Page 1

Candidatura d’Unitat Popular de Lleida Programa electoral Eleccions municipals | Maig 2011


Candidatura d'Unitat Popular de Lleida

3

Declaració de principis

La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) és una candidatura independentista i d’esquerres del Països Catalans que, des de l’àmbit local, treballem per bastir un país més lliure i més just. El programa d’actuació de la CUP, coordinades a nivell nacional és basa en els següents principis: • L’aprofundiment de la Democràcia Participativa: com a eina indispensable per fer de la nostra societat una organització respectuosa amb la voluntat popular i per avançar cap a la transformació socialista de l’estructura social i productiva. • Unes viles i ciutats integradores i socialment igualitàries: respectant sempre la diferència, els ajuntaments han de treballar per aconseguir la igualtat de drets, garantir l’accés als serveis públics (ensenyament, sanitat, etc.) i unes condicions de treball dignes a tota la seva ciutadania. • El municipi com a motor de la construcció nacional dels Països Catalans: tot promovent polítiques en defensa de la llengua, cultura i identitat nacional partint sempre de la integració, la cohesió social i el sentit de comunitat. D’altra banda, cal un ferm compromís dels ajuntaments i dels seus representants en la defensa de l’exercici democràtic del dret a l’autodeterminació. • Per un desenvolupament econòmic, social i territorial sostenible: que, lluny d’accions mediambientals aïllades, tingui com a referència un model de territori equilibrat globalment, per tal d’aconseguir una millora real en la qualitat de vida de la majoria de la seva població compatible amb el tractament respectuós amb l’entorn natural. • Dinamitzar el teixit associatiu i promocionar l’autoorganització ciutadana: com a fonament per assegurar una societat amb persones lliures, responsables i solidàries.


4

Elaboració del programa electoral: els set eixos programàtics

A la CUP considerem una prioritat escoltar, discutir i repensar conjuntament amb persones i entitats de Lleida, quin és el model de ciutat que volem. Hem intentat fer-ho sempre amb una mirada crítica centrada en la voluntat de transformació i justícia social que la CUP porta defensant des de fa cinc anys. En matèria de participació ciutadana hem apostat per la idea que cal incorporar la veu de d’aquells grups que resten socialment menys visibles com són la immigració, les dones, la infància i joventut, la gent gran, entre d’altres. Cal promoure les xarxes associatives com a espai de formació d’habilitats cíviques. Cal possibilitar mecanismes que permetin la creació de vincles directes de l’administració amb la comunitat local i hem d’incidir en la cultura de la participació a través d’un compromís potenciat ja des de l’escola per mitjà d’iniciatives que fomentin aquest tipus de pràctiques. En el procés d’elaboració del programa electoral per aquest curs 2011-2015, en els darrers mesos, hem dut a terme un seguit de taules de participació obertes a la ciutat i que han sumat l’experiència i l’opinió d’un bon nombre de persones amb ganes de pensar en els objectius que haurien de centrar l’acció municipal a emprendre. No es tracta únicament d’establir les bases d’un programa electoral. Més enllà del calendari polític, l’objectiu de la CUP és el de crear espais de debat fixes que promoguin la participació, no només des de l’escolta i l’intercanvi d’opinions, sinó també cercant el compromís actiu i la corresponsabilització de les persones que vulguin sumar-se a la renovació de la nostra ciutat. La bona salut democràtica i l’èxit d’una ciutat viva i creativa van estretament vinculats a la capacitat de mantenir i impulsar una societat rica en iniciatives: en activitats socials, culturals, econòmiques i polítiques que siguin crítiques i renovadores.

Introducció


Candidatura d'Unitat Popular de Lleida

5

Índex

URBANISME I HABITATGE Un urbanisme al servei de les persones ......................................................... 7 MEDI AMBIENT I SOSTENIBILITAT Una ciutat compromesa amb el medi ambient . ......................................... 17 ECONOMIA Un model econòmic de transformació social . ........................................... 27 JUSTÍCIA I DRETS SOCIALS Construïm la justícia social des de la igualtat . .......................................... 35 Polítiques educatives i ensenyament públic . ............................................ 36 Sanitat i qualitat de vida ............................................................................ 41 Serveis socials ............................................................................................ 44 Drets civils i convivència ............................................................................ 47 Immigració ................................................................................................. 49 Gènere i patriarcat ..................................................................................... 52 Repensant polítiques de joventut .............................................................. 57 Dependència i model intergeneracional . .................................................. 64 Solidaritat i cooperació internacional ....................................................... 66 CULTURA, PATRIMONI, MEMÒRIAHISTÒRICA, LLENGUA I LITERARURA Cultura catalana viva, activa i integradora ................................................ 69 PARTICIPACIÓ CIUTADANA La participació com a eina de govern popular .......................................... 81 ALLIBERAMENT NACIONAL Des de Lleida: autodeterminació i Països Catalans ................................... 91


Urbanisme i habitatge


Candidatura d'Unitat Popular de Lleida

7

Un urbanisme al servei de les persones

L’urbanisme és una eina al servei de la ciutadania amb una alta incidència en la política social, un instrument pluridisciplinar, que toca diferents aspectes del coneixement humà: l’arquitectura (edificació i paisatge), l’enginyeria (accessibilitat i infraestructures), el dret (normatives legals), l’economia, el medi ambient, la sociologia, la geografia; tots aquests elements responen a la visió que hom té de la ciutat. La CUP defensa un model urbanístic de ciutat de tipus compacta, mediterrània i diversa en què cada una de les seves parts pugui mantenir les seves complexitats i barrejar tota mena d’activitats comercials, industrials, de serveis, d’equipament i residencials. Pensem en una ciutat compacta que es caracteritzi per la bona i raonable integració de tots aquests elements. Una ciutat dinàmica i intensa, complexa i cohesionadora socialment. Una ciutat en la qual s’afavoreixi la rehabilitació i la renovació del sòl urbà i es presti atenció a la preservació i la millora de les edificacions antigues i històriques, amb l’objectiu de consolidar un model territorial i urbà globalment eficient. D’aquesta manera cal evitar el sorgiment de zones amb altes taxes d’exclusió social. Lleida ha de ser una ciutat que s’ha de concebre i construir per als ciutadans, amb espais oberts i públics. Ha de ser un espai integrador, generador de col· lectivitats i complicitats, capaç de parar una atenció especial a: l’ambient natural, la neteja, el mobiliari, la il·luminació, el manteniment contra la degradació, i a la supressió de barreres que generen una sensació d’aïllament, juntament amb altres actuacions que fomentin el contacte entre les persones.


8

Propostes

1. Defensar el dret a un habitatge digne i lluitar contra la especulació Per a la CUP, organització clarament d’esquerres i amb incidència en l’àmbit municipal, el dret a accedir a un habitatge digne per a tothom és fonamental, ja que determina i condiciona molts altres drets. Per tant, la vulneració d’aquest comporta també la conculcació de molts d’altres com ara: família, salut, intimitat, lliure desenvolupament de les persones, etcètera. Per a garantir aquest dret, des de la Paeria i la resta d’administracions públiques és necessari lluitar contra l’especulació i, per fer-ho, cal combinar les polítiques del sòl i amb les administratives. 1.1 Modificar les diferents tendències fiscals: en primer lloc, s’ha actualitzar el cadastre regularment i aplicar l’impost de l’IBI rigorosament, alhora que és necessari subvencionar l’impost per a la primera residència. 1.2 Canviar la política de subvencionar la compra d’habitatge per la de donar suport a aquelles persones amb baix poder adquisitiu perquè puguin obtenir-ne un, gràcies al foment d’un parc de lloguer assequible. L’administració no ha de garantir la propietat, sinó la possessió estable. 1.3 Crear un parc públic d’habitatges en règim de cessió d’ús, o bé de lloguer assequible, i impulsar altres fórmules que persegueixin la mateixa finalitat. El municipi ha de controlar la gestió i el manteniment i ha de poder establir un sistema més dinàmic i rotatori. En un moment de crisi com l’actual, cal vetllar perquè les famílies que ja disposen d’un habitatge puguin continuar vivint-hi. Cal fomentar, doncs, els ajuts al lloguer i la rehabilitació entre d’altres. 1.4 Tendir a augmentar la quantitat de sòl públic a fi que el municipi disposi de terrenys on realitzar-hi infraestructures en benefici de la comunitat, o bé per regular el preu d’aquests. En el cas de la nostra ciutat, cal afavorir també que la gran quantitat de sòl públic de l’ajuntament sigui destinada a equipaments i infraestructures.

Urbanisme i habitatge


Candidatura d'Unitat Popular de Lleida

9

Promoure un desenvolupament urbanístic sostenible: definit per fer un ús racional del territori i del medi ambient amb models de sòl que evitin la dispersió territorial, afavoreixin la cohesió social i considerin la rehabilitació i renovació del sòl urbà. Creiem que cal promocionar: la mobilitat sostenible; la rehabilitació enfront de la nova construcció; i la creació d’edificis amb una densitat raonablement alta enfront dels edificis unifamiliars que provoquen un cost important d’urbanització i una dispersió important en el territori.

1.5

1.6

1.7

Desenvolupar una ordenança sobre pisos buits que afavoreixi l’ús d’aquests. L’Ajuntament de Lleida ha d’adoptar mesures per a combatre les conseqüències socials dels desnonaments d’habitatges i reforçar la coordinació entre els serveis d’habitatge i els serveis socials de la Paeria. Caldria realitzar reunions mensuals sobre les problemàtiques derivades de l’habitatge i, a través de l’Oficina Local de l’Habitatge, convocar els directors de bancs i caixes que operen en el municipi per tal d’instar-los a fer totes les actuacions possibles per a evitar les execucions hipotecàries. I de manera semblant, convocar els administradors de finques per tractar i rebre informació sobre l’estat d’impagament dels contractes de lloguer i intentar acordar sistemes que permetin la moratòria dels processos de desnonament. Fer de mediadors en els casos en què s’ocupin immobles abandonats i s’hagin reconvertit en espais d’expressió artística, cultural o formativa oberts a tots els ciutadans, a fi d’evitar actuacions repressives o judicials i fomentar l’acord i la protecció de la cultura. Incidir en la lluita contra la sobreocupació i la manca d’habitatge, gràcies al control d’equips tècnics municipals que ho supervisin.

2. Promocionar els habitatges de protecció oficial 2.1 Augmentar el nombre d’habitatges de protecció oficial per als col· lectius socialment més desfavorits. L’augment dels pisos de protecció oficial no implica que se’n construeixin de nous. Plantegem també que es rehabilitin i s’adquireixin habitatges ja existents. 2.2 Fomentar el parc de lloguer, que permet la mobilitat de les famílies en funció de les seves necessitats. El lloguer afavoreix també que l’administració disposi sempre d’un parc d’habitatges per a cobrir necessitats socials.


10

Urbanisme i habitatge

Participació de la ciutadania en les plusvàlues: les plusvàlues generades per a la construcció han de ser per al benefici comú i han d’utilitzar-se per a la urbanització dels sistemes (carrers, zones verdes, manteniment de vials, habitatges protegits i equipaments), i no per a uns altres conceptes que no reverteixin en els habitants de la ciutat.

2.3 Impulsar de manera decidida habitatges socials destinats a les classes més baixes que no poden arribar als costos de l’habitatge de protecció oficial. Fomentar l’habitatge social, de diferents tipologies, en tots els barris i en el centre de la ciutat per tal d’afavorir la cohesió social i evitar guetos. 3. Fomentar la participació en el planejament urbanístic 3.1 Fer una diagnosi del municipi. El POUM és l’eina urbanística i jurídica per a definir i ordenar el model de ciutat. Per això, és important fer una diagnosi del municipi per, després, contrastar-la amb el model de ciutat que volem defensar; saber quin camí cal seguir. 3.2 Garantir i fomentar els drets d’iniciativa, informació i participació ciutadania en els processos, segons l’article 8 de la Llei d’urbanisme (DL 1/2005) i el decret llei 1/2007, de 16 d’octubre, de mesures urgents en matèria urbanística. 4. Promocionar una mobilitat sostenible El model de mobilitat actual està basat en el transport privat particular i cal donar-li la volta. Els municipis han de ser accessibles, cal fer una nova política de mobilitat i de transport per a afrontar els reptes i els problemes derivats d’un creixement desmesurat en la utilització de l’espai i dels recursos no renovables. La política de transport ha de servir per a organitzar i ordenar els desplaçaments de la ciutadania: ha de ser accessible a la població, un transport públic col·lectiu i cal potenciar el desplaçament a peu o en bicicleta. 4.1

Dissenyar la ciutat a escala humana per a potenciar les distàncies curtes i la transversalitat perquè possibiliten l’ús dels transports menys agressius i més democràtics i afavoreixen la reducció progressiva del trànsit motoritzat, a la vegada que fomenten també els sistemes de mobilitat de menor impacte ambiental.


Candidatura d'Unitat Popular de Lleida

11

4.2 Adoptar mesures senzilles com: facilitar aparcaments dissuasius gratuïts als afores de la ciutat per a descongestionar el centre, connectats estratègicament mitjançant la xarxa de transport públic col·lectiu. Realitzar un projecte de xarxes de carril bici racionalitzat i coherent, amb connexions que serveixin veritablement per a guanyar mobilitat. Implementar zones d’aparcament de bicicletes davant els centres o els serveis d’ús públic. Fer plans integrals de mobilitat que prioritzin els vianants, les bicicletes i el transport públic a tot el municipi. 4.3 Intensificar les xarxes del transport públic i aplicar uns preus justos i dignes —per no dir gratuïts—, ja que entenem que és la millor política per a la promoció del transport públic i qualitat, el qual ha de convertir-se en un referent per a la població a l’hora de mobilitzar-se. 4.4 Promoure les bones pràctiques en la mobilitat i incentivar iniciatives com: els itineraris escolars segurs, les polítiques urbanístiques de promoció de zones extenses limitades als vianants, o els òrgans de participació ciutadana que incorporin el disseny i proposta d’espais públics i de mobilitat de la ciutat en la seva agenda de funcions. 5. Millorar els teixits urbans existents 5.1 Prioritzar la gestió urbana en la rehabilitació i recuperació de zones degradades i en la renovació d’àrees obsoletes. Defensem la rehabilitació enfront de la nova construcció, ja que tenim en compte que la ciutat disposa d’un elevat nombre d’edificis buits en bon estat que, a hores d’ara, només constitueixen forats negres en mig de la ciutat. Entenem que l’ajuntament no ha d’afavorir aquesta especulació amb el sòl i que cal plantejar una política seriosa de recuperació d’aquests espais al centre de la ciutat, ja que suplirien bona part de la demanda d’habitatge existent.


12

Urbanisme i habitatge

5.2 Desenvolupar criteris de continuïtat en el creixement i en l’evolució de les trames urbanes, per a evitar la formació d’àrees socialment segregades, ja sigui per l’alt o baix nivell de venda dels seus residents. Apostem per un urbanisme que serveixi com a eina per a fer polítiques socials. 6. Defensar els espais públics per a usos públics 6.1 Defensar els espais públics comuns de cohesió social. La ciutat s’ha de concebre i construir per als ciutadans, amb espais oberts i públics. Ha de ser un espai integrador, generador de col·lectivitats i complicitats. Els espais públics han de seguir essent per al gaudi de tothom, sense privatitzacions o usos que no siguin els previstos. L’aposta ha de ser:espais comuns vers espais privats, col·lectivitat vers individualitat, concentració vers dispersió, integració vers segregació. 6.2 Repensar el model de parcs de ciutat. Lleida té pocs espais públics concebuts com a tals. S’han fet moltes places petites i d’altres espais petits de tipus residual. Cal que es generin espais públics pensats com a parcs, espais generosos inscrits dins el teixit urbà, però amb vocació d’ésser parcs on s’hi pugui anar a passejar, seure i gaudir. 6.3 Evitar la tendència a la privatització d’aquests espais, com és el cas de Les Basses. Els espais públics han d’ésser únicament i exclusivament per a usos públics. 7. Mesures per a la construcció sostenible 7.1 Implementar mesures en la construcció per assegurar-ne la seva sostenibilitati optimitzar el cicle de l’aigua, a fi de: evitar l’ús excessiu d’aquesta; controlar les pèrdues; potenciar la introducció d’energies renovables o bé la utilització de material de baix impacte ambiental


Candidatura d'Unitat Popular de Lleida

13

Publicitat i participació en els processos de planejament i participació urbanística: establir mecanismes de participació popular en la planificació mitjançant un pla de participació ciutadana, el més plural i dialogant possible. S’han de garantir i fomentar els drets d’iniciativa, d’informació i de participació de la ciutadania en els processos urbanístics de planejament i de gestió. És necessari regular el reglament de formes de consulta i de divulgació dels projectes urbanístics, els mitjans d’accés de la ciutadania a aquests projectes, els documents corresponents i la prestació d’assistència tècnica perquè puguin ésser entesos correctament. Així, caldria presentar els projectes d’obra abans de contractar-los, per tal d’oferir la possibilitat de fer canvis proposats per la ciutadania, sempre i quan aquests siguin tècnicament viables.

en la seva producció; i reduir les emissions de CO2 i altres substàncies derivades d’un consum energètic poc eficient i d’uns habitatges amb una demanda energètica excessiva. 8. Defensar el teixit Rural 8.1 Promocionar un nou model de teixit rural. Defensem que el planejament sigui territorial, mitjançant els plans directors d’àmbit comarcal, i municipal. Cal configurar el sistema d’espais que ha de quedar fora dels processos d’urbanització i d’implantació d’activitats intensives, ja sigui pel seu valor intrínsec, com són la biodiversitat o la fertilitat, com per les funcions i recursos que garanteix (la recàrrega d’aqüífers, la protecció de riscos naturals, etc.) o la localització territorial que els fa inadequats per al desenvolupament urbanístic. 8.2 Fer una planificació proactiva dels espais lliures. Cal que siguin planificats proactivament i que se’ls hi assigni un valor: el sistema d’espais lliures no pot ser considerat residual al procés d’urbanització, sinó que ha de ser la base del planejament. De la mateixa manera, no pot ser considerat com a quelcom homogeni perquè no tot té el mateix valor ni compleix les mateixes funcions territorials. 8.3 Crear una xarxa contínua dels espais lliures per a garantir les funcions ecològiques, productives i paisatgístiques o de lleure. Cal que el sistema d’espais lliures conformi una xarxa contínua que asseguri les connectivitats necessàries, una xarxa formada per unitats de la màxima dimensió i amb la mínima fragmentació possible. 8.4 Defensar l’Horta de Lleida com una part essencial de la nostra ciutat i aturar qualsevol traçat que afecti o l’agredeixi. Crear mesures que canviïn la situació de degradació progressiva que pateix. Creiem que la construcció d’infraestructures a l’horta s’ha d’analitzar


14

Urbanisme i habitatge

Defensar el dret a un habitatge digne: establir eines que garanteixin l’aplicació real d’aquest dret per a tots els ciutadans de Lleida mitjançant la lluita contra l’especulació i la combinació de polítiques de sòl i administratives.

i estudiar amb la participació directa dels pagesos i dels sectors socials i culturals del territori. 8.5 Crear un pla director o un pla gestor de l’Horta.

9. Adaptar la ciutat a infraestructures i serveis 9.1 Adaptar l’urbanisme a les necessitats de la persona i no a l’inrevés. Cal tindre en compte les diferències de gènere i els drets de les persones amb mobilitat reduïda. És necessari millorar les infraestructures i eliminar punts de risc de l’espai públic. Algunes mesures seran posar marquesines en les parades d’autobús, facilitar l’accessibilitat a les persones a les persones amb minusvalidesa, ampliar les voreres i fer equipaments adaptats en sanitaris públics o fer canviadors per a nadons, entre moltes d’altres accions. Caldrà eliminar punts de risc de l’espai públic com són les barreres arquitectòniques i obres mal senyalitzades, etcètera. 10. Defensa i preservació dels edificis històrics de la ciutat La memòria arquitectònica de la ciutat és un patrimoni irrenunciable. Creiem que una espai urbà té una història que ha quedat impresa en el teixit urbà de la ciutat. Entenem, per tant, que els edificis històrics es componen d’un entramat que va més enllà d’una construcció arquitectònica. Ens referim a l’existència d’una memòria històrica que, no tan sols cal de preservar a través de la conservació dels edificis històrics, sinó que a més a més és fonamental que des del consistori es treballi per a conservar-la. 10.1 Promoure accions dedicades a la promoció i difusió de la història de la nostra ciutat a través del seu patrimoni. 10.2 Millorar i actualitzar la catalogació dels nostres edificis històrics i possibilitar la participació activa de la ciutadania en aquesta clas-


Candidatura d'Unitat Popular de Lleida

15

sificació. Aquest catàleg hauria de contenir un nucli amb els edificis històrics que no haurien d’ésser alterats sense passar prèviament per la comissió corresponent i, un segon llistat, més extens, en què la comissió podria valorar i, si es cregués oportú, modificar els projectes que els afectessin. 10.3 Crear també un arxiu paral·lel d’edificis construïts anteriorment al 1900 com a fons documental públic i part de la nostra memòria col·lectiva.


MEDI AMBIENT I SOSTENIBILITAT


Candidatura d'Unitat Popular de Lleida

17

Una ciutat compromesa amb el medi ambient

Des de la CUP defensem una ciutat sostenible i respectuosa amb el medi ambient que l’envolta. Apostem per la protecció de les àrees d’interès natural, patrimoni de totes les lleidatanes i lleidatans, i que ha de ser d’especial significació com a espai necessari per a la nostra ciutat a nivell cultural, econòmic i com a pulmó verd que és l’horta de Lleida. Volem una ciutat compromesa amb el medi ambient que aposti per la minimització en el consum de béns escassos. Apostem per una valorització dels residus i la posada en marxa d’accions decidides a favor de les energies netes, un camp on l’administració ha de donar exemple en els espais que li són de titularitat pròpia. Apostem per una Lleida humana, on les persones es converteixin en els protagonistes reals del model de sostenibilitat i mobilitat que impulsem. En aquest sentit, apostem per la mobilitat en un transport públic i municipalitzat així com valoritzant l’ús de la bicicleta.


18

Medi ambient i sostenibilitat

Propostes

1. Energia 1.1 Promoure l’energia fotovoltaica i dotar tots els edificis de Lleida de sistemes energètics alternatius, especialment d’energia solar. 1.2 Promoure la creació de cooperatives energètiques. La legislació vigent a l’estat espanyol permet que qualsevol persona o entitat pot generar energia a partir de fonts d’energia renovables. A més a més, permet que l’energia generada es pugui aportar a la xarxa i obliga l’empresa distribuïdora de la zona a comprar l’energia produïda a un preu fixat pel govern de l’estat. 1.3 Estudiar la viabilitat de l’explotació del pou d’aigua geotermal, ara clausurat per la Paeria, el projecte del qual preveia donar aquesta energia tèrmica a una part dels barris de Pardinyes i Balàfia. 1.4 Aplicar i complir les normatives existents en els edificis de nova construcció: el codi tècnic de l’edificació, el decret d’ecoeficiència, etc. 1.5 Potenciar que hi hagi auditories energètiques a l’abast de tothom. Per a oferir les solucions més adequades a cada llar, cal oferir serveis i auditories energètiques a preus baixos i reduïts i, si cal, de manera gratuïta en el cas de persones amb ingressos baixos i en el de les entitats sense ànim de lucre. A partir d’aquí, caldria informar de les mesures a adoptar: aïllaments tèrmics, augment de l’eficiència en il·luminació, hàbits sostenibles de consum, optimització de calderes i bombes de refrigeració, entre altres. 1.6 Promocionar campanyes municipals de sensibilització ciutadana per tal de promoure les bones pràctiques energètiques i mostrar l’efecte directe que tenen aquestes mesures d’estalvi en l’economia familiar i municipal.


Candidatura d'Unitat Popular de Lleida

19

Fer un ús responsable i eficient de les energies: l’estalvi energètic ha de ser un dels pilars de la política energètica i ha d’incloure, tant canvis d’hàbits com la millora de l’eficiència en l’ús de l’energia. Proposem: reduir la demanda d’electricitat, realitzar polítiques d’estalvi i eficiència, frenar l’expansió urbanística, aplicar correctament el codi tècnic de l’edificació i el decret d’ecoeficiència, incorporar energies renovables i sistemes de gestió de la demanda, construir edificis amb una arquitectura bioclimàtica, totes aquestes mesures, entre moltes d’altres, harien d’estar a l’ordre del dia.

1.7

1.8

L’enllumenat públic s’ha de proveir de llums de sodi a baixa pressió, ja que consumeixen 5 vegades menys que els llums incandescents i asseguren una menor contaminació lumínica. Així mateix, caldria apagar el 50% dels llums d’avingudes i carrers ben il·luminats, al mateix temps que haurien d’apagar-se els llums a partir de la 1.00h. Incentivar i concedir crèdits tous i ajuts per a les famílies (sobretot a aquelles amb menys recursos), a fi de potenciar mesures d’estalvi energètic i poder posar-les en marxa. En aquest sentit, cal combatre el fenomen dels ‘pobres energètics’, gent amb pocs recursos que no pot disposar ni de calefacció ni d’aire condicionat.

2. Residus 2.1 Construir una planta de triatge per a una revalorització del màxim nombre de residus. 2.2

2.3

Les taxes de la brossa dels nostres municipis no diferencien els usuaris que minimitzen la seva producció de residus o que fan una bona separació en origen. Cal aplicar taxes de pagament, de manera que pagui més qui més residu barrejat faci. Instal·lar deixalleries en cada barri de la ciutat per facilitar-ne l’ús per part de la ciutadania.

3. Aigua 3.1 Gestió pública de l’empresa Aigües de Lleida, una gestió que ha d’ésser transparent i ha de permetre la millora de la distribució i el manteniment de la xarxa, més enllà d’aspectes econòmics. 3.2 Aprofitar les aigües pluvials i reconduir-les cap a dipòsits subterranis, ubicats a prop de les zones verdes i destinats al seu reg.


20

Medi ambient i sostenibilitat

Fomentar el reciclatge: els municipis acaben gestionant els residus que fem com a consumidors en un procés productiu que és lineal (del recurs natural a l’abocador), en lloc de realitzar-se processos naturals que són circulars i en què tot es recicla. Cal trencar aquesta tendència lineal apostant per aquelles mesures que afavoreixin el reciclatge.

3.3 Incloure en les ordenances municipals l’exigència equipar els nous edificis amb reductors de pressió, sanitaris de doble descàrrega i dutxes amb temporitzadors. 3.4 Introduir mesures per a disminuir el consum d’aigua, tant en la vessant pública com en la particular. En espai públic caldria: potenciar la neteja dels carrers en sec en detriment de la realitzada amb aigua; estalviar en fonts i utilitzar plantes amb poc consum hídric. Per als particulars, no creiem que sigui sostenible la construcció, per exemple, de piscines privades en els blocs d’habitatge quan la Paeria esmerça una gran quantitat de recursos per a dotar a cada barri de piscines públiques 4. Espais verds 4.1 Lleida està molt per sota de la mitjana europea en quant a zones verdes, sols es disposa de 20 m2 per habitant (incloent-hi les voreres). A banda dels futurs parcs urbans, en molts casos, aquestes zones se situen a la perifèria de la ciutat, la qual cosa genera problemes de mobilitat, ja que no estan a l’abast immediat de la ciutadania. Entenem que les zones verdes han d’augmentar, com a mínim, en quatre nous parcs d’extensió igual o superior a la dels Camps Elisis i s’han de repartir en zones més cèntriques a fi de facilitar-ne l’ús, desmassificar, evitar l’especulació i amortir l’estrès que suposa la densitat d’edificis. 4.2 Cal ampliar el Parc dels Camps Elisis, la superfície del qual s’ha anat reduint amb pavellons i estructures firals, a l’altre costat del canal, on hi trobem l’antiga N-II. 4.3 Els arbustos i la resta de vegetació de la ciutat haurien de ser de caire mediterrani, ja que es tracta d’espècies més adaptades al clima i que necessiten menys aigua.


Candidatura d'Unitat Popular de Lleida

21

Una gestió transparent de l’aigua i que tendeixi cap a la minimització del seu consum: l’aigua esdevé, ja actualment, un bé escàs. Cal disposar d’una xarxa de distribució moderna i eficient, gestionada sota la premissa del be comú, i potenciar aquelles mesures destinades a disminuir-ne el consum.

4.4 Crear un patronat que gestioni tots els espais verds municipals, en el qual hi tinguin cabuda els moviments socials i qualsevol institució vinculada amb temes ambientals, a fi de potenciar la xarxa de corredors ecològics, aprovada en l’anterior PGM. 5. Àrees d’Interès Natural 5.1 Tots els erms municipals haurien de ser declarats zones forestals per la Llei forestal de Catalunya i han de ser catalogats com a Àrees d’Interès Natural (AIN). De més a més, s’hauria de considerar l’existència de Reservoris Naturals i d’àrees amb arbredes consolidades, així com també altres zones amb una superfície natural considerable. 5.2 Cal fer un registre de les Àrees d’Intervenció Ambiental com: el turó de Gardeny, les basses de Rufea, els marges del Segre, el polvorí de la Cerdera, la Serra del Pi i la Serra Llarga, entre d’altres, i promoure la seva conservació i ús social. 6. Mobilitat 6.1 Crear un òrgan consultor sobre aquest tema, format per responsables de l’administració, ecologistes i altres entitats cíviques, que tingui un poder decisori en matèria de mobilitat. 6.2 Ampliar i senyalitzar adequadament els aparcaments dissuasius: a Pardinyes, a la zona del nou mercat; al barri de Cappont, a la zona de Tarradelles; i a l’àrea del Camp d’Esports, els quals poden descongestionar el trànsit que obtura el centre urbà. Caldria difondre’ls i incentivar més el seu ús. És necessari construir 5 d’aquests aparcaments que haurien ubicar-se al barri de Cappont i a les vies que connecten amb Corbins, Saragossa, Osca i Viella. Els aparcaments haurien de tenir una capacitat de 500 vehicles i estar integrats en un cinturó


22

Medi ambient i sostenibilitat

de parcs urbans perifèrics, a fi de reduir l’impacte visual. Els usuaris abonarien un import que ajudés al manteniment i la vigilància de les instal·lacions, que estarien connectades amb la resta de la ciutat mitjançant transport públic. 6.3 Revertir la gestió de la xarxa d’autobusos urbans de l’ens privat al públic per tal de garantir la qualitat, la freqüència de pas i l’arribada d’aquests a totes les zones de Lleida. 6.4 És necessari fomentar el transport públic mitjançant la implementació de: noves línies d’autobusos i de recorreguts perifèrics; la connexió dels distints barris amb el centre i la creació de trajectes amb possibilitat de transbord. La freqüència de pas dels autobusos no hauria de superar els 15 minuts, per la qual cosa caldrà habilitar més carrils preferents per als autobusos. 6.5 Potenciar la peatonalització de les zones més cèntriques de la ciutat per limitar l’ús del vehicle privat. La peatonalització ha d’anar acompanyada de mesures que facilitin també el desplaçament en bicicleta. Manca un eix central amb connexions radials completes que facin atractiu aquest mitjà de transport, ja que hi ha pendents pronunciades en el centre urbà. Endegar campanyes de sensibilització per a l’ús de la bicicleta als centres educatius i entre la resta de la població, de forma constant i mantinguda. Cal millorar la seguretat i senyalització de la xarxa de carril bici existent. Convindria separar els carrils bici de les vies per on transiten els automòbils i situar els carrils a les voreres gràcies a la creació de barreres arquitectòniques que evitarien accidents. Instaurar el carnet del ciclista, gràcies al qual l’Ajuntament de Lleida disposaria d’una base de dades sobre els usuaris que usen la bicicle ta. Aquest document hauria d’incloure una assegurança obligatòria i hauria d’afavorir els descomptes en bicicletes i accessoris.


Candidatura d'Unitat Popular de Lleida

23

Una Lleida amb els pulmons ben nets: és necessari potenciar els espais verds i protegir les àrees d’interès natural de què disposa el nostre terme municipal. Defensem l’Horta de Lleida com un espai necessari per a la nostra ciutat.

7. Mesures animalístiques 7.1 Dur a terme accions per a controlar amb eficiència el cens d’animals domèstics i sancionar amb rigor els infractors contra la higiene pública (excrements a les voreres) i totes aquelles persones que maltractin o abandonin els seus animals. Entre d’altres mesures, s’habilitaran zones per a les necessitats de les mascotes en espais a l’aire lliure. 7.2

L’Ajuntament de Lleida ha de rebutjar i evitar l’existència d’espectacles a la ciutat en què es faci patir els animals o se’ls obligui a actuar contra els seus instints, al mateix temps que es fomenti un tracte vexatori.

8. Agricultura i ramaderia ecològica 8.1 Potenciar l’agricultura ecològica i la venda de productes ecològics en el mercat municipal. 8.2 Declarar el municipi de Lleida i la seva horta una àrea lliure de transgènics i atorgar protecció al seu patrimoni biològic i cultural. 8.3 Declarar Lleida una ciutat ecopagesa, per tal d’impulsar la creació de parcs agraris al municipi, com el de l’Horta. 9. Altres mesures per a potenciar la sostenibilitat urbana 9.1 Evitar que el mobiliari urbà sigui construït amb fusta tropical. 9.2 Crear una normativa que reguli la publicitat urbana, especialment aquella que és dipositada en les bústies de particulars. 9.3 Declarar una moratòria per a la comercialització i exhibició d’espècies de fauna protegida i exòtica.


24

Medi ambient i sostenibilitat

Una Lleida a l’abast de tothom, una mobilitat a escala humana: el model de mobilitat actual està basat en el transport privat particular i cal donar-li la volta. Els municipis han de ser accessibles. Cal fer una nova política de mobilitat i transport a escala local per a afrontar els reptes i els problemes derivats d’un creixement desmesurat en la utilització de l’espai i dels recursos no renovables.

9.4 No deixar en mans d’una entitat privada com la Fundació Agenda 21 el desenvolupament de les propostes sobre Medi Ambient acordades pel Fòrum Ambiental de Lleida, el 1999. Aquesta responsabilitat ha de recaure sobre un ens gestor independent de l’administració i de qualsevol empresa amb ànim de lucre. Aquest hauria de ser el Consell Local per a la sostenibilitat, integrat per la Paeria, institucions, associacions i particulars. 9.5 Declarar Lleida municipi un desnuclearitzat. 9.6 Concentrar la instal·lació d’antenes de telefonia mòbil en polígons situats, com a un mínim, a 1.000 metres dels habitatges. 9.7 Prohibir la caça, en qualsevol de les seues modalitats, al municipi de Lleida, fins que no s’elaborin estudis que demostrin la sostenibilitat d’aquesta activitat.


ECONOMIA


Candidatura d'Unitat Popular de Lleida

27

Un model econòmic de transformació social

La CUP defensa la transformació de l’actual ordre econòmic mundial com a única via per a posar fi a les desigualtats generades per un sistema capitalista cada cop més agressiu que necessita que la major part del món segueixi immers en la pobresa, per tal de mantenir grans acumulacions de capitals en mans d’una minoria. Al mateix temps, les desigualtats de gènere, la discriminació segons el lloc de procedència, l’arraconament de la gent gran, la precarietat laboral de la gent jove, entre molts d’altres, troben el seu origen en la desigualtat econòmica i en la promoció de l’individualisme i la competitivitat enfront de la solidaritat i la cooperació en el si de la comunitat. Som conscients que aquesta desigualtat latent no es pot solucionar des de l’àmbit municipal perquè respon a un problema estructural del sistema capitalista. La CUP aposta per un model que fomenti la participació ciutadana en contraposició de l’ideari neoliberal que cedeix l’espai urbà i social al mercat, en detriment dels serveis públics. Cal reprendre la noció autèntica de ciutadania com a subjectes actius de drets i deures envers la societat. Cal cercar solucions transformatives, és a dir, programes universals de benestar social, tributació progressiva, polítiques macroeconòmiques per a la creació de condicions de plena ocupació, un sector públic sòlid, una proporció significativa de propietat pública o col·lectiva i una presa de decisions democràtica en les prioritats socioeconòmiques bàsiques. Ara bé, una vertadera transformació positiva passa, no només pel canvi de les estructures, sinó també de les relacions humanes basades en una ètica justa que promogui la reciprocitat i la solidaritat, a través del reconeixement de l’altre i de la pluralitat de subjectes i gèneres. Les terres de Lleida s’organitzen econòmicament al voltant del comerç, la indústria agroalimentària, la construcció i els transports, com a sectors més expansius, en què, per sobre de tot, hi destaca el sector primari, dedicat a l’agricultura, la ramadera i la indústria agroalimentària. Un percentatge elevat de població activa lleidatana, molt per sobre de la mitjana del Prin-


28

cipat, doncs, treballa directament o indirectament per a la indústria agroalimentària. Un altre sector de la població treballa en el sector dels serveis i del comerç, importants a la nostra ciutat, que s’han consolidat com a centre logístic de tota aquesta activitat agroalimentària de la comarca i per la seva pròpia dinàmica comercial. I, la resta, es troben ocupats a la construcció, els transports i en activitats diverses. La situació de cada sector és molt diferent, tot i que estan inserits dins el procés de globalització capitalista que determina una reestructuració productiva que passa per la pèrdua de llocs de treball en els sectors industrials tradicionals o intensius, augmenta el pes específic del sector terciari avançat, de caràcter tecnològic. Malgrat que des de l’àmbit municipal difícilment es pot combatre aquest procés de reestructuració econòmica global, l’Ajuntament de Lleida ha de ser una eina complementària a la política econòmica orientada cap a la justícia social.

Economia


Candidatura d'Unitat Popular de Lleida

29

Propostes

1. Mesures urgents contra les deslocalitzacions. 1.1 Comprometre’s a liderar una estratègia industrial centrada en el desenvolupament endogen o sigui, amb capacitat de generar un teixit industrial local dinàmic basat en les potencialitats pròpies del territori i de les persones que hi habiten, i vinculat a la creació d’ocupació de qualitat. Les terres de Lleida no poden ser territoris subordinats a l’estratègia unilateral del capital transnacional on s’hi implantin negocis volàtils que avui són aquí i demà desapareixen deixant un rastre de desocupació, d’evasió fiscal i destrucció del teixit social i econòmic. 1.2

Fomentar la participació activa de les organitzacions socials i sindicals capaces d’identificar prioritats, potencialitats i dificultats en els diferents àmbits de decisió.

1.3

L’Ajuntament de Lleida només concedirà ajuts i cedirà l’ús de sòl públic a empreses que s’instaurin amb un compromís de continuïtat en l’activitat i sota unes condicions laborals que no es podran alterar en cap cas en perjudici dels treballadors. L’incompliment d’aquest compromís donarà lloc a un sistema d’indemnitzacions de l’empresa a la corporació municipal i als treballadors; unes indemnitzacions suficientment elevades que puguin causar un efecte dissuasiu del tancament i de la deslocalització.

1.4

Assumir, per part de la corporació local, un paper de defensa dels treballadors, així com de defensa de la permanència de les activitats industrials susceptibles de deslocalització, amb la prohibició del tancament i deslocalització d’empreses que siguin rentables; deixant palès el suport als comitès d’empresa afectats; l’estudi i els suport públic de vies alternatives de continuació de l’activitat industrial que comptin amb la participació activa de les persones treballadores.


30

Economia

Exercir una política municipal honesta i compromesa que tendeixi a possibilitar la desaparició de les causes de les desigualtats socials i sense limitar-se a aplicar remeis parcials als seus efectes.

2. Racionalització dels ingressos municipals 2.1 Posar fi a l’estructura empresarial de l’ens municipal: desmantellar l’estructura empresarial creada pel govern municipal anterior, que duplica estructures i provoca despeses importants, com és el cas de les figures dels gerents amb més poder i capacitat de decisió que càrrecs polítics escollits pels ciutadans i que desnaturalitzar i fa opac el funcionament de la Paeria. Qualsevol organisme públic ha de tenir com a màxima el servei a les persones i no la recerca del benefici. 2.2 Desplegar una política d’Hisenda Municipal basada en la justícia distributiva: Cal una tributació progressiva. Per tal de finançar les mesures per a la igualtat social i d’urgència pels casos que sobrevindran en els propers anys, és necessari que l’Ajuntament de Lleida disposi de fons per a seguir duent a terme la seva funció social redistributiva. Per tant, la CUP augmentaria els impostos a totes aquelles empreses i particulars que més guanyen i han guanyat a través d’impostos més o menys progressius com l’IBI. 2.3 Redistribuir els ingressos de l’Ajuntament de Lleida: La Paeria, en base relació amb els ingressos obtinguts, ha de prioritzar essencialment aquelles despeses de caràcter netament social i dotar els serveis públics dels fons necessaris, malgrat que en algun moment això signifiqui l’aturada d’obres o inversions d’algun altre tipus. 3. Suport al cooperativisme i l’economia social 3.1 Prioritzar les cooperatives i altres formes organitzatives d’economia social gràcies a l’obtenció i atorgament d’ajuts, cedir locals i espais i subcontractar serveis dins el propi ens local. 3.2

Publicitat gratuïta en els mitjans de comunicació de La Paeria i presència preferent en fires o trobades organitzades per la corporació municipal.


Candidatura d'Unitat Popular de Lleida

31

Retornar la funció de participació ciutadana i de gestió als ens locals, fomentar la redistribució de la riquesa entre la ciutadania i evitar l’exclusió social de qualsevol persona, grup o col·lectiu.

3.3 Accions per a estimular el comerç just i el compromís social de la resta del sector comercial. 4. Teixit comercial i xarxa de mercats 4.1 Endegar mesures per a preservar el teixit comercial lleidatà en els barris, enfront de l’obertura de grans superfícies comercials amb polítiques de mercat agressives i poc respectuoses amb els drets dels consumidors i dels treballadors. 4.2 Potenciar els mercats municipals i el consum de productes frescos. Preservar també la qualitat dels productes i unes condicions de treball òptimes. La permanència d’una relació de proximitat entre consumidors i venedors i productors. Afavorir unes conductes alimentàries saludables i una xarxa de mercats integrada en un model de ciutat compacta. 5. Compromís amb l’estabilitat i els drets laborals 5.1 Signatura del compromís per a l’estabilitat: acabar amb la temporalitat dins la contractació que efectua el propi ens local. Respectar els drets laborals com la revisió salarial i el dret a la promoció. Activar mecanismes de discriminació positiva envers les treballadores. I ampliar l’acció social a que té dret el personal municipal, entre d’altres. 5.2. Exigir aquest mateix grau de compromís a les empreses perquè garanteixin els drets dels treballadors. 5.3. Ajudar els treballadors autònoms: els treballadors han de poder accedir als fons necessaris per a continuar desenvolupant la seva activitat. L’ajuntament intervindrà activament en els tràmits necessaris amb l’entitat bancària, oferirà garanties i negociarà crèdits tous.


32

Economia

Expansió i difusió del concepte de Democràcia: des dels ajuntaments cal promoure, ara i aquí, vertaderes polítiques públiques de transformació que treballin per a assolir l’extensió del concepte de democràcia, no sols a l’esfera dels drets civils i polítics, sinó també a la de les relacions socials i la vida econòmica. Cal una nova acció democràtica de transformació que posi fi a l’actual mercantilització social, amb l’objectiu final de garantir el reconeixement de drets a la ciutadania i l’accés universal als béns i serveis de la comunitat.

5.4. Posar fi immediatament a la utilització del cos de joves voluntaris per a dur a terme activitats laborals sense remunerar. Aquestes destinacions poden ser cobertes per persones aturades a canvi d’una remuneració digna i retornar així el seu sentit original dins el cos del voluntariat municipal, que bé pot participar en activitats no comercials o laborals que tinguin com a comú denominador la solidaritat, l’altruisme, la visió crítica i humanitària del món. 5.5. La Paeria crearà una borsa de treball per a joves, que des d’una perspectiva social i sense ànim de lucre posi en contacte els joves amb les empreses que cerquen personal. Això evitaria la participació de mitjancers, com les ETT’s, que tenen com a finalitat cobrar comissions. En aquest sentit, l’Ajuntament de Lleida treballarà per eradicar les Empreses de Treball Temporal en el nostre municipi. 5.6. Augmentar l’oferta i la qualitat de les eines d’assessorament laboral per als joves i fer-ne una difusió real. 5.7. Vetllar perquè sigui respectat el dret a participar en les eleccions sindicals i perquè els contractes temporals no suposin la impossibilitat de participar i defensar els drets laborals en el si del lloc de treball. 5.8. Iniciar les activitats productives d’inserció: impulsar, per exemple, els horts comunitaris per part de persones amb risc d’exclusió, monitoritzades i formades per part de tècnics de la Paeria. 5.9. Tota contractació pública inclourà clàusules socials per a la contractació dels col·lectius amb risc d’exclusió social o amb discapacitat. 5.10. Fer de Lleida una ciutat socialment responsable on es doni un impuls important a les empreses d’inserció i als centres especials de


Candidatura d'Unitat Popular de Lleida

33

Participació ciutadana per a una economia social: des d’aquesta perspectiva més humanista i social, és hora que els ajuntaments siguin una peça activa per a la transformació de l’actual sistema neoliberal basat en el màxim benefici per sobre dels drets de les persones.

treball i, a més a més, es treballi per a sensibilitzar a les empreses i s’incideixi en la seva responsabilitat social a l’hora de contractar persones que estan en risc d’exclusió social. 6. Renda bàsica 6.1. Endegar mecanismes que, de forma progressiva, acostin els programes actuals d’intervenció social insuficients, estigmatitzadors i vexatoris, cap a una proposta com la Renda Bàsica orientada a la restitució de la dignitat personal. La Renda Bàsica consisteix en el dret individual a percebre una quantitat de recursos que garanteixin la possibilitat de cobrir el mínim per a viure. Aquesta es concediria a totes les persones residents a Lleida, de forma individual, universal i incondicional. 6.2. Promocionar la Renda Bàsica i reconsiderar la idea del treball com a creador de riquesa i no tan sols el treball remunerat. Un exemple d’aquest fet són les tasques domèstiques, reivindicació que ha de ser assumida definitivament amb les mesures econòmiques i socials que es duguin a terme. 6.3. Realitzar un estudi per a implementació de la Renda Bàsica a Lleida que, a partir d’una anàlisi de les fonts pressupostàries, fiscals i l’estudi de la possible reutilització de prestacions actualment existents, elabori un cronograma d’accés a la Renda Bàsica i parteix dels col·lectius més necessitats per anar incorporant, en la mesura que sigui possible, i de forma progressiva, nous col·lectius per a la percepció de Renda Bàsica. L’elaboració d’una proposta d’implementació de la Renda Bàsica significa situar la ciutat de Lleida en l’avantguarda de la recerca, decidida i genuïna, del benestar de la ciutadania, més enllà de propostes parcials, insuficients i legitimadores de la desigualtat social.


justĂ­cia i drets socials


Candidatura d'Unitat Popular de Lleida

35

Construïm la justícia social des de la igualtat

En l’actual context de crisi econòmica, causada pels excessos del mercat, correm ara el gran risc de veure retallats uns serveis i recursos socials bàsics per part dels poders públics que, no obstant, no varen intervenir en el seu moment pera a dur a terme un control democràtic de l’economia. Molt al contrari, el nostre ajuntament va ser partícip de la riquesa acumulada per uns pocs gràcies a un ritme de construcció desenfrenat i insostenible, amb el qual va obtenir un augment pressupostari que no va ser destinat a polítiques socials sinó a construir encara més, fins i tot obres d’autor amb un marcat accent electoralista que ha suposat unes despeses milionàries per la ciutat. Juntament amb aquest descens del pressupost destinat a l’atenció social, paradoxalment s’ha produït un espectacular augment de la demanda en créixer l’endeutament de les famílies, el nombre de persones aturades i la situació de pobresa. Una situació clarament d’alarma que exigeix un canvi radical de prioritats a la Paeria. A més a més, cal superar l’actual plantejament estigmatitzador i individualista del govern municipal que redueix la ciutadania a simples usuaris d’uns Serveis, mal anomenats, Personals. Cal deixar enrere l’assistencialisme i treballar per a garantir la igualtat efectiva entre tots els ciutadans i donarlos poder com a subjectes de drets, més enllà de la seva edat, classe social, gènere i procedència.


36

Justícia i drets socials / Educació

Polítiques educatives i ensenyament públic

Entenem l’educació com un treball integral construït per una xarxa d’agents educatius diversos. Els reptes de l’educació per als propers anys són, d’una banda, el concebre l’educació com un espai de ciutadania on tots hi tinguem espai i on els factors com són la diversitat, la democràcia o la cohesió social en siguin nous pilars. I, de l’altra, el de reforçar el lligam inequívoc entre educació i emancipació. L’elevada quantitat de competències assumides per l’escola, calaix de sastre de tots els malestars socials, i la multiplicitat de situacions a què ha de fer front, juntament amb la visió de l’infant i el jove que es deriva dels nous models familiars i de socialització, ha de facilitar l’inici d’una gestió comuna de tots els recursos i competències del seu entorn. L’educació no només pertany a l’àmbit educatiu, sinó que forma part de tota la societat. És per això que la CUP dóna prioritat al projecte de ciutat educadora. L’ajuntament hi ha d’abocar els seus esforços per tal de garantir la continuïtat del projecte. Totes les polítiques educatives s’han d’integrar dins el projecte educatiu de ciutat (PEC). 1. Ensenyament públic, laic i de qualitat 1.1 Cal apostar de manera ferma i decidida per l’ensenyament públic. Els ajuntaments, tot i tenir escasses competències en ensenyament, incondicionalment han de poder donar suport a l’escola pública i fer costat al cos de docents i les organitzacions de mares i pares per tal de reivindicar millores per als seus centres. La CUP aposta decisivament per l’escola pública i la millora d’aquesta a través d’un increment de la dotació de recursos, encara que aquesta capacitat no sigui de competència local. Davant la sobreoferta de places que ha constatat el Síndic de Greuges de Catalunya a la ciutat de Lleida, i en consonància amb els criteris d’estalvi, cal sol·licitar retirar el concert a petició de l’ajuntament per l’excés de places. Per exemple, veiem que el Terraferma i l’Arabell separen els alumnes per raó de gènere. La Paeria, per mitjà dels òrgans locals del departament d’educació, ha de fer un seguiment i avaluació d’aquestes polítiques educatives i, si s’escau, intervenir-hi.


Candidatura d'Unitat Popular de Lleida

37

1.2

Garantir que les escoles i els instituts previstos, malgrat la crisi, siguin construïts.

1.3

Acceptar que, tot i que Lleida és la ciutat de Catalunya amb més oferta d’escoles bressol, hi ha zones en què hi ha greus mancances; si ens fixem amb la població veurem que hi ha un dèficit manifest de places públiques (Cappont - Clot de les Granotes)

1.4 Garantir que l’alumnat nouvingut sigui distribuït equitativament entre els centres sostinguts amb fons públics d’una mateixa zona, a fi d’evitar els guetos de molts centres de la ciutat, tal com ha fet constar el Síndic de Greuges. 1.5

Promoure que cada barri sigui una zona en què la proximitat sigui el criteri principal en l’assignació d’escola. Totes les escoles que estan situades a l’horta (Espiga, Sant Jordi, Alba, ZER de l’Horta, i altres concertades) han de pertànyer a totes les zones per tal que tothom hi pugui accedir amb igualtat d’oportunitats.

1.6 Garantir que no hi hagi frau en el padró municipal a l’hora d’assignar places a: l’escola bressol, el segon cicle d’educació infantil, a primària i a l’educació secundària obligatòria. Crear les mesures necessàries per evitar-lo. 1.7

El transport escolar ha d’estar lligat al transport públic, és a dir, que totes les escoles han de tindre un autobús perquè els alumnes es puguin desplaçar. En el cas que l’escola a què vagi l’alumne estigui situada lluny de casa seva (a més de 3 Km), es faran bonificacions en el transport urbà a les famílies.


38

Justícia i drets socials / Educació

1.8 Garantir els drets dels alumnes amb Necessitats Específiques de Suport (NES). Les escoles, tant públiques com privades, hauran de fer una reserva de places per als alumnes amb NES. A principi de curs, la reserva d’aquestes serà del 5% i, durant el curs, serà del 10% a tota l’escola. Es tramitaran a les escoles que tinguin aules d’acollida, per tal de poder atendre els alumnes que durant el curs es van incorporant a les escoles. Es crearà un circuit fora de l’horari escolar, per tal de fer participar en la vida social els alumnes nouvinguts o amb NES. L’ajuntament farà un conveni amb les diferents entitats que hi participin a través d’esplais i clubs esportius. 1.9

Vincular cada centre a l’escola bressol, col·legi i institut que li pertoqui. D’aquesta manera es continuarà amb l’equilibri social. En l’àmbit pedagògic, es tractarà que hi hagi continuïtat i es fomenti la diversitat pedagògica i la innovació. En les escoles en què actualment hi ha desequilibri social es vetllarà perquè aquest, a partir de l’oficina d’escolarització, sigui minimitzat.

2. Educació: un projecte de ciutat 2.1 Lleida ha de dotar-se d’un projecte educatiu de ciutat (PEC) que aconsegueixi incorporar també els sectors més joves de la ciutat en la planificació estratègica de l’educació formal, no formal i informal de la ciutat, en què la responsabilitat i la participació sigui àmplia, a fi de superar projectes estètics. Cal incentivar que els centres educatius de Lleida: comprenguin continguts curriculars, fomentin una anàlisi crítica amb la realitat que envolta l’alumne i generin sinergies de debat i participació en el marc del centre. Cal assegurar la promoció de l’associacionisme dins els centres educatius i recolzar les iniciatives que sorgeixin dels alumnes garantint-los hi tots els serveis i infraestructures necessàries.


Candidatura d'Unitat Popular de Lleida

39

El PEC ha d’incloure, a més a més, propostes concretes: • Rutes escolars. • Un consistori infantil amb un Plenari dels Infants. • L’escola de pares i mares. • Activitats relacionades amb el coneixement de la ciutat. • Activitats per a conèixer les diferents cultures de la ciutat. • Casals d’estiu municipals. • Escoles bressol municipals. • Un pla educatiu de l’entorn. • Jo+Ells = nosaltres / projecte famílies guia. • Jornades de bones pràctiques educatives.

2.2

El Projecte Educatiu de Ciutat (PEC) a fi de situar-lo en el marc de les polítiques proactives que possibiliten canvis estructurals en una democràcia participativa en la qual la presa de decisions és horitzontal i es garanteix la igualtat d’oportunitats, ha d’incloure les següents mesures: • Elaborar un mapa educatiu de ciutat. • Integrar diferents experiències socioeducatives de la ciutat en el PEC. • Tendir cap al model de compactació de serveis (incorporar actuacions de diverses àrees municipals i emparar-se en un òrgan integrador que supervisi les actuacions realitzades en el marc d’aquest projecte) • Elaborar un llistat de criteris pedagògics. • Assegurar que, en l’elaboració del PEC, hi participin diferents professionals (educadors, biòlegs, arquitectes, artistes, comerciants…) • Realitzar rutes escolars i activitats relacionades amb el coneixement de la ciutat i de les diferents cultures que hi ha en ella. • Ampliació d’infraestructures i espais: un consistori infantil, escola de pares i mares, casals d’estiu i escoles bressol municipals. • Posar en marxa un pla educatiu de l’entorn i jornades de bones pràctiques educatives.


40

Justícia i drets socials / Educació

Elaborar un projecte educatiu per barri per a redimensionar el PEC.

2.3 Implicar els centres escolars en la dinàmica associativa i cultural del municipi, al mateix temps que les entitats i l’administració han d’implicar-se en els projectes dels centres. La participació de les escoles als consells territorials de barri ha de ser una prioritat. 2.4 Formar part dels consells municipals, d’organitzacions i associacions que vetllin per polítiques educatives públiques i de qualitat. 2.5 L’ajuntament ha de sol·licitar la gestió de tota l’oferta educativa de la ciutat, amb l’objectiu d’apropar-la als ciutadans i fer-la més participativa, amb la corresponent dotació econòmica. 2.6 Les instal·lacions escolars han d’estar obertes fora de l’horari escolar, a fi de donar un servei a la ciutat. Proposem que s’obrin els patis de les escoles i que es facin tot tipus de cursos i activitats educatives.


Candidatura d'Unitat Popular de Lleida

41

Sanitat i qualitat de vida

1. Propostes en l’àmbit sanitari 1.1 Impedir les retallades i la privatització. La Paeria pot sumar-se a un front comú a la defensa d’allò públic juntament amb la ciutadania, els sindicats, el personal sanitari i els col·lectius de pacients. 1.2

Les deficiències del sistema sanitari no ha de corregir-les l’administració local, tot i que aquesta pot col·laborar vetllant per a un correcte ús dels recursos que donin resposta a demandes creixents, sobretot pel que fa als aspectes sociosanitaris (atenció a persones malaltes, gent gran, persones amb mobilitat reduïda, etc.), promocionin la medecina preventiva i potenciïna hàbits de vida saludables.

1.3

Potenciar una política sanitària participativa des del Consell de Salut del govern territorial que avaluï i formuli propostes d’actuació per a millorar la sanitat pública, tant en l’àmbit local, com comarcal, i assegurar que els professionals sanitaris duguin a terme polítiques eficients.

1.4

Vetllar per a suplir amb recursos municipals aquelles necessitats que no restin cobertes (transport adaptat, algunes de les especialitzacions mèdiques no presents al CAP, campanyes sanitàries, etc.) a través del disseny de propostes municipals relatives al sistema sanitari.

1.5

Impulsar enquestes que avaluïn la satisfacció del ciutadans sobre la xarxa d’equipaments sanitaris presents al municipi, amb la finalitat de poder dotar La Paeria d’elements de pressió davant l’administració autonòmica.

1.6 Cooperar amb l’administració autonòmica per tal que el servei de ginecologia ofereixi les màximes garanties i cobertures a les dones de la ciutat. Cal augmentar les plantilles i el temps d’atenció que tenen assignat i la implicació en tasques d’educació sexual. És necessari obrir un punt d’informació.


42

Justícia i drets socials / Sanitat i qualitat de vida

La sanitat no ha de ser un negoci rendible sinó un servei públic i un dret de ciutadania. No podem pagar els excessos del mercat financer i immobiliari a costa de la nostra salut, de la qualitat del sistema sanitari i del principi d’universalitat en l’accés. Els ajuntaments, malgrat disposar de poques competències, poden implicar-se en la defensa d’uns serveis sanitaris públics, universals i de qualitat. Entre d’altres propostes, cal també promocionar el lleure i l’esport per a millorar la qualitat de vida i dur a terme una reforma racional, participativa i integrada a l’Horta del Parc de Les Basses.

1.7

Adoptar mesures per a la inserció de persones immigrades al sistema de salut: ampliar el servei de traduccions i interpretacions als serveis sanitaris i optar per un equip de mediadors; potenciar la formació del personal sanitari sobre l’estat de la salut en aquests països de procedència; i endegar campanyes de sensibilització en els centres sanitaris contra el racisme i la xenofòbia.

2. Serveis sociosanitaris 2.1 Treballar per a millorar l’assistència sociosanitària domiciliària per a pal·liar els dèficits que puguin derivar-se de la lenta aplicació de la llei de promoció de l’autonomia personal i d’atenció a les persones en situació de dependència. 2.2 Potenciar l’educació sanitària en la infància i l’adolescència amb l’impuls d’iniciatives a les escoles i des de l’ajuntament. 2.3 Proporcionar informació, formació i assessorament a la població adulta, mitjançant programes de salut i altres activitats organitzades o promogudes per part de l’ajuntament. 2.4

Treballar per a millorar l’educació sexual, sobretot en els joves, i incidir en la prevenció dels embarassos no desitjats i de les malalties de transmissió sexual, com SIDA. Les institucions sanitàries de la ciutat i l’Àrea de la Dona han d’oferir un servei d’assessorament i d’informació sobre sexualitat.

2.5

Fer un front comú per a demanar l’augment de ginecòlegs especialistes i la reestructuració de l’assignació de funcions conforme a les categories professionals i els coneixements que els són inherents: aturar l’increment de competències a les llevadores a qui els són alienes; disminuir el temps d’espera per a rebre una visita de seguiment rutinari; i, implantar,


Candidatura d'Unitat Popular de Lleida

43

de nou, un espai informatiu d’atenció sociosanitària per a omplir el buit deixat pel tancament del departament de planificació familiar. 2.6 Potenciar centres municipals d’atenció i de seguiment de drogodependències. 2.7

Donar suport a les associacions de familiars i malalts.

3. Promoció del lleure i de l’esport 3.1 Dur a terme una reforma racional, participativa i integrada a l’Horta del Parc de Les Basses destinada a recuperar el parc per al lleure i l’esport de tots els lleidatans. No ha de privatitzar-se l’espai per a usos comercials. Cal respectar el seu entorn natural i facilitar l’ús públic d’aquest amb preus populars i un bon sistema de transport públic. 3.2 Dotar dels equipaments esportius necessaris als barris per tal que les iniciatives esportives privades no generin exclusió social en la pràctica esportiva. 3.3 Impulsar l’esport base i incorporar la figura de l’observador esportiu per tal de treballar conjuntament amb infants i joves esportistes. És necessari potenciar pràctiques que promouen els valors d’equip, complicitat, esforç i totes aquelles qualitats que converteixen l’esport en un espai d’enriquiment col·lectiu. 3.4 Promoure activitats esportives i de lleure com a mitjans de socialització entre persones de diferent sexe, classe, origen, edat, religió, opinió i orientació sexual. 3.5 Acabar amb la situació de precarietat dels monitors esportius contractats per l’ajuntament i aplicar el compromís per a l’estabilitat en la contractació, a fi de dignificar les seves condicions laborals.


44

Justícia i drets socials / Serveis socials

Serveis socials

1. Millora en infraestructures i recursos socials 1.1 Reobrir un alberg públic de baixa exigència per a persones sense llar i persones que es troben en risc d’exclusió social, on es pugui realitzar una atenció personalitzada i actuar i treballar en diferents fases del procés. Més enllà del simple allotjament, dotar també de recursos residencials. 1.2

Crear més menjadors socials als barris per tal de donar una alimentació de qualitat i durant un període més prolongat, i no com fins ara que tan sols són 6 àpats calents al mes. Cal garantir una alimentació bàsica per a totes les persones.

1.3

Potenciar econòmicament el banc d’aliments per a garantir més menjar a aquelles persones que es troben en situació d’exclusió social.

1.4 Introduir i ampliar les clàusules socials en la contractació pública a fi que l’ajuntament es comprometi a oferir treball a les persones, com a eina d’inserció social. 1.5

Promoure polítiques objectives d’ajuts personals que ofereixin les eines necessàries (formació laboral, orientació, entre d’altres), més enllà d’un ajut de subsistència que no permet a la persona emancipar-se de la situació de precarietat.

1.6 Programar un seguiment, que sobretot ofereixi formació contínua, a les persones socialment reinserides que ho necessitin, a fi que el suport no cessi de forma sobtada i posi en risc la consolidació de la reinserció aconseguida. 1.7

Consolidar els equips d’atenció social primària amb professionals qualificats que entenguin el treball comunitari en equip com la única forma d’abordar les problemàtiques socials. Augmentar els


Candidatura d'Unitat Popular de Lleida

45

recursos econòmics per tal que els professionals dels serveis socials s’organitzin per a combatre l’exclusió social. Cal augmentar també els professionals per ràtio d’habitants per a garantir una atenció integral i personalitzada, i arribar a tota la població. 1.8 Augmentar les dotacions als serveis d’atenció domiciliària. Hi ha d’haver prou dotació horària per a poder donar una bona atenció a gent gran i famílies en la quotidianitat de les seves llars. La bonificació de les taxes per prestació de serveis ha de poder contribuir a garantir la universalitat del servei. Potenciar el menjar sobre rodes per a totes aquelles persones que no poden accedir als recursos comunitaris a causa de la seva situació física o psíquica. 1.9

Exigir els equipaments socials necessaris i anticipar-se a les necessitats emergents, i a les de mig i llarg termini: centres de dia per gent gran, pisos assistits, llars residencials d’estada temporal i permanent, centres oberts per a la infància en risc, cases de petita infància, habitatges per a urgències socials, i un centre de dia per a persones toxicòmanes.

2. Millora en la gestió i la planificació dels serveis 2.1 Simplificar els processos burocràtics que es tramiten per als diferents serveis socials. 2.2 Apostar per a l’estudi i la recerca per tal d’establir un mapa de la pobresa a Lleida sobre com actuar de forma planificada. 2.3 Millorar la interlocució de la Paeria amb els col·lectius afectats, tant si es tracta de persones amb discapacitats que tenen al darrere associacions i familiars, com si es tracta de persones socialment excloses que no tenen aquest coixí social.


46

Justícia i drets socials / Serveis socials

Apostem per un model de serveis socials públic, de qualitat, transparent que assumeixi que les persones són subjectes de drets que utilitzen els serveis públics del seu abast i tenen un paper necessàriament actiu i participatiu en els processos que executen decisions sobre el seu futur familiar i personal. Cal que això es faci amb la complicitat de: les entitats d’acció social, les associacions i els sindicats, el món empresarial i les administracions. Tots ells han d’actuar conjuntament per a declarar Lleida un municipi socialment responsable, on es lluiti des de tots els sectors per la igualtat d’oportunitats, però, al mateix temps, sense relaxar un sector públic que no s’ha de privatitzar.

2.4 Crear un Consell Municipal de serveis socials, com tenen altres ciutats, a fi que les entitats que representen els afectats puguin canalitzar la seva veu crítica per a millorar la qualitat de vida. 2.5 Apostar pels plans integrals o comunitaris que intenten incidir d’una manera global sobre els problemes de tota la comunitat. 2.6 Comprometre’s a no privatitzar els serveis socials i mantenir unes condicions laborals dignes que garanteixin l’estabilitat del sector. 2.7

Prestar suport a les entitats sense ànim de lucre, sense que això impliqui rellevar l’Ajuntament de Lleida de les seves responsabilitats. Les entitats privades han de ser complementàries i no substitutòries del sistema bàsic d’assistència social.

2.8 Potenciar el treball en xarxa entre persones, entitats i serveis públics que intervenen sobre els mateixos col·lectius, per tal de garantir un suport integral a les persones que ho necessiten.


Candidatura d'Unitat Popular de Lleida

47

Drets civils i convivència

1. Drets civils i convivència 1.1 Derogar l’ordenança de civisme: un text autoritari i inquisitiu, ple de mesures pensades en negatiu i clarament discriminatòries que criminalitzen la pobresa i la diferència. No hi ha ni una sola mesura per a la inclusió social i mostra una sensibilitat zero cap als col·lectius més desafavorits i, a la vegada, deixa passar l’oportunitat d’implicar els agents responsables d’una millora en la qualitat de vida. 1.2

Aprovar plans d’intervenció educativa envers problemàtiques com l’ús del vel integral o altres pràctiques d’exclusió de les persones, els àmbits de decisió de les quals els són propis per raó de gènere, edat, procedència o altres.

1.3 Crear l’Oficina per a la No Discriminació dins la regidoria de Drets Civils i coordinar els col·legis professionals i d’altres ens implicats, per a atendre a totes les persones, homes i dones, que han estat víctimes de discriminació per qüestions de: discapacitat, ètnia, gènere, orientació sexual, edat o qualsevol altre motiu incompatible amb la declaració universal dels drets humans. 1.4 Implicar el municipi en el repartiment de l’alumnat i els recursos educatius per a impedir la consolidació de les diferències d’estatus entre les escoles. Afavorir les actuacions de les AMPA perquè puguin esdevenir agents educatius i d’integració en l’àmbit escolar. Definir projectes de treball en xarxa que incloguin l’escola, el temps de lleure, espais de participació comunitària i d’educació d’adults.


48

Justícia i drets socials / Drets civils i convivència

Treballar per a un model de convivència ciutadana que sigui el mirall del tipus de societat que volem: més democràtica i participativa, inclusiva, educadora i solidària.

1.5 Innovar en els òrgans de participació política per a facilitar la participació de la immigració en la vida política local. Iniciar campanyes municipals per a exigir a l’estat espanyol el dret a vot dels immigrants. 1.6 Fomentar experiències d’aproximació intercultural. Assumir un compromís ferm perquè la llengua i la cultura catalanes esdevinguin un marc comú de convivència, així com potenciar totes les mostres de riquesa cultural i de coneixements presents a la ciutat.


Candidatura d'Unitat Popular de Lleida

49

Immigració

1. Plans d’acollida i de gestió de recursos comunitaris 1.1 Revisar a qui es considera immigrant i a qui s’adreça la planificació de la recepció i acollida d’immigrants. Al marge de l’aspecte idiomàtic que requereix una atenció específica, és necessari apostar per una política informativa i formativa sobre els recursos de la població als quals pot accedir el nouvingut de manera general, i no tan específica a persones estrangeres. 1.2

Transparència en l’adjudicació d’ajuts. Donar a conèixer quins criteris s’utilitzen en la política d’ajuts socials per a defugir els rumors i la xenofòbia. Caldria revisar també el criteri socioeconòmic com a única base per a l’adjudicació, ja que això crea un cert immobilisme en la persona receptora i cal buscar criteris positius com la recerca de treball o la formació.

1.3

Augmentar els recursos comunitaris. Aquests han de ser autofinançats amb l’augment del PIB que produeix la immigració de forma autogestionària. Cal exigir al capital polítiques de retorn d’aquest augment del PIB a la societat i articular mecanismes per a solucionar les tensions socials que són tensions socioeconòmiques.

1.4 Realitzar polítiques socials universals i transversals. No s’han de parcel·lar les reivindicacions d’habitatge, salut, educació, etcètera, per al col·lectiu immigrant, ja que són recursos bàsics i drets de ciutadania que no tenen res a veure amb la procedència. 1.5

Assegurar la igualtat en els drets salarials i laborals. La Paeria ha d’exigir aquesta igualtat de tracte en els casos de subcontractació i privatització.


50

Justícia i drets socials / Immigració

El fet migratori és una oportunitat per a créixer i fer ciutat, una aportació única per a enriquir culturalment la ciutat. Aquest enriquiment s’ha de fer, però, mitjançant una indispensable correspondència entre el benefici per a l’economia que suposa la immigració i el benefici col·lectiu per a les persones, que superi les actuals tensions socioeconòmiques: l’augment de població, de recursos i serveis públics. Per a no donar lloc a l’exclusió cal, a més, donar el poder necessari en matèria de drets civils i ciutadania i fomentar la implicació en el projecte nacional català.

1.6 L’Ajuntament de Lleida no ha de col·laborar amb campanyes agrícoles de contractació en origen, sinó que ha de fomentar l’ocupació de les persones residents amb independència de la seva nacionalitat. Ha de donar també suport a un altre model de dignificació del camp i la pagesia, amb la finalitat que aquests recuperin el valor afegit del treball agrícola i aportin un diversificació productiva. De més a més, ha de respectar també el medi ambient i la sobirania alimentària, la qual cosa també comportarà una revalorització d’aquests llocs de treball. 2. Drets de ciutadania i lluita contra la xenofòbia 2.1 Articular mecanismes d’accés a la participació política i promoure el dret al sufragi universal de totes les persones empadronades a la ciutat, i només dels residents amb nacionalitat espanyola, comunitaris i nacionalitats amb conveni. 2.2 Garantir l’accés a l’empadronament, ja que és la porta d’accés a la universalitat dels serveis públics bàsics. 2.3 Potenciar l’arrelament de les persones immigrades i l’associacionisme d’aquestes per als interessos comuns amb la societat d’acollida. 2.4 Contra l’ascens del feixisme defugir de l’anàlisi paternalista i centrada en l’aspecte multicultural del fet migratori, que ha de ser secundària, i no prioritària de l’acció política. Si de debò vol ser eficaç ha de treballar per a la cohesió ciutadana, a través depolítiques socials universals. 2.5 Denunciar els discursos i pràctiques xenòfobes, tant per part de les administracions, com de les entitats privades, associacions i partits polítics. És necessari fer un front comú per a expulsar les organitzacions polítiques xenòfobes de les institucions i de la vida pública.


Candidatura d'Unitat Popular de Lleida

51

3. Identitat nacional, llengua i cultura 3.1 Donar suport, des de l’àrea de cultura, a totes les accions i projectes que contribueixin a redefenir el marc essencial de la catalanitat, per mitjà d’una regeneració nacional-popular dels elements identitaris, com ara el medi ambient, el patrimoni festiu o l’esport, com a elements bàsics del projecte de cohesió nacional i objectius tradicionals susceptibles d’ésser sotmesos a reinterpretacions. 3.2 Promoure la incorporació dels nouvinguts al projecte nacional i la interculturalitat progressiva. 3.3 Fomentar i col·laborar amb altres administracions, agents socials i culturals en totes les accions encaminades a fer de la llengua l’eix central de la política cultural nacional.


52

Justícia i drets socials / Gènere i patriarcat

Gènere i patriarcat

1. Polítiques pels drets de les dones 1.1 Duplicar l’actual partida dedicada a les polítiques de gènere en els pressupostos municipals de la Paeria. 1.2

Signar un conveni de col·laboració entre La Paeria, la Universitat de Lleida, tots els sindicats amb seu a la ciutat i les entitats de dones amb l’objectiu de: investigar i aportar dades sobre l’impacte de gènere de la crisi; publicar una avaluació desagregada per sexes dels indicadors de crisi en l’àmbit local; així com també de l’impacte de gènere i els efectes de les mateixes mesures anticrisi.

1.3

Comprometre l’Ajuntament de Lleida a adjuntar un informe d’impacte de gènere en totes les ordenances, reglaments, plans i programes que aprovi. La Llei d’Impacte de Gènere de 2003 i la Llei d’Igualtat de 2007 obliguen a fer-ho al govern de l’estat. És per això que proposem que la Paeria assumeixi aquest deure.

1.4

Crear l’Observatori Local de Gènere, segons el conveni a signar amb la UdL, sindicats i entitats de dones, a fi de realitzar un seguiment de: l’impacte de gènere a escala local en l’economia, el mercat de treball, la xarxa d’atenció a persones dependents, el treball domèstic, la cultura, l’esport, els mitjans de comunicació, l’associacionisme i l’oci; així com també l’impacte del gènere en les polítiques públiques endegades en qualsevol àmbit de competència municipal.

1.5

Introduir en tots els Plecs de Clàusules reguladores de les licitacions de contracte públics de l’Ajuntament de Lleida, una clàusula social que consisteixi a exigir a les empreses adjudicatàries l’aportació de plans d’igualtat.

1.6

Introduir en tots els ajuts i subvencions de l’Ajuntament de Lleida entitats privades una base que garanteixi les condicions d’igualtat de


Candidatura d'Unitat Popular de Lleida

53

No n’hi ha prou amb mantenir un discurs políticament correcte sobre els drets de les dones i la igualtat. Cal emprendre polítiques valentes i actives dotades de suficient pressupost i amb voluntat política i deixar de fer tard a la cita del compromís per a l’emancipació de les dones i la lluita per a la igualtat de totes les persones independentment del seu gènere.

gènere en el accés als ajuts i, una altra base, amb major criteri de puntuació, que asseguri que els projectes comptin amb plans d’igualtat en les empreses o entitats sense ànim de lucre amb personal a càrrec. 1.7

Obrir una finestreta única de recursos per a dones en l’Àrea de la Dona, amb especial atenció a les famílies monoparentals, dones víctimes de violència masclista i dones en situació d’exclusió social, gràcies a un punt de suport psicosocial i formatiu accessible i inclusiu per a dones immigrades.

1.8 Augmentar la inversió pública municipal en escoles bressol i ludoteques, així com acordar el ple per instar l’Estat i la Generalitat a adoptar els canvis normatius necessaris per a garantir la universalització de l’educació infantil a partir dels 0 anys. 1.9

Crear un fons bibliogràfic, de publicació i de difusió d’estudis de recerca en economia feminista, que vagi a càrrec de l’Àrea de la Dona. És important la participació de la regidoria en els Congressos d’Economia Feminista, el projecte europeu Cost Gènere i Benestar, i en la plataforma d’entitats de dones Impacte de Gènere Ja.

1.10 Adherir la Regidoria de Cooperació en nom de l’Ajuntament en aquelles campanyes internacionals de condonació del deute extern dels països en vies de desenvolupament, així com intensificar les relacions de cooperació envers les institucions dels països que assumeixin compromisos amb la igualtat de gènere. 1.11 Descentralitzar els punts d’informació i atenció a les dones a tots els barris de la ciutat, en lloc de comptar amb un sol CIAD a la seu de la regidoria.


54

Justícia i drets socials / Gènere i patriarcat

1.12 Realitzar una auditoria de gènere sobre la presència femenina en els diversos àmbits sociolaborals, inclòs l’organigrama de l’Ajuntament i les empreses que es presenten a concursos i licitacions; a fi de detectar l’existència d’un sostre de vidre que no permet a les dones arribar a llocs de direcció i posar en marxa mesures. 1.13 Revisar urgentment els textos de les ordenances municipals (derogació de l’Ordenança de Civisme, autoritària, no garantista i androcèntrica) per a incorporar mesures pal·liatives a la discriminació, per a no ser-ne còmplices. 1.14 Crear l’Oficina d’Antidiscriminació dins la Regidoria de Drets Civils, que presti atenció multidisciplinar (jurídica, psicològica i social) a tots els homes i dones de Lleida que viuen situacions de discriminació per raó de gènere, edat, orientació sexual, discapacitat, ètnia o procedència. 1.15 Millorar el seguiment dels casos de violència contra les dones; establir mesures simultànies de rehabilitació pels agressors i itineraris d’inclusió social per a les dones en situacions de repressió penal o administrativa. 1.16 Elaborar estudis sobre la implantació de la Renda Bàsica i el barem de retribució salarial per a les mestresses de casa i vídues, com a alternativa, ja que conciliar la vida laboral i familiar no és realment possible i, quan es fa, recau sobre la dona haver de renunciar a una part de la seva vida. 1.17 Activar i dotar pressupostàriament el Pla Integral d’Intervenció sobre el Treball Sexual i posar en marxa la comissió de seguiment i la seva obertura en la participació d’entitats. Derogar l’Ordenança de Civisme i l’article 14.4 que estableix sancions per a les dones que exerceixen el treball sexual.


Candidatura d'Unitat Popular de Lleida

55

1.18 Derogar l’ordenança de civisme en relació amb la penalització de les dones musulmanes víctimes de l’opressió masclista que vesteixen vel integral, a qui es nega l’entrada en els espais públics municipals. En el seu lloc, caldria desplegar accions educatives i d’assessorament per a ajudar-les a prendre consciència dels seus drets com a dones i lluitar contra les situacions de discriminació. 1.19 Lliurar als mitjans de comunicació, tant públics com privats, un llibre de recomanacions d’estil sobre el tracte respectuós de la imatge i la concepció femenina, a fi de denunciar el llenguatge sexista i els estereotips. 1.20 Realitzar fòrums de les dones a cada barri, on les dones puguin debatre i aportar propostes de treball municipal, de forma assembleària i amb suport tècnic de la regidoria. 1.21 Celebrar el I Congrés de les Dones de Lleida perquè aquest esdevingui un espai per a vertebrar la realitat de la dona en l’àmbit local i intercomarcal. 1.22 Reformular el Casal de la Dona que, durant anys, ha estat reivindicat pel feminisme lleidatà. Cal que esdevingui un veritable hotel d’entitats de dones, amb espais d’ús lliure i autogestionat mitjançant una assemblea d’entitats. 1.23 Implantar, novament, un espai informatiu d’atenció sociosanitària per a les dones per a omplir el buit deixat arran del tancament del departament de planificació familiar. Aquest espai podria ubicar-se al Casal de la Dona i complementar l’assistència ginecològica ara distribuïda als CAPs.


56

Justícia i drets socials / Gènere i patriarcat

2. Polítiques actives per l’alliberament lèsbic, gai i transsexual 2.1 Les polítiques en aquest àmbit s’han de basar en el dret a escollir, és a dir, el dret a ser subjectes actius i autònoms de la nostra pròpia sexualitat i del nostre propi concepte de gènere, el dret a poder viure en una societat on es practiqui realment el ple reconeixement de totes les persones independentment de la seva sexualitat i de la seva opció de gènere. 2.2

Cal encarar les polítiques de lluita contra l’homofòbia i la transfòbia anant a l’arrel del problema: la destrucció de patriarcat com a sistema heteronormatiu que segueix minimitzant la nostra pluralitat sexual i que, en els darrers anys, intenta desactivar les reivindicacions de gais, lesbianes i transsexuals a través de quotes de tolerància legal que assegurin el no qüestionament del sistema capitalista i patriarcal.

2.3 Donar suport institucional al treball d’entitats socials i col·lectius d’alliberament gai, lèsbic i transsexual, tant l’alliberament GLT que podríem anomenar ‘històric’ com les estratègies anomenades queer que plantegen noves formes subversives d’alliberament sexual. 2.4 Campanyes de conscienciació i tallers d’educació no heterosexista als centres cívics, espais juvenils i altres equipaments municipals, per defensar noves formes de relació, desmuntar el sistema patriarcal, visibilitzar amb normalitat el desig gai i lèsbic… en definitiva, per lluitar per la consecució d’una societat on el sexisme, l’homofòbia i la transfòbia no hi tinguin cabuda. 2.5 Suport institucional a les mobilitzacions del 28J (dia per l’alliberament gai, lèsbic i transsexual) sense substitució sinó implementació del paper principal d’entitats i societat civil compromesa amb la defensa d’una societat sexualment lliure.


Candidatura d'Unitat Popular de Lleida

57

Repensant les polítiques de joventut

La realitat dels joves a Lleida és la de viure immersos en plena crisi capitalista. Els joves són un dels grups socials que més pateix les seves conseqüències en l’àmbit laboral. L’atur juvenil als Països Catalans supera ja el 40% i, mesures com la reforma laboral aprovada fa uns mesos porten els joves a una situació cada cop més precària. Si amb la discriminació salarial per motius d’edat i els elevats percentatges de contractes temporals no fossin prou, la nova reforma laboral ha institucionalitzat tot un seguit de contractes i pràctiques empresarials irregulars fins al moment. L’accés del jovent a un habitatge és, des de fa anys, quelcom molt complicat; la majoria de joves entre 25 i 30 anys viuen dins el nucli familiar a causa de les dificultats econòmiques per emancipar-se. Comprar un pis és, per a un jove, impossible i l’única sortida és el lloguer, que no compta amb una oferta gaire àmplia per al conjunt de municipis catalans. Aquest panorama ha conduït als joves a una situació de manca de perspectives de futur, amb gran inestabilitat i sensació de frustració. L’educació catalana no escapa del procés de liberalització d’aquest servei públic, que respon a l’estratègia global de privatització dels serveis públics. Aquest procés, cal entendre’l en dues perspectives: per una banda, per la importància estratègica dels sistemes educatius com a transmissors de coneixements i de valors; i per l’altra, pels beneficis econòmics que el sector privat pot assolir a partir de la liberalització dels anomenats serveis públics. Les polítiques de joventut han de construir-se sobre la base de la participació real del jovent i les seves necessitats. Han de garantir i potenciar la seva autonomia, així com també respectar la condició dels joves i aprofitar el dinamisme dels projectes juvenils. Els projectes que sorgeixin de l’Ajuntament de Lleida han de ser participatius, dinàmics i potenciadors de l’autonomia, basats en la cogestió i la corresponsabilització per part dels joves de la ciutat. Les mesures municipals que s’impulsin inevitablement han de comprendre que el jovent té una naturalesa, unes dinàmiques i unes problemàtiques pròpies com a grup generacional i aquestes s’han de tractar fent el jovent partícip de les mesures de forma real.


58

Justícia i drets socials / Joventut

1. Creació de les eines bàsiques de treball 1.1 Elaboració d’un Pla Local de Joventut de caràcter integral que previngui i planifiqui el conjunt de necessitats socioeconòmiques, educatives, polítiques, culturals i de lleure dels joves de la ciutat. 1.2 Creació de l’Observatori Local de Joventut. 2. Joves i treball 2.1 Apostar per la municipalització d’aquells serveis que actualment l’Ajuntament de Lleida ofereix en règim de concessió, fet que implica un control absolut dels preus que s’apliquen. Cal facilitar l’accés aquests serveis als joves i cedir-los-hi en forma de cooperatives als treballadors, i així mateix promoure, paral·lelament, la participació dels joves en aquestes. 2.2 Promoure mesures que afavoreixin i premiïn la contractació de joves en feines estables. Cal assumir la idea que l’experiència laboral s’adquireix. Per això, cal elaborar projectes sòlids que puguin crear equips laborals amb gran projecció. Les mesures en aquest sentit haurien de garantir l’estabilitat laboral per tal de combatre la temporalitat, tant comuna entre el jovent treballador. 2.3 Crear una borsa de treball per a joves que, des d’una perspectiva social i sense ànim de lucre, posi en contacte els joves amb les empreses que cerquen personal, a fi d’evitar la participació de tercers, com ara les ETTs que es queden comissions d’aquest escàs salari juvenil. En aquest sentit, l’Ajuntament ha de treballar per eradicar les Empreses de Treball Temporal en el nostre municipi. 2.4 Augmentar l’oferta i la qualitat de les eines d’assessorament laboral per a joves i fer-ne una difusió real i efectiva.


Candidatura d'Unitat Popular de Lleida

59

Superar la relació de subordinació que actualment existeix entre la Paeria i el jovent. Promoure unes polítiques en matèria de joventut que retornin al jovent les expectatives i la il·lusió que la situació actual els ha pres; que els portin a ser més independents i més capaços d’afrontar com a grup generacional propi les problemàtiques que tenen.

2.5 Vetllar perquè sigui respectat el dret a participar en les eleccions sindicals. Si bé en teoria és respectat, a la pràctica, com que els joves tenen contractes temporals, això impossibilita a aquest col·lectiu, que és potencialment crític i innovador, a participar i defensar els seus drets en el si del lloc de treball. 3. Joves i ensenyament 3.1 Dotar Lleida d’un Projecte Educatiu de Ciutat (PEC) que aconsegueixi incorporar també els sectors més joves de la ciutat, especialment aquells organitzats, en la planificació estratègica de l’educació formal, no formal i informal de la ciutat. 3.2 Incrementar les places de l’Escola-Taller Salvador Seguí. Garantir que la formació entre l’FP i l’UdL i l’entorn productiu de Lleida ens condueixi a potenciar el sector agroalimentari i la marca Lleida. 3.3 Promoure que els centres educatius de Lleida comprenguin continguts curriculars (assignatures transversals i crèdits de síntesi) i fomentin una anàlisi crítica de la realitat que envolta els alumnes per mitjà del debat i la participació en el marc del centre. 3.4 Promoure l’associacionisme dins dels centres educatius i recolzar les iniciatives dels alumnes, garantint-los tots els serveis i infraestructures necessàries. 4. Joves i habitatge 4.1 Crear un fons d’ajuda per avalar els contractes de lloguer als joves. Actualment, un dels serveis municipals que ofereix la Paeria és la Borsa d’Habitatge Jove, una eina que pretén ajudar els joves a trobar un pis de lloguer, però posa requeriments força difícils


60

Justícia i drets socials / Joventut

Comprendre el fet migratori com una oportunitat per a créixer i fer ciutat, però també amb una indispensable acció per evitar tensions socioeconòmiques: davant l’augment de població, cal un augment de recursos i serveis públics. Amb la intenció que tots coneguem millor la realitat i les necessitats dels joves de Lleida, impulsarem la creació d’un observatori local de la joventut.

d’assolir com és el fet de tenir uns ingressos mensuals regulars o una fiança. És per això que, per tal de fer realment útil i efectiva la Borsa d’Habitatge Jove per al conjunt de jovent lleidatà, és necessària la creació d’un fons d’ajuda per a l’aval. 4.2 Potenciar crèdits molt més flexibles per al jovent i dotar la construcció d’habitatge públic d’ajudes a fi posar aquests habitatges en règim de lloguer i superar els mínims actuals. Davant la situació que vivint des de fa anys, l’ocupació d’immobles és una sortida a l’impossibilitat d’independitzar-se i de crear un espai propi per als joves, on trobarse i crear projectes col·lectius. És, per tant, un espai que hauria de tenir en tot moment el suport de les institucions. 5. Joves, associacionisme i participació política 5.1 Potenciar el Consell Local de Joventut de Lleida i promoure la participació de totes les associacions juvenils que l’integren. El CLJL ha d’esdevenir l’interlocutor vàlid entre les associacions de joves de Lleida i l’ajuntament. Així doncs, el CLJL ha de tenir una implicació directa en les polítiques de joventut que es desenvolupin els propers anys i ha de transmetre la veu de les associacions juvenils que treballen dia a dia a la ciutat. 5.2 Aturar les retallades en matèria de subvencions a les entitats juvenils. Cal que n’augmenti la quantia i la transparència. No és prou transparent que, qui atorgui les subvencions sigui la Regidoria i el responsable tècnic. És necessari cercar un espai en què les entitats i els grups de joves participin en la distribució d’aquests ajuts. 5.3 Establir mecanismes perquè les iniciatives de participació ciutadana que impulsi l’administració incloguin la gent més jove. Han de ser mesures de participació real, capaces d’incidir en la vida social


Candidatura d'Unitat Popular de Lleida

61

Repensar el model de La Palm com a centre de recursos juvenils. S’evidencia que fins al dia d’avui l’aposta estratègica municipal per un model centralitzat de gestió de recursos i serveis per al jovent resulta ineficaç i no promou l’arrelament del jovent al seu entorn més proper.

i la participació política. S’han d’abandonar les iniciatives de participació estètiques i puntuals com els plenaris joves o d’infants. 5.4 La Regidoria de Joventut i els òrgans que en depenen han de comptar únicament amb professionals veritablement qualificats en l’àmbit de les polítiques de joventut. Haurien de ser persones vinculades al teixit associatiu juvenil de la ciutat que coneguin profundament les dinàmiques socials entre els joves de Lleida. Han de dur a terme una tasca de dinamització del jovent amb una clara vocació de transformació social. 6. Joves i espais 6.1 Apostar per un Centre de Recursos on s’hi agrupi tota la informació i les activitats d’una xarxa de Casals Descentralitzats als barris. És necessari construir aquesta xarxa de casals, veritablement juvenils, arrelats a cada barri i al seu teixit associatiu. 6.2 Crear un procés de debat obert i vinculant per tal que entitats i joves diguin com volen que siguin els seus espais. Aquest procés no ha tingut lloc amb la creació de La Palma i és quelcom imprescindible per a generar unes polítiques de joventut veritablement efectives i útils. 6.3 Promoure models de gestió dels espais juvenils que atorguin poder als joves. El fet que el protagonisme de la gestió i formulació de les activitats recaigui en els tècnics de l’administració fa que la participació juvenil sigui encara més complicada. És, per tant, prioritari avançar en models de gestió dels espais juvenils que permetin que siguin els propis joves els qui autogestionin o cogestionin els espais d’activitats, sense tuteles institucionals ni exigències polítiques.


62

Justícia i drets socials / Joventut

Les subvencions per a activitats culturals, socials i festives són importants a l’hora de crear una xarxa viva i activa d’associacionisme entre la gent jove, a fi que siguin capaços d’articular-se per si sols o bé treballar conjuntament amb altres entitats i grups que ja formen part del teixit social de la ciutat. Actualment, ens trobem en ple procés de retallades socials i les subvencions a entitats juvenils són de les partides de subvencions que més pateixen i patiran aquestes tisorada.

6.4 Crear un Hotel d’Entitats Jove que gestioni els serveis que s’ofereixen a les entitats formades per joves i que respongui als seus interessos des d’una perspectiva juvenil. És necessari entendre que el jovent, com a grup generacional, té una naturalesa, unes dinàmiques i problemàtiques pròpies i per això cal distingir entre associacions juvenils i entitats d’adults, i emfatitzar l’especificitat, la perspectiva juvenil. 6.5 Dotar dels equipaments esportius necessaris per tal que les iniciatives esportives privades no generin exclusió social en la pràctica esportiva. Només compartint l’equipament i la pràctica esportiva infants i joves aprendran a conèixer-se i relacionar-se en un àmbit altament cohesionador. 6.6 Facilitar molt més els tràmits d’utilització d’espais públics. La promoció del carrer com a espai de trobada retornaria el caràcter mediterrani i proper que Lleida ha tingut històricament. Una ciutat que creix i es desenvolupa mitjançant el contacte entre els ciutadans, necessita recuperar els carrers com a lloc habitual de relació i lleure de gent gran, joves i infants. 7. Joves, cultura i país 7.1 Les polítiques en l’àmbit de la joventut han de promoure també l’ús del català i desvetllar la consciència nacional col·lectiva sobre la base de la integració, la cohesió social i el sentit de comunitat. L’ajuntament ha de promoure la interrelació dels joves d’arreu dels Països Catalans, per mitjà de, per exemple, intercanvis entre entitats del territori. 7.2

Promocionar els joves creadors. La Paeria ha concebre com a prioritàries les activitats culturals que arrenquin dels propis joves o


Candidatura d'Unitat Popular de Lleida

63

Lleida ha de dotar-se d’un Pla local de Joventut de caràcter integral que previngui i planifiqui el conjunt de necessitats socials, econòmiques, educatives, polítiques, culturals i de lleure dels joves de la ciutat. Aquest ha d’incloure les mesures que proposem a continuació i no ha de significar una mera llista d’actuacions, sinó una xarxa de necessitats i de solucions transversals. Ha d’organitzar-se comptant amb la participació ciutadana, emprant mecanismes que incorporin els joves organitzats, i no organitzats ,de la ciutat. El pla ha de crear eines de centralització dels serveis, promoure l’emancipació del jovent amb l’objectiu de fer-la més senzilla i de ràpida, i donar solucions als joves evitant al màxim la burocràcia.

associacions de joves i ha d’evitar activitats sorgides únicament de la regidoria i dels seus òrgans tècnics. Cal apostar decididament per a: la promoció de joves creadors, l’habilitació d’espais de caràcter permanent d’exposicions i de treball, i ampliar l’oferta musical dels concursos existents. S’han de crear eines de difusió de la cultura que treballin des d’una perspectiva juvenil; per exemple, un portal web dinàmic dels joves de Lleida. 7.3

En l’organització de les festes locals, l’ajuntament ha de promoure la participació de les entitats de juvenils de la ciutat.

8. Joves i mobilitat 8.1 Reduir o suprimir el cost del transport municipal per als joves. Els descomptes de les targetes actuals no són suficients. Per tant, en el cas dels joves és també necessari crear nous abonaments que tinguin en compte l’ús que es fa dels transports públics. 8.2 Fomentar el carril bici: ampliar i connectar els trams ja construïts. Paral·lelament, i des d’una perspectiva crítica, impulsar mesures de conscienciació entre els joves tenint en compte la manca de sostenibilitat del model econòmic i social actual.


64

Justícia i drets socials / Dependència i model intergeneracional

Dependència i model intergeneracional

1. Dependència i model intergeneracional 1.1 Elaborar un pla comunitari intergeneracional de forma paritària entre la Paeria i entitats de joves, casals d’avis, associacions de protecció de la infància, etcètera per tal d’activar mecanismes de cohesió intergeneracional. 1.2

Establir actuacions per a la promoció dels drets de la infància, la joventut i la vellesa relacionades amb el seu temps de lleure no comercial i familiar, com ara reduir hores de treball als pares i mares que presten un servei a l’ajuntament.

1.3

Recuperar els nostres carrers com a lloc habitual de relació i lleure de gent gran, joves i infància i fer de les places un espai de lleure i cultura, gràcies a una programació al carrer que permeti reestructurar un espai de trobada entre joves i grans d’arreu i facilitar els tràmits d’utilització d’espais públics. En aquest sentit, seria necessari oferir suport tècnic gràcies a la presència d’educadors a tots els barris; garantir l’accés als equipaments esportius, ludoteques, biblioteques, etc. i equipaments provisionals a les places i carrers per als barris que encara no estiguin equipats.

1.4 Realitzar una programació cultural i de lleure intergeneracional, en què els espais de cada col·lectiu generacional siguin respectats i hi es produeixi una compatibilitat amb una agenda jove compromesa social i políticament. 1.5

Reclamar un traspàs de competències als municipis en qüestió de polítiques per a la gent gran. Lleida es troba desbordada a quant a l’ajuda social en aquest aspecte.


Candidatura d'Unitat Popular de Lleida

65

Comprendre la dependència és un dels principals reptes en termes de justícia social. La nostra societat actual ha privatitzat aquest àmbit. El mercat i la família són els dos agents encarregats de la cura de la dependència però, la dependència és també responsabilitat de les institucions i cal garantir la qualitat de vida i la cohesió intergeneracional.

1.6 Incrementar els serveis d’assistència davant aquest col·lectiu de persones que sovint són les que pateixen grans problemes d’ajut social. La Paeria ha de reclamar davant la Generalitat la necessitat d’augmentar places en les residències públiques que es veuen desbordades actualment. 1.7

Establir mesures contra l’abandonament de la gent gran gràcies a la figura de persones que les assisteixin i acompanyin quan aquestes necessitin el servei. Els treballadors familiars contribuirien també a solucionar necessitats quotidianes.

1.8 Substituir les col·laboracions econòmiques per serveis directes, com per exemple l’assistència domiciliària mèdica d’infermers i practicants, i ofertar directament aquest servei sense haver de recórrer a serveis privats de major cost. 1.9• Emprendre accions de promoció de la vellesa com a font de saviesa i experiència, i incloure la gent gran en projectes de participació comunitària com ara guiar itineraris escolars dels menors per anar a escola, entre molts d’altres.


66

Justícia i drets socials / Solidaritat i cooperació internacional

Solidaritat i cooperació internacional

1. La solidaritat com a aposta de ciutadania 1.1 Promoure la solidaritat portes endins i portes enfora. De la mateixa manera que s’ha de promoure el compromís del conjunt dels ciutadans a la defensa i la gestió dels drets i serveis públics, cal apostar també per la solidaritat i la cooperació al desenvolupament amb els pobles que lluiten, dia a dia, per unes condicions de vida dignes i per la seva autodeterminació. Aquesta aposta s’ha de concretar tant amb actuacions sobre el terreny, com de sensibilització social. 1.2

Prioritzar els projectes que tinguin com a objectiu establir llaços de convivència i diàleg entre els diferents pobles, ètnies, cultures i religions, sobretot amb els col·lectius que tenen una important representació de població a la ciutat de Lleida. Aquests projectes han d’afavorir els vincles de les persones immigrades amb la població d’origen i han de permetre mantenir una xarxa social i familiar en condicions, per tal de dur a terme el seu projecte de vida.

2. Col·laboració en les accions de transformació 2.1 Afavorir i donar finançament per a la seva estructura a les accions de transformació social de les ONG i les associacions (de suport, d’immigrants, etc.) que estiguin encaminades a la superació del sistema capitalista; i evitar les accions de codesenvolupament que descarreguen sobre les persones immigrades responsabilitats de gestió econòmica dels estats o dels municipis que les acullen. 2.2 Conscienciar les escoles en àmbits d’educació no formal sobre les actuals relacions de marginació nord-sud, entre els centres de decisió a escala mundial i l’àmplia perifèria que aquests estableixen. 2.3 Fomentar la difusió de les iniciatives solidàries que s’emprenen des de les ONG adreçades a promoure la sobirania alimentària i afavorir


Candidatura d'Unitat Popular de Lleida

67

un desenvolupament endogen de les poblacions de països del sud. La funció prioritària ha de ser combatre l’ordre mundial injust. 3. Vincles amb els pobles oprimits 3.1 Eliminar qualsevol tipus de conveni amb empreses i organitzacions que tingui pràctiques depredadores o agressives amb els territoris i comunitats de països del sud. 3.2 Crear vincles amb el pobles en què existeixen conflictes armats i situacions que vulneren els drets humans. Cal trencar l’aïllament d’aquests pobles davant la situació de contínua violació dels drets humans de la població civil i potenciar el coneixement de la situació, més enllà de la visió estereotipada del conflicte, mitjançant: la recerca al desenvolupament, l’intercanvi social, el foment de xarxes i estructures de desenvolupament que permetin el coneixement mutu. 3.3 Impulsar campanyes de sensibilització i participar en les ja endegades a nivell internacional.


CULTURA, PATRIMONI, MEMÒRIA HISTÒRICA, LLENGUA I LITERATURA


Candidatura d'Unitat Popular de Lleida

69

Cultura catalana viva, activa i integradora

La cultura és un dels elements principals a l’hora de bastir un model de societat integradora, solidària i dinàmica. Entenem que la cultura ha de ser per a la ciutadania un mitjà de relació social, de participació, de diàleg i de reflexió comuna; una eina d’aprofundiment democràtic i de vertebració social. L’objectiu de la política cultural municipal és el de fer de la ciutat de Lleida un element de revitalització cultural del nostre país en què hi participi tota la ciutadania. Cal dur a terme una agenda d’activitats i de promoció cultural que tingui com a objectiu l’habilitació d’espais crítics, de pensament i acció social políticament compromesos amb l’esquerra. Cal fomentar la producció cultural i artística mitjançant la creació i consolidació de tots els públics: escolar, familiar, adult, turístic i de tercera edat, que només poden aconseguir-se a través de la implementació de plans definits que incloguin i involucrin a tota la ciutadania. L’Ajuntament de Lleida no ha de suplir ni dirigir la societat civil, protagonista principal de la vida cultural, sinó que ha de treballar per assentar unes sòlides bases sobre les quals el teixit associatiu, l’administració pública i les iniciatives particulars puguin bastir un projecte cultural enriquidor per al conjunt de la població. Per això, és indispensable basar-se en el principi de laïcitat del estats democràtics i es precisa la desvinculació de la corporació municipal als actes culturals organitzats i celebrats pels col·lectius religiosos de la ciutat. Per aconseguir tots aquests objectius, vetllem per la promoció d’una producció cultural i artística de qualitat, amb mecanismes de socialització del patrimoni comú.


70

Cultura, patrimoni, memòria històrica, llengua i literatura

Propostes

1. Patrimoni 1.1 Aplicar mesures urbanístiques que reconciliïn la ciutat amb el seu passat a partir de l’aplicació de mesures com: la conservació del paisatge urbà, la potenciació de centres culturals, la creació de rutes guiades i la promoció turística al centre històric de Lleida. 1.2

Regular quin ha d’ésser el model constructiu al centre històric de Lleida. L’estil arquitectònic plasma l’entorn vital de la ciutat, allà on s’hi concentra el conjunt de construccions que han sabut preservar les formes i sistemes de construcció. És un testimoni de l’existència d’un poble al llarg de la història, que guarda una significació de la tradició i que cal conservar, no només identitàriament, sinó també pel seu interès històric, social i cultural.

1.3

Rehabilitar el Convent de Santa Clara i construir un nou edifici en el solar contingu al Convent. El Convent hauria de ser un espai de dinamització de la cultura popular i un espai de reflexió i creació de propostes culturals; així com també un centre per a la integració de la immigració a la ciutat.

1.4

Recuperar i rehabilitar la canònica de Sant Ruf. Actualment en estat d’abandonament i en ruïnes. Cal tractar-la com una font d’estudi imprescindible, tant des del punt de vista històric com arquitectònic, per ésser el testimoni d’arquitectura romànica més antic de la ciutat (de 1152), i un edifici indispensable per a entendre i comprendre la història baix medieval de la ciutat. Cal vincular també aquest edifici a l’entorn, l’horta de Lleida, perquè esdevingui un dels actius que el defineixen.

1.5

Adquirir les Termes Romanes del carrer Cardenal Remolins, per part de l’Ajuntament, per tal de recuperar el vestigi més important


Candidatura d'Unitat Popular de Lleida

71

La cultura com a eix bàsic per a la cohesió social. Apostem per verterbrar un model cultural que lligui els elements tradicionals d’identificació i cultura amb la llengua, però també amb tot allò que ens és propi: les festes, el lleure, l’esport, el medi ambient, el patrimoni ambiental, arquitectònic, social, literari, etc. amb visió local, nacional i global al mateix temps.

de la Ilerda romana i un dels jaciments més importants del país (acompliment de l’Acord de l’Ajuntament de Lleida i del Consell Executiu del Govern de la Generalitat que al 2005 es comprometé a protegir-les i conservar-les). 1.6

Construir una nova seu per al Museu Morera i endegar un espai de reflexió sobre on, quan i com ha d’ésser el futur Museu Morera. Cal dotar el Museu Morera d’una seu adient i definitiva per al fons dels autors lleidatans i ampliar el coneixement d’aquests a l’exterior.

1.7

Aturar les obres del Convent del Roser per a la reconversió de l’edifici en Parador Nacional. Posar en marxa la proposta d’usos culturals i alternatius per al Roser, per a ser convertit en seu destinada a la creació i potenciació cultural. Creació d’una Consulta Popular a partir de la qual es defineixi la seva identificació, conservació i gestió de les pràctiques culturals que se n’han de derivar: ubicació de l’Arxiu Municipal incorporat en l’equipament del projecte de Museu d’Història de la Ciutat al Roser, tal i com va demanar-se des de la iniciativa ciutadana “Salvem el Roser”.

1.8

La CUP es posiciona per a la unitat de la col·lecció i el manteniment del Museu Docesà i Comarcal de Lleida, ja que és una mostra d’art sacre de les parròquies situades als dos costats de la frontera administrativa que divideix les comarques de Ponent a les províncies de Lleida, Osca i Saragossa. Aquestes parròquies han estat unides històricament dins el bisbat de Lleida i formen part del territori històric dels Països Catalans. Per tant, l’existència del Museu posa de manifest la unitat territorial i històrica del Ponent català actualment dividit en provícies espanyoles.


72

Cultura, patrimoni, memòria històrica, llengua i literatura

2. Cultura popular 2.1 Crear una línia de subvencions per a la recerca etnològica de la ciutat. Manquen estudis d’aquest tipus al Segrià i a la ciutat de Lleida. 2.2 Crear la Casa de la Cultura Popular Catalana al Convent de Santa Clara per a dotar les entitats d’una seu permanent amb tots els serveis necessaris: cafeteria, sales d’assaig, sala de conferències, vestuaris, magatzems, etc. i que, alhora, esdevingui un autèntic centre de promoció i irradiació de la cultura popular catalana. 2.3 Promoure la cultura popular i tradicional a les escoles. 3. Arts escèniques: òpera, teatre, dansa i circ 3.1 Establir estratègies de cohesió i coordinació entre les institucions i els equipaments de difusió d’espectacles en viu: La llotja, Auditori, Escorxador. Manquen criteris de coordinació, difusió, promoció i estratègia conjunta d’aquests espais. La recent inauguració de la Llotja ha atomitzat l’oferta cultural i és necessari coordinar les diferents institucions culturals i artístiques amb l’objectiu d’assentar les bases que han de definir i especialitzar cadascun d’aquests espais. 3.2

Facilitar eines per a enfortir el sector del teatre familiar, un dels sectors artístics més potents a Lleida i que no gaudeix de cap plataforma de suport.

3.3 Incentivar el desenvolupament d’arts escèniques, com ara el circ i la dansa, amb poca presència a la ciutat, i promocionar l’estudi públic d’aquestes a l’Aula Municipal de Teatre; semblantment, amb l’òpera i l’Escola de Música del Conservatori de Lleida. 3.4 Crear una empresa pública gestora de la Llotja a fi de municipalitzar la gestió d’aquesta.


Candidatura d'Unitat Popular de Lleida

73

La llengua catalana és una eina bàsica de cohesió social i l’instrument de construcció nacional. Liderar intervencions de normalització lingüística per part de l’administració local és una garantia per a donar resposta a les deficiències d’intervenció de la Generalitat de Catalunya.

4. Arts visuals 4.1 Incentivar el treball artístic dels nous creadors lleidatans i difondre les seves propostes, tant a l’estranger com en l’àmbit local. 4.2 Promoure l’intercanvi d’iniciatives artístiques amb altres ciutats i països per tal d’incrementar l’arribada de noves idees i moviments artístics a la ciutat. 4.3 Fomentar la pintura mural a la ciutat. Lleida és una ciutat on aquesta art hi està molt desenvolupada, però no té un suport institucional ni cap plataforma de difusió, creació i foment. 5. Música 5.1 Potenciar la música en viu basada en una programació innovadora i de qualitat, i les joves noves promeses de la ciutat. 5.2 Donar suport als esdeveniments musicals generats per part de col·lectius culturals de la ciutat. 6. Cinema 6.1 Fomentar el coneixement, la difusió i la creació vers la producció cinematogràfica. La ciutat té dos grans festivals de cinema, l’Animac i la Mostra de Cinema Llatinoamericà, a l’entorn dels quals s’haurien de generar també noves dinàmiques de creació. 7. Memòria històrica La CUP ha apostat decididament per la recuperació de la memòria històrica del nostre país i de la ciutat de Lleida en particular d’ençà de la nostra presentació en societat l’any 2006. Així, l’octubre de 2007, la CUP commemorava, conjuntament amb la resta de l’esquerra independentista del país, els 300 anys d’ocupació i resistència que s’iniciaven amb la invasió espanyola i francesa dels Països Catalans el 1707. Més de 2.000 persones es


74

Cultura, patrimoni, memòria històrica, llengua i literatura

Cal un programa d’acció ferm i ambiciós per tal de poder respondre als importants reptes d’acollida lingüística i construcció nacional. Creiem que no existeixen excuses pressupostàries en matèria de normalització lingüística i que, per tant, aquesta ha de ser una prioritat màxima en els pressupostos municipals i un factor determinant en el funcionament habitual del nostre ajuntament.

manifestaren pels carrers de la capital de Ponent per a commemorar la derrota catalana de la Guerra de Successió i la pèrdua de les institucions nacionals. Així mateix, va aprofitar-se l’acte per a reivindicar el Roser com a espai de memòria i evitar la seva conversió en un hotel de luxe. D’aquesta manera, i des d’una òptica d’esquerres, diverses persones, partits, sindicats i associacions s’han significat, especialment en l’època contemporània, en la seva lluita per la justícia social, la democràcia, i la independència del nostre país. La CUP es considera hereva de totes les persones que, tant en l’àmbit nacional com des de la nostra ciutat, han lluitat pels valors de l’esquerra transformadora anticapitalista i en defensa de la terra. Per tot això, la CUP proposa una política de memòria històrica que es fonamenti en: 7.1

Dinamitzar en l’àmbit ciutadà, turístic i educatiu el patrimoni i els espais històrics de la ciutat. Especialment, aquells relacionats amb la lluita per les llibertat nacionals, fent un especial incís en el paper de la ciutat de Lleida durant la Guerra de Successió. Reorientar les obres iniciades al Roser i transformar el que serà un hotel de luxe i un espai privat, en un espai públic que honori els resistents lleidatans de 1707.

7.2

Aturar el plans municipals que converteixen El Roser en un Parador Nacional i crear el Museu d’Història de Lleida. El Roser ha de ser fruit de conservació i dedicat a la promoció cultural.

7.3

Promoure activitats per la recuperació de la memòria històrica de les persones i institucions que han lluitat per la justícia social i la democràcia, especialment dels qui ho feren contra el feixisme durant la guerra 19361939, i dels qui s’oposaren al franquisme i als pactes de la Transició.

7.4

Posar en marxa accions de recuperació de la memòria històrica de l’emblemàtic Liceu Escolar de Lleida, amb la implicació, fonamentalment, de tots els centres escolars de la ciutat.


Candidatura d'Unitat Popular de Lleida

75

7.5

Eradicar qualsevol presència en l’espai públic de referències a la dictadura feixista del general Franco i qualsevol altra referència que hagi estat estretament lligada a la negació dels drets individuals i col·lectius dels lleidatans i dels Països Catalans.

7.6

Restituir la memòria històrica de les dones, ja que existeix una abismal diferència entre els noms de carrers de Lleida dedicats a homes (sobre uns 346) i els dedicats a dones (sobre uns 49). Esmenar aquest greuge històric i tractar d’equilibrar aquesta desigualtat entre els noms d’homes i els de dones a la nostra ciutat.

8. Llengua i literatura La llengua catalana és una eina bàsica de cohesió social i l’instrument de construcció nacional. Liderar intervencions de normalització lingüística per part de l’administració local és una garantia per a donar resposta a les deficiències d’intervenció de la Generalitat de Catalunya. Cal un programa d’acció ferm i ambiciós per tal de poder respondre als importants reptes d’acollida lingüística i construcció nacional. Creiem que no existeixen excuses pressupostàries en matèria de normalització lingüística i que, per tant, aquesta ha de ser una prioritat màxima en els pressupostos municipals i un factor determinant en el funcionament habitual del nostre ajuntament. Aquest posicionament s’ha de concretar en: 8.1

Crear un pla plurianual de normalització lingüística municipal, redactat i desenvolupat de manera coordinada per part de les administracions i entitats que treballen aquest àmbit, que seran, també, les que en faran el seguiment.

8.2 Impulsar una entitat municipal de coordinació de polítiques i actuacions de normalització lingüística, que inclogui administracions i entitats i estigui dotada d’un pla de treball i pressupost propi.


76

Cultura, patrimoni, memòria històrica, llengua i literatura

8.3 Crear una comissió tècnica transversal de política lingüística que inclogui la representació de totes les regidories i àrees de treball. 8.4 Dur a terme programes de sensibilització i de formació sobre acollida lingüística en català, especialment adreçats als serveis d’atenció a la població nouvinguda i als serveis socials. 8.5 Formar sobre actituds lingüístiques i de gestió del multilingüisme en l’àmbit de la normalització lingüística, tant en els plans de formació del personal de l’ajuntament com a les distintes entitats i institucions de la ciutat. 8.6 Assegurar i fomentar l’ús del català a l’administració pública, al comerç i a la publicitat, d’acord amb la llei de política lingüística, el coneixement de la qual s’ha de garantir, així també com el compliment d’aquesta i la seva posada en pràctica. En aquest sentit, no s’han de donar llicències d’obertura a establiments que incompleixen la llei. 8.7

Implementar el RULC (Reglament d’Ús de la Llengua Catalana) i la inclusió, en cas que no hi sigui, de l’exigència dels càrrecs polítics a parlar en llengua catalana en actes públics.

8.8 Combatre les actituds i els hàbits personals que impedeixen la normalització lingüística, per mitjà de: campanyes de sensibilització a favor de l’ús social del català, activitats de dinamització de l’activisme lingüístic en el món associatiu i el voluntariat lingüístic. 8.9 Activar una campanya d’informació sobre la necessitat de l’ús del català per a l’excel·lència empresarial en el comerç, la restauració i la indústria.


Candidatura d'Unitat Popular de Lleida

77

ecuperar la memòria història del nostre municipi per posar-la a l’abast de tothom. El coneixement de la història és una eina indispensable per entendre el present i pensar el futur. Cal engegar polítiques per preservar i desenvolupar la memòria, el patrimoni i la identitat col·lectiva.

8.10 Fixar clàusules d’usos lingüístics per a totes les contractacions i concessions de serveis municipals a empreses i vincular el compliment d’aquests usos a qualsevol subvenció o ajuda pública atorgada a empreses o entitats. 8.11 Incentivar el treball artístic dels nous creadors lleidatans i difondre les seves propostes. 8.12 Fomentar la creació literària en català entre els joves i els escriptors locals i donar a conèixer les seves composicions artístiques. 8.13 Fomentar una programació d’espectacles i activitats culturals en català. 8.14 Normalitzar el català en el consum intern de l’ajuntament i introduir el criteri de consumir productes etiquetats i amb instruccions d’ús i consum en català. 9. Desenvolupament turístic de promoció cultural 9.1 Crear un organisme que enllaci les institucions locals de Cultura i Promoció Turística. La interacció entre Promoció Cultural, Patrimoni i Turisme ha de servir per a emprendre polítiques conjuntes i formular objectius, estratègies i plans concrets per al desenvolupament turístic de promoció cultural. Els responsables d’elaborar els plans locals de desenvolupament han de crear una indústria sostenible per al turisme i augmentar la protecció i els recursos del patrimoni en benefici de la població i les futures generacions. 9.2 Crear un organisme que enllaci el Departament de Cultura amb el d’Ensenyament, a fi que treballin conjuntament i generin un enriquiment mutu que acabi concretant-se en el desenvolupament i la creació de nous públics culturals.


78

Cultura, patrimoni, memòria històrica, llengua i literatura

La política cultural ha de promoure la revitalització cultural del nostre país i de Lleida i a través de la implicació de tota la ciutadania. L’Ajuntament no ha de suplir ni dirigir la societat civil, sinó que ha de treballar per assentar unes sòlides bases sobre les quals el teixit associatiu, l’administració pública i les iniciatives particulars puguin bastir un projecte cultural enriquidor i alliberador per al conjunt de la població.

9.3 Produir estratègies innovadores que assentin les bases de polítiques locals a Lleida per al desenvolupament turístic. El centre històric de la ciutat ha de ser el nucli en què els desitjos de la comunitat local i la dels visitants interaccionin, ja que les àrees museístiques, monumentals i la conservació dels cascs antics de les ciutats són els aspectes més valorats dels viatgers atrets pel turisme d’interior. Cal replantejar la relació que mantenen cultura i turisme, per tal que es promogui la història de la ciutat, la cultura catalana d’arrels mediterrànies, i inserida en la varietat cultural, que tradicionalment ha caracteritzat aquesta zona. 9.4 Les institucions de cultura i turisme de Lleida han de vetllar, conjuntament, per a la conservació i difusió del patrimoni i responsabilitzar-se de la seva gestió, d’acord amb les normes de patrimoni internacionalment reconegudes.


PARTICIPACIÓ CIUTADANA


Candidatura d'Unitat Popular de Lleida

81

La participació com a eina de govern popular

La democràcia implica per essència la presència dels ciutadans en la vida política de les nostres viles i ciutats. Fins ara, en el model de democràcia representativa, s’afirmava que la participació política de les persones era reconeguda a través de mecanismes com el vot o la participació en els partits polítics. No obstant això, és cada cop més visible que aquest tipus de mecanismes resulten clarament insuficients per a fer front a les demandes i necessitats ciutadanes. La participació política estable ha de passar de ser entesa com una forma de democratització de les decisions públiques a esdevenir una eina de govern. La CUP aposta per integrar la participació ciutadana com un mecanisme habitual i obert en el nostre ajuntament. Apostem decididament per la creació d’espais i d’òrgans de participació que obrin les portes de la política municipal a tots els seus ciutadans de manera activa i responsable. I, per a fer-ho, cal desenvolupar un marc normatiu renovat que fixi els objectius participatius de la nostra ciutat. En definitiva, apostem per fomentar la cultura de la participació, sumar i utilitzar els mecanismes que l’administració té al seu abast i amb possibilitats de desenvolupament. Del republicanisme, el socialisme i l’anarquisme recollim l’herència de la voluntat de crear un projecte social cohesionat al voltant d’una idea de canvi i transformació social. Una proposta emancipadora amb la participació activa de les persones. D’altra banda, l’èxit democràtic va estretament vinculat a la capacitat de mantenir i impulsar una societat civil i una vida associativa rica i plural. Per més que l’administració s’hagi fet càrrec d’un gran nombre de serveis que abans no existien, una democràcia no es construeix solament amb una administració superprotectora que tot ho abasta. Per mitjà de l’associacionisme també construïm l’alternativa.


82

Participació ciutadana

Propostes

1. Enfortir el teixit associatiu i la participació individual 1.1 La consolidació d’un teixit associatiu viu, format per entitats dinàmiques, democràtiques i independents ha de ser una prioritat, des del punt de vista de la participació ciutadana. Cal tendir a establir polítiques de convenis i ajuts econòmics a les associacions, plantejades de manera no paternalista ni clientelista, que garanteixin la seva independència i incentivin la cultura de l’esforç en la seva activitat. 1.2 Vetllar per al funcionament actiu, divers, democràtic i no discriminatori de les associacions, a partir de censos d’entitats actualitzats periòdicament. Aquests censos, que s’han d’entendre com a mecanismes de suport al teixit associatiu i no com una eina de control, han d’assegurar un coneixement fiable de la realitat associativa de cada municipi. I han de permetre fomentar el correcte desenvolupament estratègic i qualitatiu del teixit social local a partir de la detecció de les seves principals necessitats i mancances. 1.3

Impulsar mesures de suport com ara la creació d’hotels d’entitats, serveis d’assessorament, la contractació de tècnics de suport o l’elaboració de materials i recursos per a la formació i millora de la incidència social de les associacions.

1.4 Propiciar la creació d’espais i mecanismes per a la producció, l’exposició i l’expressió dels projectes, i garantir la difusió de l’activitat pública de les entitats. En aquest sentit cal apostar perquè s’estableixin xarxes d’equipaments (centres cívics, espais polivalents, etc.) que tinguin en compte les necessitats de les associacions i que siguin accessibles, com és el fet d’impulsar plataformes i mitjans a través dels quals es pugui promocionar i donar a conèixer l’activitat dels col·lectius.


Candidatura d'Unitat Popular de Lleida

83

Fer pedagogia sobre la participació. Actualment les institucions no fomenten el treball en xarxa de les entitats associatives perquè ho consideren un perill. Difondre la informació de manera transparent i coordinar el treball en xarxa hauria de ser feina de la regidoria de participació ciutadana.

1.5

1.6

1.7

Promoure la relació entre les diferents expressions del teixit social local per mitjà de coordinadores d’entitats, o altres formes, que permetin l’articulació de xarxes associatives de caràcter cívic i popular. Plantejar mesures de mútua responsabilitat entre la Paeria i les entitats ciutadanes en l’ús i la gestió d’equipaments i infraestructures públiques, per tal d’incrementar el reconeixement, la confiança i la responsabilitat del teixit associatiu. Impulsar acords de cogestió d’equipaments públics per a enfortir el paper de les associacions i tendir cap a formes de prestació pública més properes i democràtiques.

1.8 Però si el teixit associatiu no és prou plural, aleshores podria ser que no es pogués complir prou bé totes les funcions que se n’esperen. També pot ser que, en un determinat procés participatiu, les persones prefereixen ser-hi representades individualment. Cal que el reglament de participació ciutadana i les diverses fórmules de participació que se’n derivin prevegin la participació individual dels ciutadans. La participació ciutadana ha de permetre que totes les persones de la ciutat hi puguin ser presents, independentment de les seves característiques. 2. Democratitzar la cultura i l’oci, la socialització dels espais públics Davant la proliferació de models culturals i d’oci mercantilitzats, elitistes i desarrelats, i entenent que aquests àmbits constitueixen una part essencial de la vida social de Lleida, la tasca de la CUP en l’àmbit local és impulsar processos de reapropiació de la producció cultural. Per fer-ho, cal potenciar: les estructures, els col·lectius locals, i la programació d’una oferta d’oci popular i participativa. Igualment, cal posar fre a la creixent tendència que estableix un ús privatiu –i, en ocasions, privatitzant– dels espais públics, mitjançant


84

Participació ciutadana

Simplificar els canals d’assessorament a les entitats i als ciutadans per tal d’afavorir la participació. Cal que els reglaments expressin amb la màxima simplicitat possible els procediments més complexos, i es tendeixi també reduir els tràmits burocràtics, alhora que es millorin els canals d’informació i assessorament.

un replantejament de les mal anomenades ordenances del civisme. A partir d’aquestes premisses proposem les següents línies d’acció: 2.1

Impulsar una planificació estratègica d’un model d’oci i cultura que garanteixi la diversificació de l’oferta i propiciï un desenvolupament participatiu, no comercial i alternatiu als circuits oficials.

2.2 Donar suport, en el marc d’aquests plans estratègics, a l’activitat i el desenvolupament dels grups i col·lectius culturals locals. Prioritzar que aquests siguin contractats en les programacions culturals i establir mesures que n’assegurin la difusió de les seves produccions. 2.3 Potenciar les iniciatives de cultura tradicional i popular que combinin l’activació ciutadana amb un desenvolupament cultural arrelat al territori. 2.4 Promoure la recuperació i l’ús dels espais públics com a eina per a la sociabilització i la participació ciutadana, gràcies a la modificació de les ordenances del civisme o qualsevol tipus de reglament municipal que limiti o penalitzi aquesta pràctica. 2.5 Tendir a simplificar els diferents documents reguladors de la participació per a superar l’excessiva burocratització dels tràmits i els tecnicismes que solen caracteritzar-los i fer-los més accessibles i útils per al conjunt de la població. 2.6 Garantir, igualment, la difusió del reglament revisat de participació i la promoció del seu ús entre el teixit associatiu i la ciutadania en general, per tal que les diferents figures i els distints mecanismes esdevinguin eines efectives que permetin incidir en la política municipal de manera real, i no com a política de paper.


Candidatura d'Unitat Popular de Lleida

85

Els mecanismes que s’anomenen «de participació ciutadana» han de ser vinculants, no només consultius. Cal fer un pas enllà i dotar-los de poder decisori. El marc legal és interpretable i, sobretot, cal buscar escletxes com l’article 69 de la Llei de bases del règim local que preveu la possibilitat que els consells ciutadans tinguin poder de decisió.

3. Planificar estratègicament la participació ciutadana 3.1 Desenvolupar la planificació estratègica per a una transició cap a models d’organització municipal participatius i democràtics. En aquest sentit, cal revisar el Reglament vigent de Participació Ciutadana per a la seva adaptació a l’actualitat municipal i la incorporació dels ciutadans a títol individual com agents actius de la participació estable prevista. 3.2 Cal elaborar un Pla Municipal de Participació, ampli i transversal, que permeti organitzar i establir la participació a la ciutat. Un Pla de Participació ciutadana és un document bàsic per a conèixer, planificar, impulsar i reglamentar la participació ciutadana. Permetria el bon funcionament dels mecanismes i processos participatius que fan a Lleida de forma global. Al mateix temps, el Pla esdevindria una mena de full de ruta que definiria quins objectius i quines propostes estratègiques comunicatives i participatives poden implementar-se a la ciutat. 3.3 Promoure la revisió de les estructures participatives permanents, especialment aquelles que fan referència als Consells Territorials vigents, que han de ser completament revisats i reactivats. 3.4 Incentivar la realització de processos participatius de gran format amb caràcter temporal per a la definició de les polítiques i dels grans projectes municipals. Des d’aquest punt de vista, posar en marxa iniciatives d’aquest tipus en la redacció dels plans d’actuació municipal, que marquen les prioritats i els principals eixos polítics de cada legislatura, així com en l’elaboració de pressupostos municipals anuals, és una via que cal potenciar.


86

Participació ciutadana

El pressupost participatiu és una bona manera de responsabilitzar els ciutadans per mitjà de la participació. Ara bé, abans d’intentar dur-lo a la pràctica, es necessari que es donin una sèrie de condicions: una bona identificació de l’àmbit que se sotmetrà a discussió; poder garantir el finançament de les opcions que sorgeixin; vetllar perquè no segrestin l’espai de participació, «lobbies» organitzats, que tampoc són representatius, etcètera. La CUP no pot fer demagògia amb la participació. Cal estar atents als perills que comporta per poder ésser honestos, ser transparents i no generar frustració; saber en quins moments i amb quines garanties es pot dur a la pràctica.

3.5 Preveure la participació de la ciutadania i les entitats en la definició i el seguiment de la implementació d’actuacions concretes d’àmbit territorial o sectorial, a partir de tallers participatius, sessions informatives i la creació de comissions ciutadanes de control. 3.6 Tot i la seva complexitat, convé preparar les condicions per a l’elaboració dels anomenats pressupostos participatius. Cal tenir en compte que aquest tipus d’iniciatives requereixen un veritable esforç de preparació i de treball sistemàtic amb el teixit ciutadà, la qual cosa els converteix en un autèntic repte. 3.7

L’aprofitament de les noves tecnologies és una altra qüestió que cal explorar i potenciar en el camp de la innovació democràtica. Així, l’habilitació de canals informatius i de comunicació, l’experimentació en mecanismes de democràcia electrònica i l’ús adequat de les anomenades eines 2.0 són algunes línies en les quals és aconsellable treballar. En aquest sentit, es pot impulsar la creació de plataformes electròniques que segueixin la filosofia de govern obert per a afavorir la participació directa de la ciutadania en les decisions col·lectives, garantir la seguretat, l’anonimat i evitar la fractura digital a fi que cap persona no es vegi impossibilitada d’exercir aquest dret.

3.8 Promoure la plena incorporació dels ciutadans en aquests processos, independentment dels diferents perfils socials que tinguin. En aquest sentit, cal apostar per evitar que els òrgans de participació pateixin una manca de representativitat. Cal treballar perquè els sectors socialment menys representants hi siguin presents: joves, dones, nouvinguts i gent gran. 3.9 Crear un sistema de quotes o percentatges d’activitats en totes les regidories que puguin ser consultades o decidides a través de meca-


Candidatura d'Unitat Popular de Lleida

87

Els consells territorials han de ser repensats. No podem basar la nostra participació estable vigent en uns òrgans que no funcionen, que no tenen objectius i que són utilitzats de manera partidista i amb fins personalistes del partit al govern. Els consells territorials s’han de renovar i han de ser dinamitzats per persones coneixedores i expertes en participació ciutadana, que dirigeixin el correcte funcionament d’aquests i permetin la construcció comunitària d’accions i reflexions reals.

nismes participatius. Del reglament municipal se’n desprèn un “decàleg” de drets molt teòrics, però poc aplicables. Fins a l’actualitat la política lleidatana en aquest àmbit ha estat plantejada amb bones paraules però amb gens de determinació ni vertadera voluntat de transformació. Cal regular les experiències participatives i promoure la seva aplicació i posterior avaluació. 3.10 Establir un planejament comunicatiu i de publicitat de tots aquells elements vinculats a les actuacions i al tipus d’organització i d’administració dels recursos públics en relació amb la participació a través d’un Pla de comunicació vinculat al Pla de participació de la ciutat. 3.11 Impulsar l’habilitació de mecanismes informatius accessibles que permetin el seguiment periòdic de l’actualitat municipal i la simplificació de la documentació, amb la voluntat de fer-la propera i intel·ligible al conjunt de la ciutadania. En aquest sentit, és necessària també la creació de canals de comunicació efectius entre ciutadania i administració, com ara la interlocució directa amb els representants municipals, o serveis efectius i transparents de queixes i suggeriments, que permetin fer seguiments de l’estat de les demandes. 3.12 Impulsar la creació de plataformes electròniques que segueixin la filosofia de dades obertes, en les quals s’hi recullin tots els documents, actes, dades i informes que genera l’ajuntament, i en què l’únic límit en el tractament de dades, sigui la protecció de les dades personals i confidencials. D’aquesta manera, es pot posar fi a la burocratització i a l’opacitat, pel que fa a la consulta de documentació relacionada amb aspectes bàsics de gestió als ajuntaments, com ara els processos de redacció i aprovació dels pressupostos municipals.


88

Participació ciutadana

La regidoria de participació ciutadana no és una broma. Ha de tenir un poder real i ha de ser transversal. Hem de deixar de fer participació de paper mullat i vertebrar una regidoria de participació ciutadana que esdevingui central en l’organigrama municipal. En aquest sentit, en la vessant pressupostària, cal vetllar també per la participació, la comunicació i pels mecanismes de la democràcia participativa pels quals treballem.

3. La participació com a element indispensable de l’organització municipal 3.1 Apostem per una estructura organitzativa que garanteixi el protagonisme de la participació ciutadana. És necessari plantejar un debat per a reestructurar els organigrames municipals i treballar per a trobar les fórmules més efectives de canalització i incidència de la voluntat popular. 3.2 Impulsar la creació d’una àrea de participació que pengi directament de l’alcaldia, parteixi d’una lògica transversal i interdepartamental, i introdueixi la participació ciutadana en totes les àrees municipals. 3.3 Promoure mesures de descentralització de l’administració pública, a partir de l’increment del pes de les regidories de barri i de l’habilitació d’oficines d’informació i atenció a la ciutadania als centres cívics, per a poder realitzar els tràmits municipals. 3.4 La democratització dels organismes econòmics públics locals i la prestació de serveis. Avançar cap a formes més participatives de gestió. Combinar els agents d’actors comunitaris amb capacitat per a la prestació de serveis i introduir mecanismes democràtics en les pròpies formes de gestió i organització pública. Així, l’aprofundiment en experiències de col·laboració entre l’administració local i el teixit comunitari de cada municipi ha de permetre tendir a una provisió dels serveis més pròxima, que pot iniciar-se en àmbits com el lleure o els serveis socials, i pot anar creixent fins a abastar la majoria de serveis municipals. Cal treballar per a la introducció d’elements de gestió participativa en les empreses i els organismes econòmics públics o amb participació de l’administració local.


ALLIBERAMENT NACIONAL


Candidatura d'Unitat Popular de Lleida

91

Des de Lleida: autodeterminació i Països Catalans

La lluita per a la independència nacional dels Països Catalans constitueix un tret ideològic fonamental de la CUP i, en conseqüència, és el darrer eix de la nostra acció política. Apostem per un municipi al servei de la construcció nacional dels Països Catalans en què no només s’hi representi polítiques sectorials concretes, sinó també l’organització administrativa, la coordinació supramunicipal o el paper polític dels regidors. Cal doncs, avançar cap a la construcció d’una societat catalana plenament lliure i solidària i cap a una alternativa política d’alliberament per al conjunt dels Països Catalans. Els municipis han de ser un dels principals motors en la construcció nacional dels Països Catalans i cal convertir el ple municipal en un espai de debat, de desafiament i de ruptura amb la legitimitat de l’estat espanyol mitjançant, per exemple, les demostracions simbòliques.


92

Alliberament Nacional

Propostes

1. Una administració local al servei del poble 1.1 Substituir els cossos i forces de seguretat per una Policia Municipal desmilitaritzada, sotmesa al control democràtic dels ciutadans i entesa com un servei a la població a la defensa de les llibertats individuals i de l’interès col·lectiu (persecució de delictes ecològics, fiscals, laborals, etcètera). 1.2 Fomentar el moviment popular per a l’autodeterminació i adoptar mocions i altres declaracions públiques en pro del reconeixement i l’exercici del dret a l’autodeterminació del Països Catalans i de solidaritat amb la resta de nacions sense estat. 1.3 Definir i posar en marxa criteris per a una administració transparent, àgil, eficaç i sense burocràcia. Aquests criteris haurien de garantir una informació municipal clara i objectiva, a fi d’articular mecanismes de control i participació popular; fer més fàcil i planer l’accés als serveis i a les instal·lacions municipals; respondre de manera sistemàtica les demandes ciutadanes, etcètera. 1.4 Hi ha d’haver una voluntat política real per al desplegament de mesures de promoció de la democràcia participativa: des d’una corresponsabilitat amb la societat civil en la definició i gestió de projectes, fins a l’adopció de mecanismes, tant consultius com vinculants (consells sectorials, referèndums i consultes, debat de pressupostos, entre d’altres). 1.5 Consolidar la plena catalanització de l’administració municipal i habilitar els mecanismes necessaris per a aconseguir que el conjunt de la ciutadania tingui accés a l’ús del català, la llengua nacional, de manera que es garanteixi el reconeixement i la validesa de la llengua catalana en tots els documents municipals redactats en l’àmbit territorial i lingüístic dels Països Catalans.


Candidatura d'Unitat Popular de Lleida

93

Reclamar un augment dels recursos i de les competències per als municipis com a administracions més properes als ciutadans i, per tant, més coneixedores de les dinàmiques socials i més sotmeses al control democràtic del poble; i en pro de la substitució de la funció de les diputacions provincials per un sistema de vegueries.

1.6 Promoure iniciatives com ara: la creació de plans de desenvolupament per a la llengua, un nomenclàtor amb referents nacionals o l’ús exclusiu de la senyera com a única bandera nacional. 1.7

Mostrar suport institucional a les mobilitzacions unitàries de la societat civil per l’exercici democràtic del dret a decidir.

1.8 Ofrena institucional al Roser pels lleidatans i lleidatanes caiguts el 1707 a mans de les tropes borbòniques. 2. Protagonisme polític per als representants municipals 2.1 Fomentar el moviment popular per a l’autodeterminació. La nostra presència als ajuntaments ha de servir per a donar suport des de les institucions a aquest moviment popular. 2.2

Començar a treballar per una xarxa de municipis dels Paï-sos Catalans, com a òrgan municipalista que superi les actuals agrupacions sectàries i partidistes, i com a embrió també d’un òrgan de poder popular català.

2.3 Participar en la construcció de l’Assemblea de Regidors dels Països Catalans. Òrgan representatiu i consultiu del poder local en l’àmbit nacional i embrió d’un futur òrgan de poder popular. Per a fer útil aquest organisme, és essencial marcar uns eixos de mínims: • L’autodeterminació: defensem el dret a l’autodeterminació dels Països Catalans i treballem activament per aconseguir-lo, mitjançant una ruptura democràtica amb els marcs legals vigents que neguen aquest dret, o n’impedeixen l’exercici. • La territorialitat: entenem els Països Catalans com el marc polític d’actuació. • La mobilització popular: assumim la necessitat d’un mobilització i participació populars en el decurs del procés.


94

Alliberament Nacional

Suport a una Assemblea Permanent de Regidores dels Països Catalans, com a òrgan representatiu i consultiu del poder local en l’àmbit nacional i com a embrió d’un futur òrgan de poder popular, l’Assemblea Nacional i Popular dels Països Catalans. Treballar per a la creació d’una xarxa de municipis dels Països Catalans que esdevingui l’òrgan municipalista que superi les actuals agrupacions sectàries i partidistes i sigui l’origen també d’un òrgan de poder popular català.

Les tasques més rellevants de l’Assemblea de Regidors haurien de ser: • Fomentar la col·laboració i solidaritat entre els diferents territoris i comarques. • Fer avançar el moviment per a l’autodeterminació en tot el territori. • Contribuir a la constitució d’assemblees d’unitat popular locals i comarcals a favor de l’autodeterminació. • Constituir-se com l’interlocutor democràtic en les relacions internacionals i l’alternativa a les institucions estatals i autonòmiques. A l’hora de promoure les relacions interterritorials, l’Assemblea de Regidors podria propiciar la federació o mancomunació de municipis catalans i forçar la legalitat vigent dels estats i de la Unió Europea.


lleida.cup.cat lleidadebatabat.blogspot.com

Programa electoral - CUP LLeida  
Programa electoral - CUP LLeida  

Programa electoral de la Candidatura d'Unitat Popular de Lleida a les eleccions de maig de 2011

Advertisement