, i ara es repeteix la història: de la cruesa controlada de Honev's dead a l'enganyosa candidesa d'aquest Apedreguis i destronais. una referència a la seva guerra oberta amb la premsa musical britànica. Disset temes, els més llargs de tres minuts i escaig, en què les guitarres són omnipresents, tot i que el feedback ha quedat definitivament a p a r c a t . E s t r u c t u r e s senzilles —Come on—. inèdits duets amb veu femenina —Sometimes always—, impecable maduresa., x.c.

H Popa d'un sector ampli de la independència global. L Mascis va marcar amb Green les coordenades de la seva trajectòria posterior. suavitzant les seves tendències hardeore per passar a ser un possible successor de, per exemple, Neil Young. Without a sound és un pas més en aquesta direcció: rock d'esquemes clàssics, pop visceral que sovint explota en fragments de guitarra trastocada. sense direcció aparent. Evitant qualsevol efectisme. Mascis i el seu col·lega Mike Johnson han tornat a crear un altre disc imprescindible. I van... x e .

I Són de Palamós i, ara fa quatre anys, van editar un minielapé amb la seva anterior denominació: Colonos. Tot aquest temps sense notícies ha servit perquè el grup hagi replantejat tant la seva trajectòria que ha estat necessari un canvi de nom i de discogràfica —i d'imatge— per obrir una nova i immaculada etapa. Rey Nicotina és una bona banda de rock'nïoll. d'aquell en què repetir una dotzena de vegades Tengo roto el corazón no sona a cursileria. T e n e n un toc hard, però eviten els tòpics del gènere i, si cal fer una versió dels Beatles, la fan. x.c.


19

CULTURA-ESPECTACLES

ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de setembre de 1994

J o a n Salvat-Papasseit és el poeta català q u e ha estat més musicat. El centenar llarg de cançons que s'han enregistrat sobre p o e m e s seus ha contribuït d'una manera decisiva a popularitzar la seva obra. Com a mostra d'aquests treballs, tretze cantautors interpretaran textos de J o a n Salvat-Papasseit a Barcelona, el dijous 22 de setembre, en un recital d'homenatge, coincidint amb el centenari del naixement de l'autor d'El Poema de la rosa als llavis.

El més musicat Joan Salvat-Papasseit és el poeta català al qual han posat música més cantants XEVI PLANAS Un recital per • Sant Cugat.— Joan Salvat-Pahomenatjar el poeta passeit ha estat el poeta que més ha temptat els cantants catalans en el centenari del a l'hora de posar música a textos d'altri. Ja al 1957, quan encara seu naixement no existia el que quatre anys més tard es va anomenar la Nova Cançó, Manuel Ausensi va incloure un poema de Salvat, Platxèria, en el seu disc Canciones catalanas. Miquel Porter i Moix, el fundador i component número 1 del col·lectiu Els Setze Jutges, va ser el primer cantautor de la Nova Cançó que va interpretar textos de Salvat. Tot i que no en va enregistrar mai cap, va influir en la decisió d'un altre jutge, Martí Llauradó, de gravar un disc petit amb quatre cançons sobre poemes de Salvat. Era el 1965 i fins llavors, a part de Manuel Ausensi, només havien gravat poemes de Salvat la soprano Montserrat Caballé, el rapsode Rafael Vidal i Folch, i dos poetes —Josep Palau i Fabre i Jordi Sarsanedas— que havien posat la seva veu per recitar Salvat en un dels discos de la sèrie literària d'Edigsa. A partir de llavors, la llista de treballs discogràfics que contenen poemes de Salvat s'ha anat fent notòriament més llarga. Per ordre alfabètic, els cantants, rapsodes o formacions musicals que han tret almenys un disc en què es pot escoltar almenys un poema de Salvat són: Manuel Ausensi, Jordi Barre, Maria del Mar Bonet, Carme Bustamante, Montserrat Caballé, Cuixa, Núria Espert, Celdoni Fonoll, Enric Hernàez, L'Agram, Dolors Laffitte, Lluís Llach, Martí Llauradó, Ramon Manen, Mari-Dolç, Ovidi Montllor, Guillermina Motta, Ramon Muntaner, Paco Munoz, Orquestra de Cambra de l'Empordà, Josep Palau i Fabre, Pere Papasseit, Josep M a r i a P i c a s , Polifònica de Puig-reig, Teresa Rebull, Xavier Ribalta, Jordi Sarsanedas, Joan Manuel Serrat, Josepmiquel Servia, Paton Soler, Toti Soler, Rafael Subirachs, Josep Tero, Oriol Tramvia, Veus de Besalú, Rafael Vidal i Folch i La Voss del Trópico. En aquesta nòmina no es relacionen, és clar, els cantants que, tot i haver musicat Salvat, no han editat en disc aquests seus treballs,

X.P.

Ovidi Montllor, el primer cantautor que va enregistrar un disc de llarga durada dedicat íntegrament a poemes de Joan Salvat-Papasseit. com és el cas de Carles Andreu —català establert a París i traductor de Salvat al francès—, que està preparant un compacte sencer amb textos de Salvat als quals ha posat música. Entre tota l'extensa producció fonogràfica en què es pot trobar poemes de Salvat, només hi ha ires discos de llarga durada dedicats de manera monogràfica a l'obra de l'autor d'El Poema de la rosa als llavis. Són Salvat Papasseit per Ovidi Montllor (1975) —d'Ovidi Montllor—, Mester d'amor (1977) —de Teresa Rebull—

i Res no és mesquí (1977), de Joan Manuel Serrat. En el primer, reeditat fa poc per PDI, el cantant d'Alcoi ofereix una lliçó magistral de com interpretar Salvat. Per Mester d'amor, enregistrat a l'abadia de Sant Miquel de Cuixa i a l'església de Banyuls de la Marenda, Teresa Rebull va rebre el premi de l'Académie Charles Cros al millor disc editat el 1977 a l'Estat Francès en llengua no francesa. Res no és mesquí, un dels grans elapés de Serrat, inclou un tema del cantant inspirat en un text de Salvat.

SQUASH

Club Sant Cugat tt$**-

Temporada 94-95

C/Sant Jordi Tel. 674 98 62

I Barcelona.— La cançó d'autor en català homenatjarà Joan Salvat-Papasseit, en el centenari del seu naixement, amb un recital que tindrà lloc el dijous 22 de setembre, a les 10 de la nit, a Barcelona, a l'avinguda de la Catedral, no gaire lluny del moll on el poeta havia guardat fusta, practicant un dels oficis que va exercir durant la seva vida. Guillermina Motta, la Clua, Jordi Barre, Teresa Rebull, Xavier Ribalta, Dolors Laffitte, Oriol Tramvia, Josep Tero, Toti Soler, Ovidi Montllor, Enric Hernàez, Rafael Subirachs i Maria del Mar Bonet són, per ordre d'aparició, els tretze cantants que interpretaran poemes de Salvat en aquest acte, en el qual també prendran part els Grallers de Matadepera, la Polifònica de Puig-reig i una orquestra de catorze instrumentistes, formada expressament per a l'ocasió, que acompanyarà els cantants. Els músics que compondran l'orquestra, sota la direcció de Toni Xuclà, són Oriol Algueró (violí), Xavier Blanch (oboè), Tito Busquets (bateria), Francesc Capella (piano), Ramon Cuadrada (trompeta i fiscorn), Josep Albert Cubedo (guitarra), Joan Figueras (violoncel i mandolina), Piotre Jeczmyk (violí), Jaume Maristany (flauta i saxó alt), Ernest Martínez (percussió), Cesc Miralta (clarinet, saxó soprano i saxó alt), Pep Pladellorens (teclats), Stanislav Stephanek (violí) i l'amerenc Manel Vega (baix elèctric i contrabaix). Aquest acte, que serà presentat per Guillermina Motta, és una iniciativa de l'Associació de Cantants i Intèrprets Professionals en Llengua Catalana (ACIC). TVE l'enregistrarà i l'emetrà en diferit en un programa especial. La direcció escènica i el guió de l'espectacle aniran a càrrec de l'actor Jaume Nadal. La direcció artística i la coordinació del muntatge són de Lluís Marrasé.

STEP GIMNÀSTICA DE MANTENIMENT FUNK RÍTMICA TAEKWONDO AERÒBIC LOW IMPACT

Remigi Palmero recull els textos de les seves cançons en el llibre «Línia de foc» X.P.

B València.— El cantautor Remigi Palmero ha aplegat els textos de totes les seves cançons en un llibre que du el mateix títol que el seu últim disc, Línia de foc, i que constitueix el vint-i-tresè volum de la col·lecció de poesia Edicions de la Guerra, de l'editorial de València que té el mateix nom. Algunes de les lletres del cantant valencià que figuren a Línia de foc (Cançons & poemes) havien a p a r e g u t en el recull Cançons-Canciones. 1976-1988, publicat el 1989 per Uberto Stabile Editor. Dos anys abans, el 1987, la Generalitat del País Valencià havia tret Provisions, una guia didàctica sobre la trajectòria musical de Remigi Palmero escrita per Maria-Josep Albert i Gemma Lluch. Línia de foc (Cançons & poemes) conté les lletres que el cantautor ha escrit per als cinc treballs fonogràfics que ha enregistrat tot sol: els elapés Humitat relativa (1979), Provisions (1987), Afuera, adentro (1988) —l'àlbum era en castellà, però al llibre els textos són en català—, la casset Emparin (1992) i el compacte Línia de foc (1994). Textos inèdits Completen el volum els textos de vuit cançons que Remigi Palmero no ha gravat mai —sis de pròpies, datades entre el 1983 i el 1987, i dues de basades en dos poemes d'Arthur Rimbaud traduïts per Joan Brossa: Sensació i Somiat pera l'hivern— i l'apèndix Notes taronja, un seguit d'anotacions breus que Remigi Palmero ha redactat entre els anys 1980 i 1994. Remigi Palmero, que avui actua a Sant Boi de Llobregat en el marc del festival Altaveu-94, alterna la seva dedicació a la música amb el treball gràfic —portades de discos, llibres, roba...— i el ioga, ja que des de fa tres anys és professor d'aquest sistema de la filosofia hindú. En el seu últim disc, Remigi Palmero aprofundeix en la seva antiga idea de consolidar un pop d'arrels mediterrànies cantat en el català que es parla al País Valencià. A part d'haver desenvolupat una llarga carrera artística tot sol, Remigi Palmero ha tocat o gravat amb Brots, Ribersons, Els 5 Xics, Pavesos, Eduard Bort, Bustamante, Bongos Atómicos, In Fragantí —el duo que formava amb Bustamante—, Terminal Sur, Ras i Seguridad Social. Remigi Palmero viu a Alginet (Ribera Alta), on va néixer el 23 de gener del 1950.


AUTO-ESCOLA

S A S MHHrtrM

CA-

. i :

CL. DENTAL

RES

Francesc

t r 6 7 4 14 9 7

8, 2 n

'•••'

t r 6 7 4 18 7 7

••<•

BANAMcagds

i •

ANTONI

I r--,trvps-

REF0RMAS INTEGRALES 0E LA VIVIENDA

CAMPOS

Wcragas

2*

I Tr 6 7 4 0 8 8 2

i •

J, MIRET

V----V,:

MARMOLESRÜBIsJ.

' t r 6 7 5 53 53

, - i ,'•

- • r- i

SUMINISTHOS

DOREIX TT 6 7 5 19 51

VALL-

Mossèn

veilagje-

NÍSSAN

ROMAN

I

TT 6 7 5 4 5 7 9

ANIMALS

!M , I

.*•

A

ELECTRI-

-»Me !<•*.

'3

' "

RENAULT-ACERSA

í-...-:i.

1-

Celler, ;J5 . i , '

TT 674 42 82 | •

VILARASAU

I TT 6

13 0 5

Tel. 699 38 98 Fax 588 24 53;

DOLCETS •

20

íT 3 8 9 2 6 4 9

LA F A U N A

Ht I

QUERAL

i TT 6""4 5 5 4 7

local 2 tr 589 13 29

«674

CITROEN

' l\

4 1

I

I

uERD

VET

SANT

Vinyn<es.

R U B I O Vh.ï

£

TT 6 7 4 6 2 9 9

!MMUH'

l

i

A '

l

in

« <

CASA DE LES CORTI-

N E S Victor Balaguer.

H.i

26.

Línies M.T. i B.T. Transformadors Enllumenat públic

COPY-GRAFIC

Matas, 8 t r 675 36 53

Mercat Pere San

Rel 1/MC-

Parada 123 •

D.G. D

CES

Tel. 6 7 4 0 5 0 7 Sr. F e r r a n

8 400 000

ASSEGURAN-

P a r - b a rial • " U - i

SHRVEI

TT 6 7 5 4 2 0 3

GRATUÏT

=ie' • Í5»jü01

PI. Octoviò 5

ROSITA

[Tel. 67410 4 7 / 5 8 9 27 02 Soni Cugot del Vnllà

"g

Rjbi

Re'

113

SEVERINO

Pg

" :'0

cu-

p.mn

na.

rebost, 2 Danys

gci-

r-ipniadO'-sa'ü. cuina

fes.

p a t i , g a r a t g e (1 c o t x e i

GALERIAS SANT JORDI ORDINASOFT

C a r Mer-.

FORMAS

DANVIL

MOTOS,

galena i

amplia t e r r a s s a . Mott sol

;^^cas G.rcrala) fíet F^i ÚO8O009 • SL

s e i g T o r r e b t e n c a , 13

Pg

TALLERES MENA

Pas-

cional. 26.250 000.-

Jordi

CEBADO 33

CAR-

C

Sant

DIRECTA

que Granados

Enn

15 - ' o c a l

LüCüsies

iFncas &rcneiai. FW. =G 10060010

Colomer.

ÀTIC

PRESENZA

LOCAL 170m'. d

Pg.

Torreblanca. 25

;

Preu

Camf

2 p o r t e s al c a -

25.000 003

lloguer Pla

t r 675 43 24

lavabo

[Fnoues Roca,. W . ' R 10060006

dutxa,

par-

0

160.000 Pta/mes.

rrv i 5 m , 3 h a b . . 1 b a n y . 1 amb

L O C A L 1 7 6 m-\ c è n t r i c -

SANI C U , A T

Tel. 589 44 8 1 1

GESTH ), S A.

MILAR TOBELLA

San

Iiago Rusinol. 49 TT 6 7 4 0 6 5 7

HARDWARE SOFTWARE SUMINISTRES SERVEI TÈCNIC

m i5tar • Servei d

VILA

ELECTROLLAR

SA Santa Mana. 40 « 5 8 9 0 2 71

Assessorament

Ret "68XC'

Administratiu

DECMO

DECORACIÓ

SOL

- NET

P

Torre-

COPERSE

TINTORERIA

SANT

t r 674 62 39

C U G A T Sani Anton

R* <BO01

t r 6 7 4 11

'

82

t r 674 38 92 •

Instal·lacions

liMINI

I (/ Santiago Xusiüol. 32 Tek. 67517 02 674 66 69 Fox 581 27 74 •

J.G

ASSOCIATS

Bíirceluna

VIDRE

AUTORITZAT

<i h a m n s

TALLER: ORIENT, 68

•tt 6 7 5 3 0 1 2

TEL. 675 29 02

TINTORERIA

8410000-

9

« 6 7 4 4 1 12

Sa-rtago

.•O -

Sani Curçat del Vallès

SANT Rusinoi,

5

'

JOGUINES

JOIERIA

PI:M1I!,I::,I

TOUS

BELLES ARTS

CABA54

t r 674 06 49 Ret «000 •

PERA JARDINS

Francesc Moragas, 4

J4

Ramoia

Ve-

TT 6 7 5 2 2 2 8

SANT Ribatalla-

VI

BELLES

A R T S Montserrat, 3 '

t r 675 20 01

CAMPMANY

OLIMPO

Av.

TINTOREHIA

SANT

C U G A T Al'oos Sala A.

21

TOT

Creu

ART

t

C a r r e r d e la

ADMINISTRACIÓ

TT 6 7 4 01

t r 675 37 07

Rei -520CCI1

TT 6 7 4 19 9 5

SQUASH

SANT

G A T Sant Jordi

Ret í i l i X '

CU-

33-35

t r 674 98 62

74

CASTELLVÍ

HONDA

R o s s e l l ó , 15

A D M I N I S T R A C I Ó

N Ú M . 2 Major

m/zw

6 0 . 0 0 0 . 0 0 0 . - « 6 7 5 43 24 'Finques Roca; Rel FR 'IXJ60005 •

ENVIMENTS URBANS, NACIONALS IINTIRMACIONALS

TRÀFIC

Paquetería urgent a tot Espanya

entl

' • i

la

CICLES

v'a'ldo'ei* «674

MONESTIR

Plaça Octavia, 3

tr 675 26 04

Terrassa, garatge per

a 3 c o t x e s . Jardí (100 m:) i

675 900

SANT

CASTELLVÍ

Adrrts

Serve.s

c'

dua

catalogada

m:

de

VINS NOE SA

San!

Sever

1 0 11 300 400

55 000 000 - t r 674 08 97 i - x a s Sant Cugat; Rel FSC '.0040001 SANT

CUGAT

Zona

MAILING VALLÈS,

SL

10 - n a i -

A T E L I E R B L A U Av

V A L L È S NET Saol

t r 5 8 9 1 9 31

mor. 4

m é s jardi privat

(2 s ó n - s u i t e s » ) , e s -

tudi, 3 banys, saló de •

CANSALADERIA

JU-

40

nv, x e m e n e i a , etc. H a b . d e servei

i garatge

per a 2

cotxes.

Ret 55ÍO01

To

rreblanca, 2

conslr

270

Rei 124Í0C-

Ra

t r 6 7 4 0 8 B1

50 000 000 - n 674 08 97

=•<* 4800CI

|=«asSantCugal| FW FSC 10O40004

tr 674 89 18

CASA

ADOSSADA

Rel ' ^ X C

cantonera

180 m ' , jardí 5 0

t r 675 55 06 •

t r 5 8 9 19 8 3

^é I1M0C'

AIEA Ct'.i

Ce'Ciryda

Ci'

Roda

Torres

- No

wmm

ve 5 t r 674 63 08 Rel

í'M' •

PAPIOL VENDA

TEJA

Canovas

Jet C a s t i -

TT 675 49 06

k), 4 TT 6 7 4 6 5 0 0

Rel « O t t '

=*

i'K'

I NE-

FOTO

VÍDEO

R a m b l a -lel G e l e r j t r 674 79 6 8 Rei

i'W

F.R. 93

• •

PAMOBE

M a

SL

Son,

TT 5 8 9 3 5 2 3

APJunAJHorrs EN VENDA VÍUV1DREW, 135 m2. MenjorJor-solo d'estor 58 m2, cuino rmeiicona 9 m2,2 hob. dobles, estudi, bony, calefacció,

pàrqulng

1T 6 7 5 4 3 2 4

i - TQ jes qocai Re' FB IQ0600Q4

CONSTRUCCIONES

Pefo'mes

-e '44C0r •

rKOSENVODA Zona ítecotforrebtonca,84 m2, menjodof, solo d'estar amb porquet, aire condkionot, 2 ctomitoris, cuinoflffice, bony coirpet, ormoris enastots, pòrquíng, 14.5O0.0O0. lona Mercat forrewnco, 123 m2, menjodor solc d'estor 30 m2, oire cMicScJonot, 3 hab. (una suite), cunxice, 2 bonys, coletocM o gas, ormoris enastots, pàrquing. 23 M.

SANT CUGAHA FLORESTA. 100 m2 de jardi, menjador solo d'esta-, cuino, 2 dormitons, bony, lloí de foc. 1M.

Re' '3XÍ01

S O L S O N A Rosselic

TT 5 8 9 3 2 8 9

CONSULTING

3a

mJ

TORXES EN VENDA Sont CugorValdoieix, oi tostot de l'estudi FFCC, terreny 500 rr2. tom 100 m2, menj solo d'esta 30 m2, (tira, ^ heb, 2 ban^-s. lloí de foc, orientació i vistes excel·lents. Sont Cugot-VoRdoreix. Zono Passeig li\ loie 110 n2, tenerys 300 m2, menjndor, solo d'estoi, cuinc-offke. 3 domitois, 2 bonvs estudi, catefocc», IMPtCABU. Sont [ugofMooreix, zono Mos Roig, OPORTUNITAT. Terreny 1Í25 m2, torre 90 m2 (omplaMes), menjador, solo d'estai, cuino, 3 hob., bony, colefocció, Irostei, ptscim omb deprodoto. Sont Cugot, zono c/ Granofeis, torre odossode contonero, 240 rr2, rnenjadof-ajiiio 30 m2, solc d'estar 50 TI2. 4 úormitons 11 sjitel, 2 bonys, 1 servei, colefocció, hob pkinxa, troster, icrdí p o t omb pisana. Sont Cugot-Voldoreix, zono Rambla Verdoguer, terreny 1133 m2, torre 230 m2, menjodoi solo d'estor 40m2, w n o i l c e eguioodo, 3 rJormitoré dobles, estudi 35 m2,2 bonys, servei, colefocció, kV de foc, Sont üigartte Joner, terreny 900 rr.2, torre 90 n2, neniado' SGÍC d'esta, cuino egiipodo, 3 hob., bony i T O T Sont [ugnt-Iono el Colomei, torre odossode 300 m2, menjado' sot d'estor, cuincufice, 5 bot,, !1 suteS, sala d'estor, 3 bonys, servei, eslutS omb sotoium, ormoris encostots omb interiors, garatge i cotxes, safareig, teter, sistema de tele-seguretüt i caixa forta. Sont Cugot-Zono c/ Orquídia, caso de disseny, terreny 600 m2, torre 300 m2, rneniooV solo d'estar 50 m2,5 cbfmrroris (I sritei, cuino-office, 2 bonys, servei, colefocció, garatge 3 cotxes i safareig. Sont Cugot-Voldoreix, zona l Escayolo, teneny 1405 m2, torre 295 m2 en una sola ptonto, menjador 1 i m2 i solo d'estor 50 m2, cuinooffiee 15 m2 4 dorrn'itiKis dobles, 2 bonys, dos trasters, celler rebost, goles, cameió, parquet, garatge 32 m2, piscina omb

per J I oarell de cotxes.

hab.

Baixada

Entl

700

i 200

6 hab . garatge

i comunitari amb pisana, 4

18

8

zona Indivi-

de

•n

TT 6 7 4 4 3 0 4

Sant B o n a v e n t u r a

terreny

35 000 0 0 0 -

4

R i u s I T a u ' e l -4

G Cl.

Vergara.

inclòs.

TT 6 7 4 12 4 1

CUGAT,

Golf,

rr ,

IWKHW

tr 674 08 97

Sala, 2

TT 6 7 4 0 1 7 4

Re, 1S9O0C"

vei

construïts

tr 589 23 71 ESTANC

a d o s T v e l l s , haD. d e ser-

tr 674 07 73

• •

de

3 0 m- i m e n j a d o r d e 17 m '

Ret B6000*

CARDONA 41

15 0 9

e s t u d i d e 50 m-, s a l ó

l-ncasSiíCugai; =e' = SC i'3040005

LIANA Francesc Moragas, FRANCINO

de

triples, un

tr 674 01 74

Sant D o m ò r e c

Moragas

Zona

adossada,

Vnyet. adossada, de

Re' 1300001 NOGUERA

CUGAT.

3 0 0 m-. 3 h a b

53 000 0 0 0 -

4 ' in?

t r 5 8 9 1 9 95

Francesc

SANT

Colomer,

MOTO

co-

na orientació i vistes

womiowiot covmiwm

Ret 12600C•

300

Elisenda. 2ona

munitària a m b ptsema. bo-

33 (junt M o -

ca

terras-

CASA ADOSSADA

nv, c

o Villa, 1 Local 2 'l'cl. h75 Í 4 0 I IW1W Sant Cugat del Vallès

NÚM.

nestir)

Torreblan-

àmphes

M o l t sol i b e n o r i e n t a t .

15 000.COC.-

16. t r 674 14 82

2 M a | o r , 3 3 (junt m o n e s t i r )

Alfons S a l a . 29 B

de b a n y ses.

TT 6 7 4 41 6 7

t r 5 8 9 3 2 11 •

venda cambra

piscina pnvats.

Ret IS30K'

08190 Sant Cugat

S'C"OT06

S O B R E À T I C en

Dos dormitoris, ampli m e n -

vMll t , - p i ,

«CCl

GIMNÀS

C

i-TÇuesSaca- ^

jador-saló. cuina, •

SA

TT ( 9 3 ) 6 7 4 6 7 1 5

34

vaildceu

FALGUERA - Tapisseria - Decoració

C

INST.

Tet 675 07 54

MAPFREPg

TINTORERIA

oa

H

S A N B E R - 5 A t u e l l ' Cl.

GRUP

a

;Fmcas (karate; Sol FG 13080007

t r 6 7 4 21 0 3 ,;

m.

assolellat, molt

tr 674 72 54

Y O G A R e r a . 15 b a i x o s

V

1

ROJA, 100

amb 3 terrasses, 3 hab .

TT 6 7 4 6 0 5 8

Foli

Het U200C'

N A S Santiago Rusiriol

CREU

àtic d ú p l e x d ' u n s

REGS AUTOMÀTICS MARGA

TT 6 7 4 4 5 7 1

PROP

sobre).

v e , 2C

CLARAMUNT

taocM

ELECTRICITAT

**

C a t a ' L r y a , 18

TT 6 7 5 52 5 2

1-ü

MANTSERV.

Tel mòb. 908 94 44 97

Especialistes en l e n t s d'alta definició

Mi:>.ser C i n t o

caçi.er

Av. Costellol, 73 Tel 589 61 25

6

zona

45 000.000.tr 674 57 16

t r a n q u i l la ( s e n s e v e ï n s

83

•íbyiV

ZA-

Pel ^ ' - X

(aninasdel

CENTRE ÒPTIC S A L DON

rrassa. 5 dorm., 2 banys +

'80O0 0O0-

INSTALACIONES

MORA

CALEFACCIÓ

,- 44 TT 674 1 5 32

EAX b"'i 28 61

TT 6 7 4 11 Re'

t r 5 8 9 26 38

••"ïSMf

Ftef -30003

D R . M U R I L L O , 11 à t i c -

lot e x t e r i o r

CUGAT

AIGUA

1 9

ROUCHAL

Rossello, 32 boixos 08190 Sant Cugal Tel. 675 19 11 Fox 675 37 I I

; MÈTODE .S5 IRENEU 3p SEGARRA

VALLDOREIX, 33

P

' a i .; H c s p i -

. ' • l-'i-iil ,'

Reparacions •

EXPOSICIÓ I VENDA:

:

BORRÀS

t,il

TT 6 7 5 3 5 0 0

brother

CENTRE

Des de

comunitària piscina •

CUGAT

Al

tot

33.500.000.-

lefacció, pàrqulng,

Rel '90031

Rat 1230X1

finques

de

paret, cuina equipada,

Rp MrCW,

generals

de

12

ampli

na equipada, armaris, ca-

tr 674 41 49

35

£

p.scs

bany complet,

saló menjador, armaris

lavabo, salú menjador, cui-

b l a n c a . 52

Francesc Moragas. 4

administració

C/ BORRELL

hab

d ú p t e x 2 0 0 n r + 7 0 nV t e -

Assegurances

i

finques Sacal Ftef FS TC200C•

cantoner. Morta f a ç a n a .

tr 589 46 51 Re' -myr:

tr (93)674 67 15

!KSA Sesl'C IrnsTïQOlia'iai fie' KS*

675 43 24

Tranquil i as-

10 50C.OOO-

V 675 33 55 / 589 2 6 4 3 CO50O08

de

hab ,ardi.

solellat

exterior

Martorell

2

calefacció, sortida

•Finques Reca) Ret CR I00600C7

Santiogo Rusinol, 37 | Tel. 589 22 32 I Carrer Major, 6 § Tel. 6 7 4 1 6 0 0 Sont Cugat del Vallès

A 2 M I N U T S estació

V a l l d o r e i x , 6 0 mpocs ve7ns

19.000.000.-

Rel '340001 •

6 7 4 11 8 1

i S w ,^e' 513000001

''tajsai Ret 11001X10

quet, axt t r 589 03 74

Matalassos i Somiers

t r 589 33 00

LINEA

Sant CLgat

t r 6 7 5 33 01

A DOMICILI

'

cuina,

rrer, e n v e n d a o

PERRUQUERIA

'.?. q u a l i t a t , 2 d o r n t o -

2 0 . 0 0 0 . 0 0 0 - t r 699 65 48

t r 6 7 4 72 54

100 m ' + 2 t e r r a s s e s ,

Mobles de cuina a mkia

VALLESTECNOLÒGIC

CONSacabats

menjador. Mori sol. Vistes

PIS

safareig, parquet en

Ret ;2tt»C'

Rel 880001

SA Plaça Unto. 3

DE N O V A

i T R U C C I Ó 6 0 nv,

i 3 500 000 -

terreny.

t r 674 53 01

Valldorex

J .i n i

F-'^G·r.wtki: Peji F:j'X*XiOí [ •

tr

g o l f e s , g a r a t g e (2 c o t x e s ) .

parc central. Pàrqumg op-

Rubí

?.?.ba"iy

l a ç a de

inclosa

t r 6 7 4 12 04

rrasses

1 lavabo.

p

4

cambra de bany i lavabc.

amb

ce

ccrr-plpt

Exienor

tons pa'et

ns.

R U B Í Z o n a Els A v e t s

venda

5 dormitoris

de

'ei• e i g , c a r b - a

de

150 nv mes 30 m ' de te-

cuina

Rogenl.

tr 675 40 06 MARVER

À T I C d u p l e x eT

dorm

t r 6 7 4 72 54

ireusa^Jíef iiX'OOO 1

bres de bany,

MEN

26.250.000 -

3

.irmans

13 6 5 0 0 0 0 . -

tr 699 65 48

armaris de paret. 2 c a m -

18-A.

(2 c o t x e s » , 2 t e -

rrasses, catetaccib

tr 589 18 26

Mobles i Decoració

'

Tr 6 7 5 3 2 0 3

Elías

Ret ' 4-3KX.: 1

Pt: a

de bany

garatge

DE

a-ea c,il-u-al

menjador-saló. C J -

hab , menjador,

Ret '560COt

110 •

canbra

lavabo

1B. 0 0 0 . 0 0 0 . -

t r 675 16 06 •

TT 6 7 4 11 4 0

men]aaor-sa-

io. c u i n a , s a f a r e i g ,

PIS

; pa rq u ir g

R U B Í cl T e r u e l , 2 2 0 m-.

na - O f f i c e " . 2 b a n y s , pati,

r*rrr'

CASAJUANA

a -i

venda

-Í> -G-X-ÍOC'X

R U B Í c,' M a r e s n e ,

tr 674 72 54

Sabadell. 32 B HÍPICA

ÀTIC djplex en

3 dormitoris

Valldorei»

RxdeMiiH.l'·Lft.·al^ TekíT.viOlO 9O8897950imó>ilFax67i5058 «l»SaniCu;íi:eiVj||;,

nestit

ce

Pla.

t r 674 72 54

'hcusai Ftef i '0013008

M

de

' terrassa a par:ir

venda

m', 4 hab., m e n j a d o r

• ASSUMPCIÓ

carD'a

complet

P^ej

TT 69<) 6 5 4 8

t r 699 65 48

• •

americana, ; bany

• , : , ;ir:rí,a •

t r 674 31 47

Hd 520001

Oosefrutís

2

te-ras-

g a - a l q p i."' c i i i f * i i :?.

rreny

• ui L"in|iromÍMi

Rel " 1 X C •

TT 6 " 4 -"5 9 8

rlel CeUer. M'i

• : . ' : « !

sa,

2 6 2 6 0 0'JO

« 6 7 4 36 51

t r 697 20 71

t r 589 23 68

camDres de bany

31

Rubí.

'-*'

rri".i;pLiL'sU^

COPI IMATGE

riTib « e r - e r f i í a , C L na.

|

1

4 hab

CUGAT

to

Tt 6 7 5 0 5 1 2

CERÀMICA

noies Rr.:ü Paf F R * COST01 ^

• APARTAMENTS NOUS a estrenar d l -2 aon-níonç rreiiador-salc aiiD cu\m

Ctra. de Terrassq, 97 08191 RUBÍ

HIDROFLOR

c

22.000.000-

C|

• OFICINES en venda i Ico-ier Dite'er.:s SLperlcies s^uacions tr 675 43 24

• RUBÍ c. Canana. 560 rv. 5 hab menjador-salo

I MOQUETAS _

SANTIVERI

4 W

COCINAS

PERRUQUE

HIA O n r m

R

CITAT

V=t-

• RUBÍ c Bages, 112 rr 1 planta baixa, 1 hab . menjador, cuina r e f e m a d a bany nou, pati, v pis 3 hab , bany nou, balcó Garatge (1 cotxe), parquet i calefacció. 22 000,000.t r 699 65 48 i'.-sa' %' IJD13006

PARQUETS

EIASORADÒN ENMARMOLES YGRANITOS NAJUXALES

Jacirl

'C-

TT 6 7 4 1 4 9 0 •

^m^ivrrmm

Re' 'JÓ0O31

BANO

AUTO-RECAMBIOS

VALLÈS •

VI

t r 589 35 82

T-rre-

! biapi.: ; i. :s i'Hr: r ; • - V

SUPERMERCAT

LARÓ

32

PROMUSA

MENJARS

PREPA-

se-

jardí públic, 3 hab. + e s t u d i 4 2 trasters. Pàrquing moll espaiós. jardí privat

d'uns

70 rrr, calefacció,

t r 589 29 29

34.000.000.-

TT589 17 32

tr 589 35 35

t r (93) 6 7 4 6 7 15

-e< ^ « 0 1

Rei S80001

IFrques Sscai R¥ íS'C'Müoe

2-8

Torre

Sant

• n i n o v a ; al d a v a n t hi t e u n

RATS TASTA'M

' banca

Av

URBANITZACIÓ

Francesc, cantonera,

TERRENYS EN VENDA SANT « Z O N A LA BOtíANOVA Solo- 60C- m?, excel lent orientació SANT CDGATW FtORFSTA. Sobr 750 n2, onentoció sud, visto SANT CUGAT. Sakar Í2V m2 a 1.000 rr sortida 4. Tuneb de Vafcridrera. FACILITATS DE PAGAMENT.

e

I 1


CLASSIFICATS

ELS 4 CANTONS/ Divendres, 16 de setembre de 1994

TURÓ DE CAN ROSES RUBÍ

Torres individuals, bones vistes Parcel·la de 430 m2, amb tanca A 2 km de Sant Cugat Tocant camp de golf Rubí-Sant Cugat 4 hab., 2 banys, 1 lavabo, cuina equipada Calefacció, gas, garatge 2 cotxes, celler Passeig Francesc Macià. 80 AT Tel. 588 40 17-588 54 99 ^ (laborables i festius) - RUBÍ

H

flat tOOOM

• C/ DE LA CREU 2 hab bany complet, saló menjador, àmplia cuina, totalment equipada, armans de paret, calefacció. Des de 14.000.0000 674 41 12 Ret 100002

ti

H

• C/ DOCTOR MURILLO 130 m f , 4 hab., 2 banys, saló menjador, 35 m', cuina «oftïce-, 2 places de pàrquing. Zona comunitària amb jardí i piscina. Exterior. 28.500.000.« 6 7 4 57 04 « 6 7 5 43 02 (Mesa) M l 10070005 • a FRANCISCO MORAGAS, 48 oportunitat, 85 rrf, 4 dorm., bany, lavabo, saló menjador, cuina, retrigeració-calelacció, terrassa. pàrquing. 17.500.000.t r 674 57 16 Ret 100015 • C / MIGDIA pis venda 3 hab., bany i l a v a b o , saló menjador, cuina, safareig, tot exterior, calefacció, armaris d e paret. 12.500.000« 6 7 4 41 12 Rai 100004

1

• C/ ORIENT a estrenar, pisos 2/4 hab., dúplex, 2 banys, saló menjador, cuina, safareig, terrassa 40 m ! , pos. plaça pàrquing. Des de 19.000.000« 6 7 4 41 12 FW. 100006

• C / R I U S I T A U L E T 160 rrf. 4 hab.. 2 banys, salómenjador, cuina «office», terrassa, plaça de pàrquing. 27.500.000.« 674 57 04 ' 675 43 02 (Imdesal Ret i tD0?0OM

• MOLT A PROP ESTACIÓ Sant Cugat, 5è pis, 4 hab., vista molt maca, balcó ampli, 1 bany + 1 lavabo. Sol de tarda. 15.000.000.« { 9 3 ) 6 7 4 67 15

• C/ SANTIAGO RUSINOL 110 m i , 4 hab., i bany, 1 lavabo, saló-menjador, cuina -office» nova, terrassa, plaça de pàrquing. 24.150.000W 674 57 04 / 675 43 02 (Irnúasat. *W 11X70006

• P A R K C E N T R A L 3/4 hab., 2 banys, lavabo, xemeneia. calefacció, 2 places pàrquing, traster, jardí i piscina comunitaris, acabats gran qualitat Des de 31.000.0O0« 6 7 4 41 12 Ref 100001

• CAMP FUTBOL pis 180 m 1 àtic, 5 hab., 2 banys, cuina, saló menjador, parquet, calefacció, gas natura), tot exterior, 2 places pàrquing. 25.200 000« 6 7 4 41 12 Ret. 100005

• PIS 100 nV, rbla, Ribatallada. alt, assolella! i exterior. Pàrquing i traster gran inclosos. 23 000.000.w 675 43 24 anques Rocai. Ref. FR 10060001

• Z O N A o Alfons Sala. de 100 n f , 4 hab.. armaris d e parel. saló- menjador, cuina, bany i 1 lavabo. 16.500.000« 674 08 97

• PIS 110 m*. 3 hab.. 2 banys, parquet, alarma, parquet. 24.000.000.« 675 43 24

• ZONA CREU ROJA, 3 dorm., saló menjador, cuina. bany, ben cuidat. 11.500.000« 674 32 08

(Fnques Roca). Ref. Ffl 10060002

Ref. 100020

• PtS 75 m*. C/ Migdia. 3 hab,, 1 bany. Tot exterior, 12.500.000« 675 43 24 (Fuguesfloca)Rrf. Ffl 10060003

• ZONA ESTACIÓ 3 dorm., saló menjador, cuina «oflice», 1 bany, terrassa, fusteria alumini, reformat, mott a la vora de l'estació. 18.400.000.« 6 7 4 32 08 Rel 100024

• CAN BERNET, 15 nova promoció, 48-108 m". 2-4 dorm., 2 banys, saló menjador, cuina, calefac, terrassa, pàrquing, traster opcional, zona comunrtàna piscina Desembre 94. De 18.000.000 a 23 500.000 Pta. « 6 7 4 57 16 Rrf. 100012 • DAVANT ESTACIÓ 75 nf, menjador, cuina i bany reformat, 3 hab., calefacció, 4 planta sense ascensor, perfecte estat. 10.600.000« 675 33 55 / 569 26 43 fKSA Gsst'ó iTTObl·ar.aiRef KSA 10050002 • MOLT A PROP estació Sant Cugat. 3 hab., terrassa de 12 m ; , gairebé tot exterior, assolellat. 15.000.000« ( 9 3 ) 6 7 4 6715 (finques Saca) Ref FS i d 20005

CASAS JOSEP M. CASAS EROLES PISOS-TORRES-LOCALS-TERRENYS Administració de finques Lloguers i Comunitats de Veïns Gabinet Jurídic Agents d'Assegurances

C&F CASAS FERRERAS, S L GABINET ADMINISTRATIU GESTIÓ FISCAL-COMPTABLE Estimació objectiva Mòduls I.V.A Imp. Societats Imp. Renda i Patrimoni ASSESSORAMENT LABORAL Seguretat Social i Nòmines Autònoms Pensions: -Jubilacions Viduïtat •LLI Magistratura: -Conciliacions -Acomodaments

iFingues Sacat. Rrf. FS 1Q12O0O*

• PIS D E 120 nf, 4 dormitoris, 2 banys, molt b o n a vista, pàrquing. 22.000.000.« 6 7 4 12 0 4 / 6 7 4 11 81 (Serií) FM. S10000002 • PLANTA B A I X A amb jardí a zona residencial. 4 dormitoris. 2 banys, cuina. totalment renovat, piscina, pàrquing. 38.000.000.« 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 81 (Senrt).Ral S10000003 • PROP E S T A C I Ó S A N T CUGAT 4 hab.. 2 banys. calefacció, ptaça pàrquing, assolellat, exterior. 28.000.000«(93)674 6715 (Fnques Saca). Ref. FS 10120003 • PROP HOSPITAL G E N E R A L de Catalunya. Pis petit, 3 hab., moft tranquil, assolellat, clar. 6.300.000« ( 9 3 ) 6 7 4 6715 (Finques San) Ref. FS 10120002 • PROP MERCAT NOU (Pg. Torreblanca / Vallès), seminou, 3 hab., 1 bany. plaça pàrquing, exterior. 13.650.000.« ( 9 3 ) 6 7 4 6715 fnques Saca.i. Ref. FS '• 0120007 • RUBÍ, àtic ptge. Bullidor. 4 hab., cuina equipada, calefacció, aire condicionat, fil musical, foc a terra. menjador, cambra de bany, 3 terrasses. 16.000.000,« 6 9 9 65 48 (hcusa) Ref. 11001000'

• R U B Í Av. Estatut, 3 hab., pis assolellat i en bon estat, menjador, cuina. cambra de bany. 7.750.000« 6 9 9 65 48

• ZONA Av. Rius i Taulet, de 170 m*. 4 hab. dobles, terrassa, saló de 40 m ! , xemeneia. Pàrquing 27.000.000-

« 674 08 97 Ifincas Sani Cucjatj Ral FSC10040006

[FixasSarit Cugat) Ref FSCI3040CO6

• ZONA ESTACIÓ 4 dorm., gran saló menjador, 2 banys, cuina «office». piscina comunitària, pista poliesportiva, a la vora estació FFCC, nou a estrenar, tranquil. 21.500.000.« 6 7 4 32 08 Ref 100027 • Z O N A E S T A C I Ó apartament, saló menjador, 1 d o r m . , 1 bany, x e m e n e i a llar, traster. panoràmic. 9.3O0.000« 6 7 4 32 08 Rel 100019 • ZONA MERCAT NOU 4 d o r m . dobtes, saló menjador, 1 bany, 1 lavabo a m b dubta, bona orientació. 12.500.000.-

« 674 32 08 Ref. 100021 • ZONA MERCAT NOU 90 nV, saló 32 m1 amb xemeneia, 3 hab., cuina re-. formada, 1 bany. 1 lavabo amb dutxa, sol i vistes 14.500.000W 675 33 55 / 589 26 43 iKSA Gestió Immofc.la'ai Re' KSA 10050005 • ZONA MONASTERI 3 dorm., saló menjador, cuina tot equipat. 1 bany, 1 lavabo, reformat, cèntric. 12.600.000.« 674 32 08 Ref. 100022 • ZONA MONASTERI 3 dorm., saló menjador, cuina equipada, 1 bany, panoràmic, vistes al Tibidabo. 12.650.000 « 6 7 4 32 08 Rel. 100023

(Incusa). Ref. 110010004

• RUBÍ C Pau Claris. 3 hab.. cuina nova. cambra de bany. Pis exterior. 8.500.000.-

« 6 9 9 65 48 (Incusa). Rei 110010003 • RUBf c/Virgen del Pilar, 3 hab., menjador, cuina. cambra de bany.

GABINET JURÍDIC AGENTS D'ASSEGURANCES

6.950.000« 6 9 9 65 48

Av. Alfons Sola, 22, baixos 2 Apartat de correus 12 Sant Cugat del Vallès

• RUBÍ c/Zafiro. 3 hab.. menjador, cuina, cambra de bany. Pis exterior. 6.900.000.-

67415 6 6 - 6 7 4 1 0 54

• SANTO TOMÀS Nova promoció, de 48 a 94 m!, 1-3 dorm., saló menjador, 1-2 banys, cuina equipada, calefacció, armaris, pàrquing opcional, tardor95 De 8.600.000 a 15.200.000 Pla. « 874 57 16 Ref 100013

(Incusa). Ref 11X1Q005

« 6 9 9 66 48 (houM). Ret 110010002

• ZONA MONASTERI 80 m*. 3 dorm., saló menjador, cuina reformada. 1 bany, safareig, exterior. 16.000.000.- « 674 32 08 Ref. 100025 • Z O N A M O N A S T E R I 86 m 1 , 3 d o r m . , s a l ó menjador, cuina «offtce- equipada, 1 bany, impecable, reformat, millor que nou. 16.000.000« 674 32 06 W 100026 • ZONA MONATERIO De 100 m*. 4 hab. (dos dobles), saló de 24 m 1 amb parquet. Dos banys complets. 17.500.000-«674 08 97 (Fixat SartCuget) Ral FSC 10040007

• Z O N A M O N E S T I R , 90 m', menjador, cuina, bany reformat, 4 hab., tot exterior. perfecte estat, 12.500.000.« 675 33 55 « 589 26 43 (KSA Gestió Imrpoa lianaV Rel KSA 10050003 • Z O N A P E A T O N A L 70 m*. menjador, cuina. 3 hab., 2 banys, calefacció, sol i vistes.

14.000.000,« 675 33 55 « 5 6 9 26 43 ÍKSAGesliS Immòbil r ai Re' KSA 10050004

• ZONA PG. SANT MAGÍ, 3 dorm., saló menjador, cuina tota equipada. 1 bany. pis reformat pocs veïns. 14.750.000.« 674 32 08 Ref. 100028 • ZONA RESIDENCIAL 100 m 1 , saló amb xemeneia, cuina « o f f i c e - , 3 hab., 2 banys, 1 pàrquing, traster, calefacció, jardí infantil, només 6 veïns, lot exterior. 27.000.000« 6 7 5 33 55 « 5 8 9 26 43 (KSA Gestió Immolarà) R»f KSA 10050007 • ZONA TRANQUIL·LA 100 rrf + 160 nf jardí privat, saló-menjador 30 nf, 4 hab.. 2 banys, calefacció, aire condicionat, 1 pàrquing + traster, 26.000.000.« 6 7 5 33 55 « 589 26 43 [KSA Gestió Immobiliària) Ref. KSA 10050006

• ZONA TRANQUIL·LA 95 m*. saló-menjador, cuina, 4 hab., 1 bany, 1 lavabo amb dubta, terrassa 12 nf, calefacció, tot exterior, 1 pàrquing. 18.500.000« 6 7 5 33 55 « 5 8 9 26 43 IKSA Gestió Immòbil ara) Rel. KSA 10050001 •

ZONA

• MIRA-SOL 2 solars 605 i 650 m f . Pg Camèlies. Magnífica vista. « 674 57 04 / 675 43 02 •ilmtesa). Re* 11007001C

A 15' de Barcelona

• C/ CANOVAS CASTILLO, 2 oportunitat, 130 rrf, 4 dorm., 2 banys, saló menjador, cuina, calefacaó, pàrquing, pintat. 21.000.000.w 674 57 16

21

URBANITZACIÓ

Cuina i bany renovats. 2 hab. més traster i hab. safareig i planxa. 11.000.000.« 674 06 97

• S O L A R residencial, 650 nV. Zona escola arquitectura. Edificació immediata. 29 0 0 0 . 0 0 0 •B 675 43 24 anques Recat. Re* PR 10060006 • ZONA MERCAT ANTIC d Sant Domingo, 125 m ! de sotar per fer casa de planta baixa (saió-menjador, cuma. lavabo i garatge o local), planta pis de 4 hab., 2 banys i estudi. Pati de 36 nr. 7.500.000« 674 08 97 iFircasSarrCjgal.. Re' -SC 13040010

• B E L L A T E R R A Torre in dividual d'estil colonial espanyol. de 1.900 rrf de solar. 5 hab., saló-menjador oe 60 m*. piscina i vestuans. etc. 80.000.000 - tt 6 7 4 08 97 jFreas Sant Cugal.i Re* -SC 130*0002 • Cl LAS PALMAS. 4 (a la vora arxiu). 226 nv habitatge. 500 rrv soiar 4 dorm., bany, saló cuina, pàrquing, jardí, per restaurar, zona urbanilzada. 29.000.000 « 6 7 4 5716

• SANT CUGAT torre aïllada 390 m*. solar 1.100 rre. 6 hab.. 3 banys, lavabo. saló-menjador. amb xemeneia llar, golfes, celler, garatge 3 cotxes, piscina. 70 0OO.OO0.n 674 57 04 / «75 43 02 (Imdesal ReUiroTOOI

c

• SANT CUQAT-VALLDOREIX torre indiv. nova a estrenar, de 600 m! de solar t 385 nV constr . 5 hab., estudi, 2 banys complets i un lavabo, salómenjador de 47 m1, 18 nv de cuina. Garatge per a 2 cotxes mes ceNer. hab. de locs, traster. Piscina. 70.000.000.« 6 7 4 08 97 (Finca SM Cao«| M. FSC IIM0CO3 • ST. CUOAT cl Sta Te resa. adossada 320 m7, 4 hab.. 2 banys, lavabo, saló- menjador. 35 m', cuina «office». golfes, sala d'estar, terrassa, hab. màquines, garatge 3 cotxes, jardí privat 100 m' i piscina comunitària. 57 500.000.•1874 57 04 tT 675 43 02 (krasa; Ftt 11C07DO33 • TORBE A BELLATERRA 250 m>, 900 m" de jardi, una antiguetal de 4 anys, 4 dormitoris. 2 banys, 1 lavabo, garatge. estudi golfes. 60.000.000.t> 874 12 0 4 / 6 7 4 11 81 (Senn).Rflf.S

Ref 100017

• C/ OCEANO ATLÀNTICO, 53 (final 95). 600 rrf solar, 294 mJ habitatge Zona Golf. 5 d o r m . , 4 banys, 1 lavabo, saló menjador, cuina equipada, estudi, pàrquing, jardi. 6 0 . 0 0 0 . 0 0 0 - « 6 7 4 57 16 fW^OOO's

LLOGUERS • PIS DE LLOGUER des de 65 000 Pta al mes davant Estació. També torres de toies classes, encara que també mes cares. « 674 08 97 fwMi Sani Cugatj Ref FSC 10040011

• CANTONERA AMB VISTES a Central Park, 240 m f , g a r a t g e , salómenjador a dos nivells amb xemeneia, cuina «oi* f i c e » , 4 hab., e s t u d i , 2 banys, 1 lavabo, calefacció, jardí privat. 120 nV que permet piscina privada. 45 OO0 000 « 675 33 55 / 589 26 43 (KSA GBSII* lTTOb.1 ar a) Ref KSA

• PISOS, apartaments, torras, locals i places d e pàrqjuJng de lloguer. « ' 8 7 4 1 2 04 « 874 11 81 frmj. RelS 10000005

• MIRASOL torre 350 m*. solar 600 n r . 6 hab., 2 banys, saló menjador, 60 m', cuina "orfice», sala 60 m\ garatge 2 cotxes. 65.000.000« 674 57 04 / 675 43 02 (Inutesaj. Ref M0070002 • N O V A P R O M O C I Ó 10 torres adossades amb jardí i piscina comunitària, 240 nr, 6 m façana, garatge 4 cotxes, 4 hab., estudi, 2 banys, 1 lavabo, parquet, marbre. 38.700 000 « 675 33 55 / 589 26 43 (KSA Geshú l-nmob:!ara) Ref KSA

( reas Gironeb) Rel FG 10080001

• AV. ALFONS SALA, 22, 3r (a la vora estació). Renda: 80.000 Pta 3 hab.. 1 bany, i saló, 1 cuina, 1 traster. « 6 7 4 1 5 66

• RAMBLA DEL CELLER 15, àtic dúplex + comunit a t Randa: 100.000 Pta. 3 hab., 1 bany, 1 saló, t cuina, plaça garatge. « 6 7 4 1 5 66 (Caaa).Ref C-QiXttH

• CASA ADOSSADA LLOGUER zona cinemes. 3 hab., bany i lavabo, cuina,, safareig. saló menjador, armaris de paret, calefacció. j a r d í 30 nV, 1 plaça pàrquing. 105.000/mes •O 674 4112 «180001

• C/ ALFONS SALA 110 m'. 4 hab.. 2 banys, saló menjador 20 n f , cuina t terrassa. Moblat. 90.0O0/mes « 674 57 04 / 675 43 02 (bndesai. Ref 110070007 • C/POZOS, 10, 3 r 2 a (a la vora estació). Renda: 50.000 Pta + comunitat, 3 hab., 1 bany. 1 saló. 1 cuina. « 6 7 4 15 66

rPb a tlWÍ, 170 m2, í rub.r men|ador 40 m2,2 banys, 1 lavabo, edefoedó, lot exterior, o prop estoc», ideal per a hobitorge i despatx. 17.000.000 pres. 8.1% a IUSÏ. k prop ««ari175 m2,3 hab., 1 bany tos, lat exterior, mol assoleu, 7.·00.000 pres.

iCesas) Ref C10130002

9. APIMTOMBIU PALAMÓS, 60 ml, 2 hab., 1 bany; terrassa

• CASA A D O S S A D A d La Plana. 140 nf, 3 hab., 2 b a n y s , l a v a b o , salómenjador, 30 nV, cuina "Office-, golfes, traster. terrassa 10 n f . jardí privat. 18 m ! i plaça de pàrquing. 170.0OO/mes.w 674 57 04 / 675 43 02

10 m2, cuina equipada, tol exterior, 7.000.000 ple.

(Casas > Rei. C 10130003

• a ABAT MARCET, 30. 1-2 Renda: 70.000 Pta + comunitat, 3 hab., 1 bany, 1 saló, 1 cuina. « 6 7 4 15 66 iCasasí M C 10130001

• P. DE LA CRUZ 35. 3r 2a. 4 hab., 1 menjador-sala, 1 bany, 1 l a v a b o , 1 plaça p à r q u i n g . Renda: 85.000 Pta. t r 674 15 66 |C«as| Ref C10130005 • PIS de 3 d o r m i t o r i s . menjador-saló, cambra de bany complet, cuina. Pis reformat, com nou. En el centre de Sant Cugat. Lloguer al mes: 65,000 Pta « 674 72 54 (FneanGronetei. flat FG 10060002

• PIS de 3 d o r m i t o r i s , menjador-saló, cambra de bany cuina, safareig i terrassa. Junt plaça del mercat Mott cèntric. 55.000/rnes- 9 674 72 54 (FwcwGiBn«*),RBt.FG • PIS de 3 d o r m i t o r i s , menjador-saló, cuina, saf a r e i g , cambra de bany complet. Exterior en finca de 4 anys. C o m nou Plaça de pàrquing inclosa Junt nou mercat i àrea cultural. 80.000/mes..« 674 72 54 • PtS LLOGUER Estació, àtic amb ascensor, totalment reformat. 3 hab , bany complet, cuina, parquet, xemeneia, 2 grans terrasses. 80.000/mes.« 674 4 1 1 2 m. 100010 • PIS L L O G U E R zona Monasterí, moblat, 3 hab., bany complet, saló menjador, cuina equipada, safareig. FW. 1000Q7

• LOCAL c/ Castillejos.

is.eom*.

GRONEUA

75.000/mes« 6 7 4 1 5 66 (Cew(.Hel.CiD;3000e • LOCAL DAVANT CAP SANT Cugat, cí Mina, 1980 nf.

80.000/mes« 6 7 4 1 5 66

Plana de l'Hospital, 10

• A 7 MINUTS a peu de l'estació de Valldoreix. 4 hab., exterior, assolellat, amb pati privat d'uns 40 m*. tranquil, aigua i llum ja d-afta. 8S.00O/mes« ( • 8 ) 6 7 4 67 15 (Rnoji$aat.flef. FS 1Q12001Q

TORRES, LOCALS, TERRENYS, PISOS I APARTAMENTS (amb mobles i sense) ADMINISTRACIÓ DE LLOGUERS: De totes les característiques Extensa cartera amb molt bones ofertes!

• PLA D E L VINET 130 n\", 4 hab (1 - s u i t e - ) . 2 banys, saló menjador, 35 m', cuina •office», galeria, terrassa 30 m'. 2 places de pàrquing. Zona comunitària amb piscina. 175.000/mes« 674 57 04 / 675 43 02 (Meea) Rel. 110070006

(CMa»Ret.Cl0l300Q7

674 72 54 674 74 66 VENDA I LLOGUER DE:

l \

Finques CtT 1 5

PISOS EM VENDA 1. Molt a prop esta» Soni Cugol, 104 m2,3 hab.. mnjodoc 36 m2,2 banys, akrocrió, terrassa 24 ni, trast». 18.500.000 pies. 2. Apoittment lot ncolat o l Torreblomi, 55 m2,1 bany, cuina separada, caktfacrïó. 11.000.000 pres. 3.» prop Mercat Heu, 95 m2,3 ho»., 2 banys, parquet, cuita nena, tot exterior. 16.500.000 pres. 4. Zona ona, pis nou a estreno, 15 m2,3 hab., 2 bonys, colefactió, tol exterior pi de pàrquing i 150 m2 jardi porti"*» 32.000.000 ptes. 5. Alk dúplex darrera Monesti, Í3 «2, terrassa, 32 m2, calefacció, acabats dt primera, pi. de pàrquing opcionol i traster. 19.500.000 pres. 6. Zona darrera Monestir, pis de 2 hab., 60 m2,1 bany, pàrquing i traster opaonal, acabats d« primera. 14.000.000

65.000/mes- t r 674 41 12

/ Ü T E ^ ^ H

*P| 4S^4

589 62 82 FAX

589 20 91 CLASSIFICATS

pn«Gironeb) Ref FG 10060004

[Fincas Sant Cugat) Ref. FSC 100*0009

> ^ C Ü 9 B B FINQUES

Wlx/VCA

iTmdesa.. Ref 110070009

• O SANTA ENGRÀCIA, 6 baixos, oportunitat, 85 rrr * pati, 3 dorm., bany, saló menjador, cuina equipada, calefacció. 1 6 . 0 0 0 . 0 0 0 - « 6 7 4 57 16 fief.1000'8

10050C1C

• APARTAMENTS de lloguer d'1-2 dormitoris amb armaris de paret, menjador-saló amb cuina incorporada. cambra de bany complet. Preu lloguer: a partir de 50.000 Pta En diverses zones de St. Cugat « 674 72 54

• A P A R T . L L O G U E R C/ B o r r e l a estrenar 1/2 hab.. bany complet, armaris d e paret, cuina equipada, tot exterior. De» de 55.000/mes.«6744112 MIMO • APARTAMENT en lloguer c/ Montserrat. 1 hab., bany, cuina americana 50.000/mes«6754324 (RgeeRanj Bet FB10060009

• RBLA. RIBATALLADA 160 m*, 2 t e r r a s s e s , 4 hab.. 2 banys, 1 plaça pàrquing, calefacció, assolellat, exterior jardí + piscina comunitaris. 150.000/mes« ( 9 3 ) 6 7 4 67 15 (firguaiSeci). Ref. FS 10130009

ilncu$aíg>""0<;'°^'^ Av. Barcelona, 70 • Tel. 699 65 48 RUBÍ • DÚPLEX c/ Ferran Romeu (Junta Auditori), 158 m ! , 2 habitacions Individuals + 2 golfes, menjador, cuina equipada, bany, terrasses, calefacció, traster i pàrquing inclòs. 140.000 Pta/mes. • C E N T R E DEL P O B L E . 1 0 0 m 2 , 3 habitacions (1 suife), 1 b a n y , c a l e facció, balcó, armaris de paret. 8 0 . 0 0 0 Pla/mes. • A LA V O R A ESTACIÓ, pis 1 1 2 m ! , 4 habitacions, b a n y i l a v a b o , exterior, moblat. 9 0 . 0 0 0 Pta/mes. • RUBÍ. Passeig Les T o r r e s . E d i f i c i d'oficines. Planto baixa 1 0 0 m 2 , planta pis 1 8 4 m 2 , dividits en despatxos. SUPEROFERTES

• TORRE C/ T O P A C I O 17 (Mira-sol). R e n d a : 70.000 Pta, 3 hab., 1 saló, 1 bany, 1 cuina, jardí. « 67415 66 (CnaejW.C 1Q130006 • TORRE DE LLOGUER amb mobles. 3 dormitoris, menjador-sala, cuina, bany. Solar de 500 nf. A Mirasol. Zona molt tranquil·la. 90.00O/mes.« 6 7 4 72 54 (FrcaaGmie, Ret FG 10080005

CEN1RE CIUTAT. ACABATS DE PINTAR, TOTALMENT EQUIPATS PRÀCTICAMENT A ESTRENAR. • ÀHc dúplex. 1 0 0 m 2 , c / Martorell, 4 habitacions, bany i lavabo, calefacció. A 5 minuts estació. 9 0 . 0 0 0 Pta/mes.

• Pis c/ Martorell, 80 m2, 2 habitacions, 1 bany i lavabo, calefacció. 75.000 Pla/mes. oooea/oooeo

0O174/1-O0194

•TERRANOVA - PISOS* NOVETAT ARUBÍ

Pisos de 2 i 3 hab., amb jardí i terrasses. Preus des de: 9.700.000 i 10.200.000 Pta. Fins a 70 m2 útils amb 2 banys. «ATENCIÓ», PÀRQUING INCLÒS EN EL PREU. EDIFICI DE DUES PLANTES AMB ASCENSOR, gas, calefacció, cuina equipada, tel. i TV, etc. Entrada: 1.000.000 Pta, la resta a convenir fins a l'entrega de claus.

ARDBÍ PÏSOS i DÚPLEXSEJÍVEMDA-NOVETAT» *AMB PISCINA COMDOTIÀRIA*

• De 3 hab., amb estudi més terrasses. # Amb 2 i 3 banys, segons pis, calefacció, cuina equipada, portes blindades, grans menjadors, balcons. TOT EXTERIOR «GRAN QUALITAT». Pocs veïns. SUPERFÍCIES de 103 m2 i fins a 257 m2 construïts. GARATGE OPCIONAL.

INFORMACIÓ: FINCAS VALLHONRAT

INFORMACIÓ: FINCAS VALLHONRAT

Passeig Francesc Macià, 80 Tel. 588 54 99 (laborables i festius) - RUBÍ

Passeig Francesc Macià, 80 Tel. 588 54 99 (laborables i festius) - RUBÍ


E L F U T U R D E LA U E S C

22

• Divendres. 16 de setembre de 1994

LA G E S P A D E S A R R I À

Josep Garcia, propietari de la floristeria Elia, de Sant Cugat, ha rebut l'encàrrec del RCE Espanyol perquè faci un tractament a la gespa de l'estadi de Sarrià per millorar-la. Plana 24.

El president de la Unió Esportiva Sant Cugat, Jaume Espina, afirma que el principal objectiu de l'entitat és consolidar-se. I.a creació de la fundació és un dels instruments per aconseguir-ho. Plana 23.

INFRAESTRUCTURES L ' a v a n t p r o j e c t e d e la f u t u r a c i u t a t e s p o r t i v a d e S a n t C u g a t , p r e s e n t a t a r a tot j u s t farà un a n y , ha q u e d a t a p a r c a t a l ' e s p e r a d e c o n è i x e r els r e s u l t a t s d ' u n e s tudi e n c a r r e g a t p e r l ' A j u n t a m e n t d e la

c i u t a t . El futur c o m p l e x e s p o r t i u , q u e o c u p a r à u n a s u p e r f í c i e d e 12 h e c t à r e e s al s e c t o r d e C a n M a g í , q u e d a inclòs e n el p r o j e c t e u r b a n í s t i c d e la z o n a . A q u e s t complex «lúdico-esportiu». com prefereix

b a t e j a r - l o el r e g i d o r d ' E s p o r t s , X a v i e r F i g u e r e s . « s e r v i r à p e r satisfer la d e m a n d a d e les e n t i t a t s i els p a r t i c u l a r s » . El n o u estudi d e t e r m i n a r à l'actuació de l'Ajuntament en aquest tema.

L'Ajuntament reestudia el projecte de la futura ciutat esportiva després de 4 anys Si cal hi haurà la participació del sector privat, però ho determinarà el nou estudi

L'estudi ja s'ha començat a fer i s'espera que pel gener hi hagi una proposta ('ARMh RIA'LRTE • Sant Cugat.— I.a futura ciutat esportiva és un del projectes més ambiciosos de l'Ajuntament de Sant Cugat. Ara farà just quatre anys es va presentar l'avantprojecte d'aquest complex esportiu, que ha d'anar ubicat al sector de Can Magí. El tema, però, com diu el regidor d'Esports de l'Ajuntament, «és prou seriós i costós com per tirar-lo endavant amb només un avantprojecte sense estudi previ». Per aquesta raó des dels departament'- implicats s'està treballant amh la intenció de fer realitat aquest projecte. Aquest mateix mes s'ha començat a fer l'estudi que haurà de determinar l'actuació de l'Ajuntament. Aquest estudi, que hauria d'estar acabat pels volts del mes de gener, segons ha manifestat el regidor d'Esports. Xavier Figueres. mostrarà l'estat de les actuals instal·lacions i quina és la d e m a n d a de les associacions públiques i privades, a niés de la capacitat econòmica d'aquestes entitats. Cn cop fet l'estudi es consultarà les entitats per conèixer quina pot ser la seva participació i. si cal. es convocarà un consell per presentar-lo. Xavier Figueres ha assegurat a Els 4 Cantons que -això serà de cara a la tardor, quan esperem tenir un pre-projecte. La intenció és poder tenir al gener la base suficient com per aprovar l'avantprojecte. Si tot va bé. els primers e q u i p a m e n t s es p o d r i e n tenir inaugurats d'aquí a dos anys». Mancances cobertes El primer avantprojecte ha quedat desfasat, ara per ara. però no es descarta la possibilita! que alguns aspectes es puguin mantenir tal eiuii es van preveure qua-

La zona on és previst construir la e ulat esportiva. Foto: JA. MULA. tre anys enrera. El regidor d'Esports, Xavier Figueres, té molt clar que «el principal objectiu és cobrir les necessitats de Ics entitats i els particulars, a més de posar fi a les mancances d'infraestructura esportiva que té la ciutat. A m b aquest complex intentarem satisfer la d e m a n d a hidico-esportiva». Figueres reconeix que la necessitat mes urgent es una piscina coberta i, per tant. assegura que «hi haurà prioritats-. Si el projecte es viable o no ho dirà l'estudi, en cl qual hi treballa un equip d'arquitectes. Ells

seran els qui aconsellaran si és necessària la participació del sector privat, si l'explotació podrà ser només pública o bé mixta. La urbanització del sector de Can Magí s'iniciarà durant aquest curs. La futura Ciutat Esportiva queda inclosa en aquels terrenys. propietat de l'Ajuntament, que es convertiran en una ,'unplia zona d'equipaments L'estudi, en l'apartat de les actuals infraestructutes esportives, preveu totes Ics instal·lacions del terme municipal. «Potser d'aquest estudi se'n desprèn que és poc

convenient concentrar totes les instal·lacions —explica F i g u e res—, però penseu que aquest és un estudi d'abast més ampli tenint en compte que és una gran zona esportiva que incideix en altres municipis com Cerdanyola, Bellaterra i Rubí, i també el Centre d'Alt Rendiment Esportiu». En el primer avantprojecte hi havia un estadi de futbol, pistes d'atletisme, pistes de tennis i petanca. c a m p de rugbi, pavelló p o liesportiu cobert i molts d'altres equipaments que. amb l'estudi, se'n veurà la viabilitat.

FUTBOL

£1 Sant Cugat s'endú un positiu de Roda de Ter però tindrà algunes baixes per diumenge

O O

Rodu tic Ter: Manel. Torrens. Riera. Salat. València. Moisès, ("arhoiies (Costa). Pieanyol (Calveras). l'arcet, (iodayol. i Costa. Sant Cunat: Comellas. Aznar ( Martínez 45). Kicardo, M. Àngel. .lavi. Oiiol. Àngel. Pagarolas. Bavo. ( asiulo ( Roger 25'). Marc. Àrbitre: Arcas Martínez. He. Targetes grogues a Riera, Valencià i Pieanyol. del Roda de Ter. i Martínez. Ricardo. Oriol. Bayo i Roger, del Sant Cugat. Dues grogues a Pareet. Públic: Cus 21X1 espectadors. Incidències: HI davanter santeugatenc Casado va haver de ser substituït als 25'de partit amb molèsties.

C.R.

M Roda de Ter.— Desprès dels dos primers partits de lliga el Sant Cugat sembla abonat a l'empat. En la seva primera sortida l'equip de Carles Munuera va aconseguir el primer positiu de la temporada, deixant així el seu compte particular amb dos punts, sense positius ni negatius. El Sant Cugat va plantejar cl partit amb una clara intenció: endur-se els dos punts en joc i els dos positius, però això va ser del tot impossible davant l'estil dels locals. Els vermell-i-negres van dominar durant els primers 30 mi-

nuts de cada període però sense concretar cap de les seves ocasions de gol, sobretot a la segona part. Durant els primers 45 minuts els locals van disposar de dues ocasions claríssitnes que va salvar un inspirat Comellas. Sens dubte cl porter santeugatenc Comellas va ser el jugador mes destacat d'aquest partit, un matx marcat pel joc dur de l'equip de casa. Així de contundentment s'expressava Munuera: «Ja veurem qui puntuarà aquí. Tenen tres homes a la defensa que jugar al futbol no juguen, però de garrotades en donen unes quantes».

Diumenge el Sant Cugat rep el Sant Cristòfol de Terrassa, segon a la classificació i imbatut després de les dues primeres jornades. Pel tècnic local, Carles Munuera, «aquest és un equip molt veterà i serà difícil de batre». Per aquest matx serà baixa segura el davanter ( asado i encara són dubte Aznar i .lavi Cionzàlez, que també es van lesionar en el desplaçament a Roda de Ter. Just abans del primer derbi de la temporada el vestidor santeugatenc s'ha convertit en una infermeria. El partit entre els dos vallesans de la categoria començarà a les ll:45h.

EI Club Petanca Sant Francesc ocupa el tretzè lloc al campionat estatal RAMON LUQUE

• Puertollano.— La tripleta del Club Petanca Sant Francesc formada per Clemente Blanco. Victoriano Guisado i Carlos Marquina va assolir la tretzena posició en la primera participació d'un club santeugatenc en els campionats estatals de Petanca. El passat dijous dia 8 d'aquest mes, els tres petanquistes de Sant Cugat agafaven un autocar de la Federació Barcelonina de Petanca i es dirigien cap a Puertollano (Ciudad Real) amb l'esperança de fer un bon paper durant els tres dies de competició. Sense dormir i sense descansar, Blanco, Guisado i Marquina iniciaven el campionat el divendres 9 de setembre a les quatre de la tarda. U n total de 40 tripletes distribuïdes en grups de cinc intentaven coronar-se com a reis de la petanca estatal. Entre la representació de la Federació de Barcelona, a més del Sant Francesc també hi participaven el Club Petanca Pomar de Badalona, la Ciutat Cooperativa de Sant Boi i Les Torres de Rubí. El millor classificat de l'expedició barcelonina va ser el Pomar de Badalona, que va acabar segon, el tercer lloc va ser per a la tripleta de Sant Boi i els petanquistes de Rubí van finalitzar a la posició n ú m e r o 27. La nova campiona estatal va ser la tripleta que representava el Club Petanca San Antonio. d'Àvila. L'expedició santeugatenca, que va arribar a la ciutat el dilluns dia 12 a dos quarts de set del matí, es mostrava satisfeta per l'actuació realitzada. Segons Clemente Blanco, «els nervis van influir una mica i això va suposar no p o d e r realitzar un millor resultat». Blanco hi va afegir que «el nivell del Sant Francesc podria haver estat més elevat, però algunes circumstàncies, com el cansament del viatge i la bona preparació dels rivals, van fer insuperable la tretzena posició». Malgrat tot, el més positiu va ser la participació per primera vegada del Club Petanca Sant Francesc en uns campionats estatals. Aquest club, que va ser fundat ara fa setze anys, es dóna per molt satisfet de tenir a la seva plantilla la tretzena tripleta de l'Estat Espanyol de petanca.

Cursos d'entrenadors estatals d'atletisme al Centre d'Alt Rendiment H Sant Cugat.— Des del dia 5 d'aquest mes de setembre i fins al dia 22 s'estan donant al Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat els tres cursos d'entrenadors estatals d'atletisme. El primer curs està dedicat a les proves de curses. el segon a les proves de salts i el tercer a les proves de llançaments. Un dels alumnes que participen en cl tercer curs és l'atleta santeugatenc Israel Luque. que actualment és campió de Catalunya i sots-campió estatal dels 2fX) metres llisos cn pista coberta. Entre els professors dels cursos destaca la presència d'entrenadors com ara Pascua Piqueras. preparador del velocista Gaietà Cornet. i A r m a n d o Àlvarez, director tècnic de l'Escola Catalana d'Atletisme.


CICLISME

POUESPORTIU Tot i que des que va néixer la U E S C , el 1986, ha estat vinculat a aquesta entitat santcugatenca, Jaume Espina n'és el president i cap visible des de fa tres anys. Sota el seu mandat, la Unió Esportiva Sant Cugat ha viscut el seu màxim esplendor, un apogeu, però, q u e JAUME

s'havia estat treballant des de molts anys enrera. L'objectiu és consolidar-se, i la U E S C es fa cada dia més gran, tot i que la màxima aspiració de l'entitat és fer que l'esport sigui accessible a tota la població. La llavor ja s'ha sembrat i l'èxit de l'empresa és cada cop més real.

E S P I N A . President de la U E S C

«La fundació pretén garantir el futur de la UESC» GEMMA COMPTE

• Sant Cugat.— Quina evolució ha fet la UESC en aquests tres anys que ha estat al capdavant de l'entitat? —«Crec que s'ha fet un pas molt important: hem passat de ser un club d'estar per casa, a ser un club amb cara i ulls. Si parlem, per exemple de pressupost, en 4 anys hem passat de 7 a 20 milions de pessetes. Hi ha un salt qualitatiu pel que fa al club: ara tenim un local social, hem incrementat el nombre d'equips, ens hem ficat en l'organització dels Jocs Escolars... Però jo no diria que ha estat una tasca de 3 anys, sinó que ara s'ha produït l'esclat, però tot això ja s'ha anat gestant des del primer dia.» —Quin és el seu paper al capdavant de la UESC? —«Intento unir els esforços dels altres. Volem muntar una organització que permeti que cada cosa funcioni pel seu compte. Aquest any hem donat un altre pas endavant amb la contractació de dues persones que faran de coordinadors generals del bàsquet i de l'handbol. Intentem crear una estructura que permeti que la junta directiva marqui la línia que vol seguir el club, però que la feina de cada dia la faci gent que estigui aquí hores.» —Què pretén la Fundació de la UESC? —«Doncs una mica garantir el futur de la UESC. El problema de tots els clubs és un problema de recursos, sobretot econòmics. Per intentar que aquests arribin amb una certa fluïdesa hem pensat en la fundació, entitat que permet que la gent que hi participa econòmicament tingui una sèrie d'avantatges fiscals. D'altra banda, permet muntar tot un seguit d'activitats difícils d'organitzar des d'una entitat esportiva i permet generar recursos. L'objectiu de la fundació és arribar a tenir un patrimoni amb el qual subvencionar no només la UESC, sinó l'esport a Sant Cugat. Ja hi hem començat a treballar i ara treballem en el llançament de la fundació.» —Quina és l'aspiració de la UESC coma entitat? —«Diria que l'objectiu és perpetuar-se, que d'aquí a 20 anys continuï existint i fent la tasca que fa ara. L'aspiració fonamental és fomentar al màxim la participació de la gent en l'esport, que sigui una activitat normal dins la vida de les persones i aconseguir que molta gent cregui en aquesta idea i participi amb nosaltres. També volem que la gent que està treballant aquí vagi pujant. Evidentment hi ha una piràmide que no pots evitar, comences amb 1000 nens i al final només tens 2 o 3 equips de nivell sènior (perquè no en pots mantenir gaires més); hi ha d'haver una selecció que nosaltres intentem que es faci al més amunt possible.» —L'objectiu és créixer? —«És consolidar-se. Malauradament, per consolidar-te has de créixer. Per continuar has de mantenir l'esperit viu sempre. L'objectiu és fer present la ÜESC dins

23

ESPORTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de setembre de 1994

El Campionat dels Països Catalans de ciclisme femení, a la Floresta La sortida es donarà diumenge a les deu RAMON LUQUE

• La Floresta.— Ciclistes de Catalunya, el Rosselló, Andorra, Mallorca, València i de l'equip Saunier Duval (empresa patrocinadora) participaran diumenge vinent en una edició més del Campionat dels Països Catalans de ciclisme femení, que tindrà un recorregut amb sortida i arribada a la Floresta. Un total de 49 competidores de Catalunya ja hi són inscrites. La resta de ciclistes, que vénen de fora del Principat, hauran de formalitzar la seva inscripció al mateix lloc de sortida fins a una hora abans que comenci la prova. El campionat començarà a les deu del matí al centre cívic de la Floresta. Les corredores passaran per la plaça de Can Cadena de Valldoreix, per la ronda Nord, pel centre de Sant Cugat, per Vallvidrera, per les Planes, per Santes Creus de l'Orde, per Molins de Rei i per Rubí. En total, les ciclistes amateurs faran un recorregut de 63 quilòmetres, mentre que les competidores juvenils i cadets s'afegiran a la prova durant el recorregut i faran una cursa més curta. En total, les cadets faran 30 quilòmetres i les juvenils en faran 58. En aquesta ocasió el campionat coincideix amb el Primer Critèrium de Ciclisme Femení Gran Premi Saunier Duval. Aquesta

empresa basca té un equip de ciclisme femení propi i, com que és l'empresa patrocinadora, les seves ciclistes podran participar-hi. Malgrat tot, no podran ser campiones del Països Catalans, a excepció de Núria Florencio i Montserrat Alonso, que són les dues catalanes d'aquest equip. Aquestes dues ciclistes, juntament amb Margarita Fullana, la mallorquina guanyadora de l'any passat, són les grans favorites. Alonso va participar en el Tour femení d'aquest any, mentre que Núria Florencio va arribar a ser líder del Giro d'Itàlia durant dues etapes. Florencio es va imposar en la contrarellotge inicial de la prova italiana. Una altra de les novetats d'aquesta edició és la incorporació d'una nova categoria fora de concurs. És a dir, cap de les ciclistes d'aquesta categoria no serà proclamada campiona dels Països Catalans. Es tracta de ciclistes nascudes l'any 78 que participaran amb les cadets i tindran un trofeu especial. La principal organitzadora d'aquest campionat de ciclisme femení és la florestana Montse Torres que va ser una de les pioneres del ciclisme femení a l'Estat Espanyol. Torres té un interessant rècord personal: va ser la primera dona espanyola que va participar en un mundial de ciclisme femení.

LLISTA DACTrVTTATS CURS 1994-95

Jaume Espina, vinculat a la UESC des que aquesta es va crear, l'any 1986. Foto: J.A. MULA.

de vendre la plaça. Estem intenel poble per consolidar-la com a tant tenir un equip digne que puentitat sòlida i important dins de gui lluitar, amb molt esforç, per la vida diària del municipi.» no baixar. En el tennis de taula —Quin és el projecte d'aquesta es manté l'estructura temporada? de l'any passat, i volem —«Com a entitat la «L'objectiu del fomentar aquest esport consolidació, la posada nostre club, la dins les escoles.» en marxa de la fundació i que això ens —La UESC s'ha peUESC, és la permeti tenir una certa nedit en algun moment consolidació, és a tranquil·litat econòmide l'absorció del CB? ca. Quant a les qüesdir, fer present la —«Home, penetions esportives, s'ha dir-nos-en no, jo crec Unió Esportiva presentat a l'Ajuntaque les coses es fan ment un projecte d'ac- Sant Cugat dins el perquè estàs conventivitats esportives dins çut que les has de fer poble per les escoles. I pel que i que és el correcte. fa als esports que trac- consolidar-la com Es clar que ens hautem, en l'handbol, a la una entitat sòlida i ríem estalviat maldebase, l'objectiu és concaps, però era un risc important dins la tinuar treballant i inque corríem, n'érem crementant el nombre conscients i, insisteixo, vida diària del d'equips i, en l'equip jo crec que vam fer el municipi» sènior, intentar entrar que havíem de fer. a la segona fase de l'asPerò a la vida no l'encens. Quant al bàsquet, sopegues sempre. Ecol'objectiu de l'equip de 3a prenòmicament, és clar que l'absorció ferent és recuperar la 2a catalana. ha estat una mala gestió. Però I en l'equip de 2a estatal hauríem sent menys egoistes i pensant més preferit tenir-lo a la catalana, en l'esport en si, crec que la UESC però no hi ha hagut la possibilitat va actuar com havia d'actuar.»

- Iniciació al Ioga - Pranayama (respiració) - Kundalini Ioga (ioga de l'energia) - Concentració i Meditació - Cursos de Professors de Ioga (Borsa de treball) - Cursos d'Astrologia (Cartes astrals, consultes i progressions) - Cursos de Tarot, Hipnosis, Sanació i Teràpies, per Jesús Pardo - Massatge Holístic, per Crystal - Acupuntura (revisions gratuïtes al setembre), pel Dr. Chen - Filosofia oriental, per Carlos Claramunt - Shiatsu, per Jan -1 ching, Reiki i Colorpuntura, per Dominique Chenard - Percepció corporal, salut, institució i vida, per Eric Rolf

PRIMERA CLASSE DE PROVA GRATUÏTA * Deixar de fumar, en Intensius de 5 dies, pel Dr. Chen C/ Riera, 15, baixos • Telèfon 674 21 0 3


ESPORTS

24

FLS 4 C A N T O N S / Divendres. lr> de setembre de 1<W4

INSTAL·LACIONS

FUTBOL DE SALA

Un santeugatenc s'encarrega de millorar la gespa del camp de l'Espanyol

El Mas Janer guanya les primeres 12 hores de futbol de sala del Bokatas

Josep García també va fer el projecte de la de l'Estadi Olímpic RAMON l.l;(jl I B Sant ( uyat Josep < iaivia. empresari i propietari de la rioristena I lia de ia Rambla del Celler, es l'cncarrcsMl de milloiai la >eespa del camp de l'Fspanvol. 1 es eniLies i els i i / o l o n i c v nua espècie de la tamiha deK longs, han deixat la gespa del C a m p

de S,i:u;i en ull estat lamentable per començar la temporada. I.a directiva del Reial Clu: 1 I sportiu l ^ p a m o l ha hagut de recórrer a l'experiència de ( i.iic.a pci intentai que el camp estigui en les millors condicions possibles per al partit que ha d'enfrontar l'l'span\ol amb el Barca. va declarar Garcia. I.a solució definitiva de l'estadi de la carretera de Sarria consisteix a aixecar el camp i tornar a sembrar ja que «el problema no només es a la superfície sinó que el souitcrra del camp està molt malament i hi ha terres de tot tipus a les diferents zones del terrenv de joc». S'haurà d'esperar a l'any vinent per aplicar aquesta solució ja que aquesta t e m p o r a d a és impossible portar a terme el projecte.

Josep (iaicia es cl propietari de l'empresa ( ull icesped Jardineria i I loristena I lia l'e quaranta a n \ s i es dedica a temes relacionats amb gespes i jardins des que en tenia set/e. I.a seva experiència l'ha pot tal a treballar en l'eines tan importants com el projecte de la gespa de l'1-..stadi Olímpic. Tanibc \ a sci assessor del C O O B d u r a n t els Jocs de Barcelona. \ a retn.o l'antiga gespa del C a m p Nou per ter-ne clauers de recoid. \ a arreglar els desperfectes causats a can Barca amb motiu del concert d'Amnistia Internacional i els de Sarria produïts pel concert de l'ink I lo\ d. \ a plantar la gespa del camp municipal de Sant Cugat l'any S2 a m b motiu dels e n t r e n a m e n t s que hi va ter la selecció belga com a preparació per als mundials de futbol d'Espanya, va ser cap de manteniment del Golf de Sant Cugat durant deu anys i actualment treballa en la millora de la gespa de l'estadi de Sarrià.

Josep García. Foto: JA. Ml I.A.

I.'actual repte d'aquest santeugatenc és difícil. Segons Josep García «l'única solució per millorar la gespa de Sarrià era treure tot el que era mort. resembrar i tapar les llavors amb una capa de s o r r a - . Malgrat les dificultats.

sembla que dissabte tant els homes de Cruyff com els de Camacho podran jugar en una gespa en condicions: «FI c a m p estarà millor que en el primer partit de lliga. Tot i així. no serà un tapís-,

CENTRE D'ESTUDIS • EGB i BUP

García també ha fet tractes a l'altra banda de la Diagonal. A can Barca, va treure l'antiga i gloriosa gespa sobre la qual els blaugrana van aconseguir quatre lliges seguides. «Es va treure la gespa i es va portar a un viver. Crec que el projecte de fer clauers amb trossos de la històrica gespa continua endavant. De tota manera, no en podran fer gaires ja que quan nosaltres vam arribar la constructora ja havia aixecat el camp. Només es van salvar mil metres de gespa que quedaven a les cantonades». Per García, ni periquitos ni culers podran queixar-se de la gespa durant el derbi: «Dissabte, l'estat de la gespa d e p e n d r à , com sempre, del resultat».

EL CENTRE DE LA GUITARRA

• REPÀS

L/equip de Mira-sol s'endú tots els trofeus O I XIXI \ l I 1MIM I

• Sant Cugat.— I.'Esportiu Mas Janer ha estat el campió de Ics \2 hores de futbol de sala que dissabte passat, de S a 20 hores, va otganitzar el Bokatas a Ics pistes Sant Francesc de Sant Cugat amb Li participació de f> equips santeugatencs. I.a competició no va anar tan be com l'organització esperava. ja que, dels vuit equips a m b què pensaven comptar, només se'n van inscriure sis i. a més a més, el Futbol de Sala Sant Cugat B va decidir no jugar el torneig a última hora. Així, dones, amb només cinc equips, l'equip organitzador, el Bokatas —que no tenia intenció de disputar les 12 hores que ell mateix organitzava perquè ja s'encarregava de la taula arbitral i del bar, a més a més de l'organització—, va haver de jugar el torneig. La participació de dos equips menys dels que en un principi s'havia previst va obligar l'organització a desestimar la idea inicial de seguir el sistema de dos grups de quatre equips, els guanyadors dels quals s'haurien d'enfrontar a la final. Així, doncs, els sis equips es van e n q u a d r a r en una lligueta de tots contra tots, el primer classificat dels quals —el Mas Janer— en va ser el campió. El fet q u e els equips participants fossin dos menys dels esperats va fer que no hi hagués tanta ex-

A l'hora d'aprendre ANGLÈS, ALEMANY, FRANCÈS

pectació com a priori se suposava. La classificació final del torneig. la va encapçalar el Mas Janer. seguit del Penva Samba lla Penya Blau-grana amb un nou nom per disputar aquest loineigl i la tercera posició era en un primer moment per al Bar Estrella. que estava empatat a punts amb el 'Paga. que era quart. A l'hora de ter la classificació tiual. però. l'organit/ació va oblidar el punt de penalitzacio que tenia l'equip del Bar Estrella per no haver-se presentat al primer partit que havia de disputat. Així. doncs, tot i que al final del torneig el Bar Estrella ocupes la tercera posició. l'organització ha fet pública la rectificació en favor del Taga. Les dues darreres posicions de la taula classificatòria. les van ocupar el Bokatas i el Bif. Després del torneig també es van entregar trofeus al màxim golejador, el jugador del Mas Janer Xavi López, amb 14 gols, i al porter menys golejat, Narbona, del mateix equip. Tot i que hi haguessin dos equips menys dels previstos, l'equip organitzador, el Bokatas. està molt content de com han anat aquestes primeres 12 hores de futbol de sala que organitza i ja pensa en una nova edició. q u e canviarà de dates. El més probable és que es disputi quan hagi acabat la lliga.

S P R l N T

• ESTUDI D'ANGLÈS • TÈCNIQUES D'ESTUDI Horari: de 9 a 14 h i de 18 a 20 h - c/ Vinyoles, 6 - Tel. 675 02 13

\ T R F D'EDLCACIO l INFORMACIÓ

Rambla CAN MORA.18 TEL 675 22 01 08190 SANT CUGAT BARCELONA

Iniciació musical

GL# C O

O N

Prepare for Cambridge Preliminary, First Certificate, A d v a n c e d . CEIBT and Proficiency with experts!

Llenguatge

musical

M u s i c a tic c a m b r a O r q u e s t r a tic g u i t a r r e s Teràpia

corporal

• Tots els nivells • Varietats d'horaris • Preus especials per a germans

Dispokinesis ('/ S.uil Domctk'c. 7

lr 2a

oxiwi SANT c i <;AT n u . VAI.I.KS BAR( II.ONA

Tel.675 21 06

(Ira Cerdanyola 68. X- 2a 08190 Sant Cugat del Valies Tel.(93)-589 58 88

«On tlie còrner of SANT JORDI»

Francesc Moragas, 8 Tel. 589 22 64 Santiago Rusinol, 2 Tel. 674 15 01 08190 Sant Cugat del Vallès BARCELONA


UNASEUPERAASDI

25

• Divendres, 16 de setembre de 1994

AJUT A LA GENT GRAN

L'Ajuntament de Sant Cugat ha rebut una subvenció de l'Inem per enllestir el projecte de dinamització de la gent gran de les Planes, que servirà per millorar la seva qualitat de vida. Plana 26.

L'Associació de Disminuïts psíquics i físics (Asdi) de Sant Cugat i l'Ajuntament han iniciat un diàleg per trobar una solució als problemes que té l'entitat per trobar un local. Plana 26.

INCENDIS Tres-cents metres quadrats de bosc a l'àrea sud-oest de Can Barata van cremar dimecres, just dos mesos després d'aquella primera i abrusadora onada de foc que va fregar el barri al juliol. Q u a n els m e -

teoròlegs ja havien descartat la possibilitat de més incendis i alertaven la població sobre el risc dels aiguats i les tempestes, les flames van repetir-se a Sant Cugat. Al lloc on es van iniciar, que va ser

controlat a m b eficàcia pels efectius tiincendis, van trobar-se uns cables tensats. La hipòtesi q u e es m a n t é és el vent els podria haver t o m b a t i hauria causat les primeres espurnes.

anmal que això

ERC demana responsabilitats sobre l'incendi del mes d'agost XAVI CAVA

Els bombers remullen el terreny un cop apagat el foc per evitar que es revifi. Foto: MANÉ ESPINOSA.

Un incendi extingit ràpidament va tornar a portar la por als veïns de Can Barata El foc va començar de nou quan uns cables d'alta tensió van caure sobre un arbre ÀNGELS CASTUERA

• Sant Cugat.— L'incendi que va declarar-se dimecres a la tarda al barri de Can Barata va afectar tres hectàrees de bosc, dues d'arbrades i una de matoll. El foc va cremar una fondalada entre el cementiri municipal i la urbanització, en una zona situada a l'altra banda de la carretera respecte del primer incendi. Les flames van començar a tres quarts de cinc de la tarda i els efectius que s'hi van desplaçar van sufocar-lo a dos quarts de sis. En les tasques d'extinció hi van

participar sis cotxes de bombers, quatre dotacions de Medi Natural, tres cisternes municipals, dos helicòpters bombarders i tres patrulles de la policia local. Un cop apagat l'incendi, s'hi van quedar un cotxe de bombers i dues cisternes per actuar immediatament en el cas que es repetís el foc. En el moment de més virulència, el front de les flames va arribar a tenir 700 metres d'amplada. El foc va fregar els jardins d'un parell de cases, però els bombers les van apagar de seguida. La ràpida actuació dels dispositius

La ferralla que s'havia acumulat als boscos va dificultar les tasques d'extinció antiincendis va ser fonamental per evitar que el foc es propagués amb més rapidesa. El fort vent que va bufar durant tot dimecres suposava un greu perill, perquè afavoria que les flames s'expandissin. El tinent d'alcalde de l'àrea de Manteniment, Obres, Serveis i Medi Ambient, Joan Recasens, va explicar que mentre s'estava controlant el foc va haver-hi una altra revifada. «Hi havia uns cables que estaven en mal estat i van caure sobre un arbre, i es van cremar algunes branques quan el foc ja

estava controlat. Però els bombers l'han controlat de seguida». Tècnics de l'empresa Hidroelèctrica de Catalunya (HECSA) van inspeccionar la instal·lació, però a l'hora de tancament d'aquesta edició no es coneixia el resultat d'aquestes comprovacions. El cap de bombers de Martorell, Francisco Antequera, que va dirigir l'operació, va destacar que la ferralla que hi havia al bosc havia posat les coses més difícils. «Els veïns deixen aquí massa cotxes i electrodomèstics, i això ens impideix treballar bé».

L'INCENDI DE LA FLORESTA I LES PLANES

Veïns de la Floresta reclamen a l'Ajuntament que netegi la zona cremada del districte PEP CATALÀ

• La Floresta.— El protagonista de l'últim consell de districte de la Floresta va tornar a ser el foc i les seves conseqüències. L'alcalde de Sant Cugat i president d'aquest organisme, Joan Aymerich, va recordar tant a vocals com a veïns que ja s'havia celebrat una sessió extraordinària per tractar el tema. Malgrat això, el debat sobre el foc es va mantenir. Una gran part del públic assistent, unes cent persones, va retreure a l'alcalde que l'Ajuntament no havia fet res des de l'H d'agost: ni netejar la zona cre-

mada ni afermar el terra socarrat per evitar que les pluges, anunciades torrencials per a aquesta tardor, arrosseguin tots els materials que hi ha al sector afectat. Aquest grup de florestans viuen al sector proper a la sortida dels túnels de Tabasa. L'alcalde, després de respondre un per un als diversos retrets, va subratllar: «Tinc la sensació que predico sol al desert. Es diu que no es fa res i això no és veritat. Fer que vinguessin avions per apagar el foc, que hi hagués llits per als afectats, mobilitzar els tècnics del consistori perquè elaboressin

els expedients dels danys per sol·licitar els ajuts econòmics i més coses, crec que són un bona mostra del treball fet». Va continuar destacant que s'estaven netejant les rieres de dalt a baix en prevenció de la pluja i que es treballava a les avingudes de Saladrigues i de Verge de Montserrat. Comissió d'incendis A l'hora de parlar de la comissió d'incendis, va arribar el torn de l'alcalde de fer retrets. Aquest va indicar en diverses ocasions que encara no tenia els noms

dels tres representants florestans que havien d'integrar-se a la comissió: «I això, 15 dies després de la sessió extraordinària dels consells de districte de la Floresta i les Planes, en què vaig demanar que els escollissin al més aviat possible per començar a treballar tots junts», va manifestar. El vocal Joaquim Garcia va defensar que és el ple del consell del districte qui és competent per nomenar-los. La resposta d'Aymerich va ser que a les Planes ja els han nomenat sense fer cap reunió institucional. Per fi, els tres representants van ser escollits.

• Sant Cugat.— Esquerra Republicana ha demanat que l'Ajuntament de Sant Cugat assumeixi la seva part de responsabilitat en el que aquesta formació política considera una manca d'actuacions de les diferents administracions públiques en vista del greu perill d'incendis que aquest estiu ha patit Catalunya. En una carta oberta adreçada a l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, el partit nacionalista denuncia la passivitat de l'Ajuntament a l'hora de reforçar les mesures de prevenció, tot i la situació extrema que patia el país des de començament de juliol, i que ja havia provocat greus incendis arreu, alguns dels quals es van produir molt a prop de Sant Cugat. Segons ERC, el fet que el municipi sigui a l'ombra de la serra de Collserola i que els districtes es trobin situats dintre del bosc, feien que un possible incendi tingués una doble perill, tant per a la massa forestal com per a les propietats i les mateixes vides dels que hi viuen, i això es va demostrar durant l'incendi del dia 11 d'agost a les Planes i la Floresta. Segons ERC, «era prou evident que a Sant Cugat també podia succeir; per tant, calia posar-se a treballar per tal de cobrir els mínims necessaris en prevenció, però també en la lluita contra el foc». Esquerra Republicana recorda que a començament del mes de juliol va proposar la creació d'un registre de voluntaris, amb la intenció d'incorporar els ciutadans que així ho desitgessin a la lluita contra el foc, sempre d'una manera racional. Aquest registre hauria d'haver estat inclòs en la revisió del pla de prevenció d'incendis de l'Ajuntament, revisió que finalment va ser posposada fins aquest setembre. El responsable de Medi Ambient de l'Ajuntament en aquell moment, Joan Recasens, va respondre a ERC que la seva proposta es vehicularia per mitjà de l'Associació de Defensa Forestal, però això no es va fer. Per ERC, Recasens és la persona que hauria d'assumir les responsabilitats de l'Ajuntament i, per tant, dimitir. Per David Bajona, cap de premsa d'ERC a Sant Cugat, el fet que les associacions de veïns de la Floresta parlin de crear un cos de voluntaris pel seu compte és en certa mesura comprensible, ja que les administracions públiques no han fet cap esforç per canalitzar la iniciativa popular en contra del foc. Segons Bajona, «molts catalans van posar al davant de la seva pròpia seguretat i comoditat l'interès per la natura i la solidaritat amb els seus conciutadans, però els seus esforços no han rebut el suport que pensem que es mereixien i mereixen». La difícil relació entre Joan Aymerich i el Patronat de Collserola és, per ERC, un exemple de com els interessos polítics poden passar al davant dels generals. Segons la formació política, «és possible que el patronat sigui l'oficina ecològica d'una determinada formació política, però fora d'aquesta institució no es defensa millor la Serra de Collserola».


26

PUNT DIVERS

ELS 4 CANTONS / Divendres. 16 de setembre de 1994

SERVEIS SOCIALS

SOCIETAT

L'Inem subvenciona un L'Asdi i l'Ajuntament pla de dinamització per a inicien el diàleg sobre el trasllat de la seu de l'entitat la gent gran de les Planes Encara els manca un local provisional EMMA ANSOLA

PEP CATALÀ

• Les Planes.— L'Ajuntament de Sant Cugat ha rebut la subvenció demanada a l'Instituto Nacional de Empleo (Inem) per enllestir un projecte de dinamització per a la gent gran de les Planes, segons Sílvia Flury, tinent d'alcalde de Sanitat i Benestar Social. per a possibles solucions. L'objectiu general del prograLa venda dels pisos que estan ma és millorar la qualitat de vida situats a l'antiga seu de l'entitat dels majors de 60 anys d'aquest va començar el mes d'agost passat districte. El pla d'acció és unir i el resultat ha estat molt satisIcs persones grans al voltant del factori per a l'associació ja que centre cívic i «crear un entorn rebran la paga i senyal aquest que faciliti la continuïtat de les mes de setembre. Enriqueta activitats que es puguin iniciar». Guarch ens confirma que «si tot Sílvia Flury va recordar l'asqueda venut, no obtindrem besociació creada a Mira-sol fa més neficis, però cobrirem les despeses d'un any i l'embrió que va cooriginades per la reestructuració. mençar a la Floresta la primavera Només per mitjà de la venda dels passada, on la iniciativa va partir locals aconseguiríem beneficis per de la mateixa gent gran. Flury a la compra de terreny». El prinassenyala que les Planes «no ha cipal problema que ara afronta de ser menys», però el seu cas l'associació és la de trobar un local és diferent, ja que l'impuls neix provisional per realitzar les acde l'Ajuntament. tivitats destinades al nou curs, que comença aquest mes de setembre. Aquesta iniciativa es justifica L'enderrocament de l'antiga seu, per les característiques singulars situada a la carretera de Cerdade les Planes: és el barri més nyola, està previst per afinaldel allunyat del centre urbà i on les mes de setembre: és per aquesta condicions sòcio-econòmiques raó que es fa imprescindible el dels majors de seixanta anys són local provisional. diferents respecte d'altres districtes. Els socis d'Asdi, que participen La tinent d'alcalde va subratllar en les activitats del centre, acaben que la confirmació de l'ajut prede gaudir dels casals d'estiu i de met començar el projecte. El presles colònies en una escola natura supost total de la idea puja a situada a Hostalric.

• Sant Cugat.— Passat el període de vacances, s'obren noves perspectives per a l'Associació de Disminuïts físics i psíquics (Asdi) de Sant Cugat. L'Ajuntament i l'entitat negocien actualment per confirmar la situació dels terrenys on s'emplaçarà aquest nou centre. El programa d'activitats educatives i de lleure per al nou curs ja està en marxa, però encara queda molta feina per fer. Asdi acaba de reestructurar la seva antiga entitat en un bloc de pisos, la venda del qual permetrà obtenir uns beneficis que reduiran les despeses d'una nova seu. Tot i així, però, l'alt cost que té una nova edificació no es cobrirà del tot. Des del primer moment, Asdi ha intentat mantenir contactes amb l'Ajuntament per poder solucionar alguns d'aquests problemes. El diàleg es va iniciar dilluns passat, dia 12, amb el mateix alcalde, Joan Aymerich, que va reiterar el greuge que implicaria regalar terrenys a algunes entitats de Sant Cugat en detriment d'altres. No obstant això, Aymerich va confirmar-los que rebran el suport de l'Ajuntament pel que fa a tràmits i permisos institucionals. Després de la reunió amb l'alcalde, l'associació va celebrar una assemblea general, a la qual van assistir unes quaranta persones, per donar a conèixer els tractes amb l'Ajuntament. La decisió d'Asdi ha estat continuar els contactes amb particulars que disposin de terrenys en venda i mantenir el diàleg amb l'Ajuntament

L'objectiu és donar feina i fer una tasca social més de tres milions de pessetes: l'Inem subvenciona amb 2,2 milions, mentre que el consistori aporta prop de nou-centes mil pessetes. «Si no ens arriben a finançar, no hauríem pogut engegar el programa», ha puntualitzat Flury, que temia que les il·lusions creades quedessin en no res, ja que l'Ajuntament no podia assumir tot el cost d'aquest pla, amb el significatiu retard que això significaria. Desocupats El projecte inclou la contractació de quatre persones a temps parcial per desenvolupar una sèrie d'activitats per a la gent gran. «Això encara està per definir, però segur que un dels quatre serà un animador sòcio-cultural», va subratllar Flury. Un altre aspecte important destacat per la tinent d'alcalde és que els contractats seran persones desocupades de llarga durada. Aquesta era una de les condicions que posava l'Inem per donar la subvenció econòmica. Aquest programa està plantejat com un pla d'ocupació, diu Sílvia Flury, amb la qual cosa s'aconsegueixen dos objectius importants: «Donar feina a 4 persones en aquest temps i, alhora, fer una tasca social que és molt necessària al districte de les Planes».

El taller de ceràmica que es va cremar a la Floresta estudia traslladar-se FRANCESC CARBÓ

H La Floresta.— Daniel Caselles i Manuel Morcillo han vist com el foc del passat mes d'agost destruïa el seu taller de ceràmica, que, com han explicat, «era l'únic que feia peces de gran volum sense torn i motllos». Ara estudien la possibilitat de traslladar el taller a un altre indret. Aquest taller era l'únic de Catalunya que conservava aquesta tècnica, que bàsicament es fa servir en terres de Castella, Extremadura i la Ribera d'Ebre. Amb anys d'experiència en el món de la terrissa, el dos joves companys han dedicat tota la seva vida a la ceràmica. El taller, amb un forn de més de 150 anys i que funcionava a llenya, ja havia fet la majoria de material de construcccció que hi ha a la Masia de Can Fio i altres torres de principi de segle situades a la zona alta de la Floresta. La tasca de Caselles i Morcillo no només ha estat de fer peces, que distribuïen bàsicament per terres catalanes, ja que han tingut contactes amb ceramistes i han investigat el procés de la cocció i del moldejat, que han anat incorporant a la tècnica pròpia. Els responsables del taller han començat a fer gestions per tornar a treballar al mateix lloc o en un altre indret proper o a Sant Cugat mateix. Des de l'Ajuntament, l'alcalde de la població els rebrà properament per estudiar vies de col·laboració institucionals. Les peces que no van quedat destruïdes, el diumenge dia 18 es podran comprar a la fira de Valldoreix que es farà en el marc de la festa major.

Et sentiràs com nou. Promoció 50% de la teva matrícula

Ara, a Sant Cugat, et sentiràs com nou. Al nou gimnàs BLOCK. No és només una sala amb màquines de musculació. No són tan sols unes classes d'aeròbic. Ni unes saunes. Block és tot el que s'ha d'afegir a això perquè un gimnàs funcioni correctament. Professionals qualificats. Criteris actuals sobre activitats físiques. Instal·lacions modernes. Serveis complets. La màxima comoditat. Disponibilitat. Flexibilitat d'horaris. Un ambient net i agradable. Hem preparat Block perquè els nostres socis entrin al gimnàs i després en surtin com nous.

T/hi reservem una tovallola exclusiva, si fhi matricules abons del 15 d'octubre. I

Obert feiners de 7 a 23 h i dissabtes de 9 a 15 h. C / Rosselló, 17 - Tel. 589 53 48 - SANT CUGAT DEL VALLÉS


ACABA LA FESTA DE LES MANES La festa major de les planes es va celebrar el cap de setmana passat, després que els veïns van decidir no prescindir de la gresca, com s'havien plantejat a causa de l'incendi del mes d'agost. Plana 28.

27

• Divendres, 16 de setembre de 1994

Et TEMPS, AGENDA 1 CINEMES Quatre planes de serveis, amb la informació meteorològica, el joc, la programació de cinemes de Sant Cugat i les poblacions properes i l'agenda d'actes de la setmana. Planes 32 a 35.

LA VIDA SOCIAL El ball del Paga-li Joan, els barris de Sant Cugat o com trobar el tresor del Monestir formen part d e la temàtica que El meu llibre de Sant Cugat ofereix en l'arribada del nou curs escolar. El llibre ha estat editat per l'Ajuntament de Sant Cugat en un clar intent de posar a les mans d'educadors i estudiants les històries i el funcionament de la ciutat. L'elaboració del llibre és a càrrec d e mestres, amb els quals ha col·laborat l'Institut de Ciències de la U A B .

Sant Cugat ja és a les escoles «El meu llibre de Sant Cugat» ajudarà els alumnes a conèixer el municipi EMMAANSOLA

I Sant Cugat.— L'estudi del poble de Sant Cugat havia portat molts maldecaps als mestres, que no disposaven d'una eina educativa que els ajudés a conèixer millor la identitat del poble i, així, poder-la transmetre als estudiants. Per solucionar aquest problema, es va reunir un grup de gent per fer un llibre didàctic adreçat al cicle mitjà. Els seus autors, Jaume Busquets, Francesc Carbó, Dolors Moreno i Àngels Ponsa, van tenir la col·laboració d'altres mestres per confeccionar les fitxes i posar-les a disposició de les escoles per tal que es poguessin experimentar. Per a l'elaboració del llibre, els seus autors van destinar moltes hores a la investigació per aprofundir en cada un dels detalls que conformaven la identitat del poble. El llibre està pensat per als alumnes del cicle mitjà, des de tercer fins a sisè, encara que la seva utilització pot dependre de la programació de cada una de les escoles. Tant les escoles públiques com privades del municipi han acollit molt bé l'arribada d'El meu llibre de Sant Cugat, estructurat en cinc grans blocs graduats segons el nivell educatiu de l'alumne. Conèixer el territori, la història, la societat i l'economia, les activitats, la vida cultural i els mitjans de comunicació de Sant Cugat es fa per mitjà de diverses fitxes, amb les quals els alumnes poden retallar, pintar, construir maquetes i fer itineraris a l'entorn del municipi. El llibre, a més, fa un re-

Enguany, tots els estudiants de Sant Cugat podran gaudir d'El meu llibre de Sant Cugat. Foto: JA. MULA. corregut pel nucli urbà de Sant Cugat, centre històric on encara es troben edificacions i elements arquitectònics dels segles XVI i XVIII. Un altre dels apartats més interessant que presenta el llibre és l'estudi de les diferents llegendes que conserva la ciutat al voltant del Monestir o bé la història de Sant Medir i els romans. L'arquitectura modernista

també es troba il·lustrada per mitjà de fotografies dels edificis que han rebut la influència d'aquests moviments artístics. La tasca de confeccionar els plànols, però, ha estat l'únic inconvenient ja que no han sortit tal com desitjaven els seus autors a causa de la manca d'una bona topografia del municipi. No obstant això, les properes edicions del lli-

bre posaran fi al problema. no, d'uns coneixements més Paral·lelament a l'edició acurats del poble. de l'alumne, Jaume BusL'Ajuntament de Sant quets està elaborant el que Cugat ha realitzat una tirada serà el llibre del mestre, que de cinc mil exemplars, amb podria sortir a final de se- vista a propers anys, per a tembre. El llibre del mestre les escoles privades i públidonarà suport a les pràc- ques que ho desitgin. El preu tiques que proposa El meu de venda a les escoles és llibre de Sant Cugat; per tant, de 500 pessetes mentre que es tracta d'un llibre molt més la venda privada es farà a teòric que ajudarà els mes- les llibreries al preu de 1.500 tres en l'adquisició, si més pessetes.

Els 4 Cantons obre les portes a tots els santcugatencs per presentar la nova etapa ELS 4 CANTONS

• Sant Cugat.— Un bon nombre de ciutadans de Sant Cugat van tenir l'oportunitat divendres passat de visitar les noves instal·lacions d'Els 4 Cantons, situades al carrer Xerric, número 5. Des de l'alcalde de la ciutat, Joan Aymerich, fins a representants de diverses entitats i particulars van ser als nous locals per conèixer les novetats que ha incorporat el setmanari en la nova etapa, que va començar a ser una realitat el mateix dia 9 amb la sor-

tida al carrer del número 58 de la publicació. En aquesta jornada de portes obertes també es va presentar un nou joc que ha posat a la venda el diari El Punt, El savi, amb preguntes sobre els Països Catalans, del qual se'n fa promoció, a més de les planes del diari i d'Els 4 Cantons, a TV3 i Catalunya Ràdio. Els santcugatencs que estiguin interessats a comprar-lo poden encarregar-lo trucant al telèfon d'Els 4 Cantons, 5896282, o al d'El Punt, 972/221010.

Un avi i una nena, durant la jornada de portes obertes de divendres. Foto: JA. MULA.

Tres possibles lemes per a la Festa de la Tardor J.M. VALLÈS

B Sant Cugat.— La comissió organitzadora de la Festa de la Tardor va convocar totes les entitats de Sant Cugat per decidir el lema de la Festa d'enguany, dimecres passat 7 de setembre. En total es van aplegar a la Casa de Cultura una quinzena d'entitats per fer les seves propostes i, del seu treball, van sorgir tres possibles lemes d'actualitat. D'una banda, els incendis i l'actitud que han d'adoptar tots els ciutadans per prevenir-los. Segons la reflexió general dels presents a la reunió, «cal que els ciutadans, des dels particulars a les escoles, associacions i entitats, col·laborin amb l'administració per sensibilitzar i explicar a la població tot el que podem fer per evitar el foc». Un segon possible lema per a la Festa de Tardor, que es celebrarà el segon cap de setmana del proper mes de novembre, va ser la reivindicació d'un espai on les entitats tinguin l'oportunitat de reunir-se i fer les seves activitats. I, finalment, algunes entitats van suggerir un lema sobre la tolerància a Sant Cugat, una ciutat on viuen estrangers i que acull veïns que han vingut de països que Europa encara considera marginats. Les entitats que van participar en la reunió van convocar una segona trobada per triar el lema definitiu de la Festa de la Tardor que es va celebrar ahir dijous a la nit. A l'hora de tancar aquesta edició es desconeixia el resultat final.

El 16 d'octubre tonia la Marxa Infantil H Sant Cugat.— La comissió organitzadora de la Marxa Infantil ja està tornant a preparar un dels actes que la mainada i jovent de Sant Cugat i comarca esperen cada any amb més il·lusió. De bell nou Collserola acollirà l'edició 36a de la marxa, que enguany coincidirà, amb motiu del cinquantenari de l'entitat, amb la desena de Catalunya. La data fixada és el diumenge 16 d'octubre. Les inscripcions començaran el 3 del mateix mes a la seu del CMSC i es tancaran el dia 13, data en què es farà el sorteig de pitrals. La inscripció cai íei-ïa per parelles i abonar per persona la quantitat de 600 pessetes. El cartell d'aquest any l'ha dissenyat l'artista local Esteve Polls. Els 4 Cantons setmanalment anirà informant d'aquest acte, que té molta incidència en la vida social de la vila. / F.C.


APUNTS

28

ELS 4 C A N T O N S , Divendres, 16 de setembre de 1W4

LA VIDA SOCIAL

Les Planes oblida el foc per celebrar la seva festa major l'.ls wïn.s es i'í//; tucnjar

100 quilos de kotifeura

JUSl·l'M. \ \M I s H l . c s Planes I ii uii principi, l'impacte que va causar entre els \cins del districte de les Planes l'incendi de l'onze d'aüosi va l'er plantejar si era conveiiinct celebrar la lesta maioi I inalnient. però. durant tres dics Ics l'Ianes \a oblidat cl toc i va protagonitzar diverses activitats lndiquc-. an;b molta participació, l.a botil'arrada popular va tornar a sci un e\it. l·l districte de Ics l'Ianes va viure cl cap de setmana passat la seva testa major. I Is actes van començar divendres a la nit amb una traca i l'actuacio de Li Banda de Musica de l'ACM. Des d'aquell moment es v an anar succeint Ics acliviats culturals. Indiques i esportives. com ara una cantada de Kalaokc o un ball popular amb el con i u li 1 musical Nyna i cl seu ui up. l a holilai i ada popular Dissabte. Ics activitats deia testa major es van iniciar a toc de diana de bon matí. A les nou els veïns ja estaven a punt. Durant aquesta jornada. Ics competicions esporlives com els campionats de petanca i ping-pong. la cursa popular i Ics trobades gastronòmiques de germanor van ser Ics protagonistes. Cent quilos tic botifarra i cinquanta de mongetes setines es van cuinar dissabte al migdia per a la botifarrada popular que va aplegar unes ties-centes persones a la plaC a tl e M à r i a A n t ò n i a. Aquest acte. ja tradicional, va

ser

un

LICIS centrals

de

la testa tot i el canvi d'emplaçament de la convocatòria g a s t r o n ò m i c a . Primer s'havia triat l'espai sota el vial ile Can Burrull per organitzar l'àpat, però finalment aquest no va ser el punt de trobada. Més tard, al vespre, els avis van organitzar el seu sopar par-

ticular al Centre Cívic pei gaudir després de les havaneres que va oferir el grup \ eles i Rems. Per als mes joves estava tot previst; a mitjanit va començar la musica de la discoteca mòbil instal·lada al policsportiu. que va funcionar fins a altes hores de la matinada. 250 ciclistes bis actes de la festa major de les Planes van acabar diumenge amb un programa complet i divers d'actes, EN veïns van demostrar que són amants de l'esport de la bicicleta tot terreny. I'ns 25(1 ciclistes es van concentrar a la plaça de la Creu d'en Blau per participar en una cursa. La petanca i els espectacles per als m e n u t s com els pallassos i la Tirolina infantil van completar les primeres hores del dia. Després, un gran nombre LIC veïns del districte es va aplegar altra vegada a la plaça de Maria Antònia, on estava organitzat un pienic popular. A més, també hi va haver un concurs de postres. A la tarda, alguns veïns van jugar un partit de futbol amistós i altres van preferir només veure'l. Després, per acomiadar la festa major deies Planes, el Cos de Ball del Centro Popular Andaluz de Sant Cugat va tancar la jornada amb una actuació. Satisfacció finaI Enguany, la festa

major

Tres imatges representatives de la festa major de les Planes. Foto: MANÉ ESPINOSA. de les Planes va tenir un rerafons especial: l'incendi que va afectar el districte aquest estiu. L'impacte que va causar entre els veïns aquesta experiència els va fer replantejar-se fins i tot

l'na imatíiL' de l'actuacio del grup folklòric Nemunas. T-'mo: MANI- I-'M'INOSA

Músics i ballarins de Lituània captiven Sant Cugat li isi [> M \ -\l l i s H ( entre 11 grup folklòric Nemunas. U' 1 iiuatua. va oferir dijous *•> de setembre una actuació a la placa de Barcelona, dins Ics Joinades Internacional folklòriques de Calalimva. Nemunas esta format per Jeu

iiisii nincnts ,u lesanals músics que !. >,. • ,..:!i:an;s que integren del i'olklor lilua K lo'.S | el cor i v im ballai i:is. UL .als v an captivar cl |Hi!'lic que '• i s - i s i i r a ,'tuació .[. . I ( Prèviament, va obi ir de Ball de l'Esbart

si organitzaven la festa major. Finalment, la comissió organitzadora i els veïns van decidir que calia celebrar la festa major. El vocal de Cultura del Consell de Districte de les P l a n e s , J e r ó n i m o

Cruz, va explicar que «els veïns s'han acostumat al nou paisatge i s'han adonat que la festa no té res a veure amb el foc de 1*11 d'agost». La comissió organitzadora de la festa major de les Pla-

nes va fer una valoració molt positiva de la participació i el civisme dels veïns en els diferents actes que estaven programats durant els tres d'activitat festiva. Ara ja es pensa en l'any que ve.

SL.d, duis J J ( VISC. l'mo: f-RANCt-SC C'ARHO

I ! CM SC obre una nova via d'escalada als Encantats i i< \ \ ( i si i \KHI i H Espot (Pallars S o b i r à ) - Be. nat Soto. I rancesc Roca. Josep Fatjo. IHL:Í barrés i Quim Prats, amb el supoit de socis del Club Munyunvcnc. van obni el 1(1 i II una nova v :.i d'c-caiada que l.a anomenat

del cinquantenari. A la zona dels Encantats. a hora i mitja a peu del llac de Sant Maurici. els escaladors, amb anvs d'experiència, van obrir una via que té un al! nivell de dificulta;. Properament la publicaran en cl butlletí del club i en revistes especialitzades.


ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de setembre de 1994

29

APUNTS

LA VIDA SOCIAL Jornades culturals de Castella-la Manxa a Sant Cugat

Els actes culturals, preludi de la festa major de Valldoreix

F. CARBÓ

Els veïns responen als primers actes festius JOSEP M. VALLÈS

H Valldoreix.— Avui fa una setmana van començar els actes previs de la festa major amb la inauguració de la XII Mostra d'Artistes de Valldoreix. Dissabte, diumenge i dilluns es van celebrar el seguit d'actes programats abans de la pròpia festa, que va començar ahir dijous amb el pregó i que finalitzarà aquest diumenge amb un ball de fi de comiat. El preludi de la festa ma- per motiu dels incendis. jor de Valldoreix va comen- Diumenge es va inaugurar çar el passat divendres 9 de l'exposició Arqueoreix, dins setembre amb la inaugura- el marc de la festa major ció de la XII Mostra d'Ar- però també del primer curs tistes de Valldoreix. Aquesta d'història de Valldoreix. Els exposició es pot visitar al actes del cap de setmana local de l'entitat organitza- es van acabar amb el concert dora, l'Associació de Pro- que la Jove Orquestra Sant pietaris i Veïns de Valldo- Cugat, dirigida per Josep Una imatge del Museu de Valldoreix. Foto: MANÉ ESPINOSA. reix. La mostra acull unes Ferré, va oferir a l'església 140 obres, majoritàriament de l'Assumpció organitzat olis i aquarel·les. Segons va per l'Associació de Veïns de explicar el president de l'as- Can Majó. La Jove Orquessociació, Jordi Cufí, cada tra, que va fer omplir de edició augmenta el nombre públic l'interior de l'església, J.M.V. curs de pintura ràpida i esés també molt variad'artistes participants. Molts va presentar una composició • Ahir era previst un dels ports i jocs, a banda de la doreix da. Una cantada d'havaneveïns es van donar cita a que mai havia tocat, el Con- plats forts de la festa major, cursa popular, dirigida a res, una ballada l'acte inaugural, en què tam- cert per a mandolina i or- el pregó de l'actor i veí de participants de totes les o aprendre millordelasardanes història bé hi era present l'equip de questra en Do major, d'An- Valldoreix Miquel Cors, edats. de Valldoreix són algunes govern de l'entitat municipal tonio Vivaldi. La Jove Or- potser més popular com a Els joves podran escollir de les activitats programadescentralitzada de Valldo- questra també va oferir les Antonio de la sèrie de TV3 també moltes activi- des. Una sardinada popular reix. Les activitats van con- obertures é'IlMaestro di Ca- Poblenou. Aquest acte dóna tats comentre els esports, tro- i un concurs de paelles, ortinuar dissabte amb una en- pella i d'Històries de Sant Cu- pas als actes d'una festa que bada de bicicletes delamunpel Casal d'Avis de lairada de globus, que es va gat i el Moon River de Henry enguany ha anul·lat el focs tanya, la tradicional gimcana ganitzat Valldoreix, són altres poshaver de suspendre a causa Mancini, entre d'altres. Al artificials per evitar qualse- de cotxes i la cursa de re- sibilitats durant aquests dies del vent. També es va haver final, el públic va obligar vol ensurt. sistència amb velomotors, fins el diumenge dia 18, dia d'anul·lar els vols amb he- l'orquestra a programar bique acaba la festa amb un Per als més menuts hi entre d'altres propostes. licòpter perquè totes les uni- sos. Després del concert hi ball popular a la pista eshaurà grups d'animació, un Per als més grans l'oferta tats encara estan reclutades havia coca i vi per a tothom. campionat d'escacs, un con- de la festa major de Vall- portiva.

«L'Antonio», pregoner

Ofinova

Pissarres de peu i de paret, pantalles, retroprojectors, acetats i tot el necessari per fer presentacions amb èxit.

La papereria especialitzada de l'estudiant i el professional us ofereix també mobles auxiliars Taules d'ordinador de gran capacitat i poc volum, taules auxiliars per al fax i la impressora, cintes, disquets, tinta i tots els consumibles, d'informàtica.

VENDES. Alfons Sala, 18-20 Tel. 675 23 73 - Fax 675 38 53 EXPOSICIÓ: Rosselló, 13 Tel. 589 36 61 -Fax 675 38 53 081 90 SANT CUGAT DEL VALLÈS

úa($!h nnt7ftjnmiM

Letraset*

Taules, armaris, arxivadors, mòduls de calaixos, cadires...

• Sant Cugat.— Per tercer any consecutiu el Centro Castellano-Manchego de la població organitza unes jornades culturals que conten amb força col·laboracions institucionals de tot Catalunya i de conselleries de la Junta de Comunitats de Castella-la Manxa. Amb un pressupost de gairebé 1.800.000 pessetes, el grup de 24 persones vinculat a l'entitat ha treballat de valent per oferir un atractiu calendari que comença el dia 16 i acabarà el 23 d'aquest mes. Acollir els grups que vindran de fora i prepar-los un programa d'interès cultural, tenir tota la infrastructura a punt, muntar un bon servei de bar, dissenyar una representativa exposició són, entre altres, tasques que la comissió ha estat fent des de fa temps. Per primera vegada s'organitza un certamen de cante flamenco, el dia 16, es manté el festival de balls regionals, el dia 17, i el concert de corals, el 23, tanca la setmana. També destaca l'exposició de treballs manuals que han fet persones vinculades a l'entitat que s'inaugurarà al locals socials (Vallès, 4) el dia 18 a les 12 del migdia. Els altres actes es faran als jardins del monestir i als claustres.

Taules de dibuix, paral'lex, tecnígrafs, tamborets.


APUNTS

30

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 16 de setembre de 1W4

LA VIDA SOCIAL

Èxit de participació en la setmana del Club Natació

Joan Joaquim Ibern Joan Joaquim Ihcrn o un boter retirat que viu a Sant Cugat. Es un home que sap trobar a la vida tots els petits plaers i viu envoltat de calma enmig del brogit ciudadà \l< >N I SI s A N I

I Centri 1 .\1 cor de N;mt ( ugul. entre gl .ms hlucs de pisos, hi h;i un;i casa d una planta I e nu |aidi pic d'aililes i hules convertides en testos ui: In ha plantades ora[i^ males d'hortènsies. 1 li ha un coheM on hi lema el tallci el hotel I Is pagesos de la lodaha duien les seves botes pel adobar al Joan .loaquini Ibein. 1 a temps que al talle: no se senten cops de martell. |a que un dels últims holcis del Valies |a esta retirat. K u n . per que v a escolin aquest ofici'.' •• \ o v aig tenir cap altra opció. II pare i l'av i ja eren hotels i des de menut vaig moure'm entre boles i hotels. 1 )e tet quan v ;IIÍ eomencai a liehallai. als quinze anvs, io |.i sabia l'otici. II vam aprciuilc de la maneta mes simple: \ cient treballar el paie lo |a sabia l'olici als quiíi/e anvs... II de boter es un otici que s'esta extingint' 1 ••Si. l'oliei de boter ja esta peiílut. \ o n i c s en quedeu uns pocs i. d'aquests, tols estan |ubiluts o he a punt de ser-ho. A Sabadell en queda un. a Caldes un altre, a Vilafranca un parell i l'altre es a Sani Sadurní. Ara un boter no pot mantenir-se del seu treball. Si jo hagués de viure de l'ofici. arreglant botes no podria pas fer bullir l'olla. La primera gran davallada de l'ofici va venir als anvs trenta. amb la fundació de les cooperatives. Abans cada pagès elaborava el seu propi vi i l'emmagatzemava en botes. Ara les botes d'acer han substituït totalment les botes de fusta.» Això no fa que el vi sigui menvs natural'.' • lot te les seves raons i avantatges. Les botes d'acer p e r m e t e n d o n a r una qualitat estable al vi. II bo tiquet de lusta ara el donen artificialment. S'ha arribat al punt que moltes bodegues tenen botes de roure i les lenen buides, només per deeiitaeui. I s a Ics terres d An-

loan Joaquim Ibern. a la seva petita bodega, l-ntn JA MUI.A

«

Sóc un home feliç»

—Nom: Joan Joaquim Ibern. —Lloc de naixement: «Barcelona però al poc temps vaig anar a viure a Mas Rampinyo de Montcada». — D a t a de naixement: El 27 de junv d 1424. — E s t a t civil: Casat. —Professió: Boter i ara jubilat.

dalusia on encara queden bodegues que fan vi amb botes de castanyer i roure, però cada cop són menys. Una bóta pot fer bon vi o mal vi. pot tornar-lo agre. L'acer es més segur. El conyac de preu és el que encara es fa envellir en roure. però el més normal també esta envellit artificialment.» - Pel que veig. a més a mes de ser boter també és

—Aficions: «L'esport de la poltrona» la —Un llibre: El conte del Patufet biografia de Mossèn Cinto. —Una pel·lícula: Tiempoï modi'nws. — U n a música: Els valsos de Strauss. —La seva màxima aspiració: Viure com fins ara, ja que es considera un home feliç del tot.

un bon coneixedor del vi? —«No soc enòleg, però a forca d'estar entre vins i bótes he après a conèixer el va. A més, a casa en fèiem i vaig aprendre a distingir quin grau tindria un vi; no m'equivocava mai de més de d u e s o tres d è c i m e s de grau.» — H a dit que va néixer al Poblenou de Barcelona. Com va ser que va venir

a Sant Cugat? —«Bé. Haig de dir que al Poblenou hi vaig néixer. p e r ò als tres mesos ja vam anar a viure al mas Rampinyo. Per establir-me i treballar vaig triar Sant Cugat perquè conexia gent i els dos boters que hi havia eren vells i el poble encara tenia molta vinya. D'això fa 47 anys. Durant els primers anys vaig tenir força feina.

Aquí vaig conèixer la que seria la meva dona, que era filla del poble i de nissaga de pagesos; vivia al carrer Valldoreix. Ens vam casar, i fins ara... Ja pots posar ben gros això - fa 45 anys que som casats i ens estimem més que mai.» —Vostè que es considera un home feliç, no li fa por perdre aquesta felicitat? —«Sóc feliç p e r q u è tinc tot allò que he desitjat. Potser perquè mai he desitjat res més valuós que una vida tranquil·la, una família i una feina que sigui del meu gust. Ara que ja estic jubilat puc dir que tinc tot allò que cal per ser feliç: una dona bona i amable, una cunyada i una família que ens estimem, un jardí petit però tot nostre, i una bona cadira per reposar i bons amics per fer petar la xerrada.»

XAVl l'A VA

d'iniciació obertes a tothom. i per als més experts hi ha un torneig anomenat d'wimortats. en què es puntua s o b r e t o t la i n t e r p r e t a c i ó . També hi ha un torneig de pintat de figures i una partida nocturna de rol en viu. En espais propis es desenvolupen els jocs de simulació històrica amb figures a càrrec del club Tcam S N A F U i la projecció de pel·lícules. A Sak es un col·lectiu que fa mes de cinc anys que divulga els jocs de rol i en general tota mena d'activitats lúdiques a Sant Cugat.

Esportivament, els campionats de frontenis. futbol sala i tennis han tingut força participació, si bé els que són els tradicionals de tennis es fan durant l'any per no tenir una setmana massa atapeïda. N o han mancat tampoc les trobades gastronòmiques, com el sopar de Gala, la gran paella d'arròs que va fer el Papitu de Cornellà, o l'original concurs de truites. Sun Rius ha comentat a Els 4 Cantons que aquell soci o sòcia que ha viscut la Setmana de l'entitat «ha hagut de quedar positivament cansat i amb son per la gran quantitat d'actes en què ha pogut participar i la diversitat d'horaris en què s'ha acostat pel club». Precisament el gran n o m b r e d'actes que s'havien programat i la diversitat d'activitats que hi ha hagut ha afavorit la participació d'un important nombre de persones de tot el municipi en la setmana del Club Natació.

S'obre la inscripció de la catequesi

A Sak organitza les sisenes Jornades de Rol, Estratègia i Simulació a la Casa de Cultura • Sant Cugat.— El Club del Joc A Sak ha organitzat les sisenes Jornades de Rol, Estratègia i Simulació de Sant Cugat, que se celebren fins demà dissabte a la Casa de Cultura. L'objectiu d'aquestes jornades és divulgar el rol i la simulació. I-.n Ics jornades es pot participar en diferents torneigs de rol i de jocs que simulen des de combats aeris en la Primera G u e r r a Mundial fins a sagnants partits de rugbi futurista. Per als no iniciats hi ha partides

FRANCESC ( A R B O

• Sant C u g a t — Des del 2 fins a l ' l i de setembre el C N S C ha organitzat una sèrie d'activitats esportives, lúdiques i culturals que, si bé en la major part s'han adreçat als associats, algunes s'han volgut obrir a la resta de la població. La pluralitat d'actes s'han organitzat des de la junta de l'entitat, si bé aquest any. per primera vegada, s'ha pretès que els associats s'involucressin en el muntatge d'alguna activitat. En aquest sentit, la resposta dels socis ha estat molt favorable. El milió de pessetes que s'ha invertit en la setmana ha sortit del pressupost de! club. excepte en algun acte esportiu en què s'ha comptat amb la col·laboració d'algun patrocinador. A m b activitats obertes a totes les edats. Sun Rius. membre de la Junta, considera que «la setmana cada vegada va a més» i que el seu èxit els obliga cada any a superar-se. Per aquest motiu, cl cros. l'olimpíada de jocs populars i la festa del Far West són actes nous que han tingut molt bona acceptació.

Alguns participants en les jornades, en plena partida l .«tu MANE ESPINOSA

H Sant Cugat.— A partir del proper dilluns dia 19 i fins el 23, inclusivament, està oberta la inscripció de la catequesis per a infants i joves. Des de 2/4 de 6 fins a 2/4 de 8 del vespre la parròquia de Sant Cugat estarà oberta per inscriure els nens i nenes els pares dels quals h a g i n fet l ' o p c i ó d ' e d u car-los en la religió catòlica. Les activitats, que començaran la setmana del 10 d'octubre, pretenen formar no només infants per a la primera comunió, que són dos cursos, sinó educar-los en la fe cristiana durant quatre cursos més i integrar-los al grup de joves perquè facin la confirmació, i-".('


ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de setembre de 1994

APUNTS

31 ELS ENTRETENIMENTS

LA VIDA SOCIAL

ENCREUATS 1 2

L'himne dels Segadors acomiada la Diada fins l'any que ve

4

5

6

5 6 7 8 9 10 ha començat. Vocal de pes. Ocells. 7.- Llibre litúrgic de l'Església Catòlica, de baix a dalt. Primera de la moviola. 8.Inicia el vol. Mal gra. Descans entre greus tribulacios. 9.Tornaveu. Orde religiós mendicant establert al Mont delmatei nom el segle XIII, de baix a dalt. 10.- Símbol químic del sodi. Farina de llegums, bullida amb aigua i que es menja més

SOPA DE LLETRES

0

A A O

R

S O

A

A

C

E C

1 A

E

1 Y

T

E

1 A

S

N N

R

X

A

D

E

A A

A

A

U

1 C

V

D R

E

T

P

E

E

L

F

N O

L C G C

R

S

1

E U

N

O

1 E

A

1

u

A

B

S

A

B

E

T

C

E

L

A

1 D

A

E

R

E

D A

E

A

A

U

A M

A

R

G

1 A C

1 T

premis 'çpejo '3SBJJ 'appjB 'íuaooe 'jBjnSuts 'eoaeurejS 'ajDapnp *Kp»Apc *irep33»qv : 9P n (°S

JEROGLÍFIC

Les havaneres de la Diada apleguen 400 persones JOSEP M. VALLÈS • Centre.— Com cada any, Convergència Democràtica de Catalunya a Sant Cugat va organitzar la tradicional cantada d'havaneres amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya. Unes quatre-centes persones

es van aplegar als jardins del Monestir per gaudir de les cançons marineres del grup Peix Fregit i el cremat el divendres 9 de setembre. A la festa hi van assistir representants polítics de la ciutat i l'alcalde i president local de CDC, Joan Aymerich.

J. ESCUDER

Una combinació senzilla dona la victòria al primer jugador.

"&S1

> i QLA £ : a*a +j>a x V i a vz.cn :9!=»>ios

GIRALT

5 1 EXTREM (al

BoraisH uv -01 •stiüS n w A - 6 H •reqK>v S! - g nsmoy EU»!A - / . '813 wrj ng - 9 Enre^ «resos ~'S Id 'DUBTO j -t W CMB| niiw -'£ "B3 JOUOi|g -'Z JU3AiA3iqos --j :s|B)uoziuo{],

R. SOLER

MUNICIPI DEL BAIX EMPORDÀ Habitants el 1993: 176. Superfície en Km2. 16,44 El grup d'havaneres Peix Fregit, als jardins del Monestir. Foto: MANÉ ESPINOSA.

o menys líquida. Apa!, al revés. 11.- Anells en general.

ESCACS

GIRALT

En aquesta sopa hi podreu trobar deu conceptes de llengua. U

10 11

4

SIS DIFERENCIES

O

9

3

Verticals: 1 - Planta herbàcia anual de fulles lanceolades. 2.Liquid untuós. Crisma. Repetida arreu. 3.- Instrument òptic format per dues ulleres. Símbol de l'àstat. 4 - Plugeta fina. Nascut. 5.- Preposició. Posa en calma, a la biorxa. 6.- Passejada curta que s'acaba al lloc on

u

8

2

L'li de Setembre fa petita la plaça de Barcelona JOSEP M. VALLÈS de l'Esbart Sant Cugat, la música de la B Sant Cugat.— La plaça de Barcelona cobla Selvamar que va engrescar múltiples es va omplir de santcugatencs, d'entitats rotllanes, els balls vuitcentistes i el concert i de representants polítics de la ciutat per de cant de set corals de la ciutat van ser celebrar plegats la Diada Nacional de Ca- part important d'una jornada festiva i de talunya de l'Onze de Setembre. Les danses refermament nacional. Molts van ser els sant- teixa cobla Selvamar va ofe- l'última edició de la Renocugatencs que es van aplegar rir balls vuit-centistes. I, per vació de la Rama de la Llendiumenge passat, 11 de se- acabar, va interpretar l'him- gua Catalana, que va ser un acte multitudinari. tembre, Diada Nacional de ne dels Segadors. Catalunya, a la plaça de BarConcert de cant coral L'Esbart celona, davant l'ajuntament, per gaudir dels actes culFinalment, i d'una maneDesprés va ser el torn de turals organitzats pel con- veure i aplaudir les danses ra no menys emotiva, va arrisistori de la ciutat. L'alcalde que van oferir el Cos de bar el moment d'escoltar set de Sant Cugat, Joan Ayme- Ball de l'Esbart Sant Cugat. corals de Sant Cugat, que rich, representants del con- Joan Serra, director de l'Es- també van voler participar sistori i d'entitats i associa- bart, va presentar el pro- en els actes de la Diada. cions locals van presidir els grama d'aquesta entitat. És Van ser els components de actes festius, que van co- el cas de L'espanyolet del la Coral Sant Cugat, La Lira, mençar amb el concert de Berguedà, Eh cascabells de Serra d'Or, La Unió, La Llar sardanes. Va ser la Cobla l'Atmella de Marola, El bo- d'Avis de la Parròquia, el Selvamar l'encarregada de lero de Castelló i el Pla i Club d'Avis i la Coral Arconvidar tots els presents fer Corranda de la Flama de la monia, que van interpretar rotllanes i gaudir una estona Llengua Catalana, dansa el Cant de la senyera, Cant del ball més representatiu commemorativa que l'Es- de la pau, Cant i Corum, del país, la sardana. Després bart va estrenar davant el Jubileo i, juntament amb el i, per primera vegada, la ma- monestir de Montserrat en públic, Els Segadors.

7

1

Horitzontals: 1.- Supervivent. 2.- Nom de dona. Joc de cartes. 3.- Òxid de plom utilitzat en la preparació de vermissos. Dit de paraula, al revés. Mil romans. 4.- Símbol del fòsfor. Zíngar, al revés. Símbol del plom. 5.- Lloc de moltes roques. Allò que val una persona o cosa. 6.- Pronom personal. Cognom de l'actor de cinema més Dràcula. Unitat de treball equivalent al treball fet per una força d'una dina en recórrer 1 cm. 7.- Capital d'Àustria. Pelegrí. 8 - Capgirada nota musical. Arribar a l'exhauriment. Vocal de sempre. 9.- Cinc romans. Suborna, a la biora. Municipi de l'Alt Empordà. 10.- Manera de fer alguna cosa segon regles. Esmicola.

Una imatge de l'Esbart, que va ballar Pla i Corranda de la Flama. Foto: MANÉ ESPINOSA.

3

GIRALT

revés)

FLUM C") Wind (*>I) SHAHH IV W3HXXH (i) I (A) S nidHOTIA ^POMPS

SOLUCIÓ DIFERÈNCIES

k

-ifc T*

^^g(s»t_L

iiil^H


APUNTS

32

HLS 4 CANTONS , Divendres. Hi de setembre de 1W4

ELS SERVEIS

PERRUQUERIA - SALÓ D'ESTÈTICA homos - dones i nens

A c a n v i de l'avançat hol ai i de l a n c a n i e n l d ' a q u c - l a e d i í lo. A\ ni nu p o d e m o l c i li els iL'sultals d c K sortejo*- celebrats a h n .

Dilluns tarda obert DESCOMPTES 3a edat i carnet jove

Alfons Sola 23, baixos Tel. 675 16 51 Sant Cugat

Cupó de l'Once Sorteig de dimecres. 14-9-94 Tramuntana

50870

Mestral

sot

Numero

Premis

:

RUIXATS

a'V-.

:

•:>•.)

Sorteig

Num

•.

I.'

'I ' H

.••!'.

Trio

[J II.,us

i.

gfr^

dS

TEMPESTA

PEDRA

NEU

BAIX EMPCflOÍ

rS

LA SELVA

BOIRA

y

VENT MODERAT

411

&

d^F

VENT FORT

005 i '<•:

«LLES OCCOEhTAi.

dÜï

VENT FLUIX

• '14 ' '

C£v>)

PIA DE LÏSTANY

OOOOOO OOOOOO

premiat

< 'l.l

II , I I . - . - , . ] .

Xalcc Migjorn

ENNUVOLAT

w * v •# v »

BOIRINA

Num

l l i ' - , , , . - , . •••

Garbí

14-9-94

496 Sorteig

tí£ï)

í '

t V f V VV

Sorteig de d i m e c r e s

\

&

d2b

premiat

PLUJA I I: l l i

&

<£^>

Ponent

'i'm ,'l '

Grega.

CLARIANES

^

BARCELONÈS

077

I) •,., a . t r . HI '! •·4

MAR PLANA

84-j

MAR ARRISSADA MAREJOL

Súper 10 S o r t e i g de d i m e c r e s , 14-9-94

Temperatures d'ahir \

MAREGASSA

1-7-9-19-21 24 - 25 - 27 - 33 - 37 38 - 44 - 46 - 47 - 48 50 - 55 - 60 - 61 - 66

\J^KJ

UAR GflOSSA

\

&

d^

Loteria primitiva

9^fft

S o r t e i g de dissabte 10-9-94 1

l'j

X

:Í2

41

Pessetes

2 ,].- 6

Í

101.198.268

b <1.i S*-C

&

8 375.029

178 d . , b

470.507

1 i 10G d - 4

10.626

227 0 38 .!•• 3

1 102

71 í ) - 1 0 - 4 1

y'«j

\

49 C 4 2 R-9.

Encertants

\

\

S o r t e i g de d i j o u s , 8-9-94 ?6

/

dïQ

. C-14 R-9. 4fc

Encertants

Països Catalans

Pessetes 271 6 0 2 4 9 9

1 ilí. b 14 .i.i b t ; :

4 013 830

2ti1 il..- b

430 602

13 48'-) . l i ' 4

11 8 0 3

2 8 4 728 : l . - 3

1 184

!

o

Loto 6/49 S o r t e i g de dimecres , 14-9-94

Complementari

23 Encertants

Pessetes

0 de 6 0 de 5 + C

-

0 d<; 5

Tempestes de mitja tarda La inestabilitat augmentarà a totes les comarques, però especialment a les del nord

0 dü 4 0 d« 3

l i I-Al M A D O R l A

Bonoloto S o r t e i g de d i m e c r e s , 14-9-94

5-7-10 12-22-49 Complementari

Reintegrament

14

2

S o r t e i g de d i m a r t s 13-9-94 1 7

17-25

Encertants 1 du 6 4 .!•• 5 » C 8 8 •>.!• b

31

4 5 C-13 R-0, Pessetes 115.162.285 3 426.677 62 303

4.476 de 4

1.939

79 0 9 4 . l i - 3

400

M 1:1 sistema frontal que creuarà el Principat a mesura que avanci el dia ocasionarà un progressiu augment de la nuvolositat i del risc de tempestes. Les precipitacions podran alectai qualsevol indret, però seran mes freqüents a les àrees pirinenques. Les temperatures no experimentaran canvis destacables. Lis vents seran moderats i del quadrant nord. A les comarques gironines els núvols de tipus alt aniran creixent i a la tarda el risc tic tempestes serà elevat. L'Is xàfecs podrien ser localment intensos i anar

23

17

Blanes

28

17

Cadaqués

24

13

L'Esta rtit

22

17

Figueres

28

18

Fontcoberta

24

14

F o r n e l l s d e la S e l v a

25

16

Girona

23

16

La M o l i n a

10

3

El P o r t d e la S e l v a

26

16

Ripoll

25

9

St. Feliu d e Guíxols

23

18

St. Privat d ' e n Bas

22

12

Sta. C o l o m a de Farners

27

18

Badalona

24

19

Sant Cugat del Vallès

24

14

S t a . C o l o m a d e G.

26

19

Sant Adrià de Besòs

24

18

Alacant

26

22

Barcelona

25

18

C a s t e l l ó d e la P l a n a

27

19

Eivissa

26

23

Lleida

21

12

Palma de Mallorca

25

22

Perpinyà

22

14

Tarragona

24

17

València

26

20

Estat Espanyol

4 - 1 5 - 17 2 6 - 3 9 -48

acompanvats de calamarsa. Les temperatures màximes seran suaus i les mínimes es mantindran fresques. A l'bmpordà bufarà la tramuntana. Al Barcelonès i al Vallès Occidental dominarà el sol la major part del dia, però a la tarda sovintejaran cL cumuK de tempesta i Ics precipitacions podran ser localment intenses. A la Catalunya Nord hi

05,32 (solar) SURT 07,32 (oficial) 16,00 (solar) SURT 18.00 (oficial)

v ' v

haurà molta inestabilitat i l'ambient serà fresc, insegur i molt variable. Al País Valencià la situació meteorològica estarà dominada per les altes pressions. Hi haurà alguns intervals de núvols alts, si bé en general dominarà el sol. Les temperatures augmentaran lleugerament. A les illes Balears la nuvolositat augmentarà a mesura que avanci el dia, i a la /ona nord el risc de

17,59 (solar) ES PON 19,59 (oficial) 02,04 (solar) ES PON 04,04 (oficial)

tempestes serà elevat, especialment durant la nit. A tot el litoral català els vents seran del nord i de força 3 a 5. A la mar hi haurà marejol i freqüents àrees de maror fora de la protecció de la costa. Cap de setmana variable Quedaran restes d'inestabilitat i la nuvolositat serà molt variable a totes les comarques catalanes. Les tempestes seran irregulars, però localment podran tenir un caràcter intens. Els vents del nord es reforçaran i les temperatures minvaran. La humitat ambiental serà baixa i la visibilitat, bona.

Màx. Min

La B i s b a l

Màx.

Min.

Madrid

_22_

11

Almeria

28

20

Bilbao

20

15

Burgos

16

8

La C o r u n y a

15

14

Granada

22

19

Lanzarote

29

21

Múrcia

30

22

Osca

18

7

Pamplona

20

10

Santander

19

15

Saragossa

22

13

Sevilla

25

17

Toledo

19

11

Valladolid

15

8

Vigo

17

12

Món

Màx. Min.

Amsterdam

14

7

Atenes

37

22

Berlín

17

11

Bonn

15

12

Bratislava

24

13

Brussel·les

20

10

Ginebra

16

14

Lisboa

25

17

Londres

14

10

Moscou

23

10

París

16

12

Praga

22

12

Roma

31

23

Varsòvia

24

14

Viena

23

15

Zuric

15

13


33

APUNTS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de setembre de 1994

ELS CINEMES «Amor propio»

• SANT CUGAT

Director Mano Camus. Intèrprets: Verònica Forqué, Antonio Valero, Anabel Alonso i Antonio Resines. Recomanada: R/18. Sala: Sant Cugat 1, de Sant Cugat; Rubí Palace 2, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola. • Una dona adinerada i sense fills, que ignora els embolics del seu marit tant al llit com als negocis, veu com la seva vida fa un tomb radical quan ell és sorprès fent un desfalc.

Sant Cugat 1 Amorpropio

17.00, HM5,2aL30

CinearMres

l m peons ar1os<temiMÉHife 16^,18.10,20^0,22.45

Sant Cugat 2 Mttümi airknnnftoi

17.00,19.45,22.30

Euterpe

Mentiràs arriesgadas _ ;;;

17.15,20.00,22Í0

Montecarlo

BcSerte

16.00,18.10,20Í0,2245

Principal

Bpeques* va de martí»

16.10, ia20,20i0,22.36

TRUBI

Rambla

Oitmboóasywtmmi

16.10,1820,20.30,22.50

Rub(Pabce1 Bp9que»w<i»marcha Laborables: 18.00, 20.00,22.30. DissaMwlHWiut: 16.00,18.00,20.00,22.30

• CERDANYOLA

Sant Cugat 3

• SABADELL

iQaptcmtfmtommvm 16.45,19.30,22.30 16.30,19.45,22.15

Sant Cugat 4 Befen*

Laborat*»: 1S.00,

Rubí Palace 2 Amer 20.00,22.30 Dissabtes í

Kursaal

True Ues

17.10,19.45,2Í20,01.00

ElrouesevadenfÉB

17.00,19.00,21.00, ma

Oiatrofxxlasyui»«Íftti

18.15, 18.30,20.55, &1«

«Angie»

B tot» de mar

1650,18.35,2030,22*

Director Martha Coolidge. Intèrprets: Geena Davis, Stephen Rea i James

SufwdetectrveenHiliòotilB

WM, 18.40,2(1% 2240

Angie

17.15,18.15,2U%2£1$

Gandolfini.

Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola. • Angie és una dona d'una intel·ligència brillant i rebel que ha crescut al si d'una tancada comunitat de Brooklyn, Nova York. Les seves inquietuds i aspiracions són completament oposades a la dels seus familiars i amistats. Viu amb la incomprensió generalitzada dels que l'envolten, fins i tot d'una seva amiga de la infància, i queda embarassada del xicot que té des de fa anys, al mateix temps que inicia una relació amorosa amb un prestigiós advocat. «El cliente» Director Joel Schumacher. Intèrprets: Susan Sarandon, Tommy Lee Jones i Brad Renfron. Sala: Sant Cugat 4, de Sant Cugat; Rubí Palace 4, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell; Montecarlo, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola. • Mark i el seu germà s'amaguen en un bosc per fumar un cigar. Un home gras apareix amb el seu cotxe i connecta una mànega al tub d'escapament per suïcidar-se. Però abans de fer-ho apallissa brutalment Mark i li explica alguna cosa sobre l'assassinat d'un senador i el lloc on és el cadàver. L'home, advocat de professió, es tanca al cotxe i ei germà de Mark entra en estat de coma afectat per la violenta situació.

%,

^

16.50,18.50

lmmW*»*0É*.

T SABADELL OfMMSsatesBdipt -

MÉí

rilàr irti in

1 6 J 0 , m » . 1 $ , 22,45

m»ué

V ' '•

20m 23,05

16.00,18.00, ».1S, 2245

AmorpWfüo

•*£}*[

«28,1835,2045,»»

Belen»

tti

sm* ; «Cuatro bodas y un funeral» Director Mike Newell. Intèrprets: Hugh Grant, Andie MacDowell i Kristin Scott-Thomas. Recomanada: R/13. Sala: Rubí Palace 5, de Rubí; Rambla, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. I Charles, un solter empedreït cada vegada més ferm en les seves conviccions antimatrimonials, arriba en l'últim moment al casament d'uns amics. Charles és el padrí, però es descuida els anells, quedant com un autèntic desastre davant la plana major del seu cercle d'amistats. Però el dia no serà totalment nefast, ja que coneixerà la dona de la seva vida, Carríe, amb la qual tindrà una aventura sentimental.

«El lobo de mar» Director Michael Curtiz. Intèrprets: Edward G. Robinson, Alexander Know, Ida Lupino i John Garfield. Sala: Kursaal, de Cerdanyola.

• Els supervivents d'una embarcació que ha xocat a la badia de San Francisco són rescatats per un capità neuròtic que els té captius al seu vaixell.

«Mentiràs arriesgadas» Director James Cameron. Intèrprets: Arnold Schwarzenegger, Jamie Lee Cuitis, Tom Arnold i Bill Paxton. Recomanada: Apta. Sala: Sant Cugat 2, de Sant Cugat; Rubí Palace 3, de Rubí i Euterpe, de Sabadell. • Harry Tasker fa una vida perillosíssima com a espia de l'agència Omega Sector, que lluita contra el terrorisme nuclear, i s'amaga sota l'aparença d'un venedor d'ordinadors. La seva esposa el considera un home molt avorrit i decideix abandonar-lo per fugir amb un home que es fa passar per agent secret. Unes ombres perilloses amenacen la seguretat internacional i Harry ha d'intentar mantenir l'ordre mundial al mateix temps que ha de salvar el seu matrimoni.

«Los peores anos de nuestra vida» Director Emilio Martínez-Lazaro. Intèrprets: Gabiro Diego, Ariadna Gil, Jorge Sanz. Recomanada: R/13. Sala: Sant Cugat 3, de Sant Cugat i Cineart-tres, de Sabadell. • Els germans Alberto i Roberto tenen una sort ben diferent amb les noies. Tots dos s'acaben enamorant de la mateixa dona.

«El peque se va de marcha» Director Patrick Red Johnson. Intèrprets: Joe Mantegna, Lara Flynn Boyle i Joe Pantoliano. Sala: Rubí Palace 1, de Rubí; Principal, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola. • La vida de Baby Bink resulta amenaçada quan és segrestat per una banda de lladres que es fan passar per fotògrafs. Aviat els segrestadors s'adonaran que és molt difícil tenir cura d'un petit.

MÈ.

M •

17J8,19.25,22J6 16.10,18.25,20.40,2255

«Los picapiedra» Director Brian Levant. Intèrprets: John Goodman, Rick Moranis, Elizabeth Perkins i Rosie O'Donnell. Recomanada: Apta. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. • L'ascens de Pedró Picapiedra a l'Slate Company significa que deixa de ser operador de la bronto-excavadora. Però aquest progrés econòmic i social de Pedró es correspon amb l'acomiadament del seu amic Pablo Màrmol.

«Rapa Nui» Director Kevin Reynolds. Intèrprets: Jason Scott Lee, Esai Morales, Sandrine Holt i Eru Potaka-Dewes. Recomanada: R/13. Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola. • L'illa de Pasqua, 42 anys abans del seu descobriment oficial, estava dividida en dos tribus: els orgullosos i poderosos Orelles Llargues i els treballadors Orelles Curtes. Noro, de

la tribu de les Orelles Llargues, i Ramana, una atractiva jove de la de les Orelles Curtes, viuen una història d'amor marcada per l'adversitat.

«Speed» Director Jan de Bont. Intèrprets: Keanu Reeves, Dennis Hopper, Sandra Bullock i Jeff Daniels. Recomanada: R/13. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. H Jack Travent és un agent especial del departament de policia de Los Angeles força intrèpid i amb una aguda comprensió de la ment criminal. La sort de Travent és posada a prova quan queda atrapat en un autobús que ha estat programat per explotar si se'n redueix la velocitat a menys de cinquanta mules per hora.

«Superdetective en Hollywood 3» Director John Landis. Intèrprets: Eddie Murphy, Judge Reinhold, Hector Elizondo i Theresa Randle. Recomanada: Apta. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. B Noves aventures del detectiu de Beverly Hills Axel Foley, que ha de seguir la pista d'un misteriós assassí a l'interior d'un parc d'atraccions de Wonderworld, amb la col·laboració del seu vell company de peripècies policíaques, Billy Rosewood.

«Tess y su guardaespaldas» Director Hugh Wilson. Intèrprets: Shirley MacLaine, Nicolas Cage i Austin Pendleton. Recomanada: Apta. Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola. • Tess Carlisle és la vídua del president Carlisle i una de les esposes més populars que hagi tingut mai un mandatari del govern nord-americà. Tess té vigilància personal per a tota la vida a Ohio, la seva localitat natal. L'agent encarregat de supervisar-ne la seguretat és Doug Chesnic, que va formar part del servei secret del president Carlisle quan aquest ocupava la Casa Blanca.

L'esposa del president Carlisle I «TESS Y SU GUARDAESPALDAS» Títol original: Guarding Tess. EUA, 1994. Director Hugh Wilson. Intèrprets: Shirley MacLaine, Nicolas Cage, Austin Pendleton, Edward Albert i James Rebhorn.

A

ÀNGEL QUINTANA

l cinema nord-americà sempre li ha agradat reinventar-se la història política del país. Otto Preminger es va inventar, a Tempestad sobre Washington, un escàndol de corrupteles polítiques protagonitzat per uns senadors i un president dels Estats Units situats més enllà del temps i de l'espai. A Bienvenido Mr. Chance, Hal Ashby es va inventar la història d'un jardiner —Peter Sellers— que gràcies al seu enginy arribava a ser president dels Estats Units. Si repassem la història dels Estats Units veurem, però, que no hi ha cap president jardiner que pugui tenir una semblança amb Peter Sellers. Com en la història recent dels Estats Units, tam-

poc no hi figura cap president que s'anomeni Carlisle, que hagués mort d'un atac de cor i que tingués una primera dama enèrgica anomenada Tess Carlisle. El president Carlisle i la seva esposa no són més que part de l'engranatge d'una ficció absolutament prefabricada. Tess y su guardaespaldas pren la forma d'un film dissenyat per al públic de la tercera edat, ja que adquireix la forma d'una història de revista del cor nord-americana on es mostra un bon duel interpretatiu entre una vella actriu i un jove actor, i on a més es juga sobresegur reciclant en l'argument dos èxits recents de la indústria hollywoodiana, Paseando a Miss Daisy i El guardaespaldas. L'estructura dramàtica de Tessy su guardaespaldas disposa d'elements interns que en la seva primera hora de metratge, quan es mou només al nivell de Paseando a Miss Daisy, l'arriben a convertir en una pel·lícula mitjanament interessant. El film parteix del treball de construcció de dos bons per-

sonatges, que no són en cap moment unilaterals i que poden arribar a tenir una rica gamma de matisos. Tess Carlisle és presentada com una dona capritxosa, acostumada a tenir el poder de tot el que l'envolta, però alhora com una dona que enyora la soledat i que voldria viure els plaers d'una quotidianitat no controlada. El seu guardaespatlles es presenta com un jove arribista que ha convertit la professió en gairebé la seva religió, però que se sent frustrat perquè la seva vida no té risc i la vida quotidiana al costat d'una vella múrria esdevé un autèntic malson. L'estructura narrativa de Tess y su guardaespaldas i el treball de posada en escena es mouen a partir dels paràmetres clàssics més rígids. Es parteix del conflicte irresoluble entre la relació quotidiana del guardaespatlles i la dama. A mitja pel·lícula la relació entre els personatges fa un gir per transformar-se en una història d'amistat i estima. En el moment, però, que la història es posa sentimental apareix

Shirley MacLaine i Nicolas Cage són els protagonistes de Tess y su guardaespaldas. el perill exterior que capgira la quotidianitat i llança la història cap a una altra dimensió. Es en la part final que el director abandona el

duel interpretatiu, per convertir el film en una mena de thriller sobre el segrest d'una ex-primera dama dels Estats Units. Paseando a

Miss Daisy dóna pas a allò que és pitjor d'El guardaespaldas, i el film acaba convertint-se en una apologia de l'ordre.


APUNTS

34

L·I.S 4 C A N T O N S / D i v e n d r e s , l h d e s e t e m b r e d e 1 W 4

L'AGENDA

16

— J o a q u i m \ k n \ . l'icMdcnt del P a i l u i n c n t lie ( a l a l u n v a . Avui i.I d1' anyv — ('armen Muurií. A v u i t,i 4.S ; i n \ s .

lli

de

vvtein'nv

DIVENDRES • Sants ( ' o r n e l i p. m r . . C e b r i à b.. I d i la vg. i Heata I m e l d a vn.

VI nu. 11 la

-"

JIHV

— L l i u r e n B a i a 11. \eli: u lli;ia! a m e i .ean.i I I li> d e ^ l e m l · i e la d l .iiiv s

• \ alldnreix \ le- 12 -lei migdia, a l'es_<k -i.i .1. Sant Cebrià. Missa

— I I . B . k i n t ; . ( u i i l a i ; i-.li i van l a ï u de |.t/V n.a d a n u a w .•. I I |i> de s e l e m l ' i c la li.~> . i n v v Juse l . u i s D o r e s t t ' . I a m p i " ' i h n i p a de vela u K Juv's ile Svi.! I I.- i k -. leinhn.- la às . u n s —.losé K a i n o n iik del I <

M.,|o, A la '. d e l m i g d i a a l ' I r a de la R e c t o r i a . V e r m u t p o p u l a r a m b musica • A 2 4 d ' l I d e la m l al p a l : del ( a-al de C u l t u i u . el j n . p de t e a l r e Poca C o m a p i c - e n t a el - c u c - p c c l u J c l/-'/,v. euii ics.

\K-\ankii. I .r-

H . , u , i.ui i. | I l ' i

de - e l . u - l i >

- I.eouanl

A les I I de la nit a la / o c a . spoitiva municipal, ball

I l vs . . . , v -

Collen. ( un'aiil

i v a e ; n ' ' - i l i i ! eaii.uK r.e I I 2 I - N ú r i a l ' e l i í i . ' .ail.uit i .u 11 ui I i ; i .k -.eli.uula.' la ; s u n - . \nIunio Saura. l'mu a ! 1 ^ .!.• H ' U r - h - ,

I i ''1 ans-

• \ r i c s . 'I a ..i., e la I 1 a \ . a '-.ah.: •. -.la au.i ir.v a d e l u udu .n|ll.-M i v l i ' i " i I i s!iu |.i v'.nvii'.i i •, - e n le laula

. -.IM-I.I

i

1 UK

IIIUK

I a i a t. n i p i t ] u al . ' l e i ^ -lat •

0

A^tiiu.

— O l i v e r S t o n c . l í i u t i i ' i do c i nema n o i d - a i i i c i k a \v ui la IS a n v v

— Assumpta Serna.

P

Caure. " . I--I '• •, , u [ :, u u i u i . K - j a l e l . i en se",I e n e n l d 1 --lara- m e ai. e ' m '- que m a i .

• Hessnns. : i u ,a.< '1 l·iuv lli h i -ilaa, lei-. ui-ul'.adkeue el n . - l ' e - l ' m e a i a a m i ' m i ' l ! e.e s i m p l e

Monestir \ l e - s d e l vespre a l - ai e ".del m o n e s t i r , cant l'I.ueciu a m b l ' a c t u a c i o d e l K r a u i ,' V . ' . c q u c r a . I ! ( ,,-/•'. .•• • .:. i',' i / i i m I'M. i ( , ) u i n l a n a Ce \ .•.! dej'v l'a- a la g u i t a r r a 1 iiii-'es .lo; nades C u l t u r a l s d C i c u i r o ( astellano-MaiK'he .'.•• s u't t ' u g a t .

• Centre De l l i d e l m a t i a l l i de 'a nit a la < asa de C u l t u r a . \ ' l l o r n a d e s del |oes d ' e s i i cegia.. snv.ilaeio i l o l .

• \alldnrei\ \ ics " de la t a r d a al \ 1 u s e a de \ a l l d n r e i x . c l o e n d a d e l I ( u i s d ' l h - l o n a de V a l l d o -

anar

• ( r a n e . . ' ' iui'\ .'.' raïm. I a leva i. eonaunia esta en uu e - l a l de i r i a n e - t a l · i h t a t . A L | I K - I t e l et d o n a r à , t a m b é . un e i a n e q u i l i b r i p s í q u i c . • Ideo. , ; l a l i e l - : : . , ^ , ^ ! l e s I n s i n u e s f a m i l i a r s a la l l a i n a d i v e r t e i x e n . N o t'has de c a p f i c a r tant pels p r u h l e me- d o m e - I i e • V e r j j e . J - a p M - ^ 1 -ek'nibre l l a u n e s d ' c s l a i mes p e n d e n t dels amies. q u e d a r r e r a m e n t els tens a b a n d o n a t s . • l í a l a n c a . ."2 set 22 iietuhrc V i g i l a aquest o r g u l l , d e l q u a l las un us d e s m e s u r a ! . l i t p o d r i a p o r t a r greus p r o b l e m e s a m b la teva p a r e l l a . • K s e u r p i . e"i aet. 2] nnvenihie l.es a m i s t a t s e s t a r a n d ' u n bon h u m o r que podrà alleue e r i r - t e de la t e n s i ó q u e p a teixes a easa teva. • S a n i t a r i . 12 nov -2.11 desembre N o t ' a m o ï n i s t a n t p e r aquests p r o b l e m e s l a b o r a l s , j a saps q u e a m b el t e m p s t o t passarà i n o v a l la p e n a a m a r g a r - s e . • C a p r i c o r n . 21 des-14gener - S i g u e s mes r a o n a b l e i i n t e n t a p e r d o n a r aquesta persona q u e et s e m b l a q u e s ' a l l u n y a d e l t e u eostat. • A q u a r i . 2U gener-IS febrer O u e les eoses et v a g i n t a n bé s i g n i f i c a q u e estàs p o r t a n t a t e r m e e o r r e e t a m e n t les t e ves tasques. • Peixos. 1') febrer-20 març

— Ha arribat l'hora de tornar a l'activitat quotidiana. Potser els primers dies et costarà. però tot se solucionarà.

17 D I S S A B T E • Sants 1 ,i Impressió de les L.lagues de St. Francesc., St. Robert B. SJ i Sta. Ariadna mr.

l.i.in I i r i a - c n p n - i d e n t d e l C e n t r o . 1 m . , M A M I S l ' I N O S A

Jornades del Centro Castellano-Manchego

A

vui eiinieiieen !es J\M nades C u l t u r a l s tjitc a u u u l i n e n l o i g a u i t / a i el C e n t r o Castellano-Mu'vchcga'' ile Sant Cugat. D u r a n t cine dies. des d'avui i fins dissabte dia 1\. aquesta entitat té previstes diverses activitats culturals i lúdiques pet c o m p a r t i r amb la resta de santcugalcncs. I n g u a i i v . per p r i m e r a vegada, les j o i i i a d e - i n c l o u r a n cantc jlamcucie que anirà a càrrec de D e m e t r i o A n t e q u e r a de Valdepeïias. justament aquest vespre a p a r t i r de les vuit als jardins J c j monestir. I I C e n t r o ha d c c i d i l n o m e n a r M a n x e c de l ' A n y .lavier l'c i c / l e r n a n d c / . rcsponsahle de l u t i - r t e Social de la Junta de Coui'.i'i'.ials de Castella la M a n x a . I MA

• Valldoreix D e l ' d e l m a t i a 2 de la t a r d a al Pati d e l ca-.,' de C u l t u r a , l'irolina l u l u n t i l •\ 1 4 d.c l u a la plac.a estació. c o n c a - i n t a n l i l de p i n t u r a ra.pid.i. A 2 : de i n a la placa estació. . . • n a u s i n f a n t i l de c ò m i c s \ 2 4 d ' I 1 a la piscina n i u lue'.pal. l'esta de c l o e n d a Pis,:.'a \ a l l d o r e l \ . \ 2 -i & 1 1 a ! ' A r x i u C a v i n ., V o l a M a s l u s t e r . 5 7 ) , visita c o n i e ' f . a d a a càrrec de Josep Mana Cavin.

A les 2 de la tarda al Pati del col·legi Ferran i Clua. concurs de paelles d'arròs. A 2 4 de 4 al c a m p de futbol, II Cursa popular 3 h. resistència amb ciclomotor. — A 2 4 de 4 V Gimcana de cotxes de Valldoreix. Obligatori presentar-se disfressats.

A Ics s tic la t a r d a a a a i - e m a m u n i c i p a l , t r o t e u de n a t a c i ó de V a l l d o r e i x v l e - l\ ai pav^ l l i ' . s p o r l i u . l o r n a d a de hasi|.,cl ••\ Ics fi :; la |'l 'ca M a j o r . g r a n festa i n i a n u l Jocs de participació. A : . 4 d ' U de la .';-. al Casal ile C u l t u r a , el g r u p de '.caire I spiral ile V ;•. d n K ; \ p r e s e n 'a C apihii (htu>:;n ! ;,'.'.: /,'. LI' A gustiSolc i M a - , • A Ics I 1 a la placa M u j o i . gran ball de I esta M a a u a m b l a V I I , , Dixielatu! liand. A 2 4 d ' 1 de la m a t i n a d a a la pi-ta e s p o r t i v a , testa disen.

• Monestir — A les s de la t a r d a als j a r d i n s del m o n e s t i r , ["estival de Balls Regionals, organitzat pel ( entro Castellano-Manchego Sant C u g a t . A c t u a c i ó dels

Sortides des de l'Avinguda Alfons Sala. -Dies feiners. 1a sortida: 06.50h-07.50h i als 50 minuts de cada hora fins a (es 21.50h. L'últim servei finalitza ei seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius, la sortida: 07.50h-08 50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21.50rt. L'últim servei ftiaitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. Recorregut Mas Janer, Esfac/ó Mira-sol, Plaça Can Cadena, Estació St Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sa/a, Can Cadena, Estació Mlra-sot Mas Janer. W SANT CUGAT Sortides des de Sant Domènec. -Diesfeiners. 1a sortida: 06.l6tv06.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. -Olssabtes i festius. 1a sortida: 09.16h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.23h-06.53h i als 23 i 53 minuts de cada horafinsa les 22.23h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. Sortides des de l'Estació FGC. -Dies feiners. 1 a sortida: 06 05h-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.05h-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. Recorregut Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, Plaça CoH, Mercat Torreblanca, Monestir, Estació FGC, Colomer, Sant Domènec.

CASAS P ARTICULARESC0MUN1DADES- DESP ACHOSILOCALES P ARKINGS - ETC... PERSONAL CUALIFICADO - SERIEDAD - RAPIDEZ - D1SCRECIÓN ! Ora Cerdanyola, 50 - Sani Cugat del V aliés - fax 674 95 84

18

• Sants St. J o s e p de C u p e r t i n o fdr. i Ferriol mr.

• Monestir — A les 10 del matí als jardins

3. S A N T C U 0 A T 4 A FIOBESTALES PLANIS

Sortlde» d M de Ma* Janer. -Oleslelner». 1a sortida: 06.i0h-07.l0ti i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.20h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes I festius. 1a sortida: 07.10h-08.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 221 Oh. L'últim servei ftnaBtza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

j TEL 674 95 84 6 7 4 9 6 12

• Centre — A les 12 d e l m i g d i a a la seu del C e n t r o C a s t e l l a n o - M a n c h e g o Sant C u g a t l e \ alies. 4). I n a u g u r a c i ó d e l ' e x p o s i c i ó de t r e b a l l s , p r o d u c t e s de la M a n x a i e x p o s i c i ó d e l o l ja de f e r r o de l ' e s c u l t o r ( a : melo Harrajón (Toledo i

• La Floresta - - A Ics 4 d e la nit al local de l ' A s s o c i a c i ó de P r o p i e t a r i i V e ï n s ile la F l o r e s t a ( placa A i g u a l l o n g a . l i . juese n a c i ó d e l l l i b r e ( i; /xnvi·i.g /hi ncard. d e J o r d i B o r d e s , e n m o t i u d e l 75è a n i v e r s a r i de l ' A s sociació. — A les 1(1 de la nit a la pista c o b e r t a de la F l o r e s t a ( C e n tre C í v i c ) , a c t u a c i ó de l'P.sb a r t Sant C u g a t , en m o t i u d e l 75è a n i v e r s a r i de l ' A s s o c i a c i ó de l a F l o r e s t a .

D I U M E N GE

• LÍNIA i. SANT

PATRULLA DE LIMPIEZA S.CP

Ha-t'.uicrs de l ' F s b a r t Sant ( ugat ( C a t a l u n y a ) , I r m a n d a de ( i a l e g a de R u b í ( G a l í c i a ) , (a-a R e g i o n a l de M ú r c i a ( M ú r c i a ) . Asociación Cultui.il M a n u e l d e F a l l a de B a r c e l o n a ( A n d a l u s i a ) . Casa d e Cuenca en Barcelona (Fcdcr a c i o n de C o m u n i d a d c s O r i ginales de ( a s t i l l a - l a M a n cha I i ( i r u p o tic ( ' o r o s v D a n /;-.- V i í i a s d e l A g u a d e M o r a l de C a l a t r a v a I C i u d a d R e a l ) . D e 1(1 d e l m a t í a 1(1 de la nit a la Casa d e C u l t u r a , V ' l J o r n a d e s del j o c s d ' e s t r a t è g i a . simulació i r o l .

• Valldoreix — A Ics i n al Pati d e l Casal de C u l t i u a . f i r a d ' a r t e s a n i a . — A : / 4 d ' I I a l'F.ia de la rect o r i a . l'ira de b r o c a n t e r s . — A 2 4 d ' 11 al p a v e l l ó e s p o r t i u . cursa p o p u l a r . — A 2/4 d ' l 1 a l ' A r x i u G a v i n . visita c o m e n t a d a . — A les 12 d e l m a t i al p a t i d e l Casal d e C u l t u r a , e x h i b i c i ó c a s t e l l c r a a m b els C a s t e l l e r s de C o r n e l l à i b a l l a d a a m b els G e g a n t s d c V a l l d o r e i x . — A 2 4 ric 2 al p a t i d e l casal de C u l t u r a , l l i u r a m e n t de premis de la cursa p o p u l a r i de la g i m c a n a d e cotxes. A les (> d e la t a r d a a la placa M a j o r , festa i n f a n t i l . v 2 4 d ' 1 1 de la n i t al Casal de C u l t u r a , r e p e t i c i ó de l'aelu.iem del grup teatral I s pir.il. A 2 4 d I I de la n i t a la / o n a esportiv a m u n i c i p a l , s a r d i u a da p o p u l a r . — A 2'4 d ' l i de la nat a la pista e s p o r t i v a , ball li de festa.

Sortides des de F. Colom. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.30h del mati i cada hora i mitja fins ates21.30h. -Dissabtes I festius. 1 a sortida: 08.00h del matí i cada hora i mitja fins a les 21.30h. Sortides des de l'Estació. -Dies feiners. 1 a sortida: 07 20h del mati i cada hora i mitja fins a les 22.20h. -Dissabtes I festius. 1 a sortida: 08.50h del mati i cada hora I mitja fins a les 22.20h. Recorregut F. Colom, la Floresta, Plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sala, Estació, Plaça Centre, La Floresta, F. Colom.

• A 3, SAITT CUaATJWBÍ·TEfUIASSA -Dies feiners. 1 a sortida: 05.40h-06.25h i als 25 minuts de cada hora fins ates22.25h. -Dissabtes I festius. 1 a sortida: 06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55h, 07.55h i 11.55h.(feiners) • A 3. SANT COOAT-BARCELONA -Dies feiners. 1 a sortida: 05.15-05.40 i als 40 minuts de cada hora fins a les 22.1 Oh. -Dissabtes. 1 a sortida: 05.15-05.40 i 06.1 Oh i ais 10 minuts de cada horafinsates22.10h. -Diumenges I festius. 1 a sortida: 07.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40h i 23.00h (feiners). 23.00h (dissabtes i festius). T A 3 . BARCELONA-SANT CUGAT -Dies feiners. 1 a sortida; 05.45 i als 15145 minuts de cada horafinsa les 21.45h. -Dissabtes. 1 a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora fins ates21 -45h. -Dlurr*r^e8lfe8tlus.1asortida:06.45hials45niiraitsrJecadarioraftKales21.45h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners).

MIQUEL RAMS

SERVI DIA I NIT Servei de grua Cobrament amb Targetes de Crèdit I VALLDOREIX i Teletac

ASS.

RADIO

TAXI SANT CUGAT

• Electricitat - Aigua - Gas • Aire condicionat - Calefacció • Instal·lacions Industrials c/ Can Matas, 6 Tel. 674 80 39 / 908 897882 (mòbil) Sant Cugat del Vallès 3C'OS*0O1t2

589 44 22 - 674 92 12


35

APUNTS

E L S 4 C A N T O N S / Divendres, 16 de setembre de 1994

L'AGENDA del monestir, xocolatada amb melindros, organitzada pel Centro Castellano-Manchego Sant Cugat

Dia / Poble

5 Cerdanyola

Vals (av. Catalunya, 17.)

692.11.30

ï Rubí

Roca (av. Barcelona, 55.)

699.09.53 564.16.88 668J9.67

j Papiol

AVfe(av.Ger»raJtat,35)

• Sant Cugat

Teixidó (rWaCeler, 97)

67477.49

II Cerdanyola

Ftíbera (Sant Ramon, 182)

-

' Rubf

Oriol (Zafiro, 28)

699.43.98

ÉSNMÉfS

Í Montcada

Via (Major, 89)

584.14.81

i Papiol

A.Vtt(Av. Genera»* 35}

668.39.67

• Sant Cugat

Beringues (Alfons Sala, 46)

674.0433

* Cerdanyola

Ribera (Sant Ramon, 182)

Ü Rubf

Gfeert (Torras Oriol, 4)

-

= Montcada

Via (Major, 89)

584.1431

ï Papiol

A.VIa(Av.Genera«at,35)

66859.67

Moral (Santa Teresa, 40)

675.33.44

% Cerdanyola

Torrants (Diagonal, 34)

-

: Rubí

Ba«ori(Mià i Fontanals, 1)

699.03.88

Capdevla

-

A.V*à(av.GeneraW,35)

668.39.67

|

Sani Cugat

• Montcada

19

Relat (av. Catalunya, 65)

§

Domènech (pg. Sant Martí, 50)

6745353

« Cerdanyola

Pereiro (av. Catalunya, 51)

-

• Rubí

Pont(Mag(Ram9ntol,7)

697.34.56

Ü Montcada

Duran (rbta Montcada, 37)

575.15.43

| Papiol

A.VKt(av.GeneraJtat,35)

668.39.67

D I L L U N S • Sants —Sts. Maria de Cervelló vg. i St. Gener b.

Sant Cugat

Uorens (Santa Maria, 27)

674.15.31

rf Cerdanyola

Uiis(Altimira,18)

-

ï Rubi

Cafeïna (Ntra. Sra. Lourdes, 35)

69920.99

= Montcada

Via (Major, 89)

584.14.81

|

Papiol

A. Vila (av. Generalitat 35)...

66839.67

Sant Cugat

Cuüel (pg. Diputació, 6)

20

D I M A R T S • Sants —Sts. Eustaqui i Teopista i fills mrs. Sta. Felipa mr.

Papiol

Sant Cugat

i Cerdanyola

• S a n t Medir —A mig matí, arribada a l'esplanada de Sant Medir de la Guàrdia Urbana de Barcelona muntada a cavall.

D I M i CitiS •Sants —Sts. Mateu apev. Jonàs prof. Stes. Ifigènia i Celina vgs

22

D I J *-*!'«

-

Pamïa (Xercavins, 7)

ï Montcada

Pardo (Masia, 2)

56421.39

A.vlà(av.Genera8tat,35)

66839.67

S Sant Cugat

Riera (Dr. Mutilo, 1)

674.0430

5 Cerdanyola

OraTs(A Argentina, 17)

580.7859

; Rubf

Bata» (Francesc Macià, 23)

699.04.30

; Montacada

Guix (Major, 25)

564.16.45

ï Papiol

A.Vte(av.Ger»raBat,35)

66838.67

•Sants —St. Maurici i comps. mrs. i Sta. Digna vg. mr.

21

674.03.64 -

: Rubi

(Papa

FESTA PATRONAL

Sancnez (pg. Xops, 2)

EXPOSICIONS •Municipals —Dies 24 i 25 de setembre, exposició de bonsais. —Del 30 de setembre a 1*11 d'octubre, de l'Amazones a la Guajira (Col·lectica d'art). •Privades —Fins el 27 de setembre a la Sala Rusinoi, Ció Abellí. —Fins el 2 d'octubre a Canals

Ofiòm Municipal l a Floresta

SERVEIS 674.06.45

l Montcada

TELÈFONS

Farmàcia (adreça) SaJavwt (Santiago Rusinoi, 38.)

Sant Cugat

• La Floresta —A les 6 de la tarda al local de l'Associació de Propietaris i Veïns de la Floresta (plaça Aiguallonga, 1), pallassos, titelles i il·lusionisme. 75è aniversari Associació.

-A les 10 del matí a la Floresta, ciclistes de Catalunya, el Rosselló, Andorra, Mallorca, València i de l'equip Saunier Duval participaran en una edició més del Campionat dels Països Catalans de ciclisme femení. Recorregut: plaça de Can Cadena, Ronda Nord, centre de Sant Cugat, Vallvidrera, les Planes, Santes Creus de l'Orde, Molins de Rei i Rubí.

a les 2 de la tarda a la plaça Octavià, Firart, mostra d'artesania.

FARMÀCIES DE TORN

Galeria d'Art, Celebració del VIII aniversari. Artistes per un nou segle. —Fins el 27 de setembre a l'Associació d'Idees, Apunts de Carles Carretero. —Fins el 2 d'octubre, Museu de Valldoreix, Arqueoreix. —Fins el 25 de setembre, al Centro Castellano-Manchego Sant Cugat, exposició de treballs i productes de la Manxa, i exposició de forja de ferro de l'escultor Carmelo Barrajón. —Obert cada cap de setmana, Mercantic, fira permanent d'art i antiquaris. —Diumenges de les 9 del matí

ALTRES ACTIVITATS

5890847

Ajuntament

5892288

Parròquia Si Pere Octavià

6741163

Ambulatori les Planes

6755105

Parròquia Us Planes

Bombers BeUaterra

6828060

•Centre Cívic de La Floresta —Ceràmica, ludoteca, piano, guitarra, solfeig, dansa i altres activitats. Informació i inscripcions al tel. 589.08.47 (de 17a21h.). •Centre Cívic de les Planes —Tallers, Casal per a joves i altres activitats Informació i inscripcions al tel. 675.51.05 (de 17 a 21 h.). •Casal Cultural de Mira-sol —Tallers, Esplai diari, casal i altres activitats Informació i inscripcions al tel. 589.20.78 (de 17 a 21 h.)

•Ràdio Sant Cugat De dilluns a divendres —De 7 a 8 h. Sota la dutxa. Despertador amb informació del temps, l'estat de les platges. les loteries, el trànsit i l'almanac. —De 8 a 9 h. El gall de l'estiu. L'informatiu. L'actualitat nacional i internacional i les notícies de Sant Cugat i la comarca. —De 9 a 10 h. Aquells meravellosos anys. Cançons que porten records. —De 10 a 14 h. A l'estiu tota cuca riu. El magazine. Cinema, Teatre. El Concurs, La Cuina... —De 14 a 15 h. Aquells meravellosos anvs frepetició). —De 15 a 2 i h. Uff!! Quina calda!. La música d'actualitat, els concerts d'estiu, les notícies del món musical... —De 21 a 07 h. Música al teu costat. Música Non Stop tota la nit. —I a totes les hores en punt connexió amb les notícies de Catalunya. —Informació i butlletí d'informació local i comarcal (de 7 del matí a les 9 de la nit).

Parròquia Valldoreix

2047503 6740569

085

Pscina Munidpal VaJkloran

8754055

Bombers Rubi

6998080

Cuerpo Nacional de Policia

6747858

GAP

5891122

Urgències

CAP urgències

5894455

Poida Municipal i Ptol. Chi

Casa de Cultura

5891382

Pol. Muridpri(Valldoreix)

Casal Valldoreix

6744599

Comissaria de Polda

6747612

Catalana de Gas

7252944

Taxis (parada)

6740997

Bombers GeneraBtat

091 092 906795125

Centre Cívic U Floresta

5890847

Ràdio Taxi

5894422

Centre Cívic Les Planes

6755105

Repsoi-Butà

6741580

Certre Cultural Mira-sol

5892018

Sant Cugat Comerç

6740322

Ciiemes SL Cugat (Reser.)

5890841

SAUR (Aigües)

5890021

Correus

8747096

Valdoraói (parada)

6741111

Creu Roja Sant Cugat

6741234

Osu Roja Valldoreix

6742459

Aigües U Floresta

6742089

Ospansari La Floresta

6747615

AAPPIW Mira-sol

6742018

1 * . Munidpai descentra».

6742719

AAWVergeCarme Mira-sol

6741003

ENHER Rubí

6991892

AAW Sant Joan Mira-sol

6747103

FECSA

5891226

AAPPiWVaMoreix

6742197

FFCC

6741934

AAPP i W C . Montserrat VaL 6742105

Funerària

6740525

AAPP W Can Majó Val.

Qrua

6743371

AA Prop, I Veins La Floresta

6742089

& Chi (Mira-sol)

6742379

MWAigualongaLaHor.

6745129

Hisenda «Mat

5891155

Ass. Consumidors

2684567

6746696

Alcohòlics Anònims

3177777

6745049

CIO ABELLI ESCULTURES DIBUIXOS del 15 al 27 de setembre

•Dissabtes i diumenges —De 8 a 15 h. Roda d'amics de l'estiu. Programa de participació dels oients a través del telèfon: peticions musicals, felicitacions, etc. —De 15 a 19 h. Súper Dl Programa musical per als més joves. —De 19 a 20 h. Magical Mistery Moon. —De 20 a 21 h. Dues a la carretera. El cinema a través de les bandes sonores. —De 21 a 07 h. Música al teu costat. Música Non Stop tota la nit. —A les hores en punt, connexió amb les notícies de Catalunya Informació.

CLUB SOCIS FONS D'Aliï

usfrïol

Tel 675 4 7 51 Santiago Rusinoi, 52 08190 Sant Cugat Horari mati de 9 o 2 i tarda de 5 a 9

fAttAflE àrees d'inhumació són tres: « Oubi ós l'ffifat capil.br L • Quin is ei factor o f a c t a s L · ^ . __ r •(hÉHisoiudóésIoqüemiws^üSrtiolesfrBcessirarsi PELUQUERIA

F0RMAS HOMBRE - MUJER PILAR HEREDIA

Per ala torrada aplicació de fet el programa, • F0RMAS disposem de I' un mfarinr fotogràfic (útím» generació) que ens permet obtenir wa h contra! defesevolucions caoiÜors, i també ia possibilitat de contractar d» L'kkdl és efectuar uns trodatronts profunds amb unafreqüènciasetmaiK flrrèfmc,frenartlaaiigAida i fadbar h seva oxigenació. Iot afeo s'efectua sota un procés deflwtroli seguiment durant i por afaianlefliment o caso som

ideïs mitjans rjdeauats,«rrç&rrt entre ells amb llar amb lo quifocffitemet drognòstic i si i l'«r<iboii5» i «i ,ntj|Éi'tfi»«faf fcwjBweM. li iirtrimrrtl'ÉHlÉhgrifir i rrrfhTwih ni hufti

ESTILISTA Eles Rogent, 18 A (tocant mercat Torreblanca) Tel. 675 40 06 Sant Cugat

N|pWt|H|pÍjitiSsessorauMDl taeajBtt


ELS H CANTONS

36

Divendres. \b de setembre de 1994

Sant Cugat del Vallès

Sant ( ujal àd Vallès: < \ c r n i . 5 * 5NV <ij \

L ' E N T R E V I S T A

L A

Interioritats

X A V I E R G I R O . Cap de redacció d'«El V iejo Topo» i professor associat de la U A B

Fer periodisme és fer política

»

Xavier (liró va entrar en el món del periodisme per mitja de diferents programes a TVE. Més tard va formar part de la redacció del Diari í/e Barcelona. Anys desprès, acabats els cursos de doctorat, va marxar cap als Estats Units gràcies a una beca de la CEOE/Fulbrigth per fer un màster en Periodisme i Política a Washington. Des del seu retorn. combina les tasques de redactor en cap tic la revista /•.'/ I ïejo Topo i de professor de la UAB. IMMA

ANSOl.A

I Sant Cugat. (Hm van ser els seus inicis dins el mon del periodisme'.' -La primera teina seriosa va ser al Diari <A' lianelona i mes tard a Antena .> 'l'V com a cap d'intoi matins de Catalunya. A A3-TV va ser una etapa divertida. perquè era el moment d'arrencada. i fon;a interessant alhora, perquè podíem constatar la diferència entre els informatius que fèiem a Barcelona i els que sortien de Madrid. Després vaig participar en la sèrie de l'V /-.'/ l'Ianeta Sud. Va ser un treball apassionant perquè, a diferencia d'altres feines en què se't pressuposa una certa neutralitat. en aquesta això no passava i. sense fer pamflet, vam poder fer uns programes clarament a favor del Tercer Món.» - ü u è és el que més el va sorprendre durant tot l'any que va estudiar a America? —«I.a manera que tenen allà de fer periodisme deu tenir els seus defectes, però em va deixar meravellat. Els horaris laborals semblen no tenir fi. i darrera cada columna periodística hi ha tota una labor de recerca. El columnista investiga i troba informació novedosa amb la qual construeix la seva argumentació. Allà el grau d'exigència que hi ha és realment brutal.» Què va fer després de la seva arribada dels Estats Units'.' — «•Vaig tornar a la universitat com a professor associat en l'assignatura de periodisme polític i, sobretot, estic en la revista /:'/ Viejo Topo. Nosaltres la definim com

corrupció en l'àmbit polític i ineficiències en l'economia d'aquest país...» — D'on creu que arrenca aquesta ineficiència en l'economia del món? —«Els economistes, per analitzar si un sistema és eficient o no, fan un estudi de la utilització dels seus recursos, però sembla que s'oblidin d'això pel que fa als recursos humans. Un sistema que té tants desocupats és certament ineficient perquè està malversant totes les capacitats dels que han quedat sense un lloc de treball». —La crisi ideològica que avui arrosseguen els intel·lectuals, com afecta £7 l ïejo Topo1. —«Aquesta crisi ideològica és més palesa ara que abans, quan també era latent en la mesura que molts no vivien la crisi perquè, per ells, existia el model dels països de l'Est, encara que, com que era un model no viscut aquí, podien vestir-lo com volien. Cal buscar alternatives però és difícil. Seria una fal·làcia dir que això és més difícil en absència del model d'aquests països perquè mai no va ser un model que calgués imitar: per algú potser sí, però El Viejo Topo sempre l'estat burocràtic mai va ser un model.» —Què va despertar el seu interès a l'hora de dedicar-se al periodisme? —«El periodisme és una manera d'intervenir políticament. Fer periodisme és fer política perquè és a través dels mitjans de comunicació que es reprodueixen els valors de la societat.» —Quina relació ha de manteXavier Giró assegura que no es partidari de respectar el límits del sistema. nir el periodista amb el mitjà on Ii.in: MANÉ ESPINOSA. treballa 0 —«Si el periodista és conscient «5/ el periodista és conscient que està intervenint, que està intervenint, fantàstic. És dolent enganyar-se i pensar que fantàstic. És dolent enganyar-se i pensar que un és el periodista és neutral. Hi ha neutral. Hi ha certs càrrecs ah quals no es pot certs càrrecs als qual un periodista no pot accedir si vol mantenir accedir si vols mantenir la teva independència». la seva independència.» —Què en pensa, del ressorgiment de premsa local? —«No, no pas ara. Som un pèl —«Les publicacions de tipus a una revista de pensament crític inconformistes. Per nosaltres no gratuït estan molt condicionades radical que abasta una temàtica s'hi val a dir que les coses sempre per la publicitat i no depenen del molt ampla i que en el seu trachan estat així, o que dient això lector. D'altres són molt positives tament no accepta els límits que protestarà aquest, l'altre i el de perquè aproximen la informació el sistema pretén imposar.» més enllà. Creiem que convé fer al lector i permeten que el ciu—Heu tingut algun problema trontollar les coses. Hi ha tantes tadà controli políticament l'admiper aquest caire tan precís de la injustícies i desigualtats, tanta nistració local.» revista?

ID € N N A Centre

d'Estètica

Major, 36, 1 r Tel. 675 52 54 08190 Sant Cugat del Vallès 001? V0O' tf

JOAN BARRIL •

O B E R T T OT E:L DIA 1 D I S S A B T E S MATÍ

«

C O L U M N A

H

e sabut que els ministres de l'Interior, més enllà del partit que els ha posat al càrrec, mantenen entre ells una mena de solidaritat i comprensió que els agermana per damunt de les idees. Un ministre de l'Interior de qualsevol país del món es reconeix amb un altre ministre de l'Interior encara que el saló estigui ple a vessar. Hi ha un perfum de dossier i de secret que transpira per les seves solapes sense medalles. De tots els ministeris, el d'Interior és el que condensa les essències del poder. Es diu que. en els primers mesos de la Generalitat presidida per Pujol, l'aleshores conseller de Governació va anar, acompanyant altres il·lustres visitants, a can Josep Pla, a Llofriu. Un cop presentat el conseller en qüestió, Pla li va preguntar: «Vejam: a quanta gent ha posat vostè a la presó?». La resposta, òbviament. es corresponia amb el to aparentment festiu de la pregunta: «A ningú, és clar, senyor Pla». I. amb la lògica dels veterans de la política, diuen que Pla va rematar amb una frase torera: «Doncs si vostè no ha ficat ningú a la presó vostè no és conseller de Governació ni és res». Més enllà de la realitat o la llegenda d'aquesta conversa apòcrifa hi ha la raó de ser d'aquests ministeris. Els únics que estableixen la ratlla on es mouen els amics o els enemics de l'Estat. La resta de ministres j u g u e n amb coses t a n g i b l e s : carreteres, llits hopitalaris, aules universitàries o balances comercials. Però els ministres de l'Interior i la seva gent tenen al seu abast les claus del bé i del mal; els secrets que de tan secrets no cal ni dir-los al president. Els noms que poden obrir portes o que poden tancar-les. Per això els ministres d'aquest ram es respecten i s'escalfen mútuament. El seu càrrec imprimeix caràcter. I. acostumats a la discreció, acaben cometent actes indiscrets. Que el Ministeri de l'Interior hagi estat una de les fonts més cabaloses de la corrupció, no estava previst en el guió. Però ha estat així i el fet és que la novel·la continua. Ara tenim apartaments a Miami, relacionats amb màquines escurab u t x a q u e s , i n o s o n a de la mateixa manera un apartament a Miami que una borda al Pirineu.

*£H :«p *

' * ! * *

Servei + Gratuït a Domicili

Mercat Pere San, 120 5891448 Mercat Torreblanca, Parada 1-5 6751389

j g ^ ^ Si creus en la iPP Humanitat, ajuda aquells que llnitpn

Fes_te soci de

IIUIICU

Creu R o j a a & i

pels seus drets.

I

Diari de Sant Cugat 059  

Diari de Sant Cugat nº59, 16 de setembre de 1994 (Els 4 Cantons)

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you