Viatge a Turquia. 2n BTX. Escola Garbí

VIATGE A TURQUIA Promoci贸: Kirk - 2011 Escola Garb铆

PROMOCIÓ 2009 – 2011 BATXILLERAT A Andrea Abdó Carla Bermejo Adrià Blanco Rocio Carrasco Oriol Castells Amy Chavarre Lara Comis Xavier Garcia Francesc Gelabert Julia Giner Maria Hellín Roger Llorente Jaume Muxí Mireia Nosàs Adriana Olsina Bernat Pascual Norma Pedemonte Ignasi Pou Clara Roig Laia Sanz Sara Sendra Glòria Torrado

BATXILLERAT B Guillermo Ballester Guillem Bosch Cristina Carbonell Ricardo Delgado Maria Fallada Marina Gabarró Núria Garcia Martí Gramona Camila Herrero Hugo Herrero Narcís Homs Daniel Marín Eva Mateo Mireia Orós Claudia Porredón Arturo Rivera Rocio Ruiz Patricia Suárez PROFESSORS Margarida Canonge Montserrat Morales José Luís Sal

EL VIATGE 1r. DIA DIVENDRES 04 DE MARÇ BARCELONA – TURQUIA 11h Trobada a l’aeroport.

12h55’ – 17h15’ Sortida del vol amb direcció a Istanbul.

TK 1854 04MAR 5 BCNNIST 1255 1715.

19h00’ – 20h05’ Sortida del vol amb direcció a Izmir.

TK 2336 04MAR 5 ISTADB 1900 2005.

Arribada i trasllat al hotel, sopar i allotjament.

Hotel Yumukoglu 3* - Izmir 2n. DIA DISSABTE 05 DE MARÇ IZMIR – ÈFES – MILET - PAMUKKALE Esmorzar a l’hotel.

Visita guiada de la ciutat d’Izmir.

Visita guiada de la ciutat antiga d’Efes.

Dinar a Milet.

Visita guiada de la ciutat antiga de Milet.

Arribada a Pamukkale.

Sopar i allotjament a l’hotel Hotel Richmond 4*

3r. DIA DIUMENGE 06 DE MARÇ PAMUKKALE – PÈRGAM – SARDIS - PÈRGAM Esmorzar a l’hotel.

Visita guiada de Pamukkale.

Dinar.

Visita guiada de la ciutat de Sardis.

Arribada a Pèrgam.

Sopar i allotjament a l’hotel: Hotel Berksoy 3*.

4t. DIA DILLUNS 07 DE MARÇ PÈRGAM – TROIA - ÇANAKKALE Esmorzar a l’hotel.

Visita guiada la ciutat de Pèrgam.

Dinar.

Visita guiada de l’antiga ciutat de Troia.

Arribada a Çanakkale.

Sopar i allotjament a l’hotel: Hotel Helen 3*.

5è. DIA DIMARTS 08 DE MARÇ ÇANAKKALE – DARDANELS – GAL·LÍPOLI -ISTANBUL Esmorzar a l’hotel.

Visita de l’estret dels Dardanels.

Visita guiada de la ciutat de Gal·lípoli.

Arribada a Istanbul.

Sopar i allotjament a l’hotel: Hotel Erbil-Istanbul 4* 6è. DIA DIMECRES 09 DE MARÇ ISTANBUL Esmorzar a l’hotel.

Visita guiada tot el dia de la ciutat d’Istanbul, amb dinar.

Sopar i allotjament a l’hotel.

7è. DIA DIJOUS 10 DE MARÇ ISTANBUL

Esmorzar a l’hotel.

Visita d’Istanbul.

Dinar, sopar i allotjament a l’hotel.

8è. DIA DVENDRES 11 DE MARÇ ISTANBUL - BARCELONA Esmorzar a l’hotel.

14h05’ – 16h 35’ Sortida del vol en direcció a Barcelona.

TK 1855 11MAR 5 ISTBCN 1405 1635.

Fi del viatge.

"Els camins del món són una escola on es tempera l'esperit i es consolida la tolerància i la solidaritat.

S'aprèn a donar i a rebre, a mantenir les portes obertes de la casa i de l'esperit, i sobretot a compartir. S'aprèn a gaudir del poc, a valorar el que es té, a ser feliç en l'austeritat i a festejar l'abundància. S'aprèn a escoltar i a observar i s'aprèn també a estimar. " Anna M. Briongos

TURQUIA Turquia és un Estat Euroasiàtic (transcontinental) situat a la península d’Anatòlia. Limita amb vuit països (Grècia, Geòrgia, Bulgària, Iran, Armènia, Azerbaitjan, Síria i Iraq) i amb el Mar Negre, el Mediterrani i l’Egeu. El 97% de la superfície pertany a la Turquia asiàtica i se separa de la part europea pel Bòsfor, el mar de Màrmara i l’estret de Dardanels. L’est del país és molt muntanyós i és on neixen rius com l’Eufrates o el Tigris. L’elevació màxima és el Mont Ararat amb 5.165 metres d’alçada. Les àrees costaneres tenen un clima mediterrani i les condicions climàtiques són més extremes a l’interior àrid.

La regió va ser coneguda com imperi Otomà durant molts anys però a partir de la proclamació de la República es coneix com Turquia. Actualment és una democràcia representativa parlamentària organitzada com un Estat unitari centralitzat. La capital del país és Ankara i el territori es divideix en 81 províncies. La ciutat més poblada és Istanbul amb 12.573.836 habitants. Cal destacar altres ciutats importants com Esmirna o Adana.

El turc és l’única llengua oficial a tot l’Estat. El que es parla a Istanbul és la llengua estàndard; de totes maneres, hi ha diversos dialectes. L’islam és la religió més practicada a Turquia. El 99% de la població és musulmana.

Daniel Marín i Martí Gramona.

ATATÜRK Mustafa Kemal, amb el sobrenom d’Atatürk (que en turc vol dir pare de la pàtria) va néixer a Salònica (actualment a Grècia) el 1881. És conegut com el fundador de la República de Turquia.

El 1915, va emergir com un heroi militar dels DardanelsGallipoli i més tard, el 1919, es va convertir en el líder de la lluita d'alliberament nacional turca.

El 1923, com a creador de la nova República de Turquia, Atatürk va establir una forma de govern que atenia els desitjos del poble i no només dels més rics.

Atatürk va iniciar un programa per al desenvolupament econòmic de Turquia, que va consistir en incentivar l’expansió agrícola, industrial i els avenços tecnològics.

Decidit a no aturar-se, va dur a terme el major repte de tots, una reforma de la llengua. El 1928, va decidir abolir l'escriptura àrab i incorporà l'alfabet llatí per escriure el turc.

Amb això es va produir l'empenta necessari per desenvolupar l'educació dels ciutadans del país. L'educació primària va ser declarada obligatòria i se li va donar gran importància a l'educació de les dones.

Mustafa Kemal, Atatürk, va ser el president durant 15 anys, fins que va morir el 10 de novembre de 1938. Els seus èxits són un llegat per al modern estat de Turquia i se'l considera un pioner de l'alliberament nacional. El seu mausoleu és a AnkaraEra un gran defensor de la idea de la pau al país i al món. Va explicar els seus ideals sobre les responsabilitats de la humanitat dient: "La humanitat és un sol cos i cada nació és una part d'aquest òrgan”.

El 1981, la seva memòria va ser honrada per les Nacions Unides i la UNESCO amb motiu del centenari del seu naixement. Sempre serà recordat pel que va dir: "A menys que la nació corri perill, la guerra és un crim”.

Ell no era només un líder turc que va dirigir la guerra del seu país contra els agressors, sinó també un fill de la pau de la humanitat que ha enviat missatges molt importants a les altres nacions sobre la necessitat d'una solució pacífica i mútuament respectuosa de totes les nacions del món.

Clàudia Porredon i Rocío Ruiz.

LA BANDERA DE TURQUIA La bandera de Turquia té en una mitja lluna i un estel blanc sobre un fons vermell. La bandera és anomenada Ai Yıldız (en turc: lluna i estrella) o Alsancak (en turc: bandera vermella). Aquest emblema va ser adoptat el 1876. La bandera té un origen complex i incert ja que és un disseny antic i és gairebé idèntic al de l'última bandera de l'Imperi Otomà.

El vermell és un color predominant en la història turca, sobretot si ho relacionem amb les batalles sagnants de la Guerra d'Independència Turca. La bandera era, en un principi, simplement una mitja lluna sobre camp verd, però aquesta va ser modificada el 1793 quan el Sultà Selim III va canviar el fons verd pel vermell. El 1844, s’hi va afegir l'estrella. El símbol de l'estrella, segons algunes teories i estudis, es remunta en realitat als temps de l'emperador romà Constantí (fundador de Constantinoble, l’actual Istanbul), sent considerada en la seva època com un símbol de la Mare de Déu.

L'origen de la bandera és àmpliament descrit en diferents llegendes del país, les més populars de les quals són: -Un somni del primer Sultà otomà, en el qual una mitja lluna i l'estrella van sorgir del seu pit i es van ampliar, presagiant la conquesta de la dinastia de Constantinoble.

-Una mitja lluna i l'estrella van ser albirades durant la nit de la caiguda de Constantinoble pel Sultà Mehmet II en 1453.

La més popular, però, explica que Atatürk caminava per un camp de batalla una nit després d’un combat victoriós durant la Guerra d’Independència Turca, i va observar la formació de la mitja lluna creixent sobre un vast fons de sang en el terreny d'un turó rocós de Sakarya.

Genís Olivé i Jaume Muixí.

LA LLENGUA TURCA El turc va néixer a les estepes de l’ Àsia Central i pertany a la família lingüística uraloaltaica. Avui en dia en el món uns 150 milions parlen llengües d’aquesta família a Turquia, Azerbaijan, Turkmenistan, Kirguizistan, Kazastan, Uzbekistan, Grècia, Balcans, Uigur (a Xina), Afganistan, Moldàvia, Rússia etc. És una llengua aglutinant que es basa en un sistema de sufixos i infixos afegits a l'arrel de les paraules que permeten expressar gran quantitat de significats amb poques paraules, per exemple ev significa “casa" ; ler marca plural i in marca el cas del genitiu, i evelerim " de les cases". La seva gramàtica no sol tenir excepcions. No existeix el gènere gramatical.

El turc no té res a veure amb les llengües semítiques (hebreu, àrab) ni amb les llengües indoeuropees (català, castellà, francès, alemany, anglès persa, etc). L’escrit turc més antic va ser trobat a la Mongòlia actual. Data de l’any 720 dC. i està escrit sobre pedra amb l’alfabet turc de l’imperi de Göktürk.

Ha tingut diversos sistemes d'escriptura. Es va escriure amb caràcters àrabs adaptats des del segle XIII fins a la reforma ortogràfica duta a terme els anys 20 pel govern de Mustafa Kemal, Atatürk, que va emprendre diverses iniciatives d’occidentalització del país pensant que això contribuiria a la seva modernització.

Els turcs, al llarg de la història, han utilitzat uns 20 alfabets diferents com uigur, xinès, maní, ciríl·lic, àrab...etc. Les frases es construeixen al revés, és a dir, canviant l’ordre que nosaltres utilitzem en les oracions.

Exemple: Nosaltres diríem “Jo me’n vaig a l’escola” i la construcció en turc seria “Jo escola hi vaig” Guillem Bosch i Artur Rivera.

GASTRONOMIA TURCA La gastronomia turca es caracteritza per les seves mescles entre les espècies , la carn , les verdures, el peix i l’arròs. També són molt comuns els tes i les infusions. És una gastronomia semblant a la dieta mediterrània , per tant una dieta saludable.

Conté una gran varietat de verdures com són: albergínies, pèsols , carbassó, llegums...

Les begudes més típiques de Turquia: Dintre de les begudes típiques de Turquia trobem el té (çay ), entre els quals trobem el té de til·ler, sàlvia, rosa canina... el cafè turc (kahve), el raki que és anís turc, un iogurt líquid anomenat Ayran etc.

Els menjars més típics turcs són: Doner Kebab: és carn rostida al voltant d’un pal de fusta. Aquesta carn acostuma a ser de vedella o de xai i fins i tot es poden mesclar les dues.

Pide i Lahmacun: és un tipus de pizza que és una barra de pa especial en forma de barca farcit normalment de carn picada, ceba i diferents espècies.

Dolma: aquest nom compren el pebrot, tomàquet, albergínia, carbassó... que estan farcits de diferents ingredients. N’hi ha de molts tipus.

Llentia vermella (meryimek): amb aquest tipus de llenties és molt comú fer sopes. És molt típic del turcs esmorzar sopa de llentia vermella.

Els musclos farcits d’arròs, junt amb el lüfer, el isaturit (caballa), la çipura (dorada), són els peixos més comuns a Turquia, on el peix és considera un dels principals aliments.

També podem trobar un ventall de postres com són el iogur, barrejat amb mel i ¡nous i pebrot ( cacik) , els formatges barrejats amb iogur o llet d’ovella...

Cristina Carbonell i Guillem Ballester.

EFES

Efes és una ciutat antiga de l’època hel·lenísticoromana situada a tres quilòmetres de Selçuk, a vint quilòmetres de Kuşadası i a setanta set quilòmetres de Izmir.

Efes va ser ocupada des de l’Edat de Bronze i, gràcies a la seva posició entre Anatòlia i el Mediterrani, mantenia contactes comercials amb el món micènic.

Va ser destruïda pels sumeris cap al 700 a.C, però va ser reconstruïda aviat. Va ser sotmesa a Cres i més tard per Cir i no va ser fins les Guerres Mèdiques que va recuperar la llibertat. Després de la conquesta romana va ser la capital de la província d’Àsia, substituint Milet.

A Efes és on transcorre l’antiga llegenda de “Els dorments d’Efes” els quals són considerats sants per catòlics i ortodoxos. Aquesta llegenda explica que eren perseguits per la seva creença en Déu i van dormir en una cova d’Efes durant segles.

Fou una de les dotze ciutats de Jònia (actualment Turquia), a la riba del riu Caystros, prop de la desembocadura. Tenia un port que es deia Panormos.

Les ruïnes de Efes són unes de les més importants del món.

El Temple de Diana, era un temple dedicat a Àrtemis edificat el 550 a.C. a Efes sota la dinastia Aquemènida de l'Imperi Persa. No queda res del temple, però tot i així era una de les Set Meravelles del Món.

Es conserven parcialment: El teatre és un monument impressionant per les seves dimensions i el seu estat de conservació. L’amfiteatre tenia una capacitat de vint-i-cinc mil espectadors ubicats en tres fileres.

L’Odeum (Odeó) és un petit edifici en forma de teatre que té vint-i-tres fileres que podien rebre entre mil cinc-cents i dues mil persones. Era lloc de diversió on s’escoltava música i poemes. Està bastant ben conservat ja que ha estat restaurat.

La biblioteca de Cels ha estat també novament restaurada. Fou edificada cap al 110 a.C. per Caius Julius Aquila. Els manuscrits estaven col·locats en petits nínxols. Hi ha dos pisos superiors decorats amb columnes i escultures.

També hi podem trobar la Porta de Magenèsia, el Gimnàs de l’Est, l’Àgora, el Temple de Domicià, el monument dedicat a Sextilius Pollio, l’Arc de Triomf, la font de Trajà, la casa de la pendent, el Temple d’Adrià, les termes de Scholastikia, el carrer de marbre, el temple de Serapis i la Via Arcadiana..

Carla Bermejo i Mireia Orós.

MILET Milet era una ciutat de Jònia, situada a l’extrem nord de la península de l’Àsia Menor vora la desembocadura del riu Meandre, capital d’un petit estat independent anomenat Lydia. Va ser atacada i vençuda pels hitites el quart any del regnat de Mursilis II. Després d’una temporal submissió als hitites durant el regnat de Muwatallis va tornar a ser independent amb el governador Atpa. Piyama-radu, un guerrer, que es va posar al servei d’Ahhiyawa en una lluita contra els hitites i després es va casar amb la filla d’Atpa. Milet va passar als jònics, dirigits per Neleos, i es va anomenar, segons els autors clàssics, Lelegeïs, Pityusa i Anactoria. Destacava el port de Milet i la ciutat va agafar importància entre les ciutats jòniques.

Després va establir un altre tipus de govern amb dues faccions, una oligàrquica i una democràtica, la primera va predominar però en haver-hi lluites civils es van produir enfrontaments entre rics i pobres. Finalment el successor de Sadiates, Aliates, va fer la pau amb la ciutat. Durant aquest temps havia estat governada per un tirà, Trasibul, que va fer un tractat amb Cressos de Lídia reconeixent-lo com a sobirà i va pagar tribut, no es sap si voluntàriament o per la força militar de Cressos. Pèrsia va conquerir Lídia, aleshores els perses van ser els mitjancers entre les faccions plutis i quiròmaca (525 a.C.) sota una sobirania persiana.

Després de diverses derrotes va ser conquerida l’any 494 a.C i els seus ciutadans van ser traslladats a una ciutat anomenada Ampe (situada a la desembocadura del Tigris) i la Milet va ser entregada als Caris. L’any 479 a.C. Milet es va refer i entrar a l’aliança atenenca a la batalla de Micale. Al final de la guerra del Peloponès, es va independitzar d’Atenes (412 a.C.). La ciutat es va negar a ser sotmesa per Alexandre el Gran, però els macedonis la van atacar i destruir en gran part. Alexandre va perdonar els habitants i els va concedir la llibertat.

Durant la guerra entre Roma i Antíoc III el gran, Milet va donar sopar a Roma i el 188 a.C. va ser lliure. L’any 133 a.C. continuava sent lliure tot i pertànyer a Àsia fins el 78 a.C. que per donar suport a Mitridates VI Eupator (rei del Pont) van perdre la llibertat.

La ciutat va entrar en decadència durant l’Imperi Romà i en el període bizantí va empitjorar. El 1328 va ser ocupada pels seljúcides, anomenant-se Balat. Va quedar deshabitada al S. XVII i les seves ruïnes van ser destruïdes a causa d’un terratrèmol el 1955. Avui en dia és coneguda ja que Tales de Milet, important matemàtic i filòsof grec, hi va néixer.

Norma Pedemonte.

PAMUKKALE Pamukkale és un dels fenòmens més originals trobats en la naturalesa, situat al sud-oest de la província de Denizli, a 350 km d'Istanbul.

Es tracta d'un immens penyal amb piques esculpides,plenes d'aigua que semblen fetes de neu.

Les aigües termals que es troben sota aquestes muntanyes són responsables de l’aparició d'aquesta increïble estructura ja que provoquen el vessament de carbonat de calci i aquest es solidifica com marbre travertí.

Aquest paisatge és realment fascinant, posseeix diverses aigües minerals que contenen òxids de calci, deixant fantàstiques marques en les estructures. L'efecte resultant és espectacular: les aigües es vessen sobre una sèrie de grades,formant cascades solidificades.

Tant les cascades com l'aigua canvien de color d'acord amb la llum solar que les il·lumina i l'efecte és sorprenent, de vegades són blanques,altres verdes,blaves i fins i tot grogues. L’espectacle és enlluernador.

La contínua dinàmica d'erosió i la transformació del paisatge natural el converteixen en un ambient inigualable.

Pamukkale significa Castell de Cotó.

Pau Vila i Narcís Homs.

PÈRGAM, LA CIUTAT DEL PERGAMÍ L'antiga ciutat de Pèrgam es troba a uns 800 km al sud-oest d’Istanbul, i a 30 km de la costa del mar Egeu. Les seves ruïnes envolten l'actual ciutat de Bergama, construïda sobre els fonaments del que va ser la part baixa de Pèrgam, un dels llocs arqueològics més interessants de Turquia.

La llegenda diu que la ciutat de Pèrgam va ser fundada per Pergamos, fill de Neoptòlem i Andròmaca, tots ells personatges de la Guerra de Troia; és per això que la ciutat que va fundar al turó, porta el seu nom.

Un dels fets més importants que marquen la història d’aquesta ciutat és que a Pèrgam és va inventar el pergamí. L'any II aC a la biblioteca de la ciutat (durant una època en què el papir era difícil d'aconseguir), els “pergamens” van descobrir que sobre la pell adobada de les cabres i les ovelles és podia escriure igual que sobre el papir. Com la pell era molt gruixuda, la van tractar tallant-la i doblegant-la, fins que van aconseguir que fos més fàcil de manipular-la.

El centre arqueològic de Pèrgam estava compost per diversos palaus, temples, un teatre per a 15.000 espectadors, una espectacular biblioteca, banys romans, etc. Diuen que la graderia del teatre era la més vertical del món antic, i que la biblioteca atresorava 200.000 volums (la segona més important després de la d’Alexandria), fins que Marc Antoni els va enviar a Alexandria com a regal per a la reina Cleòpatra.

L’acròpolis de Pèrgam està emplaçada a la part alta d'un turó de 335 metres d'alçada, dominant la vall del riu Selinus. Per arribar-hi, el millor és caminar des de la ciutat vella. Els bellíssims edificis restaurats i les vistes del lloc són meravelloses. A més, destaquen: les fortificacions; l’entrada principal amb l’altar de Zeus, on hi ha una plaça amb un cavall de marbre; el monument funerari d’Heroón (en honor als reis divinitzats); el temple d'Atenea; la via sagrada; el temple de Trajà; l'impressionant teatre amb una graderia de 50 metres d'alçada i 78 escales (on la pendent és gairebé vertical); i el temple a Dionís.

S’ha de dir, però, que si volem trobar els millors objectes artístics i ruïnes de l’ indret, hem d’anar al Museu de Pèrgam a la ciutat de Berlín, Alemanya.

Nuria Garcia i Patricia Suárez.

TROIA

La ciutat de Troia es troba a l’actual província turca de Çanakkale, molt a prop de l’estret de Dardanels. En turc aquesta ciutat s’anomena Truva. L’antiga ciutat de Troia té nou jaciments arqueològics superposats uns sobre els altres, i són els nou moments de glòria de la ciutat, la història de la qual s’expandeix al llarg d’uns quants mil·lennis, fins que va ser definitivament abandonada. Troia va estar habitada des de principis del 3000 a. C., les restes més antigues de la qual corresponen a aquesta època.

Molts van dubtar de la seva existència i molts la van buscar, però va ser l’arqueòleg alemany H. Schliemann qui va descobrir l’antiga ciutat de Troia el segle XIX. Ell buscava el tresor de Príam, l’últim rei de la ciutat, i hi descobrí uns tresors d’or. La ciutat és coneguda mundialment per la famosa guerra que s’hi va disputar, la Guerra de Troia. Si es visita aquesta antiga ciutat, un gran cavall de fusta que recorda el final de la història de la guerra dóna la benvinguda al viatger. En el seu jaciment es poden veure les muralles de la ciutat, el temple, el teatre i els ciments de moltes cases.

L’escriptor grec Homer va escriure el poema èpic la Ilíada, que narra la història de la Guerra de Troia. El conflicte començà quan la bella Helena, reina d’Esparta, fuig de la seva ciutat i abandona el seu marit per tal d’anar-se’n amb el seu veritable amor, Paris, príncep de Troia. Quan el rei d’Esparta, Menelau, s’adona que els troians s’han endut la seva esposa, reuneix el seu exèrcit amb el del seu germà Agamèmnon, rei de Micenes. Parteixen cap a Troia i allà s’enfronten amb els troians. Els aqueus (nom designat per al conjunt dels diferents pobles grecs en la Ilíada i la Odissea) aconsegueixen entrar a la ciutat de Troia amagats dins un cavall gegant de fusta. Cremen la ciutat, maten la majoria d’habitants i tornen al seu país sense Helena.

Clara Roig i Sara Sendra.

INVOCACIÓ A LA MUSA

Canta, deessa, la ira funesta d’Aquil·les Pelida, Ira que obrí als aqueus el camí d’innombrables sofrences I Hades avall estimbà d’herois mil ànimes fortes, Fent d’aquests mateixos herois pastura de gossos I àpat de tots els ocells, mentre Zeus son designi acomplia.

Canta primer de tot la baralla que feu que l’Atrida, Cap de guerrers, i Aquil·les diví renyits se n’anessin.

Homer, Ilíada.

L’ESTRET DE DARDENELS L’estret de Dardenels és un estret situat entre Europa i Àsia i comunica el mar Egeu amb l’interior del mar de Màrmara. S'estén de SW a NE al llarg de 60 km; l'amplada va de 1 270 m a 7.400, i la fondària màxima és de 100 m.

A la Grècia clàssica l’estret era anomenat Helespont on, segons la mitologia grega, Hele va caure mentre fugia amb el seu germà a lloms del vellocí d’or. El nom actual de Dardenels deriva d’una antiga ciutat frígia.

Al llarg de la història, l’ estret de Dardenels ha tingut un paper molt important. La ciutat de “Troia” estava situada al seu màrge, i fou el focus on va tenir lloc la guerra de “Troia”, que va ser un conflicte bèl·lic entre troians i aqueus; un dels eixos centrals de l’ èpica grecolatina. Fou també una part vital per la defensa de Constantinoble durant el període bizantí i durant la Primera Guerra Mundial, al 1915, va tenir lloc allà la batalla de Gallípoli on les tropes britàniques, franceses, australianes i neozelandeses intentaren, sense èxit, prendre, als turcs, el control de l’estret. Aquesta impossibilitat de conquesta va ser deguda perquè els turcs varen fer ús de la famosa estratègia militar que va idear Temístocles a la batalla de l’estret de Salamina per defensar-se dels perses.

En aquest estret abunda la pesca, per això les regions circumdants varen ser molt riques i molt poderoses.

Hugo i Camila Herrero.

LA BATALLA DE GAL·LÍPOLI

La batalla de Gal·lípoli o campanya dels Dardanels fou una operació militar de la Primera Guerra Mundial que es desenvolupà a la península de Gal·lípoli entre febrer de 1915 i gener de 1916.

La batalla es va iniciar al febrer de 1915 amb un bombardeig massiu des dels vaixells de guerra anglesos i francesos contra els otomans que defensaven l'estret, i que va fracassar principalment a causa de les mines. L'operació va ser un esforç conjunt del Regne Unit i França per obrir un nou front a l'est contra l'imperi otomà, aliat de les potències centrals (Alemanya i l’Imperi Austrohongarès) , i finalment capturar la seva capital, Constantinoble (avui coneguda com Istanbul). Per aconseguir-ho, les forces aliades (França, Regne Unit i l’Imperi Rus) havien de desembarcar a la península de Gal·lípoli, a la banda europea de l'estret dels Dardanels i obrir-se pas fins arribar a Constantinoble.

L'intent fou un fracàs i les tropes aliades es retiraren el gener de 1916.

Cada bàndol va patir un total de 60.000 morts, però la decisiva victòria otomana va impedir l'enllaç pels estrets entre els aliats occidentals i Rússia.

Bernat Pascual i Frank Gelabert.

ISTANBUL 1. Introducció Com ja sabem, un dels llocs de més interès del nostre viatge a Turquia és Istanbul, que malgrat no ser la capital turca, és la ciutat més gran del país, i sens dubte la més important tant culturalment com econòmicament.

Istanbul no és pas una ciutat qualsevol, és un lloc de xoc cultural molt clar, i és que la ciutat és considera la porta d’Orient a Occident, és a dir, la frontera entre el classicisme europeu i l’exotisme del continent asiàtic.

2. Història El primer nom que va rebre Istanbul va ser Bizanci. Els colons grecs de Mègara s'hi van establir el 667 aC i la van batejar en honor del seu rei Byzas. Al llarg dels anys la ciutat ha estat en mans dels perses, dels espartans, dels atenesos i dels macedonis liderats per Alexandre Magne fins que al 330 d.C l’estratègica posició de Bizanci va atreure l’emperador romà Constantí I el Gran, el qual va fundar de nou la ciutat amb el nom de ‘Nova Roma’ o ‘Constantinopolis’ en el seu honor.

La Caiguda de Constantinoble sota domini turc el 29 de maig de 1453 va ser un esdeveniment que va impactar la societat europea de l'època i va marcar el final de l'Edat mitjana. La ciutat va caure després d'un llarg setge i anys de conflictes amb els turcs, que ja havien conquerit la resta de l'imperi bizantí ,va formar part de l'imperi Otomà fins a la seva dissolució oficial l'1 de novembre de 1922. Els otomans van denominar la ciutat Istanbul ( que va ser oficialitzat al 1930). Quan la República de Turquia va ser establerta per Mustafa Kemal (Atatürk) el 29 d'octubre de 1923, la capital va ser traslladada de Constantinoble a Ankara.

Actualment Turquia està pendent de l’adhesió a la Unió Europea, fet que pot fer desenvolupar molt la seva economia.

3. Geografia Istanbul és un punt de contacte de cultures i això és gràcies a la seva situació geogràfica, a l’estret del Bòsfor. És un estret que divideix en dues parts la ciutat d'Istanbul i que connecta el mar de Màrmara amb el mar Negre i separa físicament Àsia d'Europa. Istanbul està situada a prop de la falla d'Anatòlia del Nord, una falla geològicament activa que ha estat responsable de diversos terratrèmols causants de grans mortaldats en la història contemporània de la ciutat.

4. Punts d’interès turístic Aquesta ciutat no només és rica culturalment, sinó que també presenta un gran ventall de punts d’interès turístic que fan que any rere any milers de turistes s’hi acostin.

Entre els més destacats hi ha la Mesquita Blava, o bé, l’ Església de Santa Sofia de Constantinoble, construccions arquitectòniques que han esdevingut el paradigma de l’estil bizantí. Cal citar inevitablement el Gran Bazar, l’ immens mercat (és tan gran com el barri de Les Corts) on centenars de venedors hi munten les seves parades variades amb tota mena d’articles. És usual veure compradors i venedors regatejant el preu de les compres en aquest tipus de mercat.

5.Esports Malgrat que l’esport a Istanbul sigui quelcom poc seguit entre els seus habitants, la tradició esportiva de la ciutat és molt respectable.

Té tres equips de futbol amb força renom internacional, com poden ser el Fenerbahçe SK, el Galatasaray SK o el Beşiktaş JK. Adrià Blanco i Oriol Castells.

EL CORN D'OR, HALIÇ El Corn d’Or, en turc anomenat Haliç és un port natural on no existeixen corrents marítimes ni marees. Es troba situat just a l’entrada de l’estret d’Istanbul; l’estret que comunica el mar de Màrmara amb el mar Negre.

Aquest port s’utilitza d’ençà els inicis de la ciutat. És de vital importància històrica ja que en el seu moment va ser utilitzat pels grecs, romans, bizantins i otomans per a protegir els seus imperis dels enemics.

Aquesta ria té 7’5 quilòmetres de llarg , 750 metres d’ample, i la seva profunditat màxima és d’uns 35 metres aproximadament. També cal afegir que és caracteritza pel fet de dividir la part europea de la ciutat en dues parts: la ciutat antiga i la part de Gàlata.

El seu nom té dues paraules: corn i or. La primera prové de la gran bellesa de la seva forma, molt semblant a la d’un corn; i la segona, va ser atorgada a causa de la gran varietat de peixos i terres fèrtils que envoltaven antigament aquest meravellós port natural.

Al llarg de la història han estats construïts deu ponts per unir les dues riberes i uns dels més destacats és el Pont de Gàlata, construït al 1912, i que va ser reemplaçat per un pont més ample i modern situat just al costat. Actualment al seu voltant hi ha l’entrada del famós port, cal destacar un gran trànsit marítim de grans vaixells turístics i de petits vaixells que són utilitzats per anar des de la ciutat fins a les illes Prínceps.

Fins als anys 80 aproximadament les seves aigües estaven contaminades per residus industrials, però des de fa uns quants anys aquestes han estat netejades i el Corn d’or s’ha convertit en una important punt d’ atracció turística que espera a la promoció KIRK impacientment.

Júlia Giner i Marina Gabarró.

SANTA SOFIA La Basílica de Santa Sofia és una obra mestra de l'arquitectura bizantina i està considerada com la vuitena meravella del món per alguns historiadors d'art, és el lloc històric més important d'Istanbul, sent l'únic edifici que ha subsistit des del segle VI fins als nostres dies.

Va ser construïda per Antemi de Tral·les i Isidor de Milet durant els anys 532-537.

Santa Sofia està constituïda per eixos longitudinals i naus laterals, en el seu interior s’hi poden trobar diferents mosaics que són envoltats amb peces de cristall i or, que havien estat incrustats acuradament en tots els angles, donant la sensació de vida i moviment als mosaics, ja que quan entra la lluny a l’església, al estar tot el mosaic recobert amb peces d’or brilla i empren llum pròpia.

En l’antiguitat la basílica de Santa Sofia, tenia una funció religiosa, és a dir, que era un lloc d’oració, però de dues cultures diferents: la cristiana i la islàmica, per tant, disposava d’un espai sagrat per el món cristià, i un espai sagrat islàmic. Però actualment és un museu, és a dir, un punt de cultes per les dues religions.

Segons Procopi, un historiador, l’emperador bizantí aconseguí: ”que aquesta església es convertís en un producte inusitat de bellesa, superior a la capacitat d’aquell qui la contempla, que en queda meravellat; i superior a tot el que pugui imaginar qui en sent parla en un lloc llunyà” Gloria Torrado i Lara Comis.

EL PALAU TOPKAPI El Palau de Topkapi va ser la residència principal dels sultans de l’Imperi Otomà (1299-1923) i la seva seu administrativa des del 1465 fins el 1853. La construcció del Palau va iniciar-se l’any 1459 per ordre del sultà Mehmet II el Conqueridor, que havia pres Constantinoble sis anys abans, avui en dia ciutat anomenada Istanbul.

El nom turc del Palau, Topkapi Sarayi significa “Palau de la Porta dels Canons” i fa referència als grans canons que hi havia davant de l’entrada.

Cinc quilòmetres de muralles envolten el palau, que en total ocupa una extensió d'uns 700.000 m2, és a dir, el doble que el Vaticà i la meitat de Mònaco.

Està format per diversos edificis situats al voltant de quatre patis als quals s’accedeix a través de grans portals. Un dels edificis més destacats és l'harem, on vivien les més de 600 concubines del sultà.

Després de l’establiment de la República turca el 1923, el Palau va ser renovat i transformat en museu.

Com tots els grans palaus, té càmeres del tresor per exhibir el botí acumulat per l'Imperi. En el seu interior es pot admirar el Museu d'Antiguitats, on hi ha el famós sarcòfag d'Alexandre el Gran; el Museu de l'Antic Orient; el Museu de la Ceràmica Turca; el Museu de Santa Irene i el Museu d'Art Turc i Islàmic, que conté en l'actualitat una magnífica col·lecció de ceràmiques, miniatures, objectes de metall i algunes de les catifes més antigues del món.

El Palau de Topkapi és considerat una de les obres musulmanes més grans del seu gènere i avui en dia s'ha convertit en un dels monuments més admirats d'Istanbul.

Maria Fallada i Eva Mateo.

EL GRAN BASAR

El Gran Basar (Kapalıçarşı en turc, vol dir “basar cobert”) d’Istanbul és un dels basars més grans del món ja que té més de 58 carrers i 4.000 botigues. Destaca la seva joieria, orfebreria, botigues d’espècies i de catifes. Hi ha mesquites, una escola i una tomba.

Sembla un laberint. Els carrers s’anomenen segons els articles que es venen a les botigues. No hi ha cap problema de comunicació ja que gairebé tots els venedors parlen diverses llengües. Hi ha també infermeria, correus, oficines de seguretat i diverses oficines bancàries.

Sembla ser que en el període bizantí hi va haver un petit basar anomenat Ic Bedesten, tot i que el primer va ser construït per ordres de Mehmet II l’any 1464. Es va anar engrandint fins al 1864, data en què hi va haver un terratrèmol i va haver de ser reconstruït. Després de diversos incendis, es va renovar segons els plànols originals de Mehmet II. Hi ha dos seccions principals. El bedesten interior (primera estructura que es va construir amb entrades a llibreries, botigues de barrets, joieries i botigues de disfresses) i el bedesten de la sandàlia, amb major nombre de botigues.

Té quatre portes principals situades als extrems de les dues avingudes principals que es creuen prop la cantonada al sudoest del basar. Hi ha dues mesquites, quatre fonts, dos hamams i diversos bars i restaurants.

Els articles més típics turcs que s’hi poden trobar en gran varietat són les catifes i brodats, el seu estil de roba, joieria i la ceràmica.

El teixit de catifes és una de les artesanies més antigues de Turquia fetes per les dones. Es diferencien generalment pels materials, la construcció i els patrons. Es poden fer amb colors naturals o químics, però els naturals són més cars.

Andrea Abdó i Norma Pedemonte.

LA TORRE DE GÀLATA La torre de Gàlata és un dels edificis més visitats d’Istanbul. En turc, aquesta torre s’anomena Galata Kulesi però també és coneguda amb el nom de Christea Turris (torre de Crist) o Megalos Pyrgos (la gran torre). Es tracta d’un dels llocs turístics més exclusius de la ciutat, ja que des del seu capdamunt es pot divisar una esplèndida panoràmica del Corn d’Or, del mar Màrmara i del Palau de Topkapi. La torre té una altura de 66,9 metres, tot i que el mirador adaptat al públic és 15 metres més baix. La base de la torre es troba a una altura respecte el mar de 35 metres i mesura 16,45 metres de diàmetre. Les seves gruixudes parets exteriors mesuren 3,75 metres de profunditat i té un total de nou plantes. Tot i que avui dia no la considerem una gran torre, quan es va construir el 1348 com a part de l’expansió genovesa a Constantinoble, va esdevenir la construcció més alta de les fortificacions que envoltaven la ciutadella genovesa de Gàlata.

Tot i que aquesta torre és anomenada Megalos Pyrgos (nom donat pels bizantins), no es tracta de l’antiga torre bizantina que controlava l’extrem nord del mar al Corn d’Or. Aquesta antiga Torre Gàlata era en un lloc diferent de l’actual i va ser destruïda l’any 1204, durant la quarta creuada. Segons diuen els historiadors, l’any 1630 Hezarfen Ahmet Celebi, un investigador i científic de l’època, va aconseguir volar utilitzant unes ales artificials des de la torre fins a unes muntanyes properes anomenades Üsküdar, situades a la part asiàtica de la ciutat. També es creu que el germà d’aquest científic, Lagari Hasan, va aconseguir travessar el Bòsfor amb un coet cònic ple de pólvora (aquests fets es troben explicats al llibre World in Moone de John Wilkins. En la dècada dels 60, la part interior de la torre, feta de fusta, es va substituir per una estructura de formigó que va permetre construir-hi ascensors , un restaurant i un saló a les plantes superiors de la torre.

Ricardo Delgado i Xavier García.

LA CISTERNA DE YEREBATAN La cisterna de Yerebatan està situada al subsòl del sud-est de Santa Sofia, és la cisterna més gran de les 60 que hi havia durant l’època bizantina.

Va ser construïda en pocs mesos, l’any 532, durant el regnat de l’emperador Justinià I ja que l’Aqüeducte de Valent havia estat destruït.

Subministrava aigua als palaus imperials bizantins dels Otomans durant la conquesta de la ciutat d’Istanbul l’any 1453.

A la meitat del segle XVI l’investigador holandès P.Gyllus va descobrir-ne la seva existència, després d’investigar els relats d’alguns veïns on s’afirmava que hi havia pous soterranis i, a vegades, peixos. A mitjans del segle XIX va ser restaurada després d’haver estat utilitzada com a magatzem de fusta. Entre els anys 1985 i 1987 es va netejar i preparar per a visites turístiques. És una cambra subterrània que té una extensió aproximada de 98.000 metres quadrats amb una capacitat de 80.000 metres cúbics.

El sostre s’aguanta amb 336 columnes de marbre, els capitells de les quals són d’estil jònic i corinti excepte algunes que són d’ordre dòric. A la part nord-est hi ha uns blocs de marbre que representen el cap d’una medusa (es creu que van ser blocs esculpits durant la construcció de la cisterna com a base de les columnes). La mitologia explica que la medusa va quedar petrificada quan va mirar el seu reflex en un mirall; Va ser restaurada dues vegades: durant l’època Otomana, al segle XVII, sota el regnat de l’emperador Ahmet III (l’any 1723) i l’altra al segle XIX durant els anys 1876-1909.

Amy Chavarre i Mireia Nosàs.

VOCABULARI BÀSIC Hola Com està?

Bé Gràcies D’acord Perdó Sí No No ho entenc Quan val això?

Targeta de crèdit Adéu (el que s’acomiada) Adéu (el que se’n va) Bon dia (matí) Bon dia (durant el dia) Bon dia (durant el dia) Bona nit Aquí Quan?

Per què?

On? Molt car Regatejar

Merhaba Nasilsiniz Iyiyim Sagol o Mersi Tamam o OK Pardon Evet Hayir Anlamiyorum Bu ne kadar?

Kredi karti Güle güle Hosçakalin Iyi günler Günaydin Iyi günler Iyi aksamlar Burada Ne zaman?

Neden?

Nerede? Çok pahali Pazarlik