Habitació Rosa (El Viatge de l'antiheroi) Pt. 1 - Habitación Rosa - Pink Room - cat esp en fr

Page 1

El viatge de l’antiheroi 16/04/22 - 14/05/22 Sala d’Exposicions Sant Antoni Maó Una exposició de D LOVES THE SODOMITES HABITACIÓ ROSA PINK ROOM The journey of the antihero CHAMBRE ROSE Le voyage de l’antihéros HABITACIÓN ROSA El viaje del antihéroe

HABITACIÓ ROSA

HABITACIÓN ROSA PINK ROOM CHAMBRE ROSE

D LOVES THE SODOMITES

Copyright © 2022 Daniel Amorós. www.danielovesthesodomites.com

Autor i artista: Daniel Amorós.

Ajuntament de Maó. Primera edició, 2022. Imprès a Itàlia.

Imatges (fotogrames): Carlos Torrico, Laura Ribatallada i D Loves The Sodomites.

Fotografies: Daniel Amorós.

Dipòsit Legal: ME - 213/2022

El viatge de l’antiheroi El viaje del antihéroe
The journey of the antihero
Le voyage de l’antihéros

Biografia

D Loves The Sodomites és artista transdisciplinari nascut a Menorca (1990) graduat en Belles Arts (UB) i màster en Educació Artística (UCM). Ha realitzat estades i s’ha format en ciutats com Barcelona, Madrid, Londres, París i Nova York.

La seva obra s’ha mostrat a sales i festivals d’arreu d’Europa, com l’Espai Francesc Català-Roca (Barcelona, 2013); el Festival Revela-T (Barcelona, 2014); Analogica (Itàlia, 2015); Analogmania (Romania, 2015); Analogue Festival (Londres, 2015); Rissaga Nova Onada d’Artistes Menorquins al Roser (Menorca, 2015); la Fundació Miró (Mallorca, 2017); la Nau Bostik (Barcelona, 2016); l’exposició Principios de Refinamiento, comissariada per El Palomar al Casal Solleric (Mallorca, 2018); On Rau la Realitat a Es Baluard (Mallorca, 2019); va ser entrevistat al llibre A Tiro de Piedra: Acercar lo Possible, editat per Es Baluard (Mallorca, 2019); quedà finalista en dues ocasions al Certamen d’Art Jove de les Balears; li han atorgat tot d’ajuts d’investigació i de creació: del Consell Insular de Menorca, de l’Institut d’Estudis Baleàrics, del Centre d’Estudis i Documentació del Macba, de la Nau Estruch, d’Eima, de Gamba Z’AIR, de Harvestworks, etc.

A principis de 2021 va publicar digitalment i físicament un àlbum visual amb el mateix títol que aquesta mostra, projecte que s’ha començat a girar en forma d’exposició i de performance concert al Festival Sons de Nit de Palma, a l’Orgull d’Alaior, al Festival Emergències, etc.

Biografía

D Loves The Sodomites es artista transdisciplinario nacido en Menorca (1990) graduado en Bellas artes (UB) y máster en Educación Artística (UCM). Ha realizado estancias y se ha formado en ciudades como Barcelona, Madrid, Londres, París y Nueva York.

Su obra se ha mostrado en salas y festivales de toda Europa, como el Espacio Francesc Català-Roca (Barcelona, 2013); el Festival Revela-T (Barcelona, 2014); Analogica (Italia, 2015); Analogmania (Rumanía, 2015); Analogue Festival (Londres, 2015); Rissaga Nueva Ola de Artistas Menorquines en El Roser (Menorca, 2015); la Fundación Miró (Mallorca, 2017); la Nave Bostik (Barcelona, 2016); la exposición Principios de Refinamiento, comisariada por El Palomar en el Casal Solleric (Mallorca, 2018); ¿Donde Radica la Realidad? en Es Baluard (Mallorca, 2019); fue entrevistado en el libro A Tiro de Piedra: Acercar lo Posible, editado por Es Baluart (Mallorca, 2019); quedó finalista en dos ocasiones en el Certamen de Arte Joven de las Baleares; le han otorgado diversas ayudas de investigación y de creación: del Consell Insular de Menorca, del Instituto de Estudios Baleáricos, del Centro de Estudios y Documentación del Macba, de la Nave Estruch, de Eima, de Gamba

Z’AIR, de Harvestworks, etc.

A principios de 2021 publicó digitalmente y físicamente un álbum visual con el mismo título que esta muestra, proyecto que se ha empezado a girar en forma de exposición y de performance concierto en el Festival Sons de Nit de Palma, en el Orgullo de Alaior, en el Festival Emergències, etc.

Biography

D Loves The Sodomites is a transdisciplinary artist born in Minorca (1990) graduated in Fine Arts (UB) and Master in Art Education (UCM). E has lived and studied in cities such as Barcelona, Madrid, London, Paris and New York.

Eir work has been shown in theaters and festivals throughout Europe, such as Francesc Català-Roca Space (Barcelona, 2013); Revela-T Festival (Barcelona, 2014); Analogmania (Romania, 2015); Analogue Festival (London, 2015); at Rissaga New Wave Of Minorcan Artists at El Roser (Menorca, 2015); Miró Foundation (Mallorca, 2017); Nau Bostik (Barcelona, 2016); at the exhibition

Refinement Begginings curated by El Palomar at Casal Solleric (Mallorca, 2018); at Where Does Reality Resides? at Es Baluard (Mallorca, 2019); e was interviewed in the book A Tiro de Piedra: Acercar lo Posible, edited by Es Baluard (Mallorca, 2019); e was a finalist twice at The Young Arts Contest of the Balearic Islands; e has been awarded with research and creation grants from Consell Insular de Menorca, Institut d’Estudis Balearics, Macba’s Study Centre (CED), Nau Estruch, Eima, Gamba Z’AIR, Harvestworks, etc.

At the beggining of 2021 e released digitally and physically a visual album with the same title as the shows, a project that has started to be toured in the form of a performance-concert at Sons de Nit Festival in Palma, at the Pride of Alaior, at Festival Emergències, etc.

D Loves The Sodomites est artiste transdisciplinaire né à Minorque (1990) iel a etudié Beaux-arts (UB) et un master en Éducation Artistique (UCM). Iel a réalisé des séjours et s’est formé dans des villes comme Barcelone, Madrid, Londres, Paris et New York.

Son œuvre s’est montrée à des salles et festivals de partout d’Europe, comme l’Espace Francesc Català-Roca (Barcelone, 2013); le Festival Revela-T (Barcelone, 2014); Analogica (l’Italie, 2015); Analogmania (la Roumanie, 2015); Analogue Festival (Londres, 2015); Rissaga Nouvelle Vague d’Artistes Minorquins a El Roser (Minorque, 2015); la Fondation Miro (Majorque, 2017); la Nau Bostik (Barcelone, 2016); l’exposition Principes de Raffinement, organisée par El Palomar au Casal Solleric (Majorque, 2018); Où Réside la Réalité? a Es Baluard (Majorque, 2019); iel a été entretenu au livre A Tiro de Piedra: Acercar lo Possible, édité par Es Baluard (Majorque, 2019); iel a été finaliste dans deux occasions au Concours d’Art Jeune des Baléares. Le Conseil Insulaire de Minorque, l’Institut d’Études Baleàrics, le Centre d’Études et Documentation du Macba, la Nau Estruch, Eima, Gamba Z’AIR, Harvestworks, etc, lui ont octroyé tout d’aides de recherche et de création

Iel a publié au debut de 2021digitalement et physiquement un album visuel avec le même titre que cet exposition, projet que s’est commencé à tourner en forme d’exposition et performance concert au Festival Sons de Nit de Palma, à l’Orgueil d’Alaior, au Festival Emergències, etc.

Biographie

[Fotografia de D Loves The Sodomites]. (Menorca. 2021). Fotografia de la sèrie d’imatges de promoció de Pink Room, l’àlbum musicovisual, Arxiu de D Loves The Sodomites. Ciutadella de Menorca, Espanya.

[Fotografia de D Loves The Sodomites]. (Menorca. 2020). Fotografia de la sèrie d’imatges de promoció de Pink Room l’àlbum musicovisual, Arxiu de D Loves The Sodomites. Ciutadella de Menorca, España.

Habitació Rosa

Habitació Rosa o Pink Room és una exposició antològica i retrospectiva que recull l’obra dels últims deu anys de producció de l’artista D Loves The Sodomites, seguint una estructura circular basada en el Monomite de Campbell. Aquest ens endinsa en el periple dels diferents estadis de la psique de l’artista mitjançant la performance, la fotografia analògica, el vídeo, el so i l’assaig.

Aquest projecte representa i dissecciona el procés, des de la negació fins a l’acceptació a la qual s’enfronta el subjecte durant la construcció de la pròpia identitat, com a resultat d’un llarg viatge d’introspecció i autoconeixement; de manera que desconstrueix i subverteix, en la seva essència, la concepció i la representació binàries del gènere i de la sexualitat, al bell mig d’un sistema patriarcal.

Així mateix, posa de manifest la transcendència d’haver nascut en una illa com Menorca, en la formulació d’una identitat dissident, enfront d’un espai de dimensions relativament petites, aïllat per l’aigua i la naturalesa.

Habitació Rosa pretén desvirtuar el concepte de poder com a principi de dominació masculina, i qüestionar l’imaginari de la feminitat que el patriarcat ha construït i ha imposat sobre tot ésser que no respon als patrons que dicta la seva norma, tot perpetuant i sustentant la representació i la concepció binàries del gènere i la sexualitat com a eina de jerarquització i segregació.

Habitación Rosa

Habitación Rosa o Pink Room es una exposición antológica y retrospectiva que recoge la obra de los últimos diez años de producción del artista D Loves The Sodomites. Siguiendo una estructura circular basada en el Monomito de Campbell, ésta nos adentra en el periplo de los diferentes estadios de la psique del artista mediante la performance, la fotografía analógica, el video, el sonido y el ensayo.

Este proyecto representa y disecciona el proceso, desde la negación hasta la aceptación, al que se enfrenta el sujeto durante la construcción de su propia identidad, como resultado de un largo viaje de introspección y autoconocimiento; de forma que deconstruye y subvierte, en su esencia, la concepción y la representación binarias del género y de la sexualidad, en medio de un sistema patriarcal.

Así mismo, pone de manifiesto la trascendencia de haber nacido en una isla como Menorca, en la formulación de una identidad disidente, frente a un espacio de dimensiones relativamente pequeñas, aislado por el agua y la naturaleza.

Habitación Rosa pretende desvirtuar el concepto de poder como principio de dominación masculina, y cuestionar el imaginario de la feminidad que el patriarcado ha construido y ha impuesto sobre todo ser que no responde a los patrones que dicta su norma, perpetuando y sustentando la representación y la concepción binarias del género y la sexualidad como herramienta de jerarquización y segregación.

Pink Room

Pink Room is an anthological and retrospective exhibition that shows the work of the last ten years of production of D Loves The Sodomites, by following a circular itinerary based on Campbell’s Monomite. The show immerses us and guides us along the artist’s phases during eir life journey, through performance, analog photography, video, sound and writings.

This project represents and dissects the process, from denial to acceptance, faced by the subject during the construction of oneself identity, as a result of a long journey of introspection and self-knowledge. Thus, it deconstructs and subverts, in its essence, the conception and the binary representation of gender and sexuality, in the middle of a patriarchal system.

It also highlights the importance of being born in an island like Menorca and growing as a dissident individual, by considering the small dimensions of the island, the isolation and the fact of being surrounded by water and nature.

Pink Room pretends to undermine the concept of power as a principle of male domination, by questioning the imagery of femininity that patriarchy has built and imposed on every being that does not respond to its canons and rules. It also set into question and reflects upon the binary representation and conception of gender and sexuality as a tool of hierarchization and segregation.

Chambre Rose

Chambre Rose est un exposition anthologique et rétrospective qui montre l’œuvre des derniers dix ans de production de l’artiste D Loves The Sodomites, en suivant une structure circulaire basée sur le Monomite de Campbell. Celui-ci nous plonge dans le périple des différents phases de la psyché de l’artiste à travers de la performance, la photographie analogique, la vidéo, le son et l’essai.

Ce projet représente et il dissèque le procès, depuis la négation jusqu’à l’acceptation à laquelle s’affronte le sujet pendant la construction de la propre identité, comme résultat d’un long voyage d’introspection et connaissance de soi; de telle sorte qu’il déconstruit et il subvertit, dans son essence, la conception et la représentation binaires du genre et de la sexualité, au milieu de le système patriarcal.

De même, pose de manifeste la transcendance d’être né dans une île comme Minorque, dans la formulation d’une identité dissidente, face à un espace de dimensions relativement petites, isolé par l’eau et la nature.

Chambre Rose remet en question le concept de pouvoir comme principe de domination masculine, ainsi que l’imaginaire de la féminité que le patriarcat a construit et a imposé sur tout être que ne répond pas aux patrons que dicte sa norme, tout en perpétuant et en soutenant la représentation et la conception binaires du genre et de la sexualité comme outil de hiérarchisation et ségrégation.

Sobre la Repressió

Tot procés d’introspecció pressuposa submergir-se en unes aigües desconegudes. Una immersió que no és mai fàcil. Pot ser inclús tortuosa i extremadament dolorosa, sobretot quan no veiem llum cap a la direcció on anem.

Per a un individu queer o dissident, referint-se a la identitat de gènere i sexual, que desconeix el mar tèrbol que és el patriarcat i que ha de confrontar a fi de sobreviure, aquesta submersió esdevé violenta i hostil.

En el primer dels estadis de l’autoconeixement d’una persona queer apareixen tot tipus de pensaments que provenen de les violències simbòliques o explícites (verbals o físiques) que reben del seu entorn. Aquestes poden derivar en l’autoodi, autolesions o fins i tot poden conduir al suïcidi.

Tot i que ja són moltes les persones del col·lectiu que gaudeixen d’una vivència i un entorn saludables, hom necessita un acompanyament basat en l’educació conscient: en els afectes, l’empatia i l’escolta activa.

Avui, quan hi ha quelcom que em fa por, del que fujo, recorro a les paraules de Bauçà:

A ell no l’havien convidat a la vida. Es va haver d’amagar sempre, tapar-se la cara.

D’ell només en quedà una taca de sang fresquíssima, un sexe sense estrenar i unes ales cansades, plenes de pols.

Miquel Bauçà. Una Bella Història, 1962.

Sobre la Represión

Todo proceso de introspección presupone sumergirse en unas aguas desconocidas. Una inmersión que no es nunca fácil. Puede ser incluso tortuosa y extremadamente dolorosa, sobre todo cuando no vemos luz hacia la dirección donde vamos.

Para un individuo queer o disidente, refiriéndose a la identidad de género y sexual, que desconoce el mar turbio que es el patriarcado y que tiene que confrontar a fin de sobrevivir, esta sumersión deviene violenta y hostil.

En el primero de los estadios del autoconocimiento de una persona queer aparecen todo tipo de pensamientos que provienen de las violencias simbólicas o explícitas (verbales o físicas) que reciben de su entorno. Estas pueden derivar en el autoodio, autolesiones o incluso pueden conducir al suicidio.

A pesar de que ya son muchas las personas del colectivo que disfrutan de una vivencia y un entorno saludables, se necesita un acompañamiento basado en la educación consciente: en los afectos, la empatía y la escucha activa.

Hoy, cuando hay algo que me da miedo, de lo que huyo, recurro a las palabras de Bauçà:

A él no lo habían invitado a la vida. Se tuvo que esconder siempre, taparse la cara. De él solo quedó una mancha de sangre fresquísima, un sexo sin estrenar y unas alas cansadas, llenas de polvo

Miquel Bauçà. Una Bella Història, 1962.

On Repression

Every process of introspection is preceded by an immersion in unknown waters. A dive that is never easy. It can be even tortuous and extremely painful, especially when we do not see light in the direction we are going.

For a queer or dissident individual, referring to gender and sexual identity, who is unaware of the murky sea that is patriarchy and who has to confront this system in order to survive, this sinking is violent and hostile.

In the first stage of a person’s self-knowledge appear all kinds of thoughts that come from the symbolic or explicit violence (verbal or physical) they receive from their environment. These can lead to self-hatred, self-harm, or even suicide.

Despite the fact that many people in the LGTBQ+ already enjoy a healthy experience and environment, we still need an accompaniment based on conscious education: affection, empathy and active listening.

Today, when there is something that frightens me, from which I flee, I return to the words of Bauçà:

He was not invited to life. He always had to hide, cover his face. Only a stain of blood remained from him very fresh, a brand new sex and tired, dusty wings

Miquel Bauçà. A Beautiful Story (Una Bella Història), 1962.

Sur la Répression

Tout processus d’introspection suppose de plonger dans des eaux inconnues. Une immersion qui n’est jamais facile. Cela peut même être tortueux et extrêmement douloureux, surtout quand on ne voit pas de lumière dans la direction où l’on va.

Pour un individu queer ou dissident, se référant au genre et à l’identité sexuelle, qui ignore la mer trouble qu’est le patriarcat et qu’il doit affronter pour survivre, cette submersion devient violente et hostile.

Dans la première des étapes de la connaissance de soi d’une personne queer, apparaissent toutes sortes de pensées issues de la violence symbolique ou explicite (verbale ou physique) qu’elle reçoit de son environnement. Ceux-ci peuvent conduire à la haine de soi, à l’automutilation ou même au suicide.

Malgré le fait qu’il y a déjà beaucoup de personnes dans la communauté qui profitent d’une expérience et d’un environnement sains, un accompagnement basé sur une éducation consciente est nécessaire: sur l’affection, l’empathie et l’écoute active.

Aujourd’hui, quand il y a quelque chose qui me fait peur, que je fuis, j’ai recours aux mots de Bauçà :

Il n’avait pas été invité dans la vie. Il a toujours dû se cacher, couvrir son visage

Il ne restait de lui qu’une tache de sang très frais, un tout nouveau sexe et les ailes fatiguées, pleines de poussière

Miquel Bauça. Une belle histoire (Una Bella Història), 1962.

Títol: Retrats Postmortem

Autor: Daniel Amorós / D Loves The Sodomites

Any: 2012-13

Mida: 20 x 25 cm

Tècnica: còpies a la gelatina de plata

Lloc de realització: Barcelona

Títol: Sense Títol o Autoretrats series

Autor: Daniel Amorós / D Loves The Sodomites

Any: 2012-13

Mida: 20 x 25 cm

Tècnica: còpies a la gelatina de plata

Lloc de realització: Barcelona

Sobre la Negació

De mica en mica hom pren consciència que hi ha quelcom dintre seu i en l’entorn en conflicte, i que el lloc que ocupa són, si més no, els marges:

La Negació exigeix la més intensa de les creences, una creença que sobrepassa tots els mites i totes les faules, totes les ideologies i totes les emocions. El lloc moral ens apropa a la mort però també ens allunya d’ella. La paradoxa o la contradicció que conté una vida experimentada com a negació descansa precisament sobre la raó que evita o en posposa la decisió final –el rebuig de l’inevitable de la creença lògica irreductible d’un subjecte que es nega.

La por es fa manifesta enfront del modus vivendi heteronormatiu i les identitats estereotipades que el sistema ens imposa. És aleshores quan es produeix un cert rebuig i es genera una certa negació cap a allò que necessitem o desitgem, car ens ensenyen que està mal fet. Hom a priori rebutja la crida a l’aventura, cosa que genera un profund estat de pèrdua, que s’accentua amb les pressions socials.

Però qui està predisposat a viure sumit en la mentida? D’aquesta pèrdua hom se’n pot arribar a sortir pel propi peu, encara que sempre és més plaent i, en ocasions, necessari, aventurar-se a aquest viatge amb companyia.

La incertesa i la desconeixença al final reverteixen i esdevenen un poder sobrenatural, que és la set pel coneixement, i ens condueix cap a la superació d’un seguit de proves, distraccions i temptacions, reptes en general. Així és com es produeix l’aprenentatge i s’inicia un procés de canvi, d’evolució i de metamorfosi.

Sobre la Negación

Poco a poco se toma conciencia de que hay algo dentro de sí mismo y en el entorno en conflicto, y que el lugar que ocupa son los márgenes:

La Negación exige la más intensa de las creencias, una creencia que sobrepasa todos los mitos y todas las fábulas, todas las ideologías y todas las emociones. El sitio moral nos acerca a la muerte pero también nos aleja de ella. La paradoja o la contradicción que contiene una vida experimentada como negación descansa precisamente sobre la razón que evita o pospone su decisión final –el rechazo de lo inevitable de la creencia lógica irreductible de un sujeto que se niega.

El miedo se hace manifiesto frente al modus vivendi heteronormativo y las identidades estereotipadas que el sistema nos impone. Es entonces cuando se produce cierto rechazo y se genera cierta negación hacia lo que necesitamos o deseamos, pues nos enseñan que está mal hecho. Uno a priori rechaza la llamada a la aventura, lo que genera un profundo estado de pérdida, que se acentúa con las presiones sociales.

¿Pero quién está predispuesto a vivir sumido en la mentira? De esta pérdida se puede llegar a salir por el propio pie, aunque siempre es más placentero y, en ocasiones, necesario aventurarse a este viaje en compañía.

La incertidumbre y el desconocimiento al final revierten y se convierten en un poder sobrenatural, que es la sed por el conocimiento, y nos conduce hacia la superación de una serie de pruebas, distracciones y tentaciones, retos en general. Así es como se produce el aprendizaje y se inicia un proceso de cambio, evolución y metamorfosis.

David Nebreda, 2006. Sur la Révelation.

Little by little one becomes aware that there is something within oneself and in the environment in conflict, and that the place one occupies is, at least, the margins:

Denial demands the most intense of beliefs, a belief that surpasses all myths and all fables, all ideologies and all emotions. The moral site brings us closer to death but also distances us from it. The paradox or contradiction contained in a life experienced as negation rests precisely on the reason that avoids or postpones its final decision – the rejection of the inevitability of the irreductible logical belief of a subject who denies himself.

Fear becomes manifest in front of the heteronormative modus vivendi and the stereotyped identities that the system imposes on us. That is when a certain rejection occurs and a certain denial is generated towards what we need or want, because they teach us that it is poorly done. One a priori rejects the call to adventure, which generates a deep state of loss, and which is accentuated by social pressures.

But who is predisposed to live submerged in lies? One can get out of this loss on ones own, although it is always more pleasant and, sometimes, necessary to venture on this journey in company.

Uncertainty and ignorance in the end revert and become a supernatural power, which is the thirst for knowledge, and leads us to overcome a series of distractions and temptations, challenges in general. This is how learning occurs and a process of change, evolution and metamorphosis begins.

Denial
On

Sur la Négation

Peu à peu il prend conscience qu’il y a quelque chose en lui et dans l’environnement en conflit, et que la place qu’il occupe sont les marges :

Le déni exige la plus intense des croyances, une croyance qui dépasse tous les mythes et toutes les fables, toutes les idéologies et toutes les émotions. Le lieu moral nous rapproche de la mort mais nous en éloigne aussi. Le paradoxe ou la contradiction contenue dans une vie vécue comme négation repose précisément sur la raison qui évite ou reporte sa décision finale – le rejet de la fatalité de la croyance logique irréductible d’un sujet qui se renie.

David Nebreda, 2006. Sur la Révélation.

La peur devient manifeste face au modus vivendi hétéronormatif et aux identités stéréotypées que le système nous impose. C’est alors qu’un certain rejet se produit et qu’un certain déni est généré envers ce dont nous avons besoin ou ce que nous voulons, car ils nous enseignent que c’est mal fait. On rejette a priori l’appel à l’aventure, qui génère un profond état de perte, accentué par les pressions sociales.

Mais qui est prédisposé à vivre submergé de mensonges? Vous pouvez sortir de cette perte par vos propres moyens, même s’il est toujours plus agréable et, parfois, nécessaire de s’aventurer dans ce voyage en compagnie.

L’incertitude et l’ignorance finissent par revenir et devenir une puissance surnaturelle, qui est la soif de savoir, et nous amène à surmonter une série d’épreuves, de distractions et de tentations, de défis en général. C’est ainsi que l’apprentissage se produit et qu’un processus de changement, d’évolution et de métamorphose commence.

Títol: Runes

Any: 2013

Autor: Daniel Amorós / D Loves The Sodomites

Mida: 30 x 40 cm

Tècnica: còpies a la gelatina de plata

Lloc de realització: Barcelona i Menorca

Títol: Danse Macabre

Autor: Daniel Amorós / D Loves The Sodomites

Any: 2013

Mida: 30 x 30 cm

Tècnica: còpies a la gelatina de plata

Lloc de realització: Barcelona

Sobre la Mort

La sortida d’aquest laberint és una mort poc dolça, gairebé resulta com caure sobtadament al buit, després d’un llarg deambular, que, si més no, deixa una sensació d’esgotament i entumiment alhora. La sortida de l’armari sembla alliberadora, però al final no és més que un miratge o un oasi.

Però no tots els que vaguen estan perduts, aquest deambular per l’avantsala de la mort o aquest caminar sobre una corda, com ho fa el funàmbul, augura una mort esperançadora que donarà pas a la seva resurrecció.

Durant l’adolescència vaig trobar refugi en la música del grup Anthony and The Johnsons. No entenia ben bé què deia o per què em sentia interpel·lat per les històries que narraven les seves cançons, fins que hi vaig reconèixer el relat de la seva vivència com a persona transgènere.

Sóc una noia ocell

Sóc una noia ocell

Sóc una noia ocell

Sóc una noia ocell ara

Tinc el meu cor

Aquí a les meves mans

Tinc el meu cor

Aquí i ara a les meves mans

He estat buscant

Les meves ales

He estat buscant

Les meves ales durant un temps

Naixeré Naixeré

Al cel prest Naixeré al cel prest

Perquè sóc una noia ocell

I les noies ocell van al cel

Sóc una noia ocell

I les noies ocell poden volar

Anohni, 2005. I’m a Bird Now.

Sobre la Muerte

La salida de este laberinto es una muerte poco dulce, casi resulta como caer repentinamente al vacío, después de un largo deambular que, cuanto menos, deja una sensación de agotamiento y entumecimiento a la vez. La salida del armario parece liberadora, pero al final no es más que un espejismo o un oasis.

Pero no todos los que vagan están perdidos, este deambular por la antesala de la muerte o ese andar sobre una cuerda, como lo hace el funámbulo, augura una muerte esperanzadora que dará paso a su resurrección.

Durante la adolescencia encontré refugio en la música del grupo Anthony and The Johnsons. No entendía exactamente qué decía o por qué me sentía interpelado por las historias que narraban sus canciones, hasta que reconocí el relato de su vivencia como persona transgénero. Soy una chica pájaro

Soy una chica pájaro

Soy una chica pájaro

Soy una chica pájaro ahora

Tengo mi corazón

Aquí en mis manos

Tengo mi corazón

Aquí y ahora en mis manos

He estado buscando

Mis alas

He estado buscando

Mis alas durante un tiempo

Naceré Naceré

En el cielo pronto

Naceré en el cielo pronto

Porque soy una chica pájaro

Y las chicas pájaro van al cielo

Soy una chica pájaro

Y las chicas pájaro pueden volar

Anohni, 2005. I’m a Bird Now.

On Death

The exit from this labyrinth is an unsweet death, almost like falling suddenly into the void, after a long wandering that leaves a feeling of exhaustion and numbness at the same time. Coming out of the closet seems liberating, but in the end it is just a mirage or an oasis.

But not all those who wander are lost. This wandering on death row or that walking on a tightrope, as the tightrope walker does, augurs a hopeful death that will give way to eir resurrection.

During adolescence I found refuge in the music of the group Anthony and The Johnsons. I did not understand exactly what she was saying or why I felt attracted to the stories that her songs told, until I recognized the story of her experience as a transgender person.

I’m a bird girl

I’m a bird girl

I’m a bird girl

I’m a bird girl now

I’ve got my heart Here in my hands

I’ve got my heart

Here in my hands now

I’ve been searching For my wings some time

I’m gonna be born

I’m gonna be born

Into soon the sky

Into soon the sky

‘Cause I’m a bird girl

And the bird girls go to heaven

I’m a bird girl

And the bird girls can fly

Bird girls can fly

Bird girls can fly

Bird girls can fly

Anohni, 2005. I’m a Bird Now.

Sur la Mort

La sortie de ce labyrinthe est une mort sans douceur, presque comme une chute soudaine dans le vide, après une longue errance qui, c’est le moins qu’on puisse dire, laisse à la fois une sensation d’épuisement et d’engourdissement. Sortir du placard semble libérateur, mais au final ce n’est rien de plus qu’un mirage ou une oasis.

Mais tous ceux qui errent ne sont pas perdus, cette errance dans l’antichambre de la mort ou cette marche sur une corde, comme le fait le funambule, augure d’une mort pleine d’espoir qui fera place à sa résurrection.

A l’adolescence j’ai trouvé refuge dans la musique du groupe Anthony and The Johnsons. Je ne comprenais pas exactement ce qu’il disait ou pourquoi je me sentais interpellé par les histoires que racontaient ses chansons, jusqu’à ce que je reconnaisse l’histoire de son expérience en tant que personne transgenre.

Je suis une fille oiseau

Je suis une fille oiseau

Je suis une fille oiseau

Je suis une fille oiseau maintenant

J’ai mon coeur

Ici dans mes mains

J’ai mon coeur

Ici dans mes mains maintenant

J’ai cherché

Pour mes ailes un peu de temps

Je vais naître

Je vais naître

Dans bientôt le ciel

Dans bientôt le ciel

Parce que je suis une fille oiseau

Et les filles oiseaux vont au paradis

Je suis une fille oiseau

Et la fille oiseau peut voler

Les filles oiseaux peuvent voler

Les filles oiseaux peuvent voler

Les filles oiseaux peuvent voler

Anohni, 2005. I’m a Bird Now.

Títol: Danse Macabre

Autor: Daniel Amorós / D Loves The Sodomites

Performer: Daniel Amorós / D Loves The Sodomites

Videògrafa: Laura Ribatallada

Any: 2017

Mida: variable

Tècnica: Vídeo (mono) i performance

Durada: 07’44”

Lloc de realització: Abney Park Cemetry

Títol: Ofèlia

Autor: Daniel Amorós / D Loves The Sodomites

Performer: Daniel Amorós / D Loves The Sodomites

Videògraf: Carlos Torrico

Any: 2017

Mida: variable

Tècnica: vídeo digital (monocanal) i performance in situ

Duració: 11’53’’

Lloc de realització: s’Avenc de Son Pou i Cala Varques, Mallorca

Títol: Pietà

Autor: Daniel Amorós / D Loves The Sodomites

Performers: Daniel i Esther Amorós

Videògraf: Carlos Torrico

Any: 2018

Mida: Variable

Tècnica: vídeo digital (monocanal) i performance

Duració: 10’14’’

Lloc de realització: es Llosar, Menorca

Títol: Ashes to ashes, dust to dust

Any: 2012

Mesures: 10 m x 1,5 m

Tècnica: Tinta Quink sobre paper Fabriano

Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.