ZONES HUMIDES
Ses Salines
David Martínez Juan i Nadia Alba Juan. IES Isidor Macabich
1
GUIÓ:
1. Introducció……………………………………………………………………………3
2. Distribució i àrea geogràfica a l’illa………………………………………………4
3. Característiques del biòtop………………………………………………………..5
- Factors abiòtics físics.
- Factors abiòtics químics.
4. Característiques de la biocenosi…………………………………………………7
5. Adaptacions més significatives de les espècies al medi……………………10
6. Influències mútues entre biòtop i biocenosi………………………………….11
7. Exemplificació d’algun tipus de cadena o xarxa tròfica…………………….12
8. Amenaces mediambientals sobre l’ecosistema………………………………13
2
1. INTRODUCCIÓ:
En aquesta revista es parlarà de les zones humides d’Eivissa, més en concret es parlarà d’una d’elles, el famós parc protegit Ses Salines.
Ses Salines és una àrea protegida situada entre Eivissa i Formentera, dins d’aquesta podem trobar diferents aiguamolls, com per exemple: en la zona sud d'Eivissa ens trobarem Ses Salines; s’Estany del Peix i s’Estany Pudent, al nord de Formentera; la Platja d'Es Codolar, el Canal de s’Olla, Ses Salines i Es Cavallet, a Eivissa; i a la península d’es Trucadors de Formentera, podem trobar les platges de Ses Illetes i Llevant.
El parc natural de Ses Salines es diu així des de 2001, encara que ja va ser una reserva natural des de 1995.
La riquesa d’aquest lloc està, en la fràgil i la equilibrada combinació de aiguamolls i dunes, que a pesar de la seva condició salubre i la sequedat de l’entorn sotmès a una forta insolació, conformen un ecosistema ple de vida. En quant a la vegetació, trobem les praderies de Posidònia Oceànica. Per a molts és una simple alga, però aquesta en realitat és una planta marina que serveix de refugi per a multituds d’éssers aquàtics i compleix una funció molt important en la oxigenació i filtració d’aigua. L’estat d’aquestes praderies depèn de la qualitat de l’aigua de les platges, netes i pures. També es considera aquest ecosistema com l’ésser viu més gran del món.
Ses Salines és molt important a l’illa perquè Eivissa no seria la mateixa. Destaquen molts ecosistemes, espècies que poques vegades veuràs en altres llocs com els flamencs. Per això sempre és molt important protegir aquesta zona de l'illa, per preservar la flora i la fauna dels voltants, per assegurar-nos de que l’illa seguirà sent molt polida com ho és ara.
3
2. DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA A L’ILLA.
El Parc Natural de Ses Slines està situat entre les dues illes pitiüses. Vinculades al parc hi ha diverses reserves marines terrestres.
El Parc s'estén des del sud d’Eivissa fins al nord de Formentera, inclou el braç marí que les separa. Ocupa un territori d’unes 2.752,5 ha terrestres (1.776,3 de les quals pertanyen al Parc i 106,8 a la Reserva) i 14.028 ha marines (13.610,5 de les quals corresponen al Parc i 416,9 a la Reserva).
4
3. CARACTERÍSTIQUES DEL BIÒTOP.
Tant les salines d'Eivissa com les de Formentera estan formades per dipòsits de materials quaternaris. Ambdues salines estan separades pel mar, en el qual s'assenten un rosari d'illes i illots calcarenítiques d'escassa alçada i algunes zones sorrenques.
- Factors abiòtics físics:
El clima aquí es considera un clima d'estepa local. La temperatura mitjana anual a les Salines es troba a 18.2 °C. Hi ha al voltant de precipitacions de 386 mm. Les Salines està situat a l'hemisferi nord. L'estiu comença al juny i acaba al setembre. El millor moment per visitar les Salines són aquests quatre mese.
CLIMOGRAMA:
Ses Salines d'Eivissa es troba a una altitud de 0 metres sobre el nivell del mar La humitat a Eivissa varia entre el 50% i el 80%. Pel que fa a la pressió atmosfèrica, disminueix aproximadament en 11,3 pascals per metre en els primers 1000 metres sobre el nivell del mar.
La mitjana de les precipitacions anuals a les salines d'Eivissa és d'uns 400 mm. La humitat absoluta depèn de la temperatura i la pressió de l'aire, disminueix quan augmenta la temperatura i la pressió. El percentatge d'humitat relativa varia de 0.01% a -42 °C a 4.24% quan el punt de rosada és de 30 °C. L' evaporació solar és un mètode d'extracció
5
de la sal que consisteix a aprofitar l'energia solar i eòlica per separar l'aigua de la sal. Aquesta tècnica representa aproximadament el 85% de la producció de sal. La densitat de l'aigua a les salines d'Eivissa varia segons la salinitat de l'aigua. En general, la salinitat de l'aigua a les salines d'Eivissa és alta i pot variar entre 36 grams per litre fins a 85 grams per litre. L'aigua de les salines d'Eivissa conté una gran quantitat de sals i minerals dissolts, com el clorur sòdic, sulfat càlcic i magnèsic, bicarbonat càlcic i magnèsic i altres com el ferro i el manganès.
- Factors abiòtics químics:
L'aigua de les salines d'Eivissa és una barreja d'aigua de mar i aigua dolça que es filtra a través del sòl. La composició química de l'aigua de mar és molt diferent a la de l' aigua dolça. L'aigua de mar conté molts més minerals i sals que l'aigua dolça. En general, l'aigua de les salines d'Eivissa és molt rica en sals i minerals a causa de l'evaporació de l'aigua. Els escalfadors acumulen aigua del mar, que entra a les salines a través de dues comportes situades a la platja d'Es Codolar i una altra a Es Cavallet. Concentren aigua amb un percentatge de salinitat que va des dels 36 grams per litres habituals del mar, fins als 85 grams per litre.
L'aire està compost principalment per nitrogen, oxigen i argó. La resta dels components, entre els quals es troben els gasos d'efecte hivernacle, són vapor d'aigua, diòxid de carboni, metà, òxid nitrós, ozó, entre d'altres.
6
4. CARACTERÍSTIQUES DE LA BIOCENOSI.
En aquest parc natural es poden trobar importants poblacions d'ocells aquàtics i marins nidificants, hibernants i migrants, a més d'un important nombre d'espècies de flora i fauna endèmiques de les Illes Balears.
Pel que fa a la flora, al marge dels boscos de savines i pins que hi creixen, trobem infinitat de plantes, entre elles, mata, joncs, aubada, mançanella o viveta, romaní, carretx, cepell, cepelló, esteperol, frígola borda, herba de Sant Ponç, gram marí, botja, corretjola, escart, lletera, herba blanca, card, porrassa, seba marina, lliri de platja etc. I després hi ha la fauna: artemia salina, sargantijas, ratolins, insectes i, sobretot, infinitat d'ocells que poden ser migratòries o sedentàries. A més dels espectaculars flamencs que arriben des de la Camarga, abunden les gavines, les goles i utilitzant els noms que els donem a les illes, el martinet, el coll verd, la júia, el xiulador, el sorçó, el cap vermell, el xerraire, l ́àguila peixetera, l ́agró, l ́aneguda cabussonera, el bitxac, el falcó reial, el corriol, la llambritja, el cullerot, el cegall, l ́arner, el ganyet roig, la xivitona, la butxaqueta, la titina, el coer, el martinet, el moretó, l ́esmerla, l ́esparver, la bosqueta i així podríem seguir amb una llista interminable.
Algunes de les espècies endèmiques que es poden trobar al parc són la sargantana de les Pitiüses, el liró caretó i diverses espècies d'escarabats i cargols autòctons.
7
Pel que fa a les interaccions entre espècies a les salines d'Eivissa, es poden trobar fins a 210 espècies d'ocells que passen per Ses Salines cada any, entre les quals la més esperada són els flamencs. Cada any descansen i s'alimenten diversos dies a les llacunes per a delit dels eivissencs.
Les espècies invasores són una amenaça per a la biodiversitat i l'equilibri ecològic dels ecosistemes. A les salines d'Eivissa s'han detectat diverses espècies invasores com la Caulerpa racemosa, una alga que pot créixer fins a 30 cm per dia i desplaçar altres espècies autòctones. També s'han detectat crancs blaus que poden afectar la fauna autòctona. Inclou també el peix d'Amur, el cranc de marbre, l'ortiga aquàtica de Carolina, el peix cap de serp del nord i el gripau de la canya.
8
9
5. ADAPTACIONS MÉS SIGNIFICATIVES DE LES ESPÈCIES AL MEDI.
Les adaptacions estructurals o anatòmiques de les espècies de les salines d'Eivissa es refereixen als canvis que han patit les espècies que habiten a les salines d' Eivissa per poder sobreviure en aquest ambient. Algunes d'aquestes adaptacions inclouen la capacitat d'emmagatzemar aigua en les seves fulles i tiges en els vegetals, la capacitat de tolerar altes concentracions de sal al sòl i l'aigua, i la capacitat d' excretar l' excés de sal a través de glàndules especials.
Per exemple, si parlem de les adaptacions d’una espècie animal molt representativa de Ses Salines d’Eivissa com és el flamenc, hem de parlar del seu bec que està anatòmicament modificat. En la gran majoria de les aus, el seu bec inferior és més petit que el superior Però el bec dels flamencs està col·locat al revés ja que això els ajuda a alimentar-se. Aquesta no és l'única diferència pel que fa al bec dels flamencs. La majoria de les aus tenen el bec diferent al bec dels flamencs no només en què el bec superior sigui més petit que l'inferior sinó que a més, en la majoria de les aus el bec superior està estàtic, mentre que l'inferior es mou (en els humans passa igual; unes dents superiors fixes i una mandíbula inferior movible). És clar que l'adaptació al medi ens fa evolucionar d'una manera o altra. En el cas dels flamencs, el seu sistema d'alimentació ha fet que desenvolupin aquest tipus de bec que, sens dubte, és molt més còmode per a ells.
10
6. INFLUÈNCIES MÚTUES ENTRE BIÒTOP I BIOCENOSI.
El biòtop i la biocenosi són dos conceptes fonamentals en ecologia que es refereixen als components d'un ecosistema i les seves interaccions. El biòtop és l'ambient físic en el qual es desenvolupa la vida, mentre que la biocenosi és el conjunt d'éssers vius que habiten en aquest ambient.
En el cas de les salines d'Eivissa, el biòtop és l'ambient físic que es troba a les salines i la biocenosi està composta pels organismes que habiten en aquest ambient, com els microorganismes, les aus i els peixos.
És important destacar que hi ha una interdependència entre el biòtop i la biocenosi, ja que els éssers vius depenen de l' ambient físic per sobreviure i l'ambient físic depèn dels éssers vius per mantenir el seu equilibri.
Les influències mútues entre el biòtop i la biocenosi són complexes i variades. Per exemple, els organismes vius poden afectar el sòl i altres components físics de l'ecosistema a través de les seves activitats metabòliques i la seva interacció amb altres organismes. Al seu torn, els components físics de l' ecosistema poden afectar la distribució i abundància dels organismes vius que hi habiten. En el cas específic de les salines d'Eivissa, alguns exemples d'influències mútues entre el biòtop i la biocenosi podrien incloure com la salinitat de l'aigua afecta les comunitats d'algues i crustacis que hi habiten.
11
Una cadena tròfica és una interrelació que estableixen els éssers vius que s'alimenten uns dels altres en un cert ordre. També anomenada cadena alimentària, revela els vincles alimentaris entre descomponedors, consumidors i productors. És un procés mitjançant el qual els organismes d'un ecosistema s'interrelacionen entre si per a la seva alimentació i supervivència.
La cadena tròfica mostra les vies d'energia en els diferents ecosistemes. Els productors es troben en el nivell més baix de la cadena alimentària, mentre que els consumidors, que són els que es mengen a aquests productors, es coneixen com a consumidors primaris. La transferència d'energia es dóna d' organismes simples a organismes més complexos.
Un exemple de cadena tròfica a Ses Salines d’Eivissa seria la següent: El fitoplancton és menjat per l’artèmia salina, l’artèmia salina és menjada pel flamenc i el flamenc és menjat per l’àguila.
7. EXEMPLIFICACIÓ D’ALGUN TIPUS DE CADENA O XARXA TRÒFICA.
→ → → → 12
8. AMENACES MEDIAMBIENTALS SOBRE L’ECOSISTEMA.
Com ja s'ha vist a molts informes, els abocaments d'aigües residuals i trencaments de l'emissari submarí de Platja d'en Bossa estan perjudicant els fons marins que limiten amb el parc Natural de Ses Salines.
El 22 d'agost passat voluntaris de l'associació Gent de Ponent i de la mateixa Aliança van realitzar una immersió apreciant abocaments amb una "elevada" càrrega de sòlids en suspensió sortint dels difusors de l'emissari. A més, van localitzar nombroses restes de plàstics que evidencien el mal funcionament de la depuradora.
Entre altres valoracions, van destacar que la presència de plàstics demostra que la depuradora ha pogut abocar aigües residuals directament al mar sense fer-se els tractaments necessaris per complir la normativa.
Els membres de les associacions que van realitzar la immersió també van confirmar que el medi està "molt degradat", amb una reducció o absència de praderies de posidònia i una elevada proliferació d'algues verdes i vermelles, elevada sedimentació i càrrega orgànica als fons. El portaveu també va detallar els resultats de les anàlisis practicades al mar, amb valors "molt superiors" als paràmetres establerts per la normativa vigent en matèria d'aigües residuals.
Pel que fa a la contaminació microbiològica, les anàlisis difoses per l'Aliança van posar de manifest una "elevada" càrrega de contaminants fecals abocats al mar des de l'emissari. La nota positiva, segons l'Aliança, és que aquests valors no impliquen un risc per a la salut humana atès que la distància i la profunditat de l'emissari possibilita la dissolució adequada fins arribar a la costa.
L'informe també evidencia l'elevada càrrega d'aigües fecals abocades al medi marí perquè la depuradora no té sistemes de tractament terciari de desinfecció microbiològica, un sistema reclamat des de l'Aliança, que recordo que l'estació rep camions cisterna que buiden les fosses sèptiques de habitatges no connectats a la xarxa de sanejament de l'illa i, per tant, està sotmesa a una pressió addicional de depuració aigües fecals.
13
La degradació i destrucció de les praderies de posidonia afecten molt a l'ecosistema marí, i és un dels problemes més vistos actualment. La Posidònia oceànica es veu afectada per múltiples factors que minven les funcions vitals, el creixement i la supervivència. Entre aquests factors es poden destacar un augment de la terbolesa de l'aigua per increment de sediments en suspensió mobilitzats per temporals, obres d'enginyeria, canvis en els règims d'onatge i torrentades.
14
