Issuu on Google+

. . ij^Çk*

PERIÒDIC Any II. NQ41

INDEPENDENT

D'OPINIÓ,

INFORMACIÓ I SERVEIS Divendres 18 de març de 1994

DE

SANT

CUGAT

VALLÈS

Prea 100% L'Alcalde veu amb bons ulls la implantació de Pryca

El bitllet senzill de les tres línies d'autobús puja un 66 per cent L'Ajuntament posa en marxa dos abonaments un de deu dies i un de mensual El preu del bitllet senzill de les tres línies del servei municipal d'autobusos s'incrementarà un 66 per cent. A partir d'ara haurem de pagar 100 pessetes per viatge en lloc de les 60 que es p a g a v e n fins avui. Per contrarrestar aquesta pujada, s'han posa en marxa una targeta multiviatge, la T10 amb un cost de 700 pessetes i l'abonament mensual a un preu de 4.100 pesstes. Aquest fort increment vol reduir una mica el fort dèficit que genera aquest servei.

Joan Aymerich ha declarat que com a comerciant no li feia gens de por que un gran centre comercial s'instal.li a la nostra ciutat. L'Alcalde ha afegit que Pryca configura el model de ciutat que s'ha instaurat en els darrers anys. Pàgina 5

Nova edició de la Mostra de la Mona de Pasqua Avui divendres s'inaugura la VIII Mostra de la Mona Sàbat de Pasqua. L'exposició restarà oberta fins al 24 i serà la primera sense el mestre pastisser Sàbat. Us presentem les primeres fotos de les mones més espectaculars. Pàgina 32

Pàgina 3

• Entrevista amb Jaume Roca, President de Sant Cugat Comerç: "Si Kampio s'instal·la, el sector de l'alimentació romandria ensorrat definitivament" Pàgina 4

DEL

SUMARI • Els treballadors de l'Hospital General denuncien irregularitats

# Voleibol: les jugadores del Sant Cugat es classifiquen per a la fase d'ascens

P À G . 15

P À G . 23

# Rubí inaugurarà cinc sales de cinemes la setmana vinent PÀG. 20

• Bàsquet: El C.B Sant Cugat i la UESC podrien fusionar-se aviat PÀG. 23

Sílvia Munt i "La mort i la donzella" al Teatre-Auditori Aquest vespre Sílvia Munt pujarà a l'escena del TeatreAuditori interpretant l'obra "La mort i la donzella" recomanada per Amnistia Internacional. Pàgina 33

T » W I . W «

TARJETA DE AflONAOO

Maria Vidal Abad *• 0745 &*«> 03.12.94 _y

V

TARGETA D'ABONAT La targeta d'abonat de Policlínic TorreblancaSant Cugat, li permet rebre la millor assistència per 1.000 ptes. mensuals per família. INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS

©589.18.88 Rblo. Can Mora,9 Tel. i Fox. 6 7 5 3 0 5 2 • Pça. Sant Francesc, l Tel. i Fax. 5 8 9 0 8 3 3

=£í

Su abono a POLICLÍNIC TORREBLANCA grans... Preguntencs 389 02 M

Banco FMWnt


SERVEIS

ELS 4 CANTONS

El Temps

:iiiiii!iil

Tendència per al cap de setmana

TORREBLANCA

t> M IN I

CJ U <J A I

els informa d e les

Farmàcies deTorn D e l Divendres

l

1 8 a l

Dissabte

T

2 5 - 0 3 - 9 4 1

Diumenge

Dilluns

h8 M9 ? 20 121 D

A

Dr. Murillo, 1 Tel. 674 04 30

"

R T

S. Rusinol, 38 Tel. 674 06 45

1

Dijous

Dimecres

°

Rbl. del Celler, 97 Tel. 674 77 49

E Alfons Sala, 46 S Tel. 674 04 83

c Divendres

N

St. Magí, 50 Tel. 675 35 53

Sta. Maria, 27 Tel. 67415 31

s

J Pg. Diputació, 1 Tel. 67403 64

22 Sta. Teresa, 40 Tel. 675 33 44

El temps es presenta moll esta ble amb temperatures torça altes. Bancs de boira a l'interior de poca importància. Neu a partir de 1600 metres d'alçada. Tramuntana a les comarques del nord de poca intensitat. Hn conjunt temps molt assoleiat i calorós. Informatió taciliíada pi'l C<mn Míti'urulò^ii de Caialunxa

Els dissabtes tot el dia i diumenges al

8 SETMANES FANTÀSTIQUES

matí. també resten obertes:

I 23 i 24 l 25 C H

Dimarts M

L

D I V E N D R E S . 11 MARÇ 1 9 9 4

Pintó de Valldoreix, c/ Església, 3 -

Rentar i secar Tallar oldejar i reflexos Color Tallar nens Tallar homes

Tel. 674 28 71 - Serret de Mira-sol, i

Pg. Baixador, 78-Tel. 674 23 72

«««^^««.«w.a.^w

SERVEI PERMANENT D'INFERMERIA Injeccions - Control Pressió Arterial - Cures

DESCOMPTES 3a. Edat 88S3(ÍSíí^íl·rífSiíSíSSíírw;-:

REFRANYER CATALÀ del llibre

i.i SANT Cl'CAT - MIRA-SOI. - MAS JANER lir- .!;• M \ S J W I K l.i M T U I . ;

'i ' l ' h

V f l *

IÍ'JII

I V M ! \1 IONS S \ 1 \ s . r i . j o ('jil.i'·i.r.:

:

;

j St &à

Atipar-se com un lladre

Mi

túar.

' 1 S|, nul lliurí;--. Irvlu-.^ T'hi

i ii ::uM n u í . . : :

Joan Amades

J I - M ^ : -iNiuv . T - i s h

i iim.i v i n . J j 2: i l ' h l i K v m i o . k M i i i ^ i :

!,: v-fúj

;

( .i.L, h r j i;i!.Ll

Aplicat a les persones que mengen molt.

" 'i)i^s.ihk',ik'-i...~J:: : ; - i

K K C O K K K U ' I : \ 1 J > I n r i I M J . .> M.-U-M.I l·-.ljci. • \ / , d o r e u . [-•-l.i- ..• S.Í-I Cuu.it Mfk.i' w n i R . ' i j . V. All'T- SJIH

L- 2 MCLIlRBÀDESANTCHiAT I v - . k s \ N l [ X A I I M í H s,,mci-> l'j'.u i,l minut1 • MTIUIII s | ! - k . i i i . D k s . h k ' M k ' v t k i , j ' l M i i. ,:ir .1,111..i.! : : l·ii . H i M - k - ,

k'-in.,,.:;

i i . - ' k r i ' S i \ t i n N ' í i - 1 i.i.. '-i

;

'••:

J ,

' j , rl .'..i t '<'.' h in.,1.1 Hi-vilik, . k',ink . i ' ' ' t ' h i 1 'mi.: v~t:C.i. 22 i'l:: 'Iksi'nk', • k'Nlllk .: 22.ÏÍ'li Kl·l ( I R R M i l I : S.iv. Di'i·i'ii.'iti.í rai Ki·|j. S.,n I ' Í U I I ^ M . P! i '

Mi'i'.Y.M.'ii'-I -.< .ui C.il.pnuT. K k t k ' J c K ' C

1,-3 SANT U (, VI • LA FLORESTA • LES PLANES lk-, k' I '.'OI HM s.irkJ,', I j j j h c r a i nktjJ I.: ,.Tl,l.'. 'i ' "

.i:nl!:,vll-k-lttMkkji^SÍ*ltl

I .:ii'',i wrk.ki 21 ik li .IVvirik'v

k',:m-.,','-21

;|

i'"i

lk', ,k' , ' I ' M \ l II ' S M - I : ^ . , I. , K | J li.ij i uniu ,. .'lllil,, " :•'• :

. lir..i„n,L

" .:! H l - . i i k ' '

k'vli,,.:^^^!-

22 2k !• li ,,.,1-k', i ic,i ..,., k-, 22 21' h

K M O K K K U I':> í'.il.nt. I . . ' ..ITM.,. I' ( , : i k \ l m . a í':c: K i|. \ l ' iikS.i,., I , k , , ' "

A-3 SANT Cl <i VI - Rl HI • TERRASSA li.'.li' ..'.,.: ,lr,r",lk". k: „ i:ul„ ,1 k', ; -U•--•> 2 " ' ,ik 2S minut, ,k' vi'.ki Ik'ki ' n i , k'- 22 2.^h S.'ki.k'. ,1.1.11, "".lk ! : " " „ ' , , . I | ' . : k'-kisvj II'v.jl'k',. .l.u'lu'kUL', . k ' , l ; j ,

h " h : < * ( , I 1 *S r

. j ,,in.uj k . 2 s i k 2^ minuts du

..i.l.ihi'i.i'iik k > 2 2 2s|i

A-3 SANT Cl GAT-BARCELONA II; Vi't I . J.f .. B.tl.i'í.i'.J lk' '. lllllk .LII'H'II,!",',

k: ,rkl,l., ,1 k's ^ ^ * - ' '

Té origen en els temps en què camps i muntanyes eren plens de lladres que vivien en coves lluny de poblat, els quals sovint tenien dificultats per a poder menjar per la gana que tenien, ja que esquivaven tant com podien el tracte amb la gent per evitar d'ésser sorpresos i venuts a la justícia. Quan la gana era molt gran i es creien segurs, solien presentar-se en algun hostal, on demanaven menjar i s'atipaven fins a donar plena satisfacció a la molta gana que portaven. Arribada l'hora de pagar, cridaven l'amo i li deien amb qui se les havia i, després d'haver-li ensenyat una arma i haver-lo ben amenaçat, li feien jurar que trigaria tantes hores a no dir a ningú que ells havien estat a l'hostal, amb l'amenaça de matar-lo en una altra ocasió si no complia el que jurava. Entre vells hostalers ja era axioma, quan es presentava algun hoste desarrapat i de mala fila, que menjava desesperavadament, que es tractaria segurament d'un lladregot de fama, que en lloc de pagar els amenaçaria i els faria jurar silenci. Entre hostalers, traginers i vianants, la idea de la qana exaqeradc anava a la

.lk-i! UlllHll,

.,'. i , l . : ' ' i i , ' i n , | , . . : i r . i , , i :,... : , 22 1 i s,.['i,l,,.i,i,li,. , ' . j | , ' i i i , i \ " i i , k . . " , i , . - , 22-'i:,

2 " - in-.is:.,

k. ."lul.i s ;- s . ) . ( , 'k|, i ,,„ l'i·iniiii:, ,k ..nl. ; - . 1 . : '111, ..i;i D'M-rik,', i k , k . . , • . . ' ",

lk H.ik. . , . i . : S , i i i : t iiu.i: 4iir:"i:|,i;r

Illl ' I M ' I ' . J . I . I „', 2 -Si, V.n".k:k!l,i'.",l.-".' ,1

i k , 2 2 ' ; l ' I'.--.."i,', • . ' „ ; ',

'.1 ,.i'l ,1.1 s -Sh 1 .,> ' !.. ,i-'k,:.i

;

t;

J | , H S iiiriik ,k ,,.,1.1

ull - :,,'i·i.l..,, .„ 2' -S l i . . " , 0 , , ^ ,

,1, ., . • ' is|, 1 . . , :-

.•

,.:.'..i.l.: 1 ', i , - - , , , '

'.,•,,„

ASS.

RADIO

TAX I SANT CUGAT

589 00 21 .6741111

ITILS - Aigües La Floresta 674 20 89 -AAVViPP Mira-sol 674 2018 - AAVV Verce Carme Mira-Sol 674 1003 - AAVV Saní Joan Mira-Sol 674 7103 -AAVViPP Valldoreix 674 2179 - AAVV i PP Colònia Montserrat Vall. .674 2105 - AAVV i PP Can Majó Valldoreix 674 5049 - AA. Prop. i Veïns La Floresta 674 2089 - AAVV Aiguallonga La Floresta 674 5129 - Ass. Consumidors 268 45 67 - Alcohòlics Anònims 317 7777 -D.N.li.Citaprèvial 589 3080 -Greenpeace (911 54347 04 - H. General de Catalunva 589 12 12 -H.Valld'Hebron '. 427 2000 - H.Sant Joan de Déu 203 4000 - Unitat Coronària 248 1040 - Tel. de 1' Esperança 414 48 48 -1 nf. Carreteres 204 22 4? -lnf. Aeroport 478 50 00 -inf. RENFE 490 0202 -lnf. Port 318 87 5(1 -0M1C m 31 S8 - Policlínic Torreblanca 589 8 8S -PROMUSA 589 ENTITATS -ASDI - Arxiu Gavin -Casal d'Avis S.C -Llar d'Avis Parròquia - Club Muntanyenc Coral La Unió Esbart Sant Cugat -El Tot Sant Cugat - Grup Sup. ImmigTanis - Ràdio.Sant Cugat - Televisió Sant Cugat -Els 4 Cantons

675 35 03 674 25 70 58916 38 589 05 98 6745396 67410 06 675 26 52 67486 61 674 93 14 675 59 59 58914 86 58914 01

5894422 Servei dia i nit SERVEI de Grua Cobrament amb Targetes de Crèdit i Teletac

Servei Recollida de Voluminosos 5 8 9 2 8 17

|, ; „ ni

'uu,. „ , | , : , , , ' u ,

• ELECTRICITAT - AIGUA - GAS

MIQUEL RAMS

- Oficina Municipal La Floresta.. - Parròquia Sant Pere Octavià - Parròquia Les Planes - Parròquia Valldoreix - Piscina Municipal Valldoreix. - Cuerpo Nacional de Policia • Urgències - Policia Municipal - Voluntaris Protecció civil - Policia Municipal l Valldoreix» - Comissaria de Policia - Taxis tparadai •Radio Taxi Repsol-Buta • Sant Cugat Comerç

- SAUR (Aigües) -Valldoreix (paradak.

CONSULTES SOBRE LA UBICACIÓ DE CONTENIDORS AL MUNICIPI -f ••<•:*••,}&£.]

I i",!.;",1 .1,. i',2>'. lk ili . . " - . i . l k . i ' i l k ,

-Jutjat

5892288 675 5105 6928080 085 699 80 80 5891122 589 44 55 58913 82 67445 99 7252944 5890847 675 5105 58920 18 5890941 67470% 67412 34 674 24 59 674 7615 67427 19 6991892 5891226 .6741934 .67405 25 .6743371 .6742379 .5891155 .6746696 .5890847 .6741163 2047503 .6740569 ...6754055 674 78 58 091 092 092 908 79 51 25 674 76 12 6740997 5894422 6741580 67403 22

'«m&mmsmm

.1 , , ' i ' i , k i . i k ' C l l l h i . ; . , I n - -...!, . : c . 1J.1

ull - . 1 . . T . . 1 . : . : . . - , 22 1 lk S , T .1,1 .!•.:•'...'' i i . i . l " ,

,..,:,,''.',:''',

SERVEIS -Ajuntament - Ambulatori Les Planes - Bombers Bellaterra - Bombers Generalitat - Bombers Rubí -C.A.P - C.A.P. Urgències - Casa de Cultura - Casal Valldoreix -Catalana de Gas - Centre Cívic La Floresta - Centre Cívic Les Planes - Centre Cultural Mira-Sol - Cinemes Sant Cugat (Reserves) -Correus - Creu Roja Sant Cugat - Creu Roja Valldoreix - Dispensari La Floresta - Ent. Municipal Descentralitzada - ENHER (Rubí) -F.E.C.S.A -F.F.C.C - Funerària - Grua - G. Civil iMira-sol! - Hisenda

I VALLDOREIX

" ,1 , . r ' .11 „ .', 22 I l'i s,in.Li ,i,;,:.,'i 11,1 l ' - s ( okkiin.iki 2 : I-

TELÈFONS D'INTERES

POLICLÍNIC TORREBLANCA - Telèfon 5 8 9 18 8 8

Horari Autobusos

i Carnet Jove

• AIRE CONDICIONAT - CALEFACCIÓ • INSTAL·LACIONS INDUSTRIALS

PATRULLA DE LIMPIEZA S.C.P.

-s- 674 95 84 - 674 9612

CASAS PARTKULARES • COMUNIDADES DESPACHOS - LOCALES - PÀRKINGS - ETC... PERSONAL CUALIFICADO SERIEDAD RAPIDEZ DISCRECCION

Canvr Can Matas. (, -SANT Cl'CAT- T e k 6 7 4 SO 3 9 mòbil 9 0 8 8 9 7 8 8 2

Ora. Cerdanyola, 50 -SANT CUGAT- FAX. 674 95 84


DIVENDRES, 18 MARÇ 1994

PRIMERA PLANA

ELS 4 CANTONS

3

Ple ordinari del mes de marc

L'Ajuntament aprova un increment del 66 per cent del bitllet senzill dels autobusos urbans El consistori santcugatenc incorpora les targetes multiviatge per deu dies i tVabonament mensual Joan-Marc de Semir El passat dimarts 15 de març, l'Ajuntament de Sant Cugat va aprovar amb l'abstenció del PSC, l'increment de les tarifes del servei d'autubusos

Joan Recasens al centre després de dos anys sense cap pujada. Així el preu del bitllet senzill que fins ara era de 60 pessetes passa a ser de 100, resultant un augment del 66 per cent. Una altra novetat és la incorporació de les targetes multiviatges com la T10 i la targeta mensual. Amb la T-10, l'usuari podrà fer deu viatge en l'autobús urbà per un preu de set-centes pessetes, és a dir 70 pessetes per viatge. Amb l'abonament mensual, que costarà 4.100 pessetes, l'usuari haurà de fer més de 59 viatges perquè li surti rendible. El Tinent d'Alcalde de Manteniment, Obres i Serveis, Joan Recasens, va destacar el fet que "aquesta revisió de les tarifes prima l'usuari freqüent amb l'increment d'un 16 per cent".

El Tinent d'Alcalde va justificar aques- senzill mentre que la resta, ta pujada de preus perquè "feia dos un 10 per cent, optarà per l'aanys que no hi havia cap increment i bonament mensual. Joan Recasens va asseguhi ha hagut unes millores en el serrar que es mantindria la gravei". Joan Recasens va reconèixer que el tuïtat del servei per als jubique es cobrava a l'usuari estava en- lats que representen el 35 per cara molt per sota dels costos mí- cent del total d'usuaris. nims del servei. Hem de recordar Aquesta modificació dels que l'Ajuntament ofereix el servei preus es farà efectiva en el d'autobusos de manera voluntària ja moment que ho aprovi la que no hi està obligat per llei. No- Comissió de Preus de Catamés les ciutats de més de 50.000 ha- lunya. bitants han de prestar aquest servei, rebent una subvenció per això. Evolució dels darrers Aquest no és el cas del nostre ajunmesos tament que es fa càrrec, amb una Segons va informar el Tiaportació municipal del 79% del nent d'Alcalde de Mantenicost. ment, Obres i Serveis l'any passat no hi van haver tants Aquesta va ser la raó que va exviatgers que paguessin com posar Jordi Casas, portaveu d'Inien anys anteriors però es va ciativa per Catalunya a l'Ajuanincrementar molt el nombre temnt per votar favorablement a la revisió dels preus tot i manifestar que "és de bitllets gratuïts amb la un d'aquells temes dels quals es pot qual cosa el total es va mantenir. treure molt de suc". Per la seva banda el grup socialista va abstenir-se no tant per l'increment Resposta a una carta del Els jubilats continuaran gaudint del bitllet gratuït tarifari sinó per considerar que el servei sentants del PP que utilitzin els mitjans PPa"Els 4 Cantons" que dóna l'Ajuntament no funciona coadients per exposar les seves idees, és a En el torn de Precs i Preguntes, al rrectament com s'ha fet patent amb didir al Ple. final del Ple, l'Alcalde, Joan Aymerich, verses reclamacions veïnals com les Per la seva banda el portaveu del dels veïns del carrer Vic i Graells o la va contestar una carta del PP apareguda en el nostre setmanari el passat divengrup popular al consistori, Francesc dels del passeig de Rubí a Valldoreix. dres on es criticaven els pressupostos Llatjós va contestar que continuarien recentment aprovats per l'ajuntament. escribint cartes des del nostre periòdic Aymerich va acusar el grup del PP sempre i quan no se'ls tingui en compte Previsions de futur L'Ajuntament ha fet unes previsions d'escriure un cúmul de mentides "quan i no se'ls doni un espai en el butlletí d'usuaris de les diferents modalitats de en la discussió d'aprovació dels pres- municipal. • bitllets i targetes. 70 per cent dels usua- supostos només van exposar la seva ris del servei d'autobús compraran la T- posició durant dos minuts". 10, un 20 per cent empraran el bitllet L'Alcalde va demanar als dos repre-

Balanç d'un any de CAP

Amb una moció gairebé consensuada

J-M de S.

Suport a la Llei de Normalització Lingüística

La memòria d'activitats del Centre d'Assistència Primària de Sant Cugat va ser presentada ahir dijous. Segons aquesta memòria més de mitja població santcugatenca ha estat atesa pel personal del centre. Aquestes persones han generat un total de 208 mil prestacions, que inclouen visites al metge, sessions de rehabilitació, radiografies, extraccions. En els inicis del CAP, el temps mitjà per visita era d'entre un i dos minuts. Actualment, el temps mitjà per visita concerta- El CAP incorporarà un servei d'ecografies aquest any da per telèfon o directament en el centre és de 7 a 8 minuts. Entre els objectius per al 94 és prevista la millora del sistema d'atenció al client en les visites a domicili. S'anirà modificant l'estructura interna dels serveis de medicina general i urgències. Pròximament s'inauguraran els serveis d'ecografies tocològiques i ginecològiques. Des que el CAP pertany a la Mútua de Terrassa ha estat treballant per guanyar-se la confiança dels santcugatencs. •

El Ple de l'Ajuntament va aprovar quasi a l'unanimitat una moció per donar suport a la Llei de Normalització Lingüística. No va ser possible obtenir el consens de totes les forces polítiques presents al consistori santcugatenc ja que el Partit Popular es va desmarcar de la resta abstenint-se. Aquesta moció pretén mostrar la convicció de l'Ajuntament que la Llei de Normalització Lingüística és plenament constitucional i donar suport al Parlament de Catalunya. També es vol mostrar "el rebuig per les campanyes interressadcs contra aquesta llei que, durant onze anys -des del 83- de vigència, s'ha consagrat com un bon instrument en favor de la normalització del català, com a garantia per als drets lingüístics de tothom i com a factor bàsic de promoció de la conveniència entre els ciutadans". D'aquesta manera la moció vol demostrar "el seu suport a les converses entre el Govern de la Generalitat i les principals forces polítiques catalanes, destinades a definir objectius de consens per a una nova etapa en la normalització del catsdà". El Tinent d'Alcalde de Personal, Serveis Interns i Promoció de Treball, Pasqual d'Ossó va declarar que "el text de la Llei no hauria de ser conflictiu". D'Ossó va afegir que "hem de defensar la nostra llengua i els drets de Catalunya". Aquesta moció ha estat consensuada per la Federació de Municipis de Catalunya així com per l'Associació catalana de Municipis.

Més de 20.000persones han passatja pel Centre d'Assistència Primària


SANT CUGAT AL DIA

4 ELS 4 CANTONS

DIVENDRES, 18 MARÇ 1994

Reaccions al voltant de la instal Jaeió de grans àrees comerdsli Entrevista amb Jaume Roca, President de Sant Cugat Comerç:

"Kampio podria ensorrar el sector de l'alimentació" Víctor M . M o r e r a

Durant els u l l i m s t e m p s . Sani Cugat ( V i i u ' i i ha estat prioritariaincnl en pou de guerra pci la ubicació de ^r.iib Aiees ('omercials a Sani ( ugal del Valies II sou president. Jaume Roca. ha estat amb una la |imla duccliva protagonista do la lluila por intentar que ois oonlros comercials no tiiiiUim. on la mo•-iiia dol possible, el seu punt de IIIIÍ,! a Sani Cugat del \ aliés. Amb ell dialogàvem exlensamenl. parlanl de iota la problemàtica existent. Sr. Roca, quina és la primera valoració que realit/.a la .Junta de Sant Cugat Comerç, en conèixer que la Comissió Tei ritorial d'Kq ui pa ments Comercials no ha tractat, en la seva darrera reunió l'aprovació o no de Kampió? l.a nostra primera valoració és negativa per quant el pronunciament do la C.T.H.C. no és definitiu. Tot i així hi veiem un factor positiu ja que com bé saps, la no implantació de Kampio en el centre de la nostra ciutat. c o n s t i t u e i x un dels més l'erms objectius de la nostra Associació. No obstant, aquest no es altre que el c o m e n ç a m e n t d'una lluita que prevèiem llarga i àrdua, i por tant no pensem que aquesta petita victorià lustiíiqui repicar campanes.

tiva. i por tant. ous podem esperar qualsevol dictamen. Kn el tema de l'Augusta Business l'ark. l'Associació de Sant Cugat Comerç; pot prendre m e s u r e s de Torça com sembla ser que vol t'er-ho l'Associació de C o m e r c i a n t s de Rubí? Els interessos i oh|ccliiis de les Associacions, \111i do Ruhí com de la nostra, MIII els malei-

\os. Kn molls aspeolos. el que seguim por a ui v"..i consecució es també el mateix, com ho demostra el fet que los nostres accions, en la seva majoria. estan coordinades i son prèviament objecte de consulta por a ambdues parts. Això no \ol dir que determinats soetois de eomorcianls. associats o no. adoptin posicions mos radicals o espectaculars. molt legítimes i respectables, tot i que no siguin les emanades de les directrius de les Juntes Directives. Kn el cas de Sant Cugat Comerç, on el si de l ' A s s e m b l e a del passat dia iS d ' a q u e s t m e s , es ve prendre ' a c o r d per unanimitat de no adoptar mesures de força, sense que aquest acord rosti la menor conlundència a la posició que mantindrem en la l'ase de negociacions que ara iniciem. Podria e n u m e r a r , b r e u ment, les compensacions que la seva associació vol sol·licitar de l'Ajuntament de Sant Cugat per la ubicació de l'ryca a la nostra c i u t a t , i els terminis q u e t é p r e v i s t o s per a aquestes concessions? Seia dilicil I c'l ho breument", en lot cas. v oldnem aclaiii que el nostre pla de compensacions s' adreça no solament al nostre A j u n t a m e n t , sinó que prelen involucrar s i m u l t à n i a ment i de manera colicsiuiiada l'Administració MuniJaume Roca satisfet per la retirada cipal. l'Autonòmimomentània de Kampio ca i ois propis promotors. Resumint. Quines possibilitats hi ha pretenem tot un seguit d'accions que la C.T.K.C. doni llum ver- que suposin la millora de les estructures urbanístiques, la dota da a kampió? Kn estricta aplicació dols cri- cio de pàrquings estratègics. l'estudi profund per a la creació teris pel s quals la C . T . K . C . de centres de vianants, campand'acord amb el contingui de la x es publicitàries a lav or do la I loi d'Iqiiipamonts Comercials promoció del comerç tradicios'ha de icg'i". hom de manifestar nal . l l a d o t a c i ó de recursos que no correspon aulorit/acio economies, mitjançant una funper cap nos altra àrea comerdació que engegues n>i u;i --ceui! cial en .1 nnstre leone municid'imeiativ es per a Li potenciapal . no c > 'i responia abans do ció. dinaniit/acio i mode; tiit/al'aprovació de l'àrea de la (iui- eio del petit i mitja c unciç. per narderu. nicnvs ara per un hipeital de siiuar-lo on un "io.ee que meicat. desprès de multiplicai possibil u i 1' cnlt ad.i e c ompei mes del doble cU m_. d oter potencia amb les -jiaio atees. i a comet c .al de la cuitat. No l e s n e g o c i a c i o n s pi han coobstant, la ( 1 .K.C. \\i< s'lia pio mençat. i per part de Li < > 'iisc nunciat c:k ..ia de forma delim

El sector de l'alimentació serà qui més patirà les conseqüències lleria de Comerç de la GeneraliKamentablement, aquesta no tat. hem aconseguit la creació és una competència que ens pod'una comissió "tripartita". en la dem atribuir. No obstant, en qual intervé la Cambra de Co- aplicació del més estricte sentit merç i Indústria de Terrassa, que de la justícia, i tenint en compte inicia d'immediat, l'elaboració el gran desequilibri que la imd'un informe sobre hàbits de plantació del Pryca crearà en consum per tal de projectar una l'estructura actual d'oferta i deadient campanya publicitària manda de la ciutat, creiem estar amb els objectius esmentats. Si- legitimats per exigir que així simultàniament. i tan bon punt gui. l'Alcalde ens concedeixi l'entrePer acabar, senyor Roca, deu vista que li tenim demanada, preguntes ràpides de resposta tepresentarem a 1'Ajuntament el legràfica. detall de les nostres reivindicaEs perjudicial per al cocions. merç un Pryca a Sant Cugat? Per al comerç, sí. Es perjudicial per al comerç un Kampio a Sant Cu"Si no es construeix, Kampio gat?

es podria convertir en recinte firal o en mercat, substituint el de Pere San"

Finalment, avui encara sense data fixada, tenim la intenció de conlactat els promotors del centre comercial de l'Augusta, per tal de completar el circuit. Kn el nostre darrer número de Kls 4 Cantons, vàrem realitzar una breu entrevista a l'ex-president de Sant Cugat Comerç, senyor Simó. Algun comentari sobre això? Lamentar que les seves manifestacions no hagin estal fetes on s'haurien d'haver produït: a l ' A s s e m b l e a . Kn aquest m o ment. més que mai. la nostra Associació necessita d'una total cohesió, i aquestes manifestac i o n s no tenen cap i n t e n c i ó constructiva en aquest sentit. Ni volem ni podem entrar en polèmiques I,ira de lloc. car el iio-arc temps i cslorços s'han do dedi car ara a ques; n ns nies li ast ei; donis de les quals en depenen interessi s col.'.ccttus. l'odria Sant Cugat Comerç aconseguir que l'ryca lós l'última gran Arca Comercial a Sant Cugat del Vallès?

Més e n c a r a . El sector de l'alimentació romandria definitivament ensorrat. Creu en l'aplicació d'una llei equànime per part de la C.T.E.C.? Respondré amb total convicció quan el pronunciament, referent a Kampio, sigui definitiu. Està content Jaume Roca amb els associats de Sant Cugat Comerç? Per a mi. l'important és que siguin els associats de S . C C els que estiguin contents amb Jaume Roca. Creu q u e K a m p i o continuarà la batalla? Evidentment. Digui'm tres solucions per

CENTRE DE LA IMATGE • • • •

Fotos en color en 1 hora Diapositives en 1 hora Diapositives a paper en 2 hores Venda de material fotogràfic nou i usat (taller propi a la mateixa botiga)

• Servei públic de fax • I ara també un nou servei: li passem les fotos de color a blanc i negre Sta. Maria, 14 - Sant Cugat -

Tel. 6 7 5 5 6 7 4 - Fax. 675 57 24 Av. Catalunya, 7 2 Tel. 5 8 0 19 5 3 -Cerdanyola-


DIVENDRES, 18 MARÇ 1994

SANT CUGAT ALDIA

ELS 4 CANTONS

Reaccions al voltant de la instal·lació de grans àrees comercials als sis mil metres quadrats, en el cas que Kampió no construeixi un gran supermercat. En tenim moltes més, però si en vols tres: Trasllat i ampliació del mercat vell. Constitució del Palau Firal Permanent de Sant Cugat Utilització mixta (centre comercial, magatzems de petites empreses de serveis, federacions de comerciants, dependències municipals, etc.)

"Un Pryca o un Kampio a Sant Cugat són perjudicmls per al comerç de la ciutat" Què pot fer el petit comerç de Sant Cugat amb una gran Àrea Comercial? Lluitar per la seva no implantació amb total cohesió, i un cop esgotada la lluita intentar potenciar, agresivitzar i modernitzar el propi centre comercial de la ciutat per a plantejar una competència possible. Què opina Jaume Roca de les Cambres de Comerç i Indústria? Comprenen la representació d'un col·lectiu tant ampli que no poden intervenir amb eficàcia quan sorgeixen conflictes entre els seus propis electors. Quin pot ser el futur de l'Associació de Sant Cugat Comerç? S.C.C. té avui un important repte que constituirà sens dubte el revulsiu necessari per a enfortir-se i prendre consciència de la importància de la seva pròpia raó de ser. I per acabar, senyor Roca, vostè compra alguna vegada en alguna gran àrea comercial dels voltants de Sant Cugat?

No. •

5

~M

L'Alcalde troba positiva la implantació de Pryca Joan Aymerich: "Aquest centre comercial no em fa gens de por" va posició respecte a aquesta havia el perill que s'ubiquès el model de ciutat que volem i en un terme municipal proper les persones continuaran implantació. L'Alcalde de Sant Cugat. JoSegons Aymerich, la prime- com podia ser Cerdanyola o anant al comerç tradicional". L'Alcalde va concloure la sean Aymerich, va manifestar que ra és que la major part dels co- Rubí". "D'aquesta manera trobava molt positiva la implan- merciants de Sant Cugat no es continuà dient- nosaltres ha- va exposició assenyalant que a tació del centre comercial Pryca veuran afectats, a part del sector guéssim rebut les conseqüèn- ell com a comerciant no li feia a la nostra ciutat. de l'alimentació. A més, està cies negatives sense poder de- gens de por aquest centre ja que "si ets comerciant especialista D'aquesta manera. l'Alcalde previst que Pryca rebi la visita manar rés a canvi". i tens la teva clientela, aquesta Finalment, Aymerich va desdiària de 16.000 a 18.000 persosortia al pas de les moltes declaracions que s'han fet sobre el te- nes i que per suposat no seran tacar que "aquest centre no és no marxarà a un altre lloc".B ma des de les diferents associa- totes de Sant Cugat. L'Alcalde gens dolent perquè configura va destacar que "avui entre 40 i 60 per cent de la gent de Sant Cugat va a comprar fora de la nostra ciutat". La segona és que segons Aymerich "el Pryca servirà de motor econòmic per al projecte de l'Augusta Park i per a El grup municipal de CiU a l'Ajuntament de Terrassa ha Sant Cugat i el seu cocriticat la decissió de la Comissió d'Equipaments Comercials merç". L'Alcalde va rede la Generalitat, d'autoritzar la construcció d'una gran superconèixer que si el centre fície comercial a Sant Cugat. comercial no s'hagués fet Joan Aymerich "difícilment l'empresa El portaveu municipal de CiU, Josep massó, va qualificar de "tracte discriminatori" la decisió de la comissió, que mesos cions de comerciants i ajunta- promotora del parc de negocis, DORN, hagués pogut tirar abans va denegar l'autorització per a un projecte semblant a ments afectats. tota la Terrassa. • "Hi estem a favor perquè endavant aquest centre no serà dificul- urbanització". La darrera raó que va esgritós per al comerç local ja que se li dona una oportunitat per mir Joan Aymerich per estar a tenir una botiga, un aparador favor del nou centre comercial per gaudir de nous clients que és que s'instal.larà a la nostra no té a Sant Cugat", va afirmar ciutat i no fora d'ella. L'Alcalde va dir que "sempre hi ha hagut Joan Aymerich. A més l'Alcalde va argumen- el fantasma que s'hi havia de tar tres raons per justificar la se- posar una àrea comercial i hi Es va acordar la prepara- comerç local, la creació ció i la signatura d'un conveni d'illes de vianants i altres inentre el Departament de Co- frastructures urbanístiques merç, Consum i Turisme de la que puguin recolzar l'activitat Generalitat, la Cambra de Co- comercial integrada dins del merç i les Associacions de casc urbà d'aquestes poblaComerciants, representades cions, etc. per tal d'iniciar una sèrie De totes maneres, la defid'accions de promoció del co- nició exacta del que serà el merç de les tres ciutats afecta- contingut del conveni, serà des. Entre d'altres aspectes motiu d'una propera reunió que podrien ser contemplats per donar opció a que els reen aquest conveni, hi ha la presentants de les Associapossibilitat de dur a terme cions de Comerciants implicasengles estudis sobre hàbits des puguin treballar el tema dels consumidors, campanyes amb les seves respectives junespecífiques de promoció del tes. • Segons Aymerich, Pryca no afectarà el comerç local

Joan-Marc de Semir

CiU de Terrassa critica el gran centre comercial a Sant Cugat

La Cambra de Comerç de Terrassa i la Generalitat volen promoure el comerç

EDIFICIO "INSÍGNIA" DE SANT CUGAT Superfícies 1 0 8 - 1 0 9 - 1 3 1 m 2 .

Q

PRIVADO EN EL MISMO EDIFICIO ACCESO DIRECTO A TODAS LAS PLANTAS

ACABADOS CON T0D0S LOS SERVICIOS

EDIFICIO SOLVALLES SANT CUGAT Av. Alfonso Sala, 4 8

Tel. 5 8 9 0 2 11

I Terminal de fax y telefono 200 líneas I Aire acondicionado y calefacción I Alarma sincronizada con cuadro sinóptico I Detector de presencia e incendios I Hilo musical - Línea especial de ordenador I Ascensor antibloqueo


6

ELS 4 CANTONS

SANT CUGAT AL DIA

DIVENDRES, 18 MARÇ 1994

12 becaris de Sant Cugat es preparen per a aprofitar les possibilitats d'una nova professió

El CAETI inaugura oficialment el curs de compra-venda telemàtica 60 persones van optarà 12 beques valorades en quasi tres milions de pessetes Anna Cabussa "Volia completar la meva formació i tenir noves expectatives de futur laboral", diu el Víctor, llicenciat en Enginyeria Industrial, Ls un dels 12 becaris que des de la un mes es prepara al (entre Divulgador de la Informàtica de Sani Cugat iCAETIí per a ser Cap de Projecte- de compra-v enda leleinalica. "lún vaig decidir a presentarme a les proves perquè vaig veure (|iie era una nova professió, i tal i com estan avui les coses no està malament lenir n u s possibilitats per trobar feina", alcgcix la Gemma, que va .'shidinr ccouoniiuuc-. r.o lema teina i es de Sani Cugat. II pertil adequat pei a opl.u a les heque- que -uhvenciona el CM I I. ,t irave- de la Generahlal. i 1' Ajuntament de Sant Cugat. I Is dni/e hec,u is MMI titulat-d'economia. empresarials, informàtica o engmveria. viuen a Sant Cugat i es trobaven sense lema abans de començar el cuis. Aquestes eren le- coikliciotis torni,iU per ,i optar als dos milions vuiteenles mil pessetes que suposa cada beca. l'anihc s'observen altres coincidències entre tots ells. son joves. "molt treballadors", segons el director del centre informàtic. Santi Guillen, i afortunats. 4X candidats més van quedar se fora del curs desprès de les proves. Potser encara no han perdut del tot l'opció de treballar en aquest camp que per la novetat ofereix exel.lents possibilitats laborals. "Aquesta experiència s'ha de tornar a repetir", afirma Santi Guillén "aquest tema no es pot parar amb el que ens ha costat posar-ho en marxa i amb l'interès que ha d e s p e r t a t en les e m p r e s e s " . Guillen no va assegurar que en un futur totes les places siguin per -anteugal e n e s . " e n c a r a que s e m p r e n'hi haurà algun", va aclarir

Les instal·lacions del CAETI es transformen cada matí en aules

Una oportunitat d'or

De les paraules als fets

Iot i que el curs ja va començar ta un mes. el passat dia 10 de març va fer-se la presentació oficial amb els alumnes i les disset empreses que participen en l'experiència i que serviran com a "laboratoris" al llarg dels cinc mesos de preparació dels becaris. HI secretari General del Institut Català de Noves Professions. Miquel Dalmau, considera aquest curs "una oportunitat d'or. perquè aquesta nova formació respon a les necessitats reals que tenen actualment les empreses". Oportunitat d'or també per les empreses ja que "tenen la possibilitat de provar innovacions tècniques que faciliten les gestions a l'hora de fer compres o vendes", va explicar Dalmau i va afegir que de la simbiosi entre el sector empresarial i la universitat sempre sortiran projectes "tant bons com aquest".

LI nou de novembre de fa dos anys s'inaugurava el CAETI. un centre de la Generalitat destinat a la divulgació de la informàtica. "Aquell dia, van dirse moltes paraules , però en el fons ningú no sabia què passaria realment amb el CAETI.". recorda l'alcalde de Sant Cugat. Joan Aymerich. "Avui, ja no només hi ha paraules, hi ha fets com aquest projecte en el qual ha col·laborat l'Ajuntament perquè pensem que és molt adient al tipus de ciutat que estem construint", va concloure Aymerich. Els propers dies els dotze alumnes començaran els contactes amb les empreses i aleshores començarà també l'experiència. Kl seu objectiu: facilitar i millorar a través dels ordinadors les gestions de compra i venda. •

1 mma \nsola

l-.sdcv eminents que es van veure reflectís en les activitats proposades als tallers. Lis actes van consistir en diverses

Cantada de les corals de Sant Cugat al Monestir Kl tradicional concert de les corals santeugatenques en benefici de Mans Unides tindrà lloc dissabte vinent a les 22h al Reial Monestir de Sant Cugat. Kl preu de l'entrada serà de 200 ptes. i el que es reculli servirà per tirar endavant un taller de mecànica industrial a San Salvador.

El Club Muntanyenc fa la ofrena de la Llàntia Votiva a Montserrat

VI Tallers de Llengua i Literatura Catalanes Durant els dics 10 i II de març ei Centre Horja ha acollit els VI Pallers de llengua i Literatura Catalanes org.iui/at- pel Departament d'Ln-envaII enl de la ( ieneialital de Cataluny a. \quesi s lallers tenen per finalitat lei eoueiver noves perspectives a ni vell pràctic en ui)s moment- en que la l< el oi nia 1 dueativ a ínipos,. nou- i ep le- i !io..il/onI D lallers van comptar amb un tolal de sol I assistents, tols elL professionals de l'ensenyament d'instituts de secundaria de ('atalunya. P.K taller- es van emmarcar dins dei període que. enguanv. celebra els centenaris del naixement d'importants figures literàries catalanes com Carles Riba. JA . boix. Josep M. de Sagarra o loan Salvat- Papas-eii entre d'altre-.

Cantada de les corals de Sant Cugat al Monestir

Kl grup de Muntanya del Club Muntanyenc participarà en els actes del Cinquantenari amb l'ofrena d'una Llàntia Votiva a Montserrat els dies 1 L> i 2<l de març. La Llàntia ja està enllestida i l'ofrena es larà segons el setinem programa: Dia 1W03. a le- 24h i Oh del dia 20i. sortida a peu des de Sant Cugat portam la Llàntia cap a Montserrat. Dia 20/03, a les I2h4.\ rebuda de la Llàntia i de tots els acompanyants per part de la comunitat benedictina de Montserrat. A les I3h, Santa Missa i Ofrena de la Llàntia. Fer qui es vulgui afegir a la comitiva de marxaires. cal dir que tenen previst passar entre les 8h i les % del dia 20/03 per l'estació inferior del funicular aeri de Montserrat. Tot seguit enfilaran el camí de l'aigua.

Nens de les escolesbressol visiten els mercats municipals A més de pintar, cantar, fer titelles i anar aprenent altres coses, les escolesbressol de la nostra ciutat també fan sortides "culturals". Aquest passat dijous, l'escola-bressol de Valldoreix va visitar el Mercat Municipal de T o r r e b l a n c a . Els nens i nenes, acompanyats de llurs educadores, visitaren les diferents parades i hi feren algunes compres, per a després, segons els mateixos nens, fer el "vermut" un cop arribats a l'escola. Els infants s'ho varen passar d'alio més bé amb aquesta visita, ja que per a ells ha estat una nova activitat escolar. Tant de bo la resta d'escoles de la nostra ciutat faci també aquesta mena d'activitats.

L'Arquebisbe Ricard Ma Carles estarà Sant Cugat avui divendres

ponències així com taller- i taules rodones a l'entorn de la llengua i literatura catalanes. •\ mes d'aquestes activitats, els ussistents van poder veure les promo-

eions editorials en una exposició dels materials realitzats al mateix centre. Al final de les jornades, se'ls entregà un certificat d'assistència a tots els presents. •

Avui divendres dia IS a les vuit del vespre l'Arquebisbe Ricard Maria Carles celebrarà una Missa solemne al Monestir. La Missa és un dels actes que es tan amb motiu dels encontres quaresmals comunitats cristianes de la archidocesis de Barcelona el Arquebisbe de Barcelona. L'Arquebisbe ha volgut escollir el Monestir com lloc de reunió amb la comunitat cristiana del Vallés per sumar-se d'aquesta manera als actes de commoració del Mil·lenari de la Parròquia de Sant Pere Oclavià.


OPINIÓ

D I V E N D R E S , 18 MARÇ 1 9 9 4

EDITORIAL Del "tejerazo" al "diputazo" m 7 1 Congrés visqué la setr y mana passada una sessió M~*J especial pel vergonyós espectacle que varen donar algunes senyories. Fou tota una mostra de "talent" difícil de quantificar. És possible, fins i tot, que l'enriquidor espectacle hagués estat un bon material visual per a fer-ne episodis de "tele-basura", tan de moda actualment. Ben mirat, tampoc ens hauria d'estranyar que es produís aquell lamentable espectacle atès que pocs dels polítics que es trobaven a la sala donen la talla mitjana necessària per a ocupar llocs de tanta responsabilitat. Alguns d'ells varen gosar fins i tot qualificar de "tejerazo " el fet que es tanquessin les portes del Congrés per a esbrinar les anomalies en les votacions; això no va agradar gens i l'actitud de molts d'ells va ratllar el "diputazo ". El pitjor del que va passar a la sessió del Congrés no va ser l'actitud dels congressistes, sinó el fet mateix. Perquè deixa en evidència, un cop més, que manquen persones amb prou talent i preparació per a ocupar llocs de tanta trascendència. És clar que més d'un dirà "hi ha el que hi

ha" o "tenim el que tenim". Això és cert, però només cal mirar al voltant nostre per adonar-se que, precisament és en el món polític on no existeix la norma de l'empresa privada, la qual diu que "qui val, val, i qui no, al carrer". Es pot pensar que, entre tants polítics reclutats per a fer de "comparsa" alguns arriben a ocupar llocs públics molt importants, només pel sol fet d'estar afiliats al partit o de ser amic d'aquell o de l'altre, abans que no pas per les seves aptituds. Per tant no és d'estranyar que, en l'escàndol pel resultat de la votació d'unes esmenes de llei, calgui cercar-lo a aquesta manca d'individus amb "talla" o seny suficients. Una altra situació com aquesta pot tornar a passar en el futur, ja sigui perquè algú voti "amb els dits" o bé ho faci "amb els peus"; no seria la primera vegada que algun diputat ho fa. Ens podem trobar que temes de tant pes específic com el de les "competències catalanes" ens els votin "a dues mans". Francament no sé si aquestes senyories, que no saben ni controlar-se, són les que els votants ens mereixem.

E L S 4 CANTONS

7

L'Avortament i l'Estat de Dret José-Martín Giménez Doctor en Teologia

sar-se en dubte quan s'ha enfosquit la veritat objectiva l'entorn de l'home; quan la mateixa veritat es relativitza amb arguments sociològics: és a dir, quan la l Ministeri de Justícia ha anunciat "veritat oficial" no és altra que l'assolida que està elaborant un avantpro- històricament per la societat en cada fase jecte de llei de terminis de l'avor- de la seva evolució. Però hi ha veritats tament perquè l'aprovi el Govern, i des- tan essencials, tan bàsiques, que no poprés sigui tramès a les Corts. Malgrat den ser sotmeses al joc de l'opinió majoaixò, ens hem de preguntar si l'Estat té ritària. "L'ull que tu veus -deia Machacompetències per a determinar una etapa do- no és ull perquè tu ho vegis; és ull de l'existència de l'ésser humà en què li perquè et veu". Aquest atenir-se a la realitat de les coses és indispensable quan manqui el dret a la vida. es tracta de l'estatut jurídic del no-nat. Penso que, a diferència d'uns altres drets -treball, seguretat social, llibertat Opino que cap estat té poder per a d'ensenyament, etcètera- el dret a la vida determinar qui és o qui no és una persoés absolut. El dret a néixer és anterior al na, sense acabar, per això mateix, amb el reconeixement de l'estat i el fonament sentit de la democràcia i l'Estat de Dret. dels altres drets humans. Mentre hi va haver esclavitud, mai vàNomés hi ha Estat de Dret quan es rem considerar l'existència de l'Estat de reconeix la inviolable dignitat personal Dret. I tenim raó quan pensem que el nade tots i cadascun dels homes. La llei de zisme fou un Estat totalitari perquè no terminis, encara que no s'hagi fet públic reconeixia els jueus com a persones. Un el seu articulat, no pot ser una altra cosa Estat democràtic sí que reconeix tots els que una pretensió de limitar temporal- homes sense distinció; si la dignitat de ment la humanitat del "nasciturus". les persones no depèn de cap llistó legal Referent a això, no em resisteixo a arbitrari; si els metges i els jutges estan esmentar una autoritat internacional, J. al servei del ciutadà i no esdevenen notaLejaune, professor de genètica i desco- ris que certifiquen si existeixen o no les bridor de la síndrome de Down, el qual condicions establertes per l'Estat, per tal diu amb una espurna d'ironia: "Al Regne de suprimir una vida innocent. Unit s'ha decretat que l'ésser humà no La vida humana és el major bé comú existeix fins després de catorze dies; en de la societat. La llei de terminis s'hauria el decurs de les dues primeres, setmanes de rebutjar, no només perquè el Govern només es tracta d'una vida animal. En un no en tingui competències legals, sinó bon francès -continua Lejaune- això vol perquè si s'aprovés, demostraria també dir que darrera d'aquesta llei, els súbdits la seva incompetència com a gestor púde la seva graciosa majestat no seran res blic del bé comú. Si, arribat el cas, tal i més que antics animals. S'entén, doncs, com espero, el Parlament rebutja aquesta que una promoció tan sobtada de l'ani- proposta, els membres del Govern -com mal cap a l'home no hagi estat discutida a mínim- s'haurien de rebaixar el sou en el país de Descartes". voluntàriament per incompetència proLa humanitat del fetus només pot po- fessional manifesta. •

E

>6 5 CÒóffT ft£L WHLE5

A B A N S : Carrer Villa a primers de segle. L'eixamplament de Sant Cugat en aquest sector va coincidir amb la construcció del camp de golf. A la fotografia podem observar, al mig del carrer, la font d'aigua que sortosament encara hi és.

A R A : El canvi és espectacular, la font ha estat situada sobre l'acera i algunes cases baixes encara hi són. També podem apreciar que mentre q u e e n el carrer no hi havia arbres, ara n'hi ha una dotzena aproximadament.

Cada divendres Els 4 Cantons al seu quiosc


8

ELS 4 CANTONS

OPINIÓ

DIVENDRES, 18 MARÇ 1994

L'abstenció d'IC al pressupost municipal del 1994 Jordi Casas l'oruivcu

del (irti/> Munn I/HI! d'IC

E

ls sanlcugatcncs han tingut ocasió de conèixer en les darreres setmanes l'opinio de l'Equip de Govern ( O I i sobre la situació econòmica de l'Ajuntament i el pressupost d'enguany i MUNICIPI nuïn dl. i l'opinio i les critiques dels altres dos grups municipals de l'oposicio (LES 4 CANTONS mims. 39 i 4l)i.

Aqni voldríem dir-ln la nostra, partint de la basc que en el numero 2S d'aquest percriodic ja \arcm a\ançar alguns criteris. D ' a n t u v i . cal dir que la s i t u a c i ó econòmica del nostre Ajuntament és molt greu. Al nostre parer, les causes cal cercar-les -a part de la recessió econòmica general i les deficiències estructurals de Ics hisendes municipals i aspectes sobre els quals centra la seva anàlisi l'Equip de Governi- en els següents aspectes: a) Augment de la despesa ordinària per damunt de 1"ingrés ordinari durant els darrers anys; b) Eort endeutament a partir del 1990 (entorn als 2.X00 milions); i c) Inflada, especialment durant els anys 1942 i 1993. dels ingressos ordinaris. La situació es especialment delicada a curt termini, aquest any i el vinent. Ja que caldrà -d'acord amb el que estableix la Llei d'Hisendes Locals- amortitzar abans de juny del 1495 el préstec a sol·licitar per a pagar el dèficit del 1992 (27N milions) i cl que caldrà sol·licitar per a pagar el del 1993. el qual és previsible que sigui sensiblement superior. l'erò a mitja termini, les coses no es presenten millor. Durant els propers anys. a no ser que hi hagin canvis importants, la qual cosa

no és previsible, els nostres ingressos ordinaris difícilment cobriran les despeses ordinàries. Ln aquest sentit, cal recordar que aquest anv nu es poden dedicar ingressos ordinaris a la inversió (tota es finança a treves de subvencions d'altres institucions, contribucions especials i venda de sol municipal) ni al pagament del deute (aquest es rel mancarà per tal d'amortit/ar-lo a partir del 1970. L] desllorigador de la situació econòmica actual passa fonamentalment per ajustar la despesa ordinària. Davant d'aquesta situació i malgrat no ser-ne cuncsponsables (no hem participat en l'elaboració dels darrers set pressupostos i. hem concretat l'oferta que havíem fet el novembre del 1993 en una abstenció i.els darrers sis pressupostos han tingut el nostre vot en contra). Això per tres motius: ai constatem que per primer cop s'aterra a la realitat i es comença a reconèixer la gravetat de la situació; b) el proper any s'elegirà un nou Consistori i. per responsabilitat, cal garantir la viabilitat econòmica de l'Ajuntament; i c) com a corolari de les dues anteriors, volem que la sortida de l'actual situació sigui el màxim institucional possible, és a dir. reivindiquem el dret a la participació de l'oposicio. Ln aquesta direcció vàrem avançar en el Ple les següents reflexions. Com sigui que el futur ens exigirà anar amortit/ant el deute (algun dia hem de començar LI pagar-lo) i destinar, en alguna o altra quantitat, ingressos ordinaris a inversions, es condició sine qua non reduir en termes relatius la despesa ordinària. Això vol dir encarar un debat sobre la despesa en personal (capítol 1), compres i serveis (capítol 2) i transferències corrents (capítol 4). Respecte a la primera.

és evident que cal congelar la plantilla (ha augmentat un 58 per cent durant els darrers sis anys) i la massa salarial bruta, la qual cosa no vol dir forçosament seguir congelant els sous. Cal racionalitzar i simplificar l'estructura de comandament (no pot ser que hi hagi un comandament per cada deu treballadors) i això passa en primer lloc per a racionalitzar l'estructura político-funeional (no pot ser que existeixin onze àrees municipals). Pel que fa al capítol 2. autèntic teló d'Aquil.les del nostre Ajuntament ( s ' h a multiplicat per quatre en els darrers set anys), cal un debat sobre quin model de ciutat i. més concretament, quin tipus de manteniment de ciutat necessitem (quin tipus de jardins, com mantenir-los. ...). Ln aquest sentit, és esgarrifós pensar que hi ha previst que en un futur proper tinguem 8 Ha. més de parcs i jardins (un 25 per cent més que actualment). Un darrer aspecte, que considerem fonamental, és el del capítol de les transferències, és a dir. aquell que té un contingut social més fort. Per a entendre'ns, aquest capítol inclou la subvenció de l'Ajuntament a les escoles-bressol. escoles d'art i música. Triangle, ràdio municipal i Centre Cultural. Avui que s'està parlant tant de la crisi de l'Estat de benestar. cal fer un debat -a un nivell més elemental però més proper al ciutadà- de com afrontar el finançament de tot el que acabem d'esmentar. Considerem que cal actuar amb cura i tenint en compte un seguit de qüestions: a) cal diferenciar uns serveis d'altres: b) cal partir de l'ús social que s'en fa de cada un d'ells (per exemple, necessitat de tenir un coneixement acurat en aquest sentit de les esco-

les-bressol); cal apropar, en uns serveis més que en altres, els preus públics al cost reial (estem pensant concretament en les escoles d'art i música i Triangle): d) cal apostar fortament per tal que alguns d'ells s'autofinanciïn el màxim possible (ràdio i Centre Cultural). Tot això cal posar-ho damunt la taula abans que algú surti amb el remei taumatúrgic de la privatització (o quelcom pitjor). Aquest capítol també inclou la transferència a l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix. Al respecte, és imprescindible que aquest any s'arribi a un acord sobre les r e l a c i o n s f i n a n c e r e s Sant Cugat/Valldoreix, no pot ser que per manca d'entesa hàgim de transferir entre 73 i 81 milions més dels que corresponen d'acord amb els coeficients actuals. Som conscients que ens hem deixat moltes coses i que. sobretot, cal matisarne algunes de les que hem dit, però no hem volgut fer altra cosa que iniciar un debat que, de ben segur, ens caldrà tenir d'ací a poc temps. •

L'art: qüestió d'afers o de gustos? Arnau Puig l'resident de l'Associació de crítics d'art

A

rt i afers: Aquí hi ha el gran error. 1 mentre les coses de l'art segueixin per aquest camí. no anirem enlloc. Art és sensibilitat, és expressió, és ideologia; però de cap manera art pot ser diners. L'art pot necessitar diners per a realitzar-se. per a concretar-se. però de cap manera amb diners hom podrà obtenir art. Això ho saben molt bé els artistes i els que no ho són. Aquest és el privilegi de l'obra d'art: amb diners es poden comprar obres d'art, però amb diners no es tan obres d'art. Aleshores, un dels absurds més grossos en els quals s'ha vist entaforada l'obra d'art, és en el de la inversió econòmica. Una obra d'art no genera rendes alienes a la seva pròpia essència: gust. sensibilitat i qualitat de l'esperit. Una obra d'art no genera beneficis financers, és a dir. diners. Pot generar de diners el negoci amb obres d'art: la seva compraveiula. la seva organització o ordenació amb objectius de foment de la cultura a traves d'exposicions o de museus, d'educacio o formació de la gent. i els resultats que amb tot això s'obtenen en incrementar i polir la sensibilitat i el nivell de captació i finor espiritual de la geni. Pcro un dipòsit d'obres d'art emmagatzemades. no fa res; no genera riquesa material operativa. com ho fan els diners, que sempre estan a disposició de qualsevol cosa. perquè són intercanviables amb el que sigui: força de treball, menjar o amb algun altre

element material. En unes altres estructures socials podria ser que si les obres d'art generessin crèdits i accions alienes a si mateixes. Però en les coordenades socials nostres, així) no és així: una obra d'art per a incidir en el mercat financer, ha de poder ser

una base material feble: unes teles acollirodes, unes pedres, uns ferros, o qualsevol altra cosa per l'estil, per elles mateixes sense aura si hom no la hi reconeix. Establert tot això i exposada l'especificitat de l'art, al marge i dellà de la seva consideració com a valor financer, ens

circulació de l'obra d'art contemporània, que ho tenia difícil, considerant els seus trets marginals respecte dels gustos tradicionals, alguns marxants ( d ' a r t ) , començaren a vendre a terminis obres d'art nou, amb la possibilitat, el client, de ferse enrera si allò que estava adquirint no li feia (amb el temps) el pes. La pràctica va fer evident que l'obra d'art -nova o antiga- demana i exigeix convivència, vol estar fresc amb qui l'ha de gaudir; els retorns, els penediments adquisitius foren mínims, pràcticament nuls. Qui tenia a casa una obra d'art que l'havia adquirit perquè la manera de mostrar-se l'obra el preocupava, va quedar-se, l'obra, amb el seu adquiridor. Per a impulsar aquest tràfec reia/ d'obres d'art s'establiren aleshores uns grups o societats coneguts com "fons d'art", que oferien als seus membres o associats obres d'art preferentment actuals. Per mitjà d'uns pagaments a terminis hom podia escollir les obres que més li complaïen. S'anava observant, tanmateix. que amb el pas del temps, aquelles obres adquirides per gust augmentaven ensems de preu, sobrevalorant-se; cosa que potser conduí a creure que les obres d ' a r t fossin, t a m b é , fons d ' i n v e r s i ó econòmica, ultra d'artística.

traduïble sempre amb diners; i es en aquest punt que rau la seva feblesa: i es d'allà on perd la seva essència, perquè quan passa a ser objecte de compra-venda mercantil perd la seva força espiritual gairebé sempre (només l'interès social li mantindria els mínims) i només roman

cal. per tornar les coses al seu lloc i aclarir confusions, reconsiderar algunes de les operacions de compra-venda a la que fou s o t m e s a l ' o b r a i que portaren a l'error que ha afectat greument l'àmbit de l'art. A finals dels anys 60 i per afavorir la

Aquesta confusió ha tingut greus conseqüències per a l'art, quant a valor de canvi, però ha romàs l'obra d'art ben ferma en la seva autèntica qualitat de valor d'ús -dirien els economistes- o. dirien els valors socials, en la seva autèntica qualitat de valor de siust. •


PUBLICITAT DIVENDRES, 11 MARÇ 1994

ELS 4 CANTONS 9

Dos de Maig / Francesc Moragas De vegades una zona no excessivament comercial esdevé per la modernització una àrea que creix amb serveis i amb modernitat. Aquest és el cas de la cruïlla entre els Carres Dos de Maig i Francesc Moragas. A les rodalies d'aquesta zona, s'hi han ajuntat comerços tradicionals amb empreses i serveis de la línia més moderna i actual, creant així tota una zona força visitada pel santcugatenc. El carrer Francesc Moragas ja ha ofert habitualment aquesta característica però justament a la cruïlla amb Dos de Maig ha nascut tot un munt d'empreses i comerços variats que han quedat a disposició de l'habitant i visitant de Sant Cugat. Avui aquesta cruïlla resulta indispensable a l'hora de conèixer una nova zona d'expansió de la ciutat que lentament ha anat resorgint gràcies a la ubicació de comerços, petites empreses de serveis i indústries en general en quasi tots els serveis que es puguin imaginar. Un nou eix comercial i industrial a l'abast de la ciutat de Sant Cugat

ATHLETIC SHOES RGGbOk^> canvERSE adidas^

V.yMyM'XCís s.l MoKtAJes

B\àc\r\aos

Dos de Maig, 25 -Local 4A-

Tei.675 5 0 10 móvü 9 0 8 8 9 7 9 5 0

AL SERVEI DE L'ESPORT A SANT CUGAT

^PÍKWJW. ^ n t o o e o K

^0040»»- ^««roemW'BOHffK^,^

Sant Cugat del Vallès

I

Francesc Moragas, 48

Tel. 5 8 9 4 0 3 4

Proyecto personalizado de su piscina Diseno del jardín Mantenimiento de piscinas y jardines Construcción de todo tipo de edificaciones auxiliares (Barbacoas, porches,...) Riegos automàticos Climatización de piscinas Garantia de Servicio Post-Venta Tienda abierta al publico

VERD N

PISCINES I JARDINS

m 589 25 29 SOLÀRIUM D'ALTA PRESSIÓ AMB REFRIGERACIÓ ESTÈTICA EN GENERAL MASSATGES

/i\lO íuSQMtKk / Con^knos sa proílwa

REFLEXOTERÀPIA

de (H'ÍHÏKÍOL, IOCM,

MASSATGE LINFÀTIC

ofjÍ6(KOLt twWKO,,.

SOLUCIONES INMOBILIARIAS

[

TRACTAMENTS CAPILARS Consulta Mèdica: Dra. Àngels Fonts Carnet Jove en tots els serveis

PUNT DE S t f l V E I

DOS DE MAIG, 25 Tel. 6 7 4 38 SANT CUGAT

Francesc Moragas, 58 Tels. 6 7 4 7 8 4 5 - 6 7 5 5 0 5 3 Fax. 675 49 54

I I I

2

675 5512; 4 Francesc Moragas, 27-29 Sant Cugat

| .

LLAUNES PER UNA PIZZA MITJANA O LLAUNES PER UNA PIZZA GRAN.

Menciona aquest val quan facis la teva comanda. Només 1 val per comanda. Vàlid fins el 30-4-94


10

OPINIÓ

ELS 4 CANTONS

DIVENDRES, 18 MARÇ 1994

Ca cooMncta

CARTES DELS LECTORS El Pleno del Ayuntamiento El pasado S de mar/o. a las in.'ho de la taide. decidí asislir al Pleno del Av unlamiento. va i|iie sentí curiosidad por las o | i m i o n e s e i iu|iiieludes de nuestros representantes en el C o n s i s t o n o sobre la aprovacit'm de los presupuestos de la ciudad. Iniciadas las réplicas a los portavoces de la oposicion oposición bastanle floja, por otra parte- pude comprobar en vivo el clàsico "pim pam pum" de la demagògia, la desconsideración, la carència de sensihilidad respecto a cuestiones cimw la de Valldoreix o la de los pequenos comerciantes de Sant Cugat, que se han visto discriminados en favor de las "grandes superfícies" una vez mas, en convivència con la Generalitat.. . Por lo demàs. salta a la vista que nuestro Alcalde destila una imagen de nombre discreto que parece insinuar en sus gestos un venerable "lord" inglés, y se convierte así en un gran maestro de la pantomima, seguramenle gracias a la labor de sus asesores. Si bien. donde realmente el se siente coinodo es sohre sii tradicional rodillo despotieo. niientras ignora el caos de una getion gris c ineíica/ -a pesar de que presuma de haber

refinanciado la deuda al lK:í . No oh klcmos que el gobierno socialista había refinanciado su deuda al 25' < . algo que de nue\ o constata la pesinia adminisIración que siempre ha caraclen/ado al PSOE. Hn nuestro Ayuntamiento se dan paradojas. que contradicen las afiíinaciones del Sr. Alcalde. como el hecho de que los proveedores cobren con IS e ineluso 24 meses de retraso, con el consecuente recargo de hasta un 50'í en las facturas. por no citar la gestión de los sectores de mantenimiento. servicios y otro largo etcètera. Hn vista de estos y otros desagradables fenómenos. cabé conduir que ha resultado peor el remedio que la enfermedad. Enrique Pena Ruiz

Al "Grup de Natura" Hem sabut pels mitjans de c o m u n i c a c i ó , la c o n s t i t u c i ó d'una PLATAFORMA CÍVICA. l'objecte de la qual és evitar la urbanització de la Torre negra, plataforma de la qual n'heu estat impulsors Sabedors que amb el lema Torre negra tots ens hi juguem molt. i conscients que només un \eritable "clam" ciutadà te possibilitats de fer-se sentir en les altes instàncies competents pel que fa a la modificació del

PGM. volem fer-vos avinent el nostre suport com a grup polític present al Consistori. Xogeiisnienvs, volem felicitar-vos per aquesta iniciativa i encoratjarvos per tirar-la endavant fins a la consecució de la difícil fita que us heu proposat i que nosaltres compartim. Com provablement sabreu, ens hem referit a aquest tema en diverses ocasions. i poc abans de Nadal, en una carta adreçada al Batlle de Sant Cugat. Malgrat les dificultats tècniques, econòmiques i de tot tipus que representa assolir la modificació del PGM. entenem que no és impossible, i que el nostre Ajuntament hauria de ser capdavanter en aquesta tasca si veritablement serveix l'interès de la nostra ciutat i vetlla pel seu futur. Si cl 1975 potser no semblava necessari incloure la Torre Negra dins l'àmbit de protecció del Parc, actualment, atesa la forta expansió de Sant Cugat i les tipologies urbanístiques que s'estan imposant (cases adossades, "eixample", etc.) creiem imprescindible preservar aquest sector de prebosc i conreus que evita una solució de continuïtat entre la trama urbana i cl Collserola. La Junta Local del Partit Popular

L'ús de la bicicleta

Molesto por el còmic En relación al n" 38 de "Els 4 Cantons' del \ iernes 25 de fehrero de 1494. quisiera expresar mi molèstia y desacuerdo con la publicación del còmic de la c o n t r a p o r t a d a del mismo. Hace relativamente poco (un atio) que tuve la desgracia de perder a un ser querido cuyos restos mortales descansan en paz en el cementerio municipal de Can Gràcils, por lo que aún tengo muy presente su recuerdo y no encuentro acertado que el autor del còmic ironice sobre las personas difuntas. a las que se debe guardar un gran respeto. Manuel Barreiro Escourido Les cartes destinades a aquesta secció han de tenir una extensió màxima de trenta línies i han de dur prou dades per a poder Identificar i localitzar l'autor, nom complet, adreça, telèfon i DNI. En tot cas el periòdic Els 4 Cantons es reserva el dret de publicar-les, senceres o bé resumides. Adreceu les vostres cartes a: Rbla. del Celler, 91-08190 Sant Cugat

No es tracta d'imitar el que fan altres ciutats de països europeus d'una forma natural i sana. tot entenent que l'ús de la bicicleta és més bo per a la salut. per al trànsit diari i molt més ecològic. Nosaltres hauríem de potenciar l'ús de les bicicletes, tenit en compte de crear les mínimes infrastructures per a evitar accidents greus, senyals, carrils-bici. L ' ú s de la b i c i c l e t a té l'avantatge de no aparentar el que sembla, és a dir, la persona que el practica, jove o gran. no es troba agobiada en els seus desplaçaments diaris, alhora que s'usa com a procediment específic per a fer exercici. No estem del tot preparats, però ja sabem que a les zones noves de Sant Cugat, ja tenim alguns carrils-bici; també hem de dir que a n a r per s e g o n s quins carrers de gran circulació no és gaire recomanable. A m b la b i c i c l e t a , com a mitjà de fer exercici per a mant e n i r - s e en forma, h a u r i e n d'arribar a fer-se uns trenta minuts cada tres dies a la setmana. de manera que al cap d'un mes et pots sentir més còmode i millor. Es el moment d'agafar-la diàriament per a qualsevol desplaçament. •

Només fa 4 dies Ví/uí secció per re i ordar I/VIA. fets i loinentans de persones i entitats que lontranamcn; iil que estem acostumats a í/c»»', tenen un temps curt, fàcil de recordar per a iiu'lts. Dt :cí;iidt s aquests poden hmer estat oblidats pels mateixos protagonistes de la historia encara que lat i quatre dies.

# • • « # # # # # •

LA MASIA A SANT CUGAT (VALLÈS OCCIDENTAL)

Aquest espai esta pensat per recollir, a tall, de flash aQuelles petites coses que passen en una ciutat com la nostra. en que de vegades cal cridar l'atenció de petits íets. no forçosament amb ànim només de crítica, sinó també que puguin ajudar a millorar la convivència ciutadana. Aquesta secc·o es oberta a tots els lectors que desitgin fer les seves obsen>acions.

'•-•••n'L··i^rJv—-

W- trL·Ü

'.'"t^-ï*

Un tram molt perillós JOAN SALA CABLES SOLER JORDI FONÒLLEDA irorociAínr

En el nou vial que porta de l'estació de Mira-sol a l'Hospital General de Catalunya. hi ha un tram molt perillós amb una deficient senyalització. El lloc ha estat causa d'alguns accidents que es podien haver evitat si aquest perill estigués previngui amb una correcta senvalitzaeió, o bé un traçat millor del paviment.

Des del segle V a . C la vinya era coneguda i conreada, com ho demostra el primer tractat d'enologia que es coneix. redactat pel monjo cellerer Ramon Pere de Novas de Sant Pere de Roda. Els monestirs del país incidiren en les millores tècniques de la producció i elaboració del vi. Però no és fins al segle divuitè que el comerç vinícola adquireix volada amb l'exportació al Llenguadoc on s'utilitza per d o n a r g r a u al vi dit "francès" i que encaminaria el p a g è s vers l'establiment de vinyes als bancals, marges i feixes ermes. És l'origen de la casa del rabassaire al Vallès. A trepitjades de peus s'ob-

La Masia de Can Fatjó dels Xiprers Escrit publicar al llibre "La Masia a Sani Cugat del Vallès" l'abril de m s . Text de Joan Sala

tenia el most i la lenta i tumultuosa f e r m e n t a c i ó p o s t e r i o r s'allargava dies fins i tot setmanes. Amb el trafegament se l'airejava i separava del rolatge. La segona fermentació j a tenia lloc als cellers. El repòs i el refredament facilitaven la transparència i l'envelliment c o m p l e t a v a la criança amb tres -potser cincanys de maduresa. Pràcticament, una obra d'art. Accidentalment, a mitjans del segle passat fou transportada d'Amèrica a Anglaterra la fil.loxera que, en expandirse per tot E u r o p a , c o n s t i t u í una arrasadora plaga que acabà amb el segle d ' o r dels vins catalans.


OPINIÓ

DIVENDRES, 18 MARÇ 1994

ELS 4 CANTONS 1 1

La Primmirada

El PP i la qüestió regional Carmen Perdices

E

l Partit Popular té la virtut de no aconseguir gairebé mai el suport d'altres partits, sobretot en matèria autonòmica. I és que, més o menys, tots sabem quina ha estat la trajectòria del PP en referència a la qüestió autonòmica -o com diuen ells, regional-. L'antiga Alianza Popular, ja demostrava una escassa predisposició perquè per a ells desfeia la unitat de la pàtria. Això, fins que el senyor Fraga fou president "regional". I sí, ara el senyor Fraga s'ha tornat força autonomista, però no és aquest el sentir comú dins el PP; això no ha arribat encara al suposadament renovat partit. Durant aquests dies han sortit a la llum les diferents posicions del PP a Catalunya -a favor i en contra de la política lingüística-. El partit ha presentat una proposta de política lingüística que ha merescut les crítiques de tots els partits parlamentaris. Les acusacions diuen que és frèvola, que no aprofundeix i que no és més que un cop d'efecte que aparentment queda bé. D'entrada, el PP de Catalunya (començant pel senyor Vidal Quadras), va conèixer el document gairebé alhora que la premsa en presentar-lo el senyor Aznar. El document, l'han elaborat el senyor Rafael Arias Salgado i el senyor Rodolfo Martín Villa, i no hi ha participat ningú més, ni de la resta d'Espanya ni, evidentment, de Catalunya. La proposta ocupa tres folis. Amb aquestes dades, sembla que les crítiques fetes al document, tenen on basar-se. El problema continua sent que el PP no creu realment en l'estat autonòmic. El senyor Aznar deia recentment que Espanya "no és un residu de suposades sobiranies". Què vol dir realment amb això? Senzillament que sobirania només n'hi ha una: l'espanyola, o no? I amb això queda força clar l'opinió d'un partit que només ha canviat aparentment, i

no gaire. Aquest partit té, a més, la característica que mai no arriba a cap acord amb ningú, no només amb el partit del govern, sinó amb cap partit, i és que ells han d'imposar la seva, si no, res. L'altre dia, el senyor Herrero de Minón posava en dubte la capacitat negociadora del PP un cop guanyés les eleccions, ja que ara per ara, no té bones relacions amb cap partit del Parlament. També els acusava de no cercar res més que desestabilitzar, tant a nivell de govern espanyol com en el cas de Catalunya (fou l'únic partit que no només les va agrair, sinó

que va criticar les declaracions del President del Tribunal Constitucional sobre la llei de normalització), i és que ja se sap, "a río revuelto, ganancia de pescadores". En definitiva, el PP està demostrant una manca de responsabilitat política impròpia del que hom suposa que és el primer partit de l'oposició i aspirant a govern. Tot i sent de dretes i tenint els seus, legítims, interessos autonòmics, tant CiU com el PNV, estan demostrant una capacitat de negociació en temps de crisi que els fa molt respectables, políticament parlant. •

La competitivitat i la defensa de l'interès nacional Francesc Valera Departament d'Economia Foment del Treball Nacional

L

a situació actual de les indústries reviu un dels vells plantejaments sobre la necessitat d'una política industrial activa. Ara se'ns pretén descobrir als empresaris el paradigma de l'exportació. Fa temps que nosaltres fem servir corn a sinònims els termes venda i exportació i reclamant una aposta per les empreses com l'única font possible de la competitivitat. Els nostres governants tenen la seva part de culpa quan durant anys varen confiar en el dogma de la moneda forta i elevats diferencials dels tipus d'interès. Els resultats no han pogut ser més nocius per al teixit in-

dustrial. És com vendre l'ànima al diable quan per atreure capitals procedents de l'exterior, amb l'enceb de la rendabilitat a curt termini, es lliura a canvi la història industrial del país que tants anys ha costat fer que floti. Una moneda forta hauria de ser, en tot cas, conseqüència d'una realitat productiva i competitiva sòlida i no d'unes necessitats financeres del sector públic creixents, que actuen de fre de mà a la baixada dels tipus d'interès, condicionant el bon desenvolupament de l'activitat del sector reial. S'ha fomentat l'actitud del rendista, drenant poc a poc l'esperit empresarial. Fa molts anys varen dir que per a sortir de la situació de crisi eren necessaris 80.000 empresaris. Ara. temps després, s'han de tomar a assenyalar els mateixos.

Mai s'havia d'haver esperat tant temps a desvalorar la pesseta. Hi ha una qüestió que no es pot perdre de vista: el perdut mai es recupera. La competitivitat és un joc de suma zero entre països. Si no venc jo, ho fa un altre. La competitivitat perduda pertany a la història. Així, amb aquests enunciats, tant o més important que desvalorar. és quan es desvalorar. S'ha de recuperar la competitivitat sobre una base ferma. Empenyorar-se en mantenir situacions terminals no ens portarà a cap lloc. Del que es tracta és de donar suport enèrgicament al que tenim i és nostre, encara que sigui poc. Som un territori on predominen les petites i mitjanes empreses de caràcter familiar. No renunciem, doncs, a les nostres arrels i defensem l'únic futur que encara ens queda. •

Tercera classe Fina Pérez

E

ls privilegis, penso que en alguns casos es justifiquen... mentre no impliquin una privació per als altres. Conduir, per exemple, és un privilegi i no un dret- que un pot exercir sempre que no faci perillar la vida dels altres. O el fet que els polítics i altres alts càrrecs d'estat tinguin accés exclusiu a certs edificis públics per realitzar-hi les seves tasques per al bé general, això també constitueix un privilegi ben merescut, a no ser que alguna pràctica abusiva faci esfumar-se la confiança que s'havia tingut en la persona així privilegiada. De manera que els privilegis poden resultar fins i tot útils i desitjables, però sempre a condició que estiguin al servei dels altres, o, pel cap baix, que no resultin perjudicials per als no privilegiats. Així, si els Ferrocarrils de la Generalitat comptessin, a les hores punta, amb deu o quinze vagons per cada tren, és a dir, amb la possibilitat d'haver-hi un seient per a cada viatger, o com a mínim un lloc dret que no recordés la imatge d'una munió de sardines enllaunades, aleshores l'anomenada "segona" classe -designació que, davant l'absència de la fonedissa "primera", continua sent per mi un dels grans enigmes de l'aritmètica-, potser sí que els privilegiats viatgers de "segona" es justificarien en no haver-hi conseqüències perjudicials per a la resta dels viatgers. Però aquest no és el cas. Són dos o tres els vagons destinats per als usuaris en general, mentre que hi ha sempre tot un vagó -moltes vegades amb seients perfectament buits- reservat per a l'autodefinida segona classe; amb aquell curiosíssim panorama que cada dia es produeix: una colla d'usuaris, resignats a la seva sort, que es queden drets enmig d'un fabulós assortiment de seients, com si diguéssim, encara per estrenar. No hi ha dret, però sí privilegi... en aquest cas privilegi totalment injustificat. No hi ha dret que qui més paga pugui rebaixar la qualitat de la convivència dels altres. No hi ha dret que, en un servei públic, la comoditat d'uns quants vagi a càrrec de tots els altres. •

ERRADA: A l'última Primmirada, a la cita de T.S. Eliot, s'havia de llegir «devers sobrevent» i no "sobrent".

ELS H CANTONS Periòdic setmanal d'informació i serveis de Sant Cugat del Vallès Edita: Diari de Sant Cugat. SL. Rambla del Celler. 91 08190 Sant Cugat del Vallès CIF :B60281367 Director: Josep M.Cabrerizu Cap de Redacció: Joan-Marc de Semir Cap d'Edició: Romà Ventura Cap de Publicitat: Carlos Borda Dipòsit Legal: GI-1.405-93 Impressió: Rotimpres-Girona

Col·laboradors:

Víctor Morera.Talo. Emma Ansola, Pere Pich. Anna Cabassa, Xavier Borràs, Adolf. Anna Borau.Núria de Mas. Fina Pérez, N. Artigas. Rosa Carrasco, Montse Sant. Xavier Cava. Carmen Perdices. Pep Català Fotografia: J.M. Mula, M.Vallès Redacció: 5 8 9 14 0 1 Publicitat: Tel i Fax 6 7 4 0 2 0 4 Distribució: Mailing - Vallès S.L.

M e m b r e d e l ' A s s o c i a c i ó C a t a l a n a d e la P r e m s a C o m a r c a l Aquest mitjà d'informació expressa Ics seves pròpies opinions exclusivament a la columna editorial. Els comentaristes exerceixen la seva llibertat d'expressió, així doncs el que exposen a les nostres pàgines són idees personals de què se'n tan responsables. Per respecte a la pluralitat lils 4 Cantons es compromet a acceptar qualsevol rèplica. suggeriment o matisació que procedeixin dels lectors i que siguin d'interès general. sempre i quan s'ajustin al respecte que mereixen persones i institucions.

Telèfon redacció 5 8 9 14 01 Telèfon publicitat i fax 674 02 04

Nou telèfon 589 14 01 ELS 4 CANTONS


12

LOCAL

ELS 4 CANTONS

DIVENDRES, 18 MARÇ 1994

Salut i la seguretat en el treball per a la dona del món rural a l'Hospital General de Catalunya ja s'havia fet amb anterioritat. va recordar la presidenta d ' A F A M M E R , concretament a l'any 92 que va ser l'any de la salut i de la seguretat en el t r e b a l l , però l'interès mostrat les ha decidit a tornar a organitzar-les.

Nou centre de recursos

L'Hospital General acull per segona vegada aquestes jornades Pep Català lü salo d'actes de l'Hospital General de Catalunya (HGC) va ser l'escenari d'una jornada sobre la salud i la seguretat en el treball dirigida fonamentalment a les dones que treballen a l'àmbit rural. Sota el títol "Fem-nos protagonistes de la nostra salut i seguretat", l'Associació Femenina del Medi Rural (AFAMMER) va convocar a 150 dones de diferents punts de la Catalunya agrària per fer-les arribar el m i s s a t g e que la salut depèn d'activitats i hàbits saludables. de recursos sòcio-sanitaris i de la informació que tinguin. A FAM MER va c o m p t a r amb la col·laboració de l'Institut Català de la Dona i del mateix IKiC. Rosa Maria Pruna. presidenta d ' A F A M M K R . va justificar l ' e l e c c i ó d ' a q u e s t equipament perquè les instal·lacions eren adients, estava ben comunicat per carretera i era a la vora de Barcelona sense entrar-hi. A Tacte inaugural va assistir hi el conseller d'Agricultura. Ramaderia i Pesca. Francesc Xavier Marimon, que va destacar entre d'altres coses que en aquests moments es notava una

lleugera recuperació en el mon agrícola, que eU a c o r d s del GATT eren positius per a la Catalunya agrària i que era el moment d'aprofitar el valor afegit que suposava el reconeixement internacional de la dieta mediterrània. Kl conseller va estar acompanyat a la taula de benvinguda per Núria Llorach. directora de l'Institut Català de la Dona. de la presidenta d'AFAMMKR. Rosa Maria Pruna, i del gerent de l'Hospital General, Josep Maria Lan/.o. La jornada que es va dividir en dues parts, va comentar poc després de les deu del matí i va constar de conferències sobre les malalties de la mama, el seu iagnòstic i el seu tractament: el càncer de colon i una taula rodona sobre la salut, el treball i la dona des de diferents disciplines. A la tarda, es va tractar el tema de la seguretat en el treball i la normativa europea al respecte i es va clausurar la jornada. Aquesta jornada responia. segons Rosa Maria Pruna, a la inquietud mostrada per les dones per aquests temes, tal i com s'havia fet palès a l'enquesta que la seva associació) havia organitzat entre les seves integrants. Aquest tipus d'activitat

Rosa Maria Pruna. que també és vice-presidenta del c o m i t è professional agrari a Brussel·les, es va encarregar de la presentació d'un nou centre de recursos que hi ha projectat i que segurament se situarà al Solsonès, on la densitat de població és petita i les finques estan aïllades unes de les altres, ja que les dones d'allà ens han manifestat el seu interès per formar-se i no tenen cap lloc per fer-ho. Kl centre seria polivalent perquè serviria per fer-les arribar la informació que necessiten sobre la salut i la prevenció de malalties, i per desenvolupar cursos formatius que en aquells moments siguin al seu abast. Rosa Maria Pruna va denunciar que la política actual de beques discrimina els fills dels agricultors i que encara l'assitència sanitària encara és minsa, malgrat que va reconèixer que s'havien fet esforços per ampliar-la. També va assenyalar que l'explotació que havien previst de fer com a centre d'ensenyament no es faria i que. a canvi, properament començaria una campanya informativa sobre la seguretat amb la col·laboració de la conselleria d'Agric u l t u r a . R a m a d e r i a i Pesca: AFAMMKR la realitzaria entre els escolars i la conselleria la dissenyaria per als adults. •

El conseller va inaugurar la jornada

Marimon troba positiva l'entrada de Noruega per als agricultors però no per als pescadors P. C FI conseller d'Agricultura. Ramaderia i Pesca de la Generalitat. Francesc Marimon, va destacar el passat dissabte a Sant Cugat que l'entrada de Noruega a la Unió Europea tenia una part positiva, perquè permetia l'entrada al nostres productes agrícoles, Francesc però també negativa ja que perdrem la compensació econòmica de restitució que rebem per les nostres exportacions. Fn canvi, al sector pesquer, el conseller va puntualitzar que Noruega té una flota pesquera molt avançada i pot repercutir desfavorablement per als nostres pescadors i per aquesta raó donava suport a la postura de l'Estat espanyol quant al tema. "està justificat que es demanin compensacions per què pot ser greu per a les flotes de la costa atlàntica, però no tant per a la catalana". En segon lloc, el conseller va assenyalar que en el seu missatge d'una lleugera recuperació al sector agrícola calia agafar-lo als seus justs terminis. "És un missatge de confiança i no d ' o p t i m i s m e , p e r q u è l'optimisme genera a vegades confiar-se i això no és bo". Va destacar que hi havia una r e c u p e r a c i ó de sectors agraris per diferents raons com eren la política comunitària.

Xavier Marimon amb un seguit d'ajudes com pot ser als cereals, als fruits secs. a l'oli d'oliva, a l'oví, al boví, a la llet, entre d'altres: per altra banda la paritat de la moneda. "molt més adequada a la nostra realitat que anteriorment", facilita l'accés als mercats exteriors i que a més hi ha una recuperació genèrica. Marimon va destacar que el tema de la llet a Catalunya anava força bé. malgrat algunes protestes que el conseller va atribuir a la gent que pensa que si no es fa soroll, ningú no fa cas de les seves d e m a n d e s . L'acció d'introduir una vaca a la conselleria per part de membres de la Unió de Pagessos va respondre més, segons Marimon, "a un acte de solidaritat per la convocatòria de mobilitzacions del sector a nivell estatal, que a una veritable problemàtica existent a Catalunya sobre aquest tema, on no n'hi ha cap". •


ï

i

r ' j /•>

DIVENDRES, 11 MARÇ 1994

ELS 4 CANTONS 1 3

SI Q U I E R E S U N C O C H E Y A N O NECESITAS C O G E R EL T R E N O EL A U T O B Ú S P A R A IR A LA

SI QUIERES

C I U D A D . V E N A M O T O R RALLY Y ELIGE, C O N T O D A C O M O D I D A D Y S I N T E N E R Q U E

UTNT C O C H E

DESPLAZARTE, EL C O C H E Q U E SIEMPRE H A S Q U E R I D O ENTRE T O D A LA G A M A P E U G E O T .

íPOR QUE COGES

Y A D E M A S , C O N U N EXCELENTE SERVICIO P O S T V E N T A Q U E TE P R O P O R C I O N A R À T O D O

EL TREN

LO Q U E N E C E S I T E S P A R A D I S F R U T A R TU N U E V O P E U G E O T S I E M P R E A P U N T O .

O EL AUTOBÚS?

VEN A M O T O R RALLY. T UA G E N T E P E U G E O T E N SANT C U G A T DEL VALLÈS

MOTOR

RALLY

Ctra. de Cerdanyola, 69 Tel.: 675 18 63 (Taller y Recambios). SANT CUGAT DEL VALLÈS

SU AGENTE P E U G E O T

Tel.: 674 15 03

(Ventas)


14

LOCAL

ELS 4 CANTONS

DIVENDRES, 18 MARÇ 1994

Entrevista amb Alicia Puig, membre del grup Baula

Dues santcugatenques a Chiapas Xavi Cava

"Fes del Sud el teu Nord" HI grup Baula va cloure cl seu cicle de c o n f e r è n c i e s " f e s del Sud el teu Nord" amb una taula rodona que sota el títol "Es present a Sant Cugat el Tercer Món.'" es \a celebrar el passat dia 10. Hn el debat tant el representant de Baula com del Grup "0.7 Per Cent" es mostraren convençuts que ha d'augmentar l'interès dels ciutadans i les institucions pels problemes del Tercer Món. Per la seva banda I" Ajuntament, per boca de la regidora d'Afers Socials. \ a anunciar que el consistori ha gastat dos milions de pessetes en projectes humanitaris, una tasca que no li pertocava. Amb la taula rodona es clou un cicle que te per finalitat donar a conèixer el Tercer Mon en diferents aspectes, fugint de la visió estereotipada de subdesenvolupament i misèria que ens presenten diàriament els mitjans de comunicació. I.cs conferències han tractat temes diversos. com els drets humans o la revolució

/apatista. reflectint com a eix vertebrador la lluita dels pobles indígenes de l'Amèrica Llatina per sortir d'aquesta situació. Una lluita que es tant contra la pobresa i la ignorància com contra els poderosos, els que fan servir l'exèrcit o la llei per mantenir els seus privilegis.

La precària situació dels tzotzils Dues santcugatenques. Núria Ribera i alicia Puig van fer una peculiar estada entre els indis t/.ot/ils mexicans, veient de prop aquest conflicte. Van anar a C h i a p a s a t r e b a l l a r per al p r o j e c t e O V E N T I C . un projecte de salut" que després a Sant Cugat van fer-ne la campanya. Les dues membres de Baula van tenir un coneixement de primera mà de les condicions de vida i la repressió gubernamental que han portat a les comunitats indígenes de Chiapas a prendre les armes per demanar un futur digne que ningú no els vol donar per mitjans pacífics. Alícia, quina es la causa per la qual vau anar a la selva de Chiapas'.' La raó fou un projecte sanitari pel

Detenció de dos individus que robaven vehicles als pàrkings de Sant Cugat Redacció \ Ics 05.1 5 hores del dia de la data. una dotació de la Policia I .ocal. que palrullav a pel carrer Martorell. \ a procedir a la detenció de J.I.A.M.. de M) anvs d'edat, i R.A.H. de I1) anvs. ambdós veïns de Barcelona. HI fet va venir motivat en muntar un dispositiu especial per part de la Policia I .ocal. a causa de l'increment de robatoris que s'estaven produint als pàrkings de la ciutat, arribant fins i lot a crear una certa alarma social en algunes comunitats de veïns. Als dos individus en qüestió, dels quals es tenia coneixement de llurs caràcter ist iq ues t ísiques. se'U hi va ocupar diverses

claus d'obertura de portes de pàrking, jocs de gal gues per a forçar panys. espanv aportes, targetes i tot tipus d'emes i atuells per al robatori, de les quals cal destacar-ne. elaus especials per a la sotstraccio de ràdio-cassettes de la marca "Pion-

ner". També se'ls hi varen ocupar altres objectes. L'n cop realitzades les corresponents diligències. els detinguts varen passar a disposició judicial. Tambe cal destacar que amb dos Iemen nombrosos anlecedents penals. •

que es volia construir un centre de salut primari per a les comunitats del municipi de San Andrés Larrainzar. La idea va sorgir dels propis indígenes, que van haver de contactar amb "Projecte 1 Per Cent" i Medicus Mundi perquè a Mèxic ningú no els volia atendre. A nosaltres ens van demanar ajut per aportar el material necessari per equipar el centre i poder pagar els cursos de capacitació dels nois que hi treballaven. El projecte es va dur a terme el 1992. abans que esclatés la revolta /apatista. Quina era la situació política que us vàreu trobar en arribar a Chiapas? Sempre ha existit una forta repressió per part del govern a tota la zona. Entre els que treballen amb les comunitats indígenes hi ha hagut assasinats i desaparicions, i la tensió era permanent. Per exemple, quan es va inaugurar el centre de salut del projecte esmentat, uns mesos abans de la nostra estada allí, tot el grup es va trobar encerclat de militars pel simple fet que allò era una reunió d'indígenes. Les comunitats han creat una estructura de gestió pròpia, treballant comunitàriament i associades en un consell general, i això no li agrada al govern. que reprimeix aquest tipus d'activitats. En quina situació social es troba l'indígena l/.ot/il a Mèxic'.' Hxisteix un fort sentiment de racisme de la resta de la població mexicana envers els indis. La seva existència no només s'ignora, fins i tot s'amaga. San Cristóbal de las Casas, sense anar gaire lluny, és un centre turístic a pocs kilòmetres de les comunitats on vàrem ser, i la visió que s'hi dona dels natius al turista es absolutament folklòrica i falsejada. A la repressió i la precarietat en què viuen (a l'hivern, per exem-

ple, l'hi diuen "la època del hambre"). s'ha d'afegir el poder dels terratinents que imposen la seva llei amb exèrcits privats. Per aquesta descripció sembla que els indis de Chiapas tenen raons de pes per agafar les armes. Creus que han actual legítimament? Jo estic en contra de qualsevol solució armada, però en aquest cas era palpable que no hi havia cap altre sortida. Ks més. era una cosa que s'esperava que succeiria. Vull ser optimista pel que fa als resultats de la revolta. però no crec que tingui un final feliç. Ara l'exèrcit té l'excusa per assasinar ohertament. Creus que l'esforç que esteu portant a terme pot ser d'alguna utilitat per als in dis t/.ot/ils? El resultat immediat per a ells. a nivell general, es mínim. Però el nostre objectiu no és aconseguir un canvi immediat en el seu nivell de vida (no tenim recursos per f e r - h o ) , sinó una conscienciació de cadascun de nosaltres que porti a una pressió sobre els nostres governs per tal que ajudin de manera efectiva al Tercer Món. •

Dos anys de convivència a la Llar d'Avis de la Generalitat Redacció

Ha tres anys el Casal d'Avis de la Generalitat es traslladava a un nou edifici més grant i adequat, l'n any després, el mes de febrer, obria les seves portes com a centre de dia i residència, lent que tres serveis diferenciats i d'unes característiques prou divergents estiguessin per primera vegada en un mateix local. H'evperiència de juntar els tres serv eis en un sol edifici, tot i sent difícil ha estat tot un cxil i la integració amb el poble ha estat total i efectiva. Dissabte \2 de març els responsables del cenlic van voler celebrar aquest èxit de convivència, entre els seus ustiaris. amb una niaero lesla on no va faltar de res i a la qual v an eonv idar tols els seus amics i col·laboradors.

Va obrir la festa la Coral de! Casal amb un petit concert seguit d'una gran xocolatada. Més tard es van bufar les espelmes del pastís, acompanyat d'una traca al jardí, perquè ja se sap que no hi ha lesta grossa sense espetecs de coets. I

per fer-hi encara niés festa. cantada d'havaneres pel grup Espingari, de Ripollet. que amb les seves cançons va fer que més d'un s'aixequés de la cadira per ballar en un ambient ple de de germanor i alegria. H


L'G CA I:

DIVENDRES, 18 MARÇ 1994

ELS 4 CANTONS 1 5

Treballadors de Registraments civils i judicis per faltes lleus només representen el 30% de la feina del Jutjat l'HGC denuncien irregularitats

La resta de la feina al Jutjat de Pau de Sant Cugat no és pròpia de les seves competències sinó ajudes als jutjats de Primera Instància d'altres localitats gués finalment un jutjat de l a Instància aquesta desproporció de feina s'inverti"És un problema de pressupostos. ria. Fins ara, no han estat poques les veEl govern central està reduint despe- gades que s'ha intentat recuperar l'antic ses i crear jutjats nous seria una des- "Juzgado de distrito" (avui se'ls anomena pesa força important". Aquesta és l'o- de la Instància i Instrucció) que la nostra pinió de l'actual Jutgessa de Pau de Sant ciutat va perdre el desembre del 1989, Cugat, Núria Terribas, que encara no després de 12 anys de funcionament. s'explica perquè la nostra ciutat depèn Ja aquell any 89 hi hagueren queixes dels jutjats de Rubí i no té el seu propi que no foren escoltades. Posteriorment, Jutjat de la Instància. El seu sou, com el ara fa un any es féu una revisió de la llei de tots els jutges de pau, no supera les de Planta que convertí Sant Cugat en un treinta mil pessetes; el sou d'un jutge de jutjat de segon ordre, sense gaires comsortida fàcilment quatriplicaria aquesta petències; les queixes tornaren a aixecarxifra. No cal canviar les coses mentre les se i el govern central de nou les passà sis persones que treballen al Jutjat de per alt. Núria Terribas diu que ara amb Pau de Sant Cugat dediquen la majoria el canvi del Conseller de Justícia es tordel seu temps a resoldre casos que en- narà a intentar "encara que com tot el vien altres jutjats. referent a personal i creació de nous "La nostra feina, la que és pròpia jutjats depèn de Madrid, no hi ha res d'un jutjat de pau, no arriba ni al segur", diu la jutgessa. 30% del que fem", afirma la jutgessa. Es tracta sobretot del registre civil i en Jutjat de Pau des de 1989 menor mesura de judicis per faltes lleus L'any 1989 la Llei de Demarcació i o actes de conciliació. La resta són casos Planta Judicial va fer desaparèixer el que que arriben de fora, dels jutjats de Rubí, fins aleshores s'anomenava "justícia muTerrassa, Cerdanyola, Sabadell i d'altres nicipal". Sant Cugat, que tenia des dels ciutats. Segurament, si Sant Cugat tin- anys setanta un Jutjat de Districte, va Anna Cabassa

Actualment, 6 persones s'ocupen de tirar endavant la feina del Jutjat de Pau

Pep Català

Rubí està col·lapsat L'Administració Judicial de Rubí, on hi ha quatre Jutjats de l a Instància i Instrucció, viu actualment una situació límit. Especialment critica és la situació del jutjat número 1, on hi ha acumulats cinc mil expedients civils i penals sense resoldre. Molts d'ells hi són des de l'any 89 i van arribar del desaparegut Jutjat de Districte de Sant Cugat. En quatre anys el jutjat no ha pogut resoldre aquest col·lapse. Els funcionaris i els jutges, de fet, prefereixen una plaça amb menys càrrega de treball. Actualment, la feina del ja desbordat jutjat, on antuvi hi havia 10 treballadors, la fan 4 persones. Altre cop han sorgit veus que reclamen una menor centralització al govern central i creuen que seria necessari un jutjat paral·lel. "Sant Cugat seria el lloc idoni per acollir-lo i s'alleugeriria la feina a Rubí", diu Terribas. I és que part dels casos que continuen acomulantse al Jutjat de Rubí hi són en espera de tràmits intermedis que han de passar primer per altres llocs, però sobretot per Sant Cugat. Encara no s'ha superat la xifra mínim de cinquanta mil habitants, però la necessitat és ja acuciant. "De totes maneres l'Estat tampoc compleix aquesta Llei de Planta perquè hi ha ciutats amb més de cinquanta mil habitants sense Jutjat de l a Instància", acaba Núria Terribas. •

INDUSTRIALS

TALLEDA-RICOMÀ

MAQUINARIA ELECTRICITAT BRICOLATGE -

"No rebem pressions" Josep Maria Lanzo, gerent de l'HGC, va negar l'acusació dels treballadors sobre les presumptes pressions per part d'estaments més alts i dels acomiadaments de 250 treballadors. El gerent va assegurar que el centre hospitalari no podria funcionar si això fos realitat. Lanzo va atribuir aquesta informació a que un petit grup d'empleats que vol fer una campanya d'intoxicació perquè estan inclosos dins de l'expedient de regulació que es va fer i que dins de poc temps hauran de marxar. El gerent va assegurar que s'estava portant a terme el pla de viabilitat correctament i que el problema havia esclatat perquè la meitat del treballadors de manteniment no volien acceptar-ne l'aplicació •

CENTRE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

SUBMINISTRAMENTS

ÍCRRCTCRin

La secció sindical d'UGT de l'Hospital General de Catalunya (HGC) afirma que la direcció del centre sanitari rep ordres de la Generalitat de Catalunya dins de la seva campanya de denúncia de les irregularitats en la gestió que realitza l'equip de direcció de l'HGC format pel seu president, Pere Narbona, i el seu gerent Josep Maria Lanzo. Els membres de la secció sindical asseguren que aquesta direcció no ho fa malament perquè vol sinó que rep ordres de més amunt, "concretament de la Generalitat de Catalunya amb la finalitat d'incloure l'Hospital a la xarxa de la Seguretat Social", i que "aviat podrem demostrar-ho". Així mateix, van reafirmar-se que havien rebut la comunicació que 250 empleats més aniran al carrer abans del juny, cent molt aviat i els altres 150 abans de l'estiu. Aquests empleats també s'oposen radicalment al pla de subrogacions dels diferents serveis que es dispensen a l'HGC perquè les condicions de la contractació son nefastes per als treballadors, ja que, entre d'altres, suposarà una rebaixa en el sou de prop d'un seixanta per cent.

passar a ser Jutjat de Pau perquè no tenia els cinquanta mil habitants que la llei considerava mínims per a tenir un Jutjat de 1J Instància. Sant Cugat, Viladecavalls i Castellbisbal van passar a formar part del territori del Parit Judicial de Rubí, on s'instauraren tres jutjats de la Instància. "Tenim un terme municipal amplíssim, amb un volum molt important d'habitants. Per anar bé, hauríem de tenir dos jutjats de l a Instància, són una necessitat", considera l'actual Jutgessa de Pau de Sant Cugat.

Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue... VENDA

D'INSTRUMENTS

C/ Balmes, CREACIÓ I DISSENY

JARDINERIA

OCTAVIO SARDA

APA?

E* 675 01 75 FRANCESC MORAGAS, 44 - GIRONA, 3

m,pRQ

TAIIFPÇPDnPIÇ

JUItno- lALLtno rHUrlb -**BREITLING

Sant Cugat del Vallès

MUSICALS

TU

-i

^amiltult

PRES

SUPOSTOS SENSE COMPROMÍS RELLOTGESDACTUALITATAMB LES MILLORS MARQUES

® KRONOS

MEOA

JTL

#JUNCHANS ÍTlourlce locroix

Santiago Rusinot, 40 Tel. 674 58 54 Sant Cugat del Vallès


16

ELS 4 CANTONS

LOCAL'

DIVENDRES, 18 MARÇ 1994

El govern vol regular les televisions locals per ones Entrevista a Romà Ventura fundador i responsable de TV Sant Cugat

Nous decorats per a l'Informatiu K. (,il i Marimon \ q u c s i a setmana, d i \ d'ses mlormacioiis aparegudes on ois mil jans do oi>mnnioaon) han anuncia! la decisió dol Govern Central de regular finalment por llei la situació de les televisi.ms locals per ones hertzianes. l'oc ahans que el Tribunal Constitucional dicti sentencia sobre diterents domaiulos interposades pel" molles televisions loeaK i que el l'arlanicnt de (\\talunva aprovi. a ilistaneies de Convergència i l'nio, una proposició de llei sobre televisió local, el (lov ern Central no s'ha volguí quedar enrera i s'ha pronunciat amh un avantprojecte que contempla el seu propi m o d e l de r e g u l a c i ó . De tot aquesta problemàtica i de l'inici de la nov a programació de I VSC. hom v olgul parlar amb el seu director. Roman \ entura. por saber-ne la seva opimo i els projectes de futur de la nostra tolev isio local. - l'er què desprès de tants anys de buit legal pel que ta a les televisions locals, les administracions central i autonòmica tenen tanta pressa per fer una llei? Be. fem una mica de memòria i d'historia. l a televisió local comemça a donar les seves primeres pases. la 14 anys a Cardedeu, en motiu de la Festa Major, hs conta l'anècdota que en aquella ocasió la Guàrdia Civil va rodejar el poble perquè es pensaven que era un acte de subversió. F.n aquell moment encara no funcionava TV.C només hi havia TV 1 i TV 2. 1.' inici de l'emissió de la televisió local de Cardedeu va seguir el model de les televisions locals italianes que ometien solament en los festes assenyalades. \ partir d'aquesta primera experiència. Televisió de Sabadell va iniciar los seves emissions l'anv IMN4. que va ser una do les pioneres i es v a mantenir com una de les mes importants d'Lspanva du ranl anvs. Després es van muntar altres televisions locals "a lo grande". però aquí a Catalunya es van multiplicar les pe-

tites televisions, de poca inver- d'augmentar- i doncs unit be sió. A la rosta do l'Fstal van ens v e u r a n a S a b a d e l l com proliferar les t e l e v i s i o n s de aquí. L'únic que es pot fer és grans infrastructures: es el eas. limitar les potències, adequarper exemple, de la televisió de ies a les localitats, però tancarJerez de la Frontera. TV Màla- ies com si l'os una frontera és impossible. ga. TV Córdoba. TV Fix. TV Baraclado... Actualment a Fspanva hi ha 400 instal·lacions por ones en diferents pobles i 700 i n s t a l · l a c i o n s per c a b l e . que cobreixen determinades comunitats. a l g u n e s d aquestes amb mes de 15.0DD famílies connectades. Fs un fet lògic. Cal tenir en Amb los televisions locals compte que los televisions, avui ha passat com amb los ràdios: per avui. no gaudeixen d'una no hi havia llei però la Constieconomia sanejada perquè el tució assegurava el dret d'exmaterial és car, fer-la anar repressió) de toies les comunitats i quereix moltes hores de treball. per això hem lot i lein televisió A més. hi haurà molts pobles local, l.a rao per la qual les adque no p o d r a n t e n i r una ministracions tenen ara pressa instal·lació pròpia i si en tenen per legalitzar la sev a situació és dos. cap de les dues podrà soperquè la televisió local es una breviure. Llavors, el l'et que la realitat social, està instaurada llei limiti l'existència d'una soen moltes localitats i emeten la televisió per municipi, no és amb continuïtat dos do la molts en si cap limitació. anvs. Fos teles locals han deQuant a los formes de gesmostrat que piulen c o n v i u r e amb les televisions autonòmi- tió. seria bo que la TV local l'os ques i estatals, que no eN tre- o b e r t a a e m p r e s e s p r i v a d e s , pitgen el seu espai. "I V3. per entitats culturals, etc. Sempre i exemple, mai no podria tractar quan es faci una televisió pluuna informació do Sant Cugat ral, que doni cabuda a la gent que no fos un fet molí signifi- del poblo, la forma de gestió és D'una banda. catiu. Aquesta es una toma de i n d i f e r e n t . l'avantprojecte del govern cenles TV locals, apropar el mitjà televisiu al ciutadà i desmitifi- tral p l a n t e j a que s i g u i n els car-ne el seu rol. La llei és ne- a j u n t a m e n t s qui a t o r g u i n la cessària perquè es puguin nor- concessió administrativa d'exmalitzar aquestes instal·lacions plotació mentre que la proposta en què grups de persones han de la Generalitat és atorgar-la dedicat moltes il·lusions i di- directament als ajuntaments o a empreses privades. El que és ners perquè funcionin. clar és que els ajuntaments han après, -amb l'experiència do les -Quina opinió et mereix emissores "pirates "de ràdio. l'avantprojecte que ha prepa- d'entre les quals moltes d'elles rat el Govern Central? han passat a ser de titularitat Pel que fa a l'àmbit de pres- municipal-, que una emissora tació del sevei que la llei limita costa diners, és un fet a valorar. al casc urbà del municipi és im- Ràdio Cugat, per exemple, cospossible delimitar-ne la cober- ta 40 milions a l'any, del prcsiitura quan os parla d'instal·la- post municipal. Jo sempre he cions per ones. Depèn d'on es- dit a l ' A j u n t a m e n t que amb liiiuin situats els repetidors, els menys, amh molt menys. 'Telecentres emissors. Ics ones supe- visió) de Sant Cugat podria tenir ren el territori. Televisió de una programació àmplia i estaSant Cugat fa televisió per a ble. fer bona televisió i manteSant Cugat, però la veuen la nir-ne l'estructura. gent de Bellaterra. do Rubí i de Sabadell. TVSC surt amb una - Fins ara quines han estat potència baixa -tot i que l'hem les formes de funcionament i

Limitació d'una televisió local per municipi

de finançament de les televisions locals a Catalunya? Fnlitats culturals i empreses p r i v a d e s que so'n han sortit com han pogut. No dic que amb una bona inversió no es pogués aconseguir un finançament estable però s'haurien de solucionar problemes moll habituals a les TV locals com ara la correcta recepció), que necessites arreglar les antenes col·lectives. etc. .Ara. una de les prioritats de 'Televisió) de Sant Cugat així que d i s p o s e m d ' u n c a p i t a l aproximat de 3 milions do pessetes. és la d'arreglar totes les antenes comunitàries del poble. Amb això aconseguiríem una cobertura de 15 mil persones més de les que ens veuen i. segurament. d'aquesta lorma podríem competir i mantenir-nos. Però fer inversions d'aquesta mena sense tenir un canal ni una llei al darrera, es un risc. Aquí nosaltres, amb il·lusió. hom anat fon programes i creant una estructura tècnica, posant-hi els nostres diners els deia publicitat dels comerços de Sant Cugat que hem anat recollint per crear aquesta televisió que avui funciona amb precariatat ecconòmiea. sí. però que funciona, tota la gent que hi treballa ho fa per il·lusió, per tirar-la endavant si no no es podria fer. 1."ideal seria finançarse part mitjançant la publicitat i part de l'aportació pública perquè al cap i a la fi és un servei. No t'agradaria arribar a casa i veure un telcnotícies de Sant Cugat'.'. Jo crec que sí.

vendre publicitat. Los cadenes que fan aquestes fórmules audio-visuals han de pensar en altres coses, no només en l'audiència. sinó on potenciar la part o d u c a t i v a. cultu ral de I mitjà üTie una televisió com I \ s laci un eslògan que digui que "el cinema (aniorioai és el protagonista" de la sev LI programació equival a menysprear els programes de producció pròpia. FIs veritables protagonistes de TV.) son la sev a geni. el so LI públic, els seus iiilormaiiíis. de bats. programes d'entrevistes... I.a telov isiíi local no ha d'entiai en el joc de l'audiència a qual sev ni preu. - l'el que l'a a la programació). quins son els objectius de TVSC en la seva segona etapa? Segona etapa |o diria que no, TV Sani Cugat va . omençar a emetre per la l'est.-. major del Sb i desprès arran dels anvs ha anal funcionant amb més o monvs programes però sempre d'una forma o un altra ha estai a le> ones. Segona etapa podríem dir que si per al canvi de domicili i millores de les instal·lacions, a l'espai d'ara és molt més adient per fer telo que el d'abans, no és més gran però sí que té moltes més possibilitats. és podria dir que és un pas endavant. Nosaltres el que ara ens agradaria és tornar a repescar la televisití de l'any Mi 92 que es c a r a c t e r i t z a v a por tres informatius a la setmana. un cert nombre de programes de debat i entrevistes, aluuna

Control de continuïtat actual de les noves instal·lacions - Quina és l'acceptació de les televisions locals? Jo penso que la gent s'hauria d'educar a que fossin més de casa. que valoressin més allò que és seu. Jo crec que avui, quan algú està a casa seva i posa la televisió local, no ha d'esperar veure els espectacles que fan a Telecinco o a Antena 3, sinó que ha d ' e s p e r a r veure sortir en pantalla gent propera, que coneix, gent del carrer, i assebentar-se del que passa al seu poble. La televisió pot ser una gran eina dinamitz.adora socialment de la localitat, que falta creo que li fa. Mem de valorar més allò que és nostre, en tots els sentits, els nostres prod u c t e s . la nostra història, la nostra a r t e s a n i a , els n o s t r e s monuments, el nostre diari, la nostra radio, la nostra televisió... Això de la "telebasura" s'ha d'acabar. Senzillament és tina fórmula audio-visual per

pel·lícula, un programa d'art. un de cuina, un de política local... seguir en la mateixa línia que en aquests any però millorant la qualitat dels programes i per això aquest divendres estrenem un nou decorat i fórmula del noticiari que ara fem setmanal. A poc a poc volem acabar de donar-li la forma que hem anat dissenyant sobre paper i ara cal realitzar-ho, no espereu veure un c a n v i radical però aquest divendres el comencem. Els principis que guien TVSC han de ser els mateixos: d'aquests anys hem anat treballant l'objectivitat, la veracitat i imparcialitat de los notícies, respecte al pluralisme polític i religiós. la televisió com a ema do normalització lingüística. protecció de la infància i joventut. la promoció dels interessos locals i la formació de professionals del món àudio visual. •


DIVENDRES, 18 MARÇ 1994

LOCAL

Organitzat per l'Associació d'Amics de la Unesco de Sant Cugat-Valldoreix

Un ambiciós cicle cultural Conferències, recorreguts a peu per les antigues parròquies de Sant Cugat i un Concert de Sant Jordi són les activitats programades

ELS 4 CANTONS 1 7

Organitzada pel Patronat de Colserola

Les plagues forestals del Parc, motiu d'exposició

Emma Ansola

Montse Sant

L'Associació d'Amics de la UNESCO de Sant Cugat-Valldoreix ha organitzat fins al mes de juny un conjunt d'activitats que van des de conferències a la Casa de Cultura, la primera d'elles fou el passat dia 10 de març, fins a recorreguts a peu per les antigues parròquies de Sant Cugat. Un concert de Sant Jordi per al mes d'abril també serà una de les activitats programades per dita entitat. En l'organització dels actes hi han col·laborat l'Ajuntament de Sant Cugat, el Club Muntanyec de Sant Cugat, el Grup d'Estudis Locals, la Parròquia de Sant Pere i l'Arxiu Gavin.

Fins al 10 d'abril el Patronat del Parc de Collserola exposa als seus locals de Vallvidrera l'exposició "Les plagues forestals a Collserola, vida i miracles". Una de les fases més interessants de la mostra tracta el cicle biològic dels principals enemics del pi, el Tamicus Des-

arbres individualment i un helicòpter per regar el bosc des de l'aire amb un bacil, el Bacilus Turingensis , que només infecta les orugues. Amb aquestes actuacions el patronat intenta controlar amb bones perspectives la salut de les masses forestals. Malgrat tot, el bosc de Collserola pateix una plaga més

truens i la Processionària, dos insectes que fan molt de mal als boscos. L'exposició recull una petita mostra de les dues principals plagues que pateix el bosc, l'oruga processionària i l'escarbat barrinador del pi. D'altra banda, s'hi exposen unes tires de còmic d'Alfons López, dibuixant conegut per les seves col·laboracions a la revista El Jueves, a més d'un seguit de vitrines on es mostren alguns nius d'orugues i escarabats així com els efectes en les branques i fulles afectades per aquests insectes o d'altres no tan malignes per als pins. L'exposició es complementa amb un gran plafó on es pot contemplar quines són les actuacions del parc per controlar les plagues. Una de les més importants és la de posar paranys per capturar als escarabats. Així per exemple, els guardes forestals posen troncs per atreure els barrinadors a la fusta recent tallada i més tard són fumigats. També disposen de motxilles fumigadores per tractar els

greu i difícil de controlar, es tracta de la gran afluència de visitants que moltes vegades sense voler faciliten l'expansió de les plagues. Trencar una branca és obrir un camí perquè els escarabats barrinadors infectin un arbre sa. Llençar bosses de plàstic o llaunes és sembrar paranys perquè els depredadors naturals dels insectes morin ofegats o malferits. Els sorolls o l'aproximació a un niu pot provocar l'abandonament d'una posta d'ous o d'uns pollets que en créixer serien els millors aliats contra les plagues del parc. Fins i tot una acció tan senzilla com és burxar en un formiguer suposa col·laborar amb l'extensió de les plagues, ja que les formigues vermelles són depredadores de les orugues del pi. Respectar les normes del parc i la comprensió del cicle natural són les millors armes per lluitar contre les plagues de Collserola. Aquest és el propòsit que vol aconseguir l'exposició que ha organitzat el Patronat. •

Mil·lenari de la Parròquia Aquestes activitats estan emmarcades en la celebració del mil·lenari de la Parròquia de Sant Pere d'Octavià des d'una vessant més cívica que religiosa. Durant més de tres segles aquesta parròquia va fer les funcions de Registre Civil fins al segle XIX. Domènec Miquel, president de l'Associació Amics de la Unesco de Sant Cugat, ens explicà les esmentades activitats que s'estan realitzant. La parròquia de Sant Cugat és molt desconeguda en aspectes generals, ja que, per exemple, dins de l'església no hi ha cap imatge de Sant Pere, la parròquia està presidida per Sant Cugat. La imatge de San Pere va ser cremada durant la guerra i després per circumstàncies diverses no es va tornar a posar el símbol de Sant Pere."

Reflexions sobre el passat i el futur de Sant Cugat La temàtica de les conferències engloben el passat i el futur de Sant Cugat. La importància de totes elles és prou destacable si a més tenim en compte que

Conferència sobre El Monestir i la vila de Sant Cugat entorn l'any 1000, a càrrec de Josep Maria Salrach, professors d'historial medieval.

l'organitzada per al proper 28 d'abril tindrà per conferenciants als arqueòlegs de les recents obres del Monestir , i els quals donaran a conèixer els resultats d'aquestes al públic assistent. El cicle de conferències es tancarà amb una taula rodona sobre el futur de Sant Cugat. Els convidants seran l'alcalde Joan Aymerich, el geògraf Jaume Busquets, un santcugatenc de sempre, l'artista Joan Tortosa i un nouvingut, l'historiador Borja de Riquer.

Recorreguts a peu complementaris Per al proper 10 d'abril és previst realitzar un recorregut per les antigues parròquies de Sant Cugat: Sant Cebrià d'Aqualonga, Sant Vicenç de Cercedol i Santa Maria de Gausac seran tres petites esglésies,, malgrat que d'algunes només en resten les runes, que podran ser comtemplades en visites comentades acompanyades d'un dossier preparat pels organitzadors. La primera d'elles es troba situada a la Vall de Can Villalonga o la riera de Can Boba, terme antic diferenciat amb el d'Octavià, a l'entorn del Monestir i el de Canals. Aquesta parròquia va ser destruïda pels almoràvids . Dins

d'aquest terme hi havia una petita església que es coneixia amb el nom d' Oratori de Sant Vicenç de Valldoreix. L'abat del Monestir va cedir aquest petit oratori al bisbe perquè hi posessin la nova parròquia. En passar la imatge de San Cebrià, el nom de Sant Vicenç va quedar suplantat pel de Sant Cebrià de Valldoreix. Sant Vicenç de Cercedol, anomenada també del Bosc. serà la propera visita. Es troba entre Can Bell i la Torre Negre, en aquesta zona hi havia una vila de certa importància i de la qual s'han trobat documents notarials. Santa Maria de Gausac, o anomenada també Sant Adjutori és potser la més coneguda pels santcugatencs. Quan varen arribar els monjos del Císter, aquests es varen establir a Valldaura, introduint-hi d'aquesta manera el culte a Sant Adjuctori, sant d'aquesta ordre. El recorregut consta de dotze km. La sortida estarà ubicada a la plaça Pere San. El 12 de juny, es visitarà la Parròquia de Santa Maria de Campanya. La propera activitat és la conferència programada pel 24 de març sobre L·i vida quotidiana sota un senvor monàstic. •

El Club Muntanyenc acull la presentació del llibre

"Carenejant Collserola", la història d'un viatge a través de la serralada Xavi Cava "PR C-35, carenejant Collserola". Aquest és el títol del llibre que dissabte passat es va presentar al local del Club Muntanyenc Sant Cugat. "Carenejant Collserola" és. de fet. la història d'un viatge, d"un camí que. travessant Collserola, comença al Llobregat i finalitza al Besòs. seguint les carenes o línies que divideixen les dues vessants de les muntanyes. Els seus autors, Josep Barberà i Jordi Roca, han

reflectit damunt el paper un somni, vell com el seu Club, que ha trigat molt de temps a fer-se realitat. Batejat "Camí del Cinquantenari", aquesta ruta és ara una part més de la vasta memòria d'una venerable institució. L'acte de presentació del llibre, inclòs en les activitats del Cinquantenari del CMSC, fou alhora una evocació de la història del Club i un record dels seus socis fundadors, Però també va significar el reconeixement de la veritable protagonista

del llibre, la serra de Collserola. Els assistents varen poder gaudir d'un video on es feia un breu repàs sobre la flora, fauna i geografia d'aquest autèntic pulmó verd, així com de les transformacions que ha patit per l'activitat humana. Amb aquest vídeo es va poder conèixer millor un entorn que, malgrat la seva proximitat, resta desconegut per molts santcugatencs. •


REPORTATGE

18 ELS 4 CANTONS

DIVENDRES. 18 MARÇ 1994

Els genets de Collserola La muntada de cavall, una activitat amb molta tradició a Sant Cugat Xavier Borràs

hípica on han llogat els cavallsi un nen d'uns dot/e anys muntat en un cavall petit, l'n practicant de foutiiií! passa corrent en direcció contrària. No hi paren atenció: Hn un assolellat matí de diumenge com aquest, els camins de Collserola. més que el bosc de les a v e n t u r e s del C o m t e A r n a u , s e m b l e n La Rambla: un constant flux i reflux de corredors, passejants amb o sense gos. Mountain-bikc>:<<... i genets, molts genets. un munt de genets. Probablement. aquests quatre en particular mai no podrien imaginar que el corredor anònim que els ha creuat ha pres nota de la seva conversa per a fer-la servir d'introduccio d'aquest reportatge.

hi tenen dret, és clar, però ens fem nosa els uns als altres, i -i Els quatre genets cav alquen això ja ho he dit a l'Ajuntaen filera per un estret camí colment- s ' h a u r i a d ' a r r a n j a r , gat d'alts arbres i espessos mamillorar els camins, que no tolls. Tol i que ta un dia sec i hàgim de passar tots pel de resplandent. els caso> dels seus Can Borrell. No s'han de fer cavalls s'enfonsen de tros en camins nous, no s'ha de tocar tros en el tou fan» color xocolacap arbre, només els han de ta dels bassals deixats per les (ja netejar, els camins j a estan llunyanes i darreres pluges, confets. s e r v a t s frescos i h u m i t s per L'hípica Sant Cugat és una l'ombra espessa de la cúpula de les dues que, dins del districvegetal que cobreix el camí. Kn te municipal de Sant Cugat, ofeun r e v o l t , una b r a n c a baixa reix cavalls en lloguer per a obliga els genets a ajupir-se. passejades (1800 pessetes per una hora i mitja) i classes d'iniR e a l m e n t , a i x ò és com ciació en l'equitació. Està situauna petita selva- diu un dels da a la finca La Polleria, perfecg e n e t s , una dona de mitjana tament visible -i accessible- des edat amb un impermeable d'un de la Gran Via de les Corts Cavermell cridaner, color tomàtalanes. just davant per davant quet. curt de faldons per a no destorbar les cames, embotides L'asfalt no és per a galopar de l'edifici de l'empresa EOAP tlins d'uns estrets pantalons de Sí. els caps de setmana els -una lletja caixa de sabates comuntar i unes altes botes angle- camins de Collserola estan so- lor gris-formigó. que s'aixeca ses. brepoblats. Especialment, de la orgullós enmig d'un paisatge -Sí- li respon un altre genet, gran nevada de l'any passat. que abans era de pagès i ara. catambé una dona amb impermea- que els va omplir de branques da cop més, d'asfalt i ciment. ble vermell- J o vaig quedar esqueixades i arbres secs cail-'a uns anys. quan Herminio morta quan vaig sentir que El guts, deixant-ne molts intransi- Cebriàn va posar l'hípica a La (iinitc Arnau la varen rodar tables. H e r m i n i o Cebriàn, el Polleria, el nucli urbà restava tota per aquí. propietari de l'Hípica Sant Cu- lluny, més enllà de molts camps gat. es queixa de la situació. - Ah, sí? llaurats i camins sense asfaltar. l.a primera la una mirada Aquí tenim un accés molt El senyor Cebriàn pagava taxi \ a l o r a d o r a als arbres del seu bonic a Collserola, però l'hem des do l'estació dels ferrocarrils voltant, i amdues atien el cavall de compartir entre molts, els als que venien, de Barcelona o per a no separar-se dels seus que anem a cavall, els de les d'altres poblacions del voltant. dos companys: l.'home que en- bicicletes, les parelles j o v e s por a practicat la muntada el capçala la marxa -el guia de l'- que van amb els nens... i tots cap de setmana. Quan va començar, l'hípica no os deia Sant Cugat, sinó Can Ganxet de la Riera, i s'estava a la masia del mateix nom. avui desapareguda, que era on ara hi ha el carrer Toledo. Allà on Cebriàn va començar a tenir cavalls de solia amb un company seu. Ells dos. com d'altres que han instal·lat hípiques a Sant Cugat, venien d'un ambient de pagès on el cavall (com a company. com a eina de treball) ora un element habitual, i els tenien molla afecció. De Can Ganxet, l'hípica va passar a la /ona dol que és ara el polisportiu. i d'allà a la Polle-

Gran Via de Les Corts Catalanes FINCA LA PELLERIA Tel. 6 7 4 83 85 Sant Cugat del Vallès

i

ria -ja amb el nom "d'Hípica Sant Cugat"-, empès pel creixement urbà. Aleshores el poble q u e d a v a prou lluny, però va continuar creixent imparable, i ara l'hípica el torna a tenir a tocar de les seves portes. A més. tots els terrenys no edificats que l'envolten han estat requalificais pels nous plans parcials. Per això. l'Horminio Cebriàn prepara un nou trasllat. -I això que aviat faré seixanta anys. Potser no estigui bé del cap, a la meva edat i pensant posar una hípica nova... Així diu, però realment no se'l veu gens d u b t ó s . Ans al contrari, fins i tot es mostra optimista respecte del futur de l'esport hípic a Sant Cugat, tot i que és conscient que Sant Cugat ha deixat de ser, com abans havia estat, la població catalana a m b més c a v a l l s p e r m e t r e quilòmetre quadrat. Ell, com al-

tres habituals del sector, ho atribueix a una certa desídia per part de les autoritats. -Francament -diu- j o estic una mica dolgut que des de les instàncies oficials no se'ns reconegui al sector hípic la tasca feta per fer a conèixer la nostra vila. J o estic segur que molta gent que ha vingut aquí per a practicar l'equitació, després s'han interessat per Sant Cugat, i han comprat cases per a l'estiueig, fins i tot s'hi han quedat a viure...

Allà lluny, enmig del bosc Si l'Hípica Sant Cugat prepara el trasllat. l'Hípica Severino j a fa t e m p s que l ' h a fet. Abans era situada al carrer Tetuàn, a la frontera entre població i camp, però l'allau de construccions a la zona Torreblanca la va deixar encerclada do blocs d'habitatges i vies de circumval·lació, i el seu propietari. En-

*

• vel* iw»t*'-i» i l "-C-i Jr>

« Vfk LW'fttulcr·tr·J 0-ttH*

SANT CUOAT

* Htpk* tem CufM poum tl t u «tert \m miHoM epc'turrutí,

HÍPICA SEVERINO

1JMCTA), • f KlXt Q'n ò*3oi h<*e« •> MtOlí'

• C^-v* 4t 12 d M M T,.

t

U?U U Í · f f i t J · C*H'»·rOl·P·( t tU. t«l

•TIJ itxx , írn#mi dt 2' &C0

TruQl'tl· l Hípica tem

*e»i m bon «f-rionat. ^ ottfwr. dattet

Cu*#t,tt

IÍ •qutt*. i- <n u*tC è >è 'de ir* ' •• «t *4*H*

(93)674»».

f re* "Li f > > ' * "

t cèit+c ó% D · C ' · M O I out'r* c*t».

08190 Sí CjflUt p'#p»f*r

:

f t t t i ' C j ' » tw m*tt x tftl t*v»í.

Honomké o-tmb'M » - j n *

«fta*-»» * «HVI1D1SAR • Am*·p*dr*pjrtk:· p*r • 1*1 rpéi ViOdo* n»H * * « « { * > ! * * * «

DIRECCIÓ

ENRIC FARRÉS VIDAL

TA

CLASSES D'EQUITACIÓ PERA NENS DESDE BANYS PERFECCIONAMENT LLOGUER PER HORES EXCURSIONS BVN O VARIS DIES COMPRA VENDA - DOMA - PUPIL·LATGE

( P M M 4 J dttemAnton, tem M##r..>

• A Mlpk* tem Cugtt

b*m. «troba'»» tr> t't rno*

c/. P R Í N C I P E TEL. 6 7 4 11 4 0 SANT CUGAT DEL VALLÈS


REPORTATGE

DIVENDRES, 18 MARÇ 1994

ric Farrés, va decidir agafar els trastos i les bèsties i anar-se'n ben lluny. Concretament, a una finca del carrer Príncep, entre can Crist Treballador i la Torre Negra, una zona protegida voltada d'arbres amb cartells clavats on s'avisa que allà s'està repoblant de fauna feréstega. -Jo crec que a la gent li agrada muntar a cavall perquè és una manera maca de fer excursions, tenir contacte amb la natura... amb aquest entorn tan bonic que tenim aquí- diu l'Enric Farrés, i amb el braç indica, més enllà de la pista d'entrenament (on els genets novells fan voltes i voltes, com muntats en uns cavallets de carn), més enllà de la tanca que envolta la finca. L'Hípica Severino és la més antiga de Sant Cugat. La va començar, ara fa uns trenta-cinc anys, en Joan Farrés, el pare de l'Enric, l'actual propietari. Ara, a la nova seu del carrer Príncep, Enric Farrés fa classes d'equitació i, a les seves amples instal·lacions, té cura d'uns seixanta-cinc cavalls, quaranta-cinc dels quals hi són a pupil·latge (menjar, neteja i aixopluc, trenta mil pessetes al mes). -La gent té un concepte de l'equitació com un esport car -es lamenta Enric Farrés- i no ho és. Amb vint mil pessetes et compres tot l'equip: botes, casc i pantalons. Per pocs diners pots llogar un cavall per a fer sortides, i si en vols comprar un, per mig milió pots tenir-ne un de bo, que no és tant: una moto ja val un milió. No, no és tan car com la gent es pensa. Tant l'Hípica Severino com la Sant Cugat ofereixen, bàsicament, els mateixos serveis: classes d'equitació, lloguer i custòdia de cavalls en pupil·latge. Abans n'hi havia més. com l'Hípica Santo Domingo, que ja ha plegat, i fora del terme municipal de Sant Cugat, per la zona de Cerdanyola, n'hi d'altres, com l'Hípica Vendrell, la Cortijero o la Collserola. Dins de Sant Cugat també s'hi troben altres hípiques,

moltes en antigues masies, com Can Villalonga o Can Calders, dedicades exclusivament a la custòdia en pupil·latge: així, qui vulgui donar-se el gust o el caprici de tenir un cavall en pro-

pietat, no l'haurà de pujar al pis i fer-lo abeurar al bidet. Però en aquests llocs també hi ha molts cavalls importants, cavalls que han guanyat moltes copes i medalles, cavalls de raça que fan

ELS 4 CANTONS 1 9

pagar el seu líquid seminal a preu d'or. L'ambient hípic de Sant Cugat arreplega moltes personalitats importants del món del cavall, que ara van una mica irritats per la política d'ex-

propiacions i requalificacions del sol que porta l'ajuntament, massa preocupat, diuen, per construir nous camps de golf com per fer-los cas.

Una clínica per a cavalls Carles Calders porta el mas familiar del mateix nom i, a més dels camps, continua el negoci de custòdia de cavalls que va començar el seu pare. A més dels boxes on descansen les bèsties dels seus clients, la masia conté una clínica hípica, una de les tres que existeixen a Catalunya. És un lloc sorprenent (per a un Hec en la matèria), on les olors d'hospital i les d'estable es combinen. Pertany a un jove veterinari, rellogat dels Calders. Es diu Antonio Villatoro i dóna classes a la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma. També visita els cavalls de la Guàrdia Urbana de Barcelona, i ha treballat per al Comitè Olímpic. Fins i tot el famós cavall Repsol ha passat per les seves mans. Fa un any i mig que ha muntat aquesta clínica equina, ben dotada per fer tota mena de revisions i cirurgies als ungulats. Les revisions són sol·licitades, sobretot, en les transaccions de compra-venda de cavalls valuosos: un bon cavall pot arribar a costar un bon feix de milions (el cavall més car que el doctor Villatoro recorda haver revisat fou un de salt valorat en, ni més ni menys, seixanta milions de pessetes. Però els preus més freqüents oscil·len entre el mig milió i els dos quilos), i saber el seu estat de salut abans de comprar-lo és important. Una revisió complerta pot costar unes trenta o quaranta mil pessetes, i pot incloure, si cal, ecografies, radiografies o fibroscòpies. Un altre punt fort de la clínica és la seva adequació per a la pràctica de la cirurgia. -Precisament avui hem d'extirpar uns tumors a un cavall. Si vols et pots quedar a veure l'operació. El pacient, un pura sang de color vermellós, espera en una de les vuit "habitacions" d'aquesta particular clínica. Un morrió li priva de menjar: cal que arribi al quiròfan en dejú. Per començar, les infermeres el condueixen a la sala d'exploració, i el fiquen a la "gàbia", una estructura de tubs metàl·lics on l'animal resta perfectament immobilitzat, i llest per a ser explorat pel metge. Sembla com si l'animal sabés el que li espera, i s'hi resisteix tossudament a entrar dins la gàbia.

Antonio J. Villatoro

CLÍNICA m ^ \ m I ^Jl EQUINA Tel. 589 31 41 mòvil 908 85 96 81

Finalment, després de forcejar molt, els infermers aconsegueixen lligar-lo bé, i procedeixen a afaitar-li una petita zona al coll, on després li claven una agulla hipodèrmica, o trocar, per la qual li administren la dosi d'anestèsic. El narcòtic triga uns vint minuts a fer-li efecte: el cavall derrota el cap, i unfilde baba li cau del llavi inferior. Els ulls se li entelen. Mentrestant, dues infermeres li afaiten i rasuren meticulosament la zona a operar: els engonals. -És una operació senzilla, -diu el doctor Villatoro. Però aquí en fem de tota mena. Les més freqüents són les d'extremitats, s'espatllen molt sovint per les potes. I també els còlics, el cavall és un animal que té tendència a que se li formin taps i torsions d'intestí que poden arribar a ser molt greus en alguns casos, perquè es poden arribar a morir i tot I els casos més greus a vegades necessiten una cirurgia delicada. Els cinc ajudants que l'acompanyaran a

posició tan poc digna el porta fins a depositar-lo suaument, panxa enlaire, damunt la taula -en realitat, un gran matalàs especialment dissenyat per aquestes tasques, fet de goma inflable- de l'habitació del costat que és, precisament, el quiròfan. Allà, entubat i sondat, restarà immòbil mentre li extirpen els tumors subcutanis. Després la grua el tornarà a portar a la sala encoixinada, els infermers li posaran una màscara de plàstic per evitar que es faci mal en despertar-se, i allà reposarà fins que passin els efectes de l'anestèsic i es tranquilitzi. Aleshores el portaran a un dels vuit boxes que fan d'habitacions pel posoperatori i hi passarà la convalescència, mentre els seus extirpats tumors, en principi benignes, són examinats al laboratori, allà mateix. Perquè la clínica també disposa de laboratori d'anàlisi, d'un altre per a revelar les radiografies, i la farmàcia. També disposa d'una unitat mòbil (en realitat, una furgoneta preparada per a les visites a domicili i per al trasllat dels cavalls malalts, si fos necessari). -Tenim un servei d'urgències de 24 hores. El procediment normal és anar a veure l'animal allà on és, quan ens criden. Procurem arranjar el problema damunt el terreny i, si la gravetat del cas ho demana, portem el cavall aquí, a la clínica. Som un lloc de referència; ens vénen tots els casos complicats. El doctor Villatoro diu haver escollit Sant Cugat per la gran tradició cavallística de la vila. Però, també ell, es lamenta de la manca d'interès dels estaments oficials, que no han sabut aprofitar el potencial que el sector té en aquesta zona. Però, mentrestant, els dissabtes i diumenges assolellats els camins de Collserola encara van plens de genets a cavall per sota la cúpula de fronda dels arbres, amb els cascs xipollejant en el fang color xocolata que la frescor ombrívola del bosc priva d'assecar-se. I els carrers de Sant Cugat encara s'omplen de cavalls de sella o de tir en la Festa dels tres Tombs. Potser sigui veritat que no hi ha tants cavalls com hi havia, però encara, déu n'hi

l'operació ja s'han vestit les bates verdes, els gorrets i les mascaretes d'asèpsia. Condueixen el pacient, ja afaitat i molt sedat, a la sala dita d'inducció a l'anestèsia, una habitació amb el sòl cobert de suro i parets encoixinades. El fan caure -l'encoixinat el protegeix de cops- i l'entuben. Completament adormit, l'animal resta immòbil, i la llengua li penja per un costat de la boca, ara ocupada pel tub de l'aparell de respiració. Li tapen els cascs amb bosses de plàstic i li fermen les potes a una cadena que penja d'una grua muntada a un rail que travessa sostre. La grua aixeca la do. • mitja tona de pacient en l'aire, i en aquesta

frfL·rr-fl-a

5=55

HÍPICA CAN VILALLONGA

PUPIL·LATGE I CLASSES DE COMPETICIÓ « COMPRA-VENDA DE CAVALLS E S C O L A DE C O M P E T I C I Ó DE SALTS Dins la nostra escola hi conviuen aprenents i veritables campions com Vanessa Arrlaga, Campiona de Catalunya de salts i Rubén Gómez, campió d'Espanya de salts infantil.

CAN CALBES Pupil·latge- Cavalls en semi-llibertat

Masia Can Apartat de Correus, 173 -Sant Cugat del Vallès-

Océano Atlàntico ,84

Tel. 674 82 29 - Sant Cugat-


20

VALLÈS

ELS 4 CANTONS

DIVENDRES, 18 MARÇ 1994

KUD1

Rubí

Nou ajornament del judici als directors de l'empresa UHPON

Cines del Vallès inaugurarà les cinc sales de projecció la propera setmana

Es tracta dels primers detinguts per un presumpte delicte ecològic Pep Català LI dilluns passal es \ a recomençar el judici contra els dos direelius de l'empresa del sector químic l'HPON de Rubí. Fnric Tusqucts i Joan Colldeforns, acusats d'un delicte eonira la salm publica i el medi ambient. La 11 aïra sessió de declaracions \a decidir al titular del jutjat penal de 1 crrassa a ter un noti ajornamenl fins al proper 2l) de març. LI |iidiei es celebra a la sala penal dels jujals de Terrassa. Va iniciar se el passat dia l> de mare. però es \a suspendre per l'aportació de noves pro\es per part ilels dclensors dels directius d'LHPON i que el fiscal desconeixia. Aquest \ a demanar un ajornament per cstudiar-les. LI pitgc \a decidir lixar una uov a data: el 14 de març. II judici oral \ a començar a dos quarts d'onze i es \ a allargar lins les \uit del vespre, amb dos descansos: un d'ells per dinar. Al llarg del dia van respondre a les preguntes del fiscal. Antoni Pelegrí. i de la defensa, encapçalada per l'advocat Juan Córdoba, els dos acusats i sis testimonis de l'acusació, entre els quals es trobaven els mossos d'esquadra que van portar la investigació i l'enginyer municipal de f \juntament de Rubi. Manel Font. l'na vegada finalitzada aquesta declaració el jutge va tancar la sessió, fixant la nova data per escoltar la resta de testimonis i els perits d'ambdues parts.

Primers detinguts .usats. Hnric Tus quets primer i Joan Colldetorns desprès, van reeducar les seves primeres declaracions que van Ids di

V Mula

fer davant del jutjat número tres de Rubí. la titular del qual va ser qui va poriar la instrucció d'aquest cas. desprès de la detenció dels dos directius d l ' H P O N , el 7 d'octubre de lc)s>l . Fls dos empresaris van ser els primers detinguts a lot l'Kstai per un presumpte delicte ecològic i els Mossos d'l squadra van clausurar el col·lector de l'empresa el novembre de bWl. II fiscal va preguntar als dos empresaris, en primer lloc. tot i seguint el lil de la seva acusació que va ser lormulada a finals de l'any 1W1 i en la que es demanava tres anvs de presó i deu milions de multa pels fets. Hnric Tusquets i Joan Colldeforns van ser acusats de permetre l'abocament de grans quantitats de residus tòxics a la riera de Rubí, en nivells que van superar en desenes de milions els límits permesos per la llei i sense cap tipus de depuració. Segons l'acusació pública, ciaunur. amoníac, mercuri, bari i d'altres elements amb un grau molt alt de c o n d u c t i v i t a t van ser les substàncies contaminants que va abocar aquesta firma industrial del sector químic, les instal·lacions de la qual es troben al polígon industrial de Can Jardí. Altre punt que afegeix la fiscalia és la possessió per aquelles dates d'uns bidons amb elements altament tòxics al pati de l'empresa.

rarà que disposaven de tots els papers necesaris per fer aquests abocaments. Joan Colldeforns va repetir en quatre ocasions durant la seva declaració que la seva detenció va ser injusta, cosa que va provocar una amonestació verbal del jutge. L'advocat dels acusats va enfocar l'assumpte per la banda del desconeixement dels directius d l ' H PON de la investigació) a la qual eren sotmesos i de les proves d'aigües residuals que s'havien pres sense ser-hi ningú de l'empresa com a testimoni. Després van declarar dos industrials veïns de l l ' H P O N que havien denunciat en diverses ocasions l'aparició) de bassals de substàncies extranyes al carrer que hi ha per sota de f empresa: els dos agents dels Mossos d'Hsquadra que van portar iota l'operació des del principi: un membre de la Junta d'Aigües que també havia fel comprovacions. segons ell. dels residus de la fàbrica perquè sospitaven que eren altament contaminants; i, per últim en aquell dia, l'enginyer municipal de l'Ajuntament de Rubí qui va assenyalar que havia vist una boira blanquinosa sortir d'un contenidor que hi havia dins de les instal·lacions, així com el bidons plens de líquids blau-verdosos al pati de la finca i que n'ocupaven un vint-i -cinc per cent de la superfície. segons Manel Font.

Ids dos directius van negar els abocaments pel quals se'ls va detenir, assegurant que no superaven el que permetia la llei. També van afirmar que els bidons del pati eren buits i que alguns dels elements esmentatsfeia anys que no els tractaven. A més a més. els dos van assegu-

L'advocat va intentar subratllar una i altra vegada la no existència de testimonis en alguns moments, la no referència als informes de segones mostres i inclús l'oblit d'aixecar actes sobre qüestions tan concretes com la realització de proves dels residus. • J.A. Mula

Aquest serà l'emplaçament on es situaran els cinemes

P. C. 1:1 proper divendres 25 de març és la data d'inauguració al púlic de les multisales de cinema que es construexen encara a Rubí, segons va anunciar el dimecres passat en roda de premsa Enric Gratacòs, gerent de l'empresa promotora. Cines del Vallès. La presentació) es va realitzar a la sala de sessions de l'Ajuntament i va ser acompanyat per la regidora de Cultura, Marisol Rico, i el regidor d'Informació i Participació Ciutadana. Josep Maria Pijuan. L'equipament disposarà de cinc sales de cinema de diferents dimensions: hi haurà una sala amb aforament per 400 p e r s o n e s , dues de 300 butaq u e s , una de 2 0 0 i un altra m é s p e t i t a a m b p o c m é s de cent seients. Les tres més grans disposaran de sistema de so "Dolby" mentre que les altres més petites no serà necesari. segons va remarcar Enric G r a t a c ò s . El cine m u l t i s a l a s'anomenarà Rubí Palace en r e c o r d d'una a n t i g a sala de projecció que hi havia al mateix lloc fa uns quants anys. Aquest espai cinematogràfic se situa molt a prop de la nova

estació dels Ferrocarrils de la Generalitat, al barri de Les 'Porres. Les sales projectaran les estrenes al mateix temps que a Barcelona, hi haurà dia de l'espectador sense concretar encara i rebaixes per als jubilats. La intenció és passar entre 110 i 120 pel·lícules a l'any. També s'està e s t u d i a n t la signatura d'un c o n v e n i a m b l'àrea de C u l t u r a i E n s e n y a m e n t per què puguin utilitzar el cinema per fer cine-club i projeccions didàctiques. Així mateix el gerent de C i n e s del Vallès va manifestar que es faria cinema en català, però calia no oblidar que la majoria dels rubinencs eren castellanoparlants i el públic era qui manava. Enric Gratacòs va reconèixer que s'estava treballant de valent per inaugurar en la data prevista, ja que l'obra havia estat paralitzada durant vuit dies com a conseqüència d'un plet que va enfrontar a un llogater d'un dels locals de l'equipament amb el propietari del locals a finals del mes de gener. G r a t a c ò s va r e s t a r importància al tema, ja solucionat. dient que no havia provocat un retard excessiu. •

FE D'ERRADES Rectificació de l'Ajuntament de Rubí Lamentem la informació facilitada pel corresponsal a Rubí de la publicació) "Fls 4 Cantons", senyor Pep Català. L'Alcalde de Rubí. senyor Miquel Llugany, ho és en nom i representació de la seva relació amb Iniciativa per Catalunya. FI Sr. Miquel Llugany mai no ha estat com a independent en Ics llistes electorals, ni ara com a IC ni abans com a PSliC. La seva trajectòria de militant polític continua sent la de sempre. malgrat els momenls de dubles o de replantejament que podem tenir, lògicament, tots els éssers humans. Demanem la rectificació de l'esmentada inlorniacio. La producció d'UHPON va ser aturada l'octubre del 91

G.P.M


«

«

*

4

Cloem bé la temporada?

ANBH

*

Estació:

LES ARCS 1800 del 2 6 març

al 2 abril Amb la col·laboració de: DISSENY I COMPOSICIÓ DE TEXTOS PER ORDINADOR

Preu, SOCI NO SOCI

Passeig Sant Magí, 29, Ser 3»

Tel. (93) 589 2813 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

47.400,- (estudis 4) 49.300,- (apart. 6) 48.300,- (estudi 4) 50.200,- (apart. 6)

^

Inclou: Bus + 6 forfait + Allotjament + llençols + taxes ^^

Per a qualsevol informació i reserves passa't pel CMSC (secció d'esqui) o trucan's per telèfon. Horari: de 19 a 21 h. ORGANITZACIÓ TÈCNICA: G.C. 316 SECCIÓ DESQUi

Qiue i i n i i i i 1 1 ;

l„.C | PLAÇA DE BARCELONA, 5- TEL. 674 53 96

siii u;ii


22

E SQü í

ELS 4 CANTONS

DIVENDRES. 1 8 MARC 1 994

!llI lli III HI 13 VI11 SI SII

PI. B a r c e l o n a , 5

Pirena, la travessa dels Pirineus amb trineus

Tel. 6 7 4 53 9 6 Fax. 5 8 9 0 5 6 8

Aquesta Setmana Santa el Club va cap als Alps (Les Arcs 1.800)

C

om ja es tradicional, el Club Muntanyenc de la nostra ciutat organitza per les properes festes de Setmana Santa una sortida als Alps. Aquest any tots els qui s'apuntin gaudiran des del 26 de març fins al 2 d'abril de sis dies d'esquí en una de les estacions més conegudes con es la del Arcs 1.800. Els preus per als socis varien entre les 47.400 pts per persona en un estudi de quatre places a les 49.300 pts en un apartament de sis. Els no-socis hauran de pagar una mica .més: 48.300 en l'estudi de quatre persones i 50.200 en l'apartament

ocupat per sis persones. Aquest preu inclou el viatge en autobús, sis forfaits, l'allotjament, els llençols i les taxes. Per a qualsevol informació i reserves aneu al CMSC (secció d'esquó) o truqueu per telèfon de 19 a 21 hores.

Competició L ' e q u i p de c o m p e t i c i ó participarà el proper cap de setmana a Núria a una cursa de la lliga catalana d'esquí alpí. El d i s s a b t e hi h a u r à l'Eslalom Especial i el diumenge els corredors del club prendran la sortida en l'Eslalom Gegant.

El proper cap de setmana el Club marxa a Andorra

E

l cap de setmana dels 26 i 27 de març. el Club Muntanyenc organitza una nova sortida a la neu. En aquesta ocasió l'estació on s'anirà dependrà de l'estat de la neu. i si les coses no varien, les pistes triades estarien a Andorra. La sortida es farà el divendres a la nit. davant del mercat de Torreblanca. El preu encara està pendent de decidir-se ja que de moment es desconeix quina estació es triarà. Aquest preu incorpora les

PETITS

Pirena 94 es una cursa de trineus tirats per gossos nòrdics que travessen els Pirineus en 14 etapes, des de Formigal fins a La Molina; en una de les competicions esportives més espectaculars i de més bellesa. Aquest any s'ha celebrat la quarta edició de la prova que es coneix també com a el "Paris-Dakar de la neu" per la seva espectacularitat, duresa i aventura. I és que els Pirineus i la seva orografia fan d'aquesta prova una de les més complicades; creant traçats de gran alçada a ple hivern, ports de muntanyes i un total de 500 kilòmetres de recorregut. Pirena va començar el dia 12 de febrer a Saragossa i va acabar el passat 26 de febrer a La Molina. En l'edició d'aquest any hi van participar 32 trineus i 350 gossos representant 11 països. La Fundació Blanca, entitat dedicada a la promoció d'esports de neu, és l'organitzadora de Pirena. Un equip veterinari, especialistes en nutrició i salut canina, va oferir una total garantia en la protecció i alimentació dels gossos atletes. Mushing és el nom amb el qual es coneix internacionalment la cursa de trineus; un esport respectuós amb la natura i molt a l'abast dels aficionats. Els protagonistes són els gossos, el musher, o conductor del trineu, i el handler, el seu ajudant en cursa.En aquest esport és fonamental la bona forma física del musher i els seus gossos, així com l'enteniment entre ells. És per aquest motiu que cal tenir molta cura a l'hora de triar i col·locar els gossos.

SANT CUGiï ESPORTS ^ dues nits d'hotel, el viatge amb autocar, un sopar, dos esmorzars, els dos forfaits o les classes gratuïtes pels socis. Animeu-vos i apunteuvos-hi a la secretaria del club.

CONSELLS

TENIM TOT EL MATERIAL D'ESQUÍ A PUNT VINE A VEURE'NS

Plaça Quatre Cantons s/n. Tel. 674 30 81

Rambla del Celler, 23 Tel. 674 7215

ÒPTICA ( A ) RUSINOL En aquesta època de principis de primavera l'estat de la neu fa que haguem d'anar amb molt de compte amb els allaus sobretot a l'hora de fer fora pistes. Any rera any arriben notícies de morts i accidents a les pistes a causa de les esllevissades de neu. Les estacions d'esquí asseguren la seguretat però en el moment en què sortim de les pistes, el risc augmenta i la responsabilitat serà nostra en cas d'accident. La temptació de marxar del mare-magnum de persones que baixen per les pistes és forta però hem de tenir cura dels perills i les conseqüències que podria comportar fer el fora pistes.

WiILlUIIUILillIllUU.] per a l'esquí. Fins i tot te les podem graduar Alfons Sala, 4 0 Sant Cugat del Vallès Tel. 6 7 4 5 1 1 7

si Francesc M a c i à , 8 Rubí Tel. 6 9 7 0 9 5 1

PRIMA-

VERA

SUPERIOR

JADA

INFERIOR

DURA

COTA

TREPII

Compte amb els allaus de neu

COTA

POLS

A L Ç A D A DE NEU ESTAT DE NEU

ESTACIONS

ACCESOS

PISTES OBERTES

OBERT

25/12

30/40

X X

REMUNTADORS OBERTS

CADENES

FONT ROMEU

Ml

SO

x i

EYNE

40

50

X

7/17

11/26

LES ANGLES

40

80

X

19/19

24/29

X

FORMIGUERES

.10

90

X

7/7

15/17

X

PORTE PUYMORENS

10

100

X

12/11

14/17

X

PUIGMAL

40

X

8/9

19/19

X

ARINSAL

100

125

X

14/15

21/22

X

j

PAL

65

95

X

15/15

19/20

x

1 í

so

ORDINO/ARCALÍS

80

220

PAS DE LA CASA

IOO

150

SOLDEU/EL TARTER

110

195

LA MOLINA

15

60

LA MASELLA

20

50

PORT DEL COMPTE

10

50

x

10

90

X

VALLTER 2000

11/11

19/19

x

10/10

47/47

x

22/22

32/32

X

X

12/14

17/27

X

X

6/10

18/42

X

x

11/15

22/30

X

6/8

S/12

X

X X X

X

l

1 X

75

RASOS DE PEGUERA BAQUEIRABERET

llu

260

\

X

11/11

-/9 41/4.1

T A N C A I )A X


ESPORTS

DIVENDRES, 18 MARÇ 1994

ELS 4 CANTONS 2 3

Voleibol Femení

El Club Bàsquet Sant Cugat i l'UESC Un altre cop a la podrien fusionar-se fase d'ascens Ambdós clubs plantejaran la qüestió als socis en les assemblees que tindran lloc abans de final de mes Anna Borau

La crisi del Club Bàsquet Sant Cugat ha arribat fins al cim. Mentre els jugadors sèniors i el seu entrenador decideixen no jugar més, la junta directiva es planteja fusionar el Club amb la Unió Esportiva Sant Cugat. La decisió final l'hauran de pren-

dre els socis d'amdós clubs als quals se'ls hi preguntarà en assamblea. El Club Bàsquet es reunirà aquest vespre, i els socis de l'UESC seran convocats abans de final de mes.

comunicat a Els 4 Cantons que els jugadors han rebut el que se'ls deia del mes de febrer i que a l'entrenador li El Club Bàsquet Sant Cugat podria han enviat una carta certificada fent-li desaparèixer a partir del mes vinent. La saber que li abonaran fraccionadaqüestió està quasibé decidida, ja que el club no pot superar la crisi econòmica i El punt culminant d'aquesta crisi ment el mateix mes i que donaran de la seva junta directiva ha estat mante- (que ja fa mesos que dura) va arribar baixa la seva fitxa. Respecte a l'acció nint contactes amb la de l'UESC per a diumenge passat, després del partit dels jugadors, Gómez va manifestar fusionar ambdues entitats. contra el Valls, quan Àngel Martin "Jo pensava que eren més intel·ligents, Segons declaracions fetes a ELS 4 Benito va ciomunicar als seus juga- puc entendre que vulguin ser solidaris CANTONS per Antonio Gómez, pre- dors que no els continuaria entre- però això els pot significar una sanció sident del C.B., només falta que es de- nant."Ya hace tiempo que estaba can- federativa important" Sobre el mateix tema, la renúncia cideixin els socis. sado" afirmà l'entrenador "però los juAquest vespre es reuniran en as- gadores me presionaban para que si- dels jugadors, Àngel Martin Benito va dir que "Si los jugadores no quieren semblea els del Club Bàsquet Sant Cu- guiera". jugar serà por alguna razón, me hagat, mentre que els de l'UESC ho hauAra no continuaran ni jugadors ni ran de fer durant les properes setma- entrenador; Xavier Cels, el capità, ens ce gràcia que me traten como el manes. va confirmar que havien decidit no ju- lo de la película y se vea quien es Gómez va confirmar també que gar "perquè ens sentim enganyats, li quien." En definitiva, aquest cap de setmad'aquesta possible fusió "el primordial han fet una espècie de boicot a l'entreés que sortirà guanyant el bàsquet a nador i a nosaltres se'ns van prometre na el conjunt sènior del C.B.Sant CuSant Cugat; ells tenen l'estructura i unes coses mínimes que no han com- gat no jugarà el seu compromís de lliga i potser, si les coses no canvien ja nosaltres tenim l'experiència de jugar plert" a una categoria superior". D'altre banda, Antoni Gómez ha no en disputarà cap mes. •

Els problemes amb la plantilla no s'han pogut solucionar

Anna Borau

Després de vèncer a domicili el Club Natació Sabadell per 1 set a 3 (15-10; 9-15; 1-15 i 715) el Club Voleibol Sant Cugat ha aconseguit el primer objectiu que es va plantejar a l'inici d'aquesta temporada 93/94: arribar un altre cop a la fase d'ascens per a la Divisió d'Honor. La classificació en aquesta lliga, però, no ha estat tant fàcil com a l'anterior atès que les noies de Víctor Hugo van tenir algun entrebanc amb els partits contra l'etern rival, l'Esplugues, l'altre equip català que disputarà també l'esmentada fase d'ascens. Aquesta propera fase es disputarà a Socuélla-

mos (Ciudad Real) -al final no s'ha pogut realitzar-ne l'organització de la mateixa a la nostra localitat- i tindrà lloc del 31 de març al 3 d'abril. A més dels dos equips catalans hi participaran el C.V. Asturias 94, l'Universitario de Valladolid, l'Universidad de Granada i el Socuéllamos de Ciudad Real. Les j u g a d o r e s del club santcugatenc esperen millorar l'actuació de l'any passat i classificar-se a la fi per a una divisió on juga el bo i millor del voleibol femení a nivell estatal, ara per ara, però, encara no s'ha decidit si s'incorporarà definitivament algun reforç per a disputar aquest important compromís. •

1 9 de març S A N T J O S E P "dia del Pare" TRANSPARENT

BOUTIQUE

JC5EPB\RGALLÓ SASTRE RAMBLA RIBATAU-AOA, 8 - 1 0 T·KfonO 6 7 * 6 2 0 e

Sant Cugat del Vallès

TOT PER LESPORT A n s e l m C l a v é , 14

Tel. 674 01 29 Sant Cugat

#

PAPER A PUNT subministraments i l

lli papereria

Objectes de regal Pça. Pere San, 15 Tel. i Fax. 6 7 4 42 04 Sant Cugat

HI-FI VÍDEO - TELEVISIÓ ELECTRODOMÈSTICS

Santa Maria, 4 0 Tel. 5 8 9 0 2 71

ROC

JOHN

_SPORTS.

EUCTROUAR s A

JOIÓS Av. Catalunya, 1 Tel 6 7 4 0 0 2 6

OBJECTES DE REGAL FABRICACIÓ PRÒPIA

cl. Sant J o r d i , 37 Tel. 675 08 76 Sant Cugat

TALLERES PROPIOS

GUTIÉRREZ on trovaràs el millor regal

Santa Maria, 9 Tel. 674 12 42

CENTRE D E U IMATGE

<? - c

TOT TIPUS DE MATERIAL FOTOGRÀFIC NOU I USAT Santa Maria, 14 Tel. 675 56 74 Fax. 675 57 24

FABRICANTESDE JOYERIA

Salamanca JOYEROS FINANCIAMOS SUS JOYAS HASTA 2 ANOS Alfonso Sala, 2 8 Tel. 675 33 06 Sant Cugat

PAPERERIA

• MILAR

PLANAS Santiago Rusihol, 49 Tel. 674 06 57 674 79 09 SANT CUGAT

o^eeóed de leyajt Rbla. Can Mora (cantonada Vinyoles)

Tel. 674 16 82


24

ESPORTS'

ELS 4 CANTONS

DIVENDRES, 18 MARÇ 1994

Tennis Taula

Hoquei Herba Femení

L' UESC venç el líder

Les jugadores del Júnior finalitzen la lliga a la cinquena posició

M. VI. La joventut de I "actual club de tennis taula a Sant Cugat (cinc anys que ara es compleixen) ha l'et que tota la l'eina fins ara hagi anat enlocada a fer pedrera. S'havia estat competint en categories juvenils i comarcals amb resultats típics d'una lase d'aprenentatge. Aquest ()4". però, la feina comença a créixer i la Unió Lsportiva Sani Cugat té un equip a Tercera amb possibilitats. Mi participen des d'un

jugador de l'anterior equip santcugatenc. Joan Capel. fins a dos nous de l'any passat. Ignasi Bernades i Jordi Bosch, passant per quatre que són a l ' U L S C des dels seus inicis i han millorat gràcies a aquest club I com Jesús Viíieta. Miquel M o n t s e r r a t , Oscar Gallifa i Anna Valderrama). Darrerament s'han perdut alguns partits que fan impossible assolir el primer lloc, però el diumenge passat es va vèncer el líder, el potent Cardona, amb un

ajustat i e m o c i o n a n t 4-5 (a l'anada també se'ls havia vençut per 5-4). Val a dir que una característica de l'equip és la seva irregularitat, mentres que molts altres que potser són inferiors en conjunt recolzen tot el seu joc en un sol jugador "puntual" que avui, aquí. mi tenim. Però la campanya d'enguany de l'equip sènior es pot considerar satisfactòria i plena d'esperances per al futur. •

A-T'HO BE

Redacció D e s p r é s de d i s p u t a r les dues últimes jornades aquest cap de setmana passat, la Divisió d'Honor de la lliga femenina d'hoquei herba ha acabat tenint com a vencedor l'equip de la Real S o c i e d a d , a m b M) punts, conjunt que serà el representant espanyol a la Copa d'Luropa que es disputarà al 95. L'equip que representava a

la nostra localitat, el Júnior, ha finalitzat aquesta temporada a la cinquena posició, empatat a 20 punts amb el C.D. Terrassa. mentre que l'Olímpia baixa de categoria. El proper compromís que encararan les santeugatenques serà la Copa de la Reina que es d i s p u t a r à a M a d r i d , campionat que té com a actual campió al segon classificat de la lliga d'enguany: l'Aldeasa Valdelu/. • "

Atletisme

Notable presència santeugatenca a la XVII Marató de Catalunya

TEL. 675 23 90 Futbol Sala

El Sant Cugat guanya el segon partit a porta tancada Redacció

Sant Cugat 7 - Castellar 4 Redacció Segon partit que disputen els de Carles Navarro a porta tancada i una altra victòria que sumen en aquesta lliga els líders de la 1 a Divisió. LI domini del joc es va anar alternant entre els dos conjunts. però va ser el Sant Cugat que \ a inaugurar el marcador amb un gol de David. L ' e m p a t i l'avantatge per als locals s'anava tui n.iiu. però al d e s c a n s l'avantatge santcugatenc era de dos gols: 4-2. Al segon lemps els de Castellar v an sortir a jugar-s'ho tot. però el seu plantejament ofensiu no va intimidar els de casa que van continuar aguantant i. Iins i lot. marcant. Malgrat que el Sani Cugat tenia les coses clares, i mes després de posarse 5-2 a l'electrònic del pavelló. el partit no s'hav ia decidit

deració va sancionar el conjunt santcugatenc amb el tancament de! pavelló per a dos partits (que en un principi s'havien de disputar a 50km de distància). 75.000 pessetes de multa i la repetició del partit contra La l'nión en un terreny neutral. LI delegat de pista. Josep Maria Zapater. va comentar a Lis 4 Cantons que l'equip s'ho havia pres " a m b molla i n d i g n a c i ó perquè no és c o m p r e n s i b l e " atès que els incidents no havien tingut res a veure amb l'equip de la nostra localitat. Desprès de recórrer la sanció han acon\.K. seguit disputar a casa els óos partits a porta lancada. però enLis i ne ideii 1 s q ac es \ an cara estan esperant la resolució produir al partit dispuiat a casa tanl de la malla com del partit contra La l'nión. dmaiii ei qual que s'hauria de icpetir contra l'entrenador de l'equip visilant La Union, el qual s'han planteva tenir un altercat a la graderia jat de no jugar en cas de no ser amb algun e s p e c l a d o i . c-lan decisiu per a la classificació fipollant molts mals de cap por al nal. • I-utbol Sala Sant Cueat. 1 a fe-

del tot: el C a s t e l l a r va c o mençar una bona remuntada i es va posar a només un gol a poc temps per al final. Però David va marcar dos gols més a l'últim minut de joc que van d e c i d i r el partit, d o n a n t la victòria al líder per 7 a 4.

J.M. Zapater: "la sanció és molt exagerada pel que va passar al pavelló"

Quasi bé 2 9 0 0 c o r r e d o r s van participar a la dissetena edició de la Marató de Catalunnya, entre els quals s'hi podien veure una vintena de santcugatencs. LI g u a n y a d o r de la prova d'enguany va ser el corredor de Santa Coloma Benito Ojeda, qui va travessar la línia de niela després de fer el recorregut en 2 hores 15 minuts i 14

segons; en la categoria femenina la primera en arribar va ser la r u s a M a r i a I v à n o v a (2h 4 0 ' 3 0 " ) . Però els participants de la nostra localitat també van fer un paper i m p o r t a n t , atès que dos d'ells es van classificar entre els vint primers: W'alter Pereira (primer local a la Mitja Marató de Sant Cugat) va quedar a la posició 12 amb un temps de 2h 2 7 ' 0 8 " . mentre que Albert Garcia ocupà la 19 amb Z2h30'59".B

TODO EN CARPINTERIA DE ALUMINIO Y PVC F a b r i c a c i ó n pròpia

V1SITE NUESTRA EXP0SICI0N EN SANT CUGAT cl. de la Torre, 1 (Plaça del Monestir)

M. LOMENAsx í*i URSSA SISTEMAS PVC

FABRICA: Pintor Fortuny, 149 Tel. 780 29 24-Fax. 788 0719 Tel. 67415 02 EXP0SICI0N: Arquimedes. 150 PRESUPUESTOS SIN C0MPR0MIS0 Tel. 73314 05 -TERRASSA-


DIVENDRES, 18 MARÇ 1994

ESPORTS

ELS 4 CANTONS 2 5

Futbol Sala

Ciclisme

L'Studio 80' encaixa 8 gols a La Floresta A.E.C 8 • Studio 80' 3 victòria de l'encontre, que al final es resoldria amb un clar L'Studio 80 no va poder 8-3. Els jugadors locals van dofer res davant l'encert golejador de l'equip de l'Associació minar l'encontre en tot moEsportiva i Cultural de La ment i no van perdonar Floresta. Els j u g a d o r s de l'equip rubinenc, qui no va sal'AEC van saber com imposar ber com desbaratar les contíel seu joc i no van tenir cap nues jugades d'atac que els de problema per adjudicar-se la casa realitzaven.

Redacció

Així, tot i marcar tres gols, els de l'Studio 80' en van encaixar vuit (4 del Juan Carlos i quatre més repartits entre el Martín, el Carlos Rueda, el Guillermo i el Sergio), gols que van atorgar els dos punts de la victòria a l'equip local, l'AEC, que jugarà la propera jornada a casa del La Creu. •

La Penya Blaugrana perd a casa contra l'Olesa Penya Blaugrana 4 - Olesa 6 Redacció L'Olesa es va endur els dos punts del Pavelló de Sant Cugat després de vèncer la Penya Blaugrana per quatre gols a sis. Tot i que al começament no es preveia el resultat, atesa la igualtat que hi havia a la pista, i alguna cosa es va deixar entreveure quan al minut

13 l'equip visitant ja guanyava per dos gols de diferència, els mateixos que tenia al descans quan, tot i que Ricard havia aconseguit inaugurar el marcador dels de casa, guanyaven per 1-3. Aquest avantatge es mantindria fins al final, després d'un segon període durant el qual les coses havien continuat

igual. Un altre cop Ricard, Tomàs i Pep farien els tres gols que va aconseguir la Penya a la segona meitat i que no van poder escurçar la diferència que havia aconseguit el seu rival a la primera. A la fi de l'encontre, 4 gols a 6 a favor d'un Olesa que va saber com aprofitar les ocasions per a ferse amb la victòria. •

El bon joc del Sabadell arrolla el Bokatas

La XXXI Setmana Catalana arribarà a Sant Cugat Redacció La zona on és situada la T.V.E. a Sant Cugat serà l'arribada de la cinquena etapa (lr. sector) de la XXXI Setmana Catalana de ciclisme que es disputarà durant la propera setmana (del 21 al 25 de març). Aquesta cursa ciclista és organitzada pel club Esport Ciclista Barcelona, organitzador també de l'Escalada a Montjuïc. L'edició d'enguany s'encetarà a Lloret de Mar el proper dilluns dia 21 i constarà de cinc etapes, que són les següents:

la. etapa (21 de març): Lloret de Mar - Lloret de Mar 2a. etapa (22 de març): Lloret de Mar - Caves Segura Viudas 3a. etapa (23 de març): Caves S.V. - Andorra 4a. etapa (24 de març): Llívia - Santa Coloma 5a. etapa (25 de març): Santa Coloma - Sant Cugat 5a. segon sector: contra rellotge al circuit del parc de Montjuïc. •

Es necessiten músics de totes les edats i estudiants avançats d'instruments, per a la formació d'una Cobla i una Banda per a la nostra ciutat. Ensenyament gratuït per a professors. Dirigiu-vos al telèfon

6745028

Rbla.de! Celler, 109-111 -2n. 3a. de 20 a 22 hores

MATERIAL ELECTRIC - IL·LUMINACIÓ DISTRIBUÏDOR OFICIAL

Bokatas 4 - C.N. Sabadell 8 I. Towanda El segon classificat d'aquest cinquè grup de la tercera divisió, el Sabadell va vèncer d'una manera clara el conjunt santcugatenc del Bokatas. Als primers compassos del joc els santcugatencs van sortir a la defensiva, molt ben tancats a la reraguarda, coneixedors del potencial ofensiu del seu rival. El Sabadell, però no va fer cap cas d'aquesta defensa estructurada i des de bon començament va imposar el seu ritme de joc, provocant moltes jugades per la banda que creaven un perill constant a la porteria local. Després del primer gol del conjunt visitant ja es va poder apreciar qui tenia les de guanyar, i més encara quan al

a m b e l s e u Club C i c l i s t a

descans el marcador reflectia un 1-4 que deixava palesa la superioritat dels sabadellencs. A la segona meitat el Bokatas va provar de reaccionar, però ni els gols marcats per Manel, Óscar, David i Manolo ni tan sols el penalt aturat pel Juan Carlos van poder fer res contra

un Sabadell imparable que facturava unes parets quasi perfectes i anava mantenint el seu avantatge gràcies als gols que, fruit d'aquestes, es materialitzaven. AI final, victòria justa per a un Sabadell que no va tenir gaire problemes per superar el Bokatas. •

Els convida a presenciar la 5a. etapa de la 31 Setmana Catalana, que tindrà la seva arribada a la Plaça Alcalde Barnils al costat de T.V.E.-2 de Sant Cugat el dia 25 de març al voltant de les 11 h. del matí.

PL SANT MAGÍ, Tel. 6 7 4 3 0 4 8 Fax. 589 46 09 SANT CUGAT


26

MOTOS

ELS 4 CANTONS

w

M

DIVENDRES, 18 MARÇ 1994

Seat TOLEDO

Antoni Llaveria

La estrella de la nueva Seat cumple 3 anos Presentado en el salón de Barcelona de 1.991, el Toledo significaba para Seat el inicio de una etapa con cambios sustanciales. Sus soluciones técnicas y estéticas, motores alemanes y diseno italiano, hacían entender al publico la voluntad de la marca espanola que. con su renovado esfuerzo y entusiasmo, ofrecía una gama amplia que podia competir con éxito frente a la oferta de otras marcas. Con el Toledo, Seat realizó su primer trabajo en colaboración con VolksWagen. Introdujo modificaciones en su fàbrica de Barcelona y dedico especial atención a la formación del personal, tanto de fàbrica como encargados, de atender el producto postventa.

Aunque su lanzamiento fué en el Salón de Barcelona de 1.991, tres ahos

C O N S E J O S PATROCINADOS POR:

antes Seat había iniciado ya este proyecto, realizando dos millones de

Hn _

SERVEIS ADMINISTRATIUS ctra C e r d a n o l a 2 4 2 6

_ _ SIMÓN, S.L.

-

v ' "

Tels. 674 52 16/66 Fax.589 07 32

No utilize neumàticos muy usados o viejos, evite subirse a las aceras dando golpes a los neumàticos o llantas y no hinche excesivamente las ruedas ni circule constantemen1e a alta velocidad. sobre todo si lleva exceso de carga.

PUNT DE VENDA

o

nacimiento supuso un éxito de ventas ya que el Toledo satisface a cualA finales del aho pasado, Seat hizo un pequeno "Reestyling" manteniendo

Hoy en dia es poco frecuente la posibilidad de un reventón, hecho éste muy grave al circular a velocidad elevada, ya que el diàmetro de la rueda pinchada disminuye en gran medida respecto a las otras. provocando una "cojera" en el coche que requerirà un cierto nivel de experiència y una importante capacidad de sangre fria en el conductor. El conductor deberà actuar sin vacilar, ràpidamente sujetara con fuerza el volante y dejarà de acelerar ya que el coche tiende a girar sobre la rueda reventada. El freno se utilizarà con suavidad corrigiendo el coche con el volante. si bién como hemos mencionado es un hecho inhabitual sobre todo por el nivel alcanzado en la fabricacion de los neumàticos; nuestra actitud debe prevenir que se produzca el revetón.

T M^G

en todo tipo de circunstancias, así como millares de horas de orde-

nador, pruebas de laboratorio en aerodinàmica, ruidos o anticorrosión. Su quier cliente por muy exigente que éste sea.

Cuidado de las ruedas

4&

Kms.

el Toledo joven e interesante. Motores gasolina 1.6 i, 1.8 i. 2.0 i. motores diesel 1.9 D y 1.9 TD, con consumos de 6,5 - 9 litros/100 Km.. En cuanto a los acabados pueden escogerse entre las múltiples versiones todas ellas con un buen equipamiento siendo las opciones de precio muy atractivas.

• • • • breves•• • • La escuela TAC organiza cursos de motos. A los participantes se les ofrece la posibilidad de obtener un importante descuento al asegurar su moto. Los cursos se realizan en un dia en el Circuito de Calafat y las fechas son: 20 de marzo, 17 de abril, 28 de mayo, 19 de junio, 31 de julio, 18 de septiembre. 9 de octubre y 6 de noviembre. Si desean mas información, llamen al tel. 450 47 37.

ofrecía los 114 de gasolina. A partir de ahora es posible obtener el mismo modelo en versión diesel con un

mmmmmsK motor PSA de 1360cc. y 52 cv., velocidad màxima 145 Km./h. y con un consumo de solo 3,8 litros a velocidad constante de 90 Km./h. Su precio aprox. 1.375.000 ptas.

Reparació

El seu BMW ara a Sant Cugat del Vallès TMG Reparació S.L i DRAC MOTOR li ofereixen tota la gama, així c o m els serveis de

MECÀNICA, PLANXA I PINTURA AL FORN TALLERS: Camí Can Calders, Nau l{ costat CIAMA) Tel. 674 34 75 EXPOSICIÓ I VENDES: Alfons Sala, 34-36

Rover 114 diesel. En nuestro mercado, Rover solo

PEUGEOT 306. c o c h e del Arïo en Inglaterra. La revista inglesa "What car", ha elegido al Peugeot 306 como vencedor del galardón de mas prestigio de los cocedidos en Inglaterra.

Tel. 675 56 53 tffm&&mims& d

FURGONES D A I L Y

MAS

CARGA

POR

94

MENOS

PRECIO

I V E C O P E G A S O , líder d e ligeros e n t o d a E u r o p a , a m p l i a e n el 94 su G a m a D a i l y y m u l t i p l i c a sus ventajas: • Nuevos Furgones 408,40.10 y 40J2 con peso total en carga de 4200 Kg. • Hasta un 6% menos en RV.R. • Doble homologación a 4.200 y 1500 Kg. (carnet B-i). • Tres motorizacíortes: 75, 103 (turbo) y 116 CV (turbo intercooier). » ServodirccciÓn de sèrie. • Rueda gemela trasera. • Dos capacsdades: (2 y 15 m:

IVECO

LKA ÜECtt

EL G R A N SALTO

IVECO

Sepauto/SA

tra. 3» Mentida, 59< • Tat. 785 23 ÍST • TERRASSA

i# <%An#IHr>tt/ y Servlclos'

BM^IVECO ipp^ ^ ^

V J 7

1

T.M.G. Reparació, S.L.

Camí Can Cald#rs. 1 -T«í. 674 34 75-Sant Cugat del VaNts


MOTÜR

DIVENDRES, 18 MARÇ 1994

i. ' i ' - # À * . A

'"4

ELS 4 CANTONS 2 7

TODAS LAS COMPANIAS TODOTIPODESEGUROS PRECIÓS ESPECIALES PARA LOS JÓVENES PAGOFRACCIONADO SE RESPETAN BONIRCAOONES

Rambla del Celler, 95 (lado Farmàcia)

T... 675 42 03 Fax. 589 48 02

INFORMATE EN:

Autocomarca del Vallés, S.A. ALFONS SALA, 29-35 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Tel. 674 68 50 674 71 00 Fax

-

6 7 5 2 4

11

BORSA DEL M O T O R RENAULT Ctra. Cerdanyola. 55

SEPAUTO Y SERVICIOS, S.A.

58926 49-58932 53

Camí de Can Calders, 1

PEUGEOT 205, Blanco B-JY 575.000 SEAT TERRA. Blanco B-KT 350.000 FIAT UNO 70 SX, Negro B-JV 525.000 RENAULT 5 GTX Rojo B-KX 600.000 CITROEN AX 1.4, Blanco B-KS 500.000 R-ll GTX, Rojo B-IC 325.000 SEAT IBIZA 1.2 GLX B-HP 250.000 ALFA 33 1.7 16V, Negro B-LK 600.000

Sant Cugat Ctra. de Montcada, 591 Terrassa-785 2 3 00 FURGONETES FORD CORIER B-MZ F1ATDUCATO COMB16 FIATDUCATO GV PEUGEOT J-S GV NISSAN TRADE COMBI6

B-NB B-JK B-KV

AUTO COMARCA DEL VALLÈS SEAT 674 68 50 Citroen AX GolfGTllòV Renault 19 Chamade Renault 19 GTS

B-LZ B-JV B-LF V-DF

PERE CANALS 6746362 Seat Panda Vermell Lancia HPE 2.000 AutoHancMAII2 Ford Resta Renault RS

B-HM B-DN B-EW B-FW B-DX

B-JN

MOTO TRÀFIC Sant Cugat 6740773

YAMAHA •Diversión B-MU .575.000 ptes. 7.000 Kms •FZR600 B-KT 450.000 ptes. 35.000 Kms •FZRIOOOB-KJ 700.000 ptes. 16.000 Kms. •TOM 850B-MY . .750.000 ptes. 4.000 Kms. •XT600 B-MX 450.000ptes. 3.000 Kms. •XT600 B-JU 250.000 ptes. 28.000 Kms.

PARTICULARS LANCIA DELTA 1NTECRALE 16 v. Turbo 200 cv. A/A. B-M T. 674 09 70 LANCIA V10 LX i.e. Metalizado perfectoB-lY T. 674 09 70

Se vende este"FORMULA LIBRE' 160 cv. 255 Km./h. 1.200.000.-ptas. INFORMACION: Tel. 674 83 42 (noches)

Borsa del Motor. Tel. 674 02 04


classificats f M ^ U

ADMINISTRACIÓI DE FINQUES

CAPMAN-

: 8 c 35 13

- u n repte -

C.VF-- Jnr: J R 'B - i N O J E S G RONE. .A : l ma Foscna ' 0

- _

Carcvas de Castil-o 4

Montse-rar 22

Francesc Moragas, 42 08190 Sant Cugat

6 74 • ; 04

SI RIN

..674 C7 4 '

Carer de La Torre, 16

P' A , j i-s, 4

^ J F <FOTOGRAFIA - VÍDEO AIFA

DISPENSARIS

Ctra. Cerdanyola, 18

674 18 77

FOTO VÍDEO F P

Francesc Moragas. 8 2on.

VÍDEO CLLE S " CUGAT

Sant Cugat del Vallès

MATERIALS!

674 5-7 43

Te; ALIMENTACIÓ]

íl'M.N 3TROS VALLDORE"X 674 14 90 Mcsser J a c r ' V e r d a g j e r ' 0 7

0 8 ' 9 0 Sant C u g a : de' Valies

RUBIO Villa. 1 Local 5

DOLCERIES

LAMONTANESA

674 18 93

Av Verge ae Montserrat, 77-La Floresta

ADVOCATSl

LCLCE'S

EL

574 42 82

74 36 5C

..AU'.'iROüES . j 3-ania 2 t - - l a 1 3,! ••[|2í|

EI

ALUMINI • VIDRES!

DROGUERIES 675 55 66

Rambla del Cel'er.3

7

A R DRCG CAN'.<C=A

675 30 52

EC

67:28 61

BOKA'AS Plana Hosoitai 35-3"

58913

CERV CABA.LJ PETIT

.674 10 05

;al;rln-ei»

CP-S'A. E R E V 7 .

"i

7 4 5 7 9 7

FRUITERIES

ELECTRODOMÈSTICS ALTA FIDELITAT

CONTROL J. MIRET

675 53 53

M LAR TOBE--A Santiago RJSIOCI, 43

589 44 8 '

Tel.

6 7 5 19 11

Ka\.

6 7 5 3 7 11

V'LA ELECTPOLLAP S A 674 36 36

DON BAR 6 74 ' 2 34

CRL J PÜ.4 Tir'3l,l 2

VALLÈS TECN3-CG C S A 589 33 OC

Santa Mana. 40

ï l

GAS - ELECTRICITAT

08191

RIBI

"laca Unió 3

ENSENYAMENT 1

MARCS

I N S T R U M E N T S DE

BELLES A R T S !

MÚSICA

ANIMALS BELLES ARTS CABANAS ANIMALS Perruqueria

589 13 29

674 58 62

*A..Er3.A-=COMA 674 06 49

ATELiER B J \ U A v -orreD,anca. 2

3 a , r e i

-AL-EDA R1COMA Balmes 11

Santiago Rusiftot. 54

OPTigUES;

ÒPTICA

AUIMSOL òptics diplomats L'endavallada. 15

Tel. 674 58 46

67A 58 62

58919 3 '

CENTRE ÒPTIC S A L D O N 1 9 5 6 Especialistes en lents d'alta definició Francesc Moragas. 4 Tel. 675 07 54 08190 Sani Cueat

Carrer de la Creu, 33 Local 2 674 19 95

TO* ART .A •AJNA

74 13 05

R - r n r - 1" ".el e-r ,'5-.:

3 ~

675 20 01

Montsemat 31

«i

ELECTRICIDAD

MÈTODE IRENEU SEGARRA

•o 3 -

BICICLETES!

"3 5 o

58917 57

Can Matas. 2 4

ut/ij - ^ e BODEGUES - VINS

E

SUSANNA NICOLETTI

Cànovas del Castillo. 14 Te! 67511 94

_

5 j ? ,^

MEDECINA FISIOTERÀPIA

Sant Cugat del Vallès

T5 ±

BIKE HOUSE DUYASA

Rosselló. 2

Av. Catalunya. 3 Tel. 674 00 24

-

'5 36 53

SOLSONA...

GARRELL

C C - E S CARDONA Valldoreix, 4 '

MATALASSERIES JARDINERIA

AUTORITZAT

f>'_ GP'JPV_ BELLES ARTS

ARTS G R A F I 9 U E S COPISTERIES

LA BOMBETA, S.L.

CENTRE

Ca-re' de La Creu, 1

53917 32

Av Toreblanca, 2-E

C a n e tera de Terrassa, l )7

589 02 71

Rosselló 2

VETERINARIS

PROMUSA ..

38 98 Fax- 588 24 53

MeTjat Pere San parada ,123 AMBULÀNCIES

OBRES I

•s 699

OS l ' X ) S a n t C u g a t

674 06 57 JOSÉ FRUITS

NATURALES

l>,-,, l·l .s,., t |„,N de lèxics

Rosselló. 32 bakov

Mercat Torreblanca, parada i -42

RiusiTaulel ' 9

Ctra Ceroan.nia -6

ELABORACION EN MARMOLES Y GRANITOS

LOGIC v . K Ü · L ,

Francesc Moragas, 21

^p

MmtMIMlú

HARDWARE SOFTWARE SUMINISTRES SERVEI TÈCNIC

ANTONI CAMPOS

B a r b a Ca- '.' 3AHH íiA

674 0318

BARS

1 B:STPO

-

575 5108

Campoamc, 12 Nau 3

Mina, 63

CAFETERIES

m

MARBRES PEDRA ARTIFICIAL

MARMOLES S A N " CUGAT

FUSTERIES

JAUME SCBPEGPAU

^ l ' n s S a a 20

674 8 9 ' 8

Sant Ramon. 4

Fax 6 7 5 3 2 C 3

Api Correus 350

ZOOM Santa Mana ' 4

674 00 97

Rbia C a n V o r a 9

Alfons Sala. 52

VALLÈS N E *

CONSTRUCCIONS

"Hardware, Software i Complement Informàtics!

AUTOSERVEIS

74 " 7 5

NMARRA

W*k C/Sant Antoni, 19

674 79 68

NETEGES

MERCERIES

ORDINASOFT Informàtica d'Empresa

Rambla del Cel e- 33

CONSTRUCCIONS!

LLENCERIES

PAMOBES.L Sort. 32 1er. 1a.

s>

6 4 13 3

Francesc Mcraqas ' '

EO

~~\

7

VI-.ARASAU CITROEN

í 74 78 50

674 2195

Rbla. Mossèn C""'o v'e'tlaguer 21 V a l

CONSULTORIS

CL. DENTAL BANARES

ca

INFORMÀTICA

GRUP EME SERVEIS 589 2313 Francesc Moragas. 3 Entl. 3a.

FLECA VALL D OR.. CISTELLERIES

3'Ï - i :

•TA

F O R N S D E PA

-A BAIXADA

CAN BUFA

6740910-5891310

^ ^

34= OL-vENDA I NETEJA- .6746500

J. Guix

f- "4 72 54

3AKAF N O j E ?

RAFAFI 1 OP-

CATIFES

$ SUZUKI

El_dfcXedro

F G L E ^ A . ELECTRIC TAT 574 55 47 Av Caste cl 7 ;

VNGC i C O-en: 41

VA-.DOREiX-

Construccions - Manteniment MISSATGERS

de jardins i piscnes- Regs

:

674 74 37

Sant Antoni. 74 baixos (Fisoteràpia)

r

r

pe aspe so ('.-.•:.. J.·i..('ri'L

INFORMÀTICA MUSICAL GALERIES D ART

; xaJa S a n : Se.e

•|\,|

MRW

' . i ' - i.ii.';.. 1

; V J ; : 2 j i i ..-,,,

6751011

Sart Cugat

i/in í u 33 Sí

' I M - H S . I H I C J Ï ; . . ' . J. \ . . ' ò

ASSEGURANCES TINTORERIES

E

..589 00 97

A.RTSENAL

MOBLES - DECORACIÓ

Valldceii 58 D.G. D'ASSEGURANCES ...675 42 03 Rambla del Miler, 95

SO--NET -

i-.': i ' - •

33 PI 11S IMI

'IN'OPER A E A N ' C L G A T

KSOSCAIU

GALERIES SANT JORDI ^ J S - _

T MORERIA SANT C . 3 A - 674 " A . •;.,-( A - t - n 1 TN'CPEP:A S A N - CUGAT

c

7 s : : 3-

r . . ^ , . . r l S l ( ) I •• ..-•

C a = t ' I n 2Ü

Mobles i Decoració

HERBOLARIS DIETÈTICA

:-3-90Sait C-gai

INDUBRUC

! T e l .5 8 941 7 7 • 5 8 9 2 8 1 9

R

Ü ESPORTS - GIMNASOS!

p |

Mobles de cuina a mida Mata:assos i Somiers

674 30 50

GERD -T4 i ' 6 7

•VES'ORiA CASTELLVÍ R'us

674I2 4'

"ÍJO- :

^=" '

G.C.I. CONSULTING

SES'ORiA CASAS

:

674 4' 44

Riera

' · ^

CARBONERIES

CARBONERIA NURI S.L.

I

Av Ai*on= Sala, 674 72 15

HIPI9UESI

Parbla del cete' 25 674 98 62

674 14 97

ES

AUTOMÒBILS

C/L"Olra.32-58000l8 ú Sarna Maria, s/n -692 06 94

673'9 5' i

08290 CERDANYOLA

P a r r a c-l Cele

iMn-.ii.is

675 4006

PRESENZA

589 46 51

Martorel 20

MARVER 58918 26 Pg. Rubí. H O -VALLDORE X-

FALGUERA

IDIOMES PERSIANES

CA^ CRISPIN

MODA I CONFECCIÓ

3 4;

L'74

S

P R

I N T

.CEP A ' O J S

3 52 52

CAMPMAN'''

PLIH Fi'oataiaoa 24 C

,674 14 82

Valdoreix. 15

SaT.aoo R j s r c - - 3

CENTRE D'ESTUDI

674 58 54

PNEUMÀTICS

Sartiartr. P . . ; n : ' 43

MOTOS

ESTÈTICA

DE LLENGÜES

SAN3EF-5

674 4 - ^ 1

TREN SAN* MAGÍ Estape, 2

MOTOS G'NES E!!es Prjgent 3 x a

589 42 07

IT

Tec 589 22 64

LOTERIES I

MOTO 7 7 SANT CUGAT

674 17 59

ELS 4 CANTONS

Santiago Rusinol, 2 Tel.

RENAUL'-ACEPSA

589 26 49

ELTONT c

"•

rancesc Moragas 44

.675 0 ' 7 5

67415 01

674 33 32

Rosselc, 15

Francesc Moragas, 8 675 45 79

589 3211

C A S T E L L V I HONDA

Anselm Cla.

Maid-el; 41

Ciri C . - i r r . - . T i

697 20 71

FORMAS Elías Rogent. 18-A

7

-1TI 'tl- L, 3.1-7.1 34

NiSSAN FCMAN

CASA DE LES CORTINES Víctor Balaguer 26 RUBÍ

JOIERIES RELLOTGERIES Plaça Octava 3

3 32 57

674 38 92

Villa, 1 local 2

Carhor,-. i lieiv-e^ Jc Int.! mena

A,CCES'r.3At,

JECMO DECORACIÓ c rance;c Moragas, 4

DIDO JOGUINES..

ESTANCS

ESTANC MONESTIR

vsiptaüor ile litres

JOGUINES

Vinyoles. 10

- S e r v e i ,i J i M t v i l i C i R A l ' l ' i T jnricamions-eisten:.: i amb

C g a t del Vallès

P =ICA SFVFRING

Sant Jordi. 33-35

-l'ctmli

Mano'el' 47

PERRU9UERIES

6 7 4 16 0 0

J03_NESMAR&A

üjv.Ms \ l ( ' A U ' O - E S C O - A CASAS

Care-MajrjT.e-Te Sa-

3IMNAS 0-A1PC

SQUASH SANT CUGAT

674 14 91

AUTOESCOLESI

674 3 ' 4 "

S a n t a o o R u s i n c l . 37

'craxos

SANT C J 3 A * E S 3 O P ' S

675 49 05

Aíonso Sala, 22

ROSITA

Tel 589 22 22 CALEFACCIÓ

San Bonaventura. 8 Entlo. 3a.

674 36 3

Pg Rubí, 110 -VALLDOPEK-

: " J ,311,3 ...,Vl L i:j

HIDROCULTIUS

674 21 33

V NGO S C Orent 41

ASSUMPCIÓ Monestir, 33

t eSa 1

AtcrsSa.a 2" ASSESSORIES| GESTORIES!

PEIXATERIES!

Ca-cvasde

RamoiaRbatallada 34 TIN-ORERIASArVCLGA-

CASAJÜANA

S.ÏIVJORJSII,!

l'RlMKSTRK

6":i

4 4-1..

• F"t, U

i ni M i i s i ' i

675 47 51

SAJV R U S I N O L

' rrob'anca. 52

ADt/iN STRAC 0 N 2 f/apr 33 j j n t Menes!:-;

674 C 74

Castelvi 27

Rbla. del Celler. 91

PUBLICITAT


674 02 04 QUEVIURES

m&wmffí

FFIANCESC SITGES PINA ...674 01 44 Martorell, 55

TALLERES MENA passeig Torreblanca, 13

674 53 01

F.X. Servei Of. BOSCH Castellví, 25

674 56 78

INDEX de SECCIONS

07 Assegurances

26 27 28 29 30 31 32

08 Assessories Gestories

33 Fotografia i Video

09 Autoescoles

34 Fusteries

ENVIOS URBANOS, NACIONALES E INTERNACIONALS

10 Automòbils

35 Fruiteries

Paqueteria

11 Alimentació

36 Gas • Electricitat

urgente a r

12 Bars - Cafeteries

37 Galeries d'Art

13 Belles Arts

38 Herbolaris - Dietètica

14 Bicicletes

39 Hidrocultius

15 Bodegues - Vins

40 Hípiques

16 Tintoreries

41 Informàtica

17 Calefacció

42 Idiomes

18 Carboneries

43 Instruments Música

19 Camiceries

44 Jardineria

68 Restaurants

20 Catifes

45 Joguines

69 Repartidors correspondència

21 Cistelleries

46 Joieries - Rellotgeries

70 Sabateries

22 Consultoris - Dispensaris

25 Drogueries

47 48 49 50

71 Tallers Mecànics 72 Telefonia 73 Transports 74 Xarcuteries

BORSA DEL TREBALL

,"tempo

01 Administració Finques

TELEFONIA

02 Advocats 03 Alumini - Vidres

589 0 4 3 8 Els seus anuncis i spotsa Cinemes

LABOLERA Baixada de L'Alba. 20

67416 75

CASABLANCA Sabadell, 47

6745307

ELMESON P. Octavià, 5

6741047

EL MOU P. Pep Ventura, 3

5891740

LINEA DIRECTA 5890374 Enrique Granados, 15 - Local 8

w

Carrer Montseny, 18 Tel. 589 4010 Sant Cugat del Vallès PUNTS DE SERVEI FECSA

42Z327 W O I 1 D W D I COUItlCS

REPARTIDOS DE CORRESPONDÈNCIA MAILING VALLÈS, S i 589 23 71 Sant Domènech, 10 • baixos

toda MRW Sant Cugat

6751011 -900.300.400

W N ^ A n r e s.l

Línies M.T. i B.T. Transformadors Enllumenat públic Carrer dos de Maig, 25-Local 4A Tels. 675 50 10 908 89 79 50 (mòvil) 08190 Sant Cugat del Vallès Fax 675 50 58

SABATERIES

TATERS Sant Antoni, 62

DANVIL MOTOS, S.L Sabadell, 32 B

6751606

PERE CANALS Sant Llorenç, 27

6746362

INSTALACIONES ZAMORA .589 26 38 Mossèn CintoVerdaguer,18. Valldoreix 674 6058

XARCUTERIES

67555 06

TALLERS MECÀNICS

BORRÀS 675 35 00 Plana Hospital. 3-5 Local 2

MANTSERV.S.A Av. Catalunya, 18

Espana - %i) 30114110

M f > t A / e s £t*?ctricos

CAFÈS PERE BUSCALLA Francesc Moragas, 5

674 15 24

CRISTOFRAN, S.L Carme, 32

67402 11

Cada ssïssana # Casla setmana • Cada setmana •Cada setmana

• Caca]

5L8 4 CAN^TÜNS

setmana w íSRTSfmarlf •> H§m WSmí&WZmïrySmam $mam # €a<fc »Mma«e1|SMl|iem»nt «M^àmífrím «Csúsm Cada setmana # C M f $ P > n 3 l r e ^ l J w • Cadsman # Cada se marí • Cadsmati $ Cada setman • «CCadsman

Sense moure's de casa TOTS ELS SERVEIS A DOMICILI Només li cal trucar ^—\ alimentació

\f

x/jVJ N ) x Mercado Mercado Pere San Torreblanca Parada 120 Parada 1-5 Tel. 589 14 48 Tel. 675 13 89

08190 Sant € u s a t

04 Ambulàncies 05 Animals i Veterinaris

TRANSPORTS

Sant Cugat

xarcuteries

06 Arts Gràfiques-Copisteries

23 Construccions-Materials 24 Dolceries

ofertes

Dibulo técnico y artístico, pintura y modelaje. Ninos y adultos. Tel. 674 62 89. ISABEL (17 a 21 h.) Auxiliar, Recepcionista o Telefonista S'ofereix. FRANCÉS PARLAT I ESCRIT Tel. 589 26 10 Susana. Noia estudiant d'empresarials dona classes d'EGB i fa cangurs. Mònica Tel. 674 38 44

SUPERMERCAT VILARÓ

589 35 82 Menjars Preparats TASTA'M

|

Jove de 25 anys busca treball en em- • preses properes a Cerdanyola, Sant Cugat. No importa treballar de nit. Tel. 580 31 63

FELIU GRIFUL Plaça Pere San, 11 T. 675 56 63 Mercat Pere San T. 675 52 67 Mercat Torreblanca, 38-39 T. 675 29 55 Mercat Torreblanca, 14-15 T. 675 32 06 Sant Cugat del Vallès

Ensenyament

51 Matalasseries 52 Metges

Esports • Gimnasos

53 Missatgers

Estancs

54 Mobles i Decoració 55 Moda i Confecció 56 Motos 57 Netejes

Electrodomèstics-Alta Fidelitat

Estètica Ferreteries - Maquinaria Forns de Pà

MASAJETERAPEUT1CO

Carolina Uonch

Mercat Pere San Parada 123

589 43 41

Confiaria vostè l'avi o persona malalta a qualsevol? Si no és així, truquin's

589 44 81

675 23 29

vans

Sarró dlnfemter,

Chica, se ofrece para canguros. Sàbado (manana, tarde i noche). Friné. Tel. 674 40 08

CARPINTERIA RAFAEL MUNOZ

Marcs

Selecciona para trabajar en la Zona del Vallès

SECRETARIA BILINGÜE Se requiere: -Perfecte dominio del idioma alemàn (preferentemente nativa) -Experiència en departamento administrativo

Se ofrece: -Buenas perspectivas profesionales -Retribución a convenir según valia Interesadas llamar a TEMPO GRUP, S.A. a partir delpróximo /unes 11de Mano al tel. 7276500

DIVERSOS

demandes Es necessita noia per Bar Musical. Bona presència i bon nivell cultural. Trucar al 588 56 56. Hores d'oficina.

Vendo Mountain Bike por 8.000 ptas. Esperanza Tel. 691 79 56

6751428-6743810 Professíonalitat i molts anys CONSTBUCCrONES-Torres d'experiència Reformas • Nuevas 6746308

60 Pastisseries 61 Peixateries 62 Perruqueries 63 Persianes 64 Pneumàtics 65 Publicitat 66 Punts de servei FECSA 6 / Queviures

Marbres - Pedra Artificial

VENDO CARAVANA ADRIÀ 5,50 mts. doble eje, equipada, calefacción, AVANCÉ, como nueva, cama matrimonio montada, comedor en rotonda, Perfecta para nieve. Buén precio. Llamar horas oficina 674 01 66 - 674 02 04 preguntar por Carlos.

Se ofrece persona para cuidar ancianos o ninos. 717 33 47 / 723 13 77

59 Òptiques

Llenceries • Merceries

VENC Piano "KAWAIT". 589 28 84 Se ofrece oficiala de peluqueria. Tel. 717 33 74/723 13 77

58 Obres - Construccions

Loteries

5892929-5893535

serveis mèdics

MARÇ 1994

Vendo gato persa. 20 meses Tel. 589 16 34 | Venc piano creuat i

Estela-Bernareggi. 100.000 Ptes. Tel. 675 24 42/675 27 37 Vendo remolque tienda plegable, ideal para 4 personas, con accesorios. 30.000 ptas. Tel. 339 30 44

LLOGUERS-VENDES VALLDOREIX petita torre, 2 dormitoris, estar-menjador, cuina equipada, moblada. 45.000 ptes. de lloguer. Tel. 589 13 89 Alquilo apartamento (dormitorio, terraza, lavadero) P° Torreblanca. Tel. 589 22 20 Alquilo habitación amplia, exterior y sol. Trato familiar. Cerca estación, precio razonable. Glòria. 674 32 67

pàrquings Llogo pàrquing cl. Vallès Torreblanca Tel. 675 12 30


classificats AP\

V\[,[.VII)RF.R\. 135 m\ mer I.I.I'.T s.i!.i ,ke-:.u s s i-, . .1. 'i ,1

674 78 50 • 674 91 61

l.l l a u o l k i l

TORRES EN VENDA Sani (nuat - \ alldoreis .1' ,0-1.0,

Incusa

Av. Barcelona, 70

Jel.lv.

Tel. 699 65 48

SANT ( T < ; \ T - I.A H.ORKS-

viie k*' 1:1 'i\",| s.d.t J es:.n -k

'..1 deslar. viiala, J o - ..k'rri'l'ii's.

i r . n.ir.:. i l ' y : bar.,- I,.ir do

han \. í:ar ,10 liv

:

M

/"i'.i

l\i,se. : : K11";. i i ' . ' I |H :r

n.'tiv v*i :r , 'i erii.i,lo: sala ,! es l.ll . .. ,1 ll.i ! l ! l i i ' .

TERRENYS EN VENDA S\M

e

C C C V I - ZONA LA

HOS\S()V\.

Salar Jo bOO m ,

b.m>-. I'M.I.II . a c l a m o . IM1T CAHI 1

s w r c i c v r - I.A H.ORKS-

Sant ( ugat - \ alldoreis.. /0:1a M i, R.iu nl'OKII \ | j \ I IV-

, is;,io\ooi lonl

I!.'!'.'.

\'C^

!!i

IV snkii ~sn li!. oriemaeio sud. S W T CCCVI

;

l'.ih . -..tu-,. „ilet,icao.

s...„ ,U :•:••> :r

'llkl.l - I UlOls do

lOI'O ' " I !l! Ulli!

M'Il II U S Dl-,

pi ahlc-'. -iic:i:.i,!,':. s.iL d eslar. .1 ma.

PAGAMhVI

lMsk'1. pis,|M.I .11 It M ,|L'!MI!.H!'.![.I

Sani Cugat. /ona c/. Cranollers. imi.' .i.lo.s.,,1.1 ...l'itoiici Mo 'r ,

'l.it' . ok,[l\.'.:. 'l.i-'.el

o r , l i p"!'..0

Sant Cugat - \ allflorcis. /cu.; K.il'lbl.l \'i'·.l.i;JUL-·. loIUTA I ! . ! ' l'I

' i' I [ C ? -H !!'

ner.klot

saki

,] .'s'.ll -II 'I! ,'íl'l.l . ' " : . , ' L'Ullip.l-

III

.M- k.OO-. -c:',.'l ..li i o l . l - l o ,

l.ll

San Cugat • Mas Janer ÍOITOT, 'I;'< 1 '11 I.111.' '• r. 'i i".|.n:.'i -ala ]', '-l.;l

CASAS JOSEP M. CASAS EROLES = =OS-TC'RRES-.OCALS·TERRENvS

J.'lo,

-. JMI.l -. ..|L·I|'"...1.1. ÜL'S l'.ib

Adnmistració de finques. Lloguers 1 Comunitats de Veïns Gabinet Jurídic

Sant Cuga! • /-ona hi Colomer t.'iic .U'OS-.HI.I -i"! 'i: , nieili.uloí

sant cugat ;

• 0."!!'!!. '11 v 2

Agents d'Assegurances

Alfonso Sala. H2m , 4 hah.. hanii \ aseo. piso ext. vi).l)ill)pias/mes. Piso amuebludo Carrer Gorina 100m!, 3 hah. i Isuite). 1 bano. calefaocitin. balcón. armarios empotr-idos. 95.000 ptas /mos 2 Àticos dúplex 100m2, 4 hab.. bano \ aseo, calet'accii'm, terra/a. A 5 minutos oMacion lOO.(XX) ptas/mes Pisos a estrenar. Zona residencial 90m!, 2 hab., bano y aseo. calefacción, cocma equipada, terra/a uso exelusivo, pàrking. Desde 90.1X10 ptas/mev Amueblado IHl.OOO.-piav'mes Piso 80m:. 2 hab.. I banc y a v o . ealetaeieón. Centro pueblií. 75.IKX) Ptas./mes

sj.l ,1 C-I..I .-,! !!.! .'!!!,( ^ tub .

TORRES

i!ii:,i -1.".. : -al.-. ,1 .•-:.,- H c -

Torre individual seminueva, inniejorable /ona. 25(iin . 4hab., 2 hanos. 1 aseo. hvidega, pàrking, huhardilla. lardin y piseina. Buen preeio.

h.l',.-.

- , ' I ' . U . .-1.1,1 a l l l h s u i . :

' Ü'l' .ill'i.'.!!'- . ' I ' . .'.-!.0:,.. - o.n.tio,' K'- , 0 : w ll.l-'.'l

l i ' l " il".C -.I:.IK'IL.

- l - l i ' T a .lo '.'k' scel.rc'al 1

..llV. l.-r'.l

Sant Cugat - /.ona c.'. Orquídia, ..i,.1 ,k' , 1 ; - - , " ;,. ' . ' i n ' T ,

Min ni .

I '!K' V*l 111 Ul.il .!ili>- vli.: J c - L H

C & F

V l'I . .'!'!. -.I,."l' Ini'l', - all.1 -'.,!lC\

.1 .1 ''I ... .1,,. h, ... , r . . l L ,

I.'l.k.l '

I a i a ' _',

'. - .„:i.i'.

s.tnt Cugat - \ alldnrt'i\. . • K .'''^ I I .'I' ' '1.1 -"l.l I'' .li 1 '.. I'.,'II .: '"I i'- I'l I -,l'.'. 1'. 0-1.11 s|i I'l . .'II '.;."..'

^ '1 . -I L-TilIlHlls ,1a

;

_ !'

1 - , ' I U aT.b .a'Otl

Apartamentos en Venta y Alquiier

AVGVSTA SERVEIS

Piso Masnou

{•Ï.STIO IMMOBILIÀRIA

TORRES Valldoreix. 4ÍHI m o.»-s;.. -^|jr S(K) •li. - hnb duhlcs 1 smk'. Ü hanos, gu'd-:<:. kTTd/as

BeJlattrra. a 2 ?\\i\ C-IJUÍIII I-TCC. -v'l m, .i.nsi . pjra-ki de 2IXKI nr, 6 h,:i., i hant's, L-.SLM, sk·spa.'n·.i. sala |uc;2"s. per^hc PISOS St ('ugat. Z. (iolf. !~i'.- 4 hah. 2 bíif.o\ ! asen. 2 pi PK-:ra^k'r". pisvin.L 'i \iíC" L,iniu:i

St Cugat. Lnsaiu'he. 1115 w. 2 hjh. lichk's. I hab suiU1. Ihaho. :crra7a. 2 ri [VITÍSÍLTU /onacnmiïn./piscina

St ( ugat. /.. mercado nuevo, HK1 m . 4 l\n 2 huriMi. T.err>i/a

LOCflLES COMERtlflLES

Administración de Fincas

St ("usat. 7.. Pza. del Coll. PI Baja taller "Om . PI. Piso oficina .'5 m- Tolalmente equipaJo, aire aconJkionado Si (usal. Junto mercado «Mir Muy oo'iiereial

16.000.000.Ptes. T555 50 18

H/a -\ugusla ' -Ir l;i Sani Cugat

Consúltenos!

/m

céntrico, 4 habitaciones. todo exterior, 2 terrazas, 2 banos, parket, calefacción.

Oportunitat Pis lOOrrr, 3habitacions, 2 banys, gran cuina-office. acabats de qualitat, molta llum.

Preu 16.500.000 Tel. 589 09 32 675 11 23

Tel. 675 43 61 - Fax 675 52 02

Finques

674 6 7 1 5 - 5 8 9 33 68 PISOS EN VENDA F.ixample lOOnr. 4 hab . 2 h . ealela. . OM., lorra-sa. parkol 2 pi. pke... pisoira oom., 'rastor. Kin o-tal. Rubí. 171) m'. h h,ih . 1 banss. I asen, iiionj.klnr 4(1 iv,. odlo:aoo I:\lori,'i í'rnp osiaoio. > Mill. Zona estació, 3 hab.. I bans , oalcfaoo . parla'l, lot e s t . on bon estat. 14 5MÍII Zona Ctra. Cerdanyola. SO m:. 4 hab.. I hjiii, nienj.. oiiina. terrassa . Moll bon estat. II Mill. Zona PJ;. Torreblanca, 70 nr. I bany. , in'ai i nioiipi. osiori.'r. Son-o.isa'iisoi,4 M||| Pisos nous a estrenar a dberses /unes de Sani Cugat Pisos de lloguer amb mobles o sense a diferents iones de Sant Cugat.

A 14Km.de FIGUERES

Guia immobiliària 2

Molí antic restaurat 300m , enmig d ' l hectàrea bosc centenari, riu, camí bon estat. Gran taller artístic i sala assolellats, 2 , / 2 banys, molta aigua potable, llum, calefacció central, telèfon, TV sat., alarma central. Piscina coberta i pista tenis petites.

29.000.000.- Ptes. Part. a part. 674 8 7 4 0

Particulars i professionals Venda, lloguers, traspassos...

Consulti els professionals d'aquesta guia

674 02 04

CASAS FERRERAS, S.L. GABINET ADMINISTRATIU GESTlC FISCAL-COMPTABLE Estinaco objectiva. Mòduls kV.A Kip Societats n p Renda, Patrimoni

Plana l'Hospital, 10 6747254-6747466 VENDA I LLOGUER DE:

ASSESSORAMENT LABORA: . 1UL'.'

Plaça Augusta. 4

OFERTflS ALQÜILERES

l·i.. o|H"ll.l,.. 1 M'-les e s u ' i .Cllls.

Sant Cugat • \ a l l d u r e i \

4PI67412 04 Torres - Locales Terrenos

RUBÍ

'l'A 100 lli JC 'ar-.h. ! I \ T a i l o " -.,

' . ' l l . ' l l - ~'M lli

k·ToWKJ·lOi !

anomalia -i m . 2 l·iab . Jiahle-. .'s'i.,1 . \ i r \ .'aM'.w.'ia. prc-'.ns

,1.' ' l ' s ! . ! . ! ' ! I l ( (

SER1U

APARTAMENTS VENDA

VICOMCA

Seguretat Sooal 1 Nònmes Ajonoms Pe n sions

TORRES - LOCALS TERRENYS - PISOS I APARTAMENTS larrb mobles i sense)

-Jubilacions -Viudetat

PISOS EN VENDfl

-kL.T.

/ u n a Mi reat 1 uiTelilaiua.

Va5. st-a^ura -Conciliacions

HIDROCULTIU Plantes sense terra més fàcils de conservar Instal·lacions i manteniment d'oficines i despatxos

-Aconiadanents

ADMINISTRACIÓ DE LLOGUERS: De totes les característiques

GABINET JURÍDIC

/un,1 M0u.1l

l·irulilanc

AGESTSD'ASSEGuPANCES Ay Alfons Sala 22 b| 2

i Extensa cartera amb molt bones ofertes!

Apartat de correus, 12 Sant Cugat del Valies

674 15 6 6 - 6 7 4 10 54

NOVA FASE I NOU ESTIL A RUBÍ TERRA

NOVA

162"' construïts - SC-i :i; ;ui!' pi -var -4 habitacions 1 aüite) - Menjador i saló n dos nivells - Cuina equipada e'iamera, forn) - 2 benys - Garatge 2 cotxes i.pianta bai*n> Carpinteria int. roure natura1 - Carprte';a ext olumin' Calefacció c gas per radiadors

Preu: 1 8 . 9 0 0 . 0 0 0 ptes. Entrada: 1.900.000 pies. Restc: hipoteca 9,5" i fins c 1S anys per a pagar amb Caixc d'Estalvis de Catalunya.

A'

INFORMACIÓ FINQUES VALLHONRAT Pg. Francesc Macià. 80 -RUBI-

Teis 588 54 9 9 - 5 8 8 13 24

Av Joan Borràs, 54"-Valldoreix tel, 674 75 98

EN RUBÍ a 3 minutos de la estación FFCC. Preciós a partir de

11.000.000.Financiación personalizada ARTUR IMMOBILIÀRIA c/. Pitàgores, 5 Escala A entrs. 4 :

(Ò 5 8 8 5 7 0 8 FAX. 588 56 96 - RUBÍ -


DIVENDRES, 18 MARÇ 1994

CULTURA i ART

agenda cultural tarres iflautadel Casal de Cultura de Valldoreix. A les CONCERT DE BLUES: Actuació de Blues Buny. A 18 hores al Casal Cultural de Valldoreix, c/ Sant Albert, 6. Valldoreix les 23.30 al local de la Unió Recreativa i Esportiva La Floresta. Org. UREF

Divendres 18

Dimecres 23

CINEMA: "El Guardaespaldas". Amb kevin Costner i Whitney Huston. A les 22.30 hores al Casal Cultural de Valldoreix, c/ Sant Albert, 6. Valldoreix

Dissabte 19

RES.SO D'HIVERN a la Sala Res amb "Rock de Casa". Actuació de "Els Bruts". A les 23 hores a la Sala Res. Org. Sala Res (Sant Domènec, 19)

Dijous 24 Sant Cugat, més de mil anys d'història Parròquia de Sant Pere d'Octavià

CONCERT DE CORALS DE MANS UNIDES Participació del Cor Aulos, l'Harmonia de Valldoreix, Coral La Farga, Coral La Unió Santcugatenca, SocieCONFERENCIA: "La vida quotidiana sota un sentat Coral La Lira, Coral Sant Cugat, Grup Tardor de la yor monàstic". Per Montserrat Duran, professora Unió Santcugatenca, Coral Clau de Sol i Coral Serra d'història econòmica UB.A les 19.30 hores als locals d'Or. Al Reial Monestir de Sant Cugat, a les 22 hoparroquials. Org. Associació d'Amics de la Unesco res. Entrada: 200ptes.- Org. Mans Unides. Col. AjunValldoreix-Sant Cugat. Col. Ajuntament-CMSC-Grup tament d'Estudis Locals-Parròquia Sant Pere-Arxiu Gavin. CONCERT DE ROCK: Actuació d'Alta Tensió. A les 20.30 hores a la Unió Recreativa i Esportiva La Floresta. Org. UREF

Diumenge 20

XERRADA amb diapositives "La terra del foc" (Grans Geleres) a càrrec d'en Josep Maria Gavin. A les 17 hores al Casal Cultural de Valldoreix. Org. Casal d'Avis de Valldoreix

ELS 4 CANTONS

31

Activitats setmana del 18 al 25 de març TEATRE Divendres 18 i dissabte 19 a les 22 hores "LA MORT I LA DONZELLA" Ariel Dorfman. Director: Boris Rotenstein. Intèrprets: Sílvia Munt, Ramon Madaula i Pep Minguell MUSICA Divendres 25 de març a les 22 hores ORQUESTRA DE CAMBRA SANT CUGAT Violí: Gerard Claret. Director: Josep Ferré. Interpreten el Concert núm. 3 per a violí i orquestra de W.A. Mozart, i obres de G.P. Telemann, J. Turina i G. Holst MUSICA Dimecres 30 de març a les 22 hores JOVEN ORQUESTA NACIONAL DE ESPANA Piano: Rafael Orozco. Director: Edmon Colomer- Primera part: Manuel de Falla: "Noches en los jardines de Espana" i "Fantasia Bética". Segona part: Concert per a Orquestra de Bela Bartók

Cloenda del cicle "Cultura i Societat" al Centre Borja

Actes del Cinquantenari del CMSC

RES.SO D'HIVERN a la Sala Res amb "Rock de CaEXCURSIÓ A MONTSERRAT amb rebuda de sa". Actuació de "Que et moqui la iaia". A les 23 hol'Abat. Hora i lloc de trobada: 24 hores (del dia 19) res a la Sala Res. Org. Sala Res (Sant Domènec, 19) a la PI. Barcelona. A les 12.45 hores rebuda de la coDivendres 25 munitat benedictina i lliurament de la Llàntia Votiva. CONCERT DE BLUES: Actuació de Blues cavidas. Obert a tothom. Org. CMSC A les 23.30 hores a la Unió Recreativa i Esportiva MUSICA: Audició Musical a càrrec del grup de gui- La Floresta. Org. UREF

ALTRES ACTIVITATS AULA DE BALLS DE SALO A LES PLANES. Curs d'iniciació als balls més tradicionals: tango, pas-doble... Fins al 29 de març. Horari: dimarts de 19.30 a 21 hores. Places limitades. Inscripció gratuïta al Centre Cívic Les Planes. Inf. 675 51 05. Org. Ajuntament XII JOCS FLORALS DE LA TERCERA EDAT. Poesia, Narrativa i Assaig. Admissió de treballs fins al 31 de Març. Bases i inf.: Llar d'Avis de la Parròquia. C/ Valldoreix, 9. Col. Ajun. i Ferrer Internacional CURS ELEMENTAL DE PIANO. Professora: Ludovica Mosca. Inf. i inscripcions al Tel: 675 11 94. Org. Escola d'Estudis Musicals M. Calduch SEMINARI DE PIANO PER A ADULTS. Direcció: Ludovica Mosca. Inf. i inscripcions al Tel: 675 11 94. Org. Escola d'Estudis Musicals M. Calduch lr. CONCURS EXPOSICIÓ D'ART. Tema: Bar-Hosteleria: tècnica lliure. Informació i bases al Bar de la Casa de Cultura. Org. Bar Casa de Cultura. Col. Ajuntament CASAL DE SETMANA SANTA A MIRA-SOL. Del 28 al 31 de març. Preu: 4.500.- Ptes. Tallers, Jocs organitzats, Estudi, Activitats diverses. Per a nens de 5 a 12 anys. Horari: de 9 a 14 hores. Informació i inscripcions: del 14 al 25 de març de 1630 a 19.30 al Casal Cultural de Mira-sol. Tel. 589 20 78. Org. AM. Komtú. Col. Ajuntament CASAL DE SETMANA SANTA A SANT CUGAT. Del 28 al 31 de març. Preu: 4.500.- ptes. Tallers, Jocs organitzats, Estudi, Activitats diverses. Per a nens de 5 a 12 anys. Horari: de 9 a 14 hores. Informació i inscripcions: del 14 al 25 de març de 10 a 14 hores i de 16 a 20 hores a la Casa de Cultura T. 589 13 82. Org. AM. Komtú. Col. Aj. 3A. TROBADA DE POETES a Sant Cugat del Vallès. Admissió de poemesfinsal 26 de març. Inf. al 692 31 48. Org. Ateneu Santcugatenc

Ramon Martí va protagonitzar la darrera conferència del cicle

Joan-Marc de Semir El passat dimarts 8, la conferència sobre "Les encunyacions a la guerra dels segadors" de Ramon Martí i Cot va cloure la quarta edició del cicle "Societat i Cultura" organitzat pel Centre Borja. En Josep Boades, professor del Centre, va fer una valoració positiva de com han anat les conferències tot i que va reconèixer que"lamentablemant

hi ha molta gent que no se n'ha assabentat". El pare Boades va afegir que "aquest any hi ha hagut la sorpresa que han vingut molts estudiants de l'Autònoma sobretot a les conferències sobre egiptologia". Per al professor del Centre l'objectiu primer de fa quatre anys era la manca d'activitat cultural però aquesta finalitat ha canviat amb el temps ja que ha augmentat aquesta activitat.B

MIQUEL CABANAS del 24 de març al 12 d'abril

I CURSA DE PATINS A SANT CUGAT. Inf. i inscripcions a partir del 14 de març a l'OMET (C/ St, Antoni, lO.Tel. 589 09 73del7a20hores

ANAL GALERIA

D'ART

CLAVÉ Carrer de la Creu, 16 SANT CUGAT Tel. 675 49 02 - Fax 675 57 69

CASA DE CULTURA Carrer Castellví, s/n. - Tel. 589 13 82 EXPOSICIÓ DE MONES DE PÀSCUA Del 18 al 23 de març Org. Pastisseria Sàbat Col. Ajuntament SALA RUSINOL Santiago Rusifiol, 52 - Tel. 675 47 51 "Montserrat Vila" (Retaules) Fins al 22 de març. Org. Sala Rusinol SALA PLUS ART Rbla. Ribatallada, 26 "Adolf (Olis i Flors). De 10 a 13h. i de 17 a 20h. CANALS GALERIA D'ART Carrer de la Creu, 16 - Tel. 675 49 02 "Clavé 80 anys" (Obra original i gràfica sobre paper) Fins al 30 dabril

Sala Rusifiol Santiago Rusinol, 52 Sant Cugat del Vallès

Horari: mati de 9 a 2 tarda de 5 a 9 Tel. 6 7 5 4 7

51


32

ELS 4 CANTONS

CULTURA i ART

DIVENDRES, 18 MARÇ 1994

La VIII Mostra de la Mona de Pasqua Troben una escala obra les portes a la Casa de Cultura ignorada al Monestir

Montse Sant A\ui d h e n d r e s dia i s obra Ics sexes portes al públic la VIII Mosiia de la Mona Sàbat. I ."exposició esta instal·lada a una sala de la Casa de Cultura i restarà oberta Lina setmana fins al dia 24. El dijous passat a dos quarts d'una del migdia en un sen/ill acte. Jaume Sàbat, fill del fundador de la Mostra. Josep Boqué. Director General de Consum i Disciplina de Mercat, en representació de la Generalitat i el Regidor de Cultura del Ajuntament. Jordi Franquesa van inaumirar oficialment la viutena edició de la

Mostra Sàbat da\ant dels representants del mitjans de comunicació comarcals. Josep Boqué en el seu parlament va destacar sobretot la importància que te aquesta Mostra com expressió d'un costum molt arrelat que ens és propi i una part important de la cultura popular de Catalunya. També \ a ressaltar que aquesta mostra es única en el seu estil i que aquestes inicialixes que comporten la \ o h m t a i de prom o c i o n a r i conservar uns \ a l o r s culturals i d'identitat propis de la nostra terra han de ser potenciades per la Generalitat Mes tard els convidats \ a n ser els primers en dipositar llur vots a l'urna que recull la votació popular per escollir les seleccionades per competir per al Guardó Cornet Sàbat Encara que el costum de la mona és una tradició típicament catalana i d'algunes /ones del País Valencià, són molts els pastissers de fora de Calalunva que cultiven l'art de l'escultura de xocolata, sobretot entre els alumnes del Mestre Sàbat. Vista la qualitat de les obres augurem al jurat qualificador una tasca molt difícil i llarga per tal d' escollir, d'entre tantes, una obra millor que les altres. •

En aquesta exposició es poden contemplar més d'una trentena de les millors creacions de mestres pastissers d'arreu de restat espanyol . Fabricats e n x o c o l a t a , podem gaudir d'una representació del món dels dinosauris, una escena de Blancaneus i el set nans, el meravellós palau d'Aladí, d'una colecció de xapes dels personatges de cinema, d ' o b r a d o r complet de pastisseria o d' una Lloll trasmutada en geni de la llàntia i moltes altres.

Destaquen un bon nombre de realitzacions que, d'una manera o altra, rendeixen un emotiu homenatge al Mestre Sàbat, fundador de la Mostra i que són un bon exponent del carisma d'aquest home que va saber convertir la pastisseria en un art que va estimar i va retrasmetre a tots aquells que el van conèixer.

En el transcurs de les obres de restauració que es porten a terme a l'antiga sagristia s'ha descobert una escala de cargol de la qual s'ignorava l'existència. El cap de servei del Patrimoni Arquitectònic, Antoni Navarro, i l'arqueòleg Eduard Riu van confirmar que encara que no es pot fer una valoració de la troballa sembla que no hi ha cap constància històrica de l'existència de l'escala. •

La Nansa

Fregidoria Marisqueria Ctra. Sabadell.47 - Rubí Telèfon 69911 52

La recepta Conill arrebossat Ingredients: 1 conill ous, 1 copeta de vi blanc, 1 llimona, 1 fulla de llorer, 2 grans d'all, oli, sal i pebre. Es talla el conill a trossos petits i iguals i es posa en remull amb un vaset de vi blanc, el suc de mitja llimona, una fulla de llorer i 2 grans d'all a trossets. Es deixa la nit abans. A l'hora de fer-ho, s'escorre, es passa per farina i ou batut i es fregeix ben daurat.

Sbsefruik SERVEI GRATI 11 A DOMICILI Minat Municipal IVIT San

l'arada 123

•B mmmm

589 44 81 I»»!!!!*

X>^Rp*r

"©" Mercat IV re San l'arada I 2H 589 144X

Servei Gratuït a Domicili \Icival I ni ivhl.mc.i l'auda 1-5 675 13 89


DIVENDRES, 18 MARÇ 1994

ESPECTACLES

Amb el suport d'Amnistia Internacional

La violació dels drets humans, tema central de l'obra "La mort i la donzella"

ELS 4 CANTONS 3 3

Duquende aixeca "olés" al Teatre-Auditori

El públic es trobarà alfinalde l'obra amb un debat intern, perdonar o no? Un debat de consciència

Anna Cabassa "La mort i la donzella" és una obra per desgràcia molt vigent. Així ho creuen els actors de la versió catalana, que s'estrena aquest cap de setmana a Sant Cugat, i el seu director, el rus Boris Rotenstein. Silvia Munt, Ramon Madaula i Josep Minguell interpreten els tres personatges de l'obra, que es centra en el tema de la violació dels drets humans. Tot i així "al final, jo sempre dic que és una història d'amor", afegeix el director que fa vuit anys que treballa al nostre país. Aquesta producció del Teatreneu de Barcelona, s'estrenarà els dies 18 i 19 de març al Teatre-Auditori i després passarà a representar-se a la Ciutat Comtal. La peça, escrita per l'argentí Ariel Dofman, ja ha despertat molt bones expectatives, perquè ha estat interpretada en més de 52 països amb un èxit important a tots ells.

L'argument de"La mort i la donzella" es situa en el temps actual però en un lloc indefinit, es tracta d'un país que ha patit una llarga dictadura i ara viu amb un govern democràtic. La Palina, paper que interpreta Sílvia Munt. és una dona que va patir fa uns quinze anys una violació i tortures. Ara s'enfronta al seu pressumpte violador, Roberto, interpretat pel veterà Josep Minguell. Ramon Madaula, en el paper de Gerardo, és el marit de la Paulina i forma part d'una comissió que investiga la violació dels drets humans durant la dictadura. El primer dilema es presenta quan Gerardo es troba entre el seu paper de marit d'una dona a la qual han violat, i el seu lloc com a jutge que ha de decidir sense cap mena de proves. Al final, però, el mateix espectador haurà de decidir, s'haurà d'interrogar; per això diu

el director que aquesta és una obra d'interrogants, una obra plena de possibilitats i en la qual no es planteja qui és bo i qui és dolent. Gerardo es trobarà en aquesta situació, perdonar o no perdonar? "Sempre m'ha agradat la prosa de Dostoievski". explica Boris Rotenstein, "perquè dóna a cada personatge la possibilitat de dir la seva veritat; això és el que s'intenta amb "La mort i la donzella". Sílvia Munt representa amb el seu paper totes les víctimes que pateixen violacions i tortures i les situa en la seva vida quotidiana, amb la seva família, allà on ningú no veu les conseqüències dels mals tractes. "Em va costar molt entendre el patiment de la Paulina i realment aquest paper m'ha tocat molt a fons", afirma l'actriu que viu actualment a Sant Cugat. Segons va dir això li suposa més responsabilitat perquè estrena una obra molt important al teatre "de casa".

Suport d'Amnistia

A.C. Duquende, el cantaor de Sabadell, va oferir el passat dissabte una breu però bona mostra de la seva força en el món del cant flamenc. Al llarg d'una hora i poc més Duquende va fer aixecar el públic diverses vegades, i les veus que cridaven "olé Duquende!" precedien cada estrofa de les seves cançons. Duquende va estar acompanyat en totes les cançons per l'exel.lent guitarrista Chicuelo, i en algunes cançons per un baix i dos percussionistes. El jove sabadellenc i el guitarra de Bar-

celona, Chicuelo, formen sense cap mena de dubte, una parella que cal no perdre de vista. Una de les peces més vitorejades de la nit fou la rumba que interpretaren Duquende i els quatre músics. Les crítiques continuen sent molt positives pel jove gitano. Molts ja el consideren com el succesor del desaparegut Camaron de la Isla, i és que realment Duquende desperta emocions amb la seva bravura. Està responent com una de les ascensions més segures dels darrers

temps. •

Aquesta no és la primera vegada que una obra de teatre rep el suport de l'organització Amnistia Internacional. "De fet, intentem arribar a la gent a través d'actes incissius, com aquesta obra. És una bona campanya de conscienciació pública", afirma Xavier Burgués, representant d'Amnistia a Catalunya. Burgués va coincidir amb actors i director en afirmar que els mitjans de comunicació. d'educació i la cultura en general haurien de provocar l'esperit crític de la gent, "perquè al món mai no hi ha una sola raó". • "La Mort i la donzella" vol despertar l'esperit crític del públic

El Grup Xàfec actua a la Casa de Cultura Redacció El passat diumenge 13 el Grup Xàfec del Club Muntanyenc va organitzar una gran festa a la Casa de Cultura per celebrar el Cinquantenari del Club. Tots els membres del Grup van participar-hi explicant un conte per als més menuts. L'actuació d"un nou grup musical conegut com Els Gripaus va engrescar tothom, i es va fer una samarreta i un dossier on es recullen les seves cançons. •

ESTRENA: "La Mort i La DonzéÏÏíT1 DOS ÚNICS DIES divendres 18 i

""

dissabte 19 de març a les 10 h. del vespre VENDA DE LOCALITATS: de dimarts a divendres de 12 a 14 h. i 19 a 21 h. dissabtes de 12 a 14 h. Amb targeta de crèdit trucant al tel. 589 22 88 Maria Buscallà amb el gru Xàfec després de l'actuació

i dues hores abans de la funció a la taquilla del teatre


34

CINEMA-RÀDIO-T.V.

ELS 4 CANTONS

DIVENDRES, 18 MARÇ 1994

li "RANKING" DE LES PEL·LÍCULES DE VÍDEOS MÉS LLOGADES

MUCHO RUIDO YPOCAS NUECES

1 - Móximo riesgo 2- El fugitivo 3- Bambi 4- Un proposición indecente 5- El ultimo gran héroe 6- Pasajero 5 7 7- Sin testigos 8- Como agua para chocolate 9- Este muerto esta muy vivo II 10- Un abril encantado

I.lnd T T Ü I Í » ! tivicdii para ^,iit-u ru\.i c^tjJiíi.·'.an'iJrfci?

p

video-club sant cugat

SALA!

Í

RÀDIO JAN! CUGAT

Programació d Dilluns. De 23h. a 24h. "Un pam de món" Entrevistes insòlites sobre personatges mai entrevistables. Dimarts. "L'estaW Un espai de lectura de tortes. Dimecres. "Això es pot salvar" Programa d'ecologio i medi ambient. Dijous. "Una proposició indecent" Propostes pel rop de setmana. Divendres. "Vallès sense fronteres" Programo de suport als immigrants De 24h. a 07h. "Música al teu costat" Musico per omenitzar la ni t

Programació cap de setmana

Mucho ruido y pocas nueces

Alfons Sala, 52

Adaptació oe ! oora de Shakespeare soDre el romanç entre dues aar.es cos caoallers a' serve d - i armcep en la Ita! a delsegle XVI. (Apta)

Tel. 674 66 49 Sant Cugat

Horaris: 16.35,19.30,22.30

SALA 2

Dissabte: -8.00h. "Nosequeting" -lü.OOh. "Vallès sense fronteres" -1 l.OOh. "Això és pot salvar" -12.00h. "L'estafeta" -13 OOh." Avant-Matx" -ROOh. "Un pam de món" -15.00h. "Súper DJ"-18.00b. "Marató" -23.00h. "Et sona?' Diumenge: -8.00h. "Missa" • 9 .OOh. "Esports en marxo" -lO.OOh. "Rodo d'amics" (Racó deia poesia, Sardanes, La sarsuela, La música de sempre) -ROOh. "Esports en marxa" 15.00h. "Súper DJ"-18.00h. " No m'agraden els dilluns" -21 OOh. "Esports en marxa" -22.30h." Hislòries" ]

Comentari de cinema

La lista de Schindler Receacic de a hstcma d'Oskar Schindler un empresari alemany que cLran: la II Guerra Mundia ; va salvar molts |ueus Dar'er fum de Steven Spielberg amb e qual aspi'a a obtenr e : seu primer Oscar. (Majors de 13 anys)

Horaris: 17.00, 21.45

SALA 3 Filadèlfia i..ii i i . nk-. i> un ;uhm.\il Inniiiisi·Mial qui' es troba acomiadat quan se vip yalai la Sula Hi suri Antunio Bandcras. en el paper de lanianl IIUMI d e Sld.l del protagonista. Dirigeix Jonalhan lX'tnme.Oscar al millor dueetor

qik' h.l .

IVI - l . l •

De07ha9.30h. "El Gall del Monestir" Revista d'informació. despertador, notícies de Sont Cugat i el Món, la tertúlia. De09.30h.al3h "Dies de Ràdio" El Mogazine Del3h.al3.30h "Sant Cugat Avui" L'informatiu. Del3.30h.al4h "La tertúlia" (Repetició) Del4hol5h. "La gramola" les concons de lo tevo vido De 15h. a 19h. "Vol de tarda" El plaet de la música i res més. De 19h. a 21h. "Al lloro" La música dels 90 ois 91.5. De21.10h.a21.20h. "L'esportiu" 10 minuts amb tot l'esport local i comarcal De21.20h.a23h. "Somnis i estels" Musico sobre els clàssics.

frfï1

ileïui deK an>ells". (Majors de 13anys)

Horaris: 16.35,19.35,22.35

Bones intencions, pitjors resultats Philadelphia Director: Jonathan Demme. Ciuió: Ron Kyswaner. Producció: F.dward Saxon i Jonathan Demme. Fotografia: Tak lujimoto. Música: Howard Shore. Intèrprets: Tom Hanks, Den/el W a s h i n g t o n . Jason R o b a r d s . Mary Steenburgen, Antonio Banderas. Joanne Woodward. Xavier Borràs

SALA 4 El hombre sin rostro Un professor (Mel Gibsoni viu aïllat del món ocultant el seu aspecte i el seu passat, però j n nen aparec a la seva vida i li proposa que l'orienti. (Apta)

Horaris: 16.30,19.30, 22.45

Els 4 Cantons

Fer un film c o m e r c i a l . adreçat al gran públic, sobre un tema tan espinós com la Sida. era una empresa necessària i digna de tota lloança. 1 sobretot si es posa l'accent en la part més incòmoda del problema, la que implica a tothom: els extrems a què arriben els prejudicis i la discriminació social que pateixen els afectats per la síndrome. Malauradament, les bones intencions no sempre acaben en bons resultats. 1 així Philadelphia, sense ser una pel·lícula dolenta, sí que acaba amb un fracàs artístic parcial. Per què'.' Potser perquè Joanathan Demme. que sempre ha demostrat una especial habilitat per girar els gèneres tradicionals (La comèdia de yuppies a Algo salvaje. el film de gàngsters a Casada con t o d o s . el trhiller de psicòpates a HI silenci dels anyells) i un estil visual brillant i modern (postmodern. fins i tot), aquest cop s"ha deixat controlar

pel tema, en lloc de controlar-lo ell. 1. sobretot, ha pecat d ' u n e x c é s de prudència: és de sobres conegut, perquè els mitjans de c o m u n i c a c i ó ho han v e n t i l a t p r o u . q u e moltes de les escenes on hi intervenia Antonio Banderas han desaparegut en fer el muntatge final, precisament aquelles escenes on es mostrava més explícitament la homosexualitat del protagonista del film. Una concessió a la beateria de la i n d ú s t r i a de Hollywood i de l'espectador mitjà n o r d - a m e r i c à (que no té problemes en veure Stallone massaerant negres, orientals o hispans amb tot luxe de sang i fetge, però no suporta coses com un petó a la boca entre dos homes, o una escena de llit entre un home negre i una dona blanca). Aquest excés de prudència, aquesta obsessió per no avalotar els que estan disposats a avalotar-se per tot, acaba pesant feixuc damunt els resultats. Si bé la tesi del film no es desvirtua, la factura artística sí: tot resta molt circumscrit a un típic drama de jutjats que. malgrat que c o m e n ç a a m b molt bones maneres (la forma en que la camera explora, impúdica, dolorosa. la progressiva decadència física del protagonista; la manera en què. mitjançant el pla subjectiu. la camera adopta el punt de vista

neguitós i carregat de suspicàcies de l'heterosexual "sa" davant de l'homosexual estigmatit/.at) cap al final cau en excessius paranys de fulletó lacrimogen. Per aquesta vegada, l'habilitat de Demme per girar els gèneres no ha funcionat. Queden, això sí, alguns moments excel·lents, una lloable voluntat de parlar d'un tema dur i desagradable i sobretot una magnífica i n t e r p r e t a c i ó de T o m Hanks, molt ben acompanyat per Denzel Washington i Jason Robards, i un ampli plantell de secundaris on. a més de l'esmentat Banderas. hi trobem la veterana Joanne Woodward i fins i lot el padrí Roger Corman. en un paperet episòdic. •

Telèfon de publicitat 674 02 04


PASSATEMPS

D I V E N D R E S , 18 MARÇ 1 9 9 4

ELS 4 CANTONS

3 5

Per Jordi Alins

MOTS ENCREUATS

HORÒSCOP

Per: Lin Mithal-Hir

ÀRIES (21-3/2-4) / y \ Es prevuen moviments a la teva f| butxaca, vés amb compte, no sigui que ho perdis tot. Els mals de cap poden ser intensos tant per aquesta qüestió com per altres motius, serà que portis sempre l'aspirina al damunt.

BALANÇA (22-9/22-10) f& No vulguis que tot t'ho donin fet, ^ ^ treballa una mica i esforça't en comptes de plorar, perquè les coses no són com tu vols. Si ho intentes potser podràs canviar-les i tot serà nou i brillant.

TAURE (21-4/20-5) ^^J No vulguis ser tant dominant i les £~2 coses de convivència t'aniran més bé. Abans d'explicar alguna cosa, pensa bé per què ho fas i si en el fons el que desitges és fer mal.

ESCORPIÓ (23-10/ 21-11) M No et planyis per la gerra de llet l l i I v e s s a ^ a o pels ous trencats, pensa • I " que és més pràctic recollir els trossos, netejar i tornar a començar de nou. Així en podràs treure més profit.

BESSONS (21-5/21-6) ta^ Comences a sentir l'esclat de la 11 primavera, durant aquests dies tindràs ganes de córrer, de saltar o de sortir a la muntanya a respirar l'aire fresc. No guardis aquesta vitalitat per a tu sol, comparteix l'alegria.

SAGITARI (22-11/20-12) I ^ Aquest és el temps de començar a T ^ abonar la terra i regar cada dia si vols que les plantes siguin xamoses i florides el mes de maig. Veus com les coses s'han de preparar amb temps?

CRANC (22-6 / 22-7) ^ — ^ Agafa la tendència d'escoltar més W ^ i parlar menys, així agafaràs fama ^ • ^ d'assenyat i prudent. Estudia bé allò que vols fer i deixa't guiar pels que saben més que tu i tenen més anys d'experiència.

CAPRICORN (21-12/19-1) ^ ^ Comença a mirar entorn teu, ^Ak veuràs com els fruits d'allò que ^ ^ t'ha costat tant de preparar comencen a brollar. Els primer brots sempre són molt petits i sensibles, però si els cuides aviat seran una branca forta.

LLEÓ (23-7 / 22-8) ^ ^ Has de canviar una mica aquesta Q I manera de fer les coses perquè tu » vols i perquè aquest és el teu plaer, pensa també amb els altres i que també tenen necessitats. No siguis tan egoista.

AQUARI (20-1/18-2) La llavor més petita és la llavor de mostassa, però quan creix es fa un arbre frondós que dóna aixopluc a molts éssers vius. Les accions molt petites també poden donar pas a una gran acció.

VERGE (23-8/21-9) M » Bona setmana pel que fa a la teva I \w s a ' u t - ^ sentiràs molt més optimista i et semblarà que tot pot començar de bell nou. És un bon temps per deixar de banda velles manies.

PEIXOS (19-2/20-3) * » Et penses que la vida és aburrida i •TT sempre és el mateix, però reflexiona, no podria ser que fossis tu l'avorrit i que no miressis les coses amb tota la seva importància i el seu color?

1 2 3 4 5 6 1 2 3

7 8 9 ii

• • • I ^ ^ H

7 ?l 9 10 11

• ~P "II • ••-. li

| •

••

:

Horitzontals - 1. Relatiu al costum o norma que s'ha transmès de generació en generació.- 2. Moure els rems. Allò que cal per esquiar. La lletra usada per fer por- 3. Gas que fa plorar. Cos geomètric de sis cares - 4. Poses Déu com a testimoni. Escorcollar amb la mirada.- 5. Article o pronom. Consonant usada per imitar la serp. Contrari de tanca. Vocal usada per imitar el xiulet del tren- 6. Lloc on desemboquen el recte i els conductes urinaris dels ocells. Al revés, abreviatura de frare- 7. Interjecció usada per sorprendre els nens. Resa. Superfície flotant formada per troncs lligats que baixaven pels rius.- 8. Resar. Forma que adopten els cereals. Terminació usada en química- 9. Consonant vibrant. Apèndix que tenim a la cara. Demana a crits-10. Vocals tancades. Contrari de damunt. Nord.-11. Contra els individus que viuen a costelles dels altres. Verticals .- 1. Camf que segueix una persona o un projectil- 2. Beure per celebrar alguna cosa. Tants com la unitat- 3. Sentiment que mou el món. Organització militar. Consonant dental- 4. Adjectiu femení, relacionat amb un pals europeu famós per les galetes. Element de la roda de la bicicleta- 5. Element situat al voltant de la nineta de l'ull. Monòxid de carboni. Té coneixement- 6. La tercera lletra de l'abecedari. Vocal oberta. Al revés, element d'una escala. Contrari de ve.- 7. Dimoni calent. Donar forma d'arc- 8. Vocals que no formen diftong. Consonants alveolars. Oposat a aquí - 9 Adjectiu, que situat al costat d'energia, fa respecte. Article contracte plural.-10. Vocal que ens fa obrir la boca. Conjunt de vocals emprades per imitar el plor d'un infant. Matèria primera per fer vi. Símbol del ic-de- 11. Element que fa lliscar les peces d'un motor.

SOLUCIONS

Aquest divendres

N |

a les 21 hores l'informatiu en directe T.V. SANT CUGAT 38-39 UHF Servei Tècnic. Antenex. Sr. Rabassa 5 8 9 2 2 4 7

al març

nova

^r

• /

programació

a TVSC t'esperem ^

J

Repetició a les 10.00 - 14.00 - 21.00 - 24.00 cada dia de la setmana NOU TELÈFON 589 04 38

Es traspassa Cafè-Bar

j Amb ple funcionament. I Plaça cèntrica a La Floresta [ (Sant Cugat) I I Matins 589 16 75 I Tardes 589 03 34 I L

V M V d I N V i V A V <• n i vw V 1 s, V N,P|H V H D • M V iTO D i v~ M X V I V'M" V O 1 D a i T 3 a io s 3 M 1 f MjV T 1 n • D Y I N OIW V .1 3 | N | M V Ví\l H i V N o | I D]I a v H X H 0 I 6 8 i 9 S f C Z I

T

i

s

i

i

°M

II 01 8 L 9

•sT

"atsja üB

S

c z

Mestres i universitaris fan classes d'EGB, BUP i COU durant els mesos de Maig, Juny i Juliol. Truqueu als telèfons

588 72 98 674 96 25

I


El cinquè cantó FUNCIONARIOS

Paco Minuesa... "tal com pinta" Pere Pich Rosell

na de les característiques de l'art de l'última dècada, és la valoració a l'alça de la singularitat i personalitat pròpia de l'artista. El pintor, l'escultor, l'artista plàstic en general reconeix només la seva ombra com a mestre. L'artista contemporani, picoteja sense empatxar-se dels seus predecessors; els estudia i els analitza, però en molts dels casos només els vol treure la pell, perquè el fruit, la raó pròpia de la pintura, vol que sigui individual, singular i indiscutiblement personal. Els creadors, terme poc utilitzat per a definir els artistes i que el diccionari defineix, a part del seu terme sacralitzat, com "el que crea, que inventa", no apareixen del no res: als artistes creadors se'ls reconeix elements d'altres pintors; a Paco Minuesa hi podem entreveure pinzellades del cubisme i del surrealisme, dos corrents que han configurat la plenitud de l'art occidental. Els primers contactes que té Paco Minuesa amb el món de l'art són al taller Aymat. fàbrica de tapissos situada a Sant Cugat; participa del corrent modernitzador de la tradicional tècnica de tramar i ordir les fibres tèxtils; del coneixement de l'ofici li arriben els primers encàrrecs, com la realització del primer escut de la Generalitat Catalana, situat al balcó de la Plaça de Sant Jaume de Barcelona. Posteriorment, i d'això fa quinze anys, va entrar com a professor a l'Escola d'Arts i Oficis de Sant Cugat, a l'especialitat de tapissos. El tarannà inquiet i poc conformista dels seus propis èxits, el porta a retornar a la pintura, procediment artístic que havia practicat des de sempre i que permet expressar les seves noves inquietuds. Els seus primers tre-

balls realitzats damunt la tela, són composicions figuratives, amb un acurat dibuix i amb la finalitat clara de captar la realitat aparent. L'any passat, varen poder veure una exposició d'en Minuesa a la Casa de Cultura, titulada Tal com sona"; la mostra de pintura i escultures va combinar textos i obres plàstiques, inspirades en dites populars. "Tens el cap ple de pardals" o "Estàs fet un embolic", són dos exemples del mestissatge entre la pintura i la tradició oral. Amb aquesta exposició, Minuesa trenca per a construir de bell nou tota la seva evolució figurativa i el resultat és la descoberta d'un pintor a qui no manquen idees i que té un ofici après d'una llarga etapa de pintura realista. Actualment té una exposició itinerant per la zona de Lyon, i com a projecte futur, la realització d'una exposició retrospectiva a la ciutat de Litz, molt aprop de Viena. •

Per Victor M.Morera

L

a notícia saltaba a la palestra informativa a mediados de esta semana. Según una informador! facilitada por la secretaria de Estado en nuestro país y por primera ve/, en su historia los funcionarios de las diferentcs autonomías superaban al funcionariado de la administrador! central. Como diria el insigne companero José Maria García ;Ojo al dato que tiene gràcia! 612.000 funcionarios en las diferentcs comunidades autónonias. contra 609.000 de la adininistración central. Tal ve/ la notícia debería lener una lectura diferente a la que la mayoria de medios de comunicación han querido ver y anali/ar. F.s ciertanicnte lógico que la política de traspase de funciones del (iohierno Central a las autonomías haga que paulatinamente el goteo de miembros del funcionariado central hacia los autonómicos sirva para que el número de estos úlíimos alimento en delrimento de los primeros. Cada ve/ mas la descentrali/ación de funciones, no hace muchos anos. casi totalmente en manos del Gobierno Central, necesita de profesionales que sean capaces de asimilar las funciones v los trabajos de cada una de las administraciones autonómicas a medida que éstas asumen competencias. Esa tal ve/ sea la lectura lògica de la información y la mas utili/.ada estos dias. Però si les parece a ustedes sufridos lectores de esta columna, hagamos un pequeno calculo matemàtico sobre los datos que la secretaria de estado vierte sobre esta notícia. Si sumamos los funcionarios del Gobierno Central con los de las diferentes autonomías el resultado final puede resultar "de vuelta al ruedo y salida en hombros" Espaiia necesita para funcionar 1.220.000 personas en cargos públicos y de la adininistración del estado. En este momento el número de habitantes de nuestro país debe estar del orden de los 44 millones de habitantes. si de ellos descontamos los 7.5 millones de ninos en edad escolar. los 5 millones largos que han superado la tercera edad y disirutan de su juhilaeión y los 3 millones y pico de parados. la suma. resta v subsiguiente división da un resultado de "paiiuelada" por seguir términos taurinos. i De cada 22 espaholes en edad laboral \ trahajando uno es funcionario! En un autobús lleno y a hora punta hay 3 funcionarios, en un vagón de metro a la 1 del mediodia viajan 10 nombres y mujeres de la administración central o autonòmica. En la eelehraciòn de la boda de mi vecino que eran 150 en el restaurante 7 eran funcionarios. El dia del Barça-Àt Madrid se sentaron en las gradas del Camp Nou mas de 5000 funcionarios. Harina de otro costal es saber lo que cobran todos esos 122.000 funcionarios, però como los sueldos que se barajen sean como algunos que se pueden comprobar en los presupuestos reeién aprovados del Ayuntamiento de nuestra ciudad. difícilmente podremos salir de la crisis. V no me estoy refiriendo por supuesto, a los funcionarios, mas bajos o medios del escalafón. •


Diari de Sant Cugat 041