RECULL DE PREMSA RAHOLA 2019

#Rahol a19 Set mana del sRahol a

PUNT DE VISTA

——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————

Àngel Guirado

LA CRÒNICA

——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————

Creativitat periodística E

scric aquest article l’endemà de l’entrega dels Premis Carles Rahola de la comunicació local feta a l’Auditori de Girona. L’endemà coincident amb el Dia de la Dona després de constatar que entre els guardonats hi havia molta paritat entre sexes, en joventut i talent. I em va cridar l’atenció que en un dels discursos de presentació sorgís aquesta expressió que dona peu al títol de l’article. Perquè, des que la comunicació escrita existeix i des que el periodisme forma part d’aquest univers comunicatiu com a professió, la creativitat és l’essència del periodisme o aquest serà una cosa diferent. No hi ha periodisme sense creativitat. I no hi ha creativitat sense un relat. Un relat que empeny a qui comunica la transmissió d’idees, de valors i de sensacions que sobrepassen la realitat. Des del famós “el relat supera la ficció” fins a una ficció anticipada de la realitat, el periodisme és i serà una acció de creativitat compromesa amb l’usuari, el lector en definitiva. Altrament és el periodisme creatiu, un exercici literari que vesteix el relat d’imaginació, fantasia i subjectivitat.

La recent i novament guardonada Tura Soler relata detalladament i amb molt de sentiment el que va fer per obtenir la joia de redacció guardonada. No tenia res preparat però ens va fer una descripció del que va haver de superar per entrar a les entranyes de la notícia. La investigació sempre ha estat present en el periodisme, i molt sovint és el periodisme el que fa la descoberta i sense aquesta mai s’haurien pogut explicar casos tan complexos com aquest. El detallisme, la persistència, molta perseverança, la intuïció, la superació del conflicte, l’afrontament de la incertesa, són característiques inherents a la recerca.

El periodisme d’investigació, ordenat i rigorós, és un petit laboratori intern nodrit de detalls insignificants que a

La periodista Tura Soler i el president del gremi a Girona, Joan Ventura ■ J.S.

vegades s’escapen a la consciència humana. Res escapa a la possibilitat. I amb molta capacitat de resistència, igual que aquella investigació de laboratori de futur incert, s’intercanvien dades i petits detalls que donen pas a un gran producte. Els cuiners utilitzen l’expressió amor o estimació per la matèria. És el bon tractament de les dades, les observacions detallades o el lligam de més d’un detall per fer un tot amb sentit.

Molts en hem preguntat alguna vegada si el periodisme substitueix la policia quan aquesta no sap o no pot anar més enllà. Molts casos han tingut en el periodisme el principal punt d’arrencada. Si no hagués estat per periodistes tossuts, fidels a la idea i convençuts del camí traçat, res hauria arribat a bon port.

Si el periodisme és el relat de la realitat, com pot ser creatiu? Si la creativitat és el desenvolupament il·limitat d’un pensament deslliurat de les tenalles de la raó, com es pot fer compatible aquest deure de la veritat amb la imaginació i la fantasia que

són pròpies de la creativitat? Norma, estructura, seqüència, que donen coherència a un fet, són la part racional dels fets, sols una part. El coneixement humà és incomplet en la consciència de les coses. Una part desconeguda segueix existint, aliena a l’altra realitat, la que està allunyada del procediment deductiu i científic. Buscar allà on la ment no busca, insistir en allò que no admet insistència, trobar sentit a allò que amb les normes racionals no en tindria, això és creativitat. I sense anar més enllà, per la limitació humana del pensament, el periodisme ha de fer aquest exercici d’exploració del sisè sentit amb perseverança i voluntat. I pot ser que això doni fruit, com aquell científic pacient que acaba descobrint un principi clau per fer història.

Un petit article pot ser una gran obra. Això és la grandesa del periodisme, saber combinar la recerca de la veritat i la imaginació, amb la persistència necessària per arribar a un bon resultat. Tura Soler ho ha aconseguit.

Enhorabona novament.

| Comarques Gironines | 33

——————————————————————————————————————————————————————————————————

LA GALERIA

Xavier Castillón

——————————————————————————————————————————————————————————————————

Carreres en solitari

L

a història del rock està plena de músics que han format part de grups i després han tingut una segona oportunitat en forma de carrera en solitari.

El gran referent podria ser The Beatles: els seus quatre components van sobreviure creativament –amb desigual fortuna, això sí– al repte d’intentar emular els cims inexpugnables que havien assolit quan eren els quatre fabulosos de Liverpool amb una carrera relativament curta però molt rica en encerts, que Paul McCartney ja ha quintuplicat tot sol en anys i probablement en discos; no tant en encerts.

En el rock gironí ja acumulem uns quants casos de carreres en solitari sorgides de diferents grups, començant per Sopa de Cabra: Gerard Quintana ha publicat mitja dotzena de discos pel seu compte –i ara també una novel·la, Entre el cel i la terra–, als quals s’haurien d’afegir les seves aventures dylanianes amb Jordi Batiste i altres col·laboracions diverses. Josep Thió també va publicar tres com a solista durant Individualitats discos els anys en què el grup va destacades del estar aturat. També el cantant i baixista de Sangtraït, rock gironí Quim Mandado, va publicar procedeixen un disc en solitari el 2003, de grups amb Eclosió (Ariadna Records), poc després de la separació pedigrí del grup jonquerenc i molts anys abans que Mandado es convertís en un de Los Guardians del Pont, on justament hi ha un altre músic empordanès de llarga trajectòria, Joan Cardoner, que també ha publicat diversos discos en solitari, després d’haver passat per grups com ara Rockson i Terratrèmol. I, evidentment, no ens podem deixar Adrià Puntí, una de les personalitats més singulars de l’escena catalana, provinent d’Umpah-Pah, i un altre antic col·lega seu també únic i irrepetible, Eduard Canimas, sorgit de Zitzània.

I entre generacions més recents, hi trobem també uns quants solistes amb antecedents en grups destacats, alguns dels quals acaben de publicar disc o estan a punt de fer-ho: Xebi SF (Not Lasting, Sàvats), que ha fet un important pas endavant amb De los delfines solo nos cuentan maravillas; Xavier Calvet (Bullitt), que està a punt d’estrenar Crosswinds; Jose Domingo (Psychoine), que des de Mallorca prepara, amb singles com ara Mañana, el llançament del seu nou disc, Mientras dios no mira. I acabaria aquest repàs, no exhaustiu, amb Carles Vidal, el músic conegut com Tom Hagan, exmembre de Without i Miau Miau, i Mariona Aupí, que va ser el 50% de Fang, que acaba d’estrenar un tema en català, Ocell de bosc, en el recopilatori Dones i cançons de la revista Enderrock.

834583-1205785Q

EL PUNT AVUI DILLUNS, 18 DE MARÇ DEL 2019

jamargant - 18/03/2019 09:27 - 83.54.110.117 2 DISSABTE, 16 DE MARÇ DE 2019

Diari de Girona

La Dos

L’ALLAU

LA FOTO DEL DIA MIQUEL MILLAN (DIPUTACIÓ DE GIRONA)

AL TWITTER

LLETRES

Judit Pujadó enim per endavant una allau d’eleccions. Fa uns anys hi havia un període de temps que reconeixíem com a «campanya electoral».

Durant aquest període d’un parell de setmanes que precedien el dia que anàvem a votar, els carrers s’emplenaven de cartells, les teles i les ràdios, d’entrevistes als candidats, de debats polítics i d’anuncis electorals. Els candidats s’engargamellaven difonent promeses impossibles, la premsa difonia enquestes improbables, i finalment arribàvem a les urnes, als vots i als escrutinis irrebatibles. D’un temps ençà estem en campanya permanent. Cada dia hi ha declaracions escandaloses. La pluja d’insults entre candidats és torrencial. Moltes de les promeses no s’aguanten ni al moment de dir-les. Són només armes dialèctiques per ferir l’enemic. Enemics, que no oponents, segons es desprèn –malauradament- de molts discursos.

En aquest tros de món les paraules no giren tan gruixudes. Això si exceptuem Cs i el PP, que tenen el cop d’estat entatxonat entre la llengua i la geniva a punt per expandir-lo cada cop que baden boca. Fa un parell d’anys, però, ens deien que, si empresonaven un líder polític, en sortiria un altre. La realitat és que els presos polítics i els polítics exiliats van saltant de llista en llista: que si les europees, que si les espanyoles, que si les municipals... No només ells, també les seves famílies, i els advocats que els defensen, i qualsevol que tingui un paper en l’afer que ens ocupa. Estem d’acord que l’allau electoral i la situació política que vivim ho posa en safata, i més ara que entrelluquem el dia amb permís del judici. Cal saber fins on arribarà la capacitat propositiva d’aquestes candidatures. De moment la falta d’unió estratègica ens aboca a la politiqueria, que és la part més lletja i desgraciada de la política.

T

TXELL FEIXAS @txellfeixas

«Avui que fa 8 anys de la guerra de Síria, persones que en van escapar i trobaven refugi i acolliment a Nova Zelanda han mort en un atemptat a dues mesquites» MARC @yasalioellisto

«Al Twitter, errades d'ortografia en fa gairebé tothom. El que sí he observat és que tots teniu una cal·ligrafia envejable» ELLERY @Marc20F

«La gran victòria del capitalisme es que els de dalt han aconseguit fer creure als del mig que la culpa de tot és dels de baix»

Reconeixement a Carles Rahola pels 80 anys del seu afusellament  La Diputació de Girona, l’Ajuntament de Girona i la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya van fer ahir una ofrena floral en memòria de Carles Rahola i Llorens amb motiu del 80è aniversari del seu afusellament, el 15 de març de l’any 1939. Aquest any no es podia deixar de recordar la figura polièdrica del personatge que dona nom als Premis Carles Rahola de Comunicació Local, instituïts per la Diputació de Girona i la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes ara ja fa deu anys. Rahola va ser redactor, articulista i editorialista del diari L’Autonomista fins a l’entrada de les tropes franquistes.

LA FINESTRA CULTURA

XAVI NORIGUIS @Xavinoriguis

«He jugat a l'Scrabble. Quina passada. M'he quedat sense paraules»

EL REGNE UNIT ACONSEGUEIX RETENIR DUES LÀMPARES DE DALÍ El museu Victoria i Alberto (V&A) de Londres ha adquirit dues làmpares de xampany dissenyades per Salvador Dalí i el seu mecenes, el poeta Edward James, per evitar que surtin del Regne Unit. El Ministeri de Cultura britànic havia prohibit l'any passat la venda dels llums per possibilitar que romanguessin al Regne Unit, ja que corrien el risc de sortir del país si no hi havia un comprador disposat a abonar els 497.000 euros que costaven les peces.

Els llums havien estat posats a la venda per la Fundació Edward James el 2017 i el comprador interessat havia sol·licitat una llicència per retirar-les del país, la qual cosa va portar el ministeri a imposar el veto. L'objectiu era trobar un comprador que estigués situat al Regne



Unit i que pagués el preu inicial. Ara, amb el suport del Fons Nacional Commemoratiu del Patrimoni, el Fons per a l'Art i els membres del V&A, el museu londinenc ha pogut adquirir aquests dos llums de 160 centímetres d'altura que mostrarà en la seva galeria del segle XX al costat del sofà «Mae West Lips», dissenyat també per Dalí i James.

XARXES SOCIALS CARLOTA TORRES, LA MODEL ADOLESCENT QUE PROMOCIONA GIRONA Carlota Torres, una nena de 14 anys, s’ha convertit en una de les darreres revolucions a les xarxes socials després de fer-se popular cantant a l’aplicació Tik Tok i arribant al nivell de coneixement d’altres populars models gironins. Actualment Torres té més de 200.000 seguidors a Instagram i en els darrers dies està fent treballs de foto-



grafia a la ciutat. Ha estat fotografiada per Aleix Calafell.

BAIX EMPORDÀ ALCOHÒLICS ANÒNIMS DE SANT FELIU CELEBRA ELS 16 ANYS L’associació d’alcohòlics anònims de Sant Feliu de Guíxols celebra els 16 anys de la seva fundació. Segons va informar Ràdio Sant Feliu, el Grup Costa Brava Al-Anon, familiars d’alcohòlics, celebraran una reunió oberta a tothom el proper 14 de setembre a les 10 hores, en la qual hi farà una intervenció un alcohòlic anònim i, tot seguit, un familiar d’alcohòlic. Les xerrades tenen l’objectiu de donar testimoni a les persones que tenen problemes amb l’alcohol i/o als seus familiars que poden rebre ajuda de forma desinteressada, anònima i continuada sense haver d’oferir res a canvi.



|

24 Comarques Gironines

| GIRONÈS

EL PUNT AVUI DISSABTE, 16 DE MARÇ DEL 2019

L’hospital Santa Caterina creix en activitat quirúrgica a Els darrers tres anys ha incrementat un 18,32% les operacions, sobretot les de cirurgia sense ingrés a Les intervencions són més complexes i s’incorporen noves especialitats U.C. SALT

L’hospital Santa Caterina ha incrementat un 18,32% l’activitat quirúrgica en tres anys, i ha passat de 7.469 intervencions el 2015 a 8.837 el 2018.

Aquest increment encara s’ha fet més important en l’activitat quirúrgica sense ingrés, en què s’ha passat de 3.178 intervencions el 2015 a 3.926 operacions l’any passat, un augment del 23,54%, segons dades difoses ahir per l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS).

Aquests bons resultats, explica l’IAS, responen al pla d’inversions de l’hospital i més concretament a la reconversió de les sales d’operacions a finals del 2014. Aquest projecte va permetre passar de cinc sales d’operacions a set, amb una inversió de més d’un milió d’euros. A més, també es van invertir 3.170.000 euros en la nova unitat de cures intensives (UCI), que es va posar en marxa el gener passat i que, segons l’IAS, encara

Una intervenció quirúrgica a l’hospital de Santa Caterina, situat a Salt ■ IAS

reforçarà més el pes dels serveis quirúrgics. Aquesta unitat està preparada per atendre uns 400 pacients crítics de tota la regió sanitària de Girona.

Més complexitat Les noves sales d’operacions han possibilitat que l’increment de l’activitat

Les xifres

————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————

18,32% 8.837

més d’operacions quirúrgiques s’han dut a terme en tres anys.

intervencions es van fer el 2018, una bona part de les quals, 3.926, sense ingrés.

930%

d’increment s’ha detectat en les intervencions en patologia vascular del 2015 al 2018.

hagi anat acompanyat d’un augment de la complexitat de les intervencions en cirurgia oncològica de còlon i tiroides i neoplàsies de pròstata i bufeta, cirurgia protèsica i de raquis, i en el cas de la cirurgia sense ingrés, en cirurgia pediàtrica i vascular. En aquest marc, destaca l’increment de l’activitat quirúrgica en patologia vascular, en què s’ha passat de 42 operacions el 2015 a 433 intervencions el 2018, una diferència que equival a un creixement de més del 930%. Així mateix, cal posar l’accent en la incorporació de noves especialitats com ara la cirurgia maxil·lofacial, que fins l’any passat només es duia a terme a l’hospital Doctor Josep Trueta. L’especialització s’ha pogut dur a terme en el marc de l’aliança d’ambdós hospitals, el Trueta de Girona i el Santa Caterina, de Salt.

Si s’analitza només l’any passat, les dades indiquen el creixement de l’activitat en cirurgia vascular respecte al 2017 –un 21,29% d’augment–, amb 433 intervencions; cirurgia pediàtrica –12,4% més–, amb 244 operacions, i otorrinolaringologia un 10% més, amb 262 operacions efectuades.

També és notable el creixement del nombre d’operacions de cirurgia plàstica, un total de 187 intervencions (que suposa un increment del 12,7%), i dermatològica, 166 intervencions –més del 13%. ■

GIRONA

Ofrena floral a Carles Rahola 186046-1206878L

————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————

La Diputació de Girona, l’Ajuntament de Girona i el Col·legi de Periodistes van fer ahir una ofrena floral a Carles Rahola amb motiu del 80è aniversari

del seu afusellament, el 15 de març del 1939. Amb aquest acte es va voler homenatjar la figura del redactor, articulista i editorialista del diari L’Auto-

nomista. Rahola va ser condemnat per tres articles publicats durant la Guerra Civil. El règim franquista va tancar el diari. ■ LLUÍS SERRAT

jamargant - 18/03/2019 09:27 - 83.54.110.117 2

4

6

7

3

DIARI CONTROLAT PER L’OFICINA DE JUSTIFICACIÓ DE LA DIFUSIÓ.

PROHIBIDA QUALSEVOL REPRODUCCIÓ ALS EFECTES DE L’ARTICLE 32,1, PARÀGRAF SEGON DE LA LLEI DE PROTECCIÓ DE DADES.

DdG

9 7 7 2 2 5 4 5 0 6 0 0 3

RECICLEU-ME

www.diaridegirona.cat

16 de març de 2019

CONTRA CORRENT

Albert Soler Fotografia: Marc Martí

Aniol Resclosa, fotògraf de Diari de Girona, va guanyar el premi a la Millor fotografia de premsa en la gala dels Premis Carles Rahola de la Comunicació Local. És la quarta vegada que l’Aniol Resclosa s’endú aquest premi de fotografia P Quatre Raholes! Jo amb una ja n’estaria fart.

R He, he, el premi és Carles Rahola. De tota manera, tinc quatre trofeus gràcies a una noia que va trobar pel carrer el primer. Van entrar a robar a casa, i se’l van endur, entre altres objectes. Després el van llençar, una noia el va trobar pel carrer i, com que duia el meu nom, em va localitzar per tornar-me’l.

P Això seu amb els Rahola és com en Messi amb les Botes i Pilotes d’Or? R Soc un simple fotògraf que m’he presentat a aquests premis i he tingut sort de guanyar-ne uns quants.

P La resta de fotògrafs deixaran de presentar-s’hi?

R No ho crec, tenim fotògrafs molt bons, a Girona. Espero que segueixin mostrant la bona feina que fan.

P Ben pensat, tampoc no n’hi ha per a tant, avui en dia amb les càmeres digitals, qualsevol fa bones fotos.

R Fer fotos és molt fàcil, però fer bones fotos, no. Una imatge es pot captar fins i tot amb un mòbil, ara bé, aconseguir una imatge que arribi a qui la veu és complicat.

P Com s’hi va aficionar?

R Jo estudiava Magisteri. Em vaig interessar pel disseny multimèdia, per poder-ho aplicar a les classes, i allà vaig descobrir la fotografia. Encara recordo el primer dia que vaig entrar al laboratori, vaig quedar al·lucinat amb aquella foscor i els llums vermells.

P No seria un club de carretera?

R No és això, però va ser igualment sorprenent. Aquella olor de productes químics, l’atmosfera... I més, el dia que vam posar un full en blanc en un líquid, i d’allà en va sortir una imatge.

P Parli’m de la foto guanyadora: tan bon punt la va fer, sabia que era bona?

R Es buscava l’arma del crim de Susque-

Aniol Resclosa  FOTÒGRAF

«Vaig veure que era un moment quasi màgic i... clic» da. Era a Anglès, un dia que estava nevant, tot estava blanc i van aparèixer uns mossos de la científica, amb granota blanca i detectors de metalls. Vaig veure que era un moment quasi màgic, per la blancor i per l’atmosfera una mica boirosa, i... clic.

P Quan no treballa i va pel carrer, mira amb ulls de fotògraf?

R Sí, crec que sí. Mires i vas pensant «això seria una bona foto».

P No és esgotador?

R No, però sí que et queda el regust d’haver vist una bona foto quan no portes la càmera. Algunes m’han quedat gravades.

P John G. Morris, mític fotògraf i editor, deia que es fixava en l’ordinari en lloc

de l’extraordinari.

R De les dues coses en pot sortir una bona foto. Però realment, com més senzilla és una foto més impacte sol tenir.

P Avui en dia, amb les xarxes i internet, el que no es fotografia no existeix?

R Fins i tot li diria que el que no està en vídeo no existeix.

P Anem a temes importants: es lliga més fent fotos o tocant la guitarra?

R Confio que sigui tocant la guitarra, perquè com sigui fotografiant... Jo fent fotos no he lligat mai.

P Doncs de què serveix ser fotògraf?

R Quan la gent surt de festa, a lligar, el fotògraf està treballant. A més, és una feina que absorbeix moltes hores.

P Què és el que no hauria volgut fotografiar?

R Tot i que en vaig treure un bon material, la jornada de l’-O. Entengui’m, em refereixo a tot el que va passar aquell dia i a la situació on hem arribat, que em sap molt de greu.

P Què li hauria agradat fotografiar?

R La caiguda del mur de Berlín.

EsportsDdG

jamargant - 08/03/2019 09:28 - 83.54.110.117

GIRONA Alcalà no serà als primers llocs de la llista de Marta Madrenas 16

L’Uni Girona guanya el Lió (57-80) i té les semifinals de l’Eurocup a tocar 45

COLLECCIÓ DE TASSES Escull una tassa o queda't la col·lecció per disfrutar dels millors tes i infusions

www.diaridegirona.cat

TEL 쎰 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2 . 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 24.665 PREU

Aquest diari utilitza

1,20 €

paper reciclat en un 80,5%

Divendres

8 DE MARÇ DE 2019

FUNDAT EL 1889

DIA INTERNACIONAL DE LES DONES

Les dones es mobilitzen per exigir la igualtat REPORTATGE

La lluita pionera de les operàries del sector tèxtil l’any 1979 DEBAT: LES DONES I LA UNIVERSITAT

El feminisme s’escampa com una taca d’oli, també a Girona CÀRRECS DE RESPONSABILITAT OLGA COSTA CAP DE TECNOLOGIES I COMUNICACIONS A L’AEROPORT

«Quan ets jove i dona, has de donar moltes més explicacions» HELGA BRUSI RESPONSABLE COMERCIAL DE L’AEROPORT

 LA SORORITAT I LA PLURALITAT DELS FEMINISMES centren el manifest institucional consensuat pel Govern de la Generalitat, la Diputació i l’Ajuntament de Girona, que ahir va remarcar la necessitat de continuar lluitant per la igualtat efectiva i real entre dones i homes. El feminisme, van afirmar, és «un motor de canvi» per assolir la igualtat. ANIOL RESCLOSA

«És important educar en la igualtat a l’escola i a casa»

PÀGINES  2 A 14 I SUPLEMENT ESPECIAL DE 24 PÀGINES

Un home intenta entrar a casa Oriol Junqueras serà el cap de sense permís de la dona i acaba llista d’ERC a les generals del agredint un policia a Palamós 27 28-A i Rufian, la cara visible 36 



Una foto publicada al Diari de Girona rep el Premi Rahola 4

Aniol Resclosa i Jordi Dalmau celebren les distincions. MARC MARTÍ

ELS PREMIS DE LA COMUNICACIÓ LOCAL GUARDONEN ANIOL RESCLOSA I TAMBÉ JORDI DALMAU 46

Continua el descens d’alumnes gironins que estudien religió 17

P43

CULTURA

P34

Tura Soler, amb el premi ■ JOAN SABATER

Ja hi ha acollits vint nois majors d’edat

171990-1206344L

Casa a Caldes de Malavella per a joves migrants no acompanyats

Tura Soler rep el Rahola de premsa La periodista d’El Punt Avui guanya el premi pels articles sobre el crim de Susqueda

SOCIETAT

1,20€

Edició de Girona DIVENDRES · 8 de març del 2019. Any XLIV. Núm. 14931 - AVUI / Any XLI. Núm. 13801 - EL PUNT P2-5 i 24-26

Per canviar-ho tot FET · A la bretxa salarial del 23,4% s’hi suma que les dones tenen un 30% menys de possibilitats de ser contractades que els homes

L’editora d’El Punt Avui i els seus treballadors i treballadores donen suport a la vaga convocada amb motiu del Dia Internacional de la Dona per reclamar una societat més justa i igualitària, i posar fi a les discriminacions per raó de gènere. Aquest suport queda reflectit en l’edició d’avui, en la qual s’ha deixat la meitat de l’espai en blanc en correspondència amb el fet que el cinquanta per cent de la plantilla són dones.

122454-1201332L

DIA · El moviment feminista, que avui prendrà de nou el carrer, és cada cop més potent i obliga els partits a definir-se

| Punt de Vista | 7

EL PUNT AVUI DIVENDRES, 8 DE MARÇ DEL 2019

Edita: Hermes Comunicacions SA http://www.elpuntavui.cat 972 18 64 00 Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera, Xevi Sala i Ferran Espada.

Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Gironines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Necrològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.

Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Taulats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), Josep Sánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Sistemes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Sistemes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans: Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Producció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix als continguts del web Podràs gaudir per un dia dels avantatges del web amb aquest codi QR o entrant a http://epa.cat/c/fqc9ko

A la tres

EDITORIAL

Xevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

Una situació anòmala

E

l diari que avui tenen a les mans és un diari diferent. Anòmal.

Perquè no és normal que un diari tingui el cinquanta per cent de les seves pàgines en blanc. Però tampoc ho és la situació de la dona No és normal que la vida de moltes dones estigui marcada per les desigualtats, la violència masclista, la precarietat, o l’exclusió social i laboral. Ho saben, que encara ara moltes dones tenen pitjors condicions laborals pel fet de ser dones? On s’és vist, això? No és normal un diari amb la meitat de les pàgines en blanc, i no ho és la invisibilitat que encara ara tenen les dones en la nostra societat. Hi ha moltes maneres, de denunciar aquesta situació. I la d’avui, Dia de la Dona, n’és una. Al diari, com els expliquem a la portada, ens hem posat d’acord perquè la nostra adhesió a la vaga i a la protesta d’avui es visibilitzi deixant en blanc el mateix percentatge d’espai del diari que

“ el de dones sobre el total de la plantilla. El cinquanta per cent. Encara massa desproporcionat i poc present en els càrrecs directius. El d’avui és, doncs, i en senyal de denúncia, un diari anòmal, que vol cridar l’atenció.

Pensin, però, que encara ho és més la situació de la dona.

De reüll Adela Genís

Les cares de la notícia PORTAVEU DE LA COORDINADORA VAGA FEMINISTA

Dolo Pulido

Mobilització important

-+=

El Dia Internacional de la Dona Treballadora tornarà a ser una gran mobilització en defensa de la igualtat i els drets de les dones. Vaga Feminista lidera la mobilització amb l’ambició de repetir i ampliar l’èxit que ja va tenir la de l’any passat, ara sota el lema Ens aturem per canviar-ho tot.

PERIODISTA D’EL PUNT AVUI

Tura Soler

Segon premi Rahola

-+=

La periodista d’aquest diari va ser proclamada vencedora de la categoria al millor treball informatiu o divulgatiu en premsa del premi Carles Rahola pel recull d’articles sobre el doble crim al pantà de Susqueda. Aquest és el segon cop que Soler guanya el guardó.

ESCRIPTORA

Sílvia Soler

Nova novel·la

-+=

L’escriptora acaba de publicar la seva última novel·la, El fibló, en què tracta les essències de la família i els seus secrets. Soler ha aconseguit, en la seva trajectòria literària, premis com ara el Ramon Llull (2013) per L’estiu que comença o el Prudenci Bertrana (2008) per Petons de diumenge.

El 8-M va de drets bàsics Avui es compleixen 44 anys que l’ONU va fixar el 8-M com a Dia Internacional de la Dona per assenyalar el rumb de la lluita per posar fi a la dominació, la desigualtat i la discriminació de què són víctimes les dones en la major part del planeta. També en països com el nostre, on la igualtat està reconeguda legalment, la discriminació de gènere és encara un llast molt pesant per a la societat, que es projecta de forma injusta en el món laboral, amb una profunda bretxa salarial respecte als homes, i que adopta formes tràgiques quan es tracta d’agressions sexuals o de la violència masclista en l’àmbit familiar, amb xifres de morts i de maltractaments impròpies d’una societat civilitzada.

L’aplicació de polítiques d’igualtat en tots els àmbits, des de l’empresa fins a l’educació, juntament amb l’aprovació de lleis que combatin les discriminacions, són eines imprescindibles i inexcusables per aspirar a una societat justa i avançada. Però també la sensibilització de la societat és fonamental, i aquí és on adquireixen tot el sentit jornades reivindicatives com la d’avui, que preveu mobilitzar milions de dones tant a Catalunya com a l’Estat espanyol, per reclamar coses tan bàsiques com la igualtat, la justícia o els drets humans.

L’Estat espanyol té molta feina en aquest sentit, no només per la xacra de les morts i maltractaments en l’àmbit domèstic o familiar, sinó també per fets com l’escandalós tancament en fals del judici a l’anomenada Manada, per l’increment de les agressions sexuals i, en l’àmbit polític, per l’insòlit creixement d’una formació d’extrema dreta, ultranacionalista i obertament masclista i xenòfoba com és Vox, que nega el problema i que aspira a utilitzar el seu pes electoral i la seva participació a les institucions per perpetuar-lo.

| Punt de Vista | 9

EL PUNT AVUI DIVENDRES, 8 DE MARÇ DEL 2019

La frase del dia

“La violació és una arma de guerra i el cos de la dona, un camp de batalla” Caddy Adzuba, ACTIVISTA, ADVOCADA I PERIODISTA CONGOLESA

Tribuna

De set en set

Aprendre a granular

Rahola màrtir

Guillem López Casasnovas. Professor a la Universitat Pompeu Fabra

L

a complexitat de les relacions socials, característiques personals, situacions i circumstàncies forcen a aprendre a simplificar, a liquidar. La societat líquida global n’és el seu gran i pitjor exponent, però en molts altres ordres de la vida no hi ha altra manera millor de confrontar situacions. Aquesta percepció de la imperiositat de prendre decisions reflecteix en tot cas la voluntat de transaccionar fets i trets en bé de quelcom modulable, adaptable, més manejable. A la política pública el granulat no ha arribat encara i moltes decisions es prenen amb informació grollera: es supera o no una determinada renda, la grandària és més gran que un determinant llindar, ultrapassa una data fixada. No hi ha grisos: o blanc o negre. Sense multicriteri, sense ponderar dimensions, sense variables multidimensionals, tan reals a la vida mateixa de persones, circumstàncies i modalitats.

LES DISFUNCIONS de mantenir l’alternati-

va actual, de situacions segmentades, cadascuna des d’una lògica diferent i sense un algoritme compartit són enormes. No granular vol dir prendre decisions bastes del tipus “entra / no entra” (per exemple en les prestacions públiques sanitàries): si entra, és totalment gratuït; altrament el cost complet l’ha d’assumir l’usuari. L’edat com a barrera n’és un altre: així a l’edat de jubilació, sense granular la possibilitat d’una jubilació prèvia o posterior. O tot o res. O pensió o a continuar cotitzant, reduint així, és clar, la possibilitat d’amortitzar unes contribucions que no per més elevades allargaran l’esperança de vida. Ho veiem també en els mínims elegibles: superar en un euro la renda que es guanya treballant en pot disminuir molts de subvenció o simplement et deixa de fer elegible. A l’empresa, passar de cent treballadors o d’un determinat volum de vendes marca tot un escenari sindical o fiscal de manera radical. Mantenir-se com a Pime per fruir de cert aixopluc implica un desincentiu que actua com a fre perquè l’empresa crei-

Sísif Jordi Soler

xi. Graus i nivells a l’hora de baremar una persona funcionalment dependent estan marcats per un estàndard únic: un punt més o menys fan per prestacions força diferents. Tot això atorga drets i deures amb resultats incerts per a aquells beneficiaris que sovint només divergeixen marginalment. O és que amb 49 punts no és molt més proper a 51 que a 24, però ambdós es categoritzen com a diferents al voltant del tall de 50? Aquests salts, discontinuïtats, blancs/negres suposen de fet una pèrdua gran d’informació i de sensibilitat per tonalitats, situacions, circumstàncies que són a la realitat força contínues.

CONTRA AIXÒ, cal fer espavilar la gestió pú-

blica. A la sanitat s’estableix el costum de si entra o no entra en catàleg un medicament: si entra, el proveïdor toca el cel, ja que té el finançament garantit; altrament és l’infern de l’aleatorietat del màrqueting per mirar d’aixecar la disposició lliure a pagar entre els consumidors; d’aquí que la pressió, lobbies, corrupteles per entrar al cel siguin enormes i de cost benefici normalment favorable. A les agències d’avaluació de noves tecnologies, si el benefici de la prestació no supera un determinat cost, aquesta es considera exclosa. No per efectivitat, sinó a causa d’un cost conjunturalment no assumible per les finances

“ El tot o res és un camí que pot acabar polaritzant la societat per incapacitat o incompetència de la gestió pública

públiques. En la mesura que en una “societat lliure” el que l’estat no dona no resta prohibit, el no copagament és pagament, de fet, per al cent per cent. A les pensions, l’experiència mostra que cal granular punts de drets de manera contínua ja que en la decisió hi intervenen molts factors interrelacionats que tenen el criteri únic de decisió en el benestar de l’individu i en el social a l’hora de valorar conjuntament aspectes intra i intergeneracionals, tals com la llargada de la carrera de cotitzacions, les bases per les quals es contribueix, les puntes i els valls dels guanys al llarg de la vida, les diferències en el cost de l’esforç per sufragar-les, la consideració dels guariments a la llar o maternitat, els canvis a l’esperança de vida, a la bona salut per continuar o no treballant i en diferent ritme i tipus de treball... i sempre des del gradient social que el tipus d’educació marca. A més, en els sistemes de protecció social moderns, la justícia de rendes entre actius i pensionistes demanda ajustos en els equilibris intergeneracionals davant dels impactes demogràfics i de productivitat. o virtualment, graduar continuadament permet, finalment, reescalar el valor dels punts, en vista dels recursos disponibles fent sostenible el seu finançament, tant a les verdes com a les madures, fent-ne igualment a totes les parts partícips. Estem parlant així de continuïtat contra la discreció (en el sentit de les variables discretes, dicotòmiques). El “gra fi” és per això el terme més adient, que ve de la fotografia: com més fi, millor definició i menys percepció de “pèrdues informatives”. Però l’assoliment d’unes imatges de gra fi està naturalment associada a qüestions d’exposició (temps), llum (informació) i moviment (actuar i no només parlar).

Granular permet també cohesionar millor: el tot o res és un camí que pot acabar polaritzant la societat per incapacitat o incompetència de la gestió pública.

GRANULAR, VALORAR NOCIONALMENT

Josep Maria Casasús

D

ivendres vinent, 15 de març, farà 80 anys que a Girona va ser afusellat Carles Rahola, erudit, funcionari, periodista que ha donat nom al premi d’assaig més prestigiós de Catalunya. Publicava a L’Autonomista, diari d’esquerra catalana moderada estudiat pel professor Lluís Costa en un llibre ara reeditat. Rahola escrivia quan sortia de la feina a la Diputació. Allí va ser detingut pels rebels de 1936. Havien tardat dos anys i mig a vèncer. Rahola no va fugir cap a França. Tenia la consciència neta. No havia comès ni violències ni delictes. El van condemnar a mort per tres articles pa-

En judicis polítics contra demòcrates, la dignitat, la tenen els acusats triòtics i pacifistes, en la línia del seu mestre Joan Maragall. El Tribunal de l’estat de dret va dictar una sentència sàdica recolzat en tres escrits innocus aportats per fiscals i acusadors ineptes, dropos i rancorosos. És una perversió de règims autoritaris. En judicis polítics contra demòcrates, la dignitat, la tenen els acusats; i la ignomínia, fiscals i acusadors que ignoren que a la presó es pot preparar una defensa noble mentre ells “toman copas con los amigos”. Abans de morir, Rahola va enviar als seus (Rosa, Ferran, Maria, Carolina) aquesta nota: “Podia anarme’n. Com que no he fet cap mal i he cregut en la justícia, he estat ací, per a servir a la nació. Us he sacrificat, muller i fills! Perdoneu-m’ho! Perdoneu-m’ho!” El seu cas exhorta a aturar tota violència, inclosa la judicial, de què, avui, Dia de la Dona, cal recordar que en són víctimes físiques o emocionals mares, parelles, filles i netes.

| Cultura i Espectacles | 43

EL PUNT AVUI DIVENDRES, 8 DE MARÇ DEL 2019

La periodista Tura Soler va guanyar ahir el Rahola al millor treball informatiu en premsa pel recull d’articles sobre el misteri de Susqueda publicats a El Punt Avui

El cas Susqueda, premiat GIRONA

La periodista garrotxina Tura Soler va guanyar ahir el premi Carles Rahola al millor treball informatiu o divulgatiu en premsa pel recull d’articles sobre el misteri del doble crim de Susqueda publicats a El Punt Avui. El jurat l’ha premiat “perquè fa un seguiment exhaustiu d’un cas complicat que contextualitza els fets amb moltes fonts”. Soler ja va rebre aquest premi el 2013.

En la desena edició dels premis Carles Rahola de Comunicació Local, que organitzen la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes i la Diputació de Girona, el jurat també va fer una menció especial

a Jordi Dalmau Corominas, pels seus articles d’opinió al Diari de Girona. El premi a la millor fotografia de premsa ha estat per a Aniol Resclosa, que ha rebut el guardó quatre vegades, aquest any per la fotografia Buscant l’arma del crim (Diari de Girona), també relacionada amb el cas Susqueda.

Les altres cinc categories tenien un sol finalista i, en tots els casos, ha estat el guanyador: el premi al projecte de comunicació periodística ha estat per a Sara Montesinos i Martí Albesa, de La Talaia, pel projecte 18+1, una sèrie documental que dona veu als joves immigrants. El premi de comunicació institucional ha estat per a La Llera del Ter. El premi a la

Tura Soler rep el premi Rahola de mans de Joan Ventura ■ JOAN SABATER

millor informació digital s’ha atorgat al web El llegat dels indians, de la Xarxa de Municipis Indians. El premi de ràdio Miquel Diumé ha estat per al programa Sopem a la presó, de Ràdio Capital de l’Empordà, i el de televisió, per a Territori contemporani, de Vallès Oriental TV, pels capítols sobre les comarques gironines. Tots els premis estan dotats de 1.000 euros, exceptuant el de projecte (2.000).

El president de la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes, Joan Ventura, va denunciar en el seu discurs la proliferació de les notícies falses i va subratllar que “la funció principal del periodisme és oferir una informació veraç”. ■

842889-1206086L

Xavier Castillón

jamargant - 08/03/2019 09:28 - 83.54.110.117 46 DIVENDRES, 8 DE MARÇ DE 2019

Diari de Girona

Cultura i Societat

ESPECTACLES | CIÈNCIA | TENDÈNCIES | TRADICIONS | FETS I GENT | CINEMA | TELEVISIÓ CORREU ELECTRÒNIC

cultura.diaridegirona@epi.es

«Buscant l’arma del crim», d’Aniol Resclosa La imatge, publicada al Diari de Girona, recull «de manera sorprenent la recerca de proves que il·lustra la complexitat de la investigació del doble crim de Susqueda», segons el jurat.

DDG GIRONA

■ La fotografia d’Aniol Resclosa Buscant l’arma del crim, publicada al Diari de Girona, s’ha proclamat guanyadora del premi a la Millor fotografia de premsa en la gala dels Premis Carles Rahola de la Comunicació Local, lliurats ahir a la nit a l’Auditori de Girona.

Resclosa ha guanyat els . euros del premi en la seva quarta victòria en l’apartat de fotografia dels Rahola, després d’imposarse també en les edicions de ,  i . L’any passat va guanyar per una foto de l’-O i aquest ho ha fet per una imatge de la recerca de l’arma del crim de Susqueda.

En aquesta edició dels Rahola, el jurat ha fet a més una menció especial a Jordi Dalmau Corominas «per l’esforç de relacionar els fets històrics amb l’actualitat» en els seus articles d’opinió publicats al Diari de Girona.

El premi al Millor treball informatiu o divulgatiu en premsa ha estat per a Tura Soler pel recull d’articles El misteri de Susqueda, publicats a El Punt Avui. En aquesta categoria han quedat com a finalistes Pili Turon i Laura Fanals (Diari de Girona) i Jordi Nierga (Revista de Banyoles).

En la gala de la comunicació local també es va guardonar Sara Montesinos i Martí Albesa (Millor projecte de comunicació periodística), l’Associació Cultural La Llera per la revista La Llera del Ter (Millor iniciativa de comunicació institucional) i l’Associació Cultural Xarxa de Municipis Indians per la web «El llegat dels indians» (Millor informació digital).

També es va premiar Martí Saguer, Miquel Curanta, Daniel Cortés, Eugènia Güell, Gerard Escaich, Josep Lluís Vidal, Judith

Una fotografia d’Aniol Resclosa publicada al Diari de Girona guanya el Rahola Jordi Dalmau rep una menció especial pels seus articles d’opinió El treball «Sopem a la

presó» s’endú el guardó en l’apartat de Ràdio

MARC MARTÍ

Foto de família de tots els guardonats. MARC MARTÍ

Saez, Laia Bodro i Marc Clapés pel treball Sopem a la presó, emès a Ràdio Capital de l’Empordà (Millor treball informatiu o divulgatiu de Ràdio, Premi Miquel Diumé).

I Albert Jordana, pels capítols ,  i  (centrats en les comarques

gironines) de Territori contemporani, emès per Vallès Oriental Televisió (Millor treball informatiu o divulgatiu de televisió) El Col·legi de Periodistes i la Diputació de Girona convoquen els guardons.

jamargant - 07/03/2019 09:47 - 83.54.110.117 DIJOUS, 7 DE MARÇ DE 2019 41

Diari de Girona

Cultura i Societat

Un nou llibre de la col·lecció Josep Pla reivindica l’obra de Josep M. Capdevila L’olotí va ser un reconegut crític literari i filòsof

que el 1939 va empredre el camí de l’exili DDG

DDG GIRONA

Explosió d’un test d’una arma nuclear a l’atol Bikini (Micronèsia), el 25 de juliol de 1946. WIKIMEDIA COMMONS

La República de les Illes Marshall agraeix a Girona la seva col·laboració arxivística Una resolució parlamentària dona les gràcies per la digitalització feta a

Girona del fons dels processos del Tribunal de Reclamacions Nuclears DDG GIRONA

■La col·laboració que la ciutat de Girona va prestar al Parlament de la República de les Illes Marshall en les tasques de digitalització del fons sonor i audiovisual del Tribunal de Reclamacions Nuclears ha obtingut retorn. El Parlament –o Nitjela– de la República de les Illes Marshall ha emès una resolució «per expressar la profunda gratitud i apreciació del poble de la República de les Illes Marshall al poble, l’alcalde, l’Ajuntament i l’Arxiu Municipal de Girona, per proveir assistència experta en la digitalització dels documents d’àudio i vídeo dels processos de Tribunal de Reclamacions Nuclears».

La relació entre la República de les Illes Marshall i la ciutat de Girona va començar l’any , quan es va signar el conveni pel qual l’Arxiu Municipal de Girona es comprometia a digitalitzar els documents sonors i audiovisuals que havia generat el Tribunal de Reclamacions Nuclears. Es van dur a terme diferents processos per determinar quines compensacions hauria de rebre el poble de les Illes Marshall per les proves nuclears que l’exèrcit nord-americà va efectuar en els diversos atols d’aquest estat del pacífic.

En total es van realitzar a la zona, entre  i ,  proves nuclears que van tenir un efecte devastador en el medi natural i en

la salut de les persones. Cal pensar que algunes de les bombes tenien una potència fins a . vegades superior a la llançada sobre Hiroshima a finals de la Segona Guerra Mundial.

La documentació sonora i audiovisual digitalitzada correspon als enregistraments de les declaracions dels advocats i dels testimonis. La digitalització es va fer al Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l’Ajuntament de Girona entre el  i el .

Els originals es troben enregistrats en cintes de casset i de vídeo, uns dispositius que, a més de ser obsolets, pateixen un ràpid procés de degradació. La documentació corria el risc de perdre’s.

EUROPA PRESS

■ La col·lecció Josep Pla de la Diputació de Girona acaba de publicar un nou volum amb el títol Les paraules i les coses, en què s’apleguen una selecció d’escrits d’estètica i filosofia de Josep Maria Capdevila publicats en revistes i rotatius entre  i . L’objectiu d’aquesta edició és donar a conèixer la faceta d’assagista del crític i filòsof olotí.

Josep Maria Capdevila (Olot,  – Banyoles, ) va ser un reconegut assagista, crític literari i filòsof. Home de gran cultura, es va formar amb la companyia de Carles Riba, Carles Soldevila o Josep Maria de Segarra, i va començar a publicar molt aviat en els principals diaris i revistes del país.

El  es va exiliar a Colòmbia, on va ensenyar a la Universitat de Popayán i al Liceo Benalcázar de Cali. Va tornar a Banyoles el , i va dedicar els darrers anys de la seva vida a impartir classes a un grup reduït d’alumnes i a revisar una obra que està fragmentada pels efectes de l’exili.

Va escriure al voltant de dos mil articles i va publicar una gran quantitat de llibres, com ara Poetes i crítics (), Les cent millors poesies de la literatura catalana (), Amics i terra amiga (), En el llindar de la filosofia. Correspondència amb Maurici Serrahima (), Estudis i lectures (), Eugeni d’Ors, etapa barcelonina () o Del retorn a casa

Xuriguera presentaran l’acte de lliurament dels guardons de la comunicació local DDG GIRONA

 L’exposició Painting today reivindica des del dia 8 de març al Museu Europeu d’Art Modern (MEAM) de Barcelona el paper creixent de les dones al món de l’art figuratiu, conscients de les dificultats de sobresortir en un món dominat des de fa segles pels homes. Comissariada per Didi Menéndez, l’exposició reunirà fins al 5 de maig unes 70 obres de 48 artistes, provinents dels Estats Units, el Canadà i Austràlia, a més d’Europa i Llatinoamèrica.

(). Capdevila va tenir una llarga trajectòria i va compondre una obra molt voluminosa en diferents formats: opuscles, estudis, articles, llibres o notes manuscrites, dedicada a una varietat de temes. Amb aquest llibre es vol rescatar de l’oblit un bocí de l’obra més rellevant de Josep Maria Capdevila.

Els curadors de l’edició, Joan Carreras i Joan Cortada, l’han limitat a una selecció d’escrits d’estètica i filosofia que Capdevila va publicar a La Veu de Catalunya, i en menor quantitat, a La Publicitat, La Paraula Cristiana o La Nova Revista i, a més, hi han inclòs alguns manuscrits, gairebé tots compresos entre  i .

L’Auditori acull la gala dels Premis Carles Rahola Fel Faixedas i Carles

El MEAM reivindica el paper creixent de la dona en l’art figuratiu

Josep Maria Capdevila.

■ L’Auditori de Girona acollirà avui ( h) la gala de lliurament dels Premis Carles Rahola de la Comunicació Local, que comptarà amb la participació dels premiats, en un acte que va ser ajornat per no coincidir amb la vaga del passat  de febrer.

Dos treballs publicats al Diari de Girona són, de moment, finalistes als premis, que es proclamaran avui.

El treball de les periodistes Pili

Turon i Laura Fanals La pluralitat i la complexitat de l’univers femení, publicat pel Diari de Girona, competirà pel Premi Carles Rahola al millor treball informatiu de premsa, amb el treball de Jordi Nierga Els herois que anaven d’excursió, publicat a la Revista de Banyoles, i el recull d’articles El misteri de Susqueda, de Tura Soler, d’El Punt Avui.

D’altra banda, el jurat fa una menció especial a Jordi Dalmau Corominas pel recull d’articles publicats al Diari de Girona.

Diari de Girona entra també en la categoria de millor fotografia de premsa gràcies a una imatge d’Aniol Resclosa, que competirà amb els fotògrafs Pere Duran i Glòria Sánchez.

jamargant - 04/03/2019 07:52 - 83.54.110.117 44 DISSABTE, 2 DE MARÇ DE 2019

Diari de Girona

Cultura i Societat

Els treballs a la necròpolis han permès localitzar un mur que se sospita

Un congrés internacional analitza la magnificència en l’art del segle XVII

que pertanyia a l’antiga sagristia, un taüt funerari i trossos de rosaris

Stijn Brussels i Gijs Versteegen obriran el

Troben un esquelet d’infant de l’època medieval a les excavacions de Romanyà

simposi, organitzat per l’Institut Moll i les universitats de Leiden i Rei Joan Carles

L’esquelet infantil, en l’indret on ha estat localitzat. AJUNTAMENT DE SANTA CRISTINA D’ARO

DDG SANTA CRISTINA D’ARO

■ Els arqueòlegs han trobat un esquelet d’infant de l’època medieval a les excavacions de la necròpolis de Romanyà de Santa Cristina. Està gairebé sencer, només li falta el braç dret. És la principal troballa en la segona setmana de la intervenció arqueològica que s’està fent a l’entorn de l’església de Sant Martí de Romanyà de la Selva, a Santa Cristina d’Aro. L’objectiu és apro-

fundir en el coneixement de la necròpolis del poble. Prop de l’esquelet d’infant també s’ha trobat un nou mur en forma d’ela, que connecta amb l’església, i que podria pertànyer a l’antiga sagristia.

També s’ha trobat un altre taüt funerari i trossos d’altres, a més de molts ossos i trossos de ceràmica moderna i de rosaris.

L’esquelet s’ha trobat a la parcel·la privada de la família Almeda, prop d’on la setmana passada es va trobar una tomba amb la seva llosa, que ara també s’ha començat a excavar. Els arqueòlegs

tenen clar que és un esquelet medieval. Per les arqueòlogues, la necròpolis de la plaça de l’Església és més moderna que la de la finca privada on s’ha trobat l’esquelet, on les inhumacions es fan amb lloses de pedra.

L’àrea de Patrimoni de l’Ajuntament, amb l’empresa de les excavacions, Baula Recerca Arqueològica, ha programat per al diumenge  de març, a partir de la una del migdia, un cop acabada la missa, una jornada de portes obertes de les excavacions, que afecten la plaça de l’Església.

Dos treballs del «Diari de Girona», finalistes als Premis Carles Rahola Pili Turon i Laura Fanals hi

opten en premsa escrita i Aniol Resclosa, en fotografia; menció per a Jordi Dalmau DDG GIRONA

■ El treball de les periodistes Pili Turon i Laura Fanals La pluralitat i la complexitat de l’univers femení, publicat pel Diari de Girona, competirà pel Premi Carles Rahola al millor treball informatiu de premsa, en la gala de la desena edició dels guardons de la comunicació local, que se celebrarà el dijous dia  a l’Auditori de Girona.

El jurat ha elegit finalista aquest treball i també el de Jordi Nierga

Els herois que anaven d’excursió, publicat a la Revista de Banyoles, i el recull d’articles El misteri de Susqueda, de Tura Soler, publicats a El Punt Avui.

D’altra banda, el jurat fa una menció especial a Jordi Dalmau Corominas pel recull d’articles d’opinió publicats al Diari de Girona, tot valorant la seva trajectòria, aportació, bagatge professional i el bon fer al llarg de la seva carrera. «Es valora l’esforç de relacionar els fets històrics amb l’actualitat», apunta el jurat.

Diari de Girona serà també present en la categoria de millor fotografia de premsa a través d’Aniol Resclosa per la seva imatge Buscant l’arma del crim, que

competirà amb Pere Duran per la sèrie de fotografies no publicades I amb el somriure, la revolta, i Glòria Sánchez per la foto Aniversari Holi, publicada a El Periódico de Catalunya.

Cadascuna de les categories dels Premis Carles Rahola de Comunicació Local està dotada amb . euros, llevat de la de millor projecte de comunicació periodística, que està dotada amb . euros. Els premis estan organitzats conjuntament per la Diputació de Girona i la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya.

El jurat ha decidit declarar deserta la cinquena beca dels Premis Rahola.

F. TORRE OVIEDO

■«El magnífic és el que sap gastar a punt en coses grans». Així definia Aristòtil, en el llibre quart del seu tractat L’ètica a Nicòmac, la naturalesa de l’home magnífic i l’essència de la magnificència.

«Aquesta virtut, evidentment», precisava el filòsof, «és una de les que fan referència a l’ús de les riqueses; només que no s’estén com la liberalitat a tots els actes, sense excepció, que concerneixen a les riqueses, sinó que només s’aplica a aquells la despesa dels quals és de consideració». Per aquesta condició, la magnificència va ser, especialment en els temps del Barroc, un objectiu, gairebé un ideal, al qual aspiraven els governants de tot Europa, independentment del seu credo. Una vocació que serà analitzada en profunditat en el congrés internacional Magnificence in the th Century. Performing Splendour in Catholic and Protestant Contexts, que se celebra a Madrid entre el  i el  de març.

El simposi està organitzat per

l’Institut Moll-Centre d’Investigació de Pintura Flamenca, la Universitat de Leiden i la Universitat Rei Joan Carles, i reunirà alguns dels principals experts d’Europa en art del segle XVII. La conferència inaugural anirà a càrrec de Stijn Brussels, de la Universitat de Leiden, i de Gijs Versteegen, de la Rei Joan Carles, i s’impartirà el  de març a la Fundació Mapfre (passeig Recoletos, ), que acollirà la primera jornada . Les altres dues es desenvoluparan al campus que la Universitat Rei Joan Carles té al número  del carrer Quintana de Madrid.

El congrés s’organitza en vuit sessions: la virtut de la magnificència, teatre, la cort, l’arquitectura de la cort, el ballet de la cort, arquitectura religiosa, pintura i celebracions. Cadascuna de les sessions està coordinada per un expert en la matèria, i s’organitza a través de ponències específiques que analitzaran aspectes concrets relacionats amb els temes marc.

A cada sessió s’obrirà un torn de debat.

L’edifici de la Generalitat a Girona acollirà l’exposició «Patufet, on ets?»

El Mago Pop gestionarà el Teatre Victòria de Barcelona

DDG GIRONA

EUROPA PRESS BARCELONA

■ L’edifici de la Generalitat a Girona inaugurarà dimarts vinent ( h) l’exposició Patufet, on ets?, que reivindica el llegat que va deixar el folklorista autodidacta, escriptor i promotor Aureli Capmany en la cultura catalana a partir del personatge d’en Patufet, protagonista de la revista infantil dirigida per Capmany.

La inauguració anirà a càrrec de Raül Morales, director dels Serveis Territorials de la Presidència; Montserrat Garrich, comissària de l’exposició, i de Maria Carme Ferrer, presidenta del Gremi de Llibreters de Girona.

La comissària de l’exposició i també de l’Any Capmany és Montserrat Garrich, autora del llibre Aureli Capmany, l’obra d’una vida i experta en la cultura catalana i en la història de la dansa popular. L’exposició és una de les activitats programades pel Govern amb motiu del è aniversari del naixement de Capmany.

■El Mago Pop, Antonio Díaz, gestionarà el Teatre Victòria de Barcelona a partir del juny, quan es produirà formalment la compra del citat teatre en finalitzar la temporada, va anunciar ahir en roda de premsa. Ho va anunciar juntament amb la companyia xtrs, que és l’encarregada de gestionarlo actualment, i fins que finalitzi la temporada, l’espai i els seus impulsors, Paco Mir, Anna Rosa Cisquella i Toni Albadalejo, diuen que es veuen reflectits en el comprador: «Venem un teatre, però el venem a un home de teatre».

La companyia xtrs, que ha anunciat la compra, ha assegurat que continuarà dirigint el Teatre Poliorama, també a la capital catalana. Antonio Díaz ha explicat que la infraestructura del teatre no patirà canvis significatius, encara que alguns d’estètics. De fet, Díaz no vol un teatre només de màgia, sinó de grans espectacles multigenèrics.

|

60 Cultura i Espectacles

|

EL PUNT AVUI DISSABTE, 2 DE MARÇ DEL 2019

La Fura dels Baus, que aquest any celebra el seu 40è aniversari, porta demà a la sala saltenca la recreació d’un dels seus espectacles clàssics dels 90: ‘Manes’

La Fura, a La Mirona Xavier Castillón SALT

La Fura dels Baus representarà demà diumenge un dels seus clàssics, Manes, a la sala La Mirona de Salt (18.30 h, 17 i 20 euros), un espai on rarament es poden veure espectacles teatrals, però absolutament idoni per a aquesta proposta escènica, que també s’ha pogut veure en poliesportius o places de braus. “De fet, el que necessitem és un espai més o menys diàfan que faci 20 per 20 metres”, afirma Pera Tantiñà, el director d’aquest Manes, estrenat inicialment el 1995, i membre fundador de La Fura dels Baus, companyia que aquest any celebra justament el 40è aniversari del seu naixement. Especialment en els anys vuitanta i noranta, La Fura dels Baus va ser un gran revulsiu dins l’escena teatral catalana, pels seus impactants muntatges, però sobretot a partir de l’olímpic 1992, la companyia va anar creixent en popularitat en l’àmbit internacional i diversificant les seves propostes, en àmbits tan diferents com ara l’òpera i l’organització de grans esdeveniments que volen marcar la diferència. De fet, Tantiñà és un dels sis directors de La Fura dels Baus: una peculiaritat que encara fa més única

Una escena de ‘Manes’, l’espectacle que La Fura dels Baus porta demà a La Mirona ■ JOSEP LOSADA

“Aquesta obra provoca tant el públic ara com el 1995, quan es va estrenar”, afirma Pera Tantiñà

aquesta companyia històrica i contribueix a la diversificació del llenguatge furero original, amb espectacles tan diferents com ara Frankenstein, Carmina Burana o Turandot. I Manes.

“La visceral experiència furera, dirigida per Pera Tantiñà, continua removent budells”. Així s’anuncia la “recreació” de Manes al web de la Fura.

Tantiñà insisteix que aquest nou Manes, que ja fa uns quants mesos que volta pel món, manté l’es-

sència de l’original, però no és una rèplica exacta d’aquell primer espectacle, entre altres coses perquè –una obvietat– els intèrprets són uns altres: una dotzena d’actors i actrius joves disposats a embarcar-se en una aventura escènica tan intensa per a ells com per als espectadors. “Els situem en un context semblant a l’oriental i sempre poden sortir coses noves. Manes no té pròpiament una història, una dramatúrgia molt concreta, sinó que es-

tà formada per una sèrie d’escenes amb una composició marcada sobretot pel ritme. Tot i que el llenguatge furero no està gaire present en el teatre que es fa actualment, crec que els actors i actrius joves també tenen ganes de fer aquest tipus de coses. De fet, en aquest espectacle l’element bàsic és l’actor en si mateix”, afirma Tantiñà, que continua transmetent una gran passió per la seva companyia: “La Fura és com la nostra mare i el que més ens encanta

Els finalistes dels Rahola X.C.

117711-1164528®

GIRONA

La periodista garrotxina Tura Soler és una de les tres finalistes de la categoria de millor treball informatiu o divulgatiu en premsa dels X Premis Carles Rahola de comunicació local, pel recull d’articles

El misteri de Susqueda, publicats a El Punt Avui.

En la mateixa categoria també competeixen Jordi Nierga (Revista de Banyoles) i Pili Turon i Laura Fanals (Diari de Girona), i el jurat també fa una menció especial a Jordi Dalmau Corominas, pels seus articles a Diari de Girona.

és ser fureros. I furero és tot allò que fan els fureros, sigui com sigui.” Aclarit.

Després de més de dues dècades, Manes continua mantenint la seva força, en un món on molts espectadors tenen la sensació d’haver-ho vist ja gairebé tot: “Aquesta obra provoca tant el públic ara com el 1995, quan es va estrenar, segurament perquè la visceralitat del nostre llenguatge el fa encara més atemporal”, subratlla el director sobre aquesta Manes 100% furera. ■

Pel que fa a la categoria de millor fotografia de premsa, els finalistes són Pere Duran, Aniol Resclosa i Glòria Sánchez. En aquesta edició dels premis, la resta de categories –projecte de comunicació periodística, premi Miquel Diumé de ràdio, millor treball de televisió, millor informació digital i millor iniciativa de comunicació institucional– tenen un sol finalista, que es farà públic el mateix dia del lliurament dels guardons, el dijous 7 de març, a les 8 del vespre, a l’Auditori de Girona. ■

|

4 Punt de Vista

|

Tal dia com avui fa...

EL PUNT AVUI DIUMENGE, 24 DE FEBRER DEL 2019

1 any

No poden fer-ho L’Estat deixa de banda l’atac a la immersió en català després del darrer revés del Tribunal Constitucional i en veure que no podia fer-ho.

10 anys

Solbes i els bancs El vicepresident veu bé que l’Estat entri en el capital dels bancs. El 88%de les pimes reconeix que tenen problemes d’accés als préstecs.

20 anys

Acord precari Consens entre serbis i albanesos per instaurar un autogovern a la província i fer eleccions lliures.

Els negociadors tornaran a França el 15 de març.

Tribuna

Full de ruta Jordi Grau

Jordi Mayoral. Galerista

L’exemple de Carles Rahola

E

l 15 de març farà vuitanta anys que Carles Rahola va ser afusellat al cementiri de Girona. Rahola va ser l’únic escriptor executat pels franquistes, perquè la majoria dels que haurien pogut seguir aquest camí van agafar, per sort, el camí cap a l’exili. Rahola, que no havia militat en cap partit, va ser delegat de la Generalitat a Girona, però era bàsicament un intel·lectual, un escriptor erudit i un brillant articulista a L’Autonomista, el diari del seu germà Darius. El Col·legi de Periodistes i la Diputació de Girona entreguen des de fa deu anys els premis Rahola, que també té un carrer, una biblioteca i un institut a la ciutat que porten el seu nom. Dins de la Setmana dels Rahola, dilluns passat, els historiadors Joaquim Nadal i Xavier Carmaniu van glossar la seva figura, ben conduïts per Cristina Masanès, però van arribar a la conclusió que la basta i interessant obra de Rahola no és gens coneguda fora de Girona. I és una pena. Caldran molts esforços per fer

Un clam per la diversitat

O

casionalment, passa que et trobes amb un llibre, una obra de teatre, una cançó o una exposició que t’atrapa, et commou i et fa reflexionar en profunditat. És el cas de la mostra dedicada a Lorenza Böttner a La Virreina Centre de la Imatge de Barcelona, que va finalitzar a la primeria de febrer. El xoc que generava l’exposició precisa d’un pòsit per pair-la i endreçar les idees que sorgeixen de constatar com un món ocult se’t fa evident i t’assalta de forma abrupta.

Rèquiem per la norma, comissariada per Paul B Preciado, ha estat una descoberta majúscula de l’artista, una transgènere sense braços que pintava amb la boca i amb els peus.

La trajectòria de Lorenza Böttner (Punta Arenas, Xile, 1959 - Munic, Alemanya, 1994) representa, tal com s’explicava a l’exposició, “una de les crítiques més agudes als processos de discapacitació, dessexualització, internament i invisibilització a què són sotmesos els cossos amb diversitat funcional i els cossos transgènere. Mitjançant la

SÍ, L’EXPOSICIÓ

La sentència estava escrita d’antuvi i el judici va ser una farsa justificativa per a la condemna perquè Rahola representava la llibertat, la cultura i Catalunya

El lector escriu

arribar els valors cívics, pacífics i republicans de Rahola arreu del país. A Rahola el van condemnar en un judici sumaríssim, sense cap garantia. De fet, ell, que no havia fet mai mal a ningú, va salvar molta gent, començant per un munt de canonges de la catedral que estaven en perill i que van declarar a favor seu en el judici. Totes les declaracions li van ser favorables, menys una, virulenta, d’un individu que deia que es feia amb Darius (el seu germà) i amb el comissari de la Generalitat. Doncs bé, les declaracions gairebé unànimes a favor i les veus que van demanar clemència contra la previsible pena de mort acordada no van servir de res. Tres articles al diari van servir per justificar una injustificable condemna. Es va intentar retardar el enterado de Franco, però res no va evitar l’execució malgrat els intents de la família. La sentència estava escrita d’antuvi i el judici va ser una farsa justificativa per a una condemna ja dictada perquè Rahola representava el que més odiaven: la llibertat, la cultura i Catalunya. Els sona?

b Les polítiques injustes, dogmàtiques i poc respectuoses amb la diversitat estan provocant una veritable fractura de la UE. De fet, la crisi del Brexit és, en gran part, producte de les polítiques irresponsables dels dirigents de Brussel·les dels darrers 10 anys. L’augment de l’euroescepticisme i el neofeixisme al Vell Continent són conseqüències d’aquestes polítiques tan encarcarades, poc democràtiques i profundament ultrajacobines. No hi ha cap dubte que la UE, si no vol desintegrar-se i desaparèixer en un espai europeu caòtic, ha de tornar urgentment als orígens, a les arrels dels fundadors del projecte europeu després del desastre de la Segona Guerra Mundial. Una Europa dintre de la diversitat i la democràcia avançada, una Europa que va estar molt ben

fotografia, la pintura i la performance, la seva obra constitueix un himne a la dissidència corporal i de gènere”. És així, la mostra rebentava el pensament convencional, des del vessant artístic fins també a les relacions entre el que considerem normal i el que entenem que és patològic. “L’obra de Böttner qüestiona i desestabilitza les relacions de poder entre masculinitat i feminitat, validesa i invalidesa, però també entre pintura i dansa, entre dibuix i performance, i reclama una altra epistemologia, una altra manera de mirar i de narrar que redistribueixi i democratitzi els cossos i els òrgans (mans, peus, boca, pell...) en la pràctica artística.” de l’artista és absolutament inusual: nascuda com a Ernst Lorenz Böttner a Xile, en el si d’una família alemanya, als 8 anys va tenir un accident en què va perdre els dos braços.

Educat a Alemanya, en Lorenz va estudiar amb nens amb deformacions i va ser tractat com a discapacitat, però més endavant va optar per un camí lliure i ra-

LA BIOGRAFIA

dical enfrontant-se al diagnòstic mèdic i a les expectatives socials: va estudiar a l’Escola Superior d’Art de Kassel i es va iniciar en la pintura i a fer performances encarnant una identitat femenina sota el nom de Lorenza Böttner. Més endavant, es va mudar a Barcelona l’any 1982, on va relacionar-se amb diversos artistes locals, i, deu anys després, l’any 1992, es va convertir en Petra, la mascota dels Jocs Paralímpics dissenyada per Mariscal. Dos anys més tard, la Lorenza va morir als 33 anys, per complicacions relacionades amb la sida.

DESPRÉS D’UNA MOSTRA del seu treball a la Documenta 14 de Kassel, aquesta exposició ha estat la més completa dedicada mai a Lorenza Böttner, duent a terme una proposta excel·lent que no només era un apassionant descobriment de l’obra i de la figura de l’artista, sinó també un clam totalment vigent pels drets de les persones transgènere i amb diversitat funcional i una reivindicació al seu dret a ser. Una exposició realment commovedora, que et fa pensar, d’aquelles que t’acompanyen per sempre.

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.

El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-girona@elpuntavui.cat

La fractura de la UE

representada per personatges històrics com ara Jean Monnet, Konrad Adenauer, Robert Schumann i molts altres.

JOSEP M. LOSTE Portbou (Alt Empordà)

Responsabilitats no assumides b Quan un autònom s’estableix amb el seu negoci, assumeix uns riscos i cal que faci una bona gestió per no arruïnar-se. Amb la justícia i l’Estat, sembla ser que la cosa va diferent. Si són sancionats per un estament superior, la sanció la paga l’Estat, o sigui nosaltres.

Això explica que es facin tants disbarats. Cas Castor, AVE, aeroports i tants i tants altres.

Molt diferent anirien les coses, si, a aquests gestors, polítics, funcionaris, els passés el mateix que als autònoms. No parlo del fet que haguessin d’arruïnar-se, però sí que els seus errors afectessin les seves economies pagant ells una part de

les sancions. I, ja que hi som posats, demanaria que cada vegada que s’han de repetir eleccions, degut al fet que els partits no troben la manera de posar-se d’acord, se’ls passés factura dels costos que representa repetir eleccions. A veure si d’una vegada ens traiem de sobre tots aquests paràsits que fan que no tinguem els serveis que ens mereixem.

JAUME PARADEDA PLA Riudarenes (Selva)

De gats a linxs b José Ángel Hidalgo és un funcionari que amb molt d’encert va denominar “gats” dos presos i més polítics, de molt pes polític: es tractava d’Oriol Junqueras i Joaquim Forn.

Aquests gats, després de més d’un any en presó preventiva, s’han tornat, si és possible, molt més destres, enfortits, intel·ligents i loquaços. Tancar gats en una gàbia: es pot ser més neci? Malauradament, sí

que es pot.

Després de la ressaca del 155, els seus perseguidors, més perduts que entre les boires d’Avalon, com més pretenen furgar a la ferida més fuetades reben. Els seus arguments es fonen com el gel.

Els gats s’han tornat linxs.

Més astuts, i, sabent-se amb la raó, llancen el seu discurs clar i temperat, llargament cisellat, que provoca recargolaments a la sala. Els acompanyen altres felins i felines de qui, malgrat ser constantment humiliats, veiem com augmenta la seva indiscutible dignitat.

Llàstima dels centenars de milers de talps, curts de vista i obnubilats per certs mitjans de comunicació que no veuen ni volen veure la doble vara amb què es tracten en aquests país les qüestions polítiques de segons quin signe.

Però aquests linxs no estan sols…

MONTSERRAT VIVERN LLADÓ Girona

jamargant - 21/02/2019 08:50 - 83.54.110.117 44 DIJOUS, 21 DE FEBRER DE 2019

Diari de Girona

Cultura i Societat

Unes cèl·lules del cervell afavoreixen la supervivència de neurones EFE/DdG BARCELONA

■ Investigadors de l’Institut de Neurociències de la Universitat de Barcelona (UBNeuro) han descobert que els astròcits, un tipus de cèl·lules del cervell, alliberen proteïnes que afavoreixen la supervivència de les neurones, la qual cosa obre noves possibilitats terapèutiques contra l’Alzheimer.

La investigació, que publica Journal of Neuroscience, ha estat dirigida per Albert Giralt, qui explica que fins ara una de les teràpies més prometedores contra l’Alzheimer és l’ús de factors neurotròfics, una família de proteïnes que afavoreix la supervivència de les neurones, com a factor neurotròfic derivat del cervell (FNDC, o BDNF, per les sigles de brain-derived neurotrophic factor). No obstant això, segons Giralt, l’administració d’FNDC planteja dificultats, com la falta de control sobre el seu alliberament, que no permet dirigir-lo específicament al teixit malalt ni alliberar els nivells adequats, sobretot tenint en compte que les dosis massa altes poden ser neurotòxiques.

En aquest treball, els investigadors han estudiat els FNDC generats pels astròcits, un tipus de cèl·lules de forma estrellada que es troben en el cervell i en la medul·la espinal i que es veuen afectats per un dels processos de neuroinflamació més coneguts de l’Alzheimer, l’astrogliosi.

En aquest context, els investigadors van dissenyar un experiment amb uns ratolins modificats genèticament perquè patissin Alzheimer. L’estudi mostra que aquest mètode restaura la producció i l’alliberament dels factors neutròfics en el teixit neuronal malalt quan comença la patologia.

Política i clics. Un periodisme rigorós i de profunditat pot ser l’única sortida que quedi als mitjans per sobreviure a l’era del clic. El camí, però, no serà fàcil, i menys en un context polític que aixeca passions i en què part del públic no espera informació, sinó militància, dels mitjans de comunicació.

«Part del públic només vol la seva pròpia veritat» Els periodistes Ferran Casas, Neus Tomàs i Tian Riba aposten

per un periodisme honest davant l’allau de clics i la informació al minut Laura Fanals GIRONA

É

s possible fer bon periodisme en l’era dels clics i la informació al minut?

Aquest era el punt de partida de la taula rodona Informar contrarrellotge. Les interioritats del periodisme polític, emmarcada dins la Setmana dels Rahola i que va comptar amb els periodistes Ferran Casas (Nació Digital), Neus Tomàs (eldiario.es) i Tian Riba (FAQS), moderats per Narcís Genís. Una hora i mitja de debat sobre el paper dels mitjans en un moment en què, segons va apuntar Casas, una part del públic només busca informació «amiga» −és a dir, que li diguin el que vol sentir−; en què el canvi tecnològic ha comportat noves rutines de treball i l’obligació d’oferir informació de forma pràcticament permanent. També hi va haver una dosi d’autocrítica: Tomàs va admetre, per exemple, que durant el procés independentista molts mitjans, «o per prudència o per militància», no han fet les coses del tot bé. Això sí, tots van coincidir en assenyalar la vital importància del públic i de la seva predisposició a pagar per la informació de qualitat, ja que només els mitjans que siguin solvents econòmicament podran ser veritablement independents.

La taula rodona, ahir, a la Facultat de Lletres de la UdG. MARC MARTÍ

Casas, Tomàs i Riba van coincidir en assenyalar que, arran de tot el que ha passat a Catalunya en els últims anys, la informació política ha pres cada cop més importància. Tot i això, Casas va advertir que també ha dut més fragmentació i pressió: «Els grisos es penalitzen, es vol obligar els mitjans a convertir-se en una facció de cada exèrcit», va indicar. Casas va advertir que el fet que el públic vulgui «la seva pròpia veritat» pot fer que els mitjans caiguin en la temptació d’oferir-los el que demanen, que

és l’origen de les fake news. Això se suma a un context de crisi per als mitjans, molts dels quals estan ofegats pels mals resultats econòmics, i això hipoteca la seva independència: «Les pressions polítiques són una broma al costat de les econòmiques», va dir Tomàs.

Davant d’això, tots tres van advocar per un periodisme honest −que no vol dir objectiu− i que porti informació afegida més enllà del clic ràpid. De fet, van advertir que aquesta serà la fórmula de supervivència dels mitjans: un periodisme que aporti més reflexió que immediatesa, i que faci que el públic estigui disposat a pagar-lo.

Els 175 milions acumulats al pot del sorteig de l’Euromillones cauen a Irlanda DdG GIRONA

■ Després de diversos sortejos, Euromillones va repartir dimarts el gran pot de  milions d’euros, una quantitat que s’ha anat acumulant durant moltes setmanes.

Va ser un únic encertant de primera categoria d’Irlanda qui es va embutxacar les nou xifres. La combinació guanyadora va ser la formada pels números --- i les estrelles  i .

De segona categoria (cinc números i una estrella) hi va haver cinc encertants, encara que cap butlleta es va validar a Espanya.

Els cinc premiats es van embutxacar ., euros. Hi va haver un encertant de tercera categoria (cinc números) a València, que es va emportar ., euros.

Marie Brizard llança al mercat un nou anís amb essència mediterrània DdG GIRONA

■ Marie Brizard, una de les marques de destil·lats més icòniques del món, llança al mercat un nou anís de qualitat premium i amb una graduació lleugerament superior a la del seu producte estrella, l’Anisette Marie Brizard, que conté º d’alcohol. Elaborat amb anís verd del Mediterrani i més d’una desena de botànics i espècies naturals, Anís Marie Brizard º s’elabora a més amb aigua procedent d’una deu pròpia, situada a més de  metres de profunditat, que permet obtenir una excel·lent qualitat sense minerals que alterin el gust o el color.

Diari de Girona Investiguen la venda per internet del C lub del Subscriptor fals remei de l’MMS de Josep Pàmies La Fiscalia ha constatat GUANYADORS DEL SORTEIG PER A DOS l’efectiva publicitat i activitat 

FORFETS A LA MOLINA CENTRE D’ANÀLISIS GIRONA JOAN FERRER RIBAS MARIA MERCADER COLOM PERE SALA PUEYO

RECOLLIR ELS FORFETS A LES NOSTRES OFICINES DE DILLUNS A DIJOUS DE 9 A 14 H I DE 16 A 19 H O DIVENDRES DE 9 A 15 H. MOLT IMPORTANT: PRESENTANT LA TARGETA DEL CLUB DEL SUBSCRIPTOR

que promociona aquest producte prohibit a la xarxa EFE/ACN/DdG MADRID

■ La Fiscalia General de l’Estat ha remès a Lleida, Madrid, Castelló i Santa Cruz de Tenerife la investigació sobre la venda d’MMS per internet com a remei per curar diferents patologies. El Ministeri Públic va obrir diligències al novembre en rebre una denúncia del secretari general de Sanitat i Consum, i ara trasllada el cas a les diferents fiscalies provincials perquè continuïn amb la investigació.

Des de la Fiscalia es farà un seguiment i es coordinarà. El pagès lleidatà Josep Pàmies té diverses sancions de la Generalitat per promoure aquest producte, prohibit per l’Agència Espanyola del Medicament.

Les autoritats han pogut constatar «l’efectiva publicitat i activitat d’intermediació a través de la xarxa, en diferents mitjans i formes, del producte MMS». Aquesta publicitat, continua, s’està portant a terme «a través d’una diversitat de continguts», alguns dels quals «enalteixen els suposats avantatges de la utilització d’aquest producte per a la curació de determinades patologies». Altres, continua, «informen sobre els proto-

cols per a la seva utilització» i també «s’ofereix directament la venda de la substància indicada».

La informació sobre el producte MMS es difon, segons els informes, a través d’un bloc en què se solucionen qüestions que plantegen els usuaris i es faciliten enllaços a diferents xarxes socials i webs on es pot ampliar la informació sobre la forma de preparar o utilitzar-lo i on és possible adquirir-lo en petites quantitats. Segons la denúncia de Sanitat, el clorit de sodi −compost químic utilitzat en la fabricació de paper i comercialitzat com MMS− va ser retirat del mercat l’any  per ordre de l’Agència Espanyola del Medicament.

|

46 Cultura i Espectacles

|

EL PUNT AVUI DIMARTS, 19 DE FEBRER DEL 2019

Clemente Vuitanta anys després del seu afusellament, l’escriptor continua guanya el sent un referent moral i intel·lectual, però falta acostar-lo al jovent VII Torneig de

Rahola, present Nadal i Carmaniu van preferir no comparar la situació actual amb la repressió del 1939

Eva Vàzquez GIRONA

Quant de temps duren els records? Es poden transmetre d’una generació a una altra? I, si és així, la seva intensitat s’esmorteeix, es desvia? Per l’historiador Joaquim Nadal, un dels participants en la taula rodona organitzada ahir a la Biblioteca de Girona dins la Setmana dels Rahola, hi ha “un pont possible” entre la Girona dels anys setanta, que va afirmar els principis democràtics a través de la recuperació de Carles Rahola, i la Girona republicana, que va ser abolida amb l’entrada de les tropes franquistes. És un fil tibant, “potser no secret però sí molt íntim”, que van contribuir a mantenir tens sobre “el forat negre” de la postguerra la família de l’escriptor, en primer lloc, i la revista Presència, després, amb el monogràfic que li va dedicar el 1976; l’Assemblea Democràtica d’Artistes de Girona, amb l’exposició d’ho-

Els participants en la taula: Xavier Carmaniu, Cristina Masanés i Joaquim Nadal ■ J. SABATER

menatge organitzada aquell mateix any, o els llibres de Josep Benet o els que ha anat recuperant la Biblioteca Valvi. Però, i avui? Vuitanta anys després del seu afusellament, el també historiador Xavier Carmaniu va lamentar que fora de Girona sigui tan poc conegut encara. “A quina altra població que no sigui ni Girona ni Cadaqués hi ha algun carrer que porti el seu nom?”,

va preguntar-se, abans d’advertir que “el seu assassinat queda tan lluny, que correm el perill d’amorosir-ne el record”, sobretot entre els joves, del tot absents, va constatar, entre el centenar llarg d’assistents a l’acte d’ahir.

“Hauríem d’aconseguir que els joves s’hi interessessin, perquè si no els transmetem el que sabem, aquí acabarà passant el mateix que a Andalusia”,

va dir referint-se a la perillosa atracció de l’electorat per l’extrema dreta. L’assagista Cristina Masanés, que exercia de moderadora, va constatar que els més joves se senten commoguts quan se’ls dedica prou atenció per explicarlos aquella època, i va posar com a exemple les visites que organitza el Mume als antics camps de concentració francesos amb alumnes d’institut.

Tot i plantejar un paral·lelisme entre la situació política actual i la que va condemnar Rahola, Carmaniu i Nadal van preferir no aprofundir-hi. “A Girona, el 1939 hi va haver 514 afusellats, a part de centenars de milers d’exiliats. Això és brutal, i no admet comparacions.”

Carmaniu, en canvi, sí que hi veu similituds amb la repressió de la dictadura de Primo de Rivera. Masanés va recordar, però, que Rahola va ser condemnat per rebel·lió militar i sedició, a més de ser, va citar textualment, “un separatista inteligente y, por lo tanto, peligroso”. ■

Dramatúrgia J.C.L. GIRONA

La catalana Cristina Clemente ha guanyat el VII Torneig de Dramatúrgia Transatlàntic, que organitza el festival Temporada Alta a l’Amèrica Llatina.

La final la va disputar contra l’argentina Andrea Marranzzi. Clemente, que ja va guanyar la darrera edició catalana del torneig, va presentar el text Las lentes para mirar cargadores, una peça irònica sobre la lluita feminista. Per la seva banda, l’argentina va arribar a la final del torneig amb Nacer y morir en la cama, en què una parella recordava el començament de la seva relació.

Amb la final del Torneig de Dramatúrgia Transatlàntic, el Temporada Alta ha posat fi a la programació de Buenos Aires (Argentina), però l’edició d’aquest any del festival es tancarà el diumenge 24 de febrer a Lima (Perú). La final del Torneig de Dramatúrgia Transatlàntic ha posat el punt final a la programació del festival a l’Argentina, en què s’han superat els 2.000 espectadors en els diferents espectacles.

Aquest any s’hi han programat fins a dotze muntatges. ■

LLIBRES

PRESENTACIONS

Barbal i el brigadista escocès

El premi Palol de Marc Rovira

————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————

Maria Barbal va presentar ahir a la Llibreria Empúries de Girona A l’amic escocès, una novel·la ambientada de nou al seu Pallars estimat, com ho

va ser, en el seu moment, Pedra de tartera, i amb la qual lliga amb personatges, pobles, paisatges i moments històrics. Presentada pel periodis-

ta Miquel Riera, va explicar, entre altres coses, que el que més li interessa és escriure “la trajectòria vital dels personatges”. ■ J. SABATER (FOTO)

————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————

Marc Rovira, el guanyador del premi Miquel de Palol de poesia, va presentar ahir l’obra guanyadora, Cap vespre, a la Fundació Valvi de Girona, en

un acte organitzat per la Fundació Bertrana. L’autor va estar acompanyat per la també poeta Rosa Font, que va parlar d’un llibre que explora l’es-

querda entre el llenguatge i la realitat, entre les paraules i les coses, fins a dipositar en la poesia les restes del pensament. ■ JOAN SABATER

jamargant - 19/02/2019 08:54 - 83.54.111.55 34 DIMARTS, 19 DE FEBRER DE 2019

Diari de Girona

Cultura i Societat

ESPECTACLES | CIÈNCIA | TENDÈNCIES | TRADICIONS | FETS I GENT | CINEMA | TELEVISIÓ CORREU ELECTRÒNIC

cultura.diaridegirona@epi.es

Joaquim Nadal: «L’execució de Rahola és un fet dramàtic que Girona no podrà superar» L’exalcalde reivindica la reedició del llibre

«Vides heroiques» en un acte per commemorar els 80 anys de l’afusellament de l’intel·lectual Xavier Carmaniu diu que els franquistes no el van deixar acomiadar de la família i ho van fer «expressament» DANIEL BONAVENTURA GIRONA

■ L’historiador i exalcalde Joaquim Nadal va afirmar ahir que l’«execució de Carles Rahola és un fet dramàtic que la ciutat de Girona no podrà superar mai». «El van matar. Tenia  anys», va dir.

Nadal va participar, al costat del també històriador Xavier Carmaniu, a la taula rodona El delicte d’opinar.  anys de l’afusellament de Carles Rahola, un dels actes de la Setmana dels Rahola, organitzat pel Col·legi de Periodistes i celebrat precisament a la biblioteca pública Carles Rahola, amb la moderació de la periodista i escriptora Cristina Masanés.

Les primeres setmanes del , a mesura que els franquistes s’acostaven a la ciutat, Rahola va fer un primer intent de marxar a l’exili, però li faltava documentació i, després d’estar-se a la Jonquera, va decidir tornar a Girona perquè, com va dir, «jo no he fet res».

Però els franquistes el van relacionar amb una autorització d’ús d’un receptor de ràdio i això, més

tres articles publicats a L’Autonomista, el va portar davant un consell de guerra que va tenir sentència de mort. El van afusellar el  de març a la tanca del cementiri de Girona sense deixar-lo acomiadar dels familiars.

«Ho van fer així expressament», va assegurar Xavier Carmaniu, per a qui la mort de Rahola, figura «cabdal» de la cultura gironina, va tenir un gran impacte: «La gent es posava les mans al cap» perquè «tot el que havia fet era escriure».

Nadal va raonar que «si no hagués tornat de la Jonquera no l’haurien executat, però hauria patit la fred i la gana dels camps de concentració, com tants milers d’exiliats. Aquest patiment i aquestes morts massives de Franco ens interpel·len. No volien només guanyar la guerra sinó dominar el territori».

Els paral·lelismes amb la situació actual van ser una constant durant el debat d’ahir, que va omplir la sala d’actes de la biblioteca.

No obstant això, Nadal va fer notar que hi ha diferències evidents per-

Tresors instrumentals CRÍTICA

MÚSICA

Xavier Paset

TORROELLA DE MONTGRÍ

QUARTETTO DI CREMONA  Cristiano Gualco i Paolo Andreoli,

violí; Simone Gramaglia, viola; Giovanni Scaglione, violoncel. Espai Ter, Torroella de Montgrí. 17 de febrer.

E

l Quartetto di Cremona és una formació molt equilibrada. Destaca el seu primer violí, Cristiano Gualco, amb una sonoritat dolça que impri-

meix molt caràcter a la formació.

Gualco toca un magnífic violí Guadagnini de  que realment és una màquina màgica.

De fet, tots els intèrprets toquen grans instruments gràcies als seus mecenes. En aquest apartat destaca un impressionant violoncel de  de Nicola Amati. Només amb els instruments, dignes de la millor col·lecció, els quatre de Cremona desperten un gran interès però només a mans de grans músics s’obté el millor resultat.

Aquests músics reposats que no aposten per grans sonoritats d’estil romàntic han aconseguit una veu única, sòbria però encantadora, que es fa escoltar a cada moment. No busquen excessivament el refinament i això els aporta una gran naturalitat.

La biblioteca Carles Rahola va acollir l’acte, ahir a la tarda. ANIOL RESCLOSA

què «la mort és un dramatisme que no admet comparació».

Cristina Massanés no va tenir objecció a qualificar la mort de Rahola d’«assassinat» perquè «ja s’havia acabat la guerra». En aquells anys posteriors al conflicte es van produir  afusellaments a la tanca del cementiri de Girona.

«Rahola és el cas més notable, El diàleg concertant és fluïd amb una bona entesa entre les veus. El quartet núm.  de Beethoven sona amb rotunditat però s’hi troba a faltar un sentit més trepidant en els moviments més agitats. Les entrades de totes les veus són acurades però en algun moment no acaben de funcionar del tot bé.

En el Rosamunde de Schubert de melodia inestimable és on els de Cremona aconsegueixen el millor resultat. Gualco s’emporta la menció més especial perquè els perfils del seu melodisme són de primer nivell i rebla els diferents caràcters amb mestria.

En general manca un cert esclat en l’expressió musical d’aquest conjunt, que està assolint èxits importants. Finalment, cal posar en relleu la sonoritat del violoncel de Scaglione, un Amati, amb amplitud i mordent que aquest músic sap controlar molt bé.

però són igualment injustes les altres morts perquè el seu únic pecat era haver-se mantingut fidels al sistema republicà. Els il·legals eren els que afusellaven, que s’havien aixecat en armes contra la legalitat republicana», va subratllar l’exalcalde de Girona.

Carmaniu considera que es va muntar un sistema per «afusellar persones i robar cases legalment».

Massanés afegeix que els acusaven de «rebel·lió militar» i, en el cas de Rahola, de «separatista intel·ligent i per això perillós».

Nadal no dubta que «tots aquells judicis sumaríssims eren una pantomima per arribar ràpidament a la sentència de mort i execució».

Nadal va reivindicar la reedició del llibre de Rahola Vides heroiques (), i tant ell com Carmaniu van elogiar l’obra d’un «intel·lectual» que va ser pioner a fer els primers passos cap a un republicanisme federal, trencar amb el relat «heroicista» de l’etapa napoleònica i redescobrir i valorar la Girona jueva.

TEMPORADA ALTA

Clemente guanya el Temporada Alta americà  La catalana Cristina Clemente es va imposar a l’argentina Andrea Marranzzi en el VII Torneig de Dramatúrgia Transatlàntic del Temporada Alta Iberoamèrica per decisió del públic, va anunciar ahir l’organització. El públic va proclamar guanyador el text de Cristina Clemente Las lentes para mirar cargadores, una peça irònica sobre la lluita feminista amb un diàleg entre carregadors i telèfons mòbils que discuteixen. El text es va imposar al de Marranzzi, Nacer y morir en la campa. L’acte es va fer a Buenos Aires. El festival continua a Lima.

| Cultura i Espectacles | 35

EL PUNT AVUI DILLUNS, 18 DE FEBRER DEL 2019

El director de ‘Pàtria’ i ‘Doctrina’, Joan Frank Charansonnet, està immers en ple rodatge de ‘Terra de telers’, amb Joan Massotkleiner entre els protagonistes

La revolució industrial pressupost d’uns 120.000 euros que provenen de capital privat (sense cap subvenció).

J. Camps Linnell GIRONA

El director de Pàtria i Doctrina té un nou projecte entre mans. Joan Frank Charansonnet està ja immers en ple rodatge de Terra de telers un projecte que neix amb la voluntat de mostrar una part molt important de la història de Catalunya: el pas de la misèria del camp a la industrialització. Per fer-ho recrearà la vida en una colònia industrial en una trama que ens farà passejar per la història des de temps de la República fins al tancament de les fàbriques als anys vuitanta.

Tot plegat en un rodatge que tindrà dues aturades (febrer i juny) i amb l’objectiu que els espectadors la vegin als cinemes l’any que ve.

El guió està escrit a quatre mans entre Charansonnet i Alba López. Pel que fa al reguitzell de protagonistes, destaca la participació de Ramon Godino, Miquel Sitjar, Joan Massotkleiner, Jaume

El director Joan Frank Charansonnet dirigint els actors en un moment del rodatge de ‘Terra de telers’ ■ PATCHOULI FILMS

Montané, Queralt Albinyana, Aleix Rengel i els mateixos Joan Frank Charansonnet i Alba López, d’entre la quarantena d’actors i de 150 figurants.

El director subratlla que hi haurà una feina important en la caracterització dels personatges prin-

cipals. La protagonista estarà encarnada per quatre actrius diferents (la nena, l’adolescent, l’adulta i la vella). “Sabem que es tracta d’una dificultat i que únicament amb dues actrius podríem fer el personatge, però creiem que cal mostrar aquesta evolució

més completa i artística.”

Un altre dels fets destacable és la direcció d’art, ja que es rodarà en espais reals d’una colònia industrial (Cal Vidal, 19011980) fruit de la col·laboració amb la fundació del Museu de la Colònia Vidal, que ha donat suport

al projecte amb l’ajuda en la localització dels espais. A banda de Cal Vidal, a Puigreig, també es preveu rodar a Cal Prat, a la colònia de Viladomiu Nou i a Cal Rosal, entre d’altres.

Terra de telers és un projecte de la productora Patchouli Films amb un

Retrat d’una colònia L’objectiu, com avança Charansonnet, és que “els espectadors coneguin com es vivia en una colònia a través dels ulls de la família protagonista i especialment de la Julieta, que amb sis anys començarà a viure a la colònia i hi passarà la resta de la seva vida; així es farà un retrat de manera genèrica i des d’una mirada positiva, tot i tenir clar que també es van viure moments de duresa”. Per tal de fer possible el projecte, la productora ha començat una campanya de micromecenatge a Verkami amb l’objectiu de recaptar 12.500 euros per tirar endavant la producció. Segons el director, “la millor subvenció és la de la ciutadania i per això que fem una crida a donar-nos un cop de mà en un projecte que parla de nosaltres i de la nostra història”. ■

L’assassinat de Rahola, als Rahola Una taula rodona commemora el 80è aniversari de la mort del periodista J.C.L. GIRONA

Rahola, als Rahola i a la Rahola. Aquest seria un titular alternatiu de l’acte que tindrà lloc avui en la segona Setmana dels Rahola, el cicle de conferències i taules rodones que es fan com a acte previ a l’entrega dels premis de comunicació local que porten el nom de l’il·lustre escriptor. Coincidint amb el 80è aniversari de l’afusellament, avui tindrà lloc, a la biblioteca municipal de Girona que també porta el seu nom, un dels actes

centrals, en aquest cas una taula rodona en què participarà el periodista i historiador Xavier Carmaniu –autor d’una biografia de Rahola–, el professor d’història de la UdG Joaquim Nadal i la també periodista Cristina Masanés, que ha estat curadora de diversos projectes expositius centrats en el personatge. La taula rodona, titulada El delicte d’opinar.

80 anys de l’afusellament de Carles Rahola, començarà a les sis de la tarda.

La mort de Carles Rahola i Llorens va ser, com tantes d’altres, arbitrària i absurda, però especialment injusta perquè el règim franquista el va condemnar per tres articles publicats durant la guerra

D’esquerra a dreta, Xavier Montsalvatge, Carles Rahola, Eduard Prats, Prudenci Bertrana i Tomàs Sobrequés ■ ARXIU DE L’AJUNTAMENT DE GIRONA

i que, segons la sentència, eren constitutius de “rebelión militar”: Contra l’invasor, Refugis i jardins i L’heroisme, uns textos que reflectien l’angoixa per la tragèdia que vivia el país i l’esperança d’un triomf final de la democràcia i la llibertat. D’això fa 80 anys, encara que ressoni a molt present.

Dimecres, d’altra banda, conclou la VII Setmana dels Rahola amb una taula rodona sobre periodisme polític, Informar contra rellotge, en què hi haurà tres convidats excepcionals –Tian Riba, Neus Tomàs i Ferran Casas–, moderats pel periodista Narcís Genís. Tindrà lloc a la Facultat de Lletres de la UdG, a les 12.30 h. ■

jamargant - 18/02/2019 09:07 - 83.54.111.55 38 DISSABTE, 16 DE FEBRER DE 2019

Diari de Girona

Cultura i Societat

Posen el maqui olotí Cisquet com a «model de lluita per un món millor» Presenten a Girona la reedició d’un llibre i una exposició sobre el comunista afusellat el 1946

Una passejada literària celebra diumenge el Dia de la Llengua Materna a Girona

DANIEL BONAVENTURA GIRONA

DDG GIRONA

■ Francesc «Cisquet» Serrat, un olotí afusellat el febrer de , en ple franquisme, al Camp de la Bota de Barcelona, va ser posat ahir en un acte a Girona com a «exemple i model» de ciutadà compromès que «lluita per un món millor». Amb aquestes paraules, Raul Valls va voler retre tribut al maqui Cisquet «en l’actual moment de represa de l’extrema dreta a Europa». L’acte es va fer a la Llibreria  de Girona, on es va presentar la reedició del llibre Cisquet, un maqui olotí, i es va inaugurar l’exposició sobre la vida de qui va conèixer l’exili del , va ser tancat amb la família al camp de concentració d’Agde (França) i va participar l’octubre del  a la invasió de la Vall d’Aran.

Malgrat ser fill de qui era alcalde d’Olot l’any , i malgrat acreditar una biografia personal del tot exepcional, pràcticament ningú coneixia a Olot la història de Cisquet, ni molt menys l’existència del seu germà –Miquel Serrat– encara en vida a França.

La casualitat va voler que la història es fes pública i a partir d’aquí es va començar a difondre gràcies a l’anomenada Comissió Cisquet, de la qual forma part Raul Valls, que ahir va participar a la presentació a Girona, acompanyat de l’exdiputat i professor de l’Institut Santiago Sobrequés Joan Boada, i

Joan Boada, Cristina Herrando i Raul Valls presenten el llibre a Girona. ANIOL RESCLOSA

Joan Boada anuncia un projecte per convertir Can Trona de la Vall d’en Bas en centre d’interpretació

de Cristina Herrando, coautora del llibre.

Boada va explicar que s’està tramitant la rehabilitació de Can Trona, un edifici de la Vall d’en Bas, per fer-hi un centre d’interpretació i explicar el moment històric i les circumstàncies dels maquis. Boada va afegir que l’exposició serà itinerant pels instituts d’ensenyament, començant pel seu, el Sobrequès de Girona.

A l’acte d’ahir no hi va poder assistir per la seva avançada edat,

Amb la mainada «es pot parlar de tot, la qüestió és com ho fem» La directora i presentadora de l’InfoK, Laia Servera, conversa amb la

periodista Susanna Oliveira sobre el repte de fer un bon informatiu infantil Elisabet Don GIRONA

A

mb la mainada «es pot parlar de tot», la qüestió és «com es fa». A partir d’aquesta premissa, la presentadora i directora del programa d’actualitat infantil InfoK, Laia Servera, va explicar la dificultat que suposa moltes vegades realitzar un informatiu que serà revisat pels espectadors més exigents i crítics: els nens i nenes.

I és que Servera ho va deixar clar des del principi durant la conversa d’ahir amb la periodista Sussanna Oliveira en el marc de la Setmana dels Rahola, amb els infants «s’ha d’explicar molt bé les coses» perquè si «no entenen alguna cosa, es queixaran».

Laia Servera, conversant amb Susanna Oliveira a la biblioteca Carles Rahola. ANIOL RESCLOSA

Tal com es pot parlar de tot, Servera va apuntar que això no es pot portar al terreny de les imatges, «hi ha temes que poden resultar molt traumàtics per un infant», ja

Miquel Serrat, germà de Cisquet, que en canvi sí ha confirmat la participació a tot un seguit d’actes que tindran lloc avui a Olot, on té previst firmar al llibre d’honor de la ciutat i inaugurar una placa d’homenatge a Cisquet al carrer Macarnau, , a les  hores.

Un dinar de germanor al Núria i un acte públic d’homenatge a la sala de plens de l’ajuntament (. h) completaran la jornada.

Diumenge hi haurà un acte també a Barcelona. que el programa emès per Televisió de Catalunya està pensat per a una franja compresa entre els  i els  anys aproximadament.

Durant l’acte, Servera va recordar alguns dels programes i especials més complicats d’elaborar com per exemple -darreramentel judici del procés («dels més freds que hem fet mai»), els atemptats del -A o bé els abusos sexuals a menors. Va ser precisament aquest darrer, que tot i semblar a priori d’allò més complicat, va ser finalment uns dels més rellevants. «Vam incidir en el consentiment i en el pacte dels secrets, que esdevenen molt importants pels nens», va explicar.

Una manera de treballar que sempre es basa a buscar tres tipus de notícies: aquelles que formen part del món dels infants, aquelles que els poden afectar, i unes terceres que consideren importants d’explicar. Per Servera, tot allò que expliquen a l’InfoK ha de ser susceptible a ser recordat posteriorment, i és per això que intenten «treure’s la motxilla d’adult» per fer-ho: «és com si tinguéssim un bloc de plastilina que els hi donem ben tou perquè ells, quan vulguin, li donin la seva pròpia forma».

■ Una passejada literària dedicada als mestres i al món de la pedagogia tindrà lloc a Girona aquest diumenge a partir de les onze hores per commemorar el Dia Internacional de la Llengua Materna.

El Centre de Normalització Lingüística i Amics de la Unesco de Girona organitzen la iniciativa, que tindrà com a punt de trobada la plaça Josep Pallach.

A partir d’aquí, l’itinerari tindrà diverses parades on es llegiran fragments d’obres dedicades a figures de l’àmbit de l’educació i la pedagogia.

També en el marc del Dia Internacional de la Llengua Materna, dijous  de febrer ( h) a la Casa de Cultura es farà una taula rodona en homenatge a la mestra Maria Ros Gussinyé i a la llengua catalana. Hi intervindran: Joaquim Arenas, Jordi Galofré, Dolors Reig, Irene Rigau i Victòria Saget.

El  de març, Dia Mundial de la Poesia, es farà un acte a les  h a l’auditori del Centre Cultural La Mercè. Es llegirà un poema inèdit de Rosa Fabregat en diverses llengües, a proposta de la Institució de les Lletres Catalanes del Departament de Cultura de la Generalitat, i també hi haurà acompanyament musical. L’acte comptarà amb la col·laboració de la Fundació Astrid , de l’Aula d’Escriptura i el Voluntariat per la llengua.

El Govern espanyol finançarà la Fundació Mas Miró amb 200.000 euros ACN MONT-ROIG DEL CAMP

■ El Govern espanyol farà una nova aportació econòmica de . euros durant els pròxims dos anys a la Fundació Mas Miró per contribuir al seu funcionament. És l’anunci que va fer ahir divendres la secretària d’Estat de Turisme, Isabel Oliver, en una visita a Mas Miró, a Mont-roig del Camp, que va ser casa d’estiueig de l’artista i origen de l’univers mironià.

A més, Turespaña ajudarà en la promoció de la masia. La col·laboració econòmica del govern espanyol té el seu origen en un protocol signat entre la Secretaria d’Estat de Turisme i els hereus de Miró pels drets de la marca turística «España», el «Sol de Miró».

La marca va ser creada per l’artista per a l’Estat i l’única cosa que va sol·licitar a canvi va ser que ajudés a les seves fundacions.

Oliver va visitar Mas Miró i l’ermita de la mare de Déu de la Roca, patrona de Mont-roig del Camp.

jamargant - 15/02/2019 09:24 - 83.54.111.55 42 DIVENDRES, 15 DE FEBRER DE 2019

Diari de Girona

Cultura i Societat

El «renovat» Comic Barcelona es redueix a tres dies i Stan Lee en serà protagonista El saló confia en repetir els 118.000 visitants

de l’any passat augmentant els metres quadrats DIARI DE GIRONA

ACN/DdG BARCELONA

■ El Saló Internacional del Còmic de Barcelona canvia el seu nom per Comic Barcelona en la seva a edició. El canvi vol ser un símbol de la nova etapa «renovadora» del saló, que es redueix enguany de quatre a tres dies, del  al  d’abril, i sumarà més metres quadrats: passant dels . de la darrera edició a ., a Fira Barcelona Montjuïc als palaus , ,  i la Plaça Univers. «Volem transmetre el món del còmic a més públics», va explicar ahir Meritxell Puig, directora general de Ficomic. Puig confia en repetir els . visitants del . Un dels protagonistes d’aquesta edició serà Stan Lee, pare de gran part dels superherois de Marvel, mort l’any passat.

La directora general de Ficomic va assegurar que aquesta és una nova etapa «integradora, renovadora, actual, engrescadora i il·lusionant» i una mostra d’això és el canvi de logotip i de nom. Una etapa, va explicar, que «es vol adaptar al nous temps. Volem un còmic per tots on tingui oportunitat tothom i transmetre el món del còmic a més públics. Volem ser més», va concloure. Sobre la reducció de dies del saló, Puig va explicar que un dels seus objectius és concentrar més les activitats perquè «tothom pugui gaudir-ne més».

El cartell d’enguany, creat per Ana Galvañ, volien que reflectís la nova etapa. «Buscàvem una proposta que integrés còmic i il·lustra-

Tarantino, Scorsese, i altres 40 cineastes contra l’entrega d’Oscar en publicitat

Taula rodona. En els darrers anys, els mitjans de comunicació han contribuït a visibilitzar el col·lectiu LGTBI. Tot i això, encara persisteixen els estereotips, l’androcentrisme -amb una major presència de gais que de lesbianes- i el sensacionalisme, especialment en els casos de violència intragènere.

Més visibles, però encara estereotipats Una taula rodona constata que el col·lectiu LGTBI té cada vegada

més presència en els mitjans, però que queden reptes pendents Laura Fanals GIRONA

L

El cartell del nou Comic Barcelona.

ció, d’una autora jove i espanyola i que marqués la nova etapa il·lusionant» del saló, va explicar Puig.

Antoni Guiral, assessor i comissari d’exposicions del è saló, va recalcar al seu torn que un dels protagonistes d’aquesta edició serà Stan Lee, editor, guionista i divulgador. L’exposició va més enllà del pare dels superherois de Marvel, sinó que també retratarà la història dels còmics a partir de les aportacions de Stan Lee. La primera part d’aquesta estarà dedicada a ell com a guionista i editor i als herois que va crear; la segona, s’anomena «El comic-book a partir de Lee»; la tercera estarà dedicada a dibuixants espanyols als Estats Units i a la quarta es deixarà un espai perquè els autors espanyols de còmics puguin homenatjar in situ Stan Lee.

a visibilitat del col·lectiu LGTBI -lesbianes, gais, transexuals, bisexuals i intersexuals- ha augmentat en els darrers anys, malgrat que els mitjans de comunicació encara tenen alguns reptes importants al davant, com ara una major denúncia dels casos de violència entre parelles homosexuals, la superació de l’androcentrisme (els gais tenen molta més presència mediàtica que les lesbianes) o el canvi generacional (i de mentalitat) a les redaccions.

Aquestes són algunes de les conclusions que van sorgir ahir de la taula rodona LGB... què? El tractament de l’orientació sexual als mitjans de comunicació , emmarcada en la Setmana dels Rahola i que va comptar amb la participació dels professors Adolfo Carratalá, Arnau Roig i Imma Merino, i el periodista Rafa Garrido.

Carratalá va apuntar que, durant molt de temps, els mitjans van «mirar cap a un altre costat» en referència a totes les sexualitats que se sortien de la norma, en uns moments en què l’heterosexualitat es considerava com l’única opció vàlida. Actualment, va dir, aquesta situació ha canviat i els

La taula es va fer a la sala de Graus de la Facultat de Lletres.

MARC MARTÍ

mitjans no només han donat visibilitat al col·lectiu, sinó que també contribueixen a denunciar comportaments homòfobs o transfòbics. Tot i això, els estereotips persisteixen: l’home gai que apareix als mitjans sol ser blanc, jove, amb un físic treballat i actitud masculina. També va apuntar que les notícies relacionades amb l’homosexualitat cada cop es troben més a la secció de xafarderies, mentre que temps enrere una qüestió més política i social.

Roig, per la seva banda, va apuntar que, malgrat que el trac-

tament de la violència de gènere als mitjans ha millorat, encara falta donar molta visibilitat a la violència intragènere, ja que les notícies relacionades amb aquesta qüestió solen ser morboses i sensacionalistes. Garrido, per la seva banda, va explicar que per aconseguir una major sensibilització cal un canvi de mentalitat a algunes redaccions, que probablement s’assolirà quan noves generacions arribin als llocs de responsabilitat. Finalment, Merino va alertar del perill de certs discursos que, sota la disfressa de «llibertat d’expressió», volen tornar a tenir carta blanca per insultar, menysprear i perpetuar discriminacions.

AVUI FELICITEM ENVIEU UNA FOTOGRAFIA RECENT AMB UN TEXT BREU AMB 48H. D’ANTELACIÓ A L’ADREÇA DE CORREU fets.diaridegirona@epi.es

EUROPA PRESS/DdG MADRID

■Més de quaranta cineastes i directors de fotografia de primera línia, entre els quals es troben figures com Quentin Tarantino, Martin Scorsese, Damien Chazelle, Spike Lee o Roger Deakins, han mostrat el seu rebuig a la decisió de l’Acadèmia de Hollywood de lliurar quatre premis Oscar durant la publicitat en una carta oberta enviada al president de la institució, John Bailey. Una mesura que qualifiquen d’«insult a la professió».

Per als signants, la relegació d’«aquests oficis cinematogràfics essencials a un estatus menor no és més que un insult per a aquells que hem dedicat la nostra vida i passió a la nostra professió escollida».

Moltes felicitats, Gina! Ets tota una model! De part de l’Enric, en Dani, l’Ariadna, els pares, avis i tiets.

La Confraria Eixugamorros de Girona ha celebrat, com és tradició, la seva calçotada anual.

jamargant - 14/02/2019 09:18 - 83.54.111.55 44 DIJOUS, 14 DE FEBRER DE 2019

Diari de Girona

Cultura i Societat

Les japoneses es rebel·len contra l’obligació de regalar xocolata als homes

Laura Rosel conversant amb Jordi Grau, ahir a la tarda a la Biblioteca Carles Rahola de Girona. ANIOL RESCLOSA

«El món periodístic ha travessat amb el procés la línia del terreny emocional»

Freqüents (FAQS) de TV, on havia intentat «explicar històries» durant un total de  programes.

«Era un micro incòmode per als polítics» va assegurar i, de fet, «costava molt fer-los venir al programa» perquè «disposàvem de periodistes de diferents sensibilitats que els podien fer diferents preguntes». En total, quatre hores de prime-time setmanal on van encabir tota mena de personalitats, i d’altres que no van poder portar mai, «com per exemple Carles Puigdemont» va recordar.

Un programa vist de diferents maneres segons el lloc des d’on es miri, una mica com el procés independentista, amb el qual Rosel va assegurar que tenia la sensació que «el món periodístic ha travessat la línia del terreny emocional».

En aquest sentit, es va referir a les crítiques que va rebre a través de les xarxes socials, qualificant-la de terrorista, radical, separatista o equidistant. «Que et diguin de tot és cruel, injust i la majoria de vegades sap greu, però t’endureix la pell», va afirmar convençuda.

També va quedar temps per parlar de les noves tecnologies («arribar a més gent i més ràpid»), o per a l’esclavitud a la qual, segons ells, es veuen sotmesos els programes, «posava el mòbil en mode avió l’endemà abans que m’arribessin les audiències».

cavall ni talons vermells- i utilitzant les paraules justes en cada ocasió. I ell, documentat, amb unes preguntes molt ben escollides al voltant de la trajectòria professional d’una de les comunicadores catalanes més mediàtiques.

Així doncs, durant més d’una hora i mitja van tenir el públic ben enganxat a la cadira en aquest debat que portava per nom «El sentit del periodisme». Durant la conversa, Laura Rosel va fer un gir en el temps per parlar de Preguntes

La pregunta més esperada Durant aquestes reflexions, tampoc no va faltar la pregunta potser més esperada de tota la tarda -que de fet no va trigar a arribar- en referència al motiu de l’acomiadament de la periodista del FAQS. «Vam quedar per fer un cafè i el director executiu em va dir que volien fer un gir cap a l’entreteniment, donant-me les gràcies per l’esforç i la dedicació», va explicar Laura Rosel. «No vaig tocar el cafè, ell el va pagar», va afegir.

Algunes empreses han prohibit el conegut

com a «giri choco» del dia de Sant Valentí REUTERS

DdG GIRONA

■ Les dones estan en peu de guerra al Japó. El sentiment feminista comença a tenir els seus ecos al país nipó, i una de les primeres causes que comença a causar rebuig entre diversos sectors és l’obligació que tenen de regalar xocolata als companys de feina per Sant Valentí. El conegut com a «giri choco», que significa literalment «xocolata d’obligació», és una tradició instaurada al país des de mitjans del segle passat que, amb el temps, s’ha convertit en una imposició que resulta incòmode a moltes dones, que se senten amb l’obligació de regalar aquest dolç als seus companys i superiors de l’oficina.

Moltes dones creuen que haver de gastar milers de iens en xocolata per quedar bé amb els companys de treball, així com amb els superiors que poden cobrar més del doble que elles és un fet inadmissible en ple segle XXI. Aquest rebuig ja ha fet que algunes empreses del país hagin decidit prohibir una tradició que moltes treballadores perceben com una forma d’abús de poder i assetjament.

Tot i que a la inversa, també existeix el conegut com a «Dia Blanc», creat per la indústria xocolatera del país a mitjans dels anys vuitanta per augmentar els seus ingressos, en aquest cas no està instaurat com una obligació.

Segons una enquesta recent, el  de dones japoneses seguiran

LA SETMANA DELS RAHOLA. La Biblioteca Carles Rahola va acollir ahir a la tarda la conversa entre la periodista Laura Rosel i el també periodista Jordi Grau sobre els reptes de l’actualitat i l’ofici de comunicar.

Bombons en una pastisseria.

comprant xocolata pel dia de Sant Valentí. No obstant això, més del  assenyala que ho farà com a forma de cortesia envers els familiars, mentre que el  el regalarà a les seves parelles sentimentals, sense caure en una obligació. Per contra, la majoria no té intenció de regalar xocolata als seus companys d’oficina.

«Abans que moltes empreses comencessin a prohibir la pràctica, havíem de pensar quants diners ens havíem de gastar en cada un dels paquets de xocolata que regalàvem als nostres companys i també havíem de decidir a quants companys els fèiem aquest obsequi, així que és positiu que aquest costum estigui desapareixent», ha explicat la treballadora d’un conegut centre comercial Tòquio en declaracions recollides pel diari digital Japan Today.

Elisabet Don GIRONA

A

mb l’auditori gran de la Biblioteca Carles Rahola ple a vessar, la periodista Laura Rosel i el també periodista gironí Jordi Grau van aconseguir ahir que un dels actes més esperats de la Setmana dels Rahola fos tot un èxit.

Ella, amb la seva elegància habitual -aquesta vegada sense cua de

Diari de Girona L’home del neolític ja C lub del Subscriptor tractava el gos com el GUANYADORS DEL SORTEIG PER A DOS seu millor amic FORFETS A LA MOLINA ARTS GRÀFIQUES CANTALOZELLA, S.A. JAUME ROURA NOGUER JAUME SURROCA COSTABELLA JOAN FONT JULIÀ

RECOLLIR ELS FORFETS A LES NOSTRES OFICINES DE DILLUNS A DIJOUS DE 9 A 14 H I DE 16 A 19 H O DIVENDRES DE 9 A 15 H. MOLT IMPORTANT: PRESENTANT LA TARGETA DEL CLUB DEL SUBSCRIPTOR

Els animals eren enterrats

al costat dels seus propietaris i els alimentaven amb cereals i verdures, segons un estudi EFE/DdG BARCELONA

■ L’home del neolític, fa uns . anys, va començar a tractar els gossos com els seus millors amics, enterrant-los al seu costat en rituals funeraris i alimentant-los amb cereals i verdures, segons un estudi de les universitats Autònoma de Barcelona (UAB) i de Barcelona (UB). La investigació, que publica

la revista Journal of Archaeological Science: Reports, ha estudiat els casos antics més nombrosos de sacrifici i enterrament simbòlic de gossos de Catalunya, on durant el neolític mitjà s’hauria iniciat la generalització d’aquesta pràctica funerària a la Península Ibèrica.

A la Península s’han trobat casos més antics d’enterraments individuals aïllats, però només s’han documentat com una pràctica generalitzada relacionada amb el ritual funerari amb posterioritat, un ritual que es va estendre i va allargar durant centenars d’anys, fins a l’edat de Ferro.

AVUI FELICITEM ENVIEU UNA FOTOGRAFIA RECENT I UN TEXT BREU AMB 48H. A L’ADREÇA fets.diaridegirona@epi.es

Aquesta nena alegre, simpàtica i carinyosa és l’Ariadna i ja té un any més. Moltes felicitats! T'estimem.

| Cultura i Espectacles | 47

EL PUNT AVUI DIJOUS, 14 DE FEBRER DEL 2019

————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————

Crònica ————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————

Un ‘Faqs’ a Laura Rosel “El periodisme és fer preguntes”, van coincidir a dir els periodistes Laura Rosel i Jordi Jordi Grau en un moment de la conCamps versa mantinguGirona da ahir en un dels actes destacats de la programació de la Setmana dels Rahola, que organitza el Col·legi de Periodistes i la Diputació de Girona.

Però, com també van reconèixer, “és més fàcil preguntar que no pas contestar”.

I és que el paper del periodista, o “el sentit del periodisme” –si fem cas al títol amb què es presentava l’acte que va tenir lloc a l’Auditori de la biblioteca Carles Rahola, que es va omplir del tot–, és posar-se al costat que li va tocar ahir a Jordi Grau –impecable i implacable com a entrevistador–, i no tant al de l’exconductora de Preguntes freqüents (Faqs). En aquest lloc incòmode, i més per a qui està acostumat a estar a l’altra banda, Rosel va respondre una a una a la bateria de preguntes, més que freqüents del tot consegüents. Com ara perquè la van substituir, com i quan, al capdavant del programa aleshores del programa líder d’audiència a Catalunya. “Em van rellevar perquè, com em va dir el director executiu d’El Terrat, volien donar al ———————————————————

MÚSICA

Cinc músics de la Catalunya del Nord actuen per a l’ANC Els músics i cantautors nordcatalans Pascal Comelade, Pere Figueres, Roger Cosme Esteve, Gerard Meloux i Simon de Céret oferiran aquest vespre el concert Improperis a l’auditori Viader de la Casa de Cultura de Girona (19.30 h), en un acte organitzat per l’Assemblea Nacional Catalana a Girona com a cloenda de l’exposició 55 urnes per la llibertat, que es pot visitar fins demà. L’entrada al concert és lliure i gratuïta, amb taquilla inversa, i les aportacions voluntàries que es facin al final es destinaran a les caixes de resistència. ■ X.C.

ART

Laura Rosel, entrevistada pel també periodista Jordi Grau, ahir a la biblioteca Carles Rahola ■ JOAN SABATER

programa un aire de més d’entreteniment”, va declarar aquesta professional amb llarga trajectòria a la ràdio i la televisió que, a més, demostra tenir savoir faire.

Això sí, va quedar clar que el disgust no li va treure ningú, “perquè és la feina més emocionant que he fet mai”, que “ho va donar tot” i que el cafè d’aquella maleïda trobada laboral no el va ni tastar.

Del Faqs, se’n va parlar, molt.

Gairebé va capitalitzar l’entrevista.

Rosel va explicar, entre altres coses interessants, que el fet que el programa estigués ja encasellat a TV3 com “d’entreteniment” els permetia tenir “més cintura”. Tot i així, buscar la imparcialitat de la notícia

li ha comportat crítiques de totes bandes: “que si terrorista, anticatalana, anticastellana, equidistant...

No s’ha de fer cas a les xarxes, en aquest sentit, per molt que et facin mal”, va dir. El que li sap més greu, però, és que algunes provinguin, com passa, de companys de professió, sobretot localitzats a Madrid. “Són les normes del joc, pel que he anat descobrint. I t’endureixen.”

Malgrat que no va dir paraules lletges per a ningú, sí que no es va estar de reconèixer que el secretari general de Vox, Javier Ortega Smith, li va provocar “urticària”.

Que el va entrevistar perquè “tocava”, com a portaveu d’un grup que

ha portat tot un govern a judici, però la mala educació, la grolleria i la provocació demostrada no encaixen amb ella. Del PSC, només lamenta que no acceptessin anar quasi mai al programa. I que no suporta les audiències, que va qualificar d’“enganyifa” –es basen en 500 audímetres a tot Catalunya– però que va reconèixer també que són “les regles del joc”. Va aprofitar per denunciar com el rol de la dona periodista “és més complicat”.

Un tema que coneix molt bé perquè el pateix, però també perquè el tractarà en un especial que prepara per a TV3 el Dia de la Dona Treballadora. Tindrem més Rosel. I això és una bona notícia.

L’obra de Juan Batlle Planas, al Museu d’Art El Museu d’Art de Girona inaugura avui l’exposició Juan Batlle Planas. El gabinet surrealista (18 h), una producció de la Fundació Juan March sobre aquest artista nascut a Torroella de Montgrí (1911-1966), que des dels 2 anys va viure a Buenos Aires i va ser una figura clau de l’avantguarda argentina. La mostra, comissariada per Pedro Azara i inaugurada el maig passat a Cuenca, es centra en la seva obra dels anys trenta i quaranta, amb una iconografia surrealista que després va evolucionar cap a una pintura metafísica. Avui assistiran a l’acte dues filles seves. ■ X.C.

Fotografia i arquitectura, al COAC Xavier Antich inaugura avui una exposició del suec Sigurd Lewerentz J.C.L. GIRONA

La Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) inaugura avui (19.30 h) a la seva seu l’exposició Sigurd Lewerentz. 44 fotografies del viatge a Itàlia, que recull una selecció de 44 fotos de l’arxiu personal de l’arquitecte suec procedents del DM DigitaltMuseum. Són fetes durant el viatge que va fer per Itàlia l’any 1909. La conferència inaugural d’aquesta mostra anirà a càrrec del filòsof Xavier Antich,

que parlarà sobre el llibre de Rainer Maria Rilke, Cartes a un jove poeta, del qual s’ha fet una nova traducció recentment.

Gairebé al mateix moment en què Lewerentz va anar a Itàlia, entre el 1902 i el 1908, Franz Xaver Kappus mantenia correspondència amb el poeta austríac Rainer Maria Rilke i, si no fos perquè les Cartes a un jove poeta no es varen publicar fins al 1929, es podria afirmar que Lewerentz les havia llegides i s’esforçava a seguir al peu de la lletra els consells del poeta. Aquestes cartes parlen de silenci, de profunditat, de tristesa, d’alegria, de creació artística, de l’obra d’art i també de soledat, tan ca-

Sigurd Lewerentz, protagonista de l’exposició inaugural ■ COAC

racterístiques a la seva personalitat d’arquitecte al qual van anomenar el nòrdic solitari.

La fotografia mira cap a fora, per veure-hi a dins, ens diu Robert Frank, i en aquesta frase podem trobar resumit el sentit que es vol donar a aquest cicle d’exposicions de fotografia. El cicle, que té lloc a la sala La Cova, ha programat per tot seguit les exposicions Leonardo Finotti. Rio de Janeiro, un photobook; Clara Pardo.

Què veig? Mirar: observar amb els ulls, anar amb compte; Laszlo MoholyNagy. Pintura, Fotografia, Film. Un llibre de la Bauhaus, un homenatge a la Bauhaus en el centenari de la seva fundació. ■

EL PUNT AVUI DIJOUS, 14 DE FEBRER DEL 2019

GARROTXA

| Comarques Gironines | 35

——————————————————————————————————————————————————————————————————

LA GALERIA

Narcís Genís

——————————————————————————————————————————————————————————————————

Deu anys dels Rahola

D’

Miquel Serrat, al centre amb familiars i membres de la comissió Cisquet, en un acte celebrat al Núria ■ J.C.

Tot a punt per al retorn simbòlic del maqui d’Olot, en Frances Serrat, ‘Cisquet’ a Demà es presenta un llibre i s’inaugura una exposició sobre aquest personatge olotí a la 22 de Girona a Dissabte rebrà un homenatge institucional i popular a Olot Jordi Casas OLOT

tat i presentada per l’associació d’ex-presos polítics del franquisme. De fet, serà també un homenatge al seu germà Miquel, que amb 92 anys es desplaçarà a la capital garrotxina des de Die, el municipi francès de la Drome, on viu. També es descobrirà una placa de record al maqui olotí a la casa natal del carrer Macarnau. La diada es completarà amb un dinar i, ja a la tarda, amb una xerrada oberta a tot el públic, amb la presentació de la reedi-

ció del llibre sobre en Cisquet publicat per la comissió organitzadora i la lectura de poemes i la interpretació de cançons de l’exili. Demà, el llibre es presenta a la llibreria 22 de Girona i s’hi inaugurarà una exposició. Diumenge, membres de la comissió i representants de l’Ajuntament participaran en un homenatge al fossar de la pedrera de Barcelona als afusellats al camp de la Bóta, un d’ells en Cisquet amb només 25 anys. ■

117711-1194367L

En Francesc Serrat, Cisquet, el maqui d’Olot, torna simbòlicament a casa seva aquest dissabte, després d’haver marxat cap a l’exili, amb 12 anys, juntament amb la mare i el seu germà Miquel, un 2 de febrer del 1939. Dies després, es van reunir al poble nord-català de Sant Llorenç de Cerdans amb el pare, l’últim alcalde d’Olot de la Segona República.

En Cisquet va ser un destacat membre de la resistència francesa en la lluita contra els nazis i també va participar activament en la campanya de la Val d’Aran, una acció de guerrilla que tenia per objectiu foragitar de Catalunya les tropes franquistes, que no va reeixir.

L’acte central de l’homenatge és el reconeixement institucional de demà passat a l’ajuntament en compliment de la moció aprovada per unanimi-

167505-1204008L

aquí a pocs dies es donaran a conèixer els periodistes guardonats, en el que serà la desena edició dels premis de comunicació local que convoquen la demarcació gironina del Col·legi de Periodistes de Catalunya i la Diputació de Girona. Just quan fa vuitanta anys de l’afusellament del periodista, escriptor, historiador i polític Carles Rahola, que dona nom a aquest premis periodístics, i entorn dels quals també s’organitza, des de fa set anys, una setmana d’actes relacionats amb el món de la comunicació, i que se celebren aquests dies entre la biblioteca pública Carles Rahola i la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. Precisament, fa pocs dies, en una conversa amb la Rosa Gil a TVGi, recordàvem com van néixer aquests premis. Era a finals del 2008, amb Enric Vilert a la presidència de la Diputació de Girona, es començaven a notar els efectes de la crisi econòmica, una fase que ha estat especialment virulenta en el sector de la comunicació, amb periodistes sense feina, La Diputació altres que han estat acomiai els dats i mitjans de comunicació que tancaven o passaven periodistes greus dificultats econòmivan decidir ques fins al punt de posar en perill la seva continuïtat. Dacanviar vant d’aquest panorama del’anacrònic solador, era grotesc, per no sopar de Nadal dir pornogràfic, que la Dipugironina mantingués per uns premis tació aquell tradicional sopar de Nadal en el qual convidava, de bé, un centenar de pecomunicació ben riodistes (amb regalet inclòs). Un model d’àpats de Nadal anacrònic, hereu d’aquells que presidia el periodista Manuel Bonmatí en l’etapa d’antiga Associació de Premsa. Conscient que s’havia de canviar el model, Vilert estava decidit a posar fi al sopar de periodistes, pel que va demanar al col·lectiu d’informadors alguna proposta alternativa. Després d’unes quantes converses informals, els periodistes van proposar d’instituir uns premis de comunicació gironins, amb els quals la Diputació mantindria la trobada anual amb els periodistes, però amb un caire menys lúdic, més professional i molt més enriquidor. No va ser fàcil, però gràcies a les complicitats entre la institució municipalista, el Col·legi de Periodistes gironins i la família Rahola, especialment la seva filla Carolina, es van poder instituir els premis Carles Rahola, amb els quals també s’homenatja qui havia estat periodista i alhora treballador de la Diputació, assassinat pel franquisme, per les seves idees i opinions.

ara comarques gironines

07

DIJOUS, 14 DE FEBRER DEL 2019

CULTURA

DANSA

La identitat sexual, a debat a la Setmana dels Rahola

El Sismògraf 2019 aposta pel talent mil·lennial

ARA GIRONA

La Setmana dels Rahola ha programat avui a Girona (12.30 hores, sala de graus de la Facultat de Lletres de la UdG) una taula rodona per debatre el tractament de la identitat sexual als mitjans de comunicació.

L’acte, moderat per la periodista Laura Fanals, compta amb la participació d’Adolfo Carratalá, doctor en periodisme especialitzat en el tractament mediàtic dels col·lectius vulnerables; Rafa Garrido, cap de política de l’Agència Catalana de Notícies; Imma Merino, doctora en comunicació i crítica de cinema; i Arnau Roig, doctor en comunicació i especialista en la representació del col·lectiu LGBTI+ als mitjans.

ARA OLOT

En una clara aposta pel talent mil·lennial, l’onzena edició del Festival Sismògraf, que es durà a terme a Olot del 25 al 29 d’abril, dedicarà bona part de la seva programació als coreògrafs, ballarins i ballarines nascuts durant els anys 90. L’objectiu és donar protagonisme a tota una generació d’artistes de talent manifest que encara busquen consolidar-se en el sector i davant del públic. En total, s’oferiran una cinquantena d’espectacles en què predominarà la presència femenina.

Informatius infantils

La directora i presentadora de l’InfoK, Laia Servera, explicarà demà (18 hores, Biblioteca Carles Rahola) a la periodista Susanna Oliveira com es veu El món amb ulls de nen, i el dilluns 18, també a les 18 hores a la Biblioteca Rahola, es commemoraran amb una taula rodona els 80 anys de l’afusellament del periodista. El dimecres 20 (12.30, sala de graus) reunirà tres periodistes especialitzats en política –Tian Riba, Neus Tomàs i Ferran Casas– en una

L’art d’ensenyar l’art

conversa conduïda per Narcís Genís. La taula rodona es titula Informar contra rellotge. Interioritats del periodisme polític. Ahir va ser el torn de Laura Rosel, fins fa poc conductora del programa de TV3 Preguntes freqüents (FAQS), que va conversar amb Jordi Grau sobre “el sentit del periodisme”.

La Setmana dels Rahola es va iniciar amb l’exposició Capturant l’actualitat, que reuneix les fotografies presentades a la novena edició dels

Manifestació contra la LGTBIfòbia el juny del 2018 a Girona.

LGTB DE GIRONA

premis Carles Rahola de comunicació local i es pot contemplar a la biblioteca pública Carles Rahola fins al 28 de febrer.

Amb motiu de la convocatòria de vaga general prevista per al 21 de febrer, la Diputació de Girona i la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya han acordat traslladar l’acte de lliurament dels premis Carles Rahola al 7 de març (20 hores, Auditori de Girona).e

Com a mercat estratègic de la dansa, el Sismògraf dedica una jornada als professionals del sector. Sota el títol Com ens posem en dansa. Visibilització, mobilitat i presència, reflexionarà sobre “com es pot articular l’art d’ensenyar l’art”. Laia Santanach, guanyadora de la tercera edició del premi Delfí Colomé, exhibirà una mostra d’Àer, peça en procés de creació que des de la modernitat revisa la dansa tradicional popular del contrapàs.e

|

46 Cultura i Espectacles

|

EL PUNT AVUI DIMARTS, 12 DE FEBRER DEL 2019

Marc C. Griso, productor tarragoní de música electrònica molt vinculat a Girona, ha masteritzat el seu darrer EP, ‘Naked Soul’, als estudis Abbey Road de Londres

A l’estudi dels Beatles Xavier Castillón GIRONA

Marc C. Griso (Tarragona, 1980) és discjòquei i productor de música electrònica, però també coneix bé els mecanismes de la indústria musical, perquè ja fa força temps que hi treballa. Griso va ser responsable de comunicació i promoció de la discogràfica gironina RGB Suports fins fa un parell d’anys. Tota aquesta experiència acumulada, tant des de punt de vista estrictament musical com pel que fa a les estratègies de difusió, el van portar a prendre una decisió important: Griso va portar a masteritzar els quatre temes del seu darrer EP, Naked Soul, als estudis Abbey Road, amb Geoff Pesche com a tècnic.

Per fer-se’n una idea, Pesche ha treballat en discos tan destacats com ara Blue Monday, de New Order; Brothers in Arms, de Dire Straits; Watermark d’Enya; Different Class, de Pulp; Fever, de Kylie Minogue; Sound of Silver, de

Marc C. Griso, assegut a la porta dels mítics Abbey Road ■ DANI VALDÉS

LCD Soundsystem, i No Quarter, de Jimmy Page i Robert Plant. I la llista podria continuar amb uns quants noms tan o més cèlebres del pop i el rock dels darrers quaranta anys. És evident que Marc C. Griso

no només buscava als Abbey Road el millor so, sinó tota l’aureola mítica dels estudis que els Beatles van convertir en un dels santuaris del rock i, a més a més, el prestigi d’un dels millors enginyers de la ca-

sa. I Griso no va anar sol a Londres: durant la seva estada a la capital britànica, a finals de l’octubre passat, el va acompanyar un petit equip de vídeo que el va seguir durant quatre dies i va prendre imatges de l’inte-

Un curt de llarga temporada

Els Rahola, el 7 de març S’enceta la Setmana dels Rahola i la vaga fa canviar el dia de l’entrega dels premis J.C.L. GIRONA

Amb motiu de la convocatòria de vaga general prevista per al 21 de febrer, la Diputació de Girona i la demarcació gironina del Col·legi de Periodistes han acordat traslladar l’acte d’entrega dels premis Carles Rahola de comunicació local al dijous 7 de març, a les 8 del vespre, a l’Auditori de Girona.

L’anunci arriba coincidint amb la commemora-

ció del Dia Mundial de la Ràdio amb una taula rodona organitzada pels Amics de la Unesco i Ràdio Vilablareix dedicada al tema d’aquest any, La ràdio: diàleg, tolerància i pau, que tindrà lloc avui al centre cultural Can Gruart de Vilablareix (19 h) amb la participació de Lluís Costa, Eloi Don, Pau Lanao i Àngel Rodríguez.

De la programació, destaca un altre plat fort de la Setmana dels Rahola, el que tindrà lloc demà, a la biblioteca Carles Rahola (18 h), amb la periodista Laura Rosel, fins fa pocs dies conductora del programa de TV3 Preguntes

rior d’Abbey Road i d’altres localitzacions per al videoclip de Stronger, un dels temes més ballables del disc, juntament amb Perfect Time. L’EP es completa amb It Will Never End i Forgotten, en una línia més at-

mosfèrica, entre el chill out i el lounge per a ambients selectes. Griso ha treballat amb David Palau en la producció del disc i també amb diversos vocalistes: Chipper, que va ser finalista d’Operación Triunfo el 2008; Alba Robles, que va participar a La Voz Kids 2; Sonia Linares, dels grups Et-Co* i Jazzul, i Nacho Romero.

“Cal fer una gran tasca de divulgació per fer arribar a la gent que no hi ha cap raó per la qual la música electrònica hagi de tenir un patró repetitiu, que pot fluir i ser tan orgànica com qualsevol altre tipus de música, amb veus molt reals”, argumenta Griso amb tota l’experiència que li donen la seva formació de conservatori i els gairebé vint anys que fa que crea música electrònica –amb singles com ara Sweet Night, Sex i Sueños en Barcelona–, dotze dels quals també com a discjòquei resident en diferents discoteques, sobretot de la Costa Daurada. Ara té molt clar el seu pròxim objectiu: Eivissa. ■

La presentació de la 25a edició de Temporada Alta guanya un nou premi J.C.L. GIRONA

L’acte d’entrega dels premis es trasllada al 7 de març ■ J.S.

Freqüents (FAQS). Rosel parlarà amb el periodista Jordi Grau sobre El sentit del periodisme, en una conversa sobre l’ofici de comunicar i els reptes que imposen l’actualitat i la immediatesa als que l’exerceixen. Dijous a la Facultat de Lletres de la UdG (12.30 h) es parlarà de

com es tracta l’orientació sexual als mitjans. Divendres Laia Servera, de l’InfoK, una taula rodona al voltant de l’afusellament de Carles Rahola i la informació a contrarellotge són altres personalitats i temàtiques protagonistes a la programació que clourà amb la gala dels premis. ■

El curt de presentació de la 25a edició de Temporada Alta (2016) ha estat un dels guanyadors del German Design Award 2019 en la categoria d’audiovisual. Aquest premi és un dels més importants del sector en l’àmbit europeu i consolida la peça audiovisual titulada The Pleasure Island, dirigida per Salvador Sunyer i produïda per Nanouk Films, com un referent de la “contrapubli-

citat” i una nova manera de presentar un festival.

Un guardó que s’afegeix al Grand Laus (el guardó més important del premis Laus de disseny gràfic i comunicació visual) que ja va aconseguir a l’any de la seva creació.

Per una altra banda, el festival Temporada Alta torna a aparèixer entre els principals esdeveniments culturals de l’Estat en el darrer Observatori de la Cultura. L’informe del 2018 el situa com el tretzè esdeveniment cultural en importància a l’Estat, una dada que consolida el festival gironí com el primer d’arts escèniques de l’Estat espanyol. ■

jamargant - 12/02/2019 08:31 - 83.54.111.55 34 DIMARTS, 12 DE FEBRER DE 2019

Diari de Girona

Cultura i Societat

ESPECTACLES | CIÈNCIA | TENDÈNCIES | TRADICIONS | FETS I GENT | CINEMA | TELEVISIÓ CORREU ELECTRÒNIC

cultura.diaridegirona@epi.es

La Simfònica de Corda i Cobla farà una gira amb «Cançó d’amor i de guerra» La formació nascuda a Girona visitarà Viladecans, Terrassa, Puig-reig i Manresa per commemorar el seu desè aniversari Francesc Cassú dirigeix musicalment els solistes Marta Mathéu, Roger Padullés i Toni Marsol a la gran sarsuela catalana

ENDERROCK Candidats a premi amb «Llull»

Un moment d’una representació de «Cançó d’amor i de guerra». DDG

 El darrer treball discogràfic de la SCCC, l’òpera Llull, amb llibret de Jaume Cabré i música de Francesc Cassú, és finalista als Premis Enderrock 2019 de votació popular, en l’apartat de Millor Disc de Clàssica. Llull es va estrenar el passat 23 de novembre a la sala Montsalvatge de l’Auditori de Girona. La darrera ronda de votacions és oberta fins al 18 de febrer a www.enderrock.cat/votaciopopular.

Aquesta és la tercera vegada que la SCCC és finalista als Premis Enderrock, després d’haver-lo guanyat en les dues anteriors edicions amb Tossudament Llach (2017) i, precisament, Cançó d’amor i de guerra (2018).

La gala de lliurament de premis on es coneixeran els guanyadors d’aquest any se celebrarà el proper 28 de febrer, a tres quarts de nou del vespre, a l’Auditori de Girona.

■ La Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya (SCCC), presenta la seva gira de Cançó d’amor i de guerra, que per primera vegada portarà a Viladecans ( de maig), Terrassa ( de maig), Puig-reig ( de juny) i Manresa ( de novembre) la versió íntegra d’aquesta sarsuela catalana, considerada una de les peces més grans i emblemàtiques de la lírica catalana.

A Cançó d’amor i de guerra, estrenada el novembre de  a l’Auditori de Girona, la SCCC, que compleix  anys, compta amb la

col·laboració de solistes catalans com Marta Mathéu, Roger Padullés i Toni Marsol, en els papers principals, i amb la Polifònica de Puig-reig en les parts corals, dirigits per Francesc Cassú.

El darrer enregistrament de Cançó d’amor i de guerra s’havia fet l’any , amb Montserrat Caballé, Josep Carreras i Vicenç Sardinero en els papers protagonistes i l’Orfeó Gracienc a les parts corals, sota la direcció d’Antoni Ros-Marbà. Més de  anys després, la SCCC, el projecte musical que impulsa la Fundació Metal-

Els Premis Rahola de Comunicació canvien de data i es lliuren el 7 de març

Carla Simón rebrà 20.000 euros d'un fons europeu per al rodatge del film «Alcarràs»

DDG GIRONA

DDG GIRONA

■ La gala de lliurament dels Premis Carles Rahola de Comunicació Local s’havia anunciat per al proper dia  de febrer, però en coincidir amb la vaga general convocada per al mateix dia, l’organització ha decidir posposar-la un parell de setmanes, fins al  de març. L’acte es farà, doncs, el dijous  de març a partir de les  hores a l’Auditori de Girona. D’altra banda, avui començarà a Can Gruart ( h), a Vilablareix, la Setmana dels Rahola amb la taula rodona La ràdio: diàleg, tolerància i pau, organitzada pels Amics de la Unesco i Ràdio Vilablareix, en el Dia Mundial de la Ràdio.

La cineasta barcelonina

Irene Moray competeix a la Berlinale amb un curt sobre la superació d’un abús sexual ACN/EUROPA PRESS BARCELONA/BERLÍN

■ El nou projecte de la directora Carla Simón, Alcarràs, ha guanyat el Premi al Desenvolupament de la Coproducció Eurimages, dotat amb . euros, en el marc del mercat de coproducció de la Berlinale. La proposta de Simon, presentada per la productora Avalon, ha estat una de les tres premiades en aquest mercat.

El jurat d’aquest any ha estat

quimia en col·laboració amb l’Auditori de Girona, i en el qual hi participen La Principal de la Bisbal i la Jove Orquestra de les comarques gironines, treballa per apropar de nou l’obra al públic.

En aquesta nova versió de Cançó d’amor i de guerra, composta per Rafael Martínez Valls l’any , s’han recuperat dos números inèdits escrits en les partitures originals però que no s’havien enregistrat, i també s’han inclòs per primera vegada els textos parlats de l’obra, el que permet al públic seguir el fil argumental. La Simfò-

composat per la representant del fons cinematogràfic Karin Schockweiler (Luxemburg), la productora Helena Danielsson (Suècia) i el distribuïdor Jakub Duszynski (Polònia).

Simón i va triomfar a la Berlinale amb la seva anterior pel·lícula, Estiu , en erigir-se guanyadora del premi a Millor Òpera Prima i el Gran Premi del Jurat Gen Kplus. A més, aquest projecte ja té l’aval d’altres festivals. Així, en l’última edició del TorinoFilmLab, va aconseguir un premi de . euros atorgat pel CNC al millor projecte dins el programa ScriptLab. D’altra banda, la fotògrafa i cineasta barcelonina Irene Moray

nica ha comptat amb l’assessorament del productor Joan Casas, que va fer l’edició crítica el .

Prohibida inicialment per la censura de l’època, Cançó d’amor i de guerrase situa en un poble del Vallespir durant la Revolució Francesa i reflecteix el complicat moment històric, social i individual que es va viure en aquesta zona a finals del segle XVIII. Josep Lagares ha remarcat que l’obra «representa l’anhel més noble dels pobles i de les persones per la seva llibertat i l’autodeterminació en moments de convulsió».

ACN

Elena Martín, en una escena.

() va poder assaborir ahir l’estrena del seu curtmetratge Suc de Síndria al Festival Internacional de Cinema de Berlin.

La Berlinale el va projectar ahir dins la secció oficial Short films, i Moray no amagava la il·lusió especial de participar al gran festival

DDG GIRONA

de la ciutat on va viure durant quatre anys.

«Vam haver de fer un esprint per arribar a la convocatòria, perquè no el teníem acabat», confessa als periodistes.

El segon curtmetratge de la jove barcelonina és una cinta optimista sobre la superació d’un episodi d’abús sexual, un problema «escandalosament comú» que al seu entendre no es parla prou.

«Moltes vegades aquestes ferides es presenten des del trauma, i no hi ha models que parlin de la curació», lamenta la directora. Per això el seu és un film esperançador on la protagonista (Elena Martín) se’n surt i es refà.

|

38 Cultura i Espectacles

|

EL PUNT AVUI DIMECRES, 23 DE GENER DEL 2019

La VII Setmana dels Rahola tractarà sobre el sentit del periodisme coincidint amb els 80 anys de l’afusellament de Carles Rahola

El delicte d’opinar Jordi Camps i Linnell GIRONA

La VII Setmana dels Rahola coincideix amb el 80è aniversari de l’afusellament de Carles Rahola. El delicte: opinar. Concretament, el règim franquista el va condemnar a mort per la publicació de tres articles publicats durant la guerra i que, segons la sentència, eren constitutius de “rebel·lió militar”.

En aquesta edició, com és de suposar, no es podia deixar de recordar la figura de l’escriptor català, assassinat pels articles que va escriure, i més tenint en compte que és ell qui dona nom als premis instituïts per la Diputació de Girona i la demarcació gironina del Col·legi de Periodistes ara fa deu anys. Això sense dir que, malauradament, els temps que corren tenen massa paral·lelismes amb aquells fets fatídics, com van destacar ahir a la presentació Albert Piñeira, vicepresident de la Diputació de Girona, Joan Ventura, president de la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes, i Narcís Sastre, regidor de la Unitat Municipal d’Anàlisi Territorial (UMAT).

La Setmana dels Rahola, que tindrà lloc del 12 al 21 de febrer, inclourà evidentment una taula rodona que inclourà tres grans coneixedors de la seva figu-

Albert Piñeira, Joan Ventura i Narcís Sastre, ahir en la presentació dels premis Carles Rahola ■ J. CAMPS

ra, els historiadors Joaquim Nadal i Xavier Carmeniu, moderats per la periodista Cristina Masanés.

Això serà el 18 de febrer i es farà sota el títol El delicte d’opinar. 80 anys de l’afusellament de Carles Rahola. Abans, però, hi haurà al-

Un dels plats forts serà la conversa que tindrà com a protagonista Laura Rosel

tres propostes destinades a reflexionar sobre el paper de la professió periodística i el món que ens envolta.

Començarà el 4 de febrer amb l’exposició que recull algunes de les fotografies presentades a l’edició anterior, Capturant l’actualitat. El dimarts 12 de febrer es commemorarà per avançat el Dia Mundial de la Ràdio amb una taula rodona organitzada pels Amics de la Unesco i Ràdio Vilablareix dedicada al tema d’aquest any, La ràdio: diàleg, tolerància i pau, que es farà al centre cultural Can Gruart de Vi-

lablareix. I un dels plats forts arribarà el dimecres 13 de febrer amb la periodista Laura Rosel com a protagonista. La fins ara conductora del programa Preguntes freqüents (FAQS), de TV3, parlarà amb el periodista Jordi Grau sobre el sentit del periodisme, per tractar temes sobre l’ofici de comunicar i els reptes als quals s’enfronten els professionals davant una actualitat que demana la immediatesa.

L’endemà, a la Universitat de Girona es farà una taula rodona que tractarà

sobre la identitat sexual i com es tracta als mitjans de comunicació: LGB... què?, amb Adolfo Carratalà, Rafa Garrido, Imma Merino i Arnau Roig, amb Laura Fanals com a moderadora. Per la seva banda, el 15 de febrer, la directora de l’InfoK, Laia Servera, explicarà a la periodista Susanna Oliveira com es veu El món amb ulls de nen. Finalment, el 20 de febrer Informar contra rellotge portarà a la taula rodona tres periodistes especialitzats en política –Tian Riba, Neus Tomàs i Ferran Casas, moderats per Nar-

La Dharma estrenarà el nou disc a Girona X. Castillón GIRONA

La Companyia Elèctrica Dharma publicarà aquesta primavera el seu 25è disc, Flamarada (RGB Suports), després de deu anys sense editar cançons noves, i presentarà aquest nou treball el divendres 12

d’abril al Teatre Municipal de Girona, dins el Festival Strenes. Les entrades ja estan a la venda al web del festival, per 15, 22 i 25 euros, segons la localitat.

Més Lax’n’Busto D’altra banda, Lax’n’Busto oferirà un segon concert a Strenes, el dimecres

1 de maig a l’Auditori de Girona (19 h; 25, 28 i 32 euros), després que es van exhaurir les entrades per al primer, que tindrà lloc el 30 d’abril i serà l’estrena a Catalunya del seu nou disc, Polièdric. El Festival Strenes presentarà tota la seva programació a la fi d’aquest mes. ■

La Companyia Elèctrica Dharma ■ ADRIÀ NEBOT I PAULA CADAVID

cís Genís– a debatre sobre el tema proposat. ... i els premis La Setmana conduirà a l’acte final, el del lliurament dels X Premis Carles Rahola de Comunicació Local, que tindrà lloc el dijous 20 de febrer, a les 20 h, a l’Auditori de Girona. A l’acte, que conduiran els actors Rafel Faixedas i Carles Xuriguera, es faran públics els guanyadors de les set categories i el de la beca dels premis Rahola, instituïda per l’Ajuntament i dotada de 3.000 euros. ■

jamargant - 23/01/2019 08:38 - 83.54.111.55 DIMECRES, 23 DE GENER DE 2019 37

Diari de Girona

Cultura i Societat

La Setmana dels Rahola reivindicarà el llegat del periodista afusellat fa 80 anys El 20 de febrer es lliuraran a l’Auditori els premis de la Comunicació Local Anuncien per al 18 de febrer la taula rodona sobre «el delicte d’opinar»

Sanahuja, Girona, Piñeira, Ventura i Sastre presenten el programa. DANIEL BONAVENTURA ACN GIRONA

■ La setena edició de la Setmana dels Rahola, que culminarà el  de febrer a l’Auditori amb la gala de lliurament dels premis de Comunicació Local, reivindicarà la figura i el llegat del periodista Carles Rahola coincidint amb el è aniversari del seu afusellament.

L’esdeveniment, organitzat per la Diputació de Girona i el Col·legi de Periodistes, el recordarà amb una taula rodona el  de febrer sota el títol El delicte d’opinar.  anys de l’afusellament de Carles Rahola i que comptarà amb els historiadors Joaquim Nadal i Xavier Carmaniu i la periodista Cristina Masanés.

Els actes, però, començaran el  de febrer amb l’exposició Capturant l’actualitat. Fotografies presentades a la novena edició dels Premis Carles Rahola de Comunicació Local, una selecció de les

imatges que es van presentar a l’edició dels Premis de l’any passat i que es podrà visitar a la biblioteca pública Carles Rahola fins al  de febrer.

El dia  es commemorarà −per avançat– el Dia Mundial de la Ràdio amb una taula rodona organitzada pels Amics de la Unesco i Ràdio Vilablareix.

Un dels plats forts d’aquesta edició de la Setmana dels Rahola arribarà el  de febrer amb la periodista Laura Rosel, fins fa poc conductora del programa de TV Preguntes Freqüents (FAQS). Rosel parlarà amb el també periodista Jordi Grau sobre El sentit del periodisme, en una conversa sobre l’ofici de comunicar i els reptes que imposen l’actualitat i la immediatesa.

L’endemà se celebrarà una nova taula rodona sobre la identitat sexual sota el títol LGB... què? El tractament de l’orientació sexual als mitjans de comunicació, que comptarà amb el doctor en Periodisme Adolfo Carratalá, el cap de

política de l’ACN, Rafa Garrido, la periodista Imma Merino i Arnau Roig. La també periodista Laura Fanals moderarà la conferència.

El  de febrer, la directora i presentadora de l’Infok, Laia Severa, explicarà a la periodista Susanna Oliveira com es veu El món amb ulls de nen. El repte de fer un bon informatiu infantil.

El dia  hi haurà un acte titulat Informar contra rellotge. Les interioritats del periodisme polític, a càrrec de tres periodistes especialitzats en política: Tian Riba, Neus Tomàs i Ferran Casas.

Els actors Rafel Faixedas i Carles Xuriguera conduiran la gala del dia  a l’Auditori. En aquesta gala es faran públics els noms dels guanyadors de les set categories dels Premis (premsa, ràdio, televisió, informació digital, fotografia de premsa, comunicació institucional i projecte de comunicació), així com el del guanyador de la Beca dels Premis Rahola, instituïda per l’Ajuntament de la ciutat i dotada amb . euros.

Lloret compta amb dos Quim Masó en la programació de la Costa Brava Sud EFE LLORET DE MAR

■ Dues obres que han rebut un premi Quim Masó els últims anys com són El Metge de Lampedusa () i Medusa () formen part de la programació que el Teatre de Lloret de Mar comparteix amb el de Blanes, agrupats sota la marca Teatre de la Costa Brava Sud. Aquestes dues peces es podran veure en el primer d'aquests

municipis l' de febrer i l' de maig, respectivament, segons informa l'organització.

En el cartell de Lloret de Mar destaca també l'espectacle produït per la Sala Flyhard A.K.A. Also Known As, previst per al  de maig.

D'altres muntatges programats en aquest municipi són Kassandra, de Sergi Blanco ( de maig),

i, en l'àmbit de l'humor, Dos machos verdes fritos( de gener), Sàpiens ( de març) o Escape Room ( de febrer).

L'Orquestra Simfònica del Vallès oferirà a més el  de març l'espectacle Papà Mozart, mentre que Toti Soler i Gemma Humet arribaran el  de maig amb Petita festa. També hi ha la programació familiar.

Breus LLIBRES

LLIBRES

■ L’escriptora Maria Barbal tenia en el seu poder des de fa més de dues dècades uns papers escrits per un soldat del Pirineu durant la Guerra Civil, un «home com qualsevol altre». A l’amic escocès, la novel·la que arriba avui a les llibreries en català i en castellà (A mi amigo escocés), publicada per Columna i Destino, està protagonitzada per Benet Enrich, un home nascut al Pallars el  que té interessos artístics però que aviat es veurà lluitant en la Guerra Civil, on coneixerà George, un brigadista escocès amb el qual establirà un vincle que durarà tota la seva vida.

Barbal reconeix que el relat parteix d’uns escrits reals i de cartes a la família. ACN BARCELONA

■ La filòsofa Marina Garcés (Barcelona, ) ha recollit al llibre Humanitats en acció (Raig Verd) la mirada «transformadora» de vint acadèmics, artistes, científics o cineastes amb l’objectiu de fer una aposta renovadora sobre el discurs i les pràctiques de les humanitats en l’actualitat. Un projecte que neix a partir del cicle de conferències Aula oberta, dirigit per ella mateixa amb la col·laboració de l’Institut d’Humanitats de Barcelona i en un context de «guerra cultural reaccionària, conservadora i autoritària». «A la precarietat laboral hi sumem el gir autoritari dels poders del nostre temps», va dir Garcés ahir a la presentació del llibre. ACN BARCELONA

Barbal: «La cultura pot canviar vides, ens construeix»

Marina Garcés veu una «guerra cultural reaccionària»

Tàpies, treballant a l’estudi. DDG ART

La Fundació Tàpies recuperarà «obres importants» i projectarà cinema d’Albert Serra ■ La Fundació Antoni Tàpies recuperarà «obres importants» de l’artista a través de la sèrie Certeses sentides, que va servir per inaugurar les portes de l’espai el . L’entitat mostrarà la faceta teatral de l’artista i projectarà la pel·lícula-performance Roi Soleil, d’Albert Serra. Ho va anunciar ahir el director de la fundació, Carles Guerra, en roda de premsa per defensar la programació del , que també sumarà el projecte expositiu de l’escriptora i realitzadora Ariella Azoulay, que Guerra considera la «Susan Sontag de la nostra època». L’artista i cineasta britànica Hannah Collins mostrarà una pel·lícula basada en les fotografies realitzades per l’arquitecte egipci Hassan Fathy, qui va introduir principis ecològics amb adob inspirat en els assentaments beduïns. EUROPA PRESS BARCELONA ARTS ESCÈNIQUES

Magalí Sare i Tokaji Quartet consoliden la programació de l'Ateneu Bar de Banyoles ■ Artistes destacats com Magalí Sare, guanyadora del Concurs Joventuts Musicals de Jazz, o Tokaji Quartet, que combina música clàssica amb temes moderns, formen part de la programació de gener a juliol de l’Ateneu Bar de Banyoles, que es consolida així com a aparador cultural d’aquesta ciutat. Segons informa l’Ajuntament, el cartell inclou també altres noms que sobresurten com els de Marçal Xirau o BigBlack Rhino duo. La programació de l’Ateneu Bar de Banyoles aprofundeix en la potenciació de la música de proximitat amb la presència de Micos i Koalas, Bicefal Project o Tiger Flash, i també compta amb un cicle de recitals de poesia. DDG GIRONA

|

42 Cultura i Espectacles

|

EL PUNT AVUI DIMECRES, 6 DE FEBRER DEL 2019

‘Quina barra!’, de Pep Vila, amb Ovidi Llorente com a protagonista, s’estrenarà demà a La Planeta per mostrar una espècie comuna dels bars en to tragicòmic

Un animal del bar Jordi Camps i Linnell GIRONA

Introduït prèviament per la cançó Tinc una bèstia dintre meu, del gran Quimi Portet, entra a escena en Josep Pascual. Com aquelles aus que fan niu i no es mouen d’allà, se situa a tocar de la barra del bar del seu amic Cisco Noguera, el seu lloc comú des d’on a partir que arrenca a xerrar ja no pararà de ferho. Bé, sí, només ho farà per posar-se a cantar, temes d’“antes” que remeten a temps pretèrits. I, com qui no vol la cosa, explicarà al pobre Cisco, que té la capacitat de no escoltar-lo i, per tant, serà el públic qui ho faci, el monòleg de la seva vida, apuntalada per tres grans pilars: les dones, la música de cobla i el bon tiberi. Heus aquí Josep Pascual, una espècie en extinció, però de la qual encara es conserven certs exemplars a les barres dels bars d’aquí i d’allà, d’àmbits rurals o de qualsevol barri de ciutat.

Ell és el protagonista de Quina barra!, un espectacle d’humor tragicòmic creat i dirigit per Pep Vila i interpretat per Ovidi Llorente que esdevé la segona proposta de la companyia Estat Particular. Un espectacle de creació pròpia al voltant d’un personatge que ben bé podria haver sorgit de la primerenca

A Josep Pascual (Ovidi Llorente) sempre el trobaràs a la barra del bar i quan arrenca ja no deixarà de xerrar, sense res a dir ■ QUIM PUIG

L’obra està pensada perquè més endavant es representi en el seu lloc comú: les barres de bar

Pensió Edèn. “Josep Pascual és un d’aquests personatges que estan al límit i que tant m’inspiren. Un personatge anònim que remet a persones que coneixem i que, malgrat que no para de parlar, és algú que no té res a dir. I és el públic que l’haurà d’aguantar”, diu Pep Vila, que ha coescrit l’obra juntament amb l’actor protagonista. “El repte és aconseguir que el personatge s’emporti el públic tot i que no tingui gairebé res a explicar. Hem

utilitzat la improvisació i el clown com a eines per crear el text de l’espectacle; un text que evoluciona amb el temps fins a crear una estructura, dividida en escenes”, subratlla. “És un personatge entranyable, que ha anat mutant.

Ara haurem de veure com reacciona el públic i l’anirem adaptant. Encara té possibilitats de créixer”, hi afegeix Llorente.

Quina barra! s’estrena demà (20.30 h) a la sala La Planeta de Girona, on se’n

faran funcions divendres i dissabte a la mateixa hora i diumenge a les sis de la tarda. El projecte neix també, com diu Pep Vila, amb la intenció d’adaptar-lo per ser representat en espais no específicament teatrals, amb la clara voluntat de representar-lo en la barra de qualsevol bar.

D’aquesta manera alternaria la representació de l’espectacle en teatres i en bars. Un ambient òptim, on més que mai el personatge se sentiria com a ca-

sa.

L’actor, director i pedagog Pep Vila (Torroella de Montgrí, 1960) ja fa anys que s’ha erigit com un del puntals en la recerca i creació de personatges clown.

Amb els anys, Vila ha aconseguit crear un estil propi en l’art de fer el “pallasso” (o l’imbècil), demostrant que els personatges humorístics i estereotipats no estan renyits amb el fet de poder mostrar el drama que amaguen les seves vides. ■

La imatge enceta la Setmana dels Rahola Una exposició amb fotografies de l’any passat, a la Biblioteca Carles Rahola J.C.L. GIRONA

L’exposició fotogràfica Capturant l’actualitat, que es va inaugurar ahir a la Biblioteca Pública Carles Rahola, mostra les fotografies presentades a la novena edició dels premis Car-

les Rahola de comunicació local. Aquesta exposició, que es podrà visitar fins al dijous 28 de febrer i que esdevé preàmbul de la Setmana dels Rahola, que tindrà lloc del 12 al 21 de febrer, correspon a una selecció dels cinquanta treballs presentats a la categoria que premia la millor fotografia de premsa en l’última edició dels premis.

Disset professionals, cadascun amb la seva mirada

personal, aconsegueixen fer reviure alguns dels fets destacats del 2017, amb una atenció especial a tots els esdeveniments polítics que es van viure l’últim trimestre de l’any.

Les càrregues policials del dia 1 d’octubre centren inevitablement moltes de les imatges, igual que les manifestacions que van tenir lloc posteriorment com a resposta a aquesta violència i a l’aplicació de l’ar-

La Biblioteca Carles Rahola, on s’exposen les fotos ■ C.P.G.

ticle 155. Entre d’altres, aquest recull fotogràfic també reflecteix l’alegria que es va viure per l’ascens del Girona FC a primera divisió i es recorda l’expectació que es va crear a Figueres per l’exhumació del cos de Dalí per extreure’n ADN o descartar el dolorosíssim impacte que va tenir a Ripoll descobrir el vincle amb els terroristes que van atemptar a Barcelona i a Cambrils. ■

jamargant - 06/02/2019 09:03 - 83.54.111.55 DIMECRES, 6 DE FEBRER DE 2019 37

Diari de Girona

Cultura i Societat

Rosalía va preparar «en un temps rècord» la seva actuació a la gala dels Goya Lloances per a la interpretació de «Me quedo contigo» amb el Cor Jove

de l’Orfeó Català, que ja supera les 2,5 milions de visualitzacions a internet MARÍA JOSÉ LÓPEZ/EUROPA PRESS

EFE MADRID

■ Rosalía va preparar Me quedo contigo amb el Cor Jove de l’Orfeó Català, una actuació que ja té més de , milions de visualitzacions a internet, «en un temps rècord» i amb només dos assajos junts, una cosa només a l’abast, segons el director del cor, Esteve Nabona, de «persones deu, amb molta formació musical».

Me quedo contigoés una versió, en la qual també l’ha acompanyat El Guincho, del tema de Los Chunguitos, que va formar part de la banda sonora de Deprisa, deprisa (), de Carlos Saura.

El director del cor, Esteve Nabona, va explicar ahir que Rosalía es va posar en contacte amb ells fa dues setmanes: «Es veu que li va agradar la feina que havia fet amb el cor infantil per al tema Bagdad, del seu disc El mal querer».

La música catalana li va encarregar, «amb ordres molt precises», a Bernat Vivancos els arranjaments, i el compositor els va tenir enllestits «en un parell de dies». A partir d’aquí, els membres del cor van començar els assajos, que gravaven i enviaven en vídeo per Whatsap a la cantant, que estava aquells dies a Los Angeles (EUA), perquè aquesta fes les correccions que considerés.

«La sensació que hem tingut tots és que Rosalía té una formació musical espectacular i que sap perfectament allò que vol. És un deu. És molt musical i sensible. Ha estat molts anys treballant dur, i

Esteve Nabona: «Rosalía ha estat molts anys treballant dur, i això es nota en uns temps en els quals tot és efímer»

Rosalía als Goya.

això es nota en uns temps en els quals tot és efímer», lloa Nabona.

El primer dia que van assajar va ser dijous passat i divendres, un dia abans de la gala dels Goya, va ser l’assaig general, «i això va ser tot», riu el director del Cor Jove del Orfeó Català sobre la seva absolutament insòlita i «espectacular» actuació.

En el tema, el cor vocalitza amb una «u» i amb una «a» al principi, i hi ha moments en els quals diu les síl·labes del text amb notes molt llargues per donar-li una base harmònica que El Guincho (el músic Pablo Díaz-Reixa) accentua amb un teclat que els per-

Sons d’excepció CRÍTICA

MÚSICA

Xavier Paset Gelmà IBERCÀMERA  Eric Silberger, violí. Orquestra de

Cambra de Munic. Daniel Giglberger, concertino. Auditori de Girona. 3 de febrer.

N

ou concert de la Temporada Ibercamera, aquesta vegada amb una orquestra molt solvent i un solista de gran calat artístic. Si Silberger és un in-

tèrpret rigorós i gens histriònic, també ho és la sonoritat extraordinària del violí que la Fundació Si-Yo Music Society ha posat a la seva disposició.

El so inefable d’aquest instrument –que permet afirmar que hi ha vida després de Stradivarius– va imprimir caràcter i val a dir que el seu actual intèrpret en sap extreure el millor.

El programa escollit aplegava grans obres del repertori, ben conegudes del públic. Les estacions de Piazzolla que tan deuen al gran Gidon Kremer van sonar amb gran entitat, sonoritat oberta i ritmes trepidants. Els caràcters van estar a bon lloc però orquestra i solista no van acabar d’aprofundir en la intensitat energètica del tango com a gran rerafons de l’obra.

met no perdre l’afinació.

Hi ha moments, ha revelat Nabona, en els que hi ha fins a nou veus diferents, «amb moltes dissonàncies i una harmonia bastant complexa, cosa que dona una sensació important de misticisme».

Sobre les «acusacions» que algun col·lectiu ha fet a Rosalía d’apropiació de la cultura gitana, Nabona ha dit que «res és sacre en música» i que Los Chunguitos «estan molt contents».

Els  membres del cor, nois i noies d’entre  i  anys, que finalment la van acompanyar –«són , però va caler sacrificarne »– estan «superemocionats» amb l’experiència: «La partitura és una meravella i actuar en directe amb ella, una altra, perquè el gènere coral no és precisament de masses».

El substrat popular demanava un cert excés en els efectes i no tanta contenció. El concert de Bach per a violí, el BWV , un dels més populars, va estar correcte però li va mancar profunditat sobretot en el primer moviment. En l’Andante Silberger va demostrar un gust extraordinari i en el darrrer dels moviments l’encert va ser general.

L’orquestra de Cambra de Munic té un perfil homogeni, ben equilibrat entre les cordes agudes i les greus, i van aconseguir un grandíssim resultat en la Serenata per a cordes de Txaikovski. El seu concertino, Daniel Giglberger, es va posar l’orquestra a l’esquena i va empènyer de valent per portar l’obra a bon port. És un gran violista que lidera una formació que ha aconseguit un so personal que encara pot millorar. Tot i que la sala simfònica no era la més adient, l’espectacle va funcionar.

Breus LLETRES

INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL

■ Un total de  novel·les optaran al XXI Premi Roc Boronat en Llengua Catalana en la categoria de narrativa, que convoca l’ONCE Catalunya, que és la segona participació més alta en la història del premi. Segons ha informat l’ONCE, en la categoria de prosa, per a persones cegues o amb discapacitat visual greu, s’han presentat set novel·les. Aquest concurs literari, que l’ONCE convoca des del , té com a objectiu donar suport i estimular els escriptors i poetes en català i fomentar la creació literària en aquesta llengua entre les persones amb discapacitat visual. L’entrega tindrà lloc el  de març a l’Auditori de l’ONCE a Barcelona. EFE BARCELONA

■ La Intel·ligència Artificial (IA) desenvolupada per Huawei, en combinació amb l’experiència humana, ha permès compondre els dos moviments finals de la famosa Simfonia No.  en si menor de Schubert, coneguda com la Simfonia Inacabada. La Simfonia No.  de Schubert ha romàs incompleta durant  anys i, tot i els nombrosos intents, se segueix considerant una de les peces inacabades més intrigants de la música simfònica de tots els temps.

La peça final, completada per Huawei, ha estat interpretada aquest dilluns  de febrer a la English Session Orchestra, amb  persones, a la sala de concerts Cadogan Hall de Londres. E.P. MADRID

69 novel·les optaran al Huawei aconsegueix XXI Premi Roc Boronat acabar la famosa en català de l’ONCE «Simfonia Inacabada»

Una imatge que va ser portada del Diari de Girona. ANIOL RESCLOSA COMUNICACIÓ

Inaugura l’exposició «Capturant l’actualitat», preàmbul de la Setmana dels Rahola ■ La Biblioteca Pública Carles Rahola de Girona va inaugurar ahir l’exposició fotogràfica Capturant l’actualitat, que mostra les fotografies presentades a la novena edició dels Premis Carles Rahola de Comunicació Local. Aquesta exposició, visitable fins el  de febrer, correspon a una selecció dels cinquanta treballs presentats a la categoria que premia la millor fotografia de premsa. La VII Setmana dels Rahola tindrà lloc del  al  de febrer i entre els seus protagonistes hi ha Laura Rosel, Laia Servera, Susanna Oliveira, Joaquim Nadal, Xavier Carmaniu, Cristina Masanés, Tian Riba, Neus Tomàs, Ferran Casas, Rafa Garrido, Adolfo Carratalà, Arnau Roig i Imma Merino. DDG GIRONA MÚSICA

El Liceu estrena l’òpera de nova composició de Benet Casablancas, «L’enigma di Lea» ■ El Gran Teatre del Liceu estrena aquest dissabte l’òpera de nova composició de Benet Casablancas, L’enigma di Lea, amb el text del professor i filòsof Rafael Argullol. La nova producció del Liceu, cantada en català i italià, compta amb la direcció d’escena de Carme Portaceli, la direcció musical de Josep Pons i un repartiment format per Allison Cook com a Lea, José Antonio López com a Ram, Xavier Sabata com a Dr. Schicksal, i fins a onze solistes que es completen amb una gran presència de cor a l’escenari –més de  coristes– i una orquestra de  músics al fossat. L’òpera retrata una història d’amor i d’un secret amb una forta crítica als totalitarismes. Portaceli ha explicat que volen agafar l’essència de la història del segle XXI. ACN BARCELONA

|

30 Comarques Gironines

| PUNT DE VISTA

EL PUNT AVUI DIUMENGE, 3 DE FEBRER DEL 2019

——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————

Joan Ribas

LA CRÒNICA

——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————

Restauraran l’Odeon E

Les escales de Sant Domènec a Girona. L’Odeon estava a la dreta de la imatge, al primer replà prop d’on hi ha les taules i cadires ■ QUIM PUIG

a una obra que ha de retornar a la ciutat un edifici que donarà vida a les escales de Sant Domènec, segurament el lloc més visitat de la ciutat després de l’escalinata de la Catedral. Si es pretén que el Barri Vell sigui un indret acollidor, obres com aquesta són imprescindibles. Als promotors els avala sobradament el que ja han fet, i estem segurs de la seva competència.

Per sort encara sorgeixen iniciatives atrevides. Elles han revitalitzat el Barri Vell, mentre els membres del

consistori perdien el temps pesant figues, sense escometre reformes com l’antic cinema Modern, la transformació del passeig Canalejas, l’ordenació del barri de les Pedreres..., obres tantes vegades proclamades com deixades estar. Una llarga llista d’incompliments, mentre discuteixen sobre el sexe dels àngels! La taula rodona que es va celebrar fa uns dies a La Mercè sobre el Barri Vell fou deplorable per la inoperància exhibida.

Una pena.

179785-1203642Q

l dia 29 de juliol del 1856 es va inaugurar solemnement a Girona el pont de Pedra sobre l’Onyar. Els convidats foren obsequiats després amb un refresc al teatre Odeon, a les escales de Sant Domènec. Posteriorment, el 1857, començà la rehabilitació del Teatre Municipal, i llavors les representacions es traslladaren a l’Odeon, fet que provocà un manifest escàndol al senyor bisbe, per la seva proximitat al seminari, on arribaven els sons i la “disbauxa” de les músiques profanes i les festes fins que el Teatre Principal va estar preparat per tornar a obrir al públic el 1860; però l’activitat de l’Odeon va continuar encara molts anys com a sala de ball i de celebracions.

Estem parlant d’aquell enorme edifici existent a la part dreta de les escales de Sant Domènec, on hi ha hagut des de temps dos tallers artesans.

L’interior ha sofert moltes vicissituds: és d’una alçària enorme, i tal com està ara, fins i tot un xic sinistre. Damunt del sostre altíssim hi ha un habitacle que dona davant del seminari.

Conserva restes de la seva antiga grandesa, vestigis d’haver servit com a teatre i com a sala de ball, de festes, de boxa..., si bé ha passat per molts canvis desafortunats, i ha sofert un incendi. A Pedres de Girona s’explica la seva llarga historia.

L’actual família propietària –promotors de moltes altres restauracions amb èxit al Barri Vell– ha decidit portar-ne a terme la rehabilitació amb un projecte que preveu nous usos però conserva l’esperit del que havia estat segles enrere: un lloc d’esplai dels gironins i els visitants. No serà una obra fàcil, ni econòmica ni còmoda –ells en són conscients– perquè exigirà segurament un reforç de l’estructura, malmesa pel pas del temps i les malvestats sofertes. Cal esperar que les autoritats donin facilitats per

167505-1204008L

——————————————————————————————————————————————————————————————————

LA GALERIA

Jordi Grau

——————————————————————————————————————————————————————————————————

Llegir Rahola

C

arles Rahola és ara un nom conegut a Girona. Un institut d’ensenyament, una escultura, la biblioteca del carrer Emili Grahit i els premis periodístics que des de ja fa deu anys organitzen el Col·legi de Periodistes i la Diputació de Girona porten el seu nom. I, des de fa set anys, la Setmana dels Rahola invita a reflexionar sobre periodisme i sobre ciutadania, dos dels valors fonamentals de l’herència de l’escriptor afusellat. Aquest any s’han programat taules rodones a l’entorn de la ràdio com a espai de diàleg, el tractament de l’orientació sexual als mitjans de comunicació, com fer un bon informatiu infantil i el periodisme polític i les seves servituds. I també una conversa amb Laura Rosel, d’actualitat per temes no estrictament periodístics (o sí), i una potent taula sobre el delicte d’opinar, amb motiu del 80è aniversari de l’execució de Rahola, que es complirà el 15 de març d’aquest any, que reunirà els historiadors Joaquim Nadal i Xavier Carmaniu i la periodista Cristina Masanés. No es va saber a Girona A ‘Breviari de sempre qui era Carles Rahola. La dicciutadania’ es tadura no només li va prendre la vida per tres articles descobreix d’opinió, sinó pel que signifiel Rahola cava com a articulista a L’Autonomista, el diari que editaidealista, va el seu germà Darius, com tolerant, a funcionari de la Diputació i pacífic i lliure. polític a la Generalitat, i sobretot com a referent cívic Llegir-lo és que havia escrit contra la pena de mort i defensat els el millor drets culturals i polítics del homenatge nostre país. La dictadura el va esborrar del mapa durant quaranta anys. No només els van arrabassar el diari, els béns i la vida, sinó que van intentar esborrar la seva memòria. En la Transició, que en dèiem, amb Presència i gent diversa com ara l’Aragó, Clarà i l’Assemblea Democràtica d’Artistes es va recuperar el seu llegat. Per cert, una bona notícia, la reedició de L’Autonomista, el diari dels Rahola, de Lluís Costa. La tindrem durant les commemoracions que farà la Diputació. S’ha recordat molt Rahola per la seva injusta i digna mort. El van matar perquè encarnava tres conceptes inacceptables per a la dictadura: la cultura, Catalunya i la llibertat, en paraules de Josep Benet a Pilar Rahola. Cal demanar que es llegeixi Rahola i especialment el seu Breviari de ciutadania, del 1933, en què es descobreix el Rahola idealista, respectuós, tolerant, pacífic, lliure. Quim Curbet va reeditar-lo i va publicar com a homenatge un Nou breviari de ciutadania. Llegir Rahola és el millor homenatge que se li pot fer.

Divendres, 15 Març 2019 14:19

Redacció

Ofrena floral a Carles Rahola amb motiu del 80è aniversari del seu afusellament La Diputació de Girona, l'Ajuntament i el Col·legi de Periodistes han homenatjat la figura del redactor ACN Girona .- La Diputació de Girona, l'Ajuntament de Girona i el Col·legi de Periodistes han fet una ofrena floral a Carles Rahola amb motiu del 80è aniversari del seu afusellament, el 15 de març del 1939. L'acte ha volgut retre homenatge a la figura del redactor, articulista i editorialista del diari 'L'Autonomista' fins la gener del 39, quan les tropes franquistes van entrar a la ciutat i la impremta va ser confiscada i el rotatiu, tancat.

Rahola va ser condemnat per tres articles publicats durant la Guerra Civil.

 Text Secció/Subsecció: Comunicació, Cultura

Divendres, 15 Març 2019 L'ofrena floral a Carles Rahola aquest 15 de març del 2019.

(Horitzontal)

Serveis

Empordà Girona

SUBSCRIU-TE

15 de març de 2019

Més Noticies

Cultura

Esports

Economia

Opinió

Oci

Identifica't o Registra't

Figueres 22 / 6º

L'Escala 20 / 6º

Roses 18 / 7º

Vida i Estil

Comunitat

Multimèdia

Catalunya Espanya Internacional Fets i gent Successos

Reconeixement a Carles Rahola pels 80 anys del seu afusellament 16.03.2019 | 06:30

La Diputació de Girona, l'Ajuntament de Girona i la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya van fer ahir una ofrena floral en memòria de Carles Rahola i Llorens amb motiu del 80è aniversari del seu afusellament, el 15 de març de l'any 1939. Aquest any no es podia deixar de recordar la figura polièdrica del personatge que dona nom als Premis Carles Rahola de Comunicació Local, instituïts per la Diputació de Girona i la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes ara ja fa deu anys. Rahola va ser redactor, articulista i editorialista del diari L'Autonomista fins a l'entrada de les tropes franquistes.

mínimo coste

Divendres, 08 Març 2019 00:27

Aleix Freixas

AMPLIACIÓ: El crim de Susqueda marca els X Premis Carles Rahola de Comunicació Local Tura Soler s'ha emportat el premi al Millor treball informatiu de premsa i Aniol Resclosa a la Millor fotografia ACN Girona .- El premi al millor treball informatiu de premsa de la desena edició dels Premis Carles Rahola a la Comunicació Local ha estat per Tura Soler, d''El Punt Avui' pel conjunt d'articles titulat 'El misteri de Susqueda'. En ell s'hi fa un seguiment exhaustiu de l'evolució del cas del crim que hi va haver en el pantà de la Selva a finals d'estiu del 2017. El jurat ha premiat que expliqui el cas des de diferents vessants i utilitzant una gran varietat de recursos. El crim de Susqueda també ha estat el tema del premi a la Millor fotografia de premsa, que ha estat pel fotoperiodista del 'Diari de Girona', Aniol Resclosa. La imatge guanyadora ha estat la fotografia 'Buscant l'arma del crim' perquè recull de manera sorprenent la recerca de proves i la complexitat de la investigació del doble crim.

Els premis també han volgut fer una menció especial dins de la categoria de Millor treball en premsa a Jordi Dalmau Corominas pel recull d'articles d'opinió que es publiquen periòdicament al 'Diari de Girona'. El jurat ha valorat el seu bagatge professional, el bon fer al llarg de tota la carrera i l'esforç de relacionar fets històrics amb l'actualitat.

Dins de la categoria de Millor programa de televisió, el projecte guanyador han estat els capítols 19, 23 i 25 del programa 'Territori Contemporani' emès per Vallès Oriental Televisió. N'han destacat el bon tractament divulgatiu de l'art i la descoberta de pensadors i artistes locals.

El premi al Millor programa de ràdio -també conegut com a Premi Miquel Diumé- ha anat al programa 'Sopem a la presó' de Ràdio Capital de l'Empordà. Es tracta d'un homenatge que s'ha fet setmanalment a Dolors Bassa a partir d'un programa enregistrat a la presó del Puig de les Basses (Alt Empordà), on hi havia l'exconsellera. Els autors del programa són Martí Saguer, Miquel Curanta, Daniel Cortés, Eugènia Güell, Gerard Escaich, Josep Lluís Vidal, Judith Saez, Laia Bodro i Marc Clapés.

El premi al millor projecte de comunicació periodística ha estat per a Sara Montesinos i Martí Albesa pel projecte 18+1. El jurat ha destacat que és una sèrie documental que té en compte el valor de donar veu directa als joves immigrants, fa d’articulador d’un servei públic i evidencia un problema existent.

L'Associació Cultural La Llera del Ter ha estat premiada amb el guardó Millor iniciativa de comunicació institucional. Es tracta d'una revista local que està editada per diferents municipis. Segons el jurat, la publicació ha recuperat la història d’una revista molt ben elaborada, amb periodisme de proximitat i amb varietat de gèneres. A més consideren que el projecte ha sabut engrescar les generacions més joves —molts d’ells, estudiants de periodisme—, que segur que aprendran de l’experiència.

Per últim, el premi a la millor informació digital ha estat per a l’Associació Cultural Xarxa de Municipis Indians per la web 'El llegat dels indians', perquè agrupa tota la informació d’una herència cultural rica. El jurat ha destacat la col·laboració dels dotze municipis indians per difondre part de la història de cada poble.

Uns premis amb un caire reivindicatiu Els desens Premis Carles Rahola a la Comunicació Local han tingut un marcat caire polític al llarg de diferents intervencions dels premiats. La majoria d'ells han volgut homenatjar als líders independentistes empresonats i a l'exili.

El president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, també ha fet un paral·lelisme entre l'afusellament de Carles Rahola i el judici de l'1-O. Noguer ha remarcat que en aquest judici "està en joc alguna cosa més que la llibertat dels presos". El president ha destacat que en el Tribunal Suprem també s'està jutjant "el dret a la llibertat d'expressió, el dret a la lliure reunió, el dret a la informació i el dret a la manifestació".

El Col·legi de Periodistes reivindica el "bon periodisme" Per altra banda, el president de la delegació gironina del Col·legi de Periodistes de Girona ha volgut remarcar les dificultats que viu la professió actualment. Si bé ja és habitual remarcar la situació de precarietat que viu el sector, Joan Ventura hi ha sumat l'amenaça de les 'fake news'. Segons Ventura, en el "clima electoral" que es viu actualment, el periodisme contrastat pot tenir "un paper decisiu" per marcar el futur de la professió.

Per això ha demanat als governs i als directius dels mitjans de comunicació que mantinguin "la pluralitat dels mitjans de comunicació" per garantir "una societat lliure".

Els X Premis Carles Rahola s'han entregat aquest dijous al vespre a l'Auditori de Girona.

Secció/Subsecció: Comunicació Codificació territorial: Comarques gironines Categories: Comunicació, Text, Comarques gironines Etiquetes Aniol Resclosa, Auditori de Girona, Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC), Diputació de Girona, periodisme, Premis Carles Rahola de Comunicació Local, Tura Soler

Empordà

Més Noticies

Cultura

Esports

Economia

Opinió

Oci

Girona

El crim de Susqueda marca els X Premis Carles Rahola de Comunicació Local Tura Soler s'ha emportat el premi al Millor treball informatiu de premsa i Aniol Resclosa a la Millor fotografia ACN

08.03.2019 | 07:51

El premi al millor treball informatiu de premsa de la desena edició dels Premis Carles Rahola a la Comunicació Local ha estat per Tura Soler, d'El Punt Avui pel conjunt d'articles titulat 'El misteri de Susqueda'. En ell s'hi fa un seguiment exhaustiu de l'evolució del cas del crim que hi va haver en el pantà de la Selva a finals d'estiu del 2017. El jurat ha premiat que expliqui el cas des de diferents vessants i utilitzant una gran varietat de recursos.

El crim de Susqueda també ha estat el tema del

Foto de grup de tots els premiats a l´Auditori de Girona. ACN

premi a la Millor fotografia de premsa, que ha estat pel fotoperiodista del Diari de Girona, Aniol Resclosa. La imatge guanyadora ha estat la fotografia 'Buscant l'arma del crim' perquè recull de manera sorprenent la recerca de proves i la complexitat de la investigació del doble crim.

Els premis també han volgut fer una menció especial dins de la categoria de Millor treball en premsa a Jordi Dalmau Corominas pel recull d'articles d'opinió que es publiquen periòdicament al Diari de Girona. El jurat ha valorat el seu bagatge professional, el bon fer al llarg de tota la carrera i l'esforç de relacionar fets històrics amb l'actualitat.

Figueres 21 / 6º

L'Escala 19 / 5º

Roses 18 / 6º

Vida i Estil

Comunitat

Multimèdia

Dins de la categoria de Millor programa de televisió, el projecte guanyador han estat els capítols 19, 23 i 25 del programa 'Territori Contemporani' emès per Vallès Oriental Televisió. N'han destacat el bon tractament divulgatiu de l'art i la descoberta de pensadors i artistes locals.

El premi al Millor programa de ràdio -també conegut com a Premi Miquel Diumé- ha anat al programa 'Sopem a la presó' de Ràdio Capital de l'Empordà. Es tracta d'un homenatge que s'ha fet setmanalment a Dolors Bassa a partir d'un programa enregistrat a la presó del Puig de les Basses, on hi havia l'exconsellera. Els autors del programa són Martí Saguer, Miquel Curanta, Daniel Cortés, Eugènia Güell, Gerard Escaich, Josep Lluís Vidal, Judith Saez, Laia Bodro i Marc Clapés.

El premi al millor projecte de comunicació periodística ha estat per a Sara Montesinos i Martí Albesa pel projecte 18+1. El jurat ha destacat que és una sèrie documental que té en compte el valor de donar veu directa als joves immigrants, fa d'articulador d'un servei públic i evidencia un problema existent.

L'Associació Cultural La Llera del Ter ha estat premiada amb el guardó Millor iniciativa de comunicació institucional. Es tracta d'una revista local que està editada per diferents municipis.

Segons el jurat, la publicació ha recuperat la història d'una revista molt ben elaborada, amb periodisme de proximitat i amb varietat de gèneres. A més consideren que el projecte ha sabut engrescar les generacions més joves —molts d'ells, estudiants de periodisme—, que segur que aprendran de l'experiència.

Per últim, el premi a la millor informació digital ha estat per a l'Associació Cultural Xarxa de Municipis Indians per la web 'El llegat dels indians', perquè agrupa tota la informació d'una herència cultural rica. El jurat ha destacat la col·laboració dels dotze municipis indians per difondre part de la història de cada poble.

Uns premis amb un caire reivindicatiu Els desens Premis Carles Rahola a la Comunicació Local han tingut un marcat caire polític al llarg de diferents intervencions dels premiats. La majoria d'ells han volgut homenatjar als líders independentistes empresonats i a l'exili.

El president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, també ha fet un paral·lelisme entre l'afusellament de Carles Rahola i el judici de l'1-O. Noguer ha remarcat que en aquest judici "està en joc alguna cosa més que la llibertat dels presos". El president ha destacat que en el Tribunal Suprem també s'està jutjant "el dret a la llibertat d'expressió, el dret a la lliure reunió, el dret a la informació i el dret a la manifestació".

El Col·legi de Periodistes reivindica el "bon periodisme" Per altra banda, el president de la delegació gironina del Col·legi de Periodistes de Girona ha volgut remarcar les dificultats que viu la professió actualment. Si bé ja és habitual remarcar la situació de precarietat que viu el sector, Joan Ventura hi ha sumat l'amenaça de les fake news. Segons Ventura, en el "clima electoral" que es viu actualment, el periodisme contrastat pot tenir "un paper decisiu" per marcar el futur de la professió.

Per això ha demanat als governs i als directius dels mitjans de comunicació que mantinguin "la pluralitat dels mitjans de comunicació" per garantir "una societat lliure". Els X Premis Carles Rahola s'han entregat aquest dijous al vespre a l'Auditori de Girona.

(https://www.garrotxadigital.cat/)

(HTTPS://WWW.GARROTXADIGITAL.CAT/2019/03/08/)

DEIXA UN COMENTARI

(HTTPS://WWW.GARROTXADIGITAL.CAT/2019/03/08/ELS-GARROTXINS-TURA-SOLER-I-MARTIALBESA-HAN-ESTAT-RECONEGUTS-ALS-PREMIS-CARLES-RAHOLA-2019/#RESPOND)

El crim de Susqueda i els treballs periodístics que se n’han derivat van ser els protagonistes de l’entrega dels desens premis Carles Rahola de periodisme que es va fer ahir a la nit. Una nit que també va servir per defensar el periodisme com a professió per explicar els fets i no pas prendre-hi partit. Entre els premiats, s’hi van trobar dos garrotxins: el fotoperiodista Martí Albesa ha rebut el premi al projecte de comunicació periodística juntament amb Sara Montesinos, l’altra ànima de La Talaia, pel projecte titular 18+1, una sèrie documental sobre què passa amb els joves immigrants quan compleixen la majoria d’edat. La periodista santapauenca Tura Soler, per la seva banda, es va endur el premi de premsa escrita per als seus reculls d’articles sobre el doble crim de Susqueda i el seguiment al llarg del temps que n’ha fet la periodista de Santa Pau.

“ Tura Soler, periodista: “Potser sí que me’l mereixo

per les dificultats i pel treball que he fet, pels molts viatges a un indret complex i inhòspit, on alguna vegada marxant m’hi he deixat una roda, literalment, que els seus diners em va costar, i fins i tot amb alguna amenaça i tot”.

SD

00:00

  

FOTOPERIODISMO

Una foto de Glòria Sánchez sobre el aniversario del 1-O, finalista de los premios Carles Rahola La imagen, publicada por EL PERIÓDICO el pasado 2 de octubre, lleva por título 'Aniversari Holi'

El Periódico Girona - Sábado, 02/03/2019 | Actualizado a las 19:04 CET

La foto Aniversari Holi, sobre las manifestaciones ante la subdelegación del Gobierno en Girona con motivo del aniversario del 1-O, finalista al Premio Carles Rahola. / GLÒRIA SÀNCHEZ / ICONNA

Una fotografía de Glòria Sánchez sobre la manifestación ante la subdelegación del Gobierno central en Girona con motivo del primer aniversario del 1-O será finalista en los Premis Carles Rahola de Comunicación Local, auspiciados por el Col·legi de Periodistes de Catalunya y la Diputació de Girona. La imagen, que lleva por título 'Aniversari Holi', fue publicada por EL PERIÓDICO EL 2 de octubre del año pasado.

'Aniversari Holi', que compite en la categoría de Mejor fotografía de prensa, muestra a un manifestante encarándose a los Mossos d'Esquadra, los cuales recibieron por parte de los concentrados una lluvia de los polvos de colores típicos del festival Holi tan tradicional en la India pero también tuvieron que encajar el lanzamiento de pintura y huevos. Los agentes formaban un cordón de seguridad ante la subdelegación del Gobierno.

La serie de fotografias no publicadas 'I amb el somriure, la revolta', de Pere Duran, y la imagen 'Buscant l'arma del crim', capturada por Aniol Resclosa y publicada por el 'Diari de Girona', son las otras dos finalistas de esta categoría.

En la categoría de mejor trabajo informativo o divulgativo en prensa, los finalistas son Jordi Nierga (con 'Els herois que anaven d'excursió', publicada en la 'Revista de Banyoles'); Pili Turon y Laura Fanals, por 'La pluralitat y la complexitat de l'univers femení', publicada en 'Diari de Girona') y Tura Soler, por la recuperaciónde artículos 'El misteri de Susqueda, publicados en 'El Punt Avui'.

TEMAS: Provincia de Girona

Fotografía

Mossos d'Esquadra

(/)

Carles Rahola, afusellat per sediciós, rebel, antiespanyol i separatista 24.02.2019 Agus Izquierdo (https://www.nuvol.com/autor/agus-izquierdo). Girona

Agus Izquierdo (https://www.nuvol.com/aut izquierdo) (https://www.nuvol.com/autor/agusizquierdo)

(https://www.facebook.com/agusleft)

No cal excedir-se amb les comparacions. Però, en segons quina matèria, els símils són un caramel irresistible, temptador i inevitable. I sobretot, quan es parla de la figura de Carles Rahola i Llorens, intel·lectual i polític, que va esdevenir un motiu d’orgull a Girona. Quan les tropes franquistes van desfilar, victorioses, per la ciutat, una de les primeres coses que van fer va ser neteja. Era l’any 1939 quan van silenciar una veu cívica i humanista amb un estrident tret de rifle que va commocionar la població gironina.

@agus_left (http://www.twitter.com/agus_left)

El fet que Girona tingui un màrtir no és cap alegria. Però d’alguna manera, els casos més coneguts representen a tots aquells anònims represaliats. Vuitanta anys després de l’assassinat de Rahola, a la biblioteca gironina que porta el seu nom, i en el marc de la setmana periodística que també porta el seu nom, es recorda la seva contribució a la cultura i el seu tràgic final. La conversa, titulada «El delicte d’opinar» va tenir lloc dilluns passat, protagonitzada per la periodista i documentalista Cristina Masanés i els historiadors Xavier Carmaniu i Quim Nadal.

Masanés interroga: quina mena de final va tenir? La pregunta no és retòrica, perquè tant Nadal com Carmaniu coneixen al detall els últims dies de Rahola. De fet, Xavier Carmaniu va escriure l’any 2006 la biografia Carles Rahola, l’home civilitzat, una de les obres referents sobre la seva vida. Afirma que, a mesura que anava investigant, augmentava el respecte cap a tot el que suposava: “El seu afusellament va causar un gran impacte a la societat gironina de l’època”. Rahola va ser un humanista, un home de paraula i de lletres que intercanviava epístoles amb personatges com Joan Maragall, Josep Benet, Pompeu Fabra, Pau Casals, Narcís Oller, Prudenci Bertrana o Josep Pla. Una persona d’idees, embriagat per un “republicanisme a la francesa”, com descriu Quim Nadal. O “un intel·lectual en tot el seu significat”, que tenia un retrat de Napoleó a casa seva.

Ningú s’ho esperava. El van acusar perquè van un trobar un aval del seu germà, Darius Rahola, editor del diari L’autonomista, que li permetia tenir un aparell de ràdio a casa. Això va aixecar sospites, i a partir d’aquí estiren el fil fins a trobar tres articles en concret: “Refugis i jardins”, “Contra l’invasor” i “L’heroisme”. Considerat “inteligente y por

tanto peligroso”, el van portar a un judici, on es demostra que la mecànica judicial franquista és impertorbable. La paradoxa està servida: els tribunals militars s’emparaven en la sacralització de la Llei.

Anar-hi en contra et costava la vida, i la justícia s’utilitzava precisament per cometre la injustícia. Curiosament, per instaurar aquesta Llei, els franquistes en van fer caure una altra, enderrocant la República. Els colpistes van ser ells. Quim Nadal confirma que “els qui incompleixen la llei són els que van subvertir el govern legítim. Els fidels al govern democràtic i vigent van ser els represaliats injustament”. El consell de guerra sumaríssim va ser ràpid. Se’l van endur de matinada. El van matar al cementiri de la ciutat quan tenia 57 anys.

Miquel Millan | Diputació de Girona Adéu-siau, se’ns porten a matar 514. És fàcil dir-ho. És només una xifra. Però van ser cinc-cents catorze els afusellats per raons polítiques dins les tanques del cementiri gironí.

Entre ells, Carles Rahola. El franquisme no avançava per guanyar la guerra, sinó que es va assegurar d’apilar cadàvers per fer net. Quim Nadal assegura que Rahola és el cas més sorprenent i notable, però no és l’únic. Molts altres van anar a parar directament a camps de concentració escampats per Europa, en obrir la frontera francesa. Ara fa 80 anys de l’acabament de la Guerra Civil, i l’inici de l’exili republicà.

En aquest sentit, Xavier Carmaniu explica com, quan parlava amb testimonis sobre l’entrada franquista a Girona, alguns encara recordaven els camions carregats d’homes al carrer del Carme i com s’acomiadaven amb un estoic: “Adéu-siau, se’ns emporten a matar”.

Com comentava a l’inici de l’article, és complicat no establir connexions i relacionar la nostra era (respectant les distàncies) amb el viscut al final dels anys trenta. Sobre això, l’exalcalde de Girona no combrega amb una relació total amb els nostres dies: “Hi ha molts paral·lelismes amb l’actualitat, però aquests fets pertanyen a un capítol de la història que no admet símils”. I afegeix: “va ser un episodi d’un dramatisme il·limitat”. Carmaniu hi està d’acord, i afegeix que no és equiparable la repressió actual, que existeix, amb la d’aquella època.

Carmaniu recorda les paraules que va pronunciar Rahola en una conferència a l’Ateneu d’Igualada: “Escriure la història i escriure-la bé, perquè no es repeteixi”. Ah, però la història, quan vol, és capriciosa.

Segons Carmaniu, a Rahola se’l va acusar dels delictes, entre altres, de rebel·lió militar, sedició i separatisme. No comparar es fa difícil. I, què passa quan algun dels pesos pesants de la política espanyola equipara un membre dels CDR amb la kale borroka, o un govern català amb el nazisme? Si es tracta de fer malabars amb els successos de la història i el present, permetem-nos el luxe de comparar, encara que sigui una mica.

«Informar contra rellotge. Les interioritats del periodisme polític» Por Redacción Girona - 20 febrero, 2019

«Tant aquí com a Madrid hi ha mitjans i periodistes que ho fan bé, i altres que ho fan malament»Ferran Casas, Tian Riba i Neus Tomàs protagonitzen la darrera taula rodona de la VII Setmana dels Rahola, dedicada a les interioritats del periodisme políticL’acte de lliurament dels X Premis Carles Rahola de Comunicació Local tindrà lloc el dijous 7 de març a l’Auditori de Girona La darrera taula rodona de la VII Setmana dels Rahola ha tret a la llum les interioritats (encara que no totes) del periodisme polític. El periodista figuerenc Narcís Genís ha conduït un diàleg apassionant i apassionat protagonitzat per tres pesos pesants d’aquest camp: Ferran Casas, Tian Riba i Neus Tomàs. Sota el títol d'”Informar contra rellotge”, els ponents han repassat temes com l’objectivitat dels periodistes, la independència dels mitjans, els canvis en la professió o com s’ha tractat periodísticament el tema del procés.

La primera intervenció l’ha fet Ferran Casas – president del Grup de Periodistes Ramon Barnils i actual subdirector del diari Nació Digital-, que ha recordat que l’objectivitat en el periodisme «no existeix», però que sí que pot ser «veraç i honest, i donar veu a tothom, no només als que pensen com nosaltres». En aquesta línia, ha afegit que «la temptació de construir una realitat a partir dels interessos dels lectors, negant el que no els agrada, és l’origen de les fake news».

Neus Tomàs, sotsdirectora d’Eldiario.es i col·laboradora en diversos mitjans, ha anat directe a un dels temes més debatuts els darrers temps en la professió periodística: la immediatesa que imposen les noves tecnologies. «No hem de lluitar per ser els primers, hem de lluitar per ser els millors», ha remarcat. I ha vaticinat que, a la llarga, els mitjans es podran classificar en dos categories: «els que aposten per la immediatesa, el sensacionalisme i compten el número de clics que tenen les seves notícies; i els que aposten pel periodisme de qualitat i faran pagar pels continguts». Tomàs s’ha mostrat convençuda que «les notícies poden ser una font d’ingressos» per als mitjans digitals, i ha assegurat que les pressions polítiques que rep un mitjà «són una broma comparades amb les econòmiques». I ha afegit que «l’única manera d’afrontar-les és essent solvent econòmicament».

La periodista ha fet una doble valoració de les xarxes socials. D’una banda, “permeten desmuntar immediatament les dades falses que pugui aportar, per exemple, un polític”.

De l’altra, també contribueixen a difondre les notícies falses amb molta més rapidesa.

El director del programa de TV3 Preguntes Freqüents, Tian Riba, ha considerat que el món del periodisme ha canviat molt en els darrers temps per dues raons: els canvis tecnològics, que han imposat la immediatesa i han acabat amb una manera de fer periodisme més reposat i reflexiu, que “permetia compartir un cafè mentre conversaves

amb algú”; i el procés català, que ha fet que bona part del periodisme polític que es fa s’hagi “convertit en espectacle o entreteniment”. Sobre el paper del periodisme en la situació política actual de Catalunya, Riba ha confessat que “tot va tan ràpid que no hem tingut ni temps de plantejar-nos si ho estem fent bé”. En relació a aquesta necessitat de fer la feina ben feta, Tomàs ha expressat l’opinió que tots els mitjans haurien de tenir una part de l’equip de periodistes dedicat a la immediatesa, i una altra, a treballar en la investigació, l’anàlisi i la reflexió. “Ja sé que no és fàcil”, ha admès. Així mateix, ha coincidit amb Tian Riba que cal tenir molt clar que hi ha una diferència immensa entre les taules d’anàlisi política formades per periodistes “i les que estan formades per tertulians”. Ferran Casas ha ponderat, sobre el tractament mediàtic del procés, que no es pot comparar amb el paper que van tenir els mitjans en la transició espanyola. En aquell moment, “la disjuntiva era entre dictadura i democràcia. Ara no està tan clar, perquè els dos projectes polítics -independència de Catalunya i unitat d’Espanya- són defensables”. Per a Casas, la disjuntiva que s’haurien de plantejar els consumidors d’informació és si “vull un mitjà de comunicació per creure el que em diu, o en vull per saber què passa?” Els tres ponents s’han mostrat d’acord en què no es pot dir que es faci més bon periodisme a Catalunya o a Madrid. “Aquí i allà hi ha mitjans i periodistes que ho fan bé i altres que ho fan malament”, perquè la qualitat de les informacions “no la dona ni la territorialitat ni el format” del mitjà. Tomàs ha dit la darrera paraula de la taula rodona: “Com a periodista, jo no aspiro a canviar el món. Si volgués canviar el món, estaria en política o en una ONG. Jo aspiro a explicar-lo”.

Redacción Girona https://www.noticiasde.es/girona/

CULTURA

La identitat sexual, a debat a la Setmana dels Rahola %

2 min. GIRONA 14/02/2019 00:00

ARA

La Setmana dels Rahola ha programat avui a Girona (12.30 hores, sala de graus de la Facultat de Lletres de la UdG) una taula rodona per debatre el tractament de la identitat sexual als mitjans de comunicació. L’acte, moderat per la periodista Laura Fanals, compta amb la participació d’Adolfo Carratalá, doctor en periodisme especialitzat en el tractament mediàtic dels col·lectius vulnerables; Rafa Garrido, cap de política de l’Agència Catalana

de Notícies; Imma Merino, doctora en comunicació i crítica de cinema; i Arnau Roig, doctor en comunicació i especialista en la representació del col·lectiu LGBTI+ als mitjans.

Informatius infantils La directora i presentadora de l’ InfoK, Laia Servera, explicarà demà (18 hores, Biblioteca Carles Rahola) a la periodista Susanna Oliveira com es veu El món amb ulls de nen, i el dilluns 18, també a les 18 hores a la Biblioteca Rahola, es commemoraran amb una taula rodona els 80 anys de l’afusellament del periodista. El dimecres 20 (12.30, sala de graus) reunirà tres periodistes especialitzats en política -Tian Riba, Neus Tomàs i Ferran Casas- en una conversa conduïda per Narcís Genís. La taula rodona es titula Informar contra rellotge. Interioritats del periodisme polític. Ahir va ser el torn de Laura Rosel, fins fa poc conductora del programa de TV3 Preguntes freqüents (FAQS), que va conversar amb Jordi Grau sobre “el sentit del periodisme”.

La Setmana dels Rahola es va iniciar amb l’exposició Capturant l’actualitat, que reuneix les fotografies presentades a la novena edició dels premis Carles Rahola de comunicació local i es pot contemplar a la biblioteca pública Carles Rahola fins al 28 de febrer.

Amb motiu de la convocatòria de vaga general prevista per al 21 de febrer, la Diputació de Girona i la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya han acordat traslladar l’acte de lliurament dels premis Carles Rahola al 7 de març (20 hores, Auditori de Girona).

bonart revista

bonart actualitat

bonart gestora

bonart agenda

14/02/2019

exposicions | notícies | mercat de l'art | biblioteca | fires | reportatges | entrevistes | concursos | opinió | municipis

13 Febrer 2019

NOTÍCIES GIRONA

SETMANA DELS RAHOLA: JORDI GRAU, NOU COL·LABORADOR DE BONART, CONVERSA AMB LAURA ROSEL bonart La periodista Laura Rosel, fins fa poc conductora del programa de TV3 Preguntes Freqüents, va ser la protagonista de la conversa amb Jordi Grau dins dels actes programats amb motiu de la Setmana dels Rahola. La periodista vallesana va parlar sobre el seu pas pel programa, de la seva trajectòria professional i no va voler aprofundir en els motius pels quals va deixar el programa de TV3 quan havia aconseguit els seus millors resultats. L’auditori de la Biblioteca Carles Rahola estava plena de gom a gom per escoltar Rosel i el periodista gironí Jordi Grau que, per cert, s’incorpora el proper mes al grup bonart com a col·laborador de la nostra revista.

A dalt, a la imatge de Miquel Millán, Joan Ventura, president del Col·legi de Periodistes de Girona, organitzadors de l’acte, amb Rosel i Jordi Grau. A sota, Grau, Rosel i el president del Consell Assessor de Bonart, Narcís Planas.

Etiquetes: Jordi Grau · Laura Rosel · Setmana dels Rahola

traduccions | subscripcions | publicitat qui som | agenda de serveis | contactes

Laura Rosel: “Estic superant el dol pel FAQS” 14.02.2019 Agus Izquierdo (https://www.nuvol.com/autor/agus-izquierdo). Girona (https://www.nuvol.com/lloc/girona).

Agus Izquierdo (https://www.nuvol.com/auto izquierdo) Filosofia, cultura i periodisme

https://www.facebook.com/agusleft (https://www.facebook.com/agusleft) @agus_left (http://www.twitter.com/agus_left)

Aquest dimecres, 13 de febrer, Laura Rosel ha estat a la Biblioteca Carles Rahola, amb el periodista Jordi Grau, per conversar sobre la situació del món periodístic i, és clar, del programa que ara condueix Cris Puig. La conversa, titulada: «El sentit del periodisme» s’emmarca en la Setmana dels Rahola, que impregnen d’actes dedicats a la cultura i la comunicació la ciutat de Girona. Rosel, més que periodista o comunicadora, és una depredadora. Ella caça històries, notícies, relats.

I això es veu perquè la seva honestedat professional és la mateixa davant les càmeres, que en persona o darrere del micro d’una ràdio.

Laura Rosel al FAQS Què va passar amb Laura Rosel?

Més de quaranta programes en aproximadament un any. Aquesta és la xifra, sense comptar el share i la quota d’audiència, que la periodista Laura Rosel deixa enrere amb la seva marxa del FAQS. Quan, a principis de gener, es va saber que no continuava, la notícia va causar commoció social. Jordi Grau pregunta sobre el motiu de la substitució.

“No m’agrada el terme «substituir». Prefereixo dir que s’agafa el relleu”, corregeix Rosel. Rancúnia? Gens. La sabadellenca assegura que TV3 és una casa molt gran “on tots ens estimem molt però, alhora, molt complicada”. De fet, va parlar amb Cristina Puig una setmana abans de la seva estrena. Admet que “la seva entrada no ha estat fàcil”.

Ricard Ustrell, que va conduir el programa en un primer moment, va deixar el llistó molt alt. Però Rosel va agafar el timó de la nau i la va pilotar amb una energia contagiosa, que el públic va aclamar de forma pràcticament unànime. El 7 de gener la van convocar a una cafeteria situada en les proximitats de Catalunya Ràdio: “em van dir que volien més entreteniment, i així van justificar el canvi”. No va tocar el cafè que li van oferir: “va ser un disgust enorme per mi, però ara penso que és el repte més gran i la feina més apassionant que he tingut mai”.

Com és viure dins d’un programa que emet unes cinc hores en directe?

En acabar cada FAQS, de matinada, ja es feia la primera biòpsia. “La nit del dissabte, em costava dormir per l’adrenalina”. Si l’audiència era bona, explica, l’equip passava bé el diumenge. “Els dilluns fèiem veure que descansàvem, i els dimarts preparàvem la setmana següent”.

El pes de l’exposició

Laura Rosel afirma que li han dit de tot: des d’espanyolista a anticatalana. De terrorista a equidistant. I reconeix que “no s’ha de fer cas a les xarxes. És com anar a un camp de futbol, on la gent es desfoga”. Canvia el to, i afegeix: “el que sí fa mal és l’atac dels companys de professió, que et critiquin, que et faltin al respecte i t’insultin. Però reflexiona uns segons i accepta que “tot i que és cruel i injust, són les regles del joc. La pell se’t va endurint”.

És cert que Rosel no només ha brillat pel FAQS. Però també era obvi que el debat giraria entorn d’aquest programa, que ja forma part de la història de la televisió catalana i tenint en compte el seu seguiment popular. Per això, Jordi Grau feia al·lusió a les crítiques que anaven dirigides sobre el blanquejament d’algun personatge, ideologia o grup reaccionari. La periodista sap immediatament a qui es refereix: Ortega Smith, a qui el programa va entrevistar en dues ocasions. “Era representant de tota la gent que havia portat a judici a tot un govern.

Volíem saber per què feien el que feien, encara que costés”. Reconeix que no van ser entrevistes fàcils. Des del primer moment, “Smith suava, venia excitat, amb ganes de guerra”. Però continua defensant que aquelles entrevistes s’havien de fer. “És dels convidats més complicats que he tingut mai”, recalca.

El sentit del periodisme, segons Rosel és explicar històries. I tota història, per ser explicada, necessita personatges. Per això, quan el FAQS va dedicar un programa al conflicte basc, van haver de buscar víctimes d’ETA, víctimes del GAL i, és clar, etarres. “Tots els actors que calguessin”. Van rebre severes crítiques per entrevistar algú presumptuosament vinculat a la banda. Però explica que “és un testimoni vàlid”. Com ho va ser el testimoni de Javier, el pare del nen que va morir a les rambles l’agost de 2017: “Va ser molt dur. Vam dubtar molt en fer-la perquè no volíem superar la línia groga”.

De convidats, tertulians i col·laboradors

Els convidats del Preguntes Freqüents solen anar acompanyats de polèmica però, i els que no volen participar? La reportera assegura que van ser molts els polítics que van declinar l’oferta d’asseure’s a la butaca del FAQS. Molts d’aquests, confessa, del PSC. Per altra banda, “em va quedar pendent Puigdemont”. “I Pilar Rahola?”, preguntava amb puteria Jordi Grau, “hi ha qui pensa que tenia certa predilecció per ella”. I Rosel contraataca, assegurant que era una peça important, i que, en qualsevol cas, només apareixia 10 minuts en cada programa. I Joaquín Luna? “És un gran periodista, diu el què pensa i en aquest sentit és molt valent”. I recorda que “no són tertulians, sinó

periodistes”. Si algú coneix la fauna del FAQS, sens dubte és ella. Per exemple, d’Israel García Juez, redactor d’Okdiario, afirma que és una persona “molt correcta, educada. Porta la contraria a tothom, però sempre de forma sana”.

Queda temps per tractar assumptes tan transcendentals com la irrupció de la tecnologia 2.0 al gremi. Rosel assegura que al principi internet apareix com una amenaça. Resulta que al final, “és una eina més, un canal de distribució a través de la qual el periodisme surt guanyant”.

Grau pregunta com afecta el procés i l’agitació sociopolítica dels últims anys a la professió. I la sabadellenca opina que d’alguna manera “estem implicant-nos emocional i visceralment, i això no és tan bo”.

Pel que fa a la censura i als límits del periodisme: hi ha tabús que no es poden tocar, com ara la monarquia o església? Rotunda, Rosel declara que “no hi ha línies vermelles”. “Així, es pot fer humor de tot?” interroga Jordi Grau. I tant. Jo crec que sí. Una altra cosa és que tu t’ofenguis. Però jo no impediré, ni prohibiré, ni portaré ningú a la presó simplement perquè em faci emprenyar”.

La qüestió del masclisme també surt a la llum. El paper de la dona és complicat en general, i no és una excepció el periodisme. I a la televisió “com més centímetres de carn, ensenyis millor. Hi ha gent que m’ha dit «què guapa estàs». Vull que em diguin que treballo bé, no saber l’opinió sobre la meva imatge. Al meu company no li deien si estava guapo”.

En certa manera, aquest capítol del passat està tancat. Ara mira al futur amb un suculent ventall de projectes. “Estic superant el procés de dol pel FAQS. Per això no el miro. El que va passar em va fer mal, però no m’ha fet perdre les ganes de res. Segueixo treballant amb més ganes que mai”. Alguns, ja l’esperem amb candeletes. La Setmana dels Rahola continua aquests dies. Consulteu el programa a la seva web (http://www.premiscarlesrahola.cat/).

Dimarts, 22 Gener 2019 15:01

Redacció

La Setmana dels Rahola reivindicarà el llegat del periodista Carles Rahola vuitanta anys després del seu afusellament Laura Rosel, Laia Severa o Tian Riba també participaran en els actes amb xerrades i conferències ACN Girona .- La setena edició de la Setmana dels Rahola reivindicarà la figura i el llegat del periodista Carles Rahola coincidint amb el 80è aniversari del seu afusellament.

L'esdeveniment, organitzat per la Diputació de Girona i el Colꞏlegi de Periodistes, el recordarà amb una taula rodona el 18 de febrer sota el títol 'El delicte d'opinar. 80 anys de l'afusellament de Carles Rahola' i que comptarà amb els historiadors Joaquim Nadal i Xavier Carmaniu i la periodista Cristina Masanés. També hi participaran la periodista Laura Rosel que parlarà sobre 'El sentit del periodisme', Jordi Grau, Laia Severa, Rafa Garrido o Tian Riba, entre d'altres.

La comunicació local torna a tenir una cita el mes de febrer a Girona en la setena edició de la Setmana dels Rahola. Aquest any el Colꞏlegi de Periodistes ha decidit reivindicar el periodisme i la figura del desaparegut redactor, articulista i editorialista, Carles Rahola, just quan es compleixen 80 anys del seu afusellament a mans del règim franquista.

Per això, hi haurà una taula rodona sota el títol 'El delicte d'opinar. 80 anys de l’afusellament de Carles Rahola' i que se celebrarà el 18 de febrer. Anirà a càrrec dels historiadors Joaquim Nadal i Xavier Carmaniu i la periodista Cristina Masanés.

Els actes, però, començaran el 4 de febrer amb l'exposició 'Capturant l'actualitat.

Fotografies presentades a la novena edició dels Premis Carles Rahola de Comunicació Local', una selecció de les imatges que es van presentar a l'edició dels Premis de l'any passat i que es podrà visitar a la biblioteca pública Carles Rahola fins al 28 de febrer.

El dia 12 es commemorarà –per avançat- el Dia Mundial de la Ràdio amb una taula rodona organitzada pels Amics dels Unesco i Ràdio Vilablareix.

Un dels plats forts de la Setmana dels Rahola edició arribarà el 13 de febrer amb la periodista Laura Rosel, fins fa poc conductora del programa de TV3 Preguntes Freqüents (FAQS). Rosel parlarà amb el també periodista Jordi Grau sobre 'El sentit del periodisme', en una conversa sobre l'ofici de comunicar i els reptes que imposen l'actualitat i la immediatesa.

L'endemà se celebrarà una nova taula rodona sobre la identitat sexual sota el títol 'LGB... què? El tractament de l’orientació sexual als mitjans de comunicació', que comptarà amb el doctor en Periodisme, Adolfo Carratalá, el cap de política de l'ACN, Rafa Garrido, la periodista Imma Merino i Arnau Roig. La també periodista Laura Fanals moderarà la conferència.

El 15 de febrer, la directora i presentadora de l'Infok, Laia Severa, explicarà a la periodista Susanna Oliveira com es veu 'El món amb ulls de nen. El repte de fer un bon informatiu infantil'.

El dia 20 hi haurà un acte titulat 'Informar contra rellotge. Les interioritats del periodisme polític', a càrrec de tres periodistes especialitzats en política: Tian Riba, Neus Tomàs i Ferran Casas.

Els premis L'acte de lliurament dels Premis Carles Rahola de Comunicació Local, el mateix dia 20 de febrer, tancaran l'edició amb una gala que conduiran els actors Rafel Faixedas i Carles Xuriguera.

En aquesta gala es faran públics els noms dels guanyadors de les set categories dels Premis (premsa, ràdio, televisió, informació digital, fotografia de premsa, comunicació institucional i projecte de comunicació), així com el del guanyador de la Beca dels Premis Rahola, instituïda per l’Ajuntament de la ciutat i dotada amb 3.000 euros.

Secció/Subsecció: Cultura Codificació territorial: Gironès, Comarques gironines, Girona Categories: Cultura, Gironès, Text, Comarques gironines, Girona Etiquetes Carles rahola, periodisme, periodistes

> CULTURA

La Setmana dels Rahola reivindicarà el llegat del periodista Carles Rahola vuitanta anys després del seu afusellament Laura Rosel, Laia Severa o Tian Riba també participaran en els actes amb xerrades i conferències

Aquest text és un servei de l'agència ACN. VilaWeb no ha intervingut ni en la selecció, ni en la redacció, ni en el contingut de

22.01.2019 15:01

la notícia.

ACN Girona.-La setena edició de la Setmana dels Rahola reivindicarà la figura i el llegat del periodista Carles Rahola coincidint amb el 80è aniversari del seu afusellament. L’esdeveniment, organitzat per la Diputació de Girona i el Col·legi de Periodistes, el recordarà amb una taula rodona el 18 de febrer sota el títol ‘El delicte d’opinar. 80 anys de l’afusellament de Carles Rahola’ i que comptarà amb els historiadors Joaquim Nadal i Xavier Carmaniu i la periodista Cristina Masanés.

També hi participaran la periodista Laura Rosel que parlarà sobre ‘El sentit del periodisme’, Jordi Grau, Laia Severa, Rafa Garrido o Tian Riba, entre d’altres.

La comunicació local torna a tenir una cita el mes de febrer a Girona en la setena edició de la Setmana dels Rahola. Aquest any el Col·legi de Periodistes ha decidit reivindicar el periodisme i la figura del desaparegut redactor, articulista i editorialista, Carles Rahola, just quan es compleixen 80 anys del seu afusellament a mans del règim franquista.Per això, hi haurà una taula rodona sota el títol ‘El delicte d’opinar. 80 anys de l’afusellament de Carles Rahola’ i que se celebrarà el 18 de febrer. Anirà a càrrec dels historiadors Joaquim Nadal i Xavier Carmaniu i la periodista Cristina Masanés. Els actes, però, començaran el 4 de febrer amb l’exposició ‘Capturant l’actualitat. Fotografies presentades a la novena edició dels Premis Carles Rahola de Comunicació Local’, una selecció de les imatges que es van presentar a l’edició dels Premis de l’any passat i que es podrà visitar a la biblioteca pública Carles Rahola fins al 28 de febrer. El dia 12 es commemorarà –per avançatel Dia Mundial de la Ràdio amb una taula rodona organitzada pels Amics dels Unesco i Ràdio Vilablareix. Un dels plats forts de la Setmana dels Rahola edició arribarà el 13 de febrer amb la periodista Laura Rosel, fins fa poc conductora del programa de TV3 Preguntes Freqüents (FAQS). Rosel parlarà amb el també periodista Jordi Grau sobre ‘El sentit del periodisme’, en una conversa sobre l’ofici de

comunicar i els reptes que imposen l’actualitat i la immediatesa. L’endemà se celebrarà una nova taula rodona sobre la identitat sexual sota el títol ‘LGB… què? El tractament de l’orientació sexual als mitjans de comunicació’, que comptarà amb el doctor en Periodisme, Adolfo Carratalá, el cap de política de l’ACN, Rafa Garrido, la periodista Imma Merino i Arnau Roig. La també periodista Laura Fanals moderarà la conferència. El 15 de febrer, la directora i presentadora de l’Infok, Laia Severa, explicarà a la periodista Susanna Oliveira com es veu ‘El món amb ulls de nen. El repte de fer un bon informatiu infantil’. El dia 20 hi haurà un acte titulat ‘Informar contra rellotge. Les interioritats del periodisme polític’, a càrrec de tres periodistes especialitzats en política: Tian Riba, Neus Tomàs i Ferran Casas. Els premisL’acte de lliurament dels Premis Carles Rahola de Comunicació Local, el mateix dia 20 de febrer, tancaran l’edició amb una gala que conduiran els actors Rafel Faixedas i Carles Xuriguera. En aquesta gala es faran públics els noms dels guanyadors de les set categories dels Premis (premsa, ràdio, televisió, informació digital, fotografia de premsa, comunicació institucional i projecte de comunicació), així com el del guanyador de la Beca dels Premis Rahola, instituïda per l’Ajuntament de la ciutat i dotada amb 3.000 euros.

Missatge de Vicent Partal Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal Director de VilaWeb

Vull subscriure-m'hi

Editat per europa press

CATALUNYA

  

Dimecres, 23 de gener 2019

ESPANYA

MÓN

ARTS

TIC

VIU

BARCELONA ECONOMIES

La Setmana dels Rahola reivindicarà el llegat del periodista Carles Rahola vuitanta anys després del seu afusellament 







ACN

Publicado 22/1/2019 15:03:31 CET Laura Rosel, Laia Severa o Tian Riba també participaran en els actes amb xerrades i conferències

ACN Girona.-La setena edició de la Setmana dels Rahola reivindicarà la figura i el llegat del periodista Carles Rahola coincidint amb el 80è aniversari del seu afusellament.

L'esdeveniment, organitzat per la Diputació de Girona i el Col·legi de Periodistes, el recordarà amb una taula rodona el 18 de febrer sota el títol 'El delicte d'opinar. 80 anys de l'afusellament de Carles Rahola' i que comptarà amb els historiadors Joaquim Nadal i Xavier Carmaniu i la periodista Cristina Masanés. També hi participaran la periodista Laura Rosel que parlarà sobre 'El sentit del periodisme', Jordi Grau, Laia Severa, Rafa Garrido o Tian Riba, entre d'altres.

ANDORRA

La comunicació local torna a tenir una cita el mes de febrer a Girona en la setena edició de la Setmana dels Rahola. Aquest any el Col·legi de Periodistes ha decidit reivindicar el periodisme i la figura del desaparegut redactor, articulista i editorialista, Carles Rahola, just quan es compleixen 80 anys del seu afusellament a mans del règim franquista.Per això, hi haurà una taula rodona sota el títol 'El delicte d'opinar.

80 anys de l’afusellament de Carles Rahola' i que se celebrarà el 18 de febrer. Anirà a càrrec dels historiadors Joaquim Nadal i Xavier Carmaniu i la periodista Cristina Masanés. Els actes, però, començaran el 4 de febrer amb l'exposició 'Capturant l'actualitat. Fotografies presentades a la novena edició dels Premis Carles Rahola de Comunicació Local', una selecció de les imatges que es van presentar a l'edició dels Premis de l'any passat i que es podrà visitar a la biblioteca pública Carles Rahola fins al 28 de febrer. El dia 12 es commemorarà –per avançat- el Dia Mundial de la Ràdio amb una taula rodona organitzada pels Amics dels Unesco i Ràdio Vilablareix. Un dels plats forts de la Setmana dels Rahola edició arribarà el 13 de febrer amb la periodista Laura Rosel, fins fa poc conductora del programa de TV3 Preguntes Freqüents (FAQS). Rosel parlarà amb el també periodista Jordi Grau sobre 'El sentit del periodisme', en una conversa sobre l'ofici de comunicar i els reptes que imposen l'actualitat i la immediatesa. L'endemà se celebrarà una nova taula rodona sobre la identitat sexual sota el títol 'LGB... què? El tractament de l’orientació sexual als mitjans de comunicació', que comptarà amb el doctor en Periodisme, Adolfo Carratalá, el cap de política de l'ACN, Rafa Garrido, la periodista Imma Merino i Arnau Roig. La també periodista Laura Fanals moderarà la conferència. El 15 de febrer, la directora i presentadora de l'Infok, Laia Severa, explicarà a la periodista Susanna Oliveira com es veu 'El món amb ulls de nen. El repte de fer un bon informatiu infantil'. El dia 20 hi haurà un acte titulat 'Informar contra rellotge. Les interioritats del periodisme polític', a càrrec de tres periodistes especialitzats en política: Tian Riba, Neus Tomàs i Ferran Casas. Els premisL'acte de lliurament dels Premis Carles Rahola de Comunicació Local, el mateix dia 20 de febrer, tancaran l'edició amb una gala que conduiran els actors Rafel Faixedas i Carles Xuriguera. En aquesta gala es faran públics els noms dels guanyadors de les set categories dels Premis (premsa, ràdio, televisió, informació digital, fotografia de premsa, comunicació institucional i projecte de comunicació), així com el del guanyador de la Beca dels Premis Rahola, instituïda per l’Ajuntament de la ciutat i dotada amb 3.000 euros.

Segueix @AlDiaCat

Es presenta la VII Setmana dels Rahola Por Redacciรณn Girona - 22 enero, 2019

Aquesta edició tindrà lloc del 12 al 21 de febrer i coincideix amb els vuitanta anys de l’afusellament de Carles Rahola i Llorens, del qual es reivindicarà la figura i el llegat Laura Rosel parlarà sobre «El sentit del periodisme» en la VII Setmana dels Rahola També hi haurà una conversa amb Laia Servera, directora de l’InfoK, taules rodones sobre el tractament de l’orientació sexual als mitjans de comunicació i sobre les interioritats del periodisme polític, i es commemorarà el Dia Mundial de la RàdioLa VII Setmana dels Rahola coincideix amb el vuitantè aniversari de l’afusellament de Carles Rahola i Llorens. És evident que en aquesta edició no es podia deixar de recordar la figura polièdrica del personatge que dona nom als premis instituïts per la Diputació de Girona i la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes ara ja fa deu anys. Un home que va ser redactor, articulista i editorialista del diari L’Autonomista (fundat i dirigit pel seu germà, Darius) fins al gener de 1939, quan les tropes franquistes van entrar a Girona i la impremta va ser confiscada i el diari tancat, i que va treballar d’escrivent a la Diputació fins al dia que el van detenir. Carles Rahola va ser afusellat el 15 de març d’aquell mateix any i ha estat l’únic escriptor català assassinat pel règim franquista pels articles que va escriure. Per això, la VII Setmana dels Rahola inclou la taula rodona «El delicte d’opinar. Vuitanta anys de l’afusellament de Carles Rahola», que tindrà lloc el dilluns 18 de febrer a la tarda i que comptarà amb tres grans coneixedors de la seva figura: els historiadors Joaquim Nadal i Xavier Carmaniu, i la periodista Cristina Masanés. La Setmana dels Rahola s’ha presentat avui a la sala Miquel Diumé del Col·legi de Periodistes de Girona, en un acte en què han participat Albert Piñeira, vicepresident de la Diputació de Girona; Joan Ventura, president de la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes, i Narcís Sastre, regidor de la Unitat Municipal d’Anàlisi Territorial (UMAT), Ciutat Intel·ligent i Relacions Exteriors de l’Ajuntament de Girona. També hi han assistit Ramon Girona, vicedegà de la Facultat de Lletres de la UdG, i Sílvia Sanahuja, directora de la Biblioteca Pública Carles Rahola de Girona. La Setmana dels Rahola començarà el dimarts 4 de febrer amb l’exposició «Capturant l’actualitat.

Fotografies presentades a la novena edició dels Premis Carles Rahola de Comunicació Local», una selecció de les imatges que es van presentar a l’edició dels premis de l’any passat i que es podrà visitar a la Biblioteca Pública Carles Rahola fins al dijous 28 de febrer.

El dimarts 12 de febrer es commemorarà per avançat el Dia Mundial de la Ràdio amb una taula rodona organitzada pels Amics de la UNESCO i Ràdio Vilablareix, dedicada al tema d’aquest any: «La ràdio: diàleg, tolerància i pau», que es farà al Centre Cultural Can Gruart de Vilablareix. Un dels plats forts de la Setmana dels Rahola arribarà el dimecres 13 de febrer amb la periodista Laura Rosel, fins fa pocs dies conductora del programa de TV3 «Preguntes freqüents (FAQS)». Rosel parlarà amb el també periodista

Jordi Grau sobre «El sentit del periodisme» en una conversa sobre l’ofici de comunicar i els reptes que imposen l’actualitat i la immediatesa als que l’exerceixen.

L’endemà, el dijous 14, una taula rodona s’endinsarà en un tema que encara avui és complicat de tractar, la identitat sexual. «LGB… què? El tractament de l’orientació sexual als mitjans de comunicació» comptarà amb Adolfo Carratalá, doctor en periodisme especialitzat en el tractament mediàtic dels col·lectius vulnerables; Raga Garrido, cap de política de l’Agència Catalana de Notícies; Imma Merino, doctora en comunicació i crítica de cinema, i Arnau Roig, doctor en comunicació i especialista en la representació del col·lectiu LGBTI+ als mitjans. La periodista Laura Fanals serà la moderadora d’aquesta activitat.

La directora i presentadora de l’InfoK, Laia Servera, explicarà a la periodista Susanna Oliveira com es veu «El món amb ulls de nen. El repte de fer un bon informatiu infantil», en un diàleg que tindrà lloc el divendres 15 de febrer a la tarda. La recta final de la VII Setmana dels Rahola començarà el dilluns 18 de febrer amb la taula rodona sobre els vuitanta anys de l’afusellament de Carles Rahola, i seguirà el dimecres 20 amb l’acte titulat «Informar contra rellotge. Les interioritats del periodisme polític», en què tres periodistes especialitzats en política (Tian Riba, Neus Tomàs i Ferran Casas) explicaran com és el seu dia a dia en una conversa conduïda per Narcís Genís, també periodista. I la cirereta d’aquesta edició la posarà l’acte de lliurament dels X Premis Carles Rahola de Comunicació Local, que tindrà lloc el dijous 20 de febrer, a les 8 del vespre, a l’Auditori de Girona, i que serà conduït pels actors Rafel Faixedas i Carles Xuriguera. En aquesta gala també es farà públic el nom del guanyador de la Beca dels Premis Rahola, instituïda per l’Ajuntament de la ciutat i dotada amb 3.000 euros. Com ja ha fet els darrers anys, Televisió de Girona gravarà a la Biblioteca Pública Carles Rahola un programa especial sobre la Setmana dels Rahola, amb l’objectiu de difondre les diferents activitats que es duran a terme al llarg d’aquests dies.

Redacción Girona https://www.noticiasde.es/girona/

22/02/2019

13 Febrer 2019

EXPOSICIONS GIRONA

“CAPTURANT L’ACTUALITAT” A LA SALA D’EXPOSICIONS DE LA BIBLIOTECA CARLES RAHOLA bonart Fins al 17 de febrer la sala de la biblioteca Carles Rahola de girona presenta l’exposició Capturant l’actualitat.

Els Premis Carles Rahola de Comunicació Local, promoguts des de fa nou anys per la Diputació de Girona i la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, reconeixen la tasca de la professió periodística i fomenten la creativitat informativa a les comarques gironines.

Aquesta exposició correspon a una selecció –ampliada en el catàleg- dels 50 treballs presentats a la categoria que premia la millor fotografia de premsa en la darrera edició dels Premis. Disset professionals, cadascun amb la seva mirada personal, aconsegueixen fer reviure alguns dels fets destacats del 2017, amb especial atenció a tot els esdeveniments polítics que es van viure el darrer trimestre de l’any. Les càrregues policials del dia 1 d’octubre centren inevitablement moltes de les imatges, igual que les manifestacions que van tenir lloc posteriorment com a resposta a aquesta violència i a l’aplicació de l’article 155.

Però és evident que dotze mesos donen per a molt, i no seria just no reflectir en aquest recull l’alegria que es va viure per l’ascens (per fi!) del Girona FC a Primera Divisió, no recordar l’expectació que va crear-se a Figueres per l’ordre que va obligar a exhumar el cos de Dalí per extreure’n ADN o descartar el dolorosíssim impacte que va tenir a Ripoll descobrir que els terroristes que van atemptar a Barcelona i a Cambrils eren fills de la vila.

Totes aquestes fotos van capturar en el moment precís un trosset d’actualitat. Però moltes d’elles ens mostren, amb tota la seva força, un instant d’història.

A la imatge, Estira-i-arronsa. Octubre 2017. Aniol Resclosa. A sota, el retorn de Dalí, de Jordi Ribot; 1-O, octubre del 2017, David Borrat; President, Brussel·les, 7 desembre 2017, Joan Castro; 24 hores al circuit de Catalunya, Montmeló, 2017, Vicenç Esteve; De primera, 4 juny 2017, Lluís Serrat; La volta ciclista a Catalunya, 1 març 2017, Jordi Busquets; Llum i ombres en un circ, Figueres, 2017, Àngel Reynal.

Més informació

S'obre l'exposició fotogràfica «Capturant l'actualitat» com a preàmbul de la Setmana dels Rahola Por Redacción Girona - 5 febrero, 2019

Es podrà visitar del 5 al 28 de febrer a la Biblioteca Pública Carles Rahola L’exposició mostra les fotografies presentades a la novena edició dels Premis Carles Rahola de Comunicació LocalAvui s’obre l’exposició fotogràfica «Capturant l’actualitat» a la Biblioteca Pública Carles Rahola, que es podrà visitar fins al dijous 28 de febrer i que mostra les fotografies presentades a la novena edició dels Premis Carles Rahola de Comunicació Local. Aquesta exposició correspon a una selecció dels cinquanta treballs presentats a la categoria que premia la millor fotografia de premsa en la darrera edició dels premis. Disset professionals, cadascun amb la seva mirada personal, aconsegueixen fer reviure alguns dels fets destacats del 2017, amb una atenció especial a tots els esdeveniments polítics que es van viure el darrer trimestre de l’any.

Les càrregues policials del dia 1 d’octubre centren inevitablement moltes de les imatges, igual que les manifestacions que van tenir lloc posteriorment com a resposta a aquesta violència i a l’aplicació de l’article 155. Però és evident que dotze mesos donen per a molt, i no seria just no reflectir en aquest recull l’alegria que es va viure per l’ascens del Girona FC a primera divisió, no recordar l’expectació que va crear-se a Figueres per l’ordre que va obligar a exhumar el cos de Dalí per extreure’n ADN o descartar el dolorosíssim impacte que va tenir a Ripoll descobrir el vincle amb la vila dels terroristes que van atemptar a Barcelona i a Cambrils. Totes aquestes fotografies van capturar en el moment precís un trosset d’actualitat. Però moltes d’elles ens mostren, amb tota la seva força, un instant d’història.

Aquestes imatges permeten descobrir moments que podrien haver-se perdut en el dia a dia si no fos perquè un fotoperiodista va fixar-s’hi. La força de les fotografies resideix en la transmissió d’emocions, l’evocació de sensacions i la incitació a la reflexió.

Els Premis Carles Rahola de Comunicació Local, promoguts des de ja fa nou anys per la Diputació de Girona i la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, reconeixen la tasca de la professió periodística i fomenten la creativitat informativa a les comarques gironines.

VII Setmana dels RaholaLa VII Setmana dels Rahola tindrà lloc del 12 al 21 de febrer i entre els seus protagonistes hi ha Laura Rosel, Laia Servera, Susanna Oliveira, Joaquim Nadal, Xavier Carmaniu, Cristina Masanés, Tian Riba, Neus Tomàs, Ferran Casas, Rafa Garrido, Adolfo Carratalà, Arnau Roig i Imma Merino. Aquests professionals de la comunicació participaran en diverses taules rodones i converses obertes al públic en

general per ajudar a fomentar la reflexió sobre el paper dels mitjans de comunicació en la societat actual.

La Setmana dels Rahola està organitzada per la Diputació de Girona i la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Girona, la Universitat de Girona i la Biblioteca Pública Carles Rahola, i es clourà amb el lliurament dels Premis Carles Rahola de Comunicació Local, el 21 de febrer, a l’Auditori.

Els guardons estan coorganitzats per la Diputació i la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya.

L’etiqueta oficial de la Setmana i dels premis és #Rahola19, i la web:

Redacción Girona https://www.noticiasde.es/girona/

Àr eadePr es i dènc i a Of i ci nadePr ot ocol ,Pr emsa iComuni caci ó

r ecul l demi t j ans

Of r enaf l or alenmemòr i adeCar l esRahol a Dat ad’ emi ssi ó:15demar çde2019 T el ev i s i ódeGi r ona ht t p: / / www. ddgi . cat / r epr oduct or Vi deo/ ser vl et / r epr oduct or / r ecul l / 2019/ 20190315/ 20190315_TVGI . f l v

Resum Gal aPr emi sRahol a Di put ac i ódeGi r ona ht t p: / / www. ddgi . cat / r epr oduct or Vi deo/ ser vl et / r epr oduct or / r ecul l / 2019/ 20190314/ Resum Pr emi sCar l esRahol a. f l v

Gal aPr emi sRahol a Dat adepubl i caci ó:8demar çde2019 Di ar ideGi r ona ht t p: / / www. ddgi . cat / r epr oduct or Vi deo/ ser vl et / r epr oduct or / r ecul l / 2019/ 20190313/ 20190308_DI ARI DEGI RONA. f l v

Empor da. i nf o ht t p: / / www. ddgi . cat / r epr oduct or Vi deo/ ser vl et / r epr oduct or / r ecul l / 2019/ 20190313/ 20190308_EMPORDAI NFO. f l v

Dat ad’ emi ssi ó:8demar çde2019 T el ev i s i ódeGi r ona ht t p: / / www. ddgi . cat / r epr oduct or Vi deo/ ser vl et / r epr oduct or / r ecul l / 2019/ 2019031 1/ 20190308_TVGI . f l v

Ol otT el ev i s i ó O l o t T l e i s i ó ht t p : / / we w wv . d d g i . cat / r epr oduct or Vi deo/ ser vl et / r epr oduct or / r ecul l / 2019/ 2019031 1/ 20190308_TVOLOT. f l v

Conver saambLai aCer ver a:«Elmónambul l sdenen»

Dat ad’ emi ssi ó:18def ebr erde2019 T el ev i s i ódeGi r ona

ht t p: / / www. ddgi . cat / r epr oduct or Vi deo/ ser vl et / r epr oduct or / r ecul l / 2019/ 20190219/ 20190218_TVGI . f l v

Conver saambLaur aRosel :«Elsent i tdelper i odi sme»

Dat ad’ emi ssi ó:14def ebr erde2019 T el ev i s i ódeGi r ona

ht t p: / / www. ddgi . cat / r epr oduct or Vi deo/ ser vl et / r epr oduct or / r ecul l / 2019/ 20190215/ 20190214_TVGI b. f l v

Canvidedat adel aGal aPr emi sRahol a

Dat ad’ emi ssi ó:13def ebr erde2019 T el ev i s i ódeGi r ona

ht t p: / / www. ddgi . cat / r epr oduct or Vi deo/ ser vl et / r epr oduct or / r ecul l / 2019/ 20190215/ 20190213_TVGI . f l v

E n r e i s t a oanVent ur a,Pr esi dentdelCol · l egidePer i odi st es Ol ot t T ev l e v i s i óaJ

Dat ad’ emi ssi ó:13def ebr erde2019 T el ev i s i ódeGi r ona

ht t p: / / www. ddgi . cat / r epr oduct or Vi deo/ ser vl et / r epr oduct or / r ecul l / 2019/ 20190214/ 20190213_TVGI . f l v

El sPr emi sRahol aal«TédeTot »

Dat ad’ emi ssi ó:1 1def ebr erde2019 T el ev i s i ódeGi r ona

ht t p: / / www. ddgi . cat / r epr oduct or Vi deo/ ser vl et / r epr oduct or / r ecul l / 2019/ 20190212/ 2019021 1_TDTOT. f l v

Pr esent aci ódel aSet manaRahol a

Dat ad’ emi ssi ó:22degenerde2019 T el ev i s i ódeGi r ona

ht t p: / / www. ddgi . cat / r epr oduct or Vi deo/ ser vl et / r epr oduct or / r ecul l / 2019/ 20190123/ 20190122_TVGI . f l v