Page 1

3a època • Núm. 3 • Setembre, 2014

ENTORN DE CALVIÀ

ARQUITECTURA DEL TERRITORI

• URBANISME• PLANEJAMENT • ORDENACIÓ •


Presentació Aquest número de la revista Entorn en la seva nova època pretén recollir diferents aspectes i punts de vista referits al territori, al substrat físic enriquit per segles d’activitat, que constitueix el municipi de Calvià, àmbit al qual ens circumscrivim. S’ha titulat aquest número Arquitectura del territori per incidir en aquest quelcom afegit que sempre és l’arquitectura entesa en el seu sentit més ampli. És a dir, les transformacions fetes sobre el territori, més o menys afortunades, però sempre realitzades sobre una base de racionalitat i amb una inevitable càrrega cultural. Són transformacions que el reconstitueixen i que posen les condicions perquè nosaltres, els humans, ens n’apropiem. Al cap i a la fi, el territori no deixa de ser la nostra «casa», allò que ens envolta, on ens sentim còmodes i on desenvolupam la nostra activitat. Sobre el territori hem actuat igual que quan ampliam una habitació o obrim un buit nou a la façana i hi estam units d’alguna manera, encara que no en siguem sempre conscients.A aquest efecte s’ha fet un repàs històric important i exhaustiu, contemplant com era la realitat del nostre municipi des de l’antiguitat fins al moment actual, quines eren i quines són les seves característiques i peculiaritats, i hem analitzat el fenomen de l’arribada del turisme de masses –que va trastocar tots els nivells de la nostra activitat i que ha deixat una profunda petjada en el territori. També hem fet un cop d’ull a la realitat física que constitueix el territori, amb la visió d’un geògraf i d’un biòleg, que examinen quin i com ha estat el desmesurat avanç de l’antropització que ha experimentat Calvià i particularment la seva costa. S’ha examinat amb afecte i una certa nostàlgia com varen ser les primeres iniciatives urbanitzadores, fetes amb una il·lusionada actitud, d’un desenvolupament turístic racional, que avui qualificaríem de sostenible. S’ha repassat també la transformació del nostre municipi en termes de geografia humana, i s’ha constatat quins són els números i estàndards que formen el seu retrat robot i quina n’ha estat l’evolució. S’ha fet un repàs succint al que han estat els diferents plans urbanístics, que són els instruments de què ens hem dotat per intentar controlar aquesta transformació del territori i que, no ens enganyem, no són més que el reflex del que vol la societat (o, per ser més exactes, la part de la societat que té el poder). També s’ha explicat amb detall un aspecte en concret, com és l’esforç econòmic i de voluntarietat que es va fer en un moment determinat en què aquest model econòmic, basat definitivament en el Turisme, semblava estar en perill. A més, i per posar algunes olivetes a la nostra amanida, s’han inclòs una sèrie d’entrevistes a personatges clau (el sempre refrescant Pep Quetglas, catedràtic i crític immisericordiós d’arquitectura, Joan Morey, degà del Col·legi d’Arquitectes de les Illes Balears, i Pep Toni Aguiló, cap d’Urbanisme de l’Ajuntament de Calvià), que amb el seu criteri, fruit de l’estudi i de l’experiència, completen aquesta imatge global del nostre hàbitat (la nostra casa-territori). Finalment, hem recollit l’opinió d’un grup de joves ­–el futur del municipi– sobre el lloc en el qual viuen i com desitjarien que fos. La revista es complementa amb altres informacions de caràcter cultural o patrimonial per romandre atents al que succeeix en el municipi.

1


Sumari Dossier: ELS GRANS PROJECTES DE REMODELACIÓ URBANA EN ELS NUCLIS COSTANERS DE CALVIÀ

6

I. Pomar

Dossier:

26

APROXIMACIÓ A L’EVOLUCIÓ DEL PLANEJAMENT URBANÍSTIC DE CALVIÀ I. Pomar i L. Alonso

Dossier: LA TRANSFORMACIÓ TURÍSTICA DE TORRENOVA-PALMA NOVA

36

DE CIUTAT JARDÍ TURÍSTICA MEDITERRÀNIA A DESTINACIÓ MADURA B. Horrach

Dossier:

54

CALVIÀ UN MUNICIPI TURÍSTIC I ATÍPIC J. M. Roque

Dossier: LA DINÁMICA DEL POBLAMENTE A CALVIÀ: DE LA PREHISTÒRIA A L’ARRIBADA DEL TURISME

80

A. Aguiló

Dossier: LA FORMACIÓ I EVOLUCIÓ URBANA DE LA VILA DE CALVIÀ I D’ES CAPDELLA (DEL SEGLE XIII A MITJANS SEGLE XX)

98

A. Aguiló

Entorn de Calvià, núm. 3 Setembre 2014 Edita Ajuntament de Calvià C/ Julià Bujosa Sans, batle, 1 - 07184 www.calvia.com Direcció Antonia Pastrana Coordinació tècnica Joana Maria Roque i Ignasi Pomar Disseny i maquetació María Calderón, Manel Calvo, Emmanuelle Gloaguen

Disseny publicitari Juan Abarca, María Calderón, Emmanuelle Gloaguen Fotografia Ramón Rabal, excepte les fotografies signades Consell de redacció Agustí Aguiló, María Calderón, Manel Calvo, Eduard Cózar, Maria Antònia Ferragut, Emmanuelle Gloaguen, Biel Horrach, Ignasi Pomar, Joana Maria Roque Correcció i traducció al català Agustí Aguiló Col·laboradors d’aquest número Loreto Alonso, Jordi Creus, M. Del Olmo, Jaume Sastre, els joves d’ «Adopta la Serra» i Associació Cultural Musical Pere Josep Cañellas


Parlam:

148 160 168

JOSEP AGUILÓ JOAN MOREY JOSEP QUETGLAS

Perspectives: URBANISME I MEDI AMBIENT A CALVIÀ. E. Cózar EVOLUCIÓ DELS USOS DEL SÒL AL MUNICIPI DE CALVIÀ (1956-2006). J. Sastre L’ARQUITECTE CODERCH VIST PER L’ARQUITECTE NICOLAU: UNA MONOGRAFIA SOBRE

176

L’HOTEL DEL MAR I EL SEU AUTOR. A. Aguiló ES GENERADOR, ARQUITECTURA MODERNA AL SERVEI DELS JOVES. Redacció

Entorn Jove: UNA VISIÓ DELS JOVES SOBRE CALVIÀ I LA SEVA ORDENACIÓ URBANA. M. Del Olmo

200

La Finestra: PROJECTES I VIVÈNCIES DEL GRUP «ADOPTA LA SERRA». Els joves d’«Adopta la Serra» EL COMTE MAL: TRADICIÓ I LLEGENDA DE LA POSSESSIÓ DE GALATZÓ. J. Creus PER MOLTS ANYS! 30 ANYS DE L’ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA. Associació Cultural Musical Pere Josep Cañellas EXPOSICIÓ SOBRE EL 875 ANIVERSARI DEL DESEMBARCAMENT, 20 ANYS DE FESTES DEL è

REI EN JAUME. M. A. Ferragut GALATZÓ CULTURAL. UN NOU PROGRAMA PER APROPAR LA FINCA PÚBLICA I LES TRADICIONS POPULARS ALS CALVIANERS I ALS TURISTES. Redacció

209


ELS GRANS PROJECTES DE REMODELACIÓ URBANA EN ELS NUCLIS COSTANERS DE CALVIÀ Ignasi Pomar Pinya, arquitecte municipal de l’Ajuntament de Calvià 6


Dossier

Avui, quan passejam per Palmanova o per Magaluf, o per altres enclavaments costaners de Calvià, ens sembla que sempre han tengut aquest aspecte. No obstant això, recordem com era la situació fa tan sols uns vint anys (1990). Les fotografies són prou explicatives: la platja limitava amb les terrasses dels edificis i els barets de platja i els comerços venien els seus productes sobre la mateixa arena de la platja. La platja estava «segrestada» per la manca de passos de comunicació amb la segona línia. Les voreres eren estretes i estaven plenes de tot tipus d’obstacles (pals d’esteses elèctriques, papereres, etc.). I el pitjor de tot, una presència asfixiant de l’automòbil, la imatge del qual prevalia sobre totes les altres. PERÒ COM ES VA ARRIBAR A AQUESTA SITUACIÓ? Quan parlem dels nuclis turístics de Calvià, és inevitable parlar del turisme de masses i dels seus efectes sobre la costa. En efecte, després de la II Guerra Mundial i la dura Postguerra que la va seguir, una incipient societat del benestar a Europa –sobretot als països del centre i del nord, amb climes més severs– plantejava el turisme com una conquesta social, una millora en el nivell de vida de la classe treballadora. Aquest fenomen, basat en un gaudi de l’oci lligat al sol i platja de dia i a la «sala de festes» o discoteca a la nit, va irrompre com un espetec

Imatges de finals de la dècada dels 80: A) Platja de Magaluf; B) Carrer Duc d’Extremera; C i D) Carrer Martí Ros Garcia.

en els països del sud d’Europa i de tot el llevant

7


Dossier

Els grans projectes de remodelació en els nuclis costaners

espanyol, incloses les Illes, que varen ser un

El xoc entre aquestes primeres intervencions,

dels llocs als quals apuntà el nou fenomen.

moderades i harmonitzades amb el paisatge, i la nova situació plantejada pel turisme de masses

Va ser en la dècada dels 60 quan es va

es va resoldre incloent en aquestes trames els

produir una major transformació a causa del

grans hotels –sobretot en les primeres línies–,

que s’ha nomenat el «boom turístic».

que en certa manera «varen rebentar» aquests petits nuclis.

Per proveir i aprofitar aquesta demanda aclaparadora que s’estava produint era imprescindible

crear

ràpidament

Durant el «boom turístic» es va anteposar a qualsevol altra consideració la construcció de grans edificis destinats a l’explotació hotelera

una

indústria hotelera de gran capacitat i una infraestructura d’oci (oferta complementària) que permetessin explotar la favorable situació econòmica. Tots els obstacles que s’hi poguessin oposar es varen remoure: el planejament general es va adaptar per afavorir un aprofitament màxim dels solars d’ús hoteler (malgrat les denúncies dels tècnics en urbanisme recollides en publicacions del Col·legi d’Arquitectes de Balears)1 i els permisos de Prefectura de Costes per ocupar

En molts altres casos, no existien nuclis

amb instal·lacions pròpies de l’hotel (piscines i

on integrar els edificis, sinó que aquests

solàriums) superfícies no ja de costa, sinó de

es varen implantar directament sobre el

mar, arribaven sense dificultat.

paisatge, de vegades amb uns efectes devastadors per a aquest (com Cala Vinyes,

Els primers nuclis que es varen formar a la costa

per exemple).

de Calvià (Illetes, Palmanova, Magaluf, Peguera) ho feren seguint la idea romàntica de «ciutat-

Evidentment, es va anteposar a qualsevol

jardí» o de «ciutat de vacances», un lloc on els

altra consideració la construcció de grans

residents a l’illa podien gaudir d’una segona

edificis destinats a l’explotació hotelera,

residència al costat de la mar. Les seves trames

que a la fi dels 80 ja eren a Calvià més de

urbanes es dissenyaren lògicament d’acord amb

160 (als quals cal sumar centenars de blocs

aquesta funció.

d’apartaments).

8


Dossier

Carrer Pinada

Avinguda Magaluf

Carrer Martí Ros Garcia

Carrer Punta Balena

L’AUTOMÒBIL ES VA FER EL REI

la resta de les nostres illes– no era una cosa casual. Va sorgir del mateix canvi social que,

D’alguna manera tot l’entorn es va supeditar a

des de Palma com a capital i des dels nuclis

aquesta prioritat. Els carrers eren considerats

interiors, va colonitzar la costa en un moment

com el lloc per on passa l’automòbil (o

donat, induït pel fenomen del turisme de masses

l’autobús) i, com a conseqüència, passaren

i que responia bàsicament a la necessitat de

a dissenyar-se exclusivament en funció

transportar el turista des de l’aeroport als hotels

d’aquest.

i des d’aquests als centres o llocs d’oci més importants. No es contemplava que els propis

Aquest oblit absolut del vianant en els centres

nuclis turístics tinguessin una altra funció que

turístics de Calvià –extrapolable també a

la de sustentació de la indústria hotelera.

9


Dossier

Els grans projectes de remodelació en els nuclis costaners

El paisatge va patir cops durs amb la repetida aparició d’edificis de gran volum al costat de la mar L’espai destinat a calçada es va fer generós

COP DE TIMÓ

(en la mesura del possible). Per contra, les voreres eren la mínima expressió de

Aquest model d’explotació turística es va revelar

l’imprescindible. Fins i tot els arbres que s’hi

en poc temps com altament depredador. El

plantaven moltes vegades no estaven situats

paisatge havia patit cops durs amb la repetida

al costat de la vorera sinó en el centre, el que

aparició d’edificis de gran volum al costat del mar

deixava ben a les clares l’escassa preocupació

i a més els nuclis costaners en els quals se situava

pel vianant i també que la seva funció era

tota l’oferta turística eren incòmodes i mancaven

únicament adornar el recorregut del «Senyor

d’atractius, la qual cosa els conduïa a un estat

Automòbil».

de progressiva degradació (en contraposició als pobles de l’interior, que mantenien en general els seus valors i el seu caràcter pintoresc).

La preocupació per l’aparcament abundava en la mateixa direcció i es deixava aparcar en tots els carrers, fossin o no comercials i a

El que els tècnics havien advertit en el seu

banda i banda, si això era possible. També

moment estava succeint o havia succeït ja.

els fanals oblidaven el vianant. Alts, de 8 m, il·luminaven la calçada per al bon discórrer

Quan la balança entre paisatge i construcció

del trànsit.

es va desequilibrar clarament cap a la segona, gran part de la demanda que s’havia sentit

Per completar aquest quadre cal afegir

atreta per les belleses naturals de l’illa va

que les infraestructures –bé obsoletes, bé

començar a contraure’s.

absolutament insuficients, atès que havien estat dimensionades per a un ús molt menys

Altres destinacions que s’havien conservat

intensiu– havien de renovar-se íntegrament

verges fins llavors (com la costa de l’Adriàtic o de

(esteses elèctriques i de telefonia –que eren

l’Egeu) varen començar a ser més sol·licitades i

totes aèries–, clavegueram, evacuació de

per primera vegada des de l’inici del procés de

pluvials). També s’indicava com a necessària

desenvolupament turístic varen saltar totes les

la implantació i col·locació d’altres serveis

alarmes i la premsa es va fer ressò repetidament

com ara gas canalitzat o televisió per cable.

d’aquesta situació.

10


Dossier

Davant aquesta conjuntura, la classe política

tercera part del territori de les Illes mitjançant

va decidir donar un cop de timó per intentar

la catalogació dels espais a protegir en ARIP

recuperar la situació de la costa de Calvià com

(àrees rurals d’interès paisatgístic), ANEI

a destinació turística de primer ordre, però, com

(àrees naturals d’especial interès) i AANP

fer-ho? Evidentment calia millorar la qualitat de

(àrees naturals d’especial interès d’alt nivell de

l’oferta per poder enfrontar-se amb els nous

protecció).

competidors. Actuar sobre allò ja construït i Aquest article tracta només de les obres fetes

preservar allò no construït.

per transformar els espais urbans o els ja alterats per diferents actuacions, però cal ressenyar

LA LLEI D’ESPAIS NATURALS

que, sense aquest esforç complementari Resulta evident que calia també controlar

per preservar i mantenir la nostra riquesa

el creixement urbanístic i sobretot preservar

paisatgística, totes aquestes inversions haurien

els paratges naturals que eren, i encara són,

resultat estèrils.

el segell de qualitat de la nostra comunitat autònoma. No s’aconseguiria res fent un gran

ELS GRANS PROJECTES DE REMODELACIÓ

esforç econòmic si no s’actuava al mateix

URBANA. EL PRAUM

temps evitant que continués la destrucció És en aquest intent de millorar la qualitat

paisatgística i la depredació del territori.

de l’oferta que cal emmarcar una iniciativa Això es va produir i la societat balear va ser

municipal que va ser absolutament pionera

capaç de reaccionar: al mateix temps que es

a Balears i que després ha estat imitada per

varen prendre tot un seguit d’iniciatives per

molts de municipis amb vocació turística: la

elevar la qualitat de les destinacions vacacionals

remodelació urbana en profunditat dels nuclis

que oferia Calvià (i la resta de municipis turístics

turístics.

de les Illes), es va dur a terme una iniciativa importantíssima: l’aprovació pel Parlament de

També des de l’àmbit de la Comunitat Autònoma

les Illes Balears l’any 1991 de la LEN (la Llei

es va potenciar aquest canvi d’orientació de la

d’espais naturals).

política turística mitjançant un Pla d’Embelliment la finalitat del qual era facilitar ajuts als

Aquesta

llei

fonamental

en

municipis turístics per millorar la imatge i evitar

l’ordenació

la degradació dels nuclis turístics.

urbanística de les nostres illes va ser una iniciativa pionera a l’Estat espanyol. Recollint inventaris fets anteriorment per organitzacions

Per posar en marxa aquest Pla, la Conselleria

ecologistes (GOB), proposa la protecció d’una

de Turisme del Govern Balear va convocar el

11


Dossier

Els grans projectes de remodelació en els nuclis costaners

Quadre de les quatre zones del Projecte de Remodelació de l’Àrea Urbana de Magaluf (PRAUM).

1989 un concurs en el qual l’Ajuntament de Calvià

La Zona 1 (o zona verda) estava formada per

va obtenir el primer premi amb el PRAUM (Projecte

carrers amples (de més recent creació), on es

de Remodelació de l’Àrea Urbana de Magaluf)

permetia aparcar en bateria a banda i banda. Malgrat això, participava dels mateixos

Tant la direcció política com els tècnics municipals

problemes i defectes que la resta de la zona

entenien que era necessari un canvi radical en

i que s’han esbossat amb anterioritat.

la conformació urbana dels nuclis turístics del terme i es va decidir començar per l’entorn més

La Zona 2 (o zona blava) comprenia una sèrie

degradat en aquell moment, Magaluf, utilitzant-

d’espais i zones verdes residuals entre la trama

lo com a exemple per a un futur canvi de les

urbana, amb una topografia complicada. Es

zones amb una problemàtica més aguda.

va plantejar com una xarxa d’espais per als vianants que servissin per donar un recorregut

Per fer-ho es va redactar el PRAUM, el qual va

alternatiu entre les diferents zones i el seu

realitzar un diagnòstic d’aquesta àrea urbana

tractament va ser el més tou possible, a manera

dividint Magaluf en quatre subzones, segons

de sendera entre la vegetació. Ha estat l’última

les seves característiques diferenciadores.

de les quatre a desenvolupar-se.

.

12


Dossier

La Zona 3 (zona salmó) era sens dubte la més dura, ja que es tracta de vials d’amplada més reduïda i on es concentrava (i es concentra encara ara) una activitat major, sobretot nocturna. Eren uns vials de voreres estretíssimes, sense arbrat i amb aparcament seguit en cordó, als quals es va intentar capgirar: calçada de 4 m, voreres més amples amb arbrat i aparcaments reduïts als càrregai-descarrega necessaris. Va ser la primera que es va escometre. La Zona 4 (zona groga) estava formada pel front marítim i els passos per als vianants que havien d’unir-lo amb la segona línia. Ja s’ha esmentat l’estat lamentable dels passos, la meitat dels quals estaven cegats o disminuïda la seva secció i convertits en aparcaments. El front marítim, difícilment accessible des de les zones més a l’interior, era la mateixa platja, a la qual pegaven els diferents locals que l’explotaven comercialment. La realització del passeig va ser possible perquè no es va expropiar espai als locals de primera línia i també perquè els comerciants de la zona varen veure la possibilitat que un passeig

El carrer Punta Balena abans i després de la remodelació.

permetés una major afluència de públic. Atesa l’extensió i la importància econòmica de

Fase II: plaça Magaluf (1990). Pressupost:

la intervenció, es va desglossar la intervenció

150.000.000 ptes.

en fases: Fase III: C/Martí Ros García, C/Cala Blanca, C/ Fase I: C/ Punta Balena (1989). Pressupost:

Músic Joan Thomàs, C/Alt i C/Pineda (1990).

49.000.000 ptes.

Pressupost: 362.000.000 ptes.

13


Dossier

Els grans projectes de remodelació en els nuclis costaners

La plaça Magaluf abans i després de la remodelació.

Fase

IV:

avinguda

Magaluf

(1991-1992).

de sa Porrassa (2001-2003). Pressupost:

Pressupost: 100.000.000 ptes.

1.265.000.000 ptes.

Fase V: avinguda Vaquer Ramis, C/Galiot,

Fase VI: zona blava (2002-2003). Pressupost:

C/ Blanca, avinguda de s’Olivera i camí

1.000.000 €

14


Dossier

5. Mobiliari urbà (bancs, papereres, fanals,

CRITERIS BÀSICS D’INTERVENCIÓ

pilons, senyalització) triat unificant criteris, El PRAUM, com la resta de projectes de

materials i colors i sobretot situant-lo sempre

remodelació urbana que el varen seguir, tenia

dins d’una mateixa franja longitudinal –on se

els següents criteris bàsics d’intervenció:

situaria també l’arbrat– per no destorbar la circulació dels vianants.

1. Renovació integral de totes les infraestructures (eliminació d’esteses aèries, remodelació del

6. Adequació general de l’espai urbà eliminant

clavegueram, drenatge, enllumenat, mitjana i

les

baixa tensió, gas canalitzat i televisió per cable),

(graons, zones a diferent nivell, etc.).

contínues

barreres

arquitectòniques

amb l’objectiu de fer duradora la intervenció i 7. Millora de la permeabilitat entre les

evitar obres posteriors.

primeres i les segones línies per facilitar 2. Augment de les zones per als vianants,

l’accés a la mar i adaptar als vianants

reduint les calçades als mínims permesos.

aquests recorreguts.

3. Reducció important del nombre d’aparcaments

8. Intervenció en les zones privades annexes

(mantenint els càrrega-i-descàrrega, persones

a l’espai públic. Aquests espais, sorgits

amb mobilitat reduïda, taxis i autobusos). Es

com a àrees de reculada de les edificacions

proposaven com a alternativa aparcaments

respecte de l’alineació oficial, són de

massius en zones perimetrals connectats als

titularitat privada, però l’activitat comercial

centres urbans amb vials per als vianants.

fa que la seva vocació sigui la d’integrarse d’alguna manera amb la resta del carrer

4. Nova pavimentació personalitzada per

per tenir la proximitat necessària amb el

a cada zona utilitzant textures, colors i

potencial client. Per això se’n proposava la

composicions diferents, de manera que servís

pavimentació igual a la de la vorera pública,

com a element orientador, a més de funcional i

encara que amb textures o canvis de to

estètic. Es plantejava la utilització del llambordí

que els identificassin. En molts de casos,

en calçades de zones densament poblades

aquests espais oferien un aspecte negatiu

perquè funcionàs com a extensió de la pròpia

per a la imatge del conjunt, per la qual cosa

vorera en alguns segments horaris i també com

es proposava la intervenció amb projectes

a indicador que el vehicle que circulava havia

especials que analitzassin, regulassin i

de reduir al màxim la velocitat (sensació de

unificassin tipus de tendals, rètols, materials,

tremolor i renou en circular sobre llambordí).

colors i acabats.

15


Dossier

Els grans projectes de remodelació en els nuclis costaners

ELS PASSEJOS MARÍTIMS El pas següent que va donar el municipi de Calvià va ser la intervenció en els fronts marítims de molts dels nuclis costaners, aspecte que era un dels més descurats i que precisava d’una més urgent actuació. En efecte, la mar estava, per dir-ho així, «segrestada» respecte de les segones i terceres línies d’edificació. A l’hora de passejar Imatge de la platja de Palmanova abans de fer el passeig marítim.

per devora la mar era fins i tot complicat arribar a l’arena de la platja, perquè molts dels passos prevists en el planejament estaven tallats o

Per descomptat, no hi havia il·luminació i

tancats, eren simples aparcaments de cotxes

els locals i restaurants situats davant la mar

o hi havia obres il·legals. Una vegada s’havia

monopolitzaven

arribat a l’arena, no existia espai pavimentat

situació envaint l’espai d’arena amb les seves

per on passejar.

instal·lacions.

descaradament

aquesta

Vista de la imatge que oferien els passos de vianants entre la platja i la segona línia abans i després de la remodelació.

16


Dossier

Passeig marítim de Magaluf.

Passeig marítim del primer lòbul de la platja d’es Carregador

La creació de paswsejos marítims, juntament

de 240.000.000 ptes., estava inclòs dins la zona

amb l’obertura, neteja i conversió en espais

4 del PRAUM, i va posar de manifest les coses

per als vianants de tots els passos d’accés a

susceptibles de millorar en els següents projectes

la mar, va suposar recuperar per als ciutadans

de remodelació de passejos (per exemple, la

un espai de passeig importantíssim.

seva amplada que, condicionada pel pressupost, va resultar en la pràctica ser massa justa).

El primer passeig que es va dur a terme va ser el de Magaluf (1990-1992).Tenia un pressupost

Els

següents

projectes

varen

ser

els

corresponents a dos dels tres lòbuls de la platja de Palmanova, els de Palmanova (1994) i Son Maties (1995), i possiblement siguin els que han obtingut un resultat estètic més notable. A això hi va contribuir el seu generós traçat –d’un ample no uniforme–, l’element de vorera cercada (muret de pedra calcària a imitació de la paret de pedra seca, la integració de la qual amb el paisatge va ser màxima), i el paviment triat: llambordí de bitextura dissenyat a aquest efecte i que després ha estat profusament col·locat en altres remodelacions urbanes fetes a Mallorca. Passeig marítim del segon lòbul de Palmanova.

17 17


Dossier

Els grans projectes de remodelació en els nuclis costaners

Passeig marítim del tercer lòbul de Palmanova, Son Maties.

Els pressupostos d’aquestes obres varen ser de

Aquests dos últims projectes varen ser

245.000.000 i 208.000.000 ptes. respectivament.

finançats íntegrament per la Demarcació de Costes de Balears.

A continuació (1993) es va escometre el passeig de Peguera (platja de Palmira), amb un

Amb posterioritat, tots han precisat un

pressupost de 168.000.000 ptes. Finalment es va

recreixement o regeneració de la platja

fer el corresponent al primer lòbul de la platja de

per aportacions d’arena extreta del fons

Palmanova (es Carregador) amb un pressupost

marí situat enfront de la costa de Calvià o

de 122.000.000 ptes. i del qual podem ressaltar

en altres llocs.

la vora formada per un prefabricat blanc amb un

Aquesta pràctica està ja avui prohibida,

efecte de llum i ombra, formant un banc seguit,

perquè afecta negativament les praderies

i el paviment format per peces allargades de

de posidònia, ecosistema importantíssim

diverses textures i colors.

de la costa balear.

18


Dossier

Concebut com un passeig arbrat per a vianants

EL PASSEIG CALVIÀ

i ciclistes, no pretén tenir una gran amplària Ha estat l’última de les grans infraestructures

pavimentada –d’ordinari és de 4 o 5 m– i sí

empreses

i

disposar de vegetació a banda i banda –arbres

segurament una de les de major importància

i pasteres– que donin ombra als vianants i facin

per la seva immediata aprovació i utilització per

més agradable el recorregut, i ,en particular,

part de la població.

que creïn una barrera vegetal de separació

per

l’Ajuntament

de

Calvià

amb el trànsit rodat. El municipi de Calvià, amb els seus 52 km de costa, és un municipi plurinuclear. A part dels

El Passeig Calvià, un passeig

nuclis interiors de Calvià i es Capdellà, el nucli de Son Ferrer i la urbanització Galatzó, tota la

per als vianants arbrat que

resta de la població es concentra a la costa, en

uneix els diferents nuclis,

nuclis de major o menor antiguitat, de manera que, propers uns als altres, acaben formant un

va satisfer una necessitat

continu que dóna lloc a dues conurbacions,

peremptòria de la població

una a l’est i una altra a l’oest de la península que forma Calvià. De sempre s’havia vist a turistes caminar

També compta amb zones de descans o

pel voral de la carretera per anar d’un nucli

lúdiques, on ha estat possible crear petits

a un altre (de Bendinat a Illetes, de Portals a

eixamplaments o recessos en el passeig. En

Bedinat, etc.). La creació d’un passeig per als

aquests llocs s’ha reforçat la seguretat amb

vianants arbrat que unís els diferents nuclis va

murets de pedra o vegetació més espessa

satisfer una necessitat que demanava a crits

(matolls), que augmenten la separació amb el

una solució, tot i que no s’hagués materialitzat

trànsit de vehicles.

en paraules amb anterioritat. Ho demostra el fet que actualment és utilitzat massivament tant

L’extraordinària

longitud

d’aquesta

pels ciutadans de Calvià com pels turistes.

infraestructura i la complexitat de la seva tramitació –començant per l’obtenció dels

Aquest passeig, per necessitat, ha hagut de

terrenys necessaris per fer-lo– va obligar a fer-

crear-se com un annex que corre paral·lel al

lo per fases:

tram de carretera que uneix cada nucli amb el següent, cosa que ha facilitat l’obtenció del

Fase I: Cas Català - Costa d’en Blanes (1999).

terreny en constituir gairebé sempre sòl rústic.

Pressupost: 750.000.000 ptes.

19


Dossier

Els grans projectes de remodelació en els nuclis costaners

Imatge del Passeig Calvià, recorregut per a vianants que comunica diversos nuclis costaners de Calvià.

Fase II: Costa d’en Blanes - Palmanova (1997-

l’anomenada Via Parc de Calvià, amb un

1998). Pressupost: 1.200.000.000 ptes.

pressupost de 51.000.000 €, que va ser finançada i executada íntegrament per la

Fase III: Palmanova - sa Porrassa (2000

Conselleria d’Obres Públiques, Habitatge i

i 2003). Pressupost: 700.000.000 ptes. +

Transport del Govern de les Illes Balears.

4.700.000 €. Fase IV: sa Porrassa - el Toro (2000).

El traçat d’aquesta infraestructura, el nom

Pressupost: 630.000.000 ptes.

de la qual –i, naturalment, el seu objecte– és «Prolongació de l’autovia PM-1 (Palma-

Fase V: avinguda sa Porrassa (2001-2003).

Palmanova) fins a enllaç Peguera», du

El pressupost forma part de la ja ressenyada

implícita la continuació del Passeig Calvià

fase cinquena del PRAUM.

fins a Peguera (s’inclou en el projecte com a «vial no motoritzat» amb un ample variable

Finalment, l’any 2002 i posteriors s’executa

de 3 a 4,50 m).

20


Dossier

CAPDELL

CALVI

CAS CATAL COSTA DEN BLANES PORTALS NOUS

PEGUERA

FASE I

VIA PARQUE COSTA DE LA CALMA

SON CALIU

SES ROTES VELLES

Ses Illetes I. den Sales

GALATZ

FASE II

Cap Andritxol

SANTA PONA

FASE III SON FERRER

Illes Malgrats

PALMA NOVA MAGALUF

BAHIA DE PALMA

FASE IV

Cala Penyes Rotges

EL TORO

SOL DE MALLORCA

Portals Vells

Banc d'Eivissa

I. del Toro

Cap de Cala Figuera

Plànol de les fases del Passeig Calvià

21

FASE V I. de Sa Porrassa


Dossier

Els grans projectes de remodelació en els nuclis costaners

El projecte comprèn tota la longitud del

AVINGUDA MAGALUF. EL PRESENT

carrer i planteja també la renovació de les En projecte i recentment aprovat per la

infraestructures que ho necessitin. El nivell

Conselleria de Turisme del Govern Balear, que

del paviment acabat serà el de les actuals

finança el 80 % d’aquesta operació, hi ha la

voreres, la qual cosa significarà l’elevació del

remodelació integral de l’avinguda Magaluf.

paviment de la calçada. Es deixa expedit un

Aquest carrer, l’estat del qual és dels millors

pas per a vehicles d’una amplada mínima

dins les zones remodelades, ha estat triat com a

que anirà senyalitzat amb un color diferent en

exemple per ser convertit en carrer de vianants.

el paviment. A més d’usar-se per a càrrega i

Aquest tipus d’intervenció ha de desembocar

descàrrega, podrà usar-se també per a vehicles

en un nou impuls de l’activitat turística cap a

de manteniment o d’emergències (bombers).

cotes de major qualitat i serà de ben segur un nou avanç del municipi en la direcció correcta.

El paviment estarà format per lloses de 4x4 m de formigó imprès. Les juntes entre lloses tenen

A la manera com ja s’han fet amb gran èxit altres

diferents orientacions, la qual cosa fa perdre la

operacions similars (per exemple, a Palma,

referència del vial com a element longitudinal

els carrers Blanquerna i Indústria), es pretén

amb una marcada direccionalitat. Una sèrie de

restringir el trànsit rodat només per a funcions

grans pèrgoles metàl·liques disposades sobre

de proveïment dels locals comercials, bars i

el vial i cobertes de vegetació contribuiran a

restaurants, i dins una franja horària limitada.

aquesta mateixa sensació.

Plànol de la planta general del projecte de l’avinguda Magaluf.

22


Dossier

Imatge del projecte de l’avinguda Magaluf.

El

vial,

que

per

necessitats

de

les

semblar tan ridícul–, veurà compensada

infraestructures a col·locar ha de perdre

aquesta pèrdua amb noves pasteres i nou

una mica del seu actual arbrat –en el qual

arbrat d’espècies diferents a les que hi ha

es deixarà de fer aquesta poda que el fa

ara.

23


Dossier

Els grans projectes de remodelació en els nuclis costaners

Imatge del projecte de l’avinguda Magaluf.

Finalment, s’actuarà també sobre l’enllumenat,

EL FUTUR: LA CONVERSIÓ DE CARRERS

que es recolzarà en part en els nous elements

EN ZONES DE VIANANTS

col·locats (pèrgoles). Cada vegada més s’estan introduint a les En resum, es pretén que la nova avinguda

ciutats àmplies zones on no es permet

Magaluf deixi de ser un vial amb direcció

l’entrada de l’automòbil. Això comporta un

longitudinal per passar a ser un espai a

efecte dinamitzador de l’activitat comercial i

manera de plaça allargada o plaça-saló.

turística impressionant. Aquests espais, lliures

24


Dossier

de l’estrès que suposa estar pendent del

podrien ser de plàstic. Cal deixar de podar-los

trànsit, sense renous ni fums, passen a ser

com a bolletes i permetre que proporcionin

immediatament els espais preferits per la gent

l’ombra que necessita la gent per passejar i que

per passejar, comprar, gaudir de les terrasses

contribueixin així a fer més amables –menys

de bars i restaurants...

dures– les nostres ciutats.

Aquest tipus d’iniciatives requereixen d’un

3. La col·locació (o compleció de l’existent)

seguit d’intervencions, entre les quals podríem

d’enllumenat públic adequat a la nova situació.

senyalar: 4. La col·locació (si no n’hi ha) d’un cert mobiliari 1. L’eliminació de les voreres tradicionals, que

urbà (papereres, bancs...).

han de passar a ser substituïdes per un únic paviment (estudiat convenientment per recollir

Evidentment aquest tipus d’actuacions impliquen

sense problemes les aigües pluvials).

la retirada d’aparcaments de la via pública. Cal, doncs, preveure noves dotacions d’aparcaments

2. La inclusió d’arbrat per potenciar amb la

públics, i per fer-ho resulta idònia la creació

seva ombra els usos que es volen implantar. Els

d’espais delimitats destinats a aquest ús en la

arbres no són elements decoratius –si ho fossin

perifèria dels centres urbans.

OLIVER SUÑER, Guillermo; MOREY BALLESTER, Juan; ROCA, Juana (1973). Estudio de unos fenómenos sociales y urbanísticos cuando el crecimiento se basa casi exclusivamente en el turismo. Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i Balears, Mallorca.

1

25


APROXIMACIÓ A L’EVOLUCIÓ DEL PLANEJAMENT URBANÍSTIC DE CALVIÀ Ignasi Pomar i Loreto Alonso, arquitectes municipals de l’Ajuntament de Calvià 26


Dossier L’EVOLUCIÓ DEL PLANEJAMENT URBANÍSTIC A CALVIÀ (1930- 1996)1 Ignasi Pomar Calvià és un municipi amb una superfície de

tampoc no varen veure que, si no es planificava

13.882 ha., de les quals el 68 % eren zones

adequadament i es preservaven els recursos

boscoses, amb 52 km de costa retallada i d’un

naturals, arribaria l’esgotament i l’anihilació de la

gran interès paisatgístic. La resta eren terres de

indústria turística.

secà, concentrades en grans possessions, amb un rendiment agrícola més aviat escàs a causa

EL PLA GENERAL DE CALVIÀ DE 1971

d’una pluviometria adversa. La costa sempre havia romàs intocada, solament hi havia torres

Fins a l’inici dels anys setanta el planejament

de defensa i de vigilància contra els atacs dels

de Calvià no contemplava una visió del

pirates i dels àrabs.

municipi íntegrament, sinó que es tractava de planejaments sectorials. Després de la Llei del sòl de 1956 va arribar el Pla general de 1971, el

SITUACIÓ ENTRE 1930 I 1970

qual, a cavall entre l’eufòria produïda pel boom Tradicionalment la població de Palma s’havia

turístic i la bonança econòmica, va ser clarament

instal·lat a la costa de Calvià, on construïa petites

desenvolupista.

cases d’estiueig. A partir dels anys trenta es varen formar les primeres colònies de vacances.

D’aquesta manera es varen preveure àmplies

Així, a partir de 1933 sorgiren les urbanitzacions

zones de territori per ser urbanitzades i es varen

de Cas Català - Illetes i Portals Nous, el 1935 les

forçar les primitives urbanitzacions, utilitzant-ne

de Palmanova i Peguera, més envant, el 1949,

els petits vials de voreres estretes per permetre la

Bendinat, i el 1955 la de Santa Ponça.

construcció d’edificis d’apartaments i hotels.

Però a partir dels anys seixanta va esclatar el gran

En aquest Pla es varen introduïr bonificacions

«boom» turístic i, davant d’unes perspectives

que permetien construir un volum més gran

de creixement mai no somiades abans, es va

en el cas dels hotels i s’establia una manera

produir una febre urbanitzadora que es traduí en

de comptabilitzar l’altura dels edificis (pla de

la promoció, a l’empara de la primera Llei del sòl

referència) que deixava edificar un major nombre

de 1956, d’un conjunt de plans urbanístics que

de plantes.

va posar les bases d’una explosió de l’activitat Aquest fet va provocar una edificació absolutament

urbanitzadora i edificadora.

abusiva que va desbordar la capacitat lògica Aquesta activitat difícilment podia ser encarrilada

dels solars i que va produir blocs immensos de

per un Ajuntament amb mitjans tècnics i

ciment sobre la mateixa línia de la costa, el que

humans escassos i, sobretot, els governants

comportà grans atemptats paisatgístics en el

imbuïts i influenciats per l’eufòria del moment

nostre municipi.

Imatge de portada: torres a la platja de Magaluf. Ocupació intensiva de solars i edificis de gran altura, heretats del pla de 1971. 1

Article publicat a la Revista Entorn, núm. 8 , juny de 1996 (2a època).

27


Dossier

L’ADAPTACIÓ

I

Evolució del planejament urbanístic a Calvià

MODIFICACIÓ

DEL

Aquests projectes tenen un triple objectiu:

PLA

a) Canviar la relació de cada nucli urbanitzat

GENERAL DE CALVIÀ (1982)

respecte a la mar –no existia una comunicació L’aprovació de la nova Llei del sòl de 1975 va

fàcil amb la façana marítima i les grans

obligar els Ajuntaments a adaptar els plans

edificacions ocupaven les primeres línies–, i

generals. A Calvià aquesta adaptació va implicar,

per a això es planifiquen passejos marítims que

en el sòl urbà, l’eliminació del tipus edificatori

s’uneixin a la xarxa viària posterior. b) Remodelar

de bloc en alçada i la creació de noves zones

els diversos espais urbans millorant la qualitat de

verdes i solars per a equipaments públics, però

l’entorn i facilitant l’ús de l’espai públic al ciutadà;

va mantenir la possibilitat de continuar construint

i c) Utilitzar aquesta millora dels espais públics

i densificant amb la mateixa intensitat tot el sòl

per potenciar una millora de la qualitat en l’oferta

urbà i urbanitzable.

turística i complementària.

De fet, ha estat durant la vigència d’aquest

LA REVISIÓ DEL PLA GENERAL DE 1991

planejament quan s’ha densificat i construït més El 15 de novembre de 1991 s’aprovà el Pla

en el litoral de Calvià.

general de Calvià, producte d’una revisió en profunditat del Pla de 1971. En línies generals

NOVA ETAPA (1987)

s’estableix el següent: Aquest procés es va intensificar fins a límits sorprenents amb l’anunci del «Decret Cladera»

- Classifica com a sòl urbà un total de 2.156 ha.

(1987), que exigia 60 metres de solar per plaça

Introdueix un estàndard bàsic per a habitatges

hotelera. Aquest fenomen va ser paralitzat més

col·lectius d’1 habitatge / 300 m2 de parcel·la

tard amb la suspensió prèvia de llicències fins

neta i per a ús turístic d’1 plaça / 70 m2.

a la modificació del PGOU. - Estableix solament dues petites zones de sòl És per aquesta època (1988) quan l’Ajuntament

urbanitzable programat (ampliacions de Son

planeja grans projectes de remodelació urbana

Ferrer i Son Bugadelles) amb una superfície

que evitin la degradació creixent dels nuclis

total de 75,70 ha. La resta queda qualificat com

vacacionals i canviïn diametralment la seva

a transitori, és a dir, pendent de redactar un nou

imatge. Amb l’ajuda del Pla d’Embelliment

planejament parcial amb uns altres criteris.

impulsat pel Govern Balear, s’inicia el Pla de Remodelació Urbana de Magaluf i després

- Estableix noves zones de sòl urbanitzable no

els passejos marítims de Palmanova, Santa

programat, amb una superfície de 1.230,11 ha.

Ponça i Peguera.

El fet de preveure la majoria del sòl urbanitzable

28


Dossier

Cala Vinyes. Desenvolupada pels plans de 1971 i 1982.

com a no programat és una peculiaritat d’aquest

l’anterior model urbanístic i tracta de potenciar

Pla i permet a l’Administració acceptar o no la

el municipi de Calvià com a Municipi Turístic

urbanització d’un àrea concreta basant-se en

de Qualitat. No es tracta de continuar intentant

raons conjunturals i d’oportunitat.

captar el turisme de masses sinó de fer una oferta molt qualificada capaç d’atreure un turisme d’alt

- Pel que respecta al sòl no urbanitzable,

potencial econòmic.

concorda amb el que posteriorment determinarà la Llei d’espais naturals i les possibilitats de

ANY 1996

construir nous habitatges són molt escasses. Posteriorment, el Consistori va posar en crisi la - Reducció aproximada d’un 30 % respecte

continuació del procés urbanitzador. Havia arribat

dels anys anteriors de l’edificabilitat autoritzada

l’hora de recapacitar. Encara quedava molt de sòl

de sòl urbà.

edificable en el sòl urbà i en les urbanitzacions legalment aprovades i executades. No semblava

- Creació del Parc de na Burguesa i cala Figuera,

lògic continuar amb la depredació dels recursos

amb zones forestals protegides (avanç de la

naturals que queden i que són l’única riquesa per

revisió del PGOU, de 1988, consolidat amb la

la qual el turisme ens continuava visitant. D’aquí

LEN, desembre de 1990).

neix «Calvià Agenda Local 21», document base sobre el qual s’assenta la revisió del pla

En resum, la filosofia del Pla considera esgotat

de l’any 2000.

29


Dossier

Evolució del planejament urbanístic a Calvià

LA REVISIÓ DEL PLA DEL 2000 I L’ ADAPTACIÓ DEL 2009: UNS NOUS MODELS Loreto Alonso TERRITORIALS planejament a adoptar, amb caràcter cautelar

LA REVISIÓ DEL PLA DEL 2000

i preventiu, en relació al desenvolupament Des de principis dels noranta l’Ajuntament

de l’Agenda Local 21, a Calvià», redactat per

va iniciar una sèrie de programes sectorials

l’empresa Gaat, la conclusió més rellevant del

encaminats a millorar els impactes ambientals, a

qual era que el Pla general de 1991 no servia

reorientar els fluxos turístics, a recuperar l’espai

per desenvolupar un pla estratègic basat en la

litoral i a esponjar el teixit urbà en certs punts.

sostenibilitat com el que es preveia en l’Agenda Local 21.

El novembre de 1994, l’Ajuntament va decidir globalitzar la nova línia de treball i, recolzat en el

És en aquest context quan, per acord del

Programa d’Excel·lència Turística del Pla Futures

Ple de 16 de maig de 1996, l’Ajuntament

del Ministeri de Comerç i Turisme, va iniciar els

de Calvià decideix iniciar la revisió del Pla

treballs encaminats a realitzar el programa Calvià

general de 1991.

Agenda Local 21. A conseqüència de tot l’anterior, i a petició de L’Ajuntament de Calvià, en sessió plenària de 29

l’Ajuntament de Calvià, el Consell Insular de

de novembre de 1995, va acordar per unanimitat

Mallorca va suspendre parcialment la vigència

adherir-se a la Carta d’Aalborg, que constitueix

del Pla general en acord de data 11 de novembre

la primera referència europea sobre l’aplicació

de 1996 i va redactar unes normes subsidiàries

en l’àmbit local dels principis de sostenibilitat

aprovades definitivament en data 25 d’abril de

emanats de la Cimera de Río.

1997, que varen desclassificar 13 sectors de sòls urbanitzables amb una superfície conjunta de 1.576,41 ha.

A més del treball ressenyat fet per l’Ajuntament, es feia feina en l’àmbit supramunicipal amb idees i criteris similars en el conjunt de municipis de la

Aquesta desclassificació va protegir aquests

Comunitat Autònoma, de manera que, el febrer de

sòls en desvincular-los del procés urbanitzador

1996, el Govern Balear es va posicionar oficialment

mitjançant la seva classificació com a sòl

a favor del desenvolupament sostenible en el

rústic. Aquesta extensió es corresponia amb el

document «Cap a un desenvolupament sostenible

10,60 % de la superfície del terme municipal i

del territori. Hipòtesi de Model Territorial de les

el 37,09 % de tot el sòl urbà i urbanitzable del

Illes Balears, document previ de les Directrius

Pla general de 1991, 1.992.695 m2 construïts,

d’ordenació territorial de Balears».

8.486 places turístiques i 7.264 habitatges, la qual cosa aproximadament representava

El mes d’abril de 1996 va ser presentat un

30.278 habitants potencials, un 12,70 % de la

«Informe i recomanacions sobre les mesures de

capacitat global del Pla general de 1991.

30


Dossier

b) La recuperació de la continuïtat no urbanitzada del gran eix paisatgístic que, enllaçant el cap de cala Figuera i Rafeubetx amb la serra de Tramuntana a través del puig d’en Saragossa i perllongant-se fins al puig de sa Morisca, impossibilita la connexió de les dues façanes urbanes de la península. Podríem destacar entre les seves línies mestres les següents: a) L’exclusió definitiva del procés urbanitzador de la major part dels sòls urbanitzables desclassificats cautelarment per les Normes subsidiàries de novembre de 1996. Únicament es manté l’urbanitzable de Peguera Oest. En aquest urbanitzable podem destacar la potenciació de la residència permanent a preu assequible, ja que s’hi fa una important reserva de HPO. b) Potenciació i ampliació dels sòls rústics, considerant-los a aquests efectes com a unitats paisatgístiques i/o ambientals contínues. D’aquesta manera, la revisió del Pla general de 2000 tracta de reconduir el model de

c) El Passeig Calvià com a nou element

desenvolupament existent d’acord amb la

emblemàtic, que integra la identificació formal

filosofia i els pressupòsits del programa Calvià

dels nuclis urbans no tradicionals i la seva

Agenda Local 21.

relació com a eix articulador amb la resta del municipi, com a element de façana i porta dels

El model territorial proposat es basa en:

nuclis urbans, com a sistema de mobilitat per als vianants i de bicicletes i com a parc lineal

a) La consolidació de l’eix viari transversal

arbrat.

(autopista de Ponent - carretera C-719) com a delimitador físic dels dos grans àmbits territorials,

d) En el sòl urbà, l’extensió del qual suposa

el nord interior, agrari i muntanyenc, i el sud

una superfície de 2.372,45 ha (16,51 % del

peninsular, urbà, turístic, marítim i costaner.

total municipal), s’aposta per la recomposició 31


Dossier

Evolució del planejament urbanístic a Calvià

32


Dossier

i rehabilitació amb criteris de redisseny de

El Pla general de 2000 suposa un canvi del model

l’espai urbà i ordenació dels usos, es potencia

territorial, en el qual s’introdueixen per primera

la substitució de l’oferta turística obsoleta i

vegada criteris de rehabilitació urbana, de

s’aposta pels allotjaments hotelers enfront dels

contenció del creixement urbà i de sostenibilitat

allotjaments d’apartaments turístics i l’oferta

ambiental i paisatgística.

complementària, tot això intentant millorar la qualitat ambiental dels diferents nuclis del

L’ADAPTACIÓ DEL PLA GENERAL AL PLA

municipi que havien passat de ser llocs de

TERRITORIAL INSULAR DE MALLORCA

segona residència a primera residència. El Pla territorial insular de l’illa de Mallorca fou i) Es crea una malla d’itineraris d’interès

definitivament aprovat amb data 13 de desembre

ambiental i paisatgístic del municipi.

de 2004. L’Ajuntament de Calvià va iniciar els tràmits per a l’adaptació del seu Pla general a

f) Es fa una aposta clara per la preservació

aquest Pla insular el 2005. Aquesta adaptació va

dels recursos primaris com l’aigua (cicle de

ser definitivament aprovada amb prescripcions

l’aigua complet), l’aire (emissions, contribució

en sessió de data 26 de juny de 2009 i publicada

a l’efecte hivernacle, contaminació difusa),

en el BOIB núm. 126 de data 28 d’agost de

el tractament dels residus sòlids urbans, i

2009.

l’ús de materials adequats a la construcció, amb la introducció de criteris per a la

Posteriorment se’n va aprovar definitivament el

regulació d’aquestes matèries en la normativa

text refós i l’acompliment de prescripcions en

urbanística.

sessió de data 27 de juliol de 2012, publicat en

33


Dossier

Evolució del planejament urbanístic a Calvià

municipi de Calvià, únicament la possibilitat de

el BOIB núm. 115, de data 9 d’agost de 2012.

creixement en sòl qualificat per a usos residencials, A més de suposar una adaptació al Pla

turístics o mixtos, els relacionats directament amb

territorial

àrees de reconversió territorial.

de

Mallorca,

aquest

document

inclou l’adaptació a la normativa esdevinguda d’aplicació, així com diversos plans directors

El Pla territorial estableix a Calvià les següents

sectorials aprovats amb posterioritat al Pla

àrees de reconversió territorial:

general del 2000. Així mateix, incorpora un seguit de modificacions puntuals de

- ART 8.2: Palmanova-Magaluf.

planejament. - ART 8.3: el Toro, Santa Ponça, Costa de la Calma.

A grans trets, podem resumir aquesta adaptació en els següents apartats:

- ART 8.4: Peguera - Cala Fornells. 1. En les àrees de desenvolupament urbà: La distribució que es fa de creixement d’aquestes ART en l’adaptació és la següent:

1.1. Àrees de creixement residencial, turístic o mixt:

- ART 8.2: Palmanova-Magaluf: 9,20 ha. A Calvià el Pla territorial preveu un màxim de 31,04 ha amb creixement directe (no vinculat

- ART 8.3: el Toro, Santa Ponça, Costa de la

ni a actuacions en execució del POOT ni

Calma: 19,50 ha.

vinculats a ART). - ART 8.4: Peguera - Cala Fornells: 25,60 ha. A l’adaptació no es preveu cap creixement directe d’aquests usos, ja que el Pla general

- Reserva o delimitació més precisa: 4,70 ha

del 2000 va esgotar aquest creixement amb

Total: 99,06 ha.

l’urbanitzable de Peguera Oest i amb les ampliacions de Calvià vila i es Capdellà.

Totes aquestes àrees són d’execució diferida, i en el document de l’adaptació es contempla

A Calvià el Pla territorial preveu un màxim

que la delimitació concreta d’aquest nou sòl

de 99,06 ha de reserva i dotacional per a

de creixement, l’àmbit, es definirà amb una

actuacions en execució del POOT i per a nous

modificació puntual de planejament dins les

creixements vinculats a les ART.

zones qualificades com a àrees de transició

El Pla territorial determina, per tant, en el cas del

d’harmonització.

34


Dossier

2. En les àrees sostretes del desenvolupa-

En relació al patrimoni urbanístic i arquitectònic,

ment urbà, això és, en el sòl rústic:

el Pla territorial obliga a incloure tot una sèrie de noves categories d’elements a protegir que

En aquestes àrees el que fa aquest document

el Catàleg de Calvià de l’any 1992, integrat en

d’adaptació és una mera superposició de les

el Pla general del 2000, no contemplava. És per

categories establertes en el Pla territorial a les ja

això que el document de l’adaptació incorpora

contemplades en el Pla general del 2000, també

un elevat nombre de nous elements que queden

amb el règim d’usos. No és una integració, sinó

així protegits:

una mera superposició. a) El patrimoni etnològic, amb les següents A més, cal senyalar que aquestes noves

categories: sistemes hidràulics, molins, forns de

categories no suposen una major protecció en

calç, graners del delme, barraques de carboner,

general respecte de la protecció ja atorgada per

eres, escars, sestadors, pedreres i casetes.

a aquesta classe de sòl en el Pla general del 2000, ja que, com ja s’ha senyalat, aquest va

b) El patrimoni de béns d’interès paisatgístic o

ser un Pla molt proteccionista per a aquest tipus

ambiental, amb les següents categories: camins,

de sòl. Únicament suposa un increment en la

àrees de marjades i espais integrats en la Xarxa

parcel·la mínima de les qualificades com a SR-5

Natura 2000.

i ARIP, en què es passa d’una parcel·la mínima de 30.000 m2 a 50.000 m2 per a la construcció

c) Així mateix, s’incorporen els escuts heràldics i

d’un habitatge unifamiliar aïllat.

els arbres.

En un altre ordre de coses:

A més a més, com ja s’ha senyalat, en aquesta adaptació s’incorporen una sèrie de modificacions

S’incorporen

tot

un

seguit

de

mesures

puntuals, entre les quals les més importants són:

mediambientals previstes en el Pla territorial en relació a les següents qüestions:

1. L’ampliació del sòl industrial i de serveis, amb la creació d’un nou sector de sòl urbanitzable

- Àrees de prevenció de riscos.

destinat a aquests usos limítrof amb el ja existent en el polígon de Son Bugadelles, amb una

- Mesures bioclimàtiques en l’edificació.

superfície de 46,50 ha.

- Mesures contra la contaminació lumínica.

2. La reserva per a nous sistemes generals: un a Costa d’en Blanes, un altre a ses Planes - Son

- Mesures contra la contaminació acústica.

Caliu, i un altre a Calvià vila.

35


LA TRANSFORMACIÓ TURÍSTICA DE PALMANOVA-TORRENOVA: DE CIUTAT JARDÍ TURÍSTICA MEDITERRÀNIA A DESTINACIÓ MADURA Biel Horrach Estarellas, arquitecte


Dossier

millores fetes al port de Palma, s’experimenta

INTRODUCCIÓ

un important increment en el nombre de Des de mitjans dels anys vuitanta s’observa

turistes (Barceló, 2000). Aquest mateix any,

com algun dels espais turístics més importants

aprofitant l’oportunitat que ofereix la millora

del Mediterrani europeu s’ha convertit en

de comunicacions entre l’illa i l’exterior, l’indià

una destinació madura i ha iniciat un procés

Llorenç Roses Borràs1 i el seu fill Llorenç Roses

d’estancament o declivi del seu cicle de vida

Bermejo2 adquireixen les finques de Son Caliu

(Butler, 1980). Habitualment s’associa aquest

i ses Planes de Calvià per crear un nou espai

fenomen a la desplanificació del litoral turístic

turístic. Pertanyen a una de les famílies de

i se’n proposa Mallorca com un dels principals

comerciants més importants de Puerto Rico

exemples (Knowles i Curtis, 1999; Socías,

del segle XIX, Roses & Cia, i el propi Llorenç

2001; Ruzza, 2003; Moreno, 2010). No obstant

Roses Borràs arriba a ser batle d’Arecibo3. De

això, l’anàlisi simplificada a què habitualment

retorn de les «Amèriques», el seu antic soci

han estat sotmeses les destinacions madures

Antoni Figueras Cerdà decideix instal·lar-se al

no ha permès reconèixer els valors intrínsecs

centre de la Barcelona burgesa, a l’edifici de

que presenten. En aquest article, a través

la Pedrera, des d’on duu a terme importants

del cas de Palmanova-Torrenova de Calvià,

accions de mecenatge4, especialment en el

pretenem analitzar les causes de la gènesi

camp de l’ensenyament, tant a Puerto Rico

d’una destinació actualment madura, per

com a la província de Barcelona. És així com

tal d’apropar-nos a alguna de les claus que

probablement la família Roses arriba a conèixer

permeti reconsiderar-la.

el creador de Palmanova, Josep Goday i Casals (Mataró, 1882 - Barcelona, 1936), que després de ser arquitecte municipal de la ciutat de

ORIGEN DE LA CIUTAT JARDÍ

Barcelona es converteix en l’arquitecte escolar Si bé des del camp de la geografia del turisme

de la Mancomunitat de Catalunya, entre 1917 i

s’afirma que bona part dels atractius turístics

1925 (Diversos autors, 2008), així com un dels

de l’illa ja varen ser donats a conèixer pels

autors del conjunt de l’Exposició Universal de

viatgers del segle XIX (Seguí Llinàs, 1992),

Barcelona de 1929.

el municipi de Calvià, malgrat arribar a ser el municipi més turístic de l’illa, fins a mitjans

Quan la família Roses encarrega a Josep

anys 30 amb prou feines apareix com un lloc

Goday el projecte per construir un nou centre

destacat en les guies de viatge.

turístic, l’arquitecte pren un camí ben diferent al de les iniciatives que s’estan portant a terme

I és que no és fins a l’any 1925 que, amb

en paral·lel en el litoral català. La Generalitat

l’arribada de nous creuers després de les

acaba d’encarregar el projecte racionalista de

Imatge de portada: vista aèria de Palmanova en 1960. Font: Arxiu Municipal de Calvià.

37


Dossier

La transformació turística de Palmanova-Torrenova

la Ciutat del Repòs i Vacances, en el delta del

Des de llavors estableix una sòlida amistat

Llobregat, als joves impulsors del moviment

amb l’arquitecte gironí Rafael Massó, autor

modern i fundadors del GATCPAC5 (Grup

d’una de les primeres ciutats jardí de l’estat,

d’Artistes i Tècnics Catalans per al Progrés de

s’Agaró7, també a la Costa Brava. Es tracta

l’Arquitectura Contemporània), Josep Lluís Sert,

d’un projecte que presenta un especial

Josep Torres Clavé i Joan Baptista Subirana.

paral·lelisme amb la Colònia d’Artistes de Darmstadt projectada en 1899 per Josef Maria

Però en la dècada de 1930 Josep Goday ja s’ha

Olbrich8, una de les primeres inspiracions en

convertit en un dels principals representants del

els models de ciutat jardí britànics9 i un dels

noucentisme, corrent artístic resultant de l’evolució

principals exemples urbans del moviment

de les idees del modernisme, del qual el seu

artístic de la Secessió Vienesa, l’art nouveau

mestre, Josep Puig i Cadafalch , va ser-ne un dels

austríac, el primer president del qual va ser el

principals exponents. Des de 1910, Goday duu a

pintor Gustav Klimt.

6

terme diferents intervencions paisatgístiques a la Costa Brava (Girona), com ara els jardins de la

S’Agaró es converteix en un dels principals

casa Girbau, de la casa Barquetes, de la casa

referents

de les Punxes dels Estrada a la platja de Sant Pol

mediterrània de Palmanova, a la qual aporta

de Mar, o els jardins Marimurtra de Blanes (1921),

una clara influència del «mediterranisme» i

per al botànic alemany Karl Faust.

classicisme compartits pel noucentisme.

per

a

la

ciutat

jardí

turística

Els Jardins Marimurtra del botànic alemany Karl Faust, a Blanes, en l’actualitat. Font: http://www.jbotanicmarimurtra.org

38


Dossier

LES LÒGIQUES D’UBICACIÓ I ORDENACIÓ

Caliu a Magaluf. Cada platja està separada per

DE PALMANOVA

una «punta» o promontori sortint, una de les ubicacions més ben valorades per les àmplies

El projecte aprovat per l’Ajuntament de Calvià el

panoràmiques que ofereixen de tot l’entorn.

3 d’octubre de 1935 consisteix en una ciutat jardí

A l’interior, l’àmbit presenta una rica diversitat

d’una extensió de 40,8 ha, caracteritzada per

paisatgística, amb una àrea agrícola de secà a

criteris d’ubicació i ordenació ben propis de les

la part més plana i una altra repoblada sobre un

primeres ciutats jardí turístiques mediterrànies.

monticle, on la suau topografia garanteix vistes a la mar des de bona part de les residències

El projecte comença amb la bona elecció del

unifamiliars previstes. Tal vegada no sigui

lloc d’emplaçament, basant-se en tres criteris

casual el paral·lelisme que pugui establir-se

bàsics: el paisatge del lloc, l’accessibilitat i

entre la qualitat paisatgística d’aquest entorn i

l’imaginari vinculat al lloc.

la costa d’Arecibo, a Puerto Rico.

Els valors paisatgístics de l’entorn són el principal

La ciutat jardí se situa en un lloc estratègic de

factor que motiva l’elecció de l’emplaçament.

màxima accessibilitat: l’encreuament de les

Les característiques que presenta la platja de

carreteres Palma-Andratx-Calvià. D’una banda

Palmanova són excepcionals. Consisteix en el

cerca la connexió directa amb la carretera

primer tram del litoral que presenta un sistema

Palma-Andratx, a fi de tenir un accés fàcil a la

de cales d’aquesta dimensió, que va de Son

ciutat de Palma i a la principal porta de l’illa,

Àmbit de Palmanova el 1956. Font: elaboració pròpia a partir del vol americà de 1956, SITIBSA.

39


Dossier

La transformació turística de Palmanova-Torrenova

Panoràmica des del pujol de Palmanova cap a punta Nadala i punta de sa Porrassa. Font: Mallorca, la isla de oro (1935), del promotor Llorenç Roses Bermejo i l’arquitecte Josep Goday i Casals.

el port, situat a tan sols 10 km. A més, aprofita

col·lectiu per passar el temps lliure.

l’efecte aparador de tots els fluxos en direcció a Andratx i Peguera, on ja s’han construït l’hotel

Respecte a les lògiques d’ordenació, el

Platges de Peguera (1928) i l’hotel Malgrat

principal element estructurador de la ciutat jardí

(1930). D’altra banda, es tracta del tram de

és el passeig marítim. Es concep com l’espai

costa més proper al principal nucli de l’interior

de major atracció, que genera dues fites en

del municipi, el poble de Calvià, del qual dista

els seus extrems: el club nàutic, d’una banda,

no gaire més de 5 km. Les dificultats de mobilitat

i un àrea de serveis per als banys de mar, de

que presenta l’illa al llarg del litoral obliga a

l’altra, on els 17 metres d’amplària del passeig

optimitzar al màxim els factors de localització.

s’amplien fins a conformar una gran plaça davant la mar. Com a fita central del passeig

D’altra banda, es tracta d’un lloc freqüentat

es projecta un hotel sobre punta Marroig, amb

habitualment en caps de setmana i temporades

altura màxima de tres plantes i un entorn de

d’estiu, on s’arriben a instal·lar cases de banys

terrasses a manera de diferents miradors.

provisionals. I és que, abans d’iniciar-se el projecte de Palmanova, aquest fragment del

La nova ciutat jardí integra una àmplia diversitat

paisatge litoral ja forma part de l’imaginari

de recursos turístics. Compta amb diferents

40


Dossier

Imatge de la platja Nadala en 1935, amb la pineda del pujol de Palmanova a la part posterior. A la platja es distingeix un conjunt de cases de banys existents en el moment en què es projectà Palmanova. Font: Mallorca, la isla de oro (1935), del promotor Llorenç Roses Bermejo i l’arquitecte Josep Goday i Casals.

instal·lacions esportives, com el club de tennis,

L’estructura urbana es complementa amb una

el club nàutic, o el club marítim, amb una

escola i una església. A pesar que comptar

piscina olímpica. El parc mirador, a la part més

amb aquests equipaments ara sembli alguna

elevada del conjunt, es concep com a espai

cosa singular, en aquell moment és d’allò més

on desenvolupar els principals esdeveniments

habitual. D’una banda, ben segur que Goday

de la temporada. La seva escalinata d’accés

és suficientment sensible a la necessitat de

manté

les

dotacions educatives en les noves poblacions

projectades en els jardins Marimurtra de

que colonitzen el litoral. Per altra, cal recordar

Blanes. La zona comercial i de serveis se situa

que els orígens de la ciutat jardí cerquen

al costat dels accessos al conjunt, i connecta

oferir una nova realitat urbana per a la classe

amb la carretera Palma-Andratx. En els trams

treballadora de l’Europa en creixent procés

residencials amb façana a la carretera, la ciutat

d’industralització de finals del segle XIX i

jardí presenta una franja de 10 metres de bosc

principis del XX. És a dir, crear un nou espai

a fi d’esmorteir el renou del trànsit. Des de la

urbà en harmonia amb la natura i que alhora

carretera es generen dues vies d’accés de 14 i

pugui cobrir les noves necessitats de serveis

10 metres d’amplada que porten al principal eix

i equipaments per a una població urbana en

vertebrador de la ciutat jardí, el passeig marítim.

augment. No obstant això, la singularitat de

un

estret

paral·lelisme

amb

41


Dossier

La transformació turística de Palmanova-Torrenova

Palmanova es troba en la seva aportació al

1935). És així com s’experimenta el procés de

procés de reinvenció de la ciutat jardí obrera.

transformació d’aquest teixit urbà en ciutat jardí

Aquesta, primer es converteix en un espai

turística mediterrània.

on gaudir del temps lliure i d’oci, situantse especialment en els punts elevats de les

El traçat cerca la integració en la topografia del

perifèries de les grans ciutats, com per exemple

lloc, evitant terraplens i contraforts que puguin

el Parc Güell a Barcelona (1900-1910) o la

suposar un impacte excessiu. La disposició de

Colònia d’Artistes a Darmstadt (1899-1903).

les parcel·les està pensat per oferir les millors

Posteriorment, després de convertir-se en

panoràmiques i orientació. L’àrea residencial

espai vacacional, experimenta un acostament

està conformada per carrers de trànsit rodat

al litoral integrant la seva morfologia urbana

per a veïns d’entre 6 i 8 metres, creuats en

al paisatge d’aquest, creant espais des d’on

els sentits de màxim pendent per senders i

gaudir de les panoràmiques cap a la mar, com

escalinates per als vianants de 4 metres, que

és el camí de ronda de s’Agaró (1924-1932)

connecten els principals recursos turístics:

o del passeig marítim de Palmanova (1932-

miradors, serveis i equipaments.

Plànol original d’ordenació de Palmanova. Font: Mallorca, la isla de oro (1935), del promotor Llorenç Roses Bermejo i l’arquitecte Josep Goday i Casals.

42


Dossier

Tot cercant aplicar sistemes higienistes i

A més dels criteris estètics del projecte, es

evitar l’amuntegament, es projecten parcel·les

defineixen uns pocs paràmetres a seguir: que

d’almenys 1.000 m2 ampliables, per garantir,

hi hagi tan sols un habitatge unifamiliar per

segons el promotor, un paisatge urbà de

solar, i que la distància de reculada respecte

qualitat mitjançant la presència de grans jardins

de les partions i l’espai públic sigui com a

dins la trama urbana. Es proposen també

mínim de 3 metres. La resta de paràmetres

cases vacacionals més econòmiques, a les

de les edificacions són definits per la junta de

quals s’adossen les edificacions i es generen

propietaris, assessorada per arquitectes.

conjunts de jardins annexos.

A la ciutat jardí original es projectaven parcel·les d’almenys 1.000 m2 per garantir un paisatge urbà de qualitat amb grans jardins dins la trama urbana

Perspectiva aèria de l’hotel proposat, així com de la disposició dels habitatges unifamiliars i els serveis i equipaments. Font: Mallorca, la isla de oro (1935), del promotor Llorenç Roses Bermejo i l’arquitecte Josep Goday i Casals.

43


Dossier

La transformació turística de Palmanova-Torrenova

La ciutat jardí turística mediterrània de Palmanova en 1960. Font: Arxiu Municipal de Calvià.

44


Dossier

EXECUCIÓ

DE

LA

CIUTAT

JARDÍ

I

PROCÉS

DE

TRANSFORMACIÓ

DE

AMPLIACIÓ CAP A TORRENOVA

PALMANOVA-TORRENOVA

Amb el començament de la Guerra Civil (1936),

A partir de l’obertura del nou aeroport de Son Sant

el desenvolupament de Palmanova es veu

Joan en 1960 i de la millora de les comunicacions

paralitzat fins que en 1951 el nét del primer

entre aquest i Calvià, especialment després de

promotor, Josep Roses Rovira, reprèn el procés

la inauguració del Passeig Marítim de Palma

urbanitzador. L’èxit del seu desenvolupament

en 1962, el municipi comença a desenvolupar

és tal que en 1953 s’encarrega a l’arquitecte

tot un conjunt de figures de planejament

Josep Ferragut l’ampliació de l’àmbit de

amb l’objectiu de convertir-se en la principal

Palmanova10 per conformar una nova ciutat

destinació turística de l’illa.

jardí a la punta de sa Porrassa, Torrenova. Amb l’increment de la demanda turística, en La ciutat jardí desenvolupada a Torrenova

1961 Josep Roses Rovira duu a terme una

segueix aparentment les pautes d’ordenació

primera modificació mitjançant el Projecte

de l’original de Palmanova, de manera que el

d’urbanització i ampliació de Palmanova, en el

traçat de carrers cerca la màxima adaptabilitat

qual es redueix a més de la meitat la parcel·la

al

mínima de la urbanització de Palmanova (de

terreny,

incorporant

traces

sinuoses,

adaptades a les corbes de nivell, mentre que

1.500 a 700 m2).

els senders i escalinates per als vianants resolen les àrees de màxim pendent. A fi de

En 1962, el Pla General d’Ordenació de la costa

garantir un paisatge urbà de màxima qualitat,

de Calvià estén el teixit de ciutat jardí de cala

s’amplia la parcel·la mínima de 1.000 a 1.500

Blanca fins a cala Figuera, encara que amb

m2 perquè s’hi pugui desenvolupar un espai

una important reducció de la superfície mínima

enjardinat de major extensió.

de parcel·la de fins a 300 m2, un increment de l’edificabilitat, i la possibilitat d’incorporar nous

El punt més feble que presenta la nova

usos com ara «[...] hoteles u otros de tipo similar

ordenació és la relació amb el litoral. A Torrenova

que requieren para su explotación económica,

es produeix una privatització del front de mar,

e incluso más por un afecto de composición,

tant a les zones d’abruptes pendents, com a

una mayor altura [...]»11.

les més planes, davant la platja de Magaluf, deixant únicament uns passos per als vianants

D’aquesta forma es comencen a desenvolupar

de 2 metres d’amplada cada 100 metres per

diferents plans especials i projectes d’ordenació

generar un accés puntual fins a la costa rocosa

edificatòria que permetin justificar la modificació

mitjançant llargues escales.

dels paràmetres genèrics del conjunt en els

45


Dossier

La transformació turística de Palmanova-Torrenova

Plànol d’ordenació de Palmanova-Torrenova de 1953. Font: Arxiu Municipal de Calvià.

punts on el mercat turístic demana un allotjament

als vianants. Conseqüentment, es dóna inici a

diferent al de l’habitatge unifamiliar.

la progressiva alteració de la costa de Calvià.

Mitjançant el Pla Especial d’Urbanització de

L’any 1963, s’encarrega el Projecte d’ordenació

Torrenova de 1962 s’experimenten els primers

edificatòria de punta Marroig a qui en aquell

canvis

que

moment era un dels arquitectes de referència per

en el projecte original era de 0,25 m2t/m2s,

a les grans corporacions de l’illa i del moviment

passa a 0,9 m t/m s, s’augmenta la superfície

modern de Mallorca, Josep Ferragut12, que

d’ocupació en parcel·la, i s’amplia l’altura

paral·lelament està projectant l’edifici de GESA

màxima edificable. De les 2 plantes inicials es

del front litoral de Palma. La nova ordenació

passa a 6, sense comptabilitzar les plantes que

proposada a punta Marroig augmenta l’altura

s’incorporin per sota de la cota de rasant (vegeu

màxima permesa de 3 a 13 plantes, amb un

imatge de l’ordenança reguladora). Pel que fa a

volum total de 4 m3t/m2s (1,33 m2t/m2s), a més

la relació amb la mar, deixa de costat qualsevol

d’introduir també el criteri de no computar les

possibilitat d’adaptar-se a les formes d’aquest

plantes per sota de la rasant, que ja s’ha proposat

abrupte i variat litoral per facilitar un accés per

a Torrenova. Aquesta ordenació s’aprova en 1967.

substancials. 2

L’edificabilitat,

2

46


Dossier A partir de 1960 a Torrenova es produeix una privatització del front de mar

La ciutat jardí de Torrenova en 1960. Font: Arxiu Municipal de Calvià.

El Pla general d’ordenació urbana de Calvià de

els centres de referencia del litoral turístic-

suposa la consolidació de Calvià com

residencial, tal i com es pot observar en la

1971

13

el principal municipi de turisme de masses de

figura de «Esquema de Planeamiento».

l’illa. La ciutat jardí de Palmanova i Torrenova es defineixen en els objectius del PGOU com un

Comparant aquest pla amb el pla de 1953

dels principals centres costaners:

s’observen variacions substancials en les tipologies edificatòries. L’habitatge unifamiliar

«[...] se han previsto una serie de núcleos

consolida la seva parcel·la mínima en 400

densos, basados en los asentamientos de

m2, enfront dels 1.500 originals; s’incrementa

población más antiguos (casos Portals Nous,

l’edificabilitat fins a un 400 %, passant de 0,25 a

Palmanova y Peguera), o bien de reciente

1 m2t/m2s; i la superfície d’ocupació augmenta

pero

en més del 150 % passant d’un 25 % a un 40 %.

muy

importante

crecimiento

(casos

Magaluf, extensión de Palmanova, y Santa Ponça), ambos con topografía favorable y

Un altre dels aspectes que més crida l’atenció

playas adecuadas [...]». Aquests punts, on es

és com en la majoria d’àmbits es permeten

concentra l’ús turístic, es preveu que siguin

les tres tipologies edificatòries, xalet, bloc

47


Dossier

La transformació turística de Palmanova-Torrenova

Ordenança reguladora de l’altura. Font: Pla especial de la urbanització de Torrenova de 1962.

i torre, mantenint la mateixa edificabilitat.

l’edificabilitat respecte de la permesa a cada

Conseqüentment, la ciutat jardí va incorporant

zona, especialment en el cas de parcel·les amb

diferents tipus d’unitats d’allotjament turístic

desnivell, el que genera un especial impacte

segons la demanda del mercat, el que

a primera línia de mar. A més, «en terrenos

dóna com a resultat un teixit amb una gran

sensiblemente horizontales, con pendiente

heterogeneïtat de tipologies edificatòries.

menor o igual del 3 %, el volumen se contará a partir de un plano horizontal situado a 1,50 m».

Malgrat els paràmetres definits en les normes

D’altra banda, es produeix un allau de

particulars, en aplicar les normes generals

llicències per a hotels i apartaments turístics,

s’acaba permetent en la majoria de casos una

encara que l’ús final n’acabàs sent residencial,

major edificabilitat, tal com podem veure per

en incentivar-se’n la construcció en funció de la

exemple en la norma 13.

seva categoria: «en edificaciones destinadas a industria hotelera se permitirá un aumento

Es permet una major edificabilitat a les àrees

de su coeficiente de edificabilidad que por la

topogràficament més difícils i s’exposa que

zona le corresponde, según baremo que sigue.

«no se contará el volumen bajo rasante».

Una estrella 10 %, dos estrellas 20 %, cuatro

Es produeix així un important increment de

estrellas y cinco estrellas 30 %».

El Pla general de 1971 incorpora diferents tipus d’unitats d’allotjament turístic, el que dóna com a resultat un teixit amb una gran heterogeneïtat de tipologies edificatòries

48


Dossier

El Pla General d’Ordenació Urbana de 1982 inicialment es planteja com a revisió del PGOU de 1971, per tal de reduir-ne els paràmetres. No obstant això, el resultat final d’aquest pla és una mera adaptació a la Llei del sòl de 1976, mantenint gairebé els mateixos paràmetres edificatoris i les expectatives de creixement previstes en el planejament anterior. Com a reacció als creixements en altura experimentats en els últims 30 anys a Calvià, el Pla General d’Ordenació Urbana de 199114 defineix una estratègia basada en la reducció de les altures edificatòries i

«Esquema de Planeamiento», amb la definició dels principals cen-

l’extensió de les zones turístiques mitjançant

tres costaners envoltats de les ciutats jardí turístiques. S’hi pot observar com es proposa que Palmanova i Magaluf siguin el principal nucli del municipi, amb una capacitat de fins a 87.200 habitants. Font: Pla general d’ordenació urbana de Calvià (1971). Autor: Vicente Bayo, arquitecte municipal de Calvià. Arxiu Municipal de Calvià.

un desenvolupament horitzontal. En termes absoluts, si l’adaptació del PGOU de 1982 manté un previsió de sòl urbà i urbanitzable

amb lògiques d’ordenació oposades, genera

de 3.785 ha, el nou PGOU de 1991 l’amplia

una sèrie de dinàmiques urbanes i territorials que

fins a 4.037 ha. No obstant això, respecte a la

afecten les condicions i el funcionament de l’espai

capacitat d’allotjament temporal es produeix

turístic. A aquests fenòmens experimentats cal

una reducció substancial, i es passa de

afegir dos factors més que seran claus en el

340.641 habitants (PGOU de 1982) a 229.222

procés de transformació de Palmanova-Torrenova

habitants (PGOU de 1991)15. Es consolida

en un teixit madur, la «residencialització» i la

l’ocupació en planta baixa del 40 %, que

transformació en un centre d’oci nocturn.

permet dotar a la destinació de nous locals per a l’oferta complementària.

Bona part del procés de residencialització experimentat en el litoral de Calvià consisteix

PALMANOVA-TORRENOVA: UN TEIXIT

en el canvi d’ús d’instal·lació turística a

TURÍSTIC MADUR

residencial, i Palmanova-Torrenova n’és un dels nuclis més afectats. En passar l’apartament

El resultat de la forma urbana a partir de

turístic a primera residència sense dur-se a

l’aplicació de paràmetres procedents de les

terme remodelacions integrals de l’edificació,

diferents figures i instruments de planejament

apareix en el mercat una oferta d’habitatges

mancats de continuïtat, i en molts de casos

de

49

reduïdes

dimensions,

incrementant-


Dossier

La transformació turística de Palmanova-Torrenova

Vista aèria del resultat de l’aplicació de l’ordenança reguladora d’altura en la primera línia de Torrenova amb façana a la platja de Son Maties. Foto: Ramon Rabal, Ajuntament de Calvià.

se el nombre de casos d’infrahabitatge i la

ofereix una àmplia oferta de locals en planta

problemàtica social que comporta.

baixa, soterrani, semisoterrani i entresòl, que permeten generar una alta intensificació d’usos

D’altra banda, després de més de 50 anys

complementaris per desenvolupar aquesta

de transformacions, el sector de Torrenova

activitat. El centre nocturn es concentra al

presenta un alt grau de complexitat urbana

carrer Punta Balena, a Torrenova, conegut

que el converteix en un lloc atractiu per al

com «The Strip». La seva posició central i

desenvolupament d’activitats d’oci nocturnes.

representativitat en aquest tipus d’oci fa que

Presenta una capacitat d’allotjament turístic

la seva àrea d’influència directa abasti tot el

considerable, d’on surten els principals clients

sistema turístic-litoral de Palmanova-Magaluf.

del centre nocturn. Existeix un important

En les últimes dècades s’ha convertit en un

nombre de residents, que, a més de ser també

dels centres de referència de l’oci nocturn del

usuaris dels locals d’oci, permeten allargar

turisme britànic. L’alt nivell d’intensitat que ha

la temporada de l’oferta complementària. I,

aconseguit està especialitzant cada vegada

finalment, la densificació del plànol horitzontal

més tot el nucli turístic, desplaçant el turisme familiar i bona part dels residents, especialment

Palmanova-Torrenova és un dels

els no vinculats laboralment a l’activitat turística.

nuclis més afectats pel procés

CONCLUSIONS

de «residencialització» del litoral de Mallorca, en el qual apareix

Davant la creença que les destinacions

una oferta d’habitatges de reduï-

madures són fruit de la desplanificació del litoral (Knowles i Curtis, 1999; Socías, 2001;

des dimensions i, en ocasions,

Ruzza, 2003; Moreno, 2010), en aquest

d’infrahabitatges

fragment del litoral de Calvià hem pogut

50


Dossier

Vista aèria de Torrenova amb façana a la platja de Magaluf. Foto: Ramon Rabal, Ajuntament de Calvià.-

constatar com s’ha experimentat un intensíssim

El canviant marc legal suposa una evolució de

procés de planificació des dels anys 30. No

la seva estructura i morfologia urbana a través

per això podem descartar que la manca d’un

de la superposició de diferents models turístics,

criteri unitari de planificació, especialment

en què cadascun d’aquests cerca donar

a partir de l’etapa del turisme de masses,

resposta a la demanda del mercat aplicant

afecti negativament el cicle de vida de les

un tipus d’ordenació d’acord a les modes de

destinacions turístiques (Butler, 1980).

planejament del moment. Aquesta superposició genera una ordenació urbana híbrida, que

Les destinacions madures de l’illa, com és el

difícilment pot oferir el mateix producte turístic

cas de Palmanova-Torrenova, són fruit de la

que el dels teixits turístics més recents.

transformació d’espais vacacionals anteriors a l’inici del turisme de masses, sotmesos a

La densificació turística, residencial i d’oci

intenses

de Palmanova-Torrenova presenta un nivell

dinàmiques

territorials

generades

per la mateixa activitat turística. Les ciutats

d’intensitat

jardí turístiques mediterrànies originals es

d’accessibilitat que ha experimentat Calvià

caracteritzen per conformar un paisatge urbà

amb la porta d’entrada a l’illa (Llauger, 2006).

respectuós amb l’entorn molt ben valorat en el

Quan aquests teixits han arribat al límit de

seu moment. De manera que amb l’arribada del

la seva capacitat per absorbir aquestes

turisme de masses, la manca d’inversió en noves

instal·lacions, en no ser objecte d’operacions

infraestructures fa que aquests teixits, que no

de regeneració, han experimentat un procés

estan pensats per a aquest tipus de turisme,

de deslocalització, primer dels residents

incorporin instal·lacions turístiques i serveis

tradicionals, i posteriorment del turisme de

que no responen a l’escala de la conformació

perfil més qualificat i divers.

proporcional

a

les

millores

urbana inicial. En tot aquest procés de planificació de l’espai

51


Dossier

La transformació turística de Palmanova-Torrenova

turístic es donen dues situacions ben diferents.

D’altra banda, quan s’apliquen ordenacions que

D’una banda, trobam els plans que cerquen

responen bàsicament a un interès econòmic,

generar un producte turístic atractiu per a

intensificant les unitats d’allotjament i l’oferta

la unitat d’allotjament i per al conjunt de la

complementària, no es presta suficient atenció

destinació. Aquests plans, conscients que el

al possible impacte sobre l’entorn i sobre la

paisatge és el principal recurs d’aquest tipus

qualitat del producte ofert, i l’espai turístic es

de turisme, vetlen per la seva posada en valor.

converteix així en destinació madura.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

BUTLER, Richard (1980). «The Concept of

MOLÍ FRÍGOLA, Montserrat. Cap Roig. Els

Tourist Area Cycle of Evolution: Implications

jardins anglesos dels prínceps Woevodski a

for Management of Resources», Canadian

Catalunya. http://dugi-doc.udg.edu/bitstream/

Geographer, 24, 1, p. 5–12

handle/10256/6633/54189.pdf?sequence=1

GRAVAGNUOLO, Benedetto (1998). Historia del

MORENO, Álvaro (2010). «Climate change and

urbanismo en Europa (1750-1960). Madrid: Akal Ed.

tourism. Impacts and Vulnerability in Coastal Europe». Tesi doctoral per la Maastricht University.

HORRACH

ESTARELLAS,

Biel

(2009).

http://arno.unimaas.nl/show.cgi?fid=20143.

«La Balearización. Mallorca, el laboratorio internacional del turismo y su manifestación en el

REIXACH i PUIG, Ramon. «Cent anys de

litoral». Revista Iberoamericana de Urbanismo.

noucentisme. Josep Goday i Casals». Ed.

Núm.

Capgròs Comunicació S.L.

2,

http://upcommons.upc.edu/revistes/

bitstream/2099/12259/1/02_02_BielHorrach.pdf. RUZZA,

Carlo

(2003).

«Environmental

KNOWLES, T. i CURTIS, S. (1999). «The Market

Sustainability and Policy Networks in Tourist

Viability of European Mass Tourist Destinations. A

Locations».

Post-Stagnation Life-cycle Analysis». International

Innovation for Rural Areas, University of Calabria.

A:

Policies,

Governance

and

Journal of Tourism Research, 1 (4), p. 87-96. SEGUÍ

LLINÀS,

Miquel

(1992).

El

LLAUGER LLULL, Miquel Àngel (2006). El camí de

descubrimiento de las islas olvidadas. Las

ponent. Una reflexió sobre la carretera d’Andratx i

Baleares y Córcega vistas por los viajeros del

el territori. Ed. Lleonard Muntaner, Palma.

siglo XIX. Ed. Alpha 3, Palma.

52


Dossier

SOCÍAS CAMACHO, Joana M. (2001). La

DIVERSOS AUTORS (2008). Josep Goday

ordenación de las zonas turísticas litorales.

Casals. Arquitectura escolar a Barcelona de la

Ed. Universidad Carlos III de Madrid. Instituto

Mancomunitat a la República. Albert Cubeles i

Pascual Madoz: Boletin Oficial del Estado.

Marc Cuixart (eds.), Barcelona, Ajuntament de Barcelona i Institut d’Educació.

Llorenç Roses Borràs (Sóller 1864 - Palma 1946) es va establir a Arecibo de la mà dels seus oncles, que portaven una dels principals empreses exportadores de la ciutat, la casa Roses & Cia, que va heretar quan aquests es varen retirar a Mallorca, segons Marimon Riutort, Antoni (1993), a Les repercussions de les Guerres de Cuba i Filipines a les Illes Balears.

1

Llorenç Roses Bermejo (Arecibo, Puerto Rico - Palma 1936), entre abril i juny de 1931 va ser batle interí de Sóller com a president d’una comissió gestora. Veure Gran Enciclopèdia de Mallorca, Vol. 14, p. 382.

2

Segons CIFRE DE LOUBRIEL, Estela (1975): La formación del pueblo puertorriqueño. La contribución de los catalanes, baleáricos y valencianos. Instituto de Cultura Puertorriqueño, San Juan, p. 390-391.

3

El mallorquí Antoni Figueras (Palma de Mallorca 1866 – Esparreguera 1933) després de la mort prematura de la seva filla va dur a terme diferents accions de mecenatge, com ara l’Asilo Sant Rafael (1923), l’Hospital Catalina Figueras d’Utuado (1923), el Centro de Enseñanza Rural Catalina Figueras a Saliente-Jayuya (1923), les Escuelas Catalina Figueras de Jayuya, (1923), l’Hospital Catalina Figueras de Jayuya (1923), a Puerto Rico, i el Grup Escolar Catalina Figueras de Tona (1927), a Barcelona (vegeu http://figueralia.org/figueralia/in-memoriam/ o la «Ciudad Universitaria de Madrid» a Diario ABC de 24/05/1927, p. 20).

4

GATCPAC (Grup d’Artistes i Tècnics Catalans per al Progrés i l’Arquitectura Contemporània) estava projectant diferents models de «ciutats del repòs i vacances» tant al litoral barceloní, a Viladecans-Gavà-Castelldefels- com a la Costa Brava, a Platja d’Aro.

5

Josep Goday i Casals (Mataró, 1882 - Barcelona, 1936), una vegada llicenciat per l’Escola d’Arquitectura de Barcelona en 1905, va ser professor ajudant de Josep Puig i Cadafalch en la seva càtedra d’Història de l’Art. Puig i Cadafalch, després de l’època de la seva obra denominada «blanca», amb tocs d’influència barroca, influencià fortament Goday, fins al punt que aquest es convertirà en autor plenament «noucentista».

6

El projecte de la ciutat jardí de s’Agaró té una clara influència de la Secessió Vienesa, així com un especial paral·lelisme amb la Colònia d’Artistes de Darmstadt projectada per Josef Maria Olbrich (1899), segons afirma Mihail Moldoneanu a «S’Agaró, arquitectura d’un somni», exposició desenvolupada a la seu de Barcelona del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya l’any 1998. 8 Segons Mihail Moldoneanu a «S’Agaró, arquitectura d’un somni», exposició desenvolupada a la seu de Barcelona del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya l’any 1998. 7

«Entre las primeras inspiraciones en los modelos de housing británico encontramos por un lado las Arbeiterkolonien de los Krupp en Essen, y por otro, la Künstlerkolonie realizada en Darmstadt a partir de 1901 por iniciativa del gran duque Ernst Ludwin von Hessen, bajo la dirección de Joseph Maria Olbrich» (Gravagnuolo, 1998).

9

Segons exposa l’arquitecte Rafael Llabrés en la memòria del Plan General de Ordenación Urbana entre Cala Blanca y Cala Figuera (1962). 10

Segons la norma 9 del Plan General de Ordenación de la Costa de Calvià (1962), tram entre cala Blanca i cala Figuera, de l’arquitecte Rafael Llabrés.

11

12 L’arquitecte Josep Ferragut Pou (1912-1968), després de participar en els plans de reforma de la ciutat de Palma amb l’urbanista Gabriel Alomar, va desenvolupar diferents projectes per a la companyia elèctrica de les illes, GESA. Aquest mateix any, 1967, començava les obres del que seria el seu edifici insígnia a la façana marítima de Palma, una torre de també 13 plantes.

13

Aprovat definitivament segons Ordre Ministerial el 3 de juny de 1971.

14

Aprovat definitivament el 15 de novembre de 1991.

S’ha de tenir en compte que la capacitat d’allotjament existent en aquell moment (1990) era de 116.641 hab. Font: Memòria del PGOU de 1991, dirigit per Damian Quero i Eduardo Leira.

15

53


CALVIÀ: UN MUNICIPI TURÍSTIC I ATÍPIC Urbanisme, turisme i població en els segles XX i XXI

Joana Maria Roque 54


Dossier INTRODUCCIÓ Calvià va ser el municipi de les Balears que

renovada i estabilitzada que conviu amb

va tenir una major transformació en el segle

nombrosos habitatges o bé secundaris o bé de

XX: de pobre i agrícola a ric i turístic, amb

lloguer molt temporal (per dies), que funciona

evidents conseqüències per al medi ambient

al marge de les regularitzacions turístiques. A la

i també per a l’economia dels seus habitants.

vegada, la proximitat a la mar de totes aquestes

El canvi va ser radical des de molts punts de

construccions, així com les especials i en certa

vista: població, urbanisme, treball, negoci,

forma «idíl·liques» condicions dels nuclis de

paisatge..., aspectes difícils de deslligar per la

l’interior (Calvià i es Capdellà), fan que el valor

similitud en el temps en el qual es varen donar

dels béns cadastrals i el preu de l’habitatge en el

i per la seva interrelació. Per això hem preferit

municipi sigui superior al del conjunt de Mallorca.

organitzar aquest article ­–que no té altre propòsit que intentar explicar com hem arribat

L’evolució de la població al segle XX permet

on som– per ordre cronològic. Després el lector

fer-se una idea d’aquesta gran transformació.

es podrà fer una opinió sobre si les coses es POBLACIÓ DE CALVIÀ AL SEGLE XX

podrien haver fet d’altra manera i de quina, en general o en aspectes concrets.

Any

Fins als anys 50 del passat segle la construcció

a l’agricultura, s’ha passat a una economia

1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991

terciària,

2001

a la costa era molt reduïda i la població superava de poc els 2.000 habitants. A l’any 2001 va arribar als 38.841 habitants i actualment són uns 52.000. D’una economia primària i gairebé dedicada exclusivament bàsicament

turística,

amb

molt

poques finques o possessions en explotació

% de creixement (padró)

Pob. de dret

Pob. de fet

2.551 2.640 2.649 2.769 2.633 2.219 2.941 3.579 11.777

2.567 2.688 2.570 2.617 2.804 2.335 3.005 4.890 22.016

3,49% 0,34% 4,53% 1,26% - 16,72% 24,79% 22,82% 129,06%

20.982

37.175

78,16%

38.841 (Padró)

85,11%

Font Institut Balear d’Estadística (elaboració pròpia).

i un polígon industrial (Son Bugadelles) més dedicat a la comercialització que a fabricar

Així i tot, encara hi ha a Calvià moltes zones

nous productes. A les darreres revisions del

sense construir. Amb una superfície de

planejament es planteja la intenció d’afavorir-

14.552 hectàrees, les zones urbanes ocupen

ne l’expansió.

aproximadament el 14 % del territori i estan concentrades especialment a la costa i

En línies generals es pot dir que Calvià té

als històrics pobles de l’interior, Calvià i es

en aquests moments una planta hotelera

Capdellà.

55


Dossier

Calvià, un municipi turístic i atípic

b. El segon boom iniciat una vegada que

SUPERFÍCIE PROTEGIDA PER LA LLEI D’ESPAIS NATURALS A CALVIÀ Total

Terme

Illots

14.497 ha

14.474 ha

23 ha

Total ANEI*

Total ARIP**

7.286 ha

2.645 ha

s’havia superat la crisi del petroli (cap al 1978), en el qual es dóna una forta

Alzinars

concentració empresarial i es construeixen

32 ha

nombrosos

blocs

d’apartaments,

en

el

* ANEI: Àrea Natural d’Especial Interès.

litoral o zones properes. En aquesta època

** ARIP: Àrea Rural d’Interès Paisatgístic.

creix la demanda turística i, a la vegada, les grans cadenes hoteleres abandonen

Algunes dades del que podríem denominar

l’activitat constructora i decideixen invertir

«retrat robot» de Calvià són les següents, que més

a l’estranger, bàsicament a les zones del

endavant desenvoluparem més detingudament.

Carib, Mèxic o Turquia.

PERFIL DE CALVIÀ EN 2013

c. El tercer boom, iniciat en els anys 90, després

Total habitants

52.272

Espanyols Estrangers

33.284 18.988

Homes Dones

26.268 26.004

es recupera en part a conseqüència de la

Nascuts a Balears En el mateix municipi Nascuts a altre CA Nascuts a l’estranger

18.637 5.301 13.407 20.228

de les Balears. Per altra banda, creix el turisme

d’una certa crisi en els anys 1988 i 1999. En aquest període el turisme convencional Guerra dels Balcans, una zona competidora residencial mitjançant l’adquisició o lloguer de diversos tipus d’habitatges, especialment

Aturats Febrer Maig Agost

apartaments. Aquesta tercera etapa, en línies

3.759 2.303 2.055

generals, es pot dir que acaba cap al 2008 amb l’actual crisi econòmica. Per altra part, M. A. Miranda González

La gran transformació econòmica social i

(«Inmigración y cohesión social en Calvià,

urbanística que va viure Calvià en el segle XX

Mallorca», Scripta Nova, 94, 2001), va analitzar

es pot emmarcar en les etapes que diversos

el creixement de la població a Calvià. Hi distingia

analistes han senyalat per al desenvolupament

tres etapes: a) Enlairament (1970 a 1975), en què

general de les Illes. En concret Onofre Rullan

el nombre d’habitants es va duplicar en menys

(1999) estableix tres períodes:

de 5 anys; b) Desacceleració (1975-1986), en què va disminuir l’increment de la població;

a. El primer boom iniciat en els anys cinquanta

i c) Segon creixement (1986-2000), amb un

i finalitzat cap al 1973 amb la crisi energètica

nou augment poblacional, i en què els fills dels

d’aquell any, caracteritzat per la construcció

immigrants residents a Calvià varen passar a

bàsicament d’hotels.

formar un col·lectiu cada vegada mes nombrós.

56


Dossier

Senyalava Miranda que des de 1970 fins a l’any

etapa del turisme (1990-2006): la consolidació

2000 el nombre d’habitants es va multiplicar

de l’oferta turística i «l’altre» creixement; i 5) La

per més d’onze, la qual cosa significa que de

veritable crisi (2007-2014).

les 3.579 persones empadronades a l’any 1970 es va passar a unes 40.000 a l’any 2000.

1. ELS INICIS DEL TURISME

Des de l’estudi de Miranda, la població de

El turisme a Mallorca en general va tenir

Calvià ha continuat creixent encara que no

una primitiva etapa de descobriment per

al mateix ritme i a l’any 2013 hi havia 52.272

part de viatgers romàntics europeus amb la

habitants en el municipi.

publicació de diversos llibres de viatges o descriptius de l’illa, i de manera molt especial

Ja que l’objecte d’aquest estudi és analitzar

el Die Balearen de l’arxiduc Lluís Salvador.

com és actualment el municipi de Calvià amb

Al 1905 es va fundar el Fomento de Turismo,

dades històriques que ajudin a la comprensió

entitat dedicada a atreure turistes i preparar

de la seva evolució, hem optat per establir

l’illa i els seus habitants per rebre’ls. Diversos

cinc grans períodes. 1) Els inicis del turisme;

intel·lectuals, i entre ells Miquel del Sants

2) Primera etapa del desenvolupament turístic i

Oliver, veien una oportunitat per liberalitzar

social (1950-1970): creixement, transformació;

i expandir l’economia en el que Bartomeu

3)

Amengual havia batiat com «la industria de

Segona

etapa

(1971-

1990):

noves

planificacions i diverses oscil·lacions; 4) Tercera

los forasteros».

Platja de Magaluf el 1884. Die Balearem.

57


Dossier

Calvià, un municipi turístic i atípic

El primer establiment d’allotjament de Calvià

de Santa Ponça, la primera planificació de la

es va instaurar a Cas Català, en el límit amb

qual havia estat a càrrec de l’arquitecte alemany

Palma, al 1905, però fins a la dècada dels anys

Heinrich Mendelssohn. Finalment al 1954 se’n

vint no pot parlar-se pròpiament de turisme i

va fer el projecte definitiu amb aportacions

aquest era encara molt incipient. En els anys

econòmiques del Banc de Crèdit Balear.

20 es varen construir uns pocs xalets i alguns hotels a la costa, com el Platges de Peguera

En els inicis dels anys 30 Calvià tenia prop de

(1928), i es va iniciar el procés de parcel·lació,

2.700 habitants, majoritàriament dedicats a

amb finalitats residencials, de Palmanova - Son

l’agricultura, però paral·lelament es donava una

Caliu. Lentament s’iniciava així un procés de

parcel·lació de la terra, encara molt minsa, a

«població» de la costa en la qual fins al moment

les zones properes a la costa. En certa manera

pràcticament no hi havia més construccions

s’havia iniciat un procés d’urbanització que

que els elements defensius. El municipi, que

l’Ajuntament republicà de 1935 va considerar

més endavant es convertiria en receptor de

que s’havia de fer de manera planificada a

nombrosos immigrants, era pobre i molts dels

fi de «evitar tota anarquia en la construcció i

seus veïns havien d’emigrar a terres d’ultramar

poder aconseguir mitjançant la recta aplicació

per la difícil situació econòmica. A Calvià no

dels preceptes de la Llei d’expropiació forçosa

resultava senzill fer fortuna ni sortir de l’estrat

terrenys que, el dia de demà en un futur proper,

econòmic en el qual s’havia nascut.

han de ser font de riquesa, i sanejament intern per a la Hisenda municipal». La guerra civil de

En els anys 30 va continuar l’encara molt

l’any següent va impedir que es desenvolupàs

moderada expansió turística i urbanística. Al

el projecte i també va suposar –entre d’altres

1932 va obrir l’hotel Malgrats, situat en la llavors

conseqüències– l’empobriment de la població i

tranquil·la zona de Peguera. Es varen iniciar les

una altra etapa d’emigracions.

urbanitzacions de Portals Nous (1933), Cas Català - Illetes (1933), Santa Ponça (1934) i Talaia de

Els anys de la postguerra varen ser molt durs.

Peguera (1935), realitzada per l’enginyer Guillem

Quan es va iniciar la dècada dels anys 40 Calvià

Roca Waring. També va continuar la urbanització

tenia 2.804 habitants i en 1950 el nombre era de

de Palmanova (1934), projectada per l’arquitecte

2.335 amb un descens del 16,72 per cent en deu

català Josep Goday i Casals i promoguda pel

anys. S’havia produït un nou flux migratori, cap a

mallorquí Llorenç Roses Bermejo, que va ser

Sud-Amèrica, França, Alemanya i també a Palma,

afusellat durant la Guerra Civil. Els seus béns

motivat per la pobresa i la manca d’oportunitats

varen ser confiscats i no es varen retornar als

d’obtenir uns ingressos suficients i regulars. En el

seus hereus fins a 1947. En la mateixa època

conjunt de Balears, en aquests mateixos anys hi

també es va interrompre el procés d’urbanització

va haver un lleuger increment de població i es va

58


Dossier

Hotel Maricel.

passar de 407.497 a 422.089 habitants. Hi havia

una mica més de 50.000 turistes, majoritàriament

una certa indústria que a Calvià no es donava.

espanyols, en 1950 la xifra pràcticament es va duplicar i en 1960 el nombre de turistes arribats

Així i tot poc després de la finalització de la

a l’Illa es va multiplicar per quatre, fins a arribar a

Guerra Civil (1939) es va aprovar el projecte

400.000. Eren només els inicis del que suposaria

d’urbanització de Portals Nous, bàsicament per

un canvi radical per a l’illa en general i per a

construir xalets com a segones residències.

Calvià en particular.

La recuperació econòmica vendria de mans

Al 1948 el conegut arquitecte Francesc Cases,

del turisme, interromput no sols per la Guerra

racionalista en els seus inicis i regionalista

Civil, sinó també per la II Guerra Mundial, que

després, va construir l’encara ara emblemàtic

feia impossibles els viatges turístics, llevat dels

hotel Maricel i al 1949 es va fer el projecte

d’alguns espanyols entre els quals es trobaven

d’urbanització de la Rossegada (Bendinat). No

els qui celebraven la «lluna de mel» a Mallorca,

existia «la urgència» d’èpoques posteriors, tot es

seguint les campanyes del Foment de Turisme.

feia amb més calma i les construccions eren

Es calcula que en 1945 varen arribar a Mallorca

molt menys despersonalitzades.

59


Dossier

Calvià, un municipi turístic i atípic

2. PRIMERA ETAPA DEL TURISME (1950-

ja iniciades): Badia de Palma, Cas Català -

1970): CREIXEMENT, TRANSFORMACIÓ

Illetes, Bendinat, Costa de la Calma, Costa d’en Blanes, el Toro, Magaluf, Palmanova, Peguera,

La tradicional organització econòmica entorn

Portals Nous, Portals Vells, sa Porrassa, Santa

de les possessions va començar a transformar-

Ponça, Sol de Mallorca, Son Ferrer i Galatzó, els

se en turística a la segona meitat del segle XX.

dos darrers dirigits als nombrosos treballadors

Paral·lelament es va viure un important increment

que varen emigrar al municipi per treballar en

de la població. En concret, entre 1950 i 1970

el sector turístic o a la construcció.

es va passar d’una població empadronada de 2.335 persones a 4.809.

El turisme de masses és un fenomen paral·lel a la recuperació econòmica posterior a la II

Fins llavors la major part de la població vivia

Guerra Mundial, en els anys 50, època en què

en els de dos nuclis de l’interior (Calvià i es

varen aparèixer els majoristes de viatges o

Capdellà) i en aquesta època –o ja durant els

tour-operators i les companyies d’aviació xàrter

anys setanta– es varen formar altres setze nuclis

que, en part, varen aprofitar l’excedent d’avions

de població (alguns dels quals en urbanitzacions

procedents de la guerra, i les illes Balears

Talaia de Peguera en els anys 50.

60


Dossier

es varen començar a convertir en destinació

de l’important arquitecte Josep Antoni Coderch

turística. Així mateix, l’ingrés d’Espanya a l’ONU

de Sentmenat, i el Punta Negra (1965), obra de

(1953), que va suposar un cert reconeixement

Felipe Sánchez Cuenca.

internacional al règim de Franco, va mitigar l’aïllament i, més endavant, el Pla d’estabilització de 1959 va significar la liberalització de les relacions exteriors d’Espanya i més facilitats per al turisme europeu. La moneda era barata en comparació a les europees, les condicions climàtiques òptimes i es donaven unes relatives facilitats per les comunicacions amb l’aeroport de Son Bonet. Aquest fenomen de terciarització de l’economia balear va ser més notable i radical a Calvià, però no es va produir de forma aïllada. Arribaven milers de turistes a Mallorca i l’illa havia de canviar les seves infraestructures. L’aeroport de Son Bonet es va fer petit per l’afluència de turistes que viatjaven a l’illa i a principis dels seixanta es va inaugurar el de Son Sant Joan, que va facilitar

Façana de l’Hotel Bendinat, obra de l’arquitecte Francesc Casas.

les comunicacions i va contribuir a l’augment del nombre de passatgers. Al 1945 havien arribat a l’illa uns 50.000 passatgers, majoritàriament

Continuava el procés d’urbanització a Calvià.

espanyols, i al 1965 ja ho feren més de 2

Al 1958 es va fer el Pla urbanístic de Peguera

milions.

i l’any següent el de Bendinat-Portals. La primera zona estava més destinada al turisme

Al 1973 la xifra era de 3.500.000 i al 1986 es

i la segona, a residències. També en 1959 es

varen superar els 10 milions.

va fer el projecte definitiu d’urbanització de Magaluf, molt a prop de la de Palmanova, que

Tornant

a

Calvià,

algunes

s’havia anat desenvolupant des de principis de

construccions

la dècada.

especialment significatives de les dècades dels anys 50 i 60 són l’hotel Bendinat, obra de l’arquitecte Francesc Casas (1951), l’hotel de

A la dècada dels seixanta es feren nombroses

Mar (1964), el número 1.000 de Balears, obra

urbanitzacions: projecte d’urbanització d’es

61


Dossier

Calvià, un municipi turístic i atípic

Peguerí (1961), Pla d’ordenació de la costa des

3.

de cala Blanca fins a cala Figuera, plans

PLANIFICACIONS, OSCIL·LACIONS

SEGONA

ETAPA

(1971-1990):

NOVES

d’ordenació de Son Caliu, es Castellot, Portals Vells, Badia de Palma (primera fase)

La dècada dels setanta va començar amb més

i Projecte d’urbanització de cala Blanca

de trenta urbanitzacions a Calvià. Era el segon

(1962), Pla l d’ordenació de Portals Vells

municipi turístic després de Palma.

(1962), Pla parcial de Son Maties, Pla parcial de Magaluf, Pla parcial de la Badia de Palma

Aproximadament un 60 % de la població vivia

(segona fase), Projecte urbanització d’es

a la costa, quan deu anys abans era el 32 %

Romaní, Pla parcial ordenació de la Costa

i al 1950, el 18,4 %. En aquest context, i en

de la Calma (1964), Pla general d’ordenació

plena voràgine constructiva, al 1971, i amb una

de Voramar (1965) i Projecte d’urbanització

població empadronada d’unes 5.000 persones,

Punta Marroig - Palmanova (1967).

l’arquitecte Vicente Bayo va redactar el Pla general d’ordenació de Calvià, que situava

Aquest

accelerat

procés

d’urbanització

2.555 hectàrees urbanitzables a la costa. Es

lògicament suposava la construcció de

feien previsions sobre depuradores, aigües

nombrosos hotels. La dècada dels seixanta

residuals i emissaris, encara per construir, i es

va començar amb 4 hotels i 8 hostals i durant

calculava que a l’estiu la població podia arribar

aquest període es construïren altres 57 hotels

a les 250.000 persones, xifra a la qual encara

i 34 hostals. En els inicis dels seixanta el pes

no està molt clar que s’hagi arribat. Fins llavors

del sector terciari era d’un 34 % i, quan va

pràcticament l’única regulació urbanística de

acabar la dècada, ja superava el 70 %.

caràcter general era la Llei del sòl de 1956.

Litoral de Calvià.

62


Dossier

Es vivia una època d’enlluernament i en certa

257 edificis per a habitatge, entre 1961 i 1970

manera de «turisme ficció». La tendència

el nombre fou de 463, i entre 1971 i 1980 va ser

general era pensar que els recursos eren

de 1.987. Aquestes dades indiquen clarament

il·limitats i l’arribada de turistes seria sempre

la tendència a passar de la construcció d’hotels

progressiva. El paisatge es privatitzava per als

a la d’edificis per llogar o de segona residència

qui poguessin tenir una propietat a la costa.

iniciada a finals dels anys 70 o a principis del 80, senyalada per alguns economistes i

Calvià

canviava

dia

a

dia

amb

historiadors del turisme.

noves

edificacions d’hotels i habitatges secundaris i el nou panorama urbà feia necessari un

ÈPOCA DE CONSTRUCCIÓ DELS EDIFICIS DESTINATS A HABITATGE De 1941 a 1950 De 1951 a 1960 De 1961 a 1970 De 1971 a 1980 De 1981 a 1990 De 1991 a 2001 De 2002 a 2011 Total

sistema de comunicació viària més àgil. A més a més, en aquests anys les Balears eren ja la província d’Espanya amb més vehicles per nombre d’habitants. Les obres de l’autopista de Ponent (Palma-Andratx) es varen iniciar al 1974 i al 1976 es va obrir al públic. Comunicava els nuclis de Cas Català, Illetes, Portals Nous, Palmanova, Santa Ponça i Peguera. Segons l’enginyer

redactor

del

projecte,

NOMBRE 108 257 463 1.987 2.177 1.545 1.598 8.135

Font: Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT) a partir de dades de l’INE. Espanya.

Miquel

Àngel Llauger, «a partir de la inauguració de urbanístic

Per altra part, en els anys setanta també es va

va créixer espectacularment», la qual cosa

produir un important creixement de la població

és evident, com ho és que l’autopista es va

de Calvià, que va passar de 3.579 habitants

construir precisament per descongestionar

al 1970 a 11.777 al 1981, la qual cosa suposa

el trànsit que suposava el desenvolupament

un increment del 129 %. En les primeres

urbanístic o constructiu que ja s’havia iniciat.

èpoques

Pels mateixos motius –atendre l’increment de

haurien resultat assequibles als treballadors

població–, i a l’any següent, es va establir

recentment emigrats a Calvià no resultaven

una xarxa de subministrament d’aigua des de

rendibles a les empreses promotores de les

Palma.

noves construccions. De fet, fins a 1975 no es

l’autopista

el

desenvolupament

d’expansió,

els

habitatges

que

varen construir les urbanitzacions de Galatzó Segons les dades de què disposam a través

i, més endavant, de Son Ferrer, que varen ser

de l’Institut Balear d’Estadística, referides a les

habitades majoritàriament per treballadors

edificacions que encara es mantenen en millor o

o petits propietaris. Es calcula que entre

pitjor estat, entre 1951 i 1960 es varen construir

1950 i 1980 varen arribar a Calvià uns 5.000

63


Dossier

Calvià, un municipi turístic i atípic

nous habitants, però vistes en perspectiva

població de Calvià havia nascut a la Península

aquestes xifres resulten imprecises, ja que,

i el percentatge de ciutadans estrangers era

en els primer anys, molts de treballadors no

molt inferior a l’actual. Aquestes xifres es varen

estaven empadronats a Calvià: dormien en els

capgirar quan varen néixer i créixer els fills dels

mateixos hotels o anaven i venien de barriades

primers emigrants que ja havien establert la seva

obreres de Palma. Calvià, en la primera època

residència a Calvià i la immigració de persones

d’expansió, no va ser únicament un municipi

procedents de l’estranger (majoritàriament de

receptor d’emigrants com a nous veïns,

països europeus) va augmentar. Actualment

sobretot ho va ser de mà d’obra per construir

el percentatge d’estrangers residents a Calvià

o mantenir la industria turística, ja que la mà

és superior al dels qui han nascut en altres

d’obra mallorquina resultava del tot insuficient,

comunitats autònomes, amb un 38 % de nascuts

encara que abandonàs el camp per dedicar-se

a l’estranger, un 26 % en una altra comunitat

a l’hoteleria o a la construcció. La comunitat de

autònoma i un 36 % a les Balears.

la qual procedien la major part dels immigrants era Andalusia.

Pel que fa al turisme, al 1973 varen arribar 3,6 milions de turistes a les Balears i l’any següent

Al 1981 la població havia crescut un 129 % en

la xifra va descendir aproximadament en un

relació a 1970, i se situava en 11.777 ciutadans

deu per cent, a causa de la crisi del petroli.

empadronats. Al 1986 la major part de la

Per primera vegada, a l’any 1974, el nombre

Santa Ponça.

64


Dossier

de turistes va disminuir i alguns hotels i hostals

dades referides al nombre d’establiments

hagueren de tancar. L’adversitat es va superar

turístics construïts entre 1986 i 1900 i, per altra

amb l’arribada de 3,7 milions de turistes a les

banda, entre el que s’entén com a habitatges

Balears al 1977 (Welcome: 2000).

també s’hi han de comptar els unifamiliars o xalets, però així i tot la desproporció és evident.

La posterior dècada dels anys 80 va ser

Calvià no és un gran polígon hoteler. És un gran

expansiva, amb un PIB en continu creixement,

municipi turístic construït majoritàriament a

prop del 3,5 % anual, i amb una punta màxima

partir dels anys setanta, en el qual, a més dels

del 5,44 % al 1988, any en què varen arribar

hotels, hi ha nombrosos habitatges secundaris

uns set milions de turistes a Balears. En

i, com veurem més endavant, apartaments que

concret a Calvià, en aquesta època el pes del

és lloguen per dies. És suficient una ullada a

sector terciari ja superava el 93 %. Eren anys

Internet per comprovar-ho.

de bonança i prosperitat i Balears era l’única comunitat d’Espanya amb ingressos superiors

Segons Eugeni Aguiló, al 1986 el nombre de

a la mitjana de la UE i es parlava de Calvià com

places en l’oferta turística legalitzada era de

del municipi més ric d’Espanya.

54.340 i en la sense legalitzar (apartaments) de 12.190. El mateix autor va calcular que entre

Però ja es percebia una certa saturació de

1981 i 1987 el nombre de turistes que es varen

places hoteleres o turístiques i les cadenes

allotjar en els establiments turístics de Calvià

hoteleres començaven a mostrar interès en

va passar de 870.000 a 1.323.000, amb la qual

altres destinacions. A la dècada dels 80 es

cosa el creixement se situaria en un 52,10 %.

varen produir dos fenòmens paral·lels: la sortida

En la distribució per nacionalitats dominava el

de les cadenes hoteleres a l’exterior (Buades,

turisme britànic, seguit per l’alemany. Aquesta

2006) i una major proporció de la construcció

tendència també es dóna actualment en el nombre

d’edificacions destinades a habitatge principal,

de residents per nacionalitats. Contràriament al

secundari o per llogar.

que passa en el conjunt de Mallorca, a Calvià hi ha més anglesos que alemanys.

Entre 1975 i 1986 el ritme de construcció d’allotjaments turístics va baixar de forma molt

El nombre d’apartaments legalitzats en aquesta

notòria. Es varen construir 13 hotels i 2 hostals,

mateixa època era de 5.110 i Aguiló (1987)

quan, entre 1971 i 1975, s’havien construït 37

calculava que 3.694 estaven sense legalitzar.

hotels i 14 hostals. En conjunt, entre 1971 i

Escrivia en la revista Entorn: «els apartaments

1986 es varen construir 50 hotels i 26 hostals, i

són el component més important de l’oferta

entre 1971 i 1990 el nombre d’edificis dedicats

extrahotelera

a habitatge fou de 4.164. No disposam de

creixement en els últims anys difícil d’avaluar

65

i

han

experimentat

un

fort


Dossier

Calvià, un municipi turístic i atípic

Port Adriano a principis dels anys 80.

amb exactitud». Senyalava com a dificultats la

concret a Calvià, el Pla general es va adaptar

de la seva mateixa definició i el fet que no tots

i modificar en 1982 per adaptar-se a la nova

estiguessin regularitzats.

Llei del sòl de 1975. Es varen restringir les edificacions de bloc en altura, però es va

Així com en els anys setanta la regularització

continuar construint amb la mateixa intensitat

urbanística va ser desproporcionada en

en sòl urbà i urbanitzable i va ser durant

referència al territori i minsa pel que fa

la vigència d’aquest planejament quan es

a l’ordenació, en els vuitanta, coincidint

va densificar i construir més en el litoral de

amb la consolidació de la democràcia i

Calvià.

l’autonomia, es promulgaren nombroses normes i lleis que intentaven organitzar el

L’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears

fenomen o creixement de la construcció. En

(1983) assignava les competències en

66


Dossier

Port Adriano a l’actualitat.

urbanisme i ordenació del territori a la

En 1987 es va redactar el Llibre Blanc del

Comunitat i la primera Llei que va promulgar

Turisme a les Illes Balears i es va aprovar la

el Parlament Balear va ser la d’ordenació i

Llei d’ordenació territorial del Govern Balear

protecció d’àrees d’interès especial.

i al 1988 la Llei de costes i un pla per a la modernització de l’oferta hotelera. Eren intents

Altres mesures d’ordre normatiu o legislatiu

de reordenar el creixement turístic, i urbanístic.

de la dècada dels anys 80 varen ser

També al 1988 el Parlament Balear va aprovar

l’anomenat decret Cladera (1984), que

una sèrie de «Mesures transitòries d’ordenació

establia un mínim de 30 metres quadrats de

d’establiments hotelers i establiments turístics»

solar per plaça hotelera, ampliat en el segon

que prohibia qualssevol establiment turístic

decret Cladera (1986), que n’establia un

nou que no fos de 4 o 5 estrelles i apartaments

mínim de 60.

de 4 i 3 claus.

67


Dossier

Calvià, un municipi turístic i atípic

4. TERCERA ETAPA DEL TURISME (1990-

turístics i autoritats

2006):

representants

CONSOLIDACIÓ

DE

L’OFERTA

locals

mediterrànies,

d’empreses

turístiques,

organitzacions sindicals, governs regionals i

HOTELERA I «L’ALTRE» CREIXEMENT

nacionals i institucions de cooperació pública A principis de la dècada dels noranta, ja

i privada de 28 països, la qual va posar en

formalitzada l’entrada al Mercat Comú, avui UE

evidència la necessitat de dur a terme un

(1986), les Balears eren la regió espanyola amb

desenvolupament més sostenible: «Sentim la

major renda per càpita, més d’un 26 per cent

urgència d’afrontar els desequilibris socials i

superior a la mitjana de tot l’Estat, i el sector

mediambientals des d’avui mateix. Entenem

de serveis suposava gairebé el 84 % del PIB,

que només podem emprendre el camí cap a

mentre que l’agrari no arribava al 2 %.

la sostenibilitat a la nostra regió amb equitat si tenim en compte els límits de la capacitat de

El PIB va continuar augmentant en aquesta etapa

càrrega del nostre entorn. Només assegurarem

encara que amb alguns alts i baixos. La guerra

un desenvolupament sostenible per a la nostra

del Golf Pèrsic, iniciada en 1991, va suposar

regió i per a futures generacions si assumim la

una nova recessió superada dos anys després.

necessitat d’un canvi cultural en relació amb

A la segona meitat dels anys 90 va continuar el

els nostres models de desenvolupament»,

creixement i la bonança general.

s’exposava en les conclusions.

Diverses anàlisis econòmics varen detectar en

La població a 1991 era de 20.982 persones

aquests anys un accelerat procés de venda de

i a l’any 2001 va arribar als 38.841 ciutadans

propietats a ciutadans estrangers, especialment

empadronats, la qual cosa suposava un

alemanys, en el conjunt de l’illa de Mallorca.

increment del 85,11 %.

Paral·lelament, bona part de l’oferta hotelera, que ja tenia devers 20 anys, envellia i es constataven

El procés de construcció d’habitatges es va

els efectes de l’urbanisme incontrolat d’èpoques

alentir en la dècada dels 90, si es compara

anteriors. A Calvià, a mitjan dècada, es derruïren

amb etapes anteriors. En concret a l’any

alguns establiments obsolets per substituir-los

1987 el col·legi d’arquitectes va visar 8.396

per zones verdes.

projectes d’habitatges i al 1991 en foren 984. Al 1999 hi hagué un altre increment amb

Aquesta filosofia o declaració d’intencions fou

1.198 habitatges visats i després, ja en el

exposada en la Conferència Internacional sobre

segle XXI, la saturació de la construcció, les

Turisme i Desenvolupament Sostenible en el

noves normatives, i la crisi varen tenir com a

Mediterrani celebrada a Calvià al 1997, amb

conseqüència un important descens, amb tan

la participació de 490 líders polítics, gestors

sols 26 habitatges visats al 2011.

68


Dossier

Per dècades, i en el període comprés entre

A Calvià, l’any 1991 es va aprovar un altre

1941 i 2011, la que va registrar un major

pla que donava per exhaurit l’anterior model

percentatge

d’habitatges

urbanístic i intentava fer una oferta molt

va ser la de 1981 i 1990, com es pot veure

qualificada per atreure un turisme de qualitat.

en el quadre adjunt. El descens real en la

El nou pla classificava com a sòl urbà un

construcció es va començar a notar a partir de

total de 2.156 ha i establia els «estàndards»

l’any 2008. Així mateix, les mesures restrictives

d’un habitatge per 300 m 2 de parcel·la neta

per a la construcció de nous hotels i la mateixa

i un plaça turística per 70 m 2. L’edificabilitat

saturació del mercat varen tenir com a resultat

en sòl urbà es reduïa aproximadament en un

que bona part dels establiments turístics es

30 %.

de

construcció

modernitzassin i també que es legalitzassin nombroses places hoteleres a les Balears en

El mateix any el Parlament Balear va promulgar

general. Les cadenes hoteleres ja no tenien

la Llei d’espais naturals (1991), que protegia

intenció d’expandir-se a Mallorca i tampoc

el 34 % del territori de les Illes. Bona part

no interessava una nova competència, però

del sector hoteler hi va donar suport, ja que

en certa forma va ser així com va créixer el

la seva intenció no era construir més, sinó

fenomen de molts habitatges que avui en dia

atreure turisme amb el missatge de la natura

es lloguen per períodes curts de temps.

afegit al de sol i platja.

69


Dossier

Calvià, un municipi turístic i atípic

Al 1998 es va revisar el pla anterior (1991) i en

d’aquestes característiques a l’any. D’això

conjunt un total de 1.348 hectàrees que eren

es deduïa que el pes del turisme residencial

urbanes des de 1971, o que es qualificaven

suposava aproximadament el 50 % del total.

com a sòl urbanitzable, es convertirien en sòl

L’any en què es va publicar l’estudi a Calvià

rústic protegit. Això significava que un 86 % de

hi havia 266 establiments turístics amb 59.514

la superfície que l’anterior pla classificava com

places.

a urbà passava a rústic (revista Entorn, 1998). Però, a la vegada, es considerava que al 2015

Les Directrius d’Ordenació Territorial (DOT),

la població de Calvià arribaria a les 213.000

que prohibeixen la creació de nous nuclis

persones, de les quals 62.000 serien residents

urbanitzables aïllats, així com la construcció a

i és evident que aquestes previsions no es

una distància inferior a 500 metres de la costa,

compliran, ja que al 2014 la població resident

es varen aprovar al 1999. A l’any següent

és d’unes 52.000 persones, sense tendència a

Calvià va aprovar un nou PGOU, que incloïa el

augmentar molt, i el nombre de places turístiques

compliment de les DOT així com la Llei d’espais

legals és d’unes 52.500. Manquen per analitzar

naturals (LEN) i el Pla d’ordenació de l’oferta

les dels apartaments que es lloguen per dies,

turística (POOT), que generalitzava els 60 m2 per

però, per fer quadrar les xifres, haurien de ser

plaça hotelera, ja previstos en el decret Cladera.

més de cent-mil.

També comprenia un catàleg de patrimoni historicoartístic.

Una altra cosa són els allotjaments que no corresponen ni a habitatges principals ni a

El mateix any 2000 es va aprovar la Llei de

places turístiques. En un estudi sobre la situació

consells insulars, que els atribueix competències

del turisme residencial a les illes Balears (2006),

d’ordenació del territori i, una vegada fetes les

la Cambra de Comerç de Mallorca, Eivissa i

transferències, cada consell va aprovar el seu

Formentera senyalava que el turisme residencial

propi pla territorial. A Mallorca es va fer al 2003

de Balears representava el 44 % del total –que

i es varen establir les àrees de reconversió

era d’11,5 milions– i aconseguia la xifra absoluta

territorial. El Pla general de Calvià es va adaptar

de 5,1 milions. Es feia constar que per turisme

a les noves directrius del PTM, amb la qual cosa

residencial s’entén el que té el seu origen en

el creixement directe de sòl urbanitzable va

una altra regió o país i usa allotjaments privats

quedar limitat a 31,04 ha, repartides entre 18,81

i no pròpiament hotelers, o el que és el mateix,

ha en el Pla parcial de Peguera Oest, 7,52 ha en

fora de l’oferta reglada. Es deia que Calvià era

el nucli de Calvià, i altres 4.72 ha as Capdellà.

el primer municipi turístic amb més de 2 milions de turistes anuals i també el primer en el turisme

Altres 99,06 ha de creixement es vinculen a les

residencial amb més d’1,2 milions de turistes

àrees de reconversió territorial, repartides entre

70


Dossier

Palmanova-Magaluf (49,2 ha), el Toro, Santa

de ciutadans nascuts a les Balears varen tenir

Ponça, Costa de la Calma (19,5 ha) i Peguera-

menys oscil·lacions: d’un 38 % a un 36 %.

Fornells (25,6 ha), a les quals s’afegeixen altres 4,7 ha per delimitació més precisa.

RESIDENTS ESTRANGERS (més de 1.000 persones) Abril 2014

EL SEGLE XXI I LA VERITABLE CRISI Ja hem vist que des del punt de vista estrictament

REGNE UNIT

4.928

ALEMANYA

3.342

ITÀLIA

1.123

turístic, Calvià, com les Balears en general, ha travessat diverses crisis turístiques, però cap

Font: Ajuntament de Calvià. Elaboració pròpia

com la iniciada a l’any 2008, que ha transformat la vida i ha empobrit nombroses persones. Així i tot, els efectes a l’atur, preu de l’habitatge i valor

Segons les xifres del padró de 2013, sobre el total

dels béns cadastrals han estat menors. Per altra

de 20.228 estrangers residents a Calvià, 13.864

banda, la població ha continuat creixent, amb

eren de països de la Unió Europea, segurament

un nombre cada vegada major, de ciutadans

amb un cert poder adquisitiu. En la major part

estrangers, alguns dels quals segurament han

de casos l’emigració a Calvià no és l’emigració

fet d’anteriors segones residències l’habitatge

de la pobresa, sinó de la recerca d’un lloc càlid i

principal. Així, entre 2002 i 2012 el percentatge

segurament més barat que el país d’origen. Per

de la població nascuda a l’estranger va passar

països, a l’abril de 2014, el col·lectiu més nombrós

del 25 % al 38 % i el de nascuts en altres

era el dels anglesos, seguit dels alemanys i dels

comunitats autònomes del 37 % al 26 %. Les

italians. El total de nacionalitats representades

xifres gairebé es varen invertir. Els percentatges

és de 105.

EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ DE CALVIÀ (SEGLE XXI) ANY

2002

2004

2006

2008

2010

2012

Població total

40.979

42.614

45.284

50.777

51.462

51.114

Nascuts a Balears

15.638

16.375

16.776

17.528

18.035

18.512

Nascuts en altres C.A.

14.974

14.426

13.908

14.034

13.665

13.391

Nascuts a l’estranger

10.387

11.813

14.600

19.215

19.762

19.221

Naixements

438

438

435

476

451

392

Defuncions

177

160

178

193

177

141

Immigració

3.975

3.177

5.053

3.980

3.866

3.522

Emigració

2.667

2.689

2.897

3.271

3.050

2.497

Font: IBESTAT. Elaboració pròpia.

71


Dossier

Calvià, un municipi turístic i atípic

Per altra banda, entre els anys 2002 i

POBLACIÓ PER ÀREA DE NAIXENÇA (PADRÓ 2013)

2012 es percep un important moviment migratori i una gran mobilitat a Calvià. En conjunt la població va augmentar en unes 10.000 persones (també s’han de tenir en compte els naixements), però hi hagué anys –especialment el 2011– en què les emigracions foren superiors a les immigracions. Calvià és un municipi bàsicament receptiu,

ESPANYA

32.044

RESTA UE

13.864

RESTA EUROPA

929

ÀFRICA

855

AMÈRICA DEL NORD

231

AMÈRICA CENTRAL

394

AMÈRICA DEL SUD

2.788

ÀSIA

1.090

OCEANIA I APÀTRIDES

però que, en època de crisi, també pot forçar

TOTAL

l’emigració de moltes persones.

72

77 52.272


Dossier

L’atur registrat en la població potencialment activa

ESTACIONALITAT DE L’ATUR

en els anys de la crisi és inferior a Calvià que a la

ANY

FEBRER

AGOST

2014

3.390

-

2013

3.759

2.055

2012

4.020

2.322

2010

3.785

2.305

que no insignificant) que ha tengut la crisi en el

2008

2.199

1.313

sector turístic i també la mateixa mobilitat de la

2006

2.231

860

mitjana de les Illes Balears. Entre 2006 i 2012 a Calvià va passar del 2,5 % al 6,4 % i a les Balears en conjunt ho va fer del 3,7 % al 9,8 %. Els motius poden ser la menor influència (encara

població, ja que els temps difícils «expulsen» els

Font: elaboració pròpia a partir de dades del SOIB i de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears.

qui tenen poques sortides laborals i, a la vegada, poden atreure els qui cerquen llocs més barats

AFILIATS A LA SEGURETAT SOCIAL

per viure, majoritàriament ciutadans europeus.

Trimestre

ATUR REGISTRAT EN LA POBLACIÓ POTENCIALMENT ACTIVA Any

2012

2010

2008

2006

Calvià Mitjana anual Percentatge

3.180 6,4%

3.163 6,5%

1.942 3,2%

1.542 2,5%

Illes Balears

9,8%

9,4%

4,8%

3,7%

L’estacionalitat és també un factor important a considerar quan es parla de l’atur a Calvià

Total

Autònoms

2014-T1

16.429

4.634

2013-T3

21.577

5.154

2013-T1

16.768

4.635

2012-T3

22.230

5.218

2012-T1

17.001

4.743

i existeixen grans diferències entre el nombre d’aturats en els dos mesos «punta» de la

Però aquestes dades no són suficientment

temporada baixa (febrer) i l’alta (agost), com

indicatives

s’observa clarament en el següent quadre. En

econòmica, ja que n’hi ha d’altres, també

el període comprés entre 2006 la diferència

procedents de l’IBESTAT, que indiquen que en

entre el nombre de treballadors a la temporada

els darrers dos anys hi ha hagut un significatiu

alta i baixa fou d’unes 1.400 persones.

descens del nombre d’afiliats a la Seguretat

d’una

veritable

recuperació

Social, tant en el nombre total com en el dels En línies generals, l’atur va baixar des de l’abril

autònoms. El desànim per cercar una feina –i

de 2010, en què era de 3.138 persones, fins a

no apuntar-se a les llistes de demandants de

l’abril de 2014, en què se situava en 2.486.

feina– pot ser-ne un motiu.

73


Dossier

Altres

dades

Calvià, un municipi turístic i atípic

sobre

les

característiques

A l’any 2011 a Calvià hi havia uns 9.000 edificis,

de la població i el moviment o tendències

dels quals 8.836 eren per a habitatge. El

vegetatives indiquen que Calvià ara per ara

total d’habitatges era de 36.300, dels quals

no és un municipi en procés d’envelliment.

18.885 eren declarats o considerats com a «principals». Si es donàs per certa la teoria que

Per nuclis, les zones més poblades són les de

a cada habitatge hi habita una mitjana de 2,5

Santa Ponça, Palmanova, Son Ferrer Peguera i Cas

persones, serien unes 47.200, però el nombre

Català - Illetes. Comparteixen les característiques

d’empadronats superava els 51.000. Aquesta

de ser residencials i turístiques alhora.

distorsió es pot deure a molts de factors, entre els quals un molt important és que moltes

RESIDENTS AL MUNICIPI PER NUCLIS DE POBLACIÓ (Abril 2014) NUCLI

persones s’empadronen a l’habitatge secundari per poder tenir dret al certificat de residència a

TOTAL

BADIA DE PALMA

l’hora de viatjar.

857

CALVIÀ VILA

2.594

ES CAPDELLÀ

1.073

CAS CATALÀ - ILLETES

3.307

BENDINAT

HABITATGES A CALVIÀ (2011)

488

Principals

18.855

Secundaris

12.958

COSTA DE LA CALMA

1.594

Buits

4.517

COSTA D’EN BLANES

2.000

Total

36.330

EL TORO

2.404

MAGALUF

4.262

PALMANOVA

7.029

PEGUERA

3.987

PORTALS NOUS

2.511

PORTALS VELLS

31

de Calvià és la que es pot observar en el

SA PORRASSA

120

quadre següent. Com es pot veure, els més

SANTA PONÇA

11.231

nombrosos són els que tenen més de 120 m2

764

(4.363), que són gairebé una quarta part del

SON FERRER

5.984

total (18.885). Els segueixen els que tenen

URBANITZACIÓ GALATZÓ

1.638

entre 76 i 90 m2, que són 4.270.

TOTAL

51.874

SOL DE MALLORCA

Font: Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT) a partir de dades de l’INE. Espanya.

La

tipologia

dels

habitatges

principals

Font: Ajuntament de Calvià.

HABITATGES PRINCIPALS (cens 2011)

Menys 46 m2

46-60 m2

61-75 m2

76-90 m2

91-105 m2

106-120 m2

Més de 120 m2

TOTAL 18.885

1.394

1.908

2.141

4.270

2.869

1.910

4.363

Font: IBESTAT. Elaboració pròpia.

74


Dossier

I, en general, el preu de l’habitatge a Calvià

La percepció que Calvià és un municipi car

és car en comparació amb el conjunt de les

també es fa evident quan es compara el

Balears, i més en concret amb Palma, la

valor dels seus béns cadastrals amb els de

qual cosa es deu, segurament, a la situació

la resta de Mallorca. Ja ho era abans de la

privilegiada de la major part dels habitatges

crisi, però aquesta tendència s’ha accentuat

i també a les diferents maneres de construir

en els darrers anys´

els habitatges per a treballadors com Galatzó i Son Ferrer, lluny del concepte de

COMPARATIVA PREUS DE L’HABITATGE (euros m2)

barriades obreres de les grans capitals, inclosa Palma.

Any (segon trimestre)

Calvià

Palma

2013

2.489,7

1.539,4

any en el qual se solen situar els inicis de

2012

2.486,1

1.722,5

la crisi. Així i tot, des de 2013 s’aprecia una

2006

2.725,1

2.310,4

Però també ha experimentat una important baixada de preus a partir de l’any 2008,

recuperació o lleugera pujada dels preus dels habitatges.

Font: IBESTAT. Elaboració pròpia.

75


Dossier

Calvià, un municipi turístic i atípic

Ja hem vist que, a partir dels anys 80,

categoria i el nombre de places resulta molt

la normativa i legislació autonòmica –i

il·lustrativa. Entre 2004 i 2012 el nombre

també els plans municipals– tingueren la

d’establiments hotelers baixà, però a la vegada

tendència general d’anar cap a un turisme

es donà un lleuger increment de places en

de major qualitat i també a preservar zones

els hotels i en els hotels apartaments amb la

que es consideraven d’especial interès

tendència general a pujar la categoria. Això

mediambiental. I és cert que s’ha guanyat

és deu a què varen aflorar places abans

en qualitat a l’hoteleria. La comparació entre

il·legals i a què tancaren alguns establiments

els establiments turístics de Calvià, la seva

ja obsolets.

ALLOTJAMENTS TURÍSTICS TOTAL

2012

2006

Establiments 250

Places 59.434

Establiments 266

Places 59.514

13 27 26 5

806 4.364 4.406 973

21 31 30 5

1.527 4.899 5.469 973

Agroturismes

5

77

Cases d’hostes Hotels (H) H1 H2 H3 H4 H5 H5 (GL) Hotels Apartaments HA 1 HA 2 HA 3 HA 4 HA 5 Hotel residència HR 1 Hostals HS 1 HS 2 HS 3 Hostals residència HSR 1 HSR 2 HSR 3 Ciutat de vacances (3*) AT

2

32

2

32

4 9 57 42 4 1

278 1.600 19.483 12.227 578 262

3 13 60 37 4

203 2.354 20.040 10.181 738

2 20 7

159 9.784 3.215

2 21 2

159 9.787 581

1

27

1

27

3 6 1

95 371 73

4 7 3

189 446 128

9 4 2

359 180 86

9 4 2

345 180 86

Apartaments turístics AP1 AP2 AP3 AP4

Font: Conselleria de Turisme. Elaboració pròpia.

76

1 4

118 52


Dossier

Ara mateix a Calvià es redacta un nou pla

legalitzades, la qual cosa, molt en general,

general en un context molt diferent al de 1971,

donaria una població de 144.500 persones

quan tot estava per fer. Han passat moltes

en època de total ocupació. Però també s’han

coses en els darrers 43 anys i molts dels

de considerar els 4.517 habitatges en que les

primers immigrants ja tenen nets, que parlen

estadístiques oficials classifiquen com a buits

la llengua del país i se senten de Calvià. En el

i que en 2011 eren 4.517. Segurament molts

municipi hi ha 11 col·legis i 3 instituts, així com

es lloguen per dies a la temporada alta. Si el

molts altres serveis de caire cultural, social,

nombre es multiplica per 2,5 (la qual cosa és

sanitari o esportiu i s’ha fet una important tasca

un càlcul elevat, ja que hi deu haver habitatges

de preservació del patrimoni històric i cultural:

que es troben realment buits) el resultat seria

des dels talaiots fins a les més modernes

d’uns 11.300. Així que la cabuda, en els

edificacions.

edificis existents a Calvià, és d’unes 155.800 persones i és segurament important mantenir

Calvià és ara com ara (2014) un municipi

i rehabilitar les edificacions existents com es

en el qual hi viuen unes 52.000 persones

desprèn de les manifestacions dels arquitectes

empadronades. Unes 33.000 podrien habitar

entrevistats en aquestes mateixes pàgines,

en els 12.958 habitatges secundaris (segons

al marge o paral·lelament a la millora en la

les darreres dades de 2011) a les temporades

qualitat de l’oferta hotelera, mediambiental i

altes. I hi ha unes 59.500 places turístiques

de serveis.

Litoral de Calvià.

77


Dossier

Calvià, un municipi turístic i atípic

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

PTM) (2010), abril, Calvià.

AGUILÓ, Eugeni (1989). El turisme a Calvià. Revista Entorn, núm. 2. Ajuntament de Calvià.

MIRANDA

GONZÁLEZ,

M.

A.

(2001).

BUADES, Joan (2009). Do not disturb. Viaje a

«Inmigración y cohesión social en Calvià,

las entrañas de un imperio turístico. Edit. Icaria

Mallorca».

Antracid (Economía).

Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales,

A:

Scripta

Nova.

Revista

94. Universidad de Barcelona. DIVERSOS AUTORS (2011). Calvià: Patrimonio Cultural. Ajuntament de Calvià.

MURRAY, Ivan (2005). «El pisotón ecológico (y empresarial) en las Islas Baleares». A:

Estudio sobre la situación del turismo residencial

Medio Ambiente y comportamiento humano.

en las Illes Balears (2006). Cambra de Comerç

Editorial Resma.

de Mallorca, Eivissa i Formentera. Icaria Editorial S.A.

RULLAN SALAMANCA, Onofre (2010). «Las políticas territoriales en las islas Baleares». Cuadernos Geográficos, 47.

GARCÍAS, G., VERD, S. (1986). Calvià, del Verde al Azul: historia, economía y sociedad. Ayuntamiento de Calvià.

SEGUÍ

AZNAR,

M.

(2000).

Urbanisme

i arquitectura a les Balears. Segle XX. GRUP D’ESTUDIS DE LA CULTURA, LA SOCIETAT

Documenta Balear, Mallorca.

I LA POLÍTICA AL MÓN CONTEMPORANI (UIB) (2000). El segle XX a les Illes Balears. Edicions

SEGUÍ AZNAR, M. (2001). La arquitectura del

Cort, Palma.

ocio en Baleares: La incidencia del turismo en la arquitectura y el urbanismo. Lleonard

LLAUGER LLULL, Miquel Àngel (2006). El

Muntaner. Col. Refaubetx, núm. 11, Palma de

camí de Ponent. Una reflexió sobre la carretera

Mallorca.

d’Andratx i el territori. LLeonard Muntaner Editor. TUGORES I TRUYOL, Francisca (coord.) Memoria justificativa Plan General de Ordenación

(2000). Welcome!: un segle de turisme a les

Urbana del municipio de Calvià (adaptación

Illes Balears. Fundació La Caixa, Barcelona.

78


Dossier

79


LA DINÀMICA DEL POBLAMENT A CALVIÀ: DE LA PREHISTÒRIA A L’ARRIBADA DEL TURISME Agustí Aguiló


Dossier

INTRODUCCIÓ Fins a l’arribada del turisme a mitjans del segle XX, a Calvià no podem parlar d’un fenomen urbà pròpiament dit. El poblament humà anterior d’aquest territori sempre s’ha caracteritzat per les baixes densitats demogràfiques i pel seu caràcter rural i disseminat, fins i tot en el cas de les concentracions de població més importants, Calvià Vila i es Capdellà. Atès que dedicam un dossier específic a l’evolució d’aquests dos nuclis de població en aquesta mateix número de la revista, aquí tractarem d’oferir una visió general del poblament a Calvià a través de la història a partir dels patrons de distribució poblacional que hi ha hagut en cada moment, tot destacant l’aparició i formació dels nuclis de població secundaris, que sorgiren arran de les parcel·lacions de les grans tinences senyorials. Val a dir que en els capítols dedicats a la prehistòria i a l’època islàmica no fem sinó exposar breument al lector les conclusions a

Casa d’establidors al llogaret de la Vallverda.

què han arribat treballs anteriors, destacantne, naturalment, els aspectes més relacionats

poblada durant la prehistòria), la de Son Roig -

amb la matèria que aquí tractam.

Valldurgent, la de Galatzó - es Capdellà i la de Peguera - sa Cova. Aquests territoris ja mostren

DINÀMICA DEL POBLAMENT DURANT LA

indicis d’ocupació durant el Bronze, apareixen

PREHISTÒRIA I L’ÈPOCA ROMANA

clarament delimitats durant el Talaiòtic i es continuen ocupant durant el Posttalaiòtic. Com

Manel Calvo i Víctor Guerrero (2011) –a qui

senyalen els autors esmentats, no s’han trobat

seguim en els paràgrafs següents– han estudiat

a Calvià, de moment, vestigis arqueològics

la dinàmica i els patrons de poblament del

de les comunitats prehistòriques de base

territori de Calvià durant la prehistòria a partir

agricolaramadera

de les quatre grans conques hidrogràfiques

durant l’Edat del Coure (2500-1900 AC). Hem

del terme: la de Santa Ponça - Magaluf (la més

d’esperar fins a l’Edat del Bronze (1900-1000

81

que

poblaren

Mallorca


Dossier

La dinàmica del poblament a Calvià

El puig de sa Morisca, situat en un lloc elevat i estratègic de gran control visual, esdevé un assentament representatiu del poblament de Calvià des del Bronze Final fins a l’època romana.

AC) per trobar-hi les primeres evidències de

idees i persones. Els assentaments costaners

l’ocupació humana. El patró de poblament

s’ubiquen en llocs de fondeig, en illots o caletes

d’aquesta època gira entorn de la proximitat

arrecerades o bé en promontoris o punts de

als cursos d’aigua i al peu de vessants de

la costa de referència per a la navegació. Un

muntanyes o turons que donen pas a zones

dels exemples més significatius d’aquest tipus

més o menys obertes d’altra productivitat

d’assentament, a Calvià i a tot Mallorca, és el

agrícola i que permeten explotar recursos

puig de sa Morisca.

variats. Els límits naturals i l’orografia són en aquesta època els factors més habituals de

En la primera etapa de l’Edat del Ferro,

delimitació del territori. El poblament a Calvià

el Talaiòtic (900-550 AC), es produeix un

es concentra principalment a la conca de

creixement demogràfic significatiu en les

Santa Ponça - Magaluf. Durant el Bronze Final

quatre conques demogràfiques esmentades.

(1400-1100 AC) es desenvolupa una xarxa

El poblament és ara més intens i suposa la

de contactes marítims entre illes i amb el

concentració de la població i una major pressió

continent que genera l’intercanvi de productes,

sobre els recursos. L’increment a Calvià del

82


Dossier

nombre de jaciments d’aquesta època és

més vinculat amb el control de les zones de

prou significatiu: 12 per a l’Edat del Bronze,

pas estratègiques i de les principals zones de

32 per al Talaiòtic. El patró d’assentament

desembarcament de la costa.

ja no respon a la proximitat de terres fèrtils de conreu o a l’abundància d’aigua, sinó a

Durant l’època romana (123 a.C. - segle

les majors possibilitats de control visual del

IV d.C.), si bé no es produeix a Calvià cap

territori circumdant. Els poblats es basteixen,

fenomen urbà, com sí s’esdevé a Palma o

doncs, en zones elevades, serrals, vessants

Pollentia, s’hi observen canvis en l’estil de

de muntanya, etc. Les estacions, a més, es

vida i en l’organització del territori. Això es

connecten visualment entre sí, de manera que

documenta materialment amb la fundació de

es crea una xarxa visual complexa. Un exemple

l’assentament romà de sa Mesquida (una vil·la

paradigmàtic d’aquests nous condicionants és,

rural que és l’única evidència a Mallorca de la

un cop més, el jaciment del puig de sa Morisca,

producció terrissaire en època romana). Pel

que esdevé un gran nucli d’hàbitat amb un

que fa als assentaments indígenes, cada cop

hinterland d’estacions secundàries, sobre les

més romanitzats, es documenta a Calvià una

quals exerceix una funció focalitzadora.

intensa perdurabilitat d’assentaments en l’àrea de Santa Ponça. A tot Calvià, aproximadament

La segona i darrera fase de l’Edat del Bronze,

un

50

%

dels

assentaments

el Posttalaiòtic (550 - 123 a.C.), ve marcada

posttalaiòtica perdura fins als segles I-II d.C.,

per una presència cada vegada major del

si bé, a conseqüència de la influència creixent

món púnic, amb un augment significatiu dels

dels nuclis urbans de Palma i Pollentia, també

intercanvis. Al territori de Calvià s’hi dóna

se n’abandonen (aproximadament un 35 %).

una gran intensitat d’ocupació, amb molta

Atès que Calvià no s’insereix directament dins

diversitat i densitat de jaciments. Sembla

l’àrea d’intensa influència de la Palma romana,

que s’imposa un nou patró d’assentament:

queda relativament al marge del procés de

el domini visual i efectiu del territori està ara

romanització creixent.

Un exemple paradigmàtic dels nous condicionants del poblament del talaiòtic és el jaciment del puig de sa Morisca, que esdevé un gran nucli d’hàbitat amb un hinterland d’estacions secundàries, sobre les quals exerceix una funció focalitzadora

83

d’època


Dossier

La dinàmica del poblament a Calvià

ASSENTAMENTS D’HÀBITAT A CALVIÀ DURANT LA PREHISTÒRIA I L’ÈPOCA ROMANA Elaboració a partir de: M. Calvo i V. Guerrero (2011)

Conca Galatzó - es Capdellà

Conca Peguera - la Vallverda

Conca Son Boronat - Valldurgent

Conca Santa Ponça - Magaluf

Edat del Bronze (1900-1000 AC) Època talaiòtica (900-550 AC) Època posttalaiòtica (550 - 123 a.C.) Època romana (123 a.C. - segle IV d. C. )

L’ÈPOCA ISLÀMICA

IV i VII), les ciutats i l’estament governant experimentaren una profunda decadència o

El període de dominació islàmica (903-

crisi, el que va produir un desplaçament de

1229) ha estat estudiat pel que fa a Calvià

la població cap a l’interior, cap a llocs més

per Albero i Andújar (2007), que en el seu

elevats i estratègics. Molts d’aquests jaciments

treball posen de relleu la dinàmica del

havien estat ocupats en època talaiòtica i

poblament i els factors que condicionaren la

ara eren reocupats. El procés s’intensificà

localització de les alqueries durant aquest

amb la conquesta islàmica i l’assentament,

període. Senyalen aquests autors que durant

mitjançant alqueries, d’importants contingents

el període transitori entre l’època romana i la

de població àrab i berber, que s’hi establiren

islàmica (època tardoantiga, entre els segles

amb patrons clànics i tribals.

84


Dossier

A Calvià es constata l’existència de diverses alqueries amb el prefix beni (fills de), denominació pròpia d’assentaments de tipus clànic o tribal, segmentades d’un nucli preexistent

A partir de l’estudi de diversos factors de

tribal. En llocs com Calvià, on els cabals

localització, Albero i Andújar constaten que,

disponibles d’aigua són més aviat minsos,

com s’esdevé en altres valls de la serra de

l’extensió de cada explotació agrària es veu

Tramuntana, el patró d’assentament a Calvià

condicionada per la capacitat de les sèquies

està rígidament determinat pels punts de

de distribució d’aigua i dels torrents. Per tant,

captació d’aigua mitjançant galeries excavades

és un sistema que no admet ampliació. En

i sèquies, que coincideixen amb els llocs pels

haver-hi un augment demogràfic significatiu,

quals baixen les rieres i els torrents. Totes les

una part del grup, un clan o tribu, s’ha

alqueries estudiades se situen a menys de

d’escindir i crea espais hidràulics idèntics

300 metres d’algun punt de captació d’aigua

al del nucli mare, normalment en el mateix

i s’hi detecten pous i sèquies que permeten

torrent. A Calvià es constata l’existència de

optimitzar aquest recurs. En el territori de Calvià

diverses alqueries amb el prefix beni (fills

el model és d’espais hidràulics molt petits,

de), denominació pròpia d’assentaments de

que es nodreixen de diverses fonts d’aigua i

tipus clànic o tribal, segmentades d’un nucli

embassaments, cercant la conjunció entre

preexistent.

les possibilitats hídriques i les d’explotació del medi. A més, a l’igual que en altres llocs,

A partir d’aquests paràmetres, els autors

el territori de les alqueries no sembla estar

que seguim plantegen la següent hipòtesi

jerarquitzat ni delimitat artificialment, sinó que

cronològica:

són unitats espacials delimitades per valls o per

probablement a finals del segle X o inicis del

altres accidents geogràfics, separades entre si

segle XI, s’ocuparen els llocs amb millors

per extensos espais no cultivats d’explotació

condicions d’explotació. Posteriorment, potser

silvopecuària (muntanya, etc.).

en el segle XII, quan s’esdevé un increment

en

un

primer

moment,

demogràfic generalitzat en el món andalusí, La dinàmica d’expansió al llarg del territori de

les comunitats islàmiques que vivien a Calvià

Calvià d’aquestes alqueries, segons Albero

s’haurien segmentat fundant altres alqueries en

i Andújar, es fonamenta en una pauta de

un entorn proper. Les alqueries de Benicoraix

comportament típica de la societat islàmica: la

i Benàtiga Vell són exemples que il·lustren

creació de noves alqueries per segmentació

aquest darrer estadi del procés.

85


Dossier

La dinàmica del poblament a Calvià

DINÀMICA DEL POBLAMENT DE L’EDAT

el acrecentamiento de sus moradores; y no es

MITJANA A FINALS DEL SEGLE XIX

porque haya habido contagios ni calamidades de ninguna especie, sino porque la vida

Abans d’entrar en la dinàmica i característiques

cuesta muy cara á consecuencia de la mala

del poblament del municipi de Calvià, convé

comunicación con la capital y con los pueblos

veure, de manera molt general, el marc

comarcanos; y en su virtud la mayor parte de

demogràfic en què es desenvolupa el procés.

jóvenes emigran al Continente americano ó en

Es pot dir que, a l’Edat Mitjana, Calvià té uns

la Argelia dejando para siempre á su amada

nivells de població baixíssims, que arriben als

patria» (extret del padró de 1888). Ja al segle

mínims al segle XV (uns 50 habitants). «Emperò

XX, el 1960 la situació no havia millorat gaire:

per tant com vosaltres sots tan pochs habitants

Calvià encara només tenia 3.000 habitants. És

en aquesta parrochia», diu 1398 el governador

l’arribada del turisme, i el canvi econòmic que

de Mallorca al batle i jurats de Calvià. A partir

suposa, allò que ho capgirarà tot: el 1970 el

del segle XVI la situació es redreçarà lentament i

municipi ja ha passat a 4.890 habitants, però

s’entrarà en un creixement lent però sostingut. El

és sobretot a partir de 1981 (22.016) que el bot

1575, en una súplica al Gran i General Consell, els

és espectacular (el creixement accelerat ja no

jurats calvianers afirmen: «De pochs anys ensà

s’aturarà fins a l’actualitat: 37.419 l’any 2000,

ha tant crescut lo número dels hòmens de Calvià

42.489 el 2005, 52.272 el 2013, en què sembla

en lo loc de Calvià que com de primer no y havia

que la tendència alcista s’ha frenat).

més de sinquanta persones ara és loc de quatre centes ànimes ans més que manco». A mitjans

Fet aquest resum de l’evolució demogràfica,

segle XVII ja hi ha 673 habitants, que arriben als

retornem a l’Edat Mitjana i a la conquesta

1.459 el 1784. Durant el segle XIX la població

catalana de Mallorca el 1229, la qual suposa la

de Calvià va augmentant lentament, de manera

substitució radical de la població andalusina.

que a mitjan segle s’arriba als 2.000 habitants. A

Com s’ha afirmat (Mas, 2004), a mitjans segle

partir de la segona meitat del XIX el creixement

XIII, els nous pobladors ja han ocupat tota la

s’accelera. El 1887 la població havia augmentat

Ciutat i la Part Forana, en un èxit indubtable del

fins als 2.700 habitants, any a partir del qual les

procés colonitzador. Després del repartiment de

condicions econòmiques del municipi tenen

l’illa entre els rei i els magnats, aquests inicien el

com a conseqüència l’estancament i fins i tot el

procés d’establiment de les seves terres entre

descens de població, a causa de l’emigració.

els colons que arriben de Catalunya. La majoria

Aleshores la població s’estabilitzarà al voltant

d’establiments es concentren a les terres de més

dels 2.600 habitants. Els padrons de l’època són

qualitat i on es pot aprofitar la infraestructura

explícits a aquest respecte: «las circunstancias

hidràulica andalusina. En aquestes zones es va

porque atraviesa este término municipal impiden

formant un parcel·lari dispers i trossejat, vora el

86


Dossier

qual neixen les primeres vil·les, si bé la majoria del

ara garrigues, marina o muntanya) i el procés

territori l’ocupen les grans tinences senyorials. A

de subdivisió de parcel·les hi té un impacte molt

la resta de l’illa el predomini d’aquestes grans

menor. Sembla lògic encabir Calvià dins aquest

propietats és molt més accentuat (ocupen

segon model, tot i la manca d‘estudis concrets

sobretot terrenys menys aptes per al conreu com

sobre el procés de colonització d’aquest territori.

A Calvià observam una continuïtat en els lloc de poblament rural respecte de l’època islàmica. S’aprofita així l’elecció secular dels indrets que compten amb més recursos hídrics i amb més possibilitats d’explotació de l’entorn

POBLAMENT A CALVIÀ (SEGLES X - XIX) Galatzó Son Morell Benifatzon o Benicoraix Son Martí

Son Hortolà

Son Claret

Es Burotell

ES RACÓ

1 Son Durí

Son Font

2 Son Cabot ES CAPDELLÀ Son Alfonso

3

Benichixam Sa Cova

Lo Trull, després Son Vic Vell

LA VALLVERDA

Ses Algorfes Benimaharec Mofarès

Benàtia Benatiga

La Torre, després Son Roig Vell Son Boronat

Son Malero Ses Barraques

5

Valldurgent

LA VALLNEGRA

LA VILA

Son Vic Nou

Rafal de Beniorella Peguera

Son Sastre

Can Estades

SON PIERES Son Pieres 4

Benimoxet Torà

Bendinex Bendinat

Ses Rotes Velles

Cas Saboners Santa Ponça Sa Porrassa Can Trujillo Can Barral Son Llebre

Alqueria Possessió (segles XIII-XIV) Possessió (segle XVI) Possessió (segle XIX)

1 2 3 4

Segregada de Son Hortolà Segregada de Son Hortolà (en el segle XVII) Segregada de Galatzó A partir de la segregació de dos rafals de Santa Ponça: el rafal Basset i el rafal Blanc 5 Formada per tres antics rafals de Santa Ponça

CONCENTRACIONS DE POBLACIÓ CONSEQÜÈNCIA D’ESTABLIMENTS DE POSSESSIONS

87


Dossier

La dinàmica del poblament a Calvià

Calvià vist des del molí des Castellet.

A Calvià observam una continuïtat en els lloc de

es pot parlar al nostre municipi. Quan el 1248

poblament rural respecte de l’època islàmica.

s’oficialitza la divisió de Mallorca en parròquies,

La majoria de les noves possessions estan

l’església de Sant Joan Baptista de Calvià figura

relacionades espacialment amb alqueries i

en la butla papal que la sanciona. Tot i això,

rafals islàmics (Albero Santacreu et alter, 2011).

el nucli urbà, si ja existia, devia estar molt poc

Els cristians ocupen aquestes explotacions i

desenvolupat. Una dada reveladora de la lentitud

aprofiten així l’elecció secular dels indrets més

del procés ens la dóna el fet que, encara el

adequats del territori, és a dir, els que compten

1544, quan s’havien d’elegir els pagelladors de

amb més recursos hídrics i amb més possibilitats

les pells de la Part Forana, els jurats del Regne

d’explotació de l’entorn. Al poblament disseminat

determinaren que no se n’elegissin ni a Marratxí

pel territori s’hi afegeix, però, un procés nou:

ni a Calvià, «per no haver-hi població unida».

el naixement i desenvolupament d’un nucli de població, la vila de Calvià, que, tot i la seva lenta

A partir de la segona meitat del segle XV un

expansió, és el primer fenomen urbà del que

seguit de factors (esclafament de la Revolta

88


Forana i pressió fiscal i senyorial, entre

temps és el del predomini de la gran propietat,

d’altres) sumeixen la pagesia en un procés de

que, a més, s’anirà concentrant en un grup

despossessió que desembocarà en la formació

reduït de cases nobiliàries. La possessió

dels grans patrimonis agraris de la noblesa

esdevé l’eix del sistema productiu i la majoria

(Deyà; Jover, 2004). Si bé al voltant de les viles o

de calvianers i capdellaners es convertiran així

al fons de les valls encara s’havia mantingut un

en simples jornalers, dependents de les feines

anell de petites parcel·les policulturals irrigades

de temporada de les grans propietats.

de petits i mitjans propietaris, l’estratègia de la noblesa passarà per fer cada cop més

Pel que fa a l’evolució de les possessions, la

dependents els pagesos de les possessions

majoria ja es documenten en el segle XIII i XIV

i evitar la disgregació de les seves propietats

i estan vinculades a antigues alqueries i rafals

rurals a través de figures jurídiques com el

d’època islàmica: Santa Ponça, sa Porrassa,

fideïcomís i la primogenitura (Jover, 2004). A

Bendinat, sa Cova, Son Vic Vell i Galatzó

Calvià, el mapa que s’anirà configurant amb el

se citen en el Llibre del Repartiment; en

89


Dossier

La dinàmica del poblament a Calvià

Plànol parcel·lari d’una part dels establiments de Son Pieres conservat a l’Arxiu Històric de Calvià.

documents del segle XIV ja trobam referències

fer front a determinades despeses (llegítimes,

–encara consignades com a alqueries o

deutes, dots, etc.) i a la crisi financera que

rafals– a les que seran les possessions de

s’esdevingué en el sis-cents. En aquest context,

Son Martí, Valldurgent, Peguera, Son Roig

alguns nobles varen haver d’establir a cens

Vell, Son Boronat, Torà, Mofarès, Son Hortolà

una part de les terres. M. I. Deyà (2011) ofereix

i Son Sastre. En el segle XVI n’apareixen de

una panoràmica evolutiva dels establiments –

noves, fruit de processos de compravenda

pocs– que tingueren lloc a Calvià. El cadastre

entre diferents propietaris (Son Pieres, ses

de la parròquia de Calvià de 1587 reflecteix

Barraques, ses Algorfes), de la unificació

un petit nombre de propietaris. Això s’explica,

de diversos rafals (Son Claret), i alguna per

segons Deyà, per la gran quantitat de terres

altres motius (com Son Alfonso, segregada de

encara sense conrear i perquè encara no hi

Galatzó per pagar una dot).

havia hagut segregacions de la gran propietat. Però un segle després, en el cadastre de 1685,

Però, tot i l’aclaparador domini de la gran

hi trobam un augment important del nombre de

propietat, el sistema no era del tot rígid i

propietaris. Per a Deyà, dues causes expliquen

sobretot durant els segles XVI i XVII la noblesa

aquest increment: l’augment de la població i

es va veure forçada a establir algunes terres per

l’inici del procés d’establiments.

90


Dossier

Plànol parcel·lari dels establiments de Mofarès i la Vallnegra conservat a l’Arxiu Històric de Calvià.

Els primers establiments tenen lloc al segle XVI,

del nucli de població d’es Capdellà, una part

en què ja el 1562 es documenten establiments

del qual dels establiments de Son Claret i una

a Son Malero i a Mofarès. Els establiments

altra, que coneixem com es Serral, d’una part

d’aquesta

corresponen

dels de Son Cabot, segregat el 1598 de Son

als terrenys que després conformaran el nou

Hortolà, del qual el 1680 també se’n separa

llogaret que neix a la Vallnegra. A partir de la

Son Durí. Al segle XVIII (concretament el 1718

darrera dècada del segle XVI s’estableix una

i el 1732), s’estableixen terres de Son Claret

part de Son Pieres en forma de petites i mitjanes

(probable origen del llogaret d’es Racó).

darrera

explotacions,

possessió

procés

que

s’intensificarà

en el segle següent. Un altre establiment

Com

documentat, ja dins el segle XVII, és el d’una

concentracions de població producte dels

part de Son Vic Vell, el 1631, origen del nou

establiments dels segles XVI i XVII tenen

llogaret de la Vallverda (o de la Vallverd, forma

diverses característiques en comú: es creen en

que trobam consignada més habitualment en

terres marginals no gaire bones per al cultiu,

la documentació). Un procés de segregació de

que seran adaptades amb esforç pels nous

grans propietats d’interès especial pel que fa al

propietaris, estan situades devora camins i en

poblament serà el que donarà lloc al sorgiment

llocs on hi ha una certa disponibilitat d’aigua, i,

91

afirma

Grimalt

(2001),

les

noves


Dossier

La dinàmica del poblament a Calvià

Casa rústega i senzilla d’establidors al llogaret de la Vallnegra.

a més, estan enfora de la costa, que era zona

que s’havien format amb les parcel·lacions

sotmesa a la inseguretat de les ràtzies sarraïnes.

(curiosament no hi inclou el Racó, potser pel

El testimoni del metge Miquel Parets, de finals

seu minso pes poblacional): «La Vallverd es

del segle XVIII (1790), reflecteix la distribució

otra población más pequeña, y dista de la Villa,

poblacional fruit d’aquest procés que acabam

una hora. Está colocada en un profundo valle

de descriure: «La villa de Calvià tiene su

más al poniente, y circuida por todas partes de

cituación acia poniente de la isla de Mallorca.

varios montes, tiene un torrente, tres fuentes;

Está dividida en sinco poblaciones que son:

dos que van a parar a una balsa que sirve para

la principal donde hay la Iglesia Parrochial, y

un molino y riego de un huerto que hay en sus

Casa de Ayuntamiento. Un lugarejo, llamado el

immediaciones, y la otra llamada de Son Boyra

Capdellà, la Vallverd, la Vallnegra y Son Pieras»

sirve a la población para todo lo necesario; cuyas aguas son muy buenas. La Vallnegra

Com ja hem dit, ens ocupam detingudament

es otra pequeña población separada de la

de Calvià i d’es Capdellà en un altre dossier

principal por unos montes muy altos. [...] no

d’aquesta revista. Vegem, doncs, aquí les

tiene posos, ni fuentes, beven ordinariamente

descripcions que fa Parets dels llogarets o

de la fuente llamada el Pou Nou, de quien ya

nuclis de població diguem-ne secundaris

havemos hablado arriba, distante de ellos más

92


Dossier

El llogaret de la Vallverda vista des dels sementers de Son Vic Vell.

de un quarto de hora [...]. Por último la otra

Capdellà el lugar sufragáneo, Son Pieres una

población llamada Son Pieras dista de la Villa

aldea i els nuclis de la Vallverda i de la Vallnegra

media hora a la parte del Sur, y puesta a las

caseríos. Si baixam a la concreció de les xifres,

faldas del monte llamado Na Burguesa tienen

a les acaballes del segle XIX la distribució

en sus immediaciones un torrente, también hay

dels habitants de cada nucli de població i dels

una fuente cuyas aguas son inútiles para bebida,

qui vivien en edificis no agrupats (és a dir, a

y únicamente sirven para el riego de un huerto,

les possessions) era la següent: Vila, 1.254

los vecinos de esta población ordinariamente

habitants; es Capdellà, 924; Son Pieres, 95; la

se sirven para su uso de la fuente la Font Nova

Vallverda, 53; la Vallnegra, 53; Santa Ponça, 32;

ya nombrada arriba».

el Racó, 27; l’oratori de Portals, 6; el far de cala Figuera, 2; i els 92 edificis no agrupats, 186.

Val a dir que el lèxic que la documentació en castellà que hem consultat utilitza per referir-

Un mapa confeccionat per Jean Bisson, que

se a cada entitat de població ja dóna idea

reflecteix l’extensió de les propietats a Calvià el

del seu pes demogràfic. Calvià és la villa, es

1863, ens permet copsar quina era la situació

Per elaborar aquest mapa Jean Bisson se serví indubtablement del parcel·lari del terme de Calvià confeccionat per Miquel Sorà el 1863, avui perdut.

1

93


Dossier

La dinàmica del poblament a Calvià

del municipi després del procés d’establiments

voltants dels dos nuclis de població importants

que hem vist durant els segles XVI a XVIII1.

(la Vila i es Capdellà) i en els llogarets formats

El domini aclaparador de la gran propietat

amb els pocs establiments de les grans tinences

hi és ben visible. Hi observam dos blocs de

(Son Pieres, la Vallnegra, la Vallverda i es Racó).

grans propietats: les que dominen tot el litoral i

Un segon anell més allunyat d’aquests nuclis

s’estenen cap a l’interior (Peguera, Santa Ponça,

conté les propietats mitjanes.

Bendinat) i les que s’estenen pel nord i nord-est del municipi (Galatzó, Son Martí, Son Sastre,

A partir de la segona meitat del segle XIX,

Valldurgent). La petita propietat es concentra als

els efectes de la llei de desvinculació de la

EXTENSIÓ DE LES PROPIETATS A CALVIÀ (1863) ELABORACIÓ A PARTIR DEL MAPA PUBLICAT PER JEAN BISSON (1969)

< 5 ha 5 - 20 20 - 30 30 - 50 50 - 70 70 - 100 100 - 150 150 - 300 300 - 500 500 - 1000 > 1000

94


Dossier

terra de 1841 tindran el seu reflex en el mapa

hallan diseminadas dentro de un coto irregular,

de la propietat del municipi de Calvià, que

formando dos agrupaciones principales y

experimentarà un procés de desmembrament

otras secundarias, observándose que estas

de la gran propietat nobiliària. Un segon mapa

últimas se van reduciendo, por abandono de

de Calvià publicat per Jean Bisson, aquest

los hogares y traslación de los vecinos a las

datat un segle més tard que el primer, el 1960,

primeras, cuyas denominaciones son Calviá, la

reflecteix aquests canvis: a banda de la novetat

mayor, residencia de las autoridades municipal

que suposen les nombroses urbanitzacions de

y eclesiástica, y Escapdellá, la menor, que dista

la costa, en les possessions de major extensió

una hora corta de la villa: las agrupaciones

hi han aparegut noves finques independents,

secundarias las constituyen los caseríos de

comprades per pagesos acabalats: Son Morell,

Racó, la Vallvert, Son Pieras y la Vallnegra [...]».

es Burotell, Son Font, Son Vic Nou..., però sobretot en antigues terres de les possessions

Un document de l’Arxiu Històric de Calvià que

de Santa Ponça i de sa Porrassa: Cas Saboners,

du per títol «Memoria detallada y expresiva

ses Rotes Velles, Can Trujillo, Can Barral, Son

de las entidades de población suprimidas del

Llebre... També cal destacar-ne l’augment de la

nomenclator de 1940, en virtud de las causas

segmentació parcel·lària al voltant dels nuclis

siguientes», de l’any 1951, alguns anys abans

de població de Calvià i es Capdellà (com es pot

del viratge demogràfic relacionat amb el boom

veure, entre d’altres, en el parcel·lari de petites

turístic, ens permet copsar la situació de regressió

propietats que configura la zona Son Pieres,

dels petits nuclis de població que tractam: a

que ara s’ha estès fins a Son Bugadelles).

Son Pieres, només hi quedaven dempeus 12 cases i només set habitades; en el llogaret de

LA

DECADÈNCIA

DELS

NUCLIS

DE

la Vallnegra sols n’hi quedaven quatre, cap

POBLACIÓ SECUNDARIS I EL VIRATGE

d’habitada. L’Ajuntament, doncs, suprimia del

VERS LA COSTA (DEL FINAL DEL SEGLE

nomenclàtor aquestes entitats i les agregava a

XIX A MITJAN SEGLE XX)

l’entitat Calvià Vila, que n’era el nucli de població més proper. Pel que fa a l’«aldea» de la Vallverda

Tot i que al llarg del segle XIX encara es

i al llogaret d’es Racó, les cases estaven en estat

troben en plena activitat, cap al final de la

ruïnós gairebé per complet. Ja no hi vivia cap

centúria començarà la decadència dels nuclis

família i, per tant, eren agregades al lloc d’es

més petits i la concentració progressiva de

Capdellà. La memòria que citam abunda en altres

la població en els dos nuclis majors. Així es

detalls força interessants: «Distrito 2º entidad

desprèn del testimoni del militar menorquí

de poblacion Capdella lugar: Pues resulta que

Joan Seguí i Rodríguez en la seva Excursión

tambien se nota una diferencia de unos cuarenta

histórica por Calviá (1886): «Las viviendas se

edificios de diferentes plantas, en menos

95


Dossier

La dinàmica del poblament a Calvià

respecto al nomenclator de 1940, pues dicha

buenos intereses porque construirlas dentro la

diferencia obedece a la aldea Vallvert y El Recó,

población es perder el dinero debido al poco

que de los 26 edificios que habia han quedado

alquiler que se hace».

reducidos a Diez, y de una planta, conservando solo alguna dependencia para refugio en caso

A banda de reflectir la recessió dels nuclis

de lluvia o asestadero de ganado. Lo mismo ha

de població tradicionals del terme, aquest

pasado con muchos edificios de la parte Oeste

document ja beslluma el que serà la tendència

de dicha entidad, punto denominado Coll Dels

en el futur. Les possessions costaneres que en

Truys y El Serral en donde tambien se nota la

el nomenclàtor de 1940 figuraven com a entitats

desaparición de bastantes, quedando solo

de població pròpies –hi vivien els amos i la seva

las paredes en pie, por haber aprovechado

família– ara són agregades als nuclis que, des

les maderas y los otros materiales que valen

del punt de vista de les autoritats municipals,

mas. La causa es la decadencia de población,

tenen més perspectives de desenvolupament:

debido a la poca industria que es nula, como

sa Porrassa, «por ser el punto mas centrico

tambien a la poca propiedad de terreno que

y que promete ser urbanizado en lo futuro»;

tienen la clase pobre, llegando los terrenos de

Palmanova, «en vias de ser en lo futuro un centro

los predios dentro el casco de la población, asi

importante de población por su urbanización»;

es que no hay vida propia y muchos emigran a

Portals Nous, del que deien que «tambien

la Capital y en America. Lo mismo pasa con la

existe esperanzas de que en poco tiempo será

edificación tanto en Calvià villa como en dicho

una prospera entidad de población debido a la

lugar, pues hace mas de diez años que no se

urbanización activa»; o Cas Català, «por ser el

[ha] hecho ninguna casa-vivienda, dentro el

centro donde promete tambien ser en lo futuro

casco de dichas poblaciones, las que tienen

una entidad de población muy importante, por

que construir las hacen en las urbanizaciones

su urbanización prospera». Queda clar que el

de Paguera y Portals Nous, sitio donde sacan

viratge de Calvià cap a la costa havia començat.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

ALBERO SANTACREU, D.; CALDERÓN DÍAZ,

ALBERO

M.; CALVO TRIAS, M.; GLOAGUEN MURIAS, E.

GÓMEZ, Antonio (2007). Calvià en la época

(2011). «Possessions i casas rurales». A: Calvià.

islámica: asentamiento y territorio. Premi Rei En

Patrimonio cultural, vol. II. Fundación Calvià.

Jaume d’Investigació de 2006, Ajuntament de

96

SANTACREU,

Daniel;

ANDÚJAR


Dossier

Calvià.

Edicions 62, Barcelona.

BISSON, Jean (1969). «Origen y decadencia de

FAJARNÉS i TUR, Enrique (1901). Desarrollo

la gran propiedad en Mallorca». A: Boletín de la

de la población de Calviá desde sus orígenes

Cámara Oficial de Comercio y Navegación de

hasta nuestros días: siglos XIII á XIX. Palma,

Palma, 665.

Tipografía de las hijas de Juan Colomar.

CALVO, M.; GUERRERO, V. (2011). «De los

GRIMALT

primeros indicios de ocupación humana de las

camins de Calvià. Context i evolució de les

Baleares hasta la Edad del Bronce». A: Calvià.

vies preturístiques. Premi Rei En Jaume

Patrimonio cultural, vol. I. Fundación Calvià.

d’Investigació de 2000, Ajuntament de Calvià.

CALVO, M.; GUERRERO, V. (2011). «La cultura

JOVER AVELLÀ, G. (2004). «El món rural en

talayótica». A: Calvià. Patrimonio cultural, vol. I.

els segles XVI i XVII. Societat rural i creixement

Fundación Calvià.

agrari a Mallorca». A: Història de les Illes

VIGO,

Francesc

(2001).

Els

Balears, Vol II. Edicions 62, Barcelona. CALVO, M.; GUERRERO, V. (2011). «La cultura postalayótica (650/550 - 123 AC)». A: Calvià.

MAS, A. (2004). «Conquesta i creació del

Patrimonio cultural, vol. I. Fundación Calvià.

Regne». A: Història de les Illes Balears, Vol II. Edicions 62, Barcelona.

CALVO, M.; GUERRERO, V. (2011). «Patrimonio arqueológico de época romana y tardoantigua

PARETS, Miguel (1981). Descripción topográfica

(123 a.C. - 902 d.C.)». A: Calvià. Patrimonio

de la villa de Calvià [1790]. Luis Ripoll Editor.

cultural, vol. I. Fundación Calvià.

Col·lecció Panorama Balear, 105. Palma

DEYÁ BAUZÁ, M. J. (2011). «Calvià en la época

ROSSELLÓ, Ramon (1987). Notes històriques de

moderna». A: Calvià. Patrimonio cultural, Vol. I.

Calvià (segles XIII-XVI), Ajuntament de Calvià.

Fundación Calvià. SEGUÍ i RODRÍGUEZ, Juan (1886). «Excursión DEYÀ BAUZÀ, M.; JOVER AVELLÀ, G. (2004).

histórica por Calviá». Butlletí de la Societat

«La

Arqueològica Lul·liana, 27. Palma.

depressió

baixmedieval

als

camps

mallorquins: la crisi de la pagesia benestant i la formació de l’aristocràcia terratinent: 13501500». A: Història de les Illes Balears, Vol II.

97


LA FORMACIÓ I EVOLUCIÓ URBANA DE LA VILA DE CALVIÀ I D’ES CAPDELLÀ (DEL SEGLE XIII A MITJANS SEGLE XX) Agustí Aguiló 98


Dossier

En abordar l’evolució urbana de la vila de

diversos projectes d’alineacions i rasants.

Calvià i d’es Capdellà, es constata que el

Finalment, i com a complement, oferim una

progressiu moviment de concentració de la

panoràmica molt sintètica tant de la situació

població en aquests dos nuclis històrics del

de Calvià i es Capdellà a mitjans segle XX

terme no ha conformat una estructura viària

com de la seva evolució fins a l’actualitat.1

prou desenvolupada com per qualificarla plenament d’urbana. Més aviat hem de

ORÍGENS I EVOLUCIÓ DE LA VILA DE

parlar de concentracions de població que

CALVIÀ FINS A MITJANS SEGLE XX

han mantingut una configuració espacial caracteritzada per la disseminació de les

Abans

edificacions, amb una trama urbana poc

l’evolució de la vila de Calvià, convé indicar-

marcada, que amb prou feines configura

ne breument els trets orogràfics més destacats,

illetes i que no en facilita la plasmació en

que n’han condicionat d’alguna manera la

un mapa evolutiu. Això no obstant, en les

trama urbana. Calvià està assentat sobre un

pàgines que segueixen intentarem traçar les

serral que conforme l’espina dorsal del poble

fites més importants de la configuració, al

i que s’estén en davallada des de la banda

llarg dels segles, dels elements urbans que

més elevada, on hi ha l’església, fins un altre

conformen ambdós pobles i la dinàmica de

element orogràfic, el Serralet, que el tanca per

creixement que els ha caracteritzat. Per fer-

ponent. Per la banda de migjorn de l’església

ho, hem pouat en la bibliografia publicada

parteix un serral secundari, que coneixem

sobre Calvià a la recerca d’informació

avui com el carrer des Serral i que, també en

relacionada amb el tema que ens ocupa,

davallada, va a morir al pla en què hi ha el camí

però també, i sobretot –fins on ens han

d’es Cós i l’hort des Metge. A la banda nord, la

permès els terminis de publicació de la

muntanya del molí des Castellet i la plana de

revista­–,

documentació

Can Ros (zona entre el carrer Major, el carrer

arxivística, majorment les actes dels plens

de Can Ros i el de sa Capelleta) configuren

de l’Ajuntament que es conserven a l’Arxiu

un comellar, dit de Son Mir, pel qual baixa una

Històric de Calvià.

torrentera que ve de la Vallnegra. Aquesta

hem

consultat

d’endinsar-nos

en

els

orígens

i

torrentera, que avui travessen diversos carrers Així doncs, i a partir del naixement de cada

i horts, va a desembocar al pla des Pontet, on a

nucli de població, veurem cronològicament

davall el carrer hi ha diversos forats per escolar

com van apareixent els diversos elements

l’aigua. Els majors del poble encara recorden

urbans,

que

la torrentada de 1958, que passà per dins el

hi estan relacionades i, ja al segle XX, la

poble i que, en topar amb el gran marge del

planificació pública del viari mitjançant els

carrer Jaume III, va produir un gorg on hi nedà

les

actuacions

municipals

Imatge de portada: Calvià a entrada de fosca. Foto: Domingo Venys.

99


Dossier

L’evolució urbana de Calvià i d’es Capdellà

l’al·lotea durant tot l’estiu. En arribar al pla des

de supervivència, transformant-la en terrenys

Pontet l’aigua embravida va buidar la terra que

aptes per al conreu mitjançant marjades de

aguantava el carrer, de manera que només en

pedra seca, moltes de les quals encara ara

quedà, penjada, la capa superficial. A la banda

podem contemplar.

de llevant, més allunyat del poble, hi ha un altre comellar, ample, dit de ses Quarterades.

Com s’esdevé en la majoria de pobles de

A la banda nord-oest, la trama urbana (el que

Mallorca, en abordar l’origen del nucli de

coneixem com el barri de sa Costa) s’assenta

població que avui coneixem com Calvià Vila

sobre la falda de la muntanya que baixa de

els dubtes i els interrogants es multipliquen.

les Coes de Madò Joana, en terrenys de forta

Tot i així, la documentació d’època medieval

pendent. Finalment, una altra elevació, un petit

que s’ha publicat sobre Calvià (Ensenyat,

coll, on hi ha els molins, caracteritza la Vila per

1919; Rosselló Vaquer, 1987 i 1998) permet

la banda de migjorn. És el que coneixem com

referenciar alguns elements del primitiu nucli

es Collet, que dóna pas a un altre serral, ja fora

de població. Diguem, de primer, que no és

del nucli urbà, per on discorre el camí que va

senzill determinar per què la Vila s’emplaçà

a Son Malero. Des de temps immemorial, els

en aquest lloc del territori i no en un altre.

calvianers han adaptat aquesta orografia de

Senyalem-ne almenys les evidències: el

colls, turons i serrals a les seves necessitats

nucli de població s’enclava en un lloc elevat,

Perspectiva de la Vila vista des del carrer de sa Costeta. Les cases s’estenen al llarg del serral on s’assenta el poble.

100


Dossier

en una vall interior –on hi ha les terres més

establiments i subestabliments de les terres

fèrtils­– allunyada de la costa, i si fa no fa en el

de Calvià, que, recordem, tocaren en el

centre geogràfic del terme. En el seu estudi

Repartiment al bisbe de Barcelona, dibuixen

sobre els camins de Calvià, Francesc Grimalt

alguns trets del paisatge de la Vila en els

(2001) concreta a dos factors les causes de

primers segles després de la conquesta, amb

la ubicació de la Vila: per una part, la situació

garrigues i vinyes a tocar del nucli de població.

viària, ja que el nucli se situa en un creuer

Encara al segle XIX, el 1870, en ocasió d’unes

de camins on coincidien el Camí Reial que

obres de reparació i millora de l’església de

venia de Ciutat i s’encaminava cap a Andratx

Calvià, se cita una paret que tanca el camp

i els camins que partien de la parròquia

iglesiari denominat la Vinya.

cap a Santa Ponça, Bendinat (en segles posteriors camí de Son Pieres) i Puigpunyent (el camí de la Vallnegra); per altra banda,

L’església de Sant Joan

fa referència a la presència d’aigua, factor sens dubte determinant en el sorgiment de

Baptista, ja documentada en la

llocs habitats: «el lloc està situat devora un

butla d’Innocenci III de 1248,

dels pocs llocs on hi ha aigua, la sortida

s’aixecà en el lloc més elevat,

de la Vall Negra. Aquesta forma un regueró

potser sobre una mesquita

entre el puig des Molí des Castellet i el turó del poble, on encara avui s’hi observen gran quantitat de pous». Això no obstant, també es podria apuntar una altra possibilitat: el

L’església

fet que ja existís una mesquita i que l’antiga

documentada en la butla d’Innocenci III de

església de Calvià s’hi bastís a sobre, com

1248, s’aixecà en el lloc més elevat –potser,

esmenta el rector Miquel Porcel en unes notes

com hem vist, sobre una mesquita–, envoltada

manuscrites (1860-1882) ja citades per A.

del que la documentació anomena el terme de

Vicenç (1998): «Hay tradición que el cuerpo

l’església, això és, les terres de la seva propietat,

de edificio más antiguo fué mesquita en la

envoltades al seu torn de les terres dels rafals i

dominación islamita de esta Isla. Fúndase en

alqueries veïnes. El 1321 Bernat Serra establia

la implantación de tres anillos de hierro en

en emfiteusi a Nicolau Dorca un tros de garriga

cada arco de los tres que le sostenían y aun

de la seva alqueria que confrontava amb el camí

existen, los cuales servían en las mesquitas

públic, l’església de Calvià i el rafal de Jaume

para colgar lámparas. Esto remontaría la

Deuloféu. El 1361 Berenguer Mates, ciutadà,

primitiva construcción más allà de 1230».

establia a Miquel Esteve el seu rafal del terme

Les notícies que ens han arribat sobre

de Calvià que, entre d’altres terres, confrontava

101

de

Sant

Joan

Baptista,

ja


Dossier

L’evolució urbana de Calvià i d’es Capdellà

Plànol de l’antiga església de Calvià publicat per A. Vicenç (1998), que aquí hem acolorit. Hi podem veure l’antic cementeri o Fossar Vell.

amb el «terme de l’església» de Calvià. Podem

la qual tenim referència, la d’en Comallonga,

acotar una mica més a partir d’un document ja

un dels primers llinatges que es documenten

del segle XV: el 1404 el rector de la parròquia

a Calvià després de la conquesta. Hem de

de Calvià declara que posseeix per raó de

tenir en compte que, dins la trama urbana del

l’església edificada els béns següents: una

poble, l’església romandrà durant molts de

casa –alberg en la terminologia medieval– amb

segles aïllada de les cases. A les acaballes

el seu pati i un tros de terra contigu enmig del

del segle XVIII, Jeroni Berard, en el seu viatge

qual hi ha l’església edificada. La casa i el tros

per les viles de Mallorca, encara fa referència

de terra havien estat consignats feia cent anys al

a aquesta situació quan qualifica l’església de

rector per habitació i ús d’aquell. Confrontaven

Calvià de temple rural, «porque la población se

amb el camí d’Andratx (avui el carrer Major),

halla a unos cincuenta pasos». Probablement,

el rafal d’en Guillem Gotmar, la casa que era

les terres de l’església arribaven a l’actual

d’en Comallonga i el rafal d’una dona de nom

plaça de la Vila, al voltant de la qual hi hauria

Antelma. Heus ací la primera casa de Calvià de

les primeres cases, com sembla indicar un dels

102


Dossier

plànols de l’antiga església que es conserven

Sant Joan. Caldrà esperar a finals del segle

a l’Arxiu Parroquial de Calvià ­­(Vicenç, 1998),

XVII per veure construir la casa de la Vila.

on trobam referenciada la porció de terra «conocida con el nombre de Tanca del Roser,

Algunes notícies del segle XVI ens permeten

que linda por el Oeste con la Casa de la Vila, y

fixar de manera aproximada les partions de

se crée que antiguamente comprendia todo el

les terres de la parròquia de Calvià en aquella

terreno de esta y el gran algibe anejo».

centúria. L’any 1510, Marc Barceló i sa mare establien en emfiteusi a Joan Espanyol,

Cal fer esment també al petit oratori de sa

ciutadà, dos rafals, denominats rafal Malero

Capelleta, que, segons l’Arxiduc, ja existia

i rafal Burguet, que havien adquirit al donzell

a l’Edat Mitjana, si bé la primera referència

Joanot Vallobar. El rafal Burguet ­­–posteriorment

documental que en coneixem és de 1652,

Son Maians­– confrontava amb l’església de

quan els jurats decidiren fer una processó

Calvià, amb l’alqueria Mafarès (o Mofarès) i

anual a Sant Sebastià per haver protegit el

amb el camí reial que anava a Andratx. Aquest

poble de la pesta (Muntaner, 1999). Un altre

rafal tenia una extensió de terra considerable,

element del primitiu nucli urbà ens el revela

com ho indica l’inventari de béns del sen

un document de 1362. Es tracta de la plaça

Antoni Maians de Calvià, en què es parla de

pública, la qual evidencia l’existència d’un

60 quarterades. Aquesta seria la partió sud de

primer nucli embrionari de cases: Jaume

la parròquia. Pel que fa a la banda de llevant,

Bovera, hortolà i ciutadà, venia a Pere

el 1514, Bartomeu Veny venia a Joan Sitges

Negrell, apotecari, un clos de terra plantat

l’alqueria dita la Torre (que posteriorment

de vinya que confrontava amb la vinya de

passaria a dir-se Son Roig Vell), la qual, entre

Domingo Ribes, la garriga de Guillem Doms

d’altres, confrontava amb la possessió de

i la plaça pública comuna. En l’inventari de

Mofarès i amb el terme de l’església de Calvià.

béns del rector de Calvià Andreu Vallori,

A la banda nord de la parròquia, a l’altre costat

de 1593 , la trobam citada com a «plaça

del Camí Reial (avui carrer Major), hi havia les

de la Cort». Esmentem, finalment, que en

terres de Son Mir, que ocupaven una extensió

aquest primers segles de desenvolupament

de 13 o 14 quarterades. Així es consigna en

del nucli de població encara no hi havia

el testament del seu propietari, Antoni Mir, que

una seu on es poguessin reunir els jurats

dóna com a partions d’aquestes terres el Camí

que conformaven la Universitat de Calvià,

Reial que va de Ciutat a Andratx i les muntanyes

institució representativa del poder civil local,

de Mofarès, entre d’altres. Les terres de Son

i ho havien de fer a l’església. L’any 1343, per

Mir havien pertangut anteriorment a l’alqueria

exemple, el batle Bernat Serra i els jurats eren

Mofarès, com ho confirma també un dels plànols

congregats a toc de campana a l’església de

de l’antiga església de Calvià (Vicenç, 1998),

103


Dossier

L’evolució urbana de Calvià i d’es Capdellà

D’ençà del naixement de la Vila i fins a principis del segle XX el tret definitori del nucli urbà va ser la disseminació de les cases, que amb el temps formaren petites agrupacions o llogarets en què es descriuen les terres de la parròquia

el subministrament d’aigua decidí els jurats,

i, en referir-se a la part nord, consignen el

a instància dels veïns, a iniciar la construcció

següent comentari: «Tierras procedentes

d’un aljub, el que després es coneixerà com

del antiguo predio Son Mir, el cual á su vez,

l’Aljub Vell. La decisió es prengué el 13 de

en tiempo mas remoto, fué parte del vasto

juny de 1616 i l’aljub quedà enllestit nou anys

predio Maffarés, subdividas en caseríos».

després, el 1625. La construcció d’aquest

Finalment, per la banda de ponent les terres

depòsit no resolgué, però, el problema de

parroquials confrontarien amb el nucli de

l’aigua. El 1772 els jurats de Calvià demanaren

cases de la pròpia Vila i aquestes amb les

permís a les monges del convent de Nostra

terres de Mofarès.

Senyora del Carme de Ciutat, propietàries de la possessió de Son Sastre, per emprar l’aigua

D’ençà del naixement de la Vila i fins a

d’una font que naixia en aquesta possessió

principis del segle XX el tret definitori del nucli

i després aflorava en terres de la possessió

urbà va ser la disseminació de les cases, que

de Mofarès, prop del que avui coneixem com

amb el temps formaren petites agrupacions o

Son Font. És l’aqüífer que serà conegut com

llogarets. Els testimonis escrits que ens han

el Pou Nou de Mofarès, o simplement el Pou

arribat a aquest respecte són nombrosos,

Nou.

com veurem per al segle XIX. Ja l’any 1790 el doctor Miquel Parets, referint-se a les cases

Les monges concediren el permís no tan

del poble, diu que «estan separadas unas

sols per usar l’aigua del Pou Nou, sinó també

de otras, o esparramadas, y por esto más

per canalitzar-la fins a la Vila mitjançant

expuestas a los ayres, y vientos de cualquiera

una sèquia (anomenada pels calvianers «la

parte que vengan».

Calçada»), que havia de desembocar a l’aljub que s’havia construït feia ja més de 50 anys.

Si bé no tenim dades sobre el ritme de

La canalització ja estava enllestida el 1783,

creixement de les cases durant aquesta

com indica un document en què les autoritats

època, sí que hi ha notícies sobre altres

manen que, havent conduït aigua a la Vila

elements

configuració

per a benefici dels veïns, els qui tinguessin

urbana del poble. La necessitat de garantir

conductes particulars a la calçada els havien

destacats

de

la

104


Dossier

B

A

Tres imatges del recorregut de la Calçada, canalització que conduïa l’aigua del Pou Nou a la Vila. A) Aqüeducte en el pas de la canalització per la Vallnegra; B) Un tram amb una llosa alçada; C) L’entrada de la canalització al poble per Can Ros.

de llevar. Es donava el cas que Miquel

de la canalització determinaria després el

Castanyer, un dels principals de la Vila, tenia

traçat de l’actual carrer de Can Ros. L’any

dos conductes a la sèquia mestra i se’l volia

1817 el sistema d’aprofitament de l’aigua del

multar. Sobre aquesta canalització comptam

Pou Nou es milloraria mitjançant un aljub per

també amb la descripció que en fa el citat

emmagatzemar i regular l’aigua en el mateix

Miquel Parets (1790), que diu que la població

pou, construcció que fou finançada pel bisbe

«solamente tiene un algibe, que sirve de

Nadal, i, posteriorment, un nou depòsit dins

depósito a unas pocas aguas que baxan de

la Vila, l’Aljub de Dalt. Durant el segle XIX i

una fuentecilla llamada el Pou Nou que sale

principis del XX trobam moltes referències

de lo más encumbrado de un monte distante

a la necessitat de reparar i mantenir en bon

media hora, a la parte del norte, por un caño,

estat la Calçada.

o calsada. De esta se sirve el pueblo todo el invierno, y verano en que se disminuye del

Un altre referent urbà important que apareix

todo su corriente». L’anomenada calçada,

en el segle XVII és la casa de la Vila. Ja hem

després de passar per la Vallnegra, entrava

vist que els jurats es reunien a la Rectoria. El

dins el poble per les cases de Can Ros i

26 d’abril de 1661 el Consell o Universitat de

baixava cap als Quatre Cantons pel carrer

Calvià va aprovar la construcció de la futura

avui dit de Can Ros, on girava pel carrer

seu dels jurats. Un document de 1691 (30 anys

Major cap a la plaça pública i cap a l’Aljub

després!) indica que «s’ha lliurat unes cases ab

Vell, sempre sobre un canalització de devers

son pati destinades en la parrochia de Calvia a

un metre d’alçada. Sembla que el recorregut

los honos Balle i Jurats de la present parrochia

105

C


Dossier

L’evolució urbana de Calvià i d’es Capdellà

L’antiga casa de la Vila (fotografia publicada a Rubio Amengual et alt., 1990)

de Calvia per preu de 53 l. per medi de mestre

Santa Ponça a la nova casa de la Vila i a la

Pera Juan Mecari misatge y corridor de nostre

carnisseria. Cent anys més tard, l’Ajuntament

Cort». Sembla que fou al voltant d’aquest any

en plantejà la recomposició perquè «se hallava

que es construí definitivament la casa de la

amenazando ruina á causa de su vejez [...]».

Vila, com indica una referència documental de 1694 als béns del comú de Calvià, en què els

Un altre element típic de les viles de la Part

jurats declaren que aquest «no té altres béns

Forana de Mallorca que també va ser present

que un cortó de terra ahont estan le carniceria,

al nucli urbà de Calvià foren les creus de

le case de la vila, le plasse i le presó; cual case

terme. A Mallorca dataven d’època medieval

i carniceria han vist edificar los actuals jurats»,

i renaixentista, i algunes, desaparegudes,

notícia que, de passada, ens dóna informació

havien estat substituïdes per noves creus més

sobre altres edificacions i espais públics del

simples al segle XVIII. Pel que fa a les de la

poble. El 1748, en un llibre de comptes es

vila calvianera, de moment no en sabem la

consigna que ja es feien obres amb marès de

cronologia. Avui encara se’n conserva una,

106


Dossier

la creu de la Capelleta, molt restaurada, que

sonar les campanes y trobà star bé. Item visità

marcava l’ingrés a la vila de Calvià per la banda

lo fossar i per quant bestiar pot entrar en aquell

de llevant, sobre el traçat del Camí Reial. A la

ordenà que’s facen en aquell unes grades o

banda de ponent, a la sortida del poble pel

barrera, que ninguna bèstia hi puga entrar». El

camí reial cap a Andratx, hi havia una altra creu

fossar donaria nom al camí o carrer que avui

de terme, dita la creu Juliana, a la confluència

coneixem com es Serral. Encara el 1936, en un

entre la carretera vella d’es Capdellà i l’actual

projecte d’alineació i rasant d’aquest carrer, s’hi

camí de Son Pillo. Aquesta creu ja se cita el

fa referència com a antic carrer del Fossar Vell

1652, en el recorregut de la processó que es

o del Cementeri Vell. Fins a mitjans segle XIX,

feia per Sant Sebastià, ja esmentada. No hem

ho veurem més envant, l’Ajuntament no iniciarà

trobat, però, cap referència documental a la

els tràmits per treure’l fora de la població.

seva desaparició, tret d’una notícia indirecta,

Podem veure una imatge de l’antic cementeri

una acta del Ple de l’Ajuntament de 1879,

de Calvià als plànols que es conserven a l’Arxiu

en què se senyala la placeta coneguda amb

Parroquial (publicats per Vicenç, 1998).

el nom de Creu Juliana com a lloc més idoni per obrir el nou pou a la Vila. El topònim es

De finals del segle XVIII és la primera imatge

conservava, però sembla ser que ja no hi havia

que ens ha arribat de la Vila. Es tracta del

la creu, en el lloc de la qual es bastiria el pou,

gravat del mapa del cardenal Antoni Despuig

o bé que la primera fou directament substituïda

publicat el 1785. És un valuós testimoni gràfic

pel segon.

que ens permet tenir una idea aproximada de com es distribuïen les cases en el nucli urbà,

L’any 1787 el rei Carles III prohibí els enterraments

encara molt poc desenvolupat. La imatge

dins les esglésies, però a Mallorca la llei en

està presa des de la part de tramuntana i en

aquesta matèria es torbà a implementar-se. A

direcció xaloc-migjorn. Hi destaca enlairada

Calvià, el cementeri o fossar va estar situat des

sobre la part alta del poble l’antiga església.

dels orígens de la Vila aferrat a l’antiga església,

Més enllà, a l’esquerra, hi veim un camp de

com era el costum (i hi romandrà fins a la segona

conreu amb arbres arrenglerats i algunes

meitat del segle XIX). Ja n’hi ha referències en

cases foravileres esparses, amb na Burguesa

dates tan primerenques com el 1285, en què

al fons. A continuació del temple parroquial,

una dona de nom Pasquala, habitadora en el

cap a la dreta, després d’una esplanada, ja en

terme de Calvià, elegeix sepultura al cementeri

davallada s’hi veuen unes primeres edificacions,

de l’església del Beat Joan de Calvià. Trobam

segurament la casa de la Vila i edificacions

el fossar esmentat també en la visita que féu a

annexes corresponents al comú de Calvià,

l’església de Calvià el 1599 el bisbe Joan Vich:

un tram sense edificar, que correspondria a la

«Y aprés visità lo campanar de dita iglésia faent

plaça de la Vila i, tot seguit, en direcció a ponent,

107


Dossier

L’evolució urbana de Calvià i d’es Capdellà

un nucli de cases atapeït, que correspondria al

al gravat de Despuig. Aquest document cita

desenvolupament urbà al llarg del carrer Major,

les cases que hi ha al poble amb l’expressió

segurament l’únic que aleshores configurava

«cases i porció de terra a la vila», però

alguna mena de trama urbana. La part del

també n’inclou d’altres en què n’especifica

poble que correspon al tram del carrer Major

concretament la localització (cases i porció

que avui va de l’Aljub Nou a sa Capelleta està

de terra al Pontet, al Collet, a la Costa, a la

sense edificar. Només s’hi veuen algunes cases

Creu Juliana, al rafal de Son Mir, a Can Verger

–potser Can Verger?– disseminades pujant

o al serralet d’en Estarelles, que indentificam,

cap a la banda de Can Ros. Al costat dret de

no sense dubtes, amb el que coneixem com

la imatge hi distingim el Collet, on ja hi ha els

es Serralet). Es tracta de zones en presència

molins. L’agrupació de cases que veim més a

de cases –en podríem dir llogarets– que

la dreta correspondria segurament a la zona de

aleshores encara no formaven part del que

ses Barraquetes i d’es Serralet i les cases de la

es considerava la Vila i que en constituïen la

part inferior dreta al barri de la Costa.

zona periurbana, és a dir, àrees rurals a tocar del nucli urbà.

Podríem

complementar

aquesta

imatge

gràfica amb la informació que ens aporta el

Entre les cases que hi havia abans de 1800

cadastre de 1809, de data no molt llunyana

segons dades del mapa elaborat pel Sistema

Gravat del poble de Calvià al mapa del Cardenal Despuig (1785)

108


El serral de ses Forques vist des de la zona d’es Collet.

d’Informació

Geogràfica

de

l’Ajuntament

Son Maians amb el camí de ses Quarterades

de Calvià a partir de la data de construcció

i que avui està tancat (hi ha un projecte

dels edificis, cal destacar-ne es Pontet, Can

d’alineació i rasants d’aquest camí de 1934,

Reforçat, les cases dels Molins, Ca na Cucó,

el que indica que era públic). Documentat

ses Barraquetes, Can Vadó, Can Vic, Ca na

en altres viles mallorquines (Manacor, per

Fustera, Can Puig, Can Ros, Can Ferra, Can

exemple), el cós era el lloc on durant les

Verger, Can Poll, Ca sa Larona, Can Rabasco o

festes i celebracions vilatanes es feien, com

Ca na Polla, entre d’altres.

diu el Diccionari Alcover-Moll, les corregudes (d’homes, d’animals, de vehicles) per obtenir un

Diguem, per cloure aquest panoràmica de la

premi. El topònim a Calvià, en un indret proper

vila de Calvià durant els segles de la Modernitat,

a la Vila i d’orografia plana, potser ens remeti

que la documentació que hem consultat aporta

a un lloc amb aquesta funció en el passat. Un

també alguns topònims evocadors de fets o

altre topònim suggeridor és el serral de ses

activitats ja fa temps desaparegudes. És el cas

Forques –on hi ha unes cases que encara es

del camí d’es Cós, que connectava la zona de

coneixen amb aquest nom–, situat a la part de

109


Dossier

L’evolució urbana de Calvià i d’es Capdellà

migjorn de la casa avui enderrocada de Can

de Son Roig corresponen a la zona entre els

Dolç, a la zona del pou de la Creu Juliana.

carrers Capelleta - Can Marçal i el camí de ses Quarterades. D’aquests terrenys només s’urbanitzaren els que corresponen a l’actual

LA DENSIFICACIÓ DEL NUCLI URBÀ

banda dreta del carrer Capelleta, amb els L’anàlisi del cadastre de 1809, ja citat,

carrers de la Roca Llisa i d’es Cortons, i també

suggereix un primer període de densificació

la part dreta del carrer Can Marçal.

urbana a la Vila ja iniciat a finals del XVIII. En consignar les propietats, aquesta font

Per altra banda, el 1843, i en el marc de la

documental detalla qui n’era el propietari

desamortització

aleshores, però també qui ho havia estat

impulsada pel ministre Mendizábal, s’expropià

anteriorment. Això ens permet fer-ne la

una extensió considerable de les terres de la

comparació i constatar un indubtable procés

parròquia de Sant Joan Baptista, que també

de subdivisió de la propietat i l’augment,

adquirí el mateix Valentí per tal d’urbanitzar-les.

per tant, del nombre de propietaris que hi

Per una acta de l’Ajuntament de 1921 sabem

tenien cases i terres. En concret, el 1809 hi

que després foren comprades per Antoni

havia 136 propietaris, mentre que els que es

Terrassa a Maria i Josepa Fuster. Les terres

consignen com a anteriors només arribaven

de l’església de Calvià estaven compostes

a 32. L’increment, sens dubte, és notable. Si

per

bé la compravenda degué ser la forma de

Sementera del Roser, Sementera d’en Vic (o

transmissió més habitual, també hi observam

Vich, segons la grafia antiga) i Sementera

la subdivisió per herència de les propietats,

d’en Beia (o d’en Baià), que feien més de cinc

que passen a diversos germans.

quarterades (Vicenç, 1998). Les terres que

tres

de

finques

terres

rústiques,

eclesiàstiques

anomenades

romangueren en propietat de la parròquia de En la primera meitat del segle XIX es

Calvià quedaren reduïdes a poc més de dues.

produeixen dos establiments de terres que

La primera que s’urbanitzà fou la tanca del

després seran espais de creixement del

Roser, que es correspondria a la zona entre

nucli urbà: els establiments dits des ses

l’Ajuntament antic i els carrers de l’Església i

Quarterades de Son Roig i els establiments

Rectoria, amb la partió nord en el carrer Major.

de la Rectoria. Pel que fa als primers, si bé

Si bé no hem trobat documentació gràfica a

no en sabem la data concreta, els trobam

aquest respecte, pensam que la tanca d’en

referenciats l’any 1939. Ja hem dit que la

Beia, segons alguna escriptura de propietat

possessió de Son Roig Vell feia partió amb el

immobiliària

terme de l’església i aleshores n’era propietari

correspondria a la zona entre la tanca del

Marià Valentí Fuster. La part dels establiments

Roser ja comentada i el carrer de Can Marçal.

110

que

hem

pogut

consultar,


Dossier

Pel que fa a la ubicació de la tanca d’en Vic,

A la segona meitat del XIX a la vila de Calvià

segurament es correspon amb els terrenys que

s’esdevé un altre període de creixement

formen el comellar entre el carrer des Serral

urbanístic. Es multipliquen les peticions de

i el carrer Sor Rosenda, en bona part encara

permisos d’obra per construir i la pressió

sense urbanitzar. Aquesta tanca arribava fins

edificatòria obligarà l’Ajuntament a finals de

a les immediacions de l’actual plaça de la Vila

segle a tirar endavant diversos projectes

(aleshores plaça de la Constitució), com ho

d’alineació i rasant dels carrers, matèria

confirma la informació que aporta una acta

que tractarem en el capítol següent. Podem

de l’Ajuntament de 1922, en què els cònjuges

relacionar aquest creixement urbà amb la

Antoni Terrassa Canyelles ­i Antònia Dols Mateu

tendència demogràfica de signe alcista, que

demanen permís per fer uns desmunts i anivellar

arriba fins al 1887. El 1846 el municipi tenia

la seva finca amb el carrer del Convent (avui

2.004 habitants i el 1886 havia pujat fins al

de Sor Rosenda), finca ­rústica –diu l’acta­– que

2.700, és a dir, un creixement del 35 %, i el

confrontava amb la plaça de la Constitució i es

pes demogràfic el duia la Vila. El 1842, per

deia tanca de Can Vic.

exemple, tenia 1.097 habitants dels 1.940 de tot el municipi (un 56 %). També relacionat amb la tendència demogràfica cal posar-hi el creixement del nombre de cases. Segons el

A la segona meitat del XIX a

mapa del SIG de l’Ajuntament ja citat, de 1851

la vila de Calvià s’esdevé un

a 1900 es produeix l’etapa de major expansió, centrada sobretot al llarg del carrer Major. Fora

altre període de creixement

d’aquest, el poblament continua essent força

urbanístic. Es multipliquen

espars.

les peticions de permisos

Tot i el creixement urbanístic, el tret més

d’obra per construir i la

característic de la distribució de les cases del

pressió edificatòria obligarà

poble continua essent la disseminació, com

l’Ajuntament a finals de segle

ho era al segle XVIII. Del segle XIX en tenim nombrosos testimonis. Molt il·lustrativa és, a

a tirar endavant diversos

aquest respecte, la resposta que el 1845 donà

projectes d’alineació i rasant

l’Ajuntament al requeriment de la Diputació

dels carrers

perquè s’establís a Calvià l’impost anomenat dret de portes: «de ningun modo se puede establecer en este pueblo tal derecho puesto que todo el vecindario se halla disperso y

111


Dossier

L’evolució urbana de Calvià i d’es Capdellà

sus casas se hallan aisladas [...] puesto que

efectuar dichos trabajos, sujetándose a las

por ninguna parte forma calle ni callejón de

condiciones estipuladas». A banda de la

manera que hay muchas casas que por si

distribució parcel·lària, els fragments del mapa

solas tienen un camino y algunas dos por

que ens han arribat fotocopiats ens permeten

donde se puede introducir cualquier genero

conèixer detalls urbanístics interessants. En

sn saberlo ninguna persona». El Diccionari de

general hi ha poques edificacions, i aquestes

Pascual Madoz (publicat entre 1846 i 1850)

es troben força disseminades. Les cases es

també hi fa referència: «Tienen 520 casas

concentren sobretot al llarg del carrer Major i al

desunidas entre sí, sin alineación ni formación

Serralet. La resta de cases que s’hi veuen són

de plazas y calles». Joan Seguí Rodríguez, en

disperses i no formen carrers, el que confirma

la seva excursió històrica per Calvià (1886),

la impressió que ofereixen altres testimonis

parla de les cases del poble en els següents

que hem citat. El traçat del parcel·lari ens

termes: «Cuando se realizó el censo de 1877

permet constatar que alguns dels carrers

la formaban 300 edificios, que se hallan sin

actuals ressegueixen el límit de parcel·les

orden ni uniformidad de plazas ni calles, poco

preexistents, fins i tot la nova carretera de

espaciosos y de construcción sencilla [...]». En

Palma a l’entrada al poble. També hi veim les

fi, un altra referència, ja de la darrera dècada

tanques de l’església encara no urbanitzades,

dels vuit-cents (1891), de Pere d’Alcàntara

tot i que havien estat expropiades feia temps.

Penya: «La situación de esta villa que apenas

Els barris de la Costa, d’es Pontet i la banda

forma calles es muy pintoresca y de clima

d’es Collet estan molt poc poblats i es veu

templado».

una certa concentració de cases a la zona de Cas Cusinet. Finalment, el mapa reflecteix un

De 1863 és un document gràfic excepcional

traçat diferent del carrer Major al seu pas per

per conèixer el grau de desenvolupament

la zona de la plaça de la Vila, ja que en arribar

de la Vila i la distribució del traçat urbà. Ens

a l’alçada del camí de Can Pere Antoni (avui

referim al plànol de totes les finques rústiques

carrer de Jaume III), resseguint la direcció

del municipi confeccionat per Miquel Sorà,

d’aquest, tomba cap al sud cap a la plaça de

avui malauradament en parador desconegut i

la Vila, on, per la situació, sembla que passi

del qual només han pervingut dues fotocòpies

entre l’Ajuntament i l’Aljub de Dalt. De fet,

fragmentàries . El plànol fou encarregat per

en el projecte d’alineació i rasants del carrer

l’Ajuntament, que el 10 de desembre de

des Serral de 1936 s’hi poden veure aquests

1858 obria els plecs del concurs publicat

dos elements urbans separats, però per una

en el butlletí oficial per tal de «levantar el

mena de pas estret, el que ens impedeix de

plano geométrico de este distrito municipal,

concloure que es tracti del pas del carrer

eligiendo a D. Miguel Sorá, Agrimensor, para

Major per aquest punt.

2

112


Dossier

Imatge de la Vila al parcel·lari de Miquel Sorà de 1863 (reproducció d’una fotocòpia conservada, que hem acolorit i en la qual hem remarcat les línies dels carrers o camins i les cases).

113


Dossier

LES

PRIMERES

L’AJUNTAMENT

L’evolució urbana de Calvià i d’es Capdellà

REGULACIONS

RELATIVES

A

DE

des dels anys 30 es documenta la senyalització

ASPECTES

de línies de carrer (el 1839, per exemple, es

URBANS

traça la línia recta del carrer Major en el punt denominat de la Capelleta), moltes vegades

Durant el segle XIX l’Ajuntament posa en marxa

a petició dels propis veïns que volen edificar i

diverses mesures per regular l’edificació, entre

que es troben amb carrers –més aviat camins­–

d’altres la senyalització de les línies dels carrers

sense alineacions. Les sol·licituds de permís

i la regulació dels permisos de construcció. Ja

d’obra, que l’Ajuntament obligarà a demanar

114


Dossier

als veïns a partir de 1843 per edificar devora els camins públics o veïnals, reflecteixen aquesta circumstància. Com diu Grimalt, les cases es començaran a alinear amb els carrers i abandonaran l’ancestral orientació solar. Moltes de les que ja hi havia construïdes quedaran en segona línia o reculades respecte del carrer, situació que encara ara podem observar en alguns punts de la trama urbana del poble. El 1839 l’Estat promulgà diverses normes relatives a la divisió de les ciutats i poblacions en quarters o barris. El 5 d’abril d’aquell any el batle de Calvià Joan Jaume informà sobre una Al carrer Major, a l’alçada de la plaça de la Vila, podem veure una doble línia de cases: les més antigues, reculades respecte de la línia del carrer, i les més recents, ja més o menys alineades al traçat d’aquest.

circular rebuda del cap superior polític de la província en aquest sentit, a la qual l’Ajuntament donà compliment acordant la següent divisió del terme i dels nuclis de població de Calvià

esta á cargo de D. Salvador Bauza, i el sesto

i es Capdellà: «Se ha acordado por el mismo

que es la parte de Son Claret esta á cargo

Ayuntamiento que se divida la población en

de D. José Amengual [...]». Probablement,

seis Barrios entre los consejales y el nº. de

l’únic canvi posterior que es va fer a aquesta

caminos essistentes en el termino que ha

distribució va ser la frontera entre el primer i el

dividido á saber sus divisiones, el camino que

quart quarter de la Vila com a conseqüència de

del Coll de la Creu dirige al Coll de Nesteva,

l’obertura de la carretera del coll des Cucons,

la otra divicion es de la casa de Juan Mir al

com sembla indicar el fet que just abans de la

camino que dirige á Santa Ponsa por bajo los

desaparició definitiva del sistema de quarters

molinos y la otra divicion es el torrente que de

amb el projecte de demarcació de 1950 l’actual

Galatzo dirige á Santa Ponsa; El Primero es el

avinguda de Palma n’era la frontera3.

de la Parte de la Parroquia que esta á cargo del Sor. Alcalde, el 2º el de la Plana de Can Ros

A tall d’exemple, el 1842 la distribució per

que esta á cargo de D. Sebastian Amengual,

quarters de la població de la Vila era la

el 3º que es la Costa á cargo de D. Nicolas

següent: 439 en el primer quarter o barri, 437

Morages, y el 4º que es por el lugar nombrado

en el segon, 69 en el tercer i 152 en el quart.

el Pontet esta á cargo de D. Rafael Gelabert, el

Uns trenta anys més tard, el 1874, la situació

5º es la parte del molino del lugar del Capdella

era si fa no fa la mateixa, tot i que el creixement

115


Dossier

L’evolució urbana de Calvià i d’es Capdellà

d’es Capdellà feia minvar el pes de la Vila: tenia

als ajuntaments de Balears l’obligació de donar

aleshores 1.201 habitants dels 2.468 de tot el

compliment al mandat. A Calvià, el 15 de maig

terme (gairebé un 49 %) i, per quarters, 357 en

d’aquell any, l’Ajuntament acordà incloure en el

el primer, 374 en el segon, 202 en el tercer i 268

pressupost addicional municipal una quantitat

en el quart. El repartiment en quarters tant en un

destinada a retolació de carrers i numeració

any com en l’altre ens indica que les zones més

d’edificis, i nomenà una persona per adquirir-ne

poblades eren els dos primers, els que incloïen

les planxes i rajoles necessàries. Passat un any

els habitatges més propers al carrer Major, i que

i escaig, el consistori acordà que el recaptador

el tercer quarter, el corresponent al barri de sa

cobràs de cada veí l’import de les rajoles i el

Costa, continuava essent, com tradicionalment,

cost de col·locar-les. Algunes cases del poble,

el menys poblat, si bé, com es pot veure, havia

poques, encara conserven a la façana les rajoles

experimentat un creixement notable.

d’aquesta antiga numeració. No sabem, però, si finalment es col·locaren les plaques amb els

El 1860 es promulgà una Reial Ordre perquè els

noms dels carrers. No en queden testimonis

ajuntaments duguessin a terme la nomenclatura

materials, i a diferència d’altres pobles les actes

dels carrers i la numeració de les cases amb

municipals no hi fan referència. De tota manera, i

rajoles de fons blanc i llegenda blava. Dos anys

atès el poc desenvolupament encara de la trama

després, una circular del governador recordava

urbana de la Vila, composta de camins més

116


Dossier

A.

NÚMEROS DE LES CASES EN ELS QUARTERS DE CALVIÀ I ES CAPDELLÀ (1897) CALVIÀ

B.

Números

Quarter 1r de De l’1 al 118 la vila

El 4

Quarter 2n de De l’1 al 105 la vila

El 28, 31, 71, 83, 93 i 97

Quarter 3r de De l’1 al 63 la vila Quarter 4t de De l’1 al 80 la vila

Sense duplicats Sense duplicats

Son Pieres («aldea»)

De l’1 al 27

Vallnegra De l’1 al 3 («caserío») Zona 1a (edificis De l’1 al 37 disseminats) ES Números CAPDELLÀ

C.

Duplicats

Quarter 1r

De l’1 al 160

Quarter 2n

De l’1 al 137

La Vallverda («aldea»)

De l’1 al 16

El Racó («caserío»)

De l’1 al 5

Zona 2a (edificis De l’1 al 16 disseminats)

Sense duplicats Sense duplicats Sense duplicats Duplicats El 69 i el 149 Sense duplicats Sense duplicats Sense duplicats Sense duplicats

Rajoles antigues de numeració de les cases: A) Rajola de fons blanc i números blaus corresponent a la primera numeració (1860), conservada en una casa de la Vila, al carrer Major. B) Una altra tipologia de rajola anterior a l’actual. C) Rajola de la numeració de1860 a una casa d’es Capdellà, al carrer del coll d’en Esteve.

FONT: «Relacion nominal de las plazas, plazuelas, calles y en general de todas las vias que existen en cada una de las poblaciones de este distrito municipal y de los números colocados en los edificios de aquellos y en los diseminados del mismo distrito» (1897), Arxiu Històric de Calvià.

que no pas de carrers, tret del carrer Major,és

i els seus números corresponents, si bé hem

probable que les plaques no s’arribassin a

trobat un document de 1897 que consigna els

col·locar. Per altra banda, no es conserva cap

números correlatius assignats a cada quarter,

document gràfic en què es consignin les cases

incloent-hi els disseminats.

117


Dossier

L’evolució urbana de Calvià i d’es Capdellà

APARICIÓ DE NOUS ELEMENTS URBANS

falta de voluntad sino que la total carencia de fondos en que siempre se ha encontrado esta

Com hem vist, a finals del segle XVIII es

municipalidad ha sido la causa en que no se

promulgaren les primeres disposicions que

haya dado mano a un nuevo cementerio». La

prohibien els cementeris dins les poblacions.

comissió va senyalar com a lloc adequat per al nou cementeri el predi Son Colomar, en un

El 1824 arribà la prohibició definitiva d’enterrar

promontori equidistant de la Vila i d’es Capdellà,

dins les esglésies. Però l’Ajuntament no inicià

amb la intenció que servís a la vegada per als

els tràmits per construir cementeris fora dels

moradors d’una i altra població. Però després

nuclis de població fins a 1854, tot i que, ja a

es va descartar la idea com a cementeri comú,

l’octubre de 1845, en les actes municipals hi

amb els arguments que els veïns d’es Capdellà

trobam referències al mal estat dels vells fossars.

es veurien obligats a travessar el torrent del Mal

Finalment, i arran de la denúncia que havia fet el

Companyó (avui torrent de Galatzó), que en

comandant militar del cordó sanitari al governador

l’hivern era molt cabalós, i que construir un pont

civil, el consistori acordà el 1854 nomenar una

era massa car. Després de manejar diverses

comissió per elegir el punt on havia de construir-

propostes –un cementeri comú a ses Algorfes o

se el nou cementeri. L’Ajuntament es justificava

un cementeri sols per as Capdellà en terrenys de

per no haver fet res fins aleshores: «que no por

Son Hortolà–, el 1864 l’Ajuntament va adquirir els

El cementeri nou de Calvià, situat sobre un turó en terrenys de Can Calça.

118


Dossier

terrenys de Can Calça per fer-hi el nou cementeri

Vegem

succintament

altres

elements

del

rural de la Vila, que comprà a Margalida Salvà.

paisatge urbà que sorgeixen també en aquesta

El 1868 els treballs de construcció ja s’havien

època. El 1885 es funda la casa convent de les

iniciat però el ritme era lent. En el llibre de riquesa

monges franciscanes, l’edifici de la qual esdevé

urbana del municipi de 1880 es consignen com a

una nova fita en la trama urbana del poble que,

béns municipals els dos nous cementeris, el d’es

de fet, donarà nom al carrer (carrer del Convent,

Capdellà i el de Calvià, encara en construcció,

avui de Sor Rosenda). En un ple municipal de

que no s’acabarien fins aproximadament el

1886 es proposa la construcció d’un porxo a la

1890.

plaça pública, aferrat a l’Aljub de Dalt, i que es col·loqui a davall una pedra per vendre peix.

L’incipient creixement de la Vila va tornar a

Trobam grafiat aquest porxo en el projecte

posar de relleu per a les autoritats municipals el

d’alineació i rasants del carrer Major de 1895

problema estructural de l’abastiment d’aigua del

amb la llegenda «cobertizo para pescado», al

nucli de població. El 1843 ja apareix documentada

qual també s’hi atribuiria posteriorment la funció

l’existència d’un nou aljub, el que coneixem com

de venda de comestibles. L’octubre de 1899

Aljub Nou o Aljub de Dalt, que s’havia construït

el consistori acordà tomar-lo i construir-ne un

devora la casa de la Vila i que, a l’igual que l’Aljub

de nou, perquè amenaçava ruïna. Finalment,

Vell, recollia l’aigua que a través de la calçada

cal destacar, en la darreres dècades del segle

arribava del Pou Nou de Mofarès. Per aquells

XIX, la construcció d’un edifici que, per la seva

anys, en concret el 1846, també es documenta

monumentalitat, presidirà des d’aleshores la

una gran sequera, de la qual encara se’n fan

imatge del nucli urbà: ens referim a la nova

ressò les actes dels plens municipals de 1848.

església, bastida sobre el temple antic, i que

El problema endèmic de l’aigua fou abordat així

s’acabà de construir el 1896, després de vint

novament pel consistori el 1867, que acordà la

anys d’obres. Tot i que ja pertany al segle XX,

construcció de dos nous pous, un a la Vila i l’altre

consignem aquí la construcció, el 1908, d’un

as Capdellà, si bé fins a 1879 –any d’una nova

forn senzill per a la fabricació de teules i maons

sequera– no se’n fixà el lloc. Per acord plenari de

a l’interior de la població, al punt conegut com

22 de juny es va senyalar la Creu Juliana per obrir

Cas Ferrer, a iniciativa de Pere Arbós Gallart,

el nou pou a la Vila. Deia l’Ajuntament «que en

oller, que l’Ajuntament condicionà a què les

su juicio y opinión del vecindario, [el lloc idoni]

instal·lacions tinguessin una xemeneia del gruix

es en la especie de plazuela que forma donde

i l’alçada establerts legalment, a fi que el fum

se cruzan los caminos de esta [la Vila] y lugar de

no perjudicàs cap veí. Podem veure aquesta

Capdellà, llamada Creu Juliana, sitio de mayor

teulera en unes fotografies de la dècada de

comodidad para los vecinos».

1930 publicades per Xavier Terrasa (2008).

119


Dossier

L’evolució urbana de Calvià i d’es Capdellà

A B C D E F

Carrer Major o camí veïnal de Palma Carrer de l’Església Carrer de la Rectoria Plaça de la Vila Carrer de Can Ros Carrer de ses Monges o camí que des de la plaça pública condueix a Can Vic G Carrer de Can Marçal

CALVIÀ AL SEGL

MOFARÈS Camí de sa Costa o de Can Pep Matgina

eïnal d

Camí de Can Sopa

’es Ca p

dellà

C o s ta

Ca Ca

Camí de Cas Traginer

Camí v

S a

8

12

A ES PONTET

Camí de Can Belembè

Estret d’en Llaneres

Serral de ses Forques

í veïna l d e Pa lma

Es Serralet

Camí de Ca na Cucó o de sa Font o de Ca l’amo en Nofre

E

Es Colle

a o cam

Església antiga Rectoria Església nova Fossar Vell Oratori de sa Capelleta Casa de la Vila Creu de sa Capelleta Creu Juliana Convent de franciscanes Aljub Vell Aljub Nou o de Dalt Pou de la Creu Juliana Porxo per vendre peix i altres queviures

Es Moli Camí de Son Rei

Camí d e Sant a Ponç

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

A

A

Pla des Pontet CEMENTERI NOU DE CAN CALÇA

Camí de Cal sen Jaume Punta

Camí de Son Malero

120


Dossier

Molí des Castellet CALÇADA

LE XIX

CAN ROS SON MIR

CAS CUSINET

Co

r de

lla me

M S on

ir

Camí de La Vallnegra

Plana de Can Ros E

Camí de Can Pere en Toni

5

amí de an Comallongues

13

11

3 4

9

Palma o de Son

G

1

ESTABLIMENTS DE SON ROIG

2

rr

Camí de

Se

Camí de Can Ferra

C

Es

Camí del Fossar Vell

CAN FERRA

al

CAN MARÇAL

rterade ses Qua

Camí que va als molins o que va a Son Malero o de Ca na Cucó

Camí veïnal de

ESTABLIMENTS DE LA RECTORIA

B

D F

7

A

A 6

10

ESTABLIMENTS DE SON ROIG

Era de Cas Cusinet

Era de Cas Vicari

S on

s de So

í de res

Pie

n Roig

ins

Cam

t

SON MAIANS

Camí des Cós

121

Es Cós

Roig


Dossier

L’evolució urbana de Calvià i d’es Capdellà

Panoràmica de la Vila des de l’església (gravat publicat en el Die Balearen de l’Arxiduc Lluís Salvador).

LA IMATGE DE LA VILA A FINALS DEL

trobam qualificades de llogarets, camins que

SEGLE XIX

gairebé no permetien el pas de carros, com demostra el fet que el 1884 l’Ajuntament prohibís

Si haguéssim, doncs, de dibuixar una imatge del

el trànsit de carruatges pel camí públic que anava

poble de finals de segle amb poques pinzellades,

al barri de la Costa i que confrontava amb Can Toni

podríem dir que, abans que l’Ajuntament

de l’Havana, propietat d’Antoni Canyelles March.

començàs a obrir i alinear carrers, la situació de

El camí feia només uns deu pams d’amplada, i els

la trama urbana consistia principalment en una

carros feien malbé la casa esmenada en haver

via principal, el carrer Major, que en feia d’espina

de passar entre aquesta i una paret mitgera.

dorsal, des de la qual partien un seguit de camins

Encara el 1932, en l’expropiació de terres per fer

i caminois d’accés a les cases que es distribuïen

el carrer de Son Mir, es parla del caminoi per a

properes al carrer Major, però desconnectades

vianants que comunicava la Vila amb Cas Cusinet

encara del teixit urbà pròpiament dit i configurant

i que ara, amb la reforma, permetria el pas de

petites concentracions que a la documentació

carros i altres vehicles. Els projectes d’alineació

122


Dossier

Perspectiva del poble de Calvià (gravat publicat en el Die Balearen de l’Arxiduc Lluís Salvador).

i rasants que veurem tot seguit també il·lustren

d’un porxo de teules sostingut per pilars,

profusament l’existència d’aquestes senderes i

sota el qual acostumen a fermar-hi les

caminois on després hi haurà carrers.

bèsties de càrrega. El poble està damunt una petita elevació al final de la vall ascendent,

Clourem la visió que hem donat de la

enmig de plantacions d’oliveres i horts, on

vila de Calvià durant el vuit-cents amb la

es fan magraners, ametlers, en part també

descripció que ens en proporciona l’Arxiduc

tarongers i quasi per tot arreu figueres de

Lluís Salvador, de 1880, amb detalls força

moro en l’abundància més esponerosa,

interessants: «Calvià és una petita població

sobretot les que envolten les cases que estan

–diu l’Arxiduc­– d’aspecte amable i encisador,

als afores de la població; a més, les amables

que compta 1.146 habitants i 228 cases, 11

casetes estant de tant en tant a l’ombra de 14

de les quals estan deshabitades [...]. Les

palmeres. Damunt l’elevació hi ha l’església

casetes són petites i d’una planta, només

parroquial [...]. De Davant l’església es frueix

n’hi ha vuit de dues plantes; sovint disposen

d’una bella vista sobre la vall».

123


Dossier

L’evolució urbana de Calvià i d’es Capdellà

A les acaballes del segle XIX, però sobretot durant les tres primeres dècades del segle XX,

A les acaballes del segle XIX,

té lloc l’ordenació del viari de la Vila. A partir

però sobretot durant les tres

del recorregut d’antics camins i senderes i dels

primeres dècades del segle

límits de les parcel·les es tracen i s’alineen els nous carrers com a resposta a la necessitat

XX, té lloc l’ordenació del viari

d’ordenar el creixement de les edificacions,

de la Vila

moltes vegades a demanda dels propis veïns.

Capdellà, seguia en un tram el traçat de l’antic L’IMPACTE DE LA NOVA CARRETERA ESTATAL

Camí Reial i en arribar a l’estret d’en Llaneres

PALMA - ES CAPDELLÀ (ACTUAL DEL COLL

continuava recte, abandonant el traçat de

DES CUCONS)

l’antiga carretera d’es Capdellà. El nou tram també dividida diverses finques de la Costa.

Abans, però, de fer un repàs succint als

Les obres requeriren treballs de desmunt i

diferents

rasants,

rasants considerables en passar per devora

hem de fer referència a l’altra gran actuació

les cases de Ca na Cucó (avui avinguda

urbanística que tingué un impacte important en

de Palma) i en el tram avui corresponent a

la fesomia del poble. Ens referim a la carretera

l’avinguda des Capdellà.

projectes

d’alineació

i

Palma - es Capdellà, o carretera del coll des Cucons, com la coneixem ara, iniciada el 1900

Com diu Grimalt, la nova carretera «en

i finalitzada el 1916. Les circumstàncies de

creuar el torrent de Valldurgent se separarà

la construcció d’aquesta carretera han estat

del camí antic [el de Son Pieres], i arribarà

ben contextualitzades per F. Grimalt (2001),

a Calvià per una nova traça. Aquesta variant

que explica el rebuig del consistori calvianer

esfondrarà el carrer de Can Vic per arribar

al projecte i la seva preferència pel traçat

amb una rasant uniforme fins al carrer Major,

del coll des Tords. L’Administració provincial

obrint un forat al turó i canviant totalment la

no féu cas de les demandes municipals i el

topografia d’aquesta banda del poble». En

nou traçat significà un impacte urbanístic

efecte, devora Ca na Cucó hi deixà un tall

considerable en haver d’entrar per la part de

profund («trinxera», o «fondalada» en diuen

migjorn de la Vila. La nova carretera xapava

els documents), que interrompia l’antic camí

les finques que hi havia aleshores en els

que sortia de la Vila cap a Son Malero i que

terrenys compresos entre Ca na Cucó, les

plantejà problemes als propietaris de Ca

cases de Can Vic, l’Aljub Vell i les cases de

na Cucó. Encara ara hi podem observar les

ses Barraquetes. En connectar amb el carrer

cases «penjades» sobre la carretera, com a

Major la carretera tombava en direcció as

marca visible de tot aquell enrenou urbanístic.

124


Dossier

Cases «penjades» a l’entrada del poble a conseqüència dels treballs de desmunt que es varen haver de fer durant la construcció de la nova carretera Palma - es Capdellà (avui del coll des Cucons).

Com veurem en el corresponent projecte

ELS PROJECTES D’ALINEACIÓ I RASANTS DE

d’alineació i rasants, de 1915, després de

LA VILA

plantejar-se l’opció de fer-hi un pont per connectar el camí tallat de soca-rel, finalment

L’objectiu de la reforma dels camins i carrers

s’optà per construir-hi rampes a banda i

dels nuclis de població de Calvià que va

banda. Un cop inaugurada la carretera,

tenir lloc en les primeres dècades del segle

al seu pas per l’interior de la població s’hi

XX queda palesa en aquesta declaració de

anirien

cases.

l’Ajuntament en un Ple de 1906: «[...] declarar

N’esmentam com a exemple Sa Societat, el

la conveniencia suma por el vecindario en

permís de construcció de la qual demanà el

general, el abrir las nuevas calles que se

1929 el president de l’entitat, Julià Bujosa

consideren necesarias para comodidad de

Sans, qui després seria batle de Calvià. La

los vecinos en el interior de la población [...]».

sol·licitud especificava que els terrenys on es

L’Ajuntament volia que les futures edificacions

construiria el nou edifici confrontaven amb la

no s’emplaçassin a voluntat dels particulars

carretera nacional Palma - es Capdellà en el

sinó que es subjectassin a un pla preconcebut

quilòmetre 20, Hm 5.

i aprovat legalment. Com afirmen els projectes,

arrenglerades

les

noves

125


Dossier

L’evolució urbana de Calvià i d’es Capdellà

sovint s’escometien les reformes a demanda

direcció d’aquest. Davant aquesta situació, els

dels propis veïns, que volien edificar. Tot plegat,

arquitectes autors dels projectes aprofitaven

el que es pretenia era posar ordre en l’obertura,

les poques cases alineades, normalment de

creixement i urbanització dels carrers.

construcció recent, o algun altre element, per traçar les noves línies. També el carrer Major

A banda de la informació estrictament tècnica

ens pot servir aquí d’exemple: per fer-hi les

que proporcionen els projectes d’alineació

alineacions, l’arquitecte Joan Guasp aprofità

i rasants (nova línia del carrers, amplada,

les columnes del porxo d’es Pontet, la cara

pendent de les rasants, etc.), les memòries

nord de l’Aljub Vell i les cases de la part sud

explicatives que incorporen són una bona

del tram entre els Quatre Cantons i la creu de

font per conèixer detalls de l’estat anterior de

sa Capelleta, que ja guardaven alineació.

les vies, de les edificacions existents, de la toponímia i, en definitiva, de l’estat en què es

Sempre que es podia, i per tal de reduir a les

trobava el viari abans d’escometre’n les obres

imprescindibles les expropiacions de terreny, el

de transformació i remodelació. En el cas

traçat dels nous carrers seguia el dels camins

de Calvià, el panorama que se’ns dibuixa en

preexistents, que s’ampliaven per permetre-hi

aquest estadi anterior és el d’un espai urbà

el pas dels carros. L’amplada de les noves vies

conformat per caminois o senderes que, partint

urbanes aplicada generalment als carrers de

del carrer Major –­l’antic Camí Reial­– anaven a

Calvià fou de 8 metres –també n’hi ha d’entre

les cases vilatanes (Can Comallongues, Cas

4,5 i 6–, en alguns casos amb voreres d’un o

Cusinet, Son Mir, Can Marçal, Can Ros...),

dos metres, amb el pis de macadam i terrisco.

espai molt poc desenvolupat urbanísticament

Pel que fa a les rasants, el que es va fer en

i amb un creixement desordenat.

la majoria de casos va ser regularitzar-les, disminuir-ne el pendent i retocar o canviar-ne

En general, els projectes que es feren per a

el desguassos, amb la finalitat de causar els

la vila de Calvià parlen de camins o carrers

mínims perjudicis als diferents propietaris. Ni

amb

emplaçades

a la Vila ni as Capdellà hi havia clavegueram

irregularment. En el projecte del carrer Major de

i, per tant, els projectes el deixaven pendent

1895, que era el més edificat, les alineacions

a l’espera que es formàs el general de la

que hi havia eren formades per parets de

població.

poques

construccions,

tanques i límits de terrenys sense tancar, ja que moltes de les cases no confrontaven

De 1895 a 1932 s’abordaren diversos projectes

directament amb la via pública. Fins i tot les

d’alineacions i rasants, que posaren les bases

façanes de les cases que pegaven al carrer

per a un creixement urbanístic dels carrers

en general no guardaven correlació amb la

ordenat. Com és lògic, el primer projecte

126


Dossier

PROJECTES D’ALINEACIÓ I RASANTS A LA VILA DE CALVIÀ (1895 - 1936)

1895 1904 1906 1915 1921 1933 No executat

en S ens

avu om (

i Mo

Co m

a llo

n ga

1936 Projecte de reforma de la plaça no executat

r Ca

- es Ca

re Car

rM

ajo

s

Sense nom (avui carrer Curt)

Plaça de la Constitució

ESGLÉSIA

Sense nom (avui carrer del Roser)

sS

Vic

al err

Can

d ’e

r de

ajor

r

r rre Ca

e Carr

M Carrer

pdellà

de

Ro

or

r de

Palma

r re

n Ca

Carrer Maj

Carr e

arretera

Carrer de Can Pere Antoni

Carrer de la Vallnegra

Ca n

Nova carretera (1900 -1916) Nova c

Cusineta et, Ca sa Cas Cusin ir M n So i de

s) farè

osa Buj nom Julià lla) e s e i Sen i Batl hinch u (av ente C c i Vi

d’alineació i rasant que va voler tirar endavant

i camí de Cal sen Jaume Punta (avui de sa

l’Ajuntament va ser el del carrer principal –o

Sínia).

major–, atès que era l’espina dorsal de la trama urbana i on es concentraven la major part

El 1904 es féu un projecte comú per al carrer de

d’edificacions. Aquest projecte ens permet

Can Ros i de Can Vic, aquest darrer via de poca

reconstruir la imatge de la trama viària que

importància, segons la memòria, i que només

connectava el Camí Reial al seu pas per la zona

arribava fins a la confluència amb l’actual carrer

del pla d’es Pontet amb el barri de sa Costa abans

de Sor Rosenda. La seva connexió amb el carrer

de la construcció de la nova carretera. Hi podem

Major es faria amb un ambiciós projecte conjunt

veure un seguit de camins que del principal

amb altres carrers l’any 1908. Aquest nou projecte

pujaven cap a les cases que els donaven nom:

englobava la remodelació del quadrilàter format

camí de Cas Traginer, de sa Costa o de Can

pels actuals carrer dels Montcada (aleshores dit

Matgina (avui carrer de sa Costa), de Can Sopa

de Can Comallonga i després, amb la República,

(avui desaparegut, però que tenia continuació a

de Covadonga), que ara s’allargava fins arribar

l’altra banda de carretera en l’actual carrer del

al de Son Mir, aquest mateix (aleshores dit de

policia Damià Barceló), camí de Can Belembè

Cas Cusinet i de Ca sa Cusineta), el de s’Era

127


Dossier

L’evolució urbana de Calvià i d’es Capdellà

(llavonces de la Vallnegra) i un tram del carrer

Ca na Cucó i l’arquitecte es plantejà de salvar-la

Major, amb inclusió de l’actual carrer de Jaume

amb un pont, però la solució es descartà per no

III (llavonces de Can Pere Antoni), que aleshores

perdre la comunicació directa del nou carrer amb

només arribava fins a sa Costeta i que ara es

la carretera i s’optà per remodelar les actuals

prolongava fins a l’actual carrer de Son Mir. El

rampes.

projecte també incloïa l’obertura d’un nou carrer (l’actual Batle Martorell) per unir el carrer Major i

El 1921 es féu el projecte per obrir un nou carrer

el dels Montcada.

(l’actual carrer del Roser) en els antics terrenys expropiats a la parròquia, i que connectava el

El 1915 es va fer el projecte d’alineacions i

de la Rectoria amb el de Can Marçal. El projecte

rasants del carrer que es correspon avui amb

n’obria també un altre (avui carrer Curt) que el

els actuals del Batle Julià Bujosa Sans i el tram

connectava amb el carrer Major.

del carrer Vicente Chinchilla (abans d’es Collet) fins a la cruïlla d’on parteixen el camí de Son

Però un dels projectes que, d’haver-se duit

Rei i el de Can Malero. Com ja hem vist, la nova

endavant, hagués canviat més la fesomia urbana

carretera que venia del coll dels Cucons havia

de la zona que es volia remodelar és el que es

deixat una trinxera enorme en passar per devora

dissenyà al barri de sa Costa el 1933. Sa Costa era un barri del poble assentat sobre un vessant de muntanya, amb un pendent considerable, que –com senyala la memòria explicativa– s’havia adaptat per al cultiu mitjançant la construcció de marjades (encara ara n’hi podem veure algunes). Els plànols dibuixen el tram de l’actual carrer Mofarès entre els carrers Montcada i de Can Belembè i, més avall, un carrer paral·lel de la mateixa longitud, que s’havien d’enllaçar amb dos carrers per a vianants amb replans i escales (l’única possibilitat que permetia el rost pronunciat de la zona). També es projectava una plaça a la confluència de l’actual carrer de Son Mir, dels Montcada i del carrer paral·lel esmentat, per facilitar el trànsit de la zona. D’aquell projecte, però, només ens n’ha arribat el tram comentat del carrer Mofarès, que, com recorden els veïns del

Aquestes dues cases a banda i banda del carrer, denominades de Can Vic, serviren en el projecte d’alineació i rasant de 1904 per marcar les línies i l’amplada del carrer.

poble, s’obrí pels volts de 1960.

128


Dossier

Plànol del projecte de diversos carrers al barri de sa Costa de 1933, que finalment no tirà endavant. Plantejava dos carrers paral·lels connectats per altres dos carrers per a vianants, els quals es dissenyaven amb escales i replans per salvar el pendent.

Finalment, poc abans de l’esclat de la Guerra Civil (1936), l’Ajuntament abordà les alineacions i rasants del que avui en deim carrer d’es Serral, que també incloïa un nou disseny urbanístic per a la plaça de la Constitució (avui plaça de l’Església). La nova plaça es projectava amb una tribuna o passeig central amb vies de trànsit tot al voltant, amb arbres i bancs de pedra als laterals. Del que es va projectar, si es va arribar a fer-ne alguna actuació, avui no en queda cap traça. Hagués estat un espai ben El 1936, juntament amb l’alineació i rasant del carrer del Cementeri o del Fossar Vell (avui des Serral) es dissenyà un projecte per remodelar la plaça aleshores dita de la Constitució (avui de l’Església), consistent en un passeig central amb arbres i bancs envoltant-lo.

aprofitable per a l’esbarjo ciutadà, molt millor en qualsevol cas que l’anodí aparcament actual.

129


Dossier

L’evolució urbana de Calvià i d’es Capdellà

Panoràmica d’es Capdellà vist des del coster des Saïm.

NAIXEMENT I EVOLUCIÓ URBANA D’ES

A la banda nord-oest, les cases disseminades

CAPDELLÀ FINS A MITJANS SEGLE XX

s’estenen des del cap damunt de la muntanyola que coneixem com es Serral fins al petit pla d’en

De manera semblant a la Vila, es Capdellà

Bosch, a la banda est del carrer Platges. Cap

té el carrer Major assentat sobre un serral

a Ponent, tanquen el poble el turó on s’erigeix

allargassat. A la banda est hi ha la zona

el molí d’en Banya i la muntanya dita na Solera,

d’orografia més plana, dividida pel carrer de

entre els quals passa el coll anomenat des

l’Església i la zona de sa Vinya, a la dreta de la

Trull (o des Trulls) que dóna pas al camí cap a

qual el nucli urbà s’estén cap a les barriades del

Peguera, i on hi ha les terres de Son Vic Vell i

convent i de Son Rei i, a l’esquerra, xapat pel

el llogaret de la Vallverda. Com ho han fet els

carrer Ametlers, el terreny va pujant suaument

calvianers, els capdellaners s’han adaptat a

cap al Coster d’es Saïm (avui sa Talaia). És la

aquesta orografia irregular i han convertit els

part del poble on l’orografia hi ha facilitat la

pendents en horts i terres de conreu mitjançant

concentració del gruix d’habitatges.

la construcció de marges de pedra seca.

130


Dossier

ORÍGENS I EVOLUCIÓ DES CAPDELLÀ DEL

L’origen del poble foren

SEGLE XVII AL SEGLE XIX

les casetes dels jornalers

Sobre els orígens d’aquest nucli de població, el segon en importància entre els nuclis

agrícoles de les grans

tradicionals del terme, i que la documentació

possessions, que s’agruparen

en castellà anomena habitualment «lugar

en tres blocs: el nucli urbà

sufragáneo», diu Ramon Serra Isern (2002) que el primer esment que va trobar al llogaret

que actualment configura es

figurava en el Llibre dels Estims de la Parròquia

Capdellà; les terres de Son

de Calvià de l’any 1639, per bé que el topònim

Cabot, que coneixem com es

«es Capdellà» no apareix fins als estims de 1663. Segons aquest autor, l’origen del poble

Serral, i, ja fora del nucli, les

«foren les casetes dels jornalers agrícoles de

cases de la Vallverda

les grans possessions, que s’agruparen en tres blocs: el primer i més important, el nucli urbà que actualment configura es Capdellà;

anar assolint al llarg del temps es Capdellà el fet

el segon, una part de les terres de Son Cabot,

que el 1925 s’arribàs a votar-ne la segregació

que coneixem com es Serral, i el tercer, ja fora

de Calvià en el Ple de l’Ajuntament, pretensió

del nucli, les cases de la Vallverda». En el

que no va reeixir per la negativa de la majoria de

cadastre de la vila de Calvià de 1699 ja hi ha

regidors de la Vila, que hi veien conseqüències

27 famílies des Capdellà, més 14 famílies que

econòmiques greus per al municipi.

tenien les cases i terres a Son Cabot, 5 a la Vallverda i algunes que pagaven a Son Hortolà.

El poble, envoltat de possessions, feia partió pel

«Per tant –diu Serra– es pot afirmar que el nucli

sud amb terres de Son Alfonso, per l’est amb

de població ja estava constituït entre els anys

les de Son Claret, al nord amb les terres de Son

1663 i 1699». A partir d’aleshores el nombre

Durí i de Son Cabot i per ponent amb les de

d’habitants i cases aniria creixent, sobretot a

Son Vic Vell. Com senyala Serra, les cases d’es

la segona meitat del segle XIX. El cadastre de

Capdellà s’anaren construint de forma dispersa,

1809 dóna per as Capdellà 34 propietaris, que

sense cap planificació ni alineació ni sense

anteriorment eren sols 14, és a dir, que com

formar carrers i encara avui hi podem veure

hem vist en el cas de Calvià, s’hi documenta

la majoria de les cases al voltant d’unes terres

un procés de subdivisió de la propietat

amb el seu hort. Quant a l’evolució del nombre

conseqüència de l’augment de població. És

de cases, del recompte del mapa del SIG en

il·lustratiu de la importància demogràfica que

podem donar les següents xifres aproximades:

131


Dossier

L’evolució urbana de Calvià i d’es Capdellà

Imatge d’es Capdellà, amb les velles cases del pla d’en Bosch en primer terme i el carrer Major al fons.

abans de 1800 hi havia unes 60 cases i entre 1801

de Son Claret esta á cargo de D. José Amengual

i 1850 només s’hi consignen unes 25 cases més.

[...]». Cal suposar que, atesa la divisió clara del

El període de major creixement durant el segle

poble en dues parts que dibuixa el carrer Major, el

XIX es dóna del 1851 el 1900, en què hi comptam

límit entre ambdós quarters era aleshores aquest,

unes 80 noves edificacions. Durant la primera

el mateix que senyala la Junta Municipal del Cens

meitat del segle XX el creixement pràcticament

de Població com a divisió el 1900.

s’atura (14 cases fins a 1940 i 10 entre 1941 i 1960). DIVISIÓ EN QUARTERS D’ES CAPDELLÀ (1839-1950)

Com ja hem vist en el cas de la Vila, la població

QUARTER I Part de Son Claret

d’es Capdellà també fou dividida en quarters. En

Ca

rre

la divisió que es féu l’any 1839 as Capdellà li’n correspongueren el cinquè i el sisè: «el 5º [quarter

rM

aj

or

QUARTER II Part del molí

2 d’es Capdellà] es la parte del molino del lugar del Capdella esta á cargo de D. Salvador Bauza, i el sesto [quarter 1 d’es Capdellà] que es la parte

132


Dossier

Imatge de l’antiga església d’es Capdellà publicada a Calvià y su término (1962).

Veurem a continuació, com hem fet per a la Vila,

«El otro pueblo llamado el Capdellà, también

els elements que van configurant es Capdellà

está puesto en lugar eminente, dista de la villa

com a nucli urbà, començant per l’església.

serca media legua, entre poniente, y maestre,

Aquesta, en un nucli de població que s’anava

tiene a las espaldas unos altos montes. Es lugar

engrandint, era cada vegada més necessària

seco, solamente hay dos pozos de agua buena

per als veïns, que abans havien d’anar a oir

y en tiempo de sequía se surten de una fuente

missa a la Vila –a mitja hora de distància, com

llamada de la Alzina, distante media hora del

especifica una acta del ple de l’Ajuntament

lugar o de otra llamada de la Esquerda cuyas

de 1849– o a la capella de la possessió de

aguas son muy buenas [...]». Per tant, com

Son Vic Vell. Es va erigir el 1766, quan es

a la Vila, les autoritats municipals hagueren

Capdellà ja comptava amb uns 200 habitants.

de construir-hi nous pous. El 1828-1829

L’actual temple es construí entre 1980 i 1982,

s’hi construí el Pou Nou al carrer (aleshores

ja que, com és ben sabut, l’antiga església fou

camí) que anava al coll d’es Trulls (avui carrer

greument afectada per un llamp el 1978 i es va

Platges). Posteriorment, el 1867, se’n decidí

enderrocar.

construir un altre, però fins a 1879 no se’n fixà el lloc, que fou finalment la finca Can Roses,

Al lloc on s’emplaçava es Capdellà l’aigua

propietat de Joan Sastre i Bosch, que en cedí

disponible per als veïns era escassa. El metge

gratuïtament el terreny necessari. El pou es

Miquel Parets ho reflecteix en aquest comentari:

construiria confrontant amb el camí públic, a

133


Dossier

L’evolució urbana de Calvià i d’es Capdellà

la confluència de l’actual carrer Ametlers i la travessia de Can Sec. Diguem, de passada, que ja al segle XX, en concret el 1914, els veïns d’es Capdellà demanaren la canalització de l’aigua potable, però el consistori contestà que no era possible perquè la llei exigia que hi hagués una font pública en el nucli de població, i no n’era el cas.

Restes del que fou el pou del carrer dels Ametlers, començat a construir a partir de 1879.

El 1860 s’instal·là as Capdellà la primera comunitat de monges franciscanes, però l’edifici del convent no s’edificà fins al 1888. A partir d’aleshores donà nom al carrer on s’ubicava. En la trama del poble, de creixement desordenat, no hi havia places públiques. Se’n plantejaren alguns projectes, que finalment no quallaren. El 1891 Maties Calafell va cedir gratuïtament

Pou Nou d’es Capdellà, construït els anys 1828-1829

un solar a l’Ajuntament per fer-ne una al camí d’es Capdellà a Galatzó. Altra volta el 1915 el

També as Capdellà es va haver de treure el

consistori acordà adquirir una parcel·la a la

cementeri del nucli de població. Després de

finca es Collet també amb la mateixa intenció;

descartar la possibilitat de fer un cementeri

el mateix succeí, en uns altres terrenys, el

comú –com ja hem comentat–, finalment el

1921. L’única plaça que trobam com a tal a la

1856 l’Ajuntament elegí per al d’es Capdellà els

documentació és la plaça de Joana Nogués.

terrenys anomenats el serral d’en Turc, situats a la

Ja hi havia fet referència l’Arxiduc el 1880:

sortida del poble en direcció a Calvià i cedits per

«Davant l’església, prop del carrer, hi ha una

Miquel Ribas de Pina, propietari de Son Alfonso.

plaça pública» i també la trobam en el projecte

El nou cementeri es beneí el 1890.

d’alineació i rasants del carrer Major de 1892.

134


Dossier

L’ORDENACIÓ DEL VIARI D’ES CAPDELLÀ: ELS PROJECTES D’ALINEACIONS I RASANTS4

Suposam que a aquesta plaça fa referència l’acord municipal de 1919 de construcció d’un local per vendre carn «a la plaça pública d’es Capdellà».

Com en el cas de Calvià Vila, a través dels A diferència de la Vila, pràcticament no tenim

projectes d’alineació i rasants que s’han

descripcions de viatgers o d’altres visitants

conservat d’es Capdellà ens podem fer

referides as Capdellà. Així doncs, clourem aquest

una idea de la situació urbana del nucli de

apartat amb les pinzellades ràpides que ens en

població a principis del segle XX. N’hi ha una

brinda l’arxiduc Lluís Salvador: «La població, que

visió general molt il·lustrativa en el projecte

només compta 778 habitants i depèn de Calvià,

del carrer Ametlers, de 1911. Segons aquest,

d’on es troba només a 2,8 quilòmetres lluny, està

es Capdellà no tenia carrers alineats. El

al peu d’un petit turó coronat de molins de vent i

nucli principal de la població estava format

consta de 211 cases disseminades, envoltades

per les cases construïdes a ambdós costats

de bardisses de figueres de moro i dotades sovint

de la prolongació de la carretera (és a dir,

d’un emparrat davant l’entrada; en algunes s’hi

el carrer Major), i vorejant diferents camins

troben també ufanes llimoneres».

d’establidors i alguns caminois s’hi havien

Convent de les monges franciscanes d’es Capdellà, fundat el 1880, vist des del carrer Església.

135


Dossier

L’evolució urbana de Calvià i d’es Capdellà

Camí de

ES CAPDELLÀ AL SEGLE XIX

Camí de Galatzó

Cam l co í de

SON DURÍ

ll d en 5

Es Serral

Sa Vinya

3 Plaça de Joana Nogués

1

íd

el

Po

uN

ou

Carrer Major

m

a tev

4

Coll d’en Esteve

Ca

’Es

Coster des S

SON CABOT

Pla d’en Bosch

Coll des Trulls

Molí d’en Banya

136


Dossier

anat construint cases disseminades sense cap relació entre si, la qual cosa, si bé donava un aspecte pintoresc al lloc, presentava alguns

e Son Martí

inconvenients que es posaven de manifest en augmentar el nombre d’edificacions, de manera que es feia necessària la intervenció de l’Administració pública. Hem vist que a la Vila el procés urbanitzador mitjançant projectes d’alineació i rasants va

Saïm

començar per la via principal, el carrer Major. 1 2 3 4 5

Església antiga Convent de franciscanes Pou Nou Pou de Can Roses Es camp de Mo

As Capdellà, en canvi, ho féu pel camí que

Camins d’establidors

dels veïns, com reflecteixen les sol·licituds

des de la població partia cap a la possessió de Galatzó, potser per les peticions per edificar en aquesta banda del poble que arribaven d’obra conservades a l’Arxiu Històric de Calvià corresponents al període 1859-1936.

2

a

Durant dues dècades, l’Ajuntament se centrà en el viari de la Vila i fins al 1911 no reinicià la planificació del d’es Capdellà, any en què va

Son Rei

abordar l’alineació del vell camí d’establidors que unia el camí del convent de les monges franciscanes amb el camí de Galatzó (avui carrer Ametlers). A les voreres de dit camí s’havien construït bastants d’edificis i sovint hi

CEMENTERI NOU DEL SERRAL D’EN TURC

havia peticions dels propietaris confrontants per edificar-hi. El projecte prenia com a alineació el mateix edifici del convent i procurava harmonitzar les sinuositats del camí amb les bones condicions de viabilitat del futur carrer, tot i que la irregularitat del camí no permeté acomplir del tot, com podem veure avui dia, les intencions del projectista.

137


Dossier

L’evolució urbana de Calvià i d’es Capdellà

El 1915, arran de la intenció d’un propietari d’establir una finca que abastava terrenys a banda i banda del camí dit del Pou Nou (avui carrer de les Platges), el consistori calvianer plantejà l’alineació d’aquesta via conjuntament amb la del carrer Major i la plaça de Joana Nogués. Pel que fa al carrer Major, el tècnic procurava respectar les alineacions existents de les cases de la part nord, que ja estava gairebé tota urbanitzada. La reforma que el projecte preveia per al carrer del Pou Nou arribava només fins al mateix pou. Fins al 1920 no s’aprovà la reforma de tot el camí fins al coll des Trulls, amb un projecte ja de més

Carrer del Pou Nou (avui de les Platges), amb les cases que serviren per a les noves alineacions a la part dreta de la imatge. El projecte d’alineació i rasants d’aquest carrer, de 1920, preveia diversos carrers perpendiculars, finalment no plasmats sobre el terreny.

calat. Segons aquest nou projecte, a la part oest del camí hi havia pocs edificis i eren de construcció

138


Dossier

CANVIS EN ELS NOMS DE CARRERS A CALVIÀ VILA I AS CAPDELLÀ NOM ACTUAL

PROJECTE DE DEMARCACIÓ DE 1950

NOMS O DENOMINACIONS ANTERIORS (ENTRE PARÈNTESI, ANY DE LA REFERÈNCIA DOCUMENTAL)

LA VILA Avinguda d’es Capdellà Carrer de sa Costa Carrer de sa Sínia

Avenida del Generalísimo (1967), carretera Palma es Capdellà (1916)

Calle de la Costa –

Camí de sa Costa o de Can Pep Matgina (1895) Camí de Cal sen Jaume Punta (1895)

Carrer dels Montcada

Calle de Can Comallongues

Carrer dels Montcada (1967), Carrer de Covadonga (1932), carrer de Can Comallonga o Comallongues (1906), també dit de Can Llorito (1900)

Carrer de Ca na Cucó

Calle de Ca na Cucó

Carrer de Ca l’amo en Nofre (1900), de sa Font (1877)

Carrer de Vicente Chinchilla

Carrer d’es Collet fins al 2003, camí que de Ca na Cucó va al Collet (1910)

Carrer de Julià Bujosa Sans, batle

-

Camí de Can Vich a Ca na Cucó (1885)

Carrer de Sor Rosenda

Calle del Convento

Carrer del Convent (1905), camí que des de la plaça de la Vila condueix als molins (1860)

Carrer de Jaume III

Calle de Can Pere Antoni

Carrer o camí de Can Pere Antoni (1906)

Carrer de s’Era

Tram a partir del carrer de Can Ros en direcció a Cas Cusinet: Camí de la Vallnegra i de Son Mir (1908), camí de la Vallnegra (1868)

Carrer de sa Capelleta

Calle de sa Capelleta

Carrer de Can Ros (1895), camí que des de la Capelleta va a Can Ros (1866)

Carrer de Son Mir

Calle de Son Mir

Carrer de Cas Cusinet, de ca sa Cusineta i de Son Mir (1908)

Carrer des Serral

Calle del Serral

Carrer de Joanot Colom (1936), camí del Cementeri Vell o del Fossar Vell (1907)

Carrer de Can Marçal

Calle de Can Marsal

Carrer de sa Teulera (1921)

Plaça de l’Església

Plaça de la Constitució (1936)

Plaça de la Vila

Plaza de Calvo Sotelo (1967), plaça de la Vila, plaça de la Constitució (1905)

(Atès que el nom de plaça de la Constitució s’atribueix de vegades a la plaça de la Vila i a vegades a la de l’Església, potser es consideraven una sola plaça)

ES CAPDELLÀ Avinguda de Calvià

Calle de Calviá

Calle del Generalísimo (1967), carretera Palma - es Capdellà (1916)

Carrer de les Monges

Calle de las Monjas

Camí que de la carretera d’es Capdellà va a Son Claret (1933)

Carrer Ametlers

Calle de José Antonio (1967), abans camí d’establidors sense nom

Plaça de Bernat Calvet

Plaça de Bernat Calvet des de 1923, abans es Camp de Mo

Carrer de les Platges

Calle de las Playas

Carrer del Pou Nou (1915)

139


Dossier

L’evolució urbana de Calvià i d’es Capdellà

recent; en canvi, les cases de la banda est

Val a dir, finalment, que no hem trobat cap

(les del Pla d’en Bosch) eren de construcció

projecte d’alineació i rasant del carrer Església,

antiga i estaven situades a major distància.

que sí que ja figura com a carrer en el projecte

Així que per fer les alineacions s’aprofitaren

de demarcat de 1950.

les edificacions modernes (actuals cases

BREU REFERÈNCIA A LA SITUACIÓ DE

amb números 26 i 28), la façana de les quals

CALVIÀ I ES CAPDELLÀ A MITJANS SEGLE

estava arran de camí. D’aquest projecte també

XX I A LA SEVA EVOLUCIÓ POSTERIOR

cal destacar-ne l’obertura que plantejava de diversos carrers perpendiculars sobre el traçat

El padró de Calvià de 1950 inclou el projecte

d’antigues senderes, dels quals, però, només

de demarcat del terme municipal als efectes

n’han pervingut alguns: l’actual carrer de les

d’elaborar el cens de població. En les

Platges (el curt, que es projectava a banda i

demarcacions que fixa, i que substitueixen

banda del carrer), el carrer del Pla d’en Bosch

l’antiga divisió en quarters, es relacionen els

i el carrer del Coster del Molí (també a banda i

carrers i el nombre d’habitatges que hi havia a

banda). Els altres es quedaren en el plànol: un

cadascun. La llista de carrers ens permet veure

al caminoi on si fa no fa avui hi ha la baixada cap

el resultat pràctic de la planificació urbanística

a l’aparcament públic, un altre al camí d’accés

duita a terme per l’Ajuntament des de finals

a Cas Ferrer Vell, un coincident amb el camí

del segle XIX. Pràcticament tots els carrers

que avui condueix a les cases de Can Garau,

projectats figuren en el llistat, si bé alguns que

i un, a banda i banda, més o menys a la meitat

havien canviat el nom en temps de la República

entre el camí de Can Garau i el carrer del Coster

ara havien recuperat la denominació antiga o

del Molí. Certament, la imatge d’aquest barri

en tenien una de nova (el carrer Covadonga

capdellaner hauria variat considerablement si

es tornava a dir de Can Comallongues i el de

s’hagués duit a terme en la seva integritat el

Joanot Colom ara es deia d’es Serral).

disseny del projectista.

D’altra banda, el 1942 la Direcció General

Durant la República, en concret el 1933,

d’Administració Local havia enviat una fitxa

es va emprendre la reforma del carrer de

als ajuntaments perquè hi consignassin tot un

les Monges, que era el camí que des del

seguit de dades amb finalitats estadístiques i

carrer Major conduïa a la possessió de Son

amb l’objectiu de conèixer a fons les mancances

Claret i en què els edificis no obeïen a cap

que tenien, sobretot les relacionades amb

alineació.

els municipis rurals. A l’Arxiu Històric de Calvià es conserva còpia d’aquesta fitxa, les

El

projecte

deixava

també

embastades

informacions de la qual, prou il·lustratives per

l’amplada i alineació d’un altre carrer a la part

si mateixes, permeten fer-se una idea del grau

sud, l’actual travessia de Son Rei.

de desenvolupament urbanístic dels nuclis de

140


Dossier

PROJECTES D’ALINEACIONS I RASANTS DE CALVIÀ VILA I ES CAPDELLÀ DE 1892 A 1936 VILA DE CALVIÀ Any

Títol

1895

«Proyecto de reforma de alineación y rasante de la caller Mayor»

Carrers actuals

Carrer Major

«Proyecto de reforma de alineaciones y Carrers de Can Vic i 1904 rasantes de las calles denominadas de de Can Ros Can Vich y de Can Ros», «Proyecto de reforma de alineaciones y de Carrers dels rasantes de las calles de Ca’n Covallonga, Montcada, de Son 1908 Ca’s Cosinet, Ca se Cosineta, de Son Mir, Mir, de s’Era, de Can Ros, de Can Pere de l’Avall Negra, de Ca’n Ros, de Ca’n Antoni i de Can Vic Perantoni i de Ca’n Vich», «Proyecto de alineaciones y rasantes para Julià Bujosa – Vicente 1915 una nueva calle» Chinchilla 1921

Tècnic del projecte

Referència arxivística

Joan Guasp i Vicens, arquitecte

AHC. 1677/4 També hi ha informació a AHC-8559

Joan Guasp i Vicens AHC. 1677/5

Guillem Reinés, arquitecte

AHC. 1677/1

Luis García Ruiz, enginyer

AHC. 1677/6

Carrers Curt i Roser

«Proyecto de reforma de las rasantes de la Carrer dels Montcada Calle de Covadonga» Carrer Mofarès fins «Proyecto de varias calles en la parte de al carrer de Can 1933 sud-oeste de la población» Belembè «Proyecto de alineaciones y rasantes de la 1936 Carrer des Serral nueva calle de Juanot Colom» 1932

AHC. 8559 Josep Alomar, arquiAHC. 1677/2 tecte Josep Alomar

AHC. 1677/7

Josep Alomar

AHC. 1677/3

Carrers actuals

Tècnic del projecte

Referència arxivística

ES CAPDELLÀ Any

Títol

«Proyecto de alineación y rasante de una porción del camino que desde el lugar 1892 de Capdellá conduce al predió Galatzó, immediata a dicho lugar» «Proyecto de nueva calle que partiendo 1911 de la del convento va á desembocar al camino de Galatzó» «Proyecto de reforma de alineaciones y rasantes de las calles Mayor, del Pozo 1915 Nuevo y Plaza de Doña Juana Nogués en el sufragáneo de Capdellá»

Carrer Galatzó

No es consigna

ACM. ESAGCM. VI108/17

Carrer Ametlers

Probablement Guillem Reinés

ACM. ESAGCM. VI109/1

Carrers Major, carrer Probablement de les Platges i plaça Guillem Reinés Joana Nogués

ACM. ESAGCM. VI109/3

«Proyecto de alineación y rasantes de 1922 la calle del Pozo Nuevo del lugar de Capdellà»

Carrer de les Platges

«Proyecto de alineaciones y rasantes de 1933 una calle que enlace la carretera con el edificio de las Monjas (Capdellá)»

Carrer de les Monges Josep Alomar

AHC: Arxiu Històric de Calvià ACM: Arxiu del Consell de Mallorca

141

L’arquitecte auxiliar, però no se’n consigna el nom

ACM. ESAGCM. VI109/4 ACM.ESAGCM.VI109/5


Dossier

L’evolució urbana de Calvià i d’es Capdellà

Fotografia aèria de la vila de Calvià corresponent al vol de 1956 (Font: Infraestructura de Dades Espacials dels Serveis d’Informació Territorial de les Illes Balears, Govern Balear).

població d’es Capdellà i de Calvià a mitjans

comptabilitza 62 llums), però els carrers no

segle XX. La fitxa consigna una població

estaven encara pavimentats i tampoc no hi havia

total de 2.636 habitants, dels quals la Vila en

servei de neteja urbana ni contraincendis. Pel

tenia 1.309. Els barris eren es Capdellà (700

que fa a la electricitat, cal afegir que, a la Vila,

habitants), Peguera (93), sa Porrassa (105) i

el 1916 Joan Alemany havia demanat permís a

Portals (50), aquests darrers indicatius que el

l’Ajuntament per instal·lar un motor d’electricitat

poblament començava a guaitar cap a la costa.

i altres usos. El 1918 ja estava feta la central

Pel que fa a l’abastiment d’aigua i infraestructures

elèctrica (que els calvianers coneixien com sa

hidràuliques, se senyalen sis fonts públiques,

Central), perquè l’Ajuntament instà a què s’hi

però s’indica que no hi havia rentadors públics

construís una xemeneia per evitar molèsties i

ni clavegueram ni xarxa de distribució d’aigua a

renous als veïns. En el cas d’es Capdellà, el 1917

les cases. Les comunicacions eren també molt

s’acordà col·locar fanals de petroli als carrers del

precàries: no hi havia telègraf i només hi havia

nucli de població. L’electricitat no hi arribaria fins

un telèfon propietat de l’Ajuntament. Sí que ja

a principis dels anys 30. El projecte per instal·lar-

hi havia electricitat i enllumenat públic (la fitxa

la fou iniciativa de Bartomeu Calafell, que el 1932

142


Dossier

Fotografia aèria d’es Capdellà corresponent al vol de 1956 (Font: Infraestructura de Dades Espacials dels Serveis d’Informació Territorial de les Illes Balears, Govern Balear).

demanà permís a l’Ajuntament per construir una

formats per edificis de tipologia rural tradicional

central elèctrica i la xarxa d’enllumenat.

i amb moltes zones encara sense edificar, constituïdes per parcel·les de conreu i horts.

Tenim una imatge gràfica de Calvià i es Capdellà el 1956, poc abans que el turisme

A partir de 1970, però sobretot a partir de 1981

canviàs els factors evolutius de l’urbanisme

el creixement demogràfic del terme fa un salt

del terme. Es tracta de les fotos aèries que

espectacular (de 3.000 habitants el 1960 a més

es varen fer aleshores de tot Mallorca i que

de 22.000 el 1981), tendència que ja no s’aturarà

podem consultar en línia en els mapes de la

fins a l’actualitat. Tot i que el pes demogràfic

Infraestructura de Dades Espacials elaborada

i urbanístic es desplaça ara a la costa,

pels Serveis d’Informació Territorial de les

els nuclis de població tradicionals també

Illes Balears (organisme pertanyent al Govern

es veuran afectats pel desenvolupament

Balear).

imatges

accelerat que ha caracteritzat el municipi

ens permet constatar que els dos nuclis de

durant els darrers trenta-cinc anys. En el

població encara eren espais poc urbanitzats,

cas d’es Capdellà, i coincidint amb el repunt

L’observació

d’aquestes

143


Dossier

L’evolució urbana de Calvià i d’es Capdellà

EVOLUCIÓ DE L’EDIFICACIÓ A LA VILA DE CALVIÀ Elaboració: Servei d’Informació Geogràfica de l’Ajuntament de Calvià a partir de les dades cadastrals (2014)

demogràfic que es dóna al municipi el 1970,

les parcel·les que havien quedat buides entre

el ritme de la construcció s’accelera. En el

les cases de construcció tradicional.

mapa del SIG hi podem comptar, en números

En el cas de la Vila, el ritme de creixement

redons, unes 50 cases edificades entre 1961 i

urbà és similar al d’es Capdellà. Augmenta

1980. De 1980 en endavant s’hi afegeixen un

considerablement entre 1960 i 1981 i a partir

centenar de cases més, moltes de les quals

d’aquest any i fins a l’actualitat s’accelera.

coincidents amb el boom constructiu que s’ha

El creixement també s’ha anant repartint al

viscut els darrers anys a tot Mallorca, sense

llarg de l’espai urbà que conforma el poble,

que es pugui destacar una zona concreta

en les parcel·les de la trama urbana que

on el poble hagi crescut més, sinó que

encara romanien sense edificar, però podem

l’edificació s’ha repartit per tot l’espai urbà, en

destacar espais urbans que han experimentat

144


Dossier

EVOLUCIÓ DE L’EDIFICACIÓ AS CAPDELLÀ

Elaboració: Servei d’Informació Geogràfica de l’Ajuntament de Calvià a partir de les dades cadastrals (2014)

una transformació urbanística més intensa:

l’església parroquial, entre el carrer de Can

per una banda, el barri de la Costa, que en el

Marçal i el des Serral, on entre el 2002 i el

mapa de 1956 encara veim molt poc edificat

2008 s’hi va fer una promoció d’habitatges de

i que aquests darrers anys ha experimentat

protecció oficial que transformà la fesomia de

una densificació important, fins i tot amb

tota la zona i que ha donat lloc a nous carrers:

l’obertura d’un nou carrer entre 2006 i 2008

el de sa Vicaria, el de l’ecònom Joan Coli

(el carrer del carter Pep Ballester, amb tot de

Triay i el de María Natividad Herrero Estela.

xalets aparellats a banda i banda); per altre

En fi, la construcció de nous equipaments (el

costat, també cal destacar el creixement

nou edifici de l’Ajuntament, el poliesportiu,

d’un espai urbà que en el citat mapa de 1956

la llar de majors, la plaça Nova) han anat

encara romania pràcticament verge; ens

completant la imatge urbana del poble que

referim als terrenys de la part de llevant de

coneixem avui.

145


Dossier

L’evolució urbana de Calvià i d’es Capdellà

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

ARXIDUC LLUÍS SALVADOR (1999). Les Balears

GRIMALT VIGO, Francesc (2001). Premi Rei En

descrites per la paraula i la imatge [1886-90].

Jaume d’Investigació de 2000, Ajuntament de

Promallorca, Palma.

Calvià.

Calviá y su término (1962). Ajuntament de Calvià,

HOMAR BESTARD, Llorenç (2007). «Història

Mallorca

inacabada dels carrers d’Esporles». A: I Jornades d’Estudis Locals, Ajuntament d’Esporles.

CERDÀ VIVES, Andreu; MARCH BISBAL, Jaume; SALAS VIVES, Pere; VICENS PAYERAS, Joan

MAS FORNERS, Antoni (2011). El procés

(1989). «Aproximació a l’estudi de l’evolució

d’evolució urbana de la vila de Santa Margalida.

urbana de Pollença». Anuari Ajuntament de

De l’edat mitjana fins a l’actualitat. Col·lecció

Pollença, Any II, núm. 1, Juny de 1991.

Tintinnabula, 8. Ajuntament de Santa Margalida.

ENSENYAT y PUJOL, Juan Bta. (1919). Historia

MUNTANER i MARIANO, Lleonard (1999). Sant

de la Baronía de los señores obispos de

Sebastià i la pesta de 1652 a Calvià. Col·lecció

Barcelona en Mallorca. Escuela Tipográfica

Trefalempa, 10, Ajuntament de Calvià.

Provincial, Palma. NAVARRO SÁNCHEZ, Ángel Custodio (2008). FERRER

FEBRER,

Antoni;

«Calvià a quatre diccionaris geogràfics del segle

CARVAJAL

XIX». A: I Jornades d’Estudis Locals de Calvià.

MESQUIDA, Albert (2003). Evolució urbana de Manacor (1600-1944), Ajuntament de Manacor.

PARETS, Miguel (1981). Descripción topográfica FRONTERA ALEMANY, Pere (2013). «Illetes i

de la villa de Calvià [1790]. Luis Ripoll Editor.

carrers de Sóller. Anys de 1826 a 1900». A: VII

Col·lecció Panorama Balear, 105. Palma

Jornades d’Estudis Locals de Sóller i Fornalutx, Ajuntament de Sóller i Ajuntament de Fornalutx.

PENYA I NICOLAU, Pere d’Alcàntara (1891). Guía manual de las Islas Baleares: con indicador comercial, Librería de J. Tous

GARCIAS MAAS, Maria del Pilar; GLOAGUEN MURIAS, Emmanuelle (2006). Recorreguts per les possessions de Calvià. Premi Rei En Jaume

ROSSELLÓ VAQUER, Ramon (1998). Noticiari

d’Investigació de 2005, Ajuntament de Calvià.

de Calvià, Mallorca.

146


Dossier

ROSSELLÓ, Ramon (1987). Notes històriques

TERRASA

GARCÍA,

Xavier

(2008).

Calvià.

de Calvià (segles XIII-XVI), Ajuntament de

Imágenes del pasado, Ediciones Amberley, Gran

Calvià.

Bretanya.

RUBIO AMENGUAL, Josep; RUBIO TERRASA,

TERRASA GARCÍA, Xavier (2010). Calvià a través

Josep i Joan (1990). Cent anys a Calvià, Alpha

del tiempo, Ediciones Amberley, Gran Bretanya.

3 Serveis editorials. TERRASA GARCÍA, Xavier (2011). Viatge RULLAN, Onofre. «L’evolució urbana d’Esporles

històric per Calvià. Premi Rei En Jaume

des del segle XIII al projecte d’eixample

d’Investigació 2010, Ajuntament de Calvià.

de 1922». A: I Jornades d’Estudis Locals, Ajuntament d’Esporles.

VICENÇ i BATLE, Antoni (1998). L’antiga església de Calvià (segles XIII-XIX). Col·lecció

SEGUÍ i RODRÍGUEZ, Juan (1886). «Excursión

Valldargent, 2. Ajuntament de Calvià.

histórica por Calviá». Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 27. Palma.

DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA Arxiu Històric de Calvià

SERRA ISERN, Ramon (2002). Es Capdellà i la seva església. Col·lecció Valldargent, 7.

Arxiu

Ajuntament de Calvià.

(projectes d’alineacions i rasants dels carrers

General

del

Consell

de

Mallorca

d’es Capdellà)

Volem agrair les informacions orals que, per a la redacció d’aquest dossier, ens han proporcionat amablement Antònia Colomar, capdellanera i arxivera de l’Arxiu Històric de Calvià, sempre entusiasta del treball dels investigadors, i els següents calvianers: Joan Sans, que ens va cedir amablement dades i referències arxivístiques escaients al nostre treball, Domingo Venys, Francisca Capllonch, Joan Juan, Antònia Mas, Francesc Sans, Antònia Quetglas, Biel Clar, Francisca Amengual, Margalida Marquès, Magdalena Martorell, Maria Antònia Marcó, Bartomeu Quetglas i Pere Nadal. També a Brígida Gomila, llicenciada en història de l’art, que ens va fer a mans la informació i les conclusions de la seva investigació sobre l’evolució del nombre de cases a la Vila i as Capdellà. Finalment, agraïm el suport cartogràfic dels germans Mateu i Alexandre Mulet, dels departaments d’Urbanisme i Informàtica de l’Ajuntament, pel que fa als mapes de l’evolució de l’edificació a Calvià i as Capdellà i a les fotos aèries de 1956.

1

2

Una de les fotocòpies mostra tota la vila i les rodalies; l’altra és una ampliació d’un fragment corresponent també a la vila. Pel que

fa al parador d’aquest valuós mapa, només sabem que als anys 80 del segle passat encara era a l’antic Ajuntament, quan es varen fer les fotocòpies esmentades, però, per motius que desconeixem, ja no va arribar a l’Arxiu Històric del nou edifici consistorial. Hem fet consultes en altres arxius, com el del Consell, l’Arxiu de Can Bordils o l’Arxiu del Regne de Mallorca, per si en tenien constància, però amb resultats negatius. 3

Informació que ens ha transmès el Departament Municipal de Població de l’Ajuntament­.

4

A l’Arxiu Històric de Calvià no es conserven els projectes d’alineacions i rasants dels carrers d’es Capdellà, tret del corresponent al

carrer Monges, però sí que es troben a l’Arxiu General del Consell. Voldríem aquí regraciar l’amabilitat i les facilitats que ens ha brindat Miquel Gil, arxiver d’aquesta institució, a l’hora de consultar-los.

147


Parlam Text: Joana Maria Roque Company Fotografies: Ramon Rabal Gràcia

Entrevista a

Josep Aguiló

Director d’Urbanisme i Planejament de l’Ajuntament de Calvià

«La intenció municipal, amb la revisió del Pla General és potenciar la qualitat paisatgística, mediambiental i visual de les zones urbanes del municipi»

Arquitecte per la UPC de Barcelona amb 20 anys

Consell de Mallorca i a diversos ajuntaments

de carrera professional, dedicat a l’urbanisme

de l’illa de Mallorca, a més de la redacció i

des de l’època d’estudiant, ha treballat des

col·laboració en diferents revisions i adapta-

dels inicis a l’Oficina d’Informació Urbanísti-

cions de planejaments generals municipals a

ca del COAIB, a la Comissió d’Urbanisme del

les illes de Mallorca i Menorca.

148


Parlam

149


Parlam

amb Josep Aguiló

Actualment a l’Ajuntament de Calvià es treballa

la resta de sectors, principalment, en el

en la revisió del Pla General vigent, aprovat a

nostre municipi, el turisme i sectors bàsics,

l’any 2000 i adaptat al Pla Territorial de Mallorca

evidentment.

el 2010. Josep Aguiló, arquitecte i director d’Urbanisme de l’Ajuntament, considera que

Dit això, crec que és important destacar que

Calvià, com a municipi desenvolupat, ja està

aquests darrers anys l’Ajuntament ha creat o

«dibuixat i estructurat», encara que amb

recuperat el servei específic de planejament,

una sèrie de mancances sobretot pel que

separant-lo de l’àrea d’urbanisme pròpiament

fa a dotacions i equipaments. En el context

dita, en una mostra evident de la importància

econòmic actual, molt diferent al que hi havia

que es dóna a la planificació futura del municipi

quan es va fer l’anterior pla, s’analitzen i valoren

i al desenvolupament del planejament, ja sigui

les actuacions que, segons diu Aguiló, puguin

el planejament vigent o la futura revisió.

garantir millor el «benestar dels ciutadans» i la qualitat ambiental del municipi. P. L’Ajuntament de Calvià ha posat en marxa

«Hem

d’intentar

planificar

amb una visió de futur a 10-20 anys vista»

la revisió del Pla General vigent. Ens podria comentar les principals modificacions que s’hi plantegen?

A partir d’aquí, hi ha un aspecte molt important Efectivament, l’equip de govern de

que m’agradaria que la gent en fos conscient:

l’Ajuntament ha decidit donar un impuls

avui dia la tramitació del planejament és molt

que s’espera sigui definitiu a la revisió

llarga i complicada, amb molts de controls i

del Pla General vigent, que es va aprovar

seguiments de tots els sectors de la societat

definitivament al 2000 i que es va actualitzar

representats per les diferents administracions.

per adaptar-se al Pla Territorial de Mallorca a

En canvi, el món i les seves tendències

l’any 2010.

avancen a una velocitat molt superior. Per tant,

R.

hem d’intentar planificar amb una visió de futur És encara massa prest per pensar en les

a 10-20 anys vista, perquè et pot passar que,

modificacions que plantejarem, perquè ens

després de 3 o 4 anys, o més, de tramitar un

trobam en la primera fase d’anàlisi i estudi

planejament, en el moment d’aplicar-lo ja hi ha

del terme municipal per conèixer-ne tota la

hagi propostes que estiguin desfasades en el

problemàtica des d’una perspectiva global,

temps, i a la vegada hem de tenir la suficient

en tots els aspectes que implica l’urbanisme i

capacitat de globalitzar, unificar i resoldre tots

l’ordenació del territori, que acaba englobant

els problemes dels sectors econòmics i dels

150


Parlam «També es tramita una modificació del pla vigent per a la rehabilitació i modernització de les zones turístiques» ciutadans, de la millor manera possible i als

modernització de les zones turístiques de Calvià

efectes de garantir el benestar de la societat

està en boca de tothom i és evident que, com

del municipi de Calvià.

a principal municipi turístic de l’illa de Mallorca, l’urbanisme de Calvià ha de plantejar la

El mateix planejament vigent, que no es troba

problemàtica per a posteriorment fer propostes

ni mínimament executat, necessita importants

i donar solucions per a aquestes zones en molts

canvis perquè, ni d’enfora, les necessitats i

d’aspectes, entre els quals voldria destacar la

prioritats d’aquells temps són les actuals.

modernització de l’oferta, el necessari equilibri entre l’oferta turística i les zones residencials del

Una

vegada

enfocada

la

problemàtica

municipi i la valorització dels aspectes rurals,

global, m’atreviré a fer una pinzellada de

patrimonials i naturals del terme, en els quals

problemàtiques puntuals que de ben segur

encara tenim marge de recorregut. També vull

haurà d’afrontar el futur planejament urbanístic

recordar que, sense esperar la revisió del Pla

a Calvià.

General, s’està tramitant una modificació del pla vigent per a la «rehabilitació i modernització

P. Podria concretar en què afectarà aquest

de les zones turístiques», que, com no podia

futur planejament a l’economia de Calvià?

ser d’altra manera, es veurà englobada, si no superada, en la revisió del Pla General que

R. Crec que la rehabilitació, actualització i

estam iniciant.

151


Parlam

amb Josep Aguiló

«Es vol potenciar el sòl rústic com a valor natural i reclam turístic» Així mateix es fa necessari plantejar un nou

municipi, es resolguin espais públics pendents

equilibri econòmic del planejament urbanístic.

d’executar sense un cost per a tots els habitants

Una de les grans raons, per responsabilitat, que

del municipi desmesurat i impossible d’afrontar

ha impulsat aquesta revisió del planejament ha

avui dia. Voldria recordar, d’aquest tema, que la

estat la gran càrrega econòmica que encara ha

Llei del sòl estatal, ja des de l’any 2008, demana

de suportar el Pla General actual. Segurament

una memòria de sostenibilitat econòmica a

perquè eren altres moments i altres inèrcies

qualsevol planejament general municipal que

–a més de què anteriorment no eren els

s’aprovi, als efectes de garantir la sostenibilitat

preus actuals i es confiava amb subvencions

de la hisenda local i, conseqüentment, que els

nacionals o europees–, la planificació dels

objectius que es proposen puguin dur-se a

anys 2000 apostava, en molts de casos, per

terme en els terminis previstos.

actuacions públiques que suposen una gran càrrega d’expropiació –i, per tant, despesa

Per altra banda, s’ha de revitalitzar el sòl rústic

municipal–

pendents

del municipi. Sens dubte una de les grans

d’expropiar, equipaments públics i sistemes

preocupacions de la planificació territorial del

viaris, que encara a dia d’avui en el Pla General

municipi passa per donar un impuls aquest

estan pendents de resoldre. Per tant, i en la

tipus de sòl. Som un dels municipis que millor

línia legislativa que es promulga des de l’any

mostra i gaudeix de la transició entre les zones

2008, tant als efectes estatals com autonòmics,

urbanes del litoral i la serra de Tramuntana, amb

intentarem resoldre un pla municipal en el qual,

tot el que això implica i amb la barrera física

sense renunciar a la qualitat ambiental del

més important que tenim: l’autopista, però que

en

zones

verdes

Costa de Peguera

152


Parlam

a la vegada és l’eix estructurant més important

a certes dotacions, distribuïdes en el territori i

del municipi, sense cap dubte. Així doncs, és

nuclis urbans, en què l’Ajuntament de Calvià

de vital importància per a Calvià poder resoldre

té una àmplia demanda i no té oferta de sòl de

estratègicament aquest aspecte i potenciar el sòl

cap tipus o pràcticament inexistent, com poden

rústic actual com un valor natural i a la vegada

ser zones escolars d’idiomes privades, qualque

un reclam turístic de primera rellevància, tot això

zona comercial per als habitants del municipi,

incloent la importància de la relació amb els

residències per a gent gran, tant nacional com

pobles tradicionals de Calvià i es Capdellà.

estrangera, zones de descans i rehabilitació, centres de salut distribuïts en el territori, etc.

P. Quines diria que són les principals

Sectors, tant públics com privats, respecte

mancances

dels quals el Pla haurà de plantejar una sortida,

que

s’han

detectat

en

el

si se’n vol acceptar la implantació, entenc que

municipi?

sempre beneficiosa, per donar resposta a totes R. Crec que aquests darrers anys s’ha pogut

les demandes dels calvianers en general, ja que

veure que també preocupa el fet que, si bé

resolen problemes estructurals i dotacionals de

el municipi de Calvià ha tengut un creixement

la societat en general.

durant les darreres dècades molt important en l’aspecte turístic i residencial, sembla que

La densitat de la població en el sòl urbà

hi ha dotacions o estàndards urbanístics dels

i urbanitzable del municipi també és un

quals podríem tenir mancança perquè no s’han

aspecte que preocupa en relació a l’horitzó

potenciat en altres etapes. I amb això em referesc

del desenvolupament, i en part està relacionat

153


Parlam

amb Josep Aguiló

amb alguns dels punts anteriors. Hem de ser

plantejament que s’han anat descobriment en

capaços de mantenir i resoldre el sòl urbà

el procés d’aplicació i que, desgraciadament,

existent, amb una capacitat de població a

afecten particularment a ciutadans i famílies

la qual podem donar resposta d’acord als

de Calvià i que tenen la mateixa importància

recursos viables. És a dir, hem de donar

que qualsevol aspecte general dels comentats

cabuda a la població que puguem mantenir a

anteriorment, sempre des del manteniment de

través dels recursos que siguem capaços de

l’interès general.

generar o mantenir, tant sí xerram d’aigua com de servei elèctric, clavegueram, depuradores,

Desgraciadament, aquests aspectes puntuals

mobilitat, etc., etc. I tractant-se d’un municipi

no han pogut ser esmenats amb anterioritat

ja consolidat en el seu creixement i amb poc

ni d’una manera particular per la complexitat,

marge de maniobra, és un aspecte de control

esmentada anteriorment, de la tramitació

poblacional molt important.

actual sobre el planejament. És un dels altres aspectes rellevants que ha duit en l’actualitat a

Per altra banda, no em vull oblidar d’un

apostar per la revisió del Pla d’una manera més

problema

em

interna, a través d’un equip intern municipal,

recorden diàriament: els plans generals, com

que crec, sense cap mena de dubte, que és

a documents tècnics complexos que són,

el gran coneixedor del territori calvianer i de la

desgraciadament arrosseguen una important

problemàtica que s’ha generat en els darrers

sèrie

anys o dècades en l’aplicació del Pla vigent.

que

d’errades

molts

de

particulars

ciutadans

de

dibuix

o

Illetes

154


Parlam

P. En quines zones concretes es podrien

la rehabilitació directa des de l’àrea de

plantejar actuacions de rehabilitació? Amb

llicències d’urbanisme i des de les ordenances

edificis d’hotels o habitatges? I com, amb

municipals, afavorint aspectes de més àgil

ajuts d’altres administracions?

tramitació, tot això sense renunciar a la planificació de futur que desenvoluparem amb

R. Des de la base de les circumstàncies

la revisió del Pla General i que s’ocuparà amb

preexistents i de l’actual planificació territorial

profunditat de les zones turístiques «madures»

(llei turística i Pla Territorial de Mallorca),

i de les seves inèrcies del moment.

a més del mateix Pla General de Calvià, es plantejaran, sense cap dubte, actuacions

Sense cap dubte, la intenció municipal passa

en les zones turístiques de Calvià que són

perquè el Pla General pugui millorar un aspecte

principalment les zones d’Illetes, Portals,

que ens sembla importantíssim: la qualitat

Palmanova, Magaluf, Santa Ponça i Peguera.

paisatgística, mediambiental i, molt important,

En qualsevol cas, no es pot oblidar que,

visual de les zones urbanes del municipi.

actualment, molta legislació, com per exemple

És a dir, aquestes zones de rehabilitació

la llei turística balear, potencia rehabilitacions

intentaran millorar la cara de les edificacions

i

i espais particulars a través de la incentivació

modernitzacions,

sense

«esperar»

la

planificació municipal, segurament per la

urbanística,

tant

si

és

en

establiments

«impotència» en la tramitació de la planificació.

hotelers com en edificacions residencials o

Com ja he raonat anteriorment, encara que

de qualsevol altre tipus. Es tracta d’incentivar

als urbanistes no ens acabi de convèncer, és

la rehabilitació, modernització i qualitat del

difícil pensar que segons quines iniciatives

paisatge a través de l’urbanisme i de cara a

de reactivació, modernització i rehabilitació

les zones particulars.

particulars puguin esperar anys i anys a què l’Administració pugui acabar de tramitar un

Per descomptat, no m’estic referit a les zones

pla que doni cobertura a les seves propostes.

públiques, que no necessiten d’un planejament

Això ha redundat en què l’Administració amb

general per actualitzar-se o modernitzar-se,

capacitat legislativa i, per tant, amb més

ja que es poden fer en qualsevol moment

agilitat, hagi afavorit aquestes iniciatives

en què hi hagi les possibilitats adients. No

sectorials (recorda’m la Llei per a les reserves

hi ha dubte que qualsevol municipi, i no

estratègiques de sòl d’habitatge públic i la llei

només Calvià, per emprendre segons quines

turística).

actuacions públiques necessita ajuts d’altres administracions, i sobretot els municipis que

Tot i això, i malgrat que moltes zones avancen

tenim molta càrrega de població flotant, fet que

molt ràpidament, l’Ajuntament tracta d’ajudar

justifica que no siguin només els calvianers els

155


Parlam

amb Josep Aguiló

qui hagin de suportar la càrrega de tots els serveis que ofereixen als visitants temporals. P. Hi haurà nou sòl urbà o urbanitzable? R. Ara mateix és fa difícil pronunciar-se sobre aquest aspecte, perquè està tot per analitzar i després decidir o resoldre. El que sí puc afirmar clarament és que el document tècnic plantejarà el creixement com una possibilitat urbanística, perquè entenem que no pot ser d’una altra manera. Emperò, també hem de ser realistes, Calvià com a municipi ja està arribant a un equilibri de desenvolupament territorial i les seves «taques» o qualificacions urbanístiques de sòl urbà i urbanitzable pràcticament seran, si escauen, poc significatives. És a dir, entenc que Calvià, com a municipi desenvolupat, ja està dibuixat i estructurat en el seu territori i si hi ha d’haver creixement, sigui de sòl urbà o urbanitzable, ha de ser mitjançant «petites solucions d’engranatge» del territori que ajudin a resoldre mancances en el territori. En absolut crec que el municipi de Calvià es pugui plantejar desenvolupaments rellevants en el seu esquema actual. En qualsevol cas, m’agradaria que la gent entengués dues coses importants a aquest respecte: en primer lloc, que, en urbanisme, quan xerram de creixement estam xerrant

urbanitzables en el Pla General vigent però

de

del

no s’han desenvolupat i que no suposaran

planejament vigent. Ho dic perquè hi pot

«creixement», tècnicament parlant, en la

haver terrenys que actualment són urbans o

revisió del planejament.

noves

qualificacions

respecte

156


Parlam «Calvià té suficient capacitat pel que fa a solars residencials no edificats per donar cabuda a 3-4.000 habitants més» En segon lloc, cal dir que des de l’any 2010,

canviïn altres indicadors i inèrcies, jo diria que

amb l’aprovació i aplicació de l’adaptació del Pla

europeus o mundials, que no són controlables

General de Calvià al Pla Territorial de Mallorca, el

des de l’urbanisme local.

municipi de Calvià no disposa de cap hectàrea, ni tan sols un metre quadrat, de creixement per

El que sí puc afirmar és que actualment

destinar al sector turístic o residencial, perquè

Calvià té suficient capacitat en el sòl urbà o

aquests estan esgotats. Per tant, si el municipi

urbanitzable de primera residència, és a dir,

de Calvià vol o entén que necessita créixer

solars residencials no edificats, per donar

urbanísticament parlant, ha de ser per destinar

cabuda a 3-4.000 habitants més sense

aquest terrenys a «reserva i dotacional», és a dir,

excessius problemes. Una altra qüestió és si

zones de reconversió o dotacions d’equipaments

es podria donar resposta en recursos i serveis

necessaris per a la població, com ja he comentat

–cosa que ara com ara està per comprovar­–,

anteriorment, dels quals és possible que hi hagi

a aquest augment de població, sobretot en

demanda i necessitat.

els moments de temporada alta, que és quan major saturació hi ha. Aquest sí que és un dels

Estudiarem, des del Pla General, possibles

principals aspectes al qual mirarem de donar

petites zones de creixement per a dotacional i

solucions des del planejament local.

serveis, i les exposarem a la població perquè siguin objecte debat, de manera que es puguin

P. Es preveu qualque tipus de mesures

valorar totes les visions per a posteriorment fer

d’estalvi energètic o es considera que això

una proposta, si n’és el cas.

és competència d’altres administracions?

P. Quin increment de la població es calcula

R. L’Oficina de Canvi Climàtic de l’Ajuntament

per als propers anys?

estudia aquest aspecte amb contacte directe amb l’Àrea de Planejament, però inicialment

R. Entenc que Calvià s’ha estabilitzat en la

els planejaments urbanístics estan intentant

xifra actual (entre 48 i 55.000 habitants) i no

deslligar-se d’aquesta regulació, més derivada

creiem que en la pròxima dècada hi hagi

cap a les regulacions tècniques de cada

importants increments poblacionals tret que

sector, ja que, si no, regulacions tècniques

157


Parlam

amb Josep Aguiló

d’edificació que poden quedar desfasades

finançament sectorial (educació i sanitat) per

en el temps queden vigents eternament

dur-ho a terme. També ens trobam que segons

en planificacions urbanístiques, amb la

quins emplaçaments que ha donat el Pla vigent

incongruència que això suposa.

no són desitjats per la població o no són fàcils de resoldre quant a l’edificació es refereix.

Estudiam la possibilitat d’exigència de mesures

Aquí sí que entrarem a mirar d’estudiar uns

d’estalvi com a part de les incentivacions en la

canvis d’emplaçament que facin més viables

modernització i rehabilitació dels immobles.

les execucions en allò que sigui possible.

P. S’han de menester nous equipaments com

P.

ara escoles o ambulatoris o es considera

incentivació d’habitatges de caràcter o

que els que hi ha són suficients?

protecció pública?

Està

prevista

la

construcció

o

R. A aquest respecte, a banda de què ja he

R. Com ja he dit abans, les anàlisis que

comentat la impossibilitat de creixement a

estam elaborant ens duen a creure que hi ha

Calvià pel que fa a habitatges de qualsevol

mancances d’aquests tipus d’equipaments,

tipus, he de dir que l’anàlisi actual ens deixa

tant privats com públics, en segons quins

veure clarament que el nostre municipi té

àmbits urbans. Segurament, als efectes

molta més oferta de sòl destinat a habitatge

urbanístics, a Calvià no s’han prioritzat

públic que demanda i possibilitats d’execució

en altres èpoques els solars privats per a

de l’edificació.

aquestes dotacions i, efectivament, n’hi ha molta demanda i mancança, sobretot per al

Només amb les tres reserves estratègiques

tipus de població diversa que tenim. En canvi,

desenvolupades (dues a Magaluf i una a Santa

dels estudis que estam fent, es desprèn que

Ponça), a més de l’habitatge públic que resol

hi ha solars públics suficients per resoldre

l’urbanitzable vigent de Peguera, i qualque unitat

les mancances públiques en aquest sentit.

d’actuació distribuïda en el sòl urbà, a dia d’avui

A partir d’aquí, una vegada qualificat el

Calvià té oferta de directa construcció o promoció

terreny, segurament manquen possibilitats de

d’habitatge públic per a més de 500 habitatges,

«Els ciutadans poden fer les seves aportacions a través de l’oficina de planejament municipal o al correu electrònic revpgou@calvia.com» 158


el que suposa una població estimada de 1.500

A més d’això, la ciutadania en general ha

habitants, tant en l’àmbit privat com en el públic.

de saber que avui dia, com a mínim, un pla general com el de Calvià ha de tenir dues

Si en els pròxims 2-3 anys no s’executa aquesta

exposicions públiques en la seva tramitació,

edificació possible, no m’atreviria a afirmar que

de 30 i 45 dies cada una, com a mínim.

ara mateix sigui una de les grans preocupacions del futur Pla General de Calvià, per l’excés

Independentment

d’oferta existent.

Planejament ha habilitat un correu electrònic:

d’això,

l’Oficina

de

revpgou@calvia.com, que es troba penjat P. Com pot participar el ciutadà en el procés

al web municipal, a través del qual es pot

de redacció del nou Pla General?

fer qualsevol aportació a la revisió del Pla General de Calvià.

R. L’Oficina de Planejament Municipal atén diàriament

qualsevol

persona

que

ve

a

Evidentment, tot serà analitzat i contestat en

l’Ajuntament preocupada per la planificació

el moment del procés de tramitació del Pla

global o per un problema o errada particular

General i esperam proposar un document

que es pugui resoldre a través del futur

que pugui ajudar a la correcta progressió del

Pla General, i els suggeriments queden

municipi i consensuat amb tots els sectors i

registrats cronològicament.

associacions del municipi.


Parlam Text i fotografies: Joana Maria Roque Company

Entrevista a

Joan Morey

Degà del Col·legi d’Arquitectes de Balears

«Molts plans urbanístics no s’arriben a desenvolupar de manera suficient»

Natural de Palma (1950), arquitecte per

comprès entre 1991 i 1995, des de la qual es

l’Escola d’Arquitectura de Sevilla, professor de

van fer nombrosos projectes de rehabilitació

dibuix i geometria descriptiva en els primers

i condicionament d’espais públics a Andra-

anys de professió, va compartir despatx amb

tx, Port d’Andratx, Camp de Mar, Sant Telm i

l’arquitecte Alfonso Guajardo-Fajardo a Sevilla

s’Arracó. A partir de 1995 va ser l’encarregat

fins a l’any 1981. Posteriorment, va pertànyer

de la gestió de concursos del COAIB.

a l’Oficina d’Informació Urbanística (OIU) del COAIB des de 1983 a 1987. Va ser arquitecte

En l’àmbit de l’arquitectura ha redactat i dirigit

municipal de l’Ajuntament d’Andratx, respon-

diferents projectes d’obra nova de caràcter

sable d’Urbanisme entre els anys de 1987 i

plurifamiliar i unifamiliar, així com projectes de

1991 i posteriorment responsable de l’Oficina

reforma de diferents edificis i de rehabilitació

de Projectes i Obres municipals en el període

d’edificis catalogats o protegits, com l’edifici

160


Parlam

modernista denominat La Menorquina a Palma,

municipi de Maria de la Salut, l’assistència

l’edifici modernista de Can Magraner a Sóller i

tècnica per a la redacció de criteris en sòl no

la rehabilitació de les cobertes del Centre Cul-

urbanitzable per a la revisió del PGOU de Cal-

tural s’Escorxador a Palma.

vià, l’adaptació a les DOT i LSR de les Normes Subsidiàries d’Escorca, així com el Pla Espe-

Pel que fa a l’ordenació territorial i a l’urbanisme,

cial de Protecció i catàleg d’aquest municipi, i

ha realitzat un Pla Parcial a Castilleja de la

el Pla Especial de Reforma Interior de Lluc i el

Cuesta a Sevilla, el Pla Especial de Merca-

seu catàleg en col·laboració amb l’arquitecte

palma i els seus projectes d’urbanització en

Josep Aguiló Oliver.

col·laboració amb l’enginyer de camins Pere Ventayol, la redacció de les Normes Sub-

És degà del COIB des de maig de 2011

sidiàries i el catàleg d’edificis a protegir del

161


Parlam

amb Joan Morey

«L’arquitectura o l’edificació –diu– ha de te-

R. Bé. Si anam al camp o a l’interior de l’illa, veu-

nir tres components bàsics. Ha de ser sòlida,

rem que l’arquitectura de foravila no té res a veu-

útil i formosa. Són les tres cames a les qual

re amb la turística. Amb la globalització s’han

s’aguanta i si una falla no es compleix el pro-

estès i compartit les tècniques i tendències. Per

pòsit. Hi poden haver edificis espectaculars i

exemple, abans s’utilitzava molt el marès, però

molt macos que resultin poc funcionals i també

per les seves característiques no sempre esde-

a la inversa. A vegades la solidesa i l’estructura

vé el material més adient. Per ventura aquest és

tenen un pes massa gros. S’han de procurar

un material que s’ha utilitzat de manera indiscri-

combinar els tres elements».

minada i que mereix més anàlisis i estudis.

P. A Mallorca hi ha nombroses construc-

P. Jorn Utzon, l’arquitecte danès que va ser

cions populars o tradicionals de les quals

premi Priztker en 2003, va utilitzar el marès a

es desconeixen els arquitectes...

la seva casa de Cas Concos. Com valora la seva obra?

R. Sí, és clar, però això no significa que no siR. Potser la seva imatge estigui molt condiciona-

guin construccions molt dignes.

da per l’òpera de Sidney, que és espectacular i P. És arquitectura?

a la qual gairebé hi va deixar la vida, i que em sembla d’una sensibilitat extraordinària i amb

R. Ho és. L’arquitectura no és sols patrimoni

una gran relació amb la mar. En realitat té poca

dels arquitectes.

obra, però la que jo conec em sembla magnífica.

P. Què entén per arquitectura mallorquina?

P. A Mallorca hi ha una tradició de bons arquitectes?

R. L’arquitecte Carlos García Delgado n’ha estudiat les arrels a l’arquitectura romana, amb

R. Jo diria que sí: Sagrera, Bennàssar, Casas,

els patis centrals. Podríem dir que hi ha una

Forteza, Roca Simó, Ferragut i, més endavant,

manera de fer que arriba fins al segle XIX i, en

Pep Alcover, Alomar, Sánchez-Cuenca, Pere

certa manera, evoluciona cap al regionalisme

Garau... fins a arribar a una generació més re-

amb la utilització de materials i tècniques cons-

cent, en què hi ha també un bon grapat de bons

tructives locals.

arquitectes, i és difícil, per tant, concretar-los.

P. Però, ara mateix, es pot dir que s’estigui

P. Ja que parla de Ferragut, quina és la pos-

fent arquitectura mallorquina?

tura del Col·legi d’Arquitectes respecte de l’enderrocament, o no, de l’edifici de GESA?

162


Parlam «L’arquitectura o l’edificació ha de tenir tres components bàsics. Ha de ser sòlida, útil i formosa.» R. Hi ha hagut molta polèmica en aquest tema i

i ha tengut conseqüències positives i altres que

no tots els arquitectes en tenen la mateixa opinió.

no ho han estat tant, com és l’excessiva ocu-

Li puc dir que la junta del Col·legi d’Arquitectes

pació de les primeres línies amb edificis que

està en contra de l’enderrocament d’aquest

avui en dia no es podrien fer per motius obvis

edifici, també amb alguna divergència interna.

de protecció del paisatge. Però això també va

Pensam que és un referent per a Palma d’un

passar amb altres construccions no turístiques,

tipus d’arquitectura moderna que també es

com aquell edifici militar dels anys 60 que hi

pot trobar a Nova York o a Chicago i de la qual

havia damunt les murades.

Mies Van der Rohe és un referent. Per defora té P. S’han d’esbucar més edificis?

una gran puresa de línies. És un prisma, però l’interior també té molta qualitat. S’hauria de rehabilitar i evitar-ne la degradació. És ben segur

R. Ara es parla d’alguns i és clar que n’hi hau-

que seria perfectament utilitzable.

ria que es podrien esbucar. Per exemple, vas a Palmanova i veus petites sortides devora la

P. Parlem del que ha suposat el turisme per a

mar, uns edificis que crec que demanarien ser

l’arquitectura i l’ordenació del territori a les

esbucats. I, de fet, a Calvià ja se’n varen es-

Illes Balears i a Mallorca en concret.

bucar alguns, però el problema no és sols la costa. A l’interior de l’illa també en trobaríem que es podrien eliminar. A més a més, hem de

R. El turisme és el motor de la nostra economia

163


Parlam

amb Joan Morey

pensar que no es tracta sols d’esbucar, també

ginar o construir només en zones específiques.

d’ordenar i, de fet, s’ha intentat posar ordre en

Ara bé, això no vol dir que no s’hagi de respec-

les construccions turístiques. El mateix decret

tar el caràcter històric o tradicional de zones

Cladera va ser una aportació important per

determinades com puguin ser Santa Catalina,

millorar i rehabilitar les zones turístiques, però

per una part, o el centre històric, per l’altra.

no va arribar a anar del tot endavant. També P. Parlem d’ordenació del territori...

podríem parlar del Pla d’Ordenació de l’Oferta Turística, una altra aportació important poc desenvolupada. Tenim plans que no s’arriben

R. Que també és planificació. En realitat aques-

a desenvolupar de manera suficient.

ta és la nostra feina: organitzar els espais, una casa, una illeta, un barri, una ciutat. Crec que

P. Es parla molt de zones turístiques, però,

s’han de tenir criteris globals.

en els temps actuals, fins a quin punt s’ha de «zonificar» el turisme? S’ha de separar

P. Calvià s’entén com un paradigma del que

del que serien usos residencials?

són les zones turístiques.

R. A l’època del desenvolupament turístic

R. Crec que és un referent per moltes coses.

es construïa amb criteris diferents als que

Fins i tot quan un va a l’Ajuntament entra en un

s’aplicarien avui en dia. Crec que l’ús residen-

lloc diferent, i no sols per l’edifici, també per la

cial ha d’estar repartit i conviure amb el turístic.

manera de funcionar. Tens la sensació que ets

El mateix succeeix amb els habitatges de pro-

a un municipi modern i això també es pot apli-

tecció oficial, que no crec que s’hagin de mar-

car als temes d’ordenació territorial: el que s’ha

164


Parlam «El problema no és sols la costa. A l’interior de l’illa també ens trobam edificis que es podrien eliminar»

aquests moments. Ja ha passat l’hora de pen-

fet i el que es fa. El mateix Passeig Calvià n’és

P. Però qui paga? Això és assumible ara ma-

un exemple. S’ha fet una feina que altres ajun-

teix pels ciutadans?

sar sols en noves construccions. S’ha de pensar sobretot en millorar la qualitat i habitabilitat: regenerar, rehabilitar i renovar de manera integral i no amb petites actuacions aïllades.

taments han fet d’una manera molt més parcial. R. S’ha calculat que si es fa –o rehabilita– un P. Ara, i més en concret a Calvià, està

edifici que sigui eficient energèticament hi ha

d’actualitat el tema dels grafits o els murals

un estalvi que és aproximadament del 50 %

urbans, que encara que no siguin una qües-

en els següents 20 o 30 anys. O sigui, que en

tió arquitectònica actuen sobre edificis. Vos-

aquest termini es recupera el 50 % de la in-

tè quina opinió en té?

versió total pel que es deixa de pagar en cost energètic i, a més a més, es viu de manera més

R. Crec que hi ha d’haver uns espais, però no

còmoda. Quan l’economia millori, els propieta-

es pot admetre que es facin de forma indiscri-

ris o les comunitats de propietaris podran em-

minada. Es poden fer, per exemple, en solars de

prendre aquest tipus de rehabilitacions i crec

murs tancats o edificis concrets si el propietari hi

que serà molt positiu.

està d’acord. Conec gent que ha decidit fer els seus propis grafits a les seves propietats abans

P. Però aquestes mesures són per a tothom

que ho fessin altres, però no crec que els grafi-

o sols per a habitatges unifamiliars?

ters hagin de poder pintar on els doni la gana. R. Es pot fer per acord de les comunitats de P. El concepte de «sostenibilitat» és relati-

propietaris i, segons tenc entès, no és neces-

vament recent, però anterior a la crisi. És

sari que tothom hi estigui d’acord. És suficient

compatible amb les actuals restriccions

que hi estigui un 50 % o 60 % dels propietaris.

econòmiques?

P. Entenc que vostè és més partidari d’arreglar el que tenim que de fer obra nova.

R. Totalment. Crec que hi ha un tema fonamental que és el de l’eficiència energètica i que s’ha de tenir molt en compte no sols a l’hora

R. Així és i no parl sols de cases. També de

de fer edificis de nova planta, sinó també per

carrers, places, edificis... i el tema energètic és

a les rehabilitacions, que són fonamentals en

molt important. Ara com ara, si es vol llogar una

165


Parlam

amb Joan Morey

casa s’ha d’entregar un certificat d’eficiència

definitiva, fer més agradable la vida dels ciu-

energètica, el que se’n diu un ITE, però crec que

tadans, contribuir a fer un món coherent en el

el que es demana és insuficient i l’Administració

qual les coses funcionin.

és conscient d’aquestes mancances, segons ens va dir la directora d’Arquitectura del Minis-

P. Ja sé que els arquitectes no hi partici-

teri de Foment en una reunió amb els col·legis

pen directament, però, ja que parlam de fer

d’arquitectes. Crec que bona part del futur de

més agradable la vida dels ciutadans, en el

l’arquitectura és la rehabilitació.

terreny particular, quina opinió té del tema dels desnonaments.

P. Hem parlat del concepte d’arquitectura, però no de la funció dels arquitectes.

R. No crec just que si en un moment determinat un ciutadà es troba sense recursos econò-

R. Crec que la nostra funció, o el nostre ser-

mics hagi de donar la casa i continuar pagant

vei, és ordenar espais, en l’àmbit del territori,

la hipoteca. Això no té cap sentit i s’haurien de

de l’urbanisme i també de cases per viure. En

cercar altres solucions.

«S’ha de pensar sobretot en millorar la qualitat i habitabilitat: regenerar, rehabilitar i renovar de manera integral i no amb petites actuacions aïllades»

166


fundacioncalvia.com

es Turismo

Deporte

Patrimonio

Cultura

Gastronomia


Parlam Text i fotografies: Joana Maria Roque Company

Entrevista a

Josep Quetglas Arquitecte i escriptor «Gran part de l’arquitectura, és a dir, de l’ordenació de l’espai i del territori, es pot fer sense construir»

Josep Quetglas és un arquitecte que no fa ca-

Va estudiar arquitectura a l’Escola Tècnica

ses ni edificis, ni monuments, ni aeroports, ni

Superior d’Arquitectura de Barcelona, on va

òperes ni ponts, però té una ampla trajectòria

acabar la carrera l’any 1973. L’any següent hi

professional en els camps de la docència i de

va entrar com a professor i va fer-hi classe a

les publicacions. És un dels major especialis-

les àrees d’Urbanisme, Estètica i Història de

tes en Le Courbusier arreu del món i editor de

l’Art i l’Arquitectura. Rafael Moneo li va dirigir

les seves obres completes.

la tesi doctoral.

168


Parlam

El 1988 va obtenir la càtedra, de la qual s’ha retirat

Controvertit i crític, no deixa ningú indiferent en

recentment, a la Universitat Politècnica de Cata-

el món de l’arquitectura. Com tots els savis, fa

lunya. Va continuar organitzant revistes i publica-

veure que sap menys coses de les que coneix

cions, entre d’altres els Quaderns d’Arquitectura

si no les sap de veritat. O pensa que no és així.

i Urbanisme del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya. En 2009 va rebre el Premi Nacional

Actualment viu al Pla de Mallorca, retirat del

d’Arquitectura i Espai Públic concedit per la Gene-

món de la docència, però no de la investigació.

ralitat de Catalunya i el 2011 el premi Ramon Llull de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

169


Parlam

amb Josep Quetglas

«S’ha de dir arquitectura, no a uns objectes construïts d’acord amb unes certes tècniques i materials, sinó a una manera d’imaginar»

R. El director de l’escola on vaig anar d’infant

P. Què entén per arquitectura? Com definiria

vull tenir relacions: empresaris, constructors,

el concepte?

clients –client privats i clients polítics. Mai no

em va dir un dia que treballa a l’ensenyament qui no vol sortir de l’escola, qui té una mica de por del món exterior, i que això és mostra de timidesa. Deuria tenir part de raó. Una altra part de raó per quedar-me a la docència és que, per construir, has de tractar amb una casta de gent amb la qual no sé ni

m’ha agradat ni discutir ni haver de convèncer R. L’arquitectura no és un concepte, és un ofi-

ningú, i encara manco aquesta gent. L’any que

ci. Una absurda casualitat m’ha retornat fa molt

vaig entrar a l’escola d’arquitectura acabava

poc una frase que diuen que vaig escriure fa

una promoció d’estudiants que havia llogat una

trenta o quaranta anys, i que ve al cas: «S’ha

llotja al Liceu perquè, deien, era allà on es tro-

de dir arquitectura, no a uns objectes construïts

baven els clients. No podem ser com ells.

d’acord amb unes certes tècniques i materials, sinó a una manera d’imaginar».

Un motiu més: l’escola d’arquitectura on vaig anar, la de Barcelona, era molt dolenta, o jo

No record haver-ho escrit, però és possible, i

no vaig saber aprofitar-la, més ocupat amb la

puc estar d’acord amb la frase. No em demani

subversió que en l’estudi. Vaig entrar a la uni-

què és allò que s’imagina, perquè la qüestió

versitat l’any 63, l’any després de l’assassinat

no és aquesta. Allò que defineix qualsevol ofi-

de Grimau, i no n’he sortit fins fa poc, jubilat.

ci és amb quin material es treballa. La clau és

En resum: he tret el títol d’arquitecte, però no

amb què imaginam arquitectura: amb espai,

he après l’ofici d’arquitecte. L’any que jo feia

amb l’espai que envolta, permet i sosté les ac-

el darrer curs, va entrar de professor a l’escola

tivitats i els gestos de la gent. L’arquitectura

d’arquitectura un desconegut que venia de

és l’ofici de qui dóna lloc, de qui fa espai. Fo-

Madrid, i nomia Rafael Moneo. Havien donat

tografiar arquitectura és fotografiar gent fent

la càtedra de Madrid a un de l’Opus, i ell es

coses a un lloc.

va haver de quedar amb Barcelona. Quan va començar a xerrar, tothom va comprendre que

P. Per quins motius va preferir la docència a

ens havien estat estafant: durant anys ens

la construcció d’edificis?

deien que érem a una escola d’arquitectura, i

170


Parlam

era mentida. Ens havien fet perdre el temps i, com deia Oteiza, «ya no tengo tiempo de ser otro». Encara un altre motiu. M’agrada estudiar arquitectura. Fer de professor és seguir estudiant. De la mateixa manera que qui escriu una novel·la o pinta un quadre és una persona a qui no li agraden les novel·les ni les pintures, perquè si li agradassin es passaria el dia llegint les novel·les o mirant les pintures que ja s’han fet, i no perdria el temps fent-ne de noves, jo m’estim més estudiar l’arquitectura que s’ha fet, que, a més, sempre serà millor que la que jo pugui imaginar. Més motius? Un de major. L’admirat John Ruskin, que va començar el seu monumental llibre sobre els pintors anglesos del XIX amb un tractat sobre els niguls, que és un llibre sencer per comprendre el cel pintat en els quadres, va cloure Les set llànties de l’arquitectura, llibre de capçalera per a moltes generacions, amb un consell o manament explícit: «Si pots evitar construir, evita-ho». Gran part de l’arquitectura, és a dir, de l’ordenació de l’espai i del territori, es pot fer sense construir. projecte, torna a fer present l’obra. Puc dir Dit això, neg la seva pregunta: jo no m’he

que jo he construït l’arquitectura del pavelló

dedicat a la construcció d’edificis, però sí

d’Alemanya, de la villa Savoye, de l’American

he fet arquitectura: interpretar un projecte és

Bar, que són tan meves com de qualsevol al-

fer arquitectura. Gould o Brendel interpreten,

tre que les vulgui interpretar ara mateix, i són

representen l’obra. L’intèrpret, sigui un actor,

una mica també, per què no, de Mies, de Le

un músic o un que verbalitza un quadre o un

Corbusier, de Loos.

171


Parlam

amb Josep Quetglas

P. Oriol Bohigas diu que ja no es pot par-

P. Existeix una arquitectura mallorquina?

lar d’arquitectura regional i internacional. Hi està d’acord?

R. No. Tampoc n’hi ha de pollencina ni de felanitxera. Són entitats massa complexes per po-

R. Idò és d’allò que es pot parlar que ens

der ser expressades en una arquitectura.

hem d’atrevir a parlar. No he llegit el comenSí que hi ha, en canvi, arquitectura d’aquest o

tari de Bohigas, i no sé comentar-lo. Trob a

d’aquell carrer: l’arquitectura del carrer Sant

faltar una part de la frase. Puc imaginar que

Miquel, a Palma, no és la mateixa arquitectura

la frase completa fos qualque cosa com: «Per

que la del carrer de Santa Clara.

explicar l’arquitectura d’avui, no es pot parlar d’arquitectura regional ni internacional».

Per saber què és un carrer, jo aconsellaria llegir-ne la descripció a les primeres pàgines

P. En concret, deia en el web Floor Nature:

de la biografia de Don Juan Belmonte, escri-

«Si se piensa en los últimos años, sin em-

ta per Manuel Chaves Nogales, un periodista

bargo, la eficacia de estos términos se ha

a qui ara es fa molt de cas, no sé si per ser un

ido perdiendo indudablemente, porque la

anticomunista malaltís que deia que a la nostra

arquitectura no se debate sobre aspectos

guerra tots eren dolents.

regionales o internacionales: este ya es un fenómeno completamente internacional».

P. No pot avançar què deia Manuel Chaves? R. La diferència entre arquitectura internaR. He perdut el llibre. Me’l va fer llegir fa anys

cional i regional és tant més clara com man-

na Carme Pinós, que el té com a llibre de con-

co se’n sap. En la més completa enciclopè-

sulta abans de decidir res, com l’I-Ching per

dia d’arquitectura internacional, els volums

John Cage. Es pot trobar, és d’Alianza. Diu que

d’Alberto Sartoris, els capítols s’agrupaven per

no totes les vies urbanes són carrers, i que no

clima local, és a dir, per regions: clima medite-

totes les ciutats tenen carrers. N’hi ha poques.

rrani, clima nòrdic, clima americà… De la ma-

Moscou té un carrer, diu. Triana (Sevilla no) en

teixa manera que un músic distingeix immedia-

té un altre, i diu quin és i per què, i és en aquell

tament amb quatre moviments d’una peça mai

carrer on va néixer Belmonte. S’ha de llegir. És

no escoltada si és barroc italià o barroc anglès,

curt. Dir que hi ha pocs carrers és com dir que

un aficionat a l’arquitectura ha de saber les

hi ha pocs llibres, perquè tampoc no hem de

arrels locals de qualsevol edifici d’arquitectura

confondre amb un llibre qualsevol col·lecció

internacional. A un detall constructiu d’un mur-

de plecs de paper imprès, relligats i posats a

cortina de Mies li veus immediatament les se-

la venda.

ves empremtes digitals.

172


Parlam «L’arquitectura no és un art, és un ofici, com el de sastre o sabater» No sé si la frase de Bohigas és una frase útil,

R. Jo no n’he parlat.

perquè parteix d’una cosa, l’arquitectura, que queda indeterminada, en voler ser tan genera-

P. Com entén els efectes del turisme sobre

lista. Quina arquitectura dels darrers anys? La

l’ entorn?

de Siza, la de Nouvel, la de Hadid? És regional o és internacional l’arquitectura d’un cosmo-

R. Quan jo era nin, diguem als anys 50, hi ha-

polita com Calatrava, acceptant que el que fa

via un dia per setmana –o eren dos?– en què

sigui arquitectura, com diuen que s’accepta el

l’autocar duia els turistes a «eu Moll». Ens

pop com animal de companyia? Jo diria que la

deien que no estava bé anar-los a mirar, i jo

de Calatrava és una arquitectura ben regional:

no ho feia. Tampoc no ens havíem d’aturar a

plantada amb el mateix esperit inventiu i la ma-

mirar a la tenda on ells anaven, on venien colla-

teixa qualitat estètica de les falles valencianes.

rets fets amb copinyes i caragols envernissats, cendrers de balladors i pintures d’oliveres, tot

P. L’arquitectura es pot definir com un art útil?

xerec. La madona que hi atenia ens feia una mica de pena, per haver de fer feina tractant

R. L’arquitectura no és un art, és un ofici, com el

amb aquelles gents que es movien en autocar.

de sastre o sabater. L’art no és un instrument, no

Era una feina una mica com de gitanos. M’he

ha de servir. Res més ridícul que voler dur una

acostumat a no mirar els turistes i, per contes-

obra d’art als peus. L’art té dret d’existència per

tar la seva pregunta, el turisme té com a efecte

si mateix, i existeix per sempre. L’art d’Altamira

fer-me decantar la mirada.

és art actual. L’art es fa perquè no es pot deixar de fer. Altra cosa és l’instrument, que ve al món

P. Creu que a Mallorca s’ha donat un excés

perquè el necessitam, que ha de ser servil i

de construcció?

que tiram al fems quan deixa de ser útil o quan n’hi ha un altre més adequat.

R. No s’han construït edificis, s’han produït mercaderies, i el mercat és insaciable, és acu-

Sobre la qüestió de la utilitat de l’art, ho va

mulatiu, obliga a l’aparició irrefrenable de no-

deixar resolt un vienès idolatrat, Karl Kraus,

vetats, per tornar obsolet tot allò que ja tenim.

quan va escriure que entre una àmfora i un ori-

Per a les necessitats de la gent ja en tendríem a

nal hi ha una diferència, i que la cultura rau en

bastament amb els edificis ja existents, sobra-

aquesta diferència.

rien. Però el que volen els «poceros» de torn i les finances són doblers, no resoldre les neces-

P. En els darrers anys s’ha parlat i es parla

sitats de la gent. No hi ha hagut un excés de

encara de «sostenibilitat» i d’arquitectura

construcció, sinó un excés de mercaderies, un

«sostenible». Com entén aquest concepte?

excés de mercaders, un excés de financers, o

173


Parlam

amb Josep Quetglas

una posició de poder desmesurat en mans de

R. Les facultats de medicina, per formar els

mercaders i financers.

futurs metges, estudien casos de malaltia, no estudien casos de salut. Tot Mallorca pot ser

P. Quin sentit creu que tenen els PGOU i, en

d’interès, des d’aquest punt de vista.

general, la planificació urbanística? P. Edificis que aconsellaria visitar als viatgers que vénen a Mallorca, si n’aconsella

R. No n’entenc, de negocis. Em sap greu no saber dir-ne res.

algun.

P. Quin ha de ser el paper dels tècnics i quin el

R. La font de Pina: fa innecessari anar a l’Índia a

dels ciutadans en la planificació urbanística?

visitar Le Corbusier. El camí de xipresos a Betlem. I també, encara que no un edifici però sí

R. No hi ha tècnics. Des dels guàrdies munici-

una arquitectura extraordinària: tot el territori que

pals fins als missers, economistes, enginyers,

hi ha entre Sineu, Sant Joan, Llorito, Vilafranca,

aparelladors, capellans, arquitectes... tots fan

Montuïri, Pina: la nostra Toscana pobre. Deix la

part de l’equip de qui té el poder. Els ciutadans

Serra per a qui li agradi viure de cara a la paret.

n’han de desconfiar, i defensar-se de tots ells.

«La font de Pina: fa innecessari anar a l’Índia a visitar Le Corbusier»

P. Qualque mostra d’arquitectura turística que es pugui o s’hagi de seguir en l’àmbit internacional i de Mallorca. El que no s’ha de fer mai.

174


Parlam

P. Especialista en Le Corbusier? Motius

via Le Corbusier, de qui, per motius casuals de

d’haver-se dedicat especialment a aquest

la meva formació infantil, jo ja disposava d’una

arquitecte.

«acumulació originària de coneixements»; coneixia el seu rerafons històric, artístic i cultural

R. Motius gens teòrics. Vaig pensar: quan de

des de la guerra de les Gàl·lies fins al general

temps es necessita per entendre una obra?,

De Gaulle, i, per tant, no només podia arribar a

quan de temps necessitaria en José María Val-

comprendre el que Le Corbusier havia dit i fet,

verde per representar una obra de Rilke, en

sinó també el que ell havia callat i deixat de fer,

Glenn Gould per representar-ne una de Bach,

i el brou on havia viscut i fet.

en Ramón Gaya per representar-ne una de Diego de Silva Velásques, el pintor portuguès? No

Hi havia un motiu més, també pràctic. Hi ha ar-

dic per escriure qualque cosa prenent-les com

quitectes amb profunditat: Mies, Loos, Wright.

a pretext, sinó per comprendre l’obra en el seu

Tenen una concepció profunda del món, les

fer-se, en les seves al·lusions, en les opcions

seves obres són assajos filosòfics i culturals.

que l’autor ha pres i a les que ha renunciat.

Tenen una gran part oculta, que és difícil fer

Vaig dir: un any, per no complicar-me després

sortir. Això no passa amb Le Corbusier, que és

la vida amb l’aritmètica, i sabent que els meus

banal, en el bon sentit: tot el que té és a la vista.

resultats mai no arribarien als d’aquells mes-

I això és molt bo per fer-lo servir en una escola

tres. Quants d’anys em queden? Vaig dir: cin-

d’arquitectura, perquè es pot començar a fer la

quanta (va ser fa temps). És a dir que, en tota

dissecció directa d’una obra sense gaires co-

la resta de la meva vida, només podia aspirar

neixements previs. És com als laboratoris, on

a comprendre cinquanta obres d’arquitectura.

tries una mosca o un ratolí perquè és bo per

Em va parèixer tan poc, tan miserablement

fer-hi anàlisis, no perquè sigui més o manco

poc, comparat amb els milers i milers de me-

simpàtic ni important. Le Corbusier és un ar-

ravelles que hi ha arreu, que, amb els ulls en-

quitecte que m’anava bé.

telats, vaig haver de començar a renunciar a gran part del que més m’estimava. Aquí també

P. Quins noms ressaltaria en el panorama

vaig ser pragmàtic: si no puc entendre Alvar

arquitectònic actual: a Espanya, en l’àmbit

Aalto sense un bon coneixement de la llengua,

internacional?

la història i la cultura finlandesa, ni sense estar disposat a anar una temporada als arxius

R. No seguesc l’actualitat. La literatura, el

aaltians, fora Aalto! Si no puc entendre Wright,

cine, l’art, l’arquitectura que m’interessen són

Loos, Mies, sense…, etc. No he dit mai el que

d’altre temps. Deixem l’actualitat per als moli-

em va representar haver de deixar Loos. Hi ha-

nets de vent.

175


Perspectives Urbanisme i medi ambient a Calvià

Eduardo Cózar Chillerón

L’urbanisme i l’ordenació del territori ha tengut,

la resta com a sòl rústic, que ordenava el

fins fa poques dècades, com a únic objectiu

territori que poblaven uns 2.900 habitants.

principal el desenvolupament de les poblacions intentant

El planejament realitzat en 1972 ja proposa

organitzar els diferents usos i activitats que

1.069 ha de sòl urbà (7,44 % del territori) i

desenvolupava la població, així com la seva

ja declara un «sòl de reserva urbana» de

interconnexió amb els territoris veïns per a

3.132 ha (21,79 % del municipi). I el de l’any

l’intercanvi dels productes agrícoles i ramaders,

1982 ordena 1.966 ha de sòl urbà (13,68 %

recursos naturals, fonts tradicionals d’energia,

del territori), 1.531 ha com a sòl urbanitzable

artesania i aliments.

(10,65 %) per a una població resident

que

ocupaven

aquest

territori,

permanent d’uns 12.500 habitants. Amb l’aparició i extensió de noves fonts d’energia i d’altres «productes» que també aprofiten els

Com

sol

esdevenir-se,

després

d’una

recursos naturals i utilitzen el territori, com és

planificació que té com a únic objectiu el

el cas del turisme, es va haver de reordenar

desenvolupament econòmic sense control del

aquest sòl per poder acollir aquest nou tipus

sòl, la mateixa societat va prenent consciència

de desenvolupament de l’activitat econòmica

de què no es pot continuar en aquesta línia

humana.

durant molt de temps i percep l’«altre tipus de cost» que això té en l’entorn, en les tradicions

En el cas de Calvià, n’hi ha prou amb citar

i en el patrimoni. És sobre la base d’aquesta

unes poques dades per adonar-se d’aquest

nova sensibilitat social i la seva mobilització,

increïble canvi en la nova forma de pensament

i tenint en compte que Espanya s’incorporà

per ordenar el territori i planificar l’urbanisme

a la Comunitat Europea com a estat membre

del futur respecte d’èpoques anteriors, en

el 1986, que s’inicien en la segona meitat de

què s’ordenava el territori sota un punt de

la dècada dels 80 els primers instruments,

vista clarament desenvolupista sense pensar

moviments socials i normatives que intenten

en altres consideracions de conservació del

controlar aquest creixement urbanístic i la

territori, ni de la seva població, ni del seu

necessitat que el desenvolupament tengui en

patrimoni natural, ni del seu patrimoni humà. El

compte un nou concepte, la sostenibilitat, sense

planejament de Calvià de 1960 tenia previstes

hipotecar el futur de les noves generacions,

419 ha (2,92 % del territori) com a sòl urbà i

els recursos naturals i el territori.

176


Perspectives

177


Perspectives

178


Perspectives

A Balears, jo hi destacaria dues fites com

els ecosistemes i el patrimoni natural existent

a

del

a la zona més interior i allunyada de la zona

desenvolupisme urbà i dels grans projectes:

costanera, així com la costa rocosa de Cala

a) el Decret 38/1985, de 16 de maig, pel qual

Figuera - Rafaubetx (en aquest cas per un ús

es crea la Comissió Balear de Medi Ambient,

militar de la zona), s’havien mantingut en bon

la qual segueix vigent i ha ampliat les seves

estat de conservació. Per tant, aquests eren els

competències i control; b) el Decret 4/1986, de 23

territoris més ben conservats, que havien de ser

de gener, d’implantació i regulació dels estudis

protegits pels successius instruments legislatius

d’impacte ambiental, previ a la transposició a

que es varen realitzar a instàncies de les

l’Estat espanyol de la Directiva 85/337/CEE,

diferents administracions amb poder legislatiu o

relativa a l’avaluació de les repercussions de

competents en l’ordenació del territori, o bé per

determinats projectes públics i privats sobre

la transposició a l’Estat de diverses directives i

el medi ambient. Aquesta norma ha anat

normatives europees.

normativa

pionera

en

el

control

evolucionant fins a la recent llei estatal 21/2013, Entre aquesta normativa cal destacar la Llei

de 9 de desembre, d’avaluació ambiental.

29/1985, d’aigües, i el seu reglament (R.D. A manera de curiositat i dins de l’àmbit local,

849/1986); la Llei 22/1988, de costes, i el seu

citaria el fet que, en 1988, l’Ajuntament de Calvià

reglament (R.D. 1471/1989); la Llei 4/1989, de

va modificar la ubicació de la construcció d’un

conservació dels espais naturals i de la flora

col·legi a Santa Ponça per protegir i conservar

i fauna silvestres, modificada per traslladar

una espècie singular d’orquídia.

la Directiva Hàbitats al R.D. 1997/1995, dels espais naturals, que estableix les mesures per

És, per tant, a partir de 1985 quan es comencen a

garantir la biodiversitat mitjançant la conservació

tenir en compte els factors socials, poblacionals,

d’hàbitats, flora i fauna silvestres. En l’àmbit

físics, hidrològics, territorials, de conservació

autonòmic de Balears, també cal destacar la

del patrimoni i mediambientals, a l’hora de

Llei 1/1991, sobre els espais naturals i règim

realitzar un projecte de certes dimensions o una

urbanístic de les àrees d’especial protecció de

planificació del territori.

les Illes Balears.

Aleshores, alguns ecosistemes existents a

Al llarg dels anys 90 és quan es van

Calvià ja havien estat molt alterats, sobretot a la

implementant diferents instruments de control del

zona costanera, i d’altres pràcticament gairebé

desenvolupament urbanístic, que inclouen cada

havien desaparegut, com és el cas de les

vegada més límits, mesures correctores i controls

zones humides de Magaluf i Santa Ponça, i els

a l’hora de planificar, desenvolupar i ordenar el

ecosistemes dunars de les platges. En canvi,

territori amb l’objectiu de protegir i conservar el

179


Perspectives

medi ambient en el seu sentit més ampli. De

i en els projectes de certa envergadura

1990 és el primer Pla General d’Ordenació

es tenen en consideració els hàbitats, els

Urbana de Calvià, que introdueix mesures

recursos naturals, la flora i fauna silvestre, el

molts diverses de conservació del patrimoni

paisatge, el sòl de valor agrícola o ecològic, els

natural i de protecció del medi ambient i de

boscos, les aigües superficials i subterrànies,

control sobre el desenvolupament urbanístic.

l’atmosfera, el mar... i sobretot la població que habita i viu d’aquest territori. No només

Molt nombrosa, àmplia, extensa i cada

es tenen en compte els efectes i impactes de

vegada més detallada és la legislació de

l’urbanisme sobre el medi ambient i la seva

protecció ambiental apareguda en els últims

població, sinó també en sentit recíproc, és

vint anys, de la qual potser caldria destacar

a dir, conèixer com la naturalesa ens afecta

la tipificació del «delicte ecològic» en el Codi

a l’hora de com i on es pot o no construir.

Penal (Llei Orgànica 10/1995, art. 325), també

Exemples de riscos i desastres naturals sobre

denominat delicte contra el medi ambient i

la població i les seves zones habitades en

l’ordenació del territori.

tenim tots els dies a les notícies: inundacions, incendis, despreniments del terreny, orografia

L’evolució, formació i sensibilització que ha

i geologia del sòl, clima, erosió, temporals,

experimentat la societat, amb la participació

forts vents i precipitacions, canvi climàtic,

de

moviments

pujades del nivell de la mar, crescudes de

ecologistes, els mitjans de comunicació, les

rius i torrents, etc., són aspectes claus que

directrius mediambientals establertes en el

es tenen en compte avui dia en la planificació

marc europeu, una major participació pública

del territori. El Pla Territorial de Mallorca

en la presa de decisions de l’urbanisme,

estableix les diferents àrees de protecció

l’obligatorietat de la informació pública en

dels diferents riscos (APR) i també les unitats

els temes mediambientals i d’ordenació del

paisatgístiques a protegir i altres zones de

territori, etc., han tengut una gran part de

protecció.

nombrosos

sectors,

els

responsabilitat en la situació en què ens trobam. A dia d’avui, sembla impossible

Relacionam a continuació els espais naturals

a l’hora de planificar el territori no tenir

i espècies més rellevants, amb les seves

en compte els factors de conservació i

figures de protecció, que afecten el municipi

protecció del medi ambient, així com la

de Calvià. Aquestes figures de protecció i

necessitat d’implementar les mesures que

els seus plans de gestió o d’ordenació són

n’evitin la deterioració i contaminació greus,

les que regulen les accions prohibides,

o la desaparició irreversible d’ecosistemes i

permeses i subjectes a autorització que es

espècies. Per això, en els plans urbanístics

poden realitzar.

180


Perspectives

181


Perspectives

Els espais naturals principals i que estan

Altres normes d’interès general per a la

reconeguts per la normativa europea i estatal

protecció i ordenació del medi natural de

pel seu interès en l’àmbit europeu vénen

Calvià són: la llei balear 5/2005 per a la

descrits en la Xarxa Europea Natura 2000 i

conservació

estan catalogats com a LIC (Llocs d’Importància

ambiental (LECO); el Decret 75/2005 pel

Comunitària) o com a ZEPA (Zones d’Especial

qual es crea el Catàleg Balear d’Espècies

Protecció per a les Aus). La xarxa Natura 2000

Amenaçades i d’Especial Protecció, les àrees

recull principalment els hàbitats naturals i

biològiques crítiques i el Consell Assessor de

espècies de flora i fauna a protegir descrites

Fauna i Flora de les Illes Balears; i el Decret

en la Directiva d’Hàbitats 92/43/CEE, així com

19/2007, pel qual s’aprova el Pla d’Ordenació

la Directiva 2009/147/CE, de conservació d’aus

dels Recursos Naturals (PORN) de la serra

silvestres. En el municipi de Calvià tenim tres

de Tramuntana.

dels

espais

de

rellevància

zones incloses en aquesta xarxa europea: els cims, penyals i vessants de s’Esclop i

Altres espècies de flora i fauna i ecosistemes

Galatzó, Son Font - Puig de na Bauçà, i penya-

de Calvià que cal destacar per la seva

segats, illots i zona submergida de Rafaubetx

rellevància, singularitat, raresa o pel seu

- Cala Figuera. Encara que són nombroses,

interès paisatgístic, a part de les esmentades

molt diverses i variades les espècies que

anteriorment, són: les saladines de Magaluf

es protegeixen en aquests tres àmbits, en

(Limonium

destacaria les prades de posidònia, la tortuga

bosc de ribera del torrent de Santa Ponça,

mora, diverses espècies d’aus marines, i la

la serra de na Burguesa, els illots, les aus

vegetació endèmica associada als cims de

rapinyaires (diürnes i nocturnes), els mamífers

s’Esclop i Galatzó, al nord, i a Cala Figuera, al

depredadors (mart, geneta, mostel), les zones

sud del municipi.

rurals de l’interior i els pinars i els alzinars.

182

magalufianum

i

d’altres),

el


Perspectives

183


Perspectives Evolució dels usos del sòl al municipi de Calvià (1956- 2006) Jaume Sastre Marcó 18 nuclis urbans, 12 dels quals situats a la

INTRODUCCIÓ

costa i 6 a l’interior. Amb una població de més Els usos del sòl constitueixen el principal

de 51.000 habitants el 2012, Calvià és el segon

element modificador del paisatge. Són sobretot

municipi més poblat de les Illes Balears, tan sols

els canvis en les estructures socioeconòmiques

per darrera de Palma.

els que determinen la direcció i les tendències de la modificació dels usos del sòl. Calvià

S’ha seleccionat el període 1956-2006 per la

és un municipi que des dels anys 60 del

disponibilitat d’informació. El 1956 és el primer

segle XX ha experimentat un gran procés de

any en què disposam d’una sèrie de fotografies

conformació i transformació tant a en el terreny

aèries completes de l’illa de Mallorca, i el 2006

físic com funcional, que ha generat un mosaic

és el darrer any en què es disposa d’informació

variadíssim de formes urbanes i no urbanes. La

del Corine Land Cover.

distribució actual dels usos del sòl és un reflex d’una conjuntura de canvis ràpids que han fet

FONTS D’INFORMACIÓ I MÈTODES

contraposar els usos agrícoles i la vegetació natural als usos urbans.

L’estudi s’ha fet a partir de dues fonts:

L’objectiu és analitzar l’evolució dels usos del

- El Corine Land Cover de 2006, també conegut

sòl al municipi de Calvià entre 1956 i 2006, fent

per l’acrònim CLC. Es tracta de la creació d’una

especial èmfasi en la línia de costa. Per aquest

base de dades sobre la cobertura i ús del territori

motiu s’han establert dues escales d’estudi: el

a la Unió Europea, gestionat per l’Agencia

municipi sencer i els primers 500 m de la línia

Espacial Europea.

de costa. - L’ortofotografia de l’any 1956. ÀREA I PERÍODE D’ESTUDI L’elaboració de la cartografia s’ha fet de manera Calvià és un municipi costaner situat al sud-

independent, adaptant-la a les característiques

oest de l’illa de Mallorca, que limita pel sud

de les fonts d’informació. El sistema de referència

amb la mar, per l’est amb Palma, pel nord

espacial utilitzat per a tot el treball és la projecció

amb Puigpunyent i Estellencs, i per l’oest amb

Universal Transversal Mercator UTM, i s’ha

Andratx. Té una extensió de 145 km i és el

emmarcat dins el fus corresponent (fus 31 N),

vuitè municipi més gran de l’illa. Compta amb

amb el metre com a unitat de mesura.

2

184


Perspectives

En el 2006 s’ha utilitzat la informació

de tot el territori; quant a zones industrials

proporcionada per el Corine Land Cover del

i de transports, hi ha 25 hectàrees que són

mateix any. La classificació jeràrquica de 3

pedreres. Fent referència als usos urbans,

nivells amb 44 classes de cobertures i usos

tant sols existeixen el nuclis de Calvià Vila i

del sòl que ofereix el Corine Land Cover del

es Capdellà ja consolidats, i estan en procés

2006 s’ha reduït a 8 classes de cobertura:

d’urbanització Portals Nous i Torrenova.

roca nua, espais amb vegetació escassa, garriga, bosc, terres de cultiu, instal·lacions

Ja el 2006, 50 anys després, el municipi des

esportives/camps de golf, zones industrials i

del punt de vista d’ocupació del sòl presenta

de transports, i zones urbanes.

un aspecte totalment distint. Les zones urbanes han passat d’un 0,6 % del municipi a

La delimitació d’aquests usos en el 2006 ja

un 13,9 %; la major part d’aquest creixement

estava feta, tant sols s’han unificat les classes

és a la línia de costa. Les zones esportives i

i s’ha fet un treball estadístic per extreure’n

camps de golf que el 1956 eren inexistents han

les àrees.

passat a ocupar 407 hectàrees, el que equival a un 2,8 % de la superfície total. Perquè la

Per delimitar els usos en el 1956 s’han utilitzat

superfície d’una tipologia d’usos creixi durant

les fotografies aèries realitzades per l’exèrcit

50 anys, altres usos han de veure la seva

americà el 1965. A la fotografia aèria, s’han

superfície reduïa, com és el cas de les terres

delimitat manualment les 8 classes d’usos

de cultiu que en 50 anys s’han reduït un 9,8 %,

del sòl mitjançant polígons. Una vegada

superfície generalment consumida pel procés

delimitats, se’n calcula la superfície i es fa el

d’urbanització. El bosc també ha vist reduïda

treball estadístic.

la seva superfície en els darrers 50 anys.

DISTRIBUCIÓ DELS USOS DEL SÒL A TOT

Juntament amb el procés d’urbanització s’han

EL MUNICIPI (1956-2006)

de tenir en compte els incendis forestals, com el que va arrasar la serra de na Burguesa al

Calvià és el 1956 un municipi essencialment

1993, que va consumir quasi 500 hectàrees

agrícola. Un 34% de la seva superfície

de pinar. Si s’observa en els mapes la zona

està destinada als usos agrícoles. El bosc

de na Burguesa, es pot veure com el 1956 és

(majoritàriament pinar) ocupa quasi la meitat

bosc i el 2006 és garriga. Això vol dir que per

del municipi. Les zones urbanes ocupen

mor dels incendis la vegetació d’aquesta zona

tant sols 91 hectàrees, l’equivalent al 0,6 %

no és tant vigorosa com fa 50 anys.

185


Perspectives

TIPUS D’OCUPACIÓ

CALVIÀ 1956

CALVIÀ 2006

Ha

% Superfície

Ha

% Superfície

Zones urbanes

91

0,6

2.014

13,9

Zones industrials i de transports

25

0,2

241

1,7

Instal·lacions esportives/camps de golf

0

0,0

407

2,8

Terra de cultiu

4.915

34,0

3.518

24,2

Bosc

7.156

49,5

4.792

33,0

Garriga

1.277

8,8

3.467

23,8

998

6,9

98

0,7

Espais amb vegetació escassa

186


Perspectives

DISTRIBUCIÓ DELS USOS DEL SÒL EN ELS

ocupen un 3,6 % de la superfície de la costa,

500 M DE COSTA (1956-2006)

el que equival a 73 hectàrees. Com s’ha dit abans, Portals Nous i Torrenova estaven en ple

Els primer 500 m de costa tenen una superfície

procés d’urbanització.

de 1.864 hectàrees, el que representa un 12 % del total de la superfície del municipi.

Ja el 2006, el 64,5 % de la costa de Calvià està ocupada per usos artificials. Això vol dir que

El 1956 els primers 500 m de costa es

els primers 500 m de costa concentren un 45 %

caracteritzaven pel bosc, amb un 60,6 % de la

de tota la superfície artificial del municipi. Per

superfície, juntament amb les terres de cultiu,

tant, tan sols un 35,5 % de la costa de Calvià es

amb un 22 %. Les zones urbanes tant sols

troba sense urbanitzar, com és el cas del cap

187


Perspectives

TIPUS D’OCUPACIÓ

COSTA DE CALVIÀ 1956

COSTA DE CALVIÀ 2006

Ha

% Superfície

Ha

% Superfície

Zones urbanes

73

3,6

1111

59,6

Zones industrials i de transports

0

0,0

28

15

Instal·lacions esportives/camps de golf

0

0,0

63

3,4

Terra de cultiu

445

22,0

82

4,4

Bosc

1228

60,6

269

14,4

Garriga

234

11,5

261

14,0

Espais amb vegetació escassa

46

2,3

50

2,7

Andritxol a Peguera, i la punta de Rafeubeitx,

població i de caràcter agrícola arriba a ser el

entre Sol de Mallorca i el Toro. La superfície de

segon municipi més important de les Balears des

bosc a la costa s’ha vist reduïda amb un 46,2 %

del punt de vista demogràfic i econòmic, tan sols

i la de terres de cultiu en un 17,6 %.

superat per Palma. Aquest creixement té com a conseqüència un consum de territori elevat i, com s’ha vist al llarg de l’estudi, aquest consum

CONCLUSIONS

està concentrat en els primers 500 m de costa. En el darrer mig segle Calvià ha experimentat

Aquest procés ha produït una fragmentació del

una gran transformació, tant des del punt de

paisatge, clapes més petites i més variades. Amb

vista paisatgístic i dels usos del sòl com del

mig segle s’han creat moltes tipologies d’usos

demogràfic. Calvià és un clar exemple del procés

del sòl inexistents el 1956, i les ja existents han

de balearització. Un municipi amb escassa

vist modificada la seva forma i mida.

188


Perspectives L’arquitecte Coderch vist per l’arquitecte Nicolau: una

monografia sobre l’Hotel de Mar i el seu autor

Text: Agustí Aguiló. Fotografies: JMR

Perspectiva de l’Hotel de Mar vist des de la piscina. Hi podem observar el característic disseny de les vidreres de les habitacions.

Hotel de Mar. Mallorca, 1962-1964. José

l’arquitecte català que el va projectar. El text

Antonio Coderch de Sentmenat és el títol del

de Nicolau –autor de projectes tan coneguts a

llibre publicat en castellà ara fa dos anys per

Mallorca com el Parc de la Mar, la rehabilitació

l’arquitecte Pere Nicolau (Palma, 1948) dins la

del Gran Hotel o l’aeroport de Son Sant Joan–

col·lecció «Archivos de Arquitectura. España

ens obre les portes a una fita arquitectònica

siglo XX», que edita el Colegio de Arquitectos de

del nostre urbanisme contemporani i des de la

Almería. Es tracta d’una excel·lent monografia

revista Entorn ens ha semblat una bona ocasió

sobre aquest hotel de la costa calvianera i

­–ara que dedicam un número a l’urbanisme de

189


Perspectives

Dues perspectives laterals de l’hotel, en què s’aprecien les habitacions amb les dues solucions arquitectòniques que destaca Pere Nicolau: les lamel·les de fusta envernissada, que fan de cada terrassa un espai on gaudir privadament de les vistes, i la doble reculada de les vidrieres, que dóna vida a l’habitació mitjançant jocs de llum, ombres i reflexos i que n’amplia alhora la percepció de l’espai.

Calvià– per apropar-la als nostres lectors,

El llibre sobre Coderch i l’Hotel de Mar

més encara si tenim present que no comptam

ens permet endinsar-nos en la personalitat

amb

d’aquest arquitecte i en la significació i els

gaires

monografies

sobre

edificis

emblemàtics de Calvià.

valors artístics de la seva única obra en el

190


Perspectives

camp de l’arquitectura turística. Pere Nicolau, a

arquitectura compromesa amb l’ús, d’ací que

partir d’un relat que fa entenedor el llenguatge

les seves millors obres siguin els habitatges

arquitectònic al lector llec en la matèria –i això

unifamiliars.

és un dels mèrits a destacar del llibre–, ens brinda l’oportunitat de copsar i gaudir l’obra

Podem dividir el llibre en dues parts, una

arquitectònica en plenitud, de conèixer els

dedicada a la personalitat de Coderch i

ets i uts del procés de concepció i realització

a la seva concepció de l’arquitectura i de

d’un edifici destacat de l’urbanisme turístic del

l’urbanisme i l’altra, que en constitueix el gruix,

nostre municipi i, sobretot, de valorar aquesta

dedicada a analitzar - disseccionar, en podríem

obra com es mereix. No oblidem, com senyala

dir- en detall l’Hotel de Mar. Tanmateix, sobre la

Nicolau, que Coderch és un dels principals

lectura hi planen contínuament, com s’esforça

responsables de l’obertura de l’arquitectura

a destacar Nicolau, els lligams entre home i

catalana i espanyola de postguerra als corrents

obra. «Que jo conegui -diu Nicolau*-, Coderch

contemporanis internacionals.

és l’únic arquitecte destacat i històric del qual per comentar-ne l’obra cal parlar, més o menys Sentmenat

extensament, de les seves conviccions morals

(Barcelona, 1913 - Espolla, Alt Empordà, 1984)

i de la seva personalitat. No se’ns ocorreria

va ser arquitecte i teòric de l’arquitectura.

aquesta possibilitat en altres grans arquitectes,

Incorporà

l’arquitectura

en els quals l’interès arquitectònic de les seves

contemporània a l’arquitectura popular, que

obres preval al marge de circumstàncies

reflectí en diverses realitzacions de cases

personals i fins i tot de les seves concepcions

unifamiliars (Garriga-Nogués, a Sitges, el

morals».

Josep

Antoni

el

Coderch

llenguatge

i

de

de

1947; Ugalde, obra molt reeixida, a Caldetes, el 1952; Tàpies, a Barcelona, el 1964; edifici

Nicolau ens va esgranant les idees morals

Girasol, a Madrid, el 1966, etc.), així com en

i el pensament urbanístic i arquitectònic

grans conjunts d’habitatges a la ciutat de

de Coderch a partir de les manifestacions

Barcelona (a la Barceloneta, el 1954; al carrer

i entrevistes del propi Coderch i de les

Johann Sebastian Bach, el 1962; al carrer

conversacions que aquest va mantenir amb

Raset, el 1967, i a les cotxeres de Sarrià, entre

arquitectes amics seus (Enric Sòria, Josep

1968 i 1971). També és autor, entre d’altres,

Maria Ballarín, etc.). Les concepcions religioses

d’alguns d’edificis comercials (edificis Trade,

de Coderch, les seves idees socials, la relació

Barcelona, 1969), de la seu de l’Institut Francès

que establia entre l’arquitecte i la societat i la

de Barcelona (1975) i del projecte d’ampliació

cultura, van desfilant per les pàgines del llibre

de l’Escola d’Arquitectura de la mateixa ciutat.

guiades pels aclariments que en fa Nicolau,

Com diu Pere Nicolau, Coderch va fer una

impulsat a justificar a voltes les opinions un

191


Perspectives

xic provocadores de Coderch. Vegem-ne dos

desentenent-se’n, als aparelladors i aquests

exemples.

als mestres d’obra.

Sobre Le Corbusier, afirma Coderch: «Ha estat

Tanmateix, el que vol destacar sobretot Pere

un arquitecte, no diré mediocre, però no un

Nicolau de la personalitat de Coderch és que

bon arquitecte». I comenta Nicolau: Coderch

hi ha un vincle indissociable, establert pel

jutjava Le Corbusier més per la curolla que tenia

propi Coderch, entre el seu pensament moral i

l’arquitecte suís d’influir a través de l’arquitectura

la seva activitat professional com a arquitecte.

en la societat, allunyada de la seva idea de vida,

Així ho destaca quan diu que «un dels trets

que no pas per la seva obra.

més particulars de l’obra de Coderch (no del personatge en si sinó de la seva obra) és que,

Sobre la cultura, la universitat: «Jo estic en

per percebre la seva arquitectura, viure-la, és

contra de la cultura». Volia dir –aclareix també

necessari participar, també, del coneixement

Nicolau­– que composició i construcció eren

personal del seu autor, encara que sigui a través

dues fases indissociables i que l’arquitecte devia

del seu exhibicionisme moral. No ho dic perquè

tenir coneixements d’ambdues. No com les

ell sempre ho propicià, sinó perquè un cop

universitats espanyoles i determinades escoles

percebuda una cosa i coneguda l’altra resulta

«elitistes», que confiaven la construcció,

impossible de separar-les».

Perspectiva de la façana i jardins de l’edifici del costat de la mar, a la visió de la qual Coderch condiciona la distribució dels diversos espais de l’edifici.

192


Perspectives

La segona part de l’obra que comentam, la

En l’apartat dedicat a la interpretació del procés

més extensa i la que ens interessa de manera

de definició geomètrica de l’edifici, Nicolau

especial, inclou una anàlisi exhaustiva de l’hotel

fa notar que «Coderch traslladarà els seus

de Mar, que va acompanyada de plànols i imatges

recurrents conceptes de privacitat i escala a

il·lustratives del projecte. Està estructurada en

l’habitació del futur hotel». És a dir, el client de

diversos apartats, que posen l’accent en la

l’hotel ha de tenir les mateixes sensacions que

contextualització de l’edifici dins el conjunt de

en un habitatge unifamiliar. Aquest concepte és

l’obra de l’autor, comparant-ne les solucions

important perquè marca un model a Mallorca

arquitectòniques. El que fa Nicolau és anar

per als hotels que es construiran aquells anys.

esgranant en diferents capítols l’«anatomia» de

Pensem que quan es va construir (1962) hi

l’edifici i les aportacions arquitectòniques que hi

havia poquíssims hotels a Mallorca. Nicolau,

ha fet l’arquitecte. Facem-ne un tast al lector.

a més, fa una anàlisi tècnica del joc d’espais de l’edifici i va desentranyant la concepció

Comença Nicolau amb la concepció del

que presidí la ment de Coderch a l’hora de

projecte, del qual destaca la modulació de

projectar-lo, alhora que ens il·lustra la manera

l’edifici a partir de condicionants paisatgístics

en què aquest va adaptant amb èxit el projecte

i d’espai, llum, vistes, serveis, etc., i l’estreta

als condicionants que es troba: llum, situació

relació aconseguida entre edifici i solar.

del solar, serveis, etc.

La piscina de l’hotel, amb vistes privilegiades a la mar.

193


Perspectives

més

ombres i reflexos a causa de la doble

il·lustratius i reeixits del llibre és el dedicat a

reculada de la fusteria, i el converteix

l’habitació, element -com diu Nicolau- principal

en la peça clau de l’edifici, juntament

i punt de partida de l’edifici. Ens perdonarà el

amb la gelosia de lamel·les verticals

lector la llargada de la citació que introduïm

de les terrasses. Només per aquesta

a continuació, però no ens hi podem resistir,

innovadora solució l’Hotel de Mar mereix

perquè és molt sucosa:

ser reconegut com una de les millors

Un

dels

capítols,

al

nostre

parer,

obres de Coderch». «Hi

ha

una

voluntat

d’integrar,

de

compartir, els espais de dormir i terrassa. Això suposa un virtual increment visual de l’un a costa de l’altre. S’aconsegueix amb una disposició de doble reculada a les vidrieres, ocupant tot l’ample del dormitori. És, probablement, un dels elements més importants de l’edifici, ja que desenvolupa l’ambigüitat de confondre

els

dos

espais

(el

que

suposa un més que evident intent de proporcionar una percepció més àmplia Façana de l’hotel que mira al carrer. El revestiment de rajoles de color marró lluent reflecteix la llum i alleugereix l’opacitat del conjunt.

de tots dos) mitjançant una solució no tradicional (allò normal hagués estat confiar aquesta missió a una sola fusteria de fulles corredisses o bé amb un gran fix i una fulla abatible) i que permet veure des de l’interior la màxima dimensió de la terrassa, en cada sentit i, a més, augmenta la versatilitat d’aquesta en proporcionar-li una profunditat major que la que li correspondria, per superfície, en la solució rectangular convencional. I no només això. Coderch converteix un

element

normalment

subsidiari,

transparent, sota les ombres del voladís, en un element protagonista de llums,

En els espais interiors de l’hotel hi destaca, com diu Nicolau, l’equilibri entre luxe i sobrietat.

194


Perspectives

Altres aspectes de l’anàlisi de Nicolau fan

Per això resulta si més no curiós que el propi

referència als espais exteriors, a la relació de

arquitecte de l’Hotel de Mar no n’expressàs una

l’edifici amb l’entorn i als salons i accessos en

opinió gaire favorable. «L’edifici, segurament

planta baixa, en els quals destaca l’equilibri

un dels millors de Coderch –comenta Nicolau­–,

entre luxe i sobrietat («Per una vegada

va merèixer la desqualificació del seu autor

Mallorca es va lliurar de la carrincloneria

en el llibre Conversaciones con José Antonio

generalitzada en els salons i menjadors dels

Coderch, de l’arquitecte Enric Sòria: “[...] sempre

seus hotels, sigui de la mà d’una suposada

he considerat que l’Hotel de Mar no valia res”».

mediterraneïtat o del simple mal gust pur i dur»).

Naturalment, es tracta d’una boutade de Coderch, que res té a veure amb la recepció

Finalment, Nicolau dedica un apartat a situar

maldestra i ignorant amb què alguns reberen

l’Hotel de Mar en l’evolució arquitectònica

l’obra: «La societat mallorquina, ni tan sols

de Coderch, on compara diferents obres

els seus entorns culturals més propers a

de l’autor i n’extreu els lligams estilístics,

l’arquitectura,

funcionals i arquitectònics amb l’Hotel de Mar.

a aquesta obra excepcional. Els freqüents

La comparació serveix a Nicolau per destacar

comentaris d’hotel «merda» o hotel «xocolata»

les millors aportacions de Coderch a la creació

pel color de les rajoles de la façana del carrer

arquitectònica i per acabar qualificant l’edifici

ho testimonien. El que dóna encara mes valor

que ens ocupa d’obra d’art.

paradigmàtic a l’Hotel de Mar».

foren

suficientment

agraïts

FITXA BIBLIOGRÀFICA Pere Nicolau Bover. Hotel de Mar. Mallorca, 1962-1964. José Antonio Coderch de Sentmenat. Colegio de Arquitectos de Almería. Col·lecció «Archivos de Arquitectura. España Siglo XX», núm. 20. Almeria 2012

195


Perspectives

Es Generador, arquitectura moderna al servei dels joves

Redacció

Perspectiva lateral del projecte d’Es Generador.

Un dels edificis públics més característics de

del Río hi pintaren un fons marí amb espècies

Calvià és Es Generador (carrer Voranova, 8, de

prehistòriques i en el 2013, un altre artista,

Son Caliu), que va ser reformat l’any 2005 per

Maílo, va fer una altra pintura mural a una de

ser utilitzat pels joves d’entre 14 i 30 anys. El

les parets exteriors. La conformen objectes

nom escollit per identificar-lo respon a la seva

separats, amb fons de color pla i línia negra

finalitat: ser un centre «generador» d’activitats,

perimetral, que expressen els records d’un dels

esports, creació artística, musical, relacions,

viatges de l’autor a les Illes Balears.

idees i, en general, de propostes creatives dels joves.

L’arquitecte autor del projecte de transformació va ser Gabriel Palmer Socías i l’arquitecte tècnic

En els dos darrers anys, dues pintures murals

Josep Delgado Muñoz. Inicialment la superfície

han passat a formar part de la seva identitat.

construïda era de 1.615 m2, distribuïda entre

En el 2012 els artistes Moisés Lozano i Kike

planta baixa, soterrani i dues plantes, i després

196


Perspectives

de la reforma i ampliació va passar a ser de 1.983 m2, ubicats sobre un terreny de 3.304 m2. La transformació de l’edifici inicial, degradat i de poc valor arquitectònic es va basar en la conservació únicament de l’estructura i la reforma dels espais interiors, exteriors i façanes. La nova configuració externa i conceptual parteix de l’assignació de tres tipus de «pells» d’acabats directament relacionats amb els espais interiors que alberguen. Per això es va aplicar un material opac d’acer Corten en els volums destinats a banys, ascensors i sala d’actes, un acabat a base de lamel·les d’alumini microperforat en els tallers i sales de pràctiques

Interior d’Es Generador.

i formació, i una tercera pell envidrada en els espais de pas i a les escales.

Façana principal de l’edifici.

197


Perspectives

dansa, lectura, etc. Amb tot això bàsicament es pretenia:

- Crear un ambient atractiu i diferenciat

en el qual sentir-se bé.

- Crear les condicions perquè l'espai

es pogués viure com un lloc de lliure creació i relació. Pintura mural feta amb motiu de la primera edició de BetArt.

Rera la pell semitransparent d'alumini, que

- Optimitzar l'ús de l'equipament amb

espais polivalents que provocassin propostes.

defineix els diferents tallers i sales de pràctica, s'expressa la multiplicitat de funcions dels

L'edifici va ser seleccionat en els premis

espais mitjançant l'aplicació de pintures de co-

d'Arquitectura de Mallorca 2004-2006 del

lors vius a les parets en funció dels usos a què

Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Illes

es destinen, com ara fotografia, arts plàstiques,

Balears.

Pintura mural a l’exterior d’Es Generador amb motiu de la segona edició de BetArt.

198


n r o t En e v Jo

TAULA REDONA


Entorn Jove

UNA VISIÓ DELS JOVES SOBRE CALVIÀ I LA SEVA ORDENACIÓ TERRITORIAL Els futurs residents de Calvià expressen les seves idees sobre la planificació urbanística del municipi Marina del Olmo Gómez

Jessyca voldria viure la ciutat com una gran

Les preocupacions d’alguns joves, com Jaume

zona de skate, Cristian practicar esport a l’aire

Porcel, abasten des d’aspectes molt concrets

lliure de manera més rigorosa i Xenxo aprofitar

fins a visions que entrarien en una perspectiva

els escenaris públics per expressar el seu art.

global de gestió del territori. Jaume creu

Els joves de Calvià usen i gaudeixen de l’espai

necessari «restaurar més els elements comuns,

públic, però voldrien esprémer-lo més i millor.

per exemple el passeig que hi ha quan arribes

En aquest número de la revista Entorn s’ha

a l’IES CALVIÀ està destrossat», i l’escandalitza

volgut analitzar com se senten els joves

que «la costa està destrossadíssima per

habitants de Calvià pel que fa a la realitat

l’urbanisme». La inquietud per la conservació i

urbanística del municipi i de quina manera

cura de l’espai urbà i l’entorn natural, posada de

l’ordenació urbanística influeix en la vida dels

manifest per Jaume, és una qüestió compartida

futurs ciutadans. Els agrada o no la població

per la majoria dels joves entrevistats. A Benji

en què viuen? Quines idees tenen per millorar

Adam, dependent d’una tenda de skate, skater

l’espai comú? Com veuen els joves l’ordenació

semiprofessional i president de l’Associació

del territori? És important conèixer les opinions

d’Esports Urbans, el preocupa seriosament que

dels futurs adults sobre la projecció urbana

la platja de Palmanova estigui tan bruta a l’estiu,

d’aquest municipi en construcció.

i està convençut que aquesta circumstància ha

201


Entorn Jove

d’atribuir-se als vaixells que hi fondegen durant

trastorn. Sí aplaudeixen les intervencions dels

l’estiu. Proposa que «si als vaixells se’ls veu tirant

vaixells que netegen la superfície del mar

deixalles a la mar, que algú els multi. Mallorca,

ajudats per xarxes, retirant plàstics i altres

que viu del turisme, hauria de preocupar-se més

deixalles en suspensió. Benji creu necessari

d’aquestes coses». No obstant això, Xenxo se

fer tasques de neteja diverses vegades al

sent molt orgullós de la neteja de les platges en

dia, però sense deteriorar els fons marins o

el municipi de Calvià i que aquestes obtenguin

provocar la mort de peixos o altres éssers vius.

premis per aquest motiu. Malgrat això, critica

Després d’un intercanvi d’opinions no arriben

que els turistes i alguns residents no cuidin les

a una conclusió definitiva sobre què fer amb

platges i siguin, en gran part, la font del seu

les algues. Tampoc no hi ha acord sobre l’ús

circumstancial mal estat.

òptim de la costa o sobre quines han de ser les limitacions en aquesta matèria. Jessyca

Hi ha diversitat de criteris entre els joves

McShane, estudiant de fotografia i fotògrafa

calvianers pel que fa a mantenir la presència

urbana amateur, veu amb inquietud el fet que

d’algues a la mar i a les platges. Són conscients

«amb el pas del temps s’han anat apropant més

de la necessitat de la posidònia oceànica per

a la costa tant companyies hoteleres com bars,

conservar l’aigua cristal·lina, però comenten la

i això ha anat destrossant tota la costa». Nahuel

incomoditat de nedar entre aquestes plantes

Peña comparteix aquest malestar sobre l’ús

marines, incomoditat que suposen major per

del litoral i la conservació de l’ecosistema marí.

als turistes, no acostumats a aquest possible

«Hi ha indrets que haurien de ser reservats.

D’esquerra a dreta, Benji, Cristian i Nahuel.

202


Entorn Jove i «S : e’ls am Ad ls s lles nji aixel deixa lgú Be v nt e a als tira , qu r veu a ma ti» a l mul els

Àncora sobre praderia de posidònia oceànica a ses Illetes.

Si vas a bussejar al costat del Port de Portals

sobre l’existència d’un nombre excessiu

hi ha un munt de peixos morts a causa dels

d’instal·lacions esportives i que seria bo

residus». Aquest jove, d’origen argentí, voldria

replantejar-ne la ubicació: «Posaria menys

que hi hagués un major control generalitzat en

poliesportius i els posaria en llocs més

aquest aspecte: «Jo crec que estan destruint

estratègics; no que estiguin just a Calvià

l’espai natural de Mallorca. Perquè està bé

sinó en un punt intermedi. Em sembla un

que guanyin part de costa per fer aquestes

desgast de diners increïbles que hi hagi

coses, però hi ha llocs que els haurien de fer

cinc o sis poliesportius, piscines, pistes de

reservats, solament per a natura, perquè els

pàdel, de futbol…». Cristian Cruz, animador

estan destruint amb totes les construccions

sociocultural, comparteix aquesta visió i

hoteleres que hi ha». No obstant això, Benja

aporta idees per incrementar les possibilitats

Adam és de l’opinió que «Mallorca viu del

de practicar esport a l’aire lliure: «Milloraria el

turisme i si aquests establiments no s’apropen

mobiliari urbà pel que fa als esports. Sabem

a la costa no podran viure bé. Si s’hi apropen hi

que tenim un camí per anar fent activitats,

haurà més turistes que venguin a passar aquí

però trobam que manca material esportiu

les vacances.»

per fer circuits funcionals, per fer running. Hi ha llocs en què ens falta maquinària per fer

Molts de joves coincideixen amb la visió de

aquests exercicis» al llarg dels passejos que

Xenxo Seoane, cuiner i músic de 23 anys,

discorren al costat de la carretera vella de

203


Entorn Jove

Jes

syc

aM cSh Pre ane ocu : des p tru ada cos c per ta ció la de la

JESSYCA MCSHANE: 18 anys, estudiant de fotografia. Fotògrafa urbana amateur.

Palma-Andratx i a la nova autovia, unint les

molt entre els diferents grups. Pel que fa a la

diferents poblacions del municipi.

cultura, Xenxo proposa aprofitar els espais i infraestructures ja existents. «Hi ha escenaris

Preguntats sobre si, posant els mitjans

en el municipi de Calvià i a l’únic que se li

necessaris, els joves de Calvià volen viure

dóna ús al cent per cent és al d’Es Generador.

i gaudir dels seus llocs de residència, la

A l’aire lliure hi ha escenaris que fa tres o

resposta és que sí, sense cap dubte, però,

quatre anys que no s’usen per a res. El de la

com apunta Jessyca McShane, la manera de

plaça Europa del Toro o el del costat del Molí.

fer-ho «no depèn de l’edat sinó de l’estil de

Escenaris increïblement grans que es podrien

la persona, dels gustos». Des del món dels

aprofitar i explotar moltíssim més. No només

adults es tendeix a considerar els joves com

per fer concerts, sinó també per fer teatre i

un tot, però ser jove, igual que ser adult, és

moltes altres activitats culturals i espectacles».

una «activitat» que pot exercir-se des de molts aspectes. Els joves de Calvià tenen diferents

L’urbanisme

cerca

aficions, punts d’interès i preocupacions. Per

necessitats

del

això, no ha de sorprendre que les visions

preveure els problemes i estils de vida

pel que fa a l’urbanisme i al que aquest ha

futurs. L’ordenació del territori i els usos de

d’aportar als individus i a la societat difereixin

l’espai públic han d’adequar-se a aquestes

204

donar

ciutadà

solució

a

contemporani

les i


Entorn Jove

necessitats i intentar planificar les que puguin

Els quinze nuclis urbans que componen

sorgir en el futur. Actualment, les zones més

Calvià en l’actualitat arriben a acollir més de

poblades de Calvià es troben a la costa i

dos milions de turistes anuals. L’arquitectura

configuren un àrea urbana pràcticament

és predominantment contemporània, amb

ininterrompuda.

circumstància,

diferents estils i elements urbanístics que

relativament recent en el temps, influeix en

uneixen les poblacions, com per exemple el

l’evolució urbanística del municipi. La, al

Passeig, i creen un vincle i continuïtat entre les

principi lenta, expansió turística es va iniciar

diferents zones. La geometria lineal a les àrees

en la dècada de 1930. Així, per exemple, el

de construcció més recent es combina amb

traçat de Palmanova va començar a projectar-

traçats sinuosos i carrers sense sortida a les

se en 1934, i es va convertir en la primera

poblacions històriques: Calvià i es Capdellà.

urbanització que es va construir en el municipi

Tots dos nuclis, situats a l’interior, eren els

de Calvià. Avui dia manté petits barris amb

únics existents fins als inicis del segle XX.

Aquesta

habitatges unifamiliars construïts en els anys cinquanta i seixanta, l’estil dels quals recorda

El nou mobiliari urbà comparteix la via pública

l’arquitectura del moviment modern americà.

amb elements històrics, com la Creu del Pi dels

Prèviament, havien estat urbanitzats Portals

Montcades. Situada a la sortida de Palmanova

Nous (1933), Cas Català - Illetes (1933), Santa

en direcció a Andratx, senyala el lloc on van

Ponça (1934) i, immediatament després, la

rebre honors funeraris els germans Montcada,

urbanització de sa Talaia a Peguera (1935).

que varen participar al costat del rei Jaume

Vista d’Es Generador.

205


Entorn Jove

ne: Xenso Seoa ha hi Calvià «A creïblement escenaris in es podrien e u q s n a r g r i explota aprofitar més» moltíssim

I en la reconquesta de Mallorca. Aquest XENXO SEOANE: 23 anys, cuiner, músic. Pertany a una

mobiliari urbà, encara que pròdig en elements

associació de radioaficionats. Ha estat voluntari en

com ara cadires i taules a les terrasses dels

diverses activitats organitzades pel Departament de

bars, panells publicitaris i marquesines, tots

Joventut de l’Ajuntament.

pertanyents al sector privat és, no obstant això, moderat pel que fa als elements de propietat pública, com ara fanals, papereres o bancs

segurament, la proposta seria compartida pels

per

residents de major edat del municipi.

seure.

Curiosament,

el

manteniment

d’aquest mobiliari urbà públic i dels elements arquitectònics que conformen el fonament urbà

És òbvia la gran diferència en l’ús de l’espai

de Calvià, principalment voreres i passejos,

públic entre l’hivern i la temporada turística

és un dels plantejaments que més apareixen

de primavera i estiu. En els mesos estivals la

en les declaracions dels joves entrevistats.

població passa dels 52.645 habitants, segons el

Segons Nahuel Peña «haurien de cuidar-se

cens de 2011, a més de 200.000. Les activitats

perquè està bé que hi hagi tots aquests espais,

a l’aire lliure s’incrementen i el carrer està en

però l’Ajuntament tampoc no fa molt per cuidar-

ús des del matí, per part dels més dematiners,

los i es van deteriorant amb el temps». L’interès

fins ben entrada la nit. En les temporades alta i

i nivell d’anàlisi arriba a extrems molt precisos i

mitjana s’accentua l’ús mixt, residencial i turístic,

Dani Alba, després de dubtar perquè creu que

de les poblacions i del seu entorn. El fet que

està sent excessivament específic, expressa la

l’afluència de població externa es concentri en

necessitat de situar els bancs de l’IES Bendinat

vuit o sis mesos a l’any, amb molta major intensitat

en un lloc on els pegui el sol durant els mesos

de juny a agost, fa que la situació de l’espai

d’hivern. No sembla una idea forassenyada i,

comú sigui molt desigual al llarg de l’any i que

206


Entorn Jove

Passeig Calvià.

problemes com els renous o l’estat de les platges

simple fet de tenir un bar a sota de casa es nota

i zones naturals variïn en el temps. En matèria de

perquè tens renou dia rere dia. No en som del tot

renous existeix entre els joves una consciència

conscients nosaltres mateixos. Quan sortim de

generalitzada sobre la necessitat de respectar

festa perjudicam molt més aquestes persones

el descans dels veïns, malgrat l’interès personal

del que ens pensam. Hem de tenir la nostra

per divertir-se. Benji Adam llança un possible

petita llibertat d’armar festa, però cal tenir una

eslògan: «Festes sí, renous no», considerat de

mica de seny i tenir en consideració els altres».

difícil compliment per part d’alguns dels seus companys. En la seva opinió, la solució passaria

Es manifesta un curiós interès i sensibilitat entre

perquè les festes siguin sempre organitzades

els joves pels elements històrics. No volen una

de manera més o menys institucional, no que

relació d’estudi amb l’entorn històric, però sí

es formin grups espontanis celebrant festes en

aprecien la bellesa i el valor del que és antic,

qualsevol lloc: «No agaf vint joves i vaig al carrer

i arriben fins i tot a estar molt orgullosos dels

amb vint vodkes». La problemàtica dels renous

monuments que hi ha en el municipi de Calvià,

afecta especialment els qui viuen a prop de bars

i consideren positiu que els plans urbanístics

o llocs d’habitual celebració d’esdeveniments,

tenguin en compte i conservin els elements

com la pineda a la platja de Santa Ponça durant

històrics existents. Per altre part Xenxo explica

l’Oktoberfest, i els qui han de matinar per anar a

que «aquí, a Calvià, tenim un munt de coses

fer feina. Aquest és el cas de Xenxo Seoane: «El

que no les tenim més en compte i són molt més

207


Entorn Jove

antigues que algunes del centre històric de

la llar paterna, no és un tema d’apressant

Palma. Tenim el túmul funerari que hi ha a Son

resolució per a la majoria dels joves, com

Ferrer, la creu dels germans Montcada, que

caldria esperar en una hipòtesi prèvia a

està a la rotonda del passeig. Tenim la Creu de

l’anàlisi. Les respostes a aquesta pregunta

Santa Ponça del desembarcament, que vulguis

són molt dispars i la varietat d’aquestes no

o no t’impressiona». Però és aquesta una

està relacionada amb l’edat, ja que la forquilla

qüestió en la qual no plantegen idees concretes

d’edat dels joves entrevistats va dels 18 als 23

impulsores de la seva possible consecució. És,

anys. Probablement, entre molts d’ells no hi ha

fonamentalment, la manifestació d’un desig

una urgència per independitzar-se del nucli

per conservar els monuments; no estarien

familiar, atès que de les seves declaracions

interessats a donar major protagonisme al

s’infereix satisfacció. Estan aconseguint tenir

circuit per la història de Calvià i les seves obres

un estil de vida concorde als seus interessos.

arquitectòniques. «Jo no crec que això tengui

En qualsevol cas, aporten idees sobre les

molta importància per als joves. Un jove va

possibles maneres d’acabar amb el problema

pel carrer, veu un cartellet d’aquests i veu una

de l’habitatge. Xenxo Seoane: «M’encantaria

estàtua davant, el llegeix una vegada en la vida

tenir la meva pròpia casa i no haver de

perquè s’avorreix i segueix» (Benji Adam).

dependre d’un lloguer, però no hi tenim

A les manifestacions dels joves Sempre és

accés… No tenim facilitats: cerques treball, no

present la inquietud, l’interès per viure l’entorn

te’n donen perquè ets jove i si no te’n donen

de manera immediata i intensa.

tampoc no tendràs aquesta experiència per incrementar el teu currículum. Llavors, tenir

La problemàtica de l’habitatge, tenir una casa

una feina fixa és pràcticament impossible i

en propietat, com poder ser part de la ciutat

necessites tenir una feina fixa per poder pagar

sense passar obligatòriament per compartir

una lletra o poder demanar una hipoteca».

Túmul de Son Ferrer.

208


Entorn Jove

Consultats sobre si creuen que l’única solució

se amb el context depèn dels diferents estils

passa per tenir habitatge propi o si el lloguer

de vida i aficions de cada individu. Hi ha un

podria ser una bona opció, Cristian Cruz

sentiment d’afecte, i fins a cert orgull, pel

demana més ajudes oficials promotores del

municipi, no exempt d’idees i crítiques sobre

lloguer d’habitatges entre els joves: «Seria

com millorar la situació. El nivell d’exigència

interessant crear uns programes de lloguers

entre els joves pel que fa a les labors de

més barats; donar-nos una oportunitat com

manteniment que du a terme l’Ajuntament es

a joves a accedir a l’habitatge». D’aquesta

percep més estricte que el dels ciutadans de

manera, Xenxo i Cristian expressen la connexió

major edat. En uns casos demanen millorar la

entre urbanisme i realitat socioeconòmica

cura i manteniment de les voreres i el mobiliari

i com la dimensió social de l’arquitectura es

urbà, en altres protegir la costa conservant els

manifesta definitivament en l’urbanisme.

espais naturals. Estan disposats a col·laborar en les tasques i treballs per aconseguir uns

La possible conclusió d’aquesta anàlisi sobre

millors nivells de qualitat, com ja han fet en

la percepció de l’espai públic entre els futurs

diverses ocasions en tasques organitzades a

adults residents en el municipi de Calvià seria

Es Generador o arreglant escenaris o recollint

que els joves estan preocupats pels espais

deixalles dels fons marins. Els joves de Calvià

comuns, senten seu l’entorn urbà i el medi

no creuen necessari augmentar el nombre

natural, els viuen i gaudeixen intensament,

d’infraestructures o espais comuns, però sí

posant obstinació de la seva part per treure’ls el

donar un millor manteniment i aprofitament als

major partit possible. La manera de relacionar-

elements ja existents.

Cristian Cruz: «Sabem que tenim un camí per anar fent activitats, però notam que manca material esportiu per fer circuits funcionals, fer running»

Dani A lb els b a: « Cal si tu ancs Bendin de l’ ar at en IES un llo els pe c on gui el s els me sos d’ ol durant hivern»

209


La Finestra

Projectes i vivències del grup de joves «Adopta la Serra» Els joves d’«Adopta la Serra»

A l’estiu de l’any passat (2013) a tots se’ns va

enllà. Els incendis forestals, i els atacs al medi

encongir l’ànima quan vàrem veure la columna

ambient en general, són problemes culturals.

de fum negre al cel. Vàrem romandre pendents

La societat s’ha de reeducar en aquest sentit

de les notícies dia rere dia, ja que el foc

i nosaltres aportarem la nostra voluntat i la

continuava avançant entre els arbres d’Andratx

nostra empenta per aconseguir que la Serra

sense que les tasques d’extinció donassin

torni a ser verda.

resultat. Com cada any, el fantasma del foc i la cendra compareixia a la serra de Tramuntana.

Ens hem organitzat com una comissió de joves que realitzarem activitats per conscienciar

De seguida, entre els joves de Calvià es va

la

començar a qüestionar aquesta realitat.

per

Conscienciats amb el medi ambient, no

Aconseguirem formar un grup estable de 14

enteníem que, com cada any, en diversos

joves de 14 a 19 anys que durem a terme el

emplaçaments de la serra de Tramuntana es

projecte. A més, els nostres amics col·laboren

continuï cremant una quantitat vergonyosa

amb nosaltres sempre que els demanam una

d’espai forestal.

mà i podem arribar a ser un grup el doble de

població

i

emprendre

recaptar

fons

accions

de

econòmics reforestació.

gran. Per altra banda, no som un grup tancat, Per aquest motiu, després de xerrar amb els

hem editat un fulletó informatiu per tal que

dinamitzadors d’Es Generador, i amb el seu

els que estiguin interessats o comparteixin

assessorament, els joves ens vàrem proposar

aquesta inquietud mediambiental es puguin

canviar aquesta realitat. Decidirem crear el

sumar al grup.

projecte «Adopta la Serra». Des del mes d’octubre ens vàrem començar Amb aquesta iniciativa no volem posar un pegat

a reunir els divendres a Es Generador per tal

als incidents de l’estiu passat. Volem anar mes

de pensar com aconseguir portar endavant

210


La Finestra

tot això. En un principi, vàrem organitzar

com a estratègia de màrqueting. D’aquesta

tallers de manualitats per passar-ho bé alhora

manera, entre els 16 que hi participàrem, més

que acumulàvem material per a properes

els 3 dinamitzadors d’Es Generador que ens

iniciatives. Des de tallers de feltre i goma-

donaren suport, vàrem cobrir la paradeta des

eva (fermalls i clauers amb motius juvenils),

de les 9 del matí fins les 7 del capvespre.

hamma beads (pins, rodals per a tassons, clauers...), i fins i tot bufandes amb llana de

El mercadet nadalenc va ser un gran èxit,

diferents estils.

ja que amb l’ajuda d’Es Generador, que ens va facilitar el material dels tallers, i la nostra

Amb aquest material vàrem decidir participar

empenta vàrem recaptar mes de 200 € per

amb una paradeta en el mercadet nadalenc

a la serra de Tramuntana. Per altra banda,

de Santa Ponça el passat 8 de desembre.

per a nosaltres va ser un bon començament,

Tot el grup ens vàrem bolcar a gestionar

perquè era la primera vegada que ens

la paradeta en diferents torns per tal que

comprometíem amb una cosa tan important.

sempre hi hagués joves a la taula de venda, tots poguéssim descansar i alhora també

De seguida ens vàrem posar a dissenyar més

hi hagués gent fent manualitats en directe

iniciatives similars, i vàrem organitzar una barra

Dos joves a la zona cremada.

211


La Finestra

de bar al Festival Creaction 2013 que es va

Ara som en un punt important del projecte.

dur a terme la setmana següent al mercadet.

Ens estan arribant ajudes des de la Xarxa

Aconseguint una planxa d’aquí, una bombona

Forestal i l’Ajuntament de Calvià i començarem

d’allà, unes taules..., vàrem fer un bar amb

a dissenyar iniciatives ja de caire més forestal

hamburgueses, salsitxes, begudes i creps. Va

i formatiu. Tenim previst muntar un viver a la

ser una altra forma divertida de recaptar diners

terrassa de l’edifici Es Generador al març, que

per al nostre projecte. Paral·lelament, gran

fins i tot volem ampliar als IES per augmentar

part del grup de voluntaris vàrem col·laborar

la nostra capacitat de reforestació.

amb el festival organitzant uns tallers de manualitats. Participar en aquest festival ens

Sabem que som joves, que no tenim grans

va donar un doble rendiment: per una banda,

recursos, però la serra de Tramuntana es tan

el bar ens va ajudar a fer diners per la causa

nostra com teva i contribuirem amb tot el que

i, per l’altra, ens va donar a conèixer entre la

ens sigui possible per tal que en un futur la

gent del municipi.

puguem gaudir amb plenitud.

Taller d’identificació i recol·lecció de llavors.

212


La Finestra

LES CLAUS DE SALVEM LA SERRA El projecte té com a objectiu restaurar zones afectades per incendis forestals de Calvià. La iniciativa va sorgir d’un grup de joves de Calvià, l’Ajuntament i la Conselleria d’Agricultura, Medi ambient i Territori, després del desastre provocat pels incendis de 2013 a la serra de Tramuntana, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, incendis que varen afectar 2.406,75 hectàrees dels municipis d’Andratx, Calvià i Estellencs. Les zones a recuperar amb el projecte Salvem la Serra són la Finca Galatzó, on es varen cremar 108,46 ha, i una zona de Peguera afectada per un incendi que va cremar una trentena d’hectàrees l’any 2011, a més d’altres àrees afectades per incendis forestals en els últims anys. El projecte preveu desenvolupar les següents accions:

-Sembrar un mínim de 10.000 arbres en aproximadament 16 hectàrees, en un període de 3 anys.

-Crear un viver forestal de Calvià amb espècies de pi, alzina, ullastre i mata, per a futures reforestacions i campanyes de sensibilització ciutadana. -Dur a terme actuacions de reforestació i neteja forestal en zones incendiades, així com protegir zones forestals mitjançant la creació i manteniment de franges d’autoprotecció forestal. -Organitzar tallers de formació en gestió forestal, educació ambiental, bones pràctiques en el medi natural i prevenció d’incendis forestals. -Impulsar accions de difusió del projecte i jornades de sensibilització i informació ciutadana, orientades a la conscienciació ambiental pel que fa a la problemàtica de risc d’incendis i a la importància de la conservació forestal. -Fer intercanvis juvenils per a l’organització de camps de treball entre municipis de Mallorca i amb diferents països Europeus per mitjà del programa Erasmus+. Les persones que hi vulguin participar es poden posar en contacte amb Es Generador, el Servei de Medi Ambient o l’Oficina Calvià pel Clima.

213


La Finestra

El Comte Mal: tradició i llegenda de la possessió de Galatzó Caterina Valriu i Tomàs Vibot publiquen un llibre sobre la seva figura Jordi Creus

A vegades els personatges reals amb pes a

torturar i matar i queda el nom de les forques

la història local queden mesclats amb figures

per a penjar. Boiets, ànimes, bandolers i

llegendàries coincidents, a cops mitificades

bandejats il·luminen la qüestió. No fa molt

i confuses, en el passat i l’actualitat. Si és

encara es posaven creus al sòtil per a conjurar

el cas que pertanyen a una estesa memòria

l’entrada del fantasma d’aquell qui era un

col·lectiva i tenen escenaris reals, per on

senyor feudal i terrorífic del 1600.

passaren –o s’imaginaren–, ells i els fets narrats, tots sembla encara més possible.

Això i molt més és el llibre de luxe El Comte

Així continua més viu i «tangible» el Comte

Mal: entre la història i la llegenda (Editorial El

Mal i el Galatzó. Són tipus, terres, espectres,

Gall, 2013), obra de l’experta en llegendes

biografies i narracions que tenen fites i boires.

i antropologia cultural Caterina Valriu i de l’historiador divulgador Tomàs Vibot. El llibre

El Galatzó és  el Comte Mal. Els paratges del

vol servir també de guia i manual de viatge al

puig i la finca –les cases– parlen d’un cavaller

personatge i als seus indrets. Cada cosa és

maleït que tresca fantasmal per la nit amb un

contrastada, documentada i qualificada.

cavall negre enrevoltat de flames. Entra al casal per un forat emmascarat o socorrat (la

Abans que es publicàs l’obra interessant

porta de l’Infern), el seu cor és petrificat en un

i útil de la sàvia Valriu i el polifacètic Vibot,

mur de l’edifici i en un caire de la façana devora

han estat editats molts de llibres sobre el

l’església es veu una marca que diuen que és

Comte Mal. Terres i nobles quedaren sota

la empremta de la ferradura de la bèstia.

la mirada per escrit dels escriptors Josep Maria Quadrado, Miquel Ferrà, Miquel S.

Els entorns de pedra són marcats per les

Oliver, Maria Antònia Salvà, Guillem Colom

potades del seu cavall. Al camp hi ha les

o Joan Antoni Zaforteza. Més recentment,

pedrotes foradades de la seva argolla de

el periodista i publicista Carlos Garrido ha

214


La Finestra

escrutat i fet literatura sobre el Comte Mal i

d’Hero, Santa Margalida,  Alcudiola,  Maria,

el Galatzó.

Puigblanc, Castellet i Tanca i, especialment, de l’alqueria de  Galatzó. El seu nom era Ramon

La contundència dels fets, la geografia i la

Burgues Zaforteza Pacs-Fuster Villalonga i Net.

històrica minuciosa del territori i el protagonista ultrapassen tots els àmbits anecdòtics en

La finca pública del Galatzó serva en el seu

el cas del Galatzó i del Comte Mal. Paratge

gegantí paisatge i complexitat l’aire real i

i personatge són certs i evidents i, alhora,

espectral de la vida i la llegenda de l’aristòcrata

s’escolen en els relats de les cròniques reals i

i terratinent mallorquí que feu valer els seus

les llegendes i fantasies de la imaginació, llibres

«drets» feudals, econòmics i de repressió

i molta antiga tradició oral quan les noticies es

criminal per a treure rèdit i poder real.

contaven en veu o es recreaven en tonades. El Comte Mal es la translació/confusió amb

Fitxa bibliogràfica

el Comte Arnau de Catalunya, una narració

Caterina Valriu i Tomàs Vibot. El Comte Mal:

paral·lela assimilada. El dit Comte Mal de

entre la història i la llegenda. Col·lecció

Mallorca era el segon comte de Santa Maria

Ramon Llull. Palma: El Gall Editor, 2013.

de Formiguera, senyor de les cavalleries

227 p. 60 euros. ISBN: 978-84-92574-99-5

215


La Finestra

PER MOLTS D’ANY S! 30 ANY S DE L’ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA

Des del 1984 al curs actual han passat uns sis mil alumnes per l’Escola Associació Cultural Musical Pere Josep Cañellas «Allò que pot ser constitueix la lliçó més difícil

consistori quan s’aprovà la creació de

que ens correspon d’aprendre als éssers

la banda i de l’escola municipals de

humans, viure amb disciplina i alhora amb

música de Calvià, durant la celebració del

passió, amb llibertat, però també amb un cert

primer decenni de les entitats musicals

ordre, es fa evident en una sola frase musical».

esmentades ens contava que, repassant les

Aquesta cita és de Daniel Baremboin, músic

actes de plens del consistori de l’any 1984,

argentí de família jueva d’origen rus, pianista

concretament la de 10 de juny, recordà que

i director d’orquestra, nascut a Buenos Aires

tots el membres quedaren bocabadats quan

el 1942.

Pep Rubio (aleshores regidor per UM) va demanar la paraula i va treure uns papers

L’ensenyament musical té com objectiu facilitar

de la butxaca i els va llegir tot seguit. En veu

la construcció de coneixement musical i el

alta anava descabdellant l’escrit davant un

desenvolupament de les actituds i les habilitats

Ple compost per membres de PSOE, UM, AP

que permeten aplicar-lo en contextos variats

i UC. Mentre uns feien la mitja rialla, perquè

de la pròpia vida. Educar les competències

ja havien tractat la qüestió a la Comissió de

musicals fa possible que l’aprenentatge

Cultura, altres estaven sorpresos perquè

esdevingui una eina útil i pràctica per viure la

no sabien res del tema, però, així com

música integrada en la vida.

Pep Rubio anava avançant la lectura de la moció, els assistents més atenció posaven

Trenta anys de Banda i Escola Municipals de

en escoltar-lo: «Moció que eleva el regidor

Música de Calvià han estat fruit de l’esforç de

Sr. Rubio Amengual al Ple de crear una

persones concretes encapçalades per Josep

escola i banda municipal de música de

Rubio i Amengual.

Calvià...».

L’aprovaren

per

unanimitat

i

també acordaren el nomenament de Josep Xisco Salvà i Pallicer, regidor d’UM al

Rubio i Amengual com a director.

216


La Finestra

Des del 1984 al curs actual han passat uns sis

Els directors de la Banda han estat Josep

mil alumnes per l’Escola de Música, la qual

Rubio i Amengual (1984-1997), Antoni Maties

cosa representa una mitjana de 200 alumnes

Moreno (1997-1998), Jean Christoph Brunet

per curs, amb edats compreses entre els cinc

1998, Mario Errea del Pago 1999-2012 i Jordi

i els seixanta anys. D’entre ells, n’hi ha hagut

Miralles Calabuig (que n’és des de 2013).

que s’han incorporat a la Banda de Música, en la qual han seguit practicant l’instrument

L’etapa de govern municipal compresa entre

en actuacions fetes per tot Mallorca i pel País

l’any 1983 i el 1987 no va ser gens fàcil. Cap partit

Valencià, 733 entre concerts, desfilades i

tenia la majoria necessària com per governar

cercaviles. 171 músics han format part de la

sense el vot favorable d’algun dels altres. A

Banda.

més a més, l’inici, amb la polèmica elecció del batlle, no feia presagiar res de bo per al nostre

Els directors de l’Escola Municipal de Música

municipi. Però, analitzat amb la perspectiva que

de Calvià han estat Josep Rubio i Amengual

dóna el pas del temps, ens trobam amb uns

(1984-1997), Francesc Bonnín i Socias (1997-

anys en què la necessitat va generar virtut i, tant

2001), Bàrbara Pallicer i Barceló (2001-2005),

les persones com els partits, feren possibles

Elena Pintado Màlaga (2005-2013) i Josep

grans acords de govern que abastaren les

Oliver i Rubio, que n’és l’actual director.

grans decisions polítiques que, fins fa molt

D’entre els directors, Bàrbara Pallicer i Josep

poc temps, s’han anat desenvolupant. Encara

Oliver són exalumnes de l’Escola de Música

més, la majoria de les que decisions que es

i han estat membres de la Banda a la qual

prengueren en aquell període, fruit de l’acord

Josep s’ha reincorporat.

polític, encara estan vigents.

Concert de la banda municipal.

217


La Finestra

D’aquella conjuntura, l’escola i la banda

amb la triple finalitat de donar a conèixer la

municipals de música en són, sens dubte, un

figura d’un calvianer notable (tan necessitats

exemple destacat i, des de la seva fundació,

con anam de referents), de potenciar l’activitat

s’han configurat com un motor de dinamisme

musical en el nostre municipi i de gestionar el

i canvi entre els nostre joves, oferint-los un

funcionament de l’Escola de Música en tots els

futur a través de la formació musical o la

seus aspectes.

incorporació a una experiència que els marca. La priorització, que hauria de ser la manera Reflexionant sobre el tema, s’arriba a la

més correcta de funcionament municipal

conclusió que els trenta anys de vida de

perquè suposa que, abans de prendre una

l’Escola i Banda de Música se sostenen

decisió, s’ha analitzat convenientment i se

sobre tres pilars: la il·lusió, el compromís i la

sap la repercussió que tendrà a curt, mitjà

priorització de les polítiques.

i llarg termini sobre els ciutadans, l’element més important de qualsevol acció política

La il·lusió de Josep Rubio i Amengual, que

que, actualment i sota l’aixopluc de la crisi,

va proposar al Ple la seva creació. Il·lusió i

s’oblida tan fàcilment que un no pot pensar

passió. Il·lusió i capacitat de contagi, tant

altra cosa que l’oblit és intencionat. Prioritzar

a la resta de polítics com a les persones

vol dir capacitat de saber i conèixer i capacitat

que l’acompanyaren en l’aventura inicial i la

d’arribar a acords polítics. En aquells anys

continuaren amb encert.

es varen tenir ben clares les necessitats i les carències ciutadanes. Un pot pensar que la

El compromís d’un bon grup de gent per fer

música no és necessària per menjar, ni per

que les coses sortissin bé des d’un bon principi

respirar, ni per fer feina, però jo no n’estaria

i que, malgrat els sotracs i les retallades

tan segur. El que sí que és ben cert és que

econòmiques (quasi sempre injustificades i

la música fa part d’aquest petit grup de

injustificables), acabaren per instaurar una

coses que ens fa persones, que ens fa millors

escola i una banda que supera la mitjana

persones i una societat que vulgui progressar

d’edat de les de la resta de l’Illa i que ha estat

necessita estar construïda sobre ciutadans i

capaç de desenvolupar-se amb mètodes i

ciutadanes, persones orgulloses de pertànyer

sistemes de qualitat de difícil contestació. El

a un col·lectiu i implicades en el funcionament

compromís que va fer possible l’aparició, amb la

del present per guanyar el futur.

necessària implicació i cooperació municipals, de l’Associació Pere Josep Cañellas, nascuda

Il·lusió, compromís, acord... En resum, futur.

218


La Finestra

219


La Finestra

Exposició sobre el 785è Aniversari del Desembarcament, 20 anys de Festes del Rei En Jaume Maria Antònia Ferragut Carreño A finals d’agost a Calvià es fa una exposició

foren incorporades a l’imperi almohade, encara

sobre el desembarcament del rei Jaume

que amb una forta independència política del

I a Santa Ponça i la posterior conquesta

valí respecte de l’emir almohade. Abu Yahya fou

de Mallorca, així com sobre les festes que

el darrer valí de Mallorca, i amb la seva derrota

commemoren els fets. S’hi fa un acurat repàs

davant les tropes del rei Jaume I s’acaba el

de la història, dels actes festius que se celebren

domini islàmic de Mallorca, que va durar més

en el mes de setembre, dels antecedents, de

de més de 400 anys.

les fites i monuments commemoratius i de totes les activitats artístiques, culturals i populars

Aquest llarg període de presència islàmica

que s’han fet o es fan durant aquests dies.

a Mallorca ha deixat una rica herència, no només en els nombrosos topònims d’origen

Història

àrab existents (Bendinat, Mofarès, Rafaubetx, Benàtiga, etc.), sinó també alguns vestigis

L’exposició comença amb una mica d’història.

materials,

entre

els

quals

cal

destacar

S’hi explica que l’any 903 les illes Balears es

especialment moltes de les fonts de mina

varen incorporar al món islàmic i passaren a

(qanats) i sistemes hidràulics que tenen un

ser les illes orientals de l’emirat d’Al-Andalus,

origen islàmic. De la mateixa manera que

la qual cosa va suposar la reorganització del

moltes de les possessions es varen construir

camp, la ciutat i el comerç.

sobre antigues alqueries i rafals islàmics, com per exemple Galatzó, Bendinat, Mofarès, etc.).

El darrer període de la dominació islàmica de les illes Balears fou el que protagonitzaren

En l’exposició s’explica com la Conquesta de

els almohades entre 1203 i 1229, després de

Mallorca no tan sols va suposar la fi del domini

conquerí les Illes als almoràvits. Aquest fou un

almohade a Mallorca, sinó que també tingué

període curt però intens en què les Balears

com a conseqüència profunds i substancials

220


La Finestra

canvis que determinaren un nou ordre històric

illes Balears, de la seva situació estratègica i

per a Mallorca i per a la resta de les illes Balears.

comercial, dels seus ports i dels seus castells,

Els canvis no afectaren només l’organització

però el que més va interessar al rei va ser

política, amb la incorporació d’una concepció

l’observació que el mercader li va fer: que cap

del món feudal i catòlica, també varen tenir una

altre rei cristià tenia un regne enmig de la mar.

enorme repercussió en aspectes quotidians com

A l’ambiciós i jove rei la proposta de conquerir

ara l’organització econòmica, l’estructuració i la

Mallorca li va parèixer temptadora, ja que,

concepció del territori, la llengua, la religió i els

de retruc, solucionava diferents problemes

costums. Calvià va passar a formar part de les

socials,

terres que componien la baronia dels bisbes

econòmics i comercials que s’anaven perfilant

de Barcelona, que comprenia el Pariatge, és

des de feia temps.

polítics,

estratègics,

religiosos,

a dir, les zones de Calvià, Andratx, Estellencs i Puigpunyent. Aquestes terres es varen repartir

Els preparatius de la campanya de Mallorca

entre els pobladors catalans que s’establiren a

varen durar un any. Les Corts del regne,

l’Illa i restaren sota la jurisdicció reial i episcopal.

reunides a Barcelona, aprovaren la conquesta al desembre de 1228 i acordaren que les terres

La situació estratègica de Mallorca també va

i riqueses obtingudes es repartirien entre els

fer que aquesta es convertís en un important

nobles segons la seva aportació a l’expedició

centre comercial, aquesta vegada del món

en cavalls i homes armats.

cristià. Es varen adoptar les institucions del regne de Catalunya i Aragó i el 1230 Jaume I va atorgar la Carta de Franquesa, que establia els drets i privilegis dels nous pobladors. La Conquesta es va iniciar a Santa Ponça (setembre

de

1229),

indret

on

varen

desembarcar les tropes de Jaume I. Tot començà amb un sopar, com tantes altres coses importants. El mercader català Pere Martell, aprofitant que el rei en Jaume era a Tarragona, el va convidar a sopar juntament amb els seus principals consellers. Durant el sopar li parlà de les illes de llevant, que així és com els musulmans anomenaven les actuals Pàgina del Llibre dels Feyts sobre el sopar a Tarragona

221


La Finestra

El cinc de setembre de l’any 1229, desprès de

Els musulmans, que malgrat les precaucions

costosos preparatius, la flota sortia dels ports

preses pels cristians n’havien descobert la

de Salou, Cambrils i Tarragona. El rei En Jaume

presència, reuniren un exèrcit per impedir-

embarcà a Salou. Tenia 21 anys.

los arribar a la costa. L’exèrcit cristià decidí anar-se’n de la Dragonera i encaminar-se cap

Aviat començaren les complicacions: encara

on pogués burlar la vigilància enemiga. Uns

que havien sortit amb mal temps, aviat la

vaixells seguiren fins a l’illa de la Porrassa

mar es va embravir, però no a bastament per

i altres fondejaren a Santa Ponça. En aquest

acovardir el rei, que es negà a tornar enrere i

darrer indret va començar el desembarcament.

l’endemà, abans de la posta de sol, ja veien

Llavors arribaren els musulmans que els havien

la costa.

seguit per terra, ja que un dels seus vigies a la costa havia observat l’arribada de les naus i

A mitjanit totes les embarcacions s’havien

s’iniciaren les primeres lluites.

agrupat amb la intenció de dirigir-se a Pollença, però de sobte començà a bufar un

155 grans vaixells i altres molt més petits que

poderosíssim vent de mestral, que aixecà una

transportaven 1.500 cavallers i 15.000 soldats

gran tempesta. Jaume I, ben aconsellat, va

conqueriren l’illa, en aquells temps anomenada

decidir esquivar-la i dirigir-se a un altre lloc,

Mayurqa. Tot va ocórrer entre els mesos de

concretament a la Dragonera i al Pantaleu.

setembre i desembre de 1229.

Jaume I i els seus cavallers en el campament.

222


La Finestra

La major part dels pobladors musulmans

una comissió organitzadora que presidí mossèn

acabaren fugint a Menorca o a Àfrica, o foren

Antoni Maria Alcover i Sureda, canonge magistral

esclavitzats, i el 1236 començà la repoblació

de la Catedral de Palma. Entre les seves

amb pagesos i colons sobretot de l’Empordà,

actuacions destaca la construcció de la Capella

del Comtat de Barcelona i del Rosselló.

de la pedra Sagrada que, segons la tradició, es va fer sobre la pedra que va servir d’altar a la

Amb l’exposició també es pot resseguir el

missa celebrada davant el rei En Jaume, els seus

dietari dels primers dies de la Conquesta de

cavallers i les seves tropes, abans d’emprendre

l’historiador José Maria Quadrado (1819-1896),

la Conquesta de Mallorca, i que el rei hauria

que permet fer-se una idea de les batalles i dels

transportat a la seva nau. La capella segurament

esdeveniments ocorreguts entre el dissabte 8

fou dissenyada pel polifacètic mossèn Antoni

de setembre de 1229 i el divendres 14.

Maria Alcover, recopilador de les Rondaies Mallorquines i coautor del Diccionari Català-

Fites històriques i monuments commemoratius

Valencià- Balear, que deixà així constància de la seva admiració per l’art romànic.

A llarg dels gairebé 800 anys que disten de la Conquesta, el territori de Santa Ponça ha canviat

La Creu del Desembarcament, construïda a la

substancialment, però s’hi poden reconèixer

caleta de Santa Ponça amb pedra de Santanyí,

molts dels paratges, jaciments arqueològics i

fou encarregada a l’escultor mallorquí més

monuments commemoratius que rememoren

prestigiós del moment, Tomàs Vila i Mayol

aquells dies: la Creu dels Montcada, la Creu

(1893-1963). Els relleus que formen el basament

del Desembarcament i la Capella de la Pedra

de la creu contenen diverses escenes de la

Sagrada.

Conquesta, com ara el moment en què el rei bota a terra, la mateixa batalla, les naus o la

L’any 1887 un grup de literats encapçalats per

missa. Després de la seva construcció, la creu

mossèn Cinto Verdaguer, amb el patrocini de

va ser restaurada als anys 1959, 1980 i 1997.

nobles com l’arxiduc Lluís Salvador, celebraren el desembarcament amb la construcció de la

La capella i la creu monumental foren

Creu dels Montcada, situada a Cas Saboners,

inaugurades el dia 10 de setembre de

on fins l’any 1914 es va conservar el Pi dels

1929, coincidint amb el VII Centenari del

Montcada

desembarcament.

Anys més tard, per commemorar el VII centenari

Capítol apart mereix el poblat prehistòric del

de la conquesta de Mallorca al 1928 es creà

puig de sa Morisca, que fou reocupat durant

223


La Finestra

Capella de la Pedra Sagrada i Creu del Desembarcament.

l’època islàmica, on es documenta la presència

medieval. Fou trobada entre altres restes

d’almenys quatre habitacions al voltant de

musulmanes del segle XIII, per la qual cosa

la torre central d’origen prehistòric. Aquest

es podria associar a alguns dels cavallers

enclavament era un lloc estratègic per controlar

que arribaren a Mallorca amb Jaume I. La

i albirar tot el territori i va ser objecte d’un dels

peça, un cop restaurada, ha descobert un

primers atacs de les tropes cristianes una

escut amb un disseny utilitzat comunament a

vegada desembarcades a la badia de Santa

Catalunya durant el segle XIII. S’hi representa

Ponça. Durant la seva excavació arqueològica

la figura heràldica del grifó, criatura meitat

feta a l’any 2006 es varen documentar les

lleó, meitat àliga, provinent del bestiari de

evidències de destrucció del conjunt a mans

l’antiguitat i que forma part del repertori

de les tropes del rei Jaume I.

heràldic europeu.

En el puig de sa Morisca s’han trobat algunes

La festa i el seu perquè

peces de gran importància arqueològica, com una petita placa d’arnès que devia

L’Exposició també fa un recorregut per tot allò

ornamentar

que han significant les festes en els darrers anys.

l’armadura

d’algun

cavaller

224


La Finestra

Espectacle teatral durant de les festes.

A partir de 1995 l’Ajuntament i l’Associació de

les

primeres

autoritats

autonòmiques

i

Veïns Badia de Santa Ponça col·laboraren en

municipals. Hi és tradició la lectura del pregó

la celebració de les festes grans del municipi

per part d’una persona de reconegut prestigi,

de Calvià, amb el format que tots coneixem. En

així com la interpretació de l’himne de La

el programa, l’Associació deia que es volien

Balanguera per part de la banda municipal,

«organitzar unes festes populars bulloses i

acompanyat d’una ofrena floral a càrrec de les

alhora fidels a la nostra tradició històrica».

diferents associacions del terme.

Ara com ara, les Festes del Rei En Jaume són

Després de l’acte protocol·lari, les autoritats

les més emblemàtiques del municipi de Calvià,

inauguren el mercat medieval, que se situa al

tant pel que fa al fet històric que commemoren,

passeig de la platja de Santa Ponça.

com per l’activa participació de molts de ciutadans en les colles de moros i cristians.

Així mateix, des de 2006 es realitza la ruta del rei En Jaume, teatralitzada des de l’any 2011.

El dijous més proper al dia 11 de setembre es du

Es visiten els indrets més significatius per on va

a terme un acte protocol·lari al qual assisteixen

passar el conqueridor des de la seva arribada

225


La Finestra

a la badia de Santa Ponça. L’Associació

dels cavallets i la banda municipal de Calvià.

Embruixart fa la ruta i des de l’any 2013 un col·lectiu musical de l’Associació Pere Josep

També al divendres les colles sopen de pa amb

Cañellas l’acompanya amb música en directe.

taleca als campaments i té lloc un concurs de decoració de tendes i taules.

Per altra part, el divendres següent a l’inici de les festes, els cristians i els sarraïns es preparen

El dissabte horabaixa els cristians embarquen

per a la festa muntant els campaments a

amb el rei a l’embarcador de la platja de Santa

la Pinada de Santa Ponça. Durant tres dies

Ponça i desembarquen a prop de la Creu, on els

conviuen en un ambient de germanor i alegria.

sarraïns, alertats, els esperen per a l’enfrontament.

Al mateix divendres comença la part més popular

En aquest indret es produeix el primer escamot.

de la festa. Els protagonistes són els sarraïns

El rei sarraí anima les seves tropes, el rei cristià

que surten al carrer desfilant cerimoniosament,

arriba amb els seus cavallers i al crit de la colla

mostrant el seu poder i prestigi, amb els seus

dels templers comença la primera batalla. No hi ha

vestits i els seus estendards exultants d’alegria

guanyadors ni vençuts i les colles parteixen cap al

i bulla. Desfilen des de la plaça Pinada de

caló d’en Pellisser, on els dos bàndols es tornen a

Santa Ponça passant per la Gran Via Puig de

enfrontar al crit de guerra de la colla de Guillem de

Galatzó, fins als campaments, acompanyats

Montcada

Batalla a la Creu del Desembarcament.

226


La Finestra

Mentre els reis esperen a cavall, al carrer

Quan els dos bàndols estan enfrontats a la

Jaume I s’inicia la desfilada amb els gegants,

platja i la tensió en l’ambient és màxima es

els xeremiers i els cavallets. El rei En Jaume

balla el Ball dels Escamots amb la música

obri camí a cavall acompanyat de la colla de

dels xeremiers. Seguidament es produeix un

cavallistes Cervelló i de la colla reial Jaume

enfrontament a cavall entre el rei sarraí i el

I. Els segueixen la resta de colles cristianes.

cristià. Un cop baixen del cavall criden les

Darrera dels cristians desfilen el sarraïns amb

seves tropes a lluitar i té lloc la gran batalla, on

el valí Abú Yahya al capdavant acompanyat per

s’enfronten totes les colles. Acabada aquesta

la colla de cavallistes d’Ali Ganiya i la colla reial

batalla, els dos reis lluiten a dalt d’un escenari

sarraïna. La resta de colles mores completa la

amb l’espasa i cau mort el rei sarraí. Els

desfilada. Tota la desfilada està animada per

cristians han guanyat. Però la festa continua

batucades, música i la banda municipal de

als campaments i a la plaça fins a la matinada.

Calvià, que desfila amb les colles sarraïnes. La festa com a generadora de cultura Quan arriben a la Pinada, els cristians entren per la plaça i es dirigeixen a la platja a esperar

Moltes són les creacions que formen part

l’arribada dels sarraïns, que continuen desfilant

viva de la Festa del Rei En Jaume i que han

per la Gran Via Puig de Galatzó fins arribar a la

augmentat

platja per a la batalla final.

immaterial i musical del municipi.

Batalla al caló d’en Pellicer.

227

el

patrimoni

artístic,

cultural,


La Finestra

Desfilada de les colles mores amb els estendards, que representen els sarraïns que vivien a Mallorca

En 1971 es convocaren els primers premis

a banda que la Banda de Música interpreta

Calvià, en dues etapes: la primera, de 1971 a

de llavonces ençà. Aquesta peça ha estat

1974, amb el nom de Premis Calvià de Pintura. A

enregistrada al CD dels Xeremiers de sa

la segona etapa, de 1975 a 1982, s’hi afegeixen

Calatrava amb el nom d’Isam Al-Hawlani i al

diferents modalitats: pintura cinema fotografia,

CD de Ximbomba Atòmica amb el nom de

diapositives i periodisme. Des del 2007 fins

S’esmolador. També Pep Toni Rubio a l’any

al 2010 les modalitats del premis eren: arts

1999 va compondre el Bolero dels escamots

plàstiques, narrativa breu (català i castellà),

per tal que pogués ser ballat pels escamots i

investigació, poesia (català, castellà i anglès)

per la colla dels cavallers. Així mateix, destaca

i còmic. L’any 2011 es deixà de convocar el

la música del poema simfònic La joia en el si de

premi de poesia en anglès i el 2012 va ser el

la mar, l’autor de la qual és Mario Errea. L’any

darrer any que es varen convocar els Premis

2004 és va enregistrar la música de la festa i es

Rei En Jaume.

va editar un CD que recopila totes les peces creades per a la Festa del Rei En Jaume.

Durant els anys en què la festa s’ha anat consolidant

s’han

creat

diferents

peces

La festa també té una imatgeria pròpia. Amb

musicals per acompanyar les desfilades i els

data difícil de concretar es varen fer dos

balls, com Abu Yahya, creada per Pep Toni

caparrots creats per Carles Gomis, que en

Rubio amb un clar estil morú i dissenyada per

un principi representaven el rei En Jaume I

poder-la sonar amb les xeremies i el flabiol i

i un cavaller Montcada, i que després de fer

tamborí. L’exdirector de la banda de Calvià,

el gegant del rei En Jaume passaren a ser els

Mario Errea, va fer-ne uns arranjaments per

dos cavallers Montcada. L’any 1995 Pep Fluxà

228


La Finestra

Trobada de gegants.

i Bel Cerdà crearen tres cavallets cristians en

També destaquen com a peces importants

cartró pedra i amb els seus corresponents

els estendards, que són l’element identificatiu

vestits. L’any 1997 Vicente Alberola va construir

de les diferents colles que participen en les

altres tres cavallets sarraïns. També es crearen

desfilades i batalles, i representen els escuts

unes màscares i cuirasses que representaven

dels nobles cristians que participaren en la

els cristians i sarraïns que els muntaven, que

conquesta i dels sarraïns que vivien a l’illa. Són

només varen sortir l’any 1997 per diversos

els símbols de l’inici de la festa. Quinze dies

problemes tècnics. El mateix any 1997 Vicente

abans del començament dels primers actes

Alberola va fer el casc del rei En Jaume,

festius, banderoles de la quatribarrada i la

denominat grifó, que encara que històricament

mitja lluna, així com de la creu blanca sobre

no es correspondria als cascos que s’utilitzaven

fons vermell i l’estrella de cinc puntes, onegen

a l’època de la conquesta ha esdevingut el

als carrers més representatius de Santa Ponça

símbol i emblema de la festa.

anunciant a residents i visitants que la festa és a punt de començar.

L’any 1999 es varen construir els dos gegants que representen el rei Jaume I i la reina Violant

Totes les figures que participen a la festa tenen

d’Hongria. El creador en fou Vicente Alberola.

els seus balls propis i la seva música. El Ball

Va confeccionar els vestits, segons l’estil de

dels gegants el varen dissenyar els mateixos

l’època, Enric de las Heras. El rei En Jaume

creadors dels gegants i després l’adoptaren

té una alçada de 3,5 m i un pes de 30 kg. La

els joves geganters. Els gegants ballen durant

reina Violant té una alçada de 3,35 m i un pes

la desfilada cristiana i la trobada de gegants

de 25 kg.

que se celebra durant aquests dies. El Ball dels

229


La Finestra

Ball dels escamots.

cavallers fou creat per Antònia Rubio partint

Durant les Festes del Rei En Jaume ja és

dels punts bàsics del ball popular mallorquí. Els

tradició que es faci una ballada popular amb

cavallers fan un simulacre de lluita al ritme de la

els millors grups de música tradicional de

música que toca la Banda Municipal de Calvià.

Mallorca, els alumnes de les escoles de ball de

Aquest ball es representa durant la desfilada

bot del terme, els participants de les colles i els

mora i cristiana i al lliurament d’estendards.

aficionats al ball de bot de tota l’illa.

El Ball dels escamots és una dansa que, a

Una part important de la festa és també la Nit

petició dels integrants de les colles de moros

de foc, un correfoc amb bèsties, percussió i

i cristians, s’executa durant el lliurament

pirotècnia, en què els dimonis corren darrera

d’estendards i abans de la batalla final a la platja

la gent llançant foc arreu. El públic s’uneix als

de Santa Ponça. Es tracta d’un ball de bastons

dimonis corrent, saltant i ballant conjuntament

que es va ballar per primera vegada l’any 1999.

sota el foc, al passeig de Santa Ponça.

La coreografia és obra d’Antònia Rubio Terrassa i la música la va compondre Pep Toni Rubio,

Com a colofó de les festes, al darrer diumenge

ambdós calvianers. És un bolero muntat. El

l’espectacle de focs artificials omple el cel de la

nom es deu a què va ser pensat per ser ballat

badia de Santa Ponça de llum i colors, anunciant

exclusivament per les colles de moros i cristians.

el final de la festa i pràcticament el final l’estiu.

230


La Finestra

Nit de foc.

Les colles

Muhammad-Alí, Al-Andalus, Pares almohades.

La «colla» és el grup de persones constituït

Colles cristianes: Cervelló, Reial Jaume I,

amb la finalitat principal de prendre part activa

Templers, Guillem de Montcada, Empúries,

en els diferents actes de la Festa del Rei En

Milà, Sentmenat, Berenguer de Palou, Nunyo

Jaume. Les colles es distribueixen en dos

Sanç i Cavallers Teutons.

bàndols, els cristians i els sarraïns. Cada una té un cap. Els noms de les colles cristianes són

Les colles que acompanyen els reis amb

els dels nobles que varen acompanyar Jaume

cavalls durant les desfilades estan formades

I a la batalla.

per grups de joves que pertanyen a clubs hípics de Calvià.

Encara que les colles poden canviar en nombre i nomenclatura d’un any a l’altre per diferents

El rei sarraí Abu Yahya i el rei cristià Jaume I són

circumstàncies, les més arrelades al llarg dels

elegits per les colles entre tots els candidats

anys són les següents:

presentats a la festa denominada de l’Elecció de Reis, que es fa al mes d’agost. A partir de la

Colles sarraïnes: Ali Ganiya, Colla Reial Sarraïna,

seva elecció ambdós són els el representants

Al-Mayurqa, Al-Murtadà, Ali-Oli, Ben Hajj, Isamaq,

màxims de les respectives colles.

231


La Finestra

Galatzó Cultural. un nou programa per apropar la finca pública i les tradicions populars als calvianers i turistes Redacció

A través del programa Galatzó Cultural, a

L’objectiu final és aconseguir un pla de

l’emblemàtica finca de Calvià es duen a terme una

ruta de les actuacions i activitats que es

sèrie d’activitats relacionades amb la recuperació

volen desenvolupar a la finca pública de

de les tradicions de les possessions mallorquines

Galatzó de manera coordinada entre tots els

en general i la de Galatzó en concret, així com

departaments que hi tenen relació.

dels esdeveniments històrics i culturals que al llarg del temps hi han tengut relació.

En concret, en el programa Galatzó Cultural que ja s’ha posat en funcionament es fan

El programa fa part del projecte de redacció

tallers gastronòmics i de tasques pròpies de

del pla director que té com a finalitat principal

les possessions, rutes, activitats educatives,

coordinar i definir les línies d’actuació a la

conferències, jornades i altres actuacions

finca de Galatzó per als propers anys. El pla

enfocades

director està compost de tres parts:

de la figura del científic François Arago o

1. Una primera part d’anàlisi de tot el patrimoni

de

les

a

cercar llegendes

el i

reconeixement esdeveniments

relacionats amb la figura del Comte Mal.

històric, natural i agrícola que hi ha a la finca. Tallers gastronòmics 2. Una segona fase de diagnòstic i zonificació que té per finalitat establir les àrees i les

Per donar a conèixer la gastronomia tradicional

actuacions que es podran desenvolupar en

de Mallorca, tan arrelada a les possessions

cada una de dites àrees.

de l’illa, es fan tallers d’unes quatre hores de duració. La gent arriba a les cases amb

3.

Una

tercera

fase

d’implementació

i

el seu vehicle, fa el taller proposat per a

coordinació de tots els departaments i de les

l’ocasió i després pot gaudir d’una explicació

activitats que cada departament proposarà.

de la finca i de les cases, o d’una passejada

232


La Finestra

Taller d’elaboració de licors cítrics.

pels jardins i altres indrets de la zona. La

referent geogràfic del nostre municipi. Tenen

persona encarregada del tallers és Inés

com a objectiu donar a conèixer als ciutadans

Llabrés Puig, que ha elaborat un interessant

la finca pública pròpiament dita, la seva

programa d’activitats que van des dels tallers

producció agrícola i ramadera, els seus espais

per a l’elaboració de licors de cítrics o licors

naturals i ecològics i la seva història, tradicions

d’herbes, fins als dedicats a la gastronomia

i llegendes, en especial les figures del comte

relacionada amb el calendari de festes i

Mal i de François Arago, així com les narracions

tasques rurals, com ara els tallers d’herbes

llegendàries dels dimonis boiets i altres rondalles

aromàtiques, els d’elaboració de panades,

relacionades amb la contrada. Aquestes rutes

robiols i crespells per Pasqua, els d’empotar

poden anar acompanyades de conferències i

tomàtigues i assecar fruites, o els d’elaboració

xerrades per apropar el públic al coneixement

de iogurts i formatges, d’elaboració de

de la història de la possessió de Galatzó, de les

sobrassada i de fer pa, entre d’altres.

seves llegendes i personatges.

Rutes

Per a les primeres rutes i conferències relacionades amb la figura del Comte Mal ens

Les rutes estan relacionades amb la història i la

basam en el llibre publicat per El Gall Editor dels

llegenda de la finca i la muntanya de Galatzó,

autors Tomás Vivot i Catalina Valriu, El comte

coneguda com la muntanya màgica, i important

Mal: entre la història i la llegenda. Per encetar el

233


La Finestra

Productes elaborats en el taller de panades, rubiols i crespells.

programa, a principis del mes de maig Tomàs

tant va aportar a la ciència en general i a la

Vibot va fer una conferència en la qual va

política i societat del seu país en particular.

repassar la biografia del comte i els elements pels quals ha esdevingut un personatge de

Dia 23 d’abril, commemorant el dia del llibre,

llegenda i la manera com aquesta llegenda ha

Carlos Garrido va fer una conferència titulada

afectat diversos indrets de Mallorca, com ara

«L’aventura de François Aragó a Mallorca»,

Santa Margalida o Palma, llocs que visitarem

en què parlà del científic francès i la seva

passat l’estiu.

participació des de molt jove en els treballs de mesurament del meridià de Paris, dels

En el mateix mes i també relacionada

qual sortiria el metre com a unitat universal

amb aquesta figura es va fer una ruta que

de mesura. Els treballs d’Aragó l’obligaren a

començant

Galatzó

romandre al cim de s’Esclop (era l’any 1808),

s’encaminà a la zona de Tramuntana, on els

on l’agafà el començament de la guerra

assistents pogueren veure diversos elements

amb Napoleó. Tot això donà lloc a un seguit

relacionats amb la figura malèfica i de

d’esdeveniments que després recordaria en el

llegenda del segon Comte de Santa Maria de

llibre Història de la meva joventut.

a

la

possessió

de

Formiguera, Ramon Burgues Zaforteza PaxFuster de Villalonga i Net.

També el passat primer de maig es va fer una excursió a la mola de s’Esclop per col·locar-hi

Pel que fa a la figura de François Aragó, es

una placa en commemoració de l’estada que hi

tracta de donar a conèixer aquest científic que

féu Aragó.

234


La Finestra Actuacions culturals

relacionades amb Galatzó i la seva història, que poden incloure visites, conferències, o

Com a complement i de cara als mesos d’estiu,

jornades com les ja tradicionals jornades

juliol i agost, es pretén aprofitar l’espai de la

micològiques que mostren als interessats

possessió per incloure’l en la programació

les diferents castes de bolets que hi ha als

dels Vespres Culturals. Actuacions teatrals

nostres camps.

infantils i per a adults, concerts i actes culturals que sempre han tengut com a escenari indrets

La periodicitat de les activitats que integren el

tradicionals i emblemàtics del municipi (Creu

projecte Galatzó Cultural és de dues activitats

de Santa Ponça, Can Verger, clastres, Pedra

mensuals, amb la pretensió, en definitiva,

Sagrada, etc.) tendran aquest estiu la finca

d’apropar a tots els calvianers i als visitants

pública de Galatzó com un espai escènic més.

la finca pública de Galatzó i les tradicions mes arrelades al nostre municipi. Tota la

Activitats educatives i de divulgació

informació relacionada amb les activitats que integraran el programa Galatzó Cultural es

Aquestes activitats contemplen les visites

poden consultar a www.calvia.com/cultura.

escolars a la finca i altres activitats divulgatives

Taller d’elaboració de panades, rubiols i crespells.

235


238

Entorn de calvià 3  

Tercer número de la revista Entorn de Calvià dedicado a la arquitectura del territorio: urbanismo, planeamiento, ordenación, población y car...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you