Oficina antifrau by David Companyon

~"""'_J

•• _

.. , .. _ _ _ ..... _ _ _ _ •• ,......

PAr.;" '" . ~:: ~ S :. ,: í e t ~ r i :' ! DE

U.TI'

', ' ,'. ',

A t,.;:·· 'l ·'·r.!.;.¡' ~ .

,l.; ( 11 ( ri11

..... - \:;.·f ., _ .:. ..,.....~

~l.-'é.~.,__

7 .. JW;'i . . j' JO"" U ~ ;,.l

E: JlR.' D/\ i'~{

9't.8.&. . 1

...... ...

I N f . ,... . ....... ...., ~-~- ._"

' . .. ..í10 í

'3'14 ;-oUObl!ffi

008725 Exp.004-14022012/002

Y>~(-1.

-l

RESOLUCIÓ DE COMUNICACIÓ AL MINISTERI FISCAL DELS FETS INVESTIGATS PER LA DIRECCIÓ D'INVESTIGACIONS EN RELACIÓ AMB L'EXPEDIENT D'INVESTIGACIÓ NÚM. 004-14022012/002 Data i núm. de registre d'entrada de la denúncia: 11/01/2012 · Iniciativa propia DenunciantlComunicant: Iniciativa propia Ens AfectatlPersona afectada: Consorci de Salut i d'Atenció Social de Catalunya (CSC)

índex de continguts ANTECEDENTS ................................................................................................................................ 2 Primer. Acord d'inici d'actuacions d'avaluació previa de versemblan<;:a ........................................ .. 2 Segon . Informe d'avaluació preliminar de versemblan<;a deis fets ... ......... .. .................................... 2 Tercer. Acord d'inici d'actuacions d'investigació ........ .. .. ..... .......... .. .. .............. ................... .............. 2 Quart. Informes de la Sindicatura de Comptes anteriors a les presents actuacions ..................... .. 2 Cinque. Tractament parlamentari deis fets objecte d'investigació ...................... ....... .... .. .... ... ......... 3 Sise. Comunicacions rebudes relatives als fets investigats ............................................................. 4 Sete. Actuacions d'investigació: sol·licituds d'informació al Centre Registral Anti-blanqueig ..... .. .. . 4 Vuite. Actuacions d'investigació: requeriments documentals ................ .......................... ... .. ... ......... 5 Nove. Actuacions d'investigació: visites d'inspecció efectuades .. .. ... .... ... ...................... .. .. ............. 8 Dese. Comunicació de possible implicació personal en els fets objecte d·investigació ................... 8 Onze. Informe-Proposta de la Direcció d·l nvestigacions .............. .. ... ................ ... ............ ...... .......... 8 CONSIDERACIONS .......................................................................................................................... 9 Primera. Objecte de I'informe ................... .............................. .... ..... ............................... ........... ..... .. 9 Segona. CSC: marc legal, finalitats i organització ................ ...... .. ....... .. ........................ .. ............. .. 10 Tercera. Grup Serhs ......... ............................. ...... ............................ ............................ ................... 15 Quarta. Carrecs ocupats pel Sr. Bago en el grup públic CSC i en el grup privat Serhs ....... ........ . 16 Cinquena. Regim d'incompatibilitats ............. .... ..... .. ........ ........... ... .. ..... ......... ........................... .... . 17 Sisena. Contractes de gestió gerencial ..... .......................... .. ......................................................... 23 Setena . Incompliments de la normativa d'incompatibilitats i possibles responsabilitats d'ordre penal ............ ..... ................................ .. ................. ...................... .. ......... ... ........ ............. ..... ... .... ... ... 27 Vuitena. Badalona Serveis Assistencials. SA (BSA, SA) ............................................................... 31 Novena. Consorci Sociosanitari de Vilafranca del Penedes (CSSVP) ...... ............................... .. .. .. 39 Desena. Consideració de mitja propi per als seus consorciats ............... ..... .. .. ............ .. .... .... ........ 41 Onzena. Funcions de secretaria i d'intervenció en el CSC i en el CSSVP ...... .. ....... ... .. ......... ....... 46 Dotzena. Competencies Generalitat de Catalunya sobre el CSC ...................... .................. .. .. .... .. 48 Tretzena. Consel! Comarcal del Maresme ................................. ......................... .............. ............. 50 Catorzena. Comunicació al Ministeri Fiscal .......... .......................................................................... 55 RESOLC .......................................................................................................................................... 55 ANNEXOS ........................................................................................................................................56 Annex 1: Preguntes parlamentaries al Govern de la Generalitat sobre el CSC i el Grup Serhs .. . 56 Annex 2: Organigrama de les vinculacions i participacions del Grup públic CSC ................ .. ....... 59 Annex 3: Organigrama de les societats mercantils del CSC ...................... .................................... 60 Annex 4: Proposta de comunicació a Fiscalía ........ .. ........... ................ ....... .... .. ... .... .. .. .. .... .. ........... 61

Ribes.3 08013 Barcelona bustiaoac@antifrau.cal

008726 Exp. 004-14022012/002

ANTECEDENTS Primer. Acord d'inici d'actuacions d'avaluació previa de versemblanya En data 11 de gener de 2012 i en virtut de I'article 16 de la Llei 14/2008, del 5 de novembre, de l'Oficina Antifrau de Catalunya i I'article 17.1 de les Normes d'actuació i de regim interior (NARI), el director acorda iniciar les actuacions d'avaluació previa de la versemblanc;a sobre el presumpte conflicte d'interessos públícs i privats en el que incorreria el Sr. Ramon Bagó i Agulló en exercir simultaniament posicions directives en el consorci públic anomenat Consorci de Salut i d'Atenció Social de Catalunya (CSC) i en les seves societats mercantils públiques dependents i en les societats mercantils privades del Grup Serhs, fundades i dirigides pel mateix Sr. Bagó i disposar que la Direcció d'Analísi procedís al seu estudi per tal que informés sobre la procedencia d'iniciar actuacions d'investigació o de procedir al seu arxivament. Segon. Informe d'avaluació preliminar de versemblanya deis fets

En data 13 de febrer de 2012, la Direcció d'Analisi de l'Oficina Antifrau de Catalunya (I'OAC) va emetre Informe d'Avaluació Preliminar de Versemblanc;a en el qual proposava iniciar actuacions d'investigaeió 1 al director de I'OAC en relació amb el presumpte conflicte d'interessos públics i privats abans referits. Segons I'informe, I'esmentada circumstancia podria comportar les següents irregularitats administratives, fins i tot, amb rellevancia penal: -Presumpta infracció de la lIei d'incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques. - Presumpta infracció de les diferents lIeis de contractació pública administrativa i, en concret, de les prohibicions de contractar amb I'Administració Pública. - Possible tracte de favor per part del CSC j les seves entitats dependents vers les soeietats del Grup SERHS. D'altra banda, I'informe també proposa en les conclusions que convindria plantejar-se si els consoreis, com a entitats públiques, poden participar en altres ens instrumentals, organismes autónoms o societats mercantils, fet que, d'altra banda, resulta habitual i que desvirtua la mateixa figura del consorci, en complica la gestió, hi afegeix una complexitat innecessaria al seu regim jurídic, comptable i financer i en dificulta la transparencia i les actuacions de control. Tercer. Acord d'inici d'actuacions d'investigació

En data 14 de febrer de 2012 i en virtut de I'article 16 de la Llei 14/2008, del 5 de novembre, de l'Oficina Antifrau de Catalunya i els articles 16, 17.2 i 18 de les Normes d'actuació i de regim interior (NARI), el director acorda I'inici de les actuacions d'investigació per tal d'esclarir els fets i determinar-ne I'abast, així com les possibles responsabilitats que se'n poguessin derivar. Quart. Informes de la Sindicatura de Comptes anteriors a les presents actuacions

La Sindicatura de Comptes, com a órgan de fiscalització de la gestió económica, financera i comptable del sector públic de Catalunya, ha emes diversos informes de fiscalització, posteriorment aprovats pel Parlament de Catalunya, sobre entitats consoreiades al CSC i/o sobre contractes públics específics en els que ha intervingut el CSC o les seves societats participades. A continuació es relacionen aquests informes:

1 Per iniciativa propia, d'acord amb I'arlicle 16 de les NARI, arran d'informacions publicad es en diferents mitjans de premsa escrita i digital, segons consta en l'Annex 10 de l'lnforme de la Direcció d'Analisi.

Ribes,3 08013 Barcelona bustiaoac@antifrau.cat

008727 Exp. 004-140220121002

- Informe 22/2008 Sistema d'Emergencies Mediques, SAo Exercici 2006 - Informe 13/2009 Contractació de serveis externs en hospitals de la Xarxa Hospitalaria d'Utilització Pública de Catalunya (XHUP) Exercici 2006 - Informe 2/2010 Consorci Sanitari de l'Anoia. Exercici 2007 - Informe 3/2011 Fundació Privada Hospital de Pobres de Puigcerda. Exercici 2008 - Informe 30/2011 Inversions en equipaments de salut. Pla 2004-2012 Cingue. Tractament parlamentari deis fets objecte d'investigació Durant el primer quadrimestre del 2012 2 diversos grups polítics del Parlament de Catalunya van formular fins a 30 preguntes parlamentaries concretes relatives: a la presencia del Sr. Bagó en el CSC essent president del Grup empresarial Serhs; a les presumptes incompatibilitats que es derivarien d'aquesta situació, i a les adjudicacions efectuades a I'esmentat grup empresarial. En l'Annex 1 del present informe s'adjunta el detall de les preguntes i de les respostes parlamentaries publicades en el BOPC, de les quals cal destacar dues respostes 3 en les que el Govern ha afirmat que el CSC és una associació d'ens locals i entitats prove"idores de serveis de salut i d'atenció social independent de I'administració de la Generalitat de Catalunya.

Així mateix, la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya, en la sessió tinguda el 19 d'abril de 2012 (DSPC-C 292)4, va acordar tenir la sessió informativa amb el conseller de Salut sobre les relacions del Govern amb el Consorci de Salut i d'Atenció Social de Catalunya (tram. 354-00170/09) i tenir la sessió de compareixen~a del Sr. Ramon Bagó, president del Grup Serhs (tram. 356-00610/09), sol'licitades ambdues pel Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya. El 12 de juny de 2012 el Parlament de Catalunya va encarregar, miljanc;:ant la Resolució 636/1X, a la Sindicatura de Comptes I'elaboració d'un informe de fiscalització relatiu a la Corporació de Salut del Maresme i la Selva, corresponent als exercicis del 2009, el 2010 i el 2011. Aquesta Corporació és una de les entitats consorciades al CSC El Pie del Parlament de Catalunya, en la sessió tinguda el 4 de juliol de 2012 (DSPC-P 061/09), va crear la Comissió d'lnvestigació sobre la Gestió en I'Ámbit Sanitari i les Relacions entre el Sector Públic Sanitari i les Empreses (CIGAS), segons la Resolució 657/1X publicada en el BOPC núm . 347 de 9 de juliol de 2012 . L'objecte de la comissió d'investigació CIGAS, segons la sol'licitud de creació presentada el 20 de juny de 2012 pel grup del PSC, havia de ser "la gestió del Consore; de Salut del Maresme i la Selva, i la Fundaeió Privada de Gestió Sanitaria de /'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, i sobre la relaeió entre el Serve; Catala de la Salut, el Consorei de Salut ; Social de Catalunya, el Grup SERHS i les empreses Innova i CCM Estrategies i Salut". Totes les preguntes pendents de respostes , les compareixences aprovades i la comissió d'investigació creada han decaigut per finiment de la legislatura en data 2 d'octubre de 2012. Per contra, I'informe de fiscalització encarregat pel Parlament a la Sindicatura de Comptes sobre la Corporació de Salut del Maresme i la Selva ha estat incorporat al seu Programa anual d'activitats de I'exercici 2012 5 . També s'han trobal publicades en el SOPC preguntes i res postes sobre el Grup Serhs i les seves relacions amb la Generalitat de Catalunya de I'any 1996 (veure Annex 1). 3 Publicades en les edicions del SOPC núm. 277 de 20.3.2012 i núm. 341 de 20.6.2012. 4 En aquesta sessió va quedar ajornada la sol, licitud de sessió informativa de la Comissió de Salut amb el conselier de Salut sobre el régim d'incompatibilitats de Josep Prat, president de l'lnstitut Cata la de la Salut i membre del conseli d'administració d'USP Hospitales. i Ramon Sagó, president del Grup Serhs i membre del Consel! d'Administració del Consorci de Salut i Social de Catalunya (tram . 354-00124/09) del Subgrup Parlamentari Ciutadans. Debat i votació de la sol'licitud de sessió informativa. 5h ttp ://www.sindica tura.catJcldocum ent library/get file?folderld=31408&name=DLFE-26310.pdf&groupld=1 6 2

Ribes. 3 08013 Barcelona bustiaoac@anlífrau.cat

008728 Exp. 004- 14022012/002

Amb I'inici de la nova legislatura, en data 9 de gener de 2013 els grups parlamentaris Socialista, Partit Popular, Iniciativa i Ciutadans varen sol'licitar de nou la creació d'una comissió d'investigació sobre la gestió en I'ambit sanitari i les relacions entre el sector públic sanitari i les empreses amb el mateix abast que la creada el juliol de 2012 i decaiguda amb el finiment de la legislatura anterior.

Sisé. Comunicacions rebudes relatives als fets investigats Així mateix, poc després d'haver iniciat la fase d'investigació, i arran diverses notícies publicades amb anterioritat a I'inici d'aquesta, s'han rebut diverses comunicacions externes relacionades amb els fets objecte d'investigació, que es relacionen a continuació: a) En dates 24 i 27 de febrer de 2012 es van rebre sengles correus electr6nics (Reg E0257 i Reg. E-0260) de qui s'identificava com Xavier Navarro, regidor de I'Ajuntament de Vilafranca del Penedés, en els que: - d'una banda, comunicava que el Sr. Bagó era el president del Consorci Sociosanitari Ricard Fortuny6, consorci participat per I'Ajuntament de Vilafranca del Penedés, i que des de feia un temps s'estava proposant en l'Ajuntament una modificació del Estatuts del consorci que el faria independent de l'Ajuntament, i, - de I'altra, sol 'licitava la confirmació sobre si I'OAC estava duent a terme una investigació. b) En data 1 de mar9 de 2012 (Reg. E-0270) es va rebre correu electr6nic de la Sra. Yolanda Puiggrós i Jiménez de Anta, directora del Serveis Jurídics i secretaria del CSC, al qual adjuntava, d'acord amb conversió telef6nica anteriorment mantinguda amb el director d'lnvestigacions de I'OAC, diversa documentació, de la que se'n destaca: una c6pia deis estatuts del CSC, el lIistat d'entitats associades al CSC, i c6pia de deis diaris oficials en els que es publicava I'adjudicació d'un contracte. En data 26 de mar9 de 2012, mi~an9ant correu electr6nic (Reg . E-0392), la Sra. Puiggr6s va adjuntar diversa documentació relativa a la composició del CSC i de les mercantils que en depenen. En data 5 d'octubre de 2012, mitjan9ant ofici (Reg. E-1151) la Sra. Puiggr6s per tal de completar la informa ció aportada en data 19 de juliol de 2012, posant en coneixement que el Sr. Josep Abelló i Padró va cessar en la seva relació laboral amb el CSC en data 31 de juliol de 2012.

Seté. Actuacions d'investigació: soHicituds d'informació al Centre Registral Antiblanqueig En el marc del conveni de col'laboració subscrit el 14 de febrer de 2012 entre I'OAC i el Col'legi de Registradors de la propietat, mercantils i de béns mobles, s'ha sol'licitat al Centro Registral Antiblanqueo (CRAB) diversa informació mercantil. En concret s'han sol'licitat 518 assentaments registrals i 45 comptes anuals de diverses societats mercantils del Grup CSC ¡del Grup Serhs, d'acord amb el detall de la següent Taula 1:

6 Denominat oficialment com Consorci Sociosanitarí de Vilafranca i creat conjuntament pel CSC (60%) i per l'Ajuntament de

Vilafranca del Penedes (40%) I'any 2002. Ribes,3 08013 Barcelona bustiaoac@antifrau.cat

008729 Exp.004-14022012/002 Ol!

C: 1I."l'óltt ~J"J"'J.

"'''.''''''--''''~

Taula 1: Detall de la informació mercantil per societat sol'licitada al eRAS Denominació social

.... . ...•....

Clf

· Assentamenls . . . ' . registrals

.•. •• .. '~C?l11pt~~ anllal~

Vuite. Actuacions d'investigació: requeriments documentals En I'exercici de fes funcions d'investigació i inspecció contingudes a f'art. 17 de la Llei 14/2008 ¡fes disposicions de la Secció tercera del Capítol fV de fes NARI, la Direcció d'fnvestigacions ha realitzat diversos requeriments documentals adre9ats a: a) Al president del CSC, Sr. Manel Ferré Montañés, se ji va adregar en data 6 de juliol de 2012 (Reg S-0323) un primer requeriment amb el següent detall, que va ser contestat en data 19 de juliol de 2012 (Reg E-0879): 1. Copia deis Estatuts originals, modificacions deis mateíxos j estatuts vigents del CSC. 2. Certificat de la relació deIs carrecs ocupats pel Sr. Ramon Bagó i Agulló i pel Sr. Josep Abelló i Padró en qualsevol deis órgans de govern del CSC, des de la seva creació fins a data del requeriment, indicanl: la corporació local, I'ens privat o el centre provisors de serveis a les persones en I'ambit de la salut al qual representa; la vinculació amb aquests, i el període de temps en que ocupa el carrec. 3. Certificat deis nomenaments i cessaments del Sr. Ramon Bagó i Agulló i del Sr. Josep Abelló i Padró en cadascun deis carrecs relacionats en el punt anterior. 4. Certificat de la relació de qualsevol altre tipus de vinculació (laboral o professional) del Sr. Ramon Bagó i Agulló i del Sr. Josep Abelló i Padró amb el CSC, des de la seva creació fins a data del present requeriment. 5. Cópia de les comunicacions efectuades pel Sr. Ramon Bagó i Agulló relatives a la normativa aplicable d'íncompatibilitats respecte del CSC í de les seves empreses dependents, des de la seva creació fins a la data del present requeriment. 6. Cópia deis Comptes Anuals del cse deis darrers cinc exercicís tancats .

En data 7 d'agost de 2012 (Reg S-0404) se li va adregar un segon requeriment amb el següent detall, que va ser contestat en data 4 de setembre de 2012 (Reg E-1026): 1. Copia deis annexes als quals fan referencia els estatuts origínals i els posteriors del esc. 2. Copia deis actes de la Junta General de nomenament de les persones que han exercit les funcions de Secretaria í d'lntervenció en el ese des de la seva constitució . Ribes.3 000130arcelona bustiaoac@antifrau.cat

008730 Exp.004-14022012/002

3. Certificat de la relació de societats mercantils en les que el CSC tingui participació mercantil a data 31 de desembre de 2011 amb el següent detall mínim: denominació social; objecte social; data de constitució; import de la valoració comptable de les participacions i de les eventuals provisions o deterioraments; percentatge de les participacions CSC sobre el total. 4. Certificat de la relació d'entitats no mercantils en la composició de les quals participi el CSC o hi pugui designar membres en els organs de govern o de direcció, a data 31 de desembre de 2011, amb el següent detall mínim: nom de I'entitat; data de constitució; finalitats i funcions; composició de J'entitat amb indicació del percentatge; nom i carrec de les persones designades pel CSC. 5. Certificat del detall de la composició accionarial de la mercantil Consorci de Salut i Social de Catalunya SA (CSC, SA) a 31 de desembre de 2011. 6. Certificat de la relació de tots els contractes, privats i administratius (incJosos els menors), subscrits o adjudicats pel CSC o per les entitats a que es refereixen els punts 1 i 2 anteriors entre elles mateixes o amb qualsevol de les empreses que es detallen a continuació, des de 1'1 de gener de 2007 fins a data del present requeriment, amb el següent detall mínim: codi de J'expedient; tipus de contracte; descripció de I'objecte del contracte; data i diari oficial de I'anunci de licitació; import de licitació; data d'adjudicació; import d'adjudicació; durada del contracte; nom de I'adjudicatari i deis Iícitadors no adjudicataris. - GRUP SERHS, S.A (A58482480) - EQUIPTURIS, S.A (A58420290) - CUINA SERHS, S.L.! SERHS FOOD AREA, S.L. (B59803825) - GAUDIUM SERHS S.L. (863169445) - SÁNITA SERHS SERVEIS, S.L. (B63146187) - SERVEIS EDUCATIUS I SOCIALS DEL MARESME, S.L. (B65167686) - SACALMSER, S.L. (B64337736) 7. Copia deis expedients de contractació complets (preparació; adjudicació; compliment; extinció) deis següents contractes: a. CSSV 2/11: Servei integral de restauració i explota ció de les maquines de vending per al Centre Social i Sanitari de Viladecans Frederica Montseny del Consorci Sociosanitari de Viladecans. b. CSMS 6/09: Servei de restauració integral, obres de remodelació, equipament de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva. c. CSSVP 1/09: Servei de restauració del Consorci Sociosanitari de Vilafranca del Penedas. d. BSA 1/12: Explotació de la cafeteria i de personal i de les maquines expenedores (vending) de begudes i altres productes alimentaris, i que compren la realització de les obres d'adequació de la cuina de Badalona Serveis Assistencials, SA. 8. Copia deis eventuals contractes de gestió gerencial, d'assessorament permanent i de serveis vigents a data del present requeriment i deis vigents a la data de Iícitació i adjudicació deis contractes detallats en el punt 5 anterior, subscrits pel CSC o qualsevol de les seves entitats dependents amb les següents entitats: a. Consorci Sociosanitari de Viladecans b. Corporació de Salut del Maresme i la Selva c. Consorci Sociosanitari de Vilafranca del Penedas d. Badalona Serveis Assistencials, SA

b) Al president del Consorci Sociosanitari de Vílafranca del Penedas (CSSV), Sr. Ramon Bagó i Agulló, se Ii va adreyar en data 7 d'agost de 2012 (Reg S-0403) un requeriment amb el següent detall, que va ser contestat en data 23 d'agost de 2012 (Reg E-1003): 1. Copia deis Estatuts originals, modificacions i estatuts vigents del Consorci Sociosanitari de Vilafranca (CSSV) amb els seus corresponents annexes. 2. Copia deis actes de nomenament de les persones que han exercit les funcions de Secretaria i d'lntervenció en el CSSV des de la seva constitució. 3. Copia de les eventuals comunicacions efectuad es pel Sr. Ramon Bagó i Agulló relatives a la normativa d'incompatibilitats respecte del CSSV des de la seva crea ció fins a la data del present requeriment. 4. Copia adverada deis contractes de gestió gerencial, d'assessorament permanent o de serveis que puguin haver-se subscrit entre el CSSV i el Consorci de Salut i Social de Catalunya o alguna de les seves entitats dependents. 5. Certificat de la relació de tots els contractes, privats i administratius (incJosos els menors), subscrits o adjudicats pel CSSV amb qualsevol de les empreses que es detallen a continuació, des de 1'1 de Ribes,3 08013 Barcelona bustiaoac@antifrau.cat

008731 Exp. 004-14022012/002

gener de 2007 fins a data del present requeriment, amb el següent detall mínim: codi de I'expedíent; típus de contracte ; descripcíó de I'objecte del contracte; data i diari oficial de I'anunci de Iieitació; import de Iicitaeió; data d'adjudicació; import d'adjudicació; durada del contracte; nom de I'adjudicatari i deis Iicitadors no adjudicataris. - GRUP SERHS , S.A. (A58482480) - EQUIPTURIS, SA (A58420290) - CUINA SERHS, S.L./ SERHS FOOD AREA, S.L. (859803825) - GAUDIUM SERHS S.L. (863169445) - SÁNITA SERHS SERVEIS, S.L. (863146187) - SERVEIS EDUCATIUS I SOCIALS DEL MARES ME, S.L. (865167686) - SACALMSER, S.L. (864337736)

e) Al president de Badalona Serveis Assistencials, SA (BSA), Sr. Xavier Garcia Albiol, se li va adrec;ar en data 7 d'agost de 2012 (Reg S-0402) un requeriment amb el següent detall, que va ser contestat en data 4 de setembre de 2012 (Reg E~ 1025) : 1. Copia adverada deis contractes de gestíó gerencial, d'assessorament permanent o de serveis que puguin haver-se subscrit entre 8SA i el CSC o alguna de les seves entitats dependents. 2. Copía adverada de I'expedíent complet del contracte BSA 1/12 d'explotació de la cafetería í de personal i de les maquines expenedores (vending) de begudes i altres prod uctes alimentaris, í que compren la realitzacíó de les obres d'adequació de la cuina de BSA. 3. En relació amb I'Hospital Municipal de Badalona, copia adverada del contracte subscrit 1'1 de novembre de 1993 amb I'empresa Cuina Serhs, S.L. (actualment Serhs Food Area, S.L.), aíxí com de tota documentacíó relativa a posteriors modíficaeions, prorrogues, rescíssíons o resolucíons contractuals.

En data 11 d'octubre de 2012 (Reg E~ 1173) ha tingut entrada un segon escrit de resposta amb el qual s'adjunta documentació que completa I'anterior resposta. d) Al director general d'Administració Local del Departament de Governació i Administracions Públiques, Sr. Joan Cañada i Campos, se li va adrec;ar en data 7 d'agost de 2012 (Reg S-0401) amb el següent detall, que va ser contestat en data 10 de setembre de 2012 (Reg E-1050): 1. Copia adverada de tota la informació i documentació que consti en el Registre d'ens locals de Catalunya deis següents dos consorcis i de les entítats mercantils i d'economía mixta que en depenguín: a) Consorci de Salut i Social de Catalunya (anteriorment conegut com Consorci Hospitalari de Catalunya) b) Consorcí Sociosanitari de Vilafranca del Penedes 2. Copia adverada de tota la documentacíó de que dísposeu relativa a nomenaments, cessaments i/o d'altres sítuaeions administratives deis lIocs de Secretaria i d'lnterveneió deis consoreis relaeionats en punt 1 anterior.

e) Al director general d'Economia Social i Cooperativa i Treball Autónom del Departament d'Empresa i Ocupació, Sr. Xavier López García, se li va adrec;ar en data 13 d'agost de 2012 (Reg S-0412) un requeriment amb el següent detall 1. Certificacíó del contingut de tots els assentaments í de tots els documents arxívats o díposítats al Regístre general de cooperatives de Catalunya relatius a la cooperativa Serveis Mancomunats d'Hosteleria i Similars (NIF F08440786). 2. Copia adverada de tots els documents arxivats o dipositats al Registre general de cooperatives de Catalunya relatius a la cooperativa Serveis Mancomunats d'Hosteleria i Similars (NIF F08440786). Pel que fa als comptes anuals, aquesta sol 'licitud se circumscriu als exereicis 2004 a 2011.

La primera part del requeriment va ser contestada en data 7 de setembre de 2012 (Reg E-1049) per la cap del Servei d'Entitats d'Economia Social i Treball i Autónom. La segona part del requeriment va ser contestada en data 12 de setembre de 2012 (Reg E-1057) per la cap del Servei de Registre de Cooperatives i Societats Laborals.

Ribes, 3 08013 Barcelona bustiaoac@antifrau.cat

008732 Exp. 004-14022012/002

f) Al president del Consel! Comarcal del Maresme, Sr. Miquel Ángel Martínez i Camarasa, se li va adre9ar en data 13 d'agost de 2012 (Reg S-0413) un requeriment amb el següent detall, que va ser contestat en data 17 de setembre de 2012 (Reg E1073): 1.

3. 4. 5.

Copia adverada de I'expedient complet del contracte per a la selecció d'un soci privat que haura de subscriure un percentatge del capital social de I'empresa d'economia mixta Serveis Educatius i Socíals del Maresme, S.L. per a la gestió deis serveis delegats següents: Servei de monitors de serveis educatius i Servei d'assisténcia domiciliaria. Copia adverada, en cas de no estar inclosos en la documentació requerida en el punt 1 anterior, deis Plecs de clausules Administratives i els seus annexos i del Plec de prescripcions Técniques aprovats inicialment, de les al-legacions ¡lo suggeríments formulats, i deis corresponents informes de secretaria i intervenció. Copia adverada de I'expedient de creació del Servei d'Atenció Domiciliaria per a persones amb dependencia. Copia adverada d'eventuals expedients de modifica ció deis reglaments de funcionament del Servei de monitoratge del serveis educatius i el del Servei d'Atenció domiciliaria per a persones amb dependencia. Informeu si, des de la seva creació fins a data del present requeriment, I'empresa d'economia mixta Serveis Educatius i Socials del Maresme, S.L. presta directament els serveis mitjan9ant els seu s recursos humans i materials o si, per contra , presta els serveis mitjanyant tercers. En cas qua el servei sigui prestat par tercers, aporteu copia adverada de: a)

els contractas qua regularíen les relacions amb aquests tercers, i de

les factures per la prestació d'aquests serveis.

Nove. Act uacions d' investigació: visites d'inspecció efectuades L'1 d'octubre de 2012, a I'empara del que disposa I'article 17.2.a) de la Llei 14/2008 i I'article 26 de les NARI, dos funcionaris adscrits a la Direccíó d'lnvestigacions han realitzat visita d'inspecció a les dependencies corresponents a la cafeteria-restaurant de I'Hospital Municipal de Badalona gestionat per la societat municipal Badalona de Serveis Assistencials, SA amb I'objectiu principa l de verificar el prove'i'dor deis serveis. Dese. Comunicació de possible implicació personal en els fets objecte d'investigació El 23 de novembre de 2012 I'OAC va comunicar al Sr. Bagó (Reg S-0548), en qualitat de vicepresident de la societat CSC, SA i conseller de les societats participad es majorítaríament per aquesta, que arran les actuacions d'investigació dutes a terme s'havia determinat la seva possible implicació personal en els fets objecte d'investigació, amb indicació succinta deis esmentats fets . L'11 de desembre de 2012 es va rebre la resposta a I'anterior comunicació signada per la secretaria del CSC, Sra. Yolanda Puiggrós i Jiménez de Anta, en la que, - d'una banda, informava que el Sr. Bagó havia presentat la dimissió com a vicepresident i conseller del CSC, SA i com a conseller de les societats CSC, Consultoria i Gestió , SA, Projectes Sanitaris i Socials, SA, CSC Vitae, SA, CSC Tecnalia, SA i Gestió i Diagnostic Salut, SA en data 9 d'agost de 2011 7 , i, - de I'altra, argumentava sobre la inexistencia de conflicte d'interessos en el cas del Sr. Bagó. Onze. lnforme-Proposta de la Direcció d' lnvestigacions. En data 16 de gener de 2013 , la Direcció d'lnvestigacions va emetre Informe en el que proposava la comunicació al Ministeri Fiscal deis fets i conductes presumiblement delictives relatives a Badalona de Serveis Assistencials, SA i al Consel! Comarcal del Maresme .

7 Aquestes dimissions en eJs carrecs social s varen ser inscrites al Registre Mercantil el5 de novembre de 2012 . Ribes, 3 080 13 Barcelona bustiaoac@antifrau.cat

008733 Exp. 004-14022012/002

CONSIDERACIONS Primera. Objecte de I'informe L'objecte principal de les presents actuacions consisteix en esclarir si les funcions directives exercides simultaniament pel Sr. Bagó en el grup públic CSC i en el grup privat Serhs i els contractes subscrits per aquestes entitats podrien vulnerar les prohibicions previstes en la normativa d'incompatibilitats i en la normativa de contractació pública . La gran complexitat i magnitud constatada de !'entramat públic del CSC ha exigit que, previament, s'hagi hagut d'analitzar la seva organització i marc legal per tal de poder aprofundir, posteriorment, en la valoració deis següents aspectes : -

Regim d'incompatibilitats aplicable al personal amb funcions directives en el CSC i en les seves societats mercantils participades.

Contractes de gestió gerencial i consideració com a milja pro pi del CSC i de les seves societats mercantils respecte de les entitats consorciades al CSC.

Funcions de secretaria i d'intervenció en el CSC.

Així mateix, ates que durant les actuacions s'han detectat d'altres casos concrets connectats amb el que és I'objecte principal d'investigació, s'ha considerat necessari estendre les actuacions envers aquests. En concret, han estat objecte d'investigació les següents entitats públiques: - Consorci Sociosanitari de Vilafranca del Penedes (CSSVP), creada pel CSC i consorciada a aquest, el president de la qual és el Sr. Bagó. - Badalona de Serveis Assistencials, SA, consorciada al CSC i accionista de CSC, SA, la gerencia de la qual estaria contractada a la societat CSC, Gestió i Consultoria, SAo - Consel! Comarcal del Maresme, que ha constitu'it una societat d'economia mixta amb societats del Grup Serhs. En la delimitació de I'objecte de les actuacions d'investigació d'aquest expedient s'ha tingut en compte la limitació funcional i la limitació temporal establertes per la Llei 14/2008 (art. 7.28 i arto 16.29 , respectivament). En relació amb la primera limitació, cal dir que !'OAC no ha actuat sobre les irregularitats que la Sindicatura de Comptes (Informe 30/2011) va detectar en els contractes vinculats a la construcció i posterior gestió del complex sanitari i sociosanitari de les Cotxeres de Borbó de Barcelona adjudicats a diverses empreses del Grup Serhs, ates que el Ministeri Fiscal ja n'estaria realitzant una investigació. En relació amb la limitació temporal, cal tenir en compte la gran quantitat de documentació que s'ha hagut d'examinar per entendre i valorar la gran complexitat organitzativa i funcional del CSC constatada en el curs de les actuacions i que cal posar en relació amb les consideracions d'aquest informe. En qualsevol cas, I'abast de les actuacions de I'OAC en aquest expedient no és comparable amb la de J'objecte pel qual es va constituir en el Parlament de Catalunya la coneguda com a Comissió d'lnvestigació sobre la Gestió en l'Ambit Sanitari i les Relacions entre el Sector Públic Sanitari i les Empreses (CIGAS)10. Per tal de facilitar la lectura i evitar confusions, en la següent Taula 2 es defineixen determ inats conceptes i acrónims utilitzats repetidament alllarg del present informe:

a f. ..] el Ministeri Fiscal f. ..] ni pot investigar els mateixos fets que siguin objecte de /Iurs investigacions ". 9 Art. 16.2: "La durada de les actuacions d'investigació de rOficina Antifrau no poi excedir els sis mesos a partir de racord d'iniclaci6, [. ..)" 10 Veure antecedent cinqué del present informe-proposta. 8 Art. 7.2: "L 'Oficina Antifrau no poi complir funcions corresponents

Ribes, 3 08013 Barcelona bustiaoac@antifrau.cat

008734 Exp.004-14022012/002

Taula 2: Deflnició deis termes o acronims més utilitzats en el present informe Termeo

Consorci local públic denominat Consorci de Salut i d'Atencló Social de Catalunl!a. •_

.·

. ·~'

_ _ _ _ _ _' "

_,·

,---

"~~"

_ _ _ _ _ ' r ' _ _ _ •• _. _ .•

_ _. _ . _

Societat d'economia mixta denominada Consorcl de Salut i d'Atenció Soclª1 de Catalunl!a, SA, participada al 51,24% pel CSC, que al seu tom participa com a soci únic en les societats: CSC, Consu/toria i Gestíó, SA; Projectes Sanitarís i Socia/s, SA; CSC Vitae, SA i CSC Tecnalia, SL, i participa a/49,5% en la societat Laboratori de Referencia de Cata/unya, SAo __ ,_

. _ ___ .-._w.___

".·

_.A .",' , _ ......

_."

.~_

...

___ 'o __ ~

._ ~ . _~

_ _A_ ."'_

,~,"",.

'~~_ '

' ~ ~_~ '_"

.•

~ _

Conjun! d'entita!s públiques format pel CSC i les societats mercantils participades pel CSC

__ ____ __.__.____ ~

,. ~. _. _.~

... <_...,__..._ .. _._______

.~ . ~.~_ . _ r· "~ ,_ ~ ~ ,_, _ ~ ·, , _ , _ ,

_ '..

_ ._ ~,, o. _ . _

___ ~

•.

_ .. _

.. _ .•

'. ' ._d. _._.•

. .. _·.. ·_·_.. ,

< .•

' _ _ ' _ _ • •_

• _ _ _ __ _ . _ •. _ ''' . __ M·_"' " n __ •••.• , '.• _

Societat mercantil privada fundada, participada i presidida pel Sr. Bagó. "

- --_._--- _

_._ ,~

_ ___ _ _ _ ,_

_·_,,

,.·~ c

.. _ . _

,·,

·_

Grup Serhs, SA ..- .-

. ~ .

cse

Grup

~-_. _----" -".'--

eSe,SA

,."

. _,,~

ese __ _ _ _

_.o> ~ _ .

Descripció

Conjunt de societats mercanlils privad es dominades per la societat Grup Serhs, SAo Grup Serhs

(Grup Serhs, SA, i, entre mo/tes d'altres, Serhs Food Area, SL; Saca/mser, SL; Gaudium Serhs, SL; Serveis Educatius ¡ Socia/s de/ Maresme, SL; Equipturis, SA, i Sanita Serhs Serveis, SL)

Nota: L'acrónim CHC utilitzat en ocasions en aquest informe s'ha de considerar referít a CSC.

Segona. ese: marc legal, finalitats i organització El Consorci de Salut i d'Atenció Social de Catalunya (CSC) es va constituir el 15 de mary de 1984, data en la que varen ser aprovats els seus Estatuts mitjanyant Decret 114/1984 de la Generalitat de Catalunya 11, sota la denominació Consorci Hospitalari de Catalunya 12, a I'empara de la Llei 41/1975, de 19 de novembre, de bases de l'Estatut de Regim Local i del Reial Decret 3046/1977, de 5 d'octubre, pel qual s'articula parcialment la Llei 41/1975. Aquestes dues normes atribueixen expressament als consorcis la consideració d'entitat loca1 13,14. Ates que els Estatuts deis consorcis són la norma fonamental d'aquests ens i que han de determinar les finalitats del mateix així com les particularitats del seu regim organic, funcional i financer, a continuació es detallen aquells preceptes deis vigents Estatuts15,16 del CSC que regulen aspectes relacionats amb I'objecte de les presents actuacions i que seran analitzats en les següents consideracions: • •

•

La naturalesa, personalitat i régim jurídic es fixa en I'article 3 en el que es reconeix expressament que "El és una entilat local pública, (...)" Les entitats que integren el ese, d'acord amb I'article 1, són: Entitats Locals; entitats sense anim de lucre; centres provisors de serveis a les persones en I'ambit de la salut i deis serveis socials, i aquelles entitats que la Junta General admeti. Les finalitats es recullen amb detall en I'article 4, que es poden resumir tal com ho va fer el Decret 114/1984 de creació segons el qual: el consorci es va constituir amb la finalitat, essencialment, de fer possible la coordinació deis Ajuntaments i els Hospitals membres, per a la millor prestació deIs serveis sanitaris i hospitalaris. Els organs de govern es recullen en I'article 6, segons el qual el CSC es regeix pels següents órgans: la Junta General (art. 7), la Presidencia (art. 8), el Consell

11 Publicat en el DOGC núm.

ese

431 de 4 de maig de 1984.

12 La Junta General del CSC va acordar el 8/07/2009 la modificació de la denomínació originaria del consorci ("Consorci

Hospitalari de Catalunya"- CHC) que passa a denominar-se "Consorci de Salut i d'Atenció Social de Catalunya", sota I'acrónim CSC. 13 Tant la Llei 41/1975 (Base 39. Apartat quatre) com el Reíal Decret 3046/1977 (art. 107.2) estableixen que "Los Consorcios ~ozarán de personalidad jurídica propia y de /a consideración de Entidades loca/es... 4 El mateíx Decret 114/1984 d'aprovació del Estatuts del consorci afirma que la tramitació compleix amb el que preveu I'article 107 del Reíal Decret 3046/1977. 15 Publicats en el DOGC núm . 5551 de 22 de gener de 2010. 16 Els Estatuts han estat modificats en cinc ocasions per la Junta General del CSC (en dates 10102/1993; 5/10/1995;

16/09/1999; 3/04/2009, i 8/07/2009). Ribes,3 aBO 13 Barcelona bustiaoac@antifrau.cat

008735 Exp. 004-14022012/002

•

Rector (art. 9), la eomissió Permanent (art. 10), la Direcció General (art. 11) i la eomissió de Gestió (art. 12). La Junta General és /'órgan suprem de deliberació i decisió del ese i esta format per cadascun deis representants designats de les entitats consorciades. La secretaria i la intervenció esta regulada en /'article 13, que disposa en el primer apartat que "El ese podra disposar de secretari o secretaria i interventor o interventora, que seran nomenats per la Junta". La contractació esta regulada en l'artieJe 23, que estableix que "Els contractes administratius que celebri el ese es regiran pel dret privat, lIevat deIs suposits en qué les disposicions de la L/ei 30/2007, de 30 d'octubre, de eontractes del Sector Públic Ií puguin resultar d'aplicació directa, (. .. En relació amb aquesta materia, cal referir-se també a alió disposat en I'article 5.i) segons el qual "El ese té la considera ció de mitja propi i servei técnic de tots i cadascun deIs seus associats, a/s efectes de I'article 24.6. de la L/ei de eontractes del Sector públic. Les tasques que se Ii encomanin s'acompanyaran de la corresponent dota ció pressupostaria per al cobriment de tots e/s costos que la seva execució comporti per al ese d'acord amb les tarifes que, en el seu cas, aprovi /'entítat associada." La gestió deis serveis, funcions i activitats esta regulada en I'article 24, segons el qual "El ese podra utilitzar qua/sevol de les formes previstes en la legis/ació de régim local. Els serveis de caracter economic es podran gestionar directament o indirecta per mitja de societats mercantils que hauran d'adoptar una de les formes de responsabilitat limitada i actuar amb subjecció a les normes de dret mercantil, "

•

Finalment, els Estatuts del ese estableixen en la Disposició Final que en alió que no hi estigui ineJós "sera d'aplícació a la normativa vigent que regeix per les Entitats Loca/s, (.. .)" Així dones, ates que la normativa de cobertura en el moment de creació del ese i que els mateixos Estatuts així ho estableixen 17 , el ese té la consideració d'entitat local, i, per tant, li resulta d'aplicació I'ordenament jurídic regulador de les administracions locals amb les especificitats determinades en els seus Estatuts. Pel que fa a I'organització del CSC, cal parar atenció, en primer /loe, a /'evolució de les entitats integrants del consorci i, en segon /loe, al desenvolupament mercantil mitjan<;ant múltiples societats. En el moment de la constitució, el ese esta va format per les 10 entitats que es detallen en la següent Taula 3: Taula 3' Entitats consorciades al

ese el 1984

Ajuntaments (8) -Aj. de Calella - Aj. de Manresa -Aj. de Mataró - Aj. de Sabadell

-Aj. de Santa Coloma de Gramanet -Aj. de Terrassa - Aj. de Vilafranca del Penedés -Aj. de Badalona

Hospltals munlclpals (2) -Hospital Municipal de Sant Jaume de Cal ella

-Hospital Municipal de Badalona

Font. Decre1114/1984 de /a Generailtal de Cala/unya (DOGC Num. 431 de 4.5.1984).

Actualment, el nombre i diversitat d'entitats consorciades al ese ha augmentat fins les 94 que consten en la Direcció General d'Administració Local, segons certificat de 23 de mar<; de 2012. És a dir, el ese ha multiplicat gairebé per 10 els ens que I'integren. En la següent Taula 4 es relacionen per tipologia jurídica les 94 entitats consorciades:

17 El caracter local d'un consorcl s'ha de determinar, si s'escau, en els seus estatuts, com passa en el present cas, d'acord amb I'art. 312.3 del Reglament d'Obres, Activitats i Serveis deis ens locals, aprovat pel Decret 179/1995, de 13 juny. Ribes, 3 11 08013 Barcelona bustlaoac@antifrau .cat

008736 Exp. 004-140220121002

. mtegrants di e consorCl. ese e12012 Taula 4 : Entrtats Ajuntaments 31 I DIDutacfons 2 -Aj. de l'Ampolla - Aj. de Badalona - Aj. de Banyeres del Penedes -Aj. de Barcelona -Aj. de Bescan6 -Aj. de Blanes - Aj. de Calella -Aj. de Castellar del Vallés -Aj. de FIgueres -Aj. de Granollers -AJ. d'lgualada Fundaclons (21) I Assoelaelons (3) - 'F. Gestió Sanitária Hospital de la Santa Creu i Sant Pau -Althala, Xarxa AssIstencial de Manresa, F. Privada - F. Esclerosi Múltiple - F. Hospital Asil de Granollers -F. Hospital de la Santa Creu -F. Hospital Sant Jaume de Manlleu -F. Mn. Mlquel Costa-Hospital de Palamós - F. Obra Social Benéfica de Castellar del Valles -F. Privada Casal d'Assisténcla Benefica de Puig-Reig Consorels (18) -·C. Corporació Sanitaria Parc Tauli -'c. Hospitalari de Vic - ·C. Laborator! Infercomareal de I'Alt Penedes, l'Anoia i el Garraf - ·C. Mar Parc de Salut de BarcelonallMAS - ·C. Sanitari de 1'A1t Penedes - ·C. San/tari de l'Anoia - ·C. Sanitari de Mollet del Valles - ' C. Sanifari de Terrassa Entitats de dret pÚblie (7) - 'Pare Sanilari Pere Virgili - 'Inslitul de DiagnÓSlie per la Imatge - 'Inslilut Catalá d'Oncologia (ICO) - "nslitul d'Assistimeia Sanitária - 'Geslió de Serveis Sanitaris (Ueida) - 'Gestió i Prestació de Serveis de Salut (Tarragona) - 'Bane de Sang i Teixits

-Aj. de Llelda ·-Aj. de Manlleu -Aj.de Maó - Aj. de Marlorell -Aj. de Matar6 -Aj. de MoHns de Rel -Aj. de Mollet del Vallés -Aj. de Monteada I Reixac -Aj. de la Roca del Valles - Aj. de Roses -Aj. de Rubl

- Aj . de Sabadell - Aj. de San! Andreu de la Barca - Aj. de San! Bol de Llobrega! -Aj. de Sanl Vicen" deis Horts -Aj. de Santa Coloma de Gramenet - Aj. de Santa Coloma de Queralt -Aj. de Santa Margarlda I els Monjos - Aj. de Terrassa - Aj. de Vilafranca del Penedés - Dlputaci6 de Barcelona - Dlputacl6 de Glrana

- F. Privada Hospital de Molle! - F. Privada Hospital de Pobres de Puigcerda -F. Privada Hospital Sant Jaume d'Olot -F. Privada Resldéncia Santa Susanna -F. Pública Hospital de Sant Bernabé de Berga -F. Pública Municipal Hospital i Llars de la Santa Creu - F. Resldéncla Can Planoles -F. S21 Consorcl de Salut i Atencl6 Social de Catalunya

-F. Salut Emporda -F. Sant Hospital de la Seu -F. Sociosanitaria de Manresa -Hospital de Sant Celo ni F. Privada -Assoc. Clvlca d'Ajuda Mútua (ACAM) -Assoc. Vallés Amics de la Neurologia (AVAN) -Assoc. Institut de Treball Social I Servels Soclals

- ·C. Sanitari del Maresme - ·C. Sanitari Integral - 'C. Castelldefels Agents de Saluf (CASAP) -C. d'Atenci6 Primaria de Salut de l'Elxample -C. de Serveis a les Persones de Vilanova I la Geltnú - C. Sanitari del Garraf

-C. Sociosanitari de Vilafranca del Penedes -C. Soclosanitari d'lgualada -C. Centre de Recursos per a la Proteccl6 de la Salut I el Medl Ambient -C. Corporaci6 de Salul del Maresme i de la Selva

Soe/etats mercant/ls r. -Badalona Serveis Assistenclals, SA -Gesti6 Comarcal Hospitalaria, SA (GECOHSA) -GesU6 Pius Hospital de Valls, SA -Hospital de Sant Joan de Reus. SAM -Projectes Sanitaris i Socials. SA - SAGESSA, Assisténcia Sanitana I Social. SA - Societat Anónima Municipal de Gestió de Sanitat i Serveis Socials Amposta

Altres 5 -Servici Aranés de Benéster e Salut - Centre Integral de Salut Cotxeres - Hospital Sant Joan de Déu d'Esplugues de Llobregat - Corporaci6 Sanitaria CHnic -Suara Serveis SCCL

Font. CerliflCal de la Dlfeec/ó general dAdmmlstracló local de 23 de mar, de 2012. Nota ': E/s pressuposlos de les 19 enlitals marcades amb ... han eslal aprovats amb la Uei 1/2012, del 22 de febrer, de pressuposlos de la Generalital de Catalunya per al 2012.

Pel tal de descríure el desenvolupament societarí mercantil del Grup ese, d'entrada cal tenir present alió establert en I'article 24 deis Estatuts del ese segons el qual per la gestíó deis serveís, funcions í actívitats de la seva competencia el ese podra utilitzar qualsevol de les formes previstes en la legíslacíó de regim local. Els serveis de caracter económic es podran gestíonar directament o indirecta per mitja de societats mercantils que hauran d'adoptar una de les formes de responsabilitat limitada i actuar amb subjecció a les normes del dret mercantil. L'any 1991, el ese va crear com a soci únic i amb la mateixa denominació, la societat mercantil eonsorci de Salut i d'Atenció Social de eatalunya, SA (eSe, SA). L'any 2003, per decisió del seu soci únic ese, es va transformar en una societat d'economia mixta 18 donant entrada en el seu accionaríat a part de les entitats consorciades al mateix ese. La 18 D'acord amb I'article 253.d) de la LCSP, la contractaci6 de la gesti6 deis serveis públics pot adoptar la modalitat de societat d'economia mixta en la que l'Administració participa , per si o per mitja d'una entitat pública, en concurrencia amb persones naturals o juridigues. Ribes,3 08013 Barcelona bustiaoac@anlifrau.cat

008737 Exp. 004-14022012/002

composició de I'accionariat del CSC, SA I'any 2011 es reparteix entre el CSC, amb una participació directa del 51,24%, i un conjunt d'entitats, la majoría deis quals associats al mateix CSC, que totalitzen el 48,76% restant del capital social. D'acord amb la informació corporativa disponible en la web del CSC, el Consell d'Administració del CSC, SA esta format, d'una banda, per persones designades per I'accionista majoritari (CSC 51 %) i, de I'altra, per representants de la resta de I'accionariat. També s'afirma que els accionistes minoritaris són, tots ells, entitats as socia des al Consorci, que en el seu moment van acudir, de manera individual, a una ampliació de capital. No obstant aixo, s'ha constatat que com a míním quatre deis accionistes del CSC, SA que totalitzen un 7,82% del seu capital social no són entitats consorciades al CSC (/'Hospital Clínic i Provincial de Barcelona, 4,27%; la Fundació Sanitaria d'lgualada, 1,42%; /'Hospital de Figueres, Fundació Privada, 1,42%; la Fundació Hospital Comarcal Sant Antoni Abat, 0,71%), si bé hi estan vinculades ates que formen part d'altres entitats que sí estan consorciades. Així mateix, d'entre els membres del Consell d'Administració del CSC, SA es nomena una Comissió Executiva, que es reuneix un cop al mes. Els membres de la Comissió Executiva ho són també deis consells d'administració de les empreses participades en un 100% per CSC, SA (en la considera ció quarta d'aquest informe es detalla els carrees que ha oeupat i ocupa el Sr. Bagó en aquestes societats). Al seu tom, el CSC, SA ha anat constituint un conjunt de societats de les quals n'és soci únic (lIevat de la societat Laboratori Referencia de Catalunya, SA en la que participa en un 49,5%). Per entendre el complex entramat del CSC, s'adjunten com annexos (Annex 2 i Annex 3) dos organigrames elaborats sobre la base d'informació obtinguda del Registre d'ens locals de Catalunya, del Registre Mercantil i amb informació requerida al mateix CSC: • Annex 2: representa I'organigrama global del que es pot anomenar Grup CSC amb detall d'entitats consorciades al CSC i detall de totes les entitats vinculades o en les que participa Üa siguin societats mercantils, consorcis, fundacions o associacions). • Annex 3: centrat en I'entramat mercantil del consorci CSC, en el qual s'indica la denominació i I'objecte social de cada societat, I'any de constitució, el percentatge de participa ció el 2011, i el pressupost o xifra de negoci, segons correspongui. L'increment d'entitats consorciades que integren el CSC des de la seva constitució i la creació de múltiples entitats dependents per aconseguir les seves finalitats i desenvolupar les seves funcions ha conduit vers un model organitzatiu certament complex que ha buidat de contingut I'original CSC. En relació amb I'esmentada complexitat del model, cal destacar els següents aspectes: Sobre les entitats consorciades al CSC: • L'increment en nombre i en diversitat jurídica deis ens que integren el CSC: de les 10 entitats originaries ha passat a 94, sotmeses a diferents regims jurídics (dret públic, dret privat; ambdós alhora), que es poden agrupar de la següent manera: 31 ajuntaments; 2 diputacions, 7 entitats de dret públic; 7 societats mercantils de capital públic; 18 consorcis; 21 fundacions ; 3 associacions, i 5 d'altres tipus entre els que destaca 1 cooperativa. • 6 de les 94 entitats consorciades estan, alhora, participades pel mateix CSC:

Ribes.3 08013 Barcelona bustiaoac@antifrau.cat

008738 Exp. 004-14022012/002

- Els següents 4 consorcis: Consorci Sociosanitari de Vilafranca del Penedés, Consorci Sociosanitari d'lgualada, Consorci de Protecció de la Salut i del Medi Ambient i Consorci de Serveis a les Persones de Vilanova i la Geltrú, amb participacions del CSC del 60%, 45%, 22,22% i 11%, respectivament. - La societat Projectes Sanitaris i Socials, SA, participada al 100% per CSC, SA, al seu torn participada pel CSC, és part integrant del mateix CSC. - La Fundació S21 (aban s CHC Personalia, Fundació Privada) • Per les seves particularitats, també cal destacar com a ens consorciats l'Ajuntament de Maó i la cooperativa Suara Serveis SCCL. El primer amplia J'ambit territorial d'actuació del CSC i la segona representa la incorporació d'una entitat que per la seva naturalesa i configuració persegueix el benefici deis seus socis cooperativistes. Sobre les societats mercantils públigues del CSC: •

El CSC ha anat perdent contingut en favor de les seves societats mercantils. En relació amb la societat cap9alera CSC, SA cal dir que aproximadament el 93% de la seva facturació es realitza amb les entitats que en depenen i formen grup. D'aquesta manera, bona part deis serveis que el CSC presta als seus consorciats és prestat per mercantil s de tercer nivell (p. ex: 1r. nívell CSC-7 2n. nívell CSC,SA -7 3r nivel! CSC, Consultoría i Gestió, SL). En la següent Taula 5 es detallen les dades més rellevants de les societats mercantils participades majoritariament pel CSC que presenten activitat significativa: Taula 6. Dadas de les sociatats participadas majorltarlamant pal Entltat CSC

_._ _ _ •

ese amb activitat significativa 2011

Xlfra de negocl __

. _ ._ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ ••

_ _ _. _ . .

Total actlus

1.305.136 _ _ ..

2.011 .368

_ _ _ _ _ __ _ _

_ _•

Personal ___

• CSC, SA 645.842 4.409.432 ....- ---. .-- .- .- - . -- ....- - . .. , . . -- ..- - -- . ._-.f---- - - ....... • CSC, Consultoría I Gestió, SA 4.579.843 3.950.500 - - -_._." ... .. .. ...... .. - ... . . • Projectes Sanitarís i Socials, SA 1.841 .682 746.013

__ _

_ _. _ . "

· v __ • • •••

_ ._ .. •

,-_

-_ _ _ _

. _._ .._- ......_---_....__. _ - - - ---• CSC Vitae, SA

• CSC, Atenció Social, SL

_-_

__ __ _. - ... .. _._- --

7.554.090

- --

.... 12.387.723 .. - . ..... ... .. _.-

._28.210.230 -- - _.. 2.648.382

No disponible

'--"-'- 24

--._ .. 169 ...._---173

Font: Elaboració própia sobre la base del pressupost del ese i deis comptes anual del les societats mercantils dependents de I'exercici 201 1. No s'ha tingut en compte la societat Gestió, Diagnostic. Salut. SA (en Iiquidació) i ese Tecnalia Salut. SL pel seu baix nivell d'activitat.

•

Part de I'activitat desenvolupada pel grup CSC es realitza a I'estranger. En concret, CSC, SA té una sucursal a Argentina i CSC, Consultoria i Gestió, SA té sucursals a Xile, Colombia, Argentina, Mexic i El Salvador i una filial a Brasil. • Dues de les societats del grup tenen objectes socials gairebé identics: CSC, Consultoria i Gestió, SA i Projectes Sanitaris i Socials, SAo • CSC, Consultoria i Gestió, SA participa en tres unions temporals d'empreses que executen sengles contractes administratius adjudicats a Catalunya, Madrid ¡Valencia. Cal destacar el contracte adjudicat per SEM, SA, empresa de la Generalitat de Catalunya, que ha estat objecte d'un informe de la Sindicatura de Comptes 19 en el qual es constataven im portants irregularitats en I'execució del contracte, posteriorment investigades per la Fiscalía.

19 Informe de fiscalilzació de la Sindicatura de Comptes 22/2008 Sistema d'Emergencies Mediques, SA. Exercici 2006. Ribes. 3 08013 Barcelona bustiaoac@anlifrau.cat

008739 Exp. 004-14022012/002

Tercera. Grup Serhs El Grup Serhs és un holding empresarial 20 format per 55 socíetats mercantils encap9alades per la societat dominant Grup Serhs, SA21 , constitu'ida I'any 1987, la qual té un capital social de 85.250.000 euros. L'import net de la valoració de les la participacions d'aquesta societat en les 54 societats restants del grup (de les quals 36 a més formen grup de consolidació fiscal amb la societat Grup Serhs, SA) ascendeix a 113.683.836 euros i els dividends reportats per aquestes han estat de 7.247.644 euros, d'acord amb els comptes anuals de I'exercici 2010 de Grup Serhs, SA. Així mateix, segons consta en I'anomenat Informe Anual del Grup Serhs 2010 (disponible en la web corporativa) el grup disposa d'una plantilla mitjana de 2.683 treballadors i una base accionarial de 1.580 socis, un 44% deis quals són treballadors o familiars de treballadors del mateix grupo Amb els anys, el Grup Serhs ha esdevingut una rellevant companyia turística de Catalunya, encara que I'activitat comercial del grup el formen sis grans divisions: distribució i logística; turísme i viatges; gestió i producció alimentaria; projectes i equipaments; serveís i noves tecnologies. També actua en altres ambits d'activitat com I'ímmobiliari, el patrimonial i la cartera. El grup té interessos molt importants en el sector sanitari i social ja que proveeix als centres sanitaris de serveis i material divers (serveis de catering, de bugaderia, instal 'lació de cuines, de mobiliari, lIoguer d'immobles, etc.). D'acord amb la informació de la web corporativa del grup, la divisió Serhs Food gestiona més de 250 centres, entre els que hi ha hospitals públics i centres assislencíals. La divísíó Serhs Project, per la seva banda, ofereix serveis que inclouen consultoria, projectes, planifica ció, execució, posada en marxa i implementació d'instal'lacions d'equipaments per a col'lectivitats, restaurants, cafeteries i hotels, en els que també apareixen com a clients entitals hospitalaries i centres socials. La socielat Grup Serhs, SA ha estat presidida i dirigida des de la seva constitució pel Sr. Ramon Bagó i Agulló. Aquesta és la societat dominant d'un gran grup d'empreses22 de les quals n'exerceix la direcció centralitzada ¡ en les que els seus fills consten com a membres deis Consells d'Administració. Malgrat que en la informació mercantil tractada per I'empresa elnforma consta que el Sr. Bagó té una participació en el capital social de Grup Serhs, SA d'un 6,83%, I'OAC no ha pogut confirmar aquesta xifra de participa ció (s'han revisat tots els assentaments registrals, tant del moment de constitució de la societat com de les successives ampliacions de capital, de les fusions i absorcions d'empreses del grup amb participacions creuades, havent estat impossible determinar la xifra de participació directa). Es desconeix, per tant, la composició exacta de I'accionariat de Grup Serhs, SA i en conseqüencia la particípació del Sr. Bagó i del seu entorn familiar en aquesta societat cap9alera i dominant del grupo No obstant aixo, és un fet notori i conegut que el Sr. Bagó és fundador, president i accionista de referencia del Grup Serhs, SA. Tanmateix, són públics els carrecs ocupats pels fills del Sr. Bagó en el grup, deis quals se'n poden destacar els següents; el Sr. Jordi Rafael Bagó Mons és actualment conseller delegat i vicepresident de la Comissió Executiva del grup; el Sr. Raimon Bagó Mons és vocal de la Comissíó Executiva i conseller; Albert, Francesc, Oiga, Oscar Caries i Montserrat lambé ocupen seient en el Consell d'Adminislració. Així maleix, alguns deis fills del Sr. Bagó ocupen lIocs direclius en les empreses dependenls de la socielat cap<;alera Grup Serhs, SA.

20 L'origen d'aquest holding es traba en J'entitat Serveis Mancomunats d'Hosteleria i Similars, Societat Cooperativa, constituIda I'any 1975 per diversos empresaris com Ramon Bagó, Josep Janer i Cristóbal Villegas. 21 D'acord amb els Comptes Anuals 2010 de la societat Grup Serhs, SAo 22 Entre les quals: Serhs Food Área, SL (abans Cuina Serhs, SL); Equip TurJs, SA; Gaudium Serhs, SL; Sanita Serhs Serveis, SL. Ribes,3 08013 Barcelona

bustiaoac@antifrau.cat

008740 Exp. 004-140220121002

Quarta. earrecs ocupats pel Sr. Bago en el grup públic ese i en el grup privat Serhs D'acord amb la informació del Registre Mercantil (proporcionada pel CRAB) i d'altra requerida al mate ix CSC, s'ha constatat que el Sr. Bagó ha desenvolupat simultaniament funcions directives en les societats del ese (IIevat de la societat CSC, Atenció Social, SL, creada el 2010) i en la societat cap9alera del grup Serhs, Grup Serhs, SA, Les societats, els carrecs i els períodes de temps que els Sr. Bagó els ha ocupat es resumeixen graficament en la següent Taula 6: Taula 6: Posicions directives del Sr. Bagó en les entitats públiques i privades

~-f~1%5J(rt¡~~.:\r,:-·~

\.' ..... ~... >{

1.~'!i;:~~~ifil.t1-:-~·,'~··

~o(~~

~.\

.~.

,,;

.lo-

•

Metcanlll

Nota; Les dalss ,sll8c{¡()o. on o, quadre corre.ponen D la dais cfslorgamonl da roscnplura pub/¡c. del noroon8menl o cesssmanl

Tal com es pot observar, el Sr. Bagó ha estat vinculat al grup CSC des de la constitució del consorci I'any 198423 , ara fa 28 anys, de manera gairebé continuada fins que ha cessat de tots els carrecs I'agost de 2012, amb un paréntesi entre els anys 2008 a 2011 , En concret, el Sr. Bagó va ser el president del consorci CSC des del 1987 fins que I'any 1991 es va desvincular deis órgans de govern del CSC. No obstant aixó, no es va desvincular del grup públic perqué des de la constitució I'any 1991 de la societat CSC, SA (societat caP9alera del grup mercantil públic). n'ha estat eonseller, oeupant diferents lIoes en el Consell d'Administraeió, fins que va renunciar al carree I'any 2008. També ha participat en la constitució de les societats mercantils participad es per la societat CSC. SA de les quals també n'ha estat president. De totes aquestes societats destaca la societat CSC. Consultoria i Gestió, SAo de la que n'ha estat president i n'ha ostentat amplis poders, tal com s'exposara més endavant.

23 Aquesta vinculació va comenc;ar amb la mateixa constitució del cse qua n el Sr. Bagó era I'alcalde de I'Ajuntament de Ca/ella gue va constituir el cse. juntament amb 7 ajuntaments més i dues entitats hospitalaries. Ribes.3 08013 Barcelona bustiaoac@anlifrau.cal

lo<

. .. J~'

:",".

6 11 ,

008741 Exp. 004-14022012/002 O " C'N.

~ OECAWU"'Y.

El maig de 2008 es va elevar a públic i inscriure en el Registre mercantil les acceptacions de la dimissió del Sr. Bagó com a membre deis Consells d'Administració de les entitats participades per la societat CSC, SA presentada en data 31 de man; de 2008. L'octubre de 2008 es va elevar a públic i inscriure I'acceptació de la dimissió com a membre del Conself d'Administració de la societat CSC, SA Dos anys i mig després, a finals de 2011, el Sr, Bagó es va tornar a incorporar com a conseller en els consells d'administració de les societats del grup CSC en les que anteriorment havia ocupat carrecs directius (acte elevat a públic el 23 de gener de 2012). En I'acceptació deis carrecs en la societat CSC, SA (com a conseller i vicepresident del Consell d'Administració i com a membre de la Comissió Executiva), el Sr. Bagó va manifestar expressament no concórrer en ell causa d'incompatibilitat legalment determinada i en especial les establertes a la Llei 12/1995, d'11 de maig, Llei 21/1987, de 26 de novembre, Llei 13/2005, de 27 de novembre de la Generalitat de Catalunya i Llei 5/2006, de 10 d'abril 24 • Per contra, no consta que hagi fet aquesta mateixa declaració en el moment d'acceptar el carrec com a conseller en la resta d'empreses del grup CSC. En data 9 d'agost de 2012 el Sr. Bagó va presentar la dimissió de tots els carrecs ocupats en les societats mercantils del CSC, fet que va ser inscrit en el registre mercantil el 5 de novembre de 2012. Cinguena. Regim d'incompatibilitats En atenció a I'objecte principal de I'informe pertoca determinar quin és el reglm d'incompatibilitats aplicable al Sr. Bagó com a membre deis Consells d'Administració de les societats mercantils públiques del CSC.

Cal dir, d'entrada, que la normativa d'incompatibilitats administrativa deis diversos régims -alts earrees i personal al serveí de I'admínístraeió pública- no contempla expressament en el seu ambit subjectiu d'aplieació 25 les persones que ocupen carrecs en órgans estatutaris de societats mercantils públiques. Aquesta normativa només resulta aplicable en aquests casos (carrec en órgan estatutari social) quan alhora tenen la condició de personal al servei d'una administració pública o d'alt carrec d'aquesta, ates que, per aquesta condició, se'ls aplicaria el regim d'incompatibilitats corresponent. És a dir, d'acord amb I'ordenament jurídic, sembla despendre's que les persones que ocupen carrees en órgans estatutaris de societats públiques que no tinguin ni la eondició de personal al servei d'una administració pública ni d'alt carree d'aquesta, queden al marge del regim d'incompatibilitats administratives. No obstant aixo, ates que aquestes persones exerceixen funcions públiques, ja siguin de de direcció, administració o de representació, (i, en ocasions, amb I'atorgament de poders generals en la societat), se'ls ha de poder exigir la incompatibilitat amb aquelles activitats privades que puguin destorbar I'exercici de les funcions públiques encomanades, qüestió que connecta amb el principi constitucional de servei als interessos generals que constitueix la raó de ser de l'Administració Pública.

24 Només tres de les quatre lIels d'incompatibilitats citad es en la manifestació pel Sr. Bagó són vigents i són les que concorden amb les que ('OAG ha determinat com aplicables als directius d'entitats locals (la Llei 12/1995 va ser derogada per la Llei 5/2006). 25 Alts carrecs: Art. 3 de la Llei 5/2006; Art. 2 de la Llei 13/2005, I'art. 4 "intereses de su puesto público"; Personal al servei: Art. 1.3 i 2.2 de la Llei 53/1984 ("desempeño de un puesto de trabajo y qualquiera que sea la naturaleza jurídica de la relación de empleo"); el preambul de la Llei 21/1987 al ·ludeix a personal funcionari i resta de personal al servei. Ribes,3 17 08013 Barcelona bustiaoac@antlfrau.cat

008742 Exp. 004-14022012/002

Dit alxo, cal verificar si dins I'ordenament jurídic local aplicable al ese i a les societats mercantils dependents d'aquesta o en els Estatuts tant del mateix ese o de les referides societats existeix alguna referencia o remissió que permeti complementar I'ambit subjectiu de les diferents normatives d'incompatibilitats. Tal com ja s'ha dit, el ese té la consideració d'entitat local, i per tan!, li resulta aplicable, tant a ell com a les entitats que en depenen, el regim jurídic local. Ates que els Estatuts del ese no determinen el regim d'incompatibilitats aplicable, cal estar al que estableix la seva Disposició Final segons la qual en alió que no esta inclós ~en els Estatuts) sera d'aplicació la normativa vigent que regeix per les Entitats Locals 6. Pel que fa a les societats mercantils dependents del ese, encap9alades per la societat d'economia mixta27 ese, SA, cal fer referencia a I'art. 24 deis Estatuts del ese que estableix que les societats mercantils per a la gestió de serveis de caire económic del consorci hauran d"'actuar amb subjecció a les normes del dref mercantil". No obstant aixó, en els cas de les societats mixtes, al dret mercantil societari s'imposen normes de dret públic, ates que tot i que tenen naturalesa jurídica privada, és cert que s'han de sotmetre a un regim jurídic mixt: essencialment privat peró amb importants peculiaritats de dret públic. Així doncs, a les societats mixtes els són aplicables: les normes administratives sobre regim local, i les normes de contractació del sector públic (tenint en compte que tots els preceptes reguladors del contracte de gestió de serveis públics tenen caracter bésic, excepte les referents a resolució). Per tant, I'ordenament sobre regim local ha d'aplicar-se amb caracter preferent a la legislació mercantil. I dins d'aquest ordenament local, recordem que trobem la regulació (per remissió) de les incompatibilitats, tant deis carrecs electes locals, com del personal al servei deis ens locals. En aquest punt convé plantejar-se si I'eventual caracter directiu de les funcions exercides pel Sr. Bagó en el sí de les societats mercantils dependents del ese pot determinar el regim d'incompatibilitats que Ji és aplicable. En aquest sentit, la vigent Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de las Bases del Regim Local (LRBRL) estableix en I'apartat primer -darrer paragraf- de la Disposició Addicional 15a 28 , titulada "Régim d'incompatíbilitats i declaracions d'activitats i béns deIs directius loca/s i altre personal al serve; de les entitats loca/s': que: 26 Malgrat que I'ar! 24 deis Estatuts del ese diu que les socíetats mercantils per a la gestió de caire económic hauran d'"actuar amb subjecció a les normes del dret mercantil', I'ordenament jurídic regulador de les administracions locals ha d'aplicar-se amb caracter preferent a la legislació mercantil. 27 Sota el mecanisme de la socíetat d'economia mixta, el servei es gestiona en régim de societat privada. la qual ha d'adoptar la forma societaria de responsabilitat limitada o de societat anónima (ar!. 282 ROAS)

28 "1. Los titulares de los órganos directivos quedan sometidos al régimen de incompatibilidades establecido en la

ill

53/1984. de 26 de diciembre. de Incompatibilidades del Personal al Servicio de las Administraciones Públicas, yen otras normas estatales o autonómicas que resulten de aplicaCión. No obstante, les serán de aplicación las limitaciones al ejercicio de actividades privadas establecidas en el articulo 8 de la Lev 5/2006, de 10 de abril, de Regulación de los Conflictos de Intereses de los miembros del Gobierno y de los Altos Cargos de la Administración General del Estado, en los términos en que establece el artículo 75.8 de esta Ley

A estos efectos, tendrán la consideración de personal directivo los titulares de órganos que ejerzan funciones de gestión o ejecución de carácter superior, ajustándose a las directrices generales fijadas por el órgano de gobierno de la Corporación, adoptando al efecto las decisiones oportunas y disponiendo para ello de un margen de autonomla, dentro de esas directrices generales. 2. El régimen previsto en el artículo 75.7 de esta Ley será de aplicación al personal directivo local y a los funcionarios de las Corporaciones Locales con habilitación de carácter estatal que, conforme a lo previsto en el articulo 5.2 de la Disposición Adicional Segunda de la Ley 7/2007, de 12 de abril, del Estatuto Básico del Empleado Público, desempeñen en las Entidades locales puestos que hayan sido provistos mediante libre designación en atención al carácter directivo de sus funciones o a la especial responsabilidad que asuman. " Ribes.3 08013 Barcelona bustiaoac@antifrau.cat

008743 Exp. 004-140220121002

"tendrán /a consideración de personal directivo los titulares de órganos que ejerzan funciones de gestión o ejecución de carácter superior, ajustándose a las directrices generales fijadas por el órgano de gobierno de la Corporación, adoptando al efecto las decisiones oportunas y disponiendo para ello de un margen de autonomía, dentro de esas directrices generales". Les funcions exercides pel Sr. Bagó en les societats públiques del CSC traben facil encaix en el precepte abans transcrit i, per tant, Ii resultaria d'aplicació I'especial regim d'incompatibilitats previst en I'esmentada DA 15a de la LRBRL. Aquesta afirmació passa per les següents consideracions: • en relació amb I'exercici de funcions de gestió o execució de caracter superior, a les que es refereix el precepte, cal dir, en primer lIoc, que, d'acord amb els mateixos Estatuts de les societats del CSC, correspon als Consells d'Administració la direcció, I'administració i la representació, amb les facultats que s'estableixin en els estatuts i a la Llei. El fet de que aquestes funcions s'exerceixin de manera coHegiada no impedeix la seva consideració de directives i, per tant, la corresponsabilitat en el seu exercici per cadascun deis membres de I'órgan. D'aquesta manera, el Sr. Bagó, en la mesura que ha estat membre deis Consells d'Administració, és copartícip de la direcció de les societats públiques , A més, el Sr. Bagó ha ocupat, durant lIargs períodes de temps, els carrecs de president en totes les societats i el de conseller delegat en la societat cap<;:alera del grup públic, CSC, SA L'executivitat de les funcions directives del Sr. Bagó queda refor<;:ada, d'una banda, per la seva pertinen<;:a a la Comissió Executiva de la societat CSC, SA, i, de I'altra, per haver ostentat amplis poders en algunes de les societats dependents d'aquesta, com seria en el cas de CSC, Consultoria i Gestió, SA • en relació amb les directrius generals fixades per I'órgan de govern de la Corporació, a les que els directius han d'ajustar-se d'acord amb el precepte transcrit, podem entendre que correspon a la Junta General d'accionistes de cadascuna d'aquestes societats (en les que, ja sigui de manera directa com indirecta, té majoria el CSC), la consideració d"'órgan de govern" de I'ens local (aquí societat) designa, renova, ratifica i separa els consellers deis seus Consells d'Administració. D'acord amb les anteriors consideracions i el que estableix la mateixa DA15 de la LRBRL, els consellers de les societats públiques del CSC podrien ser considerats com a directius locals i, en conseqüencia, estar sotmesos a la següent normativa i preceptes concrets sobre la materia d'incompatibilitats: • L1ei 53/1984, de 26 de desembre, d'incompatibilitats del personal al servei de les administracions pÚbliques 29 (estatal). • L1ei 21/1987, de 26 de novembre, d'incompatibilitats del personal al servei de l'Administració de la Generalitat30 (catalana) .

• Art. 75.7 de la L1ei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de las Bases del Regim Local (LRBRL) (estatal), segons el qual els directius locals també han de realitzar les mateixes declaracions d'activitats, béns i participacions a les quals esta n obligats els membres de les corporacions locals.

29 L'art. 2.1 d'aquesta Ilei subjecta al seu ambit d'aplicació: "9) El personal al servicio de entidades, corporaciones de derecho público, fundaciones y consorcios cuyos presupuestos se doten ordinariamente en más de un 50 por cien con subvenciones u otros ingresos procedentes de las Administraciones Públicas". Aquesta inclusió en I'ambit subjectiu fou conseqüéncia de la modifica ció de la Llei 53/1984 per la DF 3" de I'EBEP. Llei 7/2007. 30 L'art. 1.2 d'aquesta lIei determina que es aplicable al: "d) El personal al servei de les corporacions locals i deIs ens, els organismes i les empreses que en depenen". Ribes, 3 19 08013 Barcelona bustiaoac@antifrau.cat

008744 Exp. 004-14022012/002

• Art. 8 de la Llei 5/2006, de 10 d'abril, de conflictes d'interessos deis membres del Govern i Alts earrees de l'Administració de l'Estat (estata/) , relatiu a les limitacions a I'exerciei d'aetivitats privades amb posterioritat al eessament. Tanmateix, si enlloc de considerar als membres deis Consells d'Administració com a direetius públics fossin eonsiderats eom personal al servei de les Administraeions públiques, igualment els resultaria d'aplieaeió la L1ei 53/1984 i la L1ei 21/1987. D'una banda, I'article 2.1 de la L1ei 53/1984 subjecta al seu ambit d'aplieació "h) El personal que preste Servicios en Empresas en que la participación del capital, directa o indirectamente, de las Administraciones Públicas sea superior al 50 por 100", i de !'altra, I'article 1.2 de la L1ei 21/1987 determina que és aplicable al: "d) El personal al servei de les corporacions locals i deIs ens, els organismes í les empreses que en depenen". En qualsevol de les dues consideracions -com a directiu públic o com a personal al servei-, els preceptes clau a analitzar són els articles 12 de la L1ei 53/1984 i 11 de la L1ei 21/1987 que determinen, de forma similar, les activitats privades I'exereiei de les quals es prohibeix i que es transcriuen en la següent Taula 7: Taula 7: Activitats privades prohibides d'acord amb la normativa aplicable Art. 12 de la Ley 53/1984

a} El desempeño de actividades privadas, incluidas las de carácter profesional, sea por cuenta propia o bajo la dependencia o al servicio de Entidades o particulares, en los asuntos en que esté interviniendo, haya intervenido en los dos últimos años o tenga gue intervenir por razón del puesto público. Se incluyen en especial en esta incompatibilidad las actividades profesionales prestadas a personas a quienes se esté obligado a atender en el desempeño del puesto público.

Art. 11 de la Llei 21/1987 a) El desenvolupament d'activitats privades, per si o mitjan<{ant substitució, incloses les de caracter professional, sigui n per compte propi o sota la dependencia o al servei d'entitals o de particulars, 9illl es relacionin directament amb les que desenvolupa el departament. I'organisme, I'entilat o I'empresa pública en qué presta serveis. S'exceptuen d'aquesta prohibició les activitats particulars que s'exerceixen en virtut d'un dret legalment reconegut i que realitzen per a si els directament interessats. No poden ésser objecte de compatibilitat les activitats professionals que s'han de prestar a persones a qué hom esta obligat a atendre en el desenvolupament del carrec r-",Plu;::,;'b""lic.::.c.=--_ _ _ _ __ __ _ _ _ _ _ _--I c) El desenvolupament d'activitats privades. Incloses les de caracter professional, ja sigui per compte propi o sota la dependencia o al servei d'entitats o de particulars, en els assumptes en gue intervingui o hagi intervingut en els dos darrers anys o en els que hagi d'intervenir per raó delUoc públic.

b) La pertenencia a Consejos de Administración u órganos rectores de Empresas o Entidades privadas, siempre que la actividad de las mismas esté directamente relacionada con las que gestione el Departamento, Organismo o Entidad en que preste sus servicios el personal afectado.

b) La pertinenca a consells d'administració o a organs rectors d'empreses o entitats privad es, si I'activitat d'aguestes esta directament relacionada amb les que desenvolupi el departament, I'organisme, I'entitat o I'empresa pública en qué presta serveis el personal afectat i sensperjudici del que estableix I'article 7.

c) El desempeño, por si o persona interpuesta, de cargos de todo orden en Empresas o Sociedades concesionarias, contratistas de obras, servicios o suministros, arrendatarias o administradoras de monopolios, o con participación o aval del sector público, cualquiera que sea la configuración jurídica de aquéllas.

d) El desenvolupament, per si o per persones interposades, de carrecs de tot ordre en empreses o en societats concessionaries, contractistes d'obres, serveis o subministraments, arrendataries o administradores de monopolis o amb participació o aval del sector públic, sigui quina sigui la configuració jurídica d'aquestes.

d) La participación superior al 10 por 100 en el capital de las Empresas o Sociedades a que se refiere el párrafo anterior.

e) La participació superior al 10% del capital de les empreses o societats a qué es refereix la lIetra dr

Ribes,3 08013 Barcelona busliaoac@antifrau.cat

008745 Exp. 004-14022012/002

A banda de les anteriors consideracions, cal analitzar també el que estableixen en materia d'incompatibilitats i conflictes d'interessos els Estatuts socials de cadascuna de les societats públiques del ese. En la següent Taula 8 s'han transcrit aquells articles de cadascun deis Estatuts que fan referencia expressa a les incompatibilitats deis membres deis consells d'administració. També s'inclou en la taula els preceptes que fan referencia a incompatibilitats de I'anomenat "Codi de Bon Govern del CSC, SA i de les empreses del Grup d'Empreses participades majoritariament", al qual se sotmeten els órgans d'administració del CSC, SA i de les societats vinculades amb participació majoritaria d'aquella en el seu capital social. Taula 8: Preceptes relatius a incompatibilitats deis Estatuts i del Codi de Bon Govern Entitat

Estatuts socials

0lsposici6 Final Primera Consorei No podran ocupar carrecs als órgans socials les de Salut I persones que ho tinguin prohibit segons el que Social de estableixen les disposicions de la L1ei de Societats Catalunya, Anónimes i la legislació aplicable en materia SA d'incompatibilitats, i en especial segons el que f-_ _ _ _-t-:e;:;s;::ta:¡:b"'le"'ix";-'-"la:...:L:::.le::.:i-=2::;5:=:,/1;-:;9:;:8;:.3-;::d:.::e-.:;2;.=6';.;d::;e;-:d:..;e;:;;s;:.em:.:.:.::b'-.:re::.,_ _ _-¡ Titol VI. Incompatibilitats. Article 37 CSC, Queda prohibit I'ocupació de carrecs en la Societat, i Atenci6 en el seu cas exercir-Ios, a les persones declarad es Incompatibles en la mesura i les condicions fixades Social, SL per la L1ei 25/1983, de 26 de desembre.

t-----r.=7:-~:_=::....:..::..::..:;.;-;=;~..::-:='7:;:;=_;:"_';;:;::-'------....,

Titol VI. Incompatibilitats. Artlcle 37 Queda prohibit I'ocupació de carrecs en la Societat, i Projectes en el seu cas exercir-Ios, a les persones declarades Sanltaris I incompatibles en la mesura i les condicions fixades Socials, SA per la L1ei 12/1995, d'11 de maig i L1ei 21/1987, de 26 f-_ _ _ _+-=d:-:e:.,:n,.:.:o:..:v.;.e.:.:.m7:b:-:re:.!,..::.d:.:e~la::..::G:.:e::..:n.::;era~lit:::a:.:..td.::;e::..::c.::a.:::ta::.:lu::.n:.l.y=.a':"'-"_ _-l Articulo 17 [...] No podrán ser administradores ni ocupar cargos en esta Sociedad, quienes se hallen incursos en alguno de los casos previstos en la Ley 12/1995 de CSC Vitae, 11 de mayo, la Ley 21/1987 de 26 de noviembre, de SA la Generalitat de Catalunya y la Ley 14/1995 de 21 de abril de la Comunidad Autónoma de Madrid, y cualesquiera otras disposiciones que le sean de aplicación. Titulo VI,- Incompatibilidades Articulo 37.- Queda prohibido la ocupación de CSC, Consultoria cargos en la Sociedad, yen su caso ejercerlos, a las persones declaradas incompatibles en la medida y i Gesti6, condiciones fijadas por la Ley 12/1995 de 11 de mayo SA y la Ley 21/1987, de 26 de noviembre, de la f-_ _ _ _-t-:G;;e:::.n~e::.ra:::.:l~ita::;t'"'d=:e:..:C:::.a?'t:::al:.::u:.:,nY~la:::..--7:7";-:;:--:-------1 Oisposici6 FinaI1a.-lncompatibilitats No podran ocupar carrecs als órgans socials les Gestl6, persones que ho tinguin prohibit segons el que Dlagnostic, estableixen les disposicions de la L1ei de Societats Salut, SA Anónimes i la legislació aplicable en materia d'incompatibilitats, i en especial segons el que lac.L::..;I.;;..eio.;;2:;..:5"-/1""9;..;:8;..:;3-,do.;;eo.;;2;..;:6;....d;..;:e;...d""e;..;:s;..:;e-,m.cb"-re,,,,._ _- - 1 1-_ _ _ _-t-'e:;..:s:..:;ta:;..:b:..;.le::..;i:..;.x.:..:

cse

Título VI.- Incompatibilidades Articulo 37.- Queda prohibido la ocupación de cargos en la Sociedad , yen su caso ejercerlos, a las persones declaradas incompatibles en la medida y condiciones fijadas por la Ley 25/1983 , de 26 de diciembre.

Codi de Bon Govern IV. Missi6 del Consell d'Administraci6 Per al compliment de la seva missió el Consell d'Administració ha de desenvolupar les funcions següents: g) Gestionar els conflictes d'interessos entre els seus membres i la societat i, si escau, actuar d'arbitre. V. Oeures deis consellers 3. De lIeialtat Els consellers hauran de comunicar al Consell d'Administració qualsevol situació de conflictes d'interessos -directe o indirecta- i s'abstindran d'intervenir en aquells assumptes en qué es plantegi el conflicte. Els consellers hauran de comunicar la participació que tinguin en el capital d'una societat, amb [ ...] com plem entari genere d'activitat al que constitueixi I'objecte social de CONSORCI HOSPITALARI DE CATALUNYA, SAo Així com, la realització per compte propi o alie, del [... ] complementari genere d'activitat. 8.0'abstenci6 en cas de conflicte d'interessos En tot cas els consellers hauran d'abstenir-se respecte a les següents decisions: c) L'aprovació o ratificació d'operaclons de la societat amb el propi interessat, o amb societats controlades per ell o a les que representa . 10.0e Compromis i dedlcaci6 Els consellers s'han de comprometre amb la missió i valors de la societat, el seu Codi de Conducta i els princlpis inspiradors deis mateixos, evitant tota acció, alianc;:a o acte de negoci que pugui separar-se deis mateixos. 11.0e compliment de la legislaci6 sobre íneompatibilitats El Consell d'Administració vetllara perque els seu s membres compleixin amb la normativa mercantil í adm inistrativa sobre incompatibilitats per a I'exercici del carrec.

12.0e compliment de la legalitat El Consell d'Administració vetllara pel compliment de la legalitat vigent, tant en la presa de decisions com en les actuacions deis gestors i del personal al servei de la societal. Font: Elaboració propia sobre la base deis Estatuts soclals d aquestes entitats. Tecnalia Salut, SL

Ribes,3 08013 Barcelona bustiaoac@antifrau.cat

008746 Exp. 004-140220121002

Tal com es pot observar en I'anterior taula, tots els Estatuts sotmeten expressament aJs carrecs deis organs socials a determinades lIeis d'incompatibilitats administratives: - En els Estatuts de CSC Consultoria i Gestió, SA, de Projectes Sanitaris i Socials, SA, i de CSC, Vitae, SA es fa referencia expressa a la vigent Llei 21/1987. - En tots els Estatuts consta una remissió expressa a la normativa de conflicte d'interessos prevista pels alts carrecs de I'Estat: o bé fan referencia a la Llei 25/1983 o bé a la L/ei 12/1995, pero, ates que ambdues van ser derogades, cal entendre que la seva referencia es fa envers la vigent L/ei 5/2006, de 10 d'abril de regula ció deIs conflietes d'interessos deIs membres del Govern i deIs Afts Carrees de I'Administració General de l'Estaf 1• Resulta especialment rellevant la remissió feta pels Estatuts socials a la L1ei 5/2006 atesa: -d'una banda, la definició de conflicte d'interessos que en ella s'hi conté (art. 4) segons la qual existe ix conflicte d'interessos quan els alts carrecs (en aquest cas, el conseflers de les societais del CSC) intervenen en les decisions relacionades en assumptes en els que conflueixen a la vegada interessos en el seu lIoc públic e interessos privats propis, de familiars directes, o interessos amb terceres persones, i, -de I'altra, pel regim d'incompatibilitats que s'hi preveu, que resulta més exigent que els fins ara analitzats. En la següent Taula 9 es reprodueix el regim d'incompatibilitats previst en la citada Llei: Tauta 9: Réglm d'incompatibilitats prevlst en la lIei 5/2006 Prineipi de dedieaeió exelussíva al carree públie (art. 5) Los altos cargos comprendidos en el articulo 3 ejercerán sus funciones con dedicación exclusiva y no podrán compatibilizar su actividad con el desempeño, por si, o mediante sustitución o apoderamiento, de cualquier otro puesto, cargo, representación , profesión o actividad, sean de carácter público o privado , por cuenta propia o ajena, y, asimismo, tampoco podrán percibir cualquier otra remuneración con cargo a los presupuestos de las Administraciones Públicas o entidades vinculadas o dependientes de ellas, ni cualquier otra percepción que directa o indirectamente provenga de una actividad privada. Lo dispuesto en el párrafo anterior se entiende sinperjuicio de las excepciones señaladas en los artículos 9 y 10. Limitaeions patrimonials en participacions societaries (art. 6) 1,Los titulares de los cargos previstos en el articulo 3 no podrán tener, por si o junto con su cónyuge, sea cual sea el régimen económico matrimonial, o persona que conviva en análoga relación de afectividad e hijos dependientes y personas tuteladas, participaciones directas o indirectas superiores a un diez por ciento en empresas en tanto tengan conciertos o contratos de cualquier naturaleza, con el sector público estatal, autonómico o local, o sean sub contratistas de dichas empresas o que reciban subvenciones provenientes de /a Adm inistración General del Estado. 2.En el supuesto de las sociedades anónimas cuyo capital social suscrito supere los 600.000 euros, dicha prohibición afectará a las participaciones patrimoniales que sin llegar a este porcentaje supongan una posición en el capital social de la empresa que pueda condicionar de forma relevante su actuación. 3.En el supuesto de que la persona que sea nombrada para ocupar un puesto de los comprendidos en el articulo 3, poseyera una participación en los términos a los que se refreren los apartados anteriores, tendrá que desprenderse de ella en el plazo de tres meses, contados desde el dia siguiente a su nombramiento. Si la participación se adquiriera por sucesión hereditaria u otro titulo gratuito durante el ejercicio del cargo, tendrá que desprenderse de ella en el plazo de tres meses desde su adquisición. Dicha participación y posterior transmisión serán, asimismo, declaradas a los Registros de Actividades y de Bienes y Derechos Patrimoniales en la forma que reglamentariamente se determine. Deure d'inhibíció i d'absteneió (art. 7) 1.Quienes desempeñen un alto cargo vienen obligados a inhibirse del conocimiento de los asuntos en cuyo despacho hubieran intervenido o que interesen a empresas o sociedades en cuya dirección, asesoramiento o administración hubieran tenido alguna parte ellos, su cónyuge o persona con quien conviva en análoga relación de afectividad, o familiar dentro del segundo grado yen los dos años anteriores a su toma de posesión como cargo público. A tal efecto, los altos cargos formularán una declaración de sus actividades profesionales, mercantiles o laborales que hubieran desempeñado durante los dos años anteriores a su toma de posesión como alto cargo. Esta declaración comprenderá una relación pormenorizada de sus intereses referida al citado períOdo de dos años. Dicha declaración se efectuará ante el Reg istro de Actividades de Altos Cargos. 2.En el caso de que durante el desempeño del cargo público el alto cargo estuviera obligado a abstenerse en los

31 La Llei 2511983, de 26 de desembre, d'ineompatibilitat de membres del Govern de la nació i alts carrecs de la nació va ser derogada per la Llei 12/1995, d '11 de maig, d'ineompatibilitals deis Membres del Govern de la Nacfó ¡deis Alts Carrees de I'Administració General de /'Esta! gue al seu torn va ser derogada per la vigent L1ei 5/2006, de 10 d'abril.

Ribes,3 08013 Barcelona busliaoac@antifrau.cal

008747 Exp. 004-14022012/002

términos previstos en esta Ley, en la Ley 30/1992, de 26 de noviembre (RCL 1992, 2512, 2775 Y RCL 1993, 246), de Régimen Juridico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común, modificada por la Ley 4/1999, de 13 de enero (RCL 1999, 114, 329), o en cualquier otra ley, la abstención se producirá por escrito para su adecuada expresión y constancia y se notificará al superior inmediato del alto cargo o al órgano que lo designó. En todo caso esta abstención será comunicada por el interesado, en el plazo de un mes, al Registro de Actividades de altos cargos, para su constancia. Limitaclons a I'exercici d'activitats privades amb posterioritat al cessament de I'alt carrec (art. 8) 1.Durante los dos años siguientes a la fecha de su cese los altos cargos , a los que se refiere el articulo 3, no podrán desempeñar sus servicios en empresas o sociedades privadas relacionadas directamente con las competencias del cargo desempeñado. A estos efectos se considera que existe relación directa cuando se den cualquiera de los siguientes supuestos de hecho: al Que los altos cargos, sus superiores a propuesta de ellos o los titulares de sus órganos dependientes, por delegación o sustitución, hubieran dictado resoluciones en relación con dichas empresas o sociedades, b) Que hubieran Intervenido en sesiones de órganos colegiados en las que se hubiera adoptado algún acuerdo o resolución en relación con dichas entidades. 2.Los altos cargos, regulados por esta Ley, que con anterioridad a ocupar dichos puestos públicos hubieran ejercido su actividad profesional en empresas privadas, a las cuales quisieran reincorporarse, no Incurrirán en la incompatibilidad prevista en el apartado anterior cuando la actividad que vayan a desempeñar en ellas lo sea en puestos de trabajo que no estén directamente relacionados con las competencias del cargo público ocupado ni puedan adoptar decisiones que afecten a éste. 3.Durante el perrodo de dos años a que se refiere el primer apartado de este artículo no podrán celebrar por sí mismos o a través de sociedades o empresas participadas por ellos directa o indirectamente en más del 10 por 100 contratos de asistencia técnica, de servicios o similares con las Adm inistraciones Públicas, directamente o mediante empresas contratistas o subcontratistas. 4.Las personas que hubiesen desempeñado alguno de los altos cargos comprendidos en el artículo 3 deberán efectuar, durante el período de dos años a que se refiere el primer apartado de este articulo, ante la Oficina de Conflictos de Intereses prevista en el articulo 15, declaración sobre las actividades que vayan a realizar, con carácter previo a su inicio. En el plazo de un mes la Oficina de Conflictos de Intereses se pronunciará sobre la compatibilidad de la actividad a realizar y se lo comunicará al interesado y a la empresa o sociedad en la que fuera a prestar sus servicios. 5.Cuando la Oficina de Conflictos de Intereses estime que la actividad privada que quiera desempeñar una persona que hubiera ocupado un alto cargo vulnera lo previsto en el apartado 1, se lo comunicará al interesado y a la empresa o sociedad a la que fuera a prestar sus servicios, que formularán las alegaciones que tengan por convenientes. Analizadas las alegaciones, la Oficina propondrá la resolución que proceda. 6.Durante los dos años posteriores a la fecha de cese, aquéllos que reingresen a la función pública y presten servicios retribuidos mediante honorarios, arancel o cualquier otra forma de contraprestación económica a personas físicas o jurídicas de carácter privado se inhibirán en todas aquellas actuaciones privadas que guarden relación con las competencias del alto cargo ejercido.

Finalment, i com a qüestió rellevant alhora d'establir el regim d'incompatibilitats aplicable, cal destacar que en el nomenament com a conseller del Sr. Bagó per acord de la Junta General del CSC, SA de 30 de novembre de 2011 (elevat a públic i inscrit en el Registre Mercantil el febrer del 2012) i immediat acord del Consell d'Adm inistració pel qual se'l nomenava vicepresident 1r de I'argan va "manifestar no concórrer en el/s causa d'incompatibilitat legalment determinada i en especial les establerles a la L/ei 12/1995, d'11 de maig, L/eí 21/1987, de 26 de novembre, L/ei 13/2005, de 27 de novembre de la Generalitat de Catalunya i L/ei 5/2006, de 10 d'abril." És a dir, en aquesta manifestació fa referencia expressa tant a la normativa d'incompatibilitats d'alts carrecs (L1ei 5/2006 32 i, fins i tot, a la Llei 13/2005 catalana d'alts carrecs) com a la normativa d'incompatibilitats de personal al servei (L1ei 21/1987) abans analitzades. Sisena. Contractes de gestió gerencial Amb caracter previ a la valoració d'un possible incompliment de la normativa d'incompatibilitats fins ara analitzada, és indispensable explicar els serveis de gestió gerencial prestats, principalment, per la societat CSC, Consultoria i Gestió, SA a entitats consorciades al CSC, com a qüestió que completa I'escenari fins ara descrit, atesa la posició directiva ocupada pel Sr. Bagó en I'esmentada societat en relació amb el contingut prestacional deis esmentats contractes de gestió gerencial. 32

La també referida L1ei 12/1995 va ser derogada per la L1ei 5/2006.

Ribes,3 060 13 Barcelona bustiaoac@antifrau .cat

008748 Exp. 004-14022012/002

Mitjan9ant aquests contractes, la societat CSC Consultoria i Gestió, SA arriba a assumir les funcions de gerencia de les entitats consorciades al CSC que subscriuen I'esmentat contracte. Aquestes funcions de gerencia inclouen I'atorgament de poders legals suficients de gestió i administració, que són exercides per un director-gerent professional de la mateixa CSC Consultoria i Gestió, SA. En alguns casos la mateixa societat CSC Consultoria i Gestió, SA arriba a ostentar el carrec d'administradora única de les entitats públiques contractants. En aquest punt, cal tenir present que el 17 de juny de 1998 el Consell d' Administració d'aquesta societat (que el Sr. Bagó presidia) va atorgar poders al Sr. Bagó que Ii conferien, entre d'altres, la facultat de "Contractar, sancionar, separar o rescindir les relacions de treball amb el personal fix, eventual, interí o de suplencies, de caracter laboral, aprovar els ascensos de categoría del personal fix i fixar les remuneracions, les funcions i els trasllats de personal [ .. .]': que es projecta sobre els citats directors-gerents. Aquests poders varen ser revocats 10 anys més tard com a conseqüencia de la renúneia al carrec presentada pel Sr. Bagó I'any 2008. Posteriorment, tal com ja s'ha dit, el Sr. Bagó ha tornat a formar part del Consell d'Administració d'aquesta i de la resta de societats del CSC abans esmentades. És a dir, el Sr. Bagó ha mantingut una posició directiva plena sobre les persones que exerceixen els poders legals de gestió i administració, inclosos els de contractació, en les entitats consorciades al CSC que han contractat el servei de gestió gerencial. Ens trobem, dones, davant la manifestació més concreta de la concurrencia d'interessos públics i privats en el Sr. Bagó projectada sobre aquelles entitats públiques consorciades al CSC que han subscrit els anomenats contractes de gestió gerencial amb la societat CSC Consultoria i Gestió, SA33 presidida pel Sr. Bagó des de 1993 fins que va renunciar el 2008, i a la qual s'ha reincorporat a finals del 2011 com a membre del Consell d'Administració fins la dimissió el9 d'agost de 2012. Arran el requeriment del 7 d'agost de 2012 al CSC sobre contractes de gestió gerencial subscrits pel CSC o entitats dependents amb algunes de les entitats consorciades al CSC (Badalona de Serveis Assistencials, SA; Consorci Sociosanitari de Viladecans; Corporació de Salut del Maresme i la Selva, i el Consorci Sociosanitari de Vilafranca del Penedes) obra en I'expedient d'investigació la documenta ció de diversos contractes de gestió gerencial. S'ha constatat que aquests tipus de contractes han estat adjudicats de forma heterogenia i en diferents regims jurídics, Si bé en la majoria deis casos la prestació del servei s'ha adjudicat directament, s'han utilitzat figures diverses: contracte (privat), conveni, i en dos casos contracte amb licita ció pública (Consorcí de I'Anoia i Corporació de Salut del Maresme i la Selva). En la següent Taula 10 se'n recullen les principals dades deis contractes aportats i se'n reprodueix la clausula de cessió i/o subcontractació, que sera objecte d'analisi particularitzat a continuació:

33 Mitjanyant la participació majoritaria de Consultoria i Gestió, SA. Ribes, 3 08013 Barcelona bustiaoac@antifrau.cat

cse en la societat d'economia mixta CSC, SA que, alhora, és sócia única de CSC 24

Exp. 004-14022012/002

(j') ~

r-.... ro

o o

I~ .. ..e

g ~

!l lO

•u

;

.....

'S ;o

el)

c.. !1 ~ o c..

.. '".

e ~

.., () !"!

1111

CI '0 VI

CI~~

L ....... . . ,

lin O :'!

tl o

"<>

•n n

., ...."

(">

.. n

,n,

. ..

.. n

r~ n ..

. ..

(.)

;¡

!! .~

.. c;

;¡

o(.)

(;

e ..

",0

g ~

c: w

'"U e

!! «

e ..

~ o . "

~ .o ..... ~'"

J:O · UU\!)

Ribes.3 08013 Barcelona buslíaoac@antifrau.cal

15 '"

oc; ..

X o "

OUI!)

..... " ·0

u c; " J: o .. uuCI

Uc; "

xo" UU \!)

.. ..

."r;

" e

oQ.

8· ",o

' '0

¡;

..~ ..,~

..., ...,,," ..e f!

~ "!'!-, ~

,g,,: ;0 ' '0 .,. 'D

!! ",

!! «

.H e ..

;¡

15'"

o~ " ..

o ~

". & .;

.". ji

'".. °¡¡ ·0

oQ.

8<; -'O .."..c;

"..

":;!"• :.<

;,;

. a.c 8 .-"' .

..E

!IJ (.)

(J O

ti ",

lJO

__________4-________ .. ", l' n

,. n

"<'>.,

""<>

,.,

~ -+____-+______ +-____*-____

"nn ,.,. '"

~:"' !'! "' pu

(')

.. P

...., .. r.....

" ,

____

.!e e Q) e>

n <> n <>

(')

..."

n,.

{__ ' p .. P ~ IJ f.O<,

•

r :r. ~"

~ (.)

1" n

'" '" '"... "

::u

r:.

.. . .... .••. n

~,.

u "

u.Q.

u !!

r;;

e "

u VI

Ü ~

008750 Exp. 004-14022012/002

Tal com es pot observar en I'anterior taula, en 4 deis 7 contractes de gestió gerencial analitzats s'hi ha inclos una clausula relativa a cessió i/o subcontractació deis drets i deures dimanants del contracte o conveni que ha de ser considerada com abusiva; d'acord amb el seu contingut, permet unilateralment el canvi d'un deis elements substancials del contracte, el subjecte, que a més en el tipus de contracte de gerencia esdevé un element essencial 34 i en aquest sentit ens trobem davant d'un frau de IIei, d'acord amb els raonaments de l'lnforme 1/2010 de la Junta Consultiva de les IIles Balears (que es reprodueix en la consideració desena d'aquest informe), Una qüestió similar a aquesta va ser tractada en !'Informe de fiscalització 30/2011 de la 35 Sindicatura de Comptes en el qual es pronunciava en sentit desfavorable en el cas de la cessió del conveni de col'laboració per a la concessió administrativa de I'equipament sanitari i sociosanitari de Cotxeres de Borbó subscrit entre el Servei Catala de la Salut i el CSC a favor de CSC, Vitae, SA. Aquesta societat, en ser participada al 100% per CSC, SA, no se la podia considerar mitja propi de la primera. És a dir, en aquest cas considera no ajustada a Dret la cessió ja que considera que el traspas deis drets i obligacions inherents al conveni s'hauria d'haver produ'it miljan<{ant un procediment de contractació obert. Els contractes de gestió gerencial han estat tractats per la Sindicatura de Comptes en diversos informes de fiscalització en els quals ha posat de manifest diverses irregularitats i ha fet alguna recomanació especialment rellevant pel que es dira més endavant. En la següent Taula 11 es relacionen els informes de fiscalització en els que la Sindicatura de Comptes ha fiscalitzat aquest tipus de contracte amb detall d'entitats que subscriuen el contracte i data del mateix: T au Ia 11 :

e on t rae t es d e Gesf'10 Gerencla, I ana rtz I a ts

Informe de la Sindicatura de Comptes

Empresa adjudicataria del contracte de gerencia

Informe 13/2009

__ •

__ .~

'~R'·._" '

"" _

'_." _"_ -~_.· '

,,_ . ,,_

CHC, Consultoria i Gesti6, SA . ._-- ..-.... CHC, Consultaria i Gesti6, SA ~

._- -~- ,, - - - _ .

,. --_ ._._---

~ - - - - ---'- - '-----' - _ . ~,,-, - - - - ,

Informe 2/2010

e omptes

S'In d'Icat ura d e

Entitat consorciada al

CHC, Consultoria i Gestió, SA

---

per Ia

Data del contracte

esc gerenclada

Patronat Municipal Hospital Comarcal Sant .. Bernabé de Berga_ ... _. _. ____.. __ _.____

19.5.2000

-- _._-'._,.,..__.•_. 1.1.2002 __ _N._..

Privada Hospital de Puigcerda - Fundació --------_._,._- --------,..

,~ -_ . ---

_. _ ·

----_._ .. _.- .__... -----_.

Badalona Serveis Assistencials, SA -- - - - - --,_.~

, -_.

u_,

_~ '

··

~. _

15.4.2004

.__ . _•• _. _ · _ _ _ '_ 'MK •• _.

CHC, Consultoria i Gestió, SA

Consorci Sanitari del Maresme

18.5.2005

CSC, Consultoria i Gestió, SA

Consorci Sanitari de l'Anoia

31.1,2007

Font: Informes de fiscalització de la Sindicatura de Comptes de Catalunya

En l'lnforme de fiscalització 13/2009 referent a la contractació de serveis externs en hospitals de la xarxa hospitalaria d'utilització pública (XHUP) la Sindicatura de Comptes va detectar significatives incidencies en I'adjudicació, en les modificacions, en els pagaments i en les prorrogues deIs contractes en els quatre contractes de gestió gerencials fiscalitzats subscrits entre CHC, Consultoria i Gestió, SA i entitats públiques, totes elles consorciades al CSC,

34 Sentencia del TJCE de 19 de juny de 2008, assumpte C-454/06, Pressetext Nachrichtenagentur Gmbh, ap. 47. En aquest assumpte es pronuncia sobre la eventual entrada d'un tercer en una societat adjudicataria d'un contracte públic. Encara que el suposit de fet no ens remet a una relació in house, si interessa assenyalar les consideracions del tribunal sobre aixo. «Si les participacions social s d'APA-OTS fossin cedides a un tercer durant el periode de vigencia del contracte examinat en I'assumpte principal, ja no es tractaria d'una reorganització interna de I'altra par! inicial del contracte, sinó d'un canvi efectiu de par! contractant. el que constituiria en principi el canvi d'un terme essencial del contracte. Aquesta circumstancia podria constituir una nova adjudicació del contracte en el sentlt de la Directiva 92/50 35 Informe 30/2011, Inversions en eguipaments de salut, 2004-2012, pago 72.

Ribes,3 08013 Barcelona bustiaoac@antifrau.cat

008751 Exp. 004-14022012/002

El referit informe va ser tramés i aprovat pel Parlament de Catalunya mitjangant la Resolució 585NIII en la qual instava al Govern de la Generalitat a traslladar les recomanacions incloses en I'informe als centres de la XHUP. Entre les esmentades recomanacions n'hi havia una expressament dedicada als contractes de gestió gerencial que es reprodueix a continuació: "En relació al serve; de direcció i d'assessorament per empreses externes a les entitats gestores deIs centres hospitalaris caldria, en qualsevol cas, que, els órgans d'administració superiors d'aquestes entitats estabfissin uns procediments per exercir un majar control sobre efs actes executius de la direcció, en especial d'aquells que afectin activitats vinculades amb la societat adjudicataria del contracte de gerencia i amb fes entitats vinculades a /'adjudicataria"

En l'lnforme de fiscalització 2/2010 de la Sindicatura de Comptes relatiu al Consorci Sanitari de rAnoia, exercici 2007 va analitzar el contracte subscrít per aquesta entitat, també consorciada al CSC, amb CSC, Consultoría i Gestió, SA que va ser adjudicat el 31 de gener de 2007 per import de 343.940 euros IVA inclos, per un procediment sotmes a la LCSP, procediment obert amb diferents criteris de valoració, segons consta. En I'informe de fiscaJització de la Sindicatura de Comptes 3/2011 sobre la Fundació Privada Hospital de Pobres de Puigcerda, aprovat pel Parlament de Catalunya, va tornar a analitzar el contracte de gerencia (ja examinat en el abans referit Informe 13/2009) sobre el qual en feia la següent reflexió: "cal tenir present que fa contractació deIs serveis de direcció a empreses externes al grup és una mesura que té un significat relJevant en tant que deriva del si de les entitats el nucli fonamentaf de la direcció" (pag. 39).

Setena. Incompliments de la normativa d'incompatibilitats possibles responsabilitats d'ordre penal Tal com s'ha exposat en la considera ció quarta, resulta inqüestionable I'existencia d'una concurrencia d'interessos públics i privats en la persona del Sr. Bagó que comporta necessariament un menyscapte a I'estricte compliment deis deures inherents com a membre deis organs de govern de les societats públiques del CSC i compromet la imparcialitat o independencia en I'exercici de les funcions públiques encomanades.

La normativa d'incompatibilitats res pon a I'objectiu d'establir un sistema preventiu de les activitats que poden destorbar I'exercici de les funcions públiques i que connecta amb el principi constitucional de servei als interessos generals que constitueix la raó de ser de I'Administració Pública. En aquest sentit, cal tenir present que la pertinenga a un consell d'administració d'una societat pública, igual que en una societat privada, comporta exercirne les funcions de direcció, administració i representació, funcions que s'accentuen quan se n'és, a més a més, el president. Aquest conflicte d'interessos mai no ha estat comunicat formalment pel Sr. Bagó al ese o a les seves societats mercantils dependents. D'acord amb la informació facilitada pel mateix CSC, lIevat d'unes comunicacions referides a la normativa mercantil, el Sr. Bagó no ha presentat cap de les declaracions d'activitats, béns i participacions a les quals esta obligat davant del CSC o entitats mercantils dependents, d'acord amb allo disposat en I'art. 75.7 LRBRL, ni les comunicacions previstes en I'art. 8 de la Llei 5/2006 referit a les activitats post-carrec.

En concret, com a resposta a la sol,licitud realitzada per I'OAC al president del CSC sobre les comunicacions efectuades pel Sr. Bagó relatives a la normativa aplicable d'incompatibilitats respecte del CSC i de les seves empreses dependents, des de la seva creació fins a la data del requeriment (7 d'agost de 2012), s'ha obtingut copia d'una serie Ribes. 3 08013 Barcelona bustiaoac@antifra u.cat

008752 Exp. 004-140220121002

de comunícacíons sígnades pel Sr. Bagó al desembre deis anys 2004, 2005, 200636 efectuades per cadascuna de les societats del CSC de les quals era membre del Consell d'Administració "als efectes de /'artícle 127 del Text Refós de la L/ei de Societats Anónímes", en les que de manera identica feia les següents comunicacions: • Comunicació negativa en - la participa ció en el capital social de societats amb el mateix, analeg o complementari genere d'activitat. - la realització, per compte propia o aliena, d'alguna activitat, analeg o complementari genere d'activitat al que constitueix I'objecte de la societat • Comunicaeió positiva en I'exercici de carrees o funeions en societats amb el mateix, analeg o complementari genere d'actívítat, a la qual adjunta relació de la resta de societat mercantils dependents del mateix CSC. Ates que aquestes comunicacions es fonamenten en normativa mercantil, que busca evitar la competencia deslleial i no el conflicte d'interessos públics i privats, en cap cas no es pot considerar que les comunieacions realitzades pel Sr. Bagó puguin substituir les declaracions d'activitats, béns i participacions que hauria d'haver fet com a directiu públic segons la legislació d'incompatibilitats aplicable o ser convalidables. Aquest fet, que per sí mateix ja constitueix un incompliment de la legislació d'incompatibilitats, comporta una important limitació per la determinació d'eventuals ineompliments de les prohibicions i limitacions concretes establertes per la legislació d'incompatibilitats aplicable. En qualsevol cas, el Sr. Bagó no ha informat al CSC o als consells d'administració de les societats dependents del mateix ese ni de la seva pertinen9a a consells d'administració ni sobre eventuals participacions accionarials en empreses privades. Així mateix, el Sr. Bagó incompleix de pie I'article 5 de la Llei 5/2006 relatiu a la dedicació exclusiva al carree públie en el qual s'estableix que no es pot compatibilitzar la seva activitat amb el desenvolupament, per sí, o mitjan¡;ant substitució o apoderament, de qualsevol altre 1I0c, carrec representació, professió o activitat, siguin de caracter públic o privat. per compte propi o aliena Pel que fa a les limitacions patrimonials en participacions societaries (art. 6 de la Llei 5/2006; arts. 12.d) de la Llei 53/1984 i 11.d) de la Llei 21/1987), I'OAC no ha pogut verificar el compliment de les corresponents limitacions: d'una banda, perque el Sr. Bagó no ha presentat cap declaració de participacions, i, de I'altra, perque malgrat haver revistat tots els assentaments del registre mercantil des de la constitució del Grup Serhs, SA fins a I'actualitat, no s'ha pogut determinar la seva participa ció ni en aquesta societat ni en d'altres societats del Grup Serhs. No obstant aixo, el Sr. Bagó podria incomplir I'apartat segon de I'article 6 de la Llei 5/2006 que estableix una limitació patrimonial en participacions en societats anonimes el capital subscrit de les quals superi els 600.000 euros que afecta a les partícipacions patrimonials que sense arribar a un percentatge del 10% suposi una posició en el capital social de I'empresa que pugui condicionar de forma rellevant la seva actuació. En aquest sentit, el Sr. Bagó és fundador, accionista de referencia i president del consell d'administració de societat Grup Serhs, SAo que és la societat dominant directa37 (és a dir, que n'ostenta el

36 També s'ha adjuntat copia de les comunicacions signades pel Sr. Bagó el desembre de 2011 pero estan buides de contingut ates que no s'indica per cap deis tres aspectes similars a les anteriors comunicacions si la comunicació és positiva o negativa. 37 En els termes que preveu I'article 42 del Codi de Comen;:, segons el qual existeix grup quan una societat ostenta o pot ostentar, directa o indirectament. el control d'altres. Ribes. 3 28 0001:l Oarcelonll bustíaoac@antifrau.cat

008753 Exp. 004-140220121002

control) d'un grup de socieíats en les quals és indubtable que pot condicionar de forma rellevant la seva actuació, malgrat no formar part deis seus consells d'administració. A més, tal com consta en els seus Comptes Anuals, la direcció de les empreses del Grup Serhs esta centralitzada en la societat Grup Serhs, SAo En relació amb la prohibició de desenvolupar, per sí o per persones interposades, de carrecs de tot ordre en empreses o societats concessionaries, contractistes d'obres, serveís o subministraments (s'entén que amb entitats del sector públic), establerta en els articles 12.c) de la Llei 53/1984 i 11.d) de la Llei 21/1987, cal tenir present que societats del Grup Serhs, controlades pel Sr. Bagó d'acord amb les anteriors consíderacions, han resultat adjudicataries de contractes d'entitats consorciades al CSC la gerencia de les quals ha estat contractada a la societat CSC Consultoria i Gestió, SA, de la qual el Sr. Bagó n'ha estat president i apoderat. Aquesta situació s'ha produ'it en el cas de Badalona Serveis Assistencials (entitat consorciada al CSC i amb contracte de gerencia amb CSC Consultoria i Gestió, SA) que ha contractat durant IIargs períodes de temps a la societat Serhs Food Area, SL (del Grup Serhs), tal com s'exposa en la consideració vuitena . En qualsevol cas, el conflicte d'interessos públics i privats del Sr. Bagó no ha estat comunicat fet que representa un incompliment del deure de IIeialtat que imposa el Codí de Bon Govern al qual se sotmeten les societats mercantils del CSC. En concret, el Sr. Bagó no hauria comunicat als corresponents Consells d'Administració de les societats del grup CSC el conflicte d'interessos públics i privats descrit, ja sigui directe o indirecte, ni la participació en el capital de les societats del Grup Serhs que, d'acord amb les anteriors consideracions relatttives als contractes de gerencia, desenvolupen activitats complementaries a les de I'objecte de les societats públiques del CSC. Ates que, d'acord amb I'esmentat Codi, són els Consells d'Administració els que han de vetllar perque els seus membres compleixin amb la normativa mercantil i administrativa sobre incompatibilitats per I'exercici del carrec, aquests órgans socials tenen encomanada la tasca de comprovar i resoldre la situació descrita i, en particular, les decisions d'aprovació o ratifica ció d'operacions de les societats públiques amb societats controlades pel Sr. Bagó o a les que representa. Pel que fa a possibles responsabilitats d'ordre penal, d'acord amb el que s'ha exposat i amb independencia del concret delicte de negociacions prohibides que es detallara més endavant, el Sr. Ramon Bagó i Agulló hauria incorregut en el delicte d'activitats incompatibles de I'art. 441 Cp, el precepte el qual disposa el següent: «L'autoritat o el funcionari públic que, tret deIs casos que admeten les IIeis o els reglaments, realitzi, per si mateix o per mítja d'una persona interposada, una activitat professional o d'assessorament permanent o accidental, sota la dependencia o al servei d'entitats privades o de particulars, en un assumpte en que hagi d'intervenir o hagi intervingut per raó del seu carrec, o que es tramiti, resolgui o sobre el qual s'informi a I'oficina o centre directiu on estigui destinat o del qual depengui, in corre en les penes de multa de sis a dotze mesas i suspensió d 'ocupació o carrec públic per un termini d'un a tres anys».

Així, el Sr. Bagó no només va presidir totes les societats de CSC fins el 31 de mar9 de 2008 (malgrat que fins I'octubre de 2008 no s'eleva a pública i inscrigué la seva dimissió), sínó que a finals de 2011 s'hi reincorpora de nou a les empreses públiques de CSC, formant part des de IIavors del consell d'administració de totes i, a més a més, integrant-se en la comissió executiva de I'empresa pública principal, CSC, SA, amb la qual cosa hauria exercit funcions inherents a I'administració ("intervenint-hl" als afers) o, quant menys, hauria format part del "centre directiu" on es "tramiten, informen o reso/en" qüestíons relatives a les prestacions de serveis, contractades í/o dutes a terme de facto pel Ribes. 3 08013 Barcelona bustiaoac@antifrau.cat

008754 Exp. 004-14022012/002

conglomerat d'empreses Grup Serhs, SA, de la qual, com ja s'ha dit, el proW Sr. Bagó n'és fundador, accionista de referencia i president del consell d'administració 8. A la situació objectiva de coincidencia als consells d'administracions de les empreses públiques i del Grup Sehrs, SA, amb evident conflicte d'interessos, des de la perspectiva subjectiva s'estima que el fet d'haver estat inquirit repetidament per manifestar sobre la inexistencia de causes d'incompatibilitat, tot invocant multiplicitat de normes, i havent manifestat no incórrer-hi, denota el coneixement i intenció de burlar aquelles específiques prohibicions. D'altra banda, per diferenciar I'ambit estrictament administratiu del penal quant a I'exercici d'activitats incompatibles, a més deis requisits de 1) tractar-se d'autoritat o funcionari, 2) exercir I'activitat professional o I'assessorament incompatible i 3) tractar-se d'afers en que hagi d'intervenir o que es tramitin, informin o resolguin a I'oficina o centre directiu, doctrina i jurisprudencia coincideixen a remarcar que per a conformar el tipus penal també hi han de concórrer 4) alguna mena d'abús o prevalen9a del carrec, i 5) un afany de lucré9 . I al present cas es constata que efectivament no sois es dóna la situació objectiva incompatible sinó que hi ha hagut un lucre o benefici derivats de I'abasta activitat mercantil entre els ens consorciats i el Grup Sehrs, amb un seguit de contractacions, concessions, prorrogues, actualitzacions de preus o fins i tot prestacions "de fet" -com s'ha exposat en apartats anteriors-, defugint en molts casos la normativa contractual propia i imperativa del sector públic. També s'estima adient remarcar al present informe que la posició del Sr. Bagó a cse, a esc, SA i a la resta d'empreses públiques dependents pot ser considerada, als efectes del precepte penal abans dit, com la de funcionari públic, ates que, com posa de manifest la STS núm. 537/2002, de 5 d'abril ("Cas samarretes") al seu fonament de dret 198: «Dice la sentencia de 14 de noviembre de 1995 (RJ 1995, 8308) que la Administración tiene una alternativa para su actuación, o la utilización de formas públicas, o acudir a técnicas privadas, pero que tal opción reviste carácter administrativo y público. «Nada significa a este respecto la utilización instrumental de formas y técnicas privadas, pues en el fondo existe un núcleo de carácter público, pues aunque tales sociedades municipales están constituidas y revestidas de formas mercantiles y actúen en el tráfico del Derecho privado, siempre precisan una decisión, un acto de carácter administrativo, al que se llega tras un procedimiento administrativo», Se trata de entes de esta naturaleza integrados en el ámbito municipal, que, aunque calificados de Sociedades Privadas, sujetan su actuación al régimen derivado de las normas administrativas [. . .] Mientras que para el Derecho administrativo los funcionarios son personas incorporadas a la Administración pública por una relación de servicios profesionales y retribuidos, regulada por el derecho administrativo, por el contrario, el concepto penal de funcionario público no exige las notas de incorporación ni permanencia, sino la mera participación en la función pública, La definición legal de funcionario público recogida en el artículo 119 -artículo 24.2 del vigente Código Pena/- se compone de dos elementos o requisitos ya que no es suficiente con que participe en el ejercicio de funciones públicas sino que se requiere, además, que se haya incorporado a dicho ejercicio por disposición inmediata de la ley o por elección o por nombramiento de autoridad competente (STS de 10 de octubre de 1997 [ RJ 1997, 7601J), precisando que en el ámbito del derecho penal lo que importa es proteger penalmente el ejercicio de la función pública en orden a sus propios fines, garantizando a un tiempo los intereses de la administración (y su prestigio) y los de los administrados. Y en torno a la función pública y al origen del

38 Com ha remarcat la STS núm. 1497/2002, de 23 de setembre, la "activitat professional' a que es refereix el preeepte cal entendre-Ia com a «actividad que el autor ejerce para proporcionarse medios con una relativa permanencia», sense reduir-Ia, dones, exclusivament a professions liberals (FD 1r, aparta! 4t). 39 Entre d'altres, STS núm. 372/1998, de 9 de desembre, FD 4t: «En las Sentencia de esta Sala de 18julio y 14 octubre 1997 (RJ 1997\6238 Y RJ 1997\7603), se estimó aplicable el articulo 198 del GP de 1973 -al que básicamente sustituye el 441 del CP de 1995- a los funcionarios y autoridades que realizasen actividades directamente relacionadas con la esfera de sus atribuciones oficiales, y en el ejercicio de éstas se aprovechasen ilícitamente de su cargo, es decir utilízasen la preeminencia que su cargo público les proporcionaba para obtener abusivas ventajas en su actividad privada» . ~~3

08013 Barcelona bustiaoac@antifrau.cat

008755 Exp. 004-140220121002

nombramiento gira la definición penal de funcionario: lo es el que participa del ejercicio de una función pública y por cualquiera de las tres vías de designación que recoge el precepto, de las que nos interesa en este caso el <mombramiento de autoridad competente». Nada importan en este campo ni los requisitos de selección para el ingreso, ni la categoría por modesta que fuere, ni el sistema de retribución, ni el estatuto legal y reglamentario, ni el sistema de previsión, ni aun la estabilidad o temporalidad (STS de 11 de octubre de 1993 y las que en ella se citan)).

Vuitena. Badalona Serveis Assistencials, SA (BSA, SAl Un cop descrit el conflicte d'interessos, I'aplicabilitat del reglm d'incompatibilitats i el contingut prestacional deis contractes de gestió gerencial, cal analitzar el cas concret de la societat municipal Badalona Serveis Assistencials, SA (BSA, SA) que gestiona determinats centres sanitaris i assistencials de Badalona als quals una societat del Grup Serhs ha prestat serveis de manera continuada els darrers 19 anys. D'entrada, i com a dada que permet contextualitzar les següents observacions, cal dir que tant l'Ajuntament de Badalona com I'Hospital Municipal de Badalona són dues de les deu entitats que varen constituir el CSC I'any 1984 i que, a més, I'Hospital, actualment gestionat per Badalona de Serveis Assistencials, SA, és accionista de CSC, SA amb un 4,27% del seu capital. En primer IIoc, s'ha fet un recull históric de les principals fites deis 19 anys de prestació continuada per, després, analitzar amb detall el procediment de licitació deis serveis realitzat al 2012 i, finalmen!, s'ha valorat l'actuació de la societat CSC, Consultoria i Gestió, SA com a gerent extern del BSA, SA des del 1998. A continuació es recullen de manera cronológica les fites més importants de la prestació d'aquests serveis que permeten entendre i situar en el seu context les posteriors observacions, d'acord amb la informació facilitada per l'Ajuntament de Badalona: •

•

En data 1 de novembre de 1993 /'Hospital Municipal de Badalona, SA, societat unipersonal titularitat de /'Ajuntament de Badalona (actualment Badalona Serveis Assistencials, SA), i la societat del Grup Serhs denominada Cuina Serhs, SL, van firmar el primer contracte40 que obra a I'expedient. El seu objecte era la gestió deis serveis de cuina i venda automatica, i la gestió del Bar cafeteria del Centre d'Aguts situat al carrer Via Augusta 9-13, de Badalona i el servei alimentari del Centre sociosanitari El Carme, ubicat al carrer Sant Francesc d'Asís, 1 a la mateixa localitat. Ara bé, en el pacte primer d'aquest document, es fa referencia a un anterior contracte firmat entre les parts el 20 de maig de 1992, que queda resolt pel que obra I'expedient. En data 31 de mar~ de 1998, el Pie de I'Ajuntament va acordar nomenar gerent de la societat Hospital Municipal de Badalona, SA a la societat CHC Consultoria i Gestió, SA amb efectes 15 d'abril de 1998, atorgant poders suficients al nou gerent, entre els quals el de "exercir les facu/tats de contracta ció en matería d'obres í ínsta¡'¡acíons, serveis í subminisframenfs". Per a

40 En el contracte, qualificat com d'arrendament de serveis, Cuina Serhs, SL es compromet a elaborar, preparar i disposar

I'alimentació total deis pacients ordinaris del Centre d'Agu!s, deis pacients crónics del Centre sociosanltari el Carme, a més del personal de qua/sevol tipus, acompanyants i allres usuaris d'ambdós centres. D'altra banda, per tal de prestar el servei, Cuina Serhs, SL es compromet a mantenir i conservar la cuina de I'hospital; en canvi, les obres de reforma i mil/ora es preveu que seran a carrec de I'Hospital Municipal de Badalona, SAo El termini de durada previst en el contracte és de cinc anys idos mesos. El preu pel servei de cuina s'estableix en 1.080 pessetes (6,49 E) pel Centre d'Aguts i 895 pessetes (5,38 E) pel Centre Socio Sanitari El Carme, IVA exclós en ambdós casos. En aquest cas el contracte menciona la possibilitat que Cuina Serhs, SL es faci carrec de la remodelació de la cuina d'aquest centre, repercutin! I'import de la inversió en el preu de la pensió alimentaria, en funció d'un futur estudi a realitzar per part del contractista abans del 31 de desembre de 1994. El servei de Bar cafeteria no té establert un canon, únicament en el contracte es fa referencia, pel que fa al personal del Centre d'Aguts, a I'aportació de I'Hospital de Badalona de I'impor! de 125 pessetes sobre el preu que a la pensió completa li correspongui I'apat de que es tracti. Pel que fa a la presta ció de maquines automatiques, s'estableix un canon de 100.000 pessetes (601,01 €l mensuals. En el pacte seté es regula la fórmula de revisló de preus per cada any natural. Ribes, 3 31 08013 Barcelona bustiaoac@antifrau.cat

008756 Exp. 004-14022012/002

•

/'exercici d'aquestes facultats CHC Consultoria i Gestíó, SA va designar al Sr. Manuel del Castillo iRey. En data 14 d'abril de 1998 les societats municipals Hospital Municipal de Badalona, SA i Badalona Gestió Assistencial, SL i la societat del CSC CHC, Consultoria i Gestió, SA varen subscriure un contracte de gestió gerencial mitjangant el qual se li encarregava la gestíó integral de la gerencia deis centres. En data 17 de juny de 1998 el Consel! d'Administració de CHC Consultoria i Gestió, SA presidit pel Sr. Bagó va atorgar els més amplis poders al mateix Sr. Bagó que Ii conferien, entre d'altres, la facultat de "Contractar, sancionar, separar o rescindir les relacions de trebal/ amb el personal fix, eventual, interí o de suplencies, de caracter laboral, aprovar els ascensos de categoria del personal fix i fixar les remuneracions, les funcions i els trasl/ais de personal [. ..]". Aquesta facultat es projecta, per tant, sobre el gerent de CHC Consultoria i Gestió, SA designat en la societat municipal mitjangant el contracte de gerencia. 41 En data 1 de gener de 1999, les parts del contracte de cuina esmentat firmen una prorroga per un any més amb I'actualització de preus i I'establiment d'un canon per I'explotació del Bar cafeteria de 3 milions de pessetes, que es fara efectiu mitjangant les inversions del contractista en parament de cafeteria, maquinaria de cuina i hardware informatic. Aquesta prorroga va ser subscrita per Sr. Castillo. En data 1 de gener de 2000 es firma una nova prorroga per un any, ratificant la vigencia deis acords del contracte de 1993 i actualitzant els preus de la pensió alimentaria. Aquesta prorroga va ser subscrita per Sr. Castillo. En data 15 d'abril de 2004 les socíetats municipals Hospital Municipal de Badalona, SA, Badalona Gestió Assistencial, SL i Centre Sociosanitari el Carme, SA i la societat CHC, Consultoria i Gestió, SA varen signar un nou contracte de gestió gerencial que establia en la clausula tercera apartat j) com a obligació de la contractista: "el servei d'assessoria i gestió deIs processos en la contractació administrativa que sigui d'aplicació a les entitats". En data 30 d'abril de 2004 el Consell d' Administracló de CHC Consultoría i Gestíó, SA presidit pel Sr. Bagó va designar la Sra. Maria Angels Cabezas i Torres el carrec de gerent de la societat Hospital Municipal de Badalona, SA, previa acceptació de la renúncia de I'anterior gerent. En data 30 de setembre de 2005 es va atorgar escriptura pública de fusió per absorció, canvi de denominació, ampliació d'objecte i canvi de domicili social en virtut de la qual les entitats Badalona Gestió Assistencial, SL i Centre Sociosanitari El Carme, SL, transmeten en bloc el seu patrimoni social a favor de I'Hospital Municipal de Badalona, SA, que passa a denominar-se Badalona de Serveis Assistencials, SAo En els anys 2006 a 2009 el contractista Cuina Serhs, SL 42 presenta una sol 'licitud de revisió de preus (en forma de simple fax indicant el tant per cent d'increment), d'acord amb la clausula 43 establerta, que és acceptada per I'organ de contractació de Badalona Serveis Assistencials, SA, la gerent de I'entitat, senyora Maria Angels Cabezas Torres. Ara bé, si bé I'acceptació de la proposta d'increment de preus de data 3 d'abril de 2008 és acceptada per la gerent de BSA, SA, de la comprovació deis documents aportats es constata com en la resta de casos no ha firmat I'organ competent, la gerent, sinó que apareix un p.o amb signatura iI'legible sense més 4 referencies • En cap cas es justifica I'augment de preus presentat per I'adjudicataria, BSA, SA, i en el seu nom Consultoria i Gestió, SA es limita a acceptar-Ios any rere any sense realitzar cap actuació de comprovació o valoració. Així mateix, el contracte analitzat i les seves prorrogues no han estat subjectes a la normativa pública de contractació ni tan sois en els principis d'actuació. En data 18 de mar~ de 2009 la Sindicatura de Comptes va presentar a la gerencia de Badalona Serveis Assistencials, SA per a al'legacions el Projecte d'lnforme 18/2007 sobre contractació de

41 Cal recordar que des del 14 d'abril de 1998 CHC Consultoria i Gestió, SAo presta els serveis de gestió gerencial a les entitats Fundació Hospital Municipal de Badalona, Hospital Municipal de Badalona, SA i Badalona Gestió Assistencial, Sl. El gerent va ser inicialment el senyor Manuel Castillo Rey, que és qui firma les prorrogues que obren a I'expedient deis anys 1999 i 2000. A partir del 30 d'abril de 2003 la gerent passa a ser la senyora Maria Angels Cabezas Torres. 42 En I'any 2008, el contractista passa a denominar-se Serhs Food, SL, amb el mateix domicili social. 43 D'acord amb I'article 24 deis Estatus de BSA, SAo la gerent és I'organ de contractació de I'entitat. 44 En I'acta de 18 d'abril de 2012 de la Comissió de Seguiment i Control de Badalona Serveis Assistencials, es menciona com el firmant d'aquest documents al director de serveis generals, senyor Jordi Balagueró, que va ser acomiadat segons la gerent per causes economiques. Ribes.3 32

08013 Barcelona bustiaoac@antifrau.cat

008757 Exp. 004-14022012/002

serveis externs en els Hospitals de la XHUP exercici 2006, en el qual s'advertia sobre determinades irregularitats , entre altres, en la contractació esmentada. En aquest informe, la Sindicatura considera que malgrat que I'Hospital Municipal de Badalona, SA, en tant que entitat mercantil, no esta va sotmesa formalment a la L/ei 13/1995, del 18 de maig, de contractes de les administracions públiques, "... si es té en compte que una mera transposició d'una directiva europea no allibera e/s operadors jurídics d'aplicar correctament la normativa europea ... " el contracte d'alimentació a pacients formalitzat per I'esmentada entitat estaria subjecte "... a les prescripcions que establia la directiva 1992/50/CEE, les quals feien referencia a la capacitat de les empreses, publicitat, procediments de licita ció i formes d'adjudicació ates que I'objecte deIs contractes, d'a/imentació a pacients, esta previst en I'annex lB de la directiva comunitaria, e/s imports deIs contractes superen els llindars comunitaris i e/s ens gestors deIs hospitals són poders adjudicadors" (apartat 2.2.1. Contractació, pago38). La Sindicatura també assenyala la improcedencia de les prorrogues del contracte formalitzades per I'Hospital Municipal de Badalona, SA, ja que "... a partir de 1'1 de gener de 2004, data en qué va entrar en vigor una reforma del TRLCAp45, que va introduir una major subjecció de les societats mercanti/s públiques al nou regim contractual en el moment en que finalitzés la prórroga que fos vigent; és a dir, no havien de prorrogar de nou els contractes mercantils anteriors sínó que havien de licitar novament el servei d'acord amb e/s principis de publicitat i concurrencia i d'acord amb les prescripcions relatives a la capacitat de les empreses, publicitat, procedimenf d'adjudicació i formes d'adjudicació regulats en el TRLCA P". (apartat 2.2.1.m, pago

44). En I'apartat de les conclusions, també assenyala una manca d'adequació als canvis en la normativa de contractes, ates que ".. .haurien d'haver adaptat la contractació d'aquests serveis al regim contractual vigent del moment que van finalitzar els respectius contractes; és a dir, aquestes entitats no havien de prorrogar e/s contractes que tenien subscrits sinó que els haurien d'haver licitat de nou." [3.1 apartat m] . Pel que fa a la part del contracte corresponent a I'execució d'inversions en obres, equipaments i mil/ores en les cuines per part de I'empresa adjudicataria en cuines , el cost de les quals es repercuteix implícitament en el preu del servei, la Sindicatura considera que "Aquesta practica comporta que el cost de les inversions en actius fixos es transfereixi al cost de les despeses corrents, i per tant es desvirtuí' la seva naturalesa, al temps que dificulta la determina ció del cost real del servei i consegüentment la gestió i presa de decisions sobre aquest ambit. Atesa la importancia d'un bon coneixemenf deIs costos de les inversions i deIs serveis per a la seva gestió transparent, j ates que es tracta de dos aspectes independents entre sí, la Sindicatura recomana que la prestació deIs serve; d'alimentació deIs hospitals i les inversions en cuines es realitzin mitjancant contractes díferents."(pag. 96)

•

En data 2 d'abril de 2009, la gerent de Badalona Serveis Assistencials, SA, en el seu escrit d'al 'legacions a I'informe esmentat, pel que fa a les observacions sobre el contracte d'alimentació a pacient, literalment diu : "BSA té la volunta! de complir amb la L/eí {. ..J. És per aixó que volem traslladar a la Sindicatura de Comptes que BSA, SA donara compliment al nou regim contractual per tal d'ajustar-Ia." (pag. 99). En data 31 d'agost de 2010, la gerent de BSA, SA, comunica per escrit al senyor Raimon Bagó i Mons, apoderat de Serhs Food, SL, la pro pera licitació pública del contracte d'alimentació, 46 vending i cafeteria referent a I'Hospital Municipal de Badalona • En I'escrit també es manifesta que per tal de garantir la continu'itat en la prestació del servei, aquest sera prestat per Serhs Food, SL fins el moment de I'adjudicació definitiva de la licitació. En data 27 de gener de 2012 es publica en el DOUE I'anunci de licitació del servei integral de restauració incloent el servei de cu ina i explotació de la cafeteria, obres de remodelació i equ ipament de I'Hospital Municipal de Badalona.

45 Efectivament I'article 67.1 de la Llel 62/2003, de 30 de desembre, adaptant la normativa comunitaria va modificar I'article 2.1 del Reial decret legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de contractes de les administracions públiques (TRLCAP), va incloure dins del seu ambit subjectiu a les societats de dret privat cread es per a satisfer específicament necessitats d'interes general que no tinguin caracter industrial o mercantil, quan formalitzen determinats contractes. 46 S'inicia un expedient de contractació peró només per cobrir el servei de I'Hospital de Badalona, res es diu del servei prestat al Centre Sociosanitari El Carme, gue fins aguest moment s'ha estat renovant conjuntament. Ribes.3 33 08013 Barcelona bustiaoac@antifrau.cat

008758 Exp. 004-14022012/002

En I'expedíent lIiural per BSA,SA per aquestes actuacions d'investigacions, consta un informe justificatiu de la demora en la licitació esmentada firmat per la gerent. En I'informe, la gerent fa referencia a les deficiencies detectades en diverses inspeccions de l'Agencia de Protecció de la Salut47 , en les que es van detectar mancanees en la euina de I'Hospital de Badalona, que requereixen obres d'adaptació, que per restriccions pressupostaries no es va poder licitar el contracte I'any 2011, pero durant l'últim trimestre es va concretar el nou projecte i a principis de I'any 2012 es va iniciar la licitació, i, finalment, que per tal de no deixar desates el servei, en compliment del principi de continu'itat en la presta ció deis serveis públics, BSA, SA va demanar el contractista el manteniment deIs serveis prestats. • En data 4 d'abril de 2012, arran de la informació reflectida a la premsa durant el mes de mar<;: de 2012 48 , l'Ajuntament de Badalona va constituir la Comissió de Seguiment i Control, que va enearregar un informe a la Secretaria General i la Intervenció de Fons en relació amb la legalitat del procés de eontractació deIs serveis d'apats a domicili realitzada per Badalona Serveis Assistencials, SA. • En data 22 de maig de 2012 va ser emes I'informe en el qual els seus redactors posen de manifest que no han tingut accés a la documentació complerta deIs expedients de conlractació, tol i aixó, en síntesi, I'informe conclo'ia el següent: - Tipificació del contracte. El contracte firmat "1 de novembre de 1993 ha de ser tipificat com un eontracte de serveis, pero la prestació encarregada inclou també les obres de modificació de la cuina, fet que desvirtua la naturalesa del contracte. - Incompliment deIs principis de publicitat i concurrencia. El contracte de serveis ha estat prorrogat superant els límits maxims establerts a la normativa contractual - Modificació del contracte no ajustada a la Llei. En data 1 de setembre de 2011, es formalitza un nou document de prorroga que a mes inclou una modiflcació substancial de I'objeete del contracte, ja que s'inclou el servei de transport d'apats a domicili49 que altera les condicions essencials de la relació contractual - Formalització de les prorrogues contractuals format per organ manifestament incompetent. En concret la prorroga d'1 de setembre de 2011 s'ha firmat per part de BSA, SA, amb la fórmula "per ordre" i signatura iI 'legible, sense que consti cap delegació per part de I'organ que ostenta la competencia que acrediti la legitimació d'aquesta signatura. • En data 17 de j uliol de 2012, arran les conclusions de I'informe abans esmentat, la gerent de BSA, SA, firma diligencies de ratificació de les renovacions de contracte entre BSA, SA i Serhs Food Area, SL.

Un cop teta I'anterior relació cronológica deis serveis prestats per Serhs Food Area, SL (abans Cuina Serhs, SL), a continuació s'analitza amb detall el procediment de cont ractació del servei integral de restauració incloent el servei de cuina i explotacló de la cafetería, obres de remodelació i equipament de I'Hospital Municipal de Badalona, I'anunci de licitació del qual es va publicar en el DOUE en data 27 de gener de 2012. En primer lIoc, cal assenyalar que BSA, SA, atesa la seva naturalesa d'entitat pública sotmesa al dret privat no té la consideració d'administració pública a efectes de la normativa contractual. Ara bé, d'acord amb I'article 3.2.e) del Reial decret legislatiu 3/2011 , del 14 de novembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de contractes del sector públic (en endavant TRLCSP), sí que s'ha de considerar a ,'entitat com un pOder adjudicador no admlnistració pública, ja que ha estat creada per satisfer necessitats

47 S'aporta copia de I'acta d'inspecció de 28 de setembre de 201 2, en la que es constaten diferents irregularitats, que ja havien estat detectades en inspeccions anteriors. En I'acta es menciona que segons el cap d'Hostelería, a principis de 2011 sortira a concurs la nova licitació on s'esmenaran les deficiencies. 48 El diarí el Pais publica el 20/03/2012 un article titulat "Badalona la gran cocina de Ramón Bagó" i el 21f03/2012, I'alcalde de Badalona, el senyor Ramon Albiol declara: "Estudiaremos todos los contratos y las razones por las que se han firmado durante 19 años sin concurso público:" 49 Aquest document no consta en la documentació lliurada per BSA, SA en aquestes actuacions d'investigació. Es fa referencia tant en la conclusió segona de I'informe sobre I'adequació a la normativa de contractació pública encarregat per la Comissió, com en les diferents actes de la Comissió de Seguimenl. Ribes,3 34 08013 Barcelona bustiaoac@antifrau.cat

008759 Exp. 004- 14022012/002

d'interés general que no tenen el caracter d'industrial o mercantil majoritari prové d'un poder adjudicador.

el seu finangament

El seu régim jurídic contractual, dones, estara sotmés a les prevlslons establertes als articles 189 al 191 del TRLCSP, que estable ix que en els contractes subjectes a regulació harmonitzada50 I'adjudicació deis mateixos es regira per I'esmentada norma i en la resta de contractes per les instruccions internes de contractació que han de respectar els principis de la contractació pública. Així, en el perfil de contractant de BSA, SA consten aprovades i publicades les seves instruccions internes de contractació, i la seva definició de poder adjudicador no administració pública. Atés que el contracte es qualifica com harmonitzat, I'anunci de licitació del servei de restaura ció de I'Hospital Municipal de Badalona es publica en el DOUE el 27 de gener de 2012 i en el BOE el 30 de gener de 2012. L'expedient de contractació es tramita de forma ordinaria i I'adjudicació es realitza pel procediment obert. La informació continguda tant al plec de clausules administratives particulars com al plec de prescripcions técniques particulars detallen el contingut de la prestació on les dades basiques són les següents: •

•

El pressupost base de licitació és de 461 ,1 26.40 euros, i un canon mínim per explotació de la cafeteria de 21.533,64 euros a I'any. No obstant aixo, el preu del contracte s'estableix a raó d'un preu unitari per pensió complerta amb I'amortització de I'obra inclosa al mateix d'acord amb el que s'estableix en el plec de prescripcions tecniques particulars. El termini de vigencia del contracte és de quatre anys amb un prorroga per mutu acord de dos anys més. Els criteris de valoració (clausula catorzena) són els següents: a) Dependents d'un judici de valor 49 punts: projectes d'adequació d'espais i lIistat valor de I'equipament necessari, proposta d'organització del servei, millores i acreditació ISO 22000 de la cuina central (sobre B); b) El criteri economic, 49 punts, és el preu unitari per pensió complerta del servei integral de cuina mitjanyant línia freda . El preu unitari maxim previst a la clausula quarta del Plec de clausules administratives particulars és de 15,04 euros, inclosa I'amortització de les obres, i literalment estableix que: "Les ofertes deis licitadors que superin els preus unitaris maxims referits seran automaticament desestimades."

En data 15 de febrer de 2012 es va realitzar la visita técnica prevista en els plecs per elaborar I'oferta i van compareixen 5 empreses. En data 13 de marg de 2012, en I'obertura del sobre A (documentació acreditativa del compliment deis requisits deis licitadors), es presenta només un licitador, Serhs Food Area, SL. L'obertura de I'oferta técnica, sobre B es realitza el 20 de marg de 201251 , i I'oferta económica, sobre C, es comprova el 28 de marg de 2012. L'oferta presentada per Serhs Food Area, SL va ser de 18,61 euros. En data 30 de marg de 2012, la gerent de BSA, SA va resoldre declarar desert el procediment, atesa la previsió de la clausula quarta del plec de clausules administratives particulars, així com I'article 84 del Reial decret 1098/2001, de 12 d'octubre, i va ordenar que es convoqués un nou procediment obert per a la contractació de I'esmentat servei.

50 Actualment són contractes harmonitzats, entre altres, els contractes d'obres de valor estimat igualo superior als 5 milions d'euros, i els contractes de serveis, de les categories 1 a 16 de I'annex 11 , de valor estimat igualo superior a 200.000 euros. 51 En I'edició d'EI País Catalunya, de 23 de mar9 de 2012, consta el següent: "Badalona sopesa dejar fuera de su hospital a la empresa de Bagó. El Ayuntamiento estudia declarar desierto el concurso de cocina tres recibir la única oferta de Sehrs, que lleva el servicio a dedo desde 1994."

Ribes,3 0001 J O;¡rcelon;¡ bustiaoac@antifrau.cat

008760 Exp. 004-14022012/002

En data 1 d'octubre de 2012. funcionaris adscrits a la Oirecció d'lnvestigacions de l'Oficina Antifrau (diligencia de constancia de fets núm. 1) varen constatar que el servei de cafeteria de I'Hospital Municipal de Badalona, i la gestió de les maquines de vending, eren gestionades per Sehrs. També la premsa reflexa, novament, la continu'itat del grup Serhs en Badalona 52 • En data de redacció d'aquest informe, no consta que s'hagi iniciat cap procediment de Iicitació per tal de regularitzar l'an6mala situació del servei prestat per Serhs Food Area, SL. Tampoc ha quedat justificat els motius d'aquest incompliment normatiu, tot i les irregularitats posades de manifest tant en I'informe 13/2009 de la Sindicatura de Comptes i com en I'informe de la Secretaria General i la Intervenció de Fans de l'Ajuntament de Badalona en data 22 de maig de 2012. En relació amb aix6, si bé no s'han observat irregularitats rellevants en I'expedient de contractació analitzat. no es pot considerar ajustat a Oret el fet que per una possible err6nia valoració del preu de Iicitació (15,04 euros) que comparti que el procediment hagi quedat desert, continuT prestant el servei la mateixa empresa del grup Serhs que ha fa de forma continuada des de 1992 com a mínim, sense submissió a la normativa pública de contractes ni als procediments basics de publicitat i concurrencia . Finalment, cal valorar els serveis que presta la societat cse, Consultoria i Gestió, SA com a gerent de BSA, SA en relació amb les irregularitats constatad es en les contractacions abans analitzades. La societat CSC, Consultoria i Gestió, SA és des del 14 d'abril de 1998 I'encarregada de la gestió integral de la gerencia deis centres. Oins del concepte de gerencia, en el nou contracte firmat el 15 d'abril de 2004, la clausula tercera apartat D, estableix com a obligació de la contractista: "el servei d'assessoria i gestió deIs processos en la contractació administrativa que sigui d'aplicació a les entitats". Resulta evident que CSC Consultoria i Gestió, SA no ha complert satisfact6riament les seves funcions ateses les irregularitats posad es de manifest tant en l'lnforme 13/2009 de la Sindicatura de Comptes com en I'informe de la Secretaria General i la Intervenció de Fans de l'Ajuntament de Badalona en data 22 de maig de 2012. A més, BSA, SA és una entitat associada al CSC que dins deis seus serveis, disposa del Servei Agregat de Contracta ció Administrativa (SACAC) que té la finalitat de facilitar als centre associats I'aplicació de la L1ei de contractes del sector públic. Per tant BSA, SA ha tingut a la seva disposició els mecanismes concrets per rebre un assessorament adequat en aquesta materia. En data 23 de novembre de 2012, I'OAC va comunicar al Sr. Bagó (en qua/itat de Vicepresident de CSA, SA i Conseller de les seves societats participades majoritariament) la seva possible implicació individual en els fets que eren objecte d'investigació53 , tal com estableix I'article 18.3 de la LOAC. En data 11 de desembre de 2012 va tenir entrada en 52 La Vanguardia de 18 d'octubre de 2012 titula "Badalona convocará un concurso público ante las irregularidades de Bagó. Serhs dejará de prestar el servicio de cocina en el Hospital Municipal pero seguirá ofreciendo su catering al sociosanitari del Carme hasta 2017" 53 En la comunicació es els fets de la següents manera: - "d'una banda, en el conflicte d'interessos públics i privats conseqüencia de I'exercici simultani de funcions directives en les societats del Consorci de Salut i d'Atenció Social de Catalunya (CSC) i en el Grup privat Serhs, prestador de serveis a entitats públiques consorciades al CSC, situació que no heu comunicat fonnalment a les esmentades societats; i, de raltra, com a concreció d'aquest conflicte, en els serveis que una societat del Grup Serhs esta prestant des del 1992 en el centres sanitaris i assistencials de Badalona gestionats per societats municipals respecte de les quals heu ocupat de facto una posició directiva mitjancant el contracte de gestió gerencial subscrit amb la societat CSC Consultoria i Gestió, SA, que, sota la vostra presidencia, va designar un gerent sobre el qual heu pogut exercir les més amplies facultats contingudes en els poders per voste ostentats; aquest gerent, al seu torn, disposa en la societat municipal d'amplies facultats en materia de contractació que cal posar en directa relació amb el conjunt d'irregularitats constatades (tant en I'adjudicació com en I'execució i en les prorrogues contractuals) que haurien afavorit la continu'ítat en la prestació del servei de la societat del Grup Serhs."

Ribes, 3 aBO 13 Barcelona bustiaoac@antifrau.cat

008761 Exp. 004-14022012/002

I'OAC escrit de la secretaria del CSC, Sra. Yolanda Puiggros i Jiménez de Anta, en el que al 'legava, en essencia: - primer, que el Sr. Bagó va presentar la dimissió com a vicepresident i com a consel/er de les societats del CSC en data 9 d'agost de 2012 (fet que va ser inscrit en el Registre Mercantil en data 5 de novembre de 2012), - segon, que inexisteíx cap fet generador de conflicte d'interessos. Entre els diversos arguments destaca el següent: "D'altra banda, volem destacar que si bé el Sr. Bagó ostenta va la presidencia de CHC, SA des del 5 de juny de 2000 fins el 31 de mare; de 2008, aquest carrec, com tampoc el posterior de vicepresident en el període 2011-2012, mai van ser retribui"ts i conseqüentment en cap moment es va vulnerar la normativa d'incompatibilitats. És més, la manca de retribució correspon, precisament, a la limitada dedicació que la presidencia institucional del Grup CSC, SA requería: el president ho éso responsablement. peró d'una manera no 54 executiva • El Sr. Bagó, en tant que president, no era conselJer delegat ni va adoptar mai una decisió de forma individual, sinó que es va limitar a presidir les reunions deIs órgans col'legiats que presidia (consells d'administració i juntes generals). El Sr. Bagó no tenia funcions directives a les empreses del Grup CSC,SA i, conseqüentment, tampoc una capacitat jerarquica de decisió sobre els gerents deIs centres gestionats, empleats de les societats del Grup CSC,SA. En conseqüencia, en cap moment no va exercir cap influencia sobre els successius empleats com a gerents de I'Hospital de Badalona 55 (Sr. Francesc Iglesias, Dr. Manel del Castillo, Sra. María Angels Cabezas) que poguessin determinar un tracte de favor cap a les altres empreses que presideix (Grup Serhs)."

En relació amb les afirmacions de les al'legacions presentad es segons les quals el Sr. Bagó era el president "pero d'una manera no executiva" i que "en cap moment no va exercir cap influencia sobre els successius empleats com a gerents de "Hospital de Badalona" es contraposa el fet que el 17 de juny de 1998 el Consell d'Administració de CSC Consultoria i Gestió, SA (que el Sr. Bagó presidia) va atorgar amplis poders al Sr. Bagó que, entre d'altres, Ii conferien la facultat de "Contractar, sancionar, separar o rescindir les relacions de trebal/ amb el personal fix, eventual, interí o de suplencies, de caracter laboral, aprovar els ascensos de categoria del personal fix i fíxar les remuneracions, les funcíons i els trasl/ats de personal { ..]" (aquests poders varen ser revocats 10 anys més tard com a conseqüencia de la renúncia al carrec presentada pel Sr. Bagó I'any 2008). En definitiva, si es consideren conjuntament les següents circumstancies: - que des de I'any 1992 com a mínim una societat del Grup Serhs presidit del Sr. Bagó esta prestant serveis en els centres gestionats per la societat municipal de Badalona, actualment BSA,SA; que des de 1993 fins el 2008 el Sr. Bagó ha estat president de la societat esc Consultoría i Gestió, SA i que, des de finals de 2011, n'és membre del seu Consell d'Administració; que des de la subscripció el 14 d'abril de 1998 d'un contracte de gestió gerencial la societat CSC, Consultoria i Gestió, SA és qui gestiona els esmentats centres municipals i n'exerceix la gestió integral de la gerencia mitjanr;ant la interposició d'un gerent en plantilla de la primera; que el 17 de juny de 1998 el Consell d'Administració de la societat CSC, Consultoria i Gestió, SA que el Sr. Bagó presidia va atorga-Ii poders que conferien, entre d'altres, les més amplies facultats en materia de personal que, per tant, es projecten sobre el gerent de la societat municipal;

54 El subratllat és nostre. 55 El subratllat és nostre. Ribes.3 08013 Barcelona bustiaoac@antifrau.cat

008762 Exp. 004-14022012YO02

- que tant I'adjudicació com la irregular execució deis serveis prestats i les prorrogues per la societat del Grup Serhs així com el recent contracte desert, que ha permes continuar prestant el servei a I'esmentada sOcietat, s'han produ'it mentre el Sr. Bagó s'ha trobat en una posició directiva preeminent respecte del gerent de la societat municipal, i - que les esmentades irregularitats haurien afavorit la presta ció continuada deis serveis de la societat del Grup Serhs en els darrers 19 anys, ens trobem davant la concreció més evident del conflicte d'interessos públics i privats del Sr. Bagó. D'acord amb els fets descrits, s'estima que aquests podrien revestir les característiques d'un delicte de negociacions prohibides de I'art. 439 Cp, en la seva redacció actual per la LO 5/2010, que estableix el següent: «L 'autoritat o funcionari públíc que havent d'intervenir per raó del seu carrec a qualsevol classe de contracte, assumpte, operació o activitat, i s'aprofiti d'aquesta circumstaneia per forqar o facilitar-se qualsevol forma de participaeió, directa o per mitja d'una persona interposada, en aquests negocis o actuacions, incorrera a la pena de presó de sis mesos a dos anys, multa de dotze a vint-i-quatre mesos i inhabílitació especial per a ocupaeió o carree públic per un termini d'un a quatre anys».

En referencia a aquest delicte, en primer terme escau posar de relleu la modificació introdu'ida I'any 2010 i que fixa ara com a acció típica la "d'intervenir", substituint el verb "informar" que resultava molt més restrictiu, ates que limitava la conducta punible als suposits en que I'auíoritat o funcionari venia obligat a emetre determinats informes sobre els negocis o actuacions en qüestió (i per tant, no era penalment rellevant lliurar informes no preceptius, ni tampoc el fet de decidir sobre aquells negocis o actuacions). Pero a partir del 23 de desembre de 2010, en establir com a conducta rectora del delicte el fet d'intervenir, I'acció de tramitar, informar o resoldre al respecte constituira el delicte de referencia. En aquest context, s'estima que efectivament el Sr. Bagó hauria intervingut -si més no a partir de desembre de 2010- de forma indirecta o per persona interposada, forgant o facilitant-se negocis entre el seu conglomerat Sehrs i I'ambit d'actuació de BSA, SAo Aquesta interposició de persones físiques i jurídiques (d'altra banda coherent amb la dinamica comissava tendent a difuminar les veritables relacions personals i directes) i alguns deis concrets negocis (ates que no es compta amb tota la informació contractual sobre concessions, prorrogues, actualitzacions de preus, o de les prestacions de facto i d'antuvi que es produeixin i que no s'hagin regularitzat conforme la normativa de contractació pública) es poden exemplificar i concretar en els serveis de cuina, de vending o de cafeteria a I'Hospital Municipal de Badalona o en el servei d'alimentació al centre sociosanitari d'EI Carme, prestacions que es remuntarien com a mínim a principis de la decada deis anys 90 (coincidint amb la creació del CSC) i que s'haurien mantingut fins I'actualitat, havent-se interposat, d'una banda i des de 1998, CSC Consultoria i Gestió, SA miljan<;ant el contracte de gestió gerencial i en la persona de la Sra. Maria Angels Cabezas Torres (que actuaria, en virtut del dit contracte de gestió, com a gerent de BSA, SA), i d'altra, darrerament el Sr. Raimón Bagó i Forns, com a apoderat de Sehrs Food Area, SL. Com ja s'ha reflectit abans, hi ha tot un seguit de situacions de fet, de prorrogues, d'augments de preus irregulars i sen se motivació -tot i que la prestació del servei gerencial hauria de ser el propi de la bona gestió en aquest ambit contractual- que s'han perpetuat en el temps, defugint la licitació pública i consolidant any rere any la posició negocial del grup Sehrs. Ribes,3 08013 Barcelona bustiaoac@antifrau.cal

008763 Exp. 004- 14022012/002

Novena. Consorci Sociosanitari de Vilafranca del Penedés (CSSVP) Pel que fa al Consorci Sociosanitari de Vilafranca del Penedes (CSSVP)56 objecte de les actuacions d'acord amb la consideració primera, aquest consorci va ser constitu'it el 2002 entre l'Ajuntament de Vilafranca del Penedes i el mateix CSC a I'empara de la lIei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de las Bases del Regim Local (LRBRL).

Malgrat que la Llei 7/1985-LRBRL aquesta no atorga de forma expressa als consorcis naturalesa d'ens locals ates que no els inclou dins de I'enumeració de I'art. 357 d'aquesta !lei, res no impedeix la seva caracterització com a ens local, ja que I'esmentada enumeració no té canlcter exclusiu . El Sr. Bagó és el president del CSSVP des de la seva constitució I'any 2002. Ates que els Estatuts deis consorcis són la norma fonamental d'aquests ens i que han de determinar les finalitats del mateix així com les particularitats del seu regim organic, funcional i financer, a continuació es detallen aquells preceptes deis vigents Estatuts58 ,59 del consorci CSSVP que regulen aspectes relacionats amb I'objecte de les presents actuacions ¡que seran analitzats en les següents consideracions: •

•

• •

La personalitat del consorci, d'acord amb I'article 3 deis Estatuts, es correspon amb el d'una /lentitat jurídica pública, de carácter associatiu, dotada de personalitat jurídica plena (...)" i tindra "carácter local". El régim jurídic es fixa en I'article 4 en el que s'estableix que el consorci "es regirá per aquests Estatuts i per les disposícions lega/s de carácter general que li siguin aplicables". L'objectiu bilsic del consorci, d'acord amb I'article 2, és el de construir, posar en marxa i gestionar un equipament on tingui IIoc I'activitat sociosanitaria de Vilafranca. Els organs de govern es recullen en I'article 7, segons el qual el consorci es regeix pels següents 6rgans: la Junta General (art. 8), la presidencia i la vicepresidencia (art. 9) i el gerent (arts. 17 i 18). La Junta General és I'organ superior i esta formada per sis representants del CSC i per quatre representants de I'Ajuntament de Vilafranca. Les funcions de secretaria i d'intervenció no estan regulades en els Estatuts. La contractació esta regulada en I'article 24, que estableix que "La contractació de béns í serveis será sotmesa a les normes que regulen la contractacíó de les administracions públiques", En relació amb aquesta materia, cal referir-se també a allo disposat en I'article 2.4 deis Estatuts segons el qual el CSSVP "té la consideració de mitjá propi í servei técnic de tots i cadascun deIs seus associats, a/s efectes de /'article 24.6, de la L/ei de Contractes del Sector públíc. Les tasques que se li encomanín s'acompanyaran de la corresponent dotacíó pressupostária per al cobriment de tots e/s costos que la seva execució comporti per al Consorci d'acord amb les tarifes que, en el seu cas, aprovi /'entitat assocíada."

56 El CSSVP consta inscrit en el Registre d'ens locals de Catalunya amb el codi oficial d'identificació 932531820, d'acord amb el Decret 136/2007, de 26 de juny, pel Qual s'aprova la Denominació, els símbols i el registre d'ens locals de Catalunya. 57 Article 3 de la L/ei 7/1985, de 2 d'abri/: "1. Son entidades locales territoriales: a) El Municipio; b) La Provincia; e) La Isla en los archipiélagos balear y canario. 2. Gozan, asimismo, de la condición de entidades locales: a) Las entidades de ámbito territorial inferior al municipal, instituidas o reconocidas por las Comunidades Autónomas, conforme al artículo 45 de esta Ley; b) Las Comarcas u otras entidades que agrupen varios Municipios, instituidas por las .Comunidades Autónomas de conformidad con esta Ley y los correspondientes Estatutos de Autonomía; e) Las Areas Metropolitanas; d) Las Mancomunidades de Municipios. " 58 Publicats en el DOGC núm . 5551 de 22 de gener de 2010. 59 Els Estatuts han estat modíficats en cinc ocasions per la Junta General del CSC (en dates 10/0211993 ; 5/10/1995; 16/09/1999; 3/04/2009, i 8/07/2009). Ribes,3 39 08013 Barcelona bustiaoac@antifrau.cat

008764 Exp. 004-14022012/002

Cal destacar que el CSSVP és una de les entitats consoreiades al CSC des que la Junta General del Consorci va acordar el 23 d'abril de 2003 fer les gestions per donar-se d'alta. D'aquesta manera, els dos consoreis estan consoreiats entre ells. A més, el CSSVP també és accionista de la societat CSC, SA des que la seva Junta General així ho va acordar el 19 de desembre de 2003 (subscrivint 25 accions de 1000 euros). D'acord amb aquestes informacions es configura un esquema de vinculacions com el que es representa a continuació: Ajuntament de VOehrtCfá

deIPf!n'Gdes

ConSOrcl de Satut i Social de Catalunya. SA

Atesa la naturalesa local del CSSVP, es donen per reproduTdes aquí les consideracions que sobre la materia d'incompatibilitats resulten aplicables al CSC. Dit aixo, en primer lIoc cal destacar que segons confirma el mateix consorci (a requeriment de l'Oficina Antifrau), el CSSVP I'no ha rebut cap comunicació per part del Sr. Ramon Bagó en relació amb la normativa d'jncompatíbilitats". D'altra banda, també es va sol'licitar si el CSSVP havia contractat des de I'any 2007 amb alguna de les següents empreses : Grups Serhs, SA; Equipturis, SA; Cuina Serhs, SU Serhs Food Area, SL; Gaudium Serhs, SL; Serveis Educatius i Socials del Maresme, SL, i Sacalmser, SL. La resposta a aquest requeriment va ser el de "Certificat negatiu de la existencia de cap contracte amb les empreses relacionades al requeriment de I'Oficina Antifrau de Catalunya". No obstant aquesta resposta i ates que s'ha constatat que el Grup Serhs esta composat per una gran nombre de societats, no es pot descartar que el consorci hagi pogut contractar amb d'altres empreses del Grup Serhs. Igual que d'altres entitats consorciades al CSC, el CSSVP ha externalitzat les seves funcions gerencials, amb disposició de poders generals, miljanc;ant contractes amb entitats dependents del CSC (CSC Consultoria i Gestió, SA i la Fundació Privada CHC Personalia, actualment Fundaeió S21) fins a la revocaeió del carree de gerent per aeord de la Junta de Govern de 23 de novembre de 2011. Poes mesos abans, 1'1 d'abril de 2011 el CSSVP va subscriure un eonveni de col'laboraeió amb el CSC mitjanyant el qual eneomanava a aquest la realitzaeió de les prestaeions que integren el suport i I'assessorament professional en els diferents ambits necessaris per a la gestió diaria del Centre Sociosanitari Ricard Fortuny. El conveni fixava un import de 59.000 euros més IVA (actualitzable amb I'IPC de Catalunya) que el CSSVP havia d'aportar al Ribes, 3 08013 Barcelona bustiaoac@antifrau.cat

008765 Exp. 004-14022012/002

CSC. Aquest conveni conté la clausula vuitena 60 que, d'acord amb els raonaments de la consideració sisena, s'ha de considerar com abusiva. En la consideració onzena es fan les observacions corresponents a les funcions de secretaria i d'intervenció en el CSSVP. Desena. Consideració de mitjil propi per als seus consorciats Abans d'entrar en la valoració de consideració de mitja propi del CSC o de les seves entitats dependents respecte de les entitats consorciades al CSC, cal fer una breu referencia a la normativa i jurisprudencia relativa a aquesta qüestió. L'adjudicació directa sense submissió a la normativa pública de contractes es fonamenta en I'article 4.1.n) de la Llei de contractes del Sector públic (ROL 3/2011, 14 novembre LCSP-), segons el qual queden exclosos de I'ambit d'aplicació de la LCSP els negocis jurídics en virtut deis quals una Administració o poder adjudicador encarregui la realització d'una prestació a un ens que, de conformitat amb I'article 24.6, tingui atribu'ida la cond ició de miija propi i servei tecnic d'aquest, la realització d'una determinada prestació61 . L'article 24.6 de I'esmentada norma determina els requisits que han de tenir les entitats considerades mitja propi, alguns substantius i d'altres formals, que són els següents: 1) La condició de mitié propi i servei tecnic ha de ser reconeguda expressament per la norma que els creY i pels seus estatuts que han de determinar les entitats respecte de les quals tenen aquesta condició i precisar el regim deis encarrecs que se'ls poden conferir o les condicions en que se'ls poden adjudicar contractes, i ha de determinar per a aquestes la impossibilitat de participar en licitacions publiques convocades pels poders adjudicadors deis quals siguin mitjans propis, sens perjudici que, quan no hi hagi cap licitador, se'ls pugui encarregar I'execució de la prestació objecte de les licitacions. 2) Que I'autoritat pública (o poder adjudicador) ostenti sobre I'ens, organisme o empresa vinculats un control analeg al que pot exercir sobre els seus propis serveis (és a dir, en relació a órgans interns dins de I'estructura d'aquella autoritat, el que es coneix com a gestió directa). És doncs "control analeg" aquell que s'exerceix de forma equivalent al que I'autoritat té sobre els seus propis serveis (no diferenciats jurídicament de l'Administració matriu); o també ho és quan aquesta autoritat pública té una capacitat d'influencia en les decisions de I'ens instrumental que, almenys potencialment, tenen "caracter determinant en la presa de les seves decisions més transcendentals" (aixó és, "en la determinació deis objectius estrategics i les decisions més importants de la seva gestió") -vegi's Informe JCCA 9/2009-. El TJCE, a la sentencia de 19 d'abril de 2007 (assumpte Tragsa, C-295/2005), admet que pot haver un control analeg fins i tot en el supósit en que la participació d'un determinat subjecte sigui simbólica perque, tot i donar-se aquesta circumstancia, els encarrecs que realitza aquest subjecte siguin obligatoris d'acord amb I'ordenament jurídico Recull aquest sentit el propi precepte contingut al tercer paragraf de I'art. 24.6 LCSP, en la mesura que especifica que s'entendra que hi ha "control analeg" quan els poders adjudicadors puguin encarregar una prestació de forma obligatória ("d'acord amb les instruccions fixades unilateralment per I'encarregant i quina retribució es fixi per referencia a tarifes aprovades per l'enUtat pública de la que depenguin"). 60 Aquesta clausula s'ha reprodu'it en la Taula 10 del present informe. 61 Aquests tipus de contractes domestics, també anomenats in house providing suposen una excepció a I'aplicació de les directives comunitaries, i que, per tant, han de ser interpretats de manera estricta ates que, en cas contrario es vulnerarien els principis de contractació pública. 41 Ribes. 3 08013 Barcelona bustiaoac@antifrau.cat

008766 Exp. 004-14022012/002

El més rellevant a I'hora de concretar I'existencia del requisit del control, consisteix en que la valoració (per a determinar si hi ha o no control analeg) no s'ha de realitzar exclusivament respecte de I'ens públic que fa I'encarrec (és a dir, una de les administracions consorciades), sinó que s'ha de tenir en compte el conjunt de tots els poders adjudicadors que el constitueixen (Informe 9/2009 JCCA). En aquest sentit, és de destacar la Sentencia del T JCE de 13 de novembre de 2008 (assumpte C324/2007, Coditel), segons la qual, "per poder considerar que concorre aquest requisit del control analeg s'ha de tenir en compte que aquest pot ser exercit conjuntament per diverses autoritats (administracions associades), independentment de la participació que cadascuna d'elles tingui, quan les decisions importants s'adoptin". 3) Que I'ens, organisme o empresa instrumentals (quina condició de miM propi s'examina) desenvolupi la pan essencial (majoritaria) de I/ur activitat (prestacional) per a aquel/ales autoritatls públicalques que el controla (poder adjudicador o administració matriu). D'acord amb la STJCE d'11 de maig de 2006 (assumpte C-340/04, Carbotermo), una empresa fa la part essencial de la seva activitat amb I'ens que la controla quan I'activitat d'aquesta empresa esta destinada, principalment, a aquest ens, de manera que la resta de la seva activitat té un caracter merament marginal; i matisa el Tribunal que a I'efecte de la determinació de la part essencial de I'activitat s'ha de considerar exclusivament el volum de negoci que dugui a terme en virtut de decisions d'adjudicació adoptad es per I'ens que la controla, incloent-hi el realitzat amb els usuaris en execució d'aquestes decisions (quan aquests siguin els qui remunerin el servei). La STJCE de 19 d'abril de 2007 (assumpte Tragsa) afegeix que aquest requisit es dóna quan I'entitat instrumental esta obligada a realitzar els treballs que Ii encomani I'Administració matriu, de manera que no tingui llibertat de decisió per acceptar o establir tarifes. 4) Únicament per al cas que I'ens instrumental es tracti d'una empresa (societatl, s'exigeix que la totalitat de I/ur capital ho sigui de titularítat pública, és a dir, que no hi hagi participació privada. En aquest sentit, la STJCE d'11 de gener de 2005 (assumpte C-26/2003, Stadt Halle) afirma que tota inversió de capital privat en una empresa persegueix objectius de naturalesa diferent als objectius d'interes públic quan han de presidir les relacions entre una entitat adjudicadora i els seus propis serveis. Per tant, la participació de capital privat en una societat, encara que sigui minoritari, desvirtua I'apreciació de I'ens instrumental com a mitja propi; i aquest criteri jurisprudencial ha estat traslladat a la legislació espanyola de contractes a través d ela previsió de I'art. 24.6 LCSP (primer paragraf in fine), que I'exigeix exclusivament en el cas que el mitja propi tingui forma jurídica societaria. Tot i aixó, si bé és cert que I'exigencia d'aquest requisit no planteja cap dubte pel que fa a societats, es pot considerar, en canvi, que hi ha altres tipus d'ens (p.e, els consorcis, o fundacions) en els que I'exigencia d'aquest requisit requereix algunes matisacions. El motiu fonamental es trobaria en el fet que la participació minoritaria en els mateixos d'entitats privades sense anim de lucre, quan els consorcis persegueixin objectius i finalitats públiques coincidents, no afectaria el principi de la lliure circula ció de serveis i no alteraria la competencia, motius aquests que el TJCE ha utilitzat per exigir la concurrencia deis requisits anteriorment analitzats per considerar que una relació jurídica contractual és un contracte intern o in house providing. La Junta Consultiva de Contractació Administrativa, en l'lnforme 4/2007, de 28 de juny, sobre la interpretació de I'article 3.1 .1LCSP, en relació amb les fundacions del sector públic, va considerar que seria possible interpretar, respecte d'una fundació, que la presencia en ella d'entitats privades sense anim de lucre no alteraria, per si sola, els objectius d'interes públic que persegueixen els ens públics que hi participen majoritariament. Ribes.3 08013 Barcelona bustiaoac@antifrau.cat

008767 Exp. 004-140220121002

Els arguments anteriorment exposats es podrien considerar d'aplicació també al sup6sit de consoreis com a mitja propi, de manera que no desvirtuaria aquesta qualificació de mitja propi la participació en un consorci de fundacions o d'entitats sense anim de lucre no integrades en el sector públic (i sempre que no tinguin forma societaria), en la mesura que aquestes entitats no obeeixen a consideracions característiques deis interessos privats i que, amb caracter general, persegueixen objectius d'interes públic, per la qual cosa pot considerar-se que no desvirtuen la qualificació de mitja propi quan la seva participa ció sigui minoritaria i tinguin un objectiu d'interes públic coincident amb els que s'ha atribu'lt al consorci. Així mateix, dins de I'abundant doctrina respecte de la considera ció de mitja propi, destaca per la seva contundencia al respecte, l'lnforme 1/2010, de la Junta Consultiva de les IlIes Balears del qual se'n reprodueix el següent fragment: «En conseqüencia, per poder fer un encarrec de gest!ó a una enfitaf que tingu! la considera cIó de mitja propi i servei tecnic, hi ha d'haver una causa justa que justifiqui I'encarrec, Aquesta causa ha de respondre a raons d'economia, eficacia o eficiencia en I'execuc!ó, i I'execució per part de "entitat instrumental ha de suposar necessariament un valor afegit. Aquesta causa justa s'ha de verificar, cas per cas, en tots els encarre es de gestió í, particularment o amb més intensitat, en els casos en que, per raó de /'encarrec, es vegi alterat el regim jurídic aplicable als contractes que hagi de subscriure "entitat que ha de complír I'encarrec respecte de les normes que, en príncipi, hauria d'aplícar /'entitat que fa /'encarrec si no I'hagués encarregat a un mítja propio El control de la concurrencia d'aquesta causa correspon, en primer terme, a cada operador jurídic, el qual té la responsabilitat d'actuar d'acord amb les normes que regulen la contractació pública, i també, evidentment, als órgans que tínguin atribui'des funcions de controlo tutela sobre aquests ens i aquests negocis jurídics, que poden comprovar, analitzar i fiscalitzar, d'acord amb les seves atribucions i competencies, i cas per cas, la concurrencia efectiva d'aquesta causa, amb les conseqüencies que en dret són procedents en cada cas, De fet, de vegades aquesta figura pot constituir una porta oberta al frau de l/e; (veg . I'artícle 6.4 del Codí civil) en els casos en qué qui fa I'encarrec encarrega a qui el rep, sense justifícació suficient (aixó és, sense acreditar que amb aquesta tecnica s'han d'obtenir uns resultats miflors o una gestió més eficaq o més económica -raons per les qua/s sí que quedaria acreditat suficientment /'interes general-), una activitat o prestació de la qual, posteriorment, qui rep I'encarrec n'haura de subcontractar una part substancial o, fins i tot, la totalitat de la prestació material, I aixó amb la finalitat, única, de fugir del rigor i deIs requisits, sens dubte més rígids, deIs procediments que preveu la L/ei de contractes per a les administracions públiques stricto sensu,62»

Feta aquesta ressenya sobre la qüestió deis contractes adjudicats directament a I'empara de la figura excepcional de mitja propi, cal valorar si el ese o les seves entitats dependents compleixen amb els requisits abans enunciats, Malgrat I'elevat nombre d'entitats consorciades al CSC respecte de les quals el esc es considera mitja propi, més de 90, que forga I'excepció legal fins al punt que es podria considerar com un abús de dret, el ese sembla complir els requisits formals i materials exigits per la normativa de contractaeió per ser considerat mitja propi 63 a la lIum de la jurisprUdencia del TJCE:

62 Acord de la Comissió Permanent de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de 21 de juliol de 2010, pag.19-20.

63 En aquest sentit, cal reproduir la conclusió 111 de l'lnforme 9/2009 de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya: "Els consorcis poden tenir la consideració de mitja propi o servei tecnic sempre i quan concorrin els requisits que exigeix la L/ei 30/2007, de 30 d'octubre, de Contractes del Sector Públic, a la I/um de la jurisprudencia del TJCE.

r.. ]"

Ribes , 3 08013 Barcelona busliaoac@antifrau.cat

008768 Exp. 004-14022012/002

- El primer deis requisits, relatiu a que la condició de mitja propi i servei técnic ha de ser reconeguda expressament per la norma que els creY i pels seus estatuts, es compleix en el CSC64 atés que, mitjangant acord de la Junta General del CSC de 3 d'abril de 2009, es va modificar I'art, 5 deis Estatuts, de tal manera que el CSC passa a tenir formalment la consideració de mitja propi i serveis técnic de tots i cadascun de les entitats consorciades, als efectes de I'article 24.6 de la Llei de Contractes del Sector públic. Aquesta modificació també va introduir I'incís segons el qualles tasques que se Ii encomanin (al CSC) s'acompanyaran de la corresponent dotació pressupostaria per al cobriment de tots els costos que la seva execució comporti per al CSC d'acord amb les tarifes que, en el seu cas, aprovi I'entitat associada. - Pel que fa al requisit segons el qual les entitats consorciades al CSC haurien d'ostentar un control analeg al que poden exercir sobre els seus propis serveis, d'acord amb la jurisprudéncia del T JCE, no és necessari que I'ens concret que fa I'encarrec (p.e., un deis ajuntaments consorciats) exerceixi un control individual sobre I'ens instrumental comú. - Finalment, en relació amb el requisit que el CSC desenvolupi la part essencial de la seva activitat per a les seves entitats consorciades, el TJCE també ha afirmat que pot fer-se en referencia a tots els poders adjudicadors que controlin I'ens instrumental, en els casos en els que aquest estigui controlat conjuntament per més d'un, tal com succeeix en el aquest cas, on el CSC és participat per nombrosos subjectes consorciats. Per contra, I'Oficina Antifrau no pot admetre que tant el CSC, SA com les seves societats participades al 100% puguin considerar-se mitja propi respecte de les entitats consorciades al CSC65 i, d'aquesta manera, poder ometre els procediments de contractació pública basats en la publicitat i en la concurréncia 66 • Cap d'aquestes societats (CSC, SA; CSC, Consultoría í Gestió, SA; Projectes Sanitarís í Socia/s, SA; ese, Vitae, SA; ese, Tecnalia Salut, SL) no compleixen amb dos deis requisits exigits legalment, el primer formal i el segon de caire material i determinant: • Quant al requisit formal incomplert, ni el CSC, SA ni les seves societats participades al 100% reconeixen expressament en els seu s Estatuts la condició de mitja propi i servei técnico •

L'incompliment que resulta determinant per no poder considerar aquestes societats com a mitja propi és que cap de les referides societats compleix amb el requisit relatiu a que la totalitat del capital social sigui de titularitat pública. La societat esc, SA és una societat d'economia mixta en la qual participen directament fundacions privades i societats mercantils i indirectament, fins i tot, una

64 Aquesta fonnalitat també es compliria en la única societat mercantil participada al 100% pel CSC anomenada CSC, Atenció Social. SL. els seu s Estatuts del 2010 estableixen en I'artic!e 3 que: «Als efectes d'alló que preveuen els articles 4.1 n) i 24.6 de la L/ei 30/2007, de Contractes del Sector Públic, CSC Atenció Social, SL i les societats el capital de les quals sigui integrament de la seva tiluladlal tenen la considera ció de miljans propis instrumenlals i serveis tecnlcs del Consorci de Salut i Atenció Social de Calalunya, així com de les parts del mateix i deIs poders adjudicadors que en aquesta consideració, el Consorci i les entilats que en formen part del maleix i deIs poders adjudicadors que en depenguin. O'acord amb aquesta consideració, el Consorci i les entitats consorciades Ii poden conferir comandes i adjudicar contractes d'execució obligatória, en els termes que estableixen les instruccions establertes pel Consorci; i, pel contrari, aquesta societat i les societats el capital de les quals li pertanyi íntegrament no podran participar en les licítacions públiques convocades pel Consorc; i les entitats consorciades.» 65 Aquest també és el criteri de la Sindicatura de Comptes, basat exc!usivament en la condició de societat d'economia mixta deCSC, SAo 66 MEILÁN GIL afirma que I'exc!usió de les comandes internes en els casos de participació de capital privat en societats públiques, protegeix la imatge pública de les administracions i evita les sos pites de clientelisme o corrupció 66(Próleg alllibre de Pernas GARCíA, Juan Josep. "Les operacions in house i el Oret comunitari de contractes públics", lustel, Madrid, 2008.) Ribes,3 08013 Barcelona bustiaoac@antifrau.cat

008769 Exp. 004-140220121002

societat cooperativista. En aquest sentit, la senténcia del T JCE de 1'11 de gener del 2005 (sala primera 2005/1) es manifesta clarament en el fet de no considerar mitja propi d'un poder adjudicador una societat d'econom ia mixta en qué participen, ni que sigui minoritariament, socis privats, pel fet que aquesta participació obeeix a consideracions característiques deis interessos privats i persegueix objectius de naturalesa diferent de I'interés públic. Aquesta doctrina és recollida en I'lnforme 9/2009 de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya considerant que la participació del capital privat, encara que sigui minoritari, desvirtua I'apreciació d'un ens instrumental com a mitja propí. En relació amb aquesta circumstancia i per si no fossin suficients els anteriors arguments, són especialment significatives les al 'legacions amb data 18 de desembre de 2009 presentades per un representant de CSC, Consultoria i Gestió, SA67 (de la qual CSC, SA n'és soci únic) al Projecte d'informe de la Sindicatura de Comptes sobre el Consorci Sanitari de l'Anoia 66 del qual n'és el gerent (mitjan<;ant el contracte de gestió gerencial) en les que en relació amb la composició del capital de CSC, SA raonava el següent: "CHC Consultaria i Gestió, SA és una soeietat unipersonal quin únie soei és la soeietat d'eeonomia mixta Consorei Hospita/ari de Catalunya.SA (CHC.SA). Al seu tom, la societat Consorci Hospitalari de Cata/unya, SA [actualment, CSC, SAJ és una societat d'economía mixta com estableix /'article 1 deis seus estatuts i el seu accionariat esta format per alguns consorcis de naturalesa pública i participa ció diversa (Ajuntaments, Servei Cata la de la Salut, en la seva majoria, juntament amb fundacíons privades) i per fundacíons prívades, a més del propi Consorci Hospitalari de Catalunya. És a dir, part de/ seu capital és de titu/aritat privada. La societat CHC,SA és una societat d'economia mixta que exerceix activitats económiques en regim de lliure competencia i, com a tal, fins a la data s'havia considerat una mercantil de mereat no subjecte a les normes de eomptabilitat pública ni de responsabi/itat per gestionar fons públics. I com ella les seves filials, entre aquestes CHC Consultaria i Gestió, SA La prova de la mereantilitat operativa de CHC Consultoría i Gestió, SA és que sí ostentava la gerencía jurfdíca del Consorcí Sanitari de I'Anoia era perque havia resultat adjudicataria del eoneurs per procediment obert que el Consorci Sanitari de l'Anoia va convocar per adjudicar el contracte de gestió (eom ha comprovat la Sindicatura de Comptes en el seu informe). CHC Consultoría i Gesti6.SA es comporta en el mercat eom un operador més i partícipa en les licitacíons en igualtat de condieions que la resta d'empreses privades del seetor69. "

És a dir, d'acord amb els raonaments exposats pel representant de la societat CSC, Consultoria i Gestió, SA queda demostrada la participa ció privada en CSC, SA i les seves participades fet que, de manera definitiva, impedeix que puguin ser considerades com a mitja propí. Un darrer aspecte rellevant que cal tenir en compte als efectes de la qüestió fins ara analitzada és que tant CSC, SA com CSC, Consultoria i Gestió, SA desenvolupen part de la seva activitat a Centre América i a Sud América , tal com es desprén deis comptes anuals d'aquestes dues societats (CSC, SA té una sucursal a Argentina, j CSC, Consultoria i Gestió, SA té sucursals a Xi/e, Colombia, Argentina, Méxic i El Salvador, i una filial al Brasil). Aquest aspecte planteja dubtes sobre el compliment del requisit que han de complir aquestes dues entitats per ser mitja propi segons el qual han de prestar la part essencial de IIur activitat per les entitats consorciades al CSC. 67 Ramon Cunillera Granó.

68 AHegacions contingudes en l'lnforme de Fiscalització de la Sindicatura de Comptes 2/2010 sobre el Consorci Sanitari de

l'Anoia. Aquesta entitat esta consorciada al CSC i la seva gerencia esta contractada a CSC Consultoria i Gestió. 69 Pag o95-96 de l'lnforme 2/2010 de la Sindicatura de Comptes de Catalunya.

Ribes , 3 08013 Barcelona busliaoac@antifrau.cal

008770 Exp. 004-14022012/002

Onzena. Funcions de secretaria i d'intervenció en el ese i en el essvp Com a qüestió que completa I'escenari descrit tant en el ese com en el essvp resulta esseneial valorar les febleses en I'exerciei de les funeions públiques de secretaria i de control i fiscalització interna que s'exposen a continuació.

Les funcions de secretaria, comprensiva de la fe pública i I'assessorament legal preceptiu, així com les de control i fiscalització interna de la gestió economico-financera i pressupostaria, de comptabilitat, de tresoreria i de recaptació, constitueixen funcions públiques necessaries que han de ser presents i desenvolupades a totes les Corporacions locals7o , per la qual cosa, I'exercici d'aquestes funeions públiques essencials (amb tots els continguts i facultats que segons I'ordenament les integren)71, sera ~receptiu a tots els ens locals, i entre ells, als consoreis administratius de caracter local 2, Alhora el legislador exigeix que les persones que les exerceixin tinguin la qualitat de funcionaris amb habilitació de caracter estatal 73 , el que significa que I'exercici de les funcions públiques necessaries es troba legalment reservat als funcionaris amb aquesta habilitació, Cal tenir en compte que, com a conseqüencia de la reserva legal a favor deis funcionaris habilitats, i pel que aquí ens interessa, la normativa ha previst un regim específic que regula, en esséncia, els procediments de selecció 74 i provisió 75 que cal seguir en relació a aquesta escala especial de personal funcionari. Tanmateix, i paraHelament a aquest regim legal regulador de les funeions públiques necessaries en els ens locals i lIur reserva a favor de funeionaris amb habilita ció estatal, I'ordenament jurídic loca¡76 permet que els Estatuts d'un consorci introdueixin "particularitats" o especificitats respecte deIs regims administratius generals aplicables en cada cas, per la qual cosa, sembla que s'atribueix als Estatuts deIs consorcis una certa prevalenr;:a d'aplicació davant la legislació (local) general, que sera, doncs, aplicable de forma subsidiaria a les especificitats estatutaries, en el seu cas 77 , En virtut d'aquesta reconeguda autonomia de disposició estatutaria, I'article 13 deis Estatuts del ese determina primerament que I'existencia deis carrecs que exerciran les funeions propies de secretaria i intervenció de I'ens s6n de caracter facultatiu 78 ; a más, preveu la lliure designa ció per la Junta General del consorci com a sistema de provisió deis carrecs responsables de les funcions. En el cas del eonsorci Sociosanitari de Vi/afranca 70 Aixi ho estableix I'apartat 1r de la Disposició Addicional Segona de l'Estalut Basic de l'Empleat públic (EBEP), que ha vingut a derogar I'art. 92 LRBRL. 71 Vegi's els arts. 2 a 6 del Reial Decret 1174/1987, de 18 de selembre, sobre regim jurídic deis funcionaris de l'Administració local amb habilitaeió de caracter nacional 72 Altra qüestió consisteix en la determinació de si aquestes funcions han de ser exercides per un únic carrec o responsable (!loc de trebal!) o per mes d'un: tant I'art. 8 RD 1174/1987 com l'art. 4 del Decret 195/2008 estableixen que "a totes les entitats locals hi haura un lIoc de treball denominat secretaria". En canvi, pel que fa a les funcions d'intervenció i !resoreria, els arts. 14 i 18 del RD 1174/1987 prescriuen que tan sois haura d'haver un !loc de trebal! específic per a aquestes dues funcions, respectivament, quan la secretaria de I'ens hagi estat classificada en primera o segona classe, d'acord amb el previst a I'art. 12 RD 1174/1987, tenint en compte que la classificació de lIoes de trebal! reservats a funcionaris amb habilitació estatal en ens no territorials correspon a la Direcció General d'Administració local (art. 8 e) Decret 195/2008). 73 Aquesta reserva legal eS contemplada tant a l'apartaI1.2 de la DA 2a de I'EBEP, com a I'art. 1.2 RD 1174/1987, a I'art. 33.2 Decret 214/1990, i a I'art. 3.1 DecreI195/2008. 74 Vegi's el punl4rt de la DA 2a EBEP, els arts. 20 i ss. del RD 1174/1987 i els arts. 11 i ss. del Decret 195/2008 75 Vegi's el punt 5e de la DA 2a EBEP. els arts. 29 í ss. RD 1174/1987 i els arts. 13 i ss. del Decret 195/2008 76 En aquest sentit, I'art. 110.3 Reial Decret legislatiu 781/1986 de 18 d'abríl, que aprova el Text Refós de les disposicions vigents en materia de régim local; el Decrellegíslatiu 2/2003, 28 d'abril, que aprova el Text refós de la Llei municipal i de regim local de Calalunya (articles 271 i 316.1); o I'art. 316 del ROAS (Decret 179/1995, de 13 de juny). 77 La referida prevalen¡;:a de la norma estatutaria en la determinaci6 de les particularitats normatives aplicables als consoreis es reconeguda explícitamenl també a la Disposieió Final deis Estatuts del CSC, que recull una clausula de supletorietat del dret local previst per I'ordenamentjurídic en relaci6 a les previsions estatutaries. 78 Atesa aquesta qualitat facultativa, difícilment podra el CSC garantir I'exercici d'una funció interventora i de control deis serveís que presta la societat dependent Consorci de Salut i d'Atenció Social de Catalunya, SA, tal i com prescriu I'article 31 deis seus estatuts soeials. Ribes.3 46 08013 Barcelona bustiaoac@antifrau.cat

008771 Exp. 004-140220121002

del Penedés, lIurs Estatuts tan soIs preveuen el carrec de secretari/a, que d'acord amb I'art. 11 sera designat també lliurement per la Junta de Govern , sense cap més requeriment ni procediment a I'efecte. Així mateix, I'art. 10.1 afegeix un parell de dades que contravenen la qualitat (i régim jurídic) funcionarial amb habilitaeió estatal, que es requereix per I'ordenament a I'hora de desenvolupar les funeions de secretaria: (i) el fet que el secretarí/a puguí ser un membre de la Junta; (ii) i que lIur designaeió tingui un període de 4 anys de vigéncia . Alhora, els Estatuts d'ambdós consoreis expressament disposen que lIur personal tindra la condició de laboral, i en cap cas de funcionari (arts. 22 i 23, respectivament). Les previsions estatutaries descrites ens permeten afirmar, peró, que tant els Estatuts del Consorci de Salut i d'Atenció Social de Catalunya com els del Consorci Sociosanitari de Vilafranca del Penedés contravenen flagrantment la reserva legal de funcions, aixf com determínats aspectes del régim jurídic deis funcionaris amb habilitació que se'n deriva, en la mesura que signifiquen una manifesta inaplicació de la reserva legal esmentada i, per tant, del régim propi deis funciona ris amb habilitació estatal. Aquestes discrepancies existents entre les previsions estatutaries deis Consorcis i la normativa legal ens ob liguen a determinar si és ajustat o no a dret el fet que els Estatuts puguin excloure I'aplicació de normes locals legalment previstes de caracter imperatiu, com ara ho són la reserva legal i el régim especial de selecció i provisió deis funcionaris habilitats; o dit d'una altra forma: convé qüestíonar-nos si la facultat deis Estatuts, consistent en particularitzar o concretar la norma legal de régim local, permet arribar a eludir mandats preceptius del legislador. La resposta ha de ser necessariament negativa. En efecte, des d'aquesta Oficina entenem que, amb fonament en la consolidada doctrina jurisprudencial existent al respecte 79 , és necessari arribar a les seg üents afirmacions: No hi ha dubte que els consorcis administratius com I'CSC o el Consorci Sociosanitari de Vilafranca del Penedés han d'integrar-se en la categoria de les entitats locals dotad es de personalitat jurídica própia i, per tant, constitueixen corporacions locals. (ii) En lIur qualitat com a ens integrants de l'Administració local, els és d'aplicació el régim local i, per tant, la DA 2a EBEP i normes de desenvolupament, que es conceben com a mandats imperatius del legislador en ordre a exigir que les funcions de secretaria i interven ció sigui n necessariament ocupades per un funcionari amb habilitació de caracter nacional. (iii) Davant d'un precepte imperatiu en la legislació local, com és el cas, en cap cas els estatuts d'un consorci local no poden ser contraris a les seves previsions. Així dones, la supletorietat de la legislació de régim local respecte als Estatuts del Consorci, consignada en els propis Estatuts, no opera quan aquests han infringit una norma legal imperativa que resulta aplicable. En aquest sentit, cal diferenciar el marge que els Estatuts disposen a I'hora de concretar o determinar lIurs particularitats i especificitats en relació al régim local legalment previst en termes generals, del fet que, com aquí succeeix, les determinacions particulars estatutaries puguin contravenir alió disposat a la norma legal. Així dones, les normes legals imperatives actuen com a límit a la potestat estatutaria en la determinació del régim aplicable a I'ens, i aquesta limitació normativa representa, dones, una excepció a aquella prevalen<;a de la concreció estatutaria, en el sentit d'actuar com a límit a la lliure disposició normativa de les parts (i)

79 Vegi's en aquest sentit, la STS de 3 de novembre de 1997, la STS, Sala 38 , de 30 d'abril de 1999, la STS, Sala 3a, de 18 de setembre de 2001 , i la S. Tribunal Superior de Justícia de Galicia de 21 de juliol de 2004. També, Els Consoreis i les fundaeions parlieipats pe/s ens loea/s. editat per I'Associació Catalana de Municipis, pago 44 i ss. Ribes, 3 47 08013 Barcelona bustiaoac@antifrau.cat

008772 Exp. 004-14022012/002

que decideixen constituir-se en consorci, palesada a I'hora de signar els corresponents Estatuts de I'ens. Cal concloure doncs que la pretesa supletorietat de la legisla ció de regim local respecte deis Estatuts deis Consorcis no opera quan aquests han infringit una norma imperativa com la continguda en la DA 2a EBEP, en quin cas aquest precepte imperatiu ha d'imposarse, i la seva supremacia ha de donar lIoc a l'anul'lació del preceptes estatutaris que el contradiuen. Dotzena. Competencies Generalitat de Catalunya sobre el esc D'acord amb les competencies establertes en l'Estatut d'Autonomia i a la presencia mitjan«ant empreses per ella controlada, la Generalitat de Catalunya no es pot considerar independent del CSC, tal com va afirmar el conseller de Salut dues vegades en sengles res postes parlamentaris80 •

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 estableix que correspon a la Generalitat la competencia exclusiva: • en materia de regim local, respectant el principi d'autonomia local, que inclou, entre d'altres, les tecniques d'organització i de relació per a la cooperació i la col'laboració entre els ens locals, incloent-hi les formes associatives, mancomunades, convencionals i consorcials, i el regim deis 6rgans complementaris de I'organització deis ens locals (art. 16081 ) . • en materia de sanitat i salut pública, sobre I'organització, el funcionament intern, I'avaluació, la inspecció i el control de centres, serveis i establiments sanitaris (art. 16282 ). Així mateix, la Generalitat de Catalunya és l'Administració territorial més ampliament representada en els 6rgans de govern del cse mitjan«ant les 19 entitats consorciades al mateix els pressupostos de les quals són aprovats per la Lleí de Pressupostos de la Generalitat de eatalunya, i que representen el 20% del total deis ens associats (aquestes entitats han estat marcades amb un asterisc "*,, en la Taula 4 de la consideració segona). A més, la Generalitat de eatalunya és l'Administració que de manera indirecta té la participació més significativa en el capital social de ese, SA, que arriba fins a un 35,32% d'acord amb els següents raonaments: • El 20,69% del capital social del ese, SA corresponent a la suma de les participacions directes de 6 de les 19 entitats esmentades. • El 4,27% del capital social del ese, SA corresponent a I'Hospital elínic i Provincial de Barcelona, el pressupost del qual també és aprovat amb la Llei de pressupostos de la Generalitat, encara que no consti com ens associat al ese. • El 10,36% del 51,24% del capital social del ese, SA propietat del cse que correspondria en proporció lineal a les 19 entitats controlad es per la Generalitat (calculs: 51,24% x 19/94 10,36%).

En la següent Taula 12 es relacionen les 19 entitats amb indicació de si estan associades al ese i del percentatge de participació en el capital social del cse, SA:

80 Publicades en les edicions del BOPC núm. 277 de 20.3.2012 i núm. 341 de 20.6.2012. 81 Aquest article no es veu afectat pel fallo de la Sentencia 31/2010, de 28 de junio de 2010. del Tribunal Constitucional. http://boe.es/boe/dias/2010/07/16/pdfs/BOE-A-20 10-11409.pdf 82 Aquest article no es veu afectat pel fallo de la Sentencia 31/2010, de 28 de junio de 2010, del Tribunal Constitucional. http://boe.es/boe/dias/201 O/07/16/pdfs/BOE-A-201 0-11409.pdf Rlbes,3 48 08013 Barcelona bustiaoac@antifrau.cat

008773 Exp. 004·14022012/002

Taula 12: Entitats controlades per la Generalitat que participen en el CSC Ent/tats els pressupostos de les quals s6n aprovats par /a Generalitat de Catalunya

Consorc/at al CSC

Accionista del cse, SA

C. San~ari de Terr..~sa__

... . _ _ .. ~ _______ " .1Lll~ . .~~ 4,27% __ . • º,§a_r1.itarlJIlt~ral ___ ___ .•• __ .. _ ... ____.• '. __ _ .___ • ____ .. . .. _ •. . ~! . .12Z%. ._.. -º'.Mar Eªffi de SaI4i.º!,!.ª-~ceJº[)~L _. _______.____ ____ ._ ... __ . ~ ._ .. .._ .. .1,:P%.___ .. .9C!j.9.§Qjtalari_Qg ViC;___ ... _______ . ._ _ . ____ __ .__ . ~ ,,_ ._. __ __g,.1i!"io_ _ _

. .º,-~.Sl_r:l!1.<W. del Ma[,ª-sJ!lJL ..._______ __

•

___ _

_ __

___ ... __ .

.-º-'...§.ªnltari delM..eelle.c;t~§. ____ " . ___. ... _ . _ .. ______ .... ____ .. . . . . .~í '___ .,.

..G,_.ººIJl_QLªc;!Q.§1!.r:lil$r:iªF.?J:G..Dt!J,Il _

, , _ _._ ,,~~_ _ ___

J .4.?:'I~ .. .__.. _

___

=____

_C. Laboratori IntercomID'~U!!t!:t\!LE~,!l_edesL!:6D.9ia lm..G..lIl!.ªL __ ..... __ ~ __ ._ •._ _ ••_ _ _ .•C",l)-ªnjtari de l'All,oiª-___.___.... ___.________.______ ._ _ _ ~. _ _ ..____:: ___ ."'_ C. Sanl!ari de Mollet del Valles .,,__ __ _ __ C. Castelldefels Agents de Salut ___ • _.. _

___ ._ _ ...., __ ...

__ _._~L _._ _ , _~ ____._. __ _ " , _ _

__.__. __._. ,, _

f, º.~stiq San.l!~'ª Hospital de 1-ª~ª[l!a..Cre!d..! Sa,!lt Pau . __ _ _ " __ _ _!>~ , _ ParC<..§-ªnlt-ª!iPe~~yk9lI!. _ ________,,_ _ _,,____ f_-- -fu....- -... ,_ ....!Dml!.1d!.ºg_º'ª.9n6stíG.~J.rr!j~!9L_..._ _ _ .__• _ _ __ .__ ..___ s_ ~ . __ __ .Jnstitut CªtaUIJj'Oncolo...9la.OCOL

____ "", ___ . ,,~!.

, :_' _ _ .. .•_. _ _ __ "" ".____ .__ .__ _

JD§.tlM_ ct~s§j§!~nciª- SaOlt~r@____ ---. -- -------. r--~!......_- . ___.._._ ." _Ges1lQ_@..§..~!yeis _Sani@ris (Lleiºru.. "' ... _ __ " ,, ___ __ __ _ __ .~ ____ ._ __"..:=.._____ _ .Q.estíó I Prestació d~ Sery~!§..º~ Salut (T.ª!Em91l'(Ü ._______ ._ ._,,__ . ~, _. _ _• _ __... : ::..___ __ No Hospital Clinic i Provincial de Barcelona 427% Si 19/ No 1 Total 24,96% Font: Elaboració propia en base a la L/el 112012, del 22 de febrer, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012 i informaci6 proporcionada pel matelx CSC

En qualsevol cas, el Ministerio de Economía y Hacienda inclou des de juliol de 2010 al CSC i a les seves societats mercantils en I'informe semestral anomenat "Inventario de Entes dependientes de las Comunidades Autónomas..83 amb detall de les participacions de les entitats relacionades en la Taula 12 anterior D'aquesta manera, d'acord amb les competencies de la Generalitat i la seva participació en el CSC, resulta raonable concloure que la Generalitat de Catalunya pot i ha de coneixer les irregularitats i disfuncions constatades per aquesta Oficina com a conseqüencia les actuacions d'ínvestigació realitzades. En aquest sentit, un cop rebudes j valorades les respostes deis ens que siguin objecte d'informe raonat i de la consulta que s'emeti a la Junta Consultiva de Contractació Administrativa, resulta pertinent adre9ar recomanacions raonades tant a la conse//eria competent en materia de salut com a la competent en materia de corporacions locals, A banda deis raonaments propis de l'Oficina Antifrau, caldría incorporar a les esmentades recomanacions raonades el recordatori de les recomanacions emeses per la Sindicatura de Comptes de Catalunya en els seus informes de fiscalització sobre entitats o contractes directament connectats amb I'objecte de les presents actuacions i que s'han utilitzat en les mateixes. Així mateix, cal valorar la possibilitat d'introduir les recomanacions o recordatoris continguts en !'Informe sobre Son Govern i Transparencia Administrativa encarregat pel govern de la Generalitat de Catalunya I'any 2005. En concret, s'hi recomanava : «I'adopció d'un criteri drasticament restrictiu a I'hora de constituir noves empreses i consorcis pÚblics, evitant la prolifera ció d'unes i altres, la burla del control administratiu que facilita el "maquillatge" comptable - financer í provoca que se'n dilueixin les responsabilitats polítíques».

63 La Dirección General de Coordinación Financiera con las Comunidades Autónomas y con las Entidades Loca/es té encomanada la fonnació i manteniment, de manera permanent actuaJitzada, d'un inventari d'ens de les Comunitats amb la finalitat principal de determinar I'ambit subjectiu de I'aplicació de la normativa d'estabilitat pressupostaria. Ribes , 3 49

08013 Barcelona bustiaoac@antifrau.cal

008774 Exp. 004-14022012/002

Tretzena. Consell Comarcal del Maresme D'acord amb I'objecte de les presents actuacíons, s'ha considerat pertinent analitzar la presencia de determinades empreses del Grup Serhs en la socíetat d'economia mixta Serveis Educatius i Socials del Maresme, SL que gestiona els següents serveis establerts pel Consell Comarcal del Maresme (CCM): • Servei de Monitors deis Serveis Educatius, que compren les següents activitats i/o serveis: de transport escolar, de menjadors escolars, d'acollida de sisena hora, de vetlladors escolars. Els ingressos previstos pel Reglament de Funcionament del servei eren 1,8 milions d'euros . • Servei delegat d'Atenció Domiciliaria (SAD) per a persones amb dependencia, que compren les següents activitats i/o serveis: d'ajuda domiciliaria; de neteja a la llar; de teleassistencia; d'apats a domicili; de bugaderia i d'ajuts tecnics. El finan9ament previst per al 2009 d'aquest serveis, segons el projecte d'establiment del servei, era de 18.048,00 euros. En concret, s'ha analitzat, primer, el procés d'establiment deis esmentats serveis i, segon, el procediment de selecció del soci privat per la constitució de I'empresa d'economia Mixta per a la gestió indirecta deis serveis finalment adjudicat a una AIE84 en la que tres deis quatre socis són societats del Grup Serhs, en relació amb determinats actes i activitats mercantils de les societats del Grup Serhs. En relació amb la creació deis esmentats serveis cal tenir en compte les següents fites: -

El 25 de febrer de 2009 el Consell d'Alcaldes del Consell Comarcal del Maresme (CCM) va informar favorablement de la creació i I'establiment deis esmentats serveis que haurien de ser portats a terme pel CCM. El 17 de man; de 2009 el Pie del CCM va aprovar inicialment la creació d'ambdós serveis. Mitjanc;ant la inserció d'edictes en el BOPB núm. 78 d'1 d'abril de 2009, en el DOGC núm. 5352 de 2.4.2009 í en el tauler d'anuncis de la Corporació, segons consta en la documentació examinada, els corresponents expedients es van sotmetre a informació pública durant el termini de 30 dies per tal que poguessin ser examinats í si s'esqueia presentar-hi reclamacíons ilo suggeríments pels interessats. El 21 de maig de 2009 el BOPB va publicar sengles edictes mitjanc;ant els quals es feia públic que, ates que durant el termini d'exposició pública no s'havia presentat cap al'legació als expedients, havien esdevingut definitivament establerts els serveis abans esmentats.

Pel que fa al procediment d'adjudicació per seleccionar el soci privat que hauria de subscriure un percentatge del capital social de I'empresa d'economia Mixta que gestionaria els serveis, cal tenir presents les següents fites: -

El 14 d'abril de 2009 la Comissió Permanent del Pie del CCM va aprovar els Plecs de Clausules Administratives juntament amb el seus annexos i el Plec de prescripcions tecniques que regiríen el procediment d'adjudicació. - Mitjanc;ant la inserció d'edictes en el BOPB núm. 113 de 12 de maig de 2009 i el DOGC núm. 5374 de 7.5.2009, I'esmentat expedient es va sotmetre a informació pública durant el termini de 30 dies per tal que els interessats poguessin formular al·legacions i/o suggeriments al mateix; 1 es convoca simultaniament el procediment obert. Varen presentar al 'legacions l'Associació MAP al Servei de les Persones, I'empresa 7 iTria SA i I'empresa Serhs Food Area SL. Només es varen estimar parcialment les al'legacions d'aquesta darrera societat. - El 15 de juliol de 2009 va finalitzar el període per poder presentar-se a la licitació de la selecció de soci privat a la qual només es va presentar una única proposta en nom de Serhs Food Area i Altres, AlE (composta per: Sacalmser, SL; Serhs Food Area, SL; Gaudium Serhs, SL, i SERSA Serveis Social s i Administratius, SCCL). - El 16 de juliol de 2009, el president del Consell Comarcal del Maresme va enviar la documentació presentada per I'únic licitador al Comite d'Experts.

84 Agrupació d'lnterés Económic. Ribes,3 08013 Barcelona bustiaoac@antifrau.cat

008775 Exp. 004-14022012/002

El 17 de juliol de 2009, el Comite d'experts integrat per tres professionals de la Fundació 85 Pública Tecnocampus Mataró-Maresme va emetre informe favorable (d'una tulla) en exercici de les funcions previstes en I'article 134 de la Llei de Contractes del Sector Públic sobre I'única oferta presentada, cond icionada al fet que presentés una serie d'aclariments en els serveis d'Acollida 6a Hora i de Vetlladors Escolars. - El mate ix 20 de juliol de 2009 es van succeir els següents fets: • El gerent del Consell Comarcal del Maresme va adrec;:ar ofici al Gerent de Serhs Food Area, SL, Sr. Raimon Bagó, en el qual s'advertia succintament d'uns errors de forma en la descripció deis dos serveis considerant necessari que aquests errors fossin esmenats el més aviat possible. • Serhs Food Area, SL va enviar la documentació d'esmena de les mancances de la pro posta inicial al gerent del Consell Comarcal del Maresme, que contenia en 13 planes una memoria tecnica de gestió i del servei de 6a hora. • El Comite d'experts, després d'analitzar I'esmentada documentació, considera que no hi ha cap inconvenient en procedir a adjudicar el servei. - El 21 de juliol de 2009 es va reunir la Mesa de contractació que proposa I'adjudicació provisional a l' organ competent - El 25 d'agost de 2009, el President del Consell Comarcal del Maresme, mitjanc;:ant el Oecret núm. 218/09, va resoldre adjudicar amb caracter definitiu el contracte a I'empresa Serhs Food Area i Altres, AlE. - El 3 de setembre de 2009 es va constitu ir amb una durada de 12 anys la societat limitada d'economia mixta entre el Consell Comarcal del Maresme i I'agrupació d' interes economic Serhs Food Area i Altres, AlE. O'aquesta manera, I'entramat públic i privat per la gestió i prestació deis serveis del Consell Comarcal es pot esquematitzar com segueix:

Serhs Food Alea ¡ Altres. AlE

Conse1l Comarcal del Ma resme

D'acord amb la cronología acabada d'exposar, s'observa que el Consell Comarcal del Maresme ha tram itat en sis mesos (de febrer a juliol de 2009) la creació de dos serveis públics i el procediment obert per a la selecció d'un soci privat per a I'explotació d'aquests serveis. En relació amb aquesta agil tramitació destaquen determinats tramits que s'han produ'lt gairebé de forma simultania com és la valoració per part del Comité d'Experts de la proposta de I'únic licitador i la nova valoració de I'esmena.

85 El gerent de la Fundació Pública Tecnocampus Mataró-Maresme (Sr. Antoni Uix GüelJ), el coordinador de propomoció

económica i innovació de l'Ajuntament de Mataró i membre del Comité directiu de la Fundació (Sr. Diego Castillo Giménez) i la Cap de Compres de l'Ajuntament de Matara (Sra. Imma Pruna Ribas) Ribes. 3 08013 Barcelona bustiaoac@antifrau.cat

008776 Exp. 004-14022012/002

Pel que fa a la prestació efectiva deIs serveis públics esmentats, cal dir que tractant-se d'una societat d'economia mixta constitu'ida per a la gestió de serveis públics locals només es poden subcontractar les "prestacions accessóries" que no tinguin a veure amb I'objecte directe del contracte. Cal recordar que d'acord amb la clausula 33 del PCA i les disposicions de I'article 265 LCSP en el contracte de gestió de serveis públics, la subcontractació només podra recaure sobre prestacions accessóries. En relació amb aquesta qüestió, l'Oficina Antifrau ha preguntat al Consel! Comarcal del Maresme si la societat Serveis Educatius i Socials del Maresme, SL presta els serveis directament mitjangant els seus recursos humans i materials o bé ho fa per mitja de tercers. Malgrat que el CCM ha afirmat que la societat presta els serveis directament, s'ha constatat que, d'acord amb la informació deis Comptes Anuals de la societat, sense tenir en compte la despesa del personal propi de la societat, el 72% de la despesa es realitza amb societats del Grup Serhs. En la següent Taula 13 es detalla la xifra de despesa (sense incloure la del personal) per prove'idor: Taula 13: Detall de les des peses de Serveis Educatius del Maresme, SL (sen se personal) per prove·idor. Tlpusde despesa

Exercicis

ProveYdor Serhs Food Area,. SL ,_ ,.' ,___ __._. n

.-Serhs Serveis, SL -Sanita _ ._ - - -- -".-

Despeses d'explotacló (sense personal)

Grup Serhs

' '' .0 -' -

_ _

. _- -, _. _ - - _ . _ - -- ~ - ~,

- ~ -- ~ -,,~ --,

~ ~-

' .- ..-

Grup Serhs, SA

----- --- ...

Altres proveYdors Grup Serhs

Total despases (sense personal)

Inverserhs, SL

_._ -_ ._ -.

24.209.63

Mediterraneum XX, SL

._~

<.,"

67.008.98 _ - -~

..,_ ._..'"._- _.

(a) _.__. _.. (a)

. ~ -_ . "

1.492.62 .. 1.100,04

-- '---

0_' _

~.-

-_.

' -'

(a)

-- ~ - --

(a)

'_ _

R _

240,00

240.00

(a)

33.336.95

93.885.79

(a)

1.037.80

15.297.66

(a)

342.535,79

(a)

120.061,50

(a) ~

_,,- , - - _. ~.

- -~ - --- -

--_ ._. '-- _..

2.867.65 - --- -- ~ -_ .

_-_.

..-

2011

.. .

•• a _ _

- ~ - ' . - - - ~ -_ . , - - _.

Nam Nam,SL

......._---

. _

2010 160.643,05

-<--- - "- -_._-',_ .._------- --

Migjorner, SL

Despeses financeres

2009 61.237,12

.. , _ " _

Font: Elaboracló propia sobre la base deis Comples Anuals de Servels EducatlUs del Maresme. SL. Nota (a): Dades no disponibles ates que els Comples Anuals del 2011 han estal refirats del Registre Mercantil.

Finalment, un cop establerta la cronologia de les diferents fites tant de la creació deis serveis com de I'adjudicació a Serhs Food Area i Altres, AlE de la referida licitació pública, i analitzades les dades económiques deis comptes anuals disponibles de la societat d'economia mixta, cal fixar I'atenció sobre els següents aspectes: 1) La primera exposició pública del serveis de monitoratge de la qual es té constancia és I'exposició pública de I'expedient de creació del servei mitjangant la inserció d'edictes en el BOPB núm. 78 d'1 d'abril de 2009 i en el DOGC núm. 5352 de 2.4.2009, segons consta en la documenta ció examinada. En relació amb aquesta qüestió, resulta rellevant destacar que mesos abans de I'exposició pública d'aquest servei, la societat Sacalmser, SL (societat del Grup Serhs i integrant de I'AIE que posteriorment resulta adjudicataria), va canviar radicalmení el seu objecte social envers el monitoratge (aquest servei és el que reporta més ingressos deis dos que ha de gestionar la societat d'economia mixta).

Ribes. 3 08013 Barcelona bustiaoac@antirrau.cat

008777 Exp. 004-14022012/002

En concret, la Junta Universal de la societat Sacalmser, SL va acordar el 12 d'agost de 2008 86 per unanimitat I'establiment com a activitat única de la societat el monitoratge, entenent per tal I'atenció, guarda i cura de nens i joves en els centres docents o en el decurs d'activitats organitzades per aquests últims, exclusivament durant els apats i els períodes de lIeure anteriors i posteriors als esmentats apats, pot tenir relació amb un us d'informació privilegiada. La societat havia estat constitu'ida dos anys abans, el 28 de setembre de 2006, essent el seu objecte: a) la fabricació i venda, en comissió o en nom propi, de tota classe de begudes carbóniques o refrescants, cerveses, vins, aigües minerals, lIet embotellada i envasa i, en general, qualsevol classe de líquids embotellats i begudes, qualsevol classe de productes d'alimentació i de neteja; b) L'explotació, gestió i assessorament d'establiments hotelers. 2) Només es va presentar una proposta, malgrat ser un procediment obert, que va ser la de Serhs Food Area i Altres, AlE, en la qual tres deis quatre agrupats són societats del Grup Serhs (Sacalmser, SL; Serhs Food Area, SL; Gaudium Serhs, SL). 3) El 80% deis criteris a tenir en compte en I'adjudicació del procediment obert per a la selecció de soci privat correspon a un judici de valor (clausula 14 PCA) per al qual es designa un Comité d'experts per realitzar les funcions previstes en I'article 13487 de la L1ei de Contractes del Sector públic. Aquest Comité d'experts va ser integrat per tres professionals de la recentment creada Fundació Pública Tecnocampus MataróMaresme resEecte de la qual s'ha constatat que el Grup Serhs té una important representació 8 miijanyant el president de I'esmentat grup i mitjanyant el fill de I'anterior que resulta ser el director-gerent de les societats del Grup Serhs que, mitjanyant I'AIE, resulten adjudicataries.

En relació amb aquest escenari, s'ha constatat que el dia següent al que el grup d'experts va rebre la documentació a examinar de I'únic licitador, el 17 de juliol de 2009, van emetre informe que, malgrat la seva importancia en el procediment, va ser d'un full. Aquesta celeritat en les valoracions es fa més extrema en el tramit de valoració de les esmenes de la proposta inicial atés que en un únic dia, el 20 de juliol de 2009, es comunica al licitador determinats errors en la seva proposta, aquest els es mena i el grup d'experts que havia de rebre les esmenes emet I'informe corresponent. 4) En relació amb els criteris avaluables de forma automatica, que representen només el 20% deis criteris, sobre un possible major canon anual aportat per I'adjudicatari a favor del Consell Comarcal del Maresme que es fixava com el 2,5% deis ingressos anuals

86 En data 12 d'agost de 2008, la Junta Universal de Sacalmser, Societat Limitada va adoptar els següents acords per

unanimitat, actuant com a president el Sr. Bagó, i per acord unanime del Consell d'Administració el mateix dia i amb I'assistemcia de tots els seus membres: 1.Modificar !'objecte social, a ti d'establir com a activitat única el monitoratge, entenent per tal !'atenció, guarda i cura de nens i joves en els centres docents o en el decurs d'activitats organitzades per aquests últims, exclusivament durant els apats i els períodes de lIeure anteriors i posteriors als esmentats apats. Es va modificar en conseqüencia I'article 2 deis Estatuts. 2.0ptar per un sistema d'administració mitjanc;;ant un Consell d'Adminlstració integrat per tres membres. 3.Cessar a Grup Serhs, SA com a Administrador de la Societat i nomenar als tres consellers. 87Aquest estableix en I'apartat segon «2. Els criteris que han de servir de base per a !'adjudicació del contracte els determina /'órgan de contractació i s'han de detallar a /'anunci, en els plecs de clausules administratives particulars o en el document descriptiu. En la determinació deis criteris d'ad;udicació s 'ha de donar preponderancia als que facin referencia a caracferisfiques de !'ob;ecfe del contracle que es puguin valorar mitiancanf xifres o percenfatqes obtingufs a fraves de la mera aplicacio de les formules esfablertes en els pIe cs. Quan en una ficitació que se segueixi per un procediment obert o restringif s'atribueixi als criteris avaluables de forma automatica per aplicació de formules una ponderació inferior a la corresponent als criteris la quantificacló deIs quals depengui d'un judici de valor, s'ha de constituir un comite que disposi d'un mínim de tres membres, formaf per experts no integrats en !'órqan proponent del contracte i amb qualificació apropiada, al qual correspon avaluar les ofertes conforme a aquests últims criteris, o encomanar !'avaluació a un organisme técnic especialitzat, degudament identificat en els plees. [. ..}» 88veure web corporativa de TecnoCampus a http://www.tecnocampus.caVweb/coneix-el-parc-tcm/organitzacio i la "Revista Serhs 109" a http://arxiu.grupserhs.com/web/pdf/1 09cat.pdf Ribes,3 08013 Barcelona bustiaoac@anlifrau.cat

008778 Exp. 004-14022012/002

de la societat d'economia mixta (clausula 7.2 del PCA), cal dir que I'únic licitador i, finalment, adjudicatari no va presentar cap millora sobre I'esmentat canon. 5) Finalment, i pel que fa a I'explotació del serveis per part de la societat d'economia mixta constitu"ida com a modalitat de gestió de serveis públics locals, cal recordar que, d'acord amb la clausula 33 deis PCA i les disposicions de I'article 265 LCSP, en el contracte de gestió de serveis públics la subcontractació només podra recaure sobre prestacions accessories.

En relació amb aixo i malgrat que el Consell Comarcal del Maresme ha afirmat que la societat presta els serveis directament, s'ha constatat que, d'acord amb la informació deis Comptes Anuals de la societat, sense tenir en compte la despesa del personal propi de la societat, el 72% de la despesa es realitza amb societats del Grup Serhs. Connectat amb aquesta circumstancia, cal tenir en compte que les funcions directives de I'entitat són realitzades des deis Serveis Centrals del Grup Serhs D'acord amb la cronologia reflectida sobre la decisió del Consell de prestar el monitoratge als serveis educatius (transport i menjador escolar, acollida de sisena hora i vetlladors escolars), presa el febrer de 2009 i feta pública I'abril de 2009, i gairebé la simultanía resolució a I'abril de 2009 de seleccionar un soci privat per a la societat d'economia mixta que es vol crear -informació que fou feta pública el maig de 2009-, i la sospitosa circumstancia que pocs mesos abans de tot plegat -agost de 2008- Sacalmser, SL, una de les societats del Grup Sehrs (i que després resultara integrant de I'empresa mixta i adjudicataria) canvi"i radicalment I'objecte social, passant de la fabricació i venda de begudes i explotació, gestió i assessorament d'establiments hotelers, a tenir com a única activitat el monitoratge, entes com a tal I'atenció, guarda i cura de nens i joves en els centres docents o en el decurs d'activitats organitzades per aquests, en apats i períodes de lIeure, són fets que, si més no indiciariament, apunten I'existencia d'un possible delicte de revelació i/o d'ús d'informació privilegiada deis arts. 417 i 418, també del Codi penal 89 , els preceptes els quals estableixen el següent: Art 417.1. L'autoritaf o el funcionari públic que reveli secrets o informacions que conegui per raó del seu ofici o carrec i que no hagin de ser divulgats in corre en la pena de multa de dotze a divuit mesas i inhabílitació especial per a ocupació acarree públíc per un termini d'un a tres anys. Si de la revelació a que fa referencia el paragraf anterior en resulta un dany greu per a la causa pública o per a un tercer, la pena ha de ser de presó d'un a tres anys i inhabilitació especial per a ocupa ció o carrec públic per un termini de tres a cinc anys. 2. Si es tracta de secrets d'un particular, les penes han de ser les de presó de dos a quatre anys, multa de dotze a divui! mesos i suspensió d'ocupació o carrec públíc per un termini d'un a tres anys. Article 418. El particular que aprofi!i per a si mateix o per a un tercer el secret o la informació privilegiada que obtingui d'un funcionari púbJic o d'una autoritat ha de ser castigat amb una multa del tant al triple del benefici que ha obtingut o fa cilitat. Si en resulta un dany greu per a la causa pública o per a un tercer, la pena ha de ser de presó d'un a sis anys.

Tot i que es desconeix en aquest punt qui és la persona o persones que haurien subministrat la informació referent a la imminent creació del servei de monitoratge a I'ambit del Maresme -informació indiciariament motivadora del radical canvi d'objecte social a la mercantil que mesos més tard en resultara adjudicataria-, s'albira un aprofitament d'aquesta per part del Sr. Bagó i/o del seu entorn familiar o societari, per posicionar-se de 89 A priori es descarta I'eventual delicte d'ús d'informació privilegiada per autoritat o funcionari de I'art. 442 CP , ates que no es té constancia que el Sr. Bagó o les persones que s'hi hagin interposat a tal fi tinguessin qualsevol carrec en el dit Consell (a diferencia de la situació personal del mateix al CSC). Ribes,3 54 08013 Barcelona bustiaoac@antifrau.cat

008779 Exp. 004-140220121002

cara a la integració a I'agrupació d'interes económic que, com ja s'ha dit, acabara essent la prestataria del servei mesos més tard, en una adjudicació remarcablement velo<;, com també s'ha exposat precedentment, els fets els quals, en conclusió i a criteri d'aquesta Oficina Antifrau, mereixen una investigació més acurada en revestir característiques delictives.

Catorzena. Comunicació al Ministeri Fiscal Ates que els fets precedentment descrits podrien constituir, prima facie i com a mínim, els delictes d'activitats incompatibles de I'art. 441 del Codi penal, de negociacions prohibides de I'art. 439 Cp -en la seva redacció actual arran de la modificació introdu'ida per la L/ei Organica 5/2010, de 22 de juny-, i de revelació i/o ús d'informació privilegiada deis arts. 417 i 418 també del Codi penal, resulta pertinent comunicar-los al Ministeri Fiscal, d'acord amb alió previst en I'article 21.2 de la L/ei 14/2008. Per tot aixó,

RESOlC Primer. COMUNICAR a la Fiscalia Superior de Catalunya els fets i conductes presumiblement delictives relatives a Badalona Serveis Assistencials i al Consell Comarcal del Maresme exposades en les consideracions vuitena i tretzena, respectivament, amb aporta ció íntegra de I'expedient 004-14022012/002, incoat per acord del director de l'Oficina Antifrau de Catalunya en data 14 febrer de 2012, d'acord amb alió disposat en I'article 21 .2 de la L/ei 14/2008. Segon. Suspendre I'emissió d'informes i recomanacions raonades que es puguin derivar de les presents actuacions, d'acord amb I'article 21.1 i 3 de la L/ei 14/2008, fins que no es conegui i valori la resolució presa pel Ministeri Fiscal en relació als fets i conductes comunicats segons I'acord primer. Tercer. Constituir una comissió de treba" formada per tecnics de les direccions funcionals i presidida pel director de l'Oficina Antifrau amb objecte d'adre<;ar durant I'any 2013 un informe extraordinari al Parlament de Catalunya, d'acord amb alió previst en I'article 21.4 de la L/ei 14/2008, sobre conflictes d'interessos deis alts carrecs i del personal al servei de les administracions catalanes (Generalitat, Entitats Locals i Universitats Públiques) i de totes les seves possibles personificacions. Quart. Iniciar actuacions d'avaluació previa de versemblan~a, d'acord amb I'art. 16.1 de la L/ei 14/2008, sobre les relacions entre el Grup CSC, el Grup Serhs i les entitats públiques Corporació de Salut del Maresme i de la Selva, Consorci Sanitari de Terrassa, Consorci Sanitari Integral i Centre Integral de Salut Cotxeres, ates que s'han detectat indicis que podrien arribar a constituir irregularitats similars a les constatades en el present expedíent. En el cas del Centre Integral de Salut Cotxeres, I'inici d'actuacions d'avaluació previa resta co . icionat a la confirmacíó de la inexistencia d'eventuals procediments en curs pel Ministe i Fi calo autoritat judicial als efectes d'alló previst en I'art. 7.2 de la L/ei 14/2008.

Daniel de AI f :;O Laso Ribes,3 08013 Barcelona bustiaoac@antifrau.cat

008780 Exp. 004-14022012/002

ANNEXOS

Annex 1: Preguntes parlamentaries al Govern de la Generalitat sobre el ese i el Grup Serhs Resposta del Govern: Consel/er de Salut Preguntes Parlamentarles: GP d'ICV-EUiA (BOPC núm. 232 de 24.1.2012)

Rasposta conjunta de les preguntes 8mb NT 31415987/09,314-15988/09. 314-15989/09 ¡ 314-16332/09 (BOPC núm. 277 de 20.3.2012)

Tram.314-15987/09 - Quines actuacions realitza el Govern de la Generalitat per vetllar que no hi hagi conflictes d'interessos per part deIs membres deIs canse"s d'administració deIs consorcis sanitaris en els que hi té participació? Tram. 314-15988/09 - Quins concursos públies i contractes menors ha guanyat el Grup Serhs des de gener de 2000 fins desembre de 2011, per prestar serveis en els cansorcis sanitaris en els quals participa la Generalitat? Tram.314-15989/09 - Tenin! en compte que el Consorci de Salut i Social de Ca!alunya SA realitza tasques I'execució i gestió de serveis i activitats hospitalaries, sociosanitaries i assistencials, entre d'allres; i que el Grup Serhs ha guanyat diferents concursos públies per prestar serveis en els centres deIs Consorci de Salut i Social de Catalunya; creu el Govern de la Generalitat que hi po! haver un conflicte d'interessos per part del senyor Ramon Bagó, membre del conse" d'administració del Consorci de Salut i Social de Catalunya SA, i alhora president del grup empresarial Serhs?

Preguntes Parlamentarles: GP del PPC (BOPC núm. 237 de 31.1.2012)

1--- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - ; Tram.314-16332/09 1. Quins motius justifiquen la presencia de Ramón Bagó en el Conse" d'Administració del Consorci de Salut i Social de Catalunya SA (CSC SAl? 2. Té caneixemen! el Govern de Catalunya de que en el moment del nomenament de Ramón Bagó com a membre del CSC SA ostentava la presidencia del Grup de empreses privades Shers? 3. Durant quin període ha format part el Senyor Bagó del Conse" d'Administració del CSC SA? Quins carrees ha ostentat? 4. Ha adjudicat el CSC SA algun contracte al Grup Shers? En cas afirmatiu, en quin moment es van adjudicar, de quin tipus de contracte es tractava, quin era el seu import i objectiu? 5. Quines altres ofertes es van presentar per camplir aquests objectius i quins van ser els motius per a decantar-se per Shers?

Ribes,3 08013 Barcelona bustiaoac@antifrau.cat

La designació deis vocals en representació del Departament de Salut i del Servei Catala de la Salut en els órgans de govern de les entitats del sector públic vinculat a la salut s'efectua sota criteris de competencia empresarial, professional, t€lcnies i d'idoneHat per a exercir el carrec. Quan! als relleus, aquests s'efectuen en funció de les disponibilitats de les persones i deis capteniments deIs órgans competents per a designar-los en funció de les necessitats de governanc;a que en cada moment es plantegin en els esmentats organs. Quan es va iniciar la reformulació deis conse"s d'administració de les empreses públiques, els serveis juridies del Departament de Salut van emetre un informe sobre el regim d'incompatibilitats. Tots els nomenaments realilzats s'ajusten al cornpliment d'aquest regim. El Servei Cata la de la Salut no ha adjudicat cap cancurs ni contracte menor al Grup Serhs per a la prestació de cap tipus de servei assistencial en el període cita!. En tot cas, peró, els consorcis sanitaris poden dur a terme els concursos i contractes que considerin oportuns, sense la intervenció del CatSalut en cap moment del procedimenl. Si es tracta de serveis sanitaris, si que n'hauran d'informar posteriorment, pero en el cas deIs serveis no sanitaris, com és el cas deis serveis que ofereix el Grup Serhs, no hi ha cap requeriment Informatiu. Quant al Consorci de Salut i Social de Catalunya, cal dir que es tracta d'una associació d'ens locals i entitats prove'idores de serveis de salut i d'atenció social independent de I'administració de la Generalitat de Catalunya.

008781 Exp. 004-14022012/002

Preguntes al Govern a respondre per escrit del GP del PPC (BOPC Núm. 288 de 3.04.2012) Tram. 314-18472/09 - Des del Govern de la Generalitat. de forma directa, o a través d'altres entitats públiques, s'ha adjudicat contractes al Grup Serhs en els darrers cinc anys? En cas afirmatiu, quin és I'import deis contractes adjudicats? Desglossar- ho per contractes. Tram.314-18473/09 - Quants hospitals i centres sanitaris de la xarxa pública a Catalunya ten en encarregat el servei de restaura ció al Grup Serhs? Quins són aquests centres? - Quina és la data d'adjudicació deis contractes a través deis quals I'empresa Serhs és la responsable deis serveis de restauració d'alguns hospitals i centres sanitaris de Catalunya? - Quan finalitza I'adjudicació deis contractes a través deis quals I'empresa Serhs és la responsable deis serveis de restauració d'alguns hospitals i centres sanitaris de Catalunya? - Quines s6n les condicions d'adjudicació deis contractes a través del que I'empresa Serhs resulta ser I'adjudicataria deis serveis de restauració d'alguns hospitals i centres sanitaris de Catalunya? - Van haver allres ofertes en els processos d'adjudicació del serveis de restauració d'hospitals i centres sanitaris públics catalans en els que I'empresa Serhs va resultar ser I'adjudicataria? En cas afirmatiu, quines van ser aquestes ofertes? Tram. 314-18474/09 - Quants centres socials de la xarxa pública a Catalunya tenen encarregat el servei de restauració al Grup Serhs? Quins són aquests centres? - Quina és la data d'adjudicació deis contractes a través deis quals I'empresa Serhs és la responsable deis serveis de restauració d'alguns centres socials de Catalunya? - Quan finalitza I'adjudicació deis contractes a través deis Quals I'empresa Serhs és la responsable deis serveis de restauració d'alguns centres socials de Catalunya? - Quines són les condicions d'adjudicació deis contractes a través del que I'empresa Serhs resulta ser I'adjudicatária deis serveis de restauradó d'alguns centres socials de Catalunya? - Van haver altres ofertes en els processos d'adjudicació del serveis de restaura ció de centres socials catalans en els que I'empresa Serhs va resultar ser I'adjudicataria? En cas afirmatiu, quines van ser aquestes ofertes? Tram. 314-18475/09 - La Generalitat ha dut a terme algun control de les adjudicacions que des del Consorci de Salut i Sodal de Catalunya S. A (CSC S. A) s'han realitzat en els darrers cinc anys? - Té previst el Govern dur a terme alguna actuació de control i/o fiscalització, o encimec de les mateixes, de les adjudicacions de contractes que des del CSC S. A. s'han fet en els darrers anys? Tram. 314-18476/09 - Quina opinió li mereix al Govern el fet que el senyor Ramón Bagó com a membre del Consell d'Administració de CSC S. A ha9i participat en processos d'adjudicació de contractes en els que el grup d'empresa que presideix, Serhs, hagi estat I'adjudicataria? - És compatible la presencia en el Consell d'Administració de CSC S. A i ostentar la presidencia del Grup Serhs al mateix temps?

Ribes,3 08013 Barcelona bustiaoac@anUfrau.cat

Resposta del Govern: Conseller de Salut

Resposta conjunta de les preguntes escrites amb NT 314-18472/09 a 314-18476/09 (BOPC núm. 341 de 20.6.2012)

Consultats els registres económics deis darrers cinc anys, s'ha constatat la formalització de dos contractes menors al mes de juny del 2008 a Cuina Serhs, SL per l'lnstitut Cata la de la Salut així com dos contractes formalitzats per altres entitats públiques. Pel que fa als hospitals i centres sanitaris de la xarxa pública a Catalunya, poden dur a terme els concursos i els contractes que considerin oportuns, sense la intervenció del CatSalut en cap momen! del procediment. En el cas de serveis sanitaris, s'ha d'informar amb posteriorítal. pero en el cas deis serveis no sanitaris, com és el cas deis serveis que ofereix el Grup Serhs, no hi ha cap requeriment ínformatiu, motiu pel qual no es disposa d'aquesta informadó. Pel que fa als centres socials de la xarxa pública, I'empresa Serhs Food Area, SL (abans Cuina Serhs. SL) esta prestant els seus serveis de cuina als centres següents: - Residencia per a gent gran de Mataró - Residencia per a gent gran de Terrassa - Centre Educatiu L'Aura, de Sant Cugat del Valles - eRAE «Centre Residencial Osona», de Vic - CRAE «Maria Assumpta» de Badalona A I'annex es detalla la informació soHicitada sobre aquestes adjudicacions de contractes. Pel que fa a les adjudicacions del Consorci de Salut i Social de Catalunya , cal dir que és tracta d'una associació d'ens locals i entitats prove'idores de serveis de salut i d'atendó social independent de I'administració de la Generalitat de Catalunya.

008782 Exp. 004-14022012/002

Preguntes al Govern a respondre oralment en comissi6, del GP del ppe

Resposta

(SOPC núm. 294 d'11 .04.2012) Tram. 311-02467/09 - Quines han estat les adjudicacions de la Generalitat al grup d'empreses Sehrs? Tram. 311-02468/09 - Quin han estat els objectes deis contractes que la Generalitat ha adjudicats al grup d'empreses Sehrs? Tram.311-02469/09 - Quin ha estat I'impor! global de les adjudicacions da contractas de la Generalitat al grup d'empreses Sehrs? Tram. 311-02470/09 - Quants hospitals í centres sanítaris públics de Catalunya tenen al grup d'empreses Sehrs com a adjudicataria del servai de restauraci6? Tram. 311-02471/09 - Quin és I'impor! global de les adjudicacions al grup d'empreses Sehrs de contractes de serveis de restauració d'hospitals i centres sanitaris da Catalunya?

Oeca'iment per finiment de la legislatura Data del tramit 02.10.2012

Tram. 311-02472/09 - Quin és el capteniment del Govern envers la compatibilítat de carrees en les entitats públiques del sector sanitari cata la i en les empreses que resulten adjudicataries per les anteriors entitats? Tram.311-02473/09 - Quina opinió Ii mereix al Govern la situació de possible incompatibilitat d'alguns membres del Consorci de Salut i Social de Catalunya?

Preguntes parlamentaries de 1996 Preguntes al Govern a respondre per escrit del GP le-

EV (BOpe núm. 12 de 6.2. 1996)

Tram. 314-00385/05 - Quíns centres hospitalaris de Catalunya, finanyats per la Generalitat, tenen contractats serveis a les empreses del Grup Serhs? Per quins serveis? Tram.314-00386/05 - Des de quin any i durant quins anys els centres hospitalaris de Catalunya, finanyats per la Generalitat, tenen contractats serveis a les empreses del Grup Serhs? Amb quin sistema d'adjudicació?

Resposta del Govern: eonseJler de Sanltat I Seguretat Resposta conjunta de les preguntes escrltes amb NT

314-00385/05/314-00386/05 (BOpe núm. 23 de 6.3.1996) Als centres hospitalaris de l'lnstitut Cata la de la Salut, que són finanyats directament per la Generalitat de Catalunya, no tenen cap servei contractat amb cap empresa del Grup Serhs. Pel que fa a la resta de centres de la Xarxa Hospitalaria d'Utilització Pública, no disposem de la informació requerida , ates que aquests centres no són finanyats directament per la Generalitat de Catalunya, sinó mitjanyant la contraprestació económica deis serveis sanitaris contractats pel Servei Catala de la Salul. O'altra banda, el Servei Cata la de la Salut ha adquirit equipament divers a I'empresa Equip Turis, SA entre els anys 1992 i 1995. S'adjunta com a annex el detall d'aquestes contractacions.

Ribes. 3 08013 Barcelona bustiaoac@antifrau.cat

ANNEX 2: ORGANIGRAMA DE LES VINCUlACIONS I PARTICIPACIONS Del GRUP PÚBLlC CSC Ens consorclats al ese consten en el

cerríflcor

'¡Jbllqu~S

P,lrcSanltanPcrcVuglli Instllu! de OlagnÓ5!!cpcr JlIlm~tge Instilut t:at<ll.li d'Oncolo¡llI ("01 a~ncdt'San8ITcu... ts Instituld'AulSl.r.lcI3S¡nitfJl Hl

Gesti6de5ervl!i$~ Marls lll t¡dal

Gesllól Preslac:ló de SCfVQIS de Salut (TarrilIlO', .¡ SAGESSA, Asslsl~ncla Sanit6rla I Social. SA

008783 lu",tadotls I Auodoclon.

AI,n:s

Fundu!6 Publica Hosplllll de SlInI Bernilbe de Ber8i1 FundactÓ prtvada ResldCMtol Santa Suuntla Fund.'lc.ó Rcsldbrn:.a Can I'llnolcs Fu nda cióElcle rOSiMútuple Fundadó Genió SanitAria Hospital de liI S;)lIta Creu ¡ Silnl Pau Fundaeló Salu! [mpord~ Fund¡¡elo SOCIosan!ti'Hla do Manre» Althala, Xar)(l ASSlstl!l1elal de Mamesa, Fundaeló Pm¡ da Fundl ClóPrIv¡dil Hosp ital de Pobr udt!Pulacerd. Fundltló PrIVada Hospital de Mollel Fundido Privad. Cnal d'Auluenel1 BenCnta de PUla'rel, Fundilelo Obr.l Social B41nl!flea de Castellar del VaUbs Inllltut de Treball SoClall Servcl, Soclals AS$OCI¡ClÓCivlta d'AJud. Mutua (ACAMI Associació Va llas Amlu de I¡ Ntlur~ (AVAN)

Se rvlciAr¡mcsdoBen6stcrcSalut Centre Intcgf41dttSalutColxcrcs COI'poraclO ~mtofla (Iinl!: .I~pitill Sanl ~n de D6u d'hplu ['Jo~ de Uobregal SU3ra ~rvt:,sSCCl

COIIJOf'CI.

Consorci Corpol'ació Sanidma Pare Tauli Consord d'Atcnc\6 Pnm'r1a de Salut de l'EiIClImple Consorci OstdUdefels A¡onu de Salul ICASAP) Cansore! Sanl!lIrl de Molle! d&!1 Valles Consorcl Sanlla'l del Garfa' Consorcl Sanit:llri de l'Ano ia CQnwrel Lab. Intertomarcal cJol'Alt Pltnedits, I'MOta t el Garral

fund¡eió 521 esc

: Pro/celes SanilllrlS I Socials, SA

ConSOtd Soct01lnitarí d'lauiJI. da Con50rd de P'oleCetó de la Salut I del Medl Amblen!

AjuntlmentdeSa~deU

AJuntament de Sanr Andreu de liI Bl rta AjuntamentdeSlInt60ldeLlobregat Ajuntament de San! V¡cl!!n~ deis Horu "lunlament de S;lIlIa Colomil de Gramentt Ajuntlment de Sln1:l Colomll de Queralt Ajunlament de Slnta Milrlfaridllleh MOI1JoS AJunlament de Te rruu Ajul1tament de Vil.franca del Penedhs Ajunllment de Miló Olputildó de Butelonll Olputac,óde Glronl

------- ----------

,---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------_ ...... "._..::::..-.::::::.._-.:_------~ fundatió Mn, Miquel Coua· Hospilil de Paramos (1,42%) Fundadó Prl~"da Ho$Pltllt S:lnt Jaumed'Olot (1,42%) Fun(bcló Ho'J)It¡1I do la Slnta Creu ÓtI VIc I1,OS%) Fundacl6 Hospital Sant '.ume de M~nUeu 11,02%) Fundaeló Publica MunICipal Hospital I U.tI de la Sin!lI C'eu (O,~l FundltCló Hosplul AsU do Granollers (O,4w:.) HO$pital de Si1nt Celem Fundatló Priv.1da (0.46%) Fundact6 SJnt Hospital de la Seu IO,46%J

Badalon,Se'vei,AsSlStenclals,SA{4,27%) Hospital de S~n! Jo.an de Reus, SAM (2,68%1 Gesti6 Comu,,1 Hospltalt"", SA (0,71%) Gestió Pius Hospital de Valls, SA (OAS%) SAM de GeSIlÓ de Sanita! I SS Amposta (0,28%)

.~ ;~~~;';~:~':.

:.. ~~ ~~~_o_.! ~:~! ~~ __

H~pital Clínic i P'QYlnei"l de Bircelona (4,2m) (I:ntira! Jnt~gro nt th eOfporocJ6 SlInitQfia el/n/e) HospItal de fÍf\le,es, Funcl;¡ció Privada (1,42%) (enfilar in reg,onl de fo FundodÓ So/uf Empordá) FundaclóSaniUorra d'laualilda 11,42%) (vinculado al Consorci SlInitor¡ de J'AnOIO) Fundació HCKpiul Comtrtal Sant Antonl Abat (O,71%J (enlirot integron r del Consotd Saniter¡del Gouon

Consorei SanIW¡ de Terrasu 14,27%) Consorcl Sanlllrl del Maresme (4,27%) Con!orei S<lInitari Integral (4,27%) Consor(1 Hospltalan de ViC 12,19%) Consord Samtilrl dI: "Ah PenecUs 11,42%)

En5 .ce/on/sres

del

ese, SA • 3111212011,

s egan.. certif1c. r d ,,1 ese

:- --------------- ---------------------1----------..

---------------------------,---------------,

I I I

I I I I I I I I

I I I

____ __

_____ wJ __

I _____ _____

s~gons

úe 13 de morf dr. l 0JZ

Emp rl:J H

qu~

Registre d'ens loco}$ de Cot olunyo

AjuntumMtJ l O/puf Ajun!lI mont de l'Ampolla Ajuntarnenlde Badalorta Ajuntamentde8<:lnyeresdelPenedh Ajl.lflt:lment de ! il(eclonil Ajuntilml!!nt de ~scan6 Ajunlamentde Blanes Ajuntamcnt dI! úle lla AJuntilment de CU tell ar del VaIJes Ajunta mentdcFiaucres Ajuntamenl de GtanollelS Aluntamentd'lgualada AJuntamentdeUalda AjuntamentdeManUeu A/untllment de MartoreU Ajuntllment de Matllró AJunlilment de Motlns de Re, AJuntament de Mollel del Valles AJuntament de Monteada ¡ ReiICae Ajunlaml nl de la Roca del Vallb AJunlamenl de Ro$l!!s Ajuntamentde Rubl

I I

______ ",

:.:..::.:..:..:..:-._---:--:-:::==::--,

,",'~

I (Senso sumar pflftitlpaclódel ConwciSoaOS:Jf",.,l d&'VilafrancDsdeIPDrnlr1es/

FundaciO Centre Tic I Salul lnsl!lut d'lnvestfgaclO en Atencfó PnmSrla Jordi Gol (IDlAP JoT'd1

Gol) Agéncla d'lnformació, Avaluacló I Ouallta! on Salul (AlA OS) Associació Socfelat Catalana de Medlacf61 GestlO de Conflictes en I'flmbll de Salul AssoclaciO Obertament

A!floctació Mancomunltal Sanitiria de Prevencló (aMSP)

Unió Consorci fermaoló (UCf)

Consorel Soelosanltari de Sanla Coloma de Querall Confederacl6 d'enlllals catalanes d'stencló a /a dependéncia sense anlm de lucre (CECAD)

Consercl Cenlre de Recursos de Protecdó de la Salut I Medi Amblen! - Reus

008784

Organigrama mercantil del consorci ese

- l'execució i gestió de serveis i activitats hospitaláries, preventives, rehabilitadores, docents, d'investigació i coordinació en I'ámbit sanitario - L'estudi, projecció, promoció i realització de tota classe d'obres de construcció, millora,conservació i ampliació de centres sanitaris, d'atenció primária, socio-sanitaris, residéncies assistides, residéncies i en general qualsevol tipus de centre assistencial o d'acollida. - l'adquisició, explotació i alienació de tota e/asse de terrenys i drets reals sobre els mateixos, la seva urbanització i reparcel·lació. - la possessió, administració, ÚS, arrendament i compravenda d'edificis susceptibles d'albergar els centres assistencials i residencials detallats abans.

p"-"'---.¡ esc, Consultoria i Gestió, SA (AC:1993; XN2011: 4'6M€) Objecte: prestació de serveis relacionats amb totes les operacions de gestió i organització de centres i serveis sanitaris i sociosanitaris, a administracions terlitorials i institucionals, entitats públiques i privades i a particulars. - CHC, Consultorla i Gestió, SA (AC: 1998) ¡"';;';;';;;;';;""+I

Colombia - CHC, Consultorla I Gestió, SA (AC: 1998) Argentina - CHC, Consultorla I Gestló, SA (AC: 1998)

Mexic - CHC, Consultorla I Gestló, SA (AC: 1999)

de centres de salul.

UTE's

UTE International Health Service Argentina 75% - CHC, Consultoría i Gestió, SA 25% (AC: 2005) UTE Globesalud, Proyectos y Acciones de Salud, SL 30%- CHC, Consultoria i Gestió, SA 70% (AC: 2007) UTE Mudanzas Grande, SL 50% - CHC, Consultoria i Gestió, SA 50%

¡..:.::..::..:.::..--.¡ Projectes Sanltañs I Socials, SA (Ae 1994; XN 2011

1,8M€)

Obj ecte: prestació de serveis relacionats amb totes les operacions de gestió i organització de centres i serveis sanitaris i sóciosanitaris, a administracions terlitorials i institucional s, entitats públiques i privades i a particulars. la Socielat podrá realitzar, aixi mateix, totes aquelles operacions connexes, necessáries i conseqüents amb les propies de I'esmenlat objecte social.

1-'-'= -" esc Vitae. SA (AC: 1998¡ XN 2011: 12,4M€) Objecte: estudi, ereació, posada en funeionament, exeeueió, desenvolupament, explotació, gestió i presta ció de serveis assistencials dirigits a tot tipus de persones, amb especial ateneió a las persones grans, malalts eronies, discapacitats, i en general, tots els col, lectius necessitats d'atenció social o sociosanitária, amb objeete de contribuir al progrés social de la nostra Societat, augmentant la I

ese Tecnalla Salut. Sl (A G: 1995; XN 2011 ' O.OOIM€) Objecte: - Preslaeió de serveis téenics d'enginyeria, de reparació, manteniment i conservació d'edificis, d'instal'lació, reparació i manteniment d'aparells i instruments d'análisis clíniques, de radiodiagnóstic, electronics i optics, d' instal'lació i manteniment d'equips i sistemes d'informació i telecomunicació, i la comercialització de tot tipus de productes, maquines, aparells, béns i serveis relacionats amb I'activitat sanitária i socio-sanitária. - Gestió, prestació i eomercialització de serveis i activitats relatives a la promoció, finan98ment, disseny, construcció, equipament, manteniment i explotació de centres sanitaris, socia-sanitaris, edueacionals i/o assistencials de qualsevol ti pus, ine/oent la participació en projectes integrals i en operacions claus en má, tant en I'ámbit nacional com en I'internacional. La Societat podrá realitzar, aixi mateix, tates aquelles operacions connexes, necessáries i conseqüents amb les propies de I'esmentat objecte social.

l aboratorf de Referencia de eatalunya, SA (A G. 1991) Objeete: realització de proves diagnostiques mitjan98nt análisis clíniques, les activitats d'avaluació i control de qualitat de reaetius, aparells técnics i tot tipus de mitjans destinats a la diagnosi, així com la investigació en tots els camps relacionada amb les análisis e/íniques, mitjans de diagnosi, gestió i sistemes d'inforrnació de laboratoris així com la forrnació continuada i el recie/atge de i técnics en I'ámbit de les ac!ivitats 100%

ese, AtencióSocial, Sl (AG. 2010, XN 2011: 7,5M€) Objecte: _ Prestació de serveis socials i promoeió de I'autonomia personal i d'ateneió a persones amb dependéneia, adre98ts a la gent amb necessitats diverses que poden eomprendre els següents serveis: centres d'atenció diürna; serveis resideneials en qualsevol de les seves modalitats. _ Prestaeió i comereialització de serveis i aetivitats relatives a la promoeió, finan98ment, disseny, eonstrueció, equipament, manteniment i explotació de centres assistencials per a la prestació de serveis social s, soeiosanitaris i d'ateneió a la dependéneia.

Fo nt: EHaboraeió propia sobre la base del Pressupost del CSC i deis Comptes Anuals de cadaseuna de les soeietats mercantils de I'exerciei 2011 . Notes: AC (Any de eonstitueió); XN (Xifra de negoci); M€ (milions d'euros)

008785 Exp. 004-14022012/002

Annex 4: Proposta de comunicació a Fiscalia

A LA FISCALlA SUPERIOR DE CATALUNYA En virtut del que es disposa a I'article 21 .2 de la L1eí 14/2008, de 5 de novembre, de l'Oficina Antifrau de Catalunya (DOGC núm. 5256, de 12 de novembre de 2008) i de I'article 20.a) de les Normes d'actuació i de regim interior (DOGC núm. 5522, de 9 de desembre de 2009) així com del conveni signat entre la Fiscalia Superior de Catalunya i I'Oficina Antifrau de Catalunya (I'OAC) el 15 de desembre de 2010, en compliment d'alló establert a I'article 262 de la L1ei d'Enjudiciament Criminal i de conformitat amb I'article 5 de la L1ei 50/1981, de 30 de desembre, reguladora de I'estatut organic del Ministeri Fiscal, I'OAC COMUNICA determinats fets que poden ser constitutius d'il'/ícits penals. En concret, sense perjudici d'alló que pugui resultar acreditat d'una eventual investigació penal, els fets i circumstancies que es descriuen en les següents consideracions podrien constituir, prima facie i com a mínim, els delictes d'activitats incompatibles de I'art. 441 del Codi penal, de negociacions prohibides de I'art. 439 Cp -en la seva redacció actual arra n de la modificació infroduí'da per la L/ei Organica 5/2010, de 22 de juny-, i de revelació i/o ús d'informació privilegiada deis arts. 417 i 418 també del Codi penal. Primera. La present comunicació té origen en I'acord d'inici d'investigacions adoptat el 14 de febrer de 2012 pel director de I'OAC per tal d'esclarir si les funcions directives exercides simultaniament pel Sr. Ramon Bagó i Agulló en les societats mercantils públiques dependents del Consorci de Salut i d'Atenció Social de Catalunya (CSC) i en el Grup privat Serhs podien vulnerar les prohibicions previstes en la normativa d'incompatibilitats i en la normativa de contractació pública.

Els fets i circumstancies que s'exposen fan referencia a determinades relacions del Sr. Bagó i el Grup Serhs amb la societat municipal Badalona Serveis Assistencials, SA, d'una banda, i amb la societat d'economia mixta del Consell Comarcal del Maresme, de I'altra. Durant les actuacions d'investigació dutes a terme per I'OAC, s'ha constatat la gran complexitat i magnitud de I'entramat públic del consorci CSC (esquematitzada en l'Annex 1 i 2) i la simultane'itat de funcions directives en I'ambit públic i I'ambit privat del Sr Bagó (veure Annex 3). La descripció detallada de I'entramat públic i privat, de la presencia i intervenció del Sr. Bagó en aquests grups, així com diverses consideracions jurídiques relatives a la materia d'incompatibilitats i de contractació pública es troben en la Resolució del director de l'Oficina Antifrau de data 17 de gener de 2012. S'adjunta en format digital (OVO) tota la documentació de les actuacions d'investigació que conformen I'expedient 004-14022012/002 (veure I'índex de documentació en I'Annex 4). Segona. En primer l/oc es considera que, amb independencia del concret delicte de negociacions prohibides que es detallara més endavant, el Sr. Ramon Bagó i Agu/ló hauria incorregut en el delicte d'activitats incompatibles de I'art. 441 Cp, el precepte el qual disposa el següent: «L 'autoritat o el funcionari públic que, tret deIs casos que admeten les lIeis o els reglaments, realítzi, per si mateix o per mitja d'una persona interposada, una activitat professional o d'assessorament permanent o accidental, sota la dependencia o al servei d'entitats privades o de particulars, en un assumpte en que hagi d'intervenir o hagi intervingut per raó del seu carrec, o Ribes.3 08013 Barcelona bustiaoac@antifrau.cat

008786 Exp. 004-14022012/002

que es tramití, resolguí o sobre el qual s'ínformí a I'ofícína o centre dírectiu on estiguí destinaf o del qual depengui, in corre en les penes de multa de sis a dotze mesos i suspensió d'ocupació o carrec públic per un termini d'un a tres anys».

Així, el Sr. Bagó no només va presidir totes les societats de CSC fins el 31 de mar9 de 2008 (malgrat que fins I'octubre de 2008 no s'eleva a pública i inscrigué la seva dimissió), sinó que a finals de 2011 s'hi reincorpora de nou a les empreses públiques de esc, formant part des de IIavors del consel! d'administració de totes i, a més a més, integrant-se en la comissió executiva de I'empresa pública principal, ese, SA, amb la qual cosa hauria exercit funcions inherents a I'administració ("intervenint-hl' als afers) o, quant menys, hauria format part del "centre directiu" on es "tramiten, informen o resolen" qüestions relatives a les prestacions de serveis, contractades i/o dutes a terme de facto pel conglomerat d'empreses Grup Serhs, SA, de la qual, com ja s'ha dit, el prorci Sr. Bagó n'és fundador, accionista de referencia i president del consel! d'administració 0. A la situació objectiva de coincidencia als consel!s d'administracions de les empreses públiques i del Grup Sehrs, SA, amb evident conflicte d'interessos, des de la perspectiva subjectiva s'estima que el fet d'haver estat inquirit repetidament per manifestar sobre la inexistencia de causes d'incompatibilitat, tot invocant multiplicitat de normes, i havent manifestat no incórrer-hi, denota el coneixement i intenció de burlar aquelles específiques prohibicions. D'altra banda, per diferenciar I'ambit estrictament administratiu del penal quant a I'exercici d'activitats incompatibles, a més deis requisits de 1) tractar-se d'autoritat o funcionari, 2) exercir I'activitat professional o I'assessorament incompatible i 3) tractar-se d'afers en que hagi d'intervenir o que es tramitin, informin o resolguin a I'oficina o centre directiu, doctrina i jurisprudencia coincideixen a remarcar que per a conformar el tipus penal també hi han de concórrer 4) alguna mena d'abús o prevalen9a del carrec, i 5) un afany de lucre9\ I al present cas es constata que efectivament no sois es dóna la situació objectiva incompatible sinó que hi ha hagut un lucre o benefici derivats de I'abasta activitat mercantil entre els ens consorciats i el Grup Sehrs, amb un seguit de contractacions, concessions, prorrogues, actualitzacions de preus o fins i tot prestacions "de fet" -com s'ha exposat en apartats anteriors-, defugint en molts casos la normativa contractual propia i imperativa del sector públic. També s'estima adient remarcar al present informe que la posició del Sr. Bagó a ese, a cse, SA i a la resta d'empreses públiques dependents pot ser considerada, als efectes del precepte penal abans dit, com la de funcionari públic, ates que, com posa de manifest la STS núm. 537/2002, de 5 d'abril ("Cas samarretes") al seu fonament de dret 1ge: «Dice la sentencia de 14 de noviembre de 1995 (RJ 1995, 8308) que la Administración tiene una alternativa para su actuación, o la utilización de formas públicas, o acudir a técnicas privadas, pero que tal opción reviste carácter administrativo y público. «Nada significa a este respecto la utilización instrumental de formas y técnicas privadas, pues en el fondo existe un núcleo de carácter público, pues aunque tales sociedades municipales están constituidas y revestidas de formas mercantiles y actúen en el tráfico del Derecho privado, siempre precisan una decisión, un acto de carácter administrativo, al que se /lega tras un procedimiento administrativo». Se trata de entes de esta naturaleza integrados en el ámbito municipal, que, aunque calificados de Sociedades Privadas, sujetan su actuación al régimen derivado de las normas administrativas [. . .] Mientras que para el Derecho 90 Com ha remarcat la STS núm . 1497/2002, de 23 de setembre, la "activitat professionaf' a que es refereix el precepte cal

entendre-Ia com a «actividad que el autor ejerce para proporcionarse medios con una relativa permanencia» , sense reduir-Ia, dones, exclusivament a professions liberals (FO 1r, aparta! 4t). 91 Entre d'altres, STS núm. 372/1998, de 9 de desembre, FO 4t: «En las Sentencia de esta Sala de 18 julio y 14 octubre 1997 (RJ 1997\6238 Y RJ 199717603), se estimó aplicable el articulo 198 del CP de 1973 -al que básicamente sustituye el 441 del CP de 1995- a los funcionarios y autoridades que realizasen actividades directamente relacionadas con la esfera de sus atribuciones oficiales, yen el ejercicio de éstas se aprovechasen ilícitamente de su cargo, es decir utilizasen la preeminencia que su cargo público les proporcionaba para obtener abusivas ventajas en su actividad privada». Ribes,3 08013 Barcelona busliaoac@anlifrau.cal

008787 Exp. 004-14022012/002

administrativo los funcionarios son personas incorporadas a la Administración pública por una relación de servicios profesionales y retribuidos, regulada por el derecho administrativo, por el contrario, el concepto penal de funcionario público no exige las notas de incorporación ni permanencia, sino la mera participación en la función pública. La definición legal de funcionario público recogida en el artículo 119 -artículo 24.2 del vigente Código Pena/- se compone de dos elementos o requisitos ya que no es suficiente con que participe en el ejercicio de funciones públicas sino que se requiere, además, que se haya incorporado a dicho ejercicio por disposición inmediata de la ley o por elección o por nombramiento de autoridad competente (STS de 10 de octubre de 1997 [ RJ 1997, 7601]), precisando que en el ámbito del derecho penal lo que importa es proteger penalmente el ejercicio de la función pública en orden a sus propios fines, garantizando a un tiempo los intereses de la administración (y su prestigio) y los de los administrados. Y en torno a la función pública y al origen del nombramiento gira la definición penal de funcionario: lo es el que partícipa del ejercicio de una función pública y por cualquiera de las tres vías de designación que recoge el precepto, de las que nos interesa en este caso el «nombramiento de autoridad competente». Nada importan en este campo ni los requisitos de selección para el ingreso, ni la categoria por modesta que fuere, ni el sistema de retribución, ni el estatuto legal y reglamentario, ni el sistema de previsión, ni aun la estabilidad o temporalidad (STS de 11 de octubre de 1993 y las que en ella se citan))).

Tercera. La societat municipal Badalona Serveis Assístencials, SA (a partir d'ara BSA, i anteriorment denominada Hospital Municipal de Badalona, SA92 ) gestiona determinats centres sanitaris i assistencials de Badalona i esta gerenciada, des de I'any 1998 per la societat mercantil dependent del CSC anomenada CSC Consultoria i Gestió, SAo La societat del Grup Serhs anomenada Serhs Food Area, SL (anteriorment denominada Cuina Serhs, SL) presta serveís de manera continuada a BSA des de fa 19 anys. Per tal de valorar aquesta situació, en primer lIoc, s'ha fet un recull historie de les principals fites deis 19 anys de presta ció continuada per, després, analitzar amb detall el procediment de licitació deis serveis realitzat al 2012 i, finalment, s'ha valorat I'actuació de la societat CSC, Consultoria i Gestió, SA com a gerent extern del BSA, SA des del 1998. A continuació es fa el recull cronologic de les fites més importants de la prestació d'aquests serveis que permeten entendre i situar en el seu context les posteriors observacions, d'acord amb la informació facilitada per l'Ajuntament de Badalona: •

En data 1 de novembre de 1993 I'Hospital Municipal de Badalona, SA, societat unipersonal titularitat de l'Ajuntament de Badalona (actualment Badalona Serveis Assistencials, SA), i la societat del Grup Serhs denominada Cuina Serhs, SL, van firmar el primer contracte que obra a I'expedient. El seu objecte era la gestió deis serveis de cuina ¡venda automatica, i la gestió del Bar cafetería del Centre d'Aguts situat al carrer Via Augusta 9-13, de Badalona i el servei alimentari del Centre sociosanitari El Carme, ubicat al carrer Sant Francesc d'Asís, 1 a la mateixa localitat93 • Ara bé, en el pacte primer d'aquest document, es fa referencia a un anterior contracte firmat entre les parts el 20 de maig de 1992, que queda resolt pel que obra ['expedient.

92 Tan! l'Ajuntament de Badalona com I'Hospital Municipal de Badalona són dues de les deu entitats que varen constituir el cansorci CSC I'any 1984. O'altra banda, Badalona de Serveis Assistencials, SA, és accionista amb un 4,27% del capital de la societat mercantil capyalera del grup CSC anomenada com el mateix consorci, és a dir Consorci de Salut i d'Atenció Social de Catalunya, SA 93 En el contracte, qualificat com d'arrendament de serveis, Cuina Serhs, SL es compromet a elaborar, preparar i disposar I'alimentació total deis pacients ordinaris del Centre d'Aguts, deis pacients cronics del Centre sociosanitari el Carme, a més del personal de qualsevol !ipus, acompanyants i altres usuaris d'ambdós centres. O'altra banda. per tal de prestar el servei, Cuina Serhs, SL es compromet a mantenir i conservar la cuina de I'hospital; en canvi, les obres de reforma i millora es preveu que seran a carrec de I'Hospital Municipal de Badalona, SAo El termini de durada previst en el contracte és de cinc anys idos m esos. El preu pel servei de cuina s'estableix en 1.080 pessetes (6,49 €) pel Centre d'Aguts i 895 pessetes (5,38 €) pel Centre Socio Sanitari El Carme, IVA exclós en ambdós casos. En aguest cas el contracte menciona la possibif¡tat que Cuina Serhs. SL es faci dmec de la remodelació de la cuina Ribes.3 63 08013 Barcelona bustiaoac@antlfrau.cat

008788 Exp. 004-14022012/002

•

En data 31 de mar~ de 1998, el Pie de l'Ajuntament va acordar nomenar gerent de la societat Hospital Municipal de Badalona, SA a la societat CHC Consultoria i Gestió, SA amb efectes 15 d'abril de 1998, atorgan! poders suficients al nou geren!, entre els quals el de "exercir les facultats de contracta ció en materia d'obres i instal-/acions, seNeis i subministraments", Per a /'exercici d'aquestes facultats CHC Consultoria i Gestió, SA va designar al Sr. Manuel del Castillo iRey. En data 14 d'abril de 1998 les societats municipals Hospital Municipal de Badalona, SA i Badalona Gestió Assistencial, SL i la societat del CSC CHC, Consultoría i Gestió, SA varen subscriure un contracte de gestió gerencial mitjanc;ant el qual se li encarregava la gestió integral de la gerencia deis centres. En data 17 de juny de 1998 el Consel! d'Administració de CHC Consultoria i Gestió, SA presidit pel Sr. Bagó va atorgar els més amplis poders al mateix Sr. Bagó que Ii conferien, entre d'altres, la facultat de «Contré~ctar, sancionar, separar o rescindir les relacions de treball amb el personal fix, eventual, interí o de suplfmcies, de caracter laboral, aprovar els ascensos de categoria del personal fíx i fíxar les remuneracions, les funcions ; els trasl/ats de personal [...]". Aquesta facultat es projecta, per tant, sobre el gerent de CHC Consultoria i Gestió, SA designat en la societat municipal mitjanc;ant el contracte de gerencia. 94 En data 1 de gener de 1999, les parts del contracte de cuina esmentat firmen una prorroga per un any més amb I'actualització de preus i I'establiment d'un canon per I'explotació del Bar cafetería de 3 milions de pessetes, que es fara efectiu mitjan9ant les inversions del contractista en parament de cafeteria, maquinaria de cuina i hardware informatic, Aquesta prorroga va ser subscrita per Sr. Castillo. En data 1 de gener de 2000 es firma una nova prorroga per un any, ratificant la vigencia deis acords del contracte de 1993 i actualitzant els preus de la pensió alimentaria. Aquesta prórroga va ser subscrita per Sr. Castillo. En data 15 d'abríl de 2004 les societats municipals Hospital Municipal de Badalona, SA, Badalona Gestió Assistencial, SL i Centre Sociosanítari el Carme, SA i la societat CHC, Consultoria i Gestió, SA varen signar un nou contracte de gestió gerencial que establia en la clausula tercera apartat j) com a obligació de la contractista: "el serve; d'assessoría i gestió deIs processos en la contractació administrativa que sigui d'aplicació a les entitats". En data 30 d'abril de 2004 el Consell d'Administració de CHC Consultoria i Gestió, SA presidit pel Sr, Bagó va designar la Sra. Maria Angels Cabezas i Torres el carrec de gerent de la societat Hospital Municipal de Badalona, SA, previa acceptació de la renúncia de I'anterior gerent. En data 30 de setembre de 2005 es va atorgar escriptura pública de fusió per absorció, canvi de denominació, ampliació d'objecte i canvi de domicifi social en virtut de la qual les entitats Badalona Gestió Assistencial, SL i Centre Sociosanitari El Carme, SL, transmeten en bloc el seu patrimoni social a favor de I'Hospital Municipal de Badalona, SA, que passa a denominar-se Badalona de Serveís Assistencials, SAo En els anys 2006 a 2009 el contractista Cuina Serhs, SL 95 presenta una sol 'licitud de revisió de preus, d'acord amb la clausula establerta, que és acceptada per I'organ de contractacíó 96 de Badalona Serveis Assistencials, SA, la gefent de I'entitat, senyora Maria Angels Cabezas Torres, Ara bé, si bé I'acceptació de la proposta d'increment de preus de data 3 d'abril de 2008 és acceptada per la gerent de BSA, SAo de la comprovació deis documents aportats es constata com en la resta de casos no ha firmat I'órgan competent, la gerent, sinó que apareix un p.o amb

d'aquesl centre, reperculint I'import de la inversió en el preu de la pensió alimentaria, en funció d'un futur estudi a realitzar per par! del contractista abans del 31 de desembre de 1994. El servei de Bar cafeteria no té establert un canon, únicament en el contracte es fa referencia, pel que fa al personal del Centre d'Aguts, a I'aportació de I'Hospital de Badalona de I'import de 125 pessetes sobre el preu que a la pensió completa Ii correspongui ¡'apat de que es tracti. Pel que fa a la presta ció de maquines automatiques, s'estableix un canon de 100,000 ~essetes (601 ,01 E) mensuals. En el pacte se!é es regula la fórmula de revisió de preus per cada any natural. 4 Cal recordar que des del 14 d'abril de 1998 CHC Consultoria i Gestió, SA, presta els serveis de gestió gerencial a les enti!ats Fundació Hospital Municipal de Badalona, Hospital Municipal de Badalona, SA i Badalona Gestió Asslstencial, SL. El gerent va ser inlcialment el senyor Manuel Castillo Rey, que és qui firma les prórrogues que obren a I'expedient deis anys 1999 i 2000, A partir del 30 d'abril de 2003 la gerent passa a ser la senyora Maria Angels Cabezas Torres, 95 En I'any 2008, el contractlsta passa a denominar-se Serhs Food, SL, amb el mateix domicili social. 96 D'acord amb I'article 24 deis Estatus de BSA, SA, la gerent és I'órgan de contractació de I'entitat. Ribes,3 64 08013 Barcelona bustlaoac@antifrau.cal

008789 Exp. 004-14022012/002

signatura iI'legible sense més referencies . En cap cas es justifica I'augment de preus presentat per I'adjudicataria, BSA, SA, i en el seu nom Consultoria i Gestió, SA es limita a acceptar-Ios any rere any sense realitzar cap actuació de comprovació o valoració. Així mateix, el contracte analitzat i les seves prorrogues no han estat subjectes a la normativa pública de contractació ni tan sois en els principis d'actuació. • En data 18 de mar!f de 2009 la Sindicatura de Comptes va presentar a la gerencia de Badalona Serveis Assistencials, SA per a al 'legacions el Projecte d'lnforme 18/2007 sobre contractació de serveis externs en els Hospitals de la XHUP exercici 2006, en el qual s'advertia sobre determinades irregularitats, entre altres, en la contractació esmentada. En aquest informe, la Sindicatura considera que malgrat que I'Hospital Municipal de Badalona, SA, en tant que entitat mercantil, no estava sotmesa formalment a la Llei 13/1995, del 18 de maig, de contractes de les administracions públiques, "...si es té en compte que una mera transposició d'una directiva europea no allibera els operadors jurídics d'aplicar correctament la normativa europea .. ." el contracte d'alimentació a pacients formalitzat per I'esmentada entitat estaria subjecte "... a les prescripcions que establía la directiva 1992/50/CEE, les quals feien referencia a la capacitat de les empreses, publícitat, procediments de lícita ció i formes d'adjudicació ates que /'objecte deIs contractes, d'alímentació a pacients, esta previst en /'annex lB de la directiva comunitaria, els imports deIs contractes superen els /Iindars comunitaris i els ens gestors deIs hospitals són poders adjudicadors" (apartat 2.2 .1. Contractació, pago 38). La Sindicatura també assenyala la improcedencia de les prorrogues del contracte formalitzades per I'Hospital Municipal de Badalona, SAo ja que "... a partir de /'1 de gener de 2004, data en que va entrar en vigor una reforma del TRLCA"p98, que va introduir una major subjecció de les societats mercantils públiques al nou regim contractual en el moment en que finalitzés la prórroga que fos vigent; és a dir, no havien de prorrogar de nou e/s contractes mercantils anteriors sinó que havien de licitar novament e/ servei d'acord amb e/s principis de pub/icitat i concurrencia i d'acord amb les prescripcions relatives a la capacitat de les empreses, publicitat, procediment d'adjudicació i formes d'adjudicació regulats en el TRLCA P". (apartat 2.2.1.m, pago 44). En I'apartat de les conclusions, també assenyala una manca d'adeguació als canvis en la normativa de contractes, ates que "... haurien d'haver adaptat la contractació d'aquests serveis al regim contractual vigent del moment que van finalítzar els respectius contractes; és a dir, aquestes entitats no havien de prorrogar els contractes que tenien subscrits sinó que els haurien d'haver licitat de nou. "[3.1 apartat m]. Pel que fa a la part del contracte corresponent a I'execució d'inversions en obres, equipaments i millores en les cuines per part de "empresa adjudicataria en cuines, el cost de 'es qua's es repercuteix implícitament en el preu del servei, la Sindicatura considera que "Aquesta practica comporta que e/ cost de les inversions en actius fixos es transfereixi al cost de les despeses corrents, i per tant es desvirtuí' la seva naturalesa, al temps que dificulta la determinació del cost real del servei i consegüentment la gestió i presa de decisians sobre aquest ambit. Atesa la importancia d'un bon coneixement deIs costos de les inversions i deIs serveis per a la seva gestió transparent, i ates que es tracta de dos aspectes independents entre sí, la Sindicatura recomana que la prestació deIs servei d'alimentació deIs haspita/s i les inversions en cuines es realitzin mitjancant contractes diferents. "(pag. 96)

•

En data 2 d'abril de 2009, la gerent de Badalona Serveis Assistencials, SA, en el seu escrit d'al 'legacions a " informe esmentat, pel que fa a les observacions sobre el contracte d'alímentació a pacient, literalment diu: "BSA té la voluntal de complír amb la L/ei [' ..J. És per aixó que volem traslladar a la Sindicatura de Comptes que BSA, SA donara compliment al nou regim contractual per tal d'ajustar-Ia." (pag. 99). En data 31 d'agost de 2010, la gerent de BSA, SA, comunica per escrit al senyor Raimon Bagó i Mons, apoderat de Serhs Food, SL, la propera Iícitació pública del contracte d'alímentació,

97 En I'acta de 18 d'abril de 2012 de la Comissió de Seguiment i Control de Badalona Serveis Assistencials, es menciona com el firmant d'aques! documents al director de serveis generals, senyor Jordi Balagueró, que va ser acomiada! segons la ~erent per causes económiques. 8 Efectivament I'article 67.1 de la lIei 62/2003, de 30 de desembre, adaptant la normativa comunitaria va modificar I'article 2.1 del Reial decret legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s'aprova el tex! refós de la lIei de con!rac!es de les administracions públiques (TRLCAP), va incloure dins del seu ambit subjectiu a les societats de dret privat cread es per a satisfer específicamen! necessitats d'in!eres general que no tinguin caracter industrial o mercantil, quan formalitzen determinats contractes.

Ribes,3 08013 Barcelona bustiaoac@antifrau.cat

008790 Exp.004-140220121002

vendíng i cafeteria referent a I'Hospital Municipal de Badalona . En I'escrit també es manifesta que per tal de garantir la continuHat en la prestació del servei, aquest sera prestat per Serhs Food, SL fins el moment de I'adjudicació definitiva de la licitació. • En data 27 de gener de 2012 es publica en el DOUE I'anunci de licitació del servei integral de restauració incloent el servei de cuina i explotació de la cafeteria, obres de remodelació i equipament de I'Hospital Municipal de Badalona. En I'expedient lIiurat per BSA,SA per aquestes actuacions d'investigacions, consta un informe justificatiu de la demora en la licitació esmentada firmat per la gerent. En I'informe, la gerent fa referencia a les deficiencies detectades en diverses inspeccions de l'Agencia de Protecció de la Salut,100 en les que es van detectar mancances en la cuina de I'Hospital de Badalona, que requereixen obres d'adaptació. Per restriccions pressupostaries no es va poder licitar el contracte I'any 2011, pero durant I'últim trimestre es va concretar el nou proj ecte i a principis de I'any 2012 es va iniciar la licitació. Per tal de no deixar desates el servei, en compliment del principi de continuTtat en la prestació deis serveis públics, BSA, SA va demanar el contractista el manteniment deis serveis prestats.

En data 4 d'abril de 2012, arran de la informació reflectida a la premsa durant el mes de mare; D1 de 201 i , l'Ajuntament de Badalona va constituir la Comissió de Seguiment i Control, que va encarregar un informe a la Secretaria General i la Intervenció de Fons en relació amb la legalitat del procés de contractació deis serveis d'apats a domicili realitzada per Badalona Serveis Assistencials, SAo • En data 22 de maig de 2012 va ser emes I'informe en el qual els seus redactors posen de manifest que no han tingut accés a la documentació complerta deis expedients de contractació, tot i aixo, en síntesi, I'informe conclo'ia el següent: - Tipificació del contracte. El contracte firmat 1' 1 de novembre de 1993 ha de ser tipificat com un contracte de serveis, pero la prestació encarregada inclou també les obres de modificació de la cuina, fet que desvirtua la naturalesa del contracte. - Incompliment deis principis de publicitat i concurrencia. El contracte de serveis ha estat prorrogat superant els límits maxims establerts a la normativa contractual - Modificació del contracte no ajustada a la Llei. En data 1 de setembre de 2011, es formalitza un nou document de prorroga que a més inclou una modificació substancial de I'objecte del contracte, ja que s'inclou el servei de transport d'apats a domicili 102 que altera les condicions essencials de la relació contractual - Formalització de les prorrogues contractuals format per organ manifestament incompetent. En concret la prorroga d'1 de setembre de 2011 s'ha firmat per part de BSA, SA, amb la fórmula "per ordre" i signatura jJ'legible, sense que consti cap delegació per part de I'argan que ostenta la competencia que acrediti la legitimació d'aquesta signatura. • En data 17 de juliol de 2012, arran les conclusions de I'informe abans esmentat, la gerent de BSA, SA, firma diligencies de ratificació de les renovacions de contracte entre BSA, SA i Serhs Food Area, SL. •

Un cop feta I'anterior relació cronológica deis serveis prestats per Serhs Food Area, SL (abans Cuina Serhs, SL), a continuació s'analitza amb d etall el procediment de contractació del servei integral de restauració inc/oent el serve i de cuina i explotació de la cafeteria, obres de remodelació i equipament de I'Hospital Municipal de Badalona, I'anunci de Iicitació del qual es va publicar en el DOUE en data 27 de gener de 2012.

99 S'inicia un expedient de contractació pero només per cobrir el servei de I'Hospital de Badalona, res es diu del servei prestat al Centre Sociosanitari El Carme, que fins aquest moment s'ha estat renovant conjuntament. 100 S'aporta copia de I'acta d'inspecció de 28 de setembre de 2012, en la que es constaten diferents irregularitats, que ja havien estat detectad es en inspeccions anteriors. En I'acta es menciona que segons el cap d'Hosteleria, a prlncipis de 2011 sortira a concurs la nova licitació on s'esmenaran les deficiencies. 101 El diari el Pars publica el 20/03/2012 un article titulat "Badalona la gran cocina de Ramón Bagó" i el 21/03/2012, I'alcalde de Badalona, el senyor Ramon Albiol declara : "Estudiaremos todos los contratos y las razones por las que se han firmado durante 19 años sin concurso público:" 102 Aquest document no consta en la documentació lliurada per BSA, SA en aquestes actuacions d'investigació. Es fa referencia tant en la conclusió segona de I'informe sobre I'adequació a la normativa de contractació pública encarregat per la Comissió, com en les diferents actes de la Comissió de Seguiment. Ribes. 3 08013 Barcelona bustiaoac@antifrau.cat

008791 Exp, 004-140220121002

En primer lIoc, cal assenyalar que BSA, SA, atesa la seva naturalesa d'entitat pública sotmesa al dret privat no té la consideració d'administració pública a efectes de la normativa contractual. Ara bé, d'acord amb I'article 3.2.e) del Reial decret legislatiu 3/2011, del 14 de novembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de contractes del sector públic (en endavant TRLCSP), sí que s'ha de considerar a I'entitat com un poder adjudicador no administració pública, ja que ha estat creada per satisfer necessitats d'interes general que no tenen el caracter d'industrial o mercantil i el seu finan9ament majoritari prové d'un poder adjudicador. El seu reg im jurídic contractual, dones, estara sotmes a les prevlslons establertes als articles 189 al 191 del TRLCSP, que estableix que en els contractes subjectes a regulació harmonitzada 103 I'adjudicació deis contractes es regira per I'esmentada norma i en la resta de contractes per les instruccions internes de contractació que han de respectar els principis de la contractació pública. Així, en el perfil de contractant de BSA, SA consten aprovades i publicades les seves instruccions internes de contractació, i la seva definició de poder adjudicador no administració pública. Ates que el contracte es qualifica com harmonitzat, I'anunci de licitació del servei de restauració de I'Hospital Municipal de Badalona es publica en el DOUE el 27 de gener de 2012 i en el BOE el 30 de gener de 2012. L'expedient de contractació es tramita de forma ordinaria i I'adjudicació es realitza pel procediment obert. La informació continguda tant al plec de clausules administratives particulars com al plec de prescripcions tecniques particulars detallen el contingut de la prestació on les dades basiques són les següents: •

El pressupost base de licitació és de 461 .126,40 euros, i un canon mínim per explotació de la cafeteria de 21 .533,64 euros a I'any. No obstant aixo, el preu del contracte s'estableix a raó d'un preu unitari per pensió complerta amb I'amortització de I'obra inclosa al mateix d'acord amb el que s'estableix en el plec de prescripcions tecniques particulars. El termini de vigencia del contracte és de quatre anys amb un prorroga per mutu acord de dos anys més • Els criteris de valoració (clausula catorzena) són els següents: a) Dependents d'un judici de valor 49 punts: projectes d'adequació d'espais i lIistat valor de I'equipament necessari, proposta d'organització del servei, millores i acreditació ISO 22000 de la cuina central (sobre B); b) El criteri economic, 49 punts, és el preu unitari per pensió complerta del servei integral de cuina mitjan9ant línia freda. • El preu unitari maxim previst a la clausula quarta del Plec de clausules administratives particulars és de 15,04 euros, inclosa I'amortització de les obres, i literalment estableix que: "Les ofertes deis licitadors que superin els preus unitaris maxims referits seran automaticament desestimades."

En data 15 de febrer de 2012 es va realitzar la visita técnica prevista en els plecs per elaborar I'oferta i van compareixen 5 empreses. En data 13 de mar9 de 2012, en I'obertura del sobre A (documentació acreditativa del compliment deis requisits deis licitadors), es presenta només un licitador, Serhs Food Área, SL. L'obertura de I'oferta técnica, sobre B es rea litza el 20 de mar9 de 2012 104, i I'oferta económica, sobre e, es comprova el 28 de mar9 de 2012. L'oferta presentada per Serhs Food Área, SL va ser de 18,61 euros. 103 Actualment són contractes harmonitzats. entre altres, els contractes d'obres de valor estimat igualo superior als 5 milions d'euros, i els contractes de serveis, de les categories 1 a 16 de I'annex 11, de valor estimatigual o superior a 200.000 euros. 104 En I'edició d'EI País Catalunya, de 23 de mar9 de 2012, consta el següent: "Badalona sopesa dejar fuera de su hospital a la empresa de Bagó. El Ayuntamiento estudia declarar desierto el concurso de cocina tres recibir la única oferta de Sehrs, que lleva el servicio a dedo desde 1994." ~_3

08013 Barcelona bustiaoac@anlifrau.cat

008792 Exp. 004-14022012/002

En data 30 de mare; de 2012, la gerent de BSA, SA va resoldre declarar desert el procediment, atesa la previsió de la clausula quarta del plec de clausules administratives particulars, així com I'article 84 del Reial decret 1098/2001, de 12 d'octubre, i va ordenar que es convoqués un nou procediment obert per a la contractació de I'esmentat servei. En data 1 d'octubre de 2012, funcionaris adscrits a la Direcció d'lnvestigacions de l'Oficina Antifrau (diligencia de constancia de fets núm. 1) varen constatar que el servei de cafeteria de I'Hospital Municipal de Badalona, i la gestió de les maquines de vending, eren gestionades Poer Sehrs. També la premsa reflexa, novament, la continu'ltat del grup Serhs en Badalona 05. En data de redacció d'aquest informe, no consta que s'hagi iniciat cap procediment de licitació per tal de regularitzar I'anómala situació del servei prestat per Serhs Food Área, SL. Tampoc ha quedat justificat els motius d'aquest incompliment normatiu, tot i les irregularitats posades de manifest tant en I'informe 13/2009 de la Sindicatura de Comptes i com en I'informe de la Secretaria General i la Intervenció de Fons de l'Ajuntament de Badalona en data 22 de maig de 2012. En relació amb aixó, si bé no s'han observat irregularitats rellevants en I'expedient de contractació analitzat, no es pot considerar ajustat a Oret el fet que per una possible errónia valoració del preu de licitació (15,04 euros) que comporti que el procediment hagi quedat desert, continuYprestant el servei la mateixa empresa del grup Serhs que ho fa de forma continuada des de 1992 com a mínim, sense submissió a la normativa pública de contractes ni als procediments basics de publicitat i concurrencia. Finalment, cal valorar els serveis que presta la societat CSC, Consultoria i Gestió, SA com a gerent de BSA, SA en re lació amb les irregularitats constatades en les contractacions abans analitzades. La societat CSC, Consultoria i Gestió, SA és des del 14 d'abril de 1998 I'encarregada de la gestió integral de la gerencia deis centres. Oins del concepte de gerencia, en el nou contracte firmat el 15 d'abril de 2004, la clausula tercera apartat j), estableix com a obligació de la contractista: "el servei d'assessoria i gestió deIs processos en la contractació administrativa que sigui d'aplicació a les entitats". Resulta evident que CSC Consultoria i Gestió, SA no ha complert satisfactóriament les seves funcions ateses les irregularitats posades de manifest tant en l'lnforme 13/2009 de la Sindicatura de Comptes com en I'informe de la Secretaria General i la Intervenció de Fons de l'Ajuntament de Badalona en data 22 de maig de 2012. A més, BSA, SA és una entitat associada al CSC que dins deis seus serveis, disposa del Servei Agregat de Contractació Administrativa (SACAC) que té la finalitat de facilitar als centre associats l'aplicació de la L1ei de contractes del sector público Per tant BSA, SA ha tingut a la seva disposició els mecanismes concrets per rebre un assessorament adequat en aquesta materia, En data 23 de novembre de 2012, !'OAC va comunicar al Sr, Bagó (en qualitat de Vicepresident de CSA, SA i Consel/er de les seves societats participades majoritariament) la seva possible implicació individual en els fets que eren objecte d'investigació 106, tal com 105 La Vanguardia de 18 d'octubre de 2012 titula "Badalona convocará un concurso público ante las irregularidades de Bagó. Serhs dejará de prestar el servicio de cocina en el Hospital Municipal pero seguirá ofreciendo su catering al sociosanitari del Carme hasta 2017" 106 En la comunicació es els fets de la següents manera: - "d'una banda, en el conflicte d'interessos públics i privats conseqüencia de I'exercici simultani de funcions directives en les societats del Consorci de Salut i d'Atenció Social de Catalunya (CSC) i en el Grup privat Serhs, prestador de serveis a entilals pÚbliques consorciades al esc, situació que no heu comunical formalmenl a les esmentades societats; i,

Ribes, 3 08013 Aarcelona bustiaoac@antifrau.cal

008793 Exp.004-14022012/002

estableix I'article 18.3 de la LOAC. En data 11 de desembre de 2012 va tenir entrada en I'OAC escrit de la secretaria del CSC, Sra. Yolanda Puiggros i Jiménez de Anta, en el que al 'legava, en esséncia: - primer, que el Sr. Bagó va presentar la dimissió com a vicepresident i com a conseller de les societats del CSC en data 9 d'agost de 2012 (fet que va ser inscrit en el Registre Mercantil en data 5 de novembre de 2012), - segon , que inexisteix cap fet generador de conflicte d'interessos al 'legant diversos arguments entre els quals destaca el següent: "D'altra banda, volem destacar que si bé el Sr. Bagó ostentava la presidencia de CHC, SA des del 5 de juny de 2000 fins el 31 de marq de 2008, aquest carrec, com tampoe el posterior de vicepresident en el període 2011-2012, mai van ser retribui"ts i conseqüentment en cap moment es va vulnerar la normativa d'incompatíbi/itats. És més, la manca de retribució correspon, precisament, a la limitada dedicació que la presidencia institucional del Grup cse, SA requeria: el president ho és, responsablement, peró d'una manera no executíva 107. El Sr. Bagó, en tant que president, no era conseller delegat ni va adoptar mai una decisió de forma individual, sinó que es va limitar a presidir les reunions deIs órgans col'legiats que presidia (conse/ls d'administració i juntes generals). El Sr. Bagó no tenia funcions directives a les empreses del Grup CSC,SA i, conseqüentment, tampoc una capacitat jerarquica de decisió sobre els gerents deIs centres gestíonats, empleats de les societats del Grup CSC, SA. En conseqüencia, en cap moment no va exercir cap influencia sobre els successius empleats com a gerents de I'Hospital de Badalona JOB (Sr. Francesc Iglesias, Dr. Manel del Castillo, Sra. Maria Angels Cabezas) que poguessin determinar un tracte de favor cap a les a/tres empreses que presideix (Grup Serhs) . JI

En relació amb les afirmacions de les al'legacions presentades segons les quals el Sr, Bagó era el president "pero d'una manera no executiva" i que "en cap moment no va exercir cap influencia sobre els successius empleats com a gerents de "Hospital de Badalona" es contra posa el fet que el 17 de juny de 1998 el Consell d'Administració de CSC Consultoria i Gestió, SA (que el Sr. Bagó presidia) va atorgar amplis poders al Sr. Bagó que, entre d'altres, Ii conferien la facultat de "Contractar, sancionar, separar o rescindir les relacions de treball amb el personal fix, eventual, interí o de suplencies, de caracter laboral, aprovar els ascensos de categoria del personal fix i fixar les remuneracions, les funcions i els trasl/ats de personal [. ..]" (aquests poders varen ser revocats 10 anys més tard com a conseqüéncia de la renúncia al carrec presentada pel Sr. Bagó I'any 2008). En defi nitiva, si es consideren conjuntament les següents circumstancies: - que des de I'any 1992 com a mínim una societat del Grup Serhs presidit del Sr. Bagó esta prestant serveis en els centres gestionats per la societat municipal de Badalona, actualment BSA,SA; - que des de 1993 fins el 2008 el Sr. Bagó ha estat president de la societat CSC Consultoria i Gestió, SA i que, des de finals de 2011, n'és membre del seu Consell d'Administració; - que des de la subscripció el 14 d'abril de 1998 d'un contracte de gestió gerencial la societat CSC, Consultoria i Gestió, SA és qui gestiona els esmentats centres de I'altra, com a concreció d'aquest conflicte, en els serveis que una societat del Grup Serhs esta prestant des del 1992 en el centres sanitarls i assistencials de Badalona gestionats per societats municipals respecte de les quals heu ocupat de tacto una posició directiva mitjanyant el contracte de gestió gerencial subscrit amb la societat esc Consultoría i Gestió, SA, que, sota la vostra presidencia, va designar un gerent sobre el qual heu pogut exercir les més amplies facultats contingudes en els poders per voste ostentats; aquest gerent, al seu torn, disposa en la societat municipal d'amplies facultats en materia de contractació que cal posar en directa relació amb el conjunt d'irregularitats constatades (tant en I'adjudicació com en I'execució i en les prorrogues contractuals) que haurien afavorit la continu"itat en la prestació del servei de la societat del Grup Serhs.' 107 El subratllat és nostre. 108 El subratllat és nostre. 69 Ribes,3 -

08013 Barcelona bustiaoac@antifrau.cat

008794 Exp. 004-14022012/002

municipals i n'exerceix la gestió integral de la gerencia mitjan9ant la interposició d'un gerent en plantilla de la primera; - que el 17 de juny de 1998 el Consel! d'Administració de la societat esc, Consultoria i Gestió, SA que el Sr. Bagó presidia va atorga-Ji poders que conferien, entre d'altres, les més amplies facultats en materia de personal que, per tant, es projecten sobre el gerent de la societat municipal; - que tant I'adjudicació com la irregular execució deis serveis prestats i les prórrogues per la societat del Grup Serhs així com el recent contracte desert, que ha permes continuar prestant el servei a I'esmentada societat, s'han produ"it mentre el Sr. Bagó s'ha trobat en una posició directiva preeminent respecte del gerent de la societat municipal, i - que les esmentades irregularitats haurien afavorit la prestació continuada deis serveis de la societat del Grup Serhs en els darrers 19 anys, ens trobem davant la con creció més evident del conflicte d'interessos públics i privats del Sr. Bagó. D'acord amb els fets descrits, s'estima que aquests podrien revestir les característiques d'un delicte de negociacions prohibides de I'art. 439 Cp, en la seva redacció actual per la LO 5/2010, que estableix el següent: «L'autoritat o tuncionari públic que havent d'intervenir per raó del seu carrec a qua!sevo! classe de contracte, assumpte, operació o activitat, i s'aprofiti d'aquesta circumstancia per torgar o facilitar-se qualsevol forma de participació, directa o per mítja d'une persona ínterposada, en aquests negocis o actuacions, incorrera a la pena de presó de sis mesas a dos anys, multa de datze a vint-i-quatre mesos i inhabilítació especial per a ocupa ció o carree públie per un termíni d'un a quatre anys».

En referencia a aquest delicte, en primer terme escau posar de relleu la modificació introdu·ida l'any 2010 i que fixa ara com a acció típica la "d'intervenir", substituint el verb "informar" que resultava molt més restrictíu, ates que limitava la conducta punible als supósits en que I'autoritat o funcionar; venia obligat a emetre deíerminats informes sobre els negocis o actuacions en qüestió (i per tant, no era penalment rellevant lIiurar informes no preceptius, ni tampoc el fet de decidir sobre aquells negocis o actuacions). Peró a partir del 23 de desembre de 2010, en establir com a conducta rectora del delicte el fet d'intervenír, I'acció de tramitar, informar o resoldre al respecte constituira el delicte de referencia. En aquest context, s'estima que efectivament el Sr. Bagó hauria intervingut -si més no a partir de desembre de 2010- de forma indirecta o per persona interposada, foryant o facilitant-se negocis entre el seu conglomerat Sehrs i I'ambit d'actuació de BSA, SAo Aquesta interposició de persones físiques i jurídiques (d'altra banda coherent amb la dinamica comissava tendent a difuminar les veritables relacions personals i directes) i alguns deis concrets negocis (ates que no es compta amb tota la informació contractual sobre concessions, prórrogues, actualitzacions de preus, o de les prestacions de facto i d'antuvi que es produeixin i que no s'hagin regularitzat conforme la normativa de contracta ció pública) es poden exemplificar i concretar en els serveis de cuina, de vending o de cafeteria a I'Hospital Municipal de Badalona o en el serve; d'alimentació al centre sociosanitari d'EI Carme, prestacions que es remuntarien com a mínim a principis de la de cada deis anys 90 (coincidint amb la creació del CSC) i que s'haurien mantingut fins I'actualitat, havent-se interposat, d'una banda i des de 1998, cse Consultoria i Gestió, SA mitjan9ant el contracte de gestió gerencial i en la persona de la Sra. Maria Angels Cabezas Torres (que actuaria, en virtut del dit contracte de gestió, com a gerent de BSA, SA), i Ribes.3 08013 Barcelona bustiaoac@antifrau.cat

008795 Exp.004-14022012/002

d'altra, darrerament el Sr. Raimón Bagó i Forns, com a apoderat de Sehrs Food Area, SL. Com ja s'ha reflectit abans, hi ha tot un seguit de situacions de fet, de prorrogues, d'augments de preus irregulars i sense motivació -tot i que la prestació del servei gerencial hauria de ser el propi de la bona gestió en aquest ambit contractual- que s'han perpetuat en el temps, defugint la licita ció pública i consolidant any rere any la posició negocial del grup Sehrs. Quarta. Pel que fa al Consell Comarcal del Maresme, es va considerar pertinent incloure aquesta entitat pública en les actuacions d'investigació atesa la presencia de determinades empreses del Grup Serhs en la societat d'economia mixta del Consell anomenada Serveis Educatius i Socials del Maresme, SL que gestiona els següents serveis públics: • Servei de Monitors deis Serveis Educatius, que compren les següents activitats ilo serveis: de transport escolar, de menjadors escolars, d'acollida de sisena hora, de vetlladors escolars. Els ingressos previstos pel Reglament de Funcionament del servei eren 1,8 milions d'euros. • Servei delegat d'Atenció Domiciliaria (SAO) per a persones amb dependencia, que compren les següents activitats i/o serveis: d'ajuda domiciliaria; de neteja a la llar; de teleassisténcia ; d'apats a domicili; de bugaderia i d'ajuts técnics. El finangament previst per al 2009 d'aquest serveis, segons el projecte d'establiment del servei, era de 18.048,00 euros. En concret, s'ha analitzat, primer, el procés d'establiment deIs esmentats serveis i, segon, el procediment de selecció del soci privat per la constitució de /'empresa d'economia Mixta per a la gestió indirecta deIs serveis finalment adjudicat a una AIE 109 en la que tres deIs quatre socis són societats del Grup Serhs, en relació amb determinats actes i activitats mercantils de les societats del Grup Serhs. En relació amb la creació deis esmentats serveis cal tenir en compte les següents fites: -

El 25 de febrer de 2009 el Consel! d'Alcaldes del Consel! Comarcal del Maresme (CCM) va informar favorablement de la creació i I'establiment deis esmentats serveis que haurien de ser portats a terme pel CCM . El 17 de man~ de 2009 el Pie del CCM va aprovar inicialment la creació d'ambdós serveis. Mitjanyant la inserció d'edictes en el BOPB núm. 78 d'1 d'abril de 2009, en el DOGC núm. 5352 de 2.4.2009 i en el tauler d'anuncis de la Corporació, segons consta en la documentació examinada, els corresponents expedients es van sotmetre a informació pública durant el termini de 30 dies per tal que poguessin ser examinats i si s'esqueia presentar-hi rec!amacions i/o suggeriments pels interessats. El 21 de maig de 2009 el BOPB va publicar sengles edictes mitjanyant els quals es feia públic que, ates que durant el termini d'exposició pública no s'havia presentat cap al'legació als expedients, havien esdevingut definitivament establerts els serveis abans esmentats.

•

EI14 d'abril de 2009 la Comissió Permanent del Pie del CCM va aprovar els Plecs de Clausules Administratives juntament amb el seus annexos i el Plec de prescripcions tecniques que regirien el procediment d'adjudicació . Mitjanyant la inserció d'edictes en el BOPB núm. 113 de 12 de maig de 2009 i el DOGC núm . 5374 de 7.5.2009, I'esmentat expedient es va sotmetre a informació pública durant el termini de 30 dies per tal que els interessats poguessin formular al 'legacions i/o suggeriments al mateix; 1 es convoca simultaniament el procediment obert. Varen presentar al 'legacions l'Associació MAP al Servei de les Persones, I'empresa 7 iTria SA i I'empresa Serhs Food Area SL. Només es varen estimar parcialment les al·legacions d'aquesta darrera societat.

109 Agrupació d'lnteres Económic. Ribes. 3 01)013 Rarcelona bustiaoac@antifrau.cat

6 11~ ~

008796 Exp. 004-14022012/002 o p'c ·... OE C ATAWNVA

•

• •

•

• •

•

EI15 de juliol de 2009 va finalitzar el període per poder presentar-se a la licitació de la selecció de soci privat a la qual només es va presentar una única pro posta en nom de Serhs Food Area i Altres, AlE (composta per: Sacalmser, SL; Serhs Food Area, SL; Gaudium Serhs, SL, i SERSA Serveis Socials i Administratius, SCCL). El 16 de juliol de 2009, el president del Consell Comarcal del Maresme va enviar la documentació presentada per I'únic licitador al Comite d'Experts. El 17 de juliol de 2009, el Comite d'experts integrat per tres professionals de la Fundació Pública Tecnocampus Mataró-Maresme110 va emetre informe favorable (d'una fulla) en exercici de les funcions previstes en I'article 134 de la Llei de Contractes del Sector Públic sobre I'única oferta presentada, condicionada al fet que presentés una serie d'aclariments en els serveis d'Acollida 6a Hora i de Vetlladors Escolars. El mateix 20 de juliol de 2009 es van succeir els següents fets: • El gerent del Consel! Comarcal del Maresme va adre<;:ar ofici al Gerent de Serhs Food Area, SL, Sr. Raimon Bagó, en el qual s'advertia succintament d'uns errors de forma en la descripció deis dos serveis considerant necessari que aquests errors fossin esmenats el més aviat possible. • Serhs Food Area, SL va enviar la documentació d'esmena de les mancances de la pro posta inicial al gerent del Consell Comarcal del Maresme, que contenia en 13 planes una memoria tecnica de gestió i del servei de 6a hora. • El Comite d'experts, després d'analitzar I'esmentada documentació, considera que no hi ha cap inconvenient en procedir a adjudicar el servei. El 21 de juliol de 2009 es va reunir la Mesa de contractació que proposa I'adjudicació provisional a I'organ competent El 25 d'agost de 2009, el President del Consel! Comarcal del Maresme, mitjan<;:ant el Decret núm. 218/09, va resoldre adjudicar amb caracter definitiu el contracte a I'empresa Serhs Food Area i Altres, AlE. El 3 de setembre de 2009 es va constituir amb una durada de 12 anys la societat limitada d'economia mixta entre el Consel! Comarcal del Maresme i I'agrupació d'interes economic Serhs Food Area i Altres, AlE. D'aquesta manera, I'entramat públic i privat per la gestió i prestació deis serveis del Consell Comarcal es pot esquematitzar com segueix:

D'acord amb la cronologia acabada d'exposar, s'observa que el Consell Comarcal del Maresme ha tramitat en sís mesos (de febrer a juliol de 2009) la creació de dos serveis públics i el procediment obert per a la selecció d'un soci privat per a I'explotació d'aquests serveís. En relació amb aquesta agil tramitació destaquen determinats tramits que s'han produ'it gairebé de forma simultania com és la valoració per part del Comité d'Experts de la proposta de I'únic licitador i la nova valoració de I'esmena. 110 El gerent de la Fundació Pública Tecnocampus Mataró-Maresme (Sr. Antoni Uix Güell), el coordinador de propomoció económica i innovació de l'Ajuntament de Mataró i membre del Comité directiu de la Fundació (Sr. Diego Castillo Giménez) i la Cap de Compres de l'Ajuntament de Mataró (Sra. Imma Pruna Ribas) Ribes,3 08013 Barcelona bustiaoac@antirrau.cat

008797 Exp. 004-14022012/002

Pel que fa a la prestació efectiva deIs serveis públics esmentats, cal dir que tractant-se d'una societat d'economia mixta constitu'ida per a la gestió de serveis públics locals només es poden subcontractar les "prestacions accessories" que no tinguin a veure amb I'objecte directe del contracte. Cal recordar que d'acord amb la clausula 33 del PCA i les disposicions de I'article 265 LCSP en el contracte de gestió de serveis públics, la subcontractació només podra recaure sobre prestacions accessóries. En relació amb aquesta qüestió, I'Oficina Antifrau ha preguntat al Consell Comarcal del Maresme si la societat Serveis Educatius i Socials del Maresme, SL presta els serveis directament mitjan<;ant els seus recursos humans i materials o bé ho fa per mitja de tercers. Malgrat que el CCM ha afirmat que la societat presta els serveís directament, s'ha constatat que, d'acord amb la informació deis Comptes Anuals de la societat, sense tenir en compte la despesa del personal propi de la societat, el 72% de la despesa es realitza amb societats del Grup Serhs. En la següent Taula 13 es detalla la xifra de despesa (sense incloure la del personal) per prove'(dor: Taula 13: Detall de les despeses de Serveis Educatius del Maresme, SL (sense personal) per proveYdor. Tlpusde des pesa

Proveidor

2009

Exerclcls 2010

2011

61 .237,12 Serhs Food Area, SL 160.643,05 --, - - ---- --_..._---- '."- - - ----.. .. Sanlta Serhs Servels, SL 24.209,63 67.008,98

- ---

-- ~ ~ --

Despeses d'explotació (sensa personal)

Grup Serhs

Nam Nam,SL --_._-_. " _ _ .0 '

Grup Serhs, SA

Migjorner, SL

Altres provei"dors Despeses financeres

.. .

_._- -

Mediterraneum XX, SL

GrupSerhs

Total despeses (sense personal)

Inverserhs, SL

...-

.~ _

(a) _--~ ---_ .

--.---- ---'-- - .- -- -- (a)'- . 2.867,65 (a) ----- ._._--- ._--- -_ -

__ • _ _

___ w _

...

1.492,62

---- ~ ~

(a)

._. ._-------,.

1.100,04 - - ._._---_.- ._.,- _.- - - -

(a)

240,00

(a)

33.336,95

93 .885,79

(a)

1.037,80

15.297,66

(a)

342.535,79

(a)

120.061,50

Font: Elaboracl6 própla sobre la base deis Comptes Anuals de Serve/s Educatlus del Maresme, SL. Nota (a): Dades no disponibles ates que els Comptes Anuals del 2011 han estat retirats del Registre Mercantil.

Fínalment, un cop establerta la cronologia de les diferents fites tant de la creació deis serveis com de I'adjudicació a Serhs Food Area i Altres, AlE de la referida licitació pública, i analitzades les dades económiques deis comptes anuals disponibles de la socíetat d'economia mixta, cal fixar I'atenció sobre els següents aspectes: - La primera exposició pública del serveis de monitoratge de la qual es té constancia és I'exposició pública de I'expedient de creació del servei mitjan<;ant la inserció d'edictes en el BOPB núm . 78 d'1 d'abril de 2009 i en el DOGC núm . 5352 de 2.4.2009, segons consta en la documentació examinada. En relació amb aquesta qüestió, resulta rellevant destacar que mesos abans de rexposició pública d'aquest servei, la societat Saca 1m ser, SL (societat del Grup Serhs i integrant de rAIE que posteriorment resulta adjudicataria), va canviar radicalment el seu objecte social envers el monitoratge (aquest servei és el que reporta més ingressos deis dos que ha de gestionar la societat d'economia mixta).

Ribes,3 08013 Barcelona bustiaoac@antifrau.cat

008798 Exp. 004-14022012/002

En concret, la Junta Universal de la societat Sacalmser, SL va acordar el12 d'agost de 2008 111 per unanimitat I'establiment com a activitat única de la societat el monitoratge, entenent per tal I'atenció, guarda i cura de nens i joves en els centres docents o en el decurs d'activitats organitzades per aquests últims, exclusivament durant els apats i els períodes de lIeure anteriors i posteriors als esmentats apats, pot tenir relació amb un us d'informació privilegiada. La societat havia estat constituYda dos anys abans, el 28 de setembre de 2006, essent el seu objecte: a) la fabricació i venda, en comissió o en nom propi, de tota classe de begudes carboniques o refrescants, cerveses, vins, aigües minerals, lIet embotellada i envasa i, en general, qualsevol classe de líquids embotellats i begudes, qualsevol classe de productes d'alimentació i de neteja; b) L'explotació, gestió i assessorament d'establiments hotelers. - Només es va presentar una proposta, malgrat ser un procediment obert, que va ser la de Serhs Food Area i Altres, AlE, en la qual tres deis quatre agrupats són societats del Grup Serhs (Sacalmser, SL; Serhs Food Area, SL; Gaudium Serhs, SL). - El 80% deis criteris a tenir en compte en I'adjudicació del procediment obert per a la selecció de soci privat correspon a un judici de valor (clausula 14 PCA) per al qual es designa un Comité d'experts per realitzar les funcions previstes en I'article 134112 de la Llei de Contractes del Sector públic. Aquest Comité d'experts va ser integrat per tres professionals de la recentment creada Fundació Pública Tecnocampus MataróMaresme resRecte de la qual s'ha constatat que el Grup Serhs té una important representació 13 mitjan<;ant el president de I'esmentat grup i mitjan<;ant el fill de I'anterior que resulta ser el director-gerent de les societats del Grup Serhs que, mitjan<;ant I'AIE, resulten adjudicataries. En relació amb aquest escenari, s'ha constatat que el dia següent al que el grup d'experts va rebre la documentació a examinar de I'únic licitador, el 17 de juliol de 2009, van emetre informe que, malgrat la seva importancia en el procediment, va ser d'un full . Aquesta celeritat en les valoracions es fa més extrema en el tramit de valoració de les esmenes de la proposta inicial atés que en un únic dia, el 20 de juliol de 2009, es comunica al licitador determinats errors en la seva proposta, aquest els esmena i el grup d'experts que havia de rebre les esmenes emet I'informe corresponent. - En relació amb els criteris avaluables de forma automatica, que representen només el 20% deis criteris, sobre un possible major canon anual aportat per I'adjudicatari a favor del Consell Comarcal del Maresme que es fixava com el 2,5% deis ingressos anuals

111 En data 12 d'agost de 2008, la Junta Universal de Sacalmser. Societat Limitada va adoptar els següents acords per unanimitat, actuant com a president el Sr. Bagó, i per acord unanime del Consell d'Administració el mateix dia i amb I'assistencia de tots els seus membres: 4.Modificar I'objecte social, a fi d'establir com a activitat única el monitoratge, entenent per tal l'atenci6, guarda i cura de nens i joves en els centres docents o en el decurs d'activitats organitzades per aquests últims, exclusivament durant els apats i els perrodes de lIeure anteriors i posteriors ars esmentats apats. Es va modificar en conseqüéncia I'artiele 2 deis Estatuts. 5.0ptar per un sistema d'administraci6 mitjan98nt un Consell d'Administraci6 integrat per tres membres. 6.Cessar a Grup Serhs, SA com a Administrador de la Societat i nomenar als tres consellers. 112Aquest estableix en I'apartat segon «2. Els criteris que han de servir de base per a I'adjudicació del contracte els determina I'órgan de contracta ció i s'han de detallar a I'anunci, en els plees de clausules administratives particulars o en el document descriptiu. En la determinació deIs criteris d'adjudicació s'ha de donar preponderancia als que facin referencia a característigues de I'objecte del contracte gue es puquin valorar mitjancant xifres o percentatges obtinguts a traves de la mera aplicacio de les formules establertes en els pIe cs. Ouan en una licitació que se segueixi per un procediment oberl o restringit s'atribueixl als criteris avaluables de forma automatica per aplicaci6 de formules una ponderaci6 inferior a la corresponent als criteris la quantificaci6 deIs quals depengui d'un judici de valor, s'ha de constituir un comité gue disposi d'un m/nim de tres membres. format per experts no integrats en rórgan proponent del contracte i amb gualificació apropiada. al gual correspon avaluar les oferles conforme a aguests últims criteris. o encomanar ravaluació a un orqanisme tecnic es.¡ecialitzat, degudament identificat en els plecs. { ..]» 11 Veure web corporativa de TecnoCampus a http://www.tecnocampus.caVweb/coneix-el-parc-tcm/organitzacio i la "Revista Serhs 109" a http://arxiu.grupserhs.com/web/pdf/109cat. pdf Ribes.3 08013 Barcelona bustiaoac@antifrau.cat

008799 Exp.004-14022012/002

de la societat d'economia mixta (clausula 7.2 del PCA), cal dir que I'únic licitador i, finalment, adjudicatari no va presentar cap millora sobre I'esmentat canon . - Finalment, i pel que fa a I'explotació del serveis per part de la societat d'economia mixta constitu'ida com a modalitat de gestió de serveis públics locals, cal recordar que, d'acord amb la clausula 33 deis PCA i les disposicions de I'article 265 LCSP, en el contracte de gestió de serveis públics la subcontractació només podra recaure sobre prestacions access6ries. En relació amb aix6 i malgrat que el Consell Comarcal del Maresme ha afirmat que la societat presta els serveis directament, s'ha constatat que, d'acord amb la informació deis Comptes Anuals de la societat, sense tenir en compte la despesa del personal propi de la societat, el 72% de la despesa es realitza amb societats del Grup Serhs. Connectat amb aquesta circumstancia, cal tenir en compte que les funcions directives de I'entitat són realitzades des deis Serveis Centrals del Grup Serhs D'acord amb la cronologia reflectida sobre la decisió del Conse" Comarcal del Maresme de prestar el monitoratge als serveis educatius (transport i menjador escolar, acollida de sisena hora i vetlladors escolars), presa el febrer de 2009 i feta pública I'abril de 2009, i gairebé la simultania resolució a I'abril de 2009 de seleccionar un soci privat per a la societat d'economia mixta que es vol crear -informació que fou feta pública el maig de 2009-, i la sospitosa circumstancia que pocs mesos abans de tot plegat -agost de 2008Sacalmser, SL, una de les societats del Grup Sehrs (i que després resultara integrant de I'empresa mixta i adjudicataria) canvri radicalment I'objecte social, passant de la fabricació i venda de begudes i explotació, gestió i assessorament d'establiments hotelers, a tenir com a única activitat el monitoratge, entes com a tal I'atenció, guarda i cura de nens i joves en els centres docents o en el decurs d'activitats organitzades per aquests, en apats i períodes de lIeure, són fets que, si més no indiciariament, apunten I'existencia d'un possible delicte de revelació i/o d'ús d'informació privilegiada deis arts. 417 i 418, també del Codi penal 114, els preceptes els quals estableixen el següent: Art 417.1. L'autoritat o el funcionari públic que reveli secrets o informacions que conegui per raó del seu oficí o carrec i que no hagín de ser divulgats in corre en la pena de multa de dotze a dívuit mesos i inhabilita ció especial per a ocupacíó o carrec públic per un termini d'un a tres anys. Si de la re ve la ció a que fa referencia el paragraf anterior en resulta un dany greu per a la causa pública o per a un tercer, la pena ha de ser de presó d'un a tres anys i inhabi/itació especial per a ocupa ció o carrec públic per un termini de tres a cinc anys. 2. Si es tracta de secrets d'un particular, les penes han de ser les de presó de dos a quatre anys, multa de dotze a divuit mesos í suspensió d'ocupació o carrec públic per un termini d'un a tres anys. Article 418. El particular que aprofíti per a si mateix o per a un tercer el secret o la informació privilegiada que obtingui d'un funcionari públic o d'una autoritat ha de ser castigat amb una multa del tant al triple del benefici que ha obtingut o facilitat. Si en resulta un dany greu per a la causa pública o per a un tercer, la pena ha de ser de presó d'un a sis anys.

Tot i que es desconeix en aquest punt qui és la persona o persones que haurien subministrat la informació referent a la imminent creació del servei de monitoratge a I'ambit del Maresme -informació indiciariament motivadora del radical canvi d'objecte social a la mercantil que mesos més tard en resultara adjudicataria-, s'albira un aprofitament d'aquesta per part del Sr. Bagó i/o del seu entorn familiar o societari, per posicionar-se de cara a la integració a I'agrupació d'interes econ6mic que, com ja s'ha dit, acabara essent la 114 A priori es descarta I'eventual delicte d'ús d'informació privilegiada per autoritat o funcionari de I'art. 442 cp, ates que no es té constancia que el Sr. Bagó o les persones que s'hi hagin interposat a tal fi tinguessin qualsevol carrec en el dit Conse" (a diferencia de la situació personal del mateix al CSC). Ribes,3 08013 Barcelona bustiaoac@antifrau.cat

008800 Exp. 004-14022012/002

prestataria del servei mesos més tard, en una adjudicació remarcablement velo9, com també s'ha exposat precedentment, els fets els quals, en conclusió i a criteri d'aquesta Oficina Antifrau , mereixen una investigació més acurada en revestir característiques delictives.

En virtut del que s'ha exposat,

SOL·LlCITO al Ministeri Fiscal que tingui per presentada aquesta comunicació, així com els documents que amb ella s'acompanyen (xxxxx folis digitalitzats en DVD), per tal que, si entén com a mereixedors, necessitats i susceptibles d'investigació els fets exposats, sigui valorada la conveniencia de practicar les diligencies que consideri escaients, guiades per la finalitat expressada en I'article 773.2 i concordants de la Llei d'Enjudiciament Criminal, per tal d'esclarir-Ios.

Daniel de

Ribes.3 08013 Barcelona busliaoac@antifrau.cat

o Laso