ELS HOMES NO PODEN (“El negro no puede”; Georgie Dann) JO SÓC LLESTA I NO UNA NINA (“Chiquilla”; Seguridad social) Al matí ben aviat m’aixeco. Toca vestir-se per ‘nar a la feina i juro que jo l’últim que penso és estar perfecta. Avui duré pantalons de chándal i uns mocasins que bé m’hi combinen, i passo si les arrels del tint queden molt poc fines. No m’he estirat els pèls del bigoti i ahir tampoc em vaig fer les ungles, i passo de polvos a la cara, semblen farina! Que jo m’estimo, i és igual com vaig vestida! Jah!
I si a mi em surt del cony m’omplire de purpurina. I si a mi em surt del cony també puc ser presumida. Que jo m’estimo, auh! i és igual com vaig vestida! I si a mi em surt del cony m’omplire de purpurina. I si a mi em surt del cony també puc ser presumida. Feminista!
Que sóc més que el meu aspecte. Jo sóc llesta i no una nina. (BIS)
Avui els homes ens expliquen els seus drames. Els homes no poden, i ja n’estem fartes! Ells ho intenten però el sistema no els deixa... Els seus privilegis no volen deixar! Estan al trono i ni un pèl es despentinen. Els homes no poden, els homes no poden! I encara que el feminisme els ho expliqui, els homes no poden, fer un pas al costat! S’espatarren al metro, i també al bus, i les dones no poden ni seure al tramvia. Avui criden per carrer: “ai, mira quin cul!” Si no els hi agraeixes, a sobre t’insultaran. Fes-li al mascle un somriure, perquè això el tranquil·litza i així podrà VIU-RE FE-LIÇ!
Feminista!
Fes-li molta pedagogia, perquè això el tranquil·litza i no li cal LLE-GIR!
***
***
A l’oficina hi ha alguns col·legues molt preocupats dels seus defectes. Sento que xerren; no són paraules del meu dialecte.
I a la feina, pels fills, no els hi pregunten. ‘Staran amb la mama..., o potser amb la iaia I encara que ells ho intenten cada dia, els seus privilegis no volen deixar!
Passat el dia, ja arribo a casa. No estic per hòsties, estic cansada!, i ja em vull treure el sostens de sobre, m’apreten massa! Em trec la roba, em faig una dutxa, vull les pantufles i el meu pijama: si fos per mi seria la roba de la setmana. Que jo m’estimo, i és igual com vaig vestida! Jah!
I van a grups de suport, també d’autoajuda. I els homes no poden ni expressar les alegries. Avui els pugen el sou, demà els promocionen. Això de ser un home és superesgotador! Fes-li al mascle un somriure, perquè això el tranquil·litza i així podrà VIU-RE FE-LIÇ! Fes-li molta pedagogia, perquè això el tranquil·litza i no li cal LLE-GIR!