IV Mostra de Treballs de Recerca

MOSTRA DE TREBALLS DE RECERCA IV EDICIÓ - 2017

MOSTRA

EXPOSICIÓ

DIA

DEL

25 DE MARÇ

25 DE MARÇ – 20 D’ABRIL

CASA DE LA PARAULA – SANTA COLOMA DE FARNERS

CRP SELVA I

ÍNDEX

1. PRÒLEG SR. ELVIS MALLORQUÍ

Professor de INS Santa Coloma de Farners

SR. ENRIC RIBES MARÍ

Director Institut de Maçanet 3

2. PRESENTACIÓ SR.JOSEP POLANCO Director dels Serveis Territorials d’ensenyament a Girona

2 5

3. CONFERÈNCIA INAUGURAL SR. PERE GIFRE RIBAS Professor d’història UdG

6

4. TREBALLS DE RECERCA 7

IV Mostra de treballs de recerca de la Selva I Curs 2016-17

Centres participants INS Castell d’Estela (Amer), INS Rafael Campalans (Anglès), INS Montsoriu (Arbúcies), INS Vescomtat De Cabrera (Hostalric-Breda), INS Anton Busquets i Punset (St. Hilari Sacalm), INS Santa Coloma de Farners (Santa Coloma de Farners)

Edició i disseny gràfic: Centres participants i CRP Selva I

Web Mostra treballs de recerca Selva I: https://sites.google.com/site/seselva1/Home/activitats-amb-alumnes/mostradetreballsderecerca

Tiratge: 100 exemplars

P

CRP SELVA I

ELVIS MALLORQUÍ Professor INS Santa Coloma de Farners

II Mostra de Treballs de Recerca de Batxillerat – La Selva-I (2015) Elvis Mallorquí, “Cultura i recerca local al segle XXI: centres d’estudis i estudiants de batxillerat” (Quaderns de la Selva, vol. 27, 2015, p. 131-157) “... Tothom s’ha adonat de les possibilitats dels alumnes de batxillerat. Presos en conjunt, cada any es poden redactar i presentar mig miler o més de treballs de recerca a la comarca de la Selva, tots ells necessaris per obtenir el títol de batxiller.

Per això, els ajuntaments i altres institucions públiques ofereixen premis als estudiants de batxillerat que estudien algun aspecte de la realitat –històrica, cultural, econòmica, geogràfica, natural, etc.– dels respectius municipis o territoris que en depenen. De manera semblant, totes les universitats també concedeixen premis a aquests alumnes, sovint en actes gairebé multitudinaris, per tal d’atreure els estudiants més brillants cap a alguna de les seves facultats. Tot i les seves dues limitacions, el temps breu de realització i l’experiència limitada dels alumnes, el treball de recerca de batxillerat ja s’ha convertit, a la vegada, en un servei a la comunitat a la qual pertany cada alumne i un ritual de pas d’aquests joves a l’edat adulta, sobretot quan, com passa en molts casos, l’alumne ha d’exposar en públic el contingut del seu treball. ... Professors d’institut, membres dels centres de recursos pedagògics i dels serveis educatius, estudiosos locals, responsables municipals d’educació, tots estem cridats a donar un cop de mà als estudiants per tal que la seva entrada al món adult –i, per què no, al món de la recerca– contribueixi tant al seu enriquiment personal com a la millora de la nostra societat.”

3

CRP SELVA I

ENRIC RIBES I MARÍ Director de l’Institut de Maçanet

III Mostra de Treballs de Recerca de Batxillerat – La Selva-I (2016) Enric Ribes i Marí, “La recerca a la Selva: una soca que s’enfila des de les arrels” (Quaderns de la Selva, vol. 28, 2016, p. 207-214) “... Des dels inicis de la humanitat el motor de la recerca ha estat la curiositat: la curiositat per conèixer i entendre allò que ens envolta; la curiositat per saber més i més, per aprendre coses; la curiositat per entendre el món en què ens movem, per trobar explicacions a les coses que passen; la curiositat per trobar solucions als problemes, per millorar el nostre entorn i la nostra vida, per saber d’on venim i cap a on anem... tot plegat condueix la humanitat a cercar explicacions per comprendre com són les coses i per què, a desenvolupar la capacitat crítica –potser fins i tot inconscientment– amb el mètode de prova i error, i, en definitiva, a produir innovacions que representen salts qualitatius en el progrés individual i comunitari.

En aquest sentit, la mostra de treballs de recerca és un exemple excel·lent de la multiplicitat de camps en què es pot desenvolupar la recerca, des de l’autoreflexió a l’anàlisi social, amb un evident component pràctic centrat en propostes concretes de millora. ...”

4

CRP SELVA I

JOSEP POLANCO LÓPEZ Director dels Serveis Territorials d’ensenyament a Girona Any rere any la Mostra de treballs de recerca de batxillerat dels centres educatius de la comarca de la Selva I, que s’organitza des dels Serveis Educatius, ens demostra el potencial dels nostres alumnes de Batxillerat, i ens evidencia el gran valor que té en el seu procés formatiu.

El batxillerat, com a etapa educativa que prepara els alumnes per a la seva incorporació a estudis posteriors, tant professionals com universitaris, i per a l'accés al món laboral, no s’entén sense la investigació. La formació que aporta la recerca a partir d’una idea, d’un tema o d’un objectiu és fonamental en el Batxillerat per al desenvolupament i la preparació de les persones.

En els centres que imparteixen aquesta etapa, amb el pas dels anys, el treball de recerca s’ha afermat com un conjunt d'activitats, al voltant d’un o més àmbits, ben estructurades i orientades a la investigació, en les quals l’orientació i el seguiment que realitza el professorat envers l'alumnat és la clau de volta per consolidar la competència en recerca dels alumnes.

Fer recerca és aprendre a descobrir. És aprofundir, experimentar, comprovar i contrastar, per adonar-se que, tot i el coneixement existent sobre un tema, encara hi ha una part per desvetllar. La recerca en el batxillerat situa de ple l’alumne dins la gran aventura d’aprendre al llarg de la vida.

En aquesta IV Mostra tenim l’oportunitat de veure els treballs de noies i nois que han demostrat la seva capacitat per generar algun coneixement nou a la societat, i alhora ens han ensenyat que aprendre no té límits si es fa amb esforç, temps i dedicació.

Per a tots els alumnes que sou autores i autors dels treballs de recerca, vagi el meu reconeixement, la meva admiració i també l’agraïment en nom del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. El mèrit és vostre, per descomptat, però també vull agrair l’esforç als professors i professores que han fet de tutors dels vostres treballs, i a les vostres famílies perquè amb la seva ajuda, sens dubte, la vostra feina ha quedat ben arrodonida. Estic convençut que els alumnes tindreu ben present l’experiència que us ha aportat el treball de recerca de batxillerat.

Enhorabona a totes i a tots, i moltes felicitats per la feina ben feta.

5

CRP SELVA I

PERE GIFRE RIBAS Professor d’història a la UdG

Pere Gifre Ribas, és doctor en Història, i catedràtic de Geografia i Història a l’Institut Alexandre Deulofeu de Figueres, d’on és director. Ha compaginat la seva activitat docent, a Secundària des del curs 1986-87 i a la Universitat de Girona durant deu anys com a professor associat, amb la recerca històrica d’època moderna.

Ha publicat diferents llibres, a banda d’articles en revistes especialitzades i congressos, amb Santi Soler, Patrimoni i arxiu. Inventari del fons patrimonial Caramany de Corçà (1996) i Els Farners: vassalls de senyors i senyors de pagesos. Catàleg documental de l’Arxiu Farners (1996), i juntament amb Joaquim Albareda, el manual Història de la Catalunya moderna (1999). Així mateix, ha publicat amb Xavier Torres, Treballs y desditxas que àn succeït en lo present principat de Chatalunya y en particular a nostre bisbat de Gerona (1674-1700) el 2001, i amb Josep Matas i Santi Soler, Els arxius patrimonials (2002). De la tesi doctoral presentada el 2009, ha publicat dos llibres: Delmes, censos i lluïsmes. El feudalisme tardà a la Catalunya Vella (vegueria de Girona, s. XVI-XVII), 2011, i Els senyors útils i propietaris de mas. La formació històrica d’un grup social pagès (vegueria de Girona, 1486-1730), 2012. També ha editat, Epítome universal per Catalunya : 1719-1720 de Francisco Verdaguer i Bosch, pagès de Llançà, 2015 Forma part del grup coordinat per Eva Serra que edita les corts catalanes de l’època moderna i és membre del Centre de Recerca d’Història Rural de la Universitat de Girona.

Coordina la Història comarcal de les comarques gironines. Ha estat president de l’Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines i de l’Institut d’Estudis Empordanesos.

CONFERÈNCIA: El treball de recerca de batxillerat. Recerca? Quina recerca?

Sovint, massa sovint, es considera que els alumnes de Secundària no tenen la capacitació suficient, ni la maduresa, per fer una recerca seriosa, científica. És cert que és la primera investigació que fan, que tenen limitacions, però també que és a l’Institut on han de començar. En el treball de recerca de batxillerat han de plantejar-se preguntes i hipòtesis, entrar en contacte amb les fonts, primàries i secundàries, cercar documentació, elaborar-la i defensar-la davant d’un tribunal. El que es vol plantejar no sols és la capacitat, sinó la necessitat que es faci aquesta recerca amb la condició que sigui tutorada per un ensenyant. És en la tutoria on cal posar l’èmfasi si es vol aconseguir aprendre com fer recerca, que, no s’ha de deixar de banda, és l’objectiu a assolir. Tant important són les motivacions, la iniciativa i les ganes del jove estudiant, com ho és la necessitat de saber ensenyar a fer recerca. El producte final serà més o menys reeixit, l’important és haver après que per fer recerca cal un mètode, feina i persistència.

6

CRP SELVA I 1

Recerca del tritó pirinenc a la Vall d’Hostoles Bernat Dalmau Turró

INS Castell d’Estela (Amer) Tutora: Marta Cos

El tritó pirinenc és un amfibi urodel endèmic del Pirineu que es veu amenaçat per la pèrdua d'hàbitat i pel canvi climàtic perquè necessita temperatures baixes i llocs adequats per reproduir-se. L'objectiu principal del treball era saber si aquest animal era present a la Vall d'Hostoles i a on es trobava.

També volia saber amb quines espècies d'altres amfibis compartia o no hàbitat i les característiques de cada torrent mostrejat. La vall té una peculiar geografia de torrents i és de gran riquesa natural ja que es troba entre el clima mediterrani prelitoral i el prepirinenc, característica interessant ja que coincideix amb el límit de distribució d'alguns amfibis.

Per realitzar el treball primer vaig informar-me sobre la seva biologia i després vaig seleccionar determinats torrents i rieres de la vall per mostrejar-los. El mostreig, diürn, consistia en comptar el nombre d'exemplars de les espècies d'amfibis que trobava, a mesura que ascendia pel torrent i anotar les característiques d'aquest.

Amb el treball he pogut demostrar que el 2016 encara queden exemplars de tritó pirinenc en alguns torrents de la vall, però que s'han de protegir perquè n'hi ha molt pocs i si continuem així, el canvi climàtic no trigarà en fer-los desaparèixer d'aquestes zones més meridionals.

2

Xylella fastidiosa. Un bacteri devastador Pau Güell Barcons

INS Castell d’Estela (Amer) Tutora: Montse Roca

L’objectiu d’aquest treball és conèixer el bacteri Xylella fastidiosa, com es transmet i les malalties que produeix.

X. fastidiosa és un bacteri que afecta a una gran varietat de plantes d’alt valor econòmic a la zona mediterrània com l’olivera, la vinya i els cítrics.

Malgrat haver destinat molts recursos en la investigació, no s’ha trobat la manera d’eradicar aquesta plaga. Aquesta dificultat és deguda al fet de que el bacteri es troba al xilema de les plantes i a la gran quantitat de vectors transmissors.

Recentment X. fastidiosa ha arribat a les Illes Balears, cosa que amenaça i posa en greu perill l’agricultura catalana i espanyola, ja que es basa en el cultiu d’olivera, cítrics i vinya.

7

CRP SELVA I 3

Cartells de Festa Major a Sant Feliu de Pallerols de 1980 a 2017 Júlia Monteis Lacasa

INS Castell d’Estela (Amer) Tutora: Montse Planella

El treball fa una anàlisi del disseny gràfic de tots els cartells de la Festa Major de Sant Feliu de Pallerols.

M’he centrat en descriure els aspectes formals i veure si els dissenys es podien relacionar amb canvis històrics, ideològics, artístics, o d’alguna altra mena.

Conté documentació sobre els autors dels 37 cartells i entrevistes a tres dels autors, molt il·lustratives i aclaridores sobre la importància del disseny d’un cartell de Festa Major per tal de cridar l’atenció, d’arribar i identificar a tot un poble.

Al treball s’hi afegeix una proposta feta per mi que serà el disseny del cartell de la propera Festa Major 2017, tal com vam acordar amb l’alcalde, senyor Joan Casas, després de parlar amb ell sobre el meu interès en estudiar el cartellisme festiu del poble i fer-ne el meu treball de recerca.

Finalment, es sintetitza el treball de recull i anàlisi dels cartells en el disseny d’una proposta d’exposició pública sobre la història dels cartells de la Festa de Sant Feliu, que es farà l’any que ve en una sala de l’Ajuntament. És una proposta que pretén difondre allò que s’ha recercat i que pot esdevenir atractiva per compartir records i moments de festa en torn a aquesta exposició.

4

Introducció a la programació informàtica.

Creació d’un videojoc senzill en C++ I SFML Guillem Bartrina Moreno

INS Rafael Campalans (Anglès) Tutor: Joaquim Rebull

Aquest treball és un treball de creació, és a dir, es centra bàsicament en la creació i desenvolupament d’un producte. El treball ha estat motivat per la meva afició cap a la informàtica i el seu món. I alhora també, per la meva afició personal als videojocs.

Els objectius han estat el de dissenyar i desenvolupar un videojoc funcional, és a dir, que es pugui jugar sense problema i també el d’adquirir coneixements de programació bàsics per poder començar a experimentar amb aquesta eina.

En el treball hi ha informació teòrica sobre la programació informàtica i els elements que l’acompanyen i també l’explicació i descripció de tot el desenvolupament del treball per a la creació del videojoc des de zero.

El joc, com be diu el títol, és un joc senzill però s’hi pot jugar.

8

CRP SELVA I 5

Fauna Cadavèrica Rosa Maria Bohorquez Ángel

INS Rafael Campalans (Anglès) Tutora: Imma Batlle

Donat que m’agrada la medicina forense i és al que em vull dedicar, l’objectiu va ser definir si la fauna cadavèrica ajuda a determinar l’hora de la mort, a aproximar la localització del cos, veure com les condicions climàtiques afecten la descomposició d’un cadàver, comprovar que els insectes apareixen en moments determinats de la descomposició i aproximar el període postmortem.

En el treball parlo de l’entomologia, casos reals i dels insectes més importants que es poden trobar en els cadàvers, i de l’observació dels insectes que apareixen en la descomposició d’un porquet i la seva identificació.

He pogut concloure que: el moment de la mort es pot determinar segons si el cos es troba en un lloc de fàcil accés pels insectes i si es coneixen les condicions ambientals, que l’afecten, ja que els insectes són de sang freda. També que, segons on ha mort l’individu, es poden trobar uns o altres insectes si ens referim a àrees completament diferents i, a més, he esbrinat que es pot deduir la causa de la mort gràcies a ells.

6

Jaciments geològics de la Selva Carla Luz Felip

INS Rafael Campalans (Anglès) Tutor: Agustí Cullell

Aquest treball es centra en l’estudi, coneixement, observació i recollida de mostres de minerals d’aquests jaciments que es troben a la comarca de la Selva.

Les hipòtesis de treball han estat: 1. Els jaciments geològics com les aigües termals, les falles i els volcans estan relacionats amb la fase de distensió de plaques que va tenir lloc durant el Neogen.

2. La formació de les mines que he estudiat de la comarca de la Selva tenen alguna relació amb l’orogènia herciniana i l’orogènia alpina.

(Hipòtesi ambdues, que s’han corroborat) En la recerca he definit els diferent jaciments i he estudiat la relació que hi ha entre ells i l’origen de cada un. També he elaborat diferents itineraris per tal d’observar els diferents jaciments i he recollit mostres de minerals.

9

CRP SELVA I 7

Estudi de la influència de les pàgines web de sis ONG en relació als ingressos de l’any 2015 Júlia Albó Delgado

INS Montsoriu (Arbúcies) Tutor: Antonio Benito

L’objectiu d’aquest treball és comprovar si l’estructura de la pàgina web d’una ONG influeix a l’hora de captar donacions o si, contràriament, això no afecta i el donant aporta diners indiferentment d’aquesta.

Per a fer-ho s’ha fet una anàlisi de les pàgines web de sis ONG d’Espanya i s’ha establert una comparativa amb els ingressos 2015 extrets dels respectius comptes anuals. Les ONG escollides han estat: Acnur, Creu Roja, MSF, Oxfam Intermón, Save the Children i Unicef. La hipòtesi principal era que l’ONG que tingués la pàgina web més òptima seria la que hauria ingressat més diners a final d’any. Per tal de determinar quina ONG disposa de la millor pàgina web s’han estudiat diferents ítems i aquests han estat comparats amb les pàgines web de les altres ONG. Finalment, la hipòtesi queda refutada, ja que l’ONG que té la pàgina web més òptima (Unicef) no va ser la que va ingressar més diners el 2015. L’ONG que va recaptar més diners el 2015 va ser Creu Roja.

8

Anàlisi comparativa del nivell de pol·len atmosfèric de tres gèneres al·lergògens a Arbúcies Joan Espígol Sotelo

INS Montsoriu (Arbúcies) Tutors: Antonio Benito i Roser Gómez

L’estudi motiu del treball s’ha fet durant la primavera i l’estiu de 2016 i pretén veure el paper que tenen les precipitacions en la càrrega pol·línica de l’aire i en la variació del tipus de pol·len que pot presentar un indret respecte a un altre. (hipòtesi corroborada) Els nivells de pol·len atmosfèric s’han analitzat seguint el model que utilitza la UAB: s’han untat portaobjectes amb glicerina i s’han deixat una setmana en un indret.

Posteriorment, se’ls hi ha aplicat una tinció, cada portaobjectes s’ha dividit en 4 línies i s’han observat al microscopi òptic.

Finalment, s’ha realitzat el comptatge dels grans de pol·len per línia. Això ha permès realitzar una recollida de mostres correcta i una posterior anàlisi objectiva d’aquestes. S’ha analitzat el pol·len dels següents gèneres vegetals: Platanus (en concret l’espècie Platanus hybrida), Olea (olivera) i Cupressus (xiprer).

La recollida de mostres s'ha dut a terme tan en indrets on algun d’aquests gèneres predominava com en punts de control.

10

CRP SELVA I 9

Anàlisi comparativa de la caracterització dels personatges cinematogràfics més importants de la història Guillem Salagran Ferragut

INS Montsoriu (Arbúcies) Tutors: Antoni Torres i Sílvia Carbó

Aquest treball compara 50 personatges cinematogràfics per determinar en quins aspectes coincideixen o divergeixen, així com de quins factors depenen el seu temperament i el seu tipus de personalitat. S’ha realitzat una fitxa de cadascun dels personatges amb la informació general de la pel·lícula i l’anàlisi de les dimensions física, psíquica i social d’aquests, per veure si el públic cinèfil té una certa preferència envers uns personatges amb un tipus de característiques força similars i, per tant, tots els personatges analitzats tenen característiques semblants o, d’altra banda, és atret per personatges d’índole diversa i, consegüentment, no es troba una característica majoritàriament comuna entre tots els personatges analitzats.

Des d’una altra perspectiva, aquest treball també pretén extreure les característiques més comunes en els personatges cinematogràfics més importants de la història i com aquestes varien en funció del gènere o l’any, entre d’altres. Es creia que més d’un 90% dels personatges analitzats destacarien en condició física i/o intel·ligència, que més d’un 55% de les característiques analitzades serien comunes als diferents personatges i que el tipus de temperament més comú seria el colèric. Mentre que la primera hipòtesi ha quedat refutada, la segona s’ha complert parcialment i la tercera, totalment.

10

La ceguesa, un món sense llum Paula Oliveras Serra

INS Vescomtat de Cabrera (Hostalric-Breda) Tutora: Laura Sabrià

El meu treball tracta el tema de la ceguesa. Des de sempre he tingut interès en conèixer com és la vida quotidiana, en el món actual, de les persones afectades, on la vista és el sentit més important. Així que vaig decidir ampliar el meu coneixement sobre la ceguesa, una deficiència visual en què les persones que la pateixen han de conèixer la realitat a través dels altres quatre sentits. He cercat informació sobre els diferents tipus de ceguesa, les ajudes, la integració a la societat, les tecnologies d’avui en dia i els seus mètodes d’ajuda, centrant-me en el cas del gos pigall. També tenia molta curiositat pel Braille, el sistema de lectura dels invidents. Moltes vegades no donem importància a aquests petits detalls, però el fet de que en molts llocs aparegui el Braille fa que la vida de la gent invident sigui més fàcil.

11

CRP SELVA I 11

Independència Eric Sànchez Llorente

INS Vescomtat de Cabrera (Hostalric-Breda) Tutor: Xavi Solà

El debat sobre la independència de Catalunya és un tema que està molt d'actualitat. Però, d'on surt aquest sentiment independentista? Per què una part dels catalans vol la independència?

Quins són els 'bàndols' enfrontats? Qui forma part de cadascun? És viable la República Catalana? Aquestes preguntes i moltes més són les que intentaré respondre en aquest treball.

Aquest està orientat a ser un document per crear estat d’ opinió, per tal que la gent s'informi del conflicte i pugui opinar per arribar el més aviat possible a una solució. Com ha de ser un document per tenir opinió i que en un document d'opinió no es pot explicar només una part del conflicte. Cal explicar les dues cares. Per aquest motiu caldrà parlar amb partits i entitats a favor i en contra de la independència al Parlament de Catalunya, farem un repàs de la història i el folklore catalans i farem història-ficció per veure com seria la futura República Catalana i com podria haver estat a l'antiguitat.

12

Disseny i creació d’un mosaic Estel Parés Estapé

12 INS Vescomtat de Cabrera (Hostalric-Breda) Tutor: Meritxell Gispert

Sempre m’han interessat els temes artístics i a la vegada matemàtics, per això he plantejat crear un mosaic geomètric amb GeoGebra, un programa que s’utilitza per a l’ensenyament, de manera interactiva, d’àlgebra, càlculs i geometria.

He partit de l’estudi de diferents tipus de mosaics geomètrics, l'estudi d’algun autor destacat per crear aquest tipus de mosaics, l’estudi dels terres hidràulics d’una casa de Gualba i la recerca de mosaics en una casa senyorial de Breda.

A continuació, amb l’ajuda de molts tutorials del programa, he procedit a crear un disseny propi i posteriorment passar-lo a rajoles de ceràmica. Finalment, després de fer tot aquest procés, des del primer punt creat amb GeoGebra fins a obtenir la rajola final, he realitzat una memòria que inclou tots els passos seguits.

CRP SELVA I 13

Inspector de capses Maria Sánchez Leiva

INS Vescomtat de Cabrera (Hostalric-Breda) Tutora: Farners Canosa

Mira al teu entorn, estem envoltats de tecnologia: des d'equips electrònics fins a productes de consum.

De fet, les galetes que esmorzes són fruit d'un procés que ha requerit l’ús de la tecnologia. Si les indústries volen continuar produint béns de consum i sent competitives, cal que inverteixin en tècniques més modernes i sostenibles com per exemple els autòmats.

L'objectiu d'aquest estudi és dissenyar i construir un inspector d'objectes, en aquest cas de capses de galetes, controlat per un autòmat.

La tecnologia satisfà les nostres necessitats i ha vingut per quedar-s'hi.

14

Efectes del CDS sobre microorganismes patògens Ramon Pastor Ruiz

INS Anton Busquets i Punset (St. Hilari Sacalm) Tutora: Glòria Torres

El diòxid de clor o CDS (solució de diòxid de clor) és un producte químic habitualment utilitzat en el procés de tractament d’aigües com a desinfectant.

El meu interès pel diòxid de clor per tal de fer-lo objecte d’estudi ha nascut a partir de tenir notícia de grangers que, per voluntat pròpia, el feien servir com un potent agent que ho curava tot dels seus animals.

L’objectiu de la recerca és demostrar les possibles qualitats antibiòtiques del CDS en organismes vius com a recurs veterinari. S’ha hagut de buscar un mètode més a l’abast que no suposés cap mena de risc per a ningú i em permetés alhora investigar la meva hipòtesi.

La metodologia emprada durant la recerca ha consistit en la realització de diversos antibiogrames utilitzant diferents espècies de bacteris i així comparar l’efectivitat del CDS amb la d’alguns antibiòtics d’ús freqüent en l’àmbit veterinari i, per tant, d’efectivitat sobradament demostrada.

13

CRP SELVA I 15

Creació d’un material compost a partir d’una reacció de polimerització Gerard Solà Berga

INS Anton Busquets i Punset (St. Hilari Sacalm) Tutor: Josep Broch

L’objectiu d’aquest treball és estudiar la possibilitat de reduir el consum d’energia en l’àmbit de la construcció. Es treballa i s’investiga la creació d’un material compost que ofereixi un bon aïllament tèrmic mantenint les propietats mecàniques. El nou material es forma a partir de la combinació de formigó i d’un polímer, concretament espuma de poliuretà.

El projecte es divideix en tres parts principals que tenen com a base un seguit d’experiments i pràctiques. Primerament, s’analitza la reacció de polimerització del poliuretà, a partir de poliol i isocianat, per tal de conèixer les seves propietats. En segon lloc, es realitza el procediment per a la formació del nou material mesclant el polímer i el formigó. La darrera part del treball consisteix en l’anàlisi de les propietats del material obtingut anteriorment, emfatitzant la conductivitat tèrmica i la resistència mecànica.

En conclusió, s’han obtingut resultats aproximats als desitjats en les hipòtesi del treball: un material compost, el qual seria apte per a la construcció i que ofereix una baixa conductivitat tèrmica.

16

La gran boira que bolca els sentits Ona Boada Garcia

INS Santa Coloma de Farners (Sta. Coloma de Farners) Tutor: Pep Solà

La poesia és una construcció verbal que transmet bellesa mitjançant paraules. Intenta explicar-nos quelcom de manera original o fer-nos reflexionar. La finalitat més important de la poesia, però, és fer-nos sentir; la qual cosa crec possible gràcies a la utilització de la presència dels sentits en els poemes (l’autor pot dir-nos que veu en aquell moment o allò del qual en sent la flaire, etc.)

En aquest treball hi trobareu la classificació dels cinc sentits en tots els poemes de diversos llibres de Joan Vinyoli: Vent d’aram, Llibre d’amic i Domini màgic.

També hi podreu veure algunes de les experiències vitals del poeta que podem extreure a partir de les seves paraules; a més una carta inèdita de Vinyoli a Miquel Martí i Pol i una revista on hi he recopilat les cròniques que vaig escriure sobre els actes poètics que hi ha hagut a Santa Coloma, juntament amb algunes entrevistes a poetes.

14

CRP SELVA I 17

Despullant la ratafia Teodor Parella Dilmé

INS Santa Coloma de Farners (Sta. Coloma de Farners) Tutora: Imma Compte

En aquest projecte s'han analitzat diverses propietats d'extraccions etanòliques d'un conjunt de 48 plantes principals, incloses al licor de la ratafia. Per una banda, s'ha estudiat la composició química mitjançant ressonància magnètica nuclear de protó i la interpretació de les gràfiques obtingudes. Per altra banda, s'han estudiat les propietats físico-químiques de les extraccions etanòliques esmentades, incloent-hi el color mitjançant espectroscòpia UV-visible i pH. A més a més, s'han analitzat ratafies comercials per extreure'n conclusions de composició. Finalment, s'han realitzat extractes de cada planta en anís per a realitzar un maridatge i així elaborar ratafies personalitzades.

18

De la idea al text. Construcció d’una novel·la: Vides d’espígol Georgina Torra Guixeras

INS Santa Coloma de Farners (Sta. Coloma de Farners) Tutor: Sergi Murcia

Aquesta investigació se centra en el procés necessari per a escriure una novel·la. Les variables que la constitueixen són les decisions tècniques, com ara el tipus de narrador, el llenguatge emprat, etc.; la investigació històrica que requereix una trama parcialment contextualitzada en un altre segle, així com d'altres aspectes.

Les mesures utilitzades per avaluar aquestes variables són diverses entrevistes realitzades a escriptors per tal d’adonar-se de la dificultat que comporta la redacció d'una novel·la i la seva anàlisi.

Els resultats d'aquestes proves indiquen que l'escriptura d'una novel·la és molt més complicada del que havia esperat i que una novel·la mai s'acaba, però l'autor ha de detenir la seva escriptura en un punt.

Potser el meu relat no és el més interessant, però estic molt orgullosa del què he après.

15

CRP SELVA I 19

Film a l’agulla Alba Duch Suy

INS Santa Coloma de Farners (Sta. Coloma de Farners) Tutora: Rosa Massallé

Film a l’agulla es basa en una creació de moda inspirada en el setè art. El primer pas fou la recerca sobre el vestuari cinematogràfic, on vaig investigar sobre els seus orígens i com, radicalment, va deixar marca a la societat de mitjans del segle XX. Seguidament, vaig analitzar quatre exemples de pel·lícules en que el seu vestuari era innovador i destacava entre la resta. A continuació va començar el procés de creació: Per tal d’inspirar-me i poder apreciar de primera mà el món de la moda vaig assistir a la desfilada de Cèlia Vela. També vaig entrevistar l’il·lustrador i dissenyador Guillermo Meraz i més tard, Arantza Vilas, dissenyadora del vestuari de Joc de Trons. Un cop familiaritzada en l’àmbit del tèxtil, a partir de collages que seguien la composició de cada peça audiovisual analitzada anteriorment, vaig crear sis dissenys diferents. D’entre aquestes creacions en vaig escollir una per tal de confeccionar-la. L’escollida va ser un vestit representatiu del personatge Khaleesi de Joc de Trons. Un cop realitzat vaig crear un llibre fotogràfic i una desfilada per tal d’exposar el resultat final.

16 20

Diagnosi ecològica de la Riera de Santa Coloma amb incidència en la degradació i l’impacte que pateix en el pas per la ciutat Joan Tàssies Subirats

INS Santa Coloma de Farners (Sta. Coloma de Farners) Tutora: Anna Sabat

El treball fa un estudi sobre la riera de Santa Coloma, situada dins la conca hidrogràfica de la Tordera (Catalunya) a partir d’anàlisis per avaluar els costos ecològics de la riera en el seu pas per la ciutat.

S’analitzen paràmetres com macroinvertebrats, qualitat de l’aigua, nivells fisicoquímics de la conca, recompte d’ocells en període estival, determinació de la vegetació... I s’utilitzen els índexs IBMWP (“Iberian Biomonitoring Working Party”), lHF (Índex d’Hàbitat Fluvial) i QBR (Qualitat del Bosc de Ribera). També s’han seguit metodologies de la tesi “Riu.Net”, de la Universitat de Barcelona.

L’objectiu de la investigació era identificar l’empitjorament de la qualitat de l’aigua de la riera en passar per primer cop a través d’una ciutat (Santa Coloma de Farners). Així mateix, s’ha volgut veure com afecta la ciutat i quantificar-ho, partint de la hipòtesi d’empitjorament, que més tard s’ha confirmat.