Page 1

EMPORDÀ | 1 DE MAIG DEL 2012

Diàlegs d’Educació

Diàlegs d’Educació

I

NÚMERO 24 | MAIG 2012

La mostra de treballs de matemàtiques La Biblioteca Fages de Climent acull, a partir del 25 de maig, l’exposició Jugamat L’exposició Jugamat està oberta a la participació de tots els instituts de la comarca i s’hi presenten treballs de matemàtiques fets per alumnes de tots els nivells, des de primer d’ESO fins a segon de Batxillerat. Les peces s’exhibiran a partir del 25 de maig durant dues setmanes. FIGUERES | MAIRENA RIVAS

Les matemàtiques són molt més que càlcul mental i xifres. Els professors de matemàtiques de vuit instituts de secundària de la comarca que integren el grup de treball Jugamat demostren, per segon any consecutiu, que aquesta disciplina pot ser molt manipulativa i que pot sortir de l’aula per ser exhibida en una exposició. La mostra de treballs de matemàtiques Jugamat s’inaugura el 25 de maig a la Biblioteca Fages de Climent, de Figuers, i durant dues setmanes el visitant podrà descobrir com de fascinant és aquesta matèria quan es presenta de forma creativa. Tots els treballs han estat fets al llarg d’aquest curs per alumnes de secundària, des de 1r d’ESO fins a 2n de Batxillerat. Ferran Baró, coordinador del grup de treball juntament amb Helena Cusí, explica que, en l’exposició, hi haurà figures geomè-

El logotip de la mostra

PROFESSORS DEL GRUP DE TREBALL

Una representació dels professors que formen l’equip de treball del Jugamat. MAIRENA RIVAS

triques regulars i irregulars, figures inventades i lliures, fotografies que il·lustren conceptes matemàtics i instruments i experiments matemàtics, entre d’altres peces. L’any passat es va ce-

lebrar la primera edició d’aquesta mostra, com a prova pilot, i l’èxit va animar els promotors d’aquesta iniciativa pedagògica a donar-li continuïtat. És important destacar que, mentre que en

A MI NO EM TOCA ENSENYAR A LLEGIR PILI ARNÁIZ PÉREZ EDITORIAL es que el meu fill era quasi un nadó hem anat a activitats d’animació lectora, a escoltar contecontes, un dia a la setmana miràvem llibres a la biblioteca, a casa sempre ha tingut un llibre a la tauleta de nit i ha vist en nosaltres, els pares, un bon model lector. Com és possible que ara, amb 16 anys, rebutgi la lec-

38698

“D

Assessora LIC del Servei educatiu de l’Alt Empordà

tura i digui que és avorrida?” Aquest és un comentari recurrent entre les famílies. Des de sempre, l’escola ha defensat la importància de la lectura, però el concepte de lectura i de lector competent s’ha anat transformat al llarg dels anys. Llegir no és una tècnica que s’aprèn d’una vegada en un curs o cicle concret i després s’aplica

tal qual a diversos textos. En general, es pensa que a partir dels vuit anys els nens i nenes ja han après a llegir i que podran fer servir la lectura per aprendre altres textos més complexos com són els de les diferents àrees, que pressuposen un coneixement específic per part del lector. Però, constatem que molt sovint els nois i noies no entenen el que llegeixen. Aprendre matemàtiques, ciències, literatura o socials implica aprendre també a llegir i escriure els textos propis d’aquestes matèries. Perquè llegir un text d’història, no és el mateix que llegir un text científic o un text lite-

l’edició del 2011 els centres que van participar en l’exposició eren tots només de Figueres, aquesta vegada se n’han apuntat també d’arreu de la comarca: la Jonquera, Llançà, l’Escala i Roses. rari. De la mateixa manera que llegir per plaer no és el mateix que llegir per construir i reorganitzar els coneixements. Així doncs, la lectura és objecte i contingut de totes les àrees i de totes les etapes. Ens equivoquem si pensem que s’aprèn a llegir a les hores de llengua i que després s’aplica aquest coneixement a la resta d’àrees. Tot docent ha d’ensenyar a llegir els textos propis de la seva disciplina. El professor d’educació física serà qui millor podrà ensenyar a llegir reglaments i notícies esportives. La mestra de música podrà ensenyar a llegir cançons, textos poètics, biografies i programes d’actes. El professor de ciències, textos científics, i el de socials, representacions cartogràfiques,

Ferran Baró Nin  INS Olivar Gran Elena Burgas  INS La Jonquera Santiago Campillo  INS A. Deulofeu Jaime Carrascosa  INS Olivar Gran M. Assumpta Coll  INS A. Deulofeu Helena Cusí  INS Ramon Muntaner M. Teresa Garcia  INS Cendrassos Sònia Geli  INS Illa de Rodes Rafa González  INS Olivar Gran Laura Masmitjà  INS Olivar Gran Lluís Sabater  INS de Llançà Roser Vilanova  C. Paula Montal

gràfiques estadístiques... La finalitat dels centres educatius en relació amb la lectura no ha de consistir a “fer lectors”, sinó en fer lectors competents. Un lector competent és aquell que sap llegir amb precisió i rapidesa, que comprèn el que llegeix i és capaç de transformar o transferir el text a altres situacions d’aprenentatge o de la vida. Fer-se lector pertany a la privacitat, és una decisió personal i lliure, però formar lectors competents és tasca i funció de l’escola. Podem fer molt per millorar la competència lectora dels nostres alumnes. Cap docent de cap etapa ni de cap àrea no hauria de defugir aquesta responsabilitat amb allò de “a mi no em toca” o “jo no en sé, d’ensenyar a llegir”.


II

DIMARTS, 1 DE MAIG DEL 2012 | EMPORDÀ

Diàlegs d’Educació

L’ESCOLA PARLA

Una activitat relacionada amb Sant Jordi, a la llar d’infants. FALGUÉS FOTOGRAFIA

Tradicions amb arrels, a la llar d’infants Terra de Vents LA JONQUERA | M. R.

La llar d’infants municipal Terra de Vents, de la Jonquera, dedica aquests dies a treballar la primavera. Els petits aprenen que “al nostre voltant creixen herbes i flors de formes i colors diferents; les toquem, les olorem i les utilitzem per pintar”, expliquen les educadores. Coincidint amb aquestes mateixes dates, a la llar d’infants també es posa un èmfasi especial a la preparació del dia de Sant Jordi. “N’expliquem la

llegenda, visitem les parades, i aprofitem per a comprar el conte rodamon”, comenten les mestres. Cada aula té un conte rodamon que, de forma itinerant, va a casa de tots els nens i les nenes. Les mestres consideren que, el fet que els infants visquin i gaudeixin de les festes populars catalanes, és una manera d’arrelar-los al poble. La llar d’infants Terra de Vents acull cinquanta-dos nens i nenes de tretze nacionalitats diferents.

La Setmana Cultural es va tancar amb una actuació musical i un berenar servit per l’AMPA. ROGER LLEIXÀ

Setmana Cultural marcada pels deu anys de l’Escola Maria Àngels Anglada ® Mestres i alumnes han recordat la data en què es va inaugurar l’actual edifici FIGUERES | MAIRENA RIVAS

jecte és senzill: es tracta de girar totes les activitats cap a l’entorn directe de l’escola i de participar, en primer lloc i majoritàriament, en propostes i activitats properes. “No cal anar a la NASA per entendre els avenços tecnològics. Tenim el Museu de la tècnica. No cal anar a veure art a Barcelona quan tenim expressions que van des del romànic fins al modern sense oblidar Empúries. No cal estudiar la portada d’aigües a Barcelona si tenim el pantà, les depuradores d’alta i baixa i els sistemes fluvials tan a prop”, diuen els i les mestres.

L’Escola Maria Àngels Anglada de Figueres ha dedicat la cinquena edició de la Setmana Cultural a celebrar que fa deu anys es va inaugurar el seu edifici. La seva història, els seus orígens, es remunten, però, al 1996, any en què amb només tres mestres i un grup reduït d’alumnes es va iniciar l’activitat docent. Les classes es feien en mòduls prefabricats, instal·lats on avui dia hi ha el pati de l’escola. “A l’hora de buscar el nom de l'escola es va pensar que fos el nom d’una dona, que estimés els nens i propera a la ciutat. Es va triar Maria Àngels Anglada. En aquells inicis, l’alumnat va poder conèixer l’escriptora que va assistir personalment a una festa, en què es va posar el seu nom a l’escola, el juny de 1998”, expliquen els mestres de l’equip directiu. De mica en mica, l’escola va anar creixent fins arribar als quatre mòduls. L’any 2001 van començar les obres del nou edifici i el febrer del 2002, ara fa deu

anys, es va estrenar l’equipament, una efemèride que s’ha recordat amb motiu de la Setmana Cultural. “L’organització d’aquesta setmana comporta una dinàmica diferent en l’activitat diària, i serveix per conèixer la història de l’escola”, expliquen els mestres, que hi afegeixen: “Tot l’alumnat ha treballat el text informatiu i s’ha fet un recull de les notícies més destacades d’aquests últims

deu anys de les quals se n’ha fet una exposició”. En la Setmana Cultural, que s’ha desenvolupat entre el 16 i el 20 d’abril, també s’ha dedicat un matí a jugar a jocs de taula, confeccionats al centre, en els quals participen grups d’alumnes de totes les edats. Altres activitats que s’han realitzat són tallers de plàstica, de llengua i treballs relacionats amb el tema.

lars. A la darrera reunió ens va acompanyar, també, un representant de la Generalitat de Catalunya. Són força les associacions de pares i mares que, tot i la bona predisposició a l’hora de gestionar els menjadors de les escoles, comencen a trobar serioses dificultats perquè els surtin els números. Potser perquè cada cop hi ha menys mainada que assisteix al menjador, a causa de la situació de crisi que vivim o potser perquè els costos es disparen, no només la matèria primera, el personal, l’electricitat, el gas etc., sinó també el monitoratge necessari i d’obligat compliment. És per això que ha arribat un punt d’inflexió

important, aquell en què la Generalitat ha recordat que el Decret 219/1989, d’1 d’agost, delega competències de la Generalitat a les comarques en matèria d’ensenyament. Així doncs, des del 1996 hi ha un conveni de delegació de competències quant a la gestió del servei de transport i menjador escolar als consells comarcals, conveni que va signar el Consell Comarcal de l’Alt Empordà concretament el 29 d’agost de 1997. Des d’aleshores, en té la gestió. El servei de menjador escolar a la comarca de l’Alt Empordà és, doncs, un dels serveis del conveni abans esmentat. Com és conegut, l’Alt Empordà és una comar-

ca rural amb una distribució de carreteres radial. Una comarca on més del 80% dels pobles tenen al voltant de 1.000 habitants, fet que implica moltes escoles rurals i, per tant, menjadors amb pocs comensals. Des del Consell Comarcal es racionalitza el servei de menjador, tot licitant en concurs públic lots d’escoles, per abaratir i fer rendible el cost del servei, que permet utilitzar cuines de les escoles més pròximes i amb més comensals perquè preparin el menjar a escoles amb molt pocs nens i nenes, però que necessiten igualment el servei. Entenc que la voluntat dels pares i mares és que el servei sigui el més òptim possi-

ble i que la mainada faci àpats de qualitat. És cert que hi ha situacions en què no s’assoleix aquest bon servei. Per això considerem necessari impulsar diferents mesures com la bústia de proximitat per a suggeriments dels pares o les comissions de seguiment de menjador. En aquesta última, hi són representades totes les parts implicades, pares i mares, direcció de l’escola, ajuntaments i el Consell Comarcal. L’objectiu és portar a terme el servei amb una bona rendibilització dels recursos que ens arriben de la Generalitat, amb eficiència i eficàcia per a tots els usuaris de menjadors escolars de la comarca de l’Alt Empordà.

Alumnes de l’escola, d’excursió a la comissaria dels Mossos. ESC JOAQUIM CUSÍ

L’escola Cusí s’apropa a la comarca FIGUERES | REDACCIÓ

En diverses sessions de reflexió, els i les mestres de l’Escola Joaquim Cusí van percebre que molts alumnes desconeixien els llocs, la vegetació, els costums, les expressions artístiques, les feines, les pràctiques esportives i els serveis, no només de les zones més rurals de la comarca, sinó fins i tot de la ciutat de Figueres. D’aquí va néixer el projecte interdisciplinar i intercicles “L’Alt Empordà: la nostra comarca”, que pretén enfortir els lligams de tots plegats amb la realitat més propera. En si, el pro-

A FONS

MONTSERRAT MINDAN Consellera delegada de l'àrea d'Ensenyament (Consell Comarcal)

MENJADORS ESCOLARS quests darrers mesos hem assistit a diverses reunions, bé amb AMPA, bé amb ajuntaments de la comarca, per tractar el tema dels menjadors esco-

A

Una de les activitats culturals han estat els jocs de taula. ESCOLA M. ÀNGELS ANGLADA


EMPORDÀ | DIMARTS, 1 DE MAIG DEL 2012

Diàlegs d’Educació

III

DIALOGUEM AMB...

Meritxell Marí Sala

alumnes no tenen aquesta eina ben desenvolupada, no podran tenir cap eina per poder estudiar i per poder fer raonaments abstractes, per poder-se desenvolupar a l’ESO. Per això és tan important potenciar el llenguatge.

MESTRA I LOGOPEDA A L’ESCOLA VICENS VIVES DE ROSES

«Hi havia infants que no s’expressaven bé» ENTREVISTA Va néixer a Figueres, però fa vuit anys que viu a Roses. Meritxell Marí Sala té 34 anys i quan va acabar la carrera de mestra el 1998 va decidir estudiar logopèdia. Durant tres anys va treballar de logopeda amb adults amb discapacitat intel·lectual, a l’ALTEM. També ha format part de l’equip de professionals del CREDA (Centre de recursos per a deficients auditius) en el suport a nens amb problemes de deficiència auditiva i amb transtorns de llenguatge. Fa tres anys que exerceix de mestra d’audició i llenguatge a l’Escola Vicens Vives de Roses, on ha impulsat un projecte d’estimulació del llenguatge oral i escrit.

P A què es referia amb la creació d’una línia d’escola?

ROSES | MAIRENA RIVAS P Quin és l’origen d’aquest projecte específic, al centre, relacionat amb la seva especialitat, la logopèdia? R En aquest centre, vam detectar que hi havia molts problemes amb el llenguatge, tant oral com escrit. Vam voler abordar el problema perquè ens vam adonar que hi havia infants que ni tan sols s’expressaven bé. Vam començar un projecte d’estimulació del llenguatge oral, des d’infantil fins a cicle superior. Vam crear dues comissions de llengua, perquè volíem tenir una línia d’escola a l’entorn d’aquest treball. P

En què consisteix aquest treball?

R És ampli. Es fan tallers de llenguatge, en què es promouen activitats una mica funcionals. Es fa servir el llenguatge de manera

Meritxell Marí assegura que li fascina la seva especialitat. JORDI VELASCO

força oral a infantil i inicial, mentre que a mitjà i superior es treballa més el llenguatge escrit.

a més jocs que consisteixen a ferse presentacions entre els mateixos alumnes.

Parli dels tallers de llenguatge.

P Aquest treball és fonamental en el desenvolupament del nen.

P

Cada nivell té dues hores de tallers d’estimulació i llenguatge. En aquestes dues hores, entren dos mestres a l’aula i es fan activitats amb jocs que ajuden a potenciar el llenguatge oral. Hi ha el memory, entre d’altres jocs de taula, R

I tant. Sempre hem tingut molt en compte que el llenguatge està estretament lligat al pensament, i si no hi ha una bona estructura de llenguatge no podem estructurar el nostre pensament. Si els R

R La línia d’escola neix de les comissions de llengua. Teníem molt clar com volíem que fossin les activitats per al projecte d’estimulació del llenguatge oral i escrit. Aleshores va sorgir que tots els mestres havíem de tenir una formació comuna en el sentit d’anomenar les coses tots de la mateixa manera. Les activitats les programo juntament amb el tutor o tutora de cada aula, i tenen a veure amb els alumnes, i tenen un fil conductor amb tot el que s’està fent. A més, són activitats molt funcionals. P

Què la va motivar a ser logopeda?

Un dia estava a l’institut i vaig obrir el llibre de les carreres. Vaig veure logopèdia i vaig dir: ‘Això és el que jo vull ser’, perquè sempre he sigut molt xerraire i és una especialitat que em fascina. R

PRÀCTICA REFERENT

Pràctica per al disseny i la construcció d’un panell de publicitat dinàmic ® Víctor Osuna, estudiant de l’Institut Narcís Monturiol, s’ocupa de fer el sistema d’alarmes Mairena Rivas

Víctor Osuna, de 22 anys, és alumne de segon cicle formatiu de grau superior en sistemes de telecomunicacions i informàtica a l’Insitut Narcís Monturiol de Figueres i està realitzant les pràctiques a l’empresa de l’enginyer Marc Pons. En el marc d’aquestes pràctiques, treballa en el disseny i la construcció d’un panell urbà de publicitat dinàmica. “El projecte té com a finalitat exposar publicitat ecològica, sense fer ús ni de paper, ni de cola, tot gens contaminant”, comenta l’estudiant, el qual s’està ocupant de la instal·lació corresponent al sistema d’alarmes del panell. “El sistema d’alarmes disposa de diferents sensors, de temperatura,

Víctor Osuna tenia nocions d’electrònica digital, però ha estat amb Marc Pons que ha entrat a fons en la matèria detector d’incidències, de cops”, diu Víctor Osuna, alhora que també explica que el panell dinàmic de publicitat permet emmagatzemar anuncis i que l’empresa que s’anuncia té la possibilitat de contractar la durada que vol que la seva firma o producte estigui visible. “La idea és posar en pràctica aquests panells i que aviat puguin estar anunciant als carrers”, anota. A banda de ser una eina ecològica, els seus dissenyadors estan fent el possible perquè també sigui energèticament autònoma. “Es vol posar un aerogene-

rador, amb un alternador que mentre gira vagi carregant les bateries”, diu l’alumne del Narcís Monturiol. Víctor Osuna tenia nocions d’electrònica digital, però assegura satisfet que ha estat, precisament, de la mà de Marc Pons que ha entrat a fons en aquesta matèria, i que li agrada molt. Un dels professors d’electrònica de l’institut, Jesús Salgado, elogia el treball que està desenvolupant aquest alumne. L’enginyer Marc Pons forma part de l’Associació d’Enginyers de l’Empordà. Aquesta entitat, juntament amb l’Institut Narcís Monturiol de Figueres, i l’Associació de Radiotècnics de l’Alt Empordà (ARAE, també coneguda amb el nom d’associació d’instal·ladors), s’han unit per crear l’Associació Nord Digital.

Víctor Osuna, de 22 anys, alumne del Monturiol. INSTITUT NARCÍS MONTURIOL

Fent proves amb el sistema d’alarmes del panell. INSTITUT NARCÍS MONTURIOL

Els Premis de Narrativa Periodística Diàlegs d’Educació FIGUERES | M. R.

El 21 d’abril passat es va celebrar la convocatòria de la primera edició dels Premis de Narrativa Periodística Diàlegs d’Educació, una iniciativa dels mateixos promotors d’aquest suplement que teniu a les mans, el Servei Educatiu de l’Alt Empordà i el

SETMANARI DE L’ALT EMPORDÀ. En aquesta primera edició, han participat un total de 54 alumnes de 6è de primària, provinents de trenta centres de municipis de tota la comarca. Els noms dels guanyadors es coneixeran en un acte públic, el 24 de maig pròxim, a la seu del Servei Educatiu.

Els alumnes del I Premi de Narrativa Periodística, amb l’escriptora Mariona Masferrer. ROGER LLEIXÀ


IV

DIMARTS, 1 DE MAIG DEL 2012 | EMPORDÀ

Diàlegs d’Educació

LLEURE, VOLUNTARIAT I COMPROMÍS: ENTITATS SENSE ÀNIM DE LUCRE UNICEF

La tasca d’UNICEF a Cadaqués UNICEF Girona

Unicef treballa sobre el terreny en més de 190 països i territoris per tractar de garantir als infants el dret a sobreviure i desenvolupar-se des de la primera infància fins a l’adolescència. Unicef, que és el major proveïdor de vacunes per als països en desenvolupament, treballa per millorar la salut i la nutrició de la infància; l’abastiment d’aigua i el sanejament de qualitat; l’educació bàsica de qualitat per a tots els infants i la protecció dels infants contra la

violència, l’explotació i el VIH/SIDA. Unicef està finançat, en la seva totalitat, per les contribucions voluntàries d’individus, empreses, fundacions i governs. Per tant, la nostra feina com a Comitè Provincial és fer la nostra petita aportació a Unicef. Treballem a les comarques gironines amb la col·laboració de voluntaris que aporten el seu temps i totes les seves capacitats per ajudar, en la mesura del possible, a aconseguir les fites que ens proposem cada any. A Cadaqués trobem un bon

grapat de persones col·laboradores que des de l’any passat han dut a terme activitats de sensibilització i recaptació de fons. El Patge Solidari ha estat una iniciativa molt maca per sensibilitzar la mainada de l’escola i les seves famílies en relació amb els nens i les nenes que no tindran regals per Nadal, ni una escola, ni amics... Es van fer diverses sortides al carrer amb estands de venda d’articles Unicef i informació sobre la tasca de l’entitat. D’aquesta manera vàrem estar presents a l’edició de la Marnaton de Cadaqués del setembre passat, al Nadal 2011 i a la Setma-

na Santa 2012. També es van fer aportacions solidàries per part de la Societat Recreativa L’Amistat (Casino) a través de la Quina de Nadal i per part del Casal d’avis. Hem de manifestar el nostre agraïment a l’Ajuntament del municipi per la seva complicitat i suport en tot moment; a l’escola, que s’ha fet escola enredada i ha realitzat a les aules el programa En-

reda’t, que és una proposta educativa d’activitats adreçada a educació infantil, primària i secundària, i a l’AMPA que també ens està fent costat. En resum, entitats, persones i tot el poble en general està sensibilitzat amb el compromís d’Unicef i continuarem tots plegats treballant per assolir la gran fita de garantir els Drets de l’Infant.

LLETRES EN JOC

LA VIGÈNCIA DEL DEBAT EDUCATIU PER FRATO

ENIGMES

1. Crit que engega la pel·lícula a rodar (cinc lletres) 2. No es torna recte fins als noranta (cinc lletres) 3. El peix que ens fa ballar (tres lletres) 4. Les consonants que et fan perdre els dietistes (tres lletres) 5. La lletra que balla (quatre lletres) 6. La preposició que més toquen els carters (cinc lletres) 1. acció / 2. angle / 3. rap / 4. pes / 5. jota / 6. sobre Solucions:

WEB RECOMANADA HTTP://WWW2.TRIBUNADEGIRONA.COM/VIDEOS/EDUCACIO/

Editen:

Francesco Tonucci (2007) FRATO. 40 años con ojos de niño P. 225. Ed. Graó

Tribuna de Girona és un fòrum de debat polític, econòmic, social i cultural. És un punt de trobada de gent de tots els àmbits professionals que, de forma distesa i fora del seu entorn laboral, té interès per saber què passa al seu voltant. L’eix central de Tribuna de Girona són les conferències i els sopars col·loquis, on reconeguts personatges de l’àmbit local, nacional i internacional exposen en aquests actes les seves opinions, idees i coneixements de forma lliure, apropant temes d’actualitat que ells mateixos proposen amb l’objectiu de crear opinió. Un apartat destacat, l’Educació.

RECURSOS EDUCATIUS

 LLIBRE

 LLIBRE

 LLIBRE

ALART, N.; BARLAM, R.; GRANÉ, F.; REGUANT, N. METODOLOGIES, EINES I ESTRATÈGIES TIC PER A UNA EDUCACIÓ MULTICULTURAL A L'ESO Editorial UOC

PALÉS, C.; PÉREZ, P., PLANAS, J.; ROCA, M.; TARÍN, R. M.; YLLA R. EL PROGRAMA ESCOLES VERDES. DOCUMENT MARC

MACGREGOR, CYNTIA EL DIVORCIO EXPLICADO A LOS NIÑOS Edicions Obelisco

Generalitat de Catalunya. Dep. de Territori i Sostenibilitat

Els editors del suplement Diàlegs dʼEducació no tenen perquè compartir les opinions expressades en les diferents seccions. Per a més informació adreceu-vos a: www.sealtemporda.net.

Col·labora:

® Només des d’un tractament integrador de la diversitat podrem reforçar els fonaments de la societat del coneixement, i aquesta tasca no és només a mans del professorat de les aules d’acollida i de diversificació curricular, sinó també sobre la taula de tots els ensenyants i de tota la comunitat educativa.

® El programa

Escoles Verdes sorgeix com un compromís per donar suport a tots els centres educatius de Catalunya que volen innovar, incloure, avançar, sistematitzar i organitzar accions educatives que tinguin la finalitat d'afrontar, des de l'educació, els nous reptes i valors de la sostenibilitat.

® El divorcio explicado a los niños és una guia pràctica d’ajuda als nens i nenes que, directament o indirectament, pateixen les conseqüències del divorci dels seus pares. Es tracten diferents aspectes que poden afectar els nens: les raons de la separació, el canvi de les seves vides, els sentiments dels nens davant el divorci...

La frase: “Educar un nen no és fer-li aprendre alguna cosa que no sabia, sinó fer d'ell algú que no existia” (John Ruskin)

Diàlegs d'Educació 2.24  

Suplement del Setmanari Empordà