Page 1

3 a è p o c a • N úm . 5 • O c t ub r e , 2 0 1 5

ENTORN DE CALVIÀ CINEMA

• IMATGE• PEL·LÍCULES • ANIMACIÓ •DOCUMENTALS •


Presentació Cinema Aquest número 5 de la revista Entorn de Calvià marca una fita i, en certa manera, un punt i apart en la nostra trajectòria. L’organització numèrica fa que sempre se celebrin els números 5, 10... i a partir d’aquí les desenes i després ja els centenaris. I quan se celebren números especials se solen fer recapacitacions sobre el que ha estat, el que significa, el que pot arribar a ser la publicació o el que es commemora. En el nostre cas particular, això coincideix amb un nou govern municipal, un pacte d’esquerra, que es declara preocupat per la cultura, el patrimoni, la investigació i la seva divulgació. Parlam en aquest número 5 de cinema. La nostra intenció és explicar una part de la nostra realitat com ho era la dels números anteriors sobre medi ambient, art, arquitectura del territori o gastronomia. Amb els seus errors i encerts, tots tenen en comú anar més enllà de la realitat quotidiana i explicar el passat i present de Calvià des d’una perspectiva més general i «de patrimoni». Però no volem posar en l’apartat dels errors la il·lusió i l’entusiasme amb què a finals de 2012 els membres del consell de redacció de la revista vàrem iniciar aquest projecte. És més, sabem que sense aquestes ganes de fer feina no hauríem pogut investigar tantes i tantes coses que al llarg del temps s’han demostrat importants per al coneixement del passat i present del municipi. El cinema –tema monogràfic d’aquest número– és un món de fantasia, una realitat paral·lela que ens permet somniar. I en el cas de Calvià, que ha estat escenari de moltes pel·lícules que teòricament succeïen en llocs diferents, com ara Grècia, o en platges anònimes de qualsevol lloc de la Mediterrània, encara més. Però això no significa que no s’hagi de saber, analitzar o posar en qüestió. I és el que pretén aquest número. En l’apartat de «Dossiers», la historiadora de l’art Magda Rubí repassa el que ha estat el cinema a Mallorca des de finals del segle XIX fins ara; en el titulat «Calvià és cine» s’exposa el projecte del Departament de Cultura de Calvià per donar a conèixer els films rodats o relacionats amb el municipi; i en el d’Agustí Aguiló sobre les sales de cinema a Calvià es tracta el que varen significar les primeres sales d’exhibició a Calvià i as Capdellà des del punt de vista dels espectadors. Hi ha també dues entrevistes. Una amb el crític i documentalista Josep Antoni Mendiola, que analitza el cinema a Mallorca des d’una perspectiva crítica. L’altra, amb el director de la Unitat d’Animació i Tecnologies Audiovisuals (LADAT) de la UIB, Juan Montes de Oca, amb nombrosos reconeixements internacionals, que parla d’aquesta relativament nova manera de fer cine. En la secció de «Perspectives», l’arquitecte municipal Ignasi Pomar signa un article sobre cases d’actors famosos i cases de cine. Les altres aportacions en aquest apartat són sobre els premis Calvià de cinematografia, d’Agustí Aguiló, l’absència de documentals sobre Calvià, de Joana Maria Roque, o l’estrena de l’obra de teatre El Mag, basada en la pel·lícula del mateix nom. A través d’Es Generador, un grup de joves estudiants de formació professional expliquen com veuen ells el cinema com a espectadors i estudiants o futurs professionals. I també hi ha altres aportacions sobre com entenen el seu «entorn» els joves de Calvià. I, per acabar, en la secció «Finestra» hi ha diverses informacions sobre activitats o projectes de Calvià relacionats amb la cultura, el patrimoni, el medi ambient i, en general, la societat i l’economia. Si haguéssim de cercar el que té en comú el que diuen crítics, historiadors, professors o el mateix projecte «Calvià és cine», trobaríem una gran voluntat de creació i divulgació alhora, al cap i a la fi el que ha estat i continuarà essent aquesta revista especial, una veritable excepció en el món de la comunicació institucional a les illes Balears i a Espanya en general.

3


Sumari Dossier: UNA ILLA DE PEL·LICULA. EL CINEMA FILMAT A MALLORCA: UNA APROXIMACIÓ HISTÒRICA

6

Magda Rubí Sastre

Dossier: «CALVIÀ ÉS CINE» UN PROJECTE DEL DEPARTAMENT DE CULTURA DE L’AJUNTAMENT DE CALVIÀ

24

Catalina Caldentey i Maria Antònia Ferragut

Dossier: LES SALES DE CINEMA A CALVIÀ (DE 1927 A LA CRISIS DELS ANYS 80)

36

Agustí Aguiló

Entorn de Calvià, núm. 5 Octubre 2015 Edita Ajuntament de Calvià C/ Julià Bujosa Sans, batle, 1 - 07184 www.calvia.com Direcció Yolanda Rodríguez Coordinació tècnica Joana Maria de Roque Disseny i maquetació María Calderón, Manel Calvo, Emmanuelle Gloaguen Disseny publicitari Juan Abarca, Maria Antònia Ferragut

Fotografia Arxiu municipal, excepte les fotografies signades Consell de redacció Antonio Aguareles, Agustí Aguiló, Pilar Calatayud, María Calderón, Manel Calvo, Eduard Cózar, Emmanuelle Gloaguen, Maria Antònia Ferragut, Teresa Pagès, Ignasi Pomar i Joana Maria de Roque Correcció i traducció al català Agustí Aguiló Col·laboradors d’aquest número Catalina Caldentey, Fernando De Miguel, Lorena Palicio i Magda Rubí Imatge de portada Fotograma de Chanson d’amour dirigida por Juan Montes de Oca i realitzada por LADAT


Parlam: JOSEP ANTONI PÉREZ DE MENDIOLA JUAN MONTES DE OCA

56 64

Perspectives: EL GLAMUR DE HOLLYWOOD ARRIBÀ A MALLORCA. CASES D’ACTORS FAMOSOS I CASES DE CINE Ignasi Pomar ELS PREMIS CALVIÀ DE CINEMATOGRAFIA (1975-1978) Agustí Aguilò MOLTES FILMACIONS PROMOCIONALS I POCS DOCUMENTALS A CALVIÀ

74

J. M. Roque ESTRENA DE L’OBRA DE TEATRE EL MAG DE LA PLATJA A LA FINCA GALATZÓ M. A. Ferragut

entorn Jove: EL CINEMA COM A IL·LUSIÓ I PROJECCIÓ DE FUTUR Redacció Entorn LA NARANJA BIÓNICA, DE LA AFICIÓN POR EL VIDEO A LA PROFESIONALIDAD Redacció Entorn

102

EL PROJECTE LLANÇADORA, UNA ALTERNATIVA A LA CRISI ECONÒMICA Redacció Entorn EUROPEAN VOLUNTARY SERVICE, UNA OPORTUNITAT ÚNICA Redacció Entorn

La Finestra: RECORD PER LES VÍCTIMES DEL FRANQUISME A LA IV CAMINADA PER LA MEMÒRIA, DE PUIGPUNYENT A CALVIÀ J.M.R. MEMÒRIA DE CALVIÀ, UN PROJECTE PER RECUPERAR LA HISTÒRIA I EL PATRIMONI IMMATERIAL DEL MUNICIPI Maria Antònia Ferragut LLARS VERDES DE CALVIÀ, UN PROGRAMA SOBRE HÀBITS DE CONSUM D’AIGUA I ENERGIA I EL SEU IMPACTE SOCIAL, AMBIENTAL I ECONÒMIC Lorena Palicio Álvarez DUES EXPOSICIONS MOSTREN EL PATRIMONI ARTÍSTIC QUE ENS LLEGAREN ELS PREMIS CALVIÀ (19711982) Maria Antònia Ferragut ELS CENTRES CULTURALS DE CALVIÀ INICIEN LES ACTIVITATS EL MES D’OCTUBRE AMB UNA ÀMPLIA OFERTA DE CURSOS I TALLERS MAF

118


UNA ILLA DE PEL·LÍCULA. EL CINEMA FILMAT A MALLORCA: UNA APROXIMACIÓ HISTÒRICA Magda Rubí Sastre, historiadora de l’art


Dossier Mallorca ha estat escenari de nombroses filmacions pràcticament des del moment en què

La

apareix el cinema a les darreries del segle XIX.

cinematografia enregistrada

Produccions nacionals i estrangeres han elegit

història

de

la

a Mallorca està farcida de

l’Illa com a teló de fons en el qual emmarcar les

noms

seves narracions de ficció, però també ha estat

tan

coneguts

com

objecte d’atenció de documentals que es fan

José Luis García Berlanga,

principalment amb l’objectiu de promocionar el

Raphael,

territori des d’un punt de vista turístic.

Michael Caine, Anna Karina,

Fernando

Rey,

Sean Connery o Tom Hanks

La majoria de les vegades Mallorca actua com si d’un personatge més es tractàs. Els indrets seleccionats, que quasi sempre es repeteixen,

mallorquines. Aquest no és un cas aïllat. N’hi

per les seves particularitats excepcionals

ha d’altres exemples, com anirem descobrint

afavoreixen el protagonisme del lloc. Tots són

al llarg del text. Igualment, la càmera ha

símbols que identifiquen i defineixen aquesta

estat testimoni dels profunds canvis socials

terra: determinades zones de la costa (el mar

i urbanístics que ha anat experimentant

sempre és present com a element identificador

Mallorca amb el temps. Les transformacions es

per excel·lència), llocs emblemàtics de Palma

fan patents sobretot a partir dels anys 60 a les

(la Seu, la Llotja, Bellver o els patis de les cases

zones de la costa, coincidint amb el moment de

senyorials), nuclis de població de la serra de

màxim impacte del turisme, principal motivador

Tramuntana amb un marcat pintoresquisme

de l’evolució viscuda.

(Sóller,

Valldemossa,

Deià...),

monuments

naturals com el torrent de Pareis, sa Foradada

Per altra banda, la història de la cinematografia

o les coves del Drach i d’Artà.

enregistrada a Mallorca està farcida de noms tan coneguts com José Luis García Berlanga,

Tot i les repeticions, l’illa que es projecta a la

Raphael, Fernando Rey, Michael Caine, Anna

gran pantalla no sempre és igual. En algunes

Karina, Sean Connery o Tom Hanks. Tots ells,

ocasions es representa a si mateixa, en d’altres

juntament amb d’altres, aniran apareixent al

es capaç de transvestir-se amb l’objectiu

llarg del text, que s’ha estructurat en sis etapes

de simular ser allò que no és convertint-se

diferenciades a partir de les quals es van

en un altre lloc. Tal vegada, un dels casos

apuntant alguns dels títols que, per diversos

més coneguts de «transvestisme» és el de

motius, mereixen ocupar un lloc destacat

The Magus (Guy Green, 1968), ja que l’acció

dins la història del cinema enregistrat a l’illa

transcorre a Grècia però les localitzacions són

balear. Amb tot, es fa especial esment a les

7


Dossier

Una illa de pel· lícula. El cinema filmat a Mallorca

pel·lícules filmades en diferents indrets de

l’única filmació que Gelabert féu en territori

Calvià, un terme municipal que, sobretot a

mallorquí, ja que el 1908 hi arribà per fer

partir de finals dels anys cinquanta, quan

turisme i aprofità per enregistrar Mallorca:

precisament comença a despuntar com un

monumentos, costumbres, danzas y fiestas,

dels principals centres turístics, serà un dels

també coneguda com a Mallorca isla dorada.

escenaris més habituals. Fructuós

Gelabert,

que

era

fill

d’un

ELS PIONERS DE LA CINEMATOGRAFIA

fuster mallorquí, és un dels pioners de la

ARRIBEN A MALLORCA (1898-1917)

cinematografia espanyola, una indústria que en aquests primers moments tendrà Barcelona

La primera notícia d’una filmació enregistrada

com a focus principal. En aquest context

a Mallorca és de 1898. El maig d’aquest any

hi treballaren altres cineastes reconeguts i

el català Fructuós Gelabert visitava l’Illa

que també captaren Mallorca amb les seves

per instal·lar-hi un projector. És probable

càmeres, com els germans Baños (Mallorca,

que hagués aprofitat l’estada per filmar La

realitzada entre 1906-1909) o Segundo de

llegada del vapor Bellver a Mallorca. No és

Chomón (Excursion à l’île de Majorque, 1912). La

presència

internacionals

de

grans

companyies

com

Pathé

i

Gaumont

fou habitual. En algunes ocasions eren contractades per enregistrar determinats esdeveniments. Per exemple, La Protectora, una societat de socors mutus de Palma, encarregà a la Gaumont la filmació de l’excursió que va organitzar el diari local La Almudaina a les coves d’Artà i a Manacor el 1911. Els corresponsals solien aprofitar les estades per recollir altre tipus d’imatges per confeccionar documentals que serien exhibits arreu del món. Entre aquests cal destacar Sur l’île de Majorque, de Gaumont, datat el 1912 i realitzat amb la tècnica de tricromia patentada un any abans amb el Errol Flynn.

nom de Chronochrome.

8


Dossier En definitiva, els enregistraments que es fan en

EL

aquests moments a Mallorca eren principalment

1939): AUGE I DECLIVI

PERÍODE

D’ENTREGUERRES

(1918-

de dos tipus: actualitats, és a dir esdeveniments que tenien lloc a la societat mallorquina, i, per

Des d’un punt de vista cinematogràfic, el

altra banda, petits documentals o vistes que

període d’entreguerres serà un dels més

mostraven diferents indrets i costums.

interessants i prolífics. En aquest context es produeixen dos fenòmens a destacar. Per una

També hi ha documentada la realització puntual

banda, una sèrie d’iniciatives amb voluntat

d’alguns films de ficció. El primer fou El secreto

plenament professional per part de persones

del anillo, dirigida per l’italià Giovanni Doria el

de la societat illenca i que conduiran a la

1913. Es tracta d’una producció de Film de

creació de productores locals com ara Balear

Arte Español, filial de la casa Cines de Roma,

Film, Edison Film o Mare-Nostrum, i, per altra

establerta a Barcelona. La major part de la

banda, la presència habitual d’equips forans,

filmació es va fer a la Ciutat Comtal, mentre que

especialment alemanys.

a Palma només es treballà durant un únic dia. Del primer grup cal senyalar 1925 com a data Enfront de la presència d’equips forans,

clau, any en què es realitza Flor de espino. La

destaca la figura de Josep Truyol, un dels

idea d’emprendre el projecte nasqué d’un grup

fotògrafs de l’època més coneguts de Palma.

de persones de l’alta societat mallorquina que

La seva obra cinematogràfica és complicada

participaren en tot el procés de filmació, així

d’estudiar, en manquen dades i està marcada

que entre els intèrprets s’hi podien reconèixer

per un fet: Truyol en cremà bona part. Així i

personatges molt coneguts com Anita Delgado,

tot, s’han conservat alguns fragments que

cunyada d’un fill de Joan March, Jordi Dezcallar,

donen idea del tipus de filmacions que va fer:

marquès del Palmer i futur batle de Palma

bàsicament esdeveniments, vistes i escenes

(1942-1945),

familiars. Per altra banda, La Protectora a partir

entre d’altres. Els responsables no tenien altres

de 1913 adquireix una càmera amb la qual farà

intencions que el simple divertiment i recaptar

petites pel·lícules d’actualitats. També fou La

doblers per a la beneficència. El resultat fou

Protectora l’encarregada de fer el primer film de

una filmació sense grans pretensions i amb una

ficció de producció completament mallorquina

història que seguia un fil argumental molt senzill

del qual es té constància. Es tracta d’El sueño

basat en la relació amorosa de dos personatges

de Alirrot, de 1914. No fou l’únic, el mateix any

pertanyents a diferents classes socials. Tot i

enregistren Destino de un malvado, i el 1917

això, Flor de espino demostrà que a Mallorca

Pomarelli, el flechador.

existia una maduresa suficient per dur endavant

9

Ferran

d’Espanya

Dezcallar,


Dossier

Una illa de pel· lícula. El cinema filmat a Mallorca

Altra vegada l’argument es basava en una novel·la del mateix nom escrita pels germans Vázquez. De Juan Vázquez es conserva un documental sobre el Celler Cooperatiu de Felanitx sense datar. El 1930 se’l té documentat al

capdavant

d’una

altra

productora

mallorquina, la Mare-Nostrum, que realitzà el Flor de Espino (1925).

documental propagandístic Viaje de turismo a la Isla Dorada.

llargmetratges

amb

mitjans

exclusivament

locals, i creà un debat sobre la necessitat d’enfocar aquests tipus de projectes cap a una direcció de caire plenament professional. Com a conseqüència d’aquesta idea apareix la productora Balear-Film, el primer producte de la qual serà El secreto de la Pedriza. Es tracta de l’adaptació cinematogràfica d’una novel·la escrita pels germans Juan i Alonso Vázquez Humasqué, amb una història que se centra en el tema del contraban a Mallorca.

El secreto de la pedriza (1926).

La pel·lícula, realitzada el 1926, fou dirigida per Francesc Aguiló, actor mallorquí que havia tengut una prolífica carrera a Barcelona. Entre

En l’àmbit local, el precedent d’aquests tipus

els intèrprets, que eren actors professionals,

de documentals destinats a captar l’atenció

en destaquen Rosita Barberán, Manuel Cortés,

de turistes potencials el trobam a Mallorca

Ignacio Letos, Ketty Murray i Rafel Babi.

(Josep Maria Verger, 1927). Es tracta d’una

Francesc Aguiló, a més de dirigir la pel·lícula,

completa filmació que mostra diversos punts

també hi interpretà un paper principal.

d’interès, així com festes i oficis tradicionals. Per acompanyar la projecció, el músic Baltasar

Després de l’experiència i l’èxit obtingut

Samper composà una peça basada en la

arran d’El secreto de la Pedriza, el 1926 Juan

música tradicional mallorquina. La composició

Vázquez Humasqué creava a Palma Edisson

més tard fou ampliada per a gran orquestra

Films, empresa dedicada a la producció i

i serví de música de fons per a posteriors

edició de filmacions. El tiro de gracia fou la

documentals: Isla de Mallorca (del català

primera pel·lícula que féu la nova companyia.

Antoni de Prunera, 1932) i Una visión de las

10


Dossier Baleares (del felanitxer Joan Estelrich, 1934).

s’han documentat tracten la història d’amor

El mateix any que Verger presentà el seu film,

entre Chopin i George Sand, així que és clar

es té notícia de l’enregistrament d’un altre

el perquè es tria Mallorca, i Valldemossa

documental focalitzat a la nostra illa: Mallorca

concretament, com a lloc d’enregistrament.

Científica, Industrial y Panorámica, de la

Aquests són Un idilio de Chopin (León Ardonin,

companyia Babi Film Mallorca. De la mateixa

1923), on també hi participà Francesc Aguiló,

productora també hi ha una filmació sobre els

i La valse de l’adieu (Henry Rousell, 1927).

tallers del diari local La Última Hora.

L’altra producció francesa és L’homme des Baléares (André Hugon, 1924), adaptació

Per altra banda, la presència d’equips forans fou

cinematogràfica de la novel·la El jefe político,

constant, especialment provinents d’Alemanya,

escrita por José Maria Carretero, conegut amb

país que en aquells moments comptava amb

el sobrenom d’«el caballero audaz».

una de les indústries cinematogràfiques més potents en l’àmbit mundial.

Finalment no es poden deixar d’esmentar un seguit de ficcions de producció espanyola,

La UFA, una de les productores més importants

algunes de les quals dirigides per directors

del país, trià Mallorca per enregistrar els

de renom. En la majoria dels casos a Mallorca

exteriors d’algunes de les seves ficcions com

només se’n filmaren escenes puntuals. Així

Die Schmugglerbraut von Mallorca (Hans

va passar amb dos films de Benito Perojo,

Behrendt, 1929) i La estrella de València

Susana tiene un secreto (1933) i Rumbo al

(1933). D’aquesta darrera se’n filmaren dues

Cairo (1935), i amb Boliche (1933) i Rataplán

versions, una parlada en alemany (Der Stern

(1935), ambdós de Francisco Elías. Altres

von Valencia, dirigida per Alfred Zeisler) i una

com Venganza isleña (Un drama en Baleares),

en francès (L’etoile de Valencia, dirigida per

dirigida el 1923 per Manuel Noriega, foren

Serge de Poligny). Era un recurs molt freqüent

enregistrades pràcticament en la seva totalitat

en els orígens del cinema sonor. Com que es

a Mallorca, i entre les nombroses localitzacions

desconeixien les possibilitats del doblatge de

que hi apareixien hi ha el castell de Bendinat.

les veus, les productores optaven sovint per filmar la mateixa pel·lícula dues vegades i en

L’inici de la Guerra Civil espanyola suposà una

idiomes diferents.

recessió que afectà durament el cinema filmat a l’illa. El conflicte bèl·lic farà minvar el ritme de

Esporàdicament es donen algunes produccions

producció i truncarà la trajectòria que s’havia

de França i Estats Units que, com Alemanya,

aconseguit. Durant la Guerra les filmacions a

gaudien

cinematogràfica

Mallorca estaran relacionades amb el conflicte

important. Dos dels tres films francesos que

i se centraran en documentals polítics com és

d’una

indústria

11


Dossier

Una illa de pel· lícula. El cinema filmat a Mallorca

el cas de, per exemple, ¡Arriba España! Scene

la calma i de l’estabilitat política, quan es

della Guerra Civile in Spagna i L’organizzazioni

començarà a reprendre una intensa activitat

falangisti a Palma di Mallorca, ambdós de 1936

cinematogràfica.

i realitzats per l’Instituto Luce d’Itàlia en motiu de l’estada que féu el comte Rossi a Mallorca, el

Malgrat tot, des dels inicis dels anys quaranta

militar feixista italià que fou enviat per Mussolini

s’anaren realitzant films de ficció de forma

amb l’objectiu d’ajudar a organitzar la Falange

molt puntual. Però en aquests moments s’ha

a l’Illa.

de destacar l’activitat desenvolupada pel NODO, que es creà el 1942 com a instrument

LA RECUPERACIÓ: ELS ANYS QUARANTA I

de propaganda audiovisual del franquisme.

CINQUANTA

El NO-DO, a més de mostrar de tant en tant Mallorca en els seus noticiaris, també ho va

La dura postguerra a Espanya, així com la

fer en alguns dels documentals que filmà al

II Guerra Mundial, tampoc no ajudaren a

llarg de la seva existència. Així, el 1944 es

establir un clima propici per atreure filmacions

filmen dos documentals: Vísperas nupciales en

a Mallorca. No serà fins a la dècada de

Mallorca i Elogio a Mallorca. Es tracta de dues

1950, coincidint amb la recuperació de

produccions que segueixen una ideologia i una estètica molt conforme amb la propagada durant el primer franquisme, ja que el tipisme i el folklore hi són elevats a la seva màxima expressió, la qual cosa constitueix un retrat més d’aquella Espanya negra, orgullosa de les seves tradicions, arrelada en el passat i incapaç de mirar cap el progrés. Per altra banda, s’ha de fer menció d’una sèrie de ficcions que per diverses raons poden ser destacades. Una d’aquestes és Tempestad en el alma (1947), de Juan de Orduña, segurament un dels títols més desconeguts del director madrileny, però Orduña ha passat a la història per haver dirigit films essencials com Locura de amor (1948), Agustina de Aragón (1950) o Alba de América (1951), drames històrics que evidencien el passat gloriós d’Espanya (de

Vísperas nupciales en Mallorca (1944).

12


Dossier nou, tot molt del gust del franquisme) i amb una marcada estètica kitsch, o El último cuplé (1957), protagonitzada per Sara Montiel, la qual, per cert, gràcies al seu matrimoni amb l’empresari mallorquí Pepe Tous, tengué una forta vinculació amb l’Illa. Seguint amb les filmacions relacionades amb Mallorca, cal esmentar també Alegres vacaciones, de 1948. És un film espanyol de dibuixos animats realitzat pels mateixos responsables

del

primer

llargmetratge

d’animació fet a Europa, Garbancito de la Mancha (1945). Alegres vacaciones, que narra un viatge per diversos llocs de la geografia espanyola, no té ni la qualitat ni la novetat de la seva predecessora. Així i tot és curiosa la presència de Mallorca, la qual

Alegres vacaciones, de 1948, un film espanyol de dibuixos animats.

apareix representada a partir de la combinació d’imatges reals amb altres d’animació.

1953 protagonitzat per Joan Collins i filmat a Peguera. Aquest indret apareix alterat per

El 1949 es produeix, seguint la historiografia,

exigències del guió: l’acció transcorre en

un punt d’inflexió amb el film Black Jack

una illa deserta del Pacífic i per això la platja

(traduït al castellà com a Jack el Negro, que

calvianera va ser dotada temporalment d’una

donà nom a la coneguda, i ja desapareguda,

sèrie d’elements, com ara palmeres, que

discoteca ubicada en un dels emblemàtics

ajudaven a recrear l’ambient que es volia

molins del Jonquet a Palma). Es tracta

representar.

d’una

producció

hispanonord-americana,

dirigida pel francès Julien Duvivier i amb

Igualment filmada, en part, a Peguera va ser

un repartiment internacional encapçalat per

Playa prohibida (Julián Soler, 1955), amb

George Sanders i Agnes Moorehead. A partir

Rossana Podestà, Marco Vicario, Fernando

d’aquí, tornarà a ser freqüent la presència

Rey i José Nieto. El guió és de Juan Antonio

d’equips de filmació forans, com l’encarregat

Bardem i té com a fil conductor un assassinat.

de realitzar Our Girl Friday (també conegut

Constitueix una mostra del cinema negre que

com The Adventure of Sadie), un film de

s’estava fent en el nostre país.

13


Dossier

Una illa de pel· lícula. El cinema filmat a Mallorca

Playa prohibida (1955), El amor que yo te dí (1959) i Un trono para Cristy (1959).

Una altra zona de Calvià, concretament

especials, el qual, a través de l’stop motion

Palmanova, va servir d’escenari per rodar

(tècnica d’animació que consisteix a aparentar

algunes seqüències d’El amor que yo te di (Tulio

el moviment d’objectes estàtics mitjançant

Demicheli, 1959). També es tracta d’un film

una sèrie d’imatges fixes successives), recrea

policíac, però amb certs tocs d’humor. És una

batalles entre criatures mitològiques. És el

producció mexicana interpretada per Amparo

cas de l’escena en la qual un drac i un ciclop

Rivelles i Arturo de Córdova, actor mexicà,

s’enfronten dins les coves d’Artà, tot i que

d’extensa carrera cinematogràfica i inoblidable

després l’escena s’ubica a la desembocadura

en el paper protagonista d’Él, de Luis Buñuel.

del torrent de Pareis (Escorca), el qual, gràcies a la màgia del cinema, es converteix en l’entrada

A

Santa

Ponça

s’enregistraren

algunes

de les coves. No hi ha dubte que ens trobam

escenes de l’edulcorada Un trono para Cristy

davant un producte de qualitat. El 2008 va ser

(Luis César Amadori, 1959).

una de les pel·lícules elegides per formar part del National Film Registry, una selecció de

De temàtica completament diferent a les

filmacions que per la seva importància cultural,

produccions anomenades fins ara, no es pot

històrica o estètica passen a ser conservades

deixar de parlar de The Seventh Voyage of

a la Biblioteca del Congres dels Estats Units i

Sinbad (Nathan Juran, 1957), per la gran

adquireixen així un grau de protecció màxim.

repercussió internacional que va tenir. És un

Pel que fa als documentals, durant els anys

film de gènere fantàstic en el qual participà

cinquanta el NO-DO segueix amb la seva

Ray

tasca i el 1956 realitza, en color, Paraíso

Harryhaussen,

el

geni

dels

efectes

14


Dossier mediterráneo, dirigit per Luis Suárez de Lezo

EL

amb la col·laboració del Foment de Turisme

DÈCADA DE 1960

BOOM

CINEMATOGRÀFIC

DE

LA

de Mallorca. Després de l’experiència i a conseqüència de l’èxit obtingut, un any després

Els anys seixanta suposaran l’eclosió definitiva

el mateix Foment demana a Suárez de Lezo que

del que s’havia anat gestant durant els anys

faci un altre film promocional. El resultat en fou

anteriors. Les produccions fetes a Mallorca es

Viaje a Mallorca. Ambdues filmacions són ja

veuran multiplicades de forma considerable,

una clara prefiguració del tipus de documentals

seguint la tònica general del moment. Es

que es realitzaran durant els anys seixanta. Són

tracta d’una etapa que, a grans trets, es pot

productes destinats a la captació de visitants,

considerar d’esplendor, caracteritzada per

clarament enfocats a ressaltar els interessos de

la denominada societat del benestar i pel

l’incipient turisme de masses i que es poden

consum de masses. A Espanya, la dictadura

resumir en el famós tàndem «sol i platja».

franquista intentarà donar una imatge de major obertura cap a l’exterior i, en aquest sentit, el

Precisament, aquest nou model turístic apareix

turisme serà una estratègia clau. Precisament

representat en la ficció hispanoitaliana Brevi

Mallorca, ja consolidada com a centre turístic

amori a Palma di Majorca (Giorgio Bianchi,

de masses per excel·lència, jugarà un paper

1959), interpretada per Vicente Parra (intentant

molt important en tot aquest entramat.

desencasellar-se del seu recordat paper de rei a ¿Dónde vas Alfonso XII?) i Alberto Sordi

Des de la dècada anterior l’Illa està en el

(un habitual de la «commedia all’italiana»). Els

punt de mira mundial, rebent any rere any

protagonistes, un grup d’italians que arriba

nombrosos turistes, entre els quals hi ha

a Palma amb un creuer, passaran el seu

reconegudes

temps entre la platja, la terrassa de l’hotel i les

Maria Callas, Charles Chaplin, Errol Flyn, són

excursions a diversos punts del litoral.

només alguns noms als quals s’ha de sumar

personalitats.

Grace

Kelly,

un llarg etcètera. Però les celebritats no només vendran per descansar, també per treballar. Fent un repàs a les filmacions que es fan en aquests moments, es pot comprovar com hi participaren conegudíssims professionals de la indústria del cinema. De les produccions nacionals cal esmentar quatre títols clau. El Verdugo, obra mestra de la cinematografia espanyola, interpretada per

Brevi amori a Palma di Majorca (Giorgio Bianchi, 1959).

15


Dossier

Una illa de pel· lícula. El cinema filmat a Mallorca

Va ser famosa, entre d’altres aspectes, per haver estat la primera pel·lícula espanyola en la qual apareixia una dona en biquini. També a Santa Ponça, Marisol i el Dúo Dinámico, a Búsqueme a esa chica (Fernando Palacios, 1964), mostraven les seves dots musicals als turistes que es congregaven a la zona. Finalment, esmentem Jutrzenka. Un invierno en Mallorca, l’adaptació cinematogràfica que realitzà Jaime Camino el 1969 sobre l’estada de Chopin i George Sand a Valldemossa. La cinta està protagonitzada per Lucía Bosé en el paper de l’escriptora, i per un joveníssim El verdugo, pel·lícula de 1963 dirigida per José Luís García Berlanga.

Enrique San Francisco interpretant Maurice

Pepe Isbert, Emma Penella i Nino Manfredi.

enllà de la simple recreació de l’estada

És una pel·lícula de 1963 en la qual José

dels il·lustres visitants durant l’hivern de

Luís García Berlanga, el seu director, mostra

1838. A partir de determinats paral·lelismes

d’una forma magistral les dues cares que

historicosocials, es volien posar de manifest

presentava Espanya en aquells moments. Per

certs fets que s’esdevenien a l’Espanya de

una banda, aquella pretesa obertura del país

finals dels anys 60. El director cercà mostrar

cap a l’exterior, manifestada en gran mesura

d’una forma velada (per evitar la censura) les

pel turisme. Per altra banda, l’existència de

complicades relacions que existien entre l’elit

pràctiques caduques que demostren una

intel·lectual progressista, representada per

manca de preocupació envers els drets

l’escriptora revolucionària, i el poble espanyol

humans, com és la pena de mort. Així,

ancorat en el conservadorisme, simbolitzat

Mallorca, una de les regions espanyoles més

per la subdesenvolupada societat mallorquina

desenvolupades i explotades des d’un punt de

del segle XIX.

Sand. La intenció de Camino anava més

vista turístic, és el marc ideal en el qual situar aquesta història narrada amb un to d’humor

Pel que fa a les produccions internacionals,

negre. Tractant el tema del turisme però a un

destaquem Deadfall (Bryan Forbes, 1967),

altre nivell, hi ha Bahía de Palma (Joan Bosch,

que tengué com a lloc d’enregistrament,

1962), de gran èxit de taquilla. Protagonitzada

entre d’altres, el castell de Bendinat. Va ser

per Arturo Fernández i l’actriu alemanya Elke

protagonitzada per Michael Caine, que poc

Sommer, fou filmada en part a Santa Ponça.

després tornaria a repetir experiència de filmar

16


Dossier a Mallorca en la ja anomenada The Magus (Guy Green, 1968). Aquesta vegada, Caine estaria acompanyat per Anthony Quinn, Candice Bergen i Anna Karina, una de les muses de la Nouvelle Vague. Curiosament el títol del film en castellà (El Mago) donà nom a una de les platges de Calvià que serviren d’escenari. The Magus tenia tots els ingredients per convertirse en un èxit: comptava amb un repartiment de luxe i es basava en la genial novel·la homònima de John Fowles. Malauradament,

Un invierno en Mallorca, de Jaime Camino (1969), sobre l’estada de Chopin i George Sand a Valldemossa.

el resultat fou completament decebedor, fins al punt que el mateix Caine ha reconegut

un Oscar en la mateixa categoria amb Gandhi

que és una de les pitjors pel·lícules de tota la

(Richard Attenborough, 1982).

seva carrera. Així i tot, el 1969 fou nominada als BAFTA (màxims guardons de la indústria

Altres dues grans personalitats, la italiana

cinematogràfica britànica) en la categoria de

Gina Lollobrigida i l’escocès Sean Connery,

millor fotografia, la qual va anar a càrrec de

participaren en el thriller Woman of Straw

Billy Williams, el qual temps després guanyà

(Basil Dearden, 1963). Finalment, cal esmentar

The Magus (Guy Green, 1968).

17


Dossier

Una illa de pel· lícula. El cinema filmat a Mallorca

el clàssic Krakatoa, East of Java (Bernard L. Kowalski), basada en el succés real ocorregut el 1883 amb l’erupció del volcà Krakatoa, a Indonèsia. De nou, Mallorca es transvesteix, però certs indrets sempre són inconfusibles; el torrent de Pareis, mostrat a partir d’un impressionat travelling aeri, no deixa dubtes de què en realitat el territori projectat és l’illa balear. Els documentals dels anys seixanta estan centrats majoritàriament en l’atracció d’un tipus de turista molt concret: el que cerca el litoral mediterrani i els seus avantatges climàtics. En aquest sentit, el NO-DO, però sobretot altres productores, emprenen projectes amb unes característiques molt semblants, ja que tots es basen en mostrar únicament els Gina Lollobrigida i Sean Connery participaren en el thriller Woman of Straw (Basil Dearden, 1963).

atractius de Mallorca que interessen de cara a la promoció. La visió que donen del lloc és una visió completament fragmentada de la

també en són protagonistes indiscutibles. La

realitat, es mostren determinats elements però

denominada balearització ja era un fet, i les

se n’oculten d’altres. Es repeteixen els motius

filmacions en donen testimoni.

que apareixen en les guies turístiques del moment i, d’aquesta forma, els documentals

Per la seva part, les zones de l’interior són

es configuren com a autèntiques postals

obviades. Si alguna vegada apareixen és de

audiovisuals.

forma residual i quasi sempre amb l’excusa de mostrar els ametlers florits. Un detall bucòlic

Així, la predominança de la costa és més

que ajuda a alleugerir l’ambient d’excessos

que evident. I igual de clara és la seva

del litoral.

transformació: ara les platges estan inundades de gent amb banyador, sota les ombrel·les

Els títols dels documentals, igualment, manquen

o practicant esports aquàtics. Les grans

d’originalitat i resumeixen molt bé quins són

construccions hoteleres a primera línia de mar

els continguts i objectius de les filmacions:

18


Dossier Las Islas de la Calma (Ramon Masats, 1966), Mallorca, isla luminosa (1969), Carta de amor a Mallorca (Hans Retz, 1969), etc. LA CRISI DELS ANYS SETANTA El

ritme

de

produccions

baixa

considerablement durant els anys setanta.

The Golden Voyage of Sinbad (Gordon Hessler, 1972).

La dècada es caracteritza per una crisi en el sector turístic mallorquí, que sembla tenir el

com Fernando Esteso, Andrés Pajares, Antonio

seu reflex en la poca quantitat de pel·lícules

Ozores i Florinda Chico, protagonitzaren Los

enregistrades a l’Illa. Si bé és cert que el

energéticos (Mariano Ozores, 1979), una

camp independent d’àmbit local viu un

comèdia lleugera i amb certs tocs d’erotisme,

moment de destacada activitat (gràcies a la

un gènere molt del gust del moment.

tasca de persones com Vicenç Matas, a la dels integrants del Col·lectiu de Cinema o

DELS ANYS VUITANTA A L’ACTUALITAT

a la del grup Wilma de Sóller), minvaran les filmacions comercials que elegiren Mallorca

A partir dels anys vuitanta es comença a notar

com a escenari.

una certa recuperació pel que fa al nombre de pel·lícules enregistrades a l’Illa, tot i que les

Algunes ficcions que es poden destacar són:

produccions seran majoritàriament espanyoles.

The Golden Voyage of Sinbad (Gordon Hessler,

Algunes tendran poca repercussió, com Quiero

1972), de nou un film sobre Simbad i amb

soñar (Juan Logar, 1980), en la qual apareix

efectes especials de Ray Harryhausen. Sin un

Marineland. El último penalty (Martín Garrido,

adiós (Vicente Escrivá, 1970) protagonitzada

1984), filmada al poble de Calvià, amb la

per Raphael, que viu una història d’amor amb

presència de Vicente Parra, Rafaela Aparicio o

una de les seves seguidores i amb la qual

el cantant mallorquí Llorenç Santamaria. O la

es dedica a recórrer l’Illa. El prolífic director

més que oblidable Superagentes en Mallorca

espanyol

(José Luis Merino, 1990), enregistrada en part

Pedro

Lazaga

aprofità

alguns

a Magaluf.

exteriors de Calvià com a escenaris per a dues de les seves realitzacions: Cala Fornells a Largo retorno (1974) i Magaluf a En la cresta de la ola

D’altres, amb un èxit un poc més destacat,

(1975). Altres habituals del cinema espanyol,

estaran basades en novel·les: Bearn (Jaime

19


Dossier

Una illa de pel· lícula. El cinema filmat a Mallorca

Chávarri, 1983), adaptació cinematogràfica

Mallorca ja havia servit anteriorment a altres

de l’obra de Llorenç Villalonga Bearn o la

directors locals per ambientar-hi les seves

sala de les nines, amb els prestigiosos actors

històries: Lluís Casasayas a Bert (1998), Rafa

espanyols Fernando Rey, Amparo Soler Leal,

Cortés a Yo (2007), mentre que Antoni Aloy,

Ángela Molina i Imanol Arias; La senyora (Jordi

dirigí Lauren Bacall, Harvey Keitel i Sadie

Cadena, 1987), adaptació audiovisual d’un

Frost en la inquietant Presence of Mind (1999),

text del mateix títol de l’escriptor de Manacor

filmada en diversos indrets, entre els quals

Antoni Mus; Evil Under the Sun (Guy Hamilton,

destaca Raixa. Igualment, productores locals,

1982), basada en una obra de l’escriptora

com La Perifèrica, estan duent a terme una

Agatha Christie, que fou filmada a Cala Fornells (Calvià) amb la participació de Peter Ustinov, Jane Birkin i Maggie Smith. En un context més actual destaca la tasca desenvolupada

per

directors

mallorquins

que s’han fet un nom dins el panorama cinematogràfic nacional i internacional, i que en algunes ocasions han triat la seva terra natal com a lloc on filmar els seus projectes. És el cas d’Agustí Villaronga amb El mar (1999), basada en la novel·la homònima de Blai Bonet, en la qual es posen de manifest les conseqüències psicològiques de la Guerra Civil espanyola. Per la seva part, Daniel Monzón situa a Mallorca algunes escenes d’El robo más grande jamás contado (2002) i de La caja Kovac (2007). De Toni Bestard es poden destacar el seu curtmetratge El anónimo Caronte (2007), un documental-homenatge a l‘arianyer Joan Ferrer, que va participar a El Verdugo de Berlanga interpretant un guàrdia civil en la mítica escena de les coves del Drac, i el seu primer llargmetratge, El perfecto

Bearn (Jaime Chávarri, 1983), adaptació cinematogràfica de l’obra de Llorenç Villalonga, Evil Under the Sun (Guy Hamilton, 1982), basada en una obra de l’escriptora Agatha Christie, i El mar (Agustí Villaronga,1999).

desconocido (2011), que transcorre a la serra de Tramuntana. Precisament, aquesta zona de

20


Dossier tasca important pel que fa a la realització de

Directors mallorquins amb nom dins el panorama cinematogràfic nacional i internacional han triat la seva terra natal com a lloc on filmar els seus projectes

documentals que tracten temes relacionats amb Mallorca i la seva història. El 2010 es creà la Mallorca Film Commission, que, seguint el model d’altres entitats de la mateixa naturalesa que des de feia temps funcionaven arreu del món, tingué com a objectiu principal atreure rodatges a l’Illa i ajudar en la gestió d’aquests. Fins a la seva desaparició el 2012, va aconseguir dur

La captació de produccions internacionals

endavant importants projectes. Per exemple,

tampoc no es va deixar de banda, com ara

des d’un àmbit nacional, The Pelayos (Eduard

les britàniques A Long Way Down (2012), amb

Cortés, 2012), protagonitzada per Luis Homar

la presència destacada de Pierce Brosnan,

i per dos dels actors espanyols de moda del

i The Inbetweeners (Ben Palmer, 2011), en

moment, Miguel Ángel Silvestre i Blanca Suárez.

la qual, de nou, com havia passat amb The

Cloud Atlas: la red invisible (2012), escrita i dirigida per Tom Tykwer i els germans Andy i Lana Wachowski.

21


Dossier

Una illa de pel· lícula. El cinema filmat a Mallorca

Magus, l’acció simula transcórrer en una illa

Comission. A l’igual que la seva predecessora,

grega però en realitat fou filmada a la costa de

tot i que amb un àmbit d’actuació més ampli

Calvià. Hollywood també ha tengut el seu lloc

que implica la totalitat de les Illes Balears, té

amb Cloud Atlas, dels germans Wachowski

el difícil repte de seguir atraient produccions

(responsables de l’exitosa trilogia Matrix),

cap a territori mallorquí. I, en definitiva, amb la

protagonitzada per Tom Hanks i Halle Berry, així

seva tasca, ha d’ajudar a seguir completant la

com amb Jack and Jill (2011), d’Adam Sandler.

història del cinema a Mallorca començada ara

En l’actualitat està funcionant la Balears Film

fa poc més de cent anys.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

AGUILÓ, C. Josep Truyol. Fotògraf i cineasta

RUBÍ SASTRE, M. «El film Jutrzenka. Un

1868-1949, Miquel Font Editor, Palma, 1987.

invierno en Mallorca (Jaime Camino, 1969).

AGUILÓ, C.; PÉREZ DE MENDIOLA, J. A.

Una historia del pasado como reflejo de

(coord.). Cent anys de cinema a les Balears,

una realidad presente», a CAMARERO, E.,

“SA NOSTRA” Obra Social i Cultural, Palma,

MARCOS, M. (coord.): Historia, Literatura y Arte

1995.

en el Cine en español y en portugués: De los orígenes a la revolución tecnológica del siglo

DEL REY, A. «Filmando documentales para

XXI, Universidad de Salamanca, Salamanca,

vender paraísos. Mallorca (1927)», Aula.

2013, p. 97-103.

Historia social, núm. 21, 2008, p. 85-92. RUBÍ SASTRE, M. «Filmacions realitzades GUBERN, R.; MONTERDE, J. E.; PÉREZ

a Mallorca entre 1898 i 1915. Les primeres

PERUCHA, J. (et al.). Historia del cine español,

imatges

Cátedra, Madrid, 1995.

QUINTANA, A.; PONS, J. (ed.): Objectivitat

cinematogràfiques

de

l’Illa»,

a

i efectes de veritat. El cinema dels primers RUBÍ SASTRE, M. «Primers lligams entre

temps i la tradició realista, Fundació Museu del

cinema i turisme. El documental Mallorca

Cinema - Col·lecció Tomàs Mallol / Ajuntament

(Josep Maria Verger, 1927)», Bolletí de la

de Girona, Girona, 2015, p. 243-250.

Societat

Arqueològica

Lul·liana.

Revista

d’estudis històrics, núm. 69, 2013, Palma, p.

SBERT, C. M. El cinema a les Balears des de

273-286.

1896, Documenta Balear, Palma, 2001.

22


Dossier

23


«CALVIÀ ÉS CINE», UN PROJECTE DEL DEPARTAMENT DE CULTURA DE L’AJUNTAMENT DE CALVIÀ Catalina Caldentey i Maria Antònia Ferragut


Dossier El

cinema,

les

pel·lícules,

és

sempre

al públic, actors i actrius ens han fet viure

imaginació, ficció, una «història» projectada

històries reals o imaginades; hem plorat i hem

en una pantalla, un món diferent a la realitat

rigut; han fet que ens aferràssim a la butaca o a

quotidiana. El municipi de Calvià, amb les

qui teníem més a prop; ens han contat guerres,

seves platges i paratges, ha sortit a moltes

històries d’amor, viatges... Hi ha hagut de tot i

pel·lícules i documentals com a localització o

molt en aquest món d’imatges i de moviment.

com un paisatge real o simulat (per exemple, en la pel·lícula The Magus la platja de

I s’ha anat consolidant una estructura creativa

Portals figurava com si fos Grècia) i en altres

i industrial sense la qual res no hauria anat cap

pel·lícules de caire diferent, com algunes de

endavant. En parlar de cine hem de parlar de

les espanyoles dels anys 60, en les quals era

producció, d’exhibició i de promoció, directors,

«un lloc turístic» en general, o com a molt, de

actors i actrius, personal de muntatge, fotògrafs,

Mallorca. Però hi ha moltes imatges, situacions

músics... i tot un equip darrere les càmeres el

o localitzacions que paga la pena recuperar i

treball dels quals ens permet, al públic, seure

situar en el temps i l’espai. D’això va el projecte

còmodament i veure projectades imatges que

«Calvià és cine» del Departament de Cultura

ens conten històries, que ens treuen de la

de l’Ajuntament de Calvià, iniciat aquest any

nostra realitat quotidiana i que ens passegen

2015 i que continuarà el 2016. En el següent

per nous mons.

article de Catalina Caldentey i Maria Antònia Ferragut s’expliquen les línies generals del

En un municipi com Calvià, integrat per 18 nuclis

projecte i, en la cronologia que l’acompanya,

de població, es fa complicat tenir un element

quines foren les pel·lícules més importants o

aglutinador, atès que comptam amb més de

significatives relacionades amb Calvià.

50.000 habitants dels quals un bon grapat són residents estrangers de diferents països. La

Fa més d’un segle que es veren per primera

mescla de cultures, llengües i aficions fa que

vegada imatges en moviment i ens podem

sigui molt difícil mantenir la identitat calvianera.

imaginar la impressió que degué fer allò: uns obrers, filmats el 1895 pels germans Lumière,

Feim nostres les paraules de Patricio Guzmán,

sortint d’una fàbrica de la seva propietat, movent-

cineasta xilè: «Un país sense cine és com una

se per primera vegada en una pantalla. Una

família sense àlbum de fotografies». A Calvià,

projecció de quaranta-sis segons que fou l’inici

es veu que som un poble familiar perquè en

del que més endavant esdevindria el setè art.

tenim moltes estàtiques i moltes en moviment, d’imatges, i ara esdevindran les protagonistes

De llavors ençà s’han filmat milions de

del nou projecte «Calvià és cine», iniciat des

pel·lícules, milions de cines han obert les portes

del Departament de Cultura de l’Ajuntament

25


Dossier

Calvià és cine

de Calvià, amb la col·laboració de la Film

S’ha utilitzat el nostre paisatge com a escenari

Comission i de l’Arxiu del So i de la Imatge del

per a les filmacions: edificis, platges, carrers

Consell de Mallorca. El projecte compta amb

calvianers hi són presents i són localitzacions

cinc grans apartats:

que han resultat interessants als directors per traslladar-se fins aquí i deixar que Calvià quedi

1. Projecció de pel·lícules, documentals i

enregistrat per sempre més.

curtmetratges l’enregistrament dels quals hagi tengut com a escenari Calvià.

El gènere, la temàtica, ha estat molt variada: hi ha hagut cinema fantàstic, d’intriga, d’humor... i també alguns rodatges que no passaran a la història del cinema en general però que formen part també de la nostra història particular. 2. Per recordar aquells espais que ja l’any 1920 oferiren al públic bocabadat projeccions de pel·lícules mudes amb l’acompanyament de mestre Pedro al piano i mestre Jaume al violí. Volem recordar i recuperar la memòria d’aquells antics cinemes del poble i de les persones que els gestionaren, i que, al llarg dels anys i pràcticament encetat el segle XX i fins als nostres dies, varen obrir una finestra al món als calvianers. Aquesta recordança podrà ser aprofitada

Un descans en el rodatge de The Magus i Anna Karina en el rodatge de la pel·lícula.

per tots, pels calvianers de sempre, per als nouvinguts i pels turistes que hi fan estada durant

Es tracta de donar a conèixer tot un material

les vacacions. Una manera més de posicionar

cinematogràfic relacionat directament amb

Calvià com a referent cultural a Mallorca.

el municipi. Ens referim a llargmetratges,

Part del projecte té una relació directa amb un

documentals,

publicitat...,

altre, engegat el 2015, «Memòria de Calvià»,

rodats aquí, en el nostre municipi; ens

també promogut pel Departament de Cultura,

referim a la «localització», una altra paraula

destinat a la recuperació i conservació de

imprescindible en el diccionari cinematogràfic.

diferents aspectes del món calvianer de cara a

curtmetratges,

26


Dossier crear un arxiu que sigui referència, en el futur, de la història del nostre poble. El projecte es materialitza en una exposició i una publicació, prenent sempre com a punt de partida les entrevistes a les persones que visqueren els fets objecte d’estudi. En aquest cas concret, parlam de la memòria del cinema, la de recuperar els rodatges i la memòria de la gent que els va viure, escoltar

Muerte bajo el sol

de la veu dels protagonistes, encara vius, com era el cine aleshores, com es relacionava la gent, qui el promovia..., i fer, de tot això, la

corresponent

exposició

i

publicació,

previsiblement el mes de juliol de 2016. 3. En el cine hi podem trobar una bona eina. A ca nostra s’hi han rodat les pel·lícules que componen aquest projecte, i també ha estat morada d’un bon grapat de persones, actors, Búsqueme a esa chica.

directors i treballadors relacionats amb el setè art. I a tots volem recordar. 4. Per a més endavant, el programa tendrà una continuïtat amb la creació de rutes cinematogràfiques. Es tractaria de senyalitzar els llocs o espais on es varen dur a terme els rodatges, o els indrets i locals que tenen com a protagonistes alguns dels actors i actrius que ens visitaren. Avui en dia cada vegada és

La Caja Kovak.

més normal el turisme cinematogràfic; n’és un exemple l’augment a Nova Zelanda del turisme

intenció és facilitar recursos o serveis, com ara

en un 30 % amb motiu del rodatge de la trilogia

guies, mapes, fullets o panells.

cinematogràfica d’El senyor dels anells. La

5. A més a més, es preveu tot un seguit

27


Dossier

Calvià és cine

d’activitats paral·leles com ara taules rodones

que han visitat el nostre municipi.

i exposicions. e. Crear un arxiu filmogràfic del municipi de Com qualsevol altre projecte, ens plantejam

Calvià.

diversos objectius: f. Incentivar el municipi com a lloc de rodatges a. Fer un llistat de rodatges fets al municipi.

i localitzacions.

b. Fer memòria de fets succeïts en el passat

g. Atreure el turisme aficionat al cinema amb

i recollir anècdotes, històries dels rodatges,

les rutes cinematogràfiques.

curiositats, entrevistes a persones relacionades amb el cinema a Calvià.

h. Fer una transversalitat de departaments i institucions afavorint-ne la feina en comú.

c.

Marcar

els

indrets

de

les

diferents

localitzacions per tal de crear les rutes

Aquests objectius es doten de continguts amb

cinematogràfiques.

les següents activitats:

d. Recordar els personatges cinematogràfics

-

Presentació del projecte a Sa Societat.

28

Projeccions

de

llargmetratges,

anuncis


Dossier publicitaris,

documentals

i

curtmetratges

El

rodats al municipi de Calvià.

programa

inclou

la

projecció de La caja Kovac

- Recuperació de la memòria del cinema a Calvià: rodatges, cines, personatges implicats

de Daniel Monzón, filmada

per tal de recollir la història del cinema a Calvià,

en part a Magaluf

fer entrevistes als protagonistes, conferències, xerrades, etc. - Representacions i/o coproduccions teatrals

i la projecció de The Magus, comentada

de pel·lícules rodades/ambientades al municipi

pel crític Josep A. Mendiola, el qual també

de Calvià i potenciació de nous rodatges.

participà en la dramatúrgia de la coproducció de teatre El mag de la platja, juntament amb

- Exposició «Calvià de cine»: cartelleria,

Josep Ramon Cerdà. Aquesta obra, basada en

pasquins, fotografies de rodatges, maquinària

el rodatge de la pel·lícula a Portals i dirigida pel

dels cinemes de Calvià i altre material relacionat

mateix Cerdà, fou interpretada per Xavi Núñez

amb el projecte, i el catàleg corresponent.

(Michael Caine), Maria Rosselló (Anna Karina), Xim Vidal (Anthony Quinn) i Aina Zuazaga

- Ruta cinematogràfica al municipi de Calvià.

(Candice Bergen). Es representà el 31 de juliol a la finca Galatzó i ens féu reviure les setmanes

- Elaboració d’un «Qui és qui» en el món del

en què un repartiment internacional d’actors va

cinema a Calvià.

fer estada al nostre municipi.

-Recuperació de les millors bandes sonores

La representació teatral d’El mag de la platja

del cinema enregistrant-ne un CD.

també forma part del projecte de Jardí Desolat / Mallorca en Acció, que dedica el 2015 al cinema. Palma, Santa Margalida i Calvià han

PROGRAMA

estrenat a l’estiu una obra de teatre el rodatge El programa de 2015 està integrat per la

de la qual està relacionat amb cada municipi.

projecció d’algunes de les filmacions més

Així, a Calvià, es posà en escena els dies que

representatives i per la realització de diferents

Anthony Quinn, Michael Caine, Candice Bergen

activitats que complementaran el projecte.

i Anna Karina passaren a la platja de Portals Vells per rodar el que esdevindria pel·lícula

El tret de sortida es donà dia 27 de juny amb

«maleïda» fins no fa gaire temps. L’estiu del

la presentació del projecte «Calvià és cinema»

1967 quatre estrelles del cinema mundial es

29


Dossier

Calvià és cine

trobaren a Calvià treballant en un projecte entre

d’animació coproduït per l’Ajuntament de Calvià

la ciència ficció i el drama existencialista. The

i la Fundació Palma 365 que realitzarà la Unitat

Magus mai no es va estrenar a Espanya. El film

d’Animació i Tecnologies Audiovisuals (LADAT)

estava basat en una novel·la de John Fowels i

de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i

no va tenir un gran èxit comercial. L’arribada

que servirà per promocionar els dos municipis

a la nostra platja fou qüestió del destí, ja que

com a destinació turística. Chanson d’amour

l’ambientació de la pel·lícula és a Grècia, país

inclourà com a escenaris de la història elements

on no varen poder accedir per mor del cop

emblemàtics de Palma com la catedral, el

d’estat dels Coronels. Avui en dia aquesta cala

castell de Bellver, el passeig del Born i carrers

de Portals Vells encara és coneix com la platja

del casc antic. De Calvià, el curtmetratge

d’El Mago, i molta gent –calvianers inclosos–

d’animació per ordenador reproduirà les platges

pensen que aquest és el nom que ha tengut

de Magaluf i Portals Vells, la finca pública

sempre, així que pensam que aquesta és una

de Galatzó i el mirador de les illes Malgrat. El

bona mostra de la petjada del cinema a Calvià.

curtmetratge s’estrenarà el mes d’octubre de

A partir d’aquí, teatre i cine se separen i

2015 i concorrerà a diversos festivals.

continuarem, en acabar l’estiu, amb la sèrie de projeccions, entre 2015 i 2016, a les quals

Projecció d’El metre, la mida del món,

s’afegiran les noves produccions que es vagin

desembre. Es tracta d’un documental dedicat

rodant a Calvià.

al científic Francesc Aragó, que va viure la seva aventura a Calvià. El presentarà el seu director,

Per a enguany i pendents de concretar dates,

Cesc Mulet.

aquesta és la previsió d’activitats: Totes les projeccions es faran al Teatre Sa Projecció de Muerte bajo el sol, octubre.

Societat de Calvià vila».

Presentació: Xisco Mulet Projecció

de

La

caja

Kovak,

octubre.

Presentació: Mercedes Giménez, cap de localitzacions, i Germán Cantallops, membre de l’equip artístic. Projecció del curtmetratge d’animació Chanson d’Amour, al desembre, presentat pel seu director, Juan Montes de Oca. Es tracta d’un curtmetratge

Escena de The Magus.

30


Dossier Cronologia de les pel·lícules filmades a Calvià 1951 Es filma Manchas de sangre en la luna, coproducció hispanobritànica dirigida per Luis Marquina i Edward Dein i protagonitzada per José Bódalo, amb escenes al Maricel.

1953 Filmació d’Our Girl Friday (també coneguda com The Adventure of Sadie), un film protagonitzat per Joan Collins i rodat a Peguera. L’acció transcorre en una illa deserta del Pacífic, de manera que a la platja mallorquina s’hi varen haver de posar temporalment una sèrie d’elements escenogràfics, com ara palmeres, que ajudaven a recrear l’ambient que es volia representar.

1955 Es roda a Peguera El desconocido, una producció hispanomexicana, dirigida per Julián Soler. Filmació a Peguera de Playa prohibida, de Julián Soler, amb Rossana Podestà, Marco Vicario, Fernando Rey i José Nieto.

31


Dossier

Calvià és cine

1959 S’enregistren a Santa Ponça algunes escenes d’Un trono para Cristy (Luis César Amadori). Palmanova va servir d’escenari per rodar algunes seqüències d’El amor que yo te di (Tulio Demicheli).

1962 Filmació de Bahía de Palma, de Joan Bosch, en la qual apareix el primer biquini de la història del cinema espanyol, que portava l’actriu Elke Sommer. Algunes escenes es varen filmar a Santa Ponça i a Cala Major.

1964 Filmació del musical Búsqueme a esa chica, de Fernando Palacios, protagonitzada per Marisol i el Duo Dinámico, amb escenes a Santa Ponça.

1967

Es roda Deadfall, de Bryan Forbes, algunes escenes de la qual es filmaren al castell de Bendinat. Fou protagonitzada per Michael Caine.

32


Dossier

1967-1968 Filmació d’El Mago, de Guy Green, protagonitzada per Michael Caine, Anthony Quinn i Candice Bergen, que va donar nom a la platja de la zona de Portals. No es va arribar a distribuir a Espanya.

1968

Es roda No le busques tres pies..., de Pedro Lazaga, amb Teresa Gimpera i José Sacristán, amb escenes filmades a Santa Ponça.

1974 Es filma Largo retorno, de Pedro Lazaga, amb exteriors a Cala Fornells (Peguera).

1975 Rodatge d’En la cresta de la ola, de Pedro Lazaga, filmada, entre d’altres indrets mallorquins, a Magaluf, i en la qual intervé Julia Gutiérrez Caba.

33


Dossier

Calvià és cine

1980

Es filma Quiero soñar, de Juan Logar, en la qual apareix Marineland.

1981 Es filma ¡Qué puñetera família!, de Martín Garrido.

1982 Producció de Muerte bajo el sol, adaptació de la novel·la del mateix títol d’Agatha Christie, dirigida per Guy Hamilton i protagonitzada per Peter Ustinov, amb escenes a les platges de Calvià (Cala Fornells).

1984

Es roda El último penalty, de Martín Garrido, a Calvià.

34


1990 Es roda Superagentes en Mallorca, de José Luis Merino, enregistrada en part a Magaluf.

2007 Es roda La caja Kovac, de Daniel Monzón, filmada en part a Magaluf.

2009 Es filma The Damned United, de Tom Hooper, basada en la vida real de Brian Clough com a entrenador de l’equip de futbol Leeds United, d’Argentina, amb la participació de Michael Sheen, Timothy Spall, Colm Meaney i Jim Broadbent, en la qual l’entrenador passa unes vacances a Mallorca.

2011 Es roda El perfecto desconocido, pel·lícula dirigida per Toni Bestard, amb Colm Meaney, Ana Wagener, Carlos Santos, Natalia Rodríguez. Es roda a Magaluf part de la pel·lícula The Inbetweeners (Supercutres), de Ben Palmer, basada en la sèrie britànica del mateix nom.

35


LES SALES DE CINEMA A CALVIÀ (DE 1927 A LA CRISI DELS ANYS 80)

Agustí Aguiló


Dossier L’any

1895

els

ciutadans

parisencs

Fins al 1927 no hi va haver cap cine a Calvià

contemplaren expectants la primera projecció d’una pel·lícula de cinema al món. L’invent s’estengué ràpidament per les ciutats europees i tan sols dos anys després arribà a Palma,

muy viejas con astillas y salivazos desde

al Teatre Principal. A Calvià, les primeres

preferencia». Una pinzellada ben colorista, no

sales d’espectacles públics que projectaven

cal dir-ho!

cinema obriren el 1927, si bé cal suposar que els calvianers ja havien pogut gaudir

SALES DE CINEMA A LA VILA I AS

esporàdicament de les projeccions d’aquells

CAPDELLÀ

rudimentaris cinemes ambulants que recorrien Fins al 1927 no hi va haver cap cine a Calvià.

els pobles de tot Mallorca.

En els registres de l’antic impost de matrícula Podem imaginar-nos les condicions d’aquelles

que es guarden a l’Arxiu Municipal de Calvià

primeres sales de cine, amb bancs o cadires de

un certificat de 1926 consigna que «en la

fusta incòmodes, fred glacial a l’hivern i calor

actualidad no existe en esta población ningún

sufocant a l’estiu, i unes projeccions de baixa

local en el que se den espectáculos públicos».

qualitat: interrupcions de la projecció per talls

L’any següent, però, ja hi figuren dos locals, el

elèctrics, cintes gastades i que es trencaven

cine que hi havia a la vila de Calvià, a l’actual

sovint, canvis interminables de bobines, etc.,

carrer Jaume III, devora la central elèctrica, i

amb el consegüent rebombori del públic.

el cafè-teatre d’es Capdellà, conegut com Sa

Sense oblidar els pianistes i altres músics que

Societat. Durant la II República s’obrí una nova

amenitzaven les imatges mudes, els quals

sala a la Vila, al local acabat de construir de la

desapareixerien amb l’entrada del cinema

Unión Obrera de Calvià («Sa Societat»), i en

sonor a partir de la dècada dels anys 30. En el

plena postguerra una altra as Capdellà, el cine

llibre Cent anys de cinema a les Illes, Catalina

(o teatre) de Ca l’Amo en Tomeu.

Aguiló i Josep Antoni Pérez de Mendiola ens El cine de Sa Societat d’es Capdellà

aporten una pinzellada ben sucosa del cine de Calvià en els seus inicis extreta del setmanari satíric i anticlerical Foch y Fum del 17 de gener

Construït l’any 1916, l’edifici era propietat

de 1934, quan la sala inaugurà el cinema sonor

de la mutualitat obrera «La Capdellanense»,

amb el film Resurrección, inauguració que

fundada el 1912. Sa Societat era situada al

inspirà al setmanari el següent comentari: «El

carrer Major d’es Capdellà, on ara hi ha les

rostro de Lupe Vélez adquirió una cadavérica

oficines municipals. El 1927 figura en l’impost

palidez al ver el estado del local con sillas

de matrícula com a sala teatre. Si bé el local

Imatge de la portada: antic projector de cinema de Sa Societat, restaurat l’any 2015.

37


Dossier

Les sales de cinema a Calvià

era de la mutualitat, la sala d’espectacles la

El darrer any en què Sa Societat figura entre

tenia arrendada Jaume Alemany Roca, amb

les sales d’espectacles públics en l’impost de

una capacitat de 200 localitats de públic. Amb

matrícula és 1944. Això no obstant, la gent del

la Guerra Civil fou decomissada pels feixistes

poble recorda haver-hi vist pel·lícules durant la

(Manel Suárez 2008), tot i que s’hi continuaren

dècada dels anys 50 i 60, fins que, ja als 70,

organitzant espectacles.

els capdellaners se n’hagueren d’anar a veure cine a la Vila.

Segons Maria Balaguer, a Sa Societat d’es Capdellà s’hi feien balls i comèdies, i també cinema els caps de setmana

Retornat posteriorment a la propietat de l’Ajuntament, el 1969 l’antic edifici de Sa Societat d’es Capdellà es trobava, segons un acte del Ple municipal, en un estat «lamentable» i era convenient esbucar-lo i reconstruir-lo. El projecte s’executà el 1972 i encara habilitava

Segons el testimoni de Maria Balaguer Bonet,

un espai per fer-hi espectacles, el qual va

«de sa Bardissa» (es Capdellà, 1931), al

desaparèixer amb la darrera reforma del local,

local s’hi feien balls i comèdies, i també

l’any 1986.

cinema els caps de setmana. Precisament l’home de na Maria, Sebastià Vicens Palmer,

El Cine Calvià (o de sa Central)

s’encarregava de fer-hi les projeccions. Li ho proposà, per les relacions que hi tenia com

A la vila, el primer local d’espectacles –

a organista de l’església, el qui va ser vicari

suposam que sobretot funcionava com a

d’es Capdellà de 1944 a 1975, mossèn Julià

cinema, tot i que també s’hi feien comèdies i

Bonet, natural de Galilea. Aquest, recorda

altres actes públics com ara mítings– va ser

Maria Balaguer, va impulsar les projeccions

el situat al carrer de Can Pere Antoni (avui de

de cinema al local de Sa Societat. Com que

Jaume III), a sa Central. Aquesta, propietat de

as Capdellà i Galilea projectaven les mateixes

la família Alemany, era el motor d’electricitat

pel·lícules, el vicari mateix s’encarregava de

que subministrava corrent al poble i funcionava

fer arribar les bobines a Galilea. Partia amb

des d’aproximadament el 1918. El local

la moto i, a mitjan camí, li sortia l’encarregat

d’espectacles que s’hi construí al costat fou llogat

del cinema de Galilea a recollir la pel·lícula,

per Maties Vidal Oliver per dur el negoci del cine.

que projectaven el mateix dia, amb un temps

Aquest va funcionar des de 1927 fins al 1941,

de retard respecte d’es Capdellà, per poder

en què el local es va destinar momentàniament

utilitzar les mateixes bobines.

a indústria de trituració de garroves.

38


Dossier

Míting o conferència a l’Interior del cine de Calvià (o de sa Central) a la segona meitat dels anys 30 (fotografia publicada al llibre Cent Anys a Calvià, 1990).

Fins a 1946 no es tornà a dedicar al ram

El 1944, després de l’etapa com a magatzem

d’espectacles públics. El 1957 figura com

de garroves, i per tal de tornar a obrir com a

a «Cine Calviá», propietat de Joan Alemany

sala de cinema, s’hi féu una reforma important,

Ensenyat, amb Gabriel Vidal Salvà –fill de

també

Maties Vidal– com a empresari, el qual va dur

nombrosos requisits legals vigents aleshores

el negoci fins al tancament del cinema, l’any

en relació a les condicions de les sales de

1979.

cinema. La reforma consistí a bastir-hi un pis

per

adaptar-se

probablement

als

per a la cabina de projecció, posar cadires Segons els llibres de l’impost de matrícula,

noves més còmodes, millorar els urinaris i

els primers anys tenia una capacitat de 200

ampliar la grandària de les portes d’accés i

localitats de públic i 75 de preferents, i a partir

sortida. Uns vint anys després, el 1961, se’n va

de 1933 les places de preferència augmentaren

fer una ampliació i passà de 185 espectadors

a 90. El 1946, quan es reobrí el local, ja no hi

a poder-ne allotjar 219. L’ampliació també

figuren les places preferents.

suposar la instal·lació d’un bar i el canvi de

39


Dossier

Les sales de cinema a Calvià

Plànol de la reforma del cine de Calvià de l’any 1944 (Arxiu Municipal de Calvià).

la cabina de projecció, que abans estava a la banda sud del local i passà a la banda nord, és a dir, que el sentit de projecció s’invertí. Gabriel Vidal conserva encara ara el primer cinematògraf d’aquesta sala, un projector fabricat a París de la marca francesa Gaumont, inventat el 1894. Posteriorment el Cine Calvià s’equipà amb un projector de 35 mm, que s’il·luminava amb el sistema dels carbons. En tancar el negoci, Gabriel Vidal el vendria al capellà del poble per 35.000 pessetes per fer projeccions al teatre parroquial, on el podem

El projector de 35 mm del cine de Calvià, després venut a la Parròquia. Actualment es troba al teatre parroquial (fotografia cortesia de Xisco Mulet).

veure en l’actualitat.

40


Dossier El teatre-cinema de Sa Societat de Calvià

Amb la Guerra Civil el local de Sa Societat de Calvià va ser decomissat pels feixistes i entre 1937 i 1944 cedit a la falangista Central Obrera Nacional Sindicalista

L’any 1908 es fundà la Unión Obrera de Calvià, coneguda popularment –com la d’es Capdellà– com «Sa Societat». Entre 1929 i 1933 aquesta mutualitat obrera construí l’edifici que coneixem actualment per Sa Societat i l’any 1934 s’hi inaugurà el cafè i el teatre. El 1935 ja figura en els registres de l’impost de matrícula com a sala d’espectacles públics. El local l’havia llogat Miquel Arbós Gallart. Comptava amb 300 localitats de públic i 100 de preferència,

Nacional Sindicalista. El 1957, segons l’impost

xifres que es mantingueren al llarg de la seva

de matrícula, ja no s’hi feia cap espectacle.

existència. Amb la Guerra Civil el local va ser

Actualment hi podem veure, un cop restaurat

decomissat pels feixistes i entre 1937 i 1944

l’any 2015, el projector que es va fer servir a Sa

figura cedit a la falangista Central Obrera

Societat durant aquesta primera etapa.

L’antic local del Cine Calvià en l’actualitat.

41


Dossier Una

segona

època

en

el

Les sales de cinema a Calvià

funcionament

El cine de Ca l’Amo en Tomeu (es Capdellà)

d’aquesta sala arranca de la reforma integral de l’edifici que hi va dur a terme l’Ajuntament,

Al carrer Església d’es Capdellà, abans

inaugurada l’any 2000. Aleshores es va

carretera de Galilea, encara hi podem veure,

adquirir un nou projector de 35 mm per valor

amb alguns canvis en portes i finestres,

de 60.000 €, que és el que hi ha a la sala

l’edifici que albergà el que la gent major d’es

en l’actualitat. Des d’aleshores, l’Associació

Capdellà coneix com el teatre o cine de Ca

Hollywood de Calvià, fundada el 1994 per un

l’Amo en Tomeu i que oficialment es deia

grup de veïns de Calvià amants del setè art, hi

«Salón Capdellá». Va ser fundat per Bartomeu

va fer projeccions de forma habitual fins que

Anollers Verger, pagès benestant que va estar

el 2011, arran de l’entrada en vigor de la nova

setze anys d’amo a Son Alfonso i que, en

Llei de projeccions i els requisits que aquesta

deixar la possessió, va fer-se una casa, encara

estipulava, l’Ajuntament va decidir tancar el

existent i una de les de més prestància del

cinema de Sa Societat.

poble, a la cantonada entre el carrer Major i

Plànol del projecte de cine de Ca l’amo en Tomeu d’es Capdellà, de 1944 (Arxiu Municipal de Calvià).

42


Dossier

L’antic cinema de Ca l’Amo en Tomeu en l’actualitat.

l’actual carrer Església. El jardí d’aquesta casa

Anollers, «de Can Canta», el 1949 la sala ja no

es convertí més tard en el nou cine del poble.

funcionava com a cinema i s’hi havia instal·lat

Efectivament, es conserva a l’Arxiu Municipal

un magatzem per encetar ametles. Segons

el projecte que Anollers va presentar l’any

Gabriel Vidal, s’hi programaven les mateixes

1944, signat per l’arquitecte Joaquim Izquierdo

pel·lícules que es feien al cine de la Vila, però

Sancho, amb una superfície de 162 m i 6

la gent no hi anava gaire i per això va haver de

metres d’alçada i un pressupost de 32.400

tancar.

2

pessetes. La sala tendria una capacitat per a 182 places. Les obres duraren dos anys i la

LES

trobam ja com a sala d’espectacles públics en

PARRÒQUIA

SESSIONS

DE

CINEMA

DE

LA

el llibre de l’impost de matrícula de 1946. L’any 1961 arribà a Calvià el capellà Joan Coli La singladura del cinema-teatre de Ca l’Amo

Triay com a ecònom de l’església parroquial

en Tomeu fou, emperò, curta. Segons la

de Sant Joan Baptista, càrrec que ocuparia

neboda de Bartomeu Anollers, Francisca Salvà

fins al 1980. Persona d’una gran capacitat

43


Dossier

Les sales de cinema a Calvià

El cine de Magaluf tenia una capacitat de 600 places, la més gran que havia tengut mai una sala de cinema a Calvià

dinamitzadora, deixà petjada entre la gent del

quan sovint la projecció s’interrompia per

poble. Entre les moltes activitats participatives

problemes tècnics.

que impulsà es compta la programació habitual de sessions de cinema a la parròquia,

Podem esmentar alguns dels títols que es

fos a la fresca, fos al teatre parroquial que avui

projectaren a la Parròquia per fer-nos una idea

roman tancat als baixos de l’actual local de la

del tipus de programació que feia el capellà

Tercera Edat de la Vila. Ja el mateix any de

Coli, entre els quals trobam pel·lícules de

l’arribada a Calvià adquirí un projector, que el

temàtica bíblica, films missionals, pel·lícules

1970 seria substituït per una nova màquina de

infantils i escolars o altres de contingut

cinema sonor, de 16 mm (Mateu Ramon, 1996).

moralitzant. El 1970, per exemple, la parròquia projectà Johnni Ratón, Trenzas Doradas i

Jaime Tovar (Galaroza, Huelva, 1963), que

Santa Teresa. El 1971, Escucha mi canción,

va fer d’escolà amb Joan Coli, recorda les

Alegre juventud, La Señora Fátima, Saeta del

sessions cinematogràfiques que es feien

Ruiseñor, Cotolay, Sinfonía española, o Ha

al que avui coneixem com a pati de ses

llegado un ángel. I el 1975, Forja de hombres,

Oliveres, on aleshores hi havia una pista de

El Cristo del Océano, Año Santo 75, El

tennis la xarxa de la qual es treia per poder

incomprendido i Más allá del rio Miño (Mateu

fer les projeccions. Ell, juntament amb altres

Ramon, 1996).

escolans, s’encarregava de posar les cadires del públic i de penjar el llençol que feia de

Durant l’època del rector Antoni Alzamora

pantalla. Tovar recorda la «censura» que

Salom (1980-1995) la parròquia continuà

exercia el capellà sobre els continguts de

projectant pel·lícules amb la màquina de 16

les pel·lícules, ja fos tallant prèviament les

mm, fins que, com hem vist, es va comprar

escenes «inconvenients», ja fos situant-se

l’antic projector de 35 mm del Cine Calvià a

davant el projector per obscurir la imatge quan

Gabriel Vidal. Aleshores comença una nova

els actors es besaven massa efusivament.

etapa en el cinema parroquial del poble,

També es refereix a la xiuladissa del públic

amb nova programació feta ja amb criteris

44


Dossier

Plànol de la sala de cinema de Magaluf de 1969. El cinema estava ubicat en els baixos del que després s’anomenaria Hotel Antillas (Arxiu Municipal de Calvià).

cinematogràfics i no religiosos, i dirigida per un

EL CINE DE MAGALUF, L’ÚNIC EXEMPLE DE

grup de cinèfils que havien fundat l’Associació

SALA DE CINEMA A LA ZONA TURÍSTICA

Hollywood de Calvià el 1994, amb Xisco Mulet

DEL MUNICIPI

al capdavant. Mulet va substituir els vells carbons del projector recentment adquirit per

En plena febre constructiva al litoral calvianer,

una làmpada d’il·luminació procedent d’un

el 1969 l’empresa Hoteles Mallorquines SA,

cinema de Menorca que s’havia desmantellat.

propietat de Gabriel Escarrer Julià, presentà

També l’Ajuntament va adquirir les butaques

un projecte signat per l’arquitecte Alejandro

del cine Avenida de Palma, que havia tancat, i

Villalba Salvador per construir un complex

en va fer donació a la Parròquia per substituir

turístic a la urbanització Badia de Palma, a

les velles cadires del teatre parroquial. Són les

Magaluf. El complex incloïa dos hotels, i avui

butaques que encara ara hi podem veure.

el coneixem com a Hotel Antillas Barbados. A banda dels serveis habituals d’aquest

A partir de la rehabilitació de l’edifici de Sa

tipus d’edificis, s’hi preveia la construcció

Societat de Calvià l’any 2000, l’Associació

de diverses tendes i d’un cinema. Aquest es

Hollywood deixà el teatre parroquial i traslladà

construí en els baixos del que després es diria

les projeccions al local acabat d’inaugurar.

Hotel Antillas, adossat a l’ala curta de l’hotel,

45


Dossier

Les sales de cinema a Calvià

però de construcció independent, i tenia una

de gent treballadora que, venguda de la

capacitat de 600 places, la més gran que havia

Península, s’hi havia establert temporalment

tengut mai una sala de cinema a Calvià.

i que constituïa una nombrosa clientela per a les sales de cinema. Per posar una dada

En l’època en què l’Ajuntament convocava

significativa, i com senyalen els autors de

la modalitat de cinema dels Premis Calvià

l’obra citada, entre els anys seixanta i vuitanta

(1975-1978), el cine de Magaluf va acollir

la davallada d’espectadors dels cinemes fou

cada any la projecció de les pel·lícules

del 71,4 % en tot el nostre arxipèlag.

guardonades en aquest certament (les quals, sigui dit de passada, també es projectaren a

Naturalment, els cinemes que quedaven

l’edifici de Sa Nostra a Calvià vila conegut

aleshores al nostre municipi, el Cine Calvià

per Can Canonet i al cine de sa Central).

i el Cine Magaluf, no foren aliens a aquesta dinàmica de crisi. El Cine Calvià ni tan sols va

No en sabem del cert la data, però

haver d’esperar la dècada dels 80 per patir

probablement el cine de Magaluf deixar de

els efectes de la davallada d’espectadors.

funcionar com a tal en la dècada dels anys

Com hem vist, ja a finals dels anys 70 havia

80, amb la crisi del sector i la desaparició de

deixat de ser rendible, amb l’agreujant

tots els cines de la Part Forana.

de la competència i la fuita de clients cap al cinema de Magaluf i, amb la posterior desaparició

CALVIÀ SENSE CINEMES

d’aquest

darrer,

s’acaba

a

Calvià la presència del que entenem com a En el pròleg del llibre Els cinemes de Palma,

sales de cinema tradicionals.

dels germans Verònica i Tomeu Fiol Obrador, Javier Matesanz es refereix a l’inici de la dècada

Si ens hi aturam a pensar, no deixa de ser

dels 80 com una època de profunda crisi del

curiós, o estrany, que el fenomen d’aparició,

sector cinematogràfic, amb la desaparició

durant els anys 90, de diverses sales

massiva de sales, i senyala que la crisi va

multicines (Ocimax, Porto Pi, Renoir, Festival

afectar els cinemes de totes les Illes, no només

Park) no tengués plasmació en el municipi

de Ciutat. En el cas de Mallorca, només a la Part

de Calvià, atesa la seva proximitat a Palma

Forana se’n tancaren 79. Entre d’altres causes,

–pensem en el Festival Park de Marratxí–,

cal destacar-ne l’auge del vídeo domèstic i la

les bones comunicacions amb la capital i la

fi del boom turístic i dels anys de construcció

forta expansió urbanística que patí el nostre

desfermada, que significà la sortida de Mallorca

municipi en aquells anys.

46


Dossier ELS RECORDS DE GABRIEL VIDAL I FRANCISCA SALVÀ Gabriel Vidal, empresari del cine de sa Central

de l’arribada i desenvolupament del cinema

de Calvià, i Francisca Salvà Anollers, neboda

a Calvià i as Capdellà. Els vàrem entrevistar i

del fundador del cine de Ca l’Amo en Tomeu

ens relataren les seves vivències. Reproduïm a

d’es Capdellà, són dos importants testimonis

continuació el contingut de les converses.

GABRIEL VIDAL, EMPRESARI DEL CINE CALVIÀ

Gabriel Vidal Salvà, «de Cas Foraster»

negoci de la sala de cine que hi havia al

(Calvià, 1927), va fer de barber als 7 o 8 anys.

carrer de Can Pere Antoni, avui de Jaume III,

Arran de la Guerra Civil, en temps de la fam,

negoci del qual, com hem vist més amunt,

treballà de moliner a la farinera que hi havia

ja havia estat titular son pare, Maties Vidal

a Sa Central, va tornar a exercir de barber a

Oliver. L’entrevistàrem a casa seva, a la Vila,

Peguera i, finalment, va ser vints anys zelador

i de tant en tant ens hi acompanyà el seu fill

i deu carter a l’Ajuntament de Calvià.

Maties. Encara conserva, si bé ja incomplet, el projector més antic del cinema, de la

Com que els cinemes només feien pel·lícules

marca francesa Gaumont.

els dissabtes i els diumenges, va poder-hi compaginar l’administració, juntament amb

Un dels primers records que té del cinema de

els seus germans Joan i Francisca, del

son pare és que, com que les pel·lícules eren

47


Dossier

Les sales de cinema a Calvià

la pel·lícula es repetia el dilluns, però ales-

Al principi, les entrades del Cine

hores era de franc. Precisament les dificul-

Calvià valien una pesseta o 0,70

tats amb el subministrament regular d’elec-

cèntims. A finals dels anys 60

tricitat eren un repte, i finalment la família comprà un grup d’electricitat autònom, per

oscil·laven entre les 4 i les 7

garantir que no hi hagués talls de corrent.

pessetes

L’èxit del cinema com a espectacle de masses va tenir la base en els preus assequi-

mudes, hi havia un organista de la parròquia

bles de les entrades. Al principi, recorda

que li deien Mestre Jaume que hi tocava el

Gabriel, les entrades del Cine Calvià valien

piano i després també s’hi incorporà un home

una pesseta o 0,70 cèntims. A finals dels

que li deien Mestre Pere, que tocava el violí, i

anys 60, oscil·laven entre les 4 i les 7 pes-

ambdós acompanyaven les projeccions. Par-

setes.

lam de principis dels anys 30.

El cine de Calvià feia deu metres de llargada

Els tres germans es repartien la feina. «Una

i la pantalla en feia sis o set –diu Gabriel. La

vegada feies d’acomodador –diu Gabriel Vi-

capacitat n’era de 200 persones, «i encara

dal–, l’altra manejaves la màquina... La meva

vàrem haver de comprar cadires per posar

germana venia les entrades. El meu germà

pels corredors, perquè molt de vespres no

principalment estava a la cabina». El maneig

hi cabien».

de les bobines de les pel·lícules era cosa treballosa i sempre hi havia d’haver algú a la cabina de projecció.

Com en l’actualitat es fa amb les crispetes,

Arrendaven les pel·lícules a en Sales, que

els espectadors consumien alguns menjars

n’era el distribuïdor. Recorda que hi havia

i begudes típics de les sessions de cinema.

«marques»: la Metro, que tenia fama de

Gabriel Vidal evoca la gent menjant «coco-

ser la millor –els majors del poble conten

vets», caramel·los, etc. Hi havia un home,

que quan sortia en pantalla el famós lleó la

afegeix, que li deien es Didot, que venia ca-

gent exclamava: «Aquesta serà bona!»–, la

cauets a dins la sala, però també hi havia

Universal, la Warner Bros, la Paramount...

un trànsit intens de gent que anava i venia

En Sales enviava les pel·lícules el dissabte

de Can Garrit per comprar també cacauets

i el cine les projectava el dissabte mateix

i pipes. Durant el descans, la gent anava

i el diumenge. Si el diumenge no hi havia

també al forn que hi havia al cap de can-

hagut electricitat, cosa que passava sovint,

tó, a la confluència amb el carrer Major, per

48


Dossier

Les sales d’espectacles o els locals de cinema, com en el cas del Cine Calvià, acollien també altres actes, com ara els mítings polítics. Gabriel recorda haver sentit contar, quan ell era petit, que al cine del poble s’hi feia un acte polític que acabà amb una batussa descomunal entre dretes i esquerres i que s’arribaren a pegar bufetades. Una altra anècdota il·lustra les condicions d’inseguretat de les sales i el perill d’incendi, El primer projector del cinema de Calvià, de la marca Gaumont, que Gabriel Vidal encara conserva

ja que les pel·lícules estaven fetes de cel· luloide, material molt inflamable: «un ves-

comprar ensaïmades i galletes fortes. Hem

pre –comenta Gabriel– dos es barallaven al

de tenir en compte que llavonces es projec-

temps del cine i un, que devia haver-se dor-

taven dues pel·lícules, la de complement i la

mit, va cridar: “Foc!”. Hi va haver un gran

d’estrena –la bona i la dolenta, que en deia

rebombori. Un va pujar a la cabina i em va

la gent–, i que, per tant, les sessions duraven

dir: “Ja pots aturar això, que aquí baix hi ha

unes tres hores.

un desastre!”». La gent sortia esperitada a fora, però sortosament no hi va haver des-

La inauguració de la sala-teatre de Sa So-

gràcies. «Va ser una gamberrada», conclou

cietat a mitjans dels anys 30, on també s’hi

Gabriel. El Cine Calvià també acollir l’orga-

començà a fer cinema, significà un daltabaix

nització de comèdies. Cada any el capellà

per al Cine Calvià. Gabriel Vidal hi fa referèn-

feia una comèdia per a benefici de l’esglé-

cia quan diu que l’aparició d’aquest compe-

sia.

tidor els va arruinar. Quan els «socialistes» anunciaren la intenció de fer cinema en el

El Cine Calvià va funcionar fins al 1979.

nou local, son pare, Maties Vidal, que duia

Aquell any va fer fallida, «ja que no hi

el Cine Calvià amb un soci, els va proposar

anava ningú i vàrem haver de tancar»,

que els comprassin a ells el cinema, perquè

comenta Gabriel. La crisi general de les

«dos cines a Calvià no podien marxar de

sales de cinema i la competència del cine

cap manera», però no els acceptaren la pro-

de Magaluf, als baixos de l’hotel Antillas,

posta. Després, amb la guerra, Sa Societat

obert a principis dels anys 70, féu inviable

passar a mans dels falangistes, però varen

la continuïtat del cinema tradicional del

haver de tancar «perquè no treien».

poble de Calvià.

49


Dossier

Les sales de cinema a Calvià

FRANCISCA SALVÀ ANOLLERS, NEBODA DEL FUNDADOR DEL CINE DE CA L’AMO EN TOMEU D’ES CAPDELLÀ

Francisca Vidal i Rafel Porcel.

Francisca

Salvà

Anollers

és

l’única

casa seva, as Capdellà, i hi foren presents el

descendent que queda de la família Anollers

seu marit, Rafel Porcel Carbonell, la seva filla

d’es Capdellà. Un oncle seu, Bartomeu

Catalina, i a voltes el seu net Rafel Sedano,

Anollers Verger, va construir i regentar de

els quals també feren algunes intervencions

1944 a 1949 el que al poble es coneix

per aclarir, matisar o directament aportar

com el cine de Ca l’Amo en Tomeu. Vàrem

informacions.

entrevistar la seva neboda perquè ens contàs el que sabia d’aquell cine i del seu

La nostra entrevistada va néixer as Capdellà

oncle, però també sobre el primer cine que

l’any 1923. Son pare era en Miquel de Can

hi va haver as Capdellà, el del local de Sa

Cama, que feia de pagès, però que també

Societat, a l’edifici propietat de la mutualitat

viatjà diverses vegades a l’Argentina, on,

obrera «La Capdellanense», construït el

segons la filla, anava «a fer feina pel moll, o

1916. A l’entrevista amb Francisca Salvà a

no sé on feia feina». La mare, Maria Anollers

50


Dossier

Verger, «na Maria d’es Pou», nascuda

Però a continuació rectifica i recorda:

el 1887, era filla de Quietano (nascut as

«No, hi havia una altra cosa al poble: hi

Capdellà el 1856) i de Francisca, que feien

havia una música». Es refereix a una

d’amos a Son Vic Nou. Un dels seus germans

banda de música que hi havia formada

era Bartomeu, nascut el 1893, el qui, com ja

per capdellaners, «una banda de música

hem dit, després fundaria el cinema.

de trompetes i un trombó d’aquells, que el tocava en Nofre Maó. I venia un professor de música a ensenyar-los i a dirigir-los i a

Durant

les

s’intercanviaven

projeccions les

assajar cada setmana. Venia d’Esporles,

bobines

i li deien en Pol. Te’n puc dir bastants de

de les pel·lícules amb el cine

músics: en Nofre Maó tocava es trombó, i duien unes fantasies.. perquè tota la

de Calvià i, si el canvi suposava

setmana assajaven a ca seva i feien nets

un retard en la projecció, la

aquells instruments daurats antics... I hi

gent cridava:«Es doblers, es

tocava en Rafel d’es Forn, en Joan Suau, en

doblers!»

Nofre Noi...». Tornant al cinema, parlam de com eren les

Els primers records de na Francisca són del

reaccions del públic a la sala i Rafel Porcel,

cine de Sa Societat. A casa seva va sentir

el seu home, evoca el xivarri i les protestes

parlar de Joana Nogués i conta que aquesta

del públic quan la pel·lícula es tallava, i

era propietària de Son Hortolà i tenia solars

esmenta el truller que feia l’al·lotea, que

al carrer Major d’es Capdellà, un dels quals

s’asseia a les primers files. També recorda

donà per fer la plaça que encara du el seu

que, durant les projeccions, s’intercanviaven

nom, i una altra serví per bastir-hi Sa Societat.

les bobines de les pel·lícules amb el cine de

Hem trobat als arxius municipals la data de

Calvià –les quals eren transportades amunt

la donació del primer solar esmentat, que va

i avall amb bicicleta–, i si el canvi suposava

ser el 1913.

un retard en la projecció la gent cridava: «Es doblers, es doblers!».

És sabut que, d’ençà de la seva aparició, el cine es convertí en l’entreteniment de

Un dels personatges que recorda Francisca

masses per excel·lència. Hi fa referència

relacionats amb la sala del cine de Sa

Francisca quan diu que «hi anava molta

Societat és el Sen Sis, que feia de porter i

gent, al cine, perquè no hi havia res més».

d’acomodador. Se’n riu en evocar la imatge

51


Dossier

Les sales de cinema a Calvià

dels al·lots fent-li befa: «El Sen Sis, el Sen

pel·lícules, espanyoles. Eren cines de barri

Sis, el Sen Set...!».

i hi feien unes pel·lícules antiquíssimes, comenta. En Rafel esmenta na Imperio

Un fet que en el seu temps fou molt comentat

Argentina, actriu argentina famosíssima als

as Capdellà va ser l’incendi que patí el cine

anys 30. Na Francisca ens parla d’un film

de Sa Societat quan ella tenia cinc o sis anys

que va veure quan tenia tres anyets i que

(parlam, doncs, de 1928 o 1929; el cine

la va impactar especialment. En recorda

s’havia posat en marxa el 1927), tot i que al

perfectament el títol: La fiera del mar (de

cap de poc temps tornar a funcionar. Sobre

1926, sobre la famosa balena Moby Dick).

aquest succés, el seu home, en Rafel, conta

«Era una balena que perseguia un barco que

que «a la cabina de projecció es va pegar

duia passatgers». Potser d’aquí li vengui, com

foc. Clar, hi va haver una alarma, la gent

comenta la filla, la por que sempre ha tengut

va botar per damunt les cadires, que eren

a la mar. Juntament amb el seu home, fa

de bova. N’hi havia que botaven perquè

referència a altres títols: Carmen la de Triana

tenien molta por, i sortien per les finestres

(de 1938, protagonitzada precisament per

del costat». Aquell dia, na Francisca havia

l’esmentada Imperio Argentina), i sobretot

anat al cine amb una amigueta que tenia vuit

Los hijos de la noche (film espanyol de 1940,

anys més que ella: «I hi havia un jove del

amb actors tan coneguts a l’època com

poble que estava gras, i va caure al portalet

Estrellita Castro, Miguel Ligero o Julio Peña,

que hi havia a darrera, que sortia davant la

entre d’altres). Conta Francisca que aquesta

botiga. Perquè com que la cabina estava a

pel·lícula la passaren as Capdellà tres dies

la part del carrer Major, davant, la gent, quan

seguits. Recorda que era Nadal i que, com

veren el foc, les flamades, sortien per aquell

que no hi havia cap altre entreteniment,

portalet. La meva amiga em duia per la mà

tothom l’anà a veure les tres sessions.

que no m’amollava, i en Rafel, que era com es deia el jove, va caure de panxa, i en anar

Parlam a continuació del seu oncle Bartomeu

a passar noltros jo dic: “És que en Rafel està

i del cine que va fundar. Diu Francisca

aquí”. I la meva amiga em contesta: “Passa-li

que era un home molt emprenedor, molt

per damunt, no li faràs mal”. Això són coses

negociant, i que a posta va fer doblers.

que et queden, que no les oblides mai».

L’any 1944 Sa Societat deixà de funcionar com a sala d’espectacles públics, segons

Pel que fa a les pel·lícules que veien en

es dedueix de l’impost de matrícula que

aquells anys al cine de Sa Societat, recorda

hem consultat als arxius de l’Ajuntament. «El

que era cine mut, tot en blanc i negre, i les

cine que hi havia hagut antigament s’havia

52


Dossier

Li comentam a na Francisca que, segons la documentació del cine que consta a l’arxiu municipal, al local li deien «Salón Capdellá», però ens respon que no, que la gent el coneixia com «es cine d’es Capdellà», també conegut com a teatre de Ca l’Amo en Tomeu, tot i que, segons la nostra entrevistada, mai no s’hi feren comèdies ni cap altre tipus d’acte que no fos cine: «Si ni tan sols hi havia escenari!». I, efectivament, en el plànol del projecte del cine que es conserva a l’Ajuntament només hi veim la cabina de projecció, les cadires i la pantalla. No en sabem la data de reobertura, però, segons el testimoni de na Cati, la filla,

Retrat de Bartomeu Anollers Verger conservat per la família (cortesia de Miquel A. Garau Salvà)

a Sa Societat s’hi tornà a fer cine. Cati

tancat –comenta na Francisca–; no sé per

parla d’una segona època del cine de Sa

què, ni sé qui el duia. A les darreries ja no sé

Societat d’es Capdellà, quan les pel·lícules

qui el duia. I llavors el tio va dir: “Idò farem

ja eren en color. Ella tenia set anys quan hi

un cine”». I així fou, el 1944 en presentà el

va anar a veure La guerra empieza en Cuba

projecte i es Capdellà va veure bastir el nou

(1957), del director Manuel Mur. El que sí

edifici del cinema a l’actual carrer Església,

recorda Francisca és que, en la seva etapa

llavonces denominat carretera o camí de

final, a Sa Societat s’hi feien comèdies.

Galilea.

En

Rafel

Porcel

recorda

que,

quan

s’enderrocà l’antiga església d’es Capdellà Però la trajectòria de la nova sala fou ben

(1970), i mentre s’edificava el nou temple,

curta. Francisca conta el següent: «El tio

a Sa Societat s’hi feien misses i funerals.

degué trobar o que no li rendia o... i es va

Aleshores els capdellaners ja havien d’anar

posar a comprar ametles i garroves, i el va

a veure cine a la Vila. A aquest respecte,

fer magatzem i va posar una encetadora

la filla recorda haver anat al cine de Calvià

d’ametles i encetaven ametles i triaven

«quan tenia per ventura 18 anys o 17», és

bessó. I nosaltres ens casàrem el 49 i quan

a dir, que ens situam als finals dels anys 60.

ens casàrem ja hi triàvem bessó».

Per acabar l’entrevista feim referència a

53


Dossier

Les sales de cinema a Calvià

l’arribada de la televisió i al que significà això

també els inicis de la ràdio: «El 36 jo tenia

per al cinema. Na Francisca comenta: «Jo

13 anys, quan va estallar la guerra; jo era a

record més l’arribada de la ràdio que la de

Palma, i tots els meus amics que anàvem

la televisió. Quan va arribar la ràdio, que era

a escola ningú no tenia ràdio i record que

per a mi el temps del Moviment, varen dur

un tenia un aparell de galena i molt de dies

una ràdio a cada bar i l’horabaixa posaven

jo me n’anava amb mon pare al bar Arenas

la ràdio a tota pastilla, però només posaven

de la Drassana a escoltar el parte d’en

música, i tot el poble s’alçava, i llavors que

Queipo de Llano». Encara conserven una

hi havia poques cases...». En Rafel, que de

ràdio antiga de la marca Marconi, que els

ben petit se n’anà a viure a Palma, rememora

regalaren a finals dels anys 40.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Aguiló, Catalina; Pérez Social i Cutural, 1995.

de

Mendiola, Josep Antoni: Cent anys de cinema a les Illes. “Sa Nostra” Obra

Fiol Obrador, Verònica; Fiol Obrador, Tomeu: Els cinemes de Palma, Òrbita, 2015. Ramon i Lidón, Mateu: Mn. Joan Coli. Vida i obra. Ajuntament de Calvià, 1996. Rubio Amengual, Josep; Rubio Terrasa, Josep; Rubio Terrasa, Joan: Cent Anys a Calvià, Ajuntament de Calvià, 1990. Suárez Salvà, Manel: El moviment obrer a Calvià, 1923-1936. Lleonard Muntaner Editor, 2008. Agraïments Volem regraciar l’amabilitat de totes les persones que hem entrevistat per confeccionar aquest dossier i agrair també a Xisco Mulet les dades que ens ha proporcionat relatives als antics projectors dels cinemes de Calvià, al teatre parroquial i a l’Associació Hollywood de Calvià.

54


Dossier

55


Parlam Text: Joana Maria Roque Company

Entrevista a

Josep Antoni Pérez de Mendiola Crític de cinema

«El llenguatge cinematogràfic hauria de tenir més importància a l’escola»

Josep Antoni Pérez de Mendiola Roig

a diversos diaris, l’Ara, el Diari de Balears

(Palma, 1953) és crític de cinema i d’altres

i l’Última Hora. És coautor del llibre Cent

activitats artístiques com teatre, música i

anys de cinema a les Illes (Sa Nostra 1995)

òpera. També és pintor, escultor i dibuixant.

i va fer una biografia i un documental sobre

Ha fet nombroses exposicions de pintura i

la figura de l’actor mallorquí triomfador

d’escultura i ha publicat les seves vinyetes

a Hollywood Fortunio Bonanova (Palma

56


Parlam

1895 -Califòrnia 1969), que va ser actor de

de Progrés, que presidia Francesc Antich.

cinema i teatre, baríton, director i productor.

La seva activitat professional també s’ha desenvolupat en l’àmbit bancari, en el

Mendiola va ser director general de

qual ha dirigit algunes sucursals del Banc

Coordinació Turística al Govern de les Illes

de Crèdit Balear. Parla anglès i alemany, i

Balears (1999-2001) en el primer Pacte

estudia piano.

57


Parlam

amb Josep Antoni Pérez de Mendiola

«Bearn és la pel·lícula espanyola més important que s’ha fet a Mallorca»

Bearn (Jaime Chávarri, 1983).

P. En general quina ha estat la utilització de

Chávarri el 1993, amb actors com Fernando

Mallorca o els seus paratges en el cinema?

Rey, i Un invierno en Mallorca, de 1969,

Jaume López va escriure un article que es

dirigida per Jaime Camino, amb Lucia Bosé.

titulava justament «Historia de un plató de postals». Era això un escenari, una

R. Sí. I El verdugo, de Berlanga, encara que

localització o hi havia més coses?

Mallorca hi apareix més tangencialment.

R. Una localització i moltes vegades ni tan sols

P. Són bones pel·lícules?

representava que fos Mallorca. Això va succeir a Cloud Atlas, la darrera pel·lícula important

R. Jo crec que Bearn sí. És la pel·lícula espanyola

filmada a Mallorca, o a Simbad y la princesa,

més important que s’ha fet a Mallorca, no sols

dirigida per Nathan Juran el 1958, i a moltes

pel tema i perquè era sobre una novel·la de

altres, de les quals supòs que parlarem, com

Villalonga. També va ser una de les primeres

The Magus.

pel·lícules que aprofità la famosa llei de Pilar Miró del cine, la qual cosa va suposar un gran

P. Algunes pel·lícules que estan ambientades

pressupost i un bon repartiment.

en una Mallorca real són Bearn, sobre l’obra P. El tema d’Un hivern a Mallorca de George

de Llorenç Villalonga, dirigida per Jaime

58


Parlam

les productores per tal que vagin a rodar a un

Sand i Chopin també l’han tractar al cinema.

lloc o a un altre com va passar, per exemple, R. Sobre Chopin n’hi ha hagut dues: la de

amb la pel·lícula de Woody Allen Vicky

Jaime Camino de 1969, i una altra anterior dels

Cristina Barcelona, o és més convenient

anys 30. Però, de fet, Bearn pot figurar en la

que ajudin als projectes cinematogràfics en

història del cinema i la de Chopin, no. També

general, rodin a on rodin, si és que ho han

n’hi ha d’altres que sols mostren una mica de

de fer d’alguna manera?

paisatge, com les de Marisol i el Duo Dinámico R. És el darrer bramul, això, amb les Mallorca

o de Raphael, però només són pel·liculetes.

Film Comissions, Bilbao Film Comissions..., P. Com a persona que també ha tengut

però tot això és molt relatiu. Si en Woody Allen

a veure amb l’organització turística des

fa Vicky Cristina Barcelona té una repercussió

de

aquestes

brutal, però si els germans Lana i Andy

mallorquins,

Wachowski fan Cloud Atlas no en té cap. I no

encara que vulguin fer veure que són altres

en parlem d’una que es va rodar al Casino de

llocs, han servit per promocionar l’illa o les

Calvià, Los Pelayo.

l’Administració,

pel·lícules

amb

creu

que

paisatges

Balears en general? P. Era la de Gonzalo García Pelayo, el periodista i jugador i la seva família.

R. Jo crec que no. Ha servit més qualsevol d’aquestes sèries alemanyes que mostren Mallorca que, per exemple, Simbad y la

R. Varen demanar una subvenció que no

princesa o Jack el Negro, que no crec que

sé si han cobrat i sols sortia la moqueta del

tengués cap repercussió turística.

Casino. No hi havia cap altre pla, diguem-ne, de Mallorca. És molt difícil dir exactament com

P. I, en general, quin eren els motius per

s’han de fer les coses. Hi ha casos que poden

venir a rodar a Mallorca: paisatge, costos...?

tenir un significat i un atractiu i altres que són flagrants. I també crec que s’hauria de tenir

R. Hi havia diverses motivacions. Per exemple,

en compte si es dóna feina a gent del lloc en

en el cas concret d’El Mago, varen venir aquí

el qual es roda la pel·lícula. És a dir, amb una

perquè no varen poder anar a Grècia, on hi

infraestructura mallorquina els ajuts tendrien tot

havia hagut un cop d’Estat, el dels Coronels,

el sentit del món, però, ara per ara, Mallorca

i de fet la construcció de la casa on vivia

manca d’aquesta infraestructura.

n’Anthony Quinn era de clara inspiració grega. P. Què creus que han de fer les institucions per potenciar el cine?

P. Creus que les institucions han d’ajudar a

59


Parlam

amb Josep Antoni Pérez de Mendiola

«Per potenciar el cinema a Mallorca les ningú sap on és. Però, vaja, era un documental

institucions haurien de posar una sèrie

bàsicament amb vistes aèries. Jo n’he fet un

d’infraestructures a l’abast de tothom»

sobre en Fortunio Bonanova, i altres sobre Fra Juníper Serra o l’Arxiduc. També hi ha hagut

R. Crec que haurien de posar una sèrie

documentals sobre la Guerra Civil o la repressió,

d’infraestructures a l’abast de tothom. Hi ha

però el tema no era exactament Mallorca.

d’haver escoles de cine i s’haurien de plantejar un seguit d’exigències. De fet, a Canàries,

Per altra banda, l’any 1926 es va rodar El

perquè et donin un permís hi ha d’haver un

secreto de la Pedriza, que transcorre a Sóller,

percentatge de gent (d’extres i gent dels

Valldemossa, el torrent de Pareis, Alcúdia, i el

equips) d’allà. Una altra cosa són els incentius

mateix director, Francesc Aguiló, segurament

fiscals, que no tenen res a veure amb donar

per ordre de la productora va analitzar totes

una subvenció o pagar per rodar a un lloc.

imatges de paisatges que surten a la pel·lícula,

Hi ha tot un ventall de possibilitats. Si tu em

les va treure de context i va muntar un

demanes: «¿Pagaries en Wody Allen per rodar

documental que es deia Documental turístico:

Vicky Cristina Palma de Mallorca?», la resposta

Mallorca siglo XX o una cosa per l’estil, amb un

és que sí, perquè la repercussió és brutal. Però

bon resultat.

una altra cosa és, per exemple, el rodatge de Cloud Atlas, encara que si vénen grans

P. En general, els documentals, més o menys

estrelles això té una repercussió mediàtica i val

promocionals, han estat sempre de la costa,

doblers i, en els fons, és més rendible que fer

o també de l’interior?

publicitat. R. Sols hi solia haver algunes imatges de Palma P. Aquest és un altre tema: el que s’entén com

i «los almendros en flor». Però no s’ha fet cap

a documental i el que és més propaganda

documental, per exemple, del que ha passat en

o promoció. A Mallorca hi ha hagut bons

els darrers anys, com ha evolucionat Mallorca,

documentals?

com es va transformar amb el turisme.

R. No. Bàsicament pel·lícules. S’han fet algunes

P. Entre les pel·lícules rodades a Mallorca,

coses,

quines tenen una certa qualitat, vull dir que

alguns

documentals,

per

exemple

s’aguantin?

sobre Fra Juníper Serra. Cada vegada que es commemora un aniversari més o menys important hi ha un documental. N’Agustí Villaronga va

R. No hi ha hagut cap gran pel·lícula. Una

fer un documental «guapíssim» per al Consell

pel·lículeta de Hamilton sobre una novel·la

Insular, no record quin any, que s’ha perdut i

d’Agatha Cristie, Cloud Atlas...

60


Parlam

P. I a Calvià en concret? La que pareix que

R. Indubtablement. Per exemple El mar, d’Agustí

ara ha ressorgit amb diverses activitats,

Villaronga, el més important director que tenim

entre les quals una obra de teatre de la qual

a Mallorca, ja és un altre nivell. També hi ha en

vostè ha fet el guió, és El Mago.

Toni Bestard, amb El extraño desconocido, en Rafel Cortès, que va fer Yo, una gran pel·lícula,

R. Bé, aquesta pel·lícula és important per

o en Pere March Torrandell, que va fer Blocao,

una cosa: la novel·la és de John Fowles i està

sobre uns mallorquins a la guerra d’Àfrica, amb

considerada entre les cent millors novel·les

Simón Andreu, o en Lluís Casasayas, autor de

escrites en llengua anglesa. Això té una

Bert. Però, vaja, són tres exemples de bons

importància i, a més a més, els protagonistes

directors que tenen una sola pel·lícula o poca

són Michael Caine, Anthony Quinn, Candice

cosa més. Per triomfar és necessari sortir a

Bergen i Ana Karina. Aquesta pel·lícula

fora, com un pintor o un escriptor. La difusió

ha agafat «bouquet» amb el temps, més

que té aquí tot és molt reduïda i o amplies el

que La mujer de paja, de 1964, dirigida per

mercat, o no tens cap possibilitat de res.

Basil Dearden amb Gina Lollobrigida i Sean Connery, en la qual surt Mallorca com a part d’un creuer pel Mediterrani. The Magus no era una pel·liculeta, era una pel·lícula amb ambició que té un punt mític per qui era l’autor de la novel·la, que després va ser-ne el guionista i ho va posat tot, amb la qual cosa la va esgarrar. La literatura i el cinema tenen llenguatges diferents i per això hi ha una certa confusió. Bahia de Palma és una altra pel·lícula que forma part de la història del cinema espanyol. La protagonitzava Elke Sommer, que sortia en bikini i això en aquella època (1962) va tenir una transcendència, i n’Arturo Fernández no feia d’ell mateix, feia d’actor, en aquell temps. P. Fins ara hem parlat de pel·lícules més o menys antigues. I entre els joves? Hi ha ara bons directors mallorquins? S’han fet bones

Cartell de La mujer de paja (Basil Dearden, 1964).

pel·lícules?

61


Parlam

amb Josep Antoni Pérez de Mendiola

P. També hi ha el cas de Daniel Monzón, que

P. A part hi ha el tema del cinema a les escoles.

va fer La caja Kovac i després ha continuat

Creus que també s’hauria d’ensenyar a

amb bones pel·lícules.

«veure cine»?

R. En Monzón no és mallorquí. Va néixer a

R. Els joves d’avui dia són fills de les

Palma, però no crec que pugui ser considerat

imatges. Nosaltres havíem d’anar al cine

un director mallorquí. Seria un director nascut

i ells el tenen cada dia a davant. De fet el

a Mallorca.

paper o els textos escrits no els interessen o els interessen poc. Tenen una cultura

P. Ets partidari de què es facin pel·lícules en

cinematogràfica o televisiva, diguem-ne de

català o creus que per allò de la difusió han

fotografia animada, que nosaltres no teníem ni

de ser directament en català o anglès?

d’enfora. També crec que els haurien de donar eines per analitzar i entendre el llenguatge

R. Si els protagonistes són catalans o

cinematogràfic i a l’escola aquest hauria de

mallorquins han de parlar en català. Si són

tenir més importància, perquè és una altra

castellans en castellà i si són anglesos en

manera d’escriure. Em referesc al llenguatge

anglès. I crec que en general el cine hauria

cinematogràfic, més que a la tècnica o efectes

de ser en versió original i punt. D’entrada, per

especials. Allà on per escrit es pot utilitzar

saber si els actors ho fan bé o malament, ja que

un adjectiu, en el llenguatge del cine es pot

si estan doblats no es pot valorar la seva feina

emprar, per exemple, un primer pla, i enlloc

ni per bé ni per mal.

d’un adverbi, un pla seqüència, com tantes altres coses.

P. I com valora el cinema d’animació que fan P. Tu no has volgut mai fer cine?

el professor Juan Montes de Oca i el seu equip del màster d’animació a la UIB?

R. És massa complicat. Ho vaig entendre quan R. Té una gran qualitat i aquí no li donam la

tenia devers 20 anys. S’ha de menester no

importància que es mereix, però el seu nivell és

sols doblers, sinó també molta gent. El món

mundial i això és el que s’hauria de promocionar.

dels documentals per ventura no suposa tota

A més a més, crec que Mallorca també es

aquesta infraestructura, però tampoc no és

mereixeria una bona escola de cinema.

fàcil.

«The Magus no era una pel·liculeta, era una pel·lícula amb ambició que té un punt mític»

62


Parlam Text: Joana Maria Roque Company

Entrevista a

Juan Montes de Oca Director de LADAT (Unidad de Animación y Tecnologías Audiovisuales de la UIB)

«Actualmente muchas películas de animación tienen diferentes puntos de vista y se pueden ver a diferentes niveles»

Juan Montes de Oca es licenciado en Ciencias, especialidad Informática, por la Universidad Autónoma de Barcelona (1987) y desde 1988 es profesor titular del Departamento de Matemáticas e Informática de la UIB.

fundador del Master de animación 3D MA ISCA, dentro del programa MEDIA de la CEE, del que asumió la dirección en 1995. El master recibió más de setecientas nominaciones internacionales y más de cien premios.

En 1990 pasó a formar parte del equipo

En 1995 creó la unidad LADAT de

64


Parlam

animación y tecnologías audiovisuales de la UIB de la que es director. Ha participado en múltiples proyectos de investigación y formación europeos bajo el marco de la CEE y ha contribuido a la formación de numerosos especialistas en tecnologías audiovisuales.

Entre otros reconocimientos Montes de Oca recibió el premio Mons Digitals, por su contribución a la animación por ordenador, el 2008 y ha sido nombrado académico numerario de la Real Academia de Bellas Artes de San Sebastián de las Islas Baleares.

65


Parlam

amb Juan Montes de Oca

«Las nuevas tecnologías no cierran caminos sino que abren otros que permiten un mayor abanico de posibilidades para la creación» El próximo mes de diciembre se estrenará el

LADAT (Unidad de Animación y Tecnologías

cortometraje de animación Chanson d’Amour, y

Audiovisuales de la UIB) realiza actividades

será presentado en Calvià por su director Juan

de formación, investigación y experimentación,

Montes de Oca. Ha sido realizado por la unidad

realización y producción en 3D, 2D, Stop

de Animación y Tecnologías Audiovisuales de

Motion, -capturar un objeto, moverlo, y volverlo

la Universidad de les Illes Balears (UIB).

a capturar lo que, en secuencia, simula el movimiento y hacen que este objeto cobre

Coproducido por la UIB, LADAT Studios e

vida- efectos visuales para cine y televisión y

IB3, ha sido patrocinado por el Ayuntamiento

cinematografía digital. Ello incluye una serie

de Calvià y la Fundación Palma 365. En él

de especialidades como guion, diseño de

se incluyen escenarios o localizaciones de

personajes, postproducción digital, doblaje,

ambos municipios como Galatzó, Santa Ponça,

edición y montaje, composición musical o

las islas Malgrats, las playas de Magaluf, y

modelado de maquetas. Desde hace unos tres

Portals Vells o la finca pública de Galatzó,

años también se realizan documentales. Se

así como la catedral,

el Castillo de Bellver,

halla ubicada en el edificio Europa del parc BIT

el paseo del Borne, Na Burguesa y algunas

La unidad LADAT Nació en 1988 a través del

otras localizaciones de Mallorca. El tema de las

primer master de animación 3D de Europa MA

discapacidades es eje del guion de la película

ISCA. Según su director, Juan Montes de Oca,

que concurrirá a diversos festivales.

todo ello se debió a una demanda que existía a

Imagen del cortometraje de animación ella realizado por Juan Montes de Oca, Unidad LADAT de Animación y Tecnologías Audiovisuales de la Universidad de las Islas Baleares.

66


Parlam

finales de los años 80, sobre todo en el mundo

grandes estudios de Hollywood o en países

de la publicidad, de imágenes 3D, lo cual abría

como Argentina. Hemos tenido estudiantes de

un camino a la creación de nuevas empresas,

Singapur, Australia, Sudáfrica, de toda Europa,

pero no existían especialistas. Los estudios

Latinoamérica. Hemos ayudado a comenzar

se crearon en el ámbito de la Comunidad

esta industria de animación en muchos paíse.

Europea. Intervinieron cuatro universidades

Por lo tanto ha representado una labor bastante

europeas de Francia, Inglaterra, Holanda y

importante».

España representada por la UIB. Con los años la industria y el mundo de La duración fue diferente para cada una de las

la especialización evolucionaron y hoy en

universidades. Inglaterra dejó de hacerlo en

día, según Montes de Oca ya no se pueden

1995, Holanda en 1997 y Francia, a finales de

hacer

los 90, lo reconvirtió y encauzó hacia el mundo

necesitan personas que puedan funcionar en

de los videojuegos. En la UIB se mantuvo

cualquiera de las etapas, sino especialistas

hasta 2012. «Cada una de las instituciones

de cada una de ellas y «esperar hoy en día

era independiente y autónoma- explica su

que en una sola persona se unifiquen todas

director Juan Montes de Oca- llevaba a cabo

las cualidades y conocimientos que requieren

las metodologías que creía más convenientes.

estas profesiones es utópico o absurdo.

planteamientos

Londres se equivocó al pensar que podría aunar en una misma persona los conocimientos técnicos y creativos y esto era utópico. En Holanda las metodologías no fueron las adecuadas para obtener resultados notables y Francia y nosotros le dimos un enfoque que creo que era el más conveniente, consistente en formar especialistas desde el punto de vista de la creación y nos especializamos en la realización de cortometrajes. De hecho, nuestra vía es la que ha tenido mayor reconocimiento internacional, puesto que el master ha tenido más de setecientas nominaciones internacionales y más de cien premios. Además, más del 95% de los estudiantes que hemos formado durante estos más de veinte años están trabajando en la industria en puestos tan diversos como los Cartel de la película ella.

67

generalistas

ni

se


Parlam

amb Juan Montes de Oca

«La obligación de las autoridades políticas Necesitamos

especialistas

en

modelado,

y académicas de entender la creación audi-

coloreado, creación de materiales, preparación

ovisual como un derecho, que permite no

de los diversos personajes, animadores que no

sólo la creación artística, sino la expresión

están en un largometraje real en el cual están

misma, puesto que con las imágenes, las

los actores… Nosotros utilizamos actores para

personas podemos hablar»

doblaje y para escenificar las actuaciones de los personajes sintéticos posteriormente, pero

Pero aún subsisten ciertas prevenciones

estos actores no aparecen en la producción.»

frente a lo que se continúan llamando nuevas tecnologías. Recuerda Montes de Oca que,

LENGUAJE ESPECÍFICO

cuando en siglo XIX surgió la fotografía, ésta tuvo grandes detractores como los pintores

La creación de películas en 3D requiere algo

realistas que creían que su trabajo iba a

tan sencillo y complicado a la vez como es

desaparecer, «lo cual es un error- opina- ya

la utilización de un lenguaje distinto- según

que una fotografía y, por ejemplo un retrato al

Montes de Oca- al mal llamado lenguaje natural:

óleo, son técnicas perfectamente compatibles.

el oral y el escrito que

aprendemos desde

Las nuevas tecnologías no cierran caminos

pequeños. Si las herramientas tecnológicas

sino que abren otros que permiten un mayor

permiten

audiovisual,

abanico de posibilidades para la creación

tenemos todo lo necesario para que la gente

No se tiene que culpabilizar al ordenador de

pueda utilizar este lenguaje para comunicarse

muchas obras que se hacen con él, ya que no

y no estoy hablando sólo de creación artística

deja de ser una simple herramienta, aunque,

o cultural, sino de comunicación en general.

a la vez permite la democratización en la

Las autoridades académicas y políticas tienen

creación audiovisual. Hace cuarenta años,

la obligación de ser conscientes de lo que está

los que creaban eran unos privilegiados, bien

pasando, de que hay muchas personas que

con talento y que habían tenido la gran suerte

de alguna forma podrían hablar y transmitirnos

de que alguien con dinero se había fijado en

informaciones muy importantes para nuestra

ellos, bien sin talento, pero con dinero. Pero los

sociedad, tal como lo hacen los que utilizan

demás estábamos fuera de las posibilidades

el lenguaje escrito, con unas gramática y una

de creación, aun teniendo aptitudes.Y no nos

estructura. El lenguaje audiovisual

debería

olvidemos de la gran pantalla que representa

enseñarse desde la educación primaria para

Internet. Hoy en día cualquier persona puede

que no seamos analfabetos en su uso, puesto

depositar un trabajo que puede ser visionado

que si no se posee un conocimiento de él,

por miles o millones de personas. Tenemos

difícilmente se puede hacer un producto que

todo lo necesario desde el punto de vista

transmita lo que se quiere expresar o crear».

técnico y de soportes, pero las herramientas

acceder

al

mundo

68


Parlam

no lo son todo. Hay que conocer el lenguaje

tercer grado. Recuerda que hasta hace unos

y, por supuesto, partir de una idea previa.

pocos años únicamente existían unos cursos

Ahí está la obligación de las autoridades

puntuales y en el master se requerían estar en

políticas y académicas de entender la creación

posesión de una titulación universitaria. «Pero

audiovisual como un derecho, que permite

nosotros fuimos conscientes de esta limitación

no sólo la creación artística, sino la expresión

y la solución que pusimos fue que los alumnos

misma, puesto que con las imágenes, las

no necesariamente tenían que tener titulación

personas podemos hablar»

universitaria. Si la tenían podrían acceder a la titulación oficial y si no la tenía, pero sí

Más allá del conocimiento básico y mayoritario

cualidades, podían realizar los estudios, sin

de este lenguaje está la posibilidad de dedicarse

titulación oficial y esto nunca fue un “hándicap”,

profesionalmente a la creación audiovisual. A

puesto que en el mundo de la creación

la pregunta sobre cuáles son los caminos que

audiovisual los títulos sirven menos que lo que

debería seguir un joven interesado en la creación

esta persona es o ha sido capaz de hacer.

audiovisual, Juan Montes de Oca responde que

Muchos estudiantes del master sin titulación

hoy en día, debido a que los productos se han

universitaria, pero con formación académica

impuesto y generan sectores económicos muy

han podido demostrar sus cualidades y están

importantes se han creado nuevos itinerarios

ocupando cargos importantes en el medio

académicos, como la Formación Profesional de

profesional».

Imágen del cortometraje de animación Alone together realizado por Jaime Juan Soteras, proyecto final de Máster MA ISCA edición 2008-2009 desarrollado en la Universidad de las Islas Baleares.

69


Parlam

amb Juan Montes de Oca

butacas». A la pregunta sobre la percepción que aún puede darse sobre que la animación es algo infantil responde Montes de Oca que es un error debido a los planteamientos de «rentabilidad» de las distribuidoras de cine y televisiones en los medios de difusión, aunque actualmente, a través de Internet empieza verse que la reproducción la televisión o en los cines no es lo único que existe. Dice que «la animación se asocia al mundo infantil debido a que la mayor parte de los productos que se hacen para el mundo infantil están fundamentados en la animación, pero a nivel de realización, la que se hace para los adultos para adulto es incluso más numerosa que la

Imágen del cortometraje de animación The Trumouse Show realizado por Julio Robledo, proyecto final de Máster MA ISCA edición 2002, desarrollado en la Universidad de las Islas Baleares.

que se hace para el mundo infantil. «Internet es una ventana gigantesca- añadepero hay que saber buscar y mucha gente se

Este curso, en LADAT Studios, spin off de la

mete en la red como si abriera las páginas

UIB, se empezarán a impartir las enseñanzas

amarillas sin el objetivo de buscar un número

de técnico superior en Animación 3D y

de teléfono. Creo que también se deberían

videojuegos

en el ámbito de la Formación

hacer cursos para poder formar a la gente en su

Profesional con una duración de dos años. En

utilización. El tipo de animación que nosotros

el entorno universitario también se han creado

realizamos, puede verla un niño, pero no está

los grados de animación y video juegos y a

dirigida para los niños. Actualmente muchas

nivel de postgrado existen diferentes criterios o

películas de animación tienen diferentes

posibilidades en distintas universidades.

puntos de vista y se pueden ver a diferentes niveles. Por ejemplo Adentro, afuera es una

EL ESPECTADOR

película que trata de las emociones y se llega a la gran conclusión de que para ser feliz se

Al igual que queda mucho por hacer en el

ha de pasar por la tristeza. Lo importante son

ámbito de la enseñanza, desde primaria

los contenidos y se puede hacer material que

hasta la Universidad, también se percibe

pueda ser visto desde distintos puntos de

gran desorientación en el hipotético «patio de

vistas, abarcando un público diverso».

70


Parlam «Una subvención no tiene que mirar un valor seguro del producto que se está subvencionando, sino la potencialidad de este valor» LOCALIZACIÓN Y SUBVENCIÓN

por ejemplo, por cuestiones administrativas o de intervención,

dejar de pagar 150.000

Matiza y delimita el tema de la utilización de

euros, ya comprometidos, a una productora

la imagen de Mallorca en el mundo del cine.

internacional. Esta es la peor publicidad y

«Somos afortunados por tener el entorno que

propaganda que podemos tener y esto ha

tenemos y debemos saber utilizarlo de manera

pasado».

inteligente. Las facilidades que podemos dar a las productoras se devuelven con creces,

Al igual que en los últimos años el turismo en

puesto que Mallorca es transportada o vista

Mallorca se está reconvirtiendo y los atractivos

en numerosos lugares. Pero Mallorca no debe

no se limitan a sol y playa, también debería

ser únicamente atractiva a nivel de entorno,

hacerlo el mismo concepto de «Mallorca

sino que se tienen que crear las condiciones

como plató» y la elección de escenarios

favorables para que las grandes productoras y

y

los grandes estudios vengan a grabar. Lo que

únicamente en función del paisaje, que al

no puede ser es que sucedan cosas como,

fin y al cabo puede ser parecido al de otros

localizaciones

no

debería

plantearse

Imágen del cortometraje de animación The Mirror realizado por Sergio Camacho, proyecto final de Máster MA ISCA edición 2006-2007, desarrollado en la Universidad de las Islas Baleares.

71


Parlam

amb Juan Montes de Oca

enclaves del Mediterráneo. «Además- opina-

hay cantidad de gente con gran potencial y

el hecho de que una productora venga a grabar

gran arte que no pueden trabajar porque no les

a Mallorca, supone una reversión económica

dan nada. Es que es ridículo».

mucho más grande que la subvención que le puedan dar las administraciones, con lo cual

Para evitar malentendidos o planteamientos

es unas inversión que tiene muchos pros. No

erróneos, cuando se intenta promocionar

se trata solamente que Mallorca se pueda ver

Mallorca a través de las localizaciones es

e a través de una producción, sino que además

conveniente establecer un convenio claro y con

la grabación genera puestos de trabajo y

un guion previo para que se sepa exactamente

económicamente es rentable. Pero más que de

cuál es el compromiso que se contrae. Y «si

subvenciones yo hablaría de desgravaciones

los representantes de las instituciones leen el

fiscales y

guion sabrán exactamente lo que va a salir

otros incentivos o facilidades

de Mallorca Por ejemplo en el cortometraje

procedentes de las instituciones públicas».

Chanson d’amour hemos llegado a un acuerdo Por otra parte, opina que las subvenciones a

con el ayuntamiento de Calvià y la fundación

la creación audiovisual, tanto si son locales,

Palma Turismo 365. El principal activo por el

nacionales o internacionales deberían ser útiles

cual estas instituciones han aceptado colaborar

para ayudar a quienes lo necesitan. Considera

con este proyecto es que los escenarios que

absurdo que gran parte de las subvenciones

utilizamos son de Calvià y Palma, aparte

que se dan al cine, por ejemplo, las del

de otros de Mallorca y en el convenio está

ministerio de Cultura en España,

vayan a

estipulado cuales van a salir. Otra cosa es

producciones dirigidas por primeras filas como

que productor de turno venda que Mallorca

pueden ser Almodovar

va a salir y haya unas pocas imágenes que no

o Amenavar, «pues

signifiquen nada.

éstos no las necesitan. Quienes sí requieren de ellas son aquellos que están intentando entrar en este mundo y demostrar que pueden ser muy valiosos en el futuro y, sin estas subvenciones, no pueden seguir adelante. Esta es la paradoja. Una subvención es una ayuda y, por tanto no tiene que mirar un valor seguro del producto que se está subvencionando, sino la potencialidad de este valor, encuentro surrealista que, por ejemplo en una película de Almodovar consten toda una serie de

«Mallorca no debe ser únicamente atractiva a nivel de entorno, sino que se tienen que crear las condiciones favorables para que las grandes productoras y los grandes estudios vengan a grabar»

subvenciones autonómicas, nacionales y luego

72


Parlam

73


Perspectives El glamur de Hollywood arribà a Mallorca. Cases d’actors famosos i cases de cine

Ignasi Pomar, arquitecte

Errol Flynn.

Parlam del anys 40-50, quan, dins un panorama

i un tema inesgotable de conversa. A sensu

de

llarga

contrario, per als actors que recalaren a Mallorca

postguerra i de les polítiques d’autarquia per

o a les altres illes germanes, l’entorn era el d’una

sobreviure a l’aïllament internacional, el cinema

societat semirural, amb un incipient aprofitament

que arribava de Hollywood era l’única alenada

turístic del territori (la qual cosa els va permetre

d’aire fresc que permetia somiar a la gent i

d’escollir els indrets més privilegiats per establir

entreveure un altre món, un món segurament

les seves cases), amb una gastronomia que

fals, és clar, però glamurós i encisador.

tots coneixem i valoram, amb l’afegitó d’uns

pobresa

conseqüència

de

la

preus irrisoris (atès el seu nivell d’ingressos) i, Així no és d’estranyar que la presència d’actors

a més a més, envoltats d’una aurèola de fama i

de Hollywood a la nostra illa fos un motiu d’orgull

glamur (jo també m’hi apuntaria).

74


Perspectives

NATACHA RAMBOVA I RODOLFO VALENTINO

El 1927, na Natacha va obrir una tenda de roba a la Cinquena Avinguda de Nova York.

Natacha Rambova va ser una ballarina, directora

En un dels viatges a Europa va conèixer Álvaro

artística i coreògrafa, encara que també va fer

Urzaiz i Silva (vuit anys més jove que ella),

un parell de pel·lícules. Apassionada per l’art

aristòcrata i oficial de l’armada espanyola que

déco, que en aquell temps triomfava a Europa,

havia rebut una formació anglosaxona, el qual

s’hi va inspirar per a molts del seus treballs.

en va quedar perdudament enamorat. L’any

Amb tot, allò més impressionant de Natacha

1934 es casaven a la catedral de Palma.

n’eren la bellesa i la forta personalitat. No podem saber com hagués pogut evolucionar Va néixer l’any 1897 a Utah i el seu nom de

aquest matrimoni, però indubtablement la

fadrina era Winifred O’Shaunessy. Molt jove

Guerra Civil hi va intervenir molt negativament,

(als desset anys) va conèixer el ballarí rus

i més tenint en compte la professió de militar

Theodore Kosloff, amb qui va mantenir una

d’Álvaro Urzaiz. El 1939 ella partia cap a França

relació arran de la qual es va canviar el nom.

abandonant el seu espòs.

Contractada per la Metro Goldwin Mayer, la

CA NA TACHA

seva carrera artística va ser impulsada per l’actriu Alla Nazimova, amb qui es diu també

Gràcies al seu matrimoni amb Álvaro Urzaiz,

que va mantenir una relació.

na Natacha coneix Mallorca. La casa on primer

Va conèixer en Rodolfo Valentino –que aleshores era casat amb Jean Acker– el 1921, durant el rodatge d’una pel·lícula, i es casaren el 1922. Això no obstant, varen haver de repetir la boda l’any següent, ja que la llei exigia que passàs un any des del divorci fins a contraure noves núpcies. Tanmateix, el matrimoni no va durar gaire. Sorgit de la passió del moment, no va poder superar les diferències entre tots dos i el tipus de vida vertiginós i galant de Hollywood. Es varen separar a la primeria de 1926, un poc Natacha Rambova i Rodolfo Valentino.

abans de la mort de Valentino.

75


Perspectives

Ca na Tacha. Vista des de la mar.

varen viure va ser promoguda per la mateixa

permet disfrutar de les vistes i una baixada a

Natacha i va obtenir permís de l’Ajuntament

un embarcador mitjançant una llarga escala

de Calvià el tretze de setembre de 1933. Està

aferrada a la roca. A ambdós costats té uns

situada a la costa de Peguera, damunt un

porxos amb arcs de mig punt que amplien i

penya-segat, i té unes vistes espectaculars.

milloren el domini de la parcel·la.

La casa, d’estil eivissenc, molt de moda en

Álvaro Urzaiz també va promoure l’Estaca i

aquell temps, té dues plantes disposades

un altre habitatge damunt la mar, devora el

escalonadament. Des de la mar es pot distingir

mirador del canó de Santa Ponça. Aquest

perfectament, just abans d’arribar a la platja

darrer, de l’any 1957, és obra de l’arquitecte

de cala Fornells.

Javier Yarnoz Orcoyen i era d’una sola planta, encara que avui en dia en té dues.

És una casa magnífica per la seva situació,

Tan exposada damunt la mar estava que això

però més modesta en la seva arquitectura, que

ha esdevingut la ruïna de l’edifici, amb crulls

és correcta i sense estridències. Del costat

d’importància i de molt difícil solució.

de la mar té una terrassa correguda que li

76


Perspectives

L’Estaca. Planta baixa i emplaçament.

L’ESTACA

a faltar fos un lleuger balanceig sota els peus.

Damunt una estreta llengua de terra, dins la petita

Pel que fa a la seva implantació sobre el

platja de cala Fornells, Álvaro Urzaiz promou el

terreny, s’ha de dir que no es correspon amb

1952 un projecte amb disseny de l’arquitecte

el projecte, sinó que l’habitatge se situa molt

madrileny –encara que el seu llinatge no ho

més avançat cap a la mar.

sembli– Manuel de Cabanyes y Mata. La distribució, molt lliure, s’adapta en projecte La imatge final de l’edifici és –supòs– la què

a la topografia del penyal, de manera que en

es cercava per a un mariner: la d’un vaixell

sortir de la casa per qualsevol de les portes

ancorat a la cala. Ni tan sols li faltava –en

es pot fer a nivell del terreny o almenys es

el projecte– l’arbre per a les banderes, que

suavitza aquest bot.

col·locava avançat cap a la mar oberta. De ben segur que en viure-hi, amb el renou de les

D’una sola planta i de l’estil eivissenc

ones nit i dia, havia de fer aquesta sensació.

imperant en aquella època, manté les

L’únic que tal vegada el senyor Urzaiz trobàs

habitacions orientades al nord, per evitar la

77


Perspectives

L’Estaca. Alçats nord i sud.

insolació excessiva de l’estiu en una casa

Bonnin-Morey-Serra, va consistir a addicionar

tan exposada.

una planta més en aquests dos cossos, repetint la distribució de planta baixa.

Té els seus murs lleugerament atalussats i ERROL FLYNN

terrasses a les sortides per facilitar l’ús del terreny. El conjunt es completa amb una baixada pel costat nord cap a un minúscul embarcador.

«Viu ràpid, mor jove». Aquest hagués pogut ser el lema que presidís la vida de l’Errol Flynn. En les

Desgraciadament

la

casa

ha

sofert

seves memòries, que ell mateix titulà «Aventures

modificacions. La primera, no se sap quan,

d’un vividor», així ho reconeix: «Viure, he viscut

pot ser fins i tot inicialment, implicà l’addició

moltíssim... com un golafre menjant-se el món».

de dos volums, un aferrat a la casa i l’altre exempt, tots dos a la part nord-oest (contrària

Nascut l’any 1909 a Tasmània (Austràlia), es

a la mar) per tal d’augmentar el nombre de

va convertir, gràcies al seu extraordinari poder

dormitoris, cosa per altra part lògica si s’han

de seducció, en un dels actors més coneguts

de rebre convidats.

i estimats del cinema d’aventures dels anys 30-50: El capità Blood (1935), La càrrega de

La segona, de l’any 1975, encarregada per

la brigada lleugera (1936), Robin dels boscos

Antonio Alonso Alcaide i signada per l’estudi

(1938), Camí de Santa Fe (1940), Moriren

78


Perspectives

El «Zaca».

amb les botes posades (1941), i tants altres,

La qüestió és que, quan anaven l’Errol i la

fins quasi seixanta títols, molts d’ells mítics

Wiymore de lluna de mel cap a Gibraltar

exemplars d’aquest gènere.

al Zaca, un temporal els va sorprendre i els va obligar a refugiar-se al port de Pollença.

Famellut reconegut, es va casar tres vegades,

Enlluernats pels encants de l’illa, varen tornar

la darrera amb na Patrice Wymore (tal vegada

el 1955 per quedar-s’hi i s’instal·laren a l’hotel

la dona que més va estimar i que més el va

Maricel (Cas Català) i més tard al Bonsol

estimar a ell) i va tenir quatre fills. Va morir

(Illetes).

als cinquanta anys amb la salut minvada per l’esperit i les drogues. La seva trobada amb Mallorca va ser una casualitat, producte del seu amor per la mar i els vaixells de vela (en va tenir quatre: el Flamingo, el Barbary, el Sirocco i el darrer, el Zaca, una esplèndida goleta de quaranta-tres metres d’eslora). Errol Flynn a l’Hotel Bonsol.

79


Perspectives

Finalment llogaren una casa molt a prop d’aquests

arquitecte, va ser promoguda per Joan Buadas

que es deia «Es Molí». De segur que encara

Salas, promotor i empresari molt actiu, creador

ressonen entre les parets del desaparegut i inoblidable bar Joe’s de plaça Gomila les bauxes entre daiquiris del bo de n’Errol. ES MOLÍ La casa es coneix com «Es Molí» a causa de l’alta torre de murs lleument atalussats que sobresortia dues plantes per damunt la coberta de l’edifici i que n’era l’element més característic. Aquesta torre abrigava a l’interior una escala corba que permetia l’accés a la coberta plana i, a dalt de tot, a un mirador amb finestres geminades. Datada el 1954, és obra de l’arquitecte Francesc Cases i va ser la primera d’un conjunt de cinc cases projectades a la petita caleta de ses Gerres (Cas Català). Aquesta operació, com altres del voltant construïdes pel mateix

Es Molí. Alçat des de la mar i planta.

Es Molí. Vista des de la mar.

80


Perspectives

d’«Hoteles Asociados S.A.» (també va adquirir

Palma a Andratx, per on té l’entrada, té una

l’Hotel Formentor quan va fer fallida el Crèdit

planta menys, ja que la planta més baixa de

Balear –que n’havia adquirit la propietat– i

l’habitatge, on es troben els dormitoris, dóna

va promoure l’Hotel de Mar, emblemàtic

pràcticament a damunt la caleta.

establiment d’Illetes). Era una casa en la qual havia de ser increïble La casa s’emmarca dins un tipus d’arquitectura

viure, devora la mar, en un paratge encara

basada en la utilització d’un llenguatge

poc o gens construït, amb una talaia particular

arquitectònic autòcton, molt emprat per aquest

des d’on escodrinyar l’horitzó i unes amples

arquitecte, defensor d’aquest corrent del qual

terrasses on descansar i allà devora la sorra de

va ser uns dels inspiradors i que va brillar a

la platja per fer-hi llargues passejades...

gran altura. Malauradament, aquesta casa, com altres La composició dels edificis és sempre en

dues que n’eren veïnes, ha desaparegut

aquest autor la correcta, respectant els eixos

substituïda per un edifici d’apartaments de baix

compositius i l’escala. Tots els elements estan

perfil estètic, que ofega i degrada aquest bell

col·locats amb la dignitat que els pertoca, i

paratge. Tan sols una làpida de reconeixement

aconsegueixen una gran harmonia de conjunt.

ens recorda que una vegada hi va ser.

L’edifici en si té un sòcol folrat de pedra calcària EL MAGO

irregular que constitueix el seu encontre amb el terreny pel costat de la mar i a partir del qual arranca la construcció. Des de la carretera de

Al mig de la cala de Portals Vells, sobre una

El Mago. Alçat i secció.

81


Perspectives

El Caló d’en Monjo. Planta i vista de la cala.

ES CALÓ D’EN MONJO

punta entre dues cales, es va aixecar aquesta casa amb l’única finalitat de servir de suport a la filmació de la pel·lícula The Magus, de l’any

Dins un paratge absolutament idíl·lic, presidint

1967, dirigida per Guy Green. Precisament

la petita cala coneguda com es caló d’en

aquesta pel·lícula ha transferit el seu nom a la

Monjo, ja molt a prop del municipi d’Andratx,

cala, que ara és coneguda com la «platja del

s’aixecava aquesta casa que va ser emprada

Mago».

en la filmació de la pel·lícula Muerte bajo el sol, al 1982, basada en una novel·la d’Àgata Christie

Amb un càsting espectacular, amb una

(amb Peter Ustinov fent-hi d’Hèrcules Poirot).

enlluernadora Candice Bergen, la filmació

La pel·lícula va ser dirigida per Guy Hamilton,

estava prevista en una de les illes del Mar

director entre d’altres de diverses pel·lícules de

Egeu, però la situació política a Grècia no ho

James Bond, que es va retirar a Mallorca (al

va permetre.

Port d’Andratx) amb l’actriu francesa de nom artístic Kerima, amb qui es casà.

La casa va ser construïda el mateix any 1967 i està signada per l’arquitecte Carlos Sobron.

L’edificació

Només en queda l’explanada de formigó

desapareguda, és obra de l’arquitecte Joaquin

damunt la qual es va situar.

Izquierdo Sancho i va ser promoguda per

original

de

l’any

1952,

avui

Roberto Merlin. La construcció, com es pot veure contemplant la planta, es més un decorat que una casa i

El seu esquema constructiu era molt simple i

resulta inclassificable i totalment atípica en el

efectiu. De planta rectangular i una sola alçada,

litoral mallorquí, encara que és innegable que

amb coberta de teula a quatre aigües, tot el

vol tenir un cert aire hel·lè.

programa gravitava al voltant de la gran sala

82


Perspectives

Les Lleones

LES LLEONES

central. Aquesta s’obria cap al paisatge de la cala a través d’un espai porticat. L’entrada es feia per la façana nord i remarcava l’eix de

Aquesta casa, que deu el seu nom a les

simetria de la casa que travessava la sala, el

escultures que remarquen i subratllen el nom

pòrtic i pràcticament sortia al punt mig de la

de la seva promotora, va ser aixecada per

cala.

Leona Elaine Hummel al 1958, amb projecte de l’arquitecte Lluís Fuster Miró-Granada, en una

Un poc apartada, una altra edificació era

parcel·la magnífica davant la mar, just enfront

destinada a habitatges dels posaders.

de les illes Malgrat.

Aquesta casa es va intentar reformar l’any

És probablement la més espectacular de les

1986, però, com que el que es pretenia era

recollides en aquest article i, encara que no té

refer-la, ja no se’n pogué obtenir el permís,

relació amb el món del cinema, és, sens dubte,

atès que es troba dins un espai natural

la més cinematogràfica, atesa la voluntat de

d’especial interès on estan prohibides les

disposar l’edificació com si es tractàs d’un

noves construccions.

83


Perspectives

Les Lleones. Alçat des de la mar i des de l’entrada a la parcel·la.

decorat i de fer participar tot l’entorn en la vida

En els dos extrems uns cossos lleugerament

de la casa. Llàstima que cap cineasta no l’hagi

troncocònics

coneguda o no se n’hagi aprofitat!

concentren els dormitoris i els salons i espais

de

dues

plantes

d’altura

més privats. L’edificació d’aquests dos cossos La casa, allargada i amb una forma bastant

té connotacions àrabs, amb finestres geminades

lliure, té un amplíssim espai central d’una planta

de mig punt i altres elements que, juntament

d’alçada destinat a sala o espai de relació lligat a

amb les palmeres dibuixades en projecte, ens

les terrasses exteriors empedrades. Té un accés

semblen imatges extretes de Les mil i una nits.

central, del costat de l’entrada al solar, flanquejat per dues escultures de lleones sobre pedestals.

La piscina, situada davant la casa, no té una forma geomètrica, sinó totalment capritxosa,

La terrassa plana damunt d’aquest espai, a la qual

com un oasi, i també hi ha una escultura de

es pot accedir des del jardí per una escala corba

lleona en un extrem, presidint aquest espai.

que enrevolta una de les torres. És a la vegada un espai molt lligat a l’ús dels jardins i terrasses de

En fi, aquest ha estat un curt repàs d’una època

planta baixa, amb què manté una relació visual

en què la realitat superava la ficció, d’uns

i de proximitat. Al mateix temps aquest espai

personatges de vides increïbles i trepidants i

està lligat a les dues torres mitjançant amples

de l’arquitectura que envoltava aquest món,

passarel·les sobre arcs rebaixats, connexió que

que, mira per on, a Calvià es va poder veure

no existeix en planta baixa.

des de primera fila.

84


Perspectives Els Premis Calvià de Cinematografia (1975-1978) Agustí Aguiló

El 3 de febrer de l’any 1971 hi havia sessió

arribarien a fer-se un nom en el panorama

del Ple municipal de l’Ajuntament de Calvià.

europeu del cinema. En les pàgines que

Un punt de l’ordre del dia duia per títol

segueixen en traçam la trajectòria a partir de la

«Conmemoración Reconquista de Mallorca» i

documentació dels premis que es conserva a

l’aleshores batle, Joan Terrassa Noguera, hi féu

l’Arxiu Municipal de Calvià.

la següent intervenció, segons llegim en l’acta: ELS ANYS INICIALS

«Toma la palabra el Sr. Alcalde para exponer que desde su toma de posesión a finales del pasado mes de septiembre ha pensado

Els Premis Calvià de Cinematografia tenien

el interés que tendría para nuestro término

fonamentalment una funció promocional. Les

commemorar, con carácter anual, la reconquista

bases dels premis en l’edició de 1975 ho deixen

de Mallorca por el Rey Jaime. [...]. En principio

ben clar: l’objectiu n’era que «las películas que

los actos consistirán en un simulacro del

resulten premiadas sirvan para promocionar,

desembarco en la zona de Santa Ponça, junto

tanto dentro del país como en el exterior, las

a la cruz commemorativa del mismo, bailes

bellezas de nuestro término». La modalitat dels

típicos, misa, comida en Bendinat, concurso

premis de cinema era, doncs, de tema obligat:

de poesías, etc.». La proposta, que s’aprovà

el municipi de Calvià. Les pel·lícules havien de

per unanimitat, era l’origen de les Festes del

ser en color i sonoritzades. Però on es posava

Desembarc (en l’actualitat «Festes del Rei En

sobretot l’accent era en la quantia econòmica

Jaume») i dels Premis Calvià.

dels guardons: 500.000 pessetes, 200.000 i 50.000 per als primer, segon i tercer premi

Pel que fa als premis, durant els primers quatre

respectivament del format 16 mm, i 75.000,

anys es convocaren simplement uns premis

50.000 i 5.000 respectivament per als formats

de pintura, fins que, per donar embranzida al

subestàndars.

certament, el 1975 s’hi crearen quatre noves modalitats: fotografia, diapositives, cinema i

En aquella primera edició hi va haver guanyador

periodisme, amb una suma total d’1.200.000

per cada un dels quatre premis convocats, més

pessetes, quantitat força importat en aquells

tres accèssits, així que els acabats d’estrenar

moments. Començava, doncs, la singladura

premis de cinematografia començaven amb

dels Premis Calvià de Cinematografia, que

bon peu.

85


Perspectives

L’ÈPOCA DAURADA

Va ser precisament Jaime de Armiñán qui va fer un suggeriment a l’organització que, duit a la

Fou, però, a partir de 1976 que els premis

pràctica, va suposar una nova orientació dels

agafaren una autèntica volada. Es creà una

premis i els permeté assolir un paper rellevant

comissió permanent dels premis i es nomenà

en el panorama cinematogràfic de l’Estat.

secretari general dels guardons, per prestar

Es tracta de la creació d’una nova modalitat:

serveis

en

la dels curtmetratges de tema lliure. Els

Fernando Merino Ramonell, un jove palmesà

guardons s’alliberaven així de les limitacions

llicenciat en ciències de la informació que

que imposava als participants el corsé del

aleshores vivia a Madrid. El jurat elegit per

tema promocional obligat. Les conseqüències

als premis de cinematografia d’aquell any

foren que el I Certament de Curtmetratges rebé

reflecteix l’empenta que se’ls volia donar: el

una allau de pel·lícules. Aquests són, entre

president n’era Jaime de Armiñán, director de

d’altres, alguns dels autors que hi presentaren

cinema i guionista, i els vocals eren professors

obra, entre els quals el lector hi reconeixerà

d’història de la cinematografia, crítics i autors

noms posteriorment ben famosos: Agustí

de llibres sobre cine: Miquel Porter Moix, Juan

Villaronga, Jordi Bayona, Emma Cohen, Emilio

Antonio Pérez Millán, Federico Pardo, Florencio

de la Cuadra, Fernando Colomo, Imanol Uribe,

Martínez, i Norberto Alcover, que en feia de

Miguel Alcobendas, V. Matas, Enrique Saravia,

secretari.

Iván Zulueta, Luis Eduardo Aute...

Portada del programa d’actes dels Premis Calvià de 1976.

Agustí Villaronga, finalista dels premis de 1976 amb la pel·lícula Anta-Mujer.

d’assessorament

i

direcció,

86


Perspectives

Les quantitats de la nova modalitat tornaven a

(finalment substituït per Sergio Solomonoff)

ser sucoses: 400.000 pessetes per al primer

i José María Ródenas. Els membres del jurat

premi del format 35 mm, 200.000 per al format

s’havien reunit el mes d’agost per visionar les

de 16 mm, i 70.000 per al de 8 mm.

pel·lícules que es presentaven a concurs i en l’acta que en redactaren hi abocaven reflexions

En l’edició de l’any següent, 1977, els Premis

ben interessants per copsar la dimensió del

Calvià de Cinematografia es trobaven al cim de

certamen: en efecte, feien constar que el visionat

la seva popularitat i l’Ajuntament, encapçalat

dels curtmetratges presentats a concurs havia

pel batle Guillem Payeras, es bolcà en la

constituït un fet totalment positiu i parangonable

seva promoció. Per la seva part, la Comissió

amb altres manifestacions cinematogràfiques,

Permanent dels premis donà el vistiplau al

inclosos festivals de renom internacional, i

secretari general, Fernando Merino, per fer un

consideraven molt valuós el suport del municipi

viatge a Iugoslàvia i participar en la VIII sessió

de Calvià al desenvolupament i promoció del

plenària de la International Conference of Short,

curtmetratge. També recomanaven que Calvià

Animation and Documentary Film Festival.

esdevingués lloc de trobada dels professionals

L’objectiu n’era el llançament de les modalitats

del cinema i de la crítica.

cinematogràfiques dels Premis Calvià a escala internacional. Era necessari dotar els premis

Ja hem vist que la major motivació dels premis

d’unes sòlides relacions internacionals.

era, per al consistori calvianer, la promoció turística del municipi, i, per tant, un cop

Pel març d’aquell any es presentaren els premis,

acabats els premis, es tractava de difondre

com sempre, a l’Hotel Maricel de Cas Català

el màxim possible les pel·lícules guanyadores

i el maig l’Ajuntament publicà una Memòria

de la modalitat promocional. Així es féu aquell

dels

aleshores.

any amb la La isla del sol, del cineasta amateur

El diari Última Hora se’n feia ressò en els

Joan Ignasi Company, que inicià el seu

següents termes: «La memòria de los Premios

recorregut promocional a Barcelona. Vegem-ne

Calviá acaba de salir de la imprenta [...]. La

la referència que en publicà el diari barceloní

participación de este año promete superar

El Noticiero Universal, que, a més, ens permet

todos los récords [...]. Los premios Calviá, en

exemplificà quin tipus de contingut tenien

su corta vida, han descubierto muchas figuras.

aquestes

El futuro es alentador».

«Sugerentes imágenes de todo el término

certàmens

celebrats

fins

produccions

cinematogràfiques:

municipal de Calviá, a través de bellas El jurat de curtmetratges reunia altre cop

perspectivas aéreas, y un desfilar expresivo

diversos experts en el món del cinema: Jordi

de sus playas doradas, de sus cómodos

Grau,

alojamientos y de sus mil y un servicios, hacen

Victor

Musgrave,

Manuel

Rotellar

87


Perspectives

que esta cinta, magistralmente sonorizada,

donar suport als premis, no fos que ara que

sea el más valioso y espectacular documento

començaven a funcionar i a tenir un autèntic

de este paraje mallorquín». La pel·lícula havia

prestigi, entrassin en el camí de la més ferotge

de recórrer després, durant alguns mesos,

desaparició. Aquest temor, com veurem, es

diferents ciutats del continent europeu, deia el

faria realiat poc temps després.

diari. Per primera vegada des de la creació del DECADÈNCIA I FI DELS PREMIS

certament, una part de les pel·lícules que anaven a concurs es projectaren a Palma, als

Els premis de 1978 començaven amb un anunci

Multicines Chaplin. Hi figuraven obres com

sucós: el president del jurat del certament de

En legítima defensa, de Fernando Trueba, i

cinematografia probablement seria aquell any

La edad del silencio, de Gabriel Blanco, film

Luis García Berlanga. Finalment, però, aquest

que després obtindria la Concha de Oro en el

va declinar la invitació al·legant que coincidia

Festival de Sant Sebastià.

amb la seva estada al Quebec amb motiu del Festival de Cinema de Montreal. Després de la presentació dels premis a l’Hotel Maricel, el periodista Planas Sanmartí, en un reportage titulat «De nuevo, los Premios Calvià», en les pàgines del Diario de Mallorca, feia referència als premis amb paraules que després es revelarien premonitòries. Hi deia que en festivals de curtmetratges Calvià s’havia posat al capdavant dels d’Espanya i no era aventurat afirmar que en el grup dels qui anaven davant a Europa. Posava exemples de pel·lícules guardonades en els Premis Calvià els anys anteriors: El ascensor, que aconseguí l’Ós d’Or de Berlín, El expediente, que guanyà la Concha de Oro de Sant Sebastià, Estado de excepción, que obtingué el segon lloc en els festivals d’Osca i Obberhausen, i Camelamos naquerar, que es deia que havia estat

Anunci sobre la projecció de curtmetratges dels Premis

nominada per als oscars de Hollywood. Calia

Calvià als Multicines Chaplin (Diario de Mallorca, 2/9/1978).

88


Perspectives

La modalitat de cinema promocional, que ja

cultural i turística del municipi. El reportatge

trontollava en les dues edicions anteriors per

acabava amb el rumor següent: «Según

la baixa qualitat del material presentat, acabà

nuestras noticias, parece que en la próxima

d’enfonsar-se en aquella edició, amb els

edición el pueblo de Calvià será el protagonista

primers premis deserts. L’acta del jurat així ho

y el organizador de esos premios en el marco

constatava i alertava, a més, sobre el que era

de una ambiciosa campaña cultural». La

un handicap per al creixement dels premis: la

Dictadura, i això ja ho deim nosaltres, tot just

manca d’infraestructura.

acabava de caure i bufaven vents de canvi, i el teixit social volia assolir el protagonisme

A mitjans setembre, un cop acabats els premis,

d’un premis fins aleshores exclusivament

el diari Última Hora publicà un reportatge de títol

institucionals i allunyats de la gent del carrer.

revelador: «Premios de un festival en crisis», en el qual posava sobre la taula les febleses

Tot i els mals auguris, el mes de novembre es

dels premis. Feia referència a les paraules del

publicà un catàleg dels premis amb el títol de

jurat en relació a la baixa qualitat del cinema

Premios Calvià 78. En la introducció, el secretari

promocional com a primera veu d’alarma

general dels premis, en feia un balanç en què

sobre la crisi del festival i a què aquest ja

posava de manifest, d’una manera crítica, les

plantejava un dels problemes greus que tenien

febleses del certamen de cinematografia: hi

els premis: les pel·lícules quedaven arxivades

destacava la baixada de participació i els alts

a l’Ajuntament sense cap promoció ni difusió

i baixos de la modalitat promocional, la qual

Catàleg dels Premis Calvià de Cinematografia de 1978.

Interior del catàleg dels Premis Calvià de Cinematografia de 1978, amb fotogrames dels curtmetratges.

89


Perspectives

convenia replantejar. Quant a la modalitat de

popular i participatiu, com a reflex dels nous

curtmetratges de tema lliure, qualificava el

temps que corrien.

problema de greu. Calia fer passes perquè fossin una plataforma de difusió de les obres

En sessió plenària de juliol, l’Ajuntament féu

que s’hi presentaven i fer que les relacions dels

seva la proposta de la Comissió. El regidor

premis amb la indústria del curtmetratge fossin

Barajas hi destacà que la manca de participació

de permanent col·laboració i no merament

popular era la causa que els Premis Calvià

passives. Era perentori obrir definitivament les

fossin rebutjats des d’amplis sectors del veïnat.

portes del festival al curtmetratge internacional i per fer-ho calia crear premis sense dotació

Així morien uns premis –els de cinematografia–

econòmica, que poguessin arribar un dia a ser

que durant els anys 70 havien estat la «perla»

sinònims de prestigi, concloïa.

de la política cultural de l’Ajuntament de Calvià a les acaballes del franquisme. Avui ja no ens

Arribam així a 1979, any de l’ocàs dels premis

en queda més que un grapat de carpetes a

de cinema. Aquell any ja no es convocaren.

l’Arxiu Municipal i unes poques bobines amb

Què havia passat? Havia començat la transició

alguns dels films promocionals i curtmetratges

de la Dictadura a la Democràcia i els consistoris

que s’hi presentaren. Malauradament, la resta

del període franquista eren substituïts per

de pel·lícules s’ha perdut. No hi ha rastre de

ajuntaments elegits democràticament. El mes

la filmoteca municipal de documentals turístics

de juny es reuní l’acabada de crear Comissió

que esmenta la documentació conservada

Informativa de Cultura i Educació, presidida pel

sobre els premis, cosa de la qual ens hem de

regidor Manuel Barajas Rico, el qual, fent-se

doldre, perquè, tot i la baixa qualitat general

ressò de les veus del teixit social, afirmava que

del material presentat a la modalitat de cinema

els premis no fomentaven en absolut la cultura

promocional, ara tendríem una bona col·lecció

del municipi i que la promoció exterior n’era

d’imatges de Calvià de la dècada dels 70.

més aviat escassa. Considerava que s’haurien d’enfocar sota dos vessants diferenciats: el

La resta de modalitats dels Premis Calvià ­ –

foment de la cultura interior i la promoció exterior

pintura, fotografia, etc.– encara tengueren

del municipi de Calvià. Amb aquests objectius,

continuïtat fins al 1983. Aquell any ja no es

proposava per a aquella edició organitzà

convoquen els Premis Calvià. Segons una

diferents

posteriorment

acta del Ple de l’Ajuntament, es decidí fer una

estudiar el futur dels premis. És evident que el

aturada i estudiar l’enfocament que se’ls volia

nou consistori volia trencar amb les dinàmiques

donar en el futur. La qüestió és que ja no es

«elitistes» dels anteriors consistoris i imprimir

tornarien a convocar. Després ja hem de parlar

a les Festes del Desembarc un caràcter més

dels Premis Rei En Jaume.

actes

culturals,

i

90


Perspectives PREMIS CALVIÀ DE CINEMATOGRAFIA (1975-1978) MODALITAT PROMOCIONAL

16 mm

1975 I CERTAMEN

1976 II CERTAMEN

1977 III CERTAMEN

1978 IV CERTAMEN

Primer premi (500.000 pts.)

Calvià, alma de Mallorca Miquel Esparbé i Pere Torras

DESERT

La isla del sol Joan Ignasi Company

DESERT

Segon premi (200.000 pts)

Colores de Historia Rafael Marco Tejero

¿Por qué Calviá? Miquel Oliver

Postales de Calviá José Chapado García

DESERT

Sense títol Gabriel Amengual i Robert Aguiló

Accèssit (50.000 pts.)

Subestàndards (pel·lícules de 8 mm, Single 8 i Súper 8)

Primer premi (75.000 pts.)

DESERT

Dear Caroline Miquel Juan Jordà

DESERT

DESERT

Segon premi (50.000 pts.)

Calvià 75 Leandro Sánchez Llinàs

DESERT

Itinerario por Calvià Enric Montón Ciuret

Zum Ziel: Calviá Miquel Juan Jordà

Accèssits (5.000 pts.)

Fuita cap al mar Bernadí i Bernat Pericàs Término de Calvià Horacio García

PREMIS CALVIÀ DE CINEMATOGRAFIA (1975-1978) MODALITAT CURTMETRATGES TEMA LLIURE 1976 I CERTAMEN

1977 II CERTAMEN

1978 III CERTAMEN

Primer premi (400.000 pts.)

Camelamos naquerar Miguel Alcobendas

La boda Albert Vidal

La edad del silencio Gabriel Blanco

Finalistes

Ir por lana Miguel Ángel Díez Anta-Mujer Agustí Villaronga

El ascensor Tomás Muñoz Toro muerto Miguel Alcobendas

Català a l’escola Col·lectiu Jordi Feliu Madison Carles Jover i Josep Salgot

Arri, arri Jordi Bayona

La Frontera Joan Baca i Toni Garriga

35 mm

Primer premi (200.000 pts.)

16 mm Finalistes

Primer premi (70.000 pts.)

The Journey Ian Breakwell Las mújeres samblo Rafael Marcó i Ramón Menal Nana para una nube blanca Jesús Cuadrado Payaso del 98 Juan A. Martín Imágenes I Javier García Mauriño

La Garrotxa, els volcans i els homes Pep Callis i Figueras

Supertot Antoni Marí

Progreso

8 mm Finalistes

Clímax Teodoro Ríos i Santiago Ríos

91

Enrique Nieto Vaya usted a saber por qué está Carlos hoy tan contento Colectivo Zurruburú i Bilectivo Guitowsky


Perspectives Els records i el testimoni de Fernando Merino, secretari general dels Premis Calvià La modalitat de curtmetratges de tema lliure

Amb la intenció de tenir un testimoni de primera mà sobre el que foren

Considera que sens dubte eren els premis més

i

importants. «Venien curtmetratges de les parts més

el

els de

que

significaren

Premis

Calvià

insospitades», diu Merino. «Jo crec que el 80%

Cinematografia,

dels curtmetratges guardonats són per tenir en

entrevistàrem

en

compte». En destaca, com a exemple de l’herència

Fernando Javier Merino

valuosa dels premis, tres pel·lícules molt diferents:

Ramonell (Palma, 1950),

The Journey, d’Ian Breakwell, Camelamos naquerar,

qui en fou nomenat secretari general el 1976 i que

de Miguel Alcobendas, una pel·lícula molt potent

va conduir el certamen fins a l’edició de 1978. A

sobre la problemàtica social dels gitanos, i Anta-

continuació teniu la seva opinió i el balanç que ens

Mujer, de l’avui consagrat Agustí Villaronga, un

en va fer.

valor afegit per a la història dels premis.

L’organització dels premis

La crisi i la fi dels premis

Segons Merino, el problema era que els premis no

En parlar de les causes que conduïren a la crisi i

tenien infraestructura. Estaven vinculats a Batlia,

fi dels premis de cinematografia, Fernando Merino

que era qui els convocava. Era el temps del batle

considera que, en primer lloc, cal tenir en compte

Payeras i Merino despatxava directament amb ell. El

la manca d’autonomia de l’Ajuntament. «El batle

lliurament dels premis es feia als salons de l’Hotel

predemocràtic que crea els premis era un senyor

Maricel, en un gran sopar de bufet a les terrasses

que posava el president del Banc de Crèdit, una

de l’hotel. Tothom hi anava d’etiqueta. El batle el que

persona totalment instrumental per al que volgués

volia era veure les terrasses plenes de gent. Era la

el terratinent del moment».

part més vistosa dels premis, que no es corresponia amb el suport humà per posar-los en marxa. «Jo

Un motiu fonamental pel qual els premis de cinema

sempre em vaig trobar molt sol», comenta Merino.

de Calvià no tingueren continuïtat, afirma Merino, és la manca de contacte amb el circuit internacional

No hi havia una participació de la gent del

de curtmetratges. Entrar-hi era la manera d’estar en

municipi en els premis. Només hi havia, això sí,

línia amb tot el món del cinema. Tot i així, malgrat

una consciència o sensibilitat de la dispersió dels

la seva modèstia, pensa que els curtmetratges dels

nuclis urbans del municipi de Calvià, i per això

Premis Calvià aconseguiren fer-se un lloc en el

les fotografies, els quadres i els curtmetratges

panorama internacional.

s’exposaven en diferents llocs del terme. Finalment, sobre el paper de la Comissió Informativa Els premis de cine promocional

que l’any 1979 va informar negativament sobre els premis, considera que el nou consistori no va tenir

Sobre les pel·lícules que es presentaven a la

visió de futur: «Hi havia una posició massa crítica.

modalitat de cinema promocional, Fernando Merino

No entenien els Premis Calvià. El 78 hi comença

opina que eren molt dolentes i que aquest era el

a haver una davallada perquè no hi havia un

motiu que permanentment hi hagués premis deserts

feedback amb el sector. Va ser quan la comissió

en les convocatòries. Eren pel·lícules familiars.

informativa va interpretar que els premis havien de

L’únic valor i importància actual d’aquests films, per

tenir un altre enfocament».

dolents que fossin, afegeix, és que tractaven un paisatge dels anys 70.

92


Perspectives Moltes filmacions promocionals i pocs documentals a Calvià Joana Maria de Roque

Mallorca en general i Calvià en concret són

les filmacions promocionals promogudes per

terres sense documentals o que en tenen molt

institucions o empreses privades per atreure

pocs i parcials. Ho expliquen en aquestes

turistes. Són anuncis. I la diferència entre

mateixes pàgines Josep Antoni Mendiola

un anunci o una pel·lícula promocional i un

(entrevista) i Magda Rubí (dossier). Agustí

documental és molt senzilla. En la primera

Aguiló esmenta el cinema «promocional» en

opció s’intenta «vendre» alguna cosa i en

un article sobre els Premis Calvià. Podrirem dir,

la segona explicar, contar, descriure. És la

en resum, que hi ha imatges «documentades»

mateixa diferència que hi ha entre la publicitat

de Calvià en antigues pel·lícules del NO-DO,

i la informació.

en filmacions promocionals, i en moltes altres filmacions de ficció en les quals Calvià era un

Però aquests dos conceptes (publicitat i

escenari, un plató o una localització més o

informació) no són matemàtics ni quantificables.

menys fictícia.

L’única diferència perceptible en les filmacions és la intenció del narrador o fil conductor. I amb

Així i tot s’han fet alguns documentals referits a

això no vull dir que la publicitat o promoció de

aspectes parcials o concrets de Calvià, com El

les coses o els paisatges siguin deshonestes o

metre o Memòria i oblit d’una guerra, als quals

rebutjables. Sols que són una altra cosa.

ens referirem de forma més concreta en aquest EL METRE

mateix article i també convé ressaltar que Calvià ha tengut cabuda en diverses series documentals, especialment de les televisions

El llarg i ambiciós programa «Calvià és cine»

públiques.

del Departament de Cultura de l’Ajuntament de Calvià inclou la projecció d’El metre, la mida del

I segurament hi ha algunes filmacions fetes per

món, al mes de desembre. El documental, de

particulars que poden tenir un important valor

la productora La Perifèrica, amb intervencions

documental sobre el paisatge, les tradicions

de diversos científics francesos i espanyols,

o la vida quotidiana en el municipi, però no

dedica la seva darrera part al científic Francesc

són pròpiament documentals, com no ho són

Aragó, que el 1808 va fer part de les seves

93


Perspectives

La mola de s’Esclop amb la caseta d’Aragó.

investigacions a la mola de s’Esclop (Calvià).

és aproximadament la distància que hi ha entre

El presentarà el seu director, Cesc Mulet.

el colze i l’extrem dret de la mà estesa.

En el documental s’explica com es va arribar

El 1802 Mechaine, responsable de l’Observatori

a definir el metre. L’encàrrec va ser fet a finals

de Paris, va decidir prolongar el meridià fins

dels segle XVIII per l’Acadèmia de les Ciències

a les Illes Balears i fer nous mesuraments

Franceses als astrònoms Pierre Méchain i

mitjançant el mètode de la triangulació entre

Jean-Baptiste Delambre. Triaren el meridià de

València, Eivissa i Mallorca, ja que s’havia

Paris com a guia per fer-ne els càlculs.

detectat un petit error i en volia tenir major seguretat. Va morir el 1804 al País Valencià.

El 1799 una llei firmada per Napoleó Bonaparte donava els mesuraments per acabats i el metre,

Després

que és aproximadament la deumilionèsima

mesuraments es varen estendre al sud de les

part de la distancia que hi ha entre el pol nord i

Balears mitjançant la tècnica de la triangulació,

l’Equador, o la quarta part del meridià terrestre,

amb observacions des dels cims de les

quedava establert com a mesura definitiva. En

muntanyes a Eivissa i Formentera, i, a Mallorca,

el documental s’expliquen les dificultats que hi

des de la mola de s’Esclop. I és aquí on entra

havia hagut fins llavors per posar-se d’acord en

en escena la figura de Francesc Aragó i la seva

la mesura de les coses. I també que, des d’una

relació amb Calvià. Hi va fer estada entre el 9

perspectiva de proporcions humanes, el metre

d’abril i el 27 de maig de 1808. Vivia en una

94

de

la

mort

de

Mechaine

els


Perspectives

barraca que ell mateix va construir i de la qual encara queden algunes restes. Per fer el càlculs encenia un foc a dalt de la mola de s’Esclop que era percebut pels seus companys d’investigació, i, quan va esclatar la Guerra del Francès, les fogueres foren interpretades com a signes que s’enviaven a l’enemic francès i un escamot de defensors de l’aixecament contra els francesos es va dirigir a la muntanya amb la intenció de detenir-lo. Però Aragó va aconseguir evadir-se. Quan es va topar amb els qui el cercaven els va parlar en català (havia nascut al Rosselló) amb accent de Mallorca i a la fi es va refugiar al castell de Bellver, on va llegir en un diari que l’havien matat. La triangulació entre la Península i les illes Balears va suposar el final de l’aventura del metre.

Francesc Aragó.

Gràcies a les aportacions d’Aragó i d’altres científics també es varen obtenir resultats més

sobremagnetisme, fotografia i polarització de la

precisos sobre la figura de la Terra.

llum. Quan va morir el 1853 Victor Hugo digué que la seva mort era una disminució de la llum.

A finals de juliol Aragó va fugir del castell de MEMÒRIA I OBLIT D’UNA GUERRA

Bellver i va partir cap a Alger en un vaixell de pesca. Després de diversos incidents i detencions, al mes de juliol de 1809 va

A

desembarcar al port de Marsella.

d’una guerra, de Cinètica Produccions i

la

sèrie

documental

Memòria

i

oblit

la desapareguda TV de Mallorca, i amb el Segons es narra en el documental, era un

patrocini del Consell de Mallorca, s’exposen

home simpàtic, obert i amable, favorable al

els cruels fets de la Guerra Civil i la repressió

sufragi universal i a l’aboliment de l’esclavatge.

soferta a Calvià. És segurament el millor i més

El 1830 va ser nomenat secretari permanent

proper documental referit a les persones que

de l’Acadèmia de les Ciències i director

viuen a Calvià i la seva història.

de l’Observatori de París i va arribar a ser ministre de França. Va fer diversos estudis

Dirigit per Pedro de Echevarría i Lluís Hortas,

95


Perspectives

hi intervenen persones que patiren directament

que va dirigir la seva feina a la millora de les

la guerra i les seves conseqüències, com

condicions de vida del calvianers i a procurar

ara Josep Pons, Jeanne Marquès Mayol,

que els adults tenguessin feina i el infants

Maria Bordoy Vich (a la memòria dels quals

escola, amb la construcció de dos nous centres

es dedica la filmació), Antònia Pellicer Lladó,

escolars. Però tot es va acabar amb l’alçament

Maria Bordoy Vich i Magdalena Verger Salvà, i

militar de 1936 i el batle socialista, Julià Bujosa,

historiadors com Manel Suàrez.

fou destituït.

S’explica que Calvià a principis del segle XX

Segons explica l’historiador Manel Suàrez, 15

era un municipi pobre, amb 2.500 habitants,

dies després començaren a sortir cadàvers

una costa despoblada i nombrosa emigració,

per les voreres de les carreteres de persones

sobretot a Amèrica, i també es repassen

assassinades pels revoltats.

les experiències associatives, com la de Sa Societat, fundada el 1908, i activitats

Antònia Pellicer Lladó, filla de Jaume Pellicer,

reivindicatives com la vaga de collidores d’oliva

detingut, traslladat a Palma i represaliat, hi diu:

i garrova de 1932 per demanar un augment de

«Els pobres es pensaven que havien arribat

sou, objectiu que varen aconseguir després

amb un dit al cel, però després va venir el 36 i

d’una setmana de negar-se a fer feina.

se’n va anar tot a baix».

El nou ajuntament republicà va saber despertar

Magdalena Verger Salvà, Maties Cantarero

les il·lusions de la major part de la població, ja

Verger, filla i nét de represaliat, exposen en el

96


Perspectives

vídeo que el seu parent Macià Verger va estar

Si després sonaven uns tirs se sabia que els

molt de temps amagat davall una escala i quan

havien afusellat.

la seva dona es va posar malalta el metge el va denunciar i va estar vuit anys a la presó dels

Ho va explicar Josep Pons Bestard en la

caputxins.

filmació. L’havien cridat a files i era soldat quan el tancaren al fortí d’Illetes per estar vinculat a

Un altre dels testimonis, Maria Bordoy, va relatar

la República i per ser d’una lògia maçònica.

que quan tenia 16 anys afusellaren el seu familiar Joan Ferrà Ferrà, trobat pels voltants

El pare de Jeanne Marquès Mayol fou Bernat

de Galilea juntament amb Tòfol Barceló. L’amo

Marquès. Fou un dels afusellats en el fortí d’Illetes

del Galatzó ho sabia i plorava.

el juny de 1936. Després tancaren tots els membres de la seva família a la presó. Els homes a Can Mir, i les dones, a la presó de dones.

En el documental també hi ha nombroses imatges del fortí d’Illetes, edificat a principis del segle XX amb motiu de la guerra de Cuba.

El Bosc de la Memòria, situat molt a prop

Allà hi confinaren molts de militars, maçons i

del fortí, és un homenatge a totes aquestes

mestres d’escola durant la Guerra Civil. Quan

víctimes. El documental també conté imatges

els cridaven els feien sortir de les estances

dels arbres que s’hi sembraren i de les ofrenes

dels empresonats i hi havia un gran silenci.

dels familiars.

Moment del documental Jaume I, l’aventura de Mallorca.

97


Perspectives

PERSPECTIVES

PARCIALS

EN

ALTRES

Capella Films i TVE i dirigit per Antoni Capellà

DOCUMENTALS

amb la col·laboració del Govern Balear, del Consell de Mallorca i de l’Ajuntament de

Altres documentals com Jaume I, l’aventura de

Palma. S’hi explica l’arribada a Mallorca d’Errol

Mallorca, basat en la crònica del rei En Jaume

Flynn i la seva tercera dona, Patricia Wymore,

i patrocinat pel Consell de Mallorca, també

en els anys 50 del segle XX, les seves estades a

tracten de manera tangencial part de la historia

l’hotel Maricel i Bon Sol, les navegacions amb el

de Calvià, en aquest cas el Desembarcament.

seu iot Zaca, la casa que llogaren a Illetes (a la

Diversos historiadors donen explicacions sobre

qual ens referim en el reportatge sobre el glamur

els fets basant-se en les fonts escrites i les

de Hollywood en aquestes mateixes pàgines),

excavacions arqueològiques. Carles Molinet i

les festes, les llargues nits d’alcohol, la seva

Rafael Ramis hi representen la figura del rei i

humanitat, curiositat per tot i atencions sobretot

d’un escrivà que escriu al seu dictat.

als infants, i finalment el divorci de la seva dona Patricia, que el va fer allunyar-se de Mallorca

Al marge de les nombroses filmacions fetes per promocionar l’Illa i atreure turistes, s’han

Les televisions publiques TVE, TV3 i IB3 han

fet nombrosos documentals sobre Mallorca

fet reportatges en els quals surt Calvià amb

en general, com La dama del Mediterráneo

major o menor presència i més o menys encert,

(Baleares, Mallorca), de RTVE, que forma

però solen ser part d’una sèrie i, per tant, amb

part d’una sèrie documental filmada des de

limitacions sobre els plantejaments.

l’aire amb l’objectiu de ressaltar els aspectes geogràfics, històrics i culturals del territori i

En general la imatge que es projecta en

en el qual Calvià surt aproximadament dos

nombrosos documentals és la de d’una terra

minuts.

de costa i platja en la qual va desembarcar Jaume I i poca cosa més. Però hi ha una realitat

Un altre documental amb referències a Calvià

que és molt més substancial i profunda, un bon

és Errol Flynn en Mallorca (2004), de la sèrie

documental a fer.

Baleares, un viaje en el tiempo, coproduït per

98


Perspectives Estrena de l’obra de teatre El mag de la platja a la finca Galatzó, amb bones crítiques Maria Antònia Ferragut

El dia 31 de juliol, amb la clastra de la possessió

A Mallorca tenim diversos casos d’això i un

de Galatzó com a escenari, es va estrenar a

d’especialment curiós és el de la pel·lícula El

Calvià l’obra de teatre El mag de la platja.

Mag, que dóna nom a una platja de Calvià, tot i que no es va arribar a estrenar a Espanya i, per

Els text d’aquesta obra, juntament amb els d’El

afegitó, va rebre el qualificatiu de «dolenta»

verdugo i La mujer de paja, es troben recollits

(tan dolenta que fins i tot Woody Allen va

en el llibre editat per Òrbita, en la presentació

afirmar en un entrevista que, si pogués tornar

del qual Pedro Barbadillo, productor i director

a viure una altra vegada la seva pròpia vida,

de cine documental i exdirector de Mallorca

triaria fer-ho tot igual, llevat de tornar a veure El

Film Commission, escriu: «[...] La realitat imita

Mag). El seu impacte va ser tan fort, almenys

l’art i de vegades l’art dóna vida i nom a un

en la imaginació dels veïns de la zona, que

lloc, precisament perquè allà es va rodar una

aquell tros de costa mallorquina, que apareixia

pel·lícula, perquè allà va transcórrer una història,

com una illa grega a la pantalla, ha seguit

que s’ha instal·lat com si fos nostra en la memòria

anomenant-se així per sempre més: «La platja

col·lectiva, en la pròpia memòria individual, amb

del Mag».

més força que el lloc real que la va inspirar».

Moment de la representació.

99


Perspectives

música del 67 va ser la banda sonora durant tota l’obra. A partir d’aquí, els actors Xavi Núñez, interpretant alhora Michael Caine i Nicholas Urfe, Xim Vidal, que representava Anthony Quinn i Maurice Conchis, Aina Zuazaga, fent a vegades de Candince Bergen i altres del personatge de Lily, o la mateixa Maria Rosselló, representant l’actriu Anna Karina o l’Anne del Mago, varen sortir a escena interpretant una obra que representava moments de la vida dels actors protagonistes de la pel·lícula rodada Moment de la representació.

a Calvià o dels seus personatges. Tot plegat

En la introducció del text teatral d’El mag de la

es convertia en un embolic que mantenia

platja, escrit, com hem dit, per Josep R. Cerdà

l’espectador atent per no perdre el fil en cap

i Josep A. Mendiola, la pel·lícula es presenta

moment.

així: «L’estiu del 1967, quatre estrelles del cinema mundial es trobaren a Calvià treballant

Així ho descriví Javier Matesanz en la seva

en un projecte entre la ciència-ficció i el drama

crítica: «La pel·lícula, estrenada fa devers

existencialista. The Magus es va rodar a la platja

45 anys, no va agradar ningú. De fet, no

de Portals Vells però mai no es va estrenar a

era bona d’entendre. I justament això ha

Espanya. Protagonitzada per Michael Caine,

estat la inspiració per als creadors teatrals.

Anthony Quinn, Candince Bergen i Anna Karina,

L’enginyós punt de partida d’un argument poc

el film estava basat en una novel·la de John

convencional que mescla documentalisme

Fowels i no va tenir un gran èxit comercial. Per

escènic, realitat, ficció, metateatre i, fins i tot,

als mallorquins, però, es tracta d’una cita mítica

pinzellades de cinefília i mitomania nostàlgica.

que va donar nom a la platja».

I el resultat és curiós, estrany, poc entenedor, perquè pretén ser –i és– un galimaties, que

Pep Ramon Cerdà, director de l’obra, en va

en tot moment ens té encuriosits, pendents,

fer una petita presentació i, tot seguit, Karina,

despistats, però interessats en què és (serà) el

interpretada per Maria Rosselló, va començar

que passa(rà); cap a on van els actors quan

a llegir uns paràgrafs de la novel·la de Fowles

ho són... però quan ho deixen de ser i són

mentre sonava de fons la música de Nova

personatges, cap a on van llavors? Ens té en tot

cançó d’amor perdut de Joan Ramon Bonet. La

moment enganyats, despistats, però distrets,

100


Perspectives

mai avorrits, perquè la funció –i n’és aquesta la

que amb el títol Mallorca... i acció presenta

més destacada virtut– té i manté en tot moment

tres peces teatrals originals inspirades en les

una capacitat evocadora molt particular, entre

pel·lícules clàssiques rodades a Mallorca: El

el romanticisme en sèpia, un punt estantís,

mago, El verdugo i La mujer de paja.

de revista del cor en paper couché i colors esvaïts, i una sensació inquietant, que va de

El dia 22 del mes d’agost també s’estrenà

la fantasmagoria al desconcert que provoca la

una altra coproducció a Galatzó: La nit del

creativitat de control i els arguments desnortats

Comte Mal. Aquest pic es tracta d’una visita

allà on tot i res és possible. Una aposta

dramatitzada que parla de la figura del Comte

arriscada, per indefinida, que podria haver

Mal, tan arrelada a la possessió i al municipi de

trontollat de no haver estat en mans d’un sòlid

Calvià. L’espectacle té lloc en el mateix paisatge

repartiment que aporta als personatges els

on es visqué la història: les cases de Galatzó a

grams justs de convicció i dubte, d’arrogància

Calvià. Com a rerefons de tot, una reflexió sobre

i fragilitat alterna, que fa que tot encaixi en un

el mal com la part fosca de l’ésser humà. Laura

espectacle que expressament intenta que res

Dalmau va ser la conductora de la visita. Xavi

no acabi d’encaixar».

Núñez, el mateix actor que interpretà Michael Caine, va ser qui donà vida al Comte de Santa

Un altre crític, Fernando Merino, parla molt bé

Maria de Formiguera, i Mariona Forteza posà

dels actors i actrius i en anomenar els autors

cançons i fons musicals a aquesta obra dirigida

inclou un tercer autor, «l’escenari on te lloc

i escrita per Carlos Garrido i que ben bé podria

l’acció, ni més ni manco que la senyorial clastra

ser l’argument d’una altra pel·lícula rodada a

de la finca pública Galatzó. A causa de la

Calvià.

singularitat d’aquest espai i atès que l’estrena fou puntual, vist el resultat recomanaria a l’àrea de Cultura de Calvià prendre en consideració reposar allà mateix, de vegades aquesta reflexió en clau de microteatre, perquè l’experiència bé paga la pena”. El mag de la platja és la primera obra que el Departament de Cultura encarrega de fer a la finca pública Galatzó i que forma part del projecte «Calvià és cine» del Departament de Cultura de l’Ajuntament de Calvià i, alhora, s’emmarca en el cicle de teatre Jardí Desolat,

Moment de la representació.

101


Entorn Jove Entorn Jove

Entorn Jove Entorn Jove

Entorn Jove

Naranja Bi贸nica

Entorn Jove

Entorn Jove

Entorn Jove

Entorn Jove

TAULA REDONA

Entorn Jove

Entorn Jove

Entorn Jove

Projecte Llan莽adora

Entorn Jove

Entorn Jove

European Voluntary Ser vice

Entorn Jove

Entorn Jove

Entorn Jove

Entorn Jove

Entorn

Entorn

Entorn

Entorn Jove Entorn Jove

Entorn Jove Entorn


Entorn Jove

El cinema com a il·lusió i projecció de futur Taula redona amb joves de Calvià Redacció Entorn

Tenen entre 16 i 17 anys i estudien audiovisuals

senyala que molta gent «queda pel camí» i

a l’Institut de Bendinat. D’una manera o altra

Inés afegeix que s’ha d’«anar a totes». Saben

tots estan d’acord en què els seus estudis

que les úniques sortides no són sols actuar o

inicials sobre el món audiovisual els han servit

filmar i que en tota creació audiovisual hi ha

per observar i analitzar el món de la fotografia,

sempre una «producció» i un treball en equip.

el cinema i la ràdio, a ser crítics i creatius. En

Ja han fet algunes pràctiques d’edició, disseny,

Es Generador varen participar en una taula

il·luminació,

redona sobre cinema, acompanyats per la

conjunta de curtmetratges. Carlota exposa

seva professora, Aina Pérez, i moderats per

que en el curs passat varen fer una pel·lícula

Jordi Amengual. Els seus noms són Lidia

en anglès com a part del Comenius, que és un

González, Adrián Navarro, Carlota Liébana,

projecte europeu d’intercanvi cultural. Adrián,

Mercè Sánchez, Inés Mufeaggi, Xiao Yang i

al qual li agrada patinar, exposa que també va

Pilar Vargas.

fer un vídeo sobre aquest darrer tema.

Els agradaria dedicar-se a allò que estudien,

A la pregunta sobre els mitjans de què

però saben que el futur no és fàcil. Adrián

disposen responen que càmeres digitals

103

fotografia...

en

la

realització


Entorn Jove

Pilar Vargas.

fer un storyboad (gràfic o

il·lustracions

que

permeten visualitzar les

Pilar: «Una pel·lícul a suposa m o l t a feina, é s tot u n conjunt »

històries que es volen contar). Lidia es refereix en concret a la «preproducció» Els participants.

(preparar la filmació amb els corresponents

que puguin tenir a casa i els mateixos mòbils

plans). Inés parla de la «postproducció»

amb els corresponents programes d’edició.

(coordinar i organitzar el material del qual es

La tecnologia actual ha evolucionat molt en

disposa) i Pilar diu que «una pel·lícula suposa

comparació a fa uns anys i existeixen per

molta feina, és tot un conjunt i per ventura una

exemple els «drons», que són petits helicòpters

cosa determinada et du més feina que una

teledirigits amb una càmera interna d’alta

altra». I no és senzill treballar en equip, també

resolució que permeten fer preses aèries, i

suposa

les càmeres GoPro per a la filmació d’esports

capacitat

extrems o que també utilitzen alguns grups

diàleg i una

musicals per fer preses subjectives.

actitud,

Tota filmació, per tenir una certa qualitat, suposa un llarg procés anterior. Un clip ha de durar 30 segons i un vídeo cinc minuts, però al darrere hi ha molta feina, potser un horabaixa sencer intentant filmar i després el muntatge, que suposa descartar el material que no

Carlota Liebana.

aporta res o és reiteratiu. També és convenient

104

una de però

Carlota: « una pel· El fet que lícula f aci que l’es pectado r s’evades qui no significa q millor» ue sigui


Entorn Jove

s’acaba fent. Després, la difusió es fa per les

especials «ni existien, i que les pel·lícules

xarxes socials: Facebook, Twiter, Youtube... I

clàssiques «els avorreixen». Per a Pilar, les

no sempre es té l’èxit que s’esperava.

pel·lícules clàssiques són «més lentes» i per a Lidia «quan ens posen una pel·lícula de fa anys

Sobre les xarxes mateixes, Pilar diu que tenen

no és igual». Adrián afegeix que «la realitat

avantatges i desavantatges, «però si no vols

simulada en blanc i negre no entra tant».

que es vegi una cosa, no la pengis». El moderador puntualitza sobre la utilització Adrián opina que si una cosa és bona té més

d’efectes especials en això que ells consideren

sortides i Carlota puntualitza «o no», ja que

realitat i Pilar respon que com que es fan

el fet que una pel·lícula faci que l’espectador

amb ordinador pareixen reals encara que no

s’evadesqui, no significa que sigui millor. Per

ho siguin. Adrián explica que en la pel·lícula

a Adrián els efectes especials poden fer que

Lo imposible (J. A. Bayona, 2012) es va fer

una pel·lícula interessi a la majoria. Però per

una gran maqueta que simulava una ona

a Pilar no és exactament així, ja que «a cada

gegantina, el que suposa importants recursos i

persona li pot interessar una cosa diferent»,

coneixements tècnics.

per exemple la fotografia o la qualitat. «Us interessa com s’ha fet la pel·lícula?» és la A la pregunta sobre si prefereixen el cinema

següent pregunta i la resposta general és que

clàssic o modern, Adrián respon que han

sí. Segons diu Mercè, «estudiar ajuda a veure

nascut en una època en la qual el cinema «ja

les pel·lícules i saber, per exemple, el que és

té una certa qualitat», ja que abans els efectes

un pla general o mitjà». Adrián puntualitza que

Adrián Navarro, Mercè Sánchez i Lidia González.

litat a rea c L « n: an Adriá ada en bl l r u t n a sim no e e r g e i n tant»

Mer c «Es è: t aju udiar d les a a veu pel· re i sa l ber, ícules exe per m que ple, e l é gene s un pla ral om itjà »

105

Lidia: «No és el mateix que hi hagi escenes d’una pel·lícula rodades a Mallorca que la pel·lícula sigui mallorquina»


Entorn Jove

Iné s cine : «El m a end insa perme t r el q ue -se en es veu »

Inés Mufeaggi.

«es veuen les errades, ets més selectiu i t’agraden manco coses». I Mercè afegeix

sc colle bre s E : « so Xiao ema per per n i s el c s cose eu re d’alt tar del m u f dis r lliure» s p m te

Xiao Yang.

millor?», el Pilar

que amb els coneixements tècnics que ara

pregunta

moderador

contesta

que

i «no

té disfruta més, ja que la seva perspectiva

necessàriament, ja que hi poden haver pel·lícules,

és més ample.

bons directors i pressuposts minsos». Carlota pensa que com més alt és el pressupost millor

Sobre el cinema en català i castellà i el doblatge

pot sortir la pel·lícula, ja que es poden contractar

de les pel·lícules, Adrián diu que les que es

actors famosos i posar efectes especials, el

fan en català «disposen de menys mitjans i

que influeix en el resultat final, encara que no

solen tenir menys repercussió, encara que Pa

el condiciona del tot. Adrián admet que hi ha

negre va ser una excepció. En anglès tenen

excepcions i Pilar reforça la seva argumentació

més pressupost». Però Lidia discrepa i diu que

anterior: «Hi ha directors que no volen afegir

totes les pel·lícules es poden «doblar». Segons

molts d’efectes especials ni actors molt famosos

Carlota, el pressupost també condiciona les

o “encasellats” a papers determinats».

filmacions. Pilar troba que en les pel·lícules doblades no es nota l’idioma original i Adrián

A la pregunta sobre quins temes i quines

matisa la seva opinió anterior i diu que,

pel·lícules els han interessat més i quines

efectivament, no és un tema de l’idioma sinó

menys hi ha diferents respostes. Carlota diu

del pressupost i context cultural. Lidia ençata

que li agraden les pel·lícules d’intriga i terror.

un altre tema i diu que una cosa és que hi hagi

A Adrián li va agradar Shutter Island, pel·lícula

escenes d’una pel·lícula rodades a Mallorca i

de suspens dirigida per Martin Scorsese i

l’altra que la pel·lícula sigui mallorquina, no és

protagonitzada per Leonardo DiCaprio l’any

el mateix.

2010, i en canvi no li va agradar Sharknado, una pel·lícula de l’any 2013 sobre grans taurons

«Quan hi ha major pressupost la pel·lícula és

i tornados que els fan volar per l’aire. Inés té

106


Entorn Jove

una altra opinió. Li va agradar especialment

«Abans s’escrivia un llibre i ara es fa una

Tomates verdes fritos, de 1991, dirigida per Jon

pel·lícula», diu.

Avnet, en la qual no hi ha efectes especials. Pilar parla de Frozen, una pel·lícula d’animació

La resta de les definicions són molt semblants.

que va guanyar dos oscars i de la qual ressalta

Mercè diu que «la gent veu les pel·lícules per

el guió, la tècnica, els efectes especials, les

desconnectar del que hagi passat durant el

veus..., «una passada», conclou.

dia». Per a Inés «és endinsar-se en el que veus. Enlloc de llegir-ho, ho veus i a mi m’agrada més

Sobre

la

tenen

el cinema, sobretot si és una bona pel·lícula».

darrerament les sèries i el seu format distint

Pilar opina que és «la manera que té l’equip de

al de les pel·lícules opinen que darrerament

representar sentiments i el que vol transmetre».

se’n fan de molt bones, com ara Joc de trons,

Xiao tria el cinema per sobre d’altres coses per

encara que la qualitat no és sempre la mateixa.

disfrutar en el seu temps lliure.

El moderador va deixar per al final la pregunta

En resum, els joveníssim participants en la

potser

manera

taula redona estudien el que realment els

d’entendre el cinema que tenen aquests joves

agrada i troben que han après molt a les

estudiants. «Què és per a vosaltres el cine?».

classes i activitats, sobretot a mirar i analitzar.

Lidia diu que «una manera d’evadir-se de la

Tenen encara un llarg camí per recórrer, tant en

realitat» i troba que el món no seria el mateix

l’aprenentatge com en la pràctica. Saben que

sense cinema. Per a Adrián, les pel·lícules

hi haurà problemes, però estan ben disposats

expressen pensaments, històries, sentiments.

a superar-los.

més

gran

expectació

definitòria

sobre

que

la

Moment de la taula redona.

107


Entorn Jove La Naranja Biónica, de la afición por el video a la profesionalidad El grupo La Naranja Biónica, constituido en 2011 a raíz de la celebración del Festival Creaction organizado por Es Generador, se ha convertido en una verdadera productora audiovisual. Se les puede localizar en cualquiera de las redes sociales. En el siguiente artículo, su presidente, Ismael Luna, hace un recorrido por sus inicios y situación actual.

«El verano del 2011 explica fue sobretodo

experiencia inolvidable para todos nosotros y

caluroso, aunque esto nunca fuera un problema

siempre estaremos agradecidos por haberles

a la hora de movernos por todos los institutos

dado esta gran oportunidad a un grupo de

de Calvià grabando las entradas triunfales del

chavales con una pequeña cámara y miles de

Dr. Toston y Super C (un ejemplo aquí: https://

sueños en sus mentes.

www.youtube.com/watch?v=bgxh132etwY),

ni

siquiera en el propio Creaction, donde grabamos

Gracias a momentos como este hemos podido

todas las actividades que se realizaron durante

crecer y evolucionar como grupo de trabajo,

los dos días que duró. Sin lugar a dudas fue una

pasando de realizar videos de forma esporádica

Una de las escenas generadas por La Naranja Biónica.

108


Entorn Jove

y por hobby a centrar todos nuestros recursos

altibajos, discusiones y muchos etcéteras. Es

y conocimientos en conseguir que La Naranja

más, la mitad de las personas que participaron

Biónica se hiciese un hueco dentro del mundo

en los videos de Creaction 2011 tomaron otros

audiovisual en Mallorca. Aunque hoy en día nos

rumbos.

sorprendemos cuando el amigo del amigo del vecino de un conocido reconoce alguno de

Aun así, podemos echar la vista atrás cualquiera

nuestros trabajos o sabe de nuestra existencia,

de nosotros y sentirnos orgullosos de todo lo

no es de extrañar, porque llevamos ya con la

que hemos hecho y con quien lo hemos hecho,

Naranja Biónica tres años y hemos acumulado

porque todas esas rencillas nos han fortalecido

entre videos musicales, reportajes, gags de

como equipo.

humor, cortometrajes y algún que otro video inclasificable (como este: https://www.youtube.

¿Cómo podría resumir todo lo que es La Naranja

com/watch?v=PolKhbRLB_I), más de cincuenta

Biónica? Sin lugar a dudas lo primordial es que

trabajos.

somos un grupo de amigos con una motivación común, con los pies en el suelo y la mente en

Parece que con lo que estoy contando todo ha

la estratosfera. Si se me pidiera un consejo

sido un camino de rosas, o la bonita película del

daría el siguiente: paciencia. Llevamos media

grupo de amigos que consigue hacer sus sueños

década construyendo nuestro camino y somos

realidad, pero no. Como en cualquier historia,

conscientes de que no es nada comparado con

nosotros también hemos tenido complicaciones,

lo que nos queda por delante».

Ismael Luna, presidente de La Naranja Biónica.

109


Entorn Jove

EL PROJECTE LLANÇADORA, UNA ALTERNATIVA A LA CRISI ECONÒMICA Calvià forma part del projecte que funciona arreu d’Espanya des de 2013 Nombrosos joves de Calvià han participat en el

Els projectes «Llançadora» varen néixer per

Projecte Llançadora, un programa gratuït per a

iniciativa de José María Pérez «Peridis» com

la recerca de feina que va començar a funcionar

a alternativa i solució a la crisi econòmica i a

l’any 2013 a Palència i Cantàbria i que es

les elevades taxes d’atur, i proposaven un canvi

defineix com un equip heterogeni de persones

d’enfocament i tractament de les polítiques

aturades amb esperit dinàmic, compromès i

d’inserció laboral.

solidari, que accedeixen de forma voluntària a aquesta iniciativa i que, coordinades per un

A finals de l’any 2014 ja funcionaven vint-i-

«coach», reforcen les seves competències,

sis llançadores d’ocupació arreu d’Espanya,

generen coneixement col·lectiu, es fan visibles

entre les quals la de Calvià. «Si hi accedeix

i col·laboren en la consecució d’un objectiu

de forma voluntària, implica un alt grau

comú: aconseguir feina, ja sigui per compte

de compromís cap al teu objectiu, amb tu

propi o d’altri.

mateix/a i amb la resta de l’equip. L’actitud

110


Entorn Jove

que triïs tenir-hi serà la clau perquè li treguis

En concret, Alina Pop, llicenciada en Relacions

tot el suc a l’experiència», explica Inma Acina,

Públiques, amb formació com a tècnica en

coordinadora del projecte a Calvià. Es poden

turisme i recursos humans, àrees en les quals

millorar competències com parlar en públic, en

havia fet feina durant mes de 10 anys, va explicar

mitjans de comunicació, davant d’una càmera,

a Entorn Jove que va començar el projecte per

afrontar amb èxit les entrevistes, treure-li partit

tres motius: «Perquè acceptaven persones de

al CV i vídeo CV, aprendre a gestionar les

34 anys, com jo, per curiositat, i perquè era una

emocions, fer-se visible per a les empreses,

manera distinta de cercar i trobar feina, ja que

compartir experiències amb emprenedors,

fins al moment havia provat tot el que estava en

ampliar la xarxa de contactes, i en general

les meves mans».

augmentar el grau d’empleabilitat. «Pràcticament per a mi va ser com l’últim tren al S’hi pot sol·licitar la inscripció i ampliar-

qual podia pujar en el meu trajecte professional

ne la informació a través del web www.

–diu Alina Pop. Vaig rebre una oportunitat i volia

lanzaderasdeempleo.es, o bé a les oficines de

aprofitar-la al màxim. Anteriorment, vaig intentar

l’IFOC de Calvià.

diversos camins i res. Volia formar-me més, però no podia accedir a programes de formació

111


Entorn Jove

fer diverses estades i sessions d’aprenentatge sobre intel·ligència emocional, currículums, entrevistes,

mapes

mentals,

creativitat

o

autoconeixement, altres experiències en ràdio, davant càmera o davant el públic. I, segons diu, «no puc deixar de preguntar-me: tendria totes aquestes experiències quedant-me a casa meva, esperant que algú tocàs a la porta? Segurament no». Afegeix que contínua cercant feina de forma més optimista, amb més competències i amb confiança, que un dia rebrà el que pot oferir: Alina Pop.

respecte, compromís, confiança, companyonia.

o beques, bé per tema d’edat o perquè vaig

En resum, formar part de la Llançadora per a

acabar els estudis universitaris fa 10 anys, o

ella va ser una oportunitat d’aprenentatge i

simplement pel tema dels diners. Em vaig oferir a

d’adquirir experiències enriquidores, i recomana

començar des de baix per aprendre i demostrar

el projecte.

que som capaç. Em vaig trobar en una situació molt rara, més de 7 anys d’experiència en recursos humans, que no m’ajudaven molt per mor del meu canvi de residència i país… el que duia implícit un canvi de legislació laboral que anul·lava part del que jo coneixia millor: les tècniques per gestionar els recursos humans. És difícil trobar algú que confiï en tu, en les teves competències, sense conèixer-te, i que confiï que si has après una vegada ets capaç de ferho de nou». Alina Pop va passar 5 mesos en un país estranger al costat de joves a partir de 18 anys, el que, segons diu, li va permetre conèixer gent aturada, gent amb feina, emprenedors, etc., així com pensaments, experiències. Va

Marta Llompart.

112


Entorn Jove

Una altra de les participants en el projecte és Marta Llompart. Diu que per a ella va ser «una experiència molt positiva que recoman a qualsevol persona que estigui en la nostra mateixa situació (joves en recerca d’ocupació). És una manera d’afrontar la situació actual amb una altra filosofia, estant actius. Les llançadores d’ocupació aporten moltes coses, com ara el treball en equip i la millora d’habilitats i competències, molt necessàries a l’hora de buscar i aconseguir una ocupació. Cal deixar enrere la por, la timidesa... i creure’s el que un val per demostrar-ho dia a dia». Per la seva part, Laura Rodríguez, administrativa

Laura Rodríguez.

en el sector de Recursos Humans, amb vuit anys

molt enriquidora i sobretot motivadora, que

d’experiència en aquest sector, exposa que, com

recomana a totes les persones que es trobin

a participant activa del Programa Llançadores

en situació d’atur i que no sàpiguen afrontar la

d’Ocupació, per a ella va ser una experiència

situació canviant actual».

113


Entorn Jove European Voluntary Service, una oportunitat única Era desembre de 2012, jo tenia 21 anys i estava a punt d’acabar la carrera. Havia treballat i estudiat molt durant els anys que portava a Madrid, i no volia de cap manera començar a treballar en la «feina de la meva vida». Vaig mirar moltes ONG, vaig considerar moltíssimes opcions de fer alguna cosa bona per al món i bona per a mi, però en la majoria dels casos et demanaven que assumissis els costos del bitllet, o de l’estada, etc., i els meus recursos econòmics eren més aviat magres. Poc a poc vaig començar a decaure, a acceptar que no trobaria res i que m’hauria de posar a cercar feina a corre-cuita per continuar la «vida ideal». Un matí, en una visita de cap de setmana a Mallorca i acompanyant la meva família a un dinar a Santa Ponça, vaig conèixer un company de feina de la meva mare, en Joan Recasens, que em va parlar d’un voluntariat europeu, subvencionat, i en el qual hi havia gran varietat d’activitats a fer. Em va dir que es deia European Voluntary Service, i que ell havia treballat uns anys amb aquest programa com a organització d’enviament. Al principi, com quasi qualsevol jove que no hagi sentit parlar d’aquest programa, vaig ser increïblement escèptic, vaig pensar que no podia ser, que seria excessivament complicat, que seria per a rics, o per a llestos, que hi hauria poques places, etc. Vaig tornar a Madrid, i al març vaig presentar el meu projecte de final de carrera. Un cop em vaig veure amb la carrera acabada, contracte de treball fins al juny a Madrid i res a fer. Vaig fer un pacte amb mi mateix: vuit hores al dia, quatre enviant currículums a empreses, i quatre enviant aplicacions al projectes europeus que m’agradassin més (per als qui no ho sabeu, quan jo feia la recerca n’hi havia una animalada, moltíssims). Al principi vaig ser superoptimista, estava encantat i enviava moltes coses al dia, però les setmanes passaven i no hi havia resposta de cap dels dos fronts. O les empreses ja no cercaven gent, o les organitzacions de l’EVS ja tenien voluntaris. Durant aquest període vaig entrar en contacte amb na Sandra Sedano, de l’Àrea de Joventut de l’Ajuntament de Calvià, que era qui portava l’EVS a Calvià en aquell moment, i tot va començar a anar millor. Tot i així, seguia sense rebre resposta. Vaig continuar enviant aplicacions, quasi per inèrcia i, pel maig de 2013, finalment, vaig rebre una contestació d’una organització a Bèlgica, un centre per

114


Entorn Jove

a persones amb discapacitat en la qual em deien que estaven interessats en mi per treballar a la granja, i que si m’agradaria participar en el projecte amb ells. Per ser sincer, en un principi no era dels meus projectes favorits, jo cercava fer un voluntariat a la natura, en un parc natural o alguna cosa així, però vaig començar a investigar un poc més el que podria fer en aquell centre, vaig parlar amb una voluntària que ja hi havia estat, i poc a poc hem vaig anar il·lusionant fins que finalment vaig decidir anar-hi. Començaria al setembre de 2013. Aquí va començar una carrera contra rellotge per poder tenir els papers a temps i estar jo preparat. Amb l’ajuda de na Sandra tot va anar perfecte i finalment va quedar tot tancat per tal que començàs el dia 2 de setembre. I ara ve allò bo. El dia 2 de setembre em vaig presentar a Gant, a Bèlgica, després d’unes quantes hores de viatge amb avió, autobús, tren i tramvia. Allà m’esperava una treballadora del centre al qual anava, acompanyada de la que seria la meva companya durant els següents mesos, amb una energia i una alegria que em va contagiar quasi instantàniament. Em varen dur a la meva habitació al centre de Gant, una habitació en una petita residència d’estudiants, i em varen dir que el dia següent començava el meu voluntariat. Al principi tot va ser un poc confús, però és el normal quan arribes a un país que no coneixes, on parlen idiomes que no entens, i on no coneixes ningú. Al cap d’unes setmanes tot va començar a anar increïblement bé. Vaig conèixer el meu tutor, en Tom Leemans, del qual ara puc dir orgullós que és un molt bon amic. Vàrem passar moments molt bons durant els vuit mesos que vaig ésser allà. Poc a poc vaig començar a aprendre l’idioma (ens donaven set hores de classe d’holandès a la setmana) i vaig començar a gaudir com ningú de la meva estada al centre. Tot anava i va anar perfecte: reunions amb altres voluntaris a Brussel·les, visites a altres ciutats, viatges, festes, gent nova, opinions dife-

Grup de voluntaris d’Alemanya, Croàcia, Turquia i Espanya a Liege.

rents d’altres països, cultures, idees i, a sobre d’això, un voluntariat amb persones amb discapacitat que m’ha canviat la manera de veure el món... No puc dir res dolent. Tot va anar perfecte, anava cada dia a «treballar» amb més ganes, perquè pràcticament tot eren rialles, tot era «bon rotllo», va ser una passada!

115


Entorn Jove

Per fer un resum ràpid del que feia a De Triangel, l’organització a la qual vaig anar: treballava a la granja amb els cavalls (jo anava caminat i portava algú colcant al cavall a fer una volta), així com amb els altres animals, donant menjar o reparant casetes (tot amb residents; tot es feia per a ells, i els encantava), ajudava a la fisioteràpia amb els nins, jugant amb ells mentre feien els exercicis, o amb els residents més grans, que eren molt difícils de moure. Em varen deixar Grup de participants en l’EVS.

començar una activitat esportiva a mi tot sol

(quan vaig saber dir alguna cosa en holandès). Ajudava en el voleibol i en el taller de fusta, i ajudava en general quan s’havia de preparar alguna activitat gran, com les festes de primavera o d’hivern. I, com tot allò que és bo, es va acabar. Vaig tornar a Mallorca i vaig trobar aquella feina que no cercava abans d’anar-me’n de voluntari europeu. I aquí som. Per a qualsevol persona que vulgui informació, en el Departament de Joventut d’Es Generador estic segur que estaran encantats d’ajudar-vos. Na Sandra ja no forma part d’aquest equip, però segur que les persones que hi són ara fan també una molt bona feina. Si voleu, els podeu demanar per parlar amb mi i fer-me totes les preguntes que tengueu. Estaré encantat d’ajudar-vos. Jo anim a tots els joves menors de 30 anys amb un poc de ganes de veure món, d’aprendre, i de compartir vivències, a participar en aquesta experiència única. Per a mi va ser una cosa que em va marcar per sempre i que jo crec que em va fer un poquet més bona persona. Fernando de Miguel

116


Servei de Voluntariat Europeu

www.calvia.com #calviĂ ineurope


La Finestra

Record per les víctimes del franquisme a la IV Caminada per la Memòria, de Puigpunyent a Calvià

J.M.R.

El passat 21 d’agost de 2015 va tenir lloc la

placa commemorativa, situada a prop de la

IV Caminada per la Memòria, de Puigpunyent

fossa comuna del cementeri de Calvià, amb

a Calvià, organitzada per l’Associació de

els noms de les catorze persones que foren

Memòria de Mallorca, en la qual va participar

assassinades i enterrades al cementeri de

l’Ajuntament de Calvià amb la col·locació d‘una

Calvià, i varen pronunciar unes paraules de

placa que recorda les víctimes assassinades

record i solidaritat amb les víctimes i les seves

per la repressió franquista fa 79 anys. El

famílies, algunes de les quals eren presents

batle de Calvià, Alfonso Rodríguez i el de

a l’acte, juntament amb nombrosos veïnats

Puigpunyent, Biel Ferrà, varen descobrir una

de Calvià, Galilea i Puigpunyent. També hi

Un moment de l'acte.

118


La Finestra

assistiren la presidenta del Parlament, Chelo

1936, molts d’esquerrans foren segrestats de

Huertas, la diputada de Més, Margalida Capellà

casa seva, assassinats i vilment deixats a la

Roig, i la presidenta de Memòria de Mallorca,

vista, per servir d’exemple. Aquest fou el cas

Maria Antònia Oliver París, entre molts d’altres.

dels palmesans Francesc Bosch Martí, Antoni

Així mateix s’hi va fer una ofrena floral i es va

Cañellas Amengual i Guillem Llabrés Jaume.

encendre una espelma en record de cada una

Tots ells foren assassinats en el quilòmetre 8

de les víctimes. Hi actuaren la soprano Maià

de la carretera de Palma-Andratx, excepte

Planes i els músics Joan Fiol i Pere Fiol.

el darrer, que va perdre la vida prop de Cas Català.

Va presentar l’acte l’investigador calvianer Manuel Suárez i la ponència anà a càrrec de

Dia 16 d'agost de 1936, quatre homes de

l’historiador porrerenc i membre de Memòria

Puigpunyent i Galilea foren detinguts per la

de Mallorca Bartomeu Garí, que féu un discurs

Guàrdia Civil. Ells eren Gabriel Pujol, Pere

molt emotiu en el qual va destacar el compromís

Joan Alcover, Joan Ferrà i Cristòfol Barceló,

de les persones que defensaren els ideals de

gent humil i treballadora. Els digueren que els

la República. A més, va anomenar cada una

tancarien a les presons de Palma. No obstant

de les víctimes de la fossa calvianera i, en

això, la nit del 23 d’agost, els quatre detinguts

darrer lloc, va parlar dels tràgics fets succeïts

sortiren en camió cap a Palma. Durant el

a principis de 1937 que afectaren vuit veïnats

trasllat, el vehicle s’aturà al quilòmetre 15,7

de Calvià, assassinats a la Creu de Porreres –

de la carretera Calvià-Palma, molt a prop del

devora el cementeri municipal. Els seus cossos

coll des Cucons. Aprofitant la foscor de la nit,

foren enterrats dins una de les fosses més

Biel Pujol i Joan Alcover varen fugir d’una mort

importants de la repressió de la guerra i de la

segura. Un dies després, però, es lliuraren a la

qual l‘associació Memòria de Mallorca demana

Guàrdia Civil. D’aquesta manera, varen salvar

l’exhumació.

la vida. El destí dels altres dos detinguts, Joan Ferrà Ferrà i Cristòfol Barceló Móra, va ser

EL RELAT DE BARTOMEU GARÍ

diferent: ambdós foren assassinats. El primer era de Puigpunyent i el segon de Porreres,

Segons relata l’historiador Bartomeu Garí,

però vivien a Galilea. Coneixem aquesta

«la Guerra Civil espanyola es va convertir en

tràgica història pels testimonis que deixaren

una guerra d’extermini, una eliminació que

els seus botxins a Calvià l’endemà del seu

s’accelerà arran de l’arribada de les notícies

assassinat. Eren comentaris que es feien a

del desembarcament de milicians catalans a

plena llum del dia amb garantia d'impunitat.

les platges de Son Servera, de Sant Llorenç

Els repressors tenien el dret sobre la vida i la

i de Manacor. A partir de dia 15 d’agost de

mort de les persones.

119


La Finestra

Però les ganes de matar no varen minvar

la seva identitat, foren tirades com a animals

amb la retirada de les tropes de Bayo. Els

dins fosses del cementeri de Calvià. A dia

primers quinze dies de l’octubre de 1936 es

d’avui encara continuen enterrades al passadís

varen dur a terme una sèrie d’assassinats

central de l’antic recinte».

més: al quilòmetre 9 de la carretera PalmaAndratx –prop de Bendinat– foren afusellats els

Garí també va manifestar a la revista Entorn

pollencins Joan Domingo Covas, Josep Pont

que «indubtablement, accions com les que

Cladera i Bartomeu Cabanellas Botia. Joana

varen dur a terme l’Ajuntament de Calvià i

Vaño Morales de Palma fou assassinada al coll

els organitzadors de l‘acte signifiquen una

des Cucons i Pere Antoni Bosch Nadal d’Artà,

passa endavant per a la reconstrucció de la

Pere Horrach Frau i Bartomeu Palmer Carrió

nostra història i, sobretot, un reconeixement

foren assassinats a la carretera Palma-Andratx.

per a aquella generació de republicans,

Finalment, dia 15 d’octubre fou afusellat, a les

socialistes, anarquistes, comunistes i persones

parets del cementeri de Calvià, Dioniso Alcal

progressistes de totes les tendències que

Rebassa, d’Andratx. Les persones que hem

patiren les tenebroses nits de la repressió

anomenat, i un home del qual desconeixem

mallorquina de la Guerra Civil».

S’hi va col·locar una placa amb els noms de les catorze persones enterrades en el cementeri de Calvià.

120


La Finestra

Memòria de Calvià,

un projecte per recuperar la història i el patrimoni immaterial del municipi Per Maria Antònia Ferragut Carreño*

Memòria de Calvià és un projecte municipal

allò que feim i repetim des de sempre ens

destinat a la recuperació i conservació de

dóna les eines per interpretar el nostre present

diferents aspectes del món calvianer de cara a

i encarar el futur.

crear un arxiu que sigui referència, en el futur, de la història del nostre poble. És un projecte

Es tracta de fer un recorregut per la Història

de recuperació dels records i la memòria de fets

d'un municipi coix d'allò que anomenam

cabdals del nostre municipi. La nostra tasca

cohesió, pobre en elements aglutinadors

és contra la desmemòria, no volem perdre les

amb els quals tots els calvianeres se sentin

paraules ni els testimonis. Volem impregnar-nos

identificats. Els més de 50.000 habitants que

de passat i mantenir la consciència col·lectiva.

té Calvià avui dia estan dividits en 18 nuclis,

Recordar i recollir la nostra història i facilitar-ne

la majoria dels quals inexistents fa poc més

el coneixement als nouvinguts, als residents,

de 40 anys (l'any 60, per exemple, Calvià

als visitants, als nins i als joves. Reforçar amb

tenia 2.914 habitants integrats en només

aquesta memòria el sentiment de pertinença a

set nuclis). Aquest fet, destacable pel gran

un poble i la cohesió social.

canvi que ha implicat en molts pocs anys, ha suposat grans avantatges però també grans

No és una iniciativa nova però l’Ajuntament

inconvenients, un dels quals és precisament

de Calvià la considera cabdal, ateses les

la manca d'identificació de tots els nouvinguts

característiques del municipi i atesa també la

amb la terra que els acull.

feina que les administracions públiques poden «No som d’on naixem sinó d’allò que sentim,

fer en aquest aspecte.

llegim i desitjam», apunta Emine Sevgi El projecte es materialitza en una exposició i

Ozdamar, escriptora, actriu i directora de

una publicació prenent sempre com a punt de

teatre turcoalemanya. I a Calvià això adquireix

partida les entrevistes –claus en la recerca de

una importància cabdal perquè són molts

la història local– a les persones que visqueren

els qui no hi han nascut, però s'hi senten,

els fets objecte de l'estudi. La vida quotidiana,

calvianers.

*Tècnica del Departament de Cultura de l’Ajuntament de Calvià 121


La Finestra

Memòria de Calvià és un projecte municipal

No és una iniciativa nova però l’Ajuntament

destinat a la recuperació i conservació de

de Calvià la considera cabdal, ateses les

diferents aspectes del món calvianer de cara a

característiques del municipi i atesa també la

crear un arxiu que sigui referència, en el futur,

feina que les administracions públiques poden

de la història del nostre poble. És un projecte

fer en aquest aspecte.

de recuperació dels records i la memòria de fets cabdals del nostre municipi. La nostra tasca

El projecte es materialitza en una exposició i

és contra la desmemòria, no volem perdre les

una publicació prenent sempre com a punt de

paraules ni els testimonis. Volem impregnar-nos

partida les entrevistes –claus en la recerca de

de passat i mantenir la consciència col·lectiva.

la història local– a les persones que visqueren

Recordar i recollir la nostra història i facilitar-ne

els fets objecte de l'estudi. La vida quotidiana,

el coneixement als nouvinguts, als residents,

allò que feim i repetim des de sempre ens

als visitants, als nins i als joves. Reforçar amb

dóna les eines per interpretar el nostre present

aquesta memòria el sentiment de pertinença a

i encarar el futur.

un poble i la cohesió social.

Portada del projecte «Memòria de Calvià».

122


La Finestra

Es tracta de fer un recorregut per la Història d'un

El mateix organisme, la UNESCO, en la

municipi coix d'allò que anomenam cohesió,

«Convenció per a la salvaguarda del patrimoni

pobre en elements aglutinadors amb els quals

cultural immaterial», el defineix, en l’article

tots els calvianeres se sentin identificats. Els

2,

més de 50.000 habitants que té Calvià avui

expressions, coneixements i tècniques –

dia estan dividits en 18 nuclis, la majoria dels

juntament amb els instruments, objectes, ginys

quals inexistents fa poc més de 40 anys (l'any

i espais culturals que li són inherents– que les

60, per exemple, Calvià tenia 2.914 habitants

comunitats, els grups i en alguns casos els

integrats en només set nuclis). Aquest fet,

individus reconeguin com a part integrant del

destacable pel gran canvi que ha implicat en

seu patrimoni cultural».

com

«els

usos,

les

representacions,

molts pocs anys, ha suposat grans avantatges però també grans inconvenients, un dels quals

La

és precisament la manca d'identificació de tots

sensibilització en el pla local de la importància

els nouvinguts amb la terra que els acull.

del patrimoni. I això és el que ens toca de ben

Convenció

parla

així

mateix

de

la

a prop. «No som d’on naixem sinó d’allò que sentim, llegim

i

desitjam»,

apunta

Emine

Sevgi

Volem destacar també com a part introductòria

Ozdamar, escriptora, actriu i directora de teatre

la reunió de premis Nobel que tingué lloc al

turcoalemanya. I a Calvià això adquireix una

Fòrum de Barcelona el 2004. En el diàleg «La

importància cabdal perquè són molts els qui

memòria compartida», reivindicaren el paper

no hi han nascut, però s'hi senten, calvianers.

de la memòria col·lectiva com a mitjà per promoure una resistència cultural que posi fi

LA TASCA DE LA UNESCO

al pensament únic que impedeix el diàleg, i destacaren també el paper fonamental que en

A

partir

de

administracions fomentant

la

2001

la

UNESCO

públiques salvaguarda

i

han del

aquest sentit exerceixen l’educació i la cultura.

les anat

LES JORNADES FETES I PREVISTES

patrimoni

immaterial per tal de conservar-lo i tractarlo com a mantenidor de la diversitat cultural

El projecte Memòria de Calvià començà

enfront de la globalització creixent, perquè

a caminar el 2014. L'embrió en va ser la I

el «patrimoni» no només fa referència a

Jornada de la Memòria de Galatzó dedicada

objectes o monuments, sinó també a les

a «temps i feines» de la finca pública. Aquesta

tradicions, les expressions, els usos socials...

jornada va tenir lloc el 8 de novembre de 2014

tot allò que implica coneixements i tècniques

i fou l'estrena del projecte amb un trobada a la

transmeses a les generacions següents.

finca d'onze persones que hi havien fet feina i

123


La Finestra

Portada del llibre sobre Galatzó.

hi havien viscut uns anys. Ens parlaren de tot

Roque (en aquest cas les feines que es feien

allò que hi feien. Asseguts, un per un, anaren

a Galatzó en el decurs de l'any), vist des de

encadenant records, anècdotes i relats viscuts

diferents caires, i un resum de les intervencions

allà mateix. Un grup de persones amants de la

de la trobada, a més a més d'un CD amb les

història els escoltàrem embadalits.

imatges de les entrevistes.

Per allà passaren les collidores, el pastor, el

Amb el material recopilat es va inaugurar, el

marger... i contaren com feien les matances, de

passat 26 de juny, una exposició sobre «Galatzó,

com collien olives o ametles, de com guardaven

temps i feina. Recuperació de les vivències i

les ovelles, de com feien les parets… I tots, tots,

els oficis de les persones que visqueren i feren

destacaven especialment una cosa: el bon

feina a la finca a la segona meitat del segle

menjar que s’hi feia, com de ben alimentats

XX», i que romandrà exposada a la finca com a

estaven en un temps en què això era gairebé

testimoni de la història calvianera.

un luxe. Acabaren les intervencions dues de les filles d’un dels darrers administradors de la

Els projectes més immediats són la preparació

finca, Juan Mendizábal.

de la II Jornada de la Memòria de Calvià, dedicada als cinquanta anys del club esportiu

D'aquesta trobada se n'enregistrà un vídeo, el

Calvià (octubre i novembre de 2015) i de

qual forma part de la publicació –la primera

la tercera sobre el cine a Calvià, amb el títol

de la col·lecció de «Memòria de Calvià»– que

«Calvià és cine» (juny, juliol i agost de 2016).

inclou un text del tema tractat de Joana Maria

Les fases dels dos projectes consisteixen

124


La Finestra

a recopilar el material, fer una taula rodona,

estimat de la seva vida. El que volem, amb

enregistrar-ne el vídeo, fer entrevistes als

aquest projecte, és ajudar a què aquesta

protagonistes, i publicar, exposar i presentar

selecció que cadascú fa dels records propis

publicació, vídeo i exposició.

s'enriqueixi amb els records dels companys, dels amics, dels qui també ho visqueren, dels

A partir de l'any que ve és previst presentar

qui hi foren. Així, entre tots, ens acostarem als

dos treballs cada any (naixement del turisme,

esdeveniments que han configurat la història

l’emigració, la dona, el cinema, l'Escola

del nostre municipi. Entre tots farem memòria i

Municipal de Música de Calvià, Sa Societat de

escriurem la història.

Calvià, etc.). Hi ha tants de temes per tractar Pensam que el Departament de Cultura té

com a històries ha forjat el Municipi.

l'obligació d’estudiar –o de provar d’estudiar, En els propers mesos continuarem gratant pels

com a mínim– quins són els trets diferencials

llibres, pels arxius, per les revistes i, sobretot,

calvianers que indiquen la pertinença al mateix

continuarem parlant amb aquells que conten

municipi, no per esdevenir un element de

la història en primera persona perquè varen

reconeixement perquè sí, sinó perquè la unió

viure tot allò que conforme el nostre municipi.

sigui real i efectiva a través d'uns fets concrets

Primer de tot feim feina per tenir accés a les

que, tot i existir, a vegades romanen massa

fonts i més tard preservar, perquè una acció

amagats. I ho vol fer com a Departament

dóna sentit a l'altra. Els mitjans tècnics d'avui

juntament amb entitats culturals i persones

dia ens permeten conservar el que tenim

sensibles al valor de la memòria oral, conscients

avui i allò que treim a la llum en les nostres

de la seva extrema fragilitat.

investigacions. Iniciam una mirada al passat, a la nostra Diuen que la memòria és selectiva i només

història, per, de cara al futur, protegir el nostre

recordam allò bo. En aquesta ocasió ens

patrimoni i la nostra cultura, sense les quals,

ha servit per participar en records llunyans,

d'això n’estam convençuts, no podem viure.

amables, simpàtics, plens de força i alegria. Més informació a www.calvia.com/cultura

Per a nosaltres, un orgull, per a ells, un tros

125


La Finestra

Llars Verdes de Calvià, un programa sobre hàbits de consum d'aigua i energia i el seu impacte social, ambiental i econòmic Per Lorena Palicio Álvarez*

Cada any que passa patim onades de calor

d'Educació Ambiental (CENEAM) des del

més freqüents, les temperatures són cada

Ministeri

vegada més extremes i la radiació solar

promocionat i organitzat a Calvià per l'Oficina

és més perjudicial que mai. Són moltes les

Municipal Calvià pel Clima i el Servei de Medi

conseqüències directes que patim derivades

Ambient.

d'Agricultura

i

Medi

Ambient

i

del canvi climàtic i cada vegada major la necessitat de cuidar el nostre entorn per

Llars

garantir el nostre futur i el dels nostres fills.

adreçat a famílies preocupades per l'impacte

Verdes

és

un

programa

educatiu

social, ambiental i econòmic dels seus hàbits Avui dia, ni els més escèptics posen en dubte

quotidians de consum d'aigua i energia. El

l'escalfament global, que ja mostra els seus

programa parteix de la premissa que ha arribat

efectes, ni que ha estat l'evolució de l'home i

el moment que els ciutadans passem de ser uns

l'avançat desenvolupament en la seva forma

mers consumidors sense consciència solidària

de vida en els dos últims segles la principal

i ambiental, a uns consumidors responsables

causa de l'augment de les temperatures. Un

i eficients que gestionen la seva economia i

30 % de les emissions de CO a l'atmosfera,

la sostenibilitat de la seva llar per poder així

principal culpable de l'anomenat canvi climàtic,

ajudar també a la sostenibilitat del planeta.

2

tenen l’origen en el consum energètic de les FASES

famílies a les llars, és a dir, són conseqüència de la despesa elèctrica i de gas de les cases particulars, la qual cosa converteix la

El programa consta de tres fases diferenciades,

ciutadania en un actiu fonamental per reparar

però complementàries entre si, ja que totes tres

el dany causat al medi ambient.

tracten d'ensenyar al ciutadà a ser responsable del que consumeix i del que paga per fer-ho.

Aquest és el punt de partida del programa

En

Llars Verdes, organitzat pel Centre Nacional

coneixements sobre bones pràctiques per a

*Oficina Calvià pel Clima 126

una

primera

fase,

s'adquireixen


La Finestra

un consum eficient i sostenible de l'energia i

la seva salut i l'economia local –tan important

l'aigua. Per fer-ho es proposen als participants

per al desenvolupament del municipi–, a través

dos objectius: d'una banda, reduir les emissions

de nous hàbits d'adquisició de productes

domèstiques de CO2 en un 10 % en el termini

ecològics i de comerç just.

de dos anys mitjançant l'estalvi de consum en llum i gas; i, per una altra, disminuir entre un 6 i

El nou repte que es proposa a les famílies

un 10 % el consum domèstic d'aigua.

passa per: substituir de forma habitual almenys cinc

productes

d'alimentació

bàsics

per

Aquests objectius pretenen impulsar canvis

altres procedents d'agricultura o ramaderia

en els hàbits de les famílies participants que

ecològica o comerç just, eliminar de la llista de

permetin un ús més solidari dels recursos

la compra almenys dos productes nocius per

col·lectius,

dues

al medi ambient o la salut, deixar de consumir

conseqüències positives: la primera, per a la

almenys dos productes superflus, i, finalment,

nostra butxaca, amb un estalvi en les factures

incorporar nous criteris per omplir la senalla de

de l'habitatge familiar, i la segona, per al medi

la compra, com ara prioritzar productes locals

ambient, amb una despesa controlada de

o evitar els productes sobreempaquetats i

recursos que es tradueix en una important

els envasos petits i individuals en favor dels

reducció d'emissions nocives.

envasos grans amb major capacitat.

En la segona fase, els participants aprenen a ser

Els principals objectius d'aquesta segona fase

compradors conscienciats amb el seu entorn,

del programa són: que les famílies prenguin

canvis

que

tendran

Grup de famílies participants en el programa.

127


La Finestra

consciència dels efectes de les seves decisions

varen haver d'emplenar uns qüestionaris a l'inici

de

planificar

i al final del programa sobre els seus hàbits de

el que realment necessiten per eliminar

consum d'aigua, llum i gas, i els compromisos

progressivament els productes superflus i

que estaven disposats a adquirir. Transcorregut

els que són nocius per al medi ambient o la

el primer any, se n’avaluaren els consums

pròpia salut, i que optin cada vegada més pels

per poder comparar les factures de l'any del

productes més saludables i ètics.

programa amb les de l'any immediatament

consum,

que

aprenguin

a

anterior i veure si hi havia un estalvi real amb Finalment, en la tercera fase, s'afermen els

l'aplicació dels coneixements adquirits en els

hàbits adquirits i s'avalua l'estalvi econòmic

tallers d'educació ambiental i l'ús dels materials

que aquests han suposat per a l'economia

proporcionats per Leroy Merlin.

familiar, així com els beneficis aportats al medi ambient i al seu entorn social més proper. Es

Algunes de les bones pràctiques apreses

tracta, al cap i a la fi, que les famílies incorporin

i que més èxit han tengut entre les famílies

i mantenguin en la seva vida quotidiana les

voluntàries han estat: triar la dutxa en lloc del

actituds i hàbits de consum treballats al llarg

bany, no deixar córrer l'aigua de les aixetes

del programa.

o utilitzar programes de rentat eficients, pel que fa a mesures d'estalvi d'aigua; i no obrir

PARTICIPACIÓ DE CALVIÀ

finestres amb la calefacció o l'aire condicionat encesos, baixar la calefacció a 15 °C en

En 2014, Calvià, a través de l'Oficina Municipal

absència, aprofitar al màxim la llum natural,

Calvià pel Clima, es va unir al projecte Llars

apagar els llums en abandonar les habitacions,

Verdes, comptant amb la col·laboració de Leroy Merlin, en el qual varen participar 26 famílies del municipi. A tots els participants se'ls va lliurar un kit d'estalvi proporcionat per l'empresa col·laboradora que constava de bombetes de baix consum, airejadors d'aigua per a aixetes i dutxa i capçal termostàtic per als radiadors, entre altres coses, i se'ls varen impartir uns tallers de bones pràctiques en la llar que els ajudaren a aconseguir sobradament els objectius marcats. Per al seguiment del programa, els participants

Kit que es lliura als participants.

128


La Finestra

canviar les bombetes tradicionals per les de

passaran ara a adquirir compromisos de consum

baix consum i substituir els llums amb moltes

responsable i comerç just, dins la segona fase

bombetes per les que tenen menys punts de

del programa; i una altra amb les noves famílies

llum, com a formes d'estalviar en les factures

que desitgin adherir-se al projecte i que es

elèctriques i de gas.

comprometin a reduir les seves emissions de CO2, que començaran la primera fase.

Amb aquestes i altres mesures d'estalvi, les quinze llars calvianers que varen aconseguir

Totes les famílies de Calvià que desitgin

acabar el programa varen reduir un 17 % el

millorar la gestió de les seves llars per millorar

seu consum energètic, la qual cosa suposa

el planeta participant en la nova edició del

que superaren amb escreix l'objectiu inicial

programa només han de posar-se en contacte

de disminuir les emissions de CO2 entre un

amb el Servei de Medi Ambient de l'Ajuntament

5 i un 10 %, i que les seves factures varen

de Calvià i l'Oficina Municipal Calvià pel Clima.

ser de mitjana un 17 % més barates. Amb aquestes dades, pràcticament la totalitat dels

És indubtable que l'ésser humà ha transformat

participants de la primera edició varen valorar

profundament el món en què vivim i avui, més

positivament el que havien après a Llars Verdes

que mai, té ocasió de començar a ajudar

i l'estalvi aconseguit amb els seus nous hàbits

el planeta amb un consum responsable:

energètics i de consum d'aigua.

d'energia, que disminueixi les emissions de CO2 a l'atmosfera; d'aigua, per utilitzar els

SEGONA EDICIÓ

nostres recursos racionalment i solidària; i de comerç just, seguint criteris de responsabilitat

En vista dels resultats, el Servei de Medi

amb la nostra salut i el medi ambient. Si, a

Ambient de l'Ajuntament de Calvià i l'Oficina

més, aquest consum responsable ens reporta

Calvià pel Clima afronten ara una segona edició

un important estalvi en les factures en aquests

del programa, en la qual hi haurà dues línies de

temps de crisi econòmica, què més podem

treball: una amb els participants actuals, que

demanar!

Logo de la campanya.

129


La Finestra

Dues exposicions mostren el patrimoni artístic que ens llegaren els Premis Calvià (1971- 1982) Per Maria Antònia Ferragut Carreño

El municipi de Calvià compta amb un fons

dins la Setmana del Llibre de 2015. El públic

patrimonial contemporani significatiu, format

hi pogué gaudir de 10 de les obres que

gradualment durant poc més de quaranta anys,

provenen dels Premis Calvià (1971-1982) i

des de principis dels anys setanta fins al dia

que són obra d’autors com ara José Manuel

d'avui. Aquestes obres es troben ubicades en

Alcón, Joan Covas, Jaume Fedelich, Xavier

espais municipals que de vegades no tenen

Grau, Mateu Llobera, Antoni Riera Nadal,

un accés massiu de públic, com poden ser

Bernat Sanjuan, Ángel Sanmartín i Antoni

despatxos o sales de reunions. Per aquest motiu,

Rovira. Acompanyaven les obres un recull de

es tracta d'un patrimoni gairebé desconegut.

poemes d'autors de les Illes Balears que, pel seu contingut o pel seu context, tenien alguna

Amb la intenció d'apropar el patrimoni pictòric

relació amb l'obra. Així, hi havia una selecció

del municipi de Calvià als ciutadans, es va

de poemes de Josep Lluís Aguiló, Antonina

engegar un projecte de creació d'exposicions

Canyelles, Blai Bonet, Gabriel Florit i Ferrer,

amb les obres que formen part del Catàleg

Damià Huguet, Miquel López Crespí, Pere

d'Arts Plàstiques del municipi, creant mostres

Joan Martorell, Miquel Àngel Riera, Antoni

col·lectives d'aquest patrimoni artístic amb

Vidal Ferrando i Marià Villangómez i Llobet.

temàtica especifica o amb qualque fil conductor que, encara que sigui per uns mesos, ens donin

«Entre el gest i el pensament» va ser la

l'oportunitat de veure unes obres de les quals

continuació de l'exposició «Entre el gest i la

no podem gaudir sovint i menys aplegades en

paraula». S'inaugurà dia 9 de juliol a la sala

una sala d'exposicions.

d'Exposicions de l'Ajuntament de Calvià i hi romangué exposada fins al 25 de setembre.

Les dues primeres exposicions que s'han fet

Si en la primera mostra el públic hi pogué

l'any 2015 les formen les obres guardonades

contemplar les 10 obres guanyadores dels

amb els Premis Calvià de 1971 a 1982. La

Premis Calvià (1971-1982), en aquesta segona

primera es va fer del 22 d'abril al 12 de juny

es mostraven la resta d’obres guardonades en

amb el títol «Entre el gest i la paraula. 10

aquests premis, les que corresponen al segon

pintures, 1+10 poemes», i es va emmarcar

i tercer premi i/o als accèssits.

130


La Finestra

L’exposició la formaren obres dels següents

Encara en queda molt per mostrar, d'aquest

autors: Antoni Alzamora, Cándido Ballester,

patrimoni artístic, i serà objecte de properes

Joan Bennàssar, Josep Coll Araque, Antoni Coll

exposicions.

López-Pinto, Manuel Coronado, Joan Gomila, Miquel Martí, Rosa Palou Rubí, Josep Lluís Pla, Zoltan Poharnok i Wolfhard Röhrig. La mostra anava acompanyada de pensaments d'escriptors i filòsofs com Goethe, John Anthony West, Leonardo da Vinci, Herman Hess, Ramon Llull, Jaume Cabrer, Georg W. F. Hegel, Albert Camus, Delia Steinberg Guzmán, E. H. Gombrich, F. Pessoa, J. A. Livraga, o María Zambrano, que ens brinden la seva interpretació del que és i significa l’Art. L’encapçalava un pensament de Goethe que convidava a fer el recorregut: «I tu, benvolgut germà en l'esperit de la recerca de la veritat i la bellesa, desoeix les paraules altisonants sobre les arts plàstiques, vine, gaudeix i mira». Per a aquesta exposició es va editar un catàleg amb les obres i els pensaments que les acompanyaven. Així, juntament amb el catàleg editat en l'anterior exposició, amb poemes d'autors de les illes, queden recollides en paper les 23 obres que varen ser guardonades amb els Premis Calvià. Amb aquesta mostra es tanca una etapa en la qual aquest certamen de pintura esdevingué la llavor d'una col·lecció municipal que va anar creixent amb els anys gràcies a les convocatòries dels Premis Rei En Jaume, les exposicions organitzades a la sala municipal i, Obres de Joan Gomila i de Manuel Coronado a l’exposició

en menor mesura, les donacions i adquisicions.

«Entre el gest i el pensament».

131


La Finestra

Com

a

l'exposició,

proemi un

a

poema

La capsa de pinturetes, paraments que consumen,

de Jaume Vicens, poeta

traços delicats

resident a Calvià, que va

s’entretenen damunt la tela.

escriure especialment per

Panorama d’una mirada

a la mostra i que diu així:

o natura morta colgada. Vases sense calcografia; just un fris macat en diagonal

L'ART A PART

–definició d’un renouet lleu. Taca encesa. Ambició de formes desintegrades: l’abstracte aboca remeis. I una marina; llepada del cel a vorera de la mar, cobdícia de riqueses. Col·leccions, contingents d’avantguarda. De la comèdia humana, l’art que n’ha fet justícia.

132


La Finestra

Els centres culturals de Calvià inicien les activitats el mes d'octubre amb una àmplia oferta de cursos i tallers MAF

Comença la nova temporada i els cursos i tallers

posen de manifest les senyes culturals del barri

omplen de bell nou els centres culturals amb

i l'èxit del seu funcionament depèn de la seva

una àmplia oferta, perquè tots els públics posin

adaptació a les realitats i peculiaritats del seu

en pràctica noves habilitats i coneixements.

entorn poblacional.

Aquest cursos monogràfics de caràcter lúdic

Les principals funcions en són les següents:

i no formal donen l'oportunitat als residents i als qui no ho són d'aprendre i gaudir d'espais

Servir de base al desenvolupament

i programació variada per fer durant el temps

comunitari i a la participació ciutadana,

lliure, com ara diferents tipus de balls, cursos

projectant cap al barri les activitats que tenguin

de jardineria o bricolatge, manualitats diverses,

interès, fomentant el coneixement i la cohesió

o cursos d'idiomes o de noves tecnologies. Els

entre els barris, i actuant com a instrument de

cursos s'inicien a partir del mes d'octubre, quan

difusió de les diverses iniciatives culturals que

els alumnes han fet la matrícula corresponent.

es fan a la resta del municipi.

Els centres culturals són equipaments de

proximitat que aspiren a ser referents dins el

sociocultural que possibiliti un oci actiu i creatiu,

barri. Per això estan situats a prop dels veïns

fent d’espais d'encontre per a la cultura i lloc de

i depenen de les necessitats, característiques

lliure transmissió i intercanvi de coneixements

i peculiaritats de la comunitat ciutadana.

mitjançant l'experimentació col·lectiva.

Construir

un

punt

d'encontre

Són espais d'encontre i relació, instruments de formació i informació i llocs de creació

i producció artística, a més d'àmbits on

materialitzar iniciatives socials i culturals a

compartir la cultura. En aquests espais es

instàncies municipals o del barri.

133

Detectar, acollir, estimular i ajudar a


La Finestra

PUNTS D’ENCONTRE I TROBADA

Es necessiten un mínim de dotze participants per iniciar un taller o un curs i un màxim de quinze (setze si parlam de tallers de ball, ja

Els centres culturals també són punt d'encontre

que sol ser una activitat en què es balla per

perquè els veïns del terme puguin demanar

parelles). Els interessats, a part de l'oferta

informació no solament sobre les ofertes

presentada i publicitada pel Departament de

culturals i educatives. Els dinamitzadors dels

Cultura en el programa trimestral, poden fer

centres atenen el públic i intenten contestar

propostes de les activitats que voldrien realitzar

les consultes o qualsevol altra informació

i, en tenir els inscrits necessaris, aquestes es

relacionada amb el municipi que pugui ser del

poden posar en marxa.

seu interès. Aquest espais també són punt de trobada d'associacions, entitats o col·lectius

Si el taller ja està en funcionament i hi queden

que necessitin espais per reunir-se o fer

places, el Departament de Cultura convida

activitats no lucratives.

els interessats a què provin una classe per saber si l'activitat és del seu gust. Si és així,

Tots els espais compten amb una programació

per participar en la classe següent ja s'ha

àmplia i variada, per a totes les edats i tots els

de fer l'abonament de la part proporcional

interessos, i tenen les portes obertes de dilluns

corresponent al pagament del curs.

a divendres en horaris de mati i/o horabaixa.

Calvià posa a l'abast de les persones

Els tallers tenen una duració trimestral o

interessades set espais en diferents indrets

bimestral, segons el següent calendari:

del municipi destinats al foment d'aquest tipus d'activitats, per promoure la cultura entre els

El primer trimestre va d'octubre a gener, el

seus habitants. El centres culturals compten

segon trimestre de gener a abril i el darrer

amb sales i espais per fer cursos i tallers,

bimestre de maig a juny.

però en alguns casos, com el de Magaluf o Can Verger, són també seu de la biblioteca

Cada any és tradició, per clausurar els

municipal, o tenen una sala d'exposicions,

tallers, la realització de la Festa dels centres

com en el cas de Magaluf, Peguera o Santa

durant el mes de juny, en la qual els alumnes

Ponça. Altres, com Can Verger, una antiga

dels diferents tallers mostren les habilitats

casa mallorquina, obrin els seus jardins els

adquirides durant tot el curs.

mesos d'estiu per acollir diversos actes (com els Vespres Culturals, amb concerts, teatre,

Per conèixer la programació del curs 2015-

lectures dramatitzades, etc.).

2016, de gener a abril, es pot acudir a

134


La Finestra

qualsevol dels centres a partir del 14 de

En tots els casos, el material va a càrrec

setembre o contactar telefònicament amb els

de l'alumne i, si l'alumne no és resident

seus responsables. Ells tenen informació de

en el municipi de Calvià, el preu del taller

tota l'oferta de preus i d'inscripcions i podran

s'incrementa en un 30 %.

solucionar els dubtes i preguntes que puguin En el cas de persones amb discapacitat

plantejar-los els interessats.

psíquica, física, sensorial o pluridiscapacitat, Els preus per a residents són molt assequibles,

s'aplica un 50 % de descompte. En aquests

ja que oscil·len entre els 27 € cada trimestre

casos també s'aplica el mateix descompte a

per als tallers d'una hora setmanal, els 40

l'acompanyant del participant en l'activitat.

€ trimestrals per als tallers d'hora i mitja setmanal, els 54 € trimestrals per als tallers de

Així doncs, les persones que tenguin intenció

dues hores setmanals i els 81 € trimestrals per

de fer alguna activitat poden acudir al centre

als tallers de tres hores setmanals. Els cursos

cultural més proper a ca seva per consultar

tenen un preu de 33 €, per cinc sessions de

l'oferta o proposar la seva i començar a gaudir

dues hores.

de l’afició que sempre han volgut practicar.

Activitats de brodats, restauració i pintura.

135


La Finestra

136


Entorn de Calvià 5  

Revista dedicada al cinema a Calvià

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you