Independent 636

636 núm.

16 de setembre de 2016

10 anys de superilles: aprovades Els exregidors del PSC i ERC i l’oposició de CiU d’aleshores aplaudeixen el model, amb millores pendents com la circulació de les motos

La plataforma Gràcia sense Barreres reviscola amb les noves propostes de superilles previstes al Camp d’en Grassot

X.T.

4 ‘La Gràcia que volem’ respon a l’elitització amb unes jornades Cedida

10 La Matagalls del CEG es complica per la vaga del cremallera

Xavi Tedó

ISSN - 1695-4793

pàg. 6

Neix Gràcia Llegeix, un festival literari per guanyar lectors amb autors de renom Amela, Casasses, Del Arbol i el fiscal de delictes d’odi, principals noms del festival de literatura pàg. 9

SUPLEMENT Escola Sadako

Xarxa + Sostenible suma nova escola

l’independent editorial

Paciència per a les superilles de Grassot Tal com va avançar aquest setmanari el passat desembre, número 603, les superilles amb prioritat per al vianant, amb les quals Gràcia va ser pionera a tota la ciutat el 2006, tornaran en aquest nou mandat en aquest cas a l’entorn del passeig de Sant Joan i del Camp d’en Grassot, fins al carrer Sardenya, segons el projecte que els serveis tècnics han començat a treballar en un procés que s’està consultant als veïns i que ja s’ha inclòs en el Pla d’Actuació del Districte. Els límits de les tres noves superilles són Bailèn, Travessera de Gràcia, Còrsega i Sardenya. Sobre el paper hi ha dos rectangles i un quadrat: Els dos rectangles corresponen a les tres illes en vertical que hi ha a Seria fins i tot temerari esquerra i a dreta del passeig de Sant Joan, entre Travessera que les superilles de Gràcia i Còrsega, l’una amb engeguessin sense tots Bailèn com a límit i l’altra amb Roger de Flor. El quadrat es els debats fets fa 10 anys fixa sobre les nou illes de cases que hi ha entre Roger de Flor i Sardenya, també amb Travessera de Gràcia com a límits superior i inferior. Aquest espai és el més ambiciós però ja inclou àmbits pacificats com els jardins de la Sedeta, els jardins Antoni Puigvert i el carrer d’en Grassot.

Però el que semblava un camí de roses es pot complicar per la posada en marxa de la primera prova pilot de la nova fornada de superilles que s’ha començat a aplicar a Sant Martí, en un espai on gairebé no hi ha veïns i on hi passa relativament poc trànsit.

Amb un risc mínim però amb l’actual clima de crispació màxim a l’Ajuntament, entre el govern i una part de l’oposició, no seria estrany que el projecte s’endarrerís. A la vista de la cronologia que avui publiquem, i que posa de manifest com de complicat va ser el procés d’implantació a Gràcia, seria fins i tot temerari que les superilles engeguessin sense tots els debats globals i multisectorials que es van fer aleshores. Les superilles de Gràcia, deu anys després de la seva implantació, obtenen un aprovat, perquè encara hi ha temes pendents com la circulació de les motos. Però s’equivocarà el governant que vegi el projecte com un procés participatiu qualsevol. Les superilles, i ho saben bé els veïns que viuen entre Torrent de l’Olla i de les Flors, entre Travessera de Gràcia i Providència, generen tants dubtes de quotidianitat que no s’hi val a deixar lliure cap aspecte. Hi estem a favor, però ja hi ha plataformes amb la canya a punt.

2

|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||| opinió

16 de setembre de 2016

cartes al director

ull de dona

Adreceu les vostres cartes, amb un màxim de 15 línies, indicant el vostre nom, adreça,, telèfon i DNI a: l’Independent c/ La perla, 31 baixos - 08012 BCN o bé a redaccio@independent.cat.

També les podeu fer arribar a través del nostre portal www.independent.cat/gracia

CONFIANÇA L’Europa ha arrencat amb mal peu aquesta temporada, però crec que seria injust atacar l’entrenador. L’equip és completament nou després de la desbandada de jugadors que hi ha hagut aquest estiu i cal temps perquè es compenetrin. A més a més, els primers rivals amb què ens hem enfrontat són els principals candidats a pujar com el Peralada, que és el filial del Girona, o l’Olot, que tot just acaba de baixar de 2B. Aquest diumenge contra el Manlleu, que va últim, és un bon moment per iniciar una remuntada com la que es va fer l’any passat quan vàrem fer una segona volta de rècord.

L’entrenador diu que els jugadors estan entrenant bé, que tenen ganes de capgirar la situació i així es va veure al partit contra l’Olot. No m’atreviria a dir com diu ell que tenim la millor plantilla de la categoria, però sí que és una de les millors i que podem lluitar per estar entre els quatre primers.

PROU DESNONAMENTS! L’altre dia vaig assistir a la concentració per aturar el desnonament d’una família de Travessera de Gràcia i vull destacar la tasca que està fent la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) per aturar aquesta xacra. La seva presència, més enllà de visualitzar el conflicte, fa que jutges i policies s’ho pensin dues vegades a l’hora d’executar l’odre de desnonament. Potser només s’ajorna, com en el cas d’aquesta pobra família, però es guanya temps perquè l’Ajuntament miri de reallotjar-los en un pis de protecció oficial. La solidaritat és la nostra millor arma per acabar amb aquesta injustícia.

Marta Clos

Fe d’errates: El peu de foto sobre les destrosses dels guarnits de la notícia publicada en el número passat feia referència al carrer Fraternitat de Baix i no a Progrés.

Carles Soler

el dependent El festival Gràcia Llegeix, que aquesta setmana us expliquem en exclusiva, vol centrifugar grans noms que viuen, vénen a Gràcia o exerceixen de graciencs. Així, una de les impulsores, la jutgessa Míriam De Rosa, és membre de la comissió de Festa Major de Joan Blanques de Baix de Tot. A més d’habituals locals com Vallbona, Nubla, Jovani, Lienas, Lafarga, Carla Gràcia, hi ha més graciencs il·lustres com Dani el Rojo o Roser Amills.

A Fernando Marías el van fitxar pel monòleg que va fer al Pipa Club.

Conxa Garcia

Desmilitarització Bé pel Parlament que va aprovar el juliol una moció de la CUP que instava el Govern a desmilitaritzar Catalunya. El text definitiu ha estat aprovat amb el recolzament de JxSí, Sí que es Pot i en certs aspectes el PSC. Estableix diverses accions per reduir la presència pública de les forces armades a Catalunya: “prohibir actes d’exaltació militar i de legitimació de la violència i les armes, no permetent les desfilades militars i d’altres actes d’aquest tipus a espais civils a Catalunya”. Es requereix al govern que eviti la presència de l’exèrcit en centres educatius o de formació i no atorgar ajudes a la indústria militar.

També es vol instar al Ministerio de Defensa el traspàs del patrimoni immobiliari militar en desús. Cal continuar defensant la cultura de la pau. La despesa militar estatal és un despropòsit (manteniment, inversions en armament i deute acumulat) i cal que s’inverteixi en una veritable seguretat fonamentada la protecció de la salut, el foment de l’educació, un medi ambient saludable, l’accés a un habitatge digne, un treball digne i el respecte pels drets humans. Per què tenir un exèrcit? Costa Rica o Islàndia no en tenen i viuen la mar de tranquils.

l’independent

|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||| opinió

tribuna

16 de setembre de 2016

Arturo Ramírez, soci 138 del Club Esportiu Europa*

Ningú té dret a impedir-me exercir la meva llibertat d’expressió (I)

Xavi Tedó

Eleccions o RUI? Àngel Garreta

L’existència de conflictes en una organització és inevitable perquè viure en comú comporta necessariament desacords.

Aquests són generadors d’oportunitats d’aprenentatge. La seva resolució és imprescindible perquè qualsevol organització pugui progressar. No em refereixo a una tipologia de persones que no saben viure sense el conflicte permanent que quan aquest no existeix no tenen res més a aportar. Tampoc a aquells que polaritzen les actituds protagonitzant conductes negatives i obviant models alternatius de diàleg constructiu.

Les persones amb responsabilitats-càrrecs de mediació no poden tenir preferències personals a l’hora de resoldre conflictes. La neutralitat es perd quan no poden empatitzar amb l’altre. Si un no és capaç de ser imparcial, objectiu, equidistant, facilitador del diàleg, respectuós, flexible, amb actitud d’escolta activa, íntegre, ètic, pacient, perseverant…. no pot exercir de mediador institucional perquè ha perdut l’autoritat moral, ètica i estètica. Ordenar donant poca elecció a l’altre, advertir o amenaçar amb conseqüències, recomanar a l’altre el que ha de fer, interpretar negativament les crítiques de l’altre, companejar-ne… són comportaments generadors de barreres que dificulten la comunicació.

x

En una societat democràtica plural ser ciutadà implica, entre altres coses, poder pensar, parlar i expressarse lliurement sobre qualsevol tema o decisió, independentment del càrrec institucional que l’hagi pres. L’exercici de la llibertat d’expressió té a vegades molt a veure amb la valentia, amb la responsabilitat, amb la no indiferència, amb la tolerància i amb la defensa de la dignitat personal i, molt poc, amb l’agressivitat, amb la submissió, amb l’arrogància, amb la manipulació, amb l’autoritarisme o amb la indefensió.

Els ciutadans i ciutadanes que defensem les pràctiques democràtiques

de convivència són conscients del que implica: contradiccions, manipulacions, autocrítica, reflexió compartida i, a vegades, publicitat nega-

Les persones amb responsabilitats no poden tenir preferències personals en conflictes tiva sobre la imatge pública. En tot cas, el seu exercici és una oportunitat i una necessitat per al creixement de les persones i de les institucions i conseqüentment les dignifica .

el bloc

La socialització entre les persones que formen part d’una institució és una riquesa per aprendre a aprendre i no s’ha de malmetre amb actituds o amb conductes intolerants o manipulatives per justificar determinades preses de decisions injustificades. Ningú, però ningú, és infal·lible, i si no s’accepta aquest principi hi ha un problema. Només en determinats règims, lluny del nostre país, es donen pràctiques d’aquest tipus. *Arturo Ramírez és vicepresident del Club Esportiu Europa

Després de l’èxit de les concentracions de la Diada, que han donat un nou impuls a l’independentisme, arriba l’hora de la veritat. L’hora en què les forces sobiranistes han d’acordar un full de ruta inequívocament clar. El debat, ara per ara, està en seguir el camí establert amb la convocatòria d’unes eleccions constituents o la celebració d’un referèndum unilateral tal i com proposa la CUP. Una consulta té l’avantatge que la votació no deixa marge a dubtes perquè tothom s’ha de posicionar i no valen les ambigüitats en què es poden refugiar alguns amb uns comicis. Té, però, els seus inconvenients i el principal és que els partidaris de seguir formant part d’Espanya no acudeixin a les urnes i la votació perdi legitimitat. Un extrem que és bastant realista tenint present que a la consulta del 9-N només cent mil persones van acostar-se als col·legis electorals per reflectir aquesta opinió. Amb el boicot dels votants de C’s, PP, PSC i vés a saber si dels comuns, que no comparteixen la unilateralitat, la votació quedaria coixa. Amb unes eleccions constituents, que els unionistes vendran com a autonòmiques com ja va passar a les anteriors, t’assegures la seva participació.

què en penseu...

del tancament dels carrers de nit per Festa Major?

Helena Martín

DAVID FRANQUELO estudiant

RICARDO BATISTA guarnidor

CAROLINA TORRALBA treballadora social

CARLES ROVIRA jubilat

És una solució a curt termini. El que s’ha de fer és conscienciar a la gent que realment hi ha una feinada darrere dels carrers de la Festa de Gràcia perquè no els destrossin. Pel que fa al turisme, Barcelona té la força per fer difusió del respecte pels decorats.

Els carrers haurien d’estar per ballar i estar-s’hi. La gent necessita espai per moure’s i el decorat crea una ventosa. Les festes són per divertir-se, no només per guarnir els carrers. Si tanquen els carrers no hi haurà lloc per gaudir de la festa.

Entenc que als veïns que es passen tot l’any fent els decorats no els agradi que el guarnit quedi destrossat però hi ha solucions molt més educatives com campanyes de sensibilització. S’ha de fer desde el respecte i la llibertat, no a base de control.

No em sembla bé perquè el carrer és de tots i així tallen les llibertats de les persones. La solució és ensenyar comportament cívic des de les escoles perquè quan els infants creixin sàpiguen què s’ha de fer i què no.

L’lndependent no es fa responsable ni té per què compartir les opinions expressades a la secció d’opinió d’aquest setmanari

equip

La Perla, 31, 08012 - Barcelona - Tel. 93 217 44 10

Edita: Associació Cultural L’Independent de Gràcia. President d’honor: Joan Cervera. President: Jordi Fortuny. Director de L’Independent: Albert Balanzà. Redactors en cap: Silvia Manzanera i Xavi Tedó. Redacció: Anaïs Barnoles, Carina Bellver, Clara Darder, Meritxell Díaz, Oriol Díez, Ignasi Fortuny, Èric Lluent, Helena Martín, Òscar Mejías, Mar Romero, Paula Solanas i Joanna

Chichelnitzky. Col·laboracions: Lluís Bou, Àlex Delmàs, Conxa Garcia, Pau Garcia, Marc Gassó, Ernest Cauhé, Ramón Casalé, Àngel Garreta, Manolo González ‘Patata’, Pep Gorgori, Pere Martí, Joan Millaret, Carles Nerín, Víctor Nubla, Sara Reñé, Roger Rofín, Tristram, Rafael Vallbona. Fotografia: Òscar Mejías, Laia Coll, David Zorraquino. Maquetació: Marta G. Bravo i Sergi Lou. Disseny

web: Maria Vilarnau. Publicitat: Héctor Jiménez (692 601 263) publicitat@independent.cat. Imprimeix: Indugraf Offset, S.A. Dipòsit legal: B-32.478-00

Sol·licitat control PGD

3

l’independent

16 de setembre de 2016

| | |política |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||| BCN En Comú i PSC ultimen un pacte pel PAD abans de presentar-lo als grups

breus Querella de DESC per la desokupació de Can Dimoni el passat abril

Vallcarca i Dones del 36 són els principals punts de fricció que han de resoldre les dues formacions

Gràcia Viva

Xavi Tedó

El Districte ha arrencat el curs polític aquesta setmana ja amb la tornada de vacances de tots els membres de l’equip de govern que faltaven i els dos partits que formen l’equip de govern, BCN En Comú i el PSC, tancaran els primers dies de treball aquest divendres amb una reunió en la qual han d’enllestir el document definitiu del principal projecte d’aquest segon any de mandat: el Pla d’Actuació. El pacte donarà pas als primers contactes amb els grups de l’oposició.

L’Observatori DESC ha presentat una querella contra l’empresa Desokupa, que es va encarregar el passat 14 d’abril de treure els inquilins de Can Dimoni al carrer Torres. “En casos com el de Can Dimoni hi ha indicis delictius”, diu la querella.

El Banc Expropiat activa la Sucursal amb els primers cursos

Albert Balanzà Malgrat la certa inquietud de la resta de partits per l’endarreriment de la negociació, que ja va més tard que ara fa quatre anys i que s’ha endarrerit encara més pel pacte necessari entre els dos nous socis de govern, BCN En Comú i el PSC no han volgut obrir el debat a la resta de partits fins a tenir una proposta consensuada i després d’haver llimat totes les asprors. No en va el procés participatiu es va fer encara amb BEC com a única força de govern i a mitjans de maig el PSC va pujar al carro; i hi ha aspectes de relleu a Gràcia que han separat les dues formacions. Amb el

Víctor Cullell, primer per l’esquerra, en la foto final de la reunió a la seu del carrer Astúries

projecte de reforma de l’Abaceria sembla que ja encarrilat, a favor de les tesis de Mercats que tradicionalment va defensar el PSC, les dues pedres de toc són el pla Vallcarca i l’obertura o manteniment del tancament de la plaça de les Dones del 36.

“Tenim una proposta i està pactada”, asseguren fonts del govern.

Mentrestant, en obert, només hi ha el document de síntesi basat en 76 actuacions, entre les quals destaquen novetats com un pla de reducció de motos a les voreres.

El president de CDC, Víctor Cullell, tanca una etapa de vuit anys L’agrupació de Convergència de Gràcia (ja en ple procés de canvi cap al nou PDC) ha acomiadat aquest dimecres qui ha estat en els últims vuit anys president local, Víctor Cullell.

En un emotiu discurs i acompanyat dels seus antecessors en el càrrec com Montserrat Marchante o Carles Agustí i d’actuals i anteriors conse-

llers al districte com Berta Clemente, Sílvia Manzano o Marta Mulet, Cullell ha tingut paraules de record per a l’històric militant ja traspassat Salvador Guasch i per la mateixa Marchante, que el va introduir a l’agrupació. La presidenta de l’assemblea de CDC Gràcia, Lluïsa Nicolau, va completar els parlaments.

El Banc Expropiat arrencarà dilluns les activitats del nou espai okupat aquest estiu, la Sucursal, a Travessera de Gràcia 173, amb la programació inicia de cursos de català. L’assemblea del Banc ha netejat en les últimes setmanes l’espai i debat altres usos per al nou local sense renunciar a l’anterior.

Bosch torna a Gràcia per debatre amb els militants d’ERC El president del grup municipal d’ERC, Alfred Bosch, torna Gràcia aquest dilluns 19 (19h) per debatre amb els militants en una nova trobada a la seu de Tres Senyores 7.

‘La Gràcia que volem’ prepara unes jornades per contestar l’elitització

Albert Balanzà

Habitatge, Cultura, Comerç i Serveis són els grans eixos previstos de debat A. B. L’espai La Gràcia que volem, que agrupa la cinquantena d’entitats que al juny van decidir treballar junts per respondre els interrogants socials que es van desprendre del desallotjament del Banc Expropiat, ha engegat el curs aquest dimecres amb la perspectiva de donar continuïtat a la manifestació que van convocar

4

com a primer acte el 21 de juliol.

La primera acció de continuïtat, i de resposta al plantejament genèric de denúncia de l’elitització de Gràcia, serà unes jornades de debat aquesta tardor.

Les entitats, entre les quals hi ha des de Lluïsos de Gràcia al Banc Expropiat, des de la plataforma Gràcia On Vas al Moviment Popular, des de l’Oficina d’Habitatge al Casal Tres Lliris, han fixat

aquesta setmana els eixos previstos de debat en les jornades, que seran quatre: en primer lloc, el bloc habitatge, espai públic, espai comunitari i turistificació; en segon lloc, el bloc associacionisme, cultura popular i Festa Major; en tercer lloc, el bloc comerç, mercats i món laboral; i en quart lloc, el bloc serveis públics, salut, escoles i migracions.

Les entitats treballaran els qua-

Banderoles contra l’elitització i en defensa del Banc Expropiat

tre àmbits en les properes setmanes, de manera oberta a noves adhesions, i aplicaran de manera transversal els aspectes de femi-

nització i elitització en tots els blocs. La Gràcia que volem es reunirà a partir d’ara els dilluns, com sempre, a Lluïsos.

l’independent

16 de setembre de 2016

5

l’independent

16 de setembre de 2016

| | |societat |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||| Deu anys de superilles: aprovades Els exregidors del PSC i ERC i l’oposició de CiU aplaudeixen el model, amb millores pendents com les motos, però la plataforma Gràcia sense Barreres reviscola amb les noves propostes a Grassot Xavi Tedó

Gràcia es mira aquests dies amb experiència la implantació en fa-

anys després del debat que va arrencar el 2002 i que va veure néixer el 2006 un nou concepte de mobilitat al nucli històric de la Vila. El balanç és l’aprovat, perquè en deu anys s’ha activat un 50% del que plantejava el Pla de Mobilitat, amb 8 de 28 superilles però amb zones de transició fixades com a carrers amb prioritat per al vianant. Però encara hi ha ombres: motos i una part dels residents.

Febrer de 2003. El Pla Estratègic es presenta donant prioritat alta a les illes de vianants amb accés restringit de vehicles privats.

Febrer de 2004. El Pla de Mobilitat, ja en mandat de Ricard Martínez (ERC), aspira a desplegar fins a 28 superilles i permís de pas a residents, serveis, urgències i minusvàlids.

La pilona del carrer de La Perla amb Verdi, aquesta setmana

Les superilles corrien pel cap de Salvador Rueda a finals dels 80 però qui les va fer arribar al Pla Estratègic de Gràcia que el regidor socialista, Ferran Mascarell, va impulsar l’any 2002 va ser un veí de Travessera de Dalt, Fernando Benedicto. La filosofia del pla global, després de nou mesos i 36 programes d’actuació, va incloure el primer detall: superilles amb accés restringit de vehicles al nucli històric i a la Salut (!). El mandat es va acabar donant prioritat alta a la proposta.

L’aplicació d’ERC. Del Pla Estratègic va arribar el Pla de Mobilitat el 2004. El nou regidor, Ricard Martínez, en va fer bandera i aquests dies referma que “s’han complert aquells objectius”, però admet que el procés va ser dur. El 6 de juliol de 2004 es va aprovar la primera superilla, anomenada B-1, al voltant de l’aleshores plaça de Rius i Taulet (avui plaça de la Vila) i el setembre de 2005 es van estrenar els canvis de sentit. Van néixer la plataforma Gràcia sense Barreres (en contra) i la platafor-

ma Sí al Tancament Vial i Gràcia per a les Persones (a favor). “Vam fer reunions multisectorials amb escoles, tallers, distribuïdors, veïns de carrers i places... i em quedo que vam convèncer la majoria”, apunta Martínez. Autocrítica, sí: “Les motos encara avui distorsionen la filosofia de les superilles”.

La visió de CiU. CiU, com a primera força de l’oposició, va demanar la suspensió de l’aplicació del pla, sobretot per la tensió que va agafar el debat a la superilla C-2 (Providència, Torrent de les Flors, Travessera de Gràcia i Torrent de l’Olla). “No vam estar en contra de les superilles sinó de la gestió informativa que es va fer”, recorda avui l’aleshores portaveu de CiU, Carles Agustí. Avui, amb perspectiva, Agustí veu positiva l’aplicació que se n’ha fet, amb la peatonalització del carrer Astúries com a fet destacat (superilla C-3). Amb el debat del Poblenou obert, Agustí defensa que “la maduresa del moment de fer-ho és clau: en aquell moment ens havíem de qüestionar

La Monyos, El Pescaílla... Superilles amb nom per al dia dels Innocents El Nadal de 2005 el Districte estava de broma amb les superilles, fins al punt que va distribuir un document oficial amb una proposta per batejar els primers espais previstos amb noms de ressò local. La B-1 s’havia de dir La revolta de les quintes, per la Plaça Rius i Taulet i la C-2

si treiem aparcament i ara això no genera conflicte”.

Les plataformes veïnals. Però qui més va aixecar la veu, en part lògica, van ser els residents de l’interior de les superilles. L’accés a tallers o el pas d’emergències no es va veure gens clar. Una de les portaveus de la plataforma Gràcia sense Barreres, Montse Travé, deu anys després, sosté que les superilles van ser “un error”. “I quan més gran és l’espai que tanques (i aïlles els veïns), més error”, apunta. Abans de l’estiu Tra-

La Rumbeta de Gràcia. Sense massa solta ni volta pel nom però seguint una relació amb la ubicació hi havia altres noms proposats com La Monyos, Vaga general, Herois de VallcarcaFets d’Octubre, Pescailla, La República, La Fera Ferotge (on va viure l’Ovidi) i la La Colometa.

vé va participar en la reunió sobre el nou concepte de superilles que impulsa BCN En Comú. “La plataforma segueix viva”, avisa.

L’extensió del PSC. El 2007 Gràcia torna a ser governada pel PSC, amb Guillem Espriu al capdavant.

“Vam arribar al 50% del pla aplicant plataformes úniques arreu amb prioritat per al vianant”, remarca. Espriu, que va obrir sense tancar el debat per eliminar les pilones (Fandos va prometre fins i tot una consulta), es queda amb el fet que “el model és positiu”. les frases

“S’han complert els objectius, però el pas de les motos encara distorsiona la filosofia de les superilles”

“Vam arribar al 50% del Pla de Mobilitat aplicant les plataformes úniques de forma general; el model és positiu”

“No vam estar en contra de les superilles sinó de la gestió informativa que es va fer amb els veïns; el moment de fer-ho és clau”

Ricard Martínez, regidor ERC (2003-07)

Guillem Espriu, regidor PSC (2007-11)

Carles Agustí, portaveu CiU (2001-11)

6

Abril 2002. El Pla Estratègic, en mandat de Ferran Mascarell (PSC), debat una nova mobilitat per a Gràcia. La comissió específica està presidida per Jordi Gasull (AVV Vila de Gràcia) i Víctor Nubla (Gràcia Territori Sonor) Desembre 2002. El debat del Pla Estratègic es tanca amb la proposta de creació de superilles amb accés restringit de vehicles a la Vila i a la Salut.

se de prova pilot de les superilles a Barcelona, al Poblenou, quinze

Albert Balanzà

la cronologia

“A mi també m’agrada anar pel carrer i que no hi hagi cotxes, però el concepte d’illes vol dir aïllar i això és un error” Montse Travé, Gràcia sense barreres

Maig de 2004. L’Associació de Veïns Vila de Gràcia aplaudeix el pla però el troba “enredat” i planteja regular l’accés a les superilles amb treballadors municipals en lloc de semàfors, pilones i videocàmeres.

Juny-Juliol de 2004. El Pla de Mobilitat anuncia una prova pilot a la superilla que limita Providència, Torrent de les Flors, Travessera de Gràcia i Torrent de l’Olla. El ple del 6 de juliol aprova aquesta primera superilla.

Juny de 2005. Martínez detalla el pla de 28 superilles amb la superilla C-2 dels Torrents, amb pilones, i la B-1 de Rius i Taulet (plaça de la Vila), oberta i limitada amb jardineres.

També apunta superilles a l’eix Jardinets-Gal·la Placídia i a l’entorn de Mestre Balcells.

Juliol de 2005. La plataforma Gràcia sense Barreres llança una campanya contra les superilles i aposta per “dificultar” però no impedir el trànsit.

Setembre de 2005. La superilla B-1 de Rius i Taulet estrena els canvis de sentit, mentre es mantenen les reunions per a la C-2. PP i CiU demanen la suspensió del pla. Neix la plataforma Sí al Tancament Vial.

Juliol de 2006. Amb campanya informativa prèvia al juny, el 10 de juliol s’estrena la superilla C-2 amb tres pilones a Verdi/Perla, Torrent d’en Vidalet/Congost i Encarnació/Joan Blanques.

[1]

112 setembre 2016

Neixen noves fórmules per reactivar el tercer sector El projecte Verema Solidària pretén unir enoturisme i sensibilitat social Arxiu / Mireia Abril

Art i cultura per al canvi socioambiental L’euipament municipal Bosc Turull oferirà aquest octubre un curs d’ecologia casolana i un cicle de reflexió mediambiental presentat a través de mostres artístiques. L’Aula Ambiental pretén apropar la sostenibilitat al barri i proporcionar coneixements d’ecologia per promoure l’educació ambiental.

Aquesta proposta se celebrarà els dies 1, 8, 13 i 20 d’octubre al Bosc Turull i les mostres orbitaran al voltant de la sostenibilitat de les nostres ciutats a partir de disciplines artístiques com la música, el teatre, la poesia, el cinema i les arts plàstiques.

editorial Inici de curs Un total de 360 escoles de la ciutat tornen a donar suport a la xarxa d’Escoles + Sostenibles aquest curs amb els seus projectes entorn la sostenibilitat -i els múltiples aspectes que se’n deriven-.

Un total de 31 d’aquestes escoles pertanyen al Districte de Gràcia.

Els centres que ja hi formaven part seguiran desenvolupant els seus projectes i aprofundint en temes com l’hort, la salut, l’alimentació o l’aigua. A més, enguany, la xarxa sumarà un nou centre, l’escola bressol Galatea, que se centrarà en el pati com a eix per desenvolupar el seu projecte verd. És gairebé tradició que en el primer número del curs, després de les vacances a l’agost, arrenquem aquest suplement amb la notícia d’inici de curs. Cada mes s’expliquen des d’aquestes pàgines la feina que la xarxa Escoles + Sostenibles, amb l’ajuda i col.laboració dels centres, porten a terme en diferents aspectes relacionats amb la sostenibilitat i que tenen un objectiu molt clar: enfortir i estendre l’educació ambiental. I això s’ha de fer des de la base. No ens cansarem de repetir que sense una base sòlida no aconseguirem avançar per assolir una societat més justa, socialment i ambientalment. Per això és tan important la feina que es fa des de la Xarxa però també és igual de bàsic la implicació de tota la comunitat educativa. O sigui, de tots. Les 31 escoles gracienques tindran en aquest suplement un espai mensual per difondre i compartir els seus projectes verds. I estarem ben atents per saber com evolucionen. Bon curs.

[el tema del mes]

[2]

més sostenible

Sostenibilitat i ecologia: reflexió i pràctica amb l’Aula del Bosc Turull BoscTurull

L’euipament municipal Bosc Turull oferirà aquest octubre un curs d’ecologia casolana i un cicle de reflexió mediambiental presentat a través de mostres artístiques. L’Aula Ambiental pretén apropar la sostenibilitat al barri i proporcionar coneixements d’ecologia per promoure l’educació ambiental.

Helena Martín L’Aula Ambiental Bosc Turull ja té a punt els cursos i tallers d’aquest nou curs. Aquest espai, que pretén ser un equipament municipal destinat a promoure l’educació ambiental i la inclusió de la sostenibilitat en els projectes veïnals i socials, presentarà aquest octubre el Cicle Arrelarts: Art i cultura per a la transformació socioambiental.

Aquesta proposta se celebrarà els dies 1, 8, 13 i 20 d’octubre al Bosc Turull i les mostres orbitaran al voltant de la sostenibilitat de les nostres ciutats a partir de disciplines artístiques com la música, el teatre, la poesia, el cinema i les arts plàstiques.

L’Aula Ambiental, que ja té com a objectiu fundacional la reflexió sobre la repercussió ambiental

Activitat organitzada per l’Aula Ambiental Bosc Turull

de l’estil de vida de la ciutat de Barcelona i del districte de Gràcia, vol obrir sessions en què es plantegin propostes creatives en la lluita contra el canvi climàtic. I això comença des de la conscienciació sobre el consum de roba i altres aspectes com la crítica a transports de moda com la bicicleta. Tot a partir d’escenificacions i propostes que fagin de la sostenibilitat urbana un nou tema per a l’expressió cultural.

Però si es tracta de consells més pràctics, l’Aula Ambiental també oferirà en la seva desena edició un curs d’ecologia casolana durant el mes d’octubre, que constarà de cinc sessions amb dues temàtiques centrals: l’hort a casa i les propietats de les plantes.

La primera d’aquestes farà una introducció a la botànica casolana i a la recerca de solucions ecològiques als problemes amb els horts i en la segona s’estudiaran els principis actius de tot tipus de plantes i la utilització per a remeis en desequilibris de l’organisme.

L’objectiu d’aquest curs és promoure la gestió responsable dels cultius urbans i de reduir el consumisme en aquestes pràctiques. Per això els tallers tindran una part basada en l’elaboració d’extractes vegetals, sòl fèrtil i taules de cultius pròpies. De fet, els conceptes que s’exposaran

estaran vinculats a la permacultura, una forma de pensar i de cultivar que creu en la producció agrícola sostenible, posant èmfasi en l’eficiència energètica i en les interrelacions que es creen entre els éssers vius.

Dues de les cinc sessions es realitzaran al Bosc Turull mentre que les altres seran als Horts de la Vall de Can Masdeu i a l’Espai Brotes, espais que comparteixen els mateixos valors mediambientals i de proximitat a la ciutadania. La incorporació d’aquests dos espais en la graella d’activitats es deu a la celebració de la desena edició d’aquest curs,

Activitats per a les escoles L’entitat organitzarà sessions per a escoles i grups seguint amb la línia de l’educació ambiental desde la infància, valor imprescindible per a que els infants i la societat tinguin pràctiques ambientals de referència.

Es crearà un banc de bones pràctiques perquè escoles, instituts i entitats de lleure puguin compartir les seves experiències i així poder comparar i aprendre els uns dels altres sobre ecologia.

A més de les noves propostes, l’Aula Ambiental seguirà realitzant les activitats autoguiades per a centres escolars, que es dividien en tres eixos centrals: observació i estudi de la flora del Bosc Turull, identificació de la fauna de la zona i comprensió dels diferents espais del barri. que enguany compartirà espai per a descobrir nous projectes i perspectives i per a enfortir l’agroecologia urbana a la solana de Collserola.

A part daquestes xerrades i tallers, l’Aula Ambiental segueix preparant activitats per aquest trimestre d’inici de curs, sobretot per als més petits.Algunes de les propostes tractaran aspectes com la biodiversitat urbana i les conseqüències de la tardor en la nostra salut. Aquest trimestre també es realitzaran unes jornades de voluntariat i un curs sobre ciutats en transició.

Serveis d’interès

Arxiu/ Mireia Abril

Punt Verd de Collserola C. Collserola, 2. Sortida 6 Ronda de Dalt Plaça Alfons Comín, darrere de la benzinera Horari: de dll a dv, de 8 a 18.30, i ds i dg, de 9 a 13 h.

Punt Verd de Barri Plaça Gal·la Placídia Horari: dll, de 16.30 a 19.30; de dm a ds, de 10 a 13.30 i de 16.30 a 10.30, i dg i festius, tancat.

Punt Verd Tabuenca C. Guilleries, 24 Horari: de dll a dv, de 8.30 a 13.30 i de 16.00 a 19.00, i ds de 10 a 13.30.

Telèfon: 93 218 30 97

Aula Ambiental Bosc Turulll’AULA Passeig Turull, 2-4, 08023 Barcelona Telèfon: 93 213 39 45 Horari: De dimarts a divendres de 10 a 14.30h Dimecres matí de 11.00 a 14.30h Dimecres tarda de 16.00 a 19.00h Un dissabte al mes de 10 a 14h Difusió de les activitats també per Facebook i Twitter www.boscturull.cat Escoles + sostenibles La Fàbrica del Sol. Pg. de Salvat Papasseit, 1.

Tel 93 256 25 99. Fax 93 237 08 94 [www.bcn.cat/escolessostenibles]

Resultat de la formació sobre art i natura de BCN Escoles + Sostenibles a Turull

Edita: Associació Cultural L’Independent de Gràcia. President d’honor: Joan Cervera. President: Jordi Fortuny. Director de l’Independent de Gràcia: Albert Balanzà. Redactors en cap: Silvia Manzanera i Xavi Tedó. Coordinadora del suplement De Verd: Silvia Manzanera. Redacció: Xavi Tedó, Ignasi Fortuny, Mar Romero, Òscar Mejías. Maquetació i disseny original: Sergi Lou. Publicitat: Hector Giménez (692 601 263).

Imprimeix: Indugraf Offset SA. Dipòsit legal: B-32.478-00

Amb el suport de:

[3]

escoles + sostenibles Escola Reina Violant

Galatea se suma a Escoles + Sostenibles Aquest curs a la xarxa d’Escoles+Sostenibles de Barcelona sumaran l’esforç de millora ambiental dels centres i de la ciutat unes 360 escoles i instituts, de les quals 31 són de Gràcia. Les mateixes que el curs passat, més l’escola bressol municipal Galatea a la que donem la benvinguda!

La majoria de centres segueixen amb projectes anuals o triennals, i com a novetat, alguns centres comencen el seu primer triennal (La Salle Gràcia) i altres el renoven (JM Jujol, Mare de Déu del Coll i Sant Josep-Teresianes ).

La consolidació de la participació dels centres en el programa està possibilitant, d’una banda, que els centres aprofundeixin en les transformacions ambientals i de sostenibilitat, que els projectes siguin cada vegada més transversals dins les escoles, que

Escola L’Univers

Comissió ambiental de l’escola Reina Violant

Un infant de l’Univers plantant a l’hort de l’escola

impliquin de manera més activa els diversos col·lectius de la comunitat educativa i impregnin cada vegada més el currículum escolar. D’altra banda, aquests

centres s’impliquen més en els reptes de millora de la ciutat treballant en xarxa en el marc de plans municipals com els de prevenció de residus (compos-

tatge comunitari, reducció del malbaratament alimentari, dels envasos d’un sol ús, etc.), de millora de la biodiversitat (horts de tot tipus, jardins de plantes aromàtiques per augmentar els pol·linitzadors, basses, caixes niu pel ocells, hotels d’insectes, etc.), i formant part activa dels grups de treball de la Xarxa BCN + Sostenible, com en el compromís pel clima, i en molts casos fent propostes

capdavanteres en l’àmbit de ciutat. Aquest curs que iniciem, per continuar avançant en tots aquests reptes, seguim oferint assessorament i formació a les comunitats educatives de les escoles de la xarxa, i algunes sessions es desenvoluparan a l’Aula Ambiental de Turull.

A l’Independent De Verd de cada mes trobareu els relats de totes aquestes actuacions. Us anirem informant!

[per darrere]

[4]

“La interrelació és clau per poder enfrontar alguns reptes socials” Cedida

Verema Solidària és un projecte nascut al Penedès que pretén estendre’s pel territori i amb un estret vincle amb Gràcia. El seu màxim impulsor, Rubèn Parera, de Finca Parera, és un dels socis de La Festival, botiga ubicada a la Vila i el lloc que acollirà la presentació del vi solidari el proper març. El projecte pretén ser un pas més per consolidar un territori amb més justícia social i consciència de les dificultats de moltes persones sense recursos. Impulsa Fundraising se n’encarrega del finançament; un dels seus membres, Celia Díaz-Pardo, en dóna els detalls.

Silvia Manzanera Com funciona la campanya de micromecenatge?

Dins del projecte, hem optat per tenir un model mixte, en el que els costos logístics i d’organització els assumim amb patrocinis i col.laboracions en espècie de diverses empreses, i la captació de diners destinats a finançar projectes de les entitats socials es fa amb el micromecenatge.

A Goteo.org es va obrir l’1 de setembre la campanya a la que poden sumar-se a la iniciativa tant particulars, en família, individualment, o en grup, com entitats i empreses. Es tracta d’una experiència que vincula territori, vi i solidaritat, i que hem construït de forma molt col.laborativa. La campanya està destinada a Càritas Sant Feliu de Llobregat i a l’Associació de Fa-

Jordi González (Impulsa Fundraising), Núria Reig (AFAMMG), Joan Torrents (Càritas) i Rubèn Parera

miliars i Afectats per Malaltia Mental del Garraf (AFAMMG).Tothom qui col·labori amb un mínim de 35 euros podrà veremar a mà el 25 de setembre a les vinyes de Finca Parera (Sant Llorenç d’Hortons) i crear un vi.

Enoturisme i implicació social?

Avui dia molta gent té la inquietud de donar-li al seu temps d’oci el màxim valor, i en el món del vi és fonamental tenir cura de la terra i les persones que hi viuen. La verema es planteja com una acció festiva i solidària que permetrà als assistents viure un dels moments de més intensitat de l’any en el món del vi: quan es cull el raïm, i ser solidaris. Hi col.laboraran estudiants del curs de sommelier del CETT i professionals en actiu que recolzen així la campanya i garanteixen que tots els participants rebran instruccions clares i formatives de com s’ha de realitzar l’activitat. S’oferirà una visita a la vinya i un tast amb vins de cellers de la zona. I acabarem amb un dinar també a peu de vinya i una estona de lleure apre-

nent secrets del món del vi amb enòlegs i sommeliers professionals.

Quin és l’objectiu econòmic de la campanya per poder finançar les entitats seleccionades?

La campanya de micromecenatge es va fixar una recaptació mínima de 3.500 euros, que ja hem superat gràcies a l’empenta de molta gent que ens fa boca-orella. El que ens proposem com a objectiu ideal seria aconseguir lliurar 3.000 euros a cadascun dels projectes seleccionats.

A què es destinarien els diners?

A millorar l’equipament i consolidar i ampliar la zona de reg de l’hort sòcioterapèutic d’AFAMMG, augmentant el nombre d’usuaris que el cultiven; i, de l’altra, a dotar d’equips informàtics les aules de reforç escolar de Càritas a Vilanova, Sitges, Vilafranca i Sant Sadurní, on s’imparteixen classes a escolars de primària i secundària que viuen en entorns desfavorits. A més, també hi hauria una part de la donació destinada a oferir una

formació en captació de fons a totes les entitats del territori D.O. Penedès que hi vulguin participar per a què incorporin noves estratègies per augmentar els seus recursos propis.

I quin és l’origen del projecte?

Sorgeix de l’experiència personal d’en Rubèn Parera, vigneró del Penedès qui pren consciència de la dificultat que tenen els immigrants sense recursos bàsics que han de treballar a les vinyes quan, per altra banda, hi ha persones disposades a pagar per fer enoturisme. Amb aquesta idea i la inquietud de trobar les entitats adients, ens vam trobar i posar d’acord en sumar esforços. A partir d’aqui la idea suma un equip de persones vinculades al món social, l’emprenedoria, el vi, la comunicació, el disseny, l’audiovisual... Cadascú aporta el que fa millor. Nosaltres, des de l’associació Impulsa Fundraising vam dissenyar el model i assumim la titularitat i la responsabilitat de fer-ho possible unint els esforços de totes les persones, empreses, organitzacions i institucions.

La idea és exportar el projecte, que no es quedi aquí?

Des del principi vam tenir present que el model havia de ser escalable, i volem que es desenvolupi en varis indrets del territori català i reverteixi en entitats de diferents àmbits. Un altre objectiu és crear entorns en què individus, empreses i organitzacions no lucratives treballin conjuntament per la millora social, en sentit ampli. Creiem que aquesta interrelació ha de produir-se per poder enfrontar alguns del reptes que tenim com a societat i, en particular, els reptes de finançament de les entitats no lucratives.

Quina continuïtat pot tenir la VS? De moment ja tenim algunes empreses que volen ser-hi l’any que vé, i la nostra voluntat és millorar i repetir el projecte.

Però ara ens hem de centrar en seguir aconseguint aportacions abans del dia 25 de setembre i poder reunir les 200 persones que tenim com a màxim per veremar i tallar amb la pobresa.

l’independent

societat

16 de setembre de 2016

El Dia sense Cotxes tallarà el carrer Gran, Bailèn i Travessera com a principals eixos Els Jardinets repetirà la Fira de la Mobilitat i la Bicicletada nocturna, també el dijous 22 X.T

La Setmana de la Mobilitat

X. T.

Brega dels veïns de Matilde pels distribuïdors

no s’acabarà a Gràcia aquesta vegada amb el tall del carrer Gran que es va posar en pràctica l’any passat i que ha servit de base per fer els talls de trànsit un dissabte al mes. Només el Dia sense Cotxes, el dijous 22, es tallaran grans eixos de pas o entrada al nucli històric com Bailèn, Travessera de Gràcia i Montseny, a més de Gran.

Albert Balanzà

La Setmana de la Mobilitat concentrarà l’activitat a Gràcia en el Dia Sense Cotxes, en el qual destaca el tall del carrer Gran una mica més tard, a partir de les 11 del matí (i fins a les 8 del vespre) per no dificultar les operacions de càrrega i descàrrega de primera hora.

Però per primer cop el carrer Gran no serà l’únic eix que es ta-

Una baralla familiar acaba amb detinguts i ferits a Vallcarca

El carrer Gran en una foto d’arxiu

llarà gairebé tot el dia. També ho faran, arran de les activitats que han organitzat escoles com Vedruna, Reina Violant, Sant Josep i l’Univers o la Fundació Nexe el carrer Bailèn (entre Travessera i Pare Claret de 15h a 21h), el carrer Montseny (de 8h a 14h entre Gran i Sol) i els carrers Cardener (de 9h a 13h entre Sors i Escorial) i Betlem (de 9h a 15h entre

Gran i Pérez Galdós). Travessera de Gràcia amb Torrent de l’Olla es tallarà també de 15h a 22h per activitats de la Biblioteca Vila de Gràcia.

Com a actes de ciutat, els Jardinets també seran escenari de la Fira de la Mobilitat Sostenible (de 10h a 20h) i de la Bicicletada nocturna (de 21h a 23h), iniciatives que ja es van fer l’any passat.

Els veïns del carrer Matilde, un dels carrers de vianants que baixen de Travessera fins a plaça de la Vila, han esclatat aquesta setmana amb una pluja de tuits contra l’alta concentració de camions de distribució que aprofiten la proximitat amb els comerços de la plaça per aparcar al carrer i dificultar el pas dels vianants. El carrer, que ja té un pas més estret des que es va instal·lar fa dos anys un aparcament de motos en cordó, s’aprofita com a zona de càrrega i descàrrega i els veïns critiquen que aquesta activitat no està regulada ni senyalitzada.

Una baralla en la qual han participat una vintena de persones s’ha acabat aquest dimecres a la tarda amb la detenció de sis persones, quatre de les quals ferides per arma blanca amb algun cas amb ferides greus. Els fets han succeït al carrer Farigola, entre l’avinguda de Vallcarca i el carrer Mare de Déu de la Salut, quan cap a les tres de la tarda una discussió presumptament sobre un deute ha derivat en un enfrontament amb navalles.

La intervenció dels Mossos d’Esquadra no ha pogut evitar que almenys quatre persones quedin ferides -en algun cas, de gravetat, a l’abdomen- i hagin hagut de ser traslladades a l’hospital, i posteriorment detingudes; dues més han estat detingudes al lloc dels fets. Una part dels implicats -una part de la família- són veïns del barri i col·laboren habitualment amb els moviments socials del barri.

7

l’independent

16 de setembre de 2016

| | |agenda |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||| Si voleu publicar els vostres actes en aquesta agenda, envieu un correu electrònic a redaccio@independent.cat o bé un fax al 93 217 06 80

EXPOSICIONS

Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 21:30 h

Fins al 24 de setembre Mostra de Georgina Misser, Explosió de pintura visceral. Sorgeix, segons l’autora, “de la voluntat de treure a l’exterior una visceralitat automàtica i mecànica, per transmetre a l’espectador un món de poesia, oceà profund de flors, estranys fruits, peixos, ocells i sentiments”.

La Festival (Verdi, 67)

Concert: Small Boaters.

La Sonora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 59), a les 22 h

Fins al 30 de setembre Exposició Sota Foc, una selecció de fotografies realitzades durant la celebració de festes tradicionals en què el principal protagonista és el foc. Un foc que en aquesta mostra arriba al seu màxim protagonisme expressiu.

La Violeta (Maspons, 6)

Dissabte 17 de setembre Concert: Paralelo+ Acción Diplomática+ Assassani+ Titan Arch+ Todesfuge+ Fingerin Eve. Almo2bar (Bruniquer, 59-61), a les 21 h

Del 8 al 30 de setembre Manantial és un recull del treball dissenyat per Martín Arzúa i produït amb el ceramista Marc Vidal. Conté algunes peces dissenyades especialment per aquesta mostra de la galeria gracienca.

Galeria H2O (Verdi, 152)

Concert electroswing: Dj Grounchoo.

Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 22 h

Jam de jazz: Sweet Gipsy Swing Nights.

La Sonora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 59), a les 21:30 h

Concert: Jazz A Duo. Jazzpetit (Provença, 181), a les 23 h

Concert: Gandom Garoussi.

Gràcia Latina (Carrer Or, 19), a les 21:30 h

Concert: Three Cool Cats.

Barcelona Pipa Club (Santa Eulàlia, 21), a les 23 h

Dimecres 21 de setembre Xerrada: Aula de Salud. Primeros auxilios.

CC Jaume Fuster (Lesseps, 20-22), a les 19 h

Fins al 31 d’octubre Exposición Dancing in the Universe, de Mertxe Noguera i Aurelio de Santos.

Mertxe és una apassionada de la natura i li agrada treballar amb textures i materials naturals. En Aurelio el color predomina. La seva obra és creativa i colorida.

Cal Tip (torrijos, 72) Fins al 31 de setembre Exposició El croquis herramienta del arquitecto. Mostra la importància del croquis en l’inici i el desenvolupament del projecte arquitectònic en un recull de 250 mostres. Ha estat ideada i planejada per l’arquitecte Ignacio Sanfeliu Arboix.

Biblioteca Jaume Fuster (Plaça Lesseps, 20-22) ACTES ACTES Divendres 16 de setembre Cinema: Barcelona (contra la paret).

Lluïsos de Gràcia (Plaça del Nord, 10), a les 20:30 h Concert de psycho pop progressiu: Bruno Banani.

Concert cubano: Enrique & Virginia.

Jazzpetit (Provença, 181), a les 23 h Concert: Rumbakana.

Gràcia Latina (carrer Or, 19), a les 23 h

Concert: Marianna.

L’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 21:30 h

Concert: Grupo Sabor.

Gràcia Latina (Carrer Or, 19), a les 21:30 h Diumenge 18 de setembre Concert: David Pastor & Pep Casadó & Xavi Castillo Trio.

Jazzpetit (Provença, 181), a les 23 h Meeting Impro.

Sonora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 59), a les 20 h Concert: Joan Blau.

L’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 20:30 h Concert: Camilla Mathias.

L’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 22 h Jam de swing i manouche: Shine.

Barcelona Pipa Club (Santa Eulàlia, 21), a les 22:30 h Dimarts 20 de setembre Club de lectura infantil.

CC Jaume Fuster (Lesseps, 20-22), a les 18 h

recomanem ‘Barcelona contra la paret’. Lluïsos Teatre acull aquesta setmana l’estrena a Barcelona de l’últim muntatge de Lali Álvarez, després de la preestrena al Grec i Fira Tàrrega. La cia LaPùblica fa un viatge del documental a la ficció, una mirada crítica als últims 10 anys de la ciutat comtal i a la seva cara més fosca.

Divendres 16 de setembre a Lluïsos Teatre, a les 20.30 h

Microteatre del Cara B. Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 20 h

Cinema: Fuerza mayor de Ruben Östlund.

Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 20:45 h Monòleg còmic tuppersex: Detalles picantes.

La Sonora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 59), a les 21:30 h Concert: Gabriel Lezcano & Juan Diego Fidalgo.

L’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 21:30 h Dijous 22 de setembre Cinema: Intolerancia de D. W. Griffith.

Verdi Park (Torrijos, 14), a les 20:15 h Contacontes: Alicia Molina & Inés McPherson.

L’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 21:30 h

Divendres 23 de setembre Concert folklore llatinoamericà: Manuel Calavera & Sebastian Brasero.

L’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 21:30 h Concert: Eszter Kertai.

Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 21:30 h Concert: Dioramers.

Jazzpetit (Provença, 181), a les 23 h ENTITATS Dilluns 19 Salsa-Teràpia.

Ateneu Rosa de Foc (Robí, 5), a les 18:45 h Dimarts 20 Jam de contes.

Ateneu Rosa de Foc (Robí, 5), a les 20:30 h Del 5 al 30 de setembre Inscripcions als tallers de tardor a la Violeta. L’art dels llibres pop-up, Iniciació a la percussió, Iniciació a la gralla, Música amb infants petits, Cançó improvisada-Glosa, Ioga Ashtanga Vinyasa.

La ViIoleta (Maspons, 6), de 17 a 21 h Fins al 30 de setembre Inici i inscripcions als cursos de la temporada com Iniciació a la Rumba, Salsa, Ball de bot, Teatre i d’instruments com la guitarra, el piano i percussió.

La Barraqueta (Tordera, 28)

Open Mic Night.

Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 22 h

Amb el suport de:

cartellera CINEMES BOSQUE MULTICINEMES. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.

• Buscando a Dory. Dv, ds, dg, dm, dc i dj, 16.00, 18.10, 20.20 i 22.25. Dl, 15.55 i 18.00.

• Capitán Kóblic. Dj, 22.20.

• Un doctor en la campiña. Dv, ds, dg, dm i dc, 20.15 i 22.20. Dl, 22.20. Dj, 20.15.

• Ninja Turtles: Fuera de las sombras. Dv, ds, dg, dl i dm, 16:15, 19.15, 22.15 • Si Dios quiere. Dv, ds, dg, dl i dm, 16.00, 18.00, 20.00, 22.00 • The Program (El ídolo). Dv, ds, dg, dl, dm, dc i dj, 16.00, 18.10, 20.20 i 22.00.

• Alicia a través del espejo. Dv, ds, dg, dl, dm, dc i dj, 16.10.

• Capitán Kóblic. Dv, ds, dg, dl, dm i dc, 16.05, 18.10, 20.15, 22.20. Dj, 16.00, 18.00 i 20.00.

8

• Dos buenos tipos. Dv, ds, dg, dl, dm, dc i dj, 19.10, 22.10 • X-Men: Apocalipsis. Dv, ds, dg, dl, dm, dc i dj, 16.05.

• Expediente Warren: El caso Enfield (The Conjuring). Dv, ds, dg, dl i dm, 16.00, 19.00, 22.00.

• Warcraft: El orígen. Dv, ds, dg, dl, dm i dc, 19.05, 22.05. Dl i dj, 19.05.

• Casa Asia: Fire: Starting Over. Ds, 20.00.

• Casa Asia: Fire: West North West. Ds, 22.00.

• Pozoa amargo. Dv, ds, dg, dl dc i dj, 20.00.

• Benidorm, mon amour. Dv, ds, dg, dc i dj, 16.00 i 22.00. Dl i dm, 18.00 i 20.00.

• Gamer experience. Ds, 16.00.

• La batalla d’Amed. Dc, 20.00

CINEMES GIRONA. Girona, 177 • La leyenda de Barney Thompson. Dv, ds, dg, dc, i dj, 18.00. Dv, dg, dl i dj, 16.00, 20.00 i 22.00.

• Rumbos. Dv, ds, dg, dc i dj, 18.00.

• Zoran, mi sobrino tonto. Dv, ds, dg, dc i dj, 16.00.

• Albert. Dv, ds, dg, dl, dm, dc i dj, 18.00.

• Sexe, maraques i chiuahues. Dc, 20.00.

• El valle oscuro. Dv, dc i dj, 22.00.

•La distancia más larga. Dc, 20.00.

• La orilla. Dv, 16.00, 20.00 i 22.00. Ds, 22.00. Dg, dc i dj, 16.00 i 22.00. Dl i dm, 18.00.

CINEMES TEXAS. Bailèn, 205. [VOS català.

933487748 www.cinemestexas.cat] • Sala 1: El jutge. 16.00, 18.00 i 20.00. L’abraçada de la serp. 22.00.

• Sala 2: Spotlight. 15.45, 18.00 i 22.10. Llums de paris. 20.15.

• Sala 3: La joventut. 22.15. La modista. 15.50, 18.00 i 22.10.

• Sala 4: Corazón de León. 16.00 i 18.00. Carol.

18.00 i 22.15.

SESSIONS TEXAS NANOS. En català i 3 €.16.00

• Sala 4: La cançó del mar.

VERDI HD. Carrer Verdi, 32 • Si Dios quiere. 12.00, 16.05, 18.10, 20.20 i 22.30.

• El rei borni. 16.10.

• Fatima. 18.25.

• Un doctor en la campiña. 18.05.

• Francofonía. 16.15 i 20.10 • Capitán Kóblic. 12.00, 16.10, 18.15, 20.25 i 22.30.

• Alcaldessa. 20.30.

• Julieta. 18.00 i 22.25.

• Pascual Duarte. 20.15.

• Un hombre de altura. 12.00, 16.05, 18.10, 20.20 i 22.30.

• Green Room. 22.00.

• Buscando a Dory (VOSE). 12.00.

VERDI PARK. Torrijos, 49.

• Mañana 16.00.

• El mundo sigue. 20.15.

• El olivo. 20.10.

• Mi hija, mi hermana. 16.00 i 20.20.

• Grande familias. 18.10 i 22.30.

• Green Room. 22.00.

• 7 diosas. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.

• El hombre perfecto. 22.20.

• Todos queremos algo. 20.15.

VERDI KIDS: • Alicia a través del espejo. 18.00.

• Buscando a Dory. 12.00.

• Kerity. La casa de los cuentos. Dg, 11.30.

• Ernest & Celestine. Dg, 11.30.

• El libro de la selva. 12.00.

TEATRE SALA PORTA 4, Església, 4-10 • Selecció de personal. Fins al 25/06. Ds, a les 22 h

l’independent

16 de setembre de 2016

| | |cultura |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||| Neix Gràcia Llegeix, un festival literari per guanyar lectors amb autors de renom

breus Mèxic, protagonista de la mostra internacional de cinema etnogràfic El Economista

Amela, Casasses, Del Arbol i el fiscal de delictes d’odi, principals noms del festival de literatura Cedides

Gràcia ja té el seu festival de literatura: Gràcia Llegeix, impulsat pels escriptors Sebastià Bennasar i Josep Camps i la jutgessa Míriam De Rosa, tindrà lloc els dies 18, 19 i 20 de novembre a diferents espais del districte i amb molts noms propis de l’àmbit de les lletres. El seu objectiu: potenciar la lectura i l’escriptura com a via de formació i sensibilització social. El cartell inclou homenatges a Jesús Moncada, Joan Perucho, Enric Casasses, Joaquim Carbó i Pompeu Fabra.

Silvia Manzanera D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Víctor Amela, Enric Casasses, Eduard Márquez, Dani El Rojo, Miguel Ángel Aguilar i Fernando Marías

“Volem visibilitzar la literatura i només que aconseguim que una persona més llegeixi, ja ens donarem per satisfets”. Així resumeix l’escriptor Sebastià Bennasar el principal objectiu de l’Associació Gràcia Llegeix, una iniciativa d’un col·lectiu de graciencs vinculats al món de la literatura que pretén fomentar l’afició a la lectura i als llibres i que s’estrena amb el 1r Festival de Literatura el cap de setmana del 18 al 20 de novembre.

L’esdeveniment, adreçat a tots els públics i gratuït, aglutinarà diversos gèneres literaris i se centrarà en dos elements diferents: el discurs d’odi i discriminació cap a col·lectius socials i el treball de reinserció dels presos. En aquest

sentit, el programa d’activitats inclou una taula rodona sobre odi i discriminació recollits a la literatura, moderada per Santiago Tarín i protagonitzada pel fiscal Miguel Ángel Aguilar, Esteban Ibarra, president del Movimiento contra la intolerancia, l’antropòleg Miquel Pajares i Ricard Valentí, de l’Associació Joves Gitanos de Gràcia. El cartell també inclou la Càpsula Literatura i centres penitenciaris, amb què es descobrirà les activitats desenvolupades a les biblioteques de les presons catalanes i els seus beneficis.

El festival ha volgut homenatjar escriptors graciencs que han tingut un paper decisiu en les lletres

La 6a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic projectarà 7 documentals a la Finca Sansalvador aquest mes de setembre.

El dimarts 20 les tres projeccions seran Voladores, sobre els homes-ocell de Mèxic; El mundo en un huipil, sobre l’activitat indígena de teixir peces de roba a mà i El diablo de Pedro, al voltant de la figura del dimoni, que va tenir importància durant la Guerra de la Independència de Mèxic. El dia 27 es podrà veure Festa Major de Gràcia 2010 amb les mans i amb el cor, de Vicenç Sanclemente.

La mostra pretén demostrar com l’audiovisual ha estat útil en la recerca etnològica.

principals actes Divendres 18 Taules a la Jaume Fuster: • Novel·la infantil i juvenil, homenatge a Joaquim Carbó. 12 h • Novel·la històrica. Víctor del Árbol, Victor Amela, Carla Gràcia, Joan Lafarga. 13 h • De l’amor a l’erotisme. Roser Amills, Francesc Miralles i Teresa Roig. 16.30 h Dissabte 19 • Càpsula Hate Speech. Miguel del país: Jesús Moncada, Joan Perucho, Enric Casasses i Pompeu Fabra, i recordar una graci-

Ángel Aguilar, Alba Cuevas, Miguel Pares i Ricard Valentí. 19.30 h Jaume Fuster • Homenatge Enric Casasses. David Caño, Carles Cervelló, Paul Vadell, Mariola Nos, Montserrat Gallart. 22 h La Violeta Diumenge 20 • Homenatge a Pompeu Fabra.

Ramon Tremosa, Eduard Màrquez, Pau Vidal. 12 h Finca Sansalvador enca il·lustre com és Mercè Rodoreda amb una marató de lectura de El carrer de les camèlies.

La Hot Jam Session obrirà dijous el cicle de jazz del Centre El Centre i la Fundació Catalana de Jazz Clàssic estrenaran el dijous 22 de setembre la temporada de concerts amb la Hot Jam Session de Jazz amb Gràcia. Els músics que hi participaran són membres de bandes com La Locomotora Negra, La Vella Dixieland, Sant Andreu Jazz Band i SwingSet, entre d’altres. Els socis del Centre tindran descompte en l’entrada a la mostra.

El Connexions portarà al CAT el projecte de Sanjosex i Carles Belda

Tradicionàrius

Els músics estrenaran el proper 27 d’octubre el cançoner ‘Càntut’ Helena Martín El Taller de Músics conjuntament amb Bankrobber presenten aquest mes d’octubre la cinquena edició del Festival Connexions, que té la voluntat d’incorporar nous espectacles amb risc artístic i establir connexions entre generacions i estils musicals de tota mena. La mostra compta amb 15 concerts que es realitzaran a la Sala Apolo,

al nou local del Taller de Músics inaugurat el maig i al CAT Tradicionàrius, que l’any passat ja va albergar una de les mostres del Festival.

Fahmi Alqhai & Arcángel & Accademia del Piacere, el Niño de Elche i Funkystep & The Sey Sisters són alguns dels artistes que participaran al Connexions d’aquest any, tot i que Gràcia en serà l’escenari només en una ocasió, el 27 d’oc-

tubre. Belda & Sanjosex seran els músics escollits per a presentar la tria de cançons del Càntut: Cançons i músiques dels avis, un cançoner online que recull el patrimoni musical de transmissió oral de les comarques gironines. Ja feia temps que l’acordionista Carles Belda i Carles Sanjosé volien tocar junts i van trobar en aquest projecte la matèria prima per a fer-ho. La violinista Coloma Bertran i el mul-

Imatge de Carles Belda i Sanjosex pel Festival Connexions.

tiinstrumentista Jordi Casadesús en seran els dos artistes convidats.

Les entrades ja estan disponibles al web del CAT. A banda dels concerts que presidiran el festival, també se celebraran 5 xerrades al voltant del concepte

de connexió, com el disc pop de The Juliet Letters d’Elvis Costello amb el The Brodsky Quartet, l’Omega d’Enrique Morente & Lagartija Nick i la barreja d’Aerosmith i el rap de Run DMC en Walk this way.

9

l’independent

16 de setembre de 2016

| | |esports |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||| La vaga del cremallera dificultarà la tornada de la Matagalls-Montserrat Participants i acompanyants hauran d’aparcar el vehicle al monestir i es preveuen cues importants FGC

Els delegats de personal de

X. T.

l’explotació de Montserrat han

Després d’un inici de lliga decebedor sumant només un punt en quatre partits, l’Europa rep aquest diumenge a les sis de la tarda el Manlleu amb la necessitat de sumar els tres primers punts de la temporada per no pedre més pistonada amb els primers classificats. Els osonencs també es troben immersos en una crisi de resultats i són últims també amb un punt com els escapulats, que ocupen la penúltima posició. Un partit teòricament assequible per a l’Europa, que s’ha vist perjudicat pel calendari tenint present que ja ha jugat contra el Peralada, Vilafranca i Olot, principals candidats a lluitar per l’ascens a 2B. L’Europa té la baixa del capità Àlex Cano, que pateix un trencament d’un centímetre a l’isquiotibial de la cama dreta i estarà lluny dels terrenys de joc dues setmanes.

anunciat aquesta setmana una nova vaga dissabte i diumenge que coincidirà amb la celebració de la travessa MatagallsMontserrat, que organitza el Club Excursionista de Gràcia i que aplegarà ni més ni menys que tres mil participants. Els operaris ja han deixat clar que no hi haurà serveis mínims.

Xavi Tedó No és la primera vaga que convoquen els treballadors del Cremallera i el Funicular de Montserrat, que reclamen millores salarials i que el futur conveni de Turisme i Explotacions de Muntanya de FGC els garanteixi una equiparació de salari amb els empleats de la xarxa principal d’aquesta empresa. La que més incidències va tenir va ser la de Setmana Santa amb cues quilomètriques per l’allau de feligresos que es van acostar al monestir.

El Club Excursionista de Gràcia lamenta els problemes que comportarà la vaga. El seu president, Ricard Martínez, remarca que “el principal problema és que als marxants els hauran de venir a buscar perquè no podran baixar i els acompanyants hauran de pujar al monestir en cotxe”. El màxim responsable de l’entitat no confia que hi hagi serveis mínims: “En tractar-se d’un servei

10

Un Europa necessitat se la juga contra el cuer Manlleu

El cremallera i el funicular de Montserrat romndran tancats tot el cap de setmana

que no és essencial, no hi haurà serveis mínims”. Des de dimecres les trucades de participants a la travessa a la seu del club han estat constants, però els organitzadors no poden dir massa cosa i confien que la vaga no provoqui un nombre important de baixes d’última hora. La travessa s’inicia dissabte a les onze del matí a El Brull per segon any consecutiu i acaba l’endemà al monestir en un recorregut que s’ha de completar en menys de 24 hores en un prova de resistència individual que no és competitiva.

El Club Excursionista de Gràcia busca la participació de joves Una de les prioritats de la nova junta encapçalada per l’exregidor de Gràcia, Ricard Martínez, és rejovenir l’entitat.

Aquest era un dels compromisos que figuraven en el seu programa i a principis d’octubre s’ha convocat una primera reunió amb joves que s’han mostrat interessats a inscriure-s’hi. “La mitjana d’edat del miler de socis que tenim és de

45 anys i necessitem que entri gent jove de 18 a 25 anys” anota Martínez, que considera que s’estan fent les gestions oportunes per aconseguir-ho.

“L’objectiu és crear un grup que faci activitats de muntanya multidisciplinar amb aquesta franja d’edat”. Després d’aquesta primera trobada es concretarà la presentació del grup per assolir nous associats.

breus Luis Ballester guanya el torneig de ràpides a 10 minuts d’escacs Luis Ballester (TPE) ha guanyat el torneig de partides ràpides que ha organitzat el club amb 6,5 punts en les set rondes. A un punt el jugador de l’Amistat de Premià Francesc Fernández Goyanes, expresident del Club d’Escacs Tres Peons de Gràcia.

l’independent

16 de setembre de 2016

| | |activitat | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | |econòmica |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||| Els supermercats guanyen pes en detriment de comerços històrics Condis adquireix el local on hi havia la bodega dels Germans Heredia X.T

La cadena de supermercats Condis continua la seva expansió per Gràcia on ja disposa d’una desena d’establiments, la majoria dels quals a la Vila.

L’empresa catalana obrirà en les properes setmanes una nova botiga a la confluència entre la Travessera de Gràcia i Torrent de l’Olla, on hi havia la històrica bodega Germans Heredia i la Llenceria Del, que s’ha traslladat sis números abans del mateix carrer.

Xavi Tedó Aquestes dues botigues quedaran ara unides amb el nou supermercat amb les obres d’adequació que els operaris realitzen des de fa setmanes. Aquest canvi de negocis forma part de l’operació immobiliària que ha impulsat el grup de capital francès SCL Conseil i que està suposant la reforma íntegra de l’edifici i la sortida dels antics llogaters i dels botiguers dels locals comercials. De fet, l’únic comerç que queda és la Creperia Olla del Torrent, que va obrir l’any 1988 i que s’ha salvat de moment de l’operació. “Els propietaris ens volien fer fora, però com que aquelles dues botigues no es poden connectar amb la nostra perquè hi ha la porteria del bloc al mig podem continuar amb la nostra activitat” assenyala Josep Antoni López,

El supermercat Condis prepara l’obertura d’un nou local a la Travessera de Gràcia

antic treballador i propietari de la creperia des de fa tretze anys, que revela que “ens van allargant el contracte per mesos des de fa un any i mig”. Amb l’obertura del

Condis disposarà amb aquest nou establiment de vuit supermercats petits que obren fins a les onze nou supermercat, Condis consolida la seva presència a Gràcia guanyant quota de mercat en la lluita aferrissada per desbancar altres cadenes com Caprabo o

Bon Preu, amb menys presència al districte. Ho fa amb l’obertura d’un Condis Express, un superservei més reduït amb horaris amplis (de 8 a 11 de la nit) per fer una compra ràpida i adreçats especialment a la gent jove. És la tipologia de súpers que està obrint a la Vila de Gràcia, on ja en té set més, alguns dels quals ben a prop com el que va obrir fa uns anys a la plaça Revolució o el del carrer Congost. A la resta del districte, Condis disposa de supermercats més amplis, com el que té al passeig de Mare de Déu del Coll, on els locals són més econòmics que no pas a la Vila.

Àgora Gràcia arrenca amb mil usuaris i una setantena de botigues Dos-cents establiments més estan pendents d’actualitzar el seu perfil X.T Dos mesos després de posar-se en marxa, Àgora Gràcia, que aplega el petit comerç, ja compta amb gairebé un miler d’usuaris que s’han descarregat l’aplicació i una setantena de comerços inscrits. La xifra creixerà de manera significativa les properes setmanes perquè com remarca el mànager de comunica-

ció de l’app, Miguel Bonilla, “n’hi ha dos-cents més que ja s’han donat d’alta, però no han actualitzat el seu perfil i, per tant, encara no són visibles”. La majoria de botigues que s’han sumat a aquest projecte són de l’àmbit de la restauració i de moda, però hi ha una gran varietat de sectors. També s’hi han sumat entitats com l’Europa o alguna colla de Sant Medir

amb la finalitat d’obrir-se al teixit associatiu gracienc perquè puguin fer arribar les seves activitats i ofertes com ja fan els comerços.

Bonilla es mostra molt satisfet per l’acollida que ha tingut la proposta: “Estem complint les previsions que ens havíem fixat perquè a la presentació de l’aplicació volíem arribar-hi amb un centenar d’establiments adherits”.

11

l’independent

16 de setembre de 2016

gràcia escapulada

Albert Benet

la torratxa

Arxiu Ramón Vergés

Pere Martí

Al país escapulat, una mena de reducte dins del moribund futbol català, s’albira un Nadal calent El dilluns 9 de juliol del 1984 els socis de l’Europa van anar per primer cop a les urnes

Escrutini electoral fet al bar de camp vell de l’Europa la nit del 9 de juliol del 1984

Xup-xup electoral El bull electoral ha arrencat al Nou Sardenya. Ràdio Macuto, l’emissora més escoltada al camp de l’Europa, repeteix cada dia aquests tres noms: De Bode, Martínez i Balagué. Que ningú els confongui amb els Rajoy, Sánchez i Iglesias! Com a Espanya, al país escapulat, una mena de reducte dins del moribund futbol català, s’albira un Nadal calent i no pas per l’escalfor de les brases on avui és el primer equip europeista sinó per les garrotades que es puguin escapar del tió electoral.

Urnes i carn d’olla, una combinació inèdita en un Europa secularment dividit i inestable.

La mateixa ràdio diu però, que potser les convoquen el dia 28 de desembre, amb les qual cosa les votacions podrien coincidir amb el Carnaval, dies en què ja sabem que tot s’hi val.

La divisió de la massa social ha estat una constant en la dilatada història de l’entitat gracienca.

12

Això no ho diu Ràdio Macuto sinó l’hemeroteca i l’experiència personal. Sobretot d’ençà que els presidents van deixar de nomenar-se a dit i van passar a ser elegits per sufragi secret dels soferts socis europeistes. Si no vaig errat, el dilluns 9 de juliol del 1984, els socis de l’Europa van anar per primer cop a les urnes. Dels tres precandidats anunciats, només dos van acabar presentant la seva candidatura: Joaquín Canillo era l’opció continuista de la junta de Fernando Valverde mentre que José Castro n’era una d’alternativa. Els resultats van ser clarament favorables al senyor Canillo, amb 271 vots favorables. Castro només en va obtenir 59, d’un cens aproximat de 700 associats. Els europeistes varen votar però van continuar separats.

Al final de la temporada 1985-86, Canillo i tota la seva junta directiva van cessar en bloc, després del descens a la Regional Preferent (la categoria equivalent a la Primera Catalana, actual) i d’un rebombori

constant que va culminar en una petició de dimissió signada per més de cent socis.

Aquest grup de socis no entenia com en tan sols una temporada s’hagués passat del quart lloc a baixar de categoria. Val a dir, però, que un cop més les reestructuracions del futbol “nacional” van perjudicar l’Europa ja que aquella temporada van baixar els set darrers classificats en lloc dels tres habituals. Però també és cert que des de la junta es van impulsar molts canvis en la plantilla que van ser determinants en la desfeta final. En Martínez Bonachera, poc estimat per una part de l’afició, no va seguir a la banqueta i es va contractar l’exjugador Manuel Rodríguez Rodri, que va dimitir ben aviat. Al segon tècnic, Antonio Lagunas, Canillo el va destituir a manca de set jornades del final per posar el tècnic del juvenil, Julià García. L’Europa havia desfet l’equip titular que la temporada anterior i només Ureña va tenir

continuïtat real. I el fet que a la porteria jugués el fill del president Canillo en detriment de Fausto i Gràcia va acabar d’encendre l’ambient dins i fora del vestidor, per on van passar un total de 29 jugadors.

Després de la dimissió de Canillo, l’exvicepresident Jaume Martí, qui un any abans va desdir-se de la seva intenció de ser candidat, va acabar presidint la junta gestora i es van convocar unes eleccions noves. En Castro, perdedor en els comicis del 1984, va ser l’únic candidat amb la qual cosa va esdevenir president l’1 d’agost del 1986.

Embolica que fa fort! L’equip va malviure tres temporades a la Regional Preferent fins que en la temporada 1989-89 va ascendir novament a la Tercera divisió, després de derrotar el Vilobí d’Onyar en la promoció.

Aquella nit de dissabte al vell Sardenya els socis optimistes ja somiaven en pujar a Segona B! D’altres, en canvi, posaven en dubte si aquell equip s’aguantaria a Tercera. Europa, no sempre endavant. I per acabar d’embolicar la troca, Ràdio Macuto va començar a parlar de l’enderroc del camp vell i la construcció del Nou Sardenya.

Van haver de passar però 6 anys perquè el poguéssim estrenar.

Delació La pel·lícula es deia La vida de los otros i explicava com un membre de la Stasi espiava els seus veïns per veure si es desviaven de la doctrina estalinista del règim. L’altre dia em va venir al cap quan vaig rebre un sobre blanc a casa, sense el meu nom, sense segell ni timbre, només amb el logo de l’Ajuntamen.

Dins, una carta signada per la Direcció de Serveis d’Inspecció (DSI), on se’m demanava “collaboració” amb el consistori per detectar pisos turístics il·legals i se’m convidava a “facilitar informació” per tal de poder sancionar els seus propietaris. És a dir, que espiés els meus veïns i em convertís en un delator.

I es posa a la meva disposició un telèfon gratuït de vuit del matí a 12 de la nit, els set dies a la setmana. Una generositat i flexibilitat que contrasta amb la voluntat recaptatòria de l’administració municipal en altres serveis. Estic en contra dels pisos turístics il·legals i l’infern que suposa en algunes escales de veïns la proliferació d’aquests lloguers sense control, però el que no penso fer és convertir-me en un delator.

Entre d’altres coses perquè és responsabilitat de l’administració detectar aquest problema i actuar. Traspassar la responsabilitat als ciutadans demostra una clara negligència i evidencia que el consistori està superat.

Els graciencs paguem prou impostos a Barcelona com perquè l’administració faci la seva feina.

Però a més, la delació és un principi perillós, propi de sistemes totalitaris. La llibertat és un principi sagrat i les institucions han de vetllar per preservar-la.

Instar la gent a fer de policia és molt lleig.