Diàlegs d’Educació
NÚMERO 49 | FEBRER DEL 2015
El centenari de les Escoles Normals El Museu del Joguet acull una mostra que explica l’evolució històrica de les escoles de magisteri SERVEI EDUCATIU DE L’ALT EMPORDÀ
FIGUERES | MAIRENA RIVAS
L’exposició Centenari de les Escoles Normals de Mestres de Girona (1914-2014), que va ser l’inici de la celebració d’aquest centenari, està instal·lada fins al 8 de març a Figueres, al Museu del Joguet de Catalunya. La Facultat d’Educació i Psicologia de la Universitat de Girona (UdG), amb la col·laboració de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà, han volgut commemorar d’una manera especial l’efemèride atesa la importància i transcendència que reconeixen al Magisteri en l’educació dels infants, futurs ciutadans, com així s’esdevé en les societats actualment més avançades. També perquè els estudis “regulars” de mestre són els més antics d’entre els que s’imparteixen a la UdG de manera continuada i les Normals són els antecessors directes més remots dels centres educatius que el 1991 constituïren la UdG. A la mostra, també s’hi poden trobar documents poc coneguts del professorat sobre com han de ser els estudiants i gràfics estadístics. Hi ha, a més, un vídeo que inclou entrevistes a mestres de diferents generacions, alguns ja ju-
PROFESSOR SALOMÓ MARQUÈS COMISSARI DE L’EXPOSICIÓ
L’exposició mostra els aspectes més destacats d’aquests cent anys i ofereix una visió cronològica i temàtica: evolució dels plans d’estudis (la monarquia de primers del segle XX, la República, els anys de la Guerra Civil, la dictadura franquista, la democràcia); la incorporació del català als estudis en diferents etapes; la formació permanent del magisteri; el professorat; el perfil dels futurs mestres; el paper dels estudiants…»
«
El doctor Salomó Marquès apareix, en aquesta foto, al costat de la targeta d’identitat de la seva mare, un dels documents que configuren els elements expositius del Centenari de les Escoles Normals de Mestres de Girona.
bilats i altres en exercici, que expliquen els seus records d’estudiants. És un document de 20 mi-
nuts que realça la figura del mestre i la importància social de la seva tasca.
L’exposició es pot visitar fins al 8 de març a Figueres. BORJA BALSERA
XERRAR, PARLAR O ENRAONAR? JOAN RUIZ EDITORIAL errar”, a tots els territoris de parla catalana menys en mallorquí, significa, segons el DIEC, “parlar molt i sense substància, pel sol gust de fer-ho (...)”. “Parlar”, en canvi, es refereix al fet que algú expressi el que pensa mitjançant
“X
Assessor ELIC del Servei Educatiu de l’Alt Empordà
el llenguatge articulat”. Aquests dos verbs, tan propers i allunyats alhora i en cap cas sinònims, els trobem dia rere dia a les nostres aules. Els uns, “xerren pels descosits” i no escolten el que els expliquem; els altres, parlem, sovint sense tenir en compte si el que estem
dient arriba a ser comprès pels nostres oïdors. En aquests moments que, massa sovint, ja sigui a la televisió, a la ràdio o al carrer, hi ha més gent que xerra que no pas que parla, seria bo recordar les quatre habilitats lingüístiques que existeixen, i que qualsevol usuari de la llengua hauria de dominar per poder comunicarse amb eficàcia en totes les situacions possibles: llegir, escriure, parlar i escoltar. A les nostres escoles i als nostres instituts es treballa molt (i
molt bé, per cert, en els centres que tinc la sort de conèixer) el llegir i l’escriure però, per una o altra raó, a mesura que els nostres alumnes es van fent grans, es va deixant massa de banda el parlar i l’escoltar. Recentment, va aparèixer a la premsa un estudi elaborat per diversos professors universitaris que determinava que el nivell d’expressió oral dels estudiants de secundària i dels d’estudis superiors és “insuficient”. Aquests mateixos professors alertaven que aquest tipus de
comunicació és una de les competències pendents del sistema educatiu català. Seria bo no perdre de vista que, si una de les finalitats principals de les escoles i dels instituts és formar ciutadans crítics, lliures i responsables, no podem pretendre que quan siguin adults sàpiguen escoltar si prèviament no els hem ensenyat a parlar. Finalment, potser ja seria hora de començar a donar sentit a un verb tan nostrat com enraonar, del mateix camp semàntic que els dos anteriors i sinònim de parlar, però que inclou la raó i, per tant, l’ús de la intel·ligència.