M贸n Antic Gr猫cia i Roma
Grècia
La Grècia clàssica té una visió antropocèntrica del món: l'harmonia del seu art es basa en la contemplació de l’esser humà. El cos humà és el model per construir les proporcions de l’arquitectura. Una de les principals preocupacions de l’art grec clàssic va ser aconseguir un model ideal de bellesa, basat en l’harmonia i l’equlibri, i representat en joves atletes, herois i personatges mitològics.
El coneixement de la pintura grega clàssica és possible gràcies als relats literaris i la decoració de ceràmiques i mosaics, que són més resistents al pas del temps. La pintura va ser molt utilitzada en la decoració de les cases i va aconseguir imatges de gran realisme amb domini de la llum, el color i la perspectiva.
De l’escultura, el que ens ha arribat als nostres dies són còpies fetes posteriorment pels romans. Un fet sorprenent de les escultures gregues és saber que moltes estaven totalment pintades, no eren del color de la pedra sinó que imitaven els colors del cos humà.
Discòbol. Miró. sV aC
Diadumenus. Policlet. sV aC
Dorífor. Policlet. sV aC
Relleus del fris del Partenó. Fidias. sV aC
Hermes. Praxíteles. sIV aC Atenea. Fidias. sV aC
Victòria de Samotracia (Niké). sII aC
Venus de Milo. sII aC
Laocoont. Agesandre, Polidor i Atenodor. sII aC
L'arquitectura grega és arquitravada, i s’hi distingeixen tres ordres clàssics fonamentals: el dòric, el jònic i el corinti. Com en el cas de l’escultura, també els temples grecs estaven pintats amb policromies cridaneres.
Partenó. Ictinos i Cal·lícrates. sV aC
L'estil dòric s'emprava en exteriors, especialment dels temples dedicats als déus.
Temple d’Atenea Niké. Calícrates. sV aC Temple de Zeus olímpic. sVi-II aC
L'estil jònic era més estilitzat que el dòric i s’utilitzava especialment en els L'estil corinti és més estilitzat que el jònic. El capitell corinti presenta una decoració temples dedicats a divinitats vegetal amb fulles d' acant. femenines.
Els temples, els gimnasos, els teatres i els estadis són els tipus constructius més característics. El temple grec és l'estança d'un Dèu a la terra; dins d'ell se situava la imatge divina. El temple grec no està dissenyat per a l'adoració en grup sinó com a dedicatòria a una deïtat, el que explica que l'escultura que contenia estava sempre en un lloc difícil de veure: es construïen per a complaure al déu, no a la gent. El Partenó d'Atenes, dels arquitectes Ictinos i Calícrates, és el temple que millor expressa el desig de Bellesa dels grecs.
Reconstrucció digital de l’interior del Partenó amb l’escultura de la deesa Atena esculpida per Fídias
Els grecs eren molt aficionats al teatre. Aquests eren sempre a l'aire lliure. Les grades tenien forma semicircular i s'assentaven al pendent d'un turó. D'aquesta manera aprofitaven la inclinació natural del terreny, per permetre que tots els espectadors veiessin l'escenari sense obstacles
Teatre d’Epidaure. Policlet el Jove. s. IV aC
Roma
De l’art romà sobresurt especialment l’arquitectura. Els romans introdueixen la volta i l’arc i combinen els dos sistemes constructius: l’arquitravat i el de volta.
Exemple d’utilització de la volta al Colosseu de Roma. s I
Exemple d’arquitectura arquitravada a la Maison Carrée de Nimes. Temple romà del s I
L’urbanisme, la construcció de la ciutat, és l’element més important de la cultura romana. Les ciutats romanes s’ordenaven al voltant de dos eixos perpendiculars: el cardo (nord-sud) i el decumanus (est-oest), que es tallaven al forum, el centre econòmic, polític i social de la ciutat.
Planta de la ciutat de Barcino
Vista de la ciutat d’Herculà Vista de la ciutat de Pompeia
Exemples de l’arquitectura romana són: - el temple - la basílica (on s’impartia justicia) - l’amfiteatre (on es feien lluites de gladiadors i animals) - el teatre - el circ (on es feien curses) - les termes - els ponts i aqüeductes - les vies o calçades, els arcs de triomf - les cases: domus (unifamiliars) i insulae (pisos)
El temple era considerat tant en la religió grega com en la romana la residència del déu i els homes no entraven a pregar-li. Per això la monumentalitat del temple era exterior, expressada sobretot en la façana, que oferia així un fons digne del culte -oracions i sacrificis- que es realitzava a l’exterior, principalment entorn de l'altar (ara), situat en general just davant l'edifici.
Recreació del Temple d’August de Barcino
Columnes del Temple d’August de Barcino. s I aC
Temple de Vic. s II Temple d’Antonino i Faustina al Forum romà. s II aC
La basílica tenia una funció econòmica i jurídica. Servia per a les transaccions comercials s’impartia justícia. Aquest model d'estructura va ser aprofitat per als primers centres de culte cristians. Això es degué al fet que aquesta construcció permet acollir un gran nombre de persones. Basílica de Santa Sabina de Roma
Exemple de planta basilical Basílica de Majencia al Forum romà. s I
El teatre romà deriva del teatre grec però està decorat amb més riquesa
Teatre d’Ostia. Roma
Maqueta del Teatre de Pompeu. Roma Teatre de Mèrida
L’amfiteatre estava destinat a la lluita de gladiadors i a la caça de feres. L’amfiteatre més famòs és El Colosseu (en llatí Colosseum, en italià Colosseo). Va ser el gran amfiteatre de Roma. Conegut originalment com l'Amfiteatre Flavi (Amphitheatrum Flavium), passà a ser anomenat Colosseum per l'existència d'una gran estàtua, el Coloso de Neró, que estava ubicada al seu costat i que no ha arribat als nostres dies.
El Colosseu. s I
Amfiteatre de Tarraco
Amfiteatre de El Djem. Tunisia
El Colosseu. s I (vista de l’interior)
Les termes estaven dedicades als banys i la nataci贸 i posteriorment van ser importants llocs de reuni贸.
Els ponts i els aqueductes ens mostren la gran qualitat dels enginyers romans.
Pont de C貌rdova. s I
Restes de les termes de Caracalla. s I
Aq眉educte de les Ferreres (pont del diable). s I aC. Tarragona
El circ estava destinat a les curses de carros (quàdrigues) i cavalls. Era un edifici rectangular amb un costat curt semicircular. Al centre es construïa una balaustrada que dividia l'edifici pel centre (spina).
Circ Màxim de Roma. s I
Circ de Mè rida. s I
Planol del Circ Màxim de Roma
La casa romana (en llatí domus) fou l'habitacle típic de l'antiga Roma, a diferència de les vil·les, habitatges situats fora de les muralles de la ciutat o al mig del camp, on disposaven d'espais annexos per a les feines agrícoles. Les classes populars (la plebs) vivien en cases de pisos anomenades insulae.
Ruï nes d’una insulae a Ostia Antica. s II aC
Una diferència important de l’art romà respecte de l’art grec és l’anonimat dels creadors. L’art havia de representar la dignitat i la importància de qui encarregava l’obra, del mecenes, i no la originalitat i el virtuosisme de l’artista. .
L’escultura romana té bàsicament la funció de decoració de l’arquitectura. El retrat és el gènere més característic així com els relleus commemoratius. L’escultura romana està molt influïda per la grega, de fet la majoria d’escultures gregues que ens han arribat són còpies fetes pels romans.
Luci Juni Brutus. s I aC Dama de la permanent. s I
August de Prima Porta. s I Relleus de l’Ara Pacis. s I aC
La pintura romana és sobretot de tipus mural. Les imatges tenen un gran nivell d’iconicitat i representen tant temes mitològics com quotidians. El paisatge i el retrat són també gèneres molt utilitzats.
Frescos de la Casa dels Vetii. Pompeia. s I
Retrat del forner Pasquio Procul i la seva esposa. Pompeia. s I Fresc pompeià. s I
Fresc pompeià. s I
El mosaic és també una tècnica característica de l’art romà i que ha ens ha deixat exemples d’una gran bellesa.
Venus i Cupid. s IV
Sacrifici d’Ifigè nia. Empúries. s I
Els treballs d’Hé rcules.