Març 2012 (número 570)

capapeus570elma_Maquetaci贸n 1 07/03/2012 23:09 P谩gina 1

capapeus570elma_Maquetaci贸n 1 07/03/2012 23:09 P谩gina 2

capapeus570elma_Maquetación 1 07/03/2012 23:09 Página 3

EDITORIAL

E

L’educació no es pot retallar

nmig de tant desencís per la situació actual, volem celebrar que l’Escola La Maquinista tingui per fi la ubicació definitiva del nou edifici que s’ha de construir: estarà situada al mateix terreny on està ara, gràcies a un acord entre el centre comercial, l’Ajuntament i el Consorci d’Educació de Barcelona (CEB). Malgrat que l’escola està ubicada al Bon Pastor, sempre hem volgut fer nostres les seves reivindicacions perquè està a tocar de Sant Andreu i perquè moltes famílies de Sant Andreu hi porten els seus fills. Ara “només” falta que als propers pressupostos 2013 hi entri la construcció de l’escola. Aquesta serà una altra batalla. Com la que s’ha hagut de fer perquè l’escola de Can Fabra pugui tenir el seu edifici definitiu al Setembre del 2013, termini que esperem que es compleixi. El que no ens ha agradat tant és que s’ha retirat el pla que hi havia per construir un pàrquing a sota de l’escola. Sant Andreu necessita places d’aparcament i aquest pàrquing és del tot imprescindible. On aparcarà la gent que vindrà a tots els nous espais de la Fabra i Coats? Aquests espais generaran una major pressió sobre les escasses places d’aparcament que hi ha al barri. Si es creu que és millor no construir-lo per no endarrerir les obres de l’escola,

que es busqui un altre emplaçament a la mateixa Fabra i Coats.

Per cert, i tots aquests nens quan arribin a secundària, a quin institut aniran? Al barri de Sant Andreu tenim un institut magnífic, el Dr. Puigverd, però que no podrà donar cabuda a tots aquests nois i noies. Actualment molts alumnes de secundària ja s’han de desplaçar a altres barris o han d’anar a escoles concertades, amb la despesa econòmica que això comporta. Per això s’ha format una Comissió per l’Institut Fabra i Coats, constituïda per la gran majoria d’AMPES de Sant Andreu i per l’Associació de Veïns i Veïnes, per reclamar al Consorci d’Educació de Barcelona la construcció immediata de l’Institut. El seu argument és la manca de diners, però no acceptem aquestes excuses. No és la nostra feina sinó la dels governs que ens representen aconseguir els recursos necessaris. Com podeu veure l’educació pública a Sant Andreu té molts fronts oberts i molts reptes que anirem aconseguint amb el vostre suport.

Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar

8

EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS

DE SANT ANDREU DE PALOMAR

PRESIDENT: GENÍS PASCUAL I PORRET

VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL

WWW. AVVSANTANDREU.CAT

*

PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80

C/ BALARI I JOVANY, 14 - 08030 BARCELONA

8

ISSN (VERSIÓ PAPER):2013-2832 ISSN (VERSIÓ DIGITAL):2013-2840

LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN

RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES

I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I

COL·LECTIUS.

REVISTACAPAPEUS@GMAIL.COM

)

93 345 96 98

DISSENY PORTADA: CRISTINA GARDE

COORDINACIÓ DE REDACCIÓ: DAVID ROYO.

DISSENY I MAQUETACIÓ: ELMA VILA I CRISTINA GARDE

EQUIP DE REDACCIÓ: MARTA ROIG, XAVIER OLIVERES, JORDI RABASSA, PAU VINYES, GEORGINA RIFÉ,PERE MASSANA, ANDREU GIRALT, GENÍS PASCUAL, DAVID ROYO,

NATÀLIA RIVERO, IRENE CAIXÀS, BORJA MARÍA, JOANA ARIET,MONTSE TARRÉ, JORDI URTÀSUN, SERGI CORRAL, SERGI CABEZA, PAU MADUELL, GEMMA ARMENGOL, JJ. AYMERICH, ÓSCAR MALO, ROSA PURSALS, ALAIN GARRIDO, IRENE GONZÁLEZ, ÀNGELA FOLGUEROLA, EDU SOLER, ORIOL AGULLÓ, DANI GOMEZ, EDGAR

CRISTÒBAL, XAVIER ARAGALL, JAUME PRATS I ESTER BUENO.

FOTOGRAFIA: XAVIER DE LA CRUZ, MANUEL A. RAIGADA, JOSÉ NAVARRETE, ANDREU CARRASCAL, DAVID ROYO. CORRECCIÓ: IRENE CAIXÀS, XAVIER OLIVERES, RICARD RIPOLL, EVA CABRERA, ANNA MOYÀ PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÀLEZ

(93.3450576)

IMPRESSIÓ: GRÁFICAS CAMPÁS S.A

PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL

(11EDICIONS L’ANY)

DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES, ALS COMERÇOS ANUNCIANTS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

capapeus570elma_Maquetación 1 07/03/2012 23:09 Página 4

SU M A RI

ELS CURSETS/10

CEIP LA MAQUINISTA/11

**L’HARMONIA**/14

FABRET/22

EL PERFIL/23

TEATRE /25

ESPORTS/26

EL CONTE/28

I EN EL PROPER NÚMERO....

*MONOGRÀFIC: LES LLUITES ACONSEGUIDES PER L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS *REPORTATGE FOTOGRÀFIC DE LA MANIFESTACIÓ ‘SALVEM EL CAS ANTIC’ DEL 17 DE MARÇ I MOLT MÉS...

capapeus570elma_Maquetación 1 07/03/2012 23:09 Página 5

ENTITATS GRUP DE PINTORS DE SANT ANDREU

ONZE DE SETEMBRE

MOSTRA DE PINTURA DE

10 A

13.30H. CADA 1ER DISSABTE DE MES NO FESTIU. ATENEU OBRER DE SANT ANDREU

ABAT ODÓ,

17 A 20H DE DILLUNS A DIJOUS. WWW.ATENEUSANTANDREU.ORG DE

SERVEIS DE L AVV L’ASSOCIACIÓ RESPON:

SI VOLEU FER-NOS ARRIBAR

LES VOSTRES QUEIXES URBANÍSTIQUES I SOCIALS, SUGGERIMENTS,

AGRAÏMENTS,

ETCÈTERA,

TRU-

QUEU-NOS AL 93 345 96 98 I DEIXEU EL VOSTRE MISSATGE. TAMBÉ TENIM FAX.

VISITA AMB L’ADVOCAT:

LES VISITES AMB LES ADVO-

CADES LOURDES ROMEO I ANNA RAFART S’HAURAN DE CONCERTAR AMB LA SECRETARIA DE L’AVV.

ELS ESTATUTS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS:

JA ELS

PODEU RECOLLIR AL CARRER BALARI I JOVANY, 14

VISITA AMB L’ARQUITECTA:

71. 933112343

LES CONSULTES LES REA-

LITZA L’ARQUITECTA ANNA JIMENEZ. PER CONCERTAR

DELS MEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR. US PODEU

ADREÇAR A L’AVV DE DILLUNS A DIVENDRES DE 6 A 8 DEL VESPRE. TEL: 93 345 96 98.

CURSOS DE L’AVV: PEL CURS 2008-2009, LABORS I MANUALITATS, IOGA, PATCHWORK, BALLS DE SALÓ I COUNTRY.

Totes les consultes són gratuïtes pels socis però cal presentar el rebut de la quota corresponent a l’any en curs i demanar cita prèvia de dilluns a divendres de 18 a 20 hores al 93 345 96 98.

BASCÒNIA,

42. 933459495

ACTIVITATS, TALLERS I CURSETS

COROLEU,

ODÓ,

71. 933112343

›CORAL PLANÇONS (INFANTIL): ASSAJOS DJ. DE 17.30 A 19H. ›GRUP CULTURAL

CENTRE D’ESTUDIS IGNASI IGLÉSIAS

IGNASI IGLESIAS,

933463990 DIMARTS DE

33.

17 A 20H.

ASSOCIACIÓ DE PUNTAIRES DEL DISTRICTE LOCAL DE SANT PACIÀ

ARTÍSTICA, FRIVOLITÉ, COMEN-

QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT

CASAL D’AVIS BASCÒNIA

›ORFEÓ: ASSAJOS. DL: 20 A 21:30. DC.: DE 20:30 A 22

SINERA, MÚTUA D’ENTERRAMENTS:

TAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE LUCRE,

21:30H. SOM UNA CORAL DE GENT JOVE. SI T’AGRADA CANTAR I PASSAR-T’HO BÉ: T’ESPEREM. ASSAJOS DM

PER A LA GENT GRAN.

649599072

ÉS UNA MUTUALI-

CORAL CAPELLA GRAMALLA PARRÒQUIA DE SANT ANDREU.

ORFEÓ L’ECO DE CATALUNYA ABAT

HORA CALDRÀ QUE DEMANEU VISITA CONCERTADA A TRAVÉS DE LA SECRETARIA DE L’ASSOCIACIÓ.

DIMARTS 20-21 O 21-22 H. DIMECRES 19-20 O 20-21H.

CURSETS ESPECÍFICS (MITJA ÇAR PUNTES).

ORFEÓ LA LIRA

15

DIMECRES DE

21 A 23H O OR-

FEOLALIRA@LYCOS.ES BUS-

CANTONADA AMB C/MONGES, ENTRANT PEL PATÍ)

VINE QUALSEVOL DIJOUS DE

22HA 23’30H PER A MÉS INFORMACIÓ: TELF.: 93 352 53 13 E-MAIL: CORAL_SANT_ANDREU@EMAIL.COM COUNTRY SANT PACIÀ - AMICS DEL COUNTRY - LINE DANCE 696 58 36 74

TURA I LA FORMACIÓ VULGUIN

ACONSEGUIR UNA SOCIETAT

MÉS JUSTA, ON LES DESIGUAL-

TATS NO SIGUIN LA NORMA SINÓ L’EXCEPCIÓ.

CAN GUARDIOLA, C. DE CUBA, 2, 2NS I 4RTS. DIJOUS DE MES A LES 7 DE LA TARDA. TEL.93.311.10.38. T’HI ESPEREM! CORDADA, ASSOCIACIÓ EXCURSIONISTA I ECOLOGISTA. CUBA 2. CAN

DE

4 CORDES.

MAR

93 345 35 29 (SUSANNA)

BUSQUEM PERSONES DISPOSADES A REALITZAR DIFERENTS TASQUES DE VOLUNTARIAT

(PASSEJAR, ACOMPANYAR...).

FOMENT SARDANISTA

ANDREUENC

CAN GUARDIOLA, DL DE 19 A 20.30H CAN GALTA CREMAT, DC DE 19 A 20.30H.

CURSETS GRATUÏTS DE SARDA-

GRUP TEATRAL ANTIFAZ LOCAL DE

DE SANT PACIÀ (C/SÒCRATES,

QUE AMB LES EINES DE LA CUL-

CASA ASIL DE SANT ANDREU DE PALO-

REFORÇAR LES

CESSITA LA TEVA VEU!

ELS ASSAJOS SÓN ALS LOCALS

NEA DE BARCELONA OBERTA A TOTES LES DONES

GUARDIOLA.

NES! T’ENSENYEM A BALLAR,

LA CORAL SANT ANDREU NE-

ASSOCIACIÓ DE DONES PAL·LAS-ATE-

QUEM CANTAIRES PER

PACIÀ

CORAL SANT ANDREU LOCAL DE SANT

TALANA, VINE A L’ESBART.

COMPTAR I REPARTIR SARDANES!

SANT PACIÀ. 932744501

(JESÚS).

22.00 A 22.30H, DLL I DC. WWW.GTANTIFAZ.ORGT. ANTIFAZ@HOTMAIL.COM DE

ESBART MARE NOSTRUM LOCAL DE SANT PACIÀ

DV. DE

17.30 A 19.15H. SI 6 I 13 ANYS I VOLS APRENDRE A BALLAR DANSA CA-

TENS ENTRE

935019801

VISITES CONCERTADES DE DLL.

10 A 14 H., DLL. I DC. DE 16

A 19. SENDERISME I ACTIVITATS DE MUNTANYA GUIADES.

TRUCA’NS I T’INFORMAREM.SECRETARIA@CORDADA.ORG, WWW.CORDADA.ORG.

AGRUPACIÓ EXCURSIONISTA MUNTANYA MONTSEC

9. 933469604

DM. I DJ 20 A 22H. ACTIVITATS DE MUNTANYA, SORTIDES INFANTILS,

SENDERISME, BTT, ESQUÍ, ALTA

MUNTANYA, FOTOGRAFIA, ESPELEOLOGIA.

WWW.AEMUNTANYA.CAT

ASSOCIACIÓ PER LA DEFENSA DE LA GENT GRAN (ADDEG)

CENTRE CÍVIC DE SANT ANDREU (C. GRAN DE SANT ANDREU, 111)

ACTIVITATS, TALLERS, REFORÇ DE

LA MEMÒRIA PER A LA GENT GRAN

ATENEU HARMONIA-FEDERACIÓ D’ENTITATS CULTURALS I DE LLEURE DE SANT ANDREU DE PALOMAR

WWW.ATENEUHARMONIA.BLOGSPOT. COM

capapeus570elma_Maquetación 1 07/03/2012 23:09 Página 6

La data de tancament del proper número és el

30 de marc

Aquest espai queda, veïns i veïnes, a la vostra total disposició per a expressar allò que creieu oportú.

Si sou socis de l’AVV, podeu enviar les vostres cartes a l’adreça electrònica capapeus@gmail.com amb una extensió màxima de 15 línies mecanografiades.

FEINA

de la llar, per a tenir cura de persones grans i per a

(Es lloga botiga al carrer

669.75.62.22

els caps de setmana: neteja,

de l’hosteleria. Tel.

Tel. 655116316.

(Es lloga plaça de pàrquing

(M’ofereixo per a treballar cambrer, recepció de

pàrquings i companyia a avis.

Ousmane. Tel. 693.67.63.21.

(Senyora s’ofereix per a

tasques de neteja, ajudant de

cuina i tenir cura de nens. Tel. Ana María. 93.359.91.70.

(Professor de català i

castellà s’ofereix per a fer

classes de repàs a persones de totes les edats.

Disponibilitat a darrera hora de la tarda. Ramon. Tel. 93.311.30.45.

(Senyora catalana de 62

treballar en hotels o en l’àmbit 93.311.58.43. Cristina. Maria

(Es ven plaça de pàrquing

(M’ofereixo per fer feines de

Palmeres. Ubicada a la

la llar. Tel. 93.274.11.39

(trucar a partir de les 16 hores). Maria del Mar.

(Senyora catalana sense

666.09.63.42. Neus.

IMMOBILIARI 106. 90 euros. Tel.

Tel. 607.23.96.30

(’M’ofereixo per a tasques

(Venc balancí gairebé nou.

pàrquing per a motocicleta a

Tel. 630.13.61.81.

648.66.87.86.

(Venc congelador gairebé

la Plaça de Maria Brossa. Tel.

C.N SANT ANDREU

nou. Un any d’ús. Preu 150 euros. Tel. 607.23.96.30.

(Venc màquina de neteja

647.42.33.30.

costen 2200 euros i un sol

calenta). Adequada per a

barri de Singuerlin, a tocar

Preus especials per a jubilats.

per a cotxe gran i es venen o

DIVERSOS

gairebé nova amb molta

(Terapeuta titulada s’ofereix manicura i altres atencions.

607.56.72.23.

636.44.25.65.

Natació Sant Andreu. Tel.

(Venc dos títols del Club

(Es lloga local de 135 m² a

domicili. Massatges, pedicura,

607.22.14.97.

mitjana al carrer Sòcrates,

93.274.03.09.

per atendre persones grans a

Nivell de carrer. Tel.

93.311.04.08 / 630.61.92.14 /

es lloguen dues places de

nenes. Tel. 93.312.06.84;

al Club Natació Sant Andreu.

(Es ven títol del Club

cabina de vigilància. Tel.

portar la casa i cuidar nens i

per a cuidar persones grans,

Bon preu. Tel. 639.77.23.98 /

primera planta i al costat de la

(Es lloga plaça de pàrquing

ajudar persones grans i per a i referències. Tel.

per a cotxe a la Plaça de les

càrregues familiars s’ofereix

(Es lloga plaça de pàrquing

tasques de la llar. Experiència

Pare Rodés, núm. 30. 18 m.

del Mar

anys, amb formació i veïna de Sant Andreu s’ofereix per

6

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

Santa Coloma de Gramenet, amb la carretera de la Roca.

1200 euros. Tel. 680.81.59.66.

(Es lloga plaça de pàrquing al carrer Malats amb Plaça

Orfila, 1a planta. 108 euros al mes. Tel. 655116316.

Natació Sant Andreu. Tots dos costa 1300 euros. Tel.

93.346.73.76 (trucar de 20 a 22 h).

(Es lloguen places de

pàrquing al Club Natació Sant

pressió d’aigua (freda i

neteja de patis, garatges... Es

pot provar al meu domicili.

Marca Lydel. 250 euros.

Visc al barri. 93.274.03.09.

(Venc llit de 135 cm

Andreu. Planta 3 / S3. Tel.

(matrimoni). Amb matalàs

(Llogo plaça de pàrquing

Visc al barri. Tel.

626.30.18.20.

CNSA (Dublín-Camil Fabra).

Pikolin i capsal daurat.

Gairebé nou. 280 euros.

93.274.03.09.

L’AVV CONVOCA TOTS ELS VEÏNS I VEÏNES A LA MANIFESTACIÓ DEL 17 DE MARÇ ‘SALVEM EL CAS ANTIC DE SANT ANDREU’ A LES 11H A LA PLAÇA ORFILA

capapeus570elma_Maquetación 1 07/03/2012 23:09 Página 7

CARTES DELS VEÏNS

Vergonya aliena

En motiu de la fira de maquinària tèxtil de Barcelona (ITMA 2011), uns industrials de Montevideo es van interessar per l’obra de Josep Verdaguer, ja que a la sala d’estar de casa seva tenen un quadre d’ell. El va comprar el pare de l' industrial l’any 1981 amb el consell del crític d’art uruguaià A.Michaelson Acosta. Els vaig acompanyar a l’església de Sant Andreu, ja que em va semblar que era el lloc adequat per veure una obra identificadora del pintor andreuenc.

Res a dir, vagi per endavant, contra els geganters. Si en el seu dia el local que els va atorgar el Consell del Districte, no ha sigut operatiu, no és culpa dels geganters. Traslladar els gegants d’on estan ubicats a l’ espai del davant , seria la solució més adient per deixar a la vista las pintures i el baptisteri. Si aquesta solució no és la bona, perquè els gegants quedarien sense protecció davant d’una bretolada, no crec que sigui l’església qui hagi de posar aquesta protecció.

Vist el mal estat d’algunes de les pintures, no sé si van arribar a entendre el que era referent a l’Incasol, el Bisbat, l’Ajuntament, el projecte, etc. ,etc., el que és segur que no van entendre va ser que l’única pintura sobre tela a l’església de Sant Andreu, encara que no fós identificadora de l’estil de Josep Verdaguer, estigués tapada per un munt de figures embolcallades. Vaig sentir vergonya aliena, ja que van sospitar del tracte preferent que el barri de Sant Andreu dóna al seus artistes i prohoms.

En l’anterior legislació del Consell del Districte, amics de Josep Verdaguer ens vam reunir amb la regidoria de cultura sense arribar a trobar una solució. Aleshores no disposàvem dels nous espais de la Fabra. No seria més adequat fer ús d’ un d’aquets locals que no pas el baptisteri de l’església de Sant Andreu? O és que s’ha d'esperar que el Consell Parroquial ,després de tants anys,digui que no vol tenir més els gegants, i així poder dir que els han tret?

Estic segur, que aquesta vergonya la sentirien també crítics d’art com Modest Rodriguez, Josep Mª Cadena, Sempronio, Rafael Santos, Juan Iriarte, o Baltasar Porcel, Joan Pallarés, Rafael Manzano, entre d’altres, que en el seu dia van glossar l’estil de pintura de Josep Verdaguer.

Salvem i respectem les obres dels nostres artistes i prohoms, i encara més si cap, dels que en el seu dia van rebre el reconeixement ciutadà. Josep Verdaguer , botó d’or de Sant Andreu 1973 i medalla d’honor de Barcelona 2002. Hi ha altres coses que em causen vergonya aliena, però avui tocava parlar d’en Josep Verdaguer. J. Serrà

L

es Associacions de Veïns dels barris de Bon Pastor, La Sagrera, Sant Andreu i Trinitat Vella s’han reunit per analitzar les retallades fetes per TMB (Transports Metropolitans de Barcelona) i TUSGSAL, referent al pas o supressió d’algunes línies d’autobús al districte de Sant Andreu.

Amb l’eliminació de la línia B22 i el canvi de recorregut de la B20 (únic bus que ens portava al centre, plaça Urquinaona), conjuntament amb la desaparició de la línia 35, els veïns d’aquests barris hem perdut la possibilitat de connectar-nos directament amb l’Hospital de Sant Pau, la Fundació Puigvert o l’Hospital Dos de Maig,... i l’enllaç amb l’estació de la Sagrera (Renfe i línies 1, 5 i 9 de metro).

Si bé és cert que la nova línia 9 de Metro possibilita aquest recorregut per a una part dels veïns, no és menys cert que la majoria d’usuaris d’aquestes línies d’autobús són persones grans que ara han de fer, en alguns casos, fins a tres transbordaments, la qual cosa els dificulta la seva mobilitat. És per aquests motius que les AV esmentades hem iniciat una recollida de firmes per demanar a TMB i TUSGSAL que articulin una solució, amb la finalitat de no perjudicar els usuaris de les línies B20, B22 i 35, i la no supressió de l’autobús del barri, el 126, els dies festius.

Podeu passar a firmar per l'AVV (Dr. Balari i Jovany 14) de 18 a 20h.

cap a peus | març

No a les retallades en les línes de bus

7

capapeus570elma_Maquetaci贸n 1 07/03/2012 23:09 P谩gina 8

capapeus570elma_Maquetación 1 07/03/2012 23:09 Página 9

El bar Versalles data de 1915 i no de 1928

“E

ls baixos de l’edifici on avui es troba situat el bar Versalles (carrer Gran, 255, davant de la plaça del Comerç) havien allotjat una botiga de teixits anomenada Can Trenta, ja que tot ho venien a trenta cèntims (...). L´edifici va ser construït l’abril de 1907, tot just ara fa cent anys, propietat de Josep Guardiola i era conegut popularment com a Can Vidal.(...).

L´any 1927 la botiga de teixits és substituïda per un cafè. Poc temps després el cafè es traspassa i el dilluns de Pasqua de l’any 1928 esdevé el “Petit Versailles”, aquest fragment extret del llibre Pere Herdero, una vida versallesca (Llop Roig, Barcelona, 2007) ens alliçonava en els orígens de l’actual bar Versalles. Tot això se’n va en orris amb la recent descoberta històrica. L’historiador andreuenc Pau Vinyes i Roig, fullejant antics programes de la Festa Major de Sant Andreu de Palomar, ha descobert que l’esmentat establiment és més antic. Tant en Pere Herdero, l’antic propietari del Versalles, com l’esmentat historiador i autor del llibre més amunt ressenyat, havien cregut que l’origen del nom es devia a l’Eduard Heredero, pare d’en Pere, qui l’any 1928 adquireix el bar en traspàs. Vinyes ha descobert en un programa de la Festa Major de 1915 (adjuntem imatge) un anunci on el Petit Versailles es publicita. Malauradament no s’han pogut localitzar programes oficials anteriors a l’any 1915. Tanmateix, la troballa fa suposar que en aquell any es va inaugurar el Petit Versailles. En els anys posteriors, el cafè no es publicita (dels programes consultats no en consta cap anunci). En guanyar Franco la guerra, l’any 1939, s’obliga tots els establiments comercials, cafès, indústries i d’altres negocis, a castellanitzar llur nom, i de Petit Ver-

sailles passa a Versalles.

Així doncs, el bar Versalles és més antic de 1928, i si no hi ha res de nou el 2015 haurem de fer festa grossa per a commemorar el seu centenari.Per altra banda, l’edifici de Can Vidal, construït en uns terrenys on abans hi havien unes cases de planta baixa més pis propietat de Margarida Guardiola, va ésser construït per encàrrec del nou propietari Francesc Guardiola. Sempre s’havia cregut que l’arquitecte de l’edifici modernista de Can Vidal era Joan Torres i Guardiola (Sant Andreu de Palomar, 1827-Barcelona, 1910), l’autor entre d´altres de l’església de Sant Pacià i professor d’Antoni Gaudí. Segons consta en el Registre de la Propietat Urbana: “Don Francisco Guardiola Jubany (...) ha hecho construir bajo la dirección del arquitecto Don Miguel Pascual (...) la nueva finca resultante”, l’any 1907. Al registre d’obres realitzades per arquitectes a la ciutat de Barcelona del reinventat Arxiu Contemporani de Barcelona tampoc consta Joan Torres com l’autor de l’esmentat edifici. Així doncs, fins que no es demostri el contrari, Can Vidal és obra de Miquel Redacció Pascual i Tintorer.

cap a peus | març

9

capapeus570elma_Maquetación 1 07/03/2012 23:09 Página 10

Els cursos de l’AVV

MÉS INFORMACIÓ 93.3459698 DE 18H A 20H www. AVVSANTANDREU.CAT

capapeus570elma_Maquetación 1 07/03/2012 23:09 Página 11

La Filadora, la nova Escola Bressol Municipal de Sant Andreu de Palomar

E

l gener va obrir les seves portes, dins del recinte industrial de la Fabra i Coats, l’Escola Bressol Municipal La Filadora.

L’any 2006, any en què l’Ajuntament de Barcelona va comprar el complex de la Fabra i Coats, ja es va contemplar al pla d’equipaments la construcció d’una nova escola Bressol i, des de la vocalia d’educació de l’AAVV de Veïns de Sant Andreu de Palomar, s’ha fet molta força perquè aquest projecte arribés a bon port.

Amb les 119 places que ofereix la Filadora, distribuïdes en diferents edats, s’amplia l’oferta educativa per als infants de 0

a 3 anys del nostre barri, tant necessitat d’Escoles Bressol.

Des de l’escola tenen molt clara la importància d’estar vinculats amb el barri i participar de l’estructura del mateix, ja sigui a la Festa Major o als diferents espais de participació. L’Anna Domenech, Directora de La Filadora i antiga Directora de l’Escola Bressol Palomar, ha aprofitat els seus gairebé 25 anys d’experiència com a directora per superar les dificultats que han tingut fins al dia d’obertura de portes i afrontar aquest nou repte amb molta il·lusió.

La ubicació de l’escola bressol, l'antiga fàbrica de filatures de Sant Andreu, ha fet que l’equip docent de l’escola hagi decidit recordar l’antiga casa bressol, ubicada a les antigues instal·lacions de la fàbrica, decorant les parets del centre amb fotografies de l’època. El nom de La Filadora es va imposar en un procés participatiu que va endegar l’Ajuntament de Barcelona i que els veïns del barri van poder votar el febrer de 2011. L'altra opció era El Fabret, nom proposat per l’AAVV de Sant Andreu de Palomar, que dóna nom a la secció dels més petits del Capapeus.

Edgar Cristóbal i Mestres

El CEIP La Maquinista fa realitat el seu somni

Fins que finalitzi el procés de construcció, però, el centre haurà de continuar impartint classes als barracons, que van donar vida, el curs 2007-2008, a aquesta petita escola de 200 alumnes. Això sí, la manca d’espai que amenaçava l’acollida de 50 nous alumnes el proper curs ja no serà un problema perquè “el Consorci ha promès construir un altre mòdul que permetrà ampliar la zona de psicomotricitat, tenir dos

cap a peus | març

H

an estat quatre anys d’espera, creient promeses que no es complien. Quatre anys de lluita reclamant un terreny i la construcció definitiva de l’escola. Ara l’escola Infantil i Primària la Maquinista ja ha vist fet realitat el seu objectiu: tenir un terreny per a la construcció definitiva del centre. El passat 20 de febrer, la direcció i l’AMPA del centre, el Consorci de Barcelona i la Junta d’Urbanisme es reunien a l’Ajuntament del Districte de Sant Andreu per confirmar que al número 1 del carrer Sao Paulo s’hi construirà, definitivament, el CEIP la Maquinista. Segons Anna Mª Comas, directora del centre, ubicar l’escola on és ara “ha estat una decisió de consens ja que, entre totes les opcions disponibles, és la més adequada per satisfer la demanda de places escolars del barri”.

11 menjadors i una aula més”, explicava Anna Mª Comas.

Classes al carrer, xocolatades, manifestacions a la Plaça Orfila i la tancada de 24 hores a l’escola, sumats a les reivindicacions de l’Associació de Veïns i als nostres articles al De Cap a Peus han fet possible que el projecte educatiu en què escola i AMPA han cregut i defensat des del primer dia s’hagi fet realitat. “Ara sí que ja podem obrir el cava i celebrar que el CEIP la Maquinista té ubicació definitiva”, exclamava la directora del centre. Ara caldrà continuar lluitant perquè la construcció de l’escola sigui immediata.

Andrea Forcada

capapeus570elma_Maquetación 1 07/03/2012 23:09 Página 12

5.379 persones per la desafectació

Les al·legacions de suport, que demanen que s’incorporin al Pla de protecció diverses zones que no hi són, es van entregar al regidor el passat 28 de febrer. El 17 de març hi ha convocada una manifestació a les 11h a la Pl. Orfila

L'

Ajuntament, en resposta a la preocupació i desacord que de seguida vam mostrar l'AVV i els veïns afectats amb una part del projecte, va afirmar que l'exposició pública havia de servir per escoltar l'opinió de tothom.

Demanaven que aquestes opinions es fessin arribar en forma d'alegacions. Davant d'això des de l'Associació vam idear que, a part de les alegacions d'afectats particulars i de les entitats i partits polítics, es pogués fer una entrega massiva d'alegacions “solidàries” amb les zones que es mantenien afectades. Finalment aquesta recollida ha estat un rècord andreuenc de recollida de suports. I de fet encara no ha acabat, ja que se'n seguiran recollint fins a la manifestació el 17 de març.

DANI GÓMEZ

El que s'ha fet ha estat una primera entrega que deixa ben clara l'opinió dels veïns i veïnes: no a les expropiacions i afectacions històriques, sí a la protecció. Les alegacions es van entregar en tres caixes directament al regidor, Sr. Raimon Blasi, al qual li vam entregar també un certificat amb la quantitat que s'entregava, i ell va firmar un rebut, tal i com li vam demanar.

La gran quantitat d'alegacions -i en un mes- ha estat possible gràcies als propis veïns afectats, que han muntat innumerables taules de recollida, i a molts comerços i entitats que hi han col·laborat als seus locals.Mentrestant, l'AVV ens hem reunit amb tots els partits polítics amb representació a l'Ajuntament i els hem fet arribar la demanda que pressionin perquè s'incorporin les parcel·les que es mantenen afectades en la proposta actualment en aprovació inicial, i així es pugui aprovar definitivament un projecte satisfactori per tothom.

12

Per altra banda, a l'Ajuntament li vam demanar que informés els veïns sobre què signifiquen en cada cas les afectacions que es mantenen, les raons que les justifiquen i quins drets tenen propietaris i llogaters, informació que a dia d'avui encara no s'havia donat. En el moment d'escriure aquest article els veïns han rebut la convocatòria per aquestes reunions, entre el 8 i el 14 de març (una setmana abans del final del termini d'exposició pública).Per últim, us recordem que el dissabte 17 de març, totes les entitats que donem suport a la campanya hem convocat una manifestació per les zones afectades. La marxa començarà a la plaça Orfila a les 11 del matí.

Genís Pascual

JOSÉ NAVARRETE

capapeus570elma_Maquetación 1 07/03/2012 23:09 Página 13

Sant Adrià: l’etern pont PROVISIONAL

C

omençàvem l’any 2009 amb l’enderrocament del pont de Riera d’Horta. Aquest moria al gener de 2009 sense ser substituït. I es complicava la vida dels veïns de Sant Andreu que anem i venim per la rambla Prim. A més es veia afectada greument la línia de bus del 36.Uns mesos més tard va caure el pont de Sant Adrià (abril 2009). Aquest si que va tenir un hereu. Un hereu però, que va néixer esguerrat. Pobre!

Pobre pont i pobres de nosaltres que l’hem d’utilitzar.

L’enginyer que el va dissenyar havia estat mirant la última cursa del gran premi de F1 a Montmeló. Només així es pot explicar el que va fer en aquest pont: una veritable xicana.

Aquells dobles revolts que obliguen als conductors.

hi penso: no hem enderrocat també la passarel•la que des de la plaça de l’estació ens portava al Bon Pastor? I ara què fem?

I així va ser que van posar una minúscula vorera pel pont esguerrat de la xicana. I com que la vorera era tan estreta i els cotxets dels nens no hi caben, posem-hi una balla protectora ben grossa i reforçada. Que no se li acudeixi a cap bus de pujar a la vorera.I d’aquesta manera ens ha quedat un pont ben maco. Però em sona que ens deixem alguna cosa … La Mare de Deu! Els ciclistes! Les bicicletes! Doncs no hi caben. saps què? Que s’espavilin, que passin per la vorera, esquivant cotxets de nens i senyores amb bastó. O millor encara, si els agraden les emocions fortes: que passin entre els busos.

No només el traçat era de F1, sinó l’amplada de la calçada també. Quatre carrils, 2 per banda. I com que hi han de passar autobusos, doncs apa els carrils més amples del mercat. I anar posant i anar posant, i resulta que … ostres!! Per on passen els vianants? No recordeu que la gent també va a peu? I ara que

Aquest pot va néixer esguerrat, i al final algú hi prendrà mal. No aniria sent hora que arreglem aquest nyap? Portem anys pressionant a l’ajuntament perquè hi posi una solució. Els projectes, encara que siguin provisionals, no poden ser com aquest.

Crida a col·laborar en la recollida de signatures a Barcelona de la ILP per la dació en pagament, moratòria dels desnonaments i lloguer social

Ara hi ha per endavant un gran repte organitzatiu i és per això que fem una crida a persones individuals, associacions i col·lectius de Barcelona per tal que col·laborin en aquest procés. Hi ha diferents nivells d’implicació, des de la recollida de signatures a la participació activa en el grup de coordinació de la ILP a Barcelona. Sigui com sigui, cal el màxim nombre de col·laboradors/es per tal que aquesta iniciativa ciutadana sigui un èxit.

Per tal d’informar-vos de com podeu participar i resoldre qualsevol dubte, us podeu adreçar a: ilp.bcn2012@gmail.com o al ilp@afectadosporlahipoteca.com

QUÈ ES DEMANA AMB AQUESTA INICIATIVA LEGISLATIVA POPULAR?

Modificar la Llei d’enjudiciament civil amb la finalitat de:

1. Dació en pagament amb Efectes retroactius: es diu dació en pagament al fet de lliurar l'habitatge a l'entitat financera amb la que es té la hipoteca a canvi de quedar lliure de tota deute.

2. Paralització dels desnonaments: sempre que es tracti de l'habitatge habitual i l’ impagament del préstec hipotecari es degui a motius aliens a pròpia voluntat.

3. Lloguer Social: l'executa’t tindrà dret a seguir residint a l'habitatge pagant un lloguer no superior al 30% de seus ingressos mensuals per un període de 5 anys.

La Comissió Promotora de la ILP està formada per les Organitzacions Socials Següents: Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, CCOO-Catalunya, UGT-Catalunya, Plataforma d'Afectats Per La Hipoteca, CONFAVC (Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya) i l’ Observatori DESC

Redacció

cap a peus | març

U

s informem que el tret de sortida per recollir signatures per la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) sobre la dació en pagament retroactiva, moratòria de desnonaments i lloguer social ha començat! A partir d’ara tenim 9 mesos per recollir un mínim de 500.000 signatures per tal de que es discuteixin al Congrés les propostes incloses dintre de la ILP. El termini dels 9 mesos ha començat a comptar des del mes de febrer de 2012.

Sergi Corral

13

capapeus570elma_Maquetación 1 07/03/2012 23:10 Página 14

Alentiment en el projecte de l’ateneu de l’Harmonia

L’ateneu de la Federació d’entitats l’Harmonia a la Fabra i Coats s’endarrereix malgrat que les obres van per bon camí. El consistori assegura que no s’adjudicarà l’edifici a l’entitat fins que no actualitzi la normativa que legisla els casals de barri

capapeus570elma_Maquetación 1 07/03/2012 23:10 Página 15

A l’esquerra, la nau C de la Fabra i Coats reivindicada per l’Harmonia. Al costat, el seu logo i diferents cartells de les festes que ha organitzat l’HARMONIA: calçotada, festes de la primavera, gimcana. A dalt, portada del CAPAPEUS del mes de gener del 2010 / JOSÉ NAVARRETE

E

Irene Ezquerro

La Federació d’entitats encara no ha vist cap fet, i tant és així que no té encara ni el local adjudicat, no té res. A dia d’avui, els membres de l’Harmonia intenten aconseguir una visita d’obres o, en tot cas, una reunió amb els responsables del Districte, per tal de comprovar si realment s’està desenvolupant el projecte arquitectònic tal i com ells mateixos van presentar-lo a l’antic govern socialista. Tanmateix, la Federació està tenint molts problemes per concretar la data amb l’Ajuntament.

El disseny i els plànols van ser presentats quan, l’any 2009, el Districte va comprar els equipaments de la Fabra i Coats i va catalogar un dels blocs, l’anomenat Edifici C, com a casal pel barri. Tanmateix, des d’aleshores hi ha hagut diversos retards i un canvi de govern a l’Ajuntament que ha endarrerit encara més tot el procés de concessió de la nau.

Quan l’octubre passat Convergència i Unió va prendre el relleu

cap a peus | març

l projecte d’ateneu de la Federació d’entitats l’Harmonia als terrenys de la Fabra i Coats travessa el moment més crucial des de la seva creació. Després de gairebé sis anys de lluita, reivindicacions i molta feina, l’Harmonia encara espera l’adjudicació de l’edifici C per part de l’Ajuntament, tot i que les obres a la nau ja han començat. Per aquest motiu, la Federació veu perillar la seva proposta de casal, que pretén ser un vincle entre el teixit associatiu i cultural de Sant Andreu.

15

capapeus570elma_Maquetación 1 07/03/2012 23:10 Página 16

anàlisi | Els futurs espais de l’Harmonia | PER GEMMA DE LAS HERAS

D

es de L’Harmonia vam fer una proposta de distribució d’espais de l’edifici “C”, un edifici catalogat de quatre plantes (planta baixa més tres pisos en alçada) amb una superfície total d’uns 2.820m². Per això vam pensar una distribució dels espais orientada a les necessitats de les entitats (tant les actuals com les previstes en un futur proper), des del Districte ho van rebre positivament, així que van desenvolupar un projecte molt similar al que nosaltres havíem proposat.

16

La planta baixa serà el lloc de trobada, l’espai social; on s’ubicarà el punt d’informació d’uns 25m², una sala de lectura de 50m², un espai de bar de 180m² amb servei de cuina de 60m². També trobarem aquí l’espai per a les cooperatives de consum (50m²) i un magatzem amb accés des de l’exterior.

A la primera planta es trobarà l’espai per a les entitats i d’altres usuàries i usuaris que vulguin utilitzar l’espai per a les seves activitats; aquí s’ubicaran uns tallers equipats amb punt d’aigua (30m²), una sala multimèdia (50m²) i un magatzem (25m²). A la mateixa planta també hi trobarem cinc sales polivalents (30m²) . Algunes d’aquestes sales, així com els tallers disposen d’envans mòbils per poder adaptar l’espai a les diferents necessitats.

La segona planta serà més orientada a les entitats de la Federació; aquí estarà la zona d’administració i gestió de l’equipament d’uns 50m², sis despatxos d’uns 20m²(alguns serien compartits per diferents entitats), dues sales de reunions d’uns 30m² una i l’altra de 50m², i cinc tallers d’uns 30m² amb punt d’aigua. Un dels tallers també està equipat amb cuina (de cara a futurs tallers de cuina).

Finalment, a la tercera planta (la més petita de les tres perquè és a sota d’una coberta inclinada) estarà ubicat l’escenari (40m²), amb el pati de butaques mòbils (120m²), amb un aforament per a unes 100 persones, un camerino (20m²) i un petit cafè-bar . També hi haurà dos bucs d’assaig musical (20m²), així com una sala d’enregistrament (40 m2).

A tot això s’han d’afegir les zones comunes de l’edifici: lavabos, espais de neteja, passadissos i d’altres instal•lacions.

Per últim, ens agradaria que s’habilités un espai exterior davant de l’equipament amb l’objectiu de dur-hi a terme activitats a l’aire lliure: matinals infantils o cinema a la fresca, entre d’altres.

Gemma de las Heras és membre de l’Harmonia

capapeus570elma_Maquetación 1 07/03/2012 23:10 Página 17

CRISTINA PLA

Per això, l’Harmonia va seguir insistint i, finalment, va aconseguir convocar una altra reunió a finals de novembre. En aquesta trobada, el Govern es va comprometre de nou a que a mitjans de gener els tornarien els documents amb la corresponent valoració. I ho ha fet, però la resposta ha preocupat els membres de la Federació. L’Ajuntament els ha dit que no els podrà assignar la gestió del casal fins que no s’actualitzi la normativa que regula aquesta mena de centres cívics a Barcelona. Tot i això, la Federació ha demanat una altra reunió per tal de tractar altres temes, com les obres de l’equipament, però encara no ha rebut cap resposta.

Tanmateix, el dia 2 de març es reuniran la Plataforma de Gestió Ciutadana (PGC), de la qual forma part l’Harmonia, amb l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ja que el mateix Ajuntament de Barcelona vol consensuar amb la PGC la nova llei que s’està elaborant per tal d’unificar els criteris de la gestió

cívica d’equipaments públics. Tot i que ja fa 2 anys que la plataforma està en funcionament, és el primer cop que aquesta té una trobada amb un representant del Govern.

Les obres, mentre, segueixen el calendari previst i, de fet, el Districte va expressar en l’última reunió del gener que el casal estarà en funcionament a principis del 2013. L’Harmonia, però, ho veu amb molt de recel perquè no creu que la nova legislació per a centres cívics que els permetria l’adjudicació de l’edifici estigui enllestida per quan les obres hagin finalitzat. El que està clar, doncs, és que fins que no s’aprovi aquesta normativa, els responsables del Districte no podran moure ni un fil.

El projecte de l’Harmonia és de prou importància a Sant Andreu perquè permetrà, des d’un model de gestió cívica, és a dir, gestionat per les pròpies persones i entitats usuàries d’aquest equipament, que es pugui gaudir d’un munt d’activitats culturals i populars el més diverses possible, així com un punt de trobada i un focus d’atracció i creació de cultura popular.

Per aquest motiu la Federació d’entitats no ha deixat en cap moment de lluitar i ja ha aconseguit dos grans avenços molt importants per a la continuïtat del projecte. D’una banda, ha aconseguit que el Districte es comprometi davant l’Harmonia a que la gestió de l'equipament serà duta a terme per una entitat sense ànim de lucre i arrelada al territori, que són els dos

cap a peus | març

als socialistes en el govern del consistori, els membres de l’Harmonia van haver de presentar altra vegada el seu projecte. La Federació volia aclarir quin seria el seu futur i va fer arribar tres documents al Districte: el manifest, l’avantprojecte de gestió, que havia estat aprovat, i una proposta de conveni. A més, van demanar establir amb l’Ajuntament una taula de treball per fer el seguiment de la rehabilitació de l’edifici. El Govern es va comprometre aleshores a trucar per donar-los una resposta, però la trucada mai va arribar.

- SAFOLK

17

capapeus570elma_Maquetación 1 07/03/2012 23:10 Página 18

18

principis bàsics de la gestió ciutadana d'equipaments públics.

Això, per a la Federació, és un punt molt important ja que, d’aquesta forma, s’evita la possibilitat que qui gestioni l’equipament sigui una empresa privada. A partir d’aquí, i un cop la nova legislació ja estigui actualitzada, s’haurà de veure si, a part de l’Harmonia, hi ha una altra entitat que vulgui gestionar l’equipament. En cas afirmatiu, és necessari fer una mena de concurs per veure quina de les entitats (o Federació d’entitats) s’adequa més al que diu la nova legislació.

Efectivament, aquest projecte va sorgir per la necessitat d’aquesta Federació d’entitats de Sant Andreu de Palomar de fer realitat el somni que des de fa ja uns quants anys la gent que participa a Sant Andreu ha tingut: fer a les antigues naus de la Fabra i Coats tot allò que no s’ha aconseguit fer fins ara, un Ateneu Cultural i Popular. I ara, amb les noves inversions que s’estan fent als terrenys de les antigues casernes i als edificis de la fàbrica Coats, la Federació creu que és una gran oportunitat per aconseguir aquest gran objectiu.

D’altra banda, l'Harmonia també ha aconseguit incidir en el procés de restauració de la fàbrica, la qual cosa fa que hi hagi una participació activa en el projecte i, per tant, que en formi part.

Per dur a terme tot aquest projecte, primer es van haver de fixar una sèrie de dates amb uns objectius determinats per tal d’assegurar a la Federació el compliment d’aquest projecte.

El projecte d’obres es va adjudicar la segona setmana de desembre de 2009 i es preveia que començarien els treballs de rehabilitació també durant el mes de setembre de 2010 i s’acabarien a finals de 2011.

Mentre espera la resolució de l’Ajuntament, l’Harmonia segueix amb les seves activitats habituals, les quals consisteixen en realitzar reunions assembleàries, en preparar la coneguda Calçotada ecològica, sense deixar mai de banda la lluita persistent per aconseguir el somni que tant de temps porta perseguint.

Per finalitzar, fer esment que el passat dissabte 3 de març, l’Harmonia va organitzar la seva 6a. calçotada ecològica amb més de 400 persones que van disfrutar com cada any en aquesta festa popular i reivindicativa.

capapeus570elma_Maquetación 1 07/03/2012 23:10 Página 19

història | L’Harmonia | PER ALBERTO AQUILUÉ

N

o ho sembla però ja fa prop de 7 anys que un bon dia ens vam trobar al local de l’Associació de Veïns del carrer Balari i Jovany tota una colla de veïns i veïnes que, assabentats de la notícia que per fi l’ajuntament havia comprat els terrenys de la Fabra i Coats a Renta Corporación, crèiem que havíem de fer alguna cosa de manera conjunta per a aconseguir allà dins un equipament cultural popular per a Sant Andreu.

Des de llavors s’han succeït per una banda la reivindicació al carrer (6 Calçotades Populars, 4 edicions de les recuperades Festes de Primavera, diversos actes per Festa Major,…) i la “lluita de despatxos” (comissions de seguiment, taules de treball, nombroses reunions amb les diferents administracions al govern de Pl. Orfila -n’hem patit ja 4 de diferents-), això a més a més de la nostra pròpia tasca interna (interminables assemblees, reunions per comissions de treball, jornades de debat internes i moltes hores de feina i d’esforç tant personal com conjunt dedicades al projecte) Fa 4 anys que funcionem sota el model d’una Federació d’entitats de segon grau, en aquests moments amb 14 entitats membres que són del més variat que us podeu pensar i aquests últims anys hem aconseguit que les diferents administracions ens reconeguin com interlocutors vàlids per a definir els usos del nou equipament. De fet, els plànols del nou “casal de barri” o “ateneu cultural i popular” (la denominació és l’únic que varia en funció de si parla l’administració o si parlem nosaltres) els vam dissenyar a la nostra Federació tenint en compte les necessitats actuals i les previsions futures en el camp de la cultura popular i participativa a Sant Andreu.

L’ a N D R E U

I és que l’únic que ens queda a aquestes alçades de la història és que l’administració ens reconegui finalment el dret a portar la gestió del futur equipament sota el model de “gestió ciutadana” o “gestió cívica” (també aquí varia la denominació quan parlem nosaltres o parlen ells, tot i que ens referim a un mateix model) perquè, segons les seves pròpies regles de joc un “casal de barri” ha d’estar gestionat per “una entitat arrelada al territori on es troba emplaçat”, i qui millor que l’única Federació de segon grau de Sant Andreu formada de moment ja per 14 entitats?

En aquest sentit fa un temps que ens hem integrat a la PGC (Plataforma per la Gestió Ciutadana) juntament amb tota una colla d’entitats de diferents barris de Barcelona que estan portant ja la gestió de diferents equipaments culturals, algunes d’elles des de fa 35 anys, amb aquest mateix model de gestió que proposem a Sant Andreu. Tot i que nosaltres encara no en gestionem cap d’equipament, se’ns ha valorat la nostra feina seriosa i constant des de fa molts anys i ens recolzen totalment en la nostra reivindicació. De fet, quan llegiu això ja haurem mantingut una entrevista amb l’actual alcalde de Barcelona per a avançar amb aquest tema.Les obres a l’edifici “C” del recinte de la Fabra i Coats a on hi anirà el nou equipament van força avançades i han de finalitzar en el decurs d’aquest any, per tant, ben aviat s’haurà de definir d’una vegada per totes, després de totes les llargues que ens ha donat fins ara l’administració, la gestió del mateix. Així doncs, si fins ara havíem dit sempre allò de “tenim un somni, un somni col.lectiu, i el volem compartir” avui ja diem “tenim un somni, un somni col.lectiu, i ara és el moment!”

Alberto Aquilué és membre de l’Harmonia ISRAEL PARADA

capapeus570elma_Maquetación 1 07/03/2012 23:10 Página 20

entrevista | Roger Tendero i Laura Obis| MEMBRES DE L’HARMONIA

“Ara falta que hi hagi voluntat política i el Districte es posicioni favorablement amb fets i no paraules” David Royo

P. Què és i com sorgeix l'Harmonia de Palomar? Com sorgeix el nom?

R. L'Harmonia és una federació de 14 entitats de caràcter social i

cultural de Sant Andreu. Es va formar fa sis anys per reivindicar un

espai gestionat per les pròpies entitats dins de la Fabra i Coats.

Més enllà de disposar d'espais per les entitats en el recinte fabril,

l'Harmonia té l'objectiu de crear un Ateneu Popular i Cultural obert a tot el poble. Vam creure que el nom d'Harmonia era adient pel

futur ateneu perquè combina dos conceptes. D'una banda, recupera el nom emprat per designar el nostre poble per part de

la classe obrera durant la revolució del 36 (Harmonia de Palomar), ret homenatge al passat obrer del poble. Alhora, defineix el

propòsit present i futur de generar harmonia entre totes les entitats.

P. Un Casal de barri o un Ateneu Popular i Cultural?

positivament aquest fet però com sempre els “tempos” de

l'administració no s'ajusten al dels veïns/es, en aquest cas a les

necessitats de les entitats que fa sis anys que reivindiquem aquest

R. Un Ateneu perquè considerem que aquest terme recull millor la

espai. L'administració canvia però l’objectiu dels veïns/es segueix.

d'aprenentatge participatiu i dinàmic entre veïns/veïnes i entitats.

P. Creieu que falta voluntat política per tirar-ho endavant?

P. Porteu més de sis anys treballant per la viabilitat del projecte. Què fa

han estat adjudicats no entenem com l'únic edifici destinat a les

idea d'equipament que volem. Un centre social i cultural, un lloc

falta?

R. Ens cal l'espai per gestionar i dur a terme la nostra proposta

cultural en la seva plenitud en funció dels objectius i les línies de

treball contemplades i recollides en el projecte de l'Harmonia. Ara

falta que hi hagi voluntat política i el districte es posicioni

20

Participació Ciutadana i Associacions de Barcelona. Valorem

R. Veient que la gestió de tots els espais de la Fabra i Coats ja entitats de Sant Andreu encara no s'hagi aconseguit una resposta

clara pel que fa al nomenament de l'entitat gestora. Tenint en

compte la demanda associativa i de mancança històrica d'espais

i recursos, exigim que des de l'administració sigui valorada la tasca

i l'esforç exercit des de fa anys per part de les entitats arrelades al

favorablement amb fets i no paraules.

territori amb la concessió de la gestió i cessió de l'espai demanat.

P. Organitzeu la calçotada i també les festes de la Primavera? Com ho

P. Creieu que enguany és clau pel projecte de l'Harmonia?

valoreu?

R. Sí, creiem que és bastant decisiu. Segons la informació que

Festes de Primavera. Valorem molt positivament la participació

tindrà lloc a finals del 2012. Així que després de tants anys ara és

R. Sí, enguany serà la sisena Calçotada Ecològica i les cinquenes per part de la gent i les diferents entitats del poble. Creiem que és

una demostració de la nostra capacitat organitzativa que ens fa

molt vàlids per afrontar el repte de gestionar un equipament d'aquestes característiques.

P. L'espai que reivindiqueu és el la nau C de la Fabra Coats que és

propietat municipal. Com estan les relacions amb el Districte i

l'Ajuntament de Barcelona?

R. Hem hagut de reprendre el fil de la situació del projecte amb el

nou equip de govern amb el qual ens hem reunit una vegada on

vam tenir l'ocasió de conèixer l'actual cap del Comissionat de

hem rebut darrerament la finalització de les obres de l'equipament el moment!! L'harmonia és un somni col·lectiu, i homenatjant a Ovidi Montllor, esdevindrà...

P. Com valoreu els suport d'altres entitats, com la nostra Associació de

Veïns, en aquest projecte?

R. Comprenent el complex entramat de l'associacionisme de Sant

Andreu la federació d'entitats hem aconseguit entrellaçar les

diverses realitats i objectius unint les diferents sensibilitats

d'entitats de Sant Andreu. D'aquesta manera hem obtingut el

suport d'una gran part associativa fent-se propi el nostre projecte.

Ara toca retornar al poble allò que és seu. n

capapeus570elma_Maquetación 1 07/03/2012 23:10 Página 21

cap a tu | Què et sembla que l’ajuntament doni una nau a un ateneu? | PER JOSÉ NAVARRETE Montse Castellà. 45. Dependenta A mi, em sembla molt bé que

l’ajuntament decideixi donar una

nau a la Can Fabra per un ateneu autogestionat. Propostes d’aques-

ta mena, és a dir, un centre en el qual

tots

els

veïns

poden

participar, sempre van bé per Sant Andreu.

Mari Carmen Priego. 60. Mestressa de casa Trobo que la

proposta

de

l’Ajuntament de donar un espai a

un ateneu seria ideal i, sobretot, necessària

pel

jovent.

Així

s’evitarà que els joves no estiguin

reunits pel carrer si no que tinguin

un centre on poder fer les seves

Jesús Tobal. 46. Cuiner

Que l’ateneu pugui tenir una nau

a la Can Fabra em sembla molt bé.

Trobo

que

un

centre

autogestionat és és necessari

per la gent del barri i, sobretot,

perquè la joventut tingui un lloc

on poder fer les seves activitats d’oci i de cultura.

Judit Amat. 16. Estudiant de 1er de batxillerat Doncs, jo crec que està molt bé tenir un ateneu autogestionat.

Trobo que és una bona idea que

l’Ajuntament pugui cedir el local i

sigui el propi Ateneu qui es

busqui els seus diners; faci les

seves propostes cultural i d’oci i

activitats.

s’autogestioni, vaja.

Em sembla molt bé tenir un ateneu

Per mi és important tenir un

estiguin totes aquestes entitats

independentment

aquí al barri de Sant Andreu, on

juntes. A més, em sembla que la

nau de Les Filatures és un lloc emblemàtic per a fer-hi l’ateneu. Si

a sobre és autogestionat, ja em

Aitor González. 31. Comercial

ateneu autogestionat perquè del

color

polític que estigui l’Ajuntament, és important que els veïns tinguin poder de decisió sobre

els seus locals i sobre les seves activitats. És molt important.

opinió de l’avv | Ara és l’hora de l’HARMONIA | ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES Des de la nostra Associació de Veïns i Veïnes (AVV) sabem que moltes de les reivindicacions són objectius que sovint duren molt de temps. Ens va passar amb la Rambla, Can Fabra,... i actualment amb el Casc Antic. L’Harmonia, aquesta federació d’entitats culturals i de lleure que aglutina catorze entitats del nostre poble, és un clar exemple d’una cursa de fons. Porten més de sis anys reivindicant que la nau C de la Fabra i Coats sigui per la seva gestió, perquè ells saben com ningú quines són les seves necessitats, però a la vegada, les necessitats del nostre estimat Sant Andreu que sovint va mancat d’ofertes culturals fora dels cercles comercials.

L’Harmonia porta més de sis calçotades organitzades amb el suport de més de 400 persones i el proper maig organitzaran les

cinques festes de primavera. Unes festes que s’havien perdut ja fa molts anys i les han recuperades. Tenen el suport de molts veïns i veïnes del nostre poble, com la nostra AVV que va acollir la primer reunió del que després ha estat el projecte de l’HARMONIA. I també hem donat suport logístic en els actes que han realitzat facilitant el nostre local. Ens n’alegrem també que l’HARMONIA formi part de la Plataforma de Gestió Ciutadana amb l’Ateneu 9 Barris i la Farinera del Clot entre d’altres, perquè aquest és un projecte seriós, realitzat des de la base associativa andreuenca, i perquè Sant Andreu es mereix tenir aquest ateneu i cultural. Estem segurs que el Districte i l’Ajuntament estaran a l’altura de les circumstàncies i recolzaran la proposta de l’HARMONIA. Nosaltres també tenim un somni col·lectiu i volem que sigui una realitat.

Salut i Harmonia!

cap a peus | març

semblaria perfecte.

Manel Salas . 63. Jubilat

21

capapeus570elma_Maquetación 1 07/03/2012 23:10 Página 22

Ep companys!

GIN A

POR TILL O

La primavera és apunt d’arribar i el fred i el sol es barallen dia rere dia. Algun cop guanya un i d’altres l’altre, i jo paro boig perquè al matí no sé què posar-me. Vaig tot el dia com una ceba, posant i traient capes en funció del temps.

Fabret

Avui he sortit de casa amb una càmera al coll i m’he dedicat a fotografiar contraris. A veure si sou capaços de trobar les parelles d’imatges i d’atribuir a cada foto el concepte que vol representar! Podeu unir les fotos de contraris amb una línia i escriure sota de cadascuna algun dels conceptes que trobareu a la llista de l’esquerra.

22

Ple Fosc 9 rodó nou tancat

clar obert quadrat 6 vell buit

Parelles d’imatges: 1-11, 2-9, 3-7, 4-8, 5-10, 6-12.

Conceptes associats a les fotografies: 1 ple, 2 quadrat, 3 obert, 4 nou, 5 9, 6 clar, 7tancat, 8 vell, 9 rodó, 10 6, 11 buit, 12 fosc.

capapeus570elma_Maquetación 1 07/03/2012 23:10 Página 23

El Perfil de...

Eudald Serrasolses “La pintura s’ha convertit en la meva obsessió”

D

JOANA ARIET

es del mateix dia que es va casar amb la pubilla de la família, sempre ha viscut en una de les centenàries cases del carrer Sòcrates. La casa, silenciós testimoni com tots els habitatges del casc antic andreuenc, ha vist com la família Serrasolses creixia amb fills i nets, esbossos i quadres, pinzells i pintures.

Però potser allò que més crida l’atenció de l’Eudald és que va ser ell qui va dissenyar i dibuixar la capçalera de la mítica revista Cavall Fort, que enguany celebra els 50 anys. Res més que una curiosa anècdota del seu llegendari romanç amb els llenços en blanc i els colors.

El pintor, que viu al carrer de Sòcrates, va dissenyar la capçalera de la mítica revista Cavall Fort

La feina l’exigia pintar de dilluns a dissabte i assegura que cada diumenge vivia amb les ànsies per a què arribés el dilluns

Ara té la llibertat de pintar què vol, com vol i quan vol. La pintura s’ha convertit en la seva obsessió, “en una mena de malaltia” -diu ell- que ha “cultivat tota la vida”. Aquesta ha estat la seva gran passió que ha anat creixent i madurant amb ell.

Els seus quadres són espontanis, frescos i molt peculiars, amb reminiscències del seu passat com a grafista i publicista. Ja no es decanta pels paisatges com feia temps enrere sinó per les idees i els pensaments: llegeix un poema o una cançó i expressa talment allò que sent que li transmeten les paraules.

Realment els seus quadres es fan mirar, et captiven l’atenció i et fan pensar en qui hi ha darrere d’aquelles línies i colors.

Sovint, la gent no es creu que és l’Eudald, una persona de 85 anys, el responsable d’aquestes obres tan innovadores, que trenquen motlles.

Viu una mica com el pintor de la famosa pel·lícula d’Amelie.

Aquell aquarel·lista tenia la malaltia dels ossos de vidre i temia perquè un dia se li trenquessin tots i ja no pogués pintar més; l’Eudald té una degeneració macular que l’impedeix veure-hi amb claredat i diu que cada vegada és pitjor, sent que el temps, igual que la vista, se li consumeix i per això veu la necessitat de pintar tant i tan ràpid. Però mirant la part positiva, això en certa manera el fa estar despert i actiu, sobretot actiu, durant les 6 hores diàries que dedica als seus quadres.

Joana Ariet Porta

cap a peus | març

Va anar a escola a Balari Jovany, a l’actual edifici de la nostra Associació de Veïns, i més tard va treballar a la Coats “com tothom de Sant Andreu”, diu. Els pares insistien en què era “l’ofici segur”, però resulta que el fill els va sortir amb unes inquietuds que anaven més enllà de les filatures i els tintats.

Sembla gairebé una broma que fos fent el servei militar quan va decidir explotar la seva vessant artística i creativa. Allà hi va conèixer un company que es guanyava la vida dibuixant mobles i va pensar que ell també podria viure d’això. I així ho va fer i així va començar a exercir professionalment en el món del grafisme i la publicitat.

altre cop. Per això el diumenge tampoc era dia de descans i el dedicava, entre d’altres coses, a pintar els seus propis quadres. Avui, ja jubilat, segueix amb una jornada laboral fictícia, pinta sis hores diàries, que combina amb anar a mercat, endreçar la casa o cuinar.

23

capapeus570elma_Maquetaci贸n 1 07/03/2012 23:10 P谩gina 24

capapeus570elma_Maquetación 1 07/03/2012 23:11 Página 25

Escena | Teatre? A Sant Andreu! |

E

Març, marçot, va al teatre tothom qui pot

l teatre a Sant Andreu arrencarà al Centre Cívic del 16 al 25 de març amb Crits del més enllà d’Ivan F. Mula per la Companyia Strómboli. Amb l’aval del Cafè Teatre Llantiol, Strómboli presenta un muntatge on els espectadors decidiran el final de l’obra, talment com els llibres juvenils d’hiperficció on els lectors escullen la seva pròpia aventura.

De moment al Centre Cultural als Catalanistes no hi fan teatre, tot i que el dissabte 3 de març van fer una Festa Salsera Solidària, la recaptació de la qual es destinarà íntegrament a la compra d’aliments per a nens peruans. D’altra banda, el grup pròdig dels Catas, Teatre pels descosits, ha representat Els gegants de la muntanya de Luigi Pirandello al Centre Cívic “La Barraca” de La Sagrera el 3 i 4 de març.

Chamorro, l’humor de Zirocco de la Cia. Cascai, un monòleg de dansa-teatre-performance (In heaven)de la Cia. Jordi-Cortés-Alta Realitat; pel que fa a l’espectacle familiar hi haurà Sopa de pedres de la Cia. Teatre Nu i El rusc de la Melinda de la Cia. La Closca.

Un clàssic català de vigència ben actual

Q

L’HOSTAL DE LA GLÒRIA DE LA COMPANYIA FORAT SENSE FONS. A L’ATENEU DE SANT ANDREU, DEL 26 DE FEBRER AL 4 DE MARÇ

uan es commemora el 50è aniversari de la mort de l’escriptor Josep Maria de Sagarra, la Companyia de Teatre Forat Sense Fons presenta un dels seus textos més actuals, L’hostal de la Glòria. Un ventall de personatges s’apleguen a un hostal de Ripoll: la Glòria (Montse Calix), la mestressa, una dona amb empenta que eclipsa el marit; l’Andreu (Xavier Juàrez), el marit dolgut; la Roser (Mariona Garcia), germana de la Glòria i amant de l’Andreu; la senyora Flora (Maria Masllorens) i el senyor Ventós (Antonio Cano), un matrimoni que passa per un mal moment –o no!; la Gertrudis (Gemma Pujol), una minyona a qui li agrada més escoltar darrere les portes que netejar sota els racons; l’Angeleta (Sandra Lloret) i en Rupit (Sebas Ocaña), la jovenalla de la contrada; en Forcadell (Joan Urtasun), un jutge que abusa del seu poder; en Torelló (Edgar Reig), el desafortunat pretendent de la Roser i en Santaló (Xavier Tost) i Setpervuit (Ismael Herrerías), parroquians amics del bon veure.

El text de Sagarra sap combinar la comèdia i el drama i els actors, potser amb un excés de precipitació en la paraula, saben mantenir l’atenció de l’espectador transitant per moments de tensió difícils d’interpretar. L’autor català, lector i traductor dels clàssics, Shakespeare i Dante, domina les emocions humanes i ens mostra un triangle amorós, un entramat d’amor, d’enveja i de gelosies que la companyia Forat Sense Fons ens fa arribar amb generositat i amb moments de gran veritat.

cap a peus | març

I aneu escalfant motors perquè de l’1 al 20 de maig hi haurà el Fica’t al saT! Per cert, aquest mes de març el saT! Està ben carregat d’espectacles: la Sant Andreu Jazz Band amb la direcció de Joan

PER IRENE CAIxÀS I ESTER BUENO

25

capapeus570elma_Maquetación 1 07/03/2012 23:11 Página 26

Esports| Futbol, natació i waterpolo

Una nova peça en el trencaclosques

L

Acabada la primera volta, els equips ja lluiten per les aspiracions finals a la competició.

La UE Sant Andreu segueix amb opcions reals de play-off a UE Sant Andreu està patint un període d’adaptació al futbol de la Segona Divisió català. Sembla paradoxal que un equip que porta tres anys seguits a la categoria de bronze encara hagi de trobar la manera d’encaixar en aquest trencaclosques format per unes peces grans i d’altres més petites. L’equip quadribarrat ha passat de ser una de les peces més grans i vistoses del futbol de Segona B a ser-ne una força desapercebuda. Això no és cap misteri ni cap fet incomprensible ni complicat d’argumentar. Enguany, el Sant Andreu ha patit canvis que han afectat a tots els òrgans del club. El futbol, i sobretot el futbol més modest, també està patint els efectes de la crisi econòmica actual. Per això mateix toca passar pàgina i deixar enrere els objectius de les temporades anteriors. Ja a la segona volta de la competició, cal veure la situació actual de l’equip i adonar-se de les possibilitats/probabilitats d’èxit reals.

Darrerament, els resultats positius deixen entreveure opcions de millora a la classificació general. En aquesta competició, la diferència entre el quart i el catorzè pot ser de només cinc punts. El marge d’error és mínim; així que la constància és un

valor imprescindible per a mantenir-se i augmentar posicions.

El web oficial de la UE Sant Andreu ha estrenat una nova secció per aquells aficionats més fidels i també pels més curiosos: la secció d’història del club. Aquesta secció compta amb fotografies i dades destacables de l’entitat. Més de cent anys d’història explicats cronològicament en 14 etapes diferenciades. Durant la recerca històrica per a l’el•laboració de la nova secció destaca una trobada important. S’ha trobat una de les fotografies més antigues de la pràctica del futbol a Catalunya i la més antiga coneguda d’un equip de futbol a Sant Andreu de Palomar.

Xavi Jiménez, ex del Lleida, i actualment migcampista de la UE Sant Andreu ha signat un dels millors gols de la temporada. Al Narcis Sala, contra el Mallorca B va fer el gol de la victòria que permet als adreuencs manternir-se vius i amb opcions reals de play-off. El jugador de Santa Coloma va aconseguir marcar un gol de xilena des de la frontal de l’àrea. retirar després de caure desplomat al terra del Narcís Sala.

Jordi Urtasun

La UESA esbrina quin va ser el 1er equip de futbol del barri 26

Va ser el Escocès Football Club el primer equip de futbol que va tenir Sant Andreu de Palomar, l’any 1900. Així ens ho han revel·lat l’equip de la secció d’història de la web de la Unió Esportiva Sant Andreu, coordinada per l’historiador Jordi Petit, que va fer la troballa mentre revisava les fotografies antigues de què disposa. La fotografia que mostra la UESA a la seva web (www.uesasantandreu.cat) ha estat cedida amablement per Susannah Maria Zillah Warner, néta australiana de George Girvan, un dels pioners del futbol a Catalunya. Girvan va ser jugador del FC Escocès fins el novembre de 1900, data en què es va dissoldre. L’equip estava format per treballadors escocesos de la Fabra i Coats. -Redacció

capapeus570elma_Maquetación 1 07/03/2012 23:11 Página 27

Sant Andreu acull la Copa del Rei de waterpolo

P

Per tercer any consecutiu la piscina Pere Serrat del Club Natació Sant Andreu va acollir, a mitjan febrer, la Copa del Rei de waterpolo. er tercer any consecutiu la piscina Pere Serrat del Club Natació Sant Andreu va acollir, a mitjan febrer, la Copa del Rei de waterpolo. Aquest és un esdeveniment singular ja que és l’únic moment de la temporada en què es poden veure competint a l’hora els millors equips de la Lliga Nacional de Divisió d’Honor. La participació va incloure els set millors classificats al final de la primera volta del campionat, més el Sant Andreu, que hi participava com a organitzador, donada la seva irregular trajectòria aquesta temporada que el manté, per ara, lluny de les places de privilegi.

Precisament el Sant Andreu no va tenir sort en el sorteig de quarts de final i es va veure emparellat amb el segon classificat de la lliga i que acabaria essent el campió, el Sabadell. L’equip només va poder plantar cara durant el primer quart, i amb un joc més aviat escàs, els vallesans van acabar-se imposant per 4-9. En la resta de compromisos de la primera eliminatòria el Mataró es va desfer del Montjuïc (9-4), l’Atlètic Barceloneta del Barcelona (10-6) i el Terrassa va eliminar el Canoe de Madrid, únic represenant no català

en el torneig (8-5), en el matx de quarts més igualat.

Les semifinals no van deixar lloc a la sopresa i els dos favorits van alçar-se amb la victòria per classificar-se per la final.

L’Atlètic Barceloneta no va tenir problemes amb el Mataró (105) mentre que el Sabadell es desfeia del Terrassa (10-6) en un derbi vallesà força vibrant. Finalment, la final entre l’Atlètic Barceloneta i el Sabadell va valer la competició per ella sola, ja que en una Pere Serrat on no hi cabia ni una agulla, i amb les càmeres d’Esport3 i Teledeporte mostrant Sant Andreu a tot l’estat, els dos equips van protagonitzar un partit èpic on el Sabadell es va imposar per 10-11 a mig minut del final, codemnant els mariners al segon lloc per segon any seguit, ja que l’any passat, en el mateix escenari, tampoc van poder ferse amb el títol, doblegats llavors pel Barcelona.

A destacar, com sempre, la gran labor organitzativa del Sant Andreu, posant tota la carn a l’olla i fent valer la incomparable experiència en acollir events esportius de primer nivell amb l’èxit com a qualificació habitual.

JJ Aymerich

cap a peus | març

27

capapeus570elma_Maquetación 1 07/03/2012 23:11 Página 28

EN CONTE

A

can Major els nens s'havien fet grans. Havien crescut i es miraven la vida diferent de quan eren canalla. Quedaven enrera les tardes de pa amb xocolata i d'avis seguint-los amb la mirada. Ja eren lluny els dies de platja, de sol i perills, als estius, i els consells sobre qualsevol cosa. Feia temps que tot havia deixat de ser o blanc o negre i la realitat ara es pintava amb tots els matissos del gris. Créixer estava sent una experiència formidable, amb tots els seus avantatges i tots els seus inconvenients. Als nens els devia haver picat alguna bèstia extranya, perquè a dins tenien el verí de l'art, de la creació i de la Cultura, en majúscules. Hi havia qui els prenia per bojos, i qui no els feia massa cas. Tampoc faltava algun pensament fòbic dedicat a ells. Segons qui deia que aquella dèria seva de ballar, perquè havien consagrat la vida a la dansa, només podia ser cosa d'amanerats, desviats i pervertits. Pel seu propi bé, havien decidit no escoltar segons quines veus.Amb el temps la seva dedicació al cos i al moviment havia anat convertint-se en exclusiva. Creixien també com a artistes, i els seus projectes eren més ambiciosos. Però els mancava un lloc on assajar els seus somnis, un forn on coure els seus espectacles, un espai i un

Majors d’edat entorn propicis per crear, per treballar i per sentir-se, de passada, que estaven fent alguna cosa més que suar samarretes l'una darrera l'altra. Volien ser reconeguts, que no pas adorats ni adulats, necessitaven fer entendre que eren picapedrers de la Cultura, en majúscules. I que estaven contribuint a escriure pàgines cèlebres de la petita història que vivien.Al poble feia temps que es demanava un espai, en el sentit ample de la paraula, com el que somiaven els germans Major. Del poble, per al poble i des del poble. La gent trobava a faltar un indret on la cultura no fos consum, on la creació no fos pautada des de d'un despatx, on es pogués tenir idees i fer-les créixer només sota la tutela del sentit comú, de l'esforç i del treball. De fet pensaven en una cosa tan rara que de fet no existia, o no existia exactament com la pensaven. Però precisament per això la volien veure néixer, per entre tots ferla créixer tal i com l'havien estat imaginant des de feia tants anys. Havia arribat el moment. Calia creure que era possible i tornar a dir, una vegada més, que el poble era major d'edat i que sabia perfectament què li calia.

LA REFLEXIO Salvem Sant Andreu

E

d’atreure i garantir uns comerç i l’oferta de serveis que han a, o s’han reemplaçat carrers amb vida han anat a la baix cap gràcia ni originalitat. per altres amb poca volada, sense ec de la dificultat que No sóc comerciant i em puc fer el càrr oci rendible i alhora ha de suposar invertir en un neg ració mes a mes no singular; o mantenir-lo, quan la factu a realitat, ¿la política cobreix ni despeses. Davant d’aquest a del nostre Ajuntament en matèria d’organització econòmic essiva concentració de hauria d’aprovar, per exemple, l’exc necessari que en tresforns en una mateixa vorera? És s que xion refle les de una en re, enre poder comprar el pa? I Uns quants números cents metres hi hagi nou llocs on sava supo que ll peri del tava aler , per cadascun dels compartia amb vosaltres allò que dèiem, ¿ és rendible s de proporcions i flanc tre qua e entr t xera atrin dar ere d’això s’amaga que establiments? Potser és que darr la Maquinista, eren com s ose stru mon cies conseqüèn Pla General Metropolità l’autèntica aposta urbanística del zona gran la i rera Sag la de ció esta l’Heron City, la nova districtes: en lloc d’eixos que ens farà diferents a la resta de són ja Dos . rnes case ues antig les carrers per gremis en d’habitatges a la zona de cívics, tornar a una reordenació de arà perquè s’hi treballa arrib er terc un i ps, tem fa itat tampoc cal llençar a real actiu, com a l’edat mitjana. Si és així, ses han anat mas s gran de ts pun ests Aqu conservar la que tenim diàriament. terra l’arquitectura del nostre nucli, eix temps mat al i s veïn s nou de di tat. omplint l’extrara li atorgarà a tot plegat més autentici t econòmica. El petit descentralitzant el barri de l’activita

Per Xavier Oliveres

28

Andreu Giralt http://endormiscat.blogspot.com

sejar pel barri i l casc antic no és suficient. Pas un “Salvem el ensopegar cada dues passes amb unànime difícil de casc antic” fa goig i sembla un crit reu té un altre cavall tombar, però ja fa anys que Sant And ortant és conservar el de batalla per resoldre. Tan imp una empremta que passat, i més quan aquest n’és a, com promocionar sempre hem dut per enseny adequadament el present.

capapeus570elma_Maquetación 1 07/03/2012 23:11 Página 29

LA MÉTEO

L’observador meteorològic de Sergi Corral Buela Del 29 de gener al 14 de febrer de 2012 hem viscut l’onada d’aire fred més important des del 1985. El fred durant 18 dies consecutius, les mínimes sota zero i els tres dies que hem vist nevar (2, 5 i 12 de febrer) han estat els grans episodis meteorològics. El 5 de febrer vam enregistrar la mínima absoluta de l’observatori, amb -2,8ºC i a aquest valor li hem de sumar 10 dies més de glaçada, amb un valor mínim de -4,5ºC la matinada del dia 5. La mitjana de màximes durant l’episodi fred va arribar als 8,5ºC, uns 6ºC per sota la mitjana, i la mitjana de mínimes es quedà en 1,4ºC, uns 5ºC per sota del normal.

LA XARXA DE MOTS

1. Ho és aquell que ofereix l’anomenat crèdit directe i especula

amb els diners d’altri. 2. Paperet signat que pot ser en blanc, de

viatge o descobert. Tancarà sense compassió rere una reixa. 3.

Preposició de lloc. Desprèn toxines pels porus. Recordar amb

emoció. 4. La peça de roba que donava ales al Superman. Infantà.

Vell anglès. 5. Els laments corprenedors dels llops. Romània. El

prefix d’allò que era i ja no és. Símbol del Liti. 6. S’oposa al res.

Contribuiran amb diners o dedicació a una causa col•lectiva. 7.

La capa gasosa que envolta la Terra (al rev.) Universitat Catalana

d’Estiu, a Prada de Conflent, per més dades. 8. La inquilina de les clavegueres. Conjunt de senyals que ben interpretades permet

resseguir el camí de la bestiola. Sud.

Valor observat

Dia

Tª Màxima més baixa Tª Mínima absoluta Tª Mitjana màximes Tª Mitjana mínimes Tª Mitjana mensual Dies de glaçada Dies de glaçada a terra Dies de neu Dies de calamarsa Precipitació total Precipitació màxima (24h)

4,8ºC -2,8ºC 8,5ºC 1,4ºC 4,95ºC 3 8 3 1 12,4mm 5,4mm

3 5 1

www.meteoclimatic.com www.meteosantandreu.blogspot.com www.lanostrameteo.com

Per Pere Massana

VERTICALS

1. Musicalment parlant, interpretar una peça. 2. La legisladora de la

Cambra Alta. 3. Dos-cents romà. On s’hi guarda la bona confitura.

4. Àustria. El clàssic conservant d’aliments. Nota musical. 5. La

paraula màgica dels esquiadors. Línies Aèries Escandinaves. 6.

Enginyós dispositiu per tancar les portes (al rev.) Sensació angoixant i morbosa. 7. Símbol de la Plata. Olor agradable. 8. Nom

antiquat amb que s’anomenen els regidors en determinats

municipis com ara Lleida. Consonants. 9. Allò que no mereix

comentari. 10. El prefix grec de vida. Antic sobirà de Pèrsia.

Consonant. 11. El lloc més antipàtic d’escombrar. Carrer francès.

12. Guardaré silenci (al rev.) 13. Populars i nutritius peixos,

segurament pescats per primera vegada a les costes de Sardenya.

cap a peus | març

HORITZONTALS

Variable meteorològica

29

SOLUCIONS Horitzontals. 1. Escanyapobres. 2 Xec. Engabiarà. 3. En. Sua. Evocar. 4. Capa. Parí. Old. 5. Udols. R. Ex. Li. 6. Tot. Aportaran, 7. aefsomtA. UCE. 8. Rata. Rastre. S. Verticals. 1. Executar. 2. Senadora. 3. CC. Potet. 4. A. Sal. Fa. 5. Neu. SAS. 6. ynaP. Por. 7. Ag. Aroma. 8. Paer. RTS. 9. Obvietat. 10. Bio. Xa. R. 11. Racó. Rue. 12. èrallaC. Sardines.

capapeus570elma_Maquetación 1 07/03/2012 23:11 Página 30

Verònica González Publicitat a la revista ‘De cap a peus’

93. 345 05 76 vgllaveria@gmail.com

capapeus570elma_Maquetaci贸n 1 07/03/2012 23:11 P谩gina 31

capapeus570elma_Maquetaci贸n 1 07/03/2012 23:11 P谩gina 32