abril 2013
número 7
La Busca de Vilanova i la Geltrú
LA BUSCA
Dibuixant horitzons Atur pels aires, desnonaments, retallades a tort i a dret, mala gestió manifesta dels serveis, hisenda i organismes públics, deute i interessos bancaris que ens ofeguen, externalitzacions i privatitzacions, tranport públic car i nefast, joves sense futur... Aquesta és una petita i dramàtica pinzellada del panorama que hem patit i patim a casa nostra de la mà del neoliberalisme econòmic i el seu braç polític, es digui CiU o es digui tripartit. Responsables polítics? Zero. És la fotografia d’una Vilanova i d’un país on la democràcia ha passat en un segon o tercer pla, on l’Ajuntament i les institucions es dediquen a executar retallades i reduir pressupostos mentre pugen les taxes i els impostos amb l’objectiu de pagar religiosament el deute als bancs i mirar de salvar els mobles d’uns serveis públics en retirada. “Hi estem obligats per llei”, “no hi ha alternativa”, “no us penseu que ens fa pas il·lusió”. Aquestes són algunes de les frases amb les quals ens pretenen fer còmplices de la situació i obligar-nos a estar callats i somrients davant una injustícia inaudita basada en socialitzar pèrdues i privatitzar guanys. Una estratègia descarada i escandalosa de refinançament del capital financer.
Davant això no hi ha canvi possible amb el trencaclosques polític actual de l’Ajuntament, ningú està disposat a estripar la baralla i canviar la lògica del joc. No s’arregla donant el poder al PSC-ICV, actors protagonistes del relat que ens ha dut al pou. I menys amb tàctiques partidistes i pactes a porta tancada. No tenim alternativa, l’alternativa és el poble, vetebrar una proposta política i social que trenqui amb les lògiques partidistes i relacions del poder. L’horitzó de l’esquerra rupturista passa per bastir una alternativa popular des de baix per governar la ciutat, que posi tots els mecanismes i desplegui polítiques que ens permetin als ciutadans governar-nos, decidir sobre la nostre vida en comú. I no són només paraules, parlem de municipalitzar i no externalitzar, de crear cooperatives d’estalvi i crèdit que ens deslliguin de la banca tradicional, d’idear mecanismes de participació i debat ciutadà sobre allò que ens afecta, d’anar a l’arrel i no tapar vergonyes, de guanyar espais verds i posar fre a l’especulació, de crear projectes econòmics productius i sostenibles en el camp de l’agricultura, la pesca i el turisme, i un llarg etcètera. L’alternativa no ens fa por, el que ens espanta és continuar obeïnt el sistema i les pautes que ens han dut on som. Com diu el mestre Galeano “la utopia és a l’horitzó i cada passa endavant que fem ella s’allunya deu passes més. Llavors per a què serveix la utopia? Serveix per caminar”. Caminem doncs.
2. Governem-nos // No a la moció de censura 3. Horitzó 2015 4. Les nostres mocions 5. Deute Municipal, a fons 6. Apunts municipals 7. Gestió de residus urbans 8-9. Municipalització dels serveis públics 10. ADS 11. La CUP al Parlament // Els comptes clars 12-13. De bat a bat 14. Litoral cultural 15. Un toc d’humor 16. Semàfors i agenda