Dossier
L’ORDENACIÓ DEL VIARI D’ES CAPDELLÀ: ELS PROJECTES D’ALINEACIONS I RASANTS4
Suposam que a aquesta plaça fa referència l’acord municipal de 1919 de construcció d’un local per vendre carn «a la plaça pública d’es Capdellà».
Com en el cas de Calvià Vila, a través dels A diferència de la Vila, pràcticament no tenim
projectes d’alineació i rasants que s’han
descripcions de viatgers o d’altres visitants
conservat d’es Capdellà ens podem fer
referides as Capdellà. Així doncs, clourem aquest
una idea de la situació urbana del nucli de
apartat amb les pinzellades ràpides que ens en
població a principis del segle XX. N’hi ha una
brinda l’arxiduc Lluís Salvador: «La població, que
visió general molt il·lustrativa en el projecte
només compta 778 habitants i depèn de Calvià,
del carrer Ametlers, de 1911. Segons aquest,
d’on es troba només a 2,8 quilòmetres lluny, està
es Capdellà no tenia carrers alineats. El
al peu d’un petit turó coronat de molins de vent i
nucli principal de la població estava format
consta de 211 cases disseminades, envoltades
per les cases construïdes a ambdós costats
de bardisses de figueres de moro i dotades sovint
de la prolongació de la carretera (és a dir,
d’un emparrat davant l’entrada; en algunes s’hi
el carrer Major), i vorejant diferents camins
troben també ufanes llimoneres».
d’establidors i alguns caminois s’hi havien
Convent de les monges franciscanes d’es Capdellà, fundat el 1880, vist des del carrer Església.
135