Page 1

EMPORDÀ | 28 DE FEBRER DEL 2012

Diàlegs d’Educació

Diàlegs d’Educació!

I

NÚMERO 22 | FEBRER DEL 2012

Un miler i mig d’estudiants, a la Circavila Alumnes de 22 escoles i instituts fan una desfilada circense el 2 de març a Figueres La repercussió en l’àmbit escolar del Festival del Circ, que es fa de l’1 al 4 de març a Figueres, serà sonada. A la vora de 1.500 alumnes de la comarca, d’infantil i primària i de secundària, protagonitzen, divendres, una Circavila des de la plaça Catalunya fins al castell de Sant Ferran. ROGER LLEIXÀ

FIGUERES | MAIRENA RIVAS

"

! L’EQUIP ORGANITZADOR ! Teresa Bech (Escola de Palau-saverdera) ! Imma Darnés (Institut Alexandre Deulofeu de Figueres). ! Marisé Ibáñez (Cor de Maria, de Figueres). ! Pep Invernó (Institut Narcís Monturiol, de Figueres) ! Maria Àngels León, Tobías Stein i Mireia Peral (Escola de Cabanes) ! Dianna Robles (Escola Narcís Monturiol, de Roses) ! Miquel Vilarrasa (Institut Castelló d’Empúries) ! Raül Cansado (Escola Jaume Vicens Vives, de Roses) ! Josep Maria Godoy (regidor d’Ensenyament de l’Ajuntament de Figueres) A la imatge, una de les últimes reunions de treball.

grup amb un estendard que les identifiqui”, han explicat Miquel Vilarassa, professor de l’institut de Castelló d’Empúries, i Josep

MOTXILLES SALVADOR PALANQUES Fisioterapeuta del Servei Educatiu de l’Alt Empordà

EDITORIAL otxilles, la creu que els nens han de portar. Llibres, carpetes, àlbums, capses amb retoladors , bolígrafs, tovalloles, necessers, xandalls, espardenyes, agendes, carmanyoles, bates... Els nens entren i surten de l’escola

M

CENTRES PARTICIPANTS

! ESCOLA DE PAU 40 ALUMNES ! ESCOLA DE LLERS 33 ALUMNES ! ESCOLA EL LLAGUT, DE SANT PERE PESCADOR 60 ALUMNES ! CEE MARE DE DÉU DEL MONT, DE VILAFANT 77 ALUMNES ! ESCOLA PUIG D’ESQUERS, DE COLERA 26 ALUMNES ! ESCOLA LES CLISQUES, DEL PORT DE LA SELVA 46 ALUMNES ! ESCOLA DE CABANES 39 ALUMNES ! ESCOLA JAUME VICENS VIVES, DE ROSES 50 ALUMNES ! ESCOLA EL

amb la creu al damunt! Esquenes joves i flexibles i ja sobrecarregades per un pes excessiu que fa que els nens i les nenes hagin d’inclinar-se endavant per poder suportar la càrrega. Segons estudis efectuats per l’Associació Espanyola de Reeducació Postural

LLAGUT, DE SANT PERE PESCADOR 60 ALUMNES ! PAULA MONTAL ESCOLÀPIES, DE FIGUERES 58 + 60 ALUMNES ! INSTITUT LA JONQUERA 43 ALUMNES ! ESCOLA LES MÈLIES, DE VILAFANT 99 ALUMNES !ZER LES SALINES (AGULLANA, BIURE, BOADELLA, LA VAJOL I MAÇANET DE CABRENYS) 50 ALUMNES ! ESCOLA JOSEP DE RIBOT I OLIVAS, DE VILAMALLA 17 ALUMNES ! ESCOLA JOANA D’EMPÚRIES, DE CASTELLÓ 45 ALUMNES ! ESCOLA CARITAT SERINYANA, DE CADAQUÉS 100 ALUMNES ! INSTITUT NARCÍS MONTURIOL, DE FIGUERES 90 ALUMNES ! ESCOLA AMISTAT, DE FIGUERES 119 ALUMNES ! ZER TRAMUNTANA (CAMALLERA, VENTALLÓ, VILADAMAT I VILAMACOLUM) 135 ALUMNES ! INSTITUT ILLA DE RODES, DE ROSES 26 ALUMNES ! INSTITUT NARCÍS MONTURIOL, DE FIGUERES 90 ALUMNES ! COR DE MARIA, DE FIGUERES 45 ALUMNES ! INSTITUT ALEXANDRE DEULOFEU, DE FIGUERES 55 ALUMNES ! INSTITUT CASTELLÓ D’EMPÚRIES 18 ALUMNES

"

PROGRAMA

! DIVENDRES 2 DE MARÇ ! LLOC DE CONCENTRACIÓ: plaça Catalunya. " ENTRE LES 9.30 I LES 10.00 H. # RECORREGUT: Plaça Catalunya, Rambla,

Maria Godoy, el regidor d’Ensenyament de l’Ajuntament de Figueres. Un cop acabi la Circavila, que parteix de la plaça de Catalu-

nya a les 10.00 del matí, tots els alumnes participants estan convidats a assistir a un espectacle a la carpa del castell de Sant Ferran.

pujada del Castell, castell de Sant Ferran. $ A MÉS A MÉS: Abans d’iniciar-se la desfilada, estudiants de l’Institut Narcís Monturiol de Figueres presenten un espectacle de circ, a tall d’introducció de la Circavila.

Global, el pes màxim d’una motxilla no ha de sobrepassar el 15% del pes del nen. Així, si un nen o una nena pesa 36 quilos, el pes màxim que hauria de portar seria de 5 quilos. És evident que un pes excessiu pot ocasionar problemes i per això considerem important seleccionar el tipus de motxilla i el seu contingut. A l’hora de comprar una motxilla, asseguremnos que sigui forta, que el seu pes no passi dels 500 g, que sigui curta i no massa ampla. És millor que les corretges estiguin cobertes amb material amortidor per

disminuir la pressió sobre les aixelles i sobretot que disposi de fixació a la cintura per estabilitzar la càrrega. No són aconsellables les que només carreguen sobre una espatlla, ja que poden provocar asimetries en el desenvolupament. Si no hi ha més remei que portar sobrecàrrega, recomanem l’ús de motxilles amb rodes. També pot resultar convenient compensar l’efecte de la postura a la qual ens força la motxilla carregada a l’esquena. Un sistema fàcil consisteix a situar la motxilla sobre el pit durant estones, de forma que el total ocupi el

50 % del temps en què la carreguem a sobre, així, les espatlles compensen el pes utilitzant musculatura antagonista i la columna s’estén per resituar el centre de gravetat. En els trajectes llargs (més de 15 minuts), seria recomanable aturar-se un minut, descarregar la motxilla per descansar i aprofitar per respirar de forma lenta i profunda. Així, estirem i relaxem el diafragma, i per sinergia part de la musculatura de la cadena posterior que està contravinguda (fatigada i contracturada), per l’acció mecànica de la càrrega.

36738

L’EMPORDÀ i SUPERMERCATS MONTSERRAT sortegem

en compres al mes

T’OMPLIM EL CARR O DE LA CO MPRA

GRATIS!

Aquesta setmana l’últim cupó. Omple la butlleta i fes-la arribar a les nostres oficines. Es farà el sorteig el proper 9 de març!

PREMI NO BESCANVIABLE EN METÀL·LIC

El centre de la ciutat de Figueres lluirà divendres, dia 2 de març, amb l’alegria del circ. Un total de 1.476 alumnes d’infantil, primària i secundària de 22 escoles i instituts de la comarca es vestiran de personatges circenses i desfilaran pels carrers, alhora que oferiran números de malabars i acrobàcies. Aquest esdeveniment, que s’emmarca en el Festival de Circ que de l’1 al 4 de març se celebra a Figueres, s’ha batejat com la Circavila i ha estat organitzat per un equip de professors de centres altempordanesos. S’ha donat llibertat a les escoles i als instituts per crear, amb originalitat, les disfresses de presentadors, trapezistes, pallassos, malabaristes, músics... però seguint uns criteris unificats. “Hem elaborat un dossier en què hi ha informació sobre com es poden fer instruments i elements relacionats amb el circ amb materials reciclats. Hi ha pilotes, masses, pals del diable, aros. Donem instruccions per muntar les disfresses i els ritmes que es poden fer servir. Es demana a totes les escoles que encapçalin el seu


II

DIMARTS, 28 DE FEBRER DEL 2012 | EMPORDÀ

!Diàlegs d’Educació

L’ESCOLA PARLA"

Alumnes de 6è de Borrassà, a la plaça de la Geometria. ROGER LLEIXÀ

La geometria a l’entorn més proper BORRASSÀ | M. R.

L’escola Sant Andreu de Borrassà és una escola rural de 57 alumnes. Cada any, s’elabora un projecte interdisciplinar en què participen tots els alumnes, des de P3 fins a 6è. “Des de l’escola, creiem que en el poble hi ha moltes coses que es poden aprofitar i ser el punt de partida dels nostres projectes i aprenentatges. D’aquesta manera vam decidir treballar el tema de la geometria a partir de l’entorn proper i, més concretament, de la plaça de la Geometria”, expliquen des del

claustre. El projecte s’inicia amb els noms de les aules triats pels mateixos alumnes a partir de la presentació del tema (Trianglets, Rodonics, Piràmides, Cubs i Fractals). Al llarg del curs, a través de tallers i activitats internivells i/o d’aula, els alumnes van experimentant i descobrint el món de la geometria. Com a cloenda del projecte, es realitzarà una matinal geomètrica per tot el poble amb la participació de les famílies i amb l’objectiu d’aplicar tots els coneixements apresos al llarg del curs d’una manera lúdica.

Una representació dels alumnes que han fet el projecte, amb la professora Mercè Girona. ROGER LLEIXÀ

Un projecte de la SES Empuriabrava descobreix les ONG a l’alumnat ! Els estudiants de 1r i 2n d’ESO han elaborat una pàgina web i un reportatge en vídeo CASTELLÓ D’EMPÚRIES | MAIRENA RIVAS

construït instruments musicals típics i vestimentes tradicionals, tot amb materials reciclats. Les famílies poden portar a la llar d’infants coses relacionades amb els seus respectius països i, fins i tot, plats típics de cada lloc. “La setmana passada vam fer un cactus amb rotlles de paper de vàter”, diu la directora. A final de curs, es farà, al pavelló poliesportiu, una festa dedicada a les cultures i els pares, a més de portar plats típics, lluiran les indumentàries que es porten als seus respectius països.

El projecte Descobrint les ONG ha permès, als alumnes de 1r i 2n d’ESO de la SES (secció d’educació secundària) d’Empuriabrava, conèixer el món de les entitats que treballen per millorar les condicions de vida de les persones i que vetllen pel respecte dels drets humans a diferents llocs del món. “El projecte, que finalitzem ara a finals de febrer, ha tingut com a objectiu fer un treball de valors, a més de fer una aproximació a les ONG i a les accions solidàries que porten a terme”, ha explicat la professora Mercè Girona, que, juntament amb Carme Garcia, Anna Juanola i Miquel Bartí, forma part de la comissió de projectes de la SES. Representants de l’Associació d’Amics de Guinea-Conakry de Roses van anar fa uns dies a l’institut a fer una xerrada a l’entorn de la feina que desenvolupen i, a més, amb motiu del Dia Internacional de la Pau i la No-Violència, el 30 de gener, els estudiants van poder aprofundir en la figura de Gandhi, van fer un mural amb missatges i fotografies del líder

pacifista i també van veure un documental que parla sobre ell. Els alumnes, en el marc d’aquest projecte, han hagut d’elaborar una pàgina web per descriure el treball d’una ONG d’àm-

bit internacional i una altra ONG que actuï a escala local. Pel que fa a aquestes últimes, molts d’ells van triar l’Associació d’Amics de Guinea-Conakry, si bé d’altres també van enfocar el seu interès en l’entitat castellonina Associació per a la Cooperació i el Desenvolupament Joan Alsina. A més de la web, els estudiants han gravat un vídeo en què informen, a través d’un reportatge realitzat per ells mateixos sobre la recerca que han fet a l’entorn de les ONG elegides. Com a decorat de fons, han hagut de col·locar un mural fet per ells mateixos amb imatges de l’ONG i de les accions que fa.

determinada zona: CRP, EAP i ELIC i d’altres específics que donen suport a un conjunt més ampli de població escolar: CREDA, CREDV, CdA. La LEC, art. 86, parla dels serveis educatius però la normativa d’aquests serveis data de 1994, modificada el 2005 per a la creació dels ELIC. Aquest procés en la definició normativa dels SEE que, al meu parer, s’ha allargat excessivament en el temps, ha comptat amb l’esforç dels professionals que en tot moment han estat disposats a reciclar-se per tal d’oferir un millor servei als centres docents i al professorat des d’una mirada més global, integradora i de treball en xar-

xa. Així, d’uns cursos ençà, els assessoraments que ofereixen els serveis educatius es dirigeixen a fer efectius els objectius que els centres proposen en el seu projecte educatiu. Aquesta nova fita no resulta fàcil perquè vol dir, tant treball d’anàlisi i reflexió de la pròpia tasca en el si dels SEE com revalorització de la feina que fan els SEE per part dels centres docents. Només amb esforç i comprensió, per part d’ambdós col·lectius, es podrà arribar a treballar amb eficiència. Avui dia el paper dels SEE és ser els motors del canvi, els facilitadors de processos que ajudin als centres docents en la implantació de les innovacions pedagò-

giques i en la consolidació i difusió de les bones pràctiques que s’orientin a la reducció de l’índex de fracàs escolar. Una de les tasques que millor reflecteix aquesta funció dels SEE la tenim en la dinamització de seminaris, seminaris de coordinació i els grups de treball de professorat, on, a més de l’intercanvi d’experiències entre els professionals, sorgeixen iniciatives que fan que el treball dels centres es projecti a l’entorn, em refereixo als Fòrums de treball de recerca de l’alumnat de batxillerat, plans lectors de població, a la Setmana de la Ciència, al Tramuntec, a Fòrums de teatre, etc. Penso que no avaluem prou la

importància de comptar amb un assessor extern que ens ajudi a mirar amb expectatives positives els recursos de què disposa un centre docent que ben organitzats facilitin els processos de millora i els provoquin un valor afegit molt superior al que els donem. En col·laboració amb la Inspecció educativa, cal ajudar els centres a desenvolupar una cultura de treball participativa i reflexiva sobre el seu propi projecte de centre, on es doni un cop de mà en la detecció precoç de les dificultats d’aprenentatge de l’alumnat, en les estratègies per adquirir una bona comprensió lectora, millora de gestió d’aula, etc.

Aquest mes de febrer, els petits han après la cultura mexicana. ROGER LLEIXÀ

La diversitat cultural, a Garriguella GARRIGUELLA | M. R.

A la llar d’infants Arrels, de Garriguella, hi ha trenta nens i nenes i la varietat de nacionalitats de molts d’ells dóna peu a treballar les cultures. El febrer ha estat dedicat a Mèxic i aquest març toca la Xina. Hi ha representats països africans, asiàtics, llatinoamericans i també de l’Europa de l’Est i, com explica la directora, Valle Ruiz, “és molt maco veure com els pares s’integren i col·laboren en totes les iniciatives”. Els petits, amb l’ajut de les educadores, han

A FONS

MIQUELA OBRADOR MAYOL Cap de la Secció de Serveis Educatius i Formació Permanent de la Delegació Territorial de Girona

UNA MIRADA INTEGRADORA ls serveis educatius (SEE) són equips multiprofessionals que assessoren els centres educatius públics i privats concertats. N’hi ha que actuen en una

E

El mural que els alumnes van fer sobre la figura de Gandhi. ROGER LLEIXÀ

El projecte ha tingut com a objectiu fer un treball de valors i fer una aproximació a les accions solidàries de les ONG Representants de l’Associació d’Amics de Guinea-Conakry de Roses van fer una xerrada a l’institut sobre la feina que fan


EMPORDÀ | DIMARTS, 28 DE FEBRER DEL 2012

Diàlegs d’Educació!

III

DIALOGUEM AMB...

Norbert Monfort COL·LABORADOR ACADÈMIC DEL

nera posa a prova els caps d’estudi?

R D’entrada, provocant-los molt. Jo crec que una formació d’aquest tipus serveix per treure la gent de la seva zona de confort. Fan molt bé el que fan, però la meva sensació és que poden millorar molt a l’hora de fer de caps. Però, per millorar, ens ha de fer mal alguna cosa. Els provoco i sé que intentaran esgarrapar-me, però forma part de la meva funció. I després també treballem una eina que consisteix a identificar cada persona amb un determinat color.

DEPARTAMENT DE DIRECCIÓ DE RECURSOS HUMANS D’ESADE

«Com gestiono que sóc col·lega i sóc el teu cap» ENTREVISTA Norbert Monfort ha impartit a Figueres una jornada de formació del seminari de caps d'estudi, a la qual han assistit pràcticament tots els caps d’estudi de primària i secundària dels centres de la comarca. FIGUERES | MAIRENA RIVAS P Quin és el seu missatge per als caps d'estudi?

R He intentat conscienciar de la importància del rol de cap d’estudis. Un dels handicaps que això té és que molts d’ells, amb tota la coherència i raó del món, són col·legues, i liderar o portar col·legues a vegades se’ls fa farragós. Una mica la idea és: “Assumeix el pes de la placa de cap.”

P Quines són les particularitats d’aquest col·lectiu?

R Cada col·lectiu té les seves característiques, però el que estem tocant aquí és un tema que cal abordar a totes les empreses. Malauradament, a totes les empreses públiques i privades, l’assumpció del rol de cap costa ferla. La majoria de la gent ve de la base de l’empresa, sap fer molt bé el que es fa a baix, el que ha estudiat i ha mamat tota la vida, i li costa fer de cap. P

I això passa en el professorat?

Crec que en el col·lectiu del professorat s’agreuja. Tota la gent que fa de professor gaudeix i té la seva essència estant a l’aula impartint classe. I el fet d’haver de fer que altres imparteixin una molt bona part de les hores del cap d’estudis, R

P

Parli dels colors.

Hi ha quatre tipologies de colors. Els que són de color blau són gent orientada a assolir fites i objectius. Els verds són molt procedimentals, amants de les regles i les pautes. Els vermells són els del bon ambient i la germanor. I els que són grocs són innovadors, creatius i busquen riscos contínuament. Tenir gent dels diferents colors és una complementarietat, però també és una certesa que et provoca conflictes. Els del mateix color s’entenen, però treballar amb algú de diferent color al teu és més complicat. R

Norbert Monfort va fer el seminari de formació el 23 de febrer. ROGER LLEIXÀ

encara que ells també n’imparteixin, és complicat. Sobretot el que més amoïna aquest col·lectiu és que en ser un càrrec rotatiu durant un període de temps s’és cap d’estudi, però després es torna a ser professor. Un dels principals problemes és: “Com gestiono que no sóc col·lega, malgrat que ho sóc en essència, però sóc el teu cap?”. P

Hi ha un perfil de cap d’estudis?

R Jo diria que és gent apassionada de la seva professió i que té un

tarannà d’assumir reptes. Se’ls planteja el repte de ser cap d’estudis i ho accepten. Probablement moltes vegades no saben en el marró en què es fiquen i ho fan meravellosament bé, amb molta actitud, però potser amb poc mètode a l’hora de portar gent. P

Hi ha un mètode?

Sí. Portar gent té un mètode, igual que ho té preparar una aula, una sala o una conferència. R

P

En aquesta jornada, de quina ma-

PRÀCTICA REFERENT

El projecte «Albera sense frontera» ! Treball pedagògic transfronterer que abasta els centres educatius dels dos vessants del massís Centre de Recursos Pedagògics (CRP) Servei Educatiu de l’Alt Empordà

Des del Servei d’Immersió i Acolliment Lingüístics del Departament d’Educació, ens varen proposar realitzar un projecte interdisciplinari amb centres educatius de la Catalunya Nord. Un cop reunits i havent sospesat la viabilitat del projecte, es va acceptar dur-ho a la pràctica amb el nom Albera sense frontera. Aquest és un projecte pedagògic transfronterer que abasta els centres educatius, de primària i secundària, dels dos vessants del massís de l’Albera. Els objectius principals són elaborar conjuntament materials didàctics basats en l’Albera i posar-ho a l’abast

dels centres educatius. Es va emprar el marc de l’Escola d’Estiu de Perpinyà (primera setmana de juliol, 2011) per constituir el grup de treball, format per professorat i professionals del nord i del sud, i es va començar a treballar en el projecte. Per optimitzar temps i recursos, es va proposar partir dels materials i les rutes fetes pels centres participants, per començar a desenvolupar petits projectes que agruparien escoles de les dues bandes de l’Albera. D’aquesta manera el projecte L’Albera sense frontera constaria de petites rutes de descoberta de l’entorn natural i social creades i compartides per escoles dels dos vessants. Els aspectes que es tracten en aquests microprojectes

«Albera sense frontera» consta de petites rutes de descoberta de l’entorn natural i social. SEAE

són: medi natural (biologia, geografia...), medi social, literatura, art, cultura, potenciació de la llengua catalana i francesa. Per treballar de manera col·laborativa entre els participants del projecte, s’ha creat un entorn virtual moodle, on hi ha l’inventari pedagògic dels recursos existents, tant a la Catalunya Nord com a la Catalunya Sud i l’espai de treball de les diferents agrupacions de

centres educatius. S’han fet les següents agrupacions: Catalunya Sud: escola i institut de la Jonquera; ZER Requesens ( Sant Climent Sescebes, Capmany, Espolla i Darnius); ZER Cap de Creus (Colera i el Port de la Selva); escola de Portbou, i escola i institut de Llançà. Catalunya Nord: el Pertús i Argelers; Sant Andreu de Sureda i Sureda; Portvendres; Cervera de la Marenda, i Cabes-

tany. El professorat implicat en aquest projecte ho està portant a la pràctica amb entusiasme i dedicació. Actualment s’estan trobant alumnes i professors dels dos vessants per validar les propostes pedagògiques dissenyades. Durant el tercer trimestre d’aquest curs escolar, ens tornarem a reunir i valorarem la feina feta fins ara.

Visita escolar Els petits de P-5 del col·legi Cusí, a l’EMPORDÀ ! Els alumnes dels dos grups de P-5 de l’Escola Joaquim Cusí i Fortunet de Figueres han visitat la seu del SETMANARI DE L’ALT EMPODÀ i han pogut veure com funciona un mitjà de comunicació escrit. El director de la publicació, Santi Coll, va explicar-los d’una manera amena i dinàmica com fem el setmanari.

Els nens i les nenes de P-5 van visitar la redacció del setmanari EMPORDÀ, l’espai on es confegeixen totes les notícies que es publiquen. EMPORDÀ


IV

DIMARTS, 28 DE FEBRER DEL 2012 | EMPORDÀ

!Diàlegs d’Educació

LLEURE, VOLUNTARIAT I COMPROMÍS: ENTITATS SENSE ÀNIM DE LUCRE

GRAFIC fomenta la tradició i la cultura catalanes Mairena Rivas

GRAFIC (Grup d’Animació de Festes i Correfocs) és una entitat de la Jonquera que va néixer el 1988 amb la creació dels Diables de l’Albera. A partir d’aquí, es va voler fer una entitat mare que fomentés la tradició i la cultura catalana des de la Jonquera, i es va batejar amb el nom de GRAFIC. Així va ser que es van crear colles amb gent motivada que veia amb bons ulls aquest projecte. “Vam tenir clar, des d’un primer moment, que totes les colles que s’a-

nirien creant portarien el nom de l’Albera per poder abarcar també tots els pobles veïns de la Jonquera. I així va ser! Vàrem crear els Diables de l’Albera, seguidament els Trabucaires de l’Albera (primera colla de les comarques gironines) i, a partir d’aquí, es varen crear els Grallers de l’Albera, els Castellers de l’Albera –ara ja desapareguts- (precursors juntament amb la colla de Salt de les comarques gironines), Tambors de l’Albera, Gegants de l’Albera (en Julià i la Llúcia), Xanquers de l’Albera i els Banyetes de

LA VIGÈNCIA DEL DEBAT EDUCATIU PER FRATO

l’Albera (colla infantil dels Diables)”, explica Esther Budó, representant de l’entitat. GRAFIC està format per persones de totes les edats, des dels més petits –que comencen amb els xanquers, tambors i banyetes– fins als més grans de tots que són la colla de trabucaires. Hi ha gent entre els 7 anys fins als gairebé 80. “Les colles van sortint durant tot l’any allà on se les lloga, normalment les sortides es fan per les nostres comarques i la Catalunya Nord”, diu Esther Budó. L’entitat compta amb un local

WEB RECOMANADA HTTP://MENORES.OSI.ES/ Iniciativa posada en marxa per l’Oficina de Seguretat de l’Internauta amb el ferm objectiu de fomentar la cultura de la seguretat a Internet entre els més petits. Es donen consells, segons les edats, de com utilitzar eines i dispositius informàtics que estan a l’abast de tothom: missatgeria, web, correu, xarxes socials, mòbils... Descriu amb vídeos molt il·lustratius situacions reals. Anima a participar en un joc per a aprendre de forma divertida i finalment ofereix un formulari per demanar ajuda. També hi ha un apartat per a pares i mares i un altre per a educadors.

Francesco Tonucci (2007) FRATO. 40 años con ojos de niño P. 73. Ed. Graó

Editen:

La frase: “L'educació ajuda a la persona a aprendre a ser el que és capaç de ser.”

municipal cedit, per celebrar les reunions i per guardar materials. Ara mateix, els mebres de GRAFIC, entre totes les colles, sumen entre 70 i 100 components. “Per formar part de qualsevol de les nostres colles només cal tenir-ne ganes i posar-se en contacte amb qualsevol dels integrants. Ens podreu trobar al facebook”, ha anotat Esther Budó, que afegeix: “L’entitat mare GRAFIC, sota el mateix NIF, engloba totes les seves seccions i es reuneix un cop a l’any amb totes elles per fer una valoració de la temporada. Cada colla per la seva part fa les seves reunions independents durant l’any.”

FALGUÉS FOTOGRAFIA

LLETRES EN JOC Encreuat sil·làbic

HORITZONTALS: 1. Els aprovaven en una segona oportunitat. L’habitacle dels que no en tenen. 2. Conec una qüestió. Sobresurts entre els altres. Una nota musical. 3. Feies una pasta. Arran. Troncs que caguen regals per Nadal. 4. Saludable. Faries totes les combinacions possibles. 5. Baralles verbals. Per aquí surt el sol. Un astre que surt per l’Est. 6. Les bigues l’aguanten. N’hi ha un de negre i un altre de roig. Ets com una font quan estàs refredat de nas. 7. Enviarem una mercaderia amb factura inclosa. Tirar la pilota des de fora del camp cap a un jugador de dins. 8. Obra molt mal feta. Torno a mirar. VERTICALS: 1. Res en moltes contrades. Corredors que enllacen cambres distants. Fer-ne un de dolent no és gens convenient. 2. Una moneda força coneguda, ara obsoleta. 3. Ben podrit. Un gos mallorquí. Aquests senyors són més que barons i menys que comtes. La marededéu més famosa d’Olot. 4. Les fa el botiguer a qui compra més d’una cosa. Un camí que significa “dos”. Camí que fa volta, just al contrari que la drecera. 5. Manera de ser d’una persona. Braç de la barca. 6. Vaixells que tenen braços. Corrent d’aigua de cabal molt variable. Nota. 7. Diuen que és el déu del Sol dels antics egipcis. Les germanes i les dones dels meus oncles. Una flor molt olorosa. 8. Vehicles destinats al transport de matèries pesants. 9. Abandonat de tothom. Un altre vehicle de transport però més antic que els anteriors. Solució:

(Hesíode) RECURSOS EDUCATIUS

" LLIBRE

" LLIBRE

" LLIBRE

DANIEL CASSANY EN LÍNIA. LLEGIR I ESCRIURE A LA XARXA

GASPAR HERNÁNDEZ I JORDI LLAVINA CONTES PER SER FELIÇ. Històries per ajudar...

SOCIETAT CATALANA D'EDUCACIÓ AMBIENTAL (SCEA) FORA DE CLASSE. Guia de criteris de qualitat...

GRAÓ

Estrella Polar

SCEA

! Contes per ser feliç. Històries per ajudar els més petits a viure millor recull 20 contes creats perquè grans i petits llegiu junts i parleu de temes que us preocupen. La por, la tristesa, l’autoestima... són algunes de les emocions que es poden treballar amb les guies que hi ha al final de cada conte.

! Fora de classe. Guia de criteris de qualitat per a les activitats d’educació ambiental estableix trenta criteris per dissenyar, desenvolupar i avaluar amb qualitat les activitats d'educació ambiental. La guia és consultable i descarregable al web de la Societat Catalana d’Educació Ambiental.

! A la xarxa,

Els editors del suplement Diàlegs d’Educació no tenen perquè compartir les opinions expressades en les diferents seccions. Per a més informació adreceu-vos a: www.sealtemporda.net.

Col·laboren:

llegim i escrivim igual? Entenem els continguts de la mateixa manera? Aquest llibre respon aquestes i moltes altres preguntes i ho fa adreçant-se a tots els docents, de primària fins a la universitat, d’aula o de plataforma digital, però també als interessats en la cultura i l’educació.

Diàlegs d'Educació 2.22  

Suplement del Setmanari Empordà

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you