Gottfried Reiche
Un homenatge al llegendari trompetista de Bach
XL
Notes al programa
Leipzig / Dimecres 6 d’octubre de 1734
Mentre camina pel carrer, Gottfried Reiche, Stadtpfeifer de Leipzig i principal trompetista de J. S. Bach, pateix un ictus i cau mort a prop de casa seva. La precisa crònica dels fets ens arriba a través d’una anotació al diari de J. S. Riemer, cronista de l’època. La narració afegeix que la causa d’aquest tràgic esdeveniment podria deure’s a l’esforç que el músic va realitzar el dia anterior, donades les exigències de la partitura i el fum de les torxes que va empassar-se per anar bufant i bufant la trompeta. La música en qüesti., irònicament, era força festiva: es tractava de la cantata BWV215 – més endavant, reutilitzada a l’Osanna de la Missa en si menor.
D’aquests fets prové la famosa anècdota segons la qual Bach, amb la seva copiosa escriptura per trompeta, va contribuir tràgicament a acabar amb la vida del seu magnífic trompetista. Però, tractant-se d’un instrument tradicionalment associat a funcions socials I formes musicals més aviat rudimentàries, com s’havia arribat a aquest nivell de floriment que va acabar amb la vida del malaurat Gottfried Reiche? On va començar tot plegat?
Enmig de l’extenuació, és possible que Reiche també es fes aquestes preguntes. Que en aquell estat febril, pel fum i per l’esforç, comencés a pensar en els que l’havien precedit, en els grans músics que havien fet del seu instrument allò que ell trobava prou meravellós com per dedicar-hi la vida…
En els seus primers pensaments van aparèixer tres noiets, ara feia 80 anys companys a l’escola jesuïta de la ciutat d’Opava; Rittler (1637 –1690), Vejvanovský (1639/40-1693) i el famós Biber (1644-1704).
Tots tres extraordinaris trompetistes, especialment el segon; tots tres bons amics i tots tres decisius pel que feia a les innovacions musicals del seu instrument i a la influència que van exercir arreu d’Europa.
Havia sentit a parlar de l’edat d’or de la trompeta a la ciutat de Kroměříž, on els tres músics van començar a treballar de ben joves a la cort del príncep-bisbe d’Olomuc. Biber, amb aspiracions més grans, aviat marxaria a Salzburg fins al final dels seus dies, però era tan bo que li van demanar que seguís enviant partitures a Olomuc. A Salzburg, les seves proeses encara hi ressonarien mig segle després, quan naixeria un geni que els eclipsaria a tots. Tot i que això, Reiche, per més clarivident que es trobés, no ho podia saber.
Llavors va pensar en el veterà G. Finger (1660 -1730), nascut a Olomuc justament, i que havia tingut la sort de conèixer tots aquells grans músics. S’haurien pogut trobar quan Finger va tornar de Londres cap el 1703, després de passar-hi més de 20 anys. I potser Finger li hauria parlat d’un músic extraordinari, mort massa jove, però amb qui havien compartit coneixements i experiències. Creia que es deia H. Purcell, però a vegades el confonia amb el seu germà Daniel…
Amb el pas dels minuts, els pensaments el van dur a Pezel, el gran Christoph Pezel (1639-1694), el millor trompetista que ell havia pogut sentir mai. D’ell sí que en coneixia tots els detalls; sabia que havia vingut a Leipzig cap al 1661 - sens dubte ja feia molts anys - i s’hi havia estat fins el 1681, escassament set anys abans que ell hi arribés. No van poder treballar mai junts, però recordava perfectament com l’havia impressionat de petit el so d’aquell instrument tan noble i potent, però també capaç del virtuosisme més inversemblant.
Allà va decidir que això era el que volia: tocar com aquell músic, aquell instrument i aquella música. I ho va aconseguir, i tant! Aquests últims anys, especialment des de l’arribada de Herr Bach a la ciutat, trobava que havia treballat massa i se sentia cansat. Però s’ho havia passat bé, això ja no li treia ningú.
Cansat de paraules i imatges, va deixar ressonar les obres d’aquests grans músics al seu cap, fins que, poc a poc, es va anar adormint…
Programa
Johann Kuhnau (1660-1722): Sonata in C (3 trompetes, sacabutx, timpani, 2 oboès,i orgue)
Heinrich Ignaz von Biber (1644-1704): Sonata a 7 (3 trompetes, sacabutx, timpani, 2 oboès, sacabutx i orgue)
Heinrich Ignaz von Biber (1644-1704): Tam aris quam aulis n. 10 (trompeta, 2 oboès, sacabutx i orgue)
Gottfried FInger (1660-1730): Sonata in C n. 1 (trompeta, oboè i orgue)
Pavel Josef Vejvanovsky: Sonata in g minor (trompeta, 2 oboès, sacabutx i orgue)
Dietrich Buxtehude (1637-1707): Canzonetta BuxWV169 (orgue)
Johann Sebastian Bach (1685-1750): Dona nobis pacem BWV 232 (3 trompetes, timpani, 2 oboès, sacabutx i orgue)
Johann Sebastian Bach (1685-1750): Sinfonia BWV 249 (3 trompetes, timpani, 2 oboès, sacabutx i orgue)
Johann Sebastian Bach (1685-1750): Vater unser BWV 737 (orgue)
Philipp Jakob Rittler (11637-1690): Ciaccona a 7 (3 trompetes, 2 oboès, sacabutx, percussió i orgue)
Heinrich Ignaz von Biber (1644-1704): Sonata Sancti Polycarpi (3 trompetes, timpani, 2 oboès, sacabutx i orgue)
Gottfried Reiche (1667-1734)
Obra d’Elias Gottlob Haußmann
Delightful Pocket Company
Directors artístics
ROBERT VANRYNE / Trompeta
Robert Vanryne va començar a tocar la corneta per accident als 9 anys quan el seu germà gran en va rebre una per aprendre el primer dia en la seva nova escola. Després d'un any d'aprendre per si sol, les seves primeres lliçons van ser amb els músics locals Steven Downie i l'enyorat (i molt estimat) Trevor Steventon amb qui va aprendre corneta al High Wycombe Music Centre sota el seu programa de beques. Posteriorment de fer el canvi de la corneta a la trompeta va arribar a les finals de vent metall del concurs BBC Young Musician of the Year el 1980.
Després d'haver escoltat una gravació de la Gavotte de la tercera Suite Orquestral en Re Major (J S Bach) durant una classe de música, va començar a desenvolupar un interès tant per la música barroca com per la trompeta barroca. Creixent en una família d'enginyers era inevitable que ell, amb el seu pare, comencessin a experimentar fent les seves pròpies còpies d'instruments antics amb l’orientació del seu professor d’aquell moment, Stephen Keavy. Uns anys més tard ja havia fet còpies de trompetes naturals que eren utilitzades per molts dels principals especialistes d'instruments d'època del món.
Després d'un any d'estudis de postgrau amb Michael Laird al Royal College of Music, ràpidament va entrar en una carrera com a músic, especialitzant-se en actuacions amb instruments d'època amb molts dels principals conjunts d'Europa, incloent-hi The Academy of Ancient Music, The Orchestra of the Age of Enlightenment, English Baroque Soloists i l'Orchestra Révolutionnaire et Romantique.
Robert és el trompeta solista de la Netherlands Bach Society amb qui actualment està enregistrant en vídeo les obres completes de Johann Sebastian Bach i es pot consultar al web AllOfBach.com.
Continua especialitzant-se en música de l'època barroca, però també recentment s'ha involucrat en la interpretació de música de cambra del segle XIX amb instruments de de pistons antics.
NEIL BROUGH / Trompeta
Reconegut com un dels més destacats exponents de la trompeta barroca sense pistons i Trompeta solista d’algunes de les millors orquestres simfòniques del món, Neil Brough és respectat pel seu art inspirat i per la seva aproximació reflexiva a la interpretació històrica de la música.
Des del 2022 és el Trompeta solista de la Chamber Orchestra of Europe, amb la qual ha gravat el cicle complet de simfonies de Beethoven amb Yannick Nézet-Séguin, recentment publicat per Deutsche Grammophon.
Trompeta solista de Sir John Eliot Gardiner amb els English Baroque Soloists i l'Orchestre Révolutionnaire et Romantique, Neil ha actuat com a solista i com a membre/secció líder de l'orquestra arreu del Regne Unit, Europa i Amèrica.
La interpretació de Neil Brough del segon Concert de Brandenburg de Bach als BBC Proms va ser aclamada pel diari The Independent com a "Absolutament sorprenent; agut, precís, sense esforç, impressionant". Com a exponent de l'estil clarino líric del Barroc, la interpretació de Neil d'obres solistes de Bach, Handel i Purcell ha conduit a nombroses gravacions amb els English Baroque Soloists i a actuacions a l'Òpera de
Delightful Pocket Company
Sydney amb l'Orquestra de Cambra Australiana, al Musikverein de Viena i al Concertgebouw d'Amsterdam. Neil ha completat cicles aclamats per la crítica de Berlioz i Beethoven amb l'Orchestre Révolutionnaire et Romantique amb residències a Europa i al Carnegie Hall de Nova York.
Nomenat personalment per Sir András Schiff per tocar a l'ensemble internacional de cambra Cappella Andrea Barca, Neil ha fet gires per Europa i Àsia interpretant les grans obres mestres de Beethoven, Haydn, Mozart i Brahms en algunes de les sales de concerts més famoses del món. La formació musical de Neil va començar a Leicester, Anglaterra, amb el prestigiós servei musical local. Va obtenir una beca completa al Royal College of Music i, després de graduar-se, va ser nomenat Professor.
Al Regne Unit, Neil és el Trompeta solista de l'English Chamber Orchestra i actua com a Trompeta solista convidat amb la London Symphony Orchestra, Philharmonia Orchestra, l'Orchestra of the Royal Opera House i l'Orchestra of the Age of Enlightenment, i el seu treball d'estudi a Londres es pot escoltar a les bandes sonores de moltes pel·lícules d’èxit.
The Delightful Pocket Company
The Delighful Pocket Company és un conjunt de cambra format per orgue, trompeta i oboè; tres instruments reunits per tres músics que comparteixen la passió per la música de cambra, que aposten radicalment pel refinament de les seves interpretacions i a qui uneix el gust per donar a conèixer compositors i repertoris singulars partint d’una sonoritat tant genuïna com familiar.
Es tracta d’una formació amb uns orígens històrics i un repertori original específic, però que per la seva pròpia idiosincràsia i la incontrolable/contumaç personalitat dels seus membres, viu de la recerca constant de noves propostes artístiques a partir de dos eixos: d’una banda, la recerca i interpretació de música antiga amb instruments històrics i de l’altra, la recreació i les adaptacions pròpies de tot tipus de música.
Va ser fundat l'any 2020 i ha actuat al Festival Fringe de Torroella de Montgrí, a Barberà del Vallès i Montserrat, entre d'altres. Durant la temporada 22-23 va ser seleccionat per formar part del catalog de Joventuts Musicals com a grup emergent.
En aquesta ocasió, el trio s'amplia fins a vuit membres en la seva versió XL. Per això, hem iniciat una col·laboració amb dues de les figures més importants de la interpretació de la trompeta barroca de l'actualitat (membres de la English Baroque Soloists i la Netherlands Bach Society, entre d'altres), que han vist en el nostre jove grup el potencial per crear un projecte de cambra que abordi el repertori més complex i espectacular que s'ha escrit per a la trompeta barroca.
UILLES / Trompeta
Nascut a Sant Joan de Vilatorrada, del 2003 al 2007 forma part de l’Escolania de Montserrat i es continua formant al Conservatori Municipal de Manresa. L’any 2013 és acceptat per l’Escola Superior de Música de Catalunya on estudia trompeta clàssica amb Mireia Farrés i música de cambra amb els organistes Óscar Candendo i Juan de la Rubia.
Mogut pel seu interès per la música antiga amplia la seva formació estudiant trompeta barroca al Conservatori de Novara (Itàlia) amb Gabriele Cassone
Col·labora regularment amb les orquestres Vespres d’Arnadí, Orquestra Barroca Catalana, GIO Symphonia, Terrassa 48, Theresia Youth Orchestra i Orquestra Barroca de Barcelona.
L’any 2020 funda, conjuntament amb Ivan Alcazo i Marc Díaz, el grup de cambra The Delighlul Pocket Company.
Des de l’any 2015 és el primer trompeta de la Cobla Sant
És professor de trompeta de l’Escola de Música de Taradell i de l’Escola Municipal de Música de Manlleu.
Estudia oboè a l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) en les especialitats de música clàssica i contemporània i música antiga amb els professors
Continua els seus estudis al Conservatori Nacional de Música i Dansa de Paris amb el professor d'oboè barroc Michel Henry i de música de cambra amb Keneth Weiss.
Ha sigut membre de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC), la Jove Orquestra Nacional d'Holanda (NJO) i la Jeunne Orchestre Atlantique (JOA).
Col·labora habitualment amb diferents orquestres nacionals i europees, com l'Orquestra de Cambra de Granollers, Orquestra Nacional Clàssica d'Andorra (ONCA), Orquestra de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), Grup Instrumental Bcn216, Orquestra Barroca Catalana, Orquestra Barroca de Finlandia (Finnish Baroque Orchestra), i l'orquestra Vespres d'Arnadí entre d’altres.
MARC DÍAZ / Orgue
Als 9 anys ingressa a l’Escolania de Montserrat, on al cap de poc temps descobreix i s’apassiona especialment per la música coral, especialment la música antiga. Allà hi estudia, a més, violoncel, piano i
Actualment, desenvolupa aquesta passió primerenca especialment en comunió amb els seus projectes més personals: el Cor Cererols i el grup instrumental de cambra The Delighlul Pocket Company.
Com a organista, col·labora amb els principals cors, orquestres i festivals de música del país, com l’OBC, l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, Vespres d’Arnadí, la Jove Capella Reial, l’Ensemble O vos omnes, el CJNC o el Cor de Camba del PMC. També ha treballat com a organista i clavecinista al Teatre Lliure.
Com a director, dirigeix també el Cor GAC, ha treballat com a preparador de cor pel Festival Bachcelona i el Joven Coro de Andalucía i col·labora amb el Cor Francesc Valls.
Ha estudiat direcció de cor a l’ESMUC i al KMH d’Estocolm, on finalitza els seus estudis dirigint el Cor de la Ràdio de Suècia en el seu Concert Final.
Delightful Pocket Company
Col·laboradors XL
AVIAD GERSHONI/ Oboè
Nascut l’any 1979 a Tel-Aviv, Israel, on realitza els estudis superiors d’oboè amb el professor Dudu Carmel i composició amb Mark Kopytman a l’Acadèmia de Música i Dansa de Jerusalem. Posteriorment es trasllada a Verona, Itàlia, per tal d’iniciar els seus estudis de música antiga realitzant diferents cursos d’oboè barroc i històrics, culminant posteriorment el Bachelor Degree i el Màster amb el professor Paolo Grazzi. al Conservatori Superior “E.F. Dall’Abaco” de la mateixa ciutat.
Després d’haver estat establert a la ciutat de Milà i a Barcelona, actualment resideix a la ciutat de Saragossa, des d’on ha col·laborat amb diferents grups i orquestres de tot el món.
Col·labora regularment amb la Jerusalem Baroque Ochestra, el Ghislieri Consort, els Copenhagen Soloists, Europa Galante, Academia Montis Regalis, i Concerto Italiano, així com amb els grups “Il Pomo d’Oro” i “Il Giardino Armonico” entre d’altres.
MARC CLOS / Percussió
Nascut a Sant Feliu de Guíxols (Girona) l any 1976, ha cursat estudis de percussió classica, moderna i tradicional al Conservatori del Liceu i el Taller de Músics de Barcelona i l Escola Superior de Música de Catalunya amb Pedro Estevan, Jo Krause, Ramón Torramilans i David Xirgu entre d altres. A l Escola Superior de Música de Catalunya de Barcelona obté la Llicenciatura en Jazz i Música Moderna, especialitat Bateria l any 2008 i el Màster en Musicologia i Interpretació de la Música Antiga especialitat Percussions Històriques l any 2013.
Atret per el multiinstrumentalisme, i indistintament per la música antiga, clàssica, el jazz, les músiques improvisades, el pop i el rock, ha col·laborat en més de 100 enregistraments com a músic d estudi abarcant tots aquests estils i ha realitzat una intensa tasca interpretativa tocant en els principals festivals i sales de concerts de tota Europa, Nord i Sud América, Rússia, Xina, Japó i Corea del Sud.
Ha treballat amb Jordi Savall, Hesperion XXI, La Capella Reial de Catalunya i Le Concert des Nations (Àlia Vox), Orquestra de Cambra del Teatre Lliure, Les Sacqueboutiers de Toulouse (FR), Orquestra barroca Al Ayre Español, Orquestra Barroca Catalana, San Francisco Philarmonia Baroque Orchestra (USA), GIO Symphonia, Il Complesso Barroco (IT), Orquesta Barroca de Sevilla, Orquestra romàntica del Montsalvat, Orquestra Simfónica del Vallés, Orquestra de Cadaqués, La Caravaggia, Accademia del Piacere, Vespres d Arnadí (Musiepoca), Tercia Realidad, La Tempestad, Concerto Copenhaguen (DK), Magdalena Kozena & Private Musicke, La Grande Chapelle, Orquestra de Cambra de Granollers (NAXOS), els Cors de Cambra del Palau de la Música Catalana i de l Auditori Enric Granados de Lleida, les companyies teatrals de Mario Gas i Dagoll Dagom, Nina, Percussions de Barcelona, Love of Lesbian (Warner), Jaume Sisa i Eduard Canimas (DiscMedi), The New Raemon, Joan Colomo i Nueva Vulcano (Bcore), etc...
MARTÍ BADIA / Sacabutx
Nascut a Berga l’any 1996, inicia la seva formació musical a la mateixa ciutat amb el clarinet com a instrument principal i, més tard, comença també els estudis de trombó. L’any 2014, continua formant-se amb els dos instruments al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, mentre es gradua en Musicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona.
El 2019 entra a l’Escola Superior de Música de Catalunya, i es gradua el 2023, obtenint el Títol en Interpretació de la música clàssica i contemporània, en l’especialitat de trombó, amb el professor Daniel Perpiñán. A la mateixa escola, rep classes de sacabutx de la mà de Simeón Galduf i Jordi Giménez i té l’oportunitat de formar part de diversos conjunts de música antiga, dirigits per Lluís Coll i Francesc Garrigosa.
Actualment, és trombonista de la Cobla Sant JordiCiutat de Barcelona i col·labora amb formacions com la Cobla de Cambra de Catalunya, l’Orquestra de Cambra Terrassa 48, o els grups de música antiga Dichos Diabolos i Sacabutxos de Barcelona.
INSTRUMENTS - Un orgue positiu o bé orgue d’església (415Hz o 440Hz).
ESCENARI - Set faristols i set cadires.
IL·LUMINACIÓ - Set llums de faristol per sales / esglésies amb poca il·luminació. Un llum addicional per a l’organista.
The Delightful Pocket Company