LA BUSCA juny 2008

Page 1

A

al punt d’esdevenir un imant per a les franquícies, multinacionals i grans empreses, ja que són les úniques que es poden permetre pagar aquests preus. Aquest fet suposa un impediment al desenvolupament del petit i mitjà comerç, sumat als perjudicis que li causa la instal·lació de grans superfícies als afores. Aquest model ens duu, de retruc, a una pèrdua progressiva dels elements identitaris de Vilanova, a una despersonalització de la nostra idiosincràsia com a poble. La Rambla és un clar reflex d’aquesta situació, cada dia més plena de multinacionals que provoquen el tancament de comerços tradicionals i amb història. La pèrdua de la cultura pròpia és un fet que augmenta cada dia que passa a conseqüència del model de creixement derivat de la globalització capitalista. Capitalisme és sinònim de creixement constant, de supervivència del més fort, d’homogeneïtzació cultural.

mb els anys moltes coses canvien, i el nostre municipi no n’és una excepció. Canviar no és dolent, sinó al contrari, progressar és positiu, però cal veure com canviem i cap a on anem.

Els principals canvis deriven del creixement urbanístic i demogràfic. Seguint el POUM (Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú) vigent, el dia que les zones que veieu en el mapa estiguin construïdes, assolirem els 130.000 habitants, el doble que en l’actualitat. El doble d’habitants significa el doble de cotxes, de motos, de trànsit, d’aparcaments… Si el 2008 el parc de vehicles ronda els 40.000, feu números… Però el més important: doblar habitants implica doblar escoles, instituts, parcs, biblioteques, hospitals, centres cívics, teatres, trens, residus i un llarg etcètera per donar cobertura als serveis bàsics de la població. I, malauradament, tots sabem al ritme que anem en aquests aspectes.

Les relacions socials a la vila es deshumanitzen a poc a poc, des dels comerços a les places, aquestes noves Al revés del que sovint es vol fer creuplaces de ciment gris típic del PSC, re, la CUP no és contraria al canvi, no som gent immobilista que es nega al que escull els elements més barats possibles i que entristeix els barris, creixement, sinó que ens oposem a un creixement urbanístic que creiem convertint-los en un lloc de tràmit, de pas i no de vida. A tot això cal que no respon a un model sostenible sumar-li l’escàs manteniment dels i on les agressions al territori són una espais verds i el disseny poc atractiu constant. Per a la CUP, el creixement de la vegetació, donant com a resultat urbà ha de ser coherent amb el creixeuna Vilanova que no destaca pel disment demogràfic, equilibrat, respecseny dels seus espais oberts, verds tuós amb el territori, ha de valorar i comunitaris. Petits exemples que ens el parc vacant d’habitatge i, en última converteixen, cada dia que passa, en instància, ha d’estar al servei dels ciuuna ciutat impersonal. tadans. Ens oposem, per tant, a un creixement que pretén satisfer les ànNo ens oposem, doncs, al creixement, sies de desconcentració urbana de l’àrea metropolitana i les empreses cons- sempre que aquest sigui sostenible tructores del sector, que es converteixi i garanteixi els drets dels ciutadans, tot vetllant per la idiosincràsia de en el refugi especulatiu de qualsevol Vilanova i la Geltrú. Ens oposem i que no respecti les quotes fixades a les maneres d’una classe política de protecció oficial. No compartim venuda als interessos de les grans un model que ens assimila i que ens difumina en el panorama metropolità, empreses i al clientelisme més ranci. no ens agrada aquest model del creixe- Cal un gir humanitzador, humanitzar les relacions socials a la nostra ciutat. ment permanent, de ciutat en obres, La CUP aposta per un futur que acabi sempre en construcció. És obvi que amb aquest creixement insostenible creixerem, però a quin preu? i on puguem pensar i decidir Vilanova i la Geltrú entre totes i tots, que Les conseqüències econòmiques, socials i culturals d’aquest model són no la configurin les lògiques econodestacables. Un exemple clar és l’aug- micistes de les grans empreses, ni ment dels preus dels immobles. Dins els bancs, ni les caixes. La seva riquesa és la nostra pobresa, tant econòmica aquest àmbit que tots patim diàriacom cultural. Hem de ser capaços ment i que submergeix les nostres de superar aquesta època gris a què vides en la precarietat, centrem-nos ens han conduït els partits suposadaen l’augment dels preus dels locals: ment d’esquerres. el centre de la ciutat s’encareix fins

Tripartit o tri-farcit? De juliol a desembre del passat 2007 el trifarcit es va gastar 12.444 Euros en sopars i dinars de protocol! I no us penseu pas que se'ls gasten en restaurants de menú no, a la carta dels més cars de Vilanova! Un dels més curiosos és el sopar de comiat del Sr. Jordi Valls, que costà (ens costà) gairebé 600 Euros. I això només és protocol, si aquí hi sumem les dietes el tema ja es dipara! Que no cobren prou per pagar-se aquests tiberis? No creieu que s'ha de vigilar més amb el diner públic?

Skate Park El famós skate park: ara el construïm, ara no; ara tenim diners, ara no; ara el contemplem, ara no. Fonts municipals han assegurat que el tenen previst construir d’aquí no gaire (cadascú que interpreti). Mentrestant deixem aquest groc. Després, que no diguin…

Casa de la Festa En vista de la manca d’espais culturals a Vilanova i la Geltrú i la poca voluntat de l’Ajuntament de crear-ne, celebrem que un nombrós grup d’entitats culturals i festives de la vila hagi pres una iniciativa d’aquestes característiques. Per què tenir els elements de les festivitats vilanovines i geltrunenques tancats tot l’any en un magatzem quan podem ensenyar-los, difondre’ls i estar-ne orgullosos/es?

Nyàpolis Neàpolis esdevindrà Entitat Pública Empresarial, amb nova organització, personal i horitzons. Amb el nom que vulgueu, qui es creu que rutllarà aquest equipament que ens ha costat una milionada i que a hores d’ara està gairebé buit? Ens hem llegit el projecte i sols s’omple la boca de noves tecnologies del tercer mil·lenni, que serà un referent nacional, que signarà grans convenis amb empreses i universitats, que serà un espai de participació ciutadana i difusió cultural… i no us ho perdeu: a partir d’ara l’Ajuntament haurà de pagar si vol utilitzar aquest espai, un espai que ha pagat (hem pagat)!

Alliberament d’espais Malgrat els impediments i el joc brut del tripartit, encara n’hi ha que tenen forces per continuar lluitant, alliberant espais a la vila, construint alternatives al pensament únic i a l’injust sistema actual, ja sigui debatent, fent tallers, passant documentals… fent vida!

Teatre Principal Fa ja no sé quants anys que dura la broma. Serem breus: fins quan estarà tancat l’únic teatre públic municipal en una ciutat tan gran com Vilanova i la Geltrú? Aquest vermell és tan intens que fa mal als ulls!

Irregularitats al CAAC Després de sentir-ne de tots colors sobre la gossera s’ha decidit crear una comissió d’investigació (a la qual volen canviar el nom perquè sembla massa dur), cosa que celebrem. Esperem que tot s’aclareixi i que tothom assumeixi les responsabilitats que li corresponguin. Tant de bo aquest color no esdevingui vermell!

Parc del Garraf En una infraestructura pública, encara que amb conveni amb entitats privades, hem pogut comprovar que la immensa majoria de les classes no es fan en català. Però si són tan catalanistes i d’esquerres i volen defensar tan la llengua, és que alguna cosa falla no?

9 2

8 3 7 4

1

10

DissenyBildi Grafiks

Dipòsit Legal L-943-08

5

6

Zones en construcció actual o immediata 1 La Carrerada (13,86 hectàrees). 2 El Llimonet (11,48 hectàrees). 3 Sant Jordi (26,6 hectàrees). 4 Solicrup (13,9 hectàrees). 5 Eixample de Mar (10 hectàrees) Zones en construcció a curt o mitjà termini 6 L’Ortoll (97,53 hectàrees). 7 Pau de l’Hostal (4,53 hectàrees). 8 Eixample Nord (103 hectàrees). 9 Tacó-variant (5,06 hectàrees). 10 La Muntanyeta (10,84 hectàrees)

Número 1

Cap a on va Vilanova i la Geltrú?

La Busca de Vilanova i la Geltrú

Página 16

Juny 2008

10:52

Actuacions dels Mossos Els Mossos ja han arribat, i quelcom que ens temíem, també. Amb tots els peròs que vulgueu, no és un pèl sospitós que amb sols mig any ja surtin a la llum casos de maltractaments i abús d’autoritat a la comarca? Sort que la conselleria està en mans dels verds i roigs de debò!

Franki de Terrassa Si en toquen a un, ens toquen a tots. Malgrat el tercer grau, el mal ja està fet, ni oblidem ni perdonem. Tot els ànims i el suport possibles per l'egarenc Franki, així que un verd per ell i per tothom qui ha mostrat la seva solidaritat arreu dels Països Catalans davant d'aquesta injustícia i per rebutjar una legislació que és capaç enviar algú a la presó per haver despenjat, suposadament, una bandera espanyola d'un ajuntament!

www.vilanova.cup.cat

18/6/08

Què tens entre mans?

2 CUP VILANOVA I LA GELTRÚ: CAMINEM PER PODER SER 3 1 ANY A L’AJUNTAMENT, 1 ANY DE COMPROMÍS 4 UTOPIA O FUTUR CULTURAL A VILANOVA I LA GELTRÚ? 5 PER QUÈ CREC EN LA CUP? / L’ESPORT, POPULAR 6 - 7 “ELS DEL NO A TOT NO SOM NOSALTRES” 8 - 9 L’ORTOLL: L’ÚLTIM PULMÓ VERD DE VILANOVA 10 LA CUP AL CARRER / FULL DE RUTA 2008-20011 11 ELS COMPTES CLARS! LA CUP FA BALANÇ 12 COORDINADORA ANTIRREPRESIVA DEL GARRAF / L’ESQUERRA INDEPENDENTISTA, UN MOVIMENT QUE TORNA A CAMINAR 13 UN PENEDÈS DIGNE / CATALUNYA LLIURE DE TRANSGÈNICS 14 LITORAL CULTURAL 15 UN TOC D’HUMOR 16 CAP A ON VA VILANOVA I LA GELTRÚ? / SEMÀFORS

labusca1portada.qxp

La gent de la Candidatura d’Unitat Popular, la CUP, n’estem convençuts que l’acció política municipal només té sentit si es basa en la interacció contínua i honesta amb el teixit social local a partir d’uns plantejaments ideològics clars i de molta informació, i renunciant a la professionalització. Si no és així, es perden sovint els objectius de vista i les organitzacions polítiques es converteixen en simples màquines d’alimentar-se a si mateixes per tal de mantenir-se on són. Tots hem vist com els partits polítics que ens governen, i els que ens han governat, s’han anat transformant ràpidament en repartidores de favors i càrrecs públics al mateix temps que s’allunyaven a la mateixa velocitat del carrer. Coherents amb el nostre plantejament, després d’un any a l’Ajuntament creiem que ha arribat l’hora de passar comptes en tots els aspectes, tant econòmics com de la feina feta. Ens hi sentim moralment obligats i ho fem de gust perquè la nostra concepció de l’activitat política passa lògicament també per la transparència. I com que el nostre compromís no és només amb els votants sinó amb tots els vilanovins i vilanovines, per això hem triat una publicació en paper. Ho hauríem pogut intentar a través d’Internet, però llavors hauríem renunciat a la possibilitat d’arribar a totes les cases, a totes les mans. Preferim també una publicació no electrònica perquè volem contrarestar la volatilitat d’altres mitjans i recuperar el lector reflexiu. El paper es presta millor a ser llegit i rellegit, a deixar un escrit a mitges i reprendre’l quan convingui, a comentar-lo i aguardarlo,… Així doncs, si malgrat tot no arribem ben bé a tothom no serà per falta de voluntat sinó de recursos. Hem triat el nom de La Busca perquè és el nom que tenia a Barcelona l’organització de mercaders, artistes i menestrals que a mitjan segle XV es va oposar a La Biga, que era la que estava formada pels membres de les famílies més poderoses que monopolitzaven el govern urbà. La Busca seria també, sumant altres significats, una estella petita però punxeguda, i La Biga llavors no cal dir-ho. A banda d’aquests paral·lelismes polítics fàcils d’entendre en el context local, una busca és també l’agulla del rellotge, referent ben útil també quan hi ha tantes coses que no van a l’hora en la cosa pública. En aquest primer número resultava inevitable dedicar alguns espais a explicar què és la CUP, perquè sabem que encara hi ha molta gent que no ens coneix. En la major part de les pàgines, però, posem en pràctica els principis d’interacció i d’informació que esmentàvem: expliquem, doncs, què s’ha fet tant a nivell institucional com de carrer, cedim espai a entitats amb les quals mantenim algun tipus de col·laboració, donem la paraula a persones expertes que aporten idees per al debat i l’acció política i, alhora, plantegem/denunciem temes importants per al present i el futur de la nostra ciutat (l’Ortoll i el creixement urbanístic). Més endavant, d’any en any, o potser fins i tot semestralment, continuarem fent servir aquest mitjà per explicar les nostres accions i els nostres projectes, i per denunciar quan calgui tant les males pràctiques del govern municipal com els abusos de la iniciativa privada que depreda, especula o explota. Tant de bo que La Busca serveixi també perquè cada vegada més vilanovins i vilanovines confiïn en nosaltres i s’engresquin a construir conjuntament aquest projecte municipalista, independentista, d’esquerres, radicalment democràtic i defensor de la terra.


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.