Dialegs 57

Diàlegs d’Educació

NÚMERO 57 | DESEMBRE DEL 2015

Els continguts s’apropen a la realitat Els alumnes capten millor els continguts quan els identifiquen amb una realitat propera Magda Treserres, professora de Matemàtiques, i Mercè Oliveras, professora dels cicles formatius de Gestió Administrativa i d’Administració i Finances, amdues a l’Institut Cap Norfeu de Roses, expliquen en aquest reportatge com s’aplica l’economia a l’aula.

Per a elles, els alumnes capten millor els continguts quan els identifiquen amb una realitat que els és propera.

“L’economia, que cal tenir en compte que no és una ciència exacta, està molt influenciada pel comportament de les persones”, afirmen, i és per això que un dels objectius de la docència de la matèria és ajudar als alumnes a entendre la realitat que ens envolta, tant des d’un punt de vista d’actualitat macroeconòmica per comprendre l’actualitat, com per adquirir eines per poder gestionar-se la pròpia economia domèstica.

Les dues professores indiquen que el que es pretén és “procurar generar un esperit emprenedor, optimista, proactiu, de recerca de recursos, que fomenti la generació de noves oportunitats i im-

quan van arribar a casa en acabar la vetllada.

Penso que als nens no els calen tants regals, i aquell dia vaig constatar que sovint gaudeixen més de l’embolcall que del material en si. Però de tota aquella pila de regals sí que n’hi va haver uns quants d’afortunats, pocs, que van donar per a hores i hores de joc. I sabeu quins van ser, curiosament? Doncs aquells que no servien per a res en concret. I de sobte va sorgir l’encanteri: la imaginació va aparèixer i com menys instruccions hi havia, com menys dirigit era el joc, més mons fantàstics i més històries increïbles creava ella.

Quan desapareixen els estímuls externs, les pantalletes, els llums...és quan els nens tenen l’o-

portunitat que el joc els neixi de dins. És quan la imaginació entra en acció i es barreja amb totes les seves vivències que neixen aventures fantàstiques i al·lucinants, moltes vegades sense cap sentit per a nosaltres, però que per ells seran vitals. I aquest és l’autèntic joc, el que ensenya, el que fa créixer, el que dóna lloc a un pensament creatiu que, en un futur, els farà uns adults capaços de desenvolupar-se en un món cada vegada més canviant.

Albert Einstein deia que la lògica ens porta d’ A a B, però la imaginació a tot arreu. Procurem deixar de banda la nostra lògica i permetre que els petits viatgin on i com vulguin. Amb la imaginació no els faran falta piles, ni electricitat ni diners.

L’objectiu és procurar generar un esperit emprenedor, optimista, proactiu, de recerca de recursos pulsi una visió emprenedora, una emprenedoria entesa com una competència per a la vida professional en el sentit ampli i que sigui present a les aules”. “Els nostres alumnes –hi afegeixen– participen en diferents projectes: concursos, visites a empreses i xerrades.”

Aquest curs l’institut estarà present, precisament, en el Concurs de Joves Emprenedors de l’Alt Empordà amb l’objectiu de promocionar la iniciativa emprenedora entre els alumnes de 3r d’ESO, 2n de Batxillerat i cicles formatius de grau mitjà de Gestió Administrativa.

“Per treballar l’emprenedoria incidim en el desenvolupament de les competències personals relacionades amb l’autonomia, capacitat per assumir responsabilitats, capacitat de treballar en equip i la presa de decisions, la promoció de la creativitat, flexi-

Les professores Magda Treserres i Mercè Oliveras. ROSANA VIDAL

bilitat, innovació i la iniciativa personal”, comenten Magda Treserres i Mercè Oliveras.

L'any passat els alumnes de 3r d’ESO del Cap Norfeu van participar en el projecte EJE (Empresa Joven Europea), i aquest curs també hi treballen. Es tracta d’un

REGALEM IMAGINACIÓ CRISTINA FAJARDO TIBAU Assessora EAP del Servei Educatiu de l’Alt Empordà

EDITORIAL n plena “ressaca” nadalenca més d’un de nosaltres deu estar reflexionant profundament en el tema estrella de cada Nadal: en calien tants?

Recordo especialment un Tió de fa 3 o 4 anys, quan l’única petita de casa (la primera “de tot”: filla, néta, neboda...Imagineuvos!) ens retornava a tots la il·lusió per aquest moment tan espe-

E

cial, fent-nos reviure’l des de la nostàlgia del que s’ha fet gran i ha acabat oblidant la màgia. Tornar a aquells moments a través dels seus ulls, a través del seu bastó, va fer que tots i cadascun dels membres de la família, i ho confesso: jo la que més, entréssim en una mena de bogeria col·lectiva a l’hora de comprar el que amb molt d’amor aniria cagant aquell tros de tronc. Fins i tot jo, que vo-

lava d’il·lusió arrossegant la petita cap a mullar la vara (a casa mai hem estat gaire religiosos, i els meus pares van optar per substituir allò d’anar a resar per una nova fórmula genialment novedosa: mullar la vara en un cubell d’aigua a l’altra punta de la casa) vaig acabar esgotada davant tal bacanal de caixes, llacets, plàstics i cartrons. La nena havia entrat en una mena de catarsi on res tenia sentit fora d’esparracar el paper setinat el més ràpidament possible per poder tornar a picar.

Molts dels regals ni tan sols va arribar a mirar-se’ls, i sospito que tampoc els va canviar gaire la sort

Porta’ns la carta als Reis!

Els dies 3 i 4 de gener (de 17.00 a 20.00 h) els patges dels Reis d’Orient seran al Consell Comarcal de l’Alt Empordà (carrer Nou, 48 de Figueres)

155469

projecte amb un plantejament nou, la creació d’una empresa o cooperativa escolar a la mateixa aula, que té relacions comercials amb altres empreses creades en altres instituts de diferents comunitats autònomes. L’objectiu és que puguin comprar i vendre

productes entre si. Els productes comprats es comercialitzen en un mercat local. Després d’analitzar els resultats els alumnes es reparteixen els beneficis obtinguts igual que qualsevol empresa real.

“Aquest projecte és molt estimulant, ja que planteja a l’alumnat tot un seguit de problemes i interrogants que suposen un desafiament al qual hauran de fer front per poder desenvolupar el projecte”, diuen. És d’aquesta manera com es genera una relació entre l’aula i la realitat empresarial que ens envolta.

L’any passat, el centre també va participar en el programa ARACOOP, impulsat per la Generalitat de Catalunya, que apropa els alumnes a les cooperatives del seu entorn. Els estudiants van visitar la Cooperativa Foresterra de Vilajuïga i van poder veure i entendre que la cooperativa és una bona opció per fer emprenedoria social. Aquest any, ja han conegut el Bonàrea i tindran l’oportunitat de conèixer la corporació de la Coca-Cola. Aquest treball es completa assistint a les xerrades anuals que organitza l’Ajuntament de Roses, i a les de la xarxa INNY.

ROSES | MAIRENA RIVAS

II

Diàlegs d’Educació

DIMARTS, 29 DE DESEMBRE DEL 2015 | EMPORDÀ

L’ESCOLA PARLA

L’Olivar Gran aposta pel plurilingüisme ® L’institut promou accions que es van consolidant i que van modelant en certa manera la seva identitat FIGUERES | M. R.

Una metodologia en què tothom té cabuda. ESCOLA MONTSERRAT VAYREDA

Montserrat Vayreda, una escola inclusiva i integradora ROSES | MAIRENA RIVAS

D’uns anys ençà, l’Escola Montserrat Vayreda de Roses va fent petits canvis metodològics, de manera que tots junts, mestres i alumnes, puguin treballar en un mateix entorn i arribar a les necessitats de tothom, i alhora potenciar les seves capacitats i fer sentir-los més capaços.

Tenir una USEE (Unitat de suport a l’educació especial) a l’escola suposa, en aquest sentit, la necessitat d’incloure els alumnes d’aquesta unitat a l’entorn ordinari, de manera que puguin compartir el màxim d’activitats amb els seus companys d’aula.

“Estem acostumats a tenir nens amb necessitats educatives especials, però a incloure'ls en les dinàmiques de les classes i de l'escola, en les lúdiques i en les de treball. I no només els nens de la USEE, que són molt pocs, sinó tots els NEE, inclosos els de conducta”, exposa la directora de l’escola, Montse Testar, la qual descriu el treball al Montserrat Vay-

reda: “Defugim al màxim la fòrmula típica de treure els alumnes de la classe perquè necessiten treballs diferenciats, tot i que a vegades ho hem de fer. Però intentem adaptar la metodologia perquè hi tingui cabuda tothom: agrupaments, racons i treballs per projectes”.

La revista, per exemple, és un projecte que es duu a terme amb els alumnes de sisè durant un curs escolar. És un element lingüístic motivador ja que s’aprofiten les motivacions i els interessos dels alumnes per treballar l’expressió escrita i acabar elaborant una revista que ells mateixos dissenyaran. Lliurement i sense forçar res, poden decidir de quina manera volen treballar (individualment, en petit grup), els temes sobre els quals volen escriure i expressarse... Des de l’escola, l’experiència es valora com a molt positiva, perquè permet respectar els diferents ritmes d’aprenentatge i ser capaços d’oferir una resposta educativa als alumnes.

L’educació lliure marca el ritme a la llar Els Bolets MAÇANET DE CABRENYS | M. R.

La Llar d’Infants Municipal Els Bolets de Maçanet de la Selva ha introduït una novetat aquest curs, el treball per mitjà del joc lliure. Es tracta d’allò que s’anomena Educació Lliure i consisteix en què cada nen pot escollir el joc al qual vol jugar i

A FONS

TERESA ORTIZ Directora del Centre de Formació d’Adults (CFA) Tramuntana del Centre Penitenciari Puig de les Basses

L’ESCOLA DE LA PRESÓ

sempre sota la supervisió de l’educadora.

“Aquesta educació lliure respecta el ritme d’aprenentatge de cada nen i de cada nena, deixantlos créixer en llibertat però també amb límits i en un ambient que els permeti sentir-se segurs per aprendre de veritat”, explica

E

l CFA Tramuntana és un centre escolar que tot just al setembre va engegar el seu segon curs escolar. És el Centre de Formació d’Adults que s’ubica al Centre Penitenciari de Puig de les Basses.

Al CFA Tramuntana parlem d’alumnes, com a qualsevol altra escola, i no d’interns. Tot i així, no podem deixar de banda que estem en un centre penitenciari i que pertanyem a un territori. Des de les dues vessants ens hem de fer visibles davant dels alumnes, dels altres col·lectius de la presó, de la

L’Institut Olivar Gran destaca per potenciar l’aprenentatge de dues llengües estrangeres, a més de les llengües catalana i castellana. Des del curs passat, el cent per cent dels alumnes de 1r a 3r d’ESO cursen l’anglès i el francès. Aquest impuls del francès com a segona llengua ha portat l’institut a ser seu dels exàmens DELF, organitzats conjuntament pel Departament d’Ensenyament, l’Institut Français i l’Alliance Française. A partir d’aquest curs també serà centre examinador dels exàmens d’anglès de Cambridge.

“El foment de l’excel·lència i el plurilingüisme”, com explica el director de l’institut, Rafa González, ha propiciat que aquest curs s’hagi incorporat a l’oferta educativa el programa Batxibac, que permet als alumnes que el cursen obtenir la doble titulació del Batxillerat i el Baccalauréat.

Aquests alumnes, a més de realitzar una estada d’una setmana a Montpeller, també faran un intercanvi de tres setmanes amb estudiants del Lycée Jeanne d’Arc, a Nancy.

“Un pilar fonamental de l’aprenentatge de les diferents llengües són els intercanvis internacionals”, anota González, i hi afegeix: “Des de fa anys el centre duu a terme aquesta activitat, que implica una vivència molt important per als alumnes, atès que comparteixen noves experiències en un entorn d’immersió total en la llen-

Un grup d’alumnes de l’Olivar Gran, a Montpeller. INSTITUT OLIVAR GRAN

gua i cultura d’altres països.”

Alguns alumnes de tercer d’ESO faran al maig una estada d’una setmana a l’Institut Linguistique du Peyrou de Montpeller, on s’allotjaran amb famílies, assistiran a classes de llengua francesa i faran activitats lúdiques i culturals. I els alumnes de 4t d’ESO, des de fa uns anys, participen en un intercanvi amb alumnes del Lycée Jeane d’Arc, d’Argentan, a la regió de Normandia.

Un intercanvi amb Polònia Aquest curs els alumnes de quart han iniciat un intercanvi de llengua anglesa amb l’institut Powiatowy Zespó Szól de Polònia. L’intercanvi permet enfortir el coneixement de la llengua anglesa, idioma que tant els joves d’aquí com els polonesos tenen com a primera llengua estrangera. Els alumnes polonesos, que van estar hostatjats amb alumnes de l'institut a l’octubre, van visitar i

van fer activitats pels llocs més significatius de la nostra comarca, a Girona i a Barcelona. La segona part de l’intercanvi es farà el primer trimestre del 2016 i consistirà en la visita, per part de 16 alumnes de l’Olivar Gran, a Pszczyna, ciutat situada a uns 80 km de Cracòvia. Aquests joves visitaran el camp de concentració d'Auschwitz-Birkenau, la mateixa ciutat de Cracòvia o el castell de Wawel.

Així mateix, el vint per cent dels alumnes dels Cicles Formatius fan estades de formació en centres de treball a França i Bèlgica dins del programa Erasmus+.

D’aquesta manera, conclou el director Rafa González, totes les etapes educatives de l’institut gaudeixen de la possibilitat de participar en activitats que suposen el coneixement vivenciat d’altres cultures i d’aprofundir en l’aprenentatge dels idiomes que estan estudiant a les aules.

Sònia Santos Parejo, la directora de la llar Els Bolets.

A través d’aquests jocs, els petits, acompanyats per l’educadora, treballen totes les matèries del projecte curricular: les estacions, el Nadal, els colors, les tradicions del poble... i sempre introduint vocabulari relatiu a la matèria.

En definitiva, és un model pedagògic que proposa una alternativa al model tradicional, on també es tractaran les emocions més enllà dels coneixements.

Els nens juguen en un ambient que els fa sentir segurs. LLAR ELS BOLETS

ciutat de Figueres i de la comarca. És per això que hem de crear-nos una identitat com a escola, amb una cultura pròpia de funcionament que ens farà ser diferents d’altres escoles, però que no sigui pel fet de ser l’escola de la presó, sinó perquè sigui la nostra pràctica com a docents el que ens defineixi com a escola i ens doni la identitat.

Com a escola, el nostre principal objectiu és esdevenir un dels motors de millora personal per als nostres alumnes, reconèixer aquesta millora en l’àmbit indivi-

dual i motivar-los a la formació com a eina que els pot ajudar a superar una etapa de la seva vida, de vegades llarga i, sobretot, a creure en les seves capacitats i possibilitats personals.

El nostre plantejament, com a claustre, és que els alumnes reflexionin sobre les seves mancances formatives i siguin els protagonistes per decidir fins on volen arribar. Als mestres i professors ens toca facilitar que els itineraris formatius s’adaptin als seus interessos i expectatives personals.

Aquestes decisions afavoriran

la implicació i motivació per a l’estudi i, moltes vegades, que canviï el record que molts d’ells tenen del seu pas per l’escola. També que visquin l’aprenentatge i la formació com un procés al llarg de la vida i no d’una etapa de la vida.

Defensem que les oportunitats han de ser les mateixes per a tots i cadascun dels nostres alumnes, independentment de quines siguin les seves històries, procedència, edats, color de la pell, cultura, gènere, religió, idees..., sempre des del respecte, el diàleg i l’acompanyament. Entre tots farem el camí.

Diàlegs d’Educació

EMPORDÀ | DIMARTS, 29 DE DESEMBRE DEL 2015

III

DIALOGUEM AMB... cançó, i els gravo en vídeo, després s’escolten i ells mateixos avaluen com ho han fet i si han pronunciat bé.

Lara Turón Esteve MESTRA ITINERANT D’ANGLÈS A LA ZER REQUESENS

«És de ben petits que s’interioritzen els sons de cada llengua» ENTREVISTA Lara Turón Esteve (Girona, 1975) és mestra des de fa 17 anys. Va estudiar Magisteri especialitat de llengua estrangera (anglès) a la Universitat de Vic. Des del 2001 treballa per al Departament d’Ensenyament. Al principi, va fer substitucions en diferents escoles de les comarques gironines. Més tard, va passar més temps fent de mestra a les escoles Ruiz Amado i Les Mèlies, a les Zer Canigó i Empordà i, finalment, aquest és el setè curs que és a la Zer Requesens com a mestra itinerant d’anglès definitiva.

SANT CLIMENT SESCEBES | MAIRENA RIVAS

Com s’organitza una mestra itinerant?

P

R S’organitza la feina més o menys igual que els altres mestres. La diferència és que cada dia vas a una o dues escoles diferents i que sempre vas carregat amb el material que necessites d’un lloc a l’altre. La programació d’anglès, igual que les altres matèries, es programa igual per a totes les es-

P Els mestres d’anglès han promogut el Country English Day. En què consisteix?

coles de la Zer. P Què és el que més li agrada de la seva feina?

R M’agrada estar amb els alumnes i intentar que estiguin motivats. Que els agradi conèixer altres llengües i cultures, i que s’ho passin bé aprenent anglès.

P A partir de quina edat creu que els nens han de començar a aprendre altres idiomes?

R Formalment, a l’escola, és igual quan es comenci. Es pot començar a l’Educació Infantil o a partir de primer de Primària, però com més aviat un nen o una nena escolti la llengua que els pares vulguin que aprengui, millor. És de ben petits quan interioritzen els sons de cada llengua igual que s’aprèn la llengua materna. És important que a casa escoltin l’altra llengua, a través de dibuixos en versió original o de cançons.

Lara Turón fa disset anys que exerceix de mestra. BORJA BALSERA

«M’agrada estar amb els alumnes i que els agradi conèixer altres llengües i altres cultures»

ir les ordres utilitzant els gestos.

També fem jocs, cantem moltes cançons, escoltem històries, ja sigui a través de la mestra o d’altres veus nadives. És important que escoltin diferents tipus de veus.

P

tot amb les frases i el vocabulari que s’utilitza a l’aula.

P

Es dirigeix als alumnes en anglès a l’aula?

P Quina particularitat destacaria de la seva forma d’impartir aquesta matèria?

R No sempre, la majoria de l’estona sí. Però per explicar segons què, sobretot als grans la gramàtica, també es pot utilitzar la llengua materna. Sí que és important la comunicació en anglès, sobre-

R Procuro que els alumnes s’ho passin bé. Intento fer activitats on hagin de participar molt. Sobretot a cicle inicial, utilitzo molt el mètode TPR (Total Physical Response), que consisteix a segu-

Hi ajuden les noves tecnologies?

Les noves tecnologies ens han facilitat molt la feina. Amb els més grans, tot i que tenen un llibre, i també s’ha de treballar la gramàtica, s’intenta fer molts listenings, que permeten la comprensió oral, i també speaking, perquè no tinguin por de parlar en una altra llengua. És per això que fem presentacions o el que sorgeix, com per exemple una R

R El Country English Day va néixer el curs passat arran de la necessitat que tenim les escoles rurals de fer algun tipus d’activitat en llengües estrangeres, com ara teatre o tallers en anglès. Si no fèiem el Country English Day havíem de fer un desplaçament a veure una obra de teatre en anglès molt lluny, com ara a Girona o a Figueres. L’objectiu principal és fomentar l’expressió oral i l’intercanvi en llengua anglesa entre els alumnes dels centres que hi participen, i també l’intercanvi de materials i estratègies metodològiques entre els especialistes d’anglès. El curs passat ho vam celebrar amb els alumnes de la Zer Les Salines, i aquest curs ho realitzarem amb els alumnes de l’escola de Vilajuïga.

P

Quan es fa?

Es farà el 29 d’abril del 2016, i les activitats previstes seran veure una obra de teatre en anglès, fer diferents workshops i alguna cançó o dansa tradicional.

R

P

Quin alumnat hi participa?

Hi participaran els alumnes de tercer a sisè de primària de la Zer Requesens (Capmany, Darnius, Espolla i Sant Climent Sescebes), i els alumnes de quart a sisè de l’Escola Santiago Ratés de Vilajuïga. És un projecte que el Centre de Recursos Pedagògics de l’Alt Empordà i el Departament d’Ensenyamen ens ha donat com a curs de formació.

R

PRÀCTICA REFERENT

Editen:

«Trenant», un espai col·laboratiu intercentres del professorat d’Art de secundària ® «Si canviem el nom a les coses, canviem el que sabem?», es pregunta el Grup Trenant FIGUERES | GRUP TRENANT

Els editors del suplement Diàlegs dʼEducació no tenen perquè compartir les opinions expressades en les diferents seccions.

Per a més informació adreceu-vos a: www.sealtemporda.net.

Col·laboren:

Trenant és més que un projecte, és un desplegar espais, un intercanviar motivacions i experiències educatives. Trenant neix del desig de plantejar la creació d’un espai col·laboratiu de recerca per part d’algunes professores d’art en l'àmbit de l’educació secundària de la comarca de l’Alt Empordà. Investiguem elements de la cultura artística i visual contemporània, tenint en compte la perspectiva de l’alumnat, perquè les nostres propostes han de servir perquè tinguin la paraula i s’expliquin.

Entreteixir idees generant noves maneres de percebre, de veure, d’entendre, de construir allò que sabem a partir del fet artístic és un dels principals objectius del Grup Trenant.

Tot i que les nostres activitats pretenen compartir el que sa-

“Un dels principals objectius és entreteixir idees generant noves maneres de veure i de construir a partir del fet artístic” “Al nostre espai web, oferim enllaços a espais expositius i proposem artistes contemporanis” bem de manera horitzontal, sobretot, el que ens encurioseix és veure cap a on ens portaran aquelles intervencions que desconeixem.

En crear propostes com el silenci, posar nom, fer i desfer, pensar diferent o monstruari, el que volem és juxtaposar posicionaments, posant en evidència la riquesa i diversitat, deixant-nos encomanar pels altres per descobrir llocs incògnits.

«Trenant» desplega espais i intercanvia motivacions educatives. TRENANT

L’espai web de Trenant, https://sites.google.com/a/xtec.c at/trenant, adscrit al CRP del Servei Educatiu de l’Alt Empordà, és un espai de difusió de l’àm-

bit artístic i de l’educació artística en particular. Oferim enllaços a espais expositius i proposem artistes contemporanis com a referents a les nostres activitats.

Diàlegs d’Educació

IV

DIMARTS, 29 DE DESEMBRE DEL 2015 | EMPORDÀ

ENGLISH TIME ENIGMA

ENTORN D’APRENENTATGE DEL CANIGÓ (EdA del Canigó)

EL CASTELL DE RIÀ tractat del Pirineus de 1659 en què la Catalunya Nord passà a domini francès, decidí que el Castell de Rià era massa difícil de protegir i va ordenar destruir-lo completament. Era necessari? O potser, amb la seva destrucció, es volia enterrar un símbol dels habitants de la zona recentment conquistats? Malgrat la seva total destrucció, avui en dia, una petita escultura sobre l’antic castell recorda que des d’allà les terres catalanes van començar a escriure la seva pròpia història.

A l’EdA del Canigó quan ens acostem a Rià des de Prada a través d’un itinerari per l’antic camí de Canoa, ho fem amb el propòsit de treballar història i llegenda, entenent com una i l’altra s’alimenten i es contradiuen i com a partir d’elles s’ha construït la nostra identitat. Observem també per què el castell es trobava en un lloc estratègic, situant-nos sobre una tribuna que ens permet veure la vall de la Tet com s’obre des de les muntanyes abruptes de Vilafranca cap a la planúria de Prada, a més de tenir al davant el massís Canigó amb tota la seva majestuositat.

Acabem l’itinerari tornant per l’antic camí de ferro, enmig de rouredes, seguint el canal de la Branca Vella, veient vestigis de la història d’un territori que ha continuat forjant el seu destí davant dels seus il·lusos destructors.

WHAT ORIGINAL FLAGS MAKE UP THE UK FLAG? ANSWER:

England, Scotland and Northern Ireland

mig camí entre Prada i Vilafranca de Conflent, trobem un petit poble que s’enfila sobre un turó, el qual en temps passats era coronat per un castell. Estem parlant del municipi de Rià, actualment unit per burocràcia amb el poble de Cirac. Situat a la solana, com si d’una tribuna es tractés, veu com per davant seu van passant vehicles amunt i avall seguint el curs de la Tet, i pocs s’hi paren, ja que el que antuvi fou un lloc estratègic avui és un poble com un altre, oblidat per molts llibres d’història.

Però per molt que s’han escarrassat alguns perquè resti en l’oblit, no ho han aconseguit i a dia d’avui Rià i els vestigis del seu castell són recordats com els orígens de les terres catalanes. La llegenda diu, i la historiografia no ho desmenteix, que fou en aquest poblet dit antigament Arrià, on nasqué l’emblemàtic personatge Guifré el Pilós i amb ell l’inici dels comtats catalans. Durant l’edat mitjana, el castell tingué una importància cabdal a causa de la seva situació estratègica i això provocà que fos protagonista de diverses batalles entre nobles i reis.

Però per moltes batalles que suportà, no fou fins al segle XVII que el castell quedà completament destruït i reduït als vestigis que veiem avui. El responsable: Sebastian Le Preste de Vauban. El màxim enginyer de fortificacions de la cort de Lluís XIV, el rei sol, després del

A

POESIA A L’AULA

L’adéu groc de les roses (haikús), Valentí Ribes dins «L’àncora i l’instant» Perdiu cansada, sobre quin raig de lluna mastegues l’aire?

Quieta i serena, l’àliga perd mirades enllà dels núvols.

Aquesta tarda el vent s’entortolliga per la roureda.

Les ones cerquen la claror de la platja des de la fosca.

WEB RECOMANADA

Creixen els dies per al vol incansable de les aloses.

Gebrada freda vesteix amb sedes fines la pollancreda.

La tardor mostra l’adéu groc de les roses: ulls sense vida.

LA FRASE

ESPAIS WEB WEEBLY INTERACTIUS PER A L’EDUCACIÓ HTTP://INTERACTIVESITES.WEEBLY.COM/

ELEANOR ROOSEVELT ESCRIPTORA I ACTIVISTA NORD-AMERICANA (1884-1962)

socials, endevinalles, música, art, festes, jocs educatius interactius...

Quan un usuari elegeix un dels temes del menú, automàticament es desplega una llista completa d’habilitats i de jocs educatius.

Àmplia varietat de pàgines web interactives per a l’educació que poden utilitzar-se tant per treballar a l’aula com a casa i tant en grup com de manera individual.

Cada portal web es troba classificat en les categories següents: matemàtiques, ciències, estudis

Si una mare pogués demanar un regal per al seu nadó, crec que hauria de demanar la curiositat»

«

BIBLIOTECAE

TÍTOL: «NEN ESTEL»

TÍTOL: «QUAN L’HOME MÉS FORT DEL MÓN AGAFA EL TELÈFON...»

TÍTOL: «ET DONARÉ EL SOL»

AUTORA: NIVOLA, CLARIE A. BARCELONA: JOVENTUT, 2015

AUTORA: RIMBAU, ROSER BARCELONA: TAKATUKA, 2015

AUTOR: NELSON, JANDY BARCELONA: FANBOOKS, 2015

® Un conte que ens explica

® Voleu saber què li passa a l’home més fort del món quan agafa el telèfon, o quan vol agafar l’ascensor o bé si va en cotxe per carreteres plenes de revolts i què fa quan veu un bròquil?

Quan l’home més fort del món agafa el telèfon, tothom el confon amb la tieta Encarna, un conte molt divertit de la mà de Roser Rimbau, que se’n riu de la imatge que tenim de nosaltres mateixos i ens mostra, amb humor, les limitacions que tots tenim. És un conte a partir de 5 anys.

® L’autor ens explica la

el cicle de la vida d’una manera especial. Un estel molt menut se sent atret pel planeta terra i és allà on voldria anar, on desitjaria viure. Si hi va tindrà una vida plena, però finita. Una vida amb alegries, però també amb tristeses, un temps durant el qual aprendrà i experimentarà les emocions.

Creieu que hi anirà? Nen estel de Claire A. Nivola és un àlbum il·lustrat per a nens i nenes a partir de 6 anys, ha estat publicat en català i en castellà per l’Editorial Joventut. Una obra per fer-nos reflexionar sobre la vida i la mort, sobre la nostra existència.

història de la Jude i en Noah, dos germans bessons que estaven molt units, però als quals, per certes circumstàncies tràgiques, la relació se’ls complica tant que arriba un moment que amb prou feines es dirigeixen la paraula. A partir de la versió que ens dóna cada personatge en temps diferents, –en Noah quan té 13 anys i la Jude quan en té 16–, anem descobrint què ha ocasionat el seu distanciament i quin serà el camí per retrobar-se. Una novel·la juvenil per riure i plorar, molt emotiva, ambientada en món molt real.

• Biblioteca Carles Fages de Climent, de Figueres • Biblioteca Jaume Vicens i Vives, de Roses • Biblioteca Ramon Bordas i Estragués, de Castelló d’Empúries • Biblioteca Victor Català, de l’Escala • Biblioteca Carles Bosch de la Trinxeria, de la Jonquera

• Biblioteca Pere Calders, de Llançà • Biblioteca Marta Fàbrega i Romans, de Sant Pere Pescador • Biblioteca Bonaventura Carles Aribau, de Garriguella • Biblioteca del Port de la Selva • Biblioteca de Vilajuïga