5. Xarxa viària, per una nova cultura de la mobilitat. Que no ens trinxin la comarca 5.1. Estat de la qüestió En l’àmbit de la mobilitat, als reptes globals (canvi climàtic, imminència dels límits energètics i materials finits, empremta ecològica, increment de desigualtats d’accés a la mobilitat i a l’ús del transport “públic” col·lectiu) hem d’afegir les característiques pròpies del Maresme amb un exhauriment del sòl i l’amenaça constant de nous projectes que precisen alternatives inajornables. A tots els territoris dels Països Catalans s’ha desenvolupat un model de comunicacions radial, lligat a l’expansió metropolitana i al creixement il·limitat, fonamentat en l’ús del vehicle privat. Aquest model ha consolidat una xarxa d’infraestructures de transport d’alta capacitat, la triple A( Autopistes, Aeroports i Alta Velocitat) on el transport per carretera mitjançant autopistes privatitzades i autovies públiques han segmentat triplement el territori i ha hipotecat una reconversió adreçada a l’equilibri territorial i al foment del transport públic d’ús quotidià. La planificació viària ha generat expansions urbanístiques més enllà de la pròpia planificació territorial i ha servit els interessos de constructores i immobiliàries dins la fase de bombolla financera. Al Principat de Catalunya, abandonats els avançats projectes viaris i territorials de la Generalitat republicana tendents a l’equilibri territorial (Regional Planning, Pla Macià) s’ha optat pel model contrari. L’Eix Transversal, projecte republicà amb funció de reequilibri i redistribució de centralitats, va arribar tan tardanament que va suposar, per contra, que la xarxa radial i l’urbanisme de creixement en taca d’oli de la Gran Barcelona es veiés reforçat acabant sent aquesta infraestructura una ronda d’una tercera corona metropolitana. L’Eix del Llobregat, de Vic-Olot i l’expansió tarragonina han acabat configurant la radicalitat centralista barcelonina expandint una gran àrea metropolitana difusa amb unes densitats de població i d’ocupació del territori certament insostenibles. CUP Maresme
44
document de territori