Diari de Sant Cugat 004

ELS

•si»

CANTONS

PERIÒDIC INDEPENDENT D'OPINIÓ, INFORMACIÓ I SERVEIS

APYJJÍ S 4

DE SANT CUGAT DEL VALLÈS

Obsequi de l'Editor

Diumenge, 28 de febrer de 1993

Sant Medir repicarà més que mai Els " Medins " de Barcelona i la Penya Regalèssia han aconseguit una nova campana per a l ermita.

• M . Cueto dimiteix de la Junta Veïnal de Valldoreix Pag. IS

ÏEs vol implantar un centre comercial tipus "Baricentro" a Sant Cugat Pag. 4

WAgrícola anirà a terra per donar pas a un nou edifici Pag. 5

Valldoreix - Masanés no cedeix a les pressions d'Aymerich

CENTRE DE LA IMATGE / / / / /

Fotos en color en 1 hora Diapositives en 1 hora Diapositives a paper en 2 hores Venda de material fotogràfic nou i usat Reparació de tot tipus de material fotogràfic (taller propi a la mateixa botiga) / Servei públic de fax

Sta. Maria, 14. Tel. 675 56 74 - Fax. 675 57 24 - Sant Cugat Av. Catalunya, 72 - Tel. i Fax. 58019 53 - Cerdanyola

persones llegiran Els 4 Cantons

ELS 4 CANTONS

S E R V E I S

Farmàcies deTorn 27-2-93

al

DIUMENGP:. 2 8 FEBRER

Consells de Prevenció

14-3-93

R R O T H C C I O C I V I L I)i; S A N T C U G A T US I N F O R M A D I T Q L T .

Dissabte

Diumenge

27

28

Riera Dr. Murillo. 1 Tel. 674 04 30

Salavert S. Rusinol. 38 Tel. 674 06 45

Dimecres

4

Cullell Pge. Diputació.1 Tel.674 03 64

Beringues Avda. Alfons Sala. 46 Tel. 674 04 83

Diumenge

Dilluns

Dimarts

Dimecres

7

8

9

10

Domènech P. Sant Magí. 50 Tel. 674 35 53

Cullell Pge, Diputació,1 Tel.674 03 64

Teixidó R. Celler, 97 Tel. 674 77 49

Domènech P. Sant Magí, 50 Tel. 674 35 53

Dissabte

13

14

Salavert S. Rusinol, 38 Tel. 674 06 45

Riera Dr. Murillo, 1 Tel. 674 04 30

,\ raig i pulverit/ada.

Natura i ret'rijzera. l'Aita la reisinició.

(

ÚTILS

SKRVKIS

-BirnlviNliT.i-ru

692 80 80

- H . Sant Pau

•C\l'

584 1122

- H. BeIKitüe

C.iai.iii.idcCi-.

725 29 44

í nnviis

674 70 96

( ien RoiaSant ( UL.II

674 12 34

Civii R..|a ACiUii-v \

674 24 59

D'spcns.iri I H O R V . I I

674 76 15

• ai 1 oc.ilUcvi

.

..

6~4 27I9

454 6000 347 3133 335 7011

- HAall dllcbron

589 12 12 427 20 00

- H.Sant Joan de Deu

203 40 00

- H. Cienera) tic C.ila'..r\.i

- 1 nitat Coronaria - Alcnhoiió V.onnih

674 15 811

IMIMCR.l·i

699 1892

i 1( s\

589 12 26

-Ini RfNl·l·l

11(1

674 1934

-Ini. Port

(•lui.in...

67405 25

- ,Vs. Consumidors

<;:veiiiv;·.a·

IfMl 543 47 04

(ii.ia

6743371

C lï.,1 Alir.; v.

6742379

Ini';,!

6746696

"•-u^suCrol

1192

l'alkv M.iüicrv.'

1192

- Int. Carreteres

478 50 00 490 02 02 ...318 87 50

- Ini. Acropot!

-OV1IC •PROMISA

- \xl)l

-Cav. é v.iss.c í a: i'. V.>P;.ITOU

674 76 12

L.vs

6740497

Kad-i.M.·hl

358 11 11

1 SIMI: S.C

\ , l\vi cr.

674 11 11

(íni;i Y.p. Immigrants

.

..674 08 22 674 12 43

26845 67 589 3188 .589 17 32

I:\IHATS

C L .i Nacional

s,n i • : , i i c ..•.

2481040 ...317 77 77 674 86 61 .204 22 47

- rol SC

RCP-O:- Haia

s\í k \ . r , ^

Matèries Seques Eurllcnl

TELÈFONS DÏNTERES -H.C'limc

•;•. > . •

>': \ .A

CALCÍ

OH AK;FA

X

589 22 88

v

j»r

Diumenge

^ P ^ ^

\iim:.·.ir·ciii

•i?/J\:

Ara ja coneixem el que es el foc i parlarem d'una de les diferents formes d'extinció. De moment proposem els LXT1NTORS. No existeix cap extintor que. per si sol. serveixi perfectament per a combatre lots els tipus o lormes de toc. Per això creiem c o m emenl que per a donar-\ os millor orientació, conegueu els diferents tipus d'extintors, les s e \ e s característiques j les seves aplicacions específiques.

Llorens Sta. Maria, 27 Tel. 67415 31

Els dissabtes tot el dia i els diumenges al matí.

També resten obertes la Pinto de Valldoreix i la Serret de Mira-sol.

S

oÇ\

Eixant-nos en la figura del triangle del foc. podem du també que si FALTA algun d'aquests tres elements, el foc NO FS P R O I H FIX. Deduïm que quan tractem d'apagar un foc. el que intentem fer és eliminar també algun d'aquests Ires elemenis bàsics.

6 Llorens Sta. Maria, 27 Tel. 67415 31

Beringues Av. Alfons Sala. 46 Tel. 674 04 83

Precisament per la confluència de ties elements: - Combustible - (Kigcn Calor

Dissabte

Salavert S. Rusinol, 38 Tel. 674 06 45

11 12

PER Q I E ESPRODUEIX EL FOC?

Riera Dr. Murillo, 1 Tel. 674 04 30

5

Divendres

"USCONVnSABFR"

2

1

Teixidó R. Celler. 97 Tel. 674 77 49

Dijous

i i

Dimarts

Divendres

Dijous

3

Dilluns

- Cluh Muni.aii·.eik - Cora. l.a l nio

I\.!.l, • s.ur. CIIIMI

!cio b o San! Cucat

.675 35 03 .589 16 38 589 05 98 .674 53 96 ... 674 10 06 ...675 26 52 674 9314 . 675 59 59 589 14 86

i

CARBÒNIC CO:

ESPUMA

POLS SECA

Líquids Inflamables

Matèries Seques E\ctl·lent Cobreix i humiteja la meteria inllamada.

Líquids Inflamables Excel·lent Cobreix el toc.

Impedeix la combustió.

Líquids Inflamables

Excel·lent

Sufuca i refrigera. Més indicat en locals tancats.

Elèctrics Excel·lent No conductor. No deteriora. No deixa residim.

/.Xicl-Utn

Elèctrics No coiidticloi. I Vi xa residim.

Matèries Seques: fusta, paper, cartró, teixits, palla. ete.

Líquids Inflamables: Gasolina, olis. pintures, ete.

Elèctrics: Quadres elèctrics, motors, electrodomèstics. TV., informàtica, eic.

i

Impost sobre vehicles 1993

(Inclou

Ciclomotors)

Q u i 1' h a d e p a g a r ?

Qualsevol titular d ' u n vehicle de tracció mecànica, domiciliat (segons l'adreça que consti en el permís de circulació) a Sant Cugat del Vallès, el dia 1 de üener del 1993.

Q u a n s'ha d e pagar?

De l'I de febrer al 31 de març del 1993 O n e s pot p a g a r ?

A qualsevol banc o caixa d'estalvis que tingui agència a Sant Cugat del Vallès.

A la Caixa Municipal (PI. Barcelona, núm. 17). qualsevol dia feiner de 9 a 13 hores, i dissabtes de 9 a 12 hores.

RECORDEU QUE: - Podeu domiciliar el vostre pagament i us estalviareu molèsties.

- Rebreu un axis de pagament en el vostre domicili. Si no l'heu rebut abans del dia 1 de març. passeu per Informació de Rendes a recollir-ne el duplicat.

- Acabat el període de pagament voluntari (a partir del dia 1 d'abril), l'impost s'incrementarà en un 20 per cent, en concepte de recàrrec i s'hi afegiran els interessos per demora. En aquest cas. els rebuts s'han de fer efectius a la Caixa Municipal.

Les tarifes de l'Impost són establertes per l'Ordenança Fiscal núm. 2, aprovada pel Ple de l'Ajuntament, en sessió extraordinària de data 3 de novembre del 1992 i. definitivament, en data 15 de desembre del 1992.

Per a q u a l s e v o l c o n s u l t a o a c l a r i m e n t , p o d e u a d r e ç a r - v o s a l ' O f i c i n a d'Informació de Rendes. PI. Barcelona, n ú m . 17. Tel. 589 22 88 Horari: Qualsevol dia feiner de 9 a 13 hores.

ELS 4 CANTONS Tel. 58915 90 - Fax 674 38 71

DIUMENGE, 2 8 FEBRER 1 9 9 3

SOCIETAT

ELS 4 CANTONS

3

Toca la Grossa El contenciós entre l'Ajuntament a Sant Cugat i l'EMD, en el seu punt culminant Cronologia d'una història interminable i mcambolesca: Vmrepag.u-is

LOTERIA MH»

Pere Vilarasau, gerent de l'administració REDACCIÓ 'Administració de Loteria núm. 2 de la nostra ciutat reparteix 880 milions del primer premi, corresponent al sorteig del dia 20 de febrer.

Aquesta administració, al llarg de la seva existència, ja va repartir un altre primer premi Pany 1991.

En a q u e l l a o c a s i ó foren 1.220 milions.

Es dóna la casualitat que aquest premi arriba a la nostra ciutat just la vigília de Carnestoltes. Hom pensa que l ' a g r a c i a t del dècim de 4 0 0 milions és possible que es presentés fins la finestreta de l'administració disfressat de Dràcula, per a posar-hi més emoció a l'encert de l'administració, els propietaris de la qual són el matrimoni format per la Rosa Ma. Rabinat i en Pere Vilarasau. "No en fa dues sense tres", ens manifesta la Rosa, que també es considera molt agraciada per poder repartir entre els santcugatencs aquest premi que en aquests moments tanta falta fa.

Sort i a fer-ne un altre!

L

Josep Lanzo, nou Director de l'Hospital General de Catalunya REDACCIÓ

E

l president de l'Hospital General de Catalunya, Pere Narbona, amb prèvia coneixença del Departament de Sanitat de la Generalitat, i amb l'acord del Consell d'Administració de l'Hospital, ha nomenat Josep Lanzo i Martínez nou Director General de l'Hospital General de Catalunya, que començarà a exercir la nova tasca a partir del dilluns 1 de març.

Josep Lanzo, de 39 anys, casat i

CREACIÓ I DISSENY

/9/#

JJM

PRESUPOSTOS SENSE COMPROMÍS RELLOTGES D' A C T U A L I T A T AMB LES MILLORS MARQUES

O

w„ BREITLING

CENTRE SANITARI "CAN MORA"

OCTAVIO SARDA

JOERS TALLERS PROPIS

OMEGA

amb una filla, és enginyer industrial, i ha desenvolupat durant els sis darrers anys el càrrec de Director Administratiu de l'Hospital Clínic i Provincial de Barcelona. Especialista en gestió i Sistemes d'Informació Hospitalària, té 16 anys d'experiència en el sector hospitalari, en les àrees d'enginyeria, subministraments. organització i informàtica.

El nou Director General és diplomat en Direcció d'Institucions

HamíltOll

Santiago Rusinol,40 Tel. 674 58 54 SANT CUGAT DEL VALLÈS

AsistétK'ia en l'oiisulla > a domicilio AtciH'ión n purticulari's \ a asiK'hiclos di- niiítiias

ENFERMERÍA • INYECCIONES DE TODO TIPO (material de un solo uso)

•CURAS •TOMÀS DE TENSIÓN • CAMBIOS DE SONDAS • etc.

PODOLOGIA Sabados, Domingos i Festivos, a horas convenidas.

C/ Cànova del Castillo, 2

"3 589 43 44 Sant Cugat del Vallès

sanitàries pel IESE (Institut d"Estudis Superiors de l'Empresa), i ha realitzat diversos cursos de postgrau en el sector hospitalari.

Col·labora com a professor de postgrau en el Curs de Gestió Hospitalària de la Universitat de Barcelona, i amb la Escuela Nacional de Sanidad, en les matèries de Gestió per a Directors Mèdics i Gestió del P D I S , Programa de Direcció d'Institucions Sanitàries.

ELS 4 CANTONS

SOCIETAT

DIUMENGE. 2 8 FEBRER

•-4U

Es vol implantar un "Baricentro "a Sant Cugat.

" CAL TATET " o Cal Graner

Sant Cugat Comerç demana mes informació sobre el projecte del Centre Comercial que es vol ubicar al Parc de la Guinardera.

Foto: Arxiu I.CABRERIZO

L·MMA AXNOLA

V

an comentar cuitivant. una de les feines potser més desconegudes actualment per a l'era contemporània. Eren graners al heli mig del carrer Santiago Rusinol. HI seu propietari, el Sr. Eugeni Farrés, repartia amb la tartana tot tipus de gra. garrofes i fulles d'olivera per al bestiar de les granges més properes a la vila. Amb el temps s'anà consolidant l'ofici i establiren la botiga on continuaven \enen gra.

Aquest cop. però. l'Eugeni s'assegué a la plaça dels quatre cantons a llegir el diari mentre la clientela entrava i sortia de la botiga deixant els " calerons" damunt el taulell, i potser fou el primer " self-service" instaurat a Sant Cugat. Tots els santeugatencs d'aquell temps el recorden com un personatge afable, de bona

fe, conversa amena i gran coneixedor d'històries, contes i cançons populars.

Continuant la història, la botiga passà a mans del seu fill qui continuà la venda.

Actualment està regida per la seva muller, la Marina. ara fa 33 anys. fet que li permet ser una bona coneixedora de tots els esdeveniments que han anat succeint al llarg dels an\s.

La botiga encara conserva l'estil d'antany; tan bon punt s'entra, els ulls ensopeguen amb els sacs plens de gra com acabats de collir. N'hi ha de tantes menes que sobta veure'ls, i la balança, dreta al fons del taulell, vigila el pes dels productes que hi podeu trobar: mongetes, cigrons. llenties, fruits secs. espècies. llavors per sembrar, farines i com sempre, menjar per al bestiar.

Carrer Santiago Rusinol, 16 Sant Cuuat del Vallès

A

dosefruits SERVEI GRATUÏT A DOMICILI -A.

- ; f M'Í -.AN

589 44 81

PAhAOA

T23

REGALS cA/alldoreix, 23. Tel. 674 93 35 , SANT CUGAT DEL VALLÈS À

L

' A j u n t a m e n t de Sant Cugat i l'empresa promotora de I" "Augusta Bussinnes Park" estan a punt d'arribar a un acord perquè es avi dins el sector de La Guinardera un complex comercial semblant a "Baricentro"de Barberà del Vallès.

El projecte que ocuparà bona part de la superfície, que en principi estava pensada per a oficines, tindria com a funció principal donar sortida a l"'Augusta Bussinnes Park", que es troba en una fase d'estancament a causa de la davallada en el sector d'oficines.

Els promotors han presentat a l'Ajuntament de Sant Cugat l'avantprojecte que consideren el motor que els donaria l'impuls definitiu al projecte inicial.

La ubicació sembla que és la més propícia per a instal.lar-hi un complex comercial de gran magnitud on s'hi inclourien també locals comercials pensats en principi per al comerç santeugatenc.

La gran superfície també tindria equipaments de: hotels, restaurants, cinemes, centres esportius, i tota mena de serveis propis d'un centre que, segons que es pretén, tingui una concentració de persones molt importants.

Les p r e g u n t e s o d u b t e s , l ò g i c a m e n t es comencen a plantejar des del mateix moment en què han començat a fer-se públic els rumors sobre aquest canvi en el projecte inicial de ['"Augusta Bussinnes Park".

Consultat per a "Els 4 Cantons", el senyor Jordi Simó. President de Sant Cugat Comerç. ha fet les seves valoracions sobre aquest tema.

- Jo crec , que no perjudicarà al comerç de Sant Cugat, és més, el pot potenciar. Si fes una anàlisi territorial de concentració de serveis vueriem que estem ben bé al mig d'un triangle amb un potencial de població important... Cerdanyola. Sant Cugat, Rubí, Molins de Rei, i tots aquests nuclis perifèrics del voltant. Instal·lar -hi una gran superfície

comercial, farà que s'hi desplacin a comprar.

- Nosaltres vàrem entrevistar -nos amb l'Alcalde Joan Aymerich dues vegades.

Ens varen cridar perquè d iguéssim la nostra opinió sobre la proposta que la promotora ha fet, ja que sembla que com que el mercat de la venda d'oficines està molt saturat, necessiten alguna cosa que impulsi i atregui la gent per a tirar-ne endavant el projecte.

Els promotors estan convençuts que aquí hi hauria d'haver un centre comercial important, perquè oferís els serveis necessaris a la gent que treballarà a la zona, on es pretén crear més de 20.000 llocs de treball.

Fins aquí bé, però a nosaltres de seguida se'ns va encendre el llum d'alerta; Aymerich ens va dir que demanaria un compromís a la promotora perquè els locals dedicats al petit comerç fossin per al comerç de Sant Cugat.

La nostra opinió, en principi ens sembla bé. però faria falta més informació, per a poder exposar-la en la propera assemblea que farem dins del mes de març amb els nostres associats.

Jo, particularment, estic convençut que el comerç del poble es quedarà els locals a ulls clucs.

Nosaltres demanem que els locals siguin de lloguer, que aquest lloguer s'ha de pactar, que es faci una ordenació de serveis, i evitar tota especulació en aquests locals.

Tot el que fins ara ens han parlat, és basat en uns estudis previs que s'haurien d 'acompanyar amb un informe comercial complert que ens permetés dir la nostra opinió sobre aquest projecte; fins avui només ens han ensenyat l'informe urbanístic. Necessitem dades concretes i veure quina figura comercial pot adaptar-se al tema.

Torno a repetir que en principi ho trobem bé. Desitgem mantenir també una entrevista amb el grup DORN promotors del projecte.

Estem convençuts que se'ns tindrà en compte en aquest nou projecte a la nostra ciutat.

DIUMENGE, 2 8 FEBRER 1 9 9 3

SOCIETAT

ELS 4 C A N T O N S

5

Adéu Agrícola... Hola Celler...

Des de fa un temps que es parla del tancament de la Cooperativa Agrícola de Sant Cugat.

La notícia ha estat no per esperada menys sorprenent. Hi ha sobretot una pregunta al carrer: Què passarà amb l'edifici ?

MONTSE SANT

P

er aclarir aquesta qüestió ens hem posat en contacte amb el senyor Grau, actual president de la Cooperativa.

-Senyor Grau. què hi ha de cert en aquest afer?

-Realment l'Agrícola s'acaba. Es un procés general del poble; no queden terres de conreu ni persones per conrear-les i, de la mateixa manera que s'acaba 1' agricultura, la Cooperativa també desapareix. No hi ha vinyes i s'ha acabat el cereal, i a més encara que l'agricultura continués l'edifici està obsolet, s'hauria de fer nou fora del poble. Però, honestament, econòmicament no hauria resultat: ningú no vol fer de pagès. Som al costat d'una gran ciutat i els fills dels pagesos no volen continuar conreant la terra, són més rendibles altres feines.

S'havia de fer alguna cosa.

Jo mateix vaig ser el primer de dir davant els companys i de l'assemblea que no podia permetre que desaparegués una cosa que havien fundat els nostres avis i els nostres pares, i la solució era aquesta. Aquí ha calgut fer una reconversió total i passar a ser una cooperativa de consum.

-Però el Celler Cooperatiu era quelcom més per al poble, aquí hi havia una sèrie d'activitats culturals, o més aviat agrícoles i culturals... penso en la festa de Sant Isidre o les

Foto: R. Fuentes

fires de bestiar.

-Sí, però ara, en no haver-hi masies ni granges, no es poden portar a terme. No hi ha bestiar. Com exemple et diré que aquest estiu vam intentar ensenyar als nanos com es batia el blat i no vàrem poder fer-ho perquè no hi ha cavalls que sàpiguen treballar a l'era.

L'economia de l'Agrícola no podia subsistir. La manera de poder subsistir és passar de ser una cooperativa agrícola a ser-ne una de consum. De fet ara ja ho fem així. Venem productes d'altres cooperatives, que n'hi ha moltes. Aquí venem olis, vi i arròs d'altres cooperatives i hem passat a ser una cooperativa de consumidors, i és aquest el camí.

De productors anem a ser distribuïdors.

-Bé, centrem-nos en l'edifici. És de la cooperativa?

-En efecte, és dels socis de la cooperativa. Ja ve dels nostres avis.

-L'edifici, doncs, quedarà per a oficines o anirà a terra?

-No, no, l'edifici ha d'anar a terra, però no pas tot, la part modernista es conserva. Es cedeix tota la fàbrica modernista més un espai de quinze metres al seu voltant per fer-ne un espai públic.

-Què s'ha pensat de fer-hi?Això és qüestió de l'Ajuntament, però hi ha un compromís per part de l'Ajuntament que sempre serà per a una activitat cultural.

La setmana passada es va firmar aquest compromís.

Fins ara tot era de paraula. Jo sempre deia que nosaltres estàvem disposats a cedir aquesta part perquè reconeixem el mèrit que té. És una obra de César Martinell. deixeble d'en Gaudí. És un arquitecte que va deixar escola dins el modernisme. que dintre del moviment cooperativista dels anys vint va dissenyar moltes cooperatives.

Al Camp de Tarragona n'hi ha moltes. Al Tinell del Ferran n'hi ha una d'idèntica però és tota acabada, no pas Instal·lacions actuals del Celler Cooperatiu com la d'aquí que només està M. Vallès es veurà des de la Rambla. marxaríem, ens semblaria començada.

-No, però ara tampoc es que perdríem la pròpia La part de les tines de formiveu. història. Per a nosaltres són gó està feta als anys cinquan-Té raó, senyor Grau, ara no més importants els valors ta. i tot i que ens ho hem es veu des d'enlloc.

I pel humans i el fet que aquest rumiat molt no serveixen per carrer Balmes? soci, i aquell, el seu avi i el ares.

Les tines no poden servir per -No donarà al carrer. No seu pare sempre hi van ser, a res. Ens ho hem rumiat molt està feta la previsió, però que cap altra consideració. i allò no pot servir per fer res. segurament serà un edifici Mai podríem anar-nos-en.

Només deixarem el que és de serveis. Hem de pensar A mi em sembla que dir: que si al celler es vol fer una "marxeu que deixareu l'ediartístic.

L'edifici nou que construirem activitat no hi ha cap tipus fici com a símbol" seria es separa d'allà i en queda un de serveis ni de magatzem, donar una bufetada a ni sanitaris ni oficines. bon espai. aquestes persones. D' espais -Més o menys com l'espai de -Serà, això sí, un edifici d' verds se'n poden trobar en una sola planta i edificada altres llocs de Sant Cugat. la part de dalt?

-Més enllà té vuit metres i al nivell del celler. Com que -I per quan serà el principi de aquí són quinze. Queda com el carrer està més alt, les obres? una plaça. El problema és que només s'aixecarà per sobre l'edifici del celler està en un del carrer un metre o metre -Encara va per llarg. i mig, i deixarà veure com- L'avantprojecte ha estat nivell més baix que el carrer.

Se'n conserva la paret i les pletament l'edifici moder- aprovat per l'Ajuntament, però encara queda el perfinestres petites del carrer nista.

Sant Medir, de forma que des -L'edifici del carrer Balmes mís de la Generalitat. S'hi ha hagut de modificar el pla d'aquest no s'hi podrà accedir serà de l'juntament? i s'haurà de passar per un -No, aquest és de la general metropolità a efecCooperativa però el més tes de distribució d'espai passatge interior.

-I el nou edifici quan farà lògic és que arribem a un edificable per no perdre acord amb l'Ajuntament espai, ja que en aquest prod'alçada?

-L'edifici tindrà planta i perquè en aquest local ins- jecte la edificabilitat de la tal·lin el que serà l'adminis- finca és la mateixa però es quatre pisos.

-Així el celler modernista no tració de l'edifici del celler, situa en la part de baix. perquè si el celler té una S'ha fet un pla especial de finalitat, la que sigui, neces- tota l'illa de cases per poder sitarà uns serveis i una portar a terme l'edificació administració. cedint el terreny d'ús públic -Realment no està mal sense perdre terreny edifiresolt-Dintre de les diverses cable. fórmules que es varen discutir, aquesta ens va sem- Després l'arquitecte, el senblar la més adient i la yor Antoni Fierro ha de fer el projecte definitiu. Com a millor. molt parlem de l'any noran-No es va pensar mai en fer ta-quatre. una permuta de terrenys, cedint aquest per a un ús -Gràcies, senyor Grau. Tal públic, com una plaça enjar- com queda el projecte, podem dinada per envoltar l'edifici estar tranquils. No perdem el monumental a canvi d'una nostre celler, més aviat el altra per aixecar la nova edifi- guanyem per gaudir la seva arquitectura i el seu estil cació de la cooperativa?

-No, nosaltres no vam pro- modernista ara tapat pels posar-ho mai perquè, per a coberts d'uralita i maons. nosaltres, és aquest el lloc Benvingut siguis, nou espai Maqueta del nou edifici on sempre hem estat i mai ciutadà.

DIUMENGE. 28 FEBRER

O P I N I Ó

ELS 4 CANTONS

- i '-t

Cal no badar actual de l'iis de la nostra llengua als diferents àmbits de la vida quotidiana lou. Hem trobat aixopluc a la del nostre país. halma de la íont de Actualment estem patint les funestes 1' Lsllav issada. al límit de la conseqüències de les prohibicions i regió deK 1 rares liie.mtats. a Mont- repressions del govern franquista i la serrat. l'ties goletes d'aigua esclaten seva victòria militar a la guerra civil r i i m i e a m e n t en la roca llisa de espanvolal 193b-1939). l'entrada de la eo\a. unes altres, per- D'una banda, el català fou bandejat legen tiges a\all dels inaríulls de la de la vil·la pública i relegat a l'àmbit vora del camí. La bona ens embolca- familiar; d'una altra, el desgavell del lla com el vel d'una tuiv ia enamorada govern central provocà immigracions i un silenci gris i espès ens utueix els en massa cap a Catalunya de gent del sud d'Lspanva bàsicament que cercasentits.

[-.stic trist. LI paisatge m'ha posat va un lloc de treball que se li havia trist. Id temps m'ha posat trist. La negat a la seva terra. situació del país m'ha reduït a una Lot això ha desembocat en la situació actual, en que el percentatge de castetristesa gairebé crònica.

Ja la an\s de la rcinstauració de la llanopaiiants a Catalunya supera gaiGeneralitat de Calalunvu. quan els rebé. en conjunt, els catalanoparlants. nostres governants. qui sap si per Per així), i malgrat la Llei de Tebiesa o per ocupar un espai de Normalització Lingüística del 19N2. poder. \ au acceptar la cooíïcialitat la nostra llengua es troba actualment catalií-castellà dins el nostre territori en franc desaventatge d'ús parlat nacional. Algunes ments lúcides ja davant la castellana, o sigui, en clara \an piccoinl/ar que el bilingüisme situació) de diglòssia. porta\a indefectiblement a la desapa- Ls cert que. de mica en mica. els nosrició de la llengua més dèbil en una tres infants i gent més jove ja comensituació de llengües en conflicte i cen a conèixer be la llengua catalana. que. per tant. el català estava en greu sobretot el seu ús escrit, però. i aquí perill de supci v i\ encia. L'oren molt està segons la meva opinió el centre criticats pei grans sectors de la nostra de la qücsiió. lots l'usen i sempre, en intel·lectualitat que per oportunisme. la parla quotidiana? No comencem a per agafar-se a "la m a m e l l a " del córrer el perill, sobretot pensant en poder, per im e\cés d'optimisme o les generacions futures, que tothom s i m p l e m e n t per no saber de què tingui un perfecte domini tècnic de la anava la cosa. proclamaren als quatre nsotra llengua, però a l'hora de vents que el país ja estava salvat o en comunicar-se emprin el castellà'.'

Lent només una breu ullada per a \ ics de sal\ acio.

Passats uns quants an\s m'agradaria veure quina llengua domina en els fer una reflexió sobre la situació à m b i t s d ' u s més i m p o r t a n t s de DOMLNLC.RLYLRTLR

P

l'actualitat, resta molt clara la situació lingüística actual.

L'ensenyament és potser l'àmbit on s'ha notat una millora més rellevant, i així) és molt positiu i important, però no prou. Lncara hi ha molta feina a fer. sobretot a l'ensenyament secun-

dari. on hi ha certa resistència envers l'ús total del català per part. fins i tot, de profesors catalanoparlants. A la universitat hi ha un altre perill i una prova negativa concloent. Els intercanvis d'estudiants amb altres països obliguen els professors a fer les classes en castellà perquè a molts pocs estrangers se'ls ocorre aprendre el català, la qual cosa prova el desprestigi a què ha arribat la nostra llengua.

Quant als mitjans de comunicació, la televisió que és el més important. presenta una situació desoladora.

Agafant a l'atzar un dia qualsevol de programació, podem observar que hi ha una oferta televisiva en castellà de noranta sis hores per només trenta en

català. O sigui, mes del 7 ó per cent en castellà! A la radio, malgrat les e m i s s o r e s m u n i c i p a l s i les de la Generalitat, hi predominen les grans emissores d'abast estatal en castellà.

La premsa presenta tanmateix una situació d e s o l a d o r a malgrat els esforços privats de molts periòdics locals i c o m a r c a l s . Lis diaris en català estan en franca i abassegadora minoria, i de les revistes que més llegeix el nostre "cullc personal": del cor i d'esports, no hi ha res de res.

No cal parlar de la justícia ni dels cossos de seguretat, ni tampoc dels rètols de les botigues de les nostres poblacions ni de les etiquetes dels nostres productes...

Potser un dels pocs fenòmens positius d a r r e r a m e n t ha estat el del "roek" català, però fins i lot aquest i'et s'ha vist i es veu condicional per un mercat molt restringit i pels interessos econòmics de les grans multinacionals discogràfiques.

Què cal fer i què cal no fer? Això és un tema llarg i motiu, en tot cas. d'un altre escrit. De moment, cal no badar i. mentretant. podríem anar llegint el nostre gran poeta .I.V. Loix. del qual es celebra actualment el centenari del seu naixement i que ben segur que hauria estat premi Nobel de literatura si hagués escrit en c a s t e l l à . Cal només reflexionar profundament sobre els seus versos, com per exemple els que diuen: "Sol. i de dol i amb vetusta gonella./Lm veig sovint per fosques solituds./Ln prats ignots i munts de licorella/ I gorgs pregons que m'aturen, astuts."

COMPLEMENTS DE FUSTA TRACTADA PER AL JARDÍ / O N A INDUSTRIAL "CAN MAGÍ" St.CLGAT DLL VALLLS

g^

I N D U BRUC

Avda. Ragull s/n - Nau 19 Tel. 5 8 9 0 0 2 3 Lax. 674 38 71

DIUMENGE, 2 8

FEBRER

'•4 '-i.

OPINIÓ

EDITORIAL Els àlbers del Torrent de la Bomba per Sant Medir ust ara fa un any, i al Torrent de la Bomba, es produïa deforma "incon/ trolada ", la tallada dels àlbers centenaris; tot foren justificacions i queixes. Avui, un any després d'aquella diada de Sant Medir, n 'hem de tornar a parlar, ja que les explicacions donades per les diferents àrees del nostre Ajuntament, cada cop més deixen entreveure excuses poc convincents, això si és que en aquell moment havien estat convincents per a algú.

Ja fa un any, i encara avui ignorem la multa que l'Ajuntament va dir que posaria a l'empresa responsable del fet. Tampoc és prevista la plantada d'arbres "exemplars" que s'importarien de Bèlgica, com es va dir l'endemà mateix dels fets. I menys encara tornar-los a plantar en el mateix lloc, com també es va dir.

Aquest fet, i al llarg de tot un any, després de veure com s'estan realitzant les obres d'urbanització, hom es planteja dues preguntes: Primera: Es va modificar la urbanització després de la tallada?

Segona: Era ja prevista l'ordenació de la urbanització i per tant, prevista la tallada?

La justificació que alguns exemplars estaven malalts, la meitat es va dir, no justifica que l'altra meitat, arbres centenaris es tallessin, ja que eren senzillament meravellosos, més que no pas el llac que s'hi està

fent.

Avui fa un any, diada de Sant Medir.

Data prou assenyalada per als santcugatencs. Cal tenir-la present; no sigui que un altre Sant Medir, mentre al matí hi anem a beneir les faves, en tornar ens trobem amb el Pi d'en Xandrifet llenya. I no valdran excuses, ja que ni a Bèlgica ni a cap lloc del món en tenen de Pins d'en Xandri per tornar-los a plantar.

ELS 4 CANTONS

A VOL D'OCELL 24 HORES DE RIURE ANNA CABASSA

H

i ha un dia de l'any que més val deixar a la porta de casa problemes, prejudicis i principis; un dia que molts esperen per a canviar de jaqueta, o per aparcar la de cada dia que. a vegades, va una mica grossa. És el dia de les disfresses per excel·lència, tot i que hi ha qui es disfressa "excel·lentment" cada dia abans de sortir de casa. I és un dia que malauradament, poc a poc, va perdent el seu caliu.

Es una llàstima perquè no hi ha millor teràpia de grup per apropar-nos els uns als altres, riure's d'un mateix i dels altres (i a la cara). Un no fa riure més que l'altre.

És un dia ideal per a "fotre's" del més "chulo". i en canvi, es va perdent la tradició any rera any, reduint-se a grupets de nostàlgics que es diverteixen d'allò més. Així, <^què ens fa més mandra, disfressar-nos o riure una mica de la vida?

I si no sabem riure dels altres, de nosaltres mateixos, <;,què queda?, poca cosa més; una vida trista i avorrida.

Sense un xic de bogeria, sense un pel de "passar-se de la ratlla", la vida és insulsa per al més salat. Al cap i a la fi, ^qui és que es passa de la ratlla? El senyor Carnestoltes no. "A disfrutar. que son cuatro días, y tres son puente."

Sant Cugat, malgrat tot, encara és com un poble MA. EULÀLIA GQMEZ JANÉ

D

ies enrera, vaig anar a l'enterrament de la tieta Paulita. La veritat, no puc dir que jo la conegués massa, però la mare em parlava sovint d'ella.

Jo la recordo com una dona eixerida, molt simpàtica i riallera. El cas és que mentre esperava fora el monestir per a dir-li l'últim adéu, em vaig sentir una mica estranya entre aquell munt de gent, la majoria desconeguda per mi.

Amb prou feines vaig obrir boca, que més d'un se'm va adreçar amb complicitat per a fer-me dos petons. Era com si em coneguessin de tota la vida! I el cert és que qui més qui menys sabia que jo era la filla de l'Àngels de Cal Carlons, la mossa que es va casar amb un noi de Barcelona, ara fa prop de 28 anys. Al principi em sobtà, però de seguida vaig entendre que Sant Cugat encara és com un poble, on tothom sap què se'n fa de la seva gent.

Sovint, m'agrada recordar amb orgull que ma mare és filla d'aquí i la veritat no sabria dirvos quina mena d'encanteri us envolta i que fa sentir-me realment com a casa. Dit d'una altra manera, fins i tot, m'atreveixo a aventurar que, en el fons us envejo (encara que soni a cursilada), perquè amb unes quantes referències, tot d'un plegat, sabeu amb qui

esteu parlant, d'on és i d'on ve.

M'havia imaginat que això ja no passava, però cada cop que vinc, em trobo amb més d'una sorpresa, cosa que em fa sentir estúpidament "important".

El progrés, i la vostra ciutat n'és un exemple, no sempre acaba amb les arrels... Per més que la ciutat creixi, i per més que ma mare es lamenti cada cop que enfilem l'Arrabassada dient: "Aquí hi havia l'hort de l'oncle tal o de l'avi qual, i ara hi ha un munt d'edificacions noves i cases adosades".

Sant Cugat, tot i que no ho sembla, continua essent el mateix poble de sempre... com jo el recordo i l'envejo, on al matí la majoria de vosaltres és capaç encara de desitjar "bon dia tingui!"

€ST€M U r Q RÉMR&C.I01 MECÀNICA Y ELECTRICIDAD DEL AUTOMÓVIL AUNEADOS DE DIRECCIÓN

Exposición y Venta Rambla del Celler, 39

Tel. 675 32 57

Taller Rambla del Celler, 79 - Tel. 674 73 55 08190 Sant Cugat del Vallès

SERVICIO OFICIAL

8

DIUMENGE. 2 8

OPINIÓ

ELS 4 CANTONS

EEBRER

-l'J

CARTES DELS LECTORS La detenció de La Floresta 1:M relació ;mih Ics declaracions del senyor Alcalde al "Tol Sant < iiL'Ut" i IIUI11.Ò57 i. volem manilestar la nostra indignació per algunes al intuïcions que la cl Sr. A\ m e n c h que no s'.pusIcn a Li realitat. lat primci lloc. JHI que un dels agents \ a eiiscn\ ar "en lot nioincnt" la se\ a placa d ' i d c n lil icacio. let que no es \ a produir l.N C A I ' M O M I . M .

Segon: I' \ l c a l d e alirma que la policia municipal es \ a posar en contacte a m b la policia estatal. per d e m a n a r un aparell detector d ' e m p r e m t e s . Quan nosaltres, posteriorment \ a m presentar la denuncia a la comissaria de la policia estatal. el ( ' o n i i s s a n ens \ a dir que era la primeia n o t à la que lema d'aquest incident. A m e s . no te cap sentit. |a que no ens van prendre les e m p r e n i e s digitals.

(Juan vam parlar amh el senyor Alcalde, ens \ a du que ens donaria (ma copia de l'atestat i les diligències policials. f i n s ara. no tenim cap constància escrita que aquests lels. pels quals s e ' n s i a detenir. hagin passat.

S'csta amagant a m h la nostra detenció una possible actuació incorrecta pet paït d ' a l e u n apetit di' la policia local.'

Seny oi \ l c a l d e . potser la detenció \ a ser legal, però N O C O R K 1 . C 1 A M JL'S'I'Il·'IC'A-

m.i:.

Consol Pomar i Martin H a r h o u r

La portada del primer número dels 4 Cantons Km va sorprendre la portada del primer número de ELS 4 CANTONS. No és habitual que un diari obri la se\ a portada amb un tema cultural com ho \ au fer amb el cas de l',\n\ Miró a Sant Cugat.

Aquella notícia, en un lloc tan destacat, es mes pròpia d'un mitjà de comunicació d"un país eenireeuropeu normali/at que no pas el que estem avesats a veure en les portades de les nostres publicacions, que cerquem més l'escàndol que atrau el gran públic i. desenganyem-nos. hi cultura, avui per avui. i en aquest país. no fa vendre.

D'aquí la me\a sorpresa i la felicitació que cm mereix destacar un fet com aquest.

dir que sembla que l'Institut Mònaco no té cap interès que el nou Institut sigui de reforma, és a dir, Institut d'Ensenyament Secundari 4 línies ( 12-16 anys, 3 línies (16-1S anys).

Si no hi ha la pressió necessària per part de l'Associació de Parcs de l'Institut Mònaco, sobre l'Ajuntament, es continuaran impartint classes de Ir. 2n, 3rde B.l'.P.. i hem de tenir present que tant el B.U.P. com la P.P. tenen tendència a desaparèixer: Cerdanyola té tres lnstitus de Reforma, i crec que la nostra ciutat es mereix com a mínim un I.E.S. No volem ser discriminats,

Primer aniversari de la tallada d'arbres centenaris en el Torrent de la Bomba

l'equip de govern de l'Ajuntament feia les següents reflexions que adjuntem amb les nostres.

1/Ajuntament rebutja la tallada d'arbres i això està molt bé. penà fa la impressió) que ja s'havia pres la decisió; i això es va escapar de les mans S'havien donat ordres expresses a Fem presa FERROVIAL de preservar la /ona arbòria malmesa.

Això no està gens clar. Vol dir que l'esmentada empresa ha let el que li ha semblat o bé algú tic l'Ajuntament ho sabia, ja que els projectes són aprovats i revisats pels propis tècnics de l'Ajuntament abans de començar les obres. No ens diran que a ultima hora van decidir d'obrir el carrer i tallar els arbres perquè feien nosa'.' Pa la impressió que tot estava previst així, i consegüentment. així es va actuar.

Sembla que són simples justificacions per a alliberar-se de responsabilitats, tirant pilotes fora per fer-nos callar.

Mentretant. algú fa el que li sembla.

Breument, només volem recordar que el 2 de març vinent, un dia abans de Sant medir. farà un any que un grup d'arbres ornamentals de gran valor varen ser tallats molt sospitosament.

Després es \a i'cr la corresponent apel·lació a l'Ajuntament per tal de demanar responsabilitats per allò que havia succeït, resumint. el comunicat de

Per descarregar responsabilitats. l'Ajuntament ens fa creure que dient que la direcció facultativa i l'empresa FERROVIAL es fan càrrec de preservar la zona arbòria malmesa, n'hi ha prou ?

Pa la impressió que s'aplica nua política de fets consumats.

La voluntat de plantar en la resta del parc uns 700 arbres més està molt bé. però en la /ona malmesa serà

Manuel Dantc

López 1

Aurora Llopis Ricart

Cap a la reforma del nou Institut Kl nou Conseller d'Ensenyament, que \a visitar la nostra ciutat. \a manifestar que el nou Institut, ubicat al carrer Ramon Casas, començarà a impartir classes el curs vinent 93-LM. Per tant. he de

STOP àstima de "brètols", amb les reivindicacions que ha costat aquest nou Casal Cultural. I ja començant les "bretolades", esperem que aquestes siguin les últimes.

L

ui fou l'enginyer tan estúpid que va dissenyar aquests pals de

Q

la llum. I més estúpid aquell que permet tenir-los com estan.

en un carrer ple d'infants a l'Avinguda d e C a n V u l l p a l l e r e s .

impossible plantar arbres de les mateixes característiques i en el mateix lloc. ja que com dèiem s'hi ha fet un carrer. Ja seria molt que veiéssim complert el compromís esmentat en aquest comunicat de l'equip de govern de plantar el mateix tipus d'arbres millorant, cosa difícil, l'hàbitat anterior.

No sabem res ni mai mes no s'ha fet cap comentari referent a la presa de mesures de tipus legal: fa la impressió que això s'ha volgut tapar totalment. Podem estar contents ja que el comunicat de l'equip de govern també ens diu que continuaran amb una política urbanística i medioambiental que vol consolidar un model de ciutat. que potser no ens agradi a tots. i pensem que es lícit fer els comentaris que calguin respectuosament envers la nostra ciutat.

Finalment, esperem saber de la nostra Alcaldia o per part del regidor d'Obres Públiques i Medio-ambient quina és la situació actualment, ja que es van oferir a mantenir-nos puntualment informats de les actuacions successives que es vagin produint de cara a la resolució d'aquest tema.

Per evitar els mateixos errors. esperem que la /ona de la Torre Negra, previst d'tirbanit/ar. no es faci el mateix amb el Pi d'en Xandri, i que un dia, tot passejant, comprovem que ha desaparegut.

COMISSIÓ DE VEÏNS

EL GALLINER Altre cop cl nostre galliner se'ns ha omplert amb les pífies de l'última portada.

Malgrat haver fet les correccions amb precisió i puntualitat, aquestes no van romandre guardades al seu fitxer, per no haver-lo tancat correctament. És clar que això no és disculpa. i un cop més les presses d'última hora ens juguen una mala passada .

Adreceu les vostres cartes a: PERIÒDIC ELS 4 CANTONS Rambla del Celler, 91 08190 Sant Cugat.

VENGA Y DEJESE LLEVAR POR UNA SENSACION.

Venga a conocerlo. Es lo ultimo de Renault. Ningún otro coche seducirà sus sentidos como el nuevo Renault Safrane.

M A S

QUE

Venga a ver su equipamiento: 2.963 ce., ABS, suspensión pilotada y un interior que le llevarà a un nuevo mundo de sensaciones.

UN

COCHE

UNA

Descubrirà que el nuevo Renault Safrane es algo mas que un coche. Es una nueva sensaeión esperando ser deseubierta.

SENSACIÓN.

EXPOSICIÓN Y VENTA: Ctra. Cerdanyola, 55 Tel. 589 26 49 SANT CUGAT

EL PLACFR DEVIVIRLOS

10

L O C A L

ELS 4 CANTONS

DIUMENGE, 28 FEBRER 1993

Lucas Diesel Negociación Convenio Colectivo 1993 Un poco de historia. uestra empresa se estableció en Sant Cugat del Vallès en 1962, con el nombre de Constructora de Equipos Diesel.

S.A., pasando. a lo largo de sus 30 aiïos de trabajo, por distintos nombres, entre los cuales estuvo Condiesel. el mas conocido de todos.

Desde hace varios anos pertenecemos al grupo multinacional Lucas Industries, dentro de su división Lucas Automotive. Lste hecho ha asegurado nuestra presencia EVOLUCION SALARIO-IPC internacional. Hemos crecido hasta tener una plantilla de ISO 1.270 personas y una producción de 383.272 bombas de 16» o o inyección en el ano 92.

140 o • En nuestra dilatada historia hemos vivido momentos críti120 « » ;.

100, cos. como los producidos en 1973. en lo ret'erente a conflic* 1 * * * * SO tividad. y también en cuanto a mercado, como en el ano 60 1982. en que se pacló aumento cero en el Convenio, para :; 40 sumarlo al aumento tlel ano siguiente, en el que la situación 20 mejon'). n 1 1 1 1 1 1 1 1 i Nos hemos quedado. progresivamente. sin clientes naciona19 H7 1WS 1989 19W \W\ l ( «2 ANOS Ics. hasta el punto en que durante el ejercicio próximo 9394, (oda nuestra producción serà exportada.

HI eslïier/o reali/ado en gestión. trabajo e inversión. nos ha situado en una posición respetada y atractiva, si nos atel i v o l u c i ó n . l o r n a i i a - S a l a r i o en Lucas r e s p e c t o oiras Hmpresas nemos a los premios concedidos y a la cantidad de solicitudes de trabajo que recibimos diariamente.

Mik-s de pcst'Lis/Ano H í i k h •' A n o .1500 Debemos sentirnos orgullosos de haber podido situar nues3000 tro salario medio. un 20 por ciento por encima de la evolución del IPC en los últimos cinco anos.

Así mismo. podemos disfrutar de una sèrie de ventajas.

1506 como: transporte. comedor. economato. percepción del salario total en caso de bajas, etc. que. junto a una reducción en la jornada laboral anual de casi 82 horas. también en los últimos cinco anos, quedando en 1718.3 para el ano 92. nos sitúan en una posición privilegiada, no solo respec-

N

>}C

H.isc IIHKifl.i S7

O

l-.Miludón VIIJIÏO

•

i-.'.nluunl! [IV

i

!'i|«)

IN5I!

:SIKI

I \ ( KI

2( K10

I (IIX1 SUO

I)

C o s t e s l a b o r a l e s p o r h o r a en la i n d ú s t r i a [' i uv'""- "jnt'itr'U/Tnes t-n^ptesar dies ,i 'LÏ Sogjnaací Social y fondos de pensiones comp'ementarios, y ei saíano : ; ••rr-,;:n"il-.>n!f a ! '.•t'i'lf.·n w, Uati-ija-K) iC^tas ei 1 ecuS'i

1 ECU = 138,3 PESETAS

L;^Abí4ANCIA

LUCAS INGLATERRA

m

LUCAS £S:sANA

to al entomo de nuestro país, sinó respecto al resto de Europa.

Si comparamos los salarios, y costes laborales, de nuestras plantas en Francia. Reino Unido y Espana, con los demas países de la comunidad Europea, podemos observar importantes diferencias. Esto demuestra que nuestro ritmo de crecimiento ha alcanzado un ni vel perfectamente comparable con los países mas avanzados de Europa.

Nuestra política esta en línea con las opiniones de los expertes internacionales. en matèria de empleo y economia empresarial, como lo demuestra el hecho de seguir los mismos principios que sehalan estos. Así. por ejemplo, Juliet Schor. proi'esora de Economia de la Universidad de Harvard, scnala, según citaba EL PERIODICO el I de Febrero 93, que "los bajos salarios fomentan baja productividad y una economia altamente productiva se basa en salarios elevados".

DIUMENGE, 28 FEBRER 1 9 9 3

L O C A L

ELS 4 CANTONS

11

Lester Thurow, decano de la Escuela de negocios Sloan en el Instituto Tecnológico de Massachusetts decía, en el mismo articulo, que "las empresas y países que basan su estratègia en bajos salarios estan condenadas al fracaso".

También Lester Thurow sostiene que "los contratos temporales, a la larga, comprometen el futuro de las empresas". Estos planteamientos quedan claramente reflejados en los comentarios y gràficos, y estan rematados por el hecho de haber convertido 229 contratos temporales a fijos en los últimos cinco anos de referència.

El porqué de nuestra posición Nuestro producto, la bomba de inyección, requiere de unas operaciones extremadamente precisas para que se pueda garantizar el nivel de calidad que estamos ofreciendo a nuestros clientes. Ello implica la utilización de un equipo tecnológicamente muy avanzado y, por tanto, conlleva a un elevado ritmo de inversiones. Para poder asumir los incrementos de producción que se han dado, se puso en marcha un plan de inversiones que, inicialmente, tenían previsto conseguir doblar nuestra producción en lospróximos anos. Nuestro abanico de productos se haido reduciendo progresivamente, para adaptarse a las nuevas demandas, hasta el punto en que nos especializaremos en uno solo, que es la bomba de inyección tipo DPC. esta circunstancia nos obliga a ser mejores que las plantas de nuestro grupo que también trabajan para ello. Debido a esta especialización y al hecho, ya comentado, de vender nuestro producto en Europa, debemos asumir reducciones de preciós de venta continuadas, con lo cual nuestro margen por unidad se reduce. Es cierto que la devaluación de la peseta ha supuesto un alivio en la facturación, però nos afectarà en el futuro, puesto que las operaciones estaban aseguradas con el anterior cambio de moneda, y no compensarà, ni mucho menos, la desventaja que hemos arrastrado anos atràs. Esta devaluación, por un lado positiva, se vuelve en contra nuestra al importar todos los materiales y màquinas necesarios para garantizar nuestro nivel de fabricación. Todos estos elementos, configuran un panorama en el que tenemos que movernos siempre hacia delante, y no podemos estabilizar nuestra producción porqué debemos absorber las personas ahora dedicadas a otros productos que desapareceràn.

La inversión es, por tanto, necesaria.

La competència en costes con las otras plantas del grupo, es ahora mucho mas importante. Una desaleración salarial, que no es una reducción, evitarà que nos despeguemos de Francia y el Reino Unido en el aspecto de coste laboral, y nos ayudarà a continuar siendo atractivos para las inversiones del grupo.

Espana La propuesta global que ofrecemos para el presente atio, 125equivalente al IPC previsto para el 93, cubre el incremento del coste de la vida, però implica aumentar nuestros costes laborales en màs de un ocho por ciento, puesto que, solo la iFrancia Z Seguridad Social implica casi cuatro puntos de subida resReino Unido w 10(1 pecto al afio 92.

Esta situación queda perfectamente reflejada en las palabras del nuevo Director General, Sr. J.M. Brun, al decir que "Estamos apostando por el futuro y con ese objetivo hemos 100 148 155 trabajado todos. Hemos llegado a un nivel en el que no podeINDICE COSTE LABORAL mos envidiar la posición de ninguna otra empresa ni país.

Ahora debemos adaptarnos a estar en el mismo tren en que estan todos los demàs, teniendo una visión clara del futuro.

Con esa visión hay que valorar la propuesta presentada".

Si efectuamos una comparación de dos factores que inciden en el rendimiento de una inversión, como son el tipo de interès aplicado y el coste laboral de fabricación, entre Francia, Espana y el reino Unido, vemos que la situación no es favorable a nuestro país, como tampoco lo es la inflación comparativa.

"La única solución, nos dice el Sr. Brun, es continuar con el crecimiento de la producción, para poder absorber la reducción en la fabricación de algunos productosque ahora vendemos. Al mismo tiempo, es necesario mantener el ritmo de productividad que hemos conseguido en los anos anteriores y, que ha sido posible gracias al esfuerzo y dedicación de toda nuestra plantilla".

Con un entomo nacional, que se puede resumir en estos dos comentarios: - En los últimos cuatro anos, el coste laboral de producir una unidad en la indústria ha crecido un 31 %.

- La "brecha fiscal", es decir, la parte de coste laboral que paga la empresa y no percibe el trabajador, hace que un salario anual de 2.700.000 pts, le cueste a la empresa 3.600.000.

Necesitamos hacer frente a al situación del resto de países europeos. El camino en el que estmos no tiene retorno, nuestros empleados estan concienciados en lo referente a la calidad y a la productividad, però nuestros interlocutores necesitan darse cuenta de que la fórmula de incrementar el salario con el IPC màs varios puntos, no puede ser un planteamiento valido en el futuro. La petición anual que nos hacen , para el Convenio que estamos discutiendo, llega a un 10,5 por ciento teniendo en cuenta todos los factores. Esta postura no es asumible si somos coherentes con los planteamientos antes expuestos, por esa razón nuestra oferta recoge los argumentos antes considerados y cubre, por encima, el crecimiento previsto del IPC, con lo cual queda garantizado el mantenimiento del poder adquisitivo. Hay que tener en cuenta, también, que nuestro nivel salarial està un 70% por encima de la media de nuestro país, como hemos podido ver en el gràfico comparativo de los países de la CE, con lo cual cada punto de aumento sobre nuestro salario, equivaldria al 1,7 aplicado sobre dicha medida.

UJ Ui

12

DIUMENGE, 28 FEBRER 1 9 9 3

L O C A L

ELS 4 CANTONS

Aymerich referma el símbol de la flama La Flama sortirà de la nostra ciutat, portada per membres de clubs excursionistes, a Montserrat bera. \eguor dol Vallès, perseverant les seves iniciatives eom antic organitzador d'altres moments de la renoq u e l l a lla n u ií: I ic 11 mont s'apagarà motitro ..onimucm vació de la I lama. Li agraí l'esforç i lonnit la lo dels que on tol el treball I et. moment l'han encesa. seguim treba- I.a eerimoma d'un recolliment molt llaiit amb l'esforç por portar-la i emotiu i plena de sentit catalanista posant-hi toia la nostra \ olunla! i fou e x p l í c i t a m e n t propícia per a amor por m a n t e n i r la encesa. Aymerich, que digué "...la nostra continua necessitant l.sli;juom bon scjjui's qnc !a iermesa llengua on la qual brilla seoima escallant oi moments i símbols com aquest. Que ens recordin a tols plegats que s'ha oamí do la nostra educació naoional".

Amb aquestos paraules dilcs por Joan fet molla lema. però encara en queda Auiierich a l'aolo do la renovació do molta mos por fer. Que el camí conti- Foto: R.Fuentes L'Alcalde de Sant Cugat. Joan Aymerich, a l'uete la l'lama d^ la llengua Catalana es nua; encara que avui és més planer de l'encesa de la Flama, a l'rada de Con/lent podria dir qno hi havia oi missatge que el que van haver de fer dones i que els assistents •sentien dins els homes amb la voluntat i estimació Josep Barberà qui el lliurà a mossèn nals i entonaren l'himne nacional sons oors on l'aolo d'riici'Si do la per la tera. com fou el mestre Pere. Ambdós encengueren l'espelma català, ja oficial a hores d'ara, " EK Pompeu Fabra". llama. envoltada de senyeres. En acabat. Segadors", que l'ou seguit per tot el I.a participació dols diferents repre- Acabats els breus parlaments, els mossèn Pere dirigí unes paraules als públic en general. sontants do les ontitals organitzadores assistents pujaren a l'autocar que els assistents i donà la benvinguda a la La nostra eiutat un cop mes acollim \a ser acompanyada por nombrosos portà a dinar. Finalit/at l'àpat agafa- llama erigida com a símbol de la durant una setmana la Flama, que santeujjatenes desplaçats expressa- ren la carretera de tornada a Sant llengua e s t i m a d a per tot català. estarà al Monestir fins al proper dia Cugat on arribaren cap a les 20'45 Successivament. Josep Barberà teu 27 de febrer, i que sortirà portada per ment per a ai\o.

Sota un ool blau que donava mes bri- amb la llàntia encesa. Malgrat el can- un breu repàs de les anteriors edi- membres de diferents clubs d'excurllantor a la eerimoma es \an anar sament dol llarg viatge, tothom féu c i o n s . r e s u m í ois fets del dia " sionisme a peu fins a Montserrat. produint oK diferents parlaments que cap a la Plaça Oclavià satisfet per d ' e n t r a n y a b l e s i c o n m o v e d o r s " i Els 4 Cantons seguirà aquest esdede forma molt simple es \an eseoltar l'esdeveniment del dia . La torxa donà les gràcies a tots els assistents i veniment i recollirà en el proper al voltant do la tomba de Pompeu entrà al Monestir en mans de 1' a mossèn Pere per l'acollida de la número tots els actes celebrats, on hi participarà també la Coral Sant babra. Avmerieh, eom a representant Eduard Ciome/. membre del Grup llama al monestir.

Excursionista de Terrassa, qui passà Com a cloenda, la coral del Club Cugat i l'Esbart. de la nostra eiutat. manifestà el recoel relleu Joan Buscallà i finalment Muntanyec corejà cançons tradicioneixement al treball l'et per Josep barKI.I)A(VK)

A

gràfiques celler, s.a.

Vic 1 1 . 08190 Sant Cugat del V a l l è s T e l . 589 37 02 F a x . 675 21 7 2

•K^.

C/ Valldoreix, 64 - Tel. 674 45 45 Ctra. Cerdanyola, 38 - Tel. 674 09 71 Sant Cugat del Vallès

JV

Tren de rentat "SANT IX/IAGI" 11

CADENA ERVEIS RÀPIDS DE HENTAT

Canvi d'oli al moment amb la garantia

l'hi oferim el nostre

Rentat a mà "

un servei esmerat només per a vostè

Truquin's © 6 7 4 0 3 0 2 Hores convingudes c/ Estapé, 2 (cantonada Pg. Sant Magí) Sant Cugat del Vallès

i Rentat de motor

DIUMENGE, 28 FEBRER 1 9 9 3

ELS 4 CANTONS

L O C A L

13

Una paràlisi brusca de les inversions tin- Catalònia Ceràmic inaudria un efecte negatiu sobre les empreses gura noves ampliacions de Sant Cugat, declara Enric Renau El tinent d'alcalde, Regidor d'Economia i Hisenda, reivindica un canvi total del sistema fiscal espanyol.

J.MARC DE SEMIR.

E

ls pressupostos municipals per a aquest any es van aprovar el dia 11 de febrer en un ple extraordinari de l'Ajuntament de Sant Cugat.

Com ja va informar "Els 4 Cantons", el pressupost s'apropa als 8700 milions de pessetes, amb un nivell d'inversions de 3700 milions i una taxa d'endeutament superior al 23%. Per conèixer 1' opinió de l'equip de govern sobre els pressupostos municipals i el sistema fiscal espanyol parlàvem amb el senyor Enric Renau, tinent d'alcalde d'Economia i Hisenda.

PREGUNTA: Quina valoració general fa vostè dels Pressupostos del 93.

RESPOSTA: Els pressupostos d'aquest any s'han elaborat molt minuciosament tant a les partides d'ingressos com de despeses.

Aquestes partides s'han analitzat exhaustivament a fi i efecte d'encaixar-lo en la situació general de crisi que hi ha, a les necessitats de mantenir tots els serveis que té l'Ajuntament, i també a un cert nivell d'inversions que estan en curs i que s'han d'acabar.

P: Com considera que l'Ajuntament dediqui gairebé la meitat del pressupost en inversions, en un moment de crisi i recessió, quan la realitat economia i social aconsella el contrari?

R: Seria millor frenar molt més les inversions des d'un punt de vista tècnico-financer, però com que a l'Àrea de finances hem de servir a la globalitat de l'acció municipal llavors també és necessari intentar mantenir el ritme que s'estava marcant. Com que hi ha uns recursos legals i financers que ens permeten mantenir aquest ritme, tot i que seria més prudent no forçar

REDACCIÓ

E

intern. massa la situació, creiem plantejament que és bo fer-ho per aca- Evidentment sempre estabar tot el projecte inicial ria béja que hem de pende ciutat que estem portant sar que hi ha països on els ajuntaments recapten tot a terme.

D'altra banda una paràlisi l'IRPF i llavors són ells qui brusca de les inversions té fan la transferència. un efecte negatiu per a mol- El nostre sistema financer tes empreses de Sant és absolutament anacrònic Cugat, i nosaltres com a ens de cara als ajuntaments, és públic que som, tenim la inversament proporcional a responsabilitat d'afrontar les necessitats. Els ajuntala crisi. No és mai conve- ments han d'atendre les nient fer un tancament necessitats dels ciutadans molt directament i, en brusc de les inversions.

P: Quines seran les inver- canvi, els impostos ens arriben molt indirectament i en sions més importants? quantitats molt petites.

R: Primer, acabar el Centre Cultural i engegar la Biblioteca. Després inver- Hem de pensar que si un sions com el tema del resi- senyor paga 100 pessetes du mínim que representa només 13 van a parar a La resta uns 600 milions i és VAjuntament. marxa a d'altres organisfinançat de forma externa mentre que a per la Generalitat. mes Finalment s'ha de destacar Dinamarca és el 40%. Jo la connexió de la carretera faig una reivindicació glode Rubí amb 1' Autopista, i bal per un canvi total del l'asfaltat de nous carrers, sistema fiscal espanyol. així com la urbanització El tema de la cessió del 5% dels Districtes. de l'IRPF és un tema en el SOBRE LA POSSIBLE qual no es pot anar en pla CESSIÓ DE L'IRPF individial. Havent-hi una Associació de Municipis val P: L'equip de govern ha estu- més unir les forces i fer diat presentar una moció en plantejaments globals. En algun ple, demanant la cessió aquest moment no és una del 5% de l'IRPF com en reivindicació feta per nosald'altres ajuntaments de tres, encara no. Això no vol Catalunya? dir que no arribem a fer-la.

R: És un tema que està en

n moments de crisi econòmica i d' apatia general 1' empresa Catalònia Ceràmic, pertanyent al grup d'empreses Sugranes, ha decidit fer un pas endavant per afrontar els nous reptés d'un mercat cada cop més difícil i competitiu Les noves instal·lacions situades entre Cerdanyola i Sant Cugat, han estat inaugurades pel President de la Generalitat Jordi Pujol, el qual, en l'acte, féu elogi a l'esperit de lluita que l'empresa n'ha fet sempre el seu millor estendard.

Sugranes , coneguda per la majoria dels sancugatencs, es una empresa plena d' iniciatives que la família , ha anat plasman en la seva tra-

Foto: R. Ventura. jectoria any rera any.

L'any 1896, es fundà la divisió comercial del grup Sugranes, Catalònia Ceràmic, que avui, amb les noves instal·lacions ocupa una superfície de 1.000 metres quadrats d'exposició, i gairebé uns 3.000 metres de magatzems.

La família Sugranes, vinculada també a Sant Cugat, té una representació molt especial en l'esposa d'en Ramon Sugranes, l'escultora Elisa Arimany, de la qual hom pot veure a la Plaça del Rei de la nostra ciutat, el mosaic que forma tota la plaça; mosaic que en aquest moment és en fase de restauració.

Cal doncs felicitar tota 1' empresa per la iniciativa presa que sens dubte dirà molt cara al futur .

Inaugurat el Policlínic

H

a estat inaugurat el nou centre d'assistència mèdica, que es troba ubicat a l'Edifici Torreblanca de la nostra ciutat.

Aquest nou centre dotat de sofisticat equip mèdic, cobrirà la mancança en suport logístic al diagnòstic mèdic, com el de radiologia, ecografia o proves funcionals cardíaques.

El Centre és de caràcter privat, i té convenis amb diverses entitats mutuals.

Segons el doctor Cases, el seu objectiu és oferir un servei de qualitat a preus raonables, i sense les demores dels centres més massificats.

El centre recentment inaugurat per l'alcalde Joan Aymerich, es troba emplaçat en tres plantes del nou Edifici Torreblanca, amb una superfície de gairebé 2500 metres quadrats, i el total del personal que s'ocupa de les tasques d'assistència, serà d'unes 50 persones, entre personal sanitari i metges especialistes.

14

L O C A L

ELS 4 CANTONS

DIUMENGE. 2 8 FEBRER 1 9 9 3

Valldoreix centre del debat, en el ple de febrer Mascmés no es presenta i tots els grups polítics presentem una moció sobre l'EM D on /''insten que torni a la Comissió Mixta Paritària J.MAKC l)i: SI-MIR I dimarts pa^at dia Ió us \ a reuniré! consistori sanlcugaicnc en i."I pic oidittari LICl iik's de Icbrci L'ordre de! dia H'inhlava ;i H 111 caircgal. quinze punts. pero a l'hoia de dcbaiié'N es \a circumsciuue a dos piiiils al voltant de \alldoicix: l'intornié vuloraeu> sobre la Comissió Mixta Puritana (CMP) i una moció sobre l'Entitat Municipal Descentralitzada i I.MD).

Per la importància del debat. s'havia L'om ocal el President de I ' l : \ I D , Miquel Masanés. a C|in s' havia preparat un lloc en I" hemicicle santeugalcnc per assistir al ple. amb \cu però sense vol. M a s a n é s no \ a aparèixer. deixant d'aquesta manera d'exercir el dret cjue la llei li atorga.

Id ple anava precedit d'una l'ona polèmica amb la dimissió dels sen\ ors Masanés i Cueto de la Comissió Mixta Parilària. i la creació d'una comissió per a l'estudi de la segregació de Valldoreix com a municipi independent, per paït de la Junta Veïnal. Aquests esdeveniments han portal l'equip de govern i els grups opositors a ler una moció sobre l'i Ml)

Aymerich vol dissoldre la Comissió Mixta Paritària .[.MARC [)t SEMIE

L

a Junta de portav cus do la C o m i s s i ó Mixta Parilària K'.MI'i va sor convocada el proppassat dimecres 24 amb la no-presèticia dol senyor M a s a n é s . President de l'Entitat Municipal

E

Foto: Arxiu

necessari per arribar a una solució definitiva.

Van acordar finalment la reunió de la Comissió Mixta Parilària dins d'un termini no superior als quinze dies (a partir del Ió de l'obrer) per tal de reemprendre'n els treballs, i si no és possible, instar la Conselleria de Governació de la Generalitat sol·licitant la seva puntual intervenció en exercici de les competències constil a moció, constituïda amb el contucionals i estatutàries per tal de sens de tots els partits presents a garantir que les actuacions de l'HMD l'Ajuntament, vol deixar ben clar la s'ajustin al marc jurídic. posició del Consistori davant d'un A més de la moció, es va presentar lema que. com deia Jordi Casas. l'informe v a l o r a c i ó sobre la representant d'IC. "s'ha deixat portar Comissió Mixta Paritària. La CMP per un plantejament que és d'emotique va néixer el 20 d'octubre de v ita! i de relació epistolar".

1W2 haurà tingut una vida efímera, Ln la moció, els partits polítics es si Massanes no deicideix tornar-hi man i Testen en d e s a c o r d amb la com a \ ice-president en el terme de segregació de l'EMD per constituirI? ciics. es a dir abans del 2 de mare. se en municipi independent des de la La CMP s'ha reunit en quatre ocaconcepció del municipi com a un tol sions i l'àcord mes important a què unitari sense que aíxo anul.li la pluva arribar \a ser el tic seguretat ciuralitat i els trets diferencials dels tadana. diversos nuclis que el constitueixen.

II principi d'unitat es presenta com Pel que \'A a la participació dels a únic mecanisme per assegurar una grups de 1" oposició en el debat. redistribució equitativa i solidaria Partit Popular i Iniciativa per dels ingressos municipals entre els Catalunya van coincidiren lamentardiversos nuclis sense crear greuges se de l'àbséiiéia del senyor Masanés comparatius quant a l'assignació en el ple i de la seva dimissió de la CMP. .Ambdues agrupacions polítidels recursos públics.

Manifesten també que el futur cotn- ques van insistir en el tel que solapclcncial de l'EMD ha de passar ine- ment a traves de la CMP es poden ludiblement pels treballs i conclu- buscar s o l u c i o n s al tema de sions de la Comissió Mixta Paritària. Valldoreix. Jordi Casas d ' I C va I .'abandó de Masanés en paralitza el comentar que '"qualsevol plantejafuncionament i per tant la seva ment que surti d'aquesta línia enraabsència impossibilita el consens reix l'ambient, endarrereix la situa-

l'ic MunkipaX ció compeiencial de Valldoreix, i pot arribar a crear falses expectatives".

LI PSC. personalitzat en el senyor Gaya. es va desmarcar més de la postura de consens tot i manifestar el seu acord global amb la moció. Gaya va dir que "no creiem que l'exercici competència! hagi creat cap problema sinó que els problemes han vingut per l'incompliment, per part de I" Ajuntament, en part. i potser també de l'EMD. dels compromisos fiscals".

L'alcalde de Sant C u g a t . Joan Aymerich, va c o n t e s t a r insistint només que "les contradiccions han vingut per part de Miquel Masanés".

Va acusar el senyor Gaya "d'intentar voler erigir-se en el defensor de Valldoreix, i voler fer del senyor Aymerich el culpable de la situació quan vaig ser jo cpie va salvar 1' Kntitat Local Menor en el 85 quan Oriol Nicolau, alcalde socialista en aquell moment, va voler tancar-la". finalment es va aprovar la moció per unanimitat del consistori, lot i les petites divergències del grup socialista. Aquesta moció i el seu posterior debat van eclipsar altres punts d ' i n t e r è s de l'ordre del dia. que també es van aprovar, com l'aprovació inicial dels Lslatuts de l'Organisme Autònom Municipal "Centre Cultural Sant Cugat", l'adjudicació de les obres d'adaptació i rehabilitació de la casa Jaumandreu per a la ubicació de la Policia Local.i la creació de la Comissió Institucional de l'Anv Miró.

Descentralitzada (HMD) que \a abandonar la CMP el 4 de febrer deixant-la amb un futur incert.

En aquesta reunió, la Comissió Mixta Paritària no va arribar a cap acortl i l'únic lema do discussió va sor si es tancaven o no les portes al diàleg. Mentre que els r e p r e s e n t a n t s de P S C . d'Iniciativa per Catalunya i del Partit Popular de la C o m i s s i ó Mixta P a r i t à r i a volen d e i x a r temps a Masanés perquè retorni quan ho desitgi als treballs de la C o m i s s i ó , el s e n y o r .loan Aymerich. President do la CMP. en una roda de premsa posterior a la reunió, va declarar-se decidit a dissoldre-la si Masanés no es compromet a tornar de forma oficial a la C M P a b a n s del dimarts 2 de m a r ç . data límit q u e té per t o r n a r , s e g o n s la Moció sobre l ' E M D aprovada en el Ple de f e b r e r de l'Ajuntament de Sant Cugat. Si Masanés declarés la seva voluntat de diàleg sobre les competències de Valldoreix, la Junta do portaveus estudiaria la possibilitat de restablir l'ordre en el si de la CMP. però si no és així la dissolució es decidiria en el proper Ple Municipal de març.

La Junta de p o r t a v e u s és qui estudiaria la fórmula de plantejar la qüestió a la Conselleria de Governació de la Generalitat, tal i com va decidir el consistori s a n t e u g a t e n c en la j a c i t a d a Moció sobre l'EMD. perquè dictamini quines són les competències que ha de tenir Valldoreix.

L'Alcalde de Sant Cugat també va manifestar que Masanés ha quedat totalment desautoritzat pel fet de no poder decidir per ell mateix i per les contradiccions de dir que vol dialogar però al mateix temps no respondre a les peticions que en aquest sentit se li han fet des del Ple Municipal.

DIUMENGE, 28 FEBRER 1 9 9 3

L O C A L

ELS 4 CANTONS

15

Entrevista:

Miquel Masanés, President de l'Entitat Municipal Descentralitzada "El futur de Valldoreix passa per la Comissió Mixta Paritària, però amb un diàleg més sincer i més obert, i no amb amenaces i pressions."

J.MARCDESEM1R

E

] tema de Valldoreix, centrat essencialment en l'àmbit competència] de l'Entitat Municipal Descentralitzada (EMD), continua portant cua. El dimarts 16 de febrer, el Ple de l'Ajuntament de Sant Cugat va aprovar, de manera consensuada, ima moció sobre l'EMD, on manifesten que el futur competencial de Valldoreix, ha de passar per la Comissió Mixta Paritària (CMP).

Però aquesta Comissió va perdre tota legitimitat el 4 de febrer, quan Miquel Masanés l'abandonava deixant el seu càrrec de vice-president.

Masanés, President de l'EMD, segueix sent el centre de la polèmica.

PREGUNTA: Quines han estat les seves motivacions per abandonar la Comissió Mixta Paritària?

RESPOSTA: Jo ja no em sentia representat, i encara que he cercat el diàleg i he proposat una sèrie de solucions alternatives, no se m'ha escoltat mai. Com que veia que no hi havia solucions, vaig optar per abandonar la CMP. Aquest és el punt fonamental per a la meva decisió. Mai no he estat d'acord en la forma en què estava muntada i

és com anaven les sessions que es varen arribar a fer. Em veia impotent per a poder proposar cap tema. La CMP si que creiem que havia de fer-se, però no amb la seva composició, ja que la paritat mai ha existit.

P: Per què no va assistir al Ple de febrer, quan havia rebut l'ordre del dia, on hi havien dos punts que el tocaven directament: la valoració dels tres mesos de treball de la CMP i la Moció sobre l'EMD? R: Fou una gran sorpresa per part meva, quan em vaig assabentar que els fusters havien treballat a corre-cuita, perquè jo tingués un Hoc en l'hemicicle quan fa sis anys que el demano.

No hi vaig assistir per casualitat, no hi havia cap intenció, sinó que em podia sentir molest a partir del moment en què no tinc els punts de l'ordre del dia. La Moció sobre l'EMD no la tenia. No em sentia vinculat a anar-hi d'aquesta forma.

Si hagués tingut els punts, clar que hi hagués anat a participar, perquè el que digui consti en acta.

P: Tot el consistori santcugatenc ha manifestat en la Moció que el futur de Valldoreix passa per la CMP, i l'insten a tornar-hi. La seva posició

és ferma, definitiva. o pensa tornar-hi en el termini de 1 5 dies. és a dir, abans del 2 de març?

R: En lloc de 15 dies se m'ha preparat una proposta que el dimecres 24 hi havia una Foto: Arxiu reunió de la CMP, a la qual no em vaig presentar per considerar-la com un xantatge, com una amenaça, no és forma d'actuar. No he tingut temps d'estudiar la Moció. No puc canviar la meva decisió en pocs dies, perquè crec que no hi ha motius per a fer-ho, si no s'estudia i es planteja d'una altra manera la CMP. La solució de Valldoreix passa per la CMP, però amb un diàleg més sincer i més obert, no amb amenaces i mocions que denoten agressivitat i intolerància. No puc assistir a aquesta reunió sota aquesta pressió.

P: El senyor Aymerich va dir en el

Cueto, vocal de la Junta Veïnal de Valldoreix, dimiteix Masanés presenta una moció d'urgència en el Ple de l'EMD on demana que la Comissió Mixta Paritària reemprengui les seves tasques J.MARC DE SEMIR

E

l proppassat dijous 25 es va celebrar la sessió ordinària de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix (EMD). en un saló de Plens que va quedar petit per la forta afluència de públic. És veritat que l'acte venia precedit per una forta polèmiqua al voltant de la Comissió Mixta Paritària. la possible dimissió del senyor

Cueto i el conseqüent canvi de govern en l'Entitat Municipal Descentralitzada.

La sessió no va decebreningú ja que es van complir les

expectatives.

Masanés va trigar però finalment, després d'aprovar tots els punts de l'ordre del dia excepte el referent a la delegació de facultats recaptatòries de multes sobre tràfic en la Diputació de Barcelona, que segons el propi Masanés es va deixar sobre la taula "per no afegir més llenya al foc", i va arribar una moció d'urgència sobre la continuïtat de la Comissió Mixta Paritària Ajuntament de Sant Cugat i l'EMD de Valldoreix.

Aquesta tàctica política de Masanés li va donar bons resultats en el Ple anterior. quan es va presentar una

Moció d'urgència sobre una Comissió que estudiarà la viabilitat de la segregació de Valldoreix amb els vots de CiU i PSC. Però el dijous el representants de CiU a la Junta Veïnal ja venien preparats. i van votar en contra per considerar-la "un atac per sorpresa" i van seguir argumentant que "a nosaltres ja no ens pren el pel ni vostè (Masanés) ni la senyora Pérez". També van acusar al President de la EMD "d'entrar en el joc de la il·legalitat permanent".

La moció es va aprovar pels vots de Masanés i de la senyora Carme Peréz, la absten-

Miquel Masanés Ple que desconeixia totalment el programa polític del senyor Masanés.

Em podria dir quin és aquest programa?

R: Es molt senzill i molt clar: la defensa a ultrança de la independència de Valldoreix, enfront de l'Ajuntament de Sant Cugat, defensar l'autonomia que té 1"EMD. És l'abanderat del meu programa. Després es podrà distribuir en les branques que es vulgui, però és defensar l'autonomia que té constituïda i que està refermada democràticament per la Generalitat.

ció de Miquel Cueto i els vots desfavorables dels dos representants de CiU. En el text de la Moció es manifesta la n e c e s s i t a t que la C o m i s s i ó Mixta Paritària reemprengui les seves tasques per arribar a definir l'àmbit jurídic de l ' E M D . Es sol·licita la convocatòria d'una sessió de la CMP per al proper mes de març en la qual s'introduiria una proposta d'acord sobre "la modificació del règim jurídic i de funcionament de la CMP".

Un altre dels e s d e v e n i ments esperats era la possible dimissió de Miquel Cueto, vocal de l ' E M D .

Doncs bé, va arribar després de la votació de la Moció d'urgència sobre la CMP en la qual el senyor Cueto es va abstenir.

Miquel Cueto no dimiteix

p e r q u è ell vulgui, sinó perquè li ho va demanar Miquel Masanés, persona que li va atorgar la seva confiança i que ara li ha retirat.

Miquel Cueto va llegir una carta de d i m i s s i ó en la qual explicava les raons de la seva actitud, raons que es basen en les discrep à n c i e s amb el senyor M a s a n é s en dues votacions a la Comissió Mixta P a r i t à r i a . Cueto marxa però deixa ben clar que pensa tornar perquè pensa seguir essent veí de Valldoreix i "el inundo de la política da muehas vueltas".

Ara s'obra un parèntesi en la vida pol íi i ca de Valldoreix, el temps que el senyor Masanés tomi a reconstruir un nou equip de govern per a l'EMD. on el pacte amb els socialistes

o

CUANDO LA INGENIERIA ABRE EL FUTURO

Cuando la ingeniería avanza, cl automóvil descubre nuevas perspectivas de futuro.

Interpretando una nueva escala de valores, donde la ecologia, la seguridad y el uso racional de la energia se imponen.

Catali/ador de 3 vías, Sistema de Ci neurones Activos, Estructura de Protección Lateral o la incorporación de plasticos reciclables son algunas de las respuestas de Opel.

L E

/

Avances ya incorporados de sèrie, con el eshier/o suplementario de no repercutir en el precio final.

Logros que definen a un automóvil con proyección de futuro, donde las nuevas inquietudes y exigencias se funden con el placer de conducir, en el camino del futuro.

El camino Opel.

e P E R A M 0

Autocugat

Ventas: Avda. Torreblanca, 2-8. Tel. 589 32 00 Taller: Camí de Can Caldes, 18. Tel. 589 45 20 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS CONCESIONARIOS OFICIALES OPEL. MEJORES POR EXPERIÈNCIA.

m

i-3

El Carnaval ha omplert carrers i places de la nostra ciutat amb disfresses per a tots els gustos.

El Dràcula a estat la disfressa més escollida, els venedors de la Plaça Pere San els més engrescadors, l'escola Pins del Vallès els més originals, Mira-sol per primera vegada ha portat el carnaval a l'inaugurat Casal i com cada any el carnestoltes va ser cremat amb l'animació eeneral.

18

ELS 4 CANTONS

DIUMENGE. 2 8 FEBRER 1 9 9 3

LOCAL

Tres de març, Sant Medir Un aplec amb gresca i festa ... I per Sant Medir, les faves van florir!

MONTSE SAN

L

c ni p c i a il o i Dioclccia \ a desencadenar una aferrissada persecució contra els Cl | s | [ a i l s .

\ Barcelona. Dacià. humc dcspiatal i saneu inari. v a perseguir iimh moll de /el els qui professaven la fe de C'rNt. Ian perillosa \a tornar-se la situació que Se\er. bisbe de bareelona. a prec dels seus. es \ ;i amagar a la casa de ducs germanes: Juliana i Somproniaiia. l'oro cap amagatall no era prou segur. Bon aviat, els soldats varen descobrir on s'amagava el bisbe i viircn anar a detcnir-!o.

Avisats per un amic. Sever i Ics ducs doncs \an l'u gir per la serra de Collscrola mirant de cercar refugi.

Anaven a peu i els seus pers e g u i d o r s no els p e r d i e n petja i els e m p a i t a v e n de molt a prop.

A i \ í . els uns i els altres varen a r r i b a r a una vall onihrívola i verda amb un rinet remorós que anomenaven la vall del Ciausae.

A la vall lli havia una petita masia amb camps molt hen conreats i vinyes. Vora del riuel. un bonic treballava plantant llavors de laves.

En veure el cansament dels

pobres fugitius, Medir. perquè aquest era el nom del pagès, va córrer a donar los beguda i aixopluc.

I. assabentat del que els passav a. els encaminà cap on (robarien amagatall i refugi segur, mentre ell. en Medir, provava d'aturar-nc els perseguidors.

I Medir va continuar la tasca de plantar les laves.

Cap al migdia van aparèixer els s o l d a t s i en v eurc el pagès tan ficat en aquella feina, el varen cridar: - Ep. bon home. Que has vist p a s s a r per a q u í uns que corrien'.'

- Prou.

- 1 l'a gaire'.'

- Prou!

- Què vols dir'.' Hls has vist o no'.'

- Prou que els he vist.

- Digues-me. quan han passat. maleït pagesot!

- 1 ves! Quan jo plantava les laves -i amb la nià va assenyalar els camps.

El soldat va girar el cap i amb un crit d"indignació va t r a v e s s a r amb l ' e s p a s a el bon pagès pensant que li prenia el número ja que les llavors de les faves havien germinat només en mig dia i ara les plantes que Medir plantava a trenc d'alba eren altes i florides.

La sang del bon pagès va

•

esquitxar les flors blanques i des de llavors les flors de les faves porten una ratlla negra en senyal de dol pel crim.

Mentretant. Sever i les dues dones eren a prop de l'actual Can Borrell i. c a n s a t s , es varen a i x o p l u g a r sota un e s b a r / e r que al veure els pobres fugitius, va amagar les seves punxes per tal de no fer-los mal.

Allà els varn trobar els soldats i diu la llegenda que aquell esbar/er mai més no va treure punxes, i fins fa cent anys. encara se'l podia veure al jardí que deien do Cal Savi.

Més tard. la gent de la vall del Gausac varen escollir el bon Medir com a patró, i així es va bastir la seva petita capelleta que va ser parròquia durant molts anys. i que sempre depengué del Monestir de Sant Cugat.

Els vilatans de Sant Cugat anaven a l'ermita el dia dol sant en un aplec joiós i animat, i després do missa hi havia sardanes, costellada i festa grossa amb ball a la tornada.

Les colles de Sant Medir Pels volts del mil vuit-oonts. en Pere Vidal, mosso de Sant Cugat, va casar-se amb una noia de Gràcia, i el matrimoni es va establir a la vila de

rf~*«*

7**"* "ÍPN

l'oto:

Uanias

Vista de

l'Aplec

Pep Blanes amb la seva col·laboració, ha volgut afegir-se a la festa de Sant Medir. la noia. on varen posar un forn.

L'any mil vui-cents trenta, es va declarar una epidèmia de febre molt dolenta a Gràcia. i molts hi varen morir.

En Pere Vidal va c a u r e malalt i, mentre era al llit va fer la prometença que si sant Medir el guaria, cada anys aniria a l'aplec.

1 el forner es va curar.

L'any següent, en arribar la festa de Sant medir, fidel a la seva prometença, acompanyat d'un tamborí i un flaviol, va r e c ó r r e r els carrers de Gràcia perquè tothom s'assabentés ben bé del que feia. i després va anar cap a la vall de G a u s a c . a l ' e r m i t a de Sant Medir.

L'any següent, una petita colla d'amics i coneguts es va afegir a la cavalcada. I poc a poc. la festa de Sant Medir es va fer un costum entre els forners de Gràcia i Sant Gervasi.

Més tard. els carboners de Sarrià, que portaven carbó als forns de Gràcia, es van i n t e r e s s a r per la festa, i també formaren colles, i els de sants i els d'altres barris de Barcelona, fins que avui si'm v mt i nou o trenta Ics c o l l e s de " M e d i n s " que veuen a l'ermita.

Los c o l l e s , quan passen

davant del cementiri de Sant Genis, mai no es descuiden de resar el Parenostre d'en Vidal, en record d'on Porc i de la seva prometença.

La gent do Sant Cugat som. doncs, els amfitrions, i els banderers de les colles, amb les seves banderes i estend a r d s que es troben a m b nosaltres per a retre junts un homenatge al bon pagès de la vall de Gausac.

La P e n y a Regalèssia, l'ermita i la campana La Penya Regalèssia és un grup de "joves eixerits" que. des dels anys quaranta, que varen fundar-la amb l'excusa de fer un equip de futbol. semprte ha tingut ganes de gresca i moviment.

A q u e s t s nois grans plens d ' a n i m a c i ó i d ' i l . l u s i ó os dediquen des de fa molt do temps, a recuperar i protegir les t r a d i c i o n s del nostre poble.

Són ells qui. des de fa temps. netejaven, enramaven i disposaven la petita capella els dics abans de l'aplec, per tal que l'aplec fos un èxit.

L'any passat varen adonar-se que l'ermita os despalçava cap al sud-.per a evitar el consegüent perill, i sonso aiTonsar-sc per la feinada que això representava. varen cercar solucions.

DIUMENGE, 28 FEBRER 1 9 9 3

LOCAL

ELS 4 CANTONS 19

Les campanes enguany repicaran més que mai a l'ermita de Sant Medir

U

nes empreses ubicades al nostre municipi. varen donar suport a aquesta tasca amb generositat, i varen cedir els materials necessaris. i els nois de la penya varen posar-hi el seu treball.

Gràcies a aquest esforç, la capelleta, té un mur de contenció que reforça els fonaments.

Per a no fer lleig o desmerèixer el conjunt, el mur, està recobert amb les mateixes pedres que formen les parets de l'ermita.

Sant medir està, doncs, més bonica que mai, però...

Sí. sempre hi ha un però. A l'espadanya de l'ermita hi manca una campana.

Diuen que a principi d'aquest segle, va desaparèixer, però ningú no sap ni quan ni per què va desaparèixer la segona campana de l'ermita. La Penya Regalèssia amb la il·lusió de veure la capelleta completa i més bonica que mai, va començar a cercar la manera d'aconseguir una campana.

Una feina no pas fàcil, us ho asseguro.

1 va succeir el miracle!

Quan la Federació de Colles de Sant Medir de Barcelona es va assabentar del desig de la Penya Regalèssia, el féu seu. i així, aquest any els "Medins" de Barcelona han aconseguit una campana per a l'ermita. És una campana de cent cinquanta quilos i seixanta centímetres de diàmetre.

T/^m^

Els "nois" de la Penya Regalèssia La campana fou batejada al Monestir el dia vint-i-u de febrer, a missa de dotze.

Mossèn Pere va presidir Tacte. al qual hi varen assistir representants de les colles de Sant Medir de Barcelona, amb els regidors de Gràcia. Sarrià i Sant Gervasi, la Penya Regalèssia i molta gent de Sant Cugat.

Es va fer notar l'absència dels representants del nostre Ajuntament, segons que manifestaren els organitzadors de l'acte.

amb la nova

Els padrins: Joan Buscallà. representant de la Penya Regalèssia . Vera Siebcken de Pinet i Encarna Roca i Pascual. representants de la Federació de Colles de Barcelona, emocionats i cofois, foren els primers de fer dringar la campana, i després ens hi vàrem afegir tots amb molta il·lusió.

Dilluns al matí, molt d'hora, es va procedir a penjar la campana a l'espadanya de l'ermita. Era molt bonic veure amb quin entusiasme els "nois" de la

campana

Penya Regalèssia estiraven les cordes i asseguraven la corriola o. com a poc a poc, la campana pujava allà dalt.

Enguany, la capella de Sant Medir estarà més bonica; la festa serà més festa, i les campanes sonaran més fort i arribaran ben lluny per a convocar l'aplec i retre homenatge al nostre Patró, el bon pagès Medir.

Bona festa, us esperem a tots a Sant Medir el dia tres. i que Déu i el Sant ho facin bò!

SU TELEFONO...

i GASTA MUCHO ?

AHORA PUEDE HACER LLAMADAS TELEFONICAS MAS BARATAS. NO LE OFRECEMOS TARIFICADORES, LIMITADORES, DISCRIMINADORES NI CONTADORES DE PASOS.

jjSORPRENDENTE!!

Con mSÀiSCX, mientras usted teclea el número de telefono a llamar , podrà indicar cuantas pesetas quiere gastar en esa llamada( como si introdujera monedas).

Unos segundos antes de que se agoten, le avisarà por su mismo telefono sin perturbar la conversación.

Habrà conseguido decir lo mismo empleando menos tiempo.

CONSULTENOS:

Pg. Sant M a g í , 26 - 0 8 1 9 0 S a n t C u g a t del V a l l è s T e l . 6 7 4 3 0 48 • F a x . 5 8 9 46 09

20

LOCAL

KLS4 CANTONS

Per la ruta de les Ameriques

DIUMENGE. 28 EEBRER 1993

(3a. part)

L'aventura de quatre santcugatencs que van reproduir el primer viatge de Colom.

XAVJHK BORRÀS Arribada a Les Bahames

P

er li. cl 22 do desembre a la nit. van arribar a la costa de l'illa de San Sahador. La regata ha\ia acabat l'eia Ires dies. el ll). però rnriianií/aeió esperava eN participants fins al 23. Dels quatre vaixells petits. l'A/nies va ser el segon en arribar. Ll primer ha\ia arribat aquell mateix dia al mati. L'n altre es va retirar, i el darrer va arribar el dia següent.

Ls difícil de descriure, però

fàcil d'imaginar, l'alegria d'en Jaume, l'Agustí, en Joan i en Ton quan per li \an tocar terra. Kstaven més prims: qui més qui menys havia perdut tres o quatre quilos de pes. Malgrat això. tots eren en un excel·lent estat de salut. Lis van anar a recollir membres de l'organit/aeió. L'endemà \ an ser rebuts pel governador de l'illa, qui els va ícr el regal simbòlic d'una fruita i un pa típic, que ells es van cruspir amb delit. Desprès de tant de temps sense menjar pa fresc. aquell tenia sabor a glòria. I després de tant de temps sols

També a alta mar es té cura de l'aspecte Cal estar ' 'guapos'' per l'arribada.

personal.

a la mar. la secretària del governador semblava la dona més bonica del món.

Acostumats al sacseig continu del vaixell, van trigar dies en poder caminar per terra ferma amb normalitat. Ho feien balandrejant-se. com ànecs, i no podien fer més de cent metres sense cansarse. Fins i tot es marejaven.

El primer que van fer en terra ferma va ser esmorzar amb ous remenats, cansalada. pollastre, fruita i cervesa fresca. També van anar a banyar-se a la platja.

Submergir-se a l'aigua tèbia del Carib era un autèntic luxe després de tant temps rentant-se a cops de cubell.

El viatge, però. encara no havia acabat. Després de fer la recepció oficial, la visita turística a l'illa i plantar la palmera que duien al vaixell -tots els participants en portaven una, que van plantar a una avinguda de San Salvador en un acte simbòlic- van tornar a embarcar-se fins la península de Florida. des d'on agafarien l'avió de tornada a casa. Miami hi van arribar també de nit. Van anar a l'hotel i. un cop for-

IM proposta per tornar amb no els ha entusiasmat malitzats els tràmits duaners, van agafar l'avió de tornada.

L'A/uIes va romandre al port de Miami, on encara hi és, esperant el moment de tornar tletat com a mercadeAra que ja han passat uns quants dies des del final de l'aventura, tots quatre han recuperat, més o menys, el pes i el ritme de les seves feines respectives. Els cabells d'en Joan han tornat a créixer, i la vida ha tornat a ser el que era abans... Encara que no del tot. Tots quatre

canoa fins a Sant Cugat confessen que moltes vegades es descobreixen a ells mateixos distrets, amb el pensament perdut en algun punt de l'Atlàntic. I es que. diuen, la salnitre se't fica al cervell. Potser algun dia hi tornaran, al mar. De fet. tant l'Agustí Gutiérrez com el Jaume Sànchez preparen. cada un, viatges més curts.

Perquè, malgrat les penalitats, les privacions i els ensurts, l'experiència té quelcom d'absolutament fascinant, quelcom que fa que valgui la pena viure-la.

ARMERIA - ESPORTS

sabartés, s.l.

Especialistes en: * CAÇA * CAÇA SUBMARINA * TIR AL PLAT, PRECISIÓ I VOL * PESCA ESPORTIVA MAR I RIC * ARQUER/A * DARDS * BILLARS ... i molts més esports.

MATERIAL ELECTRIC I IL·LUMINACIÓ Distribuïdor oficial de:

s

O B E R T U R A V E D A D E P E S C A D E LA T R U I T A A L ARAGÓ D i u m e n g e 19 de M a r ç SERVEI POST-VENDA ASSEGURAT PER TALLERS PROPLS Carrer Maximi Fornes, 28-30

08191 - RUBÍ - T E L F / F A X . 6 9 9 0 2 8 5

LAMP GEWÍ5S iGuzzini Pg. Sant Magí, 26 • 08190 Sant Cugat del Vallès Tel. 674 30 48 • Fax. 589 46 09

Cada 15 dies, ELS 4 CANTONS SANT CUGAT RIUS I TAULET, 20

tT 6 7 4 68 4 7 IDEAS ORIGINALESA SU MEDIDA

D I S E N O , C O N S T R U C C I Ó N Y M A N T E N IMI E N T O DE PISCINAS - RIEGOS - MAQUINARIA JARDIN

DIUMENGE, 28 FEBRER 1 9 9 3

C U L T U R A

ELS 4 CANTONS 21

Santcugatencs il·lustres Vicenç Caldes i Arús (1886-1969), escriptor. (la. part) JOAN AULADELL i SERRABOGUNYA

V

a néixer a la nostra vila el 8 de novembre del 1886, essent batejat a l'església parroquial pocs dies després. La inscripció del Llibre Registre ens diu que era fill de pere Caldes, natural de Sant Cugat, i d'Anna Arús, del Papiol: avis paterns, Fèlix Caldes i Carme Pagès, de Sant Cugat i del Papiol.

La nissaga Caldes és molt arrelada i estesa a la nostra vila i terme. Ho palesa l'antiguitat dels masos que en portaren el cognom: Can Caldes del Pla (actualment Torre de la Llebre) en els segles XV i XVI: Can Caldes de la Muntanya (actual Can Llobet).

en el XVI; Can Caldes de la Riera, l'únic que n'ha servat la continuïtat patrimonial des del segle XVI fins als nostres dies.

Desconeixem si els llunyans avantpassats del futur escriptor provenien o no d'aquells masos; en tot cas, els més immediats aparenten ser gent humil i sense relació directa amb aquells. El registre del bateig d'en Vicenç descriu el pare com un simple peó.

En aquelles dècades la vila i terme, d'activitat essencialment vitivinícola, es trobava immergida en profunda crisi econòmica provocada per la "malura vella" l'oídi. primer, i la "malura nova", la fil·loxera, posteriorment, que aquí es manifestà entre

La reina de la festa dels Jocs Florals 1907, celebrats al claustre del Monestir, la santcugatenca Eulàlia Valls i Sayol.

Vicenç Calders.

Foto cedida pel seu fill Pere Calders 1883 i 1887. El lent i continu creixement de la població experimentà una brusca davallada; els 2.548 habitants censats l'any 1877, passen a ser 2.523 el 1887. 2191 el 1897 i 2.126, la xifra més baixa registrada, l'any 1900, amb una pèrdua de població de l'ordre del 18 per cent.

Creiem, doncs, que Pere Caldes, amb l'esposa i fill. serien un més dels joves matrimonis que es veieren forçats a cercar fora condicions de vida més favorables.

De fet, les primeres notícies que ens han arribat del jove Vicenç Caldes i Arús, de les seves afeccions i activitat. provenen de Molins de Rei -fins al punt que algun biògraf ha arribat a creure que n'era fill- o de Barcelona, on finalment passà a residir amb els pares. El nou ambient deuria ser propici perquè en el jove santcugatenc es manifestessin unes afeccions que tal vegada no haurien pogut germinar en el poble nadiu: la poesia, la literatura en general, conreada amb apassionada vocació.

Pel juny del 1901. quan tot just tenia uns quinze anys. intentà que li fossin publicades unes composicions a la revista "Catalunya Artística", de Barcelona, sense èxit. Ho aconse-

fCRRCTCRIA

guirà poc després a "Gent nova" (1903) i a "La Barretina" (19031904); fins accedir a "Catalunya Artística" (1904). "Joventut" (1904) i "Talia" (1905).A Molins de Rei dirigeix "Enllà. Revista Literària nacionalista" (1906), en la qual van apareixent nombrosos articles i poesies seves. Escriu poemes, narracions, articles sobre política o teatre a "Estil" (1907), "Cu-Cut", "La Tralla". "Catalana", "De tots colors" (1908), "El Tetare Català" (1912)....

"Estil", revista literari-artística, li confià l'organització del "Meeting Pro-Art" que l'Associació de Lectura Catalana dedicà a la cultura popular el juliol del 1907. Hi col·laborà conjuntament amb Diego Ruiz -metge escriptor, cosí de Picasso-, Adrià Gual. Pous i Pagès, i l'Ignasi Iglesias.

El 9 de setembre d'aquell any 1907. participà en els "Jochs Florals", convocats al seu poble nadiu, en els claustres de Sant Cugat del Vallès, pels poetes catalans, per tal de conscienciar i estimular el país en la restauració i conservació del Monestir, i divulgar-ne el coneixement i la història.

Vicenç Caldes hi presentà "La eterna glosa", primer accèssit al premi de la Diputació atorgat a Manuel Folch i Torres. A destacar que la reina de la festa fou la venerable vallesana, quasi octogenària, Eulàlia Valls i Fayol, que, vestida a l'antiga usança comarcal, acceptà il·lusionada la distinció.

Esposa de Jaume Auladell i Pahissa, i fundadora d'una nissaga d'artesans fusters, era natural del Papiol i, versemblantment, prop-parenta per part de mare, Fayol, del nostre literat.

Rectificació sobre l'anunci anterior.

Li oferix la possibilitat de fer-li l'ordinador a la seva mida.

-££sfccv

TAY 386 DX/40 Mhz, Mini Torre, Ram 2 Mb, disc dur 105 Mb, FDD 3 1/2", Monitor color 0.39, S.O. DR-DOS 6.0.

Pts 159.900.- IVA inclòs

REPARACIONS INSTAL·LACIONS Aigua - Gas - Electricitat Medir G ó m e z i Canals SUBMINISTRAMENTS INDUSTRIALS - MAQUINÀRIA ELECTRICITAT - BRICOLATGE - JARDINERIA c/. FRANCESC MORAGAS, 44 - c/. GIRONA, 3 - Tel. 675 01 75 SANT CUGAT

INSTAL·LADOR AUTORITZAT C a m í d e la C r e u , 6 - Local 3

^ 674 35 58 0 8 1 9 0 Sant Cugat del Vallès

22

E S P O R T S

1:1,S 4 CANTONS

UN SANCUGATENC SELECCIONADOR DEL FUTBOL FEMENÍ CATALÀ

L'empresa de Ballesteros construirà el camp públic de Can Sant Joan

ANNA BORAl

REDACCIÓ

C

T

arles Munueru. veí de la nostra localitat. és ei nou encarregat de la seleeeio catalana de lutbol femení. Miiimera te 42 anys i \ a comentar la se\ a trajectòria esport i\ ajudant a futbol a l'equip de Sant Cugat. tormant paït desprès del juvenil del Terrassa, i d'aquí arribà a la .vi Div ísio. a les liles del (iav à. Però \ a tornar a Sant Cugat i porta \ nit temporades com a entrenador: primer del Ripollet, després de la Selecció Catalana de futbol sala masculí i finalment del l.a Llagosta.

Ara es el nou seleccionador. càrrec que ha aconseguit després que el seu amic Marc Serrano preferís deixar la selecció per signar amb el Terrassa: com explicava en Carles Matinera a Kls 4 Cantons això és a causa de la dificultat de compaginar la vida labora! amb l'esportiva i fins i tot només dedicant-s'hi a la segona hi ha projectes que no es poden assumir.

Pel que la a la no\a etapa.

Munuera comentava que s'ho havia agafat amb molta il'lusió i al preguntar li com anaven les evolucions de les noves alumnes \ a dir: "és una nova experiència per a mi i ha estat una cosa agradable perquè no em pensava que les noies sabessin jugar a fubol tant. tot i que el joc és més lent i es deixa jugar més la pilota que al masculí".

L'objectiu més proper és fer un bon paper al Campionat d'Espanya de Seleccions Territorials la primera fase del qual jugaran a finals de març a Lloret contra les alineacions d'Andalusia.

Madrid i Astúries.

L'EQUIP DE VOLEI AMB UN PEU A LA FASE FINAL D'ASCENS RmACCiL> es noies del Sarrià-Sant Cugat encara no han perdut cap partit des que comença el campionat. Les jugadores de I' Emil Trenev tenen moltes ganes de finalitzar aquesta primera fase i

provar les seves forces davant d' equips com el Coruna i el Toledo (aquest només ha perdut un set en aquesta fase i amb els quals es disputaran l'ascens a la divisió d'honor on juga l'èlit del volei a nivell estatal.

EL CLUB SQUASH SANT CUGAT: TOTA UNA CANTERA

Santi Grau. el Joan Casas i el Marc Bieto. tots tres per sota dels 16 an\s i ja al primer equip.

Actualment, és el Santi Altarriba qui s'encarrega de l'entrenament del jovent. HI jugador nacional -situat entre els v int primers- dedica algunes tardes de la setmana als 24 alumnes amb edats compreses entre els cinc i els set/e an\s. Ln Ventura Coeh va comentar a Kls 4 Cantons el perquè de la importància d'aquesta escola: "potser els nens no toquen totes les boles, però aprenen l'esport i li agafen afició". Així doncs, encara que no se'n conegui gaire. sempre es pot aprendre i res millor que començar quan s'és petit.

L

A N N A BORAL

E

l Club Squash Sant Cugat continua tenint l'escola d'esquaix pera nens que la uns anvs va encetar en Ventura Coeh. quan va decidir promocionar aquest esport entre els fills dels seus socis, els quals s'ho miraven amb una mica de por. de la mateixa manera que es mira tot allò que no es coneix.

Ara molts d'aquells nens han crescut i alguns d'ells juguen d'alio més bé. com el

DU'MHNCií;. : s 1 l-BRl.R 1 W

al i com va p u b l i c a r ELS 4 C A N T O N S . l'empresa Trajectory. vinculada a Sevcriano Ballesteros, serà l'encarregada de construir el camp públic de golf de C a t a l u n y a en els terrenys de V 1NCASOL. a la finca Can Sant Joan. entre els t e r m e s m u n i c i p a l s de Sant Cugat de Valies i Rubí.

HI camp es construirà en dues fases. La primera, amb una inversió de 400 milions de pessetes per a fer els nou primers forats, i eleamp de pràctiques, i la segona, durant la qual es construiran els restants nou forats.

Les institucions que participen en la construcció són: Consell Superior d'Esports, Conselleria de Política Territorial i Obres

Públiques de la Generalitat de Catalunsa. la Secretaria General de l'Hsport. així com les federacions catalana i espanyola de golf. La taula de contractació ha aprovat el dissenv presentat per Ballesteros i l'inici de les obres de construcció. En el termini d'un any es podria jugar en aquesta nova instal·lació gollïstica que explotarà la Federació Catalana de Golf.

Rècord de participació en e Catalonia Golf JACINT. FELIP

A

quest cap de setmana es disputa en el Club de Golf Mas Nou de Platja d'Aro, la tercera de les proves que configuren el calendari del circuit Catalonia Golf", creat pel C o n s o r c i de P r o m o c i ó Turística de la Generalitat, especialment adreçat als jugadors amb llicència independent o pertany ents a clubs sense camp.

Les inscripcions de cara a la competició d'aquesta setmana, superen les 200. establintse un nou rècord quant a nombre d'inscrits.

La setmana vinent, el Catalonia Golf es trasllada a les comarques de Tarragona, concretament al Club de Golf Bonmont Terres Noves.

Les inscripcions es poden fer directament trucant al telèfon del club. Els dies de competició són dissabte i diumenge.

Sense canvis en la c l a s s i f i c a c i ó del G P Catalunya-Segura Viudas Després de la disputa dels dos primers tor

neigs corresponents al GP Catalunya-Segura Viudas. a Pals i a Llavaneres, la classificació continua encapçalada per l'equip format pels golfistes: Magí Sardà. Franeisco GarcíaMunté. Enrique Saenger i Santiago Ollé. El millor equip a Llavaneres fou el capitanejat per José Felipe Bertran de Caralt. que va totalitzar 199 cops. L'equip millor classificat de Sant Cugat és el de Maria José Hojas. format per: Maria E. S o e i a s . Malu Van Wijk. i Elisabeth Díaz, situat en el lloc número deu.

David Valls i Mireia Beltran foren els millors recorreguts individuals. E) calendari del GP Catalunya-Segura viudas de Golf, ha sofert una lleu variació al canviar l'escenari del proper torneig, previst al Club de Golf OsonaMontanyà-El Brull, pel del Club de Golf Costa Daurada, a causa que el primer estarà en fase de preparació cara a la disputa de l'Open Heineken Catalonia. l'únic torneig del circuit europeu que es disputa a atalunya.

U N A P I S C I N A AL SEU G U S T ORDINASOFT

ÍHl!íí3J:±lIM±ttíÜH^

Informàtica d'Lmpresa Rbla Can M c a , 9 Tel. i Fax 675 32 03 - Apt Correus 350 08190 Sant Cugat del Valies

dbse/ruiís SERVIU GRATUÏT A DOMICILI Mercat Municipal l'cnSan Parada \l^ • 3 5X9 44 81 MM>n: SL!:il ( in

^-v-%^<^&-Xk&l CONSTRUCCIÓ I p & p MANTENIMENT í / -h

*ïï 589 25 29 Sta. jooqu.ma, 18 08190 Sant Cugat d& Valies

... I SENSE PROBLEMES

DIUMENGE, 28 FEBRER 1993

ELS 4 CANTONS

23

Estem de promoció!! ara aquest num. 8.000 exemplars gratuïts ... i més de 20.000 lectors!!

El nostre objetiu: informació al ciutadà i la promoció del comerç local

589 15 90 *& 674 01 Suscripcions Punts que col·laboren en la distribució de Els 4 Cantons SANT CUGAT Llibreria-Papereria Antoni c/ Santa Maria, 35 Alexandria c/Villa, 10

Llibrerria Amparo C/ Alfonso Sala, 38 El Quiosc Pça Pere Sant Cuadricula Ctra. Cerdanyola, 41 Papereria Torras Pg. Torreblanca, 31 Jordi Llibres i Papers Santiago Rusinol, 11 Tafer Francesc Moragas, 28

•

Publicitat Quiosc Futbol Rambla del Celler, s/n Xanfrà Rambla del Celler, 97 Paper-Paper Rambla Ribatallada, 4 Papereria Cami Sant Martí, 18 Papereia Kentia Sant Antoni, 52

Papereria Sant Cugat Pg. Torreblanca, 50 Papereia Planas Rbla. Can Mora s/n Papereia Mon-Sol Alfons Sala, 8

VALLDOREIX Quiosc Balbina Pça. Mas Roig, s/n

Quiosc M.Lluïsa Pça. Can Cadena

MIRA-SOL Papereria Cloti Pg. Apeadero, 10 Quiosc Mira-sol Lleida, 70

! •

La Guia del Comerç i Serveis TODC TGCO

FLORESTA ESPORTIVA J

01

ADMINISTRACIÓ

ANIMALS i

09

DE FINQUES

17

AUTOESCOLES

VETERINARIS

V E ' E R ' N A R I A SANT CUGAT

j

FNCASsANl

.'E'EPINAP

• •

CELLER SANTA MARIA

DEi.VAL.E5

•.".•.;'4-,

. 4 FAUNA

' ". <: -

F NQlFsi'RONEaA

MA5KOTA

•".::;.'

INCLSA

i: AGNÒSTIC

EN MARXA

•

FJTLR

•••

20

= .. • • : ! •

-\-\e

36

R O S C t ' U N C Z I CASALS

AUTOMÒBILS

BUGADERIES

24

'

AU"CES"F3AN

Flana - o , ; r . i

75 3 "

SOL-NET

-.74 4 - 4 4

TINTORERIES SANT CUGAT

-r: I ' 53

AUTOJ GUUSÜZLKI

Niu:..

= I.E FT4 49 5C

AUTO JU J A S A

T;ue-

5i:

C. DENTAL VALLDOREIX

:

R

FRAN<FURT

AUTOCUGA'OFE.

APARELLADORS

RENAUL'-ACEPSA

:

WEuCD'

25

RUSINYOL'

CLÍNICA DENTAL MAYOR

POLLASTRERIES

DENTAL CUGAT

SILVER. CONTROL

l'c

S a i a ; c R . . s - c 43 3 - < J GOLF

I.COSMOBIOTICO - - - 3 -

BIOSCA

ADVOCATS

J BLANCO

'

J CA.CPA

- t i u ;

.

"

H

'

>

CAPBO

77737-3

P VENTURA PECASENS . ' - U S C4LSINA

CJSSC

1,745343

VA..ES j

5ANMAPTI

ESPANOL

674=1 - 7

MONCüN.J. ;

J LORAS

~)=

7

-

CASTANEDA

R RIBES

--J-4-J

AGENCIES

03

ARTS

12

DE VIATGE

GRÀFIQUES

ASTER CODI, COMPCSIC'C

zít-m

CASALS CC'

WATGE

3---33 3,3

ES-REP C O R í GRÀFIC

" 7 7 >~ ' •

GRUP VI BELLES ARTS

F - A _-i ••

9EPR.AN

ZOCIJTPA', 7,RA=IQLE5 CELLER

SA.

^•· •"'

AIGUA

04

TRACTAMENTS

13 ASSEGURANCES BALASSEGURANCES

C A T A L A N A OCCIDENT

AIRE CONDICIONAT

05

CAL.LEFACCIO

\IA°=RE

F

PORTAlROCA

N O G J E R A F R A N C NO " ;t

INDEX DE SECCIONS

F. • • : - " . -

F SORIANO M A R ' l N

! i- •

F!

(

GES'ORADESEGUROS

01 Adm. Finques 02 Advocats 03 Agència Viatges 04 Aigua-Tractaments 05 Aire Condicionat 06 Alumini-Vidres 07 Ambulàncies 08 Anàlisis - Laboratoris 09 Animals i Veterinaris 10 Antiguitats 11 Arquitectes 12 Arts Gràfiques 13 Assegurances 14 Assesories Gestories 15 Astrologia 16A.T.S. 17 Autoescoles 18 Automòbils 19 Alimentació 20 Bars Cafeteries 21 Basars- Regals 22 Bicicletes 23 Bodegues - Vins 24 Bugaderies 25 Carniceries 26 Catifes 27 Clubs Esportius 28 Congelats 29 C. Dispensaris 30 Cuines - Ceràmica 31 Dolceries

32 Drogueries 33 Electricitat-Alta Fidelitat 34 Electrònica- Ràdio Ant. 35 Esports-Gimnasos 36 Estancs 37 Estètica 38 Ferreteries-Maquinaria 39 Floristeries 40 Forn de Pà 41 Fotografia i Video 42 Fusteries 43 Fruiteries 44 Galeries d'Art 45 Gas-Electricitat 46 Gelateries 47 Herbolaris 48 Hidrocultius 49 Hípiques 50 Hotels 51 Il·luminació 52 Informàtica 53 Jardineria 54 Joguines 55 Joieries • rellotgeries 56 Loteries 57 Llars d1 Avis 58 Llars de Foc 59 Llenceries-Merceries 60 Llibreries- Papereries 61 Marbres- P. Artificial 62 Marcs

63 Matalasseries 64 Menjars Preparats 65 Metges 66 Missatgers 67 Mobles i Decoració 68 Moda i Confecció 69 Motos 70 Netejes 71 Obres i Construcció 72 Òptiques 73 Pastisseries 74 Peixateries 75 Pelleteries 76 Perfumeries 77 Perruqueries 78 Pintors 79 Piscines 80 Pneumàtics 81 Psicòlegs 82 Queviures 83 Ràdio Taxi 84 Restaurants 85 Sabateries 86 Seguretat 87 Tallers Mecànics 88 Tplpfonia W 1 CIC1UIIIQ 89 Tendals 90 Transports 91 Tren Rentat Cotxes 92 Xarcuteries

FERRETERIA S A B A D E L L

CUINES CERÀMICA

30

06

ROS FOAP R'us

"aalel,2 7

NOVACUINA

MOKA-BAR •.'CrCP2UGAT MERCEDES

C

APRF.RAS S.L

PISCO.AB'SSABA"

- - •• • SHANGPI-LA 5CI

VILAPASAU CITROEN

-,74 '

A v i p a R - i ; I -•

BATLLE

|.?t i

R.

ELIA

CRISTALEP'AS ARTE

S.A.

-."•• "

VOLVO SELLARES

I 4 \

R.', I ' H - I Ç I 2

FLORS RIERA HAPPY

r

MONTSE

574

Sa-t= K'.a-a 45 DOLCETS

SERVEIS PLENS

V

i 4

-

21

f

DELOR-ROS

GARRIGA

A L L M N I I VIDRE

FRANCESCIBAhEZ

-.'i-'.

-

GESTORIA CASAS

574'4 3

:

I

AUTOSERVEIS

19

ALIMENTACIÓ

•·7;..'"

J.CRUZ •

.'C . r : a

- ;

6

32

15

ASTROLOGIA

PLAZA DEL COLL FLECA ESTACIÓ

= : ael C D I . 7 A.R DROGUERIA CAN MORA

GABRIEL

=ii-sla Zi' Mo'3. 9

F;a

799 3 _ ffi

ALTA FIDELITAT "i.=

T^ije'. 33

BANG S OLUFSEN CENTER'

364 m '!'•

EUROBAZAR

27

MARIONA DISTOP

. 7,74 7- ; ; CONTRALLUM

Vslbo-en 44 GALERIES SANT JORDI

c1;^;,.;

WILARTOBELLA

-774 0eE7

34

VJ , i

FOTOHOBBY

FOTO VIDEO F R . " • : 29 4 2

LABORATORIS

CLUBS

v'.DAL.RIBAS

MM

22

BICICLETES

. ! • • - '

6-4 47 58

PINO

Sanla Va-,a 14

274 16 64

674 64 12

42

FUSTERIES

I.',a1:rel 5 JAUME S O B R E G R A U '

35

ESPORTS GIMNASOS

4-,se m C ave, 20 : '

i-'

7

CLUB MUNTANYENC

BICi ESPORT '

F::,. M a - = - 4

-7

'-., \f3.-

',1.lV«il,.f

; i •' ' 7 B'KEPCUSE OUYASA '

~

-

SANT CUGAT ESPORTS

43

FRUITERIES

'-•

-^•re San 14 ANTONI CAMPOS

CORRE-CORRE

F'an:asc f / c a c a s 2" FRUTAS J.ANTON

LA LLAR DE L ESPORT ' JOSÉ FRUITS

PETANCA SANT FRANCESC 7 I

ÀNGEL FORTES VILLEGAS

R a m b a C e l e - 22

N A ' A C O SANT CUGAT

V- I i.

LA MONTANESA JANEP

Vila 1

GIMNÀS SANT CUGAT JLNIOR

MAS-POIG GARCA

VIDEO GOLF

ZOOM

ESPORTIUS

CRANCISCO

R

Clia Ceidanyola. 38

GOLF SANT CUGAT

LOS U A N O S

MIGUEL O L R A N 3 E L L I C O

ELECTRÒNICA RÀDIO -ANTENES

RAYCONIC

CON» TA RUANO

M

R a - b a C e l ' e - 93 J. LLAMAS

T

S a - l - c - e n c S'-

I,

SUPERMERCADC UNICC

ANÀLISIS

r:a- li'a:as, 7

Mi, 0 ; - •

CATIFES

DEPOPTIU VALLDOREIXL

RUBIO

FOTOCOMPOSiaÓ

í ' 3 44:3

VALLS CAN BUFA

F·.-.r.-.·-

ATS

FOTO - VIDEO

MAPE

GAR3I-REGALS

16

41

1 " ( - e t . a - : a 2-= K ? l ' :

PI Docljr Gaíss. '

MENGUALSA

MARTÍNEZ

V a l o c e í * 14

PAPIOL

5

_.--F

ELECTRODOMÈSTICS

33 ALTA FIDELITAT

FA ,'agc =Ü5.F:7

Rar-h .1 v.-.- '/.-« '"•

SANBEF 675 4 ' 57

SIPCLAÍ

I..IÏ.I 7

PUJOL

7 J - 7 , MJII.I 47

L7-.n:'.a : : e Cas: I : 4

fiArr D-re-t-. . 1 :

AMBULÀNCIES

N V I 17 : 37

TORREBLANCA'

Sa-Laac R j S ' n c . 7>

MONTOSA

CLAVELL

TORRAS

CABANAS

VISIÓ • 6

. ! ' . : • • • : * . I - : J '3F V

AUTOSERVEI DAU

i:' ••!•

FORNS DE PÀ

V A L L È S PA, S A

"-.

ATHYPIC

BIRBE

40

4.

DROGUERIES

SEPRA

26

: - ! d : i H > 73

" •

MOYANO S.L

08

7

A ' b n s S à l a , 20

VILA ELECTROLUR. S.A.

•:••-•• . I T . - Í : I : [ I : Í

BASARS REGALS

í"4 ' :

B'7

INMA

• •

f " - 4 :

FLORS I PLANTES DEL V A L L E S - 7 7 .--

3 1 DOLCERIES

• - . r l . i : - . R S'-c SANTCJGATGESTIC

F - i ;.-

ROOO

Sa-la:r:R.,s-c.49

.CRDI

AUGJSTA

FLORISTERIES

EDICIONS VIDEO VALLÈS

.APRADERA'

=i'"-4j

. ~ ; ;•:

NISSAN EBRO

39

3;r:a^R.sr:)'.24 SANT CUGAT CERÀMICA

TOM

F " ' :

- : \ CASAS

A.JPERCC

CANSALADERIA JULIANA'

I •

TA.LERSAUTO-SPORT

GESTORIES

VIDRERIES

',:•..

REPARACIONS B E L '

i SANITARIS

Ei3d.3lK5 23

-~z;.'.7

ASSESORIES

14

ALUMINI

FERRETERIES MAQUINARIA

EL PONT

EXPERT LAMUSCLERA' SLZ'JKI

07

38

•j^X-'r

A L RELZuZ

i

QUiROS 77.

POUCLINIC T O R R E B L A N C A A ALBERT

-I

7 •'

R c s ; e l o 9 - ' 1 y 1a

' "

ARQUITECTES

; '

M a Rcg 3

CARNISSERIES

.COWCA

. •

ÀNGELSSAYOL

C. SANITARI CAN M O R A '

CLÍNICA DEL DOLOR

"'I

ELS PORBONS

A - " i - -, 7.;

11

F.74 F7 47

F-5 45

AUTOCOMARCA DEL VALLÈS • '4 - 3 3EPIN

ESTÈTICA

R.ÍI-::.:5

C A B A . L U PET'T •

SAKAFNQCES

37

C DENTAL INF D R A LUZOND07

DONNA BARMANS

334 33

OPGAN MERCAN"C

DISPENSARIS

- 7 7 : .

OUICK-SEC

334 27 73

29

•• -4 33

Fra- :esc Mcragas 5 en;

CERVECERIA

JNTiSUrATS

CONSULTORIS

BOKATAS

ANTIGUITATS

K5A

P SAGA.ES

VILARASú'J

TINTORERIES

BOWLING

10

774 . , -

CAFETERIES

BARGLEXALADA

18

.A"ABAQUERIA

CONGELATS

C O N G E L A ' S VIDAL

3:39 •'

-..773-74

I.OESA

02

ESTANCS

>: :..- l-;i

FPANCESKA

•i

Ls

VITI - VINÍCOLA

BARS

'•"•>

V A . . S - PERELLÓ

STLC

Segaú* 4 - 6

28

•'

CUGAT

K M SEPVCIOS

5;

SET B A L L

v'IVO •"••••4

A L T O - t S C O L A SANT CUGAT " i : . ' -HCAS.ES'

BODEGUES-VINS

".f=. 3 ; C.qat-Ce-:.a ' . J -

A u T O - E S C O L A CASAS AQLALONGA

23

V LARO

LUCAS SPORTS

ELS4CANT0NS-® 5891590 4 4 GALERIES D'ART ARTSÉNAL

5890097

64

DIDO Vinyoles. 10 bis

6745049

675 49 02

ELS TRES REIS

674 06 49

58912 93

JOGUINES MARGA

589 0092

NINS

Valldoreix. 58 CANALS • GALERIA D'ART

54 JOGUINES

Camí de la Creu, '6 Galeries Santa Maria

CALBUSCALLA LACREU

674 15 32

FEBO PLUS ART

589 49 03 675 47 5'

TECASABAT

674 14 82

Martorell, 15 .589 4466

Enric granados. 15. local 1

GEMMAN'S

ELECTRICITAT

Santa Mana 4 SALAMANCA

DUASO LÓPEZ, S.L

5892325

65 METGES

GABE

ELÈCTRICA SANT CUGAT

.. 589 39 49

LA BOMBETA, S.L

674 0024

ANNA GIMÉNEZ ROCA

6753306 6744993

ROC JOAN JOIERS

674 0026 6740460

MEDIR GÓMEZ CANALS' . .674 35 58

SANBER5

67445 71

Camí de ta Creu. 6 L-3 SAMAGAS. S.A

Anselm Clavé 20

j

6743048

5 6 LOTERIA

5894344

TOMÀS

674 53 92

6740174

58903 3!

GILDA"

C. BENITEZ-FISIOTERAPIA • ....589 25 SS

Valldoreix. 10 ICARO-HOME

67415 26

675 05 02

RESTAURANTS MARGOTIN ... 674 09 88 Vinyoles. 8

674 7349

SETBALL

LAMONDA 675 56 03

674 58 46 674 51 17

TERESA MELLADO

6753554

LAJUONENCA

6752586

VIRGÍNIA PAJS

569 3362

Sani Jordi, 19

PROS

5891049

Rambla Rbatallada. 22 E

5 7 LLARS D'AVIS RES.SANT SALVADOR

674 42 23

LLARS DE FOC

4 7 HERBOLARIS MATIAS - ARTESANIA FORJA 674 11 90 Martorell, 5 Anselm Clave 1

ORNALLAR

675 44 96

Martorell 59

4 8 HIDROCULTIUS

en LLENCERIES * MERCERIES

b HIDROFLOR

XAMFRÀ

ALFONSO ALCARAZ PtQUE

675 3119 674 32 47

RAMIRO

675 3372

Teruel, 9

7 9 PISCINES

ELLA'

67516 53

Rambla Celler. 15

8 0 PNEUMÀTICS

7 3 PASTISSERIES

674 42 56

MARY

Pg Catado. 12 674 83 85

Clra. Cerdanyola

MONTSERRAT JORDÀ 674 0139

6740908

58909%

MIMOS PUERICULTURA 589 03 91

Monestir, 44 .674 07 71

66

675 2B53

675 29 52

M RVY

6751011

LLIBRERIES PAPERERIES

i

SERVA..

5893685

5891251

Rosselló. 30, 1 r. 2a.

C.P.V

589 4249

Can Matas, 2-4.1 r. 2a.

67423 00

Valldoreix

JORDI, LUBRESI PAPERS

GONUILUMINACION. S.L Rambla del Celler 1'7-'19

589 44 46

589 14 78

67

MOBLES DECORACIÓ

ADRIANA BARNILS'

ARPAU Valldoreix, 47

674 9602

PAPER A PUNT, S.L. •

674 42 04

PRISMA DISSENY/MODA

CEPS

674 36 73

BEEPCASHSCARRY

RODIER ROTLLANA

674 6548

TAURÓ

5894226

675 3541

TEIXITS CARMEN •

674 5179

6755108

67525036,

Sant Bonaventura 59 ORDMASOFT-ORDINAJOCS •. 675 32 03

62 MARCS

FALGUERA'

5 3 JARDINERIA

Avgda. Catalunya, '5 FEBO Enrc Granados 15 MARCS VALLÈS

C. JARDINERIA DEL VALLÈS .675 37 02 Clra. St Cugal-Rubi. Km. 4 C. JARDINERIA SANT CUGAT. 675 42 05

675 4943

PILAR MARCH VILA

5891307

Rosselló. 9-11.3r. la

58914 29

Ennc Granados !5

675 56 53

COLLSEROSA JARDINERS.

589 2103

Escaletes, 11·15 589 OC'23

SANTIN Sona 47 Mira-Scl

6 3 MATALASSERIES

CAFÈS PERE BUSCARÀ-

674 0144

ABons Sala. 29 674 52 38

Guineu. 85 Valldoreix

- 7 TALLERS MECÀNICS 6751454

Can Matas. 10 PERE CANALS

. 6 7 4 15 24

NÚRIA

674 19 32

674 62 04

Sant Esteve. 4 ULLERES BOSCH

Sant Domènec, 20

6746362

Sant Llorenç 27 TALLER XAMFRÀ

Francesc Moragas, 5

JORDI FLORENSA KASSA

MAJIK

BERROCAL

RÚSTIC MOBEL SWISSFLEX SOLSONA'

674 94 0'

674 5678

CASTELLVÍ HONDA

5891276

6752401

D.ALVAREZ MOTO 77 SANT CUGAT

675 53 59

MOTOTRAFIC

674 02 96

Rambla del Celler, 93 CANCASOLETA CANEDO

CRISTINA

LA PELL DE BRAU Santa Maria, 26-28

674 46 54

Edifici Torreblanca

MEGHAN

5890471

Sol, 25 - Rola Can Mora 10

DAJIANGJIN DRAC 5691315

76

PERFUMERIES BIJUTERIES

674 1'26 674 1038

675 36 54 58903 80 675 38 04 674 1047

VALLÈS NET i

TERTÚLIA

Avda Mad"d 12 Mirasol

ELTAST

5891502

Atlons Sala 9

9 0 TRANSPORTS HOMS

675 54 02

Martorell. 9 JOAN TORRAS

675 0514

Clra. de Cerdanyola 54 RAFAEL TEJADA Rius i Taulet 16

5890128

Avda Calalunya. 11 IL BOZZETTO

Q1

674 94 84

GIULIS

fTAUANS-3

589 2697 674 64 33

Sant Bonaventura 6 L'ART

675 48 25

TRENS DE RENTAT COTXES

SANT DOMINGO Ctra sant Cugat-Rubi

674 5813

SANTMAGI

6740302

Estape, 2

DOLORS TARRIDA . ..674 69 16

5890901

Rosselló. 24 DUR-DAN

589 10 4!

6740163

Ma/or. 14

J. GARCIA Martorell. 16

LACANTONADA PI, Monestir 1

5892332

LA FONDA

675 54 26

Enric Granados, 12 675 2353

Santiago Rusinol 2. ent la 674 00 77

MASIA CAN BORRELL

69297 23

PANXACONTENTA

5890607

Pg. Olabarria 69 PEZAITAUA Rbla. Can Mora sn

9 2 XARCUTERIES

6744236

Rambla del Celler 2 ANA 539 35 23

Sant Ramon, 4 CASTILLA

675 5103

PI. Pep Ventura 3

6744762

...569 47 23

Elisenda s,'n

6751611

TOLOOSTOUS Castellví 19

Rambla Can Mora sn

Orient 68 PAMOBES.L

5891740

FOCDELLENYA Onent, 27

674 5980

675 29 40

674 56 50

5894435

Po.s, '0

TOLDOS MIRASOL Sant Sebastià 51 Mirasol

Pi. Pep Ventura

7 7 PERRUQUERIES l

5893000

PI, d'en Coll 2

8 9 TENDALS

6741342

Santa Mana. 41

PARIS

674 4100 674 65 48

ELMOU

EL TOC

7 0 NETEJA FfTTER

UNEA OIRECTA SANT CUGAT 589 03 74 Cntólor Colom 30

6745307

Cànovas del Caslil'o 46 ELMESON

Sannagc Rusinol. 10

58902 66

8 8 TELEFONIA

5806660

Av Alcalde Ramon Escayola, 85

CUP 674 07~3

674 1929

TRENC 67510 33

PI del Centre, 3

75 PELLETERIES

ORQUÍDIA 674 17 59

58924 74

674 30 00

CALIU DEL CELLER

CATALAN

674 06 36

Alfons Sala, 2

Dos de Maig. 25 Girona I 1

6740585

Camí de la Creu, 8

589

Castellví. 27

CRISANA

Sabadell, 47

TUA'SPELL

Sant Domènec. 28 5894536

.67= 08 91

CALÀVIA Sant Antoni, 13

674 3147

Psg Rubí, 110 VaMoràx

Rosselto. 15

Rius i Taulet, 33 STUDtO GlOflGK) FOUQUET

589 32 89

675 5151

84 RESTAURANTS

CUGAT CAFÈ

589 32-1

674 56 78

Baixada Alba 12

CASABLANCA

674 06 97 67417 11

674 5301

Pg. Torreblanca. 13

Cami de la Creu 24

COMPOSTELA .675 47 57

Can Matas. 10 674 41 17

Rius i Taulel, 27-29 RÚSTIC

8 3 RÀDIO TAXIS

PI Octavià, 5

58934 71

Santiago Rusinol. 15

Rosselló 2 6-4 23 80

FERRO I FUSTA

MOBLES J. SOLEM

Martore-I 28

Avda Hagut., 80

674 7645

BERROCAL MOTOR SPORT' 589 47 87 FRANCESC SITGES PINA Martorell, 55

674 06 34

Xe'ric 28 ROSíTA

Sant Jordi. 29

674 36 94 .

5891799

OF1DECOR

AUTOSWING Moneslir. 15

8 2 QUEVIURES

UeoXIll

Monestir, 33

Rambla Celler. 43

Cita St.Cugai-Rubi. sn ROCAMORA

AUXVYD.S.A. Alfons Sala. 50

Sant Bonaventura, 39 674 36 5'

Santa Maria, 44

Alfons Sala, 23

Vallès 23 MES MARCS

.57545 53

6 9 MOTOS

6743892

Santa Maria. 18 58914 29

7 4 PEIXATERIES

Rambla Ribatallada, 24 B

Villa, 1-Local 2 5891984

674 0179

PEPITA'

Alfons Sala. 10

Ctra Cerdanyola. 51

Rbla. Can Mora 9

SÀBAT.,

Irartcesc Moragas. 4

EXPOMOB1

DALMAU MARCS

67516 54

58922 32

Santiago Rusinol. 37

DISCHMA

Campoamo- 12 nau.3

TOPOLINO

Santa Maria, 5

DATA-KEY

INDUBRUC

CASAJUANA

674 79 47

Major. 30

6740995

Francesc Moragas 33

DECMO

Pg Torreblanca. 29 2n 4a

Llaceres, S SANT CUGAT JARDÍ Vila 92-94

CARRÉ 1

SÀBAT

ASSUMPCIÓ *

Atlons Sala. 18-20

Dos de Maig. 25, local 5 BLANCOLOR

MARBRES PEDRA ARTIFICIAL

MARMOLES SANT CUGAT

C.P.I.Informàtica

5893193

Santa Mana. 18

Ma. LLUÏSA GUILLEN I SANZ . 675 19 97

RADIO TAXI S.CUGAT

Martorell 57

Santiago Rusinol, 15 AROUITRABE DISSENY

674 33 01

Carretera Cerdanyola. 65-67

675 5506

Sant aniom, 62

Avinguda Catalunya. 21

6741686

.674 05 22

Santago Rusinol, 29

Major 10

fi>

5891198

Canovas del castülo, 2

Rambla celler 69

MORA

Santiago Rusinol. 46

Valldoreix, 29

674 0107

PI Pere San. 15

5 2 INFORMÀTICA

674 42 79

F.X.SERV. OFICIAL BOSCH

675 08 52

Sant Domingo, 4

Santiago Rusinol,' 1 L'AMIC IMAGINARI

51 IL·LUMINACIÓ

674 0109

Major, 10 LATOSCANA

NOU ESTUDI

674 26 32

PI Dr, GaKés, 2

PRAT-VIDALES

Artesans 2-3 Ce'danyola HOTEL ROSSINYOL

CENTPEUS

8 6 SEGURETAT

81 PSICÒLEGS

Rambla Ribatallada, 8 675 52 08

Galeries Santa Mana, botiga G PAPRAZZT PEP'S

fin bU

67524 50

NAU-MODA JOVE

MISSATGERS

MARTÍNEZ

Pça Sani Francesc, 5

MUY PERSONAL Major, 23-25

674 57 49

67413 52

AR Escayola, 101 Valldoreix .58917 66

Pg Torreblanca, 29

Sant Jordi, 30-32,1r. 6a.

Av. Catalunya 16

50 HOTELS

589 12 75

Galenes Santamaría, botiga F

Villa, 1

.5803585

67448 04

XERCAVINS. S.A.

NEUMÀTICOS SANT CUGAT

Santa Maria, 11

MARLO-MODA JOVE 674 74 37

Rambla del Celler, 2

TREVILENCERIA •

HOTEL PARC DEL VALLÈS

674 5212

Anselm Clavé. 16-18

Santiago Rusinol, 6

ROURA

Castillejos, 17

Sant Antoni, 74 PAU BERNADÓ i BOU

TÈNUE MODA INTIMA •

HÍPICA SANT CUGAT

6754853

Santa marià, 26-28.2n.

Major 3 QUENAPANTY.S.L.-

6741140

BEGO

TATER'S ALBERTLLUNELL Indústna. 16

.67514 53

LA LIONESA

LLUÏSA XERCAVtNS M. LLUÏSA GOZZI

Santiago Rusinol 41

HÍPICA SEVERINO

6746293

TALLERES MENA'

675 3652

MARGA

Ora. Ge'danycia

BARTROU Alfons Sala. 10

Castellví. 25

Canovas del Castillo, 2

674 16 28

85 SABATERIES

CAVINS 5892529

.589 44 75

674 7598

CAN CASTANYER

6755157

Girona, 11

Av. Joan Borràs. 54 (Valldoreix)

4 9 HÍPIQUES

5891680

Sant Bonaventura. 47

Major 9

Ha seu Comerç o la seva activitat! | professional ha d'estar a la Guia | de Els 4 Cantons.

• • Truquin's i l'inclourem.

• |;; Estar-hi, és estar a les Emprèsas | • iaies Llars de Sant Cugat!! •

Santa Mana, 25

675 59 53

6741141

Valldoreix. 79

674 5 ( 7 3

SUPERNATURAL, S.A

VALL D'OR VIAPRE

7 8 PINTORS

CONFITERIA VALLESANA, SJt.674 45 98

LEVI'S STORE

Major, 33

58

6749862

Rbla, Mn.Crto Verdaguer, 165

AIGUA-VERD

Sant Jordi, 30

ALEGRET

LA PERA

Rosselló. 9-11,3r. la

Sant Salvador, 47

Mapr 29

SQUASH Sant Jordi, 33-35

ARVI-GAMNET

4 6 GELATERIES

5890967

Ctra St. Cugal-Cerdanyola

674 06 91

589 3011

Avgda Catalunya, 15

5891307

Pous, 14

Mapr 19 674 12 42

Santa Maria, 12

Pg, Torreblanca, 29,1r, 1a.

MERCEDES

Abat Armengol, 65-69

Valldoreix. 14 TEIXIDÓ OPTtCA

Rambla Ribatallada 22 A

Canovas del Castillo. 2

DRA. M. RIUS ADMINISTRACIÓ N» 2

ÒPTIQUES SANT CUGAT

DEULOFEU

674 38 03

6753506

Endavallada. 15

Rambla Celler, s/n

58919 56

DRA. M. DOMINGO GALLART. .674 46 87

589 00 79

Passeig To<retolanca 9

' OPnCAMIRASOL 67519 03

ANNA PUJIBETI CALDES

Santa Maria, 9,1r. 2a

TEYTO- INSTAL·LACIONS

.675 4011

RANCHOELPASO

5893781

P. Estació 15

MANOLOGUILLEN

.674 4696

674 72 00

Alfons Sala. 40

DRA. FATIMA CORNELLANA

.674 5365

7 2 ÒPTIQUES

ÒPTICA RUSSOI.

Santiago Rusinol, 2. ent 1a.

Pg Sant Uagi 26

ZENTALS.L·

DANIEL.LA

DR.J. SÀBAT

l

NOU DISSENY

Pous, 8

JOSÉ I. CAÍIONES

675 13 04

SEY0I.S.L

5893926

Cànovas del Castillo, 2

MIREIA'S Valldoreix, 33

J.MORALES

Av. Torreblanca, 2-8 3a. despatx 10 Santa Maria, 9,1r. 2a

Avgda Catalunya 3

Can Matas 5

CHAPELMODA CHAPITA

Avgda Catalunya, i

Camí Colomer. 12 bis

6^4 55 80

Pous 10

Pous 10

Alterns Sala, '8-20

Vallès 46

Rambla Ribatallada, 30

Santiago Rusinol, 30

67412 36

Móns Sala, 28

.6751715

67442 50

Villa. 7

674 58 54

GAS

67416 72

Rbla. del Celer, 95 - Local Post

CRITBOUTIQUE

6741158

CONSTRUCCIONES FA

Sant Antoni, 52, baixos

CUCARRO Santiago Rusinol. 40

5

.699 4137

Montserrat. 3

CONFECCIONS MARIAN

58918 35

Santiago Rusinol, 36 AUGUET

AC

...6752906

CAMPMANY !

Rambla Ribatallada, 26

Santiago Rusinol. 52

ARRIBAS

i Montserrat. 28

i Martorell, 21 5892929

TECA SÀBAT

__ JOIERIES RELLOTGERIES

674 6296

BUSTER BOSTON

67540 51

Sani Bonaventura, 51

&5

Rambia Rbalaltana. 26 A SALA RUSINOL

JOSEP BARGALLO Ribatallada.8-10

Doctor Murillo, 18, baixos TASTA'M

.6750687

Rius i Taulel, 6 bis 67513 22

SIBARIS

674'396

674 19 55

Rambla Ricata'tóda 6

_. OBRES i CONSTRUC'CIO

M0DAi

CONFECCIÓ

j ARIZONA'

Avda, Mas Fuster 47. Valldoreix

Villa, 9

Santa Mana. 38 3r. 1a

6740665

Mercat Torreblanca, 2,4

Santa Mana. 44

ERfTART

68 0

PIZZALOCA Alfons Sala. 7

LOLA Y ROSA

Pg. Torreblanca 2

Santiago Rusinoi, 58-60

EDOA'SPLACE

MENJARS PREPARATS

LA PELUQUERIA DE CARMEN 675 33 01 Sani Jordi, 33

5892687

COOOHÈS Santago Rusinol 50

58922 92

FEUUGRIFUL

675 56 63

PI. Pere San 11 J.GRAU

6750354

Enoevellada 18 RAMONA AULADELL Major, 17

674 01 61

26

LIS 4 CANTONS

C U L T U R A

S'equiparà el Casal de Mira-sol per a poder-hi fer teatre

Dir.Vll·.Níil·. 2.N l-'hlíRl-iR !W:

AGENDA CULTURAL Dissabte 27 de febrer LSPHCTACLLS INFANTILS DK BUTXACA A LA CASA DE CULTURA. A les 18 h: CLSC SLRRAT: Contes brous i extraordinaris.

Org.: Ajuntament de Sant Cugat.

Diumenge 28 de febrer LXCURSIO MATINAL AL CASTELL D'I-RAMPRl \YA Sortida: PI. Octavià, a les Sh. del matí Org.:C.M.S.C. PROJ1 CCIO D¥. DIAPOSITIVES: MÈXIC. lla. part, a càrrec de Josep M. Gavin Ales 19h. alC.M.S.C Org.: C.M.S.C.

Dimarts 2 de març

JORDI BORDI S a Re LMdona de Cull ura de T Ajuntament ^\c Sani CiiL'al e q u i p a r a oi Casal Cultural LIO Mira-sol amh material tècnic d"il·luminació. i amb un escenari \iablo aplo por a representacions teatrals.

I a sala poliv alont dol Casal do Mira-sol no d i s p o s a aotualmont do l'equipament necessari por a realit/ar-lii espectacles. l a configuració de la sala to una sonoritat doíioiont motiu pol qual s'ostan portant a terme prolootos por a reduir la ressonància os produeix.

Jordi franquesa. regidor de Ciillura. s'ha referit a aquest lot. afirmant que els arquitectes con l'ia\ en suhsanar la sonoritat, construint un sostre a doblo nivell. Però. segons ijiie sembla, el tipus de paret llisa i el gran vitrall que permet il·luminar la sala. degraden el so.

L

hn aquests m o m e n t s , s'hi estan fent representacions amb una solució d'emergència. S'ha cobert el vitrall amb una gran cortina que apaga el so i elimina la llum que hi e n t r a v a . La c o m p a n y i a ""Tinavenko" a més. ha decidit actuar a peu pla per a poder disposar del màxim

lloc possible per a ubicar la seva escenogratia.

LI públic s'instal·larà en unes grades que permetran gaudir de l'espectacle, però limiten en molt el nombre d'assistents.

L'Ajuntament vol posar uns equipaments a la sala polivalent "perquè os pugui fer teatre cada vegada que calgui". segons franquesa. Això vol dir, entre altres aspectes, que es construirà un escenari a la sala. i que els focus de l'Ajuntament es guardaran al Casal.

Lins ara. els focus os guardaven al Teatre do la l'nió. lot i que es poguessin utilitzar por a q u a l s e v o l acte on hi col.laborés l'Ajuntament.

Franquesa ha reconegut que "és p o s s i b l e que si ens haguéssim anat entenent amb La U n i ó . h a u r í e m gastat menys. Sant Cugat necessita una sala per a fer teatre".

Recordem que el Casal de Mira-sol va acollir les actuacions del teatre a los escoles.

Rl grup de teatre de Mira-sol va intentar representar l'espectacle "La meva Ismènia" pels volts de Nadal.

L'acte va quedar anul·lat per manca d'infrastructura del local.

CONFERENCIA: EL MODERNISME A BARCELONA, a càrrec d'Antoni Borràs A les 19.45b. al centre Borja Org.: Centre Borja SALA RES: MUSICA - JOVE ORQUESTRA DE L"ASSOCIACIÓ ORQUESTRA SANT CUGAT A les 23 h. (7 Sant Domènec. 19. Tel. 674 05 39 Org.: SALA RES

Dimecres 3 de març APLEC DE SANT MEDIR: 9 li. Xocolatada a la plaça del Monestir 9.30 h Cercavila dels Banderers fins a la plaça Barcelona 10 h Rebuda a l'Ajuntament per l'Alcalde 12 h ofici a l'Ermita de ant Medir 12.30 h Sardanes amb la Cobla Genisenca 13 h Missa rosada per les Colles de Barcelona (a la sortida, lliurament de records de les colles).

13.30 li Sardanes amh la ('ol·la genisenca i Dinar a Sant Medir 15 h Sardanes amb la Cobla Genisenca 17 h Ball d'acordió a Can Borrell Hi col·labora: Pastisseria Sàbat. Roura.

Alegret, Mora i Lvonesa Org.: Comissió Sant Medir i Ajuntament

Divendres 5 de març CONFERENCIA: LA GESTIÓ DE LA COMPETITIVH Al 'CREATIVA I PROSPECTIVA DINS LA CEL", a càrrec do Lluís Claudi Bosch, cngmver i l.G.S.t i professor consultor d'investigació Heurística i Prospectiva.

Ales 19.30 a l a Casa do Cultura Org.: AMICS DE LA UNESCO Hi col.labora: Ajuntament de Sant Cugat CONFERENCIA: "LA GESTIÓ DE LA COMPETITIVITAT CREATIVA I PROSPECTIVA DINS LA CEL" A càrrec de Lluís Claudi Bosch, enginyer (l.Q.S.) i professor i consultor d'Investigació Heurística i Prospectiva.

A les Í9.30 h a la Casa de Cultura Org.: AMICS DE LA UNESCO Col·labora: Ajuntament de Sant Cugat

Dilluns 8 de març TEATRE: "AVUI CANTO PER A Ml" Monòleg basat en la filosofia de Walt Withman A la Casa de Cultura a los 21 hores Org.: Escola d'Adults de Sant Cugat

Dimarts 9 de març CONFERENCIA: "C1RCULACION MONETÀRIA DURANTE EL PERIODO 1936-1939". a càrrec de Ramon Martí Cot A les 19.45 h. al Centro Borja Org.: Centre Borja

L'Ajuntament participa de forma oficial a l'Any Miró REDACCIÓ

E

nguany en motiu de la celebració internacional de l'Any Miró, i aprofitant la vinculació de Tartista amb Sant Cugat a través del Taller del Tapís, diferents entitats santeugatenques es reuniren per fer conèixer, mitjançant llurs tasques professionals, l'estètica i l'obra d'en Miró. A fi que funcionés en conjunt crearen una comissió que ha estat recentment aprovada oficialment seguint les directrius que en marcà el Sr. Joan Guitart, conseller de Cultura de la Generalitat. Segons manifestà a Els 4 Cantons el Sr. Jordi Franquesa, regidor de Cultura de

l'Ajuntament de Sant Cugat, això era necessari perquè " el projecte no s'escapés de les mans i que la Comissió, amb tota la bona voluntat per crear els actes, no es trobés escanyada amb els possibles problemes emergents en els quals l'Ajuntament no havia entrat a formar part".

Per resoldre la qüestió, T alcalde de Sant Cugat, el Sr. Joan Aymerich, cità als diferents grups consistorials. els quals detenninaren constituir la comissió de manera oficial i veure quins recursos podien ésser destinats perquè el projecte sortís dins el programa oficial. d'acord amb el Comissariat de L'Anv Miró.

Materials i articles Belles-Arts

TOT-ART é£

Marcos, Cuadros, Laminas C/ Vallès. 23 - Tel. 675 -W 43 08190 Sant Cugat del Vallès

Dibuix Tècnic Aerografia Paper Nacional

i d'Importació

amaenu

c/ de la Creu, 1 Tel. 674 98 27 08190 Sant Cugat del Vallès

GRANJA PARK "Los Billares" C7 Vallès, 80 Tel. f>74Mi()4 Sant CUÜÍU del Vallès

DIUMENGE, 28 FEBRER 1993

Còctels, Bombons i Plats

Mironians ROGER RUEDA, creador dels còctels que presentà " Cugat Cafè".

P

er a la concepció de les begudes es documentà en la pintura d'en Miró, concretament en els tons bàsics que utilitzà el pintor en els seus quadres.

La primera beguda, elaborada amb cava, licor d'herbes mallorquines,cointreau i brandy i adornada amb cireres de color vermell i verd, pretén ser un còctel de benvinguda, i per tant més adient per l'aperitiu. La segona, pensada per als amants de la nit, està preparada amb curaçao blau, ginebra de Maó i tònica; l'últim suggeriment és de procedència francesa i combina crema de Casis i vi blanc.

Sobre el seu treball, Roger Rueda manifestà que " aquesta feina m'ha motivat per conèixer l'artista català, agafant-la amb molta estima i més si afegim que és Sant Cugat un dels llocs on es celebra aquest centenari"

JAUME SÀBAT, pastisser que elaborà els bombons " mironians".

U

na altra oferta gastronòmica fou la de Tartesà Jaume Sàbat, qui per aquesta ocasió estudià els dibuixos de l'artista català, en particular, la il·lustració d'una dona mironiana.

Aquesta imatge destaca al damunt del bombó elaborat amb xocolata negra i de llet, almívar, mantega, pinyons i nous. Per a la confecció del dibuix va seguir tècniques alemanyes que li permeteren estampar amb perfecció el dibuix fet a partir de tinta vegetal comestible.

En Jaume Sàbat confesà que " la feina d'elaboració fou complicada ja que els colors del pintor Joan Miró són massa agressius per poder plasmar-los en l'alimentació".

Com asantcugatenc afegí que " aquesta tasca m'ha permès seguir la tradició que anys enrera ja va realitzar el meu pare al mostrar en el camp de la pastisseria l'art de l'artista Joan Miró".

CULTURA

ELS 4 CANTONS 27

La Comissió Ciutadana inaugura l'Any Miró a Sant Cugat.

EMMA ANSOLA

E

l dijous passat dia 18 de febrer a les 8 de la tarda, tingué lloc per primera vegada a Sant Cugat Tacte d'inauguració que obre l'any dedicat a la vida i obra del pintor Joan Miró. A la sessió hi participaren els portaveus de les diferents institucions que formen part de la Comissió oficial i responsables dels projectes que es portaren a terme durant tot l'any a Sant Cugat.

Malgrat l'absència de l'alcalde, Sr. Joan Aymerich. qui demanà disculpes perquè li era impossible presentar-se a l'acte per compromisos previs, eren presents a la cerimònia el Sr. Jordi Franquesa, representant de les autoritats, la Sra. Bernat, portaveu de la Comissió ciutadana de l'any Miró, així com la resta dels seus components i les persones que contribuïren amb la seva artesania a mostrar els diferents treballs que havien preparat, tots ells inspirats en la pintura de l'artista català.

Aquests foren Roger Rueda, responsable dels còctels al "Cugat Cafè", Carmen Rojo. propietària de "El Meson". qui amb l'ajut dels cuiners

Srs. Antonio Martinez i Isidro Moratona prepararen uns plats d'aspecte extraordinari i de tast exquisit i el Sr. Jaume Sàbat qui confeccionà els bombons " mironians ".

L'acte començà en el "Cugat Cafè", on després d'un petit discurs per part del Comissionat serviren un original aperitiu en que els còctels posaren en aquella nit la nota colorida, el verd i el vermell d'en Miró. Tot seguit, els assistents es deletaren en els plats cuinats del restaurant esmentat, que semblaven extrets de perfectes pintures mironianes.

sense que la presencia hagués de menysprear el tast.

Finalment i com a cloenda de l'acte, encara que com molt bé va manifestà el Sr. Jordi Franquesa, " això no és una cloenda sinó el començament d'un any dedicat a les arts plàstiques d'en Miró", el Sr. Jaume Sàbat oferí a tots als assistents els delicats bombons que feren l'encís final de la festa.

El treball d'aquests artesans va captivar els assistents, ara amb el seu esforç esperen ser ben rebuts pel públic en general.

o N

v ce ü

CARMEN ROJO, del restaurant" El Mesón".

A

questa labor li serví com indicà ella mateixa " para que todos los establecimientos se adhieran a este nuevo proyecto que es para el bien del pueblo de Sant Cugat". Dins el seu menú gastronòmic destacaven els intensos colors mironians a excepció del blau que fou impossible de conseguir. Tot i així la presentació fou venerada pels assistents. Carmen Rojo espera que " las sugerencias gastronómicas de " El Mesón" contribuyan a ensalzar y a dar una mayor difusión a toda esta oferta de actividades relacionadas con el Ano Miró que se estan llevando a cabo en Sant Cugat". Malgrat l'esforç de la feina i els nervis del moment destacà que " el resultado en conjunto, creo, ha

sido francamente satisfactorio". En conclusió, aclarim que totes aquestes novetats gastronòmiques es trobaren per al públic a tots els establiments mencionats. Es un bon moment per procurar-se amb aquests dissenys artesanals únics, selectes i d'estil mironià a Sant Cugat.

Mirs si tf&sdeAiftàt <i't* fíws / "fc+ per celebrar els èçtes de i ''Any h\ro fe* f*ti$ aoe& comissions, Sant Cugat té dues comissions per a organitzar els actes corresponents a les celebracions de l'Any Miró: la municipal i la ciutadana. Això demostra amb quina força participarà la nostra ciutat en aquestes celebracions que un cop més deixen ben clar que la nostra és terra d'artistes. Caldrà fer les fotos amb ulls de peix perquè hi surtin tots.

28

ELS 4 CANTONS

9l30

A R T

Canals Galeria d f Art obra TAny Miró amb les pintures de Domènech Fita l l e n g u a t g e propi q u e e m p r e s o n a n a les se\c-s necessitats can-

escindir Li personalitat racional de la pati naitiral i b i o l ò g i c a .

que sou lanl importunis com la m u l e i x u p i n t u r a , tol i q u e en alguns casos s e ' n prescindeixi.

I.'arlista palesa una vegada mes aquí. aquell nctiliit de recerca ei'. l'ús de d i f e r e n t s t è c n i q u e s ploma i tinta, xinesa, estilogràfica. pin/eil i tinta \mcs,t. grafit. reloladoi. e i o - i materials alguns animals son pintats sobre

anals Clalciia d'Art pres e n t a dur.ni! el m e s de m a r ç . la p i n t u r a recent de l'artista gironí | ) . > n v r c c H(a. l ' o b r a del qual .'- defineix per una constant leceica i investigacio dels t e m e s . nvaeiiuU i tecniipies.

Allista nuilliilisi.iplir.il e ^ a l i u la. pintura, dibuix. •. •imll. ceramica. c s l a m p a c i o eial •. a i carlc üisine-. la seva pí.i-,1;.. 1 constilueix un p e l e g r i n a ! ; u u . a b a ble. que 110 a s p r a . 1: bai a cap p o r t . V i a t g e : l ' r , u • • a b i e . Lila c o n r e a la : u s ii • .! .u c i o 1 la inquielud en ia \ e s ^ i H positiu-,. c o m el c a m í q u e fuig de con v e n c i o n a l i s m c s 1 m o . l c s . per a d q u i r i r n o u s d c s t obi r i i c n i s p a r a l · l e l s als c a n v i s que palini com a éssers contingents i

C

v i a n t s d ' a u l o c x p r e s s i o . Son aquests canvis de r u m b el- que a t o r g u e n sentit a la seva o b r a .

Irnil d ' u n a a c e e p l a c i o plena de la llibertat. l.a s e v a p i n t u r a o v i v e n c i a l . aienta i permeable a la vida i a la d i n à m i c a social, que defuig e s q u e m e s previs o idees preconc c h u d e s pei d e i x a r - s e anar a L b r a ç o s d e l'i m p r e . i s i. d ' u n a forma iiuuïliv a.

I al/ar. doncs. I;i na'a .111 paper mol; important, en ic-, nfiniïes p o s s i b i l i t a t s q u e p r o i r . e l . lis tracla de Icnir una r . n r . d a rica c a p a la r e a l i t a t 1 lei v a l e r el dubte i la troballa.

D o m è n e c lata entén. peio. l'ari connectat a la vatia real i. com a testimoni d'unti persona arrelada a un país i dins un context bisto-

pròpia de la nostra ci\ i l i l / a c i o .

papei \ d altres sobre tela. mil-

híbrids que som.

A partir del ló.s" es delincix el que serà el seu lema artístic. la t e o r i a tle la i n s e g u r e t a t , tle la incertesa: " l . a inseguretat es un valor molt valuós p e r a la creativ i t a l . 1 a q u e s t a és la p r i n c i p a l riquesa que tinc 1 e s t i m o .

C e r t a m e n t que t e n d i m a c r e a r nos hàbits i m o d e s . 1 cal v igilar q u e n o p e r t o r b i n a l i o q u e pot néixer de nosaltres". I i ta es un dels pocs artistes que lluita per a m a n t e n i r - s e a la deriva, evitant c r i s l a l . l i t / a r - s c en un e s t i l o

ric determinat, la seva llarga irajeetória plena d'estils |uxtaposats no és simi l'expressió d ' u n a obra que respira llibertat i t'idelital a un m a t e i x , "...que voldria donar crèdit al propi desconegut que sóc", diu explícitament.

L;t pintura que presentem sota el títol " A n i m a l o t s " (agost-setenibre del 1W2) respon a l'interès que el regne animal desperta en l ' a r t i s t a , q u e beu d ' u n i n t e r è s general per tol el c o s m o s , alhora que constitueix una visió crítica tle la v o l u n t a t d e s e p a r a r o

quan. per altra part, la naturalesa ha estat ties tle s e m p r e una de les principals fonts d ' i n s p i r a c i ó tic l'art. l.a sèrie " A n i m a l o t s " aplega un bestiari híbrid, realista i fantastic. il·lustratiu d ' u n a llarga i rica t r a d i c i ó literària. C o m e n ç a p e r dibuixar animals c o n e g u t s , identil'icables. per depassur la realitat i deixar pas a la i m a g i n a c i ó en r e p r e s e n t a c i o n s " m é s inversemblants i imaginatives".

Aquestes pintures tenen l'origen en els a p u n t s de b l o c . c r o q u i s ,

.l·in-s " l l »l I dilcrcnciais que també eondieionen el re-u.iai.

A q u e s t e s pintures no segueixen mai un mateix procés, simi que ;1 v e g a d e s els a s p e c t e s t è c n i c s d o m i n e n la linalilal. menire que d ' a l t r e s és la i m a g i n a c i ó qui regeix el lema. f-ls i m p r e v i s t o s , les d i l i c u l t a i s . ( ns ' ' u " c l s errors... tenen el seu valor per u H l a . que la tle I art u n a passió) c o m p a r a b l e a la l ' e s t i m a r , en tant q u e " e s ler lliurament del que tens. del que e,s '•

al ( i i s p e r l - S a ú c h i \ iader

AK1SKNAI

GALKRIA

( V a l l d o r e i x . 5X. tel. 5S9 0 0 97 i. " A N T O N I M A R C H " , pintures.

L'ins al S de m a r e . " O R T C N O " . pintures.

Del l ) al 22 de m a r c .

( ANALS GALKRIA D ' A R T ( De la C r e u . 16.

Tel. ( Ï 7 S 4 9 0 2 . "TITÀ"'. p i n t u r e s . Tol el m e s de mare.

FKBO(;ALKRIA D'ART Rambla Rihatallada. 26.

Tel. 674 19 55.

"JOAQUIM HIDALGO". olis. Del 6 de març al 14 d'abril.

DIUMENGE, 28 FEBRER 19 93

PLUS ART Rambla Ribaiallada. 26.

Tel. 5S9 49 03.

"MONTHSOL. STANTON. obra gràfica. Tot el mes de març.

GALERIES DANÈS JORDI ANTONI MARCH

SALA BARMLS RiusiTaulet. 120.

Tel. 674 49 50.

MHRCANTIC. exposició permanent. Dissabtes i diumenges de 10 a 20 h.

SALA RUSINOL (Santiago Rusiíïol. 52. tel.675 47 51).

DANÈS JORDI", aquarel·les. Fins al 10 de març. Propera exposició de Rafael Romeu. olis.

CASA DE CULTURA Carrer Castellví, s/n.

Tel. 589 13 82. Propera exposició de Paco Minuesa. a partir de la segona quin/ena de marc.

S

ala Rusinol presenta tina exposició d'aqaicl.lcs de DANHS JORDI, que es podrà visitar l'ins al dia 10 de març-.

L'autor va néixer a la ciutat d'Olot l'any l')35. 1 amb 18 anys va ingressar a ITscola de Belles Arts tic la seva ciutat. D'ell s'ha escrit que "les primeres influències tic la seva pintura les \ a rebre el jove Danès tot veient pintar els seus mestres al lloc tòpic 1 típic de la Font Motxina. punt de trobada dels paisatgistes d'Olot, des dels temps mítics d'en Vavreda i "l'avi

Berga". I a se\u lotmactó a l ' E s c o l a de Belles Arts d'Olot va comptar amb Martí Cadevall. que n'era el director. a més de pintor i professor. així com també amh el mestre Gussinyé.

A partir de l'any \91() la seva pintura, que és signada amb el p s e u d ò n i m Danès Jordi, com a resulta! del canvi i unió de l'ordre del seu nom i cognom patern.

Descobreix la tècnica tle 1'aquarel.la que el permetrà avançar cap a un llenguatge d'expressió desitjat.

A

rtsenal Galeria presenta una exposició de pintura d'Antoni March, que es podrà visitar fins al dia 8 de març. Hom ha dit del pintor que és dels que se situen davant la realitat; en triar una parcel·les, sap cercar l'angle apropiat, i la trasllada al llenç, la pinta.

Simplement. J. Llop S. creu que ho fa amb puresa de sentiment. amb una visió nítida i clara, posant al seu servei una paleta d'ampli registre...

I el resultat podria ésser una visió impressionista del paisatge. com el de Montserrat. entre d'altres.

EI proper dia 9 de març. la mateixa Galeria inaugurarà una mostra de p i n t u r e s d'Ortuno. que es podrà veure fins al dia 22 de març. Hs tracta d'un pintor que ha passat molt de temps a Itàlia, on ha desenvolupat una intensa carrera amb èxits i reconeixements.

DIUMENGE, 28 FEBRER 1993

E S P E C T A C L E S

ELS 4 CANTONS

29

"Quin Pal" guanya el primer premi a Solsona

"Finavenko" ajorna l'estrena de "La Missió JORDI BORDES

J.B.

E

l grup de teatre que an decidit endarrerir l'estrehavia d'estrenar el na. darrer cap de set- El canvi de dates representa mana de febrer, no actuarà una molèstia per al mateix per problemes tècnics.

"Finavenko". que ja havia "Finavenko" ajorna el mun- convidat diferents persones tatge de "'La Missió" espe- del món de l'espectacle per rant solucionar les deficièn- a promocionar "La Missió". cies d'infrastructura.

En el moment de tancar El casal de Mira-sol, lloc on l'edició del nostre periòdic, es pretenia realitzar l'espec- es desconeixia la data en tacle, encara no disposa de què estrenarien "La tota la potència de llum Missió": "Tot queda subornecessària. Per aquesta raó dinat a solucionar els proel Casal s'alimenta amb un blemes de llum", segons generador, provisionalment. que afirmava Carles Guerra, La "Finavenko" volia assa- membre del grup teatral. jar intensament els darrers La "Finavenko" agraeix la quatre dies, motiu pel qual feina de l'Ajuntament que va demanar un horari més ha provat per tots els mitflexible a la Regidoria de jans d'oferir un escenari el Cultura. L'Ajuntament els més correcte possible per a va donar permís d'estar-se l'estrena. al Casal fins altes hores de La Regidoria de Cultura va la nit, sense adonar-se que intentar arribar a un acord s'hauria d'aturar el genera- amb el Teatre de La Unió, dor a les deu de la nit, per- perquè Finavenko pogués què el soroll molestava els actuar-hi. En veure que no s'arribava a cap acord, els veïns. va oferir el casal de MiraRicard Torres, el director de sol amb tot el desplegament la Companyia, ha declarat tècnic que els podien oferir. que aquests problemes Fins i tot, es va allargar impossibiliten els assajos, i l'horari d'autobusos per tal per tant, una escenificació de facilitar l'assistència del correcta. Es per això que h públic.

PELUQUERIA J. G A R C I A CABALLEROS

C/Martorell, 16 08190 Sant Cugat del Vallès

WLA BOMBETA, S.L ELECTRICIDAD GARRELL

E

l grup de teatre santeugatenc "Quin Pal" de la Unió Santcugatenca, va guanyar el dilluns passat dia 22 de febrer, el primer premi en el I Festival d'Humoristes Novells de Solsona. La ciutat de Solsona celebrava la primera edició del Festival dins els actes del Carnestoltes local.

Mercès a aquest guardó.

"Quin Pal" ha iniciat tràmits amb dues agències d'espectacles, que portaran el muntatge "Quin pal, quin pal!" arreu de Catalunya.

A més de "Quin Pal", el grup barceloní, també de mim Foto: Arxi "Kamarra", disposarà de les dues agències per a promocionar el seu espectacle.

El jurat va considerar que aquests dos grups tenien una diferència notable de qualitat, per la qual cosa va concedir un segon premi que no estava, inicialment, estipulat.

El jurat era compost per reconeguts personatges del món de l'humor, del qual es destaca el popular "clown" Tortell Poltrona. El jurat concedí el primer premi al grup santeugatenc, per un marge de més de 50 punts per damunt dels barcelonins, amb un total de 371.

"Quin Pal, quin pal" és un espectacle basat en el joc mímic de tres actors desenvolupant accions amb dos pals. El muntatge es va

CENTRE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

TALLEDA-RICOMÀ PIANOS ORGUES ELECTRÒNICS INSTRUMENTS M Ú S I C A

C/ Balmes, 11 ^ f 674 58 62 08190 Sant Cugat del Vallès

Av. Catalunya, 3 - Tel. 674 00 24 06190 Sant Cugat del Vallès

SE VENDE PISO Noves col·leccions de primavera Camises, Bruses i Complements c/ Valldoreix, 29 Tel. 589 11 98 Sant Cugat del Vallès

EN LA ZONA MAS PRESTIGIOSA DE CERDANYOLA 1 0 8 m 2 , 4 hab, barïo, a s e o , c o m e d o r 21 m 2 , t e r r a z a 10m2, TODO EXTERIOR. PERFECTO ESTADO. Muy Soleado.

Telf. 6 9 2 42 16

GAG de la "Nena amb el Soldat" estrenar el mes de març passat a Sant Cugat, dins el concurs de teatre de joves, organitzat per la Generalitat. La idea de l'espectacle va néixer, però, al Festival de Teatre al Carrer de l'any 1991.

El grup teatral suma el seu segon trofeu en concursos. L'any passat, el jurat del Concurs de teatre Amateur de Calaf els va concedir el premi especial a la creativitat.

"Quin Pal" de la Unió Santcugatenca està iniciant un segon espectacle que s'haurà d'estrenar a finals de maig. L'espectacle deixa els pals per passar a inspirar-se en la celebració de l'Any Miró. La trama de l'espectacle, així com el títol, encara són un secret.

ELSBCANTONS Periòdic Independent d'Opinió Informació i Serveis de Sant Cugat del Vallès.

Editor Diari de Sant Cugat, S.L. Director Josep M. Cabrerizo Redacció Xavier Borràs, Emma Ansola, Rosa Cercós , Montse Sant, Marc de Semir, Jordi Bordes, Arantxa Morlius, Anna Cabassa, Gonçal Paredes "Talo", Anna Borau.

Maquetació Romà Ventura Departament Comercial Carlos Borda Rosa Carrasco

Fotografia

Rossend Fuentes M. Vallès Imprimeix Rotimpress (Girona)

Els 4 Cantoas no comparteix necessàriament les opinions que es publiquen a les seves pàgines.

el Rambla del Celler, 91 - 08190 Sant Cugat del Vallès Telf. 674 0166-58915 90 Fax.674 3871

Cada 15 dies, ELS 4 CANTONS

30

KLS 4 CANTONS

E S P E C T A C L E S

Joan Llamas,

CINEMA

Un empatxament de te amb llimona i pastes

de la cuina dels monjos al Teatre Lliure ,k

VA teatre és un continu r e s s o r g i r on l'encant radica en el naixement i la mort de l'obra teatral, com si d ' u n m i r a c l e es ractes 1 \1\IA AXSOl.A

L

at cec i D li LLI r i ha sent mi \ ailct dius cl grup de l.i parròquia cscciul icanl " Lis Pastorets". ,i les I uncions s'csccnifica\ en ,i hi cuina ilcN monjos en la Saht Parroquial .Uiiu amb all ic' s alccdoiials al teatre emn Eugeni C I I K I C Joan ( 11 inc ne / i I in es! \ ale eonie':cai en e; I er nn ic.i i e de icceí.. a amb ie\!os mcdils sola el nom d' Agrupació Maiaea! I. "" I ei'i'oi i misèries del III Reich". '• I es balades del clam i la fam". ai\i com obres de caire polític toren les se\es pi inicies mierprclai. ions, Malgrat ics dcsa\ mena s de I g rup. Joan I lamas continua dins el mon teatral amb el càrrec de di lector. època C|iic en te en gran estima per 1' obra " ha porta tancaria". Mes uird hi entra Dolors Yilarasan amb nous muntatges poètics d'autors catalans i obres teatrals com " El dret del re\ es" i " La desaparició de Wendv" on actua per primera vegada l'actriu hnima Yilarasan a Sant Cugat. Durant aquest an\ s ' e s v a í I' A g r u p a c i ó Maragall però an_\s més tard neixena un nou grup de teatre amb el nom de lila Zero. molt conegut actualment no sols a Sant Cugat sinó també a altres indrets comarcals.

D'entre les sc\es obres cal destacar Terra Baixa' . H de segle i l'obra "Salomó" amb la qual Joan Llamas tingué gran ressò que el dugué a actuar a la sala de teatre del Lliure amb la representació de l'obra "Timó d" .Athenes de S h a k e s p e a r e .

Actualment i com a president del grup Lila Zero representareu llavel a escena al Teatre Alegria de 'Terrassa. dins la setmana del 7 al 16

Joan Llamas de maig.

Kls 4 Cantons s'adreçà a en Joan Llamas, i aquest, ens donà la seva opinió reterent al teatre de Sant Cugat.

Pregunta: Com consnvra les n<>\ es estrulurcs teatrals a Sant Cugat.'

Resposta: L.ren necessaris nous espais teatrals, perquè fins ara tant sols lu lia\ ia el teatre tic La l'nio i amb els nous grups que comencen a sorgir calia c o n s t r u i r - n e d'altres. LI Centre Cultural es un espai per tec te . de gratis dimensions, però potser no seia funcional per a la representació d'obres intimistes. i però caldrà abans de formar una opinió.

P: Cniina és la resposta del públic santcLigatenc.'

R: Actualment la feina ós nostra per omplir el teatre. perquè hi ha manca de política i programació teatral, i malgrat h a v e r - n ' h i hagut d'excel.lents és lamentable la poca influència de públic.

P: Quines són les perspectives de futur'.'

R: Ara estic plenament dedicat a la coordinació del nou Centre C u l t u r a l , perquè volem e s c e n i f i c a r obres d'autors santeugatencs com G u i 11 e ni A v e s a. R a ni o n Barnils. Ignasi Roda i Joan Tortosa, en les quals intervenen figures consagrades de l'espectacle teatral. Un cop acabada aquesta creació em plantajaré la meva dedicació professional al teatre, si bé .de totes maneres sempre estaré relacionat amb aquest mitjà del qual guardo molts bons records.

Cada 15 dies, ELS 4 CANTONS

DIL'MKNX'iK. 28 FF.BKKR 19 9:

Títol: "Regrcso a Howard's End". Títol o r i g i n a l : " H o w a r d ' s E n d " . Direcció: J a m e s Ivory. Guió: Ruth P r a w e r Jhalmila, basat en una novel·la d ' L . M. Forster. Director de fotografia: Tony Pierce-Roberts . Producció: MerehantIvory i Film Four. I n t è r p r e t s : Helena B o n h a m - C a r t e r , Km m a T h o m p s o n , Yanessa Redgrave, \ n t h o n \ Hopkins.

N a c i o n a l i t a t : ( i r a n B r e t a i n a . 1992.

Durada: 144 minuts.

pas". una altra obra de Torster. amb Lacti iu-lclnx d ' h o i A . Helena BonhaniCarten.

Així doncs no és pas esirain que. desprès de dos fracassos relatius com Lsclavos de \ u e \ a York i Lspcrando a Mi. Bridge. h o r \ hagi decidit fer el que Hitcheock a n o m c n a \ a ren l'or c o \ e r (córrer cap al refugi). L.s a dir. fer una pel·lícula d'una mena que ja t'ha funcionat

JwilflíVtòiihfrJM $•

XAV1LR BORRÀS

J

ames Ivory és un director amant de les exquisitats. Els homes que habiten els seus films sempre són cavallers. les dones sempre són dames. Les seves relacions sempre són d'una finesa i un bon to impecables. Segueixen uns codis d'urbanitat sublims. Deambulen per escenaris plens de gespes ben tallades, gerros de Sèvres i armaris isabel.lins plens de fina cotilleria. Prenen el te puntualment a les cinc. amb tasses de porcellana, llimona i un núvol de llet.

Amb aquestes preferències, era inevitable que Ivory s'interessés per un univers literari tan refinat i afectat com el d'E. M. Forster. Als retrats de T alta societat victoriana que feia Forster els manca la intel·ligent mala llet del decadent Oscar Wilde. però com tanmateix el cinema d ' h o r y també pateix aquesta mancança, semblen fets Tun per a Taltre.

Aquesta afinitat entre director i e s c r i p t o r (i g u i o n i s t a : Ruth Pravvel Jhabvala. la guionista habitual d'Ivory. també és una entusiasta de Forster) ha donat una bona colla de fruits, sempre amb moderats però molt estimables èxits de taquilla: Una habitación con vistas. Pasaje a la Índia, Maurice... gairebé s'ha convertit en un gènere cinematogràfic específic. les versions de Forster a l'estil Ivory (Gènere que fins i tot ha transcendit el director: Charles Sturridge ha filmat una versió de "On els àngels no s'aventuren

en altres ocasions, per espantar el mal averany d'algun fracàs. En el cas d ' F o n . run for cover vol dir tornar a adaptar Forster. i si pot ser amb Helena Bonham-Carter (qui li va funcionar tan bé a Una habitación con vistas) en el cast.

1 sembla que aquest run for cover li ha sortit força bé: nou nominacions a l'Oscar ( Oscars "Majors": millor pel·lícula, millor director, millor actriu principal...) i un èxit de taquilla força decent. La pel·lícula, per ella mateixa, no és que sigui massa diferent d'Una habitación con vistas: Una història de refinadíssims amors Victorians, una ambientació exquisidament acurada i uns actors que broden els seus papers (excel·lents Vanessa Redgrave i Anthony Hopkins, aquest darrer en un paper força diferent als doctors Hannibal Lecter i Van Helsing a què ens tenia acostumats d a r r e r a m e n t ) . M a l a u r a d a m e n t .

Ivory no s'arrisca a aportar res de nou (si la formula ja ha funcionat, per què canviarla?. deu pensar) i hom no pot treure's de sobre la impressió de veure quelcom ja molt vist, ja molt suat. Malgrat això, el film segur que no defraudarà els amants dels refinaments ivorians, del te de les cinc amb llimona i pastes, dels partits de cricket sobre la gespa ben tallada i dels armaris isabel.lins plens de fina cotilleria. Un col·lectiu molt respectable, però amb el qual confesso no sentir-me gens identificat.

DIUMENGE, 2 8 FEBRER 1 9 9 3

RADIO

i

T E L E V I S I Ó

D

es de fa cinc setmanes, cada dissabte de 10 a 11 del matí, la Marta fa un programa on els nens d'entre 9 i 10 anys són els veritables protagonistes de la ràdio. Aquest projecte fou proposat per la Generalitat de Catalunya dins la campanya de Normalit-zació Lingüística a totes les escoles públiques per tal que el nen desenvolupi millor i d'una manera menys acadèmica tot allò referent a l'expressió oral. tan mancada avui per altres mitjans comunicatius, com la " capsa tonta". el "videoleri" i ara la "consolalela". Cal esmentar però. segons recents estudis. que aquest últim pot fomentar la intel·ligència i agilit/.ar la lògica del nen. sempre i quan se'n faci un bon ús.

El programa s'estructura en dues parts, la primera; QUIN CONTE ENS CONTES '?. on els nens escolten una rondalla popular preparada abans a la classe i contesten les preguntes que els fa la Marta. Tots els nens poden participar-hi per telefonant a Ràdio Sant Cugat.

En la segona part, de mitja hora de duració, els infants actuen com a professionals del medi amb la seva pròpia ràdio, la RADIOPIPA, dins el programa RADIOPIPA REPIPA RADIORA. i informen als ciutadans de les notícies més fresques succeïdes a l'escola. Tot aquest tràfec acaba amb les noves cançons musicals.

Fins ara ja han assistit quatre escoles públiques, l'escola Collserola, La Floresta, el Joan

31

Programació TV Sant Cugat

Programació Ràdio Sant Cugat

21.00hL'Informatiu _21.30h. Resum progra-, mes 92.

22.30h. La Pel·lícula.

24.00h. Fi d'emissió.

Altres dies de la setmana, Records de Sant Cugat, Cugart, "Qui es qui", Parlem amb

Dies feiners: .7.30h.EI Gall del Monestir.

9.00h. La Tertúlia del Gall.

9.30h.Sant Cugat dia a dia.10.00h. Dies de Radio. 12.00h. La radiografia. 12.30h. A micròfon obert. 13.00h. Sant Cugat Avui. L'Informatiu. 13.30h.

Ni sí, ni no, ni vale, ni bueno.14.00h.

Good times. 19.00h. Al lloro.

20.00h.

L'Esportiu.

21.00h. Música al teu costat.

"Les escoles a la radio" Marta Arnal, conductora del programa "Les escoles a la ràdio""

ELS 4 CANTONS

Durant al mes de Febrer TV Sant Cugat prepara la nova programació 93. c/Anselm Clavé, 201 er.5a.

Tel. 58914 86 Fax 675 51 01

CARTELLERA CINEMES SANT CUGAT

Foto: Centre de Recursos Humans Maragall, el Pins del Vallès i el Pla Farreras. Aquest dissabte, dia 27, hi participa per segon cop l'escola Collserola.

A causa de la bona rebuda per part dels nens, que no es cansen de telefonar, Ràdio Sant Cugat està pensant crear un nou programa destinat un cop més als infants.

El nostre diari s'adreçà a la ràdio en el moment del programa parlant amb la Marta i els estudiants de l'escola Pla Farreras, Montsina, Jordi.

Cristina i Noèlia.

Pregunta: Marta, com a conductora del programa et resulta difícil treballà amb nens?

Resposta: Al treballar amb nens sempre tenim present la

improvització, ja que tot allò que hem estat organitzant dies abans pot sortir completament diferent segons la tasca i el comportament del nen.

P: Què destacaries més del comportament dels nens que han passat pel programa?

R: En general són nanos molt espavilats i gens tímids. Durant els primers moments estan una mica nerviosos però només és qüestió de segons.

P: Com estudiants de l'escola Pla Farreras, teniu alguna notícia per al nostre diari? Sí, ens agradaria dir que tenim un nou estudiant paquistaní i que ara ja comencem a entendre'ns en català.

SALA l:"Regreso a Howard's End" (Majors 13 anys) Horaris: 17. 19.45,20.30 SALA 2: "Supernova" (Majors 13 anys) Horaris: 16.25. 18.30. 20.30. 22.45.

SALA 3: "Carino he agrandado al nino" Horaris: 16.45. 18.45,20.45.22.45

SALA 4: "Esposa por sorpresa" Horaris: 16.40. 18.25.20.25.22.45

Telf. 405 22 22

JO %

JO

_JO

%

%

Club Sant Cugat *S *S •^ S • «/^ *S *S *S •/^ *S

Manteniment Taek-Wondo Fitness Cardiovascular Musculació Gimnàstica Passiva Squash U.V.A. Sauna i Spas Piscina Coberta Massatges Hidromassatge

c/ Sant Jordi, 33-35. Telf .674 98 62 08190 Sant Cugat del Vallès .

-: . - J - . . .

A més d'avantatges:

Regals.

La Caixa de Terrassa, a m b els c o m e r ç o s de Sant Cugat, presenta la targeta que ho té tot, exclusiva per a la gent de Sant Cugat.

Una targeta gratuïta per comprar de tot, a tots els comerços, tots els dies i sense necessitat de portar diners; i per poder pagar les c o m p r e s , sense cap recàrrec, a final de mes.

A la vegada, us permet treure o ingressar diners a tots els caixers del servei Tota-Hora de la Caixa de Terrassa, així com u t i l i t z a r els més de 6 5 . 0 0 0 c a i x e r s d ' a r r e u d ' E s p a n y a i d'Europa.

A més. incorpora gratuïtament una sèrie d'assegurances per a vós i les vostres compres.

T a m b é p a r t i c i p a r e u en un m u n t de s o r t e i g s , r e g a l s i p r o m o c i o n s especials. Ara, i fins al 28 de febrer de 1993 podeu guanyar XECS NADAL SEGURS de 500 Pta. per cada 8 operacions de compra, d'un mínim de 2.000 pta. cada una, o per cada 25.000 pta. de compra.

Veniu a qualsevol oficina* de la Caixa de Terrassa, sigueu o no sigueu client, i us i n f o r m a r e m p e r s o n a l m e n t de t o t s i cadascun dels avantatges de la Targeta Sant Cugat Comerç.

La targeta que ho té tot.

"Sant C u g a t : Rius i T a u l e t , 23 - C r a . C e r d a n y o l a , 13 Valldoreix, 72-74 ( Oficina de propera obertura).

Valldoreix: Jacint Verdaguer, 3.

La Floresta: PI. Miquel Ros, s/núm.

La targeta que ho té tot.