Page 1


CIUTAT PLURAL LLIBRES SINGULARS (autors i autores de L’Hospitalet, 2005-2006)


Teniu a les mans un nou volum de Ciutat plural, llibres singulars. 2005-2006, la publicació on es recullen les obres que, en els darrers dos anys, han escrit diferents autors i autores de L’Hospitalet i que és fruit del treball dels professionals que treballen a la Biblioteca Central Tecla Sala. Cada obra recollida en aquest volum és el resultat del treball literari o de recerca d’un hospitalenc, d’una hospitalenca o d’un grup de persones vinculades a una entitat de la ciutat que no només han escrit un llibre, sinó que, a més, l’han vist publicat. I això és un motiu de satisfacció per a tota la ciutadania. La vida passa mentre que les històries que expliquen els llibres romanen escrites per poder ser llegides, rellegides, somiades i viscudes al llarg dels anys, igual que els coneixements que difonen poden ser adquirits, revisats o discutits per cada lector. Els llibres esdevenen, així, un testimoni mut del pas del temps i de la vida, de la mateixa manera que la Medusa és, ha estat i serà un testimoni d’excepció de l’evolució de la ciutat de L’Hospitalet. Un mite que ara es revisa i que reneix amb la capacitat de projectar la ciutat cap al futur i transmetre’ns tota la seva vitalitat. Enhorabona a tots els autors i les autores de la ciutat: historiadors, periodistes, cuiners, mestres, dibuixants, poetes, investigadors... i, especialment, a aquells i a aquelles que heu escrit i publicat el vostre primer llibre. Amb el vostre esforç i la vostra feina també s’escriuen noves pàgines de la història local. Edita: Biblioteca Central Tecla Sala Àrea d’Educació i Cultura Ajuntament de L’Hospitalet

Celestino Corbacho i Chaves Alcalde de L’Hospitalet

Avinguda de Josep Tarradellas, 44 Telèfon: 93 260 24 84 Adreça electrònica: bibteclasala@l-h.cat Web: www.l-h.cat/biblioteques Col·laboren: Centre d’Estudis L’Hospitalet Perutxo Llibres Coordinació: Gemma Isern i Espígol Imprimeix:

Dipòsit legal: Octubre 2006

Ciutat Plural • Llibres Singulars

5


La Xarxa de Biblioteques de L’Hospitalet ens presenta la tercera edició de la guia Ciutat plural, llibres singulars, el catàleg dels llibres escrits per ciutadanes i ciutadans de L’Hospitalet durant el període 2005-2006. L’Ajuntament té la missió i la voluntat de donar suport a tota la creació artística de la ciutat: les arts escèniques, les arts plàstiques, la música i també la creació literària. Aquest cop, concretament, presentem 81 autors i 110 llibres, tant d’autors individuals com d’entitats de la ciutat. Amb molts d’aquests autors hem col·laborat en la presentació de les seves obres a les biblioteques de la ciutat. Un cop més l’edició de la guia demostra la tenacitat i l’esforç de recerca de la informació local que realitza la Biblioteca Central Tecla Sala, amb la col·laboració del Centre d’Estudis de L’Hospitalet i la llibreria Perutxo. Com en els reculls anteriors, queda palès el creixement en nombre d’autors i en nombre d’obres que s’hi inclouen. Però per a nosaltres l’important no és tant la guia, sinó la tasca de creació que hi ha darrere de cada un dels autors i autores vinculats a L’Hospitalet, una vitalitat literària que és un molt bon factor de promoció de la nostra ciutat. Us encoratjo a continuar escrivint plegats les millors pàgines de la nostra ciutat. Mario Sanz Sanz Tinent d’alcalde de l’Àrea d’Educació i Cultura

Ciutat Plural • Llibres Singulars

7


02 03

Pròleg Autors i autores i les seves obres

04

SUMARI

05 06 07 08

Ciutat Plural • Llibres Singulars

Llibres editats per entitats de la ciutat Obres col·lectives amb participació d’autors de la ciutat Autors i autores de L’Hospitalet 20052006

9


Vivim en un món que constantment fa referència als paràmetres econòmics de l’oferta i la demanda, que sembla que s’han d’imposar en totes les nostres accions. I, curiosament, pel que fa al gremi de la lletra, les enquestes continuen dient-nos que els nivells de lectura són força baixos. Sembla, doncs, que, seguint el paràmetre economicista, pagaria la pena dedicar-se a una altra cosa. Tanmateix, hi ha un nucli de gent que s’entossudeix a continuar amb aquest vici d’escriure, encara que hagin de sentir dir que el món audiovisual s’ho menjarà tot. De fet, fins i tot aquest món audiovisual i les noves tecnologies no són necessàriament tan oposades a l’escriptura i la lectura. Les pel·lícules, per exemple, han de ser primer uns guions escrits. I amb l’ús d’Internet, tornem a escriure i a fer una nova correspondència, aquesta virtual. De la mateixa manera, els més joves han arribat a inventar noves formes d’escriptura, com la que circula a través dels telèfons mòbils. I tot s’escriu des d’algun lloc, real o imaginari, físic o mental, des d’unes referències, des d’unes experiències concretes. Per això ha de ser tan difícil definir qui és un autor de L’Hospitalet, com també ho seria definir qui és un autor de Nova York, Sao Paulo o Matadepera. Tot això és relatiu, perquè es pot escriure físicament des d’un lloc, o pensant en un lloc, o inspirat en un lloc, o…

PRÒLEG

Ara bé, sabem que l’ús dels gentilicis no és innocent ni necessàriament asèptic, sinó que en moltes ocasions el mateix gentilici esdevé una connotació positiva o negativa, fruit d’estereotips difícils de modificar, sobretot si són pejoratius. Crec que el llibre que teniu a les mans ⎯que recull les publicacions elaborades per autores i autors hospitalencs en els darrers dos anys⎯ ens parla precisament de les dues qüestions a què he fet referència. D’una banda, de la passió per escriure i del significat encara quasi sagrat que continuem donant a la lletra impresa, del simbolisme que té com a representació cultural. De l’altra, de la necessitat de donar mostres concretes de la producció cultural de L’Hospitalet, dels seus autors i autores, dels seus llibres, tant perquè siguin reconeguts per la mateixa ciutat com perquè el nom de la ciutat s’associï també a la feina dels seus autors i autores. Per una o altra raó, aquesta publicació no només esdevé útil, sinó que és oportuna i necessària. Més encara, en el cas de L’Hospitalet, imprescindible.

Carles Santacana Membre de la junta del Centre d’Estudis de L’Hospitalet

Ciutat Plural • Llibres Singulars

11


Adrià, Ferran Adrià, Albert El Bulli 2005 Barcelona: RBA, 2006

“Puc dir que estic ben orgullós d’haver nascut a casa meva, al carrer d’Enric Morera, al barri de Santa Eulàlia. Sempre m’he considerat, primer de tot, fill de L’Hospitalet, i és per això que em va fer una especial il·lusió que l’any 2004 l’Ajuntament em nomenés fill predilecte de la ciutat. La meva biografia pot ser ben extensa, o, si es vol, es resumeix en dues línies: vaig entrar en contacte amb la cuina gairebé per casualitat, quan vaig anar a treballar a Castelldefels. Després, tot va venir rodat: cuiner de l’almirall a la mili, stage a El Bulli, i… ja no em vaig moure d’allà, fins avui mateix. Això sí, cada dos per tres em veureu pels carrers de Santa Eulàlia, perquè els meus pares encara hi viuen. I per molts anys.”

Autors i autores i les seves obres

El Ferran va introduir al seu germà Albert en la passió pel seu ofici. L’any 1985 deixa els seus estudis i comença a formar-se en l’ofici de pastisser en pastisseries de prestigi i amb mestres reconeguts, com Francisco Torreblanca. El 1998 publica Els postres del Bulli, que obté el guardo de millor llibre de rebosteria a la fira gastronòmica de Perigueux. Des de 1998 dirigeix el Bullitaller juntament amb Oriol Castro i el seu germà Ferran.

El Bulli, 2005, com els altres llibres que formen part del catàleg general d’El Bulli, és una obra en la qual apareixen totes les creacions culinàries de l’any, amb la seva fotografia corresponent. Aquesta part de catàleg ocupa la primera part del llibre. La segona part n’és l’anàlisi evolutiva en què, com l’expressió indica, analitzem totes les aportacions de l’any 2005 que creiem que constitueixen una evolució respecte dels anys anteriors. El llibre s’acompanya amb un CD on incloem totes les receptes, a més d’una sèrie d’esquemes que ajuden a comprendre’n l’anàlisi.

13


Aguilera, Christian

Alberich Artal, Enric

Milos Forman. El cineasta del inconformismo

Fonaments del llenguatge musical Barcelona: Dinsic, 2005

Córdoba: Berenice, 2006

14

“Vaig néixer a Barcelona, però, d’ençà que vaig sortir de l’hospital, la meva vida va transcórrer a L’Hospitalet, concretament el barri de Santa Eulàlia. Tot allò que explica José Corbacho quan fa esment de la seva ciutat, en puc donar fe, perquè la meva infantesa i adolescència coincideixen fil per randa amb les del benvolgut presentador, humorista i director de cinema. Però, de tots els records que conservo d’aquell període de les acaballes del franquisme i dels primers anys de la transició, sens dubte té un pes important el tren del carrilet, que dividia en dos el nostre barri. L’enderrocament d’aquell mur d’uns dos o tres metres d’alçada seria com un símbol de la transformació d’un barri i d’una ciutat que es començava a obrir al món, fugint de l’estereotip de barri marginal i assolint amb el decurs dels anys una fisonomia molt més cosmopolita. Sempre he mantingut un nexe amb la meva ciutat i el meu barri, tot i que ja no hi visc des de fa uns anys. Però sempre que puc faig les meves passejades pel carrer de Santa Eulàlia, miro de retruc els llocs on vaig passar moltes hores dels meus anys d’infantesa, d’adolescència i de joventut (el garatge públic que utilitzàvem com a improvisada pista de tenis darrere el «gasòmetre»; el meu col·legi, el Lacinia, on ara hi ha cal dentista, i un llarg etcètera), i hom sempre arriba a la mateixa conclusió: potser no sigui el millor del món, però me l’estimo.”

Enric Alberich Artal (Barcelona, 1963) és compositor, pianista i pedagog. Tè estudis de composició, d’instrumentació i de pedagogia musical. Llicenciat magna cum laude pel Berklee College of Music de Boston, ha desenvolupat la seva trajectòria professional, tant en la vessant interpretativa com en la docent, per tot l’Estat espanyol, Europa i Amèrica del Sud. És director de l’Aula de Música Moderna i Jazz (1996-2001) i professor de l’Escola de Música - Centre de les Arts de L’Hospitalet.

Aquesta extensa i detallada monografia escrita per Christian Aguilera sobre Milos Forman és la primera publicada en castellà sobre el realitzador txec. Milos Forman. El cineasta del inconformismo ens dóna l’oportunitat de conèixer i apreciar l’extraordinària obra d’un dels grans directors dels nostres temps.

Aquest llibre està particularment orientat a l’estudi del que avui coneixem com a “música moderna”, entenent amb aquesta expressió tots els estils derivats de la fusió i la influència de la cultura africana sobre la música europea dels segles XVIII i XIX. Aquests estils de la música moderna van començar a aparèixer a finals del segle XIX, pricipalment als Estat Units, on dels cants dels esclaus treballadors (work songs) i de la tasca evangelitzadora posterior dels europeus naixeria, ja entrat el segle XX, el que coneixem com a jazz, hereu del blues i del gospel.

15


Alcoberro, Agustí Catalunya durant la Guerra de Successió Barcelona: Ara Llibres, 2006, 3 volums

Álvarez, Sergi Forniés, Sagar Bajo la piel Bilbao: Astiberri, 2005

16

“Vaig néixer a Pals (Baix Empordà) el 1958, però des de petit resideixo a Barcelona. Durant vint anys (1986-2005) he estat catedràtic de geografia i història a l’IES Mercè Rodoreda de L’Hospitalet. Actualment sóc professor agregat d’història moderna a la Universitat de Barcelona. La meva activitat com a autor s’ha desenvolupat en tres àmbits: la literatura (amb novel·les juvenils i un premi Sant Jordi, Retrat de Carme en penombra); la història (al voltant de dos temes bàsics: l’humanisme i l’exili de la guerra de Successió), i la didàctica de les ciències socials (amb nombrosos llibres de text). En podeu saber més coses a través del web agustialcoberro.com.”

Sergi Álvarez vivió su niñez fascinado por las novelas de aventuras y, después de largos años meditando, dejó la prometedora carrera de Administración y Dirección de Empresas para intentar crear sus propias historias. Estudió dibujo, escribió aburridos párrafos y vio demasiadas películas. Sigue leyendo compulsivamente y aprende cada día algo nuevo sobre el oficio. A día de hoy no puede decir que viva del cuento, pero tiene fe.

Catalunya durant la Guerra de Successió descriu els principals esdeveniments d’un conflicte que ha marcat la història i el present del nostre país i de l’Estat espanyol. El plet dinàstic entre Àustries i Borbons ben aviat donà pas a l’inici de la guerra internacional, amb repercussions a tot Europa, i també a la primera guerra civil peninsular, que enfrontà dos models polítics irreconciliables: d’una banda, l’absolutisme uniformitzador; de l’altra, el parlamentarisme de matriu confederal. La victòria de les forces borbòniques, ara fa tres-cents anys, suposà la fi de les llibertats de Catalunya i de tota la Corona d’Aragó.

“En Bajo la piel yo quería que la ciudad fuera un personaje más. Tenía la idea de crear una serie de historietas cortas con varios de los personajes secundarios. Uno de los temas de la obra son los sueños, las ilusiones de la gente, y lo que están dispuestos a hacer y a dejar atrás para realizarlos. A menudo la vida lo cambia todo y, cuando uno cumple un objetivo, se da cuenta de que todo es diferente de lo que había esperado. Es esto lo que quería explorar con las historietas cortas.”

17


Aquilué, Xavier

Arcas Rubio,

Jardins d’Empúries. La jardineria en època romana

Casos y cosas de un taxista

Girona: Museu d’Arqueologia de CatalunyaEmpúries, Ajuntament de l’Escala, 2005

18

Mª. Dolores

Barcelona: Ariel Rivadeneira, 2006

Pescadors de l’antiga Empúries

Intimitats de l’ànima / Intimidades del alma. ll part

Girona: Museu d’Arqueologia de CatalunyaEmpúries, Ajuntament de l’Escala, 2006

Barcelona: Ariel Rivadeneira, 2006

Xavier Aquilué Abadías va néixer el dia 15 de maig de 1960, a Barcelona. Va viure la seva infantesa i joventut als barris de la Torrassa i Collblanc de L’Hospitalet, on encara resideixen el seus pares. A partir de 1983, per raons professionals, va deixar de viure a L’Hospitalet de Llobregat, però manté una relació estreta amb la seva ciutat. Doctor en Arqueologia i Història Antiga per la Universitat de Barcelona, és especialista en arqueologia clàssica i ha desenvolupat els seus treballs de recerca bàsicament a les ciutats romanes d’Emporiae (Empúries), Baetulo (Badalona), Tarraco (Tarragona) i Tusculum (Lazio, Italia). Des de l’any 1992 treballa al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries, i des de 1997 n’és director. Actualment forma part de consells assessors i de redacció de revistes científiques com Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona i Archivo Español de Arqueología, i és membre de l’Institut Arqueològic Alemany.

Neix el 1940 a Antequera (Màlaga). L’any 1950 va venir a Barcelona amb la seva família, encara que s’establirà ben aviat a L’Hospitalet, on participarà activament en les activitats associatives i culturals de la ciutat. De formació autodidacta, tot el que sap ho ha après al carrer. La seva afecció d’escriptora li va arribar una mica tard, i així l’any 1992 publicarà el seu primer llibre Intimidades del alma / Intimitats de l’ànima (poesia), del qual ha tret recentment una segona part (2006). Des de llavors ha publicat obres de contes, teatre, poesia i narrativa.

Jardins d’Empúries. La jardineria en època romana recull la informació que tenim sobre les plantes, arbres i flors que els antics romans tenien a les seves cases, jardins i espais públics. D’altra banda, la publicació fa una anàlisi de la història i de l’estat actual dels jardins del conjunt arqueològic d’Empúries.

A Casos y cosas de un taxista, amb un llenguatge molt planer, i barrejant realitat i ficció, l’autora ens introdueix en un tipus de narrativa que intenta reflectir moments quotidians de la vida d’una persona amb l’ofici de taxista.

Pescadors de l’antiga Empúries mostra les activitats relacionades amb la pesca que van desenvolupar els habitants de l’antiga Empúries des de l’època del bronze final fins a l’antiguitat tardana.

A Intimitats de l’ànima Dolors Arcas ens presenta el segon volum de poemes bilingües i d’àmplia temàtica.

19


20

Balanza, Albert

Berengué, Jaume

Boadella & cia

Bellvitge Art 1989-2005

Badalona: Ara Llibres, 2006

Bellvitge: Unitat d’audiovisuals de l’Hospital Universitari de Bellvitge

Albert Balanzà i Prims (Barcelona, 1972) és periodista de la secció de política del diari Avui. Ha publicat fins ara l’estudi La Voz del Llobregat i l’Estaca, dos oasis per a dues èpoques en el desert de la premsa periòdica a L’Hospitalet de Llobregat (CEL’H, 2005). També és director del setmanari L’Independent de Gràcia. És membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils.

Jaume Berengué (Bellpuig, 1950) és diplomat en Infermeria i Fisioteràpia, i màster en Gestió Cultural per la Universitat de Barcelona. El 1989 enceta el Projecte Cultural Bellvitge Art, una acció cultural dins l’Hospital Universitari de Bellvitge amb la voluntat d’apropar l’hospital al seu entorn més pròxim i ser un factor de motivació per als professionals que dia a dia desenvolupen la seva tasca assistencial.

Teniu a les mans una rigorosa anàlisi periodística que explica els orígens i l’evolució, amb noms i cognoms, fets i dates, d’un moviment polític anomenat Ciutadans de Catalunya. Albert Boadella, Arcadi Espada o Francesc de Carreras, entre d’altres protagonistes menys «intel·lectuals», han escrit el guió dels últims vint-i-cinc anys en els intents, amb quatre conats registrats amb sort diversa, de crear un partit espanyolista a Catalunya. Aquesta és la seva història.

“Amb motiu del 15è aniversari de la seva inauguració hem fet un llibre explicatiu del que han estat aquest anys. El llibre té una primera part que explica la petita història d’aquest projecte, amb material gràfic abundant, i després s’ha demanat un relat curt a tot un seguit de persones que han mantingut una relació amb aquest projecte durant aquests anys. Quinze relats amb temàtiques significatives del que han estat aquests anys que aprofundeixen en la relació que hi ha entre cultura i salut, tot fent-nos pregunta: La cultura cura?”

21


Botey, Jaume

Caballé, Anna

Converses amb Agustí de Semir

Una breve historia de la misoginia

Barcelona: Cristianisme i Justícia, 2005

Barcelona: Lumen, 2006

Jaume Botey neix a Barcelona l’any 1941. Arriba a L’Hospitalet (Can Serra) el 1968. Professor de l’IES Torras i Bages (1968-1975) i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona des de 1975. Ha estat vinculat al moviment sociopolític de la ciutat i promotor de les escoles d’adults i de la Casa de la Reconciliació. També ha estat regidor d’Ensenyament (1979-1983) i fundador del Centre d’Estudis de L’Hospitalet. Ha estat president de la Casa de Nicaragua i de la Cooperativa La Olivera. Expert en voluntariat i participant actiu en els moviments socials per la pau, va visitar l’Iraq pocs dies abans de la seva invasió.

Anna Caballé (L’Hospitalet, 1954) és professora de literatura espanyola i hispanoamericana, i especialista en el gènere autobiogràfic, sobre el qual ha publicat diversos estudis. El 2004 va publicar la biografia no autoritzada de Francisco Umbral, Francisco Umbral. El frío de una vida (Espasa, 2004), i el 2005, Cinco conversaciones con Carlos Castilla del Pino (Península). Una breve historia de la misoginia és la seva obra més recent (2006).

Amb una sorprenent claredat, Agustí de Semir, advocat, polític, cristià, un dels pals de l’Assemblea de Catalunya, expressa el seu pensament en política, cultura, moviments socials, situació del món, fe... És un dels testimonis vius del que va passar, i amb les seves paraules desfà mites sobre com es va fer la transició.

Amb el nou llibre, Anna Caballé fa un recorregut històric des de l’edat mitjana fins a l’actualitat per detectar tot comentari masclista sorgit de la boca de qualsevol personatge rellevant: Quevedo, Ortega y Gasset o Francisco Umbral; Pilar Primo de Rivera, Carmen Martín Gaite o Elvira Lindo; no se’n salva ningú, ni homes ni dones. L’escriptora de L’Hospitalet de Llobregat dedica aquest assaig a les joves d’avui, i les convida a descobrir les desqualificacions públiques que ha rebut la dona al llarg dels segles.

També ha participat en les obres col·lectives següents: Al llarg del 2005 “La Caixa” va publicar el llarg escrit “Los colectivos especialmente frágiles”, que fou una ponència del 2004 al CaixaForum. Col·laboració a Latautonomy, col·lectiu alemany, “Die Autonomie in Katalonien” dins Politik der eigenständigkeit. Mandelbaum Verlag Wien, 2005. P. 372-417. Un treball finançat per la Unió Europea sobre la situació de les diferents autonomies a Europa i la possibilitat d’autonomies a l’Amèrica Llatina. El pròleg al llibre d’Antoni Verger La solidaritat en moviment. Palma: Lleonard Muntaner, 2005. El pròleg al llibre d’Antoni Ribera Temps i sentiment. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2005. I altres publicacions a revistes com Idees, del Departament de Cultura de la Generalitat, a Antrhopos, a l’Anuari de Moviments Socials i al Viejo Topo.

22

23


Callau, Tomàs

Candel, Paco

El Sàhara Occidental. Història i actualitat d’un poble

Primera història, primera memòria Barcelona: Edicions 62, 2006

Barcelona: Llibres de l’Índex, 2004

24

“Després d’alguns anys treballant a Mataró, Badalona i Barcelona, l’any 1989 em van donar una plaça provisional de mestre a L’Hospitalet, a l’Escola d’adults de Sant Josep, on vaig començar una relació continuada amb les entitats locals. A poc a poc vam anar coneixent la història de la ciutat, que hem intentat transmetre als nostres alumnes, especialment en el meu cas, perquè sóc llicenciat en Història. El primer llibre que vaig publicar va ser Còrsega, un altre combat, juntament amb dos companys. El segon llibre és El Sàhara Occidental. Història i actualitat d’un poble, que segueix la línia d’explicar la història per entendre l’actualitat i fer una anàlisi de la situació actual.”

Francesc Candel va néixer a Casas Altas (País Valencià, 1925). De molt petit la seva família es va traslladar a Barcelona per buscar feina. Quan van arribar a Barcelona, van anar a viure a les barraques de Montjuïc. Des de molt jove va treballar en diversos oficis (ceramista, mecànic, comptable...) fins a professionalitzar-se com a escriptor. És autor de llibres com Hay una juventud que aguarda (1956), Donde la ciudad cambia su nombre (1957), Han matado un hombre, han roto un paisaje (1959), Els altres catalans (1964) i Encara més sobre els altres catalans (1973). L’any 1977 va ser elegit senador per Barcelona dins la coalició Entesa dels Catalans, i fruit d’aquesta experiència va publicar Un charnego en el Senado (1979), al qual segueix Candel contra Candel (1981). Ha col·laborat a la premsa: Tele/eXprés, Serra d’Or, Avui... Entre els darrers llibres publicats destaquen Els altres catalans vint anys després (1985) i La nova pobresa (1988).

En el llibre s’exposen dades geogràfiques i històriques del país sahrauí, la seva gent i la seva manera de veure les coses. Després s’hi fa un repàs de la colonització espanyola, de l’origen de les reivindicacions marroquines, la creació del Frente Polisario, la descolonització, la Marxa Verda i la creació de la RASD (República Àrab Sahrauí Democràtica) a l’exili. La segona part del llibre fa referència a cadascun dels actors d’aquest conflicte: l’Estat espanyol immers en la transició política, el paper de França, el dels Estats Units, el de l’OUA, de l’ONU, els plans de pau (inclòs el Pla Baker) i la situació actual dels diferents països i organitzacions implicats en el conflicte.

En aquestes memòries Candel ens parla de l’entorn més immediat en què va viure la seva infantesa. Ciutats que més aviat eren barriades (des dels afores de la ciutat de València fins a les faldes de la muntanya de Montjuïc de Barcelona). Aquí es parla de veïns, de cases amb les portes obertes, del carrer com a escola de vida. La narració se situa en el rerefons d’una Espanya anterior i posterior a la Guerra Civil.

25


Casas, Joan

Centelles Pastor, Jaume

Illes Tarragona: Arola, 2006

La biblioteca, el cor de l’escola Barcelona: Rosa Sensat, 2005

Joan Casas va néixer a L’Hospitalet el 1950 i va estar vinculat al teatre independent de la ciutat des d’Alpha 63 fins al GAT dels primers anys vuitanta. En els inicis de la democràcia va formar part del primer equip del Departament de Dinàmica Educativa, va publicar alguns estudis d’història local i va estar vinculat al Centre d’Estudis de L’Hospitalet. Va marxar de L’Hospitalet el 1984. Des d’aleshores ha publicat assaig, crítica, narrativa, poesia i teatre, així com nombroses traduccions literàries de diverses llengües. Actualment és professor de teoria i història a l’Institut del Teatre de Barcelona.

Jaume Centelles Pastor (L’Hospitalet, 1954) és mestre de l’escola Sant Josep - El Pi i compagina la docència directa a l’educació infantil amb algunes hores de responsabilitat a la biblioteca escolar. Ha impulsat, conjuntament amb l’equip de biblioteca, un programa d’invitació a la lectura amb accions setmanals per als diferents nivells educatius. Forma part del grup de treball “La lectura: passió o pressió?” de l’Associació de Mestres Rosa Sensat de Barcelona i del grup Bibliomèdia, adscrit a la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya. Col·labora amb el servei de biblioteques de l’Ajuntament de L’Hospitalet en la tria de les lectures que han de llegir els nois i les noies de cinquè de primària que participen de l’activitat “La lliga dels llibres” i contribueix a fer de la “Marató dels contes”, que s’organitza cada any a les Festes de Primavera, una acció de participació ciutadana extraordinària.

En aquest poemari la simbiosi entre els poemes de Joan Casas i les fotografies de Carles Fargas aconsegueix plenament transmetre al lector la imatge de calma i serenor de les Illes. Durant el període 2005-2006 han sortit publicats també: Tard, molt tard, de nit entrada. Vic: Cafe Central/ Eumo, 2005 La traducció al català de l’obra de Iannis Ritsos, que va obtenir el 1r Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia. Pols de terrat. Barcelona: Empuries, 2006 “Reedició d’un llibre de relats que va guanyar el premi Victor Català l’any 1979, i que en bona part està ambientat a L’Hospitalet de la meva infància i joventut.”

Es tracta d’un document adreçat als mestres, de caire eminentment pràctic, en què es defensa la necessitat d’aquest espai fonamental de comunicació i intercanvi, en el qual la lectura, la investigació i la recerca d’informació tinguin el seu lloc de trobada. Hi trobareu el suport teòric que fonamenta, defensa i justifica la importància de l’existència de bones biblioteques escolars. També s’hi faciliten pistes, idees i suggeriments pràctics per tal d’organitzar les activitats que s’han de realitzar en una biblioteca d’un centre d’educació infantil i primària. Són accions encaminades a afeccionar l’alumnat a la lectura recreativa, com a font de plaer.

Le dernier jour de la création. París: Éditions de l’Amandier, 2006 L’edició francesa d’un text teatral. El último día de la creación. Tarragona: Arola, 2006 L’edició castellana del text anterior.

26

27


Comellas, Pere

Cortés Rojano, Nicolás

Contra l’imperialisme lingüístic

Vinyetes a Cornellà: retrats sentimentals del Concurs de Còmics de Cornellà (1985-2005)

Barcelona: La Campana, 2006

Cornellà de Llobregat: Ajuntament de Cornellà, 2005

28

“La meva relació amb L’Hospitalet és Can Sumarro. Abans de treballar-hi, gairebé no havia trepitjat la ciutat. Però des del taulell de la biblioteca, en un moment en què Can Sumarro era la gran biblioteca del centre i encara no hi havia els fantàstics equipaments d’ara, tenies la sensació de veure desfilar tota la ciutat. Recordo amb especial estimació una bona colla d’hospitalencs: companyes i companys de biblioteques, lectors empedreïts, llibreters... Quan vaig perdre la feina, no va ser la Generalitat ni l’Ajuntament qui em van donar un cop de mà: van ser gent com els del Perutxo. Qui em va convidar a explicar el meu cas no va ser l’alcalde, sinó la gent de la Vaqueria, l’antiga casa okupada que ja fa temps que van enderrocar. L’Hospitalet, per a mi, és aquella gent. Gent de qui em sento veí per sempre i a tot arreu.”

“Para mí es difícil hablar de mi visión sobre L’Hospitalet: no puedo establecer una relación de sujeto-objeto, porque esta ciudad forma parte de mi piel, mis recuerdos están apegados a sus calles, mis mayores estan enterrados aquí, mis hijos han nacido aquí, mi juventud son paseos en Collblanc y la Florida. Para colmo, trabajo en este Ayuntameiento y, casi desde la adolescencia, he estado vinculado a aspectos socio-políticos de L’Hospitalet, en lo sindical y también como concejal. He concentrado mis escritos en la història del cómic (soy grafista de profesión) como vehículo ideológico y como mitología contemporánea. Vampirella (1991), un estudio sobre el arquetipo de la mujer fatal en la historieta norteamericana. El espíritu de la noche (la figura del vampiro), Superhéroes y villanos (el bien y el mal reflejado en la historieta), La sombra del vacío (el vampiro en el cine y la literatura).”

Contra l'imperialisme lingüístic: a favor de la linguodiversitat és un intent de mostrar una mica què podem perdre si permetem que les llengües es deixin de parlar. Arribar a tenir tots una sola llengua no és només impossible: és una antiutopia dramàtica i totalitària que ja ha causat prou sofriment a la humanitat. A partir, doncs, de la constatació que aquesta linguodiversitat està en perill, el llibre repassa breument els principals arguments que avalen la necessitat de contribuir no només a estudiar i a documentar les diferents maneres de parlar que existeixen, sinó de fer possible que es continuïn usant normalment i que ningú no hagi de patir el trencament que suposa no entendre els propis néts.

El concurs ha complert 20 anys. Ha coincidit amb una època de molts canvis socials i transformacions urbanístiques a la ciutat. El còmic ha estat un espectador i un actor molt participatiu dels canvis. Ha sofert i ha gaudit d’aquests moments. L’Ajuntament de Cornellà, amb motiu d’aquest aniversari, ha editat aquest llibre que intenta ser una crònica d’aquests primers 20 anys del Concurs de Còmics Ciutat de Cornellà i del món del còmic en un període de la nostra història molt significatiu.

29


Costa, Júlia

Enrech, Carles

La pols dels carrers

Indústria i ofici. Conflicte social i jerarquies obreres a la Catalunya tèxtil (1881-1923)

Barcelona: Meteora, 2006

Indrets i camins [en línia]1 de setembre de 2003 [consulta: 4 d’octubre de 2006] Disponible a: www.joescric.com

30

Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2005

“La meva vinculació amb L’Hospitalet ve de lluny, de 1978, quan vaig arribar a l’escola El Samontà, indret de Can Serra on va transcórrer la meva vida professional fins al curs 1992-1993. Després vaig passar per l’escola Can Bori i també per l’escola Provençana, fins a aterrar, crec que de forma definitiva, a l’escola Bernat Desclot. He participat en grups de treball, sobretot en l’elaboració dels materials “L’Hospitalet a l’Escola”. Vaig escriure, relacionat amb aquests materials, el conte Els tocaboires a l'Hospitalet. Actualment sóc especialista en educació especial, porto la coordinació informàtica de l’escola i el projecte PuntEdu, a més de continuar escrivint. Darrerament he recollit poemes que tenia fets de feia anys i també he tornat a escriure força poesia. Fa un parell d’anys vaig guanyar l’Andreu Trias de poesia i aquest fet em va animar a intentar publicar aquests reculls.”

Carles Enrech (Barcelona, 1966), és doctor en Història i professor d’ensenyament secundari a L’Hospitalet. La seva tasca investigadora s’ha dirigit a l’anàlisi econòmica i social de la industrialització a Catalunya, en especial el sector tèxtil, on destaquen el seus estudis sobre el treball d’ofici, la conflictivitat social, el medi social obrer, la dona obrera i les colònies industrials. Ha publicat tres llibres: El pla contra la muntanya; La crisi de la indústria tèxtil del pla i la colonització fabril de la muntanya (1874-1904), el 2002; Entre Sans i Sants; Història social i política d’un poble industrial a les portes de Barcelona (18401897), el 2004, i Indústria i ofici. Conflicte social i jerarquies obreres en la Catalunya tèxtil (1881-1923), el 2005.

“Indrets i camins i La pols dels carrers apleguen poemes molt diferents. Una part important en són poemes relacionats amb el meu barri i les seves rodalies, i també amb altres zones urbanes. N’hi ha que tenen ritme o rima, i d’altres, el vers lliure; també n’hi ha de més onírics, fets d’imatges irreals. Molts d’aquests poemes són fets des d’un passat que mira cap al futur, com petites fotografies de llocs i persones que ens envolten.”

“La indústria tèxtil catalana va ser, fins a la fi del segle XIX, un sector amb un gran pes del treball artesanal. Durant la dècada de 1880, aquesta organització del treball va entrar en crisi, provocada per les desigualtats en els costos de producció entre el pla i la muntanya. La sortida de la crisi va suposar grans canvis en l’organització del treball tèxtil a partir de 1890: al pla, la feminització i la desorganització del sindicalisme d’ofici; a la muntanya, la difusió del sistema de colònia industrial, entès com un projecte social paternalista.

31


Esteve, Lluís A l’Hospitalet, primer les persones Una ciutat per conviure, créixer i ser feliç Barcelona: Nous Horitzons, 2005

Fernàndez Zaurín, Luis Biografía de la trova Barcelona: Ediciones B, 2005

¡Están locos estos catalanes! Claves para conocer y entender mejor (o no) a Cataluña y a los catalanes. Pasabaporáquix Barcelona: Temas de Hoy, 2006

32

Té 42 anys i és diplomat en Magisteri i màster en Cooperació per al Desenvolupament per la Universitat de Barcelona. Ha estat responsable dels agrupaments escoltes Canigó i Arrels de L’Hospitalet, director de la Fundació Akwaba de L’Hospitalet i coordinador de l’àmbit social i sanitari del Pla integral de Collblanc-la Torrassa. Ha estat també un dels impulsors de la Plataforma 0,7, de la Festa de la Diversitat, del referèndum per l’abolició del deute extern i de la Plataforma contra la Guerra de l’Iraq a L’Hospitalet. Ha treballat setze anys com a mestre i cap d’estudis a l’escola Sant Jaume de L’Hospitalet. Actualment és el regidor delegat de Sostenibilitat. Des de gener de 2005 és el president d’Iniciativa per Catalunya Verds de L’Hospitalet i membre de la direcció nacional d’ICV amb la responsabilitat de coordinador dels àmbits programàtics d’ICV.

Luis Fernández Zaurín, (Barcelona, 1964), es licenciado en Ciencias de la Información por la Universidad Autónoma de Barcelona, periodista y escritor. Colaborador en las secciones de cultura y viajes, ha trabajado para diarios como El País o La Vanguardia y para las revistas GEO, Clarín y El Ciervo, entre otras. Fernández Zaurín es autor, entre otros libros, del ensayo Y tú de qué trabajas y de Camarón, biografía de un mito (RBA Libros, 2002). También ha publicado relatos, poemas y textos de viajes en diversas publicaciones.

A l’Hospitalet, primer les persones. Una ciutat per conviure, créixer i ser feliç és un document que recull les reflexions del centenar de persones de la ciutat que, amb la seva aportació individual o amb la seva participació als diversos tallers de reflexió organitzats, han volgut analitzar cap a on avança L’Hospitalet, com es decideix el model de ciutat, com són els processos d’informació i de participació ciutadana, quines condicions necessita la ciutat perquè s’hi pugui conviure i ser feliç i com caldria millorar l’organització social del temps per facilitar aquest objectius.

Biografía de la trova recorre de punta a punta las resonancias de la trova, desde su fundación a finales del siglo XVIII ⎯la composición y las versiones de la mítica La Bayamesa, su íntima relación con Santiago de Cuba⎯, hasta las nuevas generaciones, así como algunos de sus derivados como el bolero, el changüí, el sucu-sucu o el menos conocido feeling. Tampoco deja de lado la íntima relación que desde siempre ha mantenido la trova con el compromiso político y las batallas independentistas. “Estamos en el año 2006 después de Cristo. España está ocupada por fuerzas uniformadoras y expansionistas. ¿Toda? ¡No! Un pequeño país al noroeste de la Península ibérica habitado por catalanes indomables rechaza una y otra vez ferozmente la invasión”. Así empieza esta obra en la que Pasabaporáquix, alter ego del autor Luis Fernández Zaurín, se examina a sí mismo y observa a los que tiene más cerca en busca de su propia definición de lo que significa hoy ser catalán. El 2005 també es va publicar una reedició de Camarón, biografía de un mito. Barcelona, 2005.

33


Fernández, David

Fontanals i Veà,

(versió)

Anna M.

Stevenson, R. L. L’illa del tresor (versió). Col·lecció “Kalafat” Barcelona: Biblioteca Hermes, 2005

34

Temps sense temps Maçaners: Abadia Editors, 2006

David Fernández és des de fa molts anys professor de l’Institut de Santa Eulàlia. Actualment és el responsable del projecte PuntEdu del seu institut, amb la finalitat de difondre i promoure la lectura i la biblioteca entre els seus alumnes.

Va néixer a L’Hospitalet el 1934 i escriu poesia des dels 18 anys. Ha obtingut més de cinquanta guardons en diferents certàmens i Jocs Florals, i va ser jurat literari en diversos concursos. Ha publicat quatre llibres de poemes. És mestra en Gai Saber i membre del grup literari “Poesia Viva” de Barcelona.

Aquest versió de l’illa del tresor es caracteritza per pertànyer als “llibres de lectura fàcil”, materials de lectura concebuts i realitzats amb especial cura per poder ser llegits i entesos per persones amb dificultats de comprensió lectora.

“Anna M. Fontanals ha anat construint sense presses una obra poètica consistent, que ara ens ofereix aplegada en aquest complet volum en quatre parts, prou diferenciades: Temps sense temps, Graons, Pàgines viscudes i Endreces. El poemari que ens presenta és certament el fruit d’un treball pacient i madur que alterna poemes que responen a plantejaments formals diversos, que van de la sextina al vers lliure. També des del punt de vista temàtic Temps sense temps és un text d’una gran riquesa.” Carles Duarte i Montserrat, prologuista de l’obra.

35


Formosa, Feliu

Gallego, Ambrosio

Bellvitge

Llueve en paz

Barcelona: Cruïlla, 2005

Madrid: Beturia, 2005

El imperio de las luces Guadalajara: Diputación Provincial de Guadalajara, 2005

Feliu Formosa va néixer a Sabadell l’any 1934. Poeta, traductor, home de teatre i assagista, atent a la vida i al pas del temps, com es pot constatar a la seva poesia i als seus dietaris, ens ha posat a l’abast amb les seves traduccions moltes obres rellevants de la literatura alemanya i d’altres clàssics del teatre modern. L’any 2005 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. A partir d’aleshores es dedica a enllestir la publicació de la seva obra poètica reunida, sota el títol Darrere el vidre. Poesia 1972-2002.

“Senyals del temps que es fan visibles. Pot ser que uns ulls siguin el centre. Rostres que trenquen l’uniformisme. Tot es conjura contra les rectes. Tendals que semblen autoafirmar-se. S’alça un ingenu desig de viure.” Feliu Formosa

Nacido el 1 de abril de 1963 en Peñalsordo (Badajoz), es vecino de L’Hospitalet de Llobregat desde los nueve años. Es licenciado en Filología Hispánica por la Universitat de Barcelona, y hasta el momento ha publicados cuatro libros de poemas; tiene en su haber una quincena de premios literarios, entre ellos el Premio Provincia de Guadalajara de 2004.

“En mi libro El imperio de las luces trato de ir a imágenes cercanas, que suelen ser escenas del cinturón barcelonés. Las personas aparecen como seres fronterizos, inmersos en una guerra absurda entre la luz y la sombra. Intento igualar el prestigio entre el día y la noche ⎯ésta tan ligada a lo marginal⎯, de quitar importancia tanto a la coreada luz del amor como a la supuesta oscuridad del silencio. En fin, reconciliar nuestros destellos y sombras, pues todo se debate simultáneamente en un mismo “imperio de luz”.” “Llueve en paz es un libro en el que se recuerdan los primeros años en Extremadura, aquellas primeras imágenes, pero desde una nueva tierra también casa, en la que uno no ha dejado de aprender. No se trata de querer volver al pasado, sino de mirar aquellos años con los ojos de ahora. Nuestro avance en la vida nos traerá siempre una infancia renovada, apreciada con una mayor madurez.”

36

37


Gili, Alicia Gargallo, Eduard

González Castro, Andrés Obra nueva

Àfrica en l’imaginari occidental. Els mites europeus sobre Àfrica València: Universitat de València, 2005

Armilla: Ayuntamiento de Armilla. Concejalía de Educación y Cultura, 2003

Retablo de Nueva York Sevilla: Universidad de Sevilla, 2004

Medievalista, especialitzada en història d’Àfrica, ha publicat diversos articles relacionats amb la temàtica africanista, com Livingstone, paradigma del viatgers-missioners, Los masai: la producción de lo exótico, entre el mito y la realidad, o Imatges en blanc i negre, dins Àfrica en l’imaginari occidental. Els mites europeus sobre Àfrica: València, 2006. Així mateix, també ha realitzat diverses incursions en la literatura de ficció amb la publicació de dos relats curts com L’últim esglaó, dins l’obra Relatsencatalà. com Versió 1.0, Barcelona 2005, o Mort d’amor, dins l’obra Relatsencatalà.com. Versió 2.0, Barcelona, 2006. En aquesta obra, que coordinen Alicia Gili i Eduard Gargallo, podem descobrir diferents imatges calidoscòpiques de l’Àfrica des d’una perspectiva antropològica que intenta desmuntar els mites que

Andrés González Castro és llicenciat en Filologia Hispànica i ha treballat de professor de secundària. Fa crítica de llibres a la revista El Ciervo des de 2004. Ha traduït al castellà el llibre de poemas Contra els poetes, de Ferran Anell. Quatre poemaris seus conformen la seva obra poètica: Currículum vítae. Madrid, 2002. Premio Arte Joven de Creación Literaria Latina. Obra nueva. Granada, 2003. Premio Internacional Cervantes de Armilla. Retablo de Nueva York. Universidad de Sevilla, 2004. X Certamen Literario de la Universidad de Sevilla. Maniobras diversivas. Alicante, 2005. Premio Nacional de Poesía Miguel Hernández (en procés de publicació).

tenim els europeus sobre aquest continent. Les realitats que aquí es mostren ens aboquen cap una visió d’Àfrica molt més rica i inacabada del que els occidentals ja tenim.

Altres treballs d’Alicia Gili aquests darrers anys són: Viatgers africans. La gran anaconda. Catalunya Ràdio. Toni Arbonès, amb la col·laboració d’Alfred Bosch. Barcelona 2003-2004. http://www.edu365. com/eduradio/viatgers/viatgers.html. “L’últim esglaó”. Dins Relatsencatalà.com Versió 1.0. La Quadriga, Barcelona 2005. “Imatges en blanc i negre”. Dins Àfrica en l’imaginari occidental. Els mites europeus sobre Àfrica. Edicions PUV, València, 2006. “Mort d’amor”. Dins Relatsencatalà.com. Versió 2.0. La Quadriga. Barcelona, 2006. Amor d’amo. Primer premi de la tercera edició del Concurs de relats breus de Ràdio Banyoles. Banyoles, 2006. Títol. Finalista al 4t Premi de Relats Hiperbreus Grau Miró. Barcelona 2006.

38

Obra nueva recull els versos de joventut del poeta. Estructurada amb forma de pis, amb rebedor, cuina, habitació doble, galeria i estudi, és un ventall de poemes sovint narratius en què s’aborden temes com ara l’amor, el sentit de la vida i la funció de l’escriptura. A més, la crítica n’ha assenyalat el component de poesia cívica que hi és present. Retablo de Nueva York és un recull de versos en què l’autor s’endinsa en la ciutat de les ciutats modernes després de l’11 de setembre. El resultat és una visió calidoscòpica de la ciutat, atès que barreja de forma paradoxal la pobresa extrema amb l’ostentació desfermada, la degradació amb el lirisme urbà, i el poeta se sent atret per totes dues.

39


Goyta, Carlota

Guiral Conti, Antoni

M’agrada jugar. Col·lecció “Teo mirar i tocar”

Cuando los cómics se llamaban Tebeos. La Escuela Bruguera (1945-1963)

Barcelona: Timun Mas, 2005

Barcelona: El Jueves, 2005

En Teo i l’alimentació Barcelona: Timun Mas, 2006

Carlota Goyta és una de les creadores del personatge d’en Teo juntament amb Asun Esteban (que signen amb el nom de Violeta Denou). Va néixer a L’Hospitalet l’any 1948 i va viure-hi la seva infància i la seva joventut. “El que més recordo de la meva infància és que el Centre era com un poble. Jugàvem al carrer en sortir de l’escola, la gent es coneixia, tots érem d’alguna família amb motiu: jo era la noia de cal Goyta.”

Noves aventures d’en Teo que faran passar unes bones estones als més petits de la nostra ciutat. En el primer llibre endega una nova manera de descobrir el personatge no solament a traves de la mirada, sinó també amb el sentit del tacte, tant valorat pels nens. En el segon llibre en Teo se’n va d’excursió i ens ofereix un menú ideal per a ell i tota la família en un viatge com aquest.

40

“Curiosament, porto tants anys vivint a L’Hospitalet com de professional dels còmics. Per tant, aquesta ciutat ha de quedar lligada per sempre al treball que un dia, senzillament per que l’estimo, vaig decidir lligar-me de per vida. Crec que sóc dels que tenen la sort de fer el que li agrada, i tot i que res no és gratuït (sempre has de pagar un preu), estic molt satisfet de haver treballat en un bon munt de tasques tècniques i artístiques al voltant d’aquest mitjà de comunicació que, malauradament, necessita reivindicar-se contínuament: els còmics.”

“Es tracta d’un homenatge a tots aquells autors i personatges que han influït tant en la vida d’algunes generacions, part vital de la nostra cultura popular: les criatures dels tebeos d’humor de l’Editorial Bruguera. Tenint en compte la manca de reedicions actuals d’aquests personatges (parlo de Mortadelo y Filemón, però també de Don Pío, Gordito Relleno, El repórter Tribulete, Don Furcio Buscabollos, las hermanas Gilda, la familia Cebolleta, Doña Urraca, Zipi y Zape, Carpanta, la familia Pepe, Rigoberto Picaporte, Pascual, criado leal, el doctor Cataplasma i tants d’altres), almenys amb aquest llibre es poden recuperar les memòries de les seves trajectòries i, sobretot, les dels seus creadors.”

41


Gutiérrez, Pepe

Hermanos Cortijo

Retratos poumistas. Col·lecció “España en Armas”

Nunca te acostarás sin saber dos o tres cosas más

Sevilla: Espuela de Plata, 2006

Barcelona: El Aleph, 2005

Según cuenta él mismo, Pepe Gutiérrez (La Puebla de Cazalla, Sevilla, 1946), nació por segunda vez en L’Hospitalet, adonde emigró en 1960 y permaneció hasta 1980 con un intervalo parisino y militar. En estos veinte años, Pepe, alias el Pecas, trabajó en los más diversos y duros empleos, estudió en las escuelas para adultos, conoció gente como Francesc Pedra, participó en la resistencia clandestina y vivió una aventura militante tan intensa como compleja... Autor de numerosos ensayos, ésta es su obra más personal y ambiciosa.

¿Sabes cuántos pueblos hay en España con menos de 22 habitantes? ¿Sabrías decirnos los alias de los jefes del Maquis? ¿Cómo se clasifican los cantes flamencos? ¿Sabrías comunicarte con el lenguaje de los abanicos? ¿Cómo es la letra de la canción de Rafael de León y Manuel Quiroga titulada Tatuaje? ¿Sabes la receta de la tortilla Sacromonte?

“En Retratos poumistas he tratado de ofrecer un cuadro lo más exhaustivo posible hasta llegar a un epílogo sobre la historia más reciente del POUM, que trató de reconstruirse en la segunda mitad de los años setenta. Abarca todas sus figuras más conocidas. El enfoque es muy personal, algo así como una historia de los abuelos contada por los padres; es pues la visión de alguien que durante años no ha dejado de leer, pero que sobre todo tuvo el privilegio y la oportunidad de una estrecha relación con parte de la “vieja guardia”, y pudo, a través de ellos, conocer detalles y discusiones sobre los años treinta. En fin, se trata de un proyecto ambicioso de verdad. Otra cosa es que haya logrado el objetivo... Esto serán los lectores, sobre todo los jóvenes, los que lo podrán decir.”

42

Un libro en el que encontrarás los datos más curiosos e insólitos de la cultura española.

43


Hernández, Jesús

Huélamo Gabaldón,

Hechos insólitos de la Segunda Guera Mundial Barcelona: Inédita, 2005 Es la guerra. Las mejores anécdotas de la historia militar Barcelona: Inédita, 2005 Enigmas y misterios de la Segunda Guerra Mundial Madrid: Nowtilus, 2006 Breve historia de la Segunda Guerra Mundial Madrid: Nowtilus, 2006

Juana Maria

Jesús Hernández (Barcelona, 1966), es historiador y periodista. Licenciado en Historia Contemporánea y en Ciencias de la Información, ha publicado cinco obras sobre la historia militar que están disfrutando de continuas reediciones, y colabora con publicaciones especializadas en historia. Es vecino de L’Hospitalet desde el 2001, primero con residencia en Santa Eulalia y en la actualidad, en Collblanc.

Solias i Arís, Josep Maria Herbes, espècies i condiments en la cuina romana Badalona: Museu de Badalona, 2006

Juana María Huélamo És arqueòloga per la Universitat Autònoma de Madrid. Va ser alumna del professor Julio Caro Baroja al CSIC (Centro Superior de Investigaciones Científicas). Ha realitzat diversos estudis i publicacions sobre cultura tradicional i arqueologia, especialment a Castella-La Manxa, i destaquen els estudis sobre arqueologia de la Inquisició. Va treballar al Museu de Cuenca fins al 1998. Des de llavors viu a Catalunya on ha realitzat diversos projectes relacionats amb la documentació, gestió i difusió del patrimoni cultural. Actualment forma part de KuanUm, grup que es dedica a l’arqueogastronomia i investiga sobre diferents aspectes de l’alimentació a l’antiguitat que l’han portat a poder restituir els processos de fabricació de receptes antigues a partir de les evidències arqueològiques i històriques. Josep Maria Solias És doctor en Història Antiga per la Universitat de Barcelona sota la direcció del professor Miquel Tarradell. Ha realitzat diversos estudis i publicacions sobre arqueologia clàssica, medieval i d’època contemporània i industrial, especialment a Barcelona i el Baix Llobregat. També va ser coautor, amb J. M. Huélamo i J. Coll, del primer estudi arqueohistòric de la Inquisició espanyola. Director del Museu d’Història de L’Hospitalet fins al 1997, actualment és el cap de patrimoni cultural de l’Ajuntament de L’Hospitalet. Forma part del grup KuanUm i investiga la gastronomia del passat a partir de les dades bioarqueològiques i històriques.

En Breve historia de la Segunda Guerra Mundial, Jesús Hernández nos transmite, empleando un lenguaje ameno y demostrando un gran nervio narrativo, las sensaciones de los que vivieron aquella época convulsa y los hechos que protagonizaron; un mundo en conflicto en el que era necesario luchar a diario por defender la propia vida.

Es tracta d’un petit opuscle sobre arqueogastronomia. L’obra presenta dues parts ben diferenciades. La primera part n’explica les dificultats de reconstruir la dieta del passat en èpoques tan reculades com la romana. En aquest sentit es fa una petita anàlisi crítica de les fonts d’informació i de les seves interpretacions. A partir d’aquí es procedeix a l’anàlisi del llibre més conegut de cuina romana, De Re Coquinaria, de Marc Gavi Apici, en el seu apartat d’utilització dels condiments. La segona part del llibre està dedicada a una selecció d’herbes i espècies utilitzades al llibre abans esmentat. La selecció s’ha fet atenent a la importància que tenien en aquella època, a la quantitat de vegades que s’usava, a l’originalitat i al mateix desenvolupament del condiment. Josep Maria Solias i Arís

44

45


López i Mullor, Albert Estany Morros, Imma Lacuesta, Raquel

Marcè i Piera, Matilde Retalls del passat L’Hospitalet: Ateneu de Cultura, 2006

Castell de Castelldefels. Arqueologia, història, art Barcelona: Diputació de Barcelona, 2005

Albert López i Mullor és arqueòleg, cap d’nvestigació històrica del Servei de Patrimoni Arquitectònic local de la Diputació de Barcelona, director de l’Aula de Cultura de la Florida i l’Aula de Cultura de Santa Eulàlia entre 1976 i 1979, i director de les excavacions arqueològiques a l’ermita de Bellvitge el 1979 i el 1980. També va ser conservador del Museu Arqueològic de Barcelona (avui Museu d’Arqueologia de Catalunya) entre 1980 i 1993. Des de 1984 és adscrit al Servei de Patrimoni Arquitectònic local com a cap d’investigació i difusió (1984-1992) i cap d’investigació històrica (1993-2006). Albert López i Mullor, juntament amb Imma Estany Morros i Raquel Lacuesta, coordina aquesta monografia que aplega la descripció i els resultats del conjunt de recerques arqueològiques, documentals i d’història de l’art prèvies a la restauració del castell de Castelldefels pel Servei de Patrimoni Arquitectònic local de la Diputació de Barcelona.

Matilde Marcé i Piera va néixer a L’Hospitalet el 1928. Al començament de la guerra, el 1936, s’exilia a França. El 1944 torna a L’Hospitalet. Fins al 1972 treballa com a administrativa i portant el despatx del negoci familiar. El 1978 obté el títol de mestra de català, i a partir d’aleshores es dedica a l’ensenyament de la llengua catalana a adults, a L’Hospitalet, fins a la seva jubilació el 1994. El 2002 rep la Medalla President Macià en reconeixement de la seva tasca en el camp de la llengua i la cultura catalanes. El 1991 publica el seu primer llibre Cop d’ull als motius de l’Hospitalet. Des d’aleshores ha publicat sis llibres més, cinc dels quals han estat editats per l’Ateneu de Cultura Popular.

Durant el període 2005-2006, Albert López i Mullor ha publicat els articles següents que recullen els resultats de recerques arqueològiques dirigides pels autors en diversos jaciments catalans, tant de l’època antiga (Turó del Montgròs, el Brull) com medieval (castells del Bages) i moderna (Can Saragossa, Lloret de Mar).

“Les fouilles des châteaux forts de Castellnou de Bages, Callús et Boixadors, à la frontière méridionale de la Marche Hispanique”. Actes du XIVème Congrès UISPP. Université de Liège, Belgique, 2-8 septembre 2001. Section 14. Archéologie et histoire du Moyen Âge. Sessions générales et posters, BAR International Series, 1355. Oxford, 2005. ”La céramique mise au jour à la couche d’abandon du château fort de Callús (Barcelone, Espagne)” Actes du XIVème Congrès UISPP. Université de Liège, Belgique, 2-8 septembre 2001. Section 14. Archéologie et histoire du Moyen Âge. Sessions générales et posters, BAR International Series, 1355. Oxford, 2005.

“Retalls del passat, tracta de l’ahir hospitalenc, que, com dic en el pròleg, sovint no coneixem o que hem oblidat, i que la ciutat actual, que va perdent els seus signes d’identitat, no ens ajuda a recordar. No podem viure en l’enyorança del passat, que no sempre va ser millor, però no és bo oblidar-lo. Aquests retalls no pretenen altra cosa que apropar-nos a l’entorn en què es desenvolupa la vida de cada dia, que podem intuir difícil a vegades partint dels documents rescatats de l’oblit...”

“L’estudi arqueològic de Can Saragossa (Lloret de Mar, la Selva)”. Arqueologia Medieval. Revista catalana d’Arqueologia Medieval (Barcelona), 1, 2005. “Estudi arqueològic de tres castells de la Marca Hispànica”. Lambard (Barcelona), XVII, 2004-2005. “Resultats de les excavacions de 1997 a 2003 a l’oppidum del turó del Montgròs, el Brull (Osona)”. Món ibèric als països catalans [XII Col·loqui d’Arqueologia de Puigcerdà, 14-15 de novembre de 2003], vol. I. Puigcerdà, 2005.

46

47


Marín Sivestre, Dolors

MARTÍN, Helena

Ministros anarquistas

Guia d’Arquitectura de l’Hospitalet: L’Obra dels germans Puig i Gairalt

Barcelona: De Bolsillo, 2005

Els Montseny-Mañè: un laboratori de les idees

Barcelona: Enginyeria i Arquitectura La Salle, Universitat Ramon Llull, 2004

Arxiu Històric Municipal de Reus, 2006

48

Dolors Marín Silvestre és doctora en Història Contemporània i diplomada en Sociología per l’ICESB. Experta en la història dels moviments socials europeus contemporanis, ha realitzat treballs d’investigació a la Sorbona (París). També ha treballat uns quants anys en mitjans audiovisuals. Actualment combina la docència universitària amb l’assessorament com a documentalista en exposicions i en televisió. Ha estat assessora històrica dels documentals Vivir la utopía, Cataluña Retalls (RTVE), Passa el segle (Canal 9) i Maquis a Catalunya (TV3).

Aquest llibre inaugura una col·lecció que vol donar a conèixer l’arquitectura dels pobles i ciutats de Catalunya a partir de treballs de recerca d’estudiants d’Arquitectura La Salle. Els seus autors configuren precisament una Guia d’Arquitectura de la seva població d’origen o de residència, i visiten a fons les geografies urbanes que els són més properes per descobrir de nou, sota la mirada de futurs arquitectes, el seu entorn immediat. Paral·lelament, el seu treball es recolza en una seriosa aportació de dades provinents dels arxius i de les administracions, que fonamenten documentalment la reconstrucció històrica dels edificis o dels elements urbans. El magnífic llibre d’Helena Martín Nieva sobre la ciutat de L’Hospitalet i l’arquitectura dels germans Puig i Gairalt és un exemple ben significatiu que posa el llistó molt alt a les publicacions següents. Magda Mària Coordinadora de l’obra

Nunca se dio en la historia del anarquismo una paradoja como la acontecida durante la Guerra Civil española, en que varios anarquistas, envueltos en la disyuntiva de participar o no en la recuperación del gobierno constitucional, aceptaron ser ministros del gobierno de la II República. Federica Montseny, ministra de Sanidad; Juan Peiró, ministro de Trabajo; Juan López, ministro de Comercio, y Juan García Oliver, ministro de Interior, son los cuatro ministros anarquistas que Dolors Marín recupera para la historia reciente del Estado español. Algunos de sus innovadores proyectos ⎯ley de parejas de hecho, ley de adopción, exenciones penales, uso de pisos desocupados, alquileres subvencionados, comedores sociales⎯ han seguido siendo punta de lanza de las reformas sociales hasta nuestros días. Este libro nos habla de la trayectoria de estos ministros y del momento histórico que vivieron.

“L’arquitecte Ramon Puig i Gairalt (1886-1937) és l’artífex de la transformació de L’Hospitalet de “poble en ciutat”, procés que comença entre 1920 i 1930 arran de les intenses onades migratòries que experimenta aquesta vila, ja que en deu anys es multiplica per sis el seu nombre de població. Tant des del seu despatx professional com des del seu càrrec municipal, sovint amb l’ajut del seu germà Antoni (1888-1935), treballa per respondre amb celeritat a la nova demanda d’habitatges i d’equipaments. Com mostra la Guia, aquestes tasques són empreses des d’una profunda reflexió i amb la mirada orientada cap a Europa, que li proporciona exemples paral·lels de creixement (com ara Dresde, Hamburg, Essen...) i la possibilitat d’intercanviar experiències amb altres col·legues mitjançant la seva pertinença al GATCPAC o amb la participació als congressos internacionals de Budapest el 1930 i de Berlín el 1931. Però, el vincle dels arquitectes Puig i Gairalt amb L’Hospitalet de Llobregat no els enllaça tan sols a aquesta ciutat, que els va veure néixer, sinó que els lliga sòlidament amb la Catalunya del nou-cents: un país a la recerca de progrés que s’esforcen a forjar plegats un nodrit grup d’intel·lectuals-professionals compromesos ideològicament, entre els que hi trobem en Ramon i l’Antoni.”

49


Martinez, Gabi

Minoves, Ramon

Ático

El Nadal de Madame Van Oost

Barcelona: Destino, 2004

Prats de Lluçanès: L’Ajuntament, 2005

Gabi Martínez (Barcelona, 1971) és periodista. Va néixer a la Torrassa, on viu des de fa més de trenta anys. L’apassionen els viatges i les històries que es produeixen al seu voltant, i així ho plasma en els seus llibres. Escriu regularment reportatges a la premsa. És autor de Solo marroquí, Diablo de Timanfaya, Anticreta y Hora de Times Square, que han rebut crítiques excel·lents i dels quals s’ha destacat la renovació que suposa entre els llibres de viatges. Gabi Martínez també ha escrit guions per a ficcions televisives i ha col·laborat com a reporter per a TVE i els principals diaris del país, a més de revistes com Altaïr, Ajoblanco y Qué leer.

Ramon Minoves i Romagosa va néixer el 1950 en una família de pagesos al mas Cal Draga de L’Hospitalet, abans de la transformació vertiginosa de la ciutat que havia d’arribar. Des de 1977 viu a la comarca d’Osona, on treballa com a professor d’institut de llengua catalana i literatura. És llicenciat en Ciències de la Informació, és casat i té tres fills. Conrea la poesia, Roderes, 1995 i Els camins de la nit, 1997, i la prosa, Contes a la vora del mort, 2003 i El Nadal de Madame Van Oost, 2005.

Ático es una historia de amistad, de descubrimiento y de creación que tiene una singularidad: es la síntesis entre la literatura y el videojuego. Es una fábula moderna, una mezcla de ficción y realidad en la que su protagonista, Eduard, se encierra durante tres meses para crear el juego informático más perfecto del mercado. De esta forma, el autor consigue que el lector se convierta en el jugador de un complejo laberinto que sólo puede resolverse con inteligencia y sensatez. A jugar.

“Al conte El Nadal de Madame Van Oost una dona, ja gran i sola, reflexiona sobre la seva soledat i sobre les persones que l’han acompanyat al llarg de la seva vida, i recorda la seva joventut, els seus somnis, el seu matrimoni, la seva filla...” Ramon Minoves i Romagosa també ha publicat les obres col·lectives següents: “Visca la festa” dins Caramella, núm. XIII, julioldesembre de 2005. Es tracta d’un article que reflexiona sobre el valor de la festa en la vida humana: com a sublimació del treball, com a socialització de l’individu amb la seva societat i com a factor d’encadenament de les generacions. Recital d’homenatge a Armand Quintana i Josep Grau Vic, Manlleu: els Ajuntaments de Vic i Manlleu, 2005 Aquest llibre conté un recull de poemes d’autors diversos editat com a homenatge als escriptors Josep Grau i Armand Quintana, desapareguts recentment.

50

51


Pablo Sánchez,

Pardo Ruiz, Fernando

José Luis Un lugar para la ternura Tiempos de niebla

Madrid: Entrelíneas, 2006

Oviedo: Septem Ediciones, 2006

Nació en Navalmoral de la Mata (Cáceres) en 1954. Realizó sus estudios de filología y geografía e historia en la Universidad de Barcelona, dedicándose posteriormente a la enseñanza y a la literatura. En 1978 comenzó su labor en la enseñanza en L’Hospitalet. La ciudad le conquista y desde entonces vive felizmente instalado en ella.

Fernando Pardo Ruiz, nacido en Vallcebre, Barcelona, en 1961, es licenciado en Ciencias de la Información. Ha trabajado como redactor y colaborador en varias revistas de prensa especializada: Almirez, Procesos, Revista de Restauración Rápida, Carternews y Catalunya Empresarial. Ha cursado un máster en Estudios Internacionales en la Fundación CIDOB de Barcelona y ha realizado una memoria de investigación: El Secretario General de Naciones Unidas y su influencia en la opinión pública. Ahora da su primer paso en el campo literario con Un lugar para la ternura.

A medio camino entre la memoria y la ficción, Tiempos de niebla describe la difícil situación por la que atraviesan dos familias, junto con el despertar del amor de los protagonistas, Toni y Núria, en los primeros momentos de la Transición en Cataluña. Algunos de los lugares más emblemáticos de la ciudad, como La Rambla, el mar, Montjüic, la Estación de Francia... desfilan ante nuestros ojos a través de la visión y las sensaciones de los personajes que intentan romper con los esquemas sociales y políticos del último franquismo para integrarse en unos nuevos planteamientos sociales y políticos.

Un lugar para la ternura se sitúa en un mundo imaginario y también real en su concepción, donde se libra una feroz batalla contra la retrógrada mentalidad de la España rural y profunda de la primera mitad del siglo XX. En un remoto pueblo llamado Altares de la Sierra tiene lugar esta alquimia introspectiva en la que sus personajes nos muestran su verdadero yo, aquel que se manifiesta en sus estado más primitivo. En esta novela no hay vencedores ni vencidos, ni mejores ni peores, sino personajes que intentan recuperar el tiempo perdido. En su afán explorarán los laberintos que conducen al alma en busca de la niñez robada, de la inocente ternura, capaz de hacer renacer las más genuinas emociones de la naturaleza humana.

(Al tancament de l’edició aquest llibre encara no s’ha editat.)

52

53


Pastor Petit, Domènec

Pedroso Garcia, Ángel

La República devastada

El ninot de neu

Prat de Llobregat: Rúbrica, 2004

Domènec Pastor Petit (L’Hospitalet, 1927) és un historiador estudiós de la nostra Guerra Civil especialitzat en qüestions d’espionatge i serveis secrets. La seva extensa obra constitueix una base documental extraordinària pel coneixement dels serveis d’intel·ligència a escala mundial. Ha publicat llibres fonamentals per al coneixement de l’espionatge, com: Espies catalans, La Cinquena Columna a Catalunya, Hollywood respon a la Guerra Civil, Famèlica posguerra, L’espia “Lablonde” a l’Ebre, Diccionari enciclopèdic de l’espionatge... Actualment està treballant en la seva propera obra Diccionario enciclopédico de mafiosos y terroristas, que constarà de 3 o 4 volúmenes y complementa el Diccionari enciclopèdic de l’espionatge, publicat el 1977.

La República devastada és una combinació d’assaig i autobiografia que transcorre a L’Hospitalet Centre, on va viure Domènec Pastor fins a l’any 1988. Aquest llibre és el testimoni de qui fou un vailet amb els ulls molt oberts durant la guerra i després, durant l’evolució de la dictadura. TV3 en farà una sèrie, Doble joc, en què fa referència a aquest darrer llibre i n’entrevisten l’autor. És prevista l’emissió per al gener de 2007.

Barcelona: Abadia de Montserrat, 2004

Hi havia una vegada un nen que volia ser escriptor.

“Quan vulgui plorar pensaré en una flor”. Aquestes són les primeres paraules que diu el ninot de neu, i també les últimes. Enmig d’aquestes paraules, un arbre explicarà al ninot de neu què és la primavera; l’Eco, que una nena el va modelar a la neu, i una flor, que no li agraden els contes amb un final trist.

A més, aquest any l’Editorial Proa ha reeditat l’obra Els espies catalans. La primera edició fou el 1988. A finals d’any l’Editorial Base reedita l’obra del 1978 La Cinquena Columna a Catalunya, 1936-39 amb el nou títol Els traïdors de Catalunya. És previst que TV3 l’hi dediqui un reportatge i una entrevista a càrrec de Dolors Genovés.

54

55


Plané, Susana García, Anna

Plens, Jordi

Los placeres de Anastasia

Tarragona: El Mèdol, 2003

Ciutadania de Catalunya. Etnicitat, nacionalisme i llengua

Barcelona: El Aleph, 2004

56

Susana Plané (L’Hospitalet de Llobregat, 1980) estudió formación profesional, especialidad administrativa, y ha trabajado como dependienta en diversas tiendas de ropa y de muebles. Actualmente vive en Viladecans con sus padres y su novio, y es actriz de cine porno.

Jordi Plens (Madrid, 1963), és llicenciat amb grau en Filologia Catalana. Ha estat professor de català per a adults de la DGPL (Direcció General de Política Lingüística) durant el període 1983-1988. És professor numerari de llengua i literatura catalanes d’ensenyament secundari d’ençà 1988, primer a Cornellà del Llobregat i ara a Santa Coloma de Gramenet. Per a la seva investigació en ciències socials ha combinat el mètode de l’antropòleg i el del sociolingüista, com un retorn a alguns dels supòsits del treball fundacional d’Uriel Weinreich. Va rebre el Premi Antoni Rovira i Virgili d’assaig (2002) per Ciutadania de Catalunya.

En este libro Anastasia nos presenta sin tapujos y de un modo directo y sobrio su biografía sexual. Además, nos confiesa sus otros placeres: la compra compulsiva de ropa y accesorios, y que la miren, la piropeen y la deseen. Este testimonio es el reflejo de una tribu urbana desinhibida, consumista y aparentemente feliz.

“Aquest assaig té com a nucli el debat social que va desvetllar la redacció i aprovació de la Llei de Política Lingüística. De fet, combina un estudi de sociologia del nacionalisme i l’antropologia de les ideologies lingüístiques. S’hi recerquen els orígens del conflicte lingüístic en la societat catalana, se n’analitza un dels darrers episodis des del punt de vista dels diversos agents socials implicats i s’hi intenten establir les condicions en què pot tornar a aparèixer. L’estudi del conflicte lingüístic permet teoritzar sobre les connexions que hi ha entre les nocions d’etnicitat, nacionalisme i llengua.”

57


58

Poblet Romeu,

Prada Samper,

Marcel. J

José Manuel de

Entre el Temple i l’Hospital. Arquitectura i formes de vida al castell del Temple de Barberà

El pájaro que canta el bien y el mal. La vida y los cuentos tradicionales de Azcaria Prieto (1883-1970)

Valls: Cossetània, 2005

Madrid: Lengua de Trapo, 2004

Marcel Joan Poblet Romeu va néixer l’any 1965 a Montblanc, però ha viscut la major part de la seva vida a L’Hospitalet. És llicenciat en Prehistòria i Història Antiga i doctor en Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona. Ha publicat diversos estudis d’arqueologia, d’història i de didàctica de les ciències socials. Exerceix la docència a l’ensenyament secundari i en el màster de Museografia Didàctica de la Universitat de Barcelona Virtual. És vocal de les juntes de govern del Centre d’Estudis de L’Hospitalet i de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana. Ha participat en la Història de l’Hospitalet editada pel Centre d’Estudis d’aquesta ciutat i ha co-dirigit el projecte educatiu “L’Hospitalet és escola” del mateix Centre d’Estudis. Col·labora en projectes d’investigació del Departament de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona.

José Manuel de Prada Samper nació en Salamanca en 1963 y actualmente reside en Barcelona. Estudió filología inglesa en la Universidad de Barcelona y literatura inglesa y comparada en la Universidad de Columbia (Nueva York). Es autor, entre otros libros, de Cuentos populares irlandeses. Madrid, 1994, Cuentos de las Tierras Altas escocesas. Madrid, 1999 y La niña que creó las estrellas: cuentos orales de los bosquimanos. Madrid, Lengua de Trapo, 2004.

“Entre el Temple i l’Hospital. Arquitectura i formes de vida al Castell del Temple de Barberà constitueix un resum de les aportacions històriques i arqueològiques presents en la tesi doctoral de l’autor. S’hi fa un repàs a la història del Castell del Temple en el període medieval, es presenta l’evolució de l’arquitectura i se la relaciona amb l’evolució de la societat, amb els successius propietaris que posseïren la fortalesa i amb la incidència que va tenir sobre la comunitat pagesa establerta a la seva vora. Amb l’ajut de reconstruccions virtuals de l’arquitectura, del mobiliari que hi va haver i fins dels personatges que hi van fer estada, l’autor aplica els mètodes propis de la didàctica per facilitar l’acostament del lector a l’edat mitjana catalana, a través de l’exemple de la singular fortalesa de Barberà de la Conca, la qual esdevingué successivament casa conventual dels ordes del Temple i de l’Hospital.”

En la primavera de 1936, el folclorista estadounidense Aurelio M. Espinosa hijo documentó en un pueblo de Palencia las extraordinarias dotes como narradora de Azcaria Prieto de Castro, pero apenas recogió información sobre ella. Casi setenta años después, el autor de este libro, fascinado por la lectura de aquellos cuentos, viajó a la zona para intentar localizar a los descendientes de Azcaria y averiguar todo lo posible sobre su vida. Lo que encontró superó con mucho sus expectativas. A caballo entre la historia oral y el relato de viajes, la biografía y la reconstrucción histórica, este libro recoge el resultado de esa investigación, además de los veinticuatro relatos de Azcaria que Espinosa recogió en 1936.

59


Redondo Puerta,

Sánchez, Jorge

Juan Diego El camino del peregrino a Santiago La fuga de los 45

Madrid: Dilema, 2005

Barcelona: Maikalili, 2004

Siete viajes a países extraordinarios Las fugas del malo Dieguito

Madrid: Dilema, 2005

Barcelona: Maikalili, 2006

“Mi nombre es Juan Diego Redondo Puertas, el Malo para la policía y el Malo Dieguito para los amigos. Nací en Sierra Nevada el quince de octubre de 1959. A los siete años me fugué por primera vez del Orfelinato Rivas, un internado de Protección de Menores para niños huérfanos y de familias numerosas. (...) Volví a fugarme dos veces más de aquel orfanato. Tres años después fui trasladado al internado de Parets del Vallès. (...) De aquel colegio de Parets, hoy academia para Mossos d’Esquadra, escapé dos veces más. Entre los años 1972 a 1975 me fugué numerosas veces del Tribunal Tutelar. No tardé en convertirme en un delincuente habitual. Robaba y, poco después, atracaba con armas de fuego. Mi vida, desde aquel momento, consistió en “defenderme” (...).” Juan Diego Redondo Puertas Introducció del llibre La Fuga de los 45

Jorge Sánchez nació en L’Hospitalet de Llobregat en 1954, y desde los 13 años no ha parado de viajar. Ello le ha llevado a conocer en profundidad los 193 países registrados en las Naciones Unidas y escribir, de momento, once libros relatando sus aventuras. A pesar de que ha estado en los rincones más fantásticos del planeta, siempre acaba regresando a su querida ciudad de L’Hospitalet.

Juan Diego, tras casi treinta años en prisión, nos relata una historia que no deja indiferente a nadie. La Fuga de los 45 es un viaje a la esperanza y la libertad desde la tristeza, la exclusión y la desesperanza; un relato autobiográfico y directo; por sí mismo constituye un encuentro en el que el mismo Diego es capaz de reflejarse.

Las fugas del malo Dieguito. En este tercer libro Juan Diego nos muestra la lucha más palpable de un hombre por conseguir su libertad. Se trata de un relato trepidante y una crónica descarnada de nuestra sociedad desde los años sesenta. La lectura de esta autobiografia auténtica, escrita con las entrañas y con el corazón, es una oportunidad única para conocer todo lo que ocultan las paredes de nuestras cárceles.

El Camino del Peregrino a Santiago narra un peregrinaje a pie que Jorge Sánchez realizó desde el Pirineo aragonés hasta Santiago de Compostela, alojándose en los refugios del Camino. Describe detenidamente los paisajes de Aragón, Navarra, La Rioja, Castilla y León y Galicia, además de los monasterios y templos románicos con los que se cruza y sus encuentros curiosos con otros peregrinos. Incluye mapas del recorrido y fotos del Camino. Siete viajes a países extraordinarios. Durante cinco años Jorge Sánchez realizó siete viajes para acabar de conocer los 193 países registrados en las Naciones Unidas, experimentando un sinfín de aventuras en Bhután, Arabia Saudita, Somalia, Irak en tiempos de Saddam Hussein... etcètera. Asimismo, visitó lugares que todo viajero que se precie no puede obviar, como son las Islas del Polo Norte, Groenlandia, la Antártida, etcètera.

60

61


Santacana, Carles

Soler Amigó, Joan

El Barça i el franquisme. Crònica d’uns anys decisius per a Catalunya (1968-1978)

Llegendes del drac, l’heroi i la donzella

Barcelona: Mina, 2005

Barcelona: Baula, 2005

L’esport català en imatges, dels inicis a la Guerra Civil Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2006

Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2005

És doctor en Història Contemporània i professor d’aquesta especialitat a la Universitat de Barcelona. Consultor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), ha estat president del Centre d’Estudis de L’Hospitalet. Ha publicat diversos treballs sobre les col·lectivitzacions durant la Guerra Civil i el franquisme. Actualment centra els seus estudis en l’anàlisi de la cultura catalana durant el període franquista, en el marc del Grup d’Estudi d’Història de la Cultura i dels Intel·lectuals (GEHCI-UB). Ha investigat en història social i cultural de l’esport des de 1989, ha participat en congressos internacionals i ha col·laborat amb diverses institucions, com el Centre d’Estudis Olímpics (UAB) o la Fundació Barcelona Olímpica.

Joan Soler i Amigó (Badalona, 1941) ha treballat durant molts anys com a tècnic en educació a l’Ajuntament de L’Hospitalet. És pedagog i especialista en cultura popular. Ha publicat diversos llibres sobre aquest tema: Festes tradicionals de Catalunya, Mitologia catalana, Enciclopèdia de la fantasia popular catalana o Cultura popular catalana. També ha publicat l’assaig Els enllocs: els temps i els horitzons de la utopia. Recentment ha rebut el Premi Nacional de Cultura Popular 2006 per la seva trajectòria i pel primer volum de Tradicionari, la nova enciclopèdia sobre cultura popular de Catalunya

El llibre, El Barça i el franquisme. Crònica d’uns anys decisius per a Catalunya (1968-1978), prologat per Josep Maria Huertas, explica cronològicament fets cabdals de la història blaugrana: l’arribada de Johan Cruyff, el cas Guruceta, el 0-5 al Bernabéu, l’operació Montal, etcètera. Així mateix, també hi inclou cartes i documents que demostren el paper social i polític que el Barça va tenir en el pas del franquisme a la democràcia, com és ara l’article Barça! Barça! Barça! que Manuel Vázquez Montalbán va publicar a la revista Triunfo l’any 1969, o diverses cartes inèdites de Jordi Pujol adreçades a Agustí Montal.

Llegendes del drac, l’heroi i la donzella conté divuit narracions de caire mitològic i llegendari de cultures molt allunyades però que als infants els sonaran pròximes perquè formen part d’un pòsit cultural ara comú. Els relats coincideixen a reproduir el mite del combat de l’heroi contra la fera per salvar la donzella, però no només s’hi observen aquestes qualitats...

A L’esport català en imatges, dels inicis a la Guerra Civil, Carles Santacana ha recopilat les fotografies que millor reflecteixen els canvis que l’arribada de l’esport modern va provocar al conjunt de la societat catalana, com el naixement dels primers clubs, la construcció dels primers estadis, l’accés de la dona a l’esport o l’aparició dels ídols esportius, fins que la Guerra Civil va frenar-ne l’evolució. Rafel Aracil, Lola Harana, Andreu Mayayo, José Manuel Rúa, Carles Santacana i Antoni Segura, La transició democràtica espanyola (1975-1982). Documents, material gràfic i protagonistes. Publicacions Universitat de Barcelona, 2005. L’editorial Llibres de l’Índex reedita aquest any 2006 L’altra olimpíada. Barcelona’36, que Carles Santacana va publicar l’any 1990. També aquest any 2006 s’ha publicat la traducció al castellà d’El Barça i el franquisme. Crònica d’uns anys decisius per a Catalunya (1968-1978) per l’Editorial Apóstrofe. “L’olimpisme català durant la dictadura franquista (1939-1975)” i “L’esport i l’olimpisme a Catalunya en la transició a la democràcia (1975-1989)” dins Catalunya i l’olimpisme. Esport, identitat i jocs olímpics (1896-2006). Barcelona: Comitè Olímpic de Catalunya, 2006.

62

Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popular catalana

Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popular catalana. En aquesta obra Joan Soler n’és el director literari. Tradicionari descriu el que fem, celebrem, mengem, creiem, cantem o ballem al llarg de l’any, a la ciutat o al camp, a la feina o al lleure, a casa o a fora, a llocs públics o privats. Els protagonistes de Tradicionari som totes les persones que vivim a Catalunya.

63


Soriano, Ferran Cadena, Josep M.

Torres, Joan La mobilitat: quasi un model Barcelona: Aula Barcelona, 2004

Ferran Soriano Barcelona: March Editor, 2005

Ferran Soriano neix al barri de les Corts de Barcelona el 1944 dins una família obrera i humil. Atès que el seu pare era planxista de professió, aprèn ben aviat a dominar el modelatge de l’acer i comença a plantejar-se l’ofici com una expressió d’art centrat a l’escultura. L’any 1974 va a París en viatge d’estudis i el 1975 l’Ajuntament de L’Hospitalet li concedeix una beca de mig any per estudiar a Roma. De la mà de l’escultor Ricardo de Miceli aprèn les tècniques d’esculpir en diferents materials. De nou a Catalunya, el 1980 aprendrà els procediments de gravat amb el gravador i pintor Josep Badia. Des d’aleshores la seva obra ha passat per diverses etapes. Actualment es mou en un estil simbolista, on fa abstracció de la figuració. La seva obra es pot trobar tant a Holanda i Bèlgica, com a Barcelona, Sant Pere de Ribes, Begues, Sant Boi i a L’Hospitalet, on ha fet cinc obres escultòriques, entre les quals destaca la cèlebre Vol de coloms. Gran amic de Francesc Candel des de la seva joventut, actualment resideix al barri de Bellvitge, encara que té el seu taller a Sant Boi.

Amb textos introductoris de Josep Maria Cadena, Gerard Xuriguera, Francesc Candel i altres autors catalans de prestigi reconegut dins el món de l’art i la cultura, aquest llibre-catàleg fa un recorregut visual per tota l’obra artística de Ferran Soriano.

Joan Torres (L’Hospitalet, 1943) és enginyer industrial. Ha estat enginyer del seu municipi natal (1970-1980), director de Serveis de Transports i del Taxi de la Corporació Metropolitana de Barcelona (1980-1982), coordinador de l’Àrea de Transports i Circulació i tinent d’alcalde de l’Àmbit de la Via Pública de l’Ajuntament de Barcelona (19821995), i president de l’Entitat Metropolitana del Transport, Transports de Barcelona, Ferrocarril Metropolità de Barcelona i l’Institut Metropolità del Taxi (1990-1995). Entre 1995 i 2004 ha coordinat la Fundació del RACC i ha dirigit l’assessoria Tecmo. El 2004 ha estat nomenat conseller del Centre Integral de Mercaderies i Activitats Logístiques i de Transports Metropolitans de Barcelona, i president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

A principis dels anys vuitanta, sense recursos econòmics ni capacitat jurídica, el nou ajuntament democràtic sols podia apostar per la tecnologia en la regulació del trànsit. Però aviat l’aparcament va ser un altre instrument fonamental (que, a més, podia generar recursos) i no tardaren les propostes de reordenació viària, amb mecanismes d’actuació transversal entre urbanisme i mobilitat... La fita olímpica de 1992 propicià l’articulació d’aquest “quasi” model de mobilitat basat en una racionalització de l’ús del cotxe, en una nova relació entre departaments municipals, entre institucions i entre els sectors públic i privat i en una cerca de consens amb la ciutadania que culminà, l’any 1998, en el Pacte per la mobilitat.

64

65


Trayner i Vilanova,M.Pau Marín i Elías, Assumpta Torrents i Gardela,MariaA.

Vives, Pere El cant del cigne Berga: L’Albí, 2006

Feu això. Una manera de veure i viure l’Eucaristia Barcelona: Icària, 2005

Aquesta vegada les meves lletres són també escrites en grup i per reflectir una problemàtica que té a veure amb fets religiosos i d’espiritualitat. Fer una relectura feminista del nostre passat religiós, intentar descobrir-hi allò fonamental i destriar allò superflu, ha estat el que la Maria, l’Assumpta i jo hem intentat escriure. Les persones que han llegit les nostres ratlles, dones d’una generació viscuda en dictadura i també havent gaudit d’una llibertat assolida en temps de consolidació de la democràcia, s’hi senten reflectides. Això ens fa descobrir que, tot no està superat i menys en l’espai religiós. Per això, el Col·lectiu de Dones en l’Església anem treballant i creant espais de discussió sobre el que ha marcat les nostres vides per bé i per mal per ajudar-nos a superar els esculls que, d’una manera o d’una altra, han sotmès les dones creients. Llegiu el llibre Feu això i digueu-nos el que hi heu trobat com a reflex de la vostra joventut i les estratègies de superació per assolir la llibertat i la joia.

Pere Vives va néixer a Barcelona (Sants) el 1924, però ja fa 53 anys que resideix a L’Hospitalet i hi està vinculat, perquè li plau el seu estament civil, cultural i humà. Aquí va ser promotor-mantenidor dels primers Jocs Florals de Collblanc-la Torrassa el 8 de maig de 1985. Va ser president del jurat del primer i segon Certamen Poètic Andreu Trias els anys 1998 i 1999. És poeta, escriptor, assagista, promotor cultural i lector íntegre. Ha escrit 21 llibres de poesia i participa en diversos jurats de Jocs Florals de Catalunya. És mestre en Gai Saber per Calella (1992). És amic i conegut de molts poetes del nostre país. Col·labora aquí en els cercles cívics: Gent de Pau, Catalònia i Grup Verba.

La formació religiosa que hem rebut en la nostra infantesa i joventut ens marca molt més del que ens pensem.

El cant del cigne (febrer de 2006) modela cinquanta poesies nascudes de l’examen i la consideració dels fets que vivim quotidianament. Cada poesia és un reflex del motiu que l’empara, tostemps dins els orígens lògics i naturals del viure humà. Adés s’hi recull el capteniment estructural d’un rerefons que motiva sempre l’ús plaent de la mostra llengua.

Els ambients on desenvolupem les nostres vides ens fan madurar, i ben aviat ens plantegem les pràctiques religioses apreses, que no la fe, com a expressions caduques que avui ja no mostren la vida revolucionària de Jesús. El llibre parla d’un grup d’amigues que es retroben després d’uns anys de no veure’s i es qüestionen la litúrgia i el sentit de la missa que havia estat el centre de la seva fe. L’amistat entre elles fa que puguin parlar lliurement de la fe rebuda i de les respostes que cada una d’elles ha donat. A finals de 2006 és previst que surti la segona edició d’aquest llibre i també la traducció al castellà de Dones bíbliques, una interpretació feminista.

66

O com digué el prologuista del llibre Miquel M. Lluch: “La poesia de Pere Vives és una curosa manera de fer visible la llum que ens projecta la profunda realitat de les coses. Els seus versos enjoien la vida”. Tota la realitat viscuda és una troba poètica constant i en el llibre es contempla que el numen se’ns manifesta abans sensible que intel·ligent, i llavors cada lector deu o pot sentenciar el seu criteri intel·lectual en el context de la poesia llegida. La poesia és el misteri que emblema el prodigi de tot l’existent.

67


Arxiu Històric de L’Hospitalet Maria Artigal i Bosch. Mestra de Santa Eulàlia (1931-1939) L’Hospitalet: Ajuntament, 2004

Llibres editats per entitats de la ciutat

L’Arxiu Municipal de L’Hospitalet - Arxiu Històric és l’equipament municipal que custodia la documentació de conservació permanent de L’Hospitalet, el nostre patrimoni documental. Es tracta, d’una banda, de la documentació municipal que pels seus valors històrics i/o jurídics ja és de conservació permanent; de l’altra, de fons privats, aquella documentació de persones, entitats i institucions i empreses de L’Hospitalet cedits a l’Ajuntament. La funció de l’Arxiu Històric és promoure la recerca i la difusió del patrimoni documental, a més de tractar adequadament aquesta documentació, segons criteris arxivístics, per afavorir-ne la consulta pública.

Llibres editats per entitats de la ciutat

La publicació Maria Artigal i Bosch. Mestra de Santa Eulàlia (1931-1939) és un homenatge i un reconeixement de la feina feta per Maria Artigal. Ella fou mestra de l’escola unitària de nenes, situada a la carretera de Santa Eulàlia, durant els anys de la II República i la guerra, un període en què la renovació pedagògica de què estava sent objecte Catalunya adquirí un ampli reconeixement professional i social. Maria Artigal va ser una de les protagonistes d’aquella renovació. El record que va deixar entre les generacions femenines d’edats més avançades de Santa Eulàlia s’ha estès a les seves filles i fills, així com entre molta altra gent del barri.

69 69


Asociacion de Amigos del Camino de Santiago de L’Hospitalet de Llobregat

Ateneu de Cultura Catalana de L’Hospitalet

Camino de Sant Jaume de Galícia desde Barcelona i L’Hospitalet pasando por Montserrat, Igualada, Cervera, Tàrrega, Lleida, Fraga, Zaragoza, Tudela y Logroño

Grup teatral Margarita Xirgu (1981-2006)

Visions de la història de L’Hospitalet L’Hospitalet: Ateneu de Cultura Popular, 2005. (Col. “La Medusa, 19”)

L’Hospitalet: Ateneu de Cultura Popular, 2006

Francia: Lepere, 2004

Unos amigos, de varios horizontes, hemos fundado en el día de hoy, 25 de diciembre de 2001, una cofradía de peregrinos veteranos, amigos de los caminos europeos a Santiago. El refrán español “Todos los caminos llevan a Santiago” es nuestro lema para invitar a gentes de toda España y de toda Cataluña a unirse a nosotros para promocionar la primera ruta cultural europea en su totalidad, con el fin de que todos podamos disfrutar de una nueva peregrinación y descubrir nuevos horizontes jacobeos.

Es tracta d’un llibre molt ben documentat del Camí de Sant Jaume respecte al tram denominat “català”, encara que la ruta continua per terres d’Aragó, Navarra i la Rioja fins a arribar als límits del camí francès. Es fa una descripció molt ben detallada de les rutes i la logística que ens trobarem en aquest tram del camí. Al final de la publicació es donen també unes informacions puntuals sobre el camí, la història de les rutes jacobines a Europa y alguns consells pràctics per fer el camí.

Fent una mica d’història podem explicarvos que l’Ateneu fou fundat el novembre de 1932 amb seu a l’emblemàtic edifici de l’Harmonia. L’any 1939, en acabar la Guerra Civil, l’Ateneu fou desallotjat i les seves pertinences confiscades o cremades. Després de la seva refundació l’any 1978, un grup d’entusiastes socis volgueren editar un butlletí amb la idea de crear un vincle amb els seus associats i simpatitzants, per tal de compartir les activitats i els projectes de l’entitat i brindar l’oportunitat de treure a la llum treballs d’investigació, articles, contes, poemes... de persones que si no hagués estat pel Xipreret no haurien pogut fer-ho. Va ser el gener de 1980 que sortia a la llum el primer Xipreret. Des d’aleshores, la publicació ha anat sortint mensualment i sempre en català; el 2005 vam celebrar els 25 anys de la publicació amb aquest llibre. Actualment anem per l’any XXVII, i el darrer número del juliol de 2006 és el 294.

70 70

Llibres editats per entitats de la ciutat

Llibres editats per entitats de la ciutat

Visions de la història de L’Hospitalet és un recull d’articles de diferents autors publicats al butlletí Xipreret des de l’any 1980 al 1985 sobre la història de L’Hospitalet.

Enguany l’Ateneu commemora el 25è aniversari del seu grup teatral, el Margarida Xirgu. Per aquest motiu s’ha editat aquest llibre, que és un recull de programes de totes les actuacions del grup en aquests anys, i en el qual figuren els noms de les persones que hi han passat. El darrer programa és el del dia 2 de gener de 2006. No ha estat casualitat: hem volgut fer-ho així com un homenatge al seu fundador i als que el varen començar.

7171


CAID Centre d’Atenció a la Dona 20 anys del Programa Municipal per a la Dona

Centre d’Estudis L’Hospitalet Quadern d’estudi 19 L’Hospitalet: Centre d’Estudis de l’Hospitalet, 2005

L’Hospitalet: Ajuntament de L’Hospitalet, 2006

L’any 1986, l’Ajuntament de L’Hospitalet va crear el Centre d’Atenció i Informació a la Dona (CAID), per atendre de manera prioritària la greu situació de les dones que patien maltractament domèstic. En molt poc temps el Centre va evolucionar i va incloure objectius molt més amplis de sensibilització i prevenció de tot tipus de discriminació de gènere. Després de cinc anys d’experiència, el CAID va ampliar les seves competències amb l’aprovació, el 1991, del Programa Municipal de la Dona (PMD). Llibre commemoratiu dels 20 anys del Programa Municipal per a la Dona, que reflexiona sobre l’ahir, el avui i el demà pel que fa aquest programa, i on es reflecteix que el paper de les dones en la construcció de la ciutat ha estat molt important. També es fa un balanç d’aquests anys, recuperant la memòria i també les experiències del treball realitzat. El programa Municipal per a la Dona s’ha convertit en un model de referència per al conjunt de Catalunya, avalat per l’Institut Català de les Dones en la seva proposta sobre la necessitat de la creació de centres integrals com aquest.

72 72

Llibres editats per entitats de la ciutat

El Centre d’Estudis de l’Hospitalet és una associació cultural de voluntariat fundada l’any 1984 oberta a les persones interessades en el coneixement, el debat i la reflexió sobre la ciutat. El CEL’H aposta per fer ciutat, per fer associacionisme i per intervenir a l’Hospitalet: Les col·leccions locals del CEL’H : Quaderns d’estudi i Recerques. L’any 1987 sortia el primer número de Quaderns d’estudi. Des d’aleshores, en aquests catorze anys s’han publicat 18 números. L’any 2000 estrenàvem la nova col·lecció Recerques amb l’objectiu d’oferir una publicació que permetés editar aquells estudis d’investigació que per la seva extensió i tractament requereixen un tractament exclusiu i monogràfic. ASINS MUÑOZ, Consuelo. “La voz como testimonio. Mujeres sindicalistas...”; BALANZÀ i PRIMS, Albert. “La Voz del Llobregat i l’Estaca, dos oasis...”; FERRER i PUMARETA, Jordi. “Una aproximació a l’estudi de les alteracions territorials...”; JUÁREZ VIVES, Dolors. “Projecció d’una cartografia...el Taller de Pubilla Kasas...”; SIMÓ i CASTELLÓ, Anna. “Coneixement, usos i actituds sobre la llengua catalana...”

Llibres editats per entitats de la ciutat

Quadern miscel·lani que inclou diverses temàtiques. Es tracta d’articles sobre treballs de més amplitud, realitzats aprofundint l’estudi i l’anàlisi de diversos aspectes de la nostra ciutat i que podeu consultar al fons bibliogràfic del CEL’H (Servei de BABEL’H). El primer article analitza l’actuació de les dones que des dels sindicats, han lluitat per una millora de les condicions laborals i de vida de la classe treballadora. El periodista Albert Balanzà, en el segon article, ens parla del desert de la premsa periòdica a la ciutat. El tercer analitza els processos que van provocar la pèrdua de territori de l’Hospitalet (Zona franca, Finestrelles). Dolors Juárez observa i estudia l’experiència d’educació i dinamització artística, innovadora i avantguardista del TPK. Finalment, l’article d’Anna Simó analitza l’ús de la llengua catalana a la ciutat, en el marc comparatiu de Catalunya i més concretament de les ciutats de Sabadell i de Manresa.

73 73


Centre Catòlic de L’Hospitalet

Centre Cultural Barradas

Recull de poemes. VIII Certamen Poètic Andreu Trias

Ferran Soriano. L’essència de l’espai 1970-2005

L’Hospitalet: Centre Catòlic, 2005

Catàleg. Exposició del 18 d'abril al 18 de maig de 2006 L’Hospitalet: Centre Cultural Barradas, 2006

Recull de poemes. IX Certamen Poètic Andreu Trias L’Hospitalet: Centre Catòlic, 2006

El Centre Catòlic està desenvolupant una nova etapa de redefinició de les seves propostes a la societat un cop superat el gruix de la reforma de les seves infraestructures gràcies a l’impuls que va comportar el centenari de l’entitat l’any 2004. La base d’acció de l’entitat pivota sobre la seva ubicació física, i l’encert en l’explotació de la seu comporta bona part de l’èxit de les nostres propostes. Ara bé, les persones, els socis actius principalment, són els que ara generen els actius i les necessitats de futur. El teatre i el bàsquet són els dos eixos d’activitat en els que el setanta per cent dels participants són menors de trenta anys; per tant, cal saber promoure i comprometre aquest potencial de futur en connivència amb el valor que ens dóna la dimensió històrica de l’entitat. Ara bé, la col·laboració amb altres agents culturals, esportius i socials, principalment de L’Hospitalet, són també una via de participació per la qual l’entitat aposta i pren posició en els debats que se susciten al barri i a la ciutat. Joan Trias

74 74

Llibres editats per entitats de la ciutat

La nostra publicació és petita i senzilla, però ens satisfà haver arribat a la novena edició. Tenint en compte que aquesta publicació és el resultat del certamen poètic Andreu Trias, on es recullen els poemes guardonats més una petita mostra de la poesia de l’Andreu Trias, no deixa de ser molt important aquesta novena edició. Però el que més m’ha omplert de satisfacció ha estat quan en veure les llistes dels noms de les persones que han publicat llibres aquests dos anys, moltes n’han estat guanyadores del nostre certamen, i d’altres n’han estat membres del jurat; i això realment ens dóna coratge per continuar endavant. Si els poemes que hem guardonat han servit per donar un pas endavant a tota aquesta gent, ja estem contens. Si després de sortir publicats en el nostre petit llibre han pogut publicar el seu propi llibre, encara estem més contens. Fa deu anys ens proposàrem difondre la poesia, i de mica en mica ho estem aconseguint. Montserrat Monrós

El Centre Cultural Barradas és un equipament municipal situat al centre de L’Hospitalet que té com a objectiu esdevenir un espai de referència i un aparador de l’activitat cultural de la ciutat. L’equipament pren el nom de l’artista Rafael Barradas, una de les figures més destacades de l’avantguardisme de principi de segle. En reconeixement als seus plantejaments artístics, pels seus treballs que reflecteixen persones i paisatges de L’Hospitalet i pel prestigi que en el seu moment va donar a la ciutat, són motius pels quals se li va dedicar aquest equipament. En els seus escrits dibuixava un pegàs, un cavallet de cartró amb ales, que ha esdevingut el símbol del Centre. Les activitats programades s’adrecen al conjunt de la ciutat i s’expliquen a través de dos grans eixos d’actuació: música i exposicions.

La relació que existeix entre Ferran Soriano i L’Hospitalet és evident, però no tant sols ho és pel fet de ser un dels seus més significatius ciutadans, sinó per l’estreta col·laboració que sempre ha mantingut amb els diferents organismes i institucions de la ciutat. Només cal recordar que la seva primera exposició va tenir lloc l’any 1971 a l’Agrupación Amigos de la Música, i des d’aleshores el seu treball s’ha pogut veure amb certa assiduïtat a L’Hospitalet. En aquests trenta-cinc anys, Ferran Soriano ha portat les seves escultures, pintures i gravats al Museu d’Història, al Centre Cultural Alexandre Cirici, al Centre Cultural Metropolità Tecla Sala i ara al Centre Cultural Barradas. Les seves escultures es poden contemplar a diferents indrets de la ciutat. La seva obra escultòrica té un gran prestigi a escala internacional. A diferència d’altres exposicions en què es destacava el treball escultòric o pictòric, aquí s’ha pretès que fós més equilibrada per provocar que el públic s’adoni que Ferran Soriano és un artista complet i compromès amb el seu temps, mostrant no tan sols escultura, sinó també la pintura i el gravat, que també mereixen el seu interès, al marge que no poden separarse de cap manera dels seus plantejaments estètics.

També disposa d’un Aula d’Estudi que pretén cobrir la necessitat real que tenen els estudiants de la ciutat de L’Hospitalet, sobretot estudiants que es preparen les proves de selectivitat i els universitaris.

Llibres editats per entitats de la ciutat

75 75


Ciutadanes: ruta de les dones de Barcelona, l’Hospitalet, Sant Adrià.

Grup de dones de Can Serra Recull de poesies populars de Can Serra (1993-1997) L’Hospitalet: Ajuntament de L’Hospitalet, 2004

Recull de poesies populars de Can Serra (1998-2003) L’Hospitalet: Ajuntament de L’Hospitalet, 2006

Isabel-Clara Simó; fotografies de Carlos Pérez Iglesias Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2006

L’obra conté un total de sis itineraris per Barcelona, L’Hospitalet i Sant Adrià. Està pensat perquè, llibre en mà, qualsevol pugui seguir-los, ja que conté molta informació sobre els punts descrits i els fets històrics que hi van esdevenir, relacionats amb les dones barcelonines al llarg dels darrers dos mil anys. Les anècdotes curioses i els fets excepcionals que hi explica, de fet, són el principal al·licient d’aquests itineraris autoguiats. La ruta que se segueix a L’Hospitalet passa per llocs tan emblemàtics com Can Trinxet o el Centre Cultural Metropolità Tecla Sala.

El Grup de dones de Can Serra any rere any hem celebrat del des del 1993, dins la Setmana de la Dona Treballadora (8 de març), un Certamen de Poesia Popular. Gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de la nostra ciutat, us podem oferir tota la riquesa d’expressió en l’art poètic, de dones i homes que han vingut a gaudir els dies esmentats amb la participació d’aquest espai que fa públics:

Amb aquestes lletres donem les gràcies a les persones que han col·laborat amb els seus poemes, i a l’Ajuntament que ha fet possible que tingueu aquests dos llibres a les vostres mans. Grup de dones de Can Serra

Els sentiments profunds del cor humà Els pensaments crítics Les visions polítiques diverses Els problemes socials Les festes i l’amistat... De moltes persones de l’estimat L’Hospitalet.

76 76

Llibres editats per entitats de la ciutat

Llibres editats per entitats de la ciutat

7777


Joves per la Igualtat i la Solidaritat

L’H Espai de Debat

Avi, àvia, explica’m un conte

L’ Hospitalet: L’H Espai de debat, 2004

IV Cicle de conferències i debats. Democràcia i participació

L’Hospitalet: JIS; Fundació Viure i Conviure, 2006

Joves per la Igualtat i la Solidaritat és una entitat sense ànim de lucre fundada l’any 1994 a L’Hospitalet de Llobregat per un grup de joves sensibilitzats per temes d’igualtat, solidaritat, salut, cooperació, gent gran... Des de llavors ha realitzat accions educatives en aquest àmbits, així com ha ofert serveis i recursos adreçats a construir una societat més cívica. Des de les hores ençà, el JIS s’ha anat consolidant com entitat, incorporant cada dia a més joves voluntaris, col·laboradors i professionals.

V Cicle de conferències i debats. Mitjans de comunicació. Política i poder Avi, àvia, explica’m un conte és un recull de contes fruit de la participació de les persones grans i els infants de la ciutat de L’Hospitalet. Es tracta d’un projecte intergeneracional a partir de la narració de contes en què van participar activament les escoles Mare de Déu de Bellvitge, Joan XXIII, Lola Anglada i Folch i Torres. El llibre recull les històries narrades i les il·lustracions fetes.

L’Hospitalet: L’H Espai de debat, 2005

En els últims temps, gran part dels esforços de Tres Quarts per Cinc Quarts s’han destinat a impulsar l’obertura de les seves activitats, tant en el sentit de la col·laboració organitzadora com en l’àmbit d’influència ciutadana. És amb aquesta intenció que es crea L’H Espai de Debat. Es tracta d’una plataforma d’entitats de L’Hospitalet creada amb l’objectiu de potenciar la creació i expressió públiques d’opinió de la societat civil. L’H Espai de Debat es vol consolidar com un espai de reflexió i discussió permanents dins de la ciutat, on conflueixin tots aquells temes que afectin a la nostra societat i als ciutadans i ciutadanes que la conformen.

publicació surt a la llum pocs dies després de les últimes eleccions generals de l’Estat espanyol, malauradament precedides pels atemptats a Madrid de l’11 de març de 2004. El tema dels mitjans de comunicació suscitava, doncs, un interès extraordinari. Així es va demostrar amb l’afluència de públic al Centre Cultural Barrades i amb el nivell de qualitat i de profunditat dels participants a cada una de les taules i de les intervencions dels assistents. El llibret és un recull de totes les xerrades que es van dur a terme el maig de 2004.

Aquesta edició ha estat realitzada per l’entitat Tres Quarts per Cinc Quarts, Grup d’Opinió, tot donant compliment al seu objectiu de fomentar la implicació de la societat civil a la qual pertanyem tots en els temes que són d’interès comú. La

78 78

Llibres editats per entitats de la ciutat

Llibres editats per entitats de la ciutat

79 79


Museu d’Història de L’Hospitalet Estampa popular de Barcelona. Fons d’art de l’Hospitalet Catàleg. Exposició del 12 de febrer al 4 d’abril del 2004 Textos: Puri Loscos Solé (i altres) L’Hospitalet: Museu d’Història de l’Hospitalet, 2003

Moure l’aigua Catàleg. Exposició del 6 d’octubre del 2004 al 9 de gener del 2005 Textos: Puri Loscos Solé, Honorio Blasco Puerto (i altres) L’Hospitalet: Museu d’Història de L’Hospitalet, 2004

Carrer del Xipreret. El temps condensat. Fotografies de Jordi Morera Catàleg. Exposició del 14 de juny al 30 de setembre de 2005 Textos: Puri Loscos Solé (i altres) L’Hospitalet: Museu d’Història de L’Hospitalet, 2005

Guinovart. Centre Cultural Barradas Catàleg. Exposició del 19 d’abril al 22 de maig de 2005 Textos: Puri Loscos Solé (i altres) L’Hospitalet: Museu d’Història de L’Hospitalet, 2005

Viatjant vides creant mons: l’experiència i l’obra de la migració femenina a Catalunya Catàleg. Exposició del 19 de juny al 30 de novembre de 2006 Textos: Clara Carme Parramon (i altres) Barcelona: Institut del Paisatge Urbà. Ajuntament de Barcelona, 2006

Paraula de Medusa Catàleg. Exposició del 19 de setembre al 10 de desembre de 2006 Textos: Núria Beitia Hernández, Josep Maria Solias i Aris (i altres) Barcelona: Museu d’Arqueologia de Catalunya, 2006

El Museu d’ Història de L’Hospitalet organitza les exposicions al voltant de temàtiques relacionades amb la història i l’art de la ciutat. Aquesta actuació es pot desenvolupar amb produccions pròpies i donant a conèixer els fons del Museu, o bé també presentant exposicions que són itinerants d’altres museus i institucions públiques i que pugin tenir relació amb la ciutat.

80 Llibres editats per entitats de la ciutat 80

Una de les línies de treball n’és la difusió del fons d’art contemporani de la ciutat; l’altra n’és la que presenta la societat i la cultura hospitalenques, sobretot a l’època contemporània. Dels catàlegs editats aquests dos anys, n’hi ha tres dedicats a l’art contemporani: el que presenta la col·lecció Estampa Popular, gravats dels anys 1960 representatius d’un art compromès de denúncia del règim de Franco; el de Guinovart a Barradas, amb obra nova de l’artista i referències al moviment artístic que girà al voltant de l’Ateneíllo i la presència de l’artista Barradas a la ciutat, i el del Carrer del Xipreret, on coincideixen art i història per destacar el valor, en la memòria de la ciutat, del barri antic de L’Hospitalet. Hi ha dos catàlegs on es tracta el fet migratori: Moure l’aigua, presenta fons propis del Museu amb una col·lecció de càntirs i terrissa popular que fan referència a les immigracions que van arribar a L’Hospitalet durant els anys 1960 i 1970; i Viatjant vides, creant mons, que reflexiona sobre el fet migratori de la població femenina a Catalunya durant el segle XX. Finalment, el catàleg de Paraula de Medusa fa referència al mite de medusa, una figura mitològica femenina, i presenta la peça original, una de les restes arqueològiques més antigues trobades a L’Hospitalet, que és alhora la marca del Museu.

CEIP Patufet Sant Jordi 25 anys de Jocs Florals. 1981-2004 L’Hospitalet, CEIP Patufet Sant Jordi, Francesc Batallé i Aragones, 2006

El CEIP Patufet Sant Jordi és una escola pública de L’Hospitalet, del barri del Centre, que va néixer l’any 1968 com una cooperativa de treballadors amb la intenció ferma de construir ⎯juntament amb altres escoles del país, dins el col·lectiu CEPEPC⎯ una escola pública, catalana, laica, arrelada al medi, pluralista, acollidora, solidària, democràtica i oberta als nous temps i al món, i per lluitar-hi. El febrer del 1987 va passar a la xarxa pública. Un dels trets característics d’aquesta escola ha estat i és fer prioritàries l’expressió, la comunicació i la capacitat creadora en tot allò que s’intenta desenvolupar a través de tots i cadascun dels llenguatges expressius, tenint en compte que el llenguatge escrit és un dels pilars que s’ha de promoure com a eina de construcció del pensament i de la identitat individual i col·lectiva. Per això, cada any celebrem unes jornades literàries amb els petits, i uns jocs florals amb els alumnes de 4t, 5è i 6è dèducació primària. Aquests darrers es concreten en l’edició d’un llibre en què es recullen alguns dels textos creats per l’alumnat amb les il·lustracions que altres companys hi fan.

Llibres editats per entitats de la ciutat

25 anys de Jocs Florals Amb motiu dels 25 anys dels Jocs Florals de l’escola, vam pensar a editar un llibre commemoratiu que fos especial, ja que el fet bé s’ho mereixia. Aquest llibre es va confegir així: els mestres va triar un text el contingut del qual ens semblés bonic per representar l’any en què va ser escrit; després vam decidir que cada text fos il·lustrat de nou per alguns exalumnes i per pares i mestres, relacionats o afeccionats de manera directa o indirecta amb el món de les arts plàstiques. El procés va ser feixuc, ja que, a més de triar els textos ⎯i això ja no era fàcil⎯, n’havíem de fer memòria, posar-nos en contacte amb els artistes professionals o afeccionats i demanar-los-en la col·laboració; un cop rebuda la col·laboració, calia compaginar-ho i muntar-ho tot... En tenir el resultat a les mans, vam tenir clar que l’esforç esmerçat per tots els qui el vam fer possible s’ho mereixia de llarg. Mestres del CEIP Patufet Sant Jordi

8181


Tecla Sala Centre d’Art

TPK Arts Plàstiques (i visuals)

Joaquim Chancho. Prospectiva 1973-2003 Catàleg. Exposició del 21 de gener al 27 de març de 2005 L’Hospitalet: Centre Cultural Metropolità Tecla Sala, 2005

La Utopia / Tepekale Inventariat / espai d’Art / any 2005 L’Hospitalet: TPK Arts Plàstiques, 2005

José Manuel Aizpúra. La mirada moderna. Fotografia Catàleg. Exposició del 17 de febrer a l’1 de maig de 2005 L’Hospitalet: Centre Cultural Metropolità Tecla Sala, 2005

Les estances de la metàfora. Creació contemporània a L’Hospitalet Catàleg. Exposició del 21 d’abril al 19 de juny de 2005 L’Hospitalet: Centre Cultural Metropolità Tecla Sala, 2005

Saló europeu de joves creadors Catàleg. Exposició de 7 d’octubre al 20 de novembre de 2005 L’Hospitalet: Centre Cultural Metropolità Tecla Sala, 2005

Jorge R. Pombo. Variacions de pintura Catàleg. Exposició de l’1 de desembre de 2005 al 15 de gener de 2006 L’Hospitalet: Centre Cultural Metropolità Tecla Sala, 2005

Mestres de l’art del cartell Catàleg. Exposició del 26 de gener al 15 de març de 2006 L’Hospitalet: Centre Cultural Metropolità Tecla Sala, 2006

Gilbert Garcin. El testimoni Catàleg. Exposició del 23 de març al 28 de maig de 2006 L’Hospitalet: Centre Cultural Metropolità Tecla Sala, 2006

Fundació Arranz Bravo. La col·lecció Catàleg. Exposició del 20 d’abril al 16 de juliol de 2006 L’Hospitalet: Centre Cultural Metropolità Tecla Sala, 2006

Mentides, enganys, mitges veritats i altres muntatges Catàleg. Exposició del 27 d’octubre al 17 de desembre de 2006 L’Hospitalet: Centre Cultural Metropolità Tecla Sala, 2006

Alfons Borrell, o la celebració del color Catàleg. Exposició del 16 de novembre de 2006 al 25 de febrer de 2007 L’Hospitalet: Centre Cultural Metropolità Tecla Sala, 2006 -2007

82 82

Llibres editats per entitats de la ciutat

El Centre d’Art Tecla Sala es defineix com un espai promotor i difusor de les arts visuals a partir d’una programació contemporània i un clar compromís amb el territori. A partir de projectes de producció pròpia, programes d’intercanvi o itinerància i acords de col·laboració amb altres institucions públiques i privades, els principals eixos de la seva programació són: · Promoció i difusió de l’art contemporani català. · Exposicions d’artistes nacionals i internacionals, actuals o de referència històrica. · Exposicions de creadors emergents, a partir de projectes puntuals. · Suport a iniciatives de caràcter local que incorporin creadors o institucions vinculades a la ciutat. · Educació de la sensibilitat envers les arts visuals. · Foment del patrimoni artístic de L’Hospitalet

La història del TPK Arts Plàstiques neix l’any 1977 quan es funda el Taller de Pubilla Casas amb el propòsit de crear “una plaça pública” on els artistes puguin trobarse i aprofundir en els seus interessos. El projecte aviat arrela fermament en l’entorn social. L’any 1992 es traslladen al Centre Cultural Metropolità Tecla Sala, espai on el TPK referma el seu compromís amb l’art i el pensament contemporanis en crear la Tepekale, un espai on l’art es concep com multidisciplinar, compromès, multiforma i contemporani.

Aquest catàleg recull trenta documents en el quals diferents artistes de la ciutat de L’Hospitalet ens mostren la seva manera d’entendre la realitat que els envolta. Aquí s’aboquen pensaments, cartes personals, dibuixos, fotografies i, en definitiva, reflexions diferents d’una realitat canviant en el temps i l’espai més proper.

Estretament vinculat a l’activitat expositiva, el Centre d’Art Tecla Sala, edita catàlegs de les seves exposicions amb l’objectiu de complementar el discurs plàstic i emocional amb una reflexió intel·lectual i teòrica.

Llibres editats per entitats de la ciutat

83 83


Tr3s qu4rts X 5inc qu4rts

Xarxa de Biblioteques de L’Hospitalet

Tr3s qu4rts x 5inc qu4rts. Grup d’opinió. L’Hospitalet. 10 anys!

Ciutat plural. Llibres singulars. Autors i autores de L’Hospitalet, 2003-2004

L’Hospitalet: Tres quarts x cinc quarts, 2004

L’Hospitalet: Biblioteca Central Tecla Sala, 2005

Va ser fa deu anys i escaig. El naixement de Tres quarts per cinc quarts no està fixat per una data concreta. Es va anar fent, va començar a sorgir, tímidament, del desig d’uns quants, dones i homes, de poder disposar d’un espai de reflexió i de dinamisme, d’un espai de creació, de desenvolupament d’idees i d’il·lusions; també del desig de poder-lo fer obert, de poder oferir-lo a tothom; també de la inquietud per conèixer més a fons les coses, els temes que envolten el dia a dia del món on ens ha tocat de viure; també de la convicció que és necessària la paraula quan dins d’un sorgeix quelcom que cal expressar... Aquí som. Han passat aquests deu anys... La publicació dels 10 anys de Tres Quarts per cinc quarts és una història del temps enrere que recull el conjunt de les activitats que hem dut a terme: sopars col·loqui,

Còmic: per a totes les mirades L’Hospitalet: Biblioteca Central Tecla Sala, 2005

Pares i mares: guia de recursos educatius L’Hospitalet: Xarxa de Biblioteques de L’Hospitalet, 2006

debats oberts i estudis, les activitats que hem impulsat en el marc de L’H Espai de Debat... Hem tingut molta sort... Ens sentim molt orgullosos de la confiança que molta gent ens ha fet. Si no hagués estat així, no podríeu llegir-hi tot un seguit de noms de tantes persones que han estat amb nosaltres: unes de forta personalitat, de gran poder mediàtic; altres, d’una fina sensibilitat, potser més íntima; totes, de fort compromís social, cultural i polític. Totes i tots han vingut perquè els hem dit que volíem mirar endavant.

Una de les funcions i objectius principals de la Xarxa de Biblioteques de L’Hospitalet és oferir als ciutadans uns espais culturals i de trobada que donin resposta a les seves necessitats d’informació i oci. Per tal de difondre les activitats i els seus recursos documentals les biblioteques editen periòdicament publicacions (guies, fanzines, butlletins...) amb la finalitat d’arribar al màxim possible d’usuaris de la ciutat. A més a més, la Xarxa de Biblioteques també ofereix dues publicacions periòdiques amb bona informació temàtica totes dues, i disponibles per Internet.

84 84

Llibres editats per entitats de la ciutat

L’H Confidential, el fanzine del Club de Lectura de Novel·la Negra de la Biblioteca de la Bòbila. Des de l’any 1999.

Ciutat Plural • Llibres Singulars

Cómic Tecla. Butlletí bimensual sobre el món del còmic.

85


Alcoy, David “El Preste Joan, o el mite del Salvador Salvat”. Dins Àfrica en l'imaginari occidental. Els mites europeus sobre Àfrica. València: Universitat de València, 2005.

Obres col·lectives amb participació d’autors de la ciutat

David Alcoy va néixer a Barcelona el 3 d’abril de 1967, però des de 1995 viu a L’Hospitalet. Va estudiar història i antropologia a la Universitat de Barcelona i està realitzant una tesi doctoral sobre Angola. Des de 1992 és membre del grup d’estudis d’Àfrica contemporània del Centre d’Estudis Africans de Barcelona, amb el qual ha publicat diversos llibres i ha col·laborat en dossiers temàtics publicats en diverses revistes d’història. Actualment és auxiliar de biblioteca de la Xarxa de Biblioteques de L’Hospitalet de Llobregat.

Jaume Barallat, com descriu a l’autobiografia, Adéu, gàbia dels miralls!, ha viscut aquest procés: capellà, secularització, lluitador antifranquista, partícip en recerca sociològica a Bolzano, catedràtic d’institut a L’Hospitalet, investigador-historiador, crític de l’Església-poder, viatger empedreït i explorador del seu món interior. El motors vitals que sempre l’han menat han estat la llibertat i seguir el dictat de la pròpia consciència.

Juárez i Vives, Dolors

“El Taller Pubilla Kasas y su contribución al cambio en la educación artística”. Dins: V Jornades d’Història de l’Educació Artística, 2004

Barallat, Jaume “El fundamentalismo católico y su guerra santa”. Dins Polémica, núm. 83, 2005.

“Concili Vaticà II: obertura religiosa i nova involució”.

“Zones de contacte: una aproximació a la formació de la cultura artística en l’àmbit local”. Dins: Les estances de la metàfora. Creació contemporània a L’Hospitalet. L’Hospitalet de Llobregat. 2005. Ribas Boldú, Jordi: “Una nova i imprevisible experiència”. Dins El Camp de la Bota. Francesc Abad, 2005, volum 1.

Dins El franquisme a Catalunya (1939-1977). Barcelona: Edicions 62, 2005, volum 3.

Obres col·lectives

“Redefinir els marges”. Dins: Les dones del Prat i la repressió franquista. El Prat 87


de Llobregat: Ajuntament del Prat de Llobregat. 2006. Dolors Juárez i Vives va néixer a L’Hospitalet de Llobregat el 1973. És doctora en Belles Arts i postgraduada en “Museus i Educació”. Des de 1997 treballa com a comissària, coordinadora i educadora d’exposicions d’arts plàstiques i visuals en diversos centres de Barcelona. Actualment forma part de la coordinació de la mostra “El Camp de la Bota” de l’artista Francesc Abad, que itinera per diferents sales d’exposicions i museus de Barcelona, en col·laboració amb la Diputació de Barcelona. Entre altres activitats ha participat en seminaris i jornades artístiques, i ha escrit diversos textos de presentació per a exposicions d’arts visuals i plàstiques.

Massana Llorens, M. Pilar

“L’atenció social primària a L’Hospitalet. 1975-1989.” Dins Els serveis socials d’atenció primària. Recull de documents 19802000. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2003

M. Pilar Massana Llorens (Solsona Lleida, 1951) forma part de la primera generació de treballadores socials de L’Hospitalet (1973). Amb l’arribada de la democràcia a l’Ajuntament s’inicia un procés de creació que avui coneixem 88

Obres col·lectives

com l’Àrea de Benestar Social, en la qual ella treballa des de 1979. A més de viure i treballar a L’Hospitalet, és una persona vinculada al moviment cultural i ciutadà en sentit ampli. Ha estat regidora d’aquesta ciutat en el període 19951999.


Ciutat plural. Llibres singulars Autors i autores de L’Hospitalet, 2005-2006

Autors i autores de L’Hospitalet 2005-2006

Ferran Adrià va néixer a L’Hospitalet l’any 1962; és cuiner. Albert Adrià va néixer a L’Hospitalet l’any 1969; és pastisser. Enric Alberich va néixer a Barcelona l’any 1963; és compositor, pianista i pedagog. Va ser professor de l’Escola de Música - Centre de les Arts de L’Hospitalet. Agustí Alcoberro va néixer a Pals (Baix Empordà) l’any 1958; és professor d’història moderna a la Universitat de Barcelona i ha estat catedràtic de geografia i història a l’IES Mercè Rodoreda de L’Hospitalet. Sergi Álvarez va néixer a Basilea (Suïssa) l’any 1975. Arriba a L’Hospitalet amb quatre anys i encara hi viu; fa còmics. Xavier Aquillué va néixer a Barcelona l’any 1960. Va viure la seva infantesa al barri de Collblanc-la Torrassa, a L’Hospitalet. És doctor en arqueologia i història per la Universitat de Barcelona. M. Dolors Arcas va néixer a Antequera (Màlaga) l’any 1940. Va venir a Barcelona el 1950 i des de llavors viu a L’Hospitalet, on participa en algunes associacions culturals. Albert Balanzà va néixer a Barcelona l’any 1972. És periodista i ha publicat l’estudi L’Estaca: dos oasis per a dues èpoques en el desert de la premsa periòdica a L’Hospitalet de Llobregat, i l’estudi La Voz del Llobregat. Jaume Berengué va néixer a Bellpuig l’any 1950; és diplomat en infermeria i fisioteràpia, i màster en gestió cultural per la Universitat de Barcelona. El 1989 enceta el projecte cultural Bellvitge Art. Jaume Botey va néixer a Barcelona l’any 1941. Arriba a L’Hospitalet el 1968 i encara hi viu. Des de 1975 és professor de la Universitat Autònoma de Barcelona. Anna Caballé va néixer a L’Hospitalet l’any 1954; és filòloga i professora de la Universitat de Barcelona. Tomàs Callau és mestre de l’Escola d’Adults de Sant Josep des de 1989. Va publicar Còrsega, un altre combat, el seu primer llibre. Paco Candel va néixer a Casas Altas (València) l’any 1925; és escriptor i va ser regidor de Cultura a L’Hospitalet. Joan Casas va néixer a L’Hospitalet l’any 1950; és escriptor, traductor i professor a l’Institut del Teatre. Jaume Centelles va néixer a L’Hospitalet l’any 1954. Fa

Ciutat Plural • Llibres Singulars

91


vint-i-nou anys que treballa de mestre a l’escola Sant Josep-El Pi de L’Hospitalet. És narrador de contes. Pere Comelles va néixer a Cal Rosal (Berga); és llicenciat en filologia portuguesa i va estar treballant com a bibliotecari a la Biblioteca Can Sumarro de L’Hospitalet. Nicolás Cortés va néixer a L’Hospitalet l’any 1966; és especialista en còmics. Júlia Costa és mestra i va arribar a L’Hospitalet l’any 1978, on ha treballat a diferents escoles. Actualment és la coordinadora informàtica de l’escola Bernat Desclot i duu a terme el Projecte PuntEdu. Carles Enrech va néixer a Barcelona l’any 1966; és doctor en història i professor d’ensenyament secundari a L’Hospitalet. Lluís Esteve va néixer l’any 1964; és regidor delegat de Sostenibilitat a l’Ajuntament de L’Hospitalet. Luis Fernández Zaurín va néixer a Barcelona l’any 1964; és periodista i sempre ha viscut a L’Hospitalet. Feliu Formosa va néixer a Sabadell l’any 1934; és poeta. L’any 2005 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Ambrosio Gallego va néixer a Peñalsordo (Badajoz) l’any 1963; és poeta i veí de L’Hospitalet des dels nou anys. Alícia Gili és directora de la Fundació Akwaba de L’Hospitalet i escriptora especialitzada en història de l’Àfrica. Andrés González Castro és poeta; fa crítiques a la revista Ciervo. Carlota Goyta va néixer a L’Hospitalet l’any 1980; és la creadora d’en Teo amb el pseudònim de Violeta Denou. Antoni Guiral viu a L’Hospitalet des de 1982; és especialista en còmics. Pepe Gutiérrez va néixer a un poble de Sevilla l’any 1946 i arriba a L’Hospitalet el 1960; és escriptor i assagista. Els Hermanos Cortijo viuen a L’Hospitalet i són els escriptors de Nunca te acostarás sin saber dos o tres cosas más. Jesús Hernández va néixer a Barcelona l’any 1966 i en fa cinc que viu a L’Hospitalet; és periodista. Juana M. Huélamo viu a L’Hospitalet des de fa anys i es dedica a l’arqueogastronomia. Albert López Mullor durant els anys setanta va dirigir les aules de cultura de la Florida i Santa Eulàlia, així com les excavacions a l’ermita de Bellvitge; és arqueòleg. Matilde Marcè va néixer a L’Hospitalet l’any 1928; és professora de català. Dolors Marín va néixer a L’Hospitalet l’any 1957; és historiadora. Helena Martín va néixer a L’Hospitalet; és autora de la Guia d’Arquitectura de l’Hospitalet, que ha estat el seu treball de recerca. Gabi Martínez va néixer a L’Hospitalet l’any 1972; és periodista i escriptor. Ramon Minoves va néixer al mas Can Draga de L’Hospitalet l’any 1950; és escriptor. José Luis Pablo va

92

Ciutat Plural • Llibres Singulars

néixer a un poble de Càceres l’any 1954. L’any 1978 comença a treballar de professor a L’Hospitalet, on també viu. Fernando Pardo viu i treballa a L’Hospitalet; és llicenciat en ciències de la informació. Domènec Pastor Petit va néixer a L’Hospitalet l’any 1927; és historiador dels organismes d’intel·ligència internacionals. Angel Pedroso viu a L’Hospitalet i és autor d’un conte infantil. Susana Plané va néixer a L’Hospitalet l’any 1980; és actriu de cinema porno. Jordi Plens és professor d’ensenyament secundari; va viure uns anys a L’Hospitalet on continua col·laborant amb el Centre d’Estudis. Marcel Poblet quasi sempre ha viscut a L’Hospitalet i col·labora activament amb el Centre d’Estudis de L’Hospitalet. José Manuel de Prada Samper va viure a la ciutat durant molts anys i és autor de uns quants llibres de contes. Juan Diego Redondo Puertas és conegut per les seves fugues de diferents reformatoris i presons, i està vinculat al Gornal. Jorge Sánchez va néixer a L’Hospitalet l’any 1954; és viatger i no hi és mai. Carles Santacana va néixer a Barcelona l’any 1961; és historiador i professor de la Universitat de Barcelona. Joan Soler i Amigó va néixer a Badalona l’any 1941; és pedagog i estudiós de la cultura popular i ha treballat molts anys a L’Hospitalet. Josep M. Solias va néixer l’any 1959; és arqueòleg i viu i treballa a L’Hospitalet. Ferran Soriano viu a Bellvitge i és escultor. Actualment, a la ciutat, hi han cinc obres seves. Joan Torres va néixer a L’Hospitalet l’any 1943; és enginyer industrial. M. Pau Trayner va néixer al Vendrell (Tarragona) l’any 1936. Va treballar més de vint anys a l’Institut Pedraforca de L’Hospitalet; ara viu a Can Serra i està jubilada. Pere Vives va néixer a Barcelona fa vuitanta-dos anys, però en fa més de cinquanta que viu a L’Hospitalet; és poeta i escriptor. L’Arxiu Històric de L’Hospitalet custodia el patrimoni documental de la ciutat de L’Hospitalet i en promou el coneixement. L’Asociación de Amigos del Camino de Santiago és una associació fundada el 2001 per un grup de peregrins veterans de L’Hospitalet. L’Ateneu de Cultura Popular és una entitat fundada l’any 1932; fa més de vint-i-cinc anys que publica la revista mensual Xipreret, i en fa vint que per la diada de Sant Jordi edita i presenta un llibre a la ciutat. El CAID és el Centre d’Informació i Atenció a la Dona que l’Ajuntament de L’Hospitalet va crear el 1986. El CEIP Patufet Sant Jordi. El Centre Catòlic de L’Hospitalet és una entitat fundada l’any 1904 que

Ciutat Plural • Llibres Singulars

93


organitza, conjuntament amb el Grup Verba, el Certamen Poètic Andreu Trias. El Centre Cultural Barradas és un equipament municipal amb una programació estable de música, lletres i exposicions. El Centre Cultural Metropolità Tecla Sala és un equipament municipal dedicat a grans exposicions que ocupa l’espai de l’antiga fàbrica tèxtil. S’hi troba ubicada la Biblioteca Central Tecla Sala, inaugurada a finals de l’any 2000. El Centre d’Estudis de L’Hospitalet és una associació cultural de voluntariat que promou el coneixement, el debat i la reflexió sobre L’Hospitalet. Es va fundar l’any 1984 i compta amb dues línies de publicacions pròpies: Quaderns d’Estudi i Recerques. El Grup de dones de Can Serra, des de 1993, celebren un certamen de poesia popular dins els actes de la Setmana de la Dona Treballadora. Joves per la Igualtat i la Solidaritat és una organització no governamental creada el 1994 per un grup de joves de la ciutat de L’Hospitalet. L’H Espai de Debat és una entitat d’entitats fundada l’any 2001 per crear un espai de debat entorn dels aspectes que afecten la nostra societat. El Museu d’Història de L’Hospitalet organitza les exposicions al voltant de temàtiques relacionades amb la història i l’art de la ciutat. El taller TPK Arts Plàstiques (i visuals) es va fundar l’any 1977. Tr3s qu4rts X 5inc qu4rts va aparèixer fa 10 anys com un espai de reflexió i dinamisme a la ciutat. La Xarxa de Biblioteques de L’Hospitalet la componen la biblioteca central, sis biblioteques de districte i dues sales de lectura.

94

Ciutat Plural • Llibres Singulars

Ciutat Plural • Llibres Singulars

95


Ciutat singular - Llibres plurals (2005-2006)  

Autors i autores de L'Hospitalet, 2005-2006

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you