Page 1

TRO BA DA PER LA

UNITAT

PO PU LAR

s n o i s u l c n co Trobada per la Unitat Popular a Mataró Les Esmandies, 6 d’abril de 2014

sanitat pública

feminisme

pobresa i exclusió social

serveis públics municipalització

procés cap a la independència

llengua i educació

mobilitat sostenible i territori

economia alternativa cooperativisme


pobresa i exclusió social

llengua i educació

sanitat pública

serveis públics municipalització

feminisme

mobilitat sostenible i territori

procés cap a la independència

economia alternativa cooperativisme


TROBADA PER LA UNITAT POPULAR DE MATARÓ LES ESMANDIES, 6 ABRIL 2014

Conclusions de  la  Trobada  per  la  Unitat   Popular  de  Mataró   El  6  d’abril  de  2014  es  va  fer  la  Trobada  per  la  Unitat  Popular  (TUP)  a  Mataró   entre   els   col·lectius,   moviments   socials   i   persones   actives   en   la   construcció   d’alternatives   a   l’actual   model   de   ciutat.   A   la   trobada   es   van   posar   en   comú   les   diferents   experiències   de   lluita   a   la   ciutat   per   sumar   esforços   i   pensar   conjuntament  com  volem  intervenir  a  Mataró.     Debats  temàtics:   1).  Pobresa  i  exclusió  social   2).  Llengua  i  educació   3).  Sanitat  Pública   4).  Municipalització  de  serveis  públics   5).  Feminisme   6).  Mobilitat  sostenible  i  territori   7).  Procés  cap  a  la  independència   8)  Economia  alternativa  i  cooperativisme     Debat  plenari:  Construïm  la  unitat  popular   •

Com avançar   en   la   coordinació   de   les   lluites   socials   i   la   creació   d’experiències   alternatives?  (quins   objectius   compartim?   quins   problemes   hi   ha   per   la   coordinació?   Quines  oportunitats  ens  presenta  la  situació  actual?)  

Com vincular  la  lluita  de  carrer  amb  la  lluita  institucional?  

    Trobada  per  la  Unitat  Popular  de  Mataró   Les  Esmandies,  6  abril  2014   www.trobadaupmataro.org  


TROBADA PER LA UNITAT POPULAR DE MATARÓ LES ESMANDIES, 6 ABRIL 2014

Conclusions del  debat  

Pobresa i  exclusió  social   Trobada  per  la  Unitat  Popular  a  Mataró-­‐  6  d’abril   Relatora:  Laia  Alonso  

Diagnosi El   debat   va   començar   amb   l’exposició   de   la   Jordina,   treballadora   de   la   Creu   Roja,   sobre   problemàtiques   d’exclusió   social   a   la   ciutat   vinculades   a   la   labor   d’assistència   social   que   fa   la  Creu  Roja.  Va  identificar  tres  grups  sobre  els  que  treballa  la  organització:  Els  infants,  la   gent  gran  i  les  famílies.  També  va  plantejar  problemes  de  lentitud  i  ineficàcia  dels  serveis   socials  municipals  a  l’hora  d’atendre  les  problemàtiques  derivades  de  situacions  d’exclusió   i  pobresa.   A  partir  d’aquesta  intervenció  va  començar  el  debat  sobre  la  diagnosi,  del  que  se’n  poden   destacar  tres  grans  idees:   −

Les causes   del   problema   de   l’exclusió   social   i   la   pobresa   s’han   de   buscar   en   el   sistema   econòmic   i   social.   És   un   problema   per   tant,   d’estructures   econòmiques   basades  en  una  ideologia  determinada.  El  model  de  societat  basat  en  el  capitalisme   neoliberal   comporta   societats   desiguals   i   aquesta   desigualtat   fa   que   hi   hagi   sectors   de   la   població   exclosos   i   que   aquests   es   concentrin   en   determinades   zones,   fent   apareixer  fenòmens  de  segregació  urbanística.  Per  això,  el  problema  de  la  pobresa   i  l’exclusió  no  es  pot  resoldre  sense  un  canvi  de  sistema.  El  paper  de  l’assistència   social  és  fonamental  per  paliar  situacions  humanes  i  socials  d’urgència,  però  no  és   la  solució  estructural  al  problema  de  l’exclusió  i  la  pobresa.  

Tot i  que  es  tracta  d’un  problema  estructural  vinculat  al  model  socio-­‐econòmic,  la   crisi   ha   comportat   un   agreujament   de   les   situacions   de   pobresa   i   exclusió.   D’una   banda   ada   cop   hi   ha   més   persones   en   situacions   de   pobresa   i   exclusió   i   les   seves   circumstàncies   són   més   greus.   I   de   l’altra   banda   la   crisi   també   ha   comportat   una   disminució   dels   recursos   públics   destinats   a   paliar   aquestes   situacions.   S’han   esmentat   diferents   col·lectius   especialment   vulnerables.   Molt   especialment   el   col·lectiu   de   persones   immigrades   sense   papers,   viuen   una   situació   de   total   indefensió  que  molt  sovint  els  aboca  a  la  marginalitat.  S’ha  fet  mensió  especial  a  les   dones   i   als   joves   i   al   fet   que   no   intervenir   suposa   que   les   situacions   d’exclusió   es   reprodueixin  en  les  generacions  següents.  

Per últim  també  s’ha  discutit  sobre  el  paper  dels  serveis  socials  públics  a  la  ciutat.   S’ha   denunciat   que   es   tracta   d’uns   serveis   amb   pocs   recursos   i   que   estan   encorsetats   per   uns   funcionament   excessivament   burocratitzats   que   fan   que   no   tinguin  hagilitat  ni  flexibilitat  ni  eficàcia  per  respondre  als  problemes  d’exclusió  i  

  Pobresa  i  exclusió  social   Trobada  per  la  Unitat  Popular  de  Mataró   Les  Esmandies,  6  abril  2014   www.trobadaupmataro.org  


pobresa de  la  ciutat.  A  més,  també  s’ha  mencionat  la  contradicció  que  suposa  que   organitzacions   del   tercer   sector,   més   àgils   i   flexibles,   siguin   les   que   hagin   d’entomar  la  resposta  assistencial.      

Objectius Durant  el  debat  van  aparèixer  les  següents  idees  que  expressen  cap  on  cal  que  ens  dirigim:   −

Cal insisitir  molt  en  la  idea  que  aquest  és  un  problema  estructural  relacionat  amb   el  sistema  socio-­‐econòmic  en  el  que  vivim.  Si  bé  és  cert  que  el  treball  assistencial   és   imprescindible   i   urgent,   cal   fer   també   treball   polític   per   lluitar   contra   l’exclusió.   I   això   vol   dir   denunciar   com   el   sistema   capitalista   genera   desigualtats   que   comporten   situacions   d’urgència   humanitaria   i   social.   Cal   fer,   per   tant   treball   ideològic  tan  a  nivell  de  les  institucions  com  a  nivell  de  carrer.  

Cal que   hi   hagi   mobilitzacions   ciutadanes.   Per   fer-­‐ho   possible   cal   implicar   tota   la   ciutadania   fent   entendre   que   aquest   és   un   problema   global,   de   tota   la   societat,   i   no   només   d’aquells   que   estan   en   situacions   d’exclusió.   Per   fer   aquest   treball   és   molt   efectiu   treballar   des   de   situacions   concretes,   humanes,   personals   que   generin   un   canvi  de  mentalitat.  Per  això  el  problema  de  la  segregació  urbanísitica  és  tan  greu   (fa   que   hi   hagi   sectors   de   la   població   que   no   entrin   mai   en   contacte   amb   la   problemàtica).   També   cal   mobilitzar   i   empoderar   als   professionals   que   treballen   en   el   sector   del   treball   i   l’educació   social,   tal   com   han   fet   treballadors   d’altres   sectors  claus  de  l’Estat  del  benestar  com  els  de  l’ensenyament  o  la  sanitat.  

Cal empoderar   les   persones   que   es   troben   en   aquestes   situacions.   Per   fer-­‐ho   és   més  efectiu  el  treball  horitzontal  de  suport  veïnal  que  l’assistencialisme  vertical  de   les  grans  organitzacions.    

Propostes En  el  debat  no  hi  va  haver  temps  de  proposar,  debatre  i  consensuar  propostes.  Tot  i  així,   cada   participant   va   poder   escriure   en   un   paper   les   seves   propostes   concretes   d’acció.   A   continuació   llistem   aquestes   propostes   que   cal   recordar   que   són   aportacions   a   títol   individual   dels   participants   i   que   no   van   ser   discutides.   Per   fer-­‐ho   més   clar,   les   hem   ordenat   en   funció   de   si   s’orienten   al   treball   institucional   o   a   la   lluita   de   carrer   i   si   tenen   naturalesa   assistencial   (per   paliar   les   situacions   d’esclusió   i   pobresa)   o   una   perspectiva   més   inclusiva   (amb   l’objectiu   de   treure   de   situacions   d’exclusió   i   pobresa   a   les   persones   més  vulnerables).      

Institucional

Carrer

(poders públics,  serveis  socials,  ONG's)  

(moviments autogestió)  

Pobresa  i  exclusió  social  

socials,

moviments

veïnals,


Assistencial

Pobresa energètica:   no   hauria   d'estar   gestionada   per   empreses   privades   que   guanyen   milions   d'euros   de   beneficis.   Reivindicar   la   condonació   del   deutes   en   matèria   de   subministrament.  

Accions dignes   que   respectin   la   integritat  de  les  persones.  

Renta bàsica  

Baixar el   preu   dels   lloguers   per   evitar  col·lapse  en  els  serveis  socials   i   en   desnonaments   a   persones   que   no  tenen  suficients  ingressos  

Atenció sanitària   també   per   a   immigrants  irregulars.  

Ajudes per   reciclar   amb   cursos   a   aquelles  persones  que  estant  a  l'atur   amb   més   de   cinquanta   anys   perquè   tinguin   més   possibilitats   de   reincorporar-­‐se  al  mercat  laboral.  

En l'àmbit   social   de   la   pobresa   fer   front   a   través   de   plataformes   i   associacions  locals  i  properes.  

Forçar resposta  responsables  polítics,   augmentar  la  pressió.  

Intervenció social   orientada   a   l'empoderament,   les   capacitats,   la   formació   com   a   eina   de   transformació  social.  

Integrar lluita   contra   l'exclusió   a   altres   lluites   (energia,   sanitat,   mobilitat,  ensenyament,...)  

Inversió en  el  recolzament  necessari   en  l'educació  dels  infants  i  joves.  

Cooperativisme com   a   via   per   a   la   regularització  del  mercat  de  treball.  

Conscienciar a   la   societat   que   som   responsables   de   resoldre   la   situació   a   través   d'estructures   públiques,   les   necessitats   bàsiques   d'alimentació,   aigua,   vivenda   emotivitat   relacional,   sanitat,  educació.  

Experiències veïnals,   auto-­‐ organitzatives   i   autogestionades   fruit   de   inoperància   (deliberada   o   no)   de   l'administració.  

Treball inter-­‐generacional,   estar   amb   els   joves,   ser   amb   ells   i   elles,   donar   alternatives  i  ser  acollidor/es.  

Implicació en   petites   (o   grans)   experiències   de   barrejar,   de   descoberta   mútua   en   diversos   barris   de  la  ciutat.  

Aproximar-­‐nos a   nivell   personal   i   col·lectiu   trencant   les   barreres:   urbanístiques,   legals,   de   classe   social   i   de  gènere.  

Treballar per   crear   xarxes   de   suport   mútu   (“plataformes”)   que   treballin   des   de   l'autogestió   i   autoorgantizació   solucions  emergències  socials.  

Lluitar per   la   regularizació   de   la   immigració  

Inclusiu  

Pobresa  i  exclusió  social  

Regularizació de   la   immigració   (són   tan   ciutadans   com   qualsevol   altra   persona)  


TROBADA PER LA UNITAT POPULAR DE MATARÓ LES ESMANDIES, 6 ABRIL 2014

Conclusions del  debat  

Educació i  llengua   Trobada  per  la  Unitat  Popular  a  Mataró-­‐  6  d’abril   Relatora:  Maria  Sans.  

Diagnosi -­‐

Escoles amb  debats  buits  de  contingut  pedagògic.     En  moltes  escoles  resulta  important  resoldre  dubtes  com  “si  aprovar  o  no  a  un  alumne”  o   “si  poden  anar  al  pati  mitja  hora  o  tres  quarts”  o  “si  poden  preguntar  o  no”.  Ens  plantegem   que  els  centres  educatius  anem  força  mancats  d’estones  dedicades  al  debat  pedagògic  real,   a   discutir   el   perquè   de   les   decisions   i   actuacions   dels   mestres   i   a   l’anar   una   mica   més   enllà   de   si  un  alumne/a   mereix   un   suficient  o   un  excel·lent.   Els   docents  ens  reunim  molt  poca   estona   i   quan   ho   fem   és   per   parlar   de   temes   que   s’allunyen   de   tractar   el   creixement   personal  de  l’alumnat.  

-­‐

Segregació de  l’alumnat:  dins  i  entre  escoles.   Ens  trobem  a  un  alumnat  segregat  per  escoles  majoritàriament  degut  al  seu  origen  o  a  la   seva  classe  social.  Aquest  fet,  que  va  estretament  relacionat  a  la  segregació  de  la  població   dins   de   la   mateixa   ciutat   el   vinculem   més   a   decisions   polítiques   que   també   caldrà   anar   canviant   però   a   un   fet   menys   controlable   des   de   les   escoles.   Però   considerem   greu   que   també  dins  de  les  escoles  siguem  els  mateixos  equips  docents  qui  potenciem  la  segregació;   fent,  per  exemple,  classes  segons  el  nivell  de  l’alumnat,  i,  per  tant,  categoritzant  l’alumnat   segons  si  treuen  un  4  o  un  9.  

-­‐

Mestres amb  poca  conscienciació  de  la  importància  de  la  seva  capacitat  d’autoorganització.   Des   del   debat   es   considera   que   ens   trobem   amb   equips   docents   que   han   perdut   consciència  de  la  importància  que  té  el  seu  rol  dins  la  societat.  Tenim  una  feina  que  educa   a  societats  futures.  La  nostra  manera  de  mirar-­‐nos  a  l’alumnat  i  la  nostra  manera  d’actuar   té  una  gran  influència  sobre  la  seva  forma  de  fer,  ser  i  reaccionar.     També  la  nostra  manera  d’organitzar  els  espais,  les  aules,  les  escoles,  les  classes  influencia   a   cada   actuació   que   fem.   Des   de   les   escoles   tenim   molta   força   perquè   tractem   amb   la   societat  del  present  i  també  la  qui  farà  el  futur  i  ens  cal  ser  conscients.  Hem  de  creure  qui   som  i  què  fem  per  defensar  el  dret  a  una  educació  digna  i  fer-­‐ho  a  gust  i  de  qualitat.  Cal  que   ens  creguem  la  nostra  feina  per  creure  que  podem  canviar  les  coses  i  que  podem  ajudar  a   motivar   la   vida   dels   qui   comencen   a   viure-­‐la.   Ells   poden   fer-­‐la   millor,   ells   han   de   ser   conscients  don  viuen,  de  quines  decisions  es  prenen,  de  com  viuen...  per  poder-­‐ho  fer  a  la   seva  manera  i  millorar-­‐ho  constantment.       Educació  i  llengua   Trobada  per  la  Unitat  Popular  de  Mataró   Les  Esmandies,  6  abril  2014   www.trobadaupmataro.org  


-­‐

Importància de  l’entorn  i  les  famílies.   Tenim,   cada   vegada   més,   famílies   i   un   entorn   disposat   a   integrar-­‐se   dins   les   dinàmiques   escolars   i   a   participar   del   què   l’escola   proposi.   Cal   que   aprofitem   aquest   moment   i   que   l’escola  formi  part  de  tot  allò  que  l’envolta.  Que  l’entorn  estigui  disposat  a  l’escola  però  que   aquesta  també  ho  estigui  a  l’entorn.    

-­‐

Centres amb  pocs  recursos.  Nous  projectes  que  mostren  alternatives.   Ens  trobem  en  un  moment  complicat,  on  els  recursos  no  abunden  i  les  escoles  van  quedant   cada  vegada  amb  menys  llibertats.  Però  això  només  podem  canviar-­‐ho  els  propis  docents.   Ja   fa   uns   anys   que   s’han   anat   mostrant   alternatives.   Han   sorgit   nous   projectes   que   es   plantegen   les   formes   d’educar   i   que   ens   ensenyen   formes   d’organitzar   els   espais,   els   materials  i  els  docents  que  fan  rebaixar  el  malgastar  i  augmenten  la  qualitat  de  les  escoles.     Cal   observar-­‐les   i   estar-­‐hi   atents   perquè   ens   estan   oferint   alternatives.   Però   tampoc   no   podem   deixar   de   lluitar   perquè   les   polítiques   continuïn   considerant   l’educació   com   un   pilar  clau  i  no  les  vagin  despullant  poc  a  poc  i  deixar-­‐les  cada  vegada  amb  menys  recursos.   De  nou,  cal  que  els  docents  creguem  que  tot  el  que  fem  és  important  i  ens  organitzem  per   seguir-­‐ho  defensant  i  per  aconseguir  tot  el  que  necessitem  per  tirar-­‐ho  endavant.    

Objectius -­‐

Recuperar la  força  dels  equips  docents.     Cal   que   ens   creguem   la   nostra   tasca.   Els   treballadors   de   les   escoles   han   de   ser   equips   humans   units   i   cohesionats.   Equips   que   creguin   que   allò   que   fan   és   important;   capaços   d’organitzar-­‐se  i  de  moure’s  per  organitzar  les  coses.  Disposats  a  dedicar  hores  i  passió  a   la  seva  feina  i  a  creure  que  tot  allò  que  volen  i  creuen  és  possible.  

-­‐

Aprofitar la  participació  de  l’entorn  per  fer  possible  una  educació  de  qualitat  i  implicada  en   el  seu  barri/  poble/  ciutat...     Que   l’escola   sigui   una   eina   més   de   cohesió   i   al   servei   de   l’entorn   i   que   l’entorn   la   visqui   com  una  eina  bàsica,  útil  i  necessària.  

-­‐

Potenciar l’IDEAL  tenint  molt  present  lo  legislatiu  perquè  també  és  molt  important.     Les  escoles  i  els  equips  docents  hem  de  seguir  caminant  cap  a  l’IDEAL  pedagògic  que  ens   porti   a   acompanyar   a   persones   durant   el   seu   creixement   i   a   ajudar-­‐los   a   ser   lliures,   conscients  i  actius  en  la  seva  vida.  Als  equips  docents  ens   toca  reunir-­‐nos  i  debatre  cada   decisió   i   actuació   per   anar   caminant   cap   a   una   educació   plena   de   sentit   i   utilitat.   Però   això   no   ens   pot   fer   oblidar   una   lluita   que   ha   de   ser   paral·lela.   Tot   aquest   camí   que   hem   de     Educació  i  llengua  


començar té  sentit  si  va  acompanyat  d’unes  lleis  que  ho  faciliten  i  acompanyen.  Cal  tenir   molt  en  compte  que  la  llei  i  els  governs  poden  imposar  i  que    cal  estar-­‐ne    molt  pendents.   Necessitem   normatives   que   omplin   els   centres   de   recursos   i   que   els   donin   llibertat.   Que   assegurin   un   mínim   de   qualitat   pedagògica   i   que   estudiïn   els   criteris   per   l’acceptació   de   docents.   Cal   ser   constants   i   presents   en   l’anàlisi   de   les   lleis   que   sorgeixin   i   cal   assegurar   que  els  qui  governin  escoltin  i  tinguin  en  compte  els  qui  som  a  les  aules.   L’IDEAL  i  el  LEGISLATIU  resulten  dues  lluites  paral·leles,  que  cal  anar  fent  avançar.    

Propostes -­‐

Insubmissió davant  les  lleis.  Construir  des  de  les  escoles.  

-­‐

Recuperar el  lloc  de  treball  com  a  acció  política.            

Educació  i  llengua  


TROBADA PER LA UNITAT POPULAR DE MATARÓ LES ESMANDIES, 6 ABRIL 2014

Conclusions del  debat  

Sanitat Pública   Trobada  per  la  Unitat  Popular  a  Mataró-­‐  6  d’abril   Relator:    

Diagnosi −

Hi hahagut  una  pèrdua  de  drets  sanitaris  en  els  darrers  anys,  amb  l’excusa  de  la  crisi.  

Hi ha  mancança  de  mobilització  de  la  ciutadania.  

Patim precarització  dels  serveis:  retallades,  llistes  d’espera…  

Objectius −

Presa de  consciència  i  mobilització  de  la  ciutadania.  

Propostes −

Taules triangulars  de  salut  

Transparència gestió.  

Prou finançament  públic  per  a  la  sanitat  privada.  

Prou restriccions  a  l’atenció  sanitària.  

Manifestació 31  de  maig  a  Mataró.

  Sanitat  Pública   Trobada  per  la  Unitat  Popular  de  Mataró   Les  Esmandies,  6  abril  2014   www.trobadaupmataro.org  


TROBADA PER LA UNITAT POPULAR DE MATARÓ LES ESMANDIES, 6 ABRIL 2014

Conclusions del  debat  

Municipalització de  serveis  públics   Trobada  per  la  Unitat  Popular  a  Mataró-­‐  6  d’abril   Relator:  Jaume  Punsola  

Introducció al  debat   Els   municipis   tenen   l'obligació   de   prestar   diversos   serveis   a   la   seva   ciutadania,   com   la   recollida  de  residus,  l'enllumenat,  l'aigua  potable,  la  neteja  carrers,  biblioteques  o  serveis   socials.   La   llei   permet   que   aquests   serveis   es   puguin   prestar   de   forma   directa   (bé   amb   personal   municipal   propi   o   bé   amb   empreses   municipals)   o   indirectament   a   través   d’empreses   privades   que   han   de   guanyar   un   concurs   per   a   ser   escollides   com   la   millor   oferta.   Als  anys  80,  la  major  part  dels  serveis  es  prestaven  directament  pels  municipis,  però  des   d'aleshores   es   van   començar   a   privatitzar   amb   el   discurs   de   la   millor   eficiència   de   l’empresa  privada.  Actualment  estem  assistint  a  una  nova  onada  privatitzadora,  alhora  que   també  emergeix  una  dinàmica  incipient  però  profunda  de  remunicipalització  dels  serveis,   amb  el  doble  objectiu  de  disminuir-­‐ne  el  cost  i  millorar  la  qualitat  del  servei.   Com  és  que  encara  hi  ha  qui  defensa  que  és  més  eficient  la  prestació  de  serveis  públics  a   través   d’empreses   privades?   Quins   mecanismes   tenim   per   anar   empenyent   cap   a   una   prestació  de  serveis  públics  honesta  sense  que  ningú  n’extregui  un  benefici  privat?  

Presentació De   la   mà   de   la   CUP   d'Arenys   de   Munt,   se'ns   presenta   l'experiència   de   remunicipalització   d'alguns   serveis,   tasca   duta   a   terme   l'any   2011   després   de   la   seva   entrada   al   govern   i   davant   d'una   situació   marcada   per   la   falta   de   recursos.   Amb   la   intenció   de   mantenir   o   abaixar   impostos   i   garantir   la   qualitat   dels   serveis   existents,   prestats   perquè   la   llei   els   obliga,   inicien   un   seguit   d'estudis   per   a   cada   servei   sobre   el   cost   real,   la   qualitat,   la   transparència   i   l'especialització   del   personal,   que   els   porta   a   iniciar   canvis   en   alguns   d'aquests   serveis,   com   l'escola   bressol,   la   recollida   de   residus,   l'enllumenat...   amb   la   participació  dels  usuaris  finals,  és  a  dir,  els  ciutadans.   D'aquesta   experiència   se'n   desprèn   un   abaratiment   de   costos   i   una   millora   del   servei   i   d'altres  beneficis:  exempció  de  l'IVA;  control  directe  sobre  el  servei  perquè  no  és  necessari   contractar   a   ningú   que   vetlli   pel   compliment   del   contracte;   es   garanteix   la   transparència   a   través   de   les   auditories   i   Consells   d'Administració;   actuacions   immediates   davant   els   problemes   perquè   no   depens   de   tercers;   no   hi   ha   conflictes   d'interessos   arrel   d'això,   perquè  tots  els  implicats  pertanyen  a  l'Ajuntament;  professionalització  del  propi  personal;   reinversió  dels  guanys  en  el  propi  servei  o  municipi;  repercussió  neta  dels  costos  perquè       Municipalització  de  serveis  públics   Trobada  per  la  Unitat  Popular  de  Mataró   Les  Esmandies,  6  abril  2014   www.trobadaupmataro.org  


no hi  ha  els  marges  que  apliquen  les  empreses  privades;  dinamització  de  l'economia  local  i   foment  de  l'ocupació  entre  la  gent  del  poble.    

Acords del  debat   1. Diagnosi   1. Costos  més  elevats  en  serveis  privatitzats     2. Externalització  de  serveis  i  funcions.   3. Idea  “L'empresa  privada  treballa  millor”.   4. Serveis  públics  mal  gestionats.   2. Objectius   1. Fomentar  el  debat  públic  a  favor  de  l'empresa  pública.   2. Incidir  directament  en  la  qualitat,  cost,  transparència  i  especialització.   3. Revertir  el  beneficis  en  els  propis  serveis.   4. Afavorir   el   control   ciutadà,   la   participació   dels   treballadors   i   la   gestió   professionalitzada.   3. Propostes   1. Impuls  a  la  propietat  col·lectiva  de  serveis.   2. Mancomunació  de  serveis  amb  altres  municipis.   3. Conèixer  el  “mapa”  d'empreses  de  serveis  i  relacions  entre  elles  i/o  l'Ajuntament   (contractes,  concursos,  licitacions,  convenis).   4. Coneixement  dels  costos  reals  de  cada  servei.    

Resum del  debat   Diagnosi   1. Costos  més  elevats  en  serveis  privatitzats     Privatitzar   un   servei   resulta   més   costós   pel   sol   fet   que   l'empresa   que   gaudeix   de   la   concessió   o   contracte   presentarà   una   factura   amb   IVA,   el   qual   podríem   estalviar-­‐nos   degut   a   que   les   empreses   públiques   n'estan   exempts   de   liquidar-­‐lo.   Dins   d'aquesta   factura   hi   trobarem   el   servei,   però   a   més,   les   nòmines   del   personal   i   els   beneficis  que  busca  i  necessita  l'empresa  privada.     D'altra   banda,   un   cop   adjudicat,   sovint   per   sota   del   preu   real,   aquests   deixen   de   donar   part   del   servei   o   cobren   prestacions   extres   per   obtenir   el   benefici.   La   remunicipalització,   per   tant,   suposa   un   estalvi   perquè   no   hi   ha     Municipalització  de  serveis  públics  


marges, ni   personal   intermediari,   els   beneficis   repercuteixen   sobre   el   propi   servei   i   disposa   d'un   seguit   d'avantatges  fiscals.     Si   bé   això   és   una   realitat   innegable,   a   partir   dels   anys   90   hi   va   haver   un   allau   de   privatitzacions   arreu   i   actualment   dins   el   consistori   de   Mataró,   només   hi   ha   dos   grups   que   estan   a   favor   de   la   remunicipalitzar   serveis,  a  saber:  Plataforma  per  Catalunya  i  la  CUP.  

2. Externalització de  serveis  i  funcions.   La   privatització   de   serveis   públics   no   sempre   és   visible   ni   afecta   a   tot   un   servei   prestat,   hi   ha   tasques   d'aquest   o  funcions  que  l'Ajuntament  adjudica  a  empreses  privades  de  forma  poc  transparent,  sense  que  es  conegui  el   conveni.  Aquest  pot  afectar  a  una  petita  part  d'un  departament  que  d'un  dia  per   l'altre  pot  veure  com  canvien   els  seus  companys  sense  conèixer  la  tasca  encomanada.  

3. Idea “L'empresa  privada  treballa  millor”.   Entre  la  ciutadania  hi  ha  una  visió  de  desprestigi  del  treball  municipal  i  dels  seus  treballadors  en  particular.   Històricament  s'ha  associat  el  treballar  bé  amb  l'obtenció  de  beneficis,  bo  i  que  no  sempre  un  servei  pot  donar   beneficis   sinó   tot   el   contrari,   pot   representar   un   seguit   de   deutes   que   caldrà   ajustar   per   arribar   a   un   dèficit   zero.  D'altra  banda,  hem  vist  com  aquestes  empreses  públiques  es  converteixen  en  “cementiris  d'elefants”,  a   causa   de   l'ocupació   o   creació   de   llocs   de   treball   específics,   per   a   càrrecs   o   persones   de   confiança   que   es   vol   reubicar  dins  d'empreses  públiques  per  no  fer-­‐los  fora  del  sistema  i  ocultant  les  veritables  raons  del  trasllat.  

4. Serveis públics  mal  gestionats.   No  es  pot  imaginar  un  servei  públic  deficitari  que  en  mans  privades  doni  beneficis;  en  tot  cas  caldrà  parlar  de   mals  gestors,  de  l'elecció  errònia  de  persones  sense  la  formació  adequada  per  comandar  l'empresa.  De  Consells   d'Administració   i/o   polítics   que   d'un   mandat   a   un   altre   canvien   les   regles   del   joc   segons   els   convé,   independentment  de  la  seva  idoneïtat.    

Objectius 1. Fomentar  el  debat  públic  a  favor  de  l'empresa  pública.   Cal  vetllar  pel  bon  funcionament  dels  serveis  partint  de  l'opinió  dels  usuaris,  transmetre'ls-­‐hi  els  pros  i  contres   de  cada  opció,  fent-­‐los  partícips  de  l'elecció  de  les  diferents  mesures.  Cal  poder  equiparar  el  concepte  anglès  de   'civil  servant'  amb  el  de  funcionari  o  treballador  municipal,  és  a  dir,  una  persona  al  servei  del  ciutadà,  que  és  en   definitiva  el  propietari  del  servei  que  dona  resposta  a  una  necessitat  concreta  d'aquest.  

2. Incidir directament  en  la  qualitat,  cost,  transparència  i  especialització.   La   gestió   directa   d'un   servei   permet   tenir   un   millor   control   de   la   qualitat,   aquesta   gestió   permet   incidir   directament   en   les   millores,   les   necessitats,   les   deficiències   i   la   resolució   de   problemes   a   partir   dels   propis   recursos  perquè  no  hi  ha  conflicte  d'interessos.  La  reducció  de  costos  es  fa  palesa  des  del  moment  en  que  no  hi   ha  una  empresa  que  es  quedi  cap  benefici,  que  no  cal  pagar  els  marges  en  la  compra  de  material  i  pel  fet  d'estar   exempts  d'IVA.  La  gestió  a  través  d'un  Consell  d'Administració,  les  auditories  i  el  fet  tenir  la  informació  relativa   al   servei   de   primera   mà,   ajuden   a   la   transparència   de   la   gestió.   Finalment,   la   contractació   es   fa   segons   les   necessitats  de  cada  i  l'especialtzació  professional  del  personal.  

3. Revertir el  beneficis  en  els  propis  serveis.   És  evident  que  una  empresa  pública,  a  diferència  de  l'empresa  privada,  no  està  pensada  per  a  obtenir  beneficis,   però  tampoc  es  pot  permetre  pèrdues  constants;  per  això,  cal  que  arribi  al  dèficit  zero,  a  ser  autosuficient  i  que   si  obté  beneficis,  aquests  s'inverteixin  en  la  millora  del  servei  i  no  per  finançar  altres  despeses  municipals.  

4. Afavorir el   control   ciutadà,   la   participació   dels   treballadors   i   la   gestió   professionalitzada.     Municipalització  de  serveis  públics  


Estem parlant  de  serveis  al  poble,  és  impensable  que  aquesta  gestió  sigui  única  i  exclusivament  duta  a  terme   des   del   consistori   i   d'esquenes   al   ciutadà.   És   necessària   la   implicació   d'aquest,   perquè   d'ell   en   depèn   que   sigui   un   èxit   i   que   aquest   pugui   millorar   dia   rere   dia.   Cal   escoltar   la   seva   opinió   així   com   la   dels   treballadors   que   presten   el   servei,   són   aquests   qui   en   definitiva   el   coneixen   de   primera   mà   i   tenen   la   formació   específica   per   oferir-­‐lo.  La  gestió  del  servei  ha  de  quedar  sempre  en  mans  de  persones  preparades,  amb  una  administració   que  no  tingui  res  a  envejar  a  una  societat  anònima  i  amb  un  consell  d'administració  que  vetlli  pel  servei  i  els   ciutadans.  

3. Propostes 1. Impuls  a  la  propietat  col·lectiva  de  serveis.   La   creació   d'un   servei   a   partir   d'una   necessitat   de   la   ciutadania   pot   venir   donada   per   l'emprenedoria   i   col·laboració  de  particulars,  que  amb  l'aportació  de  recursos  materials,  intel·lectuals  i  personals  són  capaços   de   donar   cobertura   a   una   necessitat.   A   tall   d'exemple,   es   parla   d'experiències   com   “Mataró   sense   fils”,   una   xarxa   de   telecomunicacions   oberta   a   tothom,   on   cada   persona   que   es   connecta   estén   la   xarxa.   És   a   dir:   un   servei   que   es   fa   amb   la   col·laboració   i   participació   de   tots   els   interessats   per   al   benefici   col·lectiu,   sense   dependre  d'un  ajuntament,  d'una  empresa  pública  o  privada,  els  quals  poden  participar  i  sumar-­‐se  al  projecte   en   iguals   condicions   que   la   resta.   Gràcies   a   iniciatives   com   aquesta,   municipis   i   territoris   on   no   hi   arriba   telefonia,  perquè  a  cap  empresa  de  telecomunicació  els  surt  rendible,  poden  gaudir  d'aquest  servei.  

2. Mancomunació de  serveis  amb  altres  municipis.   Un  servei  que  per  a  un  municipi  tindria  un  cost  molt  elevat,  pot  ser  assumible  si  es  reparteix  la  càrrega  entre   diferents   municipis.   Es   podent   establir   col·laboracions,   convenis   o   contractes   per   a   realitzar   un   determinat   servei   i   donar   resposta   a   una   necessitat.   De   fet,   en   altres   països,   s'ajuda   i   incentiva   des   del   govern   a   que   es   produeixin  aquestes  col·laboracions.  

3. Conèixer el  “mapa”  d'empreses  de  serveis  i  relacions  entre  elles  i/o  l'Ajuntament   (contractes,  concursos,  licitacions,  convenis).   Sovint  hi  ha  poca  transparència  i  un  gran  desconeixement  dels  acords  existents  entre  les  empreses  privades  i   l'Ajuntament;  de  fet  ni  tan  sols  es  coneixen  molts  dels  serveis  o  funcions  que  aquest  té  subcontractats  i  quin   abast  tenen.  S'ha  de  reclamar  la  transparència  i  donar  a  conèixer  aquestes  relacions,  quins  acords  hi  ha  entre   les  empreses  implicades  i  quin  abast  tenen  (p.  ex.,  afecta  al  100%  del  servei  o  tan  sols  a  una  part  i  la  resta  se'ns   facturarà  a  banda?).  Cal  generar  i  donar  a  conèixer  el  “mapa”  de  totes  aquestes  privatitzacions,  quins  drets  i   obligacions  representen  per  a  les  diferents  part  implicades,  que  impliquen  per  al  ciutadà  i  entendre'n,  així,  el   funcionament,  saber  si  el  servei  prestat  és  correcte,  si  cal  replantejar-­‐lo,  si  és  necessari  i  dóna  resposta  a  una   necessitat,  qui  en  surt  beneficiat.  

4. Coneixement dels  costos  reals  de  cada  servei.   Cal   treballar   per   obtenir   i   exigir   tota   la   informació   relativa   als   costos   reals   dels   serveis   des   dels   diferents   àmbits:  polític,  sindical  i  personal.  Entendre  com  està  organitzat  i  quina  despesa  ens  suposa  aquest  per  saber  si   hi  ha  costos  afegits  i  no  contemplats  en  convenis,  contractes  o  concursos  que  seran  facturats  a  banda.  D'altra   banda,  és  necessari  incidir  en  l'opinió  de  la  gent  i  fer-­‐los  veure  que  ells  en  són  els  veritables  propietaris  i  com  a   tals,  han  d'estar  al  cas  de  com  i  en  què  es  gasten  els  seus  diners  quan  parlem  de  serveis  públics.  

Municipalització  de  serveis  públics  


TROBADA PER LA UNITAT POPULAR DE MATARÓ LES ESMANDIES, 6 ABRIL 2014

Conclusions del  debat  

Feminisme Trobada  per  la  Unitat  Popular  a  Mataró-­‐  6  d’abril   Relator:  Ausiàs  Ferrer  

Diagnosi −

Eisteixen mecanismes  d’opressió  social  i  d’explotació  econòmica  de  les  dones  per  part   dels  homes.  

Dintre dels   moviments   socials   (i   l’esquerra   independentista)   es   reprodueixen   discursos  i  comportaments  de  violència  patriarcal.  

Reconeixem els  diferents  discursos    feministes  i  pràctiques.  El  trans-­‐feminisme  com  a   discurs  superador  del  patriarcat.  

Objectius −

Reconèixer el   treball   de   cures   i   el   seu   caràcter   social   com   a   treball   humà   (independentment  de  si  és  productiu)  remunerat.  

Socialització del   treball   de   cures:   quin   treball   de   cures   és   d’àmbit   privat   i   quin   ho   és   d’àmbit  públic?  

Crear xarxa  de  suport  mutu  per  afrontar  les  situacions  de  violència  patriarcal.  

Propostes −

Anàlisi de  les  dades  d’atur  i  exclusió  social  segons  una  perspectiva  de  gènere.  

Anàlisi de   la   distribució   dels   espais   públics   i   serveis   públics   als   diferents   barris   de   Mataró.  

Instar els  diferents  moviments  socials  i  organitzacions  de  l’esquerra  independentista  a   facilitar  la  participació.  

  Feminisme   Trobada  per  la  Unitat  Popular  de  Mataró   Les  Esmandies,  6  abril  2014   www.trobadaupmataro.org  


TROBADA PER LA UNITAT POPULAR DE MATARÓ LES ESMANDIES, 6 ABRIL 2014

Conclusions del  debat  

Mobilitat sostenible  i  territori   Trobada  per  la  Unitat  Popular  a  Mataró-­‐  6  d’abril   Relator:  Jordi  Pagès  

Diagnosi:   En   l’àmbit   de   Territori   i   Mobilitat   assistim   a   l’emergència   de   reptes   ambientals   i   socials   (canvi   climàtic,   imminència   dels   límits   energètics   i   materials   finits,   empremta   ecològica,   increment  de  desigualtats  d’accés  al  transport,  mercantilització  del  territori)  que  precisen   alternatives  inajornables.   Al   Principat   de   Catalunya,   abandonats   els   avançats   projectes   viaris   i   territorials   de   la   Generalitat   republicana,   s’ha   consolidat   un   model   de   comunicacions   radial   lligat   a   l’expansió   metropolitana   i   al   creixement   il·limitat,   fomentats   en   el   vehicle   privat.   Una   xarxa   dual   d’autopistes   privatitzades   i   autovies   públiques   ha   segmentat   doblement   el   territori   i   ha   hipotecat   una   reconversió   adreçada   a   l’equilibri   territorial   i   al   foment   del   transport  públic.  La  planificació  viària  ha  generat  expansions  urbanístiques  més  enllà  de  la   pròpia   planificació   territorial   i   ha   servit   els   interessos   de   constructores   i   immobiliàries   dins  la  fase  de  bombolla  financera.   L’aposta  per  l’Alta  Velocitat  ha  hipotecat,  alhora,  la  inversió  en  el  ferrocarril  convencional   mancat   de   competitivitat   i   de   nous   projectes   .   El   transport   en   autobús   també   ha   estat   víctima  del  col·lapse  metropolità  mancant  veritables  accessos  independents  de  carril  bus.   Al  Maresme  s’ha  implantat  aquest  model  amb    la  C-­‐32  privatitzada  i  la  NII  inviable  com  a   via   comarcal.   El   transport   públic   ha   quedat   estancat,   amb   preus   i   ofertes   incompetents   amb   el   vehicle   privat.   Els   projectes   de   ferrocarril   –com   el   de   la   línia   de   Mataró   a   Granollers-­‐   han   estat   aturats   mentre   es   prioritzava   en   tot   moment   la   intervenció   en   carreteres.     L’autobús   urbà   de   Mataró   continua   sent   car,   poc   competitiu   i   privatitzat.   La   xarxa  intermunicipal  d’autobusos  presenta  moltes  limitacions.  Els  aparcaments  al  voltant   d’estacions   i   parades   d’autobús   són   molt   insuficients   i   degradats.   El   desplaçament   intermunicipal  en  bici  i  a  peu  és  residual  i  amb  sinistralitat  alta.   La  comarca  ha  patit  una  degradació  paisatgística  i  ecològica  amb  el  creixement  irracional  i   la  implantació  d’infraestructures  viàries  al  servei  del  vehicle  privat  i  dels  interessos  de  la   concessionària  Abertis.  La  proliferació  de  grans  superfícies  comercials  impulsada  abans  i   encara   més   durant   l’actual   crisi   econòmica,   fomenten   una   mobilitat   i   un   urbanisme   gens   desitjable.   La   comarca   no   pot   suportar   més   infraestructures   sense   canviar   el   model   de   planejament   urbanístic,   cal   reconvertir   les   actuals     i   prioritzar   aquelles   que   fomentin   el   transport  col·lectiu.       Mobilitat  sostenible  i  territori   Trobada  per  la  Unitat  Popular  de  Mataró   Les  Esmandies,  6  abril  2014   www.trobadaupmataro.org  


Objectius: La   priorització   ferma   del   transport   públic   i   dels   desplaçaments   a   peu   i   en   bicicleta   juntament  amb  el  mínim  impacte  ambiental  i  territorial  de  les  noves  infraestructures  que   els  desenvolupin.     A  nivell  de  Maresme,  especialment:  Aturar  la  renovació  de  la  concessió  de  l'Abertis  per  al   2021.   Oposició   a   nova   xarxa   viària   al   servei   de   l'automòbil   (autopista   Lloret,   variants)   que   es  deriva  de  l'esbós  del  nou  Pla  de  Mobilitat  del  Consell  Comarcal.  

Propostes:   −

Suport a   noves   mocions   municipals   que   prioritzin   el   transport   públic   i   optin   perr   acabar   amb   la   concessió   d'Abertis   al   2021   de   cara   a   poder   gestionar   públicament   la   xarxa.    

S'ha debatut  amb  diferents  opinions  les  propostes  tècniques  exposades  per  l'activista   Jordi   del   Egido   que   opten   especialment   pel   metro   Barcelona-­‐Mataró   i   ferrocarril   a   LLoret.    Potenciar  nit-­‐bus.  Algunes  opinions  dubtaven  sobre  l'impacte  ambiental  d'un   metro  i  el  seu  cost  econòmic  i  prioritzaven  altres  opcions  (  carrils  bus  a  C-­‐32).  

Es manifesta  que  preocupa  més  que  no  es  facin  noves  barbaritats  que  no  pas  els  detalls   tècnics  de    les  ubicacions.  

Donar suport   a     les   recents   mobilitzacions   a   la   comarca     dins   la   campanya   STOP   PUJADES   del   Transport   Públic   que   estan   en   marxa   i   que   fan   insistència   en   la   discriminació  socials  de  l'actual  model  de  transport  públic.  

Redistribuir la  Xarxa  de  Mataró-­‐bus  amb  una  nova  orientació  que  redissenyi  circuits  i   inclogui  transbordaments,  millora  aparcaments  estacions  bus  i  tren..  

Potenciar carrils  bici  especialment  per  accés  al  treball  intermunicipal.  

Prioritzar la   denúncia   dels   actuals   dèficits   del   transport   públic.   Denunciar   preus,   horaris,   circuits,   mancances   de   connexions   o   que   es   va   dret   als   autobusos   directes   a   Barcelons  de  la  Cases.      

És bàsic  reforçar  moviments  socials  o  ajudar  a  crear-­‐los  lligats  a  usuaris  afectats.    

Pendent per  absència  dels  veïns  el  debat  sobre  el  nou  nus  d'accés  nord  de  Mataró.

Mobilitat  sostenible  i  territori  


TROBADA PER LA UNITAT POPULAR DE MATARÓ LES ESMANDIES, 6 ABRIL 2014

Conclusions del  debat  

Procés cap  a  la  independència   Trobada  per  la  Unitat  Popular  a  Mataró-­‐  6  d’abril   Relator:  Juli  Cuéllar  

Diagnosi 1).  La  consulta  del  9  de  novembre  té  elements  per  a:   •

RUPTURA >  Independència  

PACTE >  Tracte  fiscal  diferencial,  o  federalisme,  o  estat  associat…  

2). Tot  està  molt  obert,  però  si  ho  deixem  en  mants  dels  partits  anirem  a  parar  al  pacte.   3).  L’ANC  és  una  eina  que  implica:   •

Mobilització democràtica,  no  violenta  i  festiva.  

Acceptació de  la  legalitat  

Escassa implicació  i  repercussió  dels  discursos  de  les  esquerres.  

Actualment l’ANC  contempla  quatre  escenaris:   1. Es  fa  la  consulta  amb  plenes  garanties  (unitat  institucions  i  poble).   2. Es  fa  la  consulta  en  una  part  del  territori  (resultat  no  fiable).   3. No  consulta  =  “plebiscitàries”  per  declarar  la  independència.   4. Involució  política.   Els  escenaris  3  i  4  impliquen  nul·la  o  escassa  participació  del  poble.   4).  Les  Eleccions  Municipals  2015  podrien  ser  la  via  intermèdia  entre  la  consulta  i  les   “plebiscitàries”  per  reclamar  la  independència.   5).  Distanciament  de  la  classe  treballadors  i  de  l’esquerra  com  a  problema.             Procés  cap  a  la  independència   Trobada  per  la  Unitat  Popular  de  Mataró   Les  Esmandies,  6  abril  2014   www.trobadaupmataro.org  


Objectius A. Estar  d’acord  amb  la  independència  no  equival  a  acceptar  el  model  de  país  de  CiU.  No   confonguem.   B. Cal  fer  participar  i  implicar  la  classe  treballadora  en  el  procés  cap  al  la  independència.   Cal  incidir  en  l’àrea  metropolitana  de  Barcelona.   C. El  pes  del  discurs  social  dins  l’ANC  depèn  de  la  incidència  de  l’esquerra   independentista.  Cal  treballar-­‐hi.   D. Definir  les  línies  vermelles  de  la  futura  constitució  de  la  República  Catalana  per  estar   preparats  quan  es  plantegi.   E. Fer  la  consulta  tant  sí  com  no  equival  a  desobeir  el  marc  legal  espanyol  i,  per  tant,  cal   treballar  i  reforçar  la  desobediència  civil  i  no  dependre  dels  equilibris  dels  polítics  i  les   institucions.  

Propostes 1) Crear,  amb  el  suport  d’entitats,  partits  i  ajuntaments,  una  estructura  neutra  per  dur  a   terme  el  Referèndum,  tant  sí  com  no,  amb  plenes  garanties  de  democràcia,   transparència  i  seguretat  (ens  neutral  i  amb  implantació  territorial).  Ens  proposem   impulsar-­‐lo  des  de  Mataró.   2) Importància  dels  municipis.  Cal  crear  una  xarxa/estructura  de  suport  municipal  del   referèndum,  i  que  pugui  proclamar  la  independència.   3) Impulsar  un  debat  sobre  els  continguts  de  la  futura  Constitució  Catalana  des  de  la  base.   4) Mobilització  centrada  en  la  desobediència  al  marc  legal  espanyol  (Consitució   espanyola)  és  la  única  garantia  d’independència.

Procés  cap  a  la  independència  


TROBADA PER LA UNITAT POPULAR DE MATARÓ LES ESMANDIES, 6 ABRIL 2014

Conclusions del  debat  

Economia solidària  i  cooperativisme   Trobada  per  la  Unitat  Popular  a  Mataró-­‐  6  d’abril   Relatora:  Laia  Alonso  

Resum del  debat   •

Sortir del   capitalisme   és   una   qüestió   de   supervivència.   Hem   de   treballar   per   un   nou   paradigma   que   es   basi   el   característiques   bàsiques   dels   éssers   humans   com   la   cooperació,   la   fraternitat   i   la   solidaritat,   que   l'han   ajudat   a   avançar   i   evolucionar   al   llarg  de  la  història.  

A nivell  jurídic  ho  tenim  escrit  en  tractats  internacionals  i  constitucions,  és  doncs  una   qüestió   de   voluntat   política,   de   pràctica   democràtica.   És   una   utopia   que   ja   ha   començat.  

Parlem de  la  treballar  en  base  a  les  necessitats  existents  i  a  la  confiança.  

El format   cooperatives   de   treball   encara   és   poc   conegut,   hem   de   preservar   l'essència   del  cooperativisme  abans  que  la  institució  deformi  i  engoleixi  el  concepte.  Com  fer-­‐ ho?  

Es detecten  les  següents  problemàtiques:   o

Coordinació i  cooperació  entre  cooperatives  de  treball.  

o

Compatibilitat entre  tirar  un  projecte  empresarial  endavant  i  fer  treball  polític   –  ideològic  en  pro  de  l'economia  solidària  i  el  treball  en  xarxa.  Manca  temps  i   falten  mans.  

Objectius: 1) Estructurar   i   organitzar   el   treball   en   comú   segons   les   necessitats   reals.   Fer   més   pràctica  i  efectiva  la  lluita  per  un  nou  model  econòmic.   2) Desenvolupar   les   eines   i   espais   organitzatius   amb   objectius   ideològics   i   pràctics.   3) Comunicació  –  difusió  d'alternatives.  Treballar  per  fer  arribar  més  informació  a   molta  més  gent,  a  la  gran  majoria,  per  generar  consciència.   4) Facilitar  l'accés  a  les  alternatives  que  suposen  l'economia  social  i  solidària  a  més   gent.  Poder  tenir  un  consum  conscient  i  responsable  sense  ser  super-­‐militant.       Economia  alternativa  i  cooperativisme   Trobada  per  la  Unitat  Popular  de  Mataró   Les  Esmandies,  6  abril  2014   www.trobadaupmataro.org  


5) Exigir a  les  institucions  polítiques  per  afavorir  l'economia  social.   6) Foment   del   mercat   social   (UCM   vol   renèixer   al   Cafè   de   Mar).   Foment   de   les   monedes  social  com  l'Ecosol,  fomentar  l'intercooperació.     7) Aprendre   a   treballar   en   base   a   una   bona   gestió   dels   sentiments   i   sostindre   els   valors  necessaris  per  unes  relacions  humanes  sanes  i  efectives.  

Propostes: 1) (ja   està   passant)   construcció   d'espais   referencials:   Cafè   de   Mar   i   Can   Fogaroles.   Necessaris   pel   contacte   i   la   interacció   de   persones   i   projectes,   consumidores   i   productores,  etc.  Per  difondre  aquest  nou  model,  per  generar  noves  experiències,...   2) Participar   a   comissions   d'UCM   com   la   comissió   social,   o   altres,   per   potenciar   UCM  com  a  eina  al  servei  del  món  cooperatiu  mataroní.      

Economia  alternativa  i  cooperativisme  


TROBADA PER LA UNITAT POPULAR DE MATARÓ LES ESMANDIES, 6 ABRIL 2014

Conclusions del  debat  

Plenari: construïm  la  Unitat  Popular   Trobada  per  la  Unitat  Popular  a  Mataró-­‐  6  d’abril     •

Construïm la  unitat  popular  

Com avançar   en   la   coordinació   de   les   lluites   socials   i   la   creació   d’experiències   alternatives?   (quina   objectius   compartim?   quins   problemes   hi   ha   per   la   coordinació?   Quines   oportunitats   ens   presenta   la   situació   actual?)  

Com vincular  la  lluita  de  carrer  amb  la  lluita  institucional?    

1. Coordinació i  interacció  entre  les  lluites   socials  i  les  alternatives   Com   avançar   en   la   coordinació   de   les   lluites   socials   i   la   creació   d’experiències   alternatives?  (quins   objectius   compartim?   quins   problemes   hi   ha   per   la   coordinació?  Quines  oportunitats  ens  presenta  la  situació  actual?)   •

Experiències com   les   d'avui   són   molt   importants:   espais   d'aquest   s'han   de   tornar  a  repetir,  els  hem  de  reforçar  a  la  nostra  agenda  política.  S'han  de  crear  llocs   de   trobada   com   la   TUP   o   altres,   per   visibilitzar,   compartir   i   teixir   complicitats.   tronem  a  repetir  trobada.  En  si  mateix  és  interessant/  continuuitat.  

Molt positiu   vincular   en   diferents   debats,   gent   que   està   en   diferents   lluites.   Alhora   es   veu   molt   important   publicar   les   conclusions   dels   debats,   treballar-­‐les   amb   calma.   Fer   l'esforç   per   traslladar   i   difondre   conclusions   a   altres   col·lectius   i   persones  que  no  hi  han  pogut  ser.  

Espais com   el   d'avui   son   rics,   però   també   hi   ha   altres   vàlids,   i   reforçar-­‐los   ajuda   ha   aglutina   lluites   creant   sinergies.   Cafè   de   Mar   i   Can   Folgaroles   interessants   exemples   d'espais   emergents   auto-­‐organitzats,   on   es   poden   trobar   lluites   i   alternatives   en   funcionament.   Important   polititzar   les   diferents   lluites   i   espais   socials,   de   manera   que   passin   dels   objectius   concrets   que   són   les   causes   de   la   mobilització   a   que   aquestes   es   puguin   vincular   al   funcionament   sistema   determinat.  

  Trobada  per  la  Unitat  Popular  de  Mataró   Les  Esmandies,  6  abril  2014   www.trobadaupmataro.org  


La CUP  pot  tenir  un  paper  central,  com  una  centrifugadora,  un  òrgan  coordinador   que   aglutina,   no   estem   parlant   de   lluites   independents.   La   CUP   es   veu   com   un   front   més   que   s'ha   d'integrar   i   interrelacionar   d'igual   a   igual   amb   la   resta   de   lluites  i  moviments  socials.  

A nivell   local   ser   capaç   de   crear   un   fil   argumentat   (entorn   capitalisme,   patriarcat...)  que  identifiques  les  lluites  sectorials  que  estan  funcionant  molt  bé.   Aquesta  tasca  en  part  es  pot  fer  des  de  la  CUP.    

Es veu   la   necessitat   de   augmentar   la   coordinació   de   les   lluites   a   nivell   comarcal,   crear   espais,   dinàmiques   i   fluxos   transversals.   Estalviarem   duplicitats   de  feines,  la  coordinació  també  permet  visibilitzar  lluites  comunes.  Juntes  som  més   fortes,   per   tant   és   necessari   coordinar-­‐se.   Un   dels   problemes   rau   en   contactar   i   establir   una   vinculació   amb   col·lectius   d'altres   pobles.   És   complicat   traspassar   el  nucli  local  de  actuació  immediata.  El  procés  és  començar  amb  els  temes  d'abast   local  i  anar  obrint-­‐se  i  coordinant-­‐se  a  través  del  territori.    

Prioritzar lluites,  transcendint  ambigüitat  i  contradiccions  que  es  poden  generar.  A   curt   i   llarg   termini   no   podem   perdre   de   vista   objectiu   comú   lluitar   contra   capitalisme,  creant  unitat  popular  que  generi  contrapoder  des  de  baix.  Creant   una  homogeneïtat  respectant  la  diferència.  

Impulsar dates   i   espais   organitzatius   unitaris,   forçar   convergència   d'interessos   en   moments   concrets:   primer   de   maig,   31   de   maig,   11   de   setembre,...   reforçar   espais   on   la   diversitat   de   lluites   es   vegi   reflectida,   hi   sigui   present.   Que   esdevinguin   espais   unitaris   de   mobilització   on   totes   les   sensibilitats  si  poden  sentir  representades.  Que  es  faci  visible  que  hi  ha  aquest   espai/moviment  que  camina  cap  a  la  unitat.  Espais  que  procurin  aglutinar  totes  les   lluites...  sense  papers,  dones,  sanitat,  educació,  independència...    

Reforçar postures   d'esquerra   de   l'ANC:   pica   porta   a   ANC   Mataró   i   fer-­‐los   partícips   d'aquesta   mobilització   social,   si   volen   un   país   millor   no   poden   donar   l'esquena   a   les   lluites   pels   drets   bàsics.   Que   es   donin   per   al·ludits,   tenen   massa   crítica   important.   Forçar   la   màquina   des   de   l'àmbit   social   perquè   el   moviment   sobiranista  no  sigui  autista  

Cal treballar   per   buscar   complicitat   sobiranista   i   la   diversitat   de   lluites   pels   drets  socials.  

Hi ha  una  agenda  amb  un  calendari  procés  sobiranista,  tot  i  així  el  focus  del  discurs   no   és   inamovible.   Alhora,   és   necessari   traspassar   costum   que   hi   ha   aquí   a   Mataró   en   convertir   espais   de   lluita   en   espais   partidistes,   personalismes   concrets,  recels,  etc.  


2. Institució –  carrer   Com  vincular  la  lluita  de  carrer  amb  la  lluita  institucional?  

     

El repte  institucional  és  tot  un  debat.  Es  qüestiona  la  necessitat  d'entrar  /  seguir  a   la  institució  o  no.  

Temes de  domini  públic  són  de  sensibilitat  total,  i  qualsevol  iniciativa  té  el  valor  i   la   necessitat   d'agregar   persones.   Majoria   població   absent   de   la   vida   política,   es   limita   a   queixar-­‐se.   Totes   les   iniciatives   de   caràcter   popular   tenen   importància   fonamental  per  apropar  a  gent  als  temes  actuals  i  comuns.  Problema  ciutadans   no   només   exclusió   socials,   sinó   auto-­‐exclusió.   Hem   d'explorar   com   pensa   la   gent,   com  transmetre  a  la  gent  que  si  no  fa  quelcom,  sinó  no  treballem  per  defensar  el   què  ens  pertany  res  canviarà.  

Hi ha   gent   que   està   implicada   en   moviments   socials,   culturals,   etc.   amb   certa   por  a   vincular-­‐se  amb  organitzacions  polítiques,  a  prendre  part  de  la  vida  política  de   la   ciutat.   En   general   ens   costa   pensar   que   també   podem   (i   hem)   de   ser   útils   en   aquest   entorn.   Per   tant,   hem   de   cercar   estratègies   i   eines   per   polititzar   les   persones   i   la   societat.   Alhora,   ha   d'haver-­‐hi   canvis   en   les   organitzacions   polítiques  i  partits,  sent  més  democràtics,  transparents  i  permeables.    

Una organització  com  la  CUP  hauria  d'anar-­‐se  transformant  en  un  espai  polític   ampli,   aglutinador,   amb   diferents   formes   de   participació.   No   tant   com   a   CUP   anar   al   terreny   de   les   organitzacions   i   moviments   socials,   tan   sols   formar-­‐hi   part   quan   calgui;   sinó   créixer   organitzativament   de   manera   que   siguem   més   permeables,  i  la  gent  de  moviments  socials  es  puguin  sentir  seu  aquest  espai  polític   i  hi  podem  treballar  conjuntament  amb  diferents  graus  i  nivells  d'implicació.  

Apropar carrer   i   institució   a   través   de   la   feina   quotidiana   bidireccional,   generant   consciència  dia  a  dia,  perdent  la  por  i  superant  prejudicis.  

Feina institucional   també   és   una   feina   important,   poc   agraïda   però   necessita   ser   participada  i  protagonitzada.    

Objectiu trobades  d'aquestes  dirigit  també  cap  a  la  institució,  programa  rupturista,   properes  municipals  paper  important,  aconseguir  veu  àmplia.  

De cara  a  les  eleccions  municipals  necessitem  una  candidatura  que  servís  perquè   les   mobilitzacions   siguin   més   fortes   i   coordinades.   Hem   de   treballar   cap   a   un   programa   rupturista   pel   2015   que   defineixi   la   ciutat   que   volem.   Candidatura   potent  que  porti  nostra  veu.  Amb  la  CUP  tenim  un  regidor  però  no  és  insuficient,   ara  mateix  necessitem  més.    

No hem   de   descartar   paper   rellevant   de   les   municipals   en   el   procés   sobiranista  (s'està  recordant  molt  l'escenari  de  la  proclamació  de  la  República  del   14  Abril  del  31).  


3. Procés sobiranista  cap  a  la  independència  

 

Avui ANC   contemple   gran   part   de   la   mobilització   social   de   l'agenda   sobiranista,   però  s'ha  de  treballar  barrera  cultural  que  existeix  en  la  qüestió  independentista.   Ens  hem  despreocupat  responsabilitat  nostre  vida  pública,  nosaltres  proposem  a  la   gent  que  faci  un  esforç  per  implicar-­‐s'hi.  Pensar  com  fer-­‐ho.  

Moviment polític  i  procés  sobiranista,  necessitat  de  pensar  aquest  procés  amb   altres  lluites,  necessitats  classes  populars.  Fins  a  quin  punt  una  cosa  va  després   de  l'altre.    

Les CUP   plantegen   tema   sobiranista   a   partir   crítica   sistema   capitalista   i   problemàtiques  ordre  social,  es  un  novetat  marc  polític,  perquè  ERC  no  posa  en   qüestió   aspectes   socials.   Responsabilitat   de   les   CUP   és   gran,   amb   intervenció   individual   a   ANC   i/o   actes   programàtics.   Relacionar   aspectes   sobiranista   amb   capitalisme.  Debatre  i  actuar  manera  transversal.  Lligar  visió  crítica  sistema   i  visió  sobiranista.  L'estratègia  esta  ben  plantejada.    

Independentista és   una   cosa   només   dels   catalans?   No   seria   completa   una   lluita   tant   important   sense   el   conjunt   de   ciutadans   i   ciutadanes   que   viuen   a   Catalunya,   ja   que  part  important  població  de  Catalunya  que  no  es/  se  sent  catalana.  Integració,   inclusió.  

L'ANC està   fent   una   tasca   informativa   a   nivell   de   barris,   cada   vegades   estant   menys   d'esquena   als   barris.   Si   ANC   pogués   fer   uns   plantejaments   més   socials,   potser   entrarien   millor   fer-­‐nos   nostres   totes   les   reivindicacions   socials.   Molta   feina  i  falta  temps  per  debat  polític  a  fons.  Crear  algun  grup  de  debat  dins  de   l'ANC   a   nivell   local   per   treballar   model   de   país.   Necessitem   propostes   concretes.    

En el   procés   sobiranista   comptem   amb   tothom.   La   comissió   de   barris   de   l'ANC   intenta   fer   aquesta   feina   de   traspassar   la   barrera   identitària   amb   el   tema   de   la   independència,   anar   més   enllà   de   la   persona   que   se   sent   catalana.   Ens   hi   hem   d'implicar  totes.    

Problemes entre   algunes   de   les   aliances,   perill   que   comporta   la   burgesia   catalana   dins   de   l'ANC.   Tema   delicat.   Més   fàcil   engrescar   alliberament   social   a   molta   gent.   CUP   ha   de   ser   capaç   de   centralitzar   centre   debat   classe   treballadora  i  lluita  social,  i  no  del  si.  

Com a   ANC   no   anem   a   buscar   el   “si”,   sinó   per   el   dret   a   decidir.   Hem   de   reflexionar  amb  quanta  més  gent  millor  com  ho  anem  a  fer,  com  es  poden  sentir  en   aquest  procés.  

ANC és   un   moviment   ampli   i   com   és   natural   ple   de   contradiccions.   Actualment   s'estant   donant   moltes   crisis...   Catalunya   està   molt   mobilitzada   a   nivell   sobiranista   i   no   ens   hi   podem   quedar   al   marge.   Moviments   socials   també   convulsius,   es   pot   donar   la   confluència   en   un   nou   procés   constituent.   Absolut   no   ho   podem   aconseguir,   ara   revolució   democràtica,   no   estem   un   procés   revolucionar,  sinó  de  democratització  i  alliberament  nacional.    


 

La CUP  té  dues  cames  una  al  carrer  i  una  institucions.  Les  dues  igual  de  fermes.   Té  dues  mans,  alliberament  social  i  nacional.  Dues  cares  de  la  mateixa  moneda.   Hi  ha  capacitat  de  fer  les  dues  lluites.  El  cap  serveix  per  aglutinar.  Normalment  ho   hem  fet  a  contracorrent,  però  ara  riu  baixa  i  s'ha  d'aprofitar.  


TRO BA DA PER LA

UNITAT

PO PU LAR


TRO BA DA PER LA

UNITAT

PO PU LAR

www.trobadaupmataro.org

Conclusions TUP Mataró 2014  

El 6 d’abril de 2014 es va fer la Trobada per la Unitat Popular (TUP) a Mataró entre els col·lectius, moviments socials i persones actives e...

Conclusions TUP Mataró 2014  

El 6 d’abril de 2014 es va fer la Trobada per la Unitat Popular (TUP) a Mataró entre els col·lectius, moviments socials i persones actives e...

Advertisement