mijina, entri que tíu Huelli arrecogía la herreña i raspava el calderu pa quitá-li las migas agarrás. —Amus a avial el carru, que ya está craru. —Amos allá. Huerun a arregral el carru pusiendu unas tabrinas atravessás. Tiu Huelli ayuó a entral los guarrus otra ves al carrinu i dambus a dos se despidierun. —Vaiga usté con cudiau, no huera sel que le s’escapin otra ves. —Gracias, buen ombre. Descudii usté que estus ván bien amarraus agora. Amás quean unas quantinas d’oras pa allegal. Merendaremus ena ciá.
33