Revista nosaltres 151

nosaltres edita: col·legi sant vicenç / any XLIII núm. 151 / febrer 2019

EL PESSEBRE

és viu A punt de complir 30 anys, el Pessebre Vivent segueix ple de la il·lusió i l'entusiasme del primer dia Reportatge · 14

3

4

8

12

13

14

18

20

21

22

23

25

27

29

30

32

34

35

Editorial

Activitats Fundació

Carrer dels Gegants - P4

Cicle superior

Entreteniments

Benvinguts a la vida

Reportatge Pessebre Vivent

Carrer dels Gegants - P5

Departament Psicopedagògic

El trimestre en imatges

Concurs Literari

Obrim camí Cicle inicial

Biblioteca Ramon Folch

Delegades d'aula

Carrer dels Gegants - P3

Quart creixent Cicle mitjà

Cruïlla de narradors

Bon dia, sr. Kaspàrov

Agraïts Volem donar les gràcies a la Sílvia Savi, dissenyadora que, desinteressadament, ha confeccionat l’agenda que enguany han estrenat els nens i nenes de primer.

DISSENY I MAQUETACIÓ: Joan Pastor

COL·LABORADORS/ES D’AQUEST NÚMERO: Maria Gallart, Esteve Fradera i equip de mestres

Cartell de la cavalcada

FOTOGRAFIES: David Márquez, equip de mestres, AMPA i FEEC

INFORMACIÓ: César Abad, Joan Capdevila, David Márquez, Glòria Roig, Imma Serrano i equip de mestres

CORRECTOR: Joaquim Pastor

CONSELL DE REDACCIÓ: Mònica Biel, Núria Folqué, Laia Mèlich i Antoni Prats

"Un agraït adeu"... sense accent?

L’alumna de 4tA, Isona Pastor, va ser la tercera guanyadora del concurs del cartell de la cavalcada.

Moltes felicitats!

Avi pessebrista L’avi de l'Arnau de P5 A és pessebrista i ens va donar aquest meravellós pessebre per a l’escola.

Moltes gràcies.

Els lectors d'aquest número de Nosaltres us adonareu que, després d'un temps de prudent espera, hem començat a aplicar els criteris de la nova Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), aprovada l'octubre de 2016, i que van tenir el seu punt més controvertit en la qüestió dels accents diacrítics. No us estranyeu, doncs, si veieu escrites sense accent gràfic les formes verbals soc, ves, dona..., o si, a la pàgina 30, us trobeu amb "Un agraït adeu", en què el mot adeu apareix lliure d'accent. No és cap error. És que hem tingut en compte la nova normativa ortogràfica, tal com fan tots els correctors de la nostra llengua.

Recordem...

En aquesta revista volem recordar aquells que ja no estan físicament amb nosaltres, però que sempre intentarem recordar amb un bon somriure als llavis.

L’Enrique Gómez de Cadiñanos, el pare de la Laura de ca la Marta, va marxar el 7 d’octubre de 2018, poc després de la Maria Miñarro, la seva dona, que va marxar el març de 2018. Des de l’escola volem enviar a la Laura i la seva germana Marta un petó ben dolç per donar-los molts ànims.

També volem enviar molts ànims i suport a les nostres companyes del menjador, la Maria i la Glòria. La Maria pensarà sovint en el seu pare, Manuel Rodríguez, que va traspassar el dia 12 de desembre de 2018 a l’edat de 82 anys. La Glòria recordarà el Luis, el seu pare, que va morir el 9 de novembre a l’edat de 74 anys.

La Carmina i el César segurament pensaran en el germà i tiet, respectivament, que els va deixar el passat mes de gener. Una abraçada ben forta de part de tots els seus companys i companyes.

La Begoña va haver d’acomiadar el seu pare, Clemades Molinero, sobtadament, el 13 de desembre de 2018. De vegades les coses no van com un espera, però sempre ens quedarà el record i allò que aprenem dels que marxen. L’enterrament va ser el 15 de desembre de 2018 a Sant Celoni, el seu poble, envoltat de la família. Molts petons per a la Begoña i els seus.

3

L’escola que volem Comunitat educativa

El passat curs vam iniciar un procés de canvi a la nostra escola que va implicar tota la comunitat educativa. Per aquest motiu, el Claustre, els pares i mares i els i les alumnes es van reunir i van dur a terme una sèrie d’activitats per a poder definir l’escola que volem en un futur, sense posar-nos cap mena de limitacions. Al final d’aquestes sessions es va demanar de redactar un petit text que expliqués quina era l’escola que volíem. Després es van aglutinar totes les idees expressades en aquests petits textos i es va redactar aquest manifest.

Volem una escola oberta a les famílies i a l’entorn, moderna, in-

novadora, integradora i comunicativa, que promogui el respecte i la tolerància, que s’adapti als nous temps i a les exigències de la societat, però que tingui en compte d’on venim i cap a on anem.

Una escola que no caigui en l’activisme excessiu i que sigui capaç de veure allò que és essencial en l’educació.

Una escola amb bons espais i recursos, tant materials com

humans, on els espais d’aprenentatge cridin l’atenció d’infants i adults, i s’hi pugui estar a gust (espais neutres, grans, flexibles i lluminosos); on hi hagi un pati educatiu que tothom sàpiga respectar i cuidar.

Una escola amb una línia metodològica clara, des de P3 fins

a 6è, amb un Claustre unit, cohesionat, motivat, participatiu i obert a noves metodologies, que tingui present el Caràcter propi del centre. Una escola en canvi constant, amb un equip de mestres humil i amb capacitat d’aprendre (formació) i/o rectificar constantment. Una escola on el personal docent i no docent pugui realitzar-se professionalment, amb més temps per a reflexionar, preparar, compartir, avaluar, programar, guiar…

Una escola organitzada en franges horàries, on es treballi per

projectes i en grups cooperatius, tot potenciant la cotutoria. Una escola on l’aprenentatge sigui global i participatiu, i que promogui les intel·ligències múltiples. Una escola on l’horari sigui intensiu i les aules tinguin menys ràtio. Una escola on tant els adults com els infants treballin per fer un bon ús de les noves tecnologies. Una escola on l’avaluació no tingui l’únic objectiu d’obtenir resultats o posar notes i esdevingui una part essenci-

al en el fet de l’aprenentatge, a fi de convertir les avaluacions en qualitatives més que no pas en quantitatives.

Una escola vinculada al món amb treballs engrescadors i con-

tinguts significatius, on s’usin diferents llenguatges (corporal, musical, creatiu, comunicatiu...). Una escola on es fomenti la diversitat i la igualtat; coneixedora de les diferents cultures del món, a fi de treballar-ne els diferents valors i on, a més, es promogui la creativitat i el pensament crític.

Una escola on els nens i les nenes puguin ser feliços, s’esforcin

a aconseguir tot allò que somiïn i que aprenguin a gestionar els seus propis aprenentatges, que promogui l’autonomia, la motivació, i que els ajudi a adquirir estratègies personals. Una escola on l’infant sigui el centre de l’aprenentatge, fent-lo més partícip -escoltant-lo més i imposant-li menys obligacions. Una escola on créixer integralment, que segueixi un camí agradable de fer, i on es potenciï i s’extregui la millor versió de cada individu, tenint en compte les necessitats individuals de cadascú.

Una escola on l’alumne sigui el centre de l’aprenentatge, i que

promogui el desenvolupament integral de l’infant: l’autoconeixement i autogestió de les emocions, l’aprenentatge del ser i del conviure en societat, on es potenciïn habilitats i coneixements, entre altres eines educatives.

En l’escola que volem, treballarem plegats, invertirem temps en el futur sense oblidar el present; però, sobretot, iniciarem el canvi de mirada cap als infants, escoltant-los i ajudant-los a créixer •

nosaltres

editorial

nosaltres

4

vida

BENVINGUTS A LA

Ainhoa Rodríguez Bueno

Emma Arce Casas

Ei, hola! Soc l’Ainhoa Rodríguez Bueno i vaig aparèixer al món, al Parc Sanitari Sant Joan de Déu, el dia 12 de juliol de 2018 a les 3.30 h de la matinada. Els meus pares es diuen Ari, que és infermera, i Álex, que és informàtic.

També tinc un germanet de tres anys que es diu Álex i tot just acaba de començar P3 al Col· legi Sant Vicenç. El mateix dia que vaig néixer em va venir a veure i em va explicar que els meus avis Jorge, Mari, Amparo i Juanjo, juntament amb el meu padrí Adrià i els besavis Herminia i Benedicto, tenien moltes ganes de veure’m i conèixer-me. Em fa molt feliç veure que tothom està tan content quan em venen a veure, tots els amics dels papes volen agafar-me a coll. Ara bé, el més divertit de tot va ser el dia que vam arribar a casa i l’Álex li va demanar al papa que em deixés a terra per poder jugar. Li van haver d’explicar que encara faltava un temps per a poder jugar tots dos sols, però de moment ajuda molt els pares i és un molt bon germà gran.

Em dic Emma Arce Casas i vaig decidir sortir a experimentar el món el dia 27 de juliol de 2018, a les 9.20 h, a la Clínica de la Sagrada Família. Les primeres persones que vaig conèixer van ser els meus pares, la Sonia i el Gustavo. Després ja vaig anar coneixent la resta de la família: els avis Miguel, Encarna i Maria Luisa, els besavis, que es diuen María i Paco, i els meus padrins i tiets, Daniel i Mónica. Però el més emocionant de tot és que tinc dues germanes: la Laia, que va a la classe dels pandes de P5-A del Col·legi Sant Vicenç, i l’Alba, que ja és més gran i va a l’institut. El dia que la Laia em va venir a veure a l’hospital, va ser molt emocionant, els papes sempre diuen que no oblidaran mai aquell moment; jo només recordo que la Laia em va explicar que tenia moltes ganes de jugar amb mi i també em va dir que per triar el meu nom van fer una assemblea a casa per decidir-ho. A més, em sembla que es prepara una altra assemblea per posar data al dia del meu bateig, tot arribarà… Jo, de moment, estic molt contenta perquè tot ha anat molt bé.

Blanca Sánchez Minguell

Alba Chavarria Soneira Hola a tothom! Soc l’Alba Chavarria Soneira, la germana de l’Aleix que va a la classe dels patufets de P3. Vaig néixer a trenc d’alba -d’aquí el meu nom- del 30 d’agost de 2018 a la Clínica Teknon. Els meus pares, Elisabet i Roger, em van explicar que tota la meva família m’havia esperat amb molta il·lusió: els avis Enric, Eva, Pedro i Montse, i també els meus padrins, Enric i Neus, a més de tota la colla d’amics i familiars. I no és per presumir, però a tothom se li dibuixa un somriure quan em veuen. Ara s’ha d’explicar tot, perquè el que presumeix més de germaneta és l’Aleix. Fixeu-vos si n’està, de mi, que ha decidit que cada matí, per acomiadar-nos, em farà tres petons: al front i un a cada mà. Fins i tot a l’hora de banyar-me no perd detall i fa que els meus pares omplin de joguines la banyera perquè jo hi estigui més còmode. Ja tinc ganes de ser una mica més gran per poder compartir molts moments amb el meu germà, però de moment de les coses que sempre compartirem és la primera lletra del nostre nom.

Ep! Ja he arribat! Bé, de fet, ja fa un dies que soc aquí… Concretament, des del 15 de juliol de 2018 a les 12.31 h. Vaig néixer a Sant Boi, al Parc Sanitari Sant Joan de Déu, i els meus pares, Luis i Victoria, van estar més que contents. I com que ja fa dies que volto pel món, he pogut comprovar que tota la meva família està molt emocionada que hagi arribat: els avis Lucio, Carolina, Dolores i Joan; les besàvies Teresa i Victoria i tots els familiars i amics.

Però us podria dir que la que està més emocionada i joiosa d’haver-me conegut ha estat la meva germana Carla, que fa segon al col·legi.

Em va esperar amb molta ànsia, i el dia que va venir-me a conèixer a l’hospital va entrar corrent a l’habitació i no parava d’abraçar-me i fer-me petons; a més, a la nit no va voler marxar i es va quedar a dormir amb mi i la mare.

Quines ganes de créixer i poder jugar juntes!

Rai Virgili Bassas Hola! Soc en Rai Virgili Basas, el tercer fill de la Maria i el Marc. El meu germà gran es diu Pau (P4-B) i la meva germana és l’Ona. Si us hi fixeu som tres i tots tres tenim tres lletres al nom. Ja ho diuen: el que és bo, si és breu, dues vegades bo! Bé, vaig arribar a la vida el 29 de juny de 2018 a l’hospital de Sant Boi. Els meus avis Joan, Maria Àngels, Joan i Assumpta van estar tant o més contents que les meves dues besàvies, la Pepita i l’Alberta. Tot i que no cal dir que els qui van estar més contents van ser els meus germans.

M’agrada molt estar amb ells. Sovint l’Ona em diu “rayito de sol”, i al Pau li hauria encantat que m’hagués dit Petit Príncep, i, tot i que no va poder ser, a casa sempre intentarem mirar-ho tot amb el cor.

“Ser família nombrosa és una feinada, però també motiu d’alegria en haver-hi tanta vida!”

nosaltres

5

nosaltres

6

Martí Asencio Longas Mateo Aicardo Rodríguez Ei! Soc el David i vaig a la classe dels pandes de P5-A. Us presento el meu germà Mateo Aicardo Rodríguez, que va néixer el 22 de maig de 2018 a l’Hospital Sant Joan de Déu. Els nostres pares es diuen Jesús i Noelia, i tots tres hem esperat amb molta il·lusió el naixement del meu germà. Durant l’espera vaig ajudar els meus pares a triar el nom del nouvingut, ja que ells no sabien si escollir Mateo o Sergio. Així doncs, podríem dir que el nom del meu germà el vaig decidir jo! Des que ha arribat a casa el Mateo, tothom està molt content.

Els avis José María, Josefa, Herminia i Germán estan molt il·lusionats, i també la besàvia Mari Carmen. El dia 4 de novembre vam celebrar el seu bateig amb els seus padrins, Marcos i Lucía. Però us confessaré un secret: a mi el que més m’agrada del meu germà Mateo és el somriure que se li escriu als llavis cada cop que ens trobem. Jo ja tinc ganes que creixi una mica més per poder jugar amb ell.

El Martí Asencio Longas va néixer el 21 de gener de 2018, i és el fill de la Sara, mestra de l’escola, i el Jordi, i germà de la Núria, alumna de la classe dels patufets de P3-A.Ens expliquen els pares del nouvingut que la família ha viscut amb molta alegria i joia l’arribada d’en Martí. Els avis Jordi, Pere i Angelina, impacients, esperaven poder veure el seu segon net, i de ben segur que la iaia Charo els vigila des del cel. També afegeixen que els tiets ho van viure amb molta emoció i agraeixen la gran gestió davant la nova germana gran. Tots plegats van crear un entorn d'afecte i respecte molt especial. El que més recorda la mare és el moment del naixement, molt íntim i especial amb el pare, com també el primer contacte amb el Martí i aquella mirada de completa felicitat que van intercanviar el pare i la mare quan varen saber que tot havia anat bé. I encara les primeres nits a l’hospital amb el Martí, que dormia força i feia sensació de tranquil· litat. També recorden el moment de tornar a casa amb el Martí i la Núria al cotxe: ja tot havia canviat i els pares tenien una sensació de plenitud i d’amor molt bonica.

Martina Miras Álvarez Hi havia una vegada una nena que es deia Ariadna i sempre que havia de demanar un desig pregava per tenir un germanet o una germaneta. Un dia els seus pares, Daniel i Aroa, van dir-li a l’Ariadna que havien d’anar a l’hospital perquè a la mare li feia mal la panxa. L’Ariadna va acompanyar de grat els seus pares a cal metge. En arribar a la consulta, la mare es va estirar a un llit i la doctora li va posar un gel i un aparell sobre la panxa. De sobte, es va veure una imatge estranya en una pantalla i la doctora li va preguntar a l’Ariadna si sabia què era. Quan va descobrir que tindria una germaneta, no es va voler separar de l’ecografia. Durant els nou mesos d’espera, la família va triar el nom que a tots va agradar, una decisió en què també van intervenir els padrins: els tiets Josep i Anna. L’espera, tot i ser llarga, va tenir el seu final feliç, i la Martina Miras Álvarez va conèixer l’Ariadna i companyia el 24 de setembre de 2018, a les 4.06 h de la matinada, a l’Hospital Quirón de Barcelona. Els avis Cristóbal, Juana María, Paqui i Antonio, i també els besavis Diego, María, Manuel i María van estar joiosos de poder-se unir a la família per saludar la nouvinguda. Conte contat, conte… acabat?

Xavier Serrano Pastor L’Andreu (P5-A) i la Míriam (P4-B) van estar esperant amb molta il·lusió el naixement del seu germà. Els pares, l’Eulàlia i l’Esteban, van triar el nom de Xavier perquè els agradava molt i també per la figura del patró, sant Francesc Xavier. Finalment, el Xavier va deixar de fer esperar els seus germans el 17 de maig de 2018, i tots van estar molt joiosos i contents. Ara ja fan de germans grans i el cuiden, l’observen i li fan companyia, se l’estimen molt, vaja! El dia del bateig, el 27 d’octubre, a l’església de Sant Antoni de Pàdua de Sant Vicenç, es van reunir els avis -Joaquim, Maria Carme, José Manuel i Nieves-, juntament amb els padrins, Juan i María del Carmen, i la resta de la família, que no és poca, per celebrar el gran esdeveniment.

“El Xavier ens ha portat l’alegria a la família, cada dia ens sorprèn amb una cosa nova: un somriure, un gest, una mirada, una rialla… Tot és nou i sobretot per als seus germans, que ho viuen amb molta atenció i emoció. Donem gràcies a Déu pel miracle de la vida!”

Xavi Martínez Verdaguer Laia Peguero Rodríguez Hola! Soc la Laia Peguero Rodríguez, la tercera de tres germanes. Vaig néixer el 28 d’agost de 2018 a les tres de la tarda. Les primeres persones que vaig conèixer van ser els meus pares, el Jordi i la Sara, que després em van presentar els meus avis Francisco, Neus, Maite i Juan Antonio. Però el que més il·lusió em va fer va ser veure les meves germanes, la Clara i la Marta.

La Clara de seguida em va dir que ella seria com una segona mare per a mi i que m’ajudaria i em protegiria sempre que pogués. De fet, sempre que pot m’agafa a coll i m’encanta aquella escalfor especial que desprenen els seus braços. I la Marta… la mare diu que és massa petita i que no se n’assabenta, però jo sé que a la seva manera ella també em protegeix, perquè el dia que va venir-me a veure a l’hospital es va enfadar molt amb el pediatre quan m’agafava; potser es pensava que em faria mal. Bé, doncs ara ja només falta esperar l’arribada de la propera Pasqua per poder celebrar el meu bateig.

M’han dit que vindran els meus padrins, el José i la Noemí. Quina il·lusió!

Ja he arribat! Em dic Xavi Martínez Verdaguer i soc el petit de tres germans. El meu pare es diu Jordi i la meva mare es diu Ariadna. El Josep Maria, la Carme, el Salvador i la Maria Peña són els meus avis i, entre nosaltres, juntament amb la meva besàvia Carmen, els cau la bava cada vegada que em venen a veure, estan molt alegres. Tinc dos germans que van al Col·legi Sant Vicenç -són el Marc (3r) i l’Oriol (P5)-, i es pot dir que són uns germans grans d’allò més excepcionals, m’han fet una gran rebuda. Els pares sempre recorden el dia que els meus germans em van venir a conèixer a l’hospital -va ser l’11 de novembre de 2018 a l’Hospital de la Maternitat-, perquè diuen que la cara de felicitat i emoció que feien quan em van veure no se’ls oblidarà mai. El dia a dia a casa és molt divertit, i els meus germans ajuden molt els pares a banyar-me, però el que no expliquen els meus germans és que tenen ganes que m’aguanti dret per poder jugar a futbol amb mi, que sé que els agrada molt!

nosaltres

7

nosaltres

8

trimes en im L'alegria del Nadal, el dia del Pessebre Vivent

el

El curs 2018-2019 ha arrencat ple d'energia, ple de vida, ple de força i, sobretot, ple d'alegria.

Aquest recull d'imatges en dona testimoni.

Conte musical a cĂ rrec dels pares i mares d'infantil

9

nosaltres

Festa de la Castanyada organitzada per l'AMPA, el diumenge 11 de novembre

stre matges El cagatiĂł, una de les activitats tradicionals del Nadal a l'escola

Alumnes d'infantil durant el Dia de la MĂşsica

Concert de flauta a cĂ rrec dels alumnes de cicle superior

trimest en i

nosaltres

el 10

Els pares de P3 van acompanyar els seus fills durant els dies d'adaptaciĂł

Alumnes de 5è durant el Pessebre Vivent

Els alumnes de primer van plantar les llavors que els va regalar el detectiu Gran Empremta

Alumnes del cicle mitjà durant el Dia de la Música

nosaltres

11

tre imatges Els alumnes d'infantil mostren amb il·lusió les cartes moments abans d'entregar-les als patges

L'alegria reflectida al rostre d'un alumne d'infantil durant l'entrega de la carta als patges de Ses Majestats els Reis

La Fira de Santa Llúcia al pati de l'escola: una de les imatges del Pessebre Vivent

nosaltres

12

activitats fundació primer delegades trimestre d'aula

DELEGADES D'AULA, NOVA PROPOSTA DE COMUNICACIÓ ENTRE FAMÍLIES I ESCOLA

"Les famílies hem d'implicar-nos i participar en la vida de l'escola" Parlem amb Thais Cabanillas, mare de l'escola i coordinadora dels delegats Com et va sorgir la idea dels delegats?

La idea sorgeix perquè sempre he pensat que "per educar un infant cal una tribu". Per aquesta raó penso que és imprescindible per a l'educació dels infants la implicació de les famílies en l'escola, ja que els agents educatius hem de treballar de bracet i abandonar la idea que els responsables de l'educació són els centres educatius. Penso que les famílies ens hem d'implicar en l'educació dels nostres fills/es i participar en la vida de l'escola en els diferents espais de participació (AMPA, reunions, activitats...), ja que som els principals responsables de l'educació dels nostres fills/es i hem de buscar la manera de treballar conjuntament amb l'escola.

Un altre dels aspectes que vaig viure a P3 és que de vegades a les famílies ens sorgien dubtes de la vida quotidiana, com ara: "cal portar jaqueta a les colònies?", "avui han de portar el xandall?"..., i ens trobàvem tots preguntant-ho a la tutora. Em sembla que facilita la comunicació si hi ha un interlocutor que centralitzi preguntes i respostes, sempre que no siguin de caràcter individual.

Coneixia altres centres del poble i del territori on s'havia establert

Us presentem les delegades P3

P4

P5

Núria Acebrón

Míriam Martínez

Gemma Massana

Gemma Estévez

Sheila Ruiz

1r

2n

3r

Mariona Llobera

Pilar Tomillero

Noemí Escriche

M. Mar Hernández

Loreley Álvarez

Eva Cardeñosa

4t

5è Maria Matas Paky Roncero

Quina valoració en fas fins al moment?

Valoro molt positivament l'experiència. Aquest any s'han establert els protocols de com es passa la informació de la família a l'escola i com es donen les respostes. Les famílies han fet diverses propostes a l'escola, que han trobat l'oportuna resposta. Personalment, tot el que sigui apropar família i escola em sembla una bona experiència.

Vols comentar algun altre aspecte?

Vull agrair la feina de les delegades, que s'han encoratjat en aquest projecte i han entès perfectament quina és la seva funció.

Hem aconseguit que hi hagi una delegada en cada grup i això, en un primer any, és un triomf. També vull agrair al personal educatiu del centre el fet d'engegar nous projectes per apropar les famílies a l'escola, ja que soc conscient que això genera molta feina.

D'altra banda, encoratjo les famílies a participar en l'escola en els espais ja creats: l'AMPA, trobades amb famílies, activitats..., ja que en el fons els responsables de l'educació dels nostres fills/ es som les mares i els pares.

Imatge de la primera trobada de delegades, el mes de novembre

Sara Armengol

Raquel López M. Carmen López

aquest projecte i havia millorat la relació família-escola. A més, de seguida em vaig trobar que l'escola estava predisposada a engegar aquest projecte, tot i la feina que suposava per a l'equip educatiu.

6è Carmen López Núria Marín

13

Activitats Fundació Primer trimestre

Cada inici de curs presenta elements que són continuïtat d’allò que fa anys que el Col·legi Sant Vicenç està treballant: l’educació en valors, l’acompanyament dels alumnes, la relació amb les famílies, la incorporació de mètodes innovadors, etc. Una continuïtat que no hauria d’esdevenir rutina. La Fundació Educativa Esteve Casals ha començat el curs 2018-2019 amb moltes ganes de fer i d’impulsar noves activitats.

AUDITORIA

ESCOLA DE PARES

Igual que el curs anterior, i segons marca la Llei de fundacions, l’escola farà auditar els comptes del curs 2017-2018.

L’empresa ABANTE PICH AUDITORES és l’encarregada de dur a terme aquesta revisió dels comptes. Tan bon punt tinguem l’informe (principis de gener), les famílies podreu consultar els resultats d’aquesta auditoria.

RESPONSABLE D’INFORMÀTICA I COMUNICACIÓ Durant el curs 2017-2018 el David Márquez tenia un contracte de mitja jornada per a gestionar els temes d’informàtica i comunicació del Col·legi Sant Vicenç. A partir d’aquest curs el David passarà a fer jornada completa. Això li permetrà no solament fer millor les tasques que fins ara tenia encomanades, sinó també alguna de les que no podia portar a terme per manca de temps.

PLATAFORMA G-SUITE Els alumnes de primària (especialment els de cicle superior) faran ús d’uns Chromebooks que s’han comprat. L’objectiu no és altre sinó fer que els nostres alumnes utilitzin tota la capacitat que ofereix Google d’una forma responsable i amb una finalitat 100% educativa. La nostra escola no pot restar aliena ni a les eines tecnològiques ni als avenços que ens ofereix Google. Els mestres han donat més detalls sobre aquest tema a les reunions d’inici de curs.

REUNIÓ DEL PATRONAT El 18 d’octubre es va celebrar la primera reunió ordinària del Patronat corresponent al curs 2018-2019. En aquesta reunió es van parlar dels temes que enumerem a continuació: → Presentació i aprovació de les ajudes econòmiques per al curs 2018-2019. → Presentació de la memòria anual del curs 2017-2018 i la Programació general anual (PGA) del curs 2018-2019 per part del director pedagògic, Jaume Folqué. → Presentació dels objectius de l’AMPA per al curs 2018-2019. → Presentació dels objectius de la Fundació per al curs 2018-2019. Aquests objectius són els que enumerem a continuació: a) seguir impulsant la comunicació a l’escola; b) fer el seguiment de les reformes del pati; c) entrevistar-se amb els mestres del Claustre; d) preparar el relleu de membres del Patronat; e) preparar la trobada AMPA-mestres-PAS; f) preparar els pressupostos per al curs 2019-2020, i g) continuar la campanya de difusió de l’escola.

AJUDES 2018-2019

El passat 7 de novembre va tenir lloc la primera de les xerrades de l’Escola de Pares i Mares del curs 2018-2019 a la biblioteca del Col·legi Sant Vicenç. El títol de la xerrada va ser “Educar en intel·ligències múltiples”. La conferència la va dirigir Sílvia Diéguez, psicòloga de “Talents Latents” i també mare d’antics alumnes de la nostra escola. L’acte va comptar amb l’assistència de més de 45 pares i mares, que van escoltar atentament què són les intel·ligències múltiples i alguns trucs sobre la manera de fomentar-les entre els nostres fills i filles. També volem informar-vos que, si Déu vol, el proper 19 de març, i sota el títol “Educar sense cridar”, es farà la següent xerrada de l’Escola de Pares i Mares, que anirà a càrrec d’Alba Castellví.

En la reunió del 18 d’octubre, el Patronat de la Fundació Educativa Esteve Casals va aprovar l’assignació d’ajudes per a les famílies que havien presentat la corresponent sol·licitud dins del període establert.

Una comissió del Patronat va revisar la documentació al llarg del mes de setembre. De les 17 ajudes sol·licitades, dues van ser declarades nul·les per incompliment de requisits. L’import de les ajudes ascendeix a 3.381 €. Aquests descomptes tenen efecte retroactiu des del mes de setembre i, per tant, les deduccions acumulades des de setembre s’aplicaran en el rebut del mes de novembre.

A partir de desembre els descomptes seran mensuals.

nosaltres

fundació educativa esteve casals

nosaltres

14

reportatge: pessebre vivent

A LES ENVI STES D EL 30 è AN IVER SAR I

El Pessebre Vivent de l’escola: veterana representació, essència del nostre col·legi "A les 13.00 h, quan la música assenyala l’hora d’anar a dinar, el pati de l’escola és un gran decorat que hom voldria retenir per sempre. Tots els quadres del Pessebre Vivent ja estan muntats. Dues hores més tard es comença a poblar de figurants, que són els que donen a la nostra escenificació el to entranyable i emotiu que la caracteritza. Any rere any, la imatge de l’arribada dels nois i noies a l’escola (15.00 h), convenientment abillats, va teixint l’ordit invisible de l’essència del nostre col·legi."

(Font: Nosaltres, núm 113, XVI Pessebre Vivent. Desembre 2005)

Imatge del I Pessebre Vivent, 21 de desembre de 1990

na essència que s’ha mantingut fins ara. És així, com cada any, el nostre pati s’engalana per a l’ocasió i centenars de persones no perden l’oportunitat de gaudir d’una tarda ambientada en aquesta tradició nadalenca. El pas del temps ha anat trenant, en els diferents participants i col·laboradors de les diverses edicions, vivències i records que permeten que avui puguem fer memòria i recuperar la història del nostre Pessebre Vivent.

vam escenificar el primer Pessebre Vivent del Col·legi Sant Vicenç. Els petits de l’escola, vestits de pastorets, s’escalfaven al voltant d’un foc real i la resta d’alumnes representaven altres quadres. Tot un èxit”, confessa en Jesús.

Malgrat el poc temps de preparació de què es disposà, es van representar dotze quadres que oferien una gran riquesa de detalls. La llum de les fogueres, el colorit dels vestits, la disposició dels decorats i la munió de visitants donaren al pati nou un aspecte insòlit.

Els inicis

“L’any següent, sempre amb una actitud de superació i de fer-lo més vivent, vam incorporar en alguns quadres animals cedits per alguna família: un cavall, un poni, una ovella, gallines... Una enorme estrella, sostinguda pels alumnes de 8è, guiava tots els nombrosos visitants pels diferents quadres. Tot un espectacle! Durant els dies anteriors, deixàvem una mica arraconats els llibres i ens dedicàvem en cos i ànima a la preparació d’aquesta activitat que tots vivíem amb molta il·lusió”, ens explica en Jesús.

Els seus inicis es remunten al 21 de desembre de 1990. Joaquim Pastor i Jesús Churio, antics mestres impulsors de l’activitat, han compartit amb Nosaltres el que van viure a l’Acadèmia Sant Vicenç a principis dels anys 90.

“En el si del Claustre hi havia un grup de mestres que consideraven que l'escola havia de fomentar en els alumnes l'amor per les tradicions i els costums del nostre país”, ens explica en Joaquim.” No han faltat mai al voltant del Nadal les cantades de nadales, el pessebre, els guarniments de l’aula i la manualitat que servia de felicitació. No ens podem oblidar tampoc dels pessebres que es feien en l’àmbit familiar, que eren visitats per algun representant de l’escola, que els fotografiava i després, durant la Festa d’Hivern, formaven part de la Mostra de Pessebres del Col·legi Sant Vicenç (des de 1988) i se li donava un reconeixement”, afegeix en Jesús.

L'any 1990 -segueix en Joaquim- “l’Acadèmia ja disposava d'un pati nou -l'actual-, inaugurat el 21 de maig de 1989.” “A partir de l’adquisició d’aquest terreny per a l’escola nova, va sorgir la iniciativa dins del Claustre de Professors de representar a l’aire lliure algunes escenes del misteri del Nadal”, recorda en Jesús. “El nou espai esdevenia idoni per a dur a terme una representació de tanta envergadura com el Pessebre Vivent. A més, a en Lluís Bosch -un dels principals impulsors del pessebre- li agradava que no solament els alumnes, sinó també els pares i mares, "trepitgessin" els terrenys del futur centre educatiu i se'l comencessin a imaginar”, comenta en Joaquim.

“D’una forma molt senzilla, però amb molta il·lusió i amb la participació de tots els alumnes i la col·laboració de les famílies,

Els pessebres vivents següents van ser molt vistosos, emotius i concorreguts com mai. Cada vegada s’hi afegien diferents elements amb l’afany de millorar i que fos més realista. Tant és així que la tercera edició va comptar amb l’espectacular quadre de la cavalcada dels Reis, que es va muntar al vial de la carretera de Sant Boi. Ses Majestats anaven dalt de carrosses arrossegades per tractors.

El quart any, el Pessebre Vivent, celebrat el 22 de desembre de 1993, ja comptava amb més de 400 alumnes i tenia vinti-quatre quadres. Aquell any s’introduí una novetat important. Ens referim a la llibertat de moviment dels visitants, que ja no es veien obligats a caminar al ritme de l’estrella. A més, es va muntar un quadre especial per a aquella edició dedicat al Mil·lenari de Sant Vicenç. I encara podríem afegir que el recorregut fou seguit pels components del quadre “La nit de Reis” (1r), que desfilaren al llarg del carrer que hi ha a tocar de la paret del pati.

Al llarg de la seva trajectòria, el Pessebre Vivent ha anat passant per diversos moments i s’han produït diferents canvis i modificacions. Malgrat això, sempre ha estat un pessebre ple de vida on, a part de les escenificacions corresponents a cada

15

Cada vegada s’hi afegien diferents elements amb l’afany de millorar i que fos més realista

quadre, també hi havia diferents danses, com ara la de l’infern, el ball en rotllana dels pastors o el ball de bastons, i fins i tot els alumnes tocaven la flauta davant del portal de Betlem.

Canvis i diferències El Pessebre Vivent ha anat oferint diversos formats al llarg dels seus gairebé trenta anys de vida. Pel que fa a l’agrupació dels alumnes, la Lluïsa -mestra i membre de la Comissió de Festes- ens recorda que en les primeres edicions cada mestre tenia un quadre amb el seu grup classe. “Érem tants grups perquè encara hi havia setè i vuitè, motiu pel qual vam haver d’introduir el Nadal més actual. Alguns dels quadres van ser “La fira de Santa Llúcia”, “La carta als Reis”... i d’altres que no recordo”.

També, uns anys més tard, una altra fórmula que es va provar de fer va consistir a representar dos pessebres, un d’infantil i un altre de primària. El primer, el dels menuts, formava una unitat, tot ell era l’escena vivent d’un pessebre qualsevol i els alumnes jugaven a ser les figuretes. Els quadres eren estàtics, els infants pràcticament no es movien i esperaven que anés passant la gran riuada de pares i mares.

Aquest pessebre es feia al pati dels d’infantil, i paral·lelament hi havia els alumnes de primària -distribuïts per quadresal pati dels més grans. Aquest pessebre sí que era més actiu i la majoria de nens i nenes hi feien una activitat. “Els quadres eren força realistes i s’aconseguia el caliu dels pessebres vivents autèntics. La palla, els animals, les eines de pagès, de fuster o d’altres oficis es distribuïen per tots els quadres”.

L’any 2000, per primera vegada, oferia com a principal novetat la presència d’alumnes de dos cicles diferents en un mateix quadre. Actualment, però, i des del curs 2013-2014, s’organitza el Pessebre Vivent d’una manera encara més heterogènia, i en cada quadre hi participen nens de tots els cursos. Després de canviar, modificar i rectificar, tots els infants del

nosaltres

U

reportatge: pessebre vivent

nosaltres

16

reportatge: pessebre vivent

col·legi estan distribuïts per diversos espais del pati de primària. Els més grans acompanyen els més petits, am qui comparteixen una tard. Els ajuden a sentir-se segurs i protegits, juntament amb tots els mestres i personal de l’escola.

La posada en escena d’aquesta tradició nadalenca ha estat sempre tan important que cada any es preveia -segons la previsió meteorològica- l’organització del pessebre dins de les aules i es creava un recorregut pels passadissos i plantes de la nostra escola per si fes falta. De les onze primeres edicions, dues ja s’hagueren de celebrar dins de l’escola a causa de l’amenaça de pluja.

Més tard, per motius d’aforament i seguretat, es va desestimar aquesta possibilitat i es va haver de buscar alguna altra alternativa. El desembre de l’any 2013, quan ja s’estava escenificant el XXIV Pessebre Vivent, va haver de ser anul·lat per motius meteorològics. Jaume Folqué, el director, ens comenta que va ser l’experiència més desagradable entorn d’aquesta activitat. “Semblava, al migdia, que aguantaria, però en el moment d'obrir les portes va començar a ploure i tothom es va mullar: infants, mestres, decorats...

Tothom menys la coral i jo, que estàvem al teatre del “submarí”. Imagina't l'escena: el director -el màxim responsable- tocant la guitarra amb uns quants nens i nenes, mentre la resta es mullava al pati. I les famílies indignades. Aquella tarda, fins i tot al carrer em feien comentaris de desaprovació. L’endemà vam enviar una disculpa a totes les famílies reconeixent l'error, i tot es va calmar. Aquesta humiliació de demanar perdó públicament i no defensar-se crec que en aquell moment ens va fer grans; almenys és la meva experiència.

També s'ha de dir que altres famílies ens van donar suport i ens van animar, perquè entenien perfectament la nostra situació... Almenys una cosa bona va ser que els decorats que tenim ara, tan ben fets, són fruit d'aquella catàstrofe.”

D’ençà que es va viure aquella experiència -l’únic any des de 1990 en què no s’ha pogut celebrar el Pessebre Vivent-, es preveu una segona data de representació en cas que la primera es vegi afectada pel mal temps. Així doncs, l’any següent, el 2014, es va tornar a celebrar amb normalitat un pessebre que tornava a dur, davant del seu nom, el mateix número d’edició que l’any anterior, el XXIV Pessebre Vivent. És per

“El pessebre és una celebració molt entranyable per mi (malgrat la gran feinada que suposa!) i un dels trets característics més preuats de la nostra escola” Mònica Español

“El Pessebre Vivent forma part de la tradició del col·legi i fins i tot del poble. Tot i que ha anat canviant la seva forma, segueix sent un tret diferenciador de la nostra escola” Maite Casanova

aquest motiu que haurem d'esperar fins al desembre de 2020 per poder celebrar la trentena edició.

Com que l’afluència de públic ha estat sempre multitudinària, l’organització del pessebre ha hagut d’anar millorant i s’ha anat buscant la manera d’agilitar la mobilitat dels visitants. Durant els primers anys, fins i tot, es feien dues sessions a fi d'evitar aglomeracions i afavorir la presència dels pares i mares que plegaven més tard de treballar.

Anys més tard, veient que les visites seguien sent massives i que el pati s’omplia de gent que ocasionava un tap en l’accés, l'entrada dels visitants al recinte es va procurar dur a terme d'una manera més ordenada. Per això, en el XIX Pessebre Vivent els espectadors accedien al “submarí”, on hi havia la decoració del 1r quadre, “Els cantaires de nadales”. La modificació -una idea de la Comissió de Festes- va permetre que el públic pogués seguir molt millor el petit concert que oferia un grup de nois i noies dels cicles mitjà i superior i que s’anessin formant grups per a entrar esglaonadament. Actualment l’entrada de les famílies es fa en grups de 80 persones aproximadament, i s’ha fixat un temps de visita entre quadre i quadre.

Gràcies a la col·laboració dels alumnes més grans de l’escola, que ja fa sis edicions que ajuden en l’organització, els pares són acompanyats i guiats al llarg del recorregut.

Cada canvi que s’ha anat fent s’ha ideat amb l’objectiu de millorar. Una de les últimes modificacions ha estat que alguns alumnes de cinquè, sota una petita carpa instal·lada al bell mig de la pista, retransmeten l’explicació i el significat de cada quadre. Els textos que llegeixen -escrits per la Comissió de Pastoral- pretenen ajudar a entendre el missatge del Nadal i ambientar una mica més la celebració, tot recuperant l'essència dels inicis. “Ens els primers pessebres, recordo que el Quim escrivia uns fragments i jo els llegia des de la finestra d'alguna classe del primer pis amb el micròfon”, assegura la Glòria, secretària de l’escola.

Sens dubte, malgrat l’evolució que ha anat prenent el nostre Pessebre Vivent, és un dia especial, ple d’emocions, de nervis i d’alegria. Els familiars esperen aquest dia tan assenyalat per veure que els seus infants i els qui l’organitzen formen, entre tots, un ambient de col·laboració, participació i harmonia. Un ambient que s’ha deixat percebre durant aquests trenta anys d’història.

“Significa celebrar el naixement de Jesús a l'escola i compartir amb les famílies el sentit del Nadal, i la il·lusió, la solidaritat i l'esforç de tots” Jaume Folqué

17

“El pessebre del col·legi representa un esdeveniment de gran magnitud que incorpora tradició, compromís, creativitat, esforç i entusiasme” Anna Recasens

Participació i col·laboradors Són moltes les tasques que cal preveure abans de fer cada Pessebre Vivent: triar i distribuir els quadres, dissenyar el recorregut, determinar la responsabilitat de cada membre del Claustre, repartir l’alumnat i distribuir els materials, seleccionar l’attrezzo i els decorats i, evidentment, muntar les escenes.

Però el Claustre no ha estat l’únic que hi ha participat. De col·laboradors sempre n’hi ha hagut molts: els alumnes (sobretot els més grans), els pares i mares i el personal d'administració i serveis. “Veure el Paco "abandonar" el seu despatx, el matí del dia de la representació, i sortir al pati per ajudar a muntar els quadres era francament emocionant”, ens comenta en Joaquim. “Ah!, i no oblidem les àvies, sempre disposades a confeccionar, cosir o arreglar peces del vestuari dels seus nets. Per mi un dels encants del Pessebre Vivent és veure entrar a l'escola, entorn de les 14.45 h, els nens i nenes abillats amb els vestits típics catalans, dels personatges bíblics que representen, etc.”

Sempre s’ha rebut el suport de moltes famílies, no només pel que fa als vestuaris.

També ens deixaven alguns animals, llenya... A més, durant uns anys se’ns regalaven cartrons grans que s’aprofitaven per a fer els decorats.

Alguns botiguers del municipi també hi han col·laborat oferint material i estris del seu gremi (Cal Vila, la Fleca Rosell…), i també hem comptat amb col·laboradors molt especials, com en Joan Pastor Mayor, que -situat al quadre "Carrer dels oficis"ensenyava l'ofici de baster als figurants que l'acompanyaven, i l'Assumpció Simon, que feia el mateix amb l'ofici de puntaire.

“Penso que fer viure als educands una tradició tan nostra com és el Pessebre Vivent és la millor manera que la interioritzin i l'estimin” Joaquim Pastor

“Durant els primers anys la Lina ens portava un gall per a rifar-lo el dia del pessebre. Jo, micro en mà, m’encarregava de vendre els números per a la rifa. M’ho passava molt bé!”

Glòria Roig

La veu dels pares i mares exalumnes Jo vaig formar part del 1r Pessebre Vivent, el 21 de desembre de 1990. Vaig intervenir en el primer i, de fet, l’'únic perquè ja cursava 8è d’EGB. Tinc el record d'anar de Verge Maria, i em van aconseguir un ase de veritat! Hi vaig estar una estona pujada a sobre, amb el vestit que m'havia fet la meva mare. Em fa molta il·lusió que els meus fills puguin participar en les mateixes coses que jo feia de petita, i és molt important continuar amb aquestes tradicions, ja que amb els temps que corren cada cop és més difícil mantenir certs costums.

El pessebre recordo haver-ho viscut i preparat amb molta il·lusió i alegria. Era una activitat que esperàvem tot el trimestre.

Per mi ha estat una representació que m'ha ajudat sempre a preparar el Nadal, i ara visc amb molta emoció que els meus fills hi participin. M'agrada que aquesta tradició segueixi estant present a l'escola i que s'hagi mantingut al llarg de tants cursos.

Eulàlia Pastor (mare de l’Andreu i la Miriam Serrano Pastor, P5 i P4)

El 1r Pessebre Vivent va ser en el meu últim any a l'escola (8è d'EGB). Per nosaltres fer una activitat així era una alegria. No només perquè podíem deixar els estudis aparcats unes hores, sinó també perquè un Pessebre Vivent en una escola ningú més no el feia; era innovar, i això motivava.

Va ser una idea genial. El nostre estimat professor Lluís Bosch portava la batuta i nosaltres, com que érem els grans, vam ajudar a muntar-lo.

Guardo molt bons records de la meva participació en el Pessebre Vivent. Si no recordo malament, solíem fer el Pessebre Vivent la darrera tarda del trimestre, i per mi representava l'entrada al temps de Nadal. Els nervis previs, la preparació, posar-me la disfressa a casa (i abrigar-me molt bé de sota), l'estona de representació de l'escena que m'havia tocat, les mirades i somriures dels pares, germans i exalumnes que anaven passant... Sempre he pensat que he tingut molta sort d'haver participat durant la meva infantesa en un Pessebre Vivent. Quina manera més bonica de viure el Nadal!

Marcel Prats Aymerich (pare de la Nora i la Núria Prats Navarro, 1r i P3)

Maria Prats Aymerich (mare del Gerard Vime Prats, P4)

Júlia Galván Fernández (mare del Pau Arizu Galván, 6è B)

nosaltres

reportatge: pessebre vivent

nosaltres

concurs literari 18

concurs literari

Para ti, abuelo

Heus ací els treballs de poesia premiats en el Concurs Literari del Col·legi Sant Vicenç del curs 2017-2018

La vida La vida és un regal de color que l’obres com si fos una flor.

Sentir-te viu és important i ser feliç, fascinant.

Si tens un problema no t’has de tancar; al contrari, l’has d’explicar.

No entenc la canalla quan es baralla, tampoc la guerra si hi ha amor.

La vida és una caixa plena de sorpreses, qui sap què en sortirà?

Potser amor o tristeses.

Jo vull pensar que en sortirà el bé i que l’amor serà etern.

Per a mi la vida és important.

Bajo un manto negro está mi alma, duelo por ti, tristeza infinita.

Sin ti me pierdo, mi futuro es incierto, estoy en lo cierto, sin ti me pierdo.

Mi amor por ti, en mi corazón desierto siempre existirá, un buen recuerdo.

Sin ti me pierdo, mi futuro es incierto, estoy en lo cierto, sin ti me pierdo.

El negro recubre mi ser, dolor y lágrimas llenan mi rostro, tus recuerdos tatuados me ayudarán a crecer.

Sin ti me pierdo, mi futuro es incierto, estoy en lo cierto, sin ti me pierdo.

Andrea Márquez GUANYADORA D’EXALUMNES

Els escacs

Tinc amics i una família genial.

Mai no deixaré que els passi res, i sempre els estimaré.

Començo la partida, m’haig de concentrar, penso una mica i ja sé què tirar.

Tiro E4.

El meu rival diu que la dama em mata, jo li dic: “No es mata, es captura, la dama”. La hi capturo i no en té cura.

Moc la dama i tinc molta dama, faig escac i mat i la partida he guanyat.

He triomfat en el torneig, estic molt content, el rei no l’hi he capturat, però la copa m’he emportat.

Júlia Terraza

Hugo López

GUANYADORA DE CICLE SUPERIOR

GUANYADOR DE POESIA DE CICLE MITJÀ

19

Rodolins Cada matí faig un rodolí.

Martí Martínez GUANYADOR DE POESIA DE CICLE INICIAL

Rosa A trenc d’alba, un alegre i xiroi pardalet voleteja divertit fent acrobàcies al teu voltant, pacientment esperant a veure’t obrir els teus pètals formosos, engalanats de colors vistosos amb els primers raigs del sol d’abril.

Entretant, per l’herba encara humida, una eixerida sargantana va reptant cap a la teva tija de sedosos fils ordida, tota curiosa, observant les teves gràcils i verdoses fulles, embadalida.

Tan extasiada passeja per la teva bellesa corpresa, admirant el teu verdós fullatge, que de cop, amb una gran embranzida, topa amb una pobra formiga que transita pel teu calze carregada d’equipatge.

Gotes de rosada lleugeres i transparents recorren els teus delicats sèpals tímidament, deixant-te la pell amarada, fulgurant i resplendent.

Sota la reconfortant escalfor del càlid sol del migdia, comença a poc a poc a agafar forma la teva fascinant i sinuosa ombra com una esvelta i elegant ballarina guarnida amb el seu millor vestit de vellut escarlata i carmesí enllestit.

Un eixordador exèrcit d’abelles, diligents i laborioses, voletegen deleroses en cercles pels teus estams, anhelant extreure’n el dolç nèctar, tot ignorant,

encegades per la fam, que com recelós guardià el teu imponent i esplèndid pistil l’està fidelment custodiant.

Amb la suau brisa que anuncia el capvespre, desplega les seves exultants i magnífiques ales, com acolorides aquarel·les decorades, una atrevida i pomposa papallona que, àvida de desig, tremola quan subtilment acarona la teva majestuosa corol·la.

Cau la nit silenciosa al prat solitari sota l’atenta mirada de la imponent i pàl·lida lluna que presideix la quietud de la nit estelada, on sols el xerric d’un grill agosarat trenca el silenci que de la remor diürna s’ha apoderat.

De mica en mica, els teus pètals es van tancant i dolçament et vas preparant, fent amb el teu calze un bressol per als teus inusuals fillols que suaument vas acaronant, induint-los en un somni extraordinari i meravellós, sota la mirada vigilant del cel que somica gelós.

Sobre tu s’han escrit nombrosos contes i llegendes, ets la flor més desitjada, de la deessa Afrodita fores plagiada, guarneixes amb orgull les corones de les princeses més bufones, ja que de la sang del drac que Sant Jordi va matar naixeres i un símbol d’amor etern esdevingueres.

Amanda Rodríguez GUANYADORA D’ADULTS

nosaltres

concurs literari

nosaltres

20

P3

P4

P5

1r

2n

3r

4t

5è

6è

Els cargols i els patufets hem començat l’escola amb molta il·lusió. El trimestre ha estat intens.

Hem conegut nous amics i amigues i hem après un munt de coses.

Ara ja ens hem fet una mica més grans i volem compartir les nostres vivències amb tots els companys/es i mestres de l’escola.

ELS CARGOLS I ELS PATUFETS HEM INICIAT

UNA NOVA AVENTURA!

P4

P5

1r

2n

3r

4t

5è

6è

AL

C IRC!

ar e l ixes a ajud e F s le m a c i també va anar al Cir lo m ra a v ix u re b ib am d irc.

8 de setem pectacle. V s e n ola fins al c u El passat 2 c r s fe e l’ a e c d ir s c e rd Tasta í que vam fe m nostre amic a c l e r ta presen recordar i re

21

nosaltres

P3

nosaltres

22

P3

P4

P5

1r

2n

3r

4t

5è

6è

LES NOSTRES

llibretes espoNtànies Els pandes i els conills estem molts contents perquè a P5 les nostres mascotes, després d’un joc de pistes, ens van regalar unes llibretes molt especials: “LLIBRETA ESPONTÀNIA”.

En què consisteix? És un material per a potenciar i afavorir la motivació per l’escriptura. Hi poden fer llistes, cartes, dibuixos... Durant la setmana cada nen i nena té la seva llibreta a l’escola i la podrà utilitzar durant la jornada

escolar. El cap de setmana se l’enduen a casa i també hi podran escriure, dibuixar, etc. de manera espontània. Si ho volen, a principis de la setmana, podran mostrar als companys què han fet durant el cap de setmana: ensenyar les seves creacions, compartir experiències, etc. És una motivació per començar a fomentar el procés de lectoescriptura dels infants.

P4

P5

1r

2n

3r

4t

5è

6è

23

CICLE INICIAL: OBRIM CAMÍ

Ja som a primer!

ESTEM CONTENTS D’ESTAR AL PIS DE DALT. JA PODEM ANAR AL PATI DELS GRANS. HEM CONEGUT AMICS NOUS! FEM MOLTES COSES QUE ENS AGRADEN MOLT: TEATRE, ROBÒTICA, RACONS...

ESTEM COMENÇANT A LLEGIR I ESCRIURE. TENIM UNS PADRINS DE LECTURA QUE ENS AJUDEN. HEM REBUT UNES CARTES DE L'INSPECTOR GRAN EMPREMTA I ENS HA DEMANAT QUE SIGUEM DETECTIUS. ESTEM INVESTIGANT ELS DOFINS I LES TORTUGUES MARINES, PER AIXÒ LES NOSTRES CLASSES ES DIUEN AIXÍ, I TAMBÉ ENS HA REGALAT UNA AGENDA MOLT BONICA I LLAVORS PER A PLANTAR A L’HORT!

nosaltres

P3

nosaltres

24

P3

P4

P5

1r

2n

3r

4t

5è

6è

Vam trobar un sobre del Follet Valent i ens va donar unes xapes quan vam acabar la gimcana. Ara som els seus ajudants i hem de cuidar la natura, no fer mal als animalons, no posar trampes i no perseguir-los.

Parlem sobre la gimcana del Follet Valent

Patricia Arévalo 2n A

Fa unes setmanes vam anar al Pi Gros i gairebé passem per tot el poble fent una gimcana.

Vam arribar al Pi Gros i vam trobar un missatge. Havíem de trobar uns regals que eren unes xapes de part del Follet Valent.

Després vam jugar i ens ho vam passar molt bé.

El Follet Valent ens va deixar un missatge i un mapa. El vam seguir i vam anar a la biblioteca, a l’església, a l’ajuntament, al parc del Mamut Venux, a la plaça Narcís Lunes i, per últim, al Pi Gros. Allà ens van donar una medalla d’ajudants del Follet Valent.

Ferran Panadés

Marc Ricarte

2n A

2n A

Parlem sobre l'hort

Tenim un planter a la classe. És de color verd i hi hem plantat pastanagues, porro, enciam i raves. Després plantarem aquestes hortalisses a l’hort del pati i les regarem.

Fa unes setmanes vam seguir les pistes del Follet Valent i vam anar per gairebé tot el poble. Vam arribar al Pi Gros i vam trobar uns regals. Els regals eren unes xapes d’ajudants del Follet Valent.

Ens ho vam passar molt bé.

Joan Ferrés 2n A

Vam anar a un planter a comprar plantes com faves, porro, enciam, pastanaga. Tot ens va costar 6 euros.

Carlos Salvá 2n B

Hugo Dengra 2n B

Vam anar a l’hort a plantar.

Primer vam remoure la terra.

Després vam fer solcs al terra i uns forats. Per últim, vam posar a dins les llavors, vam tapar-los i vam regar.

Els nens i nenes de segon vam anar a l’hort i vam remoure la terra. Després vam fer solcs i vam plantar bledes, enciam, escarola i col.

Tenim un diari de l’hort i tot el que fem a l’hort ho escrivim. Per exemple, quan reguem, quan plantem i quan traiem males herbes.

Noa Vilchez

Biel Farré

Pablo Alfonso

2n B

2n B

2n B

P4

P5

1r

2n

3r

4t

5è

25

6è

Des de la curiositat i la motivació,

un aprenentatge autèntic Sota aquesta premisa és com han treballat aquest trimestre els alumnes de Vilacreixent, que ens mostren, un cop més, amb els seus escrits algunes de les vivències que els han agradat més i allò que van aprenent.

Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya El passat 26 d’octubre els nens i nenes de Vilacreixent vam anar al CRARC (Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya), que es troba a Masquefa. Tots els alumnes de 3r i 4t vam gaudir molt de la visita i vam aprendre d’allò més.

Hem tocat animals com, per exemple, una serp i una tortuga bebè, i també una tortuga adulta.

Hem vist animals que respiren per uns forats que tenen a la pell.

El CRARC és com un hospital però d’animals. Ens ha agradat molt. El que més ens ha agradat és tocar la serp.

Hem vist animals i els hem tocat.

Hem après que alguns rèptils i amfibis són molt delicats. Vam anar a un parc a esmorzar i després a un altre a dinar. Jo vaig jugar amb les meves amigues a fer veure que ens perdíem al bosc.

Laia Ferrés i Elena Pérez

Sergio Martos i Arnau Ferrés

Ens han deixat tocar animals com la tortuga que tenia un any.

També hem vist una serp que quasi pesa quaranta quilos. El que ens ha agradat més és tocar els animals.

Emma Santiago, Ainhoa Sánchez i Leire Hernández

També hem vist serps, tortugues, dos cocodrils, peixos i unes tortugues que tenen nas de porquet.

Adriana Valverde i Neo Moreno

La sortida ens va encantar. El que més ens va agradar va ser tocar la serp. Ens ho vam passar molt bé. Ens vam divertir molt i va ser molt interessant.

Aleix Viana i Héctor Ramírez

Hi havia una monitora que es diu Isa. Tots els nens i nenes ens vam portar molt bé. Vam portar una motxilla petita amb dinar, esmorzar, aigua i una llibreta per apuntar els animals. Era un lloc on hi havia molts animals malalts i havíem d’estar en silenci perquè si no els espantàvem.

Ariana González i Laia Jordon

nosaltres

P3

nosaltres

26

P3

P4

P5

1r

2n

3r

4t

5è

6è

Com reciclem a l'escola El dia 3 de desembre ens va visitar en Diego i ens va parlar de la importància del reciclatge i de les 3R.

Què hauríem de llençar a cada contenidor?

Vam mirar les escombraries de la classe i ens va dir que ho estàvem fent força bé, però després vam baixar al pati i vam veure moltes deixalles que no estaven al contenidor adequat.

Tornarà a venir un altre dia.

A veure si entre tots aconseguim millorar!

També ens va explicar que a l’escola no hem de portar el paper d’alumini, ja que contamina molt.

El groc: envasos, bosses de plàstic...

El blau: paper i cartró.

El verd: vidre

El gris: rebuig.

El marró: restes de menjar

Abril Ferrés i Dídac Marco 4t A

Torneig lector

Edat mitjana Els alumnes de 3r i 4t s’han ajuntat per número de llista i han fet un mural de l’edat mitjana. Cada número tenia un ofici de l’edat mitjana sobre el qual havien d’investigar i portar la informació a l’escola. És una activitat que farem al llarg del curs i que està dins del projecte de l’edat mitjana que fem a cicle mitjà (Vilacreixent).

Héctor Echevarria

El torneig lector és una activitat que han creat els alcaldes (tutors) de Vilacreixent per tal que cada dia llegim millor. Fem lectura en silenci des de les 8.50 fins a les 9.10 h aproximadament; per això hem d’arribar d’hora a la classe. A casa hem de llegir més i, sobretot, dedicar 10 minuts a la lectura en veu alta. El divendres entregues una fitxa on has apuntat els dies que has llegit, i els teus pares et posen com ho has fet. Si llegeixes cada dia, et donen mig “pleni”.

Quan acabes un llibre, en fas la fitxa corresponent.

Si el llibre és molt llarg, quan arribes a les 100 pàgines ja pots fer la fitxa. Quan fas la fitxa, t’avances amb un cavall en un circuit dibuixat en un cartell que tenim penjat a la classe. En el circuit hi ha els oficis de l’edat mitjana que hem treballat.

També ens paguen “plenis” per avançar: depenent de les pàgines que tingui el llibre i de com hàgim fet la fitxa, t’avançaran més o menys, i et donaran més o menys “plenis”.

Bruna Pastor

P5

1r

2n

3r

4t

5è

27

6è

er im pr a el h t s, rs n or cu orta ts re t c t el o t le d imp a t es t fe s e ic str olt er trim ol an b Am ime t m al p Un ts m s h m . tr ta eci s. ita en la a tat es sp ltre tiv ue co nsi és i e sa ’ac s q l’es nte s m a, at no e d de e a i el àri ilit zar pl scu ir d ev om rim ab it ies vi ud la s e s p ons nam ròp ò ga ta qu e la sp di s p aix to om s d re ar i at e, i en ra.

C an la itz ivit ntr uí st gr nim an act ce Aq mo te org es tre ta. ita d’ olt os an et m el n nc a p d s e un en n i u te

¡Buen provecho!

Visita al Forn Romà

Des de l’àrea de llengua castellana, hem impulsat un projecte molt valorat per tots nosaltres, anomenat “Buen provecho”. Aquest projecte ha aconseguit que ens convertim en excel•lents cuiners. El treball consistia a triar una recepta de cuina, redactar-la seguint l’estructura pròpia d’un text instructiu i, finalment, enregistrar-nos en vídeo elaborant el plat. El resultat va ser espectacular.

El passat 19 d’octubre vam visitar el Forn Romà de Sant Vicenç dels Horts. El grup de teatre El Bitxo ens va representar la història d’una manera divertida i entenedora.

Vam visitar l’exposició permanent, i vam fer un taller amb un ceramista professional.

Aprenem i ens divertim!

Alumnes de 6è

Alumnes de 6è

Un nou curs Ja som al cicle superior. La Maite i el Roger són els nostres tutors. Aquest any tenim els Chromebooks per treballar.

L’organització de la classe consta de més càrrecs que l’any passat: hi ha guies, missatger, responsables de buidar la paperera, apuntar l’agenda... De moment podem dir-vos que el curs de cinquè és una mica més difícil que quart.

Xavier Canals i Dani Trabazo

Ens agrada el curs de cinquè perquè les aules disposen d’una pissarra digital sense projector.

Tenim una assignatura nova: taller d’expressió escrita. Ara estem fent una activitat per als nens i nenes de segon que es diu “El meu objecte”. Éric Toro i Ivan Franco

Hi ha més deures que abans, exàmens i dictats. Però ja ens hi hem acostumat. Ens agrada aprendre amb les noves tecnologies. A naturals i a socials és on fem servir més els Chromebooks. Llàstima que a vegades falla la connexió.

Marc Sangüesa, Pau Fernández i Hugo Matarín

nosaltres

P4

O i d rg d' in an ac a itz tiv mit ad ita za or ts do s rs

P3

nosaltres

28

P3

P4

P5

1r

2n

3r

4t

5è

6è

Teatre escolar amb El Bitxo Ja hem començat les sessions de teatre amb el Toni Pastor, el director de l’Escola de Teatre El Bitxo. Al llarg del primer trimestre, hem jugat tot fent teatre, i també hem treballat la creativitat. En aquest segon trimestre hem d’escriure la nostra obra, incorporant tot el que hem après durant els anys que hem fet teatre al Col•legi Sant Vicenç. A final de curs, l’estrenarem a La Vicentina.

Tota una experiència!

Alumnes de 6è

Acrosport Cada divendres alguns alumnes dels cicles mitjà i superior baixem al submarí per fer acrosport. L’acrosport és una gimnàstica acrobàtica. En aquesta disciplina es treballa la força i la flexibilitat. La part que hem de cuidar és l’esquena.

Per a practicar no necessitem gaire material, però sí que ens cal una estora per a no fer-nos mal. Ens ho passem genial!

Aran Matas, Abril Mas, Laia Fernández

Aprenem a fer figures i formes amb el cos. Ho fem per grups.

També aprenem a utilitzar la força i la flexibilitat. Desitgem que els nens i nenes s’hi apuntin.

Carla Capella, Rosa Carreté i Raquel Peñalver

Activitat al pati d’infantil Ara podem vigilar al pati d'infantil, ajudant les mestres. Cada classe té un dia assenyalat. A començament de curs, alguns alumnes de P3 ploraven i nosaltres els consolàvem. Ens agrada molt passar una estona amb els petits de l'escola.

Aina Teodoro i Carla Fuentes

Des de fa uns quants anys, el cicle superior entra al pati d’infantil per ajudar els nens i nenes més petits. Fa temps, en aquest pati, van posar unes carpes de colors, uns gronxadors, uns horts molt bonics i un tobogan de fusta.

També hi van posar unes cuinetes de fusta i van ampliar el pati. Gràcies al cicle superior, el pati d'infantil està molt més vigilat, i nosaltres ens divertim moltíssim.

Lucía Pérez Laxio

Keep calm and save our planet i “Reciclart” Com a projecte inicial de curs i dins de l’escola sostenible que volem, hem treballat, des de diferents àmbits, la necessitat de salvar el nostre planeta. Recerca, experimentació, conscienciació i imaginació ens han portat a realitzar un estudi acurat des de l’àrea de medi natural. Al mateix temps, des de l’àrea de plàstica, hem decorat els passadissos, hem treballat el nom i rètol de la classe, hem estudiat diferents artistes del reciclatge i hem fet les nostres pròpies obres d’art.

Per mostrar-les, vam organitzar una exposició anomenada “RECICLART”, i des de l’àrea de llengua catalana vam redactar uns correus electrònics per tal de convidar diferents personalitats, com ara l’alcaldessa del nostre poble. També els nostres familiars hi foren convidats.

Paral•lelament, vàrem dissenyar uns fulletons publicitaris per anunciar aquesta exposició a tota la comunitat educativa. Va ser tot un èxit!

Alumnes de 6è

Què és la disfonia?

Maria Gallart

La disfonia infantil, s’anomena col·loquialment afonia o ronquera. És una alteració de la veu que pot afectar la freqüència, la intensitat, el timbre o la durada

29

En els nens, les afectacions en la qualitat de la veu solen ser curtes en el temps i associades a malalties (refredats) o a excessos vocals (crits).

A vegades aquests episodis es fan més freqüents, fins que arriba a ser la veu habitual del nen.

En aquests casos el diagnòstic sol ser de disfonia funcional, ja que la veu es troba alterada sense que hi hagi cap lesió orgànica als òrgans fonatoris, però si no es corregeixen aquests mals hàbits, es podrien generar problemes com els nòduls o pòlips, els quals poden requerir una intervenció quirúrgica.

RECOMANACIONS QUE US PODEN AJUDAR A PREVENIR LES DISFONIES I AFONIES DELS VOSTRES INFANTS:

Evita estar en ambients on hi hagi sorolls forts, fum, etc.

Família, un bon model a seguir.

BLA BLA BLA BLA BLA BLA

BLA BLA BLA

Recorda que una respiració nasal i abdominal és la més adequada.

BLA BLA BLA

Evita les disfonies i les afonies dels infants.

BLA BLA BLA

Les fosses nasals han d’estar netes i destapades.

BLA BLA

Assegura’t que està ben hidratat.

BLA BLA BLA

Evita que mengi aliments inadequats, massa freds o calents (mentol, àcid, picant, etc.).

BLA BLA BLA

Tingues cura del seu descans.

Evita que abusi de la veu (cridar o xiuxiuejar).

nosaltres

departament psicopedagògic i d'orientació

nosaltres

30

biblioteca ramon folch

En iniciar-se el curs, un calidoscopi de propostes encén la nostra biblioteca. Molts nens i nenes se senten atrets per la llum dels contes i els jocs, i la visiten molt sovint.

“Fa bo d’estar-s´hi”, diuen alguns, i és ben veritat. És per això que volem agrair a l’escriptor Ramon Folch i Camarasa, ara que ens ha dit adeu, que accedís, ja fa una dècada, a inaugurar aquest espai que porta el seu nom, perquè fos el cor de l’escola.

adeu

Un agraït entre moltes activitats L'ESCRIPTOR QUE ENCOMANAVA ALEGRIA

"Aquesta biblioteca serà una sala de joc plena de vida" Ramon Folch i Camarasa, durant la inauguració de la biblioteca, el 14 de febrer de 1997

El dia 2 de gener de 2019 moria a l’Hospital de Mollet del Vallès el nostre estimat Ramon Folch i Camarasa. Tenia 92 anys.

Havia nascut a Barcelona el 30 d’octubre de 1926, i era el novè fill del també escriptor Josep M. Folch i Torres. Ramon Folch, novel•lista, dramaturg i traductor, guanyador de molts premis literaris, havia assumit la responsabilitat de divulgar el llegat del seu pare. L’exemple més reeixit va esdevenir la versió en còmic de Les aventures extraordinàries d’en Massagran, una novel•la que el 1910 havia gaudit d’un gran èxit. Folch i Camarasa no solament en va fer la corresponent adaptació, sinó que també amplià la col•lecció amb noves aventures. Aquesta tasca la dugué a terme entre 1981 i 2002, i va comptar amb la col•laboració de l’il•lustrador Josep M. Madorell (1923-2004). Cal destacar també l’empenta que l’escriptor donà a la nova etapa de la publicació de la revista infantil Patufet, amb què el seu pare havia aconseguit molta popularitat. Ramon Folch i Camarasa ha estat l’escriptor que més cops ha visitat el Col•legi Sant Vicenç. Ho ha fet en tres ocasions. Va ser un llunyà 24 de febrer de 1989 que l’escriptor trepitjava per primer cop la nostra petita però viva escola de ca l’Aragall, al carrer Barcelona.

Al llarg de tres hores va poder conversar

amb mestres, secretàries i alumnes, fins i tot va presenciar la representació de tres obres teatrals, va signar nombrosos autògrafs i va compartir una bella estona amb l’alumnat dels cicles mitjà i superior.

I encara, en companyia de l’enyorat Lluís Bosch i de Joaquim Pastor, s’arribà fins al terreny nou, on fou informat del projecte de l’escola nova. Vuit anys més tard, invitat pels alumnes de vuitè d’EGB, el 14 de febrer de 1997, inaugurà la biblioteca al carrer dels Gegants, sala que d’aleshores ençà porta el seu nom. En aquella ocasió l’escriptor afirmà, gairebé en to profètic, que aquesta biblioteca seria una sala de joc plena de vida. En l’actualitat ho podem corroborar. Finalment, el 3 de juny de 2008, tornà per tercera vegada per tal de rebatejar la biblioteca, que ara se situava a la primera planta. A l’acte d’inauguració de la gran sala, també hi assistí mossèn Mateu Santacana, el qual beneí l’ample espai de lectura. En aquesta darrera visita l’escriptor barceloní va sortir content i emocionat de la nostra escola. Ara, una dècada enllà, en aquest gener fred, li diem adeu amb nostàlgia, però sempre ens quedarà el record de la seva alegria encomanadissa. Perquè en cada trobada Folch i Camarasa se’ns mostrava ple de vitalitat, amb aquella punta d’humor gens maliciós, home senzill i amable. És per això que el Col•legi Sant Vicenç n’està profundament agraït. Al cel sigui.

u

31

LA BIBLIOTECA FESTEJA LA TARDOR

LA BIBLIOTECA OBRE LES PORTES La biblioteca Ramon Folch va obrir de bat a bat les seves portes des del mateix inici de curs. Però va ser a partir de l’1 d’octubre que l’alumnat també va poder gaudir del seu servei en horari no lectiu. La nostra sala de lectura resta oberta de dilluns a dijous, de 17 a 18.30 h., gràcies a la col•laboració desinteressada d’unes mares. Enguany, la biblioteca ofereix una variada proposta d’activitats: el Vers de cada dia, biblioglífics en català i castellà, superlògics, la marató de sudokus Abebe Bikila, els campionats d’escacs... Com a novetats, cal destacar l’actualització de les normes d’ús, la creació de l’espai Allibrera’t, arran d’una proposta de les mestres, Anna Recasens i Laia Mèlich, per a intercanviar llibres entre els membres del personal docent i d’administració i serveis. També s’ha introduït una singular novetat: el flamant carnet “Amic d’en Vilobí”. Aquest carnet el tenen els alumnes usuaris de la biblioteca en horari no lectiu, i el seu principal objectiu és motivar la cerca d’informació, la lectura, la realització de tasques escolars... i premiar l’assistència.

ELS MÉS PETITS ESCOLTEN CONTES Els dies 9 i 16 del passat mes de novembre, a partir de les 9.15 h, la biblioteca Ramon Folch va ser escenari de sengles sessions de contes adreçades als alumnes de l'etapa infantil, que seguiren amb força atenció tant les intervencions dels alumnes de 6è -dividits en dos grupscom la narració de Joaquim Pastor, exmestre i col•laborador de la nostra sala de lectura.

Presentades per la responsable de la biblioteca, Isabel Soneira, les sessions s'iniciaren amb la cançó "Biblioteca de palau", molt ben escenificada pel primer grup d'alumnes de 6è. Tot seguit, cinc noies del mateix nivell van explicar La Caputxeta Vermella, amb el suport d'uns bonics dibuixos de Pilarín Bayés.

El relat La mare de la tardor -una estrena- va omplir la segona part de la trobada.

Com ja és habitual en ell, en Joaquim va utilitzar diverses imatges i alguns objectes (una ampolleta "d'aigua de gel blava",

un saquet amb "la bona terra negra"...) per a explicar un conte protagonitzat per un arbre "singular, únic i diferent de tots els altres", ja que les seves fulles de color vermell són les que "pinten de colors" els arbres de boscos, parcs i jardins a l'inici de l'estació tardorenca. Perquè puguin dur a terme la seva comesa, l'arbre -un auró roig- crida, successivament, el vent, els núvols, un pit-roig i la boira, que seran els encarregats de transportar les fulles a diferents llocs del planeta, des de les terres gèlides de Sibèria fins als boscos de castanyers on viu la vella castanyera.

Tot això succeeix, d'una banda, davant la indignació d'una garsa -que no entén per què l'auró es desprèn de les seves formoses fulles-, i, de l'altra, davant l'admiració del sol, que anima l'arbre a ser generós i a esperar una recompensa que arribarà amb l'inici de la primavera.

Abans de baixar a les seves aules, els més petits de l'escola encara van tenir temps de cantar, divertits, dues cançons molt conegudes: "A la tardor" i "La rumba de les castanyes".

La tarda del dia 22 de novembre va tenir lloc una nova sessió de “Contes de tardor”. Aquest cop el tradicional esdeveniment va coincidir amb la celebració de Santa Cecília, patrona de la música. En aquesta ocasió es van representar Els músics de Bremen i The court, amb la intervenció d’uns quants alumnes de 6è i amb l’ajut d’Isabel Soneira, Laia Mèlich i en Vilobí. Els actors van ser molt aplaudits perquè van actuar amb molta gràcia i desimboltura. També es va interpretar la "Cançó de tardor" a càrrec dels nens i nenes de 3r, acompanyats a la guitarra pel David Ferrés. I ho van fer molt bé. Als assistents més menuts se’ls va rebre, en iniciar-se l’acte, amb un dibuix d’una clau de sol o d’una nota musical pintada a la galta. En finalitzar la sessió, es va repartir un tall de coca amb xocolata.

CREIX EL FONS EDITORIAL En el primer trimestre del curs el Departament de Llengües ja ha adquirit un bon grapat de llibres nous, per tal de renovar el fons editorial.

Algunes d’aquestes adquisicions responen a les demandes dels cicles. Esmentem que les maletes viatgeres d’educació infantil contenen nous exemplars de contes. Pel que fa a primària, constatem que s’han comprat una colla de llibres de les editorials Vicens Vives, La Campana i Estrella Polar. Destaquem Wonder, el reeixit llibre de R.J. Palacio dut al cinema i que és molt sol•licitat pels alumnes de cicles superior.

nosaltres

biblioteca ramon folch

nosaltres

32

cruïlla de narradors

CO NTE NADALEN C

L’Ousmane i l’estrella Joaquim Pastor

E

s deia Ousmane i era senegalès. Havia fugit del seu país en una pastera i havia arribat a Catalunya a començament de desembre de 2016, després d’haver superat nombrosos perills i adversitats. Acabava de complir setze anys. Tots els qui, com ell, havien pujat a l’embarcació tenien la mateixa il•lusió: trobar a Europa el que el Senegal els negava: una feina digna i un futur esperançador.

Alt i escardalenc, l’Ousmane, a més de ser un excel•lent corredor, es movia amb molta agilitat, una qualitat especialment visible quan s’enfilava als arbres. Al seu país, protegit per una cinta de cuir,

havia grimpat un munt de vegades pels troncs dels cocoters que creixien, ufanosos, en algunes platges de sorra blanca, finíssima, i aigües transparents.

Arribar a casa amb un sac ple de cocos l’omplia de satisfacció. La mare sempre el rebia amb un somriure d’agraïment. Tot seguit, l’abraçava i li esbullava els cabells tossudament rinxolats, més negres encara que la seva pell.

Al nostre país va viure durant gairebé un any amb la por al cos, d’amagat, com el que, de fet, era: un immigrant africà clandestí. Errant, va anar d’aquí cap allà abans d’instal•lar-se, juntament amb altres immigrants, en un hivernacle abando-

nat dels afores de Viladrau. Entre ells s’ajudaven. La gana, punyent i freqüent, els empenyia a demanar i, en ocasions, a delinquir: furtaven fruita i pa dels supermercats aprofitant les hores de més afluència de compradors.

Un matí boirós de novembre de 2017, l’Ousmane es va llevar a trenc d’alba. Feia dies que havia descobert una torre envoltada de pins pinyoners a certa distància de l’estació de ferrocarril de Viladrau. Sabia que en aquesta i altres poblacions osonenques hi havia immigrants que es guanyaven la vida -si es pot dir així- collint pinyes i venent-les a intermediaris amb pocs escrúpols. Grimpar pel tronc d’aquells arbres, alts i esvelts, no li feia gens de por. “És l’únic que sé fer bé”, es deia mentre caminava cap a la torre.

Convençut que ningú no l’observava i emparat per la boira, va saltar la paret que encerclava l’edifici i el bosquet de pins. Duia una canya a la mà, amb què, un cop a dalt de l’arbre, va fer caure les primeres pinyes. No va trigar a sentir una veu autoritària que el va deixar corglaçat: – Eh, tu, lladre, baixa de seguida!

Dubtà, però no es va resistir. A poc a poc, va lliscar tronc avall i deixà anar la canya. Una mà ossuda l’engrapà per les espatlles.

– Aquests pins tenen amo, no ho sabies?

L’Ousmane es va girar a poc a poc. No tenia ganes de fugir ni de replicar. Entenia el català, però encara li costava expressar-se amb fluïdesa. Capbaix, va optar per no dir res.

El propietari de la torre i del bosquet va esperar inútilment la resposta del noi. Al cap d’uns instants d’un silenci tens, l’home, corpulent i de mitjana edat, canvià el to de veu.

– He vist com t’enfilaves al pi i he pensat que no era, ni de bon tros, la primera vegada que ho feies, oi?

– Ho he fet moltes vegades, sí –es va atrevir a dir el noi.

– Jo em dic Joan. I tu, com et dius?

– Ousmane.

L’home, sobtadament distès, va esbossar un somriure espontani.

– Vaja, com en Dembelé, el nou fitxatge del Barça.

Saps de qui parlo?

L’Ousmane també va somriure, per bé que tímidament.

Sí -va assegurar–, l’he vist jugar moltes vegades.

La trobada amb l’amo de la torre va canviar la

33

vida de l’Ousmane.

– A partir de demà, si t’interessa, treballaràs per a mi, de novembre fins a abril, com a pinyonaire.

Aquest no és l’únic bosquet de pins que tinc. T’asseguraré i deixaràs de ser un sensepapers –li va dir en Joan, que va afegir, sincer–: I perdona’m... Tu no ets cap lladre.

L’Ousmane va reunir aviat els diners que necessitava per a pagar una pensió. La va trobar a Vic, on el seguiren els seus companys de Viladrau.

Va ser a Vic, precisament, on l’immigrant senegalès va deixar l’anonimat en què vivia per convertir-se en un immigrant famós. Els fets van ocórrer la nit màgica del 5 de gener de 2018, quan encara no feia ni una hora que els Reis d’Orient i el seu seguici multicolor, guiats per una espectacular estrella giratòria, recorrien els carrers de la capital d’Osona, atapeïts de vigatans i visitants arribats de tot arreu: nens, pares, mares, avis...

Abans d’enfilar la rambla del Carme, el conductor de la carrossa de l’estrella va fer una falsa maniobra i el vehicle es va apropar perillosament a una de les palmeres del passeig. Alertat per un “crec” sec d’alguna cosa que s’acabava de trencar, va aturar ràpidament la carrossa. En alçar els ulls, va descobrir que una punta de l’estrella havia quedat enganxada entre les branques.

L’Ousmane, que seguia la desfilada, es va adonar de seguida de l’accident, va sortir del públic congregat a la rambla i, amb l’agilitat que el caracteritzava, es va enfilar pel tronc de la palmera. Tot seguit, amb una serenitat i destresa admirables, va desenganxar la punta de l’estrella de les branques.

– Ja està! -va dir de la palmera estant, i davallà de l’arbre suaument, abans de posar els peus sobre l’asfalt.

Les mirades del conductor i de l’immigrant es van trobar, lluminoses, per sobre dels comentaris d’admiració dels qui havien presenciat l’escena, retinguda per desenes de mòbils, com també per la televisió osonenca, que retransmetia la cavalcada en directe.

– Era un patge, pare, el noi que s’ha enfilat a la palmera? – va preguntar més d’un infant aquella nit abans d’anar a dormir...

nosaltres

cruïlla de narradors

nosaltres

34

entreteniments

Aquest cop és un immigrant el que es passeja per la secció “Cruïlla de narradors”. No us mostreu desconfiats davant la seva presència. En Joaquim Pastor ens explica uns moments prou emotius de la seva vida. Apa, animeu-vos! De segur que us agradarà acompanyar l’Ousmane en aquesta bonica aventura.

I després de viure-la, entreteniu-vos-hi. Ves a saber si la vostra generositat us converteix també en patges de Ses Majestats!

Entreteniments

e n a m s u 'O l b m a

IL•LUSIÓ COMPARTIDA

GEOGRAFIA AFRICANA

Tots els qui, com l’Ousmane, havien pujat a l’embarcació tenien la il•lusió de trobar a Europa dos mots, el significat dels quals no fos una fantasia. Aquests dos mots també comparteixen la F inicial.

Aquí teniu l’immens continent africà.

Trobeu la República del Senegal i identifiqueu-ne correctament els límits.

F _ _ _ _ F _ _ _ _

TRES FRASES BUSQUEN AMO Quin personatge diu cadascuna d’aquestes frases?

– I perdona’m... Tu no ets cap lladre.

(Solució)

– Ja està!

(Solució)

– Era un patge, pare, el noi que s’ha enfilat a la palmera?

Al nord

Oceà Atlàntic

Al sud

Mauritània

A l'est

Mali

A l'oest

Rep. Guinea i Guinea Bissau

POBLACIONS OSONENQUES ENJORIGLIFICADES

6 R

6 100

(Solució)

(Solució)

(Solució)

ANAGRAMA FRÀGIL

CERCA MORFOLÒGICA

Embarcació petita, de fons pla.

L’Ousmane va viure durant gairebé un any amb la por al cos i d’amagat perquè era....

A T R A P E S (Solució)

DETERMINANT

SUBSTANTIU

ADJECTIU

ADJECTIU

35

nosaltres

bon dia, sr. kaspàrov

Bon dia, Sr. Kaspàrov Història dels escacs (LXXIV)

E

n aquest número de la revista volem retre un homenatge a Mikhaïl Botvínnik, el campió dels campions del món. Molts entesos el consideren un dels millors jugadors de tots els temps, amb el mèrit afegit de compaginar el joc dels escacs amb la seva carrera professional d’enginyer electrònic. Botvínnik va fundar i dirigir la més famosa escola d’escacs de l’URSS, de la qual varen ser alumnes els futurs campions del món Anatoli Kàrpov i Garri Kaspàrov. Precisament aquest darrer escaquista és prou conegut dels lectors de la revista Nosaltres, atès que dona nom a la nostra secció.

Botvínnik va néixer el 1911 a Rússia.

El 1948 va guanyar per primer cop el títol mundial que havia quedat vacant després de la mort d’Alexander Alekhine.

Aquest títol el va defensar amb molt d’èxit en dues ocasions més, el 1951 davant de Bronstein i el 1954 enfront de Vassili Smislov. Tres anys més tard, però, el mateix Smislov li arrabassà la corona.

En el decurs de la seva carrera, Botvínnik també es va proclamar sis vegades campió de l’URSS i fou membre de l’equip soviètic que guanyà totes les olimpíades d’escacs entre 1954 i 1964.

L’aportació que fa Botvínnik als escacs es fonamenta en la capacitat científica d’analitzar les partides i descobrir-hi els petits errors que sovint solen passar desapercebuts. El seu estil de joc és eminentment posicional. Ha deixat nombroses millores en les obertures, algunes de les quals, fins i tot, porten el seu nom. Botvínnik es va mantenir molts anys jugant al màxim nivell. Va morir el 1995 a l’edat de 83 anys.

La partida / CAMPIONAT DEL MÓN - ANY 1961 Mikhaïl Botvínnik – Mikhaïl Tal Partida 21. Defensa índia de rei

1. d4, Cf6 2. c4, g6 3. Cc3, Ag7 4. e4, d6 (Això és la “defensa índia de rei”.

Aquesta obertura és una de les més practicades.

Les negres permeten deliberadament que les blanques prenguin el control del centre amb els seus peons, amb la idea de disputar-lo posteriorment amb les jugades ...e5 o ...c5. Fins a la meitat de la dècada de 1930, era vista en general com a altament sospitosa.)

5. f3, Cbd7 (Botvínnik entra en la sòlida variant Sämisch.)

6. Ae3, e5 7. Cge2, O-O 8. d5, Ch5 (Tal opta per una variant molt complexa. També ho era el seu caràcter.)

9. Dd2, f5 (Si 9. g4, Cf4, les negres poden sacrificar un peó i obrir la diagonal a l’alfil negre.)

10. O-O-O, a6 (Les negres

preparen 11. ..., b5 per bloquejar el cavall.)

11. Rb1, Cdf6 (Amb la intenció de jugar 12. ..., fxe4; 13. fxe4, b5.)

12. exf5, gxf5 13. Cg3, De8 14. Ad3, Cxg3? (Dolenta decisió estratègica de Tal. Amb aquest canvi s’obre la columna “h” de la torre.)

15. hxg3, c5 16. Ah6, Dg6 17. g4, b5 18. Axg7?!, ... (Error lleu de Botvínnik. Millor és pensar en el desdoblament de les torres. Resulta més interessant Th4.)

18. ..., Rxg7 (Tal refà la seva posició.)

19. Th4, bxc4 20. Ac2, h6 21. Tdh1, Dg5 (Les negres preparen el canvi de dames; les blanques l’accepten.)

22. Dxg5+, hxg5 23. Th6, fxg4? (Tal no valora gaire encertadament el moviment de Botvínnik.

Aquesta jugada, a priori favorable a les negres, es converteix en un error, com ho demostra Botvínnik.)

24. fxg4, Axg4 (Les peces blanques guanyen un peó, però la situació no és gens encoratjadora.)

25. Tg6+, Rf7 (Jugada obligada. La casella f7 és l’única possible per al rei negre.)

26. Tf1!, Re7 27. Tg7+, Re8 28. Ce4!, Cd7 (Si 28. ..., Cxe4?; 29. Aa4+, Rd8. I aleshores les blanques juguen 30. Txf8 i fan mat.)

29. Cxd6+, Rd8 (Un altre cop la jugada és obligada.

Les negres tenen una única sortida.)

30. Txf8, Cxf8 31. Cxc4, Ad7? (Darrer error de Tal, que avança la seva derrota.)

32. Tf7, Rc7 33. d6+,... (Tal abandona. A continuació, preveu irreparables pèrdues de material.) 1-0

V

AMB EL PATROCINI DE:

COL·LEGI

FUNDACIÓ EDUCATIVA

ESTEVE CASALS

SANT VICENÇ CENTRE D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA CONCERTAT PER LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Serveis: escola oberta, menjador amb cuina in situ, escola d’estiu, activitats extraescolars i biblioteca C/ Antoni Gaudí, 8 | 08620 Sant Vicenç dels Horts (Barcelona) Telèfon: 93 656 15 69 | Fax: 93 656 41 35 www.csantvicens.cat | info@csantvicens.cat

Carta + logo CSV

Format paper: DIN-A4

FUNDACIÓ EDUCATIVA

ESTEVE CASALS

COL·

SAN