La Finestra
assistiren la presidenta del Parlament, Chelo
1936, molts d’esquerrans foren segrestats de
Huertas, la diputada de Més, Margalida Capellà
casa seva, assassinats i vilment deixats a la
Roig, i la presidenta de Memòria de Mallorca,
vista, per servir d’exemple. Aquest fou el cas
Maria Antònia Oliver París, entre molts d’altres.
dels palmesans Francesc Bosch Martí, Antoni
Així mateix s’hi va fer una ofrena floral i es va
Cañellas Amengual i Guillem Llabrés Jaume.
encendre una espelma en record de cada una
Tots ells foren assassinats en el quilòmetre 8
de les víctimes. Hi actuaren la soprano Maià
de la carretera de Palma-Andratx, excepte
Planes i els músics Joan Fiol i Pere Fiol.
el darrer, que va perdre la vida prop de Cas Català.
Va presentar l’acte l’investigador calvianer Manuel Suárez i la ponència anà a càrrec de
Dia 16 d'agost de 1936, quatre homes de
l’historiador porrerenc i membre de Memòria
Puigpunyent i Galilea foren detinguts per la
de Mallorca Bartomeu Garí, que féu un discurs
Guàrdia Civil. Ells eren Gabriel Pujol, Pere
molt emotiu en el qual va destacar el compromís
Joan Alcover, Joan Ferrà i Cristòfol Barceló,
de les persones que defensaren els ideals de
gent humil i treballadora. Els digueren que els
la República. A més, va anomenar cada una
tancarien a les presons de Palma. No obstant
de les víctimes de la fossa calvianera i, en
això, la nit del 23 d’agost, els quatre detinguts
darrer lloc, va parlar dels tràgics fets succeïts
sortiren en camió cap a Palma. Durant el
a principis de 1937 que afectaren vuit veïnats
trasllat, el vehicle s’aturà al quilòmetre 15,7
de Calvià, assassinats a la Creu de Porreres –
de la carretera Calvià-Palma, molt a prop del
devora el cementeri municipal. Els seus cossos
coll des Cucons. Aprofitant la foscor de la nit,
foren enterrats dins una de les fosses més
Biel Pujol i Joan Alcover varen fugir d’una mort
importants de la repressió de la guerra i de la
segura. Un dies després, però, es lliuraren a la
qual l‘associació Memòria de Mallorca demana
Guàrdia Civil. D’aquesta manera, varen salvar
l’exhumació.
la vida. El destí dels altres dos detinguts, Joan Ferrà Ferrà i Cristòfol Barceló Móra, va ser
EL RELAT DE BARTOMEU GARÍ
diferent: ambdós foren assassinats. El primer era de Puigpunyent i el segon de Porreres,
Segons relata l’historiador Bartomeu Garí,
però vivien a Galilea. Coneixem aquesta
«la Guerra Civil espanyola es va convertir en
tràgica història pels testimonis que deixaren
una guerra d’extermini, una eliminació que
els seus botxins a Calvià l’endemà del seu
s’accelerà arran de l’arribada de les notícies
assassinat. Eren comentaris que es feien a
del desembarcament de milicians catalans a
plena llum del dia amb garantia d'impunitat.
les platges de Son Servera, de Sant Llorenç
Els repressors tenien el dret sobre la vida i la
i de Manacor. A partir de dia 15 d’agost de
mort de les persones.
119