__MAIN_TEXT__

Page 1

537 núm.

4 de juliol de 2014

“Vallcarca és l’oportunitat de crear barri on no s’ha planificat mai” Entrevista als nous àrbitres del Pla Vallcarca, vinculats a la Unió Internacional d’Arquitectes pàg. 6

S.M.

5

Polèmica al ple pel pla d’usos i pel pla de motos Carlos de la Cruz

8

Gràcia extrema les condicions de Festa Major en seguretat Cedida

Lluís Bertrand

12

Un 86% dels visitants del Park Güell han pagat entrada, sobretot individual L’afluència a la zona monumental regulada s’ha quedat en un 65% entre gener i maig

pàg. 7

Joves guionistes fan una sèrie ‘made in Gràcia’ per internet

ISSN - 1695-4793


l’independent editorial

Llibertat, seguretat i Festa Major El desastre del Madrid Arena i la mort d’un nen una cavalcada de reis a Màlaga semblava que ens agafava lluny fa un parell d’anys. Però cada any que passa hi ha una forta rèplica que afecta les nostres estructures més habituals de tradicions i cultura popular fins a nivells que encara no sabem si seran perillosos per a la conservació del caràcter de cada festa. Ara fa un any i mig l’aplicació de la llei d’espectacles i la normativa europea del foc van caure com una llosa a Gràcia i les entitats van clamar que la cultura popular estava en perill. Ras i curt. Amb la gent de Sant Medir de nou escaldada, tal com ho va tornar a posar de manifest el president de la federació de colles aquest dimarts als candidats a les eleccions primàries a l’alcaldia de Barcelona per ERC, Ja n’ho n’hi ha prou a la inquietud va per entitats, però ara torna a concentrar-se tenir un vigilant que a Festa Major. La vintena de reguli l’accés al carrer, comissions de festes, moltes de les quals no els sobra gent per d’entrada i de sortida cobrir els torns llarguíssims de vuit dies esgotadors, ara hauran de ser especialistes en emerLa paperassa tampoc pot gències i fins i tot en primers auxilis. Ja no n’hi ha prou a tenir competir amb el civisme un vigilant que reguli l’accés al sinó amb les ganes de carrer, d’entrada i de sortida, o que es contracti seguretat passar-s’ho bé privada per arribar allà on la comissió no arriba, o que hi hagi una comissió permanent de seguretat que es reuneix cada dia al Districte amb un coordinador de la Fundació Festa Major que està en contacte permanent amb els cossos policials i els responsables polítics i tècnics. Ja no n’hi ha prou, tampoc, a esperar miraculosament que passin les hores i els dies perquè algun brètol llanci una ampolla o estiri massa d’un guarnit. Ja no n’hi ha prou amb els miracles. Ens aquests moments toca omplir paperassa i més paperassa perquè ens quedem tranquils en una operatiu necessari de seguretat que sempre serà insuficient i mai no podrà guanyar la llibertat, l’educació, el respecte per les mínimes normes de convivència. Perquè la paperassa tampoc pot competir no amb el civisme, paraula ara ja prostituïda, sinó amb les ganes de passar-s’ho bé. Però mentrestant anem omplim papers, i seguim resant.

2

opinió

4 de juliol de 2014

cartes al director

ull de dona

Adreceu les vostres cartes, amb un màxim de 15 línies, indicant el vostre nom, adreça, telèfon i DNI a: l’Independent c/ La perla, 31 baixos - 08012 BCN o bé a independent@debarris.com. També les podeu fer arribar a través del nostre portal www.independent.cat/gracia

soBre el Bar vinil Vaig llegir l’article 8 anys del Bar Vinil, i segons el Jordi Lanuza tot és meravellós i és una família. Tot és fantàstic. El que no explica són els greus problemes que causa al veïnat del carrer Matilde. Ja són 8 anys de malsons. Als veïns d’aquest carrer també ens agradaria sortir a la contra de la seva revista per expressar els problemes causats per aquest bar: El bar no està insonoritzat causant greus problemes als veïns del entresòl del 2-6 del carrer Matilde. Hi ha una veïna que ha de dormir al menjador, perquè totes les habitacions donen al bar. Els treballadors del bar recullen les cadires colocant-les a les taules, provocant sorolls d’impacte, que arriben als veïns del tercer pis. Això és cada nit de tots els dies de la setmana. El soroll causat per els clients del bar que surten a fumar al carrer. Podem trobar una quarantena de persones cridant. Això pot passar cada dia de la setmana, especial-

ment els caps de setmana. (Tenim vídeos gravats per presentar a la denúncia). Permissió total del bar per deixar extreure begudes alcohòliques del bar. (Tenim vídeos gravats i denúncies presentades). A l’endemà el carrer és ple de burilles de cigarretes i de restes de begudes. Entra fum de tabac del bar a l’escala comunitària del 2-6 del carrer Matilde. El Bar tanca, però dintre quedant amics del Jordi Lanuza fins les 6,.30 de la matinada moltes nits. Els veïns hem tingut moltes reunions amb Jordi Lanuza, expressant els nostres problemes. Encara no hem tingut cap resposta ni cap petició complida. ma Àngels costa garcia fe d’errades. El president del G-6, Ramon Botet, va ser l’encarregat de llegir el manifest de la Flama del Canigó i no el periodista Èric Lluent, com deia l’Independent 536.

el dependent Els dijous a l’hora de tancament de l’Independent sempre hi ha notícies d’última hora, sobretot perquè amb la porta oberta del local es veuen més coses: un dia és la noia del Salambó que ens demana si li vigilem el cotxe perquè queden pocs minuts perquè siguin les 8 i es pugui aparcar en càrrega i descàrrega. Però aquest dijous el protagonista és Daniel, el germà de la Maribel de ‘La Riera, que l’hem vist entrar carregat a la finca del davant, però que li ha costat horrors aparcar. No se’n sortia. En deu saber més, però, que el director de l’Independent.

Conxa Garcia

Repugnant! L’Alaphia Zoyab ha llençat una recollida de signatures a Avaaz, a través de la xarxa. Ens explica que dues nenes van ser penjades després de ser violades per un grup d’homes a l’Índia. Després d’aquesta barbàrie, un dels ministres del del govern va dir “la violació és un crim social que alguns cops està bé i d’altres està malament”. Com deia l’Alaphia, això és repugnant! Cada 22 minuts es produeix una violació al país. Ella mateixa va ser atacada davant d’uns policies que no van fer res per ajudar-la; tracte que viuen habitualment les famílies de les noies afectades. Ella ens diu que “el sistema ens està fallant a totes les dones de l’Índia, però crec que junts podem canviar-ho”. “Si llancem una crida global de milions de persones exigint la protecció de les dones potser el ministre Modi, haurà de reaccionar”. Ja hi existeix un Manifest de les Dones que proposa reformes necessàries per detenir aquestes violacions. Abasta lleis, polítiques, recolzament mèdic i psicològic i temes d’educació social. Cal que Modi el ratifiqui. El president de l’Índia ha declarat que “tindrà tolerància zero amb la violència contra les dones”. Cal que posi en marxa un pla d’acció contundent d’immediat.


l’independent

opinió

4 de juliol de 2014

Eva Anguera, membre d’acidH

opinió

20 anys d’acidH, tothom integrat, tothom sense límits A què ens dediquem des de fa 20 anys? AcidH aten a les persones amb Inteligència Límit a partir dels 12 anys i durant tota la seva vida. Som una Entitat social d’utilitat Pública ubicada a la Vila, amb 20 anys d’experiència donant suport a aquest col·lectiu que a representa entre l’1 i 2 % de la població. AcidH és el referent pel que fa aquest col·lectiu i és l’única entitat a tot Catalunya i una de les poques existents a nivell europeu que dóna una atenció integral: escola d’Educació Especial, activitats extraescolars, formació prelaboral, habitatges, atenció psicològica, club, tuteles... La raó de ser de l’acidH és contribuir, des del compromís ètic i moral, a que cada persona amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies puguin desenvolupar el seu projecte de qualitat de vida, així com promoure la seva inclusió com a ciutadans de ple dret en una societat més justa i solidària. Qui és la persona amb Intel· ligència límit i Discapacitat Intel· lectual Lleu? És una discapacitat intel·lectual lleu que comporta un dèficit en les habilitats adaptatives. Aquestes limitacions provoquen que les persones afectades pateixin d’una evident vulnerabilitat davant la societat i que requereixin de

Les limitacions provoquen que les persones afectades pateixin d’una evident vulnerabilitat social

Albert Balanzà

Passejos amb mon pare

Cedides

Treball, perseverança, esforços, sacrificis, reptes... 20 anys on hem construit l’actual projecte

suports especials al llarg de tot el cicle vital. El seu coeficient intel· lectual es situa just per sota del que considera l’OMS el rang de normalitat, i tenen dèficits de capacitat adaptativa en àrees com la comunicació, la cura personal, la vida domèstica, relacions interpersonals, habilitats acadèmiques, el treball, la salut i la seguretat. Són persones amb un bon grau

d’autonomia però especialment vulnerables davant les exigències d’un entorn competitiu. Les famílies amb un membre amb discapacitat intel·lectual suporten una despesa anual entre 12.00030.000€ per cobrir les seves necessitats ordinàries i especials. Els nostres objectius: Donar a conèixer el col·lectiu, promoure’l i defensar-ne els drets.

Oferir la formació adient perquè cada persona pugui desenvolupar el seu potencial humà. Integrar-los en l’àmbit social i laboral. Sensibilitzar a la societat de l’existència d’un col·lectiu de persones ignorades. Investigar i col·laborar en l’estudi de la intel·ligència límit. Promoure una millora de la qualitat de vida dels seus usuaris/àries i tutelats/des. Crear recursos i serveis específics. Protegir el col·lectiu d’acord amb les figures jurídiques previstes legalment. Aquest any l’acidH celebra el seu 20è aniversari. Treball, perseverança, esforços, sacrificis, reptes, alegries, en els que, a poc a poc, entre tots hem anat construint l’actual projecte. Aprofitant la Festa Major de Poblenou organitzem el Concert Solidari el 19 de setembre a les 20.15 hores en benefici a les persones amb IL d’acidH, a càrrec del Grup Gospel Gràcia amb un nou espectacle i moltes sorpreses a l’Aliança del Poble Nou. Asha Miró conduirà l’acte.

què en penseu...

... de la reforma de la plaça del Sol?

el bloc

Tots els periodistes de carrer voldríem ser com Javier Pérez Andújar, un dels millors retratistes de la cara bruta de la ciutat després de Candel. I això em ve al cap aquests dies quan veig els paletes que pedra a pedra estan construint la nova fesomia del passeig de Sant Joan, a la part central. Hi ha el noi de les rastes que dóna pas als vianants, hi ha el jove musulmà que aprofita el descans del migdia per resar mentre es permet el badall que demostra el cansament de compatibilitzar feina a ple sol amb ramadà, i hi ha tota la colla de paletes, triomfant, dinant a la terrasseta nova del xinès que abans era l’Strauss. Allà em van fitxar per treballar a l’Avui fa molts anys. Ells no són conscients de la petjada per a la posteritat que deixaran. Però segur que, quan passin amb els seus fills, els diran allò que sovint em diu mon pare: “Mira, això ho vaig fer jo” o “Mira, aquest bloc de pisos el va fer el teu avi”. Ningú els ho reconeixerà, perquè les lloances i els llibres se’ls enduen els emprenedors i els grans cognoms, que també tenen el seu mèrit. Però avui tocava reivindicar la dignitat dels paletes de la ciutat.

per Lluís Bertrand

marc sallent restaurador

teresa rosari restauradora

álvaro romero pérez cambrer

guillem fuentes ortopèdic

A mi no m’afectarà molt la nova distribució de les terrasses ni les taules perquè crec que la meva quedaria igual. Em sembla bé que vulguin baixar les faroles perquè així no afecta als veïns que intentan descansar.

No em sembla bé que canviïn la distribució, si no és perquè cada terrassa estigui davant del seu local, i estem en desacord de que es baixi la llum de la plaça. Tenim unes quantes propostes que hem lliurat a l’ajuntament i esperem la resposta.

Crec que el canvi de la distribució de les terrasses serà positiu, perquè hi haurà més vida a la plaça, i per tant més ambient. També espero que aquests canvis afavoreixin als negocis de la plaça.

Crec que canviar la distribució de les taules dels bars no serà ni beneficiós ni perjudicial. En canvi opino que si hi ha poca llum afavorirà que se celebrin botellots.

equip

La Perla, 31, 08012 - Barcelona - Tel. 93 217 44 10

Edita: Associació Cultural L’Independent de Gràcia. President d’honor: Joan Cervera. President: Jordi Fortuny. Director de L’Independent: Albert Balanzà. Redactors en cap: Silvia Manzanera i Xavi Tedó. Redacció: Laura Aragó, Anaïs Barnoles, Carina Bellver, Lluís Bertrand, Anna Buj, Clara Darder, Meritxell Díaz, Núria Falcó, Èric Lluent, Patri-

cia Monge, Marta Narberhaus, Paula Solanas, Ginebra Vall. Col·la­ boracions: Àlex Bosch, Pep Boatella, Lluís Bou, Pau Garcia, Marc Gassó, Miquel Cabal Guarro, Ramón Casalé, Guillem Cifré, Artur Estrada, Àngel Garreta, Manolo González ‘Patata’, Pep Gorgori, Sebastià Jovani, Pere Martí, Carles Nerín, Víctor Nubla, Roger Rofín, Tristram, Rafael

Vallbona. Fotografia: Mar Badal, Laia Coll, David Zorraquino. Maquetació: Sergi L. Bofill. Disseny web: Maria Vilarnau. Publicitat: Carlota Freixenet (692 601 263). Imprimeix: Indugraf Offset, S.A. Dipòsit legal: B-32.478-00 Distribució controlada per PGD

3


l’independent

opinió

4 de juliol de 2014

Josep Maria i Francesc Cuevas

opinió

Josep Callejón

El barber de Vallcarca (i 2) El senyor Cuevas, el nom complet del qual era José Vicente Cuevas Tafaner (1904-1978), l’únic barber del barri durant anys, és un altre personatge estimat i recordat pel nostre barri que tindrà un capítol al llibre que està realitzant el Centre d’Estudis Coll-Vallcarca, Gent del nostre barri vista per la gent del nostre barri. Amb amb l’objectiu que els mateixos protagonistes, narradors o testimonis del fet o de la història siguin els que ho escriguin, aquest text ha estat realitzat pels fills del senyor Cuevas, en Josep Maria i en Paco, als quals aprofitem des del Centre d’Estudis per manifestar-los el nostre agraïment i respecte. Aquí va la segona part de l’article que van publicar la setmana passada i que va acabar amb la llista de veïns i personalitats que van passar per la barberia: El senyor Miquel Consegal, campió d’Espanya d’atletisme, modalitat de salt de perxa: els capellans del Santuari del Coll, que baixaven a fer-se tallar el cabell i, a més, amb molta cura, el senyor Cuevas els hi mantenia ben afaitada la coroneta que, com a reminiscència de la tonsura eclesiàstica, en aquells temps lluïen els sacerdots. Molts altres podrien ser també esmentats i sap greu no poderho fer, però sí que val la pena fer referència a alguns dels clients que eren coneguts més que pel propi nom, pel seu motiu, i així es pot recordar a qui s’anome-

Va ser un artífex destacat de la fundació del primer casal d’avis de la Pàrroquia del Coll La tasca professional i solidària va convertir al barber de Vallcarca en un veí respectat i molt estimat nava “el cacahuero”, o “el carbonero”, o bé “el de la manguera” i també “el cabrero”, tots ells, com es veu, malnoms derivats de la seva activitat professional. En general la clientela sortia contenta del servei rebut, en especial aquells que es feien administrar un bon massatge de Floït després de l’afaitat. Una activitat que practicava el senyor Cuevas amb molta satisfacció i esperit de servei era la d’anar a fer la feina a domicili. Determinades persones, les circumstàncies personals o professionals de les quals no els hi permetien el desplaçament a la barberia, demana-

ven el servei a domicili. I així, el barber, proveït d’estisores, pinta, maquineta, navalla, brotxa i sabó, anava, entre d’altres, al despatx del senyor Bruguera, al castell del Parc Güell del senyor Blay o últimament a la Parròquia de la Mare de Déu del Coll a arreglar -com es deia aleshores- als capellans, que sortosament ara ja no estaven obligats a conservar la coroneta. Sens dubte, a partir d’aquesta relació última, el senyor Cuevas va ser un artífex destacat de la fundació del primer Casal d’avis que va funcionar a la Parròquia, en el que va participar amb importants col·laboracions personals i econòmiques i que, en aquella època, va ser un gran avenç pel benestar i l’entreteniment de la gent gran del barri. Tota aquesta tasca professional feta amb forta dedicació i atenció acurada al client, i la solidària que va mantenir els últims anys de la seva vida, van fer que el Barber de Vallcarca fos una persona respectada al barri de Vallcarca-Coll i, encara avui, recordada amb estimació.

la setmana

Pep Gorgori

Nous públics M’agrada acompanyar a concerts de Música Clàssica gent que no ha anat mai a escoltar-ne cap en directe. M’agrada ajudarlos a trencar les barreres -fonamentalment psicològiques- que els separen d’aquest espectacle únic: “no sé què posar-me, no sé quan aplaudir, no sé quin concert escollir”. M’agrada perquè sempre, sempre, surten amb aquella cara de sorpresa i satisfacció... Tinc la sort de recordar perfectament el dia en què jo mateix vaig experimentar la sensació d’escoltar per primer cop una orquestra en directe. Com que a la meva família no hi havia gaire tradició musical, llavors jo ja tenia una edat. Per això, al contrari que la majoria d’amics melòmans, sé perfectament què et passa pel cap quan sents per primer cop la música en directe. Recordar aquell moment em La música clàssica, els dic, fa pensar en l’inici de Cien años de soledad: “Muchos no es va fer ni per avorrir años después, frente al pelotón de fusilamiento, el coroni per torturar, sinó per nel Aureliano Buendía había explicar el món amb sons de recordar aquella tarde remota en que su padre lo llevó a conocer el hielo”. Tinc El públic el tenim ja creat, la sensació que, si mai em trobés davant un escamot només cal saber on és i d’afusellament, jo recordafacilitar-li el camí cap als ria la tarda en què la meva mare em va dur a conéixer la auditoris i festivals música en directe. Des de llavors, miro d’aconseguir que més i més gent s’animi a provar. La música clàssica, els dic, no es va fer ni per avorrir ni per torturar, sinó per explicar el món amb sons i, al mateix temps, distreure. Pot ser que t’agradi més Johann Sebastian Bach i menys Ludwig Van Beethoven, que t’atregui més la música de cambra que la simfònica... Però és impossible que no t’agradi absolutament res de la Música que s’ha creat els darrers quatre-cents anys. Ara que el públic escasseja i envelleix, els gestors culturals parlem de “creació de nous públics” en referència al procés que ens ha de permetre fer que més gent vingui, per exemple, a les sales de concerts. Els anglosaxons en diuen “audience development”, un terme que em sembla molt més exacte ja que no ens cal crear públic nou: el tenim ja creat, només cal saber on és i facilitar-li el camí cap als auditoris. No us sabria dir quant de públic he trobat per a la música clàssica en tots aquests anys, però de ben segur que m’agradaria que fos encara més. A l’estiu hi ha tot de concerts que acostument a ser o bé de franc o no gaire cars, i fins i tot en llocs inusuals i ben bonics, màgics. També hi ha festivals interessants. Potser alguns graciencs o gracienques us animareu a conéixer el gel?

tuits

Dóna la cara per l’independent

Selecció quinzenal de l’independent [@indepe_gracia] dels millors tuits dels tuitaires locals o de tuitaires que parlen de Gràcia

Subscriu-te!

Desitjo rebre L’Independent setmanalment a casa (44 números l’any) per 50 o 100 euros en concepte de tramesa i suport a la publicació Dades Personals Nom i cognoms ............................................................................................................. Adreça .................................................................................................. C.P. .................. Localitat ................................................................. Telèfon ......................................... Dades bancàries (per a la domiciliació) Titular del compte ......................................................................................................... IBAN

Entitat

Oficina

Dígit control

Núm. compte

Trameteu aquesta butlleta per correu, personalment, per telèfon o per correu electrònic a: c/ La Perla, 31. baixos. 08012 BCN. Tel.: 93 217 44 10. Correu e.: independent@debarris.com

[el tuit de la setmana]

Ramoncin @RamonVdG Els veïns i veïnes de la #VilaDeGràcia volem que #elBancEsQueda i que els Hostels #senvagin. Gràcia pels que hi viuen, no pels guiris! Alba Metge @AlbaMetge Passar per davant de l’@orfeogracienc i sentir la necessitat d’aturar-t perquè de dins en surt el cant de la senyera #cosesquepassen a la #ViladeGràcia Mar Gil Ventura @cosesdeCalaMar Que vingui una alumna a matricular-se i que et porti un entrepà de pernil de muerte! #estàpassant #melesticmenjant... Gràcies familia Camps! Evarist Monjo @ebarist Gràcies trabucaires de la #viladegracia per despertar-nos sense ensurts. Sou tot amabilitat. NO. #fatal

L’lndependent no es fa responsable ni té per què compartir les opinions expressades a la secció d’opinió d’aquest setmanari 4


l’independent

4 de juliol de 2014

política CiU topa frontalment amb PSC i ICV pels plans de motos i d’usos i mima Esquerra L’equip de govern no revisarà el pla d’aparcaments i nega valor a la suspensió de llicències votada Albert Balanzà

CiU va apujar el to de gairebé tots i cadascun dels seus consellers i també de la regidora, Maite Fandos, contra PSC i ICV-EUiA dimecres en el ple del districte, en la majoria de punts a debat però sobretot en el desplegament dels polèmics plans de motos i d’usos. La petició de retirada del pla de motos i la derrota de l’equip de govern a una proposició sobre la suspensió de llicències immediata del pla d’usos, també assumida per ERC, van encendre els ànims també preelectorals.

Brega entre Fandos i Ribas per l’Esperança Les mesures de seguretat corregides i augmentades que dimecres es van fer notar al Districte, amb profusió d’agents de paisà dins i fora de la sala d’actes, anaven dirigides a evitar una nova intervenció dels simpatitzants del Banc Expropiat -que feia poques hores que havien vist per a sentència el judici contra l’espai. Però la tensió va anar per l’intent de la Guàrdia Urbana de deixar passar els treballadors i veïns amb l’Hospital de l’Esperança. La regidora, Maite Fandos (CiU), i la presidenta, Isabel Ribas (ICV-EUiA), es van llançar retrets en públic i en privat.

Albert Balanzà Es van dir de tot, com habitualment passa i una mica més. Perquè si sovint és l’oposició qui crida més, aquesta vegada va ser l’equip de govern. Fandos va acusar el PSC i ICV-EUiA de tenir “caradura” i va assegurar que “allucinava” amb els retrets tradicionals pel desplegament del mapa educatiu. També els consellers Jordi Tendero i Berta Clemente es van apuntar a la carregada, mentre els ariets socialistes i ecosocialistes qualificaven de mentidera Fandos i ella mimava Esquerra. La previsible primera gran topada, però, va venir pel pla de motos, que s’havia discutit com

Aparcament habilitat per les motos en un dels carrers del nucli històric de la Vila

a mesura de govern en el passat ple, però que ha estat en l’aplicació d’aquests dies quan l’oposició s’hi ha llençat al coll. “Vostès han prioritzat la moto al vianant”, va dir el portaveu d’ICV-EUiA, Roger Amigó, mentre en demanava la retirada del pla. “Un pla no és pintar on ara s’aparca irregularment”, va afegir el portaveu del PSC, Carles Maggi. El conseller d’urbanisme, Jordi Tendero, va xiular (“se sap des del febrer”, va dir) i els tècnics van defensar

internament de nou que en els carrers de plataforma única no es pren espai al vianant perquè “tot és prioritari per al vianant”. ICV-EUiA aporta, en aquest sentit, un atestat de la Urbana on un atropellat al carrer Venus va ser acusat de no passar pel pas de vianants senyalitzat. Gairebé en paral·lel, i malgrat que s’havia acceptat una petició de la plataforma Gràcia cap a on vas que el Districte es comprometi per escrit que no aprovarà ni inici-

alment el pla d’usos mentre no es faci el procés participatiu, la cosa es va encendre de nou quan PSC, ERC i ICV-EUiA van guanyar una proposició que incloïa suspendre també les llicències d’activitats no regulades en l’anterior pla d’usos com els hostels. La portaveu de CiU, Berta Clemente, l’endemà, va recordar que a Barcelona ja es va votar només el procés participatiu i que “una proposició té la validesa que té, però és el govern qui executa”.

breus del ple El PP s’uneix a la declaració per tancar la Llibreria Europa El ple, al final d’una sessió de tres hores, va aprovar per unanimitat una declaració institucional de suport al manifest d’Unitat contra el Feixisme i el Racisme que demana explicitament el tancament de la Llibreria Europa. El manifest, llegit per la consellera Alba Metge en nom dels tres partits que l’impulsaven i que formen part de la nova plataforma d’entitats, PSC, ERC i ICV-EUiA (també a la plataforma hi ha la CUP), va comptar amb el suport previst de CiU i també amb el del PP.

CiU promet una calendarització del pla d’equipaments “Vostè sempre diu coses amb sentit comú”, va dir Maite Fandos a la consellera d’ERC, Alba Metge. “No som al govern. Els devem caure simpàtics”, va replicar la republicana. Aquesta va ser la prèvia d’una petició dels republicans acceptada per l’equip de govern nacionalista. CiU es compromet a calendaritzar el pla d’equipaments i presentar-lo aquest octubre.

Protesta anònima amb una carta enganxada a la sala d’actes Una carta anònima queixant-se de problemes de sorolls però sobretot de la llarga durada dels plens va rebre els assistents dimecres al ple. Signava: una veïna de Gràcia.

Albert Balanzà

reportatge

Cedida

El debat de primàries d’ERC a Gràcia exhibeix dos estils però una idea

Amorós-Bosch: més sí-sí que sí-no El debat de les eleccions primàries d’ERC per triar l’alcaldable per Barcelona entre Oriol Amorós i Alfred Bosch va tenir majoritàriament elegància, però Amorós va exhibir el seu coneixement de la ciutat i Bosch va seduir amb el verb pausat que li garanteix partidaris.

Amorós i Bosch estan d’acord que ERC, sense Gràcia, no guanya Barcelona, i per això es van emplear a fons a elogiar la Vila. Però el centenar d’assistents que dimarts van anar a l’Orfeò a escoltar-los no volien això sinó escoltar sobretot quina pot ser la Barcelona del futur en mans republicans. No en va la capital va votar així en les últimes eleccions europees. Tant si guanya Amorós

com Bosch, en referència al burca i el niqab, ningú anirà amb la cara tapada, i que s’estendran les superilles de vianants. Bé, els assistents tampoc volien saber quina seria la futura BCN d’Esquerra, sinó que volien descobrir quina és la diferència entre Amorós i Bosch. “No sé a qui votar”, deia un noi a l’entrada. Amorós fa un discurs més social, Bosch, d’identitat. Estils de lideratge.

Oriol Amorós (esquerra) i Alfred Bosch (dreta) amb el director de l’Independent

Algun zasca hi va haver, perquè han polemitzat, sobretot pel debat en públic. “Ho hem de fer en els mitjans”, va dir Amorós. “No

em doblegaré a les pressions del grup Godó”, va contestar Bosch. Hauran fet 13 debats, però cap a les televisions.

5


l’independent

4 de juliol de 2014

societat “Vallcarca és l’oportunitat de crear barri que en un teixit consolidat no es podria” “Cal planificar on no s’ha fet mai”, diuen Balarí i Balanzó, vinculats a la Unió Internacional d’Arquitectes Lluís Bertrand

La Unió Internacional d’Arquitectes, Arquitectes sense Fronteres i arquitectes vinculats a Vallcarca han estat designats pels veïns amb l’aval de l’Ajuntament com a paraigües del procés participatiu que es definirà a través de tallers oberts i que té l’objectiu d’assolir una proposta social i urbanística de consens per al barri. En aquesta entrevista, els arquitectes Jordi Balari i Rafael Balanzó asseguren que el punt de partida és bo però adverteixen que el procés ja no es pot aturar, tenint en compte els eventuals vaivens electorals. Albert Balanzà Com us arriba la proposta de liderar el procés de participació i què hi aportareu? J.B.: Ens arriba d’una forma molt espontània i serà una activitat del programa de treball que hi ha dins de la UIA sobre reivindicacions de barris que han estat objecte de planejaments agressius. La idea és arribar a acords al màxim nivell possible. R.B.: A Tres Turons ja es va comptar amb assessorament extern. Hi ha comissió de seguiment, taula de convivència, marcador a zero. Com ho valoreu? J.B.: Som optimistes entre cometes. Hi ha una oportunitat. La tasca que podem fer perquè els

Ara no sabem què és Vallcarca. No és la de Cirlot ni la dels blocs. Cap a on anem? R.B.: Ara hi ha un procés innovador i serà difícil i hi haurem de posar tots molta energia, però hi ha una idea base sobre un espai que és una vall envoltada de diferents turons. La xarxa social pot generar un concepte propi de barri.

Els arquitectes Jordi Balari i Rafael Balanzó a la plaça Farigola després de l’entrevista

veïns arribin a acords majoritaris és important. R.B.: El 2004, quan es va ocupar la plaça Farigola, hi va haver un clima semblant d’acostament entre veïns, que es va perdre quan es va enderrocar aquell espai comú. S’ha estovat la relació entre moviments socials i AAVV? R.B.: Els objectius són els mateixos, però la visió de les associacions encara és més classista i deixa que les decisions les prengui l’administració. Quan arribeu aquí i mireu, la primera sensació quina és? J.B.: La sensació era de disbauxa i

d’agressió brutal, però també preocupava la desunió inicial dels veïns. Però s’han assolit coses. La vostra feina necessita calendari o no vol pressa? J.B.: Ja anem a les reunions i ara es tracta de fer un assessorament tècnic per part d’Arquitectes sense Fronteres i un assessorament de negociació perquè els veïns assoleixin acords. R.B.: Hi ha una prèvia: Vallcarca no ha viscut en el procés urbanístic cap planejament d’equipaments, ni d’espai públic ni de sostenibilitat. Cal planificar, amb la cogestió i la cocreació com a idees de resiliència. Amb coresponsabilitat.

L’AVC Lesseps recull firmes per l’ús cívic de l’antiga comissaria L’associació de veïns i comerciants celebra dissabte un dinar de germanor s. m. L’AVC Lesseps ha engegat fa dues setmanes una campanya de recollida de signatures per recolzar la demanda que ja va fer ara fa un any i que reclamava al Districte la cessió de l’edifici que ocupava la Policia Nacional, a Torrent de l’Olla, per ús cívic. Precisament Districte i Patronat de l’Habitatge 6

Aquí hi ha dues Vallcarca a construir: la pública i la privada. Quina possibilitat d’èxit hi ha en aquesta última? J.B.: Jo en els privats hi veig poques possibilitats. Ara, que es pot aprofitar la conjuntura per matisar elements i hauria de ser possible assolir millores.

van engegar a principis de juny, tal i com va recollir l’Independent, la cessió de la comissaria del CNP a entitats. Habitatge, propietari de l’immoble on en els últims anys hi havia la comissaria del Cos nacional de Policia (CNP), va aturar la subhasta que va engegar el passat febrer i negocia la cessió de l’espai al Districte perquè hi ubiqui entitats. Així, l’AVC Lesseps argumen-

ta que aquest espai podria salvar la manca de centre cívic que hi ha en aquesta zona de Gràcia i per això recull signatures entre els veïns a diversos comerços del barri i a la seu de l’entitat. Aprofitant la celebració aquest diumenge del tradicional dinar de germanor, l’entitat preveu recollir més signatures en una campanya que s’allargarà fins a finals de mes.

Què és pot fer per calmar pors que veuen una Vila Olímpica inhòspita o un barri residencial a tocar del Park Güell? J.B.: Hi ha qui té por perquè el canvi fan por, però Vallcarca té espai verd interessant, per exemple. Hi ha gent que ha marxat del barri. Tornaran? R.B.: La gent que ha marxat no tornarà. És un territori abandonat i despoblat, però hi ha gent que el valora perquè veu oportunitat de crear coses que en un teixit consolidat no podrien. Què li demaneu a l’administració en aquesta negociació sota el paraigües de la UIA? J.B.: Que sigui administració. Que el procés no depenguin de canvis de govern. Cal un calendari.

crònica blava Estrena. Després de Reus, tocava repetir actuació al Camp d’en Grassot. I així ho van fer amb els castells de vuit i mig, el dos de vuit folrat, el cinc de vuit i el quatre de vuit amb l’agulla, però en aquest ocasió tampoc van poder amb el tres de nou amb folre. La sorpresa va arribar en la ronda de pilars de mèrit, on els blaus esperonats per la gran solvència del pilar de sis, van provar per primer cop en la seva història el pilar de set amb folre. Un monstre de castell que després d’una defensa extraordinària i titànica van aconseguir descarregar fent esclatar d’alegria tota la colla.

breus Detingut per cremar sis contenidors en una nit al carrer Gran Els Mossos d’Esquadra han detingut aquest dimecres una persona per cremar intencionadament un total de sis contendidors i una pila d’escombraries al carrer Gran de Gràcia. Els fets es van iniciar cap a la mitjanit de dimarts a dimecres amb un primer incendi a la cantonada amb Betlem, el següent foc es va registrar a Carolines i l’últim davanat del metro de Fontana. El succés va mobilitzar dues unitats de Bombers, Guàrdia Urbana i Mossos.

Crítiques al tancament de nit de la pista de bàsquet de Vallcarca Una portaveu de l’entitat Streetbasket ha demanat que el Districte reconsideri el tancament nocturn de la pista de bàsquet de Vallcarca, que des de fa dues setmanes ha regulat l’accés amb una inoperativitat de 23.00 hores a 7.00 hores. “Hi ha gent amb la pell molt fina”, ha apuntat en l’audiència pública de dimecres.

Comencen les obres del nou equipament a la plaça de la Sedeta Les obres de construcció del nou equipament de la Sedeta ja s’han posat en marxa, un cop finalitzada la urbanització de la plaça. El nou edifici acollirà un centre d’orientació i atenció de famílies amb fills adolescents, un espai per les entitats i busc d’assaigs. Les obres finalitzaran el març de 2015.

Aleix Vila Fuertes Montserrat Torres


l’independent

societat

4 de juliol de 2014

Un 86% dels visitants del Park Güell han pagat entrada El Districte calcula una afluència d’un 65% a l’espera dels mesos d’estiu

La piscina de la Creueta tanca 6 dies pel mal estat Els usuaris han patit talls i cremades per esquerdes Arxiu

Xavi Tedó

El nou accés regulat a la zona monumental del Park Güell, que es va estrenat el passat 25 d’octubre després d’un llarg procés de debat, ja té les primeres dades d’afluència i comportament dels diferents tipus de visitants; i en aquest últim aspecte, no hi ha gran novetat: els visitants majoritàriament estrangers són gairebé nou de cada deu i paguen la seva entrada, i sobretot de manera individual. L’afluència en aquests primers set mesos ha girat al voltant del 65% i ara el Districte està a l’espera de les dades d’estiu.

Fragment del vídeo de BTV amb la piscina del parc de la Creueta del Coll buida

Albert Balanzà Un total de 970.114 persones, un 65,4% del total de l’aforament quantificat en 1.483.000 persones i que permet que entrin 800 persones per hora, són les que han visitat la zona monumental entre gener i maig, segons les dades de B:SM fetes públiques pel Districte en la part informativa del ple celebrat aquest dimecres. A això s’hi ha de sumar també 333.843 persones que van visitar la zona restringida del parc entre el 25 d’octubre i el 31 de desembre. Fonts municipals quantifiquen l’afluència en aquest període en un 68%. Només oferint com a desagregades les dades de gener a maig, la regidora de Gràcia, Maite Fandos, ha explicat que el quasi milió de visitants es distribueix en un 65% que compren entrada general i un 20,9% que la compren en grup (turoperadors), fet que suma un gruix del 86% de visitants de pagament. En minoria, segons les mateixes dades oficials, hi ha un

Turistes a la zona monumental del Park Güell en una imatge recent

Mil euros per posar una parada d’artesania a la porta del Carmel La mostra d’art del Park Güell ha tornat en les últimes setmanes a l’activitat amb l’obertura diària de les vuit parades que es situen a l’entrada de la carretera del Carmel. I ho ha fet a uns preus (42 euros per jornada, uns mil euros mensuals) que els nous participants de la fira consideren que són

7,2% de públic que entren a la zona monumental a través del registre Gaudir + BCN o de les escoles autoritzades. El 6,9% restant hi entra a través de la tarifa reduïda

alts però recuperables per la quantitat de turistes que hi passen. Fonts de l’organització han explicat que els preus s’ajusten als de les altres fires que es fan a Barcelona, com la del Portal de l’Àngel, i que no pensen créixer de paradistes, encara que ja tenen tres persones en llista d’espera.

que es correspon bàsicament a nens i gent gran. “No hem arribat a la cobertura màxima, però cal veure què passa en els mesos de més afluència”, ha afegit Fandos.

La piscina del parc de la Creueta del Coll ha hagut de tancarse al públic i buidar-se del tot, només una setmana després d’obrir com cada estiu, després que diversos usuaris hagin patit talls i cremades per les esquerdes no revisades ni reparades abans de posar-se en marxa l’activitat. El tancament ha durat tota la setmana i estava prevista la reobertura per aquest mateix dissabte. A.B. Només una setmana ha durat l’activitat de bany al Coll, que cada estiu es concentra al parc de la Creueta i a la seva piscina. Dilluns el gestor de l’espai, Eixample SPI SL, va comunicar al Districte el buidatge de la instal·lació i la revisió obligada per la concentració de queixes i peticions d’ajut

als socorristes per part d’usuaris que sortien de l’aigua amb talls i cremades produïts per esquerdes mal tapades, tal com va explicar BTV dimarts. El mal estat de la piscina de la Creueta, que es va sotmetre a una profunda renovació l’any 2004, i que des d’aleshores acull una concorreguda activitat de bany, ha comportat un perjudici sobretot per als casals d’estiu que utilitzen la instal·lació, segons va admetre la regidora de Gràcia aquest dimecres en el consell municipal. Fonts municipals van explicar que la reparació dels desperfectes de la piscina ha d’estar solucionada aquest dissabte, quan es preveu que l’activitat de bany es pugui recuperar amb el màxim de seguretat per a les persones. Si cap altre inconvenient no ho impedeix, el llac del parc de la Creueta del Coll estarà obert fins al 13 de setembre amb horari de 10 del matí a les 20.30 hores.

7


l’independent

societat

4 de juliol de 2014

Gràcia extrema les condicions de seguretat de la Festa Major El Districte demana quatre responsables d’emergències per cada carrer Albert Balanzà

La irritació que es va desfermar entre les entitats de cultura popular ara fa un any i mig, quan el Districte va decidir reforçar les condicions de seguretat de celebracions multitudinàries com Sant Medir o els Foguerons de Sa Pobla a Gràcia, ha rebrotat amb força ara en els preparatius de la Festa Major 2014. La Fundació ha acollit amb sorpresa, i certa resignació, un pla que obliga a tenir quatre responsables d’emergències per cada comissió de festes.

Vacances en Pau porta vuit infants saharauís Gràcia amb el Sàhara organitza diversos actes s. m. Vuit infants saharauís han arribat aquesta setmana a la Vila en el marc de les Vacances en Pau, un projecte solidari al qual Gràcia se suma cada estiu. L’entitat Gràcia amb el Sàhara ha organitzat durant les properes setmanes tot un seguit d’actes per donar a conèixer la situació actual del Sàhara Occidental, com ara una exposició que la Violeta acollirà fins a finals de mes. En Kauri, la Najat, La Yusra, en Said, la Mariem, l’Abba, la Nasra i la Leila ja són a la Vila; aquest dimecres Gràcia amb el Sàhara va organitzar a la Violeta la recepció

dels infants que passaran aquí les properes quatre setmanes, amb l’actuació d’algunes colles de cultura i de l’esbart. Els infants faran el casal d’estiu a l’Esportiu Claror, gràcies a una beca solidària que la Fundació Claror aporta al cost del casal de cada nen. Com sempre, tots ells passaran una revisió mèdica completa al CAP Larrard. El proper divendres tindrà lloc a la Violeta un sopar solidari, amb passi previ del documental RASD ¿justicia sin guerra? També es presentarà l’informe de l’intergrup per la pau i la llibertat al Sàhara, amb presència de representants polítics catalans i saharuís. JM Contel

Albert Balanzà El pla s’anomena Sistema Organitzatiu d’Autoprotecció per espectacles públics i activitats de caràcter extraordinari, organitzats a la via pública amb un aforament previst entre 1.000 i 15.000 persones, el SOAP, es va presentar tan sols fa quinze dies als responsables de la Fundació Festa Major i significa bàsicament un munt de paperassa per a cada comissió de festes i un bon maldecap. En una reunió encapçalada pel tècnic de barri Josep Bares i el cap de serveis personals Josep Maria Raya, la direcció de la Fundació va explicitar la dificultat d’alguns carrers de disposar

8

Seguretat regulant un dels carrers guarnits durant la Festa Major de l’any passat

de manera permanent de quatre responsables d’emergències, almenys un dels quals ha de tenir experiència en primers auxilis, pel que pugui passar. Cada comissió de festes han hagut d’omplir un document de 17 pàgines, que ja han entregat, però això no ha impedit que alguns hagin fet alguna trampeta a l’hora de posar menys de quatre noms o repetir-ne algun. “Ens tracten com si fóssim el Madrid Arena”, apunta un dels membres de la nova direcció de la Fundació, en al·lusió al gran ventall de tipus d’actes que vol controlar el SO-

AP, tant se val que siguin convocatòries de 1.000 com de 15.000 assistents. Les noves condicions de seguretat a Festa Major ja van tenir un primer experiment en la passada edició quan el Districte i la Fundació van pactar mesures de seguretat per als guarnits i de control d’accessos als carrers que enguany es repetiran. El Districte també està pendent de la convocatòria d’una comissió de seguretat amb Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana per acabar de donar tots els detalls d’aquest àmbit de la festa.

Els Trabucaires de Gràcia a la Flama del Canigó. Els Trabucaires de Gràcia, que van formar part de l’acte organitzat a la Vila per rebre la Flama del Canigó la revetlla de Sant Joan, s’ha sumat a la campanya en suport a l’Independent amb una aportació de 50 euros.


l’independent

4 de juliol de 2014

9


l’independent

10

4 de juliol de 2014


l’independent

4 de juliol de 2014

agenda Si voleu publicar els vostres actes en aquesta agenda, envieu un correu electrònic a independent@debarris.com o bé un fax al 93 217 06 80

eXPOsiCiOns Fins al 4 de juliol Exposició de fotografies i redaccions per festa major de Camp d’en Grassot i Gràcia Nova. Fetes per alumnes de les escoles Sedeta, Claret, Sant Josep Teresianes, Patufet, Dominiques de l’Ensenyament, Maristes, Carlit i la Concepció durant el curs 2012-2013, dins del projecte A l’escola s’ensenya a valorar els Jardins Urbans. centre cívic la sedeta (sicília, 321) Fins al 6 de juliol Mequinensa! Fotografies de Jesús Moncada: Una selecció de fotografies que l’escriptor Jesús Moncada va fer del seu poble, Mequinensa -abans que desaparegués sota les aigües del pantà de Ribaroja-. Una mostra que confirma la mirada sensible de l’autor de Camí de sirga sobre la història d’un poble, d’una cultura, d’un país. Rosa Maria Moncada i Josep Fornés són els comissaris de l’exposició. Biblioteca Jaume Fuster (Pl. lesseps, 20-22) Fins al 18 de juliol No man is an island és la darrera exposició col.lectiva de la galeria untitledBCN que recull en una mateixa mostra sensibilitats diferents d’artistes i creadors diversos. untitledBcn (topazi, 14) Fins al 31 de juliol Col·lectiva d’estiu 2014. La galeria Espai [b] presenta la seva tradicional mostra col·lectiva d’estiu amb una variada sel·lecció d’obres noves d’alguns artistes de la galeria i també d’altres que exposen a l’espai per primera vegada: Abattoir, Anna Dart, Bernabé, Feli Manero, Iria Do Castelo, Laia Riera, Lali Pantone, Maria Cnadel, M.A. Hernández i Subirachs, Pablo P. Rodríguez i Susanne Wehmer. galeria espai [b] (torrent de l’olla, 158) Exposició Her / Story. Women behind the camera. El projecte documenta l’activa interacció entre l’artista espanyola Cristina Nuñez i tres facetes de la societat noruega: l’art contemporani (a través de la col·laboració amb l’artista Lotte Konow Lund), les noves generacions (grup d’estudiants de l’Oslo Foto Kunst Skole) i les dones a les presons, cadascú usant el seu enfocament i llenguatge, provocant i contaminant els altres, pivotant sobre el tema del cos i les emocions femenines. Cada part dóna veu a la seva pròpia cultura i generació, creant un intercanvi entre dues societats molt diferents en el marc del continent europeu. galeria H2o (Verdi, 152) Exposició Fills del desert, sobre el projecte de Vacances en Pau que té lloc a Gràcia els mesos d’estiu. La mostra explica l’agermanament del Districte de Gràcia amb la daira de Guelta del campament de refugiats sahrauís d’Aiún, vist a través dels infants que venen cada estiu a Gràcia. L’exposició es pot visitar en l’horari de l’equipament: de dilluns a divendres de 9 a 13 i de 16 a 23 hores, i els caps de set-

mana de 10 a 23 hores. Organitza l’entitat Gràcia amb el Sàhara. la Violeta (maspons, 6)

recomanem Cedida

aCTes Divendres 4 de juliol Teatre Grec’14: Piu Piu. Almeria teatre (sant lluís, 64), a les 17 h Concert: Coral Vent del Nord, dels Lluïsos de Gràcia. Alberg montserrat (Passeig mare de Déu del col, 41-51), a les 20 h Concert: La Juana. continental Bar (Providència, 30), a les 21.30 h Concert: López Borneo. el col·leccionista (torrent de les Flors, 46), a les 21.30 h Espectacle La Colometa. A càrrec del Cos de Dansa de l’Esbart Dansaire de l’Orfeó Gracienc per commemorar el 110è aniversari de l’entitat. orfeó gracienc (santa magdalena, 12), a les 22 h Musicals. Jardins d’Àustria Del Park güell (olot, 7), a les 22 h Concert: Los Suplentes. Jazzpetit (encarnació, 143), a les 22 h Dissabte 5 de juliol Xerrada: La segona simfonia de Mahler. Amb introducció, comentaris i audicions de fragments. A càrrec d’ Edmon Colomer, músic i director d’orquestra. Bibl. Jaume Fuster (pl. lesseps 20-22) a les 12 h Teatre Grec’14: Piu Piu. Almeria teatre (sant lluís, 64), a les 17 h Esdeveniment de la sèrie: El club de los cobardes. la Fontana (gran de gràcia 190-192), a les 18.15 h Concert: Chri. Jazzpetit (encarnació, 143), a les 20 h Concert: Saravá & the Elephants. continental Bar (Providència, 30), a les 21.30 h Concert: Vier Nágueba. el col·leccionista (torrent de les Flors, 46), a les 21.30 h Concert: Torijano Trio. Jazzpetit (encarnació 143),a les 22:00 h Diumenge 6 de juliol Fideuà per la Festa Major. Ateneu Roig (ciudad Real, 25), a les 14.30 h Concert: Biotac. continental Bar (Providència, 30), a les 19 h

Astupendo!! Mini-festival de pop independent al Cara B. La propera setmana se celebrarà un mini-festival de pop independent al bar Cara B. Sota el nom d’Astupendu!!, actuaran les bandes The Missing Leech, Sagrada Família, Sr. Saravia!, Mad’Zelle, La Part que Flota i Pep-A. Una oportunitat única per descobrir noves bandes que comencen a moure’s per l’escena indi de la ciutat. Una minimarató de pop original al cor de la Vila de Gràcia. Dimarts 8 de juliol al Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 20.30 h Dilluns 7 de juliol Taller per a la gent gran d’informàtica. centre cívic la sedeta (sicília, 321), a les 10 h Projecció del documental Ciutat morta, dins del cicle de cinema a la freca sobre mobilitzacions civils que organitza el Consell de Joventut de Barcelona. la Fontana (gran de gràcia, 190), a les 21 h Taller intensiu de Hip Hop. De 12 a 16 anys. espai Jove la Fontana (gran de gràcia, 190-192), de 10 a 15 h i de 17 a 22 h Taller: Dona i Esport centre cívic la sedeta (sicília, 321), de 10.30 a les 11.30 h Dimarts 8 de juliol Taller Viatjar a l’estiu a través d’apps, a l’espai multimèdia. Cal inscripció prèvia. c. cívic el coll - la Bruguera (Aldea, 15), a les 19 h Passi del documental El barri s’ha de defensar, crònica de la lluita que el veïnat de la Barceloneta ha protagonitzat des del 2005, amb la imposició de l’anomenat Pla dels Ascensors fins a les mobilitzacions contra la Reforma del Port Vell. la Violeta (maspons, 6), a les 19.30 Dimecres 9 de juliol Festival Grec14: Victòria d’Enric V, de Pau Carrió i La Kompanyia Lliure. teatre lliure (montseny, 47), a les 21 h

Festival: Festival de Varietés. centre cívic la sedeta (c/sicília,321), a les 18 h

Recepció dels infants sahrauís, actuació d’algunes colles de cultura, de l’esbart, i dels mateixos infants saharauís. Berenar solidari. Organitza Gràcia amb el Sahara. la Violeta (maspons, 6), a les 18 h

Concert d’estiu de la Coral La Fuga amb músiques del renaixement, barroc, romànic i músiques del món. Parròquia de sant Fèlix de l’Àfrica (sardenya, 29), a les 19 h

Xerrada amb Rosa Muñoz. L’autora explicarà les experiències d’un viatge que començà a Delhi i la va portar per la riba del Ganges, el Rajasthan, Goa, Kerala, Pondicherry i Anantapur.

Biblioteca Jaume Fuster (Plaça de lesseps, 2022), a les 19 h Taller: Dona i Esport. centre cívic la sedeta (sicília, 321), de 11.30 a 12.30 h Concert: Jam sessió de jazz, blues, soul i rock. Jazzpetit (encarnació, 143), a les 21.30 h Concert: Byron Bay. el col·leccionista (torrent de les Flors, 46), a les 21.30 h Concert: Me and The Bees. Heliogàbal (Ramon cajal, 80), a les 22 h Dijous 10 de juliol Tallers de descoberta. Marxem de vacances. Carreguem el cotxe amb l’equipatge per marxar de vacances. A partir de 4 anys. A càrrec d’Olga Barrio. Biblioteca m. Antonieta cot (Pg. Vall d’Hebron, 65-67), a les 18 h Xerrada: Descobrim els Pallars Sobirà. espai Fontana (gran de gràcia 190-192), a les 19 h Concert: Becket Group. Jazzpetit (encarnació 143), a les 21 h Concert: Rumbasinrumbo continental Bar (Providència 30), a les 21.30 h Concert: Balboa vs. Creed. el col·leccionista (torrent de les Flors, 46), a les 21.30 h Concert: Me and the Bees. Heliogàbal (Ramon i cajal, 80), a les 22 h Divendres 11 de juliol Concert: B. Blues Society Paula Tebbens. continental Bar (Providència, 30), a les 21.30 h Concert: Mon Casino Casamor. Jazzpetit (encarnació, 143), a les 22 h 11


l’independent

4 de juliol de 2014

cultura Joves guionistes formats a Rodar y Rodar fan una sèrie ‘made in Gràcia’ per Internet

breus L’Orfeó celebra 110 anys amb una nova visió de la dansa catalana

L’Espa Jove acollirà aquest dissabte la festa de presentació de la sitcom ‘El club de los cobardes’ Cedida

Una sèrie de format i temàtica universals cuinada a la Vila per un públic sense fronteres. Així és el projecte d’un grup de joves guionistes que van coincidir en la productora Rodar y Rodar i després de gairebé dos anys de feina faran un primer acte de presentació a la Fontana aquest dissabte. Així, l’esdeveniment serà una oportunitat per veure les primeres imatges de la sitcom ‘El club de los cobardes’.

El projecte d’Art Just de Casa Vicens inicia cicle musical al Maresme

silvia manzanera Un grup de joves guionistes liderat per Juan José Álvarez amb Gener Bermejo, Irene Ballestar, Anton Lage, Laura Otón i Daniel Gómez -que també fan d’actors, càmeres, productors, dissenyadors o scripts- ha creat amb més ganes que recursos una sèrie de televisió que s’emetrà per Internet i on Gràcia ha tingut un paper destacat. Rodada en moltes localitzacions del districte, com ara diversos bars del centre històric o l’Espai Jove la Fontana, El club de los cobardes és un híbrid entre la comèdia de situació i la sèrie web. Deu capítols de 30 minuts que expliquen la història de tres joves i

Imatge d’un dels rodatges de la sèrie web ‘El club de los cobardes’

la seva relació ‘especial’ amb les dones. “Cadascun d’ells té el seu particular trauma amb les dones, i tots semblen una cosa però en el fons són una altra; són persones de carn i ossos, te’ls podries trobar al teu barri”, explica Juan José Álvarez. Format a Xile, el jove director afegeix que la sèrie també tracta de reflectir el xoc cultural que té lloc a la ciutat. En aquests moments estan acabant de muntar el primer capítol i segueixen les gravacions de la resta.

Un esdeveniment que també serveix per trobar recursos Des de fa uns mesos, sobre tot quan la productora Gràcia Factory s’hi va sumar, el projecte El club de los cobardes ha agafat un nou impuls. Els seus creadors pensen que ja és hora de presentar-lo al públic en un esdeveniment que també busca finançament. Així, aquest dissabte l’Espai Jove

la Fontana -que també serà un dels escenaris de la sèrie- acollirà una festa organitzada en dos blocs: de les sis de la tarda a les vuit hi hauran concursos de ball (amb la col·laboració de Lindyhop) i un antikaraoke; i a la nit tindran lloc diferents concerts de temàtica tan diversa com el punk o la salsa.

El projecte Art Just, que va fer la cloenda de les activitats a la Casa Vicens la passada primavera, segueix amb la idea de difondre música i modernisme. Ana Sanahuja i Roqui Albero, principal impulsor de les Jam de joves que es feien a l’Atelier, ha estrenat a Alella el cicle musical i gastròmic Saborasons amb l’actuació de Chano Domínguez i Marina Albero. Diumenge 20 de juliol hi haurà música i taller de cuina infantil i divendres 25, El banquet de les paraules, amb Roqui Albero i Ana Sanahuja.

J.F.

reportatge

La campanya “Pay per laugh” del Teatreneu guanya vuit “lleons” de Canes

Cedida

Pagar per riure La campanya de publicitat Pay per laugh (pagar per riure), que promociona un espectacle del Treatreneu, ha obtingut vuit “lleons” en el festival de Canes, que és el festival de publicitat més important del món. La campanya és obra de l’agència de publicitat The Cyranos - McCann Worldgroup, que col·labora amb el Teatreneu i té la seu a la Diagonal, davant mateix de Pompeia. 12

El Cos de Dansa de l’Esbart Dansaire de l’Orfeó Gracienc estrena aquest divendres a les 22 h a l’auditori de l’entitat una nova visió de la dansa catalana amb La colometa. Commemoren així el seu 110è aniversari i fan un homenatge a la novel·la La plaça del Diamant. L’espectacle ofereix una visió narrada en primera persona sobre la vida de la Colometa, protagonista de la història escrita per Mercè Rodoreda, on la dansa en aquest cas actua com a expressió d’una memòria històrica i ens transporta a la Barcelona de final dels anys 20 fins als anys 50. Dirigeix Jonatan Arias i la música és a càrrec de Ramon Muntaner.

Pay per laugh ha guanyat un lleó d’or, un de plata i sis de bronze en diferents categories, i s’ha convertit així en la campanya més premiada de totes les presentades per les agències espanyoles a aquesta edició del festival. També és l’única campanya catalana guardonada enguany als Cannes Lions. Els premis es van anunciar a finals del mes de juny, però fins ara els mitjans de comunicació catalans no se n’han fet ressò. “L’Independent” ha parlat aquesta setmana amb el director del teatre gracienc, Josep Salvatella, que encara no

se’n sap avenir, i ens ha explicat que Pay per laugh es tornarà a programar a partir d’aquest mateix mes de juliol o del setembre. L’obra es va estrenar l’abril passat a la sala Aquitània, de l’Eixample, i va tenir molt d’èxit. L’Aquitània és una de les sales gestionades pel Teatreneu des de la seu del carrer Terol. Es tracta d’un espectacle d’humor força original, en què els espectadors no paguen a l’entrada, sinó a la sortida, d’acord amb les vegades que han rigut o somrigut. Així, com més riuen més paguen. El teatre ho mesura amb un sis-

Membres de l’agència recollint el premi

tema de reconeixement facial, a través de la càmera de vídeo d’un dispositiu mòbil, una tauleta, situada davant de cada espectador. D’aquesta manera, la recaptació del teatre pot arribar a ser un 35% superior a l’habitual.

Tot plegat es tracta d’un experiment conjunt entre el Teatreneu, la Universitat Autònoma de Barcelona i The Rady School of Management de San Diego, de la Universitat de Califòrnia, per trobar mesures objectives de l’èxit dels espectacles còmics. Els cervells del projecte són el professor Uri Gneezy, de la universitat californiana, i Pedro Rey, de la UAB. L’agència The Cyranos - McCann Worldgroup s’hi va sumar per l’interès del projecte en l’aplicació de les noves tecnologies al teatre. Leandro Raposo es va ocupar de la direcció general de la creativitat i Marc Oller va dirigir l’espot de vídeo. Fins ara, el resultat de la collaboració amb el Teatreneu no ha pogut ser més brillant.


l’independent

cultura

4 de juliol de 2014

per Paula Solanas

entrevista

‘Castellers Stone’, de la novaiorquesa Caroline Voagen Nelson, a Jiwar

Els CVG, sota la lent de l’objectiu Paula Solanas

L’artista Caroline Voagen Nelson durant la presentació de dimarts a la residència d’artistes del carrer Astúries, Jiwar

A l’ombra acollidora del jardí de la residència d’artistes Jiwar, al carrer Astúries, la fotògrafa novaiorquesa Caroline Voagen Nelson va presentar el passat dimarts la seva obra “Castellers Stone” (Castellers Pedra). Un collage fotogràfic imprès i enganxat sobre un tros de paret de pedra acompanyat d’un vídeo en “stop-motion” que recull les seves impressions sobre els castellers de la Vila de Gràcia. A través d’una tècnica molt innovadora, l’artista ha volgut captar l’essència del “cicle perpetu de construcció, destrucció i reconstrucció” que li transmet aquesta tradició catalana. Per a Nelson, els castellers no són gaire diferents de l’arquitectura. “Havia fet projectes amb estructures i edificis, així que

quan vaig arribar a Catalunya i vaig veure que les persones també es convertien en murs i suports vaig quedar meravellada”, explica l’autora. Durant tres assajos i una actuació, la Caroline va seguir amb la seva càmera els passos dels castellers de la Vila. L’esforç,

“Quan vaig veure que les persones es convertien en murs i suports vaig quedar meravellada”, diu l’artista el coratge i el sentiment de comunitat són alguns dels trets que més li van cridar l’atenció, tot i que admet que en un principi estava preocupada per “quedar-se només en la postal i no poder aprofundir”. En un dels seus últims projectes, durant les protestes estudiantils a Santiago de Chile, l’artista va aprofitar la imatge de les cadires que els estudiants posaven a les tanques de les escoles per a crear

un collage fotogràfic que simulava una muntanya russa. “Volia expressar el sentiment de col·lectivitat de les protestes i els alts i baixos del moviment”. A banda de la seva faceta artística, Nelson també ha treballat com a fotoperiodista per a grans publicacions com ara el New York Times o el Time Out New York. Durant tot el mes de juny, la Caroline s’ha instal·lat a Jiwar, un espai de creació que des l’any 2011 acull artistes i pensadors d’arreu del món per tal que desenvolupin la seva obra. Aquest projecte, com recorda una de les seves fundadores, Mireia Estrada, també pretén crear sinergies entre creadors internacionals i el teixit social de la Vila de Gràcia. És per això que han establert col·laboracions amb organitzacions com la Fundació ARAPDIS, una entitat gracienca que treballa amb persones amb malalties mentals.

Joan Millaret

crítica de cine

La puresa ultratjada Estrena tardana de El sueño de Ellis del nord-americà James Gray, que no es va endur cap guardó a Cannes’13 però va deixar bones sensacions. El film explica l’arribada de dues germanes immigrants poloneses, Ewa (Marion Cotillard) i Magda Cibulska (Elena Solovey), a Ellis Island, Estats Units, el 1921 disposades a assaborir el somni americà fugint de la pobresa. Per evitar la repatriació només desembarcar, Ewa caurà en les mans d’un home que sembla voler ajudar-la, Bruno Weiss (Joaquin Phoenix). La seva condició d’immigrant il·legal l’obliga a sotmetre’s als favors d’aquest benefactor interessat que l’obliga a prostituir-se per guanyar els diners que ha d’enviar a la seva germana tísica, Magda, retinguda en un hospital, en quarantena. Com resulta previsible en el cinema de Gray, no remarca els aspectes socials o històrics de l’època, sinó que privilegia el retrat de personatges complexos que col·lideixen entre ells així com la mostra d’un conjunt de valors essencials posats en entredit. Predominen sensacions estranyes, com la d’aquesta dona protegida pel seu proxeneta, que a la vegada l’explota i

l’esclavitza. Els propis familiars d’Ewa que l’havien de recollir, ara la repudien. Una dona en una condició d’indefensió i vulnerabilitat extrema, que ens ensenya com la misèria i la necessitat pot corrompre i embrutar les ànimes càndides i innocents. Ewa es converteix en un clar exponent de la puresa i la bondat ultratjada, revers amarg del somni americà. Cal recalcar el paper esquizoide i trastornat de Joaquin Phoenix en el marc del cinema de Gray, amb aquest proxeneta dividit entre l’amor que sent envers la noia i el profit que en treu. És un melodrama d’una solidesa i exquisidesa cinematogràfica incomparable, encara que mancat de la pulsió trasbalsadora que encongeix els cors. Però convé subratllar que el treball de Gray és únic alhora de crear atmosferes saturades amb un posada en escena impecable en què l’atapeïda bellesa de les seves composicions es manté inalterable contagiant sempre una rara sensació de densitat i toc malaltís. Director: James Gray (2013). País: EUA. Repartiment: Marion Cotillard, Elena Solovey, Joaquim Phoenix

Cedida

Dona, emoció i diversitat a l’H2O. La mostra Her/Story. Women behind the camera és un projecte sobre el cos i les emocions femenines de Cristina Nuñez, amb l’artista noruega Lotte Konow Lund, estudiants de la Oslo Foto Kunst Skole i dones de les presons de Bredtveit (Oslo) i Brians 1, que es pot veure a H2O fins al 31 de juliol.

cartellera Cinemes Bosque multicinemes. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42. • Maléfica. 16.00, 18.05, 20.15 i 22.20. • Pancho el perro millonario. 16.00 i 18.00. • Mi otro yo. 20.10 i 22.10. • Mil maneras de morder el polvo. 16.10, 19.10 i 22.10. • El extraordinario viaje de T.S.Spivet. 16.20, 19.15 i 22.10. • Bajo la misma estrella. 16.00, 19.00 i 22.00. • El sueño de Ellis. 16.15, 19.00 i 22.00. • Un largo viaje. 16.10, 19.10 i 22.00. • Juntos y revueltos. 16.10, 19.00 i 22.00. • Campanilla, hadas y piratas. 16.10, 18.10 i 20.00. • X-Men, días del futuro pasado. 22.00.

CINEMES gIRONA. Girona, 175 • La memòria de la matèria. Dc, 20.00. • Casa Asia: The red shoes (Raúl Jorolan, 2010). Ds, 20.00. • Seré asesinado. Dg, 20.00. Dj, 19.30. • New World. Ds i dg, 22.00. • Corrupción en el poder. Dv, 17.30. Ds i dg, 16.00. • Tokarev. Dv i dm, 19.30 i 21.30. Ds i dg, 18.00 i 20.00. Dc i dj, 17.30 i 21.30. • Not that funny. Dv i dc, 17.00 i 22.00. Ds i dg, 16.00, 18.00 i 22.00. Dj, 17.00 i 19.00. • Ser o no ser (Phenomena Summernights). Dm, 21.00. • 1, 2, 3 (Phenomena Summernights). Dj, 21.00. • Donde nace el sol (Casa América Catalunya). Dc, 19.30. • El secreto del cofre Midas. Dv i dc, 17.30, 19.30 i 21.30. Ds i dg, 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00. Dm,

19.30 i 21.30. Dj, 17.30.. Verdi HD. Carrer Verdi, 32 • Sala 1: El extraordinario viaje de TS Spivet. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30. • Sala 2: El sueño de Ellis (Inmigrant). 16.30, 19.30 i 22.00. • Sala 3: Amanece en Edimburgo. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30. • Sala 4: The Kings of Summer. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30. • Sala 5: El Gran Hotel Budapest. 16.05 i 20.25. Sólo los amantes sobreviven. 18.00 i 22.20. Verdi Park. Torrijos, 49. Tancat per vacances fins al 31 de juliol

Teatres

• PARK, historias de nuestras putas vidas. Dg a les 21 h

Teatreneu. Terol, 26 Sala cafè teatre. • Esperanto-te. Ds, 20.30. • Magia S.A. junior. Dg, 17.15. • Maleïts gossos. Dg, 20.30. • Monólogos para el fin del mundo. Dc, 20.30. • Noches de prostíbulo. Ds, 23.30. • The cat, the rat and a motorcycle. Ds, 17.00. • Todo sobre mi pene. Dv, ds, dc, 22.00. • Todo es mentira... O no! Dj, 22.00. Sala Xavier Fàbregas. • Impro Horror Show. Ds, 23.30. • Impro-fighters Revolution. Dv, 23.00. • Impro-show. Dj i dl, 21.00, ds, 21.30, dg, 21.00.

sala beckett. Alegre de Dalt, 55 • Vells temps, de Harold Pinter, dirigit per Sergi Belbel. Fins al 27/07 • Seminari: El teatre com a interrupció, amb Ewald Palmetshofer. L’Obrador d’estiu. Del 09/07al 10/07 • Seminari: De l’èpica al drama, amb David Lescot. L’Obrador d’estiu. Del 11/07 al 12/07

Sala Porta 4. Església, 4-10 • Cosint silencis. Ds a les 19 h • Aspirant 425. Dg a les 19 h

teatre lliure. Montseny, 47 • Victòria d’Enric V, de William Shakespeare. Del 9/07 a l’11/07

Jove Teatre REgina. Sèneca, 22 • Quiero jugar a un juego. Els dilluns a les 21 h • Paraules encadenades. Del 4/07 al 7/07

13


l’independent

4 de juliol de 2014

esports El Gràcia Gimnàstic Club assoleix quatre podis al campionat de Catalunya

breus Martí Folch, tercer millor jugador juvenil català de Tennis Taula Lluïsos

El conjunt gracienc assoleix un or i un bronze en femenina i una plata i un bronze en masculina Gràcia Gimnàstic Club

El Gràcia Gimnàstic Club ha culminat la temporada de competicions oficials amb 4 podis al Campionat de Catalunya: A aquests èxits cal sumar-hi, en femenina, les 15 medalles de la fase final del Campionat de Catalunya, disputada una setmana abans. El Gràcia GC va obtenir dotze medalles per aparells (5 ors, 1 plata i 6 bronzes), així com tres medalles (1 or i 2 bronzes) en les individuals. La temporada passada, la primera en què es va celebrar aquesta fase final, el botí va ser de sis medalles.

El jugador de Tennis Taula Martí Folch Pàmies, de 17 anys, soci dels Lluïsos i un dels quatre nois que va iniciar al 2008 l’Escola de Tennis Taula de l’entitat, s’ha proclamat campió de Catalunya de Dobles, sotscampió per Equips i tercer millor jugador individual en el Campionat de Catalunya Juvenil celebrat a Ripollet. Uns èxits que ha aconseguit amb el CTT L’Hospitalet, club on ha estat jugant aquesta temporada després de fer-ho anteriorment amb el CTT Bombons Blasi-Olesa. Folch tornarà a jugar als Lluïsos aquest any.

Xavi tedó En Nivell 3, Cèlia Asensio va aconseguir de nou el bronze, que se suma als aconseguits en la primera i segona fase, i va assolir l’or en l’exercici de terra, i va fregar dos podis més en barra i paral·leles, on va ser quarta. Les altres medalles van ser per Elsa Garcia, or a Promogym 5, i Emma Autó, bronze a Promogym 4. Per aparells, Anna Martínez es va fer amb el bronze en paral•leles a Nivell 2-grans), Sara Martínez (plata en salt i bronze en terra a Nivell 2-petites), Carla Garriga (bronze a barra a Inigym 2), Elsa Garcia (or a paral•leles i barra i bronze a salt a Promogym 5), Emma Autó (bronze a barra a Promogym 4), Yasmin Belart (or a salt a Promogym 2), Sofia Ruiz

Els nens de Nivell 1, amb el seu entrenador Javi Flores, celebren el segon lloc per equips

(bronze a paral•leles a Promogym 2) i Lídia Garcia (or a paral·leles a Promogym 1). Al Campionat de Catalunya femení,, el Gràcia GC, que va classificar vuit esportistes, va obtenir dues medalles amb l’or d’Ariadna Ansemil i el bronze d’Andrea Cedeño en Promogym 5. En Masculina, els trofeus van arribar per equips. Els nens de Nivell 1 (Sergio Zabala, Ferran González, Eric Camacho, Dan Castellà, Eric Maldonado i David Mariscal) van quedar segons. En Promocio 3, David Garcia, Xavier Peñalver i Iván Fernández va pujar al tercer graó del podi.

Dotze gimnastes del GGC al Campionat d’Espanya femení L’última cita de la temporada serà el campionat d’Espanya, que se celebra aquest cap de setmana a Valladolid i on hi prendran part les dotze gimnastes del GGC que s’hi han classificat, la delegació més gran que el club ha tingut mai en la màxima competició estatal de femenina. Les noies que competiran són Violeta Sánchez (Nivell 6); Andrea Ballestero (Nivell 4); Cèlia

Asensio (Nivell 3); Berta Pacheco i Anna Martínez (Nivell 2–grans); Noemí Roldán, Ona Garcia, Sara Martínez, Júlia Sanz, Anna Martí, Nerea Pastor i Carla Aparicio (Nivell 2-petites). Per classificar-se, totes elles han hagut d’arribar al 80% de les exigències tècniques en els quatre aparells. Per a moltes d’elles, serà la seva primera experiència en aquest nivell competitiu.

L’Espeleo, forçat a marxar al Poblenou per l’increment del lloguer L’Espeleo ha hagut de fer les maletes i buscar un nou emplaçament per l’increment del preu del lloguer de l’espai que tenien des de fa més de deu anys a l’Orfeó. “Ens volien pujar el lloguer cent euros al més i no ho podem assumir perquè som una entitat petita i no rebem subvencions” explica Jaume Ferreres, vicepresident del club. A l’espera de trobar un espai a la Vila, la seixantena de membres de l’entitat són ara en una nau del número 180 del carrer Pallars.

La junta de l’Europa avala jugar a Santa Coloma com la millor opció

Àngel Garreta

El president treu ferro dient que la meitat dels socis no són de Gràcia X.t. Davant la sorpresa que ha suscitat que l’Europa hagi triat el camp de la Gramenet per jugar com a local durant el temps que durin les obres de reforma al Nou Sardenya, que s’allargaran del 28 de juliol a principis d’octubre, el president de l’Europa, Guillaume de Bode, remarca que aquesta 14

és la millor opció. El màxim responsable de l’entitat explica que s’han decantat per Can Peixauet perquè “la gespa està en perfectes condicions, permet un bon aforament i està ben comunicat”. De Bode afirma que han descartat el Camp de l’Àliga, on juga el futbol base, perquè “és un camp obert, que no té graderia ni seients” i remarca que han obviat estadis

més propers com el de la Monta o el Martinenc perquè “juguen a la mateixa categoria i podria haver problemes de calendari”. No creu que la distància sigui un obstacle a l’hora de desplaçar-se: “Els diumenges tindríem la meitat del públic al Nou Sardenya si només vingués la gent de Gràcia, la meitat dels socis no són d’aquí”. L’opinió de Pedro Dólera també

L’estadi de la Fundació Gramenet acollirà els primers partits de l’Europa de lliga

ha pesat en la decisió final perquè l’entrenador volia jugar en un camp gran com el de la Gramenet per l’estil de joc de l’equip. Tenint present que els dies 21 i 28 de se-

tembre no hi haurà lliga a Tercera perquè la selecció amateur disputa Copa de Regions UEFA, el club espera poder tornar a Gràcia el més aviat possible.


l’independent

4 de juliol de 2014

activitat econòmica Xavi Tedó

reportatge

Lluís Bertrand

Els paradistes oferiran platets aquest dissabte al vespre

El Mercat de l’Abaceria, de tapes Jornada atípica aquest dissabte al Mercat de l’Abaceria. Els paradistes obriran al matí com és habitual, però a dos quarts de nou del vespre tornaran a pujar les persianes per oferir tapes als clients en una proposta totalment innovadora que esperen que els ajudi a atraure nova clientela. La presidenta del mercat, Agnès Fàbregas, explica que “altres mercats han celebrat una nit de tapes, però cap ho ha fet oferint actuacions musicals i arts escèniques, aquesta combinació mai s’havia fet”. I és que aprofitant la celebració del Festiu Fringe, l’Abaceria serà l’escenari on diferents

companyies i grups que prenen part al festival oferiran fragments de les seves obres i breus actuacions musicals. El plat fort de la jornada serà, però, les tapes que prepararan les parades. Tot i que la voluntat és que cada establiment les elabori en funció del que ven, els botiguers tenen llibertat per vendre el que vulguin. Així, les verduleries oferiran crema de meló o brotxeta de verdures, per exemple, i les xarcuteries, tapes fetes a base de botifarra, embotits o formatges. El preu és de 6 euros per cinc tiquets. “Cada tapa pot costar un o dos tiquets, això depèn exclusivament de cada establiment, però els tiquets es venen de cinc en cinc” aclareix Fàbregas, que afegeix que “si vas acompanyat t’ho pots repartir i en principi la majoria de gent

ve acompanyada i el preu és més que competitiu”. Amb aquests tiquets es podrà comprar menjar, però també beguda per fer baixar les suculents tapes que els paradistes preparen amb la il·lusió de ser la primera vegada que porten a terme aquest projecte. Fàbregas reconeix que al principi no

Diferents grups i companyies faran espectacles en el marc del Festiu Fringe les tenien totes: “Fins ara érem reacis a fer aquest tipus d’iniciatives, però hem de ser conscients que som en el barri més adequat per portar-ho a terme, els dissabtes està ple de gent i cal aprofi-

El Mercat de l’Abaceria obrirà dissabte el vespre per celebrar la Nit de les Tapes

tar-ho”. Amb la trïa del dia no hi ha hagut debat intern: “Només era factible fer-ho dissabte per-

què així tenim el diumenge per descansar perquè sinó seria impossible”.

15


l’independent

4 de juliol de 2014

Marc Bermúdez

plaça Raspall

la torratxa Pere Martí

La nostra cultura no és gitana ni paia, sinó l’Evangeli, ve gent de tot arreu a l’església Alguns, en funció de l’auditori, agafen una part de la Bíblia i n’amaguen una altra

L’església evangèlica pren el carrer Ja fa un any que la Casa Evangèlica El Camino obria les seves portes a la confluència de la Travessera de Gràcia amb el Passeig de Sant Joan. Per a celebrar-ho, com a pastor m’agradaria anunciar que aquest dissabte sortirem al carrer per fer un event amb la voluntat de presentar-nos al barri de Gràcia. Serem davant l’estàtua que hi ha en homenatge al fundador del moviment coral, Anselm Clavé, al mateix passeig amb el carrer Sant Antoni Maria Claret. Amb aquest article, a banda d’animar-vos a assistir a l’esdeveniment, vull aprofitar l’ocasió per remarcar que la nostra cultura no és gitana ni paia sinó l’Evangeli. A la nostra església ve gent de totes les nacionalitats i no només de Gràcia. Persones que es desplacen del Vallès, famílies su-

16

damericanes. No és una església de gitanos, és oberta a tothom. La meitat de la congregació són paios. Són persones que venen perquè els interessa únicament el missatge distintiu, que és molt radical perquè parla de l’Evangeli viscut tal i com la Bíblia l’esmenta. Qui vingui allà no es trobarà una església culturalitzada sinó la paraula de Déu pura, que no és altra que la Bíblia sencera. El que no fem és una pràctica que es fa habitualment en els nostres temps. En funció de l’auditori alguns agafen una part de la Bíblia i n’amaguen una altra. En definitiva, predicar allò adient, predicar, per xemple, la cultura gitana si qui ens escolta són gitanos. La nostra oferta és ben diferent a la resta perquè la nostra finalitat és que tots s’adaptin a la cultura de la Bíblia. La nostra identitat és

únicament l’escriptura. També m’agradaria parlar de l’obra social que desenvolupa la nostra església. Una obra que està en creixement accelerat. Cada familia de la congregació aporta periòdicament aliments que separa de la seva mateixa compra que van al Banc d’Aliments. Uns productes que els repartim a les famílies més necessitades, que no necessàriament venen a la casa, no els donem a qui ens agrada, sinó a qui realment ho necessita. Quan malauradament la gent es debat entre pagar el lloguer o omplir la nevera estem ajudant moltes famílies. En temps de crisi, la gent s’agafa al que li proposen, al que els hi tregui la gana, en funció de la comoditat es decanta per un color o un altre. La proposta de la nostra és església és que el color més adient és el de l’escriptura perquè a

vegades no et treu la gana, però t’omple l’ànima. D’això en pots estar ben segur. No tingueu cap dubte. Veniu. És casa vostra. Aquest és un missatge per a tothom. Especialment pels joves, que últimament costa més d’arrossegar. Per desgràcia, els més joves tenen tendència a remoure els sentiments amb les coses que proposa el món com la festa o el alcohol. En qualsevol cas vull ressaltar perquè no quedi dit que tenim joves molt preparats a l’església. Tots ells venen els dimarts, dijous i diumenges a les set de la tarda a la casa. Ells i molts altres. Cada cop més. Avui, però, vull convidar a la gent de Gràcia a què vinguin a la trobada de dissabte. No faltarà de res. L’ajuntament no ens ha posat cap impediment per celebrar aquesta jornada tan especial i les converses han estat molt profitoses. Hi haurà concerts de cant góspel i fusió flamenca. Moments de testimonis en què es donarà veu a gent que ha trobat en la Bíblia la seva esperança, la seva manera de viure. L’anunci de l’evangeli i el posterior repartiment d’aliments posaran el punt i final a una vetllada que esperem que sigui la primera de moltes més que puguem fer al carrer.

Boqueria Tot i que l’oferta de peix de l’Abaceria és àmplia i generosa, un cop al mes solia baixar a la Boqueria per regalar-me la vista amb la gran exposició de fruits de mar que el gran mercat de Barcelona oferia i deixar-me assessorar per la saviesa dels seus venedors, gent amable i preparada. Doncs ho he deixat de fer. La Boqueria s’ha convertit en el port Aventura del turisme gastronòmic, no del que menja, sinó del que mira. Un dissabte és gairebé impossible entrar-hi des de les Rambles. Està col·lapsat de turistes. Les parades de fruita del passadís central s’han convertit en botigues de fruita pelada perquè els turistes puguin picar alguna cosa mentre s’endinsen al mercat, on miren i no compren. En el cas del peix és especialment dramàtic. Desenes de turistes col·lapsen les parades per fer fotos a les llagostes i comprar un gall de Sant Pere o un Llenguado mentre et fotografien desenes de japonesos és, com a mínim, incòmode. Fer un tallat en un bar és pràcticament impossible perquè no hi ha lloc a la barra, ocupada per turistes que busquen la tapeta més autèntica afectats per la síndrome Bulli. Finalment els venedors han reaccionat, tips que els facin fotos i mentre el calaix no s’omple. Mentre moltes ciutats del món recuperen els seus antics mercats, des de Boston a Helsinki, aquí deixem que la Boqueria es degradi. El turisme es bo per la ciutat, ha de ser sostenible i s’ha de regular, no fos cas que morim d’èxit.

Profile for Associació Cultural l'Independent de Gràcia

Independent 537  

Independent 537  

Profile for debarris
Advertisement